<doc id="401333" title="Mas de la Roella" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="155000">
El Mas de la Roella s un mas situat al municipi del Mil a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401335" title="Mas de l'Arengader" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="155001">
El Mas de l'Arengader s un mas situat al municipi del Mil a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401336" title="Mas de Marxant" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="155002">
El Mas de Marxant s un mas situat al municipi del Mil a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401337" title="Mas de Tell" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="155003">
El Mas de Tell s un mas situat al municipi del Mil a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401338" title="Mas de les Cireres" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="155004">
El Mas de les Cireres s un mas situat al municipi del Mil a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401340" title="Mundial 78" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="155005">

Mundial 78 s la trenta-cinquena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va aparixer per episodis entre el 1977 i el 1978, any en qu es va publicar en lbum. Va ser el primer cop en qu una aventura dels dos personatges es va publicar simultniament en tapa tova i dura i que l'Ibez dibuixava una portada diferent per a cada un dels lbums, aix ltim ms habitual des de llavors.

Argument.
Mondonguillo I, president de la Repblica africana del Mondongo, vol organitzar el mundial de futbol, per la FIFA no li ha concedit l'organitzaci. Mondonguillo I intentar venjar-se sabotejant el mundial 78. En Mortadello i en Filem hauran d'impedir-ho i per no aixecar sospites participaran amb la selecci espanyola. Per si fos poc, el professor Bacteri els acompanyar amb els seus invents.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401345" title="Albert Ramon" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="155006">

Albert Ramon (Bruges, 1 de novembre de 1920 - Eeklo, 21 de mar de 1993) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1941 i 1951. Durant la seva carrera aconsegu ms de 50 victries, sent les ms destacades la Volta a Blgica de 1946, la Pars-Tours de 1949 i el campionat de Blgica de 1950.

L'11 de setembre de 1951, en una cursa a Waarschoot, mentre estava arreglant una punxada s atropellat per un cotxe, quedant paralltic i havent d'abandonar l'activitat ciclista.

Palmars.
1946;
 1r a la Volta a Blgica;
1947;
 1r a la Nationale Sluitingsprijs;
1949;
 1r a la Pars-Tours;
1950;
 Campi de Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1948. Abandona (12a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Albert Ramon;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401365" title="Espacio Alternativo" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="155007">
Espacio Alternativo s una organitzaci poltica d origen trotskista, que funciona en l mbit de Espanya. Es definix com revolucionria, anticapitalista, internacionalista , ecologista i feminista. Intenta acostar-se a moviments socials de diversa ndole i tendncies.

 Histria .
Espai Alternatiu va ser formada en 1995 pels antics membres de la Lliga Comunista Revolucionria que es van integrar en Esquerra Unida i independents ecosocialistes. Posteriorment ha anat sumant membres dins i fora d esta coalici.
Ha celebrat fins al moment cinc Trobades Confederals, l ltim d ells Al Desembre del 2007, en el que entre altres coses es va aprovar una resoluci per la qual EA s ix com a corrent organitzada de IU. El 22 de novembre de 2008 s han reunit en un congrs extraordinari per a convertir-se en un partit poltic amb el qual pensen presentar-se a les eleccions europees de 2009. En eixe mateix congrs, amb el 70 % dels vots, han decidit canviar el nom del partit, deixant-se de cridar Espai Alternatiu, passant-se a cridar Esquerra Anticapitalista (IA) i per a aix inicia una campanya d arreplega de les 15.000 firmes en tot el territori nacional que necessita per a aix. D esta manera entra activament en la poltica estatal.
Forma part de l Esquerra Anticapitalista europea, que s un conglomerat de partits i grups poltics comunistes de diferents tendncies (des de trotskistes, nacionalistes, marxistes-leninistes) que a Espanya forma part tamb; el Bloque Nacionalista Galego (nacionalistes gallecs) o En lluita (trotskistes).

 Lnies Programtiques .
Espai Alternatiu prioritza el treball en els moviments socials, i forma part del moviment antiglobalitzaci. Busca teixir una confluncia de moviments amb un caire anticapitalista i alternatiu. 

 Funcionament Intern .
Espacio Alternativo s una organitzaci confederal composta de diverses organitzacions d Espanya: 
A Andalusia, Espacio Revolucionario Andalz.
A Galcia, Galiza Alternativa
A Burgos, Espacio Alternativo de Burgos.
A Catalunya, Revolta Global.
A Euskadi, Ezker Alternatiboa.
A Madrid, Espai Alternatiu (Madrid).
A Mrcia, Arco Iris.
En Pas Valenci, Espai Alternatiu.

 Relacions Internacionals .
Espai Alternatiu est adscrit a la Esquerra Anticapitalista Europea, i s la secci en l Estat espanyol del Secretariat Unificat de la IV Internacional, reivindicant-se hereu de la seua antiga direcci, i de l antiga Lliga Comunista Revolucionria espanyola.

Enlaces externs.
 Pgina de l organitzaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401382" title="Anarchias allardicei" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="155008">

 Anarchias allardicei s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Chagos fins a les Hawaii, les Illes de la Societat i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401384" title="Anarchias similis" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="155009">

Anarchias similis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Canad, Bermuda i el sud de Florida fins al sud de Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401385" title="Samuele Bacchiocchi" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="155010">
Samuele Bacchiocchi (Roma, Itlia, 29 de gener de 1938   21 de desembre de 2008) fou un teleg i erudit religis itali.

Bacchiocchi, va ser un erudit de l Esglsia adventista i investigador de les raons pel canvi de l observana religiosa de dissabte a diumenge. Va ser el primer, i fins ara nic, estudiant no catlic a seguir un programa de doctorat a la Universitat Gregoriana Pontifcia del Vatic i va fer la tesi doctoral sobre el tema De dissabte a diumenge, publicat amb l imprimtur de l Esglsia catlica. Va ser guardonat amb una medalla d or pel Papa Pau VI per haver estat distingit amb una summa cum laude en el seu doctorat.

En el seu llibre, publicat el 1977, Bacchiocchi demostra que a causa de la influncia de l antisemitisme, especialment des de l emperador Adri (135 dC9, els cristians van adoptar els dies solis dels pagans romans per substituir el dissabte. No volien ser confosos amb els jueus i a poc a poc van anar substituint el dia d observana.

En les seves obres, a part de l observana dominical, Bacchiochi defensa la modstia en el vestuari, l abstinncia de l alcohol i l allunyament de la msica rock.

Referncies.
 Obituaris del diari AVUI pg. 32.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401388" title="Cal Jorba" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="155011">

Cal Jorba s un edifici situat a la plaa de Sant Domnec de Manresa i projectat per Arnald Calvet, arquitecte que havia projectat a Barcelona la Casa Jorba del Portal de l'ngel. Esdevingu la seu dels Magatzems Jorba, fundats per Joan Jorba i Rius, i que van romandre oberts fins a mitjans dels anys vuitanta. 

Cal Jorba va ser durant molts anys la seu dels populars magatzems Jorba. La construcci es va fer en tres etapes: 1936, 1943 i 1952, i s un dels pocs exemples d'art dco que hi ha a Catalunya. Seguint la lnia d'aquest estil, que t algun punt de contacte amb el modernisme, es caracteritza per la utilitzaci d'un repertori de motius ornamentals basats en la simplicitat geomtrica, que es poden veure a tota la faana. 

Les formes genunament dco d'aquest edifici donen elegncia a aquest punt del centre de Manresa. L'edifici, que t una clara voluntat monumental, s dominat per un cos central en forma de torre, amb un tpic rellotge envoltat per uns relleus allegrics i custodiat per dues ligues.

Histria.

Prviament el negoci Jorba havia estat al carrer d'Urgell (1886) i al carrer del Born (1893). L'any 1904 s'havia installat en un bonic edifici d'estil modernista a la Plaa de Sant Domnec, enderrocat els anys 50 per construir-hi un edifici impersonal.

L'any 1911, els Jorba havien obert una botiga a Barcelona i el 1918 havien inaugurat tamb una sucursal a Brusselles. Sota la direcci emprenedora i innovadora de Joan Jorba i Rius, els Magatzems Jorba esdevingueren un dels establiments comercials ms importants de l'Estat.

El 1923, l'antiga ra social P. Jorba i Fills, esdevingu Indstries i Magatzems Jorba S.A. L'any 1935, en plena fase expansionista, s'iniciava la construcci d'uns grans magatzems a l'actual muralla del Carme de Manresa. Una primera fase de l'edifici, d'estil art dco, fou inaugurat el desembre de 1936. Aquell mateix any, l'empresa fou collectivitzada. Joan Jorba fou recls a casa seva i va morir dos anys desprs. Acabada la guerra, Pere Jorba i Vall, reprengu la construcci de l'edifici.

Les originals idees publicitries i les constants innovacions comercials, donaren a  Cal Jorba  una gran popularitat, amb el consegent augment del negoci. En sn una mostra la installaci, el 1909 d'un elefant gegant que oferia joguines si tiraves una moneda o b, la monumental crema d'un barret de palla gegant davant la botiga, per la revetlla de Sant Pere l'any 1915. Un altre dels encerts ms notables de Joan Jorba fou la creaci de la Revista Illustrada Jorba, publicaci mensual que, de manera gratuta, era tramesa als principals clients.

Referncies.
Descripci a la web de l'Ajuntament de Manresa;
Joaquim Aloy, Jordi Basiana i Pere Gasol. La Repblica a Manresa en un clic;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401389" title="Lnia evolutiva de Chikorita" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="155012">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Chikorita, Bayleef i Meganium.

Chikorita.

Chikorita s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Bayleef.





Bayleef.

Bayleef s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Chikorita. Evoluciona en Meganium.





Meganium.

Meganium s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Bayleef.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401406" title="Allosaurodeu" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="155013">

Els allosaurodeus (Allosauroidea) sn una superfamlia de dinosaures terpodes que cont tres famlies: els sinraptrids, els carcarodontosurids i els allosurids. L'allosaurodeu ms antic conegut, Sinraptor dongi, aparegu al Jurssic mitj (estatge Bathoni) de la Xina, i els supervivents ms recents coneguts sn els carcarodontosurids del Cretaci superior (estatge Cenomani). Els allosaurodeus tenien un crani llarg i estret, rbites grans, mans tridctiles, i solien tenir "banyes" o crestes ornamentals al cap. L'allosaurodeu ms clebre i ms ben conegut s el gnere Nord-americ Allosaurus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401443" title="Sandro Sierra Fumero" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="155014">
Carlos Alejandro Serra Fumero, conegut com Sandro, s un exfutbolista canari. Va nixer en la localitat costanera de Las Galletas, pertanyent al municipi d'Arona, en el sud de la illa de Tenerife, el 14 d'octubre de 1974. Jugava com mitjapunta. 

Format en les categories inferiors del Reial Madrid va donar el salt al primer equip, sent Jorge Valdano entrenador, durant la temporada 1994-95. Al finalitzar la campanya segent va abandonar la disciplina de l'equip blanc i va jugar durant dues temporades en la UD Las Palmas. 

En 1997 es va incorporar al Mlaga CF, amb el qual ha jugat diversos anys en primera divisi, fins el seu fitxatge pel Llevant UE en la temporada 2003-04. En la campanya 2006-07 desprs d'acabar el seu contracte amb el Llevant retorna al Mlaga. 

El futbolista va penjar les seves botes desprs d'expirar el seu contracte el 30 de juny de 2008. El president malacit li va oferir el lloc de director tcnic, que el futbolista va acceptar desprs de descartar la seva continutat en la plantilla. 

A tall d'ancdota, en 2008, Sandro va ser el pregoner de la Fira d'Agost de Mlaga. 

 Clubs .
 Real Madrid Castilla - 1993 - 1996;
 Real Madrid - 1994 - 1996;
 UD Las Palmas - 1996 - 1997;
 Mlaga CF - 1997 - 2003;
 Llevant UE - 2003 - 2006;
 Mlaga CF - 2006   - 2008;

 Ttols .
 Lliga espanyola 94/95;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401444" title="La Plana d'en Sarrills" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="155015">

La Plana d'en Sarrills s una muntanya de 781 metres que es troba al municipi de Cabra del Camp a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401449" title="Serra del Mas de Gomis" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="155016">

La Serra del Mas de Gomis s una muntanya de 817 metres que es troba al municipi d'Alcover a la comarca de l'Alt Camp.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 264131001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401450" title="Serra de Ramonet" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="155017">
La Serra de Ramonet s una serra situada al municipi d'Aiguamrcia (Alt Camp), amb una elevaci mxima de 872,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401451" title="Estaci de Ribes-Vila" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="155018">
 
 

 



Ribes-Vila s una estaci del tren Cremallera de Nria de FGC situada al nord-est del nucli urb de Ribes de Freser a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
FGC;
Cremallera de Nria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401452" title="Estaci de Queralbs" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="155019">
 
 

 



Queralbs s una estaci del tren Cremallera de Nria de FGC situada al nord-est del nucli urb de Queralbs a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
FGC;
Cremallera de Nria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401453" title="Estaci de Nria" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="155020">
 


 



Nria s la capalera del tren Cremallera de Nria de FGC i est situada a la Vall de Nria al terme municipal de Queralbs a la comarca del Ripolls de la provncia de Girona.

L'estaci es troba a la vora del Santuari de la Mare de Du de Nria, a la cota ms baixa de l'estaci d'esqu de la Vall de Nria i a pocs metres del Telecabina de la Coma del Clot.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
FGC;
Cremallera de Nria;
Vall de Nria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401454" title="Puig Pedregs" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="155021">

El Puig Pedregs s una muntanya de 496 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401456" title="Puigcabrer" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="155022">

El Puigcabrer s una muntanya de 523 metres que es troba entre els municipis de la Riba i Valls i Pira a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401457" title="Puig de Formigosa" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="155023">

El Puig de Formigosa s una muntanya de 991 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401458" title="Viuen" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="155024">
Viuen (Alive en l'original angls) s un llibre escrit per Piers Paul Read basat en fets reals.

L'octubre de 1972, un equip de rugbi uruguai anomenat Old Christians va patir un accident aeri a bord d'un avi de la fora uruguaiana de l'aire que els transportava a Xile per participar en un partit. L'avi es va estavellar al mig dels Andes sense poder comunicar-se amb l'exterior.

Pellcules.
A partir del llibre, el 1993 Frank Marshall va dirigir una pellcula amb el mateix ttol.


Vegeu tamb.
Accident aeri dels Andes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401459" title="Puig de l'Arany" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="155025">

El Puig de l'Arany s una muntanya de 366 metres que es troba al municipi de Montferri a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401461" title="Puig de Cabdells" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="155026">

El Puig de Cabdells s una muntanya de 822 metres que es troba al municipi de Cabra del Camp a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401462" title="Comarques naturals de Catalunya" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="155027">


Les Comarques naturals de Catalunya sn territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limtrofs. 

Per qestions demogrfiques, d'extensi o econmiques, no han format per si soles una comarca o han estat dividides. L'actual mapa comarcal de Catalunya prov de la divisi territorial de Catalunya de 1936, amb algunes modificacions posteriors al restabliment del 1987. La necessitat de mantenir un nombre redut de comarques, i de fer-les equilibrades compensant nombre d'habitants i extensi va provocar per una banda algunes agrupacions, i per altra algunes divisions d'algunes rees en dos o ms comarques. Tot i aix, el model aprovat va tenir una rpida acceptaci, ja que es basava en relacions funcionals segons rees de radiaci de mercats.

Supracomarques.
Les supracomarques sn aquelles comarques naturals que constitueixen dues o ms comarques en l'actualitat. La gran extensi d'unes - com el Pallars - i l'alta poblaci d'altres - la plana de l'Empord o el Camp de Tarragona - ha fet necessari dividir-les. Pel que fa a les comarques de la Cerdanya i l'Alta Ribagora, les divisions administratives posteriors han forat la seva divisi artificiosa.

 L'Altipl de la Segarra (Anoia, Conca de Barber i Segarra);
 El Camp de Tarragona;
 La Cerdanya (Alta Cerdanya i la part oriental de la Baixa Cerdanya);
 L'Empord;
 La Vall d'Aro ;
 El Pallars;
 La Vall d'neu ;
 La Vall de Cards;
 El Peneds;
 La Ribagora;
 L'Alta Ribagora (Oriental i Occidental);
 La Terreta;
 La Baixa Ribagora;
 El Valls;

Comarques i subcomarques.
En el cas d'altres comarques naturals, factors histrics o econmics han fet que formessin noms part d'una comarca ms gran, com ara la Plana de Vic dins d'Osona. Per ltim, la poca poblaci d'algunes comarques naturals ha necessitat la seua incorporaci en una comarca de ms pes.

 L'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya;
 La Batllia (Cerdanya);
 El Barid ;
 L'Urgellet (Alt Urgell);
 La Vall de la Vansa;

 L'Anoia;
 L'Alta Segarra;
 Conca d'dena;
 Pla de Montserrat;

La Conca de Barber;
 Baixa Segarra ;
 La Conca Alta del Gai;

 La Garrotxa;
 L'Alta Garrotxa ;
 La Comarca d'Olot ;

 El Girons;
 El Pla de Girona;

 El Maresme;
 L'Alt Maresme;
 El Baix Maresme ;

 La Noguera:
 Els Aspres de Balaguer;
 El Montsec;
 La Noguera Urgellesa;
 El Segre Mitj;

Osona:
 El Bisaura (Osona i Ripolls);
 Collsacabra (Garrotxa, Osona i Selva);
 Les Guilleries (Osona i Selva);
 El Lluans (Bergued i Osona);
 Moians (Bages, Osona i Valls Oriental);
 La Plana de Vic;

 El Priorat;
 El Alt Priorat;
 El Baix Priorat ;
 El Montsant;

 La Ribera d'Ebre i Terra Alta:
 La Terra Roja;

 El Ripolls;
 La Vall de Camprodon;
 La Vall de Ribes;

 El Solsons;
 La Vall de Lord;

Urgelli Pla d'Urgell:
 La Conca del Riu d'Ondara;
 La Ribera de Si;
 La Vall del Riu Corb;
 El Mascan;


Comarques i subcomarques de la Catalunya Nord.
Les comarques nordcatalanes sn en gran part comarques naturals. Sn frut dels estudis dels gegrafs i cartgrafs del segle XIX i XX, que prengueren en consideraci fronteres naturals i  territoris histrics com els comtats. En canvi, les consideracions de poblaci, infraestructura i administraci no hi pesaven gaire, i s per aix que el Capcir s una comarca independent mentre no t gaire poblaci ni un nucli econmic propi. Per altra banda, la consideraci histrica de les comarques naturals dels Aspres, de la Marenda i de la Salanca com a integrants en una unitat histrica, el Rossell, ha mantingut aquells territoris al nivell subcomarcal, tot i tenir ms poblaci i infraestructura prpia que el Capcir. L'studi ms actual s el Nomencltor de la Catalunya Nord de la Universitat de Perpiny, que reconeix la majoria de les subcomarques, canvia els lmits del Conflent i l'Alta Cerdanya, i eleva els Aspres al nivell comarcal. Tot i aix, les enciclopdies i geogrfs encara empren preferentment l'antiga divisi de set comarques (incloent-hi la Fenolleda). EL mapa elaborat pel Consell General dels Pirineus Orientals tamb divideix el pas segons aquest model, i esmenta, a ms, algunes - per no totes - de les subcomarques naturals. El GREC reconeix unes subcomarques tradicionals que no apareixen al mapa.
 
 El Conflent;
 L'Alt Conflent;
 El Baix Conflent;
 Les Garrotxes;
 L'Altipl de Sorni (la major part a la Fenolleda);

 El Rossell:
 L'Albera;
 Els Aspres (Considerats una comarca per la Universitat de Perpiny);
 Les Corberes;
 El Riberal;
 La Salanca;
 La Plana del Rossell;

 El Vallespir;
 L'Alt Vallespir;
 El Baix Vallespir;

Comarques i subcomarques de la Franja.
 Llitera;

 El Matarranya;

 El Baix Cinca;

"Comarques" reivindicades.
 L'Alta Segarra*;
 El Baix Montseny;
 El Baix Llobregat Nord*;
 Gran Peneds (Vegueria del Peneds);
 El Moians*;
 El Segre Mitj* (Segre Mitj ms el sector meridional de l'Alt Urgell);
 La Selva Martima*;
 La Vall de Camprodon*;
 (*) vegeu Informe Roca;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401464" title="La Voltorera" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="155028">
La Voltorera s una serra situada al municipi de la Cabra del Camp (Alt Camp), amb una elevaci mxima de 821,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401468" title="Jess Mariano Angoy Gil" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="155029">
Jess Mariano Angoy (Calatayud, Saragossa, 22 de maig de 1966) s un futbolista aragons, ja retirat. s conegut tamb per ser gendre de Johan Cruyff, amb qui coincidiria en el FC Barcelona.

 Primera etapa futbolstica .
Angoy es va formar a les categories del FC Barcelona, per no va debutar en el primer equip a la mxima categoria fins la temporada 94/95, en el qual la lesi del titular Busquets, va fer que Johan Cruyff triara a Angoy per davant de Lopetegi, tot i que el basc venia de fer una gran temporada amb el Logronys. Eixe any, Angoy va jugar cinc encontres. Abans per, ja havia debutat a Primera Divisi a la 89/90, al jugar tres partits amb el CD Logroes, on va estar en qualitat de cedit.

A la seua segona campanya amb el primer equip, Angoy va jugar altres quatre partits. Al final de la temporada, el porter i Cruyff van deixar el club. Angoy va provar sort al Crdova, per no va reeixir i es va retirar del futbol.

 Etapa al futbol americ .
Al 1996 canvia de disciplina esportiva i fitxa pels Barcelona Dragons, de futbol americ, en qualitat de kicker (xutador). En aquest esport s va gaudir d'xit i en els set anys que hi va estar al club de Barcelona va anotar fins a 328 punts, sent dels mxims golejadors de la lliga europea. El seu bon joc van fer que el Denver Broncos, de la NFL, li feren una oferta, la qual va rebutjar. Es retira al 2003.

 Segona etapa futbolstica .
Posteriorment, retornaria als camps de futbol, on va estar un breu periode de temps jugant amb el CE Europa. Tamb apareix a les formacions dels veterans del Bara, tot i que jugant com a davanter.

 Segona etapa al futbol americ .
Amb 40 anys, Angoy forma part del Bergamo Lions, un equip itali de futbol americ, gran dominador de la Superbowl del seu pas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401474" title="Bak?r ay" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="155030">
Bak r ay (grec        o       , Caicos; llat Caicus, Caecus o C a. C.us; tamb anomenat Astraeus o Astrus; pels hittites: Seha; en turc antic: Ak-su, Aksou o Bak r), s el nom en turc modern d'un antic riu d'sia Menor (actualment Turquia), que naixia a les muntanyes Temno i, travessant la Ldia, Msia i Elida, desembocava al Golf Eletic. 

Plutarc diu que el nom original dek riu fou Astrus, per que fou canviat desprs que Caico, un fill d'Hermes, s'hi llancs.

 Vegeu tamb .
 Seha;

 Bibliografia .
 Smith, William (editor); Dictionary of Greek and Roman Geography, "Stratoniceia", Londres, (1854);
 Kaikos;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401485" title="Anarchias cantonensis" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="155031">

Anarchias cantonensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Maldives fins a l'Illa Johnston.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401487" title="Anarchias seychellensis" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="155032">

Anarchias seychellensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a l'Illa de Pasqua, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401489" title="Anarchias euryurus" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="155033">

Anarchias euryurus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Aores fins a les illes del Golf de Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401490" title="La Guia Gastronmica de Catalunya" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="155034">


La Guia Gastronmica de Catalunya s un llibre que forma part d'un projecte multiplataforma per donar a conixer la gastronomia catalana. 

 El llibre.

Comarca a comarca, la Guia proposa un viatge gastronmic per donar a conixer els productes ms emblemtics de Catalunya a travs dels seus elaboradors. Des dels que treballen amb les matries primeres fins els cuiners o xefs que converteixen els productes en plats tradicionals. 

El llibre comena fent un reps de Els Bsics de la Gastronomia Catalana. Les escudelles, els suquets, el mar i muntanya, la caa, els cargols, els bunyols i les coques, entre d'altres. Elaboracions que tenen un captol propi per explicar qu sn i quina s la seva tcnica. 

A continuaci, la Guia presenta alfabticament cadascuna de les comarques catalanes. De cada zona, es dona a conixer primer el seu clima, la seva geografia i orografia, per entendre desprs quins sn els productes ms emblemtics i representatius. Una llista de restaurants on es poden tastar els productes autctons exposats anteriorment completa la informaci de cada comarca. Dels locals, se n'explica breument la histria i especialitats, aix com tamb es poden veure algunes fotografies.  

Ja al final del llibre s'hi troben diversos llistats i taules que esquemticament permeten relacionar productes i comarques i tamb restaurants de Catalunya. 

 El DVD .

La guia acaba amb un DVD que permet ampliar la informaci i aprendre de forma prctica i visual a fer algunes receptes del llibre. El DVD presenta una selecci dels plats ms representatius de Catalunya cuinats per alguns xefs al programa Cuines de TV3. Per facilitar la recerca de les receptes, el DVD proposa un men amb diferents rutes d accs. s el cas per exemple de La carta, on les receptes es divideixen per entrants, principals de carn, principals de peix i marisc, i postres o de mens, propostes de plats per diferents temporades de l any i dates assenyalades com ara el Nadal. 

Referncies.



 Enllaos externs .

Pgina web de la Guia Gastronmica de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401491" title="Anarchias maldiviensis" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="155035">

 Anarchias maldiviensis s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Maldives.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401493" title="Anarchias galapagensis" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="155036">

Anarchias galapagensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a Colmbia, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401495" title="Anarchias longicaudis" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="155037">

Anarchias longicaudis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2001. Catalog of fishes. Updated database version of December 2001. Catalog databases as made available to FishBase in December 2001.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401499" title="Anarchias leucurus" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="155038">

Anarchias leucurus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Gran Barrera de Corall, les Hawaii, les Illes Marqueses i Guam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401513" title="Cirrimaxilla formosa" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="155039">

Cirrimaxilla formosa  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 16,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Taiwan i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401522" title="Enchelynassa canina" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="155040">

Enchelynassa canina  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Chagos i Reuni fins a Panam, les Hawaii i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401523" title="Raval (urbanisme)" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="155041">
Dins de les entitats de poblaci, un raval era originriament una agrupaci de cases fora de muralles, si l'entitat major de qu depenia en tenia, habitualment formada al llarg d'un cam de sortida d'aquella altra entitat ms important. s molt fcil, doncs, que la definici anterior en sigui l'origen: els primers ravals es devien erigir en terrenys de conreu ran dels camins rals, a tocar de les ciutats i viles. Modernament el nom ha perdurat en molts llocs, la major part dels quals es poden reconixer encara com perifrics, respecte dels nuclis urbans dels quals formaven part.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401546" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="155042">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren nou proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina, i dues ms que en l'edici anterior. Les proves es realitzaren el dia 27 d'agost de 1972 al Gewichtheberhalle de la ciutat alemanya.

Participeren un total de 188 halters de 54 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1972;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401549" title="Puig de l'liga (Aiguamrcia)" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="155043">

El Puig de l'liga s una muntanya de 701 metres que es troba entre els municipis d'Aiguamrcia a l'Alt Camp i el Montmell al Baix Peneds.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401553" title="Disseny de senyaltica" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="155044">
El disseny de senyaltica te com a finalitat regular les relacions entre els usuaris i els espais. El teric del disseny Joan Costa defineix la senyaltica com "la part de la cincia de la comunicaci visual que estudia les relacions funcionals entre els signes d'orientaci en els espais i els comportaments dels individus".
L'objectiu principal de la senyaltica s informar i orientar de forma clara als usuaris i facilitar la identificaci de llocs, itineraris, normes de conducta i serveis que formen part dels espais transitables.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401554" title="Biofilm" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="155045">


Una biopellcula o biofilm s una comunitat estructurada de microorganismes envoltats d'una matriu polimrica autodesenvolupada i adherida a una superfcie vivent o inerta. Els biofilms sn tamb sovint caracteritzats per adjunci de superfcie, heterogenetat estructural, diversitat gentica, interaccions de comunitat complexes i una matriu extracellular de substncies polimriques.

Els organismes unicellulars senzills generalment exhibeixen dos modes clars de comportament. El primer s el de forma lliure flotant, o planctnica, forma en la qual les cllules floten o neden independentment en algun medi lquid. El segon s un estat adjunt en el qual les cllules es troben empaquetades fermament i unides a l'un a l'altre i normalment forma una superfcie slida. Un canvi a comportament s provocat per molts factors, incloent-hi detecci de qurum, aix com altres mecanismes que varien entre espcies. Quan una cllula canvia modes, sofreix un canvi fenotpic en comportament en el qual les suites grans de gens sn amunt- i avall- regulat.

 Formaci .

La formaci d'una biopellcula comena amb l'adjunci de microorganismes lliures flotants a una superfcie. Aquests primers colonitzadors s'adhereixen a la superfcie inicialment a travs de forces de van der Waals dbils i reversibles. Si els colonitzadors no es separen immediatament de la superfcie, es poden ancorar permanentment utilitzant estructures d'adhesi cellular com els pili. 

Els primers colonitzadors faciliten l'arribada d'altres cllules proporcionant diversos llocs d'adherncia i comenant a construir la matriu que mant unida la biopellcula. Algunes espcies no es poden unir a una superfcie en el seu propi sin que sovint sn capaces d'ancorar-se a la matriu o directament per a anteriors colonitzadors. s durant aquesta colonitzaci que les cllules sn capaces comunicar-se mitjanant detecci de qurum. Una vegada que la colonitzaci ha comenat, la biopellcula augmenta a travs d'una combinaci de divisi cellular i reclutament. L'escenari final de formaci biopellcula es coneix com desenvolupament i s l'escenari en el qual s'estableix la biopellcula i noms pot canviar en forma i mida. Aquest desenvolupament de biopellcula permet perqu les cllules es esdevinguin resistents als antibitics.

 Propietats .

Els biofilms es troben normalment en substrats slids submergits dins o estan exposats a una mica de soluci aquosa, encara que poden formar com estores flotants en superfcies lquides i tamb a la superfcie de fulls, especialment en climes amb altes humitat relativa. Donats recursos suficients per a creixement, una biopellcula acabar sent observable a simple vista rpidament. Els biofilms poden contenir molts tipus diferents de microorganisme, p. ex. bacteris, archaea, protozous, fongs i algues; cada grup que executa funcions metabliques especialitzades. Tanmateix, alguns organismes formaran pellcules mono espcie sota certes condicions.

Els Investigadors del Centre Helmholtz per a la Investigaci d'Infecci han trobat les estratgies utilitzades per biopellcules. Descobriren que els bacteris biopellcula apliquen  armes qumiques  per tal de defensar-se de desinfectants i antibitics, fagcits i el sistema immunitari.

L'investigador d'iniciativa, Dr. Carsten Matz, inici una investigaci seriosa per trobar per qu els fagcits no poden anihilar els bacteris dels biofilms. Analitz els bacteris marins, que es defensen de les amebes, el comportament dels quals copia el comportament dels fagcits. L'amoebae comportar-se al mar just com les cllules immunes en cos hum: busquen per i s'alimenta dels bacteris. Quan els bacteris estan sols i separat en l'aigua, es converteixen en una trampa fcil per als atacants. Tanmateix, quan s'enganxen a una superfcie i uneixen uns altres bacteris, l'amoebae no les poden atacar.

L'investigador manifestava que les biopellcules es poden veure com a font d'agents bioactius nous. Quan els bacteris s'organitzen en biopellcules, produeixen substncies eficaces quins bacteris individuals sn incapaos de produir alone.

 Matriu extracellular .

La biopellcula es mant unida i s protegida per una matriu de composts polimrics excretats anomenats EPS. EPS s una abreviatura per a qualsevol substncia polimrica extracellular o exopolisacrid. Aquesta matriu protegeix les cllules dins d'aix i facilita comunicaci entre ells a travs de senyals bioqumics. S'ha trobat que algunes biopellcules contenen canals d'aigua que ajuden a distribuir nutrient i molcules de senyalitzaci. Aquesta matriu s dura prou que sota certes condicions, les biopellcules es poden fossilitzar. Aquest s el cas d'alguns estromatlits

Els bacteris que viuen en una biopellcula normalment tenen propietats significativament diferents des de bacteris lliures flotants de la mateixa espcie, mentre l'ambient dens i protegit de la pellcula els permet cooperar i interaccionar de diverses maneres. Un benefici d'aquest ambient s'augmenta resistncia a detergents i antibitics, com la matriu extracellular densa i la capa exterior de cllules protegeixen l'interior de la comunitat. En alguns casos la resistncia d'antibitics pot augmentar fins a 1.000 vegades respecte a les dosis habitualment efectives.

 Exemples .

Els biofilms sn ubics. Gaireb totes les espcies de microorganismes, no noms bacteris i arquees, tenen mecanismes pels quals es poden adherir a superfcies i entre les cllules.
 Els biofilms es poden trobar en roques i cdols en el fons de la majoria dels cursos diaigua o rius i sovint forma a la superfcie de piscines estancades d'aigua. De fet, les biopellcules sn components importants de cadenes alimentries en rius i corrents i sn pasturades pels invertebrats aqutics dels que s'alimenten molts peixos.
 Els biofilms creixen en piscines calentes, acdiques en Parc Yellowstone National o al Rio Tinto (Huelva) i en glaceres a l'Antrtida.
 Els biofilms poden crixer en dutxes molt fcilment ja que proporcionen un ambient humit i clid perqu la biopellcula creixi.
 Els biofilms es poden desenvolupar en els interiors de pipes que condueixen a obstruir-se i corrosi. Els biofilms en pisos i taulells poden fer difcil sanejament en rees de preparaci alimentries. Se sap que els biofilms en sistemes d'aiges de refrigeraci redueixen trasllat de calor .
 L'adherncia bacteriana a bucs de vaixells serveix de la fundaci per bioembrutar de vaixells seagoing. Una vegada que forma una pellcula de bacteris, s ms fcil per a uns altres organismes marins com peus de cabra per enganxar-se. Tal embrutar pot inhibir velocitat de vaixells per fins un 20%, fent viatja ms temps i exigint combustible addicional. El temps en dic sec per reparar i repintar redueix la productivitat de bns de navili, i la vida til de vaixells tamb es redueix a causa de supressi de corrosi i mecnica (raspadura) d'organismes marins des dels bucs dels vaixells.
 Els Biofilms tamb es poden arrear per a propsits constructius. Per exemple, moltes depuradores inclouen un escenari de tractament en el qual les aiges residuals passen sobre biopellcules desenvolupades en filtres, que extreuen i digereixen composts orgnics. A tals biopellcules, els bacteris sn principalment responsables de supressi de matria orgnica (BOD); mentre els protozous i rotfers sn principalment responsables de supressi de slids suspesos (SS), incloent-hi patgens i altres microorganismes. Els filtres de sorra lents depenen de desenvolupament de la biopellcula de la mateixa manera de filtrar aigua superficial de fonts de llac, font o riu per a propsits que beuen. El que considerem com aigua neta s un malbaratament material a aquests organismes microcellulars ja que sn incapaos d'extreure altra nutrici de l'aigua purificada.
 Els biofilms poden ajudar a eliminar oli de petroli d'oceans contaminats o sistemes marins. L'oli s eliminat per les activitats que es degraden hidrocarbur de comunitats microbial, en particular per un grup ltimament descobert notable d'especialistes, els anomenats bacteris hydrocarbonoclastic (HCB).;
 Els biofilms sn tamb presents a les dents de molts animals formant la placa dental, on es poden tornar responsables de cries i malaltia de geniva.
 Els biofilms es troben a la superfcie de i dins de plantes. Poden contribuir els dos a malaltia de collita o, com en termes de Rizobi de fixaci de nitrgens en arrels, existeixen simbiticament amb la planta . Els exemples de malalties de collita relacionades amb biopellcules inclouen Cncer Ctric, Pierce Disease de rams, i Gra Bacterial de plantes com pebres i tomquets. ;

 Biofilms i malalties contagioses .

Els Biofilms s'impliquen  en una mplia varietat d'infeccions microbianes al cos, per un pressupost un 80% de tot el infections.  processos contagiosos en qu s'han implicat biopellcules inclouen problemes comuns com infeccions de tractat urinries, infeccions de catters, infeccions d'orella mitjana, formaci de plaquedental, gingivitis, contacte de capa lenses, i processos menys comuns, per ms letals com endocarditis, infeccions en la fibrosi qustica i infeccions de mecanismes d'indwelling permanents com prtesis conjuntes i vlvules cardaques.

S'ha mostrat ltimament que les biopellcules sn presents en el teixit tret d'un 80% de pacients que sofreixen cirurgia per a sinusitis crnic. Els pacients amb biopellcules s'ensenyaven a haver estat despullat de cilis i cllules caliciformes, a diferncia dels controls sense biopellcules que tenia cilis normals i la cllula caliciforma morphology. els biofilms tamb eren trobats en mostres des de dos de 10 controls sans esmentats. L'espcie de bacteris de cultures interoperatives no corresponia a l'espcie de bacteris a la biopellcula en el teixit del pacient respectiu. En altres paraules, les cultures eren negatives encara que els bacteris eren present.

Les tcniques de tinci noves s'estan desenvolupant per diferenciar cllules bacterial que creixen en animals de vida, p. ex. des de teixits amb inflamacions d'allrgia .

 Biopellcules Pseudomonas aeruginosa .
Les consecucions de cura mdica en societats industrialitzades es deterioren marcadament a causa d'infeccions oportunistes crniques que s'han tornat cada vegada ms aparents en pacients immunocompromesos i la poblaci envellida. Les infeccions crniques romanen un desafiament essencial per a la professi mdica i sn de gran pertinncia econmica perqu la terpia d'antibitics tradicional s normalment insuficient per a eradicar aquestes infeccions. Una ra essencial per a persistncia sembla que sigui la capacitat dels bacteris per crixer dins de biopellcules que els protegeix de factors ambientals adversos. Pseudomonas Aeruginosa no s noms un patogen oportunista important i agent causal d'infeccions nosocomials sin que tamb es considera un organisme modl per a l'estudi de diversos mecanismes bacterians que contribueixen a persistncia bacteriana. En aquest context l'elucidaci dels mecanismes moleculars responsables del canvi des del creixement com a cllula lliure planctnica  fins a un fenotip de biopellcula i el paper de comunicaci cellular bacteriana en la malaltia persistent hauria de proporcionar idees noves en P. aeruginosa pathogenicity, contribueix a una millor direcci clnica de pacients crnicament infectats i hauria de conduir a la identificaci d'objectius de droga nous per al desenvolupament del strategies tractament antiinfeccis alternatiu .

 Placa dental .
La placa dental s el material que s'adhereix a les dents i consta de cllules bacterial (principalment mutans d'Estreptococ i sanguis d'Estreptococ), polmers salivals i productes extracellulars bacterial. La placa s una biopellcula a les superfcies de les dents. Aquesta acumulaci de microorganismes sotmeten les dents i teixits gingivals a concentracions altes de metablits bacterial que ocasiona disease dental .

 Legionellosi .
Se sap que els bacteris del gnere Legionella creixen sota certes condicions en biopellcules, en les quals es protegeixen contra desinfectants. Els treballadors en torres de refrigeraci, les persones que treballaven en aire condicionaven espais i la gent que pren una dutxa est exposada a Legionella aspirant en cas que els sistemes no es construeixin b i estant dissenyat, i sent mantingut prpiament ..

 Notes i referncies .


 Bibliografia complementria .
 ;
 ;

Enllaos externs.
 Center for Biofilm Engineering's Hypertextbook;
 ;
 Biofilms specialists in France;
 All about biofilms in streams;
 Biofilm, BioMineWiki;
 Agile Sciences antibiofilm technology;
 Environmental Biotechnology CRC, biofilm specialists in Australia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401557" title="Capit de Grup" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="155046">


Capit de Grup (angls: Group Captain) s un rang d'oficial superior de la Royal Air Force britnia, aix com d'altres pasos que han tingut una influncia britnica. s el rang immediatament superior a  Comandant d'Ala i se situa just per sota de Comodor de l'Aire. S'abrevia  Gp Capt  i  Grp Cpt . T un codi OTAN d'OF-5, i s equivalent als rangs de Capit a la Royal Navy i al de Coronel a l'Exrcit britnic i als Marines Reials. El nom del rang s l'expresi complerta ("Capit de Grup"); i mai no s'abrevia a "Capit".

El rang equivalent al Cos Auxiliar Femen de l'Aire (WAAF), al Cos Femen de l'Aire (WRAF) i al Servei d'Infermeria de la Reial Fora Aria Princesa Maria (PMRAFNS) era Oficial de Grup (Group Officer). El rang equivalent al Reial Cos d'Observadors era Capit Observador (Observer Captain), que tenia una insgnia de rang similar.

 Orgens .
L'1 d'abril de 1918, la recentment creada RAF adopt els seus ttols d'oficials, amb els Capitans del Royal Naval Air Service i els Coronels del Royal Flying Corps esdevenint Coronels de la RAF. En resposta a la proposta de que la RAF hauria de fer servir els seus propis ttols de rang, es sugger que es podrien fer servir els de la Royal Navy amb el prefix Air al davant del ttol naval. Aix doncs, el rang que posteriorment seria Capit de Grup hauria quedat com a Capit de l'Aire. Per, davant d'aquesta proposta, l'Almirallat object davant la modificaci dels seus ttols de rang. Se sugger que els Coronels fossin anomenats Bannerets o Lders. Per el ttol basat en el rang naval va ser preferit, i com els Coronels de la RAF normalment comandaven Grups, s'escoll finalment el ttol de Capit de Grup. El rang de Capit de Grup s'ha fet servir de manera continuada des de l'1 d'agost de 1919.

 s .
Encara que al inicis de la RAF els grups eren habitualment comandats per Capitans de Grup, a mitjans dels 20 eren comandats per Oficials de l'Aire. El comandant d'una estaci de la RAF s habitualment un Capit de Grup. Al Cos d'Entrenament de l'Aire, un Capit de Grup s l'oficial comandant d'una regi.

 Insgnia i bandera .

La insgnia de rang est basada en les 4 barres dels Capitans de la Royal Navy, estant formada per 4 franges amples en blau clar, envoltades per una franja negra a cada costat. s llut a la bocamniga o a les espatlles. Els Capitans de Grup sn el primer rang de la jerarquia de la RAF en portar una banda d'or a la visera de la gorra; per normalment porten la gorra habitual d'oficial de la RAF.

La bandera de comandament de Capit de Grup s similar a la de Comandant d'Ala, excepte que aqu hi ha una nica franja vermella al centre, per ample. Noms les banderes dels Comandants d'Ala i dels Capitans de Grup sn triangulars en un costat.

 Capitans de Grup notables .
 Leonard Cheshire, un pilot de bombarder de la Segona Guerra Mundial i treballador de caritat;
 Douglas Bader, pilot de caa de la Segona Guerra Mundial i doblement amputat;
 Hugh Dundas, pilot de caa de la Segona Guerra Mundial i el ms jove en arribar al rang (24 anys);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401558" title="Serra de la Torre" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="155047">

Geografia:
Diversos cims:
 Serra de la Torre: serra del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss).
 Serra de la Torre: serra del municipi d'Aiguamrcia (Alt Camp).
A ms de participar en el nom compost d'altres topnims:
 Serra de la Torreta: serra del municipi d'Os de Balaguer (Noguera).
 Serra de la Torre del Mil: serra del municipi del Montmell (Baix Peneds).
 Serra de la Torre de l'liga: serra del municipi d'Artesa de Segre (Noguera).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401560" title="Serra de la Torre (Aiguamrcia)" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="155048">
La Serra de la Torre s una serra situada al municipi d'Aiguamrcia (Alt Camp), amb una elevaci mxima de 775,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401564" title="Teodoric III" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="155049">

Teodoric III (654   691) va ser rei de Nustria i Borgonya durant l'any 673, crrec que recuper a partir del 675 i fins a la seva mort. A partir de l'any 679 tamb esdevingu rei d'Austrsia convertint-se aix en el rei de tots els francs.

 Biografia .

El tercer fill de Clodoveu II i Batilda, va succer el seu germ gran Clotari III als regnes de Nustria i Borgonya quan aquest mor sense descendncia el 673. Teodoric III va heredar la corona per la voluntat d'Ebro, el majordom de palau de Nustria i tutor de Teodoric. Ebro que era qui ostentava el poder real del regne i a les mans del qual el jove Teodoric era noms un rei titella.

Per la noblesa local no estava conforme amb la proclamaci de Teodoric, que Ebro havia fet sense consultar-los. Aprofitant la situaci, el segon fill de Clodoveu i germ gran de Teodoric, el rei Khilderic II d'Austrsia, va envair Nustria. Va fer desterrar Ebro i Teodoric va ser tonsurat (els cabells eren el smbol de la reialesa merovngia) i obligat a recloure's al monestir de Saint-Denis. Per el govern de Khilderic no va ser del grat de la noblesa neustriana i Teodoric va aconseguir recuperar el tron quan el seu germ fou assassinat, l'any 675.

Quan el successor Khilderic, Dagobert II, va morir l'any 679, va aconseguir ser proclamat rei d'Austrsia, malgrat l'oposici del majordom austrasi Pip d'Hristal. L'any 681 el majordom de Nustria Varat va signar la pau amb Pip, per a la mort de Varat el nou majordom Bertar va entrar amb guerra contra Nustria.

Els exrcits austrasians (comandats per Pip) i el combinat neustri i borgonys (comandats per Bertar i Teodoric, que era neustri de naixement) es van enfrontar a la batalla de Tertry l'any 687. La victria d'Austrsia va ser determinant per assegurar la prevalncia d'aquest regne i la seva noblesa sobre la resta de l'estat franc. La derrota tamb va deixar a Teodoric sense cap mena de poder de decisi; rei noms en el nom. 

 Famlia .

Teodoric es va casar amb Clotilde, filla d'Anseguisel i Santa Bega de Landen. Tingueren tres fills:
Bertrada de Prm (676-740), casada amb Mart de Laon.
Clodoveu IV (682-695), futur rei dels francs;
Khildebert III (683-711), conegut com "El Just", futur rei dels francs a la mort del seu germ gran.

Tamb va estar casat amb Santa Amalaberga, amb la que hauria tingut una filla i, potser, un nombre de fills indeterminat.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401568" title="Puig d'Hivern" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="155050">

El Puig d'Hivern s una muntanya de 622 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401571" title="Puig del Miracle" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="155051">

El Puig del Miracle s una muntanya de 689 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401574" title="Puig de Tonell" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="155052">

El Puig de Tonell s una muntanya de 628 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401575" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="155053">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 29 d'agost i 9 de setembre de 1972 als centres eqestres del Palau de Nymphenburg i Riem.

Participaren un total de 179 genets, 148 homes i 31 dones, de 27 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1972;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401586" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="155054">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitz, per segona vegada a la histria, una competici d'handbol en categoria masculina. La competici es desenvolup entre els dies 30 d'agost i 10 de setembre de 1972 al Olympiahalle, aix com a les seus d'Augsburg, Ulm, Gppingen i Bblingen.

Comits participants.
Participaren un total de 243 jugadors d'handobl de 16 comits nacionals diferents:


;
 Espanya;
;
 Hongria;

;
 Iugoslvia;
;
;

;
;
;
 Romania;

;
;
;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;


 Dinamarca empata Uni Sovitica, 12-12;
 Sucia empata Polnia, 13-13;
 Polnia guanya Dinamarca, 11-8;
 Sucia empata Uni Sovitica, 11-11;
 Sucia guanya Dinamarca, 16-10;
 Uni Sovitica guanya Polnia, 17-11;

Grup B;


 RDA guanya Islndia, 16-11;
 Txecoslovquia guanya Tunsia, 25-7;
 RDA guanya Tunsia, 21-9;
 Txecoslovquia empata Islndia, 19-19;
 RDA guanya Txecoslovquia, 14-12;
 Islndia guanya Tunsia, 27-16;

Group C;


 Romania guanya Noruega, 18-14;
 RFA guanya Espanya, 13-10;
 Romania guanya Espanya, 15-12;
 RFA empata Noruega, 15-15;
 Romania guanya RFA, 13-11;
 Noruega guanya Espanya, 19-17;

Grup D;


 Iugoslvia guanya Jap, 20-14;
 Hongria guanya Estats Units, 28-15;
 Iugoslvia guanya Estats Units, 25-15;
 Hongria guanya Jap, 20-12;
 Iugoslvia guanya Hongria, 18-16;
 Jap guanya Estats Units, 20-16;

Segona ronda.
Grup I;



 Txecoslovquia guanya Sucia, 15-12;
 Uni Sovitica guanya RDA, 11-8;
 RDA guanya Sucia, 14-11;
 Txecoslovquia guanya Uni Sovitica, 15-12;

Grup II;



 Romania guanya Hongria, 20-14;
 Iugoslvia guanya RFA, 24-15;
 Iugoslvia guanya Romania, 14-13;
 RFA guanya Hongria, 17-14;

Tercer lloc.
 Romania derrota , 17-16

Primer lloc.
 Iugoslvia derrota , 21-16

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Handbol 1972;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401600" title="Gymnomuraena zebra" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="155055">

Gymnomuraena zebra  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu,les Hawaii i la Gran Barrera de Corall. Tamb des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) i Guatemala fins al nord de Colmbia, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401601" title="Monopenchelys acuta" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="155056">

Monopenchelys acuta  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa Ascensi, des de les Bahames fins al Carib i a Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401602" title="K?rka?a" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="155057">
K rka a (tamb coneguda com Chliara o Geliana) s una vila i districte de la Provncia de Manisa de Turquia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401604" title="Pseudechidna brummeri" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="155058">

Pseudechidna brummeri  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 103 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'oest de l'ndic fins a Samoa i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401609" title="Rhinomuraena quaesita" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="155059">

 Rhinomuraena quaesita s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 130 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Tuamotu, el sud del Jap, Nova Calednia, la Polinsia Francesa, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401612" title="Channomuraena bauchotae" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="155060">

Channomuraena bauchotae  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Reuni.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401615" title="Channomuraena vittata" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="155061">

Channomuraena vittata  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic (Reuni, Maurici i l'Illa Christmas), al Pacfic occidental (Palau i les Hawaii), a l'Atlntic occidental (Bermuda, Bahames i el Carib). Tamb a Bahia (Brasil) i a les illes de l'Atlntic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401617" title="Scuticaria okinawae" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="155062">

Scuticaria okinawae  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Maurici fins a Hawaii, Tahit i el Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401618" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="155063">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitz una competici en hoquei sobre herba en categoria masculina. La competici es disput entre els dies 27 d'agost i 10 de setembre de 1972 al Hockeyanlage de la ciutat alemanya.

Comits participants.
Participaren un total de 263 jugadors d'hoqui de 16 comits nacionals diferents:


;
;
;
 Espanya;

;
;
;
;

;
;
;
;

;
;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;



27 d'agost de 1972
 RFA   Blgica 5-1 (3-1);
 Pakistan   Frana 3-0 (1-0);
 Malisia   Uganda 3-1 (1-0);
 Espanya   Argentina 1-1 (0-1);
28 d'agost de 1972
 RFA   Malisia 1-0 (1-0);
 Blgica   Argentina 1-1 (1-1);
 Pakistan   Espanya 1-1 (1-1);
 Frana   Uganda 3-1 (1-0);
29 d'agost de 1972
 Pakistan   Uganda 3-1 (2-0);
 Espanya   Malisia 0-0 (0-0);
 Blgica   Frana 1-0 (1-0);
 RFA   Argentina 2-1 (2-0);
31 d'agost de 1972
 Pakistan   RFA 1-2 (0-0);
 Argentina   Uganda 0-0 (0-0);
 Espanya   Blgica 1-0 (0-0);
 Frana   Malisia 0-1 (0-1);

1 de setembre de 1972
 Espanya   Frana 3-2 (3-1);
 Pakistan   Argentina 3-1 (1-0);
 RFA   Uganda 1-1 (1-1);
 Blgica   Malisia 2-4 (1-3);
3 de setembre de 1972
 RFA   Espanya 2-1 (0-1);
 Pakistan   Malisia 3-0 (1-0);
 Frana   Argentina 1-0 (1-0);
 Blgica   Uganda 2-0 (0-0);
4 de setembre de 1972
 Espanya   Uganda 2-2 (2-2);
 Pakistan   Blgica 3-1 (1-1);
 RFA   Frana 4-0 (3-0);
 Malisia   Argentina 1-0 (0-0);


Grup B;



27 d'agost de 1972
 ndia   Pasos Baixos 1-1 (1-1);
 Kenya   Polnia 0-1 (0-1);
 Austrlia   Nova Zelanda 0-0 (0-0);
 Regne Unit   Mxic 6-0 (1-0);
28 d'agost de 1972
 Austrlia   Kenya 3-1 (1-0);
 Nova Zelanda   Mxic 7-0 (3-0);
 ndia   Regne Unit 5-0 (4-0);
 Pasos Baixos   Polnia 4-2 (3-0);
30 d'agost de 1972
 Polnia   Mxic 3-0 (1-0);
 Pasos Baixos   Kenya 5-1 (2-0);
 Nova Zelanda   Regne Unit 2-1 (2-0);
 Austrlia   ndia 1-3 (1-2);
31 d'agost de 1972
 Kenya   Regne Unit 0-2 (0-1);
 ndia   Polnia 2-2 (1-0);
 Pasos Baixos   Nova Zelanda 2-0 (1-0);
 Austrlia   Mxic 10-0 (6-0);

2 de setembre de 1972
 ndia   Kenya 3-2 (0-1);
 Nova Zelanda   Polnia 3-3 (1-2);
 Austrlia   Regne Unit 1-1 (1-1);
 Pasos Baixos   Mxic 4-0 (3-0);
3 de setembre de 1972
 Pasos Baixos   Regne Unit 1-3 (1-1);
 Austrlia   Polnia 1-0 (1-0);
 ndia   Mxic 8-0 (4-0);
 Kenya   Nova Zelanda 2-2 (2-2);
4 de setembre de 1972
 Austrlia   Pasos Baixos 2-3 (1-3);
 Kenya   Mxic 2-1 (1-0);
 ndia   Nova Zelanda 3-2 (1-1);
 Polnia   Regne Unit 1-2 (1-1);


Tercer lloc.
10 de setembre de 1972


 Final.
10 de setembre de 1972


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1972;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401620" title="Scuticaria tigrina" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="155064">

 Scuticaria tigrina s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, les Filipines, Taiwan i les Hawaii. Tamb a Mxic (incloent-hi les Illes Revillagigedo), Costa Rica i Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401622" title="Mon" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="155065">
Pedania del Municipi de Vega de Valcarce a la comarca de El Bierzo a la provncia de Lle.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401624" title="Edison Denisov" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="155066">
Edison  Denisov (Tomsk, Sibria, 1929   Pars, novembre de 1999) fou un compositor rus.

Primer va estudiar matemtiques a la Universitat de Tomsk. El 1951 es trasllad a Moscou on assum els  estudis musicals al Conservatori d aquesta ciutat amb Visarion Shebali, estudi composici, l orquestraci amb Nikolai Rakov, l anlisi amb Viktor Zuckerman i piano amb Vladimir Belov, que acab el 1956.

En els anys seixanta, Denisov es dedic a un estudi en profunditat de la labor de la  clssica  de compositors del segle XX (Stravinski, Bartk, la Segona Escola de Viena) i de l art occidental contemporani (Boulez, Nono, Stockhausen i Lutoslawski). Aquest perode correspon a la seva recerca vers un estil personal qu, amb el temps, estava comenant a afirmar-se en vocal i instrumental de peces. De gran importncia pel seu desenvolupament posterior demostrant ser la pea vocal de cambra Le soleil des Incas, estrenada el 1964 per Gennady Rozhdestvensky a Leningrad (avui Sant Petersburg) i, posteriorment, realitzat per Bruno Maderna, Pierre Boulez i altres directors per tota Europa i Amrica, aquest treball marc la fita de sortida per el compositor de llur estil personal.

En la dcada segent, Edison Denisov es concentr en obres per a grans conjunts i escriv la majoria dels seus concerts, molts dels quals foren encrrecs per els preeminents solistes occidentals, Aurle Nicolet (flautista), Heinz Hollinger (obo), Eduard Brunner (clarinet) i el saxofonista Jean-Marie Londeix. L estrena mundial del Concert per a viol fou donat a Mil per Gidon Kremer. La rigorosa organitzaci de l estructura musical que va ser una caracterstica de la producci de Denisov en la dcada dels seixanta, don pas gradualment a una flexible i lliure s de les ms variades tcniques de composici i processos, dictat pel carcter general de cada obra.

Per Edison Denisov, la dcada dels vuitanta correspongu al perode de la maduresa, i la lrica d una naturalesa molt vocal, i determinada per una srie de caracterstiques entonacions, en particular, sobre la base de motius segon i terceres parts. Aix resta escrit, que sovint recorda la heterofonia de les canons populars russes, caracteritzades per ritmes molt diversificats i amb nombroses dificultats pels artistes intrprets i executants. Per ltim, es tractava d un art dramtic que implica un desenvolupament progressiu dels materials i els episodis que important culminaci. Fou durant aquests anys que el compositor escriv llurs obres ms notables: l pera L ecume des dies, estrenada el 1986 en l pera Cmica de Pars, l pera de cambra Quatre jeunes filles (Quatre jovenetes), basada en una obra de teatre de Pablo Picasso, el ballet de la Confessi, basat en la novella d Alfred de Musset, i un Rquiem. Durant aquest perode, el compositor s inspir en els grans temes vinculats a la existncia i la religi. El seu treball ara expressat en una espcie de simbolisme a treves de la melodia, l harmonia, el ritme i timbres. Aquest estil continu en la dcada dels noranta.

Denisov reb dues comandes de les Ensamble Inter Contemporain en el seu des aniversari, l altra de Daniel Barenboim per celebrar el 20. Aniversari de l Orquestra de Pars. Per aquesta ocasi Denisov compos la seva Primera Simfonia, que Barenboim estren en la sala Pleyel el 1988 i realitza tres vegades a Chicago el 1991. Denisov tamb escriv per una srie de films i partitures de msica incidental durant les quasi tres dcades que collabor amb Juri Lyubimov, director de la Taganka Teatro a Moscou, posades en producci a Rssia i per tota Europa.

Des del 1959, havia ensenyat l'anlisi de formes musicals i orquestraci en el Conservatori de Moscou i, a partir de 1992, la composici. El 1990, es feu crrec de la direcci a Moscou de l Associaci de Msica Contempornia. El 1990-91, fou convidat per Pierre Boulez per treballar en l IRCAM, (Institut Experimental de Msica de Pars). Edison Denisov va ser membre corresponent de l Acadmia de Belles Arts i les Lletres de la Baviera i de Berln. El 1986, va ser anomenat membre Oficial de l Acadmia de les Arts i les Lletres del Ministeri francs de Cultura i va rebre el Gran Prix de la Ciutat de Pars el 1993. En aquesta ciutat mor desprs d una llarga malaltia el 1996.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401625" title="Pumarn" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="155067">
Pedania del Municipi de Balboa a la Comarca de El Bierzo a la provncia de Lle.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401629" title="Mas Trader" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="155068">
Mas Trader, o el Mas Trader, s una urbanitzaci que pertany a Cubelles, al Garraf, creada al voltant d'una vella masia del mateix nom.

Es troba al nord-oest de Cubelles, i n'est separada per l'autopista C-32.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401634" title="Creixement natural" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="155069">

El creixement natural s la diferncia existent entre el nombre de naixements i el de defuncions d'una poblaci en un moment determinat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401635" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="155070">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren 6 proves de judo, sent la segona vegada que aquest esport formava part del programa olmpic desprs de la seva absncia en l'edici de 1968. La competici, nicament oberta a la categoria masculina, es disput el dia 31 d'agost de 1972 a les seus del Boxhalle i Basketballhalle.

El neerlands Williem Ruska en convert en l'nic judoca guanydor de dos ors olmpics en una mateixa edici grcies a la seva victria en la categoria de ms de 93 kg i la categoria Open.

Resum de medalles.




Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Judo 1972;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401637" title="Alan (Alta Garona)" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="155071">

Alan s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401638" title="Espans" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="155072">

Espans s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401639" title="Albiac (Alta Garona)" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="155073">

Albiac s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401640" title="Anan" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="155074">

Anan s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401641" title="Encausse-les-Thermes" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="155075">

Encausse-les-Thermes s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401643" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="78" processed="77" dbindex="155077">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments a la Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren 20 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren deu proves en lluita lliure i deu proves ms en lluita grecoromana entre els dies 27 d'agost i el 10 de setembre de 1972.

Participaren 388 lluitadors de 49 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1972;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401666" title="Roca dels Collars" nonfiltered="79" processed="78" dbindex="155078">

La Roca dels Collars s una muntanya de 1.170 metres que es troba al municipi de Fgols i Aliny a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401672" title="Orquestra de Cambra de Bratislava" nonfiltered="80" processed="79" dbindex="155079">
Orquestra de Cambra de Bratislava.

Els msics de l Orquestra de Cambra de Bratislava, procedents de Bratislava i Praga, tenen llurs arrels en la gran tradici d excel lents orquestres que tenia l antiga Txecoslovquia. El nucli de l orquestra esta compost per msics premiats a Eslovquia i Txequia.

Tots els msics sn professionals que estudiaren en les acadmies de msica i conservatoris  de Bratislava i Praga, reconeguts en tot el mn per l alt nivell tcnic i musical de llur ensenyana. 

L orquestra actua habitualment en les grans sales de msica clssica i es convidada a tocar en esdeveniments socials i culturals aix com en festivals internacionals de msica. En els ltims anys, l orquestra ha guanyat reputaci internacional, fent-se notar el seu alt nivell professional. Destaquen els instruments d arc eslovac, famosos per tenir un to molt especial, una sonoritat noble i un fervors poder creatiu. 

Els msics de l Orquestra de Cambra de Bratislava col laboren com a concertistes i solistes amb les principals orquestres simfniques del seu pas, com per exemple amb Filharmonia Eslovaca Bratislava o en l Orquestra Simfnica de la Rdio Eslovaca de Bratislava.

L orquestra treballa habitualment amb directors com Peter Feranec, Svetozar Stur, Ivan Matyas, Waldemar Nelsson, i amb famosos solistes com Viktor Simisko, Mikuls Skuta, Ulrike Anima Math, Vit Polasek, Claus Kenngiesser, Linus Roth, Violine, Hideyo Harada i molts altres msics internacionals.

El seu repertori avarca tant les obres famoses de la literatura concertant barroca i clssica com les interessants obres de compositors contemporanis, apropant aquestes noves composicions al pblic. Per la diversitat de llur repertori, que inclou quasi totes les poques musicals, i el seu renom artstic, sn molt sollicitats, tant en el seu pas com a l estranger.

Han ofert concerts a Bratislava, Kosice, Zhilina, Bansk Bystrica, Zvolen, Poprad, Nitra (Eslovquia), Praga, Plze, Karlovy Vary, Ostrava, Olomouc, Bruenn (Txequia), en els festivals d estiu de Trenianske Teplice i Piestany (Eslovquia), en el festival de msica a esk Budjovice, en el festival de msica de cambra a esky Krumlov (Txequia). A l estranger han actuat en el festival d estiu d Oberstdorf (Alemanya), en les jornades internacionals de msica de Bad Woerishofen (Alemanya) i en els festivals internacionals de Chiemsee.

A ms, han ofert concerts a Sussa, Blgica, Frana, Bulgria, Polnia, ustria, Itlia, Hongria, Finlndia, Grcia, Turquia, aix com en pasos de Centre i Sud-amrica: Panam, Guatemala, Costa Rica, Per, Veneuela. Als Estats Units, participaren en el festival Mozart a Miami.

(Referncies; Promoci prpia.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401673" title="Tossal de Sant Miquel" nonfiltered="81" processed="80" dbindex="155080">

El Tossal de Sant Miquel s una muntanya de 827 metres que es troba al municipi de Coll de Narg a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401675" title="Gobius" nonfiltered="82" processed="81" dbindex="155081">



Gobius s un gnere de peixos de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes. 
Espcies.
 Gobius ateriformis  ;
 Gobius hypselosoma ;
 Gobius tigrellus ;
 Gobius acutipennis ;
 Gobius agulhensis ;
 Gobius ater  ;
 Gobius auratus ;
 Gobius bucchichii ;
 Gobius caffer ;
 Gobius cobitis ;
 Gobius couchi  ;
 Gobius cruentatus ;
 Gobius ehrenbergii ;
 Gobius fallax ;
 Gobius gasteveni ;
 Gobius geniporus ;
 Gobius giuris ;
 Gobius kolombatovici  ;
 Gobius koseirensis  ;
 Gobius lateralis ;
 Gobius leucomelas  ;
 Gobius macrocephalus ;
 Gobius multifasciatus ;
 Gobius natalensis ;
 Gobius nebulosus ;
 Gobius niger ;
 Gobio occitaniae  ;
 Gobius ophiocephalus ;
 Gobius ornatus ;
 Gobius paganellus ;
 Gobius punctatissimus ;
 Gobius roulei ;
 Gobius rubropunctatus  ;
 Gobius saldanha ;
 Gobius scorteccii ;
 Gobius senegambiensis  ;
 Gobius strictus  ;
 Gobius tetrophthalmus  ;
 Gobius vittatus ;
 Gobius xanthocephalus ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 ZipCodeZoo.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401676" title="Roca Rodona (Estamariu)" nonfiltered="83" processed="82" dbindex="155082">

La Roca Rodona s una muntanya de 1.242 metres que es troba al municipi d'Estamariu a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401678" title="Roc Roi (Estamariu)" nonfiltered="84" processed="83" dbindex="155083">

El Roc Roi s una muntanya de 1.072 metres que es troba al municipi d'Estamariu a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401679" title="Tur de Boscalt" nonfiltered="85" processed="84" dbindex="155084">

El Tur de Boscalt s una muntanya de 1.509 metres que es troba al municipi de Cava a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401680" title="Tur de les Llongaderes" nonfiltered="86" processed="85" dbindex="155085">

El Tur de les Llongaderes s una muntanya de 1.504 metres que es troba al municipi de Cava a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401682" title="Gobius ateriformis" nonfiltered="87" processed="86" dbindex="155086">

 Gobius ateriformis s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Cap Verd.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401684" title="Cap del Bosc del Pui" nonfiltered="88" processed="87" dbindex="155087">

El Cap del Bosc del Pui s una muntanya de 1.137 metres que es troba al municipi de Cab a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401685" title="Gobius xanthocephalus" nonfiltered="89" processed="88" dbindex="155088">

 Gobius xanthocephalus s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord de la Pennsula Ibrica fins a Madeira i les Illes Canries. Tamb a la Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401686" title="Tossal de Finestres" nonfiltered="90" processed="89" dbindex="155089">

El Tossal de Finestres s una muntanya de 1.038 metres que es troba al municipi de Cab a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401688" title="Gobius hypselosoma" nonfiltered="91" processed="90" dbindex="155090">

Gobius hypselosoma  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Madagascar, Reuni i Maurici.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401689" title="Tossal de Pomajor" nonfiltered="92" processed="91" dbindex="155091">

El Tossal de Pomajor s una muntanya de 872 metres que es troba al municipi de Cab a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401690" title="Teatre Circ Olympia (Barcelona, Ronda de Sant Pau)" nonfiltered="93" processed="92" dbindex="155092">
El Teatro Circo Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, nmero 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Parallel. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors on tamb es van programar espectacles d'pera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc. Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.

No s'ha de confondre amb el Teatre Olmpia que va funcionar al Parallel des dels anys noranta del segle XIX.

L'edifici.

L'edifici, projectat per Francesc Folguera, era conegut com "el Liceu del Parallel" per les seves dimensions i les seves installacions. La faana era al xamfr de la Ronda i el Parallel i tenia un estil noucentista, decorada amb pilastres i elements clssics d'estuc i terracuita i coronada per un front triangular amb cul. 

La sala, amb forma d'amfiteatre, tenia capacitat per a 6.000 persones (quan es va fundar, Barcelona tenia 710.000 habitants), 3.000  de les quals podien seure al pati de butaques; era el local d'espectacles ms gran de tot Espanya, i un dels ms comfortables i millor condicionats d'Europa. Hi havia un pis de ferradura amb butaques numerades. L'escenari tenia unes dimensions enormes: 13 metres d'embocadura i 9 d'altura. Estava dotat de la maquinria, llums i escenari ms avenada del moment, amb un doble pont i fossar. La pista de circ podia transformar-se rpidament en una piscina de 300.000 litres d'aigua (una de les majors d'Europa), la qual cosa permetia fer-hi espectacles acutics.

Histria.

Es va inaugurar el 4 de desembre de 1924. La iniciativa havia estat de l'empresari Josep Ventura Gannau. L'Olmpia va ser durant molts anys el ms gran i ms popular local polivalent de Barcelona. Va tancar el 28 de febrer de 1947, amb una representaci de La bohme de Puccini, i va ser enderrocat el 1948, per a aprofitar-ne el ferro de l'estructura, material escs llavors.

Les dimensions i equipament del teatre permetien de fer-hi grans espectacles. El 3 de maig de 1928 s'hi va estrenar Kosmpolis, "zarzuela en forma de magazine musical circense" de Josep Amich i Bert "Amichatis" amb msica de Joan Dotras Vila i Demon: incloa l's de la piscina, jocs d'aigua, un ferrocarril a escala, la projecci de fragments cinematogrfics, cavalls i efectes especials impossibles a d'altres teatres. El desembre del mateix any, l'espectacle Museum va fer servir 150 reflectors elctrics per a unes fonts lluminoses, a ms d'una plataforma escnica mbil, llavors nica a Espanya.

El 1926 va presentar la primera jazz-band que va actuar a Barcelona; des de llavors, la sala va ser una de les portes d'entrada del jazz a la ciutat. 

El 2 d'abril de 1944 hi va fer la seva presentaci "popular" l'Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per Eduard Toldr i que s'acabava de crear i s'havia presentat oficialment al Palau de la Msica Catalana tres dies abans.

Cap els primers anys del segle XXI, es va crear la Fundaci Circ Olympia, presidida per Tortell Poltrona, per a la recuperaci d'una seu estable per al circ a Barcelona: una de les propostes era de fer-la al solar abandonat on havia estat el Teatre Circ Olympia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401691" title="Cabot retxat" nonfiltered="94" processed="93" dbindex="155093">

El cabot retxat (Gobius vittatus) s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401693" title="Rocs del Duc" nonfiltered="95" processed="94" dbindex="155094">

Els Rocs del Duc s una muntanya de 1.197 metres que es troba al municipi d'Arsguel a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401698" title="Serrat de la Bada" nonfiltered="96" processed="95" dbindex="155095">
El Serrat de la Bada s una serra situada al municipi d'Arsguel (Alt Camp).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401700" title="Roc de les Forques" nonfiltered="97" processed="96" dbindex="155096">

El Roc de les Forques s una muntanya de 1.162 metres que es troba al municipi d'Als i Cerc a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401702" title="Gobius tigrellus" nonfiltered="98" processed="97" dbindex="155097">

Gobius tigrellus s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Irian Jaya (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401703" title="Tur Galliner" nonfiltered="99" processed="98" dbindex="155098">

El Tur Galliner s una muntanya de 1.614 metres que es troba al municipi d'Als i Cerc a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401704" title="Gobius tetrophthalmus" nonfiltered="100" processed="99" dbindex="155099">

Gobius tetrophthalmus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Cap Verd.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401713" title="Gobius strictus" nonfiltered="101" processed="100" dbindex="155100">

Gobius strictus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mallorca, Melilla, el Marroc i a Korcula (Crocia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401714" title="Gobius acutipennis" nonfiltered="102" processed="101" dbindex="155101">

Gobius acutipennis  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de KwaZulu-Natal (Sud-frica) fins a Indonsia i l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401715" title="Gobius senegambiensis" nonfiltered="103" processed="102" dbindex="155102">

 Gobius senegambiensis s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Marroc fins a Angola (Luanda) i les illes del Golf de Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401716" title="Gobius agulhensis" nonfiltered="104" processed="103" dbindex="155103">

Gobius agulhensis  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica (des d'East London fins al Cap de Bona Esperana).
 Referncies .

Bibliografia.
 Goren, M., 1996. A review of the southern African gobiid fish genus Caffrogobius Smitt, 1900. Spec. Publ. Smith Inst. Ichthyol. (57):1-28.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401718" title="Gobius scorteccii" nonfiltered="105" processed="104" dbindex="155104">

Gobius scorteccii  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401721" title="Gobius ater" nonfiltered="106" processed="105" dbindex="155105">

Gobius ater  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Balears i el Golf de Lle fins a Nia i Sardenya.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401723" title="Gobius saldanha" nonfiltered="107" processed="106" dbindex="155106">

Gobius saldanha  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Nambia fins a East London (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401724" title="Gobius auratus" nonfiltered="108" processed="107" dbindex="155107">

Gobius auratus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord de la Pennsula Ibrica fins a Madeira i les Illes Canries. Tamb a la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401728" title="Llibre dels homes" nonfiltered="109" processed="108" dbindex="155108">
Llibre dels homes (1998), de l autora Dolors Miquel, s una resposta a l obra de Jaume Roig, Espill o Llibre de les dones, del segle XV. L obra de Roig, que tindria un antecedent en l obra d'Eiximenis, participa d un corrent temtic literari molt arrelat en la literatura europea: la misognia.

El Llibre de les dones de Jaume Roig t l estructura d una autobiografia fictcia expressada en versos tetrasllabs apariats en rima consonant. El protagonista s un home que va explicant, en primera persona, la seva vida i les desgraciades experincies que ha tingut amb les dones, fins que, ja vell, decideix no tornar a relacionar-s'hi amb cap. Jaume Roig escriu una obra amb finalitat moralitzadora, en qu apareix un reflex de la vida quotidiana de l poca, tot  prenent com a objecte de la stira les dones.
 
Dolors Miquel, en el Llibre dels homes, segueix la mateixa estructura mtrica del model i ens presenta tamb un jo narratiu, per aquest cop en una veu de dona, la qual ens explicar les seves relacions amb els homes, a travs d un relat delimitat temporalment per uns fets histrics (l any de la mort del dictador Franco fins a l actualitat). Com a conseqncia d aquestes relacions el jo narratiu acaba dient, al final del relat dels casos: "Homes adu, i no vingueu." (p.96)

En el nivell de la representaci, la stira dels costums es dirigeix, principalment, a la manifestaci dels defectes dels homes que hi apareixen.

Estructura.
El Llibre dels homes consta de les segents parts: Prleg, Dedicatria, Explicaci dels casos, Epleg i Agraments. En cada una d elles hi trobarem elements pardics, per posar de manifest els estereotips del llenguatge literari de la tradici que transmet una determinada manera d entendre la realitat. 

La pardia de les estructures de l obra de Roig ja apareix en els llargs ttols que Dolors Miquel dna a cada apartat. Per exemple: "Prleg on l autora ens fa cinc cntims / D un ral, cinc pessetes d un duro / I acaba convertint mil peles /En una capa de cols."

Prleg.
El prleg es situa precedint el cos d una obra i ofereix una informaci bsica al lector sobre la manera en qu ha d interpretar el llibre: pot aparixer informaci sobre l argument, quin s l objectiu de l obra, a qui es dirigeix, i qui l escriu. En el Llibre dels homes, la veu que apareix en el prleg s ambigua, com la de l autora i com la d un personatge.  Aquest prleg presenta uns tpics literaris per amb l'objectiu d'allunyar-se dels estereotips. Aix mateix, indica quins sn els referents literaris que segueix i els que rebutja. Altres temes del prleg sn: la configuraci d un personatge narradora protagonista i subjecte potic que  va lligada a l escriptura; les dificultats per editar llibres; la reflexi metaliterria sobre la construcci i escriptura d un jo narratiu i potic femen que, a ms, s escriptora. Aix, la construcci del discurs passa a ser part del mn representat en l obra, la qual cosa afavoreix el dileg que s establir amb la tradici literria, principalment la misgina.
 
Dedicatries.
Al final del prleg s'anuncien les dedicatries, tot dient, per, que seran fetes al revs i que sn molt meritries, en una al.lusi irnica als homes. s una antidedicatria respecte a l home que s esmenta, perqu no s elogiosa, sin que esdev un espai per a la crtica i la stira d aquest personatge. Per la dedicatria apareix, a ms, com un lloc per a la reflexi metaliterria, on hi trobem al.lusions a l acci d escriure: la literatura s inventar i recordar.

Casos.
En la part dedicada a l explicaci dels casos, es fa la construcci d un relat amb una trama que va evolucionant fins a un desenlla. La veu narradora del personatge protagonista s la primera persona del singular femen. La tercera persona, aquell de qui es parla, t com a referent els diversos homes amb els quals el jo narratiu hi mant alguna relaci. La caracteritzaci dels homes s satrica. Els retrats tendeixen a la cosificaci i, de vegades, a l animalitzaci. Sn uns homes que no tenen nom i que es mouen per inters. Apareix la segona persona del singular  al final de l obra per referir-se al lector o lectora.

El relat dels casos es situa en un temps real, en una poca histrica: La Transici democrtica a Espanya. 

Mentre s soltera va canviant de parella; fins i tot, de vegades surt fugint d alguns homes. Quan el jo narratiu explica que es casa i t una estabilitat familiar, la stira als homes, a travs de la figura del marit, es torna ms virulenta. En aquesta part del llibre tamb apareixen referncies al moment de l escriptura: el jo narratiu escriu en el temps que li quedava desprs de fer les feines de llar.

L obra t una estructura circular, perqu en el prleg anuncia que escriu "per esbargir-me d un matrimoni" (p.14) I al final del llibre, el jo potic narratiu anuncia la separaci del marit motivada per la publicaci del relat que el lector llegeix: 

En la part del relat dels casos, l escriptura s el mitj del jo potic narratiu per a expressar la seva subjectivitat amagada i la presa de conscincia de la seva situaci com a dona que vol escriure. L argument no s una histria ms, perqu el seu contingut, com si fos el dipsit d una transgressi, ser la causa de la separaci del personatge protagonista amb el seu marit. El fil argumental del relat obre una escletxa cap a la realitat: ens porta a la reflexi de les limitacions i repercussions de l escriptura de dona.

Epleg.
Com les altres parts del Llibre dels homes, l epleg esdev un espai per la reflexi metaliterria. Segueix la tradici de fer la sntesi del ms significatiu de l obra, per acabar reafirmant el to de stira i pardia.

El final de l escriptura, del llibre, s el final del cam. Escriptura, cam, vida sn aix la mateixa cosa. L epleg segueix la tradici quixotesca del boig que recupera el seny al final de la seva vida i es penedeix del que havia fet fins aleshores. La ironia sembla subratllar que, tot i el seny, i tot i l atenuaci del to satric, i per tant, dins d un discurs ms objectiu, res no salva l Adam de la seva imperfecci. 		


Vers i rimes. 
En l obra de Dolors Miquel la stira t relaci amb el tipus de vers i rimes. Les rimes, d una gran riquesa i varietat, afavoreixen el joc lingstic, l agudesa verbal i la jocositat. 

Referncies histriques i culturals.
L poca de la Transici democrtica s el marc de la stira de  situacions socials i poltiques; s tamb un moment d alliberament de la dona i en l obra se ns mostra aquest rerefons d una llibertat poltica i social, de vegades amenaada. Tanmateix, la stira de costums apunta en les maneres de vestir i d actuar dels homes, en el festeig i relacions amistoses i sexuals.

La reflexi sobre l'escriptura i la veu de dona.
Totes les parts de l obra plantegen una reflexi sobre l escriptura que s identifica amb l anar fent cam mentre es va escrivint. A la cadena de vers - escriptura - fer cam - dest  s afegeixen les anelles del jo potic narratiu i la de la dona escriptora. En l'obra, el fer cam de l escriptura s el lloc per a la construcci del jo potic narratiu de dona i s alhora llibertat i dest de la dona que escriu.

Conclusions.
L autora parteix d una tradici cultural com a escenari per constatar el binomi home-dona, establint una relaci especular amb una obra existent. Per a travs del codi literari transgredeix aquesta relaci especular, va ms enll, es sostreu a aquests marcs ideolgics i retrics i aporta una veu amb caracterstiques prpies.

La relaci entre l obra de Jaume Roig i la de Dolors Miquel s pardica; s a dir, l autora parteix d uns valors, estructures i significats determinats per l obra medieval i la tradici literria,  amb els quals establir un dileg per mostrar-nos la crtica cap a aquests valors donats. El jo potic narratiu ens situa en els lmits de la ficci i la realitat per tal de fer del discurs literari un discurs transgressor dins la cultura i la societat.
 

Les referncies metaliterries, que es troben en parts estratgiques de l obra, subratllen el fet de l acci d escriure; escriure s inventar i recordar, s a dir, part de ficci i part de vida recordada i, per tant, reinventada. L escriptura del llibre passa a ser una part ms de la histria, del mn referenciat, i es presenta com un dest, un viatge que s l exploraci de nous significats del llenguatge. L mfasi en l acci de l escriptura t una repercussi ideolgica: la conscincia de l apropiaci d un espai, d un mbit dins el llenguatge i de la tradici literria  per una veu de dona.

En el joc de miralls entre ficci i realitat del Llibre dels homes, l experimentaci i elaboraci d un llenguatge satric i pardic en la veu d una dona esdev una capacitat de transgredir els codis socials d all que pot dir i all que pot fer una dona.

Ens trobem doncs, davant d una obra amb una reelaboraci d unes estructures i del llenguatge que apunten a nous significats, que tenen a veure amb la construcci d un jo potic narratiu de dona i la seva diferncia en relaci a la tradici literria.

Bibliografia.
 CIXOUS, HLNE, La risa de la medusa, Anthropos, Barcelona, 2001.
 DAZ-DIOCARETZ, MYRIAM;  M. ZAVALA, IRIS (Coords.), Breve historia feminista de la literatura espaola (en lengua castellana), I, Anthropos, Barcelona, 1999. ;
 MIQUEL, DOLORS, Llibre dels homes, Edicions 62, Empries, 1998, Barcelona.
 RIQUER, MARTN DE, Los trovadores, Historia y textos, Tomo I, Ariel, 1983, Barcelona.
 RIQUER/ COMAS / MOLAS, Historia de la literatura catalana, II, Ariel, 1984, Barcelona. ;
 ROIG, JAUME, Espill o Llibre de les dones, Edicions 62 i  La Caixa , MOLC, 3, Barcelona, 1978.
 SCHOENBERG, AMANDA, Dolors Miquel: la poeta que grita por las mujeres y los camioneros, Entrevista a Barcelona review, 14, 1999.

Obres de Dolors Miquel.
 El vent i la casa tancada, Columna, Poesia, Barcelona, 1990.
 Maruja Reyes sc jo, Columna, Barcelona, 1992.
 Llibre dels homes, Edicions 62, Empries, Col.lecci Poesia, 17, Barcelona, 1998.
 Haiks del camioner, Edicions 62, Empries, Col.lecci Poesia, 33, Barcelona, 1999.
 Transgredior ; fotografies, Vanessa Pey, Poesies: Dolors Miquel, La Imatge i la parla, 3, Arola, Tarragona, 1999.
 Gitana roc, Llibres del Segle, Col.lecci Srie Culip de poetes, 5, Gauses, 2000.
 Verge peluda: revista de pl i lletra, n 1 i mig, Cambrils, 2002.
 Mos de gat, Edicions 62, Empries, Col.lecci Poesia, 58, Barcelona, 2002.
 Aio, Edicions 62, Empries, 2004.
 Missa pagesa, Edicions 62, Barcelona, 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401729" title="Gobius rubropunctatus" nonfiltered="110" processed="109" dbindex="155109">

Gobius rubropunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Ghana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401731" title="Bize-Minervois" nonfiltered="111" processed="110" dbindex="155110">

Bize-Minervois  s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401732" title="Cabot d'ortiga" nonfiltered="112" processed="111" dbindex="155111">

El cabot d'ortiga (Gobius bucchichii) s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
 El cos s cilndric i comprimit al peduncle caudal.
 La pell s mucosa i el protegeix dels tentacles urticants de les ortigues de mar o anemones.
 Per davant els orificis nasals hi ha uns petits tentacles.
 El cap s gros i ample amb els ulls a la part superior i la boca circular.
 T dues aletes dorsals: la segona molt ms llarga que la primera i quasi igual de llarga que l'anal. Les aletes pectorals tenen radis lliures ben desenvolupats. Les plviques es fusionen formant un disc. La caudal s rodona.
 s de color marr clar i gris amb tons grocs i amb una taca grossa i negra a la base de les pectorals. T una taca negra allargada que travessa els ulls.;
Reproducci.
La maduresa sexual li arriba durant el primer any de vida i quan fa 3,4-3,8 cm de llargria. Es reprodueix durant la primavera. Els mascles sn territorials i durant l'poca de reproducci atreuen les femelles cap al seu territori.
Alimentaci.
Menja petits invertebrats bentnics (crustacis, poliquets, molluscs) i algues.
Hbitat.
s bentnic i apareix a prop de l'ortiga Anemonia sulcata enfonyant-se dins els urticants tentacles (s l'nic peix de la Mar Mediterrnia que pot fer-ho). Prefereix els fons sorrencs i rocallosos litorals fins als 30 m de fondria i amb una temperatura de l'aigua entre els 15 i els 24C.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la zona atlntica propera a l'Estret de Gibraltar i a la Mar Mediterrnia.
Conservaci.
No es troba a la Llista Vermella de la IUCN.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI;
 uBio ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 OBIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401733" title="Pouzols-Minervois" nonfiltered="113" processed="112" dbindex="155112">

Pouzols-Minervois  s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401736" title="Gobius caffer" nonfiltered="114" processed="113" dbindex="155113">

Gobius caffer  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Goren, M., 1996. A review of the southern African gobiid fish genus Caffrogobius Smitt, 1900. Spec. Publ. Smith Inst. Ichthyol. (57):1-28.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401738" title="Ventenac-en-Minervois" nonfiltered="115" processed="114" dbindex="155114">

Ventenac-en-Minervois  s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401740" title="Gobius roulei" nonfiltered="116" processed="115" dbindex="155115">

 Gobius roulei s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental i a la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401746" title="Institut de Biomecnica de Valncia" nonfiltered="117" processed="116" dbindex="155116">
L' Institut de Biomecnica de Valncia (IBV) s un centre tecnolgic que estudia el comportament del cos hum i la seua relaci amb els productes, entorns i servicis que utilitzen les persones a fi de:
 Prevenir riscos.
 Fomentar i mantenir la salut.
 Recuperar la salut quan s'ha perdut.
 Millorar l'autonomia i participaci social de les persones amb limitacions funcionals.
 Millorar l'atenci a les persones en situaci de dependncia.
 Millorar el rendiment i eficincia de les activitats que exercixen les persones.
 Millorar el confort i satisfacci de les persones en relaci amb els productes, entorns i serveis que usen.

L'IBV combina coneixements provinents de la Biomecnica, l'Ergonomia o l'Enginyeria Emocional i els aplica a molt diversos mbits amb l'objectiu de millorar la competitivitat del teixit empresarial a travs del benestar de les persones. Estos mbits d'actuaci sn:
Activitat fsica i esport ;
Automoci i mitjans de transport ;
Hbitat i construcci ;
Indumentria ;
Persones majors i persones amb discapacitat ;
Salut laboral ;
Tecnologia sanitria ;
Turisme i oci ;
Valoraci i rehabilitaci ;


L'institut s una associaci sense nim de lucre d'mbit nacional, constituda per organismes pblics i privats interessats en el desenvolupament de la biomecnica al servei dels interessos socials, industrials, econmics, professionals i cientfics del seu entorn.

L'IBV va iniciar les seues activitats en 1976, com institut universitari de la Universitat Politcnica de Valncia (UPV). Concertat entre l'Institut de la Mitjana i Xicoteta Indstria Valenciana (IMPIVA) i la UPV, actualment s un centre tecnolgic que es troba emplaat en la Ciutat Politcnica de la Innovaci (CPI), el parc cientfic de la universitat. En l'institut treballen ms de 250 professionals amb formaci acadmica molt variada que constituxen unitats de treball, amb carcter interdisciplinari, responsables de la realitzaci dels projectes d'investigaci i desenvolupament que el centre du a terme.


Objectiu.

La biomecnica s la cincia que estudia el comportament mecnic del cos hum i la seua relaci amb els entorns i productes amb qu interactua per a adaptar-los a l's i garantir la seguretat de l'usuari, recuperar la seua salut, millorar la seua autonomia i incrementar el seu benestar i rendiment durant el desenvolupament d'activitats. 

L'Institut de Biomecnica de Valncia (IBV) s un centre tecnolgic dedicat, per tant, a millorar la qualitat de vida de les persones, aix com la competitivitat de les empreses que oferixen servicis i productes dirigits als ciutadans a travs de la generaci i transferncia de coneixements relacionats amb les tecnologies de la salut i el benestar. L'institut t com a objectiu el foment i la prctica de la investigaci cientfica, el desenvolupament tecnolgic, l'assessorament tcnic i la formaci en biomecnica. L'IBV proporciona servicis i productes d'alt valor relacionats amb la salut (malalties i capacitats), el benestar i la qualitat de vida (seguretat i prevenci, confort i satisfacci, rendiment, oci, etc.) per a afavorir la rendibilitat i diferenciaci dels seus clients, al mateix temps que contribux a la millora del seu entorn.

Presa de decisions.

L'associaci IBV est governada per la seua Assemblea General, integrada per tots els socis (numeraris, collectius i protectors), constituint l'rgan sobir de decisi. Al seu torn, hi ha una Junta Directiva de l'Associaci, rgan collegiat de l'Assemblea General, composta pel President (el Rector de la UPV), dos Vicepresidents (el Vicepresident 1r s un empresari i soci numerari, mentre que el Vicepresident 2n s el director general d'Indstria i Comer i Vicepresident de l'IMPIVA) i fins a un mxim de 26 vocals en representaci de les empreses (socis numeraris), collectius empresarials, de professionals i usuaris (socis collectius) i organismes de l'Administraci amb interessos i competncies relacionats amb la missi de l'IBV (socis protectors). La gesti de les activitats, installacions i servicis que oferix l'IBV depn del Director, el nomenament de la qual s competncia de la Junta Directiva.


Enllaos externs.
 Instituto de Biomecnica de Valencia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401747" title="Barranc de la Pena" nonfiltered="118" processed="117" dbindex="155117">

El barranc de la Pena s un afluent per la dreta del riu Sec, afluent del Francol.

Es forma a uns 1.040 m d'altitud, a les muntanyes de Prades i al terme municipal de L'Espluga de Francol (Conca de Barber), prop del Pic d'guila. Es dirigeix al nord, tot resseguint el GR 171-4 i travessa la carretera TV-7007 (L'Espluga - Poblet per les Masies). Poc desprs passa a prop de les Masies i del monestir de Poblet, travessa els GR 171 i GR 175 i la carretera TV-7001 (L'Espluga - Poblet) i desaigua al riu Sec a uns 440 m d'altitud, desprs d'un recorregut d'uns 4 km.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401748" title="Gobius couchi" nonfiltered="119" processed="118" dbindex="155118">

 Gobius couchi s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401753" title="Gobius punctatissimus" nonfiltered="120" processed="119" dbindex="155119">

Gobius punctatissimus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-est d'Itlia i Crocia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401757" title="Cabot angls" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="155120">

El cabot angls o gobi de morro vermell (Gobius cruentatus) s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
 El cos s cilndric i allargat, poc comprimit lateralment.
 El cap s gros i ample.
 Els ulls es troben a la part superior del cap.
 T dues aletes dorsals: la primera s ms curta i alta que la segona. Les pectorals sn grosses i amples, de forma ovalada. Les plviques estan modificades en forma de ventosa. L'anal s llarga i alta. La caudal s ampla i ovalada.
 Presenta una coloraci entre el marr i el vermell amb taques ms fosques i clares que el color del cos. A les galtes t una taca vermella.;
Reproducci.
La posta es fa dins nius davall pedres entre els mesos d'octubre i desembre.
Alimentaci.
Menja petits peixos, molluscs i crustacis.
Hbitat.
s bentnic: apareix en el litoral fins a una fondria de devers 40 m a praderies i a fons fangosos com sorrencs a prop de roques on s'amaga. 
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud-oest d'Irlanda fins al Marroc i Senegal. Tamb a la Mar Mediterrnia (zona central i occidental).
Costums.
T costums sedentaris i solitaris com els altres gbids. 
Conservaci.
No es troba a la Llista Vermella de la IUCN.
Pesca.
Es pot pescar amb volant, tremalls i gnguil, per no t valor comercial.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kovacic, M. i P.J. Miller (2000). A new species of Gobius (Teleostei: Gobiidae) from the northern Adriatic Sea. Cybium 24(3):231-239. ;
 Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.  ;
 van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R. (2001). Pisces, a: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI ;
 uBio ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 ICTIMED ;
 www.nomen.at ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401758" title="Estaci de Carretera de les Aiges" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="155121">



Carretera de les Aiges s una estaci del Funicular de Vallvidrera de FGC situada a la vora de la carretera de les Aiges al districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.

L'estaci est a la vora del punt d'encreuament del funicular, a ms per a que s'aturin els vehicles s'ha de demanar parada pitjant un bot al comboi o al baixador, com si fos un autobs.



 Vegeu tamb .
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
FGC;
Funicular de Vallvidrera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401759" title="Estaci de Vallvidrera-Superior" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="155122">



Vallvidrera-Superior s l'estaci superior del Funicular de Vallvidrera de FGC i es troba situada al barri de Vallvidrera del districte de Sarri-Sant Gervasi de Barcelona.



 Vegeu tamb .
Lnia Barcelona-Valls;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
FGC;
Funicular de Vallvidrera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401768" title="Cabot com" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="155123">

El cabot com, gobi de fang, bobi, burret, burro, burro de fang, cabot, ruc, cabot de fang, calacabot, gbit, gmbit, gmit o ruc de fang (Gobius paganellus) s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
 El cos s allargat i cilndric.
 El cap s una mica aplanat.
 La boca es troba inclinada.
 Els orificis nasals poden presentar petits tentacles.
 Les dues aletes dorsals es troben una a continuaci de l'altra. Les pectorals tenen els primers radis lliures, sn llargues i grosses i arriben fins a la segona dorsal. Les plviques s'han modificat en forma de ventosa. L'anal s quasi tan llarga com la segona dorsal.
 s de color marr amb tons verdosos i taques vermelles tant en el cos com a les dorsals.;
Reproducci.
s ovpar i la maduresa sexual li arriba cap als 2-3 anys. La reproducci t lloc de gener a juny a la Mar Mediterrnia, i d'abril a juny a la zona del Canal de la Mnega. La posta es fa davall pedres o copinyes i el mascle s'encarrega de protegir els ous fins que eclosionen (al voltant de 20 dies). Les larves (de 4-5 mm) sn planctniques.
Alimentaci.
Menja petits crustacis i poliquets.
Hbitat.
s bentnic: preferentment apareix al litoral rocalls poc profund, a l'interior de ports i a cubetes litorals on pot resistir canvis de salinitat (pot tolerar l'aigua dola) i temperatura (tot i que la seva temperatura ptima de l'aigua oscilla entre els 8 i els 24 C). Tamb es pot trobar, en menor nombre i a major fondria (30 m), en els esculls de corall. 
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'oest d'Esccia fins al Senegal, incloent-hi Cap Verd, les Canries, Madeira i les Aores. Tamb a la Mar Mediterrnia, a la Mar Negra i, des de l'obertura del Canal de Suez, tamb al Mar Roig i al Golf d'Aqaba.
Costums.
 s sedentari.;
 Pot compartir el seu territori amb altres espcies de gbids, com ara Gobius auratus, etc.;
Conservaci.
No es troba a la Llista Vermella de la IUCN.
Pesca.
Es pesca amb ham i tremalls accidentalment.
Observacions.
 T una longevitat de 10 anys.;
 Sembla probable que pugui produir hbrids amb el cabot de roca (Gobius cobitis).;
 Referncies .

Bibliografia.

 Bergbauer M., Humberg B., 2000, La vie sous-marine en Mediterrane, Guide Vigot, ed. Vigot, 318p. ;
 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Fischer W., Bauchot M-L., Schneider M., 1987, Fiches FAO d'identificacion des espces pour les besoins de la peche (revision 1). Mditerrane et Mer Noire, zone de peche 37. Volum II. Vertebrs, CEE, FAO, ed. FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Louisy P., 1999: Poissons de mer. Faune de France. Ed. Artemis.
 Louisy P., 2002: Guide d'identification des poissons marins, Europe de l'Ouest et Mditerrane. Ed. Ulmer. ;
 McDowall, R.M., 1997. The evolution of diadromy in fishes (revisited) and its place in phylogenetic analysis. Rev. Fish Biol. Fish. 7(4):443-462.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Simeonidis D.: Guide de la faune et de la flore sous-marines du bassin mditerranen. Ed. Delachaux & Niestl. 1995. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI ;
 uBio ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 World Register of Marine Species ;
 ICTIMED ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401770" title="Font de Nept de Manresa" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="155124">

La Font de Nept s un font monumental d'estil neoclssic, situada just al davant del Pont Nou de Manresa. Va ser inaugurada el 13 de mar de 1802 pel rei Carles IV. Es va construir perqu s'hi abeuressin les cavalleries que arribaven a la ciutat i, tamb, les que iniciaven el seu cam. 

Amb el temps s'havia anat degradant fins a arribar a un extrem gaireb runs. L'any 2007 es va restaurar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401772" title="Gobius ehrenbergii" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="155125">

Gobius ehrenbergii  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins al nord de Moambic, Fidji, el sud de Taiwan, Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401775" title="Gobius fallax" nonfiltered="127" processed="126" dbindex="155126">

 Gobius fallax s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Canries i a la Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401781" title="Jean-Pierre Danguillaume" nonfiltered="128" processed="127" dbindex="155127">






Jean-Pierre Danguillaume (Jou-ls-Tours, 14 de juny de 1949) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1969 i 1978. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 60 victries, destacant 7 etapes del Tour de Frana. Tamb aconsegu una tercera posici al mundial de 1975. 

En retirar-se es convert en director esportiu de l'equip Mercier-BP.

Palmars.
1969;
 1r de la Cura de la pau (amateur);
1970 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1971 ;
 1r al GP Ouest France-Plouay;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1972 ;
 1r a Auzances ;
 1r a Beaulac-Bernos ;
 1r a Meymac ;
 1r a Plordut ;
 1r a Roquebrune ;
 1r al Trofeu dels escaladors ;
1973 ;
 1r a Boulogne-sur-Mer ;
 1r al Circuit de Boulogne ;
 1r al Critrium International ;
 1r a Plancot ;
 1r a la Route Nivernaise ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1974;
 1r a la Midi Libre;
 1r a Bagneux ;
 1r a La Fert-Bernard ;
 1r a Lannion ;
 1r a Montceau-les-Mines ;
 1r a Oradour-sur-Glane ;
 1r a Ussel ;
 1r a Pogny ;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1975 ;
 1r al GP de Cannes ;
 1r a Landivisiau ;
 1r a la Pars-Bourges ;
 1r a Plaintel ;
 1r a Rochecorbon ;
 1r a la Villers-Cotterets ;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1976 ;
 1r a Chteauroux - Classic de l'Indre ;
 1r a Ergu-Gabric ;
 1r a Quilan ;
 1r a Vendme ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Crsega;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1977 ;
 1r a la Beaulac-Bernos ;
 1r a Saint-Macaire en Mauges ;
 1r al Tour de l'Aude ;
 1r al Tour de l'Indre i Loira i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
1978 ;
 1r a Ile-sur-Tet ;
 1r a Nogent-sur-Oise ;
 Vencedor d'una etapa de la Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aude ;

Resultats al Tour de Frana.
1970. 64 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1972. 21 de la classificaci general;
1973. 22 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1974. 13 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1975. Abandona (17a etapa);
1976. 22 de la classificaci general;
1977. 35 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1978. Abandona (17a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1971. 31 de la classificaci general;
1974. 7 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jean-Pierre Danguillaume;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401784" title="Gobius ornatus" nonfiltered="129" processed="128" dbindex="155128">

Gobius ornatus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins al nord de Moambic, Fidji, el sud de Taiwan, Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401790" title="Gobius gasteveni" nonfiltered="130" processed="129" dbindex="155129">

 Gobius gasteveni s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest del Canal de la Mnega, Madeira i les Illes Canries.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401793" title="Gobius ophiocephalus" nonfiltered="131" processed="130" dbindex="155130">

Gobius ophiocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Mediterrnia, la Mar Negra i el Mar d'Azov.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401798" title="Cabot d'arena" nonfiltered="132" processed="131" dbindex="155131">

El cabot d'arena (Gobius geniporus) s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401799" title="Comarques de la Catalunya del Nord" nonfiltered="133" processed="132" dbindex="155132">
La Catalunya Nord s dividida segons la convenci acadmica en 6 comarques histriques i un seguit de subcomarques naturals que no es corresponen amb l'actual divisi administrativa del departament. El Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord del 2007 fet per la Universitat de Perpiny i l'Institut d'Estudis Catalans eleva la tradicional subcomarca rossellonesa dels Aspres a la categoria de comarca.

Propostes de divisi comarcal.

La divisi comarcal de la Catalunya del Nord ms acceptada es basa en el treball de Norbert Font i Sagu a la seva obra Determinaci de les comarques naturals i histriques de Catalunya, on tracta conjuntament tant la Catalunya del Nord com el Principat i tamb el nord de la Franja de Ponent. Aquest projecte de divisi comarcal va ser premiat als Jocs Florals del 1897.



Posteriorment, totes les divisions que es van proposar partiren d'aquesta, com la proposta feta per Joan Becat a lAtlas de Catalunya Nord el 1977, on restitua al Rossell aquelles subcomarques meridionals que Font i Sagu havia atribut al Vallespir. Hi podem veure la inclusi de la Fenolleda, que forma part del departament dels Pirineus Orientals des de la seva creaci el 4 de mar de 1790.

Divisi comarcal actual.


A l'actualitat, els texts acadmics i estudis geogrfics treeballen amb un model de comarques nic, en el qual la Catalunya del Nord queda organitzada en 5 comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:
el Rossell (92 municipis), amb Perpiny com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, la Marenda, la Plana del Rossell, el Riberal i la Salanca.
el Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir i el Baix Vallespir.
el Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altipl de Sorni.
el Capcir (7 municipis), amb Formiguera com a cap.
l'Alta Cerdanya (27 municipis), amb Montllus com a cap; l'enclavament de Llvia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a l'Estat Espanyol.
la Fenolleda (28 municipis), amb Sant Pau de Fenollet com a cap; inclou la subcomarca de l'Altipl de Sorni.

Divisi comarcal del Nomencltor.


]]
Tanmateix segons el Nomencltor toponmic de la Catalunya del Nord del 2007 de la Universitat de Perpiny i l'Institut d'Estudis Catalans, s'introdueix com a nova comarca els Aspres -el qual fins ara s'ha tractat de subcomarca - amb els municipis del sud-oest del Rossell amb cap a Tur. A ms a ms, canvia l'adscripci de diversos municipis del coll de la Perxa de l'Alta Cerdanya al Conflent.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401804" title="Llista de concursos de castells de Tarragona" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="155133">
Aquesta llista presenta tots els concursos de castells de Tarragona, ordenats cronolgicament:

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401806" title="Gobio occitaniae" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="155134">

 Gobio occitaniae s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes d'Occitnia (entre la Roine i els Pirineus).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401807" title="En Pere sense por" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="155135">
En Pere sense por (tamb anomenat en Joan sense por en altres versions) s un conte tradicional europeu, recollit a Els llibres de les fades i abans pels germans Grimm. Joan Amades va recopilar-lo posteriorment a terres catalanes.

 Argument .
En Pere s el fill petit d'un home i mai no ha tingut por. Vol aprendre a tremolar, per aix visita cases encantades, uns condemnats a mort i passa nits en campanars i cementiris. La seva valentia arriba a oda d'un rei, que el posa a prova a un castell malet. All ven els susposats fantasmes i els enemics que li envia el propi rei, fins que aquest li dna la seva filla en matrimoni. La parella s feli per en Joan sense por vol aprendre a tremolar i sent que li manca alguna cosa. La seva dona agafa un barril ple d'aigua gelada i li llena al capdamunt, dient-li que ara ja sap el que s tremolar.

 Anlisi .
La histria s atpica dins els contes de fades, perqu no apareix la mgia i justament el personatge es burla dels personatges suposadament sobrenaturals, com un fantasma, demostrant que en la majoria de casos sn trucs per enganyar la gent. El toc d'humor final contrasta tamb amb la moralina d'aquestes histries, que serveixen per ensenyar els infants.

L'esquema prototpic s que se segueix en la trama global: el protagonista s el fill petit i aconsegueix casar-se amb la filla del rei grcies al seu enginy.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401808" title="Vull Saber" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="155136">
Vull Saber s una collecci de llibres de l'Editorial UOC, editorial de la Universitat Oberta de Catalunya, inspirada en la coneguda "Que sais-je" francesa, que vol ser un referent de l'assaig divulgatiu escrit en catal. Els llibres tenen com a denominador com el llenguatge am, d'una banda, i un preu popular de l'altra. Els llibres tenen un format petit, al voltant de 80-100 pgines. Alguns dels ttols publicats sn els segents: Histria de la Uni Europea, El Cinema Mut, La Conflictologia, Els Drets Humans, El Feminisme, La Violncia de Gnere, La Illustraci, L'Escola de Frankfurt, L'Holocaust nazi...

Enllaos externs.
 Editorial UOC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401818" title="Jard Espanyol" nonfiltered="139" processed="137" dbindex="155138">
El Jardn Espaol va ser un teatre de Barcelona, situat al Passeig de Grcia, entre els actuals carrers de Diputaci i Gran Via. Va funcionar entre 1870 i 1900.

Histria.

Va nixer com un ms dels teatres d'estiu que van fundar-se a la vora del Passeig de Grcia, fora de la ciutat antiga. S'hi accedia per un passatge entre dues cases, una de les quals, la del nmero 24, encara es conserva. Entre les dues cases, i per sobre del passatge, un arc de decoraci arabitzant indicava "Teatro Espaol".

Va ser construt per l'empresari Miquel Grasset, amb un projecte de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Tenia platea i un pis, i una capacitat de 2.000 persones.

El seu primer nom va ser el de Teatro Espaol. Incendiat el 18 de novembre de 1898, va ser reconstrut amb el nom de Jard Espanyol. 

La programaci era de tipus popular, destinada a cridar el mxim nombre d'espectadors: comdies, sainets, gnere buf, teatre en catal i castell, sarsueles, operetes...

Entre el 1895 i 1896, Urb Fando i Rais va estrenar-hi diverses sarsueles, com El somni de la inocncia i El trompeta de lanceros.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401826" title="Gobius nebulosus" nonfiltered="140" processed="138" dbindex="155139">

Gobius nebulosus s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Indonsia, Micronsia, la Xina, les Illes Ryukyu i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401827" title="Gobius kolombatovici" nonfiltered="141" processed="139" dbindex="155140">

 Gobius kolombatovici s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de la Mar Adritica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401828" title="N-pla" nonfiltered="142" processed="140" dbindex="155141">

En matemtiques, si n s un nombre natural, aleshores una n-pla (de vegades n-tupla) s una seqncia o llista ordenada de n objectes, i aquests elements es diu que sn les seves components. Si anomenem a1 la primera d'aquestes components, a2 la segona i aix successivament fins an la n-sima; es designa la n-pla corresponent amb la notaci (a1,a2,...,an). Formalment es defineix la relaci d'igualtat entre dues n-ples (a1,a2,...,an) i (b1,b2,...,bn) quan aquestes comparteixen totes les seves components, s a dir:
(a1,a2,...,an) = (b1,b2,...,bn) :  a1=b1, a2=b2, ..., an=bn;

Les n-ples sn els elements del producte cartesi E1E2...En dels n conjunts E1,E2,...,En. Tamb es poden veure com la generalitzaci a n components dels parells ordenats. Els noms tradicionals per a n-ples de n petita sn singlet per la 1-pla, parell per la 2-pla, terna per la 3-pla, quaterna o quaterni per la 4-pla.

 Propietats .
Les principals propietats que distingeixen les n-ples o llistes ordenades d'altres objectes matemtics com els conjunts sn:
Pot contenir un mateix element ms d'una vegada,  =  per (a,b,b)   (a,b).
L'ordre en el que apareix cada element t importncia,  =  per (a,b)   (b,a).
T mida finita.

En concret, la primera d'aquestes propietats el distingeix d'un conjunt ordenat, la segona d'un multiconjunt i la tercera d'una successi. En relaci amb aquestes ltimes, una n-pla tamb es pot veure com una aplicaci des d'un subconjunt finit de [[ ]], s a dir, la n-pla (a1,a2,...,an) es pot definir amb la funci
f :    A;
  i   ai;

Teoria de conjunts.
Tot i que els conceptes de n-pla i de conjunt sn diferents (vegeu-ho a l'apartat propietats), en teoria de conjunts es pot definir el primer a partir del segon. La forma usual de fer-ho s identificant la n-pla (a1,a2,...,an) amb el conjunt
.

O b reduint-ho a parells:
(a1,a2,...,an) := (a1,(a2,(...,(an-1,an))));
i usant la definici formal conjuntista del parell ordenat:
(a1,a2) := .

Vectors.
Les n-ples a elements d'un cos sn l'exemple ms usual de vectors. En concret, amb les operacions
 (a1,a2,...,an) + (b1,b2,...,bn) := (a1+b1 , a2+b2 , ... , an+bn) on + denota la suma del cos.
  (a1,a2,...,an) := ( a1, a2,..., an) on   s un element del cos i  ai s la multiplicaci del cos.
tindrem ben definit un espai vectorial de dimensi n sobre el cos en qesti.

 Vegeu tamb.
Producte cartesi;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401830" title="Teatre Calvo Vico" nonfiltered="143" processed="141" dbindex="155142">
El Teatre Calvo Vico va ser un teatre de Barcelona que va funcionar entre 1888 i 1918. Estava situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, amb la cantonada amb Roger de Llria, al lloc on ara hi ha l'Hotel Ritz.

Es dedicava al teatre de text i al musica (sarsuela i alguna pera). L'any 1909 va ser reformat i es va anomenar Teatre Gran Via. El 1918 va ser enderrocat per tal d'edificar-hi l'Hotel Ritz, inaugurat el 1919.

Inaugurat el 25 de juny de 1888, va anomenar-se aix en honor als actors Rafael Calvo i Antonio Vico, que hi van treballar-hi durant dos mesos immediatament desprs de la inauguraci. Era un teatre de fusta.

Vicent Lle va estrenar-hi les sarsueles El do con la sultana (1894) i Las once mil  i Seoritas toreras (1895). El 1900 va estrenar-s'hi Choque de trenes, amb msica de Federico Alfonso i llibret de Daniel Banquells i Francisco Alfonso.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401837" title="Gobius natalensis" nonfiltered="144" processed="142" dbindex="155143">

 Gobius natalensis s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401844" title="Gobius koseirensis" nonfiltered="145" processed="143" dbindex="155144">

Gobius koseirensis  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Egipte.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401849" title="Esther Williams" nonfiltered="146" processed="144" dbindex="155145">


Esther  Williams (Los Angeles, Califrnia, Estats Units, 8 d agost de 1921) s una artista de cinema.

La sirena assetjada.

Als productors de Hollywood, Esther Williams degu semblar-los quelcom aix com la versi femenina de Johnny Weissmller, el protagonista de la saga de Tarzan, quan la fitxaren pensant en les jactncies fsiques que podia desplegar en la pantalla partint de llur prpia experincia com a nedadora. Ella encapala, junt amb Weissmller i la patinadora Sonja Henie (campiona noruega de patinatge als 14 any i amb varies medalles olmpiques de l assumpte en el seu haver), el llistat d estrelles que foren fitxades per al cinema partint de talents previs i aliens al seu baptisme de foc davant les cmeres. Amb l alies  la Sirena d Amrica , Esther treia el mxim partit de llur capacitat per a moure en l aigua llurs 1 73 d estatura i durant 10 anys super en popularitat a d altres estrelles de l estudi MGM pel que treballava, malgrat comptar amb molt menys desplegament publicitari  d aquelles. Hi ha ui la considera  a ms com pea essencial en la histria i desenvolupament de les modes de les pin-up amb banyador, precursora a ms de les belleses exposades en les pgines de la revista Playboy.

Cinquena filla d una famlia modesta sotmesa als rigors de l era de la depressi econmica qu esclat en l any 1929, trob el cam vers la fama nedant a la piscina del Club Atltic de Los Angeles, que li va permetre ser una de les competidores en el deport de la nataci, iniciar una carrera esportiva que li facilit la fama i la fortuna, incls abans de posar-se  per primer cop davant d una cmera cinematogrfica. Per ella no era la primera de la famlia que havia cercat el futur en el mn de l espectacle, ja que el seu germ gran, Stanton Williams, havia estat descobert per l actriu Marjorie Rambeau i havia aparegut en un parell de films el 1920. Lamentablement el jove mor als 16 anys vctima d una obstrucci en el colon.

La casualitat i el desenvolupament de les modes cinematogrfiques entre les estrelles tamb es posaren de la seva part quan acced al mn del cinema. El seu fsic de nedadora  guanyadora de medalles li permetia posar un banyador sense complexes en un moment en que les estrelles femenines ms veteranes de Hollywood havien decidit explotar llur atractiu de manera ms recatada en les postals colleccionades per les fans. No obstant, el pblic seguia interessat en veure a les estrelles en postures ms alleugerades de la roba de vestir, aix que Esther acab emportant-se el gat a l aigua, doncs apareixia reiteradament com illustraci de revistes on, sota el pretext de glossar llurs xits esportius, aprofitaven per incloure-la en les seves pgines com nova pin-up. Aix acab convertint-la en objectiu dels caa-talents del cinema, als quals no obstant s anticip l empresari Billy Rose, que ajudat per Johnny Weissmller la eleg entre 75 candidates i l ofer un lloc protagonista en el seu espectacle pisciner Aquacade, organitzat a San Francisco. Fou el baptisme d Esther en el mn de l espectacle amb cents de banyistes, efectes especials, muntatges musicals, i Weissmller com a company de nmero aqutic (ella era Aquabelle i ell Aquadonis). Malgrat tot no qued massa satisfeta de la experincia, a jutjar que li dedicava en llur autobiografia, La sirena del mili de dlars, on pos de manifest els episodis d'assetjament sexual que va tenir de suportar en aquesta primera etapa com estrella del mn de l espectacle prvia a llur incursi a Hollywood. Rose l havia descrit com  la ms bella campiona de nataci de la histria, amb l excepci d Eleanor Holm , nedadora olmpica de 1936 que casualment era tamb esposa de l empresari.

Tan desagradable li result aquella experincia  que va estar a punt apartar-la definitivament del mn de l espectacle. Esther decid retirar-se incls abans de comenar per no convertir-se en carn de can de les fantasies masculines, i accept un treball en uns grans magatzems, disposada a fer la vida d una mestressa de casa normal i corrent, que ja posats, tampoc es mala cosa.

Pin-up amb moral en la MGM.

No obstant, la sirena assetjada trob un obstacle per portar a bon fi aquests plans, en l inters que sobre ella manifestava un dels principals estudis del Hollywood clssic, Metro Goldwyn Mayer (MGM), que presumia de tenir en llur plantilla  ms estrelles que el firmament .

Per a MGM l ocasi era perfecta. El pblic volia pin-ups per a poder contemplar el fsic femen  de les estrelles, per la moralina impedia que tal cosa pogus fer-se obertament. Per altra part una empresa de la competncia, Fox, havia aconseguit bons resultats en la taquilla amb una srie de films tontos i baratets rentabilitzant la popularitat de Sonja Henie com a Campiona de patinatge sobre gel. Dos i dos sn quatre, als executius de l estudi poder contar amb Esther Williams com actriu els hi sembl la equaci perfecta per a donar al pblic la exhibici de corbes que desitjava contemplar sense contravenir els principis morals, ja que en definitiva la noia era nedadora i, clar, tenia d aparixer en pantalla la major part del temps en banyador. No en va Esther havia format part de l equip olmpic que anava a participar en els jocs de Tquio de 1940 quan esclat la guerra i llurs somnis de glria restaren fets pedaos. 

Per a convncer-la de deixar els seus plans de vida normal i corrent MGM li va fer una prova en la que va tenir de company ni ms ni menys que en Clark Gable, una de les principals estrelles masculines de l estudi. Esther va convncer no tant sols en Gable, sin tamb als executius de l estudi, als cmeres i al director que rod la prova, aix que acab signant contracte amb MGM i fou sotmesa al mateix test que seguien totes les estrelles femenines de l estudi: acompanyar en Mickey Rooney en un dels films de la nissaga d Andy Hardy (personatge que inexplicablement a Espanya fou rebategat com Andrs Harvey). Seguint aix la pista de Judy Garland, Lana Turner i Donna Reed, la novella Esther assol convncer tamb al pblic, el que li facilit el paper femen protagonista en la que est considerada com el primer film de nataci produt per Hollywood, tamb la ms taquillera: Escola de Sirenes. Dirigida per George Sidney, aquesta comdia musical que contava amb l humorista Red Skelton com a protagonista mascul i amb el catal Xavier Cugat acompanyat de la seva orquestra com invitat especial, el film aconsegu situar-se en el seu moment com la tercera ms taquillera entre les produdes fins aquell moment per MGM, seguint la versi muda de Ben-Hur (1925), i All que el vent s endugu (1939). Per rodar-la es constru un decorat amb una piscina de sis metres de profunditat a l estudi n. 30 de la MGM. El coregraf Busby Berkeley s ocup de concebre les seqncies musicals de ballet aqutic amb fonts, flames, fum, en un espectacle musical que marc tendncia dintre i fora del cinema. A partir d aquest moment llurs posteriors films aqutics foren ms aparatoses , per no assoliren emular la taquilla a tant rentable precedent, de forma qu arrib una etapa en la que els musicals en l aigua passaren a millor vida i Esther va intentar de seguir el cam de papers dramtics allunyats de la piscina, per el pblic era poc partidari d acceptar-la en aquesta nova etapa de llur carrera i no valor en el que mereixien els seus esforos dramtics, de manera qu finalment finalment acab retirant-se  de la indstria del cinema en els anys seixanta. Ni tant sols pogueren convncer-la perqu aparegus com a estrella invitada en dues de les pellcules de catstrofes que marcaren el cinema dels anys seixanta, L aventura del Poseidn i El Cols en flames.

Vida privada.

Al marge del cinema, Esther Williams es guany a pols el passeig per les pgines de la premsa de xafarderies mercs a diferents afers de la seva vida privada. Es cas en quatre ocasions. El seu primer marit (entre 1940 i 1944) Fou Leonard Kovner. L any segent de divorciar-se d aquest, va contraure matrimoni amb l actor Ben Gage, cantant que com actor estigu afincat sobre tot en la TV i s ocupava de doblar a actors com Victor Mature, Dana Andrews, George Montgomery i Cornel Wilde quan tenien de cantar en algun film. Amb ell i va romandre unida fins llur divorci l abril de 1959. Tingueren tres fills, Benjamin el 1949, Kimball el 1950 i Susan el 1953. El seu segent marit fou el tamb actor Fernando Lamas, amb el que va contraure matrimoni el 1969, i al que va pertnyer unida fins la mort d ell, el 1982. El seu tercer marit fou Edward Bell, un altra actor, amb el que va contraure matrimoni l octubre de 1994. A ms, ella mateixa parl en llur biografia de les seves relacions sentimentals amb un altre actor, Jeff Chandler, i de com havia consumit LSD sota supervisi mdica per consell de Gary Grant. Junt amb el judici que entaul contra MGM per utilitzar escenes de llurs films en el taquiller resum del cinema musical que fou Va ser una vegada a Hollywood (1974), l actriu, que calculava que hauria nedat quasi 2.000 km. tant sols en llurs films i que avui s incapa d explicar-se com va poder posar-se dintre aquells vestits de bany quan estava embarassada, continua contestant amb un rotund si a la mateixa pregunta tonta que li venen fent des de que assol l estrellat fins l actualitat:  Vost segueix nedant?.

Filmografia.


 1942.-Personalities (no acreditada), Inflation, Andy Hardy s Double Life.
 1943.-Dos en el cel.
 1944.-Escola de Sirenes.
 1945.-Thrill of a Romance.
 1946.-Ziegfeld Follies, The Hoodlum Saint, Easy to Wed, Fins que els nvols passin (no acreditada).
 1947.-Fiesta, This Time for Keeps.
 1948.-En una illa amb tu.
 1949.-Take Me Out to the Ball Game, La filla de Nept.
 1950.-Serenta en la vall del sol, Pagan Love Song.
 1951.-Texas Carnaval.
 1952.-Fandilles a bord, La primera sirena,
 1953.-Dangerous When Wet, Fcil d estimar,
 1955.-L estimada de Jpiter.
 1956.-Ombres a la nit.
 1958.-Roman en el Parads.
 1961.-el gran espectacle.
 1963.-La font mgica.

 Premis .
 1952 Globus d'Or Premi Henrietta;
 1956 Globus d'Or Premi Hollywood Citizenship ;


Referncies.
Revista de cinema ACCIN, 30-2-2008.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401851" title="Gobius multifasciatus" nonfiltered="147" processed="145" dbindex="155146">

 Gobius multifasciatus s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401854" title="Fbrica dels Panyos" nonfiltered="148" processed="146" dbindex="155147">

La fbrica dels Panyos fou una fbrica construda per la societat sedera Pau Miralda i Companyia l'any 1826 al costat del riu Cardener al seu pas per Manresa i uns centenars de metres ms avall del pont Nou. La seva construcci va suposar l'inici de la revoluci industrial a Manresa. s la fabrica ms antiga de Catalunya i d'Espanya que s'ha conservat amb les seves caracterstiques originals.

Histria.

El 1817, acabada la Guerra del Francs (1808-1814), la societat va decidir construir la seva primera fbrica a Sallent, a cal Torres Amat, en un antic mol vora el Llobregat, per fabricar teixits de llana. Per el desig de la companyia de Pau Miralda era el de construir una fbrica nova a Manresa. El 1820 va comprar el terreny i sis anys ms tard va aconseguir la concessi per utilitzar l'aigua del Cardener. Va ser llavors quan va comenar la construcci de la gran fbrica dels Panyos.

La fbrica utilitzava l'energia hidrulica, maquinria moderna importada de l'estranger i el treball d'obrers assalariats. L'any 1866 la fbrica va ser comprada pel fabricant Manuel Portabella i Cantarell, que la va convertir en una factoria de filats i teixits de cot. 

A inicis de la dcada dels vuitanta del segle XIX la situaci industrial de la zona presentava una gran concentraci de fabricants de filats de cot i lli. D'una banda, el vapor del fil controlat per Camil Fabra, al igual que la fbrica de xarxes de pesca que aquest tenia a La Sagrera i la manufactura de filats de lli que Manuel Portabella havia construt. Aquesta concentraci lligada a la necessitat de controlar el mercat far que el 16 de juliol de 1884 es fusionin Manuel Portabella y hijos i Camil Fabra y Compaia constituint per 3 milions de pessetes SA Sucesora de Fabra y Portabella. Els crrecs directius van ser repartits de la segent manera: La presidncia per Camil Fabra, vice-presidncia: Manuel Portabella, director gerent, Josep Portabella i Cots i com vice-gerent Ferran Fabra i Puig.

A principis del segle XX s'hi van fer millores i ampliacions que van culminar amb la installaci d'una caldera de vapor i noves mquines de filatura. La fbrica va quedar molt afectada per l'aiguat del 12 d'octubre de 1907.

Als anys vint els Panyos es va aturar fins l'arribada de la guerra civil, que es va convertir en una caserna militar. Acababada la guerra, la fbrica va ser comprada per la companyia de Terrassa Hilados de Estambre del Alto Llobregat S.A. Amb aquesta adquisici, va tornar a treballar la filatura de llana. En aquells moments, el nombre de treballadors era d'uns 150.

L'any 1976, desprs de 150 anys d'activitat, la fbrica va tancar les portes definitivament i es tancava un captol important de la histria de la indstria de Manresa. Tot i que el febrer del 2005 l'Ajuntament de Manresa va aprovar realitzar el projecte de restauraci de la teulada de la fbrica dels Panyos, el projecte encara no s'ha executat i, amb el pas del temps, la fbrica s'ha anat degradant, a diferncia del seu entorn on s'hi han construt els darrers anys alts edificis d'habitatges.

Arquitectura.

s un edifici molt important de l'arqueologia industrial a nivell internacional. La seves caracterstiques arquitectniques sn excepcionals pel moment en qu es va construir i a les tcniques utilitzades. La vlua de la fbrica dels Panyos va fer que passs a formar part del Catleg i Pla Especial de Protecci del Patrimoni histric, arquitectnic i ambiental de Manresa.

s un edifici de planta baixa i tres pisos d'alada. Mesura 110 metres de llarg per 10 metres d'ample. Els murs sn fets de pedra i arrebossats amb morter. La planta baixa s coberta amb arcs de mig punt. Al centre de cada nau hi ha uns pilars que la divideixen en dues parts de cinc metres d'amplada. Els sostres sn fets amb bigues i revoltons. La coberta de l'edifici s feta amb una teulada a dues aiges, sostinguda per una grandiosa estructura feta amb encavallades de fusta. Cal remarcar que en la construcci de tot l'edifici no es va utilitzar el ferro, noms la fusta. El sistema de construcci correspon a l'estil i a les possibilitats tcniques de l'poca. Tots els pisos estan illuminats per finestrals situats a cada lateral. Aquestes finestres no tenien vidres, eren de fusta. La veu popular diu que tenia tantes finestres com dies t l'any.

Per produir l'energia hidrulica es va construir una resclosa i un canal que portava l'aigua del Cardener fins a la turbina. Ms endavant tamb es va posar una mquina de vapor per a augmentar la capacitat energtica. La gran xemeneia que hi ha al pati servia per treure el fum de la combusti del carb que consumia la mquina de vapor. La tipologia de l'edifici s la prpia de les fabriques de riu. Al costat de la construcci de 1826 es van construir altres naus cap a l any 1900. Aquestes noves construccions eren semblants a la majoria de fabriques existents. Ara ja utilitzaven bigues de ferro i grans finestrals amb vidres. Aquestes edificacions posteriors es van demolir l'any 1999 i sols es va deixar l'anomenada quadra vella. Actualment els Panyos es troba enmig de blocs d habitatges. 

Restauraci que no arriba. 

Durant els anys transcorreguts des del seu tancament, no s'hi ha fet cap obra de conservaci. El resultat s que s'ha anat fent malb. El pitjor de tot s la teulada perqu s'hi han fet molts forats i quan plou l'aigua raja cap dins. Aix ha provocat alguns ensorraments parcials de sostres. Els ltims temps el deteriorament s galopant, avana rpidament i amenaa tot l'edifici. Les estructures de fusta no poden resistir l'atac de l'aigua.

Sembla increble per s cert: la fbrica ms antiga de Catalunya i d'Espanya s'est ensorrant davant dels nostres ulls i els dels poltics.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401859" title="Gobius lateralis" nonfiltered="149" processed="147" dbindex="155148">

Gobius lateralis  s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est d'Austrlia (incloent-hi Tasmnia) i Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401860" title="Gobius macrocephalus" nonfiltered="150" processed="148" dbindex="155149">

 Gobius macrocephalus s una espcie de peix de la famlia dels gbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Cspia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Miller, P.J., 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401861" title="Hosni Mubarak" nonfiltered="151" processed="149" dbindex="155150">

Muhammad Hosni Sayyid Mubarak (                    en rab), ms conegut per Hosni Mubarak, (Kafr-El Meselha, 4 de maig de 1928), s un poltic i militar, l'actual President de la Repblica rab d'Egipte des del 14 d'octubre de 1981 succent a Anwar el-Sadat desprs del seu assasinat el 6 d'octubre del mateix any.

Biografia.
Acabats els seus estudis de secundria, va ingressar en l'Acadmia Militar Egpcia obtenint el ttol en Cincies Militars als 20 anys d'edat. En 1950 va ingressar en l'acadmia de la Fora Aria, rebent instrucci tamb a Frunze, l'actual Bishkek, capital de Kirguizistan, llavors repblica de la Uni Sovitica, obtenint el ttol de pilot de combat. Va ascendir rpidament i en 1964 va ser nomenat representant de la delegaci militar egpcia a la Uni Sovitica.

En 1967 es converteix en Cap de la Fora Aria Egpcia, sent responsable d'alguns dels combats que se succexen en el permanent conflicte amb Israel. En 1973 participa activament en els preparatius i desenvolupament de la Guerra del Yom Kippur. 






Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401864" title="Rasa de Vilamala" nonfiltered="152" processed="150" dbindex="155151">


La 'Rasa de Vilamala  s un torrent afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord. Neix a 1.248 m. d'altitud a uns 200 m. al NE de l'Hostal del Vent, a l'extrem sudoriental del clot de Vilamala. Rpidament s'endinsa cap el fons d'aquest tot passant entre els tossals de la Castelloneta (al nord) i la Ventolana (al sud) i desprs de travessar-lo d'est a oest, aboca les seves aiges al Cardener dins l'embassament de la Llosa del Cavall.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

Per la dreta.
 La Canal del Pus.
 La Canal de les Llenes.

Per l'esquerra.
 El torrent de Junts.
 El torrent de les Esglesietes.

Territoris que travessa.

Malgrat que la rasa transcorre majoritriament pel municipi de Navs, neix al municipi de Lladurs, prcticament al lmit del municipi d'Odn, en el qual tamb fa un tram del seu recorregut.


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Lladurs
|align="center"|80
|align="center"|3,53 %
|-
|Per l'interior del municipi d'Odn
|align="center"|713
|align="center"|31,47 %
|-
|Per l'interior del municipi de Navs
|align="center"|1.472
|align="center"|65,0 %
|-


Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.248
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.085
|align="center"|79,6 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.005
|align="center"|32,0 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|919
|align="center"|34,4 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|898
|align="center"|8,4 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|855
|align="center"|17,2 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|837
|align="center"|7,2 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|829
|align="center"|3,2 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|817
|align="center"|4,8 %
|-
|align="center"|2.265
|align="center"|803
|align="center"|5,3 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401867" title="Cant de Rosheim" nonfiltered="153" processed="151" dbindex="155152">

El cant de  Rosheim  (alsaci  Kanton Ruuse ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de  Rosheim aplega 9 comunes :
 

Histria .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401869" title="Televisions Digitals Independents de Proximitat" nonfiltered="154" processed="152" dbindex="155153">
Televisions Digitals Independents de Proximitat s una associaci de televisions locals privades. El president de l'associaci s Frederic Cano. 

El grup tamb ha traslladat l'experincia al mercat radiofnic i ha creat Emissores Catalanes Audiovisuals de Proximitat.

Membres.
Canal 4;
Canal Taronja;
CAT 4 TV;
Catalan TV;
Costa Brava TV;
EBE Imatge i Comunicaci;
Empord TV;
ETV Llobregat TV;
Mola TV;
Pirineus TV;
Rdio Arrels;
Segri TV;
Televisi de Morella;
Televisi del Ripolls;

Referncies.


Enllaos externs.
Televisions Digitals Independents de Proximitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401870" title="Bischoffsheim" nonfiltered="155" processed="153" dbindex="155154">

Bischoffsheim (en alsaci Bsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.768 habitants. Limita amb els municipis de Brsch, Griesheim-prs-Molsheim, Rosheim, Krautergersheim, Obernai, Innenheim i Blaesheim.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401880" title="Brsch" nonfiltered="157" processed="154" dbindex="155156">

Brsch (en alsaci Bersch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 2.499 habitants. Limita amb Bischoffsheim, Grendelbruch, Ottrott, Rosheim i Obernai.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
Carl Georg Mller autor de teatre, que va viure a la vila;
Charles Mller, periodista;
Charles Spindler, pintor i dibuixant.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401885" title="Carl Georg Mller" nonfiltered="158" processed="155" dbindex="155157">
Carl Georg Mller (Rosheim, 1796 - Brsch, 1879) fou un autor de teatre alsaci. Estudi amb el seu pare, que era mestre a Rosheim. Un cop va obtenir el batxillerat, estudi dret a la Universitat d'Estrasburg. El 1822 comen a treballar com a notari a Brsch, on s'hi va casar i exerc com a alcalde de 1830 a 1848. Alhora, va escriure les Kunkelstuben, que sn peces de teatre tradicional alsaci. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401888" title="Altipl de Sorni" nonfiltered="159" processed="156" dbindex="155158">
L'Altipl de Sorni s una zona geogrfica situada entre les comarques del Conflent i la Fenolleda, a la Catalunya Nord. Es constitueix d'un sol altipl que corre des d'Arbools i Montalb al sud fins a Ansiny i Vilarasa al nord. El lmit de la llengua catalana tamb passa enmig d'aquesta zona, si b la major part de l'Altipl s occitanoparlant. La vila ms significant i la que dna nom a la subcomarca s Sorni. El territori s, a grans trets, aspre i mediterrani, i conegut per les roques que sobreixen del terra per a formar sorprenents accidents geogrfics.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401892" title="Cinema Bosque" nonfiltered="160" processed="157" dbindex="155159">
El Teatre del Bosc o Teatre Bosque va ser un teatre de Barcelona, actualment Cinema Bosque, fundat el 1905. Estava situat a la Rambla del Prat, nm. 12, a la cantonada amb l'avinguda Prncep d'Astries, a Grcia.

El Teatre del Bosc.

Josep Valls i Rom havia exhibit des de 1904 espectacles de llanterna mgica i projeccions al terreny de la Rambla del Prat, cantonada amb Gran de Grcia. L'xit el va dur a plantejar la construcci d'un teatre estable on fer-ho, per el propietari del terreny s'hi neg. S'install llavors a la vora, en el terreny de l'actual cinema, on hi havia l'anomenat Bosc de la Virreina. 

Nascut com a teatre d'estiu e, va ser inaugurat el 19 de mar de 1905 amb Marina d'Emilio Arrieta i Aida el 21 de juny; s'hi representaven peres freqentment. Tenia una capacitat de 1.000 seients, amb platea i jard. 

El 9 d'agost de 1907 va veure l'estrena a Espanya de Madama Butterfly de Giacomo Puccini. El mateix any 1907 s'hi van fer, tamb per primer cop a l'Estat: Eugene Oneguin de Txaikovski, Don Procope i La jolie fille de Perth de Georges Bizet, Hespria de Lamote de Grignon, Bruniselda d'Enric Morera, Rome et Juliette de Charles Gounod, Rafael d'Arenski, cantada en catal, i Demon d'Anton Rubinstein.

S'hi feien espectacles de tot tipus: pera, varietats, revista, teatre, circ...

El 1916 va reformar-se, convertint-lo de nou en un local d'estiu a l'aire lliure i dedicat preferentment al circ. Va obrir el 21 de juny amb el nom de Circo Ecuestre del Bosque. Un any desprs, per, va reformar-se de nou. La sala, amb platea i dos pisos, tenia llavors 2.000 butaques (820 a platea). 

La faana del teatre va ser decorada el 1907 amb quatre relleus de Pau Gargallo, que feien de falses claus dels arcs d'entrada i representaven mscares amb les faccions de tres grans amics de l'escultor --els pintors Pablo Picasso i Isidre Nonell i l'escriptor Ramon Revents i Bordoy-- i d'ell mateix. Avui, n'hi ha sengles cpies installades a la faana, essent els originals propietat de la famlia Bala, amos del cinema. Altres quatre relleus de Gargallo que decoraven l'ampliaci del teatre, fets el 1916, van ser destruts en una de les reformes posteriors.

El 4 de febrer de 1922, hi va actuar Leopoldo Fregoli en el seu comiat dels escenaris espanyols.

Des del setembre de 1926 va dedicar-se exclusivament al cinema amb el nom de Cinema Bosque.

El Cine Bosque.
Des de 1926, el cinema va ser l'activitat principal del Bosc, tot i que als trenta s'hi van fer tamb espectacles de varietats. 

El 1944, al setembre, va ser novament reformat, com desprs al 1965. Aquesta ltima reforma, sota projecte d'Antoni Bonamusa, va modernitzar-ne el local i la faana. La capacitat resultant va ser de 1.065 seients. Va obrir amb El padrecito de Cantinflas.

Entre 1997 i 1999, part de la sala i la part posterior de l'escenari van ser enderrocats per a fer-ne un complex de multisales. El nou edifici, projectat per Enric i Robert Mir, conserva la faana de l'antic. T quatre sales (amb 251, 182, 173 i 298 seients) i un supermercat (on hi havia la sala de descans) i t el nom de Bosque Multicines. Al lloc de la sala del teatre original hi ha ara una sala per a 500 persones (on hi havia la platea), dues sales petites ms (de 112 i 171 seients, on hi havia l'amfiteatre) i dues sales ms (de 140 i 178 seients) a la zona de l'escenari. En total, sn nou sales diferents amb una capacitat total de 2.005 butaques.

Referncies.
Jordi TORRAS. de quatre articles sobre el cinema Bosque. (Viaje sentimental por los cines de Barcelona). La Vanguardia (25 nov. 1988, 29 nov. 1988, 4 dic. 1988, 1 ene. 1989, 18 mar. 1989).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401893" title="Grendelbruch" nonfiltered="161" processed="158" dbindex="155160">

Grendelbruch (en alsaci Grandelbrech) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.127 habitants. Limita amb Brsch, Mollkirch, Rosheim, Muhlbach-sur-Bruche, Barembach, Natzwiller i Russ.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401901" title="Griesheim-prs-Molsheim" nonfiltered="162" processed="159" dbindex="155161">

Griesheim-prs-Molsheim (en alsaci Griese) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.722 habitants. Limita amb Bischoffsheim, Rosheim, Altorf, Innenheim i Blaesheim. 

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401906" title="Mollkirch" nonfiltered="163" processed="160" dbindex="155163">

Mollkirch (en alsaci Mollkrich) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 765 habitants. Limita amb Grendelbruch, Rosenwiller, Rosheim, Gresswiller, Heiligenberg, Muhlbach-sur-Bruche, Niederhaslach i Urmatt.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401913" title="Castell d'Herbers" nonfiltered="164" processed="161" dbindex="155164">

El castell d'Herbers s una casa-palau que es troba situada en el poble d'Herbers, en els Ports (nord del Pas Valenci). Pertanyent al Bar d'Herbers, es troba situada en la part ms alta del poble, des d'on domina tota la vila i gran part del terme. Aquest edifici s'atribux al segle XIV pels seus merlets i finestres gtiques, aix com per les caracterstiques de la seva faana, encara que ha sofert diferents modificacions en segles posteriors. 

Descripci.
De planta rectangular, la seva fbrica s de maoneria i carreus en els cantons. Disposa de dues plantes i la seva coberta s a dues aiges amb teula rab. Aquesta coberta est donada suport sobre cinc fileres de pilars de cadirat de planta quadrangular sobre la qual estan les bigues de crrega. Sobre la porta, de mig punt, hi ha una balconada del segle XVI i a la dreta d'aquest dos amplis finestrals gtics bessons amb rosassa calada. Al costat esquerre de la balconada, una finestra quadrada amb reixa de trama forjada del segle XVI, i damunt altra ms petita de mig punt. En la part ms elevada, tres finestres idntiques que anuncien una clara influncia de l'arquitectura aragonesa. Entre la porta i la balconada, es troba un escut nobiliari amb vuit casernes i corona perfilada corresponent a l'estirp dels senyors que van fundar la noble casa.

S'accedeix al recinte fortificat per un cam que puja des de la plaa de l'Esglsia; una muralla almenada defensa la casa-fortalesa i dna pas al que seria el pati d'armes, encara que redut per a tal menester. En la resta de faanes es poden observar nombroses finestres, moltes d'elles modificades i una d'elles, en la faana posterior, convertida en balconada de fusta tornejada. La faana dreta, en la qual destaquen en la part superior unes finestres de tipus aragons, t adossades les dependncies que feien funci de graners, llagar i dipsits als quals s'accedeix per una magnfica porta del segle XIV o XV anomenada dels delmes, per ser all on els vassalls lliuraven al seu senyor la part que li corresponia dels mateixos i que representava la meitat del recollit, una vegada descomptada un lliura pel lloguer del graner. En la part posterior es troba, al costat del dipsit dels delmes, la nevera amb una esplndida columna central de pedra. Una intacta porta de mig punt del segle XIV duu a l'interior de l'edifici.

En l'interior del castell, el vestbul de l'entrada, pavimentat de cdols, dna a una escala principal en forma d'angle que ocupa tot el front. A la seva dreta es troba un ampli celler amb els seus gegantescs tonells ensamblats; a l'esquerra queda altra escala que condux a les estances. En el primer i nic repl s'uneixen dos llindars de pedra llaurada: el primer dna pas a una habitaci que reflecteix els molt variats usos que va ser destinada; pel segon, desprs d'una molt grossa porta d'ennegrida fusta, es penetra en la masmorra del castell, on es poden apreciar moltes inicials i noms amb dates i creus, destacant una per la seva grandria corresponent al dia 29 de mar de 1762. Pujant l'escala principal, s'accedeix a un espais sal en el qual destaquen dues arques de afiligranada talla que recorda els fins traos ogivals persistents en l'edifici. En aquest sal, segur destinat a mltiples recepcions, recauen diferents portes que conduxen a nombroses dependncies distribudes pel castell. Vestigis i retrats pintats recorden la nissaga dels antics moradors en ambients de segles passats. Suportant una porta campeja un gran escut amb corona i vuit casernes que van saber els primers barons guanyar. 

Histria.

Els Garcs hagueren de construir molt aviat la seva casa forta, encara que noms fora com smbol de senyoria i residncia quan els senyors es trobaven en el lloc. Es tracta del castell que van intentar destruir els vassalls en 1325, desprs de la reuni tinguda en el porxo de l'esglsia parroquial de San Bartolom, on normalment residia l'alcaide. Per l'ndex de l'Arxiu Municipal morell del segle XVIII, es coneix que els castells i fortificacions de la Comunitat van sofrir enderrocaments o intents d'enderrocaments en diferents poques aix com les oportunes reconstruccions. El document fa referncia al castell d'Herbers, aix com als d'altres pobles de la zona com Cinctorres, Sorita, Castellfort, La Todolella, Forcall, Vilafranca o Ortells, encara que aparentment la majoria de vegades aquestes disposicions no es van complir, o es van acatar noms en part. El Bar Esteban de Cubells, per exemple, va mantenir a principis del segle XV durs plets a Valncia amb el poble de Morella perqu aquests van fer derrocar el castell del lloc.

Cinc famlies van ostentar el ttol de Bar d'Herbers, la primera d'elles els Garcs. Desprs els Centelles, per matrimoni i els Cubells per la prdua del ttol dels anteriors en 1380. Van arribar desprs per matrimoni els Valls, que es van trobar finalment amb els Ram de Viu, ltims senyors propietaris d'Herbers i detentadors del ttol de Bar d'Herbers. Destaca entre aquests ltims Rafael Ram de Viu i Pueyo, alcalde-corregidor de la ciutat de Valncia i important militar en la Guerra de la Independncia espanyola i la Primera Guerra Carlista. 

Vegeu tamb.
Herbers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401914" title="Ottrott" nonfiltered="165" processed="162" dbindex="155165">

Ottrott (en alsaci Ottrott) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.513 habitants. Limita al nord-oest amb Grendelbruch i Mollkirch, al nord amb Boersch i Rosenwiller, al nord est amb Rosheim, Bischoffsheim i Griesheim, a l'oest amb Neuviller-la-Roche i Natzwiller, a l'est amb Obernai, a l'est amb Bernardswiller, a l'oest amb Le Hohwald i al sud amb Saint-Nabor i Barr.

 Demografia .


 Administraci .



 Galeria .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401920" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="166" processed="163" dbindex="155166">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren 29 proves de nataci, 15 en categoria masculina i 14 en categoria femenina. La competici es desenvolup al Olympia Schwimmhalle entre els dies 28 d'agost i 4 de setembre de 1972.

Participaren un total de 532 nedadors, entre ells 287 homes i 245 dones, de 52 comits nacionals diferents. Els Estats Units tornaren a ser els grans dominadors de la disciplina, destacant especialment les 7 medalles d'or obtingudes per Mark Spitz en les set proves que disput (i aconseguint al seu torn 7 nous rcords del mn).

Resum de medalles.
Categoria masculina.




Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1972;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401922" title="Gran Teatre Espanyol" nonfiltered="167" processed="164" dbindex="155167">
El Gran Teatre Espanyol o Teatre Espanyol va ser un teatre de Barcelona, situat al Parallel, nmero 62. Va funcionar amb diferents noms entre 1892 i 1980. Desprs s'hi va installar una discoteca.

Histria del teatre.

El 16 d'abril de 1892 es va inaugurar el Circo Espaol Modelo. Va ser el primer teatre de l'avinguda del Paral.lel. Hi actuava la Gran Compaa Ecuestre, Acrbata y Gimnstica, dirigida per D. C. Llop, empresari del teatre. Hi van actuar Miss Leocadia amb cacatues ensinistrades, El Puente Roto a crrec dels germans Llop i els excntrics musicals Miguel y Evaristo.

Ja el 1893 va ser rebatejat com a Teatro Circo Espaol. El director era ja Manuel Suer, que hi va introduir el teatre i la sarsuela, amb gran xit. Enric Borrs va ser-ne una de les figures. 

Era un teatre gran, d'estructura de fusta, a la manera d'una gran barraca. El 21 de maig de 1907 es va incendiar i va quedar destrut.

Al seu lloc va aixecar-se un nou teatre, el Gran Teatro Espaol, conegut com a Teatro Espaol. El va fer fer el propietari del terreny, Josep Terrs, a l'arquitecte Melcior Vials. Es va inaugurar el 27 de novembre de 1909. Hi va destacar el vodevil francs i la sarsuela.


Va funcionar juntament amb el popular Caf Espaol fins al 1980, que va plegar.

Histria posterior.

Al local, conservant-ne l'estructura de la sala, es va installar la discoteca Studio 54, propietat de l'empresari Matas Colsada, que va voler fer una imitaci de la discoteca del mateix nom de Nova York. 

Studio 54 noms va durar una mica ms d'una dcada i va ser enderrocat el 1997. Se'n va fer crrec Josep Maria Calls, amo de l'Hotel Auto Hogar, amb el propsit d'aixecar un restaurant espectacle, Scenic Barcelona. Aquest local va romandre obert poc ms de dos anys i va tancar el 2001 per falta de rendibilitat.

A l'edifici es va voler muntar un local de cites de grans dimensions. L'oposici dels vens i la falta de llicncies administratives van deturar el projecte, i va provocar que el teatre fos adquirit per l'Ajuntament. 

De propietat municipal, ha estat arrendat per la Sociedad General de Autores y Editores que, el 2006, va anunciar que convertiria el local del teatre en un centre cultural on s'hi faran representacions teatrals, actuacions musicals, cursos, tallers de formaci, congressos i activitats culturals en general. La sala d'espectacles, a l'antiga sala del teatre, tindr 800 seients. El nou espai, ara en obres, s'anomenar Parallel.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401923" title="Rosenwiller" nonfiltered="168" processed="165" dbindex="155168">

Rosenwiller (en alsaci Rosewiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 680 habitants. Limita amb Mollkirch, Rosheim, Dorlisheim, Gresswiller i Mutzig.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401926" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="169" processed="166" dbindex="155169">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren dues proves de pentatl modern, una d'individual i una d'equip, en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 27 i 31 d'agost de 1972.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Participaren un total de 59 atletes de 20 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1972;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401928" title="Rosheim" nonfiltered="170" processed="167" dbindex="155170">

Rosheim (en alsaci Ruuse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.548 habitants. Limita amb Bischoffsheim, Brsch, Grendelbruch, Griesheim-prs-Molsheim, Mollkirch, Rosenwiller i Dorlisheim.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401929" title="(804) Hispania" nonfiltered="171" processed="168" dbindex="155171">

(804) Hispania s un asteroide descobert el 20 de mar de 1915 per Josep Comas i Sol a l'Observatori Fabra de Barcelona. La designaci provisional que va rebre era 1915 WT. En sser el primer asteroide descobert des de la Pennsula Ibrica, el descobridor va voler donar-li un nom clssic allusiu i va triar el nom d'Hispnia que s com era coneguda la Pennsula a l'poca de l'Imperi Rom.

Enllaos Externs.

 Grup d'Estudis Astronmics ;
 Dades actualitzades de la NASA amb l'rbita de (804) Hispania. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401938" title="Saint-Nabor" nonfiltered="172" processed="169" dbindex="155172">

Saint-Nabor (en alsaci Sant Nawer) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 479 habitants. Limita amb Ottrott, Barr, Bernardswiller i Obernai.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401942" title="Serranus" nonfiltered="173" processed="170" dbindex="155173">




Serranus  s un gnere de peixos de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes. 
Espcies.
Serranus accraensis  ;
Serranus aequidens  ;
Serranus africanus    ;
Serranus annularis   ;
Serranus atricauda  ;
Serranus atrobranchus  ;
Serranus baldwini   ;
Serranus cabrilla   ;
Serranus chionaraia  ;
Serranus flaviventris   ;
Serranus hepatus   ;
Serranus heterurus   ;
Serranus huascarii  ;
Serranus luciopercanus   ;
Serranus maytagi  ;
Serranus notospilus  ;
Serranus novemcinctus   ;
Serranus phoebe  ;
Serranus psittacinus  ;
Serranus sanctaehelenae  ;
Serranus scriba   ;
Serranus socorroensis   ;
Serranus stilbostigma    ;
Serranus subligarius   ;
Serranus tabacarius    ;
Serranus tigrinus    ;
Serranus tortugarum  ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 ZipCodeZoo.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401943" title="Cant d'Estrasburg-1" nonfiltered="174" processed="171" dbindex="155174">

El cant d'Estrasburg  (alsaci  Kanton Stroosburi ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn el centre de la vila.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401945" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="175" processed="172" dbindex="155175">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren 11 proves de piragisme, introduint-se per primera vegada la competici d'esllom en aiges braves.

En aquesta edici es realitzaren 7 proves en aiges tranquiles, cinc en categoria masculina i dues en categoria femenina; i 4 proves en esllom, tres en categoria masculina i una en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 29 d'agost i 10 de setembre de 1972 prop de la ciutat d'Ausburg.

Participaren un total de 330 piragistes, entre ells 274 homes i 56 dones, de 30 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Aiges tranquiles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Esllom.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1972;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401948" title="Cant d'Estrasburg-2" nonfiltered="176" processed="173" dbindex="155176">


El cant d'Estrasburg-2  (alsaci Kanton Stroosburi-2 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn el barri de Gare.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401949" title="Cant d'Estrasburg-3" nonfiltered="177" processed="174" dbindex="155177">


El cant d'Estrasburg-3  (alsaci Kanton Stroosburi-3 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn els barris de l'Esplanade, de la Bourse i de la Krutenau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401950" title="Cant d'Estrasburg-4" nonfiltered="178" processed="175" dbindex="155178">


El cant d'Estrasburg-4  (alsaci Kanton Stroosburi-4 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn el Quartier des Quinze.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401951" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="179" processed="176" dbindex="155179">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 27 d'agost i 2 de setembre de 1972 a les installacions de rem de la poblaci d'Oberschleiheim.

Participaren un total de 440 remers de 35 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1972;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401953" title="Cant d'Estrasburg-5" nonfiltered="180" processed="177" dbindex="155180">


El cant d'Estrasburg-5  (alsaci Kanton Stroosburi-5 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn el barri de Robertsau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401955" title="Cant d'Estrasburg-6" nonfiltered="181" processed="178" dbindex="155181">


El cant d'Estrasburg-6  (alsaci Kanton Stroosburi-6 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn els barris de Cronenbourg, Koenigshoffen i Hautepierre del Wacken.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401957" title="Cant d'Estrasburg-7" nonfiltered="182" processed="179" dbindex="155182">


El cant d'Estrasburg-7  (alsaci Kanton Stroosburi-7 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn el barri de la Meinau i l'oest de Neudorf.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401965" title="Cant d'Estrasburg-8" nonfiltered="183" processed="180" dbindex="155183">


El cant d'Estrasburg-8  (alsaci Kanton Stroosburi-8 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn part del barri de Neudorf.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401966" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="184" processed="181" dbindex="155184">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 27 d'agost i 4 de setembre de 1972 al Olympia Schwimmhalle.

Comits participants.
Participaren un total de 91 saltadors, 50 homes i 41 dones, de 25 comits nacionals diferents:

 

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1972;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401968" title="Wilhelm Weber" nonfiltered="185" processed="182" dbindex="155185">

Wilhelm Eduard Weber (24 d'octubre de 1804 - 23 de juny de 1891) fou un fsic alemany. La unitat del flux magntic en el Sistema Internacional, el Weber, (smbol: Wb) fou batejada en el seu honor.

 Biografia .

Wilhelm va nixer a Saxnia-Anhalt, on el seu pare, Michael Weber, era professor de teologia. Wilhelm era el segon germ de tres, tots ells amb grans aptituds per a les cincies. Desprs de la dissoluci de la Universitat de Wittenberg, el seu pare fou destinat a Halle, l'any 1815. Wilhelm habia estudiat fins a aquell moment rebent llinons del seu pare, per llavors fou enviat a l'Escola de Gramtica de Halle. Desprs dels seus estudis all, entr a la universitat i estudi filosofia natural, on destac pel seu treball original i innovador. Desprs de doctorar-se i convertir-se en professor adjunt, fou nomenat Professor Extraordinari de filosofia natural a la prpia Halle.

L'any 1831, mitjanant la recomenaci del seu amic Carl Friedrich Gauss, es trasllad a Gttingen (on Gauss ja era director de l'observatori astronmic) per a exercir com a professor de fsica malgrat els seus 27 anys d'edat. Les seves llions sn recordades com a interessants, instructives i suggerents. El mateix Weber per, creia que aquelles llions, malgrat ser illustrades amb grfics i dibuixos, eren simples texts, de forma que animava als seus estudiants a realitzar experiments i aplicar-los ms enll del laboratori. D'aquesta forma, pretenia generar un coneixement complet de la fsica, i autoritzava als seus alumnes a fer s del laboratori sense necessitat de pagar-lo a banda, tal com es feia a l'poca.

Quan tenia 20 anys i encara era estudiant, Wilhelm havia escrit amb el seu germ Ernst Heinrich Weber un llibre titulat Teoria ondulatria i fluidesa, que don als seus autors una considerable reputaci. Tot i aix, Wilhelm s'inclinava ms per l'acstica i escrigu fora escrits sobre el tema. Algunes publicacions que mostraren els seus escrits van ser Poggendorffs Annalen, el Jahrbcher fr Chemie und Physik de Schweigger, i el diari musical de l'poca Carcilia. Un altre estudi realitzat amb els seus germans Ernst i Eduard, En Mechanik Der Menschlichen Gerverzeuge, (El mecanisme de caminar hum), publicat el 1836, analitz els detalls del moviment hum i el bipedisme, aix com les tensions i els esforos que suporten tendons i msculs.

Desprs de ser apartat del seu treball per part del govern de Hannover i a causa de les seves opcions poltiques liberals, Wilhelm es dedic a viatjar. Aix, visit diversos pasos europeus, entre ells Anglaterra, i s'install posteriorment a Leipzig, on exerc de professor de fsica entre 1843 i 1849. Aquest darrer any torn a Gttingen.

Un dels seus treballs ms importants fou lAtlas des Erdmagnetismus (Atlas del Geomagnetisme), que escrigu en collaboraci amb Gauss. L'obra est formada per diversos mapes magntics de la Terra, que van causar fora inters entre les diferents potncies del moment per tal de construir "observatoris magntics". L'any 1864, i tamb collaborant amb Gauss, public Mesures Proporcionals Electromagntiques, on exposa un sistema de mesures absolutes per a les corrents elctriques que s'ha convertit en la base de les mesures actuals.

Finalment, Weber va morir a Gttingen amb 86 anys.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401969" title="Cant d'Estrasburg-9" nonfiltered="186" processed="183" dbindex="155186">


El cant d'Estrasburg-9  (alsaci Kanton Stroosburi-9 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn els barris de Koenigshoffen, Montagne-Verte i Elsau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401971" title="(925) Alphonsina" nonfiltered="187" processed="184" dbindex="155187">

(925) Alphonsina s un asteroide descobert el 13 de gener de 1920 per Josep Comas i Sol a l'Observatori Fabra de Barcelona. La designaci provisional que va rebre era 1920 GM. Oficialment, el seu nom s un homenatge al rei Alfons X el Savi, que al segle XIII va promoure, entre moltes altres empreses culturals, la confecci de les celebrades Taules Alfonsies, utilitzades arreu durant gaireb tres segles per a calcular les posicions dels planetes . Per no es pot amagar la voluntat d'afalagar tamb amb la dedicatria el rei Alfons XIII, regnant en el moment del descobriment, i aix aplanar el cam cap a la petici d'ajuts per a la recerca cientfica. Les normes no permeten posar noms de personatges poltics vius als nous asteroides.

Enllaos Externs.

 Grup d'Estudis Astronmics ;
 Dades actualitzades de la NASA amb l'rbita de (925) Alphonsina. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401972" title="Cant d'Estrasburg-10" nonfiltered="188" processed="185" dbindex="155188">


El cant d'Estrasburg-10  (alsaci Kanton Stroosburi-10 ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia. Comprn part del barri de Neuhof i el del Port del Rin.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401973" title="Peneu (Tesslia)" nonfiltered="189" processed="186" dbindex="155189">
Vegeu tamb Peneu (Pelopons);

El Peneu o Peneios s un riu de la regi grega de Tesslia. Naix a la serralada del Pindos i desemboca a la mar Egea, passant per la vall de Tempe, entre el mont Olimp i el mont Ossa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401975" title="Pentedre" nonfiltered="190" processed="187" dbindex="155190">
En geometria, un pentedre s un poledre de cinc cares. Donat que no hi ha cap poledre de cares uniformes amb cinc cares i hi ha dos tipus topolgics diferents de poledre de cares regulars que cada un t el seu propi nom, aquest terme es fa servir poc.

Hi ha dues formes topolgiques amb polgons regulars formant les cares, aquestes dues formes topolgiques sn la pirmide de base quadrada i el prisma triangular. Tamb es poden construir variants geomtriques amb cares irregulars.




 Enllaos externs .
 pentedre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401977" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="191" processed="188" dbindex="155191">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren vuit proves de tir olmpic, una ms que en l'edici anterior. Les proves es realitzaren entre els dies 27 d'agost i 2 de setembre de 1972 a les intallacions de tir de Hochbrck.

Participaren un total de 397 tiradors, entre ells 4 dones, de 71 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1972;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401981" title="Ciutat Prohibida" nonfiltered="192" processed="189" dbindex="155192">


La Ciutat Prohibida de Pequn, Xina s el palau imperial de les dinasties Ming i Qing. Va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat el 1987.  Ara s conegut com a Museu del Palau, un museu d'art amb grans col leccions d'art xins.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401982" title="Gegantisme insular" nonfiltered="193" processed="190" dbindex="155193">

El gegantisme insular s un fenomen biolgic en qu la mida dels animals allats en una illa augmenta drsticament al llarg de les generacions. s una forma de selecci natural en qu una mida ms gran ofereix un avantatge de supervivncia (vegeu regla de Bergmann). Una mida gran en els herbvors sol fer que sigui ms difcil fugir o amagar-se dels predadors, per en illes, no sol haver-n'hi. Per tant, el gegantisme insular no s una tendncia evolutiva deguda a parmetres fonamentalment nous que determinen l'aptitud (com ara en el nanisme insular), sin l'eliminaci de restriccions. Amb l'arribada dels humans i els predadors associats (gossos, gats, rates i porcs), molts endemismes insulars gegants s'han extingit. A diferncia del nanisme insular, el gegantisme insular es produeix en la majoria de grups de vertebrats i en invertebrats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401984" title="Teatre Condal" nonfiltered="194" processed="191" dbindex="155194">
El Teatre Condal s un teatre ubicat al Parallel, nmero 91. Obert el 1903, continua en funcionament, en un nou edifici.

Nascut el 1903 com a Gran Teatre Onofri, on els Germans Onofri oferien actuacions de circ i pantomima. Es va inaugurar el 7 de maig; el teatre no va aconseguir els xits esperats i l'empresari, Manuel Suer, va haver de vendre el local. Aviat es va canviar el nom pel de Gran Teatro Condal i el 1909 va sser reformat. A partir del 1911 van comenar a fer-s'hi pellcules. Desprs de la Guerra civil espanyola, va anomenar-se Cine Condal. 

El teatre original, amb platea i un pis, va ser transformat en dos locals separats: a la planta baixa es va deixar un bingo, i a la planta alta, l'amfiteatre de la sala, es va installar el teatre: l'amfiteatre va convertir-se en la platea del nou teatre.

L any 1983, els seus propietaris el van transformar de manera definitiva en un espai d exhibici teatral i pocs anys ms tard, el 1992, el Grup Focus se n va fer crrec de la gesti. La lnia de programaci es basa en la comdia de qualitat, per dirigida al gran pblic. 

El 1984 s'hi va estrenar l'pera de Xavier Benguerel Spleen, amb llibret de Llus Permanyer i escenografia de Joan-Josep Tharrats i Vidal.

Ha acollit obres de gran xit com ara La jaula de las locas, Mamaaa! i Matar al Presidente, protagonitzades per la parella Paco Morn-Joan Pera, Polticament incorrecte, El sopar dels idiotes, scar, una maleta, dues maletes, tres maletes i Enfermo imaginario.

La sala actual t 697 seients, en una platea inclinada.

Enllaos externs.
http://teatrecondal.com




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401985" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="195" processed="192" dbindex="155195">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitzaren 2 proves de tir amb arc, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. 

Aquest esport retorn al programa oficial desprs de la seva absncia des dels Jocs Olmpics d'estiu de 1920 realitzats a Anvers (Blgica), i des d'aquell moment ja no l'ha abandonat ms.

Participaren un total de 95 arquers, entre ells 55 homes i 40 dones, de 27 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir amb arc 1972;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401988" title="(1626) Sadeya" nonfiltered="196" processed="193" dbindex="155196">

(1626) Sadeya s un asteroide descobert el 10 de gener de 1927 per Josep Comas i Sol a l'Observatori Fabra de Barcelona. La designaci provisional que va rebre era 1927 AA, que li va durar fins a 1960 perqu no se'n havien pogut determinar les efemrides. Quan ja va poder ser batejat, el seu descobridor ja era mort i hom va proposar que ports per nom l'acrnim de la Sociedad Astronmica de Espaa y Amrica (SADEYA), creada pel mateix Comas i Sol a Barcelona el 1911 i de la qual fou president vitalici.

Enllaos Externs.

 Web de SADEYA ;
 Dades actualitzades de la NASA amb l'rbita de (1626) Sadeya. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401989" title="Barbagia Rossa" nonfiltered="197" processed="194" dbindex="155197">
Barbagia Rossa fou un grup armat d'extrema esquerra que va actuar a Sardenya entre 1978 i 1982. Formada sobre la base d un confrontament poltic amb les Brigades Roges, era compost fonamentalment d agricultors, pastors, obrers i estudiants. El seu projecte era aplegar totes les instncies revolucionries sardes en una nica organitzaci que tingus l objectiu de la lluita armada pel comunisme. Els seus dirigents foren Pietro Coccone, Antonio Cotena, Caterina Spano i Davide Fadda. 

El grup intent crear un fort lligam amb les Brigades Roges, dels quals finalment n esdevingueren una secci a l illa per a algunes operacions, com l intent d evasi de la pres de seguretat d'Asinara. 

El grup va protestar principalment contra la creixent militaritzaci de Sardenya, amb l augment efectiu del nombre de bases militars al seu territori, provocant nombrosos atemptats contra casernes de l exrcit o de la policia. Tamb van cometre dos atemptats mortals: contra Nicolino Zidda, treballador de la colnia penal agrcola de Mamone (provncia de Nuoro), mort per error, ja que el veritable objectiu era un carabiner ve; i Santo Lanzafame, confident dels carabiners, mort a la carrerera entre Nuoro i Ortobene. 

 Enllaos externs .
 Web sobre Barbagia Rossa;
 Barbagia Rossa aarchivio900.it;
 Barbagia Rossa a SISDE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401990" title="Hernn Buenahora Gutirrez" nonfiltered="198" processed="195" dbindex="155198">

Hernn Buenahora Gutirrez (Barichara, 18 de mar de 1967) s un ciclista colombi, professional entre 1990 i 2008. Les seves principals victries les va aconseguir al seu propi pas, per tamb va destacar a Europa, on guany la Volta a Catalunya de 1998. Va prendre part en diferents edicions de les grans voltes, sent les millors classificacions la 6a posici final del Giro d'Itlia de 2000. 

L'octubre de 2008 va ser susps per dos anys per haver donat possitiu per efedrina en un control antidopatge que se li va practicar a la Volta a Colmbia d'aquest mateix any, en la que havia acabat segon.

Palmars.
1990;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Colmbia;
1994;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Colmbia;
1995;
 1r de la combativitat del Tour de Frana ;
1996;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Colmbia;
1997;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Colmbia;
1998;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
2001;
 1r a la Volta a Colmbia i vencedor de 4 etapes;
2002;
 1r al Trofeu Poggiridenti ;
2004;
 1r al Clsico RCN i vencedor de 2 etapes;
2005;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Colmbia;
2006;
 1r al Clsico Ciclstico Banfoandes;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Colmbia;
 Vencedor d'una etapa a la Vuelta al Tchira;
2007;
 1r a la Vuelta al Tchira i vencedor de 2 etapes;

Resultats a la Volta a Espanya.
1991. Abandona ;
1992. 16 de la classificaci general;
1993. 13 de la classificaci general;
1996. Abandona ;
2004. 32 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1994. 18 de la classificaci general;
1995. 10 de la classificaci general;
1996. Abandona (1a etapa);
1997. 22 de la classificaci general;
1998. Abandona (10a etapa);
1999. 64 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1993. Abandona ;
1994. Abandona ;
1995. 18 de la classificaci general;
1996. 11 de la classificaci general;
1997. Abandona ;
1998. 27 de la classificaci general;
1999. 15 de la classificaci general;
2000. 6 de la classificaci general;
2001. 13 de la classificaci general;

Referncies.


Enllaos externs.
Fitxa d'Hernn Buenahora a www.sitiodeciclismo.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401992" title="Regi amb Estatut Especial" nonfiltered="199" processed="196" dbindex="155199">
Regi amb Estatut Especial, a Itlia, s una regi que gaudeix d una forma particular d autonomia amb estatut, segons preveu l article 116 de la Constituci italiana. Les regions amb estatut especial es contraposen a les d estatut ordinari per la forma i condicions d autonomia que es determina a la constituci. No obstant aix, la Regi sempre s un ens que gaudeix d autonomia respecte l estat. 

 Estatut regional .
Les formes particulars i condicions d autonomia d una regi amb estatut particular sn fixades al seu estatut, considerat especial, que marca les competncies. La principal diferncia entre estatut especial i regional ordinari (de dret com) s que mentre que l estatut ordinari s adoptat i modificat amb llei regional, l especial ho s amb llei constitucional. La reforma del ttol V de la Constituci italiana de 2001 ha augmentat i potenciat les competncies de les regions amb estatut ordinari, de manera que hom parla d una reducci de l autonomia de les regions amb estatut especial. 

 Regions amb estatut especial .
 Siclia, llei constitucional nm 2 de 26 de febrer de 1948 ;
 Sardenya, llei constitucional nm 3 de 26 de febrer de 1948 ;
 Vall d'Aosta, llei constitucional nm 4 de 26 de febrer de 1948 ;
 Trentino-Alt Adige, llei constitucional nm 5 de 26 de febrer de 1948 ;
 Fril-Vencia Jlia, llei constitucional nm 1 de 31 de gener de 1963 ;

El primer estatut especial concedit fou el de Siclia, el 15 de maig de 1946 pel Reial decret n. 415

 Enllaos externs .

 Parlament Itali amb els decrets legislatius;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401993" title="Nahla Hussain al-Shaly" nonfiltered="200" processed="197" dbindex="155200">
Nahla Hussain al-Shaly (en rab:                  , n. 1971 o 1972   Sulaimaniyah, Iraq, 2008) fou una activista dels drets de la dona al Kurdistan iraqui. Ostentava el crrec de lder de la Lliga de les Dones del Kurdistan, ala feminista del Partit Comunista del Kurdistan. 

El 18 de desembre de 2008 fou disparada i decapitada desprs que uns pistolers entressin a casa seva quan estava sola. Hussain estava casada i tenia dos fills.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401995" title="Gili Motang" nonfiltered="201" processed="198" dbindex="155201">
Gili Motang s una petita illa de l'est d'Indonsia. Format part de les illes menors de la Sonda, que, juntament amb les illes majors de la Sonda, situades a l'oest, formen les illes de la Sonda.

L'illa, d'origen volcnic, t una rea d'aproximadament 30 km.

Gili Motang, la llar d'una petita poblaci d'uns 100 dragons de Komodo, forma part del Parc Nacional de Komodo. El 1991, com a part del parc nacional, Gili Motang fou nomenat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401997" title="Temporada 1930-31 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="202" processed="199" dbindex="155202">
La temporada 1930-31 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-dosena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1930-31 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El FC Barcelona es proclam campi de Catalunya. Aquesta temporada no hi va haver descensos ja que s'ampli la categoria a 8 equips la temporada segent.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona, CE Sabadell FC i FC Badalona;
 Descensos: Cap (s'ampli la categoria);
 Ascensos: FC Martinenc i FC Palafrugell;

 Segona Categoria .
La Segona Categoria Preferent s'ampli aquesta temporada a 15 equips, que s'enfrontaren en un grup nic. El FC Martinenc es proclam campi.



Els 6 primers classificats disputaren la fase de promoci per a dues places a la mxima categoria. Els dos darrers la de descens.


El FC Palafrugell i el FC Martinenc assoliren l'ascens a la Primera Categoria.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada de Segona Categoria Ordinria) estigu formada per 21 equips dividits en quatre grups:
 Grup A: Catalunya de Les Corts SC, US Poble Nou, US Atltic Fortpienc, Atltic Club del Tur, FC Artiguenc i Girona FC.
 Grup B: FC Gell, FC Santfeliuenc, CD Torrasenc, CD Barcanona i UE Poble Sec.
 Grup C: FC Vic, FC Ripollet, Mollet SC, FC Argentona i Sant Cugat Sport FC.
 Grup D: Reus Deportiu, CD Noia, UE Vilafranca, FC Tarragona i Ateneu Igualad.

Els quatre campions de grup foren el Girona FC, el FC Gell de la Colnia Gell, el FC Ripollet i el Reus Deportiu. Aquests s'enfrontaren en una lligueta de la qual el FC Ripollet en result campi, proclamant-se campi de Catalunya de tercera categoria (dita de segona).

Els dos darrers classificats a la segona preferent (UA d'Horta i Alumnes Obrers) i els quatre campions de grup de segona ordinria (Girona FC, FC Gell, FC Ripollet i Reus Deportiu) disputaren la lliga de promoci a Segona Categoria Preferent.

La classificaci final fou encapalada pel Ripollet, seguit d'Horta, Girona, Reus i Gell. L'Alumnes Obrers es retir de la competici. Finalment tots sis equips assoliren plaa a la segona categoria preferent, per l'ampliaci de les dues mximes categories del futbol catal.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402000" title="Sant Joan Baptista de Perolet" nonfiltered="203" processed="200" dbindex="155203">

La capella de Sant Joan Baptista de Perolet s una esglesiola de la Casa Ventureta, de Perolet, actualment desafectada i convertida en corral d'ovelles. Pertany a l'actual municipi de Gavet de la Conca, dins de l'antiga entitat municipal de Sant Salvador de Tol.


Conserva una paret, tota la de migdia, d'obra clarament medieval. Aquesta paret no conserva cap detall que permeti assegurar que es tracti originalment d'una obra de carcter religis, per la qual cosa en podria tractar d'un fragment d'una construcci civil, reconvertida en part de la Casa Ventureta ms tardanament. Tanmateix, per la factura de l'obra es pot assegurar que es tracta d'una paret romnica.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402001" title="Lega Sarda" nonfiltered="204" processed="201" dbindex="155204">
Lega Sarda fou un moviment independentista sard fundat el 1943 per Basti Pirisi. Aquest era un antic militant del Partit Sard d'Acci que residia a Roma. Quan les tropes nazis abandonaren Sardenya desprs de l armistici de 1943, l illa rest allada del continent, que es trobava en una situaci fora convulsa. Aix ho intent aprofitar Pirisi per a proposar la independncia, i convid Emilio Lussu, aleshores cap del PSdAz, a posar-se al cap de la insurrecci. Tanmateix, un cop acabada la guerra, el PSDAZ i Lussu adoptaren una deriva italianista i enemiga de l independentisme. 

El seu programa era rigorosament independentista, enemiga de tot el que suposs d itali, i tenien com a rgan La Voce di Sardegna, des del qual va intentar recuperar episodis histrics i propagandstics com Elionor d'Arborea, l'anarquista Michele Schirru (qui va atemptar contra Benito Mussolini) o el Tractat de Londres de 1718. Va rebre el suport el pare del sardisme, Camilllo Bellieni, i del cap del Moviment Independentista Sicili, Andrea Finocchiaro Aprile. 

Es va presentar a le eleccions de 2 de juny de 1946 amb el smbol del nuragh amb l escut sard i estrelles de quatre puntes, per noms va obtenir 10.000 vots i cap representaci, cosa que va suposar la desaparici del grup. 

Per un article de febrer de 1947 (l'ltim de la revista), on afirmava que el feixisme sard fou fonamentalment honest, fou considerada filofeixista. En realitat, Pirisi fou sempre fou hostil a Mussolini i noms feia un judici des del punt de vista nacionalista sobre la ideologia, la cultura i la problemtica de Sardenya, que no coincidia precisament amb la de la Resistncia italiana. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402006" title="Cicle del glioxilat" nonfiltered="205" processed="202" dbindex="155205">
El cicle del glioxilat s un derivat anablic del cicle de Krebs. S'efectua dins el glioxisoma de les llavors i en permet la germinaci, transformant-ne les reserves de lpids en glcids que seran la font d'energia de la fotosntesi.

Esquema: 2 Actyl CoA + NAD+ + 2 H2O -----
</doc>
<doc id="402010" title="Partit Sard d'Acci" nonfiltered="206" processed="203" dbindex="155206">
Partit Sard d Acci (PSDAZ-Partidu Sardu) s un partit poltic nacionalista sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Ssser. A nivell de la poltica italiana, collabora amb les forces de centre-esquerre, i a nivell europeu s'adher a l'Aliana Lliure Europea. Des del 2006 collabora amb la Lliga Nord i el Moviment per l'Autonomia en la creaci del projecte Pacte per l Autonomia , que vol aplegar els principals moviments autonomistes d arreu d'Itlia.

 Histria . 
A comenaments del segle XX un grup de joves sardistes de Cller, particularment Attilio Deffenu i Davide Cova, consideraren que Sardenya havia d obtenir l autonomia per a sortir de la pobresa i fundaren el diari Sardegna, des d on denunciaren la poltica contrria al desenvolupament, inspiraci mazziniana i basat en l educaci, l acci, descobriment de les arrels i conquesta dels drets humans. 

Durant la Primera Guerra Mundial Davide Cova fund el diari Il Popolo Sardo i el 1919 Il Solco, rgan del nou partit fundat oficialment l abril de 1921 a Oristany, amb Emilio Lussu i altres antics brigadistes. El 1923, per, molts sardistes confluiren en el Partit Nacional Feixista, i el PSAZ fou susps. Il Solco continu imprimint-se clandestinament. 

Durant els anys 40, a la caiguda del feixisme, Lussu va celebrar el primer congrs del partit al Cinema Arborea d'Oristany el 1944, per ell es va dissociar immediatament del moviment autonomista. Per Cova, mort alguns anys desprs, fou un error que el maig de 1947 provoc l escissi del partit. Durant un temps la Lega Sarda de Basti Pirisi intent atraure el PSAZ al seu projecte independentista, per Lussu el rebutj per considerar-lo filofeixista. EL 1948 es va escindir per fundar el Partit Sard d Acci Socialista, que posteriorment es va integrar en el Partit Socialista Itali. 

Durant la postguerra va obtenir un cert ress electoral (vora el 10 % dels vots) i entr al Consell Regional de Sardenya en aliana amb la Democrcia Cristiana Italiana, que dominava la poltica local. Durant els anys 70, per, canvi l aliana amb el Partit Comunista Itali. 

En el Congrs de Porto Torres de 1981 es vari l article 1 de l estatut del partit, afegint que l objectiu del partit a llarg termini era la independncia de Sardenya. Aix i les noves onades independentistes i autonomistes que recorrien l illa li donaren un nou xit electoral. Van obtenir 13 % a les eleccions regionals de Sardenya de 1984, dels quals el 20 % a Oristany i el 30 % a Calaris (el ms votat). L exponent ms prestigis del partit, l advocat d'Oliena, Mario Melis fou diputat i president de la Junta regional de Sardenya, i es va mantenir fins el 1989 amb aliana amb el PSDI, PRI, PCI i PSI. 

A les eleccions regionals de Sardenya de 1989 el PSDAZ va perdre vots i caigu al voltant del 10 %. Des d aleshores ha perdut paulatinament vots i ha esdevingut una fora minoritria, tot i que sovint decisiva. Aix particip en el govern de centre-esquerra amb 4consellers regionals, que va aprovar entre 1994 i 1996 les lleis sobre la tutela i protecci de la llengua sarda, sobre la bandera sarda, com a element d uni del poble sard, grcies als secretaris nacionals del periode, Cecilia Contu (fins 1995) i Lorenzo Palermo (fins el 1997). Merc a un pacte entre Romano Prodi i Palermo, a les eleccions legislatives italianes de 1996 el president del partit, Franco Meloni, fou escollit senador. 

La crisi del govern de centre esquerra ha provocat una forta agitaci interna en el partit, resolta en el Congrs de Ssser de 2000, que va escollir Lorenzo Palermo president i Giacomo Sanna secretari. Tanmateix, rest excls un temps del joc poltic degut a la seva aliana amb el centre dreta a les eleccions regionals de Sardenya de 1999, a les estatals de 2001 i a les regionals de 2004, que donaren fora a Renato Soru, president de Tiscali i cap del centresesquerra. Darrerament, un apropament de Soru a les tesis originries del partit els ha fet entrar novament al joc poltic. A les eleccions provincials de 2005, desprs de la nova divisi en 8 provncies, desprs d un acord exclusivament electoral amb L'Ulivo, van obtenir 47.000 vots (5,5 %), principalment a Oristany i Nuoro. 

A les eleccions legislatives de 2006 es van presentar amb la Lliga Nord i MPA sota el Pacte per l Autonomia, per al senat es presentaren en solitari. En el darrer congrs nacional fou escollit president Giacomo Sanna i secretari Efisio Trincas. 
 Congressos  .
I Congrs Nacional - Oristany, 16-17 abril de 1921;
II Congrs Nacional - ;
III Congrs Nacional - ;
IV Congrs Nacional - ;
V Congrs Nacional - ;
VI Congrs Nacional - ;
VII Congrs Nacional - 1945;
VIII Congrs Nacional - ;
IX Congrs Nacional - Cller, 3-4 juliol de 1948;
X Congrs Nacional - Cller, 12 mar de 1949;
XI Congrs Nacional - ;
XII Congrs Nacional - ;
XIII Congrs Nacional - ;
XIV Congrs Nacional - ;
XV Congrs Nacional - ;
XVI Congrs Nacional - ;
XVII Congrs Nacional - ;
XVIII Congrs Nacional - ;
XIX Congrs Nacional   Oristany ,2-3 feb. 1979;
XX Congrs Nacional - Porto Torres, 5-6 desembre 1981;
XXI Congrs Nacional - Carbonia, 5-6 maig 1984;
XXII Congrs Nacional - Cller, 28 febrer-2 mar 1986;
XXIII Congrs Nacional - Villasimus, 8-9 desembre 1989;
XXIV Congrs Nacional - Nuoro, 8 desembre 1992;
XXV Congrs Nacional - Cller, 18 desembre 1993;
XXVI Congrs Nacional - ;
XXVII Congrs Nacional - L'Asinara (SS), 6-7 juny de 1997;
XXVIII Congrs Nacional - juny 2000;
XXIX Congrs Nacional - Arborea (OR), 13-14 de novembre 2004;

 Secretari .
 Michele Columbu  ;
 Carlo Sanna  2/2/79- 13/07/90;
 Efisio Pilleri  14/07/90-28/06/91;
 Giorgio Ladu  29/06/91-5/06/92;
 Italo Ortu   6/06/92-15/04/94;
 Giancarlo Acciaro   16/04/94-27/04/94;
 Cecilia Contu   28/04/94-16/12/95;
 Lorenzo Palermo 16/12/95-13/07/97;
 Antonio Delitala  13/07/97-07/02/99;
 Franco Meloni  7/02/99- juliol 2000;
 Giacomo Sanna,  juliol 2000;
 Efisio Trincas ;

Resultats electorals.


 Notes .


 Enllaos externs .
 www.partitosardo.eu;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402011" title="Gluconeognesi" nonfiltered="207" processed="204" dbindex="155207">

La gluconeognesi (abreujat GNG) s una ruta metablica que resulta en la generaci de glucosa a partir de substrats carbnics no carbohidrats, com ara el piruvat, l'cid lctic, el glicerol o els aminocids glicognics.

La immensa majoria de la gluconeognesi es produeix al fetge i, en menor mesura, a l'escora dels ronyons. Aquest procs es produeix durant perode de dejuni, fam o exercici intens, i s altament endergnic. La gluconeognesi sovint est associada amb la cetosi. Tamb s un objectiu de la terpia de la diabetis de tipus II, com ara la metformina, que inhibeix la formaci de glucosa i estimula l'absorci de glucosa per les cllules.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402013" title="Glucognesi" nonfiltered="208" processed="205" dbindex="155208">
La glucognesi s la via anablica que permet la sntesi de glicogen a partir de molcules de glucosa. Aquest glicogen constitueix aleshores una reserva de glucosa que pot tornar a ser alliberada durant la glicogenlisi.

L'equaci qumica de la reacci s:

n C6H12O6 (glucosa)   (C6H10O5)n (glicogen) + (n-1) H2O;

Dins el cos hum, la glucognesi s estimulada per la insulina, evitant l'acumulaci de glucosa dins la sang.

La glucognesi s la ruta inversa de la glicogenlisi (afavorida pel glucag i desfavorida per la insulina), que allibera molcules de glucosa-6-fosfat que poden donar molcules de glucosa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402016" title="Central de bombeig" nonfiltered="209" processed="206" dbindex="155209">
Les centrals de bombeig o reversibles sn installacions que tenen la finalitat de racionalitzar la producci d'energia elctrica, ja que consumeixen els excedents d'energia durant les hores vall i subministren energia al sistema durant les hores punta.
Disposen de dos embassaments: el superior, per alimentar la central, i l'inferior, per recollir l'aigua utilitzada.

 Funcionament .
A les hores punta, quan la demanda d'energia s mxima, funcionen com a centrals hidroelctriques normals i produeixen energia elctrica en alimentar els grups turbo-alternadors amb l'aigua de l'embassament superior, mentre que a les hores vall, quan sobra energia, s'utilitza per bombar aigua de l'embassament inferior fins al superior.

 Tipus .
 Centrals de bombeig pur: s necessari haver bombat prviament aigua a l'embassament superior, ja que noms rep aigua de l'inferior.
 Centrals de bombeig mixt: poden produir energia amb bombeig previ o sense, ja que l'embassament superior tamb est alimentat per un riu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402017" title="Glucosilaci" nonfiltered="210" processed="207" dbindex="155210">
La glicosilacin s un procs qumic en qu s'afegeix un carbohidrat a una altra molcula. Aquesta molcula s denominada acceptor. La molcula acceptora pot ser de molts tipus, per exemple, de naturalesa proteica o lipdica.

Quan la glicosilaci s'efectua sobre un grup alcohol o tiol, el procs s anomenat glicosidaci, i la molcula resultant s anomenada glicsid.

Un dels processos de glicosilaci ms importants s la glicosilaci proteica. s el primer dels quatre passos principals de modificaci a la sntesi de les protenes de les cllules. s la modificaci que pot patir una protena tant a l'etapa cotranslacional com posttranslacional.

La majoria de les protenes sintetitzades al reticle endoplasmtic rugs experimenten glicosilaci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402021" title="Hipersensibilitat" nonfiltered="211" processed="208" dbindex="155211">
La hipersensibilitat s una resposta immunitria que danya els teixits propis del cos. Es divideixen en quatre classes (tipus I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacci hipersensible. La hipersensibilitat de tipus I s una reacci immediata o anafilctica, sovint associada amb les allrgies. Els smptomes van de lleus molsties fins la mort. La hipersensibilitat de tipus I s mediada per IgE alliberada per les cllules plasmtiques, que desgranula els mastcits i basfils. La hipersensibilitat de tipus II s quan els anticossos s'uneixen a antgens de les cllules prpies del pacient, marcant-les per destrucci. Tamb rep el nom d'hipersensibilitat antics-dependent (o citotxica), i s mediada pels anticossos IgG i IgM. Els immunocomplexos (agrupacions d'antgens, protenes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d'hipersensibilitat de tipus III. La hipersensibilitat de tipus IV (tamb coneguda com a hipersensibilitat cellular o hipersensibilitat retardada sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV estan implicades en moltes malalties autoimmunitries i infeccioses, per tamb poden implicar dermatitis de contacte (Toxicodendron radicans). Aquestes reaccions estan mediades pels limfcits T, els moncits i els macrfags.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402025" title="Depressi de consanguinitat" nonfiltered="212" processed="209" dbindex="155212">
La depressi de consanguinitat s una reducci de l'aptitud dins una poblaci com a resultat de creuaments entre individus relacionats. Els creuaments entre individus relacionats resulten en la manifestaci de caracterstiques deletries recessives. Com ms prxims siguin els individus, ms gran ser el nombre de gens deleteris homozigtics que poden tenir els descendents, resultant en individus poc aptes. Un altre mecanisme responsable s la sobredominncia d'allels heterozigtics, comportant una reducci en l'aptitud d'una poblaci amb molts genotips homozigtics, encara que no siguin deleteris. Actualment no se sap quin dels dos mecanismes s ms important. En general, les poblacions amb ms variaci gentica no pateixen de depressi de consanguinitat. La depressi de consanguinitat s molt sovint el resultat d'un efecte coll d'ampolla. La depressi de consanguinitat sembla estar present en gran part dels grups d'organismes, per s possiblement ms habitual en espcies hermafrodites, predominantment plantes. La majoria de les plantes sn hermafrodites i per aix sn capaces de tenir els graus ms severs de consanguinitat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402027" title="Smptoma" nonfiltered="213" processed="210" dbindex="155213">
En medecina, un smptoma s la referncia subjectiva que dna un malalt per la percepci o canvi que pot percebre com a anmal o causat per un estat patolgic o malaltia.

El terme "smptoma" s'oposa al senyal clnic, que s una dada objectivable. El smptoma s un avs til que la salut pot estar amenaada per quelcom de psquic, fsic, social, o una combinaci.

Exemples de smptomes sn la distrmia, o sensaci de tenir un transtorn de la temperatura corporal (sensaci de febre, calfreds), marejos, nusees, el dolor, la somnolncia, etc.

 Vegeu tamb .
 Deliri;
 Malaltia;
 Medicina;
 Senyal clnic;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402028" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1984" nonfiltered="214" processed="211" dbindex="155214">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 24 de juny de 1984. La participaci fou del 85,5%.




Font Web del consell regional de Sardenya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402032" title="Estructura dissipativa" nonfiltered="215" processed="212" dbindex="155215">
 Definici .
Les estructures dissipatives constituxen l aparici d estructures coherents, autoorganitzades en sistemes allunyats de l equilibri. S associen amb Ilya Prigogine, que va rebre el Premi Nobel de Qumica pel seu estudi. El terme estructura dissipativa busca representar l associaci de les idees d orde i desperdicis  o dissipaci. El nou fet fonamental s que la dissipaci d energia i de matria, que sol associar-se a la noci de prdua i evoluci cap al desordre, es converteix, lluny de l equilibri, en font d orde.

Inestabilitat de Bnard .
L exemple clssic utilitzat per Prigogine per a les estructures dissipatives s la inestabilitat de Bnard. Es tracta d una capa horitzontal de lquid que t una diferncia de temperatura entre la superfcie superior i inferior producte que esta ltima s calfada. Existix per tant un gradient de temperatura, a l estar la base ms calenta que la superfcie, que produx la conducci de calor de baix cap amunt. La inestabilitat es produx quan el gradient sobrepassa un cert lmit. En este cas el transport de calor per conducci   collisi entre partcules  es veu augmentat per un transport per convecci, en el que les molcules participen d un moviment collectiu. Es formen  vrtexs  que distribuxen la capa lquida en "celles" d aigua. Si s analitza la probabilitat que un fenomen com la inestabilitat de Bnard es produsca espontniament, s arriba a la conclusi que el dit fenomen s prcticament impossible.

 Lluny de l equilibri.
Lluny de l equilibri, la matria es comporta de forma diferent de les regions prximes a l equilibri. Les nocions de no linealitat, fluctuaci, bifurcaci i autoorganitzaci sn fonamentals: s el domini de les estructures dissipatives, les que es troben en l origen dels estudis de sistemes complexos.


 Bibliografia.
 Prigogine, Tan slo una ilusin?, Editorial Tusquets, Barcelona, 1983.
 Prigogine & Stengers, La Nueva Alianza, Editorial Alianza, 2 edicin, Madrid 1990.
 Prigogine & Stengers, Entre el tiempo y la Eternidad, Editorial Alianza, Madrid 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402033" title="Gazette" nonfiltered="216" processed="213" dbindex="155216">
Gazette o the GazettE  es una banda japonesa formada a principis del 2002. Actualment es una de les bandes noves ms exitoses de rock i per suposat de l'escena Visual Kei.
Estan dins la coneguda PS Company i King Records com Major juntament amb Miyavi, Alice Nine, Kagrra, Kra, SuG i Screw.


 Inicis .
Ruki, Uruha i Reita es coneixien per la seva antiga feina a Kar+te=zyAnoser. En aquesta poca Ruki estava com baterista i no vocalista. La banda "pre-Gazette" (Ma'die Kusse) , on Ruki pass a vocalista, decid canviar el nom i integrar a 2 nous membres excloient-hi als de suport. Un dels membres, concretament Yune, els parl d'Aoi, i Uruha, i desprs de parlar amb ells, els deman que s'unssin a la banda. Aoi era amic de tota la vida de Yune. Aix formaren el que seria Gazette al Febrer del 2002.
Al Mar realitzen la primera gira per Jap i a l'Abril d'aquell any publiquen el seu primer single "Wakaremichi" juntament amb 2 pv's. Entre els mesos d'Agost i Setembre publiquen singles i un nou Vhs. En esta poca la seva discogrfica era Martina. 
Abans que Yune sorts oficialment de la banda, els altres membres ja buscaven el seu substitut, trobant un baterista novell. Desgraciadament; segons Reita en una entrevista amb la Shoxx: l' "amateur" no aguant i decid marxar al cap d'una setmana de Gazette. En assabentar-se d'aix, Kai (ex. Mareydi Creia' ). aprofit i parl per telfon, acceptant de manera inmediata.



 Discografia .
 Albums/mini albums .
Ordenats del ms recent al ms antic.

2007-07-04 Stacked Rubbish (edicin limitada) (cd + Dvd);
2007-07-04 Stacked Rubbish;
2006-05-03 	Dainihon Itan Geishateki Nomiso Kaiten Zekkyo Ongenshu ;
2006-02-08 	NIL (edicin Limitada) (Cd + Dvd);
2006-02-08 	NIL 	;
2005-08-03 	Gama;
2004-10-13 	DISORDER ;
2004-03-30 	MADARA;
2003-10-01 	Hankou SaimeiBun;
2003-07-30 	Super Margarita	;
2003-06-25 	Akuyyukai;
2003-05-28 	COCKAYNE SOUP;

 Singles/Maxi Singles .
2008-11-12 Leech -Optical Impression-;
2008-11-12 Leech -Auditory Impression-;
2008-02-13 Guren -Optical Impression-;
2008-02-13 Guren -Auditory Impression-;
2007-02-07 	Hyena -Optical Impression-;
2007-02-07 	Hyena -Auditory Impression-;
2006-11-01 	Filth in the beauty -Optical Impression-;
2006-11-01 	Filth in the beauty -Auditory Impression-;
2006-10-25 	REGRET -Auditory Impression-;
2006-10-25 	REGRET -Optical Impression-;
2006-01-12 	Cassis;
2005-12-07 	Cassis type;
2005-12-07 	Cassis type;
2005-08-00 	   ;
2005-03-09 	 Lesson. G;
2005-03-09 	 Lesson. O;
2005-03-09 	 Lesson. D;
2004-09-11 	       ;
2004-07-28 	  zetsu ;
2004-07-28 	   ;
2004-07-28 	       ;
2004-07-28 	          zetsu     ;
2003-11-00 	            ;
2002-08-30 	     32         ;
2002-04-30 	   ;

 DVDs .
 TOUR 2007-2008 Stacked Rubbish Grand Finale Countless Error;
2007-06-13 Descomposition Beauty Tour 2006-2007;
2006-09-06 	Nameless Liberty.Six Guns... ;
2006-09-06 	Nameless Liberty.Six Guns... ;
2006-06-07 	FILM BUG 1;
2005-11-23 	STANDING TOUR 2005 FINAL M.R.D  at 2005.4.17 Shibuya kokaido (Reissue);
2005-11-23 	Heisei Banka (Reissue);
2005-11-23 	Tokyo Saiban - Judgement Day (Reissue);
2005-07-06 	STANDING TOUR 2005 FINAL M.R.D  at 2005.4.17      ;
2004-08-25 	    ;
2004-05-26 	   MADARA ;
2004-04-28 	      JUDGMENT DAY ;
2002-09-30 	    ;
2002-08-30 	    ;
2002-04-30 	          ;
2002-04-30 	            ;
2006-04-28 	NIL;
2005-10-05 	Verwelktes Gedicht;

 PV's .
2008 Leech ;
2008 Guren;
2007 Burial Applicant;
2007 Chizuru;
2007 Hyena;
2006 Filth In The Beauty;
2006 Regret;
2006 Shadow VI II I;
2006 Silly God Disco;
2006 Taion;
2005 Cassis;
2005 Cockroach;
2005 Reila;
2004 Zetsu;
2004 Miseinen;
2004 Zakurogata No Yuutsu;
2004 Okuribi ~Kasou~;
2004 Anata No Tame No Kono Inochi;
2004 Sumire;
2004 No. ;
2004 Ruder;
2004 Shiikureta haru, kawarenu haru;
2004 MAD MARBLE HELL VISION;
2003 Red MoteL;
2003 ;
2002 Shiawase Na Hibi;
2002 Akai ONE-PIECE;
2002 Sentimental na onigokko;
2002 Doro Darake no Seishun;
2002 Kantou dogeza kumiai;
2002 Juunana sai;
2002 Wife (Waifu);
2002 Wakaremichi ;
2002 Machibouke no kouen de;

 Enllaos externs .
 the GazettE *oficial pscompany web*;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402037" title="Jacopo Sansovino" nonfiltered="217" processed="214" dbindex="155217">

Jacopo d'Antonio Sansovino (Florncia, 2 de juliol de 1486 - Vencia, 27 de novembre de 1570) va ser un pintor, arquitecte i escultor itali del Renaixement, conegut pels edificis que constru al voltant de la Plaa de Sant Marc de Vencia. Andrea Palladio, al Prefacio del seus Quattro Libri opinava que la Biblioteca Marciana  de Sansovina era el millor edifici fet des de l'antiguitat. De les Vite de Vasari s l'nica que es va imprimir per separat.

 Biografia .
Va nixer a Florncia esducant-se artsticament amb Andrea Sansovino, en l'honor del qual es va canviar el seu Iacobo Tatti o Jacopo Tatti. En 1506 es trasllad a Roma on va poder observar l'obra de Rafael i Miquel ngel. El seu quefer artstic va cridar l'atenci de Bramante i de Rafael, i va fer un model en cera d'una Deposici de Crist per a l's de Perugino.

Va tornar a Florncia poc desprs (1511), ac va rebre els encrrecs d'escolpir en marbre una figura de Sant Jaume per al  Duomo i un Bacus, que avui es troba al Bargello. Les seues propostes d'escultures per a la faana de la Baslica de San Lorenzo van ser rebutjades per Miquel ngel, que era qui estava al crrec de les obres, a qui va escriure una amarga carta de protesta en 1518. 

Entre els anys 1510 i 1517 va compartir el seu estudi amb el pintor Andrea del Sarto, compartint els models. Una tasca important dels arquitectes del segle XVI era el disseny d'arquitectures efmeres relacionades amb els festejos de la cort o de la ciutat, i Sansovino no en va ser una excepci. L'entrada triomfal papa Lle X de 1515 a Florncia va ser un punt lgid d'aquest gnere. 



Ms tard va tornar a Roma fins el Saqueig de la ciutat de 1527, desprs d'aquest fet va fugir a Vencia, on install el seu taller.

En aquesta ciutat va transmetre els models arquitectnics romans, per incorporant tendncies locals. Poc desprs de la seua arribada, en 1529 va ser nomenat primer arquitecte i superintendent de propietats (Protomaestro o Proto) dels Procuradors de Sant Marc, cosa que el feia un dels artistes ms influents de tota Vencia.  Aquest nomenament tenia un sou de (80 ducats fixos i un apartament prop del campanar de Sant Marc. Amb un any, el seu sou va ascendir als 180 ducats a l'any. Aquesta elevada posici li va permetre, no sense problemes, actuar en la configuraci de la Loggetta i les seues escultures  junt al Campanar, i diversos relleus i esttues per a la Baslica de Sant Marc. Entre els seus treballs s'inclouen esglsies palaus i edificis institucionals com les esglsies de San Zulian, San Francesco della Vigna, San Martino, San Geminiano (destruda), Santo Spirito in Isola, i l'esglsia dels Incurabili. De palaus i edificis estan la Scuola Grande della Misericordia (projecte primitiu), Ca' de Dio, Palau Dolffin, Palau Corner, Palau Moro, i les Fabbriche Nuove de Rialto. Tamb s'ha de mencionar l'esglsia de San Salvatore.

Va mantindre el privilegi d'arquitecte de la ciutat fins la seua mort, influint fortament en els camps arquitectnic i escultric.

La seua obra mestra s la Biblioteca de Sant Marc, la Biblioteca Marciana, un dels edificis renaixentistes de vencia ms ornamentats, situada enfront del Palau Ducal, a l'altre costat de la piazzeta. Va tardar en construir-se ms de cinquanta anys i el seu cost va pujar a 30.000 ducats. A la Biblioteca aconsegu que el llenguatge del classicisme (tradicionalment associat amb l'austeritat i poca decoraci) agradara als venecians, que preferien superfcies ms elaborades.

Acab el seus dies a Vencia, el seu sepulcre est al Baptisteri de la Baslica de Sant Marc. El seu seguidor ms important, en el camp de l'escultura, va ser Alessandro Vittoria.

 Bibliografia .
Boucher, Bruce. The Sculpture of Jacopo Sansovino. 2 vols. (New Haven: Yale University Press) 1991. Monografia i catleg raonat de la seua escultura. ;
Tafuri, Manfredo (Jessica Levine, translator). Venice and the Renaissance. (Cambridge MA: MIT Press) (1985) 1989. Context cultural de Sansovino.
Deborah Howard. Jacopo Sansovino Architecture and Patronage in Renaissance Venice. Yale University Press 1975.;



 Enllaos externs .

Fitxa biogrfica ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402038" title="Pulaski (Tennessee)" nonfiltered="218" processed="215" dbindex="155218">

Pulaski s una ciutat de Tennessee, EUA. Al cens de l'any 2000 la poblaci era de 7.871 persones. La ciutat ocupa una rea total de 17 km (6,6 milles quadrades). s la seu del comtat de Giles County. Pulaski s tristament coneguda per ser el lloc on va ser fundat el Ku Klux Klan, l'any 1865. Malgrat aix, la ciutat ha condemnat el Klan. El nom li va ser donat per honorar l'heroi de la Guerra d'Independncia dels Estats Units, nascut a Polnia, Kazimierz Pu aski (1746-1779).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402040" title="L'abella Maia" nonfiltered="219" processed="216" dbindex="155219">

Les aventures de l'abella Maia s una srie animada japonesa del 1975 que recrea les aventures d'una abella anomenada Maia. La srie est basada en el llibre de l'escriptor Waldemar Bonsels, publicat el 1912.  

Dades generals.

Produda per la companyia japonesa Nippon Animation, amb la collaboraci de la companyia alemanya Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF) i de l'austraca sterreichischer Rundfunk (ORF), la srie conta amb 55 episodis i va ser emesa per primera vegada al Jap entre l'abril del 1975 i l'abril del 1976 per la cadena TV Asahi.

Est basada en el llibre infantil publicat l'any 1912 de l'escriptor Waldemar Bonsels i est traduda a diversos idiomes.

El 1979 es va realitzar una segona tanda d'altres 52 episodis amb el ttol Les noves aventures de l'abella Maia, emesa al Jap entre l'octubre del 1982 i el setembre del 1983.

La sintonia de la srie va ser composta pel txec Karel Svoboda.

Argument. 
La histria se centra en les aventures de Maia, una jove abella inquieta, aventurera i preguntadora que es mou en un entorn atapet de tota mena d'insectes i altres bestioles. Maia s enviada per l'abella reina a buscar pollen per al seu rusc. En aquesta tasca Maia, juntament amb el seu inseparable amic Willi l'abellot,  descobreix un mn nou al seu voltant i entaula amistat amb nombroses criatures del bosc com el saltamart Flip, l'aranya Tecla, la mosca Puck, l'escarabat Kurt o el ratol Alexandre.

 El ttol en altres idiomes .

Alemany: Die Biene Maja und ihre Abenteuer, txec: V elka Mja, croata: P elica Maja, eslovac: V ielka Maja, eslov:  ebelica Maja, espanyol: La abeja Maya, fins: Maija Mehilinen, francs: Maya l'abeille, hebreu: Maya hadvora, hongars: Maja a mhecske, portugus: A abelha Maia, angls: Maya the Bee, itali: L'ape Maia, neerlands: Maja de Bij, polons: Pszcz ka Maja, serbi:             /P elica Maja, blgar:               , japons:           
(Mitsubachi M ya no Boken), turc: Ar  Maya.

Enllaos externs.
 Obertura catalana de la srie, vdeo de YouTube aqu;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402041" title="Chattanooga" nonfiltered="220" processed="217" dbindex="155220">

Chattanooga s la quarta ciutat ms gran de Tennessee (desprs de Memphis, Nashville, i Knoxville), i la seu del comtat de Hamilton, als Estats Units d'Amrica. Est situada al sud-est de Tennessee, entre els llacs Chickamauga i Nickajack, que formen part del Riu Tennessee, prop de la frontera amb Georgia, i en l'encreuament de tres autopistes interestatals, I-24, I-75, i I-59.

La ciutat (amb una elevaci mitjana d'aproximadament 685 peus), es troba a la zona de transici entre la carena i la vall de les muntanyes Apalatxes i l'altipl Cumberland,i est envoltada de muntanyes i carenes. Per aix s coneguda com "la Ciutat Escnica".

Segons el cens de l'any 2000, Chattanooga tenia una poblaci de 155.554 habitants (476.531 amb la seva aglomeraci)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402044" title="Yakup bin Ali ?ir" nonfiltered="221" processed="218" dbindex="155221">
Yakup bin Ali  ir (tamb Ykub Bey I, Al - r Kermiy n, Alysirae, Caramano Alisurio) fou el bey del Beylik de Germiyan-o hlu des del 1264 fins el 1325. A la Batalla d'Aulax (1304), fou ferit i caigu greument derrotat per les tropes de la Companyia Catalana d'Orient a les ordres de Roger de Flor. 

Vegeu tamb.
 Beyliks Turcs d'Anatlia;
 Batalla de Germe;
 Batalla d'Aualx;
 Companyia Catalana d'Orient;

Enllaos externs.
  Germiyabogullari Beyligi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402049" title="Antichan-de-Frontignes" nonfiltered="222" processed="219" dbindex="155222">

Antichan-de-Frontignes s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402050" title="Azas" nonfiltered="223" processed="220" dbindex="155223">

Azas s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402051" title="Serra Capitana" nonfiltered="224" processed="221" dbindex="155224">
La Serra Capitana s una serra situada als municipis del Pont de Suert i la Vall de Bo (Alta Ribagora).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402053" title="Eoux" nonfiltered="225" processed="222" dbindex="155225">

Eoux s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402054" title="Serra de Casesnoves" nonfiltered="226" processed="223" dbindex="155226">
El Serra de Casesnoves s una serra situada al municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora), amb una elevaci mxima de 2.562,1 metres.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Bo 1:25.000, ed. Alpina.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402055" title="Drudas" nonfiltered="227" processed="224" dbindex="155227">

Drudas s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402056" title="Premi Barcanova" nonfiltered="228" processed="225" dbindex="155228">
El Premi Barcanova s un premi literari de novella en catal per a un pblic infantil o juvenil (les dues categories). L'organitza l'editorial Barcanova (pertanyent al grup Anaya). Tradicionalment es decidia de donar al setembre, fins l'edici del 2007, en qu va incloure novetats en les bases i va passar a donar-se al desembre. Els ltims guanyadors han sigut: 

2002, Teresa Broseta, Operaci Tarrubi.
2003, Dolors Garcia Cornell, Contes d'estar per casa. ;
2004, Enric Lluch, De: Satanasset A: Aletes-de-vellut@cel.net. ;
2005, Joan de Du Prats, Nufrag.
2006, Eullia Canal, Un pet de mandarina.
2007, Gemma Pasqual, Llgrimes de Bagdad.
2008, Josep Sampere, El pou darrera la porta.

 Enllaos externs .
http://www.barcanova.es;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402057" title="Donneville" nonfiltered="229" processed="226" dbindex="155229">

Donneville s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402058" title="Trepant" nonfiltered="230" processed="227" dbindex="155230">
El trepant s una eina que s'utilitza per perforar materials diversos. Els forats es fan per un procs d'arrencament de material mitjanant unes eines anomenades broques.

Bsicament els trepants poden ser de 2 tipus: el trepant de m que s porttil i el trepant de sobretaula que permet baixar fcilment la broca perpendicularment al material que volem foradar i habitualment s'utilitza conjuntament amb la mordassa, eina que permet subjectar el material que es vol perforar. El trepant de sobretaula est fixat a un banc de treball i no s, per tant, porttil.

Segons el material que es vol perforar, la broca a utilitzar variar. Hi ha broques per al metall, el formig, la fusta o la pedra. A ms a ms, tamb es permet triar el dimetre de la broca en funci de la mida de forat que cal realitzar.

Normalment els trepants porten un regulador de velocitat que haur de ser lenta pels materials durs i ms rpida pels tous o forats petits.
Pels materials com ara pedra, cermica o formig sovint s convenient activar el percussor, que s un dispositiu que permet que la broca, a ms a ms de girar, piqui sobre el material a foradar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402059" title="Serra de Llats" nonfiltered="231" processed="228" dbindex="155231">
La Serra de Llats s una serra situada al municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora), amb una elevaci mxima de 2.562,1 metres.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Bo 1:25.000, ed. Alpina.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402060" title="Serra de Tumeneia" nonfiltered="232" processed="229" dbindex="155232">
La Serra de Tumeneia s una serra situada al municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora), amb una elevaci mxima de 2.783,1 metres.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Bo 1:25.000, ed. Alpina.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402061" title="Serra des Mussoles" nonfiltered="233" processed="230" dbindex="155233">
La Serra des Mussoles s una serra situada al municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora), amb una elevaci mxima de 2.813,5 metres.

Bibliografia.
 Mapa Vall de Bo 1:25.000, ed. Alpina.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402062" title="Cahuzac (Aude)" nonfiltered="234" processed="231" dbindex="155234">


Cahuzac s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402063" title="Bilingual Today, French Tomorrow" nonfiltered="235" processed="232" dbindex="155235">
Bilingual Today, French Tomorrow: Trudeau's Master Plan and How it Can be Stopped (en catal: Bilinge avui, francs dem: El pla mestre de Trudeau i com es pot detenir) va ser un llibre polmic, editat el 1977 per Jock V. Andrew, oficial naval canadenc retirat, que allegava que el poltica oficial de bilingisme del primer ministre Pierre Trudeau era un complot per transformar Canad en un pas monolinge en el qual noms es parlaria francs, instituint una discriminaci lingstica contra els canadencs anglfons.

El llibre va inspirar la formaci del grup Aliana per a la Conservaci de l'Angls al Canad.

 Vegeu tamb .
Le Livre noir du Canad anglais;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402064" title="Lafage" nonfiltered="236" processed="233" dbindex="155236">


Lafage s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402066" title="Saint-Sernin (Aude)" nonfiltered="237" processed="234" dbindex="155237">


Saint-Sernin s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402067" title="Bernardieae" nonfiltered="238" processed="235" dbindex="155238">

Bernardieae s una tribu de la subfamlia Acalyphoideae, pertanyent a la famlia  Euphorbiaceae. Comprn 6 gneres.

 Gneres .
Adenophaedra;
Amyrea;
Bernardia;
Discocleidion;
Necepsia;
Paranecepsia;
 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402068" title="Plaigne" nonfiltered="239" processed="236" dbindex="155239">


Plaigne s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402069" title="Mayreville" nonfiltered="240" processed="237" dbindex="155240">


Mayreville s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402070" title="Sender El Vedat" nonfiltered="241" processed="238" dbindex="155241">
El Sender El Vedat (SL-CV 49) s un Sender local de 5,3 km i de carcter circular, adaptat per a excursions a peu i discorre pel terme de Torrent. 

El Sender El Vedat s un sender de dificultat baixa, apte per a tots els pblics, amb un itinerari didctic de flora i fauna. El trajecte compta amb 4 rees d'esplai i 6 panells informatius.

 Vegeu tamb .
 Sender de Petit Recorregut;


 Enllaos externs .
 Pgina web de la xarxa de senders de l'Ajuntament de Torrent;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402071" title="Castelo Branco (formatge)" nonfiltered="242" processed="239" dbindex="155242">
El formatge Castelo Branco (Queijo de Castelo Branco) procedeix de Castelo Branco regi de Portugal. S'elabora amb llet d'ovella i t una textura suau. 

 Caracterstiques .
Aquest formatge tarda vora 40 dies per madurar. El contingut gras s del 45% i el color s molt proper a blanc. El Castelo Branco s un formatge de gust i aroma intensos, s de color groc i la pasta s uniforme i una mica greixosa al tacte. s recomendable de servir-lo al final dels pats (amb una mica de fruita) o com a aperitiu.

 Vegeu tamb .
 Gastronomia de Portugal;



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402073" title="Agel" nonfiltered="243" processed="240" dbindex="155243">


Agel s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402074" title="Istighfar" nonfiltered="244" processed="241" dbindex="155244">
A l'islam, Istighfar (en rab        ) representa un acte de demanar perd a Du. s una de les parts fonamentals de la veneraci en la religi islmica. Normalment, aquest acte es porta a terme repetint la paraula rab astaghfirullah, que significa "demano perd a Du".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402075" title="Assignan" nonfiltered="245" processed="242" dbindex="155245">


Assignan s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402076" title="Cazedarnes" nonfiltered="246" processed="243" dbindex="155246">


Cazedarnes s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402077" title="Villespassans" nonfiltered="247" processed="244" dbindex="155247">


Villespassans s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402078" title="Wilhelm Busch" nonfiltered="248" processed="245" dbindex="155248">
Wilhelm Busch (Wiedensahl, 15 d'abril del 1832 - Mechtshausen, 9 de gener del 1908) va ser un pintor, dibuixant i poeta alemany.

Va ser conegut principalment per les seves histries satriques en dibuixos, escrites en vers. La ms famosa d'elles, Max i Moritz (Max und Moritz), es considera la precursora de les modernes tires cmiques.

 Enllaos externs .


 Pgina alemanya del Projecte Gutenberg;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402080" title="Collet dels Colls" nonfiltered="249" processed="246" dbindex="155249">
El Collet dels Colls s una serra situada als municipis d'Arbol al Baix Camp i Cornudella de Montsant al Priorat, amb una elevaci mxima de 718,0 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402082" title="Serra de l'Argentera" nonfiltered="250" processed="247" dbindex="155250">
La Serra de l'Argentera s una serra situada al municipi de l'Argentera (Baix Camp), amb una elevaci mxima de 707,7 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402084" title="Serra de l'Embestida" nonfiltered="251" processed="248" dbindex="155251">
La Serra de l'Embestida s una serra situada als municipis de Mont-ral a l'Alt Camp i Capafonts al Baix Camp, amb una elevaci mxima de 1.031,0 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402085" title="Serra de Llaberia" nonfiltered="252" processed="249" dbindex="155252">
La Serra de Llaberia s una serra situada als municipis de Colldejou i Pratdip al Baix Camp i Tivissa al Priorat, amb una elevaci mxima de 918,3 metres.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402087" title="Serra de Pradell" nonfiltered="253" processed="250" dbindex="155253">
La Serra de Pradell s una serra situada als municipis l'Argentera i Duesaiges al Baix Camp i Pradell de la Teixeta al Priorat, amb una elevaci mxima de 761,8 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402088" title="Serra de Santa Marina" nonfiltered="254" processed="251" dbindex="155254">
La Serra de Santa Marina s una serra situada als municipis de Pratdip i Vandells i l'Hospitalet de l'Infant al Baix Camp, amb una elevaci mxima de 593,1 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402089" title="Serrat de Baleny" nonfiltered="255" processed="252" dbindex="155255">

El Serrat de Baleny s una muntanya de 351 metres que es troba al municipi d'Albiol a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402090" title="Isidre Figueras" nonfiltered="256" processed="253" dbindex="155256">

Isidre Figuras (Barcelona, 2 de gener de 1913) va ser un ciclista catal que va crrer en els anys previs a la Guerra Civil espanyola. Els seus xits esportius ms destacats foren la victria en una etapa de la Volta a Catalunya i l'edici del Trofeu Masferrer de 1934. 

Palmars.
1933;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Pontevedra;
1934;
 1r del Trofeu Masferrer ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 21 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Isidre Figueres a www.sitiodeciclismo.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402091" title="Serres del Garriol" nonfiltered="257" processed="254" dbindex="155257">
La Serres del Garriol s una serra situada als municipis de Colldejou i Pratdip  al Baix Camp, amb una elevaci mxima de 607,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402096" title="Serra de Cavills" nonfiltered="258" processed="255" dbindex="155258">
La Serra de Cavills s una serra situada al municipi de Capanes (Priorat), amb una elevaci mxima de 430,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402100" title="Serra Espasa" nonfiltered="259" processed="256" dbindex="155259">
La Serra Espasa s una serra situada als municipis de Capanes i Mar al Priorat, amb una elevaci mxima de 349,1 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402104" title="Pena-roja (Capafonts)" nonfiltered="260" processed="257" dbindex="155260">

El Pena-roja s una muntanya de 1.031 metres que es troba al municipi de Capafonts a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402105" title="Morral de la Devesa" nonfiltered="261" processed="258" dbindex="155261">

El Morral de la Devesa s una muntanya de 910 metres que es troba al municipi de Capafonts a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402109" title="Mas Girarols" nonfiltered="262" processed="259" dbindex="155262">
 

El Mas Girarols s un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 2 km al nord del nucli urb, entre la carretera que mena a Banyuls de la Marenda i el riu Orlina. El mas havia estat propietat de marqus de Camps i fou habitat fins la segona meitat del segle XX. Posteriorment qued abandonat i no fou fins que a finals del segle passat la propietat fou venuda i el mas fou restaurat. 

A prop d'aquest mas hi ha dos dlmens, que n'han pres el nom: el dolmen de Mas Girarols I i II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402110" title="Miquel Gual Bauz" nonfiltered="263" processed="260" dbindex="155263">

Miguel Gual Bauza (Sant Joan, 15 de desembre de 1919) va ser un ciclista mallorqu que fou professional entre 1944 i 1956. Els seus principals xits esportius els aconsegu a la Volta ciclista a Espanya, on obtingu 9 victries d'etapa.

Palmars.
1945;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya;
 1r al Circuit del Nord i vencedor de 2 etapes;
1946;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 1r al Trofeu Masferrer;
1947;
 1r al Trofeu Masferrer;
 1r al G.P. Pascuas;
 1r al Circuit de Getxo;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
1948;
 Vencedor de 5 etapes a la Volta a Espanya;
1949;
 1r a la Clsica de los Puertos;
1950;
 1r a la Volta a Astries;
1952;
 Vencedor d'una etapa del G.P. Ajuntament de Bilbao;
1955;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1956;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;

Resultats a la Volta a Espanya.
1945. 4t de la classifiaci general. Vencedor de 3 etapes;
1946. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1948. 9 de la classifiaci general. Vencedor de 5 etapes;
1955. 25 de la classifiaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. 57 de la classifiaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Miquel Gual a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402115" title="Samuel L. Jackson" nonfiltered="264" processed="261" dbindex="155264">


Samuel Leroy Jackson (nascut el 21 de desembre de 1948) s un actor de cinema i teatre nord-americ nominat al premi Oscar.

 Biografia .
Jackson va nixer en Washington, D.C. Va crixer al costat de la seva mare, Elizabeth Jackson, i els seus avis materns en la ciutat de Chattanooga, Tennessee, on la seva mare va treballar com treballadora en una fbrica i com subministradora en una instituci mental. El seu pare vivia a Kansas City, Missouri, i va morir per problemes d'alcoholisme. Jackson va rebre classes en una escola, on va aprendre a tocar la trompa i la trompeta en l'orquestra del collegi. Posteriorment, va acudir a la universitat Morehouse College a Atlanta, Gergia, on va cofundar el grup de teatre "Just Us Theater". Jackson va ser expulsat de la universitat durant dos anys, encara que va acabar el seu Llicenciatura en Arts Dramtiques en 1972.

Mentre estava en Morehouse, Jackson, al costat de diversos companys, va prendre part en una manifestaci que prenc el control del campus. Martin Luther King, Jr. es trobava en l'edifici d'administraci en aquells moments, i no va poder sortir d'all a causa de la manifestaci. Els manifestants van deixar sortir al senyor King quan va comenar a sofrir dolors en el pit.

Jackson va aparixer en petits papers, incloent treballs en televisi, i en 1976 es va traslladar a Nova York, on va treballar en els escenaris durant una dcada.

Jackson va comenar a aparixer en pellcules al final dels anys 80. El seu primer paper rellevant va ser una petita participaci en la pellcula de 1988 "El prncep de Zamunda". La seva interpretaci en la pellcula "Febre salvatge" va ser tan aclamada que en 1991, el jurat del Festival de Cannes va crear el premi al "actor de repartiment" per a donar-s'ho a ell. A ms d'aquest premi, ha guanyat molts uns altres inclosos un s d'or en el Festival Internacional de Cinema de Berln, un premi BAFTA i dues Independent Spirit Awards.

Jackson va aconseguir la fama internacional per les seves interpretacions en les pellcules de Quentin Tarantino "Pulp Fiction" i "Jackie Brown", les de Spike Lee "Fes el que hagis de fer", "Quant ms, millor" i "Febre salvatge" i pel paper del Cavaller Jedi Mace Windu en les protocontinuacions de la saga "Star Wars". Els seus papers sn sempre de personatges amb un carcter tranquil i controlat, molts dels quals tenen una naturalesa agressiva.

En 1995, Jackson va rebre una nominaci als Premis de l'Acadmia en la categoria de Millor actor de repartiment pel seu paper de "Jules Winnfield" en la pellcula "Pulp Fiction".

El 13 de juny de 2000, Jackson va rebre una estrella en el Passeig de la Fama d'Hollywood que es pot trobar en el 7018 de Hollywood Blvd.

El 30 de gener de 2006, Jackson va deixar les petjades de les seves mans i dels seus peus en el Grauman's Chinese Theatre; s el set afroameric i el 191 actor que rep aquest honor.

A ms del cinema, Jackson va donar el seu consentiment perqu l'empresa Marvel Comics dissenys el personatge Nick Fury de la collecci "Ultimate".

Tamb va prestar la seva veu per a un personatge del videojoc "Grand Theft Acte: San Andreas".

Produeix i protagonitza l'animi "Afro Samurai" en on li dna la veu a dos personatges (afro i ninja)

Jackson est casat amb l'actriu Latanya Richardson, a la qual va conixer en la universitat Morehouse College; tenen una filla, cridada Zoe.

Jackson s vegetari, fan del bsquet (especialment dels Harlem Globetrotters) i del golf, deporti aquest del que es diu que s gran jugador.

Jackson tamb s un gran fan del Liverpool F.C. des que va filmar la pellcula "Negocis bruts" a Liverpool, Anglaterra.

 Filmografia .


 Premis .
 Oscar .



 Globus d'Or .



 BAFTA .



 Enllacis externs .

Filmografia de Samuel L. Jackson;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402118" title="Joaquim Olmos" nonfiltered="265" processed="262" dbindex="155265">

Joaquim Olmos (Benicarl, 15 de setembre de 1915) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1939 i 1948. Els seus majors xits esportius els aconsegu a la Volta ciclista a Espanya, on obtingu 5 victries d'etapa.

 Palmars .
1942;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1944;
 1r al GP Futbol de Sobremesa;
1945;
 1r al GP Futbol de Sobremesa;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya ;
1946;
 1r al GP Futbol de Sobremesa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
1947;
 1r a la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1942. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1945. 12 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1946. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1947. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

 Enllaos externs .
Fitxa de Joaquim Olmos a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402128" title="Serranus accraensis" nonfiltered="266" processed="263" dbindex="155266">

Serranus accraensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Guinea Bissau i Ghana fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, C.L., 1990. Serranidae. p. 695-706. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402129" title="Paisatge fractal" nonfiltered="267" processed="264" dbindex="155267">
Originriament es va conixer com a paisatge fractal a una forma bidimensional de la  forma d una lnia de costa fractal, la que pot ser considerada una generalitzaci estocstica de la corba de Koch. La seua dimensi topolgica s una fracci entre 2 i 3.

Per a construir este tipus de paisatges, bsicament se subdividix un quadrat en quatre quadrats iguals i desprs es desplaa aleatriament el seu punt central compartit. El procs es repetix recursivamente en cada quadrat fins que s aconseguix el nivell de detall desitjat. 

Ats que hi ha molts procediments fractals (com el "soroll de Perlin") que poden ser utilitzats per a crear dades de terreny, l expressi paisatge fractal s utilitza actualment en forma genrica.

Encara que els paisatges fractals pareguen naturals a primera vista, l exposici repetida pot defraudar als que esperen veure l efecte de la erosi en les muntanyes. La crtica principal s que els processos fractals simples no reproduxen (i potser no puguen fer-ho)  les funcions geolgiques i climtiques reals.

Alguns dels programes ms populars per a la generaci de paisatges fractals sn:
MojoWorld, de Kenton "Doc Mulle" Musgrave, el treball del qual s ha centrat en la presentaci de cossos planetaris amb un nivell de detall adaptatiu, des d altures orbitals fins a la superfcie. Este procs es pot realitzar en forma interactiva amb un ordinador personal prou poders.

 Enllaos externs.
www.kenmusgrave.com -- Ken Musgrave ;
Generador MojoWorld de Pandromeda ;
Terragen (en ingls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402134" title="Serranus tortugarum" nonfiltered="268" processed="265" dbindex="155268">

Serranus tortugarum  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Florida (Estats Units), Bahames, Hondures i les Illes Verges.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402136" title="Serranus aequidens" nonfiltered="269" processed="266" dbindex="155269">

Serranus aequidens  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Heemstra, P.C., 1995. Serranidae. Meros, serranos, guasetas, enjambres, baquetas, indios, loros, gallinas, cabrillas, garropas. p. 1565-1613. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402146" title="Serranus tigrinus" nonfiltered="270" processed="267" dbindex="155270">

Serranus tigrinus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda i el sud de Florida fins al nord de Sud-amrica, incloent-hi el Carib i les Antilles.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402150" title="Serranus tabacarius" nonfiltered="271" processed="268" dbindex="155271">

Serranus tabacarius  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda i el sud de Florida fins al nord del Brasil, incloent-hi les Bahames, el Carib i les Antilles.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cervign, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Mrquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificacin de especies para los fines de la pesca. Gua de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur Amrica. FAO, Roma. 513 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402152" title="Serranus africanus" nonfiltered="272" processed="269" dbindex="155272">

 Serranus africanus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins al Senegal, Benn, Nigria i el nord d'Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402154" title="Sender local" nonfiltered="273" processed="270" dbindex="155273">
Un sender local identificat amb les sigles SL s un sender senyalitzat, de no ms de 10 km, ubicat preferentment sobre camins tradicionals, sol ser circular i s utilitzat principalment per excursionistes i pblic en general. Els senders locals sn senyalitzats i mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram i pels ajuntaments.

Senyalitzaci.
Els senders locals se senyalitzen amb els colors verd i blanc. Dues ratlles horitzontals (de 15cm x 5cm), la de dalt blanca i la de baix verda indiquen la continutat del cam. Dues ratlles formant una "X" indiquen que la direcci s equivocada.

 Vegeu Tamb .
 Sender de Petit Recorregut;

 Enllaos externs .
 Federaci d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana;
 Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;
 Servei d'Informaci de Senders;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402155" title="Serranus subligarius" nonfiltered="274" processed="271" dbindex="155274">

Serranus subligarius  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Carolina del Nord fins a Florida i Texas. Tamb a Mxic i Cuba.

 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402156" title="Serranus annularis" nonfiltered="275" processed="272" dbindex="155275">

Serranus annularis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda i el sud de Florida fins al nord de Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402157" title="Serranus stilbostigma" nonfiltered="276" processed="273" dbindex="155276">

Serranus stilbostigma  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Equador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402159" title="Serr mascle" nonfiltered="277" processed="274" dbindex="155277">

El Serr mascle (Serranus atricauda) s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Mar Cantbrica i les Aores fins a les Illes Canries, Algria i el Marroc.

 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402164" title="Serranus socorroensis" nonfiltered="278" processed="275" dbindex="155278">

Serranus socorroensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Revillagigedo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402166" title="Serranus atrobranchus" nonfiltered="279" processed="276" dbindex="155279">

Serranus atrobranchus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Florida i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil (Rio de Janeiro i Rio Grande do Sul).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402167" title="Vaca (peix)" nonfiltered="280" processed="277" dbindex="155280">

La vaca, la vaca serrana, el serr o la serrana (Serranus scriba) s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
 Cos allargat i alt, amb un perfil molt punxegut. ;
 T entre 5 i 7 bandes verticals, grises o violcies, que poden dividir-se.
 El cap s gros amb una boca bastant ampla amb mandbules extensibles.
 Les dents sn petites i punxegudes.
 T 3 espines a l'opercle i al preopercle, amb el costat dentat a la part posterior.
 Les aletes dorsals i anals sn de color groc amb taques blaves, roses i vermelles, mentre que les pectorals tenen bandes transversals blaves. Les plviques sn de color marr.
 Presenta multitud de colors des de groc a vermell: el cap pren un to rosat i ataronjat amb unes lnees que recorden els carcters de l'escriptura pictogrfica (d'ac ve el nom cientfic de l'espcie). Els adults tenen una taca ventral blava.;

Reproducci.
La maduresa sexual arriba als 3 anys quan arriba als 12 cm de llargria. s hermafrodita simultani: pot actuar com a mascle o femella. La reproducci t lloc entre els mesos de maig i juliol. Quan es troben dos individus de la mateixa talla, s'atraquen i un mostra el costat amb taca blava, aixecant l'aleta dorsal i doblegant el cos. Tots dos pugen cap a la superfcie i es produeix l'alliberament de les cllules sexuals. Els ous fecundats sn pelgics.

Alimentaci.
s un carnvor molt vora d'altres peixos, crustacis i molluscs (depenent de la seua mida, pot passar de depredat a depredador aix com passa amb la spia).

Hbitat.
s una espcie costanera i sedentria. Viu a zones rocalloses i a praderies submarines de Posidonia fins a una trentena de metres, a partir de la qual s substitut per l'anfs bord (Serranus cabrilla). Tot i aix, tamb ha estat vist fins als 150 m de fondria. 

Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Mar Cantbrica fins a Mauritnia, incloent-hi les Illes Canries, les Aores i Madeira. Tamb a la Mar Mediterrnia (menys abundant a la part septentrional) i a la Mar Negra.

Costums.
 Presenta costums solitaris i s territorial. ;
 s freqent veure'l darrere dels polps capturant els invertebrats que fugen de la presncia d'aquells cefalpodes.;

Pesca.
s una presa habitual a la pesca de roquer amb volant i amb canya des de la riba. S'atraca als bussejadors frontalment i recula cap al seu amagatall si se sent amenaat.

 Referncies .


Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI;
 uBio ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 BioLib ;
 Pescabase ;
 OBIS ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402169" title="Serranus baldwini" nonfiltered="281" processed="278" dbindex="155281">

Serranus baldwini  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida i les Bahames fins al sud-est del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402173" title="Serranus sanctaehelenae" nonfiltered="282" processed="279" dbindex="155282">

Serranus sanctaehelenae  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea, Congo, Santa Helena i Cap Verd.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, C.L., 1990. Serranidae. p. 695-706. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402174" title="Serranus chionaraia" nonfiltered="283" processed="280" dbindex="155283">

Serranus chionaraia  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida fins al nord del Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402175" title="Serranus psittacinus" nonfiltered="284" processed="281" dbindex="155284">

Serranus psittacinus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402176" title="El Bec de la Gallina Cega" nonfiltered="285" processed="282" dbindex="155285">

El Bec de la Gallina Cega s una muntanya de 512 metres que es troba al municipi de Vilanova d'Escornalbou a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402178" title="Serranus phoebe" nonfiltered="286" processed="283" dbindex="155286">

Serranus phoebe  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Carolina del Nord, el nord-est del Golf de Mxic i Yucatn (Mxic) fins al sud-est del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402179" title="Serranus flaviventris" nonfiltered="287" processed="284" dbindex="155287">

Serranus flaviventris  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Grans Antilles fins a l'Uruguai.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402180" title="Punta del Sec" nonfiltered="288" processed="285" dbindex="155288">

La Punta del Sec s una muntanya de 982 metres que es troba al municipi de Vilaplana a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402181" title="Serranus novemcinctus" nonfiltered="289" processed="286" dbindex="155289">

 Serranus novemcinctus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402182" title="La Roca Caiguda" nonfiltered="290" processed="287" dbindex="155290">

La Roca Caiguda s una muntanya de 850 metres que es troba al municipi de Vilaplana a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402183" title="Msic (peix)" nonfiltered="291" processed="288" dbindex="155291">

El msic, el meret, el serr de fang, el serr menut, el serranet o el treslliures (Serranus hepatus) s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total (s el ms petit de la seua famlia).
El cos s oval i alt, i el perfil s corb tant en el dors com en el ventre.
Presenta de tres a cinc bandes transversals fosques, on la primera s la ms clara.
El cap s gros, la seua llargria s una tercera part del total.
La boca s ampla amb les mandbules extensibles.
Els ulls sn grossos.
T dues espines a l'opercle branquial i la vorera posterior s dentada.
L'aleta dorsal s llarga amb una petita fenedura entre els radis durs i tous, on apareix una taca negra. Les pectorals sn arrodonides. Les plviques sn petites i de color negre. L'anal s curta amb tres radis espinosos. La caudal s arrodonida.
s de color marr vermells amb tons groguencs.;
Reproducci.
s hermafrodita: el mateix individu pot actuar com a mascle o femella, per no es pot autofecundar. Es reprodueix durant els mesos de primavera i estiu. Els ous i les larves sn pelgiques.
Alimentaci.
Menja molluscs, crustacis i peixos petits.
Hbitat.
s una espcie costanera i sedentria. Viu a fons sorrencs i rocallosos amb vegetaci a partir dels 10 m de fondria fins als 100 m. 
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Portugal i les Illes Canries fins al Senegal. Tamb a la Mar Mediterrnia.
Costums.
s molt espantads i, per la seua petita mida, s difcil veure'l, encara que, a segons quins indrets, s abundant.
S'adapta b a la vida dins d'un aquari.;
Pesca.
Es pesca amb arts d'arrossegament. Esportivament es pesca amb volant, per encara que sigui molt vora no s habitual pescar-lo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, C.L., 1990. Serranidae. p. 695-706. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis (1991). Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;
 NCBI ;
 Animal Diversity Web ;
 www.zipcode.zoo.com ;
 Discover Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402184" title="Tossal Rod (Vilaplana)" nonfiltered="292" processed="289" dbindex="155292">

El Tossal Rod s una muntanya de 965 metres que es troba al municipi de Vilaplana a la comarca del Baix Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402186" title="Roca Foradada del Passador" nonfiltered="293" processed="290" dbindex="155293">

La Roca Foradada del Passador s una muntanya de 163 metres que es troba al municipi de Tivenys a la comarca del Baix Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402187" title="Serranus heterurus" nonfiltered="294" processed="291" dbindex="155294">

Serranus heterurus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Occidental.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402188" title="Punt Rod" nonfiltered="295" processed="292" dbindex="155295">

El Punt Rod s una muntanya de 228 metres que es troba al municipi de Tivenys a la comarca del Baix Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402191" title="Roquer del Morell" nonfiltered="296" processed="293" dbindex="155296">

El Roquer del Morell s una muntanya de 622 metres que es troba al municipi de Pals a la comarca del Baix Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402192" title="Serranus maytagi" nonfiltered="297" processed="294" dbindex="155297">

 Serranus maytagi s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-oest del Carib (entre Jamaica i Hondures).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402194" title="Serranus huascarii" nonfiltered="298" processed="295" dbindex="155298">

Serranus huascarii  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental central.
 Referncies .


Bibliografia.
 Heemstra, P.C., 1995. Serranidae. Meros, serranos, guasetas, enjambres, baquetas, indios, loros, gallinas, cabrillas, garropas. p. 1565-1613. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para los Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402196" title="Serranus notospilus" nonfiltered="299" processed="296" dbindex="155299">

Serranus notospilus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord-oest de Florida i Yucatn (Mxic) fins al nord de Sud-amrica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402197" title="Roca Roja (Benifallet)" nonfiltered="300" processed="297" dbindex="155300">

La Roca Roja s una muntanya de 630 metres que es troba al municipi de Benifallet a la comarca del Baix Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402199" title="Serranus luciopercanus" nonfiltered="301" processed="298" dbindex="155301">

 Serranus luciopercanus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les ndies Occidentals i Hondures.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402200" title="Bent Ren Christensen" nonfiltered="302" processed="299" dbindex="155302">
Bent Christensen (Copenhaguen, Dinamarca, 4 de gener de 1967) s un futbolista dans, ja retirat, que jugava de davanter. Posteriorment, ha continuat dins del mn del futbol en qualitat d'entrenador.

 Trajectria .
Christensen va comenar la seua carrera amb el Brnshj BK, al 1985. Al mateix any, va sortir de Dinamarca per recalar al Servette FC, amb el qual va guanyar la lliga sussa d'eixe any. Al 1987, va ser cedit al Vejle BK, un club del seu pas. Noms un any desprs, passa a les files del Brndby IF, en aquella poca entrenat pel seu antic tcnic al Brnshj, Ebbe Skovdahl. Amb el Brndby guanya els campionats de 1988, 1989, 1990 i 1991, i debuta a la selecci danesa. En aquest equip, Christensen va mostrar la seua vlua golejadora: en 100 encontres, va materialitzar fins a 62 gols, sent el mxim realitzador al 1989, 1990 i 1991, i va dur al seu club a les semifinals de la Copa de la UEFA, quan era entrenat per Morten Olsen.

L'xit va cridar l'atenci de la resta d'Europa, i al 1991 va ser transpassat al Schalke 04, de la Bundesliga. A Alemanya no va triomfar: tot just va marcar nou gols en 49 partits. Al 1993 fitxa per l'Olympiakos grec, on quatlla una temporada regular, i a l'any segent, s'hi incorpora a la SD Compostela, equip debutant a la lliga espanyola.

A Galcia recupera en part el bon joc que va deixar a Dinamarca, i es mant durant tres temporades sent titular i realitzat una aportaci golejadora, que van contribuir a qu un equip menor com el Compostela puga continuar a Primera Divisi. Deixa el club al 1997, amb 110 partits i 35 gols al seu haver.

La seua segent parada s Turquia, al Genclerbirligi, on tot just disputa una desena d'encontres abans de regressar a les files del Brndby, que de nou era dirigit per Skovdahl. Amb bona eficcia de cara a porta, Christensen guanya la lliga i la copa danesa de 1998 i apareix a la Lliga de Campions de la 98/99. A l'any 2000 penja les botes desprs de disputar uns partits amb el Brnshj BK, el club on va iniciar la seua carrera.

 Com a tcnic .
Christensen va iniciar la seua faceta tcnica a un club dans de divisions inferiors, el Vrlse Boldklub, al 2003. Al 2005, es fitxat pel Brndby per fer-se crrec del juvenil.

 Selecci .
Christensen va ser 26 vegades internacional amb la selecci de futbol de Dinamarca, anotant fins 8 gols entre 1989 i 1994.

Va formar part del combinat del seu pas que va guanyar l'Eurocopa de Sucia 1992. Noms va jugar els dos primers partits abans de caure lesionat i va tornar a casa abans de que el seu equip aconseguira la fita. Per eixa ra, va declinar prendre part dels festejos pblics per la victria, ats que considerava que no se sentia part de l'equip guanyador.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402201" title="Tossal d'en Rbio" nonfiltered="303" processed="300" dbindex="155303">

El Tossal d'en Rbio s una muntanya de 308 metres que es troba al municipi del Perell a la comarca del Baix Ebre.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 253151001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402202" title="Puig del Retor" nonfiltered="304" processed="301" dbindex="155304">

El Puig del Retor s una muntanya de 284 metres que es troba al municipi del Perell a la comarca del Baix Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402204" title="Serra de Gaviots" nonfiltered="305" processed="302" dbindex="155305">
La Serra de Gaviots s una serra situada al municipi de Tortosa (Baix Ebre), amb una elevaci mxima de 603,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402205" title="Serra de les Deveres" nonfiltered="306" processed="303" dbindex="155306">
La Serra de les Deveres s una serra situada al municipi de Pals (Baix Ebre), amb una elevaci mxima de 661,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402206" title="Serra de les Veles" nonfiltered="307" processed="304" dbindex="155307">
La Serra de les Veles s una serra situada al municipi de Tortosa (Baix Ebre), amb una elevaci mxima de 94,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402207" title="Serra de Rastell" nonfiltered="308" processed="305" dbindex="155308">
La Serra de Rastell s una serra situada al municipi de Roquetes (Baix Ebre), amb una elevaci mxima de 1.440,6 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402209" title="Ivaylo Andonov" nonfiltered="309" processed="306" dbindex="155309">
Ivaylo Andonov s un futbolista que va nixer el 14 d'octubre de 1967 a Blagoevgrad (Bulgria). Va destacar en la posici de davanter. Va ser internacional amb la seua selecci. Va jugar al Mundial de 1994 on Bulgria va realitzar un excellent campionat finalitzant els quarts. 

Va debutar amb el Pirin Blagoevgrad  on estaria quatre temporades. Fitxaria pel CSKA Sofia anotant 55 gols en tres temporades. En l'ltima campanya es consolida com a mxim golejador amb 25 gols de la Lliga Blgara, cosa que li va obrir les portes de la Primera Divisi espanyola, sent fitxat per l'Albacete Balompi. A l'equip manxec va anotar quatre gols en 24 partits.

Desprs de la regular aventura espanyola va fitxar per l'Arminia Bielefeld alemany, on va estar una temporada. Va regressar al CSKA on va tornar a destacar amb 18 gols. Posteriorment va passar pel  Lokomotiv Sofia, on va romandre dues temporades abans de regressar a Alemanya, a les files de l'Union Berlin, on es va retirar al 2000.

 Clubs . 
1987-88 Pirin Blagoevgrad 9/1 ;
1988-89 Pirin Blagoevgrad 28/2 ;
1989-90 Pirin Blagoevgrad 30/7 ;
1990-91 Pirin Blagoevgrad 28/9 ;
1991-92 CSKA Sofia 30/15 ;
1992-93 CSKA Sofia 30/15 ;
1993-94 CSKA Sofia 24/25 ;
1994-95 Albacete 24/4 ;
1995-96 Arminia Bielefeld 20/2 ;
1996-97 CSKA Sofia 25/18 ;
1997-98 Lokomotiv Sofia 0/0 ;
1998-99 Lokomotiv Sofia 24/7 ;
1999-00 Union Berlin 28/7 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402211" title="Serra de l'Escorp" nonfiltered="310" processed="307" dbindex="155310">
La Serra de l'Escorp s una serra situada als municipis de Calonge i Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura al Baix Empord, amb una elevaci mxima de 302,1 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402214" title="Serra dels Perduts" nonfiltered="311" processed="308" dbindex="155311">
La Serra dels Perduts s una serra situada al municipi de la Bisbal d'Empord (Baix Empord), amb una elevaci mxima de 246,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402216" title="Serra d'en Biosca" nonfiltered="312" processed="309" dbindex="155312">
La Serra d'en Biosca s una serra situada als municipis de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura al Baix Empord i Llambilles al Girons.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402218" title="Serra Llonga" nonfiltered="313" processed="310" dbindex="155313">
La Serra Llonga s una serra situada al municipi de Santa Cristina d'Aro (Baix Empord), amb una elevaci mxima de 321,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402219" title="Serrat de Mas Massot" nonfiltered="314" processed="311" dbindex="155314">

El Serrat de Mas Massot s una muntanya de 125 metres que es troba al municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402221" title="Serra Llarga (Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura)" nonfiltered="315" processed="312" dbindex="155315">
La Serra Llarga s una serra situada al municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura (Baix Empord), amb una elevaci mxima de 292,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402222" title="Dubai Sports City" nonfiltered="316" processed="313" dbindex="155316">
El Dubai Sports City s un complex dedicat als esports que s'est construint actualment (a data de 2008) a la ciutat de Dubai, Emirats rabs Units. El complex consistir en edificis d'apartaments i nombroses installacions esportives. El cost s de 4.000 milions de US $ i t una superfcie de 4.600.000 de m2.

La principal infrastructura ser un estadi multi disciplinar amb capacitat per a 60.000 espectadors que podr ser utilitzat per la prctica de l'atletisme, criquet, futbol, i rugbi.

Tamb inclou un estadi de criquet per a 25.000 espectadors, un pavell esportiu cobert per a 10.000 espectadors, un estadi per a hoquei sobre herba amb capacitat per a 5.000 espectadors i un camp de golf de 18 forats dissenyat per Ernie Els.

 Galeria .


 Enllaos externs .
Web del Dubai Sports City;
Detalls de l'estadi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402224" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="317" processed="314" dbindex="155317">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren sis proves de vela, una ms que en l'edici anterior. La competici es realitz entre els dies 29 d'agost i el 8 de setembre de 1972 a la costa de la ciutat de Kiel.

Participaren un total de 323 regatistes, tots homes, de 42 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1972;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402227" title="Neoliberalisme a les relacions internacionals" nonfiltered="318" processed="315" dbindex="155318">
A l'estudi de les relacions internacionals, el neoliberalisme es refereix a una escola de pensament que creu que els estats-naci representen, o almenys haurian de representar el guany absolut en lloc de guany relatiu a d'altres estats-naci. La noci s relaciona sovint amb la teoria econmica neoliberal. Robert O. Keohane i Joseph S. Nye son els fundadors d'aquesta escola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402228" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="319" processed="316" dbindex="155319">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc al Volleyballhalle entre els dies 27 d'agost i 9 de setembre de 1972.

Comits participants.
Participaren un total de 321 jugadors, entre ells 140 homes i 91 dones, de 14 comits nacionals diferents.



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1972;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402236" title="PR-V 162" nonfiltered="320" processed="317" dbindex="155320">
El PR-V 162 s un sender circular de Petit Recorregut que discorre per la Serra Perenxisa, al terme municipal de Torrent. 

Com que no pot assegurar-se la potabilitat de les aiges del terme s convenient proveir-se d'aigua abans de comenar el sender.

Caracterstiques.
Nom: PR-V162 ;
Longitud: 18,6 km;
Desnivell: 216 m;
Zona: Serra Perenxisa (Torrent);
Tipus: Circular;
Mapa I.G.N.: 721 (28-28) (Xest);
Dificultat: Mitjana;

El Recorregut.
S'inicia a la Urbanitzaci Monte Levante (C/Doctor Bartual) amb el segent itinerari: cam de la serra, Urbanitzaci Cumbres de Calicanto, Urbanizacin Serra Perenxisa,  Barranc del Gallec, els Polvorins, Font de Calicanto, Presa del Poyo, Canyada real d'Arag, Font de la Teula, Barranc de Cortixelles o de l'Horteta, Font de Muntanyana, Clot de Bailn, Els Arquets de Dalt i de Baix, Corral de Manyet, fins arribar de nou a la Urbanitzaci Monte Levante.

Des de dalt de la serra hi han unes vistes immillorables de la comarca de l'Horta i fins i tot de l'Albufera.

Simbologia.
Tot el recorregut est marcat amb les dues lnies horitzontals blanc i groc tpiques del petit recorregut.

Enllaos externs.
Trptic sender PR-V 162;
Fitxa sender PR-V 162;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402238" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="321" processed="318" dbindex="155321">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 27 d'agost i 4 de setembre de 1972 al Centre Aqutic de la ciutat alemanya.

Comits participants.
Participaren un total de 176 jugadors de 16 comits nacionals diferents:


;
 Bulgria;
;
;

 Espanya;
;
 Grcia ;
 Hongria;

 ;
 Iugoslvia;
 ;
 ;

 ;
;
 Romania;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1972;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402243" title="Bdminton als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="322" processed="319" dbindex="155322">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren quatre proves de bdminton, sent la primera vegada que aquest esport formava part del programa olmpic, si b com a esport de demostraci encara.

Les proves es disputaren el dia 4 de setembre 
Participaren un total de 25 jugadors d'11 comits nacionals diferents.

Resultats.
Categoria masculina.
Individual mascul;


Dobles masculins;


Categoria femenina.
Individual femen;


Categoria mixta.
Dobles mixts;


Els resultats es refereixen al nombre de sets guanyats, no al nombre de punts obtinguts en cada joc. Per resultar vencedor s'ha de guanyar dos sets de tres possibles.;
Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402251" title="Luis de Aliaga" nonfiltered="323" processed="320" dbindex="155323">
Fray Luis de Aliaga Martnez (1560-1630) fou un religis dominic espanyol. Confessor de Felip III, contribu a l'expulsi dels moriscs al (1609). Figur entre els responsables de la caiguda del Duc de Lerma, del que anteriorment hava estat confessor. Luis de Aliaga fou nombrat Inquisidor general l'any 1619. Al pujar al tro d'Espanya Felip IV es va veure forat a abandonar la Cort l'any 1621, renunciant tamb al crrec d'Inquisidor general.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402254" title="Llus Mercader" nonfiltered="324" processed="321" dbindex="155324">
Llus Mercader Escolano (Murviedro (Valncia), 1444 - 1516) fou un religis cartoix, inquisidor general al Regne d'Arag.

Nombrat Inquisidor general del Regne d'Arag per Lle X el 1513, ocup aquest crrec i el de Bisbe de Tortosa des de el 20 de maig fins a la seva mort el 9 de juny de 1516.

No es coneixen gaires fets de les seves actuacions, tot i que se sap que el seu crrec com inquisidor fou ms de tipus judicial que religis, i que, per no alterar la seva conscincia, deleg les seves funcions al seu canonista Hernando de Montemayor.

Referncies.
 Beatriz Comella: La Inquisicin Espaola;
 Llorente, Miguel de la Pinta: En torno a la inquisicin aragonesa.
 The Hierarchy of the Catholic Church;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402255" title="Orquestra Pau Casals" nonfiltered="325" processed="322" dbindex="155325">
L'Orquestra Pau Casals va ser una orquestra simfnica fundada i dirigida per Pau Casals, que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937. Va ser una de les millors orquestres del moment i va contribuir a donar a conixer moltes obres del repertori clssic a Barcelona. Feia els seus concerts al Palau de la Msica Catalana.

Histria.

Plantejament.
El 1919, Pau Casals va tenir la idea de crear una orquestra a Barcelona, amb l'objectiu principal que la ciutat compts amb una orquestra de qualitat que difongus el gran repertori musical: no noms les obres de repertori (moltes de les quals encara no s'havien fet a Barcelona), sin tamb obres de compositors contemporanis; a ms, faria que vinguessin a la ciutatels millors solistes mundials. Va moure Casals un ideal patritic que "l'obligava" a participar en la vida musical del seu pas, i millorar-ne la situaci.

Primer intent de collaborar amb la ja existent Orquestra Simfnica de Barcelona, que, a judici de Casals, estava mancada de recursos financers slids i d'una organitzaci i metodologia de treball adequades. La manca de respostes positives el port a plantejar la creaci d'una nova formaci.

Amb l'ajut del seu germ Enric Casals. va trobar suports i es va constituir un consell directiu per a l'organitzaci, on hi collaboraren Felip Capdevila, com a tresorer, Joaquim Pena, com a secretari, i Vidal i Quadres com a president.Casals va contractar 88 msics, pagant-los ell mateix, i van comenar amb un rigors programa d'assaigs, treballant-hi en aspectes com l'afinaci, que llavors no eren habituals a les orquestres de Barcelona. Casals, com a director, va aconseguir de crear un clima de fervor que va fer que els msics rendissin al mxim i s'hi sentissin responsables d'una obra que anava ms enll de la interpretaci pura i simple.

Poc desprs d'haver-se presentat en pblic l'orquestra, se'n va constituir un patronat amb l'objectiu d'ajudar al finanament de l'orquestra, que no rebia cap tipus de subvenci pblic ni ajuts de l'administraci. Aquest finanament, en bona part, va estar a crrec del mateix Casals, que hi va dedicar una part important dels seus guanys com a concertista i mai no va cobrar el seu treball amb l'orquestra. Els membres del patronat, que sobrepassaven el miler, abonaven una quota doble i collaboraven com a socis protectors; a canvi, Casals feia un recital l'any (l'nic que llavors feia el msic a Barcelona), exclusivament per a ells.

El projecte era de fer uns vint concert per temporada: deu a la tardor i deu a la primavera.

Activitat pblica.
El 13 d'octubre de 1920 es don el primer concert de l'Orquestra Pau Casals al Palau de la Msica Catalana.

Al comenament, el mn musical de Barcelona no en va fer gaire cas ni hi va donar suport. En poc temps, per, l'orquestra va consolidar-se i va assolir un alt nivell de qualitat, que li va permetre d'enfrontar obres del repertori complexes, sovint indites a Barcelona, com els grans oratoris de Bach, Les estacions i La creaci de Franz Joseph Haydn (1932), David peninent de Mozart (1933) , la Missa en si de Franz Schubert, la Simfonia dels salms d'Igor Stravinski (el 1934, dirigida per l'autor) o la Missa solemnis, la novena simfonia o Crist a l'hort de les oliveres de Beethoven. 

La fama de Casals va fer que nombrosos solistes de prestigi internacional volguessin collaborar amb l'orquestra. Entre ells:  Gaspar Cassad (des de 1921, diversos cops), Wanda Landowska (1921),  Alfred Cortot (1922, 1927, 1929, 1933), Alfredo Casella al piano (1922), Miecio Horszowski, Elisabeth Schumann (1923), Blanche Selva (1926), Jacques Thibaud (1927, 1929), Eugne Ysaye (en la seva darrera actuaci com a solista, tocant el concert de Beethoven), Horace Britt, Harold Bauer (1927), Donald Francis Tovey (1927 i 1928), Charles Panzera, Ildebrando Pizzetti, Baltasar Samper, Robert Gerhard (1931), Joan Mann, Arnold Schnberg (1932), Erich Wolfgang Korngold, Pierre Fournier (1934)... 

La van dirigir Adrian C. Boult, Serge Koussevitzky (1922), Richard Strauss, Igor Stravinski, Max von Schillings (1925), Alexander von Zemlinsky, Manuel de Falla (1926), Eugne Ysaye (1927), Joaqun Turina (1928), Alfredo Casella (1929), Vincent d'Indy (1930), Ernesto Halffter, Ildebrando Pizzetti (1931), Anton Webern (1931, 1936), Arnold Schnberg (1932), Enric Fernndez Arbs (1932, 1935), Fritz Busch (1933, 1934), Joaquim Zamacois, Jaume Pahissa, Enric Morera, Joaquim Serra, Erich Wolfgang Korngold (1934), Ernest Ansermet, Hermann Scherchen (1936), Arthur Honegger, etc.

A ms, en van ser collaboradors habituals msics com Enric Casals, Eduard Toldr, Joan Lamote de Grignon, Emili Vendrell, Conxita Badia, Merc Plantada, Emili Sagi-Barba, Alexandre Vilalta, Blai Net, Concepci Callao, etc.

Tamb van estrenar obres d'autors com Juli Garreta (Les illes Medes, 1923, i el Concert per a viol i orquestra, 1925), Jaume Pahissa (Sinfonietta, 1921, Monodia, 1925,  i Suite intertonal, 1926), Manuel Blancafort (El rapte de les sabines) o el mateix Casals (la Sardana per a 32 violoncels, 1929). L'estrena mundial del Concerto per a clavec i cinc instruments de Manuel de Falla, el 1926, van fer-la cinc msics de l'Orquestra Pau Casals, dirigits per l'autor. El 1936 va estrenar el Concert per a viol i orquestra, a la memria d'un ngel d'Alban Berg.

El 1928 va fer un homenatge a Joaqun Turina, qui va dirigir obres seves (entre elles, l'estrena a Espanya del seu ballet Ritmos).

Tamb va actuar fora del Palau: el 1925 va actuar al Coliseum i el 1925 va fer vuit concerts al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Richard Strauss, Igor Stravinski, Max von Schillings Hans Winderstein i Cril Slaviansky d'Agreneff; el 1926 hi va actuar dirigida per Zemlinsky. El 1922 i 1923 ja havia tocat al Liceu. EL 1926 va fer un concert popular al Teatre Circ Olympia. El 15 d'abril de 1931, al dia segent de la proclamaci de la Repblica, va fer-se un concert al Palau Nacional de Montjuic, on s'interpret la novena simfonia de Beethoven, amb l'Orfe Gracienc. Al mateix lloc, l'orquestra toc el 1934, a l'homenatge que Barcelona va tributar a Pau Casals.

Fora de Barcelona, va actuar en altres ciutats catalanes, com el Vendrell (1927). El maig de 1924 va actuar a l'Hotel de Ville i al Thtre des Champs lyses de Pars.

Sovint, en les obres corals, va collaborar amb l'Orfe Gracienc, a ms de l'Orfe Catal. El 1936 va ser una de les orquestres ms actives en el curs del Festival de la Societat Internacional de Msica Contempornia que va tenir lloc a Barcelona. En el seu transcurs, va ser dirigida per reconeguts msics, i va estrenar algunes obres, com el Concert per a viol de Berg. 


Durant els anys de la Repblica, es parl de la intenci de la Generalitat de Catalunya de convertir l'Orquestra Pau Casals en orquestra nacional, amb el nom d'Orquestra de Catalunya. L'esclat de la guerra va impedir que s'arribs a fer.

Final.
L'orquestra havia d'inaugurar l'Olimpada Popular de Barcelona de 1936, amb un concert al Teatre Grec on s'interpretaria la novena simfonia de Beethoven. Durant els assaigs al Palau de la Msica, es va comunicar la revolta militar del 18 de juliol. Casals narra com l'orquestra i l'Orfe Gracienc van interpretar, sense pblic, l'ltim moviment, com un cant a la pau. El concert no es va arribar a fer.

Els esdeveniments de la guerra i la represi posterior impediren que l'orquestra torns a trobar-se. La seva histria pblica es pot donar per acabada el 1936.

L'nic enregistrament conservat de l'Orquestra Pau Casals s del concert donat a Barcelona el juny de 1929. Pau Casals, violoncel, i Jacques Thibaud, viol, interpreten el Doble concert de Johannes Brahms, dirigits per Alfred Cortot.

Els concerts populars de l'Associaci Obrera de Concerts.

Article principal a Associaci Obrera de Concerts

Des del 1926, l'Orquestra Pau Casals va ser l'orquestra de l'Associaci Obrera de Concerts, fundada per Pau Casals amb l'objecte d'apropar els obrers i treballadora a la msica. A canvi d'una quota petita (sis pesetes l'any), podien anar-hi a sis concerts l'any, que es feien els diumenges al mat. Aquests concerts, reservats als socis, van assolir un gran xit i van contribuir a difondre la msica en un pblic que fins al moment no hi havia tingut accs. L'experincia va ser imitada en altres llocs.

Referncies.
Josep M. CORREDOR. Converses amb Pau Casals. Barcelona: Selecta. Diverses edicions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402260" title="Joan d'Enguera" nonfiltered="326" processed="323" dbindex="155326">
Joan d'Enguera (Valncia, segle XVI - Valladolid, 15 de febrer de 1513) fou un religis dominic espanyol i Inquisidor general.

Pertanyent a l'Ordre dels Predicadors o de Sant Dominic, desempeny importants crrecs de confessor del rei Ferran el Catlic. Precisament fou Ferran el Catlic qui, desprs de la renncia el 1507 de Diego de Deza al ttol d'Inquisidor general, deman bula al Papa Juli II per nombrar dos inquisidors en els regnes de Castella i Arag. El primer recaigu sobre Gonzalo Jimnez de Cisneros i el segon sobre Joan d'Enguera, qui mantingu el crrec fins a la seva mort al 1513.

Compagin el crrec d'Inquisidor general amb l de Bisbe de Vic entre 1506 i 1511, actuant en les dicesi de tota la Corona d'Arag. Posteriorment, amb la bula dat. V. idus. decembris, fou Bisbe de Lleida des de el 17 de febrer de 1511 i, finalment, Bisbe de Tortosa des d'octubre de 1512 fins a la seva mort.

Si b les seves actuacions no foren tan renombrades como les de Cisneros, D'Enguera s'encarreg d'organitzar varis captols per definir les normes de la inquisici, com per exemple els de Monts el 1512 en els que estab que el nombre mxim d'inquisidors era de 10 a Saragossa i uns altres 10 a la resta de ciutats.

Tamb fou un dels signants del Tractat de Blois.


 Referncias .
 Beatriz Comella: La Inquisicin Espaola;
 Nazario Gonzlez: Una Historia Abierta;
 Jaime Villanueva: Viaje literario a las Iglesias de Espaa;
 El contingut d'aquest article incorpora material del tom 19 de la Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior a 1928, el cual es troba en el domini pblic.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402266" title="Esqu aqutic als Jocs Olmpcis d'estiu de 1972" nonfiltered="327" processed="324" dbindex="155327">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren sis proves de demostraci d'esqu aqutic, sent l'nica vegada que aquest esport ha format part del programa olmpic. Les proves es realitzaren el dia 1 i 2 de setembre de 1972, i en elles participaren 35 esquiadors de 20 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402278" title="Aladr Gerevich" nonfiltered="328" processed="325" dbindex="155328">















Aladr Gerevich (Jszberny, Imperi austrohongars, 16 de maig de 1910 - Budapest, Hongria, 14 de maig de 1991) va ser un tirador hongars especialitzat en el sabre. El seu extens palmars el converteix en un dels ms reconeguts de tota la histria.

Aladr Gerevich va guanyar un total de set medalles d'or als Jocs Olmpics d'estiu. Tot i que no van haver edicions olmpiques en 1940 i 1944 per la II Guerra Mundial, Gerevich ha gunayat, juntament amb l'alemanya Birgit Fischer, medalles d'or en sis cites diferents i s l'nic que ha venut en la mateixa prova sis vegades (el sabre per equips), amb vint-i-vuit anys de diferncia entre el primer i el darrer cop. A ms, Gerevich va triomfar en repetides ocasions als Campionats Mundials d'Esgrima.

Dins de la seva familia tant la seva dona Erna Bogen, com el seu sogre Albert Bogen i el seu fill Pal Gerevich van guanyar medalles olmpiques en esgrima.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402281" title="Msica instrumental" nonfiltered="329" processed="326" dbindex="155329">
La msica instrumental s un gnere musical que inclou les obres musicals compostes per a ser interpretades exclusivament amb instruments, i sense el recurs de la veu. Tant poden ser obres exclusivament dissenyades per a ser escoltades com pensades per a altres propsits, la sigui msica de dansa, bandes sonores de pellcules, etc.

Tot i que tamb es pot classificar d altres maneres, el ms habitual s que les obres de msica instrumental es classifiquin tenint en compte el nombre i el tipus d instruments que intervenen en la seva interpretaci. D acord amb aquest criteri, s habitual parlar de:

 Msica orquestral;
 Msica de banda;
 Msica de cambra;
 Msica instrumental a solo;

En la cultura europea, fou a partir de finals del segle XVI, i sobretot al perode del Barroc quan es comen a gestar una msica instrumental exclusivament pensada per a ser interpretada pels nobles dilettanti que exercien de patrons d aquells compositors que les van escriure, i per a ser escoltades per altres persones de llurs cercles. Si fins llavors  major part de msica instrumental havia tingut com a finalitat principal la dansa i, per tant, s havia dotat de les estructures i de les formes i patrons formal ms adients per a satisfer aquesta funci, en aquells moments el gnere tot just naixent va haver d inventar unes noves estructures formals que permetessin, lentament, construir composicions d unes dimensions cada vegada ms grans, articulades en base a moviments juxtaposats, cadascun dels quals, al seu torn treballs en base a principis derivats del contrapunt imitatiu propi de la msica vocal contempornia, per al mateix temps d altres que han acabat essent ms propis de la msica instrumental com el de la variaci, el del desenvolupament i el de la repetici. Igualment, l aplicaci dels principis de la retrica a l anlisi i a la composici tamb va ser crucial per a la veritable emancipaci de la msica instrumental europea.

Tot i que quan el mercat musical dels segles XX i XXI ha mirat cap a la msica del passat ho ha fet recuperant i difonent molta ms msica instrumental que no pas vocal, no va ser fins al segle XIX quan, quantitativament, la composici de msica instrumental va superar la de msica vocal. Hi va collaborar enormement el gran desenvolupament i transformaci de l orquestra simfnica aix com l enorme moviment econmic, social i cultural que va tenir lloc al seu voltant.

En el terreny de la msica popular o de la msica moderna, ocupa un lloc menor en comparaci amb la msica vocal o, si ms no, s menys freqent que composicions originals instrumentals assoleixin cotes altes de popularitat i de vendes. Constitueixen excepcions a aquest fet algunes bandes sonores exclusivament instrumentals com Carros de Foc, de Vangelis o La Pantera Rosa de Henry Mancini; o remuntant-nos ms en el temps ttols com In the Mood de Glenn Miller. S que, en canvi, s fora ms habitual que un cop alguns canons o altres produccions de msica vocal han esdevingut grans xits i s'han convertit -o gaireb- en clssics, apareguin versions instrumentals d'aquests ttols que ajuden a la seva difusi en altres contextos. Entre aquests podrem esmentar xits de The Beatles com Yesterday o altres.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402282" title="Llengua cayuse" nonfiltered="330" processed="327" dbindex="155330">

El cayuse s una llengua morta que anteriorment parlaven els cayuses, un poble amerindi nord-americ a l'estat americ d'Oregon.

Aquesta s una llengua allada. Fou relacionada en el passat amb el molala, constituint una famlia anomenada waiilaptuan, finalment, es relacion amb l'estoc penuti. En el segle XIX aquesta llengua s'exting.

 Referncies .
Languages of Oregon - Cayuse page ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402288" title="Die Welle" nonfiltered="331" processed="328" dbindex="155331">
Die Welle s una pellcula  alemanya dirigida per Dennis Gansel el 2008, exhibida a Frana amb el ttol de La Vague i a Espanya amb el de La Ola.

 Argument .
Durant un projecte setmanal, el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escptics davant de la idea que pogus tornar una dictadura com la del tercer reich a l'Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a fer-se amb el poder. El professor decideix comenar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com s de fcil manipular les masses.
Antecedents.
A la tardor de 1967, un professor d'histria a l'Institut Cubberley de Palo Alto, Califrnia, anomenat Ron Jones va dirigir un experiment en la seva classe:
Va imposar un regim d'estricta disciplina en la seva classe, restringint la llibertat dels alumnes i fent d'ells una unitat. Per a gran sorpresa del professor, els alumnes van reaccionar amb entusiasme a l'obedincia exigida d'ells. L'experiment, que originalment havia de durar noms un dia, aviat es va estendre per tota l'escola. Aquells que dissentien van ser allats o fins i tot agredits si no s'unien al moviment, i els membres van comenar a espiar-se i a desconfiar entre ells. El cinqu dia, Ron Jones va ser obligat a donar per acabat l'experiment. El nom del moviment va ser La Tercera Onada, i ha inspirat aquesta pellcula.

Repartiment.
 Jrgen Vogel : Rainer Wenger;
 Frederick Lau : Tim;
 Max Riemelt : Marco;
 Jennifer Ulrich : Karo;
 Christiane Paul : Anke Wenger;
 Elyas M'Barek : Sinan;
 Cristina do Rego : Lisa;
 Jacob Matschenz : Dennis;
 Maximilian Vollmar : Bomber;
 Max Mauff : Kevin (Maximilian Mauff);
 Ferdinand Schmidt-Modrow : Ferdi;
 Tim Oliver Schultz : Jens;
 Amelie Kiefer : Mona;
 Odine Johne : Maja;
 Fabian Preger : Kaschi;
 Teresa Harder : Mutter;
 Jaime Ferkic : Bobby;
 Liv Lisa Fries : Laura;
 Dennis Gansel : Martin;
 Johanna Gastdorf : Tims Mutter;
 Gerald Alexander Held : Tims Vater (Alexander Held);
 Maren Kroymann : Schuldirektorin;

Enllaos externs.
 1063669 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Web oficial de la pellcula ;
 Die Welle a film-zeit.de.
 Hambrecht, Christian: Nazis per cinc dies ;
  La Vague a AlloCin;
  La Vague a BobThque;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402291" title="Bolo" nonfiltered="332" processed="329" dbindex="155332">
El bolo s una llengua que es parla a Angola. El seu codi ISO 639-3 s blv 

Hi ha 2.627 parlants al sud-est de Luanda. tamb s'anomena Libolo, Lubolo o Haka. s una llengua propera a l'Mbundu. T els dialectes Nsongo i Sama.

 Classificaci .
s una llengua Bant. La seva classifificaci s:
Niger-Congo, Atlantic-Congo, Benue-Congo, Bantoid, Meridional, Narrow Bantu, Central, H, Mbundu (H.20)

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402294" title="Cant de Lauterbourg" nonfiltered="333" processed="330" dbindex="155333">

El cant de Lauterbourg  (alsaci Kanton Lterburi ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Lauterbourg aplega 5 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402295" title="Ajawa" nonfiltered="334" processed="331" dbindex="155334">


L'Ajawa s una llengua afroasitica extingida que es parlava a l'estat de Bauchi, Nigria. S'exting entre el 1920 i el 1940, ja que els membres de l'tnia adoptaren el Haussa.

 Referncies i notes .

 Entrada d'Ethnologue per Ajawa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402298" title="Sant Nicolau (cantata)" nonfiltered="335" processed="332" dbindex="155335">
Sant Nicolau s una cantata amb msica de Benjamin Britten i text d Eric Crozier, escrita el 1948. Als Pasos Catalans tamb s coneguda per Cantata de Sant Nicolau. Correspon a l opus 42 del msic britnic.

Britten va escriure Sant Nicolau per encrrec del Lancing College de Sussex, per celebrar el centenari d aquest centre educatiu. La va escriure en 20 dies de l hivern del 1947, per no l acab fins al 31 de maig del 1948. Es va interpretar per primera vegada durant la inauguraci del primer festival d Aldeburgh, el juny del 1948, dirigida pel mateix Britten. Per l estrena oficial fou el juliol de 1948, al Lancing College de Sussex, tamb dirigida per l autor.

L obra narra la vida de sant Nicolau i es basa en diferents textos de la llegenda d aquest sant, bisbe de Mira, del segle IV. En diferents indrets, el dia de sant Nicolau, el 6 de desembre, enceta les festes de Nadal.

La cantata est escrita per a tenor, cor mixt, cor de noies, piano a quatre mans, orgue, percussi i corda. Cont dos himnes molt coneguts, cadascun dels quals acaba una part de l obra, himnes que sovint tamb canta el pblic. s la primera pea de Britten concebuda perqu la interpretin joves estudiants o b msics amateurs. De fet, la va escriure pensant que els nics msics professionals que la interpretarien serien el tenor, un quartet de corda i els percussionistes. Avui es presenta sovint interpretada per jovent o msics amateurs.

 Parts de la cantata .

 Introducci;
 El naixement de Nicolau;
 Nicolau es converteix en devot de Du;
 L estada a Palestina;
 Nicolau arriba a Mira i s escollit bisbe;
 Nicolau des de la pres;
 Nicolau i els nois escollits;
 La seva pietat i les seves meravelloses obres;
 La mort de Nicolau;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402299" title="Chokwe" nonfiltered="336" processed="333" dbindex="155336">
Chokwe s una llengua que parla el grup tnic homnim als estats de la Repblica Democrtica del Congo, d'Angola, de Nambia i de Zmbia. El seu codi ISO 639-3 s cjk. 

La poblaci total que parla la llengua Chokwe s de 1.009.580 persones. 
 Noms alternatius .
El Chokwe tamb s'anomena amb els segents noms: Cokwe, Tshokwe, Tschiokwe, Shioko, Djok, Imo, Kioko, Quioco i Tschiokloe.
 Chokwe a la Repblica Democrtica del Congo .
A la Repblica Democrtica del Congo hi ha 504.000 chokwe-parlants(1990) La majoria viuen a prop de la frontera amb Angola, a les provncies de Bandundu, Kasai Occidental i Katanga.
 Chokwe a Angola .
A Angola hi ha 455.800 chokwe-parlants (1991). La majoria d'aquests estan al nord-est del Districte de Lunda. Tamb n'hi ha a l'est de Bie, a l'oest de Moxico i a la zona central de Cuando Cubango. Tamb s'hi parla el dialecte Minungo.
 Chokwe a Zmbia .
A Zmbia hi ha uns 44.200 chokwe-parlants (1986). Estan a la provncia del Nord-Oest, a l'est d'Mbunda. Tamb es parla el dialecte Minungo.
 Classificaci .
El chokwe s una llengua bant. La seva classificaci completa s:
Niger-Congo, Atlntic-Congo, Volta-Conto, Benue-Congo, Bantoid, Meridional, Narrow Bantu, Central, K, Chokwe-Luchazi (K.20)
 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402303" title="Ignacio Ura Mendizbal" nonfiltered="337" processed="334" dbindex="155338">
Ignacio Ura Mendizbal (Azpeitia, 1938 - Azpeitia, 2008) fou un empresari basc, propietari de la constructora Altuna y Ura, juntament amb els seus dos germans.

Nascut a la localitat basca d'Azpeitia el 4 de gener de 1938, comen la carrera laboral com a pe d'obra, ofici que va aprendre del seu pare, Alejandro. Fou justament el seu pare, associant-se amb la famlia Altuna, qui fundaren una petita empresa de construcci, que poc a poc va anar prosperant fins a ser una de les ms dinmiques del teixit empresarial guipusco amb una plantilla de 370 treballadors. Als anys 80, Ura i els seus dos germans van comprar les participacions de la famlia Altuna, passant a gestionar la totalitat de l'empresa. 

L'empresa va rebre una concessi per la realitzaci de part del recorregut de la Y Basca, un sistema ferroviari d'alta velocitat que comunic les tres capitals dels territoris histrics que conformen Euskadi. Per aquest motiu, l'empresa va rebre amenaces i saboteigs per part d'ETA des de 2007. 

El dimecres 3 de desembre de 2008, quan les obres del TAV encara estaven en procs, dos membres d'ETA assassinaren l'empresari amb dos tres de bala, quan anava caminant pels carrers d'Azpeitia. En aquells moments tenia 71 anys i, tot i estar jubilat, seguia anant a treballar a l'empresa.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402304" title="Lauterbourg" nonfiltered="338" processed="335" dbindex="155339">

Lauterbourg (en alsaci Lterburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.269 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Georges Holderith;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402305" title="Edoardo Mangiarotti" nonfiltered="339" processed="336" dbindex="155340">











































Edoardo Mangiarotti (Renate Veduggio, Itlia, 7 d'abril de 1919) s un antic tirador especialitzat en l'espasa i el floret. Est reconegut com el millor de tots els temps pel que fa l'espasa i un dels ms destacats al floret.

Edoardo Mangiarotti va ser entrenat des de jove per el seu pare, Giuseppe, tamb esgrimidor. Amb ell aprengu a lluitar amb la ma esquerra. Va guanyar al llarg de la seva carrera un total de tretze medalles Jocs Olmpics d'estiu i altres vint-i-quatre als Campionats del Mn, unes xifres que cap altre tirador ha pogut assolir.

Un cop retirat de l'esport contunu lligat a l'esgrima de diverses maneres. Primer va treballar per a la Federaci Italiana d'Esgrima (FIS) i desprs per a la Federaci Internaciona d'Esgrima (FIE). Tamb va ser periodista de la Gazzetta dello Sport i va escriure un llibre sobre l'esgrima: La Vera Scherma. A ms a ms, Mangiarotti ha estat present en totes les edicions dels Jocs Olmpics des de 1936 sense excepcions.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402311" title="Niederlauterbach" nonfiltered="340" processed="337" dbindex="155341">

Niederlauterbach (en alsaci Niderlauterbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 863 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Roland Ries, actual alcalde d'Estrasburg;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402317" title="Kerstin Palm" nonfiltered="341" processed="338" dbindex="155342">
Kerstin Palm (Malm, 5 de febrer de 1946) era una antiga tiradora especialitzada en la lluita amb floret. Encara que mai va guanyar una medalla olmpica, s l'nica dona, juntament amb l'atleta Merlene Ottey, amb set participacions olmpiques: totes entre Tokio 1964 i Sel 1988. La seva millor classificaci fou una cinquena plaa en la compeci de floret individual a Mxic 1968. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402319" title="Hippocampus" nonfiltered="342" processed="339" dbindex="155343">








Hippocampus s un gnere de peixos de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes. 
Espcies.
 Hippocampus abdominalis ;
 Hippocampus alatus ;
 Hippocampus algiricus ;
 Hippocampus angustus ;
 Hippocampus barbouri ;
 Hippocampus bargibanti  ;
 Hippocampus biocellatus ;
 Hippocampus bleekeri ;
 Hippocampus borboniensis ;
 Hippocampus breviceps ;
 Hippocampus camelopardalis ;
 Hippocampus capensis ;
 Hippocampus colemani ;
 Hippocampus comes ;
 Hippocampus coronatus ;
 Hippocampus dahli ;
 Hippocampus denise  ;
 Hippocampus erectus ;
 Hippocampus fisheri ;
 Hippocampus fuscus ;
 Hippocampus grandiceps ;
 Hippocampus guttulatus ;
 Hippocampus hendriki ;
 Hippocampus hippocampus ;
 Hippocampus histrix ;
 Hippocampus ingens ;
 Hippocampus jayakari ;
 Hippocampus jugumus ;
 Hippocampus kampylotrachelos ;
 Hippocampus kelloggi ;
 Hippocampus kuda ;
 Hippocampus lichtensteinii ;
 Hippocampus minotaur ;
 Hippocampus mohnikei ;
 Hippocampus montebelloensis ;
 Hippocampus multispinus ;
 Hippocampus planifrons ;
 Hippocampus procerus ;
 Hippocampus queenslandicus ;
 Hippocampus ramulosus ;
 Hippocampus reidi  ;
 Hippocampus semispinosus ;
 Hippocampus sindonis ;
 Hippocampus spinosissimus ;
 Hippocampus subelongatus ;
 Hippocampus taeniopterus ;
 Hippocampus trimaculatus ;
 Hippocampus whitei  ;
 Hippocampus zebra ;
 Hippocampus zosterae ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sara A. Lourie, Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 ZipCodeZoo.com ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402324" title="Neewiller-prs-Lauterbourg" nonfiltered="343" processed="340" dbindex="155344">

Neewiller-prs-Lauterbourg (en alsaci Nwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 623 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402326" title="Salmbach" nonfiltered="344" processed="341" dbindex="155345">

Salmbach (en alsaci Slembch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 517 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402327" title="Cpsula" nonfiltered="345" processed="342" dbindex="155346">

 Cpsula vrica.
 Cpsula bacteriana.
 Cpsula (fruit).
 Cpsula espacial.
 Cpsula (frmac).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402329" title="Scheibenhard" nonfiltered="346" processed="343" dbindex="155347">

Scheibenhard (en alsaci Schaiwert) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 675 habitants.

 Demografia .

 Administraci .






 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402331" title="Balaenoptera bonaerensis" nonfiltered="347" processed="344" dbindex="155348">

Balaenoptera bonaerensis s una espcie de balena franca del subordre dels misticets. s un dels rorquals ms petits, i tamb una de les balenes ms petites. Entre els rorquals, noms el rorqual d'aleta blanca s ms petit, i entre les balenes tamb s ms petita la balena franca pigmea tamb s ms petita. La longitud s d'entre 7,2-10,7 metres i el pes varia entre 5,8-9,1 tones. De mitjana, les femelles sn aproxidament un metre ms llargues que els mascles. Les cries mesuren entre 2,4-2,8 meters.  

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402334" title="Cllula comunista" nonfiltered="348" processed="345" dbindex="155349">
Los militants del PCE organitzats en cllules, de vegades denominades Cllules de Base per la Reconstrucci del Partit Comunista d Espanya (Cllules Comunistes), van constituir una tendncia comunista que es va gestar en Espanya a finals dels anys 60 i comenaments dels 70 del segle XX. La tendncia seguix activa en les Illes Canries, on el seu rgan de premsa s Tribuna Comunista.

Resenya histrica.
Oposats a la tendncia que va acabar denominant-se "Eurocomunisme", patrocinada des del Comit Central del PCE, i trobant-se en la situaci de prdua de vincle orgnic amb el seu partit, o incls havent sigut sancionats, van decidir acollir-se a l article dels Estatuts del PCE segons el qual, si es perd el contacte amb el Partit, la missi del militants s constituir cllules all on puga.

D esta manera, el seu inspirador, Jos Satu, i Fernando Sagaseta junt amb un grup ms de militants del PCE van decidir mantindre s dins de la legalitat partidria, per creant una tendncia d opini interna.

En 1976 el Ple de Roma del CC del PCE decidix eliminar l estructura cellular de l organitzaci -les seues cllules de base- i la reorganitzaci dels militants en agrupacions de carcter territorial, la qual cosa en la prctica va significar la dissoluci de tota l estructura clandestina en les presons, l exrcit i els fronts de masses; una condici sense la qual no s hagueren firmat els Pactes de la Moncloa, procs que a Espanya es denomina oficialment com "Transici".

Diversos sectors del PCE van impugnar esta mesura, ja que oficialment contravenia als seus Estatuts, aprovats en el VIII Congrs de 1972. Les Cllules Comunistes van considerar d esta manera disposar d un argument ms per a enfortir el seu propi corrent orgnic, al considerar illegtims tals acords.

A partir d eixe moment, les Cllules Comunistes van adquirir un argument poders per a la seua vertebraci interna, reclamant la "legalitat partidria" i el respecte als esmentats Estatuts i al Manifiesto-Programa del PCE, aprovat en la seua II Conferncia Nacional, de 1975. A pesar de les fortes crtiques poltiques i ideolgiques que abocaven sobre el contingut de tals documents, reclamaven la seua vigncia i legalitat partidries, fins que els organismes requerits (una altra Conferncia i Congrs) els modificaren.

A partir d eixe moment la tendncia es va multiplicar per Madrid, Arag, Valncia, Astries, per va tindre especial rellevncia organitzativa i poltica a Granada i en les Illes Canries. En Canries les Cllules Comunistes formaran part de la coalici Poble Canari Unit i desprs Uni del Poble Canari, pel qual Fernando Sagaseta seria triat diputat en les eleccions de 1979. 

Part important de les Cllules Comunistes passar a formar part del Partit Comunista dels Pobles d Espanya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402335" title="Imre Nagy" nonfiltered="349" processed="346" dbindex="155350">

Imre Nagy (Kaposvr, comtat de Somogy, Hongria, 7 de juny de 1896   Budapest, 16 de juny de 1958) va ser un poltic hongars, dos cops president del govern del seu pas.

Nascut en el s d'una famlia camperola, va treballar de ferrer fins que a l'edat de divuit anys s'allist a l'exrcit austrohongars. Quan esclat la I Guerra Mundial fou destinat al front de l'est. El 1915 fou fet presoner per l'exrcit rus i deportat a Irkutsk, a Sibria. All fou adoctrinat en el marxisme, s'afili al Partit Comunista i particip en la guerra civil russa com a membre de l'exrcit roig. El destinaren a Ekaterinburg, a la guarnici que custodi i execut el tsar Nicolau II i la seva famlia.

Un cop acabada la guerra torn a Hongria i el 1919 particip en l'efmer govern comunista de Bla Kun. L'any 1927 s'exili a Viena i el 1930 a Moscou, on estudi economia agrria. Treball a la secci hongaresa de la  Komintern, especficament en afers d'agricultura, i ms tard al Servei Sovitic d Estadstica. El fet d'actuar com a informador de la NKVD, la policia secreta poltica, el deslliur de les purgues stalinianes, per b que el 1936 fou expulsat del Partit Comunista. Durant la II Guerra Mundial treball a  Rdio Kossuth , emissora de propaganda en llengua hongaresa que transmetia des de Moscou.

El 1944 torn Hongria amb l exrcit sovitic i l'any segent form part del govern comunista de Mtys Rkosi com a ministre d'agricultura i responsable de la reforma agrria. Entre 1947 i 1949 fou tamb president del parlament hongars. El 13 de juny de 1953, en ple procs de desestalinitzaci de tot el Bloc de l'Est, assum el crrec de president del govern tot rellevant Rkosi.

Nagy desenvolup una poltica de reformes radicals que tornessin als hongaresos l'esperana d'un futur millor. Recuper la idea de Lenin de la  nova poltica econmica  que elevs el nivell de vida de la gent, alhora que preconitzava un socialisme de rostre hum. Aix contrari la majoria de quadres del Partit Comunista hongars, encara partidaris de la lnia de Rkosi, el qual tothora el presidia, i encara ms al Politbur sovitic, de manera que el 14 d'abril de 1955 Imre Nagy fou destitut i poc desprs expulsat del partit. La majoria de les reformes que havia endegat foren anullades en poc temps. 

A finals d'hivern de 1956, tanmateix, la lnia encetada per Nikita Khrusxov de crtica oberta i formal del stalinisme dna nova volada als corrents aperturistes de tota l Europa de l est. A Pozna , Polnia, hi ha aldarulls a causa de les tmides reformes del partit comunista d aquell pas, mentre a Hongria sovintegen les protestes d'intellectuals i d'estudiants. A Budapest, el dia 23 d'octubre hi ha una insurrecci popular, i per tal d'intentar aplacar-la Rkosi s substitut al capdavant del partit per Ern  Ger  i hom torna a cridar Imre Nagy com a president del govern. Nagy emprengu aleshores les reformes ms radicals: va formar un govern de coalici amb gent de diversos partits, va proposar una reforma electoral i parlamentria i va retirar Hongria del Pacte de Varsvia. El dia 1 de novembre, a les Nacions Unides, va
proclamar la neutralitat del pas, tot demanant a les grans potncies de garantir-li aquest nou status. Tant l'exrcit com la policia, per especialment la gran majoria de la poblaci, li feien costat, cosa que restava palesa pel gran nombre de manifestacions populars a favor d'Imre Nagy. 

Per a aquest nou rumb no havia descuidar la negociaci amb la Uni Sovitica, la qual de moment no es pronunci. Secretament, per, aquesta estava pactant amb Jnos Kdr un cop d'estat emparat per tropes russes que comports l'enderrocament de Nagy. El 4 de novembre de 1956 els tancs russos entraven a Hongria i ocupaven els carrers de Budapest tot enfrontant-se amb la ciutadania. La batalla va durar onze dies, amb un resultat de ms de tres mil morts entre la poblaci civil. Malgrat les proclames transmeses des de "Rdio Europa Lliure", va prevaldre el statu quo de la guerra freda i cap pas occidental no fu costat a la revoluci.

Nagy havia obert les fronteres amb ustria, per on en pocs dies van exiliar-se ms de dos-cents mil hongaresos. Ell va demanar asil poltic a l'ambaixada de Iugoslvia, la qual fou immediatament assetjada pels tancs sovitics. Jnos Kdr, el nou president imposat pels invasors, li va prometre personalment la immunitat i Nagy va abandonar l'ambaixada, per a l instant fou detingut pel KGB i deportat a Romania amb els seus collaboradors.

Rest empresonat cosa d'un any i mig, fins que el tornaren a Budapest per a ser sotms a un procs sense cap garantia jurdica. Fou condemnat a mort per  conducta contra-revolucionria" i executat a la forca a la pres de Budapest.

L'any 1989 Imre Nagy fou oficialment rehabilitat pel Partit Comunista hongars, mentre era objecte de funerals d'estat i d'un seguit d'homenatges populars. Actualment s considerat un dels herois nacionals d'Hongria.  






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402339" title="Relaci d'Euler" nonfiltered="350" processed="347" dbindex="155351">
En geometria, la relaci d'Eulerestableix la proporci entre el nombre de cares , arestes  i vrtex  que pot tenir un poledre simple.

 Enunciat .
Sia  un poledre simple, s a dir un poledre simplement connex. Siguin ,  i  respectivament el nombre de cares, arestes i vrtex de . Es compleix la relaci


;


Aquesta relaci s'anomena tamb frmula d'Euler. 
S'observa que en la relaci d'Euler les cares i els vrtex juguen un paper simtric: aix es correspon amb el fet que en passar d'un poledre al seu poledre dual les cares i els vrtex s'intercanvien el paper mentre que les arestes es mantenen.

Els poliedres convexos sn sempre simples, i per tant se'ls aplica la relaci.

Applicacions.
D'aquesta relaci d'en segueixen molts fet interessants, a dems de en geometria, en combinatria i en topologia. s la frmula que permet calcular la caracterstica d'Euler.

 Esfera .
s impossible recobrir una esfera noms amb hexgons, inclosos els no regulars, per formar una geoda, ja que aquest recobriment no compleix amb la frmula d'Euler pels poledres. De fet, en un poliedre amb cares hexagonals cada vrtex s com a 3 cares i cada aresta a 2 cares. Com que qualsevol hexgon t 6 costats i 6 vrtex, aquest poledre ha de tenir 6/3 vrtexs per cara i 6/2 arestes per cara. Per tant, si C s el nombre de cares, el nombre de arestes A ha de ser igual a 3C i el nombre de vrtexs V a 2C. Llavors es t:
;
i la frmula d'Euler no es verifica.

En canvi, substituint alguns dels hexgons per pentgons el recobriment s possible . Si el nombre de cares no varia, el nombre d'arestes i vrtexs disminueix: per a cada pentgon afegit, es t (6-5) / 2 arestes, s a dir mitja aresta menys i (6-5) / 3 vrtex, s a dir, un ter de vrtex menys; C - A + V augmenta cada vegada la diferncia, que s una sisena part. Per tal que la frmula d'Euler es respecti, ha de ser que F - S + V inicialment 0, ha de passar a ser igual a 2. En resum, cal substituir 12 hexgons per 12 pentgons. El nombre de vrtexs V s llavors de 2C - 4 i el d'arestes S s 3C- 6. Un cas extrem s el del dodecedre ( C = 12), on no hi queda cap hexgon. A la figura segent (on C = 344 cares), quatre dels dotze pentgons sn visibles.



 Slids platnics .
A partir de la frmula d'Euler s fcil demostrar que no hi pot haver ms de cinc slids regulars convexos.

 Demostraci .

Si es munta el poledre comenant per un polgon i afegint un polgon ms cada cop de forma que no es deixin forats:

Al ficar el primer polgon el nombre de vrtex s igual al nombre d'arestes i noms hi ha una cara. Per tant la frmula dna 1.
Al ficar un poledre que no s l'ltim sense deixar forats, hi ha una llista d'arestes consecutives que sn comuns a les anteriors del poledre i una llista tamb consecutiva que sn noves. El nombre de vrtex nous s el nombre dels que hi ha entre les arestes noves (el primer i l'ltim vrtex de la llista d'arestes noves coincideixen amb vrtex que ja hi havia al poledre) per tant s'ha afegit un vrtex menys que arestes, per com que s'afegeix una cara, la frmula d'Euler continua donant 1.
Al ficar l'ltim poledre (tapar el forat que queda), totes les arestes i tots els vrtex ja hi eren i noms s'afegeix una cara per tant ara la frmula dna 2.

Fixeu-vos que la mateixa demostraci aclareix quant un poledre no complir la relaci: si no es pot construir a base d'anar afegint poledres sense deixar forats o al final no queda un forat per tapar. Si es deixa un forat, al afegir el poledre que deixa el forat hi ha dues llistes d'arestes no consecutives noves, per cada llista s'afegeix un vrtex menys que arestes per noms una cara per tant per cada forat del poledre la frmula donar un resultat una unitat ms petit. El mateix passa si al final no queda un forat per tapar, la frmula dna 1. Tampoc es compleix si el poledre consisteix en dos bocins separats ( o t una bombolla a l'interior), en aquest cas cal comenar a construir de nou la superfcie que limita cada nou boc (o cada bombolla) i per tant la frmula donar 2 unitats ms per cada boc i cada bombolla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402342" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1989" nonfiltered="351" processed="348" dbindex="155352">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 11 de juny de 1989. La participaci fou del 84,6%.




Font Web del consell regional de Sardenya
 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402344" title="Antoni Colomb Payet" nonfiltered="352" processed="349" dbindex="155353">
Antoni Colomb Payet (Tossa, 12 de juny de 1749   Sant Petersburg, 28 de mar de mar segons el CJ de 1811) va ser un comerciant catal i primer cnsol general d'Espanya a 
Rssia.

Fill d'una famlia de comerciants tossencs, el 1773 arrib a Sant Petersburg enviat per la companyia comercial barcelonina Francesc de Milans&C. Un cop aquesta es retir de la capital russa, Colomb rest a Sant Petersburg com a comerciant pel seu propi compte. A causa dels serveis prestats a la corona espanyola durant la guerra contra Anglaterra (1775-1783) subministrant diferents materials navals a la flota espanyola des de Rssia i pel fet que era l'nic comerciant peninsular que havia aconseguit mantenir un negoci en aquella capital, el 1785 fou nomenat primer Cnsol General d'Espanya a Rssia. Aquest crrec el compagin amb la seva activitat comercial i un temps desprs de la seva mort (1811), el seu germ Francesc, tamb establert a Sant Petersburg, continu exercint les mateixes funcions.

Antoni Colomb es cas el 1808 amb la baronessa Maria de Bode Kinnersley. D'aquest matrimoni en nasqu una filla, Maria Gertrudis, que inici el llinatge dels comtes de Colomb, existent fins a l'actualitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402345" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1994" nonfiltered="353" processed="350" dbindex="155354">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren a dues voltes el 12 i el 26 de juny de 1994. La participaci en la primera volta fou del 74,3 %. A la segona volta hi anaren les forces ms votades.



Font Web del consell regional de Sardenya
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402352" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1999" nonfiltered="354" processed="351" dbindex="155355">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren a dues voltes el 12 i el 27 de juny de 1999. La participaci en la primera volta fou del 66,3 %. A la segona volta hi anaren les forces ms votades.




Font Web del consell regional de Sardenya
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402358" title="Ahmed Nazif" nonfiltered="355" processed="352" dbindex="155356">

El Dr. Ahmed Nazif (en rab:          ) va nixer el 8 de juliol de 1952 a Alexandria, Egipte. Serveix de Primer Ministre d'Egipte des del 14 de juliol de 2004.

El President Hosni Mubarak li va convidar a formar part del nou govern el 9 de juliol de 2004. El primer ministre Nazif va ser jurat al costat de catorze nous ministres el 14 de juliol de 2004. Ell va rebre immediatament el suport parlamentari seguit d'un formal vot de confiana. Ell s el primer ministre ms jove des de la formaci de la Repblica i el segon ms jove de la histria moderna d'Egipte. Se sap que el seu gabinet est format per tecncrates i neoliberals. Tamb es rumoreja que s el gabinet ms ric de la histria de la Repblica.

Va arribar al poder reemplaant a l'anterior Primer Ministre, Atef Obeid, que va ser nomenat en gabinet d'emergncia, el que va incitar al desplomi de 34 membres triat cada quatre anys. Dr. Nazif va servir al Ministeri de Comunicacions i Informaci Tecnolgica durant el govern de Obeid. Abans d'aix, Dr. Nasif va ser professor en la Facultat d'Enginyeria de la Universitat del Caire. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402360" title="Eleccions regionals de Sardenya de 2004" nonfiltered="356" processed="353" dbindex="155357">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya i per a escollir el president de Sardenya se celebraren a dues voltes el 12 i el 13 de juny de 2004. La participaci en la primera volta fou del 71,2 %. La nova llei electoral preveu que les llistes regionals estiguin relacionades amb el candidat a president.




Font Web del consell regional de Sardenya
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402361" title="Palau de Comunicacions de Madrid" nonfiltered="357" processed="354" dbindex="155358">

El Palau de Comunicacions de Madrid s un edifici emblemtic de la ciutat de Madrid i seu de l'Alcaldia de Madrid. Situat a la Plaa de Cibeles, va ser dissenyat construt per Antonio Palacios i Joaqun Otamendi com a seu per a la Societat de Correus i Telgrafs d'Espanya.

Una de les ancdotes d'aquest edifici ms comentades succeeix quan Leon Trotsky va visitar Madrid en els anys 30, al comenament del seu exili, i era encara una figura molt respectada. Li van passejar pel centro de Madrid i al veure l'edifici de Correus i Telgrafs quedar tan sobrecogido per la seva monumentalitat que el va anomenar "Nostra Senyora de les Comunicacions".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402369" title="Hippocampus abdominalis" nonfiltered="358" processed="355" dbindex="155359">


Hippocampus abdominalis  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402371" title="Murgisme" nonfiltered="359" processed="356" dbindex="155360">
El murgisme s una divisi del sunnisme islmic que va tenir lloc al 740. Els murgites es caracteritzen per no perseguir els infidels, ja que consideren que noms All pot jutjar qui s un autntic creient i qui est en pecat. Tamb creuen que la fe s garantia de salvaci, per sobre dels actes (com el protestantisme cristi).

Els dos grans lders van ser Jahm ibn Safwn i Al-Nu'man Bin Thabit. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402373" title="Hippocampus zosterae" nonfiltered="360" processed="357" dbindex="155361">


Hippocampus zosterae  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Bermuda, el sud de Florida, les Bahames i el Golf de Mxic.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402375" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1979" nonfiltered="361" processed="358" dbindex="155362">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 17 de juny de 1979. La participaci fou del 84,5%.



Font Web del consell regional de Sardenya








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402376" title="Hippocampus alatus" nonfiltered="362" processed="359" dbindex="155363">


Hippocampus alatus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord d'Austrlia i al sud-est de Papua Nova Guinea.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402379" title="Hippocampus zebra" nonfiltered="363" processed="360" dbindex="155364">


Hippocampus zebra  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-est d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402381" title="Hippocampus algiricus" nonfiltered="364" processed="361" dbindex="155365">


 Hippocampus algiricus s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Senegal fins a Angola.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402385" title="Hippocampus whitei" nonfiltered="365" processed="362" dbindex="155366">


Hippocampus whitei  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Salom i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402387" title="Hippocampus angustus" nonfiltered="366" processed="363" dbindex="155367">

Hippocampus angustus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-oest d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402388" title="Jardins del Retiro" nonfiltered="367" processed="364" dbindex="155368">

Els Jardins del Retiro, popularment conegut com El Retiro, sn un parc de 118 hectrees situat a Madrid. s un dels llocs ms significatius de la capital espanyola.

Els Jardins tenen el seu origen entre els anys 1630 i 1640, quan el comte-duc d'Olivares, privat de Felip IV (1621-1665), li va regalar al rei uns terrenys per al gaudi de la Cort al voltant del monestir dels Jernims de Madrid. Aix, amb la reforma del Quart Reial que hi havia al costat del Monestir, es va iniciar la construcci del Palau del Retiro. 

Desprs de la revoluci de 1868, la Gloriosa, els jardins passen a ser propietat municipal i les seves portes es van obrir a tots els ciutadans, comenant una poca en la qual, la Ria Gran i l'Estany de Sant Antoni dels Portuguesos es van transformar en Passeig de Cotxes. Es van col  locar les fonts dels Galpagos i de la Carxofa, realitzant la font de l'ngel Caigut, obra de Ricardo Bellver. Al Campo Grande es van construir el Palau de Cristal del Retiro i el Palau de Velzquez, obra de Ricardo Velzquez Bosco. En aquesta poca, concretament a finals del segle XIX, transcorre la novel  la que Po Baroja va titular Els Jardins del Retiro, en la qual es narra la vida de la ciutat entorn d'aquest enclavament.








Vegeu tamb.
Font de la Sardana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402390" title="Hippocampus trimaculatus" nonfiltered="368" processed="365" dbindex="155369">

Hippocampus trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de l'ndia fins al Jap, Austrlia i Tahit.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402394" title="Hippocampus barbouri" nonfiltered="369" processed="366" dbindex="155370">

Hippocampus barbouri  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Mar de Sulu.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402398" title="Hippocampus taeniopterus" nonfiltered="370" processed="367" dbindex="155371">

 Hippocampus taeniopterus s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Pakistan i l'ndia fins al sud del Jap, les Hawaii i les Illes de la Societat.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402402" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1974" nonfiltered="371" processed="368" dbindex="155373">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 17 de juny de 1974. La participaci fou del 87 %.



Font Web del consell regional de Sardenya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402403" title="Hippocampus bargibanti" nonfiltered="372" processed="369" dbindex="155374">

Hippocampus bargibanti  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Papua Nova Guinea, Queensland (Austrlia) i Nova Calednia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402406" title="Hippocampus biocellatus" nonfiltered="373" processed="370" dbindex="155375">

 Hippocampus biocellatus s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia Occidental.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402408" title="Hippocampus subelongatus" nonfiltered="374" processed="371" dbindex="155376">

Hippocampus subelongatus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402410" title="Allires" nonfiltered="375" processed="372" dbindex="155377">


Allires s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402411" title="Nord magntic" nonfiltered="376" processed="373" dbindex="155378">
El nord magntic s l'adrea que assenyala l'agulla imantada d'una brixola, la del pol nord magntic, adrea que no coincideix amb la del nord geogrfic, excepte en els punts de l'hemisferi nord situats en el mateix meridi que el nord magntic.

La Terra genera un camp magntic que es diu camp geomagntic o camp magntic terrestre. L'estudi d'aquest camp geomagntic es remunta al segle XVII, quan l'angls William Gilbert va publicar el llibre De Magnete, en 1600.

El nord magntic es desplaa a poc a poc, pel que la seua posici marcada per a un any s noms un terme mitj. Actualment es desplaa uns cent metres diaris (40 km/any). A ms, el camp magntic creix i decreix en intensitat al llarg dels anys i, peridicament, s'inverteix la polaritat, en cicles de milers d'anys. La fase actual s decreixent. 

 Dataci arqueolgica . 
La variaci de posici del Nord magntic, al llarg de la Histria de la Terra, s utilitzada pels arquelegs per a datar elements que van conservar les seues propietats magntiques i l'orientaci, tals com: les bases argilenques de forns prehistrics.

 Enllaos externs . 
Situaci i variaci del Nord magntic ;
North Magnetic Pole ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402413" title="Alzen" nonfiltered="377" processed="374" dbindex="155379">


Alzen s una municipi de la regi del Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402414" title="Hippocampus bleekeri" nonfiltered="378" processed="375" dbindex="155380">

 Hippocampus bleekeri s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402415" title="Benot Lamy" nonfiltered="379" processed="376" dbindex="155381">
Benot Lamy (Arlon, 1945 - Braine-l'Alleud, 2008) fou un productor i director de cinema val.

Lamy va nixer el 19 de setembre de 1945 a la ciutat valona d'Arlon, a la provncia de Blgica coneguda com a Luxemburg.

Noms debutar, guany un premi al Festival Internacional de Cinema de Moscou amb la pellcula Home Sweet Home, protagonitzada per Claude Jade i Jacques Perrin. Tamb fou nominada a a un "Golden Prize" i aconsegu 14 premis internacionals des de Montreal fins a Teheran. La pellcula explica la histria d'una revolta de jubilats que viuen en una residncia d'avis a Brusselles.   

Juntament amb Gabrielle Borile, va obtenir un premi Golden Bayard al Festival Internacional de Cinema Francfon de Namur per la fotografia de Combat de fauves (1997). Mor el dimarts 15 d'abril de 2008 a la ciutat valona de Braine-l'Alleud.

Filmografia.
 Home Sweet Home (1973);
 Jambon d'Ardenne (1977);
 La vie est belle (1987);
 Combat de fauve (1997);

Enllaos externs.
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402433" title="Horst Sohm" nonfiltered="380" processed="377" dbindex="155382">
Horst  Sohm s un director d'orquestra, nascut a Mhringen (Alemanya).

Comen molt jove llur formaci al piano i orgue. realitz els estudis de direcci, guitarra clssica i totes les disciplines de teoria musical en el Conservatori Superior de Msica de Trossingen. Posteriorment ampli llurs estudis en el Conservatori de Pars, on reb, el 1970, el Primer Premi en el Concurs dels Conservatoris.

D'entre llurs professors cal destacar a Bernard Rvenstrunck, Betho Davezac i especialment a Walter Hgler, el qual, a ms de formar part dels professors de la gran tradici de l'Escola Alemanya de direcci al igual que Wilhelm Furtwngler i Herbert von Karajan, realitz un minucis anlisi de la tcnica de direcci.

Horst Sohm es convert en un msic polifactic i va rebre el seu primer reconeixement internacional com a virtus solista de guitarra. rpidament, mercs a la seva exitosa collaboraci amb diverses orquestres de renom, es convert en director d'orquestra.

Fou anomenat, pel Consell d'Europa a Estrasburg, desprs d'un concert en el Parlament Europeu el 1990, "Membre d'Honor" del moviment europeu. Amb la celebraci dels Jocs Olmpics "Barcelona 92" estren l'obra "Concert d Empries" del compositor Eduardo Rincn, dedicada a ell personalment amb motiu de l'arribada de la torxa olmpica a Empries.

Ha collaborat amb l'orquestra Filharmnica Tadeusz Baird i la Capella Bydgostiensis, La Filharmnica de Pomernia, l'Arcata Stuttgart, l'Orquestra de Cambra de l'Empord, l'Orquestra de Cambra del Palau de la Msica de Barcelona. En qualitat de director ha assolit grans xits amb l'Orquestra de Baden-Wrttemberg, Ferenc Erkel Budapest (Hongria), amb els solistes de Varna (Bulgria), Capella Istropolitana, Akademie Bratislava (Eslovquia), Msica Bucarest (Romania) i amb l'orquestra Filharmnica "Artur Rubinstein" (Polnia).

Llurs nombroses gires l'han portat per ms de 16 pasos europeus i Sud-amrica i ha actuat en reiterades ocasions en famosos Festivals Internacionals contant sempre amb el recolzament entusiasta del pblic i de la crtica, com per exemple, Hamburg, Berln, Pars, Innsbruck, Grec-Barcelona, Girona, Valncia, Santander, Palncia, Sanlcar de Barrameda, San Fernando, Cadis, Schleswig-Holstein, etc,.

Durant les temporades 1997/98/99 ha dirigit l'Orquestra Francesa Antonio Vivaldi, la Filharmnica "Artur Rubinstein" de Lodz, aix com l'Orquestra Simfnica de Torun i Szczecin (Polnia).

Tot i la seva joventut ja disposa d'una amplia discografia, i conta entre els seus enregistraments amb obres de Bach, Hndel, Scarlatti, Rossini, Txaikovski, Grieg, Mozart, Rodrigo, Piazzolla, etc,.

Retalls particulars.

Sohm descobr Espanya fa molts anys, primer de vacances, quan cercava amb els seus amics horitzons diferents als de la Selva Negra. Per a ell els paisatges del sud, desrtics i amb platges d'arena eren increbles. Per el seu enamorament arrib amb Cadaqus. En aquella poca, l'estiu de Cadaqus era nic, tenia un ambient molt especial, ple d'estrangers, d'artistes consagrats, de joves que volien ser artistes. era molt fcil conixer gent. Horst els conegu a tots, li sortiren concerts de guitarra en sales d'art, en galeries, en festes privades. i aix per a ell era fantstic, perqu e ms d'estar en un poble meravells i de vacances, es guanyava alguna diner.

En aquesta poca conegu en Dal i la Gala els quals restaren entusiasmats amb ell. Desprs de varies estances a Cadaqus i de viure una temporada a Pars, ell i la seva esposa decidiren installar-se a Camallera. Els hiverns a l'Empord sn ms amables i decidiren installar-se a l'Empord on ja i porten ms de vint anys, els seus fills han nascut aqu i parlen a la perfecci el catal, castell i alemany.

Desprs de conixer la riquesa cultural de Catalunya, encara els hi agrada ms estar aqu, segueixen anant a Alemanya sovint. entre viatge i viatge gaudeix de la vida tranquilla; fa passeigs a cavall i en bicicleta i sobretot la mar on si poden banyar quasi tot l'any. La gent que viu en un poble a vegades ignora la riquesa que t. i desprs de tants anys en aquestes terres, els seus amics, de totes les nacionalitats. 
Amb dos d'ells, per exemple, organitz un trio de guitarres, ell toca la clssica, Josep Barrachina la guitarra jazz i Jos Luis Montn la guitarra flamenca. Tres estils, tres cultures que es fusionen perfectament en un so nic. Com a solista de guitarra i com a director d'orquestra, viatja per tot el mn, per la seva llar esta en un poble de l'Empord, on realitza el seu treball creatiu. Aqu el podem escoltar en els festivals importants de msica.

(Referncies; Promoci prpia | www.empordaguia.com).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402435" title="Hippocampus spinosissimus" nonfiltered="381" processed="378" dbindex="155383">

Hippocampus spinosissimus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sri Lanka fins a Taiwan i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402437" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1969" nonfiltered="382" processed="379" dbindex="155384">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 15 de juny de 1969. La participaci fou del 86,4 %.



Font Web del consell regional de Sardenya








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402438" title="Temple de Debod" nonfiltered="383" processed="380" dbindex="155385">

El Temple de Debod  s un temple de l'antic Egipte localitzat actualment a Madrid (Espanya). Est situat a l'oest de la Plaza de Espaa, al costat del Passeig del Pintor Rosales (Parc de l'Oest), en un alt on es trobava el "Cuartel de la Montaa" (en el qual es va produir un sagnant episodi de la Guerra Civil Espanyola). En ser traslladat a Espanya, es va situar de manera que conserva aproximadament la mateixa orientaci que en el seu lloc d'origen, d'est a oest.

El Temple de Debod fou un regal d'Egipte a Espanya (any 1968), en compensaci per l'ajuda espanyola, desprs de la crida internacional realitzat per la UNESCO per salvar els temples de Nbia, principalment el d'Abu Simbel, en perill de desaparici a causa de la construcci de la presa d'Assuan. Egipte ha donat quatre dels temples salvats a diferents nacions col  laboradores: Dendur als Estats Units (es troba actualment en el Metropolitan Museum de Nova York), Ellesiya a Itlia, Taff a Holanda i Debod a Espanya.

T una antiguitat d'uns 2200 anys. El seu nucli ms antic va ser erigit sota el rei egipci Ptolemeu VI Filomtor, i decorat posteriorment pel rei nubi va Adijalamani (Adikhalamani) de Meroe cap a 200-180 a. C., dedicat a Ammon de Debod ( "Amani", en idioma kushita) i Isis. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402440" title="Flagelina" nonfiltered="384" processed="381" dbindex="155386">

La flagelina s una protena que s'autoorganitza en un cilindre buit per formar el filament en flagel bacteri que sol tenir una massa molecular d'entre 30 a 60 kDa. La flagelina s el substituent principal de flagel bacterial, i s present en quantitats grans en gaireb tots els bacteris flagelats.

  Estructura .
L'estructura de la flagelina s responsable de la forma helicodal del filament flagellar, que s important per a la seva funci prpia. Els extrems N i C terminals de la flagelina formen el nucli intern de la protena i s responsable de l'habilitat de la flagelina per polimeritzar per a formar el flagel bacteri. La porci central de la protena constitueix la superfcie exterior pel filament flagellar. Mentre l'extrem C terminal de la protena s bastant similar entre tots els flagels bacterians, la porci central s variable de forma natural entre les diferents espcies.

  Resposta immunitria .
En mamfers .
Els mamfers sovint han adquirit respostes immunitries (T-cell i respostes d'anticossos) a bacteri flagellats acudeix freqentment a antgens flagellars. Alguns bacteris es poden canviar entre gens de la flagelina mltiples per eludir aquesta resposta.

La propensi de la resposta immunitria a flagellin pot ser explicada per dos fets:
 Primer, flagelina s una protena extremadament abundant en bacteris flagellats.
 En segon lloc, existeix un receptor immune innat especfic que reconeix la flagelina, del tipus receptor de peatge tipus 5 (TLR5).

En plantes .
A ms a ms se sap que una seqncia de 22 aminocids (flg22) de la part de N-terminal conservada de la flagelina activa mecanismes de defensa de la planta. Percepci Flagellin en funcions de Arabidopsis thaliana mitjanant el receptor com cinasa, FLS2 (flagellin-sensitive-2)). Protena quinasa activada per mitogens (Mitogen-activated-protein-kinases (MAPK) actuen com a compostos de senyalitzaci i ms de 900 gens s'afecten a tractament de flg22. La preestimulaci amb un pptid flg22 sinttic condueix a la resistncia realada contra invasions bacterianes.

Referncies.
 Bacterial flagellin and plant disease resistance, published by Zipfel. et al (2004) Resum de l'article;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402441" title="Hippocampus borboniensis" nonfiltered="385" processed="382" dbindex="155387">

 Hippocampus borboniensis s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Maurici, Reuni i a la costa est de l'frica meridional.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402444" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1965" nonfiltered="386" processed="383" dbindex="155388">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 13 de juny de 1965. La participaci fou del 84,9 %.



Font Web del consell regional de Sardenya








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402448" title="Hippocampus sindonis" nonfiltered="387" processed="384" dbindex="155389">

Hippocampus sindonis  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Jap i al sud de Corea.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402453" title="Hippocampus breviceps" nonfiltered="388" processed="385" dbindex="155390">

 Hippocampus breviceps s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402454" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1961" nonfiltered="389" processed="386" dbindex="155391">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 18 de juny de 1961. La participaci fou del 86,8 %.



Font Web del consell regional de Sardenya






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402459" title="Hippocampus semispinosus" nonfiltered="390" processed="387" dbindex="155392">

Hippocampus semispinosus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402466" title="Hippocampus camelopardalis" nonfiltered="391" processed="388" dbindex="155393">

Hippocampus camelopardalis  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Zanzbar (Tanznia), Moambic i False Bay (Sud-frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402467" title="Hippocampus reidi" nonfiltered="392" processed="389" dbindex="155394">

Hippocampus reidi  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Carolina del Nord (Estats Units) i les Bahames fins a Santa Catarina (Brasil).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402469" title="Albinisme" nonfiltered="393" processed="390" dbindex="155395">

L'albinisme s un transtorn gentic en qu hi ha una absncia congnita de pigmentaci dels ulls, pell i pl als ssers humans i animals, causat per una mutaci en els gens. En els humans afectats, es caracteritza perqu tenen el pl blanc, els ulls clars i la pell blanca lleugerament rosada. Tamb es dna en els vegetals, on manquen altres compostos com els carotens. s hereditari; apareix amb la combinaci dels dos pares portadors del gen recessiu.

Aquesta malaltia es pot donar de diferents formes: l'albinisme parcial (albinisme ocular) i l'albinisme total (albinisme oculocutani).

Els albins tenen una visi deficient i estan exposats a cncers de la pell si no es protegeixen del sol.

En presncia d'un individu blanc, no cal confondre l'albinisme amb el leucisme, que s el contrari d'un melanisme. En un cas de leucisme, no hi ha cap mena de sensibilitat incrementada a la llum solar.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402470" title="Hippocampus kuda" nonfiltered="394" processed="391" dbindex="155396">

Hippocampus kuda  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Pakistan i l'ndia fins al sud del Jap, les Hawaii i les Illes de la Societat.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402472" title="Cavall de mar" nonfiltered="395" processed="392" dbindex="155397">

El cavall de mar, el cavall mar, el cavallet de mar, el cavall de serp o el cavall de serps (Hippocampus ramulosus) s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Cos curt, comprimit i amb una inflexi a la zona ventral.
Presenta anells ossis espinosos d'origen drmic que es poden perllongar en apndixs.
La boca s molt estreta amb el morro tubular (llarg i prim).
Els ulls sn mbils i independents l'un de l'altre.
Els mascles tenen una bossa incubatriu.
L'aleta dorsal -en forma de ventall- es troba compresa entre els dos darrers anells del tronc i el primer de la cua.
Les pectorals sn curtes. L'anal s reduda.La caudal s llarga i prnsil.
s de color marr vermells o negre amb taques ocres, blaves o blanques.;
Reproducci.
Es reprodueix entre els mesos d'abril i octubre. La femella injecta els ous a la bossa incubatriu del mascle. A les 4-5 setmanes neixen els alevins.
Alimentaci.
Menja crustacis planctnics (ispodes i coppodes) que captura per succi.
Hbitat.
s bentnic de praderies de Posidonia i zones sorrenques.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Britniques fins al Marroc, les Illes Canries, Madeira i les Aores. Tamb a la Mar Mediterrnia.
Costums.
Amb la cua s'aferra a les algues o a les fanergames per mantenir-se immbil i camuflat.
Presenta una nataci lenta.;
Pesca.
Es capturava amb arts d'arrossegament i gnguils per vendre'l a les botigues de records, per cada vegada s ms difcil capturar-ne.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402473" title="Capella Istropolitana" nonfiltered="396" processed="393" dbindex="155398">
La capella Istropolitana, va ser fundada el 1983 per membres de l Orquestra Filharmnica Eslovaca, al comenar l orquestra de cambra i des de aleshores s una gran orquestra suficient, i amb prou materials  per ofer un repertori standard clssic.

Malgrat tenir la base a Bratislava ha preservat el nom antic i promocionat, el de Capella Istropolitana, els treballs de l orquestra en els estudis de gravaci i la van fer decidir a fer freqents gires per Europa.

Els enregistraments de l orquestra amb un segell fams, l han etiquetat com  La millor de Msica Barroca ,  els Concerts de Brandenburg de J. S. Bach, quinze simfonies de Mozart i Haydn, bons treballs de Hndel, Vivaldi i Telemann, aix ho acrediten.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402476" title="Hippocampus capensis" nonfiltered="397" processed="394" dbindex="155399">

Hippocampus capensis  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de Sud-frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402477" title="Quatre dies a Ohtori" nonfiltered="398" processed="395" dbindex="155400">


Quatre dies a Ohtori s un videojoc basat en l'anime Sh jo Kakumei Utena.

El 1998, va sortir el joc per a Sega Saturn  Shoujo Kakumei Utena: Itsuka Kakumei Sareru Monogatari. , que podrem traduir com  Algun dia vindr la meva revoluci. . En angls, el joc es va dir  Four days in Ohtori . Aquest joc, per, no va arribar a Europa, i s un joc molt difcil de trobar.

 Nous personatges .
En aquest joc, portem un personatge que no apareix enlloc ms, una noia de cabells lila trenats, innocent i alegre, que acaba d arribar a l acadmia Ohtori, traslladada a petici dels seus pares que tamb hi van estudiar. Aquesta noia no t nom, ja que s el jugador qui li posa. La noia resulta ser de la mateixa edat que Utena i Anthy, i es posa a viure al mateix edifici a petici del director, tot i que ella no s duelista.

L altre personatge nou s Chigusa Sanjouin, una noia estrangera que arriba a l acadmia un dia desprs que la protagonista. T un cert aire mascul, i de fet al principi alguns la confonen amb un noi, igual que Utena a la pellcula.
T una maduresa poc freqent per la gent de la seua edat, i ha estat fora de l acadmia durant una temporada a causa d una malaltia. s molt misteriosa, i fins al final no se sap del tot les seues motivacions.

 Mecnica del videojoc .
Aquest joc d aventures/rol no segueix ni l anime ni el manga, s a dir que ens narra una histria nova: aqu s el jugador qui guia el transcurs de l acci, amb la presa de decisions que afectaran el cam que seguiran els personatges. Aix fa que, tot i que el joc noms dura unes 5 o 6 hores, es pot tornar a jugar de forma diferent.

El sistema de joc consisteix bsicament en parlar amb els personatges, i triar la resposta que els volem donar entre unes quantes opcions possibles. s un sistema similar al de les aventures grfiques. Els personatges tenen el que s anomena Noblesa de cor, com una mena de punts que indica la noblesa i el respecte de qu gaudeixen els personatges. Aquest indicador pot augmentar o disminuir segons les respostes que donen a les converses, o les reaccions davant de certes escenes. Serveix sobretot per a decidir o influenciar qui guanyar els duels. Val a dir que els duels no tenen perqu ser Utena contra alg, poden ser perfectament Miki contra Saionji, o b contra Toga, etc.

 Trama .
Podrem situar l inici del joc entre l episodi 8 i el 9, i transcorre en 4 dies. Aqu, el jugador s qui influencia en els personatge per a que participin en els duels i qui decideix qui es bat contra qui mitjanant els dilegs i els punts de noblesa. 

El joc segueix aproximadament les sagues de la srie, cosa que porta el nostre personatge a conviure amb Mikage i fins i tot a anar amb cotxe amb kio, que li ensenya la Fi del Mn.

Podem aconseguir 10 finals diferents, segons les relacions que haguem fet, la noblesa del personatge, etc,...: un final per a Utena, un per a Anthy, un per a Toga, un per a Saionji, un per a Juri, un per a Miki, un per a kio, un final normal, un final perfecte i un final de la Rosa Negra.

El joc segueix l esttica de la srie, i mostra escenaris que no es veuen enlloc ms, de l entorn de l acadmia: un cinema, un teatre... Aqu tamb trobem relacions ambiges entre els personatges, i moltes referncies sexuals. Veiem escenes de dutxa entre noies, personatges despullats (tant nois com noies), i la nostra protagonista pot embolicar-se amb tots els personatges.

 Com aconseguir-lo .
Malauradament, aconseguir aquest videojoc s extremadament difcil. Els jocs de Sega Saturn sn difcils d emular a causa de les caracterstiques tcniques, i se n troben molt pocs per Internet. A ms, s un joc que pesa bastant, ja que tot el dileg s tot parlat, no noms escrit. I si ests interessat en adquirir-lo, necessitars una Saturn japonesa, o b no japonesa amb un convertidor (sn diferents que les que es van comercialitzar a Europa). Tot i que es poden trobar a la venda alguns exemplars per internet (eBay i dems).

 Enllaos Externs .
 Four Days in Ohtori ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402479" title="Associaci Obrera de Concerts" nonfiltered="399" processed="396" dbindex="155401">
L'Associaci Obrera de Concerts va ser una societat musical fundada el 1926 a iniciativa de Pau Casals, juntament amb dirigents de l'Ateneu Politcnic de Barcelona, amb l'objectiu d'apropar la msica a les classes treballadores. L'instrument bsic van ser els concerts oferts per l'Orquestra Pau Casals, que el mateix Casals havia fundat el 1920. Exist fins al 1939, quan va ser dissolta arran del final de la Guerra civil espanyola.

Histria.

El 1926, Pau Casals es proposa de crear una entitat que treballi per a facilitar a la classe obrera, treballadors i estudiants, l'accs a la msica --en la lnia, en certa manera, de l'obra dels cors de Josep Anselm Clav. Casals es pos en contacte amb els dirigents de l'Ateneu Polytechnicum i els va proposar de fundar l'associaci: estaria administrada i dirigida pels mateixos obrers, sense intervencions externes. Per una petita quota (sis pesetes l'any, en un moment que un obrer qualificat cobrava unes deu pesetes el dia), els associats tenien dret a l'assistncia a sis concerts (sortia a peseta el concert) que donaria l'Orquestra Pau Casals i als quals podrien sentir els millors solistes i directors internacionals, amb uns programes acurats i rigorosos.

El projecte incloa que l'associaci arribs a tenir una seu prpia (a l'Ateneu), amb biblioteca, escola de msica, cor i orquestra (que era l'Orquestra Pau Casals) i la publicaci d'una revista escrita pels socis, que es va titular Frucions, entre 1927 i 1932. Acceptada la proposta, l'associaci es constitu i tingu un xit immediat: va arribar a tenir 300.000 membres en els seus deu anys d'existncia.

En formaven part els assalariats amb un sou igual o inferior a 500 pesetes mensuals.

Els concerts es feien al Palau de la Msica Catalana i al Teatre Circ Olympia, que tenia ms cabuda. Sempre es feien els diumenges al mat. L'entrada a aquests concerts estava reservada als socis: un dels objectius de Casals era que l'obrer els sents totalment seus i que el pblic fos homogeni, evitant que la barreja de classes o l'exhibici de luxe habituals en altres auditoris destorbs l'experincia del concert. El primer concert va ser el 16 de maig de 1926, al Palau.

Cada any es feien dues temporades de tres concerts cadascuna: tres concerts a la tardor (entre octubre i novembre) i tres a la primavera (abril i maig). A ms, hi havia alguns concerts extraordinaris (el 1935, en ocasi dels cent concerts donats, per exemple).

Amb la quota, l'Associaci collaborava en el manteniment de l'Orquestra Pau Casals. A banda, els mateixos associats van crear una orquestra d'aficionats que va assolir un nivell de qualitat considerable.

L'xit de l'A.O.C. va ser immediat i va arribar a crear filials a d'altres ciutats catalanes. La transcendncia de l'associaci, unit al prestigi de Casals, va fer que molt dels solistes que venien a Barcelona per a tocar amb l'Orquestra Pau Casals, vulguessin tamb tocar en els concerts de l'Associaci, sense cobrar, o oferir recitals exclusivament per a ells. Altres associacions van prendre-la com a model a l'estranger.

La guerra civil va interrompre els concerts: l'Orquestra Pau Casals va donar l'ltim concert el 1936. El 1937 l'Associaci va programar alguns recitals de msica de cambra: l'ltim, el 6 de juny, amb Merc Plantada i Pere Vallribera al piano, al Palau de la Msica. Desprs de la guerra, l'Associaci va quedar dissolta.

Vegeu tamb.
Orquestra Pau Casals;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402480" title="Hippocampus queenslandicus" nonfiltered="400" processed="397" dbindex="155402">

Hippocampus queenslandicus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Queensland (Austrlia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402481" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="401" processed="398" dbindex="155403">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1976 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 17 de juliol i l'1 d'agost de 1976 a la ciutat de Mont-real (Canad).

La Uni Sovitica aconsegu el major nombre d'ors (49) i de medalles en general (125). Bermudes i Tailndia aconseguiren en aquesta edici la seva primera medalla olmpica, sent en el cas de Bermudes la naci amb una poblaci ms reduda en aconseguir una medalla. Canad es convert en la primera naci amfitriona que no aconsegu cap medalla d'or en uns Jocs Olmpics d'estiu.

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Mont-real 1976;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402484" title="Hippocampus colemani" nonfiltered="402" processed="399" dbindex="155404">

Hippocampus colemani  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa Lord Howe.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402487" title="Hippocampus procerus" nonfiltered="403" processed="400" dbindex="155405">

Hippocampus procerus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Queensland (Austrlia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402489" title="Hippocampus comes" nonfiltered="404" processed="401" dbindex="155406">

Hippocampus comes  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Singapur, Malisia, Vietnam i les Filipines.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402490" title="Edifici del Banc d'Espanya" nonfiltered="405" processed="402" dbindex="155407">

La seu principal del Banc d'Espanya es troba a Madrid, amb faanes a la Plaa de Cibeles, el carrer d'Alcal i el passeig del Prado.

El Banc d'Espanya, com a instituci, va ser creat el 1856, com a fusi del Banc d'Isabel II amb el Banc de San Fernando, i la seva primera seu va ser l'edifici dels Cinc Gremis Majors, situat al carrer d'Atocha de la ciutat.

L'increment d'activitats va fer insuficient l'espai i el Consell director es va proposar la construcci d'una nova seu, gestionant la compra del Palau de Alcaices, propietat del duc de Sesto, i per l'adquisici va pagar el preu d'uns tres milions de pessetes.

Les obres del nou edifici es van fer seguint el projecte d'Eduardo Adaro i Severiano Daz de la Lastra, projecte amb el qual aquests arquitectes van guanyar la medalla d'or de l'Exposici Nacional de Belles Arts de 1884. Aquell mateix any, el 4 de juliol, es posava la primera pedra del Banc, en un acte solemne, amb la presncia de la seva majestat Alfons XII.

La planta es distribueix en crugies paral  leles a una srie de patis alineats amb els eixos del passeig del Prado i Alcal articulades pel tram diagonal del xamfr. Les faanes recullen un repertori decoratiu eclctic, encara que la sobrietat de scols i plantes baixes accentuen la idea de solidesa representativa que correspon a la instituci que acull. L'adequada gradaci de la mida d'obertures a les diferents plantes i la seva varietat compensen la marcada horitzontalitat del conjunt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402497" title="Hippocampus coronatus" nonfiltered="406" processed="403" dbindex="155409">

Hippocampus coronatus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Jap.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402499" title="Hippocampus multispinus" nonfiltered="407" processed="404" dbindex="155410">

Hippocampus multispinus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins al Territori del Nord) i al sud de Papua Nova Guinea.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402502" title="Convent de las Salesas Reales" nonfiltered="408" processed="405" dbindex="155412">
	
El Convent de la Visitaci de Nostra Senyora, anomenat Convent de las Salesas Reales, va ser un convent i una esglsia de Madrid, fundat el 1748, per la reinaBrbara de Braganza per col  legi i residncia de joves de la noblesa. Actualment compleix les funcions d'esglsia i parrquia i comparteix l'espai amb el Tribunal Suprem.
	
El convent va ser dissenyat pel francs Francois Carli, encara que a causa d'un viatge a Parma, va ser Francisco Moradillo qui el va portar a terme, modificant el projecte original en incloure dues torres de campanar.

La mort de la reina no va suposar un canvi per al convent, que va seguir comptant amb grans patrocinadors que l'embellir. Quan en 1870 les Saleses foren exclaustrats, el convent es va destinar a Palau de Justcia, encara que l'esglsia va continuar oberta al culte.
	
Al segle XX, el ja Palau de Justcia va patir dos grans incendis que van afectar a les antigues dependncies conventuals. La restauraci la va realitzar Joaqun Roji. Les escalinata que accedeix a la portada va ser realitzada en 1930 per Miguel Durn en obrir la nova carrer Barbara de Braganza. A l'interior de la mateixa es conserva el monument funerari de Ferran VI i Brbara de Braganza, que van ser enterrats all, encarregats per Carles III a Francesco Sabatini i l'escultor Francisco Gutirrez.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402512" title="Font de la Sardana" nonfiltered="409" processed="406" dbindex="155413">

La font de la sardana es troba als jardins del Retiro de Madrid. Els diumenges es reuneixen al voltant d'aquesta font persones catalans i amants de la cultura catalana per sentir, veure i ballar sardanes.

Va ser inaugurada el 26 d'abril de 1964 pel Cercle Catal de Madrid. El relleu mostra un grup de figures amb vestits tradicionals ballant una sardana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402514" title="Estadi Olmpic de Mont-real" nonfiltered="410" processed="407" dbindex="155414">


L'Estadi Olmpic de Mont-real (en francs: Stade Olympique de Montral, en angls: Montreal's Olympic Stadium) s un estadi localitzat a la ciutat de Mont-real, poblaci situada a la provncia de Quebec (Canad). Va ser construt per a ser l'escenari principal dels Jocs Olmpics d'estiu de 1976. 

Desprs de la celebraci dels Jocs Olmpics l'estadi es convert en seu de l'equip de beisbol Montreal Expos, per la seva marxa a Washington DC comport un cert aband esportiu. Actualment s'utilitza com a escenari d'esdeveniments musicals i celebra alguns partits dels Montreal Alouettes i de la Grey Cup (final de la lliga de futbol canadenc).

Histria.
Antecedents.
L'estadi va ser dissenyat per l'arquitecte francs Roger Taillibert com una installaci molt elaborada amb sostre retrctil, el qual seria obert i tancat per una enorme torre de 175 metres   l'estructura inclinada ms alta del mn, 6 metres major que el Monument a Washington (Washington DC), i el sis edifici ms alt de Mont-real. 

La piscina olmpica es localitza sota aquesta torre. Un veldrom olmpic (posteriorment convertit en el Jard Botnic de la ciutat) va ser installat a la base de la torre en un edifici de disseny similar al de la piscina. L'edifici va ser construt per a ser la seu principal per als Jocs Olmpics d'estiu de 1976, celebrant-se les cerimnies d'obertura i clausura, les finals d'atletisme i futbol, i alguns esdeveniments eqestres.

Construcci.
Mentre la construcci de l'estadi estava en procs, una vaga laboral va originar un gran retard en la construcci de la torre. El sostre va romandre emmagatzemat en un magatzem de Frana fins el 1982. No va ser fins el 1987, ms d'una dcada desprs dels Jocs Olmpics, que tant la torre com el sostre van ser completats, acabant oficialment la construcci de l'estadi com va ser dissenyat originalment. 

Inauguraci.
Els problemes van assolar l'estadi des del moment en que es va inaugurar per als Jocs Olmpics, quan noms estava construt a mig fer, el 17 de juliol de 1976.

Amb una capacitat de 58.500 espectadors en aquella poca, l'estadi no va ser completat a temps per als jocs a causa de les vagues realitzades pels treballadors de la construcci, deixant-lo sense torre i sostre per a la inauguraci i durant molts ms anys. Tant la torre com el sostre, fabricat amb ms de 5.575 m de kevlar, no van ser acabats abans d'una dcada, i no va ser possible replegar el sostre fins el 1988. Aquest sostre de 65 tones va resultar ser difcil de replegar, i no podia utilitzar-se en presncia de vents amb velocitats superiors a ms de 25 mph. 

Finanament.
 
A pesar d'algunes projeccions el 1970 en les quals es preveia que la construcci de l'estadi costaria noms C$134 milions, les vagues i retards durant la construcci van fer que augmentessin els costos. En el moment en que l'estadi va ser inaugurat, tot i la seva forma incompleta, el cost total havia ascendit a C$264 milions. 

El govern de Quebec va introduir un impost especial sobre el tabac al maig de 1976 per a ajudar a recuperar la inversi. L'acta d'aquest impost especial sobre el tabac estipulava que una vegada que s'hagus recuperat els diners invertits en l'estadi l'estadi retornaria a la propietat de la ciutat de Mont-real. 

Al desembre de 2006 el cost de l'estadi finalment va ser pagat en la seva totalitat. El desembors total (incloent reparacions, renovacions, construcci, interessos i inflaci) va ser del voltant de $C1500 milions .

Amb el seu historial de problemes financers l'estadi ha rebut, al llarg de la histria, el nom de The Big Owe ("El gran deute"), Uh-O o The Big Mistake ("El gran herror").

Problemes.
Encara que no va ser completat a temps per als Jocs Olmpics d'estiu de 1976, la construcci de la torre es va reprendre a la dcada del 1980. No obstant aix, durant aquest perode un gran incendi va danyar a la torre, i l'any 1986 una gran part d'aquesta va caure sobre el terreny de joc mentre se celebrava un partit de beisbol. 

El 1987 va concloure la installaci del sostre retrctil de kevlar, el que va posar final a les obres constructives a l'estadi desprs d'una dcada; no obstant aix, poc desprs que el sostre entr en funcionament es va esquinar en diverses ocasions a causa de les imperfeccions en el seu disseny. En els mesos segents va sofrir goteres durant les pluges, permetent que entrs l'aigua a l'estadi. 

 
Considerat una installaci dolenta per a la celebraci del beisbol, el 1991 fou remodelat i es retiraren 12.000 seients. El 8 de setembre d'aquell any unes bigues de suport es van partir i van causar que un bloc de 55 tones caigus sobre la part exterior de l'estadi. No hi va haver ferits, per els Montreal Expos van haver de traslladar els seus 13 ltims partits com a locals en altres installacions de fora de Mont-real. L'any 1992 es va decidir mantenir sempre tancat el sostre, i el maig de 1998 fou desmontat, convertint-lo en un estadi a l'aire lliure. Posteriorment s'install un sostre blau opac de C$26 milions que no era retrctil. 

Al gener de 1999 una porci de 350 m del sostre va trencar-se, fent caure una gran quantitat de gel i neu sobre uns treballadors que estaven participant en el Sal de l'autombil de la ciutat. El Sal de l'Autombil abandon per sempre ms l'Estadi Olmpic com a seu, i novament el sostre hagu de reparar-se installant una xarxa de canonades que fan circular aigua calenta sota el sostre per fondre la neu. Malgrat aquestes mesures correctores el sostre de l'estadi roman tancat durant l'hivern. 

A causa de el seu costs manteniment, els continus problemes estructurals i l'haver perdut la seva funci primria (sser un estadi d'una lliga professional de beisbol) els estudis del govern recentment s'han enfocat en la viabilitat de demolir l'estadi. S'estima que la demolici costaria uns $500 milions, a causa de la complexitat de l'estructura i la seva proximitat al tren subterrani. 

Referncies.


Enllaos externs.

 Parc Olmpic de Mont-real;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402524" title="Morto da Feltre" nonfiltered="411" processed="408" dbindex="155415">

Morto da Feltre va ser un pintor itali de l'Escola veneciana, actiu a les acaballes del segle XV i les primeries del segle XVI.

Sembla que el seu vertader nom era Pietro Luzzo, Pietro Luci  o Lorenzo Luzzo; tamb va ser conegut pel nom de Zarato o Zarotto, potser a causa del lloc de la seua mort o b perqu son pare, un cirurgi, va viure a Zara durant la infantesa del seus fills. El fet que fra anomenat "Morto" (mort), a causa del seu trist temperament, s un acpecte encara sota discussi.

Nascut a Feltre (provncia de Belluno), probablement degu estudiar pintura inicialment a Vencia i rodalia, en un primer moment com a ajudant de Pinturicchio. Segons Vasari, es va traslladar a curta edat a Roma, on va investigar l'art antic, especialment les restes subterrnies. Des d'ac va anar-se'n a Pozzuoli, on va fer pintures inspirades per les decoracions d'antigues criptes o grutes. L'imaginatiu estil arabesc que va crear a partir d'aquestes investigacions va rebre el nom de grotesc, del qual deriva el qualificatiu d's general. Cal dir que Morto no va ser el primer pintor del Renaixement itali a pintar arabescos, ja que aquest tipus d'art ja s'havia desenvolupat en els vessants pictric i escultric cap a la dcada del 1480,  per hi va contribuir de manera definitiva a la difusi per la Itlia meridional.

Les seues obres van ser molt ben rebudes a Roma. Posteriorment es va traslladar a Florncia, on va pintar alguns excellents grotescos al Palazzo Pubblico i va ensinistrar Andrea di Cosimo. En tornar a Vencia, al voltant de 1505, va ser ajudant de Giorgione en la pintura del Fondaco dei Tedeschi, i sembla que va restar amb ell fins l'any 1510. s possible que el 1515 Morto tornara a la seua nativa Feltre, llavors en unes terribles condicions de runa a causa de la guerra de l'any 1509. Hi va fer algunes obres, incloent-hi diversos frescos, dels quals s'han conservat parts, i que han arribat a considerar-se dignes d'haver estat executats per Rafael. Es troben a la loggia adjacent a l'esglsia de Sant Esteve. Pogu haver conegut a Giovanni da Udine.

Al voltant dels seus quaranta-cinc anys, Morto, inquiet i insatisfet, va abandonar la pintura i va ingressar en l'exrcit al servei de la Repblica de Vencia. Va ser fet capit de dos-cents homes; i lluitant valerosament es diu que va morir a Zara, Dalmcia, l'any 1519. Aquesta histria, i especialment la data, s qestionable: hi ha raons per a pensar que Morto va pintar fins l'any 1522.  Andrea Feltrini va ser el seu ajudant i pupil com a pintor decoratiu.

Va ser biografiat per Giorgio Vasari en les seues Vite o biografies d'artistes.

Bibliografia.
;
;

Referncies i notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402528" title="Alain Krivine" nonfiltered="412" processed="409" dbindex="155416">

Alain Krivine (Pars, 10 de juliol de 1941) s un poltic francs.

 Biografia .

Prov d'una famlia jueva que va emigrar d'Ucrana a Frana a finals del segle XIX, durant els pogromos. El seu pare s un dentista. Durant l'ocupaci, sent molt joven, va d haber estar ocultat pels seus pares a Pars FERE, en l'Aisne.

Es va casar el 1962 Michle Martinet, professora, filla de Gilles Martinet, periodista i ex diputat socialista al Parlament que va ser un dels fundadors de la PSU i ambaixador a Roma. Ell s un cos del conductor Emmanuel Krivine.

Estudiant a l'escola secundria aleshores un estudiant de la Facultat de Lletres de Pars, es va comprometre el 1956 a la Joventut Comunista (organitzaci juvenil CPF). Posteriorment, va continuar els estudis en histria junt a l activista de la Uni d'Estudiants Comunistes (CUE), i va obtenir un Mster d'Histria. Es converteix en professor d'histria a l'escola secundria Voltaire, i sub-editor d'Hachette en dos anys (1966-1968).

Elegit a la direcci de CUE el 1958, va ser membre de les xarxes de suport a Front d'Alliberament Nacional (FLN) d'Algria durant la guerra. Es va incorporar al moviment clandest i trotskistes de la Quarta Internacional, Alain Krivine, per tant, est exclosa de l'Partit Comunista francs el gener de 1966 per la seva oposici a l'estalinisme inherents a la trotskisme.

L'abril de 1966, va fundar la Joventut Comunista Revolucionaria, les activitats s'adrecen als comits contra la guerra de Vietnam, en l'organitzaci i la participaci en el moviment de protesta de maig del 68. La JCR es va dissoldre el juny de 1968 per decret del govern per les seves activitats i Alain Krivine va ser detingut i empresonat el 10 de juliol.

s posat en llibertat a la tardor i participa en la creaci, l'abril de 1969, la Lliga Comunista. A continuaci, va realitzar el seu servei militar a Verdun com 2a classe al 150 Regiment d'Infanteria, va ser durant el servei militar aquest ser candidat per a les eleccions presidencials de 1969 (240 000 vots o 1,1%). Tornar a Pars on es va convertir en un periodista d'Rouge en 1970.

La Lliga Comunista (LC) s dissolt pel Govern francs el juny de 1973 a causa de la violncia entre els seus militants i membres de l'extrema dreta nou ordre. Aix requereix la dissoluci de la LC militants a romandre clandest durant dos mesos sota el nom de Front Revolucionari Comunista. Alain Krivine A continuaci, de nou en les eleccions presidencials el 1974 on es recull una puntuaci va disminuir significativament (94 000 vots o 0,4%), darrere de Arlette Laguiller (600 000 vots). La Lliga Comunista Revolucionria (LCR) es va establir formalment poc desprs d'Alain Krivine i s un membre de la seva oficina poltica fins 2006.

Juntament amb Olivier Besancenot i Roseline Vachetta, segueix sent (malgrat la seva dimissi dels crrecs poltics, desprs d'haver retirat) un dels tres portaveu de la LCR. Tamb t un paper important en el lideratge de la Quarta Internacional (SU) i participa activament en la creaci d'un "Nou partit anticapitalista" en 2008.

 Trajectria .

1955, s unix a les Joventuts Comunistes del PCF.
1958-1965, membre del Comit Nacional de la Uni d Estudiants Comunistes de Frana i secretari de la Sorbona.
1966, s excls del Partit Comunista Francs al negar-se a recolzar la candidatura de Franois Mitterrand, i en general per les seues posicions trotskistes.
1965, participa en la creaci de la Joventut Comunista Revolutconaria, dissolta pel govern en 1968.
1969, al mateix temps que du a terme el seu servici militar s candidat a les eleccions presidencials. Participa en la creaci de la Lliga Comunista, que el govern dissoldr en 1973.
1974, membre del bur poltic de la Lliga Comunista Revolucionria, membre del comit executiu internacional de la IV Internacional. Candidat a les eleccions presidencials. amb eixe motiu funda el Front Comunista Revolucionari.
1999 - 2004, eurodiputat, triat en la llista EL - LCR.
2006, dimitix del bur poltic de la LCR.

 Eleccions presidencials .

1969, candidat de la Lliga Comunista, obt 239.106 vots (1,06 % dels vots, 7m i ltim).
1974, candidat del Front Comunista Revolucionari, obt 93.990 vots (0,37 % dels vots, 9 de 12 candidats).
1981, candidat de la Lliga Comunista Revolucionria, per no aconseguix obtindre les 500 firmes.

 Obres .

1969, La Farce lectorale.
1974, Questions sud la rvolution.
2003, Sud li pont. Souvenirs d'un ouvrier trotskiste bret.
2006, Ca et passera avec l'ge-;

 Enllaos externs .

 Biografa en la sede del Parlamento Europeo (as como su actividad como parlamentario);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402529" title="Hippocampus montebelloensis" nonfiltered="413" processed="410" dbindex="155417">

Hippocampus montebelloensis  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia Occidental.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402532" title="Hippocampus denise" nonfiltered="414" processed="411" dbindex="155418">

Hippocampus denise  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Vanuatu i Palau.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402533" title="Televisi educativa" nonfiltered="415" processed="412" dbindex="155419">
La televisi educativa s un tipus de visions dins de la programaci general televisiva, que pel seu contingut presenta possibilitats d'aplicaci educativa i cultural, en les diferents modalitats de producci dels materials. 

Contempla continguts d'inters formatiu i/o educatiu (temes de salut, trnsit, economia, biologia, idiomes...) per que per algun motiu no formen part del currculum escolar, i que interessen la totalitat de la poblaci. La televisi educativa tracta de incidir sobre la formaci dels receptors, modificant-ne els coneixements, conductes i actituds, influint educativament sobre ells. La definici dels objectius no sorgeix de plantejaments estrictament pedaggics, per a no significa que no siguen assumibles per l'ortodxia educativa. Els criteris ms generalitzats del que ha de ser una televisi educativa sn:
 Predomini del disseny didctic sobre la televisi;
 Seqenciaci flexible ;
 L'existncia de materials i mitjans complementaris que permeten a l'alumne un seguiment de l'emissi;
 Difusi prvia de la temtica i contingut a emetre;
 Que es dirigeixi a un pblic concret i predefinit;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402538" title="Batalla d'Ourique" nonfiltered="416" processed="413" dbindex="155420">





La batalla d'Ourique va enfrontar les forces del prncep portugus Alfonso Henriques contra els almorvits dirigits per Al ibn Yssuf. No hi ha cap certesa sobre la seva ubicaci exacta, probablement fou a les afores de la ciutat d'Ourique.

Antecedents.

Alfonso Henriques, nascut el 1109 fou nomenat comte de Portugal el 1112, a la mort del seu pare Enric de Borgonya, sota la regncia de la seva mare Teresa de Lle. El 1120, el jove prncep va prendre el costat de Paio Soares da Maia, l'arquebisbe de Braga, un enemic poltic de la seva mare, i tots dos van ser desterrats, passant anys fora del seu propi comtat, sota la vigilncia del bisbe. En fer catorze anys el 1122 es va ordenar cavaller pel seu propi comtat a la Catedral de Zamora, va organitzar un exrcit, i va disposar-se a prendre el control de les seves terres. 

Prop de Guimares va derrotar el 1128 les tropes de Fernando Prez de Traba a la Batalla de Sao Mamede en la que Teresa i Fernando foren capturats i desterrats, impossibilitant aix la incorporaci de Portugal al Regne de Galcia i escoltant les demandes d'independncia de la poblaci del comtat, l'esglsia i nobles, el 6 d'abril de 1129 dict l'acte en el qual es va proclamar a si mateix Prncep de Portugal, i es va dedicar a afrontar el persistent problema dels moros al sud, i aquestos, com sovint veien entrar en la seva terra als cristians van presentar batalla.
 
La batalla.
Al ibn Yssuf va anar a l'encontre dels portuguesos amb els emirs de Badajoz, Beja, vora, Santarm i Sevilla acompanyats dels seus exrcits, i que incloien dones amazones entre la seva cavalleria, unes forces en total molt superiors en nombre als portuguesos, fins que el 26 de juliol de 1139 van envoltar el campament cristi, que es trobava sobre un promontori. Quan va comenar l'atac, alguns escollits soldats cristians es van vestir de sarrans, dividint als atacants i finalment expulsant-los, fent una carnisseria. La resta de l'exrcit cristi va passar a l'atac i els musulmans van fugir.

Conseqencies.



Alfonso Henriques va ser proclamat per unanimitat Rei de Portugal pels seus soldats, coronat amb la corona del bisbe de Braga, deixant de ser vassall del comtat de Castella-Lle. En commemoraci de la batalla, l'escut d'armes portugus du cinc petits escuts en representaci dels cinc reis moros derrotats.

Desprs de la victria a Ourique va imposar tributs als vens musulmans i finalment, durant la Segona Croada la conquereix Santarm i Lisboa el 1147, duent la frontera ms enll del Tajo, i annexant Beja el 1162 i vora el 1165.

La Baslica Real de Nossa Senhora da Conceiao de Castro Verde t les parets recubierts de rajoles que narren la batalla. 

Anys ms tard, van sorgir la idea d'una miraculosa intervenci en la batalla per Sant Jaume en favor dels portuguesos, per tamb ha estat atorgada la intervenci a Sant Jordi, i a Jesucrist.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402539" title="Teodoric IV" nonfiltered="417" processed="414" dbindex="155421">

Teodoric IV (?   737) va ser rei dels francs des de l'any 721 fins a la seva mort. 

Fill de Dagobert III, els seus drets dinstics van ser ignorats a la mort del seu pare el 715. Teodoric va ser tancat al monastir de Chelles d'on no sortiria fins el 721, quan havent mort Khilderic II sense deixar hereus, el majordom de palau Carles Martell el va fer pujar al tron del regne dels francs.

El poder real, per, va continuar trobant-se en mans del Carles Martell. Desprs de dcades de "reis mandrosos" el prestigi de la dinastia merovngia havia caigut tant que els reis no eren ms que una figura tradicional. 

A la mort de Teodoric IV Carles Martell va considerar que el seu poder personal ja estava prou consolidat i ni tant sols li calia un rei per justificar-se. A partir d'aleshores s'inici un perode d'interregne en que Carles govern amb el ttol de princeps o subregulus.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402541" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="418" processed="415" dbindex="155422">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 37 proves atltiques, 23 en categoria masculina i 14 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Mont-real entre els dies 23 i 31 de juliol de 1976.

Participaren un total de 1.006 atletes, entre ells 703 homes i 303 dones, de 79 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1976;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402546" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="419" processed="416" dbindex="155423">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitzaren 11 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme entre els dies 18 i 31 de juliol de 1976.

En la competici de boxa participaren un total de 266 boxadors de 54 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1976;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402550" title="Antoni Escuriet" nonfiltered="420" processed="417" dbindex="155424">

Antoni Escuriet (Valncia, 7 de maig de 1904) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1930 i 1942. Va ser el primer ciclista espanyol en aconseguir una victria d'etapa a la  Volta ciclista a Espanya en vncer a la segona etapa de la primera edici, disputada el 1935. El 1941 en guanyaria una altra. 

Palmars.
1933;
 1r a la Volta a Llevant;
 1r a la Volta a Guipscoa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Pontevedra;
1934;
 1r a la Vuelta a Castilla;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1935;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 1r a la Volta a laba;
1936;
 1r al G.P. Pascuas;
1939;
 1r a la Barcelona   Madrid;
 Vencedor d'una etapa a la Madrid   Lisboa ;
1941;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1936. 5 de la classificaci general ;
1941. 5 de la classificaci general . Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa d'Antoni Escuriet a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402552" title="Joan Gimeno" nonfiltered="421" processed="418" dbindex="155425">

Joan Gimeno (Barcelona, 20 de maig de 1913   Barcelona, 5 de maig de 1998) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1934 i 1948. Les seves principals victries foren el Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta de 1945 i una etapa de la Volta a Espanya del mateix any. 

Palmars.
1939;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
1940;
 Vencedor d'una etapa del Circuit del Nord;
1941;
 Vencedor d'una etapa del Circuit del Nord;
1945;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 13 de la classificaci general;
1941. Abandona;
1942. 4t de la classificaci general;
1945. 3r de la classificaci generla. Vencedor d'una etapa;
1948. 13 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1937. Abandona (9a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Joan Gimeno a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402555" title="Bernat Cap Plomer" nonfiltered="422" processed="419" dbindex="155426">

Bernat Cap Plomer (Muro, 20 d'octubre de 1919   Muro, 11 de febrer de 2000) va ser un ciclista mallorqu que fou professional entre 1945 i 1954. Els seus principals xits esportius els aconsegu a la Volta a Espanya, on guany dues etapes en l'edici de 1950. Tamb aconsegu el campionat d'Espanya de ciclisme en ruta de 1947. 

Palmars.
1945;
 Vencedor d'una etapa al Circuit del Nord;
1946;
 1r a la Volta a Burgos i vencedor d'una etapa;
 1r de la Volta a Mallorca;
1947;
 Campi d'Espanya ;
 1r de la Volta a Mallorca;
 1r al Circuit del Sardinero;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Marca;
1948;
 1r de la Volta a Tarragona i vencedor d'una etapa;
1949;
 1r del Gran Premi Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1950;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
1951;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1945. 8 de la classificaci general;
1948. 3r de la classificaci general;
1950. 7 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (1a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Bernat Cap a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402558" title="Moussu T e lei Jovents" nonfiltered="423" processed="420" dbindex="155427">
Moussu T e lei Jovents s un grup de msica basat a Marsella, La Ciotat i Recife al Brasil. Composat per Tatou (cantant del grup Massilia Sound System), Blu (guitarrista tamb de Massilia i Oai Star), Jamilson (percussionista brasiler) i Fred (bateria). El grup s inspira en la Marsella dels anys vint i trenta reivindicant el melting-pot que hi regnava. Diverses influncies es troben dins la seva msica anant del blues fins la msica brasilera, passant per les operetes de Vincent Scotto o les canons de Victor Glu. Canten en occit i francs.

El 2007 van treure el seu tercer disc Invent  La Ciotat, un doble disc amb un CD composat d'un best of del grup i d'un DVD amb un  reportatge, clips i extractes de concerts. Aquell mateix any el grup va participar en la banda sonora de la pellcula Tous  l'Ouest amb la can A La Ciotat.

El darrer lbum de Moussu T, Home Sweet Home, va sortir al mercat el 16 d'octubre del 2008. 

 Discografia .
 2005: Mademoiselle Marseille (Harmonia Mundi);
 2006: Forever Polida (Harmonia Mundi);
 2007: Invent  La Ciotat (Harmonia Mundi);
 2008: Home Sweet Home (Harmonia Mundi);

 Enllaos externs .
 Lloc oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402559" title="Parc Cientfic i Tecnolgic Agroalimentari de Lleida" nonfiltered="424" processed="421" dbindex="155428">


El Parc Cientfic i Tecnolgic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL) s un complex ubicat al tur de Gardeny de la ciutat de Lleida que acull diverses empreses i institucions relacionades principalment amb la tecnologia, la recerca i el desenvolupament cientfic. El parc s promogut per l'Ajuntament i la Universitat de Lleida amb la intenci que esdevingui un referent dins del camp de la indstria agroalimentria. 

A l'actualitat el PCiTAl acull una trentena d'empreses i 550 treballadors.  

Referncies.

Enllaos externs.
Web oficial del PCiTAL;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402564" title="If I Were a Boy" nonfiltered="425" processed="422" dbindex="155429">

"If I Were a Boy" s una can de R&B de la cantant estatunidenca Beyonc. Escrita per Toby Gad i BC Jean, Gad tamb es va encarregar de la producci i la prpia Beyonc pel seu tercer lbum d'estudi en solitari, I Am... Sasha Fierce. El seu llanament es va produir el 8 d'octubre de 2008 a les emissores de rdio dels Estats Units juntament amb la can "Single Ladies (Put a Ring on It)".


 Informaci .

El videoclip, dirigit per Jake Nava i filmat en blanc i negre, narra les vivncies d'una parella en un dia ordinari amb la sorpresa que al final del vdeo es revela que els rols han estat canviats. Comena amb el marit de la Beyonc preparant-li l'esmorzar abans d'anar a treballar a comissaria. El seu company s un noi jove i atractiu amb el qual t molt bona relaci i es veu com s'hi sent atret. El seu marit compra unes arracades per regalar-li i la truca per quedar, per ella l'ignora per anar al bar amb els seus companys. A la nit, se'n van a una festa i ella comena a ballar amb el seu company de feina molt ntimament. Quan arriben a casa comencen a discutir i llavors es revela l'intercanvi de rols, de manera que realment s el seu marit que s agent de policia.



 Enllaos externs .
 Lloc oficial de Beyonc;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402565" title="Mustafa Khalil" nonfiltered="426" processed="423" dbindex="155430">


Mustafa Khalil (en rab:           ) (Governaci d'Al-Qalyubiyah, 1920 - El Caire, 2008) fou un poltic egipci, que govern com Primer Ministre d'Egipte des del 2 d'octubre de 1978 fins el 15 de maig de 1980. Khalil tamb ostent el crrec de Ministre d'Afers Exteriors d'Egipte des de l'any 1979 fins el 1980. Per all pel que se'l coneix ms, s per haver ajudat a les negociacions de pau de 1979, entre Egipte i Israel, que es materialitzaren en els acords de Camp David.

Mustafa Khalil acompany el President egipci Anwar el-Sadat en l'histric primer viatge el novembre de 1977 a Jerusalem (Israel) per entrevistar-se amb el Primer Ministre d'Israel Menachem Begin. Alhora, Khalil fou el secretari general de la Uni Socialista rab. La visita de Sadat i Khalil aplan el cam de les negociacions del President dels Estats Units Jimmy Carter, qui actu com a intermediari en els acords de Camp David. L'antic secretari general de Nacions Unides, Boutros Boutros-Ghali, qui actu en el moment del viatge a Israel com a Ministre d'Afers Exteriors, afirm sobre l'important rol que desenvolup Khalil en les negociacions de pau, "contribuint al servei del pas per ms de 50 anys i prenent part en l'assumpci de la pau, aix com construint les bases del desenvolupament". Boutros-Ghali tamb explic que "continuaren treballant conjuntament en les negociacions fins arribar al tractat de pau entre Egipte i Israel que propuls el procs de pau a la regi".

En els darrers anys, va presidir el Partit Nacional Democrtic, que fou el partit governant d'Egipte durant la resta de la seva vida. Deix el crrec de president del partit el novembre de 2007.

Khalil va morir en un hospital de la ciutat d'El Caire el 7 de juny de 2008, a l'edat de 88 anys. Segons MENA, l'agncia estatal de notcies d'Egipte, Khalil fou tractat a l'hospital d'una malaltia sense especificar. Deix enrere la seva dona Nehal, el seu fill Hisham i la seva filla Zeinab. El president egipci Hosni Mubarak assist al funeral que se celebr el 9 de juny de 2008.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402566" title="Artemio Franchi (desambiguaci)" nonfiltered="427" processed="424" dbindex="155431">

Artemio Franchi, dirigent esportiu itali.
Estadi Artemio Franchi, camp de futbol de la ciutat de Florncia.
Estadi Artemio Franchi (Siena), camp de futbol de la ciutat de Siena.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402567" title="Henri Delaunay" nonfiltered="428" processed="425" dbindex="155432">
Henri Delaunay (15 de juny de 1883   9 de novembre de 1955) fou un dirigent futbolstic francs.

Desprs de jugar al futbol a l'equip parisenc del toile des Deux Lacs, esdevingu rbitre. Es retir desprs d'un incident durant un partit entre AF Garenne-Doves i ES Benevolence, quan s'empass el xiulet i es trenc dues dents d'un fort cop de pilota a la seva cara.

Inici la seva carrera com a dirigent esportiu el 1906 quan esdevingu president de l'toile des Deux Lacs, i desprs secretari general del Comit franais interfdral (CFI), antecessor de la Federaci Francesa de Futbol. Quan la CFI esdevingu Federaci Francesa de Futbol el 1919, ell romangu al crrec.

Fou membre de la FIFA entre 1924 i 1928. Al costat de Jules Rimet, fou un dels impulsors de la Copa del Mn de Futbol. Tamb propos la creaci d'una Copa d'Europa de futbol ja als anys 20.

Fou el mxim responsable de la creaci del Campionat d'Europa de futbol, competici que ja propos el 1927, tot i que el primer campionat no es disput fins el 1960.

Fou secretari general de la UEFA des de la seva creaci el 15 de juny de 1954 fins el dia de la seva mort. Quan mor el 1955 fou succet pel seu fill Pierre Delaunay.

Enllaos externs.
Article;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402568" title="Pierre Delaunay" nonfiltered="429" processed="426" dbindex="155433">
Pierre Delaunay fou un dirigent futbolstic francs.

Fou el segon Secretari General de la UEFA. Succe el seu pare Henri Delaunay en el crrec, interinament des de la mort del seu pare el on 9 de novembre de 1955 i oficialment des del 8 de juny de 1956.

Enllaos externs.
Web de la UEFA;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402569" title="Jules Rimet" nonfiltered="430" processed="427" dbindex="155434">
Jules Rimet (14 d'octubre 1873   16 d'octubre 1956) fou un dirigent futbolstic francs.

Rimet va nixer a Theuley-les-Lavoncourt, Frana. Fou president de la Federaci Francesa de Futbol entre 1919 i 1945 i de la FIFA entre 1921 i 1954. Actualment (2008) s el president de la FIFA que ms temps ha estat en el crrec, amb un total de 33 anys.

Fou per iniciativa de Rimet que es celebr la primera edici de la Copa del Mn de Futbol el 1930. El trofeu que es concedia al vencedor fou anomenat Trofeu Jules Rimet en el seu honor.

Tamb fou fundador d'un dels clubs francesos ms antics, el Red Star Saint-Ouen.

Va morir a Suresnes, Frana el 1956. L'any 2004 fou fet membre de l'Orde de Mrit de la FIFA pstumament.

 Enllaos externs .
 Tomba de Jules Rimet;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402570" title="Els Pastorets" nonfiltered="431" processed="428" dbindex="155435">
Els Pastorets  s una representaci teatral tpica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement de Jess, la lluita del b i del mal entre ngels i dimonis, i diverses histries i dilegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

Els orgens del gnere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. L officium pastorum  (l adoraci dels pastors) s el punt de partida d antigues celebracions que els fidels interpretaven durant la nit de Nadal en les esglsies al reds de la missa del gall.. Els textos ms antics en catal d'aquest tipus de teatre daten del segle XV, per ser a cavall dels segle XIX i XX quan apareixeran els primers textos dels Pastorets. El primer ser Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist  de Miquel Saurina  (publicat l any 1887) i posteriorment El bressol de Jess o En Garrofa i en Pallanga de Federic Soler  Pitarra   (publicat l any 1901). Des d aleshores han sigut nombrosos els autors que han escrit la seva prpia versi dels Pastorets com tamb sn nombrosos els pobles i ciutats que els representen. La majoria de les representacions d Els Pastorets sn a crrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres. 

Algunes versions d'"Els Pastorets".

Los Pastorets de Betlem, o sia, lo naixement de Nostre Senyor Jesucrist  de Miquel Saurina (1887);
El Bressol de Jess o en Garrofa i en Pallanga (drama sacre en cinc actes) de Frederic Soler "Pitarra" (1901);
L'Estel de Natzaret (drama lric en un prleg i tres actes), de Ramon Pmies (1907);
Els Pastorets o l Adveniment de l Infant Jess de Josep Maria Folch i Torres (1916);
La flor de Nadal de Francesc d Asss Picas;

Vegeu tamb.
Els Pastorets de l'Ametlla de Merola;
Pastorets de Molins de Rei;

Referncies.


Enllaos externs.
Els pastorets en el web festes.org;
Coordinadora de Pastorets de Catalunya;
Article a Vilaweb;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402584" title="Pau Audouard i Deglaire" nonfiltered="432" processed="429" dbindex="155436">

Pau Audouard i Deglaire (l'Havana, 1856   Barcelona, 1919), fou un fotgraf i retratista que desenvolup la seva activitat a Barcelona. Va ser nomenat fotgraf oficial de l'Exposici Universal de 1888, fet que li donaria fama i el convertiria en el retratista de moda entre la burgesia barcelonina.

Fill de fotgraf, va estudiar pintura i amb vint anys es va traslladar a Barcelona on va obrir un estudi a la Rambla dedicat al retrat. 

Entre 1879 i 1894 va ser membre de la Socit franaise de photographie 


El 1887 va ser nomenat  fotgraf oficial  de l Exposici Universal de 1888. La seva missi era captar la vessant arquitectnica i organitzativa de l esdeveniment. Tamb tenia l'exclusiva de "vendre reproduccions", cosa que feia mitjanant un dispensador automtic que funcionava amb monedes. D altra banda, el fotgraf Antoni Esplugas tenia l exclusiva de fotografiar persones i grups de visitants. Arrel d aquest treball, va fer una srie d imatges del port de Barcelona i les que es consideren les primeres fotos aries, fetes des del globus captiu que hi havia installat al recinte. 


En acabar l'exposici, Pau Audouard compatibilitz l'activitat retratista amb la fotografia d'infraestructures com, per exemple, una srie de 46 fotografies que va realitzar del ferrocarril de La Zaida-Reus, encarregades per la companyia MZA el 1890. 

Audouard va rebre premis de l'Exposici Universal de 1888, per la seva obra durant aquest esdeveniment, Real Sociedad Econmica Aragonesa el 1886 i otro de Pars de 1889. 

Les galeries fotogrfiques.

El 1886 s obre la nova galeria fotogrfica del carrer Corts 273-275 , un edifici de planta baixa de nova construcci, obra de Josep Amargs i Juan Larrau. El projecte s havia iniciat el 5 d'agost de 1885 quan Pau Audouard, en representaci de  Audouard i Cia  havia demanat perms d obres a l ajuntament. Era un edifici funcional amb vestbul, sala d espera, despatx, sala de revelar i sala de retratar amb un lavabo i un tocador, pea fonamental en els estudis de categoria. El 4 de desembre de 1894 amplien l espai amb un cobert segons projecte de J. Gili Moncunill . 

Els retratistes de l poca es comencen a installar a la zona de passeig de Grcia. s el cas d Antoni Esplugas que va desplaar el seu taller des de la plaa del Teatre al passeig de Grcia 25, a sobre del caf Alhambra, el 1893 .


El 6 de juliol de 1905, Pau Audouard inaugura el seu nou estudi a la planta baixa de la casa Lle Morera. Deixa l'estudi del carrer Corts que es enderrocat aquell mateix any. Audouard, artista de referncia entre la burgesia, va escollir un dels locals de moda i el va decorar a tot luxe. La decoraci va correr a crrec del propi arquitecte de la Lle Morera, Llus Domnech i Montaner, qui va incorporar als millors artesans: Adri Gual, qui va fer l entrada, el projecte dels aparadors i dos tapissos de brillants colors i gran efecte ornamental; l escultor Alfons Juyol, l ebenista Joan Busquets i Jan (1874-1949), el lampista Riera; la pintura decorativa de Vilar; Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914) i  Buxeres y Codorniu  varen fer els vitralls, i Gaspar Homar (1870-1953) va fer  els treballs de marqueteria. . 
A ms dels aspectes estetics, la nova galeria comptava amb la novetat tecnolgica de la illuminaci artificial, cosa que permetia ubicar-la en una planta baixa -per a ms comoditat dels clients- i no al terrat com acostumaven a estar els estudis per aprofitar la llum natural.
Per tot plegat, Audouard va rebre aquell any un accsit del concurs anual d'edificis artstics, en l'apartat de comeros.

El 1915, per raons desconegudes, deixa l'estudi per passar a ser el director artstic de la galeria fotogrfica dels magatzems "el Siglo", a on el seu treball estar marcat per una forta convencionalitat.

El fotgraf.
Audouard viu una poca de canvis, de grans avenos tecnolgics: l'autombil, l'electricitat, el telfon; i de canvis urbanstics. Audouard ho viu i ho incorpora quan al seu estudi de la Lle Morera fa servir per primer cop la llum artificial. Els artstes modernistes, emulant els avenos europeus, impulsaven el canvi que permets abandonar la inrcia que la restauraci i la crisi de Cuba supossaven a la societat espanyola de finals del segle XIX. Audouard s un d'aquests artstes apasionat del seu art que lluita per fer-se un espai econmic i social mentre intenta educar una burgesia provinciana. 

Per a Audouard, el retrat fou el seu modus vivendi, i venia obligat a seguir els cnons
establerts. Cal tenir present la component narcisista dels retratats i l'inters d'aquests en sortir b, per sobra de tenir un reflex de la seva personalitat. Aix, el marge de llibertat del fotgraf era mnim . El propi fotgraf transmet la seva opini mitjanant un artcle a la revista Graphos ilustrado:
.



Fotografia de teatre.
Audouard mantenia una bona relaci amb el dramaturg i empresari teatral Adri Gual.

Fruit d'aquesta relaci, Audouard va participar com a "comparsa" el 10 de mar de 1903 a la representaci d'dip Rei de Sfocles, que Gual va dirigir al teatre Novedades. En aquesta obra varen participar ms de cent afeccionats amics de Gual i noms un professional, Enric Gimenez i Lloberas. Tamb hi eren Eugeni d'Ors, l'humorista Ramn Ravents, el poeta Xavier Viura i Rius, l'ebenista Llus Reig i Bonet i Llus Puiggar i Pastor que ms tard esdevindria actor, per que aleshores era passant de notari. 

Involucrat amb l'ambient artstic, el 1908 Audouard va ser el fotgraf oficial de la "Nova Empresa de Teatre Catal" creada per Gual. Els artistes eren fotografiats a l'estudi de la Lle Morera, creant una ambientaci no sempre adient amb l'obra i un xic artificial i freda. A partir de la temporada 1910, Gual deixa la direcci de la companyia i Pau Audouard perd l'exclusiva i noms podia fotografiar els artstes de les obres de Gual i, a ms, havent-se de desplaar ell al teatre. Audouard no intenta reflectir l'escenificaci teatral ni les qualitats de l'artista, sin els valors fonamentals que representa el personatge com la feminitat, l'amor etern, la fidelitat, etc.. 
A vegades, aquestes fotografies eran esttiques i distants, imatges del mon del teatre, actors i actrius, principalment catalans de principis de segle XX . 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402587" title="Tractat de Lanhoso" nonfiltered="433" processed="430" dbindex="155437">
El Tractat de Lanhoso fou una pau signat el 1121 entre el Comtat de Portugal amb Castella grcies a l'ajuda dels arquebisbes de Santiago de Compostella i Braga, per la qual el comtat de Portugal esdevenia altre cop vassall de Castella i Lle.

El 1112, a la mort d'Enric de Borgonya, Teresa fou nomenada comtessa i regent del seu fill, el futur Alfons I de Portugal, el qual era molt jove. Teresa, en un esfor per ampliar els dominis del comtat de Portugal, lluitant contra la seva prpia germana Urraca de Castella el 1116 i el 1120. El 1121 fou assetjada a Lanhoso i hagu de negociar una pau amb Castella grcies a l'ajuda de l'arquebisbe de Santiago de Compostella i Paio Soares da Maia, l'arquebisbe de Braga, per la qual el comtat de Portugal esdevenia altre cop vassall del Castella i LLe.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402588" title="svr" nonfiltered="434" processed="431" dbindex="155438">
svr s un petit grup d'illes, pertanyents a Noruega, situades al Cercle polar rtic. Pertanyen al municipi de Dnna (comtat de Nordland) i ocupen una superfcie de 6.549 hectrees. L'arxiplag est dotat d'un far des del 1876.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402589" title="Josep Vidal i Porcar" nonfiltered="435" processed="432" dbindex="155439">

Josep Vidal i Porcar (Martorell, 2 de febrer de 1920 - Madrid, 15 de juny de 1992) va ser un ciclista catal que va crrer entre 1945 i 1953.  El seu principal xit fou una victria d'etapa a la  Volta a Catalunya de 1952.

Palmars.
1950;
 3r al Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta;
1952;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 74 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. 67 de la classificaci general;

Enlaos externs.
Fitxa de Josep Vidal i Porcar a www.sitiodeciclismo.net;
Fitxa de Josep Vidal i Porcar a www.museociclismo.it;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402592" title="Lipsanoteca" nonfiltered="436" processed="433" dbindex="155440">
Lipsanoteca s el nom que es coneix a un recipient amb tapa utilitzat per a contenir petites relquies durant el perode romnic. Solen estar tallades en fusta. 

Presenten diferents estructures: 
Ovoide, amb cares tornejades i secci cilndrica, tapa cnica i nansa tornejada ;
Rectangular, amb tapa corredissa o de punta ;
Cilndrica, amb tapa de punta. ;

La decoraci presenta faixes horitzontals policromades, amb motius geomtrics o aturics (dissenys vegetals) i fins i tot inscripcions incises en carcters cfics. El MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) conserva una interessant collecci d'aquestes peces, procedents de diverses esglsies i monestirs romnics. El Museu d'Art de Girona conserva la Lipsanoteca de Bestrac, del segle XII.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402594" title="Sebasti Masdeu i Menasanch" nonfiltered="437" processed="434" dbindex="155441">

Sebasti Masdeu i Menasanch (Tarragona, ? - 5 de gener de 1964) va ser un ciclista catal de primers dels segle XX. Fou el primer vencedor de la Volta a Catalunya a banda de ser un dels impulsors d'aquest esport a les terres catalanes. El 1908 va prendre part en la primera edici de la Volta a Tarragona, en qu finaltiz en sisena posici.

Un cop retirat de la vida professional continu lligat al mn del ciclisme, dirigint la Volta a Catalunya a partir de 1939. El 1970 se li va efectuar un homenatge pstum.

Palmars.
1908;
 6 a la Volta a Tarragona;
1911;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
 3r al Campionat d'Espanya;

Referncies.


Enllaos externs.
Fitxa de Sebasti Masdeu a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402609" title="Luca Giordano" nonfiltered="438" processed="435" dbindex="155442">
 
Luca Giordano (Npols, 18 d'octubre de 1634 - 12 de gener de 1705). Pintor barroc itali. A Espanya va ser tamb conegut com Lucas Jordn, per la castellanitzaci del nom. 

Vida i obra. 
Aprenentatge.
Fill d'un modest pintor, l'amistat amb Jos de Ribera marcaria la seva vida. Luca va comenar a primerenca edat a treballar amb Ribera en el seu taller de Npols, i a causa de la gran influncia de l'artista espanyol i als nombrosos viatges que va realitzar per Roma, Vencia i altres ciutats, a la recerca d'un major coneixement de les diferents tcniques de l'poca, es converteix en un dels millors artistes del barroc. 

Va ser ajudant de Pietro da Cortona a Roma, aprofundint en els aspectes decoratius. s singularment fams per la seva rapidssima producci i la seva versatilitat; efectuar imitacions a la manera de Rafael, Tiziano i Rubens. La seva activitat, bastant prolfica, i la seva velocitat al pintar es reflecteixen en el seu sobrenom Lucca F-presto. 

Reconeixement.
 
Als vint anys realitza una srie de teles per a la Baslica de Sant Pietro Ad Aram (Npols) en els quals plasma el seu mestratge i tamb la influncia de Ribera. A partir d'aquests anys, el seu prestigi creix i rep encrrecs d'importncia per a diverses esglsies italianes i fins i tot espanyoles. 

Giordano va adquirir un estil que fusionava el Veneci i el Rom. Combin la pompa ornamental de Paolo Veronese amb esquemes complexos ms vius "a la gran manera" de Pietro da Cortona. 

A Vencia va pintar frescos en la Baslica de Santa Maria della Salute. Entre 1682-83 va pintar diverses sries de frescos a Florncia, incloent la cpula de la Capella dels Corsini en la Esglsia de Santa Maria del Carmine. En la illa ocupada per l'antic Palau Mdici va pintar el sostre de la Biblioteca Riccardiana (La Saviesa alliberada de l'Esclavitud de la ignorncia) i l'immens sostre de la galeria del Palau Mdici Riccardi.

Estada a Espanya.

Cap a 1670, a causa de la seva activitat incessant en frescos de nombrosos monestirs i esglsies i als nombrosos encrrecs espanyols d'obres pictriques, el rei Carles II d'Espanya li encarrega pintar els frescos del Monestir de l'Escorial. El 1692 arriba a Espanya, on romandr durant una dcada. 

La llibertat, inventiva i la tcnica de Giordano van ser una de les causes de l'xit dels frescos de l'Escorial. A aquesta obra van seguir altres de gran importncia com en el Palau del Bon Retir, la Esglsia d'Atocha i la sagristia de la Catedral de Toledo, a ms de nombroses obres en llenos per a la cort i el clergat. 

A part dels seus frescos en el Monestir de l'Escorial, destaca l'existent en el Casn del Buen Retiro, un dels escassos murals que subsisteixen a Madrid, dels diversos que va executar. En la Esglsia de Sant Antoni dels Alemanys de Madrid, situada en el carrer De la Puebla, tamb es poden trobar frescos seus. 

La seva presncia mitjanant pintures sobre llen s per contra enorme: ms de 40 en el Museu del Prado, com El somni de Salom, Rubens pintant una allegoria de la Pau i retrats eqestres a petit format de Carles II i la seva esposa, segurament models previs per a exemplars a gran grandria que no van arribar a executar-se. 

A ms del quadre Santiago Apstol en la Batalla de Clavijo de l'Esglsia del Convent de les Comendadores de Santiago a Madrid, destaquen entre altres llocs la collecci de pintures existent en el Convent de Carmelites de Pearanda de Bracamonte i la del Monestir de Guadalupe a Cceres. 

Adquireix gran popularitat en la cort espanyola i se li concedeix el ttol de Cavaller. A causa de la mort de Carles II i a la difcil situaci durant l'poca de Felip V, decideix tornar a Npols el 1702. 

Retorn a Npols.


Un cop all i possedor d'una gran fortuna, va gastar importants sumes de diners en obres de beneficncia i va ser particularment geners amb els seus companys artistes amb problemes econmics. Va arribar al cim de la seva celebritat el 1704 pintant l'obra Histria de Judith en el sostre de la sagristia de la Cartoixa de San Mart de Npols. 

Una de les seves mximes era que el bon pintor s aquell que agrada al pblic i aquest s atret ms pel color que pel disseny. 

Va morir a Npols el 1705. Desprs de la seva mort va ser desacreditat amb duresa per artistes i crtics, que li consideraven responsable de la decadncia de la pintura desprs dels anys esplendorosos d'Espanya. El nou inters que va suscitar l'poca barroca a principis del segle XX, va contribuir decisivament a la revaloraci del pintor. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402613" title="Hippocampus erectus" nonfiltered="439" processed="436" dbindex="155443">

Hippocampus erectus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Nova Esccia (Canad) i el nord del Golf de Mxic fins a Panam i Veneuela.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402614" title="Hippocampus mohnikei" nonfiltered="440" processed="437" dbindex="155444">

 Hippocampus mohnikei s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Jap i Vietnam.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402616" title="Castel del Monte" nonfiltered="441" processed="438" dbindex="155445">



Castel del Monte s un edifici del segle XIII construt per Frederic II, a Puglia, a la ciutat d'Andria, prop de Santa Maria del Monte. 

Est situat sobre un tur en la part occidental de la cadena de Murga, 540 m sobre el nivell del mar Les ciutats ms properes sn Andria (18 km) Ruvo di Puglia i Corato (21 km). 

Es va incloure en la llista de monuments nacionals a Itlia el 1936 i en el patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1996.

Histria.

L'inici s oficialment el 29 de gener de 1240, quan Frederic II Hohenstaufen va ordenar que els materials es preparessim i tot el necessari per construir un castell prop de l'esglsia de Santa Maria de Monte (ja desaparegut). Aquesta data, per, no s acceptat per tots els estudiosos: segons alguns, de fet, la construcci del castell en aquell moment ja havia arribat a les teulades. 

No queda clara l'atribuci a una determinat arquitecte: alguns ho atribueixen a Richard Lentini, per molts sostenen que la construcci del disseny s del mateix Frederic II. Sembla que va ser construt sobre les runes d'una fortalesa anterior Llombarda primer i desprs Normanda. Probablement a la mort de Frederic II (que va tenir lloc a 1250) l'edifici encara no estava acabat. 

Fou rarament utilitzat en celebracions,tot i aix,el 1246 va haber-hi el casament de Violant, la filla illegtima de Richard i Bianca Lancia amb el comte de Caserta Riccardo Caetani. 

Des del segle XVII seguida d'un llarg perode d'abandonament, durant el qual el castell va ser espoliat de mobles i decoracions de marbre parietal (les restes encara sn visibles noms per darrere dels capitells) i es va convertir aix en una pres i en un refugi per als pastors, bandits i refugiats poltics. El 1876 el castell va ser comprat finalment (per la suma de  25.000) per l'Estat itali en condicions de conservaci summament precria, que van preparar la restauraci a partir de 1928. El 1936 va ser declarat monument nacional. 

El 1996, la UNESCO l'ha inscrit en la llista de Patrimoni de la perfecci de les seves formes i per la harmoniosa uni dels elements culturals del nord d'Europa i el mn islmic de clssic, tpic exemple d'arquitectura militar medieval.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402618" title="Hippocampus fisheri" nonfiltered="442" processed="439" dbindex="155446">

 Hippocampus fisheri s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402619" title="Hippocampus minotaur" nonfiltered="443" processed="440" dbindex="155447">

Hippocampus minotaur  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402621" title="Hippocampus fuscus" nonfiltered="444" processed="441" dbindex="155448">

Hippocampus fuscus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig, Arbia Saudita, Djibuti i Sri Lanka.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402623" title="Hippocampus lichtensteinii" nonfiltered="445" processed="442" dbindex="155449">

Hippocampus lichtensteinii  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402626" title="Mas Corbera" nonfiltered="446" processed="443" dbindex="155450">
 

El Mas Corbera s un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 3 km al nord del nucli urb, relativament proper a la carretera que mena a Banyuls de la Marenda i la confluncia del riu Orlina i de la riera de Freixe. El mas formava part del terme de Baussitges i havia estat propietat de marqus de Camps i fou venut durant la dcada de 1980. Des de llavors que s el centre d'una explotaci bsicament ramadera, amb bestiar bov i porc, i tamb agrcola i forestal. El mas est restaurat i est habitat permanentment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402627" title="Hippocampus kelloggi" nonfiltered="447" processed="444" dbindex="155451">

Hippocampus kelloggi  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al Jap i l'Illa de Lord Howe.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402628" title="Poledre dual" nonfiltered="448" processed="445" dbindex="155452">


En geometria, el poledre dual d'un poledre P s un poledre Q, obtingut mitjanant l'intercanvi dels papers dels vrtex i les cares de P. El dual de Q s altre cop P.

Si P i Q tenen la mateixa estructura combinatria, P s'anomena autodual. Entre els 5 slids platnics, el tetredre s autodual, mentre que el cub i l'octedre sn d'un dual de l'altre, igual com licosedre i el dodecedre tamb sn duals l'un de l'altre.

El dual d'un slid arqimedi s un slid de Catalan.

 Definicions .
No existeix una definici unvoca de poledre dual que funcioni per a tots els poledres. Hi ha dues nocions, una combinatria i l'altra mtrica, que en general coincidixen en els poliedres ms regulars.
 Dualitat combinatria .
Des del punt de vista combinatori, dos poliedres  i  sn duals si existeix una correspondncia biunvoca  entre els conjunts de vrtex, arestes i cares de  i  que inverteix les adjacncies. Ms precisament:
 associa respectivament a un vrtex, aresta o cara de  una cara, aresta o vrtex de ;
Una cara  de  incideix en una aresta  si i noms si l'aresta  incideix en el vrtex ; viceversa, una aresta  incideix en un vrtex  de  si i noms si la cara  incideix en .
Aquesta dualitat s'anomena dualitat combinatria. La dualitat combinatria no t en compte les mides dels poledres, es a dir el seu volum, la longitud de les seves arestes, o els angles formats per elles.

Si  s un poledre convex, un dual combinatori s'obt traint un punt intern a cada cara que far de vrtex i prenent l'evolvent convexa d'aquests punts. Des del punt de vista mtric el dual depn de la tria dels punts, per no des del punt de vista combinatori.

 Dualitat mtrica .
Des del punt de vista mtric, dos poledres  i  sn duals si s'obtenen l'un de l'altre per una inversi circular respecte d'una esfera . En aquest cas es parla de dualitat mtrica.

Molts slids, com els slids regulars o els slids arquimedians, tenen un "centre" . En aquest cas, el dual del slid es considera generalment el dual mtric segons qualsevol esfera centrada en . Esferes amb radis diversos donen lloc a poledres semblants: els poledres duals queden completament definits des de el punt de vista mtric tret d'una relaci de semblana.

Construcci de Dorman Luke .

Per a tot poledre uniforme, les cares del poledre dual mtric es poden trobar a partir dels vrtex del poledre original fent servir la construcci de Dorman Luke. Aquesta construcci va ser descrita per primer cop per Cundy i Rollett (1961) i ms tard generalitzada per Wenninger (1983).

Per exemple, aqu es t la figura de truncar el vrtex (vermell) del cuboctedre i es fa servir per obtenir una cara (blau) del dodecedre rombic.



Abans de comenar la construcci, s'obt la figura del vrtex ABCD a base de tallar cada aresta incident (en aquesta cas) al seu punt mig.

Llavors es segueix la construcci de Dorman Luke:

Dibuixar la circumferncia circumscrita (tangent a cada aresta).
Traar les lnies tangents a la circumferncia circumscrita a cada aresta A, B, C, D.
Marcar els punts E, F, G, H, on cada lnia interseca la lnia adjacent.
El polgon EFGH s una cara del poledre dual.

La mida de la figura del vrtex s'ha triat de forma que la seva circumferncia circumscrita romangui en la esfera inscrita del cuboctedre, la qual tamb esdev la esfera inscrita del dodecedre rmbic dual.

La construcci de Dorman Luke noms es pot fer servir en poledres tals que tenen esfera inscrita i la figura dels vrtex s cclica, s a dir en poledres uniformes.

 Poliedres duals .
 Slids platnics .



 Slids arquimedians .


 Poledres de Kepler-Poinsot .


 Dualitat entre cpules geodsiques .





Refrencies.

 ;
 B. Grnbaum & G. Shephard, Duality of polyhedra, Shaping space   a polyhedral approach, ed. Senechal and Fleck, Birkhuser (1988), pp. 205-211. ;
 P. Gailiunas & J. Sharp, Duality of polyhedra, Internat. journ. of math. ed. in science and technology, Vol. 36, No. 6 (2005), pp. 617-642.


 Enllaos externs .
  Animazione Java;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402632" title="Hippocampus grandiceps" nonfiltered="449" processed="446" dbindex="155453">

Hippocampus grandiceps  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf de Carpentria (Austrlia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402635" title="Hippocampus hendriki" nonfiltered="450" processed="447" dbindex="155455">

Hippocampus hendriki  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Queensland (Austrlia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402636" title="Hippocampus jugumus" nonfiltered="451" processed="448" dbindex="155456">

Hippocampus jugumus  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa de Lord Howe.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402637" title="Cavall mar" nonfiltered="452" processed="449" dbindex="155457">

El Cavall mar (Hippocampus hippocampus) s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar de Wadden fins al Golf de Guinea i les Illes Canries. Tamb a la Mar Mediterrnia.

 Referncies .



Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402638" title="Setge de Fraga" nonfiltered="453" processed="450" dbindex="155458">

Histria:
Durant la Reconquesta:
Setge de Fraga (1093);
Setge de Fraga (1122);
Setge de Fraga (1133-1134);
Setge de Fraga (1149);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402639" title="Hippocampus jayakari" nonfiltered="454" processed="451" dbindex="155459">

Hippocampus jayakari  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Arbia i al Mar Roig.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402641" title="Hippocampus histrix" nonfiltered="455" processed="452" dbindex="155460">

 Hippocampus histrix s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Tanznia i Sud-frica fins a les Hawaii, Tahit, el Jap, Nova Calednia i el Mar d'Arafura.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402642" title="Yellowknife" nonfiltered="456" processed="453" dbindex="155461">

Yellowknife (6227'N 11421'O) s la capital dels Territoris del Nord-Oest al Canad i l'nica ciutat al territori, amb una poblaci de 15.748 habitants (2006). La seva poblaci s majoritriament mestissa.

Dels vuit idiomes oficials dels territoris del nord-oest, cinc se'n parlen en nmeros significatius a Yellowknife: Chipewyan, dogrib, slave del sud i del nord, angls i francs.

La regi ha estat objecte d'un boom econmic des de la troballa i explotaci de jaciments de diamants de gran qualitat durant la dcada de 1990.

Enllaos externs.

Yellowknife a GoogleMaps;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402644" title="Hippocampus ingens" nonfiltered="457" processed="454" dbindex="155462">

Hippocampus ingens  s una espcie de peix de la famlia dels singntids i de l'ordre dels singnatiformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de San Diego (Califrnia, Estats Units) fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Lourie, S. A., Amanda C.J. Vincent i Heather J. Hall: Seahorses: An Identification Guide to the World's Species and their Conservation. Dorling Print Limited, Dorling House: Londres, Gran Bretanya: Project Seahorse, 1999.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402648" title="Balaenoptera omurai" nonfiltered="458" processed="455" dbindex="155464">

Balaenoptera omurai s una espcie de balena de la qual no se sap gaireb res. De fet, manca fins i tot de nom vernacular. El descobriment d'aquesta balena fou anunciat a l'edici del 20 de novembre del 2003 de la revista cientfica Nature (426, 278-281) per tres cientfics japonesos, Shiro Wada, Masayuki Oishi i Tadasu K. Yamada. A l'article, els cientfics descriuen l'espcie com a similar al rorqual com en aparena externa, per ms petita.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402656" title="Palma el Vell" nonfiltered="459" processed="456" dbindex="155465">


Palma el Vell (Serina, 1480 - Vencia, 1528) va ser un pintor itali de Renaixement. El seu nom vertader era Jacopo Negretti o Jacopo Palma o Jacopo Nigretti, de vegades tradut com Giacomo o acoplat al seu segon nom: Antonio. Vasari l'anomen Il Palma

Va ser un pintor molt respectat a l'poca, segons ho confirmen algunes dades: en primer lloc noms en resta una obra signada, una Mare de Du conservada a Berln, el que fa suposar que la seua obra fra ms que coneguda; en segon lloc Vasari l'omple de lloances arribant a dir que Lionardo da Vinci i Michelagnolo Buonarroti no haurien treballat de manera diferent a ell.

Probablement va romandre poc a Serina i se'n va anar a la capital, Vencia, que a l'poca representava el centre artstic i econmic de la Itlia septentrional. El primer testimoni de la seua presncia a Vencia data de l'any 1510: una compareixena com a testimoni en un acte notarial.

Amic i rival de Lorenzo Lotto, va buscar la complaena de mecenes adinerats que li pogueren permetre obtenir uns bons ingressos i produir una gran quantitat de pintures, moltes de les quals probablement no li han estat atribudes (per exemple Vasari cita dues obres i parla d'una obra mestra atribuda actualment i habitualment a Giorgione, mentre Cavalcaselle, Longhi, Milanesi i d'altres l'atribueixen a Palma el Vell).

La seua manera de pintar la va aprendre en primer lloc d'Andrea Previtali (bergamasc com ell) i de Giovanni Bellini i desprs de Giorgione (Argan tamb apunta la influncia de Vittore Carpaccio). Va freqentar Tici, qui es va enamorar de la seua filla Violante, i va treballar continuament per als encrrecs que mai no li van faltar.


Va conrear els temes mitolgics, els temes religiosos i els retrats. A la seua poca juvenil pertanyen les pintures de tema mitolgic, mentre que desprs va centrar-se en temes sagrats, siga amb retaules o amb les famoses Converses Sagrades.

Les Converses Sagrades (Sacre Conversazioni) eren encarregades per particulars i per institucions religioses, i aix es fa pals en les mateixes obres: quan la comanda era d'un prior o d'un bisbe Palma pintava de manera ms netament veneciana, amb un tpic fons bellini i la preeminncia de la sagrada famlia, mentre que si la comanda era privada l'obra pretenia donar accs a la divinitat, la intimitat amb all div, amb una linealitat dels contorns i un verisme ms prxims a l'estil de Lotto.

Al Museu de Capodimonte (Npols) es conserva una Conversa Sagrada que no noms acosta els plans entre la Sagrada Famlia i la persona que va fer l'encrrec, sin que a ms tots els personatges, excepte la Mare de Du, criden l'atenci de l'espectador vers aquest, amb la benedicci de l'Infant Jess.

L'Assumpci de la Mare de Du que es troba a les Gallerie dell'Accademia de Vencia s una obra admirable per la serenitat de totes les figures i per l'atmosfera, banyada per una llum daurada que reviscola amb l'intens roig dels vestits d'alguns dels personatges, represa alguns anys desprs per Tici amb altra intenci i amb un moviment completament diferent.

 Bibliografia .
 Nino Prete, Lecco. In giro per i Rioni: Storia, Chiese e Palazzi, Annone 2008, Cattaneo Grafiche.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402658" title="Georg Listing" nonfiltered="460" processed="457" dbindex="155466">

Georg Moritz Hagen Listing (nascut el 31 de mar de 1987 a Halle, Alemanya) s el baixista del grup de msica alemany Tokio Hotel.

Biografia.
Georg Listing va nixer a Halle (Saxnia-Anhalt) el 31 de mar del 1987 i s el baixista de la banda alemanya Tokio Hotel.

Georg s fill nic i els seus pares es van divorciar quan tenia 16 anys. Al principi volia ser dentista com el seu pare, per es va aficionar al mn de la msica grcies a un projecte escolar. Va comenar a tocar el baix quan tenia 13 anys.

Juntament amb Bill i Tom Kaulitz, i Gustav Schfer, va fundar el grup Devilish, que poc desprs canviaria de nom i s'anomenaria Tokio Hotel.

El setembre del 2007, utilitzava un baix de la marca Sandberg.

Segons ell, les seves influncies principals sn Flea, el baixista dels Red Hot Chili Peppers, Die rzte i Oasis.

Referncies.


Bibliografia.

 Michael Fuchs-Gambck, Thorsten Schatz: Tokio Hotel. So laut du kannst, trad. Sergio de Cristofaro, 2008 Fanucci Editore ISBN 978-3-442-36607-1 ;
 Batrice Nouveau: Tokio Hotel le Tsunami 2007 ditions Michel Lafon Publishing S.A. . ;


Vegeu tamb.
Tokio Hotel;
Bill Kaulitz;
Tom Kaulitz;
Gustav Schfer;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402661" title="Dextrina" nonfiltered="461" processed="458" dbindex="155467">
  
Les dextrines sn un grup de carbohidrats de baix pes molecular produts per la hidrlisi del mid. Les dextrines sn mescles de polmers de D-glucosa de  -(1,4)-linked lineals que comencen amb un enlla  -(1,6). Perqu l'amilopectina bifurcada i glicogen tamb contenen enllaos  -(1,6), que  -amilasa no pot hidrolitzar en humans, el digerir resultant d'aquesta acci cont una mescla de dextrines. Tenen la mateixa frmula general que els carbohidrats, per sn de llargada de cadena ms curta. La producci industrial s, en general, realitzada per la hidrlisi acdica de mid de patata. Les dextrines sn solubles en aigua, slids blancs a una mica grocs que sn pticament actius. Sota anlisi, les dextrines es poden detectar amb soluci de iode, donant una coloraci vermella.

Les dextrines ccliques es coneixen com ciclodextrines. Sn formats per la degradaci enzimtica de mid per certs bacteris, per exemple, Bacillus macerans. Les ciclodextrines tenen estructures toroidal formades per 6-8 residus de glucosa.

les dextrines troben s ests en indstria, a causa de la seva no-toxicitat i el seu preu baix. S'utilitzen com coles solubles d'aigua, com agents que s'espesseixen en el processament alimentari, i com agent obligatori en farmacutica. En pirotcnia, s'afegeixen a frmules de focs d'artifici, permetent-los solidificar-se com pilotetes o "estrelles." Les ciclodextrines troben un s addicional en qumica analtica com a matriu per a la separaci de substncies hidrofbiques, i com excipients en formulacions farmacutiques. No totes les formes de dextrina sn digeribles, i dextrina indigerible s'utilitza a vegades en suplements de fibra.

La maltodextrina s un polisacrid que s'utilitza com a additiu alimentari. Es produeix a partir del mid i es troba normalment com a plvores higroscpiques d'un color blanc crems. La maltodextrina s fcilment digerible, sent absorbida tan rpidament com la glucosa, i pot ser moderadament dola o amb a penes cap sabor. El nombre de registre CAS de maltodextrina s 9050-36-6.

La maltodextrina es pot obtenir de qualsevol mid. Als EUA, aquest mid prov normalment de l'arrs, blat de moro o patata; en qualsevol altre lloc, com a Europa, prov comunament del blat. Aix s important per a celacs, ja que la maltodextrina obtinguda de blat pot contenir traces de gluten. Hi ha hagut informes recents de reacci celaca a la maltodextrina als Estats Units. Aix podria ser una conseqncia del canvi de blat de moro a producci d'etanol i la seva substituci amb blat en la formulaci. , que poden ser un senyal dels seus informes de recepci d'aix.

Els menjars que contenen maltodextrina poden contenir traces d'aminocids, incloent-hi cid glutmic com a subproducte de fabricaci. Les traces d'aminocid serien massa petites per tenir qualsevol importncia diettica. La maltodextrina pot contenir glutamat monosdic o crear MSG durant el seu refinament.

References.


Enllaos externs.
EAFUS ;
Maltodextrin entry on Grokfood.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402665" title="Declinaci magntica" nonfiltered="462" processed="459" dbindex="155468">

La declinaci magntica en qualsevol punt de la terra s l'angle comprs entre el camp magntic terreste local i l'adrea de el nord veritable. En altres paraules, s la diferncia entre el nord geogrfic i l'indicat per una brixola (denominat de vegades com a nord magntic). La declinaci s considerada de valor positiu quan el nord magntic es troba al est del nord veritable, i viceversa quan es troba a l'oest. 

El terme variaci magntica s equivalent, i s emprat en algunes formes de navegaci, entre elles l'aeronutica. Les corbes d'igual valor de declinaci magntica es denominen corbes Isogniques; entre elles, aquelles que posseeixen un valor nul es denominen corbes agniques (una brixola situada en una posici compresa en una corba agnica apuntar necessriament al nord veritable, ja que la seua declinaci magntica s nulla)'.  
 Canvi de la declinaci en el temps i en l'espai . 
La declinaci magntica no s sempre d'igual valor; depn del lloc en el qual se situe, arribant a variar sensiblement d'un lloc a un altre. Per exemple, un viatger que es moga des de la costa oest d'Estats Units a la costa est pot patir una variaci de la declinaci magntica de prop de vint a trenta graus. El valor de la declinaci magntica varia, a ms, al llarg del temps. D'aquesta forma, per exemple: una brixola collocada en el centre de Pdua en 1796 no marca el mateix valor que si es colloca exactament en el mateix lloc en l'actualitat. En la majoria dels llocs la variaci s deguda al flux intern del nucli de la terra. En alguns casos es deu a dipsits subterranis de ferro o magnetita en la superfcie terrestre, que contribueixen fortament a la declinaci magntica. De forma similar, els canvis seculars en el flux intern del nucli terrestre fan que haja un canvi en el valor de la declinaci magntica al llarg del temps en un mateix lloc.

La declinaci magntica en un rea donada canvia molt lentament depenent de l'allunyat que es trobe dels pols magntics, i pot arribar a mostrar una velocitat de canvi d'entre 2 i 25 graus per cada cent anys. Aquest canvi, que resulta insignificant per a la majoria dels viatgers, pot ser important per als estudis dels vells mapes. 

 Determinaci de la declinaci magntica . 
Existeixen diferents formes de determinar la declinaci magntica per a una localitzaci determinada: 
 Mitjanant diagrames;
 Sobre alguns dels mapes de navegaci, o fins i tot en els mapes topogrfics, es pot veure la relaci existent entre el nord veritable i el magntic generalment en la quadrcula corresponent a la zona representada. La representaci sol ser una fletxa (en els mapes en angls sol indicar-se com "MN" - Magnetic North) i el nord geogrfic (una fletxa amb una estrella de cinc puntes en la part superior), indicant en una etiqueta el valor de la separaci entre ambdues direccions, en graus, minuts i segons. ;
 Com un valor numric entre ambdues adreces. ;
 Per exemple, "15 O" podrien indicar que el nord magntic cau a 15 graus respecte de l'adrea que apunta el nord geogrfic contats en sentit de les agulles del rellotge. ;
 Mitjanant les corbes d'igual declinaci magntica o corbes isgniques que apareixen freqentment en els mapes aeronutics i nutics. ;
 En aquests diagrames, quan s'indica el valor de forma positiva, s'entn que s'afig en el sentit de les agulles del rellotge al nord veritable, i si s negatiu es fa el mateix en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
 Per exemple, un valor com "-15" indicar que el mateix valor que "15 O", tal com es va esmentar anteriorment.

Existeixen regles mnemotcniques per a aprendre la forma en la qual es deu fer l'operaci. En angls tenen: "east is least, west is best". Emprant aquesta frase, la direcci magntica s menor que la del nord veritable si la declinaci s cap a l'est, i major si mira cap a l'oest.

Esbrinar el valor de la declinaci. 
La declinaci magntica pot consultar-se des de molt antic en mapes, per conv mirar en aquest cas la data d'impressi dels mateixos, ja que pot haver canviat, sent la seua probabilitat creixent si el mapa s antic. Es pot tamb consultar un mapa especialitzat de corbes isogniques i interpolars el valor a la zona en qesti. Avui dia alguns receptors GPS proporcionen valors, tant per a esbrinar el nord veritable com el magntic. 

De forma ms rudimentria, podem trobar la declinaci de la segent manera: 
Si clavem un pal en el sl simulant un rellotge de sol, formant un angle de 90, l'ombra ms curta que projecte ser la que ens indique el nord geogrfic. Si consultem la brixola i assenyalem el nord magntic, obtindrem un nou angle. Als graus del rumb se li restarien els de la declinaci, tamb anomenada azimut. ;

 Veure tamb . 
 Geomagnetisme ;

 Enllaos externs . 
 Programa de Geomagnetisme de la USGS ;
 National Geophysical Data Center (NGDC) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402681" title="Carcharhinus tilsoni" nonfiltered="463" processed="460" dbindex="155470">

Carcharhinus tilsoni  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 200 cm de longitud total i els 52 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes tropicals d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402684" title="Carcharhinus altimus" nonfiltered="464" processed="461" dbindex="155471">

Carcharhinus altimus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 300 cm de longitud total i els 167,8 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Florida fins a Veneuela), a l'Atlntic oriental (des del Senegal fins a Ghana, incloent-hi la Mar Mediterrnia), a l'oest de l'ndic (Mar Roig, Moambic, Sud-frica, Madagascar i ndia), al Pacfic occidental (Xina, Taiwan i Austrlia), al Pacfic central (Hawaii) i al Pacfic oriental (des del Golf de Califrnia i el sud de Mxic fins a Colmbia i Equador).
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402687" title="Batalla de Sao Mamede" nonfiltered="465" processed="462" dbindex="155472">



Alfonso Henriques, nascut el 1109 fou nomenat comte de Portugal el 1112, a la mort del seu pare Enric de Borgonya, sota la regncia de la seva mare Teresa de Lle. El 1120, el jove prncep va prendre el costat de Paio Soares da Maia, l'arquebisbe de Braga, un enemic poltic de la seva mare, i tots dos van ser desterrats, passant anys fora del seu propi comtat, sota la vigilncia del bisbe. En fer catorze anys el 1122 es va ordenar cavaller pel seu propi comtat a la Catedral de Zamora, va organitzar un exrcit, i va disposar-se a prendre el control de les seves terres. 

Prop de Guimares va derrotar el 24 de juny de 1124 les tropes de Fernando Prez de Traba, i Teresa i Fernando foren capturats i desterrats, impossibilitant aix la incorporaci de Portugal al Regne de Galcia i escoltant les demandes d'independncia de la poblaci del comtat, l'esglsia i nobles, el 6 d'abril de 1129 Alfonso dict l'acte en el qual es va proclamar a si mateix Prncep de Portugal, i es va dedicar a afrontar el persistent problema dels moros al sud, i aquestos, com sovint veien entrar en la seva terra als cristians van presentar batalla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402690" title="Carcharhinus sorrah" nonfiltered="466" processed="463" dbindex="155473">

 Carcharhinus sorrah s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 160 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental (incloent-hi Madagascar, Maurici i les Seychelles) fins a les Filipines, Xina, Austrlia i les Illes Salom.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402691" title="Carcharhinus amblyrhynchoides" nonfiltered="467" processed="464" dbindex="155474">

Carcharhinus amblyrhynchoides  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 161 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf d'Aden, el sud-oest de l'ndia, Sri Lanka, el Golf de Tailndia, Filipines, Vietnam, Indonsia, Papua Nova Guinea i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402693" title="Spheniscus" nonfiltered="468" processed="465" dbindex="155475">

El gnere Spheniscus cont quatre espcies vivents de pingins.

Rang de distribuci.
Les espcies africana, de Humboldt i magellnica viuen en climes temperats com els de Sud-frica i les costes del sud de Xile i Argentina mentre que els pingins de les Galpagos sn nadius de les illes Galpagos, fent d'aquesta la espcie de ping que viu ms al nord. Els Spheniscus no sn (i sembla ser que no ho han sigut mai) antrtics.

Espcies.
Existents.
Les quatre espcies actuals de Spheniscus:


Fssils.
 
Es coneixen nombroses espcies extintes de pingins d'aquest gnere:

 Spheniscus muizoni;
 Spheniscus chilensis ;
 Spheniscus megaramphus ;
 Spheniscus urbinai ;

Spheniscus predemersus s'ha reclassificat en el gnere monotpic Inguza.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402694" title="Carcharhinus signatus" nonfiltered="469" processed="466" dbindex="155476">


Carcharhinus signatus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 280 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Delaware fins a Florida, les Bahames i Cuba. Tamb al Brasil i a l'Argentina), a l'Atlntic oriental (des del Senegal fins a la Costa d'Ivori, Ghana, Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Angola i nord de Nambia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402695" title="Carcharhinus amblyrhynchos" nonfiltered="470" processed="467" dbindex="155477">

Carcharhinus amblyrhynchos  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 255 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Madagascar, les Seychelles, Maurici i des del sud de Xina fins al nord d'Austrlia i les Tuamotu.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402696" title="Batalla de Pons Aureoli" nonfiltered="471" processed="468" dbindex="155478">
Desprs de la derrota i empresonament de Valeri I pels perses el 260, les legions de les diferents provncies van proclamar emperador a diferents candidats, cadascuna al seu general . 

Vers el 267 Aureol fou proclamat per les legions d'Illria i es va apoderar del nord d'Itlia. El 268 fou derrotat per Galli a Mediolanum per fou assassinat mentre assetjava la ciutat. Per Aureol no se'n va lliurar doncs Claudi II va continuar la lluita i entre Mediolanum i Bergomum Aureol va morir. El suposat lloc de la batalla es va dir Pons Aureolos, i correspondria a la moderna Pontirolo.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402697" title="Carcharhinus sealei" nonfiltered="472" processed="469" dbindex="155479">

Carcharhinus sealei  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a la Xina i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402698" title="Carcharhinus amboinensis" nonfiltered="473" processed="470" dbindex="155480">

Carcharhinus amboinensis  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 280 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nigria, Golf d'Aden, Sud-frica, Madagascar, Pakistan, Sri Lanka, Indonsia, Papua Nova Guinea i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402699" title="Carcharhinus porosus" nonfiltered="474" processed="471" dbindex="155481">

Carcharhinus porosus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord del Golf de Mxic fins al sud del Brasil (llevat de les illes del Carib) i l'Uruguai i des del Golf de Califrnia fins al Per.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402700" title="Carcharhinus borneensis" nonfiltered="475" processed="472" dbindex="155482">

Carcharhinus borneensis  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo i Xina.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402703" title="Carcharhinus brevipinna" nonfiltered="476" processed="473" dbindex="155483">

Carcharhinus brevipinna  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 300 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord fins al nord del Golf de Mxic, Cuba i les Bahames, i des del sud del Brasil fins al nord de l'Argentina), a l'Atlntic oriental (des de la Pennsula Ibrica fins a Nambia, incloent-hi la Mar Mediterrnia), i des del Mar Roig fins a Sud-frica, Indonsia, Jap i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402704" title="Carcharhinus perezi" nonfiltered="477" processed="474" dbindex="155484">


Carcharhinus perezi  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 300 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Florida fins al sud del Brasil, incloent-hi el nord del Golf de Mxic i les Antilles.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402705" title="Carcharhinus cautus" nonfiltered="478" processed="475" dbindex="155485">

Carcharhinus cautus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Nova Guinea, les Illes Salom i el nord d'Austrlia (incloent-hi Austrlia Occidental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402709" title="Carcharhinus macloti" nonfiltered="479" processed="476" dbindex="155486">

Carcharhinus macloti  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya, Tanznia, Pakistan, ndia, Sri Lanka, Mar d'Andaman, Birmnia, Vietnam, Xina, Taiwan, Hong Kong, Filipines, Nova Guinea i el Mar d'Arafura.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402711" title="Carcharhinus dussumieri" nonfiltered="480" processed="477" dbindex="155487">

 Carcharhinus dussumieri s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic i el Mar d'Arbia (entre el Golf d'Oman i Pakistan) fins a Java (Indonsia), el Mar d'Arafura, Jap i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402712" title="Carcharhinus leiodon" nonfiltered="481" processed="478" dbindex="155488">

Carcharhinus leiodon  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud d'Arbia (Golf d'Aden).
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402713" title="Diriku" nonfiltered="482" processed="479" dbindex="155489">

Diriku s una llengua bant que es parla a Nambia, Angola i Botswana. El seu codi ISO 639-3 s diu. Hi ha un total de 31.400 diriku-parlants. 
 Noms alternatius .
El diriku tamb s'anomena amb els segents noms: Diriko, Gciriku, Mbogedo, Mbogedu, Rugciriku i Shimbogedu.
 Classificaci .
La llengua diriku pertant a la gran famlia de llenges del Nger-Congo. La seva classificaci segons les famlies a les que pertany s: Nger-Congo - Atlntic-Congo - Volta-Congo - Benue-Congo - Bangoid - Meridional - Narrow Bant - Central - K - Diriku (K.70).

 Diriku a Nambia .
A Nambia hi ha 29.400 diriku-parlants (1982). Es parla a l'Okavango. A Nambia s una llengua nacional, que s'utilitza a les escoles i a l'administraci. Tamb hi ha programes de radio en llengua diriku i un diccionari del 1988.
 Diriku a Angola .
No es coneix el nombre de diriku-parlants que hi ha a Angola, pas a on es parla a la frontera sud-oriental amb Nambia, entre Kwangali i Ndonga.
 Diriku a Botswana .
A Botswana, hi ha 2000 (2004) persones que parlen Gciriku (que s com anomenen a all el diriku.
 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402715" title="Carcharhinus fitzroyensis" nonfiltered="483" processed="480" dbindex="155490">

 Carcharhinus fitzroyensis s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 135 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Arafura i al nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Queensland).
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402716" title="Carcharhinus galapagensis" nonfiltered="484" processed="481" dbindex="155491">

Carcharhinus galapagensis  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 370 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba  a l'Atlntic Oriental, a l'oest de l'ndic i al Pacfic (incloent-hi les Illes Galpagos).
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402724" title="Carcharhinus hemiodon" nonfiltered="485" processed="482" dbindex="155492">

Carcharhinus hemiodon  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 200 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf d'Oman fins a l'ndia i Nova Guinea.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402725" title="Holu" nonfiltered="486" processed="483" dbindex="155493">

Holu s una llengua bant que es parla a Angola i la Repblica Democrtica del Congo. Hi ha 28.212 holuparlants als dos estats. 
 Holu a Angola .
A Angola hi ha 23.117 holuparlants, a la zona del riu Kwango. El dialecte Yeci, que es parla a Angola, podria ser una llengua diferent. Hi ha porcions de la bblia escrites en holu (anys 1943 i 1956).
 Holu a la Repblica Democrtica del Congo .
Hi ha 5.095 parlants de holu a l'extrem sud-oest de la provncia de Bandundu.
 Dialectes .
Hi ha dos dialectes, el Holu i el Yeci. Aquest podria ser una llengua separada. El Holu s una llengua propera al Samba (llengua).
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402726" title="Physogaleus aduncus" nonfiltered="487" processed="484" dbindex="155494">

Physogaleus aduncus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402727" title="Physogaleus zerinus" nonfiltered="488" processed="485" dbindex="155495">

 Physogaleus zerinus s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402728" title="Physogaleus americanus" nonfiltered="489" processed="486" dbindex="155496">

Physogaleus americanus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402729" title="Physogaleus tertius" nonfiltered="490" processed="487" dbindex="155497">

Physogaleus tertius  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402730" title="Physogaleus aralensis" nonfiltered="491" processed="488" dbindex="155498">

Physogaleus aralensis  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402731" title="Physogaleus springeri" nonfiltered="492" processed="489" dbindex="155499">

Physogaleus springeri  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402732" title="Revista TS" nonfiltered="493" processed="490" dbindex="155500">
La Revista TS fou una publicaci de resistncia cultural dins del franquisme que aparegu de forma irregular entre els anys 1971 i 1976, editada per l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell i els Amics de l'Art de Terrassa.

 Origen .
L'any 1971 existia una excellent relaci entre dues entitats culturals vallesanes: l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell i els Amics de les Arts de Terrassa. Ambdues havien incorporats a les seves juntes respectives persones que, al voltant dels trenta anys, representaven la generaci que ja no havia viscut la Guerra Civil.
Fruit d'aquests relaci va ser la decisi de publicar una revista conjunta. A tal efecte, es constitu un consell de redacci format per les persones segents:
Mag Cadevall i Soler;
Manuel Costa Fernndez;
Manuel Garriga Miralles;
Joaqun Monrs Sender;
Eudald Puig Mayolas;
Manuel Royes Vila;
Com que en aquells anys obtenir el perms per a publicar una revista era molt difcil, es va definir a efectes oficials com a "publicacin interior destinada a los socios de Academia de Bellas Artes de Sabadell y Amigos del Arte de Terrassa".

 Primera poca. 1971 .
El primer nmero aparegu un dia de febrer de 1971.
Noms veient el format i llegint la presentaci -Primer da- redactada per Manuel Costa Fernndez, era evident que de  publicacin interior , no en tenia res. L'autoritat governativa actu d'immediat  i l endem va ser segrestat (a Sabadell; a Terrassa es va poder distribuir,) per no tenir els permisos necessaris. Com que el peu d impremta era de Sabadell, se'n va fer responsable al president de l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell, Josep-Miquel Sanmiquel Planell, a qui el Tribunal de Orden Pblico va obrir procs amb la petici de sis mesos de pres. Un indult que hi va haver a finals d aquell any va tancar el tema.

El nmero dos de TS no apareixer fins el febrer de 1974.

 Segona poca. 1974 - 1976 .

Una de les condicions que imposava la legislaci de l'poca, per a totes les publicacions, era la contractaci d'un director periodista, responsable davant la llei de qualsevol contingut que no plagus a les autoritats.
Per aix, es va nomenar primer a Humbert Roma de Asso i posteriorment a Xavier Vinader Snchez. Per qui en realitat coordinava i dirigia la revista era Miquel Crusafont i Sabater.Tots els nmeros d'aquesta poca van ser impressos a Artgrafia, l'impremta d'Andreu Castells.L'editorial del nmero 5 va ser objecte d'una multa per part de l'autoritat gubernativa.

El final del franquisme i la dedicaci dels col.laboradors a altres tasques, en un pais que ja caminava cap a la normalitzaci democrtica, signific tamb la fi de la revista.

 Cronologia .

 Nmero 1. Febrer de 1971.
 Nmero 2. Febrer de 1974.
 Nmero 3. Juliol de 1974.
 Nmero 4. Desembre de 1974.
 Nmero 5. Juny de 1975.
 Nmero 6. Octubre de 1975.
 Nmero 7. Abril de 1976.

 Col.laboradors .



 Francesc Abad ;
 Joan Alcaraz ;
 Joana Alegret ;
 Antoni Angle Roca;
 Jaume Avellaneda Camins;
 Josep M. Avellaneda ;
 Miquel Bach Nez;
 Joaquim Badia ;
 Agust Bartra ;
 Josep M. Benaul Berenguer;
 Josep M. Brull Pags;
 Joan Brunet Mauri;
 Mag Cadevall ;
 Josep Carn ;
 Andreu Castells Peig;
 Jaume Comellas ;
 Pere Cornelles ;
 Manuel Costa Fernndez;
 Isidre Creus Virgili;


 Miquel Crusafont Sabater;
 Magda Farrs ;
 Jos Ferrer ;
 Jeroni Font Casals;
 Manuel Forast Giravent;
 Feliu Formosa ;
 Manuel Garriga Miralles;
 Antoni Garriga Miralles;
 Josep-Ramon Gimnez ;
 Gil Guitart ;
 L'Arrahons ;
 Mateu Llorens Llonch;
 Esther Magnet ;
 Marc ;
 Jordi Mata Faluga;
 Fina Miralles ;
 Joaqun Monrs Sender;
 Pau Monterde Farns;
 Sim Niub ;

 Albert Novelln Casabn;
 Joan Oliver Sallars;
 Joan Oliver ;
 Dolors Oll ;
 F. Pont ;
 Eudald Puig Mayolas;
 Rep ;
 Ramon Ribalta ;
 Joan Ripoll Bisbe;
 Manuel Royes Vila;
 Antoni Saborido ;
 Adolf Salanguera ;
 Josep M. Satorras ;
 Rosa Ten ;
 Cese Torres ;
 Jaume Valls Vila;
 Pere Vidal ;
 Anna Vila ;
 Xavier Vinader Snchez;


----

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402733" title="Kongo, San Salvador" nonfiltered="494" processed="491" dbindex="155501">


El Kongo, San Salvador s una llengua que es parla a la Repblica Democrtica del Congo i a Angola. Tamb es pot dir kikongo, congo, kisikongo o kikoongo. Hi ha 865.355 kikongoparlants en els dos estats. 
 Repblica Democrtica del Congo .
A la Repblica Democrtica del Congo hi ha 536.994 kikongoparlants (2000). Estan sobretot al llarg del riu Congo, entre Kinshasa i el nord d'Angola. S'hi parlent els dialectes de Fioti i San Salvador, que sn fora diferents. Al 1016 i 1926 es va publicar la bblia en la llengua Kongo, San Salvador.
 Angola .
Hi ha 328.361 kikongo parlants a Angola, a la zona del Nord d'Angola.
 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402734" title="Physogaleus secundus" nonfiltered="495" processed="492" dbindex="155502">

Physogaleus secundus s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.
 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402735" title="Physogaleus cappetti" nonfiltered="496" processed="493" dbindex="155503">

 Physogaleus cappetti s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.

 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402736" title="Physogaleus fischeuri" nonfiltered="497" processed="494" dbindex="155504">

Physogaleus fischeuri  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.

 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402737" title="Physogaleus rosehillensis" nonfiltered="498" processed="495" dbindex="155505">

Physogaleus rosehillensis  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.

 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402738" title="Physogaleus latecuspidatus" nonfiltered="499" processed="496" dbindex="155506">

Physogaleus latecuspidatus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.

 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402739" title="Physogaleus muelleri" nonfiltered="500" processed="497" dbindex="155507">

 Physogaleus muelleri s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.

 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402740" title="Physogaleus latus" nonfiltered="501" processed="498" dbindex="155508">

Physogaleus latus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
 Referncies .


Bibliografia.

 Berg, L.S.: System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berln, 1958.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Long, J. A.: The Rise of Fishes: 500 million years of evolution.Johns Hopkins University Press, Baltimore-Londres, planes 1-223. Any 1995.
 Mller, A. 1999. Ichthyofaunen aus dem atlantischen Tertir der USA. Leipziger Geowissenschafteb, Leipzig, Alemanya, 9/10: 1-360.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Elasmo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402743" title="Rhizoprionodon lalandei" nonfiltered="502" processed="499" dbindex="155509">

Rhizoprionodon lalandei  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 77 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Panam fins al sud de Brasil i l'Uruguai.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402747" title="Rhizoprionodon terraenovae" nonfiltered="503" processed="500" dbindex="155510">

 Rhizoprionodon terraenovae s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de New Brunswick (Canad) fins al Golf de Mxic. Tamb a les costes del Brasil.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Richardson, J. 1836. The Fish. A: Fauna Boreali-Americana; or the zoology of the northern parts of British America: containing descriptions of the objects of natural history collected on the late northern land expeditions, under the command of Sir John Franklin, R.N. Fauna Boreali-Americana Part 3: i-xv + 1-327, Pls. 74-97.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402748" title="Rhizoprionodon longurio" nonfiltered="504" processed="501" dbindex="155511">

Rhizoprionodon longurio  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Califrnia fins al Per.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & C. H. Gilbert 1882. Description of four new species of sharks, from Mazatlan, Mexico. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 5 (nm. 268): 102-110.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402749" title="Rhizoprionodon oligolinx" nonfiltered="505" processed="502" dbindex="155512">

Rhizoprionodon oligolinx  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic fins a Tailndia, Indonsia, Xina, Jap, el Golf de Carpentria i Palau.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V. G. 1964. A revision of the carcharhinid shark genera Scoliodon, Loxodon, and Rhizoprionodon. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 115 (nm. 3493): 559-632, Pls. 1-2.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402750" title="Rhizoprionodon taylori" nonfiltered="506" processed="503" dbindex="155513">

Rhizoprionodon taylori  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 69'1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea i nord d'Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ogilby, J. D. 1915. On some new or little-known Australian fishes. Mem. Queensl. Mus. v. 3: 117-129, Pls. 29-30.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402752" title="Jordi Xumetra Feliu" nonfiltered="507" processed="504" dbindex="155514">

Jordi Xumetra Feliu (L'Estartit, 24 d'octubre de 1985) s un futbolista professional que actualment juga al Girona FC en la posici de migcampista.

Enllaos externs.
Web oficial del club;
Estadstiques a Segona Divisi ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402753" title="Rhizoprionodon porosus" nonfiltered="508" processed="505" dbindex="155515">

Rhizoprionodon porosus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Carib, incloent-hi les Bahames, fins a l'Uruguai.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompaadas de sumarios Latinos y extractos en Francs. Tomo 2. La Habana. have subtitles.. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402754" title="Carcharhinus isodon" nonfiltered="509" processed="506" dbindex="155516">

Carcharhinus isodon  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 190 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Carolina del Nord fins a Cuba i el Golf de Mxic, i des del sud del Brasil fins a l'Uruguai.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402756" title="Lorenzo Lotto" nonfiltered="510" processed="507" dbindex="155517">

 

Lorenzo Lotto (Vencia, 1480   Loreto, 1556) va ser un pintor itali del Renaixement, actiu entre Vencia, Brgam i les Marques.

Els darrers anys de la seua vida li van procurar felicitat i tranquillitat d'nima, i el ms important, li van aportar la vida eterna. Potser aix no li hauria ocorregut si s'haguera implicat en les coses d'aquest mn, les quals sn massa pesants per a aquell que situa en elles la seua darrera fi, sense deixar que l'esperit s'eleve vers els veritables bns de l'altra vida, que sn la beatitud i la felicitat.

 Biografia .
Va passar la seua infantesa i la seua adolescncia a Vencia, on va rebre la seua formaci. Deixeble de Giovanni Bellini segons Vasari, per a qui Lotto havent imitat durant un temps les maneres de Bellini, es va acostar de seguida a l'estil de Giorgione, ms sovint s presentat com deixeble d'Alvise Vivarini, atesa la severa monumentalitat de les seues primeres obres.

Entre 1503 i 1504 es troba documentada per primera vegada la seua activitat com a pintor a Treviso, on va fer l'any 1505 el Retrat del bisbe Bernardo de' Rossi, protagonista de la vida cultural trevisenca. L'obra, austera, exposada al Museu napolit de Capodimonte, per la seua plasticitat i el seu agut sentit de la psicologia, treta d'influncies antonellianes i nrdiques, mostra ja una personalitat artstica formada. L'Allegoria del Vici i de la Virtut, avui dia a la National Gallery de Washington, decora la tapa que llavors protegia el retrat.

 
Lotto hi fa una imatge crptica a travs de l'elaboraci original de motius allegrics com a l'Allegoria de la Castedat de 1505, una altra tapa d'un retrat no identificat que presenta al seu centre una figura femenina somniadora, sobre la qual un querub o un geni alat deixa caure ptals de flors; a l'esquerra, un stir es recolza darrere d'un tronc, mentre que a la dreta altre es lliura a libacions; en la dona, la voluptas, la inclinaci al plaer, s atenuada per la quies, un estat susps de visi purificadora lluny de l'aband insconscient al somni.

Desprs va pintar el gran retaule de l'esglsia de Santa Cristina al Tiveron, aldea de Quinto di Treviso,  extraordinria Sacra Conversazione de 1505, la qual, prenent com a model el retaule bellini de San Zaccaria, adopta una composici ms tancada. Subratllada per l'encreuament dels esguards i de les actituds dels personatges sagrats, es troba immersa en una llum freda i canviant, molt allunyada de la producci veneciana de l'poca; Lotto, en aquesta obra i en les segents ms aviat mira a l'art de Drer i dels pasos del nord d'Europa, dels quals fa seus el realisme dels detalls, el patetisme de la representaci i la visi d'una natura misteriosa i inquietant. 

Amb l'Assumpci de la catedral d'Asolo i el Retrat d'home jove amb un llum, del Kunsthistorisches Museum de Viena, tots  dos datats de 1506, conclou la seua experincia trevisenca. L'home representat s'anomena Broccardo Malchiostro, jove eclesistic, secretari del bisbe Bernardo de' Rossi. La seua identitat s suggerida per les flors de card brodades sobre la tela de brocat que hi ha damunt dels armaris, i pel joc de paraules BROCCATO - CARDO - BROCCARDO. El llum que es veu dalt a la dreta, sobre un fons obscur, darrere de la cortina, alludeix a la conjura fracassada organitzada l'any 1503 contra ell i el bisbe de' Rossi.

Crescut per una notorietat guanyada en poc de temps, l'any 1506 Lotto va ser invitat a les Marques pels dominicans de Recanati, els quals van proporcionar-li bons treballs i amb els qui va mantenir una bona relaci. L'any 1508 va acabar el gran polptic de l'esglsia de Sant Domnec, actualment conservat a la Pinacoteca Municipal. En el marc d'una arquitectura tradicional es despleguen unes figures monumentals i dinmiques, immerses en una penombra travessada per grans contrastos lluminosos. L'obra conclou el cicle de l'activitat juvenil del pintor, que a partir de llavors pot considerar-se un artista madur i conscient de les prpies capacitats. Desprs d'un breu retorn a Treviso, l'any 1509, va ser reclamat a Roma pel papa Juli II per participar en la decoraci dels seus apartaments al Vatic. 


El Sant Jeroni penitent, s un tema recurrent per a Lotto, qui l'any 1506, i posteriorment, sens dubte l'any 1509, en realitz dues versions. En la del Castel Sant'Angelo, influenciada per l'univers cultural rom, la paleta s'illumina, submergint el sant en un paisatge menys "septentrional", ms solar, tot i que el carcter antropomorific dels elements naturals (tronc tenellut prop del lle, arrels en forma d'urpa, arbre agarrat al penyal rocalls, darrere del sant) la fa inquietant.

Hom diu que l'impacte de la cort pontifical i de la gran "oficina" romana, on treballaven els llombards Bramante, Bramantino i Cesare da Sesto; els senesos Sodoma i Domenico Beccafumi, Miquel ngel i sobretot Rafael, en companyia dels quals degu treballar, va transtornar el talents per moderat Lorenzo: va abandonar Roma l'any 1510 per no tornar-hi mai ms, iniciant aix l'inquiet vagareig que el portaria a una situaci de marginalitat, tan desitjada com patida.

El seu retorn a les Marques es troba documentat per un contracte signat el 18 d'octubre de 1511 amb la Confraternit del Buon Ges de Jesi, per a un Davallament destinat a l'esglsia de San Floriano i avui dia exposat a la pinacoteca local. Tamb va passar per Recanati, on va pintar la Transfiguraci de l'esglsia de Santa Maria di Castelnuovo, avui dia exposat a la pinacoteca. El quadre est estructurat segons un model rafaeli, contra el qual, no obstant aix, el pintor reacciona amb sobtats accessos expressionistes. Es tracta d'una composici complexa, amb figures que mostren actituds turmentades. De fet el classicisme rom havia trasbalsat les certeses veneciana i flamenca de Lorenzo, per sense mai convncer-lo completament de la seua eficcia.

Les obres mestres de Brgam .
Amb el trasllat a Brgam, ciutat amb un ambient cultural al marge del cebat intellectual dels principals centres, les inquietuds covades a Roma i expressades a les pintures de les Marques es van apaivagar. A partir d'aquest moment, Lotto es va sentir lliure per expressar-se en all que hom podria qualificar d'art provinci, elecci que va resultar perdedora davant del gran moviment rom. L'artista, estimulat alhora per les comandes locals, va intentar una sntesi entre l'art  novell  veneci i la tradici llombarda, pel contacte amb l'obra de Gaudenzio Ferrari i potser tamb de Correggio. Tamb va aprofundir en el coneixement de l'art europeu septentrional, en particular el de Hans Holbein, a travs de l'estudi dels gravats.

Sens dubte a causa del setge imperial a Brgam, va acabar el gran retaule Martinengo, per a l'esglsia de Sant Esteve i Sant Domnec, tres anys desprs de la seua comanda l'any 1513. El retaule, desprovet de marc, motllura i predella, es conserva a l'esglsia de San Bartolomeo. Lotto, de manera gens habitual, hi disposa les figures davant de la perspectiva de la nau, i no sobre el fons de l'absis, al lmit entre l'ombra i la llum. Al centre d'aquesta estructura arquitectnica clssica, adornada de drapejats i oberta sobre la cpula, plou una llum celestial. Dos ngels sostenen smbols i inscripcions amb aquests mots: DIVINA IUSTITIA SUAVE IOGUM.


Esdevingu protagonista de la cultura pictrica bergamasca, treballant intensament: Susanna i els vellards, avui dia als Uffizi, datat el 1517 i l'Adu de Crist a sa Mare de Berln, de 1521. En aquesta obra, torna a obrir de nou l'arquitectura sobre un jard llumins. Les figures monumentals recorden, pel seu patetisme expressiu i popular, les esttues de Gaudenzio Ferrari al Mont Sagrat de Varallo.

Ben al contrari, es va alliberar de l'aparell arquitectnic al Retaule de Sant Bernard, de 1521, collocant l'escena en plena campanya. La Mare de Du i l'Infant, a l'ombra d'una cortina estesa per quatre ngels, pintats en un escor extrem, es troben envoltats pels sants Josep, Bernard, Joan Baptista i Antoni. 

Sota el lleuger vel [ ] la sacra conversazione perd tota la ritualitat, esdevenint amable i familiar: amb un gest indicatiu, quasib planer, la Mare de Du sembla declarar (i dicta a l'ngel en primer pl) que la font de qualsevol veritat emana del Crist Infant que beneeix. 

L'esguard penetrant que l'ngel situat al peu del tron adrea a l'espectador vol establir-hi un lligam, implicant-nos en una conversa a la qual tothom pot i deu participar.

La Pala di Santo Spirito, que rep el nom de l'esglsia bergamasca on es troba exposada, s contempornia i de composici anloga, tot i que menys popular; al sant Joan Baptista s'hi por trobar una referncia a Leonardo mentre que els ngels que coronen la Mare de Du s'inspiren en Correggio.  

L'any 1524, Lotto va rebre del comte Giovan Battista Suardi, membre d'una famlia simpatitzant amb el protestantisme, l'encrrec de decorar l'oratori privat annex a la seua villa de Trescore Balneario. 


La decoraci, feta al llarg de l'estiu de 1524, comprenia el plaf, pintat al fresc amb una prgola en trompe-l'oeil on joguinegen putti, el mur principal amb la Histria de santa Caterina i santa Magdalena i els dos murs laterals amb, per una banda, la Histria de santa Brgida i per altra la Histria de santa Brbara; el programa iconogrfic celebra la victria de Crist sobre el Mal, anunciada pels profetes i les sibilles, i confirmada per la vida dels sants.

La representaci de la Histria de santa Brgida est interrompuda per dues finestres sobre els murs de l'oratori; per la qual cosa Lotto va haver de fer tres escenes diferents, cadascuna d'elles amb diversos episodis de la vida de la santa, enllaats per un fals mur sobre el qual hi ha tondi amb representacions de profetes i sibilles. A La presa d'hbit de santa Brgida, on es pot veure la famlia de la persona que va encarregar l'obra, l'escena principal es desplega davant d'un absis; una natura morta d'objectes sagrats est pintada sobre l'altar, potser en record de la Missa de Bolsena de Rafael. Les runes, a la dreta de l'esglsia, obren la perspectiva sobre una veduta en la que s'inscriu L'ofrenda de santa Brgida.

Darrere de la gran figura del Crist - vida, es narren les Histries de santa Brbara. El Crist hi tend els seus dits prolongats en sarments que uns heretges, pujats a unes escales i provets de podalls, intenten tallar. Tancats en uns medallons, els sants intenten repondre'ls; al segon pla, sobre un fons d'edificis i de perspectives paisatgstiques, hi ha figures ms petites que illustren una srie de brillants episodis que conclou amb una escena de mercat. Lotto hi va crear una histria sense protagonistes, anecdtica, i com a tal molt propera a les representacions tpiques de la pintura de l'Europa septentrional. Aquesta manera antiretrica i per tant anticlssica, encara s ms acusada per la barreja poc habitual de colors (el groc amb el violeta, el rosa amb el verd, el blanc amb el marr).

 L'hostilitat veneciana .

L'any 1525, Lotto va tornar a Vencia, per va conservar encrrecs a Brgam i a les Marques. 
A l'Anunciaci pintada per a l'esglsia de Santa Maria dei Mercanti a Recanati, avui dia al museu Villa Coloredo Mels, Lotto fuig de la interpretaci del tema proposada per Tici a l'Anunciaci de Treviso: 

La Verge de Tici s una reina en pregria que es gira noblement per rebre al seu palau el missatger div. La Verge de Lotto s una noia valenta a qui el missatger sorprn mentre ella prega a la seua cambra; per ella no gosa girar el cap; el seu gest, gaireb de defensa s el de qui se sent corprs per una crida sobtada. El miracle s tan concret i quotidi que el gat el percep i fuig. Per fer palpable aquest miracle, el Pare etern est collocat en l'escena donant l'ordre a l'ngel d'entrar. El missatger div sorgeix al bell mig d'un torrent de llum de la qual hom no sap si s natural o celestial. Ja hem vist quelcom semblant al Somni de santa rsula de Carpaccio. De cap altra manera s'explica el sentit d'aquest interior en penombra que s'oposa al jard llumins exterior, quasi quattrocentesc en les formes regulars dels arbres: amb el rstic tamboret de fusta, l'eixugamans penjat i la palmatria sobre la prestatgeria, illuminada per la feble llum del finestr.

El Sant Nicolau en Glria, de 1529, primer retaule pintat a Vencia, per a l'esglsia del Carmine, s considerat per Ludovico Dolce, el bigraf de Tici, com de mediocre colorit. Se li va escapar la novetat del paisatge, un nocturn molt modern, vist des de dalt, en vista aria. 

De Brgam li va venir la comanda de dissenys per a la decoraci a intarsio de les butaques del cor de l'esglsia de Santa Maria Major, marqueteries executades per Giovan Battista Capoferri;  Lotto va proveir una cinquantena de cartons per al transsepte i les butaques del cor, on es representen episodis de la histria sagrada amb eficcia i sentit de la sntesi. Fora suggestius, els panells destinats a protegir les marqueteries del cor testimonien la barreja entre la religi i la cultura alqumica, procediment tpic del Cinquecento. Els  emblemes jeroglfics  que Lorenzo va dissenyar discutint amb els erudits bergamascos del Consorci de la Misericrdia, volen desvelar les correspondncies latents entre els diferents episodis bblics i la veritat esotrica, treta del coneixement alqumic.

A la grandiosa Crucifixi de Monte San Giusto, pintada l'any 1531, reafirma la seua concepci de representaci popular del fet religis, que dramatitza fins a anticipar Caravaggio. El 1532, va enviar a la confraternitat de Santa Llcia de Jesi la Santa Llcia davant del jutge, exemple de colorisme brillant i de composici animada, en la qual la llum que cau sobre la santa, la ultrapassa per detenir-se sobre els diferents detalls de l'escena: una mnega unflada, un barret caigut a terra, la batuta impotent del jutge i les diverses expressions dels personatges.  

Entre 1534 i 1539, Lotto va residir de nou a les Marques: hi va fer, per als dominicans de Cingoli, una molt complexa i alegre Mare de Du del Roser. Darrere de la Mare de Du, posats en quinze tondi, va representar els Misteris del Roser. Al seus peus, va pintar tres angelets escampant ptals de rosa.

En tornar a Vencia, en ple triomf del manierisme de Tici, va fer l'any 1542 per a l'esglsia de Sant Joan i Sant Pau una Almoina de Sant Anton:

La influncia de Carpaccio s evident  A l'mfasi agitat de les glries ticianesques, Lotto, a causa del seu horror a la retrica, oposa la imatge burgesa d'una burocrcia de les grcies. El sant hi llegeix escrupulosament les peticions arrepleglades per un aclit, tot escoltant els ngels que li parlen a cau d'orella i donant-ne instruccions al destinat a la caixeta. Fe i providncia, doncs, no sn pas entitats transcendents sin fets d'aquest mn, l'expressi d'una realitat social: el que [ ] s una idea d'una modernitat que Tici, tot i ser l'ltim dels grans humanistes, mai no va concebre. Es tracta d'una modernitat que es tradueix per la sorprenent novetat pictrica dels pobres amuntegats al primer pla [ ] en una zona que pertany per una banda al quadre i per l'altra a l'espectador, barrejat aix amb aquesta massa de devots implorants. Per primera volta, a l'inrevs del cor que comenta l'acci, tenim una gentada que hi participa.

 Els darrers anys .

El darrer retaule pintat a Vencia va ser la Mare de Du i els sants de l'esglsia de San Giacomo dell'Orio, de 1546, any en qu va redactar el seu testament:  Si en aquest testament no faig esment de parents de sang, s perqu en tinc pocs i perqu es troben en bona situaci i no tenen necessitat dels pocs bns de qu dispose; ells sabran excusar-me .

L'any 1548, Pietro Aretino li va enviar una carta, impregnada amb la seua habitual ironia, en la qual defensa la superioritat de Tici:  ( ) sser superat en l'ofici de pintor no pot comparar-se de cap manera a no ser-ho en matria de devoci. Aix, el cel us recompensar amb una glria superior a les lloances mundanes  .

En aquesta poca pesaven sobre ell sospites de luteranisme. Desprs d'haver venut els seus pocs bns, va tornar definitivament a les Marques l'any 1549. El 1550 va pintar a Ancona, per a l'esglsia de Sant Francesc, una Assumpci. Per guanyar uns pocs diners va organitzar una loteria en la qual els premis van ser els quadres i dibuixos no venuts. L'any 1552 va entrar a la Santa Casa de Loreto, on es va fer oblat dos anys desprs. 

La Presentaci al Temple del Palau apostlic de Loreto, pintada amb m tremolosa, com sempre sense cap retrica per carregada d'una penetrant emoci, va ser el seu darrer llen: dalt a la dreta destaca la figura d'un vellard amb una llarga barba blanca, en la qual hom ha volgut veure una darrera salutaci del pintor.

 El retratista .


Lorenzo Lotto va ser un grandssim retratista perqu considerava cada individu no com el protagonista d'una histria, sin com una persona qualsevol, una entre d'altres:

una persona amb la qual hom parla i s'arriba a comprendre. Al contrari dels de Tici, els retrats de Lotto sn els primers de carcter psicolgic: no es tracta, evidentment, de retrats d'emperadors o papes, sin de persones de la petita noblesa o de l'alta burgesia. Tamb va retratar artistes, homes de lletres i eclesistics.
La seua gran descoberta, que suposa la modernitat de Lotto, s precisament la del retrat com a dileg, intercanvi de confidncies i de simpatia, entre si mateix i l'altre. Sn testimonis autntics i crebles, tot i que la descripci fisionmica no siga tan minuciosa com la dels retrats de Tici. Perqu, ms aviat que representar el personatge en la seua manera de ser objectiva, Lotto s'estima ms mostrar-lo en l'instant en qu es qualifica, en qu s'adrea a altri i es prepara a un intercanvi hum sincer. No diu:  admira'm, sc el rei, el papa, el dogo, sc el centre del mn; ms aviat diu:  vet ac com estic fet a l'interior, vet ac les raons de la meua malenconia o els fonaments de la meua fe, vet ac quines sn les meues simpaties .

Al retrat-dileg, l'actitud del pintor s la d'un confessor, la d'un interlocutor que planteja les preguntes i n'interpreta les respostes. [ ] La bellesa que irrdien, com una llum interior, els seus personatges, no s una bellesa natural, ni tampoc una bellesa espiritual o moral, sin simplement la bellesa interior trada, ms que revelada, per un esguard, un somriure, la palidesa transparent d'un rostre o el gest tou d'una m.

 Fortuna crtica .


Hom pot dir dels ulls de la Mare de Du de l'Anuciaci de Recanati que sn els ms commovedors de la histria de la pintura. Esbatanats, amb les pupilles grans com llacs ombrvols; llacs del cor, en els qual l'nima es desvela i s'amaga, paorosa de confesar-se, gaireb torbada per un excs d'innocncia [ ]. Obra mestra de l'ansietat i de la tristesa: els vertaders sentiments de Lotto.

La trajectria humana i artstica de Lorenzo Lotto comprn el ventall sencer de la primera meitat del Cinquecento. El pintor veneci el va travessar amb una intensitat existencial i inventiva tal que esdevingu un dels ms fascinants i pregons testimonis del seu temps [ ] un protagonista de l'art de dos capitals a l'apogeu, Vencia i Roma. Per, en tots dos casos, no va reeixir a integrar-se a la vida cultural, patint, de jove, d'insuportables tensions i suportant, ja vell, d'humiliacions mortificants. Aix, noms l'ambient provinci li va donar la seua vertadera mesura: les Marques trevisenques als seus inicis, els Pre-alps bergamascos en la fase intermdia i potser la ms feli de la seua vida, el litoral i les colines de les Marques en diversos moments, fins al seu ltim refugi: les celles del Santuari de Loreto. Imprevisible, autnom, de vegades dhuc irnic,  Lotto va elaborar una expressi figurativa independent, de difcil adscripci a un corrent, per no obstant aix lligada directament a una llarga srie d'influncies. Ben pocs altres mestres del Cinquecento van gaudir d'un coneixement tan vast de l'art del seu temps: Lotto va saber explotar-lo, traent-ne elements importants, per no mai decisius. Aix, s'acumulen referncies als altres artistes: Giovanni Bellini, Alvise Vivarini, Giorgione, Drer, Rafael, Leonardo da Vinci, Correggio, Moretto, Gaudenzio Ferrari, Tici, Savoldo [ ] El cam recorregut a Brgam potser s el ms ric en idees i solucions [ ] no hi ha dubte que l'arribada a Llombardia va significar el contacte directe amb l'art de Leonardo i dels seus seguidors, per no s'hi pot identificar una influncia clara ms que en un nombre redut d'obres [ ]. Amb el grup d'artistes de Brescia, Moretto, Romanino, Savoldo, comparteix la pertinena a l'rea vneto-llombarda, i els clients amb exigncies similars; amb Gaudenzio Ferrari, un sentit de la poesia popular  per mai banal , amb el Pordenone, una imaginaci auda i una certa monumentalitat. Cal tenir en compte, tot i que resulte impossible de comprovar, el contacte amb l'art alemany i en particular amb l'obra de Hans Holbein. El misteris joc de referncies recproques amb Correggio deixa la porta oberta a tot d'hiptesis [ ].A Vencia s'enfronta a un ambient dominat per Tici, massa allunyat del seu art. En l'espai de vint anys, hi rebr noms tres comandes, vctima d'un ostracisme que va durar fins el segle XX. De fet, no va ser sin fins al 1895, grcies a Bernard Berenson, que els crtics no van redescobrir el mestre, que en el passat havia estat considerat un exemple negatiu [ ]. La redescoberta de Lotto va ser una de les majors conquestes del segle XX: les seues composicions religioses i, sobretot, els seus retrats, es consideren avui dia per part dels especialistes i el pblic com a part de les pintures ms corprenedores del Cinquecento

 Obres .
Mare de Du amb l'Infant i sant Pere Mrtir, 1503, oli sobre fusta, 55 x 87 cm, Museu  Capodimonte de Npols.
Retrat del bisbe Bernardo de  Rossi, 1505, oli sobre taula, 54 x 41,  Museu de Capodimonte, Npols;
Allegoria del Vici i de la Virtut, 1505, oli sobre taula, 56,5 x 42,2, Washington, National Gallery, tapa del Retrat del bisbe Bernardo de' Rossi.
Allegoria de la Castedat, 1505 circa, oli sobre taula, 43 x 33,7, Washington, National Gallery, tapa d'un retrat no identificat. ;
Mare de Du entre els sants Pere, Cristina i Jeroni (Sacra Conversazione), 1505, oli sobre taula, 177 x 162, Treviso, esglsia de Santa Cristina al Tiverone.
Home jove amb barret, 1505, oli sobre taula, 34 x 27, Brgam, Accademia Carrara.
Mare de Du amb l'Infant i sants, ca 1506, oli sobre llen, 80 x 102, Edimburg, National Gallery of Scotland.
Bust de dona, circa 1505-06, oli sobre llen, 36x28, Dijon, Museu des Belles Arts.
Assumpci, 1506, oli sobre taula, 175 x 162, Asolo, Catedral.
Retrat d'home jove amb lmpada, 1506, oli sobre taula, 42 x 53, Viena, Kunsthistorisches Museum.
Sant Jeroni penitent, 1506, oli sobre taula, 48 x 40, Pars, Louvre.
Esposalles mstiques de sant Caterina,  ca 1508, oli sobre taula, 71,3 x 91,2, Alte Pinakothek.
Mare de Du amb l'Infant amb els sants Ignasi d'Antioquia i Onofre, 1508, oli sobre taula, 51x65, Roma, Galeria Borghese.
Esposalles mstiques de santa Caterina, ca 1508, oli sobre taula, 42 x 48, Boston, Museum of Fine Arts.

Polptic de Recanati, 1508, oli sobre taula, 227 x 108, Recanati, Museo Civico Villa Coloredo Mels.
 Mare de Du amb l'Infant amb els sants Francesc, Joan Baptista, Jeroni i Caterina, ca. 1508, oli sobre taula, 40x29, Cracvia, Muzeum Narodowe.
Retrat de joier, 1509 1512, oli sobre llen, 80 x 75, Los Angeles, Paul Getty Museum.
Davallament, 1512, Jesi, Pinacoteca civica e galleria di arte contemporanea di Jesi.
Transfiguraci, 1512, oli sobre taula, 300 x 203, Recanati, Museo Civico Villa Coloredo Mels.
Sant Jaume pelegr, 1512, Recanati, Museo Civico Villa Coloredo Mels.
Crist conduint els apstols al mont Tabor, 1512, oli sobre taula, 26,5 x 57,5, Sant Petersburg, Ermitage, panell de la predella de la Transfiguraci.
 Judith amb el cap d'Holofernes, 1512, oli sobre taula, 20x15, Roma, Banca Nazionale del Lavoro.
Sant Vicent Ferrer en glria, 1513, Recanati, Esglsia de Sant Domnec.
Davallament de Crist al sepulcre, 1513-1516,  oli sobre taula, 50 x 96, Brgam, Accademia Carrara.
Sant Jeroni penitent, ca 1513-15, oli sobre taula, 55,8 x 40, Bucarest, Muzeul National de Arta al Romniei.
Lapidaci de sant Esteve,1513-1516, oli sobre taula, 51 x 97, Brgam, Accademia Carrara.
Sant Domnec de Guzmn ressuscita Napole Orsini, 1513-1516, oli sobre taula,  51 x 97, Brgam, Accademia Carrara.
Sant Jeroni penitent, 1515, oli sobre llen, Allentown, Pennsylvania, Art Museum.
Retaule de sant Bertomeu, 1516, oli sobre taula, 520 x 250, Brgam, esglsia de Sant Bertomeu.
Susanna i els vells, 1517, oli sobre taula, 66 x 50, Florncia, Uffizi.
Lucina Brembati, ca 1518, oli sobre taula,  52 x 44, Brgam, Accademia Carrara.
Autoretrat, ca 1520, oli sobre llen, 71 x 61, San Francisco, Fine Arts Museums.

Adu de Crist a sa Mare, 1521, oli sobre llen, 126 x 99, Berln, Staatliche Museen.
Retaule de sant Bernard, 1521, oli sobre taula , 300 x 275, Brgam, San Bernardino in Pignolo.
Mare de Du entronitzada amb l'Infant, santa Caterina, sant Agust, sant Sebasti, sant Antoni i sant Joanet, 1521, oli sobre taula, 287 x 267, Brgam, esglsia de Santo Spirito.
Santa Caterina, 1522, oli sobre taula, 57 x 50, Washington, National Gallery.
Adoraci de l'Infant, 1523, oli sobre taula, 46 x 36, Washington, National Gallery.
Esposalles mstiques de santa Caterina, 1523, oli sobre llen, 189 x 134, Brgam, Accademia Carrara.
Marsilio Cassotti i la seua esposa Faustina, 1523, oli sobre taula, 71x84, Madrid, Museo del Prado.
Trinitat, 1523-24, oli sobre llen, 170x115, Brgam, Esglsia de Sant Alessandro della Croce.
Santa Famlia amb sant Jeroni i sant Nicolau de Tolentino, 1524, oli sobre llen, 94 x 78, Boston, Museum of Fine Arts.
Esposalles mstiques de santa Caterina amb sants, 1524, oli sobre llen, 98x115, Roma, Galleria Nazionale d Arte Antica.
Mare de Du amb l'Infant, sant Roc i sant Sebasti, 1524, oli sobre llen, 81,8 x 108,5, Ottawa, National Gallery of Canada.
Retrat de famlia, 1524, oli sobre llen, 96 x 116, Sant Petersburg, Ermitage.
Oratori Suardi, 1524, frescos, Trescore Balneario.
Escenes de la vida de Maria, 1525, frescos, Brgam, Esglsia de San Michele al Pozzo Bianco.
Nativitat, 1525, fresc, Credaro, Esglsia de Sant Jordi.
Mare de Du amb l'Infant i dos donants, 1525 1530, oli sobre llen, 85 x 115, Los Angeles, Paul Getty Museum.
Venus i Cupido, ca 1525, oli sobre llen, 92.4 x 111.4, Nova York, Metropolitan Museum.
Retrat d'home jove amb llibre, 1526, oli sobre taula, 47 x 38, Mil, Castello Sforzesco.
Mare de Du amb l'Infant,sant Josep i sant Jeroni dita Madona de les Roses, 1526, Jesi, Pinacoteca civica.
Anunciaci, 1526, Jesi, Pinacoteca civica.
Crist i l'adltera, ca 1528, oli sobre llen, 124 x 156, Pars, Louvre.
Adoraci de l'Infant, oli sobre llen, 150 x 237, Pars, Louvre.
Crist portant la Creu o Portament de la Creu, 1526, oli sobre llen, 66 x 60, Pars, Louvre. Aquest quadre ha estat redescobert l'any 1980 entre un lot d'antiguitats venut per les religioses de la Congregaci de Sant Carles Borromeu de Puy-en-Velay a un antiquari. L'obra, signada  Laur Lotus  els havia estat donada anteriorment per un bisbe de Puy i havia caigut en l'oblit. Va ser adquirida pel Louvre l'any 1983 per la suma de 3,25 milions de francs francesos.
Sant Jeroni,  oli sobre taula, 51 x 40, Hamburg, Kunsthalle.
Retrat d'home jove,  oli sobre llen, 47 x 38, Berln, Staatliche Museen.
Retrat d'arquitecte,  oli sobre llen, 108 x 86, Berln, Staatliche Museen.
El jove malalt, 1527, oli sobre llen, 98 x 116, Vencia, Gallerie dell'Accademia.
Retrat d Andrea Odoni, 1527, oli sobre llen, 101 x 114, Hampton Court, Colleccions reials.
Anunciaci, 1528, oli sobre taula, 166 x 114, Recanati, Museo Civico Villa Coloredo Mels.
Mare de Du amb l'Infant, santa Catrerina d'Alexandria i sant Toms, ca.1528-30, oli sobre llen, 113,5x152, Viena, Kunsthistorisches Museum.
Triple retrat d'orfebre, ca 1530, oli sobre llen, 52x79, Viena, Kunsthistorisches Museum.
Sant Nicolau en glria, 1529, oli sobre llen, 335 x 188, Vencia, Esglsia del Carmine.
Reps durant la fugida a Egipte amb santa Justina, 1530, oli sobre llen, 82 x 132,5, Sant Petersburg, Ermitage.
Crucifixi, 1531, oli sobre taula, 450 x 250, Esglsia de Santa Maria, Monte San Giusto, (Provncia de Macerata).
Visitaci, 1531, Jesi, Pinacoteca civica.
 
Santa Llcia davant el jutge, 1532, oli sobre taula, 243 x 237, Jesi, Pinacoteca civica.
Sant Cristfol, sant Roc i sant Sebasti, 1532 - 1535, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
L'Infant Jess adormit entre la Mare de Du, sant Josep i santa Caterina d'Alexandria, 1533, oli sobre llen, 81 x 115, Brgam, Accademia Carrara.
Retrat de dama com Lucrcia, 1533, oli sobre llen, 96x110,5, Londres, The Trustees of the National Gallery.
Santa Famlia amb els sants Jeroni, Anna i Joaquim, 1534, oli sobre llen, 69 x 87,5, Florncia, Uffizi.
 Adoraci dels pastors, ca. 1534, oli sobre llen, 147x106, Brescia, Musei Civici d Arte e di Storia.
 Retrat d'home, ca. 1535, 118 x 105, Roma, Galerie Borghese.
Santa Famlia, ca 1537, oli sobre llen, 150 x 237, Pars, Louvre.
Retrat d'home jove, oli sobre taula, 28 x 22, Florncia, Uffizi.
Mare de Du del Roser, 1539, oli sobre llen, 384 x 264, Cingoli, Esglsia de Sant Nicolau.
Mare de Du amb l'Infant i sants dita Pala de l'alabarda, 1539, Ancona, Pinacoteca civica  Francesco Podesti .
Retrat d'home, 1541, oli sobre cart, 57.8 x 46.5, Ottawa, National Gallery of Canada.
Febo da Brescia, 1543-44, oli sobre llen, 82x78, Mil, Pinacoteca di Brera.
Laura da Pola, 1543-44, oli sobre llen, 90x75, Mil, Pinacoteca di Brera.
Retrat d'home amb guants, 1543 (?), oli sobre llen, 90x75, Mil Pinacoteca di Brera.
Pietat, 1545, oli sobre llen, 185x150, Mil, Pinacoteca di Brera.
Retrat d'home, 1541, oli sobre llen, 55 x 44.5, San Francisco, Fine Arts Museums.
Ofrenda de sant Antoni, 1542, oli sobre llen, 332 x 235, Vencia, Esglsia dels Sants Joan i Pau.
Baptisme de Crist, 1544-1549, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
Sacrifici de Melquidesec, 1545-1550, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
Mare de Du i sants, 1546, Vencia, Esglsia de San Giacomo dell Orio.
Crist i l'adltera, 1548-1550, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
Adoraci de l'Infant, 1548-1550, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
Adoraci dels Reis Mags, 1548-1555, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
Mare de Du amb l'Infant i sants, 1548, Mogliano, Esglsia de Santa Maria della Piazza.
Retrat de fra Gregorio Belo da Vicenza, 1548, oli sobre llen, 87 x 71, Nova York, Metropolitan Museum.
Assumpci, 1550, Ancona, Esglsia de San Francesco alle Scale.
Sant Miquel arcngel rebutjant Llucifer, 1550 ca., Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.
El ballester, 1551, Roma, Pinacoteca Capitolina.
Retrat de vell, atribut, ca 1552, oli sobre llen, 93 x 72, Sant Petersburg, Ermitage.
Presentaci al Temple, 1555, oli sobre llen, 170 x 157, Loreto, Pinacoteca di palazzo Apostolico.

 Bibliografia .
Arcangeli : Pittori nelle Marche fra '500 e '600, catleg, Urbino, 1979.
Argan Giulio Carlo : Storia dell'arte italiana, Florncia, 1968.
 Brown D. A., P. Humfrey P., Lucco M. (sota la direcci de) : Lorenzo Lotto. Il genio inquieto del Rinascimento, catleg de l'exposici, Brgam, 1998.
Colalucci : Lotto, Florncia, 1994, ISBN 8809761871.
Cortesi Bosco : Gli affreschi dell oratorio Suardi. Lorenzo Lotto nella crisi della Riforma, Brgam, 1980.
Gentili : I giardini della contemplazione. Lorenzo Lotto 1503   1512, Roma, 1985.
Lanzi : Histoire de la peinture en Italie : depuis la renaissance des Beaux-arts jusqu  la fin du sicle XVIII, Seguin, Pars, 1824.
Exposici Lorenzo Lotto : 1480-1557, Galerie Nationale du Grand Palais, del 13 d'octubre de 1998 a l'11 de gener de 1999, RMN, Pars, 1998.
Mariani Canova : L opera completa di Lorenzo Lotto, Milan, 1975.
Mascherpa : Lorenzo Lotto a Bergamo, Mil, 1971.
Zampetti Pietro : Lorenzo Lotto, Mil, 1965.
 Zanchi Mauro : Lorenzo Lotto et l imaginaire alchimique : les imprese dans les marqueteries du chur de la basilique de S. Marie Majeure  Bergame, Ferrari, Brgam, 1998.
Zuffi : Lotto, Mil, 1992, ISBN 8843543652.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402760" title="Estaci d'Almassora" nonfiltered="511" processed="508" dbindex="155518">







Almassora s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al polgon Industrial Millars d'Almassora, al nord-oest del nucli urb, a la comarca de la Plana Alta de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



Vegeu tamb.
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402765" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="512" processed="509" dbindex="155519">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren dues competicions de bsquet, sent la primera vegada que s'incloa la categoria femenina en el programa oficial dels Jocs. La competici es realitz entre els dies 18 i 27 de juliol de 1976 al Centre tienne Desmarteau i el Montreal Forum de la prpia ciutat.

Comits participants.
Participaren un total de 213 jugadors, 141 homes i 72 dones, de 13 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1976;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402767" title="Teatre Borrs" nonfiltered="513" processed="510" dbindex="155520">
El Teatre Borrs s un teatre, abans cinema, de Barcelona, situat a la Plaa Urquinaona, nm. 9.  Es va obrir el 1931.
Histria.

Va obrir el 16 de maig de 1931 com a cinema amb el nom de Cine Urquinaona. La primera pellcula va ser Resurreccin, amb Lupez Vlez. Tenia 950 seients en la platea i un amfiteatre. La decoraci era d'estil Art dco. Fins al 1936 va projectar pellcules de Warner Bros. i Paramount; a partir de llavors, van fer-s'hi sobretot de Metro Goldwyn Mayer.

L'1 d'abril de 1937 va canviar el nom pel de Cine Francesc Ferrer, que va tenir fins al 5 de febrer de 1939, que torn al nom anterior.no

Prengu el nom de Cine Borrs el 19 de maig de 1943, en homenatge a l'actor Enric Borrs. Espordicament, s'hi feien funcions de teatre. El 19 d'octubre de 1951 s'hi estren la sarsuela El tambor del Bruch de Federico Moreno Torroba, amb llibret d'Ignacio F. Iquino.

Des del 4 d'abril de 1953 se'n feu crrec el grup Bala. Reformat, es va reobrir el 10 d'abril de 1966 amb My fair lady. A l'inici dels setanta es convert en un cinema de reestrena. 
 
Des del 15 de setembre de 1990, va combinar el teatre i el cinema, i el 1995 va esdevenir Teatre Borrs, dedicat exclusivament  al teatre. Reformat de nou, t una cabuda de 740 espectadors (470 a platea i 270 a l'anfiteatre).

Va dedicar-se a la comdia, estrenant-hi La extraa pareja i La jaula de las locas. El 2008, Jordi Galceran hi va estrenar Cancun.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402769" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="514" processed="511" dbindex="155521">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual i una contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. En aquesta edici s'elimin la prova de tndem que havia estat en el programa olmpic des de 1908.

La competici es realitz entre els dies 18 i 24 de juliol de 1976 al Veldrom Olmpic de Mont-real, situat al costat de l'Estadi Olmpic de Mont-real. Participaren un total de 295 ciclistes de 49 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1976;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402774" title="Vall de l'Orcia" nonfiltered="515" processed="512" dbindex="155522">


La Vall de l'Orcia s una amplia vall situada a la provncia de Siena, a la Toscana, al nord-est de Monte Amiata i prop de la frontera amb Umbria.Travessada pel riu Orcia pel centre, que li dna el nom, es caracteritza pels paisatges agradables i variats centres de paisatge medieval, dos d'ells molt coneguts com Montalcino i Pienza. 

La vall s tamb un important parc, natural, artstic i cultural, i des del 2 de juliol del 2004 va ser reconegut per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat, per l'excellent estat de conservaci del paisatge, que ha tingut una important influncia en molts artistes Renaixement.

Els municipis que formen part de Val d'Orcia sn Castiglione d'Orcia, Montalcino, Pienza, Radicofani i Sant Quirico d'Orcia. Altres ciutats sn Monticchiello, Bagno Vignoni, Rocca d'Orcia, Campiglio d'Orcia i Bagni San Filippo. Moltes cases d'agroturisme, cases rurals i castells amb torres es dispersen en el tranquil paisatge. 

Es caracteritza pel xiprer, aliments i begudes tpiques,Il Pecorino di Pienza, el Brunello di Montalcino i la nova denominaci de DOQ Orcia.

Patrimoni de la Humanitat.

Criteri (iv): La Vall d'Orcia s un reflex excepcional de la manera en qu el paisatge va ser re-escrit en els temps renaixentistes que reflecteix els ideals del bon govern i per crear unes imatges atractives estticament. ;

Criteri (vi): El paisatge de la Vall d'Orcia va ser celebrat pels pintors de l'escola Siena, que van florir durant el Renaixement. Imatges de la Vall d' Orcia, i representacions de paisatges particularment en els que les persones estan representades vivint en harmonia amb la natura, s'han convertit en icones del Renaixement i han influt profundament en el desenvolupament del pensament paisatgstic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402780" title="Glyphis gangeticus" nonfiltered="516" processed="513" dbindex="155523">

Glyphis gangeticus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 204 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Bengala Occidental (ndia), prop de Karachi (Pakistan) i Taiwan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402791" title="Glyphis glyphis" nonfiltered="517" processed="514" dbindex="155524">

Glyphis glyphis  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402795" title="Cant de Wissembourg" nonfiltered="518" processed="515" dbindex="155525">

El cant de Wissembourg  (alsaci Kanton Waisseburch ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Wissembourg aplega 13 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402797" title="Glyphis siamensis" nonfiltered="519" processed="516" dbindex="155526">

Glyphis siamensis  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1896. Bericht ber die whrend der Reise Sr. Maj. Schiff "Aurora" von Dr. C. Ritter v. Microszewski in den Jahren 1895 und 1896, gesammelten Fische. Ann. Naturh. Hofmus. Wien v. 11: 197-230, Pl. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402798" title="Los gamberros" nonfiltered="520" processed="517" dbindex="155527">

Los gamberros (Els brtols, en castell) s la trenta-sisena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va aparixer per episodis el 1978, any en qu es va publicar en lbum.

En aquest lbum apareix per primera vegada el personatge de la senyoreta Ofelia, introduint-hi el gag recorrent de mostrar al comenament de cada captol el contrast de l'enamorament d'aquesta d'en Mortadello front el tracte groller que ella rep per part de tots dos agents.

Argument.
La HIGA (Hermandad insoportable de gamberros arrejuntados, que vol dir Germanor insuportable de brtols reunits) s una nova agrupaci que es dedica a fer bretolades per tot arreu per provocar el caos en les institucions del pas. La tasca d'en Mortadello i en Filem s la d'engarjolar-los.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402799" title="Isogomphodon oxyrhynchus" nonfiltered="521" processed="518" dbindex="155528">

Isogomphodon oxyrhynchus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 160 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa de Trinitat, Guaiana, Surinam, Guaiana Francesa i Brasil.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402800" title="Cleebourg" nonfiltered="522" processed="519" dbindex="155529">

Cleebourg (en alsaci Kleeburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 636 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402802" title="Lamiopsis temmincki" nonfiltered="523" processed="520" dbindex="155530">

Lamiopsis temmincki  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 170 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Pakistan fins a Tailndia, Xina i Indonsia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402803" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="524" processed="521" dbindex="155531">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 20 i el 29 de juliol de 1976 al Winter Stadium de la Universitat de Mont-real.

Participaren 281 esgrimistes, 211 homes i 70 dones, de 34 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1976;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402807" title="Loxodon macrorhinus" nonfiltered="525" processed="522" dbindex="155532">

Loxodon macrorhinus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 98 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Indonsia, Jap i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402808" title="Climbach" nonfiltered="526" processed="523" dbindex="155533">

Climbach (en alsaci Klimbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 636 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402811" title="Nasolamia velox" nonfiltered="527" processed="524" dbindex="155534">

 Nasolamia velox s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) i el Golf de Califrnia fins al Per.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
  Jordan, D. S. & B. W. Evermann 1898. The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America north of the Isthmus of Panama. Part III. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 47: i-xxiv + 2183a-3136.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402813" title="Negaprion acutidens" nonfiltered="528" processed="525" dbindex="155535">

Negaprion acutidens  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 380 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i Sud-frica (incloent-hi Maurici, les Seychelles i Madagascar) fins a les Filipines, Vietnam, Austrlia, Palau, les Illes Marshall i Tahit.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402815" title="Lembach" nonfiltered="529" processed="526" dbindex="155536">

Lembach (en alsaci Lmbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.689 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402819" title="Scoliodon laticaudus" nonfiltered="530" processed="527" dbindex="155537">

Scoliodon laticaudus  s una espcie de peix de la famlia dels carcarnids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Somlia, Tanznia, Moambic i Pakistan fins a Java (Indonsia), Jap, Xina, Taiwan i Austrlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Compagno, L.J.V., 1984. FAO species catalogue. Vol. 4. Sharks of the world. An annotated and illustrated catalogue of shark species known to date. Part 2 - Carcharhiniformes. FAO Fish. Synop. 125(4/2):251-655.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. & F. G. J. Henle 1838-1841. Systematische Beschreibung der Plagiostomen. Berlin. Plagiostomen: i-xxii + 1-200, 60 pls.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402820" title="Niedersteinbach" nonfiltered="531" processed="528" dbindex="155538">

Niedersteinbach (en alsaci Nderstanbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 155 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402821" title="Thais Villas" nonfiltered="532" processed="529" dbindex="155539">

Thais Villas (nascuda el 1976) s una periodista espanyola nascuda a Fraga, Osca, que collabora al programa El Intermedio, de LaSexta.

Es va llicenciar en Comunicaci Audiovisual. Ha treballat com a redactora, productora i presentadora en diversos mitjans.

Enllaos externs.
Web sobre Thais Villas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402823" title="Alexanderplatz" nonfiltered="533" processed="530" dbindex="155540">

Alexanderplatz s una gran plaa situada al centre de Berln (Alemanya), a prop del riu Spree i l'antic Palau de la Repblica, entre altres edificis histrics. Originriament, la plaa es coneixia com a Ochsenmarkt, o Mercat dels bous.

La plaa, coneguda simplement com a Alex pels berlinesos, s tamb un dels grans intercambiadors de transport de la ciutat. Est envoltada de grans edificis i importants estructures, com ara b el Fernsehturm, que s la torre de televisi ms alta de la Uni Europea; el Forum Hotel Berln, que s l'edifici (prpiament dit) ms alt de la ciutat; i el Rellotge Mundial, una gran estructura de metall que gira de forma permanent i mostra les hores de tots els indrets del mn.


 Histria .
Originalment, la zona era un mercat de venda de ramat. El seu nom actual li fou donat en honor del tsar Alexandre I, que visit la ciutat el 25 d'octubre de 1805. A finals del segle XIX, la plaa es convert en un centre important, amb la construcci d'un mercat i una estaci de metro. No fou per, fins a la dcada de 1920 quan arrib al seu punt culminant, esdevenint, amb la Potsdamer Platz, el centre de la nit berlinesa. Com a reflex d'aquest fet inspir la novella Berlin Alexanderplatz, escrita el 1929.

Anys desprs per, durant la Batalla de Berln a la Segona Guerra Mundial, la plaa result fortament danyada pels bombardejos aeris i els combats.


 Arquitectura actual .

L'Alexanderplatz ha estat redissenyada diversos cops a la seva histria. La darrera reforma d'importncia fou la realitzada durant els anys 1960, en qu fou ampliada com a part del projecte de reconstrucci del centre de la ciutat dut a terme per la Repblica Democrtica Alemanya. Durant molts anys esdevingu un dels espais pblics ms importants del Berln Oriental. Tot i aix, amb la reunificaci la plaa i els edificis del voltant patiren noves reformes, que els donaren l'aspecte actual.

Malgrat la construcci d'una lnia de tramvia i l'addici d'algunes zones verdes, la plaa conserva encara un marcat cracter socialista; aix, per exemple, s'ha conservat la Font de l'Amistat dels Pobles, convertida en blanc de graffitis i pintades. Tot i aix, el 1993, es publicaren alguns plans que defensaven la construcci de diversos gratacels per tal de renovar completament la fesonomia de la plaa. Tot i aix, la falta de demanda i l'absncia d'inters van fer caure la iniciativa en l'oblit. Tot i aix, des de 2004 s'han aixecat alguns nous edificis, mentre que altres segueixen com a plans per a la zona sud-est de la plaa.

Al maig de 2007, uns equips d'obrers que treballaven al clavegueram de la plaa descobriren al subsl el que s'ha considerat desprs com el major bnker de l'Alemanya nazi. La construcci, situada a prop de la Casa dels Professors i oblidada durant dcades, havia estat realitzada entre 1941 i 1943 com a refugi per a la companyia alemanya de ferrocarrils. Avui en dia encara es desconeixen les seves dimensions exactes.


 Galeria d'imatges .



 Enllaos externs .

 Vista aria de l'Alexanderplatz a GoogleMaps;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402824" title="Oberhoffen-ls-Wissembourg" nonfiltered="534" processed="531" dbindex="155541">

Oberhoffen-ls-Wissembourg (en alsaci Owerhoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 279 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402826" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="535" processed="532" dbindex="155542">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 18 i 31 de juliol de 1976 a l'Estadi Olmic de Mont-real, Varsity Stadium (Toronto), Lansdowne Park (Ottawa) i l'Estadi Municipal de Sherbrooke.

Comits participants.
Participaren un total de 202 futbolistes de 13 comits nacionals diferents:



Les seleccions de ,  i , classificades pel torneig, refusaren participar en ell. Vegeu: Boicot poltic als Jocs Olmpics d'estiu de 1976.

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




----

----


Grup B;



 
----
 
----

----

----

----


Grup C;





----

----


Group D;





----

----


Quadre final.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Partit tercer lloc.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1976;
  Arxiu de la RSSSF;
  FIFA - Mont-real 1976;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402828" title="Obersteinbach" nonfiltered="536" processed="533" dbindex="155543">

Obersteinbach (en alsaci Owerstanbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 184 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402830" title="Embassament dels Terradets" nonfiltered="537" processed="534" dbindex="155544">
L'Embassament (o Pant) dels Terradets s un dels pantans  o embassaments que configuren el sistema d'obtenci d'energia elctrica i de reserves d'aigua de la part alta de la Noguera Pallaresa. Pocs quilmetres al seu nord hi ha l'Embassament de Sant Antoni, i tamb pocs al seu sud, el de Camarasa.

Est situat a la comarca del Pallars Juss. El pant s'estn entre els municipis de la Llimiana, Castell de Mur i Gavet de la Conca, i aprofita l'engorjat dels Terradets. La seva construcci va fer desaparixer el monestir de Sant Miquel de Cellers, o del Congost, un monestir fundat probablement el 1170 pels comtes de Pallars Juss.

El permetre estimat de l'embassament s de 17,37 quilmetres, abraa una superfcie de 246,79 km, i t una capacitat de 23 hm.



 Coordenades .
De la presa:   374 m. alt.
De la cua:  372 m. alt.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402831" title="Riedseltz" nonfiltered="538" processed="535" dbindex="155545">

Riedseltz (en alsaci Ridselz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.061 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402833" title="Rott" nonfiltered="539" processed="536" dbindex="155546">

Rott (en alsaci Rott) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 414 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402838" title="Schleithal" nonfiltered="540" processed="537" dbindex="155547">

Schleithal (en alsaci Schltel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.395 habitants. Limita amb Wissembourg, Altenstadt, Seebach i Salmbach.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402842" title="Seebach" nonfiltered="541" processed="538" dbindex="155548">

Seebach (en alsaci Seebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.672 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402844" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="542" processed="539" dbindex="155549">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 14 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 18 i 23 de juliol de 1976 al Montreal Forum.

En aquesta edici s'introdu una nova normativa: no a permetre ms de tres competidors per comit nacional en la final del concurs complet individual. Aquesta decisi fou molt controvertida, privant a molts gimnastes de les principals potncies gimnastes europees (especialment de la URSS) de participar en l'esdeveniment.

Participaren un total de 176 gimnastes, entre ells 90 homes i 86 dones, de 23 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1976;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402847" title="Steinseltz" nonfiltered="543" processed="540" dbindex="155550">

Steinseltz (en alsaci Stanselz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 634 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402851" title="Wingen" nonfiltered="544" processed="541" dbindex="155551">

Wingen (en alsaci Wnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 470 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402855" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1957" nonfiltered="545" processed="542" dbindex="155552">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 16 de juny de 1957. La participaci fou del 86,8 %.



Font Web del consell regional de Sardenya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402858" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1953" nonfiltered="546" processed="543" dbindex="155553">
Les eleccions regionals per a renovar el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 14 de juny de 1953. La participaci fou del 86,6 %.



Font Web del consell regional de Sardenya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402861" title="Eleccions regionals de Sardenya de 1949" nonfiltered="547" processed="544" dbindex="155554">
Les primeres eleccions regionals per a escollir el Consell Regional de Sardenya se celebraren el 8 de maig de 1949. La participaci fou del 85,1 %.



Font Web del consell regional de Sardenya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402875" title="Eleccions regionals de Siclia de 1947" nonfiltered="548" processed="545" dbindex="155555">
Les primeres eleccions regionals per a escollir l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 20 d'abril de 1947. La participaci fou del 79,8 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402888" title="Benavent de Tremp (antic municipi)" nonfiltered="549" processed="546" dbindex="155556">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Benavent de la Conca.;

L'antic municipi de Benavent de Tremp s un dels sis antics municipis integrats el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dell (els altres sn Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Rom d'Abella). De tots ells, s el que est situat ms a llevant; s termenal amb la Noguera (la Baronia de Rialb), i, per tant, s el primer que es troba passat el coll de Comiols, en arribar al Pallars Juss des de la Noguera. Amb l'annexi a Isona i Conca Dell, es produ tamb el canvi de nom del poble cap de l'antic municipi, que pass a ser l'actual: Benavent de la Conca.

 Etimologia .
La primera part del nom de Benavent de la Conca prov del llat beneventum, compost de les arrels de l'adverbi b i del participi verbal de venir. Seria, per tant, un mot emparentat amb el nom, com o propi, de benvingut. Cal considerar, per que tant aquesta poblaci com les altres dels Pasos Catalans que tenen aquest mateix nom i la lleonesa de Benavente, a la provncia de Zamora, coincideixen en el nom amb una poblaci italiana, Benevento, a la Campnia, que seria la primera que va dur aquest nom.

La veu popular, per, en dna tota una altra versi: per les seves caracterstiques geogrfiques, Benavent s un poble on hi fa vent, i el clima s sa. Per tant: Benavent vindria de bon vent, segons l'imaginari popular. Com es pot veure a l'antic escut municipal, en el primer quarter es representava un mol, com a smbol del vent.

La segona part es referia a la seva proximitat amb el cap de comarca, Tremp.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'antic municipi de Benavent de Tremp tenia una extensi de 21,55 km. Dels 135,27 que t ara el municipi complet, aquest antic municipi era el tercer en extensi.


Aquest antic terme estava limitat al nord i nord-oest per Isona, a llevant pel terme de la Baronia de Rialb, de la Noguera, al sud-est pel de Artesa de Segre, tamb de la Noguera, i al sud-oest pel de Sant Salvador de Tol (ara agrupat en el municipi de Gavet de la Conca).

Estava dividit en dues parts. D'una banda, la que contenia els pobles de Benavent de Tremp, ara de la Conca i Biscarri, la caseria de Gramenet i l'antic hostal, desprs masia, de Balasc, situada al nord, i l'enclavament de Montad, situat al sud-oest de l'anterior, separat d'ell, i situat entre els termes de Gavet de la Conca, Artesa de Segre i Vilanova de Mei, els dos darrers de la Noguera.

Pel que fa a la primera unitat esmentada, de 16,22 km, l'nic lmit perfectament marcat per lmits orogrfics naturals s el de llevant, lmit que no tan sols era el lmit del terme de Benavent de Tremp i ara del d'Isona i Conca Dell, sin que s tamb el lmit entre les comarques del Pallars Juss i de la Noguera. Es tracta de la lnia formada pel serrat que comena al Cogull de Sant Quiri, de 1.355 m. alt., continua per la Roca de la Dama (1.211), el Coll de Madrona (1.208), la Serra del Grau de Moles (1.252), l'Abudell (1.256), la Serra de la Conca (anomenada aix noms en mapes antics, tot i que actualment es reserva aquest nom al tros de carena que s al nord de Sant Quiri) o Roc de Benavent, que assoleix el seu cim a la Roca Roja, de 1.241 m. alt. i lo Sac, de 1.141, continua encara per l'Altar del Msic (entre 1.100 i 1.200), lo Grau Curt (1.150) i la Costa dels Escms, fins arribar al cim de Sant Miquel, de 1.190 m. alt., damunt del Roc dels Escms. En aquest lloc el Roc de Benavent s'acaba, davallant cap al Coll de Comiols, de 1.101 m. alt.


Del Coll de Comiols, el termenal emprn un tros de la Serra de Comiols: dos turons propers al coll, de 1.125 i 1.124 m. alt., respectivament. Des d'aquest darrer tur, el termenal (encara de l'antic terme de Benavent i alhora del nou d'Isona i Conca Dell) abandona la carena, tora cap al nord, i comena un recorregut que ja no s obedient dels sistemes orogrfics, fins al punt que sovint esdev clarament arbitrari. Un primer tros, el termenal baixa ms o menys parallel al barranc de la Boga, s'acosta fins a prop de Gramenet, i al nord-oest d'aquesta caseria, tora cap al nord-est, en direcci a l'Obac de la Pedra. Quan arriba a un tur de 806 m. alt., proper i al sud-est de Covet, el termenal torna a canviar de direcci: ara, cap al nord, s'adrea cap a Llord, poble prop del qual arribava, l'antic terme de Benavent de Tremp. Ho fa, de forma arbitrria, traant una lnia quasi recta que va a parar a l'extrem nord-oest del doble revolt del quilmetre 36 de la carretera C-1412b, just al sud del poble de Llord, al lloc conegut com les Freixineres o Francolins.

Torna a trencar cap al nord-est, s'adrea a l'extrem de ponent de la carena on es troba el poble de Biscarri, al tur de 818 m. alt. de l'extrem de ponent de Saltacanteres, on el termenal baixava cap al capdavall del serrat de Biscarri, trencava cap a llevant, i anava a cercar la carena parallela pel nord a la de Biscarri, la Cascalla, de 957 m. alt., per anar pujant gradualment cap al Cogull de Sant Quiri, de 1.355, inflexionant lleugerament a mesura que pujava cap al nord-est, seguint, ara s, el Serrat de Santa Eullia.

Aquest sector del vell terme de Benavent de la Conca s, de fet, el pla inclinat que davalla del Roc de Benavent cap al riu de Conques, i est solcat per tot de barrancs parallels convergents que estableixen el circ de formaci del riu esmentat. el barranc de Ferruat, el de la Font del Poble, el de la Font de la Salut, el torrent de Renou, la Llau dels Reguers, el barranc de la Coromina, el riu de la Pedra, el barranc de Gula, el del Tossal, el dels Bogots, el de la Boga...

L'enclavament de Montad, de 5,33 km, s'estn cap al sud des de la Serra de Comiols, als llocs coneguts com l'Obaga de Bonreps i la Pleta dels Pals. Comprn bsicament les valls dels torrent de la Font dels Cms, del Serrat de Sant Miquel i de Santa Anna, aix com part de la vall de la Jona, que recull les aiges d'aquests torrents. Els lmits sn, en part, les carenes que limiten aquestes valls. De tota manera, sn uns lmits bastant arbitraris, que en ms d'un lloc es limiten a una simple lnia recta, sense obeir cap mena d'accident orogrfic. El punt ms elevat, a l'extrem nord, assoleix els 1.104 m. alt., Cal Castell s a 1.031, i el poble de Montad, a 897. L'extrem sud s a la llera del barranc del Gramenet, que s, de fet, el mateix de la Jona abans esmentat, a prop de la Font Freda. Fa 570 m. alt.

 Entitats de poblaci .
L'antic terme de Benavent de Tremp incloa el poble del mateix nom, actualment lleugerament canviat, com ja ha quedat explicat, el de Biscarri, el de Gramenet, i l'antic hostal i ara caseria de Balasc. Cal comptar, a ms, amb l'enclavament de Montad, amb el poble d'aquell nom.

Entre Benavent i Biscarri hi havia hagut el raval de Sant Gili, amb l'esglsia quasi del tot desapareguda de Sant Gili de Mra. El 1860 encara n'estan documentades les restes, a uns 200 metres del poble. En aquells entorns encara es conserva, tamb, el topnim les Mres.

A cosa d'un quilmetre, el 1860 tamb s esmentada la caseria de Santa Eullia.

Damunt del Roc de Benavent, al lmit del terme i de la comarca, hi havia hagut l'ermita de Rocaplana, de la qual actualment a penes en queden uns munts de pedra.

 Benavent de Tremp o de la Conca .
El poble Benavent de la Conca, que sempre havia fet de cap del districte municipal de Benavent de Tremp, t article propi.

 Biscarri .
Biscarri s la segona entitat de poblaci de l'antic terme (o la primera, en nombre d'habitants). Podeu consultar l'article corresponent.

 Balasc, Gramenet i Montad .

Les altres entitats de poblaci eren ms petites, simples caserius molts d'ells. Aix, Gramenet, Montad, Balasc i Santa Eullia sumaven, el 1900, entre tots, 73 edificis i 143 habitants.

Gramenet i Montad tenen article a part. Balasc s un antic hostal, del qual es conserven les cavallerisses, i una renglera de quatre cases, totes elles molt refetes en poques modernes

A ms, hi havia hagut els ravals de Santa Eullia i de Sant Gili, que surten esmentats en alguns documents antics. Del de Sant Gili, es conserva la memria de l'aplec que se celebrava a la seva ermita, per en l'actualitat no hi ha cap record de les cases que formaven aquest raval. Tanmateix, el bosquet de roures que en conserva algunes restes pot amagar bastants coses que una prospecci arqueolgica trauria, sense cap mena de dubte, a la llum. El de Santa Eullia s del tot desconegut, tamb. Fins i tot el nom sembla del tot perdut.

 Histria .
La referncia ms antiga a la histria de Benavent de Tremp es troba en l'Eneoltic, o Edat del bronze. Es tracta de l'habitacle de la Cova del Moret, prop de Benavent.

En els censos medievals apareix ja amb un redut nombre d'habitants, malgrat la seva estratgica situaci; el 1359 s esmentat en el cens de la Vegueria de Pallars amb 9 focs (unes 45 persones). D'aquests 9 focs es passa als 50 habitants del cens del 1718 (gran estabilitat, doncs).


El 1831 se l'esmenta en les relacions del corregiment de Talarn, i hi consten 66 habitants. En aquell moment pertanyia al senyoriu del Conde de Aranda. El 1845 hi consten 111 habitants.

El 1900 tenia 30 edificis amb 99 habitants, dels 173 i 453, respectivament, que tenia aquest antic municipi. Aix doncs, tot i ser el poble histricament ms important, no agrupava la majoria dels habitants del terme, ats que el poblement dispers era molt rellevant. Tanmateix, el raval de Sant Gil tenia tamb 23 cases, amb 20 habitants.

El 1930 es va arribar al maxim histric: 429. Tanmateix, de seguida comena la davallada: 292 el 1960 i tan sols 20 el 1994. Les darreres dades mostren una lleugera recuperaci: el 2006 hi consten 35 habitants.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme de Benavent de Tremp:

 Histric .
 Poble i castell de Benavent de la Conca;
 Santa Margarida de Benavent de la Conca;
 Poble de Biscarri (poble vell i poble nou);
 Sant Andreu de Biscarri (esglsia romnica, a tocar del poble vell);
 Caseria de Gramenet;
 Antic hostal de Balasc;
 Sant Gili de Mra (en queden noms restes);
 Poble de Montad (poble abandonat i restes de l'esglsia de Sant Miquel de Montad;
 Santa Anna de Montad;

 Paisatgstic .
 Roc de Benavent;
 Vistes sobre tota la Conca Dell, el riu de Conques, les estribacions nord del Montsec de Rbies (Serra de Comiols, Serra del Cucuc, Serra de la Campaneta, etc.), i l'antic terme de Sant Salvador de Tol;
 Coll de Comiols: vistes sobre el Pallars Juss i sobre la Noguera;

 Activitat econmica .
Benavent sempre ha estat un poble dedicat a l'agricultura, ramaderia i explotaci dels boscos. Ha tingut prcticament sempre les mateixes activitats bsiques (blat, civada, sgol, una mica de vi, una mica d'oli, llegums i pastures per a bestiar petit: ovelles i cabres, a ms d'algunes vaques). Tamb hi havia abundant caa: perdius, conills i llebres, a ms d'algun llop, antigament. Darrerament, com a molts pobles de Catalunya, s'han desenvolupat molt les explotacions ramaderes, especialment les porcines.

L'nica indstria de qu es t constncia s el Mol de Solsona, fariner, esmentat el 1860, actualment inexistent, encara que perviu la masia de Cal Solsona.

 Festes .
Les festes prpies de cada poblaci d'aquest antic terme estan explicades en el seu article corresponent.

 Serveis turstics .
En tot el terme antic de Benavent de la Conca no hi ha cap establiment dedicat a l'acolliment turstic: el restaurant Cal Basturs (escrit pels que el porten Cal Basts), a Biscarri, va tancar portes el 2007. Fora d'aquest establiment, noms podrem trobar els serveis que ofereix la botiga de l'estaci de servei de Comiols, tamb tancada en l'actualitat (2009).

D'allotjament, s que n'hi ha un: la casa rural de Cal Ros, a Biscarri.

 Comunicacions .
Creua tot l'antic terme de Benavent de la Conca la carretera C-1412b (Ponts - Tremp), que la uneix amb la Noguera, cap al sud-est, i amb el cap de comarca, Tremp, cap a l'oest. Just a l'extrem sud-oriental del terme, al Coll de Comiols, es troba l'arrencada de la carretera L-911 (C-1412b, al Coll de Comiols - Sant Salvador de Tol).

Cap altra carretera discorre per aquest antic terme. S, en canvi, algunes pistes en bon estat, algunes d'asfaltades, que menen a Gramenet, Covet, Merea, poble vell de Biscarri, etctera.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Benavent compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona-la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona-eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Benavent de la Conca", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 DUR I FORT, Robert. Isona: La reconstrucci d'un poble de la lnia de front al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002 (Estudis, 12). ISBN 84-95194-41-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Benavent de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Mapa d'Isona i Conca Dell a Google Maps;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402890" title="Temporada 1931-32 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="550" processed="547" dbindex="155557">
La temporada 1931-32 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-tresena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1931-32 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La primera categoria s'expandeix a 8 equips. L'adveniment de la Repblica provoc que l'Espanyol perds el ttol de Reial. L'Europa i el Grcia es fusionaren, creant el Catalunya FC, tot i que mantingueren els seus propis equips en categoria amateur.

El FC Barcelona es proclam campi. Palafrugell, Martinenc i Catalunya hagueren de disputar la promoci.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona, CE Espanyol i CE Jpiter;
 Descensos: Catalunya FC;
 Ascensos: UE Sants;

 Segona Categoria .
La Segona Categoria Preferent pass aquesta temporada de 15 a 16 equips, que es dividiren en dos grups. Durant la temporada, l'Associaci d'Alumnes Obrers abandon la prctica del futbol i el club es convert en CS Vilanova.





Terrassa i Horta disputaren una eliminatria de desempat per decidir el campi del grup B:


|}

La UE Sants i el FC Terrassa es proclamaren campions de grup i s'hagueren d'enfrontar per decidir el campionat de Segona Categoria Preferent. Tamb s'enfrontaren Vilafranca i Granollers (els dos tercers de grup) per decidir una plaa per al campionat de promoci:



|}

La Uni Esportiva de Sants es proclam campiona de Catalunya de Segona Categoria Preferent. El FC Vilafranca aconsegu la plaa per al campionat de promoci.

Els tres darrers classificats de primera (Palafrugell, Martinenc i Catalunya) i els cinc primers de segona (Sants, Terrassa, Horta, Santboi i Vilafranca) disputaren la lliga de promoci per tres places a la mxima categoria.



El FC Palafrugell i el FC Martinenc aconseguiren mantenir la categoria, i la UE Sants ascend ocupant la plaa que fins aleshores tenia el Catalunya FC.

 Tercera Categoria .
Aquesta temporada no es disput el Campionat de Segona Categoria Ordinria com els anys anteriors. Tots els clubs que no disputaren les dues primeres categories, aquesta temporada disputaren el Campionat de Catalunya Amateur, que fins la temporada anterior corresponia a la quarta categoria del futbol catal. Hi participaren destacats clubs com: Grcia FC, FC Argentona, UE Poble Sec, Polo Jockey Club, Ateneu Igualad, CE Europa, Sant Cugat Sport FC, Mollet SC, FC Santfeliuenc, CD Torrassenc o US Poble Nou.

En el campionat de Barcelona el campi fou el FC Amateur de Blanes, que venc al Sant Cugat Sport FC a semifinals per 3 a 0 i al CD Margarit, campi de la ciutat de Barcelona, a la final per 11 a 0.

La Uni Esportiva Figueres es proclam campiona de Girona, el FC Amposta de Tarragona i el Trrega SC de Lleida.

El FC Amateur de Blanes es proclam campi de Catalunya amateur en derrotar el Trrega SC a la final:


 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402891" title="Personatges (programa)" nonfiltered="551" processed="548" dbindex="155558">
Personatges va ser un programa d'entrevistes de TVE-Catalunya. Va comenar a emetre's al setembre del 1977 i va estar presentat per Montserrat Roig. Hi van passar fins a quaranta-nou personalitats de la cultura catalana, entre les quals Maria Santpere, Joan Fuster, Vicent Andrs Estells, Ovidi Montllor, Maria Aurlia Capmany, Llus Llach, Joan Oliver, Pau Vila, Antoni Tpies o Josep Pla. 

La direcci de TVE-Catalunya el va eliminar de la programaci el juliol de l'any 1978, amb l'argument que, desprs de quaranta-nou programes, no quedaven ms personatges interessants per a entrevistar. El motiu real, per, va ser l'opci poltica de Montserrat Roig, que va figurar en les llistes electorals del PSUC. 

 Vegeu tamb .

 Montserrat Roig;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402894" title="Eguna" nonfiltered="552" processed="549" dbindex="155559">
Eguna va ser el nom del primer diari en basc. Es va editar per primera vegada l'1 de gener del 1937 i va deixar d'aparixer quan les tropes franquistes van conquistar Biscaia, l'ltim reducte del govern basc legtimament constitut, el juny d'aquell mateix any. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402917" title="Palau del Marqus de la Scala" nonfiltered="553" processed="550" dbindex="155560">
El Palau de la Scala es situa a la plaa Manises a la ciutat de Valncia, al costat del Palau de la Batllia i enfront del Palau de la Generalitat. Va pertnyer a la famlia Bol, desprs marquesos de l'Scala i senyors de Manises

L'edifici est format per dos palaus amb el patis units (uni feta al s. XVIII), per amb accessos separats. La portada principal s l'esquerra, amb l'escut de la famla a sobre i adintellada. El palau conserva els quatre nivells dels palaus gtics: un semisoterrani, enstresl, pis principal i galeria superior d'arquets renaixentistes. A l'extrem esquerre de l'edifici s'ala una torrassa, amb una finestra coronella i rematada amb boles, aquest s l'edifici ms antic, s.XVI.

S'accedeix al pati interior a travs d'un vestbul, amb sostre pla de grans bigues, i d'un arc rebaixat de pedra. aquest pati rectangular t una escala per accedir als pisos superiors que arrenca d'un arc de mig punt que es recolza sobre una mnsula amb decoraci renaixentista, la mateixa volada de l'escala tamb t una balaustrada del renaixement. La part superior del pati, sobre la planta principal, presenta un cos vuitavat que li dona la forma quadrangular al pati. L'escala est coberta amb una sostrada de fusta amb cassetons sobre un fris amb mnsules, on es desenvolupen motius decoratius (anagrames de Jess i Maria, motius vegetals i animalstics). Tamb en aquesta part es desenvolupen petxines decoratives (fetes de fust amb mocrabs) que suporten un cos superior d'arquets de mig punt.

La galeria d'arcs apuntats est coberta amb sostrada de fusta, a sobre hi han petxines en forma de venera sobre les quals s'articula una lgia superior de setze arcs de mig punt de pilastres driques, i a sobre una cornisa.

Durant el segle XVII es va ampliar el palau amb la casa adjacent, aleshores es feu l'escala imperial que uneix ambds edificis. A aquesta escala s'accedeix per una espcie de vestbul que uneix els dos patis de cada edifici. s una escala de caixa rectangular coberta amb una cpula oval, amb rajoles i amb barana de ferro forjat amb passamans de fusta. L'escala es desenvolupa en un tram, desprs es bifurca i es torna a unir en un repl, es des d'aquest repl d'on es pot accedir als dos edificis i a l'avantsala de la sala noble del palau. Aquesta sala noble s anomenada Sal dels Estats, t planat rectangular i est cobert amb un fris de fusta del segle XVIII.

La faana actual de la plaa Manises s el resultat de la reforma del segle XVIII, que va substituir els tres finestrals gtics i obrint-se cinc balcons.

Al segle XIX passa a convertir-se en el Collegi Jess i Maria. El segle segent va tindre usos variats, seu de Lo Rat Penat, Sindicat d'Hosteleria, laboratori de perfums i taller de reparacions de pianos. A principis del segle XX, l'arquitecte Llus Ferreres afeg l'escut, de pedra artificial, dels Scala sobre la portada principal. A ms va desplaar l'escala que donava part a l'entresl a la part posterior. L'edifici va ser erstaurat a finals del segle XX, unificant-se les faanes dels dos edificis que composen el palau.

Actualment s seu de la Diputaci de Valncia.

Referncies.

Aquest article es basa en el text text de la Federaci Valenciana de Municipis i Provncies i de la Conselleria de Cultura, rea de patrimoni cultural.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402918" title="Terra d'escudella" nonfiltered="554" processed="551" dbindex="155561">
Terra d escudella va ser el primer programa infantil de televisi en catal, ems per TVE-Catalunya els dissabtes al mat des del 1977 al 1980.

El gui va ser encarregat a Josep M. Vidal, Miquel Obiols i Montserrat Camps. Els realitzadors van ser Merc Vilaret (encarregada de tot el primer cicle del programa), Llus M. Gell i Sergi Schaaff.

Els Joglars es van encarregar d'un conjunt de sis captols, desprs que Comediants iniciessin Terra d'escudella. Els Joglars van rememorar episodis histrics, com ara la seva particular visi de la infantesa de Jaume I, presentant jocs, aventures, etc. S'hi acudia a la histria mitjanant jocs. Els Joglars van representar un grup de nens d'un barri que juguen a qualsevol situaci histrica. Els nois coneixien la histria mitjanant el protagonisme, encarnanant els personatges i les situacions.

 Fitxa artstica i tcnica  .

 Direcci: Albert Boadella ;
 Gui: Els Joglars ;
 Realitzaci: Merc Vilaret ;
 Ajudant de realitzaci: Francesc Nello ;
 Producci: Itziar Aldaso;
 Msica: Santi Arisa ;
 Vestuari: Berti Tovias. ;
 So: Josep Mara Martn, Jordi Borrell ;
 Illuminaci: Manuel Dijort ;
 Decoraci: Ernest Calduch ;
 Actors: Andreu Solsona, Elisa Crehuet, Mriam de Maeztu, Ferran Ra, Gabriel Renom, Arnau Vilardeb ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402919" title="FC Barcelona - TS Wis?a Krakw (13-08-2008)" nonfiltered="555" processed="552" dbindex="155562">
Partit d'anada de la tercera ronda de l'eliminatria prvia de la Champions League de la temporada 2008-09.

Fitxa tcnica.







Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402920" title="Mare Nostrum (programa)" nonfiltered="556" processed="553" dbindex="155563">
Mare Nostrum va ser un programa de televisi ems per TVE-Catalunya des de l'any 1967 fins al 1973. Era un magazn divulgatiu sobre temes pintorescos del Principat de Catalunya i les Illes Balears. Va ser el segon programa de televisi en catal de TVE-Catalunya, amb el qual arribava a les dues hores de televisi en aquesta llengua. Estava dirigit per Josep M. Llad i Pablo de Sagarra i el presentava Andreu Avell Arts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402921" title="Literal" nonfiltered="557" processed="554" dbindex="155564">
Literal va ser un programa de TVE-Catalunya dedicat al mn del llibre. Es va estrenar el 1992 i va estar presentat pel cantant Raimon. Hi van passar personatges com Joan Fuster, Joaquim Molas o Manuel Vzquez Montalbn. 

 Vegeu tamb .
 Raimon;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402922" title="La crida dels gnoms (srie animada)" nonfiltered="558" processed="555" dbindex="155565">
La crida dels gnoms s una srie de dibuixos animats produda per la companyia espanyola BRB Internacional. s la continuaci de la srie "David el gnomo". Est basada en El llibre secret dels gnoms de Wil Huygen.

El protagonista s un gnom anomenat Klaus, la professi del qual s de jutge, el qual viatja amb el seu ajudant Dani, intentant resoldre disputes de la millor manera possible. 

Se'n van fer un total de 26 captols, de 23 minuts de durada aproximada. Es va estrenar en castell a TVE per a tot l'Estat el 1987. Posteriorment va ser doblada al catal i emesa pels circuits tancats de TVE dels Pasos Catalans. 

 Captols .
 El jutge Klaus ;
 El llac Ness ;
 Vacances a Canad ;
 La catifa mgica ;
 L'isard del Tirol ;
 L'Home de les Neus ;
 Els buscadors d'or ;
 El globus;
 Misteri a Grcia ;
 Els Carpats ;
 Els Trolls a Itlia ;
 La balada de Gnomoshima ;
 Les Olimpades dels Gnoms ;
 El partit d'hoquei sobre gel ;
 L'incendi;
 La Muralla Xinesa ;
 El rescat de la mofeta;
 L'aventura a Hawaii ;
 El mirall robat ;
 La cursa d'hivern ;
 Misteri al bosc;
 La crida d'Escandinvia ;
 Perill a la Patagnia ;
 La boda d'en Dani ;
 Trobada amb l'home ;
 L'adu d'en Klaus;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402923" title="Aix diu que era la vida" nonfiltered="559" processed="556" dbindex="155566">
Aix diu que era la vida (en francs: Il tait une fois... la vie) s una srie hispano-francesa de dibuixos animats infantils amb vocaci didctica. En la producci hi van collaborar France 3, Canal+, la Socit de radio-Canada i RTVE entre d'altres. En la srie s'expliquen, de manera simple i amena, diferents aspectes sobre anatomia, malalties o, per exemple, com s'oxigena la sang o com cicatritza una ferida. De la mateixa manera, s'explica la importncia de determinats hbits relacionats amb la salut, com ara netejar-se les dents, fer esport o d'altres. L'explicaci es realitza a travs de les aventures de diferents personatges que representen els diferents rgans, cllules...

Pertany al conjunt de sries per a la televisi Aix va ser.... Va ser creada per Albert Barill als estudis Procidis i difosa per Canal+ i France 3 a partir del 1987. Es va emetre doblada al catal pels circuits territorials dels Pasos Catalans de TVE.  

Llista d'episodis .

 1. El gran planeta cellular ;
 2. El naixement ;
 3. Les sentinelles del cos ;
 4. La medulla ssia ;
 5. Irrigaci sangunia ;
 6. Les plaquetes ;
 7. El cor ;
 8. La respiraci ;
 9. El cervell ;
 10. Les neurones ;
 11. La vista ;
 12. L'oda ;
 13. La pell ;
 14. La boca i les dents ;
 15. La digesti ;
 16. El fetge ;
 17. Els ronyons ;
 18. El sistema limftic ;
 19. Els ossos i l'esquelet ;
 20. Els msculs ;
 21. Guerra a les toxines ;
 22. Vacunaci;
 23. Hormones ;
 24. La cadena de la vida ;
 25. La vida i el somni;
 26. L'edat de l'home;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402925" title="Giravolt" nonfiltered="560" processed="557" dbindex="155567">
Giravolt va ser un programa de TVE-Catalunya. Es tractava d'un magazn que es distingia pel tractament de temes polmics i pel seu atreviment ideolgic. Va ser el primer programa en catal que va emetre en color, concretament uns especials dedicats a Llus Llach i a Maria del Mar Bonet.

Es va estrenar el 1973 i va estar condut pel periodista Antoni Serra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402928" title="Joan Garca Ripolls" nonfiltered="561" processed="558" dbindex="155568">
Joan Garcia Ripolls (tamb conegut com Ripo o Beat Ripo) (Castell de la Plana, 4 de setembre del 1932) s un pintor i escultor valenci.

 Biografia .

Als 12 anys va comenar a treballar com a aprenent en una empresa de pintura industrial.

Dels 12 als 20 anys acudeix per les nits a classes de dibuix a l'Escola d'Artes i Oficis Francesc Ribalta de Castell.

El 1954 es va traslladar a Pars i hi va fixar la seva residncia fins l'any 1963.

El 1958 es va casar amb Rosa, a Castell.

El 1963 va nixer la seua filla Paloma i va anar a viure a Andalusia, concretament a Sevilla.

El 1966 viu a Crdova.

El 1967 viu a Chipiona (Cadis), on naix la seua segona filla, Yerma. Posteriorment es trasllada a Madrid i fixa la seua residncia a Cercedilla, on naix el seu fill Natalio.

El 1972 torna a Castell. Des d'aquest moment el seu taller-estudi s la massia, una antiga casa de camp anomenada La Cucala, dins del terme de Borriol.

El 1977 viu a Veere (Holanda).

 Premis .
 Premi de les Arts de la Comunitat Valenciana, any 2000.

 Enllaos externs .

 Antiga Fira Interart de Valncia;
 Nova Fira d'Art i Antiguitats de Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402931" title="L'Illa. Revista de Lletres" nonfiltered="562" processed="559" dbindex="155569">

L'Illa. Revista de Lletres s una revista publicada per Edicions Bromera dedicada al mn del llibre i la lectura i, en particular, a les obres de la mateixa editorial. Es va comenar a editar l'hivern de 1990 i s de periodicitat trimestral.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402935" title="Yusuf ibn Tashfin" nonfiltered="563" processed="560" dbindex="155570">
Yusuf ibn Tashfin (o Tashafin) o Yssuf ibn Taixfn (o Taixufn o Taixafn)  (en rab                o              ,  Y suf ibn T xf n (o T xuf n o T xaf n) o Y suf ibn Taxf n (o Taxuf n o Taxaf n)) va ser un governant almorvit d'frica del Nord i Al-ndalus del 1061 al 1106.

 Successi al poder .
Yusuf ibn Tashfin va nixer en una famlia de governants militars. Fou successor del seu cos Abu-Bakr ibn mar, un dels deixebles de Abd-Allah ibn Yassn, que fou nomenat general desprs de la mort del seu germ Yahya ibn Ibrahim. 

 Gestes militars.

Yusuf va ampliar l'imperi, creuant l'Atlas cap a les planes del Marroc, assolint la Mediterrnia i capturant de Fes el 1075, Tnger en 1079, Tlemcen en 1080, Ceuta en 1083, com aix com Alger, Tenes i Or en 1082-83. Considerat co-fundador de la ciutat de Marrakech, iniciada en 1070 i convertida per Al ibn Yssuf en la capital del seu imperi, en lloc de l'antiga capital Aghm t. Es va convertir en el lder dels almorvits a la mort d'Abu Bakr ibn Umar el 1087 per ver de fletxa.

L'any 1086, l'Emir d'Isbiliya, Al Mutamid, que havia posat en marxa una srie d'agressius atacs als regnes vens sorgits de la descomposci del Califat de Crdova va veure amenaats els seus dominis per Alfons VI de Castella, que havia conquerit Tulaytula el 1085 i la veia com s'introduien les paries, o homenatges, que reforaven l'economia del regne cristi, va demanar ajut als almorvits, que van desembarcar a al-Yazira al-Jadr  per derrotar als cristians a la Batalla d'az-Zallaqah, per Yusuf va haver de retornar a l'frica per la mort del seu fill.

Invasi d'Al-ndalus.
Quan va tornar a al-ndalus el 1090, en veure la laxitud dels comportaments espiritual i militar com una violaci de la llei islmica ho va fer amb l'expressa finalitat d'usurpar el poder dels principats musulmans, sota els auspicis d'Al-Muqtadi , Califa Abbssida de Bagdad. Les ciutats com Isbiliya, Badajoz, al-Mariyya, i Granada s'havia acostumat a les formes extravagants recaptant impostos feixucs sobre la poblaci a mantenir aquest estil de vida i donaven als jueus llibertats i autoritat sense precedents. 

Desprs d'una srie de fatwas i una acurada deliberaci, Yusuf va aplicar l'ortodxia, exiliant a Aghmat als emirs de Granada i Mlaqa, i un any ms tard Al-Mutamid de Sevilla patiria el mateix dest, unint tots els dominis musulmans de la Pennsula Ibrica, amb l'excepci de l'Emirat de Saraqusta, al Regne del Marroc amb capital a Marrakech. Va prendre el ttol dAmir Al-muslimin (prncep dels musulmans), veient-se a si mateix com humil serviidor del califa de Bagdad, per per a tots els efectes, se'l considera com el califa de la zona occidental de l'Imperi islmic. El poder militar dels almorvits estava en el seu apogeu.

Les forces d'ocupaci almorvit foren en gran mesura cavalleria, amb uns 20.000 genets, que s'anaven unint als supervivents de la batalla d'az-Zallaqa, installant-se a les principals ciutats d'al-Andalus. La infanteria utsava arcs i espases, piques i javalines, i anaven protegits amb cuirassa de cuir i escuts, i en el un fonvol al Setge d'Aledo. Yusuf va establir bases navals a Cadis, al-Mariyya, i els ports vens al llarg de la Mediterrnia. Ibn-Maymun, el governador d'al-Mariyya, tenia una flota a la seva disposici, i els Banu Ganiya un altre estol a les Illes Balears, resultant en el domini del mediterrani occidental.

La campanya contra El Cid.

Els almorvits no havien guanyat territori als cristians ni havien pogut capturar Balansiya, una ciutat dividida entre musulmans i cristians, i regida per Yahya Al-Qadir, qua ja havia perdut Tulaytula i retia homenatge als cristians, inclos a El Cid. Desprs de la conquesta d'Aledo de Muhammad ibn Aisa els almorvits estaven a les portes de la ciutat controlant Dniyya, Xtiva i Al-Yazirat Suquar. Valncia va demostrar ser un obstacle per l'exrcit almorvit desprs dels fracassos consecutius d'Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin i el seu nebot Yusuf Abu Abdullah Muhammad i Abul-Hasan Ali al-Hajj per derrotar El Cid, que s'havia fet amb la ciutat desprs del govern republic de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf. 

En 1097, desprs del seu quart viatge a al-Andalus, Yusuf va posar-se al capdavant dels exrcits i atacar Balansiya, sent derrotat a la batalla de Bairn, i dirigint-se a Toledo, vencent a la batalla de Consuegra, en la que moriria Diego Rodrguez, fill d'El Cid. Yusuf va marxar a Marrakech tornant el 1099 en un nou esfor per prendre les provncies de Xarq al-ndalus. El Cid fou ferit de mort per una fletxa en batalla el 10 de juliol de 1099 i la seva esposa, Ximena Daz amb l'ajut del seu gendre Ramon Berenguer III va mantenir el poder a la ciutat. El 5 de maig de 1102 desprs d'un setge de set mesos de Yusuf Mazdali ibn Banlunka, van calar foc a la gran mesquita de la ira i va abandonar la ciutat, fugint a Burgos.





Referncies.


Enllaos externs.
  The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402936" title="Cazevieille" nonfiltered="564" processed="561" dbindex="155571">


Cazevieille s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402938" title="Murles" nonfiltered="565" processed="562" dbindex="155572">


Murles s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402940" title="Prades-le-Lez" nonfiltered="566" processed="563" dbindex="155573">


Prades-le-Lez s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402941" title="Emirat d'Isbiliya" nonfiltered="567" processed="564" dbindex="155574">


L'Emirat d'Isbiliya abasta els anys d'ocupaci rab que van des de 1023 fins el 1091, sent governat pels Abbdides d'origen rab, sent primer Ab al-Qasim, seguit pel seu fill Al-Mutadid i continuat per l'ltim de la dinastia Al Mutamid. 

Van aconseguir dominar tota Andalusia occidental i Mrcia, per a causa dels tributs que havien de pagar al rei de Castella la potncia en qu s'havia convertit es va anar afeblint amb el temps, sent presa pels almorvits el 1091. A l'poca almohade es van construir la Giralda, els Reials Alcssers i l'actual esglsia de Sant Marc.

Un any desprs que Alfons VI de Castella havia conquerit Tulaytula als musulmans, els reis d'algunes taifes van sollicitar l'ajuda militar de Yusuf ibn Tashfin. El militar va desembarcar a Al-Yazira al-Jadr  (Algesires) al capdavant d'un exrcit de fantics musulmans, els almorvits, amb el qual es va dirigir cap al nord. El monarca castell, que va tenir el suport dels monarques catalans i aragonesos, va sortir a trobar-lo, sent derrotat a la batalla d'az-Zallaqah, desprs de la qual, els almorvits van conquerir les diferents taifes.

Emirs d'Isbiliya.
 Ab al-Qasim;
 Al-Mutadid;
 Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402942" title="Saint-Bauzille-de-Montmel" nonfiltered="568" processed="565" dbindex="155575">


Saint-Bauzille-de-Montmel s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402944" title="Vailhauqus" nonfiltered="569" processed="566" dbindex="155576">


Vailhauqus s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402950" title="Roquefeuil (Aude)" nonfiltered="570" processed="567" dbindex="155577">


Roquefeuil s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402951" title="Niort-de-Sault" nonfiltered="571" processed="568" dbindex="155578">


Niort-de-Sault s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402952" title="Mazuby" nonfiltered="572" processed="569" dbindex="155579">


Mazuby s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402953" title="Galinagues" nonfiltered="573" processed="570" dbindex="155580">


Galinagues s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402954" title="La Fajolle" nonfiltered="574" processed="571" dbindex="155581">


La Fajolle s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402955" title="Figuerola d'Orcau (antic municipi)" nonfiltered="575" processed="572" dbindex="155582">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per a la vila, vegeu Figuerola d'Orcau.;

Figuerola d'Orcau s el nom d'un antic municipi del Pallars Juss constitut a l'entorn de la vila de Figuerola d'Orcau, existent fins el 1970, quan s'ajunt a Isona, al mateix temps que tamb ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Rom d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dell.

El seu antic municipi no comprenia cap altre nucli de poblaci i tenia una extensi de 7,96 km.

Actualment fa de lmit de ponent del terme isonenc, davant del gran terme de Tremp, que es troba just a ponent, i del de Gavet de la Conca, que s el seu lmit meridional. Antigament tenia, encara, Orcau al nord i nord-est, Conques, tots integrats a Isona i Conca Dell a l'est i sud-est, i Aranss, integrat a Gavet de la Conca al sud.

 Etimologia .
La primera part del topnim s un mot romnic derivat de la paraula figa. Una figuerola s una figuera petita o jove. La segona part s deguda al fet que el lloc pertanyia a la Baronia d'Orcau. El nom del poble est documentat des del 1071.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'antic terme de Figuerola d'Orcau era el segon ms petit dels que es van afegir a Isona el 1970 per a formar el nou municipi d'Isona i Conca Dell. Aport 7,96 km dels 135,27 del total d'Isona i Conca Dell.

La prctica totalitat dels lmits d'aquest antic municipi estan formats per cursos d'aigua: al nord (al biaix, de nord-est a sud-oest), el riu d'Abella; al sud, de llevant a ponent, fent ziga-zaga, el riu de Conques o de Gavet. El termenal de ponent s una mena de punxa en direcci al mesclant d'aiges d'aquests dos rius, per sense acabar-hi d'arribar, i discorre de forma arbitrria per terra plana; el de llevant s que en part segueix una vall, la de la Segla de les Bassades, afluent per la dreta del riu de Conques. Tanmateix, no la segueix tota, ja que aquest barranc passa per ponent del poble i el lmit del terme, per llevant. A prop de l'extrem sud del nucli de Figuerola d'Orcau, el termenal es vincla cap al nord-est, per envoltar el poble, i va a buscar el riu d'Abella al nord seu, a prop del Mol d'Orcau que, tanmateix, pertanyia al terme d'Orcau.

s un territori bastant pla, al voltant dels 550 m. alt. (la vila de Figuerola s a 553). on no destaquen gaires elevacions. Al sector sud-occidental de la vila, on no hi ha poblament dispers en l'actualitat, destaquen la plana de los Capbloncs, la Costa de les Escadolles i el Serrat de les Alzineres, amb el Puig Pedrs, de 544 m. alt. i el barranc de la Serra, a migdia seu. A ponent es troba la Serra, amb la casa de Cal Ferrer, que tampoc no assoleix alades considerables (568 m. alt.), que s on hi ha una part de l'activitat econmica de Figuerola d'Orcau: granges porcines. Al nord de la poblaci hi ha zona, propera a la Font Barona, amb algunes explotacions porcines ms.

Al sud del nucli de poblaci hi ha el Tur de Cercues, de 561 m. alt., a la zona de les Clotes, que antigament era termenal amb Conques.

 Enitats de poblaci .
Figuerola d'Orcau s l'nica entitat de poblaci del seu antic terme. En l'actualitat no t poblament dispers a l'entorn seu. En tot cas, algunes granges porcines, entre les quals es troba la masia de Cal Ferrer. Al sud del terme hi ha algunes masies abandonades, com ara Cal Ramon.

Des del punt de vista administratiu i jurdic, Figuerola d'Orcau pertangu a la Vegueria del Pallars. Amb la supressi, en el Decret de Nova Planta, de tots els models administratius catalans i la imposici dels castellans, pass al Corregiment de Talarn, i al segle XIX, amb la implantaci de la divisi provincial, fou inclosa a la Provncia de Lleida, dins del Partit Judicial de Tremp.

Pel que fa a la divisi administrativa catalana, sempre ha estat inclosa a la comarca del Pallars Juss, dins de la Regi IX en la divisi de la II Repblica, amb capitalitat a Tremp, i quedar probablement inclosa en la futura Vegueria del Pirineu.

Eclesisticament, pertany al Bisbat d'Urgell, dins del seu arxiprestat del Pallars Juss. No t rector propi, i la parrquia s menada, com totes les del terme d'Isona i Conca Dell, pel rector d'Isona, resident en aquella vila.

Actualment no hi ha escola, a Figuerola d'Orcau. Cada mat un transport escolar facilitat pel Consell comarcal s'enduu els alumnes de primria cap a Tremp, i un altre els de secundria, que sn retornats al final de la jornada escolar a la vila pel mateix mitj.

 Histria .
El castell de Figuerola d'Orcau s esmentat en una carta del 1112, on Teobald Ramon, bar d'Orcau, rep el senyoriu de la vila del comte de Pallars, Pere Ramon, amb la condici que el comte en conserva un ter: s l'actual Raval del Comte. El 1141 torna a ser esmentat, en un document de Ramon Berenguer d'ger. Torna a ser esmentat el 1272, quan Jaume I en demana la potestat, juntament amb altres castells pallaresos. Al cap de quatre anys s Pere II, el Gran, qui demana el mateix.

Al segle XIV, Figuerola d'Orcau apareix en diversos fogatges com a domini d'Arnau d'Orcau: 31 focs el 1381, per exemple (unes 155 persones). El 1388 era del fill de l'anteriorment esmentat, Roger d'Orcau, i en les generacions anteriors, on s'alternen ms d'un cop aquests dos mateixos noms propis, continua pertanyent al mateix llinatge.


El segle XV visqu la guerra civil entre els reis de la casa de Trastmara i la Generalitat de Catalunya. Com que Arnau d'Orcau es decant per la causa catalana, en contra del rei, quan aquest, Joan II  es fu finalment amb el poder el 1458, com a represlia desposse els Orcau dels seus senyorius, i els incorpor a la corona. Malgrat tot, el 1473 Arnau d'Orcau en recuper el senyoriu. Continu en mans dels Orcau fins que el nt del darrer esmentat, Arnau Juli d'Orcau, mor. El succe el seu nebot valenci -nebot en segon o tercer grau- Berenguer d'Erill i de Centelles, senyor de la vall d'Espills. Anomenats Erill-Orcau, esdevingueren comtes d'Erill, i Figuerola d'Orcau an passant de m en m, en la decadncia de les cases nobiliries catalanes dels segles XVI, XVII i XVIII: per una srie de plets, pass als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-Lpez de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i als Silva, ducs d'Hxar.

Al segle XIX encara trobem que Figuerola d'Orcau formava part de les possessions patrimonials del Comte d'Aranda, Duc d'Hjar.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme de Figuerola d'Orcau:

 Histric .
 Vila de Figuerola d'Orcau (vila closa, portals exteriors i interiors);
 Santa Maria de Figuerola d'Orcau;
 Mare de Du del Prat;

 Paisatgstic .
 Vista sobre el terme i sobre la zona d'Aranss, del ve terme de Gavet de la Conca des de la capella de Sant Bartomeu;

 Activitat econmica .
Figuerola d'Orcau no es diferencia gaire de la resta de poblacions del terme a qu pertany. De base agrria i ramadera, els conreus tradicionals sn gramnies (blat, ordi, civada, sgol...), oli, verdures per al consum propi, pastures i, antigament, un vi de molt bona qualitat.

Segons Pascual Madoz, a mitjan segle XIX Figuerola d'Orcau produa blat, civada, ordi, sgol, faves, blat de moro, cnem, mongetes, fruita, vi i seda. Hi havia tamb bestiar, sobretot vacum i mular. La cacera hi era abundosa (perdius, llebres, conills i guatlles).

Hi havia un mol -el Mol del Canal-, una fassina -fbrica artesanal d'aiguardent-, un hostal, una botiga, un forn i una taverna

Actualment el panorama ha variat substancialment: continuen sent importants les explotacions agrries, sobretot ametlles, ordi i blat, i el sector ramader s'ha especialitzat quasi exclusivament en el porc. De la resta de productes esmentats per Madoz, no en queda res o a penes res.

 Festes i tradicions .
Celebra dues festes majors al llarg de l'any: la grossa o d'estiu, per la Mare de Du d'Agost, i la d'hivern, el 17 de gener, per Sant Antoni.

 Serveis turstics .
A Figuerola d'Orcau hi ha un sol establiment d'hostaleria: la casa rural anomenada Casa Blanc. Com a restaurants, en trobem un: La Barbacoa. Tamb hi ha un bar, El Rac de la Font.

 Comunicacions .
Est comunicat per les carreteres comarcals C-1412b i C-1412bz amb Isona, i Tremp i per la carretera local LV-5112 amb Orcau.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Figuerola d'Orcau compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona-la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona-eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Maria de Figuerola d'Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Figuerola d'Orcau", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Figuerola", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 LLUS, Joan. El meu Pallars. Vol. I. Barcelona: Editorial Barcino, 1959 (Collecci Tramuntana). ISBN 978-84-7226-121-1;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M., "Figuerola d'Orcau", a El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer, "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 9. Santuari de Bonreps", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402956" title="Volta a Catalunya de 1911" nonfiltered="576" processed="573" dbindex="155583">
La Volta a Catalunya de 1911 fou la primera de les edicions de la Volta a Catalunya. La prova es disput en tres etapes entre el 6 i el 8 de gener de 1911, per un total de 365 km. En aquesta primera edici hi van prendre part 34 ciclistes, dels quals 8 abandonaren duren les dues primeres etapes. El vencedor final, i clar dominador de la cursa, fou el tarragon Sebasti Masdeu, per davant de Josep Magdalena.

La prova es disput sota unes condicions molt dures. Pluja durant bona part de la primera etapa, fred intens per la plana de Lleida i unes carreteres que ni de bon tros eren les actuals. 

La cursa tingu algunes dificultats muntanyoses a superar: el pas de la Maladona, a les Costes del Garraf durant la primera etapa. El coll de Lilla durant la segona i el coll del Bruc durant la tercera.

Classificaci final.


Etapes.


Enllaos externs.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1911/01/09/pagina-7/33352704/pdf.html ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402959" title="Mas Pils" nonfiltered="577" processed="574" dbindex="155584">
 

El Mas Pils s un mas que hi ha al terme municipal de Rabs, a l'Alt Empord est situat en la capalera del riu Orlina, al costat de la carretera que mena a Banyuls de la Marenda, bastant allunyat del nucli urb i a noms un parell de quilmetres del Coll de Banyuls. El mas havia estat propietat del monestir benedict de Sant Quirze de Colera i fou venut en la desamortitzaci al general liberal empordans Josep Antoni de Nouvilas, els descendents del qual encara en sn els propietaris. Actualment est en runes i sense habitar. 

A prop d'aquest mas hi ha el Dolmen de les Comes Llobes dels Pils. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402960" title="Conques (antic municipi)" nonfiltered="578" processed="575" dbindex="155585">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per a la vila, vegeu Conques (Conca Dell).;

L'antic municipi de Conques s un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dell (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Rom d'Abella). L'antic terme de Conques limitava al nord amb el d'Orcau, al nord-est amb el de Sant Rom d'Abella, al sud-est amb el d'Isona, al sud amb el de Sant Salvador de Tol, ara de Gavet de la Conca, al sud-oest amb el de Llimiana i el d'Aranss, ara tamb de Gavet de la Conca, i al nord-oest amb el de Figuerola d'Orcau.

s l'nic dels cinc antics termes que travessa el riu de Conques, de manera que aquest riu constitueix l'eix d'aquest antic municipi, ests en els dos vessants de la vall.

La vila de Conques era el cap del municipi.

 Etimologia .
El topnim Conques s un mot romnic amb el mateix significat actual, que ja apareix, llatinitzat, des de principis del segle XI, en les formes Concas, Conchas i Chonchas. Mentre pervisqu la influncia llatina en la documentaci, es mantingueren aquestes dues grafies. Desprs, amb l'entrada de l's del catal en la documentaci escrita, passaren a alternar-se les formes Conques i Concas o Conchas, per anar-se afermant la grafia catalana correcta, la qual, ajudada per la pronncia dialectal, fou la definitivament adoptada, fins i tot en documents ms tardans, redactats en castell.

s un nom del tot descriptiu de la realitat geogrfica de la vila: s en una conca que pertany a una altra conca: la Conca Dell.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
Conques contribu amb 18,39 km al nou terme municipal d'Isona i Conca Dell, que en fa 135,27.

Repartit meitat i meitat a cada banda del riu de Conques, o de Gavet, l'antic terme municipal de Conques ocupa en la meitat nord un espai fora muntanys, i al sud, un de bastant pla, encara que amb alguna elevaci important.

La meitat nord est centrada en el Mont de Conques, que t el seu punt ms alt en el Tossal de la Cassola, de 699 m. alt. En el vessant nord-est d'aquest tossal s on hi ha el santuari de la Mare de Du de les Esplugues, a 671 m. alt.

La meitat sud, t, pel seu costat, dues meitats: la nord, a ran de riu, s plana; la sud est constituda per un seguit de turons: de llevant a ponent, el Puig-red (o Purred, o Serrat del Patxot), de 725 m. alt., el Serrat de Carrer, de 699, i lo Tossal, de 572.

Els lmits de l'antic municipi de Conques estan poc definits per accidents orogrfics; per tant, en bona part sn arbitraris, definits pels antics senyorius, lmits parroquials i, en definitiva, la propietat de la terra. Partint de l'extrem sud-oest, on el riu de Conques passa pel vessant de ponent de lo Tossal i troba el barranc dels Cualls, el termenal amb Gavet de la Conca (antigament, d'Aranss) emprn la direcci sud-est seguint de primer fidelment el barranc de Guixers, per a abandonar-lo al cap de poc, enfilant-se cap al sud de forma parallela al barranc, cap a un altre barranc, el del Roi, la Masia de Pijolan i Cal Menal. En aquest lloc va a trobar el termenal amb Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana.

Continua pujant suaument, sempre en direcci sud-oest, fins arribar a l'alada de l'Hostal de Jaumet de l'Obac, popularment anomenat la Venta, , on hi ha el barranc de la Ferreria i Cal Bosquet de Baix (que queda, per fora de Conques), i on s'acaba el termenal amb Llimiana i retroba el de Gavet de la Conca (ara, l'antic terme de Sant Salvador de Tol). Des d'aquest lloc, el lmit del terme inflexiona cap al nord-est, per anar de dret al Purred, travessant el barranc de la Rovira. D'aqu baixa de dret cap al riu de Conques prenent com a referncia el barranc de la Font de Purred. Quan arriba al riu de Conques, segueix uns metres el riu cap al nord-oest, per seguir, des de l'arribada del barranc de la Colomera, una lnia recta cap al nord-oest que porta el termenal fins a prop d'Isona, al seu nord-oest, al lloc conegut com a Pla d'Avall o Pla de la Vall, on antigament es trobaven els tres termes: Conques, Isona i Sant Rom d'Abella. Cal recordar que des del lloc on ha trobat el riu de Conques, aquest tram ja no s actualment lmit municipal.

Des del Pla de la Vall, el termenal amb Sant Rom d'Abella anava cap al Pla de Basturs, evitant pel nord el Mont de Conques, fent un arc cap al nord. Al Pla de Basturs s'acabava el termenal amb Sant Rom d'Abella, i comenava el lmit amb Orcau, que no s de gaire extensi i t una forma ondulada alternant les direccions de ponent i nord. Discorre pels vessants nord-occidentals del Mont de Conques, fins arribar a ran de Figuerola d'Orcau. Aqu el termenal s amb aquesta darrera poblaci. Fa un arc per tal d'evitar-la, i va a cercar la Segla de les Bassades, torrent pel qual es torna a trobar el riu de Conques, sempre en direcci sud-oest, davant mateix de lo Tossal.

El terme de Conques era realment una conca: solcat per la meitat pel riu de Conques, o de Gavet, al nord del riu es troba el Mont de Conques, del qual, prop de l'extrem de llevant del terme, baixa el barranc de la Boga, i encara ms a llevant el de Solans, cap al riu de Conques. Al sud, una plana ran de riu, que va pujant progressivament cap a les muntanyes descrites ms amunt, de les quals baixen, cap al sud-est, el barranc de la Rovira, i el de la Cabana del Soldat, cap al centre del terme.

 Entitats de poblaci .
La vila de Conques s l'nic nucli de poblaci de l'antic terme. Hi havia hagut el castell de Castelltallat, per roman desert i abandonat des de fa un segle, aproximadament. Els darrers temps s'havia redut a una masia. Hi ha tamb el santuari de la Mare de Du de les Esplugues, al nord del terme, i l'antic hostal de Jaumet de l'Obac, al sud. Prop d'aquest indret hi ha els vestigis de l'esglsia de la Mare de Du del Serrat.

 Histria . 
La vila de Conques s documentada des del 1033, i el castell, des del 1055.

El castell de Conques, abans de ser incorporat a la baronia d'Orcau, era un castell termenat, que confrontava a llevant amb el de Llord i el de Biscarri, a migdia i ponent amb els de Llimiana i Mur, i a tramuntana amb els d'Orcau, Basturs i Abella.

Des dels seus inicis, el castell de Conques apareix lligat als comtes de Barcelona, als quals hagueren de reconixer la jurisdicci els d'Urgell, El castl de Conques en aquell moment (entre 1053 i 1071 era Bernat Guillem i la seva muller Ademar, i el fill de la primera dona, Borrell. El 1067 la comtessa Sana d'Urgell reconegu la senyoria superior dels de Barcelona, per en retingu la senyoria directa.

El 1281 Ramon d'Orcau, bar d'Orcau, adquir Conques, i convert el seu castell en la seva segona vila, passant aviat per davant de la tradicionalment considerada cap dels seus territoris: Orcau. Conques era en lloc ms ben comunicat i, alhora, ms ben comunitat.

Dna testimoni de la importncia comarcal que adquir Conques a darreries de l'edat mitjana el fet que acoll l'nic convent de monges clarisses dels Pallars, Santa Maria de Conques. Fou establert vers 1342 pels barons d'Orcau, i protegit per l'infant Enric d'Arag el 1483, quan el va posar sota l'empara reial. Fou, tanmateix, de vida efmera, ja que el papa Urb VIII el suprim el 1634, pel fet que ja havia estat abandonat per la comunitat i l'edifici era mig en runes. Tamb hi havia hagut Hospital de pobres.

Al llarg de la histria, Conques ha jugat papers importants en diferets moments, com veurem tot seguit. Ha estat en ms d'un perode el nucli de poblaci amb ms habitants, tot i que a la segona meitat del segle XX i primers anys del XXI ha esdevingut, per poblaci, un dels menys poblats dels entorns.


El 1380 ja se li coneixen 60 focs (uns 300 habitants), i 68 el 1553. Durant el segle XVIII, com moltes poblacions de Catalunya, sofreix un ascens considerable, desprs de la fortes crisis dels segles anteriors: si el 1718 hi consten 160 persones, el 1787 ja en sn 519, que van en augment fins el 1860: 700 habitants. s el moment en qu Conques s una de les tres subseus a la comarca del partit judicial de Tremp.


Tot seguit, per, comen la davallada que ha perdurat fins els nostres dies: 437 h. el 1900, 332 el 1910, 276 el 1936, 244 el 1950, 163 el 1970 i 161 el 1981. En l'actualitat, compta amb 124, extrets del padr del 2006.

El 1938 Conques qued en terra de ning entre les posicions franquistes, que eren al Mont de Conques i a Figuerola d'Orcau, i les republicanes, amb seu a Isona. Fou quasi un any de combats i bombardeigs sovintejats, que provocaren grans destrosses. En els informes de l'organisme anomenat Regiones devastadas, Conques consta, el setembre del 1939 amb 4 edificis en runes i 95 amb diversos danys, dels 235 de la vila. Cal dir que s'hi fa constar que els mateixos vens ja havien rehabilitat diverses cases. En el Mont de Conques quedaren nombroses restes de la guerra, com diversos bnquers i nius de metralladores, fcilment visitables actualment pels excursionistes.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme de Conques:

 Histric .
 Vila de Conques (restes de la vila closa, portals exteriors i interiors);
 Sant Miquel de Conques;
 Castell de Conques;
 Sant Sadurn del Castell de Conques;
 Castell de Castelltallat (castell i despoblat, amb les cambretes del mas);
 Mare de Du de les Esplugues;
 Bnquers, nius de metralladora i trinxeres de la Guerra Civil.

 Paisatgstic .
 Mont de Conques;
 Vistes sobre el riu de Conques i els sectors d'Aranss i Sant Salvador de Tol del ve terme municipal de Gavet de la Conca.

 Activitat econmica .
Temps enrere, Conques havia acollit una interessant activitat preindustrial: al segle XVIII hi sn censats vint teixidors de lli i quatre de llana, dos filadors de seda, alguns cardadors, un mol de nocs o bataner (mol que amb la fora hidrulica sotmetia la llana a un dels passos que calia seguir en la seva preparaci abans de teixir) i una mina de carb.

Quan visita Conques Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, constata que a Conques es produa blat, sgol, civada, ordi, mongetes i llegums, llana, cnem, vi i oli, del qual fa l'observaci que les grans glaades del 1827 havien malms de forma molt considerable les oliveres, i en aquell moment la producci d'oli era escassa. Madoz tamb parla de l'existncia de fleca, botiga, hostal i taverna, comunals, l'explotaci dels quals establiments es treia a subhasta cada any.

Tamb hi havia en aquell moment el Mol de Codina, mogut amb les mateixes aiges de les font pbliques de la vila, i s'hi celebraven diverses fires anuals: per Sant Antoni (17 de gener), al voltant del bestiar porc, el quart diumenge de quaresma i el 14 de setembre. Avui dia no se'n celebra cap. Tamb s'hi feia mercat dos dies a la setmana.

En l'actualitat, el terme de Conques no es diferencia gaire, econmicament, de la resta del seu terme municipal actual: granges porcines molt adaptades als processos industrialitzadors actuals, i explotaci agrria extensiva quan el terreny ho permet. Els mercats i fires on concorren els habitants de Conques sn el d'Isona i el de Tremp.

 Serveis turstics .
A l'antic terme de Conques hi ha un sol servei de carcter turstic: Ca l'Estudiant, una casa rural.

 Comunicacions .
Est comunicat per les carreteres comarcals C-1412b i C-1412bz amb Isona, i Tremp. Per pistes rurals en bon estat, amb les granges del seu terme.

Pel que fa a mitjans de transport pblic, Conques compta amb parada de l'autobs de la lnia Barcelona - la Pobla de Segur, amb un servei al dia en direcci a Barcelona, al mat ben d'hora, i un altre a mitja tarda en direcci a la Pobla de Segur. Tamb hi passa la lnia Barcelona - eth Pnt de Rei, amb dos cotxes a mig mat en direcci a la Vall d'Aran (un d'ells t final de trajecte a Esterri d'neu), i dos a primera hora de la tarda cap a Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Conques", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BERTRAN CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 6). ISBN 84-85180-25-9;

 MRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars. Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3;

 PAGS, M. "Isona. Conques", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 12. El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Nucli d'hbitat de Conques", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7;

 SEGURA, Joan Ramon. 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut, 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;
Magnfica pgina web privada sobre Conques;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402962" title="Via Verda d'Ojos Negros" nonfiltered="579" processed="576" dbindex="155586">



La Via Verda d'Ojos Negros, tamb coneguda com Via Minera s una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la provncia de Terol i finalitza en Algmia d'Alfara a Castell, travessant les comarques de Camp de Morvedre i Alt Palncia al Pas Valenci, i Gdar-Javalambre, Comunitat de Terol i Jiloca a l'Arag.

La ruta de 161 km s la via verda condicionada ms llarga de l'Estat i s ideal per a recrrer-la caminant, a cavall i especialment en bicicleta, a ms proporciona un elevat grau d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduda pels escassos desnivells.

Origen i histria.
La via frria d'Ojos Negros - Sagunt va ser un ferrocarril construt per transportar el mineral de ferro des de serra Menera fins el port de Sagunt. En un primer moment per a la seua exportaci i a partir del 1923 per la seua transformaci en acer als Alts Forns de Sagunt. 
Toponmia i perodes histrics.
El topnim d'Ojos Negros es creu que prov de les taques fosques produdes per la calcinaci de les escries en grans clots en el procs de forja.


Els jaciments de ferro de la serra Menera a les localitats aragoneses d'Ojos Negros i Villar del Salz i les castellanes Setiles i Tordesilos han estat des d'antic la font de riquesa ms important a la zona, fins i tot abans de l'Edat Mitjana, en poques celtibrica, romana i musulmana, segons estudis portats a terme pels arquelegs Clemente Polo i Julin Ortega, membres del Seminari d'Arqueologia i Etnologia de Terol, ja es realitzaven processos metallrgics en la zona: extracci, transformaci i forja. 

L'explotaci minera.
L'explotaci de les mines es va plantejar a cel obert ats que el mineral aflorava a la superfcie. Va ser considerada la major explotaci de mineral de ferro a cel obert d'Espanya. En els primers cinquanta anys d'explotaci es van extraure ms de 13.550.000 tones de mineral per al seu trasllat al port de Sagunt.

A la fi del segle XIX es va concedir l'explotaci dels jaciments de ferro a la localitat aragonesa d'Ojos Negros a un parell d'empresaris bascos que van fundar la Compaa Minera de Sierra Menera S.A. el 3 de setembre de 1900.

El ferrocarril miner.
A causa de la quantitat i qualitat del mineral extret decideixen sollicitar la llicncia per a la construcci d'un ferrocarril econmic (de via estreta) per a transportar el mineral fins al port de Sagunt. Van Decidir construir aquesta lnia a causa de diverses divergncies amb els dirigents del Ferrocarril central d'Arag que cobria l'actual lnia entre Sagunt i Terol i que discorre de manera quasi parallela i en ocasions a menys de cent metres de distncia, la histria del traat s la d un gran despropsit.

El 10 de Gener de 1902, la Reina Regent Maria Cristina d'ustria atorga per una Reial Ordre la llicncia per a la construcci d'un ferrocarril econmic que transportara el mineral fins a la platja de Sagunt, on, per altra Reial Ordre es concedeix la llicncia per a la construcci d'un embarcador en la platja de Sagunt, al Port de Sagunt.

L'elecci del cam de la via frria oferia diverses alternatives. Ciutats com Valncia, Castell, Borriana i Vinars pugnaren per aconseguir que l'embarcador s'installara en els seus ports. L'estudi de les alternatives possibles port a la companyia a optar per Sagunt, descartant traats ms complicats com el de l'eixida a Vinars passant per Utrillas o el recorregut per la conca del Tria per a eixir a Valncia.



Aquest ferrocarril tenia una longitud de 205 quilmetres, i durant el seu funcionament contava amb 27 locomotores i 600 tremuges d'acer. Els combois estaven formats per un nombre de tremuges que variava entre 24, 26 o 33 remolcades per una locomotora. Des de Terol fins al Port d'Escandn era necessari l's de la doble tracci. L'obra ms important d'aquest ferrocarril va ser el viaducte d'Albentosa, format per set arcs amb una longitud de 160 metres que salven una altura de 48 metres.

Aparici i creixement del Port de Sagunt.
Aix doncs, comen un gran nivell d'activitat en aquest embarcador, tant que al voltant del mateix estava creixent un incipient nucli de poblaci de treballadors. Una mica semblant (encara que a major escala) als Barris Miners de serra Menera. Per tant, la Compaa Minera de Sierra Menera fou la veritable responsable que avui dia existisca el Port de Sagunt. En 1917 es va installar la Companyia Siderrgica del Mediterrani (CSM), que s'aprofitava del mineral de ferro per a fabricar acer. Es produeix llavors un desenvolupament econmic substancial i en 9 anys, el nou nucli urb augmenta en vuit vegades la seua poblaci amb l'allau de gent provinent de tota Espanya per a trobar feina.





Tancament i reconversi en via verda.
Andoni Sarasola, director durant 20 anys de la Compaa Minera de Sierra Menera, defensava que fou un error histric en 1972 el tancament de la via frria d'Ojos Negros - Sagunt, i que va conduir a la fallida de la societat minera i, ms tard, al desmantellament de la siderrgica saguntina. Desprs d'exercir des de 1947 a 1967 com director tant de la Compaa Sierra Menera com del ferrocarril Ojos Negros - Sagunt, Sarasola es va erigir en el principal opositor a l'aixecament de la via frria, que va ser acordat pels nous propietaris que van adquirir la societat a la fi dels anys 1960 i pel propi rgim de l'poca, que va decidir atorgar a Renfe, la concessi privada que des de 1902 havia ostentat la Compaa Minera de Sierra Menera, i que fou la clau de la seua gran activitat durant les primeres sis dcades del segle XX. En el moment del trasps de la concessi, Renfe ja acumulava un notable dficit econmic que va influir decisivament en la decisi presa.

Aquests fets va fer que s'abandonara el traat del ferrocarril de la serra Menera el 29 de juliol de 1972. Els advertiments de Sarasola van ser corroborats posteriorment per dades aclaparadores: el preu del transport de mineral de ferro per part de la companyia estatal va augmentar un 180% en 1977, cinc anys desprs de comenar la seua concessi, el que va acabar duent a la companyia minera primer a la suspensi de pagaments i, posteriorment, a la fallida. En moltes ocasions el cost del transport de Renfe de mina a port era superior al preu del mineral sobre vag mina.

Al maig de l'any 2001 el govern valenci va inaugurar el condicionament de l'antic traat ferroviari per al seu s com a via verda, posteriorment el govern aragons i el Ministeri de Medi Ambient van fer el propi amb la part aragonesa del recorregut posant-se en servei la totalitat de la via verda el 26 de febrer de 2008.

Geografia. 
El ferrocarril partia de la localitat d'Ojos Negros situada en la comarca del Jiloca. Des d'all continuava en direcci sud-est travessant la vall formada per la conca del riu Jiloca fins a arribar a la ciutat de Terol. Des d'all s'interna en la serra de Javalambre fins a penetrar al Pas Valenci. Desprs de travessar l'erm de Barraques s'interna en les ltimes unitats de la serra de Caudiel o serra d'Espina, el Monlen a Viver i, en general la prpia plataforma central de la vall del riu Palncia, a partir de Xrica, realitzant un descens que la dur des d'aproximadament mil metres d'altura fins a la riba del mar, en Sagunt, encara que ara noms arriba condicionada com a via verda a Algmia d'Alfara. 

Com es pot deduir el recorregut de la via discorre a travs de paratges molt abruptes el que li ha conferit un carcter especial.

Recorregut de la via verda. 

La via verda condicionada t el seu inici a la zona de crrega del mineral de ferro a les mines d'Ojos Negros finalitzant en arribar al Barri de l'estaci d'Ojos Negros desprs de poc ms de 2 km, aix s degut al fet que als 25 km entre Santa Eulalia i Ojos Negros encara romanen les vies originals esperant un possible ferrocarril turstic (altres iniciatives proposen que puga usar-se tamb com a ciclo-rail) sense descartar un traat per a vianants i ciclistes en parallel.

Des de Santa Eulalia l'itinerari s continu fins arribar a Algmia d'Alfara, amb tendncia descendent cap a la mar, malgrat que s'ha de salvar el port d'Escandn a 1240 m. d'alada. 

En total t un recorregut d'un poc ms de 160 km de distncia siguent la via verda ms llarga de l'Estat

 Itinerari al Pas Valenci .

Algmia d'Alfara (Camp de Morvedre) - Alfara d'Algmia - Algar del Palncia - Sot de Ferrer (Alt Palncia) - Sogorb - Altura - Navaixes - Xrica - Caudiel - Benafer - Viver - Tors (creuament amb el GR 7)- Barraques - El Toro.

 Itinerari a l'Arag .
Albentosa (Gdar-Javalambre) - Rubielos de Mora - Sarrin - La Pobla de Valverde - Terol (Comunitat de Terol) - Caud - Cella - Villarquemado - Santa Eulalia   Almohaja - Peracense (Jiloca) - Villar del Salz - Ojos Negros (creuament amb el GR 24)

Divisi actual del traat.
La via verda d'Ojos Negros apareix dividida en dos segments atenent al territori sobre el que passa i l'administraci que s'encarrega del seu manteniment:
Ojos Negros I, que paradoxalment s l'ltim tram de l'antiga via frria, posseeix uns 70 km i va des de l'esmentada estaci d'Algmia d'Alfara en el Camp de Morvedre, sobre uns 200 m. sobre el nivell del mar, fins al lmit autonmic amb Arag en el terme municipal de Barraques, ltima localitat de Castell, a uns 1000 m. d'altura, abans d'entrar en Terol. Va ser condicionada en el seu moment per la Direcci de Transports de la Generalitat Valenciana. Al llarg d'aquest tram existeixen quinze tnels i vuit ponts.


Ojos Negros II, va ser condicionada pel Govern d'Arag al llarg dels anys 2006 i 2007, i al 2008 pel Ministeri de Medi Ambient, posseeix 91 km i va des de Barraques fins a Santa Eulalia a uns 1240 m. sobre el nivell del mar passant pel Port d'Escandn. Al llarg d'aquest tram existeixen cinc tnels i 13 viaductes, entre ells el d'Albentosa amb una altura de 50 metres a uns 20 km des de Barraques cap a Terol.

Coincidncia amb el traat original.
Dels 205 quilmetres de l'antic traat del ferrocarril no s'han aprofitat tots ells per a la conversi en via verda, el recorregut posseeix punts de desviament del traat original; menys del 10% en les comarques de Castell, que en el cas de les comarques de Terol no arriba ni al 2%. Existeixen diversos punts en els quals el traat original del ferrocarril no serveix de base per a l'actual via verda, tals com la travessia de Xrica, Altura, zones de Sogorb, Soneixa, Algar del Palncia, Barraques i algun punt en Albentosa, Escandn o Cella, en aquestos casos ha estat ocupat per edificacions, basses de reg, carreteres, etc., sobretot al llarg del recorregut de l'autovia Mudjar, entre Algmia d'Alfara i Sagunt.

Prolongaci fins Sagunt i connexi amb la via Xurra.
Les obres de l'autovia Mudjar van engolir una part important del traat original de la via verda i la seua recuperaci no fou possible. Per connectar amb el seu origen inicial, el Port de Sagunt, la Conselleria d'Infraestructures i Transports habilitar al llarg de 2009, els 17 km del tram entre Algmia d'Alfara i Sagunt, per a posteriorment arribar al Port de Sagunt. Aquest nou tram utilitzar 7,85 km de camins agrcoles, 1,15 km de carrils bici existents, 2,68 km del traat original i 5,32 km de nou traat. El nou tram disposar de 4 passarelles, 3 d'elles d'uns 35 m. i l'altra d'uns 10 m. de longitud i 2 tnels, a ms de 2 noves rees de descans, una en l'eixida del primer tnel i l'altra en Albalat dels Tarongers.

Igualment s'est finalitzant el projecte per connectar la via verda d'Ojos Negros de Sagunt a Puol, des d'on enllaar amb la Via Verda Xurra, disposant de ms de 200 km. de vial no motoritzat entre Ojos Negros i Valncia .

Condicionament. 
Equipaments.
La creaci de la via verda ha suposat la millora i condicionament de diversos equipaments, mantenint-se exemplarment la majoria d'obres de fbrica, entre elles els tnels. Hi podrem trobar:
 rees de descans o miradors molt tils per a gaudir del paisatge i descansar, ja que disposen de taules amb bancs de fusta i arbres de recent plantaci que en el futur donaran ombra. ;


Punt quilomtric i nom:
118.90 rea de descans del Palancar.
125.10 rea de descans del pla de Barraques.
130.90 rea de descans de l'estaci de Tors. ;
135.70 Mirador del Rodeno.
137.10 rea de descans de Masadas Blancas.
144.70 rea de descans de l'estaci de Caudiel.
150.30 rea de descans de Novales.
154.10 rea de descans CN-234 - Xrica.
156.45 rea de descans de l'estaci de Xrica.
159.20 Mirador del Regajo.
159.60 rea de descans de la pedrera de Navaixes.
163.90 rea de descans del parc d'Altura.
165.70 rea de descans de la Rambla de Monteros.
169.80 rea de descans de l'estaci de Sogorb.
175.70 Mirador de Sot de Ferrer.
184.90 rea de descans Autovia Algmia - Torres-Torres.
 Tnels, al llarg del recorregut s'han recuperat la totalitat dels tnels per on passava ads el tren carregat de carb llevat del de Gilet, i que possiblement siga recuperat en la prolongaci prevista fins Sagunt.
 Illuminaci, la majoria dels seus 20 tnels (existeixen alguns molt curts), s'han equipat illuminaci que es connecta de forma automtica en el moment que els usuaris s'endinsen en ells, malgrat els afectats per vandalisme que de tant en tant els fan inservibles, pel que es recomanable portar illuminaci a la bicicleta o llanterna per que alguns tnels o b sn llargs o b fan corba, i fa perillosa la circulaci a les fosques. ;
 Ponts, els 21 ponts de la via verda s'han recuperat i sn un plaer el seu seguiment a ms de gaudir de les vistes que la majoria d'ells ofereixen.
 Estacions i casetes de guarda-agulles, s'han recuperat algunes estacions com El Palancar a Barraques, que actualment funciona com a rea recreativa, refugi amb 25 places i zona de campament per a 120 persones depenent de la Generalitat Valenciana, la caseta de Santa Brbara a Xrica, etc.
 Aigua potable, al llarg de la via verda sn escassos els punts on proveir-se d'aigua a peu de via, caldr doncs apropar-se a les poblacions properes per carregar aigua a ms d'anar ben equipats amb cantimplores i/o bidons per a l'aigua, sobretot a l'estiu que a les hores de sol la calor pot arribar a ser sufocant. On s que trobarem  aigua ser a: l'estaci de Santa Eulalia on hi ha aigua potable, a l'estaci del Palancar hi ha una font per amb indicaci d'aigua no clorada i en Altura, al parc vora el cmping hi ha una font.
 Senyalitzaci, la via verda t abundant senyalitzaci als diversos trams, per indicar els punts quilomtrics seguint el quilometratge original del ferrocarril (d'oest a est), tamb hi han senyals que indiquen la direcci i distncia dels pobles dels voltant amb els serveis disponibles, les distncies a les estacions o rees de descans ms properes, les direccions per arribar als indrets propers de la via verda, i panells informatius amb informaci genrica de la via verda: els perfils, les distncies, els accessos i les eixides, aix com senyals informatives a certs viaductes en les quals es pot llegir: 'Pont on va caure la ruca i no es va matar', el que els confereix cert aire entre pintoresc i misteris. ;





Ferm.
El ferm de la via verda s diferent segons les zones per les que passa. A la part valenciana predomina el ferm mixt de terra compactada i asfalt, encara que en alguns casos es tracta de trams compartits amb la resta del trnsit i hi ha diversitat de paviments. El traat aragons, finalitzat el seu condicionat a la primavera de 2008, predominen els trams d'asfalt que han de suportar unes condicions climtiques extremes a l'hivern, a ms sn abundants les tanques laterals de protecci en punts que pot ser perillosa una eixida de la via, fetes amb fusta tractada per a exterior.

Accessos. 
Com s'ha explicat la via verda discorre parallela a la lnia del ferrocarril entre Sagunt i Terol i tamb a l'autovia A-23, pel que existeixen diverses maneres d'arribar fins all. 

En tren.
Sn dues les lnies frries que donen servei a la via verda, la lnia C-5 del nucli de rodalies de Valncia i la lnia L6 regional que uneix Valncia amb Terol. Els trens de la lnia C-5 efectuen parades en les 7 estacions de rodalia que posseeixen connexi ms o menys prxima amb la via verda (entre uns pocs metres i dos quilmetres en el cas de Sogorb): Estivella, Algmia d'Alfara, Soneixa, Sogorb, Navaixes, Xrica i Caudiel. Els trens regionals tenen parades a Sagunt, Sogorb, Barraques, Rubielos de Mora, Mora de Rubielos, Sarrin, La Pobla de Valverde, Port d'Escandn, Terol, Cella i Santa Eulalia. 

Per a realitzar a peu itineraris per la via verda esta combinaci ser ptima, a l'igual que l'opci de l'autobs, podent combinar l'inici i final d'etapa en una estaci diferent no fent falta fer un itinerari d'anada i tornada.

L'accs en tren amb bicicletes i la seua problemtica.
Una de les maneres ms comuns de recrrer la via verda s practicant el cicloturisme, i si per accedir a la via verda es pretn usar el ferrocarril haurem de tindre presents les condicions d'accs de les bicicletes al tren. 

La lnia C-5 de rodalies admet bicicletes en tots els seus trens per amb unes condicions que donada la forta demanda, sobretot en caps de setmana i festius, solen ser insuficients, pel que s molt recomanable consultar abans les condicions de cada moment a Renfe.

Si es pretn usar la lnia regional L6, s'ha de tindre en compte que dels 3 trens regionals que circulen a diari, 2 sn trens TRD que no accepten bicicletes si no sn plegables i plegades, i l'nic que s que n'accepta ix de l'Estaci de Valncia passades les 18:30 hores, pel que fa impossible fer-ne s d'estos trens sense pernoctar abans d'iniciar la ruta.

Aquesta situaci ha suposat que des de diversos collectius cicloturistes i de ciclistes urbans, i tamb poltics, s'estiga fent pressi a Renfe mitjanant queixes i reclamacions per a resoldre la situaci que perjudica el binomi intermodal tren+bicicleta per recrrer la lnia de Valncia a Saragossa.

En autobs.
Les companyies que presten servei a la zona sn:
Autocares HERCA que opera des de Valncia, Port de Sagunt i Sogorb;
Autos Vallduxense AVSA. Opera des de Castell;
Autocares grupo SAMAR. Opera des de Valncia i Terol;
Grupo Autobuses Jimnez Lnia regular Saragossa-Valncia;

L'accs en vehicle privat.
Tamb s possible accedir mitjanant vehicle privat motoritzat ja que l'autovia A-23 posseeix un traat similar a la via verda, creuant-se amb ella en diverses ocasions i poden accedir fcilment a les poblacions de pas. Esta opci obliga a fer i desfer un mateix recorregut, combinar l'itinerari amb el tren, o b combinar vehicles. 

Accessibilitat.
El traat de les vies verdes presenta un itinerari amb un desnivell molt poc pronunciat. Els trens no poden salvar grans desnivells i la reconversi de les plataformes ferroviries en itineraris d'oci ha fet que siguen unes infraestructures ideals per a persones amb mobilitat reduda. Disposar de pendents suaus i corbes molt mplies fan que siga molt cmode anar per elles tant en cadira de rodes com amb bicicleta adaptada .

La ruta s ideal per a realitzar-la amb xiquets i en famlia ja que permet adaptar el recorregut en funci de les capacitats fsiques dels petits ciclistes o dels imprevists que puguen sorgir.

Turisme i restauraci.
Al llarg de la via verda hi han pocs equipaments hostalers (llevat de la ciutats ms grans com Terol, Barraques, Sogorb,...) repartits entre hotels, hostals i albergs, refugis, ms els allotjaments dedicats al turisme rural. L'oferta existent est basada en l'explotaci del turisme de caps de setmana i perodes de vacances provinent bsicament del Pas Valenci.

Per poblacions, els serveis d'hostalatge que podem trobar sn:
Algmia d'Alfara;
Casa rural el Secanet 
Altura;
Casa rural masa de San Juan 
Cmping municipal d'Altura 
Navaixes;
Cmping - Bungalows Altomira 
Caudiel ;
bars, restaurants, botigues, farmcia
Barraques;
Casa de turisme rural Carlos
Estaci de Mora de Rubielos;
Casa de la Estacin 
La Pobla de Valverde;
Masa Pelarda 
Terol;
Ciutat de Terol 
Hostal Aragn

Llocs d'inters. 
Paratges naturals.
La via verda travessa les proximitats de dos parcs naturals d'un indubtable inters mediambiental, el parc natural de la serra Calderona i el parc natural de la serra d'Espad. A ms discorre propera dels paratges naturals de la Dehesa de Soneixa, Peaescabia en Begs i el Pozo Junco en el Toro.

A ms a ms entre Terol i el Port d'Escandn, sn destacables els savinars, en concret els Savinars del Port d'Escandn han estat declarats com a Lloc d'Importncia Comunitria integrat dins de la Xarxa Natura 2000,
i les rossegueres que despullen i estripen materials geolgics molt variats com pedra arenosa, guixos, taules calcries, conglomerats, etc. de colors rojos, blancs, grocs, i que han donat lloc a un altre Lloc d'Importncia Comunitria denominat Aflorament guixenc de Tortajada amb interessants comunitats de brolla guixenca.

D'altra banda a Xrica el riu Palncia fa un meandre i existeix un passeig vora riu per la part baixa de les zones d'escalada, amb rees de descans i parcs infantils. A Sogorb, el Paratge Natural Municipal de La Esperanza s utilitza com a zona d esbarjo i passeig per als ciutadans de Sogorb, que busquen tranquillitat en un entorn natural.

La via verda passa ben a prop del Pant del Regajo, siguen un indret amb grans pinades i molt freqentat per passar el dia o acampadar.

La via verda s travessada pel sender GR 7, aix com per altres rutes de petit recorregut.

Patrimoni.
La via verda passa per nombroses localitats d'inters arquitectnic, natural i cultural:
Terol, destaca sens dubte com a ciutat Mudjar declarada Patrimoni de la UNESCO.
Sogorb, amb la catedral i les diverses esglsies, el conjunt de la muralla i l'aqeducte, l'arc de la Vernica i les torres del Botx i de la pres.
Xrica, amb el seu conjunt histric artstic incloent-hi la torre mudjar, i l'embassament de Xrica. La via verda passa directament al costat d'aquest darrer.
Altura, amb la Cartoixa de Valldecrist (fundada pel rei Mart l'Hum i la seua dona Maria de Luna als segles XIV-XV) d'enorme valor histric, la podem trobar tot just a 400 metres de la via verda.
Albentosa, amb l'esglsia d'estil gtic tard i renacentista.
Sarrin, amb l'esglsia parroquial de Sant Pere i les trinxeres de la guerra civil.
La Pobla de Valverde;
Cella, amb el seu pou artesi;
Navaixes, s'ha habilitat un auditori natural, al costat d'una cascada anomenada el Salt de la Nvia, on, tots els caps de setmana de la temporada d'estiu, l'Ajuntament oferix gratis concerts a la nit. s tamb un dels trams del riu Palncia ms ben conservats.

Tamb s travessada per l'antic eix XYZ defensiu de trinxeres de la Guerra Civil, en fase d'estudi i recuperaci.

Bibliografia.
ARRIBAS, Diego(1999), Minas de Ojos Negros, un filn por explotar, Centro de estudios del Jiloca, ISBN 84-609-5134-0 ;
HERNNDEZ VILLAPLANA, Ricardo (2007), Las Vas Verdes de la Comunitat Valenciana y el trazado turolense de la va de Ojos Negros, Carena editors, ISBN 978-84-96419-30-8.
La Fundacin de los Ferrocarriles Espaoles (2006), Gua de Vas Verdes. (Volum 1), Anaya Touring, ISBN 84-8165-761-1.
La Fundacin de los Ferrocarriles Espaoles (2006), Gua de Vas Verdes. (Volum 2), Anaya Touring, ISBN 84-8165-690-9.

Referncies.


Enllaos externs.
 Visualitzaci de l'itinerari Ojos Negros I del programa Planeta Bicicleta de RTVV;
 Via verda Ojos Negros tram 1: Inici  Masadas Blancas;
Via verda Ojos Negros tram 2: Masadas Blancas - Navaixes;
Via verda Ojos Negros tram 3: Navaixes - Algmia d'Alfara;
 V.V. d'Ojos Negros I ;
 V. V. d'Ojos Negros II  ;
 GPS track Ojos Negros complet;
 lbum fotogrfic de la via verda Ojos Negros I ;
 lbum fotogrfic de la via verda Ojos Negros II ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402969" title="Enon" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="155587">


Enon s un grup de rock americ originari de Nova York, formats oficialment en 1999 por John Schmersal, Rick Lee i Stephen Calhoon.

 Membres .
John Schmersal (guitarra elctrica, veus) (Brainiac);
Matt Schulz (bateria);
Toko Yasuda (baix elctric, veus) (Blonde Redhead, The Van Pelt, The Lapse);

 Discografia .
 lbums .
1998 Long Play;
1999 Believo!;
2002 High Society;
2003 Hocus Pocus;
2004 Onhold;
2005 Lost Marbles and Exploded Evidence (compilation album + DVD set);
2007 Grass Geysers...Carbon Clouds;

 Singles .
1998 "Fly South";
1999 "Motor Cross";
2001 "Listen (While You Talk)";
2001 "Marbles Explode";
2001 "The Nightmare Of Atomic Men";
2002 Enon ;
2002 "Drowning Appointment";
2003 "In This City";
2003 "Evidence";
2003 "Because Of You";
2003 "Starcastic";

 Vegeu tamb .
Blonde Redhead;
Brainiac;
Deerhoof;
Les Savy Fav;
The Lapse;
The Van Pelt;

Referncies.
  Allmusic.com Bio Enon;

Enllaos externs.
 Enon Official Site;
 77 Boadrum Site Profile Viva Radio, Sep 2007. (Flash);
 SF Weekly review - Enon avec The Blacks en SF's Bottom of the Hill on 4/14/2008;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402976" title="Conques (desambiguaci)" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="155588">

Geografia:
municipi francs de Conques.
entitat de poblaci d'Isona i Conca Dell. Vegeu Conques (Conca Dell).
Geografia histrica: antic municipi ara integrat a Isona i Conca Dell. Vegeu Conques (antic municipi).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402984" title="Saltaci (biologia)" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="155589">
En biologia, s'anomena saltaci (del llat saltus) una gran variaci en les caracterstiques d'un grup d'ssers vius entre una generaci i la segent. Es denomina saltacionisme la hiptesi que, en la teoria evolutiva, s'oposa al gradualisme darwinista i proposa la saltaci com a mecanisme d'especiaci.

Vegeu tamb.
 Catastrofisme;
 Gradualisme;
 Mutaci;
 Richard Goldschmidt;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402991" title="Blackpool" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="155590">

Blackpool s una ciutat costanera situada al nord-oest d'Anglaterra. La seva poblaci aproximada s de 142.500 habitants (2007).

La ciutat atreu un gran nombre de turistes del nord d'Anglaterra. Entre les seves atraccions hi trobem la Torre de Blackpool (1893), rplica de la torre Eiffel parisenca, una platja i un parc d'atraccions.

Clebre pels seus casinos i les seves sales de jocs, la ciutat de la costa de Blackpool situada a la vora del mar d'Irlanda, posseeix una slida reputaci de crpula. S'hi va des de Manchester i de Liverpool per celebrar-hi el Nadal.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402993" title="Rfia (planta)" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="155591">

Rfia (Raphia) s un gnere de plantes amb flors i concretament una palmera de la famlia Areccia.

Aquest gnere consta d'una vintena d'espcies que sn nadiues de les zones tropicals d'frica, Madagascar, Amrica Central i Amrica del Sud.

Les seves fulles de fins a 25 metres de longitud sn les ms grans de tot el regne vegetal.


Espcies.


Conreu i usos.

La fibra de la rfia t mltiples usos especialment en el camp txtil i en la construcci. La fibra s'ha utilitzat per a fer des de barrets a sabates i per a objectes decoratius. 

Per a empeltar arbres fruiters primer es mulla la fibra i desprs s'utilitza per lligar les parts obertes amb la navalla, per aquest objectiu la rfia t l'avantatge de la flexibilitat que permet que les ferides a l'arbre es recuperin b.

De la saba de la planta se n'obt una beguda. Un cop fermentada i destillada s'obt la beguda d'alta graduaci alcohlica anomenada Ogogoro. El procediment d'obtenci de la saba mata l'arbre. 

La planta de la rfia s important en diverses cultures com a la provncia Bohol a les Filipines, Kuba al Congo, Nso al Camern, els Igbo , Ibibio/Annang i els  Yoruba a Nigria, entre altres.



Enllaos externs.
Kew palms checklist: Raphia;
Sorting Raphia names;
PACSOA: Raphia;
South Africa plants: Raphia australis;
Fairchild Tropical Botanic Garden: Raphia;
Raphia articles;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="402995" title="Orientaci (desambiguaci)" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="155592">


 Orientaci acadmica o escolar: procs mitjanant el qual hom suggereix i aconsella les possibles solucions als problemes que travessen un alumne o un centre escolar.
 Orientaci cartogrfica: s el conjunt de tcniques i de coneixements que permeten llegir i interpretar croquis, mapes, plnols, etc..
 Orientaci geogrfica: s l'orientaci general que presenten les serralades, les valls, els rius, els vents, etc..
 Orientaci laboral o professional: procs pel qual una persona o instituci aconsella una altra persona sobre l'elecci de la seva professi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403000" title="Bell Rock" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="155593">

Bell Rock s una atracci turstica popular en Oak Creek, Arizona, cap al sud de Sedona al comtat Yavapai. s una rea d'importncia espiritual a New Agers. s a l'oest de Courthouse Butte.

Geolgicament, Bell Rock s una mola, composta de roca sedimentria horitzontalment encastada de la formaci permiana.

 References .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403002" title="Sndrome d'abstinncia" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="155594">
La sndrome d'abstinncia s el conjunt de reaccions fsiques o corporals que succexen quan una persona amb addicci a una substncia (alcohol o begudes amb etanol, tabac o altres drogues) deixa de consumir-la.

Aquesta sndrome tamb pot presentar-se en algunes patologies psicolgiques com la Dependncia Emocional, on no es depn d'una substncia o droga, per s d'afecte desmesurat o dependncia cap a altra persona, presentant l'individu somatitzaci (s a dir, procs pel qual es transformen o converteixen problemes emotius o psicolgics en dolors fsics) Encara que els smptomes varien en forma i intensitat d'acord amb el producte emprat i el temps que duu desenvolupant-se la dependncia, en tots els casos es deuen al fet que s'ha alterat el funcionament normal de el sistema nervis. La sndrome d'abstinncia s denominat colloquialment mono.

 Causes .
En termes generals, les substncies addictives possexen compostos semblants als neurotransmisores (compostos qumics empleats per les neurones per a comunicar-se entre si) encarregats de desencadenar l'activitat dels centres cerebrals de recompensa o plaer, els quals permeten l'expressi d'emocions gratificants com entusiasme, alegria i serenitat. Precisament per aix hi ha qui els utilitzen per a enfrontar moments difcils. Per, l's freqent de drogues, tabac o alcohol exigeix quantitats cada vegada majors per a assolir el mateix efecte; a aquest fet se'l coneix com tolerncia, i ocorre perqu les substncies addictives substituxen gradualment la creaci de neurotransmissores que desencadenen sensacions de benestar. En conseqncia, el pacient perd la capacitat d'experimentar goig i tranquillitat de manera natural, i crea una dependncia o consum compulsiu per a no sofrir una srie de malestars com ansietat, nerviosisme, allucinacions, sudoraci, tremolors, calfreds, dificultat per a dormir, vmit i altres que, en conjunt, formen la sndrome d'abstinncia. S'ha de destacar que l'abs de substncies no sempre crea dependncia fsica, sin psicolgica, la qual es basa en el desig continu de consumir una substncia per a plantar cara a situacions que generen malestar.

Encara que tamb s molt difcil de superar, t la peculiaritat que, quan es deixa d'emprar la droga, no es manifesten canvis en l'organisme, s a dir, no hi ha sndrome d'abstinncia, noms alteracions emocionals i de conducta. L's continu de substncies que actuen sobre el sistema nervis s responsable de dependncia fsica, ja que el cos s'adapta a elles i el cervell experimenta un canvi en la seva estructura i acompliment, de manera que noms pot funcionar normalment davant la presncia de dites qumiques, sense oblidar que cada vegada requereix majors dosis per a obtenir efectes agradables. s important esmentar que cada substncia actua en forma particular en el cervell i que no totes generen dependncia fsica ni sndrome d'abstinncia. Per a explicar-lo millor, podem recrrer a una classificaci general d'aquestes substncies en tres grups: 

 Depressors: Dosis petites generen eufria, per quan sn altes relaxen l'activitat del cervell, produint atordiment i letargia, fins i tot la mort en paralitzar l'activitat nerviosa que controla a l'aparell respiratori. Molts d'aquests qumics s'utilitzen amb finalitats mdiques, com tranquillitzants (narctics) o inductores del somni (hipntics). Els ms coneguts en aquesta classificaci sn: alcohol, benzodiazepines, frmacs calmants, solucions i adhesius; els tres primers generen dependncia fsica i psicolgica, els dos ltims noms psicolgica, segons s'ha comprovat fins a la data.

Estimulants: Incrementen l'activitat de el sistema nervis central. Solen generar millora de l'estat d'nim, sensaci de felicitat, aparent augment de la capacitat mental i fsica, falta de somni i apetit, aix com major activitat en general. Aquest grup inclou amfetamines, metanfetamina (speed), metilendioximetanfetamina (xtasi o MDMA), fenciclidina (PCP o pols d'ngel), cocana, nicotina, i cafena; totes aquestes substncies generen dependncia fsica i psicolgica en diferent grau, a ms de sndrome d'abstinncia.

Allucinogens o psicodlics: Produxen la impressi de percebre imatges o sons que no poden captar-se ordinriament amb els sentits, i sn emprats per algunes cultures en rituals.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403003" title="Amilosa" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="155595">

L'amilosa s un polmer lineal de D-glicopiranosa connectada principalment per enllaos glicosdics   1-4. Pot constar d'uns quants milers d'unitats de glucosa la unitat repetitiva del qual s l' -maltosa. s un dels dos components de mid conjuntament amb l'amilopectina.

Els enllaos   1-4 promouen la formaci d'una estructura secundria en forma d'hlix. El nombre de nombroses subunitats de glucosa (n) poden ser molts milers (normalment entre 300 a 3.000 subunitats).

El mid d'amilosa t una menor rapidesa en la digesti que l'amilopectina; tanmateix, suposa un menor espai ocupat, per aix es prefereix per a l'emmagatzematge en plantes: aix hi ha al voltant d'un 30% del mid emmagatzemat en plantes s en forma d'amilosa. L'amilasa d'enzims digestiva funciona en els extrems de la molcula de mid, descomponent-lo a monosacrids. 

L'amilosa adquireix espontniament una conformaci tridimensional helicodal, en la qual cada volta d'hlix consta de sis molcules de glucosa. L'interior de l'hlix cont noms toms d'hidrogen, i s per tant lipoflic, mentre que els grups hidroxil estan situats en l'exterior de l'hlix. La majoria dels midons contenen al voltant del 25% d'amilosa. Els dos tipus de midons del blat de moro rics en amilosa que existeixen comercialment tenen continguts aparents de massa al voltant del 52% i del 70-75%. Les molcules de iode encaixen perfectament dins de l'estructura helicodal de l'amilosa, unint-se amb el polmer de mid que absorbeix certes longituds d'ona conegudes de llum. Per aix, una prova comuna per a detectar mid s impregnar la mostra amb una petita quantitat de soluci de iode. En presncia d'amilosa, s'observar un color blau fosc. La intensitat del color es pot provar amb un colormetre, utilitzant un filtre vermell per discernir la concentraci de mid present en la soluci.

Les varietats d'arrs amb gran quantitats d'amilosa tenen una crrega glicmica molt ms baixa, essent beneficis per al diabtic.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403007" title="Sant Rom d'Abella (antic municipi)" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="155596">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Sant Rom d'Abella.;

L'antic municipi de Sant Rom d'Abella fou independent fins el 1970, any en qu s'integr en el nou terme municipal d'Isona i Conca Dell, juntament amb cinc antics municipis ms: Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona i Orcau. s situat 4 km al nord-oest del cap del municipi, a la vall del Riu d'Abella, que s'aboca en el riu de Conques en terme de Gavet de la Conca, prop del poble de Gavet. Tenia la seva capitalitat en el poble de Sant Rom d'Abella.

El terme municipal de Sant Rom d'Abella limitava al nord i llevant amb el d'Abella de la Conca; al sud-est, amb el d'Isona, al sud-oest amb el de Conques i a ponent amb el  d'Orcau. Llevat del d'Abella de la Conca, la resta estan a hores d'ara tamb integrats en el terme d'Isona i Conca Dell.

s l'nic dels termes integrats en el d'Isona i Conca Dell que pertanyia histricament a la baronia d'Abella; la resta de l'antiga baronia s dins del terme d'Abella de la Conca.

 Etimologia .
El nom del terme es deu al del seu poble principal, Sant Rom d'Abella, que el treu del patr de la parrquia, Sant Rom, i al fet de pertnyer, en un origen, a la baronia d'Abella. Es tracta, doncs, d'un topnim romnic descriptiu.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'antic terme de Sant Rom d'Abella era el ms petit en extensi dels que s'integraren el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dell. Represent 7,59 km dels 135,27 del nou terme sencer.

Comprn basicament el sector mitj de la vall del riu d'Abella, entre Abella de la Conca i Figuerola d'Orcau, per noms en una amplada de dos quilmetres. L'antic terme a penes estava marcat per accidents orogrfics, de manera que eren quasi del tot arbitraris, obeint les antigues jurisdiccions senyorials i parroquials, traades a partir de la propietat de la terra.

La punta sud del terme era en una carena poc marcada a prop i al nord-oest de la vila d'Isona, al lloc conegut com Pla d'Avall (o Pla de la Vall, segons uns o altres autors), a 660 m. alt. D'aqu marxava cap al nord-oest gaireb del tot en lnia recta, fins arribar als Prats de Basturs, al nord del santuari de la Mare de Du de les Esplugues, deixant el Tossal de la Collada, de 671 m. alt., dins del terme de Sant Rom. Un cop als Prats de Basturs, el termenal inflexionava cap al nord, lleugerament decantat cap a llevant, per travessar el riu d'Abella i anar a buscar una careneta de 689 m. alt., al lloc anomenat Salaric, i continuava pujant fins els 741 m., a ponent del lloc anomenat la Viella. En aquest lloc s'assolia l'extrem nord de l'antic terme. Es tracta de les darreres carenes que fan de contraforts de la Serra de Carreu.

D'aqu, el termenal -que s encara actualment termenal amb Abella de la Conca- pren la direcci de llevant, lleugerament decantant-se cap al sud, per la Llau Fonda, fins arribar al Tossal de la Doba, de 823 m. alt., pel vessant nord del qual discorria. En aquest punt, va torant en arc cap al sud, seguint encara carenes fins a trobar el riu d'Abella. D'aquest lloc cap a migdia, el termenal discorre de forma arbitrria per mig de camps de conreu, cap al Pla de Sant Rom. Travessa el barranc del Mas de Mitj, i ateny els Plans, on es troba amb el que fou termenal amb Isona, que seguia, en direcci sud-oest, per pujar a la careneta del Pla d'Avall.

Com ja hem dit, el riu d'Abella defineix la vall on s'assenta aquest antic terme municipal. Al nord, es troben uns quants torrents afluents d'aquest riu, anomenats genricament los Torrents, entre els quals destaquen el de ms a llevant, el barranc de la Topera, i el de ms a ponent, el barranc de la Viella. Pel costat sud, pla, no hi aflueix cap curs d'aigua. A l'extrem sud del terme es troben tres barrancs que van a buscar el riu de Conques, prenent la direcci sud-oest. Els dos primers formen el barranc de la Boga ja dins de l'antic terme de Conques. El tercer, parallel als anteriors i ms proper a Isona, s el barranc del Mas de Mitj, ja esmentat.

A part de les elevacions ja esmentades, no n'hi ha cap ms que destaqui de la plana on es troben les tres agrupacions de poblaci que formen Sant Rom d'Abella.

Com que havia format part de la baronia d'Abella, els seus vincles antics eren amb aquella vila. Ara b, el pas del temps, les vies de comunicaci i la mateixa constituci orogrfica del terme de Sant Rom d'Abella han fet que s'ans atansant a Isona, des de tots els punts de vista, fins a integrar-s'hi del tot el 1970.

 Entitats de poblaci .
Tot i que el poblament dispers s la base d'aquest antic municipi, s'hi han format tres nuclis de cases. D'una banda, el poble prpiament dit de Sant Rom d'Abella, al voltant de l'esglsia parroquial de Sant Rom i als peus del tur on hi hagu el castell de Sant Rom d'Abella. Incloa la Fassina del Mar i la Teuleria del Tossal.

Tres-cents metres al nord-oest seu hi ha el venat de les Masies de Sant Rom. Tamb tres-cents metres a llevant, el venat de les Cases de Sant Pere, a l'entorn de l'esglsia romnica de Sant Pere Mrtir. Tots tres nuclis estan a una alada semblant: el que fa de centre, on hi ha l'esglsia parroquial de Sant Rom, s a 681 m. alt.

Com a poblament dispers, tot i que sn molt properes a aquests tres nuclis de poblaci, cal esmentar les construccions rurals de Cal Maci, Casa Bernad, el Mol del Bar, la Torre de Bar i la Cabana del Cili.

A prop de l'extrem nord del terme hi ha les restes de la capella de la Mare de Du de Vilaformosa, coneguda popularment amb el nom de Vilahermosa. Noms en queden vestigis ().

 Histria .
L'aparici d'aquest poble cal cercar-la en la creaci d'una parrquia forana d'Abella de la Conca, que devia agrupar els masos dispersos de la plana del sud de la vila d'Abella, a l'entorn del castell, documentat des del segle XI. Romangu dins de la baronia d'Abella fins el final dels senyorius amb les desamortitzacions del segle XIX, tot i que el procs d'independitzaci que l'an allunyant de la vila matriu ja s'havia iniciat abans, com queda exposat tot seguit.

El castell fou conquerit per Arnau Mir de Tost, en temps de Ramon IV de Pallars Juss. Desprs pass a mans de Guillem Guitard de Caboet, qui el lleg en testament al seu fill Bernat el 1100. El 1381 ja consta com a integrat a la baronia d'Abella.

Dins d'aquest procs es troba la formaci d'ajuntament propi que, en la modalitat de l'poca, ja es produ al segle XVII. D'aleshores en ha sigut un ens municipal independent, fins a la integraci dins d'Isona i Conca Dell, el 1970.

La parrquia ha tingut una evoluci semblant, per no parallela. Nasqu com a dependncia de Sant Esteve d'Abella de la Conca, per passar ms tard a dependre d'Isona. No ha tingut mai rang de parrquia independent. En l'actualitat, com totes les parrquies dels termes d'Abella de la Conca i d'Isona i Conca Dell, depn del rector d'Isona, dins de l'arxiprestat de Tremp del bisbat d'Urgell.

La histria medieval de Sant Rom d'Abella est totalment lligada a l'evoluci de la baronia d'Abella i parallela a la de la vila d'Abella de la Conca.

En el cens de 1359, Sant Rom d'Abella consta, a la Vegueria de Pallars, amb 12 focs (uns 60 habitants), dins del senyoriu de Berenguer d'Abella. El 1553 hi consten 20 focs, i el 1718, 90 habitants. A partir d'aquest moment, el creixement fou gradual, per constant: 188 el 1787, 320 el 1842, 554 el 1860, moment en qu s'assol el moment lgid. A partir d'aquell any comena el descens de poblaci: 442 el 1887, 314 el 1920, 251 el 1930, 232 el 1950, 219 el 1960, 183 el 1970, 138 el 1981...


A la Geografia general de Catalunya, dirigida per Francesc Carreras i Candi, es diu que Sant Rom d'Abella t en aquell moment (primers anys del segle XX) 115 edificis i 328 habitants. A ms hi ha 28 edificis i 44 persones a les Masies de Sant Rom i 26 cases o masies ms dispersos. Tot plegat, dna encara 389 habitants.

Desprs del 1715 form part del Corregiment de Talarn, instituci borbnica que vingu a substituir les antigues vegueries. El senyoriu pertanyia a N. Subir a la segona meitat del segle XIX.

Des de fa bastants anys Sant Rom d'Abella no disposa d'escola prpia. Els nois i noies menors de 16 anys van a l'escola d'Isona si fan primria o a l'institut de Tremp, si estan cursant secundria. Els que vulguin fer batxillerat o cicles de formaci professional han d'anar tamb a l'institut de Tremp o, segons l'especialitat, buscar instituts de fora de la comarca.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme de Sant Rom d'Abella:

 Histric .
 Poble de Sant Rom d'Abella, amb els seus tres nuclis (Sant Rom, els Masos de Sant Rom i les Cases de Sant Pere);
 Castell de Sant Rom d'Abella;
 Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella;

 Paisatgstic .
 Vistes sobre les muntanyes dels termes d'Abella de la Conca i d'Isona i Conca Dell, al sector d'Orcau;
 Estanys de Basturs (pertanyien a Basturs, d'Orcau, per sn a prop de Sant Rom d'Abella;

 Activitat econmica .
Tradicionalment, l'economia de Sant Rom d'Abella es basava en els mateixos productes que la resta de la Conca Dell: blat, sgol, ordi, civada, vi, oli, fruites, llegums i pastures, amb les quals es produa llana. Tamb hi havia una petita producci de seda. La cacera tamb tenia una certa importncia, sobretot de perdius, llebres i conills. El mont pblic, que assolia 453 hectrees en aquest antic municipi, anomenat Bosc del Bar, era tamb molt important.

Els mercats ms habituals per als de Sant Rom d'Abella eren, sobretot, Isona i Tremp.

Al segle XIX hi havia a Sant Rom d'Abella un mol fariner (el Mol de la Bastida), un trull (el Mol d'Antoni), una fbrica d'aiguardent (la Fassina del Mar) i una teuleria (la Teuleria del Tossal). Ms tard, hi va arribar a haver set telers de cont, on es feien cintes i peces de roba.

En l'actualitat, tota l'activitat econmica gira a l'entorn de l'agricultura i de la ramaderia, sobretot porcina.

En la histria de la msica popular catalana, Sant Rom d'Abella ocupa un destacat paper, ats el nivell i la fama dels seus msics, sobretot acordionistes. Aix, podem parlar Josep Miquel Elies, el Mestret, nascut el 1921 i mort el 2006, que fins els darrers anys de la seva vida s'apleg a la trobada d'acordionistes d'Arsguel, malgrat haver deixat durant 25 anys l'acordi en un armari; de Josep Parramon, el Patxet, que fou molt conegut els anys anteriors i immediatament posteriors a la Guerra civil; els Fabricants de Sant Rom, Josep Sansalvad i Farr i Josep Sansalvad i Coll, pare i fill, molt coneguts a mitjan segle XX; els Espardenyers de Sant Rom, tamb pare i fill, tots dos de nom Josep Sull; i, finalment, els Fontanets de Sant Rom, de casa Agust, molt coneguts arreu de la comarca. Aquests darrers foren, a ms d'Agust i el seu germ Josep, arribaren a actuar acompanyats d'un dels seus fills.

 Serveis turstics .
Actualment Sant Rom d'Abella no disposa de cap mena de servei turstic. La proximitat de la vila d'Isona no els necessaris, per a la poca poblaci i les activitats d'aquest poble.

 Comunicacions .
Arriba al poble la carretera L-512 (C-1412, bz, a Isona i Conca Dell   Sant Rom d'Abella), que en poc ms de dos quilmetres mena a Sant Rom d'Abella.

Un cam rural en bon estat relliga el poble amb la carretera local asfaltada que mena a Basturs i Isona, a ms d'altres camins ben transitables que van cap a Abella de la Conca i la plana que s'estn entre aquests dos pobles i Isona.

Els habitants d'aquest poble tampoc no disposen de cap mena de transport pblic, llevat dels autobusos escolars facilitats pel Consell comarcal, que s'enduen els nois cap a l'escola d'Isona o l'institut de Tremp.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Pere Mrtir de Sant Rom d'Abella", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-85194-56-X;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV, Lleida, Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. "Isona. Sant Rom d'Abella", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403008" title="Camps de sitges" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="155597">
Els camps de sitges, que sn tpics de l rea ibrica septentrional (entre les desembocadures dels rius Llobregat i Erau), estan generalment situats en llocs alts i secs, rics en argiles, i al costat d'assentaments i poblats ibers. Es tracta d uns grans forats excavats al terra que servien per emmagatzemar els excedents agrcoles. Aix, les que presenten forma ovoidal, troncocniques o en forma de cubeta circular servirien per emmagatzemar cereals i llegums. Plini, que escriu a la segona meitat del segle I dC, en la seva Naturalis Historia, XVIII, 73, 306-307, ens diu que a Hispnia els grans es guardaven en sitges situades en terrenys secs en el fons de les quals i a les seves parets s havia disposat prviament una capa de palla; d aquesta manera, Plini, seguint una de les seves fonts, Varr, ens diu que el blat emmagatzemat d aquesta manera podia durar fins a 50 anys, i 100 anys el mill. Desprs, quan ja havien acabat la seva funci, les sitges eren usades com a abocadors de deixalles i d aqu la gran riquesa de materials arqueolgics que ofereixen quan sn excavades.

Sembla ser que el cereal que era guardat a les sitges posteriorment era envasat en les tpiques mfores ibriques en forma de pastanaga, que predominen en tots els assentaments indgenes de la costa catalana entre els segles V i I aC

Quan la zona de l actual Catalunya va patir l embranzida de l exrcit rom a partir del 218 aC, sabem que aquest era alimentat noms amb els productes agrcoles locals, s a dir, el blat iber, i d aqu el gran nombre de camps de sitges datats en aquesta poca (segles II i I aC). Aix, Csar, a mitjan s. I aC, ens parla de les sitges de la provncia Citerior, de les quals abast de gra als seus soldats durant la Guerra Civil contra els partidaris de Pompeu.

Desprs de la conquesta romana, les sitges foren substitudes per dolia, s a dir, grans gerres excavades al terra, que servien per guardar cereals i altres productes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403009" title="Parablennius" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="155598">





Parablennius s un gnere de peixos de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes. 
Espcies.
Parablennius cornutus ;
Parablennius cyclops  ;
Parablennius dialloi  ;
Parablennius gattorugine  ;
Parablennius goreensis  ;
Parablennius incognitus  ;
Parablennius intermedius ;
Parablennius laticlavius  ;
Parablennius lodosus  ;
Parablennius marmoratus  ;
Parablennius marmoreus ;
Parablennius opercularis  ;
Parablennius parvicornis  ;
Parablennius pilicornis  ;
Parablennius rouxi  ;
Parablennius ruber  ;
Parablennius salensis  ;
Parablennius sanguinolentus  ;
Parablennius serratolineatus ;
Parablennius sierraensis  ;
Parablennius tasmanianus  ;
Parablennius tentacularis ;
Parablennius thysanius  ;
Parablennius verryckeni  ;
Parablennius yatabei  ;
Parablennius zvonimiri ;
 Referncies .


Bibliografia.

 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;
 www.asturnatura.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403010" title="Estaci de Borriana - les Alqueries" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="155599">







Borriana - Les Alqueries s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'est del nucli urb de les Alqueries, a 2 kilmetres del nucli urb de Borriana , a la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



Vegeu tamb.
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403011" title="Parablennius cornutus" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="155600">

 Parablennius cornutus s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord de Nambia fins a Sodwana Bay (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403013" title="Jutjat de pau" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="155601">
Un jutjat de pau s un rgan unipersonal que t jurisdicci al terme municipal corresponent. Els jutjats de pau sn el primer esgla de l aparell judicial i existeixen en tots aquells municipis en qu no hi hagi Jutjats de Primera Instncia i Instrucci (art. 99 de la LOPJ). 

Actualment a Catalunya hi ha un total de 897 jutjats de pau (dades del Departament de Justcia de la Generalitat, actualitzades el desembre de 2007), els quals estan distributs territorialment de la manera segent:

 Barcelona Sud, 228 Jutjats de pau;
 Barcelona Nord, 58 Jutjats de pau;
 Girona, 212 Jutjats de pau;
 Lleida, 224 Jutjats de pau;
 Tarragona, 134 Jutjats de pau;
 Terres de l'Ebre, 41 Jutjats de pau.

El jutge o jutgessa de pau.

El jutge o jutgessa de pau s una persona elegida per l ajuntament del municipi i que exerceix les funcions jurisdiccionals corresponents als jutjats de pau durant un perode de quatre anys.

Cal que sigui major d edat, amb nacionalitat espanyola i que no estigui incapacitada per a l'exercici de les funcions jurisdiccionals ni presenti cap incompatibilitat amb aquest crrec. El jutge/essa de pau pot continuar exercint les seves activitats professionals o mercantils. Els jutjats de pau sn rgans unipersonals a crrec de jutges llecs, s a dir, persones que no han de ser necessriament professionals del Dret ni pertnyer a la carrera judicial. Normalment se ls nomena jutges de pau per la seva trajectria i pel tarann que han demostrat en una poblaci. Sn persones que compleixen una funci tradicional  d  home bo .

Els jutges de pau sn compensats per la seva activitat en els termes que estableixi la Llei de pressupostos generals de l'Estat. Aquesta compensaci, que varia segons el nombre d habitants del municipi, s compatible amb les percepcions que ingressin provinents d altres activitats professionals compatibles amb l exercici del crrec.

El jutge/ssa de pau ser triat pel ple de la Corporaci Local a partir dels candidats que s ofereixin o b ser designat directament en cas que no hi hagi cap candidatura. La proposta ser enviada al Jutjat d Instrucci de la demarcaci judicial a la qual pertanyi, que la tramitar posteriorment al seu nomenament a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat Autnoma respectiva.

La durada en el crrec d un jutge de pau s de quatre anys (art. 101 LOPJ). El jutge de pau cessar per les mateixes circumstncies que qualsevol jutge de carrera judicial i, en qualsevol cas, passat el seu mandat de quatre anys (103 LOPJ).

Subvencions als jutjats de pau de Catalunya.

El Departament de Justcia atorga subvencions anuals als ajuntaments dels municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau per ajudar a sufragar les despeses de funcionament d aquests rgans judicials. La quantia d aquesta subvenci es determina d acord amb la xifra d habitants de cadascun dels municipis segons el padr municipal.

 Enllaos externs .

  Codi Penal;
  Llei d'Enjudiciament Criminal;
  Llei Orgnica del Poder Judicial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403015" title="Rabosa petita" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="155602">

La rabosa petita (Parablennius zvonimiri) s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.ref>Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volume 3. UNESCO, Pars, Frana.

Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Mediterrnia i a la Mar Negra.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kolombatovic, J. 1892. Blennius zvonimiri n. sp., nova vrsta babice dalmatinskoga mora. Glasnik. Hav. Naravosl. Druztva Hist.-Nat. Croatica v. 7: 107-112, Pl. 5. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403016" title="Amilopectina" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="155603">

Amilopectina s un polmer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes. s un dels dos components del mid conjuntament amb l'amilosa. L'amilopectina representa aproximadament un 70% el pes del mid. s soluble en aigua. El seu pes molecular s molt alt ja que algunes fraccions arriben a assolir fins a 200.000 kDa.

Les unitats de glucosa estan connectades d'una manera lineal amb enllaos  -(1,4). La bifurcaci t lloc amb enllaos  -(1,6) que ocorren cada 24 a 30 unitats de glucosa. El seu homleg en animals s el glicogen que t la mateixa composici i estructura, per amb una major bifurcaci ms extensa que ocorre cada 8 a 12 unitats de glucosa. L'amilopectina s molt ramificada, sent format de 2.000 a 200.000 unitats de glucosa. Les seves cadenes interiors es formen de 20-24 subunitats de glucosa.

L'amilopectina de patata s l'nica que posseeix a la seva molcula grups ster fosfat, units ms freqentment en una posici O-6, mentre que el ter restant ho fa en posici O-3. Es diferencia del glucogen per tenir les ramificacions - (1,6) cada 25-30 monmers, doncs aquest t les seves ramificacions cada 8-12 unitats de glucosa.

El mid actua com a polisacrid de reserva en les plantes dins d'orgnuls especialitzats anomenats amiloplasts. Quan l'energia es necessita per al treball de cllules, la planta hidrolitza el mid que allibera les subunitats de glucosa. Els humans i uns altres animals herbvors tamb tenen enzims per hidrolitzar mid.

Enllaos externs.
International Starch Institute ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403017" title="Parablennius cyclops" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="155604">

Parablennius cyclops  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403019" title="Parablennius yatabei" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="155605">

Parablennius yatabei  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Jap i Corea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403020" title="Parablennius dialloi" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="155606">

Parablennius dialloi  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Cap Verd fins a Moamedes (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403021" title="Contraban (Mortadello i Filem)" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="155607">

Contraban (Contrabando, originalment en castell) s la trenta-setena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va aparixer per episodis el 1978, any en qu es va publicar en lbum. El 1990 va ser republicat en catal a la collecci Mestres de l'Humor.

Argument.
Al llarg del cmic, el Sper encarrega diferents missions a en Mortadello i a en Filem per acabar amb el contrban.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403022" title="Parablennius verryckeni" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="155608">

Parablennius verryckeni  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Congo fins a Sierra Leone.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403025" title="Gall faver" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="155609">

El gall faver (Parablennius gattorugine) s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Irlanda fins al Marroc i a la Mar Mediterrnia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pche. (rev. 1). Mditerrane et mer Noire. Zone de pche 37. Vol. II. Commission des Communauts Europennes and FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403030" title="Parablennius thysanius" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="155610">

Parablennius thysanius  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf Prsic, costa central d'Oman, Pakistan, sud-oest de l'ndia, Sri Lanka, Golf de Tailndia i Filipines. Introdut a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403031" title="Parablennius goreensis" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="155611">

Parablennius goreensis  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403032" title="Koongo" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="155612">

El koongo s una llengua bantu que es parla a la Repblica Democrtica del Congo, Angola i la Repblica del Congo. Est considerada llengua nacional a la Repblica Democrtica del Congo, a on hi ha un mili de koongoparlants. El seu codi ISO 639-3 s kng. s una llengua d'estructura SVO (Subjecte-Verb-Objecte). 
 Repblica Democrtica del Congo .
A la Repblica Democrtica del Congo, a on el koongo s llengua oficial, hi ha un mili de koongo-parlants (1986). Es parla a les provncies de Bas-Congo (dialecte Cataract). Es parla al llarg del riu Congo, des de Brazzaville fins a la seva desembocadura. tamb es parla a Angola i a la Repblica del Congo.
A la Repblica Democrtica del Congo es van editar bblies en llengua koongo al 1905 i al 1933.
 Dialectes del koongo a la Repblica Democrtica del Congo .
Koongo meridional;
Koongo central;
Koongo occidental (Fioti);
Bwende;
Koongo oriental;
Koongo del sud-est;
Nzamba;
Hi ha altres idiomes del grup kongo que a vegades es consideren com a dialectes seus, com el beembe, doondo, kunyi, vili i monokutuba.

 Angola .
A Angola es parla el koongo al nord-oest del pas. s una llengua oficial de l'Estat. A Angola es parlen els dialectes Koongo Meridional, Koongo del Sud-Est, Koongo Occidental (Fioti), Ndingi i Mboka. Aquests ltims dos podrien ser llenges separades.
 Repblica del Congo .
El koongo es parla a l'oest i al nord-oest de Brazzaville , a prop de Boko, a la regi Pool.
 Vegeu tamb .
 Llenges kongo;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403034" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="155613">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren nou proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 18 de juliol de 1976 al St. Michel Arena de la ciutat canadenca.

Participeren un total de 173 halters de 46 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Notes.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1976;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403036" title="Banyut" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="155614">

El banyut (Parablennius tentacularis) s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula Ibrica i el Marroc fins a Guinea (incloent-hi les Illes Canries). Tamb a la Mediterrnia (llevat de Sria, el Lban, Israel i Egipte), al Mar de Mrmara i a la Mar Negra.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Brnnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403037" title="Isidre Gra i Castanera" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="155615">
Isidre Gra i Castanera (Barcelona, 1898-1939), fill d'Isidre Gra Artigas i Maria Castanera, fou un sindicalista i militant d'ERC. Membre d'una familia benestant del barri de Sants de Barcelona, el seu oncle Josep Gra Artigas fou alcade de Sants quan aquest era un poble independent de Barcelona. 

Isidre fou treballador del txtil. Durant els anys anteriors a la Repblica treballava en un taller a Barcelona i entr en contacte amb els anarcosindicalistes de la branca d'en Salvador Segu i Rubinat i ngel Pestaa Nez.

Durant la Repblica es pos a treballar a la fabrica de la Colnia Gell. L'agost de 1931 es redact el Manifest dels Trenta, en clar enfrontament amb la FAI; aix supos l'expulsi dels signants i la creaci dels Sindicats d'Oposici, al qual els treballadors de la colnia Gell s'hi adheriren. En aquells moments, Isidre Gra era el lder sindical de la colnia.    

El 1934, l'empresa travess una crisi econmica i es cre una "Comissi Administrativa" formada per sindicalistes i tcnics, de la qual l'Isidre Gra en form part. Fou President del Comit d'empresa de la fbrica de la Colnia Gell, durant la guerra civil. 

En el consell de guerra sumarssim va ser trobat culpable i afusellat pels franquistes la matinada del 9 de novembre de 1939 al Camp de la Bota (Barcelona).

L'ajuntament de Santa Coloma de Cervell li ha dedicat el parc que es troba a l'entrada de la Colnia Gell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403038" title="Parablennius incognitus" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="155616">

Parablennius incognitus  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Madeira, les Illes Canries, Camerun, el Marroc, i des de la Pennsula Ibrica fins a la Mar Negra i el Mar de Mrmara.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 1968. Untersuchung von Blennius zvonimiri Kolombatovic und Beschreibung von Blennius incognitus n. sp. aus dem Mittelmeer (Pisces, Blennioidea, Blenniidae). Senckenbergiana Biologica v. 49 (nm. 5): 367-386. ;
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403043" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="155617">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 23 i 30 de juliol de 1976 al centre eqestre de Bromont aix com a l'Estadi Olmpic de Mont-real.

Participaren un total de 135 genets, 110 homes i 25 dones, de 23 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1976;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403046" title="Cant de Seltz" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="155618">

El cant de Seltz  (alsaci Kanton Selz ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Seltz aplega 14 comunes :
 

Histria .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403048" title="Introducci a la teoria de grups" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="155619">
Aquest article cont una introducci a les nocions bsiques. Per un enfocament tcnic avanat es desenvolupar l'article teoria de grups.

En matemtiques, la teoria de grups estudia els grups. Un grup s una estructura algebraica que consta d'un conjunt juntament amb una operaci que combina qualssevol parella dels seus elements per formar un tercer element. Perqu es pugui qualificar com un grup, el conjunt i operaci han de satisfer unes quantes condicions anomenades axiomes de grup, aquestes condicions sn: tenir la propietat associativa, tenir element identitat i element invers. Mentre que aquestes caracterstiques sn familiars a moltes estructures matemtiques, com ara els diferents sistemes de nombres (per exemple els enters dotats de l'operaci d'addici formen una estructura de grup) la formulaci dels axiomes se separa de la natura concreta del grup i el seu funcionament. Aix permet, en lgebra abstracta i altres camps, manejar entitats d'orgens matemtics molt diferents d'una manera flexible, mentre es conserven aspectes estructurals essencials de molts objectes. La ubiqitat dels grups en nombroses rees (tant dintre com fora de les matemtiques) els converteix en un principi central entorn al s'organitzen les matemtiques contempornies.

Els grups comparteixen un parentiu fonamental amb la noci de simetria. Un grup de simetria codifica les caracterstiques de simetria d'un objecte geomtric: consisteix en el conjunt de transformacions que deixen inalterat l'objecte, i l'operaci de combinar dues d'aquestes transformacions realitzant-ne un desprs de l'altre. Tals grups de simetria, especialment els Grups de Lie continus, juguen un paper important en moltes disciplines acadmiques. Els grups de matrius, per exemple, es poden fer servir per entendre les lleis fsiques fonamentals ens que es basen la relativitat i els fenmens de simetria en la qumica molecular. 

El concepte d'un grup va sorgir de l'estudi d'equacions polinmiques, comenant amb variste Galois durant els anys 1830. Desprs de contribucions des d'uns altres camps com la teoria de nombres i la geometria, la noci de grup es va generalitzar i s'establ fermament al voltant de 1870. La moderna teoria de grups (una disciplina matemtica molt activa) estudia els grups per se. per a explorar els grups, els matemtics han ideat diverses nocions dividir grups en trossos ms petites, ms comprensibles, com ara subgrups, grups quocient i grups simples. A ms a ms de les seves propietats abstractes, els terics dels grups tamb estudien les maneres diferents en qu un grup es pot expressar en forma concreta (les seves representacions de grup), tant des de un punt de vista teric com d'un punt de vista computacional. Una teoria especialment rica s'ha desenvolupat per a grups finits, que va culminar amb la classificaci dels grups simples finits completada el 1983. 



 Definici i illustraci .
Primer exemple: els enters.
Un dels grups ms familiar s el conjunt d'enters Z que consisteix en els nombres
...,  4,  3,  2,  1, 0, 1, 2, 3, 4, ...;
Les propietats segents de l'addici d'enters serveixen com a model per als axiomes de grup abstractes que es donen en la definici de ms avall.

Per a qualsevol parell d'enters a i b, la suma a + b s tamb un enter. En altres paraules, el procs d'addici d'enters  dos alhora mai no pot produir un resultat que no sigui un enter. Aquesta propietat es coneix com clausura respecte l'addici.
Per a tots els enters a, b i c, (a + b) + c = a + (b + c).   Expressat en paraules, sumant primer  a i b, i llavors sumant el resultat amb c dna el mateix resultat final que sumant a al resultat de sumar b i c, aquesta propietat es coneix com propietat associativa.
Si a s un enter qualsevol, llavors 0 + a = a + 0 = a. Del zero se'n diu que s lelement identitat de l'addici perqu en sumar-lo a qualsevol enter dna el mateix enter.
Per a cada enter a, hi ha un enter b tal que a + b = b + a = 0. L'enter b  s'anomena lelement invers de l'enter a i es nota  a.

Definici.
Els enters, juntament amb l'operaci "+", formen un objecte matemtic que pertany a una classe basta en la que hi ha altres objectes que comparteixen aspectes estructurals similars. Per Entendre apropiadament aquestes estructures sense tractar amb cada cas concret per separat, es desenvolupa la definici abstracta segent que inclou l'exemple citat junt amb molts altres, un dels quals s el grup de simetria detallat ms avall.

Un grup s un conjunt, G, conjuntament amb una operaci binria " " que combina dos elements qualssevol a i b de G per formar un altre element notat . El smbol " " s un element general per a representar una operaci concretament donada qualsevol, com ara l'addici de ms amunt. Per a poder-se qualificar com un grup, el conjunt i l'operaci , han de satisfer quatre requisits coneguts com els axiomes de grup:


 L'ordre en el qual es fa l'operaci de grup pot ser significatiu. En altres paraules, el resultat doperar l'element a amb l'element b no t perqu donar el mateix que operant b amb a; l'equaci
a   b = b   a;
pot no ser sempre certa. Aquesta equaci sempre es compleix al grup d'enters amb l'addici, perqu a + b = b + a per a dos enters qualssevol (propietat commutativa de l'addici). Tanmateix, no es compleix sempre al grup de simetria de ms avall. Dels grups per als que l'equaci a   b = b   a es compleix sempre s'anomenen abelians (en honor a Niels Abel). Aix, el grup dels enters am l'addici s abeli, per el grup de simetria segent no ho s.

 Segon exemple: un grup de simetria .
 Les simetries (es a dir les rotacions i les reflexions) d'un quadrat formen un grup anomenat un grup didric, i es nota D4. T les segents simetries:

 L'operaci identitat que ho deixa tot tal com estava, notada id;
 rotacions del quadrat de 90 a la dreta, 180 a la dreta, i 270 a la dreta, notades r1, r2 i r3, respectivament;
 reflexions respecte dels eixos vertical i horitzontal (fv i fh), o respecte de les dues diagonals (fd i fc).


Dues simetries qualssevol a i b es poden composar, es a dir aplicar una desprs de l'altre. El resultat de fer primer a i llavors b s'escriu simblicament d'esquerra a dreta com
b   a ("apliqueu la simetria b desprs d'haver aplicat la simetria a". La notaci de dreta a esquerra prov de la notaci per a la composici de funcions).
La taula de grup a la dreta presenta els resultats de totes les composicions possibles. Per exemple, girar 270 a la dreta (r3) i llavors fer una reflexi horitzontal (fh) s el mateix que fer una reflexi al llarg de la diagonal (fd). Utilitzant els smbols citats, ombrejat en blau a la taula de grup:
fh   r3 = fd.;


Donats aquest conjunt de simetries i l'operaci descrita, els axiomes de grup es poden entendre de la manera segent:

1. L'axioma de clausura demana que la composici b   a de dues simetries qualssevol a i b sigui tamb una simetria. Un altre exemple per a l'operaci de grup s;
r3   fh = fc,;
es a dir girant 270 a la dreta desprs d'una reflexi horitzontal s igual a una reflexi al llarg de la contradiagonal (fc). En efecte cada dues combinacions de dues simetries donen una simetria, com es pot comprovar fent servir la taula de grup.

2. La condici d'associativitat tracta amb compondre ms de dues simetries: donats tres elements a, b i c de D4, hi ha dos maneres possibles de clcular "a llavors b llavors c". El requisit;
(a   b)   c = a   (b   c);
vol dir que la composici dels tres elements s independent de la prioritat de les operacions, es a dir component a amb b, i desprs c amb  equival a fer a desprs de la composici de b i c. Per exemple  (fd   fv)   r2 = fd   (fv   r2) com es pot comprovar fent servir la taula de grup de la dreta


3. L'element identitat s la simetria id que ho deixa tot inalterat: per a qualsevol simetria a, realitzant id desprs de a (o a desprs de id) s igual a a, de forma simblica,
 id   a = a,;
 a   id = a.;

4.  Un element invers desf la transformaci d'algun altre element. Totes les simetries es poden desfer: cada una de les transformacions: id, fh, fv, fd, fc i r2 sn la seva prpia inversa, perqu actuant cada una dues vegades porta el quadrat a la seva orientaci original. Les rotacions r3 i r1 sn l'inversa una de l'altre, perqu girant cap a un cant i llavors el mateix angle cal a l'altre cant deixa al quadrat inalterat. En smbols,
fh   fh = id,;
r3   r1 = r1   r3 = id.;

A diferncia amb el grup d'enters de damunt, on l'ordre de l'operaci s irrellevant, en D4 s que importa: fh   r1 = fc per r1   fh = fd.. En altres paraules, D4 no s abeli, aix fa l'estructura del grup ms difcil que la dels enters presentada abans.

 Histria .

El concepte modern de grup abstracte es va desenvolupar a travs d'uns quants camps de les matemtiques. La motivaci original per al desenvolupament de la teoria de grups va ser el buscar solucions d'equacions polinmiques de grau superior a 4. El matemtic francs del segle 19 variste Galois, estenent el treball previ de Paolo Ruffini i Joseph-Louis Lagrange, va donar un criteri per a la resolubilitat d'una equaci polinmica particular en termes del grup de simetria de les seves arrels (solucions). Els elements d'aquest grup de Galois corresponen a certes permutacions de les arrels. Al principi, les idees de Galois foren rebutjades pels seus contemporanis, i es publicaren noms pstumament. Ms en general els grups de permutaci foren investigats en particular per Augustin Louis Cauchy. Arthur Cayley a l'obre Sobre la teoria de grups que depenen de l'equaci simblica  n = 1 (1854) dna la primera definici abstracta d'un grup finit.

La geometria va ser el segon camp en el qual els grups es van fer servir sistemticament, especialment els grups de simetria com a part del programa Erlangen de Felix Klein de 1872. Desprs de que emergissin noves geometries com l'hiperblica i la geometria projectiva, Klein feia servir la teoria de grups per organitzar-les d'una manera ms coherent. Avanant ms aquestes idees, Sophus Lie fundava l'estudi dels Grups de Lie el 1884.

El tercer camp que va contribuir a la teoria de grups va ser la teoria de nombres. Certes estructures de grup abeli havien estat utilitzades implcitament en el treball teric sobre nombres de Carl Friedrich Gauss Disquisitiones Arithmeticae (1798), i ms explcitament per Leopold Kronecker. In 1847, Ernst Kummer led early attempts to prove Fermat's Last Theorem to a climax by developing groups describing factorization into prime numbers. El 1847, Ernst Kummer portava els primers intents de demostrar l'ltim teorema de Fermat a un clmax desenvolupant grups que descriuen la factoritzaci en nombres primers.

La convergncia d'aquestes diverses fonts a una teoria uniforme de grups comenava amb el Trait des substitutions et des quations algbriques (1870 de Camille Jordan a (1870). Walther von Dyck (1882) va donar la primera definici moderna d'un grup abstracte. A partir del sgle 20, els grups guanyaren ampli reconeixement pel treball pioner de Ferdinand Georg Frobenius i William Burnside, que treballaren en la teoria de la representaci de grups finits, la teoria de representaci modular de Richard Brauer i els articles de Schur.ref> La teoria de Grups de Lie, i ms generalment de grups localment compactes fou empesa per Hermann Weyl, lie Cartan i molts d'altres. El seu homleg algebraic, la teoria de grups algebraics, va ser formulada inicialment per Claude Chevalley (des de finals dels anys 1930) i posteriorment pel treball fonamental d'Armand Borel i Jacques Tits.

 L'any de Teoria de Grups 1960-61 de la Universitat de Chicago va reunir terics de grups com Daniel Gorenstein, John G. Thompson i Walter Feit, establint la fundaci d'una collaboraci que, amb aportacions d'altres matemtics nombrosos, va classificar tots els grups simples finits el 1982. Aquest projecte va excedir tots els esforos matemtics previs per la seva mida enorme, tant pel que fa a la llargada de la demostraci com al nombre d'investigadors. La recerca per simplificar la demostraci d'aquesta classificaci encara est en desenvolupament. Avui en dia, la teoria de grups s encara una branca matemtica altament activa que impacta de forma essencial en molts altres camps.

Conseqncies senzilles dels axiomes de grup .

Els fets bsics sobre tots els grups que es poden obtenir directament dels axiomes de grup s'inclouen comunament en la teoria elemental de grups. per Exemple, la aplicaci repetida de l'axioma d'associativitat demostren que la no ambigitat de
a   b   c = (a   b)   c = a   (b   c);
es generalitza a ms de tres factors. Perqu aix implica que els parntesis es puden introduir a qualsevol lloc dins de la srie de termes, els parntesis normalment s'ometen.

Els axiomes es poden afeblir i afirmar noms l'existncia d'un element neutre i un element invers per l'esquerra. Es pot demostrar que els dos ho han de ser de fet pels dos cantons, aix la definici que en resulta s equivalent a la que s'ha donat ms amunt.

 Unicitat dels element identitat i invers.
 Dues conseqncies importants dels axiomes de grup sn la unicitat de l'element identitat i la unicitat dels elements inversos. Noms hi pot haver un element identitat en un grup, i cada element d'un grup t exactament un element invers. Aix, s normal parlar de l'element identitat, i l'element invers d'un element.

Per demostrar la unicitat d'un element invers de a, se suposa que un a t dos inversos, notats l i r. Llavors



Aqu els dos element extrems l i r estan connectats per una cadena d'igualtats, per tant sn el mateix. En altres paraules noms hi ha un element invers de a.

Divisi.
En grups, s possible realitzar la divisi: donats dos elements a i b del grup G, hi ha exactament un x soluci a G de x a l'equaci. x   a = b. De fet, multiplicant per la dreta els dos termes de l'equaci per a 1 dna la soluci x = x   a   a 1 = b   a 1. De forma similar hi ha exactament un y soluci a G de l'equaci a   y = b, s a dir y = a 1. En general, x i y no necessriament han de coincidir.

Compte amb el significat de la paraula divisi. Es tracta de l'operaci inversa de l'operaci de grup, com que l'operaci de grup normalment es nota com a multiplicaci s normal anomenar la seva inversa divisi. Per, per exemple, en el cas del grup dels nombres enters amb la suma, l'operaci inversa s la resta.

 Conceptes bsics .
Les seccions segents utilitzen smbols matemtics com ara X =  per denotar un conjunt X que cont els elements x, y, i z, o alternativament x   X per afirmar que x s un element de X. La notaci  vol dir que f s una funci que assigna a cada element de X un element de Y.

Per entendre els grups ms enll del nivell de meres manipulacions simbliques com les de dalt, s'han d'emprar ms conceptes estructurals. Hi ha un principi conceptual subjacent a totes les nocions que segueixen: aprofitar l'estructura oferta pels grups (que per exemple els conjunts en ser "sense estructura" no tenen) les construccions relacionades amb els grups han de ser compatibles amb l'operaci de grup. Aquesta compatibilitat es manifesta en les nocions segents de diverses maneres. Per exemple, els grups es poden relacionar l'un amb l'altre mitjanant funcions anomenades homomorphisms de grup. Pel principi esmentat, s'exigeix que respectin les estructures de grup en un sentit precs. L'estructura dels grups tamb es pot entendre dividint-los en bocins anomenats subgrups i grups quocient. El principi de "conservar estructura" -un tema que es repeteix en matemtiques pertot arreu  s un exemple de treballar en una categoria, en aquest cas la categoria de grups.

Homomorfismes de grup.

Els homomorfismes de grup sn les funcions que conserven l'estructura del grup. Una funci a: G   H entre dos grups s un homomorfisme si l'equaci
a(g   k) = a(g)   a(k).;
es compleix per a tots els elements g, k de G, s a dir el resultat s el mateix tant si es fa l'operaci de grup abans com si es fa desprs d'aplicar la funci a. Aquest requisit assegura que a(1G) = 1H, i tamb que a(g) 1 = a(g 1) per a tot g de G. Aix un homomorfisme de grup respecta tota l'estructura de G proporcionada pels axiomes de grup

Dos grups G i els H s'anomenen isomorfs si existeixen homomorphisms de grup a: G   H i b: H   G, tals que aplicant les dues funcions una desprs de l'altre (en cada un dels dos ordres possibles) donen la funci identitat de G i H, respectivament. s a dir, a(b(h)) = h i b(a(g)) = g per a qualsevol g de G i h de H. Des d'un punt de vista abstracte, els grups isomorfs comporten la mateixa informaci. Per exemple, demostranr que g   g = 1 per a algun element g de G s equivalent a demostrar que a(g)   a(g) = 1,, perqu aplicant a a la primera igualtat dna la segona, i aplicant b a la segona dna altre cop la primera.

Subgrups.

Informalment, un subgrup s un grup H contingut dins d'un grup ms gran, G. Concretament, l'element identitat de G est contingut a H, i sempre que h1 i h2 siguin de H, llavors tamb ho seran  i h1 1, aix els elements dH, equipat amb l'operaci de grup en G restringida a H, formen un grup.

En l'exemple de ms amunt, la identitat i les rotacions constitueixen un subgrup R = , ombrejat en vermell a la taula de grup de dalt: dues rotacions qualssevol compostes sn tamb una rotaci, i una rotaci es pot desfer per (s a dir s inversa de) la rotaci complementria 270 per 90, 180 per 180, i 90 per 270 (fixeu-vos que no es defineix rotaci en la direcci oposada). El test de subgrup s una condici necessria i suficient per que un subconjunt H d'un grup G sigui un subgrup: n'hi ha prou amb comprovar que  per a tots els elements g, h   H. Conixer els subgrups s important per entendre el grup globalment.

Donat qualsevol subconjunt S d'un grup G, el subgrup generat per S consta de productes d'elements de S i els seus inversos. Aquest s el subgrup ms petit de G que cont S. En l'exemple de ms amunt, el subgrup generat per r2 i fv consta d'aquests dos elements, l'element identitat id i fh = fv   r2. Una altra vegada, aix s un subgrup, perqu combinant dos elements qualssevol d'aquests quatre o els seus inversos (que sn, en aquest cas particular, aquests mateixos elements) donen un element d'aquest subgrup.

Classes laterals.

En moltes situacions s desitjable considerar dos elements de grup com si fossin el mateix si la seva diferncia pertany a un subgrup donat. Per exemple, en D4 definit ms amunt, una vegada que es realitza una reflexi, el quadrat mai no torna a la configuraci de r2 aplicant noms les operacions de rotaci (i no altres reflexions), s a dir les operacions de rotaci sn irrellevants per la qesti de si s'ha realitzat una reflexi. Les classes laterals es fan servir per formalitzar aquesta observaci: un subgrup H defineix classes laterals per l'esquerra la dreta, que es poden entendre com a translacions de H per un grup g d'elements arbitrari. En termes simblics, la classe lateral per lesquerra i per la dreta deHque contenen g sn

gH =  i Hg = , respectivament.;

Les classes laterals de qualsevol subgrup H formen una partici de G; s a dir, per exemple, dues classes laterals per l'esquerra o b sn iguals o b tenen un intersecci buida i la uni de totes les classes laterals per l'esquerra dna G. El primer cas (que g1H = g2H) es dna precisament quan , s a dir si la diferncia entre els dos elements s un element de H. Consideracions similars s'apliquen a les classes laterals dH per la dreta. Les classes laterals de H per l'esquerra i per la dreta de H poden ser iguals o no. Si ho sn, s a dir per a tot g de G, gH = Hg, llavors es diu que H s un subgrup normal. Llavors es pot parlar simplement de N com el conjunt de les classes laterals.

En D4, el grup de simetria emprat en la introducci, les classes laterals per l'esquerra gR del subgrup R que consisteix en les rotacions sn o b iguals a R, si g mateix s un element de R, o altrament iguals a U = fvR =  (ombrejat en verd). El subgrup R tamb s normal, perqu fvR = U = Rfv i de forma similar per a qualsevol element diferent de fv.

Grup quocient.

 A ms a ms per poder deixar de prestar atenci a l'estructura interna d'un subgrup al estudiar les seves classes laterals, s desitjable dotar aquestes entitats d'una llei de grup formant l'anomenat grup quocient. Perqu aix sigui possible, el subgrup ha de ser normal. Donat qualsevol subgrup normal N, el grup quocient es defineix per
G / N = , "G mdul N".;
Aquest conjunt hereta una operaci de grup (a vegades anomenada multiplicaci de classes laterals, o addici de classes laterals) del grup original G: (gN)   (hN) = (gh)N per a tot g i h de G. Aquesta definici ve motivada per la idea (aix mateix s un exemple de consideracions estructurals generals esmentades ms amunt) de que la funci  que associa a cada element g la seva classe lateral gN sigui un homomorfisme de grup, o per consideracions abstractes generals anomenades propietats universals. La classe laterla eN  = N serveix com la identitat en aquest grup (s a dir tots els elements de la classe es consideren com si fossin un de sol, s'identifiquen), i l'invers de Ng en el grup quocient s (gN) 1 = (g 1)N.

Els elements del grup quocient  sn R mateix, que representa la identitat, i U = fvR. L'operaci de grup en el quocient es mostra a la dreta. Per exemple, U   U = fvR   fvR = (fv   fv)R = R. Tots dos, tant el subgrup R = , com el quocient corresponent sn abelians, mentre que D4 no s abeli. Construir grups ms grans a partir d'altres ms petits, com ara el D4 a partir del seu subgrup R i el quocient  s s'obt amb una noci anomenada producte semidirecte.

El quocient i els subgrups junts formen una manera de descriure qualsevol grup per la seva presentaci: qualsevol grup s el quocient del grup lliure sobre els generadors del grup, quocient el subgrup de relacions. El grup didric D4, per exemple, pot ser generat per dos elements r i f (per exemple, r = r1, la rotaci cap a la dreta i f = fv la reflexi vertical (o algun altre reflexi), aix vol dir que totes les simetries del quadrat sn una composici finita d'aquestes dues simetries o les seves inverses. Juntament amb les relacions
r 4 = f 2 = (rf)2 = 1,;
 el grup queda descrit completament. Una presentaci d'un grup tamb es pot fer servir per construir el grfic Cayley, una eina emprada per capturar grficament els grups discrets.

Subgrups i grups quocient es relacionen de la manera segent: un subconjunt H de G es pot veure com na funci injectiva , s a dir qualsevol element imatge t com a mxim un element antiimatge. La contrapartida a les funcions injectives sn les funcions exhaustives (tot element del conjunt d'arribada s imatge d'almenys un element del domini), com ara l'aplicaci cannica .Interpretar els subgrups i els quocients a la llum d'aquests homomorfismes emfasitza el concepte estructural inherent a aquestes definicions alludides a en la introducci. En general, els homomorphisms no sn ni injectius ni exhaustius. El nucli i la imatge dels homomorfismes de grup i el primer teorema d'isomorfisme tracten aquest fenomen.

Exemples i aplicacions.


Abunden els exemples i les aplicacions dels grups. Un punt de partida s el grup Z dels enters amb l'addici com operaci de grup, introduda al comenament. Si en comptes de l'addici es considera la multiplicaci, s'obtenen grups multiplicatius. Aquests grups sn predecessors de construccions importants en lgebra abstracta.

Els grups tamb s'apliquen en moltes altres rees matemtiques. Els objectes matemtics s'examinen sovint associant-los grups i estudiant les propietats dels grups corresponents. Per exemple, Henri Poincar va fundar el que ara s'anomena topologia algebraica introduint el grup fonamental per mitj d'aquesta connexi, les propietats topolgiques com ara la proximitat i la continutat es tradueixen en propietats de grups. Per exemple, els elements del grup fonamental es representen per bucles. La segona imatge a la dreta mostra alguns bucles dins un pla menys un punt. El bucle blau es considera una homotopa nula (i per tant irrellevant), perqu es pot encongir contnuament a un punt. La presncia del forat impedeix al bucle taronja ser redut a un punt. El grup fonamental del pla amb un punt suprimit resulta ser infinit cclic, generat pel bucle taronja (o qualsevol altre bucle enrotllant una vegada al voltant del forat). D'aquesta manera, el grup fonamental detecta el forat.

En aplicacions ms recents, la influncia tamb ha estat a la inversa per obtenir construccions geomtriques a partir d'una base de teoria de grups. En una lnia similar, la teoria de grups geomtrica empra conceptes geomtrics, per exemple en l'estudi de grups hiperblics. Altres branques que s'apliquen els grups de forma clau inclouen la geometria algebraica i la teoria de nombres.

A ms a ms de les aplicacions teriques de damunt, existeixen moltes aplicacions prctiques dels grups. La criptografia depn de la combinaci de l'enfocament de teoria de grups abstracta conjuntament amb el coneixement algorismic obtingut en la teoria de grups computacional, en particular quan s'implementa per a grups finits. Les aplicacions de la teoria de grup no es restringeixen a les matemtiques; les cincies com la fsica, la qumica i la informtica tamb es beneficien del concepte.

 Nombres .
 Molts tipus de nombres, com ara els enters i els racionals gaudeixen d'una estructura de grup donada de forma natural. En alguns casos, com amb els racionals, les operacions tant l'addici com la multiplicaci donen lloc a estructures de grup. Aquests tipus de nombres sn predecessors d'estructures algebraiques ms generals conegudes com anells i cossos.

 Enters .
 El grup dels enters Z amb l'addici, notat (Z, +), s'han descrit al comenament. Els enters, amb l'operaci de multiplicaci en comptes de l'addici (Z,  ) no formen pas un grup. Els axiomes de clausura, associativitat i identitat es satisfan, per l'element invers no sempre existeix: per exemple, a = 2 s un enter, per l'nica soluci a l'equaci a   b = 1 en aquest cas s b = 1/2, que s un nombre racional, per no un enter. Per aix no tots els elements de Z tenen un invers (multiplicatiu).

 Racionals .
 El desig de l'existncia d'invers multiplicatiu suggereix que es considerin les fraccions
;
Les fraccions d'enters (amb b diferent de zero) es coneixen com nombres racionals. El conjunt de totes les fraccions es nota Q. Hi ha encara un obstacle menor per , els rationals amb la multiplicaci, per ser un grup: perqu el nombre racional 0 no t un invers multiplicatiu (s a dir no hi ha cap x tal que x   0 = 1), (Q,  ) encara no s un grup.

Tanmateix, el conjunt de tots els nombres racionals diferents de zero Q   =  forma un grup abeli sota la multiplicaci, otat . La associativitat i els axiomes d'element identitat resulten de les propietats dels enters. El requisit de clausura encara val desprs de treure'n el zero, perqu el producte de dos racionals diferents de zero no s mai zero. Finalment, l'invers de a/b s b/a, per aix l'axioma de l'element invers es satisf.

Els nombres racionals (incloent-hi el 0) tamb formen un grup amb l'addici. Entrellaant operacions d'addici i multiplicaci sorgeixen estructures ms complicades anomenades anells i si la divisi s possible, com a Q cossos, aquestes estructures ocupen una posici central en l'lgebra abstracta. Per els elements de la teoria de grups fonamenten parts de la teoria d'aquelles entitats.

 Enters diferents de zero mdul un nombre primer .
Per a qualsevol nombre primer p, l'aritmtica modular proveeix el grup multiplicatiu d'enters mdul p. Els seus elements sn enters no divisibles per p, considerats mdul p, s a dir dos nombres es consideren equivalent si la seva diferncia s divisible entre p. Per exemple, si p = 5, hi ha exactament quatre elements al grup 1, 2, 3, 4: s'exclouen els mltiples de 5 i el 6 i el  4 sn tots dos equivalents a 1 etc. L'operaci de grup ve donada per la multiplicaci. Per, 4   4 = 1, perqu el producte usual 16 s equivalent a 1, perqu 5 s divisor de 16   1 = 15, notat
16   1 (mdul 5).
 El fet que p sigui un nombre primer assegura que el producte de dos enters cap dels quals no s divisible per p tampoc no s divisible per p, per aix el conjunt indicat de classes s tancat respecte de la multiplicaci. L'element identitat s 1, com s usual per a un grup multiplicatiu, i l'associativity procedeix de la propietat corresponent dels enters. Finalment, l'axioma de l'element invers exigeix que donat un enter a no divisible per p, existeixi un enter b tal que
a   b   1 (mod p), s a dir p s divisor de la diferncia .
L'element invers b es podt trobar fent servir la identitat de Bzout i el fet de que el mxim com denominador s igual a 1. En el cas p = 5 d'abans, l'invers de 4 s 4, i l'invers de 3 s 2, donat que 3   2 = 6   1 (mod 5).. Per aix tots els axiomes de grup es compleixen. De fet, aquest exemple s similar a (Q,  ) d'abans, perqu resulta ser el grup multiplicatiu d'elements diferents de zero en el cos finit Fp, notat Fp. Aquests grups sn essencials en criptografia de clau pblica.

Grups cclics.


Un grup cclic s un grup tot els elements del qual sn potncies (quan l'operaci de grup s'escriu aditivament, llavors els pot fer servir el terme mltiples) d'un element particular a. En notaci multiplicativa, els elements del grup sn:
..., a 3, a 2, a 1, a0 = e, a, a2, a3, ...,
on a2 vol dir a   a, i a 3 vol dir a 1   a 1   a 1=(a   a   a) 1 etc. D'un element com a se'n diu un generador o un element primitiu del grup.

Un exemple tpic per a aquesta classe de grups s el grup de arrels complexes ensimes de la unitat, format pels nombres complexos z que satisfan zn = 1 (i l'operaci de multiplicaci). Qualsevol grup cclic amb n elements s isomorf a aquest grup. Fens servir alguna teoria de cossos, es pot demostrar que el grup Fp s cclic: per a p = 5,, 3 s un generador ja que 31 = 3, 32 = 9   4, 33   2, i 34   1.. Tot grup cclic infinit s isomorf a (Z, +), el grup d'enters amb l'addici presentaven ms amunt. Com que aquests dos prototipus sn els dos abelians, tamb ho ha de ser qualsevol grup cclic.

L'estudi dels grups abelians s fora madur, incloent-hi el teorema fonamental de grups abelians finitament generats; i reflectint aquest estat d'afers, moltes nocions relacionades amb els grups, com la de centre d'un grup i la de commutador, descriuen fins a quin punt un grup donat no s abeli.

Grups de simetria.


Els grups de simetria sn grups que consten de simetries d'objectes matemtics donats que sn de natura geomtrica, com el grup de simetria introductori del quadrat, o de natura algebraica, com les equacions polinmiques i les seves solutions. Conceptualment, la teoria de grups es pot pensar de com l'estudi de la simetria. Les simetries en matemtiques simplifiquen en gran manera l'estudi d'objectes geomtrics o analtics. Es diu que un grup actua sobre un altre objecte matemtic X si tots els elements deL grup executen alguna operaci en X de manera compatible amb LA llei de grup. En l'exemple de davall de ms a la dreta, un element d'ordre 7 del grup triangular (2,3,7) actua en l'enrajolat per permutant els triangles deformats ressaltats (i els altres, tamb). Per una acci de grup, el patr del grup queda connectat a l'estructura de l'objecte sobre el que actua.

 
En el camps de la qumica, com ara la cristallografia, l'espai s'agrupa i els grups puntuals de simetria descriuen simetries moleculars i simetries cristallines. Aquestes simetries sn subjacents al comportament fsic i qumic d'aquests sistemes, i la teoria de grups permet simplificar l'anlisi en mecnica quntica d'aquests propietats. Per exemple, la teoria de grups es fa servir per mostrar que les transicions ptiques entre certs nivells quntics no poden ocrrer simplement a causa de la simetria dels estats implicats.

No noms hi ha grups tils per avaluar les implicacions de les simetries en molcules, sin que sorprenentment tamb pronostiquen que les molcules a vegades poden canviar la simetria. L'efecte Jahn-Teller s una distorsi d'una molcula d'alta simetria quan adopta un estat particular de baixa simetria a partir des d'un conjunt d'estats base possibles que es relacionen l'una amb l'altre per les operacions de simetria de la molcula.

De la mateixa manera, la teoria de grups ajuda a pronosticar els canvis a propietats fsiques que ocorren quan un material sofreix un canvi d'estat, per exemple, de forma cristallina cbica a una forma cristallina tetradrica. Un exemple sn els materials ferroelctrics, on el canvi des d'un estat paraelectric a un estat ferroelectric succex a la temperatura de Curie i s est relacionat amb un canvi des de l'estat de paraelectric de alta simetria fins a l'estat de ferroelectic de ms baixa simetria, acompanyat per un anomenat mode de fon tou, un mode d'enreixat vibrational que passa per la freqncia zero a la transici.

Tal ruptura espontnia de la simetria ha trobat aplicaci ms enll, en fsica de partcules elementals, on la seva aparici est relacionada amb l'aparici de bosons de Goldstone.



 Els grups de simetria finits com ara els grups de Mathieu es fan servir en teoria de codis, que s'aplica en la correcci d'errors en les dades transmeses, i als reproductors de CDs. Un altre aplicaci s la teoria diferencial de Galois, que caracteritza funcions que tenen primitives d'una forma prescrita, donant criteris terics de grup per a quan les solucions de certes equacions diferencials tenen solucions en determinades formes analtiques. Les propietats geomtriques que romanen estables sota accions de grup s'investiguen en la teoria dels invariants geomtrics.

Grup lineal general i teories de la representaci.


Els grups de matrius consten de matrius juntament amb la multiplicaci de matrius. El grup lineal general GL(n, R) consisteix en totes les matrius de n-per-n invertibles amb coeficients reals. Per referirse als seus subgrups es parla de grups de matrius o grups lineals. L'exemple de grup didric esmentat ms amunt pot ser vist com un (molt petit) grup de matrius. Un altre grup de matrius important s el grup ortogonal especial SO(n). Descriu totes les rotacions possibles en dimensi n. Via angles d'Euler, les matrius de rotaci es fan servir en informtica grfica.

 La teoria de representaci s al mateix temps una aplicaci del concepte de grup i element important per a una comprensi ms profunda dels groups. Estudia els grups per les seves accions de grup sobre altres espais. Una classe ampla de representacions de grup sn les representacions lineals, s a dir el grup est actuant sobre un espai vectorial, com ara l'espai euclidi tridimensional R3. Una representaci de G en un espai vectorial real n-dimensional s simplement un homomorfisme de grup
 : G   GL(n, R);
des del grup fins al grup lineal general. D'aquesta manera, l'operaci de grup, que es pot donar de manera abstracta, es tradueix en la multiplicaci de matrius que ho fan accessible a clculs explcits.

Donada una acci de grup, aix dna altres mitjans per estudiar l'objecte sobre el que s'actua. D'altra banda, tamb produeix informaci sobre el grup. Les representacions de grup sn un principi d'organitzaci en la teoria de grups finits, Grups de Lie, grups algebraics i grups topolgics, especialment grup (localment) compactes.

 Grups de Galois .

 Els grups Galois foren desenvolupats per ajudar a resoldre equacions polinmiques a base d'aprofitar les seves caraterstiques de simetria. Per exemple, les solucions de l'equaci quadrtica ax2 + bx + c = 0 venen donades per
;
Intercanviant "+" i " " en l'expressi, s a dir permutant les dues solucions de l'equaci poden ser vistes com una (molt simple) operaci de grup. Es coneixen frmules similars per a equacions cbiques i qurtiques, per no n'existeixen en general per a les de grau 5 i superiors. Les propietats abstractes dels grups de Galois associats amb polinomis (en particular la seva resolubilitat) donen un criteri per saber quins polinomis tenen totes les seves solucions expressables per radicals, s a dir solucions expressables fent servir noms addici, multiplicaci, i arrels similars a la frmula de dalt.

El problema es pot tractar fins i tot de forma mes polida fent servir la teoria de cossos: considerant el cos de descomposici d'un polinomi es transforma el problema en un altre  del rea de la teoria de cossos. La teoria Galois moderna generalitza el tipus citat de grups Galois en extensions de cossos i estableix mitjanant el teorema fonamental de la teoria de Galois una relaci precisa entre cossos u grups, subratllant una vegada ms la ubiqitat dels grups en matemtiques.

 Grups finits .

 Un grup s'anomena finit si t un nombre finit d'elements. El nombre d'elements s'anomena l'ordre del grup G. Una classe important s la dels grups simtrics SN, els grups de permutacions de N lletres. Per exemple, el grup simtric sobre 3 lletres S3 s el grup que consta de totes les possibles permutacions de les tres lletres ABC, s a dir cont els elements ABC, ACB ..., fins a CBA, en total 6 (o 3 factorial) elements. Aquesta classe s fonamental en la mesura que qualsevol grup finit es pot expressar com a subgrup d'un grup simtric SN per a un enter adequat N (teorema de Cayley). En parallel al grup de simetries del quadrat del comenament, S3 tamb es pot interpretar com el grup de simetries d'un triangle equilter.

L'ordre d'un element a en un grup G s l'enter positiu ms petit n tal que a n = e, on a n representa

 ;

s a dir aplicar la operaci   a n cpies de a. (Si   representa la multiplicaci, llavors an correspon a la potncia nssima de a.) En grups infinits, tal n pot no existir, en aquest cas l'ordre de a es diu que s infinit. L'ordre d'un element s igual a l'ordre del grup cclic generat per aquest element.

Tcniques de recompte ms sofisticades, per exemple recompte de classes laterals, produeixen afirmacions ms precises sobre grups finits: El teorema de Lagrange estableix que per a un grup finit G l'ordre de qualsevol subgrup finit H s un divisor de l'ordre de G. Els teoremes de Sylow donen una inversa parcial.

El grup didric (discutit ms amunt) s un grup finit d'ordre 8. L'ordre de r1 s 4, com ho s l'ordre del subgrup R que genera (vegeu ms amunt). L'ordre dels elements de reflexi fv etc. s 2. Els dos ordres sn divisors de 8, com prediu el teorema de Lagrange. Els grups Fp de damunt tenen ordre .

 Classificaci dels grups simples finits .

Els matemtics sovint s'esforcen per una classificaci completa (o llista) d'una noci matemtica. En el context dels grups finits, aquest propsit rpidament condueix a dificultats matemtiques profundes. Segons el teorema de Lagrange, els grups finits d'ordre p, un nombre primer, sn grups necessriament cclics (abelians) Zp. Els grups d'ordre p2 tamb es pot demostrar que sn abelians, una afirmaci que no es generalitza a l'ordre p3, com el grup no abeli D4 d'ordre 8 = 23 mostrat ms amunt. Els sistemes informtics d'lgebra simblica es poden fer servir per llistar grups petits, per no hi ha cap classificaci de tots els grups finits. Un pas intermedi s la classificaci de grups simples finits. Un grup no trivial s'anomena simple si els seus subgrups normals noms sn el grup trivial i el propi grup. El teorema de Jordan-Hlder presenta els grups simples com els mahons de construcci per a tots els grups finits. Llistar tots els grups simples finits va ser una assoliment principal en la teoria de grups contempornia. El guanyador de la Medalla Fields de 1998 Richard Borcherds va aconsegu demostrar la conjectura monstrous moonshine, una relaci sorprenent i profunda del "grup monstre" (el grup espordic simple finit ms gran) amb certes formes modulars, un element clssic de l'anlisi complexa, i la teoria de cordes, una teoria de la qual se suposa que unifica la descripci de molts fenmens fsics.

Grups amb estructura addicional.
Molts grups sn simultniament grups i exemples d'unes altres estructures matemtiques. En el llenguatge de la teoria de categories, sn objectes de grup en una categoria, aix vol dir que sn objectes (s a dir, exemples d'una altra estructura matemtica) que vnen amb transformacions (anomenades morfismes) que imiten els axiomes de grup. Per exemple, tots els grups (com els definits a dalt) sn tamb un conjunt, aix un grup s un objecte de grup en la categoria de conjunts.

Grups topolgics.


Alguns espais topolgics es poden dotar d'una llei de grup. De forma que la llei de grup i la topologia encaixin b, les operacions de grup han de ser funcions contnues, s a dir,  i g 1 no han de variar sobtadament si g i h varien noms una mica. Tals grups s'anomenen grups topolgics, i sn els objectes de grup en la categoria de espais topolgics. Els exemples ms basics sn els reals R amb l' addici, , i de forma similar amb qualsevol altre cos topolgic com els nombres complexos o els nombres de p-adics. Tots aquests grups sn localment compactes, per tant tenen mesures Haar i es poden estudiar mitjanant l'anlisi harmnica. El primer ofereix un formalisme abstracte d'integrals invariants. Invariant vol dir en el cas dels nombres reals per exemple:
 ;
 per a qualsevol constant c. Els grups de matrius sobre aquests cossos queden sota aquest rgim, com s el cas dels anells adlics i i els grups algebraics adlics, que sn bsics en teoria de nombres. Els grups de Galois d'extensions infinites de cossos com el grup de Galois absolut tamb es den equipar amb una topologia, l'anomenada topologia de Krull, que al seu torn s central per generalitzar el la connexi esbossada ms amunt entre els  cossos i els grups al les extensions de cossos infinits. Una generalitzaci avanada d'aquesta idea, adaptada a les necessitats de la geometria algebraica, s el grup fonamental d'tale.

Grups de Lie.

Els grups de Lie (en honor a Sophus Lie) sn grups que tamb tenen una estructura de varietat diferenciable, s a dir sn espais que s'assemblen localment una mica a l'espai euclidi de dimensi adequada. Altra vegada, l'estructura addicional, aqu l'estructura de varietat diferenciable, ha de ser compatible, s a dir les funcions que corresponen a la multiplicaci i l'inversa han de ser suaus.

Un exemple estndard s el el grup lineal general que s'ha presentat a dalt: s un subconjunt obert de l'espai de totes les matrius de n-per-n, perqu ve donat per la desigualtat
det (A)   0,
on A denota una matriu de n-per-n.

 Els grups de Lie sn d'importncia fonamental en fsica: El teorema de Noether connecta les simetries contnues amb les lleis de conservaci. La Rotaci, aix com les translacions en l'espai i el temps sn simetries bsiques les lleis de la mecnica. Es poden, per exemple, fer servir per a construir models simples i imposar, diguem, la simetria axial sobre una situaci i conduir tpicament a simplificaci significativa en les equacions que cal resoldre per proporcionar una descripci fsica.  Un altre exemple sn les transformacions de Lorentz, que relacionen les mesures del temps i la velocitat de dos observadors en moviment relatiu l'un respecte de l'altre. Es poden deduir d'una manera purament de teoria de grups, expressant les transformacions com a simetria rotacional de l'espai Minkowski. Aquest espai serveix en ca l'absncia significativa de gravitaci com a model de l'espai-temps en relativitat especial. El grup complert de simetria de l'espai de Minkowski, s a dir incloent-hi traslacions, s conegut com el grup de Poincar. Pel que s'ha explicat, juga un paper fonamental en la relativitat especial i, per implicaci, per a la teoria quntica de camps. Les simetries que varien amb la posici sn centrals a la descripci moderna d'interaccions fsiques amb l'ajuda de la teoria de gauge.

Generalitzacions.


En l'lgebra abstracta, es defineixen estructures ms generals relaxant alguns dels axiomes que defineixen un grup. Per exemple, si el requisit de que tots els elements tinguin un invers s'elimina, l'estructura algebraica que resulta s'anomena un monoide. Els nombres naturals N (incloent-hi el 0) amb l'addici formen un monoide, com ho fan els enters diferents de zero amb la multiplicaci , veure ms amunt. Hi ha un mtode general per afegir formalment inversa a elements de qualsevol monoide (abeli), molt semblant al mateix cam com  s'obt de , conegut com el grup de Grothendieck. Els Grupoides sn similars als grups excepte que la composici a   b no cal que estigui definida per a tot a i b. Sorgeixen en l'estudi de formes ms complicades de simetria, sovint en estructures topolgiques i analtiques, com el grupoide fonamental. La taula de la dreta dna una llista d'unes quantes estructures que generalitzen el concepte de grup.


Vegeu tamb.


Notes.


Citacions.


Referncies.
Referncies generals.

 , El captol 2 cont una exposici de nivell universitari de les nocions cobertes en aquest article.
 , El captol 5 proporciona una explicaci dels grups accessible als no iniciats.
 .
 , una introducci inicial.
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .


Referncies especials.

 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .
  .
 .
  .
 .
 .
 ;
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 ;
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 .
 ;
 .
 .
 .
 .
 .


Referncies histriques.

 ;
 .
 .
  .
   (Galois work was first published by Joseph Liouville in 1843).
  .
 .
  .
 ;
 .
 .




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403055" title="Centre dels Demcrates Socials" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="155620">


Centre dels Demcrates Socials (CDS) s un partit poltic francs de centre dreta, de convicci demcrata-cristiana, fundat el 1976 de la fusi del Centre Demcrata i del Centre Democrcia i Progrs. Un dels membres fundadors de la de l'Uni per a la Democrcia Francesa en 1978, va constituir un grrp parlamentari autnom el 1988 (Uni del Centre), desprs es fussion amb el PSD i esdevingu Fora Demcrata el 1995, sota l'impuls de Franois Bayrou.

La seva ideologia s la democrcia cristiana. Efectivamnent, es remonta al catolicisme social d'Albert de Mun. Per a aquesta famlia poltica, l'Estat ha d'estat descentralitzat amb l'organitzaci d'rgans distints a nivell local i d'altres al servei de l'acci social.  

Des de 1945, la democrcia cristiana  es pronunci a favor de la construcci europea i de la construcci d'rgans supranacionals capaos de plantar cara als problemes d'empleu, canvi climtic, seguretat ciutadana i terrorisme.  Es pronunciaren a favor de la cooperaci entre els Estats europeus en aquestes famlies i la craci d'un intermedari supranacional amb poder superior als dels estats, com en una Europa federal.   

Els representants d'aquesta tendncia en els anys 1990 han estat Franois Bayrou, Dominique Baudis, Pierre Mhaignerie, Philippe Douste-Blazy, Bernard Stasi. 

Els Jeunes Dmocrates Sociaux (JDS) constituren el moviment de joventut del CDS.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403056" title="Parablennius intermedius" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="155621">

 Parablennius intermedius s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403057" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="155622">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitzaren dues competicions d'handbol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina, sent la primera vegada que es realitzava en aquesta ltima categoria. La competici es desenvolup entre els dies 18 i 28 de juliol de 1976 al Complexe sportif Claude-Robillardi el Montreal Forum de Mont-real; al Pavell d'Educaci Fsica i dels Esports de la Universitat Laval (Ciutat de Quebec) i al Palau dels Esports de Sherbrooke.

Comits participants.
Participaren un total de 241 jugadors d'handobl, 159 homes i 82 dones, de 13 comits nacionals diferents:


Categoria masculina;
;
;
;
 Hongria;
 Iugoslvia ;
;
;
;
 Romania;
;
;

Categoria femenina;
;
 Hongria;
;
;
 Romania;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Handbol 1976;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403061" title="Parablennius tasmanianus" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="155623">

 Parablennius tasmanianus s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403072" title="Famlia a l'Antiga Grcia" nonfiltered="617" processed="614" dbindex="155624">
La famlia a l'Antiga Grcia era la base natural de la societat i considerada com el mitj ideal per al naixement dels fills i per a la seva educaci cvica.

El matrimoni.

Les lleis que regulaven el matrimoni i garantien la legitimitat dels fills van ser molt rigoroses a tot el mn hellnic i especialment a Esparta.

El matrimoni acostumava a ser concertat. El matrimoni o la uni entre parents consanguinis no eren permesos. Tanmateix l'endogmia era aconsellable quan la seva finalitat era mantenir la unitat familiar. Aix existia una norma legal per tal que una hereva nica del cap de famlia (epiclera) es cass amb el parent ms proper del pare difunt per tal de continuar la lnia successria i el culte familiar.

La uni entre un home i una dona es feia a travs d'un contracte oral en presncia de dos testimonis. L'esposa no podia avortar sense el consentiment del marit.

La finalitat del matrimoni era tenir un fill mascle per assegurar la continutat de loikos s a dir la unitat econmica composada pels seus familiars i els grups de persones dependents. 

Els fills.

Els fills mascles podien casar-se quan arribaven a la pubertat, cap els 12 o 13 anys, per ho acostumaven a fer desprs del servei militar cap els vint anys. Hesode aconsellava que els homes es casessin als 30 anys (ja amb plenitud de drets poltics) amb noies de 15 o 16.

La dona.

No tenien drets ciutadans ni tan sols tenien dret a les propietats del marit i podia sser expulsada de la llar quan el seu esps moria. Les nenes de classe alta iniciaven l'educaci als 6 anys sota la tutela de les seves mares en activitats domstiques com filar i teixir. Noms en poques ms tardanes les nenes anirien a l'escola. En cas d'adulteri de la dona el marit podia matar-la si aquest adulteri havia estat provat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403122" title="Beembe" nonfiltered="618" processed="615" dbindex="155625">

El beembe s una llengua de la subfamlia kongo de les llenges bantus, que es parla a la Repblica del Congo. El seu codi ISO 639-9 s beq. 

El beembe es parla al districte de Mouyondzi, a la regi Bouenza. 

El beembe s una llengua diferent del bembe, que es parla a la Repblica Democrtica del Congo.
 Dialectes .
La llengua beembe t els dialectes keenge (kikeenge) i Yari (kiyari).
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403156" title="Doondo" nonfiltered="619" processed="616" dbindex="155626">


El doondo s una llengua de la subfamlia kongo, de les llenges bantus que es parla a la Repblica del Congo. El seu codi ISO 639-3 s dde.

El doondo es parla als districtes d'Nkayi, de Madingou, d'Mfouati i de Boko-Songho, tots ells a la regi Bouenza. Hi ha 3018 doondoparlants a la Repblica del Congo.
 Dialectes .
El Doondo s un membre de la subfamlia kongo. A vegades es considera com un dialecte del koongo (llengua).
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403159" title="Parablennius laticlavius" nonfiltered="620" processed="617" dbindex="155627">

 Parablennius laticlavius s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia (Nova Galles del Sud) i Nova Zelanda.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403166" title="Julio Alberoni" nonfiltered="621" processed="618" dbindex="155628">

Julio Alberoni Giulio Alberoni  o Cardenal Alberoni (1664 - 1752) fou un primer ministre de Felip V.

Nasqu dins una famlia humil al ducat de Parma (actualment a Itlia). Es va convertir en secretari del duc de Vendome, cap de les tropes castellano-franceses durant la guerra de Successi i amb qui arrib a Espanya. Entr desprs al servei del duc de Parma com ambaixador davant la cort espanyola. Amb el favor d' Isabel de Farnesio (reina consort d'Espanya) va fer una fulgurant carrera.

En poltica interior impuls una lnia de reformes econmiques. Cap l'exterior tract de tornar a Espanya el seu paper de potncia europea i recobrar les antigues possessions italianes perdudes pel tractat d'Utrecht aix darrer ho va impedir la victria de la flota anglesa el 1718.

La derrota militar i diplomtica davant la Quadruple Aliana oblig a Felip V de prescindir del cardenal qui va haver d'abandonar Espanya. 

Mor a Piacenza.

Fonts.
Catholic Encyclopedia: Giulio Alberoni;
Catholic Hierarchy: Giulio Cardinal Alberoni;
Cardinals of the Holy Roman Church:Conclave of March 31 - May 8, 1724;
Collegio Alberoni, Piacenza;
The San Marino event of 1739-40;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403167" title="Emil Boc" nonfiltered="622" processed="619" dbindex="155629">



Emil Boc (M rg u, Romania 1966), poltic romans, actual Primer ministre d'aquest pas des del 22 de desembre de 2008, i president del Partit Demcrata-Liberal (PD-L) des del 2004.  

Naixement, estudis i matrimonis.
Va nexer el 6 de setembre de 1966 a M rg u a la Provncia de Cluj, al nord del pas, alhesores la Repblica Socialista de Romania. Fill de Ioan i Ana Boc, fou el ms petit de cinc germans. 

Curs els estudis superiors a la Universitat Babe -Bolyai de Cluj-Napoca: Histria i Filosofia qu es gradu el 1991 i en Dret (1995). Entre 1992 i 1999 particip en un seguit de beques i formaci a l'estranger entre les quals visit els Estats Units, el Regne Unit i Blgica. L'any 2000 acab el doctorat en Cincies poltiques, filosofia poltica i dret constitucional. 

El 1996 ingress al Col legi d'Advocats de Cluj. Actualment s professor associat a la Facultat de Cincies Poltiques, de l'Administraci i Comunicaci i de la Facultat de Dret de la Universitat Babe -Bolyai de Cluj-Napoca.  

El Juliol de 1994 es cas amb Oana Boc amb qui t dues filles Cezara i Patrcia. 

Activitat poltica.
Fou diputat a la Cambra dels Diputats (2000-2004), i fou membre de la Comissi d'Afers Jurdics d'aquesta cambra. Tamb fou Cap del grup parlamentari del Partit Demcrata en aquesta cambra (2003-2004). El 2003 fou nomenat Vicepresent de la comissi encarregada de renovar la Constituci. 

Es present com a candidat a la Batllia de Cluj-Napoca el 2004 (que ocupava el extremista Gheorghe Funar des del 1992), guany les eleccions obtenint 9 regidors i aconsegu la batllia grcies amb el pacte amb els hongaresos de la UDMR. Fou nomenat Batlle el 2 de juny de 2004. Fou reelegit el 2008 amb el 76,2% dels vots. 

El 21 de desembre de 2004 fou nomenat President del Partit Demcrata (ara Partit Demcrata-Liberal).

Primer Ministre (des del 22 de desembre de 2008).
Amb la victria del seu partit (PD-L) a les eleccions legislatives del 30 de novembre de 2008, el president Traian B secu nomin a Theodor Stolojan com a candidat principal a Primer Ministre (10 de desembre de 2008) al cap de cinc dies anunci la seva retirada poltica. El mateix dia el president B sescu el nomen com a candidat a Primer Ministre.

Arribaren a una acord de govern amb l'aliana formada pel Paritit Socialdemcrata i el Partit Conservador. Prengu possessi del crrec el 22 de desembre de 2008. 

Enllaos externs.
Pgina web personal;
 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403169" title="Parablennius sierraensis" nonfiltered="623" processed="620" dbindex="155630">

Parablennius sierraensis  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Cap Verd fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403170" title="Parablennius lodosus" nonfiltered="624" processed="621" dbindex="155631">

Parablennius lodosus  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403172" title="Parablennius marmoratus" nonfiltered="625" processed="622" dbindex="155632">

 Parablennius marmoratus s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403173" title="Parablennius serratolineatus" nonfiltered="626" processed="623" dbindex="155633">

Parablennius serratolineatus s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403174" title="Monument Valley" nonfiltered="627" processed="624" dbindex="155634">

El Monument Valley est localitzat a la frontera del sud d'Utah amb el nord d'Arizona del nord, prop dels Four Corners. La vall s dins de la Reserva de la Naci Navajo, i s accessible des de la U.S. Route 163. El nom Navajo per a la vall s Ts Bii' Ndzisgaii (Vall de les Roques). 

Geologia.

L'rea forma part de l'altipl de Colorado. El sl est format en gran part de limolita vermella o la seva sorra que fou dipositada pels rius que serpejaven i obrien la vall. El color vermell de la vall ve de l'xid de ferro exposat en la limolita desgastada. Les roques ms fosques, blaves grises de la vall deuen el seu color a l'xid de mangans.

Les moles s'estratifiquen clarament, amb tres capes principals. La capa ms baixa s roca d'esquist, l'estrat mitj s gres i la part superior hi ha capes de moenkopi restringit per limolita. La vall inclou estructures de pedra grans incloent-hi el fams Ull del Sol.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403175" title="Llepisss" nonfiltered="628" processed="625" dbindex="155635">

El Llepisss (Parablennius sanguinolentus) s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de la desembocadura del riu Loira (Estat francs) fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrnia i la Mar Negra.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. . Petropoli. Zool. Rosso-Asiatica v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21. ;
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403176" title="Parablennius salensis" nonfiltered="629" processed="626" dbindex="155636">

Parablennius salensis  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Cap Verd.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403177" title="Parablennius marmoreus" nonfiltered="630" processed="627" dbindex="155637">

 Parablennius marmoreus s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Nova York, Bermuda, les Bahames i el nord del Golf de Mxic fins al nord de Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1876. Enumeratio piscium cubensium (Parte Segunda). An. Soc. Esp. Hist. Nat. Madrid v. 5: 131-176 (3 May) 177-218 (4 Oct.), Pls. 4-9.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403178" title="Parablennius ruber" nonfiltered="631" processed="628" dbindex="155638">

Parablennius ruber  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Portugal, incloent-hi les Aores i Madeira.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1836. Histoire naturelle des poissons. Tome onzime. Livre treizime. De la famille des Mugilodes. Livre quatorzime. De la famille des Gobiodes. Hist. Nat. Poiss. v. 11: i-xx + 1-506 + 2 pp., Pls. 307-343. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volume 3. UNESCO, Pars, Frana.  ;
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403179" title="Parablennius opercularis" nonfiltered="632" processed="629" dbindex="155639">

 Parablennius opercularis s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic fins al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403180" title="Pilota d'or 2008" nonfiltered="633" processed="630" dbindex="155640">
La Pilota d'Or 2008 va recompensar el 2 de desembre de 2008 a Cristiano Ronaldo com a millor futbolista del mn, segons la revista France Football.

s el tercer jugador portugus que rep aquest premi, abans l'havien rebut Eusbio (1965) i Lus Figo (2000). Tamb s el quart jugador del Manchester United que es guardonat desprs de Denis Law (1964), Bobby Charlton (1966) i George Best (1968).

 Classificaci completa .

 Cinc jugadors que van estar nominats no van obtindre cap punt en les votacions, van ser: Karim Benzema, Pepe, Rafael van der Vaart, Luca Toni i Yuri Zhirkov.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403181" title="Parablennius rouxi" nonfiltered="634" processed="631" dbindex="155641">

Parablennius rouxi  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a Portugal i al nord de la Mar Mediterrnia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Cocco, A. 1833. Su di alcuni pesci de' mari di Messina. Giornale di Scienze Lettere e Arti per La Sicilia v. 42 (nm. 124): 9-21, 1 pl. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403182" title="Kung-ekoka" nonfiltered="635" processed="632" dbindex="155642">


El kung-ekoka s una llengua khoisnida que es parla a Nambia, a Angola i a Sudfrica. Entre ambds estats hi ha un total de 6.899 kung-ekoka-parlants. El codi ISO 639-3 s knw.

Hi ha troos de la bblia escrits en Kung-Ekoka, dels anys 1975 i 1980.

 A Nambia .
A Nambia hi ha 1.757 parlants de kung-ekoka, a la regi d'Okavango i al Territori d'Ovamboland. A Nambia es parla el dialecte akhoe.
 A Angola .
A Angola hi ha 1.642 parlants de kung-ekoka.
 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403183" title="Talib" nonfiltered="636" processed="633" dbindex="155643">

Talib s un mot paixtu (      ,   lib n, plural en paixtu de l'rab     ,   lib) que significa "estudiant", referint-se especficament en aquest cas a un "estudiant de religi". Aquest mot fou adoptat per autodesignar un moviment fonamentalista musulm que instaur l'anomenat "rgim talib" a l'Afganistan entre els anys 1996 i 2001. 

El moviment va ser fundat l'agost de 1994 pel mull Mohammad Omar a la ciutat de Kandahar, reunint en el seu si diverses faccions de mujahidins que lluitaven en la guerra civil consegent a la guerra afgano-sovitica dels anys 80.

El rgim dels talibans va imposar una interpretaci extrema de l'islam, que relegava les dones a l'estatus ms subaltern, perseguia amb el terror la dissidncia i cercava d'anihilar qualsevol manifestaci o smbol no musulm.

Orgens.
Durant la guerra amb els sovitics, molts joves afganesos es van refugiar al Pakistan i van ser educats en madrasses fortament influenciades pel moviment fonamentalista Deobandi, escola de pensament que predica el retorn a "un islam pur tal com era en els temps del Profeta". 

A partir d'aqu es va formar la ideologia dels talibans que, al contrari dels altres islamistes que proposen crear un Estat religis per millorar els costums i comportaments, consistia en voler islamitzar primer els costums, la justcia i els ssers humans. Pels talibans, la forma d'Estat no tenia importncia a condici de respectar la llei divina. I sols aquells que l'han estudiada, s a dir, els talibans, reuneixen les condicions d'explicar-la i d'assegurar-ne el respecte. s per aix que durant els primers anys van declarar que no volien el poder poltic. s tamb per aix que atribuen tanta importncia a tot el que toca la vida quotidiana, ja sigui pblica o privada.

Aix, compost sobretot per paixtus per tamb per voluntaris eixits d'altres orgens, el moviment va prendre forma amb l'ajud del govern de pakistans, que li va proporcionar el seu recolzament a base d'entrenament, subministraments i armes. 

Primers anys.
El 1989, amb la retirada de les tropes sovitiques, s va formar una coalici governamental reunint tadjics, uzbeks, hazares i altres grups tnics minoritaris, que va deixar de banda els paixtus, l'tnia majoritria afganesa que havia gaudit tradicionalment del poder. Aquest fet origin una guerra civil entre el govern central i els mujahidins, que encara no s'havien desarmat d'en la guerra contra la URSS. 

Aquesta guerra civil es va anar allargant fins l'aparici oficial dels talibans l'any 1994. A l'origen, aquests es van distingir d'entre les diverses faccions guerreres lliurant la imatge d'una nova fora al servei de la pau i de la unitat, fent que molts afganesos, sobretot els paixtus, els recolzessin amb l'esperana de trobar un respir desprs de tants anys de guerra.

Notes i referncies.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403184" title="Parablennius parvicornis" nonfiltered="637" processed="634" dbindex="155644">

Parablennius parvicornis  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins al Congo, incloent-hi les Illes Canries, Cap Verd i Madeira. Tamb al Marroc i a les Aores.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1836. Histoire naturelle des poissons. Tome onzime. Livre treizime. De la famille des Mugilodes. Livre quatorzime. De la famille des Gobiodes. Hist. Nat. Poiss. v. 11: i-xx + 1-506 + 2 pp., Pls. 307-343. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403185" title="Parablennius pilicornis" nonfiltered="638" processed="635" dbindex="155645">

Parablennius pilicornis  s una espcie de peix de la famlia dels blnnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula Ibrica fins a Mwe Bay (Nambia). Tamb a la costes mediterrnies del Marroc i ibriques, al sud-oest de l'Atlntic (Brasil i Argentina -Patagnia-) i a l'oest de l'ndic (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bath, H. 2008: Review of the genus Parablennius Miranda-Ribeiro from Australia and New Caledonia (Pisces: Blenniidae: Salariinae). Stuttgarter Beitrge zur Naturkunde A, Neue Serie, 1: 77-94.
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes   2a. edici, San Diego, Califrnia: Academic Press. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403187" title="Capbreton" nonfiltered="639" processed="636" dbindex="155646">

Capbreton  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 

Capbreton s un antic port pesquer, amb una flota bacallenera que arribava fins a Terranova. Actualment s una estaci balneria i port estportiu del litoral atlntic, al costat d'Hossegor. Darrerament tamb ha estat conegut per l'activitat del grup terrorista ETA.

Antigament el nom del municipi era Cap-Breton, nom que no t res a veure amb els bretons, sin que sembla que sigui una cacofonia de cape bertou o capeberton (atestats el 1170) i d'aqu hagi donat el nom actual.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403189" title="Cant de Barre-des-Cvennes" nonfiltered="641" processed="637" dbindex="155648">


El Cant de Barre-des-Cvennes s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Florac, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Barre-des-Cvennes.

Municipis.
 Barre-des-Cvennes (chef-lieu);
 Bassurels;
 Cassagnas;
 Gabriac;
 Molezon;
 Le Pompidou;
 Sainte-Croix-Valle-Franaise;
 Saint-Julien-d'Arpaon;


Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403191" title="Cant de Saint-Germain-de-Calberte" nonfiltered="642" processed="638" dbindex="155649">



El Cant de Saint-Germanin-de-Calberte s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Florac, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Saint-Germain-de-Calberte.

Municipis.
Le Collet-de-Dze;
Moissac-Valle-Franaise;
Saint-Andr-de-Lancize;
Saint-tienne-Valle-Franaise;
Saint-Germain-de-Calberte (chef-lieu);
Saint-Hilaire-de-Lavit;
Saint-Julien-des-Points;
Saint-Martin-de-Boubaux;
Saint-Martin-de-Lansuscle;
Saint-Michel-de-Dze;
Saint-Privat-de-Vallongue;



Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403193" title="Kxoe" nonfiltered="643" processed="639" dbindex="155650">


El Kxoe s una llengua khoisnida que es parla a Nambia, Angola, Botswana, Sud-frica i Zmbia. Hi ha un total de 9.988 parlants de Kxoe en tots aquests estats. El seu codi ISO 639-3 s xuu.

El Kxoe t un diccionari i una gramtica. 
Els parlants de Kxoe sn caadors-recolletors i pescadors. Tamb practiquen l'agricultura.
 Dialectologia .
Hi ha poques diferncies entre els diferents dialectes. 
El kxoe s una llengua que est relacionada amb l'Ani (llengua), l'Anda (llengua), el Naro (llengua) i el Khoekhoegowap (llengua), amb les quals s fora semblant. 
 A Nambia .
Hi ha 4000 kxoe-parlants a Nambia, la majoria a Caprivia Occidental, que s considerada pels Kxoe i pel govern de Nambia com el cor del Kxoe. Tamb hi ha parlants de kxoe a la Caprivia Oriental.
A Nambia hi ha un s vigors de la llengua kxoe. Hi ha molta poblaci que no s kxoe que aprn la llengua. S'utilitza en l'ensenyament oral a les escoles, tot i que els manuals de text estan en angls. 
 Dialectes .
A Nambia es parlen els dialectes: Xo-Kxoe, Xom-Kxoe, Buma-Kxoe, Buga-Kxoe.
 A Angola .
A Angola hi ha 788 persones que parlen kxoe (2000), a Huthembo: al nord-est de Likuba i de Lukamba, a l'oest de Rivungu (al sud-est d'Angola).

A Angola es parla el dialecte Buma-Kxoe.
 A Botswana .
A Botswana hi ha 4000 persones que parlen kxoe (2000). En aquest estat la llengua s'anomena khwe. Es parla al Districte del Nord.

Els dialectes que es parlen a Botswana sn el Buga-Kxoe, l'Anikwoe, l'Ani-Khoe i el Tannekwe.

Tamb hi ha gent a Botswana que t el khwe com a segona llengua.
 A Sud-frica .
A Sud-frica hi ha 1100 kxoe-parlants (2000). Aquests estan a la regi d'Smithsdrift. Sn refugiats de Caprivia, que hi viuen des del 1991. Els dialectes que es parlen a Sud-frica sn l'Ani i el Kwoedam. 
 A Zmbia .
Hi ha 100 parlants de khwe (com es diu a Zmbia el kxoe) a Zmbia (1988). Es parla a l'Oest de Zmbia, a l'est del riu Zambesi; a l'est de Luzu; i a 250 km a rees remotes del sud-est del districte de Senaga. A Zmbia l's del khwe est pujant. Alguns dels kxoe parlen Lozi (llengua), que s la llingua franca de la zona.
A Zmbia es parla el dialecte Xo-Kxoe.
 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403201" title="Aulonocara" nonfiltered="644" processed="640" dbindex="155651">


Aulonocara s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
Aulonocara aquilonium ;
Aulonocara auditor ;
Aulonocara baenschi  ;
Aulonocara brevinidus  ;
Aulonocara brevirostre  ;
Aulonocara ethelwynnae  ;
Aulonocara gertrudae  ;
Aulonocara guentheri  ;
Aulonocara hansbaenschi  ;
Aulonocara hueseri  ;
Aulonocara jacobfreibergi ;
Aulonocara koningsi ;
Aulonocara korneliae  ;
Aulonocara macrochir ;
Aulonocara maylandi  ;
Aulonocara maylandi kandeensis  ;
Aulonocara maylandi maylandi  ;
Aulonocara nyassae ;
Aulonocara rostratum  ;
Aulonocara saulosi  ;
Aulonocara steveni ;
Aulonocara stonemani ;
Aulonocara stuartgranti ;
Aulonocara trematocephalum ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 World Register of Marine Species ;
 Encyclopedia of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403202" title="Beinheim" nonfiltered="645" processed="641" dbindex="155652">

Beinheim (en alsaci Bnem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.881 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Jean Adam Schramm, oficial de l'exrcit napolenic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403207" title="Buhl" nonfiltered="646" processed="642" dbindex="155653">

Buhl (en alsaci Bihl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 508 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403209" title="Eberbach-Seltz" nonfiltered="647" processed="643" dbindex="155654">

Eberbach-Seltz (en alsaci Neidorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 387 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403212" title="Istiodactylus" nonfiltered="648" processed="644" dbindex="155655">

L'Istiodactylus fou un pterosaure de mida mitjana que visqu al Cretaci inferior. Descobert a l'illa de Wight, lIstiodactylus latidens fou orignalment situat dins el gnere Ornithodesmus per H.G. Seeley l'any 1901 i fou totalment descrit per R.W. Hooley l'any 1913. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403214" title="Aulonocara aquilonium" nonfiltered="649" processed="645" dbindex="155656">

Aulonocara aquilonium  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 1995. Lake Malawi cichlids. A review of the sand-dwelling species of the genus Aulonocara, with the description of three new species. The Cichlids Yearbook v. 5: 26-36. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403215" title="Aulonocara trematocephalum" nonfiltered="650" processed="646" dbindex="155657">

Aulonocara trematocephalum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1901. Diagnoses of new fishes discovered by Mr. J. E. S. Moore in lakes Tanganyika and Kivu. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 7 (nm. 37): 1-6. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403216" title="Nyctosaurus" nonfiltered="651" processed="647" dbindex="155658">

Nyctosaurus s un gnere de pterosaure pterodactiloid notable per la seva cresta cranial extraordinriament allargada, com el seu parent, el trobat ms recentment, Thalassodromeus. Alguns cientfics hipotetitzen que aquesta cresta potser suportava una vela de pell que serviria per a estabilitzar l'animal mentre capturava peixos. Les restes fssils d'aquest animal es van trobar per primera vegada als Estats Units en una rea que, durant el Cretaci superior, fou coberta per un mar extens poc profund.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403217" title="Crttwiller" nonfiltered="652" processed="648" dbindex="155659">

Crttwiller (en alsaci Krpere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 173 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403220" title="Thalassodromeus" nonfiltered="653" processed="649" dbindex="155660">


 
Thalassodromeus ("corredor del mar") fou un gran pterosaure que es trob al nord-est de Brasil. Va viure fa aproximadament entre 122 i 109 milions d'anys. Compartira els cels amb el seu parent ms gran Tapejara. Aquest animal s particularment notable per la enorme cresta que presenta sobre el cap, que ocupa el setanta-cinc per cent de la superfcie del seu crani d'1,4 metres. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403221" title="Kesseldorf" nonfiltered="654" processed="650" dbindex="155661">

Kesseldorf (en alsaci Kesseldorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 402 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403223" title="Aulonocara auditor" nonfiltered="655" processed="651" dbindex="155662">

 Aulonocara auditor s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1935. A synopsis of the cichlid fishes of Lake Nyasa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 10) v. 16 (nm. 91): 65-118. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403224" title="Bandera de Singapur" nonfiltered="656" processed="652" dbindex="155663">


Les cinc estrelles de la bandera de Singapur representen els ideals del pas: progrs, pau, justcia, igualtat i democrcia. La mitja lluna representa l'Islam.








Altres banderes.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403225" title="Mohammad Omar" nonfiltered="657" processed="653" dbindex="155664">
Mohammad Omar (en paixtu:             ) (Nodeh, prop de Kandahar, 1959) ms conegut com el Mull Omar, va ser el lder dels talibans de l'Afganistan i el dirigent de facto d'aquest pas entre els anys 1996 i 2001, amb el ttol oficial de Cap del Consell Suprem.

Malgrat la seva posici poltica, se saben ben poques coses d'aquest personatge: no es coneix cap foto oficial seva i, a part del fet que ha perdut un ull, les altres descripcions del seu aspecte fsic sn contradictries. Durant el seu mandat de dirigent de l'Afganistan, Omar noms va sortir un parell de cops de Kandahar i rarament es trobava amb no-musulmans. La majoria de contactes entre el rgim i la resta del mn es va fer mitjanant el ministre d'assumptes exteriors Wakil Ahmed Muttawakil. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403227" title="Aulonocara stuartgranti" nonfiltered="658" processed="654" dbindex="155665">

Aulonocara stuartgranti  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Baensch, H. A. & R. Riehl. 1985. Aquarien Atlas. Seltene Fische und Pflanzen. Aquarien-Atlas v. 2: 1-1216. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403228" title="Aulonocara baenschi" nonfiltered="659" processed="655" dbindex="155666">

Aulonocara baenschi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Baensch, H. A. & R. Riehl. 1985. Aquarien Atlas. Seltene Fische und Pflanzen. Aquarien-Atlas v. 2: 1-1216. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403229" title="Aulonocara stonemani" nonfiltered="660" processed="656" dbindex="155667">

 Aulonocara stonemani s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403230" title="Munchhausen" nonfiltered="661" processed="657" dbindex="155668">

Munchhausen (en alsaci Minikhause) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 692 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403231" title="Crrega de Planck" nonfiltered="662" processed="658" dbindex="155669">
En fsica, la crrega de Planck, simbolitzada com , s una magnitud de crrega elctrica que es defineix en termes de constants fonamentals. s la unitat de crrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La crrega de Planck es defineix com:

;

on : 

 s la velocitat de la llum al buit,
 s la constant de Planck, ;
 s la constant de Planck reduda o constant de Dirac, ;
 s la permitivitat del buit;
 s la crrega elemental;
  = (137,03599911) 1 s la constant d'estructura fina.

El seu valor expressat en unitats del SI s: 

 =  1,8755459  10  18 C.

La crrega de Planck s unes 11,706 vegades ms gran que la crrega elemental, la crrega d'un electr. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403232" title="Tapejara" nonfiltered="663" processed="659" dbindex="155670">

Tapejara s un gnere de pterosaure brasiler que visqu al Cretaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403234" title="Aulonocara brevinidus" nonfiltered="664" processed="660" dbindex="155671">

Aulonocara brevinidus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 1995. Lake Malawi cichlids. A review of the sand-dwelling species of the genus Aulonocara, with the description of three new species. The Cichlids Yearbook v. 5: 26-36. ;
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403237" title="Aulonocara steveni" nonfiltered="665" processed="661" dbindex="155672">

 Aulonocara steveni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Meyer, M. K., R. Riehl & H. Zetzsche. 1987. A revision of the cichlid fishes of the genus Aulonocara Regan, 1922 from Lake Malawi, with descriptions of six new species (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Cour. ForschungsInst. Senckenb. v. 94: 7-53, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403238" title="Aulonocara brevirostre" nonfiltered="666" processed="662" dbindex="155673">

Aulonocara brevirostre  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1935. A synopsis of the cichlid fishes of Lake Nyasa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 10) v. 16 (nm. 91): 65-118. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403239" title="Aulonocara saulosi" nonfiltered="667" processed="663" dbindex="155674">

 Aulonocara saulosi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Meyer, M. K., R. Riehl & H. Zetzsche. 1987. A revision of the cichlid fishes of the genus Aulonocara Regan, 1922 from Lake Malawi, with descriptions of six new species (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Cour. ForschungsInst. Senckenb. v. 94: 7-53, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403241" title="Aulonocara ethelwynnae" nonfiltered="668" processed="664" dbindex="155675">

 Aulonocara ethelwynnae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Meyer, M. K., R. Riehl & H. Zetzsche. 1987. A revision of the cichlid fishes of the genus Aulonocara Regan, 1922 from Lake Malawi, with descriptions of six new species (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Cour. ForschungsInst. Senckenb. v. 94: 7-53, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403242" title="Mothern" nonfiltered="669" processed="665" dbindex="155676">

Mothern (en alsaci Modere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.933 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403244" title="Aulonocara rostratum" nonfiltered="670" processed="666" dbindex="155677">

Aulonocara rostratum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1935. A synopsis of the cichlid fishes of Lake Nyasa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 10) v. 16 (nm. 91): 65-118. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403245" title="Aulonocara gertrudae" nonfiltered="671" processed="667" dbindex="155678">

Aulonocara gertrudae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 1995. Lake Malawi cichlids. A review of the sand-dwelling species of the genus Aulonocara, with the description of three new species. The Cichlids Yearbook v. 5: 26-36. ;
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403246" title="Aulonocara maylandi" nonfiltered="672" processed="668" dbindex="155679">

Aulonocara maylandi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1984. Un nom et une description pour l'Aulonocara (sulphur-head), Poisson cichlid du lac Malawi. Rev. Fr. Aquariol. v. 11 (no. 1): 7-10. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403247" title="Niederrdern" nonfiltered="673" processed="669" dbindex="155680">

Niederrdern (en alsaci Nderreddere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 846 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403248" title="Aulonocara guentheri" nonfiltered="674" processed="670" dbindex="155681">

Aulonocara guentheri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eccles, D. H. & E. Trewavas. 1989. Malawian cichlid fishes. The classification of some Haplochromine genera. Lake Fish Movies, H. W. Dieckhoff, Alemanya Occidental. Malawian cichlid fishes: 1-334. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403250" title="Aulonocara macrochir" nonfiltered="675" processed="671" dbindex="155682">

 Aulonocara macrochir s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).

 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403251" title="Aulonocara hansbaenschi" nonfiltered="676" processed="672" dbindex="155683">

Aulonocara hansbaenschi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Meyer, M. K., R. Riehl & H. Zetzsche. 1987. A revision of the cichlid fishes of the genus Aulonocara Regan, 1922 from Lake Malawi, with descriptions of six new species (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Cour. ForschungsInst. Senckenb. v. 94: 7-53, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403252" title="Aulonocara korneliae" nonfiltered="677" processed="673" dbindex="155684">

Aulonocara korneliae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Meyer, M. K., R. Riehl & H. Zetzsche. 1987. A revision of the cichlid fishes of the genus Aulonocara Regan, 1922 from Lake Malawi, with descriptions of six new species (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Cour. ForschungsInst. Senckenb. v. 94: 7-53, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403255" title="Aulonocara hueseri" nonfiltered="678" processed="674" dbindex="155685">

Aulonocara hueseri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Meyer, M. K., R. Riehl & H. Zetzsche. 1987. A revision of the cichlid fishes of the genus Aulonocara Regan, 1922 from Lake Malawi, with descriptions of six new species (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Cour. ForschungsInst. Senckenb. v. 94: 7-53, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403256" title="Oberlauterbach" nonfiltered="679" processed="675" dbindex="155686">

Oberlauterbach (en alsaci Owerlauterbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 459 habitants. Limita amb Salmbach al nord, Niederlauterbach i Neewiller-prs-Lauterbourg al nord-est, Wintzenbach al sud-est, Eberbach-Seltz al sud, Crttwiller i Kaidenbourg al sud-oest i Siegen al nord-oest.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403257" title="Aulonocara koningsi" nonfiltered="680" processed="676" dbindex="155687">

Aulonocara koningsi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Tawil, P. 2003. Aulonocara koningsi n. sp., un cichlid nouveau du lac Malawi apparent  Aulonocara stuartgranti (Pisces: Teleostei: Cichlidae). L'an Cichlid v. 3: 89-98. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403259" title="Aulonocara jacobfreibergi" nonfiltered="681" processed="677" dbindex="155688">

Aulonocara jacobfreibergi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Johnson, D. S. 1974. Three new cichlids from Lake Malawi. Today's Aquarist v. 1 (nm. 3): 38-42. ;
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403262" title="Aulonocara nyassae" nonfiltered="682" processed="678" dbindex="155689">

Aulonocara nyassae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aulonocara. p. 11-17. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1922. The cichlid fishes of Lake Nyassa. Proc. Zool. Soc. Lond. 1921 (pt 4) (nm. 36): 675-727, Pls. 1-6. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403264" title="Schaffhouse-prs-Seltz" nonfiltered="683" processed="679" dbindex="155690">

Schaffhouse-prs-Seltz (en alsaci Schoffof) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 569 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403266" title="Seltz" nonfiltered="684" processed="680" dbindex="155691">

Seltz (en alsaci Selz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.985 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403268" title="Siegen" nonfiltered="685" processed="681" dbindex="155692">

Siegen (en alsaci Sije) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 519 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403270" title="Estaci de Moncofa" nonfiltered="686" processed="682" dbindex="155693">

 





Moncofa s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'oest del nucli urb de Moncofa, una mica allunyada d'aquest, a la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403272" title="Estaci de Xilxes" nonfiltered="687" processed="683" dbindex="155694">

 





Xilxes s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'oest del nucli urb de Xilxes a la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403273" title="Trimbach" nonfiltered="688" processed="684" dbindex="155695">

Trimbach (en alsaci Trimbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 444 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403275" title="Estaci de la Llosa" nonfiltered="689" processed="685" dbindex="155696">

 





La Llosa s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'est del nucli urb de la Llosa a la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403276" title="Wintzenbach" nonfiltered="690" processed="686" dbindex="155697">

Wintzenbach (en alsaci Wnzebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 444 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403277" title="Estaci d'Almenara" nonfiltered="691" processed="687" dbindex="155698">

 





Almenara s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud-est del nucli urb d'Almenara a la comarca de la Plana Baixa de la provncia de Castell. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.



 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403279" title="Front Democrtic Popular" nonfiltered="692" processed="688" dbindex="155699">
El Front Democrtic Popular va ser una coalici electoral italiana d'esquerres. El seu nom complet era Front Democrtic Popular per la llibertat, la pau i el treball. Es va constituir per a les eleccions generals de 1948 i estava formada per cinc partits: 
Partit Comunista Itali (PCI). ;
Partit Socialista Itali (PSI). ;
Partit Cristi Social (PCS). ;
Partit Democrtic del Treball (PDL). ;
Partit Sard d'Acci. ;
El smbol de la coalici era el rostre de Giuseppe Garibaldi, heroi de la Unificaci d'Itlia, tintat de blanc (smbol del pacifisme), dintre d'una estrella verda (que recordava l'ambientalisme) amb contorns vermells (color tpic de l'esquerra). Desprs del bon resultat obtingut en les eleccions provincials i locals de 1947, Palmiro Togliatti, comunista, i Pietro Nenni, socialista, van temptar la basa del frontisme per a vncer a la Democrcia Cristiana a les eleccions generals. No obstant aix, la coalici va obtenir tan sols el 31% dels vots a la Cmera de Diputats i el 30,76% al Senat, molt per detras dels democristians. Desprs del resultat electoral els lders del PSI i el PCI van decidir acabar amb el Front de nivell nacional. No obstant aix, a nivell local l'aliana va seguir funcionant entre socialistes i comunistes fins a 1956, quan Nenni va donar per trencada la collaboraci amb els comunistes desprs de la invasi d'Hongria. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403280" title="Estaci de les Valls" nonfiltered="693" processed="689" dbindex="155700">

 





Les Valls s una estaci de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia que dna servei a les poblacions de Faura i Benifair de les Valls, situada al terme municipal de Sagunt a la comarca del Camp de Morvedre de la provncia de Valncia. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.


 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403282" title="Televisi de les Illes Balears" nonfiltered="694" processed="690" dbindex="155701">
Televisi de les Illes Balears s una empresa pblica balear pertanyent a l'Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears (EPRTVIB) que gestiona els canals de televisi IB3 Televisi i IB Sat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403285" title="Pietro Nenni" nonfiltered="695" processed="691" dbindex="155702">

Pietro Sandro Nenni, nascut el 9 de febrer de 1891 a Faenza i mort l'1 de gener de 1980 en Roma. Lder histric del socialisme itali. Provinent d'una famlia de camperols, va ser periodista i posteriorment es va convertir en poltic. En 1911 va ser empresonat per organitzar una manifestaci en contra de la invasi italiana de Lbia. En la seva estada en la pres va conixer Benito Mussolini. En 1921 es va afiliar al Partit Socialista Itali (PSI). 

En 1922 com a redactor en cap del peridic Avanti, va atacar durament Mussolini, qui havia arribat aquest mateix any al poder. El peridic va ser definitivament clausurat en 1926 i Nenni es va exiliar a Frana, on fou escollit secretari general del PSI. En 1936 va participar en la Guerra Civil Espanyola com comissari poltic de la Brigada Garibaldi. Desprs de la Segona Guerra Mundial i de nou a Itlia, va ocupar diferents crrecs governamentals, entre ells els de vicepresident del consell de ministres (1945-1946) i Ministre d'Afers exteriors (1946-1947). 

Com a conseqncia de la divisi del PSI, Nenni es va quedar al capdavant del bndol ms a l'esquerra, aliant-se amb els comunistes, amb els quals va trencar en 1957 a causa de la invasi d'Hongria. En 1963, la seva entrada com vicepresident d'un govern de centre-esquerra va originar l'escissi de l'ala esquerra socialista que va donar naixement al PSIUP. Desprs de la reunificaci en 1966, va ser escollit president del partit i va ocupar novament el ministeri d'Afers exteriors en 1968. En 1969 va dimitir de tots els seus crrecs al sortir derrotada en el congrs del partit la seva moci favorable a la continuaci de l'aliana de centre-esquerra. En 1970, va ser nomenat senador vitalici. Anys ms tard va tornar a presidir el Partit Socialista i en 1978 es va presentar amb aquest partit com candidat per a la presidncia de la Repblica italiana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403291" title="Moripol" nonfiltered="696" processed="692" dbindex="155703">
Moripol (o tamb Mirapol)   s un llogaret del municipi de Gsol situat al vessant oriental de la serra de les Comes, a 1.379 m. d'altitud. A uns 250 m. al nord del poblet hi passa el torrent de Moripol.

L'esglsia, dedicada a Sant Pere, depn de la parrquia de L'Esp  i ja es citada a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839) on apareix escrita amb el topnim Mesapolo 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403301" title="Geophagus" nonfiltered="697" processed="693" dbindex="155704">



Geophagus s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
Espcies.
Geophagus abalios  ;
Geophagus altifrons  ;
Geophagus argyrostictus  ;
Geophagus brachybranchus  ;
Geophagus brasiliensis  ;
Geophagus brokopondo  ;
Geophagus camopiensis  ;
Geophagus crassilabris  ;
Geophagus dicrozoster  ;
Geophagus gottwaldi  ;
Geophagus grammepareius  ;
Geophagus harreri  ;
Geophagus iporangensis  ;
Geophagus itapicuruensis  ;
Geophagus megasema  ;
Geophagus obscurus  ;
Geophagus parnaibae  ;
Geophagus pellegrini  ;
Geophagus proximus  ;
Geophagus steindachneri  ;
Geophagus surinamensis  ;
Geophagus taeniopareius  ;
Geophagus winemilleri ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403308" title="Hackberry" nonfiltered="698" processed="694" dbindex="155705">
Hackberry s un petit poble del comtat de Mohave County, a Arizona. Est situat a la vella ruta 66, a prop de Kingman.

El 1874 s'hi obriren unes mines de plata, que van tancar el 1919 a causa d'un plet entre els propietaris, havent donat una producci total de 3.000.000 de dlars americans en plata i or. El 1882 va arribar-hi el ferrocarril i la poblaci esdevingu un lloc important del trnsit de bestiar a Arizona, per, amb la construcci el 1978 de la interestatal 40, va anar perdent importncia i habitants.

Avui en dia prcticament noms hi queda la vella gasolinera i magatzem al peu de la 66.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403320" title="Volta a Catalunya de 1912" nonfiltered="699" processed="695" dbindex="155706">
La Volta a Catalunya de 1912 fou la segona edici de la Volta a Catalunya. La prova es disput en tres etapes entre el 6 i el 8 d'abril de 1912, per un total de 424 km. El vencedor final, i clar dominador de la cursa, fou el catal Josep Magdalena, per davant de Joan Mart.

La primera etapa fou finalitzada per 33 ciclistes, mentre que a la classificaci final hi consten 14 ciclistes.

Classificaci final.


Etapes.


Enllaos externs.
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1912/04/07/pagina-11/33348203/pdf.html Classificaci de la primera etapa;
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1912/10/23/pagina-8/33348218/pdf.html Classificaci de la segona etapa;
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1912/04/19/pagina-10/33348244/pdf.html Classificaci final i de la tercera etapa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403322" title="Moviment Social Itali" nonfiltered="700" processed="696" dbindex="155707">

El Moviment Social Itali s una organitzaci neofeixista legalista i parlamentria italiana fundada en 1946 per Arturo Michelini, Pino Romualdi, Giorgio Almirante, Giorgio Bacchi i Giovanni Tonelli. Els ideals fonamentals van ser el sindicalisme, corporatiu, i vertical, l'intervencionisme estatal en economia i educaci al costat del confessionalisme catlic completen la seva proposta poltica, que tot just revisa el feixisme histric. En els seus primers anys d'existncia va comptar amb el suport de la Lliga Mundial Anticomunista, de la qual en fou soci. 
 Seccions . 
Al seu si han coexistit quatre tendncies clarament diferenciades: la centrista d'Arturo Michelini, la tradicionalista (Il Popolo Italiano), la nacional de Giorgio Almirante i Pino Rauti (Il Secolo d'Italia i revistes com Civilt i Alternativa) i la conservadora de Ezio M. Gray. La tendncia general del collectiu depenia de qui era protagonista a cada moment. En la seva primera poca (1946-1954) amb Giorgio Almirall com Secretari General des de 1948, el grup va optar per la propaganda pel fet. El relleu d'Augusto de Marsanich al capdavant del partit (1950-1954), no va variar els seus postulats, i el MSI va seguir reclamant Trieste i stria. 

La seva segona etapa es va veure marcada per l'intent d'incorporar-se a les vies democrtiques jugant a la confusi ideolgica. Aix, al produir-se el relleu amb el moderat Arturo Michelini (1954-1968) el MSI va suavitzar les seves exigncies de cara a la llum pblica, si b mai va renunciar a exigir la illegalitzaci del PCI. Va mantenir un doble joc amb el seu antiamericanisme, ja que va donar decididament suport la permanncia d'Itlia a l'OTAN mentre va rebutjar qualsevol producte o idea d'origen nord-americ. En 1969 Giorgio Almirante va recuperar la secretaria general del MSI i Pino Rauti va regressar a les files del partit, que llavors tornava a l'acci anticomunista i a la collaboraci amb la dreta monrquica. 

Curiosament, al novembre de 1970 el MSI va celebrar el seu IX Congrs, en el qual va abandonar la camisa negra i la salutaci feixista i va acceptar la democrcia. De forma estranya, tretze anys desprs va repetir idntic missatge: MSI-DN va publicar un Manifest dirigit als italians en el quel grup es va manifestar partidari del sistema democrtic encara que sense revisar el passat ni condemnar el feixisme. De fet, fins al seu XIV congrs no es va integrar plenament en les labors parlamentries. 

 Caracterstiques . 
Dotat d'una secci juvenil (Fronte della Giovent) amb publicacions prpies com La Sfida, Il Picchio Verda i La Voce della Fogna, una altra femenina, una secci de ex combatents i altra esportiva (Fiamma), el MSI va aconseguir una organitzaci slida amb diverses associacions i grups satllit com la Fundaci Giocchino Volpe, l'Institut d'Estudis Corporatius i l'Associaci Internacional per a la Cultura Occidental, a ms dels diaris Il Secolo d'Italia i Roma, els setmanaris Candido i Il Borghese i diverses agncies de premsa. 

El canvi definitiu en el discurs oficial del MSI es va produir amb la seva refundaci com Alleanza Nazionale (AN) de la m de Gianfranco Fini en 1992 . A les eleccions de 1971 va obtenir el 13,9% dels vots, i va organitzar el projecte Destra Nazionale, en el qual van collaborar Almirante, Barbara, Birindelli, De Lorenzo, Hanucci, Micelli i Nannini. La candidatura MSI-DN va obtenir el 8,7 dels vots: 55 diputats i 26 senadors. Tres anys ms tard, l'esquerra va guanyar el referndum sobre el divorci amb el 59% dels vots, i la Democrcia Cristiana va donar per conclosa la seva collaboraci amb el MSI. Va comenar aix el declivi de MSI-DN que a partir de 1976 va perdre vots i militncia. 

En 1977 es va fer crrec de la secretaria general del MSI Gianfranco Fini, qui proposava una repblica presidencialista i corporativa. La desaparici de la URSS, la corrupci i les defuncions d'Almirante i Romualdi van dividir al MSI en moderats, agrupats entorn de Gianfranco Fini i continuistes (seguidors de Rauti). Va iniciar aix la reculada electoral i les diferents parts van arribar a enfrontar-se fsicament fins al congrs de 1990 en el qual Rauti es va fer amb la secretaria general. Buscant en va el vot de l'esquerra, va transformar l'anticomunisme en atacs al sistema liberal i parlamentari: aquest any, a les eleccions municipals noms va obtenir el 4% de vots. Rauti va dimitir en 1991 i Fini va recuperar la direcci del partit. Amb el, el MSI va obtenir el 5,4% del vot a les legislatives de 1992. 
 

 Secretaris del partit .

Giorgio Almirante (desembre 1946);
Augusto De Marsanich (gener 1950);
Arturo Michelini (octubre 1954);
Giorgio Almirante (juny 1969);
Gianfranco Fini (desembre 1987);
Pino Rauti (gener 1990);
Gianfranco Fini (juliol 1991).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403340" title="Geophagus abalios" nonfiltered="701" processed="697" dbindex="155708">

Geophagus abalios  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Orinoco a Veneuela.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Lpez-Fernndez, H. & D. C. Taphorn. 2004. Geophagus abalios, G. dicrozoster and G. winemilleri (Perciformes: Cichlidae), three new species from Venezuela. Zootaxa Nm. 439: 1-27.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403362" title="Geophagus winemilleri" nonfiltered="702" processed="698" dbindex="155709">

Geophagus winemilleri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Veneuela (Ro Negro)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Lpez-Fernndez, H. & D. C. Taphorn. 2004. Geophagus abalios, G. dicrozoster and G. winemilleri (Perciformes: Cichlidae), three new species from Venezuela. Zootaxa Nm. 439: 1-27. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403400" title="Eleccions regionals de Siclia de 1951" nonfiltered="703" processed="699" dbindex="155710">
Les primeres eleccions regionals per a escollir l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 3 de juny de 1951. La participaci fou del 81,7 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403403" title="El Cint" nonfiltered="704" processed="700" dbindex="155711">
El Cint s un poble de poblament dispers del municipi de l'Espunyola (Bergued), situat al NW del terme municipal, sota el Talaiador, a l'extrem oriental dels cingles de Capolat i  a la capalera de la rasa de Boixadera. El 2005 tenia 37 habitants 

L'esglsia, parroquial, s a 940 m. d'altitud, est dedicada a Sant Serni i ja s citada a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403404" title="Partit Nacional Monrquic" nonfiltered="705" processed="701" dbindex="155712">
Partit Nacional Monrquic era un partit poltic itali, creat el juny de 1946, de la uni de la Concentraci Nacional Democrtica Liberal (CNDL) i d'altres formacions monrquiques minoritries. El seu primer secretari fou Alfredo Covelli.

El 2 de juny de 1954, degut a diverses escissions internes del PNM, fou creat el Partit Monrquic Popular (PMP), dirigit per Achille Lauro.

L'11 d'abril de 1959 el PMP i el PNM es reunificaren donant vida al Partit Democrtic Itali (PDI), que el 7 de mar de 1961 va prendre la denominaci de Partit Democrtic Itali d'Unitat Monrquica (PDIUM).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403408" title="Volc d'Atitlan" nonfiltered="706" processed="702" dbindex="155713">

El volc d'Atitlan s un estratovolc gran, cnic i actiu, adjacent a la caldera volcnica del llac d'Atitlan a l'Highlands de Guatemala. Histricament, el volc ha estat actiu que produ una dotzena d'erupcions enregistrades entre 1469 i 1853; l'ltima data d'aquestes fou l'erupci ms recent.

El llac d'Atitln est tamb vorejat pel volc San Pedro i pel volc Tolimn.
 Referncies .
 VolcanoWorld information;
 Lake Atitlan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403412" title="Orcau (antic municipi)" nonfiltered="707" processed="703" dbindex="155714">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Orcau .;

L'antic municipi d'Orcau s un dels cinc termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dell (els altres foren Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau i Sant Rom d'Abella). Tenia la seva capitalitat en el poble d'Orcau, i l'origen en la baronia d'Orcau.

L'antic terme d'Orcau limitava al nord amb Aramunt, ara del terme de Conca de Dalt; al nord-est, amb el d'Abella de la Conca; a llevant, amb el de Sant Rom d'Abella; al sud-est, amb el de Conques; al sud, amb el de Figuerola d'Orcau (els tres darrers integrats, amb Orcau, en el d'Isona i Conca Dell), i a ponent, amb el de Suterranya, actualment integrat en el de Tremp. Encara, al nord-oest, limitava amb l'antic terme de Vilamitjana, integrat tamb en el de Tremp, amb el de Talarn i amb el de Sals de Pallars.

Una part del terme, la descrita en darrer lloc, queda fora de la Conca Dell, i pertany realment a la Conca De o de Tremp, ja que s la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, al Pant de Sant Antoni.

 Etimologia .
Orcau s un dels molts topnims preromans que es troben al llarg de tot el Pirineu i Prepirineu. Tot i que hi ha arguments a favor d'emparentar-lo amb una arrel cltica (la mateixa que dna a Esccia les illes Orcades) i al Pas Valenci el topnim Olocau, Coromines es decanta per l'origen iberobasc, a partir de la combinaci de dues arrels que donarien un significat prxim a "el vessant dels cabirols".

En efecte, d'una banda hi hauria l'arrel ork- o urk- (cabirol), i de l'altra, -alde (vessant). Amb la conversi de la l en u, la prdua de la -e final i la posterior caiguda de la -d (o -t) final (fenmens d'evoluci fontica habituals en catal), s'arribaria a la forma actual, Orcau, amb el pas previ per les formes Orcaud i Orcaut, tamb documentades.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
 Permetre de l'antic terme .
L'antic terme municipal d'Orcau presenta dues unitats ben diferenciades, com ja s'ha anunciat anteriorment. Gaireb al mig de les dues es troba la carena que hostatja el castell d'Orcau. s una carena que actualment no fa de terme municipal, per s que marca clarament els dos sectors d'aquest antic terme. Es tracta de la carena que des de la Torreta de Suterranya, de 958 m. alt., va cap a llevant, a buscar el Coll d'Orcau (871 m. alt.), segueix la carena de la Costa de Riu (929), baixa cap a la Caseta del Comandant per seguir la carena de la Costa Llarga (al voltant dels 965-970 metres tots els seus esperons) i el Pas de Llebre (946), i arribar als 1.025 m. alt., en el tur que queda just al sud-est de Sant Corneli, i que hi enllaa, separant els dos vessants (el de la Noguera Pallaresa a travs del barranc de la Podega, i el del riu d'Abella, a travs del barranc de la Costa Gran).

Al nord, hi ha els encara ms antics termes de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell (que en la pronncia local sona Pui de l'Anell), de ponent a llevant. Al sud, Orcau i Basturs, que tamb havia arribat a tenir terme propi, en poques ms llunyanes.

El lmit nord del terme, es diu, per tal de simplificar, que s el Pant de Sant Antoni. Com a referncia, s correcte, per en realitat el termenal s ms complex. Per tal de resseguit el permetre d'aquest antic terme, cal situar-se en el vessant nord-est de la Torreta de Suterranya, a prop i al nord-oest del Coll d'Orcau, en un lloc anomenat la Torreta. D'aquest lloc, a la confluncia de dos barrancs, a 780 m. alt., com a punt de partena, el termenal amb Suterranya, antigament, ara amb Tremp puja en direcci al vessant nord-oest de la Torreta de Suterranya, sense arribar al capdamunt, en direcci sud-oest i en una perfecta lnia recta, baixa i puja travessant una petita vall, fins a la Serra de Coll, a 780 m.alt, tamb. En aquest lloc comenava el lmit amb el terme de Vilamitjana, actualment tamb de Tremp.

D'aqu gira cap al nord-oest gaireb en angle recte, i segueix pel vessant sud-oest la Serra de Coll en direcci al Roc de Neret, per en arribar a la capalera del barranc de l'Abeller, sense pujar dalt la carena, torna a trencar cap al sud-oest, i va resseguint els vessant del Roc de Neret a una alada de 800 metres, aproximadament (passa ran de la Roca Foradada, a 778 m. alt). Dibuixa les capaleres de diversos torrents, fins que emprn la carena de ms a ponent del Roc de Neret i baixa a trobar el barranc ms proper a la Serra dels Nerets, que queda al sud i fora del terme que estem descrivint. Segueix aquest torrent fins arribar al barranc de la Coma, on s'acabava el lmit amb Tremp i comenava el del terme de Talarn.

Des del barranc de la Coma puja de sobte cap al nord-oest per atnyer el cim d'un tur de 629 m. alt. Aquest tur pertany a la carena que fa de lmit de llevant de Susterris i de la Presa de Sant Antoni, damunt seu, al lloc dels Nerets. El terme segueix la carena cap al nord, fins al cim de l'altre extrem, de 632 m. alt. Des d'aquest lloc el termenal comena un arc cap al nord-est, inflexionat cap a llevant, que va resseguint per dalt la vora del Pant de Sant Antoni, de manera que el pla de dalt pertany a Isona i Conca Dell (dels 560 m. alt. en amunt, ms o menys), i el vessant acinglerat que mira al pant, a Talarn. Segueix aquesta tnica fins arribar al vessant ms septentrional del Puig de Galliner, al nord del lloc conegut com los Associats. En aquest lloc, encara en el vessant que mira al pant, el terme trenca cap al nord-oest, travessant de dret el pant per anar cap a un tur del davant, on hi ha tot d'installacions hidroelctriques i de comunicacions. Al bell mig del pant (de fet, al fons, a l'antiga llera de la Noguera Pallaresa) es troben els dos termes esmentats amb el de Sals de Pallars.

Aqu el terme amb Sals de Pallars passa pel fons de la vall del riu, fins arribar al lloc on el riu de Carreu aiguavessava en la Noguera Pallaresa, davant del poble de Puig de l'Anell i de l'actual cementiri d'Aramunt. S'acaba el lmit amb Sals de Pallars, i comena el que separa l'antic terme d'Aramunt, actualment de Conca de Dalt del d'Orcau. En aquest lloc la lnia de terme va a agafar una carena que de dret puja fins a la Muntanya de Sant Corneli, seguint el Serrat de la Font de la O, en direcci sud-est, fins atnyer la cota 1120, on trenca cap al nord-est per tal d'anar a buscar la carena principal d'aquesta muntanya. Aix, arriba als 1.354 m. alt. a Sant Corneli. La lnia de terme continua de ponent a llevant, inflexionant cap al sud quan s'acosta a aquest darrer cim. Va seguint l'arc d'aquesta carena cap a llevant fins a l'extrem de llevant de la Muntanya de Sant Corneli, anomenat la Costa Gran. Aqu acaba el sector nord de l'antic terme d'Orcau.

De la Costa Gran arrenca el sector sud, prpiament de la Conca Dell, del terme vell d'Orcau. El termenal va a buscar una altra carena parallela, ms al nord-est, a les Collades de Baix. Per aquesta darrera carena baixa en direcci sud-est cap a la Llau de les Collades, per la Clotada del Portell, i torna a pujar per una carena cap a l'est, en direcci al Pas la Vena. Des d'aqu forma un estret apndix cap al nord-est, com una banya, que s'atansa al Portell de Gass i Cal Trumfo per la Bernada, sota i a llevant de Montagut. A la punta d'aquest apndix es troba l'inici del tram limtrof amb Abella de la Conca.

Del Portell de Gass el termenal va cap al sud, lleugerament decantat a ponent, per la carena on hi ha la Collada de Feixanet (1.107 m. alt), el Pas de la Llebre (1.065) i la Collada Pelosa (882). Es decanta ms cap al sud-oest, fins arribar a la serreta que enllaa el Tossal de la Doba amb la Serra que hi ha a llevant de Basturs. En aquest lloc s'acaba el lmit amb Abella de la Conca, i a partir d'aqu la lnia termenal actualment ha deixat de tenir validesa, en quedar els dos termes que separava absorbits en el d'Isona i Conca Dell.

Des d'aquest lloc, el termenal antic d'Orcau amb Sant Rom d'Abella emprenia per Salaric, encara cap al sud-oest, vers una carena a ponent del barranc de la Viella, fins a travessar el riu d'Abella. Sempre cap al sud-oest, de forma arbitrria pel mig de la plana de ponent de Sant Rom d'Abella, la lnia de l'antic terme anava en direcci al Mont de Conques, fins arribar als Prats, a prop i al nord-est de la Mare de Du de les Esplugues. D'aqu, feia una ziga-zaga cap al sud-oest pels Prats de Basturs i les Comes, fins arribar molt a prop de la vila de Figuerola d'Orcau. Aquesta lnia en ziga-zaga era l'antic termenal d'Orcau amb Conques.

Llavors el termenal inflexionava cap al nord-oest, ja fent de lmit amb l'antic terme de Figuerola d'Orcau, passant pel nord-est de la vila que acabem d'esmentar, fins arribar a prop del Mol d'Orcau, pel costat sud-oest del qual passava el termenal. Tot aquest tros, la lnia de terme passava pel pla, sense accidents orogrfics que el marquessin. Del Mol d'Orcau cap al sud-oest, durant molt de tros, el terme el marcava el riu d'Abella. Prop del Mol de Suterranya el barranc del Pont de Fusta s'aboca en el riu d'Abella. El terme agafa com a referncia la llera d'aquest barranc; antigament marcava la linia dels termes d'Orcau i de Suterranya, actualment, d'Isona i Conca Dell i de Tremp.

Sempre per aquest darrer barranc, hom arriba als peus del Puig Falconer. Aleshores el termenal, antigament amb Suterranya i actualment amb Tremp, s'hi enfila, deixant el cim del Puig Falconer, de 799 m. alt., a ponent, i acabant-se d'enfilar a la Torreta de Suterranya, per on hem comenat la descripci del terme vell d'Orcau.

 Les unitats territorials .
El sector nord est format per la vall d'un barranc i la capalera d'un altre. Tres quartes parts d'aquest territori, al costat de llevant, estan ocupades per la vall del barranc de la Podega (en algun mapa anomenat de la Call), que es forma sota i a migdia de la Muntanya de Sant Corneli, i el seu principal afluent, el de Rubiol, que es forma a la Torreta de Suterranya. Tots dos tenen bastants barrancs ms petits que els formen, a la capalera i durant el seu recorregut. Enmig de tots dos hi ha el poble de Montesquiu.

Just a l'extrem nord-est del terme hi ha, encara, la Llau de Lliser, amb la Font de Beu-i-tanca, a llevant del que havia estat el Puig de l'Anell, zona actualment del tot despoblada.

A ponent del barranc de la Podega hi ha tot un seguit de barrancs que desemboquen directament en el Pant de Sant Antoni, actualment.

A l'extrem nord-oest d'aquest sector, i del terme, hi ha una plana i vall (de fet, una coma, cosa que justifica el topnim) per la qual discorre el barranc de la Coma, que va a aiguavessar en la Noguera Pallaresa, per davant de Tremp, lluny del Pant de Sant Antoni. Aquesta coma queda separada de la vall del barranc de la Podega per la carena formada pel Puig de Galliner (823 m. alt.), ms al nord, on hi ha les restes del poble de Galliner, i el Roc de Neret (906), ms al sud. Cal destacar que dalt del Roc de Neret es va trobar un poblat altmedieval o anterior, anomenat Despoblat de Neret.


El sector sud s un conjunt de valls d'una srie de barrancs que aflueixen per la dreta en el riu d'Abella, ms el sector dels Estanys i els Prats de Basturs, a l'esquerra d'aquest riu. Aix, anem trobant, de llevant a ponent, les Llaus dels Censons, la Llau de les Eroles, el barranc de Comadiarna, que baixa de l'extrem de llevant del poble de Basturs, el Llau de o del Joaquim, que neix sota del centre d'aquest poble, el barranc del Rostiar, format a la capalera, sempre de llevant a ponent, pel barranc de les Corbes (que t a la capalera la Llau de Vall d'en Pere, amb la Font d'Ivo, -alhora format al principi pel barranc de la Cultia i el de les Collades i que rep ms endavant el barranc del Vinyals- i el barranc dels Corrals, amb la Font dels Corrals al capdamunt), el barranc de la Costa Gran (que rep tamb els barrancs de la Torre, de les Someres, la Llau del Camp, i la de la Montanera) i el barranc de Torrebilles. Tots aquests barrancs formen el rerepas al nord de Basturs.

Ms endavant, el barranquet de la Font del Galpet, i al cap d'un bon tros, ja al lmit del terme, la Llau Gran i el barranc del Pont de Fusta. La Llau Gran, molt sinuosa, formada, de llevant a ponent, pel barranc de la Collada, amb els seus afluents, el barranc de Riass, que ve llevant del poble d'Orcau, i el torrent del Carant, amb la Font d'Engloni, que baixa de ponent d'aquest poble, el barranc de la Font de Gassol, amb la font d'aquest nom, i la Llau dels Juncs, amb la Font de Nina. Finalment, el del Pont de Fusta, termenal, que just a la capalera rep l'nic afluent que ve d'Orcau: el de Ferreres.

A l'extrem de llevant, i al sud del riu d'Abella hi ha, finalment, el territori dels Estanys de Basturs i dels Prats del mateix nom. Es tracta d'uns plans al voltant dels 630 m. alt., uns 50 per damunt de la llera del riu, on hi hagu els estanys de Basturs, actualment quasi del tot dessecats, i els prats del mateix nom, que acaben de formar la plana.

 Entitats de poblaci .
La vila d'Orcau s la principal entitat de poblaci, des del punt de vista histric, d'aquest antic terme, sobretot pel fet que el Castell d'Orcau, seu de la baronia homnima era l'origen del poble, i el coronava des de dalt del tur que domina el poble i gaireb tot el seu antic territori. Orcau havia tingut el venat de les Eres de Sant Joan, a l'altra banda del torrent del Carant, davant mateix del poble. Est despoblat, i les cases, en runes.

Tanmateix, no s ni molt menys l'nica entitat de poblaci. Hem de tenir en compte, a ms, Basturs, al vessant de la Conca Dell, i Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell en el vessant de la Conca De o de Tremp, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, a ms del Despoblat de Neret, situat dalt del Roc de Neret, que delimita pel sud aquesta vall.

Cadascuna d'aquestes entitats de poblaci tenen el seu article corresponent.

 Altres indrets .
A l'angle sud-oest del vell terme d'Orcau, a la dreta del riu d'Abella, hi ha les restes de l'esglsia de Sant Llub d'Espinavell. Igualment, un document del 1084 esmenta a Orcau una esglsia anomenada Santa Maria dels Prats, de la qual no se sap res sobre el seu possible emplaament.

 Histria .
El castell d'Orcau s l'origen del poble, a reds del qual es va formar molt poc temps desprs que el mateix castell.

El 1359 consten a Orcau 17 focs (unes 85 persones). El 1831, 80 habitants; 154 el 1845; vers 1900, 108 edificis amb 180 habitants al poble, i 11 edificis a les Eres de Sant Joan; 45 persones el 1970, i 18 el 1970. Actualment hi ha 19 persones censades a Orcau.


A la Guerra Civil, Orcau fou molt castigat. El castell fou seu d'un niu de metralladores franquista que, pel seu poder i situaci estratgica, fou diverses vegades atacat pels republicans en intents de desballestar aquella posici, que els era tan desfavorable. Aix fu que en els bombardeigs i a causa dels seus estralls, els anys posteriors a la Guerra Civil anessin caient parts del castell, entre els quals l'esglsia de la Pietat, esfondrada el 1962.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme d'Orcau:

 Histric .
 Poble d'Orcau;
 Sant Joan Baptista d'Orcau;
 Castell i despoblat d'Orcau;
 Mare de Du de la Pietat del Castell d'Orcau;
 Poble de Basturs;
 Castell de Basturs;
 Sant Roc dels Estanys;
 Mare de Du de la Vilavella de Basturs;
 Poble de Galliner;
 Sant Vicen de Galliner;
 Castell i despoblat de Galliner;
 Poble de Montesquiu;
 Sant Serni de Montesquiu;
 Sant Urb de Montesquiu;
 Poble de Puig de l'Anell;
 Sant Sebasti de Puig de l'Anell;
 Despoblat de Neret;
 Sant Llub d'Espinavell;

 Paisatgstic .
 Estanys de Basturs;
 Coll d'Orcau;
 Muntanya de Sant Corneli i Costa Gran;
 Vall de Montesquiu;
 Roc de Neret;

 Festes i tradicions .
Les festes locals ms destacades sn a l'article corresponent del poble on se celebren.

Orcau va donar un dels acordionistes ms coneguts al llarg del segle XX: Antoni Cibat i Roca, Pere d'Orcau (1903-1986). La seva figura anant a peu, els primers anys, d'un poble a l'altre amb l'acordi penjat de l'espatlla amb un mocader de fer farcell era habitual quan s'acostava l'poca de les festes populars.

 Serveis turstics .
No hi ha cap mena d'oferta turstica, ni a Orcau ni a Basturs. Tanmateix, la proximitat de Figuerola d'Orcau permet disposar d'un restaurant i un bar, en aquella vila, relativament a prop. Isona, Tremp i Vilamitjana tampoc no queden gaire lluny, i en aquells indrets s que hi ha alguna mena de servei turstic.

 Comunicacions .
El poble d'Orcau est comunicat amb la resta de la comarca per la carretera LV-5112  (Figuerola d'Orcau - Orcau), que en 4,5 quilmetres mena al poble.

Disposa tamb d'algunes pistes rurals en bon estat, transitables la major part de l'any, que l'uneixen amb Basturs, i, a travs del Coll d'Orcau i la vall de Montesquiu, amb Tremp i Aramunt (i, per tant, amb la Conca de Dalt) i la Pobla de Segur.

No hi ha cap mena de transport pblic des d'Orcau, llevat del transport escolar organitzat pel Consell Comarcal. S que hi ha, per, a partir de Figuerola d'Orcau, lnies regulars de transport cap a Tremp i cap a Artesa de Segre i Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Orcau", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona, Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona i Conca Dell. Orcau, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403415" title="Jurassic Park (novella)" nonfiltered="708" processed="704" dbindex="155715">
Parc Jurssic, Jurassic Park en el seu idioma original, s una novella de cincia-ficci i aventures, escrita per Michael Crichton el 1990, que tracta el camp de l'enginyeria gentica aplicada al comer i l'explotaci d'animals. La novella narra com s'intenta recrear l'poca dels dinosaures a travs d'un parc temtic a Costa Rica.  Jurassic Park|author=Constant C Productions (crichton-official.com)|accessdate=20 de novembre de 2008|date=mar 11 nov 2008 17:43:11 CET|language=angls}}

L'obra de Crichton, va representar l'explosi definitiva com autor de best-sellers, augmentada amb l'adaptaci al cinema en 1995 de la m d'Spielberg.

Aquesta obra forma part de la trilogia de best-sellers nica que posseeix Crichton: el llibre, la srie de televisi (ER) i la pellcula (Acusa) nmero u en el mateix moment.

 Sinopsis i argument .
Un grup de tres cientfics (dos paleontlegs i un matemtic) sn convidats per un filantrop multimilionari a un misteris parc temtic per a avaluar-ho enfront dels seus inversors, i de que la seva temtica no se'ls dna pista alguna. Al costat del representant de dits inversors i els dos joves nebots del mecenes, que tamb sn convidats, els cientfics descobriran que la temtica de la pretesa atracci s un parc de dinosaures, clonats a partir de l'ADN atrapat en la resina fssil dels arbres.

Junts, tots ells descobriran, bsicament, que no es pot controlar a la vida (i, per tant, als dinosaures del parc) i que, com enuncia la frase principal de l'obra, la vida s'obre cam.

 Personatges principals .

 John Hammond: Filantrop multimilionari que finana les investigacions dels paleontlegs; ideador i amo del parc.
 Alan Grant: Paleontleg de prestigi, convidat per Hammond per a supervisar el parc.
 Ellie Sattler: Paleobotnica, collega i amiga ntima de Grant.
 Ian Malcom: Matemtic especialista en la Teoria del Caos i la interacci en sistemes complexos.
 Lex Murphy: Neboda d'en Hammond i entusiasta dels ordinadors.
 Tim Murphy: Nebot d'en Hammond; fascinat pels dinosaures i admirador de Grant.
 Dennis Nedry: Programador que desenvolupa i gestiona el sistema informtic del parc.
 Donald Genarro: Representant dels inversors del parc.
 Robert Muldoon: Expert caador d'animals salvatges i guarda general del parc.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Dinosaure;
 Teoria del caos;
 Ambre;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de la franqucia.  ;
 Secci en la web de Crichton.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403420" title="Marcel Rudloff" nonfiltered="709" processed="705" dbindex="155716">
Marcel Rudloff (Estrasburg, 1923   1996) fou un poltic alsaci. Estudi el batxillerat i comen la carrera de dret a la Universitat d'Estrasburg, per el 1942 fug a Clarmont d'Alvrnia per tal d'evitar el reclutament de la Wehrmacht. Fou vicepresident de l'Associaci Federativa General d'Estudiants d'Estrasburg. 

Desprs de la guerra torn a Estrasburg, on exerc d'advocat i fou vicepresident de la Uni Nacional de Joves Advocats el 1952. El 1955 es va adherir al Moviment Republic Popular i el 1965 fou regidor d'Estrasburg, el 1971 tinent d'alcalde i alcalde de 1983 a 1989, aix com president de la Comunitat Urbana d'Estrasburg. Deix el crrec el 1989, quan fou derrotat per la socialista Catherine Trautmann.

Tamb fou conseller general del Baix Rin de 1976 a 1988 i president del Consell Regional d'Alscia de 1980 fins a la seva mort el 1996. El 1977 fou escollit senador i el 1992 membre del Consell Constitucional a proposta del president del senat Alain Poher.

 Enllaos externs .
 biografia;
 Asociaci dels amics de Marcel Rudloff;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403424" title="Llista d'alcaldes d'Estrasburg" nonfiltered="710" processed="706" dbindex="155717">
Aquesta s la Llista d'alcaldes de la ciutat d'Estrasburg, capital d'Alscia:

Bar Philippe-Frdric de Dietrich (1790-1792);
Jean Turckheim (1792-1793);
Pierre Monet (1793-1794);
Jean-Frdric Hermann (1800-1806);
Wangen de Geroldseck (1806-1810);
Jacques-Frdric Brackenhoffer (1810-??);
Franois Xavier Antoine de Kentzinger (1815-1830);
Jean Frdric de Turckheim (1830-1835);
Antoine Franois Thomas Lacombe (1835-1837);
Georges-Frdric Schtzenberger (1837-1848);
Wilhelm Lauth (1848);
douard Kratz (1848-1851);
Dsir Franois Alexandre Chastelain (1851-1852);
Charles Louis Coulaux (1852-1864);
Theodor Humann (1864-1870);
mile Kuss (1870-1871);
Ernst Lauth (1871-1873);
Otto Back (1873-1880);
Stempel (1880-1887);
Otto Back (1887-1907);
Rudolf Schwander (1907-1918);
Jacques Peirotes (1919-1929);
Charles Hueber (1929-1935);
Charles Frey (1935-1940);
Robert Ernst (1940-1944);
Charles Frey (1945-1955);
Charles Altorffer (1955-1959);
Pierre Pflimlin (1959-1983);
Marcel Rudloff (1983-1989);
Catherine Trautmann (1989-1997);
Roland Ries (1997-2001);
Fabienne Keller (UMP, 2001-2008);
Roland Ries (PS, des de mar 2008);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403425" title="David Koepp" nonfiltered="711" processed="707" dbindex="155718">
David Koepp (n. 9 de juny, 1963) s un guionista i cineasta nord-americ.

 Biografia .
 Carrera .
Com a guionista, Koepp ha estat involucrat en alguns dels majors xits de taquilla cinematogrfics de Hollywood, tals com Parc Jurssic, , i Spider-Man. Tamb va participar en la redacci del gui, al final va ser desacreditat del mateix, per a l'adaptaci de Men in Black, desprs d'haver estat contractat per Steven Spielberg. Temps desprs, va ser contactat per a escriure el gui de Men in Black II, per va rebutjar el mateix a causa de que es trobava treballant en l'adaptaci de Spider-Man. Koepp va tenir una breu aparici, com el personatge del "bastard desafortunat" a The Lost World: Jurassic Park, en la qual es va ocupar com a auxiliar de la direcci.

Part de la seva filmografia inclou a Secret Window, Stir of Echoes, The Trigger Effect i L'habitaci del pnic. En l'any 2002, va crear la srie de televisi Hack, protagonitzada per David Morse. Els seus ltims treballs han estat en les adaptacions de Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall i Ghost Town.

 Vida personal .
Koepp va nixer en Pewaukee, Wisconsin, dintre d'una famlia conformada per terapistes, que eren propietaris d'una companyia publicitria. T 2 germans, anomenats Stephen Koepp i Jeff Koepp, i una germana, Cathy Maki. A ms, s pare de 3 fills: Ben Koepp, Nick Koepp i Henry Koepp. La seva esposa s Melissa Thomas.

 Filmografia .
 Com a guionista: .
 Apartment Zero (1988);
 Bad Influence (1990);
 I Come In Peace (1990);
 Toy Soldiers (1991);
 Death Becomes Her (1992);
 Parc Jurssic (1993);
 Carlito's Way (1993);
 The Paper (1994);
 The Shadow (1994);
 Suspicious (1994);
  (1996);
 The Trigger Effect (1996);
 Men in Black (desacreditat) (1997);
 The Lost World: Jurassic Park (1997);
 Snake Eyes (1998);
 Stir of Echoes (1999);
 Panic Room (2002);
 Spider-Man (2002);
 Secret Window (2004);
 Zathura (2005);
 War of the Worlds (2005);
 Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (2008);
 Ghost Town (With John Kamps) (2008);
 Sins of the Round Table (2008);
 The Taking of Pelham 1 2 3 (2009);

 Com a director: .
 Suspicious (1994);
 The Trigger Effect (1996);
 Stir of Echoes (1999);
 Suspens (2003) (TV);
 Secret Window (2004);
 Ghost Town (2008);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 ;
 2007 FilmStew.com Entrevista;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403426" title="Mestre de Cabestany" nonfiltered="712" processed="708" dbindex="155719">
El Mestre de Cabestany s un escultor desconegut de l poca romnica que va treballar bsicament entre el sud del Llenguadoc-Rossell (el departament francs de l Aude i el Rossell) i les comarques de Girona. Cronolgicament i en relaci amb els edificis en que va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. El nom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres ms representatives: el timp de Cabestany.

L estil.
Aquest escultor t un estil fora  caracterstic, que el diferncia de la resta d artistes de la mateixa poca que van treballar en el mateix marc geogrfic:

- Els caps sn angulosos, amb els fonts estrets, ulls grans i expressius, treballats amb trepant.

- El treball de les vestidures, amb plecs caracterstics.

- Important desproporci en les figures, notablement en les mans.

- Treball dels volums molt expressiu.
 
Tractant-se d un artista gens documentat i la complexitat de l atribuci de les obres (atribuci que es basa nicament en les similituds estilstiques), identificar el que pot ser obra del propi mestre, la del seu taller i altres artistes influenciats per ell, s una tasca fora complexa, fins i tot s ha dit que aquell taller en realitat es tractava d un grup de monjos que anaven d un lloc a l altre, segons les necessitats.

L obra.
Degut a les mateixes caracterstiques del taller del Mestre de Cabestany, hi ha opinions ben diferents pel que va a atribuir-li o no una obra. Segueix una relaci de l obra que habitualment hom li atribueix, tot i que les opinions sn unnimes en poques vegades. Degut a la poca fiabilitat i precisi quan hom vol establir un ordre cronolgic de les obres conegudes o atribudes al mestre, aquestes figuren ordenades geogrficament.

Departament de l Aude.
 Rius de Menerbs (Rieux-Minervois), esglsia de l Assumpci. Capitells a l interior de l esglsia. Aquest edifici t la particularitat de ser de planta circular, o ms exactament poligonal, amb catorze costats. T un conjunt de catorze capitells dels quals cal destacar especialment el que representa l Assumpci, amb una escena de la Mare de Du, amb els ulls clucs que puja al cel envoltada d ngels. Aquest capitell s caracterstic de la tcnica del mestre. Un altre capitell representa uns lleons i els altres dotze sn de tipus corinti, ms allunyats d aquella tcnica, per possiblement de taller. A part d aquest conjunt hi ha altres capitells que pertanyien a una antiga portada amb un capitell al centre amb un personatges grotescos tocant unes trompes i als costats un amb lleons i el darrer amb monstres.


 Asilha (Azille). Esglsia de Sant Esteve. La decoraci interior (fris i capitells), si ms no, est influenciada per l estil del Mestre de Casbestany, possiblement hi va treballar el mateix taller que va estar tamb a Rius de Menerbs.

 Sant Ppol (Saint-Papoul), abadia de Sant Ppol. En aquest cenobi, l obra del Mestre de Cabestany est situada a l exterior de l absis central. Un dels capitells representa Daniel entre els lleons, un segon el cstig dels calumniadors, ambdues escenes d inspiraci bblica (llibre de Daniel). Cal afegir el conjunt de modillons, tamb situats en el mateix lloc.  Aquesta obra s atribueix amb assidutat al mestre.


 Sant Ilari (Saint Hilaire), Abadia de Sant Hilari. En aquest lloc es conserva una de les peces ms importants del mestre que caldria situar en l poca de maduresa de l artista. Es tracta del sarcfag de sant Sadurn, a qui era dedicada l abadia antigament. s una bella pea de marbre treballada amb relleus per tres dels seus costats i on s explica la vida del sant. Ms que un sarcfag realment es tracta d un reliquiari. Est inspirat en altres peces d aquesta mena de l antiguitat romana i paleocristiana, conegudes en aquella poca. ;

Enmig de la part frontal es veu l Arrest del sant Sadurn, el personatge que porta un llibre entre les mans, a la dreta els soldats, dos d ells assenyalant un edifici, el Capitoli. La part esquerra d aquest frontal mostra el martiri del sant, que s tret del mateix Capitoli lligat pels peus a un brau, que l arrossega, hi figuren representades dues dones, les que van recollir el cos del sant.

A la cara de l esquerra es veu l enterrament de sant Sadurn. A la dreta hi figuren sant Sadurn i el seus deixebles: sant Ppol i sant Honest.


 Grassa (Lagrasse), monestir de Santa Maria de la Grassa. D aquest lloc es conserven diversos fragments que possiblement procedeixin d una antiga portalada, algunes peces es conserven a la mateixa abadia i d altres (unes dovelles) al cementiri. L atribuci al mestre o al seu taller no s gens segura, tot i les concordances estilstiques.

Comarca del Rossell.
 Cabestany, esglsia de Santa Maria de Cabestany. Aqu es conserva la pea clau del mestre, la que li va donar el nom pel qual hom el coneix. Es tracta d un timp de marbre blanc, que possiblement procedeix de la mateixa esglsia, antigament es trobava encastada en un mur i ara s exposa al seu interior. Est mutilada en la seva part superior, possiblement la pea en que es va fer l obra era una tapa de sarcfag antiga, el que explicaria la seva forma trapezodal. T la particularitat d estar treballada en la seva part inferior el que vol dir que no es trobava situada sobre una llinda, com s habitual. ;

Cont tres escenes principals: a l esquerra es veu Crist mentre treu del sepulcre la Mare de Du en presncia dels apstols Pere i Joan. A la dreta l Assumpci, que recorda la mateixa escena del capitell de Rius de Menerbs. Al centre el Crist beneint entre la Mare de Du i l incrdul sant Toms sostenint el seu cintur.


 Pa (Passa), monestir del Camp. La portada de l esglsia del monestir cont quatre capitells (dos a cada banda) que, estilsticament sn propers al taller del mestre. D esquerra a dreta veiem un capitell amb animals fantstics, un segon amb l Anunciaci, el tercer amb monstres i el darrer amb personatges grotescos fent sonar unes trompes, similar al de Rius de Menerbs.


 El Vol (le Boulou), esglsia de Santa Maria. Aquesta esglsia, que ha sofert modificacions en el decurs del temps conserva encara el seu antic portal romnic. La porta de l edifici est emmarcada per dues columnes amb capitells i una arquivolta. A la part superior es troba un fris historiat suportat per set modillons, que habitualment hom atribueix al Mestre de Cabestany i el seu taller. Degut a l alada on es troba, la seva visi s una mica dificultosa pel que fa als detalls. La seva lectura fa de dreta a esquerra, i representa l Anunci als pastors, la Nativitat, el Bany de Nen Jess, l Adoraci dels Mags i la Fugida a Egipte.


Alt Empord.
 Port de la Selva, monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta s una de les grans obres del Mestre de Cabestany. Es tracta de la monumental portada de l esglsia del monestir, afegida a la segona meitat del segle XII a l esglsia preexistent. Havia de ser una pea complexa, per malauradament es conserva de forma fragmentria i dispersa. Elements procedents d aquesta portada es conserven en diversos indrets, al monestir noms s hi pot veure uns petits fragments:

- Relleu de lAparici de Crist als deixebles. Conservada al Museu Mars de Barcelona. Es tracta d'una pea amb un excellent estat de conservaci.

- Cap de sant Pere. Al Museu del Castell de Peralada.

- Relleu de lAgnus Dei. Clau d'arquivolta, tamb al Museu Mars de Barcelona.

- Cos fragmentari de sant Pere. Conservat al Port de la Selva.

- Cap d home. Collecci Oleguer Junyent, Barcelona.

- Capitell. Museu del Castell de Peralada.

- Capitell. Collecci Barrachina de Barcelona.

- Cap d home amb barba. Fitzwilliam Museum, Cambridge.

- Relleu amb personatge i creu, Collecci Casamor.



Girons.
 Girona, monestir de Sant Pere de Galligants. A la zona absidal de l esglsia es conserven dos capitells que, si ms no, cal atribuir al taller del mestre. Un d ells representa una escena de martiri d un sant, probablement sant Pau. El segon representa Crist entre dos apstols.

Garrotxa.
 Sant Esteve d en Bas, esglsia de Sant Esteve d en Bas. El taller del Mestre de Cabestany probablement va treballar en els capitells que decoren la zona absidal de l esglsia. Hi destaca un capitell amb analogies amb el de Rius de Menerbs. Aquest representa la Mare de Du amb el Nen dins una mndorla envoltada d ngels.

Navarra.
 Errondo, esglsia. Al Metropolitan Museum of Art de Nova York (The Cloisters) es conserven dues peces que molt probablement procedeixen d Errondo (la llinda s segur que t el seu origen aquella esglsia). Es tracta d una llinda i un timp decorats, probablement no formaven part del mateix conjunt ja que les proporcions no s ajusten. Al timp s hi veuen les Temptacions de Crist i la Multiplicaci dels pans i els peixos. La llinda es centrada per un crism, envoltat per quatre ngels.

La Toscana.
 San Casciano Val di Pesa, esglsia de San Giovanni in Sugana. Al Museu de San Casciano es conserva un fust de columna procedent de l esglsia de San Giovanni in Sugana que el 1969 es va atribuir al Mestre de Cabestany. Les caracterstiques figures del mestre representen l Anunciaci, Nativitat i el Bany del Nen Jess.

 Sant'Antimo, abadia. A l interior de l esglsia es conserva un capitell monumental que representa les escenes de Daniel entre els lleons i el Cstig dels calumniadors, temes que ja trobem a Sant Ppol.


 Prato, catedral de Santo Stefano. Al claustre hi ha una galeria romnica, amb tres capitells que poden atribuir-se amb certa seguretat al cercle del Mestre de Cabestany. El primer presenta uns monstres amb les mateixes caracterstiques que els que es poden veure en altres localitzacions al Rossell. El segon (ara al Museu) representa una persona atacada per lleons. El darrer amb animals fantstics, b que ha estat molt restaurat i, potser, desfigurat. ;


Procedncia desconeguda
 Narbona, Museu Arqueolgic. Dos capitells recentment atributs al taller del mestre de Cabestany.

Centre Mestre de Cabestany.
A Cabestany es troba el Centre d Escultura Romnica Mestre de Cabestany, dedicat a l estudi de l artista i on s han reunit cpies fidels de les seves obres.

Referncies.


Enllaos externs.
  Romanicocatalan-Mestre de Cabestany;
  Centre d Escultura Romnica Mestre de Cabestany;

Bibliografia.
ANDR BONNERY i altres. Le Matre de Cabestany. Ed. Zodiaque. La Pierre-qui-Vire, 2000 ISBN 2-7369-0260-2
MICHELE BACCI i altres. El romnic i la Mediterrnia. MNAC. Barcelona, 2008










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403427" title="Mort vivent" nonfiltered="713" processed="709" dbindex="155720">
Un mort vivent o no-mort s un monstre o criatura que continua de moure's i d'obrar com si fos viu tot i que ha patit la mort. Pot tractar-se d'un cadver animat, d'un sser ressucitat o un tipus d'esperit. Els morts vivents es diferencien de les nimes, ja que l'nima pertany a l'altre mn (sigui el parads o l'infern) mentre que el mot vivent actua en el mn terrenal i sovint la seva tornada de la mort no s pas desitjada i s sinnim de perill. 

Els rituals per convocar els morts vivents o per conjurar llur aparici daten d'antic, com es veu als ritus grecs per tal d'evitar la resurrecci dels morts. El vod atorga un paper central a aquestes prctiques, properes a l'esperitisme.

El concepte de mort vivent s freqent a la literatura fantstica i els jocs basats en aquesta (on sovint es considera una raa apart), aix com al cinema de terror. 

Tipus de morts vivents.
La llista segent cont algunes de les criatures considerades morts vivents:
vampir;
fantasma;
zombi;
draug;
goul;
wraith;
esperit, aparici o nima en pena;
mmia;
banshee;
jiangshi ;
espectre;
myling;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403429" title="Malia Scotch Marmo" nonfiltered="714" processed="710" dbindex="155721">
Malia Scotch Marmo s una guionista dels Estats Units. Va escriure els guions de Once Around, Hook, Madeline. Tamb va tenir una breu participaci en l'adaptaci de Jurassic Park.

 Enllaos externs .
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403430" title="Isona (antic municipi)" nonfiltered="715" processed="711" dbindex="155722">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per a la vila, vegeu Isona .;

L'antic municipi d'Isona era un dels sis antics municipis integrats el 1970 en el nou municipi d'Isona i Conca Dell (juntament amb Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Rom d'Abella). La vila d'Isona era el seu cap de districte municipal, i ho continua essent del nou municipi conjunt.

L'antic terme d'Isona era el segon ms gran dels que es van integrar en el nou municipi d'Isona i Conca Dell; noms Orcau el superava. Isona aport 38,69 km dels 135,27 del terme actual. Limitava al nord amb Sant Rom d'Abella i Abella de la Conca, a llevant amb Gavarra, de l'Alt Urgell, actualment Coll de Narg i la Baronia de Rialb, de la Noguera, al sud-est amb Abella de la Conca, al sud-oest amb Sant Salvador de Tol, actualment de Gavet de la Conca, i a ponent, amb Conques.

Isona havia incorporat el 1515 Sant Mart (els Masos de Sant Mart), i el 1857 Covet.

 Etimologia .
Isona prov de la llatinitzaci (Aeso) d'un nom, propi o com, probablement prerom, iberobasc (Eso o Exo). Surt documentat ja al segle X, amb la mateixa forma actual.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'antic municipi d'Isona tenia una extensi de 38,69 km, mentre que l'actual assoleix els 135,27. Per tant, ha multiplicat prcticament per quatre la seva extensi.

L'antic terme d'Isona estava limitat al nord-est per Coll de Narg (antic terme de Montanissell), de l'Alt Urgell i la Baronia de Rialb de la Noguera, a llevant pel terme de Benavent de la Conca, al sud pel de Gavet de la Conca, antigament de Sant Salvador de Tol, a ponent pel de Conques, al nord-oest pel de Sant Rom d'Abella i al nord pel d'Abella de la Conca.

El riu de Conques, o de Gavet, formava el termenal sud, amb Sant Salvador de Tol, i encara avui dia ho fa amb Gavet de la Conca, municipi que ha absorbit el de Sant Salvador de Tol. El termenal ponent, amb Conques, era del tot arbitrari: seguia una lnia recta del riu de Conques fins al Pla del Vall, sense prendre com a referncia cap accident orogrfic. El mateix passava amb el lmit, al nord-oest, amb l'antic terme de Sant Rom d'Abella. Des d'aquest punt i fins a l'extrem nord-est del terme s'estn el lmit amb Abella de la Conca, que encara avui dia s lmit municipal. Aquest lmit mentre discorre pel pla s encara arbitrari, per aviat va a buscar una carena que s'enfila gradualment. Aix, emprn pel Serrat de la Savina per pujar al Roc del Pas de Finestres, de 1.088 m. alt., i, sempre carenant, va enfilant-se cap a la Sadella, per no arriba del tot a dalt, on hi ha el Tossal de Moreu, de 1.321 m. alt., ja que traa una corba per la part alta de la capalera de la vall de Fontlled, per sense arribar a dalt de tot.

D'aquesta manera el terme deixa la direcci que seguia -est-nord-est- per torar cap al sud-est fins al cim d'Estadella, de 1.472 m. Torna a trencar cap al nord-est, poc tros, per anar a buscar la vall del Rialb, on el termenal passa prop del lmit de ponent de la vall, per tampoc per dalt de tot: es queda a una alada d'uns 1.150 o 1.200 m. alt. En aquest tros el termenal ha girat de dret cap al sud. s el tros que limita ja amb Coll de Narg, antigament Montanissell. Quan arriba prop de lo Convent, ja al lmit amb la Baronia de Rialb, torna a girar cap a ponent, fent una ziga-zaga salvant dues carenes i dues valls, fins que arriba a la Serra de la Conca, on el terme torna a agafar la referncia de la carena i s'enfila cap al Cogull de Sant Quiri, de 1.355 m. alt.

En aquest lloc tora cap al sud-oest i va a cercar el Serrat de Santa Eullia, formant el termenal amb Benavent de la Conca i davallant fins a la Cascall, de 957 m. alt., just al nord-oest del poble de Biscarri. En aquest lloc baixa encara fins trobar la junci del Barranc de les Valls i del Torrent del Barril, lloc on torna a girar cap al sud-0est primer, i desprs cap al sud, i el termenal segueix una lnia recta sense referncies orogrfiques fins que arriba a un tur de 861 m. alt. que hi ha a l'Obac de la Pedra, a prop i a llevant del poble de Covet. Aqu torna a trencar cap al sud-oest formant una corba, passa prop del poble de Gramenet i va a buscar el riu de Conques, o Gavet, que s on hem comenat la descripci.

La vila d'Isona, que ocupa una posici central en el nou municipi d'Isona i Conca Dell, era a l'extrem nord-oest de l'antic terme d'Isona. Es troba a 669 m. alt.

Dins d'aquests lmits descrits, el terme d'Isona s'estn majoritriament per una plana ondulada, que noms en el sector nord-est ateny alades de certa consideraci. Podrem dividir aquest antic terme en tres grans parts.

D'una banda, la plana on s'assenta la vila d'Isona. s una plana inclinada de nord-est a sud-oest, que t el punt ms elevat al Tur de la Colomera, de 1.063 m. alt., en el vessant sud-occidental del qual es troba el santuari de la Mare de Du de la Posa -on hi ha actualment el Parc Cretaci, amb les petjades de dinosaures- i el ms deprimit a l'extrem diagonalment oposat al riu de Conques, a uns 530 m. alt. Aquesta relativa plana est solcada per tres cursos d'aigua (quan plou) que s'aboquen en el riu de Conques. De ponent a llevant sn: el barranc del Mas de Mitj, que era quasi termenal amb Conques, el de la Colomera, que baixa des dels vessants del tur homnim i que en el seu primer tros rep la Llau de la Colomera, la qual, pel seu costat rep la Llau de la Guineu, i el de Francol.

Aquest sector est presidit, quasi en el seu centre, pel Pui de Juli, de 685 m. alt.

Una segona unitat territorial est constituda pels plans on es troben els pobles dels Masos de Sant Mart, actualment del tot despoblat, i de Covet. El primer est situat entre el barranc de Francol, ja esmentat, i el riu de la Pedra; el segon, entre aquest darrer riu i el barranc de Gula, que ja queda a prop del lloc per on passava l'antic lmit de terme. Els Masos de Sant Mart sn a 653 m. alt., i Covet, a 751. Per dessota seu, el riu de Conques discorre entre ele 595 i els 560 m. alt.

La tercera unitat, i la ms complexa, abraa la part muntanyosa del terme. Comprn els pobles de Llord i Siall, a ms de l'antic poble del Mullol. s una srie de valls paralleles que van formant un gran circ emmarcat per les muntanyes descrites anteriorment. Es tracta de tot el sector de terme que queda al nord-est de Llord i del Tur de la Colomera. Solquen aquest sector, obrint diverses valls, el riu del Llinar (part superior del ja esmentat barranc de la Colomera), que es forma sota del Tur de Moreu, i que va rebent tot de barrancs: en el mateix sentit del curs d'aigua -quan en porta- trobem el barranc de Fontlled, el Llau de la Janola, el Llau de Font de Serra, tots aquests per l'esquerra, i el Clot de la Teulera, per la dreta. Aquesta vall inclou Mullol i a la carena que la separa de la que explicarem tot seguit, el poble de Siall.

Parallel a la vall del riu del Llinar es troba la del barranc de Rater, que s'aboca en el de Francol entre Llord i els Masos de Sant Mart. Aquest barranc es forma amb l'ajut d'altres barrancs subsidiaris: barranc de l'Espluga i Llau de Torrull, principalment.

Una mica ms al sud-est discorre el ja esmentat barranc de Francol, que rep des del nord el barranc de les Valls, el qual, alhora, es forma grcies al barranc de la Bassa i al Llau dels Pins Llomans i des de ponent el torrent del Barril i el barranc de Ferruat.

 Entitats de poblaci .
L'antic terme d'Isona comprenia la vila d'Isona, i els pobles o caseries de Covet, Llord, els Masos de Sant Mart, Siall, el santuari de la Mare de Du de la Posa i l'antiga caseria i esglsia del Mullol. Tamb havia existit l'Hostal de les Mores, avui dia abandonat. Cadascun d'ells t el seu article corresponent. 

Dins de la vila d'Isona el 1995 s'inaugur el Museu de la Conca Dell - Parc Cretaci. Concebut com un museu modern, que alhora fos un factor de dinamitzaci turstica i cultural de la vila i comerca, es basa en els tres elements fonamentals del terme d'Isona: les restes de dinosaures del Cretaci Superior, el municipi rom dAeso i els recursos naturals i culturals del seu entorn.

 Histria .
 Histria antiga .
D'abans de l'existncia de l'sser hum, el terme d'Isona conserva restes prou interessants: es tracta d'ous i petjades de dinosaures del Cretaci Superior, sobretot a l'entorn de la Mare de Du de la Posa. El Museu d'Isona i Conca Dell hi est en bona part dedicat.

Si ens referim al Paleoltic, Mesoltic i Neoltic, es van trobar algunes restes a Isona que fan pensar en una poblaci dedicada a la cacera, i, en canvi, poc atreta per l'agricultura i ramaderia. Es devia tractar, segurament, d'una poblaci encara no del tot establerta en un lloc fix.

En el moment de l'arribada dels romans a les nostres terres, els lacetans d'Isona degueren fer costat als ilergetes del pla de Lleida i Balaguer, resistint-se fortament a l'ocupaci. Venuda la resistncia, per, els romans s'establiren a l'actual Isona en poca republicana, i convertiren lEso iberobasca en la romana Aeso que apareix en les inscripcions llatines conservades. No se sap si van foragitar els lacetans ocupant el seu poblat, o si s'establiren al costat, aprofitant, aix s, part de les muralles ibriques. El cas s que Aeso va passar a ser un enclau important en el sistema defensiu, i organitzatiu en general, de la dominaci romana del Pallars. Fou la seu d'un municipium, que tenia al voltant tot de punts de vigilncia: Abella, Benavent, l'Hostal Roig de Sant Salvador de Tol, Puig de l'Anell...

La importncia de l'Aeso romana s evident si es t en compte l'abundor de vestigis d'aquesta poca. N's una bona mostra el notable conjunt epigrfic rom, compost per 6 lpides existents en el Museu Arqueolgic de Barcelona, 5 al Museu Arqueolgic de l'Institut d'Estudis Ilerdenses, a Lleida, 8 a les parets de l'esglsia parroquial de l'Assumpci d'Isona, una a la base de l'altar de la Mare de Du de la Posa, una altra a Perolet, tres ms a Covet, una altra al castell de Llord, tres ms a Sant Rom d'Abella...

Per a la histria ms especfica de la vila d'Isona, consulteu l'article corresponent. Noms esmentarem aqu els fets de la darrera guerra civil, que afectaren tot el terme, b que de forma especial la vila d'Isona.

El 1936 esclatava la Guerra Civil. L'aplicaci de les lleis republicanes supos la confiscaci de bns, i a Isona foren apropiades per l'ajuntament revolucionari dues cases, una era, una masia i tres finques. Una de les cases pass a ser utilitzada com a escola. El 6 d'abril del 1938 les tropes insurrectes contra el govern legal de la Repblica, concretament la 63a. Divisi, el Cuerpo de Ejrcito de Navarra, de carcter essencialment carl, entraren pel Pont de Montanyana cap a Tremp, desprs Suterranya, Figuerola d'Orcau, Aranss i Sant Serni, i, finalment, Orcau, Basturs, Sant Salvador de Tol, Sant Rom d'Abella, la Campaneta, Sant Corneli i el Mont de Conques. Aqu frenaren l'aven, s'atrinxeraren i hi romangueren durant deu mesos.

Abella de la Conca, Isona, Siall, Llord, Biscarri, Benavent de la Conca i Covet romangueren en mans dels republicans. El centre de comandament era a Abella de la Conca, i Isona esdevingu una gran caserna militar, d'on la poblaci civil, majoritriament, va fugir. Entre el 10 d'abril i el dia de Nadal, del 1938, la zona dels entorns d'Isona foren escenari dels combats entre feixistes i republicans, i la vila d'Isona va quedar gaireb del tot arrasada.

Els morts isonencs foren abundosos, per un costat i l'altre, afusellats o morts en combat. La vila d'Isona estava prcticament destruda, el 1939: aproximadament el 75% dels seus edificis estava del tot derruts o molt afectats, de manera que calia enderrocar-los. El 1940 comenaren les tasques de reconstrucci de la vila, que s'allargassaren molts anys. I, encara, els immediats anys desprs d'acabada la confrontaci, els maquis es feien notar a la comarca, aportant nous motius de desestabilitzaci en una poblaci ja de per si molt afectada per la situaci derivada de la Guerra Civil.

 Llocs d'inters .
Com a resum, heus ac un llistat dels llocs d'inters de l'antic terme d'Isona:

 Histric .
 Vila d'Isona (vila, restes romanes i Museu de la Conca Dell);
 Santa Maria d'Isona;
 Mare de Du de la Posa (ermita i Parc cretaci);
 Poblet de Covet;
 Santa Maria de Covet;
 Llord;
 Santa Maria de Llord;
 Sant Andreu de Llord (en queda ben poca cosa);
 Castell de Llord;
 Sant Sadurn del Castell de Llord;
 Despoblat de Llatzeret;
 Caseria dels Masos de Sant Mart;
 Sant Mart dels Masos de Sant Mart;
 Poble de Siall;
 Sant Mart de Siall (en queda ben poca cosa);
 Santa Clara del Mullol;

 Paisatgstic .
 Vistes des del castell de Llord i des de Siall sobre la Conca Dell i sobre les muntanyes d'Abella de la Conca;
 Vistes des de la Mare de Du de la Posa sobre la Conca Dell;
 Vistes des de diversos indrets sobre la Serra de la Conca i el Roc de Benavent;
 Vistes des de diversos indrets sobre la Serra de la Campaneta, Sant Salvador de Tol i les estribacions septentrionals del Montsec de Rbies;

 Serveis turstics .
L'antic terme d'Isona est quasi del tot desproveda de serveis per al turisme: un sol restaurant (La Rosta), un bar-restaurant (Miami), i tres bars (Caf Modern, Edelweis i Pika-tapes). A l'estiu s'hi afegeix, a les hores d'obertura establertes, el bar de la Piscina Municipal. No hi ha en tot l'antic terme cap mena d'allotjament.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Isona, a Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BERTRAN I CUDERS, Jordi. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Isona", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 DUR I FORT, Robert. Isona: la reconstrucci d'un poble de la lnia de font al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002 (Estudis, 12). ISBN 84-95194-41-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9 ;

 PAGS, M. i PONS, J. Isona, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Pgina web de l'Ajuntament;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana en lnia;
 Museu de la Conca Dell - Parc Cretaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403431" title="Consell General del Baix Rin" nonfiltered="716" processed="712" dbindex="155723">

El Consell General del Baix Rin s l'assemblea deliberant executiva del departament francs del Baix Rin a la regi d'Alscia.

La seva seu es troba a Estrasburg, a l'hotel del departement, plaa del Quartier Blanc. Des de mar de2008, el president s Guy-Dominique Kennel.

Composici.
El mar de 2008 el Consell General del Baix Rin es constitu amb 44 membres, dels quals 3 sn dones, i s dirigit per Guy-Dominique Kennel (UMP).



Presidncia.
 President : Guy-Dominique Kennel (UMP);
 Vice-Presidents, Presidents de grups : Andr Klein-Mosser, Alfred Becker, Bernard Ingwiller, Ren Haag i Jean-Daniel Zeter.
 Vice-Presidents : Pierre Bertrand, Jean-Paul Wirth, Jean-Michel Fetsch, Bernard Fischer, Jean-Laurent Vonau, Louis Becker, Rmy Bertrand i Sbastien Zaegel.

Majoria UMP i aliats.
 Marcel Bauer;
 Alfred Becker;
 Louis Becker;
 Pierre Bertrand;
 Rmy Bertrand;
 Frdric Bierry;
 Joseph Cremmel;
 Gaston Dann;
 Jean-Michel Fetsch;
 Bernard Fischer;
 Laurent Furst;
 Francis Grignon;
 Ren Haag;
 Jean-Claude Haller;
 Bernard Ingwiller;
 Guy-Dominique Kennel (President de Grup);
 Andr Klein-Mosser;
 Yves Le Tallec;
 Andr Lobstein;
 Jean Mathia;
 Jean-Philippe Maurer;
 Philippe Meyer;
 Joseph Ostermann;
 Grard Simler;
 Richard Stoltz;
 Jean-Laurent Vonau;
 Jean-Paul Wirth;
 tienne Wolf;
 Sbastien Zaegel;
 Jean-Danier Zeter;

Socialistes.
 Philippe Bies;
 Jean-Jacques Gsell (President de Grup);
 Henri Dreyfus;
 Robert Herrmann;
 Armand Jung;
 Serge Oehler;
 Olivier Bitz;

UDF Centristes.
 Roland Brendl;
 Pierre Marmillod (President de Grup);
 Pascale Jurdant-Pfeiffer;
 Thierry Carbiener;

Divers droite.
 Denis Lieb;
 Alice Morel;
 Andre Munchenbach (President de Grup);

Antics Presidents.

 1998-2008 : Philippe Richert;
 1979-1998 : Daniel Hoeffel;
 1967-1979 : Andr Bord;
 1960-1966 : Henri Meck;
 1951-1960 : Pierre Pflimlin;

Enllaos externs.
 Web oficial del Consell General du Baix Rin;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403433" title="Maligo" nonfiltered="717" processed="713" dbindex="155724">


El Maligo s una llengua que parlada a Angola per 2.233 persones. El seu codi ISO 639-3 s mwj.
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403435" title="!O!ung" nonfiltered="718" processed="714" dbindex="155725">

L'!O!ung s una llengua que es parla a Angola. La parlen 5.629 persones (2000) a la frontera sud amb Nambia, a prop de Luchazi. El seu codi ISO 639-3 s oun.
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403436" title="Henri Meck" nonfiltered="719" processed="715" dbindex="155726">
Henri Meck(Saverne, 31 de juliol de 1897   Estrasburg, 25 de desembre de 1966) fou un sindicalista i poltic alsaci. De famlia modesta, treball en la implantaci de la Confederaci Francesa dels Treballadors Cristians (CFTC) a les mines d'hulla de Lorena. El 1922 fou nomenat secretari general de la Federaci dels Sindicats Cristians d'Alscia i Lorena i de la secci minaire del CFTC. Entre 1932 i 1940 fou president de la Federaci Internacional dels Sindicats Cristians de Minaires.

Parallelament, milit a la Uni Popular Republicana, i en fou candidat per Molsheim a les eleccions legislatives franceses de 1928 dins les llistes del Partit Demcrata Popular. Fou reescollit el 1932, i el 1933 fou nomenat al calde de Molsheim i conseller general del cant de Benfeld el 1934. Reescollit diputat el 1936, es va unir als Independents d'Acci Popular, agrupaci de diputats cristians i autonomistes. 

Decidit opositor al nazisme, va votar en contra de la concessi de plens poders al mariscal Philippe Ptain el 10 de juliol de 1940. El 1942 fou expulsat d'Alscia per les autoritats alemanyes, es va establir al sud-oest de Frana i collabor amb la Resistncia Francesa. En acabar la Segona Guerra Mundial va tornar a Alscia i continu com a cap regional de la CFTC. El 1945 particip en la refundaci de la UPR i altres grups en el Moviment Republic Popular, del que en form part del seu domit director. Continu com alcalde de Molsheim i el 1960 fou nomenat Conseller general del Baix Rin fins a la seva mort.
  
Fonts .
Jean Jolly (dir.), Dictionnaire des parlementaires franais, notices biographiques sur les ministres, snateurs et dputs franais de 1889  1940, Paris, PUF, 1960.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403438" title="Andr Bord" nonfiltered="720" processed="716" dbindex="155727">
Andr Bord (Estrasburg, 30 de novembre de 1922) s un poltic alsaci. Fou president del Racing Club de Strasbourg de 1979 a 1985.

Fou escollit diputat de la Uni per la Nova Repblica el 1958, i ocup un esc a l'Assemblea Nacional Francesa fins el 1981. Fou regidor d'Estrasburg de 1959 a 1989 i conseller del Baix Rin de 1967 a 1979. Tamb fou secretari d'estat en el govern de Georges Pompidou de 1966 a 1969, i secretari d'estat per a antics combatents en els governs de Jacques Chirac i Raymond Barre de 1974 a 1977. Tamb fou diputat al Parlament Europeu de 1982 a 1984.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403440" title="Kwangali" nonfiltered="721" processed="717" dbindex="155728">


El kwangali s una llengua bantu que es parla a Nambia i Angola. La parlen 83.976 persones en total. El seu codi ISO 639-3 s kwn. 
 A Nambia .
A Nambia hi ha 73.074 kwangali-parlants (2000), entre els quals hi ha 2000 sambyu. Es parla a la regi d'Okavango. 
A Nambia es parlen el dialecte sambyu, que s fora intelligible amb el diriku (llengua).
s una llengua nacional de Nambia. S'utilitza a l'educaci i a l'administraci. T programes de rdio, diccionari, gramtica i una bblia publicada al 1987.
 Angola .
A Angola 10.902 persones parlen kwangali (2000). Es parla a la zona central-sud de l'Estat. A Angola tamb es parla el dialecte sambyu.
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403443" title="La Fornarina" nonfiltered="722" processed="718" dbindex="155729">

La Fornarina s un quadre pintat per Rafael entre 1518-1519 i actualment exposat a la Galleria Nazionale d'Arte Antica de Roma.

s probable que la pintura estigus a l'estudi del pintor en el moment de la seva mort el 1520, i que fos modificada i desprs venuda pel seu ajudant Giulio Romano. En el segle XVI aquest retrat va estar a la casa de la comtessa de Santafiora, una noble romana, i en conseqncia va passar a ser propietat del duc Boncompagni i desprs a la Galeria Nacional, que encara la possex.

Tradicionalment s'ha considerat que es retrata aqu a l'amant semillegendria de Rafael, que tamb es troba en el quadre conegut com La Donna velata, conservat a Florncia al Palau Pitti. La dona va ser identificada durant el segle XIX amb la fornarina (fornera) Margherita Luti, filla del forner Francesco Luti da Siena. No obstant aix, s probable que el veritable sentit de l'obra encara estigui per aclarir. 

La dona s representada amb un barret d'estil oriental i els pits nus. Fa el gest de cobrir el seu pit esquerre, o tornar-lo amb la seva m, i est illuminada per una forta llum artificial que ve de l'exterior. El seu bra esquerre t una estreta banda que duu la signatura de l'artista, RAPHAEL URBINAS. Els historiadors de l'art i erudits debaten si la m dreta sobre el pit esquerre revela un tumor de cncer de mama detallat i disfressat en una clssica posi d'amor. La mirada, particularment fixa, de la jove, contribux igualment a la artificialitat de tota la composici. Anlisi amb rajos X han mostrat que al fons originalment hi havia un paisatge d'estil leonardesc amb arbust de murta, que estava consagrat a Venus en la mitologia clssica, deessa de l'amor i la passi.  

 Enllaos externs .
Fitxa del quadre a Galleria Borghese;
La restauraci del quadre a Beni Culturali;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403445" title="Corre" nonfiltered="723" processed="719" dbindex="155730">
Corre s una parrquia de poblament dispers que s'estn pels municipis de Montmajor i l'Espunyola (Bergued), per b que, administrativament est considerat com un poble (33 habitants el 2005) que forma part del municipi de Montmajor. .

L'esglsia parroquial, dedicada a Sant Mart,  s una esglsia romnica del segle XII  per b que ja se'n fa esment a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839) . Es troba a dreta de la riera de l'Hospital, a 800 m. d'altitud.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403447" title="Pierre Schil" nonfiltered="724" processed="720" dbindex="155731">
Pierre Schil (Dombasle, 1925) s un poltic alsaci.  Ha treballat com a mestre i ha estat alcalde de Thann de 1956 a 1989. Tamb ha estat senador pel Baix Rin per Uni Centrista-UDF de 1968 a 1995. President del Consell Regional d'Alscia de 1976 a 1980.

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403450" title="Cos Governant dels Testimonis de Jehov" nonfiltered="725" processed="721" dbindex="155732">

El Cos governant dels Testimonis de Jehov s un grup selecte de membres, format exclusivament per homes, que dicta les normes que regiran sobre les congregacions i els seus fidels de tot el mn.
Segons llurs creences d'aquest grup, Jesucrist governa la terra des de 1914 a travs d'aquest petit grup de persones escollides que t aspiracions celestials.   

Actualment est format per: 
Anthony Morris III (des de 25 d'Agost de 2005);
David H. Splane (des de 2 d'Octubre de 1999);
Geoffrey Jackson (des de 1 de Setembre de 2005);
Gerrit Lsch (des de 1 de Juliol de 1994);
Guy H. Pierce (des de 2 d'Octubre de 1999);
John E. Barr (des de Setembre de 1977);
M. Stephen Lett (des de 2 d'Octubre de 1999);
Samuel F. Herd (des de 2 d'Octubre de 1999);
Theodore Jaracz (des de 28 de Novembre de 1974);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403451" title="Daniel Hoeffel" nonfiltered="726" processed="722" dbindex="155733">
Daniel Hoeffel (Estrasburg,  1929) s un poltic alsaci.  Diplomat a l'Institut d'Estudis Poltics d'Estasburg, ha estat alcalde d'Handschuheim del 1965 al 2008, i president de l'Associaci d'Alcaldes de Frana el 2002-2004. 

Fou senador pel Baix Rin el 1977-1978 i 1981-2004, ministre de treball en el govern de Raymond Barre (1980-1981), ministre de territoris i collecitivitats en el govern d'douard Balladour el 1993-1995, vicepresident del senat el 2001-2004, president del Consell General del Baix Rin el 1979-1998
 
Enllaos externs.
  Fitxa del Senat;
  Fitxa al Who's Who;
  Associaci dels alcaldes de Frana;
  Associaci dels alcaldes del Baix Rin;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403452" title="La Mra (Navs)" nonfiltered="727" processed="723" dbindex="155734">
La Mra s una esglsia sufragnia de la parrquia de la Valldora (Navs)  dedicada a Sant Andreu. Es troba a la capalera de la rasa de la Mra, sota els cingles de les Lliberteres, a 950 m. d'altitud.

Antigament fou una esglsia parroquial que ja s citada en l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839) . 


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403453" title="La tempesta (Giorgione)" nonfiltered="728" processed="724" dbindex="155735">

La tempesta s un quadre pintat per Giorgione entre 1518-1519 i actualment exposat a la Gallerie dell'Accademia de Vencia.

Encarregat pel noble Gabriel Vendramin, La tempesta s una obra enigmtica. Es considera per unanimitat com autgrafa de Giorgione, per el seu significat s el qual ha donat lloc a majors discussions.

A l'inventari de la famlia Vendramin figurava com Mercuri i Isis. Tamb ha estat identificat com un tema inspirat en el El somni de Polifil de Francesco Colonna i fins i tot com La troballa de Moiss. Podria ser una escena de La infncia de Paris, o del mite de Paris i Enone, entroncat amb la novella pastoril. Altres teories afirmen que es tracta d'un retrat del propi pintor i la seva famlia. 

Referncies.

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403457" title="Philippe Richert" nonfiltered="729" processed="725" dbindex="155736">
Philippe Richert (Ingwiller,  1953) s un poltic alsaci. Fou professor de cincies naturals al collegi de La Wantzenau. Posteriorment ha estat senador pel Baix Rin de 1992 a 2005 pel Centre dels Demcrates Socials questor del Senat de Frana i vicepresident del Consell Nacional de l'Aire (CNA). De 1998 a 2008 fou president del Consell General del Baix Rin per la Uni pel Moviment Popular i candidat a l'alcaldia d'Estrasburg el 1995 per no fou escollit. Tamb ha estat membre del Consell Regional d'Alscia de 1985 a 1992, regidor d'Estrasburg el 1995-1998 i vicepresident del Senat el 2004-2008.
 
 Enllaos externs .
Fitxa del Senat;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403458" title="Accident aeri dels Andes" nonfiltered="730" processed="726" dbindex="155737">

L'accident.
L'anomenat accident aeri dels Andes, tamb conegut per l'accident del vol 571 de la Fora Aria Uruguiana, tingu lloc el divendres 13 d'octubre de 1972, quan un avi que transportava un equip de rugbi uruguai a Santiago de Xile per disputar un partit va tenir un accident aeri a la serralada dels Andes, prop de la frontera entre Xile i Argentina.

 

En l'accident noms van sobreviure 16 de les 45 persones que hi havien a bord (40 passatgers i 5 tripulants), el qual van sobreviure 72 dies al mig de les muntanyes. L'instint de supervivncia els va portar a menjar carn humana dels morts en l'accident. Es van refugiar de les baixes temperatures i de la meteorologia andines en el fusellatge del avi, que no havia quedat gaire malms en l'accident.

Unes setmanes desprs del accident es va produir una allau que va provocar la mort d'alguns membres ms i uns dies desprs  van trobar a un o dos kilometres la cua  del avi.   
El rescat.

Finalment dos dels supervivents, Roberto Canessa i Fernando Parrado, desprs de dos mesos van decidir arriscar-se i anar a demanar ajuda. 
Deu dies desprs, els dos expedicionaris van arribar sense saber-ho a prop de la poblaci de Los Maitenes i  des de l'altre banda del riu Sergio Cataln els va trobar. Cataln els hi va passar un paper i un bolgraf per que expliquessin el que volien, Parrado va escriure un missatge i el va tornar al home, Cataln al llegir-ho va anar a demanar ajuda i unes hores desprs van ser rescatats. Uns helicpters van anar a rescatar la resta de supervivents amb Parrado a bord com a guia.

El missatge que va escriure Parrado de SOS era el seguent:

Vengo de un avin que cay en las montaas. Soy uruguayo. Hace 10 das que estamos caminando. Tengo un amigo herido arriba. En el avin quedan 14 personas heridas. Tenemos que salir rpido de aqu y no sabemos cmo. No tenemos comida. Estamos dbiles. Cundo nos van a buscar arriba? Por favor, no podemos ni caminar. Dnde estamos?

A la part del darrere deia: Cundo viene?





Posteriorment.

El 18 de gener de 1973 (27 dies desprs  del rescat) membres del cos  de rescat es traslladen amb helicpters a  les restes del fairchild i a 800 metres excaven una  fossa per depositar-hi els membres morts en el accident i all mateix posen una creu commemorativa per recordar la tragdia. Desprs  ruixen el fusellatge del avi i prenen foc, finalment marxen d'all.
   
Curiositats.
 Si Canessa i Parrado haguessin anat en direcci contraria, al cap de pocs dies haguessin trobat una carretera, del qual ms endevant hi havia un hotel ple de menjar per no obert a la gent en aquell moment.

Pellcules.

 Survive! (1976);
 Viuen: El miracle dels Andes (1993);
 Alive: 20  anys desprs (1993);
 Trapped: Alive in the Andes (2007) ;
 Stranded: I've Come from a Plane That Crashed on the Mountains (2007);

Llibres.
 Viuen! de Piers Paul Read (1974);
 Miracle  en els Andes, 72 dies en les muntanyes i el meu llarg viatge de volta a casa de Fernando Parrado i amb Vince Rause (2006);

Vegeu tamb.
 Viuen;
 Accident aeri;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403460" title="La Rpita" nonfiltered="731" processed="727" dbindex="155738">


La Rpita es un poble situat al nord del terme municipal de Vallfogona de Balaguer, Noguera.

El poble compta amb una escola de primria, una esglsia, consagrada a la Sagrada Famlia, i una ermita dedicada a la patrona del poble, Santa Margarida, situada al mateix tur on s situat el castell d'orgen rab. Els orgens del poble sn rabs; possiblement, el seu nom prov de rabbita, originriament un tipus de fortalesa militar, amb una marcada funci de guaita.

 Histria .

El lloc possiblement ja estava habitat durant l'edat de bronze, queda pals en les abundants cermiques trobades en les rodalies del tur que ocupa el castell.
Tamb s'hi han localitzat diversos vocins de cermica ibrica o " kalathos ", en alguns murs del castell i a l'ermita  situada prop d'aquest, ( uns 200 mts ). Es conserva la torre ibrica de guaita que aquests van edificar. s una torre de 10,60m x 5,50. L'poca romana tamb ha deixat petjada a la Rpita. En les inmediacions del castell, es conserven les restes d'un arc rom, a ms de quantioses cermiques romanes, sigillata hispnica, verns pompei, campaniana...

Per la cultura que ms petjada ha deixat ha estat la musulmana. L'any 711 els rabs creuaven l'estret de Gibraltar, i amb poc temps arribaven als territoris que avui conformen les nostres contrades. A la rpita, els rabs van establir-se, al tur del castell, on sembla ser que van aprofitar la torre ibrica i la van convertir en un lloc de reps dedicat a l'oraci, una mena de monestir musulm. Les notcies escrites d'aquesta fortificaci, per, es remunten al moment de la seva conquesta per part del comte d'Urgell, Ermengol IV i la seva esposa Adelaida, l'any 1090. L'any seguent, els comtes otorgaren al monestir de santa Mara de Ripoll, "Rapitam que est ante Balager", per tal de construir-hi un monestir, cosa que sembla ser no es feu efectiva.

Anys ms tard, Jaume d'Urgell, el Dissortat, escoll el castell de la Rpita per establir-hi el seu quarter general per presentar batalla al pretendent castell a la corona catalanoaragonesa, Ferran d'Antequera. El cens ms antic del que es t concincia, data de l'any 1378. Aquest atribueix 5 focs a la Rpita.


 Llocs d'inters .



 Castell d'orgen rab;
 Restes romanes;
 Esglsia Sagrada Famlia;
 Ermita Santa Margarita ( S. XVI );



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403462" title="Kwanyama" nonfiltered="732" processed="728" dbindex="155739">


El kwanyama s una llengua bantu que es parla a Angola i a Nambia. El seu codi ISO 639-3 s kua.
 Dialectologia .
El kwanyama s intelligible amb l'ndonga i el kwambi.
 A Angola .
A Angola hi ha 421.000 kwanyama-parlants (1993); es parla a la zona centre-sud de l'Estat. Al 1974 es va editar una bblia en llengua kwanyama.
 A Nambia .
A Nambia hi ha 713.919 parlants de les llenges kwanyama, ndonga i kwambi (1991). Es parla al nord d'Okavangoland. s una llengua nacional de l'Estat. Tamb hi ha molta gent que el parla com a segona llengua. A Nambia es diu otjiwambo i owambo, considerant que el kwanyama i l'ndonga estan junts.
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403464" title="Guy-Dominique Kennel" nonfiltered="733" processed="729" dbindex="155740">
Guy-Dominique Kennel (Estrasburg,  1952) s un poltic alsaci. El 1983 fou escollit regidor de Preuschdorf, i det el crrec d'alcalde des del 1989. Membre de la Uni pel Moviment Popular, ha estat membre del Consell General del Baix Rin des del 1992, i n'ocupa la presidncia des del 2008.
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403468" title="Laadi" nonfiltered="734" processed="730" dbindex="155741">


El laari s una llengua congo que es parla a la Repblica del Congo i a Angola. El seu codi ISO 639-3 s ldi.

 A la Repblica del Congo .
A la Repblica el Congo hi ha 90.552 laadi-parlants. Es parla al sud de la regi de Pool, a l'oest i al nord-oest de Brazzaville. En aquest estat s'hi parla el dialecte Ghaangala.

 A Angola .
A Angola es parla el laadi a l'extrem nord-oest. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403471" title="Catherine Trautmann" nonfiltered="735" processed="731" dbindex="155742">

Catherine Trautmann nascuda Argence (Estrasburg,  1951) s una poltica alsaciana. Estudi a Facultat de Teologia Protestant d'Estrasburg i s especialista en literatura copta. Militant del PS, des del 1987 n's membre del Consell Nacional, diputada pel Baix Rin el 1986-1988 i secretria d'estat de treball en el govern de Michel Rocard. El 1989 fou escollida alcaldessa d'Estrasburg (era regidora des del 1983), presidenta de la Comunitat Urbana d'Estrasburg i diputada al Parlament Europeu, crrecs que ocup fins el 1997.

Posteriorment ha estat ministre de cultura del govern de Lionel Jospin el 1997-2000 i portantveu del govern el 1997-1998. Fou novament escollida presidenta de la Comunitat Urbana d'Estrasburg el 2000-2001, i vicepresidenta el 2008. El 2004 fou escollida novament diputada del Parlament Europeu, i n's vicepresidenta de la Comissi d'Indstria.

 Enllaos externs .
catherinetrautmann.com;
Fitxa del Parlament Europeu;
Fitxa del Parlament europeu;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403473" title="The Spirit" nonfiltered="736" processed="732" dbindex="155743">
The Spirit s un personatge fictici de cmic creat per Will Eisner el 1940. El cmic del mateix nom es publicava al suplement dominical d'alguns peridics dels Estats Units. Cada histria, de set pgines, incloa estils, tcniques i convencions narratives que altres autors de cmics anirien emprant al llarg del temps. Per aquesta ra aquest cmic est considerat un dels ms influents en la histria del medi.

El cmic narra les aventures d'un justicier emmascarat, Denny Colt, que lluita contra el crim sota l'lies 'The Spirit' amb el suport del cap de policia local. Encara que el nom autntic del personatge s Denny Colt, aquest a penes s'empra, i apareix sempre com Spirit.

Les narracions, normalment conclusives cada setmana, varien mpliament de temtica des del gnere negre i policac fins al de terror i misteri, passant per la comdia, narracions romntiques o d'aventures. Trames que barregen alguns d'aquests gneres sn prou habituals, de manera que presenten girs inusuals per a algun dels gneres que la integren.

Cada episodi era la part principal d'un comic book en paper i grandria tabloide, de 16 pgines, que es venia com a part d'uns 20 peridics dominicals amb una tirada de cinc milions de cpies. "The Spirit Section", com s'anomenava colloquialment, es va estrenar el 2 de juny de 1940 i va continuar fins al 5 d'octubre de 1952. Generalment incloa altres dues tires de 4 pgines (inicialment Mr. Mystic i Lady Luck), i ms material de rebliment. Eisner va treballar com a editor, per tamb va escriure i va dibuixar la majoria de les entrades. Normalment, desprs dels primers mesos, les creava amb "negres" no acreditats   com a collaboradors, com l'escriptor Jules Feiffer i artistes Jack Cole i Wally Wood, encara que amb la singular visi d'Eisner del personatge com a factor d'uni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403474" title="Will Eisner" nonfiltered="737" processed="733" dbindex="155744">
Will Eisner (Brooklyn, Nova York, 6 de mar de 1917-Lauderdale Lakes, Florida, 3 de gener de 2005) va ser un influent dibuixant de cmics estatunidenc, creador del fams personatge The Spirit i primer autor de cmic a utilitzar el format novella grfica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403475" title="Comunitat Urbana d'Estrasburg" nonfiltered="738" processed="734" dbindex="155745">

La Comunitat Urbana d'Estrasburg s una estructura intercomunal francesa situada al Departament del Baix Rin, a la regi d'Alscia. El seu president s Jacques Bigot, alcalde d'Illkirch-Graffenstaden.


Histria.
Des de 1967, Estrasburg s el centre d'una comunitat urbana.

Des de 1972, els serveis de l'administraci de la ciutat d'Estrasburg i de la CUS sn reagrupats en una administraci nica els efectius de la qual arriben el 2002 als 7 090 agents.

Poblaci.

La CUS compta 452 609 habitants al cens de 1999. A les estimations de 2004, Estrasburg comptava ella sola amb 272 800 habitants, al voltant del 60% de la poblaci total.

Composici.
La comunitat urbana d'Estrasburg regrupa 28 municipis : 


Eurodistricte.
Les primeres bases d'un districte europeu (eurodistricte), que amb el temps podria aplegar una administraci comuna que afectaria a 860.000 residents de la comunitat urbana d'Estrasburg i de l'Ortenau, foren fetes l'octubre de 2005 sota la forma d'acord per a coordinar i dur a la prctica projectes comuns (transport, urbanisme, educaci, sanitat, formalitats administratives ).

 Notes  .


 Enllaos externs .
Presentaci de la CUS al web d'Estrasburg;
SIG de la CUS : mapes, ortofotoplans, dades...








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403476" title="Temporada 1932-33 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="739" processed="735" dbindex="155746">
La temporada 1932-33 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-quatrena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1932-33 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El CE Espanyol es proclam campi de Catalunya en superar el FC Barcelona per gol average particular. El Jpiter fou castigat amb un punt menys per sanci. Sants, Martinenc i Badalona hagueren de disputar la promoci amb els millors de segona.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: CE Espanyol;
 Classificats per Campionat d'Espanya: CE Espanyol, FC Barcelona i FC Palafrugell;
 Descensos: UE Sants i FC Martinenc;
 Ascensos: FC Girona i Granollers SC;

 Segona Categoria .
Com la temporada anterior, la Segona Categoria Preferent estigu formada per 16 equips dividits en dos grups. Respecte la temporada anterior no disputaren el campionat CS Vilanova i Catalunya FC, que desaparegu en desfer-se l'antiga fusi d'Europa i Grcia. Aquests dos clubs foren substituts per Mollet i Sant Cugat, guanyadors d'un torneig classificatori.



Els quatre primers classificats de cada grup disputaren una fase final per decidir el campi de la categoria. Els cinc primers es classificaren per la lligueta de promoci a Primera Categoria.



El Granollers SC es proclam campi de Segona Preferent en derrotar l'Iluro SC en el partit de desempat. Per la seva banda, el Reus Deportiu es classific cinqu, en vncer el FC Santboi en un altre partit de desempat.




Els tres darrers classificats de Primera (Sants, Martinenc i Badalona) i els cinc primers de Segona (Granollers, Iluro, Manresa, Girona i Reus Deportiu) disputaren la promoci per tres places a la mxima categoria.



Girona FC i Granollers SC aconseguiren l'ascens a Primera Categoria ocupant les places dels descendits UE Sants i FC Martinenc. El FC Badalona aconsegu mantenir-se un any ms a Primera.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del futbol catal estigu formada, per un costat, pel retorn del campionat de Segona Categoria Ordinria, i, per l'altre, pels diversos campionats amateurs.

La segona categoria ordinria va estar composada de dos grups de sis equips:
 Grup A: Casal dels Esports Guixolenc, CD Olesa, US Figueres, Farners, US d'Arenys i Gav.
 Grup B: Ateneu Igualad, Trrega SC, Bergadana, Linyola FC, CE Sallent i CE Sria.

Figueres i Trrega es proclamaren campions de grup i s'enfrontaren pel campionat. La US Figueres es proclam campiona de la Segona Categoria Ordinria.



|}

El campionat amateur es disput, com els anys anteriors, dividit en nombrosos grups regionals. La UE Poble Nou es proclam campiona de Barcelona, superant el CD Garcia a la final. Semifinalistes foren el Calella SC i el FC Vicent de Sant Vicen dels Horts. El FC Amposta es proclam campi de Tarragona, superant clubs com el Dertusa FC de Tortosa o el FC Tarragona. El CE Malgrat es proclam campi de Girona en derrotar el Palams SC per 1 a 0. El CD Catal de Cervera des proclam campi de Lleida.

Els quatre campions provincials (Poble Nou, Amposta, Catal de Cervera i Malgrat) disputaren el Campionat de Catalunya amateur. La Uni Esportiva Poble Nou es proclam campiona de Catalunya amateur en derrotar el FC Amposta per 3 a 1 a la final disputada a Vilafranca del Peneds.

Al final de la temporada es disput el torneig de promoci a Segona Categoria Preferent amb la participaci, com a mnim, dels segents clubs: Atltic FC de Sabadell i Sant Cugat Sport FC de la segona preferent; US Figueres i Trrega SC, finalistes de la segona ordinria; i UE Poble Nou, FC Amposta i CD Catal de Cervera, del campionat amateur. Finalment assoliren l'ascens a Segona Preferent la UE Poble Nou i el Trrega SC. Perderen la categoria l'Atltic de Sabadell i el FC Gell.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403480" title="Madonna Benois" nonfiltered="740" processed="736" dbindex="155747">
	
Madonna Benois s un quadre pintat per Leonardo da Vinci entre 1478 i 1482 i que s'exposa actualment al Museu de l'Ermitage.

Pot ser una de les dues Verges amb Nen que Leonardo da Vinci va comenar l'octubre de 1478, com ell mateix va assenyalar. L'altra seria La mare de Du i el clavell que es troba a Munic. Sembla que la Madonna Benois va ser la primera obra pintada per Leonardo amb independncia del seu mestre, Verrocchio. Hi ha dos esbossos preliminars de Leonardo per a aquesta obra al Museu Britnic. Va rebre el nom de Madonna Benois per la famlia que tenia aquesta obra. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403482" title="Mario Maragliano i Navone" nonfiltered="741" processed="737" dbindex="155748">
Mario Maragliano i Navone (Gnova, 1864   Barcelona, 1944), fou un mosacista. 

La seva formaci original fou la msica, que la va estudiar a la Scuola Musicale de Gnova. Per ho deix i va aprendre la tcnica del mosaic, fora desenvolupat a Itlia, especialment a Vencia. El 1884 s'installa a Barcelona des d on introdueix el modern mosaic artstic a l'estat espanyol. Ms tard obr taller a Madrid.

A Barcelona, decora les esglsies de les Saleses, la Concepci, i del Pi. A Madrid, interv a la decoraci de San Francisco el Grande. Amb l'arribada del modernisme, els seus treballs tenen una gran projecci i collabor amb els principals arquitectes de l'poca, especialment amb Llus Domnech i Montaner, amb qui realitz obres a Comillas, l'Hospital de Sant Pau a Barcelona i el Rosari Monumental de Montserrat (1903). Per Antoni Gaud fu el mosaic de la cripta de la Sagrada Famlia. Amb Josep Puig i Cadafalch collabor a la casa Amatller i amb Jeroni Martorell i Terrats a la Caixa d'Estalvis de Sabadell a Sabadell. Coincideix sovint amb Llus Bru, com al Palau de la Msica Catalana, a l'Hospital de Sant Pau o a l'esglsia de Sant Josep Oriol de Barcelona, a on far l'altar de Sant Josep, mentre que Bru va fer la resta de mosaics.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403486" title="Roland Ries" nonfiltered="742" processed="738" dbindex="155749">

Roland Ries (Niederlauterbach,  1945) s un poltic alsaci. Es llicenci a la Universitat d'Estrasburg i el 1968 hi fou agregat de lletres modernes. Tamb fou professor a Saint-Avolt (Mosella) i Slestat. Militant del PS des del 1977, el 1983 fou escollit regidor d'Estrasburg i tinent d'alcalde de Catherine Trautmann, a la que succe en el crrec el 1997. A les eleccions de 2001 va perdre l'alcaldia en mans de la dretana Fabienne Keller, per torn a recuperar el crrec desprs de les eleccions de 2008.

Tamb ha estat senador pel Baix Rin el 2004-2005 i membre del Consell Regional d'Alscia (1996-2004). el juliol de 2007 fou nomenat membre de la delegaci francesa en l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa i de l'Assemblea de la Uni Europea Occidental. De 1995 a 2002 fou membre del Congrs de Poders Locals i Regionals d'Europa
   
 Enllaos externs .
 http://www.roland-ries-2008.fr;
 http://www.roland-ries.net;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403489" title="Campionat Mundial de Scrabble en Catal" nonfiltered="743" processed="739" dbindex="155750">
El Campionat Mundial de Scrabble en Catal s un torneig de Scrabble biennal organitzat des de l'any 2005 els anys senars. Fins a l'actualitat, s'han realitzat dues edicions, l'any 2005 a Viladecavalls i l'any 2007 a  Granollers. El torneig l'organitza la Uni Faristolaire, conjuntament amb diversos clubs de Scrabble en catal.

Palmars.



Referncies.
Pgina de la Uni Faristolaire;
Bloc del I campionat d'scrabble en catal.
Article del canal informatiu 3/24;
 Article de lamalla.cat referent al I Campionat Mundial de Scrabble en catal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403490" title="Nigella damascena" nonfiltered="744" processed="740" dbindex="155751">

La flor d'aranya, estel, estrella de camp, llanterna o niella lluent  (Nigella damascena), anomenada en angls amor en la boira (love in the mist) i dimoni en els arbustos (devil in the bush) , s una planta anual de jard cultivada per les seves flors, que pertany a la famlia de les ranunculcies (Ranunculaceae). 
 Descripci .
Les seves flors poden ser de color blanc, rosat, blau i violat clar. Es cultiva per a la decoraci o guarniments florals, amb colors molt variats i impressionants.

s nadiua del sud d'Europa, per exemple sn molt conegudes a Andalusia, Espanya (per tamb es poden trobar, encara que de manera escassa en pasos al nord d'Europa), nord d'frica i sudoest d'sia. Comunament tamb creix en els jardins de Nord-amrica. Tamb creix silvestre en llocs negats.


 Sinnims .
 Nigella taurica ;
 Nigella damascena var. coarctata ;
 Nigella damascena subsp. minor ;
 Nigella bourgaei ;
 Melanthium damascenum ;
 Nigella multifida ;
 Nigella involucrata ;
 Nigella elegans ;
 Nigella caerulea ;
 Erobatos damascenum ;
Nigella arvensis var. minor ;
Nigella arvensis var. oligogyna ;
Nigella bourgaei Jord.;

 Vegeu tamb .
 Nigella sativa;



 Referncies .

 Enllaos externs .


 http://www.botanical-online.com/fotosnigelladamascena.htm#castella1;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403491" title="Fabienne Keller" nonfiltered="745" processed="741" dbindex="155752">
Fabienne Keller nascuda Griesmar (Slestat,  1959) s una poltica alsaciana. El 1979 estudi a la Politcnica d'Estrasburg i es gradu en econmiques a la Universitat de Berkeley. De 1985 a 1988 treball al Ministeri d'Agricultura i a la direcci general del Tresor del Ministeri d'Hisenda francs. El 1996 fou nomenada directora del Crdit Comercial de Frana, crrec que deix el 2001, quan fou escollida alcaldessa d'Estrasburg per les llistes de la Uni pel Moviment Popular, aix com presidenta delegada de la Comunitat Urbana d'Estrasburg. A les eleccions municipals de 2008 va perdre l'alcaldia en mans de Roland Ries.

El 1991 havia militat en la UDF, amb la que fou escollida membre del Consell General del Baix Rin el 1992 i del Consell Regional d'Alscia el 1998-2002. Form part de la llista de Franois Bayrou a les eleccions al Parlament Europeu de 1999. El 2004 fou escollida senadora del Baix Rin. 

 Enlla extern .
  Fitxa al web del Senat;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403494" title="Nacionalisme alsaci" nonfiltered="746" processed="742" dbindex="155753">
Nacionalisme alsaci s el corrent poltic que proposa l'autogovern d'Alscia (en alguns casos de l'antic territori d'Alscia-Lorena, proposant en alguns casos l'autonomia administrativa, la independncia o b formar part d'un estat que englobi altres territoris propers de la Rennia.

L'origen de la peculiaritat alsaciana resideix en la seva situaci de frontissa entre Alemanya i Frana. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermnic durant l'Edat Mitjana i no fou incorporada definitivament a Frana fins a l'poca de la Revoluci Francesa. Quan el procs de francesitzaci cultural comenava a marxar, degut a la derrota de Napole III a la Guerra Franco-Prussiana fou incorporada a l'Imperi Alemany (pau de Berln de 1871).

 Autonomisme alsaci sota l'Imperi Alemany .
La primera reacci dels poltics locals, Auguste Schneegans, Gambetta, Kable i Emile Keller, fou intentar la celebraci d'unes eleccions  franceses  per tal d enviar representants a l'Assemblea Nacional Francesa. Fins i tot, Keller envi una nota de protesta al president Adolphe Thiers, signada per 27 diputats,  per oposar-se a l'annexi, i s entestaren en mantenir la nacionalitat francesa. Per l Assemblea Nacional Francesa va votar per l annexi l'1 de mar del 1871 per 546 vots contra 107, votaci refrendada el 18 de maig per 433 vots contra 98.

Els principals poltics alsacians fundaren la Ligue d Alsace/Elsassbund, i com a forma d oposar-se a l annexi iniciaren la protestation, ja que consideraven que no se ls havia consultat si volien ser annexats o no.  Aix, com a principal arma contra els autoritats alemanyes, s abstenien a les eleccions. Alhora, Auguste Schneurer-Kestner (1833-1899) form part del parlament amb Gambetta en nom dels protestataris alsacians.  Tamb el 1875 formaren el Partit Autonomista Alsaci (die Autonomistische Partei), dirigit per Auguste Schneegans (1835-1898), Klein i Kable, que declararen illegal l annexi i exigeixen ser consultats en tots els afers. Des d'aleshores es presentaren a les eleccions a la Dieta Regional, i hi foren escollits com a diputats Guerber, Simonis, Winterer, Soehnlin, Raess i Philippi.  Eduard Teutsch hi propos un referndum per a Alscia, per Winterer, malgrat l annexi, fou partidari de participar en la poltica, ja que des del 1879 podien votar lleis i els pressupostos locals. el dirigent autonomista Hugo von Zorn va remetre a Berln un projecte d'autonomia.

Del 1885 al 1894 s'endur la poltica centralista alemanya. Alhora sortiren escollits quinze diputats protestacionistes (entre ells Guerber, l abat Simonis, Kable, mort el 1887, Grad, Winterer, Lalance, mort el 1890 i altres).  Tamb es desenvolup la cultura dialectal merc la Rechtscherber Verein (Associaci del Foment de l Ortografia), dirigida per Jean Spieser del 1885 al 1903 i que publicaria treballs sobre l'alsaci. Tamb aconseguiren que el 1887 s apliqus el bilingisme en educaci amb el sistema Bauch, pel qual es dona prioritat a la llengua materna del nen. Alhora, el 1888 es va introduir el codi de treball alemany.

El 1893 es produ una escisi del partit de Vonderscheer, que formaria el Groupe Lorrenais Independant (GLI), encapalat per Delzer, aix com el Liberale Landspartei (LLP), amb Goetz, el p. Landelin Winterer (1832-1911) i els antialemanys Jacques Preiss (1860-1916) i el p. Emile Weterlee. En comenar el segle XX els alemanys abandonaren la poltica de repressi i ocupaci, de manera que Alscia comena a ser considerada com a un land ms, i se n promou la integraci econmica.  La resignaci de l ocupaci els portaria a comportar-se amb lleialtat, que se n beneficiaria del paternalisme bismarcki. L esquerra anticlerical engegaria una lluita considerable contra les estructures concordatries i catliques d Alscia.  Alhora, s enfortirien les tendncies autonomistes. En aquest sentit, el 1902 David Blumenthal (1860-1930) de Thann fundaria el Elsass-Lothringen Demokratisches Partei, que reclama l ensenyament en francs i s partidari d integrar-se en Frana. Aquell mateix any les autoritats imperials acordaren la suspensi dels poders especials del statthalter, per Emile Weterlee es fa amb la direcci del Landespartei i en fa un partit antialemany. 
	 
Del 1903 al 1907 es produiren incidents populars a Wissembourg (manifestacions en honor dels francesos caiguts a Alscia), Schirmeck, Graffenstaden i Saverne.  El 1904 el Partit Catlic deman al Reichstag que Alscia gauds dels mateixos drets que els altres estats alemanys, per no n obtingu resposta.  Alhora, el 1909 els antialemanys Hansi i Weterlee foren jutjats per caracteritzar al director del liceu de Colmar, Gneisse, a la revista dialectal Dur'r Elsass. El 1911 Alscia-Lorena esdevingu un reichland ms de l'Imperi, amb constituci prpia. Es propos com a bandera prpia la Rot un Wiss. 	A les eleccions del 1911 els escons foren repartits aix: 25 catlics, 11 socialistes, 10 liberals, 10 del Bloc Lorens i 4 independents. Els profrancesos de la Uni Nacional (Blumenthal, Preiss, Largel) noms obtingueren el 2,1 % a Alscia i el 7,7 % a Lorena. Per aquest motiu, el 1912 Weterlee a bandon el Landespartei i fundaria un nou partit, Elsass-Lothringen Zentrum.  El metge Eugne Ricklin esdevindria cap del Landtag pel Zentrum i Weterlee diputat a Berln. 

 La Primera Guerra Mundial .

Entre el 1913 i el 1914 Haegy i Ricklin participarien a Berna i Basilea en les Conferncies de la Pau de la Uni Interparlamentria, on contactarien amb pacifistes francesos com Jean Jaurs. Per el juliol del 1914 esclataria la Primera Guerra Mundial. Els militars alemanys van fer arrestar tots els caps de l oposici alsaciana. Ricklin fou acussat de francofilia i deportat al Nord de la Frana conquerida. Jacques Preiss s internat i morir el 1916 en un camp de presoners.  Weterlee fug a Frana. El 7 d'agost del 1914 l oficial francs Bonneau ocupa Mulhouse i Thann, on el mariscal Josep Joffre va fer una proclama profrancesa als ciutadans i els promet autonomia i respecte a la particularitat alsaciana, per els alemanys van fer recular les tropes franceses de tot el pas llevat de la vila de Thann. El front s estabilitz davant els Vosgues durant tot el 1915, i els francesos aprofitaren l avinantesa per crear un cos especial militar alsaci. Pel setembre del 1914, endems, 3.200 habitants de St Amarin i Masevaux, 559 de Dannemarie i 4.200 d altres localitats foren deportats a camps de concentraci francesos, aix com uns 15.000 alsacians que es trobaven a Frana en comenar la guerra. 

El 14 d octubre del 1918 Rudolf Schwander, alcalde d'Estrasburg, fou nomenat darrer statthalter, i Karl Hauss, secretari d estat. Intentaren d antuvi incorporar el territori a Prssia, per top amb l oposici de Haegy i Ricklin, dels socialdemcrates Jacques Peirotes i el grup lorens, i per aix el 25 d octubre declararen la Vollberechtigter Bundesstaat (autonomia completa) i proclamaren l Elsass-Lothringen Stadt (Estat d Alscia-Lorena), com a membre de ple dret de la confederaci germnica. Per ja era massa tard, ja que l 11 de novembre els alemanys signaren l armistici i tant Schwander com Hauss dimitiren. En abdicar Guillem II d'Alemanya el 9 de novembre, es proclam la independncia, reconeguda en el text de l'armistici de Compignes. Alhora, el 10 de novembre del 1918 esclat la revoluci a tot Alemanya, a Estrasburg es crea un Consell Central de Treballadors i Soldats dirigit pel dirigent socialdemcrata estrasburgs Jacques Peirotes i per Rebholz, que bandej les autoritats locals i exig del governador Von Rohden l alliberament dels presos. Es formaren altres consells a Colmar, Mulhose, Slestat, Haguenau, Schiltigheim, Bischwiller, Molsheim, Saverne i Erstein.  Tot i que els revolucionaris eren dividits pel que fa a la qesti nacional, la classe mitjana i la burgesia regional preferia la reannexi a l Estat francs segur que a una Alemanya en revolta.  I aix, mentre al Landtag (ara Consell Nacional) es declarava detenidor de la sobirania popular (declaraci de sobirania d Alscia-Lorena del 12 de novembre) i nomenava una comissi administrativa executiva (Burger, Heinrich, Imbs, Meyer, Pfleger i Peyrotes) presidit per Ricklin, i discutia sobre l annexi o la independncia, convidaren a les tropes franceses a acabar amb els Consells d Obrers. 

D aquesta manera, les tropes franceses entraren a Mulhose (17 de novembre), Colmar, Obernai i Slestat (18 de novembre), Metz (19 de novembre) i Estrasburg (22 de novembre).  Les tropes franceses foren ben rebudes; aix el govern francs ho consider com a una  autodeterminaci  i declar la seva disposici de protegir la cultura i l especificitat regionals. Tot i aix,  Ricklin, escollit president del Nationalrat, propos enviar a les autoritats franceses un text on es comprometessin a respectar l autonomia, per el Zentrum no es va atrevir per tal de no irritar les noves autoritats. 

 L'autonomisme alsaci 1918-1940 .
Tot i que els francesos ocuparen tota Alscia entre el 16 i el 24 de novembre del 1918, fins la Pau de Versalles del 1919 no fou incorporada definitivament a Frana. El territori fou dividit en tres comissaries: Mosella, Alt Rin i Baix Rin, dependents de l Alt Comissariat de la Repblica, creat pel president francs Alexandre Millerand, que consider com a una mena d administraci provisional amb vistes a una posterior reincorporaci definitiva. El 16 d'abril del 1919 un grup d'exiliats a Munic va crear un Comit Executiu de la Repblica d Alscia-Lorena, per va obtenir poc ress.  A les eleccions legislatives francesos noms s hi podran presentar els partits d orientaci francesa, tot i que alguns diputats autonomistes aconseguiren infiltrar-se en les llistes dels partits francesos.  El febrer del 1919, endems, Eugne Ricklin fou destitut com a alcalde de Dammerkirch i condemnat a residncia forada a Kehl, tot i que li permitiren tornar al seu poble el novembre del 1919, desprs de la forta protesta de totes les autoritats municipals alsacianes.  Quan el 1920 se celebraren les primeres eleccions franceses al territori, es presentarien tres partits.

 El Partit Catlic, autonomista i particularista;
 El Partit Republic Demcrata, tamb particularista;
 El Partit Socialista, integrat a la SFIO (Secci Francesa de la Internacional Obrera), assimilacionista.

Els dos primers es repartiren tots els escons. Altres grups minoritaris foren el Parti Federaliste de Hummel i Sigwalt, defensors d un Estat Rennic des de Blgica fins a Basilea, aix com el Comit Executiu de Baden-Baden, qui enarbol la bandera de la Federaci Rennica, i l' Elsass Partei de Zorn von Bulach, creat el 1922. 

El maig del 1924 el primer ministre Herriot va abolir el comissariat i inici una poltica assimilacionista i lacista, que provoc les protestes de 21 dels 24 diputats alsacians a Pars i del bisbe d'Estrasburg.  El 19 de juny del 1924 Robert Schumann, cap del Lothringi Volkspartei, lleg una carta de protesta a l Assemblea Nacional francesa queixant-se de la seva poltica a Alscia-Lorena, i el 13 de novembre uns 21 delegats alsacians enviaren una nota de protesta contra la poltica de francesitzaci. Pel que fa als partits poltics alsacians, des del 1924-1925 es mostrarien tres tendncies:

 La majoritria, de dreta catlica i populista, representada pel Heimatbund (Uni Patritica), fundada el 1926 per activistes de grups culturals democristians i germanfils, al voltant del diari Die Zukunft (L avenir), fundat el 9 de maig del 1925 a Saverne per Eugne Ricklin, Ren Hauss i Paul Schall, amb un tiratge de 30.000 exemplars, als quals s unirien Die Haimat i Elsasser Kurier, fundats a Colmar el mateix any per l abat Xavier Haegy (1870-1932). Es nodria del socialcatolicisme popular de l UPR, de les classes mitjanes, del clergat catlic o protestant rural, dels funcionaris mitjans perjudicats, dels petits industrials i dels pagesos afectats per les noves mesures. Es definia com a socialcristi i defensava l autonomia legislativa i financera per a Alscia-Lorena que inclogus la cooficialitat del francs i de l alemany a l educaci, justcia i administraci.  El juny del 1926 Ricklin, Ross i Fasshauer fundaren el diari portanveu del partit, Volkstimme (Veu del Poble), des d on editaren el manifest del partit amb 100 signatures de notables destacats, on defineix Alscia com a una  minoria nacional i reclama una reconversi federal de Frana per encaixar-la, o b una autonomia completa o un plebiscit.  ;

 Ms minoritari, el Partit Comunista d Alscia-Lorena. Ja el PCF havia denunciat la  situaci colonial alsaciana el 1921, i en defens l especifitat, el dret a l autodeterminaci i la protecci de l idioma.  Des del 1924 el diputat alsaci Charles Hueber defensava la cooficialitat de l alemany, i el 1925 el Congrs Ouvrier et Paysan reunit a Estrasburg reivindic la fi de l ocupaci militar, autonomia administrativa, l abolici dels impostos especials i la fi de la substituci dels funcionaris alsacians.  El 1926 es pronunciaria per la unitat d acci autonomista i pact amb Heimatbund el 1928 i el 1929.

 El Parti Radical Alsacienne (PRA), fundat el 1919 com a secci local del partit francs i sobre la base de l antic Liberale Landspartei, de caire anticlerical i assimilacionista d antuvi, per que a mitjans dels anys 20, liderats per l antic diputat del Landtag Georges Wolf adoptaren progressivament un autonomisme moderat que r eivindicava una Asemblea Regional consultiva, la cooficialitat de l alemany i la preservaci de l ensenyament confessional amb tarann opcional.  El 1926 Wolf i Camille Dahlet se separeren del PRF per fundar el Fortschrittliche Partei (Partit Progressista), que definia Alscia com a una minoria nacional i aspirava a aconseguir una autonomia com la que aconseguiren amb Alemanya el 1911.  Aix provocaria la desaparici del Partit Radical a Alscia.   ;

 Ms minoritari, hi havia l exilat Dr. Robert Ernst, qui el mateix 1925 fundaria a Berln el diari Heimatstimmen (Veu de la Ptria), des d on reclama la germanitat de les terres alsacianes i la seva incorporaci dins la Gran Alemanya. Poc a poc, s anir incorporant al NSDAP alemany.

El Heitmatbund es considerava com a una organitzaci suprapartidria d agitaci i propaganda, i que des del 1928 comptava amb una milcia prpia; per el 1927 impulsaria la creaci de lElsass-Lothringische Autonomisten Partei (Partit Autonomista Alsaci-Lorens), dirigit per Karl Roos, que comptaria amb suport financer alemany canalitzat per les associacions volkisch, dels exilats alsacians a Alemanya, i que afirmaven que calia crear una Estats Units d Europa on Alscia faria de mitjancera entre Frana i Alemanya. L ELAP collaboraria amb el Partit Nacional Bret, el Partit Cors Autonomista, i d altres grups flamencs i occitans al Commit Centrale des Minorits Nationales de la France (CCMNF), partidaris d una Frana federal. El mateix 1927 es fusionaria ab el grup ms radical Elsasser Opposition Block (Bloc d Oposici Alsaci) per fundar l Unabhngige Landespartei (Partit Regional Independent), presidit per Karl Roos.

El 12 de novembre del 1925 s prohibit Die Zukunft, l 1 de desembre s arrestat Joseph Ross, cap de l EVP, el 30 de desembre Paul Schall, el 3 de gener del 1926 ho s Ren Hauss, el 24 de febrer Marcel Stuermer i el 16 de mar Eugne Ricklin.  Foren acussats de  traci  i conspiraci el 12 d abril del 1927, sobretot desprs de les manifestacions sagnants de Colmar del 22 d agost del 1926, anomenades der blutige sonntag (El diumenge sagnant), quan autonomistes i comunistes s enfrontaren davant la prefectura a 25 feixistes i Camelots du Roi. Seran jutjats a Colmar el maig del 1928; tres diputats, Eugne Ricklin, Paul Schall i Joseph Ross, en perdrien la condici, i juntament amb Karl Roos i Halsey, foren condemnats a un any de pres i cinc de deporataci, per els altres imputats noms foren multats, llevat Ren Ley, condemnat a 20 anys in absentia, i Emil Pinck a 15. Durant el procs reberen el suport del secretari general del PCF, Maurice Thorez, influt per la poltica de nacionalitats de la URSS, qui reclam un plebiscit per al territori. Un temps desprs tots foren perdonats pel president Paul Doumer.

Tot i aix, a les eleccions del 29 d'abril del 1926: Camille Dahlet (ELFP) obt el 54 % a Saverne, Hans-Peter Murer el 52 % a Estrasburg, Michel Walter (EVP) el 58 % a Haguenau, Henri Meck (EVUe) el 62 %, Camille Bilger (EVP) el 54 % a Gebweiler, Medard Brogly (EVP) el 52 % a Mulhose, Joseph Bromine (EVP) el 50 % a Thann, Eugen Ricklin (EVP) el 62 % a Altkirch i Joseph Ross (EVP) el 52 % a Colmar. Tots ells obtenen l acta de diputat.

Des del 1928 la unitat d acci autonomista va permetre la creaci de comits de coordinaci entre l UL i el Heitmatfront, que formaren diverses coalicions electorals a les eleccions del 1928, 1929 i 1932. A les cantonals del 1928 s havia format l Elsass-Lothringischen Einheitsfront (Front Unit d AL) amb l EVP, UL KPO i ELPF, que va obtenir 13 dels 35 diputats de Baixa Alscia i 11 dels 26 d'Alta Alscia foren escollits dos autonomistes d un total de 16 diputats alsacians, i a les de districte, de 61 representants, 23 foren per autonomistes.  El 2 de desembre se celebra la convenci de l Elsass-Lothriongischen Fortschrittspartei (Partit del Progrs d Alscia-Lorena, ELFP), que nomena Camille Dahlet i Ing. Brumder caps regionals, i F. Goetzmann secretari general.  

El 1929 es produeixen debats a l Assemblea Nacional francesa sobre la qesti alsaciana. Joseph Brom (EVP), Michel Walter (EVP), Robert Schuman (LVP) i Camille Dahlet (ELFP) reclamen l autonomia. El 4 de maig organitzaran una manifestaci a Estrasburg, amb el suport de Karl Roos. A les eleccions municipals del 13 de maig del 1929 els autonomistes obtindrien el 53,3 % dels vots a Strassburg (el candidat era Karl Roos, empresonat, i ser substitut pel comunista Charles Hueber).  

A les eleccions de districte del 1931, els autonomistes van obtenir 28 dels 61, aix com la majoria dels del Baix Rhin. A les eleccions generals del 8 de maig 1932 es produ l esclat de l UPR alsaci. El sector ms autonomista formaria la Uni Popular Republicana (UPR-EVP), i com a tal es present en coalici amb el PCAL comunista (amb la benedicci inicial de Thorez) tot formant un Heimatfront (Front de la Ptria) i que conseguiria l alcaldia d'Estrasburg per a Charles Hueber. Per contra, el sector contrari a aquesta aliana formaria l Action Populaire National d Alsace (APNA), que proposava el restabliment d un nou comissariat presidit pel general Lyautey. 

A les eleccions del 1932, la coalici UPR-PCA va obtenir el 21 % dels vots a l Alt Rhin i el 39 % al Baix Rhin, mentre que l APNA va obtenir l 11,8 % a l Alt Rhin i el 10,2 % al Baix Rhin. Aquest predomini es mantindria fins el 1936. Obtingueren acta de diputat els coneguts nacionalistes Thomas Seltz (EVP, 75% a Erstein), Michel Walter (EVP, 64% a Hagenau), Henri Meck (EVP, 71% a Molsheim), Karl Elssser (EVP, 55%  a Weissenburg), Marcel Strmel (EVP, 59% a Altkirch), Joseph Ross (EVP, 51% a Colmar), Camille Bilger (EVP, 53% a Gebweiler), Medard Brogly (EVP, 55% a Mulhouse), Joseph Brom (EVP, 59% a Thann) i Camille Dahlet (ELFP, 56% a Saverne).
 
A partir dels anys 30 es produ una forta oscillaci vers les tendncies extremistes. El 1935 Hueber i Mourer fundaren el Parti Alsacien Ouvrier et Paysan (PAOP), que el 1936 obtindria dos escons dins la coalici del Front Popular.  Per des del 1937 s orientaria a una entesa amb el nazisme i acceptaria subsidis del Tercer Reich, tot i el seu discurs dret. Alhora, dins l UPR s imposaria la lnia moderada des del 1932, cosa que provocaria que des del 1935 no respects els pactes que mantenia amb els partits autonomistes i que conduiria a l estancament electoral.  

El suport alemany als autonomistes alsacians fou intermitent i noms de caire estratgic fins l arribada al poder d'Adolf Hitler el 1933. Ja el 1932 alguns grups de dreta radical catlica adoptaren la ideologia nazi, com l Elsass-Lorthringische Jungmannschaf  (Equip de Joves d Alscia-Lorena), dirigit per Hermann Bickler, per es va escindir aviat de l EAP per fundar un nou grup, l Elsass-Lothringische Partei (Partit Alsaci-Lorens) o ELP.   Ideolgicament, per es trobaven ms propers al corporativisme catlic d'Engelbert Dollfuss que no pas al hitlerisme. UL no es va definir, i del 1933 al 1937 tant UPR com el KPO s oposaren al nazisme.   

L any 1937 Friederich Spieser fund la revista Strassburger Monatshefte (Quaderns quinzenals de Strassburg), que ser l rgan oficial dels nazis alsacians per tal d expandre les idees a favor del Tercer Reich i d Alscia com a part de la Gran Alemanya.  El 13 de febrer del 1937 Robert Schuman (LVP) i Hans-Peter Murer (KPO), en una reuni en l antic parlament local de Metz, reclamen autonomia, i es convoquen manfiestacions a Strassburg i Colmar. El 15 de maig se celebra una trobada a Strassburg amb la mateixa finalitat per Robert Schuman (LVP), Camille Dahlet (ELFP), Thomas Seltz (EVP), Paul Schall (ULP) i Michel Walter (EVP).  El FP de Dahlet pat l escisi de l ala ms pronazi, que s uniria a l ELJ-ELP de Bickler. Tots ells formarien un nou partit, anomenat Landespartei, de caire separatista, autoritari, anticapitalista i amb sectors paramilitars.  Per altra banda, el juliol del 1939 l UL de Paul Schall es fusionaria amb l Arbeiter und Bauernpartei (Partit de Treballadors i Camperols, ABP) de Hans Peter Murer per formar l Elsass-Lothringische Arbeiter und Bauernpartei (ELABP), que ser prohibit el 31 d agost del 1939.

L abril del 1939 l ELP ser illegalitzat, i Karl Roos jutjat i condemnat a mort per traci i executat a Nancy el 1940. L Elsass-Lothringer Partei de Hermann Bickler   seran prohibits. El 31 d octubre prohibiren l ELABP i deportaran a un camp de Nancy els poltics alsacians Joseph Ross (EVP), Marcel Strmel (EVP), Hans-Peter Murer (ELABP), Joseph Oster, Jean Keppi, Paul Schall (ELABP), Ren Hau (ELABP), Ren Schlegel (ELABP), Camille Meyer, Hermann Bickler (ELP), Peter Bieber (ELP) i Victor Antoni.  

 L'ocupaci nazi .
Quan els nazis invadiren Alscia la posaren sota control civil alemany, s hi introdu la legislaci civil alemanya; els habitants reberen la ciutadania alemanya i l alemany esdevingu l nica llengua oficial.  Tant el dialecte alsaci com el francs foren prohibits i objecte d una poltica d eliminaci sistemtica alhora que d una germanitzaci total. El 17 de juliol el diputat Robert Schuman (UPL) s arrestat a Metz i deportat a Li.  

D antuvi, els autonomistes ocuparen crrecs en el govern de la regi. Hasns Peter Murer (ELABP) fou sotsprefecte de Mulhouse, Hermann Bickler (ELP) d'Estrassburg, Rudi Lang i Rainer Schlegel (ELABP) de Saverne, Renatus Hauss (ELABP) de Hagenau, Alexander Kraemer de Guebwiller, Edmund Nussbaum i Paul Schall (ELABP) de Molsheim. Nogensmenys, Joseph Ross (EVP) i Camille Dahlet (ELFP) rebutjaren tota collaboraci. L exiliat Robert Ernst, tornat el 1940, va intentar de fer proselitisme i fundaria el Servei d Auxili Alsaci com a beneficncia per a refugiats i presos de guerra, alhora que va promoure la participaci en la poltica.  Endems, des del 1942 tota Alscia-Lorena passaria a formar part del nou Rheingau i es dugu aterme la poltica de gleichschaltung (sincronitzaci) per tal d assimilar-los a la resta d Alemanya.

Amb el temps, alguns nacionalistes com Schall, Bickler, Ross, Hauss i Mourer, encara que els ajudaren d antuvi, a la llarga es passaren a la resistncia. El setembre del 1943 Joseph Ross, Jean Keppi i altres diputats de l UPR contactaren amb el Kreisauer Kreis de Stauffenberg, Godeler i Beck.  Desprs de l atemptat contra Hitler l agost del 1944, Ross, Keppi i Paul Sittler foren perseguits i s amagaren a Colmar, ja que van mantenir contactes amb el cercle de Kreisau.

 De la postguerra en .
Molts nacionalistes alsacians foren empresonats, tot i que dotze d ells, membres de l Associaci de Desertors, Evadits i Incorporats Contra La seva Voluntat allegaren que ho van fer obligats.  Uns 8.000 collaboracionistes foren jutjats, molts d ells autonomistes. Hans-Peter Murer fou executat el 10 de juny del 1947. Joseph Ross fou condemnat a pes el 1947, i moriria el 1951 a la penitenciaria d Eysses.

Del 1945 al 1958 el Partit Republic Popular (Republikanische Volkspartei), nova versi de l UPR que s adher al MRP francs, defens el particularisme alsaci i reclam l oficialitat de la llengua, ensenyament en dialecte i presa de decisions en els afers que els afectin. Aquest partit comenaria a perdre importncia des del 1962, quan fou absorbit amb d altres partits pels gaullistes, qui fundarien el nou grup Reagrupament per la Repblica (RPR). 	El 1951 es dict una amnistia per als presumtes collaboracionistes empresonats, i encara el 1953 es produ una protesta massiva de diversos sectors pel judici dut a terme a Bordeus contra un grup d antics SS alsacians.  L autonomisme no va donar ms senyals de vida, llevat quan el 1957 un grupuscle anomenat Union des Combattents Independants de l Allemagne (UCIA), de caire terrorista i neonazi que pretenia la reunificaci de la Gran Alemanya, Alscia inclosa, va enviar un paquet bomba que va provocar la mort de l esposa del prefecte regional.  Tanmateix, es creu que els autors reberen suport logstic del KGB i del govern txec, que pretenien enemistar francesos i alemanys per tal de fer fracassar el nou projecte de la CEE.

Des d'aleshores la reivindicaci lingistica i cultural despla la poltica. Alscia fou la primera regi en aplicar la Llei Deixonne de 1954 d'ensenyament de llenges regionals. des del 1965 la Ren Schickele-Gesellschaft capitalitza la reivindicaci alsaciana. El 1974 apareixerien nous organismes d activisme cultural, com la Socite d Ecrivains Alsaciennes, el Conseil d Ecrivains Alsaciennes, que promou cursos d alemany i en reivindica l ensenyament, i el Front Culturel Alsacienne-Elsass Kulturfront (FCA-EKF), aix com l Acadmie d Alsace. Aix, el 1981 l'alsaci fou reconegut com a la parla prpia d Alscia en comptes de l alemany, que ser la llengua de cultura dels alsacians.

El primer grup regionalista alsaci de la postguerra no aparegu fins el 1968, tot i que no es constitu oficialment fins el 15 de novembre del 1970, el Mouvement Regionaliste d'Alsace et Lorraine (MRAL), del doctor Iffrig, Ferdinand Moscheross, Bernard Wittmann i Robert Joachim, que pretenia construir una regi alsaciana integrada alhora en una Frana federal i en una Europa federal, per que noms obtindria el suport d alguns nuclis petit burgesos del Nordgau. El 1975 el MRAL es transforma en Elsass-Lothringen-Front Autonomiste de Liberation (EL-FAL), dirigit per Hans Zorn, que es proclamen no separatistes, sin partidaris d una Uni Europea i que el veritable separatista s l estat centralista que parteix artificialment les comunitats culturals. Formaria part de l Oficina Europea de les Nacions Sense Estat, ms tard integrada a la CONSEO, amb el Strollad ar Vro, la Volksunie, EAJ-PNV, Plaid Cymru, SNP i altres.

El 1975 Bernard Wittman funda el diari dialectal Rot un Wiss i el 1977 Ferdinand Moscheross abandona el MRAL per fundar l'Elsass-Lothringischer Volksbund (ELV), que el 1988 s'unir a Bernard Wittman per a fundar la Uni del Poble Alsaci (UPA). A les eleccions regionals de 1992 noms va obtenir l'1,92 % dels vots, encara que a les generals de 1993 el seu candidat Marcel Schmitt va obtenir el 8,93 % al districte de Haguenau.   A les eleccions cantonals del 1994 Marcel Schmitt (UPA) va obtenir l 11 % dels vots a Haguenau, Martin Hell (UPA) el 3,4 % al cant de Hirsingue i Gabriel Andres (UPA) l 1,2 % al cant de Lauterbourg. Per a les eleccions europees els partits de l Aliana Lliure Europea (llista Regions i Pobles Solidaris) noms van obtenir el 0,67 % dels vots a Alscia (per el 10 % a Crsega i el 6 % a Iparralde). El 1994 Karl Goscheschek funda el Nationalist Forum fur Elsass-Lothringen i el Forum Civique d Alsace-Lorraine. Aix, per, no li imperidr representar l UPA en les legislatives de Strassburg-Campagne del 18 de juny del 1995, on noms va obtenir l'1,3 %.

Per altra banda, els caps del FN al Bas-Rhin, Stphane Bourhis i Yvan Blot, elaboraren una Charte rgionale des liberts alsaciennes, on defensaven la doble identitat francesa i renana de l Alscia. Alhora, es forma el grup Alsace d'Abord, escisi del FN dirigida per Robert Spieler, que defensa un programa regionalista i contrari a la immigraci. Tamb apareixen irredentistes neonazis que proposen la pura i simple annexi a Alemanya, entre ells antics membres del FN, de manera que el 1993-1994, dins les Jeunesses Nationales-Socialistes Alsaciannes hi militavaen antics membres del DPS. 


 Bibliografia .
 Robrt Lafont (1969) Per una teoria de la naci Edicions 62, Collecci a l'Abast, 72 Barcelona.
 GARCIA, Xos Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Crua. ;
 Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis, Col. Historia Universal Contempornea, 26 Madrid.
 Ferran Palau i Mart (1998) Alscia Pags Editors Lleida.
 Fernand L'Huiller (1955) Histoire de l'Alsace P.U.F. Col. Que sais je Pars;
 Felix Kilstatt Thses pour une revolutionnaire  l'Alsace a Les Temps Modernes, nm. 324-326, setembre-octubre 1973. Pars ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403499" title="Josep Magdalena" nonfiltered="747" processed="743" dbindex="155754">

Josep Magdalena va ser un ciclista catal que va crrer entre 1910 i 1920. Els seus principals xits els assol en les primeres edicions de la Volta a Catalunya, quedant segon en l'edici de 1911 i guanyant la de 1912. Tamb fou dues vegades campi d'Espanya, el 1910 i 1912.

Palmars.
1910;
 Campi d'Espanya en ruta;
1911;
 2n a la Volta a Catalunya;
1912;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes;
1913;
 Vencedor de 2 etapes de la Vuelta a las Vascongadas y Navarra;
1914;
 3r al Campionat d'Espanya en ruta;
1915;
 3r al Campionat d'Espanya en ruta;
1916;
 3r al Campionat d'Espanya en ruta;
1917;
 3r al Campionat d'Espanya en ruta;

Enllaos externs.
Fitxa de Josep Magdalena a www.sitiodeciclismo.net;
Fitxa de Josep Magdalena a www.museociclismo.it;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403500" title="Aranss (antic municipi)" nonfiltered="748" processed="744" dbindex="155755">

L'antic municipi d'Aranss s un dels tres termes municipials del Pallars Juss, que foren agrupats el 1970, juntament amb els de Sant Salvador de Tol i de Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. La meitat nord d'aquest antic terme pertany geogrficament a la Conca Dell, tot i que s a cavall entre aquesta conca i la de Tremp. El nom oficial del municipi ha variat al llarg dels temps, basculant entre el d'Aranss i el de Sant Miquel de la Vall, l'altra unitat que el composa.

Aranss aport 25,38 km, dels 90,9 que t el nou municipi de Gavet de la Conca. Una mica ms de la quarta part, i s el que queda en segon lloc, desprs de Sant Salvador de Tol.

Formaven aquest municipi els pobles d'Aranss, cap de districte municipal; Sant Miquel de la Vall, que havia estat cap d'un municipi propi, primer, i del que incloa Aranss, desprs; Sant Cristfol de la Vall i Sant Mart de Barcedana. En els mapes oficials anteriors a la Guerra Civil, entre Aranss i Sant Miquel de la Vall est marcada una lnia de separaci administrativa de les que marcaven el punt de diferenciaci d'un annex del municipi.

La pertinena de Sant Mart de la Vall ha estat dubtosa, al llargs dels temps, ats que en diverses avinenteses se l'havia fet constar com a pertanyent a Llimiana. Tanmateix, pot tractar-se d'un error dels cronistes (entre ells Pascual Madoz), ja que l'annex de Sant Miquel de la Vall es troba just al mig dels dos sectors del terme de Llimiana: el principal, a ponent, i el dels Obacs de Llimiana a llevant.

 Etimologia .
Es tracta d'una arrel basca, com moltes altres de la zona pirinenca catalana. s la mateixa arrel que dna altres noms de poble: Arans, Arinsal i Ransol (Andorra) i Arnser (Barid, Baixa Cerdanya), almenys, i alguns topnims bascos, com Arantza. L'origen s la paraula basca arantze, que significa espina, i que, encara, t a l'arrel la paraula aran (vall).

Les formes antigues, documentades a l'Edat Mitjana (per exemple, en el cens del 1359), sn Arentis, Arencis i Arens, coincidint de sufix amb molts altres pobles, tamb: Arcals, Estas, Ovs...

 Geografia .
 Descripci del terme .
Els lmits nord i sud de l'antic terme d'Aranss, coincidents amb els de l'actual de Gavet de la Conca, sn molt clars, ats que estan marcats per accidents orogrfics evidents; en canvi, l'oriental i l'occidental no ho sn tant, ja que o b sn sistemes orogrfics molt ms petits, o sn, senzillament, arbitraris, no marcats per relleus ni per cursos d'aigua rellevants.

El lmit nord s el riu de Conques, i s exclusivament termenal amb l'antic terme de Figuerola d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dell. s un lmit sinus, recorregut quasi en parallel per l'nica carretera que passa per aquest terme. Quan el riu de Conques arriba als peus de lo Tossal, que queda al sud-est del riu, just al lloc on hi aflueix el barranc de Guixers, comena el termenal amb l'antic terme de Conques i actual d'Isona i Conca Dell, el termenal trenca de dret cap al sud; segueix un bon tros el barranc esmentat, i al cap de poc ms d'un quilmetre, el lmit municipal s'enfila costes amunt, sempre cap al sud, sense seguir cap carena concreta, fins arribar ran de la masia de Pijoan, que queda just al sud, per ja fora de terme.

En aquest lloc es troben els tres termes: Isona i Conca Dell, que queda al nord-est, Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs, que queda a llevant, i Gavet de la Conca, que queda a ponent. Antigament eren els termes de Conques, Llimiana i Aranss. Del costat de la masia de Pijoan, la lnia del terme s'enfila de dret cap al sud-oest, per atnyer en poc tros el Capolat d'Aranss, de 1.139 m. alt., pertanyent a la Serra dels Obacs, extrem nord de la serra de Sant Gervs.

Del Capolat d'Aranss baixa cap a ponent, vinclant-se lleugerament cap a migdia, la Serra de la Vall de Llimiana. L'extrem de llevant d'aquesta serra, just la immediata al Capolat, fa de lmit del terme d'Aranss amb el seu annex de Sant Miquel de la Vall. Aquesta serra s el lmit meridional del terme vell d'Aranss. La meitat sud queda explicada a l'article dedicat a Sant Miquel de la Vall.

Per la serra de la Vall de Llimiana -altituds de 1.094 i 1.079 m.- el termenal d'Aranss va de llevant a ponent, fins que arriba a la segona de les dues cimes esmentades, prop i al sud del poble d'Aranss, on el termenal tor cap a l'oest-nord-oest per seguir la carena on es troba l'Obaga de la Vall. Emprn la direcci nord-oest i desprs nord, deixant sempre a prop i a llevant el poble d'Aranss, fins que arriba a lo Pla. En aquest lloc el termenal, sempre cap al nord, va seguint la carena que separa dues valls locals, per l'extrem nord-est de la Serra de Guamis, i va baixant cap al riu de Conques per la carena que separa la Sossiada de Terrassa de la Llau de Font Gotellera. Arriba al riu de Conques just al davant del Pont dels Set Ulls, que queda just a llevant del lloc on es troben.

Aranss queda bastant al sud d'aquest sector, en un cap de vall, el del barranc de Xrcoles, arrecerat al nord-est per la serra dels Obacs i al sud per la serra de la Vall de Llimiana, que formen el bressol de la capalera d'aquest barranc. Al vessant nord-est de la serra dels Obacs s'estenen tot de valletes dels barrancs que en davallen per anar a trobar el riu de Conques: barranc de Torrentguixers, afluent per l'esquerra del barranc de Guixers, barranc de la Torre, barranc de la Masia de Graus, barranc de la Masia de Marqus, i barranc de la Masia del Tonyet, que forma la Llau de Font Gotellera, ja esmentada.

Aquesta zona s la que cont la major part de masos d'Aranss: Casa Colomet, Casa Rib, Masia del Perolet, Masia de l'Escol, Masia de Llenes, Masia de Benet, Masia de Llesui, Masia de Guillem, Masia de Badia, Masia de Graus, Masia del Maci, Masia de Ferrer, Masia de Tol, Casa de la Torre del Feliu, Masia Vella del Canonge, Masia o Torre del Marqus (amb capella prpia, moderna, dedicada a sant Antoni de Pdua)), Masia del Nin, Claverol, Masia d'Agust, el Mol del Canonge.

A la vall on es troba el poble d'Aranss, d'altra banda, es troba el poble i a penes res ms: l'ermita de sant Fruits i la Cabana del Nadal. El poble es troba a 945 m. alt. Al voltant del poble hi ha tot de fonts, que formen la capalera del barranc de Xrcoles: la font de la Coma, la del Llum, la de la Roca... 

Les elevacions ms altes del terme sn el Capolat d'Aranss, de 1.136 m. alt., i el puig dels Tossalets, de 1.143 (anomenat, seguint la parla local, pui dels Tossalets).

 Nuclis de poblaci .
El poble d'Aranss era el cap de l'antic municipi, que incloa al sector nord-est del terme, un bon nombre de masies disperses. s, precisament, conegut amb aquest nom: les Masies. Aquest sector constitueix tota la riba esquerra del riu de Conques.

A la vall de Barcedana hi ha els tres altres pobles de l'antic municipi d'Aranss: Sant Cristfol de la Vall, Sant Mart de Barcedana i Sant Miquel de la Vall.

 Histria .
La histria d'Aranss va molt lligada a la dels Orcau; de mans dels Orcau pass a mans dels Erill, per emparentament de les dues cases baronals, i ja segu tot el cam d'aquesta darrera baronia, desprs comtat, fins que el 1831 pertanyia al Conde de Aranda, que s qui s'havia fet amb les baronies i altres ttols nobiliaris en mans dels Erill.

 Llocs d'inters .
 Histric .
 Poble d'Aranss;
 Sant Pere d'Aranss;
 Sant Fruits d'Aranss;
 Poble de Sant Cristfol de la Vall;
 Sant Serni de Castellet;
 Poble de Sant Mart de Barcedana;
 Santa Ceclia de Barcedana;
 Sant Privat de Barcedana;
 Poble de Sant Miquel de la Vall;
 Esglsia de Sant Miquel de la Vall;
 Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall;
 Santa Maria del Castell Sobir;
 Sant Gervs del Castell Sobir;
 Sant Als (Sant Miquel de la Vall);

 Paisatgstic .
 Serra dels Obacs, o de Sant Gervs;
 Serra de la Vall de Llimiana;
 Vall del poble d'Aranss;
 Vall de Barcedana;
 Vistes sobre el Montsec de Rbies des del castell de Sant Miquel de la Vall;
 Vistes sobre la Conca de Tremp, l'Embassament dels Terradets i Llimiana des del castell de Sant Miquel de la Vall;

 Activitat econmica .
En el diccionari de Madoz diu que Aranss produa blat, sgol, ordi, civada, moltes patates, llegums, vi i oli i, en canvi, poca hortalissa i fruita. Tamb esmenta la ramaderia bovina, ovina, fent especial esment a les cabres, i, en canvi, diu que hi ha poca caa de llebres, conills i perdius. Finalment, parla de l'existncia d'un mol fariner, propietat de casa Feliu de Figuerola d'Orcau.

Tot i que l'activitat econmica no s gaire diferent de l'ancestral, a Aranss la base s l'agricultura. Els principals conreus sn el blat i l'ordi. Tamb hi ha ametllers i oliveres. Pel que fa a la ramaderia, escassa, es concreta en un parell de ramats d'ovelles i en una explotaci porcina.

 Serveis turstics .
D'allotjament, a l'antic terme d'Aranss noms hi ha les dues cases d'allotjament rural, una d'elles amb restaurant, de Sant Mart de Barcedana. Per a qualsevol altre servei d'aquesta mena cap desplaar-se a Llimiana, Tremp o Vilamitjana.

 Comunicacions .
L'nica carretera que enllaa Aranss amb el seu entorn s la carretera local que parteix cap a ponent del quilmetre 7,5 de la carretera L-912 (Sant Salvador de Tol - C-1412b, a Gavet de la Conca]]. Aquesta carretera, de quasi set qulmetres mena al poble d'Aranss, des d'on continua per pistes rurals cap als altres llocs de l'entorn.

Cal tenir en compte, per, que al segle XIII passava per aquest poble un dels primers camins pblics oberts expressament de qu es t notcia: fou obert pels monjos de Mei per tal d'unir Vilanova de Mei amb Tremp.

La vall on hi ha els pobles de Sant Miquel de la Vall, Sant Cristfol de la Vall i Sant Mart de Barcedana est enllaada amb Aranss per aquests camins rurals, tot i que el ms cmode s anar a Llimiana a buscar la carretera local, asfaltada, que hi mena.

Aranss no t cap mena de servei pblic de transport, si no s el transport escolar, organitzat pel Consell Comarcal del Pallars Juss, que s'enduu els nois en edat escolar a l'escola pblica de Tremp.

Pel lmit del terme d'Aranss, amb el de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs, passa una de les carrerades ms importants de Catalunya, que servia per al pas dels ramats en el seu cam de baixada cap al pla a la tardor, i de retorn a la muntanya a la primavera.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Pere d'Aranss", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Aranss", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Aranss", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Web del poble d'Aranss;
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403502" title="Sant Salvador de Tol (antic municipi)" nonfiltered="749" processed="745" dbindex="155756">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Sant Salvador de Tol.;

L'antic municipi de Sant Salvador de Tol, del Pallars Juss, s un dels tres antocs municipis que foren agrupats el 1970 amb els tamb aleshores municipis d'Aranss i Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. Tot aquest antic terme pertany geogrficament a la Conca Dell. El 1937, dins del moviment general de rebuig dels noms de sants per a designar les poblacions catalanes, aquest municipi s'anomen Vila de Tol.

Sant Salvador de Tol aport 49,81 km , dels 90,9 que t el nou municipi de Gavet de la Conca. Una mica ms de la meitat d'extensi, doncs.

Els seus lmits eren compartits amb els antics termes de Benavent de la Conca a llevant; el d'Artesa de Segre, de la Noguera, al sud-est; altre cop el de Benavent de la Conca, en el seu enclavament de Montad, tamb al sud-est; els de Vilanova de Mei i de Santa Maria de Mei (aquest darrer, integrat actualment en l'anterior), tamb de la Noguera; al sud, el de Llimiana, del Pallars Juss; al sud-oest, el de Sant Miquel de la Vall, que pertangu al d'Aranss, a ponent; altre cop el de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana, al nord-oest, i els de Conques i Isona al nord. Actualment, han desaparegut molts d'aquests antics termes, per la qual cosa els lmits s'han simplificat.

 Etimologia .
El nom de Sant Salvador es deu a l'advocaci de la parrquia del poble. Tol procedeix del nom del castell al voltant del qual es form l'antic municipi.

Segons Joan Coromines, l'tim ibric Tol s l'origen del topnim Tol. Es tracta, doncs, d'un de tants topnims de la comarca que procedeixen del substrat de la llengua catalana.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
Situat al costat sud de la Conca Dell, el terme municipal ocupava el vessant nord-est del Montsec de Rbies i les serres de Comiols, del Cucut i de la Campaneta, que sn, de fet, les estribacions septentrionals del Montsec. El lmit nord del vell terme (encara ho s de l'actual de Gavet de la Conca) s el riu de Conques, mentre que el sud s la mateixa carena del Montsec. El lmit de llevant, amb Benavent de la Conca, obeeix poc a criteris orogrfics continuats, igual que el de ponent. Els descriurem tot seguit.

Pel que fa al lmit meridional del terme, cal situar-se prop del Coll de Comiols, on el termenal emprn un tros de la Serra de Comiols: dos turons propers al coll, de 1.125 i 1.124 m. alt., respectivament. Des d'aquest darrer tur, va seguint la carena cap al sud-oest, cap a l'Obaga de Monresps. En aquest lloc agafa la direcci oest, travessa el Barranc del Cabirol i va a trobar l'extrem nord de lo Tamany, passant prop i al sud de la Mare de Du de Bonreps, pel vessant sud de la Pinera (a uns 1.080 m. alt.). Travessa la Coma de l'Espinal, per on baixa cap a la Noguera el Barranc de Cber, i emprn una carena per tal d'enfilar-se a la Serra del Cucuc, a 1.100 m. alt., i baixar-ne tot seguit per l'extrem sud del Cinglo del Desferrador, fins que troba la carretera L-913 (Vilanova de Mei - l'Hostal Roig, poc desprs del quilmetre 7, al Congost del Pas Nou, que uneix el Pallars Juss amb la Noguera. Es tracta d'un cam construt al segle XIII pel priorat de Mei per tal d'unir Vilanova de Mei amb Tremp.

Entre els quilmetres 7 i 8 la mateixa carretera fa de divisria de termes i de comarques, fins que a prop de la fita 8, el termenal marxa cap al sud-oest, per la carena on s'inicia l'Obaga de l'Hostal Roig, de dret cap a la Roca Alta, de 1.435 m. alt., que s l'extrem de llevant del Montsec de Rbies. La mateixa carena fa un bon tros de lmit municipal, passant pel Pas de les Eugues, a 1.351 m. alt., el Puig del Cam Ramader, de 1.637, lo Grau, de 1.651 i, finalment, el Tossal de Mirapallars-i-Urgell, de 1.672.

En aquest punt el lmit del terme (encara coincideix l'actual de Gavet de la Conca amb l'antic de Sant Salvador de Tol) tora cap al nord, un xic decantat cap a llevant, i baixa per la carena del Serrat Ample, fins a trobar la Cova Negra de Mata-solana, que s ja fora terme, a ponent. Aix, el termenal travessa el Barranc de Barcedana a 910 m. alt. En aquest punt es dissocien els dos termes: l'actual de Gavet de la Conca i el vell de Sant Salvador de Tol, de manera que aquest darrer queda dilut en l'anterior, que el va absorbir.

El vell terme de Sant Salvador de Tol separava en aquest tram aquest antic terme del de Sant Miquel de la Vall, que form part del d'Aranss. Aquest antic terme no s gaire llarg, i no segueix cap relleu destacat. Passa a ponent del poble de Mata-solana, travessant el Serrat de Trull, el Barranc de Ros, enfilant-se a la Serra, fins a trobar els Tossalets, de 1.151 m. alt. Molt a prop del cim dels Tossalets, al seu sud-est, al lloc on hi ha la Font del Xim-xam, es torna a trobar el lmit municipal: ara s amb el terme municipal de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana. El terme segueix el Barranc de la Ferreria, que fa de lnia divisria fins a llevant mateix del nucli dels Obacs de Llimiana, al sud-oest de la Venta del Jaumet, molt a prop del quilmetre 4 de la carretera L-912 (que ve de Comiols per anar cap a Figuerola d'Orcau i Gavet). En aquest lloc s'acaba el lmit amb Llimiana, i comena el d'Isona i Conca Dell, dins del seu antic terme de Conques.

Des d'aquest lloc, el lmit del terme inflexiona de primer cap al sud-est, passant ran de Cal Bosquet de Baix, i desprs cap al nord-est, per anar de dret al Purred (Puig-red, o Serrat del Patxot), de 725 m. alt., travessant el barranc de la Rovira. D'aqu baixa de dret cap al riu de Conques prenent com a referncia el barranc de la Font de Purred. Quan arriba al riu de Conques, aquest fa ja de lmit, aiges amunt, Isona. Al cap d'un bon tros, al riu de Conques li aflueix des de llevant el Barranc de Gula. En aquest lloc s'acabava el termenal amb Isona i comenava el de Benavent de la Conca, actualment aquests dos darrers dins d'Isona i Conca Dell.

Just en aquest mateix lloc, el lmit municipal de Sant Salvador de Tol amb Benavent de la Conca deixava el riu i s'enfilava cap al sud-est, per una careneta en direcci a Casa Barraquer, i prop d'aquest lloc tora cap al sud per tal d'anar a passar just a ponent del poble de Gramenet. Va seguint cap al sud-est pel vessant que baixa del poble de Benavent, i aix que travessa el Barranc dels Bogots, s'enfila pel Barranc de la Boga, cap a la Serra de Comiols, separant l'Obaga de Benavent (nord-est) de la de Sant Salvador de Tol (sud-oest), fins que va a trobar els turons de la Serra de Comiols a qu ens hem referit al comenament.

A grans trets, es pot explicar l'antic terme de Sant Salvador de Tol dient que inclou l'extrem oriental del Montsec de Rbies i els serrats que en sn els vessants nord-est: bsicament la Serra del Cucuc, la de la Campaneta i un tros de la de Comiols, a ms dels barrancs que inclouen: de ponent a llevant, el la Ferreria, termenal, el de de Presquir, de Paredades, el de Mas de Guillem, i el riu de Conques, amb el seu afluent del Barranc de la Rovira. Tamb pertanyen a Sant Salvador de Tol les capaleres del Barranc de Barcedana i del riu Boix, que baixa cap a la Noguera i el Segre.



 Nuclis de poblaci .
Formaven aquest municipi el poble de Sant Salvador de Tol, cap de districte municipal, i els nuclis, algun d'ells actualment despoblat, de Castellnou, el Mas de Guillem, Merea, Mata-solana, Perolet, Tol, la Ferreria, Presquir, l'Hostal Roig i Montllor, i el santuari de la Mare de Du de Bonreps. Cadascun d'ells t el seu article especfic.

 Histria .
L'antic terme de Sant Salvador de Tol ha donat a la nostra histria tot de mostres interessants de poblaments pretrits: botons i cermiques de l'Edat del bronze a la Cova dels Mosquits, a la Serra del Cucuc, vora Can Corralot; enterraments d'urnes en tres estrats superposats a la Cova Negra de Mata-solana; ganivets de slex a l'Espluga Negra, tamb prop de Mata-solana; cermica prehistrica a la Cova d'en Guerra, i tot un obrador de slex a l'Hostal Roig, al mig del cam que des d'aquell lloc mena a la Portella Blanca i a Rbies.

Havia pertangut a la Vegueria de Pallars, passant desprs de la Guerra de Successi a formar part del Corregiment de Talarn. Fins el darrer ter del segle XX tenia servei de Gurdia Civil i escoles de nois i noies. Actualment l'escola roman tancada, i els nois i noies del lloc tenen transport escolar per anar a seguir els seus estudis a Tremp.

 Activitat econmica .
La principal activitat econmica de Sant Salvador de Tol i terme s la relacionada amb el sector primari. Tradicionalment, s'hi collia gra (blat, civada, ordi), vi, oli, patates, llegums, fruites i verdura per al consum, a ms de tenir pastures per al bestiar i importants boscos comunals, que no van ser afectats per les desamortitzacions del segle XIX. Tamb s'hi produa una mica de seda i de llana. Actualment l'agricultura ha quedat prcticament reduda a ordi i blat, si b ocupen un cert espai els ametllerars, les oliveredes i els camps de farratge.

Pel que fa al bestiar, sobretot ovelles i cabres, aix com una mica de porc (que amb el pas del temps ha incrementat notablement la seva importncia). Conills, llebres i perdius sn els animals ms abundosament caats, en terres de Sant Salvador de Tol.

Entre els boscos, destacaven les 32 ha. de lo Coscoll, i les 7 de la Costa de la Teulera. Tamb hi havia boscos particulars, com la Quadra de Bonreps i l'Obaga de Merea, que vers 1900 pertanyien a Enric Gironella, de 750 ha., i la Garriga de Montsec, de 678 ha., pertanyent al Duc de Medinaceli. Encara, constaven com a alienables per la desamortitzaci les 4 ha. de les Costes del Mol. En total, sn unes 1.800 ha. de bosc comunal, principalment de roures i pins.

Pel que fa a activitat industrial, al llarg de la histria s'arriben a trobar tres telers de lli, tres molins fariners i un d'oli (trull).

 Festes .
A part de la Festa Major de Sant Salvador de Tol, hi ha d'altres fetes celebrades per tot l'antic terme: la Festa Major petita s l'aplec de la Mare de Du de Bonreps, que encara se celebra, per la Pasqua Granada (segona pasqua). A ms, tamb se celebrava la benedicci del terme per la Santa Creu, el 3 de maig.

Entre les celebracions importants, temps enrere hi havia la fira de l'Hostal Roig, que se celebrava, amb gran concurrncia, el 29 de setembre. Actualment ja no se celebra, ja que aquest tipus de fires han perdut la seva funci a causa de la facilitat de mobilitat de la poblaci, del despoblament del territori, i de la prdua de relleu d'aquesta mena de camins de comunicaci.

Tanta festa havia de deixar senyal: a ms d'unes quantes mostres de goigs, la major part dedicats a la Mare de Du de Bonreps, s'han conservat corrandes populars, recollides el 1937 pel folklorista J. Ventura Llates, per d'autoria annima, popular:

Corrandes en sn corrandesi canons en sn canons,donzella que vols ballar-lesn'ha de portar-ne calons.Si voleu ballar corrandesveniu a Sant Salvador de Tol,les ballareu amb alegriales ballareu sense tristor.

 Serveis turstics .
En l'actualitat no hi ha cap mena d'establiment dedicat a l'acolliment turstic, a Sant Salvador de Tol i pobles que en depenien. S que en podem trobar a Sant Mart de Barcedana, pertanyent tamb a Gavet de la Conca, o a les poblacions properes del terme d'Isona i Conca Dell.

 Comunicacions .
Sant Salvador de Tol queda enllaat per dues carreteres: la L-911 (C-1412b, al Coll de Comiols - Sant Salvador de Tol), d'11 quilmetres de llargria, i la L-912 (Sant Salvador de Tol - C-1412bz, a Gavet de la Conca), de 14. De fet, totes dues carreteres sn continutat l'una de l'altra. A travs d'aquesta darrera carretera queda comunicat Sant Salvador de Tol amb l'actual cap de municipi, el poble de Gavet.

Tamb hi ha la carretera L-913 (Vilanova de Mei - Hostal Roig), que s, de fet, una carretera inacabada: en el punt quilomtric 8,5 es converteix en una pista rural, habitualment en bon estat, per que pot presentar dificultats per al trnsit algunes poques de l'any. El seu traat, accesible per pistes rurals, mena a Mata-solana, Sant Mart de Barcedana i Llimiana.

Diversos camins i pistes rurals, alguns d'ells en molt bon estat, permeten, a ms, connectar Sant Salvador de Tol i els pobles del seu entorn amb Covet, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca, principalment.

No hi ha cap mena de transport pblic que passi pel poble, ni tan sols que travessi el municipi, per la proximitat dels pobles i viles de Benavent de la Conca, Biscarri, Isona, Conques, Figuerola d'Orcau i Vilamitjana fan possible un fcil enlla amb els escadussers cotxes de lnia que transiten per la Conca Dell, tant en direcci a Tremp, com en direcci a Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sant Salvador de Tol", a Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403503" title="Sant Serni (antic municipi)" nonfiltered="750" processed="746" dbindex="155757">
Aquest article s sobre l'antic terme d'aquest nom. Per al poble, vegeu Sant Serni.;

L'antic municipi de Sant Serni, del Pallars Juss, fou agrupat el 1970 amb els tamb aleshores municipis d'Aranss i Sant Salvador de Tol per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. La major part d'aquest antic terme pertany geogrficament a la Conca De, o de Tremp. Contribu amb 15,64 km al nou terme municipal, que en total en t 90,83.

Formaven aquest municipi els pobles de Sant Serni, cap de districte municipal, Fontsagrada, Gavet, la caseria de Terrassa i el Mas del Coll. Completava el municipi el santuari de la Mare de Du del Pont d'Ors, actualment desapareguda per mor de les construccions auxiliars del Pant dels Terradets.

 Etimologia .
Sant Serni s la forma popular, comuna almenys a tota la zona pirinenca i prepirinenca, de Sant Sadurn, que s el patr de la parrquia d'aquest poble. Aix doncs, s el sant mateix qui dna nom al poble.

 Geografia .
 Descripci del terme .
L'antic terme de Sant Serni est clarament decantat cap a Tremp, i forma part de la seva conca. Pel costat de ponent, arriba fins a les aiges de la Noguera Pallaresa, a la cua del Pant dels Terradets, una mica al sud de la Central Elctrica de Reculada, al lloc anomenat los Caus, a 371 m. alt. Des d'aqu, el termenal, en aquest moment amb Castell de Mur, davant mateix del Castell de Gurdia de Tremp, remunta la Noguera Pallaresa cap al nord fins a trobar el riu de Gavet. Just una mica abans de trobar aquest afluent, s'ha acabat el termenat amb Castell de Mur, i ha comenat el de Talarn, que coincideix molt poc tros amb el de Gavet de la Conca (i antic de Sant Serni).

El termenal amb Tremp comena just en el riu de Gavet (aiges amunt, anomenat riu de Conques), a 386 m. alt. Es tracta de l'antic terme de Vilamitjana, agregat a Tremp el 1972. La lnia de terme, doncs, segueix la llera del riu cap a llevant fins arribar a les mateixes envistes de Gavet, prop de Cal Seno, on trenca cap al nord sense seguir cap accident orogrfic. Al cap de 855 m., el termenal emprn la direcci nord-est, adreant-se cap a lo Tossal, de 512 m. alt., al cim del qual no acaba d'arribar: es queda lleugerament per sota, al sud del capdamunt del tossal.

De lo Tossal, el termenal va cap a la Mola, de 486 m. alt. i al Serrat de l'Aspre, de 491, passant per les Collades. La direcci que segueix s sempre cap a llevant, lleugerament inclinada cap al nord. En la mateixa direcci, des del Serrat de l'Aspre, la lnia de terme arriba a tocar de la Casa de l'Agustinet, ran mateix de la carretera C-1412b. En aquest punt s'acaba l'antic terme de Vilamitjana i comena el de Suterranya, avui dia tots dos pertanyents a Tremp.

En aquest punt trenca cap al sud-oest, fent una mena de quatre que inclou la Cabana del Calent i la del Msica, i n'exclou la de Mir i de Baltasar, que queden en terres de Suterranya. Encara de forma arbitrria, el termenal segueix sempre cap al sud-est, en lnia recta, i travessa el riu d'Abella, per trobar al cap de ben poc altre cop el riu de Conques. Abans, per, el termenal troba la carretera L-912, moment en el qual s'acaba el termenal amb Suterranya i Tremp, i comena el lmit amb Isona i Conca Dell, en el seu antic terme de Figuerola d'Orcau.

Al cap de poc de seguir el termenal la llera del riu de Conques, l'antic terme de Sant Serni se'n separava per tal d'emprendre la direcci sud-oest. En aquest lloc comenava l'antic termenal amb Aranss, ara inexistent en ser tots dos antics termes units en el de Gavet de la Conca. Seguia aiges amunt la Llau de Font Gotellera, per a enfilar-se de seguida a una carena de ponent d'aquest barranc, i pujar fins a 875 m. alt., en un tur on conflueixen els serrats del Negre i del Magre, a l'extrem nord-est del Serrat de Guamis. Des d'aquest lloc, seguia la capalera del barranc del Vedat i de la Llau de la Trencada, fins que, al lloc anomenat lo Pla, al capdamunt de la darrera llau esmentada, troba el terme de Llimiana, on el termenal trenca cap a ponent.

La Llau de la Trencada s el lmit entre Gavet de la Conca (antigament, Sant Serni) i Llimiana, fins que arriba a Casa del Juli, sota el Cinglo de les Solanes. En aquest lloc, canvia la direcci cap al nord-oest per seguir una lnia bastant recta, sense seguir cap accident orogrfic, ja fins a anar a trobar la Noguera Pallaresa on hem comenat aquesta descripci.

L'interior d'aquest antic terme s un pla inclinat que fa tot un arc de ponent a nord-est, i inclou tot de valls de barrancs i llaus, unes decantades cap al riu de Conques, d'altres cap a la Noguera Pallaresa. No hi ha cap elevaci destacada, ja que totes sn en la lnia que marcava el termenal de Sant Serni.

 Nuclis de poblaci .
Sn tres pobles, com ja ha quedat apuntat: Sant Serni, antic cap de districte municipal, Gavet, que ha passat de ser un poble secundari de Sant Serni a cap del nou municipi de Gavet de la Conca, i Fontsagrada. A ms, cal comptar la caseria de Terrassa i diverses masies, entre les quals destaca el Mas de Coll. Podem esmentar, a ms, la Central Elctrica de Reculada, on hi havia hagut l'ermita del Pont d'Ors, desapareguda.

 Histria .

Sant Serni, situat a reds del Serrat de la Pleta i ran del barranc de Sant Serni, s actualment un poble de 33 habitants situat a 667 m. alt. El 1981 hi ha censats 48 habitants, per mai no ha estat un poble gaire ms gran. Havia estat lloc reial, i al segle XIX, en el moment de l'extinci dels senyorius, pertanyia al Marqus de Llo.

A la Geografia de Carreras Candi, redactada cap al 1900, Sant Serni hi consta amb 77 edificis i 143 habitants. El 1359 tenia 8 focs (uns 40 habitants), dins de la Vegueria de Pallars.

Tot i la migradesa de la poblaci, fou cap de districte municipal fins el 1970, quan va ser annexat a Gavet de la Conca.

 Activitat econmica .
En el diccionari de Madoz, Sant Serni consta com una poblaci on, el 1845, es produa blat, civada, sgol, oli i vi, a ms de patates, hortalisses i llegums. Tamb s'hi feia seda i llana de bona qualitat, costum d'anar a vendre a mercats, i estava en activitat un mol d'oli.

 Serveis turstics .
En l'actualitat noms a Sant Mart de Barcedana, es troben dues cases d'allotjament rural, una d'elles amb restaurant. Ara b, tant Llimiana com Vilamitjana i Tremp, que s que disposen de serveis turstics, sn molt propers.

 Comunicacions .
Sant Serni est comunicada amb la C-1412b prop de Vilamitjana per la carretera LV-9123 (C1412b, a Tremp - Sant Serni), que en 7 quilmetres mena a Sant Serni passant abans per Fontsagrada i Gavet.

A part d'aquesta carretera, algunes pistes rurals no sempre en bon estat relliguen Sant Serni amb Aranss i amb els Masos de Llimiana.

No hi ha cap mena de transport pblic, a Sant Serni. Noms el transport escolar, per dur els nois i noies a l'escola a Tremp, organitzat pel Consell Escolar del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;
 PAGS, M. "Gavet de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;
 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



Text en negreta
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403505" title="Alginat" nonfiltered="751" processed="747" dbindex="155758">


L'alginat s un polisacrid sintetitzat per algunes algues marines brunes. Aquestes sals corresponen a polmers orgnics derivats de l'cid algnic.

Estructura .
s un copolmer lineal homopolimric bloqueja de (1-4)- -D-manuronat (M) i el seu epmer de C-5  -L-guluronat (G) units covalentment diverses seqncies. Els monmers poden aparixer en blocs homopolimrics de residus G consecutius (blocs G), residus M consecutius (blocs M) o b alternant residus M i G (blocs MG) o b en blocs aleatoris.

Fonts naturals.
Les varietats comercials d'alginat s'extreuen d'alga, incloent-hi l'alga gegant Macrocystis pyrifera, Ascophyllum nodosum i diversos tipus de Laminaria. Tamb s produt per dos gneres bacterians Pseudomonas i Azotobacter, que juguen un paper essencial en el desentrellar la seva ruta biosinttica. Els alginats bacterians sn tils per a la producci de microordinadors o nanoestructures per aplicacions mdiques .

La coloraci de l'alginat s'estn des de blanc fins a marr groguenc, i es pot presentar en formulacions filamentoses, granulars i polvoritzades.

 Usos .
L'alginat absorbeix rpidament l'aigua, la qual cosa el fa til com a additiu en productes deshidratats com ajudes en dietes d'aprimament i en la fabricaci de paper i teixits. Tamb s'utilitza per impermeabilitzar i estructures de tallafoc, com a agent gelificant, per a espessidor de begudes, gelats i cosmtica, i com un detoxificant ja que pot absorbir metalls verinosos de la sang. Tamb s'usa al mn del maquillatge d'efectes especials per fer  buidats .

L'alginat s'utilitza en diverses preparacions farmacutiques com Gaviscon , Bisodol , Asilone . L'alginat s'utilitza extensament com a material de fabricaci de motlles en odontologia, prtesis, lifecasting i teixits. Tamb s'utilitza en el sector alimentari, per a espessidors de sopes i gelees. L'alginat de calci s'utilitza en diferents tipus de productes mdics, incloent-hi embenats per a cremades que promouen la curaci i que treuen el dolor millor que els embenats convencionals.

Tamb, a causa de la biocompatibilitat de l'alginat i la gelificaci simple amb cations divalents com Ca2+, s'utilitza mpliament per a immobilitzaci de cllules i encapsulaci.

L'cid algnic (alginat) tamb s'utilitza en les arts culinries, ms notablement a l'"esferificaci" tcnica desenvolupada per Ferran Adri copropietari del restaurant el Bulli a cala Montjoi prop de Roses, en el qual els sucs naturals de fruites i hortalissa estan recollits en bombolles que "esclaten" a la llengua quan s consumit. Un dels exemples ms famosos d'aquest s de l'cid algnic s on utilitzava Ferran Adria cid alginic per fer la poma caviar.

A causa de la seva habilitat per absorbir aigua de pressa, l'alginat es pot canviar durant un procs de liofilitzaci a una estructura nova que t l'habilitat per expandir-se. S'utilitza en la indstria de prdua de pes com a supressor de la gana. Un tipus nou de rgim que utilitza alginat s el rgim d'alginat-CM3.

Odontologia.
L'alginat s un material mpliament utilitzat en odontologia per obtenir impressions dentals i els teixits tous adjacents. Sn compostos de sals de calci i algues marines, en contacte amb la ferida, absorbeixen el sodi d'aquesta i alliberen ions de calci. 

 Presentaci comercial .
La seva presentaci comercial s una pols, que en ser barrejat amb aigua en les proporcions correctes, i mitjanant una reacci qumica, produeix una massa que s capa de reproduir en negatiu una arcada dentria completa del pacient.

 Component principal . 
El component principal de l'alginat s la sal sdica de l'cid algnic (alginat monosdic). A ms, la pols cont sulfat de calci, fosfat trisdic, material de farcit i un indicador de reacci. El fosfat trisdic permet un maneig ms prolongat de la preparaci, per tant es diu que retarda l'enduriment.

Producte de la reacci qumica, de carcter irreversible, i mitjanant una tcnica adequada de barreja, s'obt una pasta que en pocs segons (60 a 90 s) gelifica, s a dir, endureix, per el temps de treball i el temps de gelidificaci no haur de ser menor a 3 minuts ni major a 6 minuts. Aix permet carregar una cubeta amb el material encara viscs per portar-lo a la boca del pacient, impressionar l'arc dentari i esperar a qu gelifiqui all. Aix s'obt una impressi d'alginat que posteriorment s buidada en guix, per aconseguir un model de la dentadura del pacient.

Referncies.


Enllaos externs.
Cybercolloids.net informaci sobre els alginats. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403516" title="Batalla d'Aulax" nonfiltered="752" processed="748" dbindex="155759">






La Batalla d'Aulax (tamb anomenada Batalla de Filadlfia) fou una batalla decisiva que es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304 a Aulax  (Pennsula d'Anatlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizant Andrnic II Paleleg, contra la coalici de tropes turques de l'Emirat de Germiyan-o hlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin). 

Antecedents.
Durant el 1302, tots els esforos militars de l'Imperi Bizant per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatlia havien resultat intils. Davant d'aquesta situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg contract els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, que desembarc a Constantinoble el setembre del 1303. La primera acci militar contra els turcs tingu lloc pocs dies desprs de la seva arribada, quan derrotaren i exterminaren sistemticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern per, la Companyia decid hivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

Guerra contra els Emirats Turcs.
La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-o hlu. Per un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrer l'inici de l'expedici. Desprs de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tant sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inici finalment a primers de maig i les tropes de qu disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

Trancorreguts uns dies de maig, la Companyia arrib a la ciutat bizantina d'Achyraus i des d'all travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kakos, caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaa forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notcies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren rpidament i iniciaren l'evacuaci de la ciutat, per tot i la precipitaci de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca a la Batalla de Germe. 

Des de Germe, la Companyia reprengu la seva ruta travessant Chliara, on reb petici d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Per Roger de Flor es neg a dispersar les seves tropes, doncs la seva estratgia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socrrer Filadlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continu el cam per Thyateira i s'intern en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadlfia.

La batalla.
Quan el bey Yakup bin Ali  ir fu informat de l'arribada de la Companyia, decid aixecar el campament i s'aparell per enfrontar-s'hi en un camp de batalla propici; en les obres de setge hi romangueren tant sols algunes unitats
 a fi d'evitar qualsevol sortida dels grecs assetjats de Fildlfia. L'allunyament de les murades resultava de vital importncia per tal de presentar batalla a la Companyia, doncs en cas contrari podia donar-se la situaci que enmig del combat entre la Companyia i els turcs, els grecs sortssin de la ciutat i pinsssin als turcs enmig de dos fronts. Per tot i les disposicions del bey turc, la Companyia prengu contacte amb l'exrcit turc a l'albada prop d'Aulax, situat a tant sols un jorn de distncia de Filadlfia. La Companyia havia recorregut els 140 km que separaven Germe de Filadlfia a gran velocitat, i grcies a la seva rapidesa tornava a agafar les tropes turques a contrapeu. 

Les tropes conjuntes dels emirats turcs totalitzaven uns 8.000 homes a cavall, bsicament cavalleria lleugera, i uns 12.000 homes a peu, inclosos els temibles arquers turcs. Per fer-los front, Roger de Flor comptava amb uns 3.000 homes a cavall (1.500 de la Companyia, 1.000 alans i 500 bizantins), i uns 5.000 homes a peu entre els almogvers i els romeus bizantins. Desprs de pendre contacte i reconixer el terreny, ambdos exrcits comenaren a desplegar-se en formaci de batalla pel camp. Roger de Flor es pos al capdavant de la cavalleria, dividint les seves tropes en 3 grups en funci del seu orgen tnic: d'una banda els homes a cavall de la Companyia, desprs els alans, i finalment els grecs; per la seva part, Corberan d'Alet, comandant en cap de la infanteria, organitz la infanteria de la mateixa manera en tres cossos.

Finalment, desprs de llanar els seus crits de guerra, la infanteria lleugera almogver es llen a l'atac. L'aven dels almogvers fu respost per les tropes turques de manera sistmica amb el dispar dels arquers turcs; per en aquest cas, la superioritat tctica de la infanteria lleugera almogver es mostr novament decisiva, doncs la velocitat de la crrega almogver imped que les fletxes els caigueren al damunt. Els almogvers es llenaven a l'atac a pit descobert, sense disposar de cap tipus d'arma defensiva, convertint la velocitat en un element tctic de vital importncia, doncs qualsevol prdua de temps podia ocasionar un catastrfic nmero de baixes. Finalment la crrega dels almogvers arribar sobre les lnies turques i comenaren a clarejar les seves lnies provant de trencar la seva formaci. 

Per la seva banda, Roger de Flor men la seva cavalleria pesada contra la cavalleria lleugera turca. Tot i la inferioritat numrica, Roger de Flor aconsegu d'aturar les envestides turques que provaven de rodejar els almogvers pels flancs amb l'objectiu d'encalar-los per darrera i esclafar-los contra la infanteria turca. Grcies a aquesta cobertura, les tropes almogvers continuaren obrint clarianes entre els turcs i progressivament trencaren la seva formaci. Passat el migdia, a l'hora Nona, el centre de la formaci turca collaps i Yakup bin Ali  ir caigu ferit; rpidament fou retirat del camp de batalla i les tropes turques iniciaren la fugida de manera desorganitzada, quedant exposants a la caera de la cavalleria de Roger de Flor. Dels turcs, tant sols pogueren escapar en vida 1.000 homes a cavall i 500 homes a peu, quedant morts, ferits o capturats 7.000 homes a cavall i 11.500 homes a peu. Per la part de les tropes de Roger de Flor, tant sols moriren 80 de a cavall, i 100 de a peu.

Alliberament de Filadlfia.
Desprs de la retirada general dels turcs, les tropes de Roger de Flor retornaren al seu campament prop d'Aulax. Reorganitzades les tropes, la Companyia es dedic a assegurar la zona i a pentinar sistemticament el territori a la caera de tropes enemigues colgades. Desprs de 8 dies al campament i havent assegurant el permetre de la ciutat, les tropes de Roger de Flor s'aparellaren per fer l'entrada triomfal a la ciutat. Filadlfia havia estat salvada del domini islmic i els exrcits dels emirats de Germiyan-o hlu (Gabella de Cesa) i d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin) havien estat destruits.

El Megas Doux Roger de Flor s'aproxim a les portes de la ciutat, que s'obriren per primer cop desprs de ms de dos anys de setge; de la ciutat en sortiren els magistrats, que seguits pel poble, retreren agraiment i homenatge a Roger de Flor. Seguidament, el militar italo-germnic travess les murades de Filadlfia en desfilada triomfal, portant les ensenyes del rei d'Arag, del rei de Siclia i les de l'Imperi Bizant; rera seu marxaven les tropes imperials gregues, desprs la cavalleria alana i finalment, la victoriosa host almogver arrossegant als turcs capturats.

Vers la ubicaci de la Batalla.
La localitzaci exacta d'Aulax s encara hui en dia controvertida; tampoc la data exacta de la batalla es pot determinar.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim (1308);
 Ramon Muntaner: Crnica; Cap. 205. "Com lo magaduch fo a Philidelfia" (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 205. "Com lo megaduch ab sa copanya hac segona batalla ab la gabella de Cesa" (1a Edici, 1558) ;
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403518" title="Batalla de Consuegra" nonfiltered="753" processed="749" dbindex="155760">





La Batalla de Consuegra fou una de les batalles de la Reconquesta, lluitada el 15 d'agost de 1097 entre els exrcits d'Alfons VI de Lle i El Cid contra els almorvits de Yusuf ibn Tashfin.

Antecedents.
En 1085 Alfons VI de Lle, conquesta Toledo, l'antiga capital del regne visigot abans de la derrota a la batalla de Guadalete, i hi trasllada el seu capital, exigint als desgastats regnes de Taifes elevats tributs. Alfons VI es troba el seu apogeu i es fa nomenar Imperator i fins i tot Rex ibericus. L'any segent decideix consolidar el seu poder en el nord d'Hispnia i posa setge a Saraqusta. L'emir Yusuf ibn Tashfin desembarca a al-Yazira al-Jadr  en auxili dels febles reis musulmans. Alfons VI, que no est disposat a tolerar aquesta gosadia, aixeca el setge de Saragossa i es dirigeix a la trobada de Yusuf per pateix una humiliant derrota a la batalla de Sagrajas.

Rodrigo Daz de Vivar, El Cid, assola Xarq al-ndalus apoderant-se de Balansiya el 1094 convertint-la en capital d'un principat que ell governa, i posteriorment derrota a Yusuf a la batalla de Quart de Poblet el 1094 i a la batalla de Bairn amb Pere I d'Arag el 1097, per mentre Rodrigo Daz lluita a Bairn, un exrcit almorvit capitanejat per Muhammad ibn al-Hayy es dirigeix a Toledo.

La batalla.
Alfons VI de Lle decideix plantar cara als almorvits que es dirigeixen a Toledo, per l'escassetat de tropes l'obliga a demanar reforos a El Cid, que desprs de vncer a la Batalla de Bairn pot enviar reforos al seu senyor, comandadespel seu nic fill home, Diego Rodrguez, i poc desprs el seu pare li envia la cavalleria d'Alvar Fez, que s emboscada pels almorvids aprop de Conca: alguns genets cauen en el combat, altres desfan el seu cam fins a Valncia i els pocs restants marxen amb ell fins Consuegra.

Rpidament Alfons reuneix les seves tropes a Consuegra, posant el seu campament al castell des de la que es veu tota la plana circumdant. Mana reforar les muralles de la ciutat i espera als enemics, que no van trigar a arribar.

Alfons colloca a Alvar Fez, expert comandant de cavalleria donant suport a les tropes d'lit de Pedro Anrez, desprs colloca a Diego Rodrguez amb les tropes d'El Cid, les millor armades, i mana a Garca Ordez, un antic enemic d'el Cid protegir amb la seva cavalleria la vida de Diego. La infanteria cristiana es va dirigir contra la almorvit, recolzant cada contingent per un altre de cavalleria. 

Els cristians van aconseguir trencar les files de la infanteria, per les ales almorvits, formades per genets, van envoltar als cristians. El rei va ordenar retirada i, mentre en el flanc esquerre es replegaven Pedro Anrez i lvaro Fez junts, en el dret noms ho va fer Garca Ordez sense ajudar a Diego Rodrguez, qui envoltat pels seus homes, i pels enemics va ser mort.
  
Alfons VI es va refugiar dins de la ciutat, que va trigar a caure, i es va retirar al castell, un basti inexpugnable a dalt d'un tur. Sense aigua ni menjar, i amb noms unes centenars d'homes, Alfons resisteix el setge dels moros que intenten escalar les muralles. Desprs del vuit dia els almorvits, delmades les seves tropes, sufocades per la calor i tement l'arribada de reforos cristians, aixequen el setge i es retiren.

Conseqncies.
Yusuf ibn Tashfin, deu mesos desprs de la batalla, va tornar  a Marrakech, satisfet per les seves nombroses conquestes.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403519" title="Equaci de Schrdinger" nonfiltered="754" processed="750" dbindex="155761">
En fsica, especialment en mecnica quntica, l' equaci de Schrdinger s una equaci que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quntic d'un sistema fsic. s tan rellevant per a la mecnica quntica com ho sn les lleis de Newton per a la mecnica clssica.

A la interpretaci estndard de la mecnica quntica, l'estat quntic, tamb anomenat funci d'ona o vector d'estat, s la descripci ms completa que es pot donar d'un sistema fsic.
Les solucions a l'equaci de Schrdinger descriuen sistemes atmics i subatmics, electrons i toms, per tamb sistemes macroscpics, i possiblement l'Univers sencer. Aquesta equaci rep el nom del seu descobridor Erwin Schrdinger que la va publicar el 1926.

L'equaci de Schrdinger pot convertir-se matemticament en una matriu mecnica de Heisenberg i tamb en la formulaci de la integral de cam de Feynman. La descripci que l'equaci fa del temps no s convenient per a les teories relativstiques, un problema que no s greu a la formulaci de Heisenberg i que no es presenta a la formulaci de la integral de cam.

L'equaci.
L'equaci de Schrdinger pren diferents formes en funci de les diferents situacions fsiques.

Sistema quntic general.

Per a un sistema quntic general l'equaci seria:

;

on 
  s la funci d'ona, que s l'amplitud de probabilitat per a diferents espais de configuraci del sistema.
  s la constant de Planck reduda, (la constant de Planck dividida per ), que pot ser igualada a la unitat quan s'utilitzen unitats naturals.
  s l'operador lineal Hamiltoni.

Una partcula en tres dimensions.
Per a una nica partcula en tres dimensions l'equaci seria:



on
  s la posici de la partcula a l'espai tridimensional,
  s la funci d'ona, que s l'amplitud de probabilitat de que la partcula sigui a una posici donada r a un temps donat t.
  s la massa de la partcula.
  s l'energia potencial de la partcula a cada posici r.

Histria.
Einstein va interpretar els quanta de Planck com a fotons, partcules de llum, i va proposar que l'energia d'un fot s proporcional a la seva freqncia, una misteriosa dualitat ona-partcula. Ats que l'energia i el moment (quantitat de moviment) sn relacionats de la mateixa manera que la freqncia i el nombre d'ona en relativitat, el moment d'un fot havia de ser proporcional al seu nombre d'ona.

Louis de Broglie va proposar generalitzar la dualitat ona-partcula a totes les partcules, tant pels electrons com pels fotons, tot i que la hiptesi implicava que els electrons havien de produir interferncies com la llum, cosa que seria verificat ms tard amb l'experiment Davisson-Germer. Per analogia amb el fot Louis de Broglie va associar a cada partcula lliure d'energia E i amb quantitat de moviment p una freqncia  i una longitud d'ona :

.

Seguint les idees precedents, Schrdinger va decidir de cercar una equaci d'ona per a l'electr. Es va guiar per l'analogia entre mecnica i ptica proposada per William Rowan Hamilton segons la que en el lmit, a una longitud d'ona zero, un sistema ptic s'assemblaria a un sistema mecnic, la trajectria dels raigs de llum seguirien els principi de Fermat. Hamilton no va proposar una equaci per a aquestes ones. Va ser Schrdinger qui va proposar-ne una equaci d'ona, que generalitzava l'aproximaci que havia fet Louis de Broglie, la seva proposta en la seva versi moderna en unitats naturals s:
  


Schrdinger va calcular amb aquesta equaci les lnies espectrals per a l'hidrogen tractant un tom negativament carregat com una ona, , movent-se a un pou quntic, V, creat per un prot (carregat positivament). Aquest clcul reprodua els nivells d'energia del model atmic de Bohr.

Per encara va anar ms lluny, aparentment Arnold Sommerfeld havia mesurat correctament les desviacions relativistes en les lnies espectrals atmiques respecte a les prediccions del model de Bohr. Schrdinger va utilitzar la relaci relativista entre el moment i l'energia per trobar el que avui dia es coneix com l'equaci de Klein-Gordon a un potencial elctric:



Tamb va trobar les ones estacionries d'aquesta equaci relativista, per les correccions relativistes no concordaven amb la frmula de Sommerfeld i ho va deixar de banda. Finalment va decidir posar junts la seva equaci d'ona i l'anlisi espectral de l'hidrogen, el seu escrit va ser publicat el 1926 a la revista Annalen der Physik. L'article va rebre el suport d'Einstein que veia les ones de matria com un antdot contra les matrius mecniques que considerava extremadament formals.

L'equaci de Schrdinger ens explica el comportament de , per no explica el que s . Schrdinger va tractar infructuosament d'interpretar-la com a densitat de crrega. Tanmateix, el 1926, pocs dies desprs de la publicaci del darrer article de Schrdinger, Max Born va interpretar  com una amplitud de probabilitat, que avui dia s la interpretaci estndard i que li valdria el Premi Nobel de Fsica el 1954 (Gaireb tres dcades ms tard!).

Schrdinger es va oposar sempre, igual que Einstein, a una aproximaci estadstica o probabilstica perqu comportaria el collapse de la funci d'ona, i mai va acceptar la interpretaci de Copenhaguen que van proposar Niels Bohr, Max Born i Werner Heisenberg.

 Generalitzaci relativista .
La generalitzaci de l'equaci en el domini relativista va portar a l'equaci de Klein-Gordon i desprs a l'equaci de Dirac. Aquesta darrera va establir de manera natural l'existncia de l'espn i de les antipartcules. Tanmateix, no hi ha cap interpretaci totalment coherent d'aquestes equacions d'ona relativistes dins del marc d'una teoria que descrigui una partcula, aquest marc per la teoria quntica relativista seria la teoria quntica de camps.

Vegeu tamb. 
Equaci de Dirac;
Gat de Schrdinger;
Nombre quntic;

Referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403520" title="Baslica de Santa Maria della Salute" nonfiltered="755" processed="751" dbindex="155762">

Santa Maria della Salute (Santa Mara de la Salut, en itali) s una baslica de Vencia, que s'ala prop de la Punta della Dogana (Punta de la duana). Es va construir, igual que la Esglsia del Redemptor o la Esglsia de Sant Rocco, ex vot dels habitants venecians a causa de la pesta que el 1630 va delmar la poblaci. 

Historia. 

La pesta la va portar el comte de Mntua, que va ser internat en la illa Lazzaretto Vecchio, per li va bastar entrar en contacte amb un carpinter perqu la infecci s'estengus per tota la ciutat a partir de Campo Sant Lio. El 22 de mar de 1630 el patriarca de Vencia, Giovanni Tiepolo, va fer una promesa: "prometo solemnement erigir en aquesta Ciutat una Esglsia i dedicar-se-la a la Verge Santsima, anomenant-la SANTA MARIA DELLA SALUTE, i que cada any en el dia que aquesta Ciutat sigui declarada lliure del present mal, La seva serenitat i els seus successors aniran solemnement amb el Senat a visitar aquesta Esglsia en perptua memria de la Pblica gratitud per tant benefici". 

El 26 de mar en la Plaa de San Marc el dogo Nicols Contarini, el clergat i el poble es van reunir per a resar. Quan la pesta va acabar havien mort 80.000 venecians i venecianes, i 600.000 en el territori de la Serensima, des de Brescia fins a Trieste, des de Polesine fins a Belluno. Entre la gent que va morir, es trobaven el dogo i el patriarca. 

El 28 de novembre de 1631 va comenar la seva construcci en la Punta della Dogana, la duana de Vencia. Es va confiar la seva construcci a Baldassare Longhena, i es va acabar el 9 de novembre de 1687, quan el patriarca Alvuse Sagredi la va beneir. Per a poder erigir la baslica en aquest lloc va ser necessari introduir 1.156.650 pals en el terreny i guanyar una vasta rea de terra al mar.

 Arquitectura . 
 
La nau central s de forma octogonal, sobre la qual es dna suport una cpula hemisfrica que est envoltada de sis capelles menors. El presbiteri i l'altar major predominen sobre tota la resta del conjunt. 

El grup escultric sobre l'altar representa a una Verge amb nen, que simbolitza a la Salut que defensa a Vencia de la pesta. Prov de Creta i va ser duta a Vencia pel pogo Francesco Morosini el 1670, quan van haver de cedir la illa as turcs. Poden trobar-se tres obres de Tiziano en el sostre: Mort d'Abel, Sacrifici d'Abraham i David i Goliat. Aquestes escenes violentes de l'Antic Testament van ser pintades amb extrem realisme, el qual s'accentua a causa de la seva visi en perspectiva de l'observador. Els frescos, que es van considerar poc apropiats en el seu moment, van ser no obstant aix molt admirats i imitats amb posterioritat.

Tamb poden trobar-se altres obres en la sagristia: Sant Marc en el tro, amb els sants Cosme, Dami, Sebasti i Roc (1511-12) i Les noces de Can (1551). 

Cada 21 de novembre es festeja la "Festa della Madonna della Salute" (Festa de La nostra Senyora de la Salut), en la qual les gents atravesen un pont de barques que va de la Plaa de Sant Marc a la Baslica on es paren a resar. Juntament amb la "Festa del Redentore" (Festa del Redemptor), s encara avui una de les festes populars ms estimades i participatives de la ciutat. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403523" title="Baldassare Longhena" nonfiltered="756" processed="752" dbindex="155763">
 
Baltasar Longhena, oficialment i en itali Baldassare Longhena (Vencia, 1604-1682) va ser un arquitecte itali que es va formar en l'escola de Palladio i Scamozzi. 

Va construir entre 1631 i 1656 la Baslica de Santa Maria della Salute. Ms tard va concloure la Procurazie Nuove iniciada per Scamozzi. 

Entre les seves obres, destaquen a ms: 
 Faana de Santa Justina (1640) ;
 Collegi grec (1648) ;
 Capella Vendramis a San Pietro del Castello (1646) ;
 Esglsia de Santa Maria ai Scalzi (1646) ;
 Faana de Sant Salvador (1663) ;
 Seminari Patriarcal (1670);
 Ospedaletto (1674) ;

Aix mateix va construir els palaus de Battaglia, Eles, Pesaro i Rezzonigo.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403527" title="El somni de la ra produeix monstres" nonfiltered="757" processed="753" dbindex="155764">

L'aiguafort El somni de la ra produeix monstres (en castell: El sueo de la razn produce monstruos) s un gravat de la srie Els Capritxos del pintor espanyol Francisco de Goya. Est numerat amb el nmero 43 en la srie de 80 estampes. Es va publicar el 1799.

 Interpretacions de l'estampa .

Hi ha diversos manuscrits contemporanis que expliquen les lmines dels Capricis. El que hi ha al Museu del Prado es t com a autgraf de Goya, per sembla ms aviat que despisti i busqui un significat moralitzant que encobreixi significats ms arriscats per a l'autor. Altres dos, el que va pertnyer a Ayala i el que es troba a la Biblioteca Nacional, realcen la part ms escabrosa de les lmines.

Explicaci d'aquesta estampa del manuscrit del Museu del Prado: La fantasa abandonada de la razn produce monstruos imposibles: unida con ella es madre de las artes y origen de las maravillas. (en catal: "La fantasia abandonada de la ra produeix monstres impossibles: unida amb ella s mare de les arts i origen de les meravelles");

Manuscrit d'Ayala: La fantasa abandonada de la razn produce monstruos, y unida con ella es madre de las artes. (en catal: "La fantasia abandonada de la ra produeix monstres, i unida amb ella s mare de les arts");

Manuscrit de la Biblioteca Nacional: Portada para esta obra: cuando los hombres no oyen el grito de la razn, todo se vuelve visiones.  (en catal: "Portada per a aquesta obra: quan els homes no escolten el crit de la ra, tot esdev visions");

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403531" title="Muhammad ibn al-Hayy" nonfiltered="758" processed="754" dbindex="155765">
Muhammad ibn al-Hayy fou el governador almorvit de Balansiya i Saraqusta].

General almorvit que va derrotar les tropes d'Alfons VI de Lle a la batalla de Consuegra, s nomenat governador sde Balansiya el 1102, desprs de la caiguda en mans almorvits de la Valncia de Rodrigo Daz de Vivar. D'all van ser sollicitats els seus serveis el 1110 per ocupar-se de l'emirat de Saraqusta, recentment conquerit.

Arriba a Saraqusta el 31 de maig de 1110 i aviat actua contra Alfons I d'Arag, que amenaava la ciutat des del promontori de Deus lo vol, i va a sortir al seu encontre, allunyant-lo fins Ejea de los Caballeros. Alfons, molt ocupat pels assumptes castellans i els problemes matrimonials, va relaxar la seva pressi sobre Saraqusta, per Abd al-Malik Imad al-Dawla, l'emir destronat, va seguir assetjant la ciutat des del seu petit emirat de Rueda de Jaln.

Va iniciar les operacions contra el Comtat de Barcelona al costat del governador de Madina Mursiyya, Muhammad ibn Aisa, patint una derrota a la batalla de Martorell. Va morir poc desprs a 1115

En el terreny civil, reorganitzar l'administraci i va imposar el dinar almorvit com a moneda oficial, amb el que es va recobrar la confiana dels comerciants, molt deteriorada en els darrers anys de la balana de pagaments deficitria del govern dels Banu Hud, que pagaven importants pries a canvi de protecci.






 Bibliografia .
  Maria Jos Cervera Fras, El reino de Saraqusta, Zaragoza, CAI, 1999. ISBN 8488305931;
  Jos Luis Corral, Historia de Zaragoza. Zaragoza musulmana (714-1118), Zaragoza, Ayto. de Zaragoza y CAI, 1998. ISBN 8480691557;
  Alberto Montaner Frutos, "Introduccin histrica" al captulo "El palacio musulmn", en: Bernab Cabaero Subiza et alt., La Aljafera (vol. I), Zaragoza, Cortes de Aragn, 1998. pgs. 35-65. ISBN 8486794978;
  Maria Jesus Viquera Molins, Aragn musulmn, Zaragoza, Mira editores, 1988. ISBN 8486778069;
  Maria Jesus Viquera Molins, El islam en Aragn, Zaragoza, CAI, (Col. Mariano de Pano y Ruata, n 9), 1995. ISBN 8488305273;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403535" title="Coca Cristina" nonfiltered="759" processed="755" dbindex="155766">
La Coca Cristina s un dol tpic del Pas Valenci fet amb ou, sucre, ametlla mlta i ratlladura de llima. Es presenta sobre un pa d'ngel i t forma circular amb uns deu centmetres de rdio i degut a que no porta llevat a penes un centmetre d'alria.

S'empolvora amb sucre abans de fornejar perqu es dauri. Hi ha variants a les quals s'afigen trossos de nous i fins i tot carabassa en la massa. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403537" title="Accademia della Crusca" nonfiltered="760" processed="756" dbindex="155767">

L'Accademia della Crusca s una instituci que recull estudis cientfics d'experts de lingstica i de filologia italiana.s segurament la instituci lingstica ms prestigiosa d'Itlia. 

Fundada a Florncia el 1583, s'ha caracteritzat sempre per la seva obstinaci a mantenir "pura" la llengua italiana original. En el 1612 publica la primera edici del vocabulari de la llengua italiana, que va servir d'exemple lexicogrfic per a les llenges francesa, castellana i anglesa. 

Actualment el diccionari itali gestionat per l'Accademia della Crusca s un diccionari histric pel que fa a l'itali de 1612. s un fabuls estudi de l'itali antic, encara que noms de la varietat literria, ja que un llibre d'aquestes caracterstiques t les seves prpies limitacions, no podent recopilar la nutrsima srie de fonts escrites antigues d'altra naturalesa (llibres de memries, tractats, receptaris, llibres de comptabilitat, estatuts, documents de diversos gneres, etc).

 Histria . 
El 3 de mar de 1809 va accedir al tron de la Toscana, sota el respatller de Napole Bonaparte, Elisa Baciocchi, la qual en canvi no tenia poders per a emetre o modificar lleis, lleis que eren noms competncia de Napole. Totes les lleis, les cartes, les proclames, els manifestos, els escrits oficials en general, eren escrits en francs: aquesta imposici d'una llengua estrangera va fer que el poble protagonitzs revoltes i queixes, totes les quals anaven encaminades que la seva llengua no fos eliminada de la vida pblica. 

Cal recordar que els francesos havien arribat al ducat de Toscana en el 1799 autoproclamant-se protectors, sense cap cop d'estat ni alteraci alguna, excepte una: les coaccions cap a Ferran III en el que respectava al govern del ducat i la promulgaci de lleis. 

En tals moments, els florentins van comenar a veure als francesos com invasors, ja que tots els edictes o lleis comenaven sempre per la frase: Nous voulons.... Aquestes protestes es van transformar en una revolta de diverses ciutats toscanes contra l'exrcit francs a Toscana. 

Napole, probablement grcies a aquestes revoltes, va prendre la decisi que era millor concedir el que demanaven als toscans per a evitar mals majors i noves revoltes. El 9 d'abril de 1809 es va concedir als florentins el poder parlar en la seva prpia llengua, grcies a un decret promulgat en el Palau de les Tulleries. En aquest decret s'afirmava que La llengua italiana podr ser emprada en la Toscana, simultniament amb la llengua francesa, en els tribunals, l'administraci, en els cercles literaris i en tots els mbits privats. 

El 9 de gener de 1811 Napole promulgava un decret que restablia l'antiga Accademia della Crusca particularment encarregada de la revisi del diccionari de la llengua italiana i de la conservaci de la puresa de la llengua.. Grcies a aquesta reobertura es va poder publicar el cinqu diccionari itali de la Accademia. El 1813, l'Accademia della Crusca va comprar la Biblioteca Riccardiana, una riqussima collecci de llibres i manuscrits de l'itali antic. 

 Enllaos externs .
 Accademia della Crusca;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403538" title="Baronia de l'Albi" nonfiltered="761" processed="757" dbindex="155768">
La baronia de l'Albi va ser una jurisdicci senyorial que s'estenia sobre el castell i la vila de l'Albi.

Malgrat que a Hug de Cardona i de Perells li va ser confiscada la baronia pel rei Joan II com a represlia en la Guerra Civil Catalana, la seva descendncia lluint el llinatge i va ser confirmada com a ttol el 1755.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403539" title="Baronia de Granollers" nonfiltered="762" processed="758" dbindex="155769">
La baronia de Granollers va ser una jurisdicci senyorial amb nucli al castell del poble de Granollers de Rocacorba (al Girons), que el 1379 va ser concedida al senyor Cartell, Pere Galceran de Cartell i de Santvicen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403540" title="Baronia de Sant Boi" nonfiltered="763" processed="759" dbindex="155770">
La baronia de Sant Boi va ser una jurisdicci nobiliria amb centre al castell de Sant Boi de Llobregat, que es va formar per segregaci de la baronia d'Erampruny. Apareix documentat amb aquest nom des del 1523.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403541" title="Baronia d'Erampruny" nonfiltered="764" processed="760" dbindex="155771">
La baronia d'Erampruny va ser una jurisdicci nobiliria amb centre al castell d'Erampruny a Gav, al Baix Llobregat.

D'aquesta baronia se'n va segregar la baronia de Sant Boi al segle XVI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403543" title="Geophagus altifrons" nonfiltered="765" processed="761" dbindex="155772">

 Geophagus altifrons s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Amazones.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403544" title="Geophagus taeniopareius" nonfiltered="766" processed="762" dbindex="155773">

Geophagus taeniopareius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Orinoco.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403545" title="Geophagus dicrozoster" nonfiltered="767" processed="763" dbindex="155774">

Geophagus dicrozoster  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Veneuela.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Lpez-Fernndez, H. & D. C. Taphorn. 2004. Geophagus abalios, G. dicrozoster and G. winemilleri (Perciformes: Cichlidae), three new species from Venezuela. Zootaxa No. 439: 1-27. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403546" title="Josep Punsola i Vallesp" nonfiltered="768" processed="764" dbindex="155775">
Josep Punsola i Vallesp (1913-1949) fou un poeta mataron. Membre molt actiu de la Uni Excursionista de Catalunya, va treballar intensament per recuperar la cultura catalana desprs de la Guerra Civil espanyola.

A Matar, la seva ciutat natal, va organitzar una secci musical a la seu de la Uni Excursionista de Catalunya i va collaborar amb el msic i escriptor Elisard Sala i Casassas en l'elaboraci de les lletres de les Canons de muntanya, de nit i de cam (1949). Va ser guionista de pellcules amateurs, com Porta Closa (1948), d'Enric Fit.

El 1949 va editar un recull de la seva obra potica, Poesies, que es va reeditar l'any 1970. L'any 1989 el Patronat Municipal de Cultura de Matar va editar la seva Obra Potica Completa, a cura de Maria-Merc Bruguera i Barbany. ISBN 10: 8486556767; ISBN 13: 9788486556761.

 Referncies .
 http://www.punsola.cat;
 Gran Enciclopdia Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403547" title="Geophagus gottwaldi" nonfiltered="769" processed="765" dbindex="155776">

Geophagus gottwaldi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Veneuela.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Schindler, I. & Staeck, W. (2006): Geophagus gottwaldi sp. n. - a new species of cichlid fish (Teleostei: Perciformes: Cichlidae) from the drainage of the upper ro Orinoco in Venezuela. Zoologische Abhandlungen, 56: 91-97. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403549" title="Geophagus argyrostictus" nonfiltered="770" processed="766" dbindex="155777">

Geophagus argyrostictus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Amazones.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403550" title="Geophagus surinamensis" nonfiltered="771" processed="767" dbindex="155778">

Geophagus surinamensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Surinam i a la Guaiana Francesa.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403551" title="Geophagus brachybranchus" nonfiltered="772" processed="768" dbindex="155779">

Geophagus brachybranchus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Surinam i, probablement, a la Guaiana.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403552" title="Geophagus steindachneri" nonfiltered="773" processed="769" dbindex="155780">

 Geophagus steindachneri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Colmbia i Veneuela.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403554" title="Magi Mira" nonfiltered="774" processed="770" dbindex="155781">
Magi Mira (1945) s una actriu valenciana i directora teatral de culte, 

 Biografia .
Va nixer a Valncia el 1945. s mare de Clara Sanchis i germana del cineasta Carles Mira.

El seu primer treball va ser el monleg La nit de Molly Bloom, dirigit per Jos Sanchis Sinisterra, el seu marit aleshores. L'obra est basada en l'Ulisses de James Joyce.  

Actualment est casada amb Emilio Hernndez Soriano, director del Festival de Teatre Clssic d'Almagro.

Va ser guardonada amb el premi Celestina per l'obra Escenes de matrimoni d'Ingrid Bergman, juntament amb Jos Luis Pellicena.

 Filmografia .
Reflexos, de (Miguel ngel Vivas, 2002);
El rei del mambo  (Carles Mira, 1989);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403555" title="Geophagus brasiliensis" nonfiltered="775" processed="771" dbindex="155782">

Geophagus brasiliensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Brasil i a l'Uruguai.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403556" title="Geophagus proximus" nonfiltered="776" processed="772" dbindex="155783">

Geophagus proximus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Amazones.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ortega, H. i R.P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403560" title="Geophagus brokopondo" nonfiltered="777" processed="773" dbindex="155784">

Geophagus brokopondo  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Surinam.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403561" title="Josep Orriols i Pons" nonfiltered="778" processed="774" dbindex="155785">
Josep Orriols i Pons (Barcelona, ?   1936) ceramista modernista. 

El seu pare, Josep Orriols i Cortina, ja era ceramista i tenia una fbrica de productes cermics a la Riera d'en Malla, 79 de Grcia (Barcelona). Josep Orriols va succeir al seu pare al front de la fbrica al 1882. A ms de la fbrica, tenia un taller a la Travessera de Grcia, 63 i una sucursal al carrer Hospital, 118.

Com a fabricant treballa per als principals arquitectes, collaborant, sovint amb altres artistes que realitzen el disseny i la installaci de l obra, com Mario Maragliano i Llus Br. 

Estava especialitzat en elements d exterior, teules, revestiment de faanes, com ara escates envernissades, i rajoles per paviments.

Va rebre diversos premis en exposicions d activitats artstiques com l Exposicin local del Fomento Voluntario de Gracia (1880) i l Exposicin de Industrias Artsticas e Internacionales del Ayuntamiento (1892). Va optar a una plaa de professor de l Escola Superior dels Bells Oficis, per la va obtenir en Francesc Quer.
Obres.
Llus Domnech i Montaner:
Hospital de Sant Pau. Consta la seva participaci, si b la major part de la producci es deu a la fbrica Pujol i Bausis.
Palau de la Msica Catalana. Potser va collaborar amb Llus Br en la confecci del plaf principal de la faana. Consten diverses factures de Josep Orriols.
Antoni Gaud:
Palau Gell. Tamb aqu va compartir producci amb Pujol i Bausis. Es desconeix l autoria de cadasc.
Convent de les Teresianes. Va realitzar columnes, gerros, pinacles i xemeneies.
Francesc Berenguer i Mestres;
Celler Gell. Arrambador de la torre que hi ha al costat del celler. Es tracta de rajoles blanques i verdes en forma esglaonada.
Santuari Sant Josep de la Muntanya (Barcelona). Arrambadors de la zona de convent-asil.
Joan Martorell Montells:
Convent de Sant Ignasi, c/Margenat, 32 (Barcelona). Escates multicolor en la torre apuntada.
Convent de Sant Ignasi, c/Cam de la cova (Manresa). Teules cermiques.
Josep Puig i Cadafalch:
Casa Serra. Teules i remats amb reflexos metl lics; revers dels balcons.
Antoni Rovira i Rabassa:
Casa de Ramon Casas, Passeig de Grcia, 96 (Barcelona). Tota la cermica s d Orriols, sota direcci artstica de Josep Pasc. Arrambadors i sostre del vestbul, columnes, font i un arrambador renaixentista al pati interior.
Antoni Rovira i Trias;
Mercat de Sant Antoni. Rajoles esmaltades a la zona de la cpula.
Enric Sagnier i Villavecchia:
Casa de la vda. Mandri, c/Caputxins, 39 (Barcelona). Va fer un gran plaf amb una Marededu de Montserrat. Desapareguda.
Salvador Valeri i Pupurull;
Casa Comalat. Teules de tonalitat verdosa de la coberta, decoraci escultrica de la porteria, amb rosetons i flors.
Josep Vilaseca i Casanovas:
Casa Comas d'Argemir, Av. Repblica Argentina, 92 (Barcelona). Cermica de la faana i en la part inferior de la torre amb traces suaus.

Notes.


Bibliografia.
Tradicin y modernidad: La cermica en el modernismo: actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004. IX Congreso anual de la Asociacin de Ceramologia. ISBN 8447530884. Versi google-books;
Arxiu de la Diputaci de Barcelona,  Escola Superior dels Bells Oficis , 3625, lligall 617, exp. 8 (de 31 de maig de 1918);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403562" title="Geophagus pellegrini" nonfiltered="779" processed="775" dbindex="155786">

Geophagus pellegrini  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403563" title="Geophagus camopiensis" nonfiltered="780" processed="776" dbindex="155787">

Geophagus camopiensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403564" title="Geophagus parnaibae" nonfiltered="781" processed="777" dbindex="155788">

Geophagus parnaibae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Brasil.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403565" title="Geophagus crassilabris" nonfiltered="782" processed="778" dbindex="155789">

Geophagus crassilabris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Panam.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403568" title="Geophagus obscurus" nonfiltered="783" processed="779" dbindex="155790">

Geophagus obscurus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Bahia (Brasil).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403570" title="Geophagus grammepareius" nonfiltered="784" processed="780" dbindex="155791">

Geophagus grammepareius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Orinoco.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403573" title="Geophagus megasema" nonfiltered="785" processed="781" dbindex="155792">

Geophagus megasema  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Amazones.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403576" title="Geophagus harreri" nonfiltered="786" processed="782" dbindex="155793">

 Geophagus harreri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403577" title="Geophagus itapicuruensis" nonfiltered="787" processed="783" dbindex="155794">

 Geophagus itapicuruensis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Itapicuru (Bahia, Brasil).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403578" title="Geophagus iporangensis" nonfiltered="788" processed="784" dbindex="155795">

Geophagus iporangensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403581" title="Josep Albi" nonfiltered="789" processed="785" dbindex="155796">
Josep Albi s un poeta, novellista i traductor valenci nascut a Valncia el 1922.
Va estudiar Dret a la seua ciutat natal i Filosofia i Lletres a Saragossa. Es va doctorar a la Universitat de Madrid.
Fundador i director de Cuadernos literarios i Verbo, de l'anuari de poesia espanyola Anupe i autor d'una Antologa del surrealismo espanyol. Ha estat a ms a ms crtic de poesia i d'art i conferencista.
Les seues poesies han estat tradudes al francs, angls, alemany i hebreu modern i incorporades a diverses antologies espanyoles, europees i sudamericanes.

 Premis . 

Va obtenir el Premi Gabriel Mir per la seua novella "El silencio de Dios", el Premi Valncia de Literatura per "Odissea 77" el 1977 i el 1978 el Premio Miguel ngel de Argumosa per "Elega atlntica". Entre les seues publicacions potiques mereixen destacar-se: "Poemas del amor de siempre", "Septiembre en Pars", "Bajo palabra de amor", "Elegas apasionadas", "Piedra viva", "Elega atlntica" 
el 1978, "Jvea o el gozo" el 1992 i "Esfinges" l'any 2000. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403583" title="Meninfotisme" nonfiltered="790" processed="786" dbindex="155797">

Meninfotisme s un terme utilitzat per descriure l'actitud passiva d'una part de la poblaci valenciana envers els problemes i qestions socials, culturals, lingstics i nacionals del propi pas. 

 Vegeu tamb .

 Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403585" title="Autoodi" nonfiltered="791" processed="787" dbindex="155798">
Autoodi s un terme utilitzat per descriure l'actitud de negaci de la prpia identitat, especialment pel que fa a la identitat nacional o cultural. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403587" title="Adeste fideles" nonfiltered="792" processed="788" dbindex="155799">


Adeste fideles s un himne que se sol cantar per Nadal, perqu la lletra convida els fidels a anar a Betlem per adorar el salvador acabat de nixer. 

Sembla que fou John Francis Wade, un laic angls exiliat a Frana, qui va escriure les quatre primeres estrofes d aquest himne, i que alg altre n hi va afegir ms, fins a arribar a les vuit que en coneixem avui. 

El cant es va fer molt popular, tant a Frana com a Anglaterra, on es cantava a la missi portuguesa de Londres, de la qual era organista Vicent Novello, que va atribuir la msica de l Adeste fideles a John Reading, organista de la catedral de Winchester durant els anys 1675 al 1681.

La paternitat de la lletra i de la msica resta, per, imprecisa. Alg ha cregut que l autor del text era Sant Bonaventura o algun altre monjo de l orde del Cister. La musica va ser atribuda a John Reading, per tamb al seu fill John Reading Jr., a Hndel i al msic portugus Marcos Antonio da Fonseca. 


 Lletra .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403592" title="Saragells" nonfiltered="793" processed="789" dbindex="155800">
Els saragells, tamb anomenats camalets, sn un calons de lli o cot amples que cobrix des de la cintura fins la part superior dels genolls amb camals molt amples cenyits a la cintura per una cinta, va unit un quadrat de tela a l'altura de l'entrecuixa per a donar-li folgana i amb plecs, que portaven els camperols del Pas Valenci i les Terres de l'Ebre. s una pea de reminiscncia morisca. Habitualment eren fets de teixit de llen. A l'hivern es posaven els saragells de negreta i de llana, ms curts i no tan amples com els de lli es portava el saragell blanc i en ocasions es podia portar tamb, un altre ms curt damunt per d'un altre color.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403595" title="Conveni de Trrega" nonfiltered="794" processed="790" dbindex="155801">
El Conveni de Trrega signat per Jaume el Conqueridor i Pon I d'Urgell el 1236 establ que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona

La mort sense descendncia de la comtessa Aurembiaix el 1231 va significar l'extinci de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, comen la Guerra pel Comtat d'Urgell entre els comtes de Barcelona, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la casa de Cabrera, hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El 1236, pel conveni signat a Trrega, Jaume el Conqueridor reconegu la possessi del comtat d'Urgell a Pon IV de Cabrera a canvi esdevenia vassall seu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403602" title="Lindsay Ashford" nonfiltered="795" processed="791" dbindex="155802">
Lindsay Ashford s un activista pro-pedoflia americ nascut el 1969, conegut per haver desvetllat pblicament la seva pedoflia el 2004 en una entrevista publicada en un diari de Nova Jersey, titulada "Estic cansat de ser rebutjat per la societat" ("I'm tired of being forced into the shadows by society").

Posicionaments.
Lindsay Ashford milita en favor de l'acceptaci social de la pedoflia i pel canvi de lleis sobre l'edat de consentiment. Denuncia que el terme pedoflia ha estat deformat pels mitjans de comunicaci fins a perdre el seu sentit original i defensa la possibilitat de relacions sentimentals i sexuals entre adults i infants sense que aquestes siguin perjudicials per als infants.

Activitats i militncia.
Lindsay Ashford va tenir obert durant alguns anys un lloc web a Internet anomenat Puellula, l'activitat principal del qual era la denncia sobre els casos d'infants desapareguts i el seu censament i recerca. El descobriment del lloc web pels mitjans de comunicaci el 2005 va provocar una polmica, especialment pel fet que el lloc contenia fotografies individuals dels infants desapareguts.  

L'abril del 2006, Lindsay Ashford va llanar un blog personal en el qual es va posicionar en favor de Barack Obama durant les eleccions americanes. Aquest posicionament el va posar de nou a la picota dels mitjans pel fet d'haver publicat una fotografia que mostrava la famlia d'Obama, i en particular les seves dues filles menors. Contactat pels advocats d'Obama, Lindsay Ashford va retirar aquestes imatges del seu blog, d'acord amb la seva demanda, per va refusar de suprimir les referncies a Obama, aix com l'enlla al seu lloc oficial de campanya electoral.

Lindsay Ashford va tancar el seu lloc el 17 d'agost del 2007, no pas per ra d'una prohibici pblica, sin per raons personals: li era impossible, segons ell, mantenir una ocupaci a causa d'aquest lloc, que li va costar un acomiadament de la feina quan el seu cap el va descobrir.

Referncies.



Ellaos externs.

 Entrevista amb Lindsay Ashford al programa "I'm normal?" de la BBC2 a YouTube aqu ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403603" title="Sorbitol" nonfiltered="796" processed="792" dbindex="155803">


El sorbitol o glucitol s un poliol o alcohol de sucre descobert pel qumic francs Jean Baptiste Boussingault l'any 1872 en les baies de moixera de guilla (Sorbus aucuparia L.).

Aquest compost, la frmula emprica del qual s C6H14O6, s'obt industrialment amb la reducci del monosacrid ms com, la glucosa.

A la natura, el sorbitol s un dels tres glcids principals (sacarosa, mid i sorbitol) produts durant la fotosntesi a les fulles adultes de certes plantes de les famlies Rosaceae i Plantaginaceae. Es troba en quantitats apreciables a les algues vermelles i, juntament a la fructosa, la glucosa i la sacarosa, en fruites com ara les peres, les pomes, les cireres o els prssecs.

 s industrial .

El sorbitol s un slid higroscpic que s'empra, a la indstria, d'humectant per a mantenir diversos productes amb un grau d'humitat adequat, aix com a font d'alcohol en la fabricaci de resines. S'utiliza en l'elaboraci d'aliments, frmacs i productes qumics. Usat tamb com a condicionador de paper, txtil, coles i cosmtics, i d'emulsionant en la fabricaci de pastissos i dolos per tal d'impedir que es separin la fase aquosa i la fase grassa d'aquests aliments; per ltim, com que posseeix un poder edulcorant, ms important, que la sacarosa, s'obt el mateix sabor dol, amb una quantitat inferior de sorbitol.

 s com a edulcorant .

El sorbitol es fa servir d'edulcorant en els aliments diettics. Se'l qualifica com a edulcorant nutritiu perque, cada gram del producte cont 2,4 calories, fora menys que les 4 de la sacarosa o el mid. s l'edulcorant que contenen generalment els xiclets "sense sucre". Se'l coneix com a E-420.

E-420(i): Sorbitol (estabilitzant, humectant)

E-420(ii): Sorbitol xarop (estabilitzant, humectant)

 El sorbitol i la salut .

L'organisme hum metabolitza el sorbitol lentament. El sorbitol disposa d'importants avantatges sobre la fructosa: menys valor calric i el fet que no sigui un sucre. A ms, no provoca cries. La ingesti excessiva de sorbitol (ms de 50g al dia) pot provocar dolor abdominal lleu i diarrea. En el fetge es pot transformar en glucosa i fructosa. 

El sorbitol es produeix en l'interior del cos hum i, si ho fa d'una forma excessiva, pot resultar ser nociu. La retinopatia i la neuropatia diabtica podrien estar relacionades amb la presncia d'excessiu sorbitol a les cllules dels ulls i dels nervis.

 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403604" title="El tocador de llat" nonfiltered="797" processed="793" dbindex="155804">
	
El tocador de llat s un quadre pintat per Caravaggio l'any 1595-1596 i que actualment s'exposa al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.

Caravaggio pinta aquesta obra com un homenatge a De la Forest, el seu protector i gran afeccionat de la msica. Es pot afirmar que el jove model s gaireb el mateix que apareix com a figura central en Els msics. L'estudi de la partitura ha arribat a afirmar que la melodia tocada pel jove s obra de Jacques Arcadelt, francs amic de De la Forest. En principi, es va pensar que el quadre representava a una jove dama, per l'evoluci de l'estudi pictric afirma que es tracta d'un noi amb evidents trets andrgens. Aix, Caravaggio assoleix un dels seus quadres ms bells, on la msica s representada amb un ideal de perfecci, per un model d'ambds sexes.

Referncies.
ARRASAT, Patricia: Maestros de la pintura, Spes Editorial, S.L. 2005. ISBN 84-8332-597-7	;
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403606" title="Melanochromis" nonfiltered="798" processed="794" dbindex="155805">


Melanochromis s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)

Espcies.
 Melanochromis auratus .
 Melanochromis baliodigma .
 Melanochromis benetos .
 Melanochromis brevis .
 Melanochromis chipokae .
 Melanochromis cyaneorhabdos .
 Melanochromis dialeptos .
 Melanochromis elastodema .
 Melanochromis heterochromis .
 Melanochromis interruptus .
 Melanochromis joanjohnsonae .
 Melanochromis johannii .
 Melanochromis labrosus .
 Melanochromis lepidiadaptes .
 Melanochromis loriae .
 Melanochromis melanopterus .
 Melanochromis mellitus .
 Melanochromis parallelus .
 Melanochromis perileucos .
 Melanochromis perspicax .
 Melanochromis robustus .
 Melanochromis simulans .
 Melanochromis vermivorus .
 Melanochromis xanthodigma .;

 Referncies .



Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Burgess, W.E. 1976. A new Melanochromis from Lake Malawi, with comments on the genus. T.F.H. Magazine, 24 (6): 61-65. ;
 Burgess, W.E. i H.R. Axelrod, 1976. Two new species of mbuna (rock dwelling cichlids) from Lake Malawi. T.F.H. Magazine, 24 (7): 44-52. ;
 Eccles, D.H. 1973. Two new species of cichlid fishes from Lake Malawi. Arnoldiana, 16 (6): 1-7. ;
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Johnson, D.S. 1975. More new Malawi cichlids. Today's Aquarist, 2 (1): 15-26. ;
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Loiselle, P. V. 1978. Reflections on the generic placement of Haplochrowis labrosus. Buntbarshe Bull. (67): 16-18. ;
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 NCBI;
 World Register of Marine Species ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403607" title="Serra de Carreu" nonfiltered="799" processed="795" dbindex="155806">

La Serra de Carreu s una serra del terme municipal d'Abella de la Conca. Aquesta serra separa dues partes d'aquest terme prou diferenciades, tot i que administrativament unides: la major part del terme d'Abella de la Conca, al sud de la serra, i la vall de Carreu, al nord. Aquesta darrera noms es comunica amb la resta del terme per antics camins de muntanya, accessibles prcticament noms a peu. En canvi, l'accs ms fcil el t per pistes de muntanya: cap a l'oest, a travs del poble de Pessonada, del terme de Conca de Dalt; cap a l'est, per Capdecarreun i el Coll de Llvia, cap a la carretera d'Isona a Coll de Narg, per dins del terme de Coll de Narg, pertanyent a l'Alt Urgell.

De fet, s una estribaci al sud-est de la Serra del Boumort, que s'estn en part parallela a ella.


L'extrem de llevant de la serra, que s'estn d'est a oest amb una lleugera inclinaci de NE. a SO, s dins del terme de Coll de Narg, de l'Alt Urgell, dins de l'antic municipi de Montanissell, mentre que l'extrem occidental s just al lmit dels termes d'Abella de la Conca i de Conca de Dalt.

Aquest extrem de ponent marca un circ en forma d'arc de NE. a SO. que acull les valls dels barrancs de Caborriu i de la Vall, el primer afluent del segon, i, ja junts, tots dos afluents del riu d'Abella just al nord del Forat d'Abella. El conjunt de la serra de Carreu fa de reds pel nord d'un sector del terme d'Abella de la Conca que fou fora habitat en poques pretrites, per que avui dia roman quasi del tot despoblat, llevat d'algun habitacle utilitzat circumstancialment l'estiu. Acull a l'extrem de llevant l'antic poble de la Torre d'Eroles (popularment, la Torre) i en el de ponent, ms proper a la vila d'Abella de la Conca, les masies anomenades Cal Gurdem, Cal Gurdem Vell, el Mas Palou, Cal Pere del Trena, i les anomenades Casa Fontanet, Casa Montsor, Casa Sarr, Casa To, Casa de la Vall i Casa Vctor, aix com nombroses bordes (del Castell, del Cuquerlo, del Miquelet, del Paul, Marinxina) i la cabana de Llanasca. Tamb pertany a aquest sector el Mol d'Abella. El Mas Palou conserva les restes de l'esglsia de Santa Maria.

Comenant per llevant, els elements importants que integren la serra sn: el Grau de Queralt, de 1.709 m. alt., al lmit, com ha ha quedat dit, dels termes municipals d'Abella de la Conca i de Coll de Narg (per tant, al lmit de les comarques del Pallars Juss i de l'Alt Urgell), i ja ntegrament en terme d'Abella, la cinglera del Cap de Plan-de-riba, que assoleix els 1.760,3 m. alt. i presenta un desnivell de quasi 70 metres a plom, el Pical Ras, de 1.782,5, el Cap de Carreu, de 1.749,3 (que molts consideren el punt ms alt, tot i que no ho s; aix s, s el que ms aparena en t), a llevant del qual s'obre el Pas de Castellnou (1.690,6) i el Centucall, i a ponent el Coll Nadilla (1.693,2), el Pas de la Ce (1.574,6), lo Tossalet (1.625) i les Cingleres de la Tpia, prop de les quals hi ha l'Espluga del Perdiu, que ronden els 1.635 m. alt., i el Gallinova, de 1.687,3 m. alt. A lo Tossalet comena el tros de serra de Carreu que s termenal amb Conca de Dalt.

L'extrem sud-occidental de la serra de Carreu enllaa, a travs de la Collada del Trumfo (1.462,7 m. alt.), amb la serra de Monteguida.

La seva carena principal, que s la que acabem de descriure, constitueix el lmit nordd de l'espai natural Serra de Carreu, que abraa tota la vall superior del riu d'Abella, emmarcada entre la serra de Carrnima i la de Carreu. Aquest espai natural s part integrant de la Reserva Nacional de Caa de Boumort.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403608" title="Al-Yazirat Suquar" nonfiltered="800" processed="796" dbindex="155807">
Al-Yazirat Suquar (l'illa del Xquer, la moderna Alzira) fou una vila d'Al-ndalus. 

Amb els almorvits fou focus destacat de diverses rebellions contra els cristians i amb l'intent d'unificaci almohade pass a declarar-se partidria d'aquests. La vila, baluard completament emmurallat, comptava amb unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. 

El tractat geogrfic d'Al-Zuhv, escrit cap el 1147, assenyala l'existncia a Al-Yazirat Suquar d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d'excellent factura, aix com que els seus habitants eren gent benestant. 

D'entre els alzirenys de l'poca hi destaquen els escriptors: Ben Jafacha, Al-Zaqaq, Ben Amira i Ben Thalmus, els jurisconsults: Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemtic Ben Rian entre d'altres.

El 30 de desembre del 1242 conquista la vila Jaume I, qui va concedir-li infinitat de privilegis, entre els quals destaca el de mer i mixt imperi amb jurisdicci en causes civils i criminals, sobre 42 pobles i amb el rang de vila real. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403610" title="Balins" nonfiltered="801" processed="797" dbindex="155808">

El balins s una llengua parlada a Bali i illes properes per prop de quatre milions de persones, la majoria plurilinges. s un idioma del grup malai-polinesi de les llenges austronsies proper al kawi i al sasak. T un sistema fonolgic simple, amb sis vocals i divuit consonants i registres pragmtics ben diferenciats segons la relaci dels parlants. S'escriu amb un sistema d'escriptura propi, l'abugida balins,  tot i que tamb s'usa l'alfabet llat modificat. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403612" title="Melanochromis auratus" nonfiltered="802" processed="798" dbindex="155809">

Melanochromis auratus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403615" title="Melanochromis xanthodigma" nonfiltered="803" processed="799" dbindex="155810">

Melanochromis xanthodigma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403616" title="Melanochromis baliodigma" nonfiltered="804" processed="800" dbindex="155811">

 Melanochromis baliodigma s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403617" title="Escamots Autnoms d'Alliberament" nonfiltered="805" processed="801" dbindex="155812">
Els Escamots Autnoms d Alliberament van ser, com el seu nom indica, escamots autnoms que van lluitar per la reunificaci, la independncia i el socialisme dels Pasos Catalans. 

Van aparixer a principis del 1994, poc desprs de l'autodissoluci de Terra Lliure III Assemblea i poc abans de l'autodissoluci de Terra Lliure IV Assemblea. Els seus principis s'expressen en un llibre en el qual animen els ciutadans a dur a terme accions armades per l'alliberament nacional dels Pasos Catalans, el qual s tamb un manual per a la fabricaci d'artefactes explosius.  

 Relaci d'accions armades .
 Bomba incendiria contra l'INEM (Barcelona, 2 de febrer del 1994);
 Artefacte explosiu conta l'INEM (Sabadell, 5 de febrer del 1994);
 Bomba incendiria contra l'INEM (Barcelona, 22 de febrer del 1994);
 Artefacte explosiu contra els jutjats de Sabadell (26 de febrer del 1994);
 Cctel molotov contra un concessionari Renault (Barber del Valls, 8 de juny del 1994);
 Llibre bomba contra l'advocat Esteban Gmez Rovira (3 d'octubre del 1994);

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403618" title="Melanochromis vermivorus" nonfiltered="806" processed="802" dbindex="155813">

Melanochromis vermivorus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403620" title="Melanochromis benetos" nonfiltered="807" processed="803" dbindex="155814">

 Melanochromis benetos s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403621" title="Melanochromis simulans" nonfiltered="808" processed="804" dbindex="155815">

Melanochromis simulans  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403623" title="Melanochromis brevis" nonfiltered="809" processed="805" dbindex="155816">

Melanochromis brevis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403624" title="Melanochromis robustus" nonfiltered="810" processed="806" dbindex="155817">

Melanochromis robustus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403625" title="Melanochromis chipokae" nonfiltered="811" processed="807" dbindex="155818">

Melanochromis chipokae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403626" title="Melanochromis perspicax" nonfiltered="812" processed="808" dbindex="155819">

Melanochromis perspicax  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403627" title="Melanochromis cyaneorhabdos" nonfiltered="813" processed="809" dbindex="155820">

Melanochromis cyaneorhabdos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403628" title="Melanochromis perileucos" nonfiltered="814" processed="810" dbindex="155821">

Melanochromis perileucos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403629" title="Melanochromis dialeptos" nonfiltered="815" processed="811" dbindex="155822">

 Melanochromis dialeptos s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403630" title="Melanochromis parallelus" nonfiltered="816" processed="812" dbindex="155823">

Melanochromis parallelus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403632" title="Melanochromis elastodema" nonfiltered="817" processed="813" dbindex="155824">

 Melanochromis elastodema s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403634" title="Melanochromis mellitus" nonfiltered="818" processed="814" dbindex="155825">

 Melanochromis mellitus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403635" title="Melanochromis heterochromis" nonfiltered="819" processed="815" dbindex="155826">

 Melanochromis heterochromis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403637" title="Melanochromis melanopterus" nonfiltered="820" processed="816" dbindex="155827">

Melanochromis melanopterus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403638" title="Melanochromis interruptus" nonfiltered="821" processed="817" dbindex="155828">

Melanochromis interruptus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403640" title="Melanochromis loriae" nonfiltered="822" processed="818" dbindex="155829">

Melanochromis loriae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403641" title="Melanochromis joanjohnsonae" nonfiltered="823" processed="819" dbindex="155830">

Melanochromis joanjohnsonae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403643" title="Melanochromis lepidiadaptes" nonfiltered="824" processed="820" dbindex="155831">

 Melanochromis lepidiadaptes s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403646" title="Melanochromis johannii" nonfiltered="825" processed="821" dbindex="155832">

 Melanochromis johannii s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403651" title="Melanochromis labrosus" nonfiltered="826" processed="822" dbindex="155833">

Melanochromis labrosus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Marchal, C., 1991. Melanochromis p. 258-265. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403656" title="Rafael Abella i Bermejo" nonfiltered="827" processed="823" dbindex="155834">
Rafael Abella Bermejo ( 1917   Barcelona, 23 de desembre de 2008) fou un historiador i escriptor catal.

Qumic de professi, va comenar la seva trajectria com escriptor en la dcada dels anys 70 amb l obra La vida cuotidiana durante la Guerra Civil (1973), amb l editorial Planeta, a la qual ha estat vinculat durant els ltims 35 anys. En aquesta obra reflexiona sobre l'efecte que les accions poltiques van tenir sobre el poble, sempre des d un propsit d equanimitat perqu, tal com explicava,  les vivncies histriques, relatades amb ponderaci, sn un antdot per a la reiteraci d'errors .

En la seva obra destaquen ttols com ara Lo que el siglo XX nos ha dado (1976), Por el Imperio hacia Dios: crnica de una posguerra (1978), Ancdotas para despus de una guerra (Planeta), La vida cotidiana durante el rgimen de Franco (1985), La vida amorosa durante la II Repblica (Temas de hoy), i Julio de 1936: Dos Espaas frente a frente (Plaza & Jans).

Tamb va escriure altres llibres histrics, com La vida y la poca de Jos Bonaparte (1908-1814) amb Javier Nart (Temas de hoy), i Mitos y Leyendas de Espaa (MR): Abella va collaborar en moltes obres collectives sobre histria, com en La Guerra de Espaa, 1936-1939, coordinat per Edward Malefakis, en programes de rdio i televisi, i va aparixer a les produccions de cinema La Casita Blanca i De Madrid a la Lluna.

Desprs de ms de 40 anys dedicat a narrar la histria de l'Espanya contempornia. La seva ltima obra, Historias del Nodo (Destino), co-escrita amb Gabriel Cardona, va sortir al mercat el novembre del 2008.

Referncies.
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403657" title="Notcies 9" nonfiltered="828" processed="824" dbindex="155835">
Notcies 9 s el nom del telenotcies de Canal 9, de la televisi pblica del Pas Valenci, la primera edici del qual va tenir lloc oficialment el 9 d'octubre del 1989 des dels estudis de TVV a Burjassot. 

N'han estat presentadors periodistes com Xelo Miralles, Rosa Brines, Salvador Caudeli, Lloren Abril, Maria Josep Poquet o Pilar Algarra. Actualment en sn presentadors Llus Motes i Empar Recatal. 

S'emeten les segents edicions:

 NT 9 Bon dia. De dilluns a divendres, de 09.00 h a 09.55 h.
 NT 9 1a edici. De dilluns a diumenge, de 13.55 h a 15.25 h.
 NT 9 2a edici. De dilluns a diumenge, de 20.55 h a 21.40 h.

 Enllaos externs .

 Primera capalera de Notcies 9. Vdeo de YouTube aqu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403658" title="Casa Comas d'Argemir" nonfiltered="829" processed="825" dbindex="155836">

La Casa Comas d'Argemir, a l'avinguda de la Repblica Argentina, 92 (Barcelona), s obra modernista de Josep Vilaseca i Casanovas (1904). Des del carrer es pot veure la faana en forma d'ellipsi, decorada amb cermiques i petits esgrafiats envoltant les finestres decorades amb caps de lle, rematada amb una tanca de ferro forjat que porta les inicials dels propietaris i amb la torreta coronada per una cpula punxeguda de trencads blavs.

El desnivell del seu emplaament permet una planta baixa i una planta pis a la faana principal, mentre que la que s'obre a l'avinguda Vallcarca presenta baixos i quatre plantes pis. L'edifici, d'aparena fortificada, postula un medievalisme formal, enriquit per detalls com el monograma de l'Ave Maria i l'arc parablic d'entrada, ms estrictament "modernistes". El conjunt, heterogeni i eclctic, no desaprova tampoc les fosilitzacions mudjars, les pinzellades goticistes passades pel seds romntic i certs punts de contacte amb el gaudinisme de la torre "Bellesguard". Pel que fa a l'ornamentaci interior, s'adverteix l'acceptaci de lArt Nouveau francs, en concret a les florals finestres de la caixa d'escala. La casa Comas, amb la particular fesomia que li donen els recobriments cermics, la tribuna circular en cantonada i els merlets enreixats del terrat, constitueix una de les darreres obres de Vilaseca, on desenvolup tot el bagatge adquirit en obres anteriores, en una creaci modernista que hem de reconixer com darrera avanada de l'eclecticisme.

Enllaos externs.
Fitxa patrimoni arquitctonic de l'Ajuntament de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403660" title="Llistat d'episodis de Beverly Hills, 90210" nonfiltered="830" processed="826" dbindex="155837">
Article Principal: Beverly Hills, 90210

La srie t 10 temporades. A continuaci hi ha la llista d'episodis amb el ttol original en angls i entre parntesi la traducci que es va fer quan es va doblar al catal:
Temporada 1 (1990-1991).
 Pilot (Captol pilot) ;
 The Green Room (L'habitaci verda);
 Every Dream Has Its Price (Cada somni t el seu preu) ;
 The First Time (La primera vegada);
 One on One (Un contra un);
 Higher Education (Educaci superior);
 Perfect Mom (La mare perfecta);
 The 17 Year Itch (La crisi dels 17 anys);
 The Gentle Art of Listening (L'art d'escoltar);
 Isn't It Romantic? (No s romntic?);
 B.Y.O.B. (Porteu la vostra beguda);
 One Man and a Baby (Un home i un beb);
 Slumber Party (El joc de la veritat);
 East Side Story (Una histria de l'est);
 A Fling in Palm Springs (Cap de setmana a Palm Springs);
 Fame Is Where You Find It;
 Stand (Up) and Deliver (El club de la comdia);
 It's Only a Test (Noms s un examen);
 April Is the Cruelest Month (Abril s el mes ms cruel);
 Spring Training;
 Spring Dance (El ball de primavera);
 Home again;
Temporada 2 (1991-1992).
 Beach Blanket Brandon;
 The Party Fish;
 Summer Storm ;
 Anaconda (Anaconda);
 Play It Again, David;
 Pass, Not Pass;
 Camping Trip (L'acampada);
 Wildfire;
 Ashes to Ashes;
 Necessity Is a Mother;
 Leading from the Heart (Quan surt del cor);
 Down and Out of District in Beverly Hills;
 Halloween (Halloween);
 The Next Fifty Years (D'aqui 50 anys);
 U4EA (Eufria);
 My Desperate Valentine;
 Chuckie's Back;
 A Walsh Family Christmas;
 Fire and Ice;
 A Competitive Edge;
 Everybody's Talking 'Bout It;
 Baby Makes Five;
 Cardio-Funk;
 The Pit and the Pendulum;
 Meeting Mr. Pony;
 Things to Do on a Rainy Day;
 Mexican Standoff;
 Wedding Bell Blues;
Temporada 3 (1992-1993).
 Misery Loves Company;
 The Twins, the Trustee, and the Very Big Trip (Les bessones, el fideicomisari i un viatge molt llarg);
 Too Little, Too Late/Paris 75001;
 Sex, Lies and Volleyball/Photo Fini ;
 Shooting Star/American in Paris;
 Castles in the Sand;
 Song For Myself ;
 The Back Story ;
 Highwire;
 Home and Away;
 A Presumption of Innocence ;
 Destiny Rides Again ;
 Rebel With a Cause ;
 Wild Horses ;
 The Kindness of Strangers ;
 It's a Totally Happening Life ;
 The Game Is Chicken ;
 Mid Life, Now What?;
 Back in the Highlife Again;
 Parental Guidance Recommended ;
 Dead End ;
 The Child Is Father to the Man ;
 Duke's Bad Boys ;
 Perfectly Perfect ;
 Senior Poll;
 She Came in Through the Bathroom Window ;
 A Night to Remember;
 Something in the Air ;
 Commencement: Part 1;
 Commencement: Part 2;
Temporada 4 (1993-1994).
 So Long, Farewell, Auf Wiedersehen, Goodbye;
 The Girl from New York City;
 The Little Fish;
 Greek to Me;
 Radio Daze;
 Strangers in the Night;
 Moving Targets;
 Twenty Years Ago Today;
 Otherwise Engaged;
 And Did It... My Way (I ho vaig fer a la meva manera);
 Take Back the Night;
 Radar Love;
 Emily (L'Emily);
 Windstruck (Tocats pel vent);
 Somewhere in the World It's Christmas;
 Crunch Time (Mal rotllo);
 Thicker Than Water (Ms esps que l'aigua);
 Heartbreaker;
 The Labors of Love (Treballs d'amor);
 Scared Very Straight;
 Addicted to Love;
 Change Partners (Intercanvi de parelles);
 A Pig Is a Boy Is a Dog;
 Cuffs and Links;
 The Time Has Come Today;
 Blind Spot;
 Divas;
 Acting Out;
 Truth and Consequences (La veritat fa mal);
 Vital Signs (Signes vitals);
 Mr. Walsh Goes to Washington (El senyor Walsh va a Washington);
Temporada 5 (1994-1995).
 What I Did on My Summer Vacation and Other Stories (El que vaig fer en les vacances d'estiu i altres histries);
 Under the Influence;
 A Clean Slate (Comenar de nou);
 Life after Death;
 Rave On (Marxa al cos);
 Homecoming (Qesti de confiana);
 Who's Zoomin' Who? (Qui persegueix qui?);
 Things That Go Bang in the Night (Coses que persegueixen a la nit);
 Intervention (Intervenci);
 The Dreams of Dylan McKay (Els somnis de Dylan McKay);
 Hate Is Just a Four Letter Word (Intolerncia);
 Rock of Ages (Vud per tu, vudu per mi);
 Up in Flames (Foc);
 Injustice for All;
 Christmas Comes This Time Each Year;
 Sentenced to Life;
 Sweating It Out (Treballs forats);
 Hazardous to Your Health (Perillos per a la salut);
 Little Monsters;
 You Gotta Have Heart (S'ha de tenir bon cor);
 Stormy Weather (Temps de tempesta);
 Alone at the Top (Sola al cim);
 Love Hurts (L'amor fa mal);
 Unreal World (Mn irreal);
 Double Jeopardy;
 A Song for My Mother (Una can per la meva mare);
 Squash It (Esclafa'l);
 Girls on the Side (Coses de noies);
 The Real McCoy;
 Hello Life, Goodbye Beverly Hills (Hola vida, adu Beverly Hills);
 P.S. I Love You: Part 1 (P.D. T'estimo: 1 part);
 P.S. I Love You: Part 2 (P.D. T'estimo: 2 part);
Temporada 6 (1995-1996).
 Home Is Where the Tart Is (Can seixanta);
 Buffalo Gals (Les noies de Buffalo);
 Must Be a Guy Thing (El que fan els nois);
 Everything's Coming Up Roses;
 Lover's Leap;
 Speechless (Vot de silenci);
 Violated (Violada);
 Gypsies, Cramps and Fleas;
 Earthquake Weather (Temperatura de terratrmol);
 One Wedding and a Funeral (Un casament i un funeral);
 Offensive Interference (Interferncia ofensiva);
 Breast Side Up (El pit cap amunt);
 Courting (Judici);
 Fortunate Son (Un fill afortunat);
 Angels We Have Heard on High (Els ngels de Nadal);
 Turn Back the Clock;
 Fade In, Fade Out (Apareixent i desapareixent);
 Snowbound (Bloquejats per la neu);
 Nancy's Choice (L'elecci de la Nancy);
 Flying (Als nvols);
 Bleeding Hearts (Cors sagnants);
 All This and Mary Too (Neu i Maries);
 Leap of Faith (Una qesti de fe);
 Coming Out, Getting Out, Going Out (Sortides i escapades);
 Smashed (La gran mona);
 Flirting with Disaster (Flirtejant amb el desastre);
 Strike the Match (Encn el misto);
 The Big Hurt;
 Ticket to Ride (Bitllet per viatjar);
 Ray of Hope (Un raig d'esperana);
 You Say It's Your Birthday: Part 1 (La festa d'aniversari: 1 part);
 You Say It's Your Birthday: Part 2 (La festa d'aniversari: 2 part);
Temporada 7 (1996-1997).
 Remember the Alamo (Recordeu L'Alamo);
 Here We Go Again (Ja hi tornem a ser);
 A Mate for Life (Una parella per tota la vida);
 Disappearing Act;
 Pledging My Life (Penyora d'amor);
 Housewarming (Calent calent);
 Fearless (Sense por);
 The Things We Do for Love (El que fem per amor);
 Loser Take All;
 Lost in Las Vegas (Perdut a Las Vegas);
 If I Had a Hammer (Si tingus un martell);
 Judgement Day;
 Gift Wrapped;
 Jobbed;
 Phantom of CU (El fantasma de la UC);
 Unnecessary Roughness (Brusquedat innecessria);
 Face-Off (Fora de la vista);
 We Interrupt This Program (Interrumpim aquest programa);
 My Funny Valentine;
 With This Ring;
 Straight Shooter (Un bon noi);
 A Ripe Young Age (Jove edat madura);
 Storm Warning (Avisos de tempesta);
 Spring Breakdown (Crisi primaveral);
 Heaven Scent (Enviada del cel);
 The Long Goodbye (El llarg adeu);
 I Only Have Eyes for You;
 All That Jazz (A ritme de Jazz);
 Mother's Day (El dia de la mare);
 Senior Week (La ltima setmana);
 Graduation Day: Part 1 (El dia de la graduaci:1 part);
 Graduation Day: Part 2 (El dia de la graduaci:2 part);
Temporada 8 (1997-1998).
 Aloha Beverly Hills: Part 1 (Aloha Beverly Hills:1 part);
 Aloha Beverly Hills: Part 2 (Aloha Beverly Hills:2 part);
 Forgive and Forget (Oblidar i perdonar);
 The Way We Weren't ;
 Coming Home (La tornada);
 The Right Thing (El que cal fer);
 Pride and Prejudice (Orgull i prejudici);
 Toil and Trouble (Entre bancs i problemes);
 Friends, Lovers and Children (Amics, amants i nens);
 Child of the Night (Criatures de la nit);
 Deadline;
 Friends in Deed;
 Comic Relief;
 Santa Knows;
 Ready or Not (S o no);
 Illegal Tender;
 The Elephant's Father (El pare de l'elefant);
 Rebound;
 Crimes and Misdemeanors (Crims i faltes);
 Cupid's Arrow;
 The Girl Who Cried Wolf (Que ve el llop!);
 Law and Disorder (Llei i desordre);
 Making Amends (Rectificar);
 The Nature of Nurture;
 Aunt Bea's Pickles;
 All That Glitters;
 Reunion (La trobada);
 Skin Deep (A flor de pell);
 Ricochet (Rebot);
 The Fundamental Things Apply (Una qesti de fons);
 The Wedding: Part 1 (El casament:1 part);
 The Wedding: Part 2 (El casament:2 part);
Temporada 9 (1998-1999).
 The Morning After (A l'endem);
 Budget Cuts;
 Dealer's Choice;
 Don't Ask, Don't Tell;
 Brandon Leaves;
 Confession (Confessi);
 You Say GoodBye, I Say Hello;
 I'm Back Because (He tornat perqu);
 The Following Options (Les segents opcions);
 Marathon Man (La marat);
 How to Be the Jerk Women Love;
 Trials and Tribulations (Judicis i tribulacions);
 Withdrawal;
 I'm Married (Estic casat);
 Beheading St. Valentine;
 Survival Skills;
 Slipping Away;
 Bobbi Dearest (Estimada Bobbi);
 The Leprechaun;
 Fortune Cookie ;
 I Wanna Reach Right Out and Grab Ya (Vull arribar a tu);
 Local Hero;
 The End of the World as We Know It (La fi del mn tal i com la coneixem);
 Dog's Best Friend (L'amic del gos);
 Agony (Agonia);
 That's the Guy (s ell);
Temporada 10 (1999-2000).
 The Phantom Menace;
 Let's Eat Cake (I que siguin per molts anys);
 You Better Work;
 A Fine Mess;
 The Loo-Ouch;
 80's Night (La nit dels 80);
 Laying Pipe;
 Baby, You Can Drive My Car (La gimkana);
 Family Tree (Arbre genealgic);
 What's in a Name (El que est en el nom);
 Sibling Revelry (Rivalitat entre germanes);
 Nine Yolks Whipped Lightly (Nou rovells lleugerament batuts);
 Tainted Love;
 I'm Using You 'Cause I Like You (M'aprofito de tu perqu m'agrades);
 Fertile Ground (Sl frtil);
 The Final Proof (La prova final);
 Doc Martin (Doctor Martin);
 Eddie Waitkus (Eddie Waitkus);
 I Will Be Your Father Figure;
 Ever Heard the One About the Exploding Father? (Haveu sentit parlar d'aquell que li va explotar el pare?);
 Spring Fever (Febre primaveral);
 The Easter Bunny (El conillet de Pasqua);
 And Don't Forget to Give Me Back My Black T-Shirt (I no oblidis retornar-me la samarreta negra);
 Love Is Blind (L'amor s cec);
 I'm Happy for You... Really (Me n'alegro per tu... de veritat);
 The Penultimate (El penltim);
 Ode to Joy (Oda a l'alegria);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403661" title="Serra de Carrnima" nonfiltered="831" processed="827" dbindex="155838">

La Serra de Carrnima s una serra del terme municipal d'Abella de la Conca. Aquesta serra separa dues valls de l'interior d'aquest terme: al nord, la del riu d'Abella, i al sud la del barranc de Fonguera, que s'origina en el coll de Faidella, i s per on discorre la carretera L-511, d'Isona a Coll de Narg, carretera que mena a Bixols.


L'extrem de llevant de la serra forma, just al sud del poble de Bixols, l'espectacular Forat de Bixols, i, per tant, quasi arriba al mateix poble. El punt ms elevat acull el santuari de la Mare de Du de Carrnima, i a partir d'aquest lloc va davallant progressivament cap a l'O per formar, ran mateix del poble d'Abella de la Conca, el Forat d'Abella. Separa aquesta serra de la immediata de Monteguida precisament el Forat i el riu d'Abella i el mateix poble d'Abella de la Conca, que s ja en una estribaci de la serra de Monteguida.

Comenant per llevant, la serra arrenca de les mateixes roques formen el Forat de Bixols, a 1.030 m. alt., i pugen fora sobtadament cap a lo Collet (un collet entre dues roques de 1.129 m. alt.), i rpidament s'enfila cap als 1.284,7, els 1.352,3, els 1.396,7, els 1.527,1 i els 1.623,7, que s on hi ha el santuari de la Mare de Du de Carrnima.

A prop del santuari assoleix el punt ms alt (1.629,7), es mant, sempre cap a ponent, en alades superiors als 1.600 m., i comena a davallar progressivament: 1.573 m. alt., fins trobar un collet per on passa la pista que mena al santuari, a 1.512,5. Desprs torna a pujar fins els 1.516,4, per comenar ja la baixada definitiva en direcci a Abella de la Conca: 1.500,7, 1.480,3, 1.429,6, 1.401,1, 1.352,2, 1.308,7, 1.277,1, 1.274,8 a lo Morral, 1.171,8, 1.107,7 i, en forta davallada, els 835 del Forat d'Abella.

La seva carena principal, que s la que acabem de descriure, apareix en alguns trossos bifurcada en dues de paralleles, com es pot apreciar en algunes fotografies. La ms alta, la meridional, constitueix el lmit sud de l'espai natural Serra de Carreu, que abraa tota la vall superior del riu d'Abella, emmarcada entre la serra de Carrnima i la serra de Carreu. Aquest espai natural s part integrant de la Reserva Nacional de Caa de Boumort.






 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403663" title="Dietari (programa)" nonfiltered="832" processed="828" dbindex="155839">
Dietari va ser el nom d'un dietari audiovsisual de la televisi pblica valenciana (TVV). Incloa santoral, refranys, informaci sobre festes, fires, impostos i taxes i efemrides. La seua durada aproximada era d'1.20 m.

Es va emetre des dels inicis de Canal 9 fins l'any 1998, abans dels informatius i abans de finalitzar les emissions, i tamb durant els primers mesos de Notcies 9 (actual Punt 2), quan aquest canal iniciava les seues emissions. 

 Enllaos externs .

 Dietari, emissi del 18-01-1994. Vdeo de YouTube ac ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403667" title="Canyes i fang" nonfiltered="833" processed="829" dbindex="155841">
Canyes i fang s una novella de l'escriptor valenci Vicent Blasco Ibez, escrita el 1902, enquadrada en el moviment conegut com naturalisme i pertanyent al cicle valenci de l'autor. Originalment escrita en castell (Caas y barro), n'existeix una versi traduda al catal per Marina Zaragoz Prez l'any 2000.

 Estil .
Ambientada en la Valncia rural (L'Albufera) de principis del segle XX, la novella observa i retrata la realitat social del moment i del lloc amb precisi absolta, contant igualment amb matissos costumistes.

 Argument .
La novella narra la histria d'una famlia els Palomes, una nissaga de pescadors reconvertits en arrossers, la seua necessria adaptaci als canvis socials i les relacions personals que mantenen entre ells i la resta de la comunitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403671" title="Cant de Soultz-sous-Forts" nonfiltered="834" processed="830" dbindex="155842">

El cant de Soultz-sous-Forts  (alsaci Kanton Sulz ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Soultz-sous-Forts aplega 19 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403675" title="Neolamprologus" nonfiltered="835" processed="831" dbindex="155843">










Neolamprologus s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i el ms nombrs en espcies d'aquesta famlia al llac Tanganyika.
Distribuci geogrfica.
Totes les espcies d'aquest gnere es troben al llac Tanganyika, tret de Neolamprologus devosi que s endmica del riu Malagarasi.
Espcies.
Neolamprologus bifasciatus   	  ;
Neolamprologus boulengeri  	 ;
Neolamprologus brevis  	 ;
Neolamprologus brichardi  	 ;
Neolamprologus buescheri  	 ;
Neolamprologus cancellatus ;
Neolamprologus caudopunctatus  	 ;
Neolamprologus chitamwebwai  ;
Neolamprologus christyi  	 ;
Neolamprologus crassus  	 ;
Neolamprologus cylindricus  	 ;
Neolamprologus devosi  	 ;
Neolamprologus falcicula  	 ;
Neolamprologus fasciatus  	 ;
Neolamprologus furcifer  	 ;
Neolamprologus gracilis  	 ;
Neolamprologus hecqui  	 ;
Neolamprologus helianthus  	 ;
Neolamprologus leleupi  	 ;
Neolamprologus leloupi  	 ;
Neolamprologus longicaudatus ;
Neolamprologus longior  	 ;
Neolamprologus marunguensis  	 ;
Neolamprologus meeli  	 ;
Neolamprologus modestus  	 ;
Neolamprologus mondabu  	 ;
Neolamprologus multifasciatus  	 ;
Neolamprologus mustax  	 ;
Neolamprologus niger  	 ;
Neolamprologus nigriventris  	 ;
Neolamprologus obscurus  	 ;
Neolamprologus olivaceous  	 ;
Neolamprologus pectoralis  	 ;
Neolamprologus petricola  	 ;
Neolamprologus pleuromaculatus  	 ;
Neolamprologus prochilus  	 ;
Neolamprologus pulcher  	 ;
Neolamprologus savoryi  	 ;
Neolamprologus schreyeni  	 ;
Neolamprologus sexfasciatus  	 ;
Neolamprologus similis 	 	 ;
Neolamprologus splendens  	 ;
Neolamprologus tetracanthus ;
Neolamprologus toae  	 ;
Neolamprologus tretocephalus  	 ;
Neolamprologus variostigma  	 ;
Neolamprologus ventralis  	;
Neolamprologus walteri  ;
Neolamprologus wauthioni ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
  (2007): Phylogenetic relationships of the Lake Tanganyika cichlid tribe Lamprologini: The story from mitochondrial DNA. Mol. Phylogenet. Evol. 45(2): 629 642. ;
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press. ;
  (2003): Neolamprologus pulcher "Daffodil II". Fincinnati 2003. Text en PDF;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
  (1994): Mitochondrial phylogeny of the Lamprologini, the major substrate spawning lineage of cichild fishes from Lake Tanganyika in eastern Africa. Mol. Biol. Evol. 11(4): 691-703. Text en PDF.;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 Fotografies ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403676" title="Cant de Wrth" nonfiltered="836" processed="832" dbindex="155844">

El cant de Wrth  (alsaci Kanton Werth ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Wrth aplega 19 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403677" title="Neolamprologus bifasciatus" nonfiltered="837" processed="833" dbindex="155845">

Neolamprologus bifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M.L.J., 1997. A phylogenetic overview of the lamprologine cichlids of Africa (Teleostei, Cichlidae): a morphological perspective. S. Afr. J. Sci. 93:513-523.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403679" title="Neolamprologus wauthioni" nonfiltered="838" processed="834" dbindex="155846">

Neolamprologus wauthioni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403680" title="Neolamprologus boulengeri" nonfiltered="839" processed="835" dbindex="155847">

Neolamprologus boulengeri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403681" title="Louis Le Nain" nonfiltered="840" processed="836" dbindex="155848">
Louis Le Nain (Laon, c. 1593 - Pars, 23 de maig de 1648) fou un pintor francs del Barroc.

Junt amb els seus germans Antoine Le Nain i Mathieu Le Nain, formaren una nissaga de pintors. De fet, els germans Le Nain formen un misteri per a la histria de l'art, doncs han estat poc estudiats i resulta difcil separar les seves obres respectivament. Louis va ser el mitj i, pel que sembla el de major qualitat. Els seus temes predilectes van ser escenes de camperols en les seves tasques quotidianes i el to de la seva pintura s molt proper al de Velzquez. El 1648 va ser un dels membres fundadors de l'Acadmia francesa, al costat dels seus dos germans Mathieu i Antoine. 

Galeria.


 Enllaos externs .


  Louis Le Nain a Artcyclopedia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403682" title="Neolamprologus walteri" nonfiltered="841" processed="837" dbindex="155849">

Neolamprologus walteri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403683" title="Neolamprologus brevis" nonfiltered="842" processed="838" dbindex="155850">

Neolamprologus brevis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403684" title="Neolamprologus ventralis" nonfiltered="843" processed="839" dbindex="155851">

Neolamprologus ventralis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403685" title="Anurognathus" nonfiltered="844" processed="840" dbindex="155852">

Anurognathus s un gnere de petit pterosaure que va viure fa aproximadament entre 155 i 140 milions d'anys, al Jurssic superior. Presentava un cap curt amb dents en forma d'agulla per a capturar insectes i tot i que tradicionalment s'ha adscrit al grup de pterosaures de cua llarga Rhamphorhyncoidea, la seva cua era comparativament ms curta, permetent una major maniobrabilitat en la caa. Amb una amplada alar de 50 cm i 9 cm de longitud corporal (incloent el crani), probablement no pesava ms que uns pocs grams. Noms s'han trobat dos esquelets, a Baviera. Anurognathus fou anomenat i descrit per L. Dderlein l'any 1923. 

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403686" title="Neolamprologus brichardi" nonfiltered="845" processed="841" dbindex="155853">

Neolamprologus brichardi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403687" title="Neolamprologus variostigma" nonfiltered="846" processed="842" dbindex="155854">

Neolamprologus variostigma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403688" title="Neolamprologus buescheri" nonfiltered="847" processed="843" dbindex="155855">

 Neolamprologus buescheri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403689" title="Neolamprologus tretocephalus" nonfiltered="848" processed="844" dbindex="155856">

Neolamprologus tretocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403690" title="Neolamprologus cancellatus" nonfiltered="849" processed="845" dbindex="155857">

 Neolamprologus cancellatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Zmbia, frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403691" title="Arthurdactylus" nonfiltered="850" processed="846" dbindex="155858">

Arthurdactylus s un gnere de pterosaure del Cretaci inferior que s'ha trobat a la Formaci Santana a Brasil. Fou un animal gran, amb una amplada alar d'uns 4,6 metres. L'esquelet trobat est raonablement complet, mancant tan sols el crani i alguna vrtebra cervical.

El nom li fou posat en honor a Arthur Conan Doyle, que va fer aparixer grans pterosaures a la novella "El mn perdut".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403692" title="Neolamprologus toae" nonfiltered="851" processed="847" dbindex="155859">

Neolamprologus toae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403694" title="Neolamprologus caudopunctatus" nonfiltered="852" processed="848" dbindex="155860">

Neolamprologus caudopunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Zmbia, frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403695" title="Neolamprologus tetracanthus" nonfiltered="853" processed="849" dbindex="155861">

 Neolamprologus tetracanthus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403697" title="Neolamprologus chitamwebwai" nonfiltered="854" processed="850" dbindex="155862">

 Neolamprologus chitamwebwai s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403699" title="Neolamprologus similis" nonfiltered="855" processed="851" dbindex="155863">

 Neolamprologus similis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403700" title="Neolamprologus christyi" nonfiltered="856" processed="852" dbindex="155864">

Neolamprologus christyi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403701" title="Neolamprologus splendens" nonfiltered="857" processed="853" dbindex="155865">

 Neolamprologus splendens s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403702" title="Serra de Monteguida" nonfiltered="858" processed="854" dbindex="155866">

La Serra de Monteguida s una serra del terme municipal d'Abella de la Conca. s la serra a l'extrem de llevant de la qual es troba el poble i el castell d'Abella de la Conca.

L'extrem de llevant s, de fet, el Forat d'Abella, on enllaa amb la serra de Carrnima. A partir d'aquest lloc, la serra descriu un arc cncau cap al nord, amb la inflexi cap a ponent, i assoleix rpidament alades considerables: metre el Forat d'Abella s a 835 m. alt. i el castell d'Abella, a 1.004, la Roca dels Aros (al damunt i a l'oest del poble), 1.077,8, Sarss 1.365,9, la Roca de l'Espluga de Ninou 1.505,7, la Roca de Monteguida 1.510,2 i la Collada del Trumfo, on enllaa amb la serra de Carreu, 1.462,7.

La seva carena principal, que s la que acabem de descriure, constitueix el lmit oest de l'espai natural Serra de Carreu, que abraa tota la vall superior del riu d'Abella, emmarcada entre la serra de Carrnima i la serra de Carreu. Aquest espai natural s part integrant de la Reserva Nacional de Caa de Boumort.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403703" title="Neolamprologus crassus" nonfiltered="859" processed="855" dbindex="155867">

Neolamprologus crassus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de l'oest del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403704" title="Neolamprologus sexfasciatus" nonfiltered="860" processed="856" dbindex="155868">

Neolamprologus sexfasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403705" title="Neolamprologus cylindricus" nonfiltered="861" processed="857" dbindex="155869">

Neolamprologus cylindricus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403706" title="Neolamprologus schreyeni" nonfiltered="862" processed="858" dbindex="155870">

Neolamprologus schreyeni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Burundi, frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403707" title="Neolamprologus devosi" nonfiltered="863" processed="859" dbindex="155871">

Neolamprologus devosi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del riu Malagarasi (frica)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Schelly, R., M.L.J. Stiassny i L. Seegers, 2003. Neolamprologus devosi sp. n., a new riverine lamprologine cichlid (Teleostei, Cichlidae) from the lower Malagarasi River, Tanzania. Zootaxa 373: 1-11.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403708" title="Neolamprologus savoryi" nonfiltered="864" processed="860" dbindex="155872">

Neolamprologus savoryi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403709" title="Neolamprologus falcicula" nonfiltered="865" processed="861" dbindex="155873">

 Neolamprologus falcicula s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403710" title="Revista Riutort" nonfiltered="866" processed="862" dbindex="155874">
Riutortfou una revista d'arts i lletres editada des del 1956 fins al 1965 per l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell.

 Fundadors i primers col.laboradors .
Els iniciadors de la publicaci van ser el pintor i historiador Andreu Castells Peig i el seu cunyat, el tamb pintor David Graells Montull, ambds vinculats a l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell i membres no confessos de la resistncia cultural contra el franquisme.

El primer nmero aparegu el setembre de 1956 amb textos de Pere Valls Garreta, poeta ; Sebasti Gasch, crtic d'art; Joan Ars, poeta; Miquel Crusafont Pair, paleontleg evolucionista;el mateix Andreu Castells; Manuel Costa Fernndez, crtic musical; Josep Deu, poeta i assagista; Josep Torrella Pineda, crtic cinematogrfic.

 Referncies .
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403711" title="Neolamprologus pulcher" nonfiltered="867" processed="863" dbindex="155875">

Neolamprologus pulcher  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403712" title="Neolamprologus fasciatus" nonfiltered="868" processed="864" dbindex="155876">

Neolamprologus fasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403714" title="Neolamprologus prochilus" nonfiltered="869" processed="865" dbindex="155877">

Neolamprologus prochilus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403717" title="Neolamprologus furcifer" nonfiltered="870" processed="866" dbindex="155878">

Neolamprologus furcifer  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403719" title="Neolamprologus pleuromaculatus" nonfiltered="871" processed="867" dbindex="155879">

Neolamprologus pleuromaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403722" title="Neolamprologus gracilis" nonfiltered="872" processed="868" dbindex="155880">

Neolamprologus gracilis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403723" title="Neolamprologus petricola" nonfiltered="873" processed="869" dbindex="155881">

Neolamprologus petricola  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403724" title="Neolamprologus hecqui" nonfiltered="874" processed="870" dbindex="155882">

 Neolamprologus hecqui s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403726" title="Corbata de llacet" nonfiltered="875" processed="871" dbindex="155883">

La corbata de lla o llacet s un accessori de moda mascul usat habitualment amb vestimenta formal, com tern o esmquing. Consisteix en una cinta de tela lligada al voltant del coll de manera simtrica de tal manera que els extrems oposats formen dos llaos. Tamb sn disponibles les corbates de llacet prviament lligades en les quals el lla es cus per donar-li la seva forma distintiva i la cinta al voltant del coll s'uneix grcies a un clip.  

Les corbates de llacet, com les corbates ordinries, es poden fer de seda, polister, cot, o una barreja de teixits, tot i que algunes teles sn molt menys habituals per a les corbates de llacet que per a les corbates ordinries.

 
Origen i histria.
La corbata de llacet va nixer entre mercenaris croates durant les guerres prussianes del segle XVII: els croates van utilitzar una bufanda al voltant del coll per lligar l'obertura de les seues camises. Aquest mtodo va ser adoptat aviat per les classes altes a Frana (llavors un pas principal en el camp de la moda) i es va estendre al llarg dels segles XVIII i XIX. Es va anomenar cravat, terme possiblement procedent de croata, d'on deriva corbata. El fams escriptor francs Honor de Balzac fins i tot va escriure un llibre sobre el tema.  

s incert si el mocador llavors es va converir en corbata de llacet i corbata o si el mocador va donar lloc a la corbata de llacet o aquest al seu torn va conduir a la corbata.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403727" title="Neolamprologus pectoralis" nonfiltered="876" processed="872" dbindex="155884">

Neolamprologus pectoralis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403728" title="Neolamprologus olivaceous" nonfiltered="877" processed="873" dbindex="155885">

Neolamprologus olivaceous  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403729" title="Neolamprologus helianthus" nonfiltered="878" processed="874" dbindex="155886">

Neolamprologus helianthus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403731" title="Neolamprologus obscurus" nonfiltered="879" processed="875" dbindex="155887">

 Neolamprologus obscurus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403732" title="Neolamprologus leleupi" nonfiltered="880" processed="876" dbindex="155888">

Neolamprologus leleupi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403733" title="Neolamprologus nigriventris" nonfiltered="881" processed="877" dbindex="155889">

 Neolamprologus nigriventris s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403735" title="Neolamprologus leloupi" nonfiltered="882" processed="878" dbindex="155890">

 Neolamprologus leloupi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403736" title="Neolamprologus niger" nonfiltered="883" processed="879" dbindex="155891">

Neolamprologus niger  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Tanznia i Repblica Democrtica del Congo)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403737" title="Aschbach" nonfiltered="884" processed="880" dbindex="155892">

Aschbach (en alsaci schbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 590 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403738" title="Germanodactylus" nonfiltered="885" processed="881" dbindex="155893">

Germanodactylus s un gnere de pterosaure pterodactilodeu del Jurssic superior que es trob a Alemnia. Durant molt de temps es pens que els espcimens pertanyien a Pterodactylus. La cresta del cap s un dels trets distintius d'aquest pterosaure.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403739" title="Neolamprologus longicaudatus" nonfiltered="886" processed="882" dbindex="155894">

 Neolamprologus longicaudatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403741" title="Neolamprologus mustax" nonfiltered="887" processed="883" dbindex="155895">

Neolamprologus mustax  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403742" title="Tirador" nonfiltered="888" processed="884" dbindex="155896">
Un tirador s una arma porttil que es fa servir per a llenar projectils. 

El tirador est format per un marc, generalment de fusta, en forma dY, que disposa de dues tires de goma ligades a les puntes superiors. Les tires sostenen una base de plstic o tela on se situa el projectil. 

El tirador es fa servir subjectant-lo amb la m no dominant (en la majoria de la gente, l'esquerra) i estenent el bra. Llavors, s'agafa el projectil a travs de la base, agafant-lo entre els dits ndex i polze, i s'estira per situar-lo a una altura propera a la galta. Aleshores, s'apunta i, quan se solta, surt el projectil disparat cap a l'objectiu. 

Els tiradors casolans han estat una jogina tradicional per a nens durant una bona part del segle XX.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403743" title="Neolamprologus longior" nonfiltered="889" processed="885" dbindex="155897">

Neolamprologus longior  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403744" title="Neolamprologus multifasciatus" nonfiltered="890" processed="886" dbindex="155898">

 Neolamprologus multifasciatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403746" title="Neolamprologus marunguensis" nonfiltered="891" processed="887" dbindex="155899">

Neolamprologus marunguensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403747" title="Betschdorf" nonfiltered="892" processed="888" dbindex="155900">

Betschdorf (en alsaci Batschdorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.727 habitants. El 1972 va englobar les comunes de Kuhlendorf, Reimerswiller i Schwabwiller.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403748" title="Neolamprologus mondabu" nonfiltered="893" processed="889" dbindex="155901">

Neolamprologus mondabu  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403750" title="Neolamprologus meeli" nonfiltered="894" processed="890" dbindex="155902">

 Neolamprologus meeli s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403751" title="Neolamprologus modestus" nonfiltered="895" processed="891" dbindex="155903">

 Neolamprologus modestus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. (1998): Tanganyikan cichlids in their natural habitat. Cichlid Press.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Neolamprologus. p. 274-294. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403752" title="Quinzet" nonfiltered="896" processed="892" dbindex="155904">
Un Quinzet era el nom que es donava al Pas Valenci al ral d'argent castell que al segle XVII corria amb un valor de quinze diners del pas, i al segle XIX al ral de bill castell. Des del 1925 fins al 1937, era una moneda de 25 cntims.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403753" title="Tupuxuara" nonfiltered="897" processed="893" dbindex="155905">

Tupuxuara s un gnere de pterosaure gran, amb cresta i sense dents, originalment descrit per Alexander Kellner i Diogenes Campos l'any 1988 a partir d'unes restes fssils trobades a la Formaci de Santana, del Cretaci, a Brasil. Superficialment era similar a Pteranodon.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403754" title="Maria Perpiny Sais" nonfiltered="898" processed="894" dbindex="155906">


Maria Perpiny i Sais (Verges 1901- Banyoles 1994)
La Maria va revisar el llenguatge de la process i el va adaptar a un de ms comprensible, sense que perds rigor ni originalitat. L'any 1977 es va musicar la seva poesia "Dansa de la Mort a Verges" i l'acte va ser retransms per la segona cadena de televisi. Es conserva una cinta de la composici.

Ja des de molt petita va demostrar la seva afecci per la lectura, per la seva gran passi era la poesia i va guanyar l'Englantina d'Or en uns Jocs Florals celebrats a Paris. Va publicar dos llibres "Poemes" (1931) i "Terra de Vent" (1936) i tamb alguns poemes a revistes catalanes i susses.

Va treballar com a periodista a "El mati", "La veu de Catalunya", "La Paraula Cristiana", "La revista" i "La nova revista".

La Guerra Civil espanyola va truncar la seva carrera ja que desprs de la Guerra Civil es va anar tancant al seu mn i tot i que va continuar escrivint fins una edat avanada, noms va publicar algun poema a "Les cinc branques" (1975) i al recull de "31 poetes d'avui" (1977).

Tamb es dedic a la traducci de llibres al francs i a la correcci a la llengua catalana.

Fotografia de Maria Perpiny



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403755" title="Drachenbronn-Birlenbach" nonfiltered="899" processed="895" dbindex="155907">

Drachenbronn-Birlenbach (en alsaci Drchebrunn-Brlebach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 862 habitants. Fou creat el 1972 de la unificaci dels dos antics municipis de Drachenbronn i Birlenbach. Limita amb Keffenach al sud, Lampertsloch a l'oest, Cleebourg al nord, i Ingolsheim i Hunspach a l'est.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403757" title="Xavo" nonfiltered="900" processed="896" dbindex="155908">
Un xavo era una moneda de 10 cntims de pesseta, de coure, del Govern Provisional i d'Alfons XII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403758" title="Pterodactilodeu" nonfiltered="901" processed="897" dbindex="155909">

Els pterodactilodeus (Pterodactyloidea) constitueixen un dels dos subordres de pterosaures.

Classificaci.
Taxonomia.
A continuaci s'allisten les famlies i superfamlies dins el subordre Pterodactyloidea, segons Unwin 2006.

 Ordre Pterosauria;
 Subordre Pterodactyloidea;
 Nemicolopterus;
 Superfamlia Ornithocheiroidea ;
 Famlia Istiodactylidae;
 Famlia Ornithocheiridae;
 Famlia Pteranodontidae;
 Superfamlia Ctenochasmatoidea;
 Cycnorhamphus;
 Feilongus;
 Pterodactylus;
 Famlia Ctenochasmatidae;
 Elanodactylus;
 Gegepterus;
 Subfamlia Ctenochasmatinae;
 Beipiaopterus ;
 Ctenochasma ;
 Eosipterus ;
 Pterodaustro ;
 Subfamlia Gnathosaurinae;
 Cearadactylus ;
 Gnathosaurus ;
 Huanhepterus ;
 Plataleorhynchus ;
 Superfamlia Dsungaripteroidea;
 Germanodactylus;
 Herbstosaurus;
 Kepodactylus;
 Normannognathus;
 Tendaguripterus;
 Famlia Dsungaripteridae ;
 Superfamlia Azhdarchoidea ;
 Famlia Lonchodectidae;
 Famlia Tapejaridae ;
 Thalassodromeus;
 Tupuxuara;
 Famlia Azhdarchidae;

 Pterodactilodeus incerts (incertae sedis);
 Araripesaurus;
 Mesadactylus;
 Mythunga;
 Puntanipterus;
 Santanadactylus;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403761" title="Hatten" nonfiltered="902" processed="898" dbindex="155910">

Hatten (en alsaci Htte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.789 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403766" title="La famlia de la lletera" nonfiltered="903" processed="899" dbindex="155911">
	
La famlia de la lletera s un quadre pintat per Louis Le Nain l'any 1640 i que actualment s'exposa al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.	
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403767" title="Hoffen" nonfiltered="904" processed="900" dbindex="155912">

Hoffen (en alsaci Hoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.103 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403769" title="Picada" nonfiltered="905" processed="901" dbindex="155913">

La picada s una de les salses essencials de la cuina catalana. No s una salsa autnoma com l allioli o el romesco, s a dir, s afegeix durant la cocci al plat que ha de condimentar. Sovint, una elaboraci comena per una altra salsa essencial, el sofregit i acaba amb la picada, que es sol afegir uns deu minuts abans de treure el plat del foc. Serveix per acabar de lligar el suc i donar l excellent toc final a una multitud de receptes: carns, peix, arrossos, sopes, llegums, verdures, ...

La picada es prepara en el morter i ha de contenir una terna bsica: ametlles, pa i lquid. Les ametlles sn torrades i es poden substituir per algun altre fruit sec com ara avellanes, pinyons o nous, o combinats. El pa ha de ser rgid per poder-lo picar, s a dir, torrada, o galeta, o crost, o pa vell. El lquid sol ser el suc de la cocci per tamb pot servir brou o aigua calenta. A partir d aqu hi ha moltes variants per afegir a la base. Els alls sn molt usats i gaireb tant importants com els altres tres elements. El safr s un altre ingredient que per a molts entesos s indispensable. El julivert tamb hi fa sovint acte de presncia. I d altres com la canyella, fetge cuit, xocolata, com, ...

Elaboraci.

Una preparaci tpica seria: En un morter hi posem una mica de sal, per evitar que rellisqui, i quatre grans d all. Amb la m de morter aixafem els alls i, posteriorment, hi afegim una dotzena d ametlles, una altra de pinyons, una llesca, seca o torrada, de pa de barra i uns brins de safr. Ho piquem tot i queda una mena de pasta. Hi podem afegir unes fulles de julivert. Quan la pasta s homognia, li tirem unes cullerades de suc de la cassola i ho anem barrejant, obtenint una salsa ms o menys espessa. Quan falten uns deu minuts per enretirar el plat del foc, aboquem la picada repartint-la per tota la superfcie i deixant-la integrar-se en el conjunt a foc suau.

Antecedents i relacions.

Histricament, les picades d ametlles sn documentades a la cuina catalana des de sempre. El tractats medievals ms antics ja les tenen presents.

Les altres cuines venes mediterrnies, com l occitana o la italiana, tenen salses d'essncia semblant com ara el pesto.

Bibiografia.

 Jaume Fbrega, La Cuina Gironina, Barcelona, 1985. Graffiti Ed., ISBN 84-7222-748-0;
 Jaume Fbrega, La Cuina Catalana II: Per cuinar i acompanyar, Barcelona, 1995. Ed. La Magrana, ISBN 84-7410-806-3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403770" title="Hunspach" nonfiltered="906" processed="902" dbindex="155914">

Hunspach (en alsaci Hunschpach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 671 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403772" title="Adolf Eichmann" nonfiltered="907" processed="903" dbindex="155915">


Karl Adolf Eichmann (Solingen, 1906 - Jerusalem, 1962) fou un militar alemany, tinent coronel de les SS (Obersturmbannfhrer). Fou el responsable directe de la soluci final principalment a Polnia i els transports de deportats als camps de concentraci alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Va ser l'encarregat de l'organitzaci de la logstica de transports de l'Holocaust. 

Home tena en el compliment del deure, era una persona molt donada a complir les estadstiques que se li exigirien, i els jueus eren per a ell "estadstiques", encara que segons les seves declaracions en el judici que se li va seguir pels seus crims de guerra en 1960 a Israel, no era un antisemita fantic, de fet, com molts altres alemanys, es trobava emparentat d'alguna manera amb jueus. 

Al final de la seva vida es va defensa afirmant que la seva participaci en l'Holocaust es va limitar a ser un simple executor d'ordres superiors i no un Heydrich o un Himmler. No obstant aix, la veritat s que va entrar en conflicte amb aquests en nombroses ocasions a causa del excessiu zel que va posar en la idea de la "soluci del problema jueu", anant fins i tot ms enll de les ordres rebudes, ja que, quan a la fi de la guerra el seu superior  Himmler va decidir acabar amb els assassinats massius de jueus,  Eichmann va continuar donant les ordres pertinents perqu se seguissin produint. 

Abans de 1939, quan Alemanya contemplava la possibilitat d'expulsar als jueus, Eichmann va ser un dels principals interlocutors nazis del moviment sionista, el qual va estudiar la possibilitat de facilitar l'emigraci jueva a Palestina. En la mateixa lnia, va anar una de les persones que van pensar en la viabilitat de crear un estat jueu en l'Est d'Europa. 

El 1939 s'opta per la deportaci massiva dels jueus alemanys a ghettos habilitats a Polnia, i en 1942 se celebra la Conferncia de Wannsee organitzada per  Heydrich, en la qual es llana definitivament la anomenada Soluci final. Eichmann, que participa en la conferncia, queda encarregat de la logstica de les deportacions cap als camps d'extermini. s l'artfex de la creaci dels  Judenrte, o consells jueus, que collaboraven en les deportacions facilitant la identificaci dels habitants dels ghettos. Aix es feia confeccionant la llista de persones a deportar, inventariant els seus bns, etc.

El 1945, desprs de la caiguda del rgim nazi, Eichmann fug a Argentina per mitj de l'organitzaci ODESSA amb un passaport lliurat per la delegaci de Gnova del Comit Internacional de la Creu Roja l'1 de juny de 1950, que el reconeix com a Riccardo Klement, natural del Tirol del Sud, Itlia, i de condici aptrida. Amb aquest passaport rep el perms d'immigraci atorgat pel consulat General de la Repblica Argentina a Gnova. Sota la falsa identitat de "Ricardo Klement" viu a Buenos Aires una vida absolutament normal amb la seva famlia. No obstant aix, en 1957 s descobert pels serveis secrets d'Israel (Mossad), que triguen dos anys a determinar la identitat del nazi, qui treballa com mecnic en una fbrica. 

L'1 de maig de 1960 un grup de "Nokmin" (Venjadors) de l'espionatge israeli inicien la "Operaci Garibaldi" (batejada aix pel nom del carrer on vivia Eichmann). Aquest equip dirigit per Rafael Eitan i coordinat per Peter Malkin, "especialista en segrests", inici una vigilncia durant gaireb dues setmanes, l'11 de maig de 1960 el segresten en ple carrer quan Eichmann arriba del treball i s enviat a Israel set dies ms tard. All s sotms a un polmic i llarg judici que va finalitzar el 15 de desembre de 1961 i va ser condemnat a morir a la forca per Crims contra la Humanitat, sentncia que es compleix l'1 de juny de 1962.

Bibliografia.
 Arendt, Hannah: Eichmann en Jerusalen, Lumen, Barcelona, 1999.

Enllaos externs.
  Pgina sobre Adolf Eichmann;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403773" title="Barranc de Rater" nonfiltered="908" processed="904" dbindex="155916">

El Barranc de Rater s un barranc de l'antic terme d'Isona, actualment pertanyent al terme municipal d'Isona i Conca Dell.

Es forma sota i just al sud-est del Tur de la Colomera, per la uni de dos barrancs: la Llau de Torrull i el barranc de l'Espluga. No t un recorregut gaire llarg, per s molt marcat, ja que separa dues serres importants: la de la Colomera, que acull l'ermita de la Mare de Du de la Posa, i la de Llord, on es troba el poble d'aquest nom i el castell de Llord.

Desemboca en el barranc de Francol al sud-oest del poble de Llord, ms al sud de la carretera C-1412b

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403774" title="Walther von der Vogelweide" nonfiltered="909" processed="905" dbindex="155917">
Walther von der Vogelweide fou un dels trobadors ms famosos i se l considera el ms important poeta alemany de l Edat Mitjana. Va nixer al reds de 1170 possiblement en l actual Baixa ustria, i mor probablement a Wrzburg, al voltant del 1228. 

Malgrat llur fama, el nom de Walther no es troba en documents contemporanis, a excepci d una sola menci en els relats de viatges del bisbe Wolfer d Erla de la dicesi de Passau, que el 12 de novembre de 1203 anota: (Per Walther, el cantor de Vogelweide, cinc xlings per una pellissa). La major font d informaci sobre ell, sn llurs propis poemes i referncies ocasionals que d ell en fan altres trobadors, per exemple en el lament sobre la mort dels grans cantants del passat (Wol mich des tages ).

Del ttol que li donen llurs contemporanis (her, aix es Herr, senyor) resulta clar que era l origen noble; per de la mateixa manera, el seu nom Vogelweide (prat d ocells, en llat aviarium, lloc on es capturaven els ocells), evidncia que no pertanyia a la ms alta noblesa, que rebia el seu nom de castells o viles, sin que pertanyia a la noblesa de servei (Dienstadel), humils vassalls de grans senyors, que per la seva riquesa i posici no estaven gaire allunyats dels camperols lliures.

Per aquesta ra, s ha d assumir que el poeta reb aquest nom sempre en l mbit local, doncs no pot usar-se a gran escala degut a l ambigitat d aquesta designaci (altres persones de l alta noblesa i poetes que solien viatjar amb els seus amos usaven el nom inequvoc del seu senyor o del seu lloc d origen). Per tant, el nom noms resultava significatiu en el cercle ms proper, on noms hi hagus un Vogelweide. De la mateixa manera, pogu entendres com un sobrenom metafric del cantant. Ara b, els noms artstics eren normals en poetes dels segles XII i XIII, mentre que els cantants (minnesnger) en principi eren coneguts pel nom de la seva famlia noble amb la que signaven documents. Per aquestes raons diversos llocs pretenen ser la terra natal del cantant: Frankfurt del Maine, Feuchtwangen, Wrzburg, Dux (Bohmia) i Bolzano-Bozen a Itlia (Sud-Tirol).

El 1974 Helmut Hrner localitz una granja mencionada el 1556 com  Vogelweihof  en l urbarium del domini Rappottenstein, en aquell temps pertanyent al Amt Traunstein, avui dintre del municipi de Schnbach (en el Waldviertel de la Baixa ustria), la qual existncia es mencionava, sense ms comentaris, ja el 1911 per Alois Plesser que desconeixia la seva exacta ubicaci. Hrner prov que la granja Weid s en realitat la comentada Vogelweidhof i don arguments per a considerar que Walther nasqu a Waldviertel. Publica les seves troballes el 1974 en el seu llibre (800 anys de Traunstein). Entre altres extrems, destaca que el propi Walther diu ( A ustria --en aquella poca noms la Baixa ustria i Viena--, vaig aprendre a cantar i parlar ). Una tradici sost que Walther, un dels 10 Antics mestres fou un Landherr (propietari de terra) de Bohmia, el que no contradiu llur origen en el Waldviertel, perqu en l poca medieval, el Waldviertel es descriu de tant en tant com versus boemiam. Aquesta teoria reb un fort recolzament el 1977 i 1987 per part de Bernd Thum (Universitat de Karlsruhe, Alemanya), que molt possible un origen en el Waldviertel. Thum comen analitzant el contingut de l obra de Walther, especialment la seva crida a la creuada, tamb coneguda com  elogi dels temps antics  i concloa que el lloc de naixement de Walther restava apartat de totes les rutes comercials del seu temps i en una regi en la que la terra encara estava aclarida en aquesta poca, doncs el cantant es lamenta, que ja no reconeix la terra ni la gent. Aix noms es pot aplicar al Waldviertel.

El 1987, Walter Klomfar i la bibliotecria Charlotte Ziegler conclourien que Walther podia haver nascut en el Waldviertel. El punt de sortida tamb va ser l estudi per part de Klomfar de les mateixes lnies de Walther abans mencionades, de les que cap investigador ha dubtat, per que literalment no diuen res del lloc de naixement. Klomfar t en conte un mapa histric traat pels monjos del monestir de Zwettl en el segle XVII amb ocasi d un litigi. Aquest mapa cont un poble nomenat Walthers i un camp marcat com  Vogelwaidt  i una casa de la vila. El poble rest desert, per un pou marcat en el mapa hauria pogut ser excavat i reconstrut per a provar la exactitud del mapa. Klomfar tamb va pogu identificar a part dels propietaris de la regi i en trob un amb el nom de Walther, nom per altra banda res infreqent. Segons la teoria de Klomfar, publicada el 2005, la vila fou creada el 1175 un noble de Kleinst anomenat Walter. En aquest temps aquest noble vassall hauria netejat, per orde del seu burgrave, en la terra fronterera fins el bosc de Bohmia, i poblat aquesta terra. Com era propi de l poca, el seu fill hauria educat en el proper convent de Zwetl, on hauria aprs llat sota el sever esguard dels monjos cistercencs i hauria cantat en el cor de l esglsia.

Pel contrari, Franz Pfeiffer assumeix que el poeta nasqu en el Wipptal en el Sud Tirol, i no gaire lluny de la petita ciutat de Vipiteno (en alemany, Sterzing), existeix un bosc nomenat Vorder-y-Hintervogelweide. Aquest origen estaria en contradicci amb el fet de qu Walther no pogu visitar la seva terra nadiua durant molts anys. En aquella poca el Tirol era la llar de molts trobadors coneguts.

La cort de Viena, en aquell temps estava regida pel duc Frederic I de la casa de Babenberg, s havia convertit en un centre d art i poesia. Aqu fou on el jove poeta aprengu llur art sota el conegut mestre Reinmar el Vell, la mort del qual lament ms tard en dues de les seves ms formoses canons; i en el geners duc hi trob el seu primer mecenes. Aquest perode feli de la seva vida, durant el qual produ les ms encantadores i espontnies canons d amor, acabaren el 1198, amb la mort del duc. D ac endavant, Walther fou rodamn que anava d una cort a una altra, cantant a canvi de menjar i allotjament, i sempre esperant trobar algun amo que el salves de llur  vida de joglar  (gougel-fuore) i de la vergonya d estar sempre de convidat. No era gaire calculador en quan a l obtenci d un xit material. Vituperava a els homes i les seves costums; i incls quan aquestes crtiques no afectessin als senyors principescos, els seus subordinats sovint prenien mesures per desfer-se d un censor tant incmode.

Aix es vei obligat a abandonar la cort del geners duc Bernhard de Carinthia (1202-1256); desprs d experimentar la tumultuosa casa del landgrava de Turngia, Hermann de Turngia, fams mecenes, adverteix a aquells que tinguin oda sensible, que es mantinguin lluny d all; i desprs de tres anys en la cort de Dietrich I de Meissen (que regn entre 1195 i 1221), es queixa de que pels seus serveis no reb ni diners ni lloances. Walther fou, en realitat, un home d opinions bastant fortes; i s aix el que li proporciona la seva principal significaci en la histria, com es veu pel seu lloc en la literatura. Des d aquest moment en que la mort de l emperador Enric VI (1197) obr la lluita entre l imperi i el papat itali, Walther es llen ardentment a la lluita, en pro de la independncia i unitat alemanyes. Malgrat que llurs poemes religiosos proven el suficient la sinceritat del seu Catolicisme, romangu fins la fi dels seus dies oposant-se a les extremes reclamacions dels papes, als quals atacava amb amargura que tant sols pot ser justificada per la fora dels seus sentiments patritics:  Corona en Felip amb la corona de l Emperador, i no els hi permetis que pertorbin ms la teva pau .

Estava present en la coronaci, el 8 de setembre, de Felip de Subia a Mainz, i el recolz fins que la seva victria fou segura. D aquest poca sn poesies imperials que descriuen la terrible poca posterior a la mort de l emperador Enric IV, aix com el desig de veure en Felip com un nou rei i els retrets contra el papat; aparegueren al reds de 1198 i una tercera el 1201. desprs de l assassinat de Felip el 1209,  digu i cant  en recolzament d Ot de Brunswick contra el candidat papal Frederic Hohenstaufen que fou anomenat el 9 de desembre de 1212; i sols quan la utilitat d Ot per Alemanya rest eliminada per la batalla de Bouvines (1212), es torn envers l ascendent Frederic II, ara l nic representant de la majestat alemanya enfront el papa i els prnceps. La inestabilitat de la monarquia obligava a canvis de bandes que els poetes com Walther no podien seguir, degut a que els monarques serien llurs principals valedors i depenien d ells financerament. 

Al final el seu geni i llur zel per l imperi foren reconeguts pel nou emperador. D un dels seus poemes resulta que l emperador Frederic II li n don un petit feu a Francnia al reds de 1220 i, malgrat lamentar-se del seu escs valor, li don la llar i la posici social que havia desitjat des de feia temps. Walther no concretava on era aquest feu, per se suposa que a Wrzburg perqu el wurzburgus Michael de Leone conta al reds de 1350 que la tomba de Walther esta en l esglsia de Neumnster a Wrzburg. Que Frederic l afavors conferint-li la tutoria del seu fill Enric, rei de romans, s ms que dubts. El fet, en si poc probable, es basa noms en la evidncia d un nic poema, que tamb es pot interpretar d una altra manera. L inquiet esperit de Walther no el deix romandre gaire temps en la seva nova propietat.

El 1217 an una vegada ms a Viena, i de nou el 1219 desprs del retorn del duc Leopold VI de la creuada. Al reds de 1224 sembla haver-se assentat en el seu feu prop de Wrzburg. Fou actiu en urgir als prnceps alemanys perqu participessin en la creuada de 1228, i potser va acompanyar a l exercit creuat almenys fins el Tirol. En u bell i pattic poema retrata el canvi que not en les escenes de la seva infantesa i que el feien pensar en la seva vida com un mer somni. Mor al reds de 1230, i fou enterrat a Wrzburg, deixant instruccions de qu els ocells s alimentessin en la seva tomba diriament.

Sobre el lloc en que estava llur tomba i la inscripci en llat que hi havia noms se n t informaci a treves del Protonotari de Wrzburg, Michael de Leone, mort el 1355, al qual s atribueix la compilaci de canons del  manuscrit E : Pascua, qui volucrum. Vivus. Walthere. Fuisti / Qui flos eloquij. Qui palladis os. Obiisti. / Ergo quod aureolum probitas tua possit habere. / Qui legit. Hic. Dicat. Deus iustus miserere. 
La tomba de pedra original amb l inscripci en llat ha desaparegut, per el 1843 s erig un nou monument en el lloc, nomenat Lusamgrtchen (Jard Lusam), avui arraconat entre les dues principals esglsies de la ciutat. Tamb hi ha una bella esttua del poeta a Bolzano, inaugurada el 1877.

Llurs poesies poltiques sn histricament interessants, per el seu mrit s ha exagerat per molts crtics literaris alemanys dels segles XIX i XX, que veieren en aquests les seves prpies aspiracions imperials i perjudicis anti-papals reflectits en aquest poeta patritic de l Edat Mitjana.

De major vlua sn les seves poesies lriques, que s ha major part es refereixen a l amor, el que port als seus coetanis a saludar-lo com el seu mestre en el cant (unsers sanges meister). Tant mateix que s desigual. En llur pitjor poesia no s ala per sobre dels rutinaris convencionalismes de la seva escola. En llurs millors obres mostra una espontanetat, encant i facilitat que els seus rivals cercaren en va imitar. Les seves primeres poesies resten plenes del goig per la vida, d un sentiment per la naturalesa i la glria de l amor. Molt agosarat, incls rescat l amor de la convenci que havia fet d ell una prerrogativa de la classe noble. Compara la  dona  (wip) amb la  senyora  (frouwe), considerant ms a la primera en front de la segona. I posa la ms bella de llurs poesies, que s Unter der Linden (Sota els tillers), en boca d una simple jove. Aquest poema relata l amor entre un cavaller i una jove camperola en la naturalesa, marcant la ruptura amb l ideal del cavaller i la dama despreciativa amb amor no consumat.

Amb el temps va guanyant terreny una certa seriositat que ja jeia sota les seves primeres obres. Els poemes religiosos i didctics sovintegen ms; i llurs versos en lloana a l amor es tornen a vegades una protesta contra els laxes estndards d una poca desmoralitzada per les pertorbacions poltiques. Predica la creuada, per ensems suggereix la virtut de la tolerncia, senyalant que en la lloana vers Du,  cristians, jueus i pagans tots resten conformes .
 
Fulmin el  fals amor ; per es mofa d aquells que mantenen que  l amor s pecat . En una poca d ideals monstics i relaxada moralitat no hi havia cap lloc com en els simples versos en que resum llur principi inspirador de la cavalleria:  Swer guotes wibes liebe hat Der Schant sich ieder missetat .

Considerada en tot el seu conjunt, la producci potica de Walther ofereix la imatge no solament d un gran geni artstic, sin d un personatge lluitador, apassionat, molt hum i amable.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403775" title="Ingolsheim" nonfiltered="910" processed="906" dbindex="155918">

Ingolsheim (en alsaci ngelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 269 habitants. Limita amb Cleebourg, Hunspach, Riedseltz i Seebach.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403777" title="Keffenach" nonfiltered="911" processed="907" dbindex="155919">

Keffenach (en alsaci Keffnach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 206 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403782" title="Kutzenhausen" nonfiltered="912" processed="908" dbindex="155920">

Kutzenhausen (en alsaci Kutzehse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 783 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403784" title="Gyula Gmbs" nonfiltered="913" processed="909" dbindex="155921">
Gyula Gmbs, cavaller de Jfka, en hongars Vitez jfkai Gmbs Gyula (Murga, comtat de Tolna, Hongria, 26 de desembre de 1886   Munic, Baviera, Alemanya, 6 d otubre de 1936) va ser un militar i poltic hongars, primer ministre del seu pas des de 1932 a 1936.

Pertanyia a una famlia germanfona de terratinents d'origen suabi. Ingress de molt jove a l'exrcit austrohongars, i en el curs de la I Guerra Mundial assol el grau de capit d'estat major. Aleshores an adquirint una gran animadversi contra la monarquia dels Habsburg i esdevingu un fervent partidari de la separaci d ustria i d'Hongria. Un cop acabat el conflicte i consumada aquella segregaci, es mostr contrari a la puixana del Partit Comunista. Quan el 1919 ocup el poder l'efmer govern sovitic de Bla Kun, Gmbs cre una fora paramilitar de caire feixista (el MOVE, Associaci per a la Defensa Nacional Hongaresa) que s'un a l exrcit contrarevolucionari que s estava formant a Szeged a les ordres de l almirall Mikls Horthy, en l'organitzaci del qual Gmbs tingu un paper de protagonista.

Desprs que el rgim de Kun fos foragitat per les tropes romaneses, el 1r de novembre de 1919 l'exrcit de Horthy s'empar del poder, i Gmbs fou nomenat ministre de defensa. Des d'aquest lloc endeg l'anomenat  terror blanc , depuraci exhaustiva de comunistes i subsidiriament de jueus amb la pretensi que tant Kun com la majoria dels qui li havien donat suport pertanyien a aquesta tnia. Es valgu d'una certa popularitat derivada del sentiment general d humiliaci que havia suscitat el Tractat del Trianon. Aix, unit al seu rebuig a la dinastia Habsburg, result determinant per a l'elecci de Mikls Horthy com a regent d Hongria el 1r de mar de 1920. Ell el confirm com a ministre de defensa.

El 1921, tanmateix, per desavinences amb el regent, Gmbs pass a l'oposici i fund la seva prpia formaci poltica, el Partit per a la Defensa de la Raa, profundament nacionalista, antisemita, anticomunista i partidari que Hongria abandons la Societat de Nacions. L'any 1928 Horty, en un intent d'incorporar les forces de dreta al govern, el torn a nomenar ministre de defensa alhora que l ascendia a tinent general. Finalment, el 1r d'octubre de 1932, en plena crisi econmica i d'inestabilitat poltica, el regent nomen Gyula Gmbs primer ministre, no sense haver pactat amb ell la renncia a dissoldre el parlament i a legislar contra els jueus.

El seu govern esdevingu cada cop ms autoritari, per b que comptant amb la satisfacci de la majoria de la poblaci que constatava la millora del nivell de vida. Gmbs actuava sovint al marge del parlament, per exemple creant una policia poltica dotada amb una gran xarxa de delators o establint la censura, fins i tot del correu privat. En l'mbit internacional, actu de seguida per tal que el Tractat del Trianon fos revisat. Viatj a Roma per a trobar-se amb Benito Mussolini, amb el qual pact el suport d'Itlia en vistes a la recuperaci dels territoris iugoslaus, txecoslovacs i romanesos que Hongria havia perdut i que tothora reivindicava. Fou el primer governant a visitar oficialment Adolf Hitler desprs de l'ascensi d aquest a la cancelleria (1933), i pact amb ell amplis acords comercials supeditats, aix s, a la planificaci econmica i expansionista alemanya. 

El 1935 Gmbs convenc el regent de dissoldre el parlament i de convocar eleccions. Aquestes atorgaren a las dretes una majoria aclaparadora, amb la qual cosa el seu poder s vei consolidat. L'aprofit abastament per a collocar els seus adeptes en tots els punts claus de l'administraci, mentre reforava l'exrcit molt ms enll del que els termes de la capitulaci  permetien a Hongria. Obertament confessava que es donava un termini de dos anys per a transformar el pas d'acord amb el model feixista, amb ell mateix com a dictador.

No tingu temps de realitzar-ho, puix que a conseqncia d una malaltia crnica hagu d'esser internat en una clnica bavaresa, on mor als quaranta-nou anys d edat a causa d'un collapse renal.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403785" title="Batalla de Quart de Poblet" nonfiltered="914" processed="910" dbindex="155922">






La Batalla de Quart de Poblet fou una batalla lluitada el 25 d'octubre del 1094 entre les forces d'El Cid i els Almorvits.

Antecedents.

Balansiya finalment va caure en mans d'El Cid el 1094, i Yusuf ibn Tashfin, el lder dels almorvits va donar el comandament d'una nova expedici per capturar-la al seu nebot Yusuf Abu Abdullah Muhammad, doncs Muhammad ibn Aisa no disposava d'un exrcit permanent, i va haver de mobilitzar les tropes a Sebta, enviar-les a travs de l'estret de Gibraltar i reforar les guarnicions d'Andalusia abans de marxar cap a Balansiya. 

Els contingents africans desembarcaren el 13 de setembre de 1094 i foren reforades abans d'acampar a Quart de Poblet, a pocs quilmetres de Balansiya, que estava ben abastida. Veient el gran exrcit, els mususlmans de la ciutat creien que l'alliberament estava a la m. Abu Abdullah estava tan segur de la victria no va veure negligncies en les tropes i no va prendre mesures per rectificar. El Cid va demanar ajuda a Alfons VI de Lle i aix es va saber al campament musulm i l'nim dels assetjants es va comenar a trencar i hi va haver moltes desercions. 

La batalla.
El Cid va decidir aprofitar la manca d'esperit sense esperar l'ajut d'Alfons VI de Lle i va sortir de nit comandant un grup de cavalleria. El mat del 25 d'octubre del 1094 va atacar als soldats musulmans, que no estaven vigilants i l'alarma escampar-se pel campament, entre crits i aldarull. La cavalleria musulmana es va preparar i perseguir al Cid es retirava, mentre soldats cristians amagats atacaven el campament musulm, provocant la desbandada almorvit i la captura d'un important bot. 

Conseqncies.
La victria va reforar el Cid a Valncia i retardar l'expansi almorvit, provocant una impressi desfavorable sobre Yusuf Abu Abdullah Muhammad a Yusuf ibn Tashfin, perqu s'havia demostrat inexpert en el comandament de tropes. L'exrcit almorvit va atacar Dniyya i Xtiva, i se li va ordenar romandre a Xtiva.

Enllaos externs.
  The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403786" title="Lobsann" nonfiltered="915" processed="911" dbindex="155923">

Lobsann (en alsaci Lsann) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 496 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403788" title="Tur de la Colomera" nonfiltered="916" processed="912" dbindex="155924">

El Tur de la Colomera s una muntanya de 1.063 metres que es troba al municipi d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic terme d'Isona a la comarca del Pallars Juss. s a prop i al nord-est de la vila d'Isona, i en el seu vessant sud-occidental es troba el santuari de la Mare de Du de la Posa i el Parc Cretaci amb petjades de dinosaure gestionat pel Museu de la Conca Dell.

Est situat just al nord del castell de Llord i a ponent del poble de Siall, en la zona muntanyosa que s'estn al nord-est de la vila isonenca.

El tur suposa la culminaci i uni de dos serrats diferents: el de Goberra, que des del tur de la Colomera davalla cap al sud-oest, i el de la Posa, que ho fa cap a ponent, i s el que acull, a la seva part baixa, el santuari esmentat.

 Enllaos esterns .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403789" title="Memmelshoffen" nonfiltered="917" processed="913" dbindex="155925">

Memmelshoffen (en alsaci Mammelshoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 317 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403792" title="Dona reclinada" nonfiltered="918" processed="914" dbindex="155926">
	
Dona reclinada s un quadre pintat per Gustave Courbet l'any 1865-1866 i que actualment s'exposa al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.

Dona reclinada reflecteix el dubte de l'artista pel que fa tant a si havia d'actuar seguint l'esperit del Realisme o, en canvi, seguir la tradici tal com ell l'entenia. Courbet va escollir la segona opci fent una mica de concessi a la convenci acadmica. 

Enllaos externs.

Fitxa a l'Ermitage	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403796" title="Merkwiller-Pechelbronn" nonfiltered="919" processed="915" dbindex="155927">

Merkwiller-Pechelbronn (en alsaci Marikwiller-Bachelbrunn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 828 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403798" title="Comissions Obreres d'Euskadi" nonfiltered="920" processed="916" dbindex="155928">
La Confederaci Sindical de CC.OO. d Euskadi - Euskadiko Langile Komisioak s una organitzaci sindical del Pas Basc (Espanya) que esta confederada amb les de la resta de les confederacions de CC.OO. de les altres de comunitats autnomes formant la Confederaci Estatal de CC.OO.. Les CC.OO. d Euskadi sn membres de la Confederaci Europea de Sindicats(CES) europea i de la CIOLS mundial.

Es definix com ...una organitzaci sindical plural i democrtica que fa de la participaci una dels seus senyals d identitat junt amb el seu carcter reivindicatiu i solidari.
En l actualitat t ms de 65.000 afiliats amb ms de 5.000 delegats triat en les empreses. En el Pas Basc s el segon sindicat en representaci, desprs de ELA, amb ms del 20% de delegats, i t presncia en  tots els sectors industrials o de servicis. Fins al 8u concreso, realitzat en el 2004 incloa a la confederaci Navarra que va optar per separar-se i constituir-se en Confederaci independent.

 Histria .
Les lluites obreres que es produxen en el Pas Basc en els anys cinquanta i seixanta del segle XX centrades en les grans zones industrials del pas, marge esquerre del Nervin, Davall Deva, etc., sn el caldo de cultiu d on naixerien les Comissions Obreres a Euskadi. 

Les vagues per la negociaci de convenis que es van produir l any ] en importants empreses guipuscoanes com la CAF de Beasin]la], Basconia o La Naval en Biscaia que van mobilitzar a ms de 35.000 treballadors en una poca de falta de llibertat i de dura repressi, plena dictadura de Francisco Franco van ser el punt d inflexi que va donar pas a la creaci de les primeres Comissions Obreres.

En la Zona Minera de Biscaia la Mina de l Alemany es convertix en smbol d organitzaci sindical, moviment que s estn per la zona industrial d Ezkerraldea amb les seues importants empreses com Alts Forns de Biscaia, Babcock Wilcox i La Naval. El moviment es va conformant en reunions illegals, que costarien moltes detencions de treballadors i militants obrers, per tota la zona de L Arbreda, en Vall de Trpaga. D estos moviments sorgixen un bon nombre de comissions que van sent ms o menys admeses pels responsables de les empreses i van negociant acords al marge dels canals legals establits (l Organitzaci Sindical coneguda com el Sindicat Vertical) pel rgim. Els contactes entre les diferents comissions de les fbriques va quallar en una reuni d on va sorgir una plataforma supraempresarial de cracter permanent que durant dos anys va tractar d actuar com a interlocutor dels treballadors de la provncia. Esta Comissi era alegal i estava consentida pel propi rgim.

Esta nova organitzaci, la Comissi Obrera Provincial, tenia com a trets caracterstics el pluralisme i l autoorganitzaci, la qual cosa es va comenar a considerar com el nou moviment obrer. Les forces sindicals importants d aquell temps, ELA i UGT, no es van integrar en la Comissi i junt amb la CNT formarien la Aliana Sindical d Euskadi. El carcter heterogeni de l organitzaci faria que es produren diversa escissions per aportaria frescor a la mateixa.

Durant dcada dels seixanta es van donant diversos posicionaments davant del sindicalisme oficial, fins que en 1966 es decidix presentar llistes a les eleccions a representants, en contra de la decisi dels sindicats histrics de classe agrupats entorn de l Aliana Sindical, aconseguint una mplia representaci que desplaa a una gran part dels anteriors enllaos i vocals en els jurats i accedint als primers rgans de representaci. El 7 d agost d enguany naixen les Comissions Obreres de Guipscoa.

 Vaga de Bandes .
L empresa "Laminacions de Bandes en Fred Echvarri" comptava amb 960 treballadors i la seua plantilla es va declarar en sobra el 30 d octubre de 1966, durando la histrica protesta fins al maig de l any segent per un problema de rebaixa de cosines i augment del ritme de treball. Este fet va ser de gran transcendncia per al sindicat. Es va participar activament en el conflicte utilitzant els instruments que permetia la legalitat vigent, per tamb tancaments i manifestacions. L empresa, per la seua banda, recolzada per la dictadura arribaria a portar esquirols i a amenaar de tirar de les seues cases (propietat de la companyia) als treballadors en sobra. La solidaritat es va estendre per totes les organitzacions i estaments del Pas Basc arribant a tota Espanya i incls l estranger, i es van sumar a la protesta des dels estudiants universitaris fins a l esglsia catlica.

 El problema nacional basc i CC.OO. .
L any 1967 les Comissions Obreres de Guipscoa fan una declaraci en qu aborden el problema nacional basc, en esta declaraci es diu es pretn, com a fi ltim, eliminar l explotaci de l home per l home, realitzant l alliberament del poble basc(...) Lluitar perqu el poble basc puga autogovernar-se, venent l opressi nacional que patix actualment. (...) com a comissi Obrera Basca que s, es proclama independent de qualsevol comissi de fora d Euzkadi
S atribux esta  declaraci a la influncia de sectors del Partit Comunista d Euskadi -Partit Comunista d Espanya i de Euskadi Ta AskatasunaETA) que van participar activament en la creaci i desenrotllament del moviment. 

La intenci de constituir una Comissi Obrera nacional espanyola, seria criticada perqu el terme podria anar en contra de "la naturalesa multinacional de la societat Ibrica" pel que s exigix un carcter confederal en la mateixa. Es denomina Comissi Obrera Nacional d Euskadi (CONE, aix com de Catalunya) i l rgan estatal passa a ser la "Coordinadora general". En l assemblea de Barcelona de 1976 s adopta la denominaci de Confederaci Sindical que deixa clara el carcter multinacional de l organitzaci estatal.

 Repressi, el procs 1001 i la reunificaci .
En 1971, l any segent a les mobilitzacions entorn del Procs de Burgos, va incrementar la repressi. Diversos obrers van morir en la repressi policial de manifestacions. Es van produir  nombrosos acomiadaments i detencions entre elles les dels membres de la cpula de la llavors Coordinadora General, que van ser jutjats i condemnats a penes de pres de 12 a 20 anys.

El pluralisme que havia anat creixent en el si de l organitzaci va donar lloc a dos corrents: la denominada CONE (Comissi Obrera Nacional d'Euskadi), majoritria i CECO (Coordinadora d Euskadi de Comissions Obreres), cada una amb una idea diferent de com entaular la lluita i de participar o no en les eleccions d aquell any. L 1 de juny de 1976 es va firmar un acord d unitat que va donar origen a Comissions Obreres d Euskadi.

 Assemblea de Barcelona .

A l agost de 1976 es va realitzar l Assemblea General de Barcelona clandestinament. Ja el rgim agonitzava desprs  de la mort del dictador. En l esglsia de Santa Maria del Pi es va constituir la Confederaci Sindical de CC.OO.

 En la legalitat .
L any segent, el 1 d abril, es va realitzar en Lejona (Biscaia) el congrs fundacional de CC.OO. d Euskadi, tamb en la clandestinitat. 
Es va constituir el sindicat, que seguia definint-se com un sindicat de classe i basc. Tant en l assemblea de Barcelona com en la de Lejona va haver-hi alguna discrepncia.

Arran d eixe moment i amb la volta de les llibertats democrtiques es va obrir el front de l enfrontament entre sindicats. Les eleccions sindicals de 1978 van ser conflictives per l enfrontament amb la UGT, que volia ser el sindicat socialista marcant a CC.OO. com el comunista i a ELA com el nacionalista.

L estatut d autonomia va dibuixar un nou marc en les relacions laborals i es va obrir la negociaci en matria laboral amb el govern del Pas Basc i Navarra. En este temps va nixer el sindicat LAB que passaria a ser una fora important en el panorama sindical del Pas Basc.

Els anys huitanta portarien una dura crisi industrial que afectaria seriosament el Pas basc i desmantellaria empreses senyeres com a Alts Forns de Biscaia i les drassanes Euskalduna. Van ser anys on el sindicat va haver de treballar durament per a defendre els drets dels treballadors.

Les diferents crisis per les quals ha passat la negociaci collectiva depenent dels moviments poltics i les seues relacions amb les forces sindicals han marcat l escenari habitual de les relacions laborals basques.

La incorporaci de la dona al treball remunerat, aix com els nous problemes sorgits per l arribada de treballadors d altres pasos fan que no es decaiga en l esfor de defensa dels interessos de classe. Estes directrius han sigut mantingudes en l ltim congrs.

L any 2006 aconseguix el 20% de la representaci en les empreses  consolidant la seua posici com a segon sindicat del Pas Basc, darrere de ELA que encara mant una representaci superior al 40%.

rgans de direcci .
Secretari general:
Josu Onaindi Buruaga.

Comisi Executiva de CC.OO. d Euskadi:
Sabino Santolalla. Secretario de Organizacin ;
Eduardo Garca. Secretario de Accin Sindical y Poltica Institucional. ;
Jaime Gmez. Secretario de Poltica Sectorial ;
Dolores Garca. Secretara de Formacin y Empleo. ;
Felisa Piedra. Secretara de la Mujer y Asuntos Sociales. ;
Jess Uzkudun. Secretario de Salud Laboral y Medio Ambiente. ;
Mikel Paos. Secretario de Juventud ;
M Cruz Vicente. Responsable Territorial de lava. ;
Unai Sordo. Responsable Territorial de Vizcaya. ;
Jos M Garca. Responsable Territorial de Guipzcoa. ;

Vocals:
Yolanda Lpez.
Roberto Ortega. Secretario General del Metal.
Alfonso Peraita. Secretario General de Servicios.
Susana Gonzlez. Federacin de Servicios Guipzcoa;
Jaime Gomz. Secretario General Comunicacin y Transporte.
Javier Nogales. Secretario General Enseanza.
Ana Uranga. Responsable Guipzcoa Enseanza.
Iaki Merino. Secretario General de Construccin y Madera.
Patxi Ruiz. Secretario General COMFIA.
Raquel Daz. Secretaria Organizacin COMFIA.
Manu Casado. Secretario General Quimicas.
Luis Mendaza. Secretario General Administracin.
Pilar Ortega. ;
Iaki Menndez. Secretario General Sanidad.
Xabier Olabeaga. Secretario General Agroalimentaria.
Ana Snchez Herraez. Responsable Goierri.
Antonio Barroso. Secretario General Pensionistas y Jubilados.

 Federacions .

Federacin Agroalimentaria.
Federacin de Comunicacin y Transportes.
Federacin Construccin y madera   FECOMA.
Federacin de Enseanza.
Federacin Textil, Qumica y Afines-FITEQA.
Federacin Minerometalrgica.
Federacin de pensionistas y jubilados.
Federacin de Servicios.
Federacin de Servicios y Administraciones Pblicas.
Federacin de Servicios Financieros y Administrativos. COMFIA.
Federacin Trabajadores de la Salud.

 Vegeu tamb .
Comissions Obreres;

 Referncies .


 Enllaos externs .

web oficial de Comisiones Obreras de Euskadi;
web de Comisiones Obreras de Euskadi en EiTB (Radio Televisin Vasca);

 Bibliografia i fonts .
Apuntes para una historia de CCOO de Euskadi. Depsito legal: BI-1636-04.
web de Comisiones Obreras de Euskadi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403800" title="Setge de Balansiya (1092-1094)" nonfiltered="921" processed="917" dbindex="155929">






Antecedents.

Mentre el Cid era fora de Balansiya l'octubre de 1092, els valencians s'havien reunit a la casa de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf i van acordar fer una crida a Muhammad ibn Aisa a deposar Yahya Al-Qadir, enviant les tropes sota el comandament d'Ibn Nasr, per Al-Qadir es va atrinxerar i va enviar un missatge urgent al Cid. Quan va arribar Ibn Nasr fou rebut per Ibn Jahhaf i els cristians de la ciutat van fugir. Al-Qadir va abandonar el palau disfressat de dona i es va refugiar en una casa pobre. Quan va ser trobat, va ser condemnat a mort. El 29 d'octubre de 1092 Ibn Jahhaf es va proclamar governador de Valncia. 

Quan el Cid i les seves tropes van tornar, Ibn Jahhaf va expulsar als contingents d'Ibn Nasr i va acordar retre homenatge al Cid, que el va fer governant amb la condici de no lliurar la ciutat als almorvits, per es van enviar missatges a Yusuf ibn Tashfin perqu fes fora al cristi. L'exrcit almorvit comandat per Abu Bakr ibn Ibrahim ibn Tashfin es va retirar sense lluitar malgrat les ordres de Yusuf deixant als valencians a la seva sort. 

El setge.
El Cid va assetjar la ciutat mentre els seus ciutadans es dividien entre els partidaris de defensar l'Islam, esperant als almorvits, i els partidaris de Yafar ibn Abd Allah ibn Yahhaf, que optaven per negociar amb el Cid. Finalment Ibn Jahhad va fer un acord secret amb el Cid va lliurar els seus enemics al Cid, per no es van tancar les negociacions i el setge es va perllongar durant dinou mesos, fins que finalment la ciutat caigu el maig de 1094 nominalment en favor del Regne de Castella.

Conseqncies.
El Cid va establir el Senyoriu de Valncia, que fou atacat diverses vegades pels almorvits fins que finalment va caure en les seves mans el 1102.

Enllaos externs.
  The march of conquest of Yusuf ibn Tashfin: The birth of the Lamtuna-Banu Turjut empire;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403801" title="Oberrdern" nonfiltered="922" processed="918" dbindex="155930">

Oberrdern (en alsaci Owerreddere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 449 habitants. Entre 1974 i 1989 va estar unificat amb el municipi de Stundwiller.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403804" title="Retschwiller" nonfiltered="923" processed="919" dbindex="155931">

Retschwiller (en alsaci Retschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 253 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403807" title="Josep Garcia Robles" nonfiltered="924" processed="920" dbindex="155932">
Josep Garcia Robles (Olot, Girona, 1835 - Barcelona, 25 de gener de 1910) fou un compositor catal.

Al mateix temps que la msica, practic el dibuix i la pintura amb tant de profit, que desenvolup el crrec de professor de dibuix en el Collegi Valldemia de Matar, donant a conixer en aquest les primeres composicions musicals, entre elles algunes operetes.

Posteriorment trasllad la residncia a Barcelona per dedicar-se a l ensenyana i la composici, produ nombroses i inspirades composicions, no tant sols conegudes com degueren, a causa de la modstia de l autor. Va escriure per l Orfe Catal l himne a La Bandera Catalana, i la trilogia Catalonia, la qual Pregaria figur molt temps en els programes d aquella entitat musical. Pocs dies abans de llur mort encara dedica a aquella entitat llur Cntic  del Llorer. 

A ms de les obres citades, sn notables la Rondalla de pastors per cor d homes; la Boda dels aucells; Tardor; una  Marina per a orquestra, titulada Retorn, i executada en els primers concerts de l anomenada Associaci Musical, de la que en fou un dels fundadors; un Avemaria, amb cors; l oratori Santa Isabel de Hongria, per a orquestra i orgue, dedicada a la famlia del comte de Gell; sent les dues seves obres mestres: l pera Julio Csar,  lletra de Nonito Guille, i el drama lric Garraf lletra de Pic i Campanar. 

Menys dignes de citar sn  les composicions: Meditaci, per a corda, orgue i piano; Fantasia; un Magnificat; un O salutaris; un Ecce Panis; un Te-Deum; un Miserere; una Missa de Rquiem, que s execut en els seus funerals, i d altres moltes melodies, sonates i peces de piano. 

Organitzat per llur amics i admiradors, en el Palau de la Msica Catalana se celebr el mar de 1917 un festival en honor de Garcia Robles, i en el que s executaren composicions seves, especialment el poema lric Garraf.

Referncies.
 Tom Nm. 25, pg. 822 de l'Enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403809" title="Passi de Jess" nonfiltered="925" processed="921" dbindex="155933">
La Passi de Jess s el terme per englobar els esdeveniments des del Sant Sopar fins a la mort de Jess de Natzaret. Ve del llat "passus" (patir) per referir-se als seus patiments, inclosos la traci d'un deixeble, l'arrest a Getseman, el judici al Sanedr i la crucifixi junt a dos lladres. 

La font principal per a la narrativa de la Passi es troba als evangelis. La Passi t un significat molt rellevant per als cristians, ja que creuen el seu lder va morir enmig de sofriments per salvar-los (la segona aliana). Per aix ocupa un lloc fonamental en la iconografia religiosa. 

A la Setmana Santa es rememora tota la Passi i el smbol bsic del cristianisme, la creu, s precisament el signe de la mort de Jess. Diverses obres de teatre popular que representen els fets reben tamb el nom de Passi, com La Passi d'Esparreguera, entre d'altres. El Via Crucis s l'acte de rememorar cada escena de la Passi mentre es prega.




Instruments de la Passi.
Hi ha diversos instruments identificats amb la Pasi. Els ms famosos sn:
el pilar i el fuet ;
la corona d'espines;
els atributs reials per fer-li escarni, inclosa la inscripci "INRI";
la creu;
l'esponja amb vinagre que li donaven per beure;
el gall que va anunciar les negacions de Sant Pere;
la llana de Long;
el calze o Sant Graal que va recollir la sang de les seves ferides (segons algunes versions, usat tamb per al vi del Sant Sopar);
els daus amb qu els soldats es van rifar els seus vestits;
l'escala per fer baixar el cos;
el martell i els claus per clavar el cos a la creu;
el vas de mirra amb qu Josep d'Arimatea va ungir-lo;
les trenta monedes de plata, preu de la traci de Judes Iscariot;
el Sant Sudari;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403810" title="Rittershoffen" nonfiltered="926" processed="922" dbindex="155934">

Rittershoffen (en alsaci Ritterschoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 897 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403812" title="Serrats de Goberra" nonfiltered="927" processed="923" dbindex="155935">

Els Serrats de Goberna s, de fet, un serrat del terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic terme d'Isona. Aquest serrat s'uneix amb la serra de la Posa en el Tur de la Colomera.


s parallel al barranc de Rater, la vall del qual limita en diagonal de nord-est a sud-oest.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403815" title="Schnenbourg" nonfiltered="928" processed="924" dbindex="155936">

Schnenbourg (en alsaci Scheeneburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 662 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403817" title="Eternal Sunshine of the Spotless Mind" nonfiltered="929" processed="925" dbindex="155937">

Eternal Sunshine of the Spotless Mind s una pellcula estatunidenca de l'any 2004 dirigida pel director francs Michel Gondry. Entre el drama i la comdia romntica, tamb utilitza elements de cincia-ficci i neosurrealisme per explorar la naturalesa de la memria i l'amor. Estrenada el 19 de mar de 2004 als Estats Units, la pellcula va obtenir uns beneficis superiors als 70 milions de dlars arreu del mn. La pellcula no es va traduir al catal.

El director Michel Gondry va treballar amb els guionistes Charlie Kaufman i Pierre Bismuth per escriure el gui de la pellcula, i tots tres van ser guardonats per escriure el millor gui original en la cerimnia dels Oscar de l'any 2005. Els protagonistes sn les estrelles Jim Carrey i Kate Winslet juntament amb els actors consagrats Kirsten Dunst, Mark Ruffalo, Tom Wilkinson i Elijah Wood. El ttol de la pellcula es va extreure del poema "Epstola d'Helosa a Abelard" d'Alexander Pope que parla sobre un roman que acaba de forma trgica.





 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
 ;
 ;
 Eternal Sunshine of the Spotless Mind a Rotten Tomatoes;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403819" title="Soultz-sous-Forts" nonfiltered="930" processed="926" dbindex="155938">

Soultz-sous-Forts (en alsaci Sulz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.494 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403827" title="Dimitri Hvorostovsky" nonfiltered="931" processed="927" dbindex="155939">
Dimitri Hvorostovsky (Krasnoyark, Rssia 1962) s un barton.

El seu pare Alexander Hvorostovsky s enginyer (2-6-1938), i la seva mare Ludmila, metgessa (10-1-1936). En la seva infantesa fou afeccionat al dibuix, l escultura, el futbol i la msica. 

Desprs d estudiar a l escola secundaria va entrar a la Krasnoyarsk Pedagogical College on va obtenir el diploma de mestra de cor. Desprs Hvorostovsky entr a l Institut d Arts de la seva poblaci on estudi cant amb la professora Yekaterina Yoffel. En un principi la veu li definiren com de tenor, per aleshores se li va anant canviant a la corda de barton.

Hvorostovsky debuta en el rol de Monterone del Rigoletto en el Krasnoyarsk Opera House. El 1985 guanya en All-Russia Singers Competition i el 1986 tamb guanya el Gran Premi de Glinka Singers Competition a Baku, en competncia amb Olga Borodina i Oleg Kulko. El 1988 guanya el Primer Premi a Tolosa de Llenguadoc, i el 1899 el BBC Singer Competition amb Olga Borodina.

Dimitri debuta amb un recital a Londres el 1989. A Nova York debuta el 1990. En la gira operistica per l Oest d Europa debuta a l pera de Nia amb la Reina d Espases (1989) i el seu debut itali el fa a La Fenice de Vencia amb Eugen Onegin. Torna a Amrica i el 1993 debuta a Chicago al Teatre de l pera amb La Traviata, al Metropolitan de Nova York debuta el 1995. Apareix al Covent Garden, amb I Pagliacci i a L Scala de Mil i el Liceu de Barcelona, i altra volta amb La Traviata a l pera de l Estat de Berln. El 1992 es guardonat amb  Golden Orfeo  per llurs enregistraments fets amb la Phillips. Aquell mateix any tamb es guardonat amb el Premi Estatal de la Federaci Russa. El 1994 interpreta a Monte-Carlo, Eugene Onegin.

Hvorostovsky no es limita noms al gnere operstic tamb omple el seu repertori amb obres de Txaikovski, Ravel, Purcell i Shostakovitch fins Borodin i Sviridov. Ha presentat recitals al Queen Elizabeth Hall, Avery Fischer Hall, Carnegie Hall, Moscou Conservatoire Great Hall, Txaikovski Concert Hall, Roy Thomson Hall i altres llocs.

Hvorostovsky dedica especial atenci i promoci del seu compatriota i compositor Georgy Sviridov. s el primer promotor del Sviridov s  Petersburg  cicle d obres d aquest compositor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403828" title="Victor Mature" nonfiltered="932" processed="928" dbindex="155940">

Victor Mature (Louisville, Kentucky, 29 de gener de 1913 - Rancho Santa Fe, San Diego, Califrnia, 4 d'agost de 1999 fou un actor cinematogrfic nord-americ. 

Un dels actors ms populars els anys quaranta i cinquanta, interpret pellculas com My Darling Clementine (1946), de John Ford, i, sobretot, grans superproduccions histriques, com Samson and Delilah (1949), de Cecil B. DeMille, La tnica sagrada (1953), d'Henry Koster, i Demetri i els gladiadors (1954), de Delmer Daves. Tamb actu en destacades pellculas policacs com Kiss of Death (1947), de Henry Hathaway.

Filmografia.



The Housekeeper's Daughter (1939);
One Million B.C. (1940);
Captain Caution (1940);
No, No, Nanette (1940);
I Wake Up Screaming (1941);
The Shanghai Gesture (1941);
Song of the Islands (1942);
My Gal Sal (1942);
Footlight Serenade (1942);
Seven Days' Leave (1942);
My Darling Clementine (1946);
Moss Rose (1947);
Kiss of Death (1947);
Fury at Furnace Creek (1948);
Cry of the City (1948);
Easy Living (1949);
Red, Hot and Blue (1949);
Samson and Delilah (1949);
Wabash Avenue (1950);

Stella (1950);
I'll Get By (1950) (cameo);
Gambling House (1951);
The Las Vegas Story (1952);
Something for the Birds (1952);
Million Dollar Mermaid (1952);
Androcles and the Lion (1952);
The Glory Brigade (1953);
Affair with a Stranger (1953);
La tnica sagrada (1953);
The Veils of Bagdad (1953);
Dangerous Mission (1954);
Demetri i els gladiadors (1954);
The Egyptian (1954);
Betrayed (1954);
Chief Crazy Horse (1955);
Violent Saturday (1955);
The Last Frontier (1955);

Safari (1956);
The Sharkfighters (1956);
Zarak (1956);
Interpol (1957);
The Long Haul (1957);
No Time to Die (1958);
China Doll (1958);
Escort West (1958);
Timbuktu (1959);
The Bandit of Zhobe (1959);
The Big Circus (1959);
Hannibal (1959);
The Tartars (1961);
After the Fox (1966);
Head (1968);
Every Little Crook and Nanny (1972);
Won Ton Ton, the Dog Who Saved Hollywood (1976);
Firepower (1979);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403832" title="Park Sung-Hyun" nonfiltered="933" processed="929" dbindex="155941">





















Park Sung-Hyun (Gunsan, 1 de gener de 1983) s una tiradora amb arc coreana guanyadora de diversos torneijos internacionals i amb la possessi de diversos rcors. s tracta d'una de les millors tiradoridores de la histria d'aquest esport i la ms reconeguda de les que sn en actiu.

El primer triomf de Park va ser el triomf al Campionat Mundial de Beijing en categoria individual, quan noms comtava amb divuit anys. Llavors va comenar una rpida ascensi fins a convertir-se en la  dominadora absoluta del tir amb arc femen en els Jocs d'Atenes 2004. En la final individual derrot la seva compatriota Lee Sung-Jin, juntament amb la qual va guanyar la medalla d'or a la competici per equips. Als Jocs Olmpics de Beijing va repetir la victria a la competici per equips, per va ser sorprenentment derrotada per Zhang Juanjuan en l'individual.

Als Campionats del Mn ha guanyat una medalla d'or en cadasquna de les quatre darreres cites, incloent-hi els tres ltims ttols per equips. 

Desprs dels Jocs Olmpics de 2008, Park tamb compta amb les marques mundials en les categories individual a la ronda prvia (682 punts amb 72 fletxes) i per equips en la classificaci (2030 en 216 fletxes) i en competici (231 en 24 fletxes). Aix com tots els rcords olmpics possibles: en individual de classificaci (673 punts amb 72 fletxes) i competici (215 en 12 fletxes) i per equips tant classificaci (2004 punts en 216 fletxes) com en competici (231 en 24 fletxes). Tan sols li manca el  rcord mundial amb 12 fletxes, en propietata de la seva companya d'equip Yun Ok-Hee, amb 119 punts, a tan sols 1 de la perfecci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403834" title="Helmut Zilk" nonfiltered="934" processed="930" dbindex="155942">


Helmut Zilk (Viena, 1927 - Viena, 2008) fou un periodista i poltic austrac del Partit Socialdemcrata d'ustria. Fou batlle de Viena entre 1984 i 1994.

Biografia.
Nascut a Viena el 9 de juny de 1927, fill d'un treballador d'un peridic bohemi de 10 districte municipal viens. El pare, de tall liberal, rpidament es convert en detractor del nazisme. Al final de la guerra, s'afili a la Juventut Lliure Austraca, prxima al Partit Comunista d'ustria (KP), i partir del 10 d'abril de 1945, militant del partit. Tot i aix, abandon la militncia comunista l'any segent.  

Des de 1984 fins l'any 1994 ostent el crrec de batlle de Viena. El desembre de 1993 va patir ferides importants en obrir una carta bomba enviada a casa seva, al districte municipal d'Innere Stadt, per l'activista xenfob Franz Fuchs.

L'octubre de 1998, el diari Sddeutsche Zeitung acus Zilk d'haver collaborat amb el servei secret txecoslovac (StB) durant els anys 60. Zilk neg les acusacions, i el desembre de 1998 es va resoldre el conflicte amb la visita de Vclav Havel per a demanar disculpes.

Zilk mor el 24 d'octubre de 2008 a la seva ciutat natal de Viena, a l'edat de 81 anys, degut a un atac de cor, just desprs d'arribar a casa desprs de passar les vacances malalt a Portugal. Estava casat amb la cantant austraca Dagmar Koller.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403835" title="Batrix Beck" nonfiltered="935" processed="931" dbindex="155943">
Batrix Beck (Villars-sur-Ollon, 1914 - Saint-Clair-sur-Epte, 2008) fou una escriptora belga en llengua francesa.

Beck va nixer el 30 de juliol de 1914 al poble sus de Villars-sur-Ollon, sent filla de mare irlandesa i del poeta belga d'origen mig itali mig let, Christian Beck. Havent obtingut una titulaci en Dret, es declar comunista. Casada el 1936 amb un jueu aptrida, Naum Szapiro, qued vidua amb una filla desprs de perdre el seu marit a la guerra. Desprs de diverses feines, treball de secretria d'Andr Gide, qui l'anim a escriure sobre les seves experincies: el suicidi de la seva mare, la guerra, la pobresa, etc. Mor el 30 de novembre de 2008 a la localitat francesa de Saint-Clair-sur-Epte, a l'edat de 94 anys. 

Obres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403836" title="Histria del pa" nonfiltered="936" processed="932" dbindex="155944">
 
La histria del pa en l'alimentaci corre parallela a la histria de l's de cereals per part de l'home. El pa s un producte directe del processat manual dels cereals (processat que amb posterioritat es va transformar en mecnic), i s molt possible que fos la primera aplicaci alimentosa d'aquests. Potser fos el pa, juntament amb l'oli i el vi, un dels primers aliments processats en la histria de la humanitat. Els cereals, per si sols, no poden ser digerits per l'aparell digestiu hum. s per aquesta ra que els cereals sn artificialment processats (mlts, remullats, etc.) i noms a partir d'aquest moment van comenar a convertir-se en aliments bsics per a l'home, aportant hidrats de carboni, que es complementarien amb les protenes procedents de les carns (caa). Aix doncs, el pa primigeni (elaborat amb espcies antigues d'ordi) podria haver estat un dels primers aliments elaborats de la histria de l'alimentaci. Alguns autors afirmen que l'home va comenar a cuinar els cereals abans que a elaborar el pa.

Al llarg de la histria de les cultures, el pa s'ha anat elaborant amb el cereal disponible en la zona o amb la variant modificada ms resistent. Aix, per exemple, el blat i el cereal s'ha emprat a Europa i part d'frica; el blat de moro s freqent a Amrica; l'arrs, a sia. Un fet social relatiu al pa s que histricament s'ha establert una distinci social en funci del color de la molla de pa que s'hagi menjat. Per exemple, els pans de sgol (de molla ms fosca) han correspost a les classes menys afavorides, mentre que els de farina de blat (de molla blanca) a classes ms elitistes. El pa s ents com un sinnim d'aliment i s un ingredient que forma part de diversos rituals religiosos i socials en gran part del mn, i s a ms en l'actualitat un element econmic que influx en ndexs econmics com l'IPC (ndex de Preus de Consum), emprat per a determinar l'evoluci del cost de vida a les nacions.

 Prehistria . 
 
Potser el pa acompanyi l'alimentaci de la humanitat des de 8000 aC. Se sap que la introducci del cereal en la dieta humana apareix en l'home primitiu quan aquest deixa d'sser nmada per a ser sedentari (amb l'aparici de l'agricultura). Probablement algun tipus primigeni de blat (en alguna varietat diploide del tipus Triticum monococcum) fos una de les primeres plantacions de l'home. s molt possible que una barreja d'aquests grans de cereal, toscament mlts amb una pedra i una poc humitejats, en el que podrien haver estat unes primitives farinetes, acabessin per casualitat prop d'una font de calor: b podria haver estat entre les cendres d'un foc, o simplement una massa lquida espargida i exposada al sol sobre una pedra. Aquesta massa aviat adquiria una consistncia slida i comestible que podria haver estat el pa primitiu. Avui dia poden trobar-se processos de panificaci molt similars en algunes tribus d'frica. Aquest pa primigeni podria haver estat aquesta barreja entre farinetes i pa pla que b va poder romandre en l'alimentaci humana durant molts segles. No se sap amb certesa, per cap la possibilitat que fossin al principi plans, a causa de la facilitat de la seva elaboraci; que no continguessin llevats en les seves masses i es cuinessin en focs oberts o en superfcies calentes. En alguns casos, cap en la mesura del possible que es deixs germinar i posteriorment assecar lleugerament el gra abans de moldre'l. Aquest mtode ms refinat d'elaboraci del pa primigeni va arribar a Egipte i va podria haver estat l'objecte de les primeres fermentacions en el pa.

No resulta sorprenent que el gra de cereal sencer, que s indigest per a l'sser hum, acabs mlt entre dues pedres i humitejat d'alguna forma amb el propsit d'acabar sent un aliment ms digerible. Aquesta labor primera de mlta s molt antiga i es troben freqentment nombroses evidncies d'aquesta activitat en les excavacions arqueolgiques. Alguns autors afirmen que el pa va poder haver-se elaborat per primera vegada a sia central; desprs d'aquesta aparici podria haver arribat al Mediterrani per Mesopotmia i Egipte grcies a antigues rutes comercials (com la ruta de la seda) entre sia i Europa, potser a travs de Sria. La progressiva selecci artificial d'espcies en la agricultura ha donat lloc a les varietats que coneixem avui dia. Les ms antigues conreades sn el hordeum hexastichum sanctum (una espcie de ordi), aix com la hordeum hexastichum densum, la hordeum distichum i la triticum vulgare antiquorum. 

Els pans llevats no poden fer-se amb farines de mill, civada, ordi o blat de moro, a causa del poc contingut de gluten que possexen les seves farines, aix que la fermentaci va tenir lloc quan l'home va comenar a usar el blat o el sgol (les niques masses capaces de retenir en el seu volum les emissions de dixid de carboni i llevar). La fermentaci s probable que fos la segona fita en la histria del pa: fa que el pa sigui ms lleuger (menys dens) degut principalment a la presncia de gasos en la seva massa, de manera que tingui a ms un sabor apreciable. Els pans plans en diverses cultures poden procedir de l'Edat de Pedra, en aquelles cultures on el gra resultava ser fonamental a la dieta. Algunes versions d'aquest tipus de pans han sobreviscut en l'actualitat i poden trobar-se en diverses parts de la terra, com els lavash rabs, els pita grecs, els roti indis i les truites de Llatinoamrica. Alguns autors suggereixen que en la histria de l'alimentaci humana els grans de cereal van deure estar molt prop del ser hum ja des dels comenaments, degut al fet que els dents que possem sn tpics d'una barreja entre graminvor i carnvor.

En alguna part de Sumria, o al sud de Mesopotmia, cap al 6000 aC, alg va comenar a elaborar pa tal com ho coneixem avui dia. Els sumeris en algun instant dintre del perode Yemdet Nasr, van ensenyar als egipcis a elaborar pa (3000 aC). Els egipcis van prendre aquest coneixement i van anar sistematizando i millorant els processos de panificaci, fins a convertir-lo en un aliment indispensable per a la seva societat.

 Antic Egipte . 
 
 
Les condicions per a conrear el cereal al Nil eren molt favorables. Les peridiques crescudes (aproximadament a mitjan juliol) promovien el cultiu de blat t. turgidum durum (un cereal tetraploide), que va crixer a l'Orient Prxim i es va divulgar posteriorment al llarg del Mediterrani en una variant denominada t. turgidum dicoccum, abans de l'arribada de l'Imperi rom a travs de frica fins a climes ms clids. Hi ha evidncies arqueolgiques que demostren l'elaboraci del pa a l'Antic Egipte. En certa forma s d'esperar que la fermentaci del pa s'assols en la cultura egpcia. s fcil suposar que una massa abandonada durant algun temps prengui espores de l'aire i que en ambient humit aquestes es reprodueixin en una activitat de fermentaci. L's de masses fermentades s'elaborava possiblement amb farines contaminades dels llevats de la elaboraci de cervesa, per s molt probable que llevassin pans a causa del s de cereals amb baix contingut de gluten. Sn els egipcis qui barregen per primera vegada les masses amb llavors amb l'objecte de fer pans ms nutritius.

Avui dia podem saber de l'elaboraci del pa en l'poca pre-egpcia i egpcia grcies a la profusi de jeroglfics i figuretes de bronze procedents de Assria, en la qual es poden veure les operacions de recollida i mlta del gra (perode Salmanasar II). La importncia que els egipcis van donar a la recollecci dels cereals es pot notar clarament per les tres divisions que van realitzar al seu propi calendari anual: ajet (inundaci), peret (sembra) i shemu (recollecci). La devoci dels egipcis pel pa va fer que en l'antiguitat clssica se'ls denomins menjadors de pa. De vegades era ms que un aliment i s'arribava a pagar un salari d'un camperol en un cert nombre de pans i cervesa (tres pans i dos cntirs de cervesa). Perduren relats de l'poca de Ramss IX que esmenten regirades entre els treballadors quan no se'ls pagava en pa, sin en qualsevol altra mercaderia. Les classes ms baixes s'alimentaven gaireb exclusivament de pa.

Els sumeris feien el pa enterrant la massa en un clot on havia cendres i brases d'un foc, la qual cosa es va perfeccionar a poc a poc mitjanant l'observaci i, d'aquesta forma, un dels invents que es va desenvolupar a l'antic Egipte va ser l's de forns. L'ocupaci del forn feia que els resultats fossin ms predictibles. El pa ja era un aliment com que apareix representat als baix relleus de la tomba de Ramss III (que va ser fara durant trenta anys). En aquestes illustracions de la tomba de Ramss es pot veure com es realitzaven les simples labors de fleca, com es treballava la massa amb les mans i amb els peus, com havia una cura a fer les porcions de pa el ms similars possibles. Van ser els primers que van erigir forns cnics que construen amb tova (maons de fang del Nil) i posseen dues cavitats: en la inferior es produa la combusti i en la superior es coa el pa. Horneaban ms d'un pa al mateix temps. La descripci del pa segons jeroglfics de la llista de signes de Gardiner recorda tant als forns com a les formes del pa, tal com es pot veure:

X1-X2-X3-X4-X5-X6-X7-X8-N29

Hi ha moltes evidncies que mostren que, des dels comenaments, a Egipte es coneixien els efectes dels llevats i com aquestes eren aplicades a l'elaboraci del pa i la cervesa. S'han descobert llevats de panificaci en un atuell del perode pre-dinstic antic (ca. 4000 - 3500 aC). Algunes dels llevats s'empraven en l'elaboraci de la cervesa, com en Hieracmpolis, fet que es coneix per l'anlisi qumica realitzat en els residus oposats en els atuells de fermentaci que daten d'aquesta mateixa data. Altres gots similars s'han trobat a Egipte i s'ha datat que procedeixen de la cultura Amratiense (sobre 3800-3500 aC). Tamb s'han trobat llevats en una tomba de Tebes que recorden a l'actual Saccharomyces spp. (llevat emprat en els processos de fermentaci del pa en l'actualitat) i que s'han denominat Saccharomyces winlocki, datades al voltant de la dinastia XI (2135-2000 aC). Ceps de S. winlocki s'han trobat en mfores que contenien cervesa en la tomba de la reina Meryet-Amun de la dinastia vuitena. S'han trobat pans en la tomba de Mentuhotep II. L'arqueleg Zahi Hawass va trobar en les excavacions realitzades prop de la Gran Esfinx de Gizeh les restes d'una fleca amb la seva instrumental. Zahi va poder comprovar d'una banda que els agricultors de l'Alt Egipte avui dia continuen elaborant pa d'una forma molt similar i per una altra en qu aquesta antiga fleca podria abastir de pa a gaireb vint mil treballadors.

Les classes baixes egpcies eren menjadores exclusives de pa. Alguns papirs mdics esmentaven la salut com l'apetit que es t de pa: una persona malalta manca d'apetit de pa. Els egipcis solien consumir el pa acompanyat de ceba. Les formes del pa que es poden veure a les tombes indiquen una gran varietat: cnics, en forma de barra, cbics, en forma de pirmide, d'animals (ocells i peixos). Una de les evidncies sobre el coneixement dels aliments fermentats per part dels egipcis s el fet que ja apareix a l'estela de Hammurabi, que esmenta explcitament el pa i la cervesa com aliments fermentats a partir d'ordi. D'ordi era el pa ms habitual, encara que les classes altes se servien de pans de farines de blat. L's d'ordi en la fermentaci feia que el pa tingus un sabor caracterstic, per els pans egipcis no eren pans llevats, a causa del poc contingut de protena (gluten) de la massa elaborada amb aquest tipus de cereal. El refinament de la farina era escs i es pensa que no era rar trobar restes de sorra del desert en la massa del pa, el que podria danyar l'esmalt de les dents. La sorra en la farina ha donat lloc a moltes dolncies dentals en la humanitat fins a arribat el segle XVIII.

 Grcia Clssica . 
 
 
 
No es feia crixer blat a l'antiga Grcia fins a gaireb 400 aC, encara que certament potser van existir pans elaborats amb ordi (Hordeum vulgare) desprs de l'arribada del blat; aix fa sospitar que l'ordi fos al comenament ms popular. s possible que s'imports blat des d'Egipte, des de Siclia o des d'altres llocs per a cobrir la demanda de les metrpolis. L'aparici de Sol va fer de Grcia una democrcia agrcola capa de fer un culte a Demter (que significa d'alguna forma: elaboraci del pa) en Eleusis. Els grecs no van fer grans avanos en agricultura i aix va fer que la necessitat de cereals es cobrs obrint rutes comercials amb altres pasos. La importncia del pa en la cultura grega pot notar-se que existien rituals de sacrifici denominats psadista, en els quals s'oferien als dus els tres aliments bsics: pa, oli i vi. L'escriptor del segle II Ateneu de Naucratis esmenta en les seves obres gaireb 72 formes distintes de fer pa, la qual cosa ens dna una mostra de l'habilitat a la qual havia arribat la cultura hellenstica. De la mateixa forma, Aristfanes, Antfanes i Plat esmenten a un forner denominat Theanos. El poeta grec Arquestratos de Gela esmenta en el seu llibre Hedypatheia (vida de luxria) un pa de sgol elaborat a Lesbos amb el qual, segons conta la llegenda, s'alimentava a Hermes.

Els grecs van prendre la idea dels egipcis d'emprar forns de pre-escalfament en forma de cpulas i oberts frontalment per a introduir les porcions de pa dintre d'ell. En aquests forns preparaven un pa que denominaven maa, que era elaborat amb ordi. Altres pans com l'artos noms es podien servir els dies assenyalats de festa. Ja en aquesta poca el maa era ms associat amb menjar de gent humil.

Per regla general el maa era un pa pla que s'acompanyava d'altres ingredients (denominats opson). D'aquests, el ms habitual era peix (aquest pa s'ha convertit avui dia en la popular piada, que pot trobar-se en la regi de l'Emlia-Romanya). El processat dels cereals fins a convertir-los en farina era una labor manual, generalment realitzada per esclaus o dones, en una espcie de pedres rodones denominades queixals.

Altres pans grecs que apareixen en la seva literatura clssica van ser el keibanitos, esmentat per Aristfanes); el boletus, que, com el seu propi nom rom indica, tenia forma de bolet (decorat amb negres llavors de rosella); el streptice, amb forma de barra; el blosmilos, amb forma quadrada; el daraton, que consistia en un pa no fermentat; l'almogeaus, amb forma rstica; el phaios, molt com; syncomiste, un pa negre elaborat amb sgol; el chondrite, elaborat de blat espelta; el semidalite, elaborat amb farina blanca de blat. Molts d'ells es deuen al gastrnom grec Crisip de Tiana, que va escriure un tractat sobre l'elaboraci del pa denominat Artokopikos. En una de les receptes de pa, descriu el plakon com una barreja de farina de sgol amb formatge i mel i que pot ser considerat com la primera recepta d'un pasts. Altres pans coneguts eren: el mulloi de Siracusa, elaborat amb farina de blat i llavors de ssam amb forma de genitals femenins, que era una ofrena de Demter i la seva filla Persfone durant el festival de les Tesmoforias; el kiribanes, que possea la forma del pit d'Afrodita, i l'empetas, que es feia amb forma de sabata i que s'emplenava amb formatge fos (plakos).

Els pans elaborats pels grecs de vegades s'enriquien amb altres ingredients, com les nous o la mel, que li proporcionaven a ms un sabor dol. Aquest tipus de preparacions ha donat lloc als moderns pastissos, que derivarien en el perode rom en els pans dolos que denominaven placenta (molt similar a un pasts de formatge). En un museu de Sussa, es conserva un dels pans ms antics que daten d'aquesta poca i que es coneix com coca de Corcelles, aproximadament de l'any 2800 aC. 

El pa s introdut a Espanya pels celtibers en el segle III aC, pel que pot dir-se que ja es coneixia quan van arribar els romans a la pennsula. Els etruscs preparaven el puls que era una espcie de papilla elaborada amb mill i ordi (aliment anterior al pa i que els romans van denominar pulmentum).

 Imperi rom . 
 
A pesar dels enllaos tant culturals com comercials entre la cultura grega i la romana, es pot dir que els romans no van comenar a tenir inters per l'elaboraci del pa fins al XVIII o XVII aC i que el pa es feia en les cases de les famlies, sent predominant la influncia del maa grec. Durant segles va estar prohibit l'ocupaci de pa en els oferiments de sacrifici de la religi romana, a causa de la creena que la fermentaci 'impurificava' aquest aliment. Cat va recomanar per primera vegada com pa d'oferiment el libum (una espcie de pasts amb formatge i ou dur). En els comenaments, l'operaci d'elaborar el pa estava en mans d'esclaus, que feien les tasques de mlta i pastat. Ja en el segle II aC havia diversos forners (denominats pistors) d'origen grec a Roma. Els forners grecs van tenir gran influncia en la Gllia i aviat van comenar a fermentar el pa amb els agents de la cervesa (igual que van fer prviament els egipcis); a aquest ferment el denominaven spuma concreta. Entre els cereals que ms empraven estava el blat, encara que conv dir que sentien repulsi cap a la civada (pensaven que noms era apropiada per a alimentaci animal,) fet que va afectar a la culinria europea fins a l'edat mitjana. Plini el Vell cita que, en les poques de carestia, en algunes poblacions Hispanes la gent emprava com substitut del pa una massa elaborada amb avellanes.

Prop del 30 aC, durant el regnat d'August, ja es podien contar prop de 328 fleques a Roma. Totes elles tenien una forma legal denominada collegium (formant una espcie d'associaci professional) i estaven regides per lleis draconianes que no permetien llibertat en l'execuci de la feina de casa de panificaci, amb l'objecte de preservar el seu coneixement (ars pistorica). Alguns forners d'aquesta poca van tenir fins i tot un monument, com s el cas del forner Marco Virgili Eurysaces (avui dia denominada Tomba del Forner). La professi de forner era molt considerada durant el perode de l'Imperi rom, ja que sostenia el provement d'un aliment bsic a la poblaci creixent que a poc a poc deixava de ser rural. La tomba del forner possex illustracions que permeten veure dos aspectes de la producci de pa: que apareix ja un cert grau de mecanicisme en l'elaboraci del pa (els molins sn empesos per cavalls), i que els elaboradors i clients de la fleca sn tots homes. Els forners de vegades optaven a crrecs de poder poltic dintre de les ciutats, per aix si es deia d'una persona que bonum panem fert (fa bon pa) era com dir que era apte per a representar al poble en el senat rom. Paquius Proculus que va pertnyer a corpus pistorum (gremi de forners) va arribar a ser alcalde de la ciutat de Pompeia.

La demanda de pa al comenament de millenni en l'Imperi rom era tan alta que s'havia d'importar blat del nord d'frica i Hispnia per a poder satisfer la demanda interior. La conquesta de territoris estava forada per la necessitat d'aportar blat a les poblacions d'imperi, d'aquesta forma s'inicia la conquesta d'Hispnia entre el desembarcament rom a Empries (218 aC) i la conclusi de la conquesta romana de la Pennsula Ibrica per Csar August (17 aC). Ja en el segle I el poeta Juvenal descriu en la seva Stira X (81) el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades per als jocs circenses (carreres de carros i altres) com forma de mantenir al poble distret de la poltica: a aix es refereix la coneguda locuci llatina, deguda a Juvenal: Panem et circenses. Juli Csar manava distribuir el blat gratutament o vendre'l molt barat als ms pobres, sent uns dos-cents mil beneficiaris. Tres segles ms tard, Aureli continuaria la costum repartint a tres-centes mil persones dos pans gratuts per dia. Se sap de la grandria i forma estndard dels pans romans pels vestigis oposats a Pompeia entre les cendres del mont Vesuvi. En ells es pot veure que els pans eren rodons i tenien forma de flors amb vuit ptals. Algunes de les denominacions han arribat a l'actualitat, com s el cas del siligineus elaborat de fina farina i molt popular entre els patricis, l'ostearius servit amb ostres en els banquets, el pa picenum que contenia fruites seques i que es menjava remullat en llet endolcida en mel. Els pastissos romans aix com les galetes solien contenir formatge i mel com edulcorant i van adquirir el nom de placenta (potser per ser: placenda est o d'agradar al paladar), que derivaria en l'actual almojbana. La massa de la placenta va donar lloc a brioxeria com el scriblita, el spira i la spherita. El panis artopticius que s'elaborava clavat en un espet al que se li donava tornades al davant a un foc. Tots ells amb les formes que suggerien els seus propis noms. Una de les preparacions ms antigues s la mola salsa, que es preparava amb grans mlts en les celebracions de sacrifici en les quals participaven les verges vestals.

Els romans distingien el pa per la seva funci: d'aquesta forma, denominaven panis militaris al pa especialment elaborat per als legionaris i que es preparava amb la intenci que durs i fos capa de mantenir l'autonomia dels soldats romans. A aquest efecte es van construir forns i fleques exclusivament militars. En molts casos la distribuci d'aliments es feia en forma de grans de cereal que ells mateixos processaven; d'aquesta forma evitaven menjar pa ranci o en mal estat (els cereals en 'gra' possexen una major vida i menor pes que el pa). A aquest aliment se li afegia sal, formatge i herbes aromtiques (en alguns casos bac). Els soldats romans solien moldre el seu propi gra i coure'l en forns provisionals en forma de pa pla: un precursor de la focaccia. En alguns casos els soldats quan es trobaven en campanya elaboraven la massa rpidament i la coen en poc temps entre unes brases cremant (panis subcineraria). L'Imperi rom va fer que la millora dels molins i dels processos de mlta fora una millora evident sota el seu perode, tant s aix que en l'actualitat es denomina com "forn rom" al forn d'escalfament directe. Malgrat tot, els molins de les ciutats romanes treballaven constantment per a oferir farina a la demanda creixent; Plini el Vell en el seu Histria Natural (XXXVI, 30) al parlar dels molins romans diu: "en cap pas hi ha molins iguals que els romans". Un exemple de tals molins pot trobar-se en Barbegal, en la localitat de Fontvieille, i es considera una de les construccions mecniques ms complexes de l'antiguitat.

En l'poca de l'adveniment dels cristians, el pa elaborat amb ordi era considerat un pa d'aliment d'esclaus i de sacrificis religiosos. Els mateixos cristians el van emprar posteriorment en la celebraci de l'Eucaristia. Un exemple l'oferix la histria de San Ptrocle de Bourges, que va sobreviure al seu turment grcies a un pa d'ordi remullat en una salmorra. Es tracta d'un exemple de l'adveniment d'un plat recurrent en la cuina medieval que s la suppa, pa en molles abocat sobre un brou o lquid. L'historiador de l'esglsia Gregorio de Tours (segle VI) descriu en un dels seus llibres com uns joves llauradors al llevar-se preparen com desdejuni un pa de sgol en el remull aqus d'un vi dolent. Joana d'Arc era coneguda per agradar-li aquestes suppas remullades en vi. En els banquets romans i de l'edat mitja existia la figura del trencher, que era una persona amb ganivet i trinxador (primitiva forquilla), que s'encarregava de servir el pa i la carn a un o dos "companys" (la paraula t la seva etimologia en cum panis, s a dir, amb pa). Menjar pa blanc era considerat a Europa un signe de prestigi i de rang social elevat; el pa negre (elaborat amb sgol) era considerat tot el contrari: un aliment de gent humil.

Els visigots apareixen en algunes regions desprs de la progressiva caiguda de l'Imperi Rom i tamb ells feien diversos tipus de pa, entre els esmentats est el cibarius que era un pa elaborat toscament i que proporcionava l'aliment de serfs i esclaus, el fermentacius que s'elaborava amb llevat, l'azymus igual que l'anterior per sense llevat, l'acrozymus lleugerament fermentat, el siligineus similar al pa candeal, rubidus dues vegades cuit, subcineritius elaborat entre les cendres dels focs, el clibanicius que s'elaborava en motlles d'argila i el spongis que contenia un excs d'aigua entre la seva massa.

 Edat mitjana europea . 
 
 

Durant l'Edat Mitjana el cereal ms popular es pot dir que va ser de nou el sgol i no obstant aix era considerat un aliment de gent humil. Quan el subministrament de sgol es tallava, s'empraven altres cereals com la civada (i fins i tot llegums). Cal pensar que el cereal no tenia com finalitat ltima l'elaboraci del pa, doncs la producci de cervesa es duia igualment part del consum en l'poca medieval. En aquest perode es va oblidar l'elaboraci de pans llevats en algunes parts d'Europa i amb aix la distinci entre els pans llevats i no-llevats, per, a pesar d'aix, els normands reintroduiren l's del llevat l'any 1191. L'elaboraci del pa fora de la unitat familiar es va convertir en una tasca comunal amb l'objecte d'evitar tasques repetides en la societat, s per aquesta ra per la qual possiblement al principi havia persones especialitzades a moldre el gra (moliner), a fer la massa i a introduir en forns comunals el pa, forns que estaven sota el domini dels senyors del lloc. Altres pobles del nord d'Europa elaboraven pans plans no llevats, com el lefse dels vkings, que avui dia resulta molt popular en els pasos escandinaus.

Durant l'edat mitjana (a partir del segle VI) s'estableix a les grans ciutats europees la professi de forner, aix que no resulta estrany trobar en aquesta poca diversos forners als barris de les ciutats ms poblades. En les ciutats medievals es prohibeix treballar de nit, per els forners estan exempts d'aquesta llei. Carlemagne cuida que el nombre de forners romangui constant en les ciutats del seu imperi i fa vigilar la higiene dels seus establiments. Durant l'poca medieval, les fleques van incorporant a poc a poc els forns de llenya en qu preparen el pa. Al comenament eren installacions allunyades de les zones habitades (generalment prop d'un riu), a causa del perill d'incendi que suposaven, degut en part que l'arquitectura medieval emprava molta fusta. El forn era mantingut econmicament per un senyor, o b per una comunitat religiosa, i generalment donava servei a diversos forners de la zona. El forner havia de transportar les masses de pa anada i tornada al seu establiment. Per regla general, havia una persona dedicada en exclusiva a una labor de forneig, una altra al manteniment funcional del forn aix com d'alimentar-lo de combustible; totes aquestes labors eren exemptes del forner medieval. Per altra banda els privilegis que posseen els forners feien que els aprenents haguessin de passar llargs perodes de temps com a tals (s'estima que set anys), desprs dels quals rebien el ttol de mestre (matre). Les labors de fleca eren molt dures i les jornades de treball eren llargues, els forners es trobaven sempre ocupats, en alguns casos la farina els feia sofrir catarros crnics o asma i s per aquesta ra per la qual a Frana se'ls denominava geindres (rondinaires).

Per a adquirir el pa, el client havia de lliurar prviament la farina necessria per a fer-lo. La mlta amb mol de vent no es va introduir a Europa fins a desprs de les primeres croades i les seves millores van ser fent que la disponibilitat del pa fos major a poc a poc. Com a regla, si al forner se li proporcionaven cinc lliures de farina, ell havia de proporcionar al client set lliures de pa. Un forner podia donar pa a un client pobre que no tingus farina per a pagar-li, i el forner li demanava en la segent collita amb inters. De tots els treballadors, el forner era qui ms prstecs donava a les persones de la comunitat. La importncia del pa es reflecteix en l'aparici en la Carta Magna aprovada en 1215. De vegades es pot trobar en les parets exteriors de les esglsies (entorn de les quals se situaven de vegades els mercats populars) marques especfiques que pretenien mostrar la grandria estndard del pa, per a poder evitar fraus per part dels forners o els seus clients. En l'any 1039 apareix en alguns pasos d'Europa una malaltia denominada foc de Sant Antoni, provocada per incloure en la farina de sgol el sgol banyut (Claviceps purpurea), que provocaven allucinacions i desvaris, el que va protagonitzar una de les primeres intoxicacions alimentries documentades. En la localitat anglesa de Bury St Edmunds (Suffolk) en 1191 s'estableix el primer mol de vent. La millora de la construcci de les cases i establiments comercials anava fent a poc a poc possible la idea d'incorporar el forn als establiments de fleca. Felip II de Frana (1180 - 1223) decideix que les lleis imposades per Carlemagne sobre la conducta i reglamentaci dels forners s obsoleta i permet incorporar els forns de llenya a les fleques de Frana. Un decret de Carlos VI esmenta que ha d'haver una separaci entre les parets de les cases adjacents a un establiment de fleca, aquest espai al que es denomina tour du xat. A mesura que la poblaci en el nord d'Europa anava creixent, es va fer necessari augmentar les exportacions de cereal des dels pasos bltics i aix va fer que s'establs una xarxa de comer martim que connects diverses poblacions europees com Londres, Boston (Lincolnshire), Bruges, Anvers, algunes urbs del Mediterrani, per sobretot la ciutat d'Amsterdam (denominada fins al segle XVI el graner d'Europa). Una altra de les ciutats que va connectar l'Est amb l'Oest d'Europa era Hamburg. Tots aquests centres comercials comerciaven amb sgol i blat. No obstant aix, en certs pasos com Anglaterra es van crear lligues comercials per separat per als pans de sgol i de blat, fins que en 1569 la reina Isabel I les va unificar en una nica lliga, cridada Worshipful Company of Bakers. Resulta curis que la salutaci secreta en la Jacquerie era li pain es lve (el pa es lleva).

En el perode mossrab, a Espanya es conreava blat i es pot dir que era l'aliment base dels hispans d'aquell perode. Per regla general cada ciutad es pastava el pa, li posava una marca caracterstica i el portava als forns pblics. Els gremis de forners existeixen des del segle XII i se sap que un dels primers es localitzava a Barcelona. Les primeres lleis que regulen la panificaci apareixen a Espanya en el segle XIV. Apareixen ja descripcions, per autors andaluses de l'poca, de molins de vent en la geografia espanyola. 

La llei imposada al segle XIII a Anglaterra per Enric III denominada assisa panis et cervisi es va promulgar amb l'objecte de regular els preus del pa i de la cervesa, impedir els fraus alimentaris i evitar les fams que assolaven peridicament el seu regnat. Aquesta llei s la primera que s'establix a Europa amb l'objecte de regular la composici d'un aliment i va tenir vigncia entre els anys 1266 i 1671. Per tal d'evitar les dures penes imposades als forners, aquests decideixen incloure, en la dotzena de pans que distribueixen de forma habitual, una barra de pa ms (tretze en total) com smbol de bona fe i aix s'acaba instaurant la famosa expressi: dotzena del forner. A mesura que les poblacions s'anaven establint com a nuclis urbans, els nobles es preocupaven per posar reglaments i lleis per a prevenir tant el poder dels forners com una subsegent escalada de preus i l'adulteraci del pa.

En l'Amrica precolombina, entre els cereals ms consumits estava el blat de moro, que formava part de diversos aliments similars al pa: truites, tamals, etc. El blat de moro ja era sotms a certs processos de carcter millenari abans de l'arribada dels colonitzadors europeus, com pot ser la nixtamalitzaci (cuinat alcal). Cristfor Colom esmenta per primera vegada el blat de moro el 5 de novembre de 1492 en el seu diari de navegaci. Altres cereals existents en l'poca precolombina sn la batata (Ipomoea batatas), el kiwicha (Amaranthus caudatus) i la qunoa. A l'arribada dels colonitzadors espanyols a terres de Amrica del Sud, apareix un nou cereal que portaven els soldats en els seus bagatges: el blat i el sgol. Se sap amb alguna certesa que, durant la colonitzaci inicial, es va intentar plantar en aquestes noves terres els cereals portats del vell continent, aix com les infraestructures (principalment molins) per a l'elaboraci de la farina. Al principi els colons s'oblidaven de transportar grans quantitats de cereal al nou continent, el que va fer que inicialment haguessin d'alimentar-se de blat de moro. Aviat es va propagar el consum de pa de blat i sgol entre els indgenes, i amb aix, el comer de cereals, a causa del creixement de la demanda interior. Cal dir que els preus es regulaven en els virregnats a travs de monopolis. El blat de moro va fer un viatge similar al blat i l'ordi, per en sentit invers: va viatjar a Europa i sia (principalment grcies al comer portugus a Xina) per a barrejar-se amb la farina de blat, donant lloc posteriorment a diversos pans tradicionals, com la boronya asturiana, un porridge de blat de moro a Itlia denominat polenta, l'egipci aish merahrah, l'indi makai no rotlo (vegeu: Histria del blat de moro) o el romans M m lig .

La colonitzaci d'Amrica del Nord va portar tamb a un mestissatge alimentari entre les cultures europees que s'assentaven en les noves terres, i la cultura dels indgenes que all vivien; igual que al sud, el cereal ms abundant all era el blat de moro. La culinria dels indis nadius ja incloa un tipus de pa fregit molt habitual entre les tribus del sud-oest, com els navahos, que preparen aquest tipus de pa encara en l'actualitat. Els colons europeus que van anar a Amrica del Nord van introduir un sistema de mesura d'unitats de volum mantingut avui dia en els llibres de recepta de fleca i rebosteria americans, que est fonamentat en copes (cups) i cullerades. Van nixer durant els primers anys mites entre els indis que van ajudar als primers colons a sobreviure en les estranyes terres, entre ells es troba Squanto. Igual que en el sud, els colons van canviar la demanda i aviat es comenaria a plantar blat en aquells camps.

 Renaixement . 
 
Durant el Renaixement, els cuiners italians van ser famosos a Europa per la seva habilitat en el forneig i cocci del pa i per aquesta ra les famlies nobles angleses i franceses solien contractar-los com cuiners particulars a les seves cases. Els nous productes del pa que van introduir els van denominar biscuits (bescuit, literalment: "dues vegades cuinat"). El primer pasts amb la massa esponjosa introdut a Anglaterra es deu a una recepta de Gervase Markham l'any 1615. El primer tractat sobre l'elaboraci del pa en francs es deu al qumic Paul-Jacques Malouin, que va escriure una obra titulada: Description et dtails donis arts du meunier, du vermicellier et du boulenger, avec uneix histoire abrge de la boulengerie et un dictionnaire de ces arts (1775), gaireb al mateix temps que Parmentier comenava a popularitzar la patata (o papa, tal com es denomina a Hispanoamrica) a Europa com aliment. En algun moment es va comenar a pensar en aquest nou aliment com un substitut del pa. Resulta curis que el mateix Parmentier, juntament amb Cadet de Vaux, obrs el 8 de juny de 1780 una de les primeres escoles de fleca (en la Rue de la Gran Truanderie), a la inauguraci de la qual va assistir Benjamin Franklin com ambaixador americ a Frana. En l'escola s'experimentava amb noves formes de fer pa i entre les novetats es trobava la 'farina de patata'. L'escola va ser tancada posteriorment per la Convenci Nacional. s el mateix Parmentier que suggereix que els molins han de ser considerats com un 'instrument de guerra' en propietat d'una naci (el ministre comte Muy va prendre bon compte d'aquesta afirmaci). De la mateixa forma Parmentier (un dels primers nutricionistes) arriba a afirmar que: "la salut d'una naci pot amidar-se per la qualitat de la farina". s en el segle XVIII quan els forns de fleca adquireixen la tecnologia que els fa ms productius, amb la possibilitat de poder controlar la humitat durant el seu forneig i permetent la producci en srie aix com un netejat eficient entre crregues i majors grandries.

Napole Bonaparte durant les successives guerres que va mantenir, va dedicar especial atenci a la logstica de les seves tropes, sabia que era d'alguna forma tan important com els projectils i per aix, va fer un cos especial de forners (sappeurs blancs o enginyers forners). Aquesta moda es va instaurar tamb entre les tropes combatents, fins al punt que els exrcits prussians tamb van comenar a tenir forners, igual que els russos. Els soldats francesos menjaven un pa cuinat dues vegades que tenia la capacitat de durar ms temps: el pa biscocti (panis dipyrus). La carestia de pa va ser una de les causes de la desastrosa invasi napolenica de Rssia a causa d'una fallada d'aprovisionament de les tropes a causa de l'hivern, fet que va provocar que Napole no pogus entrar a Moscou.

El creixent s de mantegues i sucre des del segle XV en l'elaboraci de les masses forneres, a ms del creixent s de la xocolata provinent de les colnies del nou mn, fa que a poc a poc es vagi fent una clara distinci entre l'elaboraci tradicional del pa i la rebosteria (que empra masses dolces no noms de farina). Ja en el segle XVI es comena a distingir a Frana entre forners i reposters de professi. D'aquesta forma es tenen els Gugelhpfe d'Alscia, els panettoni d'Itlia i el Christstollen d'Alemanya. Apareixen noves formes de pa com la baguet, la forma de la qual, segons es conta, es deu a una ordre de Napole perqu els soldats francesos poguessin transportar el pa en els seus pantalons. Molts autors neguen aquesta histria i sostenen que l'aparici de la baguette va ser posterior, assenyalant el segle XX. Un altre pa que ha originat una disputa entre diversos historiadors s el bagel, del qual se sap que podria tenir un origen jueu askenaz i haver aparegut per primera vegada a Polnia en algun moment del segle XVII.  El croissant apareix com una massa especial en el setge dels turcs a la ciutat de Budapest l'any 1686. Es conta que per a arribar al centre de la ciutat els turcs van cavar tnels durant tota la nit, i perqu no es nots el soroll, els forners de la ciutat (aliats amb els turcs) van treballar dur aquesta nit per a fer callar els sorolls de les excavacions i que d'aquesta forma no poguessin saltar les alarmes. Desprs de la victria i capitulaci de la ciutat, es va permetre als forners elaborar una massa amb la lluna creixent tal com apareix a la bandera de Turquia (emblema de l'Imperi Otom) en signe d'agrament. El gran incendi que va arrasar la ciutat de Londres el 2 de setembre de 1666 es va iniciar en una fleca. Noves formes de pa apareixen a Europa, la patata s'incorpora a la farina del pa i s'elabora el pa de patata en el nord d'Europa.

El preu del pa ha estat sempre vigilat d'una forma o altra per les autoritats de cada regi. En 1594 els forners francesos estaven obligats a marcar cada barra de pa a fi d'identificar els fraus, costum que es va estendre des del regnat de Dagobert de Merovngia fins a ben entrat el segle XX. Un impost que regiria sobre la sal, conegut com la gabelle, feia que els forners francesos economitzessin l's d'aquest condiment. Aix, s'esmenta que els pans luxosos de l'aristocrcia estaven amb freqncia salats. En poca de la Revoluci francesa, el preu de la sal es va rebaixar de 14 a 1 sous i aix va fer que el pa distribut al pblic en general fos salat. L'Encyclopdie de Diderot dedica un captol a la fleca artesanal del segle XVIII. s en aquesta poca quan apareixen mtodes refinats de forneig que donen lloc a les pastes fullades i a les masses choux, i els llibres de receptes contenen receptes per a elaborar pans, pastissos i galetes.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403839" title="La Sadella" nonfiltered="937" processed="933" dbindex="155945">

La Sadella, sempre esmentada aix, sense l'hipernim serra, s una serra llarga per un bon tros de la qual discorre, pel seu costat llevant, el termenal entre Abella de la Conca i Isona, o sia, l'actual terme municipal d'Isona i Conca Dell.

s un serrat que s'estn longitudinalment de nord-est a sud-oest. Pel seu costat ms oriental dna a la vall del Rialb, a prop i al sud de Faidella, al nord-oest de la Rua (pel seu vessant nord-est discorre la pista que mena a aquest poble) i al sud-oest de Bixols. Per l'occidental, enllaa, al Pas de Finestres i al Roc del Pas de Finestres, amb el serrat de la Savina.

La carretera L-511 (Isona-Coll de Narg) recorre tot el seu vessant nord-occidental des del Coll de Faidella fins al Pas de Finestres, i desprs el sud-oriental, on fa unes quantes ziga-zagues per tal de perdre altitud.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403841" title="Vandells I" nonfiltered="938" processed="934" dbindex="155946">
Vandells I s una central nuclear pertanyent a la poblaci de Vandells (Baix Camp), encara en funcionament per amb problemes de fuites de partcules radioactives i que en els propers mesos deixar de funcionar deixant fora molts treballadors. La central nuclear de Vandells II, ja ha estat tancada a causa de problemes semblants que aquesta. Molt a prop de les nuclears de Vandells es troba el complex nuclear d'Asc, que de moment no presenta problemes per t algunes fuites de radioactivitat, tot i que el seu mxim responsable ho nega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403843" title="Rolando Villazn" nonfiltered="939" processed="935" dbindex="155947">
Rolando Villazn (Ciutat de Mxic, 1972 s tenor.

A l edat d onze anys, ingress en el Centro de Capacitacin Artstica Espacios, on estudi msica, actuaci, dansa contempornia i ballet. El 1990, Villazn conegu el barton Arturo Nieto, el qual l introdu en el mn de l pera i desprs es convert en el seu mestre de cant.

Dos anys ms tard, ingress en el Conservatorio Nacional de Msica per a continuar llur preparaci vocal amb Enrique Jaso. All, encarn el personatge de Dorvil, en La Acala di Seta; a Florville, a Il Signor Bruschino i a Alessandro, i en Il Re Pastore. Desprs de guanyar dos concursos nacionals en la Ciutat de Mxic i Guanajuato, Villazn comen a estudiar amb el barton Gabriel Mijares, amb el que continu llurs estudis abans d iniciar la seva carrera internacional.
 
El 1998, Villazn ingress en el prestigis Programa Merola de pera, de l pera de San Francisco, on particip en una srie de classes amb Joan Sutherland i desenvolup el rol d Alfredo, a La Traviata. Ms tard, es feu membre del Programa de Artistas Jvenes de la Opera de Pittsburg, des d on particip en la posada en escena de I Capuleti e i Montecchi, Lucia di Lammermoor i Vanessa, de Samuel Barber. El 1999, Villazn guany el Premio del Pblico, el Premio Zarzuela i un segon premi en el Certamen Internacional Operalia, que presideix i organitza el tenor Placido Domingo.

Desprs del seu debut europeu a Gnova (Itlia), el 1999 com Des Grieux (Manon), segu la seva primera aparici a Frana com el Rodolfo a l pera de Li el desembre del mateix any. Duran la mateixa temporada debut com Alfredo a La Traviata en el Teatre Verdi a Trieste. Ms endavant fou invitat per a cobrir a un col lega en el mateix paper en l pera de la Bastilla de Pars. Aquestes presentacions el portaren el Maig del 2000 a assolir atenci internacional.

Aquesta temporada prcticament en el seus finals, interpret La Boheme a l pera de Pars, Il Combattimento di Tancredi e Clorinda a l pera de Lilla, Rigoletto en el Metropolitn pera, el seu debut en el paper estel lar de Werther a l pera de Nia, Eugen Onegin al Covent Garden, Elisir d Amore a Berln, Romeo et Juliette i Rigoletto a Viena. Tamb va cantar el seu primer Rquiem de Verdi en el festival de San Dens, Lucia de Lammermoor en el festival d Orange i concerts de gala a Tokio, Leipzig, Berln, Frankfurt, Zuric, Moscou, Pars, Tolosa de Llenguadoc, i Monte Carlo entre d altres, acabant la temporada en el Festival de Perelada l'agost.

Rolando Villazn ha guanyat nombrosos i importants premis. El febrer del 2003 reb el reconeixement Les Victories de la Musique com la Revelaci Estrangera a Frana. La seva primera gravaci presentant ries italianes va rebre el premi ECHO Clssics del 2004. L any segent guany el mateix premi dintre de la categoria de  Cantante del ao 2005 . Junt amb la nominaci del prestigis Gramaphone com  Artista del Any  i el premi al  Enregistrament de l Any , tamb guany el premi  Best Recital Recording 2005 , aix com el premi anual de la revista Opernwelt com  Cantant de l Any . El seu segon enregistrament d ries franceses l atorg una nominaci al premi Grammy per a  Best Classical Vocal Performance .

Est reconegut internacionalment com un dels principals tenors lrics de la nostra era, i ha estat aclamat per les seves exitoses presentacions en teatres de gran prestigi mundial incloent el Metropolitan pera House a Nova York, pera Nacional de Pars, Royal Opera House Covent Garden, Bavarian Opera a Munic, Staatsoper a Berln, Teatre dell Opera di Roma, Opera de Nia i molts altres.

La veu de Villazn tamb pot ser escoltada representant el paper del Timonel a Der Fligende Hollander, de Wagner, sota la direcci de Daniel Barenboim, aix com en una gravaci en viu de l pera Romo et Juliette des del Teatre Campoamor produda per Radio i Televisin Espanyola i a Tristn e Isolda amb Placido Domingo sota la direcci d Antonio Papano (EMI).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403844" title="Copadichromis" nonfiltered="940" processed="936" dbindex="155948">


Copadichromis s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
 Copadichromis atripinnis ;
 Copadichromis azureus ;
 Copadichromis boadzulu ;
 Copadichromis borleyi ;
 Copadichromis chizumuluensis ;
 Copadichromis chrysonotus ;
 Copadichromis cyaneus ;
 Copadichromis cyanocephalus ;
 Copadichromis diplostigma ;
 Copadichromis geertsi ;
 Copadichromis ilesi ;
 Copadichromis insularis ;
 Copadichromis jacksoni ;
 Copadichromis likomae ;
 Copadichromis mbenjii ;
 Copadichromis melas ;
 Copadichromis mloto ;
 Copadichromis nkatae ;
 Copadichromis parvus ;
 Copadichromis pleurostigma ;
 Copadichromis pleurostigmoides ;
 Copadichromis prostoma ;
 Copadichromis quadrimaculatus ;
 Copadichromis trewavasae ;
 Copadichromis trimaculatus ;
 Copadichromis verduyni ;
 Copadichromis virginalis ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403846" title="Copadichromis atripinnis" nonfiltered="941" processed="937" dbindex="155949">

 Copadichromis atripinnis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403848" title="Vicent Badia i Marn" nonfiltered="942" processed="938" dbindex="155950">
Vicent Badia i Marn (Valncia, 12 de mar de 1919 - Valncia, 21 de desembre de 1995) fou un advocat, articulista, cronista i escriptor valenci.


 Biografia .  
Neix al barri de Russafa (Valncia) el 12 de mar de 1919.

Fill de Vicent Badia i Cortina, natural de Foios (Horta Nord), i de Mara Marn i Ibez d Enguera (Canal de Navarrs). Curs estudis primaris al col legi Balmes del seu barri, i el batxillerat al institut Llus Vives de Valncia. Posteriorment, estudi Dret a la Universitat de Valncia, on assol el grau de doctor. Tamb obtingu els ttols de mestre de primer ensenyament, de perit taqugraf i el curs de lingstica valenciana superior. Professionalment, desprs de passar per l escola de Tcnics de l Administraci Local, treball a l Ajuntament de Burjassot (1950) i fou cronista d Almssera (1953).

El 25 d Abril de 1943 es cas amb Maria del Roser Carbonell i Santamaria, de la famlia dels  Bonica  de Benicalap, i fix la seua residncia en aquesta poblaci. El matrimoni tingu vuit fills: Roser, Empar, Vicent, Maria Jess, Josep, Rafael, Anna i Pilar, la qual reportar la quantitat de 14 nets: Esther, Rafael, Llus, Jordi, Guillem, Miquel, Anna, Xano, Mireia, Vicent, Carles, Mara, Adri i Roser. 

Des de ben jove, per la vinculaci laboral dels pares a  Las Provincias  estigu molt en contacte amb el mn periodstic, i ell mateix esdevindr collaborador de les publicacions valencianes  Levante ,  Jornada ,  Al Dia ,  Valencia Fruits ,  Valencia Semanal ,  Diario de Valencia ,  Noticias al Dia ,  Sa ,  Rent ,  Cartelera Tria ,  La semana Vitivincola , i les publicacions de Barcelona  Avui  i  Canig .
 
El 1941 treball en  Hoja de Lunes  de Valncia a crrec del seu pare. En 1943 obtingu empleu en la Secci de Premsa de l'Ambaixada d'Alemanya on va fer el "Boletn de Informacin". Tamb treball en la revista "Presamundo".  El 1946 col labor en  Las Provincias ,  Levante  i  Jornada  de Valncia.  Del 1949 al 1953 li fou encarregat el  Boletn Oficial del Municipio de Burjassot . En 1952 tingu al seu crrec el "Boletn Informativo de la Cooperativa Espaola de Exportadores de Frutas" que durar fins primers de mar de 1954.

Destaca, sobretot, el miler d articles de la srie  De los pueblos y para los pueblos  sobre aspectes de la vida i la histria dels pobles valencians, entre els que hi ha molts sobre Benicalap, on va comenar el seu inters sobre la histria local i l etnografia. Ams va dirigir les revistes culturals  Sicania  (1958-1959), editada per Nicolau Primitiu, i  Valencia Cultural  (1960-1964) durant tota la seua existncia, fermes defensores del valencianisme i la cultura valenciana, que, reiteradament vulneraven el tant per cent mxim de fulls en valenci que les autoritats franquistes els havien imposat (un 20%).

Per, a banda del seu treball com a funcionari de l administraci municipal i periodista va destacar sobretot per la seua activitat al camp de la histria local i la cultura valenciana.

Durant la guerra s'incorpor a l'exrcit de la Repblica, desertant i passant-se als nacionals el 12 de juliol de 1938. Aleshores tenia 19 anys, per ben prompte evolucion cap a posicions ms democrtiques (sembla que refus ser governador civil) i utilitz el seu prestigi dins del rgim per a promocionar la nostra cultura. Organitz les primeres conferncies en valenci dins el  Movimiento  i fu possible les assemblees provincials i regionals dels  Cronistes del Regne de Valncia , entre el 1954 i el 1964, de les quals fou Secretari General.

Ingress aleshores al Centre de Cultura Valenciana (avui Acadmia de Cultura Valenciana), com a director numerari, l abril de 1958 arrib a ser Secretari de la Secci de Cronistes del Regne del Centre, des d on organitz els  Dissabtes Literaris dels Cronistes , en homenatge al centenari d Ausis March (1959). Tamb fou vicepresident de Lo Rat Penat a la directiva presidida per En Nicolau Primitiu.

Davant la polmica suscitada per  Nosaltres els Valencians  de Joan Fuster, amic personal d ell des de la facultat, Vicent Badia adopt una posici moderada, fent pblicament una srie de crtiques al plantejament de l obra, especialment en all referit a la integraci de les comarques castellanoparlants del Regne de Valncia, per sense la virulncia d altres, ja que sempre cregu en la unitat de la llengua.

Malgrat tot, no abandon el  Centre de Cultura Valenciana  i treball per intentar acostar posicions entre les dues parts, com ho demostra el seu discurs  No tinc temps per a ser breu , en b del Poble Valenci. Tamb defens fervorosament la integritat del Regne de Valncia, oposant-se a les denominacions de  Levante ,  Sureste ,  Costa Blanca  per a Alacant i Mrcia i proposant un Governador General per a tot el Regne.

Defens l adopci de valenci per l esglsia com a forma d acostar-se al poble.

Dins la seua activitat pblica fou president de l Associaci  Pas Valenci-URSS , membre fundador del desaparegut Partit Nacionalista del Pas Valenci (PNPV), membre de la Junta Consultiva d Acci Cultural del Pas Valenci, president de l Associaci  Paraula Cristiana  i encarregat del seu butllet  Rent , membre de la Unitat del Poble Valenci (UPV), Membre Honorfic del II Congrs Internacional de la Llengua Catalana  Comit Territorial del Pas Valenci- i Delegat al Pas Valenci de l Associaci  Porta dels Pasos Catalans .

Mor a Benicalap (Valncia) el 21 de desembre de 1995.

En el moment de la seua mort s havia embarcat en un altre projecte a favor de la histria local, el  Centre d Estudis de l Horta Nord . El 16 de gener de 1996, l Ajuntament de Burjassot l anomen fill adoptiu de la Ciutat. L ajuntament de Valncia li don el seu nom a una plaa situada al barri de Torrefiel, al costat de la Ronda Nord.

Fou un home fidel a la terra, un gran valenci que sempre treball i lluit per la cultura i la dignitat del nostre poble. El seu carcter cordial, conciliador i integrador, hauria de ser un exemple a seguir per a tots.

 Obra .
Com a escriptor s autor del Compendio de Geografa del Reino de Valencia, "La Seccin de Cronistas del Reino en el primer ao de su existencia", Discurs i programa de redreament cultural (el primer discurs d obertura del Centre fet en valenci), "Memria de las Asambleas de Cronistas celebradas en Valencia", Catleg dels Cronistes Oficials del Regne, Torre Baja, mi pueblo, Btera, mi pueblo, Foyos mi pueblo, Una teora del Cronista, El libro de la Serrana, "Deu anys de Cronistes Oficials", "Aportacin a la cronologa del Puig", "Discurs de Mantenidor dels Jocs Florals d'Alboraia 1980", "El vino en la prehistria del Levante Espaol" -separata de "La Semana Vitivincola", "El marxisme-leninisme a l'frica d'avui" -separata de "Rent", butllet de "La Paraula Cristiana", etc. i altres opscles, prlegs, memries i treballs diversos.

A ms, fou collaborador de les publicacions valencianes Levante, Las Provincias, Jornada, Al Dia, Valencia Fruits, Valencia Semanal, Diario de Valencia, Noticias al Dia, Sa, Rent, Cartelera Tria, La semana Vitivincola, i les publicacions de Barcelona Avui i Canig, entre d'altres, on podem trobar nombrosos articles.

Tamb trobem un miler d'articles de la srie De los pueblos y para los pueblos sobre aspectes de la vida i la histria dels pobles valencians.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403849" title="Vandells II" nonfiltered="943" processed="939" dbindex="155951">
Vandells II s una central nuclear pertanyent a la poblaci de Vandells (Baix Camp), i en la que ara mateix ha deixat de funcionar per uns problemes de fuites de partcules radioactives i un gran problema a la cambra de refrigeraci. L'altra central nuclear, Vandells I, est a punt de ser tancada per uns problemes semblants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403852" title="Copadichromis virginalis" nonfiltered="944" processed="940" dbindex="155952">

 Copadichromis virginalis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403856" title="Copadichromis azureus" nonfiltered="945" processed="941" dbindex="155953">

Copadichromis azureus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 1990. Descriptions of six new Malawi cichlids. Trop. Fish Hobby. v. 38 (nm. 11): 110-129. ;
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403859" title="Antonio Rebollo Lin" nonfiltered="946" processed="942" dbindex="155954">








Antonio Rebollo Lin (Madrid, 1955) s un antic tirador amb arc paralmpic. 

El seu nom es recordat principalment per encentre la flama olmpica a l'Estadi Olmpic de Montjuc en la Cerimonia Inaugural dels Jocs de Barcelona 1992. A anda d'aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un total de tres medalles paralmpiques entre 1984 i 1992.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403862" title="Serra Mitjana (Isona i Conca Dell)" nonfiltered="947" processed="943" dbindex="155955">

La Serra Mitjana s una serra del terme municipal d'Isona i Conca Dell, que pertanyia a l'antic municipi d'Isona, tot i que a l'extrem nord-oriental, arriba a tocar el terme del ve municipi d'Abella de la Conca.

El seu extrem nord-oriental i alhora cim ms elevat s l'Estadella, de 1.473,9 m. alt., a partir del qual va davallant cap al sud-oest, passant per la Corona, de 1.462,3, fins que arriba a les Gavarrones, on enllaa amb els serrats de Llord. Les Gavarrones sn a 1.075 m. alt.

Inclou l'important bosc del Cimadal, i el seu extrem superior i septentrional est incls dins de l'espai protegit de Serra Mitjana (SMJ 139, segons el codi del Pla d'Espais d'Inters Natural, o PEIN).

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403863" title="John Francis Wade" nonfiltered="948" processed="944" dbindex="155956">
John Francis Wade (1711 - 1786) fou un compositor angls a qui s atribueix l autoria de l himne nadalenc Adeste fideles o, si ms no, de les quatre primeres estrofes. Com a catlic seguidor de l esglsia de Roma, va viure exiliat a Douai, al nord de Frana, on va exercir de professor de llat i d angls al Centre Catlic del municipi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403865" title="Llus Fernndez Cabello" nonfiltered="949" processed="945" dbindex="155957">

Llus Fernndez Cabello (Barcelona, 7 de desembre del 1884 - 23 de juny del 1940) fou  un msic i compositor catal, conegut especialment per les seves sardanes. Signava l'obra no sardanstica amb el pseudnim L. Arredo (obtingut del nom de les notes musicals la, re i do).

 Biografia .
Nasqu el 1884 a Barcelona, fill del violinista Martn Fernndez Charrier (Cadis, 1855) i de Carolina Cabello Lara. Va rebre l'educaci musical del seu pare, com  instrumentista  de viol, per una lesi en el bra l'oblig a deixar-ho i a dedicar-se a la flauta i al flaut.

El 1908 s'install a Sabadell i entr a formar part de l'orquestra Els Fatxendes, juntament amb el seu germ, el violinista Mart Fernndez Cabello. L'arribada dels dos msics provoc un elogis comentari a la Revista de Sabadell.

El 1914 es cas amb Esperana Recasens Fonoll, amb la que tingu dos fills: Anna Fernndez Recasens (futura mestra de piano) i Raimond Fernndez Recasens.

El seu nt, Manuel Costa Fernndez, ser fundador de la delegaci sabadellenca de les Joventuts Musicals de Sabadell i crtic musical al Diari de Sabadell i a Rdio Sabadell.

Posteriorment, i tamb amb el seu germ, formar part de l'orquestra sabadellenca Els Muixins.  

Mor el 23 de juny de 1940.

 Obra sardanstica . 



 Donant-se les mans (1922);
 La sardana (1923);
 Anneta i Raimond (1924), dedicada al Foment de la Sardana de Sabadell.
     
 La donzella bruna (1926);
 Cor amunt! (1927), estrenada el 27 de juliol al jard dels Camps de Sabadell.
 Anirem a Montserrat;
 Dola companya;
 
 El bes del sol;
 El gegant del pi;
 Esperana;
 Joventut dansaire;
 La nostra dansa;
 La sardanista, amb lletra de Leandre Roure i Garriga.
 Mirant enrere;


 Obra no sardanstica .

 Menfis (foxtrot) 1929;
 Palmas y Ols...! (vals per a serenata);
 Shimmy (nocturnal);
 Soy un hacha (schotis);
 Nia, te traigo un negro (charlestn);
 Night (foxtrot);
 Stambul;

 Aguacate (pericn);
 Claveles rojos (pasdoble);
 Centauro (pericn);
 Castgame ! (schotis casts);
 Souper Tango (tango argent);
 Berna (foxtrot);

 Fineza y rumbo (pasdoble flamenc cantable);
 Zoraida (marcha rabe) .
 Chinas i gauchos  (pericn);
 !As te quiero! (tango milonga);
 Guayaquil  (pericn);
 Negro mo (charleston) ;


 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403868" title="Stundwiller" nonfiltered="950" processed="946" dbindex="155958">

Stundwiller (en alsaci Stundwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 371 habitants. Limita amb els municipis d'Aschbach, Buhl, Hatten i Oberrdern.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403870" title="Obradoiro Club Amigos del Baloncesto" nonfiltered="951" processed="947" dbindex="155959">


L'Obradoiro Club Amigos del Baloncesto s un club de bsquet de la ciutat gallega de Santiago de Compostella, patrocinat per ptica VAL. s conegut per haver perdut el partit d'ascens a la lliga ACB de la temporada 1989-90 contra el Juver Murcia, que va utilitzar una alineaci indeguda, cosa que va fer que l'Obradoiro els denuncis. Aix, a ms, va fer perdre la categoria al club gallec que des d'aleshores milita a la Primera autonmica gallega.

Desprs de ms d'una dcada de queixes, el 27 de novembre de 2007 el Tribunal Suprem va donar la ra a l'equip gallec, obligant-lo a readmetre'l a la mxima categoria del bsquet espanyol. No obstant, l'entrada del club s'ha anat allargant i actualment est prevista per a la temporada 2009/10, cosa ms que probable desprs de la desaparici del CB Girona aquesta temporada.

Les opcions que maneja el club gallec sn, a part d'aconseguir recolzament i ajuda econmica per a competir a la lliga ACB, sn o vendre's la plaa o b fusionar-se amb l'altre equip gallec de bsquet que milita a la segona categoria del bsquet espanyol, la lliga LEB Oro: el Beirasar Rosala.


 Trajectria .


 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403871" title="Francesc Xavier de Bols i Germ" nonfiltered="952" processed="948" dbindex="155960">
Francesc Xavier de Bols i Germ (Olot, 1773 - Olot, 1844) fou un farmacutic i naturalista catal.

Francesc Xavier de Bols i Germ nasqu el 26 de maig de 1773. Va cursar estudis de farmacutic a Barcelona, i es doctor el 1805. Va tenir una participaci important en el descobriment de la zona volcnica de la Garrotxa i del Girons, publicant-ne la descripci, el 1820, en el llibre  Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot , que fou reeditat i ampliat el 1841. 

Va fer durant molts anys observacions meteorolgiques a Olot i, juntament amb Pierre Andr Pourret, realitz un seguit d'exploracions de la flora, constituint un herbari que es troba actualment a l'Institut Botnic de Barcelona. Va escriure tamb un catleg d'animals d'Olot, el  Plantarum Olotensium Catalogues  i la  Libreta en que se notan todos los fenmenos, casos raros y curiosidades que acaecen en sta de Olot en el ao 1798 , entre altres treballs que deix indits. 

Va mostrar inters per la numismtica, i es mostr molt interessat tamb pel moviment artstic olot del seu temps, ajudant i estimulant artistes, com l'escultor Ramon Amadeu i el pintor Joan-Carles Pany i Figar.

Fou membre corresponent de les Acadmies de Cincies i Arts, de Bones Lletres i de Medicina i Cirurgia, de Barcelona, aix com de la de Cincies Naturals i Histria de Madrid. Va morir a Olot el 25 de setembre de 1844.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403872" title="Copadichromis verduyni" nonfiltered="953" processed="949" dbindex="155961">

 Copadichromis verduyni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403873" title="Copadichromis boadzulu" nonfiltered="954" processed="950" dbindex="155962">

Copadichromis boadzulu  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403874" title="Copadichromis trimaculatus" nonfiltered="955" processed="951" dbindex="155963">

Copadichromis trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403876" title="Copadichromis borleyi" nonfiltered="956" processed="952" dbindex="155964">

Copadichromis borleyi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403877" title="Copadichromis trewavasae" nonfiltered="957" processed="953" dbindex="155965">

Copadichromis trewavasae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403879" title="Bandera de les Illes Caiman" nonfiltered="958" processed="954" dbindex="155966">




La bandera de les Illes Caiman, un territori britnic d'ultramar, va ser adoptada el 1959. 




Aquesta bandera s un estendard blau britnic, en qu figura la bandera del Regne Unit en el cant i incorpora l'escut de l'arxiplag en la part ms allunyada del pal. L'estendard blau s la bandera usada amb ms freqncia per les dependncies i algunes institucions britniques de carcter governamental. Alguns pasos que sn antigues colnies del Regne Unit, com Austrlia o Nova Zelanda, han mantingut el disseny de l'estendard blau a les seves banderes nacionals.


El governador britnic de les Illes disposa d'una bandera prpia que, essent igual que la bandera del Regne Unit, incorpora l'escut de les Illes Caiman a la part central, envoltat per dues branques de llorer.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403880" title="Copadichromis chizumuluensis" nonfiltered="959" processed="955" dbindex="155967">

Copadichromis chizumuluensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R. Jr. & Konings, A.F. 2006. Review of Copadichromis (Teleostei: Cichlidae) with the description of a new genus and six new species. Ichthyological Exploration of Freshwaters, 17 (1): 9-42. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403882" title="Surbourg" nonfiltered="960" processed="956" dbindex="155968">

Surbourg (en alsaci Srburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.528 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges ilLustres .
 Karl Roos, nacionalista alsaci afusellat el 1940.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403885" title="Copadichromis quadrimaculatus" nonfiltered="961" processed="957" dbindex="155969">

Copadichromis quadrimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403890" title="Pau Estorch i Siqus" nonfiltered="962" processed="958" dbindex="155970">
Pau Estorch i Siqus (Olot, 1805 - Barcelona, 1871) est considerat com un dels primers collaboradors del renaixement lingstic i literari catal, i exerc professionalment com a metge. 

Estudi Filosofia a Girona i Medicina a Cervera, Valncia i Barcelona, i es llicenci a la Universitat d'aquesta darrera ciutat. 

S'establ a Olot, per durant uns anys exerc com a metge i professor al collegi Coll de Valldmia, de Matar, des d'on retorn a la seva poblaci d'origen. Va ser metge de l'Hospital de Sant Jaume i, el 1854, form part de l'Ajuntament d'Olot. 

Va escriure obres de teatre, didctica i literatura, signant sota el pseudnim  Lo tamboriner del Fluvi  un seguit de poesies de to festiu i humorstic que s'apleguen en quatre petits volums titulats  Replics , i el  Nou repiconet del tamboriner del Fluvi .

Es va traslladar definitivament a Barcelona el 1858, on va morir el 21 de juliol de 1871. 

Public al  Diario de Barcelona  la primera referncia de la seva  Pedra escoronera  o mtode per a guarir la rbia, teoria que va recollir en l'opuscle  El imn de los venenos  sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina, su origen, aplicacin, usos, etc. . Aquesta memria va ser presentada a les Reials Acadmies de Medicina i Cirurgia de Madrid, Barcelona i Pars, on fou fora mal considerada. Tot i aix, va escriure encara tres treballs ms insistint sobre l'eficcia d'all que ell mateix defin com a  mtode Estorch .

Va collaborar a  La Autora Olotense , comenat a editar el 1859 i considerat el primer setmanari olot.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403891" title="Nitinol" nonfiltered="963" processed="959" dbindex="155971">
El Nitinol s un metall format per l'aliatge de nquel i titani, i presenta unes propietats estranyes respecte als altres aliatges, ja que s capa de recuperar de manera "intelligent" la forma original desprs d'haver estat deformat, sempre que estigui a temperatura corporal. 

A partir de l'any 1962, aquest material va comenar a ser utilitzat en aplicacions sanitries, ja que la recuperaci de la forma original s molt prctica per representar algun s o mscul, o fins i tot en petites dosis, per desobstruir artries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403892" title="Copadichromis chrysonotus" nonfiltered="964" processed="960" dbindex="155972">

 Copadichromis chrysonotus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403896" title="Copadichromis prostoma" nonfiltered="965" processed="961" dbindex="155973">

Copadichromis prostoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403899" title="Copadichromis cyaneus" nonfiltered="966" processed="962" dbindex="155974">

Copadichromis cyaneus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403900" title="Copadichromis pleurostigmoides" nonfiltered="967" processed="963" dbindex="155975">

Copadichromis pleurostigmoides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403903" title="Wrth" nonfiltered="968" processed="964" dbindex="155976">

Wrth (en alsaci Werth) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 1.814 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Charles mile Altorffer, alcalde d'Estrasburg 1955-1959.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403904" title="Copadichromis cyanocephalus" nonfiltered="969" processed="965" dbindex="155977">

Copadichromis cyanocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (Moambic)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R. Jr. & Konings, A.F. 2006. Review of Copadichromis (Teleostei: Cichlidae) with the description of a new genus and six new species. Ichthyological Exploration of Freshwaters, 17 (1): 9-42. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403906" title="Copadichromis pleurostigma" nonfiltered="970" processed="966" dbindex="155978">

Copadichromis pleurostigma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403909" title="Copadichromis diplostigma" nonfiltered="971" processed="967" dbindex="155979">

Copadichromis diplostigma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R. Jr. & Konings, A.F. 2006. Review of Copadichromis (Teleostei: Cichlidae) with the description of a new genus and six new species. Ichthyological Exploration of Freshwaters, 17 (1): 9-42. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403912" title="Copadichromis parvus" nonfiltered="972" processed="968" dbindex="155980">

Copadichromis parvus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (Moambic)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R. Jr. & Konings, A.F. 2006. Review of Copadichromis (Teleostei: Cichlidae) with the description of a new genus and six new species. Ichthyological Exploration of Freshwaters, 17 (1): 9-42. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403915" title="Copadichromis geertsi" nonfiltered="973" processed="969" dbindex="155981">

Copadichromis geertsi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403917" title="Copadichromis nkatae" nonfiltered="974" processed="970" dbindex="155982">

Copadichromis nkatae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403920" title="Biblisheim" nonfiltered="975" processed="971" dbindex="155983">

Biblisheim (en alsaci Bwelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 372 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403923" title="Copadichromis ilesi" nonfiltered="976" processed="972" dbindex="155984">

 Copadichromis ilesi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403925" title="Copadichromis mloto" nonfiltered="977" processed="973" dbindex="155985">

Copadichromis mloto  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403931" title="Copadichromis insularis" nonfiltered="978" processed="974" dbindex="155986">

 Copadichromis insularis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R. Jr. & Konings, A.F. 2006. Review of Copadichromis (Teleostei: Cichlidae) with the description of a new genus and six new species. Ichthyological Exploration of Freshwaters, 17 (1): 9-42. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403934" title="Copadichromis melas" nonfiltered="979" processed="975" dbindex="155987">

Copadichromis melas  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (Moambic)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R. Jr. & Konings, A.F. 2006. Review of Copadichromis (Teleostei: Cichlidae) with the description of a new genus and six new species. Ichthyological Exploration of Freshwaters, 17 (1): 9-42. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403939" title="Lnia de ferrocarril de Semmering" nonfiltered="980" processed="976" dbindex="155988">


El ferrocarril Semmering,a ustria, que comena a Gloggnitz i travessant Semmering a Murzzuschlag, va ser el primer ferrocarril de muntanya d'Europa, construt amb un ample de via normal. s comunament conegut com el primer veritable ferrocarril de muntanya, donada la dificultat del terreny i la considerable diferncia d'alada que va ser salvada durant la seva construcci. Encara s completament en s com a part de les linees de tren austraques.

Fou inaugurat el 1854 i des del 1998 forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Dades Tcniques.

El Semmeringbahn t una longitud de 41km, on la distncia lineal entre els seus extrems t noms 21km. Supera una diferncia d'alada de 459m; seu punt de partida rau a 898msnm. El recorregut passa per 14 tnels, 16 viaductes (alguns d'ells de dos pisos), i ms de 100 ponts de pedra corbs. En almenys 60% del tram la inclinaci s del 20%, i en el punt ms crtic arriba al 28%.

Historia previa.

Fins al segle XII, el pas pel Semmering no tenia cap importncia, ja que els mercaders evitaven aquesta zona impenetrable i esquivaven les muntanyes cap a l'oest. El 1728, l'Emperador Carles VI va construir un costerut cam amb una inclinaci de fins al 17%. 

Ats que aquest cam no era adequat per al trnsit durant el segle XIX, ja volia l'Arxiduc Johann d'ustria construir un tren que ans des de Viena fins Trieste i que passs per Semmering i no per Hongria. Del costat de baixa ustria hi havia una lnia frria fins Gloggnitz (1842), i del cant d'Estria n'hi havia fins Mrzzuschlag (1844). Tots dos punts extrems del tram estaven connectats per un cam construt el 1841, on es transportava la crrega en caravanes de fins a 12 cavalls cadascuna.



Planejament.

La construcci d'una connexi ferroviria sobre el pas muntanys de Semmering era necessria. Per descomptat, hi va haver una disputa de si era tcnicament possible realitzar aquesta construcci. El 1841, la direcci de la construcci i el contracte de planejament van ser atorgats a Carl Ritter von Ghega. El 1842, Ritter von Ghega viatj a la Gran Bretanya i als Estats Units. Com a resultat del coneixement adquirit en aquests viatges, von Ghagen va realitzar tres variants diferents del projecte, i se les va presentar a l'aleshores Director General de Trens, Hermenegild Ritter von Francesconi. Aquestes tres variants eren: 

 Al sud de la vall Schottwiener, on avui rau la ruta de la Via rpida de Semmering S6. ;
 Una plataforma amb una inclinaci mxima de 36%. ;
 La variant finalment acceptada i construda;



Dificultats tcniques.

La primera dificultat va sorgir amb els tnels. Fins aleshores, era normal la construcci de tnels curts. Tnels ms llargs requerien de la construcci de pilars verticals al llarg del tnel, de tal manera que el tnel no fos suportat noms pels seus punts extrems sin per aquests pilars. Els tnels van ser cavats a m, doncs no hi havia en aquell temps material explosiu, com la dinamita. La construcci dels tnels era bastant perillosa: per exemple, el tnel Weinzettlwand va haver de ser traat per una altra ruta desprs que 14 treballadors perdessin la vida en un esfondrament. 

El tram va ser dissenyat tot i que no existien locomotores que poguessin amb la gran inclinaci que tenia el cam. Ritter von Ghega desenvolupar ell mateix el tipus de locomotores que es va posar en servei i aviat aquesta nova tecnologia es va popularitzar. Aix va demostrar von Ghagen l'error dels seus opositors, que sostenien que el tram era noms possible amb un ferrocarril de cremallera o amb un funicular.Els opositors del projecte (en la seva majoria enginyers i arquitectes) afavorien la tcnica del funicular per a grans inclinacions com la que tindria el tram de Semmering.

Construcci.

Sota la impressi de la Revoluci de Mar de 1848 i per reduir l'atur, la construcci es va iniciar relativament rpid per a l'estiu de 1848, iniciant treballs en ambds extrems del tram (Gloggnitz i Mrzzuschlag). Ats que la mateixa regi provea el material a utilitzar directament, es van fer poques construccions que fessin servir acer. 

Un dels majors problemes en la construcci del tram va ser el fet que la ruta va ser traada amb instruments la precisi no era l'adequada. Primer van haver de desenvolupar nous instruments i noves tcniques de mesurament. La inclinaci de fins a 28% (s a dir, ms d'un metre de canvi d'altitud en 40 metres de recorregut) i els mnims rdis de les corbes eren tamb reptes nous. 

Els tnels i viaductes del tram van ser construts per 20.000 treballadors, una tercera part d'ells eren dones, en sis anys, una fita excepcional per aquell temps en quant a aspectes tcnics i organitzacionals es refereix. 89 persones van morir durant la construcci, i centenars van caure vctimes de malalties com el clera.

Inauguraci.

Els treballs de construcci van finalitzar el 1854. El 23 d'octubre de 1853 va viatjar la primera locomotora el tram entre Mrzzuchlag i Payerbach. El 16 de maig de 1854 va viatjar el emperador Francesc Josep I al costat de Ritter von Ghega pel tram. El 17 de juliol de 1854 es va obrir el tram ferri al transport de persones. Ats que Semmeringbahn era una extensi del sistema ferroviari del sud, la seva inauguraci no va ser celebrada com un gran esdeveniment

Bibliografia.

 Gerhard Artl, Gerhard Grtlich, Hubert Zenz (Hrsg.): Vom Teufelswerk zum Weltkulturerbe   150 Jahre Semmeringbahn. Plchl, Freistadt/Wien 2004. ISBN 3-901407-73-1;
Anthony Coulls: Railways as World Heritage Sites = Occasional Papers of the World Heritage Convention. ICOMOS 1999, S. 13f.
 Gnter Dinhobl: Die Semmeringerbahn. Oldenbourg Verlag fr Geschichte und Politik, Mnchen/Wien 2003. ISBN 3-7028-0395-5;
 Markus Hehl: Das groe Buch der Alpenbahnen   ber 150 Jahre Bezwingung der Alpen. GeraMond, Mnchen 2005. ISBN 3-7654-7144-5;
 Karl-Heinz Knauer, Gnter Dinhobl: Faszination Semmering   eine Ausstellung. Technisches Museum, Wien 2004. ISBN 3-902183-09-8;
 Wolfgang Kos (Hrsg.): Die Eroberung der Landschaft. Semmering, Rax, Schneeberg. Ausstellungskatalog. Falter, Wien 1992. ISBN 3-85460-062-3;
 Mihaly Kubinszky (Hrsg.): Architektur an der Semmeringbahn   schne Landschaft, schne Bauten. Slezak, Wien 1992. ISBN 3-85416-156-5;
 Richard Mauterer: Semmeringbahn   Daten, Fakten, Propaganda. Signale-Verl., Wien 1990. ISBN 3-901147-01-2;
 Elmar Oberegger: Wien-Graz-Triest. Zur Geschichte der "Erzherzog Johann-Bahn", Sattledt 2007(Verffentlichungen des Info-Bros fr sterr. Eisenbahngeschichte 3). ;
 Robert Pap: UNESCO Weltkulturerbe Semmeringbahn. Illustriert mit historischen lbildern, Aquarellen, Stichen, Lithographien und Fotos. Tourismusregion Niedersterreich Sd, Semmering 2000. ISBN 3-9501742-1-4;
 Christian Schuhbck / Alliance For Nature (Hrsg.): sterreichs Welterbe. Verlag Christian Brandsttter, Wien 2002. ISBN 3-85498-178-3;

Enllaos externs.


 Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO (angls i francs);
 semmeringbahn.at 150 anys de Semmeringbahn (alemany);
 semmeringbahn.info 150 anys de Semmeringbahn (alemany) ;
 El Semmeringbahn (En alemany. Documentaci il.lustrada i informes de les celebracions del 150 aniversari de Semmeringbahn.);
www.eisenbahnen.at Fotos de la ruta de Semmering y su paisaje;
 El Semmeringbahn (en alemany);
 Alliance For Nature "Semmeringbahn, Patrimoni de la Humanitat" (en alemany).
Informaci del projecte de BB-Infrastruktur Bau AG sobre el nou tnel de Semmering;
 Viatge en el Semmeringbahn (Video);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403940" title="Copadichromis jacksoni" nonfiltered="981" processed="977" dbindex="155989">

Copadichromis jacksoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403943" title="Copadichromis mbenjii" nonfiltered="982" processed="978" dbindex="155990">

 Copadichromis mbenjii s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403946" title="Copadichromis likomae" nonfiltered="983" processed="979" dbindex="155991">

Copadichromis likomae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental)
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Copadichromis. p. 51-58. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403966" title="Karl Roos" nonfiltered="984" processed="980" dbindex="155992">
Karl-Philipp Roos (en francs Charles-Philippe Roos ) (Surbourg 1878 - 1940 Champigneulle) fou un poltic alsaci. El seu pare i el seu avi eren mestres i la seva mare era originaria de Durrenbach. Estudi primria a Nordhouse i secundria a Slestat, i continu a l'escola episcopal d'Estrasburg i a la universitat de Friburg de Brisgvia. Finalment, es doctor en lingstica a la Universitat d'Estrasburg.

Treball com a mestre a Estrasburg, Mulhouse, Bochum i Colnia. El 1914 fou mobilitzat a la Primera Guerra Mundial, on assol el grau de Kompagniefhrer (tinent) i fou condecorat amb l' Eiserne Kreuz (Creu de ferro) de 1a classe.

Desprs de la guerra, va obrir el Collegi Roos a Estrasburg, que fou tancat per les autoriatats franceses. El 1924 fou nomkenat inspector de l'Escola de Mines del Sarre, per va dimitir el 1926. Aleshores es va endinsar en la lluita poltica. El febrer de 1927 succe Jean Keppi com a secretari general del Heimatbund, i el novembre fund el  Unabhngige Landespartei, que adopt un programa autonomista i partidari del progrs social.

El 1928 es va veure implicat en el Procs de Colmar, en el que fou condemnat a 15 anys de pres en contumcia, ja que quan el procs es trobava a Basilea. El 8 de novembre de 1928,es va constituir en presoner i deman un nou judici a Besanon del 10 al 22 de juny de 1929. Durant la seva detenci fou escollit regidor d'Estrasburg. El 1931 fou nomenat vicepresident del Consell General del Baix Rin.

Des del 1933 es declar admirador d'Adolf Hitler, cosa que li va fer perdre el suport dels autonomistes moderats. El 1935 fou reelegit al consistori d'Estrasburg, per el 1937 va perdre l'esc del Consell General. Alhora, el 1936 fou elegit diputat per Estrasburg.

El comissari Becker va ordenar arrestar-lo el 4 de febrer de 1939 sota l'acusaci d'espionatge, i el va fer tancar a la pres de Nancy, on fou jutjat el 23 d'octubre. Les seves simpaties pel rgim nazi jugaren en contra seu, i malgrat la manca de proves, el 26 d'octubre fou condemnat a mort i el 7 de novembre de 1940 fou afusellat a Champigneulle. 

Aix far que els invasors nazis el reivindiquin com a smbol de la resistncia alsaciana vers l'opressi francesa. El 19 de juny de 1941 les seves despulles forentraslladades a la Hunebourg, i la plaa Klber d'Estrasburg canvi el nom pel seu. Quan acab la guerra les autoritats franceses van desplaar el seu cos del Hunebourg i no se sap que en fou d'ell.
 
Bibliografa.
Nouveau Dictionnaire de Biographie Alsacienne (NDBA)

 Vegeu tamb .
 Nacionalisme alsaci;
 Blutiger Sonntag;
 Eugne Ricklin;



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403970" title="Jos de Navarrete y Bergad" nonfiltered="985" processed="981" dbindex="155993">
Don Jos de Navarrete i Bergad, segon marqus del Tremolar, va aconseguir la confirmaci del seu ttol nobiliari del rei Amadeu de Savoia el 27 de juliol de 1871 i va arribar a ser  alcalde de Valncia, vicepresident de la Diputaci i senador en els biennis de 1891-1893 i 1896-1898, acreditant unes rendes anuals de 20.214,97 pessetes, el 60% de les quals procedien dels seus arrossars en la partida del Tremolar, estesa per Sedav, Alfafar i Russafa.

Don Jos era fill primognit i hereu de don Manuel de Navarrete Peris Perdiguer, primer  marqus del Tremolar des de l'1 de maig de 1854 fins a la seua mort el 17 de gener de 1871.  Don Manuel, una vegada produda la desamortitzaci eclesistica en 1835 i l'abolici dels vincles i primogenitures en 1841, va adquirir domini total i incondicional sobre les seues possessions en Quart i Aldaia, abans tingudes en emfiteusi del monestir de Poblet.  

El residu de l'antic vincle dels Peris a Manises (24 cafissades de sec), Quart (7 cases, 43 cafissades de sec i 18 de regadiu) i Aldaia (37 cafissades de sec) significava noms el 27,5% de les rendes del senador en 1884.

El palau del marquesos del Tremolar s obra de l'arquitecte Jorge Gisbert del segle XIX. Consta de dos edificis de vivendes senyorials, assenyalats amb el nmero 11 i 13 del carrer del Trinquet de Cavallersde Valncia. Disposa de dos grans portades en la part superior del qual trobem en ambds portes l'escut del marquesat. Es compon de planta baixa, entresl i dos pisos. La seua data de construcci s 1862 i el seu primer propietari fou don Jos de Navarrete i Bergad Peris i Rodrguez de l'Alzina, segon marqus del Tremolar. 

En la fatxada, una base llargueruda agrupa la planta baixa i entresl, la planta noble se significa per la seua major altura i els grans balcons es reforcen amb els seus llindes de seudofrontn corb. Els huit eixos de balcons es dividixen per mitj de pilastres d'orde corinti. El conjunt est rematat per un fort acornisament motlurat. 

Traspassada la portada situada en el nmero 11, accedim a un vestbul, i en el seu costat esquerre trobem una mplia escala que puja al pis principal o planta noble. En el sostre del buit de l'escala podem veure l'escut policromat del marquesat. Els 500 m2 de la planta noble es dividixen en quatre grans salons, amb paviment de cermica, decorada amb motius florals. 

La casa va comptar en una altra poca amb una xicoteta capella o oratori per a s privat de la famlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403975" title="Torrent de Vilacireres" nonfiltered="986" processed="982" dbindex="155994">


El torrent de Vilacireres s un afluent per la dreta de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord. De direcci predominat, NW-SE i amb un curs fora engorjat, neix a 1.517 m. d'altitud al vessant oriental del serrat de la Pedra a uns 350 m. a l'oest de Sant Jaume de Vilacireres, al terme municipal de Gsol. Desprs de recrrer uns 900 metres, entra al terme municipal de Guixers on far la resta del seu curs fins desembocar a l'Aigua de Valls uns 470 metres aiges amunt del Mol de la Corriu, a 921 m. d'altitud.

Principal afluents.

Per la dreta.
 El torrent del Bosc de l'Espluga;

Per l'esquerra.
 El torrent de Cal Pelegr;

Territoris que travessa.


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| M u n i c i p i s
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Gsol
|align="center"|907
|align="center"|35,8 %
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|1.626
|align="center"|64,3 %
|-


Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.517
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.423
|align="center"|37,6 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.338
|align="center"|34,0 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.242
|align="center"|38,4 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.164
|align="center"|31,2 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.107
|align="center"|22,8 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.055
|align="center"|20,8 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|1.019
|align="center"|14,4 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.012
|align="center"|2,8 %
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|968
|align="center"|17,6 %
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|930
|align="center"|15,2 %
|-
|align="center"|2.580
|align="center"|921
|align="center"|11,3 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403976" title="Jean Keppi" nonfiltered="987" processed="983" dbindex="155995">
Jean Keppi (Mulhouse, 1888   Dachstein, 1967) fou un poltic autonomista alsaci. Estudi a magisteri a Colmar i treball com a mestre a Mulhouse. De 1908 a 1913 estudi dret poltic i dret pblic a Zuric i Estrasburg, i contact amb l'agrupaci estudiantil Erwinia, dirigida per Carl Sonnenschein. All contact amb Charles Moschernross, Brauner i Kraehlig, amb els que formaria ms endavant l'ala dretana de la Uni Popular Republicana.

El 1913 va publicarDie Zeitungen Elsass-Lothringens. Eine statistische Studie, on insisteix en la inferioritat numrica de la premsa catlica, i fou encarregat de dirigir l'Elsass-Lothringen Zentrum amb Michel Walter. EL 1914 fou reclutat per l'exrcit alemany i en tornar de la guerra va collaborar en la reconstrucci del partit. Fou nomenat secretari general del Heitmatbund fins el 1927, quan fou substitut per Karl Roos, tot ocupant la tinena d'alcaldia de Haguenau de 1922 a 1936 per l'UPR.

Durant l'ocupaci nazi d'Alscia es va mantenir al marge d'antuvi, per des del 1942 contact amb la resistncia antinazi alemanya del cercle de Kreisau, ra per la qual el 20 d'agost de 1944 es llen una ordre de recerca contra ell. Desprs de la guerra fou jutjat a Estrasburg el 1947 i condemnat a 15 anys d'indignitat nacional, per fou rehabilitat per haver collaborat amb la resistncia. Des del 1946 collabor en el diari Ami du Peuple.

 Enllaos externs .
  Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403978" title="Mont de Conques" nonfiltered="988" processed="984" dbindex="155996">

El Mont de Conques s una formaci orogrfica de mal definir: anomenada mont, no s prpiament una muntanya, en el sentit que no presenta una elevaci destacada en el seu entorn. s, de fet, una forma geogrfica que t aspectes de muntanya alhora que de serra: podrem intentar explicar el Mont de Conques dient que s una serra que en comptes de ser allargassada de forma longitudinal, s una massa compacta de territori lleugerament elevat sobre els seus entorns seguint una forma ms o menys ovalada.

Pertanyia ntegrament a l'antic terme de Conques, actualment incls en el d'Isona i Conca Dell. La vila de Conques s al sud del Mont de Conques, que s'estn entre les valls del barranc de la Boga (a llevant) i de lo Torrent de Figuerola d'Orcau (a ponent). El lmit nord el forma el territori dels estanys de Basturs. El santuari de la Mare de Du de les Esplugues s a l'extrem nord-est del Mont de Conques, en un turonet que fa una avanada cap a la vall del barranc de la Boga. A l'extrem diagonalment oposat, i damunt mateix de la vila de Figuerola d'Orcau, hi ha l'antiga ermita de Sant Bartomeu, destruda durant la guerra i refeta modernament sense cap edifici que tingui sostre. El seu lmit sud el marca el tur on s'assentava el castell de Conques.


El Mont de Conques fou escenari, l'any 1938, de lluites constants entre feixistes i republicans, durant la darrera guerra civil. Els primers va establir la lnia de front a les serres de l'entorn d'Orcau (sobretot Sant Corneli i les seves estribacions]], mentre que els segons defensaven el territori des de la lnia que va d'Isona a Abella de la Conca. Les tropes franquistes van prendre posicions al Mont de Conques, on van construir nombroses trinxeres i bnquers (que en bona part encara es conserven), mentre que els republicans van atacar aquesta posici diverses vegades, i s'hi va lluitar acarnissadament, com testimonia, per exemple, la faana de la Mare de Du de les Esplugues. Ms de mig any van durar els combats per fer-se, uns i altres, amb el control del Mont de Conques.

 Bibliografia .
 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 10. Mont de Conques", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403979" title="Sant Esteve de Tuixent" nonfiltered="989" processed="985" dbindex="155997">

Sant Esteve de Tuixent s una esglsia romnica situada a Tuixent, a la comarca de l'Alt Urgell. Apareix esmentada d'en de l'any 963.

L'edifici, que data del segle XI, s d'una nau coberta amb volta de can i capelles laterals. La porta s'obre a la faana oest en arc de mig punt.

El campanar, situat sobre l'entrada, s de planta quadrada i presenta un sol nivell de finestres a la part alta. Antigament estava acabat en punxa, per aquesta va desaparixer a causa de l'incendi provocat per l'impacte d'un llamp que va caure a principis del segle XX.

L'edifici ha sofert diverses transformacions, especialment durant el segle XIX. Malgrat aix, encara conserva restes de l'obra romnica, especialment al sector de ponent.

L'interior de l'esglsia conserva una talla romnica policromada d'una Marededu que data de finals del segle XII.

El 2007 s'inicia la fase de restauraci de la imatge de la Verge, juntament amb un retaule de Sant Sebasti. Com a conseqncia, es rehabilita el teulat i l'interior de l'esglsia, bastant malmesos pel pas del temps. Les obres acaben a principis de l'any segent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403983" title="Eleccions regionals de Siclia de 1955" nonfiltered="990" processed="986" dbindex="155998">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 5 de juny de 1955. La participaci fou del 86,9 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403985" title="Hercule Poirot" nonfiltered="991" processed="987" dbindex="155999">
Hercule Poirot s el nom d'un detectiu belga de ficci, personatge d'Agatha Christie que protagonitza trenta-tres  novelles i cinquanta-una narracions detectivesques de l'autora. Juntament amb Miss Marple, Poirot s el ms fams i durador dels personatges de Christie. 

Poirot ha estat interpretat a la pantalla, tant en cinema con en televisi, per Albert Finney, Peter Ustinov, Ian Holm, Tony Randall, Alfred Molina i David Suchet, entre d'altres actors.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403986" title="Partit Monrquic Popular" nonfiltered="992" processed="988" dbindex="156000">
El Partit Monrquic Popular (PMP) era un partit poltic itali, fundat el 2 de juny de 1954, per iniciativa d'Achille Lauro, com a una escissi interna del Partit Nacional Monrquic (PNM).

El contrast neixia del fet que Lauro es proposava com a objectiu la recerca d'un acord amb la Democrcia Cristiana Italiana (DCI) per a la formaci d'una majoria de govern de centre-dreta, que considerava necessria per a consolidar el seu propi poder local (sobretot a Npols), mentre el secretari del partit Alfredo Covelli preferia mantenir una aliana amb el ms dret Moviment Social Itali (MSI).

Endems Lauro, que era un armador naval milionari, no era disposat a finanar el partit amb el seu propi patrimoni si no n'assolia el control ple.

A les eleccions poltiques de 1958, el PMP va obtenir el 2,6 % dels vots (14 diputats i 5 senadors), mentre que el PNM va obtenir el 2,2 % (11 diputats i 2 senadors). Desprs d'aquests resultats es va esvair l'esperana del PMP de participar en el govern i provoc una aproximaci entre les dues forces monrquiques italianes, que conduiria el 1959 a la unificaci en el Partit Democrtic Itali, que el 1961 es va transformar en Partit Democrtic Itali d'Unitat Monrquica (PDIUM)
 
Una fracci del PMP, contrria a la reunificaci i dirigida per Antonio Cremisini, fund un efmer Moviment Monrquic Itali.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403989" title="Jacques Preiss" nonfiltered="993" processed="989" dbindex="156001">
Jacques Preiss (Colmar, 1860 - 1916) fou un advocat i poltic alsaci. Considerat un gran polemista, el 1891 fou un dels fundadors amb David Blumenthal del Parti Populaire d'Alsace-Lorraine (Elsass Lothringische Volkspartei) inspirat en el Partit Radical Socialista francs. El 1893 fou membre del Liberale Landspartei, amb el que 1896 fou diputat al Reichtag alemany i el 1911 fou diputat al Landtag d'Alscia-Lorena per Colmar per la Uni Nacional profrancesa. Representant de l'autonomisme alsaci ms antialemany, en comenar la Primera Guerra Mundial fou internat per les autoritats alemanyes. Va morir en un camp de presoners.
 Referncies .
 Article Preiss, Jacques a l'Enciclopedia Espasa-Calpe. Barcelona, 1922;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403991" title="Blutiger Sonntag" nonfiltered="994" processed="990" dbindex="156002">
Blutiger Sonntag (Diumenge sagnant) s el nom que va rebre l'enfrontament entre nacionalistes alsacians i elements profrancesos el 22 d'agost de 1926 a Colmar (Baix Rin). Aquell dia autonomistes i comunistes s enfrontaren davant la prefectura de Colmar, on s'havien aplegat per protestar per l'ordre de detenci d'autonomistes com Karl Roos i Eugne Ricklin, a 25 feixistes i Camelots du Roi, que atacaren Eugne Ricklin i l invlid de guerra Zadock. Uns 150 heimatrechtler (milcies nacionalistes), dirigits per Joseph Ross i l abat Fashauer van respondre i un d ells (J. Wurch) fou ferit. I la policia, que va deixar fer, va detenir els agredits. Acusaren al prefecte Henri Gassern d instigar els fets. La premsa nacionalista francesa ho va qualificar   una bona jornada per a Frana . Alguns autonomistes foren condemnats a alguns dies de pres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403992" title="Miguel ngel Gonzlez Gonzlez" nonfiltered="995" processed="991" dbindex="156003">

Miguel ngel Gonzlez Gonzlez "Migue" (Terrassa, 14 de mar de 1980) s un futbolista professional que actualment juga al Girona FC en la posici de defensa central o lateral esquerra.

Enllaos externs.
Web oficial del club;
Estadstiques a Segona Divisi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403994" title="Lethrinops" nonfiltered="996" processed="992" dbindex="156004">

Lethrinops s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s endmic del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
 Lethrinops albus ;
 Lethrinops altus ;
 Lethrinops argenteus ;
 Lethrinops auritus ;
 Lethrinops christyi ;
 Lethrinops furcifer ;
 Lethrinops gossei ;
 Lethrinops leptodon ;
 Lethrinops lethrinus ;
 Lethrinops longimanus ;
 Lethrinops longipinnis ;
 Lethrinops lunaris ;
 Lethrinops macracanthus ;
 Lethrinops macrochir ;
 Lethrinops macrophthalmus ;
 Lethrinops marginatus ;
 Lethrinops micrentodon ;
 Lethrinops microdon ;
 Lethrinops microstoma ;
 Lethrinops mylodon ;
 Lethrinops oculatus ;
 Lethrinops parvidens ;
 Lethrinops polli ;
 Lethrinops stridei ;
 Lethrinops turneri ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;
 World Register of Marine Species ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403995" title="George Sidney" nonfiltered="997" processed="993" dbindex="156005">
George Sidney (Long Island, Nova York, 1917 - Las Vegas, Nevada, 2002) fou un director de cinema nord-americ que va treballar principalment per la Metro Goldwyn Mayer. 

Fill d'actors, estigu vinculat al mn de l'espectacle des de petit com a actor en vodevils i en el cinema mut. Desprs de rebre dos Oscar, pels curtmetratges Quicker'n a Wick (1940) i Of Pups and Puzzles (1941), rod el seu primer llargmetratge Free and Easy (1941). 

El musical fou el gnere ms vinculat a la seva trajectria, aix, dos anys desprs en va dirigir el primer, Thousands Cheer, i varen seguir Anchors Aweigh (1945), interpretada per Frank Sinatra i Gene Kelly i que fou guardonada amb cinc premis Oscar, entre els quals el de millor pellcula; Magnlia (1951); Kiss Me Kate (1953)  adaptaci d'un musical de Cole Porter ; La histria d'Eddy Duchin (1956); Pal Joey (1957), o Viva Las Vegas (1953), amb Elvis Presley. Tamb realitz films d'aventures que palesen una gran influncia dels musicals, com Els tres mosqueters (1948) i Scaramouche (1952), i una pellcula interpretada per Cantinflas, Pepe (1960). L'any 1968 dirig el seu darrer film, Half a Sixpence. 

Fou director del Sindicat de Directors d'Amrica en dues ocasions (1951-59 i 1961-67).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403996" title="Lethrinops albus" nonfiltered="998" processed="994" dbindex="156006">

Lethrinops albus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403997" title="Lethrinops turneri" nonfiltered="999" processed="995" dbindex="156007">

Lethrinops turneri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403998" title="Lethrinops altus" nonfiltered="1000" processed="996" dbindex="156008">

 Lethrinops altus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="403999" title="Torrent de La Corriu" nonfiltered="1001" processed="997" dbindex="156009">


El torrent de la Corriu s un afluent per la dreta de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord. De direcci predominat, NW-SE, neix a 1.317 m. d'altitud a la capalera del cingle de l'Espluga a escassos 75 m. de les runes de l'antiga masia de l'Espluga, al terme municipal de Guixers en el qual far tot el seu recorregut. Just acabat de nixer, es despenya per la citada cinglera saltant 77 m. de desnivell i a continuaci travessa el bosc de Cal Maaners  fins a desembocar a l'Aigua de Valls al Mol de la Corriu, a 908 m. d'altitud.

Principal afluents.

Cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.392
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.228
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.145
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.088
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.052
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.020
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|983
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|920
|-
|align="center"|1.183
|align="center"|908
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404001" title="Lethrinops stridei" nonfiltered="1002" processed="998" dbindex="156010">

 Lethrinops stridei s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404002" title="mile Wetterl" nonfiltered="1003" processed="999" dbindex="156011">

mile Wetterl (Colmar, 1861   Ouchy, vora Lausana, 1931) fou un sacerdot i poltic alsaci. Estudi teologia a la Universitat de Salamanca i a Inssbruck. Fou ordenat sacerdot el 1885, fou preceptor de grans famlies catliques i el 1890 encarregat de la parrquia de Sant Josep de Mulhouse. El 1893 s'implic en la lluita del nacionalisme alsaci amb el Liberale Landspartei, juntament amb Jacques Preiss sector ms antialemany, i el 1897 fou escollit regidor de Colmar i diputat al Reichstag. El 1909 fou processat per les autoritats alemanyes amb Hansi per caricaturitzar al director del liceu de Colmar, i el 1912 fund el Zentrum. Quan esclat la Primera Guerra Mundial va fugir a Frana, on va fer propaganda per la incorporaci d'Alscia-Lorena a Frana. El 1919 fou adscrit a l'ambaixada francesa al Vatic, alhora que fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la Federaci Republicana el 1919-1924.

 Enllaos externs .
  Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404004" title="Lethrinops argenteus" nonfiltered="1004" processed="1000" dbindex="156012">

 Lethrinops argenteus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404006" title="Lethrinops polli" nonfiltered="1005" processed="1001" dbindex="156013">

Lethrinops polli  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404007" title="Lethrinops auritus" nonfiltered="1006" processed="1002" dbindex="156014">

Lethrinops auritus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404009" title="Lethrinops parvidens" nonfiltered="1007" processed="1003" dbindex="156015">

Lethrinops parvidens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404010" title="Lethrinops christyi" nonfiltered="1008" processed="1004" dbindex="156016">

Lethrinops christyi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404011" title="Lethrinops oculatus" nonfiltered="1009" processed="1005" dbindex="156017">

Lethrinops oculatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404012" title="Torrent de Sant Mart" nonfiltered="1010" processed="1006" dbindex="156018">


El torrent de Sant Mart s un afluent per la dreta de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord.  

Neix a 1.398 m. d'altitud, a 325 m. al NE de la Roca de Guixers, al terme municipal de La Coma i la Pedra i avana en  cap a l'est al peu del vessant nord de la serra de Guixers fins abocar les seves aiges a l'Aigua de Valls, a 860 m. d'altitud ala sortida del congost de Vallpregona.

Principal afluents.

Per la dreta.
 No en t cap digne de ser pres en consideraci;

Per l'esquerra.
 El torrent de la Foranca;

Territoris que travessa.


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| M u n i c i p i s
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de la Coma i la Pedra
|align="center"|241
|align="center"|5,6 %
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|4.046
|align="center"|94,4 %
|-


Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.517
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.343
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.264
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.168
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.103
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|1.062
|-
|align="center"|3.000
|align="center"|1.019
|-
|align="center"|3.500
|align="center"|957
|-
|align="center"|4.000
|align="center"|909
|-
|align="center"|4.286
|align="center"|860
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404013" title="Lethrinops furcifer" nonfiltered="1011" processed="1007" dbindex="156019">

Lethrinops furcifer  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404014" title="Lethrinops mylodon" nonfiltered="1012" processed="1008" dbindex="156020">

Lethrinops mylodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Lethrinops mylodon borealis  ;
Lethrinops mylodon mylodon ;
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404015" title="Lethrinops gossei" nonfiltered="1013" processed="1009" dbindex="156021">

Lethrinops gossei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404016" title="Lethrinops microstoma" nonfiltered="1014" processed="1010" dbindex="156022">

Lethrinops microstoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404017" title="Lethrinops leptodon" nonfiltered="1015" processed="1011" dbindex="156023">

 Lethrinops leptodon s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404018" title="Lethrinops microdon" nonfiltered="1016" processed="1012" dbindex="156024">

Lethrinops microdon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404019" title="Yul Brynner" nonfiltered="1017" processed="1013" dbindex="156025">

Yul Brynner (Sakhalin russa, 11 de juliol de 1915 - Nova York, 10 d'octubre de 1985) fou un actor de cinema nord-americ.

Fill de pare mongol i de mare gitana romanesa, fou un actor-tipus que va protagonitzar, entre altres pellcules, El rei i jo (1956) deWalter Lang, Els deu manaments (1956) de Cecil B. DeMille, Els germans Karamazov (1958) de Richard Brooks, El so i la fria (1959) de Martin Ritt i Els set magnfics (1960) de John Sturges.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404022" title="Lethrinops lethrinus" nonfiltered="1018" processed="1014" dbindex="156026">

Lethrinops lethrinus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404023" title="Lethrinops micrentodon" nonfiltered="1019" processed="1015" dbindex="156027">

Lethrinops micrentodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404024" title="Lethrinops longimanus" nonfiltered="1020" processed="1016" dbindex="156028">

Lethrinops longimanus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404025" title="Camille Dahlet" nonfiltered="1021" processed="1017" dbindex="156029">
Camille Dahlet (Saverne, 21 de juliol de 1883 -Brumath, 28 de desembre de 1963) fou un religis i poltic alsaci. Pastor protestant, milit en el nacionalisme alsaci dins el Partit Republic Radical i Radical-Socialista francs, amb el que el 1928 fou escollit adjunt a l'alcalde d'Estrasburg i diputat per Saverne, pel Parti progressiste ( Fortschrittspartei ).

El 1928 tamb particip com a observador amb el bret Maurice Duhamel al Congrs de les nationalitats organitzat a Ginebra per la Societat de Nacions, per aquest congrs fou poc a poc controlat pels nacionalsocialistes alemanys. Aix i la deriva prohitleriana de bona part del moviment nacionalista alsaci el va fer prendre distncies i el 1936 es va integrar en el grup dels Independents d'Acci Popular, d'inspiraci socialcristiana.
 
El 10 de juliol de 1940 va votar a favor de concedir plens poders al mariscal Philippe Ptain i abandon tota activitat poltica. Segons Marie-Joseph Bopp refus voluntariament a treballar  amb els nazis, segons Robert Heitz sn els alemanys qui malfien d'ell i el confinen a treballar en la seva farmcia. 

Tot i que el nacionalisme alsaci va quedar fortament desacreditat per la seva collaboraci amb el Tercer Reich, en acabar la guerra va intentar continuar la seva carrera poltica, per noms va assolir un 3 % dels vots a les eleccions legislatives de 1956.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404026" title="Lethrinops marginatus" nonfiltered="1022" processed="1018" dbindex="156030">

 Lethrinops marginatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404027" title="Lethrinops longipinnis" nonfiltered="1023" processed="1019" dbindex="156031">

 Lethrinops longipinnis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404028" title="Partit Republic Radical i Radical-Socialista" nonfiltered="1024" processed="1020" dbindex="156032">
Partit Republic Radical i Radical Socialista (francs Parti Rpublicain Radical et Radical-Socialiste) fou un partit poltic de centre francs fundat en 1901. Anomenat indiferentment partit radical o radical-socialista. Va ser el principal partit de la III Repblica francesa (1871-1940) i IV Repblica francesa (1945-1958).

El seu antecedents estan en els grups reformistes republicans del segle XIX coneguts com a radicals que a partir de 1879 des d'ara s'organitzen electoralment com grup independent. Amb la promulgaci de la Llei d'Associacions de juliol de 1901, es realitza un congrs dels diversos grups radicals entre el 21 i 23 de juny de 1901 que crea formalment el Partit Republic Radical i Radical Socialista. La designaci del partit reconeixia explcitament l'existncia de radicals d'esquerra, centre i dreta en una mateixa organitzaci poltica formal. A diferncia dels partits republicans de l'poca el radicalisme contava amb estructures formals i efectives de funcionament, moltes de les decisions quant a ingrs a coalicions ministerials o electorals aix com definicions poltiques importants es realitzen en debats i votacions en els seus congressos anuals. Les bases comunes del seu programa estan en el Programa de Belleville (1869) proposat per Lon Gambetta i en posteriors esdeveniments partidaris a partir de 1901. Aquestes sn: 
Sufragi universal ;
Responsabilitat ministerial davant el parlament ;
Servei militar obligatori i de curta durada ;
Separaci Esglsia i Estat ;
Instrucci gratuta, obligatria i laica ;
Impost a la renda ;
Liberalisme econmic, encara que algunes fraccions eren partidries de majors drets socials a les classes treballadors. ;
Altres trets eren un anticlericalisme i profunda fe en els avanos cientfics (positivisme). Les seves principals figures poltiques foren Lon Bourgeois, Ferdinand Buisson, Joseph Caillaux, Camille Chautemps, Georges Clemenceau, mile Combes, Gaston Doumergue, Edouard Daladier, Edouard Herriot i Albert Sarraut.

Particip a les segents coalicions electorals i de govern: Cartel des gauches (1924-1926), Front Popular (1936-1938), Rassemblement des gauches rpublicaines (1946-1951) En 1972 les dues principals faccions del radicalisme s'organitzen formalment en el Partit Radical prpiament tal i el Partit Radical d'Esquerra (PRG) (ex Moviment Radical d'Esquerra (MRG)) 
Presidents del PRRS.
1901-1902: Gustave Mesureur ;

1902-1903: Jean Dubief;
1903-1904: Maurice Faure;
1904-1905: Maurice Berteaux;
1905-1906: Emile Combes;
1906-1907: Camille Pelletan;
1907-1908: Auguste Delpech;
1908-1909: Louis Lafferre;
1909-1910: Ernest Vall;
1910-1913: Emile Combes;
1913-1914: Joseph Caillaux;
1917-1918: Charles Debierre;
1918-1919: Andr Renard;
1919-1926: Edouard Herriot;
1926-1927: Maurice Sarraut;
1927-1931: Edouard Daladier;
1931-1936: Edouard Herriot;
1936-1939: Edouard Daladier;
1944-1948: Thodore Steeg;
1948-1953: Edouard Herriot (President administratiu: Lon Martinaud-Dplat);
1955-1957: Edouard Herriot (Primer Vicepresident: Pierre Mends-France);
1957-1958: Edouard Daladier;
1958-1961: Flix Gaillard;
1961-1965: Maurice Faure;
1965-1969: Ren Billres;
1969-1971: Maurice Faure;

 Enllaos externs .
 Web oficial del Partit Radical  ;
 Web oficial del Partit Radical d'Esquerra  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404029" title="Lethrinops macrophthalmus" nonfiltered="1025" processed="1021" dbindex="156033">

 Lethrinops macrophthalmus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404030" title="Lethrinops lunaris" nonfiltered="1026" processed="1022" dbindex="156034">

Lethrinops lunaris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404031" title="George Sanders" nonfiltered="1027" processed="1023" dbindex="156035">
George Sanders (Sant Petersburg, 3 de juliol de 1906 - Castelldefels, Baix Llobregat, 25 d'abril de 1972) fou un actor de cinema angls. 

Entre els seus nombrosos films, en els quals ha encarnat sovint un tipus de personatge dur, irnic i cerebral, cal esmentar Rebecca (1940), This land is mine (1943), The picture of Dorian Gray (1945), All about Eve (1950, Oscar al millor actor secundari), That kind of woman (1959), A shot in the dark (1964), Trunk to Cairo (1965), The quiller memorandum (1966), etc. 

Se sucid en un hotel de Castelldefels.

Filmografia.
 Strange Cargo (1929);
 Love, Life and Laughter (1934);
 Dishonor Bright (1936);
 Dishonour Bright (1936);
 Find the Lady (1936);
 Lloyd's of London (1936);
 Strange Cargo (1936);
 The Man Who Could Work Miracles (1936);
 Things to Come (1936) (extra);
 Lancer Spy (1937);
 Love is News (1937);
 Slave Ship (1937);
 The Lady Escapes (1937);
 Four Men and a Prayer (1938);
 International Settlement (1938);
 Allegheny Uprising (1939);
 Confessions of a Nazi Spy (1939);
 Mr. Moto's Last Warning (1939);
 Nurse Edith Cavell (1939);
 So This is London (1939);
 The Outsider (1939);
 The Saint Strikes Back (1939);
 The Saint in London (1939);
 Bitter Sweet (1940);
 Foreign Correspondent (1940);
 Green Hell (1940) ;
 Rebecca (1940);
 The House of Seven Gables (1940);
 The Saint Takes Over (1940);
 The Saint's Double Trouble (1940);
 A Date with the Falcon (1941);
 Man Hunt (1941);
 Rage in Heaven (1941);
 Sundown (1941);
 The Gay Falcon (1941);
 The Saint in Palm Springs (1941);
 The Son of Monte Cristo (1941);
 Her Cardboard Lover (1942);
 Quiet Please, Murder (1942);
 Son of Fury: The Story of Benjamin Blake (1942);
 Tales of Manhattan (1942) ;
 The Black Swan (1942);
 The Falcon Takes Over (1942);
 The Falcon's Brother (1942);
 Appointment in Berlin (1943);
 Paris After Dark (1943);
 The Moon and Sixpence (1943);
 They Came to Blow Up America (1943);
 This Land Is Mine (1943);
 Action in Arabia (1944);
 Summer Storm (1944);
 The Lodger (1944);
 Hangover Square (1945);
 The Picture of Dorian Gray (1945);
 The Strange Affair of Uncle Harry (1945);
 A Scandal in Paris (1946);
 The Strange Woman (1946);
 Forever Amber (1947);
 Lured (1947);
 The Ghost and Mrs. Muir (1947);
 The Private Affairs of Bel Ami (1947);
 Blackjack (1949);
 Samson and Delilah (1949);
 The Fan (1949);
 Tot sobre Eva (1950);
 Jack, el Negro (1950);
 I Can Get It for You Wholesale (1951);
 Kentucky Jubilee (1951);
 The Light Touch (1951);
 Assignment-Paris (1952);
 Hold That Line (1952);
 Ivanhoe  (1952);
 Call Me Madam (1953);
 Run for the Hills (1953);
 Journey to Italy (Viaggio in Italia) (1953);
 King Richard and the Crusaders (1954);
 Witness to Murder (1954);
 Jupiter's Darling (1955);
 Moonfleet (1955);
 Portrait for Murder (1955);
 The Big Tip Off (1955);
 The King's Thief (1955);
 The Scarlet Coat (1955);
 Death of a Scoundrel (1956);
 Ford Star Jubilee: You're the Top (1956);
 Never Say Goodbye (1956);
 That Certain Feeling (1956);
 While the City Sleeps (1956);
 The Seventh Sin (1957);
 That Kind of Woman (1958);
 From the Earth to the Moon (1958);
 Outcasts of the City (1958);
 The Whole Truth (1958);
 Solomon and Sheba (1959);
 That Kind of Woman (1959);
 A Touch of Larceny (1960);
 Bluebeard's Ten Honeymoons (1960);
 Cone of Silence (1960);
 The Last Voyage (1960);
 Village of the Damned (1960);
 Five Golden Hours (1961);
 Gli Invasori (1961);
 Le Rendez-Vous (1961);
 The Rebel (aka Call Me Genius (1961));
 In Search of the Castaways (1962);
 Operation Snatch (1962);
 Cairo (1963);
 The Cracksman (1963);
 A Shot in the Dark (1964);
 Dark Purpose (1964);
 Last Plane to Baalbeck (1965);
 The Amorous Adventures of Moll Flanders (1965);
 The Billionaire (1965);
 The Golden Head (1965);
 Voyage to the Bottom of the Sea: The Traitor (1965);
 The Quiller Memorandum (1966) ;
 Trunk to Cairo (1966);
 Good Times (1967);
 Rey de Africa (1967);
 The Jungle Book (1967) (voice);
 Warning Shot (1967);
 The Girl from Rio aka The Seven Secrets of Sumuru (1968);
 One Step to Hell aka Caccia ai violenti (1969) ;
 The Best House In London (1969);
 The Body Stealers (1969) ;
 The Candy Man (1969);
 Thin Air (1969);
 The Night of the Assassins (1970) ;
 The Kremlin Letter (1970);
 Endless Night (1971);
  (1971);
 Doomwatch (1972);
 Psychomania (1972);

 Televisi.
 Screen Directors Playhouse;
 The George Sanders Mystery Theater ;
 What's My Line? 09/15/1957 (Episodi # 380) (Temporada 9, Ep 3) ;
 Voyage To The The Bottom Of The Sea ;
 The Rogues (1965);
 The Man From U.N.C.L.E. "The Gazebo in the Maze Affair" i "The Yukon Affair" (1965) ;
 Daniel Boone;
 Batman (TV series) "Mr. Freeze" (1966);
 Mission Impossible ;

Bibliografia.




Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404033" title="Lethrinops macrochir" nonfiltered="1028" processed="1024" dbindex="156036">

Lethrinops macrochir  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404035" title="Lethrinops macracanthus" nonfiltered="1029" processed="1025" dbindex="156037">

 Lethrinops macracanthus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Lethrinops. p. 233-240. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404052" title="La Vocaci de Sant Mateu" nonfiltered="1030" processed="1026" dbindex="156038">
	
La Vocaci de Sant Mateu s un quadre pintat per Caravaggio l'any 1599-1600 i pertany al cicle de la Vida de sant Mateu que li va ser encarregada el 1599 per a decorar la capella Contarelli en l'esglsia romana de San Luigi dei Francesi, on encara es conserva.

Histria.

Una dcada abans, el cardenal Matteo Contarelli havia deixat un fons i instruccions especfiques per a la decoraci d'una capella basada en temes del seu sant patr. La decoraci de la cpula es va comenar amb frescos de l'artista manierista de l'poca, un dels ms populars en aquells dies a Roma, Cavalier D'Arpino, anterior patr de Caravaggio. Per, estant ocupat aquest pintor amb el mecenatge papal i real, el cardenal Francesco del Monte, patr de Caravaggio i prefecte de la Fabbrica de sant Pere (oficina vaticana per a la propietat de l'esglsia) va intervenir perqu Caravaggio aconsegus el seu primer gran encrrec eclesistic. 

La Vocaci penja al costat oposat de El martiri de Sant Mateu. Entre els dos, a l'altar, hi ha La inspiraci de sant Mateu (1602). Mentre el Martiri va ser possiblement el primer en comenar-se, la Vocaci va ser la primera en acabar-se. L'encrrec d'aquestes dues pintures laterals daten de juliol de 1599, i el pagament final va ser fet al juliol de 1600. Els tres llenos de Caravaggio a la capella Contarelli representen un canvi decisiu del manierisme idealitzant del que d'Arpino va ser l'ltim gran practicant, i l'art nou, ms naturalista representat per Caravaggio i Annibale Carracci: van ser molt influents en la seva poca.

Va ser una de les primeres pintures religioses, exposades al pblic, en la qual es donava una representaci realista. Les primeres dues pintures Contarelli van tenir una popularitat immensa, i van situar a Caravaggio entri els principals pintors del nou moviment naturalista a Roma.

Anlisi.

La pintura representa la histria que es narra a l'Evangeli segons sant Mateu (Mateu 9:9): Jess va veure un home anomenat Mateu, assegut al despatx d'impostos, i li va dir: Segueix-me, i Mateu es va aixecar i el va seguir. 

S'ha executat entorn de dos plnols parallels: el superior, ocupat noms per una finestra, i l'inferior, en el qual es representa el moment precs en el qual Crist apuntant a sant Mateu i el crida a l'apostolat. El sant est assegut enfront d'una taula amb un grup de persones, vestides com els contemporanis de Caravaggio, com en una escena de taverna. El fet que vesteixin com en l'poca del pintor, i siguin pintures realistes, sense cap idealitzaci, transmet la percepci de l'artista de l'actualitat de l'escena, la seva participaci ntima en l'esdeveniment representat, mentre que de forma totalment antihistrica es posen justament a Crist i al mateix sant Pere, embolicats en una tnica atemporal.

En aquesta pintura, Crist porta la llum veritable a aquest espai fosc dels recaptadors d'impostos. Per a accentuar la tensi dramtica de la imatge i focalitzar sobre el grup dels protagonistes l'atenci del que ho mira, recorre a l'expedient de submergir l'escena en una penombra tallada per rajos de llum blanca, que fa emergir els gestos, les mans, o part de la roba, i deixa gaireb invisible la resta.

Aquesta pintura reflecteix aix la collisi entre dos mons: el poder ineluctable de la fe immortal i l'ambient mund de Levi, que s'inclina sobre els seus diners, ignorant a Jess. Els peus nus de Jess sn simplicitat clssica, en contrast amb els recaptadors empolainats; anant descal pot simbolitzar igualment santedat, com si estigus en sl sagrat. Al voltant de l'home que es convertir en Mateu hi ha altres espectadors, que no ho perceben o que romanen indiferents. No s casual que un dels companys de Mateu dugui ulleres, gaireb com si l'hagus encegat els diners. 

De gran intensitat i valor simblic, en la Vocaci, s el dileg dels gestos entre Crist, Pere i Mateu. L'audincia de Caravaggio hauria vist la semblana entre el gest de Jess conforme apunta a Mateu, i el gest de Du al despertar a Adam a la Capella Sixtina de Miquel ngel. Aix seria Crist el nou Adam. Seguint la lnia del bra esquerre de Crist, sembla que es convida a Mateu a seguir-lo al mn. Aquesta clara llegibilitat, tan diferent de tantes pintures manieristes, ... s responsable de l'enorme popularitat d'aquesta obra. Aquest gest de Crist el repeteix sant Pere, smbol de l'esglsia Catlica que interv entre el mn div i l'hum, la qual cosa s molt coherent amb l'poca de la contrareforma, i s al seu torn repetit per Mateu. s la representaci simblica de la salvaci, que passa a travs de la repetici dels gestos instituts per Crist (els sagraments) i reiterats, en el temps, per l'esglsia. 

Grcies a les radiografies, s'ha pogut saber que en la primera versi no hi era present la figura de sant Pere.

 Referncies .

Carrassat, P.F.R., Maestros de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7 ;
 Gash, J., Caravaggio, 2003 ISBN 1-904449-22-0;
Langdon, H., Caravaggio: A Life, 1998 ISBN 0-374-11894-9;

 Enllaos externs .

ibiblio.org;
web sobre obres de Caravaggio;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404056" title="Mario Melis" nonfiltered="1031" processed="1027" dbindex="156039">
Mario Melis (Tortol, 10 de juny de 1921   Nuoro, 1 de novembre de 2003) fou un poltic sard. De ben jove va militar en el Partit Sard d'Acci (PSd'AZ), amb el que fou escollit alcalde d'Oliena i conseller de la provncia de Nuoro. Posteriorment fou escollit membre del Consell Regional de Sardenya a les eleccions de 1969, 1979 i 1984, on fou assessor regional d'ens locals, personal i afers generals (gener-novembre de 1973) i de medi ambient (1980-1982), aix com president de la Regi de Sardenya el 1982 i el 1984-1989. 

El 1989 fou escollit senador d'Itlia i diputat al Parlament Europeu de 1989 a 1994. En els darrers anys defens el posicionament del nacionalisme sard de suport al centre esquerra a les eleccions regionals de 2004.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404057" title="Mara Auxiliadora Delgado San Martn" nonfiltered="1032" processed="1028" dbindex="156040">

Mara Auxiliadora Delgado San Martn (Montevideo, 11 de mar de 1937) s l'actual primera dama de l'Uruguai, esposa del president Tabar Vzquez des de 1964. Amb ell t quatre fills i deu nets.  

Biografia.

La ms petita de 11 germans, Mara Auxiliadora va perdre el seu pare als 3 anys de vida i les tres germanes majors de la famlia van comenar a treballar des de la seva joventut. Mara Auxiliadora era vena del seu futur marit i un dels poltics ms importants del pas, Tabar Vzquez, el primer president d'esquerra (2005-2010) i membre del Front Ampli.

Va treballar a la Caixa de Jubilacions i Pensions de Professionals Universitaris, en la secci Trmits i Expedients, fins que es va jubilar el 1992 amb el crrec de cap de departament. Ja per aquesta poca el seu esps era intendent de Montevideo.

Com a catlica, Mara Auxiliadora va collaborar amb diferents parrquies i famlies que ho necessitaven. Els seus vens la descriuen com una dona senzilla, actualment dedicada a les tasques de la llar. 

Mara Auxiliadora Delgado presideix la Comissi Honorria de Salut Bucal Escolar des de 2005. Com a primera dama, s'ha mostrat poc en els mitjans de premsa.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404058" title="Mur (Castell de Mur)" nonfiltered="1033" processed="1029" dbindex="156041">
No existeix actualment un lloc o entitat que correspongui al topnim Mur, en el terme de Castell de Mur.

Mireu si ms aviat voleu buscar:
 L'antic municipi de Mur;
 El castell de Mur;
 La collegiata i antiga parrquia de Santa Maria de Mur;
 El poble de Santa Llcia de Mur;
 El poble de Vilamolat de Mur;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404060" title="Gui I de Levis" nonfiltered="1034" processed="1030" dbindex="156042">

Gui I de Levis (1180-1233), va ser senyor de Mirapeis. Va participar en la croada contra els albigesos com a lloctinent del seu senyor Sim IV de Montfort. Gui de Levis sortia de la casa de Levis. El seu pare, Felip de Levis va ser el fundador de la dinastia.

Casat amb Guiburge, tingu entre d'altres fills: 
 Joana (1205-1284), casada amb Felip II de Montfort (  1270), senyor de Castres.
 Gui (1210-1247), el seu hereu.

El 1209, responent a la crida a la croada llenada pel papa, es va posar sota les ordres de Sim de Montfort i va jugar una part activa en la croada albigesa. Particip en el setge de Besiers. Poc desprs Sim de Montfort li va otorgar la senyoria de Mirapeis, que es trobava entre els territoris conquerits pels croats dins del Llenguadoc. Gui de Levis va adoptar el sobrenom de marchal de la foi (mariscal de la fe) o tamb marchal de la croisade (mariscal de la croada).

El 1210, retrobem Gui de Levis al setge de Termes i desprs al de Castelnaudary el setembre de 1211. Partici tamb al setge de Bellcaire el 1216 i al de Tolosa, iniciat el setembre del 1217 i on Sim de Montfort hi trob la mort.

El Tractat de Meaux-Pars de 1229 confirm l'adjudicaci del conjunt de possessions donades per Simo de Montfort 20 anys abans. L'article 15 preveu que la Terra del Mariscal sigui deixada a Gui de Levis. D'aquesta manera, va retrobar-se amb les possessions de la terre de Mirapeis i del Pas d'Olmes, vassalles del comte de Foix. Recolzant-se sobre aquesta acta, la casa de Levis s'establir a la regi durant set segles.

El 1233 Gui I de Levis mor. Va ser enterrat a l'abadia de Notre-Dame de la Roche de Lvis-Saint-Nom, que ell havia fundat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404068" title="La mquina de copiar gente" nonfiltered="1035" processed="1031" dbindex="156043">

La mquina de copiar gente (La mquina de copiar gent, en castell) s la trenta-vuitena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va aparixer per episodis el 1978, any en qu es va publicar en lbum.

La mquina que dna ttol al cmic apareix a la pellcula del 2003 de La gran aventura de Mortadelo y Filemn.

Argument.
Han robat l'ltim invent del professor Bacteri, la "mquina de copiar gent". Aquesta mquina serveix per a copiar persones amb una personalitat diferent. Per una banda s'introdueix una fotografia de la persona que es desitja copiar i per l'altra s'introdueix l'encefalograma amb el tipus de mentalitat que es desitja. El resultat s una cpia exacta del subjecte per amb una mentalitat diferent.

En Mortadello i en Filem seran els encarregats de recuperar l'invent robat i evitar que les cpies de persones fetes pel lladre perpetrin delictes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404069" title="Consell Regional de Sardenya" nonfiltered="1036" processed="1032" dbindex="156044">
Consell Regional de Sardenya (Consiglio Regionale di Sardegna) s l'rgan de mxim poder legislatiu de Sardenya, regi amb Estatut Especial aprovat el 1948. 
L'estatut li concedeix un cert grau teric d autonomia administrativa, compta amb un Consiglio Regionale, de 76 consellers escollits, un per cada 20.000 habitants, pel sistema proporcional cada cinc anys, i la Giunta Regionale. 

Segons el text de l estatut, el govern regional t potestat legislativa exclusiva en circumscripci municipal, policia local, agricultura i boscos, obres pbliques, beneficncia, cacera i pesca, artesanat, turisme i rgim local; pel que fa a les matries d indstria i comer, crdits, petita i mitjana empresa, electricitat, assumpci de poders pblics, assistncia social i sanitat,  la potestat legislativa de la regi s compartida amb la de l Estat. 

En matria de treball, educaci, antigitats i altres, la regi t facultat de dictar normes d integraci i d actuaci. Per altra banda, el Consiglio Regionale pot presentar a la Cambra italiana vots i propostes de llei en matries que afectin a la regi. Quan la regi es trobi directament interessada, pot ser representada en els projectes de tractats comercials, tarifes ferroviries, reglamentaci del servei nacional de comunicacions i transports que l afectin directament.

 Eleccions al Consell Regional de Sardenya .


 Enllaos externs .
 Web del Consell Regional;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404073" title="Castries (desambiguaci)" nonfiltered="1037" processed="1033" dbindex="156045">

 Castries, capital de l'estat insular de Saint Lucia (Antilles);
 Castries (Erau), municipi francs a la regi de Llenguadoc-Rossell.
 La Vacquerie-et-Saint-Martin-de-Castries municipi de la mateixa regi francesa.
 Cant de Cstrias, cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404075" title="Charles mile Altorffer" nonfiltered="1038" processed="1034" dbindex="156046">
Charles mile Altorffer (Wrth, 1881   Estrasburg, 1960) fou un poltic alsaci. De 1900 a 1906 estudi teologia a Estrasburg, Pars i Berln. De 1907 a 1919 fou pastor a Lembach i a Wissembourg de 1919 a 1929, on fou fora actiu en la creaci de caixes d'estalvi i biblioteques populars.

Decididament francfil, quan Alscia fou incorporada a Frana milit a l'Aliana Democrtica i fou escollit diputat pel Bloc Nacional de 1919 a 1928 pel Baix Rin, fins que fou desplaat per l'autonomista Camille Dahlet. El 1929 Raymond Poincar el nomen ministre de cultes, i el 1939 director de serveis per a refugiats alsacians al Perigs. Durant l'ocupaci nazi va dirigir obres socials jueves clausurades per la Gestapo i trasllad clandestinament diners jueus a Li, ra per la que fou declarat just entre les nacions el 2001.

De 1945 a 1949 fou director de cultes per a Alscia-Lorena, i el 1950 regidor de l'Ajuntament d'Estrasburg pel Reagrupament del Poble Francs. A la mort de Charles Frey el va succeir com a alcalde, crrec que va ocupar fins el 1959, quan dimit per motius d'edat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404077" title="Carraixet (grup musical)" nonfiltered="1039" processed="1035" dbindex="156047">


Carraixet s un grup de folk en valenci-catal, procedent de Tavernes Blanques (l'Horta Nord, Pas Valenci). El seu estil musical s'enmarca dins el moviment de la Nova Can.

 Histria .
El grup va nixer a finals de 1971 fruit d'una rondalla que dirigeix Lleonard Giner i Mur. Destaquen membres com Rafa Arnal que impregn de valencianisme les lletres i msica del grup. En aquestos primers anys, Carraixet pren contacte amb altres formacions i msics de la Nova Can com l'Equip Valenci de Folk, Manolo Miralles, Enric Ortega, els Sols de Sueca (que ms tard formarien el grup Al Tall), els Pavesos amb Joan Monleon al capdavant, Rafa Sena, ...

A la primera actuaci, la formaci es presenta com "Carraixet 72" el 27 de febrer de 1972 a la Sala d'Actes de l'Escola de Mestres Enginyers de Castell de la Plana. Des d'aques moment es succerien les actuacions arreu del Pas Valenci, la majoria d'elles sense perms del Govern Franquista. 

Les dificultats obliguen a disoldre el grup l'estiu de 1973. El lider del grup (Lleonart Giner), acompanyat de la seua filla (M Carmen Giner) i altre membre del grup (Pepn), passen a formar part del reformat grup dels Pavesos. Altres formarien un grup de teatre i altres es dedicarien a l'activisme poltic. 

s al si de la formaci de Monleon quan es crea els "Mini-Pavesos" format per Pepin i Lleonart i els fills d'aquest darrer (de curta edat tots ells). Aquesta formaci es consolida per a assolir la separaci i la formaci dels "Mini d'Alboraia". El nou grup consegueix grans xits com els premis al I Festival de la Nova Can al Pas Valenci i comena una fructuosa collaboraci amb els programa radiofnic "De dalt a Baix" de l'activista Toni Mestre.

Per l'any 1975, Lleonart Giner, vertadera nima matter de la formaci plantetja una reestructuraci del grup amb l'incorporaci d'antics membres de la primitiva "Carraixet 74" com Rafa Arnal. Amb aquesta reestructuraci es decideix tornar al nom que varen prendre des d'un principi. A partir d'ara es coneixeran com Carraixet, nom del barranc que estructura la seua comarca natal (Horta Nord).

Carraixet prendr importncia al moviment musical de la Nova Can de manera paulatina. La implicaci del grup en els canvis socials i poltics que esdevenen a partir de la segona meitat de la dcada dels 70 del segle XX amb la recuperaci cultural i lingstica al Pas Valenci formaria part de la personalitat de Carraixet. Tant s aix que foren vctimes de la violncia poltica que en aquells moments es visqueren amb l'atentat frustrat de l'extrema dreta que collocaren artefactes explosius als baixos de la furgona del grup.

L'any 1977 significa una revoluci en l'instrumentaci del grup, tradicionalment format per instruments de corda. En aquell any comencen a introdur-se els instruments de vent que amplien les possibilitats musical de Carraixet. Aix s com inclouen al seu repertori una novedosa adaptaci del pasdoble Paquito el Xocolater, tradicionalment interpretat per bandes de msica. Aquest treball apareixer al segon disc del grup (Entre col i col, ...lletuga), el 1979. El primer disc, Beure, cantar i ballar.,  gravat pel grup el gener de 1978, inclou canons tradicionals de l'Horta de Valncia.

El 1983 es produeix una nova incorporaci al grup, Vanessa, la filla menor de Lleonart. Durant els anys segents, Carraixet centrar la seua activitat en la collaboraci amb altres artstes, no sempre musicals. Amb representacions teatrals, bandes sonores per a pellicules, homenatge a Vicent Andrs Estells, televisi, colleccions especials per a peridics (Especial Pasqua per a Levante-EMV) o altres cantants (Paco Muoz, Llus Miquel, Al Tall, Miquel Gil o Ovidi Montllor) i altres actuacions a festivals, aplecs i altres esdeveniments de la geografia valenciana i catalana, incls internacional (Perpiny, Frana).

Altre incorporaci destacable s la de Rafa Arnal (fill del qui fora co-fundador de Carraixet) l'any 2000. Per l'esdeveniment que ms a marcat aquesta banda en els darrers anys, ha sigut la desgraciada mort del fundador i lider de Carraixet, Lleonart Giner, l'any 2005.

 Discografia .
 Beure, cantar i ballar (1978);
 Entre col i col... lletuga (1979);
 Fet a posta (1980);
 Estimem per estimar (1983);
 Ac estem (1985);
 Qu sabrs tu de mi! (1992);
 Especial Pasqua (1993);
 Mareta (1995);
 Guspira (2008);

 Enllaos externs .
 Myspace de Carraixet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404083" title="Faidit" nonfiltered="1040" processed="1036" dbindex="156048">
Els faidits eren els cavallers i senyors del Llenguadoc que es trobaren despossets dels seus feus i terres durant la croada albigesa.
Van prendre part activa en la resistncia occitana contra l'ocupaci i l'establiment dels croats vinguts del nord.

Els senyors llenguadocians podien esdevenir culpables de faidiment per diverses raons.
 Podien ser creients ctars i, per tant, culpables directes d'heretgia.
 Refs de prestar servei als dirigents de la croada, cosa que els convertia a ulls dels croats en protectors dels hertics.

Per altra banda, un senyor o cavaller esdevingut culpable de faidiment veia les seves terres posades en presa i podien, doncs, ser confiscades pels croats. Molts faidits perseguits van formar una activa resistncia a l'ocupaci pels croats.

El dest d'aquests cavallers va ser variat. El faidiment no era necessariament de per vida.
Molts moriren per les seves terres o s'exiliaren al Regne d'Arag, com s el cas de Geraud de Niort.
D'altres van cercar la pau amb l'Esglsia per tal de recobrar les terres i drets, a canvi de la promesa de combatre l'heretgia o de prendre la creu per anar a Terra Santa com va ser el cas, per exemple, d'Olivier de Termes o de Bernard-Ot de Niort (que an fins a Roma per fer-se absoldre pel mateix papa...).

Entre els faidits ms clebres hi trobem: Ramon VI de Tolosa i el seu fill Raimon VII, Raimon de Trencavel o Pere-Roger de Mirapeis, defensor de Montsegur.

Llista de faidits.

Ens han arribat molts noms de cavallers i senyors faidits. A continuaci se'n desenvolupa una llista exhaustiva:

 Pere-Ramon d'Argens ;
 Chabert de Barbeira;
 Jord de Cabaret;
 Berenguer de Cucunhan;
 Pere de Cucunhan;
 Guiraud de Gordon;
 Bernard-Jord de l'Isle-Jourdain;
 Guilhem Hunaud de Lanta;
 Guiraud Hunaud de Lanta;
 Jord Hunaud de Lanta;
 Raimon Hunaud de Lanta;
 Ral de Laura;
 Guilhem de Menerva;
 Pon de Mirabel;
 Arnau-Roger de Mirapeis;
 Pere-Roger de Mirapeis;
 Aimeric de Montlaur;
 Ozil de Morlhon;
 Geraud de Niort;
 Bernard-Ot de Niort;
 Guilhem de Niort;
 Raimon de Roquefeuil (Niort);
 Guiraud de Pepieux;
 Ramon de Perella;
 Sicard de Puglaurens;
 Pelfort de Rabastens;
 Raimon-San de Rabat;
 Augier de Rabat;
 Aimeri de Roquefort;
 Pere-Geraud de Rotier;
 Olivier de Termes;
 Raimon VI de Tolosa;
 Raimon VII de Tolosa;
 Raimon II Trencavel;
 Guiraud-Amiel de Villallier;
 Arnau de Vilamur;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404087" title="Charles Frey" nonfiltered="1041" processed="1037" dbindex="156049">
Charles Frey (Estrasburg, 1888   1955) fou un periodista i poltic alsaci. Form part de la redacci del Nouveau Journal, i el 1999 es va unir a l'Aliana Democrtica, amb la qual fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa pel Baix Rin de 1919 a 1936. Tamb fou alcalde d'Estrasburg de 1935, tot desplaant el comunista autonomista Charles Hueber, qui havia imposar a l'ajuntament la Rot un Wiss.

El 1939 fou l'encarregat d'evaquar bona part de la poblaci a Perigs, on hi fou alcalde dels refugiats. Desprs de la reincorporaci d'Alscia a Frana desprs de la Segona Guerra Mundial tornaria a ocupar l'alcaldia d'Estrasburg fins a la seva mort.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404089" title="Gurdia de Tremp (antic municipi)" nonfiltered="1042" processed="1038" dbindex="156050">
Aquest article s sobre l'antic terme de Gurdia de Tremp. Per a la vila, vegeu Gurdia de Noguera.;

L'antic terme de Gurdia de Tremp s un dels dos municipis que formaren el 1972 el nou terme de Castell de Mur. L'altre era Mur. Pertanyia al Pallars Juss.

Sovint era anomenat tamb amb article: la Gurdia de Tremp, o simplement, la Gurdia, per per la documentaci consultada, sembla ms convenient decantar-se per la forma del topnim sense l'article.

 Etimologia .
Gurdia de Tremp s un topnim romnic del tot descriptiu. La Gurdia fa referncia al castell de Gurdia, prou present en el paisatge del lloc com perqu no calgui cap altra mena de reflexi complementria. El nom gurdia s etimolgicament germnic, i t el significat de castell o torre de vigilncia, o de guaita.

La segona part del topnim descriu per aproximaci el lloc on es troba. Aix, aquesta gurdia, pel fet de trobar-se a prop al sud de Tremp, hi quedava relligada.

El nom del terme apareix en un document, referit al castell, per primer cop el 1046, com a nom com: ipsa guardia que nominant de Ermodolfo, i ja com a nom propi el 1359: loch de la Guardia.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'antic terme de Gurdia de Tremp quedava molt clarament delimitat pels costats de llevant i meridional. Tot el front est del terme, limtrof amb Llimiana llevat d'un petit tros al nord-est, que ho s amb Gavet de la Conca (antic terme de Sant Serni), s la mateixa Noguera Pallaresa.

A l'extrem sud-est del terme hi ha el Pas dels Terradets, un lloc on la Noguera Pallaresa discorre durant 3 quilmetres per una vall encaixonada entre els parets dels dos Montsec (el d'Ares a ponent i el de Rbies a llevant. Domina el Pas dels Terradets la Roca Regina, de 707 m. alt., que cau verticalment sobre el riu, de manera que s un dels llocs preferits pels que practiquen l'escalada a Catalunya. Sota aquesta roca desguassa a la Noguera Pallaresa el barranc del Bosc, parallel al Montsec d'Ares, que cau en la Noguera a travs d'un salt espectacular: el Salt de la Reina Mora.

El meridional tamb s molt clar: la serralada del Montsec d'Ares, des de la Noguera Pallaresa fins el Pas de l'Osca, a 1.349 m. alt. Constitueix aquesta carena el Serrat de Fontfreda, des de la Paret dels Terradets (822 m. alt. en el seu punt ms elevat), damunt el riu, just damunt i a ponent del Pas dels Terradets, el Pas de la Roca Llisa (976), la Feixa (1.137), el Feix de les Jagudes (1.253), el Pas dels Volters (1.361), el Pas d'Emlio (1.332), els Rasets dels Teixos (1.383), el Raset del Pas Gran (1.387), lo Pas Gran (1376), el Tossal de la Cova dels Pobres (1.414), els Rasets de l'Osca (1.380) i, finalment, el Pas de l'Osca, ja esmentat. Aquest lmit sud s'esten d'est a oest, fent una lleugera inflexi cap al nord. Tota l'estona s limtrof amb ger, de la Noguera.

Aquest sector inclou, dins del terme de Castell de Mur, uns quants serrats prou rellevants, com el de la Mata Negra o el dels Avellaners, i cims com la Picota Alta, de 777 m. alt., i el Pas de la Carbonera, de 712. El barranc del Bosc s'obre pas entre aquests vessants, que baixen de sud a nord, i un serrat transversal, d'est a oest, que s el que s'inicia a la Roca Regina, a llevant, i fa que el barranc passi per unes fraus considerables, on destaquen lo Pas Nou, el Pas de l'Arbocera, el Pas de la Boixoga, el Pas d'Agust i el Pas de Roca, tots aquests passos sota el Serrat Pedregs, que assoleix 654 m. alt. en el punt ms elevat, mentre que el barranc discorre ms de 120 metres per sota seu, sovint en vertical. El serrat Pedregs t continutat cap a ponent pel serrat de les Marrades, que cont el Cinglo del Paborde, on hi ha algunes coves com la del Paborde o la dels Tres Forats, tot aix al sud-est del Serrat Alt. Destaca en aquesta zona el bosc de l'Obaga del Tic-tac

Al Pas de l'Osca, el termenal, ara limtrof amb Sant Esteve de la Sarga, en l'antic terme de Moror, trenca de sobte cap a l'nord-nord-est. Quasi en lnia recta, sense seguir cap acident orogrfic, baixa pel vessant septentrional del Montsec d'Ares fins anar a trobar un collet just a llevant del Serrat Alt, de 869 m. alt., desprs de travessar el barranc del Bosc.

Continua en la mateixa direcci fins travessar la Llau dels Fornells, a prop i a ponent de Cellers. Havent travessat aquesta llau, emprn per una carena on el terme com actual trenca cap al nord-oest. Aqu comenava fins el 1972 el termenal amb Mur, ja inexistent en fusionar-se aquests dos termes municipals. En aquest lloc, l'antic terme de Gurdia de Tremp continuava cap al nord-est, per traant un arc cap al nord-oest a mig aire de la serra que es drea a ponent del poble de la Gurdia de Noguera, seguint el vessant de la muntanya entre 500 i 700 metres d'alria. Arriba aix al barranc de Santa Llcia, des d'on el termenal s'enfilava cap al nord, passant a prop i a llevant del poble de Collmorter, i davallant de la serra cap a travessar el barranc d'Arguinsola i tornar a pujar al Serrat del Pui, de 703 m. alt., marcant sempre la direcci nord-est.

Des d'aquesta serra, i inflexionant cada cop ms cap a llevant, travessava un altre barranc, una altra petita carena, i anava a trobar el barranc de l'Espona molt a prop de la carretera C-13. s, a ms, el lloc on es trobaven els termes de la Gurdia de Tremp i Mur, ara integrats en el de Castell de Mur, amb els de Talarn i Tremp (antigament, terme de Puigcercs). En aquest lloc el termenal, cap a llevant, va a trobar la Noguera Pallaresa, que conforma tot el lmit de llevant de l'antic terme.

El terme tenia, doncs, dos sectors ben diferenciats: al sud, tot el vessant septentrional, pallars, del Montsec d'Ares. Al centre i al nord, els vessants que davallen cap a la Noguera Pallaresa de les serres de ponent del terme, entre les quals destaquen els Purredons i el serrat dels castells de Mur i la Gurdia.

Tot de valls, sempre afluents de la Noguera Pallaresa, configuren la trencada orografia de Gurdia de Tremp: al sud, el barranc del Bosc, que recull les aiges del vessant nord del Montsec. Una mica ms al nord, primer el barranc de Viv, que aflueix als Terradets a prop de les Cases de l'Estaci, de Cellers, i desprs el barranc de la Font de Margarit, que hi aiguavessa entre Cellers i les Cases de l'Estaci. A Cellers mateix, pel sud arriben, ja unides, les llaus de la Grallera i de Fornells, que marquen el lmit nord del Parc Natural del Montsec. Just al nord de Cellers, el barranc de la Gessera i al cap de poc, la Llau d'Encua; a prop i al sud de la Gurdia de Noguera, la Llau de Rodell, i al nord, el barranc de Fontat. Ms al nord, parallels, el barranc d'Arguinsola, el de la Teulera, la Llau de Mascar i, finalment, el barranc de l'Espona, que s termenal amb Puigcercs, de Tremp.

 Entitats de poblaci .
Les entitats de poblaci de l'antic terme de Gurdia de Tremp sn bsicament dues: la vila de Gurdia de Tremp o de Noguera, a la meitat nord del terme, i el poble de Cellers, a la part sud. Aquest darrer t un barri una mica separat del nucli principal, el de les Cases de l'Estaci, a l'entorn de l'estaci de Cellers-Llimiana de la lnia Lleida-la Pobla de Segur, antigament de RENFE i actualment traspassada a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Fora d'aquests dos nuclis de poblaci, caldria destacar el castell de Gurdia, amb les restes del poblat medieval procedent del seu poble castral i l'esglsia de Sant Feliu de Gurdia, dalt del serrat que domina el poble pel nord. La quadra de l'Espona s un territori, actualment despoblat, que en poques antigues constitu una unitat territorial (quadra). Finalment, l'ermita de Sant Sebasti, entre Gurdia de Tremp i Cellers.

 Histria .
La histria de Gurdia de Tremp ve marcada sobretot pel seu castell. La mateixa vila nasqu com a poble castral a reds del castell, en el lloc on encara es drea l'esglsia de sant Feliu, primitiva parroquial del terme, de la qual depenia com a tinena la de Cellers.

Ms endavant, ja a darreries de l'edat mitjana, el poble baix a la plana, al lloc on es drea la vila actual. Fou el moment en qu adquir el dret de fer mercat i fira, assolint aix el ttol de vila. Com que l'esglsia annexa al castell degu mantenir encara algun temps la categoria parroquial, l'esglsia nova construda a la nova vila es dedic a Santa Maria, quedant adscrita posteriorment a la Mare de Du del Remei.


Form part de la Vegueria de Pallars, i ms tard del Corregiment de Talarn. Amb la divisi provincial del segle XIX fou adscrit a Lleida, i amb la creaci dels partits judicials, al de Tremp. La divisi territorial catalana, renovada en el segle XX, l'inclogu en el Pallars Juss.

 Llocs d'inters .
 Histric .
 Castell de Gurdia;
 Poble vell de Gurdia de Tremp (dalt el castell);
 Sant Feliu de Gurdia;
 Vila de Gurdia de Noguera, o de Tremp;
 Mare de Du del Roser de Gurdia;
 Poble de Cellers;
 Vestigis del pont romnic de Monares, prop de Cellers i del Pont Nou;

 Paisatgstic .
 Embassament dels Terradets;
 Serrat dels castells de Gurdia i de Mur;
 Vistes sobre tota la comarca des del castell de la Gurdia;
 Pas dels Terradets;
 Els dos Montsecs: el de Rbies a llevant i el d'Ares a ponent, des de diversos indrets del terme;

 Activitat econmica .
L'activitat econmica de Gurdia de Tremp era la mateixa que la resta del Pallars Juss: agricultura, sobretot vi, oli, gra, llegums, verdures i fruites, antigament, de la qual avui dia ha desaparegut el ram, per amb prou vitalitat per a tenir un mol fariner i dos trulls, o molins d'oli en determinades poques.

Pascual Madoz, viatger i investigador de mitjan segle XIX descriu l'activitat econmica de la vila dient que s'hi produa sobretot blat, ordi, seda i vi, per que quasi tot era venut a la Vall d'Aran, per la qual cosa Gurdia de Tremp havia de comprar blat, i tamb oli, que hi tenia molt pcca producci. Tamb parla d'una certa activitat de transformaci: un mol fariner, un trull i una fassina (indstria de producci d'aiguardent).

El bosc s una de les riqueses naturals del terme: tot el vessant del Montsec s un immens bosc, que dna fruit al terme de la Gurdia de Tremp.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 COROMINES, Joan. "Gurdia de Noguera", a Onomasticon Cataloniae, III, Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;

 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404091" title="Bandera Queer Pagan" nonfiltered="1043" processed="1039" dbindex="156051">



Aquesta bandera va ser dissenyada el 1997 per Laura Anne Seabrook (amb l'addici d'un smbol Gala blanc en el centre). En primer lloc, van onejar a la desfilada de 2006 de Sydney Gay and Lesbian Mardi Gras Gras (smbol Gala menor), com a part de l'entrada "Bi-Bachanalia".

El simbolisme de la imposici d'un fons negre i pentagrama sobre l'arc de Sant Mart estndard representa la intersecci de les neocomunitats Queer i neopagana, i es concep com un smbol general dels Queer Pagans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404098" title="Acrocyon riggsi" nonfiltered="1045" processed="1040" dbindex="156053">

Acrocyon riggsi s una espcie de marsupial sud-americ extingit que visqu al Mioc mitj. Se n'han trobat fssils a Bolvia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404100" title="Mara de las Mercedes Menafra Rodrguez" nonfiltered="1046" processed="1041" dbindex="156054">
 
Mara de las Mercedes Menafra Rodrguez (nascuda a Montevideo) fou la primera dama de l'Uruguai des de l'any 2000 fins a 2005. s la segona esposa de l'expresident Jorge Batlle Ibez i l'actual presidenta de la fundaci Todos por Uruguay. 

Filla de pares qumics de professi, Mercedes va estudiar dret i cincies socials a la Universitat de la Repblica.

El 1999 va rebre el Premio Artigas a la Mujer Uruguaya (Premi Artigas a la Dona Uruguaiana) per la seva defensa dels drets de la dona. El 2000 va rebre un altre reconeixement per part de l'Associaci Ibero-americana de Dones Empresries. Va ser tamb reconeguda en dues ocassions com la "Dona de l'Any", el 2001 i el 2006.

 Referncies .
Fundaci Todos por Uruguay ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404101" title="Charles Hueber" nonfiltered="1047" processed="1042" dbindex="156055">
Charles Hueber (Guebwiller, 1883   Estrasburg, 1943) fou un sindicalista i poltic alsaci. Treball com a obrer, i milit al Partit Socialdemcrata d'Alemanya, del que en fou secretari permanent el 1910. Fou un dels lders del moviment revolucionari alsaci de 1918, i com a sindicalista del metall, organitz les vagues de 1920 

Desprs del Congrs de Tours del SFIO el 1920, ingress al Partit Comunista Francs, del que en fou secretari al Baix Rin i diputat a l'Assemblea Nacional Francesa de 1924 a 1929, on es disting per donar suport al autonomisme alsaci. El 1929 fou escollit alcalde d'Estrasburg en una curiosa aliana entre comunistes i autonomistes alsacians de la Uni Popular Republicana, anomenada Volksfront. Entre altres mesures, va fer penjar la Rot un Wiss a l'ajuntament. El 1935 fou derrotat en l'alcaldia per Charles Frey i el 1936 fou escollit novament diputat amb els Independents d'Acci Popular, encara que desprs es pass al Partit d'Unitat Proletria. El 1939 es va unir al Landespartei, prohitleri. Quan va morir el 1943 fou enterrat amb honors per les autoritats d'ocupaci nazis. 

 Enllaos externs .
 Diccionari dels diputats ().











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404102" title="Angelocabrerus daptes" nonfiltered="1048" processed="1043" dbindex="156056">

Angelocabrerus daptes s una espcie de marsupial sud-americ extingit que visqu al Mioc inferior. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404106" title="Arctodictis" nonfiltered="1049" processed="1044" dbindex="156057">

Arctodictis s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu al Mioc inferior. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404107" title="Arminiheringia" nonfiltered="1050" processed="1045" dbindex="156058">

Arminiheringia s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404108" title="Borhyaenidium" nonfiltered="1051" processed="1046" dbindex="156059">

Borhyaenidium s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu al Mioc superior. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404109" title="Palaearctonyx" nonfiltered="1052" processed="1047" dbindex="156060">


Palaearctonyx s un gnere extingit de micid que visqu durant l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Wyoming (Estats Units).

Referncies.
 Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404111" title="Pappidictops" nonfiltered="1053" processed="1048" dbindex="156061">


Pappidictops s un gnere extingit de micid. Fou descrit per Chiu i Li el 1977 i se'n sap molt poca cosa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404112" title="Howard Hughes" nonfiltered="1054" processed="1049" dbindex="156062">

Howard Hughes (24 de desembre de 1905 a Humble, Texas   5 d'abril de 1976) va ser un magnat, aviador i enginyer estatunidenc. Des de la seva infantesa somiava amb ser pilot, productor de cinema i golfista. Excepte en aix ltim, va tenir xit en tota la resta, destacant en gran manera com aviador, enginyer aeronutic, productor de cinema i empresari. Va ser fams per les seves fites en l'aire, i per haver construt avions com el Hughes H-1 i l'hidroavi H-4 Hrcules. Els seus assoliments com a industrial, i com productor a Hollywood van ser molt importants. D'altra banda, les seves excentricitats, manies, i el seu comportament luntic en general van estar motivats en gran mesura per patir la sndrome de Tourette. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404113" title="Procynodictis" nonfiltered="1055" processed="1050" dbindex="156063">

Procynodictis s un gnere extingit de micid. Fou descrit per Wortman i Matthew el 1899, i cont dues espcies: P. progressus i P. vulpiceps. Ha estat identificat com a avantpassat dHesperocyon.

Fonts.
zipcodezoo.com;
paleodb.org;
www.pnas.org;
www.sdnhm.org;
The Terrestrial Eocene-Oligocene Transition in North America De Donald R. Prothero, Robert J. Emry; Published 1996 Cambridge University Press; page 448. ISBN 0521433878;
Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 a C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404115" title="Prodaphaenus" nonfiltered="1056" processed="1051" dbindex="156064">


Prodaphaenus s un gnere extingit de micid que visqu durant l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Wyoming (Estats Units).

Referncies.
 Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404118" title="Prohesperocyon" nonfiltered="1057" processed="1052" dbindex="156065">

Prohesperocyon ("abans dHesperocyon") s un gnere extingit de carnvor (famlia dels micids) descrit per Xiaoming Wang el 1994. Noms se'n reconeix una nica espcie, Prohesperocyon wilsoni.

P. wilsoni vivia a la zona que actualment s el sud-oest de Texas durant l'Eoc superior, fa aproximadament 40 milions d'anys.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404121" title="John Logan" nonfiltered="1058" processed="1053" dbindex="156066">
John David Gynn Logan (24 de setembre de 1961) s un guionista estatunidenc. 

Logan va crixer entre New Jersey, Mississippi i Califrnia. Va anar a la Universitat de Northwestern, graduant-se el 1983. Va treballar com escriptor de drames a Chicago abans de passar a ser guionista. Actualment Logan viu a Malib, Califrnia.

Obra.
Entre els guions ms destacats de Logan es troben: Bats, Any Given Sunday, RKO 281, Gladiator (amb William Nicholson i David Franzoni), La mquina del temps, Tornado!, Star Trek X: Nmesis, L'ltim samurai, L'Aviador i Sweeney Todd. T dues nominacions als Premis Oscar.  

El seu prxim gran projecte de Sony-Columbia s "Empire" una historia d'un magnat dels mitjans de comunicaci (com Rupert Murdoc), la pellcula estar protagonitzada per Will Smith i dirigida per Michael Mann. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404122" title="Simamphicyon" nonfiltered="1059" processed="1054" dbindex="156067">

Simamphicyon s un gnere extingit de carnvor (famlia dels micids) descrit per Viret el 1942. Noms se'n reconeix una nica espcie, Simamphicyon helveticus. Se n'han trobat fssils a Frana, a la regi del Carc.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404123" title="Tapocyon" nonfiltered="1060" processed="1055" dbindex="156068">

Tapocyon s un gnere extingit de micid, descobert a Oceanside, Califrnia. Tenia la mida aproximada d'un coiot i es creu que era un bon escalador que passava molt de temps als arbres. Tapocyon fou descobert al comtat de Ventura, on es trob part d'una mandbula a la dcada del 1930.  

Fonts.

findarticles.com;
www.helsinki.fi;

Bibliografia.
Gittleman, J. A., ed. 1996. Carnivore Behavior, Ecology, and Evolution. Ithaca, NY: Comstock Publishing.
Halls, Kelly M. 2005. Wild Dogs: Past & Present. Plain City, OH: Darby Creek Publishing. ;
Academy of Sciences, National (U.S.) Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.
The Terrestrial Eocene-Oligocene Transition in North America by Donald R. Prothero and Robert J. Emry; 1996 ISBN 0521433878;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404125" title="Uintacyon" nonfiltered="1061" processed="1056" dbindex="156069">

Uintacyon s un gnere extingit de micid que visqu durant el Paleoc superior fins l'Eoc mitj. Se n'han trobat fssils a Wyoming, Nou Mxic i Colorado (Estats Units).

Referncies.

 ;

Fonts.
Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2 ;
findarticles.com;
www.taxonomy.nl;
www.jstor.org;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404127" title="Vassacyon" nonfiltered="1062" processed="1057" dbindex="156070">

Vassacyon s un gnere extingit de micid. Cont dues espcies; Vassacyon promicrodon i Vassacyon bowni. s considerat el ms gran dels mamfers de l'Eoc inferior.

Referncies.


Fonts.
Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2 ;
;
zipcodezoo.com;
findarticles.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404128" title="Kaamba" nonfiltered="1063" processed="1058" dbindex="156071">

El kaamba (kikaamba en kaamba) s una llengua kongo que es parla a la Repblica del Congo. A l'any 2000 hi havia 3.018 parlants, a la regi de Bouenza, concretament als districtes Nkayi, Madingou, Mfouat i Boko-Songho. El seu codi ISO 639-3 s xku.
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404133" title="Vulpavus" nonfiltered="1064" processed="1059" dbindex="156072">


Vulpavus s un gnere extingit de micid. Podria ser avantpassat de tots els carnvors actuals.

Referncies.

 Alexander, J. 1992. Alas poor Notharctus. Natural History 9:54-59.
 Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2;

 Fonts .
 Dinosaur Encyclopedia de Jayne Parsons  ;
 The Origin and Evolution of Mammals (Oxford Biology) de T. S. Kemp  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404135" title="Xavier Haegy" nonfiltered="1065" processed="1060" dbindex="156073">
Franois-Xavier Haegy (Hirsingue, 1870 - Colmar, 1932) fou un religis i poltic alsaci. D'origen camperol, estudi al gymnasium de Zillisheim i el 1892 s'orden al seminari d'Estrasburg. Fou dedicidament francfob, anttesi d'mile Wetterl, dins el nacionalisme alsaci. Es dedic al periodisme, dirigint Oberelsssische Landeszeitung (1897-1900) a Mulhouse. El 1913, amb Eugne Ricklin, particip a Berna i Basilea en les Conferncies de la Pau de la Uni Interparlamentria, va fundar els diaris Die Haimat i Elsasser Kurier. Des del 1925 fou un dels principals dirigents del Heimatbund i de la Uni Popular Republicana i el 1927 es va veure embolicat en el Procs de Colmar.

Enllaos externs.
Detalls biogrfics.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404136" title="Xinyuictis" nonfiltered="1066" processed="1061" dbindex="156074">

Xinyuictis s un gnere extingit de micid. Cont una espcie, Xinyuictis tenuis. S'ha suggerit que l'espcie s equivalent a Miacis, per eventualment es decid que eren diferents.

Referncies.

 ;

Fonts.
Flynn, J.J., 1998. Early Cenozoic Carnivora ("Miacoidea"). pp.110-123 in C.M. Janis, K.M. Scott, and L.L. Jacobs (eds.) Evolution of Tertiary Mammals of North America. Volume 1: Terrestrial Carnivores, Ungulates, and Ungulatelike Mammals. Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-35519-2 ;

zipcodezoo.com;
findarticles.com;
www.helsinki.fi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404138" title="Ziphadocon" nonfiltered="1067" processed="1062" dbindex="156075">

Ziphacodon s un gnere extingit de micid. Cont una espcie, Ziphacodon rugatus. s un nomen dubium.

Referncies.


Fonts.
Classification of Mammals Above the Species Level: Above the Species by Malcolm C. McKenna, Susan K. Bell, and George Gaylord Simpson ISBN 0231110138;
paleodb.org;
taxonomicon.taxonomy.nl;
uio.mbl.edu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404140" title="Patene" nonfiltered="1068" processed="1063" dbindex="156076">

Patene s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu a l'Eoc inferior. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.

G. G. Simpson. 1935. Descriptions of the oldest known South American mammals, from the Rio Chico Formation. American Museum Novitates 793:1-25;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404141" title="Pharsophorus" nonfiltered="1069" processed="1064" dbindex="156077">

Pharsophorus s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu a l'Oligoc. Se n'han trobat fssils a Argentina i Bolvia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404142" title="Pseudolycopsis" nonfiltered="1070" processed="1065" dbindex="156078">

Pseudolycopsis s un gnere de marsupial sud-americ extingit que visqu al Mioc superior. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404143" title="Wakaleo" nonfiltered="1071" processed="1066" dbindex="156079">

Wakaleo s un gnere de marsupial australi extingit que visqu al Mioc superior. Se n'han trobat fssils a Austrlia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404145" title="Alegeinosaure" nonfiltered="1072" processed="1067" dbindex="156080">

Alegeinosaurus s un gnere d'amfibi prehistric extingit que visqu al Kunguri. Se n'han trobat fssils a Texas (Estats Units).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404146" title="Alexa Internet" nonfiltered="1073" processed="1068" dbindex="156081">
Alexa Internet, Inc. s una empresa subsidiria d'Amazon.com amb base a San Francisco, coneguda per operar el lloc web Alexa.com que proporiciona informaci sobre el trfic web a d'altres llocs webs. La companyia fou fundada l'any 1996 per Brewster Kahle i Bruce Gilliat. Fou adquirida per Amazon.com l'any 1999 per dos-cents cinquanta milions de dlars en accions.

Alexa s'encarrega de recollectar informaci de les pgines que visiten els usuaris que tenen installada la Alexa Toolbar el qual permet la generaci d'estadstiques sobre el volum de visites i els enllaos relacionats que reben les pgines web.

 Enllaos externs .
 Alexa Internet   Pgina oficial;

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404148" title="Ren Hauss" nonfiltered="1074" processed="1069" dbindex="156082">
Ren Hauss (Estrasburg, 1896 - Bavendorf, Baden-Wurtemberg, 1965) fou un poltic alsaci, fill de Karl Hauss. Lluit en la Primera Guerra Mundial com a voluntari de l'exrcit de l'Imperi Alemany, i en acabar la guerra es va unir al moviment autonomista alsaci. Fou responsable de l'edici del diari Die Zukunft el 9 de maig de 1925 i el 1926 es va unir al Heimatbund. El 1927, amb Paul Schall i Karl Roos fund l Unabhngische Landespartei, ide manera que fou un dels implicats en el Procs de Colmar, per en fou absolt. Es present per la Uni Popular Republicana a les eleccions de 1928 i el 1930 fundpa el diari autonomista Die Volkswille, des del 1930 Elsass-Lothringer-Zeitung (ELZ). A les eleccions de 1929, fou elegit candidat autonomista per Colmar i regidor de Seltz i d'Estrasburg. En proclamar-se la Segona Guerra Mundial fou arrestat per les autoritats franceses i empresonat a Nancy. Alliberat pels alemanys, el 1941 accept el crrec de kreisleiter de Haguenau. El 1945 es retir a Alemanya, d'on ja no va tornar.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404149" title="Aspidosaure" nonfiltered="1075" processed="1070" dbindex="156083">

Aspidosaurus s un gnere d'amfibi prehistric extingit que visqu entre l'Artinski i el Kunguri. Se n'han trobat fssils a Texas (Estats Units).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404150" title="Broiliellus" nonfiltered="1076" processed="1071" dbindex="156084">

Broiliellus s un gnere d'amfibi prehistric extingit que visqu entre l'Artinski i el Kunguri. Se n'han trobat fssils a Nou Mxic i Texas (Estats Units).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404151" title="Dissorophus" nonfiltered="1077" processed="1072" dbindex="156085">

Dissorophus s un gnere d'amfibi prehistric extingit que visqu entre l'Asseli i el Kunguri. Se n'han trobat fssils a Texas (Estats Units).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404152" title="Fayella" nonfiltered="1078" processed="1073" dbindex="156086">

Fayella s un gnere d'amfibi prehistric extingit que visqu entre el Roadi i el Capitani. Se n'han trobat fssils a Oklahoma (Estats Units).

Referncies.

E. C. Olson. 1965. New Permian vertebrates from the Chickasha Formation in Oklahoma. Circular Oklahoma Geological Survey 70:1-70;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404153" title="Puck (satllit)" nonfiltered="1079" processed="1074" dbindex="156087">

Puck s un satllit relativament petit d'Ur, tamb anomenat Ur XV, s el ms gran dels satllits interiors sense tenir en compte el satllit Miranda. 

Descobriment.
Va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2 quan va passar per aquest planeta gass, a l'any 1985. Al principi, se li va donar la designaci de S/1985U1, per desprs, com tots els satllits d'Ur, se li va posar noms provinents de novelles del cllebre escriptor angls William Shakespeare o dels poemes d'Alexander Pope. En aquest cas, se li va posar en honor a un personatge de Shakespeare, que representava un follet trapella, tamb present en la mitologia celta.

 Caracterstiques  . 
S/1985U1 s un mon petit i gelat,  (64K), que orbita a 86 km d'Ur,tocant els anells, entre dos satllits anomenats Porcia i Miranda. s un dels satllits d' Ur ms foscos, amb tan sols un albedo de 0,07, amb una magnitud tamb prcticament inapreciable; 20,2.

Puck, que noms t 162,05 km de dimetre, s el set satllit en tamany d'Ur,i un dels que coneixem millor. Aquest fred mn est format principalment per gel i carboni. La seva quasi-circular rbita s completada en menys d'un dia, concretament, en 18 h. 

 Enllaos externs .
http://ksiezyce.astrowww.pl/uranus/puck_en.html




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404155" title="Zigosaure" nonfiltered="1080" processed="1075" dbindex="156088">

Zygosaurus s un gnere d'amfibi prehistric extingit que visqu al Permi. Se n'han trobat fssils al Tatarstan (Rssia).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404159" title="Acritoparamys" nonfiltered="1081" processed="1076" dbindex="156089">

Acritoparamys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Colorado, Wyoming, Califrnia i Mississippi (Estats Units).

Referncies.

W. W. Korth. 1984. Bulletin of Carnegie Museum of Natural History 24;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404160" title="Apatosciuravus" nonfiltered="1082" processed="1077" dbindex="156090">

Apatosciuravus s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Colorado i Nou Mxic (Estats Units).

Referncies.

W. W. Korth. 1984. Bulletin of Carnegie Museum of Natural History 24;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404161" title="Churcheria" nonfiltered="1083" processed="1078" dbindex="156091">

Churcheria s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Saskatchewan (Canad).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404162" title="Leptotomus" nonfiltered="1084" processed="1079" dbindex="156092">

Leptotomus s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Colorado, Califrnia, Texas, Utah, Wyoming i Nebraska (Estats Units), aix com Saskatchewan (Canad.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404163" title="Manitsha" nonfiltered="1085" processed="1080" dbindex="156093">

Manitsha s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Dakota del Sud (Estats Units).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404164" title="Notoparamys" nonfiltered="1086" processed="1081" dbindex="156094">

Notoparamys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Colorado i Wyoming (Estats Units).

Referncies.

W. W. Korth. 1984. Bulletin of Carnegie Museum of Natural History 24;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404165" title="Paramys" nonfiltered="1087" processed="1082" dbindex="156095">

Paramys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units, el Canad i el Regne Unit.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404167" title="Pseudotomus" nonfiltered="1088" processed="1083" dbindex="156096">

Pseudotomus s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units i el Canad.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404168" title="Quadratomus" nonfiltered="1089" processed="1084" dbindex="156097">

Quadratomus s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Colorado, Wyoming i Texas (Estats Units).

Referncies.

W. W. Korth. 1984. Bulletin of Carnegie Museum of Natural History 24;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404169" title="Rapamys" nonfiltered="1090" processed="1085" dbindex="156098">

Rapamys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Wyoming i Califrnia (Estats Units).

Referncies.

R. W. Wilson. 1940. Californian paramyid rodents. Carnegie Institution of Washington Publication 514(5):59-84;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404170" title="Tapomys" nonfiltered="1091" processed="1086" dbindex="156099">

Tapomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Califrnia (Estats Units).

Referncies.

A. E. Wood. 1962. Transactions of the American Philosophical Society 52;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404171" title="Thisbemys" nonfiltered="1092" processed="1087" dbindex="156100">

Thisbemys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels isquirmids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Colorado, Wyoming i Texas (Estats Units).

Referncies.

A. E. Wood. 1959. American Museum Novitates 1978;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404172" title="Amphictis" nonfiltered="1093" processed="1088" dbindex="156101">

Amphictis s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels procinids que visqu entre l'Oligoc i el Mioc. Se n'han trobat fssils a Frana i Alemanya.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404173" title="Broiliana" nonfiltered="1094" processed="1089" dbindex="156102">

Broiliana s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels procinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404174" title="Stromeriella" nonfiltered="1095" processed="1090" dbindex="156103">

Stromeriella s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels procinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404175" title="Arctocyonides" nonfiltered="1096" processed="1091" dbindex="156104">

Arctocyonides s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils a Frana, Blgica i el Regne Unit.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404176" title="Carcinodon" nonfiltered="1097" processed="1092" dbindex="156105">

Carcinodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils al Canad i els Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404177" title="Desmatoclaenus" nonfiltered="1098" processed="1093" dbindex="156106">

Desmatoclaenus s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils al Canad i els Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404179" title="Deuterogonodon" nonfiltered="1099" processed="1094" dbindex="156107">

Deuterogonodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1935. Proceedings of the United States National Museum 83;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404180" title="Lambertocyon" nonfiltered="1100" processed="1095" dbindex="156108">

Lambertocyon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

P. D. Gingerich. 1979. Journal of Paleontology 53(3);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404181" title="The Locos" nonfiltered="1101" processed="1096" dbindex="156109">


The Locos s un grup musical espanyola d'ska punk. La presncia de Pipi, segona veu d'Ska-P, aporta un segell d'ideals revolucionaris, crtics al racisme, contraria a la poltica dels Estats Units i defensors de la classe obrera es un grupo musical espaol de ska-punk.

 Membres .

Pipi - vocal;
Santi - guitarrista;
Andrs (Coco) - baix;
Hatuey  -bateria;
Luis Fran - trompetista;
Ken - guitarrista;
Javi - saxofonista;

 Discografia .
 Energa Inagotable (2008) .
Aquest lbum sort a la venta a Espanya el 14 d'abril a travs de la discogrfica de Maldito Records i el dia 18 d'abril a ustria, Alemanya, Sussa, Holanda, Blgica i Luxemburg. Energia Inagotable est composat per 12 temes en els quals hi ha un equilibri entre temes ms durs, directes i amb guitarres contundents, temes amb altes dosis d'ska molt rpids i altres temes ms seriosos:
 Lloviendo idiotas;
 Terror animal;
 El vendedor de gloria;
 La cuenta atrs;
 Somos ms;
 Su indiferencia;
 Sol y pladrillo;
 Marchitada flor;
 Por la razn;
 En qu nos convertimos;
 Tus ilusiones;

 Jaula de Grillos (2006) .
El seu disc Jaula de Grillos sort a la venta a Espanya el 9 de maig del 2006, i ja a partir del juny a d'altres pasos com Frana, Itlia, Xile, Mxic, Argentina, Sussa o Alemanya.
La ltima Valla ;
Paletovisin ;
Prepotencia Mundial;
Algo Mejor;
Madre Tierra ;
Condenados ;
Buscando Lios ;
Tradiciones ;
Malo Juanito ;
Como un animal ;
Resistir;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404182" title="Landenodon" nonfiltered="1102" processed="1097" dbindex="156110">

Landenodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404184" title="Mentoclaenodon" nonfiltered="1103" processed="1098" dbindex="156111">

Mentoclaenodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404185" title="Mimotricentes" nonfiltered="1104" processed="1099" dbindex="156112">

Mimotricentes s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1937. Bulletin of the United States National Museum 169;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404186" title="Oxytomodon" nonfiltered="1105" processed="1100" dbindex="156113">

Oxytomodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404187" title="Paratriisodon" nonfiltered="1106" processed="1101" dbindex="156114">

Paratriisodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a la Xina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404188" title="Princetonia" nonfiltered="1107" processed="1102" dbindex="156115">

Princetonia s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc i l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

P. D. Gingerich. 1989. New earliest Wasatchian mammalian fauna from the Eocene of northwestern Wyoming: composition and diversity in a rarely sampled high-floodplain assemblage. University of Michigan Papers on Paleontology 28:1-97;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404190" title="Prothryptacodon" nonfiltered="1108" processed="1103" dbindex="156116">

Prothryptacodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units i el Canad.

Referncies.

G. G. Simpson. 1935. Proceedings of the United States National Museum 83;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404191" title="Thryptacodon" nonfiltered="1109" processed="1104" dbindex="156117">

Thryptacodon s un gnere de condilartre extingit de la famlia dels arctocinids que visqu al Paleoc i l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units i el Canad.

Referncies.

W. D. Matthew. 1915. Bulletin of the American Museum of Natural History 34;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404193" title="Ambloteri" nonfiltered="1110" processed="1105" dbindex="156118">

Amblotherium s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic i el Cretaci. Se n'han trobat fssils als Estats Units i el Regne Unit.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404195" title="Comoteri" nonfiltered="1111" processed="1106" dbindex="156119">

Comotherium s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

D. R. Prothero. 1981. New Jurassic mammals from Como Bluff, Wyoming, and the interrelationships of non-tribosphenic Theria. Bulletin of the American Museum of Natural History 167(5):277-326;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404199" title="Dryolestes" nonfiltered="1112" processed="1107" dbindex="156120">

Dryolestes s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404200" title="Groeberteri" nonfiltered="1113" processed="1108" dbindex="156121">

Groebertherium s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.

J.F. Bonaparte. 1986. Sobre Mesungulatum houssayi y nuevos mamiferos Cretacicos de Patagonia, Argentina. Actas Congreso Argentino de Paleontologia y Biostratigrafia 2:48-61;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404202" title="Herpetarius" nonfiltered="1114" processed="1109" dbindex="156122">

Herpetarius s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1927. Mesozoic Mammalia. VI. Genera of Morrison pantotheres. American Journal of Science 13:409-416;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404204" title="Kepolestes" nonfiltered="1115" processed="1110" dbindex="156123">

Kepolestes s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1927. Mesozoic Mammalia. VI. Genera of Morrison pantotheres. American Journal of Science 13:409-416;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404205" title="Laolestes" nonfiltered="1116" processed="1111" dbindex="156124">

Laolestes s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1927. Mesozoic Mammalia. VI. Genera of Morrison pantotheres. American Journal of Science 13:409-416;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404206" title="Melanodon" nonfiltered="1117" processed="1112" dbindex="156125">

Melanodon s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1927. Mesozoic Mammalia. VI. Genera of Morrison pantotheres. American Journal of Science 13:409-416;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404207" title="Miccylotyrans" nonfiltered="1118" processed="1113" dbindex="156126">

Miccylotyrans s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1927. Mesozoic Mammalia. VI. Genera of Morrison pantotheres. American Journal of Science 13:409-416;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404208" title="Pelicopsis" nonfiltered="1119" processed="1114" dbindex="156127">

Pelicopsis s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

G. G. Simpson. 1927. Mesozoic Mammalia. VI. Genera of Morrison pantotheres. American Journal of Science 13:409-416;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404209" title="Peraspalax" nonfiltered="1120" processed="1115" dbindex="156128">

Peraspalax s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Cretaci. Se n'han trobat fssils al Regne Unit.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404210" title="Phascolestes" nonfiltered="1121" processed="1116" dbindex="156129">

Phascolestes s un gnere de teri extingit de la famlia dels driolstids que visqu al Cretaci. Se n'han trobat fssils al Regne Unit.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404212" title="Deuteroteri" nonfiltered="1122" processed="1117" dbindex="156130">

Deuterotherium s un gnere de litoptern extingit de la famlia dels proterotrids que visqu a l'Oligoc. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404214" title="Epitherium" nonfiltered="1123" processed="1118" dbindex="156131">

Epitherium s un gnere de litoptern extingit de la famlia dels proterotrids que visqu al Plioc. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404216" title="Allen Ginsberg" nonfiltered="1124" processed="1119" dbindex="156132">

Irwin Allen Ginsberg 3 de juny de 1926 - 5 d'abril de 1997) fou un poeta beat estatunidenc que va nixer a Paterson, New Jersey.

Enlla entre el moviment beat dels anys 50 i els hippies dels anys 60, va compartir amistat amb, entre d'altres, Jack Kerouac, Neal Cassady, William S.Burroughs, Patti Smith, Gregory Corso, Herbert Huncke, Rod McKuen i Bob Dylan. 

La poesia de Ginsberg estava molt influda pel modernisme, el romanticisme, el beat i la cadncia del jazz, a ms per la seva prctica del budisme Kagyu i el seu orgen jueu. Es considerava hereder  de William Blake i de Walt Whitman. La potncia dels poemes de Ginsberg, els seus llargs versos i la seva exhuberncia del Nou Mn, reflexaven la continutat de la inspiraci que reclamava. Altres influncies tamb incloen al poeta estatunidenc William Carlos Williams.

La principal obra de Ginsberg, "Howl", s molt coneguda per la seva frase d'obertura: "He vist a les millors ments de la meva generaci destrudes per la bogeria". L'obra es va considerar escandalosa en el moment de la seva publicaci per la cruesa del seu llenguatge, que sovint s explcit. Poc temps desprs de la seva publicaci al 1956 per una petita editora de San Francisco, l'obra fou prohibida. La prohici fou un cas clebre entre els defensors de la primera emmenda de la Constituci del Estats Units; fou anulada, desprs de que el jutge Clayton W. Horn declars que el poema possea importncia social redentora. Les idees poltiques llibertries i en genera anti-sistema de Ginsberg van atreure l'atenci de l'FBI, instituci policial que el va considerar com una greu amenaa per la seguretat. 

s en part interessant ressaltar que la segona part de "Howl" va estar inspirada i escrita principalment durant una visi causada pel peyote. Ginsberg va intentar escriure nombrosos poemes sota la influncia de diferents tipus de droga, incloent l'cid lisrgic o LSD. Aquesta prctica era una manifestaci especfica del seu enfoc experimental de carcter ms genera; per exemple, tamb va "escriure2 poemes recitant-los, gravant-los en cintes i transcribint els resultats. 


En els seus escrits i en la seva vida, Ginsberg defensava la llibertat i l'autenticitat. Molts dels seus poemes sn extremadament sincers i directes. Per exemple, en "Kaddish", descriu la bogeria de la seva mare en termes ben clars. A "Many Loves", descriu el seu primer contacte sexual amb Neal Cassady, qeu fou el seu amant i amic. Algun dels seus poemes posteriors es cnetren en la seva relaci amb Peter Orlovsky, el seu amant de tota la vida  a qui va dedicar "Kadish and Other Poems".

El seu viatge espiritual aviat va comenar amb visions espontnies i va continuar amb viatge a l'ndia i una trobada casual en un carrer de Nova York amb Chgyam Trungpa, Rinpoche, un budista tibet mestre de meditaci de l'escola Vajrayana, que es va convertir en el seu amic i mestre durant tota la vida. 

En la seva vida poltica, fou un iconoclasta, utilitzant el seu ingeni i el seu humor per a lluitar per la causa de la llibertat personal dels altres, sovint arriscant-se a s mateix. Ginsberg va ajudar a finanar lSchool of Disenbodied Poetics de Jack Kerouac a la Universitat de Naropa, a Boulder, Colorado, una escola formada per Chgyam Trungpa, rinpoche. Tamb fou co-fundador, al costat del poeta francs Jean Jacques Lebel, d'un dels festivals de poesia ms importants del mn, conegut com Poliphonix.

Al 1993, el Ministeri de Cultura francs el va nombrar Caballer de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

 Obres escollides .
 Howl i altres poemes (1956);
 Kaddish i altres poemes (1961);
 Sandwiches de realidad (1963);
 Cartes del Yagu (1963) - amb William S. Burroughs;
 Notcias del planeta (1968);
 Cites .
 "El nostre objectiu era salvar el planeta i alterar la conscincia humana. Aixo ens portar molt de temps, si arriba a passar".
 A Internet .
Allen Ginsberg: selecci potica;
Poemes inspirats en la mort d'Allen Ginsberg;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404218" title="Josepholeidya" nonfiltered="1125" processed="1120" dbindex="156133">

Josepholeidya s un gnere de litoptern extingit de la famlia dels proterotrids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404219" title="Proteroteri" nonfiltered="1126" processed="1121" dbindex="156134">

Proterotherium s un gnere de litoptern extingit de la famlia dels proterotrids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a Argentina, Xile i Brasil.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404221" title="Tetramerorhinus" nonfiltered="1127" processed="1122" dbindex="156135">

Tetramerorhinus s un gnere de litoptern extingit de la famlia dels proterotrids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404222" title="Wainka" nonfiltered="1128" processed="1123" dbindex="156136">

Wainka s un gnere de litoptern extingit de la famlia dels proterotrids que visqu al Paleoc. Se n'han trobat fssils a Argentina.

Referncies.

G. G. Simpson. 1935. Descriptions of the oldest known South American mammals, from the Rio Chico Formation. American Museum Novitates 793:1-25;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404223" title="Achaenodon" nonfiltered="1129" processed="1124" dbindex="156137">

Achaenodon s un gnere d'artiodctil extingit de la famlia dels helhids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404224" title="Gobiohyus" nonfiltered="1130" processed="1125" dbindex="156138">

Gobiohyus s un gnere d'artiodctil extingit de la famlia dels helhids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a la Xina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404225" title="Pakkokuhyus" nonfiltered="1131" processed="1126" dbindex="156139">

Pakkokuhyus s un gnere d'artiodctil extingit de la famlia dels helhids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Myanmar.

Referncies.

P. A. Holroyd and R. L. Ciochon. 1995. A new artiodactyl (Mammalia) from the Eocene Pondaung Sandstones, Burma. Annals of Carnegie Museum 64(3):177-183;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404226" title="Parahyus" nonfiltered="1132" processed="1127" dbindex="156140">

Parahyus s un gnere d'artiodctil extingit de la famlia dels helhids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404227" title="Raoella" nonfiltered="1133" processed="1128" dbindex="156141">

Raoella s un gnere d'artiodctil extingit de la famlia dels helhids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a l'ndia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404228" title="Simojovelhyus" nonfiltered="1134" processed="1129" dbindex="156142">

Simojovelhyus s un gnere d'artiodctil extingit de la famlia dels helhids que visqu a l'Oligoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.

I. Ferrusqua-Villafranca. 2006. The first Paleogene mammal record of Middle America: Simojovelhyus pocitosense (Helohyidae, Artiodactyla). Journal of Vertebrate Paleontology 26(4):989-1001;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404229" title="Adelpharctos" nonfiltered="1135" processed="1130" dbindex="156143">

Adelpharctos s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels hemicinids que visqu a l'Oligoc. Se n'han trobat fssils a Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404230" title="Arctodus" nonfiltered="1136" processed="1131" dbindex="156144">

Arctodus s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels hemicinids que visqu al Plistoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units i Sud-amrica.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404231" title="Dinocyon" nonfiltered="1137" processed="1132" dbindex="156145">

Dinocyon s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels hemicinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a ustria.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404232" title="Thaumastocyon" nonfiltered="1138" processed="1133" dbindex="156146">

Thaumastocyon s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels hemicinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a Frana i Espanya.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404233" title="Ursulus" nonfiltered="1139" processed="1134" dbindex="156147">

Ursulus s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels hemicinids que visqu al Plistoc. Se n'han trobat fssils a Hongria.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404234" title="Alymlestes" nonfiltered="1140" processed="1135" dbindex="156148">

Alymlestes s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels zalambdalstids que visqu al Cretaci. Se n'han trobat fssils al Kazakhstan.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404235" title="Beleutinus" nonfiltered="1141" processed="1136" dbindex="156149">

Beleutinus s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels zalambdalstids que visqu al Cretaci. Se n'han trobat fssils al Kazakhstan.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404236" title="Zhangolestes" nonfiltered="1142" processed="1137" dbindex="156150">

Zhangolestes s un gnere de mamfer extingit de la famlia dels zalambdalstids que visqu al Jurssic. Se n'han trobat fssils a la Xina.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404237" title="Cynelos" nonfiltered="1143" processed="1138" dbindex="156151">

Cynelos s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels amificinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils a Nord-amrica, Europa, sia i frica.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404238" title="Ischyrocyon" nonfiltered="1144" processed="1139" dbindex="156152">

Ischyrocyon s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels amificinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404239" title="Pliocyon" nonfiltered="1145" processed="1140" dbindex="156153">

Pliocyon s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels amificinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404240" title="Pseudocyon" nonfiltered="1146" processed="1141" dbindex="156154">

Pseudocyon s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels amificinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils als Estats Units i Europa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404241" title="Ysengrinia" nonfiltered="1147" processed="1142" dbindex="156155">

Ysengrinia s un gnere de carnvor extingit de la famlia dels amificinids que visqu al Mioc. Se n'han trobat fssils als Estats Units i Europa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404242" title="Bathygnathus" nonfiltered="1148" processed="1143" dbindex="156156">

Bathygnathus s un gnere de pelicosaure extingit de la famlia dels esfenacodntids que visqu al Permi. Se n'han trobat fssils al Canad.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404243" title="Ctenospondylus" nonfiltered="1149" processed="1144" dbindex="156157">

Ctenospondylus s un gnere de pelicosaure extingit de la famlia dels esfenacodntids que visqu al Permi. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404244" title="Baldwinonus" nonfiltered="1150" processed="1145" dbindex="156158">

Baldwinonus s un gnere de pelicosaure extingit de la famlia dels ofiacodntids que visqu al Permi. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404245" title="Stereophallodon" nonfiltered="1151" processed="1146" dbindex="156159">

Stereophallodon s un gnere de pelicosaure extingit de la famlia dels ofiacodntids que visqu al Carbonfer. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404247" title="Ancalecetus" nonfiltered="1152" processed="1147" dbindex="156160">

Ancalecetus s un gnere de cetaci extingit de la famlia dels basilosurids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Egipte.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404248" title="Chrysocetus" nonfiltered="1153" processed="1148" dbindex="156161">

Chrysocetus s un gnere de cetaci extingit de la famlia dels basilosurids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Egipte.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404249" title="Cynthiacetus" nonfiltered="1154" processed="1149" dbindex="156162">

Cynthiacetus s un gnere de cetaci extingit de la famlia dels basilosurids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils als Estats Units.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404250" title="Saghacetus" nonfiltered="1155" processed="1150" dbindex="156163">

Saghacetus s un gnere de cetaci extingit de la famlia dels basilosurids que visqu a l'Eoc. Se n'han trobat fssils a Egipte.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404251" title="Kekenodon" nonfiltered="1156" processed="1151" dbindex="156164">

Kekenodon s un gnere de cetaci extingit de la famlia dels basilosurids que visqu a l'Oligoc. Se n'han trobat fssils a Nova Zelanda.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404252" title="Phococetus" nonfiltered="1157" processed="1152" dbindex="156165">

Phococetus s un gnere de cetaci extingit de la famlia dels basilosurids que visqu a l'Oligoc. Se n'han trobat fssils a Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404253" title="Guerra dels Ossos" nonfiltered="1158" processed="1153" dbindex="156166">

La Guerra dels Ossos fou un perode d'intensa especulaci i descobriments de fssils durant la Gilded Age de la histria dels Estats Units, marcat per una gran rivalitat entre Edward Drinker Cope i Othniel Charles Marsh. Els dos paleontlegs utilitzaren mtodes deshonests per a superar l'altre al camp, recorrent a suborns, robatoris, i destrucci d'ossos. Els cientfics tamb s'atacaren l'un a l'altre en obres cientfiques, intentant arruinar la credibilitat de l'altre i deixar-lo sense finanament.

Originalment collegues que es comportaven educadament l'un amb l'altre, Cope i Marsh esdevingueren enemics acrrims desprs de diverses disputes personals. La seva recerca d'ossos els dugu a l'oest, als rics jaciments paleontolgics de Colorado, Nebraska i Wyoming. Entre el 1877 i el 1892, ambds paleontlegs utilitzaren el seu patrimoni i la seva influncia per a finanar les seves prpies expedicions i obtenir serveis i fssils de caadors de dinosaures. Al final de la Guerra del Ossos, ambds havien exhaurit el seu patrimoni per a alimentar la seva intensa rivalitat.

Cope i Marsh quedaren econmicament i socialment arrunats pels seus esforos per a deshonrar l'altre, per les seves contribucions a la cincia i la disciplina de la paleontologia foren immenses; a la seva mort, els cientfics deixaren tones de caixes de fssils sense obrir. La disputa entre els dos homes port al descobriment i la descripci de ms de 142 espcies noves de dinosaures. Els productes de la Guerra dels Ossos resultaren en un millor coneixement de la vida prehistrica, i despert l'inters del pblic pel dinosaures, portant a la continuaci de la recerca de fssils a Nord-amrica durant les dcades segents. Tamb s'han publicat diversos llibres histrics i adaptacions de ficci sobre aquest perode d'intensa rivalitat paleontolgica.

Histria.
Context.
En un cert temps, Cope i Marsh foren amics. S'havien conegut a Berln (Alemanya) el 1864, i passaren uns quants dies junts. Fins i tot anomenaren espcies en honor l'un de l'altre. Tanmateix, amb el temps la seva relaci empitjor, degut en part al seu temperament. Cope era conegut per ser pugna i tenia un temperament irascible; Marsh era ms lent, ms metdic, i introvertit. Ambds eren cercabregues i desconfiats. A vegades, les teories cientfiques dels dos eren drsticament diferents; Cope era un ferm defensor del neolamarckisme, mentre que Marsh recolzava la teoria de Charles Darwin d'evoluci per selecci natural. Fins i tot quan eren amics, tenien una tendncia de menysprear-se subtilment. Com ho explic un observador: "El patrici Edward podria haver considerat que Marsh no era exactament un cavaller. L'acadmic Othniel probablement considerava Cope com no exactament un professional."

Cope i Marsh tenien orgens molt diferents. Cope nasqu al si d'una famlia ququer rica i influent de Filadlfia. Tot i que el seu pare volia que Cope treballs de granger, aquest es disting com a naturalista. El 1864, Cope esdevigu professor de zoologia al Haverford College i s'un a Ferdinand Hayden en les seves expedicions a l'oest. Marsh, fill d'una famlia de pocs mitjans de Lockport (Nova York), hauria crescut pobre si no hagus estat per l'ajut del seu oncle, el filntrop George Peabody. Marsh convenc el seu oncle perqu construs el Museu Peabody d'Histria Natural, i aconsegu el crrec de director del museu. Aix, juntament amb l'herncia que reb de Peabody quan aquest mor el 1869, Marsh gaudia d'una cmoda posici financera (tot i que, degut en part a la visi estricta que tenia Peabody del matrimoni, Marsh romandria solter tota la vida).

En una ocasi, els dos cientfics havien marxat en una expedici de recollecta de fssils als pous de marga de Cope a Nova Jersey, on William Parker Foulke havia descobert l'holotip del dinosaure Hadrosaurus foulkii, descrit pel paleontleg Joseph Leidy; aquest fou un dels primers descobriments de dinosaures a Amrica, i els pous encara eren rics en fssils. Tot i que els dos hi anaren amigablement, Marsh suborn en secret els operadors dels pous perqu li portessin els fssils que descobrien a ell, en lloc de Cope. Els dos comenaren a atacar-se l'un a l'altre en documents i publicacions, i la seva relaci personal empitjor. Marsh humili Cope indicant que la seva reconstrucci del plesiosaure Elasmosaurus era defectuosa, amb el cap posat on hauria d'anar la cua. Cope, al seu torn, comen a buscar al que Marsh considerava el seu terreny privat de caa d'ossos a Kansas i Wyoming. El 1872 s'abandon qualsevol pretensi de cordialitat entre els dos, i comenaren les hostilitats obertes.

Como Bluff i l'oest.
A la dcada del 1870, l'atenci professional de Cope i Marsh fou atreta a l'oest americ per notcies de grans descobriments de fssils. El 1877, Marsh reb una carta d'Arthur Lakes, un professor d'escola de Golden (Colorado). Lakes inform a Marsh que, fent senderisme a les muntanyes d'a prop de Morrison, ell i el seu amic H. C. Beckwith havien descobert ossos enormes incrustats a les roques. Lakes escrigu a la seva carta que els ossos eren "aparentment una vrtebra i un hmer d'algun saure gegantesc." Mentre esperava la resposta de Marsh, Lakes excav ms ossos "colossals" i els envi a New Haven. Com que Marsh trigava a respondre, Lakes tamb envi una remesa d'ossos a Cope.


Quan Marsh respongu a Lakes, pag 100 dlars al prospector, instant-lo a guardar secret sobre les troballes. Havent aprs que Lakes havia tingut correspondncia amb Cope, envi el seu collector de camp Benjamin Mudge a Morrison per a obtenir els serveis de Lakes. Al mateix temps, Marsh public una descripci dels descobriments de Lakes a lAmerican Journal of Science l'1 de juliol, i abans que Cope pogus publicar la seva prpia interpretaci de les troballes, Lakes li escrigu per a dir-li que els ossos serien lliurats a Marsh, cosa que era un greu insult per Cope.

Una segona carta arrib de l'oest, aquesta vegada adreada a Cope. O. W. Lucas era un naturalista que estava recollint plantes a prop de Caon City (Colorado), quan descobr un conjunt d'ossos fssils. Desprs de rebre ms mostres de Lucas, Cope conclogu que els dinosaures eren herbvors grans, remarcant alegrement que l'espcimen era ms gran que qualsevol altre descrit fins aleshores, incloent-hi el descobriment de Lakes. Marsh s'assabent dels descobriments de Lucas i orden a Mudge i el seu antic estudiant Samuel Wendell Williston que preparessin una pedrera a prop de Caon de part seva. Desafortunadament per Marsh, s'assabent per mitj de Williston que Lucas estava trobant els millors ossos i havia refusat abandonar Cope per a treballar per ell. Marsh fu tornar Williston a Morrison, on la petita pedrera de Marsh s'ensorr i gaireb mat els seus ajudants. Aquest obstacle hauria posat fi al subministrament d'ossos de l'oest per Marsh si no hagus estat per una tercera carta, adreada a ell.

A l'poca dels descobriments de Lakes, s'estava construint el ferrocarril transcontinental a una zona remota de Wyoming. La carta de Marsh era de dos homes que s'identificaven com a Harlow i Edwards (els seus noms reals eren Carlin i Reed), treballadors de la Union Pacific Railroad. Els dos homes afirmaven haver descobert grans quantitats de fssils a Como Bluff, i l'avisaren que hi havia altra gent a l'rea "que buscaven aquestes coses", que Marsh pens que era una referncia a Cope. Marsh envi a Williston, que acabava d'arribar exhaust a Kansas desprs de l'ensorrament de la pedrera de Morrison, a Como. El seu antic estudiant li envi un missatge, confirmant-li la veracitat tant de les grans quantitats d'ossos com dels informes que els homes de Cope estaven escorniflant per la zona. Tement repetir els mateixos errors que havia coms amb Lakes, Marsh envi rpidament diners als dos nous caadors d'ossos i els incit a enviar-li fssils addicionals. Williston aconsegu un acord preliminar amb Carlin i Reed (que no havien pogut cobrar el xec de Marsh, car estava escrit a ordre dels seus pseudnims), per Carlin decid anar a New Haven per a tractar directament amb Marsh. Marsh redact un contracte que incloa un pagament mensual fix, amb la possibilitat de primes addicionals per Carlin i Reed, segons la importncia dels descobriments. Marsh tamb es reserv el dret d'enviar els seus propis "superintendents" per a supervisar les excavacions, si era necessari, i aconsell als homes que intentessin mantenir Cope fora de la regi. Malgrat una reuni cara a cara, Carlin no aconsegu obtenir millors condicions de Marsh. El paleontleg obtingu el treball de Carlin i Reed sota els termes fixats, per quedaren plantades llavors de discrdia i rancnia a l'nim dels caadors d'ossos, car sentien que Marsh els havia coaccionat per acceptar el tracte. La inversi de Marsh en la regi de Como Bluff aviat don bons resultats. Mentre que els recollectors de Marsh tornaren a l'est per passar-hi l'hivern, Reed envi vagons de fssils per via frria a Marsh durant tot el 1877. A l'edici de desembre del 1877 de la revista American Journal of Science, Marsh descrigu i don nom a dinosaures com ara l'estegosaure, l'allosaure o Diplodocus.

Malgrat els avisos de Marsh de no alertar el seu rival als rics jaciments de Como Bluff, aviat s'estengueren els rumors sobre els descobriments. Carlin i Reed estigueren implicats en escampar aquests rumors, filtrant informaci al Laramie Daily Sentinel, que public un article sobre les troballes a l'abril del 1878. L'article exager el preu que Marsh havia pagat pels ossos enviats a l'est, possiblement per a augmentar el preu i la demanda de ms ossos. Marsh, intentant cobrir la filtraci, aprengu de Williston que Carlin i Reed havien mantingut contactes amb un home, que ostensiblement treballava per Cope, amb el nom de "Haines". Cope havia tingut notcia dels descobriments de Como Bluff, i havia enviat "lladres de dinosaures" a la zona en un intent de robar discretament fssils sota els nassos de Marsh. Durant el gener del 1878, el descontent amb els pagaments infreqents de Marsh augment, i Carlin comen a treballar per Cope.


Cope i Marsh utilitzaven el seu propi patrimoni per a finanar expedicions cada estiu, i llavors passaven l'hivern publicant els seus descobriments. Aviat, petits exrcits de caadors de fssils en vagons tivats per mules o trens estaven enviant literalment tones de fssils cap a l'est. Els equips de Marsh eren els ms extravagants; tenia un equip de com a mnim cinc treballadors que l'assistien en les ocasions en qu es desplaava ell mateix a l'oest. Cope, d'altra banda, en tenia prou amb dos companys, un cuiner i un guia. Les excavacions paleontolgiques duraren quinze anys, entre el 1877 i el 1892. Tant els treballadors de Cope com els de Marsh patiren dificultats relacionades amb el temps, aix com sabotatges i obstacles provocats pels treballadors de l'altre. Reed fou tancat a l'exterior de l'estaci de tren de Como per Carlin i es vei obligat a transportar els ossos cingle avall i posar els espcimens en caixes al fred aspre. Cope orden a Carlin que basts la seva prpia pedrera a Como Bluff, mentre que Marsh envi Reed a espiar el seu antic amic. Quan la Pedrera #4 de Reed s'exhaur, Marsh orden a Reed que retirs els fragments d'ossos de la resta de pedreres. Reed inform que havia destrut tots els ossos restants per a evitar que caiguessin en mans de Cope. Preocupat que forasters estiguessin penetrant dins els lmits de les pedreres de Reed, Marsh envi Lakes a Como perqu assists en les excavacions, i al juny del 1879 visit Como ell mateix. Cope tamb fu una gira per les seves pedreres a l'agost. Tot i que els homes de Marsh continuaven obrint noves pedreres i descobrint ms fssils, les relacions entre Lakes i Reed empitjoraren, i ambds dimitiren a l'agost. Marsh intent calmar-los enviant-los als extrems oposats de les pedreres, per desprs de veure's obligat a abandonar una pedrera en mig d'un torb glacial, Lakes present la seva dimissi i torn a l'ensenyament el 1880. La marxa de Lakes no alleuj les tensions entre els homes de Marsh; el substitut de Lakes, un home del mn del ferrocarril anomenat Kennedy, creia que no havia de rendir comptes a Reed, i les disputes entre ambds fu que la resta de treballadors de Marsh abandonessin. Marsh intent separar Kennedy i Reed, i envi el germ de Samuel Williston, Frank, a Como en un intent de mantenir la pau. Frank Williston acab deixant el treball amb Marsh i an a viure amb Carlin. Les excavacions de Cope a Como comenaren a defallir, i els substituts de Carlin aviat abandonaren el treball.


A mesura que progressava la dcada del 1880, els homes de Cope i Marsh tingueren una dura competncia de part de l'altre bndol i tamb de tercers que estaven interessats en els ossos. El professor Alexander Emanuel Agassiz de Harvard envi els seus propis representants a l'oest, mentre que Carlin i Frank fundaren una empresa de venda d'ossos per a vendre els fssils al millor postor. Reed marx i comen una carrera com a pastor d'ovelles el 1884, i les pedreres de Marsh a Como produiren poc material desprs de la seva marxa. Malgrat aquests obstacles, en aquell moment Marsh tenia ms pedreres operacionals que Cope; Cope, que a principis de la dcada del 1880 tenia ms ossos dels que podia encabir en una casa, havia quedat endarrerit en la cursa pels dinosaures.

Els descobriments de Cope i Marsh foren acompanyats per acusacions provocadores d'espionatge, robatori de treballadors i fssils, i suborns. Ambds eren tan protectius amb els seus jaciments que destruen fssils petits o danyats per a evitar que caiguessin a les mans del seu rival, o omplien les excavacions amb terra i roca; quan supervisava les seves pedreres de Como el 1879, Marsh examin troballes recents i en marc algunes per destrucci. En un ocasi, els equips rivals dels cientfics es barallaren a pedregades.

Disputes personals i els ltims anys.
Mentre Cope i Marsh competien per fssils a l'oest americ, tamb feien tot el que podien per a arrunar la credibilitat professional de l'altre. Humiliat pel seu error a l'hora de reconstruir el plesiosaure Elasmosaurus, Cope intent encobrir la seva equivocaci comprant cada cpia que podia de la revista en qu fou publicada la reconstrucci. Marsh, que havia apuntat l'error en primer lloc, s'assegur de fer pblica la histria. La rpida i prodigiosa producci de Cope d'articles cientfics significava que Marsh no tenia cap dificultat en trobar errors ocasionals amb qu atacar Cope. Marsh no era pas ms infalible; pos un crani equivocat a un esquelet d'apatosaure i el descrigu com un nou gnere, el brontosaure.

A finals de la dcada del 1880, l'atenci pblica per la competici entre Cope i Marsh s'esva, atreta pels afers internacionals ms que pel "salvatge oest". Grcies a John Wesley Powell, cap del Servei Geolgic dels Estats Units, i als contactes de Marsh amb els rics i els poderosos de Washington, Marsh fou posat al capdavant del servei governamental consolidat i estigu content de sortir del centre d'atenci sensacionalista. Cope es trobava en una situaci bastant pitjor, havent gastat gran part dels seus diners comprant The American Naturalist, i tenia dificultats per trobar feina (degut en part al seu temperament, aix com als aliats de Marsh a l'alta educaci). Cope comen a invertir en prospeccions d'or i plata a l'oest, i s'enfront a mosquits de la malria i un clima dur per a buscar fssils ell mateix. A causa de problemes en la mineria i una manca de suport de part del govern federal, la situaci financera de Cope es deterior constantment, fins al punt que la seva collecci de fssils esdevingu la seva nica possessi significant. Marsh, mentrestant, alienava fins i tot els seus ajudants lleials, incloent-hi Williston, amb el seu refs de compartir les conclusions que havia tret de les seves troballes, i els seus pagaments constantment laxos i infreqents.

L'oportunitat de Cope d'aprofitar-se de les vulnerabilitats de Marsh vingu el 1994, quan el Congrs dels Estats Units comen a investigar el funcionament del servei geolgic considerat. Cope s'havia fet amic de Henry Fairfield Osborn, aleshores professor d'anatomia a la Universitat de Princeton. Osborn era com Marsh en molts aspectes, sent lent i metdic, per es revelaria ser una influncia perjudicial contra Marsh. Cope busc obrers descontents que alcessin la veu contra Powell i el Servei. De momemnt, Powell i Marsh foren capaos de refutar amb xit les acusacions de Cope, i les seves allegacions no arribaren a la premsa de gran pblic. Osborn semblava indecs per endurir la seva campanya contra Marsh, de manera que Cope acud a un altre aliat que havia mencionat a Osborn, un "home de la premsa de Nova York" anomenat William Hosea Ballou. Malgrat els obstacles en els intents d'expulsar Marsh de la seva presidncia de l'Acadmia Nacional de Cincies, Cope reb un gran ajut financer desprs que la Universitat de Pennsilvnia li ofers un lloc com a professor. Poc desprs aparegu l'oportunitat de Cope de donar un cop crtic a Marsh.

Al llarg dels anys, Cope havia mantingut un diari elaborat dels errors i malvestats que havien coms Marsh i Powell; els errors i equivocacions d'ambds foren apuntats i guardats al calaix d'abaix de l'escriptori de Cope. Ballou planej la primera srie d'articles, en el que esdevindria una srie de debats a la premsa entre Marsh, Powell i Cope. Mentre que la comunitat cientfica coneixia la rivalitat de Marsh i Cope des de feia temps, el pblic s'adon de la conducta vergonyosa dels dos homes quan el New York Herald public una histria amb el titular "Cientfics lliuren una aspra guerra". Segons l'autora Elizabeth Noble Shor, la comunitat cientfica fou estimulada:

La majoria de cientfics d'aquell temps recularen d'horror   i continuaren llegint amb inters, descobrint que l'enemistat de Cope i Marsh havia arribat finalment a les portades. Els que eren ms propers als camps cientfics que es discutien, la geologia i la paleontologia dels vertebrats, certament s'estremiren, particularment quan veieren que se'ls havia citat, mencionat o que el seu nom havia estat escrit malament. L'enemistat no era notcia per ells, car havia estat patent a les seves reunions cientfiques des de feia vint anys. La majoria d'ells ja havien triat un bndol.


En els articles de premsa, Cope atac Marsh per plagiarisme i una mala gesti financera, i atac Powell pels seus errors de classificaci geolgica i per malversar diners atorgats pel govern. Marsh i Powell pogueren publicar el seu costat de la histria, llanant les seves prpies acusacions contra Cope. Els articles de Ballou estaven poc estudiats, escrits i llegits, i Cope mateix estava escarmentat per un article del Philadelphia Inquirer que suggeria que els mandataris de la Universitat de Pennsilvnia demanarien la dimissi de Cope a menys que presents proves per les seves acusacions contra Marsh i Powell. Marsh mateix mantingu viva la histria del Herald amb una ferotge rplica, per a finals de gener la histria s'havia esvat dels diaris, i poc havia canviat entre els rivals acrrims.

No se celebr cap judici congressional per a investigar el malversament de fons de Powell i ni Cope ni Marsh foren responsabilitzats dels seus errors, per part de les calmnies de Ballou contra Marsh quedaren associades amb el Servei. Davant d'un sentiment anti-Servei inflamat per la sequera de l'oest i una preocupaci sobre l'apropiaci de granges abandonades de l'oest, Powell es trob com a objecte d'un major escrutini per part del House Appropriations Committee. Estimulat a actuar per la suposada extravagncia de Marsh quant als fons del Servei, l'Appropriations Committee exig que el pressupost del Servei fos detallat. Quan es pos fi a la seva apropiaci el 1892, Powell envi un telegrama sec a Marsh indicant-li que esperava la seva dimissi, un afront personal a ms de financer. Al mateix temps, molts dels aliats de Marsh s'estaven retirant o havien mort, reduint el seu crdit cientfic. Just quan l'estil de vida extravagant de Marsh comenava a passar-li factura, Cope aconsegu un crrec al Servei Geolgic de Texas, tot i que, encara escarmentat pels atacs personals que havia rebut durant l'afer del Herald, no continu els seus atacs personals La sort de Cope continu millorant durant la primera part de la dcada del 1890, quan fou promogut al lloc de Leidy com a Professor de Zoologia i fou elegit president de l'American Association for the Advancement of Science el mateix any que Marsh deix el seu crrec al capdavant de l'Acadmia de Cincies. Tanmateix, a finals de la dcada la seva sort torn a empitjorar, a mesura que Marsh recuperava part del seu prestigi, aconseguint la Medalla Cuvier, el guard paleontolgic ms important.

La rivalitat de Cope i Marsh dur fins la mort de Cope el 1897, quan ambds ja s'havien arrunat. Cope pat una malaltia debilitant als seus ltims anys i hagu de vendre part de la seva collecci de fssils i llogar una de les seves cases per a arribar a fi de mes. Marsh hagu d'hipotecar la seva residncia i demanar un sou a Yale per a poder subsistir. Tanmateix, la rivalitat entre els dos romangu intensa, per cansada. Cope llan un ltim desafiament abans de morir. Don el seu crani a la cincia per tal que es pogus mesurar el seu cervell, amb l'esperana que fos ms gran que el del seu adversari; en aquell temps, es creia que la mida del cervell era l'autntica mesura de la intelligncia. Marsh no accept mai, i el crani de Cope suposadament encara est preservat a la Universitat de Pennsilvnia (es discuteix si el crani emmagatzemat a la Universitat s el de Cope; la Universitat ha afirmat que creu que el crani autntic es perd a la dcada del 1970, tot i que Robert Bakker ha dit que fractures superficials del crani i els informes del forense verifiquen l'autenticitat del crani).

Llegat.

Basant-se purament en les xifres, Marsh "guany" la Guerra dels Ossos. Ambds cientfics feren descobriments d'un valor cientfic increble, per mentre que Marsh descrigu un total de 80 espcies noves de dinosaure, Cope noms en descrigu 56. A l'ltima part de la Guerra dels Ossos, Marsh simplement tenia ms homes i ms diners a la seva disposici que Cope. Cope tamb tenia un ventall d'interessos paleontolgics ms ample, mentre que Marsh gaireb que noms buscava rptils i mamfers fssils.

Alguns dels descobriments de Cope i Marsh es troben entre els dinosaures ms coneguts, incloent-hi espcies de Triceratops, allosaure, Diplodocus, estegosaure, camarasaure i Coelophysis. Els seus descobriments acumulats definiren l'aleshores naixent camp de la paleontologia; abans dels descobriments de Cope i Marsh, noms s'havien descrit nou espcies de dinosaure a Nord-amrica. A ms, algunes de les seves idees (com l'argument de Marsh que els ocells descendeixen dels dinosaures) han estat confirmades; mentre que altres, incloent-hi la "llei de Cope", que postula que les espcies tendeixen a engrandir-se amb el temps, sn considerades com amb poc o gens de mrit cientfic. La Guerra dels Ossos tamb dugu al descobriment dels primers esquelets complets, i l'augment de la popularitat dels dinosaures entre el pblic. Com ho digu el paleontleg Robert Bakker, "Els dinosaures provinents de Como Bluff no noms ompliren museus, tamb ompliren articles de revistes, llibres de text, i ompliren la ment de la gent".

La Guerra dels Ossos tingu un impacte negatiu no noms sobre els dos cientfics sin tamb sobre els seus companys i el camp sencer. L'animositat i el comportament pblic entre Cope i Marsh malmet la reputaci de la paleontologia estatunidenca a Europa durant dcades. A ms, el suposat s de dinamita i sabotat per part dels treballadors d'ambds cientfics destru o enterr centenars de restes fssils potencialment crtiques. Joseph Leidy abandon les seves excavacions, ms metdiques, a l'oest, car veia que no podia mantenir el ritme de la recerca temerria d'ossos de Cope i Marsh. En la seva pressa per a superar-se l'un a l'altre, Cope i Marsh assemblaren de qualsevol manera els ossos que descobrien. Les seves descripcions d'espcies noves, basades en aquestes reconstruccions, portaren a una confesi i creences equivocades que perdurarien durant dcades desprs de la seva mort.

Una excavaci realitzada el 2007-2008 de diverses de les pedreres de Cope i Marsh suggereix que part dels danys causats pels dos paleontlegs era menor del que s'havia dit. Utilitzant els dibuixos de camp de Lakes, investigadors del Museu d'Histria Natural de Morrison descobriren que en realitat Lakes no havia dinamitat les pedreres ms productives de Colorado; el que havia fet era emplenar-les. El director del Museu, Matthew Mossbrucker, teoritz que Lakes escamp la mentida "perqu no volia que la competncia a la pedrera juguessin a jocs mentals amb la banda de Cope".

Adaptacions.
A part de ser el tema de llibres histrics i paleontolgics, la Guerra dels Ossos ha estat el tema d'una novella grfica, Bone Sharps, Cowboys, and Thunder Lizards, de Jim Ottaviani. Bone Sharps s una obra de ficci histrica, car Ottaviani presenta el personatge de Charles Robert Knight a Cope per raons de la trama, i altres esdeveniments han estat reestructurats. La Guerra dels Ossos fou tractada de manera ms fantstica, al llibre Bone Wars per Brett Davis, en qu tamb hi ha extraterrestres interessats en els ossos.

Bibliografia.


Baalke, Ron (13-10-1994). "Edward Cope's Skull". Llista de correu lepomis.psych.upenn.edu. Consultat el 15-08-2008.
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;



Referncies.


Enllaos externs.
 Article illustrat sobre la Guerra dels Ossos. ;
 Bone Wars al Projecte de Directori Obert ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404255" title="Marion Cotillard" nonfiltered="1159" processed="1154" dbindex="156167">

Marion Cotillard (Pars, 30 de setembre de 1975) s una actriu francesa que ha guanyat diversos premis internacionals i que es va fer molt popular per la seva interpretaci d'dith Piaf a la pellcula La Vie en Rose.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
 ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404257" title="Kemalpa?a" nonfiltered="1160" processed="1155" dbindex="156168">
Kemalpa a (antigament Nymphaion, i desprs Nif) s un municipi i districte de la Provncia d' zmir, Turquia. El nom del municipi en l'antiguitat clssica era el de Nymphaion, sent rebatejat en turc pel nom de Nif. El nom de Nif fu canviat en honor a Mustafa Kemal Pa a, qui pass la nit del 8 de setembre del 1922 en aquesta poblaci abans de l'ocupaci d'zmir el segent dia, fet que pos fi a la Guerra Turca-grega (1919-1922). Tot i aix, la denominaci de Nif es mant per a les muntanyes de l'entorn, (Nif Da   i Nif ay ). Els turcs que regiren aquesta ciutat pertanyien a l'Emirat de Saruhan-o hlu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404260" title="Dietari" nonfiltered="1161" processed="1156" dbindex="156169">


Llibre o quadern on sn anotats dia per dia els esdeveniments notables, els ingressos i despeses, etc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404261" title="Arranjament" nonfiltered="1162" processed="1157" dbindex="156170">
Un arranjament s un conjunt de modificacions a qu es sotmet una composici musical. Els objectius que poden perseguir aquestes modificacions o transformacions poden ser diverses; entre elles poder-la interpretar amb una tipologia de conjunt musical diferent d'aquell per al qual l'obra havia estat pensada, o perqu pugui ser tocada per un intrprets que tenen un grau de percia tal que no els permetria de poder-la tocar tal i com va ser composta, o directament per a canviar-ne la sonoritat i l'estil.

Els elements que ms sovint es transformen en els arranjaments sn els segents:

 La instrumentaci o, en el seu cas l'orquestraci.
 La velocitat, s a dir el tempo. No s habitual que aquesta transformaci s doni sola, per s que es freqent qua canvien altres parmetres.
 La tonalitat i per tant tamb l'altura real a qu sona l'obra. En tot cas, si aquest fos l'nic element modificat no es tractaria tant d'un arranjament com d'un transport.
 Afegir una harmonitzaci a all que originriament noms era una melodia.
 No s un dels canvis ms freqents, per a vegades tamb es juga amb la mtrica: passar-la de binria a ternria o a l'inrevs.
 Tamb por incloure canvis en la lletra.

En canvi l'element que gaireb no varia mai s la melodia ats que els canvis en aquest elements podrien fer fcilment que l'oient no entengus que es tracta d'una transformaci de l'obra sin que entengus que es tracta d'una altra obra.

Les modificacions en la instrumentaci tant poden comportar reescriure l'obra per a uns altres instruments com reescriure-la per a la mateixa combinaci d'instruments atorgant uns rols diferents a cadascun. Reescriure-la per a un grup de tipologia diferent s la manera ms habitual de canviar l'estil d'una composici. 

Un cas fams d'arranjament en el terreny de la msica clssica i que inclou orquestraci seria el de la suite de deu peces per a piano sol escrita per Nikolai Rimski-Krsakov i titulada Quadres d'una exposici: ha estat orquestrada no menys de deu vegades, i la ms famosa d'elles s la que en va fer Maurice Ravel. Un altre possiblement menys conegut s el que Anton Webern va fer, jugant amb la tcnica denominada de melodia de timbres, d'un dels ricercare de l'Ofrena Musical de Johann Sebastian Bach. 

En la msica popular sn famoses la versi que Joe Cocker va fer de With a little help from my friends de The Beatles, la que Ike and Tina Turner van fer de Proud Mary del grup Credence Clearwater Revival, la que Lucie Sylvas canta de Nothing else matters de Metallica o la versi que The Ramones van fer de What a wonderful world popularitzada per Louis Armstrong. Les versions anomenades remix de canons de procedncia molt i molt diversa, fetes amb les tcniques de la msica electrnica de ball tamb poden ser considerades arranjaments.

Moltes canons tradicionals han estat objecte d'arranjaments molt diversos. Numricament sn importants les harmonitzacions a quatre veus perqu puguis ser cantades per corals, per tamb ho han estat per a veu i piano, o han rebut instruentacions i orquestracions diverses.

Vegeu tamb.
Transcripci;
Orquestraci;
Notaci musical;

Fonts.
Corozine, Vince (2002). Arranging Music for the Real World: Classical and Commercial Aspects. Pacific, MO: Mel Bay.
Randel, Don Michael (2002). The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404263" title="Harmonitzaci" nonfiltered="1163" processed="1158" dbindex="156171">


.
L'harmonitzaci s una tcnica d'arranjament i de composici musical consistent a afegir una srie de melodies a una de preexistent perqu sonin totes conjuntament, de manera que les que s'afegeixen en el procs d'harmonitzaci constitueixin un acompanyament de la primera.

Normalment la melodia principal se situa a la part ms aguda, i la resta de melodies afegides, en els registres inferiors. La tcnica ms habitual d'harmonitzaci s -des que es va constituir en la forma cannica d'aprenentatge de la composici en el segle XVII- a quatre veus mixtes; s a dir: soprano, contralt, tenor, i baix. L'harmonitzaci est subjecta a unes lleis i normes que regulen la conducci de cada una de les melodies, aix com les distncies i intervals que s adequat que hi hagi entre elles.

Malgrat la denominaci, que fa referncia a l'harmonia i, per tant, a les relacions de simultanetat que hi ha entre les diferents veus, una harmonitzaci s, sobretot, un procs de creaci meldica i, per tant, un treball polifnic que es regeix per les normes del contrapunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404271" title="Celluloide" nonfiltered="1164" processed="1159" dbindex="156172">
El celluloide s una classe de compostos creats a partir de nitrocellulsic i cmfora, a ms dels tints i altres agents. En general est considerat com el primer termoplstic, que va ser el primer creat amb el nom de Parquesina el 1856 i com Xylonita el 1869 abans de ser registrat com celluloide l'any 1870. El celluloide s de fcil de emmotllar i modelar, es per aix que va ser mpliament utilitzat com un reemplaament de l'ivori. El celluloide s altament inflamable i tamb es descompon fcilment. Actualment el seu s s molt redut. Avui en dia, s'empra en la fabricaci de pilotes de tennis taula i de pues de guitarra, entre altres.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404282" title="Descans en la fugida a Egipte" nonfiltered="1165" processed="1160" dbindex="156173">
	
Descans en la fugida a Egipte s un quadre pintat per Caravaggio l'any 1597 i que actualment s'exposa al Palazzo Doria-Pamphili de Roma.

Va ser el primer quadre de Caravaggio que abordava temes bblics, i va formar part del conjunt dedicat al seu mecenes, Francesco del Monte, qui anys ms tard el don al palau Aldobrandini (com un regal a Climent VIII, d'aquesta famlia). La seva autoria no s discutida, per el que s est en disputa s la resta de les llunetes que Caravaggio va realitzar per del Monte, la majoria sn atributs als seus deixebles Domenichino i Albani. Anys ms tard, els pintors francesos Poussin i Lorraine visitarien, per separat, Roma. Ambds definirien aquest quadre com un paisatge heroic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404287" title="Santa Caterina d'Alexandria (Caravaggio)" nonfiltered="1166" processed="1161" dbindex="156174">
	
Santa Caterina d'Alexandria s un quadre pintat per Caravaggio l'any 1598 i que actualment s'exposa al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

El quadre mostra a Santa Catarina d'Alexandria, que domina tota la figura. La resta dels objectes tenen una presncia menor i fa que llueixi el quadre en si. Es poden veure els objectes amb que la santa ser torturada posteriorment, per Caterina mostra un ideal de dolor i tranquillitat, per no el d'una dama, sin el d'una noia de poble, enrogida i sensual, la qual cosa ens parla novament dels models realistes que Caravaggio preferia per sobre de les idealitzacions d'altres estils. Aquest quadre s el preludi a les grans obres del seu autor per a les escoles romanes. 

L'autor ha distribut amb gran saviesa els objectes en un complex joc de diagonals i formes geomtriques, com el propi cos de la santa, situat obliquament i donat suport per la lnia de l'espasa, que al seu torn s el smbol del seu martiri. La fulla de palmell al terra creua l'anterior diagonal i traa una nova lnia compositiva. L'estabilitat prov de la roda amb ganivets on la jove va ser torturada abans que se la decapits amb l'espasa. El tractament de les teles, brodades i amb brodats s sumptus, d'acord amb la condici de princesa de Caterina.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404291" title="Pedro Antonio de Alarcn" nonfiltered="1167" processed="1162" dbindex="156175">
Pedro Antonio de Alarcn y Ariza, fou un escriptor (Guadix, Granada, 10 de mar del 1833     Valdemoro, 19 de juliol del 1891). Va pertnyer al moviment realista. Es tracta d'un dels autors ms destacats d'aquest moviment, el qual trenca i posa fi amb els tpics romntics.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404295" title="Joan Masferrer i Sala" nonfiltered="1168" processed="1163" dbindex="156176">


Joan Masferrer i Sala (Cardedeu, 14 de juny de 1976) va ser alcalde de Cardedeu del 16 de junt del 2007 fins al 1 d'agost del 2008.

 Biografia .
En Joan Masferrer s casat i t dos fills. s enginyer de telecomunicacions per la Salle (URL). Va estudiar bona part dels seus estudis primaris i secundaris a La Residncia Escolar Bell-lloc. Molt actiu en la vida social i cultural del poble, va ser un dels membres fundadors de l'entitat cultural El Garitu de Cardedeu, i va treballar durant molts anys a Rdio Televisi Cardedeu

 Carrera poltica .

Va iniciar la seva carrera poltica l'any 1998 quan va comenar a collaborar amb l'agrupaci local d'Esquerra a Cardedeu. L'any 2003 s'afili al partit i dos anys ms tard va prendre possessi del crrec de regidor al Ajuntament de Cardedeu desprs de la renncia del exalcalde Joaquim Om i Tubau.
En el govern presidit per la socialista Montserrat Cots i Alvarez, va ser primer tinent d'alcalde i regidor d'Hisenda i Obres i Serveis. 

A les eleccions de 2007 es va estrenar com a candidat d'ERC i va aconseguir mantenir els 3 regidors que ja tenia a l'Ajuntament tot i l'entrada al consistori d'una candidatura de l'Esquerra Independentista, la CUP. Acced a l alcaldia en virtut del pacte amb la candidata de CiU, Calamanda Vila, que encapal la llista ms votada i el succe en el crrec un any ms tard. Aquest pacte pos fi als 12 anys de govern del PSC, que va governar amb ERC i ICV. Ha estat l'alcalde ms jove que ha tingut Cardedeu desprs de la recuperaci dels ajuntaments democrtics. Des del 2007 tamb s membre del CCVO.


 Enllaos externs .
Biografia dels alcaldes del Valls Oriental;
El blog d'en Joan Masferrer i Sala;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404296" title="Wachau" nonfiltered="1169" processed="1164" dbindex="156177">


El Wachau (IPA: ) s una vall d'ustria amb un paisatge de gran visibilitat format pel riu Danubi. s una de les ms destacades destinacions turstiques de la Baixa ustria, situada precisament entre les ciutats de Melk i Krems.T 30 km de longitud i ja hi havien establiments en temps prehistrics. Un conegut lloc turstic i focus d'atracci s Drnstein, on el Rei Ricard Cor de Lle d'Anglaterra va tindre en captivitat, pel duc Leopold V. 

El Wachau es va afegir a la llista de la UNESCO de llocs del patrimoni mundial en reconeixement de la seva arquitectura i la histria agrcola. 

Relacionat a la de Wachau d'ustria s la zona de Wachovia a Carolina del Nord, que comprn la major part de Forsythe County. Fundada l'any 1753 pels membres de l'Esglsia morava de la colnia de 100.000 acres (400 km ) va ser nomenat "Die Wachau" desprs que la vall a l'oest d'ustria, ja Carolina del Nord recorda el seu lder, el Bisbe agost Gottlieb Spangenberg la llar ancestral dels moraus "patr Nicolaus Ludwig, el comte von Imperial Zinzendorf 1700-1760. Ara, la forma llatina del nom, Wachovia, s'utilitza, d'aqu el nom de la Wachovia Corporation fundada all el 1879.

Enllaos externs.

Pgina Web de Wachau;
Pgina de la UNESCO;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404303" title="Daniel Saric" nonfiltered="1170" processed="1165" dbindex="156178">
Daniel Saric (tamb apareix com Danijel ari  ) (Rijeka, 4 d'agst de 1972) s un futbolista croat. Normalment ocupa la posici d'interior dret.

 Trajectria .
Saric va iniciar la seua carrera al club de la seua ciutat natal, l'NK Rijeka, on va debutar amb el primer equip al 1989. No va tindre massa oportunitats de destacar en els quatre anys a l'equip croat, per tot i aix va cridar l'atenci de l'Sporting de Gijn, de la lliga espanyola, que el va incorporar al 1993.

El seu pas per Astries va ser prou discret, tot jugant 33 encontres i anotant 3 gols a les dues temporades com sportinguista. Retorna llavors al seu pas, a les files del Dinamo Zagreb, on ja va disposar d'oportunitats. A l'equip capital disputa ms d'un centenar d'encontres quan marxa de nou a l'estranger, aquesta vegada, al Panathinaikos FC grec.

A Grcia hi roman tres anys, fins al 2003, per no gaudeix de la continuitat que hi tenia a Zagreb. Finalment, regressa al club on va donar les seues primeres passes, el Rijeka, on hi forma part quatre anys del primer equip jugant 70 partits.

 Selecci .
Saric ha estat 30 vegades internacional per la selecci de futbol de Crocia entre 1997 i 2002.
Va formar part del combinat del seu pas que hi va acudir al Mundial de Jap-Corea del Sud 2002. Saric va disputar els tres partits de la primera fase, dos d'ells sortint com titular.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404307" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1171" processed="1166" dbindex="156179">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitz una competici d'hoquei sobre herba en categoria masculina. La competici es disput entre els dies 18 i 30 de juliol de 1976 al Percival Molson Memorial Stadium de la Universitat McGill, sent la primera vegada que es jugava sobre herba artificial.

Comits participants.
Participaren un total de 172 jugadors d'hoqui d'11 comits nacionals diferents:

;
;
;
;

 Espanya;
;
;
;

;
;
;





Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




Grup B;




Quadre final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1976;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404309" title="Jofr d'Estrasburg" nonfiltered="1172" processed="1167" dbindex="156180">

Jofr d'Estrasburg, Gottfried von Strassburg o Gaufred d'Estrasburg (1170   1215) va ser un trobador i poeta en alemany.

Poeta pic alemany de l edat mitjana, conegut com autor del poema inacabat Tristan und Isolde (Tristany i Isolda)), el magistral llenguatge del qual despert ja l admiraci de llurs contemporanis. No se n sap res de la vida de Jofr d'Estrasburg, salvat del seu nom i llur condici d autor.

Tristan und Isolde sorg entre 1200 i 1210. Sembla, que l obra rest incompleta degut a la mort del seu autor. El text ens ha arribat a treves d onze manuscrits complets dels quals dos sn del segle XIII i quatre del segle XIV, aix com d uns 14 fragments. Alguns poetes del segle XIV intentaren de completar l obra. El tema central, l amor de Tristany envers la casada Isolda, causat per un misteris filtre amors, era conegut ja bastant abans de l epopeia i de Jofr. Procedia, al igual que altres episodis de l obra, de la regi clticoirlandesa del reds de l any 800 i fou tractat per gran nombre d escriptors anteriors a Jofr; aquest no canvi el tema, per li n don un fons mstic i tic. Tampoc renunci al filtre amors, que noms podia justificar el tema en l ambient de la cort de llavors, per situ l amor de Tristany i Isolda al marge i per sobre del fet de la transgressi de la moral en el sentit cristi.

Un punt culminant de l epopeia s la descripci de la minnegrotte (gruta molt petita), un lloc misteris on l arquitectura i els materials empleats sn allegories de l amor. Aquesta minnegrotte s la primera allegoria profana en llengua alemanya. Friedrich Ranke, investigador de Jofr, veu en ella una analogia del temple cristi, i Jurgen Schwietering i troba un antecedent en el palau i llit de rei Salom. El que Jofr faci valor absolut de l amor i el transposi en l infinit, en el div, ha fet que alguns investigadors donin una valoraci dualista de l obra. Aix, per exemple, trobem en Karl Lachmann una sobrevaloraci del cant esttic i una infravaloraci del cant tic de Tristany. La investigaci actual intenta interpretar la concepci amorosa de Jofr, al marge dels judicis valoratius i partint del contingut intrnsec de l obra

 Referncies .
Enciclopdia Encarta: Gottfried von Strassburg. 

 Enllaos externs .
Literatura Jofr al catleg bibliotecari.
Informaci a ub.fu-berlin. Collecci d'enllaos sobre Jofr, a la biblioteca universitria de la Freie Universitt Berlin.
Gottfried von Straburg en el Cdex Manesse;
 Diu zt ist wunneclich. Una can de la Minne adscrit de manera dubtosa a Jofr.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404324" title="Declaraci de Drets de la constituci dels Estats Units" nonfiltered="1173" processed="1168" dbindex="156181">
La Declaraci de Drets (Bill of Rights, en la versi original anglesa) s el nom amb qu es coneixen les 10 primeres esmenes a la Constituci dels Estats Units d'Amrica del 1787.

Les esmenes s'adrecen al poder legislatiu, s a dir, al Congrs dels Estats Units. Van ser introdudes per James Madison i van entrar en vigor a finals de 1791. 

Aquestes esmenes posen lmits al Govern federal dels Estats Units, bo i protegint els drets que s'hi enuncien per a tota la ciutadania dels EUA, residents i visitants dels territoris que en formen part.

 Antecedents .
John Locke.
Locke.
Fins a cert punt, la Declaraci de Drets (i la revoluci americana) van incorporar les idees del filsof angls John Locke, que a la seva obra de 1689 Two Treatises of Government defensava que la societat civil havia estat creada per a la protecci de la propietat (terme procedent del llat proprius, o d'all que pertany a cadasc: "vida, llibertat, i estatus"). Locke tamb va avanar la noci que cada individu s lliure i igual en estat natural. Locke exposava la idea de drets naturals que sn inherents a tots els individus, un concepte que Madison va esmentar al seu discurs de presentaci de la Declaraci de Drets a al Congrs. 

La Declaraci de Drets anglesa.

La primera Declaraci de Drets data del 1689: s la Declaraci de Drets anglesa. L'americana se'n diferencia tant en la forma com en el fons, tot i que hi mant certes similituds enll del nom.

Pel que fa a les diferncies, l'anglesa tracta de garantir els drets de la ciutadania, representada en el Parlament, enfront de la Corona.

Quant a les similituds, l'americana adopta l'enumeraci d'alguns dels drets establerts a l'anglesa, com ara:

 el dret de petici;
 el dret a una jurisdicci independent,
 la llibertat d'establir taxes,
 llibertat per mantenir un exrcit en temps de pau,
 dret de posseir armes,
 dret a escollir els representants al Parlament,
 llibertat d'expressi al Parlament,
 prohibici de cstigs cruels i arbitraris, i;
 dret a un procs judicial amb garanties.

 Les 10 esmenes de la Declaraci de Drets americana .

Esmena I (Llibertat d'expressi, de premsa, religiosa, assemblea pacfica i de petici al govern):

"El Congrs no podr elaborar cap llei quant a l'establiment d'una religi, ni prohibir-ne el lliure acompliment de ritus; ni reduir la llibertat d'expressi o de premsa; ni privar el poble del dret de reuni pacfica, ni del dret de petici a fi de demanar reparacions al Govern."

Esmena II (Dret de les persones a tenir i portar armes i a mantenir una milcia):

"Ats que una milcia ben reglamentada s necessria per a la seguretat d'un Estat lliure, el poble t el dret inviolable a posseir i a dur armes."

Esmena III (Protecci contra l'allotjament de militars en temps de pau):

"Cap soldat no ser aquarterat, en temps de pau, a cap domicili sense el consentiment del propietari; ni en temps de guerra, exceptuant la manera prescrita per la llei."

Esmena IV (Protecci contra escorcolls i incautacions arbitraris):

"El poble t el dret inviolable a la seguretat de la seua persona, domicili, documents i efectes, contra els escorcolls i embargaments irraonables i no s'expedir cap ordre judicial que no tingui raons de base versemblants, corroborada per jurament o afirmaci i que no descrigui particularment l'indret per escorcollar, la persona a detenir o les coses per embargar."

Esmena V (Dret a un procs judicial amb garanties, a no ser processat dues vegades pels mateixos fets, a la no-autoincriminaci i a la propietat privada): ;

"Ning no ser detingut per respondre d'un delicte greu o altrament notori, sense haver-hi inculpaci prvia per part d'un jurat d'acusaci ; exceptuant el cas dels membres de les forces armades, o de la milcia, que estiguin realment de servei en temps de guerra o de perill general. Tampoc ning no podr ser exposat dos cops, per una mateix delicte, a les penes i suplicis eventuals corresponents; ning no estar obligat, en qualsevol causa criminal, a declarar contra si mateix, ni podr ser privat de vida, llibertat, o propietat sense garantia de procediment legal; ni la propietat privada podr ser requisada a fi d'utilitat pblica sense compensaci justa."

Esmena VI (Dret a un judici penal amb jurat i altres garanties processals):

"En tota causa criminal, l'acusat gaudir del dret a ser processat pblicament i sense dilacions indegudes per un jurat  imparcial vinculant provenint de l'Estat i districte on l'acte delictiu s'hagi coms, el qual districte s'haur determinat prviament segons la llei, a ser informat de la causa i naturalesa de l'acusaci formulada contra ell, amb la compareixena dels testimonis que puguin intervenir en favor seu, i a ser defensat i assistit per un lletrat."

Esmena VII (Dret a un judici civil amb jurat):

"En causes civils on el valor en litigi sigui superior als vint dlars, ser preservat el dret a judici per jurat ; i cap acte processat per aquest jurat no podr ser reexaminat per cap tribunal dels Estats Units exceptuant la manera prescrita per la llei."

Esmena VIII (Prohibici d'una fiana excessiva, de cstigs cruels i inusuals):

"No es podran exigir fiances excessives, ni tampoc s'imposaran multes excessives, i ning no ser sotms a penes cruels o degradants."

Esmena IX (Protecci de drets no especficament enumerats a la Declaraci de Drets):

"L'enumeraci a la Constituci de certs drets no s'interpretar pas de tal manera que se'n suprimeixin o menyspren d'altres, dels quals el poble continua gaudint."

Esmena X (Poders dels estats i de les persones):

"Els poders no delegats als Estats Units per la Constituci ni prohibits per aquesta als estats, es reserven respectivament als estats, o al poble."

Bibliografia.


 Brant, Irving: The Bill of Rights: Its Origin and Meaning (1965). Versi en lnia.;
 Crvecoeur, J. Hector St. John de: Letters from an American Farmer and Sketches of 18th-Century America, ed. Albert E. Stone, Penguin American Library, Nova York, Estats Units. Any 1981.
 Jensen, Merrill: The Making of the American Constitution, D. Van Nostrand, Princeton, Nova Jersey, Estats Units. 1964.
 Kathleen Krull: A Kid's Guide to America's Bill of Rights (1999), 224 pp.
 Labunski, Richard: James Madison and the Struggle for the Bill of Rights (2008).
 Parrington, Vernon L.: The Colonial Mind: 1620-1800. Harcour, Brace and World, Nova York (Estats Units). 1927.
 Parrington, Vernon L.: The Romantic Revolution in America: 1800-1860. Harcourt, Brace and World, Nova York, Estats Units, 1927.
 Peterson, Merrill D. (ed.): Thomas Jefferson: A Profile. Hill and Wang, Nova York, Estats Units, 1967.
 Robert Allen Rutland: The Birth of the Bill of Rights, 1776 1791 University of North Carolina Press, (1955) Versi en lnia.;
 Ronald Hoffman i Peter J. Albert, eds: The Bill of Rights: Government Proscribed. University Press of Virginia for the United States Capitol Historical Society, 1997. 463 pp. ISBN 0-8139-1759-X.
 Rossiter, Clinton (ed.): The Federalist Papers. New American Library Penguin, Nova York, Estats Units, 1961.
 Rutland, Robert Allen: The Birth of the Bill of Rights: 1776-1791. Northeastern University Press, Boston, Estats Units, 1983.
 
 Strauss, Leo, i Cropsey, Joseph (ed.): History of Political Philosophy, University of Chicago Press, Xicago, Estats Units, 1987.
 Zinn, Howard: A People's History of the United States. Harper Perennial, Nova York, Estats Units, 1980.


Enllaos externs.
 Text ntegre de la Declaraci de Drets de la Constituci dels Estats Units - The U.S. National Archives ;
 Project Gutenberg ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404337" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1174" processed="1169" dbindex="156182">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 6 proves de judo en categoria masculina. La competici es desenvolup al Veldrom Olmpic situat al costat de l'Estadi Olmpic de Mont-real el 26 de juliol de 1976.

Participaren un total de 136 judoques de 46 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Judo 1976;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404341" title="Pere Comas i Duran" nonfiltered="1175" processed="1170" dbindex="156183">

Pere Comas i Duran (Cardedeu, 11 de febrer de 1915 - 2004) va ser mestre d'escola, historiador i meteorleg.

 Biografia .
Als 19 anys va acabar la carrera de magisteri i de l'any 1950 fins al 1977 va ser director de l'escola Ramon Masip de Cardedeu. Des de 1950 que va construir una estaci meteorolgica a Cardedeu i les dades d'aquesta estaci apareixen publicades des de llavors diariament al diari La Vanguardia, compaginant la seva professi a l'ensenyana amb la d'historiador i meteorleg. 

la seva recopilaci de les observacions de la natura fou pionera. En els seus quaderns apuntava quan florien els arbres, quan tornaven els aus migratries etc. D'estacions meteorlgiques que hagin funcionat durant molts anys n'hi ha moltes, per de persones que al llarg de tant temps, de forma constant hagin recopilat els "moviments" de la natura no n'hi ha gaires per aix s tan important la tasca d'en Pere Comas. Grcies a aquesta recopilaci de dades avui dia podem dir que de mitja els arbres treuen la fulla a la primavera 20 dies abans del que la feien fa 50 anys.

L'any 1980 li van donar la medalla "Alfonso X el Sabio" en reconeixement a tota la seva carrera.

Bibliografia.
 Cases de Pags;
 600 anys de Carretatges;

 Enllaos externs .
 Pere Comas i el canvi climtic. Premi Cavall Fort 2006;
 Article sobre la tasca pionera d'en Pere Comas (article en castell);
 Entrevista a en Pere Comas a la Revista "El Valls";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404347" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1176" processed="1171" dbindex="156184">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 20 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren deu proves en lluita lliure i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 20 i 31 de juliol de 1976 a lArna Maurice-Richard i al Centre Pierre Charbonneau de la ciutat canadenca.

Comits participants.
Participaren un total de 331 lluitadors de 41 comits nacionals diferents:


Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1976;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404350" title="Ilmenau" nonfiltered="1177" processed="1172" dbindex="156185">


Ilmenau s una ciutat del districte d'Ilm-Kreis de Turngia (Alemanya) i s en Bosc de Turngia.

 Poltica .

El Consell Municipal d'Ilmenau est format (des de 2004):
 PDS : 7 seients;
 CDU : 14 seients;
 SPD : 4 seients;
 Grne: 3 seients;
 Freie Whler: 2 seients;

 Agermanaments .
 Wetzlar, Alemanya;
 Homburg (Saar), Alemanya;
 Targu Mures, Romania;
 Blue Ash, Ohio, USA;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404357" title="Joseph Ross" nonfiltered="1178" processed="1173" dbindex="156186">
Joseph Ross (Montreux-Vieux, Alt Rin, 1892   Eysse, Olt i Garona, 24 d'octubre de 1951) fou un poltic alsaci. Treball com a mestre a Colmar i form part de la redacci del diari Elsasser Kurier, rgan del nacionalisme alsaci.

Milit en la Uni Popular Republicana, en la que fou escollit diputat el 1928, i el 1928 es va veure implicat amb Eugne Ricklin en el Procs de Colmar, pel que va perdre la condici de diputat, i condemnat a un any de pres i cinc de deportaci. Fou amnistiat el 1931 i escollit novament diputat el 1932 fins 1940. Particip en la creaci del grup parlamentari Republicans de Centre, que el 1936 esdevingu Independents d'Acci Popular.

Fortament pacifista i anticomunista, va ser partidari de l'Acord de Munic de 1938. El 1939 fou acusat de fer espionatge a favor d'Adolf Hitler i enviat a diverses presons franceses fins que les autoritats alemanyes ordenaren el seu alliberament. Tot i que no collabor obertament amb els ocupants, fou arrestat el febrer de 1945 i el 1947 fou condemnat a 15 anys de treballs forats. Va morir a la pres uns anys ms tard.

Fonts.
Jean Jolly (dir.), Dictionnaire des parlementaires franais, notices biographiques sur les ministres, snateurs et dputs franais de 1889  1940, Paris, PUF, 1960.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404359" title="Englio Gaona Ospina" nonfiltered="1179" processed="1174" dbindex="156187">
Englio Gaona Ospina, amb nom de guerra Bertil (? - departament de Tolima, 2008) fou un guerriller colombi, militant de les FARC. Estava considerat l'enlla de comunicacions entre el bloc oriental de la guerrilla i el secretariat (comandament central).

Ospina milit durant 26 anys a les FARC. La primera acci documentada que es t constncia s de l'any 1983, quan particip en una emboscada a una patrulla de la PONAL quan feia un desplaament pel riu Vaups, a la localitat de Guaviare. 

El 24 de desembre de 2008, fou assassinat per la Sisena Brigada de l'Exrcit colombi en un enfrontament succet a les muntanyes del departament de Tolima, a Colmbia.

El ministre de defens colombi, Juan Manuel Santos, afirm poc desprs de l'emboscada que el front que encapalava Ospina, que va arribar a comptar amb uns 105 efectius, havia quedat redut a uns 10 individus, si es tenien en compte les ms de 50 desercions, 25 detencions i 15 morts en combat.

Referncies.


Enllaos externs.
  Ministeri de Defensa de Colmbia - Comunicat de la seva mort;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404361" title="Aeso" nonfiltered="1180" processed="1175" dbindex="156188">
La ciutat romana d'Aeso s la base de l'actual vila d'Isona, del terme d'Isona i Conca Dell, al Pallars Juss.

En el moment de l'arribada dels romans a les nostres terres, els lacetans d'Isona degueren fer costat als ilergetes del pla de Lleida i Balaguer, resistint-se fortament a l'ocupaci. Venuda la resistncia, per, els romans s'establiren a l'actual Isona en poca republicana, i convertiren lEso iberobasca en la romana Aeso que apareix en les inscripcions llatines conservades. No se sap si van foragitar els lacetans ocupant el seu poblat, o si s'establiren al costat, aprofitant, aix s, part de les muralles ibriques. El cas s que Aeso va passar a ser un enclau important en el sistema defensiu, i organitzatiu en general, de la dominaci romana del Pallars. Fou la seu d'un municipium, que tenia al voltant tot de punts de vigilncia: Abella, Benavent, l'Hostal Roig de Sant Salvador de Tol, Puig de l'Anell...

La importncia de l'Aeso romana s evident si es t en compte l'abundor de vestigis d'aquesta poca. N's una bona mostra el notable conjunt epigrfic rom, compost per 6 lpides existents en el Museu Arqueolgic de Barcelona, 5 al Museu Arqueolgic de l'Institut d'Estudis Ilerdenses, a Lleida, 8 a les parets de l'esglsia parroquial de l'Assumpci d'Isona, una a la base de l'altar de la Mare de Du de la Posa, una altra a Perolet, tres ms a Covet, una altra al castell de Llord, tres ms a Sant Rom d'Abella...

En poca imperial, Aeso encapal un municipi rom, i les lpides ens han donat detalls de la seva organitzaci, molt completa, amb tots els crrecs poltics i funcionarials d'un municipi important. 

Es tractava d'una ciutat petita, per amb una gran importncia estratgica. Aquesta consolidaci, des del primer campament rom que hi arrib, es don sobretot durant el regnat d'August, continuant durant el regnat de la dinstia Flvia. Tanmateix, es t constncia de l'existncia de tot un seguit de viles fins uns deu o dotze quilmetres a l'entorn d'Isona entre els anys 350 i 450 de la nostra era, de les quals es t esment de la de Llors, amb un jaciment conegut de ms de 6.000 m. Algunes d'aquestes viles, a ms, deuen ser l'origen dels pobles de la Conca Dell.


D'aquesta ciutat romana no es tenen gaires mostres, pel fet que a Isona s'han fet poques prospeccions arqueolgiques, en bona part perqu les restes deuen ser sota les cases de la vila (els anys 40 del segle XX es perd una bona oportunitat per fer aquestes excavacions: amb una Isona desfeta per les bombes, a l'hora d'emprendre'n la reconstrucci, s'haguera pogut excavar els espais buits coberts d'enderrocs; ara b, ni l'economia, ni els nims de la gent en la crua postguerra ni, molt menys, les directrius que emanaven del poder eren propicis a aquesta mena d'empreses).

LAeso romana visqu els moments ms esplendorosos fins a l'any 200 desprs de Jesucrist. A partir d'aquell moment entr en una gradual decadncia que fou molt forta a partir del 260. Va mantenir-se fins el segle VI, moment en qu desapareixen del tot les mostres epigrfiques que ens han donat tanta informaci de la vila. Tanmateix, els darrers 300 anys foren molt atzarosos: incendiada en diverses ocasions, devastada per les bandes de francs -germnics- que havien invadit el pas, aviat es degu convertir en un munt de runes que, a poc a poc, forniren de pedra els constructors de la nova vila altmedieval.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404363" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1181" processed="1176" dbindex="156189">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 26 proves de nataci, 13 per a cada categoria. La competici es desenvolup a la Piscina Olmpica de Mont-real entre els dies 18 i 25 de juliol de 1976.

Participaren un total de 471 nedadors, entre ells 263 homes i 208 dones, de 51 comits nacionals diferents. Els Estats Units d'Amrica continuaren sent els grans dominadors de la disciplina, sobretot en categoria masculina. En categoria femenina, per, la gran dominadora fou la Repblica Democrtica d'Alemanya.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1976;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404367" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1182" processed="1177" dbindex="156190">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren dues proves de pentatl modern, una d'individual i una d'equip, en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 18 i 22 de juliol de 1976.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Participaren un total de 47 atletes de 17 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1976;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404370" title="Indexcat" nonfiltered="1183" processed="1178" dbindex="156191">
Indexcat, tamb anomenat BCN Indexcat, s un ndex borsari basat en empreses cotitzades amb seu social a Catalunya creat per la Borsa de Barcelona l'any 2007.

L'Indexcat agrupa les 15 principals empreses catalanes amb l'objectiu de mesurar el comportament de les empreses ms rellevants del mercat de valors amb seu social a Catalunya.

Aquests 15 valors corresponen a les empreses admeses a cotitzaci en la Borsa de Barcelona de major capitalitzaci borsria ajustada per capital flotant, el que realment est en circulaci.

Segons el gabinet d'estudis de Borsa de Barcelona, la rendibilitat de l'ndex BCN Indexcat s del 142,92% en el perode 2001-2006. Noms el 2006, la rendibilitat del nou ndex va ser del 41,55%.

L'1 de gener del 2001 s la data escollida per Borsa de Barcelona com a punt de partida de l'ndex.

La revisi dels valors que integren l'ndex BCN Indexcat i les seves ponderacions respectives es realitza cada sis mesos, coincidint amb els semestres naturals i amb la revisi de la majoria d'ndexs del mercat de valors.

Empreses participants.
Composici de l'ndex des del 30 de juny de 2008:



Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404375" title="Aqida" nonfiltered="1184" processed="1179" dbindex="156192">
Aqida (en rab      ,  aq da; plural       aqaa'id) s un terme utilitzat en  l'islam equivalent a "credo" o "acte de fe". Tot i que qualsevol sistema de valors religis pot ser considerat un exemple d'aqida, aquest mot ha adquirit una connotaci precisa a travs de la histria i la teologia musulmanes, referint-se a aquells temes en qu creuen tots els musulmans. 

Els sis articles de la fe.
Malgrat les divergncies entre els diferents corrents i sectes, el credo musulm inclou sis punts sobre els qual hi ha un consens, ja que s'articulen clarament a l'Alcor. 

Segons els hadits dels Sahih de Muslim i Sahih d'al-Bukhari, el Profeta Muhmmad explica: La fe (iman) s afirmar la creena en Du, en els Seus ngels, en les Seves Escriptures, en els Seus Enviats i en l'ltim Dia, i creure en el Dest div segons si s'ha estat bo o dolent.

Les diferncies sectries entre sunnites i xites es manifesten en l'explicaci d'aquests punts. Per exemple, els musulmans poden tenir idees diferents sobre els atributs de Du o el propsit dels ngels, per no hi haur cap disputa sobre la realitat de llur existncia, sobre que Du ha revelat el Seu missatge a travs de missatgers, ni sobre que l'home s'haur d'explicar i que se'l premiar o se'l castigar amb el parads o l'infern.

Aix doncs, els articles comuns que constitueixen l'aqida dels musulmans sn:
 la creena en Du (All), l'nic (tawhid).
 la creena en els Seus ngels (mala'ika).
 la creena en les Seves Escriptures (kutub) enviades per Du i particularment en l'Alcor.
 la creena en els Seus profetes (nabi) i missatgers (Rasoul) enviats per Du sense excepcions.
 la creena en el Dia del Judici (qiyamah) i en la resurrecci.
 la creena en el Fat o Dest Div (Qadar).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404376" title="Kim Soo-Nyung" nonfiltered="1185" processed="1180" dbindex="156193">


















Kim Soo-Nyung (Chungcheong del Nord, 5 d'abril de 1971) s una antiga tiradora amb arc coreana. Va ser la gran dominadora del seu esport entre finals dels anys 80 i principis dels 90.

Kim va guanyar totes les competicions individuals i per equips a nivell mundial, Jocs Olmpics i Campionats del Mn, entre 1988 i 1992. L'nica excepci fou la plata aconseguida en la categoria individual en Barcelona, desprs de ser derrotada a la final per la tamb coreana Cho Youn-Jeong per 111-103. Desprs dels Jocs va retirar-se per dedicar-li temps a la vida familiar. Va tornar per als Jocs de Sydney 2000, on sum una medalla d'or ms en equips i un bronze en individual al seu brillant palmars.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404377" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1186" processed="1181" dbindex="156194">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 11 proves de piragisme, totes elles en aiges tranquiles. La competici tingu lloc a l'illa de Notre-Dame entre els dies 29 de juliol i l'1 d'agost de 1976, i en aquesta edici no s'incorpor al programa olmpic la competici d'esllom en aiges braves que va estrenar-se en l'edici anterior.

Participaren un total de 245 piragistes, entre ells 206 homes i 39 dones, de 28 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1976;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404379" title="Hermann Bickler" nonfiltered="1187" processed="1182" dbindex="156195">
Christian Hermann Bickler, conegut tamb com Rodolf Lang o Lichten-Berger (Hottviller, Mosella, 1904 - vora el llac Maggiore, 1984) fou un poltic alsaci. Pertanyia a una famlia de mennonites i es llicenci en dret a la Universitat d'Estrasburg el 1927. El 1924 fund la Studentischer Heimatbund, que defensava l'alemany a Alscia-Lorena. Implicat en el nacionalisme alsaci, el 1927 es va adherir a l'Unabhngige Landespartei de Karl Roos. El 1934 exerc com a advocat a Estrasburg amb Pierre Bieber.  El 1927 particip en el Congrs del Partit Autonomista Bret a Quimper en 1927, i collabor sovint a Breiz Atao i a Peuples et Frontires. El 1932 va fundar l'Elsass-Lorthringische Jungmannschaf  (Equip de Joves d Alscia-Lorena), que adopt com a ideologia el nacional-socialisme, i el 18 de juny de 1936 el Partit Alsaci-Lorens (ELP), amb el diari Frei Volk. Ambds foren prohibits el 21 d'abril de 1939.
  
El 31 d'octubre de 1939 fou internat a Nancy amb altres diputats nacionalistes alsacians. El 15 de juliol de 1940 fou alliberat per la Wehrmacht i el setembre de 1940 fou nomenat Kreisleiter del NSDAP a Estrasburg pel Reichfhrer SS Heinrich Himmler. Particip des d'aleshores en la neteja lingstica del francs a Alscia-Lorena i en la incorporaci a la Wehrmacht dels anomenats Malgr-Nous. El 1942 fou un dels caps de la Gestapo a Pars. El gener de 1943 marx al Front Oriental com a coronel de les SS. Desprs de l'intent d'atemptat contra Adolf Hitler el 20 de juliol de 1944 fou arrestat, per l'alliberaren poc desprs.  
 
Prudentment, marx d'Estrasburg a Hornbach (Alemanya, a 20km de Bitche) com a cap SD a Alscia i el sud-oest d'Alemanya. El fet d'haver format part dels serveis secrets li va permetre, desprs de l'enfonsament del Tercer Reich, d'escapar als tribunals francesos, que el 1947 el condemnaren a mort en contumcia. Es va refugiar al Tirol del Sud i el 1964 es va establir com a home de negocis vora el Llac Maggiore, a Sussa. El 1978 va publicar les seves memries Ein besonderes Land : Erinnerungen und Betrachtungen eines Lothringers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404383" title="Myosoton" nonfiltered="1188" processed="1183" dbindex="156196">


Myosoton s un gnere de plantes de flors amb una espcie, pertanyent a la famlia Caryophyllaceae, i natural de les regions temperades d'Europa i sia. 

Sn plantes herbcies perennes amb rizoma. Les tiges ascendents simples o ramificades amb fulles sssils i ovades. Les flors sn hermafrodites i s'agrupen en inflorescncies amb flors amb cinc spals verds i cinc ptals blancs.  El fruit s una cpsula amb 50-100 llavors.

 Espcies seleccionades .
Myosoton aquaticum;
 Enllaos externs .


http://132.236.163.181/index.html PlantSystematic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404389" title="Dieffenbach-ls-Wrth" nonfiltered="1189" processed="1184" dbindex="156197">

Dieffenbach-ls-Wrth (en alsaci Diefebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 361 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404390" title="Travelling" nonfiltered="1190" processed="1185" dbindex="156198">

En cinema, un travelling s el tipus de moviment de la cmera que implica un desplaament de l'eix de l'aparell.

Per a dur a terme un travelling, s'opta normalment per muntar un seguit de vies sobre les quals es disposa un suport on es recolza la cmera. Tamb es poden emprar suports amb rodes recolzades directament al terra, per la precisi i eficcia dels moviments ser sempre menor que en el cas anterior.

El travelling s'acostuma a utilitzar per a elaborar plans seqncia, s a dir, plans d'una duraci considerable respecte la resta de plans.

Cal no confondre un travelling amb un zoom. En aquest darrer la cmera no es mou, simplement es dna un desplaament ptic a partir de l's de l'objectiu. Visualment, podem diferenciar-los pel fet que un travelling dna un major sensaci de moviment i perqu un zoom genera una petita distorsi ptica als marges de la imatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404392" title="Lrissa (satllit)" nonfiltered="1191" processed="1186" dbindex="156199">

Lrissa, tamb anomenada Nept VII, s un satllit del vuit i ltim planeta, Nept. El seu nom prov d'un amor de Posid, a la mitologia grega.

 Descobriment .

Aquest satllit de Nept, va ser descobert fortutament el 24 de maig de 1981, per un equip d'astrnoms liderat per Harold Reitsema. Per confirmar-ho, la sonda Voyager 2,quan va arribar al gegant gass a l'any 1989, va passar pel sistema de satllits de Nept. Quan va arribar a la suposada posici de Lrissa,  la seva existncia va ser confirmada, com Harold Reitsema i el seu equip havien previst. Al principi, se li va anomenar per la designaci provisional de S/1981 N 1, per a l'any 1991, li van posar el nom actual.

 Caracterstiques .

Lrissa t una superfcie irregular; no s esfrica, a ms a ms, est coberta per infinitat de crters, cosa que mostra que aquest mn lluny no t signes d'activitat geolgica.Es creu que es va formar per fragments de diversos materials provinents de restes d'altres satllits destrossats fa temps. Se sap relativament poc sobre ella, igual que molts altres satllits de Nept (Trit s excepci).La seva rbita s quasi-esfrica, per se sap que es veu fortament afectada per la gravetat de Nept, cosa que d'aqu milers d'anys far que traspassi el lmit de Roche, produint-se nous anells planetaris a l'ltim planeta, com ha passat amb molts altres satllits al llarg de la histria del gegant gass.



 Enllaos externs .
http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/larissa_en.html

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404394" title="Durrenbach" nonfiltered="1192" processed="1187" dbindex="156200">

Durrenbach (en alsaci Drrebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.001 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404398" title="Eschbach" nonfiltered="1193" processed="1188" dbindex="156201">

Eschbach (en alsaci Eschbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 951 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404401" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1194" processed="1189" dbindex="156202">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren 14 proves de rem, 8 en categoria masculina i 6 en categoria femenina, sent la primera vegada que les dones pogueren participar en la competic. Les proves tingueren lloc entre els dies 18 i 25 de juliol de 1976 a les installacions de rem de l'illa de Notre-Dame.

Participaren un total de 593 remers, entre ells 388 homes i 205 dones, de 31 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1976;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404403" title="Forstheim" nonfiltered="1195" processed="1190" dbindex="156203">

Forstheim (en alsaci Forschem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 577 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404404" title="Espuri Carvili (desambiguaci)" nonfiltered="1196" processed="1191" dbindex="156204">

 Espuri Carvili, trib de la plebs el 212 aC.
 Espuri Carvili (militar), fou un militar rom (segle II aC);
 Espuri Carvili Mxim (Spurius Carvilius C. F. C. N. Maximus), edil rom. ;
 Espuri Carvili Mxim Ruga, magistrat rom;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404410" title="Frschwiller" nonfiltered="1197" processed="1192" dbindex="156205">

Frschwiller (en alsaci Freschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 564 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404412" title="Grsdorf" nonfiltered="1198" processed="1193" dbindex="156206">

Grsdorf (en alsaci Gerschdorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 984 habitants.

 Demografia .

 Administraci .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404413" title="Saccharomyces" nonfiltered="1199" processed="1194" dbindex="156207">

El gnere Saccharomyces inclou molts tipus diferents de llevat i forma part del regne dels fongs. La incapacitat per utilitzar nitrats i la capacitat de fermentar diversos carbohidrats sn les caracterstiques tpiques dels Saccharomyces. Les seves colnies poden crixer i madurar en 3 dies i mostren un color groc fosc. Molts membres d'aquest gnere es consideren molt importants en la producci d'aliments. Un exemple s el Saccharomyces cerevisiae, que s'usa en la producci de vi, pa i cervesa. Altres membres d'aquest gnere sn: S. bayanus, utilitzat per a la producci de vi i S. boulardii, usat en medicina. Ms recentement, s'ha demostrat que el S. boulardii s una subespcie del S. cerevisiae.

Saccharomyces Kefir s un fong ascomicet producte de l'associaci d'un bacteri Lactobacilus acidophylus i el llevat sacharomyces, que causa la fermentaci lctica de la llet, transformant-la en cid lctic i en fermentaci hidroalcohlica, per la qual cosa produeix gas a temperatura ambient, en quantitat molt petita; l'aspecte extern s'assembla a una coliflor, per dins s buit i segrega una substncia filosa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404417" title="Aristochromis" nonfiltered="1200" processed="1195" dbindex="156208">

Aristochromis s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Morfologia.
Assoleix els 30 cm de llargria.
Distribuci geogrfica.
s endmic del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
Aristochromis christyi  ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Aristochromis. p. 7. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Enciclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404418" title="Gunstett" nonfiltered="1201" processed="1196" dbindex="156209">

Gunstett (en alsaci Gunstett) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 683 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404423" title="Hgeney" nonfiltered="1202" processed="1197" dbindex="156210">

Hgeney (en alsaci Hajenai) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 326 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404434" title="Lampertsloch" nonfiltered="1203" processed="1198" dbindex="156211">

Lampertsloch (en alsaci Lmpertschloch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 644 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404438" title="Langensoultzbach" nonfiltered="1204" processed="1199" dbindex="156212">

Langensoultzbach (en alsaci Lngesulzbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 901 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404440" title="Corona d'espines" nonfiltered="1205" processed="1200" dbindex="156213">
La corona d'espines s un smbol cristi que recorda la Passi de Jess. Els soldats romans van usar-la abans de la crucifixi. Tenia una doble funci: humiliar Jess (el coronaven com a rei dels jueus, burlant-se) i fer-li mal. Apareix als relats dels evangelis de Mateu, Marc i Joan. Ha esdevingut un dels misteris de dolor del rosari (el tercer).

La corona va esdevenir una relquia molt preuada. Es va fragmentar i van aparixer espines falses, fins a sumar ms de set-centes en l'actualitat, venerades a diverses esglsies. Existeixen testimonis de la seva presncia a Jerusalem des del segle V (com les cartes de Paul de Nola). Segons les versions, es va transferir desprs a Bizanci (testimonis del segle XII) o a Frana (testimonis de Llus IX de Frana), potser ja partida (Carlemany parla ja d'espines i no de corona). 

Per aparixer fragmentada es considera cada espina com a relquia de tercera classe (les de primera sn trossos de cos de sant o relquies de Jess senceres i les segones instruments propis dels sants). A la Catedral de Barcelona es conserva una suposada espina de la corona.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404444" title="Laubach" nonfiltered="1206" processed="1201" dbindex="156214">

Laubach (en alsaci Laubch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 301 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404447" title="Morsbronn-les-Bains" nonfiltered="1207" processed="1202" dbindex="156215">

Morsbronn-les-Bains (en alsaci Morschbrunn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 522 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404450" title="Cipri Cscar Casaban" nonfiltered="1208" processed="1203" dbindex="156216">
Cipri Cscar Casabn (Picanya, 22 de desembre de 1946) s un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia, on fou cap del Sindicat Democrtic d'Estudiants Universitaris de Valncia i militant del Partit Socialista Valenci el 1966. El 1974 es va integrar en el PSPV i quan aquest partit es va integrar en el PSOE, hi continu.

Va ser alcalde de Picanya durant els anys de la transici, i l'any 1977 guany les eleccions municipals. Fou conseller de Cultura i Educaci de la Generalitat Valenciana (1981-1989) i diputat autonmic a les Corts Valencianes (1983-1989).  Desprs ha estat diputat del Grup Parlamentari Socialista al Congrs des de 1993. Diputat de la IV, V, VI, VII i VIII Legislatures, secretari federal d'organitzaci del PSOE (1994-2000), sota l'ltim mandat de Felipe Gonzlez (1994-1996) i l'nic de Joaqun Almunia (1996-2000) com Secretaris Generals del PSOE. Actualment s Diputat per la Provncia de Valncia.

Activitat professional.
Adscrit de la Comissi Constitucional. ;
Vocal de la Comissi de Cultura. ;
Vocal de la Comissi de Reglament. ;
Vocal de la Comissi de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament. ;
President de la Comissi no Permanent per a les poltiques integrals de la discapacitat.
Vocal de la delegaci espanyola en el Grup d'Amistat amb la Cmera de Diputats de la Repblica Italiana. ;







Enllaos externs.
Pgina Oficial del Congrs de los Diputats.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404452" title="Oberdorf-Spachbach" nonfiltered="1209" processed="1204" dbindex="156217">

Oberdorf-Spachbach (en alsaci Owerdorf-Spchbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 333 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404454" title="Joaquim Masmitj i de Puig" nonfiltered="1210" processed="1205" dbindex="156218">
Joaquim Masmitj i de Puig. (Olot, 1808 - Girona, 1886)

El Dr. Joaquim Masmitj i de Puig curs estudis de llat i retrica a Olot mateix, i pass desprs a estudiar filosofia en el Collegi Trident, de Girona, i ms tard a la Universitat de Cervera, on acab cnons i lleis. Fou alumne sobresortint de la Facultat de Dret i se l'escoll per a defensar les conclusions pbliques que celebrava la Universitat en honor de la Immaculada.

Ordenat sacerdot el 1834, va ser destinat a Olot i nomenat regent de la Sagristia Curada. Apstol de la devoci mariana, s'aconsegu a travs seu l'erecci de l'Arxiconfraria del Cor de Maria. 

Despleg una gran activitat docent, i pel juliol del 1848 va fundar la Congregaci de Filles del Cor de Maria, atenent desprs la preparaci de les religioses, i establint un seguit de collegis ac a l'altra banda de l'Atlntic.

Part, el 1871, cap a Califrnia la primera expedici de la Congregaci, que hi establ cinc cases en vida del fundador. Va sser rector d'Olot i durant vint-i-tres anys fou Canonge Penitenciari de la Catedral de Girona i fou confessor del bisbe Bonet i Sanuy. Va sser tamb membre del Cabilde de la Catedral gironina i redactor de  El parecer de la dicesis de Gerona , a travs del qual insist en la necessitat de declarar dogma de fe el misteri de la Concepci Immaculada de Maria. 

Va ser director espiritual de Lliberada Ferrarons, i va mantenir amistat amb Antoni Maria Claret, actualment canonitzat. Va renunciar a diverses dignitats eclesistiques, entre les quals figura la mitra gironina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404455" title="Preuschdorf" nonfiltered="1211" processed="1206" dbindex="156219">

Preuschdorf (en alsaci Prischdorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 869 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404459" title="Llanera (Solsons)" nonfiltered="1212" processed="1207" dbindex="156220">
Llanera o Llanera de Solsons s un antic municipi de la comarca del Solsons que l'any 1968 fou incorporat al terme municipal de Tor, de la Segarra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404460" title="Campus per la Pau" nonfiltered="1213" processed="1208" dbindex="156221">
El Campus per la Pau s una iniciativa solidria de la Universitat Oberta de Catalunya. L'objectiu s contribuir al desenvolupament de valors com la justcia social, la construcci de la pau, la sostenibilitat, la protecci de la natura, els drets humans... El Campus per la Pau i la Solidaritat impulsa iniciatives de formaci virtual al servei de la millora de la qualitat de vida de les persones. En aquests moments el seu director s l'Eduard Vinyamata Camp
Actualment, treballa en les activitats segents:
 Collaboracions amb ONG. Es creen programes formatius d'iniciativa prpia o en collaboraci amb ONG en l'mbit de la salut, els drets humans, la cooperaci i les noves tecnologies, medi ambient, convivncia. Intenten ser la universitat de les ONG, Aix tenen cursos al Campus per la Pau ONG com Amnistia Internacional, Creu Roja o Enginyers sense Fronteres.
 Cooperaci al desenvolupament. S'inicien projectes destinats a proporcionar coneixements prctics a poblacions en risc d'exclusi social.
 Xarxes de coneixement. Es fa promoci de reunions sectorials, congressos especialitzats i contactes amb xarxes que treballen per la cooperaci, la pau i la responsabilitat social corporativa, entre d'altres.

Enllaos externs.
 Web del Campus per la Pau;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404461" title="Walbourg" nonfiltered="1214" processed="1209" dbindex="156222">

Walbourg (en alsaci Wlburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 786 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404465" title="Clean" nonfiltered="1215" processed="1210" dbindex="156223">
Clean s un llenguatge de programaci funcional pur, de semntica no estricta (evaluaci tardana), desenvolupat a la universitat Radboud de Nijmegen, Holanda.

Clean s un dels llenguatges de programaci funcional que ms optimitza la velocitat i l'espai. Clean admet l'evaluaci estricta (primerenca) ocasionalment per optimitzar l'execuci. Disposa de tipus d'unicitat per modelar els efectes laterals.

Els treballs en el llenguatge Clean van comenar el 1984, com a part del projecte "parallel reduction machine". La primera versi es va posaar en marxa el 1987

Va tenir una gran influncia en Haskell, que ms tard va influenciar Clean.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina inicial del llenguatge Clean ;
 Preguntes freqents - Wiki del llenguatge ;
 El "llibre de Clean"   Guia del llenguatge;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404466" title="Francesc Montsalvatge i Fosas" nonfiltered="1216" processed="1211" dbindex="156224">
Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917)

Gran historiador, els mrits del qual han estat reconeguts arreu de Catalunya per la seva abundosa i important tasca d'investigador. 

De jove mostr ja predilecci i afecci pels treballs d'investigaci histrica, i comen a visitar arxius i biblioteques, tot confrontant dades i escrivint els vint-i-sis llibres que tracten, preferentment, de les terres de l'antic comtat de Besal i que porten el ttol genric de  Noticias histricas . La publicaci d'una collecci de documents dels segles IX al XIII va suposar, i suposa encara avui dia, una gran aportaci investigadora per tal de conixer els orgens de la nacionalitat catalana i les fonts del Dret Catal.

El seu primer llibre,  Besal, su historia, sus condes, su obispado y sus monumentos (I)  va sortir a la llum el 1899, i el darrer,  Los Condes de Ampurias vindicados , el 1917, any en qu, el 30 de juny, mor a Girona.

Pels seus mrits va ser nomenat Fill Adoptiu de Besal i membre de la Reial Acadmia d'Histria de Madrid, aix com de la de Bones Lletres de Barcelona i de l'Associaci Artstico-Arqueolgica . 

Fou banquer i s'establ a Girona, on regentava una sucursal de l'empresa familiar d'Olot. Per la Lliga Regionalista, fou regidor i alcalde (juliol-novembre 1909) de Girona. Dirig els setmanaris olotins  El Olotense  i  El eco de la montaa , i el 1919 se li public un treball sobre els castells de Besal, mentre que Carles Rahola li tradu i public  Els remences  (1908). 

Va deixar indites diverses monografies, les quals es van perdre el 1936. La seva completssima biblioteca va ser donada per la seva famlia a la Comissi de Monuments de Girona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404468" title="Homalozou" nonfiltered="1217" processed="1212" dbindex="156225">


Els homalozous (Homalozoa, del grec homals, "pla" i zoon, "animal") o carpoideus (Carpoidea) sn un subflum extingit d'equinoderms que van viure entre el Cambri mig i el Carbonfer superior. Es coneixen 12 famlies i 60 gneres.

Caracterstiques.
A diferncia de la majoria d'equinoderms, els homalozous no tenen de simetria pentarradial i sn asimtrics o bilaterals. El cos, recobert de plaques de calcita i probablement flexible, tenia dues regions: la teca, ampla i deprimida, i l'aulacfor, una espcie de bra o apndix terminal.

La teca sovint estava formada per un marge de plaques grans i allargades que envoltava un rea central composta per nombroses plaques ms petites.

L'apndix terminal, denominat aulacfor, tamb estava recobert de plaques; els ctenocistoideus no en tenien. Es desconeix per a qu era utilitzat; s'ha especulat que podria ser una tija que fixava a l'animal al substrat (com en els crinoideus), que podria se usat en l'obtenci d'aliment, o fins i tot que seria una cua usada per a nedar (com en els primitius cordats).

Relacions filogentiques.
A causa de les diferents interpretacions de la seva anatomia existeix una gran controvrsia sobre el seu parentiu. La posici ms generalitzada s considerar-los un grup basal d'equinoderms. No obstant, Jefferies (1986) argumenta que alguns homalozous (en particular els Mitrata) van ser els ancestres dels cordats; al grup presumptament relacionat amb els cordats els va denominar Calcichordata, els quals haurien canviat les plaques tpiques de carbonat clcic dels homalozous per les d'apatita dels cordats. Sota aquesta perspectiva, s com que el terme clacicordats sigui usat coma  sinnim d'homalozous.

Taxonomia.

Els homalozous inclouen quatre ordres repartits en quatre classes:

 Classe Stylophora;
Ordre Cornuta;
Ordre Mitrata;
 Classe Homoiostelea;
Ordre Soluta;
 Classe Homostelea;
Ordre Cincta;
 Classe Ctenocystoidea;

 Referncies .


 Enllaos externs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404469" title="Camil Mulleras i Garros" nonfiltered="1218" processed="1213" dbindex="156226">

Camil Mulleras i Garros.(Olot, 1844 - Barcelona, 1909) 

Fill d'una famlia de fabricants i comerciants, originria del mas les Mulleras, de Sant Joan les Fonts, Camil Mulleras va nixer el 7 de maig de 1844. 

Va comenar a treballar a l'edat de 13 anys amb una perseverncia i intelligncia tan grans que fu aviat fortuna prpia, amb la qual va demostrar assduament la seva filantropia. 

Animat en les tasques caritatives per la seva esposa, el 1891 va pagar una barana de ferro per al presbiteri de l'esglsia de la Mare de Du del Tura, i l'any segent pag tamb un enllosat de marbre per al citat presbiteri i, el 1895, l'enllosat hidrulic de la resta del santuari. Va ajudar la classe obrera i diverses institucions de beneficncia, i mor a Barcelona el 22 de febrer de 1909. 

En el testament que havia fet dos mesos abans del seu trasps, deix establerta la fundaci benfica olotina  Premis Mulleras , que des d'aleshores i fins al 1970 (en qu s'extingiren les donacions a causa del valor depreciatiu dels premis) suposaren la concessi de 1.200 pessetes anuals, repartides en deu premis destinats a beneficiar alumnes de les escoles municipals, aprenents d'arts i oficis, alumnes de l'Escola de Belles Arts, els obrers que tinguessin al seu crrec familiars vells o incapacitats, i aquelles persones que posessin la seva vida en perill per tal de salvar la del prosme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404471" title="Cant de Bischheim" nonfiltered="1219" processed="1214" dbindex="156227">

El cant de Bischheim  (alsaci Kanton Bsche ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Bischheim aplega 2 comunes :
 

Histria .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404472" title="Martha Canessa" nonfiltered="1220" processed="1215" dbindex="156228">
Martha Canessa (Montevideo, desembre de 1936) fou la primera dama de l'Uruguai en dues ocasions, de 1985 a 1990 i de 1995 fins a l'any 2000, pel seu matrimoni amb el dues vegades president de la Repblica, el doctor Julio Mara Sanguinetti Coirolo. Amb ell t dos fills, Julio Luis i Emma, i quatre nets.

s professora d'histria, i va ser membre de la Comissi Especial Permanent de la Ciudad Vieja de Montevideo durant 15 anys. Tamb va ser membre del Consell Honorari de les Obres de Preservaci i Reconstrucci de la Colonia del Sacramento, ms tard declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Va rebre la Gran Creu de l'Ordre Nacional de Mrit a Frana i la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catlica a Espanya. 
Actualment s membre de la Reial Acadmia d'Histria d'Espanya, aix com tamb de la Reial Acadmia d'Histria de Veneuela, Colmbia i Repblica Dominicana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404474" title="Esteve Paluzie i Cantalozella" nonfiltered="1221" processed="1216" dbindex="156229">
Esteve Paluzie i Cantalozella (Olot, 1806 - Barcelona, 1873) fou palegraf i antiquari, va nixer el 26 de gener de 1806.

Desprs de cursar estudis de mestre a Valncia, obr el seu primer collegi a Barber del Valls, des d'on pass a Sabadell i posteriorment a Valncia, on s'hagu de refugiar a causa de la persecuci a qu era sotms per ra dels seus ideals liberals. 

El 1840 torn a Barcelona, on obr una escola que compt amb els millors mtodes d'ensenyament. Quatre anys desprs fund el diari  El Pregonero  (que canvi desprs el nom pel de  El Avisador Barcelons  i ms tard pel de  El Barcelons ). 

El 1845 comen a publicar  El Instructor de la Juventud , fundant desprs una editorial destinada a la impressi de llibres per a un ensenyament primari, tasca que el va decidir a tancar l'escola. Va regalar, l'any 1856, una collecci de quadres paleogrfics a l'Escola de Diplomtica, i li fou concedida la Creu de Carles III, essent nomenat membre corresponent de l'Acadmia de la Histria. 

Era membre de diverses entitats cientfiques nacionals i estrangeres, i exerc el crrec d'inspector d'antiguitats de Valncia, Arag i Catalunya. 

De les nombroses obres que va publicar, cal citar-ne:  Elementos de aritmtica mercantil  (1832);  Tratado de Urbanidad  (1839), que es va reeditar diverses vegades;  La taquigrafia al alcance de todos  (1844);  Silabario Intuitivo  (1867), i  Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes  (1860). 

El seu gran xit editorial fou l'obra  Paleografas espaolas , que constitueix una aportaci impressora important, pels difcils procediments de reproducci de qu s'hagu de valer. 

Hom li atorga la reinstauraci de la Festa Major olotina, a mitjan segle XIX, amb unes caracterstiques semblants a les d'avui dia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404478" title="Bischheim" nonfiltered="1222" processed="1217" dbindex="156230">

Bischheim (en alsaci Bsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 17.700 habitants. Limita amb Estrasburg, Schiltigheim, Niederhausbergen, Hoenheim i La Wantzenau.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404482" title="Jos Antonio Marina" nonfiltered="1223" processed="1218" dbindex="156231">
Jos Antonio Marina (1939) s un assagista espanyol especialitzat en filosofia, concretament en poltica, intelligncies mltiples i tica. Ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci i s doctor honoris causa per la UPV (Universitat Politcnica de Valncia). Entre els guardons rebuts, destaquen el Premi Anagrama d'Assaig, el Premio Giner de los Ros de Innovacin Educativa i la Medalla de Oro de Castilla-La Mancha.

Obres ms rellevants.
Elogio y refutacin del ingenio, Anagrama, 1992.
 J. A. Marina Torres, Teora de la inteligencia creadora, Anagrama, 1995.
 tica para nufragos, Anagrama, 1996. ;
 Diccionario de los sentimientos (amb M. Lpez Penas), Anagrama, 1999. ;
 La selva del lenguaje (2002);
 La inteligencia fracasada. Teora y prctica de la estupidez (2004);
 La magia de leer (2005);
 Por qu soy cristiano (2005) ;
 Aprender a convivir (2006) ;
 Educacin para la Ciudadana, editorial SM (2007) (llibre de text);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404489" title="Hnheim" nonfiltered="1224" processed="1219" dbindex="156232">

Hnheim (en alsaci Heene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 10.726 habitants. Limita amb Reichstett (cant de Mundolsheim), Souffelweyersheim (cant de Mundolsheim), Niederhausbergen (cant de Mundolsheim), La Wantzenau (cant de Brumath), Estrasburg (barri de la Robertsau), Bischheim i Schiltigheim. Forma part de la Comunitat Urbana d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404491" title="Gainci" nonfiltered="1225" processed="1220" dbindex="156233">
Gainci s un districte de Crocia, pertanyent al municipi de Satnica  akova ka, a la zona de akovo, provncia de Osje ko-baranjska, a l'Eslavnia Oriental.

Gainci s coneguda pel camp de refugiats situat a una zona d'entrenaments militars encara activa, en qu entre 1991 i 2003 van ser concentrats refugiats de les diverses guerres balcniques de finals del segle XX: la Guerra entre Crocia i Srbia, la Guerra d'agressi a Bsnia i la Guerra de Kosovo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404496" title="Cant de Schiltigheim" nonfiltered="1226" processed="1221" dbindex="156234">

El cant de Schiltigheim  (alsaci Kanton Schlige ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Schiltigheim aplega 1 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404498" title="Hermanos Calatrava" nonfiltered="1227" processed="1222" dbindex="156235">
Germans Calatrava s el nom amb qu es coneixen artsticament els germans Francisco (Paco) i Manuel (Manolo) Garca Lozano, cantants i humoristes.

Van comenar sent un duet musical seris, per degut a una afonia de Paco durant una actuaci, va provocar el riure entre el pblic assistent, i un gir en les seves carreres. 

En Paco Calatrava, conegut com "el lleig", s especialment recordat per les seves interpretacions del cantant Mick Jagger, que degut a la seva semblana fsica ha arribat a passar per l'autentic.

En contraposici Manolo Calatrava, que normalment te el paper de cantant seris en les seves actuacions, es conegut com "el guapo".

Han protagonitzat les pellcules:

Soy un pelele! (2008);
El E.T.E. y el Oto (1983) 	;
Makarras Conexion (1977);
El In... moral (1976) 	;
Los hijos de Scaramouche (1975);
El ltimo proceso en Pars (1974) 	;
Los Kalatrava contra el Imperio del Karate (        ) (1973);
Horror Story (1972);

Enllaos externs.
Pgina oficial;
TVE Memries de la tele - 20 desembre 2008 Cont entrevista amb els germans Calatrava;
Manuel Calatrava Fitxa a IMDB;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404499" title="Estaci de Gilet" nonfiltered="1228" processed="1223" dbindex="156236">

 





Gilet s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'est del nucli urb de Gilet a la comarca del Camp de Morvedre de la provncia de Valncia. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404501" title="Cant d'Illkirch-Graffenstaden" nonfiltered="1229" processed="1224" dbindex="156237">

El cant d'Illkirch-Graffenstaden  (alsaci Kanton llkrich-Grffestde ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant d'Illkirch-Graffenstaden aplega 1 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404502" title="Vall de Barcedana" nonfiltered="1230" processed="1225" dbindex="156238">

La Vall de Barcedana s una antiga entitat poltica, jurdica i administrativa menor, per que arrib, des de l'edat mitjana i fins el final de la moderns, a tenir entitat prpia (universitat, a l'edat moderna, aproximadament equivalent als actuals municipis).

Segurament es tractava d'una entitat heretada de l'antic castell de Sant Miquel de la Vall. No devia ocupar estrictament tota la vall del barranc de Barcedana, sin noms el tros que no depenia de Llimiana, per sobretot s'estenia a l'ampla vall del barranc de les Moles, principal afluent del de Barcedana, que s on hi ha els tres pobles que conformaven aquesta unitat: Sant Miquel de la Vall, que exercia de capital, Sant Mart de Barcedana i Sant Cristfol de la Vall.

Com s'afirma a la bibliografia (Bols 2004, p. 66-69), a l'alta  edat mitjana les valls tingueren un paper important en l'organitzaci del territori. Entre les documentades en aquest sentit, cita la Vall de Barcedana.


Amb la formaci dels actuals municipis, i al llarg de tot el segle XIX, la Vall de Barcedana, amb el nom del seu poble principal, Sant Miquel de la Vall, const ads com a territori independent, ads com a dependent de Llimiana, ads com a dependent d'Aranss, per amb territori propi definit, ads com a capital d'un ajuntament que duia el nom de Sant Miquel de la Vall, al qual estava agregat Aranss (Rocafort-Carreras Candi, s/d, p. 847).


 Bibliografia .
 BOLS, Jordi. Els orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404504" title="Camp de refugiats de Gainci" nonfiltered="1231" processed="1226" dbindex="156239">


El Camp de refugiats del districte de Gainci, a Eslavnia Oriental, Crocia, situat a una zona d'entrenament militar, i que va ser actiu des de 1992 fins 2003, acollint a refugiats de les diverses Guerres Balcniques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404505" title="L'arpa de Du" nonfiltered="1232" processed="1227" dbindex="156240">

L'Arpa de Du s el nom d'un llibre escrit per Joseph Rutherford i publicat l'any 1921 per la Societat Watch Tower de 384 pagines, amb el propsit de ser una ajuda per estudiar la Bblia. El llibre fou tradut a 22 idiomes i amb el temps arribar a una tirada de quasi 6 milions d'exemplars. La publicaci de "L'Arpa de Du" fou un resum dels set toms escrits per Charles Taze Russell, i el sptim El misteri acabat, escrit sota la presidncia de Rutherford. La publicaci es presentava com "deu cordes de l'Arpa de Du, la Bblia". Aquestes 'cordes', mostraven i consideraven els temes: 
La Creaci, ;
Manifestaci de Justcia, ;
La Promesa d'Abraham, ;
El Naixement de Jess, ;
El Rescat,
La Resurrecci, ;
El Misteri Revelat, ;
La Tornada de Nostre Senyor, ;
La Glorificaci de l'Esglsia i ;
La Restauraci.

Enllaos externs.
L'Arpa de Du 

Referncies.
"Anuari dels Testimonis de Jehov per 1975", pagina 128. Watchtower Bible and Tract Society of New York, Inc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404507" title="Estaci d'Estivella - Albalat dels Tarongers" nonfiltered="1233" processed="1228" dbindex="156241">

 





Estivella - Albalat dels Tarongers s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud del nucli urb d'Estivella a la comarca del Camp de Morvedre de la provncia de Valncia. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.



 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404508" title="Foquista" nonfiltered="1234" processed="1229" dbindex="156242">
El foquista s aquell membre d'un equip de rodatge, emmarcat dins de l'mbit de la fotografia, que s'encarrega de controlar el focus de la cmera.

Un cop planificat com es rodar un pla i de quina manera es dur a terme la posada en escena, el foquista mesura la distncia entre el motiu a enregistrar i el pla de focus. En cas que el motiu s'hagi de moure durant el pla alterant la distncia, s'haur de mesurar tot el rang de distncies dins del qual es trobar el mateix.

Durant la grabaci, el foquista modifica el focus de la cmera per adequar-lo a les distncies que ha pres prviament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404511" title="Pauline Vasseur" nonfiltered="1235" processed="1230" dbindex="156243">

Pauline el nom complet de la qual s Pauline Vasseur s un autora, compositora i intrpret francesa nascuda el 5 de gener de 1988 a Lens (Pas-de-Calais).

El seu primer disc s Allo le monde (2008).

 Enllaos externs .

 Pgina oficial;
 Pgina personal a MySpace;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404513" title="Marc Minuci" nonfiltered="1236" processed="1231" dbindex="156244">

 Marc Minuci (trib de la plebs);
 Marc Minuci Augur, cnsol de Roma el 497 aC i ambaixador rom.
 Marc Minuci Auguri (trib), trib de la plebs el 216 aC.
 Marc Minuci Flix, jurista rom d'poca entre el regnat de Marc Aureli i el de Diocleci;
 Marc Minuci Ruf (cnsol), cnsol el 221 aC ;
 Marc Minuci Ruf (pretor), pretor el 197 aC;
 Marc Minuci Ruf (trib), magistrat rom.
 Marc Minuci Therme, magistrat rom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404514" title="Estaci d'Algmia d'Alfara" nonfiltered="1237" processed="1232" dbindex="156245">

 





Algmia d'Alfara s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud-oest del nucli urb d'Algmia d'Alfara a la comarca del Camp de Morvedre de la provncia de Valncia. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404515" title="tienne-Jules Marey" nonfiltered="1238" processed="1233" dbindex="156246">






tienne-Jules Marey (1830   1904) va ser un cientfic i cronofotgraf francs, nascut a Beaune, Frana.

La seva tasca va ser significant en el desenvolupament de la cardiologia, instrumentaci fsica, aviaci, cinematografia i la cincia de la fotografia de laboratori. Est ampliament considerat com un pioner de la fotografia i una important influncia dins la histria del cinema.



Marey va comenar estudiant com la sang circula pel cos. Posteriorment, va passar a estudiar tamb els batecs del cor, la respiraci, els muscles i el moviment del cos. Per a dur a terme els seus experiments va desenvolupar nombrosos instruments per mesurar de forma precisa. Per exemple, va aconseguir vendre un instrument anomenat Sphygmographe per a mesurar el pols. L'any 1869, Marey va construir un insecte artificial molt delicat per mostrar com volen i per demostrar la forma de la figura-8 produda amb el moviment de les ales. Then he became fascinated by movements of air and started to study bigger flying animals, like birds. He adopted and further developed animated photography into a separate field of chronophotography in the 1880s. His revolutionary idea was to record several phases of movement on one photographic surface. In 1890 he published a substantial volume entitled Le Vol des Oiseaux ( The Flight of Birds ), richly illustrated with photographs, drawings, and diagrams. He also created stunningly precise sculptures of various flying birds.

Marey studied other animals too. He published La Machine Animale in 1873 (translated as "Animal Mechanism"). The English photographer Eadweard Muybridge carried out his "Photographic Investigation" in Palo Alto, California, to prove that Marey was right when he wrote that a galloping horse for a brief moment had all four hooves off the ground. Muybridge published his photos in 1879 and got some public attention. 

Marey hoped to merge anatomy and physiology. To better understand his chronophotographic images, he compared them with images of the anatomy, skeleton, joints, and muscles of the same species. Marey produced a series of drawings showing a horse trotting and galloping, first in the flesh and then as a skeleton.


Marey's chronophotographic gun was made in 1882, this instrument was capable of taking 12 consecutive frames a second, and the most interesting fact is that all the frames were recorded on the same picture, using these pictures he studied horses, birds, dogs, sheep, donkeys, elephants, fish, microscopic creatures, molluscs, insects, reptiles, etc. Some call it Marey s "animated zoo". Marey also conducted the famous study about cats landing always on their feet. He conducted very similar studies with a chicken and a dog and found that they could do almost the same. Marey also studied human locomotion. He published another book Le Mouvement in 1894.

Marey also made movies. They were at a high speed (60 images per second) and of excellent image quality: in slow-motion cinematography, he had come close to perfection. His research on how to capture and display moving images helped the emerging field of cinematography.

Towards the end of his life he returned to studying the movement of quite abstract forms, like a falling ball. His last great work was the observation and photography of smoke trails. This research was partially funded by Samuel Pierpont Langley under the auspices of the Smithsonian Institution, after the two met in Pars at the Exposition Universelle (1900).  In 1901 he was able to build a smoke machine with 58 smoke trails. It became one of the first aerodynamic wind tunnels.  
Referncies.
Movements of Air, Etienne-Jules Marey, Photographer of Fluids;
Online exhibition of images, and movies, and animation;
Etienne-Jules Marey: digital library, BIUM (Paris);
Photo, bibliography, and biography in the Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404516" title="Lingolsheim" nonfiltered="1239" processed="1234" dbindex="156247">

Lingolsheim (en alsaci Lngelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 16.860 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404517" title="Estaci de Soneixa" nonfiltered="1240" processed="1235" dbindex="156248">

 





Soneixa s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud del nucli urb de Soneixa a la comarca de l'Alt Palncia de la provncia de Castell. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404521" title="Larry Mullen, Jr." nonfiltered="1241" processed="1236" dbindex="156249">


 Lawrence Joseph "Larry" Mullen, Jr. (nascut el 31 d'octubrer de 1961 a Artane, Dubln, Irlanda) s el bateria d'U2, banda irlandesa de rock .

 Enllaos externs .
 U2.com;
 TheLarryMullenBand.Com, Lloc web dels fans;
 Larry Mullen Jr. a Internet Movie Database;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404523" title="Lubumbashi" nonfiltered="1242" processed="1237" dbindex="156250">

Lubumbashi (antigament lisabethville o Elisabethstad) s la segona major ciutat de la Repblica Democrtica del Congo. Es troba situada prop de la frontera amb Zmbia, a aproximadament 1.230 msnm. T una poblaci aproximada de 1,5 milions d'habitants. s la capital de la provncia de l'Alt Katanga (anteriorment Shaba). s la principal ciutat del sud-est del pas. La ciutat es troba en el centre de les lnies ferroviries que condueixen a Ilebo, Kindu i Kolwezi i posseeix tamb aeroport. Entre els atractius ms importants de la poblaci es troben el jard botnic, el parc zoolgic, una cerveseria i la Universitat de Lubumbashi. Tamb es troba en la ciutat la pres de Kasapa. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404525" title="Ilebo" nonfiltered="1243" processed="1238" dbindex="156251">
Ilebo s una localitat de la Repblica Democrtica del Congo anteriorment coneguda amb el nom de Port-Franqui (Port Francs). Pertany a l'antiga provncia de Kasai Occidental i ser part de la nova provncia de Kasai quant comenci a funcionar. 

 Geografia . 
Geogrficament es l'ltim punt navegable de l'estratgic riu Kasai. Producte de l'anterior, des de la localitat parteixen trens cap a la ciutat de Lubumbashi i ferris cap a Kinshasa. 

 Histria . 
En aquesta localitat va ser detingut l'1 de desembre de 1960 el llavors primer ministre Patrici Lumumba per forces lleials a Mobutu Sese Seko.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404526" title="Kindu" nonfiltered="1244" processed="1239" dbindex="156252">

 
Kindu (antigament Kindu Port-Empain) s una ciutat de la Repblica Democrtica del Congo, capital de la provncia de Maniema. s un dels ports ms importants del riu Lualaba i posseeix uns 200.000 habitants encara que les dades poden ser poc precises, a causa de la dificultat per a realitzar censos. La ciutat es troba situada prop del centre geogrfic del pas, a 500 msnm. La frontera amb Burundi es troba a 370 km a l'oest. 

 Histria . 
La ciutat va ser un important centre de recopilaci de matries primeres procedents del centre de frica, tals com diamants, or i fustes nobles. La ciutat posseeix diversos smbols musulmans fruit del pas de caravanes de traficants d'esclaus rabs, procedents del nord d'frica i amb destinaci a Zanzibar. 

 Infraestructura . 
La ciutat conta amb una estaci de ferrocarril que la comunica amb la capital estatal. El port fluvial s un important embarcader comercial d'articles procedents del nordest del pas. 

 Poblaci . 
T una poblaci propera als 200.000 habitants, encara que les dades censales sn poc fiables. Hi ha una petita zona metropolitana on es concetra part de la poblaci local, i la resta es troba escampada en petits poblats als voltants, a una distncia entre 2 i 20 km del centre.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404530" title="Ostwald" nonfiltered="1245" processed="1240" dbindex="156253">

Ostwald (en alsaci Oschwld) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 10.761 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404532" title="Kolwezi" nonfiltered="1246" processed="1241" dbindex="156254">



Kolwezi s una ciutat de la Repblica Democrtica del Congo, a l'oest de Lisaki en la provncia de Kananga. La regi es troba a 1500 metres d'altura dintre de la planicie de Manika i es troba dividida en els municipis de Dilala a l'oest i Manika a l'est. Compta amb un aeroport i una via frria cap a Lubumbashi. 

 Demografia . 
La ciutat contava segons estimacions de l'any 2003 amb 820.229 habitants i la llengua ms parlada s el kiswahili. La poblaci est distriuida en 213 km2. 

 Histria . 
 
La localitat va ser creada el 1937 amb la finalitat de convertir-se en el centre operatiu miner de la Companyia Minera d'Alt Kananga (C.M.A.K.). La seva distribuci va ser pensada amb la finalitat de segregar a la poblaci blanca dominant de la nadiva, tal com va succeir en altres localitats de Kananga i altres dominis colonials de Blgica. 

En el centre es troba les dependncies administratives i residencials de la poblaci blanca, i al sud-est es troben les viles on habitava la poblaci indgena. Es van crear al seu torn diversos petits centres urbans per a la poblaci obrera en les proximitats de les carreteres i usines mineres de l'empresa minera. Gaireb 4/5 parts del territori municipal eren concessions de l'empresa i es trobaven sota la seva jurisdicci. 

El 13 de maig de 1978 forces rebels amb el suport d'Angola i pasos del bloc oriental van ocupar Kolwezi, bloquejant l'explotaci d'un dels principals centres miners del llavors Zaire. El dictador Mobutu Sese Seko va sollicitar ajuda a diversos pasos occidentals com els Estats Units, Blgica i Frana collaborar en la missi d'expulsar als alats en armes. Membres del 2n batall de paracaigudistes de la Legi Estrangera francesa van ser enviats per a posar terme a l'ocupaci, malgrat els clars desavantatges que es trobaven. El 19 de maig van intervenir en combat que van perdurar fins al mitj endem, assolint l'expulsi dels rebels. La batalla es va saldar amb la mort d'entre 250 i 700 africans, 170 europeus i 6 paracaigudistes (5 frances, 1 belga).

 Economia . 
Kolwezi s un important centre miner dedicat a l'explotaci de coure, cobalt, urani i radi, i compte amb grans jaciments d'xids de calci. s un excellent centre agrcola, dedicat a l'explotaci de blat de moro, mandioca i cacauet, i les vies de transport faciliten un aprovisionament regular de la localitat. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404535" title="Maylandia" nonfiltered="1247" processed="1242" dbindex="156255">



Maylandia  s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).

Espcies.
 Maylandia benetos ;
 Maylandia callainos ;
 Maylandia chrysomallos ;
 Maylandia cyneusmarginata ;
 Maylandia emmiltos ;
 Maylandia greshakei ;
 Maylandia hajomaylandi ;
 Maylandia mbenjii ;
 Maylandia melabranchion ;
 Maylandia phaeos ;
 Maylandia pyrsonotos ;
 Maylandia sandaracinos ;
 Maylandia thapsinogen ;
 Maylandia xanstomachus ;
 Maylandia zebra ;

 Referncies .



Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 NCBI ;
 World Register of Marine Species ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404539" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="1248" processed="1243" dbindex="156256">
El Tir amb arc va ser esport olmpic als Jocs Olmpics de Barcelona 1992 per dec cop, sis consecutiu des de la seva reintroducci en els Jocs de Munic 1972. La competici es va desenvolupar entre el 31 de juliol i el 4 d'agost de 1992 al Camp Olmpic de Tir amb Arc, situat a l'rea olmpica de la Vall d'Hebron.

Resultats.

La competici femenina fou controlada, com era d'esperar, per Corea del Sud, continuant amb la dinmica vencedora que comen a Sel i es prolong en les edicions segents. Tan sols la medalla de plata de la favorita Kim Soo-Nyung es podria considerar una petita sorpresa.

Tot el contrari va passar en la masculina. En especial en equips, on tan sols la Finlndia de Tomi Poikolainen va complir i es penj la plata. Tots els altres favorits (Corea del Sud, l'Equip Unificat i els Estats Units) caigueren als quarts de final, pel que es presentaren unes semifinals indites. L'equip espanyol, trentens al Mundial de l'any anterior a Cracvia, va proclamar-se campi.



Dones.



Homes.



Medaller.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404541" title="Estaci de Sogorb-Ciutat" nonfiltered="1249" processed="1244" dbindex="156257">

 







Sogorb-Ciutat s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud-est del nucli urb de Sogorb a la comarca de l'Alt Palncia de la provncia de Castell. A ms de trens de rodalies, paren trens de Mitjana Distncia Renfe de la Lnia 6 (Regional Pas Valenci). L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


Mra de Rubiols s la parada anterior o segent als TRD;

 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Lnia 6 (Regional Pas Valenci);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Trens regionals del Pas Valenci;
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404544" title="Eleccions regionals de Siclia de 1959" nonfiltered="1250" processed="1245" dbindex="156258">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 7 de juny de 1959. La participaci fou del 85,7 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404547" title="Shrewsbury" nonfiltered="1251" processed="1246" dbindex="156259">

Shrewsbury (pronunciat /  ru zbri/ o /  ro zbri/) s la capital de Shropshire, als West Midlands, Anglaterra, Regne Unit. Es troba prop del Pas de Galles (en gals es diu Amwythig). T 70.689 habitants i es troba a la vora del riu Severn. s el principal assentament del borough de Shrewsbury and Atcham, amb una poblaci de 95.850 habitants. En conseqncia, s la segona ciutat ms gran del seu comtat cerimonial, desprs de Telford. Shrewsbury s una histrica ciutat comercial el nucli urb de la qual t un plnol medieval inalterat. 

En la ciutat destaquen uns 660 monuments classificats, incloent exemples d'armadures dels segles XV i XVI. El castell de Shrewsbury, un castell fortificat d'arenisca vermella, i l'abadia de Shrewsbury, un antic monestir benedict, van ser fundats el 1074 i 1083 respectivament, pel comte de Shrewsbury normand, Roger de Montgomerie. 

La ciutat s la seu d'un dels ms llargs i antics esdeveniments horticulturals del pas, el Shrewsbury Flower Show, conegut pels seus monitors florals, havent guanyat diversos premis des del comenament del segle XXI, incloent Britain in Bloom el 2006. 

Avui, a 14 km  9 milles de la frontera galesa, Shrewsbury serveix de centre comercial i cultural per al comtat cerimonial i gran part de Galles Central, amb un output equivalent a unes 299 milions de lliures a l'any. T algunes indstries de llums i centres de distribuci, aix com Battlefield, localitzat principalment als afores. Les carreteres estratgiques A5 i A49 passen per la ciutat, com ho fan diverses lnies de ferrocarril en la estaci de ferrocarril de Shrewsbury. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404548" title="Riu Severn" nonfiltered="1252" processed="1247" dbindex="156260">

El Severn s el riu ms llarg de Gran Bretanya amb 354 quilmetres de longitud. El riu neix a 610 msnm en la localitat galesa de Plynlimon, prop de Llanidloes, i recorre al llarg del seu curs diversos comtats i ciutats britnics com Shrewsbury, Worcester i Gloucester, per exemple. El Severn desemboca a l'Oce Atlntic a travs del seu estuari en el sud-oest del pas. s tamb el riu ms cabals d'Anglaterra. El seu principal afluent s el riu Tern.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404552" title="Uni Siciliana Cristiana Social" nonfiltered="1253" processed="1248" dbindex="156261">
Uni Siciliana Cristiana Social (USCS) era un partit poltic, d'inspiraci catlica, fundat a Siclia el 8 de novembre de 1958 per un grup de parlamentaris regionals dissidents de la  Democrcia Cristiana Italiana dirigits per Silvio Milazzo.

El 23 d'octubre de 1958 Silvio Milazzo, diputat regional de la DCI, fou elegit president de la regi per l'Assemblea Regional Siciliana amb el vot d'una part dels democristians, comunistes, socialistes, monrquics i missins, en contraposici a Barbaro Del Giudice, candidat oficial democristi. El 31 d'octubre Milazzo costitu una junta formada per les forces poltiques que l'havien elegit, s a dir PCI i MSI.

Convocat a Roma pel consell del partit per a disculpar-se, Milazzo rebutj demanar disculpes i en fou expulsat; en pocs dies va formar la USCS; aix fou el primer exemple del trencament de la unitat poltica dels democristians. Aquest fenmen s conegut com a Milazzisme.

L'operaci Milazzo ofer la possibilitat als democristians de Siclia, en nom dels interessos superiors superiori dels sicilians, possibilit la unitat de dretes i esquerres, que havien estat marginades polticament per la democrcia cristiana.  

A les eleccions regionals de Siclia de 1959 l'USCS va obtenir el 10,6% dels vots i 10 escons (sobre 90), per la DCI, malgrat l'escissi, va mantenir inalterable el seu percentatge de vots (38,6%). Milazzo form dos breus governs ms, per en ells no hi va entrar el  MSI. Va rebre suport no sols de part de l'esquerra, sin tamb de Sicindustria, dirigida aleshores per Domenico La Cavera, considerat exponent de la mfia. Idelegs d'aquella poca foren Ludovico Corrao i el diputat nacional Francesco Pignatone.

L'experiment de Milazzo entr en crisi al comenament de 1960, quan un dels seus dirigents, Benedetto Majorana della Nicchiara, fou convenut per la DCI d'acceptar el crrec de president de la Regi, crrec ocupat per Milazzo, qui el 1962 va dimitir com a diputat regional.

A les eleccions regionals de Siclia de 1963 l'USCS pat una severa derrota (0,8% dels vots i cap esc) i al poc temps es va dissoldre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404557" title="Turan" nonfiltered="1254" processed="1249" dbindex="156262">
Turan (en rus       ) s una ciutat de la Repblica russa de Tuva, localitzada a 70 km al nord-oest de Kyzyl, la capital de la Repblica. Segons el cens rus de 2002, contava amb 5.598 habitants. Turan, el nom dels quals prov d'una paraula turca que significa  pas sal , va ser fundada el 1885 per colons russos de Sibria, aconseguint l'estatus de ciutat en 1945. Compte amb aeroport. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404560" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1255" processed="1250" dbindex="156263">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 19 i 27 de juliol de 1976 a la Piscina Olmpica de la ciutat canadenca.

Comits participants.
Participaren un total de 80 saltadors, 41 homes i 39 dones, de 22 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1976;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404563" title="Rosa Raisa" nonfiltered="1256" processed="1251" dbindex="156264">

Rosa Raisa (Raitza Burchstein) va ser una soprano jueva russa nascuda a Polnia el 1893 i que va emigrar a Npols, Itlia, fugint de les persecucions contra els jueus - pogroms - el 1907. Va estrenar Turandot el 1926 i va ser favorita en La Scala, el Teatre Coln i la pera de Chicago on va cantar durant 24 temporades. 

Biografia.
Va debutar el 1913 a Parma cantant desprs a Roma, Philadelphia, Londres, Pars, Mxic, Rio de Janeiro i el Teatre Coln de Buenos Aires el 1915 com a Francesca de Rmini, la Mariscala, Aida - amb Enrico Caruso - , Santuzza, Selika, Mimi, Leda, Loreley, Valentine, Alice Ford, Norma, Donya Ana; el 1929 com a Turandot, Leonora, Norma i novament Aida. 

A Chicago va inaugurar el nou edifici de la pera Lrica de Chicago amb Aida, aclamada Gioconda, Maliella (I gioielli della Madonna) i Rachel a La Juive a ms de Norma, La Fanciulla del West, Suor Angelica, Un Ballo in Maschera, La Battaglia di Legnano, Francesca da Rimini, Falstaff, Don Giovanni, Lohengrin, Tannhuser, Els Huguenots, Ho Schiavo, Isabeau, La Nau, Die Fledermaus i La Fiamma, va cantar mes de 200 representacions amb aquesta companyia i 250 en gires. 

El 1924 Arturo Toscanini la va dirigir en La Scala en l'estrena mundial de Nerone d'Arrigo Boito i en l'estrena mundial de la incompleta Turandot el 25 d'abril de 1926 amb el tenor Miguel Fleta com a Calaf. 

El 1933 va cantar a Berln com part de la temporada italiana al costat de Toti Dal Monte, Giannina Arangi-Lombardi, Ebe Stignani, Beniamino Gigli i Cesare Formichi dirigits per Panizza. Irnicament en una llotja es trobaven Hitler, Goebbels i Rudolf Hess presenciant la seva interpretaci de Tosca. Casada amb el barton Giacomo Rimini (1887-1952), al retirar-se  va fundar una escola de cant a Chicago el 1938. Va morir a Los Angeles el 1963.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404564" title="Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi" nonfiltered="1257" processed="1252" dbindex="156265">
El Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi, tamb conegut com a REBT, s el reglament tcnic de seguretat industrial que recull el conjunt d'especificacions tcniques relatives al marc normatiu en el camp de les installacions elctriques de baixa tensi.

El REBT, estableix les condicions tcniques i garanties que han de complir les installacions elctriques connectades a una font de subministri en els lmits de baixa tensi, els quals d'acord amb aquest reglament, sn una tensi igual o inferior a 1.000 volts en corrent altern i una tensi igual o inferior a 1.500 volts en corrent continu.

L'actual reglament, va substituir el reglament aprovat pel Decret franquista 2413/1973, de 20 de setembre, el qual va ser vigent durant trenta anys. L'antic reglament va establir un esquema normatiu, basat en un reglament marc i unes instruccions tcniques complementries, les quals desenvolupen aspectes especfics. Aquest esquema, es va mantenir en el nou reglament i, s el format que s'utilitza en la majoria de reglaments tcnics de seguretat industrial.

 mbit territorial d'aplicaci .

A Espanya, l'actual REBT, es va aprovar mitjanant el Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost. A la Catalunya autnoma, aquest tamb s d'aplicaci d'acord amb la disposici transitria setena de la Llei 12/2008, del 31 de juliol, de seguretat industrial, la qual estableix que fins que el Govern catal no aprovi els reglaments tcnics de seguretat industrial, pel que fa a les especificacions tcniques de seguretat relatives a les activitats i les installacions industrials sn aplicables els reglaments corresponents a la normativa de l'estat espanyol en matria de seguretat industrial en tot all que no entri en contradicci amb la normativa catalana.

 Enllaos externs .

Reglament Electrotcnic per a Baixa Tensi ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404568" title="Phil Tippett" nonfiltered="1258" processed="1253" dbindex="156266">
Phil Tippett (n. 1951) s un director de cinema, aix com tamb productor i supervisor d'efectes visuals. Est especialitzat en el disseny de criatures i animaci de personatges. Va participar en la supervisi dels dinosaures robtics utilitzats a Parc Jurssic.

Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404569" title="Miguel Fleta" nonfiltered="1259" processed="1254" dbindex="156267">
 
Miguel Burro Fleta (Albalate de Cinca, Osca, 1 de desembre de 1897 - La Corunya, 28 de maig de 1938) va ser un tenor lric espanyol. Fill de Vicente Burro Gayn i de Mara Fleta Esparraguerri, va ser el petit d'una famlia de catorze fills dels quals, quan ell va nixer, vivien noms set. s el pare de les germanes Fleta (Elia i Paloma), cantants a duo de msica lleugera i jazz en els anys 50-70. 

 Els seus inicis . 
Rep la seva primera formaci musical en el seu entorn familiar i, posteriorment, a Saragossa, amb la professora Luisa Pierrick, que desprs seria la seva companya, a ms de la seva mentora i guia. En els anys segents continua la seva formaci a Barcelona i ms tard a Mil. Debuta en el Teatre Comunale Giuseppe Verdi de Trieste interpretant a "Paolo el Bell" en l'pera Francesca da Rimini de Riccardo Zandonai sota la batuta del propi compositor, el 14 de desembre de 1919. El 1923 fa el mateix en el Metropolitan Opera House de Nova York. 

Durant la dcada dels anys 20 realitza gires per tot el mn, recorrent tota Europa i gran part d'Amrica. El 1926 participa en l'estrena, en la Scala de Mil, de l'pera Turandot, de Giacomo Puccini, la qual no havia estat finalitzada perqu l'autor havia mort poc abans. En aquesta ocasi, va estar dirigida pel mestre Arturo Toscanini. 

 La seva vida . 
La relaci amb Luisa Pierrick, amb qui va arribar a tenir dos fills, va anar apagant-se, fins a la seva separaci definitiva el 1926. La seva estada a Amrica i la influncia de persones, van fer de Fleta una persona dispendiosa en despeses. 

El seu decliu s'inicia el 1927. Una faringitis aguda li fa rescindir els seus contractes amb la pera del Metropolitan. De retorn a Espanya, es casa a Salamanca amb Carmen Mirat Ra, amb qui va tenir altres dos fills. Quan va recuperar la seva veu, mai ms va ser la mateixa. Va recomenar les gires, les quals li van dur a Jap, a Xina i a Amrica del Sud. 

En el moment de la proclamaci de la Segona Repblica a Espanya, Fleta va donar suport a la causa republicana i va arribar a fer un enregistrament de l'Himne de Riego. Desprs, i pel que sembla, per influncia del propi Jos Antonio Primo de Rivera, es va afiliar a la Falange. A l'esclatar la Guerra Civil Espanyola, es va traslladar a La Corunya i va collaborar breument en campanyes de propaganda, gravant una versi del cara al sol com exemple. Va morir el 28 de maig de 1938 a conseqncia d'una urmia.

 La seva carrera . 
Nolieja es va fer amb un important repertori operstic. En el mateix destaquen les seves interpretacions del paper de Radams en Aida de Verdi, i el de Don Jos, a Carmen de George Bizet. Amb aquesta ltima pera va debutar en el Liceu de Barcelona. L'mplia discografia de Fleta va ser recollida en discos de 78 rpm. 

La major part de la seva producci es va centrar en el mn de l'pera (Tosca de Giacomo Puccini, I Puritani de Vincenzo Bellini, La Bohme de Giacomo Puccini, Lohengrin de Richard Wagner, Carmen de George Bizet, Aida de Giuseppe Verdi, entre d'altres. Tamb, en el gnere de la sarsuela, va deixar registres, entre d'altres, de La Marina de Emilio Arrieta i Doa Francisquita d'Amadeo Vives. 

A ms, va gravar canons de Brahms i populars, com jotes, nanes, himnes, etc. Tamb va entrar en el mn del cinema a travs de tres pellcules, dues d'elles de carcter documental: "Miguel Fleta en els jardins del Xalet dels senyors Pie-Sopena", feta en ocasi de la inauguraci del Teatre Olimpia i rodada expressament per a aquest esdeveniment; i "Les Noces de Miguel Fleta", realitzada el 1927 per Hernndez Girban i Garca Conde per a la Films Espanya Artstica i Monumental. La tercera pellcula va ser "Migueln", realitzada pels aragonesos Miguel Aznar i amb banda sonora de Pablo Luna. 

Es troba registrada en els anals de la histria de la msica operstica en Espanya i Amrica Llatina de les primeres dcades del segle XX, la rivalitat dels grups de seguidors de Miguel Fleta i d'altre tenor espanyol molt fams per a l'poca, Hiplit Lzaro. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404571" title="Silvio Milazzo" nonfiltered="1260" processed="1255" dbindex="156268">
Silvio Milazzo (Caltagirone, 1903 - 1982) fou un poltic sicili. Empresari agrcola, fou director de la Cassa San Giacomo, secretari del consorci agrari i secretari de la Democrcia Cristiana Italiana a Catnia. Fou escollit membre de l'Assemblea Regional Siciliana a les eleccions regionals de Siclia de 1947, 1951 i 1955 per la DCI, i a les de 1959 per la Uni Siciliana Cristiana Social (USCS), partit del que en fou fundador i lder. Tamb fou president de la regi siciliana de 1958 a 1960 en un govern de coalici de la USCS, PSDI, PLI, PRI i MSI (Cataldo Grammatico fou assessor d'agricultura), amb suport del PSI i del PCI (Paolo d'Antoni, vicepresident).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404574" title="Batalla de la carretera de la Corunya" nonfiltered="1261" processed="1256" dbindex="156269">
La batalla de la carretera de la Corunya fou l'intent doble dels exrcits franquistes d'encerclar Madrid per l'oest de la ciutat al llarg dels mesos de desembre del 1936 i gener del 1937, tot just establert el setge de la ciutat, als inicis de la Guerra Civil espanyola.

 Antecedents .
A finals del mes de novembre del 1936, l'ofensiva franquista sobre Madrid havia entrat en una situaci d'estancament i el front es trobava estabilitzat. Els generals colpistes cercaven tancar el cercle sobre la capital i van considerar la possibilitat d'avanar fins la carretera de la Corunya, al nord-oest de la ciutat.

 Primera ofensiva .
El 29 de novembre es va produir una primera ofensiva, a crrec d'uns 3.000 legionaris i regulars a les ordres del general Varela, recolzats per l'artilleria, tancs i bombarders Junker 52. L'atac es va produir sobre la poblaci de Pozuelo i va provocar la retirada de les forces republicanes que la defensaven, tot i que finalment aconseguiren estabilitzar una lnia de front, amb l'ajuda de tancs T-26 sovitics.

Amb la substituci del general Mola pel general Orgaz al capdavant del front central, els franquistes rellanaren l'ofensiva el 16 de desembre, encara sota les ordres de Varela i amb uns 17.000 homes agrupats en quatre columnes sota els comandaments de Garca Escmez, Barrn, Senz de Buruaga i Monasterio. El primer objectiu fou la localitat d'estiueig de Boadilla del Monte, a uns 15 kilmetres a l'oest de Madrid i que caigu aquella mateixa nit.

El comandament republic mobilitz l'XI i XII, que, amb l'ajut de tancs T-26, recuper Boadilla, malgrat quedar l'XI Brigada allada a l'interior, constituint un bon objectiu per l'artilleria franquista. El dia 19 es produ una autntica matana entre els dos exrcits contendents i el 20 Orgaz orden aturar l'ofensiva i es fixaren les posicions.

 Segona ofensiva .
Un cop rebuts reforos, els franquistes reprengueren l'ofensiva el dia 3 de gener del 1937. El flanc dret republic s'enfons, arribant els nacionals fins a la carretera de la Corunya, per el dret resist a Pozuelo. Aix provoc una gran concentraci artillera que caus un gran nmero de baixes entre els republicans i la retirada de les forces de Modesto, provinents del 5 Regiment. El general Miaja hagu de fer desarmar les tropes que fugien i apost els homes de la XII i la Brigada de Lster als encreuaments de carreteres que portaven a Madrid.

Per contrarestar les forces franquistes es crid la XIV que lluitava al front de Crdova i se la situ al front de Las Rozas, on el 7 de gener el Batall Thlmann es cobr de glria defensant la poblaci i amb un nmero de baixes tan gran que restaren noms 35 supervivents.

A mitjans de gener, amb grans prdues humanes per ambds costats que podrien haver arribat a les 15.000 baixes, el front s'estabilitz. Els franquistes havien aconseguit el tall de la carretera a l'Escorial i els republicans havien pogut evitar l'encerclament de la capital.

 Bibliografia .
Beevor, Antony (2005). La Guerra Civil espaola (1 Edici), Editorial Crtica S.L. .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404575" title="Toti Dal Monte" nonfiltered="1262" processed="1257" dbindex="156270">
Antonietta Meneghel, ms coneguda com Toti Dal Monte (27 de juny de 1893   26 de gener de 1975), va ser una clebre soprano italiana favorita d'Arturo Toscanini en el paper de Madama Butterfly de Puccini. Va nixer a  Mogliano Veneto, debutant en La Scala de Mil als disset anys com Biancofiore en Francesca da Rimini de Riccardo Zandonai. 

La seva veu de rossinyol va ser popular en tot el mn destacant com Amina (La sonnambula), Lucia (Lucia di Lammermoor)i Gilda (Rigoletto). Com Madama Butterfly va passar a la histria amb una interpretaci altament personal registrada integralment. 

Va triomfar a Mil, Pars, Londres, Chicago, Nova York (1924, Lucia), el Teatre Coln de Buenos Aires (1923 i 1927 com Gilda) i Austrlia convidada per Nellie Melba. Es va retirar el 1943 com a cantant encara que va seguir apareixent espordicament en teatres i films, entre ells Anonimo veneziano de 1970 dirigit per Enrico Maria Salern.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404577" title="Ebe Stignani" nonfiltered="1263" processed="1258" dbindex="156271">
Ebe Stignani (10 de juliol de 1903 - 5 d'octubre de 1974), considerada la mxima mezzosoprano de la seva poca a Itlia, va nixer a Npols i la seva carrera es va estendre per ms de tres dcades, es va retirar el 1957 per a donar pas a la generaci de Giulietta Simionato i Fedora Barbieri. 

Possedora d'una immensa veu de mezzosoprano, va ser la recordada companya de les sopranos Gina Cigna, Maria Callas i Renata Tebaldi, entre d'altres. Va debutar en el Teatro San Carlo de Npols sent convidada a l'any segent per Arturo Toscanini a La Scala com Eboli en Don Carlo. Aquest teatre seria el centre dels seus grans xits en les herones de Verdi i tamb com Ortrud de Lohengrin, Dalilah, Carmen i Brangania. 

Fora d'Itlia va cantar a Londres el 1937 i el 1952 com Adalgisa per la Norma de Maria Callas, a Berlin, Pars, San Francisco i en el Teatre Coln de Buenos Aires on va ser Adalgisa per la Norma de Claudia Muzio el 1927, Gretel, Marfa, Preziosilla i en 1953 Orfeo, Eboli de Don Carlo i Amneris per la Ada de Renata Tebadli. Es va acomiadar del pblic porteny el 1954 com Adalgisa i Santuzza.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404582" title="Presidents de Siclia" nonfiltered="1264" processed="1259" dbindex="156272">

Aquesta s la llista de presidents de la Regi Siciliana, des de la Segona Guerra Mundial fins a l'actualitat.


 Regi Siciliana .

 Alts Comissaris .
Francesco Musotto (10 de setembre 1943 - juliol 1944);
Salvatore Aldisio (juliol 1944 - mar 1946);
Paolo D'Antoni (mar 1946 - octubre 1946, ad interim);
Giovanni Selvaggi (19 d'octubre 1946 - 30 de maig 1947);

 Presidents de la Junta regional .
 
Giuseppe Alessi (1947 - 1949);
Franco Restivo (1949 - 1955);
Giuseppe Alessi (1955 - 1956);
Giuseppe La Loggia (1956 - 1958);
Silvio Milazzo (1958 - 1960);
Benedetto Majorana della Nicchiara (1960 - 1961);
Salvatore Corallo (1961);
Giuseppe D'Angelo (1961 - 1964);
Francesco Coniglio (1964 - 1967);
Vincenzo Giummarra (1967);
Vincenzo Carollo (1967 - 1969);
Mario Fasino (1969 - 1972);
Vincenzo Giummarra (1972 - 1974);
Angelo Bonfiglio (1974 - 1978);
 
Piersanti Mattarella (1978 - 1980, assassinat);
Mario D'Acquisto (1980 - 1982);
Calogero Lo Giudice (1982 - 1983);
Santi Nicita (1983 - 1984);
Modesto Sardo (1984 - 1985);
Rino Nicolosi (1985 - 1991);
Vincenzo Leanza (1991 - 1992);
Giuseppe Campione (1992 - 1993);
Francesco Martino (1993 - 1995);
Matteo Graziano (1995 - 1996);
Giuseppe Provenzano (1996 - 1998);
Giuseppe Drago (1998);
Angelo Capodicasa (1998 - 2000);
Vincenzo Leanza (2000 - 2001);

 Presidents de la Regi .
Salvatore Cuffaro (17 de juliol 2001 - 18 de gener 2008, susps);
Raffaele Lombardo (14 d'abril 2008 - en el crrec);

Notes.


Presidents de l'Assemblea.
http://it.wikipedia.org/wiki/Assemblea_regionale_siciliana#Presidenti_dell.27Assemblea

Vegeu tamb.
 Presidents de les regions italianes;
 Siclia;
 Assemblea Regional Siciliana;

 Enllaos externs .
 http://www.worldstatesmen.org/Italy_Autonomous_regions.htm;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404588" title="Eleccions regionals de Siclia de 1963" nonfiltered="1265" processed="1260" dbindex="156273">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 9 de juny de 1963. La participaci fou del 81,4 %.




Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404592" title="Maylandia benetos" nonfiltered="1266" processed="1261" dbindex="156274">

Maylandia benetos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404593" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1267" processed="1262" dbindex="156275">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren set proves mixtes de tir olmpic, una menys que en l'edici anterior. Les proves es realitzaren entre els dies 18 i 24 de juliol de 1974 a les intallacions de tir de Quebec.

Participaren un total de 334 tiradors, entre ells 8 dones, de 71 comits nacionals diferents. Aquesta fou la primera vegada en que una dona aconsegu una medalla en aquesta disciplina, aconseguint Margaret Murdock la medalla de plata en la disciplina de Rifle en 3 posicions en la distncia de 50 metres.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1976;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404595" title="Ian Ashley" nonfiltered="1268" processed="1263" dbindex="156276">
 Ian Hugh Gordon Ashley  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 d'octubre del 1947 a Wuppertal, Alemanya.


 A la F1 .

Ian Ashley va debutar a la onzena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1974 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar a un total d'onze curses de F1, disputades en quatre temporades consecutives (1974 - 1977), aconseguint finalitzar en catorzena posici com a millor classificaci en una cursa i  no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404596" title="Maylandia callainos" nonfiltered="1269" processed="1264" dbindex="156277">

 Maylandia callainos s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404599" title="Maylandia chrysomallos" nonfiltered="1270" processed="1265" dbindex="156278">

Maylandia chrysomallos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404600" title="Procs de Colmar" nonfiltered="1271" processed="1266" dbindex="156279">
Procs de Colmar fou un procedimient judicial contra el nacionalisme alsaci dut a terme per les autoritats franceses el 1928. Del 25 al 31 de desembre del 1927 foren detinguts 15 lders autonomistes del Heimatbund, acusats de conspiraci i d'atemptar contra la unitat nacional de Frana:  Eugne Ricklin, Paul Schall, Joseph Ross, Karl Roos, Ren Hauss, Ren Ley, mile Pinck, l'abat Fashauer i altres.

En ell tres diputats, Eugne Ricklin, Paul Schall i Joseph Ross, en perdrien la condici, i juntament amb Karl Roos i Halsey, foren condemnats a un any de pres i cinc de deportaci, per els altres imputats noms foren multats, llevat Ren Ley, condemnat a 20 anys in absentia, Emil Pinck a 15. Durant el procs reberen el suport del secretari general del PCF, Maurice Thorez, influt per la poltica de nacionalitats de la URSS, qui reclam un plebiscit per al territori. Finalment, el 1931 foren amnistiats pel president Paul Doumer.

 Enllaos externs .
  El Procs de Colmar;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404603" title="Torrent de la Foranca" nonfiltered="1272" processed="1267" dbindex="156280">


El torrent de la Foranca o rasa del Felip s un afluent per l'esquerra del torrent de Sant Mart (que, a l'ensems, ho s de l'Aigua de Valls), a la Vall de Lord.  

Neix la Creu de Jovells a 1.568 m. d'altitud. El seu curs mant una direcci preponderant N-S, Deixa a la seva dreta les masies de Cal Felip, Can Costa Nou i Can Sants Nou i desguassa al torrent de Sant Mart desprs d'haver passat entre l'esglsia de Sant Mart de la Corriu i la Rectoria de Sant Miquel.

Territoris que travessa.

Tot i que el neix prcticament en el lmit amb el terme municipal de la Coma i la Pedra, Realitza tot el seu recorregut dins el terme municipal de Guixers

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.568
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.463
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.355
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.310
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.251
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.207
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.169
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|1.132
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.105
|-
|align="center"|2.290
|align="center"|1.072
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;

Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404604" title="Maylandia cyneusmarginata" nonfiltered="1273" processed="1268" dbindex="156281">

 Maylandia cyneusmarginata s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404606" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1274" processed="1269" dbindex="156282">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es realitzaren dues proves de tir amb arc, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc entre els dies 27 i 30 de juliol de 1976 a les installacions de tir amb arc de Joliette.

Participaren un total de 64 arquers: 37 homes i 27 dones, de 24 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir amb arc 1976;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404609" title="Maylandia emmiltos" nonfiltered="1275" processed="1270" dbindex="156283">

Maylandia emmiltos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404610" title="Maylandia greshakei" nonfiltered="1276" processed="1271" dbindex="156284">

 Maylandia greshakei s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404612" title="Maurice Thorez" nonfiltered="1277" processed="1272" dbindex="156285">
 
Maurice Thorez (Noyelles-Godault, Pas de Calais, 28 d'abril de 1900 - Mar Negre, 11 de juliol de 1964) va ser un poltic francs, secretari general del Partit Comunista Francs entre 1930 i 1964, ministre de la Funci Pblica entre 1945 i 1947, i vicepresident del Consell d'Estat en 1947. 
Biografia. 
Infncia i joventut. 
Nt de Clment Baudry, miner socialista (guesdista) de Noyelles-Godault, delegat obrer a la caixa de socors, que ser fins a la seva mort a l'abril de 1931, l'animador de la secci de la CGT dels retirats de Noyelles-Godault, Maurice no coneixer mai al seu pare biolgic, el fill d'un pastisser sucidat en 1914.

Reconegut a l'edat de dos anys i mig per Louis Thorez, un miner que l'educa com al seu propi fill, no coneix sin tardanament el secret del seu naixement. Clmence, filla de Clment Baudry, i Louis Thorez tindran altres quatre fills als quals eduquen en un habitatge propietat de la Companyia minera de Dourges. Louis Thorez sofreix d'una malaltia professional. Encara que la famlia de Maurice no fos practicant, Maurice fa la seva primera comuni i actua com a escol. D'altra banda, s un excellent alumne a l'escola pblica i obt el seu certificat d'estudis en 1912. 

Segons Robrieux, el seu professor hauria intervingut davant l'empresa minera perqu Maurice Thorez fos emprat com ajudant, comenant una carrera administrativa, encara que en la seva fitxa autobiogrfica Maurice Thorez declara: Vaig ser emprat com recollidor de pedres en la fossa nmero n 4, afirmaci que apareix en la seva fitxa autobiogrfica comunicada a la direcci de la Internacional Comunista. Segons Claude Pennetier, no hi ha dubtes respecte que el 1919-1921, treballa durant 306 dies com a miner al fons de la fossa nombre 4.

El 30 de setembre de 1914, Maurice ha de fugir al costat del seu pare de l'avan alemany. Desprs d'un mes de errancia, sn finalment evacuats al departament de Creuse i enviats a Clugnat, on sn ben acollits. Maurice pot seguir els seus estudis, per declina la proposta de preparar-se per a l'Escola Normal, ja que prefereix ser emprat com ajudant en la granja d'un agricultor socialista, el pare Mnager, encara que es dedica a la lectura: Victor Hugo, Jules Verne, Eugne Le Roy, Jules Valls i Alexandre Dumas. Al mar de 1917, Maurice i el seu avi abandonen el departament de Creuse para dirigir-se a Amiens, on treballen en una serreria i es converteixen en batelers al Somme. Desprs de la guerra, Maurice es retroba amb la seva famlia i torna a Noyelles-Godault, on treballa en la reconstrucci del ferrocarril i, posteriorment, el 16 d'abril de 1919, com a miner en el fons de la mina. El 15 de mar de 1920, comen el seu servei militar.

Els inicis en el partit (1920-1924). 
Al mar de 1919, Maurice Thorez s'havia afiliat a la Confederaci General del Treball de Frana i al Partit Socialista. Dos mesos ms tard, entusiasmat per la Revoluci Russa, s'uneix al Comit per a l'adhesi a la III Internacional, allunyant-se aix del seu avi, que es mant com seguidor de Lon Blum. Ser durant el seu servei militar quan la proposada "Cachin-Frossard" (redactada per Loriot i Souvarine) resultar triomfadora en el Congrs de Tours. El partit socialiste SFIO canvia el seu nom per SFIC (Secci Francesa de la Internacional Comunista) i ms tard Partit Comunista. No s sin en 1943 que s'adoptar el nom definitiu de Partit Comunista Francs. 

Com els obrers revolucionaris de l'poca, Maurice Thorez es mant com a simple soldat. s inicialment magatzemista, ms tard secretari del cap, el que li permet consagrar una part del seu temps a la lectura i a les discussions poltiques amb els seus camarades. Durant un perms, al discutir amb el diputat socialista del seu circumscripci, pren conscincia dels seus dots d'orador. Al seu retorn del servei militar en la primavera de 1922, la mina rebutja la seva reincorporaci. Exerceix llavors una srie de petits treballs, mantenint-se com militant ardent de les Joventuts Comunistes i del sindicat unitari dels miners. Contreu matrimoni amb Aurore Memboeuf, nta del secretari de la Federaci Comunista del Pas-de-Calais. A l'octubre de 1922, Maurice Thorez assisteix al II Congrs del PCF a Pars. Anteriorment s'havia decantat per la lnia del "Front nic", mantinguda per la Internacional Comunista i donada suport per Frossard i Souvarine. Durant la preparaci del Congrs, en una reuni de la tendncia, Souvarine havia notat la presncia del jove militant del Pas-de-Calais, slid, lmpido, que sabia analitzar amb facilitat una situaci concreta. 
La irresistible ascensi d'un jove obrer comunista (1924--1930). 
Maurice Thorez inicia llavors una ascensi espectacular en el si del nou partit comunista: Secretari de propaganda en el seu departament al gener de 1923, es converteix en secretari permanent aquesta mateixa primavera. s un dels joves obrers que el partit vol formar i promoure cap a crrecs de responsabilitat.  Thorez impressiona igualment als militants del Pas-de-Calais, els quals li envien com delegat al Congrs Nacional a Li, al gener de 1924, on s escollit membre suplent del Comit Directiu. En la primavera de 1924, el Comit Directiu, Souvarine estava enfrontat amb la nova majoria aconseguida per Albert Treint i amb suport de la Internacional Comunista dirigida per Grigori Zinoviev. En la Conferenccia se secretaris federals, Thorez, sempre unit a Souvarine, vota contra les tesis de la majoria, donant suport igualment el projecte de Souvarine d'editar una traducci del pamflet de Trotski "Nou Curs", arrossegant amb ell a la Comissi Executiva del Pas-de-Calais. s necessari l'enviament per la Internacional Comunista de Guralski al Pas-de-Calais para aconseguir de la seva Comissi Executiva un vot favorable a les tesis de la Internacional. Thorez, allat, es refugia en l'abstenci. 

En els mesos segents, Souvarine ser expulsat i Thorez decideix unir-se a la poltica d'Albert Treint i Suzanne Girault. Al novembre, Thorez es converteix en secretari adjunt permanent de la regi Nord-Pas de Calais. Delegat en el Congrs Nacional de Clichy, s escollit all membre titular del Comit Central, i el 28 de gener de 1925, entra en la Comissi d'Organitzaci. s aix com participa a Moscou, al mar de 1925, en la Conferncia d'Organitzaci de la Internacional Comunista, clausurada amb una trobada collectiva amb Stalin. El 13 de juliol de 1925, Suzanne Girault li coopta com membre del Bureau Poltic del partit francs. Thorez s llavors encarregat de l'acci contra la guerra del Marroc. En el si del Bureau Poltic, Thorez s'oposa a Treint, a qui retreu el seu sectarisme. s partidari, al costat de Pierre Smard, d'una poltica de Front nic. Mentre que la influncia de Zinviev declina, Thorez i Smard reben el suport de Manuilsky contra Treint, Girault i Doriot.
 
Al febrer de 1926, en el 6 Ple de la Internacional Comunista, en Moscou, Thorez es pronuncia contra el reingrs de Souvarine. En el Congrs Nacional de Lille, al juny de 1926, Thorez est confirmat en el Bureau poltic, entre altres 12 membres, incloent al secretari en funcions, Pierre Smard. Thorez, que es mant com secretari d'Organitzaci s un dels homes forts d'aquest equip. El 22 d'abril de 1927, Albert Sarraut, ministre de l'Interior, havia anunciat a Alger: "Li communisme voil l'ennemi" (El nostre enemic s el comunisme). Thorez havia estat ja condemnat a multes per les seves activitats contra la guerra del Marroc. El 30 de juliol, uns inspectors de Policia intenten interrogar-lo davant la seu del PCF, al carrer Lafayette, per assoleix escapar, passant a la clandestinitat. s en aquest moment quan la Internacional reclama als diferents partits nacionals la necessitat d'efectuar un gir poltic, abandonant el "Front nic" per una nova poltica de "classe contra classe". Thorez intenta resistir-se fins a setembre, per acaba per sotmetre's, convertint-se en el campi d'aquesta nova lnia poltica, en contra de l'opini de Pierre Smard i d'altres dirigents empresonats en la pres de la Sant. 

En 1928, Maurice Thorez s un dels principals dirigents del Partit Comunista, i desitja ancorar-se en una circumscripci, triant per a aix Ivry-sud-Seine, una comuna de la banlieue rouge, el cintur vermell de Pars, on es presenta com a candidat a diputat, encara que sense poder fer campanya per mantenir-se en la clandestinitat. El seu resultat s bo, per s derrotat, com la majoria dels candidats comunistes que paguen aix l'allament que comporta la poltica de "classe contra classe". Activament buscat per la Policia, es dirigeix a Brusselles, participant en el VI Congrs de la Internacional Comunista, on segueix defensant una postura "esquerrana". Pierre Smard, el secretari general en funcions, es veu llavors afeblit per la falta d'entusiasme que demostra cap a la lnia oficial. El crrec de secretari general s suprimit. 

Thorez apareix un temps com el principal dirigent del partit, per desprs del VI Congrs Nacional en Saint-Denis al mar de 1929, el poder passa a les mans d'un equip ultraesquerr compost per dos dirigents de les Joventuts Comunistes, Henri Barb i Pierre Clor, i per Marcel Gitton (encarregat del control poltic de la CGTU) que es recolza en els responsables procedents de les Joventuts. Els enfrontaments es van multiplicar amb els dirigents ms experimentats, com Vassart i Ferrat. El conflicte va rebre l'arbitratge la Internacional Comunista al juny de 1930. D'aqu va sortir una nova direcci composta per Thorez, Barb et Frachon, tenint com objectiu la rectificaci d'errors sectaris. Pos aquesta poca Thorez passa onze mesos a la pres. s detingut el 9 de juny de 1929. Al febrer de 1930, Thorez podua accedir a la seva llibertat si pagava una multa, el que s contrari a les normes internes del partit. Sollicita al Bureau poltic una derogaci, cosa rebutjada per unanimitat. Sense fer-los cas, Thorez paga la multa de 500 francs francesos i recupera la seva llibertat el 23 d'abril. Aquest acte d'indisciplina li sortir car, ja que la Internacional Comunista pren partit contra el Bureau Poltic i Barb es veu obligat a realitzar una autocrtica. L'equip directiu es dirigeix llavors a Moscou, on la Internacional Comunista, que encara no ha renunciat oficialment a l'estratgia de la "classe contra classe" i a la denncia del "socialfeixisme" exigeix ara a Thorez preparar un gir en sentit contrari. Durant aquest viatge a Moscou, Thorez coneix a una jove obrera txtil que realitza all el seu aprenentatge, Jeannette Vermeersch, que es convertir primer en la seva companya i desprs en la seva esposa. 
L'accs a la Secretaria General (1930-1935). 
AL seu retorn de Moscou, a principis de juliol, Thorez s prcticament el nou secretari general del partit, encara que el crrec en si mateix encara no ha estat oficialment tornat a crear. Durant alguns mesos encara ha de seguir formant equip amb Barb, fins a abril de 1931. El 8 de maig, reforat pel suport de la Internacional Comunista, representada a Pars per l'eslovac Eugen Fried, Thorez anuncia al Bureau Poltic que assumeix la funci de secretari general, amb la collaboraci de Jacques Duclos i Benot Frachon. De fet, est lluny de tenir la seguretat del suport total de la Internacional fins que al juliol envia una carta a la Internacional en la qual li comunica el seu descoratjament i presenta la seva dimissi. 

La resposta arriba a l'agost sota la forma de l'arribada a Pars de Manuilsky, el responsable de la Internacional que controla al Partit francs des de temps enrere. Designa al grup dels joves, Barb, Clor i Lozeray com responsables dels dolents resultats del partit. Amb la complicitat de Fried, Thorez marca distancies amb la lnia sectria en la qual, no obstant aix, ha participat plenament des de 1928. El 13 d'octubre, declara en un mting en la sala Bullier: "Desitgem que cada membre del partit pugui lliurement i sense temor exposar la seva opini, criticar a l'adrea, la disciplina necessria s nicament conseqncia de la convicci i de la submissi a les decisions regularment preses pels rgans qualificats per a aix, desprs de la deguda discussi" La lnia sectaria havia suposat prdues apreciables per al partit, ja que entre 1927 i 1931, la militncia havia descendit de 55.000 a 25.000 militants. En les legislatives de 1932, el Partit Comunista cau al seu nivell ms baix, el 6,8% dels vots. La majoria dels dirigents sn derrotats, sent Thorez l'excepci, al conservar pels pls la circumscripci d'Ivry-sud-Seine. Aquesta victria li atorga per fi un basti en el mitj obrer, el que li ser especialment til per a derrotar al seu rival Jacques Doriot, que no ha renunciat a disputar-li la primacia i que ha estat igualment reelegit en altre basti obrer, Saint-Denis. Al setembre de 1932, durant el 12 Ple de la Internacional Comunista, ambds arriben a les mans en un carrer de Moscou.

El "regnat" de Thorez sobre el partit durar ms de 30 anys. La seva ascensi fins a les ms altes funcions en el si del partit s conseqncia tant de les seves qualitats personals que s'imposen davant tots com d'una perfecta disciplina davant la Internacional Comunista les posicions de la qual ha defensat sempre. La seva permanncia al capdavant del partit al llarg de diversos decennis ser tamb la d'un equip directiu en el qual sempre estan presents Jacques Duclos i Benot Frachon. Fins a la Segona Guerra Mundial, Eugen Fried, que es va convertir en amic personal de Thorez, s igualment un element clau en l'equip. A partir de febrer de 1934, la vida en com amb Jeannette Vermeersch contribueix a equilibrar la vida poltica i afectiva de Maurice Thorez, que arriba a reservar les matinades per a la lectura, l'estudi o l'escriptura, sovint en el seu despatx a la Cambra dels diputats. Mant sempre unes certes distncies amb la resta de membres de la direcci. 

Els anys 1932-1934 vnen marcats, a nivell internacional, per l'arribada al poder de Hitler, i en Frana, per tmides temptatives de l'equip Thorez de treure al partit del seu allament. Al gener de 1933, Thorez i Doriot mantenen una trobada amb membres de la SFIO. La Internacional Comunista condemna aquest acostament, per desprs de la presa del poder per Hitler demana a tots els partits nacionals la renncia als atacs contra les organitzacions socialistes "durant l'acci comuna contra l'ofensiva del capital i contra el feixisme". Thorez envia un telegrama a la Internacional Comunista per a sollicitar-li entrar en contacte amb la Internacional Socialista. El partit francs es veu llavors violentament desautoritzat per la Internacional Comunista. El desembre de 1933, Thorez i Frachon es traslladen a Moscou, on Andr Marty, delegat permanent a la Komintern no cessa de denunciar les illusions democrtiques de la direcci francesa. Han de fer la seva autocrtica i acceptar que Marty passi a controlar L'Humanit. 

A l'arribada dels disturbis del 6 de febrer de 1934, Thorez es trobava molt afeblit en la direcci del partit. Doriot es convertia en el campi de la poltica de "Front nic", sent cada vegada ms receptius a aquest discurs els membres del Bureau poltic. Per Thorez aguanta. Per raons de seguretat, s'oculta a Barbizon i ni tan sols apareix en la manifestaci unitria del 12 de febrer. El seu nom no reapareix a L'Humanit fins al 8 de mar. "El Partit Comunista, escriu, "no tolerer mai una poltica d'acords en el cim, una poltica de reculada i d'abdicaci davant el socialfeixisme." Durant la reuni del Comit Central de el 14 de mar, Thorez es veu atacat per Renaud-Jean i Doriot. Aquest ltim dimiteix llavors del seu crrec d'alcalde de Seine-Saint-Denis per a fer-se reelegir triomfalment el 6 de maig per tres quartes parts dels seus electors. Davant aquest acte de manifesta indisciplina, ni Thorez, ni la Internacional Comunista no provoquen la ruptura, i Manuilsky convida a Moscou Thorez i Doriot perqu cadascun d'ells presenti les seves posicions. Doriot, ja encarrilat per mitj de la ruptura, declina la invitaci, i Thorez inicia sol el viatge el 26 d'abril. 

El 16 de maig, en una reuni del Presidium de la Internacional, Manuilsky fixa com objectiu la reconquesta de Saint-Denis i l'allament de Doriot, per els mitjans que indica per a assolir-lo, una poltica de Front nic dirigida als obrers socialistes, implica de fet practicar la poltica de Doriot. L'11 de juny, els socialistes Blum i Zyromski sostenen una trobada amb els comunistes Frachon, Gitton i el propi Thorez. En la Conferncia Nacional de juny de 1934 a Ivry, Thorez proposa la unitat d'acci i la unitat indical a qualsevol preu. La via del antifascismo s'havia iniciat, i la ruta cap a el Front Popular estava expedita. Thorez havia frenat aquest gir cap a la poltica de Front nic, per a partir de juny de 1934, animat per Fried, es decideix a avanar-se diversos mesos a les consignes de la Komintern. El 9 de desembre, defensa la seva poltica davant el Presidium de la Internacional, assolint impressionar Manuilsky. 
El Front Popular i la preguerra mundial (1935-1939). 
A Frana, desprs dels anys de declivi, les organitzacions comunistes reaccionen i recuperen el seu dinamisme. Thorez s l'encarnaci dels nous valors del partit: l'antimilitarisme dels anys 20 ha estat oblidats, i en certa mesura tamb l'anticolonialisme, en favor de valors ms tradicionals i de l'adopci de mites i smbols nacionals com la bandera tricolor o Joana d'Arc. Els camarades del partit sn convidats a deixar de ser revolucionaris professionals i interessar-se per les seves famlies. Aquesta poltica s confirmada a l'abril i maig de 1936 per excellents resultats electorals. El 17 d'abril de 1936, durant una locuci per rdio, Thorez esten la m als catlics i als Croix-de-feu. Al juny de 1936, segons Claude Pennetier, va tenir un paper destacat en les vagues i la seva intervenci (Cal saber acabar una vaga quan s'ha obtingut satisfacci), determinant en la seva finalitzaci. Sense participar en el Govern, s'entrevista cada setmana amb Lon Blum. A l'agost de 1936, proposa eixamplar cap a la dreta el Front Popular, convertint-lo, sobre la base del antifeixisme, en un "Front dels Francesos". 

Aix no impedeix al Partit Comunista denunciar la poltica de no intervenci en Espanya i implicar-se massivament en el suport a la Espanya republicana. En aquesta poca, Thorez, a imatge del model de Stalin en la URSS, instaura en el si del partit un cert culte a la personalitat. per a reforar la seva imatge personal, publica en 1937, una autobiografia, "Fils du peuple" (fill del poble), escrita de fet per Jean Frville, que havia estat contractat per a escriure-la; La popularitat de Thorez arriba a llavors el seu nivell ms alt. El 24 de juny de 1937, es va poder escoltar als manifestants cridar, en la plaa de la Naci, "Thorez au pouvoir" (Thorez al poder). Desprs del Pacte de Munic, l'any 1939 es presenta sota el signe de l'amenaa de guerra. En la Conferncia Nacional de  Gennevilliers, al gener, Thorez consagra gran part del seu informe a la qesti camperola. Participa igualment en Ivry en la commemoraci de la Revoluci francesa en ocasi del 150 aniversari. Al febrer, durant una gira per Algria, evoca al "poble algeri unit a Frana" afegint "Hi ha una naci algeriana constituda, ella tamb, per la barreja de vint races."

 La Segona Guerra Mundial (1939-1944) . 
L'anunci del Pactegermano-sovitic, el 23 d'agost de 1939, i la declaraci de guerra, el 3 de setembre, suposen un canvi drstic en la situaci del Partit Comunista. Sembla que Thorez, que es trobava de vacances als Alps, no va ser posat al corrent de la signatura del pacte. El propi Fried coneixer la notcia a Brusselles, lloc de trobada de la Internacional Socialista en cas de crisi. A Pars, L'Humanit s segrestat des del 25 d'agost de 1939. L'1 de setembre, el grup parlamentari comunista reunit sota la presidncia de Thorez decideix votar a favor dels crdits de guerra per a combatre l'agressi hitleriana. El 3 de setembre de 1939, Thorez respon a l'ordre de mobilitzaci general i s'incorpora al seu regiment a Arras, ja que els homes estaven subjectes a mobilitzaci fins als 40 anys d'edat. 

Des de mitjans de setembre, la Internacional Comunista distribux consignes exigint clarament la denncia d'una guerra el carcter imperialista de la qual es denuncia. El partit comunista va ser prohibit el 26 de setembre. El secretari de la Internacional Comunista, Dimitrov envia un telegrama comminant al secretari general del Partit francs a desertar. Mounette Dutilleul, en companyia de Jeannette Vermeersch, embarassada, dur el missatge a Chauny, on Maurice Thorez est de guarnici. "Qu pensaran Benot i Jacques?" (Frachon i Duclos), hauria preguntat Thorez, que se sotmet no obstant aix a la decisi de la Internacional, com ho ha fet tota la seva carrera. La parella Thorez-Vermeersch s'embarca en una 11 CV del militant Pelayo, passa a Blgica abans d'arribar a Moscou via Estocolm, algunes setmanes ms tard, convertit legalment en desertor. Thorez arriba a Moscou el 8 de novembre de 1939. S'installa en les proximitats de Moscou, al costat d'altres "clandestins", deixa crixer la seva barba i es fa dir Ivanov. 

Oficialment, Thorez es queda a Frana fins a 1943, data en la qual s'hauria traslladat a Moscou per a la dissoluci de la International. Aquesta versi de la histria va ser mantinguda pel PCF fins a fins dels anys 1960. Es retroba amb un altre dirigent francs, Andr Marty, ben vist pels sovitics i pels responsables de la Komintern, sempre disposada a criticar al partit francs. Fins a juny de 1941, almenys, Thorez es mant en contacte amb la direcci clandestina del partit que ha quedat a Frana.  A la tardor de 1941, l'ofensiva alemanya provoca l'evacuaci dels Thorez a Uf, als Urals. No t prcticament res a fer, ha de mantenir-se en la clandestinitat i viu un dels perodes ms ombrvols de la seva existncia. Suporta amb dificultat que de Gaulle autoritzi Marty a traslladar-se a Alger per a posar-se al capdavant de la delegaci comunista mentre que ell, Thorez, segueix considerat personna non grata per la seva deserci. 

El 20 de gener de 1944, s rebut per la delegaci en Moscou de la Frana Lliure. Els conta que es va mantenir "en el seu lloc de combat", a Frana, fins a maig de 1943 i demana que s'accepti el seu trasllat a Alger. De Gaulle respon algunes setmanes ms tard que la condemna de Thorez per la seva deserci segueix vigent. Desprs de la instalaci a Pars el 31 d'agost de 1944 del Govern provisional, que inclou dos ministres comunistes, el PCF inicia una campanya per a exigir la tornada de Thorez, que envia aix mateix un telegrama a de Gaulle, el 17 d'octubre. El 28 d'octubre, el Consell de ministres dna la seva opini favorable al retorn de Thorez, al mateix temps que emet l'ordre de dissoluci de les milcies patritiques. El 6 de novembre, pocs dies abans del viatge de de Gaulle a Moscou, Thorez es beneficia d'un indult individual i regressa a Frana el 27 de novembre. 
 El retorn a Frana i els inicis de la Guerra Freda (1944-1950) . 
De retorn a Frana, Maurice Thorez recupera sense problemes el seu lloc en primera fila del PCF, que s, desprs de la dissoluci de la Internacional Comunista, l'nic nom oficial de la Secci Francesa de la Internacional Comunista. La popularitat que havia arribat a en el perode anterior a la guerra segueix intacta. Es beneficia igualment del prestigi com a resistent, ja que el secretari general del "partit dels afusellats" no pot sin haver estat ell mateix un resistent 

A fins de 1944, amb el retorn de Thorez a Frana, el PCF gira l'esquena a les temptacions d'insurreccions revolucionries a l'acceptar la dissoluci de les milcies patritiques. Al setembre de 1944, en nom de la CGT, Frachon havia llanat la "batalla per la producci". El 21 de juliol de 1945, Maurice Thorez puja el llist al declarar a Waziers, en la conca hullera, davant els obrers impacients per veure la millora en les seves condicions: "Produir, s avui la forma ms elevada del deure classe, del deure els francesos. Ahir, la nostra arma era el sabotatge, l'acci armada contra l'enemic; avui, l'arma s la producci per a fer fracassar els plans de la reacci." 

A la tardor de 1944, poc desprs del retorn de Thorez a Frana, de Gaulle s'havia trobat amb Stalin a Moscou, i aquest ltim li havia declarat respecte de Thorez: "No es molesti pel meu indiscrecin? em permeto dir-li que conec a Thorez, i que, al meu entendre, s un bon francs; si estigus en el seu lloc, no li empresonaria? almenys no ara com ara?". Charles de Gaulle hauria respost: "El Govern francs tracta als francesos segons els serveis que s'espera d'ells." 

A la tardor de 1945, havia doncs arribat el moment para Thorez de prendre responsabilitats de Govern. Desprs de les eleccions a l'Assemblea constituent d'octubre de 1945, que van atorgar el 26,1% dels vots als comunistes, va fer la seva entrada en el Govern de de Gaulle menjo Ministre de la Funci Pblica, al costat d'altres quatre ministres comunistes, amb rang de ministre d'estat. En el Govern de Flix Gouin, al gener de 1946, ser vicepresident dle Consell. Al novembre de 1946, desprs dels millors resultats electorals en la histria del partit, un 28,6%, que fan del PCF "el primer partit de Frana", Thorez reivindica la presidncia del Consell. Afirma llavors, en una entrevista per a Times de 18 de novembre que existeixen per a anar cap al socialisme "altres vies distintes a les seguides pels comunistes russos". Finalment, nicament 261 sobre 579 votants l'escullen. Seguint com vicepresident del Consell, Thorez no abandon el Govern Ramadier sin al maig de 1947, amb els altres quatre ministres comunistes. 

Durant la seva estada en el Govern, Thorez, que sempre havia sabut ser un bon alumne a ulls de Manuilsky o de Stalin, sap igualment mostrar-se bon alumne. Els seus companys, de Charles de Gaulle a Jules Moch descriuen un ministre efica, no desprovet de sentit d'Estat. Condueix b la reforma de la Funci Pblica i l'Estatut de la Funci Pblica la sobreviur fins al segle XXI. Els historiadors situen en 1947 la data d'inici de la Guerra Freda. No obstant aix, en aquest moment aix no apareixia tan clar, ja que Thorez plntea el Congrs d'Estrasburg, al juny de 1947, en la perspectiva de la reconquesta pel PCF del seu paper de "partit de Govern". Les coses noms es clarifiquen el 22 de setembre de 1947, en la conferncia de Szklarska-Poreba, a Polnia, que els partits francs i itali sn acusats davant la Kominform (mque ms o enys reemplaa a la desapareguda Komintern). 

Amb l'arribada de la Guerra freda, Thorez dirigeix cada vegada ms el partit de forma personal. Amb Jeannette Vermeersch, forma gaireb un matrimoni de "monarques".  Arran del affaire Lyssenko, aprova la teoria de les dues cincies, la burgesa i la proletaria, davant les queixes de Marcel Prenant, el mateix que li havia consagrat pocs anys abans com resistent. 

 La malaltia (1950-1956) . 
L'any 1950 veu la culminaci del culte a Stalin i a Thorez en ocasi dels seus respectius 70 i 50 aniversaris. Estant aix en ple apogeu l'autoritat exercida per Thorez sobri el PCF, s vctima d'una malaltia que durant diversos anys li apartar de la vida poltica francesa, al mateix temps que far possibles les lluites pel poder en el seno del partit. Vctima d'un atac d'hemiplegia el 10 d'octubre de 1950, viatge al dia 12 de novembre a la URSS per a ser objecte d'atenci mdica, delegant en Jacques Duclos, igual que en 1940, el seguiment dels temes del partit. Duclos mai va intentar aprofitar la situaci per a suplantar al seu camarada. s Duclos qui soluciona les marxes del partit de Marty i de Tillon, i Thorez no regressa a Frana fins al  10 d'abril de 1953, desprs de la mort de Stalin, encara que de nou surt cap a la URSS, deixant de nou a Duclos solucionar el tema de l'expulsi d'Auguste Lecoeur, l'estrella ascendent del PCF des del perode de la Resistncia. Segueix sent difcil afirmar si l' affaire Lecoeur va ser tan sols un assumpte intern del PCF, al tenir moltes presses Lecoeuren succeir a Thorez, o si, com pensa l'historiador Marc Lazar, Lecoeur havia estat encarregat per Suslov de transmetre al PCF les crtiques contra Stalin, mentre que Thorez, juntament amb Molotov, se situava en actituds de resistncia a la desestalinitzaci.

 El final del regnat de Thorez (1956-1964). 
Al febrer de 1956, Maurice Thorez dirigeix la delegaci francesa al XX Congrs del PCUS. s l'nic, juntament amb Mao, a citar el nom de Stalin en el seu discurs introductori. En la nit del 25 al 26 de febrer, rep una cpia en rus d'un informe secret redactat per Nikita Khrusxov i destinat als partits germans. Aquest informe s immediatament tradut per Georges Cogniot en presncia de Jacques Duclos i Pierre Doize. A la fi de mar, Thorez visita Togliatti, el secretari del Partit Comunista Itali, per a buscar suports contra Khrusxov, per, segons l'historiador Philippe Robrieux, "Togliatti, encara que deplorant els mtodes utilitzats pel lder rus, havia clarament manifestat la seva elecci en sentit contrari." Aix comportar la ruptura entre els dirigents d'ambds partits, els ms potents d'Europa occidental. 

El pblic francs coneixer l'existncia d'aquest informe a travs de la premsa "burgesa", ja que Thorez inicialment havia preferit dissimilar la seva existncia.  Dintre del partit es fan notar tensions, ja que molts dels seus dirigents se senten ms prxims a les tesis de Togliatti que a les de Thorez. A fins de 1956, el tema d'Hongria permet a Thorez reprendre el control, ja que les violentes manifestacions anticomunistes que es produxen davant les seus del partit desperten el "patriotisme de partit": Thorez dna suport Khrusxov i la repressi de la Insurrecci de Budapest, alhora que en el si del PCF, tots s'alineen amb Thorez que, d'altra banda, aliat amb Mao, segueix frenant la desestalinitzaci en el moviment comunista. 

El 1959, Thorez plant cara als khruixovians de Laurent Casanova i Marcel Servin, propers a les posicions del Partit Comunista Itali. Per a partir de 1961, Thorez dna suport Khrusxov contra Mao i els albanesos. El maig de 1964, afeblit per la malaltia, fa nomenar Waldeck Rochet, tamb proper a les tesis de Khrusxov, com a secretari general del PCF durant el XVII Congrs, conservant ell mateix el crrec de president. Al voltant de 1960 Thorez dna suport a la seva esposa, Jeannette Vermeersch, quan ella s'expressa, mentre que vicepresidenta de la Unin de Dones Franceses, contra el "control dels naixements": "El Birth control, la maternitat voluntria, s una enganyifa per a les masses populars, per s un arma en mans de la burgesia contra les lleis socials". Aquesta postura va en contra de l'opini de molts militants, especialment en el medi sanitari. Thorez pren partit per Jeannette en condemnar les tesis neomalthusianes. El 12 de juliol de 1964, mor en el mar Negre, a bord d'un buc en el qual es trobava de vacances a la URSS, com cada estiu. El PCF li organitza uns grandiosos funerals el 16 de juliol a Pars

 Bibliografia  .
  Annie Kriegel, Bureaucratie, culte de la personnalit et charisma. Le cas franais : Maurice Thorez, secrtaire gnral du PCF (1900-1964),  Communismes au miroir franais, Gallimard, 1974. ;
 Annie Kriegel, Les communistes franais 1920-1970, Seuil, 1985.
 Serge Wolikow, Le Parti communiste franais et l'Internationale communiste (1925-1933), Th. d'tat, Paris VIII, 1990. ;
 Georges Cogniot, Victor Joanns, Maurice Thorez, l'homme, le militant, ditions sociales, 1970.
 Stphane Sirot, Maurice Thorez, Paris, Presses de Sciences Po, 2000, 302 p.
 Pierre Durand, Maurice Thorez - le fondateur, Le temps des cerises, 2000, 258 p.

 Enllaos externs .
 Trobada secreta amb Stalin el 19 de novembre de 1944;
 Maurice Thorez. Tots els seus texts entre 1939 - 1945 CNRS.
 Les notes del bureau poltic de Maurice Thorez (1947-1964) per Mathilde Regnaud, tesi de l'cole nationale des chartes, 2005;
 El fons Thorez-Vermeersch posat a la web pels Arxius municipals d'Ivry, 2006;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404613" title="Maylandia hajomaylandi" nonfiltered="1278" processed="1273" dbindex="156286">

Maylandia hajomaylandi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).

 Referncies .



Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404614" title="Maylandia mbenjii" nonfiltered="1279" processed="1274" dbindex="156287">

 Maylandia mbenjii s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404615" title="Maylandia melabranchion" nonfiltered="1280" processed="1275" dbindex="156288">

Maylandia melabranchion  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404616" title="Maylandia phaeos" nonfiltered="1281" processed="1276" dbindex="156289">

Maylandia phaeos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404617" title="Maylandia pyrsonotos" nonfiltered="1282" processed="1277" dbindex="156290">

 Maylandia pyrsonotos s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404618" title="Jacques Laffite" nonfiltered="1283" processed="1278" dbindex="156291">
 Jacques-Henri Laffite  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 21 de novembre del 1943 a Pars, Frana.


 A la F1 .

Jacques Laffite va debutar a la onzena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1974 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar a un total de cent vuitanta curses de F1, disputades en tretze temporades consecutives (1974 - 1986), aconseguint guanyar un total de sis curses (amb 32 podis) i  assolint un total de 228 punts pel campionat del mn de pilots. 


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .


 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404619" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1284" processed="1279" dbindex="156292">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren sis proves de vela, realitzant-se dos proves masculines i quatre de mixtes. La competici es realitz entre els dies 19 i 28 de juliol de 1976 al llac Ontario.

Participaren un total de 257 regatistes, entre ells una nica dona, de 40 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria mixta.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1976;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404621" title="Maylandia sandaracinos" nonfiltered="1285" processed="1280" dbindex="156293">

Maylandia sandaracinos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404622" title="Maylandia thapsinogen" nonfiltered="1286" processed="1281" dbindex="156294">

Maylandia thapsinogen  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404624" title="Maylandia xanstomachus" nonfiltered="1287" processed="1282" dbindex="156295">

Maylandia xanstomachus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404628" title="Maylandia zebra" nonfiltered="1288" processed="1283" dbindex="156296">

Maylandia zebra  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).

 Referncies .



Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J.R., Jr., N.J. Bowers, K.A. Kellogg i K.R. McKaye, 1997. A revision of the blue-black Pseudotropheus zebra (Teleostei: Cichlidae) complex from Lake Malawi, Africa, with a description of a new genus and ten new species. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 148:189-230.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404629" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1289" processed="1284" dbindex="156297">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc a lArna Paul-Sauv i el Forum de Montral entre els dies 18 i 30 de juliol de 1976.

Participaren un total de 216 jugadors, entre ells 120 homes i 96 dones, de 13 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1976;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404633" title="Nikolai Pisarev" nonfiltered="1290" processed="1285" dbindex="156298">
Nikolai Nikolaivitx Pisarev (en rus:                           ) (nascut l'11 de novembre de 1968 a Moscou) s un futbolista rus, ja retirat, que jugava de davanter.

 Trajectria .
Pisarev inicia la seua carrera al Torpedo de Moscou, on debuta amb el primer equip al 1986. Hi passa tres anys a l'equip moscovita i comena a destacar com una jove promesa. Al 1990 marxa a l'estranger, a la lliga sussa. Amb el FC Winterthur hi est dues campanyes, i deixa tamb la seua empremta golejadora.

Amb prestigi internacional, Pisarev regressa al seu pas a un equip gran, l'Spartak de Moscou, on passa la millor part de la seua carrera: en les tres temporades a l'Spartak, anota fins a 22 gols en 76 encontres, que van contribuir a obtindre nombrosos ttols i li van obrir les portes de la selecci russa.

Al 1995 fitxa pel CP Mrida, de la lliga espanyola, per no t xit: vint partits i cap gol, mentre que el seu club perdia la categoria. A l'any segent marxa al FC St. Pauli alemany, on tampoc destaca.

Regressa a l'Spartak de Moscou a 1998 i torna a gaudir de joc i gols, tot i que no arriba als nombres de la primera etapa. Llevat d'un any al Dinamo de Moscou, Pisarev roman a l'Spartak fins al 2001, any en el qual fitxa pel FC Torpedo-ZIL, amb qui juga vuit encontres abans de retirar-se.

 Clubs .
 1986 - 1989 Torpedo de Moscou;
 1990 - 1992 FC Winterthur;
 1992 - 1995 Spartak de Moscou;
 1995 - 1996 CP Mrida;
 1996 - 1997 St Pauli;
 1998 Spartak de Moscou;
 1999 Dinamo de Moscou;
 2000 - 2001 Spartak de Moscou;
 2001 Torpedo-ZIL;

 Selecci .
Pisarev va jugar tres encontres internacionals amb la selecci de futbol de Rssia, i va anotar un gol. Tots tres encontres van ser al 1995.

Amb les seleccions inferiors, Pisarev es va proclamar campi a l'Europeu sub-21 que es va celebrar al 1990.

 Ttols .
 Lligues de Rssia: 1992, 1993, 1994, 1998, 2000, 2001. ;
 Copa de Rssia: 1994.
 Europeu sub-21: 1990.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404634" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="1291" processed="1286" dbindex="156299">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 celebrats a la ciutat de Mont-real (Canad) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 18 i 27 de juliol de 1976 a la Piscina Olmpica i el Complex Esportiu Claude-Robillard.

Comits participants.
Participaren un total de 131 jugadors de 12 comits nacionals diferents:


;
;
;

 Hongria;
;
 Iran;

 Iugoslvia;
;
;

;
 Romania;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Ronda preliminar.
Grup A;


18 de juliol de 1976;


19 de juliol de 1976;


20 de juliol de 1976;


Grup B;


18 de juliol de 1976;


19 de juliol de 1976;


20 de juliol de 1976;


Grup C;


18 de juliol de 1976;


19 de juliol de 1976;


20 de juliol de 1976;


Segona ronda.
Grup D;


22 de juliol de 1976;


23 de juliol de 1976;


24 de juliol de 1976;


26 de juliol de 1976;


27 de juliol de 1976;


Group E;


22 de juliol de 1976;


23 de juliol de 1976;


24 de juliol de 1976;


26 de juliol de 1976;


27 de juliol de 1976;


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1976;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404637" title="Industrial Light & Magic" nonfiltered="1292" processed="1287" dbindex="156300">
Industrial Light & Magic (ILM) s una empresa dedicada a produir efectes visuals i grfics generats per ordinador per a pellcules. Va ser fundada per George Lucas al maig de 1975, passant a ser propietat de Lucasfilm Ltd. Lucas va crear l'empresa quan va tancar el departament d'efectes especials de la 20th Century Fox, just desprs d'haver obtingut llum verda per a la producci de Star Wars. L'estudi va ser originalmente establert en Van Nuys, Califrnia i posteriorment traslladat a San Rafael. Actualment est establert en el Letterman Digital Arts Center, situat en el Presidio de San Francisco en Califrnia. ILM continua usant part de l'edifici de San Rafael (construt en 1991 especficament per a la ILM) per a la seva botiga de models. Des que a la fi dels vuitanta va fer aparici en escena el Adobe Photoshop, aquest programari ha estat primordial per a l'activitat de la companyia.

 Histria .

Aquesta empresa va sorgir del desig de Lucas d'incloure efectes visuals mai vists anteriorment en la seva pellcula Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperana.

Per a dur a terme aquesta tasca primer va recrrer a Douglas Trumbull, fams per . Aquest va rebutjar el lloc, per va recomanar per al lloc a John Dykstra, el seu assistent. Dykstra va reunir a un petit grup d'estudiants universitaris, artistes i enginyers, que van convertir el departament d'Efectes Visuals en Una Nova Esperana. Dirigint la companyia al costat de Dykstra es trobaven Dennis Muren, Richard Edlund, Joe Johnston i Phil Tippet.

Durant la producci de La Guerra de les Galxies Episodi V: L'Imperi Contraataca, Lucas va reformar la major part de l'equip en Industrial Light and Magic en Marin County, Califrnia. Des de llavors, han generat efectes especials i visuals per a ms de dues-centes pellcules, entre les quals s'inclouen totes les de Indiana Jones, Harry Potter, Parc Jurssic, Retorn al futur, Star Trek i fins i tot per a pellcules l's de les quals d'efectes especials s molt menys intensiu, tals com La llista de Schindler, Magnolia i molts dels films de Woody Allen. Tamb collaboren assduament amb Steven Spielberg amb Dennis Muren com Supervisor d'Efectes Visuals.

La ILM va comenar a usar grfics generats per ordinador quan van contractar a Edwin Catmull en 1979, procedent del NYIT. John Lasseter va treballar per a la ILM a principis dels vuitanta com animador. El departament d'informtica grfica, actualment conegut com Pixar es va vendre a Steve Jobs, que li va encarregar la creaci del primer llargmetratge generat totalment per ordinador (Toy Story).

Fins a 2007, ILM havia rebut 16 Oscars als millors efectes especials i ms de 20 nominacions, aix com 22 Oscars ms en altres categories tcniques.

 Treballs i innovacions .

 1977: Ressusciten l's de VistaVision; primer s d'una cmera motion control (Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperana);
 1982: Primera seqncia generada totalment amb ordinador (la seqncia Genesis en Star Trek II: La ira de Khan);
 1985: Primer personatge completament generat per ordinador, el "cavaller de la vidriera" en El Jove Sherlock Holmes;
 1988: El primer morphing en Willow;
 1989: Primer personatge generat amb grfics en 3D, el seudpode en The Abyss;
 1991: Primer personatge principal generat parcialment per ordinador, el T-1000 de Terminator 2: El judici final;
 1992: Primera vegada que la teixidura de la pell humana va ser generada per ordinador, en Death Becomes Her;
 1993: Primera vegada que la tecnologia digital es va usar per a crear ssers vius complets i altament detallats, els dinosaures de Parc Jurssic, que a ms va ser guardonat amb el tretz oscar per a ILM.
 1994: Efectes de dibuix animat de La Mscara;
 1999: Primer personatge principal completament generat per ordinador, Jar Jar Binks en Star Wars Episodi I: L'Amenaa Fantasma;
 2002: Primer film reeixit, filmado i exhibit ntegrament en format d'alta definici digital , en Star Wars Episodi II: L'Atac dels Clonis.
 2005: Personatge creat 100 % digital, el General Grievous en Star Wars Episodi III: La Venjana dels Sith.


 Filmografia selecta de ILM .


Properes pellcules:
 Parc Jurssic 4: l'extinci (2009);
 Star Trek (2009);
 Star Wars (TV) (2009);
 Transformers 2: Revenge of the Fallen (2009);

 Pellcules Recents .

ILM ha treballat en dues pellcules importants de 2005: Star Wars Episodi III: La Venjana dels Sith, de George Lucas i La guerra dels mons, de Steven Spielberg. La primera t ms de 2.000 efectes visuals creats durant tres anys. La segona va ser completada en molt menys temps, amb Dennis Muren supervisant la realitzaci.

Tamb han creat les criatures de Les Crniques de Nrnia: El Lle, la Bruixa i l'Armari; els efectes per a Poseid, el remake de L'aventura del Poseid (1972); la majoria dels efectes "invisibles" de , Eight Below, La Dama en l'Aigua, de la versi de cinema de Eragon i la pellcula basada en una coneguda srie de dibuixos animatsTransformers. Tamb han realitzat els efectes visuals i l'animaci de Pirates del Carib: El cofre de l'home mort, per la qual va rebre de nou el premi de la Acadmia el 2007. En el 2008 van participar en els efectes especials d'Iron Man i Meteor.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de ILM (amb informaci detallada a PDF) ;
 Pgina de fans de ILM ;
 OpenEXR, format de fitxers HDRI i llibreries alliberades per ILM ;
 Petites anotacions en la pgina de Lucasfilm ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404638" title="Manuel Canabal Fiestra" nonfiltered="1293" processed="1288" dbindex="156301">
Manuel Canabal Fiestra (nascut el 10 de novembre de 1974 a Forcarei, Galcia) era un futbolista gallec, ja retirat, que ocupava la posici de davanter.

 Trajectria .
Desprs de passar pel Pontevedra i el CD Legans, Canabal es va incorporar al CP Mrida al 1995. Eixe any va formar part del filial extremeny, tot i que va debutar a Primera Divisi en partit contra l'Sporting de Gijn, al mar de 1996.

Desprs d'un segon any amb el Mrida a Segona, Canabal retorna a la mxima categoria a les files del Real Valladolid, on no es fa amb un lloc titular. Un any desprs, amb el Deportivo Alavs ja participa en 30 encontres i anota cinc gols, que van contribuir a qu els bascos mantigueren la plaa a Primera.

Al 1999 fitxa pel Rayo Vallecano i realitza la seua millor campanya: 11 gols en 33 partits. Eixe any, el Rayo va fer una de les millors actuacions de la seua histria i va acabar en novena posici. El bon paper de Canabal van fer que el Mlaga CF el fitxara a l'any 2000.

El gallec juga quatre campanyes amb els andalusos, amb una vintena d'encontres per campanya, tret de la 01/02, on s titular a la davantera malacitana. Per, els seus registres golejadors no destaquen: tot just onze gols en el periode 00-04. A la 2002/03 el Mlaga es va imposar a la Copa Intertoto, l'nic ttol de Canabal.

Deixa el Mlaga al 2004 i regressa al Pontevedra, on es retira a l'any segent per una lesi d'esquena.

 Clubs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404641" title="Amay" nonfiltered="1294" processed="1289" dbindex="156302">


Amay (Ama en val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 13.280 habitants.


Enllaos externs.
Lloc web oficial d'Amay ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404642" title="Talassa (satllit)" nonfiltered="1295" processed="1290" dbindex="156303">


Talassa, tamb conegut amb el sobrenom de Nept IV, s el segon satllit ms proper del gegant gass, Nept. A la mitologia grega era coneguda com la germana d'ter i d'Hemera, i significa "mar".

 Descobriment .

Aquest satllit de Nept, va ser descobert per la sonda espacial Voyager 2 a travs d'unes fotografies. Se li va atorgar el sobrenom de S/1989 N 5, per desprs, al setembre de 1991 canviar al nom actual.

 Caracterstiques .

Talassa no t una forma circular; t forma de patata, com un asteroide. Posseeix un dimetre superior a 108 km, i una glida temperatura de 51 K. No t signes de modificaci geolgica recent, s a dir, s inactiva en termes geolgics.. Com la majoria de satllits de Nept, es creu que est formada per trossos d'altres cossos capturats per la gravetat de Nept,ja que els antics es van acostar massa al lmit de Roche, i van quedar polvoritzats. Com molts altres, d'aqu a milers d'anys, passar el lmit de Roche i es convertir en trossos de roca, que s'ajuntaran ms tard per formar altres satllits, o anells planetaris. Aquest fred satllit triga 0,31148444 dies en fer la volta a Nept,  que serien unes 7 hores i mitja. La seva rbita s esfrica quasi-perfecte; noms t 0,0002 graus d'excentricitat. Tamb la seva inclinaci s minscula, 0,21 graus.



 Enllaos externs .

http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/thalassa_en.html






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404643" title="Roland Reutenauer" nonfiltered="1296" processed="1291" dbindex="156304">
Roland Reutenauer (Wingen-sur-Moder, Baix Rin, 1943) s un escriptor alsaci en francs. Estudi a la Universitat d'Estrasburg i treball com a mestres a Wimmenau i a Westhoffen fins el 1999.  s autor de poemes-assaig i el 1979 va rebre el Premi Artaud.

 Obres .
 L'Equarrisseur aveugle (1975);
 Demain les fourches (1978);
 L'oeil de Csar (1981);
 Ombres donatrices (1984);
 Jours conts Liqueurs du dasein (1986);
 Gramines au vent (1988);
 Chronique des voyageurs sans retour (1991);
 Un jour ou l'autre (1998);
 Avant longtemps (2001);
 La rivire le chne (2004);
 Priple et dtours (2006);

 Enllaos externs .
 Extracte biogrfic amb poemes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404645" title="Rector" nonfiltered="1297" processed="1292" dbindex="156305">
El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llat) s la mxima autoritat acadmica d'una Universitat i ostenta la seva representaci.

A Espanya.
s triat per la comunitat universitria, mitjanant elecci directa i sufragi universal, lliure i secret, entre els Catedrtics d'Universitat en actiu, que prestin els seus serveis en la Universitat. La durada del seu mandat s de quatre anys. La recent reforma de la Llei orgnica d'Universitats permet a les universitats optar per l'elecci directa per sufragi universal amb vot ponderat, o a travs del claustre universitari, segons el que disposin els respectius estatuts. 

El vot per a l'elecci del Rector ser ponderat segons els percentatges de representaci en el Claustre, per sectors de la comunitat universitria: professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris, resta del personal docent i investigador, estudiants, i personal d'administraci i serveis. La LOU establix per al primer grup (Funcionaris Doctors) una representaci en el Claustre de com minimo un 51%.

Li corresponen tasques de representaci, com presidir els actes de la Universitat, i altres de direcci, com la de convocar i presidir el Claustre i la Junta de Govern i executar els seus acords i els del Consell Social, o convocar concursos per a la provisi de places, i nomenar i contractar al professorat i al personal d'administraci i serveis de la Universitat. En el seu nom s'expedeixen els ttols i diplomes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404646" title="LHCf" nonfiltered="1298" processed="1293" dbindex="156306">
LHCf (Large Hadron Collider forward, Experiment cap al davant a l'LHC) s l'experiment ms petit (en mida i en nombre d'investigadors/es) de l'accelerador LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra. El seu objectiu s mesurar les partcules emeses a molt petit angle (o "cap al davant") en collisions prot-prot, per tal d'optimitzar i callibrar diferents models de fsica de raigs cosmics de molta energia. El detector est situat al tnel de l'LHC a 140 metres (en ambdues direccions) del punt d'interacci de l'experiment ATLAS.

Enllaos externs.

 Pgina LHCf al portal LHC/US ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404647" title="Pecat capital" nonfiltered="1299" processed="1294" dbindex="156307">

Els set pecats capitals sn una classificaci dels vicis esmentats en les primeres ensenyances cristianes catliques per a educar i instruir els seguidors sobre moralitat. L'Esglsia catlica romana divideix els pecats en dues categories principals: els "venials", aquells que sn relativament menors i poden ser perdonats a travs de qualsevol sagrament de l'Esglsia; i els "mortals", els quals, quan sn comesos, destrueixen la vida de grcia i creen l'amenaa de condemnaci eterna a menys que siguen absolts mitjanant el sagrament de la confessi, o sent perdonats desprs d'una perfecta contrici per part del penitent. Els set pecats capitals sn:

    
 Luxria;
 Gola;
 Cobdcia (o avarcia);
 Peresa;

 Ira;
 Enveja;
 Suprbia;


Luxria.

La luxria s usualment considerada el pecat que inclou pensaments o desigs obsessius o excessius de naturalesa sexual. La luxria insatisfeta pot portar a compulsions sexuals o sociolgiques i/o transgressions, incloent-hi (per no limitades a) addicci al sexe, adulteri i violaci.

 Gola .

Actualment la gola s'identifica amb el consum excessiu de menjar i beguda, tot i que en el passat qualsevol forma d'excs podia caure sota la definici d'aquest pecat. Marcat pel consum excessiu de manera irracional o innecessria, la gola tamb inclou certes formes de comportament destructiu. Aix, l'abs de substncies o les borratxeres poden ser vists com a exemples de gola. A la Divina Comdia d'Alighieri els penitents al Purgatori sn obligats a aturar-se entre dos arbres, incapaos d'abastar i menjar-se les fruites que pengen de les branques d'aquests i per conseqncia sn descrits com a persones famolenques.

 Cobdcia .

La cobdcia s, com la luxria i la gola, un pecat d'excs. Tanmateix, la cobdcia (vista per l'Esglsia) s'aplica noms a l'adquisici de riqueses en particular. Toms d'Aquino va escriure que la cobdcia s "un pecat contra Du, igual com tots els pecats mortals, en el qual l'home condemna les coses eternes per les coses temporals." Al Purgatori de Dant, els penitents sn obligats a agenollar-se en una pedra i recitar els exemples d'avarcia i les seues virtuds oposades. "Avarcia" s un terme que descriu molts altres exemples de pecats. Aquests inclouen deslleialtat, traci deliberada, especialment per al benefici personal, com en el cas de deixar-se subornar. Recerca i acumulaci d'objectes, robatori i assalt, especialment amb violncia, els enganys o la manipulaci de l'autoritat sn totes accions que poden ser inspirades por la cobdcia. Aquests actes poden incloure simonia

 Ira .

La ira pot ser descrita com un sentiment no ordenat, ni controlat, d'odi i enuig. Aquests sentiments es poden manifestar com una negaci vehement de la veritat, tant envers els altres com envers un mateix, impacincia amb els procediments de la llei i el desig de venjana fora del treball del sistema judicial (portant a fer justcia per les seves prpies mans), fanatisme en creences poltiques i generalment desitjant fer mal a altres. Una definici moderna tamb inclouria odi i intolerncia envers altres per raons com la raa o la religi, portant a la discriminaci. Les transgressions derivades de la ira estan entre les ms serioses, incloent-hi homicidi, assalt, discriminaci i en casos extrems genocidi. La ira s l'nic pecat que no necessriament es relaciona amb l'egoisme i l'inters personal (tot i que hom pot tenir ira per egoisme, per exemple per gelosia). Dant descriu la ira com "amor per la justcia pervertit a venjana i ressentiment".

 Gelosia .

Com la cobdcia, l'enveja es caracteritza per un desig insaciable. Tanmateix, difereixen per dues grans raons: Primer, la cobdcia est ms associada amb bns materials, mentre que l'enveja pot ser ms general; segon, aquells que cometen el pecat de l'enveja desitgen alguna cosa que alg ms t, i que perceben que a ells els fa falta. Dant defineix aix com "amor pels propis bns pervertit al desig de privar altres dels seus." Al Purgatori de Dant, el cstig per als envejosos era de tancar-los els ulls i coure'ls, perqu havien rebut plaer en veure uns altres caure.

 Orgull .

En gaireb totes les llistes, l'orgull s considerat l'original i ms seris dels Set Pecats Capitals, i de fet, s tamb la principal font de la qual deriven els altres. s identificat com un desig per ser ms important o atractiu que els altres, fallant en afalagar els altres.

 Peresa .

La peresa s el ms  metafsic  dels Pecats Capitals en tant que est referit a la incapacitat d'acceptar i fer-se crrec de l'existncia com a tal. s tamb el que ms problemes causa en la seva denominaci. La simple  peresa , ms encara l' oci , no semblen constituir una falta. Preferim, per aix, el concepte d' acdia  o  acedia . Pres en sentit propi s una  tristesa d'nim  que ens aparta de les obligacions espirituals o divines, a causa dels obstacles i dificultats que s'hi troben. Sota el nom de coses espirituals i divines hom entn tot all que Du ens prescriu per a la consecuci de l'eterna salut (la salvaci), com ara la prctica de les virtuts cristianes, l'observaci dels preceptes divins, dels deures de cada u, els exercicis de pietat i de religi. Concebre, doncs, tristesa por aquestes coses, tenir voluntriament, al cor, desgana, aversi i disgust per elles, s pecat capital. Presa en un sentit estricte s pecat mortal en tant que s'oposa directament a la caritat que ens devem a nosaltres mateixos i a l'amor que devem a Du. D'aquesta manera, si deliberadament i amb ple consentiment de la voluntat ens entristim o sentim desgana de les coses a les quals estem obligats; per exemple, al perd de les injries, a la privaci dels plaers carnals, entre altres; l'acdia s pecat greu perqu s'oposa directament a la caritat de Du i de nosaltres mateixos. Considerada amb vista als efectes que produeix, si l'acdia s tal que fa oblidar el b necessari i indispensable a la salut eterna, descuidar notablement les obligacions i deures o si arriba a fer-nos desitjar que no hi hagi una altra vida per a viure lliurats impunement a les passions, s sens dubte pecat mortal.

 Virtuts catliques .
L'Esglsia Catlica tamb reconeix set virtuts contraposades a cadascun dels pecats capitals: castedat, temperana, generositat, diligncia, pacincia, caritat i humilitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404648" title="Landelin Winterer" nonfiltered="1300" processed="1295" dbindex="156308">
Landelin Winterer (1832 - 1911) fou un sacerdot i poltic alsaci. Exerc com a capella a Mulhouse i el 1874 fou escollit com a diputat protestatari al Reichstag pel districte d'Altkirch fins el 1894. Es mostr partidari de participar en la poltica local i el 1894 fund amb Jacques Preiss i mile Wetterl el Liberale Landespartei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404651" title="Michel Walter" nonfiltered="1301" processed="1296" dbindex="156309">
Michel Walter (Haguenau, 1884   Saverne, 1947) fou un poltic autonomista alsaci. Es doctor en cincies i collabor al diari Elssser Kurier. El 1911 fou candidat al Landtag d'Alscia-Lorena. Desprs de la Primera Guerra Mundial es va unir a la Uni Popular Republicana, amb el que fou escollit diputat del 1919 al 1940 pel Bloc Nacional, desprs per l'Entesa Republicana Democrtica, per el 1928 es present com a independent.

El 1932 particip en la creaci dels Republicans de Centre, primer grup parlamentari veritablement autonomista, que el 1936 fou substitut pels Independents d'Acci Popular, que aplicava a la UPR i la Uni Republicana Lorenesa. Nacionalista moderat, va votar a favor de la concessi dels plens poders al mariscal Philippe Ptain el 1940. Es retir aleshores a Perigs. Poc desprs s'uniria al Moviment Republic Popular. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404653" title="Grau acadmic" nonfiltered="1302" processed="1297" dbindex="156310">
Un grau acadmic s una distinci atorgada per alguna instituci educativa, generalment desprs de la finalitzaci exitosa d'algun programa d'estudis.

 Histria .
Les primeres universitats europees van ser fundades en els segles XII i XIII. L'ensenyament el portaven a terme, com en altres professions, persones degudament qualificades. De la mateixa forma en la qual un fuster obtenia la condici de fuster mestre quan la seva lliga ho veia qualificat, un professor es convertia en mestre quan la seva lliga li donava la llicncia de la seva professi.

Els candidats que completaven tres o quatre anys d'estudi dels textos prescrits en el trivium (gramtica, retrica i lgica), i que passaven els exmens conduts pels seus mestres, obtenien el grau de batxiller. Un grau era llavors un pas en el cam de convertir-se en un mestre qualificat - d'aqu la paraula "graduat", basada en el Llat gradus ("pas").

Avui dia els termes mestre, doctor i professor signifiquen nivells diferents d'assoliment acadmic, per inicialment van ser equivalents. La Universitat de Bolonya, considerada la ms antiga d'Europa, va ser la primera instituci a atorgar el ttol de Doctor en Llei Civil en els ltims anys del segle XII; tamb atorgava graus similars en altres matries, incloent la medicina. Noti's que avui dia solament en medicina s'aplica el terme de doctor per als estudiants que han completat el seu primer nivell de formaci acadmica, aix considerant que el ttol original (M.D.) significa "Doctor en Medicina", i ve del llat (docere: ensenyar).

La Universitat de Pars va usar el terme mster per als seus graduats, prctica que va ser adoptada per les universitats angleses d'Oxford i Cambridge. 

Els noms dels graus eventualment es van vincular amb les matries estudiades. Els escolars de les facultats d'arts o gramtica eren coneguts com mestres, per aquells en filosofia, medicina i lleis eren coneguts com doctors. El grau de doctor va assumir una posici major que la del grau de mestre, ja que l'estudi de les arts o de la gramtica era un requisit necessari per a estudiar filosofia, medicina i lleis. Aix va conduir a la jerarquia moderna en la qual el ttol de Doctor en Filosofia (Ph.D) s un grau ms avanat que el de Mestre en Arts (M.A.). La prctica d'utilitzar el terme doctor per a tots els graus avanats es va desenvolupar en les universitats alemanyes i es va estendre per tot el mn.

 Tipus de graus acadmics .
En les diferents tradicions universitries s'estableixen diferncies entre els tipus de graus, establint-se ttols de pregrau i ttols de postgrau, sent els primers un requisit per a obtenir els segons. En tals casos, el ttol de grau habilita professionalment per no per a les funcions superiors, reservades a aquells que han obtingut un postgrau.

El ttol de professor s de pregrau en alguns llocs (en alguns casos a Argentina, per exemple), i de postgrau en altres (Alemanya, Dinamarca, i altres). 

 Diferncies actuals segons pasos .
La terminologia francesa est relacionada amb els significats originals dels termes. El baccalaurat (cf. batxiller) s el grau que es confereix als estudiants francesos que han completat reeixidament la seva educaci secundria i serveix per a ingressar a la universitat. Quan els estudiants es graduen de la universitat, se'ls atorga una llicncia, la qual cosa s similar al que una lliga professional hagus fet, i aix els habilita per a ensenyar en institucions d'educaci secundria o per a prosseguir els seus estudis. 

En Alemanya, el doctorat encara s el grau ms gran atorgat; es poden incloure afegits al ttol que especifiquin l'rea d'estudi, com Dr.rer.nat. (Doktor rerum naturalium) en les cincies naturals o Dr.med. (Doktor medicinae) en medicina. 

Actualment, a Europa s'estan harmonitzant els graus a travs del Procs de Bolonya, que es basa en la jerarquia bsica de tres nivells (Grau, Mster i Doctorat) que s'empra actualment al Regne Unit i en els Estats Units. Aquest sistema est reemplaant gradualment el sistema de dos nivells que s'usa en altres pasos.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404654" title="Torrent del Sisquer" nonfiltered="1303" processed="1298" dbindex="156311">


El torrent del Sisquer s un afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord.  

Neix a 1.158 m. d'altitud, al vessant nord de l'estribaci ms oriental de la serra de Maaners. Durant els primers 500 m. del seu curs avana en direcci al nord per en arribar a escassos 150 m. al sud de Sisquer tomba cap a l'oest, direcci que mantindr fins la seva desembocadura a l'Aigua de Valls al centre del meandre que aquesta fa aiges avall de Cal Teuler.

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Territoris que travessa.

Tot el seu recorregut el realitza dins el terme municipal de Guixers

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.158
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.084
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.044
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.000
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|962
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|940
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|916
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|888
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|864
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|847
|-
|align="center"|2.325
|align="center"|839
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404655" title="Pregrau" nonfiltered="1304" processed="1299" dbindex="156312">
Els estudis de pregrau sn els estudis superiors fins al Ttol de Grau. Preparen per a l'acompliment d'ocupacions, per a l'exercici d'una ocupaci o disciplina determinada, de naturalesa tecnolgica o cientfica o en l'rea d'humanitats, les arts i filosofia.

Tamb sn programes de pregrau aquells de naturalesa multidisciplinria coneguts tamb com estudis d'arts liberals, entenent-se com els estudis generals en cincies, arts o humanitats amb mfasis en algunes disciplines que fan part d'aquests camps.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404656" title="Republicans de Centre" nonfiltered="1305" processed="1300" dbindex="156313">
Republicans de Centre fou un grup parlamentari de caire autonomista alsaci, creat el 1932 a iniciativa de Joseph Ross i Michel Walter, diputats de la UPR de Colmar i Mulhouse. De caire conservador i democristi, noms agrup sis diputats d'Alscia i Lorena. El 1936 els membres del grup es va integrar en un nou grup, anomenat Independents d'Acci Popular.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404659" title="Grau d'associat" nonfiltered="1306" processed="1301" dbindex="156314">
El grau d'associat s un ttol concedit desprs de la terminaci satisfactria d'un programa a temps complet de dos anys o del seu equivalent per hores. s concedit per un community college (als EE. UU.), o per una universitat (tamb se li diu grau de tcnic). 

Els tipus de graus inclouen el associat de les arts (AA) o el associat de la cincia (AS), concedit generalment desprs de l'equivalent dels primers dos anys d'un pla d'estudis de quatre anys a la universitat, i associat en cincies aplicades (AAS), concedida sobre la terminaci d'un programa tcnic o vocacional d'estudi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404660" title="ATLAS" nonfiltered="1307" processed="1302" dbindex="156315">
L'experiment A large Toroidal LHC ApparatuS (ATLAS, Gran Aparell Toroidal de l'LHC) s un dels dos grans detectors de partcules amb objectius generals que est construint-se a l'accelerador de partcules LHC del laboratori internacional del CERN a Ginebra. Est dissenyat per estudiar diferents aspectes de les collisions entre protons i nuclis a energies al centre de masses de fins a 14 TeV. El programa de fsica inclou la producci i estudi del bos de Higgs predit al model estndard (SM), la recerca de possibles fenmens ms enll del SM (forats negres, dimensions espacials addicionals, ...), i l'estudi del plasma de quarks i gluons.

Enllaos externs.

 Pgina oficial pblica de l'experiment ATLAS al CERN;
 Pgina oficial de la col.laboraci ATLAS al CERN;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404662" title="A-26" nonfiltered="1308" processed="1303" dbindex="156316">


L'autovia A-26 s una autovia que creaur tot l'Alt Empord i bona part de la Garrotxa d'est a oest, enllaant poblacions importants com Llan, Figueres, Besal i Olot. La autovia formar part de la Xarxa d'Autopistes i Autovies de l'Estat i la seva construcci ser, per tant, finanada pel Ministeri de Foment. Bsicament resseguir l'itinerari actual de la carretera N-260 tamb anomenada Eix Pirenenc i, malgrat que actualment noms es contempla la seva finalitzaci a Olot, no es descarta que en un futur s'incloguin projectes per perllongar-la fins el Pirineu.

Fins el 2006, dels 76 quilmetres previstos, noms se n'han construt 23, els que anirien des de l'enlla de la N-260 amb la C-66 a Besal fins l'enlla Olot Nord on es bifurca entre la N-260 vers Camprodon i Ripoll i la C-26 vers Ripoll passant per Vallfogona de Ripolls. El tram fins ara construt contempla com a obres d'enginyeria destacables el viaducte sobre el riu Fluvi al municipi de Montagut i Oix i els tnels que salven el pas de Castellfollit de la Roca.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404665" title="Vicente Blanco" nonfiltered="1309" processed="1304" dbindex="156317">

Vicente Blanco (Larrabetzu, 1884 - Bilbao, 24 de maig de 1957) va ser un ciclista basc que fou professional entre 1906 i 1913. Era anomenat El cojo (el coix), i fou el primer ciclista de l'estat espanyol que va prendre part al Tour de Frana el 1910. Els seus principals xits esportius els aconsegu al Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta en guanyar-lo el 1908 i 1909.

 Palmars .
1908;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta ;
1909;
 Campi d'Espanya de ciclisme en ruta ;
 1r a la Bilbao-Erletxeta-Bilbao;
 1r a la Irun-Pamplona-Irun i vencedor de 2 etapes;
 1r a  Somorrostro;
1910;
 1r a la Donstia-Tolosa-Donstia;
 1r a Somorrostro;
 1r a Ortuella;
 Campi de la Federaci Atltica Biscaina;
1911;
 1r a Areatza;
 Campi Basconavarrs (Copa Comet);
 1r a la Carrera Alcyon;
 1r a Vitoria;
1912;
 1r a Las Arenas-Plentzia-Las Arenas;
 1r a Eibar;
 1r a Deusto (Inauguraci Locals del Club Deportivo);
 1r a Arrasate (Sant Joan);

Resultats al Tour de Frana.
1910. Abandona (1a etapa);

Enllaos externs.
Palmars complet de Vicente Blanco "El Cojo";
http://elmundodeporte.elmundo.es/elmundodeporte/especiales/2003/07/tour_de_francia/historia/vicente_blanco.html   ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404666" title="Revoluci Romanesa de 1989" nonfiltered="1310" processed="1305" dbindex="156318">

La Revoluci Romanesa de 1989 va ser un seguit de disturbis que van tenir lloc durant el desembre de 1989, per tal de derrocar el govern comunista i autoritari de Nicolae Ceau escu. Desprs d'un judici fet per un tribunal militar Ceau escu i la seva dona foren executats. 


Antecedents.
Igualment que va passar als pasos que havien format part fins aleshores del Pacte de Varsvia, a Romania la poblaci estava descontenta amb el rgim comunista. A difrencia dels altres pasos del Bloc de l'Est, Romania tenia bones relacions amb els pasos no comunistes i amb els Estats Units, i intentava desmarcar-se de la URSS. 
El pas estva sotms a la pobresa mentre el president Nicolae Ceau escu portava 22 anys al poder, aquest va converir el rgim comunista en un rgim al culte a la seva persona. Romania estava sota l'efecte de la policia secreta romanesa anomenada Securitate. 

Ceau escu marcava la lnia dura al Bloc de l'Est, mentre que el lder de la URSS, Mikhal Gorbatxov apostava per el reformisme. El novembre de 1989 va caure el Mur de Berln; el lder de la RDA, Erich Honecker va dimitir i el lder comunista blgar Todor Zhivkov tamb fou substitut, per Ceau escu ignorava que la seva posici d'ltim lder comunista de l'europa oriental estava amenaada. 

Revolta a Timi oara.



El 16 de desembre va estallar una protesta a Timi oara (ciutat de l'oest de Romania) en resposta a un intent del govern comunista de desnonament en contra de Lszl T ks, pastor luter hongars, i la seva esposa, que aleshores estava embarassada. Durant aquells dies, T ks havia ems certes crtiques cap al rgim de Ceau escu en un mitj internacional. Al seu discurs, el religis acusava al govern romans de propiciar l'odi racial. T ks va ser destituit del seu crrec eclesistic pel bisbe de la seva esglsia, a petici expressa del govern. A dems, se li privar del dret a ocupar un pis al que tenia dret si era mimbre de la congregaci religiosa. Durant alguns dies, els simpatitzants del religis es concentraren a les inmediacionss d'aquesta vivienda, amb el propsit d'evitar el desallotjament i desnonament de Toks. Les persones que passaven per les inmediacions dels manifestants, inclosos alguns estudiants religiosos de la ciutat, ignoraven els detalls de l'assumpte, per els simpatitzants del pastor els habien animat a unir-se a la protesta, dient que es trobaven davant un nou intent del govern per a restringir la llibertat de culte a Romania.

Tenint en compte que els manifestants no es dispersarien per la seva prpia voluntat, el Batlle de Timi oara,Petre Mo , havia declarat que la ordre de desallotjament contra T ks havia quedat sense efecte. Mientres tano, els impacients manifestants  i sobretot quan el batlle va evitar confirmar la suposada revocaci del desnonament contra el pastor hongars, van comenar a cridar consignes anticomunistes. Aix va provocar la intervenci de la policia local i de la Securitate. A les 19:30 de la tarda, la protesta havia estat dissolta, per tamb es cert que per llavors el motiu original de la revolta popular havia quedat en segon pla: alguns participants de la manifestaci van intentarn calar foc a la seu del Comit Distrital del Partit Comunista Romans (PCR) a Timi oara. La Securitate va respondre amb gas mostassa i raigs d'aigua, mentres la policia de la ciutat colpeajava i arrestava a alguns de los aglutinats. Al voltant de les nou de la nit, el mot a les immediacions del Comit del PCR s'havia dispersat, per alguns desl participants es reagruparen a les immediacions de la Catedral Ortodoxa de Timi oara i van iniciar una marxa de protesta pels carrers de la ciuat. Novament, es van enfrontar a las forces de la seguretat pblica.

Els disturbis a Timi oara continuaren el dia segint (17 de desembre). Els manifestants prengueren la seu del Comit Distrital del PCR, i posteriorment destruiren documents oficials, publicitat poltica, texts escrits prr Ceau escu i altres simbols del rgim comunista. Per segon cop, la multitut intent incendiar l'edifici, per en aquesta ocasi es van enfrontar amb l'exrcit. La presncia de les forces militars als carrers de la ciutat era significativa: implicava que havien rebut ordres d'un comandament d'alt nivell, presumiblement del president Ceau escu. 

Tot i que els militars no van poder imposar l'ordre als manifestants, la seva participaci va implicar que Timi oara es convirts en un polvor: trets, morts, baralles, carros incendiats, tanquetes antimotins enfrentant-se als civils. Desprs de les vuit de la nit, els carrers entre la Plaa de la Llibertat (romans: Pia a Libert  ii) i l'pera de Timi oara, inclosos el Pont Decebal i les avingudes Lipovei i Girocului es van convirtir en un escenari de sagnants enfrentamients entre civils i militars. Tanquetes, furgonetes de redils i vehcules blindats bloqueajen els accessos a la ciutat, mentras al cel, els helicpters del exrcit romans vigilaven els fets. Desprs de la mitja nit les protestes havien baixat d'intensitat. Ion Coman , Ilie Matei i tefan Gu   inspeccionaren la ciutat, que semblava haber estat escenari d'una guerra en algunes zones. 



El mat del 18 de desembre de 1989, el centre de la ciutat havia estat ocupat per soldats i agents de la Securitate, vestits de civil. L'alcalde Mo  convoc una manifestaci a la Universitat d'Occident a Timi oara (romans: Universitatea de Vest din Timi oara), amb el propsit de condemnar els actes vandlics del dia anterior. A dems, Mo  decret la llei marcial a la ciutat, amb el que quedaren prohibides les reunions de ms de dos persones a la ciutat, i pena de pres. Desafiant el decret del batlle, un grup de trenta joves es van concentrar a la Catedral de Timi oara, on van hissar i onejar la bandera de la Revoluci Romanesa, que no era altra que la bandera de la repblica socialista amb un forat al lloc on duia l'escut. Sabett que podrien ser atacats per les forces de l'ordre, comenaren a cantar De teapt -te, romne! (en catal, Despierta't, romans!), antiga can nacionalista proscrita des de 1947 i actual himne nacional de Romania. Els manifestants de la catedral van ser atacats per les forces de l'ordre, alguns d'ells van morir i els seus cadvers van ser ultratjats a la Plaa de la Victria. Altres, amb millor sort, van escapar amb vida.

El 19 de desembre, Radu B lan i tefan Gu   visitaren als obrers de les fbriques de la ciutat, per va fallar el seu objectiu d'impulsar-los a anar novament als seus llocs de treball. El dia segent, grans contingents d'obrers marxaren per la ciuat. Cent mil obrers es van apostar a la Plaa de la pera (actualment Plaa de la Victria en romans: Pia a Victoriei) i van emetre protestes en contra del rgim comunista: Noi suntem poporul! ("Nosaltres som el poble!"), Armata e cu noi! ("L'exrcit est amb nosaltres!"), Nu v  fie fric , Ceau escu pic ! ("No tenim por, Ceau escu caur!"). 

Mentres tant, Emil Bobu i Constantin D sc lescu van ser enviats per Elena Ceau escu (el president romans es trobava de gira per l'Iran) a resoldre el conflicte. Els comissionats es van reunir amb una delegaci dels manifestants, i aceptaren lliberar a un bon nombre dels arrestats els dies anteriore. Per es negaren a pressionar pel cumplimient de la principal demanda dels aglutinats, es suposa, la renncia de Nicolae Ceau escu. D'aquesta sort, la situaci poltica a Romania continu essent esencialment la mateixa que els dies passats. 

El 21 de desembre van arribar a Timi oara diversos trens carregats d'obrers procedents d'Oltenia. La intenci del govern romans era utilitzar-los per a reprimir les protestes a Timi oara, tot i que finalment els obrers oltens acabaren per unir-se als manifestants de la ciutat. Un d'ells va dir que: 

Ahir, el cap de la nsotra fbrica i el Partit Comunista ens van reunir al camp, ens van armar amb garrots i ens van dir que els hongaresos i uns hooligans estaven destrossant Timi oara, i que per aix haviem de venir aqu per ajudar a controlar els disturbis. Per avui, sabem que aix no era cert.

L'exrcit romans va intervenir novament i Timi oara va ser declarada ciutat lliure de manera oficial. Nous atacs als manifestants opositors al rgim de Ceau escu es van registrar a les ciutats de Sibiu, Bra ov, Arad y T rgu Mure  posteriorment que les manifestacions de Timi oara.

Revolta a Bucarest.



Els successos de les revoltes anticomunistes a Bucarest (capital de Romania) van ser mpliament difosos per la Radio Free Europe, Voice of America i per estudiants que sortien de Romania amb motiu de les fiestes de Nadal. Hi ha diversos punts de vista trobats a les narratives sobre els esdeveniments a Bucarest, els mateixos que van portar a la conclusi del rgim comunista de Romania i l'ajusticiamient de Ceau escu el 1989. Un d'aquells s que una part del Consell Poltic Executiu del PCR (CPE-PCR) van intentar fallidament una transici similar a la d'altres pasos del Bloc de l'Est, on els lders comunistes van dimitir dels seus crrecs en massa desprs de la caiguda del Mur de Berln. Aix va permitre que en pasos com Txecoslovquia (actualment desapareguda) els nous sistemes de govern es constitussin de forma pacfica. Una altra versi assenyala que els oficials de l'exrcit romans havien planejat una conspiraci en contra de Ceau escu. Diversos mitjans militars de l'exrcit romans d'aquella poca han anunciat que havien format part en aquesta conspiraci, peo la evidncia de suport a aquestes declaracions s escassa en el millor dels casos. Aquesta versi s recolzada per les declaracions del coronel Dumitru Burlan (realitzades el 2003 i 2004), cap de la Securitate el 1989 i antic gurdia personal de Ceau escu. Ambdues teores no s'exclouen necessriament.

El novembre de 1989, Ceau escu havia visitat al seu homleg rus Mikhal Gorbatxov, qui l'havia convidat a deixar el poder: Ceau escu simplement va rebutjar de fer-ho. La qesti d'una possible renncia del president romans agafa nous aires el 17 de desembre de 1989, quan Ceau escu va reunir al Consell Poltic Executiu del seu partit per prendre mesures sobre les manifestacions a Timi oara. Algunrs pgines de la curta de la reuni van desaparixer, incloses aquelles on soposadament s'hi hauria registrat la discussi sobre la renncia de Ceau escu. 

D'acord amb el testimoni de Paul Niculescu-Mizil i d'Ion Dinc , antics membres del CPE, donat que al judici que se'ls va seguir, a la reuni del 17 de desembre dos dels membres del Consell es van mostrar en desacord amb l's de la fora pblica per a reprimir les manifestacions de Timi oara. En resposta, Ceau escu va oferir la seva renncia, i sol lici als presents la elecci d'un nou lder. Tanmateix, alguns d'ells, inclosos Gheorghe Oprea i Constantin D sc lescu haurien instat a Ceau escu a no dimitir del seu crrec i a expulsar als membres dissidents. Aquell mateix dia, Ceau escu va sortir de Romania a una gira per l'Iran, deixan en mans de la seva esposa i altres membres del partit la resoluci del conflicte poltic iniciat a Timi oara.

Ceau escu va retornar a Romania noms per trobar que el conflcte s'havia complicat ms. A les set de la nit d'aquella jornada, va emetre un discurs televisat des de seu del Comit Central del PCR, on va calificar d' enemics de la revoluci socialista als paticipants a les manifestacions de Timi oara.

El mat del 21 de desembre, va comenar una assemblea organitzada pel PCR, en que van participar milers de persones per a condemnar a la dissidncia de Timi oara. Ubicat en un dels balcons del Comit Central del PCR, Ceau escu parl dels beneficis de la revoluci socialista i la multilateralment desenvolupada societat socialista de Romania. Per a la plaa on es trobava reunida la assemblea, en front a un anodadat Ceau escu, la multitut va llanar visques als dissidents de Timi oara (a quins el dictador havia dit hoolligans i en altres ocasions i l'increpava de diverses maneres. Ceau escu intent tranquil litzar a l'assemblea amb un gest manual, i desprs intent portar l'orde mitjanant frases com Alo, Alo! (Hola, hola!, dit amb energia). Elena li deman al seu marit que contingus la situaci: Vorbe te-le, vorbe te-le! (Parla'ls, parla'ls!) i desprs, dirigint-se a la multitut deman als assistents que es calmessin i es sentessin. Finalment, Ceau escu va ser condut a l'interior de la seu del Comit Central del PCR.


Xiulets i aplaudiments van sorgir espontaniment entre els participants a l'acte oficial. A poc a poc, van anar abandonant la plaa, per es van lliurar pels carrers de la ciutat, igualment com havia passat uns dies abans a Timi oara. Algunes persones cridaren consignes en contra del dictador, que es van estendre ben aviat entre la multitut. Deien Jos dictatorul!, moarte criminalului! (Fora el dictador, mort als criminals!), Noi suntem poporul, jos cu dictatorul! (El poble sm nosaltres, fora el dictador!) Ceau escu cine e ti?: criminal din Scornice ti! (Qui ets tu, Ceau escu: un criminal de Scornice ti!). Ms tard, la manifestaci popular ocupava prcticament tot el centre de Bucarest. Prop de la Universitat de Bucarest els joves onejaven banderes romaneses amb l'escut tallat, tal com va passar a Timi oara.

Havien passat algunes hores, i els carrers bucarestins havien estat ocupats pels habitants de la ciutat. Ben aviat, els manifestants es van haver d'enfrentar a soldats, agents de la policia i de la Unitat Especial per s la Lluita Antiterrorista (romans: Unitate Special  pentru Lupta Antiterorist ) aix como agents coberts de la Securitate. La multitut dels carrers va ser atacada per francotiradors des de diversos edificis a la ciutat, i tancada als carrers per vehicles blindats i tanquetes. Hi va haver una gran quantitat de defuncions pels atacs contra los civiles, inclosos periodistes que cobrien els successos a Bucarest. Els agents antimotins atacaren als manifestants amb raigs d'aigua, i desprs els policies van arrestar a algunes persones, als que van sometre a cops. Por la seva part, els opositors al rgim de Ceau escu van decidier de fer-se forts en una barricada construda davant d'un restaurant, on van resistir fins la mitja nit del 21 de desembre, per ser finalment sotmesos per les forces del govern. Els enfrontaments als carrers de Bucarest continuaren fins les tres de la matinada del 22 de desembre.

Va ser probable que al mat del 22 de desembre de 1989, el dictador romans encara considerava la possibilitat de controlar la manifestaci opositora que havia esclatat en diverses parts de Romania durant aquells dies: hi havia convocada una segona assemblea per al mat segent. No obstant aix, tamb molt aviat aquell dia, la seva esposa, Elena Ceau escu va ser posada en coneixement de noves manifestacions de grups opositors, en aquesta ocasi, treballadors de les zones industrials de la ciutat. Les columnes d'obrers es dirigien en aquell moment cap al centre de Bucarest.   

Les barricades que la policia havia instal lat als accessos a les plaes de la Universitat i del Palau resultaren insuficients per a contenir la manifestaci. A les nou i trenta minuts del vespre, la plaa de la Universitat estava replena de gent. Agents de seguretat pblica van entrar en escena, per tans sols per unir-se quasi tots a la manifestaci. Mitja hora ms tard, la radio local anunciava l'establecimient de la llei marcial i la prohibici de reunions de ms de cinc persones. Pero a pesar de la prohibici, milers de persones ja es trobaven als carrers de Bucarest. 

Ceau escu intent dirigir-se a la multitut des d'un dels balcons de la seu del Comit Central del PCR, per tans sols va obtenir obertes mostres de rebuig. Entre les nou i les  oze del mat del 22 de desembre, el ministre de defensa del govern de Romania, Vasile Milea va ser assassinat sota circumstncies que no han estat alcarides. Un escrit de Ceau escu establia que Milea va ser trobat culpable de traci i que s'hauria sucidat abans de que la seva traci fos descoberta pblicament.

Sabent que Milea s'havia sucidat, Ceau escu nomen a Victor St nculescu com a ministre de Defensa. Ja al front del exrcit romans, St nculescu orden a les tropas desplegades que tornssin a les casernes, ordre que per cert va ser emesa sense el coneixement de Ceau escu. A ms, el nou ministre de defensa va persuadir al dictador d'abordar en un helicpter per a fugar-se de la ciutat que havia sortit del seu control. Al haber-se negat a seguir la ordre de repressi de Ceau escu, el general St nculescu va jugar un paper central en el desenlla de la revoluci.

Desprs de la fugida de Ceau escu, la gent concentrada a la Plaa del Palau (Bucarest) esclat en celebracions, especialment intenses a causa de la violncia viscuda en aquella setmana del desembre de 1989. A continuaci, va sobrevenir l'ocupaci de la seu del Partit Comunista. La gent va destruir escrits de Ceau escu, retrats oficials del lder romans, llan llibres per les finestres de l'edifici. Aviat, alguns d'ells van apressar-se a derribar les grans lletres de la paraula communist (comunista) al lema Tr iasc  Partidul Communist Romn! (Visca el Partit Comunista Romans!) que coronava l'edifici. Novament van aparixer les banderes romaneses a les que se les havia tallat l'escut de la repblica socialista.

Mentres aix ocorria al centre de Bucarest, ms tropes militars arribaren l'Aeroport Internacional Henri Coand  de la capital, als que com abans a Timi oara se'ls hi havia dit que anaven a combatre a terrotristes. D'acord amb un llibre del guardaespatlles de Nicolae Ceau escu i coronel de la Securitate, Dumitru Burlan, els membres de l'exrcit que formaren part de la conspiraci contra el dictador intentaven crear una atmsfera d'atacs terroristes amb el propsit de posar-los por i fer que alguns soldats s'unssin als opositors.

A pesar dels fets anteriors, la presa del poder poltic per part del Front de Salvaci Nacional (FSN) (sorgit de la segona fila del PCR amb suport dels militars dissidents del govern de Ceau escu) no estava encara completa. Grupos lleials al rgim comunista de Romania (titllats pels participants al cop d'estat de terroristes) van obrir foc contra els manifestants als carrers de Bucarest i van arremetre contra algunos punts clau de la vida poltica i social d'aquesta ciutat, especialment contra la Plaa del Palau, la Universitat de Bucarest i la Plaa de la Universitat, es aeroports i el Ministeri de Defensa.

La nit del 22 de desembre, els bucarestencs encara romanien lluitant als carrers, especialmentt a les rees de la ciutat que havian estat atacades pels simpatitzants del rgim comunista. Amb la participaci de l'exrcit en ambds bndols, les baralles als carrers van provocar desenes de morts. A les nou de la nit del 23 de desembre van arribar fins al Palau de la Repblica alguns tancs i unitats paramilitars. Titllats de terroristes, la identitat d'aquests grups continia desconeguda. Cap persona va ser processada de mode oficial per crrecs de terrorisme, i existeixen sospites de que dites unitats podien haver tingut relaci amb el nou govern romans.

Judici i execuci de Nicolae i Elena Ceau escu.



Ceau escu i la seva esposa Elena van abandonar Bucarest amb un helipter. En la seva fugida, van ser acompanyats per dos collaboradors molt propers: Emil Bobu i Tudor Postelnicu. Aquests dos acompanyaren als Ceau escu a la seva residncia de Snagov, d'on es van dirigir a Trgovi te. A Boteni, localitat propera a Trgovi te, Ceau escu i els seus acompanmyants van abandonar l'helicpter, ja que, segond els pilots, els caps de l'exrcit romans es havien ordenat aterrar immediatament. Per llavors, tambi s'havia ordenat el tancament de l'espai aeri romans.

Els Ceau escu i els seus acompanyants van arribar a Trgovi te amb un cotxe. Habent entrat pels complexos industrials de la localitat, els fugitius van decidir refugiar-se en un edifici proper a una planta siderrgica. Un enginyer que treballava al lloc va trucar a la policia. Poca estona desprs, Nicolae i Elena Ceau escu van ser capturats i conduits a les casernes militars a travs dels carrers de la ciutat. Tan sols quan van arribar a la caserna, el dictador i la seva esposa van ser informats de que estaven oficialment detinguts.

El 25 de desembre de 1989, tant Nicolae com Elena van ser jutjats i condemnats a mort. La sentncia va ser emesa per un tribunal creat ex profeso per a processar-los per crrecs com genocidi (ms de seixanta mil vctimes, i una de les proves principals va ser el descobriment d'unes fosses clandestines apcrifes a Timi oara, uns dies abans), mal a l'economia nacional, enriquiment injustificable i s de les forces armades en accions en contra de civils. A l'estenograma del judici, Ceau escu respon amb freqncia als seus interlocutors que ell no reconeix l'autoritat d'aquesta cort, i que tant sols declarar davan la Gran Assemblea Nacional, que havia estat abolida pel govern d'Iliescu i el FSN. Aquell mateix dia van ser fusilats al poble de Trgovi te. Les primeres imatges dels cadvers d'Elena i Nicolae van ser difoses dies desprs de l'ajusticiament.

Transici cap a un nou rgim poltic.

Desprs de conixer-se a l'estranger la notcia de la fuga de Ceau escu al context de les revueltes a Bucarest, van arribar al pas missatges de suport d'alguns pasos; entre ells hi ha que citar el de George Bush (president dels Estats Units), de la Uni Sovitica, del Partit Socialista Hongars, del govern de l'Alemanya Oriental, dels partits comunistes de Bulgria i Txecoslovquia, de Franois Mitterrand, de Margaret Thatcher, del Partit Comunista del Jap i de diversos pasos ms, principalment d'Europa Occidental.

Al suport moral proporcionat als romanesos es va sumar als dies posteriors el suport material. Grans cantitates d'aliments, frmacs, roba, equip mdic i altre bns necessaris van ser enviats des de mltiples pasos a Romania. Al voltant del mn, els esdevniments de Bucarest ocupaven espais importants als mitjans de comunicaci. 

El 24 de desembre, Bucarest va ser novament escenari d'enfrontamients entre la dissidncia i els grups lleials a Ceau escu. La ciutat continuava sota vigilncia de la policia i l'exrcit. Els aix dites activitates terroristes continuaren fins el 27 de desembre, quant van concluir abruptament. 

Ion Iliescu, antic membre del PCR caigut en desgrcia i un dels personatges ms representatius del movimient que derroc a Ceau escu, va ser elegit lder del FSN, que tal com s'ha dit, va ser formaci poltica que es van encarregar del govern del pas desprs de l'abandonament del poder per part del dictador. El FSN estava format en la seva majoria per membres de la segona lnia del PCR. Ells assumiren immediatament el control de les institucions estatals, inclsos els mitjans. Van utilitzar aquesta posici de poder per llanar virulents atacs contra els opositors al nou rgimen, especialment contra els antics partits liberals i demcrates que havirn roms en la clandestinitat des de la instauraci de la Repblica Popular el 1947 (tant com el Partit Nacional Liberal i el Partit Nacional Democristi Agrari). Alguns autors opinen que l'ascens al poder d'altres membres del PCR va tenir repercusions a la nova organitzaci poltica de Romania:

Les conseqncies d'aquest fet sn obvies: per una part, les dificultats per a pensar ms enll del seu adoctrinamient comunista, el que dna lloc a una falta d'una estratgia clara per al pas al capitalisme, i, per altra, les dmores legislatives i en la presa de decisions amb respecte a altres pasos vens en la adopci de reformes i la integraci a les estructures europees i euro-atlntiques.

El Front de Salvaci Nacional estava composat per representants de diversos sectors de la societat romanesa, per la presncia dels antics membros del Partit Comunista Romans va copant practicament els principals espais del poder. Una proeba d'aix es que al maig de 1990, a les primeres eleccions de l'era post-comunista de Romania, Ion Iliscu va ser elegit president amb el 85% dels sufragis. S'associa aquest fet amb l's parcial per parte del grup dominant del FSN, que deix casi sense espais meditics als partits de l'oposici. En virtut dels fets anteriors, les eleccions romaneses de 1990 van ser titllades d'antidemocrtiques, tant por la oposici com pels mitjans estrangers.

Tot i que el Front de Salvaci Nacional es va guanyar la simpatia de diversos agents poltics a tot el mno, ben aviat el govern d'Iliescu i M nescu va anar perdient credibilitat, tant en els assuptes interns com en els externs. L'aprofitament de la conjuntura amb finalitats personals va ser una constant entre diversos de los membros del govern provisional. Exemple d'aix es la Mineriada del gener de 1990, quan els miners de Valea Juilui acompanyts per la policia i convocats pel propi govern d'Iliescu invadiren els carrers de Bucarest per a arremetre contra les protestes opositores al nou rgime del FSN. Abans de les elecciones, Romania ja s'enfrontava a conflctes inttnics (especialment a Transsilvnia, on el movimient nacionalista hongars encapalat per Lszl T ks provoc el refredament de les relaciones romano-hongareses ; conflctes entre l'Eslgsia Catlica i la Eslgsia Ortodoxa, a parir de varis retrocessos a l'economia nacional.

Notes.



Bibliografia.

Discursul lui Nicolae Ceau escu, condamnnd protestele de la Timi oara (Discurs de Nicolae Ceau escu, condemnant les protestas de Timi oara, en romans), pronunciat el 20 de desembre de 1989. ;
 Sinucidere   un termen acoperitor pentru crima (Sucidi, un terme que encobreix el crim, en roamns), al Jurnalul Na ional, 30 de desembre de 2004. ;
Stenograma procesului Ceau escu (en romans), en ro:Wikisource, consultat el 24 de febrer de 2007.
 Almond, Mark (2002): Uprising: Political Upheavals that have Shaped the World (en angls), Mitchell Beazley, London.
Andreescu, Gabriel Pgines de la Reconciliaci Romano-Hongaresa, 1989-1999: El Paper de les Organitzacions Cviques , al lloc web del Institute of International Education, consultat el 18 de febrer de 2007.
Burlan, Dumitru (2003): Dup  14 ani - Sosia lui Ceau escu se dest inuie (Desprs de catorze anys, es destapa el doble de Ceau escu, en romans), carta publicada per Editura Ergorom, 31 de juliol.
Chavero Pozo, Jos Javier (2001): "La revolucin rumana de 1989", a Papers de l'Est, Universitat Complutense de Madrid, consultada el 17 de febrer de 2007.
 Oprea, Marian (2004): Au trecut 15 ani - Conspira ia Securit  ii (en romans), Lumea Magazin, No. 10.
 Patrichi, Viorel (2001): Eu am fost sosia lui Nicolae Ceau escu (Yo vaig ser el doble de Nicolae Ceau escu, en romans), Lumea Magazin, No. 12, Bucure ti.
Ramonet, Ignacio: "Informaci i conflctes armat", a Analtica Venezuela, consultada el 17 de febrer de 2007.
 St nculescu, Victor (2004): Nu va fie mila, au 2 miliarde de lei in cont (Sense pesar, tenen 2 millards de leus al seu compte bancari, en romans), a Jurnalul Na ional, 22 novembre. ;
 tef nescu, Domni a (1995): Cinci ani din Istoria Romniei (Cinc anys a la histria de Romania, en romans), Editura "Ma ina de Scris", Bucure ti.
 tef nescu, Barbu (2004), "La transici de la dictadura a la democrcia. El cas de Romania", versi electrnica de Passat i Memria. Revista d'Histria Contempornia, al lloc web de la Universitat d'Alacant, consultat el 27 de febrer de 2007.

Veure tamb.

Nicolae Ceausescu;
Histria de Romania;
Timi oara;

Enllaos externs.

Revolutia Romaneasca 1989 (Revoluci Romanesa 1989, amb musicalitzaci en romans), audiovisual amb imatge de la Revoluci de 1989 a YouTube.com.;
The last speech of Ceausescu (L'ltim discurs de Ceau escu, en romans), a Youtube.com.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404670" title="Jacques Peirotes" nonfiltered="1311" processed="1306" dbindex="156319">
Charles Peirotes (1869   Estrasburg, 1935) fou un poltic alsaci. Fill d'un ferroviari de Graffenstaden, treball de tipgraf fins que es dedic al sindicalisme i desprs a la poltica. Des del 1900 fou redactor de Freie Presse, rgan del SPD a Estrasburg, i del que el 1920 en fou director poltic. El mateix any fou escollit regidor d'Estrasburg i conseller del districte de Strasbourg-Ville el 1902, aix com diputat al Landstag d'Alscia-Lorena el 1911 i diputat per Colmar al Reichstag.

Quan esclat la Primera Guerra Mundial fou deportat a Hannover i proscrit a Alscia. Va escriure el manifest Neutral oder Franzsisch, i en acabar la guerra la seva habilitat negociadora serv per a neutralitzar els comits d'obrers. El 10 de novembre de 1918 fou nomenat cap del consistori d'Estrasburg i proclam l'annexi a Frana, reclamant l'enviament de tropes per a sufocar aixecaments anarquistes i comunistes.

El 1919 fou escollit alcalde d'Estrasburg, crrec en el que fou reescollit el 1925, i va elaborar una poltica de construcci d'habitatges socials. El 1929 fou derrotat per una coalici de comunistes i autonomistes dirigits per Charles Hueber.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404675" title="Despina (satllit)" nonfiltered="1312" processed="1307" dbindex="156320">

Despina, un satllit de Nept, tamb anomenat Nept V, s una montona lluna gelada entre moltes altres. El seu nom prov de la mitologia grega; com la majoria d'objectes astronmics. Era una nimfa filla de Demter i Posid.

 Descobriment .

Aquest satllit de Nept va ser descobert per Stephen Synnott i el seu grup d'astrnoms, a travs de la sonda espacial Voyager 2. Al principi se li va donar la designaci provisional de S/1989 N 3, per posar-li el nom actual al setembre de 1991.

 Caracterstiques .

Despina, com molts altres satllits de Nept, per exemple Lrissa, t una superfcie irregular, s a dir, no s esfrica. Amb un dimetre de poc ms de 180 km, i uns 52 K de temperatura mitjana, s el tercer satllit de Nept ms proper al gegant gass. Mostra una superfcie amb abundants crters, cosa que s signe d'activitat geolgica nulla. Molt probablement, s tracta d'una pila de residus csmics d'altres antics satllits de Nept destrossats per haver travessat el lmit de Roche, cosa que passar amb Despina.
La seva rbita s circular quasi-perfecte, noms t una excentricitat de 0,00005. T molt poca inclinaci, tan sols 0,216 graus, cosa que causa que no hi hagi estacions, al contrari que a la Terra.



 Enllaos externs .
 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/despina_en.html































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404676" title="Rudolf Schwander" nonfiltered="1313" processed="1308" dbindex="156321">
Rudolf Schwander (Colmar, 1868   Taunus, Hessen, 1950) fou un poltic alsaci. Fill de mare soltera, hom afirmava que el seu pare era l'alcalde de Colmar Camille Schlumberger. Des dels 24 anys treball com a funcionari a l'ajuntament de Colmar. El 1897 va estudiar cincies poltiques a la Universitat d'Estrasburg. Desprs treball en el departament d'assistncia social adjunt a l'alcalde d'Estrasburg, Otto Back, on hi va treballar en l'assistncia social per als indigents i en la renovaci de l'administraci municipal. El 1907 fou escollit alcalde fins el 1918, quan fou nomenat tamb statthalter d'Alscia-Lorena.

Quan l'Imperi Alemany va signar l'armistici i Alscia-Lorena pass a Frana, fou nomenat president de la provncia de Hesse-Nassau, per rebutj un ministeri de la Repblica de Weimar. Durant els anys 30 fou director de l'Institut Stdelschen i del Freien Deutschen Hochstift a Frankfurt del Main. El 1948 el land de Hessen li encarreg la reforma del seu codi administratiu.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404677" title="Otto Back" nonfiltered="1314" processed="1309" dbindex="156322">
Otto Back (1834 - 1917) fou un poltic alemany.  Fills d'un pastor de la Rennia Prussiana, desprs de la Guerra Franco-Prussiana el 1870 entr dins l'administraci d'Alscia-Lorena. El 1872 fou nomenat director de la policia d'Estrasburg, i quan el 1873 fou revocada l'elecci de l'alcalde Ernst Lauth i dissolt el consistori municipal, fou nomenat alcalde d'Estrasburg, crrec que ocup fins el 1907, llevat un breu parntesi entre 1880 i 1887 en que l'alcaldia fou ocupada per Georg Friedrich Stempel.

 Enllaos externs .
 Extracte de biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404679" title="Antoine Waechter" nonfiltered="1315" processed="1310" dbindex="156323">

Andr Waetcher (Mulhouse, 1949) s un poltic ecologista alsaci. Als 16 anys es va fer vegetari i fund la secci dels Joves Amics dels Animals. Va fer tesis doctorals sobre el tur com i la fagina i el 1967 s'implic en la defensa del medi natural a les zones industrials. El 1973 fund amb Solange Fernex el primer grup ecologista, i el 1974 don suport a la candidatura presidencial de Ren Dumont. El 1984 fou un dels quatre portantveus nacionals de Les Verts i el 1988 el presentaren com a candidat a les eleccions presidencials de Frana de 1988, en les que va obtenir el 3,78 % dels vots.

El mar de 1989 fou escollit regidor de Mulhouse i tres mesos mes tard eurodiputat. A les eleccions regionals de 1992 fou escollit membre del Consell Regional d'Alscia per la coalici dels Verds i Generaci Ecolgica fins el 1998. El 1994 va abandonar els Verds per a fundar el Moviment Ecologista Independent (MEI).

El 2005 es manifest contrari al Tractat pel qual s'establix una Constituci per a Europa i el MEI el present novament com a candidat a les eleccions presidencials de Frana de 2007, tot i que al final no va reunir les signatures suficients i acab donant suport Francesc Bayrou. Des del 2001 s regidor de Fulleren
 
 Enllaos externs .
 Web oficial del MEI;
 Antoine Waechter en un vdeo de 12mns.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404682" title="Robert Spieler" nonfiltered="1316" processed="1311" dbindex="156324">
Robert Spieler (1951) s un poltic alsaci. El 1970 milit al partit d'extrema dreta Partit de les Forces Noves. El 1981 fund el Forum d'Alscia, que organitza conferncies on hi participaren  Raymond Barre, Alain Griotteray, Pierre Debray-Ritzen, Philippe Malaud, Serge Dassault, el rector Magnin, Daniel Hoeffel, Franois-Georges Dreyfus. El 1984 fund Alsace renouveau, amb el que es va presentar a les eleccions municipals d'Estrasburg de 1985, on va obtenir el 8 % dels vots. El 1986 es present pel Front Nacional i fou escollit al Consell Regional d'Alscia i diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.

El 1989 fou escollit regidor d'Estrasburg, crrec que renov el 1995, per deixa el FN per a fundar el grup d'extrema dreta Alsace d'Abord, amb el que fou novament escollit conseller regional el 1992 i el 1998. A les eleccions regionals de 2004 va obtenir el 9,4 %, per la modificaci de l'escrutini ordenada per Jean-Pierre Raffarin (calia obtenir el 10 %) el deix sense representaci.

A les eleccions municipals de 2008 noms va obtenir el 2,17 % dels vots a Estrasburg i abandon la presidncia d'Alsace d'Abord. Posterioment ha participat amb altres dirigents dretans en la formaci del grup Nova Dreta Popular. El 2006 va fundar amb la seva esposa l'organitzaci caritativa Solidaritat Alsaciana.

Enllaos externs.
 El blog de Robert Spieler;
 Web de la Nouvelle Droite Populaire;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404684" title="Eleccions regionals de Siclia de 1967" nonfiltered="1317" processed="1312" dbindex="156325">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 11 de juny de 1967. La participaci fou del 81,6 %.




Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404685" title="Eleccions regionals de Siclia de 1971" nonfiltered="1318" processed="1313" dbindex="156326">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 13 de juny de 1971. La participaci fou del 81,4 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404688" title="Eleccions regionals de Siclia de 1976" nonfiltered="1319" processed="1314" dbindex="156327">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 20 de juny de 1976. La participaci fou del 85,9 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404690" title="Eleccions regionals de Siclia de 1981" nonfiltered="1320" processed="1315" dbindex="156328">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 21 de juny de 1981. La participaci fou del 76,2 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404692" title="Bengo (Angola)" nonfiltered="1321" processed="1316" dbindex="156329">

Bengo s una de les 18 provncies en les que es troba dividit administrativament Angola. T una rea de 41.000 km2 i una poblaci estimada de 460.500 habitants. La seva capital s la ciutat de Caxito.
 Divisi administrativa i situaci geogrfica .
Limita amb les provncies de Zaire (provncia) al nord, Uige al nord-est, Cuanza Nord a l'est i Cuanza Sul al sur. s una provncia costera i disposa de platges naturals, com la de Pambala i Libongos, de 7 km. de longitut. 

La provncia de Bengo es composa de 8 municipis: Dande, Ambriz, Bula-Atumba, Dembos, Icolo e Bengo, Nambuagongo, Pango-Aluqum i Quiama. Les ciutats ms importants de la provncia sn, a ms de la capital, Cabo Ledo, Lagoa do Panguila, Porto Kipiri i Funda.
 Activitat econmica .
La principal activitat econmica de la provncia s l'agricultura, centrant-se en el cultiu de caf, cot, palmeres, ctrics, bananes i hortalitzes. Tamb es treballa la fusta. Tamb es important la pesca.

Els minerals que s'extreuen sn: sofre, gemma, fosfat, calcaris i quarz.

Tamb sn importants focus econmics la pesca esportiva i la caa. 
 Clima .
T un cliama tropical sec, amb una temperatura mitja de 25 graus centgraus. El mes ms calurs s el mar, en el que s'arriba als 33 C i el juliol s el mes ms fred, quan la temperatura mitjana s de 17C.
 Recursos naturals .
En aquesta provncia hi ha el Parc Nacional de Kissama, rodejat per dos grans rius, el Longa i el Kwanza. Aquest ltim s navegable durant tot el seu curs pel parc, fins la seva desenvocadura a l'Oce Atlntic.
 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404694" title="Benguela" nonfiltered="1322" processed="1317" dbindex="156330">


Benguela s una provncia d'Angola. T una rea de 31.788 km i una poblaci aproximada de 644.000 habitants. La seva capital s la ciutat de Benguela.

 Divisi administrativa .
La provncia de Benguela t els segents municipis:
 Baa Farta;
 Balombo;
 Benguela;
 Bocoio;
 Caimbambo;
 Chongoroi;
 Cubal;
 Ganda;
 Lobito;

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404696" title="Catalunya - Colmbia (28-12-2008)" nonfiltered="1323" processed="1318" dbindex="156331">
La selecci catalana de futbol disput un partit amists contra la selecci  de Colmbia el 28 de desembre de 2008 a l'estadi del Camp Nou, a Barcelona.

Fitxa tcnica.






Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404697" title="Bi" nonfiltered="1324" processed="1319" dbindex="156332">

Bi s una provncia d'Angola. T una superfcie de 10.317 km i una poblaci que s'estima en 1.350.000 habitants (2006). La seva capital s la ciutat de Kuito.

s una provncia eminenment rural. Segons les estadstiques del 1988, hi havia 201.600 persones que vivien en rees urbanes i 843.400 vivien en zones rurals. 


 Geografia .
 Situaci geogrfica .
La provncia es troba en el centre d'Angola i limita amb el nord amb la provncia de Malanje, al nord-est amb Lunda Sul, a l'est amb Moxico, al sud amb Cuando Cubango i a l'est amb les provncies de Huila, Huambo i Cuanzo Sul.
 Geografia fsica .
El territori es caracteritza per l'altipl angols, que en aquesta provncia arriba fins als 1852 metres per damunt del nivell del mar. T una terra molt frtil i l'atravessa, a l'est i al nord, el riu Cuanza. Al sud-oest hi ha el riu Cubango.
 Climatologia .
El seu clima s fresc i t unes pluges abundoses. 
 Poltica .
L'actual president d'UNITA, Isaias Samakuva s de la ciutat de Kunji.
 Divisi administrativa .
Els municipis de la provncia sn:
 Andulo;
Nharea;
Cunhinga;
Chinguar;
Catabola;
Cuemba;

 Economia i transports .
L'agricultura i el sector primari s el ms important de l'economia de Bi. Es cultiva blat de moro, canya de sucre, arro, caf i cacahuet.

Hi ha un ferrocarril que comunica la provncia amb l'oce atlntic.
 Ciutats principals .
Kuito: 114.791 habitants;
Camacupa: 19.347 habitants;
Catabola: 19.281 habitants;
Catumbela: 17.369 habitants;
Chisamba: 7.755 habitants;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404700" title="Kamasutra (manga)" nonfiltered="1325" processed="1320" dbindex="156333">






 sn originalment quatre manges Tankobon fet per Go Nagai i Kunio Nagatani publicats per Tokuma Shoten en 1990-03-31, 1990-06-30, 1990-09-30 i 1990-11-30.  Fou ms tard adaptada en un OVA anomenat , conegut en els EUA com Kama Sutra i mpliament considerat un anime hentai.

Histria.
Yukari Tsuji en un viatge per aprendre l'art del Kama S tra. Se troba l'ajuda d'un professor perqu puga aprendre a complaure la seua xicota, i tamb vol convertir-se en un gran guerrer. Ell aprn d'una princesa que ha estat atrapada per un malvat home, i tamb s'exposa per a rescatar-la, i aprendre ms d'ella.

Referncies.


Enllaos externs.
Kamasutra  a la pgina web World of Go Nagai;
Kamasutra  at d/visual;
;
Kyukioku no Sex Adventure Kamasutra  a allcinema;
anlisis de HentaiNeko;
anlisis de Mania.com per Chris Beveridge;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404703" title="Rambla (Montevideo)" nonfiltered="1326" processed="1321" dbindex="156334">


La Rambla de Montevideo s una avinguda perllongada que voreja la costa del Riu de la Plata a Montevideo, Uruguai. Com a part de l'identitat cultural de la ciutat de Montevideo, ha estat declarada monument histric nacional.

Constitux al mateix temps una important via de circulaci vehicular i un passeig per als vianants. Est vorejada per nombroses platges, entre les quals destaquen: Ramrez, Pocitos, Buceo, Malvn i Carrasco, entre d'altres.

Al llarg del seu recorregut va canviant de nom:
Rambla Baltasar Brum (a la Badia de Montevideo);
Rambla Sur (a la Ciudad Vieja i Barrio Sur);
Rambla Presidente Wilson (al Parque Rod);
Rambla Mahatma Gandhi (a Punta Carretas);
Rambla Repblica del Per (a Pocitos);
Rambla Armenia (al Buceo);
Rambla Repblica de Chile (a Malvn);
Rambla O'Higgins (a Punta Gorda);
Rambla Repblica de Mxico (a Carrasco);
Rambla Toms Berreta (a Carrasco);

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404706" title="Aplec d'El Puig" nonfiltered="1327" processed="1322" dbindex="156335">

Des dels anys seixanta l'ltim diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig aplega els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada d'afirmaci nacional en un dels paratges amb ms simbolisme i histria del Pas Valenci. Els actes s'inicien amb una marxa cvica que ix des de les Torres dels Serrans de la ciutat de Valncia i acaba a la poblaci Santa maria d'El Puig, monestir des del qual Jaume I va conquerir el 1238 la capital per a crear el nou regne. Des del mat i fins a la vesprada es succexen actes, parlaments i concerts per a commemorar la vigncia del discurs sobiranista a terres valencianes.

Actualment hi ha dos actes convocats de manera anual. El primer a l'explanada del monestir de Santa Maria on el Bloc Nacionalista Valenci s'hi troba i el segon al cim de la muntanyeta de la Pat organitzat pel PSAN.

A ms dels parlaments poltics, durant tot el dia hi ha activitats ldiques i culturals, tallers per a la xicalla, actuacions de dolainers i tabalers, i un pat popular amb paella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404707" title="Avenida Libertador (Montevideo)" nonfiltered="1328" processed="1323" dbindex="156336">

L'Avenida Libertador, el nom oficial de la qual s Avenida Libertador Gral. Juan Antonio Lavalleja, s una de les principals avingudes de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai. El nom fa referncia al cap dels trenta-tres orientals que van lluitar per la independncia del pas en la famosa Creuada Llibertadora (Cruzada Libertadora) contra el domini brasiler sobre la llavors Provncia Cisplatina, l'any 1825.

Amb gaireb 3 quilmetres de llarg, s una via vehicular molt freqentada que s'estn des del barri de l'Aguada fins al Centro, comenant en el Palau Legislatiu (seu del Parlament de l'Estat) i acabant en la principal avinguda de la ciutat, la 18 de Julio.

s sobretot una avinguda residencial i comercial que alberga bancs, concessionaris, restaurants, hotels, estacions de servei, comeros, la catedral de la Sagrada Famlia i centres d'ensenyament privats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404708" title="Cao Pi" nonfiltered="1329" processed="1324" dbindex="156337">




Cao Pi (  , 187-June 29, 226), formally Emperor Wen of (Cao) Wei (    ), courtesy name Zihuan (  ), va nixer al Comtat Qiao, Pei Commandery (modern Bozhou, Anhui).  Fou el segon fill del poltic i poeta xins Cao Cao i fou el primer emperador i el veritable fundador de Cao Wei (tamb conegut com "Regne de Wei"), un dels Tres Regnes.

Cao Pi, com son pare, fou un poeta.  El primer poema xins utilitzant set sllabes per lnia (   ) fou el poema     de Cao Pi.  Tamb va escriure ms d'un centenar d'articles sobre diversos temes.

Cao Pi era el fill gran de Cao Cao i sa concubina era (ms tard esposa) l'Princesa Bian. De tots els seus germans, Cao Pi era el ms saga. En lloc d'estudiar dur o iniciar-se en afers militars, va ser sempre en la presncia de funcionaris judicials amb la finalitat d'obtenir el seu suport.  Desprs de la derrota de Yuan Shao ala Guandu, agafa la vdua del fill de Yuan Shao Yuan Xi, Dama Zhen, com a consort, aencara que finalment ella va perdre el seu favor i es va veure obligada a cometre sucidi.  Desprs d'arribar a emperador, la seua altra favorita, Guo Nwang, es va convertir en emperadriu.

En 220, Cao Pi for al Emperador Xian a abdicar el tron i es va proclamar emperador de Wei.  Cao Pi continu la guerra de son pare contra Shu Han de Liu Bei i Wu Oriental de Sun Quan per no va tenir xit. A diferncia de Cao Cao concentr la major part dels seus esforos en el seu pas d'origen, que va prosperar sota el seu domini.
    
 Informaci personal .
 Pare;
 Cao Cao;
 Mare;
 Emperadriu Dowager Bian;
 Muller;
 Dama Zhen Luo, mare de Cao Rui (Emperador Ming) i la Princesa Dongxiang (d. 221);
 Emperadriu Guo Nwang (nascuda el 222, d. 235);
 Major Concubines;
 Consort Li;
 Consort Yin, mare de Prncep Xie;
 Consort Liu, filla de l'Emperador Xian de Han;
 Consort Liu, filla de l'Emperador Xian de Han (dos filles de l'Emperador Xian foren consorts de Cao Pi, Liu being Emperor Xian's family name);
 Consort Pan, mare de Prince Ru;
 Consort Zhu, mare de Prince Jian;
 Consort Chou, mare de Prince Lin;
 Consort Xu, mare de Prince Li;
 Consort Su, mare de Prince Yong;
 Consort Zhang, mare de Prince Gong;
 Consort Song, mare de Prince Yan;
 Nens xicoters;
 Cao Ru (  ), inicialment prncep de Pingyuan (engendrat 222), desprs Crown Prince (created 226), ms tard Emperador Ming de (Cao) Wei;
 Cao Xie (  ), died early (unclear when), posthumously created Duke Sang of Jing (231) then Prince Ai of Zan (234);
 Cao Ru (note different tone than Emperor Ming) (  ), initially the Prince of Yangping (created 226), later Prince Dao of Beihai (created 232, d. 233);
 Cao Jian (  ), Prncep Huai de Dongwuyang (created and d. 225);
 Cao Lin (  ), inicialment el Prncep de Hedong (engendrat 222), later the Prince of Guantao (created 225), later Prince Ding of Donghai (created 232, d. 249), pare de Cao Mao;
 Cao Li (  ), inicialment el Duc de Qin (created 221), later the Prince of Jingzhao (created 222), later Prince Ai of Yuancheng (created 225, d. 229);
 Cao Yong (  ), Inicialment el duc de Huainan (engendrat 221), desprs el Prncep d'Huainan (created 222), desprs el Prncep de Chen (created 223), ms tard el prncep Huai d'Handan (engendrat 225, d. 229);
 Cao Gong (  ), Prncep Dao de Qinghe (engendrat 222, d. 223);
 Cao Yan (  ), Prncep Ai de Guangping (engendrat 222, d. 223);
 Princesa Dongxiang;

 Notes .


 Enllaos externs .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404709" title="Xiahou Dun" nonfiltered="1330" processed="1325" dbindex="156338">


Xiahou Dun (?   220) fou un militar general sota el comandament del poders senyor de la guerra Cao Cao durant el tard Dinastia Han Oriental i l'era els Tres Regnes de Xina. El cognom original de Cao Cao era Xiahou, per el seu pare, Song, fou adoptat per la famlia Cao, per tant de Dun i Cao compartiren les relacions familiars. Fou un dels principals homes de confiana de Cao Cao, Xiahou Dun l'ajud en les seues campanyes en contra de Liu Bei, Sun Quan, i L Bu.

Xiahou Dun va perdre el seu ull esquerre durant una batalla en el 198 dC, i que posteriorment va passar a ser conegut entre el rang i arxiu com "Xiahou Cec", cosa que li fastiguejava. La seua imatge com un guerrer d'un ull ms tard es va popularitzar per la novella histrica Roman dels Tres Regnes , en la qual es diu que s'arrenca la fletxa disparada per l'enemic general Cao Xing fora de la conca del seu ull i devor el seu propi globus ocular per infondre la por en els seus enemics.

Els Registres dels Tres Regnes descriu a Xiahou Dun com un modest i geners home. Personalment va portar al seu professor al campament perqu pogus continuar els seus estudis durant mig de la batalla. Ell tamb distribua qualsevol riquesa excedent que tinguera, agafant del bot sols lo necessari, i no va posseir cap propietat mai. A la seua mort, se li va donar el ttol pstum de Marqus Zhong (  ), literalment, el que significa el marqus lleial.

El Clan Xiahou.
Descendents directes.

Xiahou Chong (   );
Xiahou Yi (   );
Xiahou Zuo (   );
Xiahou Shao (va succeir Xiahou Zuo per no era descendent directe de Xiahou Yi) (   );
Xiahou Mao (   );

Famlia propera.

Xiahou Lian (germ petit) (   );

Famlia extensa.

Xiahou Yuan (cos ms jove);
Xiahou Shang (nebot) (   );
Xiahou Xuan (   );
Xiahou Ben (renebot de Xiahou Shang) (   );
Xiahou Ru (cos adoptat, germ adoptat de Xiahou Shang) (   );
Xiahou En (nebot lluny) (   );
Xiahou De (nebot de ficci al Roman dels Tres Regnes) (   );
Xiahou Feng (renebot lluny, nebot de Xiahou Shang) (   );

Relacions incertes.

Xiahou Lan (   );
Xiahou Cun (   );
Xiahou Xian (   );

 Per una llista completa dels descendents de Xiahou Yuan, vegeu Xiahou Yuan.

Referncies.

;
;
;

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404710" title="Zhao Yun" nonfiltered="1331" processed="1326" dbindex="156339">

Per l'Emperador Song, vegeu Emperador Lizong de Song.;

Zhao Yun (? - 229) va ser un dels principals generals militars durant les guerres civils de la tard Dinastia Han i durant l'era dels Tres Regnes de Xina. En la majoria de la seua carrera militar, Zhao Yun va servir als senyor de la guerra Liu Bei, jugant un paper en l'establiment de Han Shu. En la literatura i el folklore se li va elogiar com el tercer membre de la Cinc Generals Tigres.

Degut a l'escassetat de registres histrics, molts fets sobre la vida de Zhao Yun continuen sent poc clars o desconeguts. Els registres originals al Registre dels Tres Regnes de Chen Shou sn noms un parell de centenars de paraules. Les anotacions proporcionades per Pei Songzhi sn relativament clares, tot i que encara deixen incompleta la imatge de la vida de Zhao Yun.

 Notes .



Referncies.
Chen, Shou. . amb anotacions de Pei Songzhi;
Luo, Guanzhong. .
;

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres del Tres Regnes;
Roman dels Tres Regmes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404711" title="Huang Zhong" nonfiltered="1332" processed="1327" dbindex="156340">

Huang Zhong (mort el 220) va ser un lder militar general del Regne de Shu durant la tard Dinastia Han Oriental i l'era dels Tres Regnes de Xina. Va ser ms conegut per la seua victria en la Batalla del Mont Dingjun, en la qual la seua fora derrot la de Xiahou Yuan, qui va ser assassinat durant la batalla. Pels seus mrits, Huang Zhong es va classificar entre els cinc principals generals de Shu, ms tard popularitzats com els Cinc Generals Tigres.

Huang Zhong ha estat retratat en la literatura popular i l'art com un general anci amb un vigor i constituci juvenils. Fins ara, l'esperit d'esforar-se per l'excellncia, malgrat la seua vellesa s sovint atribut a ell. No obstant aix, poc s'ha documentat sobre ell en els registres histrics i s impossible dir quants anys tenia quan va ser nomenat un dels Cinc Generals Tigres.

Referncies.
;
;
;

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres del Tres Regnes;
Roman dels Tres Regmes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404712" title="Cao Ren" nonfiltered="1333" processed="1328" dbindex="156341">


Cao Ren (168   223) va ser un general militar sota el comandament del poders senyor de la guerra Cao Cao durant la tard Dinastia Han Oriental i l'era dels Tres Regnes de Xina. Va tindre un paper important en les guerres civils que conduren a la desintegraci de la dinastia Han Oriental i l'establiment del Regne de Wei.

Vida.
Nascut en el comtat de Qiao ( , en l'actualitat Bozhou, Anhui), Cao Ren era un jove cos de Cao Cao. El seu avi i pare havien mantingut importants fet civils i militars. Cao Ren fou aficionat a la caa a cavall durant la seua joventut. Als anys de la La Rebelli dels Turbants Grocs, vaa reunir ms d'un miler d'homes joves sota la seua bandera i vag entre la zona del riu Huai i el riu Si (  ).

Referncies modernes. 
La figura de Cao Ren s'ha utilitzat en la srie de videojocs de Koei, Dynasty Warriors i Warriors Orochi. s retratat com de curta alada, amant de la pau, un home que es preocupa profundament pels pagesos i treballadors de Cao Wei. En Dynasty Warriors 4 i 5, porta armadura similar a la d'un cavaller europeu, i lluita amb unescut que t una curta, espasa de doble tall, que pot ser llevada pel combat. En Dynasty Warriors 6 s molt ms blindat i exerceix un Trident de doble acabat.

En Warriors Orochi, Cao Ren s un servent en virtut de Orochi. Tanmateix, lamenta no trobar Cao Cao. Ms tard passa a formar part del moviment de resistncia de Nobunaga contra Orochi. Cao Ren ms tard es va reunir amb Wei a la seqela.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Dinastia Han;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404713" title="Sima Yi" nonfiltered="1334" processed="1329" dbindex="156342">


Sima Yi (179 - 251) va ser un estratega, general i poltic de Cao Wei durant l'era dels Tres Regnes de Xina. Ell s potser millor conegut per la defensa Cao Wei de les Expedicions del Nord de Zhuge Liang. El seu xit i el seu posterior augment de prominncia simplificaria la tasca per la fundaci de la Dinastia Jin per part del seu nt Sima Yan, que finalment posaria fi a l'era Tres Regnes. Desprs de la fundaci de la dinastia Jin, Sima Yi va ser honrat a ttol pstum com Emperador Xuan de Jin amb el temple de nom Gaozu.

Notes.


Referncies.
Fang Xuanling, Book of Jin vol. 1.
Yu Huan, Weile.
Luo Guanzhong, Romance of the Three Kingdoms.
Sakaguchi, Wazumi (ed.) (2005)        Seishi Sangokushi Gunyu Meimeiden              Kojinsha:Tokyo.
Watanabe, Seiichi (ed.) (2006)         Moichidomanabitai Sangokushi                Seitosha:Tokyo.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404714" title="Hores canniques" nonfiltered="1335" processed="1330" dbindex="156343">
Les Hores canniques sn la divisi i organitzaci dels temps que era vigent durant l'Edat Mitjana en la majoria de la Cristiandat i que es caracteritzava per seguir el ritme de les hores de pregria en els monestirs. Cadascuna de les hores indicava un Ofici Div o Litrgia de les Hores. 

Les hores.
Tot i adapatar-se a les estacions de l'any i a la sortida del sol, les hores canniques eren aproximadament les segents:

 Matines: mitjanit, les 24:00h;
 Laudes: les 3:00h;
 Prima: desprs de sortir el sol. Primera hora del dia, aproximadamente a les 6:00h;
 Tercia: 6:00h + 3 hores= 9:00h;
 Sexta: 6:00h + 6 hores= 12:00h;
 Nona: 6:00h + 9 hores= 15:00h;
 Vespres: aproximadament a les 18:00h;
 Completes: aproximadament a les 21:00h;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404715" title="Nona" nonfiltered="1336" processed="1331" dbindex="156344">
La Nona, Hora Nona o Novena Hora desprs de la sortida del sol, s un pregria de l'Ofici Div en la litrgia de les Hores canniques. Es resava aproximadament a les 15:00 hores en tota la Cristiandat durant l'Edat Mitjana. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404717" title="Tmolos" nonfiltered="1337" processed="1332" dbindex="156345">
Tmolos o Tomolus (en turc: Boz Da  ) s una muntanya de la Ldia prop de l'antiga Sardis. 

 Notes . 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404720" title="Kula (Turquia)" nonfiltered="1338" processed="1333" dbindex="156346">

Kula (tamb Cula, Culla o Cule; en grec:      ) s un municipi i districte de la Provncia de Manisa, a l'actual Turquia. s fams per les seves formacions volcniques.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404724" title="Joan Llus Pujol i Font" nonfiltered="1339" processed="1334" dbindex="156347">

Joan Llus Pujol i Font, primer Secretari General d Esquerra Republicana de Catalunya.

Antecedents familiars.

Joan Llus Pujol i Font nasqu al Perell el 07 d abril de 1901, fill de Josep Pujol i Capsada  i de Misericrdia Font i Mart  originaris de Reus. Els seus germans foren: Josep, Miquel, Bonaventura, Toms i Montserrat  .
El 1908 la famlia es trasllad al Prat de Llobregat, amb la idea de facilitar els estudis universitaris dels fills.
Els inicis d aquesta nova etapa foren durs per a la famlia, ja que el pare heretava l oposici que el caciquisme conservador local havia practicat envers el metge que ell anava a substituir, per tamb al fet que pocs mesos desprs d aquest trasllat moria la mare. El carcter anims i el lliurament als seus pacients de Josep Pujol, que els anys segents tingu una intensa activitat professional, associativa i poltica local, feren que la famlia ans remuntant aquesta situaci. El 1914 es cas en segones noces amb Antnia Pallars i Mart. L ambient familiar de caire nacionalista i d esquerres marc la tendncia poltica dels germans Pujol.

Inquietuds poltiques.

El 1918 Joan Llus, encara sense acabar el batxillerat, ja es preocupava dels afers socials i poltics, produts per la carestia de la vida i de la confusi poltica, com podrem veure en unes anotacions al seu Dietari, que parlen de les llargues cues de dones davant de les carboneries demanant carb, rumors de la revoluci a Madrid, els sorolls a tota Espanya a causa de les subsistncies o la declaraci de l Estat de Guerra a Barcelona.
A diferncia dels seus germans, que cursaren estudis de Medicina o de Farmcia, en Joan Llus va fer estudis de Dret. Form part de les joventuts del Centre Autonomista, entitat que el seu pare havia contribut a fundar al Prat, i fou redactor de Ress, la publicaci que impulsava el Centre.
A la tardor de 1920, va  ser elegit en Joan Llus Pujol, com un dels dos vocals  de la Junta de la Joventut Nacionalista, constituda per sis persones . La cita Junta era una secci del Centre Autonomista del Prat.,
En Joan Llus Pujol va publicar entre el 1920 i 1921, tres interessants articles sobre aspectes filosfics de les ideologies poltiques, al peridic nacionalista pratenc El Ress amb el ttol genric  De re sociolgica  . El 21 de mar de 1921, es va celebrar en el Centre Autonomista del Prat, que en aquesta poca estava presidit pel Dr. Josep Pujol, pare d en Joan Llus Pujol i Font, una  Vetllada necrolgica en honor del Dr. Mart Juli i de Mac Seeeney . 	 En Joan Llus Pujol, va ser un dels oradors que van intervenir en aquesta vetllada, en representaci de la Associaci Catalana d Estudiants, el qual ...feu un parlament patritic.   
Tamb el 11 de setembre de 1921, va tenir lloc en el Centre Autonomista una vetllada commemorativa,  en el que a part  de la participaci de nois i noies del Pomell de Joventut, que recitaren poemes,  van intervenir amb entusiastes parlaments diverses persones, entre els quals el de Joan Llus Pujol, que ho feu en representaci de la Associaci Catalana d Estudiants.

Es llicenci en dret.

Estudi la carrera de Dret compatibilitzant-ho amb el treball en una farmcia i es queda a viure en una pensi de Barcelona.  
El 1924 obtingu la llicenciatura per la Universitat de Barcelona  i comen a exercir com a advocat en aquesta ciutat.
Es constitueix a Barcelona, el gener de 1928, l Ateneu Repblica, amb la finalitat de promoure i difondre les idees republicanes i d esquerra. Joan Llus s nomenat Secretari .
Una de les seves activitats s la de conferenciant de temes culturals, legals i poltics, en la que va tenir molt d xit.
El 1928 participa com a Secretari en la fundaci de Comercial Bonin S.A., corporaci manufacturadora de productes farmacutics, distribuci i venda al detall. 
Cap el 1929, l Ajuntament del Prat li va encarregar un dictamen relatiu a l extracci d rids (graves i sorres ) del riu Llobregat, per tal de protegir els drets tradicionals dels vens del Prat . 
Fou un membre actiu del Col legi d Advocats de Barcelona, participant en molts debats.El mar del 1930 particip en la formaci del Centre Republic de Barcelona.
 
Activista poltic.

Entorn a 1930 apareix com a col laborador del setmanari L'Opini i com a membre del grup d intel lectuals aplegats entorn d aquesta publicaci i que es reunia a l'Ateneu Barcelons. El mateix any va ser un dels signants del Manifest d'Intelligncia Republicana , que pretenia aglutinar les forces republicanes, nacionalistes i sindicals. 
En el Foment Republic del districte sptim es celebr, el  maig de 1930, una reuni preparatria de la Conferncia d Esquerres Catalanes 
A l octubre d aquest mateix any, l Opini, revista nacionalista, republicana i d esquerres,  feu una crida per la constituci d una nova formaci poltica a travs d una Conferncia d'Esquerres Catalanes. Joan Llus, elabor la declaraci de principis de la Conferncia, amb ttol de l'enllaSalvador Albert, Lluh Vallesc i Humbert Torres. El grup de L Opini i el Partit Republic Catal liderat per Llus Companys fou la base d aquesta iniciativa. Joan Llus formava part del grup que propugnava la instauraci d una repblica federal.
Form part del Comit Pro Llibertat que exigia el retorn immediat de Francesc Maci i una amnistia poltica generosa, el setembre de 1930  .
El 22 de febrer de 1931, retorna de Maci a Catalunya. Joan Llus i Toms van anar amb auto a rebre l a l Empalme on ha baixat. Hi havia uns 40 autos. 
A partir del retorn a Catalunya de Francesc Maci el febrer de 1931, que es convert en un smbol de Catalunya que galvanitzava a la opini pblica, el grup de L Opini li va donar el seu suport. Estat Catal, el partit de Maci, va donar-se compte de que una opci solament catalanista no podria triomfar i va dirigir l opci nacionalista d esquerres. Joan Llus fou un convocant del Moviment Unitari d'Esquerres i va ser elegit secretari, amb en Francesc Maci de president.
Va ser membre de la comissi organitzadora de la Conferncia d'Esquerres que dugu a la fundaci d'Esquerra Republicana de Catalunya, en qu fou un dels secretaris de la mesa de l acte i esdevingu el primer secretari general del partit .
Va ser ponent d Economia, Finances i Cooperativisme i d Organitzaci del Congrs. El seu germ Toms presideix la ponncia de Sanitat, i particip en la de Estructuraci del Partit Els dos germans col laboraren en la junta preparatria dels estatuts. 
Toms coneix a Maci, a Companys, a ttol de l'enllaVentura Gassol, Ventayol, etc. A casa seva del carrer Flaquer, es fan varies reunions preparatries per a la fundaci del nou partit.

Secretari General d'Esquerra Republicana.

El 14 de mar, una vegada posades d acord les tres corrents que participaven a la Conferncia: grup L Opini, nacionalistes i republicans, es procedir a la creaci d Esquerra Republicana de Catalunya, sota la presidncia de Francesc Maci, de la que Joan Llus  continu sent secretari. 
Va ser candidat d'Esquerra a les eleccions municipals d'abril de 1931 , pel districte X de Barcelona, per no aconsegu l elecci. Poc desprs, en el procs de reestructuraci de la direcci del partit per afrontar la nova situaci poltica -l'xit electoral, la proclamaci de la Repblica i la formaci de la Generalitat provisional-, deix la secretaria general que ocup Josep Tarradellas . 
El 14 d abril de 1931, a les quinze hores, Joan Llus Pujol, Secretari del Partit d Estat Catal, telefona al seu pare Josep Pujol Capsada, alcalde electe de l ajuntament del Prat de Llobregat, que en uni dels Srs. Companys, Gassol,  i altres Regidors electes, s havien apoderat de l Ajuntament de la Capital i procedit a proclamar la Repblica; interessant-ne es fes el mateix en aquest poble .
El 15 d abril, al Prat de Llobregat, es reun el Comit Revolucionari, per la Proclamaci de la Repblica Catalana, fent constar en acte:
Prat de Llobregat a quinze d abril de mil nou-cents trenta-un.  Siguent les deu hores s ha constitut al Sal d Actes d aquesta Casa Consistorial sota la Presidncia del Regidor en funcions de President del Comit Revolucionari, En Josep Pujol Capsada, els dems Regidors tamb electes, en la del dia dotze del mes que som, que al marge s anoten, al objecte de donar compliment  a lo disposat en les  Instruccions per a la Proclamaci de la Repblica Catalana als Ajuntaments de Catalunya , dictades per la presidncia de la Repblica Catalana.

Diputat per Barcelona ciutat.

Per decret de 28 d abril de 1931, es dispos la creaci de la Diputaci Provisional de la Generalitat de Catalunya. Les principals finalitats assignades a la Diputaci eren: nomenar una ponncia per a redactar l avantprojecte de l Estatut d Autonomia, intervenir en l organitzaci de la Generalitat i resoldre els assumptes corrents. En les eleccions del maig de 1931, Joan Llus, fou un dels 9 diputats elegits per Barcelona ciutat.
La Diputaci Provisional de la Generalitat de Catalunya va quedar constituda per 27 diputats d Esquerra Republicana, 8 d Acci Catalana Republicana, 4 d Uni Socialista de Catalunya, 5 Independents d Entesa Republicana i 1 radical.
El 13 de juliol es reun l Assemblea de la Diputaci Provisional per discutir i aprovar la ponncia redactada a Nria del Estatut d Autonomia de Catalunya.

Conferenciant.

El gener de 1932 impuls el setmanari d'Esquerra Fornal , que pass a dirigir i a escriure-hi articles d opini, sovint de tema jurdic. El mateix any, pass a ser col laborador de La Campana de Grcia , en la seva nova etapa sota la direcci de Joan Puig i Ferreter.
En la seva acci poltica s ocup del progrs dels agricultors, actuant en defensa dels seus drets i  participa en debats de l Uni de Rabassaires, sobre la nova llei agrria. Intervingu en diversos actes de propaganda de la Uni de Rabassaires.
A l Ateneu Santboi de Sant Boi el diputat Joan Llus va participar en un acte per a la construcci del pant de Cabrians a l abril de 1932 . El President Maci va presidir l acte, acompanyat per la senyoreta Montserrat Pujol Font i Josep Pujol Capsada (ex-alcalde del Prat de Llobregat) i pare de Joan Llus.     
Form part de la Comissi parlamentria de Justcia i dret . En la seva funci de diputat va tenir problemes amb elements de la F.A.I .

Activitat poltica.

s nomenat Cap del Servei de Recaptaci de l Ajuntament de Barcelona el setembre de 1932  i desprs tamb Director cap d Avituallament  fins el febrer de 1934 .
Actu en defensa de qu la situaci de l aeroport es mantingus al Prat, contra el projecte de situar-lo a Gav .
Particip en el II Congrs d Esquerra Catalana de Catalunya 
La Junta Revolucionria del Prat de Llobregat va donar el nom de Francesc Maci a la plaa que abans es deia de la Constituci en homenatge al President. L alcalde va donar la paraula al tinent d alcalde Josep Pujol Capsada pels mrits contrets per aquest en defensa de Catalunya i de la Repblica, el qual elogi la persona de Maci. El Diputat Joan Llus Pujol i Font intervingu enaltint la figura del homenatjat .
A les eleccions generals per al Congrs dels Diputats de 1933, va formar part de la candidatura d'Esquerra -en coalici amb altres forces- per Tarragona , sense obtenir l elecci, en el context del retrocs electoral dels partits d esquerra. 

Comissari delegat de Seguretat de la Generalitat a Tarragona.

El gener de 1934 va ser Comissari delegat de Seguretat de la Generalitat a Tarragona , cosa que el va obligar a actuar en uns moments de molta conflictivitat  i de la necessitat de reforar l autoritat dins la llibertat que segueix el Govern . Fou nomenat vocal de la Junta organitzadora del Sometent, depenent de la Conselleria de Governaci .

Comissari Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona

Va ser nomenat Comissari Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona el juny de 1934, (crrec equivalent a l actual a Governador Civil) .

Activitat jurdica, cultural i poltica..

En els Jocs Florals de 1934, celebrats al Centre Artes del Prat, va formar part de la presidncia, conjuntament amb el Conseller Ventura Gassol, que havia estat mantenidor dels mateixos, l alcalde, Josep Gibert Pascual (ERC), el jutge Municipal , Toms Pujol i Font.
El mes de maig de 1935, a l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya,  ...hi hagut unes discussions sobre la ponncia de la Junta de Govern relativa a les facultats legislatives del Parlament Catal .   El distingit advocat i bon amic nostre. J.Ll. Pujol i Font, hi prengu part amb gran encert, essent-ne molt felicitat al final pels coneixements que demostr amb la seva brillant i encertada intervenci  . 
Joan Llus va sortir el dia 16 d agost de 1935, amb el seu pare, amb l exprs cap a Madrid per anar desprs cap a Sevilla i al Puerto de Santa Maria, per visitar al penal a Companys i altres poltics empresonats pels fets d octubre de 1934.
Desprs de dormir a Puerto de Santa Maria, van anar a veure a Carme Ballester, amiga de Companys i esposa de Comorera i a Roseta. Per la tarda van veure a Companys, Lluh i Comorera. Sense reixes a una habitaci amb sillons i sofs.
Un efecte de tristesa, dolor i rbia al veure ls marxar darrera de la reixa. Vaig anar a veure el port i la platja. Tornem a la pres, els veiem  a travs d una reixa.
Anem al Castell de Sta. Catalina amb un cotxe. El capit de gurdia ens nega deixar-nos veure als presos. A precs el vencem. Molta alegria en veure ns. Ricart, Bosch, Escofet, Sala.
A finals de 1935, es va signar un nou tractat de comer amb Frana, relatiu a l exportaci de verdures. Aquest tractat, per, afavoria als valencians en perjudici de l agricultura catalana, especialment la del Baix Llobregat. Per tractar d aquesta temtica es va celebrar convocada pel la Federaci Agrcola del Llobregat una assemblea, el dia 22 de desembre de 1935, a Sant Feliu del Llobregat. Presidi aquesta reuni entre altres personalitats, en Joan Llus Pujol i Font, sent aquest un dels oradors que van intervenir en el debat . 
El febrer del 1936 es constitu el Congrs Jurdic Catal del qu forma part de la secci primera que tenia per objecte  Fixar l abast de l autonomia legislativa de Catalunya  
A l Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya va editar, el 1936, les participacions del acadmics sobre temes de Dret Pblic del curs 1934-35. Entre els acadmics que destacaren en els seus discursos La Vanguardia  cita a Joan Llus Pujol.
L any 1936 en Joan Llus Pujol, tenia el seu despatx al carrer Llria n 116 de Barcelona, tot i que continuava empadronat al Prat de Llobregat. 
Tamb particip en el Primer Congrs Jurdic Catal del maig de 1936, que es dedic a debatre sobre l abast de l Autonomia de Catalunya i de la reforma del Dret Civil Catal. Fou ponent en la comissi que tract de la delimitaci de les competncies establerta per l Estatut de Catalunya i de les facultats que corresponen a la Generalitat i de les que corresponen al poder central . Dintre d aquesta comissi form part de la comissi dictaminadora 
Va ser President de l Ateneu Republic . Form part del Comit catal pro Estatut gallec, com representant de l Ateneu Republic. 

Cap d Avituallament de l Ajuntament de Barcelona

Fou cap d avituallament de l Ajuntament de Barcelona  i actu en l organitzaci dels magatzems de Barcelona al comenament de la Guerra, formant part del Comit Central d Avituallament que atenia a les cantines, les milcies que operaven al Front i als hospitals.

Membre del Consolat espanyol a Marsella i s'exilia.

Va viure bona part de la Guerra a Marsella, com a membre del consolat espanyol.
Viatjar  a La Havana des de Marsella, on arrib el 01/07/1939. Visqu amb el seu germ Ventura que ja havia emigrat anteriorment. Conjuntament amb ell gestionaren la introducci dels productes farmacutics dels laboratoris de Comercial Bonnin, del que era soci el seu germ Miquel a Barcelona. Represent a travs de Jolfont Agency altres productes. Tamb munt una agncia de publicitat amb uns amics.
Emigr a Detroit, Michigan, el 1941, d on pass a Nova York, per la introducci dels productes farmacutics a EUA, principalment uns autoinjectables que representaven una innovaci internacional. Ocupaci que sempre compatibilitz amb els treballs que desenvolup posteriorment.

President del Centre Catal a Nova York.

Col labor en publicacions dels centres catalans d'Amrica, com La Nova Catalunya, editada pel Centre Catal de l'Havana, i Veu Catalana, editada a Mxic i fou president del Centre Catal de Nova York. 

Vida al exili.
		                                                                                                        
Entr a treballar, el 1942, a la planta de productes farmacutics de Schering Corporation, a Bloomfield, com a Director de Promocions a la Literatura i del Departament de Exportaci. El mateix any es trasllad a viure a Montclair, New Jersey, per estar ms a prop del treball. 
Es cas amb Manuela Dolores (Lola) Urrutia Lle de nacionalitat cubana, el 6 de mar de 1943, cosina germana de Manuel Urrutia, el que fou President en els primers 5 mesos de l era de Fidel Castro a Cuba.
Es traslladaren a Newark, New Jersey, on nasqu, el 20 de novembre de 1946, el seu fill Joan Llus.
L any 1948 aconsegu que l empresa farmacutica Strong Coob & Arner, Inc., de Cleveland, Ohio emprengus la fabricaci dels autoinjectables, on entr a treballar d Export Manager. Aquest fet comport el canvi de residncia a Cleveland Heights, Ohio.  
Envi al seu fill a Cuba, a casa de la seva cunyada Urrutia, per a qu aprengus el castell. 
A Cleveland particip en la vida associativa, fou membre de la Junta Directiva de la Cleveland World Trade Association i membre del Bureau of Speakers of Council of World Affairs de Cleveland i Vicepresident del Cleveland Chess Club.
El seu filla vivia a Cuba durant la revoluci, cosa que els tenia preocupats pel perill que hi havia. La caiguda del tir Batista, el gener de 1959, els ompl d alegria. En ser cosins germans del que seria nou president Manuel Urrutia, Joan Llus fou entrevista per la rdio i televisi de Cleveland, per explicar la visi que en tenia del canvi.
Van ser convidats a presenciar l entrada de Castro a l Habana, en un avi posat a disposici de personalitats cubanes de EUA. El poble cub va rebre a Castro i al seu exercit de barbuts, amb emoci i alegria com el alliberador. 
L alegria va durar poc ja que Urrutia dissent d algunes mesures preses per Castro i als cinc mesos va tenir que exiliar-se a l ambaixada de Veneuela i desprs de Mxic.
En vista de la tensi poltica creixent van anar a buscar,el 1960, el seu fill  a Cuba, que estudiava en un col legi que seguia el pla nord-americ. Van constatar que la classe mitjana estava decebuda, que el rgim havia dividit als cubans.
El 1961 la Moore Kirk Laboratories de Worcester, Massachutess prengu la llicncia per fabricar els autoinjectables i el contracts com Director d Exportacions. Varen tornar a canviar de domicili ara a Worcester.
Va morir el 16 de febrer de 1963 d un atac de cor, a Worcester .

Joan Llus Ferret Pujol 

Fonts.
  LVG 19240827-010
  LVG 19280201-008
  LVG 19330908-005 Debat sobre eleccions Col legi.
  LVG 19300306-001 Portaferrissa.
  LVG 19301205-007 President Companys. Secretari Joan Llus Pujol.
  LVG 19771023-011. Paloma, Joan. Fundaci Irla. Esquerra Republicana.
  LVG 19310401-006
  LVG 19771023-011
  LVG 19310526-010. Camps i Arboix, Joaquim. El Parlament de Catalunya (1932-1936). Barcelona. 1976.
  LVG 19330131-011 Contra els contingents francesos, en el que tamb l exportador-productor pratenc Gibert.
  LVG 19330214-009 Llei agrria. LVG 19320105-009 Rabassaires. Portar la cultura al camp.
  LVG 19320419-008 Patrocinat pel Sindicat del Canal de la Dreta del Llobregat.
  LVG 19320430-004 Que tamb funciona com a comit de responsabilitats, per dictaminar sobre assumptes que li encomana el Consell de la Generalitat.
  LVG 19320524-007
  LVG 19320910-008
  LVG 19320924-010
  LVG 19340126-010
  LVG 19330211-009 Conferncia titulada Desastre econmic i tcnic de l aeroport de Gav.
  LVG 19330625-033 Particip en el debat sobre els membres de L Opini.
  LVG 19320712-006 Josep Pujol Capsada com alcalde del Prat proclam la Repblica a aquesta localitat. Era el pare del Diputat Joan llus Pujol Font
  LVG 19331107-023
  LVG 19340128-023 Comissari Delegat d ordre pblic de la Generalitat a Tarragona
  LVG 19340314-020 Sabotatge. LVG 19340322-021 Canadiense. LVG 19340404-018
  LVG 19340325-023 Orientacions a seguir per Esquerra sobre l autoritat i llibertat
  LVG 19340418-006 Vocal
  LVG 19340621-007 Nomenament com a Comisari delegat del Govern a Tarragona
  LVG 19360205-007
  LVG 19360331-004
  LVG 19360516-006
  LVG 19360523-007
  LVG 19360609-027
  LVG 19360609-027
  LVG 19360421-012
  LVG 19360811-004

http://blogs.avui.cat/ferret/category/treballs-historics/


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404728" title="Guillem VI de Montpeller" nonfiltered="1340" processed="1335" dbindex="156348">
Guillem VI de Montpeller, Senyor de Montpeller fou un noble occit.

Guillem el gran, fill de Guillem V de Montpeller, possea molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a Frontinhan, va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d una branca secundria de la dinastia (dita els Aimon), deixs de ser hereditria per es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el 1141, fins el 1143 quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la Croada contra al-Mariyya el 1147 i va morir el 1162. El va succeir el seu fill Guillem VII de Montpeller.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404729" title="Estilfor" nonfiltered="1341" processed="1336" dbindex="156349">


Els estilfors (Stylophora) sn una classe extingida d'equinoderms homalozous que van viure del Cambri Mig al Devoni Mig.

Caracterstiques.
Els estilfors tenien simetria bilateral, per b que sempre eren ms o menys asimtrics. El cos, recobert de plaques de calcita i probablement flexible, tenia dues regions: la teca, ampla i deprimida, i l'aulacfor, una espcie d'apndix o bra terminal; en l'extrem oposat existia un orifici.

La teca tenia dues cares, una plana o lleugerament cncava i una altra convexa. L'apndix estava solcat per un canal longitudinal i estava dividit en tres regions: una secci proximal ampla unida a la teca, una regi mitja que s'estrenyia gradualment i una regi distal.

Taxonomia.
Els estilfors inclouen dos ordres:

Orden Cornuta;
Orden Mitrata;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404746" title="Garca Fortuones" nonfiltered="1342" processed="1337" dbindex="156350">
Garca Fortuones senyor de Panzano, fou un militar del Regne d'Arag del segle XII

Garcia V de Navarra va donar a Garca Fortuones el senyoriu de Panzano, havia estat tinent de Daroca el 1147, participant el mateix any a la Croada contra al-Mariyya, acompanyant Ramon Berenguer IV i Guillem VI de Montpeller amb l'estol i l'exrcit d'uns 100 cavallers croats. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404753" title="Mimosa de tot temps" nonfiltered="1343" processed="1338" dbindex="156351">

La mimosa de tot temps (Acacia retinodes) s un arbre de fulla perenne distribut per gran part del mn. 

T la particularitat de florir quatre vegades l'any   



 Usos .
Es fa servir per arranjaments medioambientals i per a l'ornamentaci. Produeix molta goma i la seva escora s til per l'adobat de pells. 

Pel fet com resisteix terrenys calcaris s til per empeltar-hi la majoria d'accies que acostumen a necessitar sls cids.

 Varietats botniques .
Acacia retinodes var. retinodes;
Acacia retinodes var. uncifolia;

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Acacia retinodes Photos (Google Images);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404767" title="Aristochromis christyi" nonfiltered="1344" processed="1339" dbindex="156352">

Aristochromis christyi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Aristochromis. p. 7. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404768" title="Alfred Esmatges Yuste" nonfiltered="1345" processed="1340" dbindex="156353">

Alfred Esmatges Yuste (Barcelona, 18 de desembre de 1932) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1955 i 1961. Abans, com a amateur, havia aconseguit unes 50 victries. Com a professional el seu xit ms destacat fou la victria en una etapa de la Volta a Catalunya de 1955. Tamb disput proves en pista, en l'especialitat de madison.

En retirar-se del ciclisme actiu va continuar vinculat a aquest esport. Durant 10 anys (1962 a 1972) va formar part de la comissi tcnica de la Federaci Catalana de Ciclisme i entre 1978 i 1982 en fou el president.

Palmars.
1955;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1956;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
1959;
 1r a Lleida;
1960;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;

Enllaos externs.
Fitxa d'Alfred Esmatges a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404771" title="Mimosa blava" nonfiltered="1346" processed="1341" dbindex="156354">

La mimosa blava (Acacia saligna o Acacia cyanophylla Lindley)s un petit arbre natiu d'Austrlia i distribut en gran part del mn.

Descripci.
Arbre menut de fins a 8 metres d'alt, hbit de creixement dens i desmaiat, de tronc curt. Com moltes altres espcies d'accies t fillodis en lloc de fulles veritables aquestes poden arribar a 25 cm de llarg. A la base de cada fillodi hi ha un nectari que secreta un suc encsucrat que atrau les formigues que sembla que protegeixen la planta d'altres insectes menjadors de fulles. Les flors sn esfriques i grogues, apareixen al principi de la primavera. El fruit s un llegum. s una planta colonitzadora que al principi pot crixer un metre l'any.

Usos.
Com pot crixer en un ampli marge de sls se l'ha utilitzat per adobat de pells, revegetaci, farratge per animals, rehabilitaci de terrenys miners, tallavents, estabilitzaci de dunes, llenya, i com a planta decorativa (tamb a Barcelona)

T el perill d'esdevenir una planta invasora

Enllaos externs.

 ;
 ;
 Purdue University Center for New Crops and Plants Products s.v. Acacia saligna.
 ;
 'Beating the Australian: The Acacia Gall Rust Fungus is Winning the Battle against Port Jackson' Veld & Flora Vol 93(2) June 2007 p104 et seq (info@botanicalsociety.org.za);
 'Invasive Plants are Harming our Biodiversity' Veld & Flora Vol 93(2) June 2007 p108 et seq (info@botanicalsociety.org.za);
 Australian agricultural department fact sheet;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404772" title="Transport musical" nonfiltered="1347" processed="1342" dbindex="156355">
El transport musical s una tcnica consistent a disposar una melodia, una composici perqu soni a una altura diferent. 

Transportar una composici o una melodia pot ser til perqu aquesta es pugui interpretar amb uns instruments i/o unes veus diferents d'aquells per als quals hauria estat composta originalment, ja fos perqu en aquella disposici original resultava massa aguda o massa greu. El transport s especialment freqent en el mn del lied i de la msica vocal en general on es dna per acceptat que cada veu t unes caracterstiques prpies que fan que doni resultats ptims en un registre i tessitura.

Tamb es considera transport el procs que fan molts instruments de vent anomenats transpositors segon els qual llegeixen unes notes per en fan sonar unes altres: les notes que llegeixen no sn les que sonen de manera que entre unes i altres hi ha una distancia, un interval que s invariable per a cada tipologia d'instrument. 

L'aplicaci del transport modifica sempre la tessitura a la qual sona una msica i, a no ser que el transport s'efectu a una distncia d'una octava, tamb modifica la tonalitat.

Tradicionalment s'ha ensenyat que per llegir una melodia o una composici en general, transportant-la directament, calia imaginar que s'estava llegint en una clau diferent de la que en realitat hi ha escrita. Per aquest no s pas l'nic sistema per transportar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404778" title="Ju a Scrates" nonfiltered="1348" processed="1343" dbindex="156356">
El ju de Scrates es referix al ju i posterior execuci del filsof atens Scrates en 399 a. C. Scrates va ser enjudiciat i condemnat pels tribunals del govern democrtic d Atenes, davall el crrec de corrompre els jvens i falta de creena en els dus ancestrals. 

Dos dels contemporanis de Scrates (Plat i Xenofont) van descriure el ju, el qual s un dels ms famosos de l antiguitat.

 El ju .
Antecedents del ju .
En el moment del seu enjudiciament, feia anys que Scrates era una figura coneguda en Atenes. La comdia de Aristfanes Els nvols (Nephelai), presentada en 420 a. C., tenia Scrates com un dels personatges principals, mostrant-ho com un estafador pomps i ressonant.

Cap de les obres produdes per Scrates ha sobreviscut, per el seu pupil Plat va registrar molts "dilegs socrtics", amb el seu mestre com a personatge central. Moltes de les persones ms influents de l poca es van ressentir per l examen creuat de Scrates, ja que amb les seues preguntes refutava les reputacions de savis i virtuosos. La molstia amb qu la majoria de la gent va veure al elenchos li va guanyar a Scrates l eptet de "crtic d Atenes". El mtode socrtic era imitat ben sovint pels jvens atenesos, trastornant en gran manera els valors morals i l orde ja establits. Incls a pesar que el mateix Scrates va lluitar per Atenes i va advocar a favor de l obedincia a les lleis, al mateix temps va criticar a la democrcia, especialment a la prctica atenesa d eleccions de grup, ridiculitzant que en cap altre ofici podia una persona ser triada d eixa forma. Esta crtica va augmentar la suspiccia dels demcrates, en especial quan els seus acostats eren descoberts com a enemics de la democrcia. Alcibades va trair a Atenes en favor de Esparta (encara que el fet va ser segurament una qesti de necessitat ms que ideolgica) i Critias, el seu ex dicpulo, va ser un dels lders dels Trenta Tirans (la oligarquia pro espartana que va governar Atenes durant alguns anys, desprs de la seua derrota en la guerra del Pelopons), a pesar que tamb hi ha registres de la seua enemistat.

Sumat a tot a, Scrates mantenia una visi molt particular quant a la religi. Va realitzar diverses referncies al seu esperit personal, o daimon, encara que va afirmar explcitament que mai se li havia imposat, sin que li advertia sobre diversos esdeveniments possibles. Molts dels seus contemporanis sospitaven del daimon de Scrates, considerant-ho un rebuig de la religi de l estat. En general, es veu al daimon de Scrates com quelcom semblant a la intuci. A ms, Scrates deia que el concepte de bondat precedia als desitjos dels dus, en compte d estar determinat per estos.

El procs .

El primer element del ju va ser l acusaci formal, presentada al arcont per l acusador, Meleto. Desprs si haguera decidit que existia un cas davant del qual havia de donar-se una resposta, l arcont va indicar a Scrates que es presentara enfront d un jurat de ciutadans atenesos, per a contestar els crrecs de corrupci dels jvens atenesos i asebeia (impietat).

Els jutges van ser seleccionats per loteria d entre un grup de ciutadans voluntaris barons (la ciutadania no incloa dones, esclaus ni estrangers residents) pertanyents a cada classe social. A diferncia de qualsevol ju dut a terme en moltes societats modernes, la majoria dels veredictes eren regla ms que excepci. (Per a una versi satrica dels jutges i tipus de persones que es podien trobar en ells, veja la comdia de Aristfanes Les vespes).

Scrates es va enfrontar a un jurat compost per 500 ciutadans (el seu grans mides demostra que el ju era vist com quelcom important) i desprs que ell i el seu acusador hagueren presentat les seues dissertacions, el jurat va votar a favor de condemnar-ho per 280 contra 220.

A continuaci, Scrates i el fiscal van suggerir diverses sentncies alternatives. Desprs d extresar la seua sorpresa davant del poc que va ser necessari per a declarar-ho culpable, Scrates va proposar en forma de broma una sentncia composta per menjars gratutes en el Pritaneo (un honor que era reservat als benefactors de la ciutat i els guanyadors dels Jocs Olmpics), desprs es va oferir a pagar una multa de 100 dracmes, la qual cosa equivalia a una quinta part de les seues possessions i era prova irrefutable de la seua pobresa. Finalment, va acordar pagar la suma de 3.000 dracmes (la idea li havia sigut proposta per Plat, Critn, Critbulo i Apolodoro, els que tamb li garantien el seu pagament). El seu acusador va proposar la pena de mort.

El jurat va estar a favor de la pena per gran majoria (360 contra 140), demostrant, segons Plat, que Scrates havia perdut suport degut al seu to de lleugeresa i el fet de no demanar disculpes.

Els seguidors de Scrates li van recomanar fugir, la qual cosa era esperat (i incls hauria sigut acceptat) per la ciutadania; per ell es va negar per principis. Per coherncia amb la seua prpia filosofia d obedincia cap a les lleis, va dur a terme la seua prpia execuci bevent la cicuta amb la qual ho havien provet. Aix, es va convertir en un dels primers dels escassos "mrtirs" intellectuals. Scrates va morir a l edat de 70 anys.

El ju de Scrates descrit pels seus contemporanis .
En la primera tetralogia de dilegs de Plat (Eutifrn, Apologia, Critn i Fedn), el deixeble de Scrates centra la seua trama en el ju i execuci del seu mestre. Xenofont tamb va escriure una Apologia de Scrates.

Interpretacions del ju .
Interpretaci en el mn antic .
Els antics atenesos no li van donar al ju de Scrates el carcter icnic que possex hui en dia. Atenes acabava de travessar un perode complicat, on un grup pro espart designat com els Trenta Tirans havia derogat la democrcia en la seua busca per imposar un govern oligrquic. El poble no veia com a coincidncia el fet que Critias, el lder dels Tirans, haguera sigut un dels deixebles de Scrates. Els seus amics van procurar disculpar-se, per la visi d Atenes segurament haja sigut l expressada pel orador squines alguns anys desprs, quan, durant una dissertaci, va escriure: 
Potser no van condemnar mort Scrates el sofista, companys ciutadans, perqu es va demostrar que havia educat a Critias, un dels Trenta que van derrocar la democrcia?

 Interpretaci en el mn modern .
La mort de Scrates, tal com fora presentada per Plat, ha inspirat escriptors, artistes i filsofs del mn modern, en formes molt variades. Per a alguns, l execuci de qui Plat va cridar el ms savi i just de tots els hmens ha demostrat la falta de confiabilitat en un govern democrtic. Per a altres, especialment I. F. Stone en el seu llibre El ju de Scrates, l acci dels atenesos era una defensa justificable de la seua democrcia, la qual havia sigut restablida recentment. En general, Scrates s vist com una figura paterna, svia i benvola, martiritzada a causa de les seues creences intellectuals. Aix va ser exactament com ho van presentar Plat i Xenofont, per la qual cosa no s sorprenent que el mite de Scrates i la seua execuci haja pres existncia prpia, allunyada de l home histric la verdadera visi poltica de la qual possiblement no arribem a conixer mai.

 Bibliografa .
 
 

Notas;


 Vja tamb .
Apologia de Scrates (Xenofont);
Apologia de Scrates (Plat);
Xenofont;
Plat;
Scrates;

 Enllaos externs .
Eutifrn (obra online) - Patricio de Azcrate (1872);
Critn;
Apologa de Scrates de Jenofonte (en ingls) en el Proyecto Gutenberg.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404782" title="Cap de Gata" nonfiltered="1349" processed="1344" dbindex="156357">
El Parc Natural del Cabo de Gata o cabo de gata es troba a la comarca de Cabo de Gata situada en la provncia d'Almeria (Espanya). 

Declarat Parc Natural el 1987, s el primer parque natural martim-terrestre de l'estat espanyol, la regi ms rida de l'Europa continental, amb 178 mm de precipitaci anual, amb el que disposa de moltes espcies vegetals xerofites endmiques, i fins fa poc santuari dels darrers vells marins d'Europa.

La composici del terreny s roca sedimentria, arenisca i altres provinent d'antigcs fons marins, per a la zona tamb existeixen Roques gnies en moltes de les seves manifestacions: colada, Bomba volcnica, i altres. Per aquestes i altres raons est declarado Reserva de la biosfera por la UNESCO.

Referncies externes.
  UNESCO, Cabo de Gata-Njar;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404783" title="Negundo" nonfiltered="1350" processed="1345" dbindex="156358">

El negundo (Acer negundo) s una espcie d'arbre (aur) natiu de Nordamrica.

S'utilitza molr en jardineria com a arbre d'alineaci.

 Descripci .
Acer negundo s un arbre menut que generalment creix molt de pressa i viu pocs anys. Arriba a 10-25 m d'alt, amb un dimetre del tronc de 30-50 cm, rarament fins un metre. Molts sovint presenta diversos trons i fa una massa impenetrable. Al contrari que altres aurons, que presenten fulles simples, el negundo les t pinnades i compostes malgrat que de vegades presenti algunes fulles simples.

Les flors sn menudes i apareixen en rams a la primavera el fruit s una smara. 

Al contrari que altres aurons la sexualitat de la planta s dioica i es necessiten arbres mascles i femelles per tal de tenir llavors viables. 

Subespcies.


A. negundo subsp. negundo la principal subespcie ;
creix des de la coasta Atlntica a les Muntanyes Rocalloses. 
A. negundo subsp. interius de Saskatchewan a New Mexico ;
A. negundo subsp. californicum de Califrnia a Arizona.
 Cultivars .
 'Auratum' - ;
 'Aureomarginatum' - ;
 'Baron' - ;
 'Elegans' - ;
 'Flamingo' - ;
 'Variegatum' - ;
 'Violaceum' - ;

 Referncies .

;

 Enllaos externs .

 Acer negundo images at bioimages.vanderbilt.edu;
 Acer negundo facts and diagnostic traits;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404799" title="Pere Vilardeb Vila" nonfiltered="1351" processed="1346" dbindex="156359">

Pere Vilardeb Vila  (Santa Eullia de Ronana, 16 d'octubre de 1953 - Santa Eullia de Ronana, 22 d'octubre de 2004) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1977 i 1981. El seu xit ms important fou una etapa a la Volta a Catalunya de 1979.

Palmars.
1978;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros ;
1979;
 1r a Nquera ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;

Resultats al Tour de Frana.
1978. 40 de la classificaci general;
1979. Abandona (14 etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1977. 58 de la classificaci general;
1978. 76 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1980. 18 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Pere Vilardeb a www.sitiodeciclismo.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404804" title="Nimbochromis" nonfiltered="1352" processed="1347" dbindex="156360">

Nimbochromis  s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.
s endmic del llac Malawi (frica Oriental).

Espcies.
Nimbochromis fuscotaeniatus ;
Nimbochromis linni ;
Nimbochromis livingstonii ;
Nimbochromis maculimanus  ;
Nimbochromis pardalis  ;
Nimbochromis polystigma ;
Nimbochromis venustus ;

 Referncies .



Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 World Register of Marine Species ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404810" title="Nimbochromis fuscotaeniatus" nonfiltered="1353" processed="1348" dbindex="156361">

 Nimbochromis fuscotaeniatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404811" title="Aur argentat" nonfiltered="1354" processed="1349" dbindex="156362">


L'Aur argentat o Acer saccharinum, s una espcie d'arbre (aur). Est distribut des del sudest de Canad fins gran part dels Estats Units.  

Fora del seu lloc d'origen se l'utilitza com a arbre d'aliniaci en jardineria  (tamb a Barcelona) 

Descripci.
L'aur argentat creix relativament depressa. s un arbre de fulla caduca que normalment arriba a 15-25 m d'alt i excepcionalment a 35 m. Un arbre de 10 anys ja ateny els 8 metres d'alada. Acostuma a crixer amb llocs aprop de l'aigua tanmateix t alts requeriments de llum solar.

Les fulles sn palmades de 8-16 cm de llarg i 6-12 cm d'ample, amb angles entre els cinc lbuls. Els colors de tardor sn menys pronunciats que en altres aurons.

Les flors sn menudes dins uns panicles, les llavors sn pesants i tamb sn transportades per l'aigua.


L'aur argentat es pot hibridar amb l'aur roig i formar el Acer x freemanii. 

Referncies.
USDA Plants Profile: Acer saccharinum;
UConn Plant Database: Silver Maple;
Trees of Western North Carolina: Silver Maple;
Acer saccharinum images at bioimages.vanderbilt.edu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404813" title="Nimbochromis venustus" nonfiltered="1355" processed="1350" dbindex="156363">

 Nimbochromis venustus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404814" title="Serra de la Papiola" nonfiltered="1356" processed="1351" dbindex="156364">
La Serra de la Papiola s una serra situada als municipis d'Albinyana i el Vendrell al Baix Peneds, amb una elevaci mxima de 250,4 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404819" title="Nimbochromis linni" nonfiltered="1357" processed="1352" dbindex="156365">

Nimbochromis linni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404821" title="Puig Lle" nonfiltered="1358" processed="1353" dbindex="156366">

El Puig Lle s una muntanya de 311metres que es troba entre els municipis d'Albinyana i el Vendrell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404822" title="Nimbochromis polystigma" nonfiltered="1359" processed="1354" dbindex="156367">

Nimbochromis polystigma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404823" title="Puig Claper" nonfiltered="1360" processed="1355" dbindex="156368">

El Puig Claper s una muntanya de 280 metres que es troba entre els municipis d'Albinyana i el Vendrell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404824" title="Nimbochromis livingstonii" nonfiltered="1361" processed="1356" dbindex="156369">

Nimbochromis livingstonii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404826" title="La Plana del Xim" nonfiltered="1362" processed="1357" dbindex="156370">

La Plana del Xim s una muntanya de 271 metres que es troba entre els municipis d'Albinyana i Bonastre a la comarca del Baix Peneds.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 272134001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404830" title="Nimbochromis pardalis" nonfiltered="1363" processed="1358" dbindex="156371">

Nimbochromis pardalis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Nimbochromis. p. 296-299. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404832" title="Puig Barbol" nonfiltered="1364" processed="1359" dbindex="156373">

El Puig Barbol s una muntanya de 311 metres que es troba al municipi de Bonastre a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404833" title="Batalla de Guandu" nonfiltered="1365" processed="1360" dbindex="156374">



La Batalla de Guandu (    ) fou una batalla durant el preludi del perode dels Tres Regnes de la histria xinesa que va tindre lloc al Riu Groc en 200.

Es tracta d'una crucial victria per al lder Cao Cao (155 dC - 220 dC) qui va dirigir una rebelli contra Yuan Shao (154 dC - 202 dC). Va destruir els subministraments de gra i el exrcit de Yuan Shao, i este ltim va morir poc desprs. Aix es va traduir en Cao Cao convertir-se en el governant militar del nord de la Xina.

Antecedents.
A partir de 196 en endavant es va fer cada vegada ms clar que tard o d'hora hi hauria un enfrontament entre els dos senyors de la guerra Yuan Shao i Cao Cao pel domini del nord. Molt abans de la batalla, els ajudants de camp de Yuan Shao, Ju Shou i Tian Feng, havien previst el perill que representava Cao Cao, i li aconsellaren a Yuan Shao la seua derrota abans de que Cao Cao es fera ms fort. Yuan Shao ignor aquest consell.

La posici de Guandu li va donar una importncia estratgica. Era prop del Gual Yan en el Riu Groc i donava directament a la ruta de Xuchang. Cao Cao va ser el primer a reconixer la seua importncia i en la tardor de 199, va traslladar a all les seues forces i prepar fortificacions. A l'any segent, Liu Bei desert de Cao cap al seu rival Yuan Shao. Yuan va tenir l'oportunitat de muntar una campanya al sud i en el primer mes de 200, la seua avantguarda atac la guarnici de Liyang, just al nord del Riu Groc. El comandant en Liyang, Yu Jin, assenyal a la caserna general l'acostament de Yuan Shao. Cao Cao immediatament va dividir les seues tropes i 20.000 homes estacionats a Guandu es preparen per una batalla decisiva.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404834" title="Serra de la Torre del Mil" nonfiltered="1366" processed="1361" dbindex="156375">
La Serra de la Torre del Mil s una serra situada al municipi del Montmell (Baix Peneds), amb una elevaci mxima de 775,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404835" title="Serra del Pi de Migdia" nonfiltered="1367" processed="1362" dbindex="156376">
La Serra del Pi de Migdia s una serra situada al municipi del Montmell (Baix Peneds), amb una elevaci mxima de 691,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404836" title="Serra de Cal Casanoves" nonfiltered="1368" processed="1363" dbindex="156377">
La Serra de Cal Casanoves s una serra situada al municipi del Montmell (Baix Peneds), amb una elevaci mxima de 652,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404837" title="Serra de Coll d'Arca" nonfiltered="1369" processed="1364" dbindex="156378">
La Serra de Coll d'Arca s una serra situada al municipi del Montmell (Baix Peneds), amb una elevaci mxima de 652,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404839" title="FOBSIC" nonfiltered="1370" processed="1365" dbindex="156379">

 QU S LA FOBSIC? .

La Fundaci Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya (FOBSIC) s una entitat privada creada amb la finalitat d'ajudar els agents socials, especialment les administracions pbliques, en la presa de decisions relatives al desenvolupament de la societat de la informaci i del coneixement a Catalunya.

Actualment realitza el seguiment dels indicadors de l'evoluci de la societat de la informaci, confecciona estudis per analitzar els parmetres que la contextualitzen i realitza investigacions prpies, tot recolzant i complementant l'actuaci de les persones i entitats que fan recerca en mbits connexos amb la societat de la informaci a Catalunya.

La FOBSIC collabora en l'impuls a Catalunya de la societat de la informaci i del coneixement.


 OBJECTIUS .
 
Els objectius centrals de la Fundaci sn:

 Actuar de centre de coneixement especialitzat en la societat de la informaci a Catalunya.
 Interpretar les tendncies de la societat de la informaci i del coneixement i transmetre-les als/les interessats/des.
 Fomentar la recerca i el debat en l'mbit de la societat de la informaci i del coneixement.
 Difondre la societat del coneixement entre les persones i els agents socials.


 PROMOURE LA RECERCA .
 
La FOBSIC s un centre d'investigaci especialitzat. La seva missi fundacional s oferir informaci neutra, rigorosa i cientfica als agents decisoris de la societat catalana per tal que adoptin les decisions sobre societat de la informaci i el coneixement que impliquen el nostre pas i les persones que hi viuen. El foment de la recerca en els camps que es detecten com a fonamentals s, doncs, ra de ser de l'observatori. La FOBSIC impulsa la recerca en cooperaci amb les universitats catalanes i els centres d'investigaci especialitzats.


 PATRONS .

Els patrons fundacionals de la FOBSIC sn la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci -STSI-, el Consorci Local per al Desenvolupament de les Xarxes de Telecomunicacions i de les Noves Tecnologies -Localret- i la Fundaci Universitat Oberta de Catalunya -FUOC-.

Actualment, a ms a ms dels patrons fundacionals, formen part del Patronat de la FOBSIC la Direcci General de Societat de la Informaci, l Institut d Estadstica de Catalunya -Idescat- i el Collegi Oficial i l'Associaci Catalana d Enginyers de Telecomunicacions.


 HISTRIA .
 
L Observatori va nixer com a fundaci privada l any 2003. Les seves funcions inicials van ser confeccionar i recollir les primeres dades estadstiques sobre la Societat de la Informaci a Catalunya. L antecedent de la Fundaci s l Observatori per a la Societat de la Informaci -OBSI- creat el 2000 com a part integrant del Comissionat per a la Societat de la Informaci. El 16 de juliol de 2003, la UOC, Localret i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci -STSI- en representaci de la Generalitat de Catalunya donen forma de fundaci privada a l OBSI. Des de llavors fins el 2005 va continuar oferint informaci conjuntural dels principals indicadors estadstics en tecnologies de la informaci i la comunicaci a les diferents administracions de Catalunya i a la societat en general. En aquelles dates, la presidncia del Patronat de la FOBSIC estava sota el crrec del Sr. Oriol Ferran, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya. Amb l arribada del catedrtic Lloren Valverde com a director executiu, el maig de 2005, la Fundaci amplia les seves activitats i concreta les accions per assolir els objectius fundacionals.

A partir de 2005 la FOBSIC engega projectes propis. Es planteja com a meta, i en collaboraci amb les administracions pbliques, adrear la societat catalana cap a la millora de les seves condicions de vida i de desenvolupament personal per mitj de l'aprofitament de les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci. L aportaci de la FOBSIC en aquest sentit es concentra en garantir que els agents socials decisoris puguin comptar amb informaci neutra, rigorosa i cientfica a l hora d adoptar les decisions sobre societat de la informaci i el coneixement que impliquen el nostre pas.
 

El mes de gener de 2006 el Sr. Valverde pass a ocupar el seu crrec en funcions fins el mes de setembre d'aquest mateix any 2006. En aquelles dates, la presidncia del Patronat de la Fundaci era ocupada per la Sra. Marta Continente. Del mes de setembre fins al desembre d aquest mateix any el Sr. Oriol Lloret i Albert va desenvolupar les funcions de sots-director fins a principis de gener de 2007. A la tardor de 2006, assumeix la presidncia del Patronat el Sr. Jordi Bosch i Garcia, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informaci. A partir d'aquest moment i fins a setembre de 2007, la direcci de la FOBSIC recaigu sobre la figura del Dr. Josu Sallent, director general de la Societat de la Informaci del Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya.

 
A l'octubre de 2007 assumeix la direcci de la FOBSIC el Dr. Francesc Miralles, fins aleshores director dels estudis de Telecomunicaci de l'Escola Superior Politcnica de la Universitat Pompeu Fabra. El nou director rep l'encrrec del Patronat de posar en marxa el pla estratgic que s'havia elaborat, en els mesos anteriors, sota les directrius del Director General de la Societat de la Informaci, Dr. Josu Sallent, per a obrir la nova etapa de la Fundaci. En el pla estratgic es refora el component de recollida dels indicadors de la societat de la informaci per s'obren noves lnies d'actuaci que tenen a veure amb el desenvolupament dels objectius fundacionals. En aquest sentit, la FOBSIC obre el seu portal de la societat de la informaci (www.fobsic.cat) i comena a desenvolupar projectes que donin suport a les poltiques de promoci de la societat de la informaci que s'engeguen des de la secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci.

 
 ON SOM? . 

La FOBSIC disposa d'un equip de professionals experts en diversos camps de recerca (sociologia, estadstica, cincies poltiques, enginyeria, economia i altres mbits del coneixement) que realitzen estudis, anlisis i informes sobre la Societat de la Informaci.

L oficina executiva de l'entitat est situada a:
Passeig de Grcia 11, Esc B, 4t 1a
08007 - Barcelona

Podeu contactar amb la FOBSIC de diferents maneres:
- Escrivint un correu electrnic a info@fobsic.cat
- Per telfon al 93 363 83 60

Enlla extern


 PLA ESTRATGIC .

 
El pla estratgic de la FOBSIC es va elaborar durant els mesos de juny a setembre de 2007 i es va aprovar en la reuni del Patronat del 2 d'octubre del mateix any. La missi del pla estratgic s concretar els aspectes tctics i operatius que es deriven dels objectius estratgics de la Fundaci (veure apartat OBJECTIUS).
 
El pla identifica els elements de la cadena de valor de l'observaci sobre la societat de la informaci i colloca a la FOBSIC en aquesta cadena de valor. Es destaca el paper de l'Observatori com a pea que interrelaciona la societat de la informaci i el coneixement a Catalunya amb els agents socials que prenen decisions per a la seva promoci.
 
El pla es va desenvolupar per a detallar la visi estratgica i traduir-la en un esquema tctic i operatiu. 
 
Els objectius tctics que es deriven de cada objectiu estratgic sn:

1. Centre de Coneixement en societat de la Informaci

 Anlisi de la situaci i el desenvolupament de la SIC a Catalunya;
 Estudis sectorials de la SIC;
 Seguiment de les poltiques de promoci de la SIC;
 Realitzar estudis a petici de la STSI;
 Realitzar estudis per encrrec d altres institucions;

2. Interpretar tendncies i transmetre-les 

 Estudi de les tendncies de la SIC a Catalunya ;
 Avaluaci dels resultats dels projectes de promoci de la SIC sota convocatries de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci ;

3. Fomentar la recerca i el debat

 Participaci, juntament amb altres regions europees, en projectes competitius d observaci de la SIC;
 Recerca en tendncies i coneixement de la SIC ;
 Coordinaci de les actuacions d observaci de la SIC ;

4. Difondre a la societat i als agents socials

 Difusi d indicadors i estudis de la SIC a la societat;
 Provisi d informaci als agents socials i a la societat sobre indicadors, tendncies i estudis de la SIC;
 Portal de la SIC;


 ORGANITZACI .

La Fundaci vol acomplir els seus objectius amb una orientaci clara cap als agents que prenen decisions en temes de Societat de la Informaci. Per aix, estructura la seva activitat de servei a travs de la unitat de repositori i atenci a la demanda de dades que actua d'interfcie amb la societat. La unitat d'estudis configura el centre de gesti i elaboraci dels estudis, informes i anlisis que la FOBSIC ofereix.
 
L'acci de relaci i interacci amb la societat es realitza a travs de les unitats de difusi i de planificaci estratgica.
 
Finalment, la gesti interna la coordina la unitat d'administraci i serveis.
 
Totes les unitats estan coordinades per la direcci executiva que dna comptes de la seva actuaci al Patronat de la Fundaci.


 PORTAL DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACI .

La pgina web de la FOBSIC ( www.fobsic.cat) t la voluntat de ser el portal de referncia de la Societat de la Informaci a Catalunya. El web pretn recollir tota la informaci que es produeixi i faci referncia a les TIC i la SI a Catalunya per donar servei a ciutadans, empreses i administraci. El web recull la histria de la FOBSIC, qui som, on som i el contacte.


En el web s'hi poden consultar tots els documents produts per la FOBSIC i que es recullen sota els epgrafs "Dades i estadstiques" i "Estudis i Informes". Bastants d'aquests estudis sn de carcter anual i permeten aix analitzar l'evoluci en el temps de la penetraci de les TIC a Catalunya. El "Centre de Documentaci" recull les fonts estadstiques i documents de referncia en l'mbit de les TIC i la SI. Tamb es recullen documents que analitzen les TIC i la SI per que no han estat elaborats per la FOBSIC i que no noms se centren en l'mbit catal. La secci "Observatoris SI" s un directori d'altres institucions que tenen la mateixa voluntat que la FOBSIC i que aquesta fa servir com a fonts documentals. El web de la FOBSIC tamb compta amb una "Sala de Premsa" on es pot consultar un arxiu histric de les notcies publicades que fan referncia a les TIC, la SI o a la prpia FOBSIC.


El web de la FOBSIC incorpora d'altres seccions de gesti. Una d'aquestes s "Perfil del contractant", a travs de la qual es fan pblics els processos d'adjudicaci de projectes. L'apartat "Treballa a la FOBSIC!" s una eina per tal que tots aquells qui estiguin interessats en formar part de l'equip hum de la FOBSIC s'hi puguin adrear directament. El darrer apartat s "Demanda de dades", l'eina mitjanant la qual es pot sollicitar en lnia una atenci personalitzada sobre la situaci de la societat de la informaci a Catalunya.


 SERVEI D'ATENCI A LA DEMANDA DE DADES . 
 
L atenci a la demanda de dades s un servei pblic que ofereix la FOBSIC per satisfer les necessitats sobre dades de la Societat de la Informaci que puguin tenir els diferents agents socials del nostre pas o d altres.

Aquest servei s, tamb, un dels esforos de la FOBSIC per proporcionar dades que afecten al desenvolupament de la Societat de la Informaci a tots els que les puguin necessitar.

El servei pretn satisfer de manera personalitzada les demandes d informaci que li arriben i, per aconseguir-ho, fa s dels seus propis recursos d informaci i d altres fonts d abast pblic. s una aspiraci de la FOBSIC el comproms de la qualitat de les dades informades.

El servei d atenci a la demanda de dades segueix un protocol dissenyat per la prpia FOBSIC. Aquest protocol compta amb un procs de registre que garanteix que en tot moment es pugui seguir l'evoluci d una demanda i assegurar la qualitat de la resposta.

Si desitgeu realitzar una demanda d informaci, heu d adrear la vostra sollicitud al correu-e info@fobsic.cat.

Enlla extern


 PRINCIPALS ESTUDIS I INFORMES .  

TIC Llars i TIC Llars Territorialitzat 

L'estudi analitza l equipament i l s de les TIC a Catalunya. D'una banda, s'analitza l'equipament TIC a les llars. De l'altra, s'analitzen els usos TIC que fan els individus. Els resultats estan referenciats al total de llars i al total de persones segons l'edat. Aquesta operaci estadstica es duu a terme anualment.

L enquesta utilitza per a la seva elaboraci dues fonts diferents. D una banda, l'operaci estadstica anual que realitza l'INE a tot l Estat espanyol que aporta dades desagregades a nivell de comunitats autnomes. De l'altra, una enquesta prpia de la FOBSIC, realitzada en collaboraci amb l Idescat, que permet obtenir resultats amb detall comarcal.

L'enquesta TIC Llars la realitza l'INE a nivell de tot l'estat espanyol i proporciona dades desagregades per comunitats autnomes. L'ampliaci de l'enquesta que fa la FOBSIC, en collaboraci amb l'Idescat, a Catalunya permet proporcionar dades a nivell territorial. Anualment, s'analitzen dotze indicadors a nivell comarcal, tant d'equipaments com d'usos.

L enquesta TIC-Llars respon al Pla Estadstic Europeu i al Pla Estadstic Catal i, per tant, les dades sn directament comparables amb les de l Eurostat i les de la resta de territoris de l'estat espanyol.


----TIC Empreses 
 
L enquesta analitza la implantaci i usos de les tecnologies de la informaci i la comunicaci a les empreses catalanes, aix com tamb observa l evoluci del comer electrnic del sector empresarial. Els resultats es presenten desagregats segons la dimensi de l empresa i el sector d activitat.

S ofereixen resultats globals per a les microempreses (de 0 a 9 treballadors) i per a les empreses de 10 o ms treballadors. Per a les empreses de 10 o ms treballadors, els resultats es presenten desagregats segons el nombre de treballadors de l empresa (de 10 a 49 treballadors, de 50 a 249 treballadors i de 250 o ms treballadors) i segons el sector d activitat (indstria, construcci i serveis).

L enquesta la realitza l Institut Nacional d Estadstica (INE) amb la collaboraci de l'Institut d Estadstica de Catalunya (Idescat) en el cas de Catalunya. L explotaci per a Catalunya es realitza amb el suport de la Fundaci Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya (FOBSIC), que actua per delegaci de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci, Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya.


----El sector industrial i de serveis de les TIC a Catalunya 

Estudi anual en qu es fa una explotaci especfica per al sector TIC (segons definici vigent) tot observant diverses variables provinents de la "Encuesta industrial de empresas" i la "Encuesta anual de servicios de l INE".

L INE realitza anualment l enquesta a les empreses amb seu a l estat espanyol amb representativitat a nivell de comunitat autnoma. La FOBSIC i l Idescat en fan l explotaci per a Catalunya.


----Les TIC als ens locals 

L Enquesta sobre l adopci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci a l administraci local es realitza anualment des de l any 2001 pel Consorci LOCALRET i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci (STSI) de la Generalitat de Catalunya. L explotaci i l anlisi de les dades depenen de la Fundaci Observatori per a la Societat de la Informaci (FOBSIC).

El seguiment i l'anlisi de l evoluci de l adopci de les TIC per part dels ens locals permet mesurar la modernitzaci electrnica que estan duent a terme els ajuntaments catalans per tal d adaptar-se constantment als canvis de la societat de la informaci. L univers al qual es refereixen els resultats de l enquesta sn els 946 ajuntaments de Catalunya.

L estudi recull altra informaci sobre la situaci en els segents mbits: banda ampla, punts d accs pblic a Internet (PIAP), tipus d'Intranet, formaci en TIC dels treballadors dels ajuntaments, programari (gesti d expedients informatitzada, registre i cartografia urbana digitalitzada), s del certificat i la signatura digital, compliment de la LOPD, administraci electrnica (facilitats del web per a interactuar amb el ciutad i empreses), barreres i percepcions d impacte de la digitalitzaci, i pressupost dedicat a les TIC.

----El sector TIC a Catalunya

L estudi del Sector TIC a Catalunya proporciona dades objectives i contrastades sobre la situaci actual i possible evoluci del sector TIC a Catalunya.

L estudi proporciona una avaluaci quantitativa del mercat TIC catal, relacionant-lo amb el mercat de la resta de l estat espanyol i amb el de la Uni Europea. Aquesta anlisi es basa en les variables de producci, importaci, exportaci i despesa en R+D i innovaci. A ms a ms, l estudi relaciona el mercat TIC amb els altres sectors d activitat (que sn compradors de productes i serveis tecnolgics) i fa una previsi de la seva evoluci fixant un horitz temporal.

L anlisi estratgica que es porta a terme agrupa les conclusions des del punt de vista de les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces (el que es coneix com a anlisi DAFO). L estudi ens permet conixer amb detall la distribuci i dimensi del mercat TIC a tot el territori, oferint un nivell de concreci i segmentaci que possibilita el disseny i la promoci d iniciatives per a la consolidaci del sector a Catalunya.


----TIC Llengua 

Estudi que investiga l's social de la llengua a Internet i en les tecnologies de la informaci. L estudi mostra les diferncies entre la llengua en la qual les persones disposen de les tecnologies i la llengua en la qual els agradaria disposar-ne.

L'estudi t per objectiu copsar l's de la llengua en els diferents equipaments i programaris tecnolgics; l's de la llengua a Internet i en els diferents mbits i espais que ofereix la xarxa; conixer les preferncies idiomtiques de la poblaci de 15 anys o ms en els aparells tecnolgics que estan al seu abast, aix com en programari i a Internet; i relacionar aquests usos i preferncies amb les caracterstiques sociolingstiques de les persones.

 
----Els professionals de les TIC a Catalunya 
 
La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informaci (STSI) ha impulsat el primer estudi que analitza les necessitats de professionals TIC a Catalunya. L estudi, liderat per la FOBSIC amb la collaboraci de CTecno, sorgeix arrel de les inquietuds del sector de les TIC per l evoluci de la demanda de professionals experts en tecnologies de la informaci i les comunicacions.

L estudi proposa una anlisi des de dos vessants: la visi de les empreses per dimensionar la magnitud de la manca de professionals i la visi dels professionals per analitzar les causes que motiven aquesta mancana.

El primer vessant fa una anlisi de la visi que tenen les empreses, estima el nombre de professionals del sector i en quantifica les necessitats per el proper any.

El vessant dels professionals pretn esbrinar la situaci laboral, les oportunitats i les perspectives dels professionals de les TIC a Catalunya, per tal de diagnosticar-ne l estat de la qesti i determinar les causes que motiven la manca de professionals de les TIC.

 
----Pla de mrqueting de la Societat de la Informaci

A partir d'un pla de mrqueting, actualitzat anualment, la FOBSIC porta a terme una anlisi en matria de foment i l's de les TIC entre els ciutadans, tot facilitant a la STSI, i als agents socials que ho desitgin, els elements necessaris per a adequar la seva estratgia de comunicaci, amb propostes de formaci, continguts i serveis.

Amb el pla de mrqueting es proporciona una radiografia del context i s de les TIC a Catalunya, que permet a la Direcci General de la Societat de la Informaci (dins la STSI) acomplir un dels seus principals objectius: impulsar l's i la formaci en el camp de les TIC, arribant a tots els sectors i territoris del pas per tal de fer ms presents, ms properes i ms tils les TIC als catalans i, a l'ensems, apropar la societat catalana als pasos europeus ms desenvolupats en TIC.
 

 ALTRES ESTUDIS .

Delimitaci del Sector TIC

L'estudi dels agents que participen en la generaci de bns i serveis relatius a les TIC s important per a conixer la societat d'avui i la seva evoluci, ja que sn les empreses del sector TIC les que donen resposta a aquestes necessitats.

L'objectiu d'aquest estudi s delimitar quines activitats formen part del sector TIC i com podem identificar les empreses que desenvolupen aquestes activitats, per tal que serveixi de marc per a futurs estudis. Tamb es fa una classificaci de les activitats TIC en sectors i subsectors, partint de classificacions utilitzades per la FOBSIC i altres entitats acreditades a nivell estatal, europeu i mundial.
 
Es recullen tamb les professions o ocupacions orientades a les TIC, i les titulacions acadmiques que ofereixen les universitats i centres de formaci per a aquestes ocupacions.

 
----Seguiment de la Xarxa de Telecentres (XTC) 

La Xarxa de Telecentres de Catalunya (XTC) s la xarxa constituda per punts pblics d accs a Internet, que anomenem telecentres, que t per objectiu principal fomentar la cohesi i l equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement (www.xarxa365.net). L any 2008 es dugueren a terme algunes modificacions respecte l estructura de l XTC i el lxic a utilitzar. S'adopt el terme punts TIC i es deix de parlar de telecentres com a tals.


La STSI, amb el suport de la FOBSIC, realitza un seguiment d'aquests telecentres o punts TIC, fent un inventari del seu maquinari, cursos que realitzen, afluncia d'usuaris, etc. a travs d'un qestionari en lnia que omple i actualitza el responsable de cada telecentre/punt TIC.

 
----Actuacions de promoci de la societat de la informaci i del coneixement als municipis grans de Catalunya
 
El propsit central d aquest estudi ha estat l elaboraci d un llistat i una caracteritzaci de les poltiques que es duen a terme en matria de promoci i impuls de la Societat de la Informaci als municipis catalans de ms de 50.000 habitants.
 

Aquesta anlisi ha de servir per identificar els fronts d actuaci que poden ser susceptibles d impuls per a qu els ajuntaments els puguin desenvolupar.


Entre d altres, s identifiquen els segents fronts d actuaci:


 Creaci, impuls o aprofitament d infraestructures que facilitin l accs a serveis de la SI;
 Promoci empresarial per a l ampliaci de l s de les TIC;
 Reducci de barreres per a l accs de la ciutadania als serveis de la SI;
 Dinamitzaci social, suport i promoci d iniciatives ciutadanes per a la SI;
 Impuls del sector TIC en el municipi;
 Definici de lnies estratgiques en la SI;
 Frums de reflexi i debat en l mbit de la SI;
 Impuls d iniciatives supramunicipals de promoci de les TIC;
 Bones prctiques en serveis de la SI per a la dinamitzaci ciutadana;
 Centres o unitats especialitzats per al desenvolupament de la SI;
 Observaci de l evoluci de la SI en el territori ;

 
----Satisfacci Banda Ampla Rural

Estudi que analitza la satisfacci dels usuaris del servei de Banda Ampla Rural i que sn clients d'Iberbanda.
 
Els indicadors observats sn: procs comercial, installaci, atenci al client, servei tcnic, prestacions del servei i satisfacci general. Fins al moment s'han fet tres onades de l'estudi (desembre 2006, juliol 2007 i maig 2008).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404840" title="Estany Gento" nonfiltered="1371" processed="1366" dbindex="156380">
L estany Gento s un llac d origen glacial que es troba a 2.170 m d altitud, a la capalera de la vall Fosca, al Pallars Juss, just damunt el poble de Cabdella.

L any 1914, durant la construcci de la primera central hidroelctrica dels Pasos Catalans, es van interconnectar subterrniament vint-i-sis llacs d origen glacial de la capalera del riu Flamisell. El Gento s el regulador d aquests llacs. Tamb es va construir una resclosa a l estany Gento, amb una capacitat de 3,3 hm3 d aigua.

L any 1985 s inaugur la central hidroelctrica Sallente-Estany Gento, amb una potncia de 415 MW, que s la primera central reversible, o de bombament pur  i la ms potent de totes les hidruliques-, dels Pasos Catalans. La central es va construir sota l embassament de Sallente.

A l estany Gento hi ha una estaci meteorolgica i un hotel municipal obert de juliol a setembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404841" title="Antoni Esparza Sanz" nonfiltered="1372" processed="1367" dbindex="156381">

Antoni Esparza Sanz Sabadell, 6 de gener de 1962) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1984 i 1992. El principal xit esportiu fou la victria en una etapa de la Volta a Espanya de 1987. s germ del tamb ciclista Manuel Esparza Sanz. 

Palmars.
1984;
 1r a Terrassa;
1985;
 1r al Circuit de Getxo ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia ;
1986;
 1r al Trofeu Masferrer;
1987;
 1r a Terrassa ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros;
1989;
 1r a Terrassa ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mrcia;
1991;
 1r a Terrasa ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1984. 89 de la classificaci general;
1987. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1989. 89 de la classificaci general;
1990. 111 de la classificaci general;
1992. 139 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1986. 126 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Antoni Esparza a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404842" title="Helmuth Koinigg" nonfiltered="1373" processed="1368" dbindex="156382">
 Helmuth Koinigg  va ser un pilot de curses automobilstiques austrac que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 3 de novembre del 1948 a Viena, ustria i va morir el 6 d'octubre del 1974 en un accident disputant el GP dels Estats Units al circuit de Watkins Glen.


 A la F1 .

Helmuth Koinigg va debutar a la dotzena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 d'agost del 1974 el GP d'ustria al circuit de sterreichring.

Va participar a un total de tres curses de F1, disputades totes a la 1974, aconseguint finalitzar en desena posici com a millor classificaci en una cursa i  no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404848" title="Accia de Constantinoble" nonfiltered="1374" processed="1369" dbindex="156383">


L'accia de Constantinoble (Albizia julibrissin) s una espcie d'arbre (aur) s natiu del sud i est d'sia des de Iran fins l'est de Xina i Corea.

Es fa servir com a arbre d'aliniaci en jardineria (tamb a Barcelona).

El gnere Albizia (incorrectament "Albizzia") rep el nom del noble itali Filippo del Albizzi qui va introduir aquestes plantes. Pel que fa al nom especfic  julibrissin s una corrupci del persa gul-i abrisham (         ) que significa "flor de seda" .

Les seves fulles es tanquen de nit o quan plou com si dormissin i en alguns idiomes el seu nom com fa referncia a aquest fet.

Sinnims.
 Acacia julibrissin ;
 Acacia nemu ;
 Albizia nemu ;
 Albizzia julibrissin ;
 Feuilleea julibrissin ;
 Mimosa julibrissin ;
 Mimosa speciosa ;
Mimosa speciosa  is Albizia lebbeck;
 Sericandra julibrissin ;

Varietats.
 Albizia julibrissin var. julibrissin. ;
 Albizia julibrissin var. mollis. ;



Galleria.


Referncies.
  (2005): Albizia julibrissin (DC.) Fawc. & Rendle. Version 10.01, November 2005. Retrieved 2008-MAR-30.

Enllaos externs.

 Well-illustrated, descriptive list of Albizia julibrissin varieties, forms and cultivars;
 Albizia julibrissin images at bioimages.vanderbilt.edu;
Albizia julibrissin List of Chemicals (Dr. Duke's Databases);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404854" title="Buccochromis" nonfiltered="1375" processed="1370" dbindex="156384">

 Buccochromis s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.
s endmic del llac Malawi (frica Oriental).

Espcies.
Buccochromis atritaeniatus ;
Buccochromis heterotaenia ;
Buccochromis lepturus ;
Buccochromis nototaenia ;
Buccochromis oculatus ;
Buccochromis rhoadesii ;
Buccochromis spectabilis ;

 Referncies .



Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 World Register of Marine Species ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404855" title="Buccochromis atritaeniatus" nonfiltered="1376" processed="1371" dbindex="156385">

Buccochromis atritaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.  ;
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404856" title="Buccochromis spectabilis" nonfiltered="1377" processed="1372" dbindex="156386">

 Buccochromis spectabilis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404858" title="Buccochromis rhoadesii" nonfiltered="1378" processed="1373" dbindex="156387">

Buccochromis rhoadesii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404859" title="Buccochromis heterotaenia" nonfiltered="1379" processed="1374" dbindex="156388">

 Buccochromis heterotaenia s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404860" title="Buccochromis oculatus" nonfiltered="1380" processed="1375" dbindex="156389">

Buccochromis oculatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404861" title="C-63" nonfiltered="1381" processed="1376" dbindex="156390">
La carretera C-63 tamb anomenada Eix Selva-Garrotxa enllaa Lloret de Mar amb Olot pels seus extrems i per tant, amb una direcci SE-NO, uneix les comarques de la Selva i la Garrotxa. Passa pels municipis de Vidreres, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Brunyola, Angls, La Cellera de Ter, Amer, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, La Vall d'en Bas i Les Preses on es fusionar, un cop estigui construida, amb la C-37 fins a Olot. T una longitud total de 81 kms.

Actualment s una via d'una sola calada amb dos carrils que no aporta gaire eficcia a la seva funcionalitat d'enllaar la Garrotxa amb la Costa Brava sud a causa de la prctica inexistncia de variants per el nombrs grup de poblacions que travessa. En els darrers anys s'han construit les variants de La Cellera de Ter i Sant Esteve d'en Bas i estn pendents de projectar-se i construir-se les d'Angls, Amer, Les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols. Malgrat aquests esforos la ciutadania tamb ha reclamat recentment que es tinguin en compte projectar les variants de les altres poblacions selvatanes per on passa actualment la carretera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404862" title="Buccochromis lepturus" nonfiltered="1382" processed="1377" dbindex="156391">

Buccochromis lepturus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404864" title="Buccochromis nototaenia" nonfiltered="1383" processed="1378" dbindex="156392">

Buccochromis nototaenia  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Marchal, C., 1991. Buccochromis. p. 29-31. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404868" title="LV-9121" nonfiltered="1384" processed="1379" dbindex="156393">
La LV-9121 s una carretera antigament anomenada venal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida, i la V a la seva antiga consideraci de venal.

s una carretera del Pallars Juss, de la xarxa local de Catalunya, de 7,75 quilmetres de llargria, que t l'origen a la C-13, en terme de Castell de Mur, prop de l'Estaci de Cellers-Llimiana i el dest final en el poble de Llimiana. Just en el seu arrencament, travessa la Noguera Pallaresa, per damunt del Pant dels Terradets, pel Pont nou de Monares, que substitueix l'antic Pont de Monares, submergit actualment sota les aiges de l'embassament.

Noms trepitja dos termes municipals: Castell de Mur i Llimiana, i mena a la vila de Llimiana i, a travs de pistes rurals, al venat dels Masos de Llimiana, o el Mas de Solduga. Ja a prop de Llimiana, prop del punt quilomtric 6,7 troba l'arrencament d'una pista rural asfaltada (carretera local, de fet), que mena a Sant Cristfol de la Vall, Sant Mart de Barcedana, Mata-solana, l'Hostal Roig i enllaa, a les Forques, sota el Cinglo del Desferrador de la Serra del Cucuc amb la carretera L-913, que mena a Vilanova de Mei.

L'inici de la carretera s a la C-13, prop de l'Estaci de Cellers, a , a 377,2 m. alt., i el final, a dalt de la mateixa vila de Llimiana, a , a 781,3. Per tant, en 7,75 quilmetres de recorregut puja 401,1 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404869" title="La Llosa (Cambrils)" nonfiltered="1385" processed="1380" dbindex="156394">

La Llosa s un barri pertanyent a la poblaci de Cambrils (Baix Camp) situat a la part oest del municipi i envoltat de diferents urbanitzacions, com El Dorado, La Dorada, Horta de Santa Maria, etc. Tot i que noms s un barri, La Llosa presentava el 2005 un total de 1.158 habitants, i ssent aix el 3er barri ms gran d'aquesta poblaci per darrere de Vilafortuny i Mas d'en Bosch. Normalment est integrat per estrangers que venen a passar les vacances d'estiu a la seva casa o xalet, o b lloguen un apartament. Actualment La Llosa t una de les platges ms escollides per la gent cambrilenca i estrangera per en aquest barri que comena a crixer hi falten encara molts serveis, i per aix els habitants de La Llosa han d'anar al poble de Cambrils o a la zona del port per anar a comprar, menjar en un restaurant, anar a l'escola... Tot i aix sembla que La Llosa est creixent molt i ho demostren els nous apartaments i xalets que s'hi han edificat en aquesta zona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404871" title="Cuando Cubango" nonfiltered="1386" processed="1381" dbindex="156395">

Cuando Cubango o Kuando-Kubango es una provncia d'Angola, situda al sud-est de l'estat. La provncia t 199.335 km i una poblaci estimada d'uns 664.000 habitants. La capital de la provncia s la ciutat de Menongue. Aquesta zona d'Angola era coneguda pel nom de "Terra do Fim do Mundo" pel seu aparent abandonament de part del poder central angols, per actualment s'anomena  "Terras do Progresso"  pel seu potencial econmic verge.
Est limitada, al nord,  per les provncies de Bi i de Moxico; a l'est per la Repblica de Zmbia; al sud per la Repblica de Nambia; i a l'oest per les provncies de Cunene i Hula. 
 Histria .
Durant molt de temps, alguns municpis, com Mavinga, Dirico, Cuchi i Cuito Cuenava van servir com a bases d'ajuda a la guerrila de la UNITA. Per aix, els membres de la UNITA l'anomenaven "Terres lliures d'Angola". 
La provncia, sobretot els mnicipis de Mavinga i Cuito Cuanavale, va ser seu de grans combats durant la Guerra Civil Angolesa, entre el 1975 i el 1991.

 Divisi administrativa .
A Cuando Cubango hi ha els segents municipis:
Calai;
Cuangar;
Cuchi;
Cuito Cuanavale;
Dirico;
Mavinga;
Menongue;
Nancova;
Rivungo;
 Zoologia .
Aquesta provncia angolesa t una gran diversitat de fauna; ens trobem: el palanca (antlop), l'elefant, el rinoceront, l'hipoptam, el lle, la hiena, el lleopard, el "pacaa", el senglar, l'estru i moltes aus i rptils diferents. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404877" title="Helhid" nonfiltered="1387" processed="1382" dbindex="156396">

Els helhids (Helohyidae) foren una famlia d'artiodctils prehistrics que visqueren entre l'Eoc i l'Oligoc superior. El registre fssil suggereix que la famlia aparegu a Nord-amrica i que posteriorment s'estengu a sia.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404886" title="Isquirmid" nonfiltered="1388" processed="1383" dbindex="156397">

Els isquirmids (Ischyromyidae) foren una famlia de rosegadors prehistrics que visqueren entre el Paleoc i l'Oligoc superior. Se n'han trobat fssils als Estats Units, el Regne Unit, Frana, Portugal, l'ndia, el Canad, Espanya, Alemanya i Mxic.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404894" title="Valls (desambiguaci)" nonfiltered="1389" processed="1384" dbindex="156398">

Geografia:
Valls: capital de l'Alt Camp.
Valls d'Alcoi: comarca histrica del Pas Valenci.
Valls de la Marina Alta: conjunt de valls de l'interior de la Marina Alta.
Valls de Pego: comarca histrica del Pas Valenci.
Valls de Torroella: poble del municipi de Sant Mateu de Bages.
Valls del Poblesec: barri que pertany als municipis de La Seu d'Urgell i Valls de Valira, a l'Alt Urgell.
Valls Occitanes: territori d'Occitnia a l'estat itali.
Aigua de Valls: riu del Pirineu entre les comarques del Bergued i el Solsons.
La Casa Nova de Valls: entitat de poblaci de Guixers, al Solsons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404895" title="LV-9125" nonfiltered="1390" processed="1385" dbindex="156399">
La LV-9125 s una carretera antigament anomenada venal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida, i la V a la seva antiga consideraci de venal.

s una carretera local del Pallars Juss que s'inicia a la LV-9124, en el terme de Sant Esteve de la Sarga, prop de Moror, i que en 1 quilmetre mena al poble d'Estorm, del mateix terme de Sant Esteve de la Sarga.

Tota ella, doncs, transcorre dins del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

L'inici de la carretera s a la LV-9124, al costat nord de la Llau de la Comella, prop de Moror, en terme de Sant Esteve de la Sarga, a , a 743,2 m. alt., i el final, a Estorm, de Sant Esteve de la Sarga, a , a 818,2. Per tant, en 1 quilmetre de recorregut puja 45 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404900" title="Kwanza-Nord" nonfiltered="1391" processed="1386" dbindex="156400">

Kwanza-Nord o Cuanza-Nord s una provncia d'Angola. T una superfcie de 24.110 km i la seva poblaci estimada s de 654.000 habitants. La seva capital s la ciutat d'N'dalatando.
 Geografia .
La provncia est banyada, entre altres, pel riu cuanza, que s el riu totalment angols ms important.

 Divisi administrativa .
A Kwanza-Nord hi ha els segents municipis:
Ambaca;
Banga;
Bolongongo;
Cambambe;
Cazengo;
Golungo Alto;
Gonguembo;
Lucala;
Quiculungo;
Samba Caju;
 Economia .
s una provncia eminentment agrcola. Desprs dels efectes devastadors de la guera civil, s'han rehabilitat els seus immensos camps agrcoles. Produeix pinyes, mandioca, horticultura, caf. 
A la ciutat de Dondo (municipi de Cambambe), hi ha una fbrica de la EKA, una de les cerveses ms apreciades del pas. Tamb en el mateix municipi hi ha la planta hidroelctrica de Cambambe, que atasteix d'electricitat a Luanda.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404902" title="Estaci de Sogorb-Arrabal" nonfiltered="1392" processed="1387" dbindex="156401">

 





Sogorb-Arrabal s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al nord-oest del nucli urb de Sogorb a la comarca de l'Alt Palncia de la provncia de Castell. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.



 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404903" title="Kwanza-Sud" nonfiltered="1393" processed="1388" dbindex="156402">

Kwanza-Sud s una provncia d'Angola. T una superfcie de 55.660 km i una poblaci aproximada de 600.000 habitants. La seva capital s Sumbe.
 Geografia .
El riu cuanza atravessa la provncia de Kwanza-Sud.
 Histria .
Aquesta provncia la va fundar el 1769 a la desembocadura del riu Ngunza pel Governador General d'Angola, D. Francisco Inocncio de Sousa Coutinho.

 Divisi administrativa .
A la provncia de Kwanza-Sud hi ha els segents municipis:
Amboin;
Cassongue;
Conda;
Ebo;
Libolo;
Mussende;
Porto Amboim;
Quilenda;
Quibala;
Seles;
Sumbe;
Waku Kungo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404905" title="Estaci de Navaixes" nonfiltered="1394" processed="1389" dbindex="156403">

 





Navaixes s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al sud del nucli urb de Navaixes a la comarca de l'Alt Palncia de la provncia de Castell. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404906" title="Torrent de la Solana" nonfiltered="1395" processed="1390" dbindex="156404">


El torrent de la Solana s un afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord.  

Neix a 1.160 m. d'altitud, al vessant nord de la serra de Valielles. Durant els primers 500 m. del seu curs avana en direcci al nord.Desprs tomba cap a l'oest i a aquesta ser la direcci predomunant que mantindr durant la resta del seu recorregut fins a desguassar a l'Aigua de Valls a 824 m. d'altitud davant de Cal Satre Barat.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Territoris que travessa.

Tot el seu recorregut el realitza dins el terme municipal de Guixers

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.160
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.025
|-
|align="center"|500
|align="center"|954
|-
|align="center"|750
|align="center"|923
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|907
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|892
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|883
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|869
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|850
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|840
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|832
|-
|align="center"|2.760
|align="center"|824
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404907" title="Estaci de Xrica-Viver" nonfiltered="1396" processed="1391" dbindex="156405">

 





Xrica-Viver s una estaci de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada al nord del nucli urb de Xrica a la comarca de l'Alt Palncia de la provncia de Castell. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404915" title="Saurosuchus" nonfiltered="1397" processed="1392" dbindex="156406">


Saurosuchus ('rptil cocodril') s un gnere extint de rptil arcosaure perteneixent a l'ordre dels rauisuchia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404918" title="Estaci de Caudiel" nonfiltered="1398" processed="1393" dbindex="156407">

 





Caudiel s una estaci i capalera de la lnia C-5 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia situada a l'oest del nucli urb de Caudiel a la comarca de l'Alt Palncia de la provncia de Castell. L'estaci forma part de la lnia Saragossa-Valncia.


 Vegeu tamb .
Lnia 5 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404921" title="Joan Barbar i Mata" nonfiltered="1399" processed="1394" dbindex="156408">
Joan Barbar i Mata va ser un jugador de futbol catal nascut el 23 de juliol de 1966 a Barcelona. Actualment juga en l'equip de veterans del FC Barcelona de futbol sala. 

 Trajectria .

Format en la UE Sants, va ser fitxat pel Sabadell en la temporada 1986-87, club amb el qual debuta a la Primera Divisi el 18 de gener de 1987 en un Mallorca 1-0 Sabadell; eixe any el Sabadell acaba penltim encara que va mantenir la categoria a causa del sistema de play-offs per la permanncia que es va disputar. 

La temporada segent el Sabadell va tornar a ser penltim i en aquesta ocasi va descendir per Barbar, que en aquells dies comptabilitzava fins 41 partits i 3 gols en la mxima categoria, romandria en l'equip fins a 1993, any del descens de l'equip a Segona B. 

Aquest estiu de 1993 va ser fitxat per la UD Salamanca, que es trobava tamb a la categoria de bronze:a l'equip castell es va fer rpidament amb un lloc de titular i al finalitzar la temporada l'equip aconseguia l'ascens a Segona Divisi. La temporada segent, 1994-95, el Salamanca acaba quart i aconseguia l'ascens a Primera desprs de derrotar a l'Albacete en la promoci. L'aportaci de Barbar va esdevindre clau amb 36 partits i 13 gols, sent el jugador ms destacat al llarg de l'any.

La tornada de Barbar a la mxima categoria va ser molt positiu a nivell individual, tot disputant 42 partits i anotant 12 gols, per les seves bones actuacions no van aconseguir evitar el descens de l'equip a Segona Divisi, al ser l'ltim de la taula. No obstant aix, el Salamanca puja de seguida a Primera, al 1997. En aquesta segona etapa, el davanter catal ja no seria dels puntals de l'equip: a la 97/98 noms participa en un encontre, i a la segent, en qu els castellans perden la categoria, juga 18 partits, amb noms un gol.

Barbar romandria a la Unin Deportiva Salamanca fins al seu retir com professional al finalitzar la temporada 2000-01, tot convertint-se en un dels smbols de l'equip a la dcada dels 90.

Una vegada  va penjar les botes, ha format part de l'equip tcnic del FC Barcelona per a categories inferiors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404931" title="Cunene" nonfiltered="1400" processed="1395" dbindex="156409">

Cunene s una provncia del sud d'Angola. T una superfcie de 87.342 km i una poblaci estimada de 230.000 habitants. La seva capital s la ciutat d'Ondjiva. Al sud de la provncia hi ha el riu Cunene, que marca el lmit amb Nambia.

T un clima tropical sec. 
La seva economia s primria, basada sobretot en l'agricultura (blat de moro, yuca i hortalisses) i la mineria (ferro i coure).
 Divisi administrativa .
Cunene t els segents municipis:
Cahama;
Kuvelai;
Namakunde;
Santa-Clara;
Xangongo;
Ombadja;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404933" title="Tyrannochromis" nonfiltered="1401" processed="1396" dbindex="156410">

Tyrannochromis  s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s endmic del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
Tyrannochromis macrostoma ;
Tyrannochromis maculiceps ;
Tyrannochromis nigriventer ;
Tyrannochromis polyodon ;
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404936" title="Huambo" nonfiltered="1402" processed="1397" dbindex="156411">

Huambo s una provncia d'Angola. T una superfcie de 35.771 km2 i una poblaci aproximada de 2.225.000 habitants. La seva capital s Huambo. L'tnia umbundo s la predominant de la provncia.

Abans de la Guerra Colonial era la zona ms poblada de l'actual estat. Desprs, aquest primer lloc pass a ser la provncia de Luanda.
 Geografia .
 Situaci geogrfica i comunicacions.
La provncia d'Huambo est limitada per les provncies de Kwnaza-Sud, Bi, Huila i Benguela.

Per la provncia hi passa el ferrocarril de Benguela (CFB), que prov del litoral (Lobito) i que va fins la frontera amb la Repblica Democrtica del Congo. Abans de la independncia d'Angola, aquesta era la via de ferrocarril principal per l'explotaci de producters miners provenents del Congo i de Zmbia.
 Geografia fsica .
La provncia t un clima tropical.
A Huambo hi ha la montanya ms alta de l'Estat Angols, el Morro Moco, de 2.620 d'altitut. D'aquesta surten nombrosos rius i rieres en direcci al litoral i als estats vens.

 Flora i fauna .
Hi ha una flora exhuberant, que inclou moltes flors, plantes comestibles, medicinals i arbres.

Tamb t una fauna molt diversificada, que inclou tant mamfers grans com elefants, hipoptams, rinocerons, girafes, lleons, lleopards, antlops, llebres i cangurs; com altres animals com sauris i rptils (caimans, cobres mambes, serps de cascabell. Tamb hi ha mltiples espcies de petits animals com aus i insectes.
 Divisi administrativa .

A Huambo hi ha les segents municipalitats, que estan subdividits en 37 comunes:
Huambo;
Huambo: 164 poblacions, 668 km;
Calima: 61 poblacions, 1.348 km;
Chipipa: 63 poblacions, 593 km;
Bailundo;
Bailundo: 106 poblacions, 838 km;
Bimbe: 194 poblacions, 1.004 km;
Hengue: 123 poblacions, 1.510 km;
Luvemba: 214 poblacons, 2.163 km;
Ekunha;
Cala;
Cala: 90 poblacions, 729 km;
Calenga: 52 poblacions, 389 km;
Catata: 74 poblacions, 1.090 km;
Cuima: 116 poblacions, 1.472 km;
Katchiungo (abans, Bela Vista);
Katchiungo: 66 poblacions, 645 km;
Chinama: 51 poblacions, 1.445 km;
Chiumbo: 82 poblacions, 857 km;
Ekunha;
Ekunha: 80 poblacions, 797 km;
Chipeio: 67 poblacions, 880 km;
Londuimbale;
Londuimbale: 71 poblacions, 589 km;
Alto Hama: 69 poblacions, 781 km;
Cumbila: 34 poblacions, 305 km;
Ngalanga: 66 poblacions, 608 km;
Ussoque: 25 poblacions, 415 km;
Longonjo;
Longonjo: 60 poblacions, 790 km;
Catabola: 36 poblacions, 585 km;
Chilata: 57 poblacions, 880 km;
Lepi: 57 poblacions, 660 km;
Mungo;
Mungo: 139 poblacions, 3.500 km;
Cambuengo: 127 poblacions, 1.900 km;
Tchicala-Tcholoanga (abans, Vila Nova);
Tchicala Tcholoanga: 93 poblacions, 1.025 km;
Sambo: 177 poblacions, 1.450 km;
Samboto: 87 poblacions, 1.300 km;
Tchinjenje;
Tchinjenje: 54 poblacions, 500 km;
Chiaca: 57 poblacions, 300 km;
Ukuma (abans, Cuma);
Ukuma: 97 poblacions, 750 km;
Cacoma: 82 poblacions, 500 km;
Mundundo: 55 poblacions, 350 km;

 Economia .
Agricultura: ctrics, batata, batata dola, arro, fesols, blat, horticultura. Tamb es pordueix per a l'exportaci (sobretot batata i mill). Produeix el 22 % dels cereals d'Angola.
Ramaderia:bovina, caballar, caprina, ovina i porcina.
Silvicultura.
Mineria: mangans, diamants, tungst, ferro, or, plata, coure i minerals radioactius. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404939" title="Los "bomberos"" nonfiltered="1403" processed="1398" dbindex="156412">

Los "bomberos" (Els "bombers", en castell) s la trenta-novena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va aparixer per episodis entre el 1978 i el 1979, any en qu es va publicar en lbum.

Argument.
En Mortadello i en Filem s'enfronten a una banda de brtols, que per dur a terme les seves maleses fa servir bombes de tota classe.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404941" title="Parc Jurssic (franqucia)" nonfiltered="1404" processed="1399" dbindex="156413">
Vegeu tamb, Parc Jurssic

Parc Jurssic (Jurassic Park en el seu idioma original) s el terme que fa referncia a una saga literria i cinematogrfica que va comenar amb la novella del mateix nom de l'escriptor nord-americ Michael Crichton, publicada el 1990. Posteriorment va ser adaptada com una pellcula dirigida per Steven Spielberg. Considerava sovint com un relat de preocupaci sobre la manipulaci biolgica de la mateix manera que ho va fer la novella Frankenstein de Mary Shelley en el seu temps. En aquest relat s'utilitza el concepte matemtic de la teoria del caos i les seves implicacions filosfiques per a explicar el collapse d'un parc d'atraccions que t com espectacle principal certes espcies de dinosaures recreades artificialment.

Amb la publicaci de la novella, el mn va comenar a interessar-se desmesuradament en els dinosaures, un fenomen que es coneix com a dinomania, la qual cosa va donar lloc a la versi flmica de la novella, protagonitzada per Sam Neill, Laura Dern, Richard Attenborough i Jeff Goldblum.

La pellcula mostrava dinosaures recreats a partir de robtica i animaci digital, d'una manera tan realista, mai vista fins llavors, el que li va valer 3 Premis Oscar (Millors Efectes Especials (Stan Winston), Millor So i Millor Edici de So). En el seu temps, la pellcula va ser el major xit de la histria del cinema, i va donar lloc a la publicaci d'una segona novella, El mn perdut, del mateix autor, i a la versi flmica corresponent, estrenada el 1997.

L'any 2001 es va estrenar la tercera part de la saga, la qual no es basa en cap novella; va ser la primera de la srie no dirigida per Steven Spielberg encara que estava en la producci.
Per a l'any 2009 s'espera l'estrena de la quarta part, de la qual se sap que el seu argument s l's dels dinosaures com a instrument bllic en algun conflicte.

 Trama del llibre .

La introducci de la novella es presenta com un breu informe de les conseqncies del incident d'InGen, que va ocrrer a l'agost de 1989. Aquesta "ficci com presentaci del fet" havia estat utilitzada per Crichton anteriorment, notablement en "Devoradors de cadvers" i "L'amenaa d'Andrmeda". Poc desprs de l'inici de la histria, un grup de cientfics (que inclouen al paleontleg Alan Grant i el matemtic Ian Malcolm) sn convidats a la inspecci prvia del Parc Jurssic, un parc d'atraccions creat pel milionari John Hammond (fundador d'InGen) en la Illa Nublar (fictcia, localitzada prop de Costa Rica). Hammond desitja escoltar les opinions dels cientfics i aconseguir finalment la seva aprovaci del parc; Malcolm expressa dubtes des del principi.

El parc cont dinosaures, que s'han reconstrut a partir de l'ADN trobat en mosquits preservats en ambre. Hammond (i els seus enginyers gentics, amb el Dr. Henry Wu al capdavant) tenen un gran plaer en explicar les maneres en qu van crear als dinosaures. Els cientfics es mostren aprensius quan descobreixen que els dinosaures s'han estat procreant per si mateixos, malgrat els esforos d'InGen de mantenir-los estrils.

L'acci comena quan Dennis Nedry, el principal programador informtic del Parc Jurssic, intenta robar embrions de dinosaures segons un tracte amb Lewis Dodgson, que treballa per a un dels competidors de John Hammond, l'empresa Biosyn. Per a poder assolir aix, ha de desconnectar els sistemes de seguretat; aix comporta que les cercas electrificadas on habiten els dinosaures es vegin privades d'energia i, de fet, moltes espcies perilloses van escapar. Per tant, un gran nombre de dinosauris escapen dels seus recintes, provocant fatals trobades amb el personal del parc i els visitants, qui romanen dintre del parc.

Finalment, varis dels personatges escapen vius de la illa (Grant, Gennaro, Sattler, Muldoon) per uns altres no. La illa s destruda per les Forces Aries de Costa Rica, encara que es mostra una preocupant evidncia que diversos velociraptors van poder escapar, aix com cert nombre de procompsogntids. El govern de Costa Rica det als supervivents de l'incident indefinidament.

El llibre t una seqela, El mn perdut, tamb escrita per Michael Crichton.

Un dels temes expressats a travs d'aquesta histria i les seves seqeles s sobre els dinosaures homeotrmics (de sang calenta); una teoria recentment popularitzada pel paleontleg Bob Bakker.

La novella s ms fosca que la pellcula en to i en contingut, amb violncia grfica i una major quantitat de morts.

 Pellcules .

Steven Spielberg va dirigir posteriorment Parc Jurssic, filmant la pellcula en les illes hawaianes de Oahu i Kauai el setembre de 1992. Es va estrenar en 1993, i est protagonitzada per Sam Neill, Laura Dern, Jeff Goldblum i Richard Attenborough. Molts arguments de la novella van ser canviats o eliminats, i els aspectes ms foscos o violents de la histria van ser transformats en aspectes molt ms amables. La trama secundria que implicava que els animals s'escapaven de la illa va ser ignorat, i la quantitat de dinosaures es va veure limitada per a fer-la ms manejable.

Molts personatges secundaris tamb van ser descartats. Moltes escenes es van realitzar igual que en la novella, per amb alguns canvis en les espcies de dinosaures rellevants. La pellcula va ser extremadament popular, guanyant en total $919.700.000 dlars a nivell mundial, el nivell ms alt en aquest llavors, i el set lloc a nivell mundial en recaptaci total fins a 2006.

Gran part de l'xit de la pellcula va ser a causa dels seus efectes especials, creats principalment per Industrial Light and Magic. Amb l's d'efectes mecnics convencionals i grfiques CGI, els dinosaures en la pellcula semblaven relativament realistes, a causa de l'experincia que ILM havia adquirit en pellcules anteriors tals com Terminator 2: Judgment Day. Parc Jurssic va marcar un abans i un desprs en la indstria d'Hollywood, doncs es va passar dels efectes ptics convencionals a les tcniques digitals.

La pellcula va guanyar tres Oscar de l'Acadmia pels seus efectes visuals, els efectes sonors, i edici de so, i va generar dues coninuacions, El mn perdut: Parc Jurssic (1997) i Parc Jurssic III (2001). Parc Jurssic IV est actualment en preproducci. Tamb existeixen atraccions basades en Parc Jurssic en els parcs temtics de Universal Studios en Orlando, Califrnia i Osaka.

 Canvis entre la novella i la pellcula .

Existeixen algunes diferncies substancials entre el llibre i la pellcula. Algunes d'aquestes diferncies sn l'eliminaci de personatges, una cronologia alterada, i a ms alguns personatges sn modificats respecte dels seus equivalents en la novella.

 Ian Malcolm, tal com apareix en el llibre, s un home amb un cid sentit de l'humor i intelligncia brillant que no va poder apreciar l'exactitud de les seves teories sobre els errors de la gesti del parc perqu un atac de dinosaure el fereix greument i conseqentment s immobilitzat. Els extensos i alguna cosa cansinos monlegs de Malcolm sn atenuats en la pellcula. En el llibre suposadament mor al final, ats que l'ajuda mdica no arriba a temps (almenys s el que se'ls informa a Grant i Sattler una vegada fora de la illa), no obstant aix, Ian malcolm reapareix en la segona part El Mn Perdut.
 La relaci entre Alan Grant i Ellie Sattler en el llibre era purament professional, mentre que en la pellcula estan implicats romnticamente.
 Donald Gennaro es descriu com un tipus musculoso en la novella, i la seva edat s'estipula al voltant dels 40. Ell s major i de trets ms fins en la pellcula. En el llibre, Gennaro es mostra ms valent que en la pellcula. Aquest personatge sobreviu en el llibre, per no en la pellcula.
 El personatge de John Hammond s completament diferent - en el llibre mor al final a la merc d'un nombrs grup de dinosaures petits ("compis") mentre intentava pujar un pujol cap al seu bungalow amb un turmell trencat, tenint en ment plans per a reconstruir el parc en alguna altra part, per a irritaci dels seus convidats i els seus nts. Aix mateix, se'ns mostra com un personatge freturs d'escrpols, capa de qualsevol cosa darrere de l'xit econmic. En la pellcula, Hammond escapa completament ills, humiliat i terroritzat per la monstruositat que ha creat. En el llibre, tamb ho retraten com un vell capritxs i absurd. Ell s molt ms savi i agradable en la pellcula.
 En la novella, Lex Murphy s ms jove que Tim i retratada com una nena atrevida, mentre que Tim s un manac dels ordinadors amb una obsessi pels dinosaures. En la pellcula, Tim s el ms jove dels dos i la seva personalitat d'intrs informtic s retratada per Lex.

 Separaci de la continutat .

Hi ha diferncies clau entre les novelles, les pellcules i els cmics en Jurassic Park. Les diferncies no solament estan en la disposici arquitectnica de la illa, sin tamb en els dinosaures, les dates, i fins i tot els personatges utilitzats. L'estat sobre el que seria considerat com cnon varia des que punt s'observa Jurassic Park. Per exemple, si un mirs les pellcules com la font oficial del cnon, noms els esdeveniments considerats en les tres pellcules serien considerats cnon de la pellcula; no obstant aix, si un mirs estrictament les novelles com la font oficial llavors solament les novelles serien considerades cnon. Els videojocs, especialment Trespasser, s considerat cnon de les pellcules en teoria, encara que tamb t algunes contradiccions. Els cmics illustren a la Illa Nublar amb una quantitat indeterminada de dinosaures, i fins i tot porten a Robert Muldoon de nou a vida. La conclusi a la qual es pot arribar d'aix s que les novelles, els cmics, i les pellcules siguin considerats dintre del seu propi cnon individual i no es poden combinar un amb un altre.

Els mateixos parcs temtics sn una altra interpretaci d'aquesta franqucia. En l'aspecte d'aquests ignoren alguns temes precautoris en un esfor de reconstruir el parc de John Hammond i manar als visitants en un viatge emocionant que inclou als amenaants raptores que s'escapen i el mateix T.Rex. La informaci sobre els passejos aquesta extreta de la pellcula. Si els passejos contradiuen el que va ser indicat en les pellcules sobre la informaci que pertinent a la funcionalitat del parc, de les illes, o dels dinosaures que estaven presents, simplement aquestes fonts no sn preses en compte. Aix pot semblar una mica confs, per s l'nica manera veure com les Illa Nublar i Illa Sorna es relacionen.

 Desenlla original .

Originalment, es va pretendre que la pellcula finalitzs amb l'esquelet del T-Rex (en el centre de visitants) caient sobre els raptores abans que ataquessin a Alan Grant, Tim, Lex, i Ellie Sattler. Hammond arriba i dispara als velociraptors amb una escopeta. Posteriorment, quan el final original va ser considerat com massa simplista, l'esquelet va ser substitut per un Tiranosaure Rex viu que ataca als raptores, salvant al Doctor Grant i als altres. Aquest desenlla tamb elimina l'escena on se li dispara als velociraptors. En ambdues versions, els ssers humans supervivents fugen rpidament amb en Hammond en el seu Jeep cap a l'helicpter i escapen de la illa.

El final original va ser utilitzat en el videojoc de Jurassic Park per a Sega Genesis. El final s'utilitza en la manera histria d'Alan Grant, amb una alteraci de menor importncia, en el qual el jugador ha d'usar magranes per a derrocar l'esquelet i matar al raptor. Alternativament, si la manera histria s el del velociraptor, el final del joc implica copejar la base de l'esquelet amb les potes fent-ho esfondrar. D'aquesta manera s'aconsegueix derrotar a Alan Grant.

 Els dinosaures recreats en el Parc Jurssic .

Aquests dinosaures sn els nomenats en les pellcules de Jurassic Park:
 Braquiosaures;
 Dilophosaures;
 Gallimimus;
 Triceratops;
 Tiranosaure Rex;
 Velociraptor;
 Parasaurolophus;
 Metriacanthosaurus (vist en els conservadors criognics i en el fullet turstic);
 Proceratosaurus (vist en els conservadors criognics i en el fullet turstic);
 Herrerasaurus (vist en el fullet turstic);
 Stegosaurus (vist en els conservadors criognics);
 Baryonyx (vist en el fullet turstic);
 Segisaurus (vist en el fullet turstic);
 Pteranodon (est confirmat en la Illa Nublar per les diapositives i la veu informativa durant el menjar i el mural del centre de comunicacions del Mn Perdut: Jurassic Park. Tamb est confirmat que s l'nic pterosaure clonat per InGen.);
 Compsognathus (es va suggerir que es trobava en la Illa Nublar en l'exhibici de 1995, i es va indicar que estaria en el vdeo del passeig pel parc en Universal Studios Hollywood.);

Nota: En la pellcula sn 15 els dinosaures clonats, pel que aquesta llista es tancaria aqu.;
Nota: Encara aix, en les dues pellcules posteriors, El Mn Perdut: Jurassic Park i Jurassic Park III, apareixen moltes ms classes de dinosaures; aix s a causa de que la Illa Sorna era el lloc original de naixement dels dinosaures, i part d'ells no van ser traslladats a la Illa Nublar.


Aquests sn els dinosaures confirmats en la Illa Nublar en les novelles:

 Tyrannosaurus Rex;
 Velociraptor;
 Dilophosaurus;
 Apatosaurus;
 Hadrosaurus;
 Maiasaura;
 Stegosaurus;
 Triceratops;
 Procompsognathus;
 Styracosaurus;
 Hypsilophodon;
 Othnielia;
 Ankylosaurus;
 Microceratops;
 Cearadactylus;
 Ornitosuchus;
 Coelurosaurus;
 Algunes edicions de la novella nomenen al Callovosaurus en lloc del Microceratops. sto pot ser un descur editorial, ja que hi hauria 16 classes en comptes de 15.

En cert punt de la novella, s'esmenta que el Tiranosaure del parc est caant un "Camarasaurus", encara que aix s probablement un descuro editorial i realment es referien a l'Apatosaurus.
Tamb va ser clonada una classe de libllula per al parc.

 Qestions biolgiques .
El Velocirraptor de Jurassic Park s ms gran que els velociraptors reals, aproximant la seva grandria amb el del Deynonichus, un dromeosurid de les mateixes caracterstiques per de doble grandria.

El Procompsognathus de la novella segrega un ver similar al d'una cobra, encara que ms primitiu. Aquesta capacitat per a incapacitar a la seva presa est absent en les pellcules.

El Dilophosaurus de la pellcula s ms petit que el Dilophosaure real (6 m), i tenia en el coll una membrana molt cridanera similar al del clamidosaure aparti d'una glndula segregadora de ver. Aquest plec i el ver es van escriure posteriorment en la novella.

Respecte a la teoria que el T-Rex no podia veure a un ser immbil, algunes persones critiquen que, de totes maneres, els podria olorar. A ms, la majoria dels paleontlegs consideren que el T-Rex s podia veure a preses esttiques. Aix es reconeix en la segona novella, El mn perdut: Jurassic Park, quan un personatge procura evadir a un Tiranosaure al no moure's. Aquesta tctica falla i s criticada pel paleontleg Richard Levine, argumentant que el T-Rex no atacaria a la presa de no ser per fam.

 Altres qestions .

En l'escena on Dennis Nedry roba l'ADN dels dinosaures, diversos noms en els tubs criognics estan mal escrits.
Tant en el llibre com en la pellcula s'afirma que els dinosaures sn incapaos de sintetitzar per si mateixos l'aminocid de lisina, no obstant aix, la lisina s un dels aminocids essencials que cap animal vertebrat contemporani pot sintetitzar, de manera que no seria una mesura de seguretat tan astuta com sembla. Aix explica la supervivncia dels dinosaures en la Illa Sorna, i de fet ho confirma un personatge.

 Base contextual biotecnolgica .

L'ADN dels dinosaures s'extreu de mosquits fossilitzats en ambre,i aquesta petita quantitat s llavors amplificada per la reacci en cadena de la polimerasa (PCR). Aix ha estat realitzat anteriorment sense xit.

Existeixen alguns problemes amb aquest mtode:

 Alguns ADN mostrats en la pellcula sn extrets de mosquits atrapats en ambre dominic. L'ambre dominic t aproximadament 30 milions d'anys d'antiguitat, quan els dinosaures tenen aproximadament 65 milions d'anys.
 Es desconeix quina sang de dinosaure contenen les mostres. Seria impossible dir quin s l'espcie, perqu les seqncies d'ADN se situarien en alguna part entre el dels ocells i el dels cocodrils. El llibre tracta aquest assumpte, indicant que "tot just s'interessen per esbrinar-ho" per a molstia de Malcolm.
 El PCR de l'actualitat no pot amplificar grans quantitats d'ADN. Si fos possible es perdria gran quantitat de temps.
 L'ambre s un dels materials ms conservadors, a causa de que s orgnic. Per l'ADN no pot conservar-se durant milions d'anys.
 Els buits de l'ADN sn completats amb ADN d'amfibi. Aix s extremadament difcil, encara que l's d'ADN de granota s una justificaci al canvi de sexe dels dinosaures.

 Notes .
Mentre que en Jurassic Park s'utilitzen ous d'estru, en la novella s'usen plstics amb caracterstiques similars a les d'un ou d'au. El material va ser cridat "plstic milipors" i va ser creat per una empresa subsidiria d'InGen.

 Referncies .
Cano R.J., Poinar H.N., Pieniazek N.J., Acra A., Poinar G.O. Jr. (1993). Amplification and Sequencing of DNA from a 120 135-Million-Year-Old Weevil. Nature, 363:536 538 
Weaver, R. F. (2002). Molecular Biology. McGraw-Hill, New York, p. 76. ISBN 0-07-234517-9 
Noonan, J.P., et. al. Genomic sequencing of Pleistocene cave bears. Science 309(5734):597-9, July 2005. 

 Llibres relacionats .
La ciencia de Jurassic Park y El Mundo Perdido, cmo crear un dinosaurio. Escrit per Rob DeSalle i David Lindley. BasicBooks, Nova York, 1997. xxix, 194 pgines illustrades. ISBN 0-465-07379-4.

 Cmics .
La pellcula va contar amb uns creadors de luxe. Gil Kane que ja havia dibuixat les incursions d'Spiderman en el mn prehistric de Ca-Zar es va encarregar del dibuix, George Prez de l'entintat i el gui va crrer per compte de Walter Simonson.
Edicions B va editar en el mercat espanyol els quatre nombres de la srie en format comic book i en un tom recopilatri (lbum) (1993).

 Videojocs .

S'han fet molts jocs de Jurassic Park com material relacionat amb la pellcula. Els ttols han aparegut en una mplia gamma de sistemes, incloent NES, Sega Master System, Game Boy, Game Boy Color, Game Boy Advance, Game Gear, Game.com, Commodore Amiga, PC (MS-DOS i Windows), SNES, Sega Mega Drive, Sega Mega-CD, 3DO, Sega Saturn, PlayStation, PlayStation 2 i Xbox. Tamb es van realitzar varis arcades.

 Msica .
La banda sonora va ser escrita per John Williams, sent ell mateix qui va dirigir l'orquestra simfnica de Londres durant el seu enregistrament. A Williams se li deuen les bandes sonores de les sagues de La Guerra de les Galxies, Taur, Superman, Indiana Jones, Harry Potter i Intelligncia Artificial entre d'altres.

Repartiment.
 Sam Neill (Dr. Alan Grant);
 Laura Dern (Dra. Ellie Sattler);
 Jeff Goldblum (Dr. Ian Malcolm);
 Richard Attenborough (John Hammond);
 Bob Peck (Robert Muldoon);
 Martin Ferrero (Donald Gennaro);
 Joseph Mazello (Tim Murphy);
 Ariana Richards (Lex Murphy);
 Samuel L. Jackson (Ray Arnold);
 B. D. Wong (Henry Wu);
 Wayne Knight (Dennis Nedry);
 Gerald R. Molen (Gerry Harding);
 Miguel Sandoval (Juanito Rostagno);
 Cameron Thor (Lewis Dodgson);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Jurassic Park;
Jurassic Park a IMDb;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404958" title="Miguel Sandoval" nonfiltered="1405" processed="1400" dbindex="156414">
Miguel Sandoval s un actor nord-americ nascut el 16 de novembre de 1951 a Washington. El paper que ms popularitat li ha brindat s el de Manuel Devalos en la srie Medium, encara que ha participat en unes altres pellcules.

 Enllaos externs .
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404959" title="Martin Ferrero" nonfiltered="1406" processed="1401" dbindex="156415">
Martin Ferrero s un actor nord-americ, nascut el 29 de setembre de 1947 a Brockport, Nova York.

Ferrero va abandonar la secundria desprs del seu segon dia de classes i es va unir al Teatre d'Actors de Califrnia a Los Gatos, Califrnia. El 1979 es va mudar a Los Angeles i va comenar a actuar a Hollywood.

s molt recordat pel seu paper com a advocat intepretant Donals Gennaro a Jurassic Park (1993), per tamb ha tingut altres papers importants. Va estar apareixent permanentment en les srie Miami Vice, Get Shorty (1995), Gods and Monsters (1998), i The Tailor of Panama (2001).

Filmografia.
 The Tailor of Panama (2001);
 Air Bud: World Pup (2000);
 Gods and Monsters (1998);
 Heat (1995);
 Get Shorty (1995);
 Parc Jurssic (1993);
 Stop! Or My Mom Will Shoot (1992);
 Oscar (1991);
 Shannon's Deal (1990);
 High Spirits (1988);
 Planes, Trains & Automobiles (1987);
 Miami Vice (1984) ;

Enllaos externs.
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404960" title="Kategoria e Pare" nonfiltered="1407" processed="1402" dbindex="156416">
La Kategoria e Pare s el segon nivell futbolstic a Albnia. En principi, rebia el nom de Kategoria e Dyte i Kategorie A2, ates que la denominaci actual es referia al primer nivell, fins la creaci de la Kategoria Superiore. Des de la temporada 07/08 est formada per 18 equips.

Equips.


 Enllaos externs .
FutbolliShqiptar.net;
Albanian Soccer News;
First Division Standings and Stats;
Albania Sport;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404961" title="Kategoria e Dyt" nonfiltered="1408" processed="1403" dbindex="156417">
Kategoria e Dyt s el tercer nivell de futbol a Albnia. Est dividida geogrficament en dos grups, A i B, amb dotze equips cadascun. 

Equips 2007/08.
KS Albpetrol Patos;
KS Butrinti Sarand;
KF Cakrani;
KF lirimi;
KS Delvina;
KF Domosdova Prrenjas;
KS Egnatia Rrogozhin;
KS Gramozi Ersek;
KS Iliria;
KF Klcyra;
KS Korabi Peshkopi;
KF Maliqi;
KF Memaliaj;
KF Olimpik Tirana;
SK Prmeti;
KF Pojani;
KF Poliani;
KF Prparimi Kuks;
KS Veleiku Koplik;

Enllaos externs.
FutbolliShqiptar.net ;
Albania Sport;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404964" title="Segona Divisi (Andorra)" nonfiltered="1409" processed="1404" dbindex="156418">
La Segona Divisi s la categoria que ocupa el segon lloc al futbol andorr. Est formada per set equips.

 Clubs 08/09 .
 FC Encamp;
 Atltic Club Escaldes;
 FC Lusitans B;
 UE Extremenya;
 CE Principat B;
 FC Casa del Benfica;
 CE Jenlai;

 Guanyadors de la Segona Divisi .
1999/2000 - FC Lusitans;
2000/2001 - FC Rnger's;
2001/2002 - Racing d'Andorra (es va dissoldre al final de la temporada, en el seu lloc va pujar el  FC Cerni);
2002/2003 - UE Engordany;
2003/2004 - Atltic Club Escaldes;
2004/2005 - FC Santa Coloma II (no va pujar al ser filial. La UE Extremenya va ocupar el seu lloc);
2005/2006 - FC Encamp;
2006/2007 - Casa Estrella del Benfica;
2007/2008 - UE Santa Coloma;

Enllaos externs.
UEFA.com - Andorra;
Federaci Andorrana de Ftbol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404966" title="Brunei Premier League" nonfiltered="1410" processed="1405" dbindex="156419">
La DST Group Brunei Premier League s la mxima divisi de futbol a Brunei.

 Clubs (2007-2008) .
Indera FC (Brunei-Muara);
Majra FC (Brunei-Muara);
QAF FC (Brunei-Muara);
MS ABDB (Tutong) ;
AH United (Brunei-Muara);
Brunei Shell FC (K.Belait);
Sengkurong FC (Brunei-Muara)      ;
March United (Tutong);
Jerudong FC (Brunei-Muara)              ;
Wijaya FC (Brunei-Muara)               ;
NBT FC (Brunei-Muara);
Kasuka FC (Brunei-Muara);

Guanyadors de la Brunei Premier League.
2002: DPMM FC;
2003: Wijaya FC;
2004: DPMM FC;
2005/06: QAF FC;
2006/07: No es va celebrar;
2007/08: QAF FC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404967" title="Lliga de Futbol d'Afganistan" nonfiltered="1411" processed="1406" dbindex="156420">
La Lliga de Futbol d'Afganistan s la competici futbolstica ms important a l'Afganistan. Es va crear al 2006, desprs de caure el rgim talib, per promoure aquest esport al pas. Est composta per dotze equips, amb dificultats per celebrar tots els encontres ates la mala situaci dels terrenys de joc afganesos. Tots els clubs sn de la capital, Kabul.

 Guanyadors .
 2006 Ordu Kabul FC;
 2007 Ordu Kabul FC;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404968" title="Hula" nonfiltered="1412" processed="1407" dbindex="156421">

Hula s una provncia del sud d'Angola. T una superfcie de 79.022 km i la seva poblaci s de 1.559.000 habitants. 
 Divisi administrativa .
Hula t els segents municipis:
Caconda;
Cacula;
Caluquembe;
Chiange;
Chibia;
Chicomba;
Chipindo;
Cuvango;
Humpata;
Jamba;
Lubango;
Matala;
Quilengues;
Quipungo;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404970" title="Puig del Coscollar" nonfiltered="1413" processed="1408" dbindex="156422">

El Puig del Coscollar s una muntanya de 391 metres que es troba entre els municipis de la Bisbal del Peneds i el Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404974" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1414" processed="1409" dbindex="156423">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1980 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 19 de juliol i el 3 d'agost de 1980 a la ciutat de Moscou (en aquells moments capital de la Uni Sovitica).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.








Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Moscou 1980;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404975" title="La Roca Blanca" nonfiltered="1415" processed="1410" dbindex="156424">

La Roca Blanca s una muntanya de 425 metres que es troba entre els municipis de la Bisbal del Peneds i el Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404976" title="Lliga de Futbol de Bahrein" nonfiltered="1416" processed="1411" dbindex="156425">
La Lliga de Futbol de Bahrein s la mxima competici d'aquest esport a Bahrein. La primera  edici es va celebrar al 1957. Consta de 19 equips, que s'enfronten entre ells a una sola volta. Per a l'any 2009 es dividiran en la nova Premier League (10 equips) i una segona divisi de 9 equips.

 Clubs 2008/2009 .

 Al-Ahli (Manama);
 Al Hala;
 Al Hadd Club ;
 Al Ittihad (Bahrain);
 Al Najma Club;
 Al-Shabab Club;
 Bahrain Club;
 Bahrain Riffa Club;
 Busaiteen Club;
 Budaiya Club;
 East Riffa Club;
 Essa Town;
 Al Ittifaq (Maqaba);
 Malkiya Club;
 Manama Club;
 Muharraq Club;
 Qalali Club;
 Sitra Club;
 Al Tadamun Buri;

 Llista de campions .


1957 : Muharraq Club;
1958 : Muharraq Club;
1959 : Al-Nasr;
1960 : Muharraq Club;
1961 : Muharraq Club;
1962 : Muharraq Club;
1963 : Muharraq Club;
1964 : Muharraq Club;
1965 : Muharraq Club;
1966 : Muharraq Club;
1967 : Muharraq Club;
1968 : Bahrain Club;
1969 : Al Ahli Club;
1970 : Muharraq Club;
1971 : Muharraq Club;
1972 : Al Ahli Club;
1973 : Muharraq Club;
1974 : Muharraq Club;

1975 : Arabi Club;
1976 : Muharraq Club;
1977 : Al Ahli Club;
1978 : Bahrain Club;
1979 : Al Hala;
1980 : Muharraq Club;
1981 : Bahrain Club;
1982 : Bahrain Riffa Club;
1983 : Muharraq Club;
1984 : Muharraq Club;
1985 : Bahrain Club;
1986 : Muharraq Club;
1987 : Bahrain Riffa Club;
1988 : Muharraq Club;
1989 : Bahrain Club;
1990 : Bahrain Riffa Club;
1991 : Muharraq Club;
1992 : Muharraq Club;

1993 : Bahrain Riffa Club;
1994 : East Riffa Club;
1995 : Muharraq Club;
1996 : Al Ahli Club;
1997 : Bahrain Riffa Club;
1998 : Bahrain Riffa Club;
1999 : Muharraq Club;
2000 : Bahrain Riffa Club;
2001 : Muharraq Club;
2002 : Muharraq Club;
2003 : Bahrain Riffa Club;
2004 : Muharraq Club;
2005 : Bahrain Riffa Club;
2006 : Muharraq Club;
2007 : Muharraq Club;
2008 : Muharraq Club;


Nombre de ttols per club.


 Enllaos externs .

 Bahraini Premiere League (rab);
 goalzz.com - Bahraini Premiere League;
 Soccerway - Bahrain Premier League;
 Bahrain Premier League temporada 2007-08 a RubaiSport;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404980" title="Serra de les Vinyes" nonfiltered="1417" processed="1412" dbindex="156426">
La Serra de les Vinyes s una serra situada als municipis de Montferri a l'Alt Camp i Maslloren al Baix Peneds, amb una elevaci mxima de 302,8 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404981" title="Tur del Masnou" nonfiltered="1418" processed="1413" dbindex="156427">

El Tur del Masnou s una muntanya de 361 metres que es troba al municipi de Maslloren a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404989" title="Souvlaki" nonfiltered="1419" processed="1414" dbindex="156428">

Souvlaki (grec:         ) s un plat molt popular de la cuina grega, considerat  menjar rpid consistent en petites peces de carn, sovint intercalades amb verdures, tot rostit. Se servix generalment clavat en un pal metllic per a menjar-lo sense un altre cobert, a voltes amb un pa de pita i amb diverses salses (segons la carn), o sobre un plat amb crelles fregides o pilaf. La carn s normalment de porc o de pollastre. 

 Etimologia i s del terme .
La terminologia de la paraula 'souvlaki' s confusa. Depenent el contexte, el terme 'souvlaki' pot fer referncia el contexto, el trmino  'souvlaki' pot designar qualsevol de les seues variants. En algunes regions, aix com en alguns restaurants, el nom fa referncia al shish kebab. En altres zones, principalment Atenes i el sud de Grcia, al sandwich de gyros se li diu 'souvlaki'. La paraula souvlaki es un diminutiu de souvla (punx), i deriva del llat subula.

 Kalamaki .
El Kalamaki (utilitzat sovint en plural: kalamakia) s un sinnim de souvlaki en Atenes utilitzat per a diferenciar-lo d'altres varietats. El  kalamaki (que no cont verdures) cont trossos de carn de en forma quadrada de dos a tres centmetres de llarg, marinats la nit d'abans en suc de llima i oli d'oliva amb altres espcies utilitzates en la cuna grega: orenga, menta, farigola etc. Desprs es rosteixen en carb vegetal mentres s'afegeix sal i pebre negre. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404994" title="Ilshat Faizulin" nonfiltered="1420" processed="1415" dbindex="156429">
Ilshat Faizulin (en rs:                             ; en trtar:                             | l at  alimcan ul  Fyzullin) (Osinniki, Rssia, 5 de mar de 1973) s un futbolista rus, d'origen ttar, que ocupa la posici de davanter.

 Trajectria .
Faizulin es va iniciar a les files del CSKA Moscou, on molt prompte va destacar com una de les joves promeses del seu pas. Amb els moscovites va jugar un centenar de partits, amb 25 gols, i va guanyar la lliga de 1991. El seu bon paper va fer que el Racing de Santander el fitxara per suplir al seu compatriota Radchenko.

En la seua primera campanya a la lliga espanyola, Faizulin s titular i anota sis gols. Per, a partir d'aquest moment, comena el seu declivi. A la 96/97 ja no participa tant amb els cntabres i noms marca un gol. A l'any segent, amb el Vila-real CF, apareix en 22 ocasions i apunta un altre gol.

Al 1998 passa a la lliga portuguesa. Roman dos anys en dos equips diferents, el FC Alverca i el Farense, on tot just disputa escassos partits. Al 2000, i desprs d'una breu incursi pel furbol turc, regressa a la lliga espanyola amb el Getafe CF, on recupera part del seu esplendor passat, s titular de nou i marca sis gols amb el conjunt madrileny.

No t continuitat al Getafe i regressa al seu pas, a equips inferiors fins que al 2004 retorna al futbol de l'Estat espanyol, per jugar en equips de Segona B i Tercera del Pas Valenci i Cantbria.

 Clubs .
 1989-1995: CSKA Moscou;
 1995-1997: Racing de Santander;
 1997-1998: Vila-real CF;
 1998-1999: FC Alverca;
 1999-2000: SC Farense;
 2000: Altay Izmir;
 2000-2001: Getafe CF;
 2002: Dynamo Saint Petersburg;
 2002: FC Metallurg Lipetsk;
 2004: FC Vidnoye;
 2004-2005: Crevillent Esportiu;
 2004-2005: Redovan;
 2005-2006: Gimnstica de Torrelavega;
 2006-2007: Ribamontn;

 Selecci .
Faizulin va ser internacional un cop amb la selecci de futbol de Rssia. Va debutar al 1993 en  partit amists contra Frana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404997" title="Tossal del Massa" nonfiltered="1421" processed="1416" dbindex="156430">

El Tossal del Massa s una muntanya de 648 metres que es troba al municipi del Vilosell a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="404998" title="Torrent de Bossoms" nonfiltered="1422" processed="1417" dbindex="156431">


El torrent de Bossoms s un afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord.  

Neix a 1.246 m. d'altitud, al vessant oriental del Tossal de la Viuda, prcticament a la carena de la serra dels Bastets. Durant els primers 150 m. del seu curs avana en direcci al est fis que arriba al Grauet on tomba cap el nord, direcci predominant que mantindr durant la resta del seu curs tots baixant el vessant septentrional de l'esmentada serra dels Bastet travessant el bosc de Bossoms i deixant a la seva esquerra la masia d'Aiguaviva i la casa Saragossa. Entra a l'Aigua de Valls a 815 m. d'altitud.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Territoris que travessa.

Tot el seu recorregut el realitza dins el terme municipal de Guixers

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.246
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.148
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.000
|-
|align="center"|750
|align="center"|918
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|853
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|837
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|823
|-
|align="center"|1.662
|align="center"|815
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|864
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|847
|-
|align="center"|2.325
|align="center"|839
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405000" title="Punta de les Cambres" nonfiltered="1423" processed="1418" dbindex="156432">

La Punta de les Cambres s una muntanya de 666 metres que es troba al municipi de Bellaguarda a la comarca de les Garrigues.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 255129001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405001" title="Tossal de Morull" nonfiltered="1424" processed="1419" dbindex="156433">

El Tossal de Morull s una muntanya de 653 metres que es troba al municipi de Bellaguarda a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405002" title="Punta dels Corbs" nonfiltered="1425" processed="1420" dbindex="156434">

La Punta dels Corbs s una muntanya de 590 metres que es troba al municipi de Bellaguarda a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405004" title="Lo Timorell" nonfiltered="1426" processed="1421" dbindex="156435">

Lo Timorell s una muntanya de 436 metres que es troba al municipi de Castelldans a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405005" title="Teatre d'operacions" nonfiltered="1427" processed="1422" dbindex="156436">
En llenguatge militar un teatre d'operacions es defineix com una zona geogrfica especfica on es produeixen els conflictes armats, vorejada per zones on no es combat. 

Teatre de la guerra .
El terme sembla haver estat encunyat per Karl von Clausewitz en el seu llibre De la guerra i es defineix per la necessitat de separar la planificaci al ms alt esgla de comandament de les forces armades participants. La delimitaci es produeix al llarg de les fronteres regionals o zones martimes clarament separades d'altres regions que limiten amb ella. Un sol conflicte pot ser lliurat en diversos teatres, un sol pas o una aliana pot participar en diversos teatres, i una naci pot participar en diversos conflictes no vinculats lliurats en diversos teatres d'operacions.

Denota adequadament aquesta porci de l'espai sobre el qual preval com la guerra t els seus lmits protegits, i, per tant, posseeix una mena d'independncia. Aquesta protecci pot consistir en fortaleses, obstacles naturals o importants presentada per al pas, o fins i tot separats per una distncia considerable de la resta de l'espai abraat a la guerra. Aquesta part no s una mera pea del conjunt, per un petit conjunt complet en si mateix, i per lo tant s ms o menys en aquesta condici de que els canvis que tenen lloc a altres punts de la seu de la guerra noms indirecta i sense una influncia directa sobre ella. Per donar una idea adequada de la present, podem suposar que en aquesta part es fa una bestreta, mentre que una altra quarta part en un recs s'est duent a terme, o que a la una d'un exrcit est actuant defensivament, mentre que una ofensiva es porta a sobre l'altra. Aquesta idea clarament definida, ja que no s capa d'aplicaci universal, sin que s aqu utilitzar simplement per indicar la lnia de distinci

Teatre d'operacions. 


Un teatre d'operacions americ s un terme operacional i administratiu de comandament. El terme teatre d'operacions es va definir a ls manuals de camp d'Estats Units com les zones terrestres i martimes a ser envades o defensade, incloses les zones necessries per a les activitats administratives inherents a les operacions militars (grfic 12). D'acord amb l'experincia de Primera Guerra Mundial, se sol concebre com una gran massa de terra contnua en la qual es duria a terme operacions i es va dividir en dues rees-cap de la zona de combat, o l'mbit de la lluita activa, i la zona de comunicacions, o l'rea necessria per a l'administraci del teatre. Com que els exrcits avancen, tant aquestes zones i les zones en qu es divideix per torns que transmet a les noves rees geogrfiques de control.

s i significat . 
El concepte de teatre de la guerra s'ha utilitzat en diverses guerres, i sovint serveix com un element essencial de l'estratgia d'una o ms parts.

Les guerres dels imperis sovint implicaven conflictes lliurats en zones molt allunyades, com el les guerres imperialistes per l'adquisici colonial de territoris. Aquestes expansions imperials tamb podria ser considerat el teatre de mltiples guerres.

La primera guerra amb mltiples teatres d'operacions de l'era moderna va ser les guerres napoleniques, que es van lluitar a l'frica occidental, oriental i nord d'Europa, la Mediterrnia, les regions costaneres, incloent el nord d'frica i l'orient prxim, l'oce Atlntic, la regi de l'frica del Sud i el subcontinent indi.

En un altre exemple, durant la Guerra Civil Americana, una estratgia clau dels Estats Units d'Amrica per atacar els Estats Confederats d'Amrica en el teatre occidental i oriental era forar al Sud a ampliar les seves forces. La captura de Vicksburg per Ulysses S. Grant dividia el sud en la meitat per la captura del riu Mississippi, va tenir un gran efecte en el front oriental del general Robert Lee que va veure com minvaven els subministraments rebuts, i quan es va convertir en comandant de l'Exrcit de la Uni, va als ordenar generals coordinar les seves operacions amb la finalitat d'impedir el Sud la transferncia de tropes a diferents llocs.

Durant la Primera Guerra Mundial, diversos dirigents britnics, entre ells Winston Churchill van suggerir que la Gran Bretanya i els aliats ampliessin les seves operacions a l'Orient Mitj, per posar ms pressi sobre l'Imperi Otom i les altres Potncies Centrals.

El conflicte ms recent amb diversos teatres va ser la Segona Guerra Mundial, lliurada en dues zones de guerra continental, Europa i el pacfic, i mltiples teatres interconnectats, sovint pel domini del mar i en ocasions de l'aire.

Referncies.


 Bibliografia .
  Theatre of Operations in Information Operations;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405006" title="Tossal dels Gramenals" nonfiltered="1428" processed="1423" dbindex="156437">

El Tossal dels Gramenals s una muntanya de 416 metres que es troba al municipi de Castelldans a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405008" title="Tossal de les Voltes" nonfiltered="1429" processed="1424" dbindex="156438">

El Tossal de les Voltes s una muntanya de 526 metres que es troba al municipi de Cervi de les Garrigues a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405009" title="Tossal de Sant Blai" nonfiltered="1430" processed="1425" dbindex="156439">

El Tossal de Sant Blai s una muntanya de 608 metres que es troba al municipi de Cervi de les Garrigues a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405011" title="Francisco Aguilera Luna" nonfiltered="1431" processed="1426" dbindex="156440">
Francisco Aguilera Blanco, ms conegut com Luna, s un futbolista andals, nascut el 23 de setembre de 1971 a Jerez de la Frontera. Ocupa la posici de davanter.

 Trajectria .
La carrera de Luna es va iniciar a diversos equips inferiors andalusos, com el Puerto Real, el San Fernando i el Marmol Macael, fins que a l'estiu de 1995 fitxa per l'Almeria, on un gran inici de lliga fan que l'Albacete Balompi es fixe en ell i l'hi incorpore al mercat d'hivern. Luna debuta a la Primera Divisi al desembre de 1995 i juga fins a 25 encontres eixe any i marcant 10 gols, que no van ser servir per a que els manxecs aguantaren la categoria.

Comena la 96/97 amb l'Albacete a Segona, i de nou al mercat d'hivern regressa a Primera, ara a l'Sporting de Gijn, on juga 23 encontres i marca 4 gols. A la temporada segent, en la que els asturians seran cuers, Luna tot just apareix en 12 ocasions, tot i aix, marca tres gols.

Al 1998 fitxa per l'Hrcules d'Alacant on juga 27 partits i marca sis gols i al segent any retorna a l'Sporting, on no gaudeix de massa minuts. A l'any 2000 comena la seua trajectria internacional, que el duria per Mxic (Monterrey) i per Esccia (Dundee i Hibernian).

Regressa a la competici espanyola al 2002, de nou a l'Almeria. Al club andals milita quatre anys en els quals t una rellevant aportaci al seu equip. Al 2006 passaria a l'Ecija, de Segona B, club en el qual milita actualment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405012" title="Regi de les Ardenes" nonfiltered="1432" processed="1427" dbindex="156441">
La regi de les Ardenes (en el seus idiomes orginals Ardennes) s una regi de boscos extensos situada als pasos de Blgica, Luxemburg i una part de Frana, la qual correspon al departament d'Ardenes, dins la regi de Xampanya-Ardenes. El seu nom prov probablement del vocable celta  Ar Duen , que vol dir  la Negra  en relaci amb les diferents muntanyes i selves negras de la seva toponmia.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405014" title="El Grauet" nonfiltered="1433" processed="1428" dbindex="156442">
El Grauet s una collada  de la serra dels Bastets que s'obre entre el Tossal de la Viuda i el Tossal Gran. Situat a 1.172,1 m. d'altitud, comunica la Vall de l'Aigua de Valls (Vall de Lord) amb la vall de Valielles (Montmajor). s, per tant, parti d'aiges entre l'Aigua de Valls i l'Aigua d'Ora alhora que frontera entre el Solsons i el Bergued.

Mapa de la zona.

Mapa de l'ICC









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405015" title="Karl von Clausewitz" nonfiltered="1434" processed="1429" dbindex="156443">
Karl Philipp Gottlieb von Clausewitz 1 de juliol de 1780   16 de novembre de 1831) fou un soldat prussi, histriador militar i teric militar. s conegut per la seva obra Vom Kriege, en catal De la guerra. 

Referncies.


Bibliografia.
 Karl von Clausewitz, De la guerra, Idea Books, 1999;
  Karl von Clausewitz, De la guerra;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405017" title="Tossal del Miquel" nonfiltered="1435" processed="1430" dbindex="156444">

El Tossal del Miquel s una muntanya de 313 metres que es troba al municipi de Puiggrs a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405020" title="Luanda (Provncia)" nonfiltered="1436" processed="1431" dbindex="156445">

Luanda s la provncia ms petita d'Angola. T una superfcie de 418 km2 i una poblaci aproximada de 1.823.000 habitants. La seva capital, homnima, s la ciutat ms important de l'Estat d'on tamb s la capital. Luanda s la provncia ms industrialitzada d'Angola i amb un creixement econmic ms important, que es deu al fet de no haver patit directament els efectes de la guerra civil i a una immigraci de la resta de l'Estat. 

 Geografia .
La majoria de la poblaci de la provncia est a les zones suburbanes: els musseques, a on hi viu el 70 % de la poblaci. Aquests barris marginals contrasten molt amb un centre de la ciutat molt modern.

 Divisi administrativa .
Els municipis de la provncia de Luanda sn:
Belas;
Cacuaco;
Cazenga;
Ingombota;
Kilamba Kiaxi;
Maianga;
Rangel;
Samba;
Sambizanga;
Viana;

 Economia .
s la provncia d'Angola ms desenvolupada, sobretot la zona sud.

 Turisme .
Luanda t una badia i una restinga (Illa de Luanda) que s'extn per ms de 14 km. de platges, restaurants i cases de pescadors.

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405022" title="Cant de Hochfelden" nonfiltered="1437" processed="1432" dbindex="156446">

El cant de Hochfelden  (alsaci Kanton Hufflde ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Hochfelden aplega 29 comunes :

 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405023" title="Tossalet de l'liga" nonfiltered="1438" processed="1433" dbindex="156447">

El Tossalet de l'liga s una muntanya de 302 metres que es troba al municipi de Puiggrs a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405025" title="Jon Prez Alonso" nonfiltered="1439" processed="1434" dbindex="156448">


Jon Prez Alonso, conegut com Bolo, s un futbolista basc. Va nixer a Bilbao. Desprs de passar pel Danok Bat i les categories inferiors de l'Athletic de Bilbao, va debutar al 1994 amb el primer equip.

Desprs de quatre anys al club de San Mams, amb cesions a l'Osasuna i Hrcules d'Alacant incloses), va passar a jugar al Rayo Vallecano en el periode ms reeixit de la seua carrera, tot jugant la Copa de la UEFA. Posteriorment, ha militat al Gimnstic de Tarragona i CD Numancia.

A l'agost del 2008, amb el regrs dels castellans a Primera, Bolo va deixar el club i va retornar a Euskadi, a les files del Barakaldo CF, de la Segona Divisi B.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405026" title="Punta de Rfols" nonfiltered="1440" processed="1435" dbindex="156449">

La Punta de Rfols s una muntanya de 653 metres que es troba entre els municipis de Tarrs i Vinaixa a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405027" title="L'Hospital (Tarrs )" nonfiltered="1441" processed="1436" dbindex="156450">

L'Hospital s una muntanya de 663 metres que es troba entre els municipis de Tarrs i Vinaixa a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405029" title="Charleroi" nonfiltered="1442" processed="1437" dbindex="156451">


Charleroi (Chlerw o Tchlerw en val) s un municipi belga de la provncia de Hainaut a la regi valona.

Actualment compta amb uns 201.600 habitants, essent la primera ciutat valona i la tercera belga en nombre d'habitants. Si tenim en compte tota la seva area metropolitana aquesta xifra puja fins als 423.200 (5ena a Blgica).

s un centre industrial important sobretot en sectors com la siderurgia, la qumica i el vidre. Tot i que tradicionalment la industria del carb ha estat la ms important, ara ja ha prcticament desaparegut.

La ciutat tamb s coneguda pel seu aeroport, anomenat Charleroi Bruselles-Sud. Es tracta del segon aeroport del pas en transport de passatgers. Hi aterren principalment lnies aeries de baix cost i s una porta d'accs a Bruselles que es troba a uns 50 quilometres al nord.  










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405030" title="LHCb" nonfiltered="1443" processed="1438" dbindex="156452">
L'experiment LHC beauty experiment (LHCb, Experiment de bellesa a l'LHC on "bellesa" es refereix al quark "beauty" o "bottom") s un dels dos detectors de partcules de talla mitjana en construcci a l'accelerador de partcules LHC del laboratori internacional del CERN a Ginebra. Est dissenyat per estudiar en detall el mecanisme de violaci CP (crrega-paritat) del Model Estndard (SM), mesurant els parmetres de les interactions dels mesons b produts en collisions entre protons a energies al centre de masses de fins a 14 TeV, i cercant decaments de partcules molt rars dins de l'SM. L'objectiu ltim de l'experiment s explicar l'asimetria entre matria i antimatria observada a l'univers.

Enllaos externs.

 Pgina oficial pblica de l'experiment LHCb al CERN;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405032" title="Lunda Norte" nonfiltered="1444" processed="1439" dbindex="156453">

Lunda Norte s una provncia del nord-est d'Angola. T una superfcie de 103.000 km2 i una poblaci aproximada de 850.000 habitants. La seva capital s Lucapa, antiga capital de l'Estat angols desprs de la independncia. 

La provncia s rica en diamants, per est molt subdesenvolupada i empobrida.

A Lunda Norte hi ha els pobles Chokwe (Tshoquoe), els Lunda, entre d'altres.
 Divisi administrativa .
Shah-Muteba;
Cuango;
Capemba-Camulemba;
Lubalo;
Caungula;
Cuilo;
Chitato-Dundo;
Lucapa;
Caumbo;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405035" title="Nicolas Chauvin" nonfiltered="1445" processed="1440" dbindex="156454">
Nicolas Chauvin (nascut possiblement a Rochefort, Frana, el 1790) fou un soldat pseudo-mite i patriota que serv a la Primera Armada de la Repblica Francesa i posteriorment a La Grande Arme de Napole Bonaparte. El seu nome s l'origen del terme xovinisme.

Chauvin s'allist als 18 anys, i serv de forma correcta i honorable. s conegut per haver estat ferit 17 vegades en servei a la seva naci, resultant en diverses desfiguracions i mutilacions. Per la seva lleieltat i dedicaci, Napole mateix li va otorgar el Sable de l'Honor i una pensi de 200 francs. Es diu que la seva herocitat era proporcional al seu exhibicionisme i falta de modstia. 

Actualment el xovinisme s'associa al sentiment ultranacionalista de certs grups, que els porta fins a odiar unes determinades minories o a la xenofbia. Els marxistes van aplicar aquest terme de manera histrica com una espcie d'imperialisme, en especial amb els seus esforos bllics.

 Bibliografia .
Grard de PUYMGE, Chauvin, le soldat-laboureur. Contribution  l'tude des nationalismes, Paris, Gallimard, 1993.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405036" title="Punta del Xoriguer" nonfiltered="1446" processed="1441" dbindex="156455">

La Punta del Xoriguer s una muntanya de 629 metres que es troba al municipi de Juncosa a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405037" title="Lunda Sul" nonfiltered="1447" processed="1442" dbindex="156456">

Lunda Sul s una provncia de l'est d'Angola. T una superficie de 77.636 km i una poblaci aproximada de 524.000 habitants. La seva capital s Saurimo. 

Es una regi rica en diamants
 Divisi administrativa .
A la provncia hi ha els muncipis:
Cacolo;
Dala;
Muconda;
Saurimo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405041" title="Tossal Figuera" nonfiltered="1448" processed="1443" dbindex="156457">

El Tossal Figuera s una muntanya de 396 metres que es troba al municipi de l'Espluga Calba a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405042" title="ML" nonfiltered="1449" processed="1444" dbindex="156458">


ML s un llenguatge de programaci funcional desenvolupat per Robin Milner i altres a finals del 1970 a la Universitat de Edimburgh amb una sintaxi inspirada en el llenguatge abstracte ISWIM.

Histricament les sigles ML es refereixen a MetaLlenguatge. s conegut per l's que fa de l'algorisme d'inferncia de tipus Hindley-Milner.

 Introducci .

A l'ML se l'anomena llenguatge funcional impur perqu permet efectes laterals produint programaci imperativa, contrriament a llenguatges funcionals purs com el Haskell. Per aquest motiu es considera un llenguatge de programaci Multi-paradigma.

Entre les caracterstiques de ML hi ha l'estratgia d'evaluaci estricta, funcions com a valors de primer ordre, gesti de memria per recollidors de brossa, polimorfisme paramtric, tipatge esttic, inferncia de tipus, tipus abstractes de dades, encaixos de patrons i gesti d'excepcions.


Dialectes.

SML;
Standard ML, incorpora semntica formal. 
Compiladors:
 SMLNJ: SML de New Jersey ;
 MLton: ;
 ML kit: ;

Alice ML;

 llenguatge i compilador impulsats per la universitat de Saarland regi Alemanya, fronterera amb Frana que l'anomena Sarre.

OCaml;

 llenguatge i compilador impulsats per l'entitat estatal de recerca francesa INRIA;

F#;

 llenguatge de Microsoft molt similar a l'OCaml;

LML;

 Lazy ML: ML d'evaluaci no estricta (tardana) desenvolupat a la universitat tecnolgica Chalmers de Gteborg, Sucia;

Referncies.


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405043" title="Julius Viotti" nonfiltered="1450" processed="1445" dbindex="156459">
Julius Viotti (Casale, 1845   Tor, 1877) fou un pintor itali.

Va obtenir un premi a Viena el 1873. S'hi nota en llurs obres la influncia de Mari Fortuny entre elles Idilli a Tebes; Flors i trebols; Culpa i remordiment; Du i la criatura; Els esposos; Leda, etc,.

La primera es conserva en el Museu Rivoltella, a Trieste.

Referncies.
 Tom nm. 69, pg. 229 de l'enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405044" title="Lo Redem" nonfiltered="1451" processed="1446" dbindex="156460">

Lo Redem s una muntanya de 477 metres que es troba al municipi de l'Espluga Calba a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405046" title="Pujol dels Graus" nonfiltered="1452" processed="1447" dbindex="156461">

El Pujol dels Graus s una muntanya de 522 metres que es troba al municipi de l'Espluga Calba a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405048" title="+ motor" nonfiltered="1454" processed="1448" dbindex="156463">
+ motor s un programa de TV3 que es va comenar a emetre el mar del 2008  els diumenges en qu hi hagi transmissi de les proves del Campionat del Mn de Frmula 1 mitja hora abans de l'inici de la connexi amb els circuits. El tema principal sn els vehicles de motor, al qual explica els ltims models que han sortit a la venda o com fer petites reparacions. El director i presentador s Sebasti Roca. Els programa t una durada de 25 minuts aproximadament.

 Equip .

 Direcci i presentaci: Sebasti Roca;
 Redacci: Anna Maluenda;
 Realitzaci: Francesc Masferrer;
 Producci: Lourdes Aixerch;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 + motor a elsesports.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405049" title="Roca Tomasa" nonfiltered="1455" processed="1449" dbindex="156464">

La Roca Tomasa s una muntanya de 589 metres que es troba entre els municipis de Fulleda i l'Espluga Calba a la comarca de les Garrigues.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405051" title="Roca Censal" nonfiltered="1456" processed="1450" dbindex="156465">

La Roca Censal s una muntanya de 715 metres que es troba al municipi de Juncosa a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405053" title="Batalla de Tira" nonfiltered="1457" processed="1451" dbindex="156466">






La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Pennsula d'Anatlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizant Andrnic II Paleleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Mente e-o hlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat de Germiyan-o hlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin).  

Antecedents.
Durant el 1302, tots els esforos militars de l'Imperi Bizant per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatlia havien resultat intils. Davant d'aquesta situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg contract els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, que desembarc a Constantinoble el setembre del 1303. La primera acci militar contra els turcs tingu lloc pocs dies desprs de la seva arribada, quan derrotaren i exterminaren sistemticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern per, la Companyia decid hivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

Guerra contra els Emirats Turcs.
La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-o hlu. Per un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrer l'inici de l'expedici. Desprs de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tant sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inici finalment a primers de maig i les tropes de qu disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

Trancorreguts uns dies de maig, la Companyia arrib a la ciutat bizantina d'Achyraus i des d'all travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kakos, caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaa forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notcies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren rpidament i iniciaren l'evacuaci de la ciutat, per tot i la precipitaci de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca a la Batalla de Germe. 

Des de Germe, la Companyia reprengu la seva ruta travessant Chliara, on reb petici d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Per Roger de Flor es neg a dispersar les seves tropes, doncs la seva estratgia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socrrer Filadlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continu el cam per Thyateira i s'intern en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadlfia.

Quan el bey Yakup bin Ali  ir, al capdavant de la coalici de tropes turques de l'Emirat de Germiyan-o hlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin), fu informat de l'arribada imminent de la Companyia, decid aixecar el campament de setge sobre Filadlfia i s'aparell per enfrontar-s'hi en un camp de batalla propici. Tot i la rapidesa del bey turc, la Companyia havia recorregut els 140 km que separaven Germe de Filadlfia a gran velocitat i prengu contacte amb l'exrcit turc a l'albada prop d'Aulax, situat a tant sols un jorn de distncia de Filadlfia. Desprs d'aparellar-se per la batalla, la infanteria lleugera almogver es llen a l'atac i la crrega arribar sobre les lnies turques i comenaren a clarejar les seves lnies provant de trencar la seva formaci. Per la seva banda, Roger de Flor men la seva cavalleria pesada contra la cavalleria lleugera turca i aconsegu aturar les envestides turques. Passat el migdia, a l'hora Nona, el centre de la formaci turca collaps i Yakup bin Ali  ir caigu ferit; rpidament fou retirat del camp de batalla i les tropes turques iniciaren la fugida de manera desorganitzada, quedant exposants a la caera de la cavalleria de Roger de Flor.

Desprs de la retirada general dels turcs, la Companyia es dedic a assegurar la zona i a pentinar sistemticament el territori a la caera de tropes enemigues colgades. Desprs de 8 dies al campament i havent assegurant el permetre de la ciutat, les tropes de Roger de Flor es dirigiren cap a Filadlfia on foren rebuts efusivament i entraren en desfilada triomfal. Grcies a la victria de la Batalla d'Aulax, la Companyia s'havia convertit en el poder militar hegemnic d'Anatlia i ja res podia aturar a Roger de Flor.

Des de Filadlfia la Companyia retroced per la vall riu Hermos i entr en la prefectura de la ciutat de Magnsia del Sipilos, l'nic territori que encara restava sota control dels bizantins a Anatlia. Magnsia del Sipilos comptava amb unes slides muralles, que en garantien la seva defensa; a ms, es trobava propera a la costa, a uns kilmetres de distncia de l'illa del Xiu, illa on es trobava ancorada la flota de la Companyia a les ordres de Ferrando d'Ahones. Donades aquestes circumstncies, Roger de Flor decic ocupar la ciutat bizantina per fixar-hi el seu quarter general, traslladar-hi el bot de guerra acumulat i acantonar-hi les tropes. Roger de Flor, pels grecs comenava a actuar no ja tant sols com un cabdill militar, sin com si fos el governador de tota Anatlia, fet que li supos la rivalitat amb el prefecte del territori bizant Nostongos Ducas i el governador de la ciutat de Magnsia, Demetrios Ataliota.

La batalla.
Desprs d'haver deixat el bot de la Companyia i una petita guarnici formada per almogvers a la ciutat de Magnsia, les tropes de Roger de Flor anaren a la ciutat de Nif, on tot just arribar-hi reberen petici d'auxili de dos habitants de Tira. Les restes de les tropes turques derrotades a la Batalla d'Aulax s'havien unit a les tropes de l'Emirat de Mente e-o hlu i havien comenat a atacar la ciutat de Tira. Els turcs havien comenat a ostigar la ciutat grega tallant els arbres circundants i arrassant els camps de cultiu, mentre llenaven continuus atacs contra les murades. 

Roger de Flor prengu la meitat de les seves tropes i orden a l'altra meitat que retorns a Magnsia del Sipilos. Les tropes a les ordres de Roger de Flor iniciaren novament una marxa a gran velocitat, cobrint els 70 kilmetres que els separaven de la ciutat en tan sols 17 hores. La Companyia arrib a les murades de Tira en plena nit, sense que els turcs descobrissin la seva presncia, i entraren a la ciutat. Al mat segent els turcs comenaren a agrupar-se a la planria davant de la ciutat per tal preparar un nous assalt, amb la confiana que a Tira no hi havia tropes enemigues. 

Roger de Flor ordern a Corberan d'Alet que prepars un destacament format per 200 homes a cavall i 1.000 almogvers. Quan els turcs s'aproparen a les murades de la ciutat, les tropes cabdellades per Corberan d'Alet sortiren violentament de la ciutat i embestiren les aterrides tropes turques. Abans que aconseguessin recuperar-se de la seva sorpresa, l'envestida de les tropes aragoneses i catalanes ja havia deixat al camp de batalla ms de 700 turcs a cavall morts i ms d'infanteria. Presos del pnic, la resta de turcs a cavall comenaren a fugir cap a les muntanyes properes a ciutat mentre eren perseguits per la cavalleria almogver; en arribar als primers pendents, els turcs desmuntaren i comenaren a pujar per la muntanya. Corberan d'Alet decid mantenir la persecuci contra els turcs en retirada i orden desmuntar dels cavalls i comenar l'ascenci. En veure la decisi de les tropes almogvers, els turcs posaren peu a terra i comenaren a llenar pedres i a disparar fletxes contra els homes de la Companyia. Per facilitar l'ascenci i millorar la seua visi enmig de la polseguera i la calor, Corberan d'Alet no dubt a llevar-se el seu casc; just en aquell moment, una sageta turca li impact al cap i mor a l'instant. Les tropes almogvers, commocionades per la mort del manescal de la Companyia, deturaren la persecuci i comenaren a replegar-se portant el cadver de Corberan d'Alet, mentre els turcs reprengueren la seva fugida.

Consequncies.
Quan les tropes arribaren de nou a Tira informaren immediatament de la mort de manescal a Roger de Flor. La notcia el commocion, doncs aquest no tant sols era un dels homes de la seva mxima confiana, sin que li havia proms en matrimoni a la seva filla; de no haver-se produt la seva mort, el matrimoni entre Corberan d'Alet i la filla de Roger de Flor, que l'esperava a Constantinoble amb la seva mare adoptiva Maria de Bulgria, s'hauria produit al final de la campanya del 1304. Roger de Flor orden que Corberan d'Alet fos enterrat amb tots els honors a l'Esglsia de Sant Jordi, situada a unes dues lleges de la ciutat de Tira, i que el seu sepulcre fos guarnit bellament amb rics ornaments. Guardant dol per la mort del manescal, la Companyia rest 8 dies acantonada a Tira.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim (1308);
 Ramon Muntaner: Crnica; Cap. 206. "Com lo magaduch fo a Philidelfia" (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 206. "Com los turchs foren venuts a la Tira per en Corberan Dalet, hon fo ferit d'una sageta, e mort" (1a Edici, 1558) ;
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405054" title="Gyula Andrssy" nonfiltered="1458" processed="1452" dbindex="156467">
 Gyula, comte Andrssy de Cskszentkirly i de Krasznahorka, en hongars Cskszentkirlyi s Krasznahorkai Grf Andrssy Gyula (Kassa, actualment Koice, Eslovquia, 3 de mar de 1823   Volosca, actualment Opatija, Crocia, 18 de febrer de 1890), va ser un poltic hongars, considerat un dels pares de la ptria.

Nascut en el si d'una famlia noble de tendncia liberal, de molt jove ja mostr les seves aptituds de dirigent quan presid la Societat de Regants del Tisza Superior. El 1846 pales les seves idees independentistes a la publicaci Pesti Hrlap (Diari de Pest) que dirigia Lajos Kossuth, i l'any segent fou elegit diputat a la dieta de Bratislava, en la qual es mostr com un dels membres ms radicals. 

Quan esclataren les revoltes socials i nacionalistes del maig de 1848, Andrssy arm i comand un escamot de nobles del seu territori natal, amb el qual lluit en les batalles de Pkodz i Schwechat contra les forces imperials austraques. Tamb es disting en la lluita contra les pretensions annexionistes croates. El govern provisional de Kossuth el tramet a Constantinoble per tal de negociar el suport de l'Imperi Otom a les pretensions independentistes hongareses, cosa que no aconsegu.

Desprs de la victria austraca a Temesvr (l'actual Timi oara, Banat, Romania) del 9 d'agost de 1949 i de la russa a Vilgos (l'actual  iria, tamb Romania) el 13 del mateix mes, la independncia hongaresa rest anorreada. Andrssy s exili a Pars, on es cas amb la comtessa Katharina Kendeffy i ingress a la llotja francmanica Le Mont Sinai. Ms tard pass a Londres.

De mica en mica an dubtant de la viabilitat d'una Hongria independent i s'inclin per una mplia autonomia dintre de l'imperi. El 1860, mercs a les gestions de la seva mare davant la cort de Viena, pogu tornar al seu pas. Fou elegit diputat al parlament hongars pel partit de Ferenc Dek i el 1865 el nomenaren vice-president de la cambra. L'any segent fou nomenat president de la comissi encarregada de l articulaci d Hongria dins de l'Imperi Austrohongars que s estava gestant.  

Un cop establerta la monarquia dual, el 17 de febrer de 1867 Andrassy esdevingu el primer president del govern constitucional hongars. Va emprendre una profunda magiaritzaci de tot el territori, sovint amb perjudici de les minories croata, eslovena i romanesa. Compt amb el favor personal dels emperadors Francesc Josep i Elisabet, fins al punt que hom li atribu, sense cap fonament, la paternitat de l'arxiduquessa Maria Valria. Form part del seguici dels emperadors en els seus viatges a Pars per a l exposici universal de 1867 i a la inauguraci del canal de Suez (1869).

El 14 de novembre de 1871 hom el reclam a Viena com a ministre d'afers estrangers de l'imperi i alhora ministre per a la Casa Imperial i Reial. S'esfor a restablir les malmeses relacions amb l'Imperi Alemany i a contenir les apetncies russes sobre els Balcans. El 1872 particip en la trobada del tres emperadors a Berln i l'any segent acompany Francesc Josep I en un viatge oficial a Sant Petersburg. Tamb estigu present en l'entrevista del 1876 a Vencia de l'emperador amb el rei d'Itlia Vctor Manuel II.

Quan el 1875 esclat la revolta de Bsnia i Hercegovina i l'any segent la de Srbia i Montenegro contra l Imperi Otom, pression tenament el sold per tal que fossin respectats els drets de les minories cristianes d aquests pasos. Mantingu l'imperi austrohongars estrictament neutral durant la guerra turco-russa, per descontent dels termes del Tractat de San Stefano que hi pos fi, n'aconsegu la revisi al Congrs de Berln del 13 de juny de 1878, el qual atorgava Bsnia i Hercegovina a la monarquia austrohongaresa amb administraci compartida pels dos pasos, ustria i Hongria. Aix li valgu ser condecorat amb l Orde del Tois d Or.

L'any segent dimit dels seus crrecs i, per b que conserv tota la vida l'esc al parlament de Budapest, es retir prcticament de la poltica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405058" title="Malanje" nonfiltered="1459" processed="1453" dbindex="156468">

Malanje (o Malange) s una provncia del centre-nord d'Angola. T una superfcie de 97.602 km i una poblaci aproximada de 1.200.000 habitants. La capital de la provncia s la ciutat de Malanje.

A Malanje hi ha el Parc Nacional de Milando
 Geografia .
La provncia t altituts variables, entre els 500 i els 1500 metres per damunt del mar. La seva pluviometria ronda entre 1000 i 1750 mm. Les seves temperatures mitjanes anuals varien entre els 20 i els 24. T un clima tropical humit.
 Situaci Geogrfica .
Malanje est limitada al nord per Uge i per la Repblica Democrtica del Congo, al sud per Bi, a l'oest per Kwanza-Nord i Kwanza-Sud, i a l'est per Lunda Norte i Lunda Sul.
 Divisi administrativa .
La provncia de Malanje t els segents municipis:
Massango;
Marimba;
Cunda-dia-Baza;
Caombo;
Calandula;
Cacuzo;
Cuaba Nzogo;
Mucari;
Quela;
Cambndi-Catembo;
Cangandala;
Luquembo;
 Economia .
La seva economia s eminentment agrcula: cot, mill, batata dola, girasol, fessols, soja, mandioca, arro, horticultura.
Tamb hi ha ramaderia bovina, caprina, ovina i porcina.
Hi ha mines de diamants, or, mangans i minerals radioactius.
 Turisme i naturalesa .
Malanje t una gran varietat de recursos turstics:
Parc Nacional de Cangandala;
La Reserva Natural de Luando;
La Palanca Negra Gegant;
Les Quedas de Kalandula;
Les Pedres Negres de Pungo-Andongo;
Els rpids de Kwanza;
Tmuls del Rei Ngola Kiluanji, de la reina Njinga Banda i del seu germpa, a l'aldea de Mukulu a Ngola, al municipi de Marimba.
 A internet .
Pgina web oficial de la Provncia 
 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405069" title="Dia de record de l'Holocaust" nonfiltered="1460" processed="1454" dbindex="156469">

El Iom Haxo (hebreu:           yom hash-sho  h) o Dia de record de la Catstrofe (l'Holocaust) s el dia el qual es recorda en Israel, des de 1959 mitjanant una llei de la Knesset, la memria de les vctimes de l'Holocaust. s un dia en el qual no es treballa i les banderes s'hissen a mitja asta.

Al principi es va pensar que el dia escollit hi hauria de ser l'aniversari de l'alament del Gueto de Varsvia, per per motius religiosos es va decidir que fore un altre dia. Es celebra el 27 de nisan del calendari hebreu, vuit dies abans del Dia de la Independncia d'Israel (hebrero:            ).


Enllaos externs.
Text complet de la llei.
Pgina del Dia de record de la Catstrofe al Ministeri d'Educaci d'Israel.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405070" title="Moxico" nonfiltered="1461" processed="1455" dbindex="156470">


Moxico s la provncia d'Angola ms extensa. Est situada a l'est de l'estat. T una superfcie de 223.023 km i una poblaci aproximada de 230.000 habitants. La seva capital s la ciutat de Luena.

Moxico s coneguda per ser el lloc a on va nixer el lder de la UNITA, Jonas Savimbi. Aquesta provncia tamb va ser la seva principal base d'operacions.

A Moxico tamb hi ha el Parc Nacional Cameia.
 Divisi administrativa .
Moxico t els segents municipis:
Alto Zambeze;
Bundas;
Camanongue;
Cameia;
Lua;
Luau;
Luacano;
Luchazes;
Moxico;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405071" title="Quibuts" nonfiltered="1462" processed="1456" dbindex="156471">
Un quibuts (hebreu:      ; kibbutz el plural hebreu s kibbutzim:        , tot i que en catal s una paraula invariable; significa "reunir" o "alhora") s una comunitat collectiva israeliana que pretenia combinar el socialisme i el sionisme en una forma de sionisme laborista.

Els quibuts, van aparixer en un temps en qu les granges independents eren impracticables, i es feia necessria una collaboraci en comunitat. Com un experiment social utpic que va ser, van captar l'atenci internacional. Avui dia no sn excessivament diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de qu es pretenia formar una alternativa. 

Segons han opinat altres observadors i historiadors, es tractaria d'"un precedent idealitzat" de les colnies amb el fi d'acabar jugant un paper clau en l'anomenat "procs de neteja tnica i deportaci de la poblaci rab" pels anti-sionistes a Palestina al llarg del projecte sionista.

Els quibuts han perms a Israel de disposar de lders militars, intellectuals i poltics. I tot i que mai han excedit el 7 per cent de la poblaci d'Israel, constitueixen una de les imatges tpiques d'aquest pas de cara a la resta del mn, ms que no pas cap altra instituci israeliana.

 Histria .

La historiografia incls per part dels historiadors progressistes israelians, es remunten a episodis de persecuci contra els jueus a l'Europa de l'est per justificar la primera onada de colnies i assentaments a Palestina. 

 Antecedents .

Opressi a Rssia i els Biluim

A a finals del segle XIX i comenaments del segle XX les condicions de vida per als s de l'Imperi Rus anaven de mal en pitjor. Hi havia una poltica oficial de forta marginaci vers els jueus, aguditzada segons passaven els anys, amb mxims histrics desprs de la mort d'Alexandre II el 1881. Prohibicions com residir a les grans ciutats com Kev o a poblacions de menys de 500 habitants (ms tard s'ampli a 10.000 habitants), allistaments massius en l'exrcit per lluitar a l'extrem oriental de Rssia (i sense recuperar els drets negats) a la Guerra entre Rssia i Jap, espoliaci dels bns de les famlies jueves, exclusi de professions i d'universitats, desterrament als extrems de l'Imperi, i un llarg etctera.

Davant d'aquesta fortssima opressi, els sionistes van convncer una important part dels jueus que estaven obligats a emigrar, sobretot a l'oest i als Estats Units d'Amrica, o acceptar el baptisme, o continuar morint de gana sense deixar l'ortodxia.

El sionisme, nascut a l'est europeu a finals del segle XIX, va difondre la idea de recuperar una terra on crear un estat (Israel) com a soluci a les persecucions. Aquesta terra havia de ser Palestina, o segons el seu nom histric anterior a l'ocupaci romana, Eretz Yisrael.

En temps anteriors a les persecucions, Palestina era una destinaci a on els jueus anaven a morir, o a estudiar a Jerusalem i Hebr. Per a partir de la dcada dels anys 1880, el sionisme pren un fort impuls, i gaireb uns 15.000 jueus de Rssia emigren a Palestina. Aquesta dispora jueva, o primera Ali (en referncia a l'ascensi a la Terra promesa que havia de tenir lloc amb l'arribada del Messies, segons la Tor), pretenia establir-se a terra palestina per a crear un estat jueu, convivint amb altres pobles. Els que hi formaren part se'ls coneix amb el nom de Biluim. El manifest Biluim encoratjava a reforar la immigraci cap a Eretz Yisrael per establir-hi collnies agrcoles i cooperatives socials. Tot i aix, els jueus immigrats no eren massa destres en l'agricultura, i sovint van haver de recrrer a la caritat i a les donacions que, com les del bar E.J. de Rotschild, provenien d'Europa occidental, i sovint havien de recrrer als rabs per a que treballessin ells les terres. Algunes de les ciutats prsperes d'aquesta etapa foren Rishon LeZion, Rehovot i Gedera.

 La segona Ali i el primer kibbutz .
La primera dcada del segle XX fou igualment difcil per als jueus d'una Rssia immersa en guerra amb Jap i d'una Rssia en revoluci (Revoluci de 1905). Els pogroms com el de Kinishev i les persecucions produren noves onades d'emigraci jueva, i un dels destins fou un altre cop Palestina, en el que es coneix com Segona Ali.

El que es van trobar entre els jueus ja assentats no va ser all qu s'esperaven: van trobar quelcom molt semblant a l'Europa que havien deixat al darrera, amb els jueus recuperant llocs jueus per ocupats per rabs i beduns fent el treball brut.

El 1909, Joseph Baratz, nou homes ms, i dues dones, s'establiren al sud del mar de Galilea, a prop de la villa rab Umm Junni, creant el primer quibuts, al qual anomenaren Degania.

Les condicions eren molt difcils: no tenien experincia en el camp, el terreny era rid i poc frtil, el clima era implacable, malalties com la malria, tifus i clera eren freqents, es vivien una mena d'estat sense lleis doncs sofrien atacs i sabotatges...

Totes aquestes dificultats produren la necessitat d'unir-se, la vida en collectivitat els hi donaria ms probabilitats de supervivncia, a ms de poder unificar els estalvis de tots per a comprar les terres.

Tot i que les dificultats van fer tornar a les ciutats jueves palestines a alguns d'aquests primers fundadors, els quibuts van comenar a estendre's. Finalment, els membres de Degnia van deixar-la per a dedicar-se a l'apostolat de l'agricultura i del socialisme dels quibuts.

 quibuts durant el mandat britnic .

La caiguda de l'Imperi Otom i l'arribada del mandat britnic de Palestina, fou bona pels yishuv (la comunitat jueva a Palestina), ja que des del seu punt de vista els otomans havien dificultat la immigraci i a ms eren administradors maldestres.

A tota Europa l'antisemitisme continuava, com si amb les guerres no n'hi hagus prou (Guerra Civil Russa, Guerra entre Polnia i Rssia...). Els pogroms de 1918-1920 eren encara pitjors que els ja de per se terribles pogroms que van impulsar la primera i segona Ali, amb milers d'assassinats. L'antisemitisme era especialment intens a Polnia i Romania, on era institucionalitzat.

Tot plegat fou denunciat pel sionisme per difondre la idea de la impossible integraci i convivncia dels jueus a Europa, promovent la tercera Ali i la quarta Ali, en especial des de pasos d'Europa Oriental, ja que Rssia havia tancat l'emigraci grcies a la Revoluci de 1917.

Als anys 20 s'estengueren per tota Europa els moviments juvenils sionistes, tant de dretes (Betar), creat per Ze'ev Jabotinsky, ideleg sionista admirador de Mussolini, que cre nombrosos grups militars jueus a Europa a principis de segle i fins i tot ofer "cent mil soldats jueus" a les potncies europees en les seves aventures colonials; altres grups com religiosos (Bachad), com pseudosocialistes (Dror, Brit Haolim, Kadima, Habonim, Wekleute). Entre aquests darrers, trobem importants promotors dels quibuts, com el marxista Hashomer Hatzair.

Les aspiracions d'aquestes noves Ali eren ms esquerranes que les anteriors, en consonncia amb les idees corrents a Europa. Els nous quibuts eren majors (per exemple Ein Harod, de 215 membres). I el total de persones que habitaven quibuts va passar d'uns 700 el 1922, als 4000 l'any 1927.

Amb el creixement tamb vingu la diversificaci:
 Alguns quibuts es van fundar l'any 1927 en l'associaci Kibbutz Artzi, la branca esquerrana d'aquest moviment. (Ms tard, el 1936 originaria el partit poltic Socialist League of Palestine (popularment conegut com Hashomer Hatzair), i que ja amb l'estat d'Israel originaria el Mapam). Els "Artzi quibuts" tamb eren menys sexistes. I es consideraven ms aviat seculars o ateus.
 El 1928, neix el grup Chever Hakvutzot, a partir del quibuts Degania. No sobrepassaven els 200 individus. La poblaci era escassa.
 La corrent principal fou la Kibbutz Hameuhad, i criticaven els Artzi per voler ser elitistes, i els kvutzot per ser massa petits. La majoria rebutjaven el judaisme ortodox, tot i que no volien desprendre's de les tradicions jueves (Shabbat, Yom Kippur...). El 1946 apareix el primer quibuts religis, Ein Tzurim. Els quibuts religiosos no rebutgen pas la collectivitzaci.

 quibuts i la construcci d'Israel .
En un principi, l'hostilitat rab era inapreciable. Per desprs de les successives Ali i de la declaraci de Balfour, per la qual l'Imperi britnic, acontentant alhora sionistes i antisemites, oferia el seu suport a un estat per als jueus a l'Orient mitj. Cap els anys 30, esdev un fort augment de la violncia. Mica en mica els grups paramilitars comencen a coordinar-se, i les operacions tctiques i estratgiques. Quan es plantej un estat per palestins rabs i jueus, el sionisme evita qualsevol possibilitat d'entesa amb la violncia dels rabs-palestins. Els kibbutzniks sofreixen un alt grau de militzaritzaci; intervenen en les conteses com  Guerra rab-Israeliana de 1948, etc.

Entre els colonitzadors iniciaren diferents campanyes militars contra els grups para-militars rabs.

En una posici molt ms moderada el Kibbutz Artzi preferia un estat binacional.

 Quibuts i Israel independent .
Amb l'establiment de l'estat d'Israel, i per reforar aquest estat davant la poblaci rab, s'incentiva l'emigraci de noves comunitats jueves, ja no pas tant jueus europeus, sin a ms els jueus ashkenazi, o els jueus mizrahi (o sefardites) provinents del nord d'frica i l'Orient Mitj i sovint no reconeguts com a kibbutzniks.

Tamb es van haver de decantar per un dels dos bndols de la Guerra Freda, tot i que ambds, els EUA i la Uni Sovitica havien reconegut l'estat d'Israel. Als tres anys d'estat israeli, David Ben-Gurion es van decantar pels EUA, la qual cosa fou criticada per la branca esquerrana o socialista dels quibuts. El nacionalisme sionista, per, era ms fort que cap consideraci d'esquerra, i s'accept el suport dels EUA.

Una altra qesti era la de la recuperaci dels bns perduts a l'holocaust de l'Alemanya nazi. Finalment, all que es va recuperar es va destinar a ampliar les edificacions i a finalitats recreatives, sempre de la comunitat del quibuts. La prosperitat als quibuts era incls superior a la mitjana israeliana, prosperitat que cal considerar comptant sempre amb que l'enorme despesa militar que suposa el conflicte permanent originat pels seus vens musulmans.

Els quibuts van continuar tenint un important paper militar, com per exemple el grup Nahal, format pels quibuts situats a les fronteres de l'estat. A la guerra dels sis dies, 200 dels 800 soldats israelians morts eren kibbutzniks.

 Trets caracterstics .
 Ideologia .
Els primers kibbutznik eren religiosos, els de la segona Ali ho eren molt menys i veien el judaisme ortodoxe com un obstacle pels jueus. Creien ms en una idea de caire mstic del treball jueu.

El conflicte rab-jueu tampoc fou predit pels primers assentaments, sin que esdevingu bastant desprs, en els anys 30. A la inversa, ells creien en un principi que establirien lligams de cooperaci amb el poble rab i que la seva arribada suposaria quelcom positiu per aquest.

En un primer moment tamb desitjaven una societat centrada en el treball collectiu, en el qual ning fos empleat de ning, i on els capatassos no hi tinguessin cabuda. A l'inici, el carcter socialista dels quibuts fou molt accentuat, per al llarg dels anys s'ha anat perdent i els quibuts han entrat dins els mecanismes de l'economia liberal capitalista.

Cal fer esment tamb d'una altra forma de comunitat jueva, els moshavim (singular: moshav), desenvolupats ja abans de l'estat d'Israel. Es caracteritzaven per una vida econmica en collectivitat, per amb una vida personal totalment privada, a diferncia dels quibuts originals.

 Vida comunal .
El principi d'igualtat era portat fins a l'extrem ms radical.

No podien tenir pertinences individuals materials, ni comptes bancaris, ni animals... Els presents que rebien havien d'anar a parar a una tresoreria comuna. Tampoc hi havia una vida social privada, sino que tot quedava en la comunitat. De vegades certs comportament tpics del propi matrimoni s'arribaven a considerar una exclusivitat poc tolerable (com seure junts als menjadors).

I aquesta pertinena de la comunitat incloa la prpia descendncia. En els anys 20, els infants eren separats de llurs pares per passar a pertnyer a la Societat d'Infants o Mossad Hinuchi. Havien cuidadores entrenades per a tenir cura dels infants, i sovint eren alletats del pit de dones que no eren la mare. A ms de portar molt lluny el concepte d'igualtat, tamb volien eliminar els problemes que apareixen per la disciplina parental, i ja no hi hauria cap complexe d'Edip. Tamb esperaven que les mares tinguessin ms temps d'oci i per treballar per veure's alliberades de la crrega dels fills.

Tot i la menor discriminaci per motius de gnere pel fet d'incorporar la dona al treball fora de casa o a tasques de caire militar, en consonncia amb el carcter militarista del sionisme. Les dones continuaven tenint un paper principal en la cuina, la costura i la neteja, mentre que els homes no hi participaven. Tampoc havia segregaci entre nens i nenes a les Mossad Hinuchi.

La vida comunal accentuava cert tipus de conflictes. Per exemple, si hom volia comprar quelcom, havia de sotmetre's a discussi d'un comit. Els treballadors poc destacats o els qui gaudien massa dels bns comuns creaven cert ressentiment.

Per evitar una especialitzaci en el treball, un comit designava la rotaci en els diferents llocs disponibles.

La vida als quibuts era accentuadament rica en cultura, i d'ells sortien escriptors, actors i tota mena d'artistes de renom.

 Aspectes psicolgics .
Com afecta la mancana de propietat privada? I com afecta crixer havent estat separat dels pares per no d'una comunitat que dna suport a l'infant?

Destaca el treball de dos investigadors de la sociologia i de la psicologia, Melford E.Spiro (1958) i Bruno Bettelheim (1969). Ambds conclouen que els individus crescuts als quibuts els hi costava ms d'establir sentiments com l'enamorar-se o el crear vincles d'amistat duradora. I d'una altra banda, tenien molta ms facilitat per a fer amistats poc intenses i a tenir molta vida social.

La mancana de propietat privada els hi produia una mancana de sentiments (primitivisme), segons Bettelheim.

El desenvolupament dels infants a aquestes societats els accentuava l'efecte Westermarck, de forma que la mancana d'atracci sexual entre els joves els obligava a sortir del quibuts quan ja eren madurs, per cercar parella.

Tot i que alguns autors van dir que l'educaci als quibuts portaria als seus nens a la mediocritat, la veritat s que no sempre ha estat aix.

Tamb s'han fet estudis sobre l'afectaci de la separaci de la mare en els infants dels quibuts. Segons Fox, 1977, l'estrs sofert s similar al que sofreix en ser separat de la cuidadora (o metapelet), tot i que en ser tornat a la mare o a la cuidadora, l'atracci s ms forta en el cas de la mare.

Davant de moltes crtiques que han rebut els quibuts pel tracte als infants, s de justcia dir que en els quibuts els infants passen 3 hores amb els pares, la qual cosa s molt ms que el que hi ha a molts internats.

 Economia del kibbutz .
En els primers quibuts hom va intentar d'autosubsistir amb l'agricultura i la ramaderia, per aviat van veure que no era possible. Tampoc a nivell monetari eren autosuficients; les terres eren propietat de la Jewish National Fund (o Fundaci Nacional Jueva) i per expandir-se necessitaven dels subsidis de l'estat d'Israel. I tot plegat, la balana econmica d'Israel es trontollava per la manca d'exportacions.

Aix que immediatament es va comenar a manufacturar productes amb qu cobrir les despeses: eines de tallar a base de diamants (Kibbutz Degania), irrigaci per goteig (inventat al Kibbutz Hatzerim i origen de la multinacional Netafim), eines mdiques i munici (Kibbutz Maagan Michael), etc... Avui dia tamb cotitzen en borsa (productes ptics del Kibbutz Shamir). La dcada dels 60 va veure una forta onada d'industrialitzaci, i avui dia noms un 15 per cent dels kibbutniks treballen l'agricultura.

Tamb van haver de llogar ma d'obra no jueva per tal de mantenir els quibuts, la qual cosa contradeia la filosofia inicial socialista sobre el treball i els jueus. Avui dia noms un 38 per cent dels empleats d'un quibuts sn kibbutzniks; la resta sn principalment palestins, per cada cop ms els estan substituint els tailandesos en el treball fsic.

Actualment, la febre industrialitzadora ha deixat pas al turisme i al sector serveis, i molts dels kibbutzniks treballen fora dels quibuts.

 Futur .
 Decadncia .
En els darrers 20 anys els kibbtuzim han esdevingut cada cop menys collectivistes. Aix s'accentu quan l'electricitat o el menjar va deixar de ser gratut, per culpa de la despreocupaci per fer un consum responsable i ajustat. D'aquesta forma s'introdu la controvertida possessi personal de diners.

Tamb la vida social s'ha ressentit amb la introducci de reproductors de DVD, Internet i pertinences privades similars, de forma que les reunions als menjadors i altres activitats en comunitat ja no tenen tanta afluncia com abans.

Ms controvertit encara fou la diferncia en els sous, segons es tracts d'un agricultor o d'un cap de fbrica, la qual cosa contradeia clarament el principi d'igualtat.

A la dcada dels 70 s'abandonen les Societats d'Infants, en favor de la famlia nuclear, per temor a efectes psicolgics en els nens i per negativa de molts pares a fer tal sacrifici.

Per tots aquests canvis, i per suposen una gran despesa en forma de subsidis per part d'Israel, el seu prestigi va vomenar a minvar, i han passat de ser societats excellentment admirades per la resta d'israelians, a ser societats no massa diferents de la resta. Tampoc els ha ajudat el rebuig a la integraci dintre dels quibuts dels religiosos jueus ashkenazi, dels jueus mizrah, i dels jueus d'Etipia (o Israel Beta).

 Perspectiva .


A finals dels 80 i principis dels 90 va haver una davallada del moviment. Tot i aix es van continuar construint quibuts, com el Kibbutz Samar, caracteritzat per una vida basada en idees semblants a l'anarquisme.

Els kibbutzniks no esperen transformar Israel, ni el mn, per aix no els impedeix de continuar lluitant per aquesta forma de vida. Generalment coincideixen amb els moviments de conservaci del medi ambient, i amb els moviments pacifistes. Aix, lligat amb el suport de l'estat d'Israel per motius estratgico-militars, poltics i histrics, fa que el moviment s'estigui recuperant i afermant de nou.
















 Ms informaci .
 Referncies .
 Baratz, Joseph.  A Village by the Jordan:  The Story of Degania. Tel Aviv:  Ichud Habonim, 1956.
 Bettelheim, Bruno.  Children of the Dream.  New York: Macmillan, 1969. ISBN 0743217950;
 Dubnow, S.M.  History of the Jews in Russia and Poland.  Philadelphia, Jewish Publication Society of America, 1920. ISBN 1886223114;
 Gavron, Daniel.  The Kibbutz:  Awakening from Utopia Rowman & Littlefield, Lanham, 2000. ;
 LaQueur, Walter.  A History of Zionism.  New York:  MJF Books, 1972. ISBN 0805211497;
 Rayman, Paula.  The Kibbutz Community and Nation Building.  Princeton University Press, 1981. ISBN 0691093911;
 Segev, Tom.  One Palestine, Complete:  Jews and Arabs under the British Mandate.  Metropolitan Books, 2000. ISBN 0805048480;
 Silver-Brody, Vivienne.  Documentors of the Dream:  Pioneer Jewish Photographers in the Land of Israel 1890-1933.  Magnes Press of the Hebrew University, 1998. ISBN 0827606575;
Fox, N. A. (1977) Attachment of Kibbutz Infants to Mother and Metapelet.  Child Development, 48, 1228-1239. ;
Scharf M. (2001) A Natural Experiment in Childrearing Ecologies and Adolescents Attachment and Separation Representations; Child Development, January 2001, vol. 72, no. 1, pp. 236-251(16);
Scher A.; Hershkovitz R.; Harel J.(1998) Maternal Separation Anxiety in Infancy: Precursors and Outcomes; Child Psychiatry and Human Development, 1998, vol. 29, no. 2, pp. 103-111(9);

 Enllaos externs.
 Plana oficial del Moviment Kibbutz;
 Plana del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel en relaci als quibuts;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405079" title="Quarter dels Carrabiners" nonfiltered="1463" processed="1457" dbindex="156472">



El Quarter dels Carrabiners s un antic quarter situat prop de la possessi de Cosconar, al terme municipal d'Escorca, a Mallorca.

S'hi accedeix des del santuari de Lluc, passant per les possessions de Mossa i Cosconar. Actualment est en runes, per durant el segle XX s'us per controlar el contraban.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405086" title="Riu de Milans" nonfiltered="1464" processed="1458" dbindex="156473">

El riu de Milans, tamb conegut a Vallclara com "barranc de Vallclara" s el principal tributari que dna origen al riu Francol, juntament amb el barranc dels Torrents. El seu curs s d'aproximadament 12 km.

El barranc de Coma de n'Alda, que li dna origen, es forma a uns 950 m d'altitud de les aiges d'aquesta coma, a les muntanyes de Prades. El riu voreja Vallclara pel sud i pren direcci est, recull el Barranc de Viern i altres tributaris (fondo de la Rasa, barranc de Peguera, rec de la Basseta), passa al sud de Vimbod i finalment s'ajunta amb el barranc dels Torrents, donant origen al Francol, a uns 440 m d'altitud.

Referncies.

Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405099" title="Sallent d'Organy" nonfiltered="1465" processed="1459" dbindex="156474">
Sallent d'Organy (o Sellent) s un poble (42 habitants el 2006) del municipi alturgellenc de Coll de Narg. Est situat a 1.000 m d'altitud, al vessant sud de la serra de Sant Joan, damunt la riba esquerra del riu de Sallent. El nom del poble podria haver-se originat en un salt d'aigua molt vertical i alt que hi ha en el proper pla de l'Estany.

El lloc s esmentat en l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, a la que pertanyia per donaci del comte d'Urgell el 997. En els temps moderns va formar part del municipi de Montanissell, fins que aquest va ser absorbit pel de Coll de Narg.

De poblaci disseminada, en el nucli urb es troba l'esglsia de Sant Salvador, romnica originalment, per molt desfigurada per ampliacions posteriors, i en els rodalies del poble es conserva la valuosa esglsia romnica de sant Maxim . Els dos sants sn els patrons de Sellent i els hi sn dedicades la festes majors. 

En les seves rodalies s'ha trobat el jaciment d'esquelets de l'edat del bronze anomenat Senyora de les Muntanyes, en la cova de la Roca de les Set Comelles.

 Enllaos .
 Plana web dedicada al poble;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405105" title="Sellent (desambiguaci)" nonfiltered="1466" processed="1460" dbindex="156475">

 Sellent (o Sallent de Xtiva), municipi de la Ribera Alta;
 Sallent de Castellb (o Sellent), llogaret del municipi alturgellenc de Montferrer i Castellb;
 Sallent d'Organy (o Sellent), poble del municipi de Coll de Narg, a l'Alt Urgell;

Vegeu tamb.
 Sallent (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405110" title="Sallent (desambiguaci)" nonfiltered="1467" processed="1461" dbindex="156476">

 Geografia;
 Sallent (o Sallent de Llobregat), vila i municipi del Bages;
 El Sallent, nucli de poblaci del municipi garrotx de Santa Pau;
 Sallent, despoblat del municipi de Benifallet, a la comarca del Baix Ebre;
 Sallent, despoblat del municipi ceret de Lles;
 Sallent, nucli de poblaci del municipi de Pinell de Solsons;
 Sallent de Castellb (o Sellent), llogaret del municipi alturgellenc de Montferrer i Castellb;
 Sallent de Gllego, municipi aragons;
 Sallent d'Organy (o Sellent), poble del municipi de Coll de Narg, a l'Alt Urgell;
 Sallent de Xtiva (o Sellent), municipi de la Ribera Alta;

 Herldica;
 Sallent, quadrpede rampant amb les potes anteriors juntes i alades;

Vegeu tamb.
 Sellent (desambiguaci);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405111" title="Francesc Vila i Ginferrer" nonfiltered="1468" processed="1462" dbindex="156477">
Francesc Vila i Ginferrer (Castellbell i el Vilar, Bages, 19 de febrer del 1922) s un compositor catal, tamb aficionat a la pintura. 

Va estudiar msica amb Miquel Blanch, Ester Oliveres i Blanca Morera i al Conservatori de Barcelona.

Desprs de ser-ne el sotsdirector del 1940 al 1952, va exercir de director de la Capella de Msica Burs durant ms de vint-i-cinc anys. Tamb ha dirigit el Cor de Sant Josep de Manresa, el Cor Montserrat o l orquestra de la Passi d Olesa. s fundador de l Orfe La Formiga.

Com a pedagog ha ensenyat en diferents escoles i s autor dels llibres Msica per a infants i Contes musicats.

Com a compositor ha creat una gran quantitat d obres. Moltes de les seves canons duen lletra de mossn Joan Farrs, per tamb ha musicat Jacint Verdaguer, Salvador Espriu, Federico Garca Lorca i Miquel Mart i Pol, entre altres. Ha escrit un cicle de canons a partir de poemes de Miquel Desclot i un altre sobre textos de Mrius Torres. Ha escrit i adaptat moltes canons i msiques per a infants i adults i ha compost sardanes i msica de ballets.

El 2008, la FCEC ha dedicat l XI Cicle Catalunya Coral a Francesc Vila i Ginferrer.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405115" title="Han Dang" nonfiltered="1469" processed="1463" dbindex="156478">


Han Dang (d.227)  fou un militar general per el Regne de Wu durant l'era dels Tres Regnes de Xina. Va nixer en la comandncia Liaoxi. Es va convertir afavorit de Sun Jian per les seues habilitats de combat i va servir lleialment per la famlia Sun durant tota la seva vida, en tres generacions. Manava sobre una ala de la Marina de Wu a vegades. A la Batalla dels Penya-segats Rojos, va rescatar a Huang Gai, que havia sigut abastit per una fletxa enemiga, i estava surant al riu. Ell va ajudar a controlar el Shan Yue, el "incivilitzat" poble del sud-est de la Xina, enemics del Regne de Wu, a la regi Poyang. Tamb va servir en les campanyes contra Guan Yu, i, en la Batalla de Yiling. Va morir poc desprs.

El seu fill, Han Zong (  ), era un comandant de la guarnici de Wuchang sota les ordres de Sun Quan. Pere ell, va desertar a Wei, desprs de creure que anava a ser castigat per la seua immoralitat i mala conducta. Va prendre totes les possessions de la famlia, incloent el tat del seu pare. Finalment, va ser assassinat en la batalla per Mi Fang al desembre del 252.  Zhuge Ke havia tallat el cap de Han Zong i ho va presentar al temple de Sun Quan, qui havia mort fa vuit mesos, puix Sun Quan havia  profundament odiatHan Zong pel seu mal comportament.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres del Tres Regnes;
Roman dels Tres Regmes;

Referncies.
 De Crespigny, Rafe; Generals del Sud: Foundation and Early History of the Three Kingdoms State of Wu. 1990.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405149" title="Penya Alta" nonfiltered="1470" processed="1464" dbindex="156479">

Geografia:
Muntanya de la Pobla de Crvoles, a les Garrigues. Vegeu: Penya Alta (la Pobla de Crvoles);
Muntanya de Castellv de Rosanes, al Baix Llobregat. Vegeu Penya Alta (Castellv de Rosanes);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405154" title="11a. Divisi de l'Exrcit Popular de la Repblica" nonfiltered="1471" processed="1465" dbindex="156480">
La 11a. Divisi de l'Exrcit Popular de la Repblica, tamb anomenada Batall Lster fou una divisi que va pertnyer al 5 Cos de l'Exrcit Popular Republic comandada per Enrique Lster Forjn del PCE.


 Els inicis .
T el seu origen en la divisi C de l'Exrcit Popular Republic i molts dels seus membres eren milicians que abans formaven el Quint Regiment. 

La primera intervenci va ser a la Batalla de Guadalajara. El batall estava format pels brigadistes de la brigada 9 i 11 i per l'agrupaci dirigida per Valentn Gonzlez "El Camperol".

 Les Batalles .
 Aquesta divisi particip a la Batalla de Brunete amb moviments tctics brillants per par d'aquestos contra les tropes del Coronel Barron.
 Particip tamb en la Batalla de Belchite on combateren juntament amb la Divisi 35 del Comandant polons Karol Swierczewski (1897-1947), conegut com "General Walter", voluntari en les Brigades Internacionals.
 En l'Ofensiva de l'Exrcit Republic sobre Terol aquesta divisi va combatre junts amb la Divisi 25 del General Miguel Garca Vivancos en l'anomenada Columna del Nord dirigida pel Tinent Coronel Juan Ibarrola Orueta.
 Un fet important en aquesta divisi fou al Maestrat a l'any 1938 on se'ls assign la tasca de resistir per tots els mitjans al setge de l'Exrcit Franquista. La seua idea era resistir fins l'esclat de una guerra entre el Feixisme i els altres pasos per tal que aquestos ltims els ajudaren a combatre contra les tropes rebels.
Per l'esclat del pronunciament del General Segismundo Casado a Madrid trunc la l'objectiu del Batall Lster: mantenir-se fins l'esclat de la Segona Guerra Mundial.

 Canvi de Comandant .
Enrique Lster Forjn: Des dels inicis del Batall (18 d'Octubre de 1936) fins que aquest fou cridat al crrec del Quint Cos de l'Exrcit de l'Ebre (25 de Maig de 1938).
Joaquin Rodrguez: Comandant d'aquest batall des del 25 de Maig de 1936 fins el fi de la Guerra.

 Dones al Batall Lster .
El paper de les dones a aquest batall fou molt important. Moltes d'elles provenien de les Milcies i conseguiren obrir-se un cami en les files d'aquest Batall i aconseguir alts crrecs.

Encarna Hernndez Luna: Va nixer a Beneixama, Pas Valenci. Al esclatar la Guerra Civil Espanyola fou miliciana a la 22 Brigada Mixta d'Ametralladores del Batall Lster on va ascendir a Tinent l'1 de Gener de 1937 i a Capit el 15 de Juny del mateix any. A la Batalla de l'Ebre, va conseguir el grau de Comandant Casada amb l'internacionalista cub Alberto Snchez Mndez el qual va morir a causa de les ferides en la Batalla de Brunete. Encarna va mantenir el lloc on s'encontrava el seu esps amb l'ametralladora, defenent-lo.

Pablo Neruda que coneixia a Alberto i Encarna els va composar un poema.

Al finalitzar la guerra, ella i el seu pare passaren a Frana i desprs a l'URSS, dedicant la seua vida a l'Internacional Comunista.
Va morir el 2004 a Quebec (Canad)

 Bibliografia .
Enrique Lster: Nuestra Guerra. Memorias de un luchador ;
Universit d'Orlans: P.R.O.H.E.M.I.O. Programme de Recherche sur "Oralit, Histoire, criture" dans le monde Ibrique, d'Orlans. Deparment d'Espagnol, Facult des Lettres, Langues et Sciences Humaines.

 Enllaos externs .
 Colectiu Lster;
 Sobre Alberto Snchez Mndez i Encarna Hernndez Luna;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405156" title="Cao Wei" nonfiltered="1472" processed="1466" dbindex="156481">


Cao Wei () fou un dels imperis que van competir pel control de Xina durant el perode dels Tres Regnes. Amb la capital a Luyng, l'imperi va ser creat per Cao Pi en 220, basat en els fonaments que el seu pare Cao Cao va establir. El seu nom va sorgir a partir de 213, quan a les explotacions feudals de Cao Cao se'ls va donar el nom Wei; els historiadors solen afegir el prefix Cao (el nom de la famlia de Cao Cao) per a distingir dels altres estats en la histria de la Xina tamb coneguts com Wei, tals com va passar en l'anterior Estat de Wei al Perode dels Estats Guerrers, i el posterior estat de Wei del Nord. En 220, quan Cao Pi derroc l'ltim emperador de la dinastia Han de l'Est, Wei es va convertir en el nom de la nova dinastia que va fundar, que va ser presa i controlada per la famlia Sima en 249, fins que va ser derrocada i oficialment es va convertir en la Dinastia Jin en 265.

Cultura.
En algun moment entre finals de la Dinastia de Han oriental i Cao Wei, script estndard o regular (kaishu) apareixen, amb el seu primer mestre que se sap Zhong Yao.

 Figures importants .

 Cao Cao ;
 Cao Chun;
 Cao Fang;
 Cao Hong;
 Cao Huan;
 Cao Mao;
 Cao Pi;
 Cao Ren;
 Cao Rui;
 Cao Shuang;
 Cao Xiu;
 Cao Zhang;
 Cao Zhen;
 Cao Zhi;
 Cheng Yu;
 Chen Qun;
 Chen Tai;
 Deng Ai;
 Dian Wei;
 Emperadriu Bian (Cao Mao);
 Emperadriu Bian (Yuan);
 Emperadriu Dowager Bian;
 Emperadriu Guo Nwang;
 Emperadriu Guo;
 Emperadriu Mao;
 Emperadriu Wang;
 Emperadriu Wenzhao;
 Empress Xianmu;
 Emperadriu Zhang;
 Emperadriu Zhen;
 Gao Lan;
 Gongsun Yuan;
 Guanqiu Jian;
 Guo Huai;
 Guo Jia;
 Hao Zhao;
 Jia Xu;
 Li Dian;
 Man Chong;
 Mi Heng;
 Pang De;
 Sima Shi;
 Sima Yan;
 Sima Yi;
 Sima Zhao;
 Wang Lang;
 Wang Shuang;
 Wen Pin;
 Wen Qin;
 Wen Yang;
 Xiahou Ba;
 Xiahou Dun;
 Xiahou He;
 Xiahou Mao;
 Xiahou Shang;
 Xiahou Wei;
 Xiahou Yuan;
 Xu Chu;
 Xu Huang;
 Xun You;
 Xun Yu;
 Yang Hu;
 Yue Jin;
 Yu Jin;
 Zhang He;
 Zhang Liao;
 Zhong Hui;
 Zhong Yao;
 Zhuge Dan;


Sobirans de Cao Wei.


Referncies.

Edici de Bo Yang sonbre Zizhi Tongjian per Sima Guang.        ;
de Crespigny, Rafe. "To Establish Peace: being the Chronicle of the Later Han dynasty for the years 201 to 220 AD as recorded in Chapters 64 to 69 of the Zizhi tongjian of Sima Guang". Volume 2. Facultat d'Estudis Asitics, The Australian National University, Canberra. 1996. ISBN 0-7315-2526-4.

Vegeu tamb.
Shu Han;
Wu Oriental;
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Lnia temporal del perode dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Dynasty Warriors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405157" title="Estaci de Monistrol-Vila" nonfiltered="1473" processed="1467" dbindex="156482">

 

 



Monistrol-Vila s una estaci del tren Cremallera de Montserrat de FGC situada al nord del nucli urb de Monistrol de Montserrat a la comarca del Bages. L'actual estaci es va inaugurar el 11 de juny de 2003 amb l'obertura del cremallera.

L'estaci disposa de venda de bitllets i d'un gran aparcament gratut per a 1000 cotxes i 70 autocars, que actua com aparcament dissuasiu del monestir de Montserrat. A ms a l'edifici de l'antiga estaci hi ha una exposici sobre el passat i el present del cremallera.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
FGC;
Cremallera de Montserrat;
Lnia Llobregat-Anoia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405161" title="Bartolomeo Ammannati" nonfiltered="1474" processed="1468" dbindex="156483">

Bartolomeo Ammannati (Settignano, 18 de juny de 1511 - Florncia, 13 d'abril de 1592), arquitecte i escultor manierista itali. 

 Biografia .
Ammannati va nixer a Settignano, a la vora de Florncia. Va ser alumne de Baccio Bandinelli i Jacopo Sansovino i va imitar l'estil de Miquel ngel.

Va ser ms conegut en arquitectura que en escultura. Va dissenyar molts edificis a Roma entre els que est el treball realitzat al complex Villa Giulia (en collaboraci amb Vignola i Vasari, i molts altres edificis a Lucca i Florncia. El seu treball a la finalitzaci del Palau Pitti (1558-1570), contractat per Leonor de Toledo, esposa de Cosme I de Mdici, s una de les seves creacions ms famoses, respectant l'estil original de Filippo Brunelleschi. 

Tamb va ser contractat el 1569 per construir el pont d'Arno, conegut com el pont de la Santa Trinitat, que s una de les seves ms grans obres. Els tres arcs sn ellptics, i encara que semblen molt lleugers i elegants, han resistit la fria del riu que s'ha endut per davant d'altres ponts en nombroses ocasions. Va ser destrut el 1944, durant la Segona Guerra Mundial, i reconstrut el 1957.

Una altra de les seves obres ms importants s la Font de Nept de la Piazza della Signoria, fabricada en marbre i bronze. La font va ser encarregada inicialment a Baccio Bandinelli qui va morir sense acabar l'obra. Ammanati va ser escollit per continuar l'obra, deixant de banda a escultors famosos com Benvenuto Cellini i Vincenzo Danti. Va treballar junt als seus ajudants en aquesta obra entre 1563 i 1565, al  bloc original de marbre escollit per Bandinelli. Com a model per a la cara de Nept va escollir el Gran Duc Cosme I. Quan la figura de Nept va ser acabada, Miquel ngel li va dir a Ammanati que havia arrunat una preciosa pea de marbre. Realment, la figura va ser tan universalment avorrida (tamb avui dia) que s'acostumava a dir: "Ammannati, Ammanat, che! bell'marmo hai rovinato!" que tradut seria: "Ammannati, Ammanat, Quina gran pea de marbre has arrunat!". Ammanati va continuar treballant a la font durant 10 anys ms, afegint al permetre diverses detats fluvials, cavalls marins, amb influncia clara de l'estil manierista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405162" title="Namibe" nonfiltered="1475" processed="1469" dbindex="156484">


Namibe (antiga Momedes) s una provncia del sud-oest d'Angola. T una superfcie de 57.091 km i una poblaci aproximada de 314.000 habitants. La capital de la provncia s Namibe-
 Geografia .
En la provncia hi ha el desert de Namibe, que ocupa una suprcie total de 310.000 km2. Tamb hi ha el Parc Nacional d'Iona
 Divisi administrativa .
A Namibe hi ha els segents municipis:
Namibe;
Bibala;
Virei;
Camucuio;
Tmbua;
 Economia .
Mineria: or, coure, mangans, crom, estany, mrmol i lignit.
Agricultura: ctrics, olivera, vinya, guayava.
Ramaderia: ovina i caprina.
Pesca. Molt important, ja que s una provncia costera.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405164" title="Fanny Mendelssohn" nonfiltered="1476" processed="1470" dbindex="156485">


Fanny Ccilie Mendelssohn, posteriorment i per matrimoni Fanny Hensel, (Hamburg, 14 de novembre de 1805   Berln, 14 de maig de 1847) fou una compositora i pianista alemanya.

Germana del fams Felix i neta del filsof Moses Mendelssohn, d'origen jueu-alemany. Va nixer en el si d'una famlia benestant. El seu pare Abraham Mendelssohn, era un banquer i filantrop berlins, pel que Fanny gaud d'excellent educaci  la mateixa que el seu germ. Des de petita es perfil com prodigi musical, ra per la que la seva educaci fou dirigida a la composici. L'entorn musical de la jove incloa personalitats com Ignaz Moscheles, Sir George Smart i qui fou el seu mestre, Karl Friedrich Zelter.

El context social masclista de l'poca, no li va permetre assolir major fama. El 1829 va contraure matrimoni amb el pintor Wilhelm Hensel. El seu debut pblic s el 1838, quan interpreta el Concert nm. 1 per a piano  del seu germ. Mor a Berln el 1847 a causa d'un infart cerebral. La mort de Fanny caus tan gran dolor al seu germ Felix, que la pena tamb el port a la tomba pocs mesos desprs.

En els ltims anys, la seva msica s'ha convertit en part del repertori habitual mercs a nombroses interpretacions i enregistraments per part del segell Hyperion CPO. La seva reputaci ha estat redimida per associacions que cerquen reivindicar el paper de la dona en la creaci musical.

En total va compondre 466 peces musicals. Entre les seves composicions cal destacar un Trio amb piano Op. 11 i una gran quantitat de llibres amb peces per a piano i canons. Un cert nombre de les seves canons foren originalment publicades sota el nom del seu germ en els seus opus 8 i 9. La seva can Itlia, era la preferida de la reina Victria, qui pensava que havia estat composta per Felix. Moltes de les seves peces per a piano, a l'igual que les d'en Felix, adopten la forma de "Can sense paraules". En certa forma fou una predecessora del gnere. Entre les seves canons cal esmentar: Italien, Im Herbste, Sehnsucht, Bergerslust, Ferne, Harfners Lied, Warum sind denn die Rosen so blass, Ach! Die Augen sind es weider, Ich wandelte unter den Baumen, Abendbild, Nach Suden, Kommen und Scheiden, Gondellied i Lied fur Klavier (aquesta ltima noms per a piano). 

El seu fill, Sebastian Hensel, edit la correspondncia familiar sota el ttol de La Famlia Mendelssohn 1729-1847 , que encara continua sent una important font d'informaci sobre Fanny, Felix i d'altres integrants d'aquesta famlia.

El llibre de R. Larry Todd Mendelssohn   Una vida en la Msica (Oxford, 2003) s el document ms recent sobre la vida de Flix i cont considerable informaci sobre Fanny.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405166" title="Cao Mao" nonfiltered="1477" processed="1471" dbindex="156486">



Cao Mao (242-260), nom de cortesia  'Yanshi (  , wg. iens-Shih) fou un emperador deCao Wei durant el perode dels Tres Regnes. Va ser nt de Cao Pii el 'Duc de Gaoguixiang. Va ser descrit com intelligent i estudis, i que va fer repetits intents de prendre el poder des dels poderosos funcionaris de Sima Shi Sima Shi i el seu germ de Sima Zhao, per no va poder. Va ser assassinat en avortat cop d'Estat contra Sima Zhao i a pstum degradat de nou a duc, i aix, per tant, s generalment conegut pel seu ttol de duc en les histries tradicionals.

 Noms d'era .
Zhengyuan (   zhng yan) 254-256;
Ganlu (   g n l) 256-260;

 Informaci personal .
 Pare;
 Cao Lin (  ), Prncep Ding de Donghai, fill de Cao Pi (Emperador Wen);
 Muller;
 Emperadriu Bian (engendrada a 255);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405171" title="Uige" nonfiltered="1478" processed="1472" dbindex="156487">


Uige s una provncia del nor-est d'Angola. T una superfcie de 58.698 km i una poblaci aproximada de 500.000 habitants.. La capital de la provncia s la ciutat d'Uige.
 Situaci geogrfica .
Situada a l'extrem nord de l'estat, s fronterera amb la Repblica Democrtica del Congo al nord i a l'est; de la provncia de Malanje, al sud-est; al sud s fronterera amb les provncies de Kwanza-Nord i Bengo i a l'oest t frontera amb la provncia de Zaire.

 Climatologia .
Hi ha dues estacions, la de les pluges, de setembre a maig i de juny a agost i l'poca estiva, quan es fa la collita del caf.
 Divisi administrativa .
Els municipis d'Uige sn: 
Ambula;
Bembe;
Buengas;
Bungo;
Damba;
Alto Cauale;
Maquela do Zombo;
Milunga;
Mucaba;
Negage;
Puri;
Quimbele;
Quitexe;
Sanza Pombo;
Songo;
Uige;
 Economia .
Agricultura: caf, mandioca, palma, cacahuet, batata dola, fesols, cacau, sisal i altres menys importants.
Mineria: coure, plata i cobalt.
 Successos .
Entre l'octubre del 2004 i durant el 2005, la provncia d'Uige fou el centre d'una epidmia de Marburgvirus, relacionat amb l'bola. Ha estat l'epidmia ms important del mn d'aquesta febre hemorrgica.

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405175" title="Ulmus minor" nonfiltered="1479" processed="1473" dbindex="156488">

L'Ulmus minor, anomenat popularment om, aumiser, um, olm o orm, s un arbre caducifoli autcton dels pasos catalans d'uns 10-30 metres d'alada. T una capada densa, feta d'unes branques llargues i molt verticals per amb els branquillons disposats horitzontalment.

Les fulles de l'om sn aspres, normalment no sobrepassen els 10 centmetres de llargada, tenen una forma oval acabada en punta, sn dentades i un poc asimtriques (respecte el nervi principal de la fulla). 
La flor s petita, poc vistent i de color vermells i verd. Floreix a l'hivern de febrer a abril. El fruit s una smara que apareix a l'abril quan encara les fulles no han brotat, s sec i alat i d'uns 1 o 2 centmetres.

 Localitzaci .
s originari de l'Europa del sud, per tamb habita a l'sia menor i a la Gran Bretanya. En el clima mediterrani l'om creix a la muntanya mitjana  tamb creix a la terra baixa per sempre vora els rius format boscos de ribera. L'om forma omedes on generalment s acompanyat pel freixe, l'lber, el salze i altres arbres caracterstics de les comunitats de ribera.

Als pasos catalans hi han omedes al Pas Valenci, a Catalunya i a la Franja. A les Illes Balears noms se'l troba de forma natural a la localitat mallorquina de Puigpunyent.

 Subspcies i varietats de l'Ulmus minor .

 Ulmus minor angustifolia;
 Ulmus minor minor;
 Ulmus minor sarniensis;
 Ulmus minor var. plotii;
 Imatges .


 Bibliografia .

 Fonoll, Celdoni. Arbres dels nostres paisatges Valls: Cossetnia edicions, 2007. ISBN 978-84-9791-309-6;
 Pasqual, Ramon. Arbres i arbustos del bosc mediterrani  Barcelona: editorial Prtic, 2002. ISBN 84-7306-799-1;
 Pascual, Ramon Guia dels arbres dels Pasos Catalans Barcelona: editorial Prtic, 1985. ISBN 84-7306-542-5;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405178" title="Rasa dels Esclopers" nonfiltered="1480" processed="1474" dbindex="156489">


La rasa dels Esclopers s un afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord.  

Neix a 1.250 m. d'altitud, al carenat de la serra dels Bastets, a menys de 400 m. a l'oest del Tossal de la Viuda. Des del seu naixement agafa la direcci cap al nord que mantindr durant tot el seu recorregut en el qual baixa pel vessant septentrional de la serra dels Bastets tot travessant, fora encaixonat, el sector de Colldemp. Desguassa a l'Aigua de Valls a 809 m. d'altitud, 370 m. aiges amunt del mol del Guix.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Territoris que travessa.

Tot el seu recorregut el realitza dins el terme municipal de Guixers

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.250
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.132
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.035
|-
|align="center"|750
|align="center"|900
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|839
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|824
|-
|align="center"|1.440
|align="center"|809

|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405179" title="Zaire (Provncia d'Angola)" nonfiltered="1481" processed="1475" dbindex="156490">


Zaire s una provncia de l'extrem nord-est d'Angola. T una superfcie de 40.130 km2 i una poblaci estimada de 600.000 habitants. La seva capital s M'Banza Kongo (antiga Sao Salvador do Congo). 
 Divisi administrativa .
Zaire t els segents municipis:
M'Banza Kongo;
Soyo;
N'Zeto;
Cuimba;
Noqui;
Tomboco;
 Economia .
Petroli;
Mineria: asfalt, ferro, fosfats, zenc.
Agricultura: cacahuets, ctrics, caf, oli de palma, pinyes, arro, patates.
Ramaderia ovina.
Pesca;
Producci de materials de la contrucci.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405186" title="Dolichorhynchops" nonfiltered="1482" processed="1476" dbindex="156491">

Dolichorhynchops s un gnere de plesiosaure que visqu al Cretaci superior al que avui en dia s Amrica del Nord. Es coneixen dues espcies d'aquest gnere, D. osborni i D. herschelensis.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405188" title="Libonectes" nonfiltered="1483" processed="1477" dbindex="156492">

Libonectes s un gnere extingit de rptil sauropterigi dins l'ordre dels plesiosaures.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405193" title="Operaci Caixa Verda" nonfiltered="1484" processed="1478" dbindex="156493">
Abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial, Fall Grn (Caixa Verda) era un pla alemany per llanar una guerra d'agressi contra Txecoslovquia. El primer esborrany del pla va ser traat cap a finals de 1937, realitzant-se noves versions segons als canvis en la situaci militar i els nous requisits.

La versi final programava l'atac pel 28 de setembre de 1938, per com que Frana i el Regne Unit dubtaven davant del fet d'anar a la guerra per Txecoslovquia, i expressaven l'esperana poltica d'evitar la guerra al preu que fos, l'execuci del pla queda posposada i, desprs dels acords de la Conferncia de Munic del 30 de setembre de 1938, el pla qued totalment abandonat.

Com que Txecoslovquia cedia els Sudets a Alemanya, perdia la major part de les seves fortificacions frontereres i ja no tenia una posici defensable. Finalment, va ser totalment envada i annexionada al Tercer Reich el 15 de mar de 1939 en l'anomenada "Unternehmen Sdost" (Operaci Sudoest) amb una resistncia mnima.

Enllaos externs .
 Directiva de Hitler per l' Operaci Caixa Verda ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405199" title="Prismatoide" nonfiltered="1485" processed="1479" dbindex="156494">
En geometria, un prismatoide s un poledre els vrtex del qual es troben en dos plans parallels. Els prismatoides inclouen les pirmides i els prismes.

 Exemples .
Hi ha vries famlies infinites de prismatoides. Aqu se'n enumeren les ms habituals.

 Una pirmide t una cara anomenada base i un vrtex en un pla diferent connectat a la base a travs de cares triangulars. ;
 Un prisma t dues cares congruents que pertanyen a dos plans parallels, i estan connectades per parallelograms laterals.
 Un antiprisma s similar al prisma: t dues cares congruents sobre dos plans parallels, per connectades per triangles.
 Un prisma estelat o un antiprisma estelat es defineix de forma anloga: per les dues cares sn polgons estelats.
 Una cpula t dues cares no congruents, connectades per rectangles i triangles.
 Un tronc de pirmide t dues cares no congruents per semblants, connectades per trapezis.

 Volum .
Hi ha un frmula per al clcul del volum que val per tots els prismatoides.

Els vrtex d'un prismatoide jauen sobre dos plans parallels  i . Sia  el pla parallel que est a mig cam entre  i . Cada un dels  interseca el prismatoide en un polgon, un segmento o un punto (el pla intermedi  interseca el prismatoide necessriament en un polgon). Siguin  les rees d'aquestes interseccions (zero si s un segment o un punt, positiva si s un polgon). 

Sia l'aada del prismatoide, s a dir la distncia entre els dos plans  i .

El volum d'un prismatoide s igual a
;

 Simetria .
Tret de rares excepcions, els prismatoides tenen generalment com a molt un eix de simetria (ortogonal als plans parallels), i el seu grup de simetria s cclic () o diedric (), de forma similar al que passa amb el grup de simetria d'un polgon al pla.

Entre les excepcions hi ha alguns poledres espordics: entre ells, el tetredre regular, el cub i l'octedre regular.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405209" title="Alteckendorf" nonfiltered="1486" processed="1480" dbindex="156495">

Alteckendorf (en alsaci ltackedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 746 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405212" title="Citoquinina" nonfiltered="1487" processed="1481" dbindex="156496">
Les citoquinines sn unes substncies vegetals que regulen la divisi cellular.

Segons la seva constituci qumica, les citoquinines sn derivats purnics, sobretot derivats de l'adenina.

 Histria .
L'any 1913 Haberlandt va aportar indicis sobre quines substncies del floema podien estimular divisions cellulars en el parnquima de patata.

L'any 1941 Van Overbeck va descobrir que la llet de coco podia provocar divisions cellulars en embrions cultivats. A continuaci Steward i collaboradors van comprovar que tamb estimulava la divisi cellular en teixits. Per el veritable descobriment de la citoquinina va ser dut pel grup de treball de Skoog, amb preparats d'ADN. L'any 1955 es va aconseguir l'allament del principi actiu, que es va anomenar quinetina. Aquesta era una citoquinina de laboratori. Va ser l'any 1964 que es va descobrir la primera citoquinina natural, la ceatina del blat de moro.

 Funcions .
 Allargament cellular i divisi cellular;
 Trencament de la pausa o letargament de la germinaci de llavors.
 Trencament de la dominncia apical, degut a l'activaci de gemmes laterals.
 Retard de la senescncia o envelliment de les fulles.
 Estimulaci de la sntesi d'enzims.

 Bibliografia .

 Dieter Hess. Fisiologa vegetal. Editorial Omega;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405214" title="Tyrannochromis macrostoma" nonfiltered="1488" processed="1482" dbindex="156497">

Tyrannochromis macrostoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405215" title="Tyrannochromis polyodon" nonfiltered="1489" processed="1483" dbindex="156498">

Tyrannochromis polyodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405219" title="Tyrannochromis maculiceps" nonfiltered="1490" processed="1484" dbindex="156499">

Tyrannochromis maculiceps  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405221" title="Estudis de les Escriptures" nonfiltered="1491" processed="1485" dbindex="156500">

Estudis de les Escriptures fou una collecci de llibres escrits per Charles Taze Russell i editat per la societat Watch Tower. El primer volum s'editara a l'any 1886.

Contingut.

 Volum 1   The Divine Plan of the Ages   El Pla Div de les edats, 1886 ;
Temes elementals, mostra que Du t un pla per la humanitat. ;
 Volum 2   The Time is at Hand   1889 ;
Ofereix una complete Cronologia bblica, clau per estudiar les profecies, la segona vinguda de Crist, i la identificaci del Anticrist.
 Volum 3   Thy Kingdom Come   1891 ;
Descriu les profecies de la Bblia pel futur, dona informaci sobre la Gran Pirmide construda sota la direcci de Du. La secci sobre Piramidologia estava influenciada per les teories de Charles Piazzi Smyth.
 Volum 4   The Day of Vengeance   1897 ;
Originalment titulat The Battle of Armageddon, presenta les causes dels desordres actuals, i revela el remei que dna la Bblia, l'anomenat Regna de Du.
 Volum 5   The At-one-ment Between God and Men   1899 ;
La naturalesa de l'home, l'obra de redempci, i l'Esperit Sant.
 Volum 6   The New Creation   1904 ;
Explica els set dies de Creaci segons Gnesi, i discuteix els drets i les responsabilitats dels Cristians, dins la famlia i en la vida personal.;

La Gran Pirmide.
Russell assegura que la Gran Pirmide de Gizeh havia estat construda com a testimoni de la presencia de Du junt a la Bblia. Defensava en aquest llibre que les mides de la pirmide donaven dades com el pes de la Terra, la distancia al Sol, i l'any de la vinguda de Crist, que era, 1914, mesurant la longitud d'un dels passadissos principals de la gran pirmide.

Referencies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405223" title="Tyrannochromis nigriventer" nonfiltered="1492" processed="1486" dbindex="156501">

Tyrannochromis nigriventer  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Goldstein, R.J.: Cichlids of the world.T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Any 1988.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A., 1990. Ad Konings's book of cichlids and all the other fishes of Lake Malawi. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats  Units, 495 p.
 Konings, A. 2001. Malawi Cichlids in their natural habitat. Cichlid Press, Estats Units. 3a. edici.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. 1991. Distribution and Ecology of the Cichlids of the African Great Lakes. Pp. 36-59 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres, Gran Bretanya: Chapman and Hall.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405226" title="Bossendorf" nonfiltered="1493" processed="1487" dbindex="156502">

Bossendorf (en alsaci Bossedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 279 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405228" title="Ettendorf" nonfiltered="1494" processed="1488" dbindex="156503">

Ettendorf (en alsaci ttedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 700 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405231" title="Duntzenheim" nonfiltered="1495" processed="1489" dbindex="156504">

Duntzenheim (en alsaci Dunzne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 544 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405234" title="Hohatzenheim" nonfiltered="1496" processed="1490" dbindex="156505">

Hohatzenheim (en alsaci tzne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 231 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405237" title="Embassament de Sallente" nonfiltered="1497" processed="1491" dbindex="156506">
L 'embassament de Sallente s un pant que recull l aigua provinent de l estany Gento i, per tant, dels vint-i-sis llacs glacials interconnectats que hi ha a la capalera del riu Flamisell.

Sota l embassament hi ha la central hidroelctrica de Sallente-Estany Gento, estrenada l any 1985, que es caracteritza per ser reversible o de bombament.

Articles relacionats.

Embassaments de Catalunya;
Central de bombeig;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405238" title="Friedolsheim" nonfiltered="1498" processed="1492" dbindex="156507">

Friedolsheim (en alsaci Freedelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 211 habitants. Limita al nord amb Littenheim, al sud amb Landersheim i Maennolsheim, a l'est amb Sssolsheim i a l'oest amb Altenheim i Wolschheim.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405241" title="Deng Ai" nonfiltered="1499" processed="1493" dbindex="156508">



Deng Ai (d.264) fou un talents general de Cao Wei durant l'era dels Tres Regnes de Xina. Es deia que cada volta que veia un pujol o un ampli vall, ell de seguida avaluava els millors llocs per emmagatzemar el gra i posicionar a les tropes.  Fou descobert per Sima Yi, i va contribuir a combatre les campanyes del nord de Shu liderades per Jiang Wei.

En 263, va formar part de la guerra per conquerir Shu Han amb Zhong Hui (  ). Jiang Wei els va rebutjar fora en algun lloc al sud de Hanzhong (  ). Deng Ai va proposar de fer passar a les tropes a travs del Yinpin (  ) per Zhong Hui rebutj la idea.

Deng Ai desprs va dur a terme el seu propi pla amb el seu fill i les tropes; cosa que va resultar ser un gran xit. I finalment aconsegu entrar en Chengdu, i l'emperador de Shu, Liu Shan, es va rendir.

Per Jiang Wei, no volia que el Regne de Shu caiguera. Va determinar que Zhong Hui volia rebellar-se contra Wei. Ja reunits, difama a Deng Ai, i ordena al oficial Wei Guan (  ) de capturar-lo.

El pla de Jiang Wei va fracassar i l'Exrcit mat a Zhong Hui i Jiang Wei. Aquests soldats van tractar de rescatar a Deng Ai, per Wei Guan temia que Deng Ai podria prendre's venjana d'ell i per la qual cosa el mat.

Deng Ai, abans del seu nomenament, era sovint objecte de fustigaci a causa del seu problema de tartamudesa, un defecte que ell utilitz com avantatge per parlar amb els seus superiors, que sovint consideraven la seua curiosa tartamudesa com acudits o expressions enginyoses.

 Informaci personal .
 Fill;
 Deng Zhong;

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges del Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405242" title="Geiswiller" nonfiltered="1500" processed="1494" dbindex="156509">

Geiswiller (en alsaci Giswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 190 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405244" title="Ab imo pectore" nonfiltered="1501" processed="1495" dbindex="156510">
Ab imo Pectore s una locuci llatina d's colloquial. En sentit literal significa des del fons del cor.

El seu sentit connotatiu s "de tot cor", "amb tot el sentiment". Fou utilitzada per Juli Csar, Gai Valeri Catul i Tit Lucreci Car.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405245" title="Gingsheim" nonfiltered="1502" processed="1496" dbindex="156511">

Gingsheim (en alsaci Gngse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 310 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405250" title="Grassendorf" nonfiltered="1503" processed="1497" dbindex="156512">

Grassendorf (en alsaci Grssedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 189 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405253" title="Hochfelden" nonfiltered="1504" processed="1498" dbindex="156513">

Hochfelden (en alsaci Hufflde) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.944 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405255" title="Birwa" nonfiltered="1505" processed="1499" dbindex="156514">

El birwa s una llengua bantu, de la sots-famlia Sotho-Tswana que es parla a Botswana i a Sud-frica. El seu codi ISO 639-3 s brl.Birwa a l'ethnologue.com del SIL  
 A Botswana .
Hi ha 15.000 parlants al districte Central, al subdistricte Bobonong, a l'est de Selebi-Phikwe. Es parla en els poblats: Bobonong, Kobojango, Semolale, Motalatau i Mathathane.
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405256" title="Hohfrankenheim" nonfiltered="1506" processed="1500" dbindex="156515">

Hohfrankenheim (en alsaci Huhfrnkne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 271 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405259" title="Ingenheim" nonfiltered="1507" processed="1501" dbindex="156516">

Ingenheim (en alsaci ngne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 301 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405262" title="Gosling" nonfiltered="1508" processed="1502" dbindex="156517">


Gosling s una alternativa banda de rock abans conegut com Loudermilk. 

Loudermilk. 
El 1995, els amics Davey Ingersoll, Mark Watrous, Shane Middleton i Isaac Carpenter formar el quartet de rock dur Loudermilk al Tri-Cities de Washington DC. Desprs de tres anys, van llanar el seu propi lbum, Man With Gun Kills Three!. American Recordings va sentir un demo seva i, posteriorment les grans discogrfiques van parar-los atenci per desprs de viatjar amb bandes com Mtley Crue i Megadeth van caure de la discogrfica. DreamWorks Documents els va acollir a principis de 2002. Mesos ms tard, van gravar i van llanar el seu primer lbum oficial The Red Record. 

Gosling. 
2004 va ser un any de canvis per Loudermilk. Modificant l'estil, des del rock dur al rock alternatiu i canviant el nom pel de Gosling. Van llanar la Gosling PE el 2004. Es va signar un acord amb V2 Records per enregistrar Here Is..., el seu primer lbum de llarga durada com Gosling. 

Membres de la banda.
 Davey Ingersoll - veu, guitarra ;
 Mark Watrous - Guitarra, Teclat, veu ;
 Shane Middleton - Bass Guitar ;
 Isaac Carpenter - bateria, veu ;

Discografia. 
lbums.
 Man With Gun Kills Three! (1998);
 The Red Record (8 d'octubre de 2002);
 Here Is... (22 d'agost de 2006);

EPs. 
 The Red Record (8 d'octubre de 2002);
 Gosling EP ;
 Here Is... (22 d'agost de 2006);

videografia. 
 "Mr. Skeleton Wings" (2006);
 "Stealing Stars" (2006) ;

Enllaos externs.
 Pgina web oficial  	 ;
 Myspace pgina  	 ;
 Last.fm pgina 	 ;
 AMG pgina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405263" title="Issenhausen" nonfiltered="1509" processed="1503" dbindex="156518">

Issenhausen (en alsaci Issehse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 89 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405265" title="Aushi" nonfiltered="1510" processed="1504" dbindex="156519">


L' Aushi s una llengua bantu de la sub-famlia de les llenges bemba que es parla a Zmbia i a la Repblica Democrtica del Congo. s una llengua d'estructura SVO. El seu codi ISO 639-3 s auh. 
 A Zmbia .
A Zmbia hi ha 95.200 aushi-parlants. Sobretot a la provncia Luapula, al nord de l'estat. s una llengua que a Zmbia la utilitza ms gent que els que la tenen com a llengua materna.
 A la Repblica Democrtica del Congo .
Es parla a l'est de Lubumbashi, a la provncia de l'Alt Katanga.
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405266" title="Lixhausen" nonfiltered="1511" processed="1505" dbindex="156520">

Lixhausen (en alsaci Lxhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 260 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405267" title="Melsheim" nonfiltered="1512" processed="1506" dbindex="156521">

Melsheim (en alsaci Malse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 534 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405269" title="Minversheim" nonfiltered="1513" processed="1507" dbindex="156522">

Minversheim (en alsaci Mnversche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 510 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405271" title="Bwile" nonfiltered="1514" processed="1508" dbindex="156523">

El bwile s una llengua bantu. La parlen 24.762 persones a Zmbia i a la Repblica Democrtica del Congo. s una llengua que no t cap llengua similar. s la nica llengua de la sub-famlia Bwile, pertanyent al grup L de llenges bantus. El seu codi ISO 639-3 s bwc.
 A Zmbia .
A Zmbia hi ha 12.362 bwile-parlants (1969)
 A la Repblica Democrtica del Congo .
Hi ha 12.400 bwile-parlants (2002) al nord del llac Mweru, a la provncia de l'Alt Katanga, a l'rea de Pweto.
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405272" title="Integraci per capes" nonfiltered="1515" processed="1509" dbindex="156524">
La integraci per capes (el mtode de closques en clcul integral) s un mtode per calcular el volum d'un slid de revoluci, basat en integrar al llarg d'una perpendicular a l'eix a l'eix de revoluci.

Fa servir l'anomenat "cilindre representatiu". Intutivament parlant, part de la grfica d'una funci es fa girar al voltant d'un eix, i s modelitza com a composat per un nombre infinit de tubs buits, tots infinitament prims.

La idea s que un "rectangle representatiu" (utilitzat en les formes ms bsiques d'integraci   such as   x dx) pot girar entorn l'eix de revoluci; generant aix un cilindre buit. La integraci, com a procs accumulative, llavors pot calcular el volum integrat d'una "famlia" de capes (una capa s l'aresta exterior d'un cilindre buit) - com que el volum s la primitiva de l'rea, si es pot calcular l'rea de la superfcie lateral d'una closca, llavors es pot calcular el seu volum.

L'equaci necessria, per calcular aquest volum, V, s una mica diferent depenent de quin eix est servint com l'eix de revoluci. Aquestes equacions es basen que que l'rea de superfcie lateral d'una closca s igual a: 2 pi ( ) multiplicat pel radi mitj del cilindre, p(y), multiplicat per la llargada del cilindre, h(y). Es pot calcular el volum d'una capa representativa per: 2  * p(y) * h(y) * dy, on s dy s el gruix de la capa - una varaible que tendeix a zero.

La integraci de capes es pot considerar un cas especial de clcul d'una integral doble en coordenades polars.

Clcul.
Matemticament, aix s'expressa com:
 ;

si la rotaci s al voltant de l'eix d'abcisses (eix horitzontal de revoluci x), o

 ;

si la rotaci s al voltant de l'eix d'ordenades (eix vertical de revoluci y).

Aqu la funci p(x) s la distncia des de l'eix i h(x) s la longitud de la capa, generalment la funci que sofreix la rotaci. Els valors de a i els b sn els lmits d'integraci, els punts d'inici i final de la forma que gira (fixeu-vos que els lmits sn unitats de l'Eix de Revoluci).

Vegeu tamb.
Slid de revoluci;
Integraci per discs;
Radi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405274" title="Mittelhausen" nonfiltered="1516" processed="1510" dbindex="156525">

Mittelhausen (en alsaci Mttelhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 509 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405277" title="Mutzenhouse" nonfiltered="1517" processed="1511" dbindex="156526">

Mutzenhouse (en alsaci Mutzehse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 385 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405279" title="Ringeldorf" nonfiltered="1518" processed="1512" dbindex="156527">

Ringeldorf (en alsaci Rngeldorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 78 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405292" title="Jaume Vilamaj Ipiens" nonfiltered="1519" processed="1513" dbindex="156528">

Jaume Vilamaj Ipiens (Trrega, 27 de novembre de 1959) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1981 i 1990. El seu xit esportiu ms important fou la victria en una etapa de la Volta a Espanya de 1987. 

Palmars.
1982;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1983;
 Vencedor d'una etapa a la Vuelta a los Valles Mineros ;
1984;
 Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana ;
1986;
 1r a la Hucha de Oro ;
 Vencedor d'una etapa a la Vuelta a los Valles Mineros ;
1987;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1988;
 Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana ;
1990;
 1r a Barcelona ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1982. 8 de la classificaci general;
1984. 34 de la classificaci general;
1987. 73 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1988. 86 de la classificaci general;
1989. 135 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1981. 100 de la classificaci general;
1983. Abandona (10a etapa);
1984. Abandona (15a etapa);
1986. 115 de la classificaci general;
1989. Abandona (10a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1987. 99 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jaume Vilamaj a www.sitiodeciclismo.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405297" title="Alimentaci humana" nonfiltered="1520" processed="1514" dbindex="156529">
 
Els ssers humans, igual que la resta dels ssers vius, van necessitar, a ms de l'aigua que s vital, una variada i equilibrada alimentaci que s fonamental per a la vida. Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de protenes, lpids, glcids, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrici resideix en l'equilibri, la varietat i la moderaci de l'alimentaci. Per l'alimentaci moderna urbana s molt sovint desequilibrada, desestructurada i se sol combinar amb una vida cada vegada ms sedentria.

Ja des de fa 2400 anys, es coneixia la relaci entre l'alimentaci i la salut: Hipcrates deia que la nostra alimentaci era nostra medicina. s ben sabut, que els factors alimentaris estan associats a malalties com la diabetis, l'osteoporosi, el sobreps, l'obesitat, la hipertensi, l'infart, l'emblia, alguns tipus de cncer i altres ms. La ingesta de massa cids grassos saturats i colesterol pot provocar aterosclerosi. En contrapartida, en el segle XX es va demostrar el vincle que hi ha entre les manques alimentries i les malalties greus. Aquestes diferents formes de malnutrici segueixen sent, encara ara, problemes de salut pblica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405299" title="Oli vegetal" nonfiltered="1521" processed="1515" dbindex="156530">

L'oli vegetal s un compost orgnic obtingut a partir de llavors o altres parts de les plantes en els teixits dels quals s'acumula com a font d'energia. Alguns no sn aptes per a consum hum, com el de castor o el de cot. Com totes els greixos est constitut per glicerina i tres cids grassos.

 Fonts .
L'oli vegetal pot provenir de fruits o llavors com: 
 l'oliva (fruit de l'olivera).
 la soia. ;
 la palmera. ;
 el ssam. ;
 el girasol. ;
 l'arrs. ;
 el blat de moro. ;
 el lli.
 el crtam. ;
 el cnem. ;
 la colza, especialment la varietat canola (caadian oil low acid) originria de Canad, que s una varietat apta per a consum hum. ;
 ametlla.
 nou. ;
 avellana.
 llavors de ram.
 llavors de rosella.
 llavors de carabassa.

 Usos .
 Alimentari .
Els olis vegetals sn preferibles a les grasses animals per al consum hum. Aix es deu al fet que sn rics en cids grassos mico o polinsaturats, una qualitat molt important per a la transformaci de greix en l'organisme hum. En l'actualitat s obligaci del fabricant de productes que aparegui l'oli vegetal advertir-ho en l'etiquetatge. De vegades aquest advertiment es fa referint-se a l'oli utilitzat, encara que el ms com s que siguin diversos i barrejats en aquest cas s'adverteix simplement que el producte cont olis vegetals, sense especificar.

 Altres .
La major part dels olis vegetals s'usen per a alimentar el bestiar. L'oli vegetal ms usat per a consum hum s el de girasol. L'oli de palmell, que s slid a temperatura ambient, s'usa especialment per a sabons i cosmtics. 

La major part de l'oli de colza produt a Europa s'usa per a producci de biodisel, encara que pot ser produt amb uns altres com el de girasol o el de cnem. Encara que tamb s'ha ests l's d'aquests olis vegetals com combustibles per als motors disel.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405302" title="Front (militar)" nonfiltered="1522" processed="1516" dbindex="156531">
Un front s una frontera reivindicada per forces oposades.  

Un front pot ser local o tan gran com un Teatre d'operacions, i pot ser tctic.

Com exemples podem trobar  Front occidental en la frontera entre Frana i Alemanya a la Primera Guerra Mundial.

 El front domstic s'ha usat per establir les activitats del sector civil d'un estat en guerra, incloent la producci de material de guerra. ;
 Durant la Guerra Poloneso-Sovitica i la Segona Guerra Mundial, els exrcits polons i sovitic usaven el terme front per designar un grup d'exrcits.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405304" title="Caffaro di Rustico da Caschifellone" nonfiltered="1523" processed="1517" dbindex="156532">
Caffaro di Rustico da Caschifellone (Caschifellone, 1080 - Gnova 1166) fou un militar i historiador genovs.

Membre d'una famlia noble descendent de governants de Gnova, com adolescent va lluitar a com a seguidor de Godofreu de Bouillon a la Primera Croada al setge de Cesarea, al nord de Jerusalem el 1101, i a partir de llavors va comenar a portar un registre anual de la histria de genovesos, amb el nom dAnnales. 

Va exercir com a ambaixador davant de Calixt II, Alfons VII de Castella Ramon Berenguer IV i l'emperador Frederic I Barbaroja, i va servir com a capit a la guerra contra la Repblica de Pisa, la Croada contra al-Mariyya i la Croada contra la Taifa de Turtusha.

El 1152 va presentar la seva histria al cnsol de Gnova, que va decretar que ha de ser copiat i mantenir-se en els arxius pblics. Va continuar els seus annals fins a 1163, quan els trastorns civil a Gnova li va causar a abandonar el projecte. A la seva mort el 1166, va deixar dos llibres, a ms dels annals: Liber de Libration civitatum Orientis (llibre sobre l'Alliberament de les ciutats de l'Orient), descrivint la participaci genovesa a la Primera Croada, escrita de memria ms de mig segle ms tard, i De captione Almerie et Tortuose (Histria de la captura d'Almeria i Tortosa)'

Enllaos externs.
  Encyclopdia Britannica Caffaro di Caschifellone.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405307" title="Cedre del Lban" nonfiltered="1524" processed="1518" dbindex="156533">


El Cedre del Lban o Cedrus libani s un arbre del gnere cedre natiu de les muntanyes de la regi Mediterrnia al Lban, oest de Sria i centre sud de Turquia, amb varietats botniques o espcies separades (segons els autors) en el sudoest de Turquia Xipre i les muntanyes de l'Atlas a Algria i Marroc.
Els parcs de conservaci de cedres del Lban sn candidats en el concurs a les 7 noves meravelles de la natura.

Descripci.

El Cedre del Lban s una confera de fulla persistent creix fins els 40 metres d'alt amb un tronc de fins a 2,5 metres de dimetre diameter. La capada s cnica en arbres joves i amb el temps s tabular. Les fulles sn aciculars amb estomes a totes les bandes. Les  pinyes es apareixen cada dos anys i maduren en un any, fan uns 8-12 cm de llarg,

Taxonomia.
Aquestes sn considerades com a varietats, subespcies o com a espcies separades per molt prximes segons els autors:
Cedrus libani var. libani (Cedre del Lban):
Cedrus libani var. stenocoma (Cedre Turc): ;
Cedrus libani var. brevifolia (Cedre de Xipre): ;
Cedrus libani var. atlantica (Cedre de l Atlas): ;
El tractament dels cedres turcs,Xipriotes,i de l Atlas com a varietats o subespcies s segons treballs botnics i florstics, mentre el tractament com a espcies separades est molt ests en la jardineria popular, but also in some botanical works. La discrepncia es troba en l'estreta base gentica dels arbres en cultiu que dna una falsa impressi de diferenciaci que no es troba pas si s atenen els arbres ferstecs.

Ecologia.
En el Lban i Turquia els cedres sn ms abundants a altituds de 1.000-2.000 m , om formen boscos purs o mesclats amb Abies cilicica, Pinus nigra, i alguns ginebres. A Xipre apareix a 1,000-1.525 m arribant al cim del mont Paphos. A les muntanyes de l'Atlas apareixen a 1.370 2.200 m en masses pures o mesclats amb avets i Juniperus thurifera.

Histria, simbolisme i usos.

El Cedre del Lban va ser important per a moltes civilitzacions especialment per a les zones rides del voltant. Els arbres van ser usats pels fenicis per a la construcci i les naus. A Egipte s'usava la rena per a la momificaci i les serradures s'han trobat en tombes egipcies En l'pica de Gilgamesh s'esmenten els boscs de cedres com el lloc on viuen els Dus. Els jueus, segons la Llei de Moiss, havien de fer servir l escora del cedre en la circumsici i en el tractament de la lepra. Isaies va usar el Cedre del Lban com a metfora de l orgull del mn  Segons el Talmud, els jueus cremaven fusta d aquest cedre en el mont de les oliveres per anunciar l Any Nou. Es va fer servir fustes del cedre per construir el temple de Salom, entre d altres. Els romans, grecs, perses, assiris i babilonis tamb l utilitzaven..

Al llarg de la histria hi ha hagut una extensiva deforestaci i actualment noms queden retalls del gran bosc. La deforestaci ha estat particularment intensa al Lban i Xipre en aquesta illa noms hi sobreviuen arbres de 25 metres d alt quan Plini el Vell n esmenta de 40 metres d alt. A Turquia s ha reforestat extensivament i 50 milions d arbres es planten anualment.. Es protegeixen a ms de les cabres. 

Significat regional.

El Cedre del Lban ha estat sempre l emblema nacional d aquest pas i se l representa en la bandera. Tamb s el smbol principal de la  Revoluci del Cedre, i de diversos partits poltics libanesos.

El Bosc dels Cedres de Du a Bsharri i el Bosc de Barouk sn reserves nacionals al Lban. 

s en jardineria.
Els cedres sn plantats com a arbres ornamentals en parcs, avingudes i grans jardins (tamb a Barcelona).

Ubicaci.
Mapa de boscos de cedres
(www.mount-lebanon.com)


Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405317" title="Antoni Coll i Pontanilla" nonfiltered="1525" processed="1519" dbindex="156534">

Antoni Coll i Pontanilla (Sabadell, 6 d'abril de 1959) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1980 i 1989. Els seus xits ms destacats foren dues victries d'etapa a la Volta a Espanya.

Palmars.
1981;
 1r a la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa de la Volta de les Tres Provncies ;
1982;
 1r al Gran Premi de Lldio ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Cantbria;
1983;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta de les Tres Provncies ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Cantbria;
1984;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1981. 5 de la classificaci general;
1982. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1983. Abandona;
1984. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1985. 17 de la classificaci general;
1987. 55 de la classificaci general;
1988. 89 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1982. 70 de la classificaci general;
1984. 66 de la classificaci general;
1988. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa d'Antoni Coll a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405320" title="Setge d'Edessa" nonfiltered="1526" processed="1520" dbindex="156535">



El setge d'Edessa va tenir lloc del 28 de novembre al 24 de desembre de 1144, resultant en la caiguda de la capital del comtat d'Edessa a mans d'Imad ad-Din (Zengi), l'atabeg de Mosul i Alep.

Antecedents.
El Comtat d'Edessa va ser el primer dels estats croats que s'establir durant i desprs de la Primera Croada. Tamb va ser el situat ms al nord, el ms feble i menys poblat, objecte de freqents atacs dels estats musulmans circumdants, governats per ortkides, danishmndides, i seljcides turcs. Baldu II de Jerusalem i el futur comte Joscel Courtenay foren fets presoners desprs de la seva derrota a la batalla d'Harran el 1104. Baldu i Joscel van ser capturats per segona vegada en 1122, i encara que el comtat d'Edessa es va recuperar una mica desprs de la Batalla d'Azaz en 1125, Joscel va morir en combat el 1131. El seu successor Joscel II d'Edessa es va veure obligat a una aliana amb l'Imperi Bizant, per en 1143 tant l'emperador bizant Joan II Comn i el Rei de Jerusalem Folc d'Anjou van morir. Joan va ser succet pel seu fill Manel I Comn de Trebisonda, que va haver de fer front als seus germans grans per consolodar el poder, mentre que Folc va ser succet per la seva dona Melisenda de Jerusalem i el seu fill Baldu III de Jerusalem. Joscelin a ms s'havia enemistat amb Raimon II de Trpoli i Raimon d'Antioquia, deixant  Edessa sense poderosos aliats.

El setge.
El 1144 Joscel II d'Edessa va aliar-se amb Kara Aslan, el governant ortukid de Diyarbak r contra el creixent poder i la influncia de Zengi. Joscel va sortir d'Edessa amb gaireb tot el seu exrcit per donar suport a Kara Aslan i atacar Alep. Zengi, que tractava de prendre avantatge la mort de Folc d'Anjou, rei de Jerusalem en 1143, va dirigir-se al nord per assetjar Edessa, on va arribar el 28 de novembre. La ciutat havia estat advertida de la seva arribada i es va preparar per a un setge, per poc podia fer mentre Joscelin i l'exrcit estaven en un altre lloc.

La defensa de la ciutat va estar encapalada per l'arquebisbe Llat Hug II, el bisbe armeni Joan, i el bisbe jacobita Basili, que es van assegurar que els cristians nadius cristians no desertessin a les files de Zengi. Quan Joscelin va saber del setge, va enviar l'exrcit a Turbessel, sabent que ell mai podria desallotjar Zengi sense l'ajuda dels altres Estats croats. Melisenda de Jerusalem va respondre la crida enviant un exrcit dirigit per Manassas de Hierges, Felip de Milly i Elinand de Bures, per Raimon de Poitiers, el prncep d'Antioquia no va atendre la crida perqu lluitava contra l'Imperi Bizant al Regne d'Armnia Menor.

Zengi va encerclar la ciutat veient que no hi havia exrcit defensor, aix que va fer construir maquinria de setge i es va comenar a minar les muralles, a l'hora que les seves forces rebien reforos kurds i Oghuzos. Edessa va resistir tot el que van poder, per no els habitants no tenien experincia en setges ni coneixements de lluita contra mineria, nombroses torres estaven sense guarnici i part de la paret prop de la Puerta de les hores es va enfonsar el 24 de desembre. Les tropes de Zengi van antrar a la ciutat, matant a tots aquells que no van poder fugir a la Ciutadella, governada per George Maniaces. Milers van ser asfixiats o trepitjats fins a la mort en el pnic, incls l'Arquebisbe Hug. Zengi va ordenar als seus homes per posar fi a la massacre per tots els presos llatins van ser executats mentre que als natius cristians se'ls va permetre viure en llibertat. La ciutadella va ser lliurada el 26 de desembre. Un dels comandants de l'Zengi, Zayn ad-Din Ali Kutchuk, va ser nomenat governador, mentre que el bisbe Basili, disposat a donar la seva lleialtat a qui va governs la ciutat, va ser reconegut com a lder de la poblaci cristiana.

Conseqncies.

El gener de 1145 Zengi va capturar Saruj i assetjar Birejik, per l'exrcit del Regne de Jerusalem va arribar i es va unir al d'Edessa. Zengi va saber de problemes a Mosul, i hi va retornar per prendre el control, i all fou nomenat l'Islam com defensor de la fe i al-Malik al-Mansur, el rei victoris. No va seguir atacant la resta del territori d'Edessa i el Principat d'Antioquia, com es temia, i Joscel II va seguir governant les restes del comtat a l'oest de l'Eufrates des de Turbessel, per poc a poc la resta del territori va ser capturat pels musulmans o venut als bizantins.

Zengi va ser assassinat per un esclau 1146 durant el setge a Qalat Jabar, i el va succeir a Alep el seu fill Nur ad-Din. Joscel va intentar recuperar Edessa desprs de l'assassinat, i la va recuperar tret de la ciutadella, l'octubre de 1146, per al no tenir l'ajuda dels altres estats croats i estar mal planificada, la seva expedici va ser expulsada d'Edessa per Nur ad-Din al novembre. Aquesta vegada, tota la poblaci va ser exiliada, i la ciutat va quedar deserta. Les notcies de la caiguda de Edessa va arribar a Europa en 1145, i el Papa Eugeni III ia l'organitzaci de la Segona Croada, dirigida per Llus VII de Frana i Conrad III d'Alemanya, per va acabar en desastre el 1148 i Edessa mai va ser recuperada.

Bibligrafia.
  Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187. Cambridge University Press, 1952.
  Kenneth Setton, A History of the Crusades, vol. I ed. University of Pennsylvania Press, 1958 ;
  The Damascus Chronicle of the Crusaders, extracted and translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi. Editat i tradut per H. A. R. Gibb. London, 1932. ;
  William of Tyre. A History of Deeds Done Beyond the Sea. Editat i tradut per E. A. Babcock i A. C. Krey. Columbia University Press, 1943.
  Armenia and the Crusades, Tenth to Twelfth Centuries: The Chronicle of Matthew of Edessa. Tradut per Ara Edmond Dostourian. National Association for Armenian Studies and Research, 1993.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405324" title="Serra de Fontanals" nonfiltered="1527" processed="1521" dbindex="156536">
La Serra de Fontanals s una serra situada al municipi d'Argelaguer (Garrotxa), amb una elevaci mxima de 426,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405325" title="Enrajolat de l'espai" nonfiltered="1528" processed="1522" dbindex="156537">
Un enrajolat de l'espai (anomenat tamb tessellaci o pavimentaci de l'espai) s un conjunt de poledres adjacents que recobreixen tot l'espai sense deixar forats. En generals el nombre de poledres que cal s infinit. Sn de particular inters els enrajolats que mostren certa regularitat, come ara les formades per poledres que sn tots idntics entre ells.

A la natura, un exemple de tessellaci molt regular es dna en els ruscs.

 Exemples .
Alguns slids tenen la propietat de tessellar l'espai si es repeteixen indefinidament en totes les direccions. Entre els slids platnics, el cub s l'nic que t aquesta propietat. Altres exemples cal cercar-los en slids no platnics, per que tenen en qualsevol cas certa regularitat. Tamb es pot enrajolar l'espai amb la combinaci de dos slids diferents, llavors els octedres combinats amb tetredres poden enrajolar l'espai.



L'ultim exemple es refereix a l'espai hiperblic: no s possible enrajolar l'espai euclidi ordinari amb dodecedres regulars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405326" title="Serra de Coloma" nonfiltered="1529" processed="1523" dbindex="156538">
La Serra de Coloma s una serra situada als municipis d'Argelaguer i Sant Ferriol a la Garrotxa, amb una elevaci mxima de 550,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405328" title="Serra de Palomers" nonfiltered="1530" processed="1524" dbindex="156539">
La Serra de Palomers s una serra situada als municipis d'Argelaguer i Sant Ferriol a la Garrotxa, amb una elevaci mxima de 621,1 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405332" title="Tur de Can Felip" nonfiltered="1531" processed="1525" dbindex="156540">

El Tur de Can Felip s una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Beuda a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405334" title="Puig de Cantallops (Beuda)" nonfiltered="1532" processed="1526" dbindex="156541">



El Puig de Cantallops s una muntanya de 438 metres que es troba al municipi de Beuda a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405335" title="Puig de Cantallops (Begur)" nonfiltered="1533" processed="1527" dbindex="156542">



El Puig de Cantallops s una muntanya de 173 metres que es troba al municipi de Begur a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405339" title="Montest" nonfiltered="1534" processed="1528" dbindex="156543">
El Montest s una serra situada als municipis de Mieres i Santa Pau a la Garrotxa, amb una elevaci mxima de 687,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405342" title="Torre de Can Badia" nonfiltered="1535" processed="1529" dbindex="156544">

La Torre de Can Badia s una muntanya de 687 metres que es troba entre els municipis de Mieres i Santa Pau a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405344" title="El Ferran (Montagut i Oix)" nonfiltered="1536" processed="1530" dbindex="156545">

El Ferran s una muntanya de 985 metres que es troba al municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405345" title="Roc del Quir" nonfiltered="1537" processed="1531" dbindex="156546">

El Roc del Quir s una muntanya de 1.734 metres que es troba al municipi de Meranges a la comarca de la Cerdanya.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405346" title="Puig de Sallols" nonfiltered="1538" processed="1532" dbindex="156547">

El Puig de Sallols s una muntanya de 1.211 metres que es troba al municipi de Riudaura a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405347" title="Puigsespunya" nonfiltered="1539" processed="1533" dbindex="156548">

Puigsespunya s una muntanya de 1.041 metres que es troba entre els municipis de Riudaura i la Vall de Bianya a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405348" title="Puig de Rauta" nonfiltered="1540" processed="1534" dbindex="156549">

El Puig de Rauta s una muntanya de 952 metres que es troba entre els municipis de Riudaura i la Vall d'en Bas a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405350" title="Muntanya de Cugul" nonfiltered="1541" processed="1535" dbindex="156550">

La Muntanya de Cugul s una muntanya de 538 metres que es troba al municipi de Sant Aniol de Finestres a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405352" title="Brassica" nonfiltered="1542" processed="1536" dbindex="156551">


Brassica s un gnere de plantes amb flors de la famlia de la col (Brassiccia). 

Cont ms espcies rellevants en agricultura que cap altre gnere de plantes. Hi ha des de males herbes (com la ravenissa) fins a hbrids i varietats hortcoles. La majoria sn plantes anuals per tamb n hi ha de bienals o petits arbusts.

El gnere Brassica s natiu de l'oest d Europa, les zones de clima mediterrani i regions de clima temperat d'sia.

Usos.
Aliment.
S aprofita quasi totes les parts segons les espcies, aix l arrel del nap la tija en el cas del  (kohlrabi), les fulles en (col de cabdell, col de Brusselles), flors (coliflor, brquil), i llavors com la mostassa o l'oli de llavors Colza). Algunes cols sn ornamentals.

Les espcies d'algunes Brassica serveixen d'aliment per alguns lepidpters.

Degut a la seva importncia agrcola les plantes de  Brassica han estat objecte de molt inters cientfic. La relaci estreta entre 6 importants espcies  (Brassica carinata, B. juncea, B. oleracea, B. napus, B. nigra and B. rapa) est descrita en la teoria del  Triangle U.

Medicina.
Es considera que les espcies de Brassica tenen un valor nutricional molt alt ja que proporciones gran quantitat de  vitamina C i fibra diettica a ms de contenir propietats anticanceroses, antibacterials i antivirals: 3,3'-Diindolilmet, sulforaf i seleni.  


Algunes espcies .
Hi ha un cert desacord cientfic en la classificaci del gnere Brassica.

 B. campestris;
 B. carinata   Mostassa d Abissnia per a produir biodisel.
 B. elongata   ;
 B. fruticulosa - Mediterrani;
 B. juncea   Mostassa ndia.
 B. napus -  Colza;
 B. narinosa -;
 B. nigra   Mostassa negra;
 B. oleracea - Col, Brquil, Coliflor, Col de Brusselles;
 B. perviridis - ;
 B. rapa (sinnim B. campestris) - Col Xina, ;
 B. rupestris   Mostassa bruna;
 B. septiceps - ;
 B. tournefortii   Mostassa d sia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405356" title="Helicoplacodeu" nonfiltered="1543" processed="1537" dbindex="156552">


Els helicoplacodeus (Helicoplacoidea) sn una classe extingida d'equinoderms de posici taxonmica incerta. Van viure al Cambri Inferior.

Caracterstiques.
Els helicoplacodeus eren fusiformes i tenien tres ambulacres de forma espiral que formaven part de la teca; les regions interambulacrals estaven cobertes per plaques imbricades disposades espiralment que funcionaven com una armadura i permetien a l'animal expandir-se i contreure's. La boca estava situada en posici lateral. Se suposa que eren sssils i que vivien enterrats, estenent el cos per a alimentar-se de partcules en suspensi.

Taxonomia.
Es coneixen noms tres gneres d'helicoplacodeus:

Helicoplacus;
Polyplacus;
Westgardella;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405365" title="Puig de Santa Magdalena" nonfiltered="1544" processed="1538" dbindex="156553">

El Puig de Santa Magdalena s una muntanya de 331 metres que es troba al municipi de Mai de Montcal a la comarca de la Garrotxa.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 303086001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405378" title="Lorik Cana" nonfiltered="1545" processed="1539" dbindex="156554">


Lorik Cana va nixer el 27 de juliol de 1983 a Pristina (Kosovo), no obstant, juga amb la selecci d'Albnia. s el capit de l'Olympique de Marseille, i juga en la posici de centrecampista defensiu tot i que tamb pot jugar com a defensa central. Porta el nmero 19 a la samarreta. Est en possessi de la ciutadania albanesa, francesa i sussa.
      
Carrera esportiva.

Lausanne Sports: hi va jugar de petit, per desprs es va veure que tenia talent, i el va fitxar el Paris Saint-Germain.

PSG: al 2002, va fitxar per un equip de 1a divisi. Durant la seva trajectria en aquest equip va marcar 2 gols.

Olympique de Marseille: va fitxar per aquest equip al 2005, i encara hi s. Ja porta 5 gols.

Actitud en el camp.

s un jugador que sempre dona tot en el camp, i que s'enfada molt. Probablement s aquest carcter el que l'ha portat a ser el capit del OM, ja que sempre est donant instruccions als seus companys. 

El seu joc defensiu es basa en tirar-se per prendre la pilota al rival, tot i que de vegades afronta el cara a cara per prendre la pilota.

Palmars.

Actualment ha guanyat: 
- una Copa de Frana
- ha quedat dues vegades subcampi de la Copa de Frana
- millor jugador albans

Futur.

Tot i que diu que es vol quedar en el seu equip, varis equips com el Everton, R.Madrid, i B.Munich, han estat interessats en ell aquest any, aix que el futur per ara est obert.

Estadstiques de la Carrera.



Estadstiques a Europa.


Enllaos externs.
Lorik Cana OM.net;
Lorik Cana's Yahoo Profile;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405386" title="Puig de Benet" nonfiltered="1546" processed="1540" dbindex="156555">

El Puig de Benet s una muntanya de 307 metres que es troba al municipi de Mai de Montcal a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405390" title="El Montcal" nonfiltered="1547" processed="1541" dbindex="156556">

El Montcal s una muntanya de 550 metres que es troba entre els municipis de Beuda i Mai de Montcal a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405392" title="Carena del Montcal" nonfiltered="1548" processed="1542" dbindex="156557">
La Carena del Montcal s una serra situada als municipis de Beuda i Mai de Montcal a la Garrotxa, amb una elevaci mxima de 550,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405393" title="Josep Recio Ariza" nonfiltered="1549" processed="1543" dbindex="156558">

Josep Recio Ariza (Fernn Nez, 24 de gener de 1957) va ser un ciclista andals de naixement, per catal de formaci ja que de molt petit es trasllad a viure a Catalunya. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 30 victries, destacant les 5 etapes a la Volta a Espanya, la Volta a Catalunya de 1983 i la Setmana Catalana de 1985.

Palmars.
1982 ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
1983 ;
 1r a Villafranca de Ordizia ;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a La Rioja;
1984 ;
 1r a la Volta a Arag i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Galcia;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1985 ;
 1r a la Volta a Burgos i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Volta a Mrcia ;
 1r a la Volta a Arag i vencedor d'una etapa;
 1r a la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa;
 1r a Nquera;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi ;
1986;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries ;
1988;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Arag ;
1989;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1990 ;
 1r a la Volta a l'Alentejo;

Resultats a la Volta a Espanya.
1982. 38 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1983. 29 de la classificaci general;
1984. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1985. Vencedor de 2 etapes;
1986. 28 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1988. 40 de la classificaci general;
1989. 85 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1988. Abandona (12a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Josep Recio a www.sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405397" title="Serra de Xenacs" nonfiltered="1550" processed="1544" dbindex="156559">
La Serra de Xenacs s una serra situada al municipi de les Preses a la comarca de la (Garrotxa), amb una elevaci mxima de 933,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405400" title="Puig Rod (les Preses)" nonfiltered="1551" processed="1545" dbindex="156560">

El Puig Rod s una muntanya de 934 metres que es troba al municipi de les Preses a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405401" title="Puig Bronzer" nonfiltered="1552" processed="1546" dbindex="156561">

El Puig Bronzer s una muntanya de 934 metres que es troba al municipi de les Preses a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405402" title="Roca Lladre" nonfiltered="1553" processed="1547" dbindex="156562">

La Roca Lladre s una muntanya de 907 metres que es troba entre els municipis de les Preses, Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau a la comarca de la Garrotxa.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405425" title="tim" nonfiltered="1554" processed="1548" dbindex="156563">


Un tim s la forma originria d'un mot, la paraula d'on una altra procedeix. D'ella se'n deriva el mot etimologia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405430" title="Castell de Matsue" nonfiltered="1555" processed="1549" dbindex="156564">


 s un castell feudal de Matsue, a la prefectura de Shimane, al Jap. Conegut amb el nom del castell negre o el castell del corriol, s un dels pocs castells medievals japonesos que es conserven tal com eren originalment, construts en fusta i no pas fruit d'una reconstrucci moderna.

Edificat entre els anys 1607 i 1611 per mandat del senyor local Horio Yoshiharu, l'any 1638 el feu i el castell van passar a la famlia Matsudaira, una branca menor del clan Tokugawa, que ocupava el poder.

Al llarg dels segles, la majoria dels castells japonesos han acabat destruts per diverses causes, com ara guerres, terratrmols o fins i tot incendis, que eren un gran risc perqu la major part dels castells solia ser de fusta. El castell de Matsue es va construir desprs de l'ltima gran guerra del Jap feudal, i per tant mai no ha viscut cap batalla. Aix i tot, de l'edifici original noms se'n conserven alguns murs i la torrassa.


Histria.
Dels dotze castells que es conserven al Jap, el de Matsue s l'nic de la regi de Sanin. s el segon ms gran del pas, el tercer ms alt (30 metres) i el sis ms antic. Es va construir durant un perode de cinc anys per voluntat del dimio de la regi d'Izumo, Yoshihari Horio, i es va enllestir definitivament el 1622.

Desprs dels mandats de Tadaharu Horio i Tadataka Kyogoku, un nt de Ieyasu Tokugawa, Naomasa Matsudaira, es va convertir en senyor del castell desprs d'abandonar Matsumoto, a la provncia de Shinshu, per establir-se a Matsue, i aix va comenar un govern que duraria durant 234 anys i deu generacions de la famlia Matsudaira.

El 1875 es van destruir tots els edificis de dins de la fortificaci tret de la torre, que es va conservar grcies a diverses pressions. Entre el 1950 i el 1955 es va reconstruir de nou tot el castell.

L'edifici s una estructura complexa construda com una talaia; des de l'exterior sembla que tingui cinc plantes, per de fet en t sis. La majoria de murs estan pintats de negre, i conformen una estructura slida aixecada per resistir la guerra; al mateix temps, per, l'edifici s majesttic i solemne, caracterstiques prpies de l'estil Momoyama.

 Bibliografia .

;
;





 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405440" title="TOTEM" nonfiltered="1556" processed="1550" dbindex="156565">
TOTEM (Total Cross Section, Elastic Scattering and Diffraction Dissociation, Secci efica total, dispersi elstica i dissociaci per difracci) s un dels sis detectors de partcules de l'accelerador LHC al laboratori internacional del CERN a Ginebra. El seu objectiu s mesurar les seccions eficaces total, elstica i difractives en collisions prot-prot a energies de 14 TeV en el centre de masses. El detector comparteix el punt d'interacci (IP5) de l'experiment CMS i disposa de dectectors de protons ('Pots Romans') al tnel de l'LHC a 147 i 220 metres (en ambdues direccions) d'IP5.


Enllaos externs.

Pgina oficial TOTEM al CERN ;
Pgina TOTEM al portal LHC/US ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405466" title="Renato Civelli" nonfiltered="1557" processed="1551" dbindex="156566">

Renato Civelli s un futbolista argent, que juga de defensa. Va nixer el 14 d'octubre de 1983, en la ciutat de Pehuaj en la provncia de Buenos Aires de Argentina. Actualment juga per al Marseille en Frana.

Civelli comena sa carrera al Banfield en la Primera Divisi Argentina. Desprs de dos anys amb el club fou contractat per el Marseille el gener del 2006, durant el perode europeu de transferncia de jugadors en hivern. Va tornar a l'Argentina en un contracte de prstec per un any desprs de la temporada 2006-07, unint-se a Gimnstica en l'inici de la Apertura 2007.

El seu germ menut Luciano s tamb un futbolista professional.

Enllaos externs.
 Argentine Primera statistics at Futbol XXI;
 Player Profile;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405468" title="Ringendorf" nonfiltered="1558" processed="1552" dbindex="156567">

Ringendorf (en alsaci Rngendorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 359 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405473" title="Rudy Riou" nonfiltered="1559" processed="1553" dbindex="156568">

Rudy Riou (nascut el 22 de gener de1980 en Grande-Synthe) s un porter de futbol francs qui actualment juga per el Olympique Marseille en la Ligue 1 francesa.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial;
 ;
 Player profile - L'Equipe.fr;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405475" title="Saessolsheim" nonfiltered="1560" processed="1554" dbindex="156569">

 Saessolsheim (en alsaci Saselse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 478 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405479" title="Schaffhouse-sur-Zorn" nonfiltered="1561" processed="1555" dbindex="156570">

 Schaffhouse-sur-Zorn (en alsaci Schaffhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 349 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405483" title="Scherlenheim" nonfiltered="1562" processed="1556" dbindex="156571">

 Scherlenheim (en alsaci Scharle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 118 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405486" title="Schwindratzheim" nonfiltered="1563" processed="1557" dbindex="156572">

 Schwindratzheim (en alsaci Schwngelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.670 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405488" title="Taye Taiwo" nonfiltered="1564" processed="1558" dbindex="156573">

Taye Ismaila Tawo (nascut el 16 d'abril de 1985 en Lagos, Nigria) s un futbolista nigeri que actualment juga per l'Olympique de Marseille. La posici principal de Taiwo s el lateral esquerre. s conegut pels seus xuts esquerrans de llarg abast i encreuaments, la fora fsica, el ritme.

Taiwo t un poders xut amb la cama esquerra, que va ser mesurat al voltant de ms de 130 km/h (prop de 82 milles per hora) en un tir lliure en una semi-final de la Coupe de Frana del 2006.

Taiwan va ser l'any 2006 el Jove Jugador Afric de l'any.

Carrera futbolstica.
Olympique de Marseille.
Taiwan va ser portat per omplir el buit que havia deixat Bixente Lizarazu quan va marxa al Bayern Munich. Taiwan ha manifestat el desig de jugar a la Gran Bretanya i ha estat esmentat com un possible objectiu de transferncia al Rangers, el Celtic i el Portsmouth.

Carrera nacional.
Taiwan era part de l'equip de Nigria durant el 2005 Campionat Mundial Juvenil de la FIFA. Va marcar dos gols decisius durant la competici cosa que va permetre a Nigria d'assolir la final (va perdre 2 .-1. contra Argentina). Va ser designat com el tercer millor jugador del torneig per darrere del nigeri John Obi Mikel i l'argent Lionel Messi.

Taiwo jug a la 2006 Copa Africana de Nacions a Egipte, aix com el 2008 Copa Africana de Nacions a Ghana.

 Personal .
His name, Tawo, significa "Pre-tasted the world". Aquest nom sol ser donat al primer d'una srie de bessons.

Referncies.


Enllaos externs.
http://www.om.net/en/Teams/201002/Effectif_pro/1514/TAIWO;
http://www.om.net/en/Saison/101002/Infos/34175/A_winning_return_for_Taiwo;
http://france.theoffside.com/french-football/meet-africas-best-young-star-taye-taiwo.html;
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405490" title="Waltenheim-sur-Zorn" nonfiltered="1565" processed="1559" dbindex="156574">

 Waltenheim-sur-Zorn (en alsaci Wltene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 641 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405493" title="Wickersheim-Wilshausen" nonfiltered="1566" processed="1560" dbindex="156575">

 Wickersheim-Wilshausen (en alsaci Wickersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 433 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405495" title="Wilwisheim" nonfiltered="1567" processed="1561" dbindex="156576">

 Wilwisheim (en alsaci Wlse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia  680 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405498" title="Wingersheim" nonfiltered="1568" processed="1562" dbindex="156577">

 Wingersheim (en alsaci Wngersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia  1.105 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405508" title="Nicolas Anelka" nonfiltered="1569" processed="1563" dbindex="156578">

Nicolas Anelka (nascut el 14 de mar de 1979)  s un davanter francs de futbol que juga per al  Chelsea de la Barclays Premier League. Ell s musulm.





Referncies.


Enllaos externs.
;
 FFF profile;
Bolton Wanderers Profile at Burnden Aces;
FootballDatabase.eu comprehensive match-by-match history;
;
FootballDatabase profile and statistics;
Map illustrating the playing career of Nicolas Anelka;
Sporting-Heroes photographs and statistics;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405509" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1570" processed="1564" dbindex="156579">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (en aquells moments Uni Sovitica) es disputaren 38 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 14 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Central Lenin entre els dies 24 de juliol i 1 d'agost de 1980.

Participaren un total de 960 atletes, entre ells 694 homes i 266 dones, de 70 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Categoria femenina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1980;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405510" title="Llista d'aranyes de Madagascar" nonfiltered="1571" processed="1565" dbindex="156580">
Aquesta llista d'aranyes de Madagascar inclou totes les espcies d'aranyes que es troben a Madagascar. Totes elles sn endmiques d'aquesta illa si no se n'indica el contrari. 

Famlia Araneidae. 
 Acantharachne giltayi (Lessert, 1938)  tamb al Congo-;
 Acantharachne madecassa (Emerit, 2000);
 Acantharachne milloti (Emerit, 2000);
 Acrosomoides acrosomoides (O. P.-Cambridge, 1879);
 Arachnura scorpionoides (Vinson, 1863)  tamb al Congo, Etipia i Maurici-;
 Araneus isabella (Vinson, 1863);
 Araneus kraepelini (Lenz, 1891);
 Araneus lenzi (Roewer, 1942);
 Araneus madagascaricus (Strand, 1908);
 Araneus margitae (Strand, 1917);
 Araneus nossibeus (Strand, 1907);
 Araneus pallescens (Lenz, 1891);
 Araneus saccalava (Strand, 1907);
 Araneus sambava (Strand, 1907);
 Argiope coquereli (Vinson, 1863)  tamb a Zanzbar-;
 Argiope ranomafanensis (Bjrn, 1997);
 Augusta glyphica (Gurin, 1839);
 Caerostris cowani (Butler, 1882);
 Caerostris ecclesiigera (Butler, 1882);
 Caerostris extrusa (Butler, 1882);
 Caerostris hirsuta (Simon, 1895);
 Caerostris mitralis (Vinson, 1863)  tamb a l'frica Central-;
 Caerostris sexcuspidata (Fabricius, 1793)  tamb al continent afric, Comores i Aldabra-;
 Chorizopes antongilensis (Emerit, 1997);
 Chorizopes madagascariensis (Emerit, 1997);
 Coelossia trituberculata (Simon, 1903)- tamb a Maurici-;
 Cyclosa hova (Strand, 1907);
 Cyclosa sanctibenedicti (Vinson, 1863)  tamb a Reuni-;
 Cyphalonotus columnifer (Simon, 1903);
 Cyrtarachne madagascariensis (Emerit, 2000);
 Cyrtarachne ixoides (Simon, 1870)  tamb des de la Mediterrnia fins a Gergia-;
 Exechocentrus lancearius (Simon, 1889);
 Gasteracantha rhomboidea madagascariensis (Vinson, 1863);
 Gasteracantha rufithorax (Simon, 1881);
 Gasteracantha sanguinolenta andrefanae (Emerit, 1974);
 Gasteracantha sanguinolenta bigoti (Emerit, 1974);
 Gasteracantha sanguinolenta mangrovae (Emerit, 1974);
 Gasteracantha thorelli (Keyserling, 1864);
 Gasteracantha versicolor avaratrae (Emerit, 1974);
 Gasteracantha versicolor formosa (Vinson, 1863);
 Isoxya cowani (Butler, 1882);
 Isoxya mahafalensis (Emerit, 1974);
 Isoxya milloti (Emerit, 1974);
 Isoxya reuteri (Lenz, 1886);
 Larinia tamatave (Grasshoff, 1971);
 Madacantha nossibeana (Strand, 1916);
 Nemoscolus waterloti (Berland, 1920);
 Neoscona angulatula (Schenkel, 1937) -tamb a Aldabra i Kenya-;
 Neoscona cereolella (Strand, 1907)  tamb al Congo i a l'frica Oriental-;
 Neoscona triangula mensamontella (Strand, 1907);
 Paraplectana walleri (Blackwall, 1865)  tamb a l'frica Occidental i a l'frica Central-;
 Pararaneus uncivulva (Strand, 1907);
 Parmatergus coccinelloides (Emerit, 1994);
 Parmatergus coccinelloides ambrae (Emerit, 1994);
 Parmatergus lens (Emerit, 1994);
 Pasilobus antongilensis (Emerit, 2000);
 Pasilobus capuroni (Emerit, 2000);
 Poltys kochi (Keyserling, 1864) -tamb a Maurici-;
 Poltys reuteri (Lenz, 1886);
 Poltys vesicularis (Simon, 1889);
 Prasonica albolimbata (Simon, 1895)  tamb al Congo-;
 Prasonica seriata (Simon, 1895)  tamb al continent afric-;
 Prasonicella cavipalpis (Grasshoff, 1971);
 Pronous tetralobus (Simon, 1895);
 Pycnacantha fuscosa (Simon, 1903);
 Thelacantha brevispina (Doleschall, 1857)  tamb des de l'ndia fins a les Filipines i a Austrlia-;

Famlia Archaeidae.
 Afrarchaea fisheri (Lotz, 2003);
 Afrarchaea godfreyi (Hewitt, 1919)  tamb a Sud-frica-;
 Afrarchaea mahariraensis (Lotz, 2003);
 Eriauchenius bourgini (Millot, 1948);
 Eriauchenius gracilicollis (Millot, 1948);
 Eriauchenius jeanneli (Millot, 1948);
 Eriauchenius legendrei (Platnick, 1991);
 Eriauchenius pauliani (Legendre, 1970);
 Eriauchenius ratsirarsoni (Lotz, 2003);
 Eriauchenius tsingyensis (Lotz, 2003);
 Eriauchenius vadoni (Millot, 1948);
 Eriauchenius workmani (O. P.-Cambridge, 1881);

Famlia Barychelidae.
 Idioctis intertidalis (Benoit & Legendre, 1968)  tamb a les Seychelles-;
 Tigidia alluaudi (Simon, 1902);
 Tigidia bastardi (Simon, 1902);
 Tigidia dubia (Strand, 1907);
 Tigidia majori (Pocock, 1903);
 Tigidia mathiauxi (Simon, 1902);
 Tigidia processigera (Strand, 1907);
 Tigidia typica (Strand, 1907);
 Zophoryctes flavopilosus (Simon, 1902);

Famlia Clubionidae.
 Carteronius argenticomus (Keyserling, 1877);
 Carteronius vittiger Simon, 1896;
 Clubiona hoffmanni (Schenkel, 1937);

Famlia Corinnidae.
 Castianeira majungae (Simon, 1896);
 Cetonana aculifera (Strand, 1916);
 Copa auroplumosa (Strand, 1907);
 Copa lineata (Simon, 1903);
 Corinna nossibeensis (Strand, 1907);
 Orthobula sicca (Simon, 1903);
 Paccius angulatus (Platnick, 2000);
 Paccius elevatus (Platnick, 2000);
 Paccius griswoldi (Platnick, 2000);
 Paccius madagascariensis (Simon, 1889);
 Paccius mucronatus (Simon, 1898);
 Paccius quinteri (Platnick, 2000);
 Paccius scharffi (Platnick, 2000);

Famlia Ctenidae.
 Mahafalytenus fo (Silva, 2007);
 Mahafalytenus fohy (Silva, 2007);
 Mahafalytenus hafa (Silva, 2007);
 Mahafalytenus isalo (Silva, 2007);
 Mahafalytenus osy (Silva, 2007);
 Mahafalytenus paosy (Silva, 2007);
 Mahafalytenus tsilo (Silva, 2007);
 Viridasius fasciatus (Lenz, 1886);
 Vulsor isaloensis (Ono, 1993);
 Vulsor penicillatus (Simon, 1896);
 Vulsor quartus (Strand, 1907);
 Vulsor quintus (Strand, 1907);
 Vulsor septimus (Strand, 1907);
 Vulsor sextus (Strand, 1907);

Famlia Cyatholipidae.
 Alaranea alba (Griswold, 1997);
 Alaranea ardua (Griswold, 1997);
 Alaranea betsileo (Griswold, 1997);
 Alaranea merina (Griswold, 1997);
 Ulwembua antsiranana (Griswold, 1997);
 Ulwembua nigra (Griswold, 2001);
 Ulwembua ranomafana (Griswold, 1997);
 Vazaha toamasina (Griswold, 1997);

Famlia Deinopidae.
 Deinopis madagascariensis (Lenz, 1886);

Famlia Desidae.
 Desis crosslandi (Pocock, 1902)  tamb a Zanzbar-;

Famlia Dipluridae.
 Thelechoris rutenbergi (Karsch, 1881);
 Thelechoris striatipes (Simon, 1889)  tamb a l'frica Oriental i a l'frica Austral-;

Famlia Eresidae.
 Stegodyphus mimosarum (Pavesi, 1883)  tamb al continent afric-;
 Stegodyphus simplicifrons (Simon, 1906);

Famlia Filistatidae.
 Andoharano decaryi (Fage, 1945);
 Andoharano grandidieri (Simon, 1901);
 Andoharano milloti (Legendre, 1971);
 Andoharano monodi (Legendre, 1971);

Famlia Gallieniellidae.
 Gallieniella betroka (Platnick, 1984);
 Gallieniella blanci (Platnick, 1984);
 Gallieniella mygaloides (Millot, 1947);
 Legendrena angavokely (Platnick, 1984);
 Legendrena perinet (Platnick, 1984);
 Legendrena rolandi (Platnick, 1984);
 Legendrena rothi (Platnick, 1995);
 Legendrena spiralis (Platnick, 1995);
 Legendrena steineri (Platnick, 1990);
 Legendrena tamatave (Platnick, 1984);

Famlia Gnaphosidae.
 Camillina fiana (Platnick & Murphy, 1987)  tamb a les Comores-;
 Camillina tsima (Platnick & Murphy, 1987);
 Drassodes malagassicus (Butler, 1879);
 Poecilochroa malagassa (Strand, 1907);
 Scotophaeus nossibeensis (Strand, 1907);
 Zelotes bastardi (Simon, 1896);
 Zelotes madagascaricus (Strand, 1907);

Famlia Hersiliidae.
 Hersilia eloetsensis (Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006);
 Hersilia fossulata (Karsch, 1881);
 Hersilia insulana (Strand, 1907);
 Hersilia madagascariensis (Wunderlich, 2004)  tamb a les Comores-;
 Hersilia tamatavensis (Foord & Dippenaar-Schoeman, 2006);
 Hersilia vinsoni (Lucas, 1869);

Famlia Idiopidae.
 Genysa bicalcarata (Simon, 1889);
 Genysa decorsei (Simon, 1902);
 Genysa decorsei (Simon, 1902);
 Hiboka geayi (Fage, 1922);

Famlia Linyphiidae.
 Helsdingenia extensa (Locket, 1968)  tamb a Santa Helena, frica i les Comores-;
 Microlinyphia simoni (van Helsdingen, 1970);
 Thapsagus pulcher (Simon, 1894);
 Thyreobaeus scutiger (Simon, 1889);
 Tmeticides araneiformis (Strand, 1907);

Famlia Liocranidae.
 Donuea decorsei (Simon, 1903);

Famlia Lycosidae.
 Arctosa atroventrosa (Lenz, 1886);
 Geolycosa nossibeensis (Strand, 1907);
 Geolycosa urbana hova (Strand, 1907);
 Hognoides urbanides (Strand, 1907);
 Lycosa madagascariensis Vinson, 1863);
 Lycosa signata (Lenz, 1886;
 Ocyale fera (Strand, 1908);
 Pardosa cinerascens (Roewer, 1951);
 Pardosa vinsoni (Roewer, 1951);
 Pardosa zorimorpha (Strand, 1907);
 Tricassa madagascariensis ;

Famlia Migidae.
 Micromesomma cowani (Pocock, 1895);
 Paramigas alluaudi (Simon, 1903);
 Paramigas andasibe (Raven, 2001);
 Paramigas goodmani (Griswold & Ledford, 2001);
 Paramigas macrops (Griswold & Ledford, 2001);
 Paramigas manakambus (Griswold & Ledford, 2001);
 Paramigas milloti (Griswold & Ledford, 2001);
 Paramigas oracle (Griswold & Ledford, 2001);
 Paramigas pauliani (Dresco & Canard, 1975));
 Paramigas pectinatus (Griswold & Ledford, 2001);
 Paramigas perroti (Simon, 1891);
 Paramigas rothorum (Griswold & Ledford, 2001);
 Thyropoeus malagasus (Strand, 1908);
 Thyropoeus mirandus (Pocock, 1895);

Famlia Mimetidae.
 Ero lokobeana (Emerit, 1996);
 Ero madagascariensis (Emerit, 1996);
 Mimetus madacassus (Emerit, 1996);

Famlia Miturgidae.
 Cheiracanthium insulare (Vinson, 1863)  tamb a Reuni-;
 Cheiracanthium leucophaeum (Simon, 1897);

Famlia Nemesiidae.
 Entypesa annulipes (Strand, 1907);
 Entypesa nebulosa (Simon, 1902);

Famlia Nephilidae.
 Clitaetra perroti (Simon, 1894);
 Nephila pilipes malagassa (Strand, 1907);
 Nephila senegalensis hildebrandti (Dahl, 1912);
 Nephilengys borbonica (Vinson, 1863)  tamb a les Comores, les Seychelles, Aldabra i les Mascarenyes-;

Famlia Oxyopidae.
 Hostus paroculus (Simon, 1898);
 Oxyopes dumonti (Vinson, 1863)  tamb des de l'frica Oriental fins a les Seychelles-;
 Oxyopes pallidecoloratus (Strand, 1906)  tamb a Etipia, Congo i a l'frica Oriental-;
 Peucetia lucasi (Vinson, 1863)  tamb a les Comores-;
 Peucetia madagascariensis (Vinson, 1863)  tamb a les Comores-;

Famlia Philodromidae.
 Philodromus niveus (Vinson, 1863);
 Thanatus philodromicus (Strand, 1916);

FamliaPholcidae.
 Crossopriza nigrescens (Millot, 1946);
 Leptopholcus sakalavensis (Millot, 1946);
 Paramicromerys betsileo (Huber, 2003);
 Paramicromerys coddingtoni (Huber, 2003);
 Paramicromerys combesi (Millot, 1946);
 Paramicromerys madagascariensis (Simon, 1893);
 Paramicromerys mahira (Huber, 2003);
 Paramicromerys manantenina (Huber, 2003);
 Paramicromerys marojejy (Huber, 2003);
 Paramicromerys megaceros (Millot, 1946);
 Paramicromerys nampoinai (Huber, 2003);
 Paramicromerys quinteri (Huber, 2003);
 Paramicromerys rabeariveloi (Huber, 2003);
 Paramicromerys ralamboi (Huber, 2003);
 Paramicromerys rothorum (Huber, 2003);
 Paramicromerys scharffi (Huber, 2003);
 Pholcus lambertoni (Millot, 1946);
 Smeringopus madagascariensis (Millot, 1946);
 Spermophora ranomafana (Huber, 2003);
 Spermophora vyvato (Huber, 2003);
 Zatavua analalava (Huber, 2003);
 Zatavua andrei (Millot, 1946);
 Zatavua ankaranae (Millot, 1946);
 Zatavua fagei (Millot, 1946);
 Zatavua griswoldi (Huber, 2003);
 Zatavua imerinensis (Millot, 1946);
 Zatavua impudica (Millot, 1946);
 Zatavua isalo (Huber, 2003);
 Zatavua kely (Huber, 2003);
 Zatavua madagascariensis (Fage, 1945);
 Zatavua mahafaly (Huber, 2003);
 Zatavua punctata (Millot, 1946);
 Zatavua talatakely (Huber, 2003);
 Zatavua tamatave (Huber, 2003;
 Zatavua voahangyae (Huber, 2003);
 Zatavua vohiparara (Huber, 2003);
 Zatavua zanahary (Huber, 2003);

Famlia Phyxelididae.
 Ambohima pauliani (Griswold, 1990);
 Ambohima sublima (Griswold, 1990);
 Phyxelida fanivelona (Griswold, 1990);
 Phyxelida malagasyana (Griswold, 1990);

Famlia Pisauridae.
 Caripetella madagascariensis (Lenz, 1886)  tamb a les Comores-;
 Dolomedes saccalavus (Strand, 1907);
 Hala impigra;
 Hala paulyi ;
 Hygropoda madagascarica (Strand, 1907);
 Hypsithylla linearis (Simon, 1903);
 Maypacius bilineatus (Pavesi, 1895)  tamb a l'frica Central i a l'Oriental-;
 Maypacius vittiger (Simon, 1898);
 Paracladycnis vis (Blandin, 1979);
 Ransonia mahasoana (Blandin, 1979);
 Tallonia picta (Simon, 1889);
 Thalassiopsis vachoni (Roewer, 1955);
 Thalassius esimoni (Sierwald, 1984);
 Thalassius leoninus (Strand, 1916);
 Thalassius majungensis (Strand, 1907);
 Tolma toreuta ;

Famlia Salticidae.
 Asemonea ornatissima (Peckham & Wheeler, 1889);
 Bavia albolineata (Peckham & Peckham, 1885);
 Beata lineata (Vinson, 1863);
 Brettus madagascarensis (Peckham & Peckham, 1903);
 Carrhotus harringtoni (Prszynski, 1992);
 Cyrba legendrei (Wanless, 1984)  tamb a les Comores-;
 Echinussa imerinensis (Simon, 1901);
 Echinussa praedatoria (Keyserling, 1877);
 Echinussa vibrabunda (Simon, 1886);
 Evarcha madagascariensis (Prszynski, 1992);
 Goleba lyra (Maddison & Zhang, 2006);
 Goleba punctata (Peckham & Wheeler, 1888);
 Goleta peckhami (Simon, 1900);
 Goleta workmani (Peckham & Peckham, 1885);
 Harmochirus bianoriformis (Strand, 1907)  tamb a l'frica Central i Oriental-;
 Heliophanus hamifer (Simon, 1886)  tamb a Moambic, Zimbabwe i les Seychelles-;
 Heliophanus imerinensis (Simon, 1901);
 Heliophanus innominatus (Wesolowska, 1986);
 Heliophanus modicus (Peckham & Peckham, 1903)  tamb a Sud-frica-;
 Heliophanus mucronatus (Simon, 1901);
 Heliophanus orchesta (Simon, 1886)  tamb a l'frica Central i a Sud-frica-;
 Hispo cingulata (Simon, 1886);
 Hispo frenata (Simon, 1900);
 Hispo macfarlanei (Wanless, 1981);
 Hispo pullata (Wanless, 1981);
 Hispo sulcata (Wanless, 1981);
 Hispo tenuis (Wanless, 1981);
 Hyllus albomarginatus (Lenz, 1886);
 Hyllus albooculatus (Vinson, 1863);
 Hyllus bifasciatus (Ono, 1993);
 Hyllus interrogationis (Strand, 1907);
 Hyllus lugubrellus (Strand, 1908);
 Hyllus lugubris (Vinson, 1863);
 Hyllus madagascariensis (Vinson, 1863);
 Hyllus nossibeensis (Strand, 1907);
 Hyllus vinsoni (Peckham & Peckham, 1885);
 Hyllus virgillus (Strand, 1907);
 Macopaeus spinosus (Simon, 1900);
 Meleon madagascarensis (Wanless, 1978);
 Meleon russata (Simon, 1900);
 Myrmarachne andringitra (Wanless, 1978);
 Myrmarachne augusta (Peckham & Peckham, 1892);
 Myrmarachne cowani (Peckham & Peckham, 1892);
 Myrmarachne diegoensis (Wanless, 1978);
 Myrmarachne electrica (Peckham & Peckham, 1892);
 Myrmarachne eugenei (Wanless, 1978);
 Myrmarachne eumenes (Simon, 1900);
 Myrmarachne longiventris (Simon, 1903);
 Myrmarachne mahasoa (Wanless, 1978);
 Myrmarachne nubilis (Wanless, 1978);
 Myrmarachne peckhami (Roewer, 1951);
 Myrmarachne ransoni (Wanless, 1978);
 Myrmarachne simplexella (Roewer, 1951);
 Myrmarachne volatilis (Peckham & Peckham, 1892)  tamb a la Xina i Vietnam-;
 Natta chionogaster (Simon, 1901)  tamb al continent afric-;
 Pachypoessa lacertosa (Simon, 1902)  tamb a l'frica Austral-;
 Padilla armata (Peckham & Peckham, 1894);
 Padilla cornuta (Peckham & Peckham, 1885);
 Padilla glauca (Simon, 1900);
 Padilla lancearia (Simon, 1900);
 Padilla mantis (Simon, 1900);
 Padilla sartor (Simon, 1900);
 Pandisus decorus (Wanless, 1980);
 Pandisus modestus (Peckham & Wheeler, 1889);
 Pandisus parvulus (Wanless, 1980);
 Pandisus sarae (Wanless, 1980);
 Pandisus scalaris (Simon, 1900);
 Pharacocerus ebenauensis (Strand, 1908);
 Pharacocerus sessor Simon, 1902);
 Phaulostylus furcifer (Simon, 1902);
 Phaulostylus grammicus (Simon, 1902);
 Phaulostylus grandidieri (Simon, 1902);
 Phaulostylus leucolophus (Simon, 1902);
 Pochyta albimana (Simon, 1902);
 Poessa argenteofrenata (Simon, 1902);
 Portia schultzi (Karsch, 1878)  tamb a l'frica Central, Oriental i Austral-;
 Pseudicius unicus (Peckham & Peckham, 1894);
 Quekettia georgius (Peckham & Peckham, 1892);
 Salticus coronatus (Cambou, 1887);
 Thyene inflata (Gerstcker, 1873)  tamb al continent afric-;
 Thyene tamatavi (Vinson, 1863);
 Thyene varians (Peckham & Peckham, 1901);
 Tomocyrba andasibe (Maddison & Zhang, 2006);
 Tomocyrba barbata (Simon, 1900);
 Tomocyrba decollata (Simon, 1900);

Famlia Scytodidae.
 Scytodes oswaldi (Lenz, 1891);

Famlia Segestriidae.
 Segestria madagascarensis (Keyserling, 1877);

Famlia Selenopidae.
 Anyphops benoiti (Corronca, 1998);
 Garcorops madagascar (Corronca, 2003);
 Garcorops paulyi (Corronca, 2003);
 Hovops dufouri (Vinson, 1863)  tamb a Reuni-;
 Hovops legrasi (Simon, 1887);
 Hovops madagascariensis (Vinson, 1863);
 Hovops mariensis (Strand, 1908);
 Hovops modestus (Lenz, 1886);
 Hovops pusillus (Simon, 1887);
 Selenops ivohibe (Corronca, 2005);
 Selenops vigilans (Pocock, 1898)  tamb a l'frica Occidental, Central i Oriental-;

Famlia Sparassidae.
 Chrosioderma albidum (Simon, 1897);
 Chrosioderma analalava (Silva, 2005);
 Chrosioderma havia (Silva, 2005);
 Chrosioderma mahavelona (Silva, 2005);
 Chrosioderma mipentinapentina (Silva, 2005);
 Chrosioderma namoroka (Silva, 2005);
 Chrosioderma ranomafana (Silva, 2005);
 Chrosioderma roaloha (Silva, 2005);
 Chrosioderma soalala (Silva, 2005);
 Damastes atrignathus (Strand, 1908);
 Damastes coquereli (Simon, 1880);
 Damastes coquereli affinis (Strand, 1907);
 Damastes decoratus (Simon, 1897);
 Damastes fasciolatus (Simon, 1903);
 Damastes flavomaculatus (Simon, 1880);
 Damastes grandidieri (Simon, 1880;
 Damastes majungensis (Strand, 1907);
 Damastes malagassus (Fage, 1926);
 Damastes malagasus (Karsch, 1881);
 Damastes masculinus (Strand, 1908);
 Damastes nossibeensis (Strand, 1907);
 Damastes oswaldi (Lenz, 1891);
 Damastes pallidus (Schenkel, 1937);
 Damastes sikoranus (Strand, 1906);
 Eusparassus laterifuscus (Strand, 1908);
 Megaloremmius leo (Simon, 1903);
 Olios coenobitus (Fage, 1926);
 Olios erraticus (Fage, 1926);
 Olios lamarcki (Latreille, 1806)  tamb des de Madagascar fins a Sri Lanka i l'ndia-;
 Olios malagassus (Strand, 1907);
 Olios malagassus septifer (Strand, 1908);
 Olios mordax (O. P.-Cambridge, 1899);
 Olios nossibeensis (Strand, 1907);
 Olios pusillus (Simon, 1880);
 Olios subpusillus (Strand, 1907);
 Palystes convexus (Strand, 1907);
 Palystes spiralis (Strand, 1907);
 Rhitymna hildebrandti (Jrvi, 1914);
 Rhitymna imerinensis (Vinson, 1863);
 Staianus acuminatus (Simon, 1889);

Famlia Stiphidiidae.
 Ischalea incerta (O. P.-Cambridge, 1877);

Famlia Synaphridae.
 Africepheia madagascariensis (Miller, 2007);
 Synaphris schlingeri (Miller, 2007);
 Synaphris toliara (Miller, 2007);

Famlia Tengellidae.
 Calamistrula evanescens (Dahl, 1901);

Tetrablemmidae.
 Shearella browni (Shear, 1978);

Famlia Tetragnathidae.
 Diphya pumila (Simon, 1888);
 Leucauge lechei (Strand, 1908);
 Leucauge tetragnathella (Strand, 1907);
 Leucauge undulata (Vinson, 1863)  tamb a Etipia i a l'frica Oriental- ;
 Orsinome vorkampiana (Strand, 1907);
 Pachygnatha longipes (Simon, 1894);
 Tetragnatha protensa (Walckenaer, 1842)  tamb des de Madagascar fins a Austrlia, Nova Calednia i Palau-;

Famlia Theraphosidae.
 Encyocrates raffrayi (Simon, 1892);
 Monocentropus lambertoni (Fage, 1922);
 Phoneyusa bouvieri (Berland, 1917);

Famlia Theridiidae.
 Anelosimus andasibe (Agnarsson & Kuntner, 2005);
 Anelosimus decaryi (Fage, 1930)  tamb a Aldabra-;
 Anelosimus may (Agnarsson, 2005);
 Anelosimus nazariani (Agnarsson & Kuntner, 2005);
 Anelosimus sallee (Agnarsson & Kuntner, 2005);
 Anelosimus salut (Agnarsson & Kuntner, 2005);
 Anelosimus vondrona (Agnarsson & Kuntner, 2005);
 Argyrodes abscissus (O. P.-Cambridge, 1880);
 Argyrodes meus (Strand, 1907;
 Argyrodes minax (O. P.-Cambridge, 1880)  tamb a les Comores-;
 Argyrodes sextuberculosus (Strand, 1908)  tamb a Moambic-;
 Argyrodes viridis (Vinson, 1863)  tamb a Reuni-;
 Argyrodes zonatus (Walckenaer, 1842)  tamb a l'frica Oriental i a Reuni-;
 Asygyna coddingtoni (Agnarsson, 2006);
 Asygyna huberi (Agnarsson, 2006);
 Crustulina ambigua (Simon, 1889);
 Dipoena transversisulcata (Strand, 1908);
 Latrodectus menavodi (Vinson, 1863)  tamb a les Comores-;
 Latrodectus obscurior (Dahl, 1902)  tamb a Cap Verd-;
 Phoroncidia aurata (O. P.-Cambridge, 1877);
 Phoroncidia quadrispinella (Strand, 1907);
 Phoroncidia rubroargentea (Berland, 1913);
 Phycosoma excisum (Simon, 1889);
 Theridion decemperlatum (Simon, 1889);
 Theridion lacticolor (Berland, 1920)  tamb a Kenya i al Iemen-;
 Theridion quadrilineatum (Lenz, 1886);
 Theridula perlata (Simon, 1889);
 Theridula theriella (Strand, 1907);
 Thwaitesia argenteosquamata (Lenz, 1891);
 Thwaitesia aureosignata (Lenz, 1891);
 Thwaitesia pulcherrima (Butler, 1882);
 Tidarren apartiolum (Knoflach & van Harten, 2006);
 Tidarren dasyglossa (Knoflach & van Harten, 2006);
 Tidarren ephemerum (Knoflach & van Harten, 2006);
 Tidarren horaki (Knoflach & van Harten, 2006);
 Tidarren obtusum (Knoflach & van Harten, 2006);

Famlia Thomisidae.
 Apyretina catenulata (Simon, 1903);
 Apyretina nigra (Simon, 1903);
 Apyretina pentagona (Simon, 1895);
 Apyretina quinquenotata (Simon, 1903);
 Apyretina tessera (Simon, 1903);
 Cyriogonus fuscitarsis (Strand, 1908);
 Cyriogonus lactifer (Simon, 1886);
 Cyriogonus rutenbergi (Karsch, 1881);
 Cyriogonus simoni (Lenz, 1891);
 Cyriogonus triquetrus (Simon, 1886);
 Cyriogonus vinsoni (Thorell, 1875);
 Diaea nakajimai (Ono, 1993);
 Diplotychus longulus (Simon, 1903);
 Emplesiogonus scutulatus (Simon, 1903);
 Emplesiogonus striatus (Simon, 1903);
 Firmicus bimaculatus (Simon, 1886);
 Geraesta bilobata (Simon, 1897);
 Geraesta hirta (Simon, 1889);
 Herbessus decorsei (Simon, 1903);
 Iphoctesis echinipes (Simon, 1903);
 Lampertia pulchra (Strand, 1907);
 Phrynarachne clavigera (Simon, 1903);
 Phrynarachne pusiola (Simon, 1903);
 Phrynarachne rugosa (Latreille, 1804)  tamb a l'frica Occidental, Malawi, Maurici i Reuni-;
 Plastonomus octoguttatus (Simon, 1903);
 Pseudoporrhopis granum (Simon, 1886);
 Pyresthesis laevis (Keyserling, 1877);
 Runcinia oculifrons (Strand, 1907);
 Soelteria nigra (Dahl, 1907);
 Stephanopis octolobata (Simon, 1886);
 Stephanopis rhomboidalis (Simon, 1886);
 Synema hildebrandti (Dahl, 1907);
 Synema lunulatum (Dahl, 1907);
 Synema obscurifrons (Dahl, 1907);
 Synema obscuripes (Dahl, 1907);
 Tharrhalea cerussata (Simon, 1886);
 Tharrhalea semiargentea (Simon, 1895);
 Tharrhalea superpicta (Simon, 1886);
 Thomisus boesenbergi (Lenz, 1891);
 Thomisus lamperti (Strand, 1907);
 Thomisus madagascariensis (Comellini, 1957);
 Thomisus madagascariensis pallidus (Comellini, 1957);
 Thomisus nossibeensis (Strand, 1907);
 Trichopagis manicata (Simon, 1886)  tamb a Gabon, Guinea i Sud-frica-;
 Xysticus hepaticus (Simon, 1903);

Famlia Trochanteriidae.
 Platyoides grandidieri (Simon, 1903)  tamb a Kenya, Aldabra i Reuni-;
 Platyoides mailaka (Platnick, 1985);
 Platyoides velonus (Platnick, 1985);

Famlia Uloboridae.
 Uloborus aureus (Vinson, 1863);
 Uloborus vanillarum (Vinson, 1863);
 Uloborus velutinus (Butler, 1882);

Famlia Zodariidae.
 Aschema madagascariensis (Strand, 1907);
 Aschema pallida ;
 Diores anomalus ;
 Diores milloti ;
 Madrela angusta (Simon, 1889);
 Madrela madrela ;

Famlia Zorocratidae.
 Uduba dahli (Simon, 1903);
 Uduba madagascariensis (Vinson, 1863);
 Zorodictyna inhonesta (Simon, 1906);
 Zorodictyna oswaldi (Lenz, 1891);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405511" title="Filosofia analtica" nonfiltered="1572" processed="1566" dbindex="156581">
La filosofia analtica s un corrent filosfic dominant  durant el segle XX, que va centrar l'atenci en la lgica matemtica, l'anlisi del llenguatge, i en general, la identificaci amb la concepci cientfica de la naturalesa.

Especficament, el terme "filosofia analtica" es pot referir a:

a) Un mtode de fer filosofia  que es caracteritza per l'mfasi en l'argumentaci clara, sovint mitjanant l's de la lgica, l'estudi filosfic del llenguatge, i el respecte per les cincies naturals.

b) Alguns desenvolupaments especfics de la filosofia de principis del segle XX, com sn les aportacions de Bertrand Russell, Gottlob Frege, i el positivisme lgic. En aquest sentit, la filosofia analtica t uns compromisos filsofics especfics, no tots compartits per la filosofia analtica contempornia, en particular:

La visi positivista de que no hi ha veritats especficament filosfiques, i que l'objecte de la filosofia s la clarificaci lgica del pensament; aix es pot contrastar amb el fonamentisme tradicional, derivaci de l'aristotelisme, que veu la filosofia com un tipus especial de cincia, la ms alta, que investiga les raons fonamentals i els principis de tot. Com a resultat, molts filsofs analtics han considerat les seves investigacions com a part de les cincies naturals.;

La creena en qu la clarificaci del pensament noms es pot aconseguir mitjanant l'anlisi de la forma lgica de les proposicions filosfiques.   La forma lgica d'una proposici s una manera de representar-la, normalment utilitzant un mtode formal de gramtica i el simbolisme d'un sistema lgic, per ressaltar la seva semblana amb altres proposicions del mateix tipus. No obstant aix, els filsofs analtics no es posen d'acord sobre la forma lgica correcta per estudiar el llenguatge ordinari.);

El refs en escombrar els sistemes filosfics que donen ms importncia al detall  el sentit com, i el llenguatge ordinari.;

Notes i referncies.


Enllaos externs.
Analytic Philosophy Internet Encyclopedia of Philosophy ;
Conceptions of Analysis in Analytic Philosophy Stanford Encyclopedia of Philosophy ;
European Society for Analytic Philosophy ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405518" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="1573" processed="1567" dbindex="156582">
El waterpolo va ser disciplina olmpica a Barcelona 1992 per vint-i-unena edici consecutiva. s a dir, ha estat en totes les cites excepte en Atenes 1896. Cal recordar que es una disciplina dins dels esports aqutics, els quals s han estat esport olmpic en totes les edicions. La competici es disput entre l'1 i el 9 d'agost de 1992 a les piscines de Montjuc (tan sols la primera fase) i Bernat Picornell.

Resultats.

Front la gran absncia de Iugoslvia, l'equip itali va proclamar-se campi olmpic per tercer cop en guanyar en la final a l'equip local. Aquell partit s un dels ms llargs i emocionants de la histria del waterpolo. El preparador Ratko Rudi  va guanyar la seva medalla d'or consecutiva mentre que Manel Estiarte va acabar com a mxim anotador per quarts Jocs. Per a tots dos equips el torneig va representar un important punt d'inflexi, encara que ben diferent. Si els transalpins van anar allunyant-se progressivament de l'elit d'aquest esport, tot el contrari va passar amb la selecci espanyola, que tot just comenava una dcada d'xits en el waterpolo.






Medaller.



Competici.

El sistema de competici es va mantindre inalterat respecte a Sel. Dos grups de sis equips, on els dos primers lluitarien a eliminatries directes pel ttol i la resta formarien dos grups de quatre per jugar els partits de consolaci.

Els grans canvis es van produir, com en la resta de competicions per equips, en les. Al waterpolo internacional de finals dels anys 80 hi havia un dominador inqestionable: l'antiga Iugoslvia, actual campiona mundial, olmpica i europea. La seva absncia comdemnava el torneig a perdre cert nivell, sobretot el grup A, on la va substituir la dbil Txecoslovquia. 

Davant aquesta situaci, la gran favorita era Espanya. Els amfitrions havien millorant sensiblement les actuacions des de l'arribada de Dragan Matutinovi  per a deixar de ser un conjunt que dominava les competicions jnior i es desunflava en les absolutes. Recentment havia assolit el bronze a la Copa del Mn i l'argent al Campionat Mundial de Nataci i a l'Europeu en 1991. En un segon grup estaven els Estats Units (campiona del mn), Hongria i l'Equip Unificat, sempre que aconsegus mantindre l'herncia de la URSS.

Un cop comena la competici es van veure dos grups ben diferents. El A era molt ms fluix i els Estats Units i l'Equip Unificat no van tindre problemes per allunyar-se de la resta. Aix s, la sorpresa va vindre en classificar-se els ex-sovitics en primer lloc. Al grup B la igualtat va dur als a priori favorits d'Hongria a deixar-se punts contra els rivals ms fluixos. Espanya va sofrir contra rivals dbils, per super clarament els magiars. Tot plegat ho aprofit Itlia per a deixar la seva classificaci sentenciada desprs d'empatar a 9 el partit contra els amfitrions un partit que cap dels dos mostr molt d'inters per guanyar.

A les semifinals, la selecci espanyola va superar sense problemes els nord-americans, mentre que els italians donaren la sorpresa front a l'Equip Unificat. Un cop els els eslaus s'endugeren el bronze al darrer enfrontament de la Guerra Freda esportiva, es disput la final a les Piscines Bernat Picornell. Els de Matutinovi  eren encara ms favorits llavors, desprs de quedar eliminitats els rivals ms dbils i mostrar un joc superior. Per tot va ser diferent al darrer partit.

La final de waterpolo de Barcelona 1992 s un dels partits mtics d'aquest esport. Els jugadors del serbi Rudi  practicaren un joc fsic i agresiu al qual no s'adaptaren els espanyols. El resultat a la fi dels dos primers quarts era de 4-2 favorable als italians, arribant posteriorment incls als tres gols de diferncia. Per els locals varen alar sorprenentment el partit i, a falta de menys d'un minut per a la fi, empataren a 7. Amb els italians derrotats psicolgicament, el domini fou ara dels del croat Matutinovi , encara que tan sols feren un gol. En l'ltim sospir, Massimiliano Ferretti, el millor de la final, anotava l'empat. La tensi va eixir de la piscina i ambdues banquetes arribaren als punys al final d'aquesta primera prrroga. La segona acab sense gols, per no la tercera. Massimiliano Ferretti fou l'autor del gol decisiu, encara que el partit acab amb un tir al pal itali. L'xit transalp, el primer des de feia quinze anys, era just en base al partit, per si tenim en comte el campionat. La medalla, malgrat ser la primera del waterpolo olmpic espanyol, deix decebuts els jugadors, encara que el pas de Matutinovi  (amb 4 medalles en noms dos anys) inici una poca daurada.

Grup A.






















Grup B.






















Grup D.








Grup D.








Semifinals.




Finals.
Per la medalla d'or.

Per la medalla de bronze.



Classificaci final.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
 Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 4, pgina 248;
 Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 5, pgina 386;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405521" title="Estrela d'Or" nonfiltered="1574" processed="1568" dbindex="156583">
L'Estrela d'Or s la Condecoraci de l'Estat ms alta en la Uni Sovitica i els variats estats post-sovitics. Els ttols que van vindre amb la condecoraci van ser el formalment Heroi de la Uni Sovitica i l'actual Heroi de Bielorssia, Heroi de la Federaci Russa i el Heroi d'Ucrana.

Va ser establida per el decret de la Presidium del Soviet Suprem de la URSS l'1 d'agost de 1939 (va ser cridat "Heroi de la Uni Sovitica" fins al 16 d'octubre de 1939). Esta medalla s una estrela d'or que penja d'una cinta del color (s) de la bandera del pas que la va publicar (roja per la USSR; blanca/blava/roja per la Federaci Russa). s usada en el costat esquerre del pit sobre altres ordens i medallas.

La medalla s concedida per xits extraordinaris en el servici militar o en el Ministeri d'Assumptes Interns (MVD), sovint desprs de la defunci. Mltiples medalles poden ser concesionadas; Aleksandr Pokryshkin e Ivan Kozhedub (l'aliat, as de l'aire de la Segona Guerra Mundial amb 59 i 62 derrocaments, respectivament) van ser famosos per guanyar-se tres Estreles d'Or cada u. En els ltims anys dels Sovitics, van ser principalment cosmonautes els que van rebre la concessi, com a cosmonautes Sovitics que van servir en la Fora Aria Russa (VVS).

La concessi va perdre quelcom del seu sentit quan els lders Sovitics desprs de Joseph Stalin van comenar a entregar-se a si mateixos Estreles d'Or. Leonid Brjnev va ser "concedit" amb cinc durant la seua vida. En els anys recents les dos Guerres de Txetxnia (1994 1996 and 1999 ) van crear molts Herois de la Federaci Russa, principalment entre la milcia i els hmens de servici del MVD.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405524" title="Marxuquera" nonfiltered="1575" processed="1569" dbindex="156584">

Marxuquera o la Marxuquera, s una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia i Ador (Safor), amb uns 934 habitants. La major part de la partida rural pertany al terme de Gandia i est formada per un extens pla tancat al nord pel masss del Mondver, a l est per la serra Falconera a l oest i sud  pel la serra Grossa, les ltimes estribacions del Buixcarr i el Vernissa. La seua extensi s d'unes 750 hectrees, que equivalen al 12,21 per cent del terme municipal de Gandia, ms  l enclavament d Ador (3,53 km2), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.

La carretera Gandia Simat, creua Marxuquera des de Gandia i va cap a la Valldigna passant per la Drova i Barx a travs del coll dels caragols. El barranc Verd discorre pel sud del pla, i per nord ho fa el barranc de Marxuquera o de Beniopa. Els accidents naturals s'han encarregat de separar Marxuquera en dos parts ben definides, deixant al centre a la serra Falconera i determinant aix el lmit entre Marxuquera Alta i la Baixa, exactament dividides pel Rac de Tomba. Grcies al seu clima, protegit per les muntanyes i en conseqncia, l'alleujament dels vents que per all s hi dna, Marxuquera ha sigut histricament un lloc propici per a l assentament hum. 

Histria.
A tota la Marxuquera, hi han nombrosos vestigis de poblament hum al llarg de la histria, l etimologia del seu topnim equivaldra a  planura litoral , s geofsicament un complexe crsic, esta caracterstica explica la formaci de nombroses coves, moltes d elles poblades -com la cova de les Meravelles- en la prehistria. 
Una caracterstica del pla de Marxuquera, s que ha estat dividit histricament entre diferents termes municipals. A l edat mitjana, a principis del segle XV, se l repartien els termes de Bairn, Borr i Palma, els tres, del ducat de Gandia. 

Histricament tamb ha funcionat a la Marxuquera Alta, una comunitat de propietaris d estos terrenys de sec, molts dels quals no vivien a Marxuquera, vivien a Beniopa, Benipeixcar, Benirredr, Gandia, Palma, Ador, Rtova o Alfauir, per si tenien terrenys all. Es reunien cada mes de gener per a tractar temes de les seues terres a les Escoles Pies de Gandia i hi havia un representant de cadascun d estos pobles en la junta directiva.

A Partir de la dcada dels cinquanta del segle XX, i hagu una srie d'accions que transformaren la vida dels marxuquers, com l asfaltament de la carretera de Gandia a Barx, per sobre tot, l inici de la transformaci de les terres tradicionalment de sec en regadius i l emigraci de les famlies a Gandia amb la venda de les seues terres a gandians que les transformaren en fanecades de tarongerar. Els que es quedaren, tamb transformaren les seues terres al monocultiu dels ctrics. A partir dels setanta, part dels emigrats a Gandia i altres de nous, tornaren amb la millora de l habitabilitat de les cases i la introducci dels electrodomstics, per ja molts com a segona residncia. Aix comenava la urbanitzaci unifamiliar en forma de xalets que actualmente caracteritza a la Marxuquera.

Histricament el nom de Marxuquera, s extensiu a tot el pla, que abasta fins als lmits de Rtova, Palma de Gandia, Beniopa i la Drova, per el que determin la seua identitat s el caseriu que es va aixecar entorn  l Ermita, dedicada a la Verge del Mondver. Actualment, a ms d este nucli originari i les cases de camp disperses, comprn tamb tot el conjunt d urbanitzacions assentades a les dos Marxuqueres, l Alta i la Baixa. Segons l INE, al 2007, la Marxuquera Baixa t 351 habitants i la Marxuquera Alta, 583 hab.

 Enllaos externs .
 web sobre Marxuquera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405525" title="Enric Nieto i Nieto" nonfiltered="1576" processed="1570" dbindex="156585">
Enric Nieto i Nieto (Barcelona, 1883 - Melilla, 1954) fou un arquitecte catal nascut a Barcelona. Va establir-se a Melilla, on va dur a terme tota la seva obra arquitectnica. Sn seus els edificis Tortosa i La Reconquista, i va contribuir a la configuraci urbanstica de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405529" title="Operaci Caixa Vermella" nonfiltered="1577" processed="1571" dbindex="156586">
Durant la Segona Guerra Mundial, Fall Rot (Operaci Caixa Vermella) era la segona fase de la conquesta de Frana, iniciada el 5 de juny de 1940. Va ser possible grcies a l'xit de l'Operaci Fall Gelb a la Batalla de Frana. Abans de la invasi, no s'havia decidit quin territori de Frana s'envairia (aix depenia del resultat de Fall Gelb). Caixa Vermella consistia en dues suboperacions: primer, un atac preliminar portat a terme a la riba occidental del riu Somme, direcci al Sena; l'ofensiva principal s'iniciaria el 9 de juny al centre al riu Aisne. Trenc el front francs i permet als blindats alemanys separar els exrcits francesos a la Lnia Maginot el 17 de juny. Aquell mateix dia Frana deman un armistici, capitulant oficialment el 25 de juny.

Enllaos externs .
 Maginot a la guerra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405533" title="Vicent Climent" nonfiltered="1578" processed="1572" dbindex="156587">
Vicent Climent (1410?-1474) fou un eclesistic i diplomtic valenci. Fou ambaixador d'Enric VI d'Anglaterra i d'Alfons IV de Catalunya - Arag, tamb va ser conseller de Joan II i mantingu amistat amb grans humanistes de l'poca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405536" title="Comella del Frare" nonfiltered="1579" processed="1573" dbindex="156588">

La Comella del Frare s un cim de Catalunya, al terme municipal de la Pobla de Crvoles, Garrigues, de 627 metres d'altitud. s vrtex geodsic, nmero 258126001, i es troba a uns 4,5 km al nord-oest de la Pobla i a uns 4 km al sud de Cervi de les Garrigues, al nord de la serra de la Llena.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405541" title="Mount Cook" nonfiltered="1580" processed="1574" dbindex="156589">

El Mount Cook s el pic ms alt de Nova Zelanda, als Alps de Nova Zelanda (Illa del Sud) i t una altitud de 3.754 metres. El 1894 es va conquerir per primera vegada.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405545" title="Stan Winston" nonfiltered="1581" processed="1575" dbindex="156590">

Stanley Winston (7 d'abril, 1946 ? 15 de juny, 2008) va ser un artista i creador i supervisor d'efectes visuals, artista de maquillatge, especialista en disseny animatrnic i director de cinema nord-americ. Va ser millor conegut pel seu treball al crear diferents monstres que han fet gran el cinema de Hollywood durant la |dcada dels 80 i 90 en les sries de pellcules del Terminator (franqucia), de Parc Jurssic, d'Alien, de Depredador, i El jove mansestissores. Va guanyar un total de quatre premis de la Acadmia de cinema d'Estats Units Oscar pel seu treball.

 Biografia .
Va nixer el 7 d'abril de 1946 el Richmond. Va estudiar en la Universitat de Belles Arts de Virgina.

Pare de l'actor Matt Winston.

 Carrera .
 Anys 1970 .
En 1972, Winston va establir la seva prpia companyia, cridada Stan Winston Studio, i va guanyar un Premi Emmy pel seu treball d'efectes per a la pellcula de televisi Grgoles. Durant els segents set anys, Winston va continuar rebent nominacions a l'Emmy pel seu treball en projectes com L'autobiografia de Miss Jane Pittman. Winston tamb va crear les disfresses de Wookies per al Especial de Nadal de Star Wars de 1978.

 Anys 1980 .
En 1982, Winston va rebre la seva primer nominaci a l'Oscar per Heartbeeps, per a llavors ja havia establert el seu propi estudi. No obstant aix, el seu treball en el clssic de cincia-ficci The Thing el mateix any ho va convertir en una prominent figura a Hollywood.

En 1983, Winston dissenyo la mscara de Mr. Roboto per al grup de rock americ Styx.

Winston va aconseguir un nou nivell de fama quan es va estrenar Terminator de James Cameron. La pellcula va ser un xit sorpressiu, i el treball de Winston per a donar-li vida a una mquina assassina metllica li va obrir la porta a molts nous projectes i addicionals collaboracions amb Cameron. De fet, Winston va guanyar el seu primer Oscar per Millors efectes visuals per la segent pellcula de Cameron, Aliens.

Durant els segent anys, Winston i la seva companyia van rebre reconeixement pel seu treball en ms pellcules d'Hollywood, incloent El jove mans de tijera en Espanya com Eduardo Mansestissores de Tim Burton, Depredador de John McTiernan. Missi: Aliens, The monster squad i Depredador 2.

En 1989, Winston va debutar com director de la pellcula d'horror Pumpkinhead, i va guanyar el premi al Millor nou director en el Festival de Cinema de Pars. El segent projecte que va dirigir va ser A Gnome named Gnorm el 1990, protagonitzat per Anthony Michael Hall.

 Anys 1990 .
James Cameron va reclutar novament a l'equip de Winston en 1990, aquesta vegada per a la innovativa Terminator 2. T2 es va estrenar en l'estiu de 1991, i el treball de Winston en aquest xit de taquilla li van fer guanyar dues Oscares ms per Millors efectes de maquillatge i Millors efectes especials.

En 1992, va ser nominat per encara una altra pellcula de Tim Burton, la segona part del superheroe Batman Torna, on els seus efectes en Danny DeVito com El Ping, Michelle Pfeiffer com Catwoman, Gatubela en llatinoamerica, li van guanyar un major reconeixement per la seva tica de treball i lleialtat a la seva intrnseca habilitat per a donar-li vida a les idees dels distints directors.

L'atenci de Winston es va centrar en dinosaures quan Steven Spielberg va sollicitar la seva ajuda per a dur al cinema el Parc Jurssic de Michael Crichton.

En 1993, Winston, Cameron i l'ex gerent general de ILM Scott Ross van cofundar Digital Domain, un dels millors estudis d'efectes visuals digitals en el mn. En 1998, despues de l'xit taquillero de Titanic, Cameron i Winston van tallar la seva relaci laboral amb la companyia i van renunciar al comit de directors.

Winston i el seu equip van continuar proporcionant efectes per a molts ms films i expandint el seu treball per a incloure animatrnics: T2 3-D una atracci dels Universal Studios, Intelligncia Artificial (pellcula)

El 1996 va dirigir i va coproduir el ms llarg i costs vdeo musical: Ghosts, basat en un concepte original de Michael Jackson i Stephen King.

 Anys 2000 .
En 2001 se li va collocar una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood. Juntament amb Lou Arkoff (fill de Sam Arkoff) i Collen Camp, va produir una srie de pellcules fetes per als canals de cable Cinemax i HBO. Els cinc films van ser inspirats per ttols de la AIP dels Anys 1950 encara que tenien distints arguments.

Va morir als 62 anys d'edat en la seva llar de Malibu, Califrnia, despues de sofrir durant set anys de mieloma mltiple, un agressiu tipus de cncer.

 Enllaos externs .
Stan Winston, geni dels efectes especials de Hollywood;
Web dels estudis de rodatge;
El Bunker: Stan Winston;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405549" title="Editorial Denes" nonfiltered="1582" processed="1576" dbindex="156591">

Denes s una editorial valenciana fundada el 1987, especialitzada en llibres en catal (assaig, diccionaris, poesa, infantil) i tamb en castell per mitj de la collecci "Calabria". 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405551" title="Arctocinid" nonfiltered="1583" processed="1577" dbindex="156592">

Els arctocinids (Arctocyonidae) foren una famlia de condilartres prehistrics que visqueren entre el Paleoc i l'Eoc superior. Se n'han trobat fssils als Estats Units, Blgica, el Canad, Espanya, Alemanya, Frana, el Regne Unit i la Xina.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405562" title="Pilar Algarra" nonfiltered="1584" processed="1578" dbindex="156593">
Pilar Algarra s una periodista valenciana nascuda a Xinorlet (El Vinalop Mitj) el 1964. Ha escrit i dirigit nombrosos programes de televisi i al llarg de molts anys va ser presentadora dels telenotcies de Televisi Valenciana.  

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405568" title="Operaci Berln" nonfiltered="1585" processed="1579" dbindex="156594">
"Operaci Berln" dirigeix aqu. Per a l'intent de rescat durant l'Operaci Market Garden, veure Operaci Berln (rescat d'Arnhem);

L'Operaci Berln va ser l'atac contra les rutes comercials portat a terme pels vaixells alemanys Scharnhorst i Gneisenau entre gener i mar de 1941. El comandant en cap de l'operaci va ser l'almirall Gnther Ltjens, qui posteriorment comandaria la famosa travessia del Bismarck i del Prinz Eugen. 

En un inici, ambds vaixells van avortar l'operaci al desembre de 1940, per finalment salparen de Kiel el 22 de gener de 1941. Van ser vistos en route pel Gran Belt i l'Almirallat britnic va ser advertit. L'Almirall Sir John Tovey salp amb un fort grup (composat per 3 cuirassats, 8 creuers i 11 destructors), amb l'esperana d'interceptar les naus alemanyes entre Islndia i les Illes Faroe. Per l'Almirall Lutjens dirig la seva flotilla a travs de l'estret de Dinamarca cap a l'Atlntic, a on es posicionaren per interceptar combois entre Canad i el Regne Unit.

Aconseguiren interceptar el Comboi HX-106, per l'atac s'avort quan el cuirassat d'escorta HMS Ramillies va ser detectat. Lutjens tenia ordres d'evitar el combat amb les grans naus enemigues i, afortunadament pels alemanys, els britnics no van fer una identificaci acurada.

Desprs de carregar combustible, els alemanys perderen el comboi HX-111, per es trobaren un comboi buit que es dirigia de retorn cap als Estats Units. Desprs de 12 hores, els alemanys havien enfonsat 5 vaixells, per s'inform de l'atac. Llavors, la flotilla es dirig cap a les Aores per interceptar els combois en ruta entre l'frica Oriental i el Regne Unit.

De nou es divis un comboi, per de nou no va ser atacat deguda la presncia del vell cuirassat HMS Malaya, i el Scharnhorst i el Gneisenau es limitaren a dirigir els atacs dels U-boots.

Les dues naus alemanyes, llavors, es dirigiren cap a l'Atlntic occidental. Dos combois sense escorta van ser atacats, amb 16 vaixells enfonsats o capturats. Un d'ells, el Chilean Reefer, ocasion problemes, doncs va fer fum, va informar per rdio de la seva posici acuradament i fins i tot replic el foc del Gneisenau amb el seu petit can de coberta. Lutjens no estava segur de les veritables capacitats del Chilean Reefer i, durant l'acci, aparegu el HMS Rodney, possiblement responent a les crides radiofniques. Els vaixells alemanys es retiraren mentre que el Rodney recollia supervivents.

Finalment, els vaixells alemanys reberen ordres de tornar cap a Brest, trobant-se amb la seva escorta naval i aria el 21 de mar i arribant a port al dia segent.

En total, havien navegat unes 18.000 milles en 60 dies i destrut o capturat 22 vaixells. Van rebre subministraments i combustible del Uckermark, Ermland, Schlettstadt, Friedrich Breme i Hamburg.


Enllaos externs.
 Scharnhorst: la histria: Operacio Berln;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405569" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1586" processed="1580" dbindex="156595">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren dues competicions de bsquet, una en categoria masculina i una altre en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 20 i 30 de juliol de 1980 al l'Estadi Olimpiyski i al CSKA Universal Sports Hall.

Comits participants.
Participaren un total de 215 jugadors, 143 homes i 72 dones, de 14 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1980;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405571" title="Emili Piera" nonfiltered="1587" processed="1581" dbindex="156596">
Emili Piera (Sueca, La Ribera Baixa, 1954) s un periodista especialitzat en temes d'agricultura i medi ambient i guionista. Ha fet humor en premsa, rdio i televisi. s autor de les novelles L'any de la invasi i El puntal d'Abraham i tamb de La nostra cuina i de l'assaig Dietari de guerra, Premi de la Crtica dels Escriptors Valencians. s un dels autors del llibre Nosaltres, exvalencians.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405575" title="Mas del Barber (la Galera)" nonfiltered="1588" processed="1582" dbindex="156597">
El Mas del Barber s un mas situat al municipi de la Galera a la comarca del Montsi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405576" title="Mas de Barcel" nonfiltered="1589" processed="1583" dbindex="156598">
El Mas del Barcel s un mas situat al municipi de la Galera a la comarca del Montsi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405582" title="Maria Josep Pic" nonfiltered="1590" processed="1584" dbindex="156599">
Maria Josep Pic (Sagunt, Camp de Morvedre, 1973), s una periodista valenciana. 

Ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci, com ara TVV, Rdio 9, El Temps o Mtode, la revista de divulgaci cientfica de la Universitat de Valncia. Des del 1998 s collaboradora del diari Levante-EMV. El 2004 per posar en marxa i dirigir la revista de natura i cincia Nat, de l editorial Spiens Publicacions. Imparteix classes al Mster de Comunicaci Cientfica, Sanitria i Ambiental de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i publica articles d opini, ecologia i meteorologia en diversos diaris de l'rea mediterrnia del grup Editorial Premsa Ibrica. Tamb ha publicat El canvi climtic a casa nostra (2007) i El planeta i tu. Idees per a cuidar el medi ambient (2008).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405583" title="Mas de Soquet" nonfiltered="1591" processed="1585" dbindex="156600">
El Mas de Soquet s un mas situat al municipi de Santa Brbara a la comarca del Montsi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405584" title="Fra Joan Ballester" nonfiltered="1592" processed="1586" dbindex="156601">
Joan Ballester (1305 o 1306 - Ciutat de Mallorca, 30 de setembre de 1374) fou prior general de orde del Carme

Biografia.
Descendent de Berenguer Ballester, que acompany Jaume el Conqueridor durant la Conquesta de Mallorca (1229 1232), de jove ingress a l'orde del Carme al Convent que l'Orde tenia a Ciutat de Mallorca. Fou enviat a la Universitat de Pars, on el 1348, essent encara batxiller, fou encarregat d explicar els Libri Quatuor Sententiarum de Pere Llombard i encarregat de llegir la Bblia el 1349. 

Fou un professor de gran saviesa, a ms de l orador sagrat ms fams dels seu temps i home de religiositat preuada. Fou nomenat amb el grau de Mestre i nomenat prior general el 1358. El 1362 celebr el primer Captol General a Trveris, on li fou encarregat escriure les Constitucions per les quals s hauria de governar l Ordre i que vigiren fins a principis del segle XX. Celebr tres Captols Generals ms, en 1366, 1369 i 1372 i Gregori XI el nomen Visitador General dels Regnes d Espanya.

Va tornar a Mallorca per dur a terme les reformes que havia promogut a la Pennsula Ibrica, i finalment mor en el convent el 30 de setembre de 1374, sent enterrat a la capella del Sant Crist, en el claustre que ell havia fet edificar.

Obra escrita.
No es conserven les seves obres, per s els ttols d algunes: 

 Super Libros Sententiarum, Libri IV;
 De bello forti militantis Ecclesiae, et Antichristo illam impugnanti;
 Sermones varii;
 Opuscula varia;
 Constitutiones Ordinis Carmelitarum.

Honors post mortem.
 El Papa Gregori XI conced una butlla segons la que, a la capella on reposassin les seves despulles es poguessin guanyar tots els beneficis que es guanyen a la Baslica de Sant Joan del Later. ;
 La parrquia de Campos don el seu nom a l'escola d'educaci mitjana l'any 1945;
 L ajuntament de Campos el proclam fill illustre de la ciutat l'any 1953.

Referncies.


Enllaos externs.
 Collegi Fra Joan Ballester;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405585" title="Mas del Corderer" nonfiltered="1593" processed="1587" dbindex="156602">
El Mas del Corderer s un mas situat al municipi de Santa Brbara a la comarca del Montsi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405588" title="Mas de Sant Pau" nonfiltered="1594" processed="1588" dbindex="156603">
El Mas de Sant Pau s un mas situat al municipi de Masdenverge a la comarca del Montsi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405589" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1595" processed="1589" dbindex="156604">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren 11 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme entre el dia 20 de juliol i el 2 d'agost de 1980 a l'Estadi Olimpiski.

En la competici de boxa participaren un total de 271 boxadors de 51 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1980;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405591" title="La Muntanya (Masdenverge)" nonfiltered="1596" processed="1590" dbindex="156605">

La Muntanya s una muntanya de 65 metres que es troba al municipi de Masdenverge a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405592" title="Mas de la Creu (Masdenverge)" nonfiltered="1597" processed="1591" dbindex="156606">
El Mas de la Creu s un mas situat al municipi de Masdenverge a la comarca del Montsi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405594" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1598" processed="1592" dbindex="156607">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual i una contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

La competici es realitz entre els dies 20 i 26 de juliol de 1980 al Veldrom Olmpic de Moscou. Participaren un total de 230 ciclistes de 34 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1980;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405604" title="Esfumat" nonfiltered="1599" processed="1593" dbindex="156608">


L'esfumat (de l'itali sfumato) s una tcnica emprada en pintura amb la que s'aconsegueix un efecte vapors, que s'obt per la superposici de diverses capes de pintura extremament delicades, proporcionant a la composici uns contorns imprecisos, aix com un aspecte de vaguetat i llunyania mitjanant les gradacions del color i la llum. S'utilitzava per donar una impressi de profunditat als quadres, principalment del renaixement. Aquest efecte fa que els tons s'esfumin fins valors ms obscurs com a la Mona Lisa i al Sant Joan Baptista.

La invenci d'aquesta tcnica, aix com el seu nom sfumato, es deuen a Leonardo da Vinci.

 Tcnica .
Ning no ha pogut igualar la tcnica de Leonardo da Vinci, malgrat que molts sn els que ho han intentat. 

Segons les recerques de Pascal Cotte,basades en una anlisi multiespectral del quadre Mona Lisa, la tcnica utilitzada per Leonardo podria consistir a els passos segents: 
Sobre una planxa de fusta d'lber, s'aplica una preparaci blanca de guix i cola animal (el gesso). ;
Es traa un primer esbs al pinzell. ;
Aplicaci d'una prima capa de color, a l'oli (la imprimitura), sobre tota la superfcie del quadre. ;
S'afegeixen les ombres i els valors intermedis. En el cas de l'ull esquerre de Mona Lisa, aquesta operaci es va fer amb color de terra de Siena, molt diluda.
S'aplica per damunt de tot el quadre una prima capa translcida, de color adaptat a cada zona. ;
Repassada de les zones ombrejades, pintant als diminuts espais entre tra i tra, per homogenetzar. ;
Toc final: graduaci tonal mitjanant retocs microscpics fins aconseguir l'efecte de degradat suau entre les zones d'ombra i les de llum. ;

Al final no queda en el quadre el ms mnim tra de pinzell, fent impossible saber a cop d'ull quina ha estat la tcnica de pintura emprada.

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405607" title="(1683) Castafiore" nonfiltered="1600" processed="1594" dbindex="156609">
Castafiore s l'asteroide nmero 1683 de la srie, amb nom provisional 1950 SL. Va ser descobert el 19 de setembre del 1950 per l'astrnom belga Sylvain Arend a Uccle.

Va rebre el seu nom en honor a Bianca Castafiore, personatge de la clebre srie d'historietes Les aventures de Tintn, d'Herg.

Referncies.


 Enllaos externs .
Dades orbitals des del JPL ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405608" title="Lo Tossal (Ivars d'Urgell)" nonfiltered="1601" processed="1595" dbindex="156610">


Lo Tossal s una muntanya de 261 metres que es troba al municipi d'Ivars d'Urgell a la comarca del Pla d'Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405609" title="Lo Tossal" nonfiltered="1602" processed="1596" dbindex="156611">

Geografia:
 Lo Tossal: cim del municipi de Barbens (Pla d'Urgell).
 Lo Tossal: cim del municipi d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405613" title="Masia del Mig-ull" nonfiltered="1603" processed="1597" dbindex="156612">
La Masia del Mig-ull s una masia situada al municipi de Castellnou de Seana a la comarca del Pla d'Urgell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405614" title="Tito Cittadini" nonfiltered="1604" processed="1598" dbindex="156613">
Tito Cittadini Podesta (Buenos Aires, 1886 ~ Pollena, 12 de juliol de1960). Pintor argent que va realitzar gran part de la seva obra a les Illes Balears. 

En Tito Cittadini va nixer a la ciutat argentina de Bons Aires el 1886, fill del periodista immigrat Basilio Cittadini. Als vint anys ja es dedicava decididament a la pintura, iniciant-se en el si d'una figuraci academicista que va abandonar prest atret per les noves corrents pictriques de l'poca. El 1910 estava estudiant a Pars amb el seu compatriota Ral Mazza al taller de n'Anglada Camarasa, a qui va seguir amb altres argentins fins a Mallorca el 1915. Uns quants anys abans n'Anglada Camarasa havia fundat l'Escola de Pintura de Pollena; en Cittadini va esdevenir-ne una mena de codirector. 

El 1950 va participar destacadament a l'Exposici Internacional de Pittsburgh; aquest mateix any va fundar el Grup d'aquarellistes balears. 

Atrapat pels paisatges i escenes balears, en Cittadini va dedicar-se des de llavors a representar personatges, paisatges i costums de les illes amb un estil molt personal que, tot i que evidenciava la influncia de n'Anglada Camarasa i de l'impressionisme, es distingeix per la subtilitat de les figuracions, l's harmonis de les lnies rectes, el predomini dels colors clars i clids, l'harmonia compositiva en qu existeix cert geometricisme desenvolupat en una delicada linealitat i l's de plans cromtics. Les seves obres sn quasi sempre aparentment senzilles, tot i que darrere l'aparent simplicitat s'amaga un detallat estudi previ de perspectives, plans, lnies de fuita i composici tonal que dna com a resultat une sobres que aporten una impressi de calmosa vitalitat. Per a aix, d'altra banda, empra freqentment l'aquarella.  

Gran part de la seva obra es troba a museus mallorquins com el Museu d'Art Espanyol de Palma, el Museu Krekovic i el Museu de Pollena.

Amb la seva obra pictrica, va deixar tamb un important llegat escrit: aforismes, pensaments sobre pintura, collaboracions periodstiques, etc. 


 Bibliografia .
 Francisca Llad: Pintores argentinos en Mallorca (1900 1939). (2006, Palma de Mallorca).
 A.A.V.V.Tito Cittadini. Exposici Antolgica. Ajuntament de Palma. Museu de Mallorca.(Palma, 1983).
CANTARELLAS CAMPS, C. Assaig per a una recuperaci crtica del pintor Tito Cittadini (1886 - 1960). Exposici Antolgica Tito Cittadini. Ajuntament de Palma - Museu de Mallorca. Palma, 1983.
CITTADINI, Tito. Pretextos y aforismos. Crculo de Bellas Artes. Palma, 1982.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405618" title="Stella Hudgens" nonfiltered="1605" processed="1599" dbindex="156614">
Sophie Teodora Guangco Hudgens ms coneguda com  Stella Hudgens' (13 de novembre de 1995) s la germana de la coneguda actriu i cantant estatunidenca, Vanessa Anne Hudgens.

 Biografia .
Stella Hudgens va nixer a Ocean Beach, Califrnia. El seu pare, Greg Hudgens, t ascendncia irlandesa i natiu americana. La seva mare, Gina Guangco t ascendncia filipina. La seva germana gran s l'actriu i cantant Vanessa Anne Hudgens, coneguda pel seu paper a High School Musical 2.

 Referncies .
  Barker, Lynn (2006-05-17). Zac Efron, Vanessa: High School Musical (English). teen Hollywood. TeenHollywood.com, Inc. Consultat el 2007.03.09. 
  Vanessa Hudgens Biography. Yahoo! Movies. Yahoo! Inc Consultat el 2007.12.31. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405631" title="Canal de la Vidara" nonfiltered="1606" processed="1600" dbindex="156615">


La canal de la Vidara s un torrent afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls a la Vall de Lord.

Neix a la carena de la serra dels Bastets a 1.185 m. d'altitud i baixa tot el vessant nord d'aquesta serra fins abocar les seves aiges al pant de la Llosa del Cavall 470 m. aiges avall del Mol del Guix.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Territoris que travessa.

Tot el seu recorregut el realitza dins el terme municipal de Guixers

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.185
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.100
|-
|align="center"|500
|align="center"|965
|-
|align="center"|750
|align="center"|915
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|823
|-
|align="center"|1.230
|align="center"|803
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405634" title="Grup quocient" nonfiltered="1607" processed="1601" dbindex="156616">
En matemtiques, donats un grup G i un subgrup normal N de G, el grup quocient, de G sobre N s intutivament un grup que "collapsa" el subgrup normal N a l'element d'identitat. Al grup quocient se'l nota G/N es llegeix com Gmdul N. Si N no s un subgrup normal, tamb es pot prendre un quocient, per el resultat no ser un grup; sin, un espai homogeni.

El producte de subconjunts d'un grup.

En la discussi segent, es far servir una operaci binria sobre els subconjunts de G: donats dos subconjunts S i T de G, es defineix el seu producte com ST = .. Aquesta operaci s associativa i t com element identitat el singlet , on e s l'element identitat de G Aix, el conjunt de tots els subconjunts de G formen un monoide amb aquesta operaci.

En termes d'aquesta operaci primer es pot explicar qu s un grup quocient, i llavors explicar qu  un subgrup normal:

Un grup quocient d'un grup G s una partici de G que s ella mateixa un grup amb aquesta operaci.

Est determinat completament pel subconjunt que cont e. Un subgrup normal de G s el conjunt d'aquesta partici que cont e. Els altres subconjunts en la partici sn les classes laterals d'aquest subgrup normal.

Un subgrup N d'un grup G s normal si i noms si la igualtat de classes laterals aN = Na es compleix per a tot a de G. En termes de l'operaci binria de subconjunts definida abans, un subgrup normal de G s un subgrup que es commuta amb tots els subconjunts de G i es denota N   G. Un subgrup que permuta amb tots els subgrups de G s'anomena un subgrup quasinormal.
Definici.
Sia N un subgrup normal d'un grup G. Es defineix el conjunt G/N com el conjunt de totes les classes laterals per l'esquerra de N a G, s a dir, G/N = . L'operaci de grup en G/N s el producte de subconjunts definits a dalt. En altres paraules, per a cada aN i bN en G/N, el producte de aN per bN s (aN)(bN). Aquesta operaci s tancada, perqu (aN)(bN) s una classe lateral per l'esquerra:

(aN)(bN) = a(Nb)N = a(bN)N = (ab)NN = (ab)N.

El fet de que N sigui normal es fa servir en aquesta equaci. A causa de la normalitat de N, les classes laterals per l'esquerra i les classes laterals per la dreta de N a G sn iguals, i aix G/N es podria definir com el conjunt de les classes laterals per la dreta de N a G. Com que l'operaci s'obt del producte de subconjunts de G, l'operaci est ben definida (no depn de l'elecci concreta de representants), s associativa, i t l'element identitat N. L'invers d'un element aN de G/N s a 1N.
Motivaci de la definici.
El motiu per qual G/N s'anomena un grup quocient ve de la divisi d'enters. En dividir 12 entre 3 s'obt la resposta 4 perqu es poden reagrupar 12 objectes en 4 sub-colleccions de 3 objectes. El grup quocient s la mateixa idea, per es conclou amb un grup per a la resposta final en comptes d'un nombre perqu els grups tenen ms estructura que una collecci aleatria d'objectes.

Ms detalladament, quan es mira G/N amb N un subgrup normal de G, l'estructura de grup es fa servir per formar un "reagrupament" natural. Aquestes sn les classes laterals de N a G. Com que s'ha comenat amb un grup i un subgrup normal el quocient final cont ms informaci que no noms el nombre de classes laterals (que s el que dna la divisi habitual), sin que en comptes d'aix t ell mateix una estructura de grup.

Exemples.

Considereu el grup dels enters Z (amb la addici) i el subgrup 2Z que consta de tots els enters parells. Aquest s un subgrup normal, perqu Z s abeli. Hi ha noms dues classes laterals: el conjunt dels parells i el dels senars; per aix, el grup quocient Z/2Z s el grup cclic amb dos elements. Aquest grup quocient s isomorf amb el conjunt  amb l'addici mdul 2; informalment, es diu de vegades que Z/2Z s igual al conjunt  amb l'addici mdul 2.

Una lleugera generalitzaci de l'ltim exemple. Altre cop considereu el grup dels enters Z amb l'addici. Sia n qualsevol enter positiu. Ara s'agafar el subgrup nZ de Z que consta de tots els mltiples de n. Una vegada ms nZ s normal a Z perqu Z s abeli. Les classes laterals sn la collecci . Qualsevol k enter pertany a la classe lateral r+nZ, on r s el residu en dividir k entre n. El quocient Z/nZ pot ser considerat com el grup de "residus" de mdul n. Aquest s un grup cclic d'ordre n.


Considereu el grup abeli multiplicatiu G de les dotze arrels de la unitat complexes, que sn punts de la circumferncia goniomtrica, mostrat a la imatge de la dreta punts acolorits on el nombre en cada punt dna el seu argument complex. Considereu el seu subgrup N format per les quartes arrels de la unitat, mostrades com punts vermells. Aquest subgrup normal parteix el grup en tres classes laterals, mostrades en vermell, verd i blau. Es pot comprovar que les classes laterals formen un grup de tres elements (el producte d'un element vermell per un element blau s blau, l'invers d'un element blau s verd, etc). Aix, el grup quocient de G/N s el grup de tres colors, que resulta ser el grup cclic amb tres elements.

Consideri el grup de nombres reals R amb l'addici, i el subgrup Z d'enters. Les classes laterals de Z a R sn tots els conjunts de la forma a + Z, amb 0   a < 1 un nombre real. Sumar aquests coconjunts es fa sumant els nombres reals corresponents, i restant-ne 1 si el resultat s ms gran que o igual a 1. El grup quocient R/Z s isomorf al grup circular S1, el grup de nombres complexos de mdul 1 amb la multiplicaci, o el corresponent, grup de rotacions en 2D entorn a l'origen, s a dir, el grup ortogonal especial SO(2). Un isomorfisme ve donat per f(a + Z) = exp(2 ia) (vegeu la identitat d'Euler).

Si G s el grup de matrius reals 3  3 invertibles, i N s el subgrup de matrius reals 3  3 amb determinant = 1, llavors N s normal a G (ja que s el Nucli de l'homomorfisme determinant). Les classes laterals de N sn els conjunts de matrius amb un determinant donat, i per aix G/N s isomorfs al grup multiplicatiu de nombres reals diferents de zero.

Considereu el grup abeli Z4 = Z/4Z (s a dir, el conjunt  amb l'addici mdul 4), i el seu subgrup . El grup quocient Z4 /  s . Aquest s un grup amb element identitat , i operacions de grup com  +  = . Tant el subgrup  com el grup quocient  sn isomorfs amb Z2.

Considereu el grup multiplicatiu . El conjunt N de residus ensims s un subgrup multiplicatiu d'ordre  (n) of . Llavors N s normal a G i el grup quocient G/N t les classes laterals N, (1+n)N, (1+n)2N, ,(1+n)n 1N. El criptosistema de Pallier es basa en la conjectura de que s difcil determinar la classe lateral d'un element aleatori de G sense conxer la factoritzaci de n.

Propietats.
El grup quocient G / G s isomorf al grup trivial (el grup amb un nic element), i G /  s isomorf a G.

L'ordre de G / N s per definici igual a : N, l'ndex de N a G. Si G s finit, l'ndex tamb s igual a l'ordre de G dividit entre l'ordre de N. Fixeu-vos que G / N poden ser finit, encara que tant G com N siguin infinits (per exemple Z / 2Z).

Hi ha un homomorfisme de grups exhaustiu "natural"   : G   G / N, que a cada element g de G li fa correspondre la classe lateral de N a la qual g pertany, s a dir:  (g) = gN. La funci   s'anomena de vegades la projecci cannica de G a G / N. El seu nucli (matemtiques)] s N.

Hi ha una correspondncia bijectiva entre els subgrups de G que contenen N i els subgrups de G / N; si H s un subgrup de G que cont N, llavors el subgrup corresponent de G / N s (H). Aquesta correspondncia tamb es mant per a subgrups normals de G i G / N, i s formalitza en el teorema d'enreixat.

Unes quantes propietats importants dels grups quocient es troben al teorema fonamental sobre homomorfismes i els teoremes d'isomorfismes.

Si G s abeli, nilpotent o resoluble, llavors tamb ho s G / N.

Si G s cclic o finitament generat, llavors tamb ho s G / N.

Si N est contingut en el centre de G, llavors G s'anomena l'extensi central  del grup quocient.

Si H s un subgrup en un grup finit G, i l'ordre de H s la meitat de l'ordre de G, llavors a H t garantit ser un subgrup normal, aix G / H existeix i s isomorf a C2. Aquest resultat tamb es pot establir com "qualsevol subgrup d'ndex 2 s normal", i en aquesta forma s'aplica tamb a grups infinits.

Tots els grups sn isomorfs a un quocient d'un grup lliure.

A vegades, per no necessriament sempre, un grup G es pot reconstruir des de G / N i N, com un producte directe o producte semidirecte. El problema de determinar quan s aquest el cas es coneix com el problema d'extensi. Un exemple on no s possible s el segent. Z4 /  s isomorf a Z2, i  tamb, per l'nic producte semidirecte s el producte directe, perqu Z2 t noms l'automorfisme trivial. Per aix Z4, que s diferent de Z2  Z2, no es pot reconstruir.

Vegeu tamb.

Anell quocient;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405636" title="Poesia trobadoresca" nonfiltered="1608" processed="1602" dbindex="156617">
La poesia trobadoresca s aquella poesia que, al llarg dels segles XII i XIII, componien els trobadors. Era poesia que anava acompanyada de msica i estava escrita en llengua vulgar, l'occit. Era una poesia entesa per tots, de caire lric i s obra d'individus de coneguda identitat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405639" title="Canal del Mol" nonfiltered="1609" processed="1603" dbindex="156618">


La canal del Mol s un afluent per l'esquerra de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord.  

Neix a 1.095 m. d'altitud al Coll de la Maana, al carenat de la serra dels Bastets. Des del seu naixement agafa la direcci cap al nord que mantindr durant tot el seu recorregut en el qual baixa pel vessant septentrional de la serra dels Bastets. Desguassa al pant de la Llosa del Cavall a l'extrem oriental de la serra d'Aiguadevalls, a 803 m. d'altitud.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No en t cap digne de ser pres en consideraci

Territoris que travessa.

Tot el seu recorregut el realitza dins el terme municipal de Guixers

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=2  font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) 
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.095
|-
|align="center"|250
|align="center"|998
|-
|align="center"|500
|align="center"|935
|-
|align="center"|750
|align="center"|840
|-
|align="center"|967
|align="center"|803
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405663" title="Assisa panis et cervisi" nonfiltered="1610" processed="1604" dbindex="156619">
 
Assisa panis et cervisi s una frase llatina que fa referncia a una llei del segle XIII, aplicada a Anglaterra durant l'edat mitjana, amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa, amidant i estandarditzant els productes dels forners i cervecers. 

La llei va ser promulgada per Enric III entre 1266 i 1671. Va ser la primera llei en la histria d'Anglaterra (i tal vegada a Europa) a fi de regular la producci d'aliments.. A nivell local, l'aplicaci de la normativa va resultar ser una llicncia regulatria, aplicada molt severament contra aquells artesans que venien arbitrriament o mitjanant enganys. En les rees rurals, la norma va ser vigilada pels manorial lords, qui feien reunions trisemanals en qu podien decidir les penes per als acusats.

La llei va ser derogada per la Statute Law Revision Act 1863, prop de 500 anys desprs de la seva creaci. 

Origen. 
La quantitat d'equipament emprat en la producci de pa i cervesa, particularment el forn, va fer que sorgs la necessitat de regular el mercat per controlar els preus, les quantitats i qualitats, tot aix amb l'objectiu de prevenir el frau alimentari a l'edat mitjana. Aquesta llei va fixar el preu de la cervesa ale i el pes de pa que es podia comprar amb un farthing. L'acte estava pensat como una simple exemplificaci contra els panaders dels comptats. 

Declaracions. 
Pa. 
La llei relativa al pa va establir una mplia escala, que estableix les relacions entre el preu del blat i el del pa a la venda, establint una regla per la qual una cambra (quarter) de blat es pot vendre a dotze penics, el farthing d'una barra de pa elaborada amb la millor farina blanca hauria de pesar sis lliures i setze xlings. La llei estableix i clarifica el preu del pa en funci del preu del blat: "and for every six pence added to the quarter of wheat, the weight of the farthing loaf is reduced; until, when the wheat is at twenty shillings a quarter, it directs the weight of the loaf to be six shillings and three pence".

La llei anglesa assisa del pa va ser aplicada per fora fins a comenaments del segle XIX, quan va ser abolida noms a Londres.

Cervesa. 
De forma similar, l'assisa regulava el preu per gal d'ale, pel que fa al preu del blat, l'ordi, i la civada. Amb el temps aquesta llei es va fer opresiva i d'aquesta forma Enric VIII ja en el segle XVI va alleujar la pressi deixant als cervecers que venguessin la cervesa a discreci i sota les regles del mercat.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405666" title="Bblia Catalana Interconfessional" nonfiltered="1611" processed="1605" dbindex="156620">
La Bblia Catalana Interconfessional o (BCI), s una versi crtica de la Bblia, escrita en catal presentada el mes d'octubre de 1993 per l'Associaci Bblica de Catalunya, l'Editorial Claret i les Societats Bbliques Unides. El text de la BCI ha esdevingut el text bblic com de l'Esglsia a Catalunya en l'actualitat, amb prop de 200.000 exemplars.

Comit i Traductors.
El comit de redacci l'han format Agust Borrell, Guiu Camps, Enric Cap, Pere Casanellas i Armand Puig i Trrech.

Els Traductors tots ells membres de l Associaci Bblica de Catalunya,
han estat: Joan Aragons, Agust Borrell, Gabriel Caellas, Pere
Casanellas, Enric Corts, Joan Ferrer, Joan Mag, Joan Ramon Marn,
Jaume Pedrs, Hilari Raguer, Frederic Raurell, Josep Ribera, Ignasi
Ricart, Jordi Snchez Bosch, Jaume Sidera i Romual Vives.
 
Aquesta versi es va fer seguint el principi de traducci anomenat d equivalncia dinmica, proposat per les Societats Bbliques Unides. L equivalncia dinmica  es basa en el
principi que, si la forma d una frase de la llengua original  un cop traspassada a la nostra llengua, no t el mateix sentit ni la mateixa expressivitat, cal cercar en la traducci una forma que tingui un valor equivalent.

Textos utilitzats.
Pel que fa l Antic Testament:
El text utilitzat ha estat el de la Bblia Hebraica Stuttgartensia.
En l edici amb apcrifs, aquests textos s han tradut de l edici de
Gttingen, de la Septuaginta.

Pel que fa el Nou Testament:
El text grec utilitzat ha estat la 26a edici del Novum Testamentum
Greace, de Nestle-Aland.

Referencies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405704" title="Axia" nonfiltered="1612" processed="1606" dbindex="156621">
Axia, Associaci de directius dels centres pblics de Catalunya,  s una associaci civil d'mbit territorial catal, sense nim de lucre, integrada per persones que exerceixen o hagin exercit crrecs de direcci a l'Educaci Pblica de Catalunya.

Es funda a finals de novembre del 1999 a fi de facilitar un marc per a la reflexi i anlisi del sistema de gesti dels centres docents, aix com per iniciar un debat per a la professionalitzaci de la gesti dels equips directius, com a mitj indispensable per assolir una millor qualitat de l ensenyament pblic.

Enllaos externs.
 Web de l'associaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405722" title="Johannes Eck" nonfiltered="1613" processed="1607" dbindex="156622">
Johannes Eck (1486 - 1543) nom amb qu es coneix Johannes Maier, fou un teleg alemany defensor del catolicisme i contrari a les idees reformistes. Va viatjar per Europa i organitz l'oposici catlica al protestantisme alemany. Tamb aprov l'excomuni de Luter per part del papa Lle X.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405724" title="Eresma" nonfiltered="1614" processed="1608" dbindex="156623">
L'Eresma s un riu d'Espanya que neix a la serra de Guadarrama i passa per Segvia. Abans d'arribar al Duero s'uneix a l'Adaja.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405725" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1615" processed="1609" dbindex="156624">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 22 i 31 de juliol de 1980 al Complexe esportiu de l'Armada Sovitica.

Participaren 182 esgrimistes, 133 homes i 49 dones, de 20 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1980;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405727" title="Erggraf" nonfiltered="1616" processed="1610" dbindex="156625">
L'erggraf s un aparell inventat per l'itali A. Mosso (1846 - 1910) que serveix per mesurar la fora emprada en una contracci muscular. En psicologia, s'usa per detectar les variables que poden influir en un treball muscular com per exemple la fatiga, les disposicions motivacionals, els estmuls, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405731" title="Douala" nonfiltered="1617" processed="1611" dbindex="156626">

Douala s la ciutat ms gran del Camerun i capital de la provncia Litoral i del departament de Wouri. La ciutat es troba a l'est del pas, al Golf de Guinea, a la vora de la desembocadura del riu Wuri (o Wouri). La ciutat s'estn per les dues ribes del riu, unides pel pont Bonaberi. Douala s una de las ciutats ms importants del pas i la capital econmica del Camerun. T al voltant d'un mili i mig d'habitants.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405732" title="Lnia evolutiva de Cyndaquil" nonfiltered="1618" processed="1612" dbindex="156627">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Cyndaquil, Quilava i Typhlosion.

Cyndaquil.

Cyndaquil s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Quilava.





Quilava.

Quilava s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona de Cyndaquil. Evoluciona en Typhlosion.





Typhlosion.

Typhlosion s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona de Quilava.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405734" title="Roger Planchon" nonfiltered="1619" processed="1613" dbindex="156628">
Roger Planchon (1931) s un director teatral francs. Influt per Brecht i atret per Shakespeare. Els muntatges que va fer al teatre de Villeurbanne van cridar l'atenci sobre obres de Molire, Marlowe i Marivaux, entre altres autors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405736" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1620" processed="1614" dbindex="156629">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 20 de juliol i 2 d'agost de 1980 a l'Estadi Central Lenin, l'Estadi Dynamo de Moscou; l'Estadi Kirov de Leningrad; l'Estadi Olmpic de Kev; i l'Estadi Dinamo de Minsk.

Comits participants.
Participaren un total de 256 futbolistes de 16 comits nacionals diferents:






Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




----

----

----

----

----


Grup B;




----

----

----

----

----


Group C;




----

----

----

----

----


Grup D;




----

----

----

----

----


Quadre final.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Partit pel tercer lloc.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1980;
  Arxiu de la RSSSF;
  FIFA - Moscou 1980;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405738" title="Pool" nonfiltered="1621" processed="1615" dbindex="156630">
Pool s el nom  d'una regi centremeridional de la Repblica del Congo, limtrof amb la Repblica Democrtica del Congo. T un clima equatorial i destaca la indstria alimentria amb aliments com el blat de moro, els cacauets, la mandioca i el tabac.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405740" title="Psmate (satllit)" nonfiltered="1622" processed="1616" dbindex="156631">


Psmate, un satllit de Nept, tamb anomenat Nept X, s un satllit retrgrad de Nept, s a dir, gira oposadament a causa de la seva exagerada inclinaci orbital. El seu nom prov de dugues diverses detats de la mitologia grega anomenades iguals: Psmate (filla de Nereu), i Psmate (filla de Crotop). s una de les Nereides.

 Descobriment .

Aquest mn relativament petit que orbita al voltant del vuit planeta, va ser descobert per l'astrnom anomenat Scott Shepdard, i pel seu equip, al 29 d'agost de 2003. Al principi se li va anomenar per la designaci provisional de S/2003 N 1, per recentment, al febrer de 2007, se li va donar el nom actual. No va ser descobert abans per la sonda espacial Voyager 2 per dos principals factors: El seu dimetre s diminut comparat amb altres satllits, i la seva distncia al gegant gass, s enorme, per no una de les ms grosses.

 Caracterstiques .

Psmate, s el segon satllit ms lluny descobert fins ara de l'ltim planeta. Posseeix un petit dimetre de 38 km, i una distncia mitja a Nept de 46695000 km.Es desconeixen algunes dades sobre aquest satllit del gegant gass, com la densitat, o la gravetat, a causa que no la visitat mai cap sonda espacial. El seu perode orbital, s de 9074.30 dies, uns 25 anys.Triga aproximadament el doble que Jpiter, 11.85920 anys   

 Enllaos externs .
 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/psamathe_en.html;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405750" title="Centre d'Investigaci de la Literatura Europea Concentracionria" nonfiltered="1623" processed="1617" dbindex="156632">


El Centre d Investigaci de la Literatura Europea Concentracionria, CILEC, s un grup de treball de la Fundaci Ars, constitut l any 2003.

T per objecte principal promoure la recuperaci de la memria histrica recent, incidint especialment en la repressi produda pels diferents rgims totalitaris del segle XX.

 Finalitats.
 Investigar les repercussions que els rgims totalitaris han tingut sobre els col.lectius i les persones, estudiant el testimoniatge, tant  oral com escrit.
 Coordinar grups de treball  multidisciplinars sobre la temtica, relacionats amb altres grups de recerca de referncia.
 Potenciar les recerques fetes al voltant de la literatura concentracionria catalana, espanyola i europea, amb la intenci de crear una terminologia i metodologia de treball unitries.
 Gestionar l edici dels materials resultants de les recerques.
 Assessorar estudiants universitaris o de batxillerat  en treballs d investigaci sobre la temtica .
 Ajudar a la creaci de  marcs de debat sobre les implicacions i repercussions dels sistemes totalitaris en la literatura, la poltica, la sociologia, l antropologia, etc.
 Crear un fons bibliohemerogrfic i oral sobre la temtica.
 Potenciar l s la xarxa com a via de recerca d informaci o d intercanvi.

 Estructura i components .
Director 
 David Serrano i Blanquer ;

Comit assessor       
 Joan Elies Adell i Pitarch  (UOC);
 Marta Carnic Soria  (CCMA);
 Manuel Costa Fernndez (Fundaci Ars)                                ;
 Ximo Espins (Universitat d Alacant);
 Eduardo Haro Tecglen (mort el 2005) (periodista);
 Vicen Villatoro (escriptor);

President d Honor
 Jaime Vndor (Universitat de Barcelona);

 Articles .
 2003. Morir a Euskadi 1938-1940. Catalans a Gernika-Lumo. Quadern de les idees, les arts i les  lletres. Nmero 139.
 2003. Jorge Semprn.Quadern de les idees, les arts i les  lletres. Nmero 141.
 2003. Homenatge a Amat-Piniella. Quadern de les idees, les arts i les  lletres. Nmero 142;
 2004. Morir a Canries. 1936-1941. Catalans sota la repressi franquista. Quadern de les idees, les arts i les  lletres. Nmero 147.
 2005. Catalans morts a Ceuta. Quadern de les idees, les arts i les  lletres. Nmero 152.

 Llibres .

 David Serrano i Blanquer .L'hora blanca. L'Holocaust i Joaquim Amat-Piniella. Fundaci Ars. Biblioteca Quadern, 43. Sabadell. 2004. Prleg de Jaime Vndor (Universitat de Barcelona). Premi d'assaig Antoni Esteve de l'mnium Cultural. Premi Recerca de la Instituci de les Lletres Catalanes.

 Jos ngel Etxaniz Ortuez, Vicente del Palacio Snchez, David Serrano i Blanquer. Morir a Euskadi. 1938-1940. Catalans a Gernika-Lumo. Fundaci Ars. Els papers del Cilec, 1. Sabadell. 2006.

 David Serrano Blanquer, Florian Bauer, Franois Bocholier, Genevive Dreyfus-Armand, Robert Kleindienst, Judith Moser-Kroiss, Andreas Schmoller. Dictionnaire Critique de la littrature europenne des camps de concentration et d extermination nazis. Fundaci Ars. Sabadell. 2007.    ;

Aquest llibre s el resultat d un treball de dos anys, dirigit per David Serrano, director del CILEC i amb la collaboraci de la Bibliothque de Documentation Internationale Contemporaine -BDIC - (Paris) i el grup de treball KZ   Memoria scripta de l Universitat de Salzburg. La publicaci va ser possible grcies a una subvenci de la Comissi Europea.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405752" title="Zbersdorf" nonfiltered="1624" processed="1618" dbindex="156633">

 Zbersdorf (en alsaci Zawerschdorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 168 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405755" title="Cant de Mundolsheim" nonfiltered="1625" processed="1619" dbindex="156634">

El cant de Mundolsheim  (alsaci Kanton Mundelse ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Mundolsheim aplega 14 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405757" title="C.F.Montanyesa" nonfiltered="1626" processed="1620" dbindex="156635">
Aquest equip de futbol est situat a prop de la parada de metro de la lnia groga, Via Jlia. 

El camp s de gespa artificial, i la samarreta s groga amb ratlles negres, i els pantalons sn negres. 

El primer equip est a primera catalana, i tamb t dos equips juvenils a primera i segona divisi juvenil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405758" title="Achenheim" nonfiltered="1627" processed="1621" dbindex="156636">

 Achenheim (en alsaci chene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.183 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405761" title="Breuschwickersheim" nonfiltered="1628" processed="1622" dbindex="156637">

 Breuschwickersheim (en alsaci Wickersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.090 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405763" title="Pilar Planas i Mart" nonfiltered="1629" processed="1623" dbindex="156638">

Pilar Planas i Mart (Manresa, 1912 - 1967) fou una pintora catalana. Va ser professora de dibuix a l'institut de Manresa. Destaquen les obres de paisatges, natures mortes i retrats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405765" title="Joan Planas i Congost" nonfiltered="1630" processed="1624" dbindex="156639">

Joan Planas i Congost (Navata, Alt Empord, 1812 - 1886) fou un escriptor en llengua castellana i predicador catal. Va ser catedrtic del seminari de Girona i vicari provincial dels dominicans exclaustrats. Tingu gran fama com a predicador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405766" title="Eckbolsheim" nonfiltered="1631" processed="1625" dbindex="156640">

 Eckbolsheim (en alsaci Eckelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 5.937 habitants. Forma part de la Comunitat Urbana d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405769" title="Serra de Gredos" nonfiltered="1632" processed="1626" dbindex="156641">
La serra de Gredos s una serra de la Pennsula Ibrica pertanyent al Sistema Central, situada entre les provncies de vila, Cceres , Madrid i Toledo. La seua mxima altitud es dna a la provncia d'vila al Pic Almanzor a 2.592m, al terme municipal de Candeleda. Est declarada parc regional.
Gredos s una de les serres ms extenses del Sistema Central i est composada per cinc valls fluvials: Alt Tormes, Alt Alberche, Titar Oriental, Titar Occidental i La Vera, i la Vall del Ambroz. Al voltant de les seues grans moles grantiques basculen quatre comunitats autnomes: Castella i Lle, Extremadura, Castella-La Manxa i la Comunitat de Madrid; estenent d'est a oest des de San Martn de Valdeiglesias a Hervs i de nord a sud de la vall del Tormes a Rosarito. El seu agrest relleu ha servit de refugi a la tribu celta ms meridional (els Veton) i a altres rebels histrics com el Empecinado o els maquis. 

La Serra de Gredos es divideix en tres sectors: oriental fins a la falla del Port del Pic, central fins a la falla de Plasncia (Port de Tornavacas) i occidental o Serra de Bjar.
 Enllaos externs .

Cimeres de la provncia d'vila;
Guia de Gredos;
Portal de la serra de Gredos;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405770" title="Tim White" nonfiltered="1633" processed="1627" dbindex="156642">
Tim D. White (Los Angeles, Califrnia, 24 d'agost de 1950) s un paleoantropleg estatunidenc, professor de biologia integrativa a la Universitat de Califrnia, Berkeley. Es va fer fams grcies a la participaci que va fer en el descobriment del Lucy, conjuntament amb Donald Johanson, Yves Coppens i Maurice Taieb.

Es va llicenciar l'any 1972 en biologia i antropologia a la universitat de Califrnia, Riverside, i es va doctorar en antropologia fsica a la universitat de Michigan l'any 1974.

Es professor a la Universitat de Califrnia, Berkeley des de l'any 1977, i all ha collaborat juntament amb John Desmond Clark i Francis Clark Howell en els seus treballs.

Tamb s director del Human Evolution Research Center i s codirector (amb Berhane Asfaw, Yonas Beyene i Giday WoldeGabriel) del Middle Awash Research Project.

White ha estat mentor d'altres futurs paleontlegs com Susan Antn, Berhane Asfaw, David DeGusta, Yohannes Haile-Selassie i Gen Suwa, entre d'altres.

L'any 1974, White, va treballar amb l'equip de Richard Leakey a Kenya. Aquest va quedar tan impressionat amb el treball de White, que el recoman a Mary Leakey perqu collabors en l'estudi de fssils d'homnids trobats a Laetoli, Tanzania.

Un dels descobriments ms importants de White s el de l'Ardipithecus ramidus, l'espcie homnida ms antiga trobada fins al moment, i que t 4,4 milions d'anys d'antiguitat.

White tamb va dirigir es descobriment de l'Homo sapiens idaltu i el de l'Australopithecus garhi.

En l'actualitat, pertany a l'Acadmia Nacional de Cincies d'Estats Units.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405771" title="Hangenbieten" nonfiltered="1634" processed="1628" dbindex="156643">

 Hangenbieten (en alsaci Hngebiete) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.299 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405773" title="Ittenheim" nonfiltered="1635" processed="1629" dbindex="156644">

 Ittenheim (en alsaci Ittene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.904 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405775" title="Lampertheim" nonfiltered="1636" processed="1630" dbindex="156645">

 Lampertheim (en alsaci Lmperte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.949 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405779" title="Barbus ablabes" nonfiltered="1637" processed="1631" dbindex="156647">

Barbus ablabes  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Guinea fins a Nigria.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Teugels, G.G., C. Lvque, D. Paugy i K. Traor, 1988. tat des connaissances sur la faune ichtyologique des bassins ctiers de Cte d'Ivoire et de l'ouest du Ghana. Rev. Hydrobiol. Trop. 21(3):221-237.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405781" title="Barbus zanzibaricus" nonfiltered="1638" processed="1632" dbindex="156648">

Barbus zanzibaricus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya i Somlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405782" title="Mundolsheim" nonfiltered="1639" processed="1633" dbindex="156649">

 Mundolsheim (en alsaci Mundelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 5.317 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405784" title="Novum Testamentum Graece" nonfiltered="1640" processed="1634" dbindex="156650">
Novum Testamentum Graece s el nom llat de la versi grega del Nou Testament. La primera edici impresa fou produda per Erasme de Rotterdam. Avui la designaci Novum Testamentum Graece es refereix normalment a les edicions del Nestle-Aland, anomenat desprs dels erudits que dirig el treball crtic de la redacci. El text, redactat per el Neutestamentliche de fr de Institut Textforschung s actualment en la seva edici vigsima sptima, abreviaci NA27. NA27 s utilitzat com la base de la majoria de les traduccions contempornies del Nou Testament, aix com l'estndard pel treball acadmic en estudis del Nou Testament.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405785" title="Mittelhausbergen" nonfiltered="1641" processed="1635" dbindex="156651">

 Mittelhausbergen (en alsaci Mttelhsbarje) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 1.738 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405787" title="Niederhausbergen" nonfiltered="1642" processed="1636" dbindex="156652">

 Niederhausbergen (en alsaci Nderhsbarje) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.380 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405791" title="Oberhausbergen" nonfiltered="1643" processed="1637" dbindex="156653">

 Oberhausbergen (en alsaci Owerhsbrje) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.518 habitants. Limita al nord amb Mittelhausbergen i Niederhausbergen, i al sud amb Wolfisheim. Forma part de la Comunitat Urbana d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405794" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1644" processed="1638" dbindex="156654">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren 14 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 20 i 25 de juliol de 1980 al Palau d'Esports de l'Estadi Central Lenin.

Participaren un total de 127 gimnastes, entre ells 65 homes i 62 dones, de 18 comits nacionals diferents.

Nova normativa.
S'introdu una nova normativa en la puntaci de la final per aparells del salt sobre cavall, realitzant-se a partir d'aquest moment una mitjana de la puntuaci obtinguda en els dos salts realitzats enlloc de prendre la millor puntuaci. Aquesta normativa va ser adaptada per la Federaci Internacional de Gimnstica l'any 1977.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Referncies.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1980;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405795" title="Oberschaeffolsheim" nonfiltered="1645" processed="1639" dbindex="156655">

 Oberschaeffolsheim (en alsaci Schafelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.088 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405798" title="Reichstett" nonfiltered="1646" processed="1640" dbindex="156656">

 Reichstett (en alsaci Richstett) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.882 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405799" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1647" processed="1641" dbindex="156657">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren deu proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina, i una ms que en l'edici anterior. Les proves es realitzaren el dia 20 de juliol de 1980 al Palau d'Esports Izmailovo.

Participeren un total de 172 halters de 39 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1980;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405802" title="Souffelweyersheim" nonfiltered="1648" processed="1642" dbindex="156658">

 Souffelweyersheim (en alsaci Sffelwirsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 6.017 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405806" title="Wolfisheim" nonfiltered="1649" processed="1643" dbindex="156659">

 Wolfisheim (en alsaci Wolfze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.832 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatgers illustres .

 Charles Adolphe Wrtz, (1817-1884), qumic;
 Maxime Alexandre, (1899-1976), poeta surrealista;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405808" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1650" processed="1644" dbindex="156660">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 25 de juliol i l'1 d'agost de 1980 al Parc Forestal Bitsa i la Gran Arena de l'Estadi Central Lennin.

Participaren un total de 68 genets, 59 homes i 9 dones, d'11 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1980;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405810" title="Eleccions regionals de Siclia de 1986" nonfiltered="1651" processed="1645" dbindex="156661">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 22 de juny de 1986. La participaci fou del 77,8 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405813" title="Eleccions regionals de Siclia de 1991" nonfiltered="1652" processed="1646" dbindex="156662">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 16 de juny de 1991. La participaci fou del 74,4 %.



Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405816" title="Rasa de Carbassers" nonfiltered="1653" processed="1647" dbindex="156663">


La rasa de Carbassers s un afluent per la dreta de la rasa de Coll de Port, a la Vall de Lord. 

Neix a la font d'Arderic, al vessant NE de la Tossa Pelada, a 2.125 metres d'altitud. De direcci predominant W-E, s'escola per l'obaga de Coll de Port i desguassa a la rasa de Coll de Port a 1.597 metres d'altitud,  sota mateix de la penltima paella que es passa pujant de La Coma a Coll de Port per la carretera LV-4012.

Territoris que travessa.
Fa tot el seu recorregut pel terme municipal de La Coma i la Pedra

Principals afluents.
Cap digne de consideraci


Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|2.125
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|2.076
|align="center"|19,6 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|2.030
|align="center"|18,4 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.982
|align="center"|19,2 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.935
|align="center"|18,8 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.863
|align="center"|28,8 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.800
|align="center"|25,2 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|1.737
|align="center"|25,2 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.686
|align="center"|20,4 %
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|1.647
|align="center"|15,6 %
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|1.608
|align="center"|15,6 %
|-
|align="center"|2.670
|align="center"|1.597
|align="center"|6,5 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405817" title="Volta a Burgos" nonfiltered="1654" processed="1648" dbindex="156664">
La Volta a Burgos (es castell  Vuelta a Burgos) s una competici ciclista per etapes que es disputa a la provncia de Burgos durant el mes d'agost.

Les dues primeres edicions daten de la dcada de 1940, per no fou fins els anys 80 en qu la carrera es va estabilitzar, primer com a competici oberta entre 1981 i 1986, y ms tard com a cursa professional, a partir de 1987. A partir de 2005 entra a formar part del sistema ProTour, sent qualificada de categoria 2.H.C.

En no formar part de l'UCI ProTour la qualitat dels participants s'ha redut els darrers anys, passant a ser quasi exclusivament espanyola. Aix tamb ha suposat una reducci de les aportacions econmiques dels patrocinadors, cosa que ha fet que l'edici del 2008 estigus a punt de no celebrar-se i que la del 2009 estigui a l'aire.

La cursa se sol dicidir en l'ascensi a les Lagunas de Neila (port de categoria especial) i el final de la cursa s a Burgos. 

El primer vencedor fou el mallorqu Bernat Cap. Amb quatre victries Marino Lejarreta n's el ciclista amb ms victries.

 Palmars .



 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Volta a Burgos ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405820" title="Economia dels Estats Federats de Micronsia" nonfiltered="1655" processed="1649" dbindex="156665">


L'economia dels Estats Federats de Micronsia consisteix principalment d'agricultura i pesca de subsistencia. Les illes tenen pocs recursos minerals explorables, excepte fosfat. Existeix potencial per al turisme, per la ubicaci remota, la falta d'installacions adients i les poques lnies aries que serveixen l'arxiplag dificulten el desenvolupament. Pels termes originals del Pacte de Lliure Associaci, els Estats Units van subministrar US$ 1,3 miliards en ajuda durant el perode 1986-2001, posteriorment el nivell d'ajuda va ser redut. Les perspectives de mig term de l'economia del pas semblen frgils a caEstats Units de la reducci de l'ajuda dels Estats Units i tamb a ca de l'actual reducci del creixement del sector privat

Los Estats Federats de Micronsia sn un pas que no t lleis sobre patents.

Referncies.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405821" title="Eleccions regionals de Siclia de 1996" nonfiltered="1656" processed="1650" dbindex="156666">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 16 de juny de 1996. La participaci fou del 66,1 %.




Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405823" title="Bastiano da Sangallo" nonfiltered="1657" processed="1651" dbindex="156667">


Bastiano da Sangallo (1481 - 31 de maig de 1551), arquitecte, escengraf i pintor itali. 

Nebot dels germans Giuliano i Antonio da Sangallo el Vell, va ser protagonista del teatre renaixentista. 

Com a pintor, va ser alumne de Pietro Perugino i en acabat Miquel ngel, del qual va fer, segons Giorgio Vasari, una petita cpia dels cartrons de la Batalla de Cascina (1506). 

Desprs d'haver exercit una primera activitat a Roma, es va traslladar a Florncia, on el 1525 va preparar amb Andrea del Sarto la posada en escena de La Mandrgora de Nicolau Maquiavel. L'any segent va preparar, aquesta vegada en solitari, una altra obra de Maquiavel, La Clizia. 

El 1536 se'n va fer crrec del muntatge de lAridosia de Lorenzino de Mdici. 

El 1539 va construir un aparell teatral per festejar amb sumptuosos espectacles al pati del Palau Mdici-Riccardi el matrimoni entre Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. 

L'activitat de Bastiano da Sangallo va ser una gran contribuci, des del punt de vista de l'elaboraci escenogrfica, al redescobriment renaixentista del teatre clssic. 

Va ser dit Aristtil pel seu carcter seris i meditabund.
 Referncies .
 Encyclopedia Britannica (edici de 1911).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405824" title="Eleccions regionals de Siclia de 2001" nonfiltered="1658" processed="1652" dbindex="156668">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 24 de juny de 2001.  






Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405827" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="1659" processed="1653" dbindex="156669">
La competici de voleibol dels Jocs de Barcelona '92 va celebrar-se entre el 26 de juliol i el 9 d'agost de 1992. Les seus varen ser el Pavell de la Vall d'Hebron, el Palau dels Esports de Barcelona i el Palau Sant Jordi. El voleibol, tant en categoria masculina com en femenina, era esport olmpic per vuitena ocasi, a ms de ser de demostraci als Jocs de Pars 1924. 

Resultats.

La competici va presentar algunes novetats respecte a les edicions anteriors. D'una banda, malgrat que continuaven participant vuit equips femenins i dotze masculins, s'introdu la ronda de quarts de final a totes dues competicions. s a dir, no jugaven directament els dos campions de grups les semifinals. D'altra banda tamb es reformaren algunes lleugerament algunes regles. La mxima puntuaci en un set quedava fixada en 17 punts, el que significava que si els dos equips empataven a 16 guanyaria el set qui fera el segent punt. a ms a ms, si era necesari el cinqu set, en aquest es podia puntuar sense tindre el servei en possessi. De la mateixa. Cal recordar que fins llavors tots els sets s guanyaven amb 15 punts, amb dos d'avantatge, i era necesari tindre el servei per a puntuar.

Cuba i l'Equip Unificat van complir els pronstics i dominaren el torneig femen, amb victria final de les caribenyes. Les xinenes van decepcionar, a banda de donar el primer cas de dopatge als Jocs. finalment les estadounidenques completaren el podi. A la competici masculina els favorits eren a priori les seleccions dels Estats Units i Itlia. Els primers havien dominat l'esport al llarg dels anys 80, mentre que els europeus ho feien en temps recents: eren els actuals campions del mn, de la Lliga Mundial i d'Europa. Per imbatut jove equip brasiler s'impos als transalpins als quarts de final i als americans (finalment tamb bronze mascul) a les semifinals. La selecci holandesa, per la seva banda, aconsegu colar-se a la final.



Dones.



Homes.



Medaller.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
 Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 4, pgina 264;
 Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 5, pgina 386;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405830" title="Eleccions regionals de Siclia de 2006" nonfiltered="1660" processed="1654" dbindex="156670">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 28 de maig de 2006.  







Fonts: Ministeri del l'Interior, ISTAT i Assemblea Regional Siciliana







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405835" title="Eleccions regionals de Siclia de 2008" nonfiltered="1661" processed="1655" dbindex="156671">
Les eleccions regionals per a renovar l'Assemblea Regional de Siclia se celebraren el 13 i 14 d'abril de 2008.  





Fonts: ]


 Enllaos externs .
 Web oficial  ;
 Resultats officials a cura del Servei electoral regional;
 Web informatiu no oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405842" title="Uni Democrtica Nacional" nonfiltered="1662" processed="1656" dbindex="156672">
Uni Democrtica Nacional fou una coalici electoral, d'inspiraci liberal, constituda per a les eleccions per l'Assemblea Costituent del 1946 en les que va obtenir el 6,79% dels vots (1.560.638 vots) i 41 escons. Tamb va obtenir un esc a les eleccions regionals de Siclia de 1947. La coalici era formada per:

Partit Liberal Itali (PLI);
Partit Democrtic del Treball (PDL);
Uni Nacional per la Reconstrucci, de Francesco Saverio Nitti;
a les qual s'hi afegiren:
Aliana Democrtica de la Llibertat, di Arturo Labriola;
Moviment Nacional Unitari i Antiseparatista;
Entre els diputats electes hi hagu  Vittorio Emanuele Orlando, Francesco Saverio Nitti, Luigi Einaudi, Benedetto Croce, Enrico De Nicola, Gaetano Martino, Giuseppe Paratore, Ivanoe Bonomi, Raffaele De Caro, Meuccio Ruini, Enrico Mol, Bruno Villabruna, Epicarmo Corbino i Aldo Bozzi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405846" title="Rutger Hauer" nonfiltered="1663" processed="1657" dbindex="156673">

Rutger Oelsen Hauer, ms conegut com a Rutger Hauer (Utrecht, 23 de gener de 1944) s un actor neerlands de cinema i televisi.

 Biografia .
Rutger Oelsen Hauer s fill de Teunke i Ared, ambds actors teatrals. Va abandonar els estudis de l'institut per a intentar dedicar-se, com el seu avi, a la marina, per va acabar deixant la idea a causa del seu daltonisme (com el seu besavi) per a treballar durant un perode com obrer de la construcci i exercir de poeta bohemi en les seves estones lliures, pels cafs d'Amsterdam.
Va ingressar en les Forces Armades holandeses (en la Marina), per va abandonar la carrera militar al poc temps. Rutger Hauer va decidir finalment seguir els passos dels seus pares i va rebre classes d'interpretaci. Desprs de passar pel teatre va donar comenament a la seva carrera cinematogrfica a la fi dels anys 60 desprs de protagonitzar la srie Floris (1969), emissi televisiva que va ser dirigida per Paul Verhoeven, amb qui Rutger prosseguiria les seves collaboracions en la pantalla gran.

Aquest mateix any donaria el salt a la gran pantalla, en un breu paper, en Monsieur Hawarden dirigida per Harry Kmel.

Grcies al seu protagonisme al costat de Monique van de Ven en ttols com Delcies Turques (1973) o Una nvia cridada Katy Tippel (1975),o la seva actuaci en Eric, oficial de la reina (1977),tant Hauer com Verhoeven van ser fent-se un nom entre els cinfils de fora del seu pas natal.

El seu salt a la fama es va produir en els anys 80. En 1981 va rodar en Hollywood la pellcula Els falcons de la nit on feia d'enemic enfrontant-se a Sylvester Stallone. Per el paper pel qual molts dels seus afeccionats ho recorden ser Roy Batty a Blade Runner (1982), l'adaptaci que va fer Ridley Scott de la novella de Philip K. Dick Somien els androides amb ovelles elctriques?.

Desprs vindrien  de Sam Peckinpah, Lady Falcon (1985) de Richard Donner o Els senyors de l'acer (1985), pellcula dirigida per Verhoeven, qui tamb li va proposar protagonitzar Robocop, alguna cosa que l'actor va rebutjar, o Carretera a l'infern (1986).

El 1985 Rutger, un reconegut activista mediambiental, va contreure matrimoni amb l'escultora i pintora Ineke Tencate, amb qui encara roman casat.

Va guanyar un Globus d'Or pel seu treball en el telefilm Escapada final (1987), sent fins a l'actualitat el seu premi ms important d'un total de 6 en diferents categories i festivals, aix com 3 nominacions.

Desprs de creuar l'equador de la dcada dels 80 Hauer va multiplicar les seves aparicions tant en pellcules cinematogrfiques com en telefilms o sries, intervenint pel general en ttols d'acci i cincia-ficci de baix pressupost com Fria cega (1989) o Perillosament units (1991). Tamb va intervenir en pellcules d'autors prestigiosos: aix, La llegenda del sant bebedor (1988) de Ermanno Olmi, per la qual guanyaria el premi al millor actor en el Festival Internacional de Seattle.

En 1994 va ser nominat al Globus d'Or per Fatherland, pellcula basada en la novella de Robert Harris Ptria, encara que al final no va guanyar.

Durant els successius anys seguir alternant cinema i televisi.

El 2005 apareixer en papers de secundari en grans xits comercials com Batman Begins o Sin City.

Actualment ha publicat un llibre al costat de Patrick Quinlan titulat "All Those Moments: Stories of Heroes, Villains, Replicants and Blade Runners", i es troba en Nova Zelanda participant en una nova pellcula.

Com curiositat destacar que Anne Arrissi va crear al fams Lestat, de Entrevista amb el vampir, inspirant-se en Rutger. Per no va poder interpretar-ho en l'adaptaci cinematogrfica a causa de que ella pensava que en aquesta poca ell ja era massa major per al paper.

 Filmografia .

  Monsieur Hawarden,1969 de Harry Kmel;
  Repelsteeltje, 1973 de Harry Kmel;
  Delcies turques, 1973 de Paul Verhoeven;
  Flor al vent, 1974 de Adrian Hoven;
  Katty Tippel, 1975 de Paul Verhoeven;
  La Donneuse, 1975 de Jean-Marie Pallardy;
  Das Amulett des Todes, 1975 de Ralf Gregan i Gnter Vaessen;
  Het Jaar Van de Kreeft, 1975 de Herbert Curiel;
  La conspiraci, 1975 de Ralph Nelson;
  Max Havelaar, 1976 de Fons Rademakers;
  Eric, Oficial de la Reina, 1977 de Paul Verhoeven;
  Pastorale 1943,1978 de Wim Verstappen;
  Misteris, 1978 de Paul de Lussanet;
  Een Vrouw Tussen Hond en Wolf, 1979 d'Andr Delvaux;
  Grijpstra & de Gier,1979 de Wim Verstappen;
  Spetters, 1980 de Paul Verhoeven;
  Coco Chanel, 1981 de George Kaczender;
  Els falcons de la nit, 1981 de Bruce Malmuth;
  Blade Runner, 1982 de Ridley Scott;
  , 1983 de Sam Peckinpah;
  Eureka, 1984 de Nicolas Roeg;
  A la recerca de l'guila, 1984 de Philippe Mora;
  Lady Falcon, 1985 de Richard Donner;
  Els Senyors de l'Acer, 1985 de Paul Verhoeven;
  Carretera a l'Infern, 1986 de Robert Harmon;
  Es busca viu o mort, 1987 de Gary Sherman;
  La llegenda del sant bebedor, 1988 de Ermanno Olmi;
  Fria Cega, 1989 de Phillip Noyce;
  En una nit de clar de lluna, 1989 de Lina Wertmller;
  La sang dels herois, 1989 de David Webb Peoples;
  Nits de Broadway, 1989 de Howard Brookner;
  Perillosament units, 1991 de Lewis Teague;
  Beyond Justice, 1992 de Duccio Tessari;
  Ombres del passat, 1992 de Jan Eliasberg;
  Segon Sagnant, 1992 de Tony Maylam i Ian Sharp;
  Buffy, La caavampirs, 1992 de Fran Rubel Kuzui;
  Artict Blue, 1993 de Peter Masterson;
  Fatherland, 1994 de Christopher Menaul;
  La famlia Bean, 1994 de Jennifer Warren;
  Sobreviure al joc, 1994 de Ernest R. Dickerson;
  Nostradamus (pellcula), 1994 de Roger Christian;
  Sang innocent, 1995 de Bob Misiorowski;
  Mariette in Ecstasy, 1996 de John Bailey;
  , 1996 de Krishna Rao;
  Jaciment lunar, 1996 de Philippe Mora;
  Knockin? on Heaven?s Door: Cridant a les portes del cel, 1997 de Thomas Jahn;
  Blast, 1997 de Albert Pyun;
  Omega Doom, 1997 d'Albert Pyun;
  Herncia de sang, 1997 de Peter Svatek;
  Reencarnaci, 1997 de Tibor Takcs;
  guiles de combat, 1998 de Mark Griffiths;
  El sabor del terror, 1998 de Mario Azzopardi;
  Simon Magnus, 1999 de Ben Hopkins;
  Caos en la xarxa, 1999 de Richard Spence;
  Mentides veritables, 2000 de D. Shone Kirkpatrick;
  Companys en el crim, 2000 de Jennifer Warren;
  Cmplices, 2000 de Roney Gibbons;
  Jungle Juice, 2001 de Tony Vitale;
  Turbulence. Segrest en la xarxa, 2001 de Jorge Montesi;
  Abelles assassines, 2001 de Jeff Hare;
  I Banchieri di Dio, 2002 de Giuseppe Ferrara;
  Scorcher, 2002 de James Seale;
  Warrior Angels, 2002 de Byron W. Thompson;
  Confessions d'una ment perillosa, 2002 de George Clooney;
  In the shadow of the cobra, 2004 de Ted Nicolau;
  Tempesta, 2004 de Paul Tickell;
  Camera Ascunsa, 2004 de Bogdan Dumitrescu;
  Batman Begins, 2005 de Christopher Nolan;
  Sin City, 2005 de Robert Rodriguez i Frank Miller;
  Dracula III: Legacy, 2005 de Patrick Lussier;
  Zerkalnie Voyni, 2005 de Vasili Chiginsky;
  Minotaur, 2006 de Jonathan English;
  Mentor, 2006 de David Langlitz;
  Goool 2: Vivint un somni, 2007 de Jaume Collet-Serra;
  Moving McAllister, 2007 de Andrew Black;
En vespres d'estrena o en fase de producci

  Magic Flute Diaries, 2007 de Magic Sullivan;
  Tonight at Noon,2008 de Michael Almereyda ;
  Spoon, 2008 de Sharlto Copley i Simon Hansen;
  Happiness Runs, 2008 de Adam Sherman;

 Enllaos externs .
 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405848" title="Unitat Socialista (Itlia)" nonfiltered="1664" processed="1658" dbindex="156674">
Unitat Socialista fou un grup poltic de socialistes italians escindits del Partit Socialista Itali contraris a l'aliana amb el Partit Comunista d'Itlia. A les eleccions legislatives italianes de 1948 es presentaren en una coalici d'inspiraci socialdemcrata amb el Partit Socialista dels Treballadors Italians i la Uni  dels Socialistes. Va obtenir un 7,1 % dels vots i 41 escons a la Cambra de Diputats i al Senat. Tamb va obtenir representaci a les eleccions regionals de Siclia de 1951.
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405851" title="Partit Socialista - Secci Italiana de la Internacional Socialista" nonfiltered="1665" processed="1659" dbindex="156675">
Partit Socialista - Secci Italiana de la Internacional Socialista (PS-SIIS) fou un partit poltic itali constitut l'u de maig de 1951 pel Partit Socialista dels Treballadors Italians i el Partit Socialista Unitari, i que adopt com a smbol el sol naixent. Es present a les eleccions regionals de Siclia de 1951, per no va obtenir representaci. El 7 de gener de 1952 canvi el seu nom pel de Partit Socialista Democrtic Itali (PSDI).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405855" title="Aliment fermentat" nonfiltered="1666" processed="1660" dbindex="156676">
 
Els aliments fermentats sn aquells el processament dels quals involucra el creixement i activitat de microorganismes com floridures, bacteris o llevats (fongs microscpics). En aquesta categoria es troben el iogurt, el miso, el kimchi, el xucrut i altres. 

La fermentaci en aliments segurament va ser descoberta de forma accidental, i grcies a aix s'han pogut conservar aliments per llargs perodes de temps. En l'actualitat es consumeix una gran varietat d'aliments que han sofert un procs de fermentaci i que sn familiars: el vi, la cervesa, la salsa de soia, el vinagre, els formatges, el iogurt i el pa. 

 Beneficis . 
En pasos asitics com Jap i Xina, s'atribueix la longevitat de la seva gent al consum d'aliments sans i beneficiosos per al cos hum, com sn els aliments fermentats.

 Per regions . 
Aliments fermentats per regions:
 Mundialment: alcohol, vi, vinagre, olives, iogurt, pa, formatge ;
 sia;
 Est d'sia i Sud-est Asitic: amazake, asinan, bai-ming, belacan, burong mangga, dalok, doenjang (  ), douchi, jeruk, lambanog, kimchi (  ), kombucha, leppet-sota, Narezushi, miang, miso, nata de coco, nata de pinya, natto, naw-mai-dong, pak-siam-dong, paw-tsaynob en neu (   ), prahok, sake, seokbakji, salsa de soia, tofu, col de szechwan, tai-tan tsoi, chiraki, Tapi, tempeh, totkal kimchi, yen tsai (  ), zha cai (  );
 sia Central: kumis (llet d'egua), kfir, shubat (llet de camella) ;
 ndia: achar, appam, dosa, dhokla, dahi, gundruk, idli. ;
 frica: garri, hibiscus, salsa picant, injera, lamoun makbouss, laxoox, mauoloh, msir, mslalla, oilseed, ogi, ogili, ogiri ;
 Amrica: formatge, xixa, vins de fruites, kombucha, adobats, xucrut, lupin, oli vegetal, xocolata, vanilla, tabasc, tibics, srum de mantega ;
 Orient Mig: kushuk, lamoun makbouss, mekhalel, torshi, boza ;
 Europa: rakfisk, xucrut, surstrmming, llet agra productes com formatge quark, kfir, filmjlk, crme frache, smetana, skyr, Hidromel. ;
 Oceania: poi, kaanga pirau.

 Beguda fermentada . 
La beguda fermentada s aquella que s'obt del reps de vegetals i fruites amb gran contingut de glucosa, per contraposici a la destillada. Les ms freqents sn: 
 Cervesa, el contingut de la qual d'alcohol (etlic) s entre 4 i 5 ;
 Vi, que posseeix un grau alcohlic entre 11 i 12 ;
 Xampany ;
 Cava;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405857" title="Daryl Hannah" nonfiltered="1667" processed="1661" dbindex="156677">

Daryl Christine Hannah (Xicago; 3 de desembre de 1960); actriu nord-americana.

Va fer el seu debut en la pantalla en 1978. En 1984 va saltar a la fama amb la seva interpretaci de 'Madison' (una sirena) en la comdia Splash. Ha estat estrella en nombroses produccions de Hollywood durant els anys 80. En l'any 2003 va destacar en el seu paper de l'assassina Elle Driver a Kill Bill, desprs d'estar apartada de rols principals durant diversos anys.


 Biografia .
 Primers anys .
Hannah va nixer a Xicago, Illinois. Els seus pares es van divorciar poc desprs del seu naixement. Hannah, s vegetariana des dels 11 anys. T dos germans Don i Page Hannah, actualment actors; i una mitja germana Tanya Wexler, directora de cinema. En un accident ocorregut en la seva infantesa, Hannah va perdre part del seu dit ndex esquerre.

Era molt tmida i va ser diagnosticada amb un desordre proper a l'autisme. Hannah va assistir a l'escola Francis W. Parker (on va jugar al futbol en l'equip d'homes) i a la Universitat del Sud de Califrnia, on va estudiar teatre.

 Carrera .
Hannah va debutar en les pellcules en 1978 amb una breu aparici en Fria, un film de terror de Brian De Palma. Van seguir una srie d'aparicions a principis dels 1980 la ms destacada de les quals va ser el seu paper de Pris, una "replicant" en la clssica pellcula de cincia ficci Blade Runner de Ridley Scott

Per el seu salt a la fama va ser en 1984 amb la seva interpretaci d'una sirena en la pellcula de Ron Howard Splash, que va anar un gran xit de taquilla. i va collocar a Hannah en la categoria d'estrella de cinema.

Altres papers d'Hannah en els anys 1980 van abastar des de reeixits papers principals en Magnlies d'acer i Wall Street, fins a desillusions incloent la versi flmica de The Clan of the Cave Bear, que va rebre dolentes critiques i va ser un fracs de taquilla. Hannah tamb va interpretar el paper principal en la pellcula de Fred Schepisi de 1987 Roxanne, una recreaci moderna de Cyrano de Bergerac el drama d'Edmond Rostand. La seva actuaci va ser descrita com "dola" i "gentil" pel crtic Roger Ebert.Roger Ebert. 

En la dcada dels 1990s, els papers d'Hannah van incloure el rol principal d'una geganta, en la pellcula per a televis Attack of the 50 Foot Woman (1993), que tamb va coproduir. Tamb va aparixer com la filla del personatge de Jack Lemmon en les pellcules Grumpy Old Men. En aquesta dcada la seva carrera va sofrir un evident declivi, allunyant-la de les actrius de primer ordre, i destacant nicament els seus treballs a les ordres de Robert Altman - "Conflicte d'interessos"-, Hector Babenco - "Jugant en els camps del Senyor"- O Fernando Trueba - "Two Much". Per una altra part aquest declivi va coincidir amb un major acostament al cinema independent amb pellcules com "Una rossa autntica". En 1995, Hannah va ser inclosa amb el nombre 96 en la llista d'Empire magazine les "100 Estrelles ms sexys en la histria del cinema". Aquest mateix any, Hannah va anticipar (per una dcada) el seu paper en Kill Bill quan va interpretar a una homicida sociopata, Leann Netherwood, en el film The Tie That Binds.

Dels papers ms recents d'Hannah, el ms conegut s el de l'assassina torta Elle Driver en Kill Bill Volume 1 i Kill Bill Volume 2, dirigides per Quentin Tarantino. El seu actuaccin en aquests films, aix com les seves aparicions en altres produccions com Casa dels Babys i Silver City, ha estat descrita per alguns crtics com un retorn cinematogrfic per a Hannah, que no havia aparegut en produccions d'alt perfil des d'intervinguts dels anys 90. En el 2004, Hannah va aparixer en la revista Playboy, en una reveladora sessi fotogrfica.

Hannah i l'actriu Hilary Shepard van crear un joc de tauler cridat "Liebrary".Erik Arneson.  Hannah va parlar sobre el joc en el programa de The Ellen DeGeneres Show al desembre del 2005.

 Vida personal .
La Hannah, que actualment viu a Colorit, s una dedicada ecologista i usa energia solar. Tamb t un autombil que usa biodisel com a combustible. 
Hannah mai s'ha casat per ha estat relacionada romnticament amb John F. Kennedy, Jr., els cantants Jackson Browne i Robbie Williams, i l'actor Val Kilmer.

El 13 de juny del 2006, va ser arrestada per la seva participaci, amb un grup de granjers, en una confrontaci amb les autoritats en protesta per la conservaci d'una zona histrica. Es va lligar a un arbre en la South Central Farm en la zona sud-central de Los Angeles per a protestar contra la imminent venda de la granja. La granja havia estat fundada en la seqela dels successos de 1992 -violents desordres rondaires- per a permetre a la gent de la ciutat conrear menjar per a ells mateixos. No obstant aix, l'amo va decidir vendre la propietat.


 Filmografia selecta .


 Notes .


 Entrevistes .
5/16/06, Grist.org;
3/04/05, OffGrid;
4/04, About.com;
4/04, Latino Review;
2003, UGO;
10/03, Latino Review;
10/03/03, IGN Films;
9/03/03, IGN Films;
7/12/03, Critic Doctor;

 Enllaos externs .

 ;
 ;
 Web oficial;
BareItAllForFame.com - Daryl Hannah a BareItAllForFame.com;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405858" title="Alibori" nonfiltered="1668" processed="1662" dbindex="156678">

Alibori s el ms gran i septentrional dels departaments de Benin. T una superfcie de 25.683 km2 i una poblaci de 595.196 habitants (2006). T una superfcie de 23,17 hab/km2. Dades de la Viquipdia alemana

El departament va ser crat al 1999, quan es va separar del de Borgou. Encara no s'ha definit la capital, per segurament ser Kandi.
 Geografia .
El departament s fronterer amb els estats de Burkina Faso, Nger i Nigria; i amb els departaments d'Atakora i Borgou.

Els rius ms importants que banyen el departament sn el riu Nger i el riu Mekrou (afluent de l'anterior). Ambds marquen la frontera nord del departament i de Benn amb Nger i Burkina Faso.
 Divisi administrativa .
A Alibori hi ha 6 comunes: 
Banikoara;
Gogounou;
Kandi;
Karimara;
Malanville;
Segbana;
 Etnologia .
Els principals grups tnics del departament sn els bariba (32,6%), els fulbe (22,1%) i els Dendi (18,2%)
 Religions .
Islam: 77% de la poblaci.
Religions tradicionals: 12,7% de la poblaci.
Cristianisme: 10,3% (dels quals, un 84% sn catlics i un 6% metodistes);
 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405859" title="Partit Democrtic Itali d'Unitat Monrquica" nonfiltered="1669" processed="1663" dbindex="156679">
Partit Democrtic Itali d'Unitat Monrquica (PDIUM) fou un partit poltic itali, fundat l'11 d'abril de 1959 del la reunificaci del Partit Nacional Monrquic (PNM) d'Alfredo Covelli i del Partit Monrquic Popular (PMP) d'Achille Lauro, que se separaren el 1954.

El nou partit s'anomen inicialment Partit Democrtic Itali (PDI) per el 7 de mar de  1961 el canvi pel de Partit Democrtic Itali d'Unitat Monrquica (PDIUM).

El 10 de juliol de 1972, el Consell Nacional del PDIUM acord la integraci del partit en el  Movimento Social Itali - Dreta Nacional (MSI-DN). Una petita part del partit, ms lligada a la herncia liberal i del risorgimento, va rebutjar l'aliana amb els hereus poltics del feixisme i va donar vida al moviment Aliana Monrquica.

Covelli fou el president del la nova formaci poltica; el rol dels exponents monrquics del MSI-DN encara no s destacable. Covelli i Lauro, amb un cert nombre de dirigents provinents del PDIUM, participaren en la fundaci de Democrcia Nacional - Constituent de Dreta el 1976. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405861" title="Syd Mead" nonfiltered="1670" processed="1664" dbindex="156680">

Sydney Jay Mead, mes conegut com a Syd Mead, (, St. Paul, Minnesota, Estats Units) s un dissenyador industrial nord-americ conegut principalment pel seu disseny de vehicles per a les pellcules de cincia ficci com Blade Runner, Aliens i Tron.

 Carrera .

 1959: treballa per a la Ford Motor Company a Dearborn, Michigan;
 1970: inicia la seva prpia companyia: Syd Mead, Inc.
 1976: publica el llibre de dissenys Sentinel published.
 1978: pellcula Star Trek: La pellcula (disseny de V'ger);
 1980: pellcules Blade Runner (disseny de la ciutat i vehicles) i Tron (moto de llum, tanc, nau solar i cargueros).
 1983: pellcula 2010 (disseny de la nau Leonov).
 1985: pellcula Aliens (disseny de la nau Sulaco) i Curtcircuit (disseny del robot "Johnny 5"). Book Oblagon published.
 1987: Yamato 2520 (Disseny de les naus, caces de combat i robes per a la srie d'animaci japonesa);
 1991: publica el llibre de dissenys Kronolog (compilaci de Kronovecta, Kronoteco, i Kronovid).
 1991: videojoc Syd Mead's Terraforming (Disseny de fons i naus);
 1993: videojoc CyberRace (disseny de vehicles);
 1994: pellcules Timecop (diseode pistoles i mquina del temps) i Dies Estranys (base "sim-stim" i headgear);
 1997: videojoc Wing Commander: Prophecy (dissenys conceptuals);
 1998: pellcula d'animaci Turn A Gundam (dissenys de robots);
 2000: pellcula Mission to Mars (disseny de vehicle);
 2001: publica Sentury;
 2005: pellcula  (Disseny de la mquina de mscares);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
 ;
 Syd Mead a Anime.com;
 Blocs a JPN;
 Syd Mead's Terraforming a PC-Engine Catalog Project;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405865" title="Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria" nonfiltered="1671" processed="1665" dbindex="156681">
Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria (PSIUP) s el nom de dos partits poltics italians.

 Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria (1943-1947) .

Fou la denominaci que va assumir el Partit Socialista Itali (PSI) el 1943, que fou seguit de la fussi amb el Moviment d'Unitat Proletria (MUP) de la Repblica Socialista de Lelio Basso, i la Uni Popular Italiana (UPI). El partit mantingu aquesta denominaci fins el 1947, quan recuper la denominaci PSI per a evitar que se l'apropis el nou partit fundat per Giuseppe Saragat (PSLI).

 Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria (1964-1972) .

El 12 de gener de 1964, d'una escisi esquerrana del PSI, es constitu el nou Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria (PSIUP), dirigit per Tullio Vecchietti (secretari) i del que en formaren part Lelio Basso, Vittorio Foa, Lucio Libertini, Emilio Lussu, Alcide Malagugini, Francesco Cacciatore detto Cecchino i Dario Valori, els toscans Silvano Miniati, Guido Biondi, Aristeo Biancolini, Daniele Protti, Dante Rossi, el calabrs Mario Brunetti, el piemonts Pino Ferraris, i els sindicalistes Elio Giovannini, Antonio Lettieri i Gastone Sclavi.

S'hi adheriren al PSIUP tots aquells militants socialistes contraris a la formaci d'un govern de centre-esquerra format pel PSI i la DC, ja que preferien l'alian amb el Partit Comunista Itali.

El PSIUP va assolir un bon resultat a les Eleccions legislatives italianes de 1968, aprofitant el ress de les protestes estudiantils; mentre que a les eleccions legislatives italianes de 1972 no va obtenir cap esc al Parlament itali.

El 13 de juliol de 1972 el IV Congrs del PSIUP deliber l'autodissoluci del partit i la conseqent confluncia en el Partit Comunista Itali. La majoria dels ponents (67%), com L. Libertini, D. Valori, T. Vecchietti, recomenaria la seva activitat poltica en el PCI, mentre que una minoria reformista (9%), representada per Giuseppe Avolio, Nicola Corretto i Vincenzo Gatto, retorn al Partit Socialista Itali. Un ample sector esquerr (23,8%), dirigit per V. Foa i S. Miniati, opt per la refundaci del partit amb el "Nou PSIUP".

Al cap de cinc mesos el Nou PSIUP el desembre de 1972 es va fondre amb Alternativa Socialista (esquerra del dissolt Moviment Poltic dels Treballadors), costitunt el Partit d'Unitat Proletria (PdUP).

Secretaris.
Tullio Vecchietti (gener 1964 - setembre 1971);
Dario Valori (octubre 1971 - juliol 1972);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405868" title="Cop d'estat a Guinea al 2008" nonfiltered="1672" processed="1666" dbindex="156682">


El cop d'estat a Guinea al 2008 fou declarat el 23 de desembre per un grup amb influncia militar, hores desprs de la mort del governador militar Lansana Cont. El portaveu d'un grup autodenominat Consell Nacional per a la Democrcia i el Desenvolupament comen a anunciar el cop al voltant de les 07:30h per la rdio i la televisi estatals.
El capit Mussa Dadis Camara anunci que un consell de lders militars i civils seria creat per a substitur al govern ja que les institucions estatals sn "incapaces de resoldre la crisi que el pas afronta". Els militars es concentraren a prop de l'aeroport de Conakry.

 Primeres reaccions .
En resposta al cop, el Primer Ministre Ahmed Tidiane Souar realiz un comunicat demanant calma a la poblaci. Fou acompanyat pel cap d'Estat Major, Diarra Camara, el qui segons els observadors internacionals pot significar divisions a l'exrcit. Aboubacar Sompar, president de l'Assamblea Nacional i que segons la constituci ha de ser el successor de Cont, confirm el cop, malgrat que va rebaixar la seva importncia. Souar, per la seva part, va declarar que el govern no s'ha dissolt.

 Triomf del cop .
El 25 de desembre el Primer Ministre Ahmed Tidiane Souar s'entreg amb tot el seu govern als militars colpistes, declarant la seva lleialtat a Mussa Dadis Camara. Camara jur com a nou president aquest mateix dia, declarant que es convocarien unes eleccions presidencials en les que ell no es presentaria.

 Kabin Komara s elegit Primer Ministre .
El mat del 30 de desembre, s'anunci per la rdio governamental de Guinea que Kabin Komara fou escollit nou Primer ministre. . Kabin Komara ho accept  desprs d'haver volat des del Caire amb un vol especial.

 Reaccions internacionals .
La Uni Africana condemn el cop per ser una violaci flagrant de la Constituci del pas. A ms, es convoc una reuni d'emergncia el 24 de desembre per a analitzar la situaci.;
 El Senegal es desmarc de les condemnes al declarar Abdoulaye Wade, president del pas, que el cop mereixia la seva ajuda i va mostrar la seva confiana en Camara.. Wade va sostenir que els membres de la junta  no estan interessats en el poder pel poder sin en aconseguir evitar conflictes socials i tnics ..
La Comunitat Econmica d'Estats d'frica Occidental advirt que Guinea podria ser suspesa de l'organitzaci si els militars assumissin el poder.;
La Uni Europea condemn el cop i feu una crida als militars i el govern per a fer una transici pacfica.;
 Estats Units express esperana per a "una transici pacfica i democrtica". Un portaveu digu: "Nosaltres treballem amb els nostres companys a Guinea i a altres pasos de la regi, a ms de la Uni Africana, per a animar a que las institucions a Guinea prenguin tots els passos necessaris per a assegurar una transici pacfica i democrtica". Desprs de la autoproclamaci com a president de Camara, els estatunidencs seguiren exigint una tornada a la normalitat constitucional, desconfiant del pla imposat per a convocar unes eleccions.;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405871" title="Teletubbies diuen Eh-oh!" nonfiltered="1673" processed="1667" dbindex="156683">

Teletubbies diuen "Eh-oh!" s un xit, que va ser nmero u en el Regne Unit individuals grfic durant dues setmanes al desembre de 1997. Va romandre en el Top 75 durant 29 setmanes desprs de la seva primera versi i 3 setmanes ms desprs de dos re-versions. s principalment un remix del tema musical de la popular BBC programa de televisi, Teletubbies. Els Teletubbies no han tingut un altre xit, que els converteix en un Hit Wonder.

El single va ser seleccionat per al Novello cantar adjudicaci , per altres consideren que s una molest sintonitzar - malalts i irritant. S'ha col locat alt en les enquestes de canons horribles, per exemple, com que s'executen per VH1 on s'ubiquen en el tercer lloc de La Pregria del Mil lenni i D. Blobby.

Hi va haver considerable anticipaci que seria el Nadal nmero u en 1997 i va ser el apostes favorit de William Hill en contra de 6-4. Aquesta cursa es va dir que s'han decidit per menors de 10 anys com el rival de Spice Girls van ser populars amb set anys d'edat, les nenes, mentre que els Teletubbies sn ms populars entre els nens ms petits. Siobhan Ennis, l' gestor de solters a Tower Records a Piccadilly Circus va dir:La cursa per Nadal n  1 s realment emocionant. En aquesta poca de l'any, a les persones no estan sent tan greus sobre la seva compra. Hem adoptat un infern d'un lot dels Teletubbies registre. El mercat dels solters s impulsada pels nens, i no noms per Nadal." Els Teletubbies van ser colpejats per les Spice Girls "Too Much i aix s'acaba el Nadal nombre dues.  

BMG l'nic comercialitzat al Regne Unit, mentre que IME gestionat per la resta d'Europa. A&R executiu Simon Cowell va fer amb aquest acord la BBC dient: "He odootro segell estaven a punt de signar els Teletubbies, aix que me la BBC a la meva oficina i els va dir que els donaria  500,000 per avanat. Sabem com un registre que faria ms de 2 milions de lliures" A continuaci, es venen 317.000 cpies en la seva primera setmana per debutar en el nmero u; 1103000 cpies abans que finalitzi l'any i el total del Regne Unit les vendes van ser 1,3 milions.
 

Un nic rival,Tubby Himne, va fer Yorkshire msic Vince Brown per la caritat ChildLine. La BBC amenaades i accions legals per la qual cosa va ser retirada. 

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405872" title="Carlo Gozzi" nonfiltered="1674" processed="1668" dbindex="156684">
 
El comte Carlo Gozzi (Vencia, 13 de desembre de 1720 - 4 d'abril de 1806), escriptor itali, va ser un dels majors representants de l'oposici al moviment illustrat de la Itlia del segle XVIII. 

 Biografia . 
Fill de Jacopo Gozzi i de Angela Tiepolo (pertanyent a la famlia patrcia Tiepolo), va nixer en el si d'una famlia noble amb possessions en el Friul i en la zona de Brgam, encara que amb greus dificultats econmiques a causa de una administraci descurada per part del seu pare. 

Desprs de la defunci prematura d'aquest, l'administraci familiar va quedar en mans de la seva mare i de la seva cunyada Luisa Bergalli (esposa del seu germ major, l'important intellectual Gasparo Gozzi). La situaci es va agreujar tant que Carlo va sollicitar la divisi del patrimoni familiar, el que va donar lloc a diversos processos judicials i a un profunda transformaci de les relacions familiars. 

Com el propi Gozzi reconeix en la seva autobiografia (Memorie Inutili, Venezia, Palese, 1797-1798, 3 vols.), la seva formaci acadmica va ser molt deficient degut, precisament, a la desastrosa situaci econmica de la seva famlia.

Des de molt jove va sentir la vocaci teatral, actuant com afeccionat en funcions familiars i ms tard durant el seu trienni com soldat a Dalmcia (nic perode en el qual va estar allunyat de la ciutat de Vencia durant un temps significatiu).

La seva ideologia poltica i social pot resumir-se en el respecte absolut a l'autoritat establerta i en el manteniment de la divisi de classes amb els privilegis aparellats a la noblesa. Lingsticament sostenia la primacia del model tosc dels clssics medievals (Dante, Petrarca i Boccaccio) i dels seus seguidors i imitadors. 

 Obra . 
En l'mbit literari, la seva obra (en la qual sempre va defensar una ideologia reaccionria i misgina, encara que no freturosa en ocasions de certs matisos contradictoris) pot ser dividida en diferents sectors:

Teatre.
Les seves obres teatrals neixen, almenys aix ho afirma ell mateix, com una reacci contra les obres de Pietro Chiari i Carlo Goldoni, als quals acusava de ser escriptors dolents i immorals. El seu debut teatral es produeix el 1761 amb L'amore delle tre melarance (L'amor de les tres taronges), dut a l'escena per la companyia d'Antonio Sacchi (o Sacco, que representava la 'mscara' de Truffaldino), probablement l'ltima gran companyia de commedia dell'arte. Aquesta obra inaugura una srie de deu adaptacions teatrals de contes infantils (fiabe teatrali) en les quals s'oposava al teatre illustrat de Carlo Goldoni introduint en elles personatges de la commedia dell'arte, desenvolupant arguments allunyats del realisme del rival i transmetent una ideologia ultraconservadora. 

Probablement la ms important d'aquestes fiabe teatrali, per la seva transcendncia ideolgica, sigui L'augellino belverde, encara que potser la ms famosa sigui Turandot, muntada, pocs anys desprs de la seva estrena a Vencia, per Goethe i Schiller a Weimar i en el text de la qual, ja en el segle XX, es van inspirar Renato Simoni i Giuseppe Adami per  escriure el llibret de l'pera homnima de Puccini.

Carlo Gozzi, esgotat el fil de les adaptacions de contes infantils (i desprs d'escriure dues obres originals), va realitzar l'adaptaci d'aproximadament una vintena d'obres espanyoles del Segle d'or. Potser les ms interessants siguin La principessa filosofa (La princesa filsofa) o Le Droghe d'amore (Les medicines de l'amor). Va traduir tamb alguns textos del teatre francs.

Poesia.
Carlo Gozzi s autor de nombrosssims textos d'ocasi per a noces, ordenacions sacerdotals, etc. que es publicaven en les clebres raccolte. Com un dels principals animadors de la "Accademia granellesca" ("Acadmia testicular"), en la qual era conegut pels pseudnims de "Il Solitari" o "Ho Sperticato" (en allusi a la seva vida retirada i de solter impenitent el primer, i a la seva notable alria el segon), va ser autor de nombrosssims textos de despietada stira contra Chiari, Goldoni i qualsevol esperit "modern" en els quals no escassejaven els insults o les obscenitats.

El comte va escriure tamb dos llargs poemes de crtica anti-illustrada: Marfisa bizzarra (en el qual relata, amb voluntari anacronisme, com la filosofia de la illustraci corromp els ideals dels cavallers de Carlemagne) i Le spose riacquistate (Les nvies recuperades; en el qual recrea una antiga llegenda medieval veneciana reutilitzant-la per a criticar a Goldoni. En realitat, s autor noms dels dos primers cants d'aquest text).

Narrativa.
Carlo Gozzi s autor d'una interesantsima autobiografia (gnere de gran importncia en el s. XVIII itali: recordin-se les de Goldoni, Casanova, Alfieri o, una mica ms tard, Lorenzo Da Ponte, llibretista de Mozart en tres ocasions).

En l'mbit de la ficci s autor de diferents 'relats' (novelle) en els quals segueix fonamentalment el model de Franco Sacchetti i que, encara que molt coneguts, constituxen una de les parts ms interessants de la seva producci literria.

 Enllaos externs . 
 carlogozzi.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405874" title="Claque" nonfiltered="1675" processed="1669" dbindex="156685">
Claque (en francs  bufetada ) s, a l'origen, un terme que alludeix a un cos organitzat de aplaudidors professionals presents en els teatres i peres francesos. Els membres d'una claque es denominen claquers (claqueurs). 

 Histria . 
Contractar a gent per a aplaudir en les representacions dramtiques era freqent en l'poca clssica. Per exemple, quan l'emperador Ner actuava, la seva representaci era saludada amb un encomi cantat per cinc mil dels seus soldats. Aix va inspirar al poeta francs del segle XVI Jean Daurat a desenvolupar la claque moderna. Adquirint certa quantitat d'entrades per a la representaci d'una de les seves obres, les regalava en canvi de la promesa d'un aplaudiment. 

El 1820 les claques van sofrir una professionalitzaci profunda amb l'obertura d'una agncia a Pars per a gestionar i proveir claquers. El 1830 la claque s'havia convertit en una instituci. El gerent d'un teatre o pera podia sollicitar qualsevol nombre de claquers, qui solien estar sota el comandament d'un xef de claque ( cap d'aplaudiment ), qui jutjava el moment que els esforos dels claquers eren necessaris i iniciava la demostraci d'aprovaci. 
Aquesta podia adoptar diverses formes. Havia commissaires (comissaris), que eren qui s'aprenien l'obra de memria i cridaven l'atenci dels seus vens sobre els punts claus entre un acte i altre. Els rieurs (riallers) reien sorollosament amb les bromes. 
Els pleureurs (ploramiques), normalment dones, fingien les seves llgrimes, sostenint els seus mocadors davant els ulls. Els chatouilleurs (pessigollejadors) mantenien a l'audincia de bon humor, mentre els bisseurs ( bisers ) es limitaven a donar palmells i cridar Bis, bis! per a assegurar les repeticions. 

Aquesta prctica es va estendre a Itlia (notriament a La Scala milanesa), Viena, Londres (la Royal Opera House) i Nova York (la pera del Metropolitan). 

Les claques tamb van ser usades com un tipus d'extorsi, de manera que els cantants eren contactats pel xef de claque abans del seu debut per a fer-li pagar certa quantitat amb l'amenaa d'un esbronc. Toscanini i Mahler desaconsellaven les claques, una part del desenvolupament de la etiqueta concertstica. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405875" title="Diva" nonfiltered="1676" processed="1670" dbindex="156686">
En msica clssica, una diva s una cantant de renom que es caracteritza per tenir una veu excepcional. En llat i en itali, la paraula diva significa divina i s la forma femenina de la paraula llatina divus. Tamb s'utilitza el terme itali prima donna (primera dama). Les caracterstiques tcniques sn generalment una veu potent i ben projectada acompanyat d'un temperament fort. 

El timbre d'una diva s d'una extraordinria bellesa (Montserrat Caball, Renata Tebaldi) o b molt expressiu (Maria Callas). El repertori de predilecci s sovint el bel canto tard (Rossini) i romntic (Bellini, Donizetti), ja que les partitures permeten enlluernar per la virtuositat requerida i la llibertat d'improvisaci que es deixa a la intrpret, oferint alhora moments de gran bellesa. 

Sn particularment propicis a provocar la fascinaci del pblic els papers imponents per la seva naturalesa histrica (tals com els de grans reines com Isabel I d'Anglaterra) o per la seva destinaci trgica (herones novelescas tals com Lucia di Lammermoor) o la sacerdotessa druida Norma de Bellini. 

Fins al segle XVIII, el castrato va substituir a la prima donna en el cor del pblic. A partir de la segona meitat del XIX, va ser el tenor qui es va imposar com intrpret principal de les obres lriques. 

La figura de la diva va conixer una nova glria a mitjan segle XX amb Maria Callas, qui es va imposar amb una veu molt potent, d'una tessitura fora del com per tamb per un intens joc escnic. La seva discogrfica la va protegir i va difondre la seva veu al gran pblic. 

El 1982, el cineasta frances Jean-Jacques Beneix va realitzar el llargmetratge Diva, on una misteriosa cantant d'pera (interpretada per la soprano Wilhelmenia Fernandez) no deixava que les seves actuacions fossin gravades motivant un thriller entre els seus seguidors.

La pellcula est inspirada en dives que no van deixar enregistraments comercials (com el cas de la soprano turca Leyla Gencer) i en el fenomen de la diva afroamericana en pera com Jessye Norman o Shirley Verrett, molt populars a Frana. La revista Time va observar en la seva edici del 21 d'octubre de 2002 (): :Per definici, una diva s una dona amb un ego arrollador compensat noms en part per una bella veu 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405876" title="Intermedi" nonfiltered="1677" processed="1671" dbindex="156687">
Un intermedi s una interrupci entre dues sessions o actes, en esdeveniments com una obra de teatre, una pera o un concert de msica. De vegades tamb hi ha un intermedi en l'exhibici d'una pellcula, en particular si s una molt extensa. Una obra teatral o una pera pot tenir diversos intermedis, depenent de la seva longitud. 

Originalment pensat com un descans per als actors o locutors, els intermedis tamb sn una oportunitat de socialitzar per al pblic, consumir refrigeris o usar els serveis higinics. Tamb sovint dna l'oportunitat al pblic de comprar productes relatius a l'espectacle com CDs, programes d'alta qualitat, impressions d'art i/o fotografia i altra parafernalia. 

Els intermedis duren usualment entre 15 a 20 minuts, i hi ha diferents maneres per a assenyalar al pblic el retorn als seus seients. 

El mtode tradicional en l'pera o el concert sinfnic s destellar les llums del local diverses vegades, o tenir una persona amb un glockenspiel a la m caminant entre la gent, tocant una melodia de quatre notes. Un intermedi tamb s denominat entr'acte, derivat de la paraula en francs per a significar 'entre els actes'. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405877" title="Cantabile" nonfiltered="1678" processed="1672" dbindex="156688">
Cantabile s un terme musical que significa literalment "cantable" o "com una can" en itali. T diferents significats d'acord al context. En la msica instrumental, indica un particular estil de tocar imitant la veu humana. Per als compositors del segle XVIII, el terme s usat sovint com "cantant", i indica un tempo moderat i flexible, una execuci legato. Per a compositors posteriors, particularment de msica per a piano, cantabile indica l'mfasi d'una lnia musical en particular enfront de l'acompanyament (comparar amb contrapunt).

En la pera, cantabile s usat com nom que alludeix a la primera meitat d'un ria doble, seguit per una cabaletta. El moviment cantabile seria ms lent i de forma ms lliure en contrast amb l'estructurada i generalment ms rpida cabaletta. Referit a la interpretaci, indica que ha de fer-se de forma melodiosa i sense canvis bruscs, legato, com qui canta dolament. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405878" title="Legato" nonfiltered="1679" processed="1673" dbindex="156689">
 
El legato (de l'itali legato, lligat) s una manera d'execuci de notes musicals. En el legato, s'executa un grup de notes de diferents freqncies sense articular una separaci a travs de la interrupci del so. 

El smbol del legato en una partitura s l'arc damunt o sota grup lligat de notes. A travs del legato es construeix la frase musical. 

En la msica vocal es parla freqentment d'un arc semntic. Aix significa que totes les paraules d'una frase del text sn unides en un arc de legato, segons el seu sentit semntic. 

En l'aprenentatge del cant, el legato s'aplica per a obtenir el mezza di voce i lligar el passaggio. Al canviar la freqncia d'un so sense interrompre la vibraci del llavi vocal, aquest ha de canviar la relaci entre volum mbil i volum vibrant del mscul vocal. Aix es lliguen veu de cap i veu de pit. 

En els instruments de vent, el legato prohibeix la respiraci entre les notes lligades. Per a evitar aquesta limitaci, en alguns instruments de vent s'aplica la respiraci circular. 

En els instruments de cordes i arc, el legato consisteix en les notes tocades en un sol arc. 

En el piano, el legato es produeix al no aixecar el dit de la tecla, fins que el segent dit hagi tocat la segent tecla. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405879" title="Gesamtkunstwerk" nonfiltered="1680" processed="1674" dbindex="156690">
El terme alemany Gesamtkunstwerk (traduble com obra d'art total) s'atribux al compositor d'pera Richard Wagner, qui ho va encunyar per a referir-se a un tipus d'obra d'art que integrava la msica, el teatre i les arts visuals. 

Wagner creia que la tragdia grega fusionava tots aquests elements, que desprs es van separar en diferents arts; de fet, Wagner era molt crtic amb el tipus d'pera imperant en la seva poca, a la qual acusava de centrar-se massa en la msica, a la qual se subordinaven els altres elements, especialment el drama. 

Wagner concedia gran importncia als elements ambientals, tals com la illuminaci, els efectes de so o la disposici dels seients, per a centrar tota l'atenci de l'espectador en el escenari, assolint aix la seva completa immersi en el drama. Aquestes idees eren revolucionries en el seu moment, per aviat van passar a ser assumides per la pera moderna. 

Des de la seva encunyaci, el terme ha estat utilitzat per a descriure diferents manifestacions artstiques en les quals es combinen elements de diverses arts. En arquitectura, per exemple, s'empra aquest terme per a descriure un edifici en el qual cada part est dissenyada per a complementar a unes altres dintre d'un tot. En poques recents, l'art cinematogrfic i altres manifestacions audiovisuals populars com els vdeos musicals o els videojocs, han estat descrits com "obres d'art total" per la seva combinaci de teatre, msica, imatge, etc. 

El terme tamb va ser emprat pels artistes pertanyents a la "Secessi de Viena" de comenaments del segle XX, per a descriure el seu objectiu esttic.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405880" title="Messa di voce" nonfiltered="1681" processed="1675" dbindex="156691">
Messa di voce (en itali collocar la veu) s un aspecte de la tcnica vocal del bel canto. Consisteix a cantar una nota amb una dinmica de pianissimo i lentament obrir-la i fer-la ms poderosa fins a un forte i desprs reduir-la fins a una dinmica pianissimo com al principi. La soprano Montserrat Caball va ser famosa per utilitzar aquesta tcnica com a gran efecte vocal. En l'actualitat es destaca la mezzosoprano italiana Cecilia Bartoli.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405884" title="Roca Tosa" nonfiltered="1682" processed="1676" dbindex="156692">

La Roca Tosa s una muntanya de 771 metres que es troba al municipi de Sals de Pallars a la comarca del Pallars Juss.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405885" title="Roca del Manel" nonfiltered="1683" processed="1677" dbindex="156693">

La Roca del Manel s una muntanya de 992 metres que es troba entre els municipis de Conca de Dalt i Sals de Pallars a la comarca de la Pallars Juss.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405886" title="La Tossa (Talarn)" nonfiltered="1684" processed="1678" dbindex="156694">

La Tossa s una muntanya de 887 metres que es troba entre els municipis de Talarn i Tremp a la comarca de la Pallars Juss.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405889" title="Serra de Costa Ampla" nonfiltered="1685" processed="1679" dbindex="156695">
La Serra de Costa Ampla s una serra situada als municipis de Talarn i Tremp al Pallars Juss, amb una elevaci mxima de 1.002,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405897" title="Roc Bataller" nonfiltered="1686" processed="1680" dbindex="156696">

El Roc Bataller s una muntanya de 1.728 metres que es troba entre els municipis d'Esterri de Cards i Lladorre a la comarca de la Pallars Sobir.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405904" title="Cap de Calbar" nonfiltered="1687" processed="1681" dbindex="156697">

El Cap de Calbar s una muntanya de 1.895 metres que es troba entre els municipis de l'Alt neu, la Guingueta d'neu i Esterri d'neu a la comarca de la Pallars Sobir.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405906" title="Pic d'Escobedo" nonfiltered="1688" processed="1682" dbindex="156698">

El Cap de Calbar s una muntanya de 1.910 metres que es troba entre els municipis de la Guingueta d'neu i Esterri d'neu a la comarca de la Pallars Sobir.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405909" title="Poledre compost" nonfiltered="1689" processed="1683" dbindex="156699">
Un poledre compost s un poledre que ell mateix est composat per uns quants altres poledres que comparteixen un centre com. Sn els anlegs tridimensionals dels polgons estelats com l'hexagram.

Els vrtexs vens d'un compost es poden connectar per formar un poledre convex anomenat l'embolcall convex. El compost s un facetejament de l'embolcall convex.

Un altre poliedre convex es forma pel petit espai central com a tots els membres del compost. Aquest poliedre es pot considerar el nucli per a un conjunt de estelacions incloent-hi el propi compost. (Vegeu Llista de models de poledre de Wenninger per a aquests compostos i altres estelacions.)

 Compostos regulars .

Un poledre compost regular es pot definir com un compost que, com un poledre regular, els seus vrtex, cares i arestes sn homogenis. Amb aquesta definici hi ha 5 composts regulars.



El ms conegut s el compost de dos tetredres, sovint anomenat la estrella octangula, un nom donat per Kepler. Els vrtexs dels dos tetredres defineixen un cub i la intersecci del dos un octedre, que comparteix els mateixos plans de les cares que els compost. Aix s una estelaci de l'octedre, i de fet l'nica estelaci finita seva.

La estrella octangula tamb es pot considerar com a compost dual regular.

El compost de cinc tetredres t dues versions enantiomfiques, que juntes constitueixen el compost per 10 tetredres. Cada un dels composts tetradrics s autodual, i el compost de 5 cubs s dual al compost de 5 octedres.

 Compostos dual-regular .

Un compost dual-regular es compon d'un poledre regular (un dels slids Platnics o poledre de Kepler-Poinsot) i el seu dual regular, arranjat recprocament sobre una interesfera comuna, tal que l'aresta d'un poliedre interseca el l'aresta dual del poledre dual. N'hi ha cinc d'aquests compostos.



El compost dual-regular d'un tetredre amb el seu poledre dual s tamb l'estrella octangula regular, ja que el tetredre s autodual.

Els compostos cub-octedre i dodecedre-icosedre sn les primeres estelacions del cubocthedre i l'icosidodecedre, respectivament.

El Compost de petit dodecedre estelat i gran dodecedre exteriorment sembla el mateix que el  petit dodecedre estelat, perqu el gran dodecedre queda completament contingut dins.

 Composts uniformes .


El 1976 John Skilling va publicar Compostos Uniformes de Poledres Uniformes que enumeraven 75 compostos (incloent-hi 6 conjunts infinits de prismes compostos, #20-#25) fets de poledres uniformes amb simetria rotacional. (Tots els vrtexs sn homogenis.) Aquesta llista inclou els cinc composts regulars de dalt.

Aqu s presenta una taula amb les figures dels 75 compostos uniformes llistats per Skilling. Molts estan pintats amb un color diferent per cada poledre component. Alguns com els parells quirals estan pintats per la simetria de les cares dins de cada poledre.

 1-19: Diversos (els 4,5,6,9,17 sn els 5 composts regulars);

 20-25: 20-25: Simetria prismtica encaixada en la simetria didica en tres dimensions,

 26-45: Simetria prismtica encaixada en la simetria de l'octedre o l'icosedre,

 46-67: Simetria tetradrica encaixada en la simetria de l'octedre o l'icosedre,

 68-75: parells enantiomorfics;


Enllaos externs.
MathWorld: Polyhedron Compound;
Stella: Polyhedron Navigator - Software used to create the images on this page.  Can print nets for many compounds.
Compound polyhedra   from Virtual Reality Polyhedra;
 Uniform Compounds of Uniform Polyhedra;
Skilling's 75 Uniform Compounds of Uniform Polyhedra;
Skilling's Uniform Compounds of Uniform Polyhedra;
Polyhedral Compounds;
http://users.skynet.be/polyhedra.fleurent/Compounds_2/Compounds_2.htm;
http://www.progonos.com/furuti/Origami/Modular/virtual.html;
Compound of Small Stellated Dodecahedron and Great Dodecahedron +;

 Referncies .
 John Skilling, Uniform Compounds of Uniform Polyhedra, Mathematical Proceedings of the Cambridge Philosophical Society, Vol. 79, pp. 447-457, 1976. ;
 Peter R. Cromwell, Polyhedra, Cambridge, 1997. ;
 Magnus Wenninger Dual Models Cambridge, England, Cambridge University Press, 1983. (51-53);
 Michael G. Harman, Polyhedral Compounds, unpublished manuscript, circa 1974. ;
 Edmund Hess 1876 "Zugleich Gleicheckigen und Gleichflchigen Polyeder", Schriften der Gesellschaft zur Berrderung der Gasammten Naturwissenschaften zu Marburg 11 (1876) pp 5-97.
 Luca Pacioli, De Divina Proportione, 1509.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405911" title="El Gals" nonfiltered="1690" processed="1684" dbindex="156700">

El Gals s una muntanya de 913 metres que es troba al municipi de Trvia a la comarca del Pallars Sobir.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405913" title="Vallalta" nonfiltered="1691" processed="1685" dbindex="156701">


El Vallalta s una muntanya de 1.422 metres que es troba entre els municipis de Llavors i Trvia a la comarca de la Pallars Sobir.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405914" title="Pic de l'Orri" nonfiltered="1692" processed="1686" dbindex="156702">

El Pic de l'Orri s una muntanya de 1.436 metres que es troba entre els municipis de Llavors i Trvia a la comarca de la Pallars Sobir.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405916" title="Serra de Baciverols" nonfiltered="1693" processed="1687" dbindex="156703">
La Serra de Baciverols s una serra situada al municipi d'Alt neu a la comarca del (Pallars Sobir), amb una elevaci mxima de 2.607,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405917" title="Serra de Bassiets" nonfiltered="1694" processed="1688" dbindex="156704">
La Serra de Bassiets s una serra situada al municipi d'Alins a la comarca del (Pallars Sobir), amb una elevaci mxima de 2.762,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405918" title="Serra de Bovet" nonfiltered="1695" processed="1689" dbindex="156705">
La Serra de Bovet s una serra situada als municipis de Baix Pallars i Soriguera al Pallars Juss, amb una elevaci mxima de 1.755,7 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405919" title="Serra de Campirme" nonfiltered="1696" processed="1690" dbindex="156706">
La Serra de Campirme s una serra situada al municipi de la Vall de Cards a la comarca del (Pallars Sobir), amb una elevaci mxima de 2.632,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405920" title="Serra de Canals" nonfiltered="1697" processed="1691" dbindex="156707">
La Serra de Canals s una serra situada al municipi de Lladorre a la comarca del (Pallars Sobir), amb una elevaci mxima de 2.655,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405924" title="Jos Mara Alonso y Trelles" nonfiltered="1698" processed="1692" dbindex="156708">
Jos Mara Alonso y Trelles (1875 - 1924) Fou un poeta uruguai que conre sobretot temes populars i regionals impregnats d'un al romnic. La seva popularitat es deu a l'obra Paja brava (1915) i el poema Juan el loco (1887).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405925" title="Tossal de Parads" nonfiltered="1699" processed="1693" dbindex="156709">

El Tossal de Parads s una muntanya de 561 metres que es troba al municipi de Cornudella de Montsant a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405926" title="Manuel Amador Guerrero" nonfiltered="1700" processed="1694" dbindex="156710">
Manuel Amador Guerrero (1833 - 1909) fou un poltic panameny, elegit president de l'Assemblea Nacional i en gran part, se li deu la independncia del Panam. Va presidir la nova repblica del 1904 al 1908.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405927" title="Siuranella" nonfiltered="1701" processed="1695" dbindex="156711">

El Siuranella s una muntanya de 754 metres que es troba al municipi de Cornudella de Montsant a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405930" title="Serrall del Mig" nonfiltered="1702" processed="1696" dbindex="156712">
El Serrall del Mig s una serra situada al municipi de Cornudella de Montsant a la comarca del (Priorat), amb una elevaci mxima de 775,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405931" title="Ramn Nocedal y Romea" nonfiltered="1703" processed="1697" dbindex="156713">
Ramn Nocedal y Romea (Madrid, 1842 - 1907) fou un escriptor, periodista i poltic espanyol d'ideologia integrista.

Fill del dirigent carl Cndido Nocedal, va ser diputat des de jove. D'ideologia integrista i ultra catlica, va protagonitzar el 1888 una escissi integrista de la Comuni Catlico-Monrquica, el partit carl, creant el Partit Catlic Nacional.

Les seves obres periodstiques, oratries i poltiques foren reunides en els nou volums de les Obras completas (publicades entre 1907 i 1927).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405934" title="Punta dels Pins Carrassers" nonfiltered="1704" processed="1698" dbindex="156714">

La Punta dels Pins Carrassers s una muntanya de 1.061 metres que es troba entre els municipis de la Morera de Montsant i Ulldemolins a la comarca de la Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405936" title="Pedro Armendriz" nonfiltered="1705" processed="1699" dbindex="156715">
Pedro Armendriz (1912 - 1963) Fou un actor cinematogrfic mexic, intrpret de les millors pel.lcules del realitzador Emilio Fernndez, com: Mara Candelaria, Bugambilia, La Malquerida, La perla, La rebelin de los colgados, etc.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405937" title="Roseta (msica)" nonfiltered="1706" processed="1700" dbindex="156716">


La roseta s el forat de forma circular que tenen sobre la tapa harmnica la majoria d'instruments de corda polsada com la guitarra el llat o la vihuela.

En els instruments del Renaixement i del Barroc era freqent que la roseta estigus treballada amb una elaborada decoraci de marqueteria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405938" title="Serrall dels Domenges" nonfiltered="1707" processed="1701" dbindex="156717">
La Serrall dels Domenges s una serra situada als municipis de la Bisbal de Falset i Margalef al Priorat, amb una elevaci mxima de 487,8 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405939" title="Punta dels Tous" nonfiltered="1708" processed="1702" dbindex="156718">

La Punta dels Tous s una muntanya de 557 metres que es troba al municipi de La Bisbal de Falset a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405940" title="Rette mich" nonfiltered="1709" processed="1703" dbindex="156719">


"Rette Mich" (Rescata'm) s el tercer single de la banda alemanya de rock Tokio Hotel, de l'lbum Schrei (2005). Existeix la versi en angls de la can, i s'anomena "Rescue me". Va ser gravada pel seu tercer lbum d'estudi Scream.

Formats i canons.
These are the formats and track listings of major single releases of "Rette mich".

Singles en CD;
"Rette mich" (versi en vdeo) - 3:49;
"Rette mich" (versi acstica) - 3:42;

Singles en CD maxi;
"Rette mich" (versi en vdeo) - 3:49;
"Rette mich" (versi acstica) - 3:42;
"Thema Nr. 1" (demo 2003) - 3:14;
"Rette mich" (vdeo) ;
"Durch den Monsun" (vdeo en directe);

Posici a les llistes de vendes.




Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405941" title="Emilio Fernndez Romo" nonfiltered="1710" processed="1704" dbindex="156720">
Emilio Fernndez Romo (Mineral del Hondo Coahuila, Mxic; 26 de mar de 1904     Ciutat de Mxic; 6 d'agost de 1986) fou un destacat director, actor i productor de cinema mexic molt conegut pel malnom de L'Indi, gran artfex i genial protagonista de l'poca daurada de la cinematografia mexicana. 

 Biografia i carrera professional .

Fill de Fernando Garza, immigrant espanyol que es va casar amb la seva mare, ndia Kikap, va ocupar des de primerenca edat activitats diverses. 

 Carrera Militar .

Fortament influenciat pel seu pare, coronel de l'Exrcit, ingressa al Collegi Militar de l'Exrcit Mexic, fins arribar tamb al grau de coronel. Va abandonar el collegi per servir en la Revoluci Mexicana a les ordres d'Adolfo de l'Horta amb el grau de tinent coronel de cavalleria. Posteriorment, va participar en la fallida rebelli delahuertista contra lvaro Obregn el 1924. Adolfo de l'Horta va sortir del pas per anar als Estats Units; mentre que Emilio era detingut i condut a la pres, on va romandre 8 mesos. Va aconseguir escapar i va decidir seguir els passos del seu lder, que llavors s'ocupava com professor de msica i cant. Va comenar als Estats Units com rentaplats, mosso, ajudant divers i finalment com a ballar i extra a Hollywood. Va aconseguir fins i tot convertir-se en doble d'algunes figures del cinema en escenes perilloses.

A la segona meitat dels anys '30, el President Lzaro Crdenas del Ro va atorgar l'amnistia als "Delahuertistas", i decid tornar a Mxic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405942" title="Punta del Collotet" nonfiltered="1711" processed="1705" dbindex="156721">

La Punta del Collotet s una muntanya de 538 metres que es troba al municipi de La Bisbal de Falset a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405943" title="Serrall dels Clapers" nonfiltered="1712" processed="1706" dbindex="156722">
El Serrall dels Clapers s una serra situada al municipi de la Bisbal de Falset a la comarca del (Priorat), amb una elevaci mxima de 487,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405946" title="Tossal del Llics" nonfiltered="1713" processed="1707" dbindex="156723">

El Tossal del Llics s una muntanya de 591 metres que es troba entre els municipis de la Bisbal de Falset i Margalef a la comarca de la Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405947" title="Tossal de les Ganyes" nonfiltered="1714" processed="1708" dbindex="156724">

El Tossal de les Ganyes s una muntanya de 668 metres que es troba al municipi de Margalef a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405948" title="Tormo del Gall" nonfiltered="1715" processed="1709" dbindex="156725">

El Tormo del Gall s una muntanya de 581 metres que es troba al municipi de Margalef a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405949" title="Tormo de l'Espantaflares" nonfiltered="1716" processed="1710" dbindex="156726">

El Tormo de l'Espantaflares s una muntanya de 643 metres que es troba al municipi de Margalef a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405950" title="Tormo de l'Englora" nonfiltered="1717" processed="1711" dbindex="156727">

El Tormo de l'Englora s una muntanya de 604 metres que es troba al municipi de Margalef a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405951" title="Cant de Le Massegros" nonfiltered="1718" processed="1712" dbindex="156728">



El Cant de Le Massegros s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Florac, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Le Massegros.

Municipis.
Le Massegros ;
Le Recoux;
Saint-Georges-de-Lvjac;
Saint-Rome-de-Dolan;
Les Vignes;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405952" title="Serrall de les Espadelles" nonfiltered="1719" processed="1713" dbindex="156729">
El Serrall de les Espadelles s una serra situada al municipi de Margalef a la comarca del (Priorat), amb una elevaci mxima de 725,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405954" title="Cant de Le Pont-de-Montvert" nonfiltered="1720" processed="1714" dbindex="156730">



El Cant de Le Pont-de-Montvert s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Florac, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Le Pont-de-Montvert.

Municipis.
Fraissinet-de-Lozre;
Le Pont-de-Montvert;
Saint-Andol-de-Clerguemort;
Saint-Frzal-de-Ventalon;
Saint-Maurice-de-Ventalon;
Vialas;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405955" title="Yves Coppens" nonfiltered="1721" processed="1715" dbindex="156731">

Yves Coppens va nixer l'any 1934 a Frana, i s paleontleg. Va graduar-se a la universitat de Rennes estudiant homnids antics, i d'aquesta manera va poder ampliar el seu coneixement sobre l'antropologia, arribant a fer una pellcula.

Coppens s un dels paleontlegs que van descobrir el fams homnid d'Australopithecus Lucy a frica en la dcada dels setanta.

L'asteroide 172850 Coppens, ha rebut nom en honor seu.

Premis rebuts.
 1963 : Premi Edmond Hbert ;
 1969 : Premi Andr C. Bonnet ;
 1973 : Medalla d'or del Emperador de Etipia ;
 1974 : Gran premi Jaff de l'Acadmia de Cincies ;
 1975 : Gran premi cientfic de la Fundaci de Frana ;
 1975 : Medalla Fourmarier de la Societat Geolgica de Blgica ;
 1978 : Premi Glaxo ;
 1982 : Medalla de plata del CNRS ;
 1984 : Premi Kalinga de la UNESCO ;
 1984 : 27 Annual Address de la Palaeontological Association, Londres ;
 1985 : 55 James Arthur Lecture on the Evolution of the Human Brain; American Museum of Natural History, Nova York ;
 1985 : IX conferncia Augustin Frigon de l'Escola Politcnica de Montreal ;
 1987 : Medalla Vandenbroeck de la Societat belga de Geologia, Paleontologia i Hidrologia ;
 1989 : Medalla Andr Duveyrier de la Societat de Geografia ;
 1991 : Medalla d'or d'Encoratgement al Progrs ;
 2005 : Premio Nonino (Itlia);

Enllaos externs.
 Entrevista a la revista Lexnews ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405959" title="Scream (Tokio Hotel)" nonfiltered="1722" processed="1716" dbindex="156732">

Scream s l'lbum de debut en angls de la banda alemanya Tokio Hotel. Cont les versions angleses de les canons dels altres lbums, tant "Schrei" com "Zimmer 483". El nom Scream s la traducci a l'angls d'"Schrei". Al mn de parla alemanya, el nom de l'lbum va ser Room 483, que s la traducci anglesa del seu segon lbum ("Zimmer 483").

Llista de canons.


 Cronologia dels singles .
 Europa (excepte el Regne Unit);
 Monsoon;
 Ready, Set, Go!
 By Your Side;
 Don't Jump;

 Regne Unit;
 Ready, Set, Go!

 Canad i els EUA;
 Scream;
 Ready, Set, Go!
 Monsoon;
 Llatinoamrica;
 Monsoon;
 Ready, Set, Go!
 Don't Jump;
 Scream;

 Llanaments .


Llistes de vendes.



Vendes i certificats.





 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405960" title="Barre-des-Cvennes" nonfiltered="1723" processed="1717" dbindex="156733">


Barre-des-Cvennes s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405961" title="Castellnegrar" nonfiltered="1724" processed="1718" dbindex="156734">

El Castellnegrar s una muntanya de 632 metres que es troba entre els municipis de Capanes i Colldejou a la comarca de la Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405963" title="Tossa del Mal Pas" nonfiltered="1725" processed="1719" dbindex="156735">

La Tossa del Mal Pas s una muntanya de 512 metres que es troba entre els municipis de Capanes i Colldejou a la comarca de la Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405965" title="Molezon" nonfiltered="1726" processed="1720" dbindex="156736">


Molezon s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405968" title="Le Pompidou" nonfiltered="1727" processed="1721" dbindex="156737">


Le Pompidou s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405969" title="Barbus aboinensis" nonfiltered="1728" processed="1722" dbindex="156738">

Barbus aboinensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Nigria.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405970" title="Barbus zalbiensis" nonfiltered="1729" processed="1723" dbindex="156739">

 Barbus zalbiensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405972" title="Barbus acuticeps" nonfiltered="1730" processed="1724" dbindex="156740">

Barbus acuticeps  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Rwanda i Burundi.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405973" title="Barbus yongei" nonfiltered="1731" processed="1725" dbindex="156741">

Barbus yongei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405975" title="Barbus yeiensis" nonfiltered="1732" processed="1726" dbindex="156742">

Barbus yeiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nil i a la conca del llac Txad.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405978" title="Barbus acutirostris" nonfiltered="1733" processed="1727" dbindex="156743">

Barbus acutirostris  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tana (Etipia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405981" title="Barbus afrohamiltoni" nonfiltered="1734" processed="1728" dbindex="156744">

Barbus afrohamiltoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les conques dels rius Congo i Zambezi.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405983" title="Barbus xanthopterus" nonfiltered="1735" processed="1729" dbindex="156745">

 Barbus xanthopterus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les conques dels rius Tigris i Eufrates.
 Referncies .


Bibliografia.
 Coad, B.W., 1996. Zoogeography of the fishes of the Tigris-Euphrates basin. Zoology in the Middle East 13:51-70.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405985" title="Barbus wurtzi" nonfiltered="1736" processed="1730" dbindex="156746">

Barbus wurtzi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405986" title="Barbus afrovernayi" nonfiltered="1737" processed="1731" dbindex="156747">

 Barbus afrovernayi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Congo i Zambezi.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405988" title="Barbus wellmani" nonfiltered="1738" processed="1732" dbindex="156748">

Barbus wellmani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405989" title="Barbus albanicus" nonfiltered="1739" processed="1733" dbindex="156749">

Barbus albanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Grcia i, possiblement tamb, a Albnia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Bianco, P.G., 1998. Diversity of barbine fishes in southern Europe with description of a new genus and a new species (Cyprinidae). Ital. J. Zool. 65:125-136.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405992" title="Barbus walkeri" nonfiltered="1740" processed="1734" dbindex="156750">

Barbus walkeri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de Ghana.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Teugels, G.G., C. Lvque, D. Paugy i K. Traor, 1988. tat des connaissances sur la faune ichtyologique des bassins ctiers de Cte d'Ivoire et de l'ouest du Ghana. Rev. Hydrobiol. Trop. 21(3):221-237.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405993" title="Barbus aliciae" nonfiltered="1741" processed="1735" dbindex="156751">

Barbus aliciae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Libria i Ghana.
 Referncies .


Bibliografia.
 Bigorne, R. i C. Lvque, 1993. Description de deux nouveaux Barbus (Cyprinidae) de la rgion du Mont Nimba en Guine et au Liberia. Cybium 17(1):63-70.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405994" title="Barbus viviparus" nonfiltered="1742" processed="1736" dbindex="156752">

Barbus viviparus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="405995" title="Barbus alluaudi" nonfiltered="1743" processed="1737" dbindex="156753">

Barbus alluaudi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406001" title="Delegat del Govern" nonfiltered="1744" processed="1738" dbindex="156754">
Les Delegacions del Govern, en l'Administraci Pblica d'Espanya, sn rgans corresponents a l'organitzaci perifrica de l'Estat. Tenen carcter poltic, i els seus titulars ostenten la condici d'alt crrec. Les seues funcions principals sn les de representar al Govern en la Comunitat Autnoma corresponent, aix com dirigir l'Administraci de l'Estat en el territori autonmic i coordinar-la amb l'Administraci prpia de la Comunitat Autnoma en qesti.

Segons la Constituci espanyola un delegat nomenat pel Govern dirigir l'Administraci de l'Estat en el territori de la Comunitat Autnoma i la coordinar, quan escaigui, amb l'Administraci prpia de la Comunitat. Es regula en la Secci 1 del Captol II de la Llei 6/1997, d'Organitzaci i funcionament de l'Administraci General de l'Estat, articles 22 a 28. Entre les seues competncies s'arrepleguen les relatives a l'adrea de la Delegaci del Govern (nomenar als Subdelegats del Govern o elevar anualment un informe al govern, a travs del Ministeri d'Administracions Pbliques, sobre el funcionament dels serveis pblics estatals i la seua avaluaci global, entre altres); competncies en matria d'informaci als ciutadans; sobre simplificaci d'estructures; competncies en l'Adrea dels serveis territorials integrats; o, en la relaci amb altres Administracions territorials. Assumir a ms, les competncies sancionadores atribudes als Governadors Civils per la HO 1/1992 sobre Protecci de la Seguretat Ciutadana. En 1997 amb la LOFAGE la figura de Governador Civil, creada en el XIX, es va substituir per la de Subdelegat del Govern.

Per al millor compliment de la funci directiva de la Delegaci del Govern es crea la Comissi territorial d'assistncia al Delegat del Govern, presidida pel delegat i integrada pels Subdelegats del Govern en les provncies commprenses en els territoris d'aquestes; en les illes Balears i Canries s'integraran a ms pels Directors Insulars.

En l'any 2000 es va crear la Delegaci del Govern per a Estrangeria i Immigraci amb competncies en aquestes matries.

Els delegats del govern, depenen de la Presidncia del Govern, corresponent al Ministeri d'Administracions Pbliques dictar les instruccions precises per a la correcta coordinaci de l'Administraci General d'Estat en el territori, i al Ministre de l'Interior, en l'mbit de les competncies de l'Estat, impartir les necessries en matria de llibertats pbliques i seguretat ciutadana. Tot aix s'entn sense perjudici de la competncia dels altres Ministeris per a dictar les instruccions relatives a les seues respectives rees de responsabilitat.

Els delegats del govern, seran nomenats i separats per Reial decret del Consell de Ministres, a proposta del President del Govern i tindran la seua seu en la localitat on radique el Consell de Govern autonmic.

 Delegats/des del Govern per Comunitats i Ciutats Autnomes .



Entre parntesi, la seu.

 Andalusia (Sevilla): Juan Jos Lpez Garzn;

 Arag (Zaragoza): Javier Fernndez Lpez;

 Principat d'Astries (Oviedo): Antonio Trevn Lombn;

 Illes Balears (Palma de Mallorca): Ramn Antonio Socas Piug;

 Pas Basc (Vitria-Gasteiz): Paulino Luesma Correas;

 Canries (Las Palmas de Gran Canria): Carolina Darias San Sebastin;

 Cantbria (Santander): Agustn Jess Ibez Ramos;

 Castella-la Manxa (Toledo): Mximo Daz-Cano del Rey;

 Castella-Lle (Valladolid): Miguel Alejo Vicente;

 Catalunya (Barcelona): Joan Rangel i Tarrs;

 Extremadura (Badajoz): Carmen Pereira Santana;

 Galcia (La Corunya): Manuel Ameijeiras Vales;

 Comunitat de Madrid: Soledad Mestre Garca;

 Regi de Mrcia (Murcia): Rafael Gonzlez Tovar;

 Navarra (Pamplona): Elma Siz Delgado ;
 La Rioja (Logronyo): Jos Antonio Ulecia Rodrguez;

 Comunitat Valenciana (Valncia): Ricardo Peralta;

 Ceuta: Jenaro Garca-Arreciado Batanero;

 Melilla: Jos Fernndez Chacn ;

Referncies.

 Juan Alfonso Santamara Pastor: Principis de Dret Administratiu General, vol 1. Iustel. 2004. ISBN 8496440001.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406004" title="Robert Graham" nonfiltered="1745" processed="1739" dbindex="156755">
Robert  Graham.

Escultor i arquitecte nord-americ, Ciutat de Mxic 19 d agost de 1938   Santa Mnica (Califrnia).

Robert Graham es l autor de nombrosos monuments repartits per tota la geografia dels Estats Units. Va ser autor entre d altres obres, de la porta de bronze de 25 tones de la catedral de Los Angeles, dissenyada per l arquitecte espanyol Rafael Moneo, i del monument al compositor, director i pianista Duke Ellington a Nova York.

El monument a Ellington, situat al xamfr nord-oest de Central Park, al costat del barri de Harlem, es va aixecar per iniciativa del cantant Bobby Short, a qui se li va ocrrer la idea en veure el bust del trompetista i cantant Louis Armstrong a la ciutat de Nia.

Controvrsia

El fams monument, inaugurat l any 1997, s un conjunt d esttues de vuit metres d alada format per un grup de muses que sostenen Ellington i el seu piano. Aquesta obra va suscitar una gran controvrsia perqu les muses estan nues. La presidenta del barri de Manhattan, Ruth Messinger, va demanar a l alcalde, David Dinkins, que cancel ls una donaci de 450.000 dlars per a l obra.

L escultor va protagonitzar una altra controvrsia amb els seus dos monuments d homes sense cap i dones nues per va fer per als Jocs Olmpics del 1984 a Los Angeles. Altres obres seves molt conegudes sn el monument al boxejador Joe Louis a Detroit i un altre dedicat a Charlie Bird Parker a Kansas, aix com el Memorial a Franklin Delano Roosevelt a Washington DC.

El 1997, amb motiu de la inauguraci d una exposici a la Sala Diego Rivera de Ciutat de Mxic, l escriptor mexic Alberto Ruy Snchez va qualificar l obra de Graham de  radicalment fascinant . Les seves figures escultriques, va afegir Ruy Snchez,  contenen una estranya fora, que s transmesa per la conscincia que semblen tenir els seus models, atrapats en el moment mateix que s adonen que els estem mirant .

Comproms

L escultor considerava que l artista plstic ha d estar al servei del seu temps i tenir un comproms amb els seus conceptes esttics, sense importar, fins i tot, que l autoria de la seva obra rest en l anonimat.

El governador de Califrnia, Arnold Schwarzeneger, en assabentar-se de la mort de l escultor va declarar que  Graham va ser un artista increble que sempre va donar forma a la presncia de l escultura a tot Califrnia i al mn. La seva feina va ser molt influent, fins el punt de ser una icona a Califrnia . Precisament, el 28 de maig de 2008, va ser inscrit al Sal de la Fama del Museu d Histria de Califrnia.

Graham es va casar l any 1992 a Los Angeles amb Anjelica Houston, que abans havia tingut una relaci de quinze anys amb el tamb actor Jack Nicholson.

Havia nascut a Ciutat de Mxic, fill de Roberto Pea i Adeline Graham. A ms de Los Angeles tamb va viure a Londres i Vencia durant llargues temporades.

(Referncies; Obituaris del diari Avui, 30-12-2008, pag, 30.)

(.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406008" title="Quilmes Rock 2008" nonfiltered="1746" processed="1740" dbindex="156756">
El Quilmes Rock 2008 s un festival de msica desenvolupat a Buenos Aires, Argentina en 4 jornades en els dies 30 de mar i 4, 5 i 6 d'abril de 2008, a l'estadi de River Plate. 
El festival va comptar amb la presncia de bandes internacionals de la talla d'Ozzy Osbourne, Korn, i Lenny Kravitz.

 Dia 1 (30 de mar) .

Ozzy Osbourne;
Korn;
Rata Blanca;
Black Label Society;
Carajo;

 Dia 2 (4 d'abril) .

Bersuit;
La Vela Puerca;
Intoxicados;
Mancha de Rolando;
Marea;

 Dia 3 (5 d'abril) .

Los Piojos;
Las Pelotas;
No Te Va Gustar;
Los Ratones Paranoicos;
Guasones;

 Dia 4 (6 d'abril) .

Divididos;
Catupecu Machu;
Black Rebel Motorcycle Club;
Massacre;
The Pinker Tones;
Estelares;

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc web de Quilmes Rock 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406009" title="Mercat d'Abastos d'Alacant" nonfiltered="1747" processed="1741" dbindex="156757">


El Mercat Central d'Alacant situat en l'Avinguda Alfons X el Savi, s un edifici d'estil eclctic amb ornaments modernistes que va ser projectat per l'arquitecte Enrique Snchez Sedeo i construt en 1921.

 Descripci .

L'edifici s de planta bsicament rectangular, encara que per absorbir la irregularitat de la illa es projecta una rotonda en el cant Sud-Oest i un trenque en el carrer Capit Segarra, aprofitat per a situar estratgicament un dels accessos. La rotonda s'emfatitza com un volum distint al principal i t coberta semi-esfrica. La faana ms emblemtica s la qual recau sobre l'Avinguda i l'accs es realitza en aquesta a travs d'una gran escalinata.

L'edificaci consta d'una planta semi-soterrani i altra superior on se situen els llocs de venda. El sistema estructural porxat organitza l'espai interior amb tres naus de tipus basilical, on s'agrupen els llocs de venda formant illes allargades en el sentit de l'eix longitudinal.

Estructuralment la construcci es resol amb les noves possibilitats que la tcnica ofereix, i en aquest cas, per a aconseguir una major diafanitat de l'espai es recorre a un sistema de pilars i cintres d'acer laminat. Les cobertes inclinades cap als laterals i fraccionades a certa altura permeten una adequada illuminaci zenital.

L'evolupant, que no t funci resistent, es resol amb materials lleugers iacristalats en els laterals, i amb rajola en les faanes principals. Ac els buits s'esquincen verticalment, intercalant-se les bandes de masss i buit que recorren de dalt a baix la planta principal.

El llenguatge utilitzat s eclctic amb una variada barreja d'elements ornamentals modernistes, (l'arc carpanell de l'entrada, el joc de teixidures en els materials, les rajoles), amb uns altres d'ascendncia casticista, (pinacles ferrerians, volutes jniques).

 Referncies .

 VV.AA. (Mara Dolores Martnez Soto) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406012" title="Ajuntament d'Alacant" nonfiltered="1748" processed="1742" dbindex="156758">


L'Ajuntament d'Alacant, tamb anomenat Palau Municipal, s un edifici administratiu, d'estil barroc i construt en el segle XVIII, que se situa entre la Plaa de l'Ajuntament i la Plaa de la Santsima Faa.
Descripci.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb faana principal simtrica, composta d'un cos central de tres plantes flanquejat per dues torres de major altura en els extrems, a travs de les quals es realitza la comunicaci entre les places de l'Ajuntament i de la Santsima Faa mitjanant passatges.

La planta baixa compte amb cinc obertures, on el central, de major grandria, resulta l'accs principal. En la planta principal les balconades contenen dobles finestres, excepte en les torres on solament hi ha una finestra, totes elles rematades per frontons corbs partits. L'ltima planta mant la mateixa disposici que l'anterior quant a obertures, si b amb balconades individuals. Es remata la faana amb una balaustrada, desprs de la qual es pot veure la cpula que cobrix l'escala interior.

Cota zero.

Al peu de l'escalinata principal es troba la cridada "cota zero", un punt de referncia que s'utilitza per a amidar l'altitud sobre el nivell del mar de qualsevol punt de l'Estat Espanyol.

Bibliografia.

Aquest article pren com referencia el text de el B.I.C. incoat per la %Consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406014" title="Emili Morera i Llaurad" nonfiltered="1749" processed="1743" dbindex="156759">
Emili Morera i Llaurad (Tarragona, 1846   Tarragona, 1918) Historiador i arqueleg tarragon.

 Biografia .
Nasqu a Tarragona el dia 31 de desembre de 1846. Es llicenci en filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona l any 1873. Dirig el "Diario de Tarragona" del 1881 al 1883. Fou elegit diputat provincial per la circumscripci Tarragona-el Vendrell el 1884. 

Cap a 1890 comen a dedicar-se de ple a la investigaci histrica, camp en el qual va sobresortir pel rigor i per la recerca raonada de dades objectives. Defens que la muralla de Tarragona era completament romana, hiptesi que descobertes arqueolgiques posteriors han confirmat.  En termes generals els seus estudis continuen considerats com a vlids, en especial els medievals. 

Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i vicepresident de la Comissi Provincial de Monuments de Tarragona. El 1901 era el director del Boletn Arqueolgico, rgan de la Societat Arquelogica Tarraconense. La seva obra ms important s Tarragona Cristiana, de la qual noms en serien publicats els dos primers volums els anys 1897 i 1898, mentre que la resta va romandre indita fins  que l Institut d Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV va editar-la entre 1954 i 1967. La Diputaci de Tarragona n ha publicat en els darrers anys la segona edici del total de cinc volums. En el 1909 redact la part dedicada a la provncia de Tarragona de la Geografia de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi. Va morir el dia 10 de febrer de 1918.


 Bibliografia .

 "Fiestas en Tarragona durante el primer tercio del siglo XVII";
A: Boletn Arqueolgico. Ao I, nm. 3 (1901, mayo-junio) ; p. 25-30

 Memoria o descripcin histrico artstica de la Santa Iglesia Catedral de Tarragona hasta nuestros das. Tarragona : Establecimiento tipogrfico de F. Ars e Hijo, 1904;

 "Noticia histrica del cerco amurallado de Montblanch, y hechos histricos con que se relaciona";
A: Boletn Arqueolgico. poca II, nm. 13 (1916, set.-oct.) ; p. 53-66

 "Nuestras murallas antiguas y modernas : trabajo indito de Don Emilio Morera";
A: Boletn Arqueolgico. poca II, nm. 22 (1919, enero-marzo) ; p. 25-43

 "Los Panteones reales de Poblet i Santas Creus";
A: Revista de la Asociacin Artstico Arqueolgica Barcelonesa. Ao III, Nm. 11 (1899, enero-febrero) ; p. 100-113

 Provncia de Tarragona : Geografia General de Catalunya. Barcelona : Establiment Editorial de Albert Martn, ?;

 El Puerto de Tarragona. Tarragona : Tipografa de F. Sugraes, 1910.

 Resea histrica de la Comuna del Camp de Tarragona : Institucin foral, nacida y desarrollada durante la Edad Media en el territorio denominado "el Campo de Tarragona". Tarragona : Est. Tip. Llorens, Gibert y Cabr, 1901;

 Tarragona antigua y moderna : Descripcin histrico arqueolgica de todos sus monumentos y edificios pblicos, civiles, eclesisticos y militares : y guia para su fcil visita examen e inspeccin. Tarragona : Establecimiento tipogrfico de F. Ars e Hijo, 1894;

 Tarragona Cristiana : Historia del Arzobispado de Tarragona y del territorio de su provincia (Catalua la Nueva). Tarragona : Establecimiento Tipogrfico de F. Ars e Hijo, 1897-1899. 2 v.

 Tarragona Cristiana. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 1954-1959. 5v. ;

 Tarragona Cristiana. Tarragona : Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV , 1981-2001;

 "Tarragona en la invasin francesa de 1808 : trabajo indito de D. Emilio Morera";
A: Boletn Arqueolgico. poca II, Nm. 25 (1919, oct.-dic.) ; p. 89-95 ; Nm. 26 (1920, enero-marzo) ; p. 1-7 ; Nm. 27 (1920, abril-junio) ; p. 17-23 ; Nm. 28 (1920, julio-septiembre) ; p. 33-37






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406022" title="Ted Lapidus" nonfiltered="1750" processed="1744" dbindex="156760">
Ted  Lapidus.

Modista francs, (1929)   Cannes, (Frana), 29 de desembre de 2008.

Ted Lapidus, clebre per haver democratitzat l elegncia a la francesa. D origen rus per part de pare  que era sastre-, Lapidus va ser durant dcades un dels smbols de la moda francesa ms exquisida i va combinar l alta costura amb la lnia prt-a-porter.

Lapidus a qui agradava definir-se com a  modista del carrer , es recordat en l actualitat com un dels grans artfexs de la democratitzaci de la moda. Als anys 70 l estil safari de Lapidus va ser portat, entre altres celebritats, per l actriu Brigitte Bardot.

Tot i que inicialment volia ser metge, al final va optar per la sastreria i en va ser professor a Tokio. Aqu va aprendre els principis de la producci normalitzada que va voler aplicar als seus dissenys. El 1964 va ingressar a la poderosa Cambra Sindical de l Alta Costura i des dels anys 70 va impulsar una lnia de perfums. El 1982 va deixar la direcci de l empresa en mans del seu fill, Olivier, amb qui no mantenia bones relacions personals.

La seva germana Rose Torrente-Mett, va declarar que Lapidus era un gran modista, per qu, a diferncia d altres, com Yves Saint-Laurent, no va trobar un bon gestor per a les seves empreses.

(Referncies; Obituaris del diari Avui, 30-12-2008, pag, 30.)

(.)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406023" title="Trinacromerum" nonfiltered="1751" processed="1745" dbindex="156761">

Trinacromerum s un gnere de rptil sauropterigi pertanyent al subordre dels plesiosaures. Va viure durant el Cretaci superior al que avui en dia s Kansas. Feia 3 metres de longitud i la seva dentici fa pensar que s'alimentava de peixos.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406031" title="Rasa de la Teuleria (Solsons)" nonfiltered="1752" processed="1746" dbindex="156762">


La rasa de la Teuleria s un afluent per la dreta de la rasa de Coll de Port, a la Vall de Lord. 

Neix a 2.113 metres d'altitud al vessant NE del Tossal de l'Estivella, a uns 670 metres del cim.  Des de l'inici agafa la direcci predominant W-E que mantindr durant tot el seu curs fins a desguassar a la rasa de Coll de Port a 1.485 metres d'altitud, uns 500 m. ms avall d'on la rasa de Carbassers creua la carretera LV-4012 de La Coma a Coll de Port. 

Territoris que travessa.
Fa tot el seu recorregut pel terme municipal de La Coma i la Pedra

Principals afluents.
Cap digne de consideraci


Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|2.113
|align="center"| - 
|-
|align="center"|250
|align="center"|2.023
|align="center"|36,0 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.915
|align="center"|43,2 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.836
|align="center"|31,6 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.705
|align="center"|52,4 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.584
|align="center"|48,4 %
|-
|align="center"|1.449
|align="center"|1.485
|align="center"|43,2 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406049" title="Victoria Dur Ojea" nonfiltered="1753" processed="1747" dbindex="156763">
Victoria Dur Ojea s una historiadora de l'art nascuda a Madrid el 1965. Formada a la Universidad Complutense, va ser deixebla i collaboradora de Jos Mara de Azcrate. Treball a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando on feu diverses publicacions dels fons de la entitat. Establerta desprs a Terrassa, esdevingu conservadora de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona  on ha estat coautora del volum Catleg del Museu de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi. I.- Pintura (1999) i autora nica del volum tercer del mateix catleg dedicat al fons de dibuixos de Llus Rigalt (2002). Dedicada especialment a l'estudi de l'art acadmic ha publicat tamb Vistes de la Barcelona antiga (1998), Llus Rigalt i Farriols (1814-1894): catleg dels fons del Museu Municipal Vicen Ros i L'Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Collecci Bult, amb Ferran Balanza (2007) i diversos altres articles i captols en catlegs d'exposicions retrospectives i monografies de pintura.

 Fonts .
 Catleg de la Biblioteca de Catalunya;
Dialnet;
 Dialnet, amb error ortogrfic al segon cognom;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406050" title="Cronologia de la guerra a Osstia del Sud 2008" nonfiltered="1754" processed="1748" dbindex="156764">




 8 d'agost .





El 6 de agosto el presidente georgiano afirm haber ordenado un alto al fuego unilateral, aunque pocas horas despus  se iniciaron los combates con un bombardeo de la capital, Tsjinval, el jueves 7 de agosto de 2008,  con disparos de tanques georgianos. Las autoridades independentistas de Osetia del Sur afirmaron que los bombardeos del 7 y 8 de agosto causaron al menos 15 muertos, bombardeos llevados a cabo por aviones Sujoi Su-25 georgianos. 
El 8 de agosto (7 de agosto segn Georgia, (7 de agosto segn Georgia )) las tropas rusas cruzaron el paso de Roki para reforzar la defensa surosetia, llegandodo a la capital, Tsjinval.  Aviones rusos bombardearon el 8 de agosto posiciones tanto en Gori como en las cercanas de Kareli. Tropas georgianas entraron en la capital, aunque las autoridades de Osetia del Sur afirmaron mantener sus posiciones en la misma.

Aviones rusos atacaron la base area militar de Vaziani, en las cercanas de Tiflis, considerando Georgia que Rusia traslad la guerra s tu territorio. Georgia anunci un alto al fuego de tres horas, entre las 11:00 y 14:00 del 8 de agosto para evacuar a los heridos. Georgia reclam la intervencin de los Estados Unidos.

El Ministro de Reintegracin de Georgia afirm que controlaban totalmente la capital, Tsjinval, dando un ultimtum hasta las 16:00 del 8 de agosto para que los osetios depusieran las armas, bajo promesa de amnista. Los combates continuaron y no se llev a efecto la tregua.  Las autoridades rusas afirmaron que la capital haba sido totalmente destruida por los georgianos, y que haba cerca de 1400 civiles muertos, segn afirm el lider osetio Eduard Kokoiti.

El presidente georgiano Mijel Saakashvili solicit la ayuda de los Estados Unidos, informando que dara la orden de retorno el 9 de agosto a los 2.000 soldados georgianos que tena desplazados en Irak bajo mando estadounidense. A media tarde el 8 de agosto redujeron la cifra de posibles militares retirados de Irak a la mitad, 1.000 efectivos.

El portavoz de las Fuerzas Armadas de Rusia, Igor Konachenkov, afirma que las posiciones desde la que se haba disparado a las fuerzas de pacificacin rusa de la capital, Tsjinval, haban sido destruidas por la artillera y tanques rusos. Los combates continuaron, sin ninguno de los bandos controlar totalmente la capital, aunque el lder osetio Eduard Kokoiti anunci una expulsin inminente de las fuerzas georgianas. El presidente georgiano Mijel Saakashvili afirm que sus fuerzas controlan la capital y los alrededores, pero el caoneo cuas 30 vctimas.

En la reunin extraordinaria de la OSCE en Viena celebrada el 8 de agosto, mientras Rusia afirmaba no estar en guerra con Georgia, el gobierno georgiano declaraba que su intervencin fue una operacin anticriminal para la proteccin de civiles pacficos, y afirm  estar bajo ataque militar y reclam la ayuda internacional. Fuentes rusas dejan entrever un factor "internacional" en el conflicto, sealando a los que abastecen de armas a Georgia, entre ellos los Estados Unidos. Los Estados Unidos afirmaron estar preocupados por los informes de movimientos de tropas rusas, y que apoya la integridad territorial de Georgia, pidiendo la retirada total de tropas rusas de suelo georgiano. 

Las autoridades osetias afirmaron que en los bombardeos de la maana del 8 de agosto perecieron 1.400 personas, mientras que las fuentes rusas reconocen al menos 10 soldados de la fuerza de interposicin, y Georgia reconoce la baja de 30 militares.

Entre el 7 y 8 de agosto cruzaron ms de 140 autobuses de civiles en direccin a Osetia del Norte, (Rusia) huyendo de los combates, a 9 de agosto el gobierno ruso informa de 30.000 refugiados. . De acuerdo con Human Rights Watch, el servicio federal de migracin registr 24.000 refugiados, con 11.000 a da 10 de agosto ya habiendo vuelto. 

Las fuerzas georgianas a media tarde reconocieron haber perdido parte de la capital, achacando la misma al ataque de las tropas rusas, aunque con anterioridad el presidente georgiano, en mensaje televisado afirm tener en su poder gran parte de Osetia del Sur, a excepcin de la ciudad nortea de Djava (Dzau).  En su posterior peticin de ayuda a la Comunidad Internacional, el presidente georgiano compar la situacin con la invasin de Afganistn o Checoslovaquia.

 9 d'agost .


Kaja Lomaia, jefe del Consejo de Seguridad georgiano afirm la noche entre el 8 y el 9 de agosto, que en pocas horas el presidente proclamara la Ley marcial, siendo aprobada por el parlamento georgiano durante la maana del 9 de agosto por un plazo de 15 das, no por lo hechos de Osetia del Sur sino por la agresin rusa. 

La aviacin rusa atac distintos puntos alejados de Osetia del Sur, como la base militar de Senaki y el puerto de Poti, en el Mar Negro.

Si bien pareci que la noche del 8 de agosto los combates haban cesado,  se reanudaron duros combates en los alrededores de Tsjinval que se alargaron hasta la maana del 9. 

Las cifra de bajas a media tarde del 9 de agosto, segn fuentes rusas alcanz a 2.000 civiles, entre 12 y 13 soldados rusos fallecidos, y entre 70 y 150 heridos. Las bajas georgianas reconocidas variaron desde 40 a 100 soldados fallecidos, de los cuales 30 lo fueron por bombardeo ruso.

El ACNUR afirm el 9 de agosto que se calcula que 2.400 personas han sido desplazadas por el conflicto desde Osetia del Sur hacia Georgia.

Vladimir Ivanov, comandante-asistente de las fuerzas de paz rusas en la zona de conflicto asegur el 9 de agosto que las tropas georgianas se estaban rindiendo, y que el combate se estaba librando en la ciudad de Nikozi.

Georgia, la tarde del 9 de agosto afirm controlar todo el distrito de Znauri (tambin conocido como Kornisi). Antes de romper las hostilidades, Georgia controlaba pequeas zonas de dicho distrito. Afirmaron tambin, que a la cada de la noche del mismo 9, atacaron la ciudad de Java, convertida en fortn por las tropas rusas.

Como caja de resonancia, el 9 de agosto  el Equipo Olmpico de Georgia anunci su abandono en pleno de los Juegos Olmpicos de Pekn 2008 para llamar la atencin internacional hacia este conflicto. De ocurrir tal cosa, la consecuencia sera que todos sus deportistas seran descalificados. Conseguido el efecto, "a peticin del presidente georgiano", permanecieron en los juegos.

 Nous bombardeigs a posicions georgianes i demolicions georgianes .

El 9 de agosto la marina y aviacin rusas realizaron operaciones en gran escala sobre el terreno, bombardearon la ciudad de Gori, al norte de Georgia y cercana a la frontera con Osetia del Sur, causando vctimas civiles segn fuentes georgianas, llegando a la veintena.

La madrugada del 9 de agosto, fuerzas rusas bombardearon el puerto de Poti. Fuentes georgianas afirmaron que tambin se haba bombardeado la terminal petrolera de Supsa, causando graves daos. Georgia se atribuy a medio da del 9 de agosto el derribo de 10 aviones rusos y destruccin de 30 tanques. En la base militar de Senaki perecieron 12 personas, y heridos 14 militares. Para final de la tarde del 9 de agosto, los georgianos afirmarn haber destruido 40 carros de combate rusos.

El presidente georgiano afirma que el 80% de los bombardeos rusos estn dirigidos contra blancos civiles, afirmando que "ya no es una operacin de paz, sino uno de los peores crmenes de guerra jams cometidos".

 Extensi dels combats a Abkhzia .


Se empieza a extender el conflicto a la vecina Abjasia, con un bombardeo al alto Valle Kodori, que hace frontera entre la zona secesionista y Georgia, en parte recuperada por Georgia en el ltimo conflicto, y nico territorio abjaso que escapa al control rebelde.  

Aviones bombardearon el Alto Kodori la maana del 9 de agosto. Las autoridades georgianas afirmaron que eran aviones rusos, mientras que las autoridades abjasas lo atribuyeron a su aviacin. El ministro de asuntos exteriores de Abjasia, Sergei Shamba, afirm que sus tropas haban iniciado las acciones en el Valle Kodori para expulsar de su territorio a las fuerzas georgianas. Poco despus, el Ministro de Defensa abjaso, Merab Kishmaria, afirm que son operaciones conjuntas con tropas rusas. 

 Combats a Tamarasheni .

Tamarasheni es una localidad a medio kilmetro al norte de la capital, Tsjinval (Tsjinvali en georgiano) adyacente a la carretera que une al norte con Java (Dzau en osetio) y de esta al paso de Roki, en la frontera con Osetia del Norte. Tamasheni es una poblacin agrupada con otras cuatro que estaban en poder georgiano antes de las hostilidades, Kurta, Kemerti, Kekhvi, Kheiti. 

En la localidad de Tamarasheni se desarrollaron encarnizados combates de da 9 de agosto.

 Estat de Guerra .

A las 11:25 UTC, el Presidente Georgiano Saakashvili reclama al parlamento la declaracin de "estado de guerra"   El parlamento aprob la peticin, declarando un "estado de guerra" por 15 das; David Bakradze, presidente del Parlamento de Georgia, coment que "de acuerdo con la situacin actual, Georgia est de facto en una guerra no anunciada con Rusia." El Estado de guerra no es un declaracin de guerra formal, y todava no se ha declarado la ley marcial.

Sobre las 12:00 hora local, Saakashvili dijo que ha propuesto un alto el fuego y la separacin entre las dos facciones.

 10 d'agost .


 La lluita continua .

El ministro de interior georgiano asegur que Rusia haba movido 6000 soldados a Georgia por tierra y 4.000 por mar, todos preparados para atacar de madrugada.   

Vladimir Putin, despus de asistir a la ceremonia de los Juegos Olmpicos, vol a Osetia del Norte para ver lo que el llam una operacin "humanitaria" y anunciar que es difcil que Osetia del Sur vuelva a Georgia . 

El ejrcito georgiano se ha retirado de Osetia del Sur, un portavoz del ministro de interior Georgiano ha dicho a la BBC. A pesar que el portavoz del Ministerio de Interior georgiano afirma que "se han retirado por completo", fuentes rusas niegan cualquier movimiento de tropas georgianas. France Press informa que habra una retirada provisional, y circunscrita solo a la capital. Con respecto al repliegue, el secretario Consejo Nacional de Seguridad, Alexander Lomaya, afirm: "Nos hemos reagrupado y ocupado posiciones en los accesos de Tsjinvali, dado el incremento de la agresin por parte de Rusia", aunque en otro comunicado afirm: "Hemos salido de prcticamente toda Osetia del Sur como muestra de nuestra buena voluntad para detener el enfrentamiento militar". El Ministro del Interior georgiano confirm que las tropas rusas han ocupado la capital, Tsjinval.

Anatoli Jruliev, general del Ejrcito 58 en Osetia del Sur haba sido herido por fuerzas georgianas junto a Tsjinvali el domingo por la maana.

Barcos rusos se acercaron a las costas georgianas del Mar Negro, para iniciar un bloqueo naval, intencin que fue negada por fuentes rusas afirmando que no era un bloqueo porque no estaban en guerra.

Una patrullera georgiana lanzamisiles fue hundida cuando intent atacar a la flota rusa, afirm el Ministerio de Defensa ruso. 

Se llev a cabo un acuerdo ruso-georgiano para la apertura de un corredor humanitario para evacuar refugiados y heridos.

 La tensi es trasllada a Abkhzia .

Georgia denunci los preparativos rusos para atacar a la ciudad de Zugdidi, cercana a la frontera con Abjasia, capital de la regin de Samegrelo-Zemo Svaneti. La ciudad fue atacada por la aviacin rusa, y el Ministro de Reintegracin georgiano, Temur Yakobashvili, afirm que Mosc haba solicitado la retirada de los observadores de la ONU en la frontera de Abjasia y zona de Zugdidi, peticin no confirmada por otras fuentes distintas a las georgianas.

El presidente abjaso, Sergei Bagapsh, despus de decretar la movilizacin general de reservistas, afirm que:
"El objetivo de la operacin es imponer el orden en la zona de responsabilidad de las fuerzas de paz, tanto en territorio de Abjasia como de Georgia".
La pretensin declarada por Abjasia era reconquistar el territorio del alto Kodori, perdido en la ltima confrontacin blica.

 Possible cessaci d'hostilitats .

A las 16:40 horas del 10 de agosto inform Reuters que Georgia entreg en la embajada de Rusia en Tiflis la notificacin del cese de las acciones armadas. Negando en un principio las fuentes rusas haber recibido tal comunicacin oficialmente, con posterioridad es admitida, pero afirm que Georgia no ha detenido sus operaciones militares. A pesar de proclamar el alto el fuego, se escucharon fuertes explosiones en la zona de la que supuestamente se haban retirado las fuerzas georgianas.

El presidente georgiano, en entrevista al "Rhein-Zeitung", afirm:  
"El ministro de Exteriores ruso, Sergui Lavrov, ha expresado a representantes diplomticos que se quiere eliminar a Georgia".
..."su objetivo es ocupar Georgia. Los rusos necesitan el control de las rutas energticas de Asia Central y del mar Caspio".

 Fets posteriors a la petici georgiana de negociacions .


Fuentes americanas confirmaron que el contingente georgiano desplazado en Irak estaba siendo repatriado.

Dos barcos de la flota del Mar Negro enviada en direccin a la costa georgiana, regresaron al puerto de Novorossiysk, lo que pueda indicar una adhesin al cese de hostilidades.

La tarde del 10 de agosto, se realiz una manifestacin ciudadana en Tiflis de unas 10.000 personas, contra el ataque ruso.

Se confirm la llegada de 1.000 hombres, la mitad del contingente georgiano destacado en Irak a Tiflis. El contingente haba sido duplicado el ao pasado, pero tena planeado reducirse en los prximos meses a 300 hombres.

 11 de agosto .

 La guerra no es det .



Los combates se recrudecieron a pesar de los esfuerzos internacionales en busca de la paz.  Fuerzas georgianas continuaron bombardeando la capital surosetia, Tsjinval, causando bajas en las tropas rusas. La noche del 10 al 11 de agosto la ciudad de Gori, a 30 kilmetros de Osetia del Sur, fue bombardeada por tierra y aire, y los tanques rusos si bien no han entrado, tenan intencin de ello, segn fuentes georgianas. Los bombardeos en la madrugada del 11 de agosto daaron levemente los rdares del aeropuerto internacional de Tiflis. Llegaron los mediadores de la Unin Europea, el francs Kouchner y el finlands Alexander Stubb.  Fuentes georgianas afirman que 50 aviones rusos han bombardeado distintos puntos del pas entre la noche del 10 al 11 de agosto, y han sido atacadas las ciudades de Poti, Tiflis y Gori.

Las autoridades osestias y abjasas afirmaron que pedirn el reconocimiento internacional de sus independencias. El presidente osetio afirm: "Cunta sangre oseta debe derramarse hasta que reconozcan nuestras repblicas? Esto ha sido un genocidio", y el abjaso: "Estoy convencido de que tras esta tragedia la comunidad internacional debe reconocer la independencia de Osetia del Sur y Abjasia".

Analistas afirmaron que la posibilidad futura de recomponer las relaciones entre Rusia y Georgia, mientras el presidente Saakashviki contine en el cargo, son inexistentes.

Rusia lanz un ultimatum para que las tropas georgianas en Abjasia depongan las armas, ultimatum rechazado por Tiflis. Se anunci la creacin de una Unidad Especial para expulsar las tropas georgianas de Abjasia, pero el subjefe del Estado Mayor de Rusia, general Anatoli Nagovitsin, declar que "no piensa iniciar la escalada de la situacin" y que "actualmente (las fuerzas rusas) no realizan operaciones militares" en Abjasia.  En todo caso, el antecedente se remonta a dos aos atrs, cuando el presidente georgiano Saakashviki orden una accin limitada con xito y sin consecuencias, que finaliz con la toma del alto Kodori, territorio que pretende recuperar Abjazia en esta crisis.

El presidente ruso Dmitri Medvdev afirm que las operaciones en Osetia del Sur estn casi concluidas.

 Gestions diplomtiques per a la conclusi del conflicte .



 Accions blliques a la frontera abkhasogeorgiana (Gergia occidental) .

El 11 de agosto, las tropas rusas cruzaron la frontera abjaso-georgiana, y se encontraban a 40 kilmetros en el interior de Georgia, en la ciudad de Senaki. El Ministerio ruso de defensa lo justific como una accin para impedir el reagrupamiento y un nuevo ataque contra Osetia del Sur, a unos 100 kilmetros de distancia.  La ciudad de Senaki es la sede de la Segunda Brigada de Infantera del Ejrcito georgiano. La ciudad fronteriza de Zugdidi fue ocupada por las tropas rusas. Un portavoz militar ruso afirm haber destruido dos helicpteros georgianos en la base de Senaki. El Ministro del interior georgiano afirm que: "Las fuerzas rusas ocuparon la base militar de Senaki que haba sido abandonada, y donde slo permanecan algunos guardias".

Las fuerzas rusas anunciaron su retirada de Senaki, despus que desapareci el peligro para Osetia del Sur.

 Accions a Gergia central .

Las autoridades georgianas informan que las tropas rusas han tomado la ciudad de Gori. Fuentes georgianas afirmaron que las tropas rusas se encuentran a 60 kilmetros de Tiflis y a 50 de Tsjinvali. Periodistas occidentales en la ciudad, afirmaron al mismo tiempo no haber rastro de tropas en la misma, sino una ciudad desierta. El Ministerio de Defensa ruso afirm que ni tomaron Gori ni hay tropas rusas en la ciudad, y confirm las acciones en Senaki. Sin haber sido tomada la ciudad de Gori por tropas rusas, el ejrcito georgiano abandon la ciudad para reforzar la defensa de la capital. La defensa georgiana de Tiflis se centr en fortificar la ciudad de Mtsjeta, a 24 kilmetros de la misma.    

El Ministerio de Defensa ruso afirm que traslada desde Chechenia los batallones Zapad y Vostok para reforzar Osetia del Sur.

La ltima cifra de derribos y bajas rusas que se atribuye el gobierno georgiano fueron de 18-19 aviones y cientos de soldados. Las prdidas rusas reconocidas fueron 18 soldados fallecidos, 52 heridos y 15 desaparecidos.

 12 d'agost .

Continuaron las intentas negociaciones para el alto el fuego.

  Control de la ciutat de Gori .


Desde el 11 de agosto Georgia afirmaba que algunas ciudades o incluso la mayor parte de su territorio estaba en manos de las tropas de Rusia. El Ministerio de Defensa de Rusia desminti varias veces esta informacin, pero tanto fuentes georgianas como gran parte de los medios occidentales siguieron afirmando que la ciudad de Gori haba sido tomada por los rusos. Segn periodistas en la zona, una parte de los habitantes abandon la ciudad, pero no vieron indicios de presencia rusa en la zona. Segn el peridico The Times, las tropas georgianas dejaron la ciudad "sin un solo disparo, muy desmoralizadas y sin voluntad de luchar". La poblacin que qued en la ciudad esperaba la llegada de los rusos.

Fuentes rusas negaron haber ocupado la ciudad portuaria de Poti, a orillas del Mar Negro. Reconoci que un grupo de reconocimiento estuvo brevemente en la ciudad.

 Operaci militar a Abkhzia .

En la maana del 12 de agosto Abjasia comenz una operacin militar para expulsar a las fuerzas georgianas de su territorio. Anteriormente proporcion a la parte georgiana un tiempo para salir por corredores humanitarios, pero Georgia se neg. 

Aunque la Flota del Mar Negro de Rusia patrulla la costa abjasa y las fuerzas de paz reforzadas de Rusia estn presentes en Abjasia con objetivo declarado de evitar una posible invasin georgiana de la repblica, las fuentes de Abjasia dicen que las fuerzas de Rusia no participaban directamente en la operacin. Las fuentes rusas afirmaron que las fuerzas rusas se mantenan en las zonas de seguridad delimitadas.

Fuentes abjasas afirmaron en un primer momento tener cercadas las tropas georgianas en el alto Kodori, y posteriormente anunciaron la expulsin de las mismas de territorio abjaso, con lo que dieron por finalizada la ofensiva.

 Operacions a Osstia del Sud .

Fuentes rusas afirmaron que una patrulla de reconocimiento rusa fue atacada el 11 de agosto en las cercanas de la ciudad de Nikozi, al sur de Tsjinval causando heridos. Las mismas fuentes afirmaron la reanudacin de los bombardeos georgianos la madrugada del 11 al 12 de agosto, y emprendieron nuevas acciones para obligar a las fuerzas georgianas la retirada de Osetia del Sur.

Fuentes georgianas afirman que hay bombardeos en Tkviavi, cerca de la ciudad de Gori. La televisn georgiana comunic que edificios en Gori estn en llamas, y que hay vctimas civiles.

 Decisi russa de final de conflicte .

El presidente de Rusia, Dmitri Medvedev, anunci la decisin de poner fin a la operacin militar en Georgia. Pero afirm que para resolver el conflicto era necesario un acuerdo jurdicamente vinculante renunciar al uso de la violencia. Tambin puso como condicin que las tropas georgianas deban retirarse totalmente de Osetia del Sur. Por otro lado, orden al ministro de Defensa, Anatoli Serdiukov, y el jefe del Estado Mayor del Ejrcito ruso, Nikolai Makarov "aplastar, en caso de que surjan, cualquier foco de resistencia o de agresin".

 13 d'agost .


El da 13 de agosto fue declarado da de luto en Rusia. En un comunicado Dmitri Medvedev lo declar por "la catstrofe humanitaria en Osetia del Sur" y, una vez ms, se refiri a lo ocurrido como "genocidio".

 Gergia accepta el pla de pau .

 Acord de sis punts .


Despus de intensas negociaciones, se acepta el borrador de la propuesta de Acuerdo de Alto el Fuego.

 Forces russes a prop de Gori .

En la primera mitad del 13 de agosto un representante de los mandos de las fuerzas de paz de Rusia desminti las afirmaciones de Georgia de que en la ciudad de Gori estaban presentes las fuerzas rusas. Anteriormente el secretario del Consejo de seguridad de Georgia declar que en Gori entraron militares rusos, 50 tanques e incluso los cosacos.

Por la tarde de ese da los medios occidentales recogieron las afirmaciones de Georgia que las tropas rusas pasaron por Gori y se estaban dirigiendo hacia Tiflis, la capital de Georgia. Unas horas despus un representante de las fuerzas de paz rusas desminti la informacin sobre movimientos de tropas en esta direccin, pero confirm la presencia rusa en los alrededores de la ciudad abandonada de Gori. Las fuerzas de paz encontraron un almacn con armamento georgiano listo para ser usado, y lo estaban evacuando para "la desmilitarizacin de la zona adyacente al conflicto y la seguridad de la poblacin civil".

La secretaria de Estado de EEUU, Condoleezza Rice, advirti que si no respeta el alto el fuego se intensificar el aislamiento internacional de Rusia. El ministro de Relaciones Exteriores de Rusia, Sergei Lavrov defendi el avance de las tropas rusas fuera de Osetia del Sur por la necesidad de recoger las armas abandonadas por el Ejrcito georgiano y prestar ayuda humanitaria a los civiles "desamparados", tras la huida de sus autoridades. Como ejemplo, puso la ciudad de Gori. 

Hay varias informaciones acerca de tropas irregulares de Osetia del Sur y de tropas rusas cerca y en ocasiones dentro Gori.  Un periodista de Sky News asegur que haban sido robados a mano armada por irregulares de Osetia del Sur  Un reportero de la televisin belga VRT confirm que 30 vehculos armados rusos haban entrado Gori por la maana y se haban situado alrededor de la ciudad 

 14 d'agost (Implementaci de la pau) .

Fuerzas rusas empezaron a entregar el control a la polica georgiana de partes de la ciudad de Gori, calculando las fuerzas rusas que entregarn totalmente la ciudad en dos das. Fuentes televisivas pusieron en duda este plazo, por haber vehculos averiados que no podrn ser evacuados rpidamente. La respuesta rusa a las acusaciones de saqueo fue que "en el inters de la desmilitarizacin de la zona de conflicto y para garantizar la seguridad de la poblacin, el equipamiento militar pesado y la municin estn siendo retirados".

Empez a llegar la ayuda humanitaria norteamericana a  Georgia. Los presidentes abjaso y sudosetio firmarn en Mosc ante Dmitri Medvdev los "seis principios de acuerdo" por ser los acordados con el presidente francs. 

Fuentes georgianas afirmaron que tropas rusas han abandonado el puerto de Poti. Con posterioridad, se inform de la presencia de tanques en direccin a los acuertelamientos militares de Poti, que por las descripciones, eran fuerzas de paz rusas al tener un brazalete azul. Fuentes rusas siguen desmintiendo la presencia en Poti, pero informacin sin confirmar dijo que los rusos han hundido 6 viejas embarcaciones en el puerto.

De la declaracin de fuentes rusas, se deduce que la ciudad de Senaki no ha sido abandonada ya que el Ministro ruso de Asuntos Exteriores Serguei Lavrov dijo el 13 de agosto que soldados rusos permanecan  en Gori y en  Senaki porque custodian armamento abandonado por las tropas georgianas. Afirm tambin que respalda el envo de ms observadores occidentales a la zona.

Fuentes rusas afirmaron que los militares georgianos estn entregando sus armas sin incidentes en el Alto Kodori.

Fotograf de Reuter inform de ms de 100 vehculos blindados rusos a dos kilmetros de Zugdidi, sin saberse cual es su objetivo.

Se reabri el gaseoducto Baku-Supsa, pero se mantuvo cerrado el  oleoducto Bak-Tiflis-Ceyhan.

 15 d'agost .


El presidente Saakashvili firm en presencia de la Secretaria de Estado Condoleezza Rice el Acuerdo de Cese el Fuego.

En la ciudad de Gori continan tropas rusas, y se est negociando la entrega a las autoridades georgianas.

Periodista de la AFP afirm haber visto una columna de blindados dirigindose a Tiflis, recorriendo 25 kilmetros antes de detenerse a 40 de Tiflis, dirigindose la mitad de la columna de 40 carros en direccin a la localidad de Lamiskana al norte de la carretera.

Fuentes georgianas afirmaron que entre el jueves 14 de agosto y viernes 15 de agosto entraron 130 vehculos blindados en direccin a Zugdidi, dividindose ms tarde en tres columnas, una en direccin Senaki, otra en direccin Poti y la tercera hacia el este en direccin desconocida.

Las ltimas acciones rusas fueron la destruccin del armamento e infraestructura militar de Georgia.

 Acabament del conflicte .
 16 d'agost .


Rusia firm el Acuerdo de Alto el Fuego, atribuyndose la condicin de garante del mismo.

Fuentes rusas afirmarn haber abortado la noche del 15 de agosto la voladura del tnel de Roki, nica va de comunicacin entre Osetia del Sur y Rusia.

A pesar de haberse firmado el Acuerdo de Alto el Fuego, las tropas rusas siguieron internndose en Georgia, llegando a Igoyeti, a 30 kilmetros de Tiflis, Ajalgori y Katchuri. Fuentes rusas afirmaron que permaneceran el tiempo necesario y se retiraran una vez que la fuerza de paz rusa hubiese ocupado sus puestos. En carta fechada el dia 14 de agosto, el presidente Sarkozy inform al presidente Sakaashvili que las fuerzas de paz rusas podrn patrullar a algunos kilmetros de la frontera con Osetia del Sur dentro de Georgia, pero excluyendo centros urbanos imporantes. El resto de fuerzas, debin volver a su sitaucin anterior.

Georgia acus a las tropas rusas de haber volado un puente ferroviario a 50 kilmetros de Tiflis, incomunicando por va frrea el Este del Oeste del pas. El Estado Mayor ruso neg que fuese una accin militar suya.

Tropas rusas bloquearon Caspi, cruce de caminos en la carretera Gori-Tiflis que comunica con Ajalgori (antes Leningori), en Osetia del Sur, dejando a esta localidad aislada de Tiflis.

Autoridades georgianas denunciaron que separatistas abjasos haban ocupado 13 pueblos y avanzado hasta el rio Enguri.

 17 de agosto .
El presidente ruso afirm que, si se cumplen las condiciones expuestas en el acuerdo, el lunes 18 de agosto empezar la retirada de las tropas rusas, siendo apremiado por Sarkozy para su cumplimiento.

Georgia acusa a tropas rusas de haber volado un puente ferroviario en Kaspi, a unos 45 kilmetros de Tiflis, impidiendo las comunicaciones ferroviarias de Este a Oeste del pas. Las autoridades militares rusas lo niegan.

El primer convoy de de ayuda humanitaria de Naciones Unidas que llega a Gori encuentran signos de "saqueos masivos" 

 18 d'agost .
Rusia afirm haber iniciado la retirada de tropas, mientras que Georgia neg que fuese cierto, sino que las tropas rusas aumentaron su despliegue, en direccin a Jashuri y Borjomi. Segn medios georgianos e internacionales, las fuerzas rusas continuaron ocupando 3 ciudades en Georgia (Gori, Senaki y Zugdidi). El comandante de las Fuerzas Armadas de Rusia anunci una retirada gradual de sus tropas pero segn fuentes Georgianas las tropas rusas seguiran avanzando hacia el interior del pas.
Georgia y Rusia negociaron el intercambio de prisioneros, 14 soldados georgianos y 5 soldados rusos, quedando las negociaciones interrumpidas porque, segn fuentes rusas, los georgianos "presentaron exigencias polticas y militares" inaceptables. Rusia acus a Georgia de utilizar a los prisioneros como rehenes.

Estados Unidos afirm que el retiro de tropas rusas no es "significativo".

El peridico estadounidense The New York Times afirm que Rusia traslad misiles tcticos SS-21, teniendo a Tiflis en su radio de accin.

Tanques rusos pasaron por encima de vehculos policiales que bloqueaban la carretera en un control policial a 30 kilmetros de Tiflis, cerca de Igoieti.

El prediente de Osetia del Sur destituy al su gobierno y declar la Ley Marcial por un mes.

Abjazia anunci el 18 de agosto que despleg guardas fronterizos en su frontera con Georgia para asegurarse la secesin.

 19 d'agost .
Rusia y Georgia intercambiaron prisioneros en la ciudad de Igoeti, "la parte rusa entreg a Georgia quince personas y recibi cinco, incluidos dos pilotos".

Periodista de la AFP confirm la retirada de algunas unidades rusas hacia Abjasia as como una primera columna de tanques, blindados y camiones desde Gori a Tsjinvali. Fuentes georgianas calificarion esta retirada como "espectculo", afirmando que es falso.

La OTAN endureci su posicin con respecto a la rpida evacuacin de las tropas rusas de Georgia. Rusia afirm que el viernes habrn salido casi todas las tropas rusas, pero que la actitud georgiana influir en la misma, al no haber vuelto las tropas a los cuarteles como dice el acuerdo.

Informadores locales afirmaron que tropas rusas entraron al puerto de Poti y remolcaron a uno de los ms modernos barco lanzamisiles georgiano, el Dioskuria, y al poco de desaparecer de la vista, se escuch una explosin. La cadena norteamericana CNN inform que al salir del puerto de Poti, tropas rusas se llevaban 20 soldados georgianos como prisioneros.

 20 d'agost .
Rusia afirm nuevamente que sus tropas estaban saliendo de Georgia, aunque secretaria de Estado norteamericana, Condoleezza Rice afirm: "No vemos pruebas de una retirada rusa", y "Lo ltimo que he escuchado es que el presidente de Rusia fij un nuevo plazo". Periodistas occidentales en la frontera con Rusia confirmaron el paso de decena de vehculos militares provenientes de Georgia, as como una columna retirndose de Natsreti, a 50 kilmetros de Tiflis, en direccin a Gori y una segunda de Chavchvebi en direccin Tsjinval.

El secretario del Consejo de Seguridad Nacional de Georgia, Aleksandr Lomaya, asegur que medio centenar de vehculos rusos abandonaron la ciudad de Gori en direccin a Osetia del Sur. Aunque el portavoz del Ministerio del Interior georgiano, Shot Utiashvili, afirm: "El hecho de que se fortifiquen en diversas ciudades, y esto se ve claramente en el caso de Poti, muestra claramente que los rusos no tienen planes de salir de Georgia".

Continuaron los puestos de control ruso en los alrededores de la ciudad de Gori, as como en las carreteras  Gori-Natsreti y Gori-Tsjinval.

Fuentes georgianas afirmaron que tropas rusas dinamitaron las instalaciones de la base militar de reservistas de Osiauri, a 20 kilmetros al oeste de Gori. Una columna rusa fue vista en las afueras de la ciudad de Shachjere, pero no entr en la ciudad.

Los 21 soldados georgianos hechos prisioneros por los rusos el da anterior en el puerto de Poti, se encontraban en la ocupada base militar de Senaki, segn constat un periodista occidental.
El Departamendo de Estado estadounidense, afirmo: "Turqua aprob el paso por el Mar Negro de tres barcos que transportan ayuda humanitaria para Georgia, que consisten en dos barcos de la Marina y un guardacostas estadounidenses".

 21 d'agost .
Periodistas occidentales constataron la retirada de blindados y artillera rusos de Georgia, aunque el ministro francs de Exteriores, Bernard Kouchner, afirm que eran noticias "alentadoras, aunque insuficientes", esperando una retirada total.

Fuentes rusas afirmaron que se inici la retirada de Gori, aunque posteriormente fuentes georgianas indicaron que haban vuelto las tropas a Gori y el previamente evacuado puerto de Poti. Se mantuvo la ocupacin de Senaki y Zugdidi. Rusia acus a Georgia de concentrar tropas en direccin a Osetia del Sur. El jefe del estado mayor adjunto de las fuerzas armadas rusas, Anatoli Nogovitsin, afirm  Evidentemente Tbilisi no pretende, por ahora, renunciar a sus intenciones agresivas  asegurando que Georgia continu el redespliegue y la recuperacin de las capacidad de combate de sus fuerzas.

 22 d'agost .


Fuentes rusas afirmaron que concluy la retirada de tropas rusas, y cumplieron lo acordado en el Acuerdo de Alto el Fuego. Periodistas occidentales y fuentes georgianas confirmaron que las ciudades de Senaki, Gori e Igoeti haban sido desocupadas.















 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406051" title="Barbus aloyi" nonfiltered="1755" processed="1749" dbindex="156765">

 Barbus aloyi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea Equatorial.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406052" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1756" processed="1750" dbindex="156766">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren dues competicions d'handbol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc a la Sokolniki Arena i el Palau d'Esports Dynamo de la ciutat moscovita entre els dies 20 i 30 de juliol de 1980.

Comits participants.
Participaren un total de 248 jugadors d'handbol, 166 homes i 82 dones, de 14 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Handbol 1980;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406054" title="Maurice Taieb" nonfiltered="1757" processed="1751" dbindex="156767">
Maurice Taieb, nascut al 1935 a Tunsia s un geleg francs. Va descobrir la formaci d'Hadar a Etiopa, i s reconegut per l'important potencial que t en els camps de la paleoantropologia, i la prehistria.

L'any 1974, amb la collaboraci de Donald Johanson i Yves Coppens, va descobrir un fssil relativament complert dAustralopithecus afarensis sota el nom de Lucy.

Taieb s el director de recerca emrit al Centre Nacional de Recerca Cientfica (CNRS), i treballa al Centre europeu de recerca i d'ensenyament de geocincies del medi ambient a Aix-en-Provence.

 Infncia .
Maurice Taieb s fill d'un pare tunisi i d'una mare francesa. Ell a viatjat per l'frica en companyia del seu oncle. 

Taieb va innaugurar l'exploraci de la regi de l'Afar al 1966, utilitzant uns vehicles tot-terrenys, i amb els anys va descobrir els terrenys fossilfers d' Hadar al 1968, ms tard, a l'any 1972, va funda l'International Afar Research Expedition (IARE)


Dos anys ms tard, va estar present quan Donald Johanson va descobrir els fragments dels fssils de Lucy.

Maurice Taieb va obtenir el seu doctorat l'any 1974 a l'Universitat de Paris VI, i seguidament una tesis sobre la geologia de la rivera Awash. En collaboraci amb els codirectors de l'IARE Donald Johanson i Yves Coppens, ell ha estat de gran importancia en la comprensi de la geologia i l'histria de la regi d'Afar.

La majoria de les seves investigacions han estat agreujades, per l'extrem rigor del clima desrtic i l'hostilitat de certes tnies.



 Enllaos exteriors .
  Happy Birthday Lucy !, entrevista per conmemorar els 30 anys de la descoberta;
  Lucy, 30 ans aprs, video d'una conferncia en angls;
  Palaeoanthropology: The history man, Nature, 443, 268-269, 21 septembre 2006.
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406058" title="Umma (islam)" nonfiltered="1758" processed="1752" dbindex="156768">
L'umma (en rab     , "comunitat" o "naci", amb la mateixa etimologia que     umm, "mare") designa, dins de l'islam, la comunitat dels musulmans ms enll de llur nacionalitat, de llurs llaos sanguinis i de la divisi dels poders poltics que els governen. Va nixer l'any 622 amb l'hgira, moment en qu els primers fidels renunciaren a l'organitzaci clnica, prevalent fins aleshores, per adoptar una comunitat de fe.

Tanmateix, la noci dumma no aconsegueix transcendir completament les divisions degudes a les heterodxies i a les rivalitats tniques i poltiques.
		 
La primera ruptura de lumma data de l'any 910, quan el fatimita Ubayd Allah al-Mahdi es proclam califa contra el califa abbssida de Bagdad. Dues lgiques de successi s'oposaren: d'un costat, segons els fatimites, el califa havia de ser un descendent d'Al i de Ftima; de l'altre, els que volien un califa eixit del clan quraixita. Aquesta divisi reprenia exactament la ruptura ms antiga entre xites i sunnites en el moment de designar el primer califa: d'un costat Al, gendre i fill adoptiu de Mahoma, i de l'altre Abu Bakr sogre de Mahoma, per parent ms lluny. En aquesta disputa els kharigites van refusar tot carcter dinstic al ttol de califa, el qual havia d'escollir-se entre els millors musulmans.

El califat es mantingu fins al 1926, sota la forma del califat Otom, fins que Mustaf Kemal Atatrk el dissolgu.

Des del comenament del segle XX, el terme umma ha estat reprs pels diferents nacionalismes del mn rab per designar la naci, aix com per moviments polticoreligiosos panislamistes com els germans musulmans, conferint-li una connotaci poltica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406062" title="Barbus peloponnesius" nonfiltered="1759" processed="1753" dbindex="156769">

Barbus peloponnesius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de l'oest de Grcia des de riu Thiamis fins al Pelopons. Introdut al riu Isonzo (nord-est d'Itlia), Montenegro, Albnia, Macednia, Polnia i Ucrana.
 Referncies .


Bibliografia.
 Economidis, P.S., 1995. Endangered freshwater fishes of Greece. Biol. Conserv. 72:201-211.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406063" title="Histria de l'electricitat" nonfiltered="1760" processed="1754" dbindex="156770">



La histria de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l's hum de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen fsic i a la invenci d'artefactes per al seu s prctic.

 El fenomen en si, sense comptar la seva relaci amb l'observador hum, no t histria; i si se la considers com a part de la histria natural, en tindria tanta com el temps, l'espai, la matria i l'energia. Com tamb es denomina electricitat la branca de la cincia que estudia el fenomen i la branca de la tecnologia que l'aplica, la histria de l'electricitat s la branca de la histria de la cincia i de la histria de la tecnologia que s'encarrega de l'estudi de la seva aparici i evoluci.

Un de les seves fites inicials pot situar-se cap a la dcada del 600 aC, quan el filsof grec Tales de Milet va observar que fregant una vara d'ambre amb una pell o amb llana, s'obtenien petites crregues (efecte triboelctric) que atreien petits objectes, i fregant molt temps, podia arribar a causar l'aparici d'una espurna. A prop de l'antiga ciutat grega de Magnsia es trobaven les denominades pedres de Magnsia, que incloen magnetita. Els antics grecs van observar que els trossos d'aquest material s'atreien entre si, i tamb atreien petits objectes de ferro. Les paraules magneto   equivalent al terme catal imant   i magnetisme deriven d'aquest topnim.

 L'electricitat evolucion histricament des de la simple percepci del fenomen, al seu tractament cientfic, que no es faria sistemtic fins el segle XVIII. Es van registrar al llarg de l'edat antiga i la mitjana altres observacions allades i simples especulacions, aix com intucions mdiques (s de peixos elctrics en malalties com la gota i el maldecap) referides per autors com Plini el Vell i Escriboni Llarg, o objectes arqueolgics d'interpretaci discutible, com la bateria de Bagdad, un objecte trobat a l'Iraq el 1938, datat al voltant del 250 aC, que s'assembla a una cella electroqumica. No s'han trobat documents que en demostrin la utilitzaci, encara que hi ha altres descripcions anacrniques de dispositius elctrics en murs egipcis i escrits antics.

Aquestes especulacions i registres fragmentaris sn el tractament gaireb exclusiu (amb la notable excepci de l's del magnetisme per a la brixola) que hi ha des de l'antiguitat fins a la Revoluci cientfica del segle XVII; tot i que encara llavors, passa a ser una mica ms que un espectacle per a exhibir als salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elctric foren realitzades per investigadors sistemtics com William Gilbert, Otto von Guericke, Du Fay, Pieter van Musschenbroek (Ampolla de Leiden) o William Watson. Les observacions sotmeses al mtode cientfic van comenar a donar els seus fruits amb Luigi Galvani, Alessandro Volta, Charles-Augustin de Coulomb o Benjamin Franklin, prosseguides a comenaments del segle XIX per Andr-Marie Ampre, Michael Faraday o Georg Ohm. Els noms d'alguns d'aquests pioners van acabar donant nom a nombroses unitats utilitzades avui dia en la mesura de les diferents magnituds del fenomen. La comprensi final de l'electricitat es va aconseguir mitjanant la seva unificaci amb el magnetisme en un nic fenomen electromagntic descrit per les equacions de Maxwell (1861-1865).

El telgraf elctric (Samuel Morse, 1833, precedit per Gauss i Weber, 1822) pot considerar-se com la primera gran aplicaci en el camp de les telecomunicacions, per no ser a la primera revoluci industrial, sin a partir de l'ltim quart del segle XIX quan les aplicacions econmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revoluci industrial. Ms que l'poca de grans terics com Lord Kelvin, fou el moment dels enginyers, com Znobe Gramme, Nikola Tesla, Frank Sprague, George Westinghouse, Ernst Werner von Siemens, Alexander Graham Bell i sobretot Thomas Alva Edison i la seva revolucionria manera d'entendre la relaci entre la investigaci cientfico-tcnica i el mercat capitalista. Els successius canvis de paradigma de la primera meitat del segle XX (relativista i quntic) estudiaran la funci de l'electricitat en una nova dimensi: l'atmica i la subatmica.


L'electrificaci no fou noms un procs tcnic, sin un veritable canvi social d'implicacions extraordinries, comenant per l'enllumenat i seguint per tot tipus de processos industrials (motor elctric, metallrgia, refrigeraci...) i de comunicacions (telefonia, rdio). Lenin, durant la Revoluci bolxevic, va definir el socialisme com la suma de l'electrificaci i el poder dels soviets, per va ser sobretot la societat de consum que va nixer als pasos capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilitzaci domstica de l'electricitat als electrodomstics i va ser en aquests pasos on la retroalimentaci entre la cincia, la tecnologia i la societat va desenvolupar les complexes estructures que van permetre els actuals sistemes de I+D i I+D+I, en qu la iniciativa pblica i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigaci.

L'energia elctrica s essencial per a la societat de la informaci de la tercera revoluci industrial que es ve produint des de la segona meitat del segle XX (transistor, televisi, computaci, robtica, Internet...). nicament pot comparar-se-li en importncia la motoritzaci dependent del petroli (que tamb s mpliament utilitzada, com els altres combustibles fssils, en la generaci d'electricitat). Ambds processos van exigir quantitats cada vegada ms grans d'energia, la qual cosa s en l'origen de la crisi energtica i mediambiental i de la recerca de noves fonts d'energia, la majoria amb immediata utilitzaci elctrica (energia nuclear i energies alternatives, donades, les limitacions de la tradicional hidroelectricitat). Els problemes que t l'electricitat per al seu emmagatzemament i transport en llargues distncies, i per a l'autonomia dels aparells mbils, sn reptes tcnics encara no resolts de forma prou efica.

L'impacte cultural del que Marshall McLuhan va denominar Edat de l'Electricitat, que seguiria a l'Edat de la Mecanitzaci (per comparaci a com l'Edat dels Metalls va seguir a l'Edat de Pedra), prov de l'altssima velocitat de propagaci de la radiaci electromagntica (300.000 km/segon) que fa que es percebi de forma gaireb instantnia. Aquest fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultanetat i la divisi de cada procs en una seqncia. Es va imposar un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialitzats d'atenci" (l'adopci d'una perspectiva particular) i la idea de la "conscincia sensitiva instantnia de la totalitat", una atenci al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funci com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuraci". Aquestes noves concepcions mentals van tenir gran impacte en tot tipus d'mbits cientfics, educatius i fins i tot artstics (per exemple, el cubisme). En l'mbit de l'espacial i poltic, "l'electricitat no centralitza, sin que descentralitza... mentre que el ferrocarril requereix un espai poltic uniforme, l'avi i la rdio permeten la major discontinutat i diversitat en l'organitzaci espacial".
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406064" title="Barbus altianalis" nonfiltered="1761" processed="1755" dbindex="156771">

Barbus altianalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Kivu i Victria.
 Referncies .


Bibliografia.
 De Vos, L. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1990. Description de Barbus claudinae sp. n. (Cyprinidae) avec synopsis des grandes espces de Barbus du Rwanda. Cybium 14(1):3-25.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406065" title="Barbus viktorianus" nonfiltered="1762" processed="1756" dbindex="156772">

Barbus viktorianus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406066" title="Barbus altidorsalis" nonfiltered="1763" processed="1757" dbindex="156773">

Barbus altidorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram superior del riu Zambezi.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406067" title="Stieg Larsson" nonfiltered="1764" processed="1758" dbindex="156774">
Karl Stig-Erland Larsson, conegut com Stieg Larsson 
(Skelleftehamn, 1954 - Estocolm, 2004) 
va ser un periodista i escriptor suec, 
fams desprs de la seva mort amb la publicaci pstuma de la srie de novelles de misteri "Millennium", formada pels ttols Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava un llum i un bid de gasolina  i  La reina en el palau dels corrents d'aire.

Biografia.
Els seus pares eren de classe tan humil que van considerar que no tenien prous mitjans per criar-lo i el van enviar a viure amb els seu avis al camp (al petit poble Norsj, a uns 100 km al nort de Ume), fins a l edat dels nou anys.  A l any 1983, va entrar a treballar com a grafista a la important agncia de premsa sueca, Tidningarnas telegrambyr (TT). Poc a poc, evolucion cap a l'ofici de periodista, crtic de literatura policaca i de cmics. A l any 1995, va deixar aquesta agncia i va fundar la revista Expo, dedicada a l estudi i denncia de les tendncies antidemocrtiques, d extrema dreta y racistes de la societat sueca.

El seu comproms contra el racisme, el feixisme i l'extrema dreta va ser molt fort: a l any 1991, coescriu un llibre, Extremhgern (Extremisme de dreta), desprs Sverigedemokraterna: den nationella rrelsen (Els demcrates suecs: el moviment nacional). Dna conferncies arreu al mn, incloent-hi a Londres, convidat per Scotland Yard. Com a conseqncia d aquest comproms va ser amenaat de mort, vries vegades.

En el pla poltic, Stieg Larsson va ser militant a Kommunistiska Arbetarefrbundet (Lliga Comunista de Treballadors), per ho va deixar al 1987,  desenganyat per la manca de democrcia que hi havia en els rgims socialistes de l'estranger.
 
En el pla literari, les seves influncies s'han de buscar en la cultura popular. Seguidor de Pippi Lngstrump (Pippi Calzaslargas,en la versi espanyola), el fams personatge creat al 1945 per l escriptora sueca Astrid Lindgren. Tamb era un gram aficionat a la novel la policaca aix com un gran coneixedor de la cincia ficci. Va formar part i va ser president de la major associaci nrdica de cincia ficci, la Skandinavisk frening fr science fiction (SFSF).

La srie Millennium.
Des de que era molt jove que deia als seus amics que, un dia, seria escriptor de novel la negra. Van passar els anys i, finalment, quan en va complir 47 es va decidir fer-se escriptor.
I, cada nit, en acabar la seva jornada a la revista Expo, quan arribava a casa, es posava a escriure Millennium, una trilogia protagonitzada per dos investigadors, el periodista Mikael Blomkvist i l'hacker Lisbeth Salander (que representa la versi en la societat actual de la Pippi Lngstrump).
Va escriure veloment els tres llibres -nou mesos cada un, ms de 1.500 pgines en total: Els homes que no estimaven les dones, La noia que somiava amb un llum i un bid de gasolina i La reina al palau dels corrents d'aire. Els va lliurar a una editorial d un amic seu i, desprs de pocs dies, va morir d'un inesperat atac al cor. No va poder veure com les seves novel les  es convertien en un fenomen global, amb milions i milions d'exemplars venuts, grcies a la seva electritzant trama. Un detall curis: a la tercera obra, un dels personatges mor exactament de la mateixa forma com ho va fer Larsson.

Amb un estil directe, periodstic i poc literari construeix unes novel les, plenes de suspens i acci que enganxen moltssim i que utilitza per denunciar tot all que ell repudiava ( l abs de poder econmic, els neonazis, el maltractament de les dones, . . .  ) i mostra la possibilitat d'anar contra les injustcies i maldats.

S ha creat una controvrsia sobre els seus drets d autor. Segons la televisi sueca, Stieg Larsson hauria redactat un testament a l'any 1977 i hauria cedit tots els seus drets a la secci d'Ume de la federaci dels treballadors comunistes. Per la majoria de les fonts d'informaci diuen que va morir sense fer testament. Qui realment est cobrant els drets d'autor sn el seu pare i el seu germ. Contrriament, la seva dna, amb qui va conviure durant 30 aos, no t cap dret ni benefici econmic ja que mai no s havien casat (per motius de seguretat, a l estar ell amenaat de mort, volien que evitar que figurs en cap registre) i la llei sueca no reconeix cap dret a las parelles que no s han casat ni inscrit en el registre.

 Obres .
 Colecci d'artcles .
 Stieg Larsson, Anna-Lena Lodenius: "Extremhgern", Stockholm, 1991;
 Stieg Larsson, Mikael Ekman: "Sverigedemokraterna : den nationella rrelsen", Stockholm, 2001  ;
 Stieg Larsson, Cecilia Englund: "Debatten om hedersmord : feminism eller rasism", Stockholm, 2004 ;
 Richard Sltt, Maria Blomquist, Stieg Larsson, David Lagerlf m.fl.: "Sverigedemokraterna frn insidan", 2004;

 Novelles .

 Els homes que no estimaven les dones (publicat en catal amb ISBN 978-84-664-1004-5), ttol original suec Mn som hatar kvinnor (publicat el 2005, literalment els homes que odien les dones).

 La noia que somiava un llum i un bid de gasolina (publicat en catal amb ISBN 978-84-664-0924-7), ttol original suec Flickan som lekte med elden (publicat el 2006, literalment la noia que jugava amb foc).

 La reina en el palau dels corrents d'aire (publicaci en catal prevista l'estiu de 2009), ttol original suec Luftslottet som sprngdes (publicat el 2007, literalment el castell en l'aire que es va esfondrar).

 Impressions peridiques .
 Svartvitt med Expo, 1999-2002;
 Expo, 2002-2004;

Enllaos externs.
 Prleg del llibre Els homes que no estimaven les dones, publicat a VilaWeb;
 La rabia de Stieg Larsson. Article al diari El Pas, per Lorenzo Silva;
 El fenmeno Stieg Larsson: Por qu engancha?. Article al diari La Vanguardia, per Xavi Ayn;
 El hombre que muri muy pronto. Article a la Revista Arcadia, per Ricardo Abdahllah;
 La asombrosa vida breve de Stieg Larsson. Article a Papel en blanco, per Paolo Fava;
 La pgina web oficial de l'autor];


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406068" title="Barbus venustus" nonfiltered="1765" processed="1759" dbindex="156775">

Barbus venustus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Pangani (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Bailey, R.G., 1980. A new species of small Barbus (Pisces, Cyprinidae) from Tanzania, East Africa. Bull. Br. Mus. nat. Hist. (Zool.) 38(3):141-144.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406069" title="Rasa de Coma Furosa" nonfiltered="1766" processed="1760" dbindex="156776">


La rasa de Coma Furosa s un afluent per la dreta de la rasa de Coll de Port, a la Vall de Lord. 

Neix a 1955 metres d'altitud al vessant est del Tossal de l'Estivella, a uns 725 metres del cim. Des de l'inici agafa la direcci predominant SW-nE que mantindr durant tot el seu curs fins a desguassar a la rasa de Coll de Port a 1.417 metres d'altitud, sota mateix de la crulla que, des de la carretera LV-4012 (de La Coma a Coll de Port) porta fins l'estaci d'esqu del Port del Comte. 

Territoris que travessa.
Fa tot el seu recorregut pel terme municipal de La Coma i la Pedra

Principals afluents.
Cap digne de consideraci

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.955
|align="center"| - 
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.892
|align="center"|25,2 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.802
|align="center"|36,0 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.694
|align="center"|43,2 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.600
|align="center"|37,6 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.503
|align="center"|38,8 %
|-
|align="center"|1.471
|align="center"|1.417
|align="center"|38,9 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406070" title="Barbus amanpoae" nonfiltered="1767" processed="1761" dbindex="156777">

Barbus amanpoae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406072" title="Artes del Prat de Llobregat" nonfiltered="1768" processed="1762" dbindex="156778">
L'Artes del Prat de Llobregat s un edifici construt el 1919 com a seu de l'entitat cultural Centre Artes, creada al segle XIX i que s'escind el 1919 per qestions ideolgiques. D'aquesta escissi en sorg el Centre Autonomista, que s'install a la plaa de la Vila, mentre que el Centre Artes va decidir la construcci del nou local al carrer del Centre. El conjunt inclou un sal teatre, un caf i un ampli jard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406073" title="Spinto" nonfiltered="1769" processed="1763" dbindex="156779">
El terme spinto (de l'itali spingere: empnyer) denomina una tcnica vocal freqentment emprada per a cantar alguns papers en les peres de Richard Wagner, Giuseppe Verdi i els compositors del verisme. 

La meta del cant spinto s desenvolupar una fora vocal que permet cantar sobre la gran orquestra de l'pera romntica i poder posar accents dramtics en la lnia vocal. A ms, s'apunta a la imitaci d'expressions d'emoci desencadenada (plor, crit, etc.), com ocorre en les peres I Pagliacci i Cavalleria Rusticana. 

A Alemanya, el cant spinto, (Staudruckprinzip: mtode de repressi) va ser descrit per George Armin en el seu llibre Von der Urkraft der Stimme (de la fora fonamental de la veu) de 1905. Armin ensenyava el cant de pressi com l'nic mtode admissible de cantar en un escenari. No obstant aix, Franziska Martinssen-Lohmann escriu sobre els resultats de l'ensenyament d'Armin: :"Foniatres i mdics criticaven la violncia del mtode. Dolentes llenges propagaven el mite que existia una associaci dels cantants danyats pel mtode de repressi."/Martinssen - Lohmann (1988): 165. 

Encara que l'efecte en l'escenari s indiscutible, la tcnica spinto tendeix a danyar la veu del cantant. Es canta amb una pressi subgltica molt alta. Aix, el cantant pot produir notes de fora violenta en el registre agut, a costos de la capacitat de coloratura, messa di voce, i el registre nic. A causa de la pressi antinatural de l'aire, el cantant de tcnica spinto tendeix a enfosquir la veu i desarollar nduls. Cantants de tcnica spinto han estat Enrico Caruso, Mario del Monaco, Franco Corelli i Giuseppe di Stefano. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406074" title="Khilperic II" nonfiltered="1770" processed="1764" dbindex="156780">

Khilperic II (Chilperichus) (vers 672   13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nustria i Borgonya a partir del 715 i l'nic dels francs des del 718 fins a la seva mort. Va ser el darrer rei de la dinastia a exercir autoritat real.

Biografia.
Fill de Khilderic II i Bliquilda, tan sols tenia tres anys quan els seus pares i el seu germ Dagobert van ser assassinats per un grup de nobles descontents. Degut a la seva edat no va ser considerat com a successor del seu pare com a rei dels francs i per protegir-lo de les lluites pel poder fratricides que es vivien a la famlia merovngia (i apartar-lo del tron) se'l va recloure a un monastir on prengu el nom de Daniel.

A la mort de Dagobert III, l'any 715, es va convertir en el millor candidat a la corona. Tenia quaranta-tres anys quan, com marcava la tradici, va ser alat sobre els escuts dels guerrers neustrians per proclamar-lo rei. Prengu el nom de Khilperic II, tot i que per la seva formaci monstica result un rei molt diferent de Khilperic I, que es caracteritz per la seva oposici a l'Esglsia.

Khilperic va ser coronat amb la intenci de que, tal i com havia passat amb els anteriors reis merovingis (coneguts amb el sobrenom de mandrosos, fos tan sols un instrument a mans del majordom de palau de Nustria Ragenfrid. Khilperic, per, result ser un lder destacat tant en el govern com en la batalla, i sempre combat al capdavant dels seus exrcits.

El 716, ell i Ragenfrid van portar els exrcits neustrians a Austrsia, que en aquells moments es trobava en guerra civil entre els partidaris de Teodoald, net de Pip d'Heristal i amb el suport de la seva via Plectruda, i els de Carles Martell, fill bastard de Pip.

L'exrcit neustri es va dirigir cap a Colnia, un basti de Plectruda, i a les proximitats de la ciutat es va enfrontar a Carles Martell.  Khilperic result victoris i Carles es va veure obligat a fugir a les muntanyes d'Eifel. Aleshores Khilperic va posar setge a la ciutat de Bolonya per sotmetre el seu altre rival pel poder a Austrsia. Plectrude es va rendir i reconegu Khilperic com a rei, entregant-li els tresors d'Austrsia i renunciant als drets del seu net com a majordom de palau.

Per mentre Khilperic i Ragenfrid tornaven triomfants cap a Nustria havent-se proclamat reis de tots els francs, Carles Martell els va parar una emboscada prop de Malmedy, castigant el seu exrcit i fugint desprs.

A partir d'aqu, Carles Martell no va parar de combatre Khilderic en territori neustri. Carles Martell no va tornar a ser derrotat i va demostrar la seva superioritat batalla rere batallam fins que el 717 va obtenir una victria definitiva a Vincy, prop de Cambrai. El rei i el seu majordom van haver de fugir fins a Pars, i Carles Martell va desplaar-se a Austrsia per combatre a Plectruda.

Un cop va caure Colnia i es va fer amb el control del regne, Carles va desposser oficialment del regne d'Austrsia a Khilperic, nomenant rei a Clotari IV. Uns anys ms tard, el 718, Khilperic s'aliaria amb Ot el Gran d'Aquitnia per recuperar Austrsia, per va ser derrotat un altre cop a Soissons.

Per el 719, a la mort de Clotari IV, Khilperic i Carles negociaren un acord mitjanant el qual Carles accedia a proclamar Khilperic rei de tots els francs a canvi de que ell fos nomenat Majordom de Palau de tots els regnes. Tanmateix a partir d'aleshores el poder reial quedaria completament desprestigiat i ell i els seus descendents regnarien de forma purament nominal a mans dels majordoms de palau.

Khilperic va morir un any desprs a Attigny i fou enterrat a Noyon.

 Vegeu tamb .

Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406078" title="Toms Dolsa i Ricart" nonfiltered="1771" processed="1765" dbindex="156781">
Toms Dolsa i Ricart (1816 - 1909) fou un metge catal. A Frana estudi unes noves tcniques de tractament dels malalts mentals. Quan va tornar va vendre les seves propietats familiars al Camp de Tarragona i va crear la Fundaci Dolsa, responsable de la fundaci de l'Institut Frenoptic de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406080" title="Fats Domino" nonfiltered="1772" processed="1766" dbindex="156782">
Fats Domino (nascut a Nova Orleans, Louisiana, 1928) s el nom amb qu es coneix Antoine Domino, cantant, pianista i compositor nord-americ. Va conrear el rhythm quan tenia cinquanta anys i posteriorment el rock and roll, estil del qual va ser un dels mxims representants entre els msics negres nord-americans.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406081" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1773" processed="1767" dbindex="156783">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren dues proves competicions d'hoquei sobre herba, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina, sent la primera vegada que les dones pogueren participar en el torneig olmpic. La competici es disput entre els dies 20 i 31 de juliol de 1980 a l'Estadi dels Joves Pioners de la Uni Sovitica i l'Arena de l'Estadi Dynamo.

Comits participants.
Participaren un total de 187 jugadors d'hoquei, entre ells 96 homes i 91 dones, de 9 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1980;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406083" title="Juan Donoso Corts" nonfiltered="1774" processed="1768" dbindex="156784">

Juan Donoso Corts (1809 - 1853) fou un poltic, literat i diplomtic espanyol, marqus de Baldegamas. En el seva joventut es va afiliar al Partit Liberal, va influir notablement durant la Regncia de Maria Cristina, a la qual va seguir en el seu desterrament. El mot dels sergents de La Granja (1836) el va dur a combatre el liberalisme. L'any 1851 va publicar  l' Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo. Tamb va ser un orador grandiloqent i apassionat.

Antisemitisme.
El 20 de desembre de 1836, en la seva obra Del despotismo y su realizacin en la historia, va escriure La idea dominante del pueblo judo es la guerra: el nico sentimiento que le conmueve y le subyuga es el odio al gnero humano.

Referncies.


Bibliografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406084" title="Jacques Doriot" nonfiltered="1775" processed="1769" dbindex="156785">
Jaques Doriot (1898 - 1945) fou un poltic francs. En un principi agitador comunista i ms tard va evolucionar cap al feixisme, i fund el Partit Popular Francs l'any 1936. Col.labor amb els alemanys durant l'ocupaci de Frana. Va morir probablement vctima d'un bombardeig.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406085" title="Felipe Ducazcal" nonfiltered="1776" processed="1770" dbindex="156786">
Felipe Ducazcal fou un empresari nascut l'any 1845 a Madrid. Va ser un personatge curis i interessat per la influncia que exercia en els ambients, poltics, empresarials i periodstics de l'poca.

Va ser amic personal del general Prim, en el nom del qual es va batre en duel  amb el periodista Pal i Angulo, result ferit per una bala, que se li va incrustar a l'orella dreta, sense que fos possible extreure'l-hi. Va ser amic personal del rei Amadeu de Savoia i fund el diari El Heraldo de Madrid un dels ms prestigiosos de l'poca. Per va comenar a destacar com a empresari, quan va construir un teatre d'estiu, situat en el Parc del Retiro, encara que la seva construcci  semblava ms una barraca de fira que no pas a un teatre, per all van desfilar les principals companyies de sarsuela de l'poca, arribant a estrenar-se en el seu escenari, obres com La Gran Via, L'Armilla Blanca i Els Valents. Era un local de moda a les nits estiuenques de Madrid, finalment va acabar desapareixent el mateix any en qu va morir el seu propietari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406086" title="Frmula de Regnault" nonfiltered="1777" processed="1771" dbindex="156787">
La frmula de Regnault s una frmula emprica obtinguda pel qumic francs Henri Victor Regnault que permet calcular la calor latent de vaporitzaci de l'aigua a diferents temperatures. Matemticament es pot expressar aix:

 ;

on T s la temperatura expressada en Kelvins i Lv la calor latent expressada en kilojoules per kilogram (kJ/kg).

Aquesta frmula s vlida per a temperatures entre 100 C i 200 C (373 K a 473 K). S'empra en el funcionament d'autoclaus.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406087" title="Kabin Komara" nonfiltered="1778" processed="1772" dbindex="156788">

Kabin Komara, sovint amb el nom escrit Kabinet, Kabineh o Kabin (?, 1950) s un poltic guine, actual Primer Ministre de Guinea, des del 30 de desembre del 2008. Fou nomenat pel cap de la junta militar (CNDD) i actual president de la Repblica, Moussa Dadis Camara, desprs del Cop d'estat a Guinea al 2008.

Abans de ser Primer Ministre, fou director de departament al Banc Afric d'Import-Export al Caire.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406088" title="Cant de Geispolsheim" nonfiltered="1779" processed="1773" dbindex="156789">

El cant de Geispolsheim  (alsaci Kanton Gaisptze ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Geispolsheim aplega 10 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406092" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1780" processed="1774" dbindex="156790">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren 8 proves de judo en categoria masculina, dues ms que en l'edici anterior. La competici es desenvolup al Palau d'Esports de l'Estadi Central Lenin entre els dies 27 de juliol i el 2 d'agost.

Participaren un total de 182 judoques de 42 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Judo 1980;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406097" title="Blaesheim" nonfiltered="1781" processed="1775" dbindex="156791">

 Blaesheim (en alsaci Blse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.369 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406101" title="Barbus vanderysti" nonfiltered="1782" processed="1776" dbindex="156792">

Barbus vanderysti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Kisantu (afluent del riu Congo).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406102" title="Barbus usambarae" nonfiltered="1783" processed="1777" dbindex="156793">

 Barbus usambarae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406104" title="Barbus amatolicus" nonfiltered="1784" processed="1778" dbindex="156794">

Barbus amatolicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Transkei (Sud-frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406106" title="Barbus urotaenia" nonfiltered="1785" processed="1779" dbindex="156795">

Barbus urotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram superior del riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406107" title="Omar Torrijos" nonfiltered="1786" processed="1780" dbindex="156796">
Omar Efran Torrijos Herrera 13 de febrer de 1929 - 31 de juliol de 1981) va ser un oficial de l'exrcit panameny i lder del pas des de 1968 fins a 1981. Va dur el ttol de "Lder Mxim de la Revoluci Panamenya"  durant un perode a final de la dcada de 1970; malgrat no tenir el crrec de President de Panam el seu poder poltic era major que el dels presidents. Va signar el Tractat Torrijos-Carter per entregar el Canal de Panam al poble panameny amb el president Jimmy Carter.

Enllaos externs.
 Biografia de Omar Torrijos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406108" title="Orca nana" nonfiltered="1787" processed="1781" dbindex="156797">

L'orca nana (Peponocephala electra) s un cetaci de la famlia dels dofins ocenics (Delphinidae). Est estretament relacionada amb l'orca pigmea i els caps d'olla negres. L'orca nana t una mplia extensi a les aiges tropicals d'arreu del mn, tot i que no sol ser vista pels humans degut a la seva preferncia per les aiges profundes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406110" title="Barbus andrewi" nonfiltered="1788" processed="1782" dbindex="156798">

Barbus andrewi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest de la provncia del Cap (Sud-frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406113" title="Ispagnac" nonfiltered="1789" processed="1783" dbindex="156799">


Ispagnac s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406114" title="La gente de Vicente" nonfiltered="1790" processed="1784" dbindex="156800">

La gente de Vicente (La gent d'en Vicent en castell) s la quaranta-segona histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1979.

Argument.
Davant la creixent ona de criminalitat que assola al pas el "Sper" decideix crear un grup d'elit anomenat "LA gente de Vicente" (emmirallant-se en la srie SWAT que a Espanya es va emetre com a "Los hombres de Harrelson", Els homes d'en Harrelson). Com no disposa de ning ms, no li queda ms remei que recrrer a en Mortadello i en Filem.

La meitat dels casos a resoldre solen ser estpids malentesos i no hi ha cap crim. I quan n'hi ha un de veritat o ve no acaben ve la missi o ve la resolen d'una manera bstia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406115" title="Le Massegros" nonfiltered="1791" processed="1785" dbindex="156801">


Le Massegros s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406116" title="Le Recoux" nonfiltered="1792" processed="1786" dbindex="156802">


Le Recoux s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406117" title="Proterotrid" nonfiltered="1793" processed="1787" dbindex="156803">

Els proterotrids (Proterotheriidae) foren una famlia de litopterns prehistrics que visqueren entre el Paleoc i el Paleoc inferior. Se n'han trobat fssils a Argentina, Per, Colmbia, i Xile.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406120" title="Saint-Georges-de-Lvjac" nonfiltered="1794" processed="1788" dbindex="156804">


Saint-Georges-de-Lvjac s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406122" title="Gatuzires" nonfiltered="1795" processed="1789" dbindex="156805">


Gatuzires s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406125" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="1796" processed="1790" dbindex="156806">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren 20 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren deu proves en lluita lliure i deu proves ms en lluita grecoromana entre els dies 20 i 31 de juliol de 1980 al Complex Esportiu de l'Armada Sovitica.

Comits participants.
Participaren un total de 266 lluitadors de 35 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1980;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406129" title="Lnia evolutiva de Totodile" nonfiltered="1797" processed="1791" dbindex="156807">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Totodile, Croconaw i Feraligatr.

Totodile.

Totodile s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Croconaw.





Croconaw.

Croconaw s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Totodile. Evoluciona en Feraligatr.





Feraligatr.

Feraligatr s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Croconaw.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406132" title="Duppigheim" nonfiltered="1798" processed="1792" dbindex="156808">

 Duppigheim (en alsaci Dppje) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.735 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406134" title="Anguila elctrica" nonfiltered="1799" processed="1793" dbindex="156809">

L'anguila elctrica (Electrophorus electricus) s una espcie de peix. s capa de generar potents xocs elctrics, que utilitza tant per a caar com per a defensar-se. s un predador alfa al seu mbit de distribuci de Sud-amrica. Malgrat el seu nom, no s una anguila, sin un gimnotiforme.

Anatomia.
Les anguiles elctriques tenen un cos allargat i cilndric, que sol crixer fins a uns dos metres de llarg i un pes de vint quilograms, sent l'espcie ms gran de gimnotiforme. La coloraci s d'un marr griss fosc a la part dorsal i groga o blanca al ventre.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406135" title="Franois Marie Raoult" nonfiltered="1800" processed="1794" dbindex="156810">

Franois Marie Raoult, nascut el 10 de maig de 1830 a Fournes i traspassat l'1 d'abril de 1901 a Grenoble, va ser un qumic francs que va realitzar investigacions sobre el comportament de les solucions, en particular les seves propietats fsiques, i se'l considera el fundador de la crioscpia, de l'ebullioscpia i de la tonometria. 

 Biografia .

Raoult va ser professor a l' Institut de Reims a partir del 1853, i el 1862 va accedir a la ctedra de qumica de l'Institut de Sens. Fou all on va preparar una tesi doctoral sobre la fora electromotriu, que li va valer un doctorat a Pars l'any segent. 

El 1867 Raoult va passar a ser professor de qumica a la facultat de Cincies de la Universitat de Grenoble, i desprs n'arrib a ser deg fins la seva mort el 1901. Les seves primeres investigacions van ser de carcter fsic, sent en gran mesura relacionats amb els fenmens de la cl lula voltaica i posteriorment es va dedicar ms a la qumica.

Va rebre diversos premis entre els quals destaquen la Medalla Davy (1892) i el nomenament de Comandant de la Legi d'Honor (1900). 

 Obra .
El nom de Raoult s conegut en relaci amb el treball sobre les solucions, a les quals va dedicar els dos darrers decennis de la seva vida.

El seu primer document descriu com els soluts disminueixen els punts de congelaci de les solucions, descens crioscpic, es va publicar el 1878. Ms experiments amb diversos dissolvents, com benz i cid actic, a ms d'aigua, el van portar a descobrir una relaci simple entre el pes molecular d'un solut i el punt de congelaci d'una soluci. Enunci la llei del descens crioscpic que diu que el descens de temperatura s proporcional a la concentraci molal del solut. Matemticament:

 ;

on:
  Tc s la diferncia de temperatura del punt de congelaci del dissolvent pur i de la dissoluci.
 kf s la constant crioscpica, que s una caracterstica del dissolvent.
 m s la molalitat del solut, s a dir els mols de solut per quilogram de dissolvent.

Tamb va descobrir com els soluts afectaven als punts d'ebullici de les solucions de manera que una soluci t un punt d'ebullici major que la del dissolvent, augment ebullioscpic. Va obtenir una frmula semblant a la del descens crioscpic, s la llei de l'augment ebullioscpic:

 ;

on:
  Tb s la diferncia de temperatura del punt d'ebullici del dissolvent pur i de la dissoluci.
 kb s la constant ebullioscpica, que s una caracterstica del dissolvent.
 m s la molalitat del solut, s a dir els mols de solut per quilogram de dissolvent.

Aquestes generalitzacions, que ofereixen un nou mtode de determinaci dels pesos moleculars de substncies dissoltes, van ser utilitzades per Jacobus van' t Hoff i Wilhelm Ostwald, entre d'altres qumics, en suport de la hiptesi de la dissociaci electroltica en les solucions. La llei de Raoult del descens crioscpic es va convertir en el mtode ms til, desprs d'haver estat millorat per Ernst Otto Beckmann, per a la determinaci de masses moleculars de substncies orgniques. 

Tamb va descobrir que els soluts afecten a les pressions dels vapors dels dissolvents de manera que la pressi parcial es veu reduda. s l'anomenada llei de Raoult:

 ;

on:
 pi s la pressi parcial del component i;
 Pi0 s la pressi de vapor del component i pur;
 xi s la fracci molar del component i a la dissoluci.
 
Obres.
  ;
 ;

 Referncies .
 ;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406137" title="Entzheim" nonfiltered="1801" processed="1795" dbindex="156811">

 Entzheim (en alsaci Anze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.494 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406140" title="T?g? Heihachir?" nonfiltered="1802" processed="1796" dbindex="156812">
T g  Heihachir  (27 de gener de 1848 - 30 de maig de 1934) va ser un almirall japons i un dels seus herois nacionals.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406141" title="Gota" nonfiltered="1803" processed="1797" dbindex="156813">

Gota (malaltia);
Gota freda;
Gota xina;
Gota (lquid);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406142" title="Jesse Owens" nonfiltered="1804" processed="1798" dbindex="156814">

James Cleveland Owens o Jesse Owens (12 de setembre de 1913 - 31 de mar de 1980) va ser un atleta nord-americ d'origen afroameric especialment destacat pels seus xits als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 a Berln. All va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres.

 Primers anys .
Jesse va nixer a Oakville, Alabama (EUA), i es va traslladar a Cleveland, Ohio, quan tenia nou anys. Va ser el set dels onze fills de Henry i Emma Owens, grangers; el seu avi havia sigut esclau. Va rebre el sobrenom de "Jesse" d'un professor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quan el jove Owens va dir que s'anomenava "J. C." .

Owens sempre va atribuir la seva reeixida carrera dins l'atletisme a l'estmul de  Charles Riley, el seu entrenador quan estudiava a l'institut Fairview Junior High, que va ser qui el va introduir dins l'atletisme. Riley, junt amb Harrison Dillard, un atleta de Cleveland, van ser les referncies del jove Owens. Quan acabava la jornada escolar Jesse treballava arreglant sabates; per aix, Riley va deixar que Jesse entrens abans de les classes, en comptes de fer-ho dins l'horari habitual dels entrenaments.

El 1933, Owens va comenar a destacar a nivell nacional quan, com a estudiant de l'institut East Technical High School de Cleveland particip en el National High School Championship i fer un salt de 7,56 metres en salt de llargada, i igual el rcord del mn dels 100 metres llisos amb una marca de 10,4 segons..

 NCAA .
Amb aquestes grans marques moltes universitats van voler fitxar-lo, per finalment Owens escull la Universitat Estatal d'Ohio i noms desprs que li haguessin proms treball per a ell i el seu pare, assegurant-se l'estabilitat econmica de la seva famlia. Durant aquesta poca, en la que rep el sobrenom afectus de "Buckeye Bullet", aconsegueix el rcord de vuit campionats de l'NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre el 1935 i uns altres quatre el 1936. El rcord d'aconseguir quatre medalles d'or en un mateix any a la NCAA noms ha estat igualat per Xavier Carter, el 2006, per els seus ttols incloen les medalles de les carreres per relleus.

La major gesta d'Owens es produeix en un lapse de 45 minuts el 25 de maig de 1935, durant la Big Ten Conference a Ann Arbor, a Michigan, on va establir quatre rcords mundials. Igual el rcord mundial dels 100 iardes (91 metres en 9,4 segons) i super els rcords mundials de salt de llargada (8,13 metres, un rcord que va durar 25 anys), 220 iardes (201 metres) llises (20,3 segons) i 220 iardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona en baixar dels 23 segons). Aquesta increble gesta, s considerada una de les ms grans proeses de l'atletisme de tots els temps. A partir d'aquell dia, se'l comena a conixer amb el sobrenom de l'"Antlop de Bans".

 Els Jocs Olmpics de Berln de 1936 .

El 1936, Owens viatja a Berln, Alemanya, per participar amb l'equip dels Estats Units en els Jocs Olmpics. Adolf Hitler volia utilitzar aquests jocs per mostrar al mn la gran Alemanya nazi. Hitler i altres membres del govern tenen grans esperances en que els atletes alemanys dominessin els jocs amb les seves victries. La propaganda nazi promovia el concepte de la superioritat de la raa ria i considerava els individus d'origen afric com a ssers inferiors; els anomenaven bastards de Rennia.

Owens caus una gran commoci al guanyar quatre medalles d'or: 
el 3 d'agost als 100 metres llisos derrotant Ralph Metcalfe; ;
el 4 d'agost en salt de llargada, desprs d'uns amables i tils consells del seu rival alemany Luz Long; ;
el 5 d'agost als 200 metres llisos; ;
el 9 d'agost, aconsegueix la seva quarta medalla amb l'equip de relleus 4x100 metres.
Aquesta marca de quatre medalles d'or en unes olimpades no va ser igualada fins el 1984 amb les victries de Carl Lewis.

El primer dia, Hitler noms va aplaudir amb les victries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que es va negar a donar la m a Cornelius Johnson, que era afroameric, encara que segons el portaveu d'Hitler, aquest va sortir de l'estadi abans del previst. Els directius del Comit Olmpic Internacional pressionaren Hitler perqu aplauds a tots els medallistes o no ho fes amb cap. Hitler opt per la segona opci i no presenci les segents imposicions de medalles.

Owens, en la seva autobiografia,  compta com posteriorment Hitler el va saludar:
Quan vaig passar, el Canceller es va aixecar, em va saludar amb la m i jo li vaig tornar el gest. Penso que els reporters van tenir mal gust en criticar l'home del moment a Alemanya.

Owens va ser aclamat per 110.000 persones a l'Estadi Olmpic de Berln i, posteriorment, molts berlinesos li demanaven autgrafs quan el veien pel carrer. Durant la seva estada a Alemanya estava excls del dret a la ciutadania d'acord amb la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de 1935. Tanmateix, a Owens se li va permetre viatjar i allotjar-se en el mateix hotels que els blancs, el qual en aquell moment no deixava de ser una ironia, ja que els afroamericans dels EUA no tenien igualtat de drets.

 El retorn a "casa" .

De retons d'Alemanya, i desprs d'una estada en la borsa de Nova York en el seu honor, Owens recuper el seu treball de botons a l'hotel Waldorf-Astoria. Ms tard explicaria:
Quan vaig tornar al meu pas natal, desprs de totes les histries sobre Hitler, no vaig poder viatjar a la part davantera de l'autobs. Vaig tornar a la porta del darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estrnyer la m d'Hitler, per tampoc no vaig ser convidat a la Casa Blanca a donar la m al President.

El llavors president, Franklin Delano Roosevelt, va refusar de rebre Owens a la Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya de reelecci i temia les reaccions dels estats del Sud, clarament segregacionistes, en cas de retre-li honors a Owens. Aquest va comentar ms tard que Rossevelt el va tractar amb brusquedat.

Ms endavant va tenir moltes dificultats i va passar a ser un promotor de l'esport, essencialment un animador d'espectacles. La seva autopromoci va acabar eventualment convertint-li en relacions pbliques a Chicago, incloent una llarga temporada com a discjquei de msica jazz. El 1968, Owens reb algunes crtiques per recolzar els turbulents disturbis racials que van succeir durant els Jocs Olmpics de Mxic d'aquell any.

Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, mor d'un cncer de pulm el 31 de mar de 1980, als 66 anys d'edat, a Tucson, Arizona. Est enterrat al cementiri d'Oak Woods, a Chicago.

 Homenatges i distincions .

El 1976, Jesse Owens va ser premiat pel president Gerald Ford amb la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA. El 28 de mar de 1990, a ttol pstum, va rebre la Medalla d'Or del Congrs de mans del president George H. W. Bush.

El 1984, un carrer de Berln va ser rebatejat amb el seu nom, igual com una escola secundria al districte de Lichtenberg.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web oficial ;
 Necrologia, New York Times, 1 d'abril de 1980 ;
 Museu Jesse Owens ;
 Vdeo de Jesse Owens a partir del documental Olympia de Leni Riefenstahl (1936);
 Biografia de Jesse Owens a la pgina de l'equip olmpic dels EUA ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406143" title="Eschau" nonfiltered="1805" processed="1799" dbindex="156815">

 Eschau (en alsaci Aschi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.410 habitants. Forma part de la Comunitat Urbana d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406146" title="Fegersheim" nonfiltered="1806" processed="1800" dbindex="156816">

 Fegersheim (en alsaci Fajersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.553 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406152" title="Geispolsheim" nonfiltered="1807" processed="1801" dbindex="156817">

 Geispolsheim (en alsaci Gaisptze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 7.031 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406155" title="Holtzheim" nonfiltered="1808" processed="1802" dbindex="156818">

 Holtzheim (en alsaci Holse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.750 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406157" title="Kolbsheim" nonfiltered="1809" processed="1803" dbindex="156819">

 Kolbsheim (en alsaci Kolbse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 765 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406160" title="Coll de Port" nonfiltered="1810" processed="1804" dbindex="156820">
El coll de Port s una collada de 1.668,7 m. d'altitud que es troba en el punt on s'uneixen el la serra del Port del Comte i la serra del Verd. s parti d'aiges entre les conques del Segre i del Cardener. Per ell temb i passa la frontera entre els municipis de La Coma i la Pedra (vessant sud) i de Josa i Tuixn (vessant nord). s tamb, per tant, frontera entre les comarques del Solsons i de l'Alt Urgell. 

Actualment hi passa la carretera LV-4012 de Sant Lloren de Morunys a Tuixn i el GR 7. A l'poca medieval hi passava el cam ral que unia Cardona amb la Seu d'Urgell.

Mapa de l'ICC








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406163" title="Lliga ACB 1997/98" nonfiltered="1811" processed="1805" dbindex="156821">
Lliga ACB 1997-1998. El TAU Cermica va acabar en el primer lloc al final de la fase regular, per va ser derrotat en la final dels playoffs pel TDK Manresa. Els llocs de descens els van ocupar el CB Ciudad de Huelva i el Ourense Xacobeo 99.

 Lliga regular .


 Playoff 1999 .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406164" title="Lipsheim" nonfiltered="1812" processed="1806" dbindex="156822">

 Lipsheim (en alsaci Lipse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.268 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406170" title="Josep Pintat-Solans" nonfiltered="1813" processed="1807" dbindex="156823">
Josep Pintat-Solans (Sant Juli de Lria 1925- Barcelona 20 d'octubre de 2007) fou el segon president del Govern Andorr. El seu mandant dur des de al 21 de maig de 1984 fins al 12 de gener de 1990.

Vida poltica.
Va participar en la poltica tota la seva vida. Els anys 60 va ser com de la parrquia de Sant Juli de Lria. 

Desprs fou cap de govern d'Andorra durant 6 anys i la seva acci ms important com a president fou la difinitiva integraci d'Andorra a Europa . Va ser elegit primerament a l'any 1984 i desprs al gener del 1986 amb 27 dels 28 membres del Consell General d'Andorra. . L'actual president andorr, el seu nebot, va tenir diversos crrecs en el seu govern, secretari personal del 1984 el 1985 i conseller general a partir del 1986. 




Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406177" title="Plobsheim" nonfiltered="1814" processed="1808" dbindex="156824">

 Plobsheim (en alsaci Plobse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.634 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406180" title="Juni Rstic" nonfiltered="1815" processed="1809" dbindex="156825">


Onomstica:

 Quint Juni Rstic (cnsol 119), filsof i cnsol rom el 119.
 Quint Juni Rstic (cnsol 162), fill de Quint Juni Rstic (cnsol 119).
 Luci Juni Arul Rstic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406182" title="Cant de Truchtersheim" nonfiltered="1816" processed="1810" dbindex="156826">

El cant de Truchtersheim  (alsaci Kanton Trdersche ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Truchtersheim aplega 24 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406183" title="Federaci Internacional d'Handbol" nonfiltered="1817" processed="1811" dbindex="156827">
La Federaci Internacional d'Handbol (en angls, International Handball Federation, IHF) s l'organitzaci mundial que es dedica a regular les normes de l'handbol a nivell competitiu i a celebrar competicions i altres esdeveniments cada any.

T la seu a la ciutat de Basilea, Sussa. El president en funcions, des l'any 2000, n's Hasn Mustaf d'Egipte.

 Histria .

L'IHF fou fundada l'11 de juliol del 1946 a Copenhaguen (Dinamarca) per representants de 8 federacions nacionals: Dinamarca, Finlndia, Frana, Noruega, Pasos Baixos, Polnia, Sucia i Sussa.

Competicions.
L'IHF organitza anualment el Campionat Mundial d'Handbol i la Copa Mundial d'Handbol.

Organizaci.
L'estructura jerrquica de la federaci est formada pel President, el Secretari General i els Viceperesidents; el Congrs (celebrat cada dos anys), el Consell Executiu i els Comits Tcnics.

Presidents.
1946   1950: Gsta Bjrg, de Sucia.
1950   1971: Hans Baumann, de Sussa.
1971   1984: Paul Hgberg, de Sucia.
1984   2000: Erwin Lanc, d'ustria.
2000 - (en crrec): Hasn Mustaf d'Egipte.

Federacions continentals.

A causa del creixement constant de l'IHF, s'han creat durant la histria cinc federacions regionals, amb objectius similars als de l'IHF. Aquestes federacions sn les encarregades de coordinar tots els aspectes de l'esport a cada regi. 

A continuaci se'n detallen els noms complets traduts al catal, les sigles en l'idioma original i la zona d'influncia de cadascuna de les cinc federacions:







El 2007 l'IHF comptava amb l'afiliaci de 159 federacions nacionals repartides en les 5 federacions continentals.


Enllaos externs.
Pgina oficial de l'IHF .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406185" title="Richard Leakey" nonfiltered="1818" processed="1812" dbindex="156828">
Richard Erskine Frere Leakey (nascut el 19 de desembre de 1944 a Nairobi, Kenia), s un paleontleg, arqueleg, ecologista i poltic. s el segon dels tres fills dels arquelegs Louis Leakey i Mary Leakey. Va deixar la secundria i va descubrir el seu amor per la paleontologia quan va liderar una expedici a un lloc de fssils que habia descubert mentra volaba. Frustrat per la falta de reconeixement que va rebre pels seus descubriments degut a la falta de credencials cientfics, Leakey va viatjar a Anglaterra per acabar els seus estudis secundaris. Tot i aix, desprs de sis mesos, va tornar a la seva llar per continuar amb els seus safaris. s per aix que mai va completar la secundria.

 Vida de paleoantropleg .
Leakey va comenar la seva carrera seguint els passos dels seus pares, amb descobriments de fssils d'homnids a l'frica Oriental. L'any 1967 en el vall del homo, a Etipia. Al 1969 va descobrir un crani de Paranthropus boisei. Desprs va trobar-ne un de  Homo habilis, i un altre que es va classificar com Homo erectus al 1975. Tres anys desprs, en va trobar un altre de Homo erectus , per aquest estava intacte.

L'any 1984, Kamoya Kimeu, un integrant de l'equip de Leakey, va trobar a prop del llac Turkana, l'esquelet complet d'un nen de 12 anys ms o menys, amb una antiguitat de 1,5 milions d'anys com a mnim, classificat com Homo erectus o Homo ergaster. Leakey i Roger Lewin van introduir aquest descobriment del nen de Turkana en el seu llibre Origins Reconsidered (1992). 

Al poc temps, Leakey i el seu equip descobriren un crani de l'espcie Australopithecus aethiopicus.

La seva segona muller Meave Leakey i la seva filla Louise Leakey continuen encara les seves  investigacions al nord de Kenya. Meave Leakey, va descobrir un nou homnid, el Kenyanthropus platyops (article publicat al 2001).

 Obres .
Origins (junt amb Roger Lewin) (Dutton, 1977);
People of the Lake: Mankind and its Beginnings (junt amb Roger Lewin)(Anchor Press/Doubleday, 1978);
Making of Mankind (La formaci de la humanitat) - 1981.
One Life: An Autobiography (Salem House, 1983);
Origins Reconsidered (junt amb Roger Lewin)(Doubleday, 1992);
The Origin of Humankind (Grupo Perseus Books, 1994);
The Sixth Extinction (junt amb Roger Lewin) (Grupo Bantam Dell Pub, 1995);
Wildlife Wars: My Battle to Save Kenya's Elephants (junt amb Virginia Morell) (St. Martin's Press, 2001);

 Enllaos externs .
Fundacin Leakey ;
Charla de los orgenes - Richard Leakey ;
Leakey ;
KFRP ;
Time: Leakey ;
Leakey lucha contra el esfuerzo de la iglesia de esconder fsiles pre-humanos de un museo (yahoo noticias). ;
Un caso nico en la evolucin ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406186" title="Airgam" nonfiltered="1819" processed="1813" dbindex="156829">
Airgam S.A. fou una empresa de joguines, propietat de Josep Magri i Deulofeu ( 1925 - 18 de novembre del 2007), El nom de l'empresa s el seu primer cognom al revs. 

Va fabricar, entre altres, a partir de l'any 1976 unes figuretes de plstic, d'esttica infantil i simptiques, anomenades Airgam boys.

Referncies.


Enllaos externs.
 Patentados.com, Patents d'Airgam, S.A.;
 Un co leccionista;
 Un afeccionat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406187" title="Theodor Lipps" nonfiltered="1820" processed="1814" dbindex="156830">
Theodor Lipps (28 de juliol de 1851, Wallhalben - 17 d'octubre de 1914, Munich) va ser un filsof Alemany. Lipps va ser un dels professors universitaris Alemanys ms influents del seu temps, atraient fora estudiants d'altres pasos. Lipps estava molt centrat amb concepcions de l'art i l'esttica, centrant la major part de la seva filosofia al voltant d'aquestes qestions. Entre els seus fervents admiradors hi havia Sigmund Freud, essent Lipps llavors el principal partidari de la idea del subconscient. Pensava que cada estat t el seu nivell de conscincia i que el riure estava associat amb aspectes negatius ocults. Va adoptar les nocions de Robert Vischer d'empatia o simpatia esttica (Einfhlung). Ms endavant, Lipps va adoptar algunes idees de Husserl. Descontents amb el seu psicologisme, alguns dels seus estudiants es van ajuntar amb alguns estudiants de Husserl per formar una nova branca de la filosofia anomenada Fenomenologia d'essncies.

 Enllaos externs .

 Obres de Lipps al Projecte Gutenberg (Alemany);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406188" title="Berstett" nonfiltered="1821" processed="1815" dbindex="156831">

 Berstett (en alsaci Barstett) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.919 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406192" title="Dingsheim" nonfiltered="1822" processed="1816" dbindex="156832">

 Dingsheim (en alsaci Dngse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.274 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406195" title="Dossenheim-Kochersberg" nonfiltered="1823" processed="1817" dbindex="156833">

 Dossenheim-Kochersberg (en alsaci Doosne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 180 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406197" title="Durningen" nonfiltered="1824" processed="1818" dbindex="156834">

 Durningen (en alsaci Drnnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 590 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406202" title="Fessenheim-le-Bas" nonfiltered="1825" processed="1819" dbindex="156835">

 Fessenheim-le-Bas (en alsaci Fassne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 415 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406206" title="Distribuci de fitxes de l'Scrabble" nonfiltered="1827" processed="1820" dbindex="156837">
El joc de tauler Scrabble t una distribuci de fitxes especfica per a cada llengua. Aix s perqu la freqncia de cada lletra varia segons la llengua. Com a regla general, les lletres menys freqents tenen una puntuaci ms alta.

Moltes llenges fan servir jocs de 102 fitxes, ja que la versi anglesa original tenia cent fitxes i desprs es van afegir els dos escarrassos.




Afrikaans.
La versi en afrikaans usa aquestes 102 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:  E 16, A 9, I 8, D 6, N 8, O 6, R 6, S 6, T 6;
2 punts: G 4, H 3, L 3;
3 punts: K 3, W 3;
4 punts: M 2, U 2, Y 2;
5 punts: P 2, V 2;
8 punts: B 1, F 1;
10 punts: J 1;

L'afrikaans fa servir les lletres Z i X, per tan poc que no hi ha fitxes per a aquestes lletres al joc de Scrabble. Tot i aix, es pot fer servir una fitxa en blanc com a Z o X. Tampoc hi ha fitxes per a les lletres C i Q, degut a que aquestes lletres no s'usen a l'africaans, noms en alguns manlleus.

Alemany.
La versi en alemany usa aquestes 102 fitxes:

 2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 15, N 9, S 7, I 6, R 6, T 6, U 6, A 5, D 4;
2 punts: H 4, G 3, L 3, O 3;
3 punts: M 4, B 2, W 1, Z 1;
4 punts: C 2, F 2, K 2, P 1;
6 punts:  1, J 1,  1, V 1;
8 punts:  1, X 1;
10 punts: Q 1, Y 1;

Fins al 1989 1990, la versi en alemany tenia 119 fitxes, i es jugava amb vuit fitxes alhora, a diferncia de les set amb les que es juga avui dia. La distribuci antiga era aquesta:

 2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 16, N 10, I 9, S 8, R 7, A 6, U 6, D 6;
2 punts: H 5, T 5, C 4, L 4, O 4, G 3, W 2;
3 punts: M 4, F 3, B 2, Z 2, K 2;
4 punts: P 1, V 1;
5 punts:  1;
6 punts:  1, J 1;
8 punts:  1, X 1;
10 punts: Q 1, Y 1;

Cap de les dues distribucions, l'actual o la vella, tenen una fitxa per a la lletra Eszett (), degut a que no existeix com a lletra en majsucules. Les paraules que s'escriuen amb la lletra  es poden jugar fent servir dues S (p. e. STRASSE en comptes de Strae). Contrriament als mots encreuats en alemany, els carcters amb diacrtics ,  i  no s'han de representar pels dgrafs AE, OE o UE, respectivament.

 Angls .

La versio en angls fa servir 100 fitxes, en la distribuci segent:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 12, A 9, I 9, O 8, N 6, R 6, T 6, L 4, S 4, U 4;
2 punts: D 4, G 3;
3 punts: B 2, C 2, M 2, P 2;
4 punts: F 2, H 2, V 2, W 2, Y 2;
5 punts: K 1;
8 punts: J 1, X 1;
10 punts: Q 1, Z 1;

La distribuci de les lletres no ha canviat des de que l'Alfred Mosher Butts va inventar el joc l'any 1938.


Una nova versi del fabricant Mattel, anomenada Super Scrabble, va sortir al mercat l'any 2004. Aquesta versi fa servir 200 fitxes, amb aquesta distribuci:

4 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 24, A 16, O 15, T 15, I 13, N 13, R 13, S 10, L 7, U 7;
2 punts: D 8, G 5;
3 punts: C 6, M 6, B 4, P 4;
4 punts: H 5, F 4, W 4, Y 4, V 3;
5 punts: K 2;
8 punts: J 2, X 2;
10 punts: Q 2, Z 2;

rab.

La versi en rab, que fa servir l'alfabet rab, usa aquestes 104 fitxes:

4 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:  [[ ]]  10,  [[ ]]  6,  [[ ]]  5,  [[ ]]  5;
2 punts:  [[ ]]  4,  [[ ]]  4,  [[ ]]  4,  [[ ]]  4,  [[ ]]  4,  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  2,  [[ ]]  2,   [[ ]]  1;
3 punts:  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  3,  [[ ]]  2,  [[ ]]  2,  [[ ]]  2;
4 punts:  [[ ]]  3,  [[ ]]  2,  [[ ]]  1;
5 punts:  [[ ]]  1,  [[ ]]  1;
8 punts:  [[ ]]  2;
10 punts:  [[ ]]  2,  [[ ]]  2,  [[ ]]  2;

Blgar.
La versi en blgar, que fa servir l'alfabet cirllic, usa aquestes 102 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:   9,   8,   8,   4,   9,   4,   4,   4,   5;
2 punts:   3,   4,   4,   3,   3,   4;
3 punts:   3,   2;
4 punts:   2,   2;
5 punts:   1,   3,   1,   2,   2;
8 punts:   1,   1,   1;
10 punts:   1,   1,   1;

Castell.
Els fabricants Hasbro i Mattel tenen distribucions diferents.


La versi en castell del fabricant Mattel, venuda fora dels EUA i Canad, usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 12, E 12, O 9, I 6, S 6, N 5, L 4, R 5, U 5, T 4;
2 punts: D 5, G 2;
3 punts: C 4, B 2, M 2, P 2;
4 punts: H 2, F 1, V 1, Y 1;
5 punts: CH 1, Q 1;
8 punts: J 1, LL 1,  1, RR 1, X 1;
10 punts: Z 1;

S'ignoren les marques diacrtiques. No hi ha fitxes per a les lletres K i W, degut a que aquestes lletres sn molt escasses en paraules castellanes. Segons les regles FISE (Federacin Internacional de Scrabble en Espaol), no es permet jugar una fitxa en blanc per representar una K o una W. Tampoc no es permet fer servir una  C i una H per representar una fitxa CH, ni dues L per representar una fitxa LL, ni dues R per representar una RR.


La versi en castell del fabricant Hasbro, venuda als EUA i Canad (coneguda com Scrabble - Edicin en Espaol), usa aquestes 103 fitxes:

 2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 11, E 11, O 8, S 7, I 6, U 6, N 5, L 4, R 4, T 4;
2 punts: C 4, D 4, G 2;
3 punts: M 3, B 3, P 2;
4 punts: F 2, H 2, V 2, Y 1;
6 punts: J 2;
8 punts: K 1, LL 1,  1, Q 1, RR 1, W 1, X 1;
10 punts: Z 1;

 Catal .

La versi catalana usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc, anomenades escarrassos (tenen una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 13, A 12, I 8, R 8, S 8, N 6, O 5, T 5, L 4, U 4;
2 punts: C 3, D 3, M 3;
3 punts: B 2, G 2, P 2;
4 punts: F 1, V 1;
8 punts: H 1, J 1, Q 1, Z 1;
10 punts:  1, LL 1, NY 1, X 1;

No hi ha fitxes per a les lletres K, W o Y, ja que en catal noms apareixen en mots manllevats d'altres llenges. 

Durant el joc s'ignoren els accents i les diresis. Per exemple,  es juga com a A. Hi ha, per, fitxes especials per a algunes lletres o dgrafs: les fitxes  (ce trencada) , LL (ela geminada), i NY. 

Tot i que les regles originals del joc tracten la fitxa Q com una nica lletra, la majoria de clubs i associacions de jugadors de Scrabble en catal empren la fitxa Q com si fos el dgraf QU.

L'escarrs noms pot representar a una fitxa existent, aix doncs no es pot jugar una fitxa N seguida d'un escarrs (com a Y) per formar el dgraf NY, ni ajuntar una L i un escarrs per formar el dgraf LL. Dues fitxes L tampoc no formen una ela geminada.

Croat.
La versi en croat usa aquestes 103 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 11, I 10, E 9, O 9, N 6, R 5, S 5, T 5, J 4, U 4;
2 punts: K 3, M 3, P 3, V 3;
3 punts: D 3, G 2, L 2, Z 2, B 1,   1;
4 punts: C 1, H 1, LJ 1, NJ 1,  1,  1;
5 punts:   1;
8 punts: F 1;
10 punts: D 1,  1;

Dans.
La versi en dans usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:  E 9, A 7, N 6, R 6;
2 punts: D 5, L 5, O 5, S 5, T 5;
3 punts: B 4, K 4, I 4, F 3, G 3, M 3, U 3, V 3;
4 punts: H 2, J 2, P 2, Y 2,  2,  2,  2;
8 punts: C 2, X 1, Z 1;

Aquesta distribuci no t les fitxes corresponents a les lletres Q i W, degut a que sn lletres molt poc freqents en la llengua danesa.

Eslovac.
La versi en eslovac usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 9, O 9, E 8, I 5, N 5, T 4, R 4, S 4, V 4;
2 punts: M 4, K 3, L 3, D 3, P 3;
3 punts: J 2, U 2;
4 punts: B 2, H 1, Y 1, Z 1,  1, C 1;
5 punts:   1,  1,  1,  1,  1;
7 punts:   1,   1,  1,  1;
8 punts:   1, F 1, G 1,   1,  1;
10 punts:   1,   1, X 1,  1,  1;

Eslov.
La versi en eslov usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 11, A 10, I 9, O 8, N 7, R 6, S 6, J 4, L 4,T 4;
2 punts: D 4, V 4;
3 punts: K 3, M 2, P 2, U 2;
4 punts: B 2, G 2, Z 2;
5 punts:   1, H 1;
6 punts:  1;
8 punts: C 1;
10 punts: F 1,  1;

 Esperanto .

No hi ha versi oficial de Scrabble en esperanto, per hi ha una versi anomenada Skrablo amb les mateixes regles del joc original. 

La versi d'Skrablo en esperanto usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt : A 8, E 8, I 8, L 4, N 6, O 8, R 6, S 6, T 4, U 4;
2 punts : D 3, J 3, K 4, M 4, P 3;
3 punts : F 2, G 2,   2, V 2;
4 punts : B 2, C 1,   2,   1;
5 punts : Z 1;
8 punts :   1, H 1;
10 punts :   1,   1;

Fins.
La versi en fins usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 10, I 10, N 9, S 7, T 9, E 8;
2 punts: K 5, L 5, O 5,  5;
3 punts: U 4, M 3;
4 punts: H 2, J 2, P 2, R 2, V 2, Y 2;
7 punts: D 1,  1;
8 punts: B 1, F 1, G 1;
10 punts: C 1;

 Francs .
La versi en francs usa aquestes 102 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 15, A 9, I 8, N 6, O 6, R 6, S 6, T 6, U 6, L 5;
2 punts: D 3, G 2, M 3;
3 punts: B 2, C 2, P 2;
4 punts: F 2, H 2, V 2;
8 punts: J 1, Q 1;
10 punts: K 1, W 1, X 1, Y 1, Z 1;

S'ignoren les marques diacrtiques.

Galls.
La versi en galls usa aquestes 103 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 10, E 8, N 8, I 7, R 7, Y 7, D 6, O 6, W 5, DD 4;
2 punts: F 3, G 3, L 3, U 3;
3 punts: S 3, B 2, M 2, T 2;
4 punts: C 2, FF 2, H 2, TH 2;
5 punts: CH 1, LL 1, P 1;
8 punts: J 1;
10 punts: NG 1, RH 1;

Degut a que hi ha fitxes especfiques per a dgrafs que sn considerats lletres independents segons l'ortografia gallesa (com DD), no es permet usar les fitxers individuals per a formar els dgrafs. Les marques diacrtiques s'ignoren.

Observacions: el dgraf PH existeix en galls, per s'empra gaireb noms en paraules mutades, segons les regles aquests mots no poden jugar-se i no t fitxa. Les lletres K, Q, V, X i Z no existeixen en galls i tampoc no tenen fitxa.  Es podria argir que la lletra J no existeix en galls, per s inclosa perqu s'usa en alguns manlleus d'altres llenges.

Grec.
La versi en grec, que fa servir l'alfabet grec, usa aquestes 104 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: Alfa 12, micron 9, psilon 8, Iota 8, Tau 8, Eta 7, Sigma 7, Ni_(lletra_grega) 6;
2 punts: Rho 5, Kappa 4, Pi (lletra grega) 4, psilon 4;
3 punts: Lambda 3, Mi 3, Omega 3;
4 punts: Gamma 2, Delta (letra grega) 2;
8 punts: Beta 1, Fi 1, Khi 1;
10 punts: Zeta (lletra grega) 1, Theta 1, Xi 1, Psi (letter) 1;

Hebreu.
La versi en hebreu, que fa servir l'alfabet hebreu, usa aquestes 104 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
 1 punt:  [[  ]] 12,  [[  ]] 10,  [[  ]]9,  [[  ]] 8,  [[  ]] 8;
 2 punts:  [[  ]] 6,  [[  ]] 6,  [[  ]] 6,  [[  ]] 6;
 3 punts:  [[  ]] 4,  [[  ]] 4;
 4 punts:  [[  ]] 4,  [[  ]] 3,  [[  ]]3,  [[  ]] 3;
 5 punts:  [[  ]] 2,  [[  ]] 2,  [[  ]]2;
 8 punts:  [[  ]] 1,  [[  ]] 1,  [[  ]] 1,  [[  ]] 1;

Es pot observar que, en el joc de fitxes, no estan disponibles les formes finals de les lletres  ,    ,    ,     i    . En el seu lloc s'empra la forma normal de cada lletra.

Hongars.
La versi en hongars usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 6, E 6, K 6, T 5,  4, L 4, N 4, R 4, I 3, M 3, O 3, S 3;
2 punts: B 3, D 3, G 3,  3;
3 punts:  3, H 2, SZ 2, V 2;
4 punts: F 2, GY 2, J 2,  2, P 2, U 2,  2, Z 2;
5 punts: C 1,  1, NY 1;
7 punts: CS 1, Double acute accent 1,  1, Double acute accent 1;
8 punts: LY 1, ZS 1;
10 punts: TY 1;

El dgraf DZ i el trgraf DZS, que realment sn molt poc freqents en hongars, no tenen fitxa que els representi. Tampoc en tenen les lletres Q, W, X i Y, que noms apareixen en paraules manllevades d'altres llenges.

Islands.
La versi en islands usa aquestes 104 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 10, I 8, N 8, R 7, E 6, S 6, T 5, U 6;
2 punts:  5, G 4, K 3, L 3, M 3;
3 punts: F 3, O 3, H 2, V 2;
4 punts: D 2,  2,  2,  1;
5 punts: J 1,  1;
6 punts: B 1,  1,  1;
7 punts: Y 1,  1;
8 punts: P 1,  1;
9 punts:  1;
10 punts: X 1;

 Itali .
La versi en itali usa aquestes 120 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: O 15, A 14, I 12, E 11;
2 punts: C 6, R 6, S 6, T 6;
3 punts: L 5, M 5, N 5, U 5;
5 punts: B 3, D 3, F 3, P 3, V 3;
8 punts: G 2, H 2, Z 2;
10 punts: Q 1;

 Malai.
La versi en malai usa aqueses 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 19, N 8, E 7, I 7, K 6, U 6, M 5, R 5, T 5;
2 punts: L 4, S 4;
3 punts: G 4, B 3, D 3;
4 punts: H 2, O 2, P 2;
5 punts: J 1, Y 1;
8 punts: C 1, W 1;
10 punts: F 1, Z 1;

No hi ha fitxes per a les lletres Q o X, degut a que noms apareixen en paraules manllevades d'altres llenges.

Neerlands.
La versi en neerlands usa aquestes 102 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 18, N 10, A 6, O 6, I 4, R 5;
2 punts: D 5, S 5, T 5;
3 punts: G 3, K 3, L 3, M 3, B 2, P 2;
4 punts: U 3, H 2, J 2, V 2, Z 2, F 2;
5 punts: C 2, W 2 ;
8 punts: X 1, Y 1;
10 punts: Q 1;

Amb anterioritat a mar de 1998, hi havia diferncies entre la versi en neerlands i la versi en flamenc. La versi en neerlands tenia 2 fitxes pel dgraf IJ, amb un valor de 4 punts cada fitxa. Tamb tenia una nica fitxa F i noms 4 fitxes S; i la puntuaci assignada a la fitxa G noms era de 2 punts. La versi flamenca no va tenir mai les fitxesIJ, tenia la distribuci actual. La versi neerlandesa coincideix ara amb la flamenca.

Noruec.
La versi en noruec usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: E 9, A 7, N 6, R 6, S 6, T 6, D 5, I 5, L 5;
2 punts: F 4, G 4, K 4, M 3, O 4;
3 punts: H 3;
4 punts: B 3, U 3, V 3, J 2, P 2,  2;
5 punts:  2;
6 punts: Y 1,  1;
8 punts: W 1;
10 punts: C 1;

No hi ha fitxes per a les lletres Q, X o Z, degut a que aquestes lletres rarament apareixen en paraules noruegues.

Polons.
La versi en polons usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 9, I 8, E 7, O 6, N 5, Z 5, R 4, S 4, W 4;
2 punts: Y 4, C 3, D 3, K 3, L 3, M 3, P 3, T 3;
3 punts: B 2, G 2, H 2, J 2,   2, U 2;
5 punts:   1,   1, F 1,  1,   1,   1;
6 punts:   1;
7 punts:   1;
9 punts:   1;

Aquest joc de fitxes s'usa des de l'any 2000. Anteriorment s'usuava un joc una mica diferent: La fitxa   tenia una puntuaci de 7 punts, la F valia 4 punts. Hi havia 2 fitxes F i 8 fitxes A.

No hi ha fitxes per a les lletres Q, V i X i les fitxes en blanc no poden usar-se per representar aquestes lletres.

 Portugus .
La versi en portugus usa aquestes 120 fitxes:

3 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 14, E 11, I 10, O 10, S 8, U 7, M 6, R 6, T 5, ;
2 punts: D 5, L 5, C 4, P 4;
3 punts: N 4, B 3,  2;
4 punts: F 2, G 2, H 2, V 2;
5 punts: J 2;
6 punts: Q 1;
8 punts: X 1, Z 1;

S'ignoren les marques diacrtiques, per la lletra  t una fitxa que la representa.

 Romans .
La versi en romans usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 11, I 10, E 9, R 7, T 7, N 6, U 6, C 5, O 5, S 5, L 4;
2 punts: D 4, P 4;
4 punts: M 3;
8 punts: F 2, V 2;
9 punts: B 2, G 2;
10 punts: H 1, J 1, X 1, Z 1;

S'ignoren les marques diacrtiques, aix tant la lletra   com  es juguen com A.

Rus.
La versi en rus, que fa servir l'alfabet cirllic, abans usava 126 fitxes. El nombre de fitxes es va reduir l'any 1990 a 104, amb aquesta distribuci:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:   10,   8,   8,   5,   5,   5,   5,   5,   4;
2 punts:   4,   4,   4,   4,   4,   3;
3 punts:   2,   2,   2,   2,  1;
4 punts:   2,   1;
5 punts:   2,   1,   1,   1,   1;
8 punts:   1,   1,   1;
10 punts:   1,   1,   1;

La distribuci antiga de la versi en rus era aix:
2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:   11,   10,   10,   6,   9,   6,   6,   5,   5;
2 punts:   4,   4,   4,   4,   4,   4;
3 punts:   4,    3,   3,  3,    2;
4 punts:   2,   2;
5 punts:   2,   2,   1,   1,   1;
8 punts:   1,   1,   1;
10 punts:   1,   1,   1;

Suec.

La versi en suec usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 8, R 8, S 8, T 8, E 7, N 6, D 5, I 5, L 5;
2 punts: O 5, G 3, K 3, M 3, H 2;
3 punts:  2, F 2, V 2 ;
4 punts: U 3, B 2,  2, P 2,  2;
7 punts: J 1, Y 1;
8 punts: C 1, X 1;
10 punts: Z 1;

Observeu que les lletres , , i  tenen fitxes diferents de les lletres sense marca diacrtica. La resta de caracters diacrtics s'igonren. Aix, la lletra  es juga amb la fitxa E. Les lletres Q i W, poc freqents en suec, no tenen fitxa representativa, per pot jugar-se una fitxa en blanc per representar-les.

Turc.
La versi en turc usa aquestes fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt: A 12, E 8,   7, K 7, L 7, R 6, N 5, T 5;
2 punts: I 4, M 4, O 3, S 3, U 3;
3 punts: B 2, D 2, Y 2,  2;
4 punts: C 2,   2, Z 2,  2;
5 punts: H 1, P 1, G 1;
7 punts: F 1, V 1,  1;
8 punts:   1;
10 punts: J 1;

Observeu que exiteixen fixes amb  , diferents de les fitxes I.

Txec.
La versi en Txec usa aquestes 100 fitxes:

2 fitxes en blanc (amb una puntuaci de 0 punts);
1 punt:  O 6, A 5, E 5, N 5, I 4, S 4, T 4, V 4, D 3, K 3, L 3, P 3, R 3, ;
2 punts:  C 3, H 3,  3, M 3, U 3,  2, J 2, Y 2, Z 2;
3 punts: B 2,  2,   2;
4 punts:   2,  2,  2,   1,   1,  1;
5 punts: F 1, G 1,  1;
6 punts:   1;
7 punts:  1,   1;
8 punts:   1;
10 punts: X 1;

Referncies.

Informaci proporcionada per Spear's ;
Podeu trobar ms informaci referent a l'Scrabble en diferents llenges al lloc web Wordgame Programmers .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406207" title="Furdenheim" nonfiltered="1828" processed="1821" dbindex="156838">

 Furdenheim (en alsaci Frne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.175 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406209" title="Barbus anema" nonfiltered="1829" processed="1822" dbindex="156839">

Barbus anema  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Nil i Nger, i al llac Txad.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406210" title="Barbus urostigma" nonfiltered="1830" processed="1823" dbindex="156840">

Barbus urostigma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius que desguassen al llac Tanganyika.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406212" title="Gugelhupf" nonfiltered="1831" processed="1824" dbindex="156841">
  
El gugelhupf, gugelhopf o rodonkuchen (en alemany); kouglof, kugelopf o kougelhopf (en francs); o bbovka (en txec), s un especialitat culinria tradicional d'ustria, Sussa, Alscia, Bohmia i del sud d'Alemanya. Es tracta d'una espcie de bescuit amb forma caracterstica de muntanya. Es prepara en un motlle especial.

 Nom . 
El nom prov de les paraules de l'alt alemany mig gugel(i) (que fa referncia a un tipus de caputxa i que procedeix a la vegada del llat cuculla) i Hupf, llevat. 

 Variants . 
El gugelhupf se sembla bastant en la forma a l'itali pandoro i al francs bava au rhum, per no t res a veure amb ells. 

 Curiositats . 
Aquest dol va ser triat per a representar ustria en la iniciativa denominada Caf Europa durant la presidncia de la Uni Europea, en el Dia d'Europa de 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406213" title="Barbus annectens" nonfiltered="1832" processed="1825" dbindex="156842">

Barbus annectens  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406214" title="Pfulgriesheim" nonfiltered="1833" processed="1826" dbindex="156843">

 Pfulgriesheim (en alsaci Filgriese) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.171 habitants. Limita amb Lampertheim al nord-est, Mundolsheim a l'est, amb Griesheim-sur-Souffel i Dingsheim al sud, amb Stutzheim-Offenheim i Wiwersheim a l'oest i Pfettisheim al nord-est. 

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406215" title="Barbus unitaeniatus" nonfiltered="1834" processed="1827" dbindex="156844">

Barbus unitaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406217" title="Barbus anniae" nonfiltered="1835" processed="1828" dbindex="156845">

Barbus anniae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea i Guinea Bissau.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406219" title="Pa pla" nonfiltered="1836" processed="1829" dbindex="156846">
 
 
Es denomina pa pla a un conjunt ampli de pans elaborats de tal forma que la massa s'estn de forma molt similar a les truites. La massa es caracteritza per no estar elaborada amb massa mare i empra molt poc llevat. Els pans plans solen tenir un grossor relativament fi, que sol anar des d'uns millmetres fins als pocs centmetres. 

Histria. 
El pa pla, que ja era conegut a l'Antic Egipte i Sumria, s possiblement la forma ms antiga de cuinat del pa, pel fet que, en part, s la forma ms simple de ser cuinat. En l'antiguitat s'aixafava contra les parets dels forns, quedant d'aquesta forma. Alguns pans plans com el Matz estan molt lligats a cultures ancestrals com la jueva.

Pa pla al mn.

 Aish Mehahra - Egipte;
 Pan barbari - Persa;
 Sangak (Prsia);
 Pa Taftoon (Prsia);
 Lavash (Armnia);
 Bazlama Turquia;
 Yufka (Turquia);
 Pide (Turquia);
 Bhakri (ndia);
 Bhatura (ndia);
 Chapati (ndia);
 Luchi (Est de la ndia i Bangladesh);
 Puri (ndia);
 Papadum (ndia, Sri Lanka);
 Paratha (ndia, Sri Lanka);
 Bing (Xina);
 Green onion pancake (Xina);
 Laobing (Xina);
 Sanchuisanda (en alguns pobles xinesos).
 Flammkuchen (Alemanya);
 Flatbrd (Noruega);
 Focaccia (Itlia);
 Injera (Etipia);
 Khanom buang (Tailndia);
 Knckebrd (Sucia);
 Tunnbrd (Sucia);
 Lavash  (Mediterrnia oriental);
 Laxoox (Somalilndia);
 Malooga (Iemen);
 Lefse (Pasos nrdics);
 Crisp bread (Pasos nrdics);
 Matzo (Judaisme);
 Naan (Central i Sud-est asitic);
 Ngome (Mali);
 Pita (Mediterrnia oriental i Orient Mig);
 Pizza (tamb es considera un pa pla).
 Roti (sia central i el subcontinent indi);

Bibliografia.
 Gesammelte Aufstze zur Brot- und Gebckkunde und -geschichte 1940-1999, Max Whren, Deutsches Brotmuseum Ulm, ISBN 3000065644;
 Kulturgeschichte des Essens und Trinkens, Gert von Paczensky, Anna Dnnebier, Orbis, Mnchen 1999, ISBN 3-572-10047-X;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406222" title="EXIN" nonfiltered="1837" processed="1830" dbindex="156847">
Exclusivas Industriales Sociedad Annima, (Exin). Empresa de joguines catalana. Fundada el 1951, inicialment fabricava utensilis de plstic, petits electrodomstics i joguines.

Com li succes a altres empreses en aquell moment, la demanda no permetia la seva dedicaci exclusiva a la fabricaci de joguines. No obstant aix, amb el pas dels anys la seva activitat va acabar centrant-se nicament en la producci de joguines. La seva fbrica principal es trobava el carrer Roger de Flor de Barcelona.

EXIN tancar les seves portes l'any 1993. A finals dels noranta i fins 2005, l'empresa espanyola Popular de Juguetes va tornar a fabricar alguns dels productes ms reeixits de Exin, entre ells Exin Castillos i Exin West. 

Productes.
Les joguines ms famoses foren:
Madelman, figures d'acci creades conjuntament amb Industrias Plsticas Madel (Manufacturas Delgado). ;
Cinexin, projector de cinema infantil. ;
Exin Castillos, joc de construcci de peces per a la construcci de castells medievals.
Historex Elastolin, Figures a escala  de 4 cm de la marca alemanya ideal per a jugar amb Exin Castillos.
Exin West, joc de construcci basat en escenes del far west.
Tente, joc construcci de peces de plstic similar a LEGO. ;
Scalextric, joc de cotxes elctrics en miniatura. ;
Exin Basket, pista de basquet on la pilota bola era impulsada por xorros d'aire que sortien de la pista quan s'accionaven mecanismes pneumtics.
Fabricant a Espanya de Meccano.

Enllaos externs.
Monogrfic sobre EXIN;
Web sobre la filial d'EXIN Mexico;
Colecci de Joguines Exin West de l'Arquitecte William Webb Dodd;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406223" title="Barbus umbeluziensis" nonfiltered="1838" processed="1831" dbindex="156848">

Barbus umbeluziensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malawi, Tanznia i Zimbabwe.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406224" title="Gougenheim" nonfiltered="1839" processed="1832" dbindex="156849">

 Gougenheim (en alsaci Gne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 380 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406226" title="Griesheim-sur-Souffel" nonfiltered="1840" processed="1833" dbindex="156850">

 Griesheim-sur-Souffel (en alsaci Griese) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.154 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406233" title="Handschuheim" nonfiltered="1841" processed="1834" dbindex="156851">

 Handschuheim (en alsaci Hnsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 269 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406235" title="Hurtigheim" nonfiltered="1842" processed="1835" dbindex="156852">

 Hurtigheim (en alsaci Hrtje) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 450 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406237" title="Kienheim" nonfiltered="1843" processed="1836" dbindex="156853">

 Kienheim (en alsaci Kiene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 450 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406243" title="Escala de la natura" nonfiltered="1844" processed="1837" dbindex="156854">
L'escala de la natura, scala natur, gran cadena de la vida o gran cadena de l'sser, s una idea recorrent en la histria de la biologia segons la qual tots els organismes poden ser ordenats de forma lineal, contnua i progressiva, comenant pel ms senzill fins a arribar al ms complex, que normalment s'identifica amb l'home.

 Origen de la idea .
La idea de l'escala de la natura es remunta a les representacions ms antigues de la natura, com ara L'escala de Jacob]] a la Bblia. En filosofia, l'inici d'aquesta idea es troba al Timeu de Plat, en qu les formes animals apareixen com a resultat de la degradaci progressiva a partir de l'home.

 La idea d'escala de la natura en filosofia de la natura .

Aristteles construeix diverses sries orgniques en funci de diversos criteris. Tanmateix, encara es tracta d'una conceptualitzaci molt vaga de la idea, que no arribar a sistematitzar-se fins el Renaixament, quan comena a proliferar l'inters per les formes intermitges entre animals i plantes. Destaca l'obra d'Edward Tyson (1651 - 1708). Al segle XVIII, la idea de l'escala de la natura coneix el seu major apogeu, relacionant-se amb el tema de la unitat anatmica dels animals. L'obra de Leibniz i els seus treballs sobre el clcul infinitesimal donaran un nou impuls a la idea, que es resumeix en la clebre frase "la naturalesa no fa salts". Aix, la creena en l'escala de la natura esdev comuna a la majoria de naturalistes, com ara Buffon o Linn, tot i que Charles Bonnet fou el que ms lluny dugu aquesta convicci.

L'escala de la natura i la teoria de l'evoluci.

Lamarck fou el primer naturalista en oferir una interpretaci filogentica de la cadena de l'sser. Segons Lamarck, la tendncia intrnseca de la natura vers l'augment de la complexitat explicaria el tronc ascendent que es pot traar des dels organismes ms senzills fins els ms complexos.

 Referncies .
 

 Bibliografia .
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406246" title="Kuttolsheim" nonfiltered="1845" processed="1838" dbindex="156855">

 Kuttolsheim (en alsaci Kttelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 631 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406248" title="Truchtersheim" nonfiltered="1846" processed="1839" dbindex="156856">

 Truchtersheim (en alsaci Trdersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.373 habitants. Limita amb Reitwiller al nord-est, Pfettisheim a l'est, Behlenheim i Wiwersheim al sud i Kleinfrankenheim a l'oest.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406251" title="Neugartheim-Ittlenheim" nonfiltered="1847" processed="1840" dbindex="156857">

 Neugartheim-Ittlenheim (en alsaci Neierte-ttle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 606 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406253" title="Osthoffen" nonfiltered="1848" processed="1841" dbindex="156858">

 Osthoffen (en alsaci Oschthoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 815 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406255" title="Duplicaci del cub" nonfiltered="1849" processed="1842" dbindex="156859">
La duplicaci del cub (tamb conegut com problema de Delian ) es un dels tres problemes irresolubles mitjanant una construcci amb regle i comps de la geometria grega. Els matemtics egipcis, grecs i indis ja els coneixien.

La "duplicaci del cub" significa trobar un cub de volum doble al d'un altre prviament donat. Per tant, la longitud de l'aresta ser . Es demostra que aquest problema s irresoluble amb regle i comps perqu  no s un nombre construble.

Histria.
Segons la llegenda, els ciutadans d'Atenes van consultar a l'oracle d'Apollo de Delos el 430 BC. Volien saber com podien eliminar una plaga que estava arrasant les seves terres. L'oracle va respondre que per aturar la plaga havien de doblar la mida del seu altar. Els habitants d'Atenes van doblar la longitud de cada costat de l'altar i la plaga es va incrementar. La interpretaci correcta era que havien de doblar el volum de l'altar i no simplement els seus costats. Aquest va ser realment un problema molt difcil de resoldre, per el 350 BC va ser resolt grcies als esforos de Menaechmus. L'nic problema era que la plaga va acabar algunes dcades abans. Aquest problema s'anomena comunment "problema de Delian" degut a aquesta llegenda.

Solucions.

Hi ha moltes maneres de construir  en qu s'utilitzen eines diferents al regle i al comps. Realment, algunes d'aquestes eines poden ser construides amb regle i comps per han de ser tallades del paper abans d'utilitzar-les. Per exemple, Sir Isaac Newton, va construir un regle amb una nica unitat de distncia marcada. 

 References.


 Enllaos externs .
 Doubling the cube. J. J. O'Connor and E. F. Robertson in the MacTutor History of Mathematics archive.
 To Double a Cube -- The Solution of Archytas. Excerpted with permission from A History of Greek Mathematics by Sir Thomas Heath.
 Delian Problem Solved. Or Is It? at cut-the-knot.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406256" title="Celest Prieto Rodrguez" nonfiltered="1850" processed="1843" dbindex="156860">

Celest Prieto Rodrguez (Barcelona, 21 de gener de 1960) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1983 i 1990. El seu principal xit esportiu fou la victria en una etapa de la Volta a Espanya de 1981. 

Actualment viu a Vilanova i la Geltr, on regenta una botiga d'esports. 

Palmars.
1981;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Costa de la Tarongina;
1982;
 Vencedor d'una etapa de la Volta de les Tres Provncies;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1983;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
1985;
 1r del GP Navarra;

Resultats a la Volta a Espanya.
1981. 26 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1982. 12 de la classificaci general;
1983. 40 de la classificaci general;
1984. 28 de la classificaci general;
1985. 12 de la classificaci general;
1987. 41 de la classificaci general;
1985. 12 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1983. 46 de la classificaci general;
1984. 34 de la classificaci general;
1985. 17 de la classificaci general;
1986. Abandona (15a etapa);
1987. 100 de la classificaci general;
1988. 117 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Celest Prieto a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406258" title="Pfettisheim" nonfiltered="1851" processed="1844" dbindex="156861">

 Pfettisheim (en alsaci Pfetze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 752 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406272" title="Carloman II" nonfiltered="1852" processed="1845" dbindex="156862">

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la Frana Occidental des del 879 fins el 884, associat fins el 882 amb el seu germ Llus III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Era el fill primognit del rei Llus II. DVa haver de fer front a les incursions normandes i a les revoltes de la noblesa de la Borgonya.

Va morir caant, el 12 de desembre del 884, succeint-lo Carles III el Gras.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406281" title="Lnia evolutiva de Sentret" nonfiltered="1854" processed="1846" dbindex="156864">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Sentret i Furret.

Sentret.

Sentret s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Furret.



Furret.

Furret s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Sentret.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406282" title="Ca de bestiar" nonfiltered="1855" processed="1847" dbindex="156865">

s un ca originari de l'illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a ca de pastor per a tot tipus de bestiar, fins i tot aviram, i com a guarda i defensa a les cases de possessi. Si b desconeixem el moment de la seva arribada, algunes suposicions apunten que va venir o b amb la conquesta del rei En Jaume o poc desprs d'aquesta, i al llarg dels segles els pastors i foravilers mallorquins li conferirenunes caracterstiques molt prpies i diferenciades no tan sols d'altres cans illencs, sin tamb dels seus venats de la rodalia Mediterrnia.

A la dcada dels setanta es va comenar la seva selecci i cria controlada, i ja l'any 1980 es va redactar l'estndard per fixar les caracterstiques i poder tenir una referncia vlida tant per a la valoraci com per a l'assessorament en la reproducci, tanques duites a terme pel Club del Ca de Bestiar i que ha suposat una pea fonamental per la seva recuperaci. Aquest prototipus racial va ser acceptat per la RSCPFRCE (Real Sociedad central para el Fomento de las Razas Caninas de Espaa) i tamb reconegut pel mxim organisme mundial: la Federation Cinofile International (FCI) dia 13 de setembre de 1982 amb el num. 321 classificant-lo com a grup 1er. secci 1 Cans de pastor.

Enllaos externs.
Portal For;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406284" title="Barbus anoplus" nonfiltered="1856" processed="1848" dbindex="156866">

Barbus anoplus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406285" title="Barbus tyberinus" nonfiltered="1857" processed="1849" dbindex="156867">

Barbus tyberinus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total i els 4 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme d'Itlia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406286" title="Barbus turkanae" nonfiltered="1858" processed="1850" dbindex="156868">

Barbus turkanae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Turkana (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hopson, A.J. i J. Hopson, 1982. The fishes of Lake Turkana with a description of three new species: Alestes ferox sp. nov., Alestes minutus sp. nov. (Pisces: Characidae) and Barbus turkanae sp. nov. (Pisces: Cyprinidae). p. 283-347. A A.J. Hopson (ed.) Lake Turkana. A report on the findings of the Lake Turkana project 1972-1975. Overseas Development Administration, Londres. 1873 p.  ;
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406287" title="Barbus ansorgii" nonfiltered="1859" processed="1851" dbindex="156869">

Barbus ansorgii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406289" title="Barbus apleurogramma" nonfiltered="1860" processed="1852" dbindex="156870">

Barbus apleurogramma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Uganda (llacs Victria i Edward), Rwanda, Burundi (llac Kivu) i Tanznia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406290" title="Estaci d'Almacelles" nonfiltered="1861" processed="1853" dbindex="156871">


Almacelles s una estaci ferroviria d'Adif ubicada a la localitat segrianenca d'Almacelles. L'estaci roman clausurada des de principis dels anys 90 i cap servei hi efectua parada. 

Des d'institucions locals com la Diputaci de Lleida o el consistori de la mateixa vila s'ha demanat de manera reiterada que es reobri l'estaci perqu hi parin els trens de la lnia regional R43 (Saragossa-Lleida). Almacelles t a l'actualitat 6.295 habitants, ms que diversos pobles on l'esmentada lnia s hi para.

El Pla de Transports de Viatgers 2008-2012 de la Generalitat de Catalunya contempla que Almacelles seria capalera d'una lnia de rodalies que la uniria amb Cervera.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional R43;
Referncies.

Enllaos externs.
Fitxa de l'estaci d'Almacelles a Trenscat.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406291" title="Barbus tsanensis" nonfiltered="1862" processed="1854" dbindex="156872">

 Barbus tsanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nagelkerke, L.A.J. i F.A. Sibbing, 1997. A revision of the large barbs (Barbus spp., Cyprinidae, Teleostei) of Lake Tana, Ethiopia, with a description of seven new species. p. 105-170. A L.A.J. Nagelkerke (ed.) The barbs of Lake Tana, Ethiopia: morphological diversity and its implications for taxonomy, trophic resource partititioning and fisheries. Wageningen University, Pasos Baixos.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406292" title="Barbus apoensis" nonfiltered="1863" processed="1855" dbindex="156873">

Barbus apoensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Ekmeki, F.G. i P. Banarescu, 1998. A revision of the generic position of Barynotus (Systomus) verhoeffi, and the validity of the genera Carasobarbus, Kosswigobarbus and Mesopotamichthys (Pisces, Cyprinidae). Folia Zool. 47(Suppl. 1):87-96.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406293" title="Barbus truttiformis" nonfiltered="1864" processed="1856" dbindex="156874">

Barbus truttiformis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 44,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana i els seus afluents (Etipia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nagelkerke, L.A.J. i F.A. Sibbing, 1997. A revision of the large barbs (Barbus spp., Cyprinidae, Teleostei) of Lake Tana, Ethiopia, with a description of seven new species. p. 105-170. In L.A.J. Nagelkerke (ed.) The barbs of Lake Tana, Ethiopia: morphological diversity and its implications for taxonomy, trophic resource partititioning and fisheries. Wageningen University, Pasos Baixos.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406294" title="Barbus arabicus" nonfiltered="1865" processed="1857" dbindex="156875">

Barbus arabicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Iemen fins al sud-oest de l'Arbia Saudita.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Krupp, F., 1983. Fishes of Saudi Arabia: freshwater fishes of Saudi Arabia and adjacent regions of the Arabian Peninsula. p. 568-636. A Fauna of Saudi Arabia. vol. 5.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406295" title="Barbus tropidolepis" nonfiltered="1866" processed="1858" dbindex="156876">

Barbus tropidolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 85 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tanganyika.
 Referncies .


Bibliografia. 
 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406296" title="Nombre construble" nonfiltered="1867" processed="1859" dbindex="156877">
Un  punt en el pla euclidi s un  punt construble si, donat un  sistema de coordenades fix (o un segment lineal fixe de longitud unitaria), el punt pot ser construt amb regle i comps. Un nombre complex s un  nombre construble si el seu punt corresponent en el pla euclidi s construble a partir dels eixos de coordenades habituals x i  y.
Es pot demostrar que un nombre real es construble si i noms si, donades una lnia de longitud u i una lnia de longitud |r | pot ser construt amb una construcci amb regle i comps. Tamb es pot demostrar que un nombre complex s construble si i noms si la seva real i part imaginrias sn construbles.

El conjunt de nombres construbles poden ser una  caracteritzaci completa en el llenguatge de teoria de cossos.  Aix t l efecte de transformar les preguntes geomtriques dels problemes de construcci amb regle i comps en lgebra. Aquesta transformaci porta a la soluci de diversos problemes matemtics que van resistir l atac durant diversos segles.

 Definicions geomtriques.
La definici geomtrica d un punt construble s la segent. Primer, donats dos punts diferents P i Q en el pla, sigui L(P, Q ) l nica lnia que passa per P i Q, i sigui C (P, Q ) l nic cercle amb centre a P, passant per Q. (Observem que l ordre de P i Q importa pel cercle.) Per convenci, L(P, P ) = C (P, P ) = . Llavors  un punt Z s construble a partir deE, F, G i H si: o b

Z est a la intersecci de L(E, F ) i L(G, H ), on L(E, F )   L(G, H );
Z est a la intersecci de C (E, F ) i C (G, H ), on C (E, F )   C (G, H );
Z est a la intersecci de L(E, F ) i C (G, H ).

L ordre de E, F, G, i H en la definici anterior s irrellevant, les quatre lletres es poden permutar de qualsevol manera. Z s construble a partir de E, F, G i H si cau a la intersecci de qualsevol de dues lnias diferents, o de qualsevol cercles diferents, o d una lnia i un cercle, on aquestes lnies i/o cercles poden ser determinats per E, F, G, i H, de la manera previament explicada.

Ara, sigui A i A  qualsevol dos punt fixos diferents del pla. Un punt Z s construble si:
O b

Z = A;
Z = A ;
existeixen punts P1, ..., Pn , amb Z = Pn , tal que per tots j   1, Pj + 1 s construble a partir de punts en el conjunt.

Z s construble si o b s A o A , o si es pot obtenir a partir d una seqncia finita de punts comenant per A i A , on cada nou punt s construble a partir dels punts anteriors de la seqncia.

Per exemple, el punt central d  A i A  es defineix de la segent manera: els cercles C (A, A ) i C (A , A) es tallen en dos punts diferents; aquests punts determinen una nica lnia, i el centre s la intersecci d aquesta lnia amb L(A, A ).

 Transformaci en lgebra .

Tots els nombres racionals sn construbles, i tots els nombres construbles sn nombre algebraics. Aix mateix, si a i b sn nombres construbles amb b   0, llavors  i a/b sn construble. Per tant, el conjunt K de tots els nombres complexos construbles formen un cos, a subcos del cos de nombres algebraics.

A ms a ms, K s tancat amb les arrels quadrades i la conjugaci complexa. Aquest fet pot utilitzar-se per caracteritzar el cos de nombres construbles, perqu, en el fons, les equacions que defineixen lnies i cercles sn no de major grau que una quadrtica. La caracteritzaci s la segent: un nombre complex s construble si i noms si es troba en un cos al cap de munt d una torre finita d  extensions quadrtiques, comenant amb el cos racional Q. z s construble si i noms si existeix una torre de cossos.



on z est a Kn i per tot 0   j < n, la dimensi + 1 : Kj  = 2.
 Construccions impossibles .

La caracteritzaci algebraica dels nombres construbles dna una condici necessria molt important per a la constructabilitat: si z s construble, llavors s algebraic, i el seu polinomi irreductible mnim t grau i potncia de 2, o equivalentment, l extensi del grup Q(z)/Q t dimensi i grau 2. Aquest fet s fcilment constatable, (per no s fcil de provar) el contrari s fals   no s una condici suficient per a la constructabilitat. De totes maneres, aquest defecte es pot esmenar prenent clausura normal de Q(z)/Q.

La no-constructabilitat de certs nombre demostra la impossibilitat de resoldre alguns problemes clssics de geomtrica per construcci amb regle i comps intentats pels filsofs de l antiga Grecia. En el segent quadre, cada fila representa un problema geomtric de construcci amb regle i comps. La columna de l esquerra dna el nom del problema. La segona columna dna una formulaci algebraica equivalent del problema. En d altres paraules, el problema t soluci si i noms si cada nombre en el cojunt de nombres donats s construble. Finalment, la ltima columna proporciona el contraexemple ms senzill que es coneix. Dit d una altre manera, el nombre in l ltima columna s un element del conjunt de la mateixa fila , per no s construble.





Veure tamb.
Nombre computable;
Construcci amb regle i comps;
Notes.

References.

;
Constructible Numbers at Cut-the-knot;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406297" title="Barbus trispilos" nonfiltered="1868" processed="1860" dbindex="156878">

Barbus trispilos  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Ghana i Guinea.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Teugels, G.G., C. Lvque, D. Paugy i K. Traor, 1988. tat des connaissances sur la faune ichtyologique des bassins ctiers de Cte d'Ivoire et de l'ouest du Ghana. Rev. Hydrobiol. Trop. 21(3):221-237.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406298" title="Sant Esteve de la Sarga (esglsia)" nonfiltered="1869" processed="1861" dbindex="156879">

Sant Esteve de la Sarga s una esglsia parroquial romnica del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, situada en el poble del mateix nom.

L'obra romnica es veu perfectament a la part inferior de les parets perimetrals, fetes amb carreus petits, senzilla per ben escairats, disposats en filades regulars. s una obra del segle XI. Damunt d'elles hi ha unes altres filades de carreus ms tardans, i al capdamunt, parets modernes.

Est documentada des d'antic: el 1055 ja es parla del collo de Sarga, i el 1069 ja surt en un document la parrquia de sant Esteve. Al llarg de tota l'edat moderna es diu que el lloc s de l'abat de Sant Esteve o de l'abat de la Sarga. Tot i que no es t la data de la seva consagraci, s que es t la de la seva dotaci: 10 de juny del 1076. Fou construda, segons l'acta notarial de la dotaci, pels senyors del lloc, Bertran At i Ermengarda, i fou dotada amb el ter del delme de la Fabregada, el del poble i terres on est situada, i la vila anomenada en aquell moment de la Sarga, amb tots els seus habitants.

Pel que es desprn del document, Fabregada era el nucli principal del terme, en aquell moment. El senyoriu del qual depenia Bertran At era el de la famlia Montanyana.

El temple s un edifici rectangular, sense absis diferenciat, d'una sola nau. De l'edifici original conserva els murs que formen el permetre llevat de costat de llevant, on hi degu haver primitivament l'absis, que en algun moment de la histria va ser suprimit. En lloc de l'absis hi ha un arc de dovelles de perfil apuntat, posteriorment tapiat. Podria tractar-se de l'arc del presbiteri o, senzillament, del mateix arc de la nau.

La porta s a ponent, i s feta amb un arc de mig punt. Damunt seu, una finestra senzilla d'una sola esqueixada, i ms amunt, encara, l'antic campanar d'espadanya, de dos ulls, tapiat posteriorment. Encara, al capdamunt hi ha un campanar d'espadanya nou, ms modern i massa petit per al que s'esperaria de l'harmonia de la construcci.

El mur nord mostra perfectament l'obra original, format per carreus de pedra sorrenca ben tallats i disposats de forma molt regular, posats damunt de fileres de carreus de pedra calcria, tamb ben tallats i disposats. Corresponen a dues fases constructives: la primera, del segle XI, i la superior ja del XII.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Esteve de la Sarga", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sant Esteve de la Sarga". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406299" title="Barbus arambourgi" nonfiltered="1870" processed="1862" dbindex="156880">

Barbus arambourgi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406304" title="Roberto Canessa" nonfiltered="1871" processed="1863" dbindex="156881">
Roberto Canessa (17 de gener de 1953, Montevideo, Uruguai) s un dels supervivents de l'accident aeri que es va produir a la serralada dels Andes el divendres 13 d'octubre de 1972, i que va sobreviure durant 72 dies a les muntanyes sense connexi amb el exterior, havent d'ingerir carn humana per tal de sobreviure. En aquell temps tenia 19 anys i era estudiant de medicina, i posteriorment va esdevenir cardileg.

Va ser el primer dels  supervivents del accident que va ingerir carn humana i va impulsar a els altres companys a fer-ho, tamb va ser un dels supervivents que  va anar a demanar ajuda juntament amb Fernando Parrado.



Aquests dos van travessar unes muntanyes fins arribar a la poblaci de Los Maitenes deu dies ms tard.

Vegeu tamb.
Accident aeri dels Andes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406305" title="La Santa Creu de l'Alzina" nonfiltered="1872" processed="1864" dbindex="156882">

La Santa Creu de l'Alzina s una esglsia del poble de l'Alzina, del terme de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Tot i que antigament tingu la categoria de parrquia, s sufragnia de Sant Miquel de Moror, encara que el 1904 fou novament declarada parrquia, categoria que perd ben aviat.

Es tracta d'una esglsia romnica bastant modificada amb el pas dels anys. De fet, la part romnica conservada s a l'altra banda del cementiri, respecte de l'esglsia actual.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Creu de l'Alzina", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406307" title="Halimedes (satllit)" nonfiltered="1873" processed="1865" dbindex="156883">


Halimedes, un satllit de Nept, tamb anomenat Nept IX, s un dels tres satllits retrgrads del vuit planeta. El seu nom prov de la mitologia grega, en la qual, s una de les 76 Nereides.

 Descobriment .

Nept IX va ser descobert per un grup d'astrnoms encapalat per Matthew Holman, el 14 d'agost de l'any 2002. Al principi se li va atorgar la designaci provisional de S/2002 N 1, per el  3 de febrer de l'any 2007, se li va posar el nom actual.

 Caracterstiques .

Halimedes, s un satllit irregular entre molts altres. Amb un dimetre aproximat de 62 km, i una distncia mitja al quart gegant gass de 16611000 km, convertint-se en el cinqu satllit ms lluny de Nept. Tenint en compte les grans similituds d'aspecte amb Nereida, es creu que aquest petit mn que orbita al voltant del gegant gass, s el resultat d'una antiga collisi d'un altre cos contra el ja anomenat satllit Nereida. s el segon cos de l'ltim planeta amb l'rbita ms excntrica, i el tercer en inclinaci orbital.

 Enllaos externs .

 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/halimede_en.html



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406308" title="Sant Salvador d'Estorm" nonfiltered="1874" processed="1866" dbindex="156884">

Sant Salvador d'Estorm s una esglsia romnica del poble d'Estorm, en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

s un temple de la segona meitat del segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes a l'absis.

Se'n t constncia ja el 1099, quan el comte de Pallars, Pere Ramon I, va donar en dot el terme d'Estorm a Santa Maria de Mur, per no existeix cap mena de documentaci directament relacionada amb l'esglsia.

s d'una sola nau, curta (de dos trams), coberta amb volta de can semicircular, i un sol arc toral damunt de pilastres al mig de la nau. La planta s lleugerament irregular. T l'absis a orient, com s habitual si no preceptiu en el romnic, comunicat amb la nau a travs d'un arc presbiteral en degradaci.

Les reformes fetes al llarg dels anys convertiren l'absis en sagristia, per la qual cosa un env el separa de la nau, actualment. L'absis t tamb una finestra de dobles esqueixada, paredada.

La porta, a migdia, tamb fou reformada, a ms d'obrir-se una finestra en el mateix mur. A la faana occidental hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull.

No hi ha ornamentaci als murs exteriors, llevat de l'absis, que presenta arcuacions llombardes i lesenes. L'aparell s del segle XI, format per carreus escairats sense polir, disposats acuradament en filades regulars, per tot fet amb una gran senzillesa.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Salvador d'Estorm", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Estorm", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406309" title="Lunfardo" nonfiltered="1875" processed="1867" dbindex="156885">
El lunfardo s un argot utilitzat a la regi del Riu de la Plata (Argentina i Uruguai), encara que diverses de les seves paraules en el transcurs del segle XX i del present segle, s'han difs a pasos vens, com per exemple Xile o Paraguai. Alguns lingistes, com Fontanella de Weinberg, defensen que el lunfardo s una varietat dialectal del castell parlat a l'Argentina i a l'Uruguai, o, fins i tot, que es tracta d'una llengua que ha evolucionat a partir d'altres que han exercit llur influncia sobre aquesta. Tamburini es refereix al lunfardo com una llengua i l'associa a la "llengua dels immigrants".  

El lunfardo ms tancat, el nom del qual deriva de llombard (en itali i castell, lombardo), va comenar com a llenguatge carcerari (gaireb com una germania) dels presos, perqu els gurdies no els comprenguessin pas a la darreria del segle XIX. Moltes de les seves expressions van arribar amb els immigrants europeus (principalment italians). En tal cas, quan hi ha una barreja de llengua espanyoles i italiana a l'rea del Riu de la Plata es produx el cocoliche del qual deriven moltssimes paraules del lunfardo. Ara b, cal tenir en compte que el "cocoliche" no s exactament la mateixa cosa que el lunfardo. Altres paraules van arribar del llenguatge tpic dels gautxos. Tamb conv destacar el "vesre", modalitat que permet la generaci de noves paraules revessant-ne les sllabes. Per exemple, tango s gotn, pantalons s lompa. En francs existeix un joc de paraules similar, conegut com verlan (de l'envers el revs) com en catal direm 'vesre' en compte de 'revs'.

Origen i situaci actual.

Actualment, s'han incorporat qualques paraules del lunfardo al llenguatge habitual de tota l'Argentina i l'Uruguai, mentre que una gran quantitat d'aquestes formes ja han caigut en dess en els ravals o s'han alterat, per exemple la paraula leones per a significar "pantalons" ha canviat - passant per leoncios - a liensos.

El terme "lunfardo" s'ha tornat un sinnim de parlar de Buenos Aires, encara que aquesta definici dialectal s poc precisa, el parlar de Montevideo tamb resulta lunfarda, i tot neologisme que hagi arribat a un mnim grau d'acceptaci s considerat un terme lunfardo. El lunfardo original es troba immortalitzat en nombroses lletres de tango. Per a preservar aquest llegat cultural, el 21 de desembre de 1962 es va crear l'Academia Portea del Lunfardo. Hi ha tamb diccionaris especfics de lunfardo que es poden consultar.

Si b el lunfardo, colloquialment "lunfa", apareix a Buenos Aires i Montevideo durant la segona meitat del segle XIX amb el gran aport de la immigraci italiana (la paraula lunfardo deriva precisament de la llengua llombarda). S'ha de parar esment que, ja des dels orgens, va rebre prstecs provinents de Frana, especialment d'Occitnia, de l'angls (per exemple, les paraules jaili, jailaife, de high life o espiche de speech), del gallec i del portugus, entre altres.

El lunfardo tamb t paraules aborgens, especialment de les llenges qutxua, guaran i mapudungun, cosa que ha donat lloc a interessants sntesis idiomtiques. L'etimologia mateixa de la paraula, tal com s'ha assenyalat, deriva de Llombardia, encara que fins a la primeria del segle XX era freqent entre les poblacions italianes dir "lombardi" (llombards) als hampones, potser recordant les invasions llombardes de comenament de l'Edat Mitjana.

Vocabulari i gramtica.
El lunfardo no t cap s normatiu i s una forma, en gaireb tots els casos, vulgar. El vesre, una caracterstica del lunfardo que consisteix en jugar amb l'ordre de les sllabes, s dels termes ms freqents. Aix, hi ha moltes paraules com, per exemple: dogor (gordo en castell), lorca per calor, cobani per abanico, ortiba per batidor, broli per libro, gomia per amigo, dorima per marido, etctera.

Hi ha un lxic abundant de paraules amb connotacions econmiques com ara guita, plata, timba, bacn, bancar (de "banca", vol dir en lunfardo "donar suport"), palo, etctera. Tamb hi ha un verb relacionat amb el mate, beguda tradicional del Con Sud: vamos a matear un mate y charlamos?

Un exemple de frase lunfarda d's quotidi s: Bo. Ven pac, loco a l'Uruguai. Traduda al castell d'Espanya seria: Oye. Ven para aqu/ac, to. A l'Uruguai sovinteja la partcula ta. El seu s s expressiu: Nos vemos esta noche, ta? Tamb s'utilitza la paraula tamos amb gaireb el mateix significat: Par de cantar, tamos? Una traducci d'aquesta paraula seria el castell vale. 

Finalment, el lunfardo hauria adoptat la forma che, tamb freqent, per exemple, al Pas Valenci. Hi ha diverses teories sobre el seu origen, encara que cap no s oficial. Alguns lingistes pensen que ve del valenci, altres que ve del pronom itali cio, altres que es relaciona amb la figura del Che Guevara, i per fi, que el seu origen s amerindi, probablement del mapudungun o del qutxua. Es tradueix com oye, en oracions com: Che, salimos un rato?. El seu s tamb s exclamatiu. 

Cal afegir que en el lunfardo, com en bona part del domini castell del Riu de la Plata, la segona persona gramatical singular "tu" no s'utilitza pas, ni tampoc el "vosotros"; la segona persona del singular s vos i la segona persona del plural s ustedes. L's imperatiu en el voseo llatinoameric s labur, amb accent sobre la darrera sllaba, provinent del voseo arcaic i en eliminar la "d" de la desinncia (i.e. laburad es converteix en labur).  

Influncia itlica.
El lunfardo utilitza moltes paraules d'origen itali. Per exemple, laburar (del verb "lavorare", "treballar") en oracions com: Ya fui al laburo , on s un substantiu, o en Estoy laburando  (Estic treballant, en catal), on s un verb en gerundi. Altres conjugacions sn: Yo laburo, vos laburs, l/ella labura, nosotros laburamos, ustedes/ellos laburan. 

Algunes paraules d'origen itali sn linyera, que ve de l'itali linghera, vol dir "vagabund". L'estructura de l'oraci, de vegades, adopta formes italianes: "se vamo" (no s correcte en castell). . Una altra influncia, en aquest cas del llombard, s la paraula lunfarda minga, l'origen de la qual s gh' minga, s a dir, "no n'hi ha".

Influncies franceses, occitanes i catalanes.
Hi ha expressions com chantill (de la ciutat francesa, Chantilly), per a referir-se a la nata. La paraula casn (associada a maison, "casa" en francs), o l'argot "morfer" (menjar), en lunfardo s "morfar".

Tamb s'han registrat paraules d'origen catal. Pibe, per exemple, prov del castell pebete i aquest del catal "pevet, que en lunfardo tamb es diu pebete.

Altres influncies europees.
Del grec pyros ve la paraula pirobar, que fa referncia al foc. s important aclarir que, si b moltes vegades la nova paraula t un significat similar a la paraula d'origen, no s pas sempre el cas. Per exemple, l'expressi bichicome s molt freqent sobretot a l'Uruguai, i t el significat de "pobresa". Malgrat aix, l'origen s l'expressi anglesa "beach and come".  Tamb s'utilitza, per extensi, bichicomaje ("desordre i brutcia "). El verb lunfardo bichar (veure), t un origen difs. Altres paraules d'origen angls sn okey, jailaif, de curso (of course), champin (calats a l'Uruguai), entre d'altres. 

Del castell normatiu hi ha paraules que avui es consideren arcaiques o que tenen un altre significat en el llenguatge estndard. s el cas de gil, per a referir-se a alg "maldestre", "insensat". Tamb currar, que s sinnim de "treballar" en castell, en lunfardo es reserva per a feines indignes o de poca rellevncia econmica. Del gallec arriba chanta,  que t un significat diferent i vol dir "mentider" o "fals". Cana, per a referir-se a la policia, podria derivar de canario. 

Finalment, del polons papierosy ve papirusa, originalment "cigarret", avui vol dir "dona atractiva".

Influncia americana.

Hi ha moltes paraules americanes. Per dir sol alguns exemples, gur, del guaran "nen petit", en femen, gurisa. Tamb s una paraula del guaran, tapera, que vol dir "casa en runes". Tamb hi ha la paraula guasca, del qutxua, que es refereix al penis dels braus. Per extensi es diu guasca o wask al vit dels ssers humans, sobretot entre l'argot dels joves. Macana ve del Carib, de macana, i significa "fet poc agradable", mentre que el derivat macanudo vol dir "genial". D'altra banda, pilcha s "roba" i pucho s "cigarret" en mapudungun.

Bibliografia.

Amuchstegui, Irene i Jos Gobello: Vocabulario ideolgico del lunfardo, Corregidor, Buenos Aires, 1998.
Conde, Oscar: Diccionario etimolgico del lunfardo, Buenos Aires: Taurus, 2003. ISBN 987-04-0003-5.
Barcia, Jos. El lunfardo de Buenos Aires.;
Casaccia. Dizionario genovese-italiano 1876.
Del Valle, Enrique. Lunfardologa. 1966.
Gobello, Jos: Aproximacin al lunfardo. Buenos Aires: Universidad Catlica Argentina, 1996.
Gobello, Jos: Nuevo dicccionario lunfardo. Buenos Aires: Corregidor, 1999.
Gobello, Jos i Luciano Payet: Breve diccionario lunfardo. Buenos Aires, 1959. ISBN 950-05-1526-1;
Gobello, Jos: Lunfarda.;
Gobello, Jos: Nueva lunfarda.;
Martorell de Laconi, Susana: El lunfardo en Salta. ISBN 950-43-2246-8.
Teruggi, Mario: Diccionario de voces lunfardas y rioplatenses. 1998.

 Referncies .




 Enllaos externs .

 Diccionario del lunfardo;
 Academia Portea del Lunfardo;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406310" title="Santa Maria de la Clua" nonfiltered="1876" processed="1868" dbindex="156886">

Santa Maria de la Clua, o Santa Maria de la Clua de Montsec s una esglsia romnica del poble de la Clua, del terme de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss.

No se'n t gaire documentaci, per se sap que entre el segle XIV i el XIX depengu del monestir de Santa Maria de Lavaix.

s d'una sola nau, de tres trams, amb dos arcs torals, per escurada en el seu darrer tram pel costat de ponent. La planta de la nau s lleugerament irregular, ja que s'estreny conforme es va acostant a l'absis. La volta s de can, de mig punt de rajol.

T absis semicircular, obert a la nau a travs d'un arc triomfal en degradaci. A l'exterior, l'absis t tres finestres de doble esqueixada.

La faana de ponent, on hi ha la porta actual, presenta un aspecte estrany, ja que es veu un tram de nau a l'exterior, que forma com una mena d'atri. La porta original era al sud, on encara s, tapiada. Dues finestres de doble esqueixada completen la faana meridional.

T arcuacions i bandes llombardes com a decoraci a la capalera, per el temple fou sobrealat en poca moderna. Data, per tant, de les darreries del segle XI. Tanmateix, encara es veu el rfec original, bisellat, damunt de les arcuacions. Les mnsules sn molt senzilles. Tot plegat ens remet a una esglsia del segle XII.

Est en molt mal estat, ats el gran grau d'abandonament en qu es troba, per, a ms, el fet que hi manqui un tram de la nau i els murs estiguin regruixats fins al punt d'amagar les pilastres dels arcs torals indiquen que ja en el seu moment pat alguna mena d'esfondrament o accident en la seva estructura que l'afect de manera important.

 Bibliografia .
 ADELL I GIRBERT, Joan-Albert; CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Maria de la Clua de Montsec", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "La Clua", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406311" title="Sant Miquel de Moror" nonfiltered="1877" processed="1869" dbindex="156887">

Sant Miquel de Moror s l'esglsia parroquial, romnica, del poble de Moror, del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Fou construda entre els segles XI i XII, posteriorment modificada.

A la baixa edat mitjana, a partir del 1279, es tenen dades d'aquesta esglsia, si b pels seus detalls constructius, es pot veure clarament que s anterior a la seva primera documentaci. L'edifici ha sofert moltes modificacions, al llarg dels segles, per es pot apreciar ben b el seu origen romnic.

s d'una sola nau, coberta amb volta de can, amb la nau dividida en quatre trams grcies al refor de tres arcs torals, cadascun d'ells amb les seves pilastres. L'absis s semicircular, i l'existncia d'un retaule no permet de veure com est unit l'absis amb la nau. Dessota l'absis hi ha una cripta, que cont restes de les pintures murals originals de l'esglsia.

La porta s al sud, i a ponent hi ha restes d'una altra porta, que obria cap a dins de l'esglsia, que devia comunicar-la amb altres dependncies situades a la bestorre que hi ha en aquell lloc. Una sola finestra de dobles esqueixada s'obre el tot el temple, a la cripta (tot i que un esvoranc de l'absis principal permet suposar l'existncia d'una altra finestra en aquell lloc).

L'aparell s del segle XII, de carreu petit disposat de forma molt regular, amb filades que alternen el dret i el travs, formant primitives figures decoratives.

A part de les restes de pintures romniques de la cripta, al MNAC es conserva el seu Crist de bronze, dels segles XII-XIII.

Prop del poble hi ha les restes d'una altra esglsia tamb dedicada a sant Miquel.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert al.. "Sant Miquel de Moror", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic Catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406312" title="Sant Salvador de la Serra" nonfiltered="1878" processed="1870" dbindex="156888">

Sant Salvador de la Serra s una esglsia romnica propera al poble d'Estorm, del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Possiblement fou l'esglsia del desaparegut poble de Vilamolera, situat en aquest lloc.

s una esglsia romnica del segle XII, amb absis llis, feta amb carreus escairats bastant grossos, disposats en filades de perfecta factura. T una sola nau, coberta amb volta de can. D'obertures, t la porta a ponent, una finestra de doble esquixada al centre de l'absis i una altra d'una sola esqueixada al sud, prop de l'absis.

El dia de sant Salvador (6 d'agost), tenia lloc l'aplec de Sant Salvador de la Serra, coincident amb la Festa Major d'Estorm. Hi solien acudir persones dels pobles del voltant, tant de Sant Esteve de la Sarga com dels pobles de l'actual terme de Castell de Mur, i era una festa molt lluda.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Capella de Sant Salvador", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Estorm", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406313" title="Sant Mart de les Tombetes" nonfiltered="1879" processed="1871" dbindex="156889">

Sant Mart de les Tombetes era una esglsia romnica propera al poble de Moror, del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Pertanyia a un poblat, desaparegut possiblement a finals de l'edat mitjana, del qual, per, es poden observar algunes restes.

Es tracta, per, de les restes d'un poblat fortificat, amb esglsia i necrpolis, aturonat, amb totes les caracterstiques d'un assentament anterior a l'any 1.000. s possible que, davant de la proximitat de Moror, quan va perdre el seu valor defensiu, s'abandons.

Se'n desconeix el nom, ats que les Tombetes s el nom popular, modern, donat per l'existncia de les tombes excavades a la roca. S'ignora tamb si l'advocaci de sant Mart que se li atribueix s l'original. Si ho fos, podria tractar-se d'un poblat d'origen franc.

El jaciment s en una carena, al llarg d'uns 80 metres, i amb una amplada oscillant entre els 10 i els 20. A l'extrem de ponent hi ha un vall que talla el cam, ample, d'uns 2 metres de fondria. Al costat hi ha les restes d'una muralla. L'amplada de la carena ateny aqu noms els 8 metres. Ens trobem, doncs, amb una obra defensiva per a barrar el pas cap al poblat. Hi ha vestigis d'una torre arrodonida, per reforar aquest accs. Els murs tenen un gruix d'uns 70 cm.

A ran de cingle, al costat sud, es poden veure els encaixos de la paret perimetral del recinte. A l'altre costat s'ha conservat un tros de mur, d'uns 6 metres de llarg, fet amb carreus grossos i ben escairats. Anant cap a llevant es troben restes de construccions, aix com un gran clot i una sitja. A continuaci, ms a llevant, hi ha un grup de 9 tombes excavades a la roca. A continuaci, unes filades de pedra permeten veure la planta del que fou l'esglsia. A la punta del serrat, damunt la cinglera, ms a llevant de l'esglsia, hi degu haver algunes cases, orientades a migjorn.

El conjunt s un jaciment molt notable, testimoni d'un poblament de fa ms de 1.000 anys.

 Bibliografia .
 BOLS I MASCLANS, Jordi i FIT I LLEVOT, Francesc. "Despoblat de Sant Mart de les Tombetes", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic Catal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406314" title="Santa Maria de la Torre d'Amargs" nonfiltered="1880" processed="1872" dbindex="156890">

Santa Maria de la Torre d'Amargs, actualment dedicada a la Immaculada Concepci, s l'esglsia parroquial, romnica, del poble de la Torre d'Amargs, pertanyent al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Juss.

Es tracta d'un temple d'origen romnic, molt transformat al llarg dels temps. Conserva un portal adovellat. L'estat actual s runs, amb la volta de la nau esfondrada.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "La Torre d'Amargs", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406315" title="Scott McCloud" nonfiltered="1881" processed="1873" dbindex="156891">

Scott McCloud (Nascut el 10 de juny de 1960 amb el nom de Scott McLeod, el cognom escocs curiosament se'l va anglosaxonitzar posteriorment) s un dibuixant i assagista nordameric i defensor dels cmics com a mitj artstic i literari.

Biografia.

McCloud nascut a Boston, Massachusetts. El seu pare era, segons la seva biografia oficial, un cec inventor de coets. Als 16 anys junt al seu amic Kurt Busiek va crear cmics gaireb de qualitat professional. Busiek va ser qui el va convncer que no tots els cmics eren un absurd entreteniment infantil. Al 1984 Cre el superheroi de cmic Zot!, historietes publicades per l'editorial Eclipse Comics fins 1990 com alternativa a l'estil fosc i violent que marc la indstria del cmic de l'poca. Public un total de 36 historietes, els deu primers a color i la resta en blanc i negre. McCloud parla d'AstroBoy i el seu creador, el "pare del manga" Osamu Tezuka, com una influncia important en aquesta obra. Es podria dir que es tracta d'uns dels primers cmics nordamericans inspirats en el manga japons.

Ms tard, a un cmic publicat sota el nom de Destroy!!, critic amb una pardia deliberadament exagerada les baralles com a frmula bsica del gnere de superherois. Desprs cre una novella grfica The New Adventures of Abraham Lincoln (feta amb una barreja d'imatges generades per ordinador i dibuixos fets a m) , per a DC Comics cre 12 nmeros de les aventures de Superman i la srie de tres nmeros: "Superman: Strength".

La seva popularitat, per, augment, arran de la publicaci el 1993 del llibre Understanding Comics: the invisible art, publicat a l'Estat espanyol el 1995 per Ediciones B amb el ttol Como se Hace un Comic: el arte invisible, ha estat reeditat el 2007 per Astiberri Ediciones amb el ttol Entender el Comic: el arte invisible. A l'Estat francs ha estat publicat el 1999 per Vertige Graphic, sota el nom L'Art invisible : comprendre la bande dessine. Aquest llibre el consagra com a teric del cmic i on fa una mplia exploraci de la seua definici, histria, vocabulari, i els mtodes del mitj en forma d'historietes. Obra dirigida amb habilitat i pertinncia, tot i que no afegeix res de nou a les teories sobre semitica dels anys 70 i 80, el llibre va aportar una alenada d'aire fresc a la teoria del cmic.



L'any 2000 va continuar teoritzant sobre el cmic amb Reinventing Comics(tamb en forma de cmic), publicat a l'Estat espanyol el 2001 per Norma Editorial i tradut amb el ttol La Revolucin de los Comics, a l'Estat francs publicat el 2002 per Vertige Graphic i tradut amb el ttol Rinventer la bande dessine, llibre amb el qual va esbossar dotze "revolucions" que va considerar claus per al creixement i l'xit dels cmics com a mitj creatiu i popular. Aquesta obra considerada per alguns crtics de ser menys afortunada per pecar d'estar massa plena d'ambicions i dogmatisme, afirmant d'arreglar els problemes de les vendes de cmics als Estats Units amb el seu anlisi dels aspectes artstics i conceptuals, aix com tcnics i comercials.

Per ltim, el 2006, va llanar Making Comics, a l'Estat espanyol l'obra va estar publicada el 2007 per Astiberri Ediciones, amb el ttol Hacer Comics, (aqu podeu veure el suplement online del captol 5 1/2 del llibre), a l'Estat francs el llibre va estar publicat el 2007 per Delcourt amb el ttol Faire de la bande dessine. Desprs de la publicaci, se'n va anar de gira amb la seva famlia. Els viatges de promoci del llibre van incloure els 50 estats dels EUA i part d'Europa.

Va ser un dels primers promotors del webcomics com una varietat de cmics, i un vocal defensor dels micropagaments. Tamb va ser assessor de BitPass, empresa que es va associar amb les principals empreses de serveis financers com Microsoft, PayPal i el Royal Bank of Scotland. Bitpass va fer fallida oficialment el 26 de gener de 2007. L'empresa proporcionava un micro sistema en lnia, que va ajudar al comenament amb la publicaci de The Right Number, una novella grfica en lnia a un preu de 0,25 dlars EUA per cada captol. McCloud mant una presncia activa al seu web oficial, on publica molts dels seus experiments en curs amb els cmics produts especficament per al web. Entre les tcniques que explora destaquem "El llen infinit" que permet, mitjanant un navegador web, que els elements s'organitzen espacialment de forma no possible en un espai finit, de dues dimensions i paginat amb el format fsic d'un llibre.

El seu ltim treball s un llibre d'historietes que formen el comunicat de premsa presentant el navegador web de Google, Google Chrome, que es va publicar l'1 de setembre de 2008. 

Creador de la Carta de Drets.

McCloud s el principal impulsor de la Carta de Drets, un document de 1988 amb l'objectiu declarat de protegir els drets dels creadors de cmic i donar suport a les ajudes contra l'explotaci dels artistes i escriptors de cmics pel treball realitzat en concepte de prctiques d'empresa. El projecte de llei inclou dotze drets, com "El dret a la plena propietat del que s'est creant" i "El dret al pagament just i equitatiu dels beneficis derivats de la totalitat del treball creatiu."

24 hores de cmics.

McCloud el 1990 va encunyar la idea d'un cmic de 24 hores, una historieta de 24 pgines creada per un dibuixant en 24 hores consecutives. Es tracta d'un mutu desafiament amb el dibuixant Steve Bissette amb la intenci d'obligar a la producci creativa i amb un mnim de restricci a la lliure contemplaci. El creador pot recollir material d'investigaci i eines de dibuix per endavant, per no es pot planificar el cmic abans d'hora o posar alguna cosa en el paper (com ara dibuixos o esbossos) fins que est llest per a comenar. Tots els descansos (per a l'alimentaci, son, o qualsevol altre propsit) es compten com a part de les 24 hores.

Nat Gertler va organitzar el primer esdeveniment el 24 d'abril de 2004. Es va convidar a creadors de cmics d'arreu del mn a dedicar aquest dia a fer un cmic de 24 hores. A tots els participants se'ls va demanar que enviessin el seu cmic completat a McCloud, qui mant un arxiu dels cmics complets al seu web. Moltes botigues de cmics van donar suport a la iniciativa oferint espais per als artistes que participarien. L'esdeveniment va atreure a molts escriptors i dibuixants, tant de mitjans impresos com electrnics. En 2005, el segon Dia dels Cmics de 24 Hores va comenar el dissabte 23 d'abril, i va acabar el dia 24, a les 24 hores amb ms de 800 creadors participant dintre dels esdeveniments organitzats i molts ms acceptant el repte des de les seves cases. El Dia dels Cmics de 24 Hores del 2006 es va portar a terme el 7 d'octubre d'aquest any. L'esdeveniment per al 2007 es va portar a terme el 20 d'octubre. L'esdeveniment per al 2008 es va portar a terme el 18 d'octubre. 

Lo Spazio Bianco organitza les 24 Hores de cmic a Itlia des de l'1 d'octubre de 2005, un esdeveniment similar per als creadors italians i amb l'autoritzaci de McCloud i Gertler.

La School of Visual Arts alberga any rere any les 24 Hores de Cmic, per degut a l'horari de les classes la data per al prxim esdeveniment encara no est fixada.


 Bibliografia .

Understanding Comics: The Invisible Art (1993, ISBN 0-613-02782-5);
Reinventing Comics: How Imagination and Technology Are Revolutionizing an Art Form (2000, ISBN 0-06-095350-0);
Making Comics: Storytelling Secrets of Comics, Manga and Graphic Novels (2006, ISBN 0-06-078094-0);

 Referncies.
 Perfil de McCloud al lloc web de RAW;
 Scott McCloud Publicacions franceses Bedetheque ;

 Enllaos externs .

 Web oficial de l'autor;
 24 hores de cmics;
 Biografia de Scott McCloud a Lambiek Comiclopedia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406316" title="Cultura kallawaya" nonfiltered="1882" processed="1874" dbindex="156892">
La cultura Kallawaya (tamb Callahuaya i Kolyawaya) s una cultura aborigen originria de les poblacions de Corba, Chajaya, Khanlaya, Huata Huata, Inka i Chari, contornada de Charazani, provncia de Bautista Saavedra, Departament de La Paz, Bolvia. Immemorialment la cultura kallawaya s ha centrat en l estudi i exercici de la medicina tradicional itinerant, i els seus sanadors recorren els camins de l Inca a la cerca de plantes medicinals.

La medicina kallawaya exercida actualment per uns 2 mil hmens, utilitza plantes, animals, productes humans, minerals, amulets i terpies. Els coneixements, transmesos pels pares i iaios als xicots i xiquets, en el seu conjunt conformen un patrimoni intangible. A ms dels seus coneixements en matria de medicina natural, els Kallawalla compartixen una cosmologia, un conjunt de coherents creences, rituals, mites, valors i expressions artstiques que li proporcionen una visi original del mn, de la qual depn la seua concepci de la salut, que unix la naturalesa, l espiritual, la societat i la persona. Els Kallawalla han conservat una detallada classificaci antiga de les plantes i animals, que pot procedir de l poca incaica. D altra banda, al mateix temps que metges viatgers, els Kallawaya sn agricultors. Usen incls els seus trages tradicionals i en el cas dels hmens els identifiquen els seus ponxos rojos amb llistes d altres colors i el barret.

Hi ha diversa hiptesi sobre l origen dels Kallawaya. L arqueologia de la zona est influenciada pel Tiwanaku expansiu i la subsegent cultura Moll. Se sap per les crniques, que en el Imperi Inca  els sabers del qual metge Religi religiosos] van sintetitzar els kallawaya tenien un estatus especial, practicaven la medicina tradicional portat plantes medicinals d un lloc a un altre i eren encarregats de carregar el camina de l Inca. Inca. Se'ls reconeixia un territori autnom molt ms ampli que la regi que habiten actualment, en una franja de pisos ecolgics que van dels 1.000 fins als 5.000 m.s.n.m. la qual cosa els proporcionava accs a una varietat de plantes medicinals i una interrelaci amb cultures de l altipl i les terres baixes, que va poder haver sigut la base de la seua medicina itinerant.

S han donat diverses interpretacions per al significat del seu nom que per a alguns, a partir del idioma aymara, significa Pas dels Metges o simplement metges o medicina. Altres, des del interpreten] com " portaren l esquena plantes "o com una referncia a la planta medicinal Polypodiaceae polipodicia]kalawala] Polypodium (pycnocarpum Els).

Kallawalla actuals parlen a ms de qutxua, aymara i Idioma espanyol castell, una llengua prpia, usada entre ells i en els rituals i prctica metgessa. s esta llengua, kalliawayai vol dir "iniciat" en el saber. Els lingistes han aconseguit demostrar que esta llengua amb una base morfolgica qutxua integra paraules i afixos procedents del idioma puquina que es parlava en el Imperi Inca i que est present en la toponmia andina boliviana.

La cultura kallawaya va ser declarada per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat, l any 2003.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406317" title="Debaser" nonfiltered="1883" processed="1875" dbindex="156893">
"Debaser" s una can de Pixies, un grup de rock alternatiu d'Estats Units. s la primera can en el seu lbum de 1989, Doolittle. "Debaser" va ser escrit pel lder del grup, Black Francis.

"Debaser" no va ser publicat com single fins a 1997, per a promocionar la compilaci Death to the Pixies (que va ser publicat desprs de que el grup es va seperar), encara que el lbum Doolittle va ser fet pblic en el 1989.

 La lletra i el seu significat .

La lletra de la can es basa en una pellcula experimental de Luis Buuel i Salvador Dal, Un chien andalou. La primera escena de la pellcula famosament representa el seccionar del globus ocular d'una dona, i la can fa referncia a aquella escena: "Slicin' up eyeballs / I want you to know" ("Tallant els globus oculars / Jo vull que tu spigues"). Black Francis repeteix la frase "un chien andalusia", canviat del ttol de la pellcula. Segons Black Francis:

Desitjo que Buuel encara estigus viu. Ell va fer aquesta pellcula sobre res particular. Fins el ttol no t sentit. Amb la meva estpida, pseudo-escolar, ingnua, entusistica, avantguarda, sapastra manera de mirar Un chien andalou (dues vegades), jo vaig pensar, "S, fer una can sobre aix."  "Un chien andalou", sona massa francs, doncs cantar "un chien andalusia", sona b, no?;

El ttol "Debaser" fa referncia a la manera en que la pellcula Un chien andalou degrada (en angls debases) la moralitat i els estndards del arte, segons Black Francis.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406319" title="Black Francis" nonfiltered="1884" processed="1876" dbindex="156894">
Black Francis, tamb conegut com "Frank Black" (nascut Charles Michael Kittridge Thompson IV) (Boston, Massachusetts, 6 d'abril de 1965), s un msic nord-americ. s ms fams pel seu grup de rock alternatiu, Pixies, que era un dels grups musicals ms influents de la seva era. Desprs de la separaci dels Pixies en 1993, es va embarcar en una carrera sola, sota el nom de "Frank Black", a vegades amb un grup que es diu Frank Black and the Catholics. En 2004 els Pixies es van reconciliar i ara Frank Blank ha tornat a dir-se "Black Francis".

Amb els Pixies, Black Francis canta i toca la guitarra, i va compondre la majoria de les canons del grup. Era conegut pel seu estil de cantar, caractersticament xisclant o udolant, i per les sevas canons, amb temas abstractes o surrealistes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406327" title="Trisecci de l'angle" nonfiltered="1885" processed="1877" dbindex="156895">




El problema de trisecar l angle  s un problema clssic de construcci amb regle i comps dels antics matemtics grecs.
Es permet utilitzar dues eines:

 Un  regle no marcat, i;
 un comps, ;

Problema: Donat un angle construir un altre  angle que sigui una tercera part del primer.
Amb aquestes eines es demostra que el problema s irresoluble. Aix requereix dibuixar l  arrel cbica d un nombre donat, construcci impossible amb les eines donades; vegeu a sota.

Malentesos habituals.
s habitual escoltar "s impossible trisecar un angle! Q.E.D." Deixant de costat la manca d una prova, aquesta afirmaci s falsa: noms s impossible resoldre el problema en general utilitzant noms regle i comps, i.e. pot ser fet utilitzant altres eines, i, a ms, alguns angles poden ser trisecats amb regle i comps.

Perspectiva i relaci amb d altres problemes.


Els matemtics grecs ja coneixien la manera de dividir un segment qualsevol en un nombre arbitrari de segments mitjanant una construcci amb regle i comps dibuixant lnies paralleles, la manera de biseccionar angles, de construir molts polgons, i de construir quadrats d rea dels quals fos el doble de la d un polgon donat.
Els tres problemes que es van demostrar irresolubles van ser: 
 La trisecci de l angle,
 La duplicaci del cub, i;
 La quadratura del cercle;


Els angles no poden ser trisecats en general.

Sigui  el conjunt dels nombres racionals.
Es diu que un nombre s construble  en un pas  a partir d un cos  si s una soluci d una equaci de segon grau. Fixeu-vos que  radians (60 graus, escrit 60) s construble.

Malgrat aix l angle de  radians (60 graus) no pot ser trisecat. 
Com que .

Si 60 pogus ser trisecat el polinomi mnim de  sobre el cos  seria de segon ordre. Vegeu la identitat trigonomtrica . Sigui ara . 

D'aqui es dedueix, . Per tant . Multiplicant per 2 dna , o . Ara es substitueix , de tal manera que  . Sigui .

El polinomi mnim per x (per tant )s un factor de . Si  t una arrel racional, pel teorema del residu, ha de ser 1 o  1, i clarament es veu que cap de les dues s arrel. Per tant  s irreductble dins , i el polinomi mnim per   s de grau 3.

Per tant un angle de  radians no pot ser trisecat.

Alguns angles poden ser trisecats.

Maltrat tot el que s ha vist, alguns angles es poden trisecar. Donat un angle  , l angle  trisecciona el . Encara ms,  radians (72) s constructible i, pot ser triseccionat.  Tamb hi ha angles que, malgrat no siguin constructibles, es poden trisecar, per exemple . combinades per fer  que s un cercle senzer ms .

Un teorema general .


Es denoten els nombres racionals com   :

Teorema: E angle  es pot trisecar si i noms si s reduble dins de l extensi del cos  .

La prova es pot derivadar de la identitat trigonomtrica anterior.

Mitjans per trisecar angles fora de la geometria grega .

Origami.
La trisecci, com moltes altres construccions impossibles amb regla i comps, es pot fer amb operacions ms potents (per fsicament fcils) com fer plecs de paper o origami.  Els axiomes de Huzita (tipus d operacions amb plecs de paper) poden construir extensions cbiques (arrels cbiques) de determinades longituds, mentres que les construccions amb regle i comps noms poden construir extensions quadrtiques (arrels quadrades).  Veure matemtiques dels plecs de paper.

Corba auxiliar .
Les trisectrius sn unes corbes que, si es poden dibuixar en el pla utilitzant altres mtodes, llavors es poden utilitzar que trisecar qualsevol angle. 

Amb un regle marcat.

Uns altres mitjans per trisecar un angle qualsevol mitjanant una "petita" variaci de les construccions gregues s via un regle amb dues marques separades una distncia. La segent construcci s d  Archimedes, i s anomena una construcci de Neusis, i.e., usa d altres eines a part d un regle sense marcar.

Aix requereix tres fets de geometria (a la dreta):

 Qualsevol conjunt d angles d una lnea recta sumen 180,
 La suma dels angles d un triangle s 180, i,
 Qualssevol costats iguals d un triangle issceles forma un angle igual amb el tercer costat.




Mireu al diagrama de la dreta, denotem a l angle que hi ha a l esquerra del punt B. Es trisecciona l angle a.

Primer, el regle t dues marques separades per la distncia AB apart. S allarguen les lnies de l angle i es dibuixa un cercle amb radi AB. 

"Anchor" el punt A del regle, i es mou fins que una de les marques est al punt C, una al punt D, i.e., CD = AB. Obviament es dibuixa un radi BC.  El triangle BCD t dos costats iguals, per tant s issceles.

Aix demostra que els segments AB, BC, i CD sn tots de la mateixa llargada. El segment AC s irrellevant.

Ara: Triangles ABC i BCD sn issceles, per tant, cadascun t dos angles iguals. Si re-dibuixem el diagrama, i etiquetem tots els angles:



Hiptesis: Donada la lnea recta AD, i AB, BC, i CD sn totes de la mateixa longitud,

Conclusi: angle .

Demostraci 

Passos:

 A partir de  la premisa 1) de dalt, .
 Mirant al triangle BCD, a partir de  la premisa 2) .
 A partir de  les dues ltimes equacions, .
 A partir de  la premisa 2), , thus , per tant a partir de , .
 A partir de  la premisa 1) de sobre, , per tant .

Simplificant, , or , i el teorema est demostrat.

Una altre vegada: aquesta construcci sortia fora de les demostracions permeses pels grecs utilitzant un regle sense marques. Hi ha un element inevitable d inexactitud utilitzant el regle.
  
Amb una corda.

Hutcheson va publicar un  article a Mathematics Teacher, vol. 94, No. 5, May, 2001 on utilitzava una corda en lloc d un regle i un comps. Una corda es pot utilitzar tant com un regle (tensant-la) o com un comps (fixant un punt i movent l altre), per tamb es pot enrotllar al voltant d un cilindre. Aix va ser la clau de la soluci de Hutcheson.

Hutcheson va construir un cilindre a partir de angle que s havia de trisecar. Va dibuixar un arc a travs de l angle, completant-lo com un cercle, i construint a partir d aquest cercle un cilindre en el que hi havia inscrit un triangle equilter (s havia dividit en tres angle de  360 graus).  Aix desprs es traspassava ( "mapped") a l angle que s havia de trisecar, amb una simple prova de triangles semblants.
Per veure la demostraci detallada i la seva generalitzaci, vegeu l article: Mathematics Teacher, vol. 94, No. 5, May, 2001, pp. 400-405.


 Veure tamb .
Bisecci;
Nombre construble;
Polgon construble;
Duplicaci del cub;
Geometria eucldea;
Teoria de Galois;
Historia de la geometria;
Construcci amb regle i comps;
Teorema trisector de Morley;
Construcci de Neusis;
Quadratriu;
Quadratura del cercle;
Tomahawk (geometric shape);
Trisectriu;


Notes.



Enllaos externs.

MathWorld site;
Geometric problems of antiquity, including angle trisection;
Some history;
One link of marked ruler construction;
Another, mentioning Archimedes;
A long article with many approximations & means going outside the Greek framework;
Geometry site;

Altres maneres de trisecar.

Trisecting via the limacon of Pascal; see also Trisectrix;
Trisecting via an Archimedean Spiral;
Trisecting via the Conchoid of Nicomedes;
sciencenews.org site on using origami;
Hyperbolic trisection and the spectrum of regular polygons ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406328" title="Secuestro areo" nonfiltered="1886" processed="1878" dbindex="156896">

Secuestro areo (Segrest aeri en castell) s la quaranta-tercera histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1979.

Argument.
En Mortadello i en Filem sn els encarregats de detenir un criminal que es dedica a segrestar avions.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406329" title="Baronia de Castellnou de Montsec" nonfiltered="1887" processed="1879" dbindex="156897">

La Baronia de Castellnou de Montsec s una baronia del Pallars Juss, amb seu inicial en el poble de Castellnou de Montsec, de l'actual terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

El territori que comprenia l'any 1687 els llocs de Castellnou de Montsec, on tenia la seu, Beniure, Estorm i Sant Esteve de la Sarga.

No es t constncia de la baronia fins a finals del segle XVI. Fou, successivament, dels Areny, senyors d Altet i de Llu, dels Erill, barons de l Albi, dels Cartell, barons de Falgons, i dels Ardena de Sabastida (de la famlia dels Cartell, i que utilitzaren tamb aquest cognom). 

El 1681 fou venuda la baronia als Portol i el 1682 Carles II de Castella el Fetillat els conced escut d'armes. El primer Portol que ostent el ttol de Bar de Castellnou de Montsec fou Llus Gaspar de Portol i Pont (o Ponts, en alguns documents. Aquest bar s enterrat a l'esglsia de sant Esteve, a l'altar de sant Antoni de Pdua, per disposici testamentria, tot i que mor a Balaguer. 

Aquest Gaspar de Portol era avantpassat del que seria explorador de Califrnia, Gaspar de Portol i de Rovira. Gaspar de Portol, era fill de Francesc de Subir, bar, des del segle XVII, de Castellnou de Montsec. El llinatge dels Portol tenia possessions a ger, Balaguer i Arties (Vall d Aran).

Desprs encara pass als Rubalcava i als Vilallonga-Babau (que tamb utilitzaren el cognom Portol). Fou reconeguda com a ttol del regne el 1801.

En l'actualitat est vacant, i ha estat sollicitada per Don Jacinto Antonio del Castillo y Acua.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406334" title="Barbus arcislongae" nonfiltered="1888" processed="1880" dbindex="156898">

 Barbus arcislongae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406335" title="Barbus trispilopleura" nonfiltered="1889" processed="1881" dbindex="156899">

Barbus trispilopleura  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406336" title="Barbus argenteus" nonfiltered="1890" processed="1882" dbindex="156900">

Barbus argenteus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406337" title="Barbus trispilomimus" nonfiltered="1891" processed="1883" dbindex="156901">

 Barbus trispilomimus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud del Camerun fins a Angola.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406338" title="Barbus aspilus" nonfiltered="1892" processed="1884" dbindex="156902">

Barbus aspilus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406339" title="Barbus trinotatus" nonfiltered="1893" processed="1885" dbindex="156903">

 Barbus trinotatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406340" title="Barbus aspius" nonfiltered="1894" processed="1886" dbindex="156904">

Barbus aspius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Lesotho i a la Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406341" title="Barbus trispiloides" nonfiltered="1895" processed="1887" dbindex="156905">

Barbus trispiloides  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Libria.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406342" title="Barbus atakorensis" nonfiltered="1896" processed="1888" dbindex="156906">

 Barbus atakorensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Ghana, Benn (riu Oti), Nigria (riu Kaduna) i Togo (riu Mono).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Lvque, C., D. Paugy i G.G. Teugels, 1991. Annotated check-list of the freshwater fishes of the Nilo-sudan river basins, in Africa. Rev. Hydrobiol. Trop. 24(2):131-154.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406343" title="Barbus trimaculatus" nonfiltered="1897" processed="1889" dbindex="156907">

Barbus trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406344" title="Barbus atkinsoni" nonfiltered="1898" processed="1890" dbindex="156908">

Barbus atkinsoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406346" title="Barbus trevelyani" nonfiltered="1899" processed="1891" dbindex="156909">

Barbus trevelyani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de la provncia del Cap (Sud-frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406347" title="Barbus atromaculatus" nonfiltered="1900" processed="1892" dbindex="156910">

Barbus atromaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo i al sud del Camerun.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406348" title="Barbus treurensis" nonfiltered="1901" processed="1893" dbindex="156911">

Barbus treurensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 108 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406349" title="Barbus bagbwensis" nonfiltered="1902" processed="1894" dbindex="156912">

Barbus bagbwensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sierra Leone.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406350" title="Barbus traorei" nonfiltered="1903" processed="1895" dbindex="156913">

Barbus traorei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Costa d'Ivori.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406354" title="Hipias major" nonfiltered="1904" processed="1896" dbindex="156914">
L Hipias major, tamb conegut com Qu s el bell? (en grec:              ), s un dileg de Plat. Pertany a la srie dels "Primers Dilegs", escrits en l poca en qu l autor era encara jove. La seua data exacta s incerta, encara que s ha suggerit el 390 a. C. S anomena aix pel fet que hi ha dos dilegs amb el mateix nom (en ambds participa com a personatge el sofista Hipias d Elidix, contemporani seu) sent l altre, el Hipias menor (de la mateixa poca), considerablement ms breu que l anterior. L autoria platnica del dileg ha sigut discutida.

 Autenticitat .
L autoria de l Hipias major ha roms llarg temps en disputa. Encara que algunes obres prviament atribudes a Plat finalment han sigut considerades com no autntiques, en esta obra l autoria no ha quedat encara fermament establida, encara que el consens acadmic pareix inclinar-se a afavorir la seua autenticitat.

La discussi es resumix en Sider 1977). Dorothy Tarrant va ser la primera a defendre la seua falsedat]]. Els que es van oposar a ella en una srie d articles van ser G.M.A. Grube i W.K.C. Guthrie, en A History of Greek Philosophy tamb discutix sobre la seua autenticitat". Sider, va escriure en 1992 que G.R. Ledger, en Re-counting Plat (Oxford 1989) va realitzar una anlisi del text per computadora i va considerar no concloentment: "Sospesant l evidncia per a l autenticitat, esta s prou convincent". Ell va al fet de que en altres obres recents, P. Woodruff, Plat: Hippias Major (Oxford 1982) tamb discutix la seua autenticitat i data el document "al voltant de 390 a. C.", mentres que C.H. Kahn, OSAP 3 (1985) s l nica figura moderna que recolza la falsedat del dileg. Del material en lnia, la Internet Encyclopaedia of Philosophy indica que "D aquelles de Plat que enumerem com autntiques, en la part superior (en el grup d obres primerenques), noms l Hipias Major de tant en tant continua sent mencionada com "no autntica". L evidncia ms forta contra l autenticitat de l Hipias major s el fet de que mai fra mencionat en qualsevol de les fonts antigues".

 Personatges .
Scrates; ;
Hipias d Elidix, reconegut sofista, natiu de Elidix. Conegut en tota la Grcia antiga, va ser reputat per dominar la matemtica, la astronomia i la retrica; presumia de poder parlar de qualsevol tema en Olmpia sense preparaci. s presentat per Plat, quelcom caricaturitzat, com a vanits, tancat i de limitat intellecte; com tamb ho s en el Hipias menor. ;

 El dileg: Definir el bell .
En l Hipias major, Scrates i Hipias d Elidix intenten precisar i trobar una definici del |perestan]" destinats a fallar a causa de la seua falta d habilitat per a formular una resposta que comprenga el [complet.] S ha dit que la problemtica filosfica que presentaria Plat ac, lluny de ser esttica, seria la de la definici.

No obstant aix, la concepci grega de la bellesa diferix de l actual, ja que s molt ms mplia. Al dir bellesa els grecs es referien tamb a la bellesa esttica per en molt major grau a principis com la bondat, la justcia, la rectitud, etc.

 Escena introductria .

 Hipias es troba amb Scrates .
Hipias d Elidix, les empreses del qual ho han portat lluny de Atenes per un bon temps, arriba a la ciutat per a fer una conferncia en l Escola de Pheidostratus en els segents dies. Es troba amb Scrates, qui li pregunta per qu un home tan important i savi com Hipias hi ha privat als atenesos de la seua presncia per tant temps.

Llavors el gran sofista explica que, se deu al fet que en la seua ciutat natal Elidix eren necessaris els seus servicis, i se li han confiat diverses importants missions diplomtiques en diferents ciutats; notablement en Esparta. Aprofita els seus viatges pel mn grec per a educar a un gran nombre de jvens i obtindre bones sumes de diners. Un exemple va ser el poblet de Inycus, en Siclia, on els seus modestos pobladors van sacrificar bona part dels seus guanys per a veure els seus fills educats.

 Podria l aplicaci excessiva de la llei portar a la illegalitat? .
Irnicament, Scrates assentix que tot aix s admirable. I si Hipias ha passat la major part del seu temps a Esparta, pregunta llavors, deuria ell estar on gana ms? Hipias replica: ell no va tocar el obolus ac. No va ser perqu els espartans desitjaren la millor educaci possible per als seus fills, i no perqu no comprengueren el verdader valor de Hipias. L nica ra va ser que "no s costum heretada dels lacedemonis el canviar les seues lleis o educar els seus fills en forma diferent de l habitual.".

No obstant aix, com a Scrates emfatitza, la llei est feta precisament per a la utilitat i felicitat dels ciutadans, dos coses a qu Hipias hauria pogut contribuir granment. Per estar massa aferrats a la llei i al rebutjar els servicis de Hipias, els espartans contradiuen l objecte de les seues prpies lleis i per tant a es podria considerar com quelcom illegal.

Hipias, adulat aix convenientment, assentix a Scrates. Este llavors li pregunta com, no obstant aix, va tindre ell tant xit en esta severa ciutat de Lacnia. No va ser, respon Hipias, pels seus coneixements de aritmtica o de astronomia, sin que "els place sentir parlar de les genealogias dels herois i dels hmens, Scrates, i de les fundacions de les ciutats en poques antigues i, en breu, sobre la antiguitat en general... coses bellament perseguides"

 Scrates revela el seu problema .
Scrates est content de que Hipias faa reminiscncia de les coses belles, perqu este s el tema que li interessa. Mentres es critica la bellesa o la lletjor de part dels discurss, Scrates reclama haver sigut assetjat recentment per un conegut seu, que li va reprovar per no conixer realment la definici de la bellesa.

De seguida proclama estar encantat perqu finalment, alg tan competent com Hipias podr donar la seua opini sobre la naturalesa de la bellesa. El gran sofista, adulat, no s oposa; i s agullonat per Scrates, que li oferix la rplica en la discussi per mitj d assumir el paper del "insolent" acusador, que no s un altre que el seu conegut dimoni. Este joc de rols per part de Scrates s agrega a la naturalesa cmica del dileg, permetent-li que es mofe de Hipias d una manera que en altres circumstncies no seria acceptable.

 Les tres respostes de Hipias .

 Primera definici: La bellesa s una bella jove .
Per primera resposta, Hipias ens mostra que no entn res del que li demana el seu interlocutor: "Per a estar segurs, Scrates, si he de dir la veritat, una bella jove s bella." (287e). Scrates estima, amb el seu usual ironia, que esta s una resposta brillant. Per, no pot dir-se que una lira, un cavall o incls una olla sn bells? Clar que la ms bella de les olles no t comparaci amb una bella dona, per, al seu torn, qu s la bellesa d una dama en comparaci amb la d una deessa?

En breu, hi ha un infinit nombre de coses belles a ms de belles dones. En tot cas, esta no s realment la pregunta; no s una pregunta sobre saber quines coses sn belles i quins no, sin de definir qu s all que les fa belles.

 Segona definici: La bellesa s or .
La segona resposta oferida per Hipias s la segent: "A que em preguntes, la bellesa, no s sin el or... Perqu tots ho sabem, crec, onsevol que s afija, incls que all que parega lleig pareixer bell si est adornat amb or."(289e). Ac Hipias ha reconegut que el bell s quelcom nic que aplicat a les coses les fa belles, per continua particularitzant la qesti amb exemples concrets.

Sens dubte, respondr Scrates, per, qu s el que fa aix a la gran esttua]] de Atenea en el Parten? Esta obra mestra de Fdies est feta de marfil i pedres precioses, no d or. I no obstant aix l esttua s magnfica.

A ms, tant l or com qualsevol altre metall precis noms atorga bellesa si s usat correcta, o  convenientment . En el cas de l olla, per exemple, com es podria dir que una cullera de fusta o una d or ser millor per a rebolicar, o quina d elles ser la ms bella?

 Tercera definici: La bellesa s ser ric i respectat .
Esta vegada, Hipias creu entendre: Scrates vol saber quina cosa cap home trobar lletja.

Per una vegada ms, la seua conclusi s decepcionant: "Dic, llavors, que per a tot home i onsevol que estiga, el ms bell ser ser ric, saludable, i honrat pels grecs, fins a arribar a vell, i desprs de donar un bell funeral per als seus pares, ser bella i esplndidament soterrat pels seus descendents." (291d-e)

Seguix a continuaci una escena molt cmica, en la que Scrates mostra la por de ser castigat amb una vareta pel seu acaador si li contestara amb tal resposta. Si s bell, per exemple, donar les honres fnebres als pares i rebre-les dels fills. Llavors, qu de Aquilles o Hrcules? Haguera sigut bell per a estos dos herois, fills de immortals, soterrar els seus parents? Potser llavors no hi hauria bellesa en les seues vides perqu els seus descendents no els van soterrar? La bellesa en este sentit llavors s aplica als hmens ordinaris, per seria lletjor per a herois i dus. La definici llavors encara s incorrecta.

 Les tres respostes de Scrates .

 Primera definici: la Bellesa s el que s apropiat .
Cansat dels errors de Hipias, Scrates oferix una definici al seu torn, que ell diu guardava del seu fams contradictor: La bellesa s simplement el que s apropiat. 

Esta resposta satisf a Hipias. Per s necessari un examen addicional: en primer lloc, s la convenincia el que fa a les coses belles, o simplement les fa aparixer com belles? La segona hiptesi s temptadora: incls un home ridcul, vestit amb roba bella, apareixer ms bell. Per interiorment continuar sent ridcul; aix, el que apropia i el bell no s el mateix. s ms, la bellesa estaria falsejant la realitat.

Hipias suggerix que la convenincia proporciona al mateix temps la realitat i l aspecte de la bellesa. Per llavors, res podria ser menys segur; si tot fora aix de simple, els ciutadans i els poltics no haurien de discutir ms per a decidir quina acci seria la ms bella.

Segona definici: la bellesa s l til .
Per segona vegada, Scrates proposa una soluci: si s bell, s til?

Per heus ac que ixen a la superfcie diversos problemes: s per mitj del que] els hmens fan coses tils. No obstant aix, com tamb s ben sabut, el poder pot servir tant per al com] per al . com no s desitjable qualificar les accions belles com rones, no es pot acceptar que el bell s l til.

El que requerix que la definici siga novament enfocada; la bellesa s noms la utilitat mentres s efica per a la realitzaci dels fins bons, o a aquells que sn "favorables" o  profitosos . 

Identificar el bell i el favorable condux a una paradoxa: ats que el bell seria la causa del b i s est tractant dir que  el bell s el b  o  all til al b  s estaria identificant la causa amb el seu efecte i concloent que la causa s origen de si mateixa.
Des d ac han de concloure que  tampoc el bell s el bo, ni el bo s el bell  (297b); una asserci que, no obstant aix, no els satisf.

Tercera definici: la bellesa s el plaer que ve de veure i sentir .
Per a concloure, Scrates porta una definici final; a primera vista molt sorprenent: "qu si digurem que el bell s el que ens fa sentir feli?; no em referisc a tots els plaers, sin al que ens dna felicitat per mitj de l audici i la vista."

Esta hiptesi, si b atractiva, segons Scrates mateix cont un defecte fonamental; que ignora la bellesa dels plaers ms nobles, referida a les ocupacions dels estudiosos o a l estudi de les lleis.

D altra banda, pareix cridaner que noms els sentits de la vista i el oda siguen considerats. s esta un mode sotmetre-la al sentit com, en la que el tacte, el gust i l olfacte sn d alguna manera ms vergonyosos i baixos que els altres sentits?

Finalment, es diu que no perqu el plaer vinga de veure o de sentir quelcom siga bell. Scrates llana una srie de consideracions molt complexes: prenent parells d objectes, en la majoria dels casos que el terme s aplique a ambds objectes (A i B sn bells, A i B sn justos) poden tamb aplicar-se a un objecte pres per separat (A s bell i B s bell). Per en alguns casos rars pot succeir que a no siga el cas, notriament quan la suma de A i B forma un nmero parell i A i B, presos per separat, sn dos nmeros imparells.

En el cas de la bellesa, s la primera categoria la que s apropiada, perqu si un parell d objectes s bell, ens porta a raonar que ho sn cada un d ells. Per apareix una nova paradoxa, ja que el bell, en una discreta definici, haja de correspondre a ambds plaers de la vista i de l audici, presos juntament, i no pot pertnyer noms a una d elles. Conseqentment, la definici demostra ser fallida. 

Esgotat per les moltes subtileses que en ltima instncia i intilment han considerat, Hipias reprn a Scrates i li exigix que en compte de "meres paraules i absurds" admeta que "el bell i digne d estimaci s ser capa d oferir un discurs adequat i bell davant d un tribunal, o davant del Consell o qualsevol altra magistratura en qu es produsca el debat, convncer i retirar-se portant no estes nimietats, sin el major premi, la salvaci d un mateix, la dels seus propis bns i la dels amics.."

Scrates, prenent-se una llicncia, fingix sentir-se malament per la situaci, arraconada entre els atacs de Hipias i les del seu misteris acaador. Com a nica certesa, amb sentit del humor conclou que, ara pot comprendre millor el vell proverbi grec "les coses belles sn difcils".

Impacte literari i filosfic .
Pot impactar o sorprendre el lector que la definici que identifica el bell amb l til siga refutada en el dileg, ats que esta correspon molt b amb la visi histrica de Scrates. Per, com succex en Crmides, Lsies i Eutifrn, l Hipias Major t una virtut "anatrptica" o autocensurable, el propsit de l autor s revelar les falles de les opinions comunament asseverades, sense necessriament oferir una soluci, quelcom que s assumix per als posteriors textos.

En termes de desenrotllament filosfic, l Hipias Major no s molt ms avanat que els altres dilegs primerencs. El concepte de "bo en i per si mateix", encara que noms en forma obliqua, fa la seua primera aparici en esta obra. No obstant aix el pensament platnic encara no est desenrotllat completament: no hi ha, per exemple, rastres de la idea de la "reminiscncia" exposada en el Menn i el Fedro, en el que les nimas adquirixen el coneixement del concepte de "Bellesa" i de "Bondat" en el transcurs del seu marxa cap al s].

en el pla  l Hipias Major s molt notable. El dileg es pot llegir tant com un treball filosfic seris, o com una comdia satrica lleugera amb dos actors. L astcia de Scrates a refugiar-se sota l autoritat d un tercer supsit protagonista per a donar una penetrant crtica a Hipias, dota al dileg de gran humor i li dna molta vitalitat.

 Notas .


 Lectures recomanades .

 Edici en castell .
 

 En francs .
 Alain, Platon, Champs-Flammarion, 2005, ISBN 2-08-080134-1;
 Chtelet, Franois, Platon, Folio, Gallimard, 1989, ISBN 2-07-032506-7 ;
 Pradeau, Jean-Franois, Les mythes de Platon, GF-Flammarion, 2004, ISBN 2-08-071185-7;
 Pradeau, Jean-Franois, Le vocabulaire de Platon, Ellipses Marketing, 1998, ISBN 2-7298-5809-1;

 Vegeu tamb .
Dileg platnic;
Plat;
Scrates;

 Enllaos externs .
Hipias Mayor, comentari de Carlos Gershenson. ;
Text complet del Hipias Major (en castell en un arxiu PDF, descarregar l'arxiu ZIP, i desprs descomprimir Platon_Transicion.ZIP, on est hipias_mayor.PDF) ;
Versi comentada ;
El mateix text complet en pgina Web ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406357" title="Barbus trachypterus" nonfiltered="1905" processed="1897" dbindex="156915">

Barbus trachypterus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406358" title="Barbus balcanicus" nonfiltered="1906" processed="1898" dbindex="156916">

Barbus balcanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Srbia, a la conca del riu Soca (Itlia, Eslovnia), al riu Danubi, a Grcia i a Macednia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406359" title="Barbus toppini" nonfiltered="1907" processed="1899" dbindex="156917">

Barbus toppini  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malawi, Tanznia i Zimbabwe.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406361" title="Barbus barbulus" nonfiltered="1908" processed="1900" dbindex="156918">

 Barbus barbulus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406362" title="Barbus tongaensis" nonfiltered="1909" processed="1901" dbindex="156919">

 Barbus tongaensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Nil Blanc.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406363" title="Barbus tomiensis" nonfiltered="1910" processed="1902" dbindex="156920">

 Barbus tomiensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica (riu Ubangui).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406364" title="Barbus barbus" nonfiltered="1911" processed="1903" dbindex="156921">


 Barbus barbus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total i els 12 kg de pes.

Subespcies.
 Barbus barbus bocagei (nord i centre de la Pennsula Ibrica).
 Barbus barbus plebejus  (Itlia);
 Barbus barbus sclateri (sud de la Pennsula Ibrica).;

Distribuci geogrfica.
Es troba a Europa.

Observacions.
Els ous sn verinosos.

 Referncies .



Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.

 Fauna Europaea ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406365" title="Barbus tiekoroi" nonfiltered="1912" processed="1904" dbindex="156922">

Barbus tiekoroi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea i Sierra Leone.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406367" title="Barbus barnardi" nonfiltered="1913" processed="1905" dbindex="156923">

Barbus barnardi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406368" title="Cant d'Aumont-Aubrac" nonfiltered="1914" processed="1906" dbindex="156924">



El Cant d'Aumont-Aubrac s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Aumont-Aubrac.

Municipis.
Aumont-Aubrac;
La Chaze-de-Peyre;
Fau-de-Peyre;
Javols;
Sainte-Colombe-de-Peyre;
Saint-Sauveur-de-Peyre;




Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406369" title="Barbus thysi" nonfiltered="1915" processed="1907" dbindex="156925">

Barbus thysi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest del Camerun i Fernando Poo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406370" title="Marino Basso" nonfiltered="1916" processed="1908" dbindex="156926">






Marino Basso (Caldogno, 1 de juny de 1945) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1966 i 1978. Durant aquests anys els seus majors xits esportius foren a les Grans Voltes, en aconseguir 15 etapes al Giro d'Itlia, 6 al Tour de Frana i 6 ms a la Volta a Espanya, a banda del campionat del mn de ciclisme en ruta de 1972.
  
 Palmars .
1966;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1967;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
1968 ;
 1r a la Mil-Vignola;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1969;
 Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
 1r a la Tre Valli Varesine;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro de Campnia;
 1r al Trofeu Matteotti;
1970;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1971;
 Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itlia i 1r de Classificaci per punts ;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
1972;
 Campi del mn de ciclisme en ruta ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r a la Copa Bernocchi;
 1r al Giro de Sardenya i vencedor de 2 etapes;
1973;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes a la Tirreno-Adriatico;
 1r a la Mil-Vignola;
1974;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1975;
 Vencedor de 6 etapes a la Volta a Espanya;
1976;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1977;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1966. 48 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. Abandona ;
1968. 54 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 47 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1970. Abandona. Vencedor de 2 etapes;
1971. 42 de la classificaci general. Vencedor 3 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1972. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1973. 84 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1974. 85 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1975. Abandona ;
1976. 84 de la classificaci general;
1977. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1978. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 64 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1969. Abandona (10a etapa). Vencedor d'una etapa;
1970. 63 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1972. 82 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1975. Abandona. Vencedor de 6 etapes;






Enllaos externs.
Fitxa de Marino Basso a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Marino Basso a www.memoire-du-cyclisme.net;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406371" title="Barbus barotseensis" nonfiltered="1917" processed="1909" dbindex="156927">

 Barbus barotseensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406372" title="Cant de Le Bleymard" nonfiltered="1918" processed="1910" dbindex="156928">



El Cant de Le Bleymard s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Le Bleymard.

Municipis.
Allenc;
Bagnols-les-Bains;
Belvezet;
Le Bleymard (chef-lieu);
Chadenet;
Chasserads;
Cubires;
Cubirettes;
Mas-d'Orcires;
Saint-Frzal-d'Albuges;
Sainte-Hlne;
Saint-Julien-du-Tournel;




Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406373" title="Barbus thessalus" nonfiltered="1919" processed="1911" dbindex="156929">

Barbus thessalus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Grcia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406374" title="Cant de La Canourgue" nonfiltered="1920" processed="1912" dbindex="156930">



El Cant de La Canourgue s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s La Canourgue.

Municipis.
Banassac;
Canilhac;
La Canourgue ( ;
Laval-du-Tarn;
Saint-Saturnin;
La Tieule;



Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406376" title="Barbus batesii" nonfiltered="1921" processed="1913" dbindex="156931">

Barbus batesii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Camerun, al nord del Gabon i al llac Txad.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406377" title="Jay Bentley" nonfiltered="1922" processed="1914" dbindex="156932">
Jay Dee Bentley va nixer el 6 de juny de 1964 a Wichita, Kansas i s el baixista de la banda californiana Bad Religion. 

 Biografia . 
Jay va crixer a Woodland Hills i va assistir a l'institut El Camino High School, on coneixeria a Greg Graffin i Brett Gurewitz, qui van preguntar a Jay si volia entrear en una banda nova que estaven creant, Bad Religion. No obstant aix, Jay no tenia cap baix elctric ni sabia tocar-lo, per va anar a una botiga, es va fer amb un i va aprendre en poc temps. Va romandre amb Bad Religion els dos primers anys de vida de la banda, des de 1980 fins a 1982. En aquest perode va gravar el primer EP de la banda, autotitulat Bad Religion i el primer lbum d'estudi de la banda, How Could Hell Be Any Worse?. Per va abandonar mentre gravaven Into the Unknown, el seu segon lbum. 

Durant els sis anys que va estar al marge de la banda, Bad Religion noms va llanar el citat Into the Unknown i el EP Back to the Known, el 1984. Ja que l'agrupaci californiana va tenir una curta ruptura i va estar 4 anys sense llanar nou material, fins a 1988. En aquest parntesi, Jay va tocar en algunes bandes de Los ngeles com Wasted Youth o T.S.O.L. Per quan el baixista original de T.S.O.L., Mike Roche, va regressar a la banda, Jay va haver de sortir i va passar fugament per Cathedral of Tears, una banda tamb amb una histria musical molt fuga. 

El 1986, Jay torna a Bad Religion al costat de Pete Finestone, el bateria, i Gurewitz. Des de llavors, Jay ha estat el baixista oficial de la banda ininterrompudament, gravant un total de 13 lbums d'estudi amb la veterana banda californiana. Viu a Bowen Island, a la Colmbia Britnica i t dos fills amb la seva ex dona Michaela, de la qual es va divorciar en 2005. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406379" title="Quzac (Losera)" nonfiltered="1923" processed="1915" dbindex="156933">


Quzac s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406380" title="Bowen Island" nonfiltered="1924" processed="1916" dbindex="156934">

 
Bowen Island s una illa amb la categoria de municipalitat, en el Districte Regional de Greater Vancouver, Colmbia Britnica. 

T una forma oval, amb aproximadament 6 Km d'ample i 12 Km de llarg, situada en la Sonda de Howe, a una distncia de 6 km de terra ferma i es comunica amb la regi de Lower Mainland, mitjanant un servei de ferry, que parteix des de West Vancouver. T una poblaci de 2.957 habitants, segons el cens de 2001. La illa s un centre vacacional en estiu. t un rea de 49,94 Km.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406382" title="La Malne" nonfiltered="1925" processed="1917" dbindex="156935">


La Malne s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406383" title="Front del Pallars" nonfiltered="1926" processed="1918" dbindex="156936">





El Front del Pallars fou un conjunt d'intensos i perllongats combats entre les tropes republicanes i els exrcits franquistes. Es mantingu gaireb del tot estable durant vuit mesos, en qu l'exrcit republic acab sofrint una derrota ms, especialment dolorosa tant per les baixes que supos com per la manera com es desenvolup. La poblaci civil en sort molt especialment perjudicada, ja que reberen personalment i en els seus bns (cases i camps) els efectes de tan intensos combats.

 Antecedents .

A principis de 1938 l'Exrcit Popular de la Repblica s'havia esgotat en la batalla de Terol, una srie de cruents combats per la ciutat de Terol, que va ser definitivament presa pels feixistes el febrer. 

L'ofensiva d'Arag llenada per Franco en mar de 1938, una de les operacions decisives de la guerra va trobar una feble resistncia des del primer moment i va trencar la continutat de la zona controlada pel govern amb la presa de Vinars el 15 d'abril de 1938. Els feixistes havien conquerit Saragossa, Lleida i les centrals hidroelctriques que abastien la indstria de guerra catalana. Aquesta situaci va desmoralitzar els dirigents, tot demostrant la superioritat de l'exrcit revoltat en una zona que els republicans consideraven secundria i que va accelerar el desenlla de la guerra.

 Desenvolupament .
 Abril .
Com a resultat de la desfeta republicana al Front d'Arag, les tropes incurrectes contra la II Repblica travessaren la Noguera Ribagorana i avanaren rpidament cap a la Noguera Pallaresa, que tamb travessaren sense gaires dificultats, apropiant-se de les centrals elctriques ja existents a la zona i de les poblacions de Tremp, Talarn, Sals de Pallars i la Pobla de Segur. L'nica vila important que no caigu en mans dels sediciosos fou Isona, que va quedar, per, prcticament en la lnia de front.

El 6 d'abril del 1938 l'exrcit franquista, procedent del Pont de Montanyana travess el port de Montllobar i es va situar a la plana a l'entorn de Tremp. El dia 7 aquestes tropes entraven a la capital del Pallars Juss, arribaren a la Pobla de Segur, ocupant la seva central elctrica, i ocuparen la presa de Sant Antoni, per on van travessar la Noguera Pallaresa, establint el cap de pont a l'esquerra del riu.

Els dies segents els exrcits insurrectes ocuparen la resta de la riba dreta de la Noguera Pallaresa, fins al Pas dels Terradets. El dia 9, des del cap de pont de la presa de Sant Antoni, avanaren a ocupar Vilamitjana, Suterranya, Figuerola d'Orcau, Aranss i Sant Serni. L'ofensiva continu, i el 10 foren presos els pobles d'Orcau, Basturs, Sant Salvador de Tol, Sant Miquel de la Vall, Sant Mart de Barcedana i les muntanyes de Sant Corneli, la Serra de la Campaneta i el Mont de Conques.

Alhora, el Pallars Sobir era pres en bloc, i l'aven cap a la Vall d'Aran fou inevitable: el 20 d'abril l'ocupaven del tot, arribant als passos fronterers d'aquella vall. El general Sagarda va exercir en aquestes dues comarques una brutal acci repressiva, amb mltiples afusellaments i altres represlies contra la poblaci civil, pel sol fet de ser sospitosa de desafecci al Movimiento Nacional.

Els darrers dies d'abril quedava definitivament establert un front que havia de mantenir-se, amb les lgiques variacions dels combats constants que hi hagu, fins a les acaballes de l'any. El Front del Pallars tenia el seu lmit meridional als Terradets, seguia pel Montsec fins a l'Hostal Roig i la Serra del Cucuc, continuava cap a la Serra de la Campaneta, travessava el riu de Conques a ponent de Conques, anava a buscar el Mont de Conques (aquesta va ser una de les zones que van canviar ms vegades de mans, i la lluita hi va ser constant: vegeu Mare de Du de les Esplugues), i reprenia cap a Orcau, la Muntanya de Sant Corneli, el Roc de Pessonada i Llania (al nord d'Hortoneda de la Conca on, deixant a llevant la Serra del Boumort comenava una lnia fins a la frontera francesa que deixava quasi tot el Pallars Sobir en mans franquistes: Espl, el Tossal de Sant Mauri, Bovet, Costa Negra, Pedres d'Aul, Biuse, el Baladredo, Serelles, Collada de la Bana, lo Calbo i Campirme. Noms la Vall Ferrera en quedava fora.

El X Cos d'exrcit republic, amb lloc de comandncia a la Seu d'Urgell, es despleg per la zona de Sant Joan de l'Erm, defensant l'accs a l'Alt Urgell des del Pallars Sobir. Per l'altre costat hi havia la 62 Divisi franquista. L'XI Cos d'exrcit republig, en canvi, es despleg a la Conca Dell. La seva comandncia s'establ a Bixols, i va quedar enfrontat a la 63a Divisi dels nacionals. Les tropes mores, com eren anomenades popularment, es distriburen entre els dos Pallars, per sobretot en el Juss.

En la major part d'aquesta zona la poblaci civil va ser evacuada cap a pobles de la rereguarda, sobretot tenint en compte que el primer atac franquista va anar precedit d'un intens bombardeig, sobretot damunt d'Isona, que atemor sobremanera la poblaci de tota la Conca Dell. L'exrcit de la Repblica, afeblit per la desfeta de l'Arag i ms feble militarment, resist com pogu en un primer moment, i l'aturada de l'aven dels insurrectes a finals d'abril li permeteren una certa reorganitzaci.

 Maig .
Un cop duta a terme una primera reorganitzaci, el mes de maig del 1938 visqu la primera contraofensiva dels republicans. L'objectiu era fer retrocedir cap a l'Arag els franquistes i aix permetre enllaar amb la 43a Divisi republicana, que havia quedat allada a les valls pirinenques de l'Arag, principalment a Bielsa. Pel Pallars Sobir (Sort i per la Noguera (la Baronia de Sant Osme, l'atac es produ la nit del 21 al 22 de maig. El 23, des de Conques, encara en mans republicanes, s'atac Sant Corneli. Es prengueren els pobles de Basturs i Sant Rom d'Abella, i hi hagu un durssim combat a la Costa Gran, al vessant nord-est de Sant Corneli. En un primer moment, l'atac constitu un xit total, per l'endem el Cos d'Exrcit del Marroc, vingut des de Lleida refor les posicions franquistes (ja el dia anterior havien arribat i havien ocupat la vall al lloc on s'ajunten els rius de Conques i el d'Abella: la 150a Divisi ocup els vessants de Sant Corneli, i la 151a se n'an al sud, cap als Obacs de Llimiana, i la Serra de la Campaneta.

Entre el 26 i el 28 de maig, dia i nit, es combat intensament a l'entorn del Mont de Conques. Com que les tropes republicanes sortien sobretot d'Abella de la Conca, Sant Rom d'Abella i Isona, aquestes poblacions van esdevenir objectiu preferent de l'artilleria dels insurrectes, molt ms forta que no pas la republicana, que es limitava a una bateria installada a Benavent de la Conca, amb abast sobre la zona de Sant Salvador de Tol, per no gaire ms enll.

Segons un estudi fet anys ms tard pel que en aquells moments era tinent de l'exrcit franquista Jos Mara Grate Crdoba, les baixes d'aquests combats sobrepassaren les 2.000 a l'exrcit nacional i els 6.000 al republic a la zona de Tremp, i els 1.500 i 5.000, respectivament, a la de Sort. Malgrat l'xit inicial, els combats del mes de maig, els ms intensos de tot el Front del Pallars, noms permeteren ampliar el territori dels republicans en 17 km. En canvi, el nombre de baixes fou molt alt, i la destrucci subsegent, impressionant. La vila d'Isona, Conques, Sant Rom d'Abella, etctera, hagueren de ser objecte d'un pla d'acci en acabar la guerra per dur a terme la reconstrucci quasi total de les poblacions. Encara avui dia s possible d'observar seqeles d'aquells fets.

 Els mesos posteriors .
Al Pallars Juss no hi hagu ja ms combats de tanta intensitat. S, en canvi, al Sobir, on havien anat a socrrer l'exrcit republic les 133a i 134a Brigades Mixtes, que atacaren el Baladredo, Serelles i Llavors, amb nomnbroses baixes (per la seva condici d'atacants). En aquests atacs, tan violents com els del maig a la Conca Dell qued del tot arrasada la poblaci de Trvia, i el nombre de morts en acci de guerra a les muntanyes fou molt elevat.

A la Conca Dell els protagonistes dels mesos posteriors foren els constants bombardeigs, sobretot damunt d'Isona i Sant Rom d'Abella, aix com sobre les vies de comunicaci.

 El final del Front del Pallars .
Els dies de Nadal del 1938 visqueren la caiguda del Pallars Juss en mans franquistes. El Cos d'Exrcit d'Urgell, sota les ordres del general Agustn Muoz Grandes, atac des de la Serra del Cucuc per Bonreps i la Serra de Comiols fins arribar al Cap de la Serra, on hi ha el Coll de Comiols. Tallava aix per la rereguarda les comunicacions dels republicans, que, tanmateix, encara resistiren quinze dies mantenint les posicions.

Finalment, la 63a Divisi, des de la Muntanya de Sant Corneli i el Roc de Pessonada baix cap a la Conca Dell. El 13 Batall de Saragossa ocupava Isona el 23 de gener (altres pobles de l'entorn, com Covet ja havien estat ocupats les dues setmanes anteriors).

 Els exrcits enfrontats .
 Exrcit Popular Republic .
Exrcit de l'Est, comandat pel coronel Jos Perea Capulino.
 X Cos d'exrcit, comandat pel tinent coronel Jover;
24a Divisi.
31a Divisi.
34a Divisi.
 XI Cos d'exrcit, comandat pel tinent coronel Francisco Galn.
26a Divisi (Columna Durruti).
30a Divisi.
32a Divisi.
 133a i 134a Brigades Mixtes.

 Exrcit rebel .
Cos d'exrcit de Navarra, a les ordres del general Jos Solchaga Zala.
 63a Divisi, comandada pel coronel Heliodoro Rolando de Tella y Cantos, que fou ascendit de seguida al grau de general. Fou la primera d'atacar.
 62a Divisi, comandada pel general Antonio Sagarda Ramos. S'un al cap de poc a l'anterior.
 61a Divisi, comandada pel general Garca Navarro. Fu de suport de les dues anteriors.

Cos d'exrcit del Marroc, a les ordres del general Juan Yage Blanco (el carnicero de Badajoz).
 150a Divisi, comandada inicialment pel general Agustn Muoz Grandes.
 152a Divisi, comandada pel general Ricardo Rada Peral.

Cos d'Exrcit d'Urgell, a les ordres del general Muoz Grandes.
 13 Batall de Saragossa.

 Conseqncies .
L'escenari de tots aquestes lluites havien quedat desert i devastat. La poblaci civil, refugiada fora de la comarca o en els petits pobles de muntanya com Abella de la Conca, Siall, Biscarri, Llord, Gramenet, etctera, comen a tornar als seus pobles nadius a principis del 1939, per es troben amb una gran quantitat de cases destrudes o inhabitables pels importants estralls que havien sofert. A llocs com Conques, per posar noms un exemple, encara es pot veure el resultat d'estar enmig del lloc dels combats ms intensos.

A ms, cal tenir en compte que els soldats, d'un i altre bndol, que vivien en barraques i cabanes construdes al lloc on havien de mantenir les posicions, arrambaven amb el que els calia de les cases abandonades de llocs com Isona o Orcau (una per cada bndol) per tal de fer la seva estada ms cmoda; aix, quan la poblaci civil retorn a casa seva es trob que gaireb sempre, si la casa s'havia mantingut dempeus, estava devastada interiorment: portes i finestres desaparegudes, i en molts casos, fins i tot les bigues...

Els camps estaven plens de trinxeres, esteses de filferro, metralla i obusos i tota mena de bombes, algunes sense esclatar.

A d'altres (principalment Isona i Trvia), s'aplic el pla franquista de Regiones devastadas i es dugu a terme un pla de reconstrucci que, en molts casos, serv ms d'exercici propagandstic del nou rgim establert que no pas de pla realment til per a la poblaci civil, tan delmada per la guerra. En efecte, el 16 de desembre del 1939 el diari La Maana, de Lleida deia el segent: Borjas Blancas, Isona y Tirvia han sido adoptadas por el Caudillo a los efectos de la reconstruccin.

El cens elaborat per a aquest pla de reconstrucci franquista dna els detalls segents, per als sis municipis que el 1970 s'integrarien en el nou municipi d'Isona i Conca Dell:
 Benavent de Tremp: 4 cases totalment destrudes; 21, parcialment (d'un total de 105).
 Conques: 4 cases en runes; 95 amb diversos danys (d'un total de 235). Cal destacar que en aquest poble, en el moment de fer el cens, els vens ja havien reparat molts danys.
 Figuerola d'Orcau: 3 cases en runes; 32 que havien sofert danys (no consten de quantes, en total). Els vens tamb havien anat reparant els danys principals.
 Isona: se'n va fer un informe especial, atesa la importncia que es va donar a la seva reconstrucci. Un 75% de les edificacions de la vila eren en runes, o tan malmeses, que havien de ser enderrocades i refetes de bell nou.
 Orcau: 3 cases del tot destrudes; 94, amb danys (de 123, en total). Els vens ja havien comenat a actuar pel seu compte.
 Sant Rom d'Abella: 158 edificis parcialment destruts (alguns quadres i corrals), entre ells l'escola.

La reconstrucci s'inici un any i mig desprs d'acabar la guerra, l'agost del 1940 i es perllong fins el 1957, amb nombrosos interrupcions -alguna d'un any sencer- enmig.

Comptabilitzats, amb gran dificultat, el nombre de morts dels dos Pallars (accions de guerra, bombardeigs, afusellaments...), la xifra s'eleva a 577 vctimes segures, a part dels desapareguts. La major part, a ms, homes, cosa que perjudic directament la reconstrucci de l'economia de les famlies i dels pobles en acabar la guerra.

 Llistat de llocs amb restes dels combats .
 Pobles amb senyals visibles dels combats .
 Benavent de la Conca;
 Conques;
 Figuerola d'Orcau;
 Isona;
 Els Obacs de Llimiana;
 Orcau;
 Sant Rom d'Abella;

 Llocs amb restes de bnquers, nius de metralladores i trinxeres .
 Mare de Du de Bonreps;
 L'Hostal Roig;
 Mont de Conques;
 Voltants de Figuerola d'Orcau;
 Muntanya de Sant Corneli;
 Serra de la Campaneta;
 Serra del Cucuc;

 Bibliografia .
 DUR I FORT, Robert. Isona: la reconstrucci d'un poble de la lnia de front al Prepirineu catal. Tremp: Garsineu Edicions, 2002 (Estudis; 12). ISBN 84-95194-91-4.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406385" title="Dones filsofes" nonfiltered="1927" processed="1919" dbindex="156937">

En totes les poques han existit dones dedicades a la filosofia, encara que el seu pensament ha estat silenciat o b s'ha transms de manera fragmentaria, com a conseqncia dels condicionaments socials i culturals que han relegat a la dona a un segon pla respecte a l'home. A aquesta falta de reconeixement han contribut tamb les actituds clarament misgines d'alguns filsofs, que atribuen a l'home un carcter racional i a la dona un potencial ms emotiu i intutiu. D'aquesta opini van ser Plat, Aristtil, Pau de Tars, Sant Toms d'Aquino, Rousseau, Hegel, Schopenhauer o Nietzsche, i aix es pot rastrejar en els seus escrits. A pesar de tot aix, la presncia de dones en la histria de la filosofia s un fet que cal reconixer i valorar

 Antiguitat  . 
Les primeres dones filsofes de les quals es t notcia van estar vinculades a l'Escola Pitagrica (segle VI ac). Les seves idees, no obstant aix, van ser atribudes al seu fundador, Pitgores.  Poc desprs apareixen algunes dones relacionades indirectament amb la filosofia, com Aspasiade Milet , protectora de Protgores i promotora del pensament i la cultura en la Grcia de Pricles. Tamb va haver dones filsofes en les escoles epicria i estoica, tant a Grcia com a Roma. Diotima de Mantinea, f ilsofa i sacerdotessa grega va ensenyar filosofia a Scrates. En l'escola cnica (veure Cinisme) destaca Hiprquia de Trcia (segle IV ac). Cap al final del perode hel lenstic despunta Hipatia d'Alexandria, la dona cientfica i filsofa ms important de l'antiguitat. Va estudiar les obres de Plat i Aristtil, per es va dedicar sobretot a l'astronomia i la matemtica

 Edat Mitjana .
Durant aquest perode, les dones estaven de fet excloses del mn de la cultura i marginades de la vida social. En aquesta poca les dones laiques no contaven, en general, amb la suficient instrucci. Per contra, s va haver dones cultes en els convents i monestirs: bibliotecries, escrivanes i ensenyants, que van escriure obres sobris les seves experincies mstiques, aix com alguns tractats cientfics. En aquesta lnia destaca Hildegarda de Bingen (1098-1179), que va deixar escrits d'astronomia, botnica i medicina, aix com llibres proftics, basats en les seves visions. 
Cal citar tamb a Herrada de Landsberg (c. 1130-1195), autora de l'enciclopdia Hortus deliciarum (El jard de les delcies).

 Renaixement . 
Durant el Renaixement, la filosofia va continuar en mans masculines, encara que alguns pensadors ja reconeixien la influncia de les dones en el terreny de la cultura. En aquest sentit, es van elaborar elencs de dones clebres, amb la finalitat de completar la trajectria del pensament hum des de l'antiguitat. Progressivament es van anar afeblint les condicions que impedien l'accs de les dones a la cultura i va augmentar el nombre de dones que escrivien poesia i s'interessaven per la cincia, la poltica i la msica, fonamentalment entre la classe noble. Aix per exemple, Galileova mantenir correspondncia amb la duquessa de Toscana, Cristina de Lorena, a propsit dels seus descobriments en astronomia i la defensa de les tesis copernicanes.

En l'mbit religis i, concretament, entre els reformadors catlics, destaca Teresa de Jess (1515-1582), fundadora de monestirs i escriptora. La seva aguda percepci del dolor existencial hum es plasma en obres com Las moradas(1577), on proposa un cam interior de redempci que condueix a la beatitud. L'obra de Teresa de Jess va exercir una enorme influncia sobre la teologia de la seva poca i posteriors, en particular sobre la teologia mstica, al subratllar l'aspecte psicolgic i emotiu de l'experincia religiosa.

 Barroc  . 
 Madame de Svign (1626-1696).
 Isabel de Bohmia (1618-1680). ;
 Lady Conway (1631-1679). ;
 Sor Juana Ins de la Cruz (1648-1695).

 Illustraci . 
 Catharine Trotter (1679 - 1749).
 Madame de Chtelet (1706-1749).
 Olympe de Gouges (1749-1793). ;
 Mary Wollstonecraft (1759-1797).
 Madame de Stal (1766-1817).

 La dona i els moviments socials del XIX . 
 Flora Tristn (1803-1844).
 Eleanor Marx (1855-1898).

 Segle XX .
 Rosa Luxemburg (1871-1919). ;
 Maria Montessori (1870-1952). ;
 Hedwig Conrad-Martius (1888-1966). ;
 Edith Stein (1891-1942). ;
 Simone de Beauvoir (1908-1986). ;
 Simone Weil (1909-1943). ;
 Hannah Arendt (1906-1975). ;
 Ayn Rand (1905-1982). ;
 Mara Zambrano (1904-1991). ;
 Elizabeth Anscombe (1919-2001). ;
 Sylviane Agacinski (1945). ;
 Chantal Delsol (1947).

 Bibliografia .






 Enllaos externs .
 Women Philosophers;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406386" title="Metro de Tquio" nonfiltered="1928" processed="1920" dbindex="156938">

El metro de Tquio s la quarta xarxa de metro ms extensa del mn que cobreix la rea metropolitana de Tquio. El conjunt de les seves 13 lnies sumen 286,2 quilmetres.


La Xarxa.




(Juny 2008)
Tota la xarxa del Metro de Tquio, compresa entre Tokyo Metro, Tokyo Metropolitan Bureau of Transportation i el Tokyo Waterfront Area Rapid Transit, disposava de 282 estacins i 14 lnies. Les dues xarxes que comprenen el Metro de Tquio, Tokyo Metro(Eidan) i el Toei, junts transporten diriament la xifra de vuit milions de passatgers. . Encara que el sistema sigui un dels ms usats del mn, s una petita part dels ferrocarrils suburbans   noms 282 estacions de les 882 suburbanes (2007).

Hi ha dos principals operadors del Metro de Tquio:
Tokyo Metro: Abans anomenat Teito Rapid Transit Authority (Eidan), es va privatitzar al 2004 i ara opera 9 lnies i 168 estacions;
 La Tokyo Metro Ginza Line (   ) ;
 La Tokyo Metro Marunouchi Line (    ) ;
 La Tokyo Metro Hibiya Line (    ) ;
 La Tokyo Metro Tozai Line (   ) ;
 La Tokyo Metro Chiyoda Line (    ) ;
 La Tokyo Metro Yurakucho Line (    ) ;
 La Tokyo Metro Hanzomon Line (    ) ;
 La Tokyo Metro Namboku Line (   ) ;
 La Tokyo Metro Fukutoshin Line (    );





Tokyo Metropolitan Bureau of Transportation (Toei).  Formant part del Tokyo Metropolitan Government, opera 106 estacions en 4 lnies;
 La Lnia Asakusa (      ) ;
 La Lnia Mita (      ) ;
 La Lnia Shinjuku (      ) ;
 La Lnia Oedo (       ) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406391" title="Reacci internacional a la guerra a Osstia del Sud 2008" nonfiltered="1929" processed="1921" dbindex="156939">



La reacci internacional a la Guerra d'Osstia 2008 va cobrir molts pasos i organitzacions internacionals. La majoria de les entitats i pasos van demanar la pau, mentre alguns recolzaven la integritat territorial de Gergia i d'altres recolzaven la intervenci russa.



 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406392" title="Museu Arqueolgic Provincial d'Alacant" nonfiltered="1930" processed="1922" dbindex="156940">

 
El MARQ o Museu Arqueolgic Provincial d'Alacant s un museu arqueolgic. Va ser inaugurat en la seva forma definitiva l'any 2000 en l'edifici de l'antic Hospital San Joan de Du (obra de Juan Vidal Ramos de 1926 - 1929). 

El seu director s Jos Manuel Martnez Gutirrez. Alberga ms de 81.000 peces d'incalculable valor, que ens mostren la riquesa de la histria de la Costa Blanca, i el llegat que han deixat les civilitzacions desprs del seu pas pel Mediterrani. 

Encara aix, el principal aspecte pel qual destaca s per la seva esttica moderna, el gran s que fa dels mitjans audiovisuals i informtics i el didctic de les seves explicacions. T una sala de Prehistria, de cultura ibrica, cultura romana, Edat Mitjana i cultures moderna i contempornia. A ms, compte amb una zona d'exposicions temporals. 

Juntament amb el museu Guggenheim de Bilbao, s l'nic museu d'Espanya que ha rebut el premi Museu Europeu de l'Any, guard que va rebre durant l'any 2004. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406393" title="Arquitectura georgiana" nonfiltered="1931" processed="1923" dbindex="156941">

L'arquitectura georgiana s un l'estil arquitectnic portat a terme entre 1720 i 1840 en els pasos de parla anglesa, anomenat aix pels quatre reis britnics anomenats Jordi (George) que van regnar a Anglaterra des del 1714 fins 1830. 

Va succeir a l'estil barroc d'Anglaterra de Christopher Wren, John Vanbrugh i Nicholas Hawksmoor. Entre els primers arquitectes a promoure el canvi des del barroc estaven Colen Campbell i els seus gravats de Vitruvius Britannicus, Lord Burlington i el seu protegit William Kent, Thomas Archer i el veneci Giacomo Leoni, que va desenvolupar la seva carrera a Anglaterra.

Els estils resultants entren dins de diverses categories, en primer lloc i amb carcter destacat es troba el Palladianisme, utilitzat per l'arquitecte angls Iigo Jones que va tenir una gran difusi a la decoraci d'interiors i d'altra banda les variants angleses de l'estil rococ i el neogtic. 

Des del 1760 es van posar de moda diferents tipus d'arquitectura neoclssica, associats amb els arquitectes britnics Robert Adam, James Gibbs, Sir William Chambers a qui s degut Somerset House a Londres, construt en la segona meitat del segle XVIII, que constitueix un dels exemples ms bells de l'aplicaci d'aquest estil a l'arquitectura pblica. 

A l'Amrica del Nord ja es deixa notar aquest estil abans de la seva independncia, tanmateix s al voltant de 1785, quan l'estil georgi s'havia convertit en alguna cosa extremament popular grcies a una versi autctona denominada estil colonial o federal, que va evolucionar cap a un monumental neoclassicisme. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406394" title="Antoni Pladevall i Arum" nonfiltered="1932" processed="1924" dbindex="156942">
Antoni Pladevall i Arum (Taradell, 1961) s un escriptor i professor catal. Doctor en filologia clssica i professor de llat i grec, es va presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste incls en el llibre collectiu 6 poetes 83. Escriu en diferents publicacions peridiques, entre les que destaca Ausa, el butllet del Patronat d'Estudis Osonencs, de la qual fou director entre 1990 i 1994. 

Com a escriptor ha publicat l'assaig La illustraci a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyan i Mola i Lluci Galliss i Costa (2000), el dietari La mentida original (2000), les proses breus Quadern de Can Garbells (2002) i les novelles La llia bruta (2001) i Massey Ferguson 35 (2003). Ara b, l'xit de crtica i pblic li va arribar amb la novella Terres de lloguer premi Pin i Soler de Tarragona 2005 i el premi Carlemany de novella de 2008 amb La papallona negra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406395" title="Terres de lloguer" nonfiltered="1933" processed="1925" dbindex="156943">
Terres de lloguer s una novella de l'escriptor osonenc Antoni Pladevall i Arum que va guanyar el premi ciutat de Tarragona de novella Pin i Soler de 2005. Fou publicada el gener de 2006 per Columna Edicions i des de llavors ha gaudit de molt bones crtiques i un xit de pblic.

Argument.
La novella explica dues histries rurals que s'alternen en els captols: La primera s la vida dels masovers del Mol de Sorribes que es traslladen al mas de Monells per problemes amb les crescudes del riu al Mol. Aquesta histria s un flaixbac, que explica un mn de la masoveria que ha deixat d'existir. Ara b, quan la histria es comena a centrar en Vicen, el darrer inquil d'aquest mas, deixa de ser una histria del passat per esdevenir una histria del present.

L'altra histria s la dels masovers de la Teuleria, en Josep i la Dolors, que des del temps present mostra les dificultats per adaptar-se desprs que els hagin desnonat del mas que havien ocupat tota la vida per construir-hi un camp de golf. Per a en Josep aix ser un cop molt dur que li provocar una profunda depressi i alcoholisme. En aquesta histria hi ha presents els membres de la famlia de Monells que encara resten vius i que tamb mostren les dificultats d'adaptar-se a la vida actual.

Es tracta d'una tragdia i d'una elegia sobre el mn rural catal dels masovers, que veuen com el progrs imparable destrueix el paisatge hum que han rebut en herncia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406403" title="Prescott Observatory" nonfiltered="1934" processed="1926" dbindex="156944">


L'observatori Prescott (Prescott Observatory) (codi 684 IAU) s un observatori astronmic i s operat per Paul G. Comba.

T una cpula de 4,5 metres i una habitaci per un segon instrument.

El telescopi principal s de 18' f/4.5 JMI newtoniana construt en 1994.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406408" title="Aspasia de Milet" nonfiltered="1935" processed="1927" dbindex="156945">

Aspasia de Milet (c. 470 aC   c. 400 aC) (en grec,        ), mestra de retrica i loggrafa.

Filla d Axoco, fou una dona famosa per haver estat unida al poltic atens Pericles des d  aproximadament el 450 aC-445 aC fins a la mort d'aquest en el 429 aC, va tenir gran influncia en la vida cultural i poltica en l Atenes del Segle de Pericles. Se sap molt poc de la seva vida. Va passar la major part de la seva vida adulta a Atenes, i podria haver influt tant a Pricles com a altres poltics atenesos. La esmenten en els  seus escrits Plat, Aristfanes, Xenofont i altres autors de l'poca. Plutarc es refereix a ella en la seva biografia de Pricles. Els escriptors antics tamb recullen en els seus escrits que Aspasia podria haver dirigit un bordell i la anomenes hetera (una cortesana de l'Antiga Grcia), si b aquests relats han estat posats en dubte pels estudiosos moderns, basant-se en que molts dels autors eren escriptors satrics, la principal finalitat dels quals era difamar a Pricles ., i han suggerit que podria haver estat casada amb Pricles. Aspasia tenia un fill de Pricles, Pricles el Jove, que ms tard es convertiria en general a l'acadmia militar atenesa i que va ser executat desprs de la batalla d'Arginuses. 

Es creu que Aspasia, desprs de la mort de Pricles, es va convertir en amant de Lisicles d'Atenes, un altre poltic atens.

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406410" title="Radioastronomia" nonfiltered="1936" processed="1928" dbindex="156946">



La radioastronomia s la branca de la astronomia que estudia els objectes celestes i els fenmens astrofsics mesurant la seva emissi de radiaci electromagntica en la regi de rdio de l'espectre. Les ones de rdio tenen una longitud d'ona major que la de la llum visible. En la radioastronomia, per a poder rebre bons senyals, s'han d'utilitzar grans antenes o grups d'antenas ms petites treballant en parallel. La majoria dels radiotelescopis utilitzen una antena parablica per a amplificar les ones, i aix obtenir una bona lectura d'aquestes. Aix permet als astrnoms observar l'espectre de rdio d'una regi del cel. La radioastronomia s un rea relativament nova de la investigaci astronmica, que encara t molt per descobrir. 

En l'actualitat, existeixen radiotelescopis gegants, permetent observacions d'una resoluci impossible en altres Longituds d'ona. Entre els problemes que la radioastronomia ajuda a estudiar, es troben la formaci estellar, les galxies actives, la cosmologia, etc. 

 Histria .

Una de les primeres investigacions d'ones de rdio d'origen extraterrestre va ser portada a terme per Karl Guthe Jansky, un enginyer de Bell Telephone Laboratories, en els comenaments de 1930. El primer objecte detectat fou el centre de la Via Lctia, seguit pel Sol. Aquests primers descobriments van ser confirmats per Grote Reber el 1938. Desprs de la Segona Guerra Mundial, a Europa i els Estats Units, els astrnoms van desenvolupar importants millores en la radioastronomia, i aquest camp va comenar a florir. 

Un dels desenvolupaments ms notables vingu en 1946 amb la introducci de la rdio interferometria per Martin Ryle de Cavendish Astrophysics Group en Cambridge ( qui va obtenir el Premi Nobel per aix, i el seu treball de aperture synthesis), tamb el mirall interfermetre de Lloyd desenvolupat independentment per Joseph Pawsey's en 1946 a la Universitat de Sydney. Dos temes, un astronmic i un tcnic, van dominar la investigaci en Cambridge des de fins de 1940 durant ms de trenta anys. Quina era la naturalesa de les fonts de rdio discretes o "estrelles de rdio"? On estaven, quins eren, quines eren les seves caracterstiques?, quantes existien?, com funcionaven i quina era la seva significaci a l'univers? D'importncia parallela era el trencaclosques de com idear les noves classes de radiotelescopi que aclaririen aquestes preguntes astronmiques.

 Avanos .
 

La radioastronomia ha dut a un important increment en el coneixement astronmic, particularment amb el descobriment de moltes classes de nous objectes, incloent els plsars, qusars i les galxies actives. Aix s degut al fet que la radioastronomia ens permet veure coses que no sn possibles de detectar en la astronomia ptica. Tals objectes representen alguns dels processos fsics ms extrems i energtics en l'univers. 

La radioastronomia s tamb en part responsable per la idea que la matria fosca s un important component del nostre univers; els mesuraments de rdio de la rotaci de les galaxies suggereix que hi ha molta ms massa en les galxies que la que ha estat observada directament. La radiaci de fons de microones (CMB) va ser detectada per primera vegada utilitzant radiotelescopis. Els radiotelescopis tamb han estat utilitzats per a investigar objectes molt ms propers a la terra, incloent observacions del Sol, l'activitat solar i mapejos per radar dels planetes del Sistema Solar.

Els radiotelescopis poden ser ara trobats per tot el mn. Radiotelescopis molt distanciats uns d'uns altres sn utilitzats freqentment en combinaci utilitzant una tcnica anomenadainterferometria per a obtenir observacions d'alta resoluci que no poden ser obtingudes utilitzant un sol receptor. Inicialment radiotelescopis distanciats per uns pocs quilmetres eren combinats usant interferometria, per a partir de 1970, radiotelescopis al voltant de tot el mn (fins i tot orbitant la terra) sn combinats per a realitzar mapejos interfermetres de gran grandria (Very Long Baseline Interferometry (VLBI)). 

 Formes d'emissi d'ones de rdio .
L'emissi en rdio es pot presentar en dues formes: radiocontinu i lnies espectrals. En el rdio continu l'emissi s'estn en una regi ampla del espectre electromagntic mentre que les lnies espectrals estan centrades en una freqncia especfica. Aquestes formes depenen de l'origen fsic de la radiaci. 

 Radiocontinu .
En les galxias el radiocontinu prov de tres mecanismes: radiaci sincrotr, emissi lliure-lliure i emissi trmica. La radiaci sincrotr s emesa en la seva major part per electrons relativistes confinats en els camps magntics de les galxies. Tamb una part d'aquesta emissi prov directament dels romanents de supernova, els nuclis de galxies actives, els plsars i els microqusars. La emissi lliure-lliure prov en la seva major part de les regions de formaci estellar mentre que, la emissi trmica t el seu origen a aquestes longituds d'ona en cossos relativament freds, en la seva majoria la pols del mitj interestellar.

A escales ms petites les estrelles ms potents i properes poden ser observades en rdiocontinu, en particular el nostre Sol. I, en escales majors la principal emissi en radiocontinu s la radiaci de fons de microones. 

 Lnies espectrals .
Les diferents espcies qumiques que hi ha en l'univers i en els seus objectes emeten o absorbeixen llum en diferents lnies espectrals, seguint les lleis de la mecnica quntica. En regi de rdio del espectre electromagntic es solen trobar lnies de transici, rotacionals i vibracionals dels toms i molcules ms comunes en l'univers. Aquestes lnies solen observar-se en emissi per tamb poden observar-se en absorci sobre un fons de radiocontinu. Algunes d'aquestes lnies sn: 

 La lnia de HI que prov de la transici superfina de l'hidrogen atmic (transici entre estats que el espn de l'electr i el prot s parallel i antiparalel), centrada en 1.4 GHz. Aquesta lnia traa el gas atmic que s la principal reserva de gas en les galxies. ;
 Les lnies rotacionals del CO. Es troben en la zona millimtrica de l'espectre i sn els principals traadors del contingut de hidrogen molecular a l'estar el contingut de CO ntimament associat al d' H2.

Tamb s'observen altres lnies com el NH3, OH, HCN, etc, que tracen diferents propietats fsiques i qumiques de les diferents regions i objectes de l'univers.

 Fonts d'emissi d'ones de rdio . 

Els nuclis de galxies actives i els plsars possexen dolls de partcules carregades que emeten radiaci de sincrotr.
La radiaci de fons de microones s emissi de rdio de cos negre.
Els romanents de supernova emeten radiaci difusa en rdio. ;

 Enllaos externs .
Institut Argent de Radioastronomia ;
Material didctic i cursos de radioastronomia del projecte PARTNeR ;
Histria de la radioastronomia ;
La histria del radiobservatori Nancay. - Una histria de la radioastronomia francesa ;
"History of High-Resolution Radio Astronomy", publicat en Annual Review of Astronomy and Astrophysics de septembre de 2001 ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406423" title="Interferometria de Molt Llarga Base" nonfiltered="1937" processed="1929" dbindex="156947">
La Interferometria de Molt Llarga Base (VLBI) o de Base Ampla, consisteix en l'observaci d'un o diversos objectes celestes, amb un gran nombre de radiotelescopis, situats en diferents parts de la Terra (la majoria es troben a l'Hemisferi Nord, repartits entre Estats Units i Europa), treballant com si fossin un nic radiointerfermetre, grcies a un sistema d'enregistrament que permet desprs processar de forma conjunta les dades de totes les antenes participants. 

La radiaci d'ones produdes per aquests cossos "fixos" a la esfera celeste s captada per aquests centres amb intervals de temps de l'ordre de nanosegons. Per mitj d'un formalisme matemtic basat en la transformada de Fourier, s possible tant obtenir imatges de molt alta resoluci d'aquests objectes celestes, o si els objectes sn molt llunyans i poden considerar-se fixos en l'esfera celeste, saber amb precisi la posici exacta sobre la Terra d'aquests centres astronmics, que sn considerats com punts de control. En aquest ltim cas es parla de VLBIg, o VLBI per a geodsia, i les fonts utilitzades sn qusars, per la seva extraordinria distncia i lluentor.

Aquests punts de control, d'on es prenen com referncia les mesures, van comenar com part del projecto Europe, que pretenia amidar amb exactitud quant augmentava l'oce Atlntic mitjanant estacions situades a Estats Units i Europa, assolint precisions millimtriques en les distncies amidades. 

La Interferometra de Molt Llarga Base s la base terica d'on es donen suport els ICRF (International Celestial Reference Frame), per a crear un marc de referncia conegut de suport per a les ITRF (International Terrestrial Reference Frame), que al seu torn creen les bases per a la geodsia, que al seu torn sn usats en la cartografia. 

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406425" title="Transformada de Fourier" nonfiltered="1938" processed="1930" dbindex="156948">
En matemtica, la transformada de Fourier s una aplicaci que fa correspondre a una funci f amb valors complexos i definida en la recta, altra funci g definida de la manera segent: 



On f s , o sigui f ha de ser una funci integrable en el sentit de la integral de Lebesgue. El factor, que acompanya la integral en definici facilita l'enunciat d'alguns dels teoremes referents a la transformada de Fourier. Encara que aquesta forma de normalitzar la transformada de Fourier s la ms comonment adoptada, no s universal. 

La transformada de Fourier aix definida gaudeix d'una srie de propietats de continutat que garanteixen que pot estendre's a espais de funcions majors i fins i tot a espais de funcions generalitzades. 

A ms, t una multitud d'aplicacions en moltes rees de la cincia i enginyeria: la fsica, la teoria dels nombres, la combinatria, el processament de senyals (electrnica), la teoria de la probabilitat, la estadstica, la ptica, la propagaci d'ones i altres rees. En processament de senyals la transformada de Fourier sol considerar-se com la descomposici d'un senyal en components de freqncies diferents, s a dir, g correspon al espectre de freqncies del senyal f. 

La branca de la matemtica que estudia la transformada de Fourier i les seves generalitzacions s denominada anlisi harmnica. 

Sn vries les notacions que s'utilitzen per a la transformada de Fourier de f. H aqu algunes d'elles: 

.

Vegi's tamb.

ptica de Fourier;
Transformada de Fourier discreta;
Transformada rpida de Fourier (FFT);
Transformada de tangent discreta;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406427" title="Espectre de freqncies" nonfiltered="1939" processed="1931" dbindex="156949">
 

L' espectre de freqncia d'un fenomen ondulatori (sonor, llumins o electromagntic), superposici d'ones de diverses freqncies, s una mesura de la distribuci d'amplituds de cada freqncia. Tamb es diu espectre de freqncia al grfic d'intensitat enfront de freqncia d'una ona particular. 

L'espectre de freqncies o descomposici espectral de freqncies pot aplicar-se a qualsevol concepte associat amb freqncia o moviments ondulatoris com sn els colors, les notes musicals, les ones electromagntiques de rdio o TV i fins i tot la rotaci regular de la terra. 

 Espectre lumnic, sonor i electromagntic .
Una font de llum pot tenir molts colors barrejats en diferents quantitats (intensitats). Un arc de Sant Mart, o un prisma transparent, deflecta cada fot segons la seva freqncia en un angle lleugerament diferent. Aix ens permet veure cada component de la llum inicial per separat. Un grfic de la intensitat de cada color deflactat per un prisma que mostri la quantitat de cada color s l'espectre de freqncia de la llum o espectre lumnic. Quan totes les freqncies visibles estan presents per igual, l'efecte s el "color" blanc, i l'espectre de freqncies s uniforme, el que es representa per una lnia plana. De fet qualsevol espectre de freqncia que consisteixi en una lnia plana es diu blanc per aquest motiu parlem no solament de "color blanc" sin tamb de "soroll blanc". 

De manera similar, una font d'ones sonores pot ser una superposici de freqncies diferents. Cada freqncia estimula una part diferent de la nostra cclea (caragol de l'oda). Quan escoltem una ona sonora amb una sola freqncia predominant escoltem una nota. Per en canvi una xiulada qualsevol o un cop sobtat que estimuli tots els receptors, direm que cont freqncies dintre de tot el rang audible. Moltes coses en el nostre entorn que qualifiquem com soroll freqentment contenen freqncies de tot el rang audible. Aix quan un espectre de freqncia d'un so, o espectre sonor. Quan aquest espectre ve donat per una lnia plana, diem que el so associat s soroll blanc. 

Cada estaci emissora de rdio o TV s una font d'ones electromagntiques que emet ones properes a una freqncia donada. En general les freqncies es concentraran en una banda al voltant de la freqncia nominal de l'estaci, a aquesta banda s al que anomenem canal. Una antena receptora de rdio condensa diferents ones electromagntiques en un nic senyal d'amplitud de voltatge, que pot ser al seu torn descodificada novament en un senyal d'amplitud sonora, que s el so que escoltem a l'encendre la rdio. El sintonitzador de la rdio selecciona el canal, d'una manera similar a com els nostres receptors de la cclea seleccionen una determinada nota. Alguns canals sn febles i altres forts. Si fem un grfic de la intensitat del canal respecte a la seva freqncia obtenim el espectre electromagntic de la senyal receptora. 

 Anlisi espectral .

 

Anlisi es refereix a l'acci de descompondre alguna cosa complexe en parts simples o identificar en aquesta cosa les parts ms simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base fsica per a modelar la llum, el so o les ones de rdio en superposici de diferents freqncies. Un procs que quantifiqui les diverses intensitats de cada freqncia es diu anlisi espectral. 

Matemticament l'anlisi espectral est relacionat amb una eina anomenada transformada de Fourier o anlisi de Fourier. Aquesta anlisi pot portar-se a terme per a petits intervals de temps, o menys freqentment per a intervals llargs, o fins i tot pot realitzar-se l'anlisi espectral d'una funci determinista (tal com ).

A ms la transformada de Fourier d'una funci no noms permet fer una descomposici espectral dels constituents d'una ona o senyal oscillatori, sin que amb l'espectre generat per l'anlisi de Fourier fins i tot es pot reconstruir (sintetitzar) la funci original mitjanant la transformada inversa. Per a poder fer aix, la transformada no solament cont informaci sobre la intensitat de determinada freqncia, sin tamb sobre la seva fase. Aquesta informaci es pot representar com un vector bidimensional o com un nombre complex. En les representacions grfiques, freqentment noms es representa el mdul al quadrat d'aquest nombre, i el grfic resultant es coneix com espectre de potncia o densitat espectral de potncia. 

s important recordar que la transformada de Fourier d'una ona aleatria, millor dita estocstica, s tamb aleatria. Un exemple d'aquest tipus d'ona s el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'aquest tipus es requereix cert tipus de promig per a representar adequadament la distribuci freqencial. Per a senyals estocstiques digitalitzades d'aquest tipus s'empra amb freqncia la transformada de Fourier discreta. Quan el resultat d'aquesta anlisi espectral s una lnia plana el senyal que va generar l'espectre es denomina soroll blanc. 

 Vegeu tamb .
 Analitzador d'espectre;
 Espectre electromagntic;
 Anlisi harmnica;
 Acstica;
 Transformada de Fourier ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406433" title="Ona triangular" nonfiltered="1941" processed="1932" dbindex="156951">
Una ona triangular s un tipus de senyal peridic que presenta unes velocitats de pujada i baixada (Slew Rate) constants. El ms habitual s que sigui simtrica, s a dir que els temps de pujada i baixada sn iguals. 

Propietats.
L'ona triangular t un contingut en harmnics molt baix, el que concorda amb la seva semblana a una ona senoidal. Tant matemtica com fsicament es pot obtenir integrant en el temps una ona quadrada: els nivells constants alt i baix d'aquesta ona es converteixen en les pendents (constants) dels flancs de pujada i baixada de l'ona triangular.

Aplicacions.
Les ones triangulars tenen aplicacions destacades, com sn:
Generaci de senyals sinusoidals. Es generen ones sinusoidals conformant el senyal triangular amb xarxes de resistncies i dodes. s el mtode habitual per a produir sinusoides en els generadors de funcions de baixa freqncia (fins a uns 10 MHz).
Generaci d'escombrats. En els tubs de llamps catdics, s'apliquen tensions triangulars asimtriques (dent de serra) a les plaques deflectores, en el cas de oscilloscopis, o corrents de la mateixa forma a les bobines deflectores, en el cas de monitors de televisi, pantalles d'ordinador, etc.
Oscilladors. Com la relaci entre el temps i l'amplitud d'una ona triangular s lineal, resulta convenient per a realitzar oscilladors controlats per tensi, comparant el seu nivell amb la tensi de control. ;

Vegeu tamb.
Ona quadrada.
Oscillador.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406437" title="Flanc" nonfiltered="1942" processed="1933" dbindex="156953">
En una senyal digital, es denomina flanc a la transici del nivell baix a l'alt (flanc de pujada) o del nivell alt al baix (flanc de baixada). 

En la segent figura es representa un circuit tpic de detector de flancs juntament amb el seu cronograma. El seu funcionament s com segueix: 



AL passar el senyal A de baix a alt, desprs del retard, t1, propi per la porta NO, la seva sortida, B, commutar a baix. Per durant aquest retard, ambdues entrades de la porta NO I queden a alt, el que far que, transcorregut el seu temps de retard, t2, la seva sortida proporcioni un impuls negatiu de durada t1. D'aquesta manera s'indica que en l'entrada A se ha produt un flanc de pujada. 

Alguns circuits digitals (biestables, comptadors, registre de desplaament, etc.) possexen entrades de sincronisme que s'activen per flancs.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406439" title="Ona quadrada" nonfiltered="1943" processed="1934" dbindex="156954">


Es coneix per ona quadrada a l'ona de corrent altern (CA) que alterna el seu valor entre dos valors extrems sense passar pels valors intermedis (al contrari del que succex amb la ona senoidal i la ona triangular, etc.) 

S'usa principalment per a la generaci de polsos elctrics que sn usats com senyals (1 i 0) que permeten ser manipulades fcilment, un circuit electrnic que genera ones quadrades es coneix com generador de polsos, aquest tipus de circuits s la base de la electrnica digital 

El contingut espectral d'una ona quadrada es compon exclusivament de harmnics imparells (f, 3f, 5f, etc), estenent-se a freqncies ms elevades com ms abruptes siguin els seus flancs. Aix t dues conseqncies:
La capacitncia i autoinductancia parsites filtren el senyal, eliminant les components de major freqncia, amb el que l'ona quadrada es degrada, prenent un aspecte cada vegada ms arrodonit.
D'altra banda, senyals molt abruptes produxen radiaci de alta freqncia, donant problemes de compatibilitat electromagntica i acoblaments (diafonia) entre pistes. Per aix certes famlies lgiques com Q-mos (Quit-mos) controlen el pendent dels flancs del senyal, evitant que siguin massa abruptes. ;

La tensi composta cont una component fonamental RMS de: 
Vcomp(rms)=(2*sqrt(6)*Vdc)/pi = 1.56*Vdc

Vegeu tamb.
Ona triangular;
Senyal de polsos ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406445" title="Prostituci a la Repblica Popular Xina" nonfiltered="1944" processed="1935" dbindex="156955">
La Prostituci en la Repblica Popular Xina s un fenomen que, a diferncia d altres estats, ha patit una srie de canvis tant en la seua dimensi com en la seua regulaci legal. 
Poc de temps desprs de l arribada al poder del Partit Comunista Xins en 1949 van comenar una srie de reformes amb el propsit d eradicar la prostituci a principis dels anys 60.  Des que es van abolir els controls socials a principis dels anys 80, la prostituci en la Xina continental no sols s ha tornat ms visible, sin que es pot trobar tant en zones urbanes com rurals. A pesar dels esforos del govern, la prostituci a Xina s ha convertit en una indstria que aglutina a moltes persones i que genera importants beneficis. A la prostituci se li atribux generalment una ntima relaci amb el crim organitzat, la corrupci i les MTS. 

Les activitats relacionades amb la prostituci en la Xina continental es caracteritzen per ser de diversos tipus i preus. Els venedors de sexe procedixen de distintes classes socials. La majoria sn dones, encara que en els ltims anys hi ha hagut un repunt de la prostituci masculina. Els locals on s'exerceix la prostituci solen ser hotels, karaokes i perruqueries. 

Mentre que el govern sempre ha sigut dur amb els organitzadors de la prostituci, ha mantingut una posici vacillant respecte a les prostitutes. En alguns moments ha considerat la conducta com delicte i altres vegades com falta. Des de la reaparici de la prostituci en els anys 80, les autoritats governamentals han intentat canalitzar-la en primer lloc a travs del sistema legal, amb l activitat diria de tribunals i la policia i altres vegades a travs de campanyes policials de gran intensitat per a fomentar la disciplina social. A pesar dels intents de ONGs internacionals i experts internacionals, no hi ha un corrent favorable a la legalitzaci del sector del sexe ni en la poblaci ni en el govern.

 Prostituci en l era Maoista .

Seguint a la victria del Partit Comunista Xins en 1949, les autoritats locals van rebre ordes d eradicar la prostituci. Un mes desprs de la presa de Pequn, el 3 de febrer de 1949, el nou govern municipal, encapalament per I grega Jianying va anunciar la creaci d una poltica per a controlar els bordels de la ciutat. El 21 de novembre es van tancar els 224 establiments i 1286 prostitutes i 434 amos i proxenetes van ser arrestats en 12 hores per uns esquadrons especials de la policia. La repercussi va ser tal, que la campanya s ha commemorat en nombroses ocasions.
A causa de la gran repercussi social que porta aparellada i l escassetat de mitjans materials i humans, la majoria de les ciutats va adaptar un sistema gradual, comenant amb el control i acabant per la prohibici dels bordells. Este mtode va ser utilitzat entre altres ciutats per Tianjin, Shanghai i Wuhan. Generalment consistia en un sistema d administraci municipal que controlava l activitat dels bordells i la desmoralitzaci dels clients habituals. L efecte d estes mesures va suposar la disminuci gradual de bordells en la ciutat fins a arribar a una situaci en qu es va poder tancar els pocs bordells que quedaven a l estil de Pequn, completant-ho amb un programa de reeducaci e reinserci social. Els programes de reeducaci van tindre un gran auge en Xangai, on el nombre de treballadors del sexe va augmentar fins a cent mil desprs de la Segona Guerra Sinojaponesa.   

A principis dels anys 60, estes mesures havien aconseguit eliminar les formes visibles de prostituci en la Xina continental. Segons el govern del PCX, el control de la prostituci va suposar la quasi eradicaci de les MTS. Per a destacar este fet, en 1964 es van tancar els 29 instituts d investigaci de malalties de transmissi sexual.

Segons el marxisme, les dones que venien sexe eren vistes com a persones forades a exercir la prostituci per a sobreviure. L eradicaci de la prostituci era per tant un dels principals objectius del govern comunista i va suposar la primera prova de la supremacia del maoisme. La prostituci va deixar de ser un problema social a Xina durant unes tres dcades. Estudis recents han demostrat, que la desaparici de la prostituci davall el rgim maoista va estar lluny de completar-se. Pa Suiming, un dels majors experts xinesos en prostituci, argumenta que la prostituci invisible: en la forma de dones proporcionant servicis sexuals als esquadrons per a obtindre determinats privilegis, es va convertir en un dels distintius de la Xina maoista, especialment a finals de la Revoluci Cultural.

 Prostituci desprs de  1978 .
style="margin: 1em 1em 1em 0.5em; width:250px; float:right;" class="wikitable"
|- bgcolor="#efefef"
colspan=2 style="border-right:0px;"; |Detencions relacionades amb la prostituci durant les  campanyes policials de (1983-1999)
|- bgcolor="#efefef" cellpadding="2"
||ao||Detencions relacionades amb la prostituci
|-
||1983||46.534 
|-
||1989-90||243.183
|-
||1996-7||aprox. 250.000
|-
||1998||189.972 
|-
||1999||216.660
|}

El ressorgiment de la prostituci en la Xina continental va coincidir amb la introducci de la poltica de liberalitzaci de l economia xinesa de Deng Xiaoping en 1978. Segons les estadstiques incompletes de tot el pas, la taxa de prostituci a Xina ha anat creixent any rere any a partir de 1982. Entre 1989 i 1990, 243.183 persones van ser detingudes per activitats relacionades amb la prostituci. Zhang Ping estima que esta dada policial noms suposa el 25-30 % del total de persones involucrades en este mn.La prostituci s un dels sectors que ms fa crixer a l economia xinesa, emprant a uns deu milions de persones i amb un nivell de consum estimat en un bili de yuanes . Seguint a una campanya policial en 2000, l economista xins Yang Fan va estimar que el PIB Xins va descendir un 1% a causa de la reducci de les despeses de les prostitutes que van perdre el seu treball.

El ressorgiment de la prostituci va estar relacionat en un principi amb les ciutats costaneres, per des de principis dels anys 90 se va anar ampliant a zones de l interior com les provncies de Guizhou, Yunnan i Tibet. En els anys 80, el perfil de prostituta era una jove d origen rural i amb escassos estudis procedent de les provncies remotes de Sichuan i Hunan. En la passada dcada, s ha arribat a la conclusi que la majoria de dones que s inicien en la prostituci ho fan per voluntat prpia. El potencial de beneficis de la prostituci com una forma alternativa de treball implica major capacitat econmica, accs a cercles socials alts i mantindre una millor qualitat de vida. Els mitjans controlats pel govern han prestat molta atenci als residents urbans implicats en la prostituci, especialment a les dones amb estudis universitaris. Pareix que hi ha una creixent acceptaci de la prostituci. En un estudi de 1997, el 46.8% dels estudiants de pregrau a Pequn va admetre haver considerat l opci d accedir a servicis de prostituci. Les demandes, s han associat a les poltiques d un sol fill.

La prostituci se sol atribuir a la corrupci dels governs locals. Alguns funcionaris creuen que oferint prostituci en operacions de negocis porta beneficis econmics, desenrotllant el turisme i creant una bona font d ingressos per impostos. En algunes ocasions, la policia s ha vist implicada en la gesti de hotels de categoria alta, on t lloc prostituci, o acceptant suborns i demandant favors sexuals per a ignorar l existncia d activitats relacionades amb el sexe. La corrupci del govern tamb est implicada per de forma ms indirecta    cada vegada s abusa ms de diners pblics per a consumir servicis sexuals. Pa Suiming sost que Xina t un tipus especfic de prostituci que consistix en la disputa entre aquells que usen el seu diners i autoritat per a rebre sexe i aquells que utilitzen el sexe per a obtindre privilegis. 

A part dels incidents violents associats directament a la prostituci, s ha produt un augment de les agressions fsiques i incls assassinats per a robar a les prostitutes. Tamb s ha produt un repunt dels delictes, especialment relacionats amb fraus i robatoris per homes que reben serveis sexuals i suborns per part de funcionaris pblics. Els delinqents solen utilitzar la falta d'inters dels participants en operacions de prostituci per a dur a terme les activitats delictives. El crim organitzat t molta importncia en Xina, especialment quant al trfic de sers humans dins i fora del pas per a exercir la prostituci. Generalment a les prostitutes se ls fora a traslladar-se desprs de ser violades diverses vegades. En la Xina continental est augmentant el nombre d addictes a la herona, la drogoaddicci els impulsa a cometre delictes per a poder finanar-se la droga.

Les malalties de transmissi sexual han augmentat conforme augmenta el fenomen de la prostituci. Els experts afirmen que la prostituci s la via principal per al contagi del VIH, tal com ocorren en pasos com Tailndia i ndia. Algunes regions del pas han introdut una poltica perqu l s del preservatiu, inspirat en l xit tailands que va aconseguir reduir el nombre d infeccions per VIH. Altres intervencions s han dut a terme en alguns llocs, com l educaci sexual, els consells professionals i els test voluntaris de VIH.

 Tipus i locals .
La policia xinesa ordena les prctiques de prostituci en una jerarquia descendent de 7 escalons encara que esta classificaci no cobrix totes les prctiques que existixen. Estos escalons representen la naturalesa heterognia de la prostituci i les prostitutes. Al qualificar-se segons el tipus de prostitutes, els servicis que s oferixen poden ser distints. En alguns escalons, per exemple, no es diferncia entre el sexe anal i sexe oral. Parallelament a l origen de les prostitutes, l origen dels homes que usen els servicis tamb s molt variat. 

Primer escal - baoernai (   );
Dones que actuen com a segones manilles d'homes adinerats i en posicions influents, inclosos els governants i empresaris de la Xina continental, aix com homes de negocis de l'estranger. Esta prctica es definix com a prostituci pel fet que majoritriament les dones necessiten a un home que els provesca de suport econmic en forma de pensi regular. Estes dones cohabiten sovint amb els seus "clients" i en algunes ocasions tenen ambici de convertir-se en l esposa real.
 
Segon escal - baopo (   "senyoreta de companyia");
Dones que acompanyen homes de classe alta per un temps determinat, per exemple, durant un viatge de negocis, rebent una compensaci econmica per aix.  
Els dos primers escalons han sigut objecte d un acalorat debat pblic pel fet que estan explcitament relacionats amb la corrupci governamental. Molts comentaristes han sostingut que estes prctiques sn una expressi concreta del dret burgs. L associaci All-China Women's Federation, que s un dels principals baluards del moviment feminista en Xina, aix com grups de dones de Hong Kong i Taiwan, unixen els seus esforos per a eradicar esta forma de concubinat, ja que les consideren prctiques que violen la seguretat econmica i emocional del contracte marital.

Tercer escal - santing (   "tres sales");
Dones que duen a terme actes sexuals amb homes en karaokes, discoteques, bars, teteries i restaurants i altres establiments. Estes dones reben recompensa econmica en forma de propines aix com una comissi pels beneficis obtinguts pel consum de menjars i begudes per part del client. De forma eufemstica s anomena a estes dones sanpei xiaojie (    : "Dones dels tres acompanyaments"). Estes dones solen comenar permetent que se ls toque el cos per a ms tard, si el client ho desitja, practicar sexe.

Quart escal - "Xiques del timbre" (     "senyoretes dingdong");
Dones que busquen compradors potencials de sexe cridant a les habitacions d un hotel. La prctica comuna s noms un contacte sexual, encara que tamb s oferixen servicis de tota la nit pels quals es paga habitualment el doble o el triple del preu individual. 

Quint escal - falangmei (    "Assistentes de perruqueria");
Dones que treballen en llocs que oferixen servicis sexuals comercials davall el sobrenom de massatges, gimns, sauna, barberia, perruqueria i termes. Els serveis habituals sn la masturbaci i el sexe oral.

Sext escal - jien (   "Xiques dels carrers");
Dones que s oferixen als homes en els carrers.

Sptim escal - xiagongpeng (    "prostitutes de xaboles");
Dones que venen sexe a treballadors de barris baixos o zones rurals. 

Els dos ltims escalons es caracteritzen per ser exclusivament per a aconseguir diners o un altre tipus de recompensa material. No estan relacionats explcitament amb la corrupci del govern, ni el nou sector de negocis xinesos. Les dones classificades en els dos ltims escalons venen sexe a canvi de xicotetes sumes de diners, aliments o refugi.

 Respostes legals .
La Repblica Popular Xina rebutja l argument que la prostituci al ser una transacci mediocre entre el consentiment dels individus i la prohibici legal constitux una violaci de les llibertats civils. Com a norma general, la resposta legal de la Repblica Popular Xina s la penalitzaci de les activitats dutes a terme per terceres persones en el mn de la prostituci. A es du a terme a travs de sancions administratives i en millor mesura a travs del codi penal.  

 Legislaci sobre prostituci .
style="margin: 1em 1em 1em 0.5em; width:250px; float:right;" class="wikitable"
|- bgcolor="#efefef"
colspan=2 style="border-right:0px;"; |Legislaci sobre la prostituci
|- bgcolor="#efefef" cellpadding="2"
||ao||Legislaci
|-
||1987|| Regulacions sobre els castics de l administraci de seguretat (               ).
|-
||1991|| Decisi que prohibix estrictament la venda i compra de sexe (         ).
|-
||1991|| Decisi sobre el castic sever a aquells que prostitusquen i trafiquen amb dones i xiquets.  (                    ).
|-
||1992|| Llei sobre la protecci dels drets i interessos de les dones (       ).
|-
||1997||Reforma del Codi Penal (         ).
|-
||1999||"Regulacions sobre la gesti de centres d oci" (        ).
|}

Fins a la dcada dels 80, la prostituci no era tinguda en compte pel Congrs de Xina. primer codi penal de la Repblica Popular Xina i la Llei d Enjudiciament Criminal de 1979 no feia referncia explcita a les activitats de les prostitutes i els seus clients. penal i la Llei d Enjudiciament Criminal de la Repblica Popular Xina ( Pequn:Foreign Languages Press, 1984 )Articles, 140, 169. ref
</doc>
<doc id="406446" title="Hemicinid" nonfiltered="1945" processed="1936" dbindex="156956">

Els hemicinids (Hemicyonidae) foren una famlia de carnvors prehistrics que visqueren entre el Mioc inferior i el Plioc. Se n'han trobat fssils a Europa, Turquia i la Xina.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406454" title="Manel (grup)" nonfiltered="1946" processed="1937" dbindex="156957">
      
Manel s un grup de msica de Barcelona, les seves canons mesclen el pop amb msica ms tradicional cantada en catal. Es van donar a conixer en el concurs Sona 9 del 2007, en el qual van quedar finalistes..

Fou considerat un dels grups en catal revelaci del 2008.

El seu videoclip de Dona estrangera, dirigit per Sergi Prez, guany el premi al Millor Videoclip de l'Any del festival Cinemad 08.

Membres.
Arnau Vallv (bateria);
Mart Maym (baix i clarinet);
Roger Padilla (guitarra, banjo i ukelele);
Guillem Gisbert (veu, guitarra i ukelele);

Discografia.
 Els millors professors europeus - 2008;

Referncies.


Enllaos externs.
Plana web oficial;
Plana al Myspace;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406456" title="Gimlet (cctel)" nonfiltered="1947" processed="1938" dbindex="156958">
El Gimlet s un cctel tpicament fet de ginebra o vodka i suc de llimona endolcit. Una descripci de 1928 de la beguda va ser: "el gin, una mica de llimona i soda" (DB Wesson, I'll never be Cured III). Una descripci del 1953 va ser: "un veritable Gimlet s la meitat de ginebra i la meitat de Rose's Lime Juice i res ms" (Terry Lennox en The Long Goodbye de Raymond Chandler).

El cctel es prepara normalment mesclant quatre parts de licor amb una de suc de llimona endolcit, i se serveix, sol o amb gel, en got tradicional guarnit amb una rodanxa de llimona.

 Enllaos externs .
Preparaci del Gimlet a drinkboy.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406459" title="Barbus baudoni" nonfiltered="1948" processed="1939" dbindex="156959">

 Barbus baudoni s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406460" title="Barbus thamalakanensis" nonfiltered="1949" processed="1940" dbindex="156960">

 Barbus thamalakanensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram superior del riu Zambezi i a l'Okavango.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406461" title="Barbus bawkuensis" nonfiltered="1950" processed="1941" dbindex="156961">

Barbus bawkuensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Sokoto (afluent del riu Nger).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406462" title="Barbus bellcrossi" nonfiltered="1951" processed="1942" dbindex="156962">

Barbus bellcrossi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Zambezi.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406463" title="Barbus tetrastigma" nonfiltered="1952" processed="1943" dbindex="156963">

Barbus tetrastigma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406464" title="Temps de Liapunov" nonfiltered="1953" processed="1944" dbindex="156964">
En matemtiques, el temps de Liapunov s el perode de temps que ha de passar perqu un sistema dinmic esdevingui catic. El temps de Liapunov reflecteix els lmits de la predictibilitat del sistema. Per convenci, s mesurat com el temps que ha de passar perqu les trajectries properes del sistema divergeixin en e.

Deu el nom a Alexandre Liapunov.

Vegeu tamb.

Exponent de Liapunov;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406466" title="Quatzenheim" nonfiltered="1954" processed="1945" dbindex="156965">

 Quatzenheim (en alsaci Zwtzne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 710 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406468" title="Rohr" nonfiltered="1955" processed="1946" dbindex="156966">

 Rohr (en alsaci Ruur) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 269 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406473" title="Barbus bergi" nonfiltered="1956" processed="1947" dbindex="156967">

 Barbus bergi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica i a l'oest de la Mar Negra (des de Bulgria fins a Turquia).

.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406477" title="Barbus tegulifer" nonfiltered="1957" processed="1948" dbindex="156968">

 Barbus tegulifer s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406478" title="Barbus bifrenatus" nonfiltered="1958" processed="1949" dbindex="156969">

 Barbus bifrenatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406479" title="Schnersheim" nonfiltered="1959" processed="1950" dbindex="156970">

 Schnersheim (en alsaci Schnarsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.001 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406481" title="Barbus bigornei" nonfiltered="1960" processed="1951" dbindex="156971">

Barbus bigornei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de la Costa d'Ivori i a l'est de Libria.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Teugels, G.G., C. Lvque, D. Paugy i K. Traor, 1988. tat des connaissances sur la faune ichtyologique des bassins ctiers de Cte d'Ivoire et de l'ouest du Ghana. Rev. Hydrobiol. Trop. 21(3):221-237.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406482" title="Barbus tauricus" nonfiltered="1961" processed="1952" dbindex="156972">

Barbus tauricus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius de Crimea, Bulgria i Turquia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406483" title="Stutzheim-Offenheim" nonfiltered="1962" processed="1953" dbindex="156973">

 Stutzheim-Offenheim (en alsaci Sttze-Offne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.426 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406486" title="Barbus boboi" nonfiltered="1963" processed="1954" dbindex="156974">

 Barbus boboi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Libria.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406489" title="Willgottheim" nonfiltered="1964" processed="1955" dbindex="156975">

 Willgottheim (en alsaci Wlde) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 914 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406491" title="Barbus tangandensis" nonfiltered="1965" processed="1956" dbindex="156976">

 Barbus tangandensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Zimbabwe i a Zmbia (riu Congo).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406492" title="Hospital de Santa Maria" nonfiltered="1966" processed="1957" dbindex="156977">
L'edifici de l'antic Hospital de Santa Maria de Lleida, situat al Carrer Major davant de la Catredral Nova, s una mostra de l'arquitectura gtica civil catalana dels segles XV i XVI. s un edifici d'estructura simple, de planta quadrada i amb un pati tamb quadrat al seu interior. La planta baixa t uns murs molt gruixuts per suportar el pes de les bigues del sostre, i unes parets ms primes als pisos superiors.

Des del pati de l'hospital s'accedeix a una galeria volada amb arcs ogivals que hi ha al primer pis per una escala situada a l'angle nord-est, recolzada damunt d'una volta rampant. Els accessos a la resta de pisos de l'edifici sn a travs d'escales interiors.

Durant el segle XX es va proposar de traslladar l'edifici per evitar que taps la vista de la Catedral  Nova amb l'argument que era un edifici amb molt poc valor artstic. Per evitar-ho es va declarar l'edifici monument artisticoarquitectnic, i es va cedir l'espai a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), creat per la Diputaci Provincial, per assegurar-ne el manteniment.

L'IEI promou la investigaci cientfica, el conreu de les arts i les lletres i tutela les qestions que afectin el patrimoni cultural de la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406494" title="Wiwersheim" nonfiltered="1967" processed="1958" dbindex="156978">

 Wiwersheim (en alsaci Wiwersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2001 tenia 636 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406497" title="Wintzenheim-Kochersberg" nonfiltered="1968" processed="1959" dbindex="156979">

 Wintzenheim-Kochersberg (en alsaci Wnzne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 269 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406499" title="Elijah Abel" nonfiltered="1969" processed="1960" dbindex="156980">

Elijah Abel (25 de juliol de 1810 - 25 de desembre de 1884) fou el primer elder i setanta negre al Moviment dels Sants dels ltims Dies i un dels membres negres a la histria antiga de l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies que es convert en sacerdot.

Abel va nixer com esclau a Maryland i es creu que va escapar de l'esclavatge al Ferrocarril Soterrani al Canad. Fou batejat a l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies i es va casar amb Mary Ann Adams, una dona afroamericana.

Al 1841, Abel va ser un dels set lders que van intentar rescatara Smith quan aquest va ser arrestat a Quincy (Illinois). Al 1843, Abel va fer una missi a Nova York i desprs va ajudar a la construcci del temple de l'esglsia a Salt Lake City. Tot i aix, se li va negar el sacerdoti perqu, en part, era negre.

Al 1884 feu la seva ltima missi al Canad, on va emmalaltir, i va morir quan va tornar a casa seva a Utah.

 Descendents .
Al menys dos dels descendents d'Abel van ser ordenats sacerdots. El seu nt fou ordenat lder.

 Homenatges .
Al 2002, sobre la seva toma a Salt Lake City, es va erigir un monument en honor seu i de la seva dona. 

 Enllaos externs .
 Elijah Abel at BlackLDS web site. ;
 Llista de les activitats d'Abel ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406500" title="Cant de Brumath" nonfiltered="1970" processed="1961" dbindex="156981">

El cant de Brumath  (alsaci Kanton Brmt ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Brumath aplega 21 comunes :
 

Histria .


Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406505" title="Bernolsheim" nonfiltered="1971" processed="1962" dbindex="156982">

 Bernolsheim (en alsaci Banze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 510 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406509" title="Diamant de sang" nonfiltered="1972" processed="1963" dbindex="156983">

Diamant de sang (Blood Diamond) s una pellcula de l'any 2006 dirigida i produda per Edward Zwick, nominada a tres Oscars, a la millor pellcula, millor actor (Leonardo DiCaprio) que representa un traficant d'armes a canvi de diamants, i al millor actor secundari (Djimon Hounsou) un negre afric que ha perdut a la seva familia. I la protagonista femenina s Jennifer Connelly una periodista que vol fer un reportatge sobre els diamants de sang.

El ttol es refereix als diamants de sang, que sn extrets en zones de guerra i venuts per finanar els conflictes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406510" title="David Anderssen" nonfiltered="1973" processed="1964" dbindex="156984">
David Anderssen (Carlton, Victoria, 23 de juny de 1980) s un jugador australi de bsquet amb passaport dans. 

Actualment milita a les files del Regal F.C. Barcelona a la lliga ACB, on esta donant unes grans estadistiques per partit. Tamb juga amb la selecci d'Austrlia. s un pvot de 2,12, que tant pot jugar a la zona com tamb pot llanar des de la lnia de 6,25. Ha arribat aquest estiu procedent del CSK de Mosc amb qui acabava de guanyar l'Eurolliga.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406511" title="Bietlenheim" nonfiltered="1974" processed="1965" dbindex="156985">

 Bietlenheim (en alsaci Bietle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 279 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406513" title="Centre Nataci Matar" nonfiltered="1975" processed="1966" dbindex="156986">


El Centre Nataci Matar s un club poliesportiu de la ciutat de Matar, dedicat a la prctica de la nataci, waterpolo, tennis taula i triatl.


Histria.
El club es fund l'any 1932 com a continuaci del Club Nataci Matar (1920-1929) i la secci de nataci del Club Gimnstic Mataron (1930-1932)


L'any 1982, amb motiu del cinquant aniversari de l'entitat, es va inaugurar una nova piscina de 50 metres.

Seccions.
Nataci.
Destaquen els nedadors Slvia Parera i Joaquim Fernndez

Waterpolo.
 El primer equip del club va aconseguir ascendir a la Divisi d'Honor l'any 1988. ;
 L'any 1998 va arribar a la final de la Lliga Catalana.
 La temporada 2003-2004 va jugar per primera vegada a la Copa LEN.

Tennis taula.
La secci de tennis taula es va crear a finals dels anys 60 i va ascendir per primera vegada a la mxima categoria estatal l'any 1998. Les temporades 2002-03 i 2003-04 va participar a la Copa Nancy Evans. 

Destaca la jugadora Glia Dvorak, bicampiona d'Europa juvenil de seleccions (2004 i 2005) i tercera al Campionat d'Europa jnior 2006.

Triatl.
Aquesta secci va nixer l'any 1990


Referncies.


Enllaos externs.
Lloc web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406514" title="Club Nataci L'Hospitalet" nonfiltered="1976" processed="1967" dbindex="156987">


El Club Nataci l'Hospitalet s un club poliesportiu de la ciutat de l'Hospitalet, dedicat a la prctica de la nataci i el waterpolo.


Nataci.
D'entre els nedadors que han estat a l'entitat destaquen Erika Villacija, Mireia Belmonte i Francisco Jos Hervs.
 
Waterpolo.
Va jugar a Divisi d'Honor fins la temporada 2007. 


Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406516" title="Club Nataci Terrassa" nonfiltered="1977" processed="1968" dbindex="156988">


El Club Nataci Terrassa s un club poliesportiu de la ciutat de Terrassa, dedicat principalment a la prctica de la nataci, el waterpolo i el patinatge artstic.

s el primer club esportiu de Terrassa en nombre d'associats i el quart de Catalunya, i t les seves installacions a l rea olmpica de la ciutat.

Histria.
El Club Nataci Terrassa es va fundar el 3 de juny de 1932 com a club dedicat a la nataci i el waterpolo. Posteriorment, l'entitat ha anat ampliant el nombre d'esports i seccions.

L'any 2007, amb motiu del 75 aniversari de la seva fundaci, el Club Nataci Terrassa va rebre la Placa de la Ciutat al Mrit Esportiu.

Seccions.
El CN Terrassa t diverses seccions: nataci, waterpolo, patinatge artstic, bsquet, futbol, futbet, excursionisme, karate, judo, pdel, frontennis, pilota m, atletisme, triatl i hoquei herba.

Waterpolo.
Plantilla 2008-09.


 Entrenador: Dani Nart;


Nataci.
Diversos nedadors de l'entitat han participat als Jocs Olmpics: Antoni Codina (1964), Natlia Mas (1980), Cristina Rey (1992), Pau Marc Muoz (1992 i 1996), Carles Millera (1992), Laura Roca (2000 i 2004) i Sarai Gascn (2008).


Patinatge artstic.
Una de les millors patinadores de l'entitat s Alba Prez, diverses vegades campiona del Mn jnior i actual campiona d'Europa. 


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406517" title="Bilwisheim" nonfiltered="1978" processed="1969" dbindex="156989">

 Bilwisheim (en alsaci Blse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 387 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406521" title="Brumath" nonfiltered="1979" processed="1970" dbindex="156990">

 Brumath (en alsaci Brmt) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 9.825 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Gustave Stosskopf, escriptor en alsaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406527" title="Donnenheim" nonfiltered="1980" processed="1971" dbindex="156991">

 Donnenheim (en alsaci Dunnene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 217 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406529" title="Eckwersheim" nonfiltered="1981" processed="1972" dbindex="156992">

 Eckwersheim (en alsaci Eckwersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.425 habitants. Forma part de la Comunitat Urbana d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406530" title="Pierre van Maldere" nonfiltered="1982" processed="1973" dbindex="156993">
Pieter (Pierre) van Maldere (Brusselles, 16 d'octubre de 1729   Brusselles, 1 de novembre de 1768) va ser un violinista i compositor belga.
 
Probablement fou alumne de Jean-Joseph Fiocco, en aquell temps director de la capella reial belga. Entr en la cort del prncep Karl-Alexander de Lorena el 1749. Pass els anys de 1751 a 1753 a Dubln en qualitat de director dels Philarmonick Concerts, per a posteriorment tocar en el Concert Spirituel de Pars l'agost de 1754.

Ms tard, acompany el prncep en els seus nombrosos viatges a Viena, on feu representar llurs dos primeres peres cmiques: Le Dguisement pastoral (1756) i Les Amours champtres (1758).

En tornar a Brusselles, compongu algunes peres i ms de 40 simfonies, obertures i sonates. El 1758, va ser promogut al crrec de valet de chambre del prncep, per esdevenir posteriorment codirector del Thtre de la Monnaie, entre 1763 i 1767.

Obres principals.
1756 Le Dguisement pastoral;
1758 Les amours champtres;
1763 La Bagarre;
1766 Le Mdecin de l'amour;
1766 Le Soldat par amour;

 Bibliografia .
  Suzanne Clercx, Pierre van Maldere, virtuose et matre des concerts de Charles de Lorraine (1729-1768). Brusselles, Palais des Acadmies, 1948.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406533" title="Gambsheim" nonfiltered="1983" processed="1974" dbindex="156994">

 Gambsheim (en alsaci Gmbse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.858 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406539" title="Barb com" nonfiltered="1984" processed="1975" dbindex="156995">

El barb com (Barbus bocagei) s una espcie de peix teleosti de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 38,8 cm de longitud total.
 Cos esvelt.
 T un parell de barbes sensorials a banda i banda de la boca.
 Aleta dorsal curta.;
Reproducci.
Es reprodueix als mesos de maig i juny.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula Ibrica.
Subespcies.
 Barbus bocagei bocagei (rius Duero, Tajo, Xquer i Tria).
 Barbus barbus graellsii (Steindachner, 1866) (rius Ebre, Nervin i Llobregat);
 Barbus barbus sclateri (Gnther, 1868) (rius Guadiana, Guadalquivir i Segura).;
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406541" title="Arxivers sense Fronteres" nonfiltered="1985" processed="1976" dbindex="156996">

Arxivers sense Fronteres, o AsF, (angls: Archivists without Borders  AwB , castell:  Archiveros sin Fronteras  AsF , francs: Archivistes sans Frontieres  AsF , gallec: Arquiveiros sen Fronteiras  AsF , vasc: Mugarik Gabeko Artxibozainak  MgA ) s una organitzaci no governamental de carcter internacional, membre de l International Council on Archives (ICA), constituda i registrada a Barcelona el 1998, amb seu a aquesta ciutat i diverses seccions a Argentina, Bolvia, Colmbia, Equador, Mxic, Per, Uruguai i Frana. L organitzaci nasqu amb l objectiu de cooperar i lluitar per a la defensa dels drets individuals dels ciutadans i els drets collectius dels pobles, bo i fomentant la solidaritat en els camps de l arxivstica, el patrimoni documental i la recuperaci de la memria histrica. AsF compta amb 360  socis.

 Creaci .
Arxivers sense Fronteres s una organitzaci sense nim de lucre, nascuda a Barcelona l 1 de maig de 1998 a partir de les inquietuds d un grup redut d arxivers catalans que cregueren que la solidaritat i cooperaci no podien ser alienes a la seva professi, pel fet que aquesta est fonamentada en els valors d identitat, memria, dret a la informaci i defensa dels drets humans.

L experincia en el terreny de la cooperaci d una bona part del nucli originari d arxivers que cre aquesta organitzaci no era nulla: l any 1997 havien participat prviament  a ttol personal i amb el suport de diverses institucions  en un conjunt de projectes destinats als ajuntaments de les ciutats de Malabo, Baney, Luba, Rebola i Riaba (Guinea Equatorial) per a millorar les necessitats bsiques des del punt de vista administratiu, en un clima de postguerra i de transici a la democrcia. Un cop creada l organitzaci, AsF entr a formar part de l International Council on Archives (ICA), i est enquadrada dins les branques territorials de l ALA (Amrica Llatina), EURBICA (Pasos Europeus) i a la secci de l SPA (Associacions Professionals d Arxivers i Gestors de Documents).

 Membres, objectius i mbit d actuaci .
Arxivers sense Fronteres est formada majoritriament per arxivers que apliquen els seus coneixements i la seva experincia al conjunt de tasques que garanteixen a les persones el dret a la seva identitat i a preservar la memria histrica de la societat a la qual pertanyen, com l ajuda a institucions o entitats que per circumstncies ambientals, poltiques, econmiques i/o socials no tenen la seva documentaci organitzada i correctament tractada per a la seva consulta i, aix mateix, ben preservada com un valor del patrimoni documental.

AsF t d altres membres adherits que no sn arxivers, per que aix i tot volen associar-se a l organitzaci perqu estan interessats en el patrimoni documental i els arxius. dhuc entitats, institucions, empreses o similars (pbliques i privades) donen suport i promouen les accions que AsF duu a terme, com l Associaci d Arxivers de Catalunya (AAC). Aix mateix, l organitzaci pot distingir persones destacades com a membres honoraris.

Els seus objectius son:
 Protegir la identitat i la memria histrica dels pobles en el context de la diversitat cultural. Collaborar en la preservaci dels arxius i el patrimoni documental en aquelles societats que es troben immerses en un risc important de prdua de la seva documentaci.
 Impulsar projectes de cooperaci a l entorn de la gesti documental i els arxius a les administracions pbliques de pasos en vies de desenvolupament com una de les poltiques de foment i modernitzaci de l organitzaci administrativa de les institucions.
 Promoure i vetllar per la conservaci dels arxius perqu donen garantia als ciutadans de l exercici dels seus drets, ats que els documents aporten les proves o els testimonis documentals de la identitat de les persones, del reconeixement dels seus bns i de les activitats i relacions que han mantingut amb els organismes pblics.
 Impulsar el dret d accs dels ciutadans als arxius de les institucions pbliques i fomentar la transparncia administrativa dels organismes pblics com un dret inherent als rgims democrtics.
 Promoure la formaci d arxivers en aquells indrets on la manca de recursos impedeix formar a professionals especialitzats en arxivstica, d acord amb els coneixements i la doctrina arxivstica internacional.
 Cooperar amb les entitats i les associacions de l mbit dels arxius i el patrimoni documental i, aix mateix, amb aquelles entitats relacionades amb la defensa dels drets humans.
 Fomentar les relacions humanes i solidries entre els arxivers de tot el mn.

La Protecci de la identitat i la memria histrica dels pobles en el context de la diversitat cultural el ms rellevant. El fet que la preservaci del patrimoni documental en perill per factors humans (sobretot guerres) o ambientals (catstrofes naturals) sigui el ms important ve donat per la necessitat d actuaci immediata i la prdua irreparable que deriva d una actuaci massa tardana. L mbit preferent d actuaci son tots aquells pasos on es produeixin situacions perjudicials i de risc per al patrimoni documental d una comunitat, en contextos de transici poltica i/o conflicte social que requereixin una ordenaci i preservaci de la documentaci per a garantir els drets de les persones.





 Desenvolupament i format dels projectes .
Els primers passos que seguiren la creaci d AsF es centraren en qestions prctiques al voltant de l organitzaci interna, el seu finanament, la difusi i la programaci d'activitats, aix com l establiment de contactes amb altres organitzacions no governamentals, no necessriament dedicades als arxius i a la gesti de la informaci, per estudiar possibles lnies de collaboraci de carcter transversal.

Ms endavant, per, AsF origin diversos projectes solidaris en els quals ha collaborat i collabora actualment amb l aportaci de l experincia dels seus membres. Les actuacions dels voluntaris es centren en l'mbit de l'organitzaci dels arxius i de la informaci en dues vessants: la primera, des d un punt de vista ms estrictament tcnic, i la segona, en la voluntat d estimular la preocupaci per la conservaci de la memria histrica, entesa com a pea cabdal en la conformaci de la identitat collectiva dels pasos en vies de desenvolupament econmic i cultural.

En el decurs de la primera dcada de vida (1998-2008), l organitzaci ha vist com l envergadura de les seves actuacions  amb un creixement continuat i un augment de les demandes socials de cooperaci  ha fet inevitable el plantejament i l acceptaci de la modificaci dels seus estatuts inicials, en pro d una millor gesti a nivell internacional i una superior capacitat organitzativa. Aix doncs, actualment l associaci t damunt la taula un projecte de reorganitzaci interna (tant per la seu central com per les diverses seccions d arreu del mn).


 Projectes .
Entre els principals projectes a destacar, AsF ha dut a terme actuacions als ajuntaments de Malabo, Luba, Riaba, Rebola i Baney (Repblica de Guinea Equatorial), consistents en l organitzaci dels fons administratius dels municipis esmentats (1997-1999) i del fons histric de l Ajuntament de Malabo (1999), aix com la dotaci de diversos aparells informtics i la creaci de dues aules informtiques (2000-2002). La cooperaci amb aquest pas tamb ha continuat amb el projecte de recuperaci d histria oral dels refugiats poltics de Guinea Equatorial (2003).

Amb l objectiu de posar ordre a l arxiu de la Comunitat Urbana de Niamey (Nger), AsF tamb desenvolup un projecte en els seus primers temps com a organitzaci (1998). En un altre pas afric, Moambic, darrerament l ONG tamb ha posat en marxa un pla per a l estudi de prospecci de la documentaci municipal conservada a Ilha Ibo, a la provncia de Cabo Delgado (2007- ).

Des de l any 2006 i encara amb vigncia, AsF ha dut a terme un projecte que pretn l organitzaci de l Arxiu Nacional del Poble Sahari a l Exili, per la qual cosa l organitzaci ha facilitat cursos formatius d arxivstica, els fruits dels quals han estat aplicats a l Arxiu Nacional de la Repblica rab Sahariana Democrtica.

L organitzaci tamb ha participat, i participa encara, en un projecte a la Comuna Urbana de Fes (Marroc) (2004- ), que persegueix l estructuraci dels fons documentals administratius i histrics, aix com el condicionament dels seus dipsits. 

A l Amrica Llatina AsF ha cooperat amb pasos com Nicaragua i El Salvador, amb un projecte basat en l oferiment de material i cursos formatius per a arxivers d mbit municipal (2002-2004). Aix mateix, a Colmbia, AsF hi dugu a terme l organitzaci de l arxiu de l Alcaldia Major de Bogot (1998-2004), i a l Equador ha posat ordre a l arxiu municipal d Otavalo i el dioces de Riobamba (2006)  que custodia el fons documental personal de Monsenyor Proao, l anomenat bisbe dels indis, figura essencial de la teologia de l alliberament i del moviment indgena. A Guatemala, darrerament AsF s ha unit al projecte de recuperaci de l arxiu histric de la Policia Nacional (2007).

A l Argentina, l associaci tamb ha collaborat amb la creaci d un arxiu, centre de documentaci, biblioteca i centre d interpretaci anomenat Solar del Che, amb l objectiu de recollir les fonts orals de la famlia Guevara-Lynch a la regi de Misiones (2003-2004). En aquest mateix pas, AsF ha participat en la recerca de la Cdula Real sobre la propietat del territori de la comunitat dels indis Quilmes (2004), document necessari per l esmentada comunitat per a demostrar davant la llei la possessi de les terres on habiten.

Pel que fa a la feina d AsF al Brasil, l associaci hi ha impartit un curs de formaci pels arxivers de la Comissi Pastoral de la Terra (2003), un grup que dna suport als moviments sorgits per les problemtiques generades pel repartiment de terres. En aquest mateix pas AsF, hi ha aconseguit un dels seus xits ms destacats: l organitzaci, microfilmaci i digitalitzaci de l arxiu personal del bisbe catal Pere Casaldliga (2000-2004), abans que l Esglsia se l endugus al Vatic  aquest fons, posteriorment tamb ha estat ofert a l Arxiu Nacional de Catalunya.

Tamb dins dels projectes engegats als pasos de l Amrica Llatina, i un dels ms importants que AsF ha dut a terme des de la seva craeci, s el de recuperaci dels arxius i documents de les dictadures militars del Con Sud (2006- ). Un exemple d aquest projecte s el dut a terme a la capital del Paraguai, Asuncin; AsF hi ha impartit cursos de formaci pels treballadors del Centro de Documentacin y Archivo para la Defensa de los Derechos Humanos. Aquesta entitat conserva l arxiu de la policia militar del general Stroessner (crrec que tingu una participaci rellevant en l Operaci Cndor), tamb denominat Arxiu del Terror, el fons documental del qual fou digitalitzat per l organitzaci (2007). Juntament amb la secci d AsF-Per, l associaci ha collaborat amb la Fundaci Salvador Allende amb l objectiu d organitzar, catalogar i digitalitzar els cartells que conserva aquesta instituci de Santiago de Chile.

Un altre resultat important dels projectes d AsF s la intervenci conjunta amb l organitzaci Pau Ara a Sarajevo i Banja Luka desprs de la guerra del Balcans, en la qual han ofert diversos cursos formatius tant als treballadors de l Arxiu Nacional de Bsnia-Hercegovina com als dels arxius municipals d aquesta repblica (2000-2002, 2004).

La Histria de Catalunya tamb s ha tingut en compte en els projectes d AsF: la voluntat de reconixer l exili posterior a la Guerra Civil contextualitza la prospecci de fons documentals dels Casals Catalans a diversos pasos de l Amrica Llatina (2006- ). Aix mateix, AsF ha signat un conveni de collaboraci amb l Associaci per a la Recuperaci de la Memria Histrica de Catalunya (2004), amb la finalitat de collaborar en les activitats de recerca d informaci i documentaci als arxius i altres centres d investigaci.

De caire ms aviat prctic i de difusi ha estat el projecte anomenat Barcelona coopera (2001), en el qual l associaci ha contribut a la creaci d un portal web per a ONG s de la ciutat comtal, per tal d establir un pla de comunicaci entre les diferents iniciatives de cooperaci internacional. 

AsF tamb ha participat en la creaci d altres projectes, com el grup de treball Arxivers Solidaris, vinculat a la Secci d Associacions Professionals del CIA, amb la voluntat de collaborar en les actuacions de cooperaci i solidaritat que s estan fent arreu del mn en l mbit de l arxivstica. Malgrat que pugui semblar que actun en el mateix terreny, el fet s que les dues organitzacions es complementen: el projecte solidari de l ICA proporciona informaci sobre finanament, personal o infraestructures, mentre AsF s una organitzaci ms operacional.

Des del seu naixement, AsF ha anat organitzant diverses jornades i seminaris, els quals han esdevingut un lloc de trobada dels professionals dels arxius sensibilitzats amb el mn de la cooperaci, un espai de difusi dels projectes duts a terme per l associaci i tamb un frum de trobada i d'intercanvi d'experincies entre els tcnics d'arxius de pasos on s'estan realitzant els projectes de cooperaci.

Si b AsF ha estat una entitat que ha preparat jornades i seminaris, al llarg de la seva existncia tamb ha acceptat el paper de convidada. D aquesta manera, l organitzaci ha participat en diverses conferncies, ja siguin per associacions relacionades amb l arxivstica com per d altres relacionades amb el mn de la cooperaci internacional. En totes aquestes, AsF ha mostrat els projectes que ha dut a terme, les seves experincies i les actituds i conviccions que han emps els seus voluntaris a actuar-hi. Com a exemple, entre molts d altres, l organitzaci particip al Seminari Internacional Verdad, Justicia y Reparacin frente la impunidad de los crmenes de estado (Barcelona, febrer 2007), esdeveniment organitzat per l ONG Entrepueblos, o la participaci en les Jornades per a la Creaci d una Comissi de la Veritat i la Justcia a Algria, (Barcelona, novembre de 2006), preparades conjuntament amb SODEPAU, el Centre de Treball i Documentaci i Desafectos.

Respecte el tipus de projectes que dirigeix AsF, aquests aposten sobretot per l aportaci, per part dels seus membres, dels coneixements i metodologia arxivstica que permetin organitzar la documentaci d una instituci en el decurs del cicle de vida dels documents  ja sigui des de la definici i implementaci de sistemes de gesti documental a les administracions, fins a l organitzaci de la documentaci histrica. Aix mateix, els projectes d AsF tamb consisteixen en l oferiment d una formaci bsica i especialitzada per a professionals de l arxivstica en aquells pasos on l accs a aquests coneixements s dificults.

Cal afegir, en ltim lloc, que les tasques que dirigeix AsF no deixen de banda les tecnologies ms innovadores, sin que s integren, en la mesura del possible, les novetats que brinden les TIC als seus treballs.

 Bibliografia seleccionada .

ALBERCH, Ramon; CARBONELL, Pilar; COROMINAS, Mariona; MARTNEZ, M. Carme; RONCERO, Maria Flix; SABALL, Ramon; UREA, Laura. (2003).  Arxivers sense Fronteres, una aposta per la solidaritat arxivstica internacional . Lligall. Revista Catalana d Arxivstica (Barcelona), nm. 21, pp. 303-338.
CANYELLES VILAR, Nria; GARCIA i PUIG, Alfred. (2006)  Archivistes sans Frontires: un pari pour la solidarit et la coopration professionnelle internationale . Arbido. Revista electrnica de l Association des Bibliothques et Bibliothcaires Suisses, de l'Association des Archivistes Suisses i de l'Association Suisse de Documentation (Fribourg, Sussa). Disponible a: www.arbido.com  29 de novembre de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406543" title="Geudertheim" nonfiltered="1986" processed="1977" dbindex="156997">

 Geudertheim (en alsaci Gaiderte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.243 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406548" title="Priorat de Marcvol" nonfiltered="1987" processed="1978" dbindex="156998">



El priorat de Marcvol es troba a 560 metres d'altitud sobre un altipl que domina la vall del Tet i mira cap al Canig, dins del terme del petit vilatge d'Arbools, al Conflent. Li pertany un petit nucli de cases anomenat Marcvol, que depenen d'Arbools.

Histria.

El 1128 el bisbe d'Elna don l'esglsia de Santa Maria als canonges del Sant Sepulcre, que hi fundaren un priorat abans del 1142, dependent del de Santa Anna de Barcelona. Era l'nica dependncia d'aquesta orde a la Catalunya Nord. Vers el 1370 es va fortificar amb una gran muralla la casa i les dependncies dels canonges, prximes a la gran esglsia de tres naus. El 1381 li fou unit l'hospital d'Illa (Illa).

Segurament el terratrmol de Catalunya de 1428 i sobretot la dissoluci de l'orde pel papa l'any 1484 va fer que entrs en decadncia, i s'uns, successivament, a Santa Maria la Real de Perpiny (1466) i a la comunitat de preveres de Vin (1476). En aquest temps foren refetes les voltes de l'esglsia. N'ha desaparegut una absidiola, i la major s inutilitzada; la de migdia t restes d'una decoraci mural romnica, amb un pantocrtor sobre fons d'estrelles.

Aquesta comunitat tamb va dedicar-se a l'organitzaci de perdons a la Verge. Una tradici antiga hi associa un miracle de la mare d'un Papa, cam de Compostella, que seria sepultada a l'esglsia parroquial. Llavors Marcvol esdev un lloc que atreu centenars de pelegrins amb l'esperana d'obtenir grades o indulgncies. Aquest s l'aplec ms fams de Conflent i cada tres de maig a Marcvol encara se celebra una missa. 

 Venut com a b nacional a la Revoluci, es convert en explotaci agrcola. L'edifici, classificat monument histric al segle XIX, ha estat restaurat a partir dels anys 1970. Modernament s'hi ha installat una comunitat laica, que t cura de la restauraci de l'esglsia (declarada monument nacional) i les dependncies priorals.

L'esglsia.

 L'esglsia romnica, construda en el transcurs del segle XII, fou molt malmesa en el terratrmol esmentat. Les reparacions van ser realitzades a la fi del segle XV, amb la reconstrucci de la volta de la nau central i de la lateral nord.

L'edifici s'organitza doncs avui en tres naus: la lateral sud i la central d'una part, i la lateral nord d'altra banda. Aquesta, reconstrut el 1496, va ser subdividida en capelles comunicades entre elles per obertures mesurades a aquest efecte. Ha perdut la seva absidiola, el que fa que la capalera noms compta amb l'absidiola meridional i l'absis major.

L'esglsia s d'aparell regular, molt ben tallat, i els absis tenen una decoraci d'arcuacions sobre una lnia de mnsules. s notable la portalada, de marbre blanc i rosat. Un campanar de cadireta asimtric domina la faana d'entrada. Tot i que no hi ha cap indici que permeti afirmar-ho, possiblement en origen s'hi afegiren dos ulls ms als quatre existents.

De la decoraci interior noms resta una pica romnica de pedra, un fragment esculpit d'una altre, i el fresc que representa el Crist en Majestat a l'absidiola sud.

L'entorn.

El paisatge s esplndid: al nord, la Roca del Mora (775 m), a l'oest el Pic de Bau (1025 m), al sud, el cim mtic dels catalans: el pic del Canig (2.785 m). A alguns passos del priorat, la capella de Santa Maria de les Grades, del segle XI, domina el llogarret. Vestigis com ara un dolmen i un oppidum testimonien una ocupaci humana des del neoltic (4000 anys a C). Restes de conreus en feixes, de camins ramaders, l'alzina, la garriga, la vinya, marquen el terme de la petita vila d'Arbools de la qual el llogarret de Marcvol n's agregat des del 1822.

Enllaos externs.
Fundaci del priorat de Marcvol;

Bibliografia.

 DURLIAT, Marcel, Roussillon Roman, Zodiaque, 1986. ISBN : 2-7369-0027-8.
 MALLET, Graldine, Eglises romanes oublies du Roussillon, Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN : 2-85998-244-2.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406550" title="Gries" nonfiltered="1988" processed="1979" dbindex="156999">

 Gries (en alsaci Gries) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.688 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406552" title="Gttingen" nonfiltered="1989" processed="1980" dbindex="157000">


Gttingen (en alemany), s una ciutat de la Baixa Saxnia (Alemanya), capital del districte homnim. Es troba situada a les riberes del riu Leine, i l'any 2006 comptava amb 129686 habitants.


 Histria .

Els orgens de Gttingen es troben en una petita localitat anomenada Gutingi. Aquesta poblaci apareix escrita per primer cop l'any 953 en un document de l'Emperador Ot I del Sacre Imperi Rom. Anys ms tard, aproximadament entre 1150 i 1200, es fund al nord-oest de Gutingi l'actual ciutat de Gttingen. Tot i que no es coneix amb certesa la data, el fundador fou segurament Enric el Lle, duc de Saxnia i Baviera.

Vers l'any 1200, Gttingen ja tenia els drets corresponents a una ciutat. L'antiga poblaci de Gutingi, coneguda des de llavors com Ciutat Vella, s'integr completament en poc temps a la nova ciutat. Entre 1351 i 1572, Gttingen form part de la Lliga Hansetica. Posteriorment, a partir de 1584, va pertanyer al Principat de Brunswick-Wolfenbttel; des de 1635, al Principat de Calenberg, i, finalment, des de 1692 al Principat electoral de Hanover. Temps ms tard, l'any 1734 es fund la Universitat de Gttingen, oficialment anomenada "Georg-August-Universitt Gttingen", i en la que treballaren alguns dels cientfics ms importants d'Alemanya.

Durant les guerres napoleniques, l'any 1806, Gttingen pass breument sota control prussi, i noms un any desprs, el 1807, al regne napolenic de Westflia. Tots aquests canvis territorials s'anullaren desprs de la derrota definitiva de Napole Bonaparte, i l'any 1813 la ciutat torn a ser sota el control de Hanover, ducat que noms un any ms tard esdevindria regne. Tot i aix, l'any 1866, desprs de la derrota d'ustria i la seva aliada Hanover a la Guerra austroprussiana, la ciutat pass a mans de Prssia.

Ja al segle XX, durant la fosca etapa del Tercer Reich, la ciutat va tenir molt a prop un camp de concentraci per a adollescents (anomenat en alemany Jugendkonzentrationslager Moringen). El camp no seria alliberat fins als darrers mesos de la Segona Guerra Mundial, ja al 1945.

Durant aquesta guerra, la ciutat va patir molt poc els bombardejos aliats que van destruir moltes altres ciutats. Aix, noms es va destruir un 2'1% de la ciutat, el que ha perms conservar un gran nombre d'edificis histrics situats al casc antic. La zona s'ha convertit en un atractiu centre, amb nombrosos comeros, cafs i bars. La majoria dels estudiants de la Universitat viuen a la zona, el que li dna una imatge fora dinmica. De fet, l'any 2003 el 45% de la poblaci de Gttingen tenia entre 18 i 30 anys.


 Geografia .
La ciutat de Gttingen est situada al lmit de la vall que formen els rius Leine i Ilme, davant dels boscos de Gttingen i Northeim. La zona est envoltada pels turons de Hainberg, a l'est, i el Kleiner Hagen, a l'oest. Al sud de la ciutat s'hi troba el petit estany de Kiessee.

 Trfic .
El municipi est creuat, a la seva zona occidental, per l'autopista federal A7, de la ruta Hanover-Kassel-Wrzburg. Al sud del terme, la bifurcaci de Drammetal permet connectar amb l'autopista A38. A ms, les autovies B3 i B27 tamb passen per la zona.

L'estaci de trens, fundada l'any 1856, forma part de la lnia d'alta velocitat ICE que connecta Gttingen amb Hanover i Frankfurt. D'altra banda, els aeroports ms propers es troben a Hanover, Kassel i Paderborn.

A nivell intern, el transport pblic est gestionat per l'empresa GVB (Gttinger Verkehrsbetriebe - Empresa de transports de Gttingen). Tot i aix, el mitj ms utilitzat s la bicicleta, molt ests sobre tot entre els estudiants. De fet, moltes vies han estat dissenyades exclusivament per a l's de la bicicleta.


 La ciutat .

La ciutat de Gttingen est dividida administrativament en 18 barris, alguns dels quals tenen la seva prpia representaci als consells municipals, formats per entre 9 i 13 persones, segons la poblaci de cada barri. El seu portaveu (Ortsbrgermeister) representa a cada consell davant el Consell Major (Gesamtgemeinderat), que est obligat a escoltar a cada representant en aquells afers que impliquin explcitament a cada barri.

Dins d'aquest Consell Major tamb es troben representats alguns municipis mancomunats situats a les rodalies de Gttingen, com ara b Bovenden, Waake, Gleichen, Friedland, Rosdorf, Dransfeld i Adelebsen.

 Poltica .
El primer consell municipal, format per 24 representants, va formar-se al segle XII. La seva elecci tenia lloc el dilluns desprs del dia de Sant Miquel. A ms, des de 1319 va incloure el nou raval de Neustadt, situat a l'altre riba del riu. La eleccin del consejo tena lugar siempre el lunes siguiente al da de San Miguel. A partir de 1611, per, la elecci s'obr a tots els ciutadans que practiquessin certes professions; posteriorment era el consell qui escollia al Brgermeister o alcalde. L'any 1669 el nombre de consellers es redu a 16 i, posteriorment, a 12.

L'any 1690 l'administraci pat profunds canvis. El nou consell pass a estar format per un jutge, dos alcaldes, un advocat, un secretari i vuit consellers. Tots els crrecs eren designats pel govern del Principat. Ms tard, durant el domini napolenic, el govern de la ciutat va recaure en mans d'un alcalde o maire, que es recolz en un consell municipal. 

L'any 1831 es produ una nova reforma de la constituci i de l'administraci. La ciutat pass a ser governada per un nic representant, que des de 1844 reb oficialment el nom d'alcalde. Canvis menors van anar perfilant les seves competncies durant la industrialitzaci del pas. Durant el Tercer Reich per, el representant era nomenat a dit entre els membres del partit nazi.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el 1946, les autoritats militars britniques que administraven la ciutat van introduir una constituci comunal segons el model angls. Aquest model s el que es mant encara avui dia.

 Economia i infraestructura .
La ciutat s un important centre industrial dedicat principalment a l'ptica i la maquinria mecnica de precissi. Entre els seus productes ms coneguts es troben els microscopis de Carl Zeiss.

L'ndex d'atur per, era l'any 2003 del 12'6%.


 Escut .
L'escut de Gttingen representa tres torres de color argent amb teulades vermelles, sobre un fons blau. Les torres laterals, rematades per creus, tenen 4 finestres, mentre que al voltant de la torre central apareixen quatre esferes d'argent. Dins del camp vermell inferior s'hi troba un lle daurat, smbol de la dinastia Welf, que reg, amb diverses branques, els destins de Gttingen durant 850 anys.

Les primeres referncies a aquest escut sn de l'any 1272. Tot i aix, en certes ocasions la ciutat ha fet servir un escut ms simple, en que es mostrava una "G" majscula negra sobre un fons daurat i encapalat per una corona.

 Ciutats agermanades .
La ciutat de Gttingen mant relacions d'agermanament amb les segents localitats:

  Toru , (Polnia), des de 1978;
  Cheltenham, (Regne Unit), des de 1951;
  Pau, (Frana), des de 1962;
  Wittenberg, (Saxnia-Anhalt, a l'antiga Repblica Democrtica Alemanya), des de 1988.
  La Paz Centro, (Nicaragua), des de 1989, tot i que no es tanc formalment.

 Enllaos .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406553" title="Bonaventura Bassegoda i Hugas" nonfiltered="1990" processed="1981" dbindex="157001">
Bonaventura Bassegoda i Hugas s un historiador de l'art nascut a Barcelona el 5 de Febrer del 1954. Llicenciat en histria de l'Art per la Universitat Autnoma de Barcelona (1976), s'hi doctor el 1988 amb una tesi sobre Francisco Pacheco, dirigida per Joaqun Yarza. s catedrtic d Histria de l Art de la Universitat Autnoma de Barcelona, on dirigeix la revista "Locus Amoenus", una de les ms slides de la seva especialitat. Ha treballat a fons la figura del canonge siscentista valenci Vicent Vitoria, pintor gravador i colleccionista, i ha publicat monografies com El Escorial como museo (2002), editat per un consorci editor de les Universitats catalanes. Va ser comissari de l'exposici La collecci Raimon Casellas. Dibuixos i gravats del Barroc a Modernisme del Museu d'Art de Catalunya (1992), celebrada a Barcelona i a Madrid, fruit de la seva etapa de responsable dels dibuixos i gravats del MNAC. S'ha dedicat intensament a l'estudi del Barroc i especialment del fenmen del colleccionisme, sobre el que ha dirigit treballs i cursos, com el que es reun i public amb el titol Colleccionistes, colleccions i museus(2007).

 Fonts .
 Gonzalo M. Borrs Gualis & Ana Reyes Pacios Lozano Diccionario de historiadores espaoles del arte Madrid: Ctedra, 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406555" title="Hrdt" nonfiltered="1991" processed="1982" dbindex="157002">

 Hrdt (en alsaci Herdt) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.123 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406557" title="Alessandro Marcello" nonfiltered="1992" processed="1983" dbindex="157003">

Alessandro  Marcello (Vencia, 24 d'agost de 1669   Pdua, 19 de juny de 1747) poeta, filsof i matemtic, potser va ser la composici musical l'activitat en la qual destac ms.

Coetani d'Antonio Vivaldi, Marcello donava concerts en la seva vila nadiua de Vencia. Compongu i public diversos grups de concerts, incloent concerts sota el ttol de La cetra (la lira), aix com cantates, ries, canzonettas i sonates per a viol. Sovint va emprar el pseudnim d'Eterio Stinfalico, el seu nom com a membre de la famosa Academia Arcadiana (Pontificia Accademia degli Arcadi).

Malgrat que les seves obres s'interpreten amb escassa freqncia avui dia, Marcello est considerat com un compositor molt competent. D acord amb el diccionari Grove: Els seus concerts de La cetra sn inusuals per les seves parts d'instruments de vent solista, junt amb un concs s del contrapunt a l'estil vivaldi, elevant la seva categoria a la ms reconeguda dintre del concert clssic veneci barroc.

El Concert en re menor que Marcello escriv per a obo, corda i baix continu, s potser la seva obra ms coneguda, i fou dada a conixer mercs a Johann Sebastian Bach, el qual la transcriv per a clavec (BWV 974).

El seu germ Benedetto Marcello tamb fou un molt bon compositor.

Bibliografia.
The Grove Concise Dictionary of Music. Oxford University Press, 1994.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406558" title="Kilstett" nonfiltered="1993" processed="1984" dbindex="157004">

 Kilstett (en alsaci Kilstett) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 2.291 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406561" title="Krautwiller" nonfiltered="1994" processed="1985" dbindex="157005">

 Krautwiller (en alsaci Krtwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 153 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406563" title="Kriegsheim" nonfiltered="1995" processed="1986" dbindex="157006">

 Kriegsheim (en alsaci Kriejse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 615 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406565" title="Castell-Fortalesa de Calp" nonfiltered="1996" processed="1987" dbindex="157007">
El Castell del Mascarat se situa en el tur Castellet del municipi de Calp, en el Pas Valenci.

Es tracta de les restes d'una torre de sentinella edificada a la fi del segle XVI per a prevenir l'atac dels pirates berberiscos. Aquesta torre es va alar sobre el solar i amb els materials de l'antic Castell de Calp construt entre els segles XII i XIV del que encara s'observen les restes de la base dels llenos de muralla i dels aljubs excavats en la roca.

Situat a una altura de 256 m sobre el nivell del mar, controlava la badia de Calp i l'antic cam ral que discorria per les goles del Mascarat.

D'aquesta edificaci queda en peus la base de la torre aix com una de les seues parets de 4 metres de base per 4.5 m d'altura en la qual s'observen espitlleres. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406567" title="Kurtzenhouse" nonfiltered="1997" processed="1988" dbindex="157008">

 Kurtzenhouse (en alsaci Kurzehse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 884 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406570" title="Tokyo Metro Ginza" nonfiltered="1998" processed="1989" dbindex="157009">




|}


Estacions.
Com que s la lnia ms vella (1927), no s molt profunda.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406571" title="Mittelschaeffolsheim" nonfiltered="1999" processed="1990" dbindex="157010">

 Mittelschaeffolsheim (en alsaci Mttelschafelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 390 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406576" title="Penya-segat" nonfiltered="2000" processed="1991" dbindex="157011">



Un penya-segat s un accident geogrfic que consisteix en un pendent o vertical abrupta. Normalment s'alludeix a penya-segat quan est al costat de les costes, per tamb poden ser considerats com a tals els quals existeixen en muntanyes, falles i ribes dels rius. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions se li denomina farall.

Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'erosi i al desgast per l'acci atmosfrica, generalment roques sedimentries com la limonita, arenisca, calcria, dolomita, encara que tamb poden apreciar-se roques gnies com el basalt o el granit en aquestes formacions.

Un escarp s un cas particular de penya-segat, format pel moviment d'una falla tectnica o una ensulsiada. La majoria dels penya-segats acaben en forma de pendent en la seua base; en rees rides o sota grans penya-segats, el tals s generalment una acumulaci de roques despreses, mentre que en rees de major humitat, les roques del tals queden cobertes per un capa de terra compactada per la humitat, formant un sl.

Molts penya-segats tamb presenten cascades i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren al final d'una cresta, creant estructures ptries singulars.

El penya-segat considerat com el ms gran del mn s la paret oriental de les Torres del Trango, en la serralada del Karakorum (Pakistan), amb 1.340 m d'altura, mentre que el major penya-segat costaner, amb 1.010 m, es localitza en Kaulapapa, Hawaii.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406583" title="Mommenheim" nonfiltered="2001" processed="1992" dbindex="157012">

 Mommenheim (en alsaci Mummle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.751 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Zadoc Kahn, gran rab de Frana 1889-1905;
 Lonard Specht, futbolista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406584" title="Benedetto Marcello" nonfiltered="2002" processed="1993" dbindex="157013">

Benedetto  Marcello (Vencia, 31 de juliol de 1686   Brescia, 24 de juliol de 1739) va ser un escriptor, advocat, magistrat, mestre i compositor itali.

Biografia.
Era membre d'una noble famlia, i en les seves obres musicals freqentment signa com Patrizio Veneto. Malgrat estudiar msica amb Antonio Lotti i Francesco Gasparini, Marcello fou fortament influenciat pel seu pare per a seguir la carrera de lleis.

En conseqncia combin la seva activitat en el camp del Dret i la magistratura amb la musical. El 1711 fou membre del Consell dels Quaranta, govern central de Vencia, i el 1730 va ser enviat a Pola com a "Provveditore" (governador de districte).

El clima d'Istria afect la seva salut, retirant-se desprs de vuit anys a Brescia en qualitat de "Camarlengo", ciutat on finalment mor.

El seu germ Alessandro Marcello (1669-1747) fou tamb un compositor de cert reconeixement. A vegades les obres del seu germ li han estat atribudes a ell.

Obra musical.
Benedetto Marcello compongu diversitat de msica, incloent un considerable volum de msica sacra, oratoris, centenars de cantates, duets, sonates, concerts i simfonies. Fou contemporani d'Antonio Vivaldi a Vencia, i la seva msica t un aire vivaldi.

Com a compositor, Marcello fou molt conegut durant la seva vida, i encara se'l recorda per obres com el seu Estro poetico-armonico (1724-1727), una collecci musical per a veus i baix continu dels primers cinquanta Salms, amb text en itali de Giustiniani. Aquesta obra va ser admirada per Charles Avison, el qual junt amb John Garth edit una versi amb text en angls (Londres, 1757).

La Biblioteca del Conservatori de Brusselles conserva interessants volums de cantates de cambra compostes per Marcello per a la seva esposa. Tamb va compondre una pera titulada La Fede riconosciuta (La Fe reconeguda), que ell mateix produ a Vicenza l'any 1702. D'acord amb els seus escrits, sentia poca afinitat per aquest gnere. 

La msica de Marcello es caracteritza per la imaginaci i una tcnica subtil qu inclou al mateix temps contrapunt i desenvolupades caracterstiques galants

Escrits.
Marcello public les seves opinions sobre la situaci del drama musical del seu temps en el pamflet satric Teatro alla moda, publicat annimament a Vencia l'any 1720. Aquest petit treball, que s freqentment reimprs, no s massa am, per s molt valus com a contribuci a la histria de l'pera.

Bibliografia .
  ;
 The Grove Concise Dictionary of Music. Oxford University Press, 1994.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406587" title="Olwisheim" nonfiltered="2003" processed="1994" dbindex="157014">

 Olwisheim (en alsaci Olse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 477 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406589" title="Rottelsheim" nonfiltered="2004" processed="1995" dbindex="157015">

 Rottelsheim (en alsaci Rottelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 292 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406593" title="Vendenheim" nonfiltered="2005" processed="1996" dbindex="157016">

 Vendenheim (en alsaci Vangene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 5.720 habitants. Forma part de la Comunitat Urbana d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406597" title="La Wantzenau" nonfiltered="2006" processed="1997" dbindex="157017">

 La Wantzenau (en alsaci d Wnzeni) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 5.720 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406599" title="Weyersheim" nonfiltered="2007" processed="1998" dbindex="157018">

 Weyersheim (en alsaci Wirsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 5.720 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406606" title="Mariano Martnez" nonfiltered="2008" processed="1999" dbindex="157019">






Mariano Martnez (Burgos, 20 de setembre de 1948) va ser ciclista espanyol de naixement, per que el 20 de desembre de 1963 es nacionalitz francs. Fou professional entre 1971 i 1982. Els seus principals xits esportius els aconsegu al Tour de Frana, on guany dues etapes i el Gran Premi de la Muntanya de 1978. El 1974 guany la medalla de bronze al mundial de ciclisme.

Palmars.
1974 ;
 3r al mundial de ciclisme;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1977 ;
 Vencedor d'una etapa de l'Etoile de Bessges;
1978 ;
 1r a Lamballe ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana. 1r del Gran Premi de la muntanya;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de la Sarthe;
1980 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Llemos;
1981;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;

Resultats al Tour de Frana.
1971. 31 de la classificaci general  ;
1972. 6 de la classificaci general  ;
1973. 12 de la classificaci general  ;
1974. 8 de la classificaci general  ;
1975. 14 de la classificaci general  ;
1976. 42 de la classificaci general  ;
1978. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya  ;
1979. 16 de la classificaci general  ;
1980. 32 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa  ;
1981. 15 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1974. 53 de la classificaci general;
1977. 41 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1977. 27 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Mariano Martnez a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406611" title="Assemblea Regional Siciliana" nonfiltered="2009" processed="2000" dbindex="157020">

Assemblea Regional Siciliana (sicili Assimbrea Riggiunali Siciliana) s l'rgan legislatiu de la Regi siciliana, com s prevista en el seu estatut especial . En virtut del seu estatut particular, s l'nica assemblea regional italiana que gaudeix del ttol de parlament i els seus components sn identificats com a diputats. 

 Histria .

El Parlament Sicili, considerat un dels ms antics del mn  comen la seva activitat el 1130 a Palermo, al Palazzo dei Normanni. La primera sessi, que era itinerant, fou convocada per Roger I de Siclia el 1097 a Mazara del Vallo. Per el primer parlament normand no era deliberatiu, noms tenia funcions consultives i de confirmar l'autoritat del sobir, especialment en tributs, economia i guerra. Els diputats eren principalment els nobles ms poderosos.  El primer canvi radical es produ amb l'emperador Frederic II, qui hi permet l'accs parcial a la societat civil.  

Desprs d'un periode en segon pla durant la la dinastia angevina, el parlament esdev el fulcre fonamental de l'organitzaci dels Vespres Sicilianes. El 3 d'abril de 1282, durant la sublevaci, el Parlament adopt la bandera roja i groga amb la trinacla, que esdevindr la bandera de Siclia. Sota el regnat de Frederic III de Siclia el 1297, l'Assemblea va reforar el sue propi rol central. Aleshores era composta per senyors feudals, sndics de la ciutat, barons i comtes, i era convocat i presidit pel rei. Tenia les funcions d'elegir el rei i de garantir el correcte desenvolupament de la justcia ordinria exercitada pels justiciers, jutges, notaris i altres oficials reials. 


El 1410 el Parlament Sicili amb seu al Palazzo Corvaja de Taormina, davant la reina Blanca de Navarra, va protagontizar l'elecci de la successi del rei de Siclia Mart II. Amb els successius reis aragonesos Siclia va veure minvada la seva autonomia, ja que era governada per un virrei. Amb Carles V el 1532 fou convocat a Palerm novament un Parlamento, que es continu reunint sota Felip II, i conserv certa rellevncia.

Amb els Borbons Siclia fou governada des de Npols i la funci del parlament es va veure reduda notablement fins a la revoluci de 1848. El 25 de mar de 1848 es va reunir a Palerm el Parlament General de Siclia, amb un govern revolicionari format pel president Ruggero Settino i els seus ministres. Per pel decret de Gaeta de 28 de febrer de 1849 Ferran II de les Dues Siclies va tornar a prendre el control de Siclia, i el va dissoldre.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, per tal d'apaivagar les reivindicacions independentistes sicilianes, li fou concedit un rgim autonmic especial el 25 de maig de 1947],  conegut com a Assemblea Regional Siciliana.  

 Composici .
L'Assemblea  s formada per 90 diputats elegits per sufragi universal directe dels electors sicilians per un periode de cinc anys des de 1971, ja que fins aleshores era cada quatre anys. Des del 1130 es reuneix a la Sala d'Ercole a l'interior del Palazzo dei Normanni de Palerm. El 2008 l'Assemblea es va veure convulsa per la dimissi del president regional. 

 Presidents de l'Assemblea . 
I Legislatura (1947-1951);
Ettore Cipolla, Bloc Lib.-UQ;
II Legislatura (1951-1955);
Giulio Bonfiglio, DC;
III Legislatura (1955-1959);
Giuseppe La Loggia, DC;
Giuseppe Alessi, DC (el 28/11/1956);
IV Legislatura (1959-1963);
Ferdinando Stagno D'Alcontres, DC;
V Legislatura (1963-1967);
Rosario Lanza, DC;
VI Legislatura (1967-1971);
Rosario Lanza, DC;
VII Legislatura (1971-1976);
Angelo Bonfiglio, DC;
Mario Fasino, DC (del 10/04/1974);
VIII Legislatura (1976-1981);
Pancrazio De Pasquale, PCI;
Michelangelo Russo, PCI (del 03/05/1979);
IX Legislatura (1981-1986);
Salvatore Lauricella, PSI;
X Legislatura (1986-1991);
Salvatore Lauricella, PSI;
XI Legislatura (1991-1996);
Paolo Piccione, PSI;
Angelo Capitummino, DC (del 10/12/1993);
XII Legislatura (1996-2001);
Nicol Cristaldi, AN;
XIII Legislatura (2001-2006);
Guido Lo Porto, AN;
XIV Legislatura (2006-2008);
Gianfranco Miccich, FI;
XV Legislatura (del 23 de maig de 2008);
 Francesco Cascio, PdL;

 Seu .

 
L'Assemblea t la seva seu al prestigis Palau Reial. Fou construt en el segle XI, durant la conquesta normanda de Siclia, i fou objecte de nombroses remodelacions. Ha ostatjat els sobirans de Siclia, incls Frederic II i, successivament, dels virreis d'Espanya. s clebre la seva Capella Palatina. El servei turstic del Palau i de la Capella Palatina sn encarregats a la Fondazione Federico II.


 Notes .


 Enllaos externs .
 Web oficial de l'Assemblea Regional Siciliana;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406614" title="Santa Maria de Gurdia de Tremp" nonfiltered="2010" processed="2001" dbindex="157021">

Santa Maria de Gurdia de Tremp fou la primitiva esglsia parroquial de la nova vila de Gurdia de Tremp, quan aquesta es trasllad del lloc on era el poble castral inicial, on encara hi ha les runes de l'antiga esglsia parroquial de Sant Feliu de Gurdia, al lloc actual. Amb el pas del temps es precis ms l'advocaci de l'esglsia, passant a ser-ne titular la Mare de Du del Remei.

L'esglsia tancava pel nord-est el clos de la vila, per la qual cosa bona part de l'edificaci devia tenir aspecte de fortificaci.


No es conserva a penes res del temple romnic, segurament tard, primitiu: una petita escultura al capdamunt de la porta adovellada, possiblement una part de les pedres que formen la portalada, i un fragment del mur nord, amb pedres escairades i ben disposades en fileres regulars, com s propi d'una obra del segle XII.

La resta de l'esglsia s posterior al 1650. Cal destacar-hi un retaule salvat de la devastaci de la darrera guerra civil per la voluntat d'alguns habitants de la vila, entre ells el que fou cap del comit revolucionari.





 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406618" title="Flight of the Conchords" nonfiltered="2011" processed="2002" dbindex="157022">
Els "Flight of the Conchords" sn un duet cmic neo-zelands compost per Bret McKenzie i Jemaine Clement. El grup, presentat per ells mateixos com "el quarts grup ms conegut de Nova Zelanda amb base de guitarra, digi-bongo, acapella-rap-funk-humorstic", utilitza una combinaci d' observaci enginyosa, caracteritzaci i guitarra acstica. L' humor del duet va ser, en primer lloc, la base per una srie radiofnica de la BBC i, ms tard, una srie de televisi produda a Amrica, amb el mateix nom i estrenada el 2006.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406621" title="Le Pont-de-Montvert" nonfiltered="2012" processed="2003" dbindex="157023">


Le Pont-de-Montvert s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406623" title="Saint-Andol-de-Clerguemort" nonfiltered="2013" processed="2004" dbindex="157024">


Saint-Androl-de-Clerguemort s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406625" title="Fraissinet-de-Lozre" nonfiltered="2014" processed="2005" dbindex="157025">


Fraissinet-de-Lozre s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406627" title="Bdous" nonfiltered="2015" processed="2006" dbindex="157026">


Bdous s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406628" title="Eleccions regionals de Siclia" nonfiltered="2016" processed="2007" dbindex="157027">
Les Eleccions regionals de Siclia sn convocades per a renovar la composici dels 90 diputats de l'Assemblea Regional Siciliana. La primera elecci es va celebrar el 20 d'abril de 1947 i des d'aleshores es va celebrar una elecci cada quatre anys per sufragi universal directe, per des de 1971 el perode d'elecci es va ampliar a cinc anys. Des de 1947 s'ha celebrat les segents eleccions:

 1947 ;
 1951 ;
 1955 ;
 1959 ;
 1963 ;
 1967;
 1971 ;
 1976 ;
 1981 ;
 1986 ;
 1991 ;
 1996 ;
 2001 ;
 2006 ;
 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406629" title="Rousses" nonfiltered="2017" processed="2008" dbindex="157028">


Rousses s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406635" title="Alleanza Nazionale" nonfiltered="2018" processed="2009" dbindex="157029">
  

Alleanza Nazionale, fou un partit poltic conservador itali. 
 Histria . 
Es va fundar en gener de 1995, com una renovaci del Moviment Social Itali (MSI), partit neofeixista. Des de la seva fundaci el lder del partit ha estat Gianfranco Fini, que va guiar al MSI a posicions ms moderades. No obstant aix, en l'Aliana Nacional coexistien dues tendncies, una minoritria, de tendncia "post feixista" i altra majoritria, que pren com base el conservadorisme europeu. 

A nivell europeu, el partit estava adherit a la Uni per l'Europa de les Nacions, per ja ha anunciant la seva intenci d'unir-se a el Partit Popular Europeu. A nivell nacional, el partit era membre de la coalici de centre-dreta, la Casa de les Llibertats. 
 Dissoluci . 
El febrer de 2008, el lder de l'Aliana Nacional Gianfranco Fini, va anunciar en una entrevista la dissoluci del partit, i la seva fusi amb Poble de la Llibertat (PDL), nou partit de Silvio Berlusconi. Finalment, la fusi es va confirmar i es va dissoldre. Un grup de l'ala dretana del partit no accept la fusi, creant un nou partit poltic, La Destra.
 Referncies . 

 Enllaos externs . 
Web oficial;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406639" title="Uni per l'Europa de les Nacions" nonfiltered="2019" processed="2010" dbindex="157030">

La Uni per l'Europa de les Nacions s el nom del grup parlamentari al Parlament Europeu que forma l'Aliana per l'Europa de les Nacions, una coalici de partits nacionalistes i (majoritriament) euroescptics. El seu membre irlands, Fianna Fil, s considerada la fora predominant del grup a pesar que va ser l'nica fora de les integrants de la coalici que va donar la Constituci Europea, ja que va ser negociat pel seu lder Bertie Ahern quan era President del Consell de la Uni Europea en el 2004. 
Partits membres. 
: Dansk Folkeparti (Partit Popular Dans) ;
: Fianna Fil;
: Alleanza Nazionale  ;
: Tevzemei Un Brivibai (Ptria i Liberdad);
: ;
Liberal  Demokrat  Partija (Partit Demcrata Liberal);
Valstie i  ir Naujosios demokratijos partij  s jungos (Uni dels Camperols i els Nous Partits Democrtics);
:
Llei i Justicia (Prawo i Sprawiedliwo  );
Polskie Stronnictwo Ludowe "Piast" (Partido Camperol Polons "Piast");

Enllaos externs.
Grups i parlamentaris europeus;
UEN;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406643" title="Lnia evolutiva de Hoothoot" nonfiltered="2020" processed="2011" dbindex="157031">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Hoothoot i Noctowl.

Hoothoot.

Hoothoot s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona en Noctowl.



Noctowl.

Noctowl s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona de Hoothoot.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406655" title="Ramon Pichot i Girons" nonfiltered="2021" processed="2012" dbindex="157032">
Ramon Pichot i Girons (Barcelona, 1871 - Pars, 1 de mar de 1925) fou un pintor catal, membre de la Colla del Safr, juntament amb Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Juli Vallmitjana i Adri Gual. Es va casar amb Germaine Pichot, una coneguda model francesa, el 1901. 

Era amic de Salvador Dal, Pablo Picasso, Lus de Zulueta i Santiago Rusiol. Artsticament la seva obra es va veure inicialment influenciada per l'impressionisme, tot i que posteriorment va declinar en un modernisme de caire simblic. 

Hi ha obra seva exposada al Museu d'Art Modern de Barcelona i al Cau Ferrat de Sitges.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406658" title="Catedral Nova de Lleida" nonfiltered="2022" processed="2013" dbindex="157033">

La Catedral Nova de Lleida o Seu Nova s l'actual seu del Bisbat de Lleida. 

Quan la ciutat de Lleida fou conquerida per les tropes de Felip V (1707), les tropes borbniques convertiren La Seu Vella en caserna militar i l'activitat litrgica s'hagu de traslladar a l'esglsia de Sant Lloren. Sota el regnant de Ferran VI s'intent infructuosament recuperar les funcions eclesistiques de La Seu i el Bisbat es va veure obligat a construir una nova seu. 

Carles III d'Espanya conced el perms i part del finanament per construir una nova catedral, sota la condici d'abandonar definitivament les intencions de recuperar La Seu Vella per a l'Esglsia lleidatana. 

Les obres s'iniciaren el 1761 i finalitzaren amb la consagraci de la nova catedral, el 1781.

Referncies.
La Catedral Nova de Lleida;

Enllaos externs.
Web del Bisbat de Lleida;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406664" title="Herncia de carcters adquirits" nonfiltered="2023" processed="2014" dbindex="157034">
La transmissi dels carcters adquirits s un dels mecanismes de l'herncia per explicar la transmissi als seus descendents de certes modificacions adquirides pels ssers vius. L'epigentica s la branca de la biologia que intenta identificar els mecanismes d'aquesta transmissi.

 Histria del concepte .

D'Aristtil a Weismann, passant per Darwin, ms o menys tots els naturalistes van creure en aquest tipus d'herncia. Contrriament a una idea estesa, Lamarck ni va teoritzar sobre la transmissi dels carcters adquirits, ni en va proposar el mecanisme o el nom. En realitat, i en efecte s un dels punts febles de al seva teoria del transformisme, no hi ha cap teoria de l'herncia de Lamarck; s, per tant, erroni parlar d'una herncia lamarckiana.

En canvi, i sempre contrriament a les llegendes que tenen curs, Darwin parla de la transmissi dels carcters adquirits a la seva obra L'origen de les espcies. Fins i tot, a la seva obra Les variacions dels animals i de les plantes sota l'efecte de la domesticaci (1868), proposar una teoria sobre aquesta transmissi amb el nom de hiptesi de la pangnesi. Aquesta hiptesi sembla inspirada de l'avanada per Maupertuis en el seu Systme de la Nature  (Sistema de la Naturalesa) (1745), amb l'afegit de la molt recent teoria cellular.

De fet, ni Lamarck ni Darwin no l'anomenen mai herncia dels carcters adquirits, simplement perqu aquesta noci no existia en la seva poca sota aquesta forma. Hi ha doncs algun anacronisme al parlar-ne en aquests termes en la mesura que, en aquesta frmula, la distinci entre carcters innats i experincia pressuposa la seva oposici, i aquesta no va arribar a ser concebuda fins a finals del segle XIX per Weismann amb la seva teoria del plasma germinatiu. La famosa herncia lamarckiana i l'oposici de Lamarck i Darwin sobre aquest punt sn llegendes, nascudes al final del segle XIX, de la baralla entre Weismann i els neolamarckians.

La teoria de l'herncia dels carcters adquirits va estar considerada com a errnia per August Weismann. En resposta als neolamarckians, que sostenien el contrari, va mostrar que les mutilacions no eren transmeses. D'aquest fet se'n va deduir de manera abusiva que cap carcter adquirit no es podia transmetre, ja que una mutilaci no pot ser comparada a una adquisici per l'organisme de funcions noves, com proposava sobretot Lamarck. No es pot provar amb certesa la impossibilitat d'una herncia de carcters adquirits; a aquest sentit, al comenament del segle XX, han estat portades a terme diverses investigacions, sobretot per Paul Kammerer.

D'una manera ms general, ms que l'herncia d'un determinat carcter adquirit, s la continutat d'un procs fsic a travs de les generacions que ha estat llenada pel darwinisme i, sobretot, per la gentica, i s amb ella que Weismann ha reemplaat la continutat del plasma germinatiu, que al segle XX esdevindr el genoma. La continutat d'una substncia s ms fcil de concebre que la continutat d'un procs fsic. s, sens dubte, la principal ra per adoptar les idees de Weismann en aquesta qesti.

 Mecanismes de transmissi considerats .

L'epigentica posa en evidncia mecanismes que fan possible la transmissi dels carcters adquirits. Encara calen moltes investigacions en el camp de l'epigentica per tal d'establir la importncia relativa del fenomen en l'evoluci. Constituiria un aven important dins la teoria de la sntesi moderna de l'evoluci el fet que una variaci epigentica hereditria estesa per les poblacions naturals i jugui un paper important en la variabilitat fenotpica i el valor adaptatiu dels individus d'aquestes poblacions.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406668" title="Elect the Dead" nonfiltered="2024" processed="2015" dbindex="157035">



Elect the Dead s l'lbum debut de Serj Tankian, lder de System of a Down. En Tankian ha tocat la majoria dels instruments ell mateix per va rebre assistncia del bateria de System of a Down, John Dolmayan, la banda Primus i el bateria de Guns N' Roses, Bryan Mantia, amb en Dan Monti a la guittarra i al baix, la cantant d'pera Ani Maldjian i alguns altres, com en Antonio Pontarelli. El llanament de l'lbum s'efectu el 18 d'octubre de 2007. El tour official d'Elect the Dead comen el 12 d'octubre amb una actuaci a Chicago's Vic theater.

The first concert had roughly 1,000 people attending, in a medium sized venue. Although Serj had stated he would not be performing any of System of a Down's material, he had performed "Charades", a song co-written by Daron Malakian, the guitarist of System of a Down. Although it is originally a song restricted to piano and vocals, Tankian used his backing band, The Flying Cunts of Chaos (F.C.C.), to provide guitars, drums and bass.



Tankian has stated that while some of the songs are new, a lot of them have been with him for a while. The first singles from the album are "The Unthinking Majority" and "Empty Walls". The song "Saving Us" was released on Tankian's Last.fm page and his MySpace. The video for "Feed Us" was released on the Swedish and UK MTV. Serj appeared on MTV's You Rock The Deuce to promote Elect the Dead.

Three different promo versions of the album have surfaced to the public. The instrumental promo (PRO-CD-102124), issued by Serjical Strike/Reprise Records and intended for the music and movie industry, contains instrumental versions of the 12 regular album tracks. Another promo version, issued by Reprise Records and made only for individual reviewers, features the regular album in final master form. This promotional CD-R, which was labeled "Smart Talk" as a codename for "Serj Tankian" to prevent leaking by unauthorized persons, also indicates that the album was finalized prior to . Before this a similar but undated promo, also under the name 'Smart Talk', was issued featuring the final versions of the songs, albeit not yet mastered. Whilst the printed track list on this version is identical the released album, tracks 10 and 11 are in fact juxtaposed on the promo itself.

The album has been met with very positive reception by both critics and fans alike. However, to this day, it has yet to receive gold certification.

"Beethoven's Cunt" is currently being offered as a downloadable track to the video game Rock Band.

The song "Blue", which appears on the special edition bonus CD, is a reworking of the System of a Down demo song "Blue" that appeared on the Columbia promo tape which was given away before the release of the band's debut album.

A portion of the song "Lie Lie Lie" is currently featured in the opening title sequence of NBC's Fear Itself, a horror anthology show from the creators of Masters of Horror, and can be viewed on the show's main website.

Track listing.




Chart Positions.


Music videos.


Music videos were made for every song on the standard edition of the record, each directed by a different director. Tankian explained: "I asked each of the directors for their visual interpretation of my work. They were asked not to write treatments and that they could make whatever they liked. The results have been overwhelmingly amazing!" . Some videos were initially released exclusively to Deluxe Members who purchased the Limited Edition of Elect the Dead. All of the videos (except "Money") have since been publicly released on his official website and his YouTube Channel. Some videos have alternative versions which were originally released as well, but later changed.

Personnel.

All songs written & performed by Serj Tankian (guitars, bass, piano, vocals, synthesizers, drum programming, melodica, bells, and various tone generating beauties);
Stunning suppository sounds (BMI);
All songs recorded at Serjical Strike Studios;
Produced by Serj Tankian;
Engineered by Dan Monti and Serj Tankian;
Mastered by Vlado Meller at Sony Music Studios in New York, NY;

Elect the Dead.
All drums recorded at The Pass in Los Angeles, CA;
Drum engineer Krish Sharma;
Assistant drum engineer Bo Joe;
Drum technician at The Pass Sako Karaian;
Mixed by Neal Avron at Paramount Recording Studios in Los Angeles, CA;
Mix assistant Nicholas Fournier;
Drumming on tracks 1, 3, 7-9, 11 by Brain;
Drumming on track 2 by John Dolmayan;
Drumming on tracks 4 and 5 by Brain and John Dolmayan;
Drum programming on track 6 by Dan Monti;
Additional guitar on tracks 1-4, 6, 8, 11 by Dan Monti;
Additional bass on tracks 2, 6-9, 11 by Dan Monti;
Additional solo guitar on track 5 by Diran Noubar;
Additional vocals on tracks 5 and 9 by Ani Maldjian;
Additional cello on tracks 1, 3, 4, 6, 8, 11, 12 by Cameron Stone;
Additional violin on tracks 1, 3, 4, 6, 8 by Antonio Pontarelli;
Additional synthesizers on track 6 by Dan Monti and Fabrice Favre;

Bonus disc.
Drums on track 4 recorded at The Pass in Los Angeles, CA;
Additional engineering on track 1 by Thom Russo;
Drum engineer on track 4 Krish Sharma;
Assistant drum engineer on track 4 Bo Joe;
Drum technician on track 4 Sako Karaian;
Tracks 1-3 mixed by Serj Tankian and Dan Monti;
Track 4 mixed by Neal Avron;
Track 4 mix assistant Nicholas Fournier;
Drumming on track 4 by John Dolmayan;
Violin solo on track 4 by Antonio Pontarelli;
Additional guitars on track 4 by Dan Monti;
Additional violin on tracks 2-4 by Antonio Pontarelli;
Additional cello on tracks 2-4 by Cameron Stone;

Additional credits.
A&R Craig Aaronson and George Tonikian;
Original artwork provided by Sako Shahinian;
Album packaging design by Sako Shahinian;
Digipack Album packaging design by Keith Aazami;
Photography by Greg Watermann;
Worldwide management Dave Holmes and Darin Harmon;
Booking (US) Don Muller at CAA;
Booking (Europe) Emma Banks at CAA;
Legal Don Passman and Gene Salomon at Gang, Tyre, Ramer & Brown, Inc.;
Business management David Weise at DW & Associates;
John Dolmayan appears courtesy of Columbia Records;

References.


External links.
 Serjical Strike Records;
 Serj Tankian Official Website;
 Serj Tankian Official Board;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406671" title="Adaptacionisme" nonfiltered="2025" processed="2016" dbindex="157036">
En biologia, s'anomena adaptacionisme a la perspectiva que considera que la majoria dels trets dels ssers vius sn adaptacions ptimes. Entre els seus defensors ms destacats hi ha John Maynard Smith, William Donald Hamilton i Richard Dawkins; entre els seus crtics, Stephen Jay Gould i Richard Lewontin.

 Caracterstiques .
Gould resumeix el "programa adaptacionista" en els segents arguments:
 L'adaptaci s el fenomen central de l'evoluci, i la clau per a la comprensi dels seus mecanismes.
 La selecci natural construeix l'adaptaci.
 La selecci natural, d'una manera aclaparadora, es mant com la causa predominant de l'adaptaci. La variaci noms proporciona la matria primera i no pot fer actuar sense ajuda.

Gould i Lewontin (1979) resumeixen de la segent manera la manera de procedir del programa adaptacionista:
 Atomitzaci de l'organisme: divisi de l'organisme en trets discrets i desconnectats.
 Optimitzaci de les parts per selecci natural.
 Explicaci de les adaptacions.
 
 Crtiques .

D'Arcy Wentworth Thompson, en la seva obra On Growth and Form, (El creixement i la forma) (1917), va ser un dels primers crtics del programa adaptacionista darwinista. Recentment, els crtics ms belligerants han estat Richard Lewontin i Stephen J. Gould, per a qui els adaptacionistes han sobredimensionat el poder de la selecci natural, ignorant la importncia de les constriccions del desenvolupament i altres factors en l'explicaci de l'existncia de trets morfolgics i del comportament. Gould i Lewontin van denominar l'adaptacionisme "paradigma panglossi", en allusi al Doctor Pangloss, personatge amb el que Voltaire va caricaturitzar a la filosofia de Leibniz a la seva novella Cndid i segons el qual "tot existeix necessriament per al millor dels finals".

La principal crtica que realitzen Gould i Lewontin al programa adaptacionista es dirigeix a la no consideraci de la diferncia entre la utilitat actual d'un tret i la causa del seu origen. Del fet que un tret sigui adaptatiu actualment -argumenten- no pot inferir-se que hagi estat resultat de l'acci de la selecci natural perqu tamb fos adaptatiu en el seu origen.

La histria d'aquesta polmica ha estat profusament estudiada per Cronin (1992) i Segerstrle (2000).

 Referncies .


 Bibliografia .
 Gould, S.J. & Lewontin, R.C. (1979). "The spandrels of San Marco and the Panglossian paradigm: A critiqui of the adaptationist programme". Proceedings of the Royal Society London, Vol. 205: 581-598.
 Lewontin, R.C. 1979. Sociobiology as an adaptationist program. Behavioral Science 24: 5-14.
 Lewontin, R.C. 1991. Biology as Ideology: The Doctrine of DNA. New York: Harper Collins;
 Maynard Smith, J. (1988). Did Darwin get it right? Essays on games, sex and evolution. London: Penguin books. ISBN 0-14-023013-0.
 Orzack, S. H. i Sober, E. R. (eds.) (2001). Adaptationism and Optimality. Cambridge: Cambridge University Press;
 Sober, E. (1998). "Six Sayings about Adaptationism", a SR. Hull i M. Ruse (eds): The Philosophy of Biology. Oxford: Oxford University Press.

 Enllaos externs .
Document a notes.utk.edu ;
Tooby & Cosmides comments on Maynard Smith's New York Review of Books ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406675" title="Saint-Germain-de-Calberte" nonfiltered="2026" processed="2017" dbindex="157037">


Saint-Germain-de-Calberte s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406676" title="Saint-Julien-des-Points" nonfiltered="2027" processed="2018" dbindex="157038">


Saint-Julien-des-Points s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406677" title="Le Collet-de-Dze" nonfiltered="2028" processed="2019" dbindex="157039">


Le Collet-de-Dze s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406678" title="Saint-Andr-de-Lancize" nonfiltered="2029" processed="2020" dbindex="157040">


Saint-Andr-de-Lancize s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406679" title="Saint-Martin-de-Lansuscle" nonfiltered="2030" processed="2021" dbindex="157041">


Saint-Martin-de-Lansuscle s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406680" title="Saint-Privat-de-Vallongue" nonfiltered="2031" processed="2022" dbindex="157042">


Saint-Privat-de-Vallongue s un municipi del departament francs de la Losera, a la regi de Llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406682" title="Cant de Chanac" nonfiltered="2032" processed="2023" dbindex="157043">



El Cant de Chanac s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Chanac.

Municipis.
Barjac;
Chanac  ;
Cultures;
Esclandes;
Les Salelles;


Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406683" title="Cant de Chteauneuf-de-Randon" nonfiltered="2033" processed="2024" dbindex="157044">



El Cant de Chteauneuf-de-Randon s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Chteauneuf-de-Randon.

Municipis.
Arzenc-de-Randon;
Chteauneuf-de-Randon;
Chaudeyrac;
Laubert;
Montbel;
Pierrefiche;
Saint-Jean-la-Fouillouse;
Saint-Sauveur-de-Ginestoux;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406684" title="Imperatiu categric" nonfiltered="2034" processed="2025" dbindex="157045">
L'Imperatiu categric s un principi tic formulat per Immanuel Kant que ens mostra, de forma racional, quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. s un dels principis fonamentals de la Filosofia kantiana. La voluntat es dona a ella mateixa les seves lleis, anomenades imperatius. Per cal distingir dos tipus d'imperatius: Els imperatius hipottics, basats en la recerca d'un premi o la fugida d'un cstig (Kant els rebutja), i els imperatius categrics (El deure pel deure, acceptats per Kant). Aix trobem la mxima kantiana definida com a imperatiu categric: obra noms segons aquella mxima que puguis voler que es converteixi, al mateix temps, en llei universal. El que Kant pretn s trobar un referent moral racional que permeti crear una tica universal, seguint el principi segent: actua com creus que hauria de fer-ho tothom, que seria una formulaci ms senzilla de l'imperatiu categric de Kant.

 Referncies .


 Immanuel Kant. Fonamentaci de la metafsica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10a ed., p. 91-92).
 Immanuel Kant. Crtica de la Razon Prctica, Ed Sgueme. Salamanca, 1995;

 L'Imperatiu Categric a la Filoxarxa;
 Article de Jos Vicente Mestre a la revista A Parte Rei sobre l'tica kantiana;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406692" title="Barbus borysthenicus" nonfiltered="2035" processed="2026" dbindex="157046">

 Barbus borysthenicus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'antiga Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406693" title="Barbus tanapelagius" nonfiltered="2036" processed="2027" dbindex="157047">

Barbus tanapelagius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (frica).
Referncies.



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406695" title="Barbus bourdariei" nonfiltered="2037" processed="2028" dbindex="157048">

 Barbus bourdariei s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Camerun.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406697" title="Barbus taeniurus" nonfiltered="2038" processed="2029" dbindex="157049">

Barbus taeniurus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Camerun.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406699" title="Barbus brachycephalus" nonfiltered="2039" processed="2030" dbindex="157050">

 Barbus brachycephalus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Subespcies.
Barbus brachycephalus brachycephalus  (Kessler, 1872) ;
Barbus brachycephalus caspius  (Berg, 1914) ;
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406701" title="Barbus taeniopleura" nonfiltered="2040" processed="2031" dbindex="157051">

Barbus taeniopleura  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius tributaris del llac Tanganyika, per no al mateix llac.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406702" title="Barbus syntrechalepis" nonfiltered="2041" processed="2032" dbindex="157052">

 Barbus syntrechalepis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406703" title="Barbus brachygramma" nonfiltered="2042" processed="2033" dbindex="157053">

Barbus brachygramma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406707" title="Barbus sylvaticus" nonfiltered="2043" processed="2034" dbindex="157054">

Barbus sylvaticus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 1,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Ignidi (Benn) i al delta del riu Nger (Nigria).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406708" title="Barbus brazzai" nonfiltered="2044" processed="2035" dbindex="157055">

Barbus brazzai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406718" title="Barbus surkis" nonfiltered="2045" processed="2036" dbindex="157056">

Barbus surkis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nagelkerke, L.A.J. i F.A. Sibbing, 1997. A revision of the large barbs (Barbus spp., Cyprinidae, Teleostei) of Lake Tana, Ethiopia, with a description of seven new species. p. 105-170. A L.A.J. Nagelkerke (ed.) The barbs of Lake Tana, Ethiopia: morphological diversity and its implications for taxonomy, trophic resource partititioning and fisheries. Wageningen University, Pasos Baixos. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406720" title="Barbus subquincunciatus" nonfiltered="2046" processed="2037" dbindex="157057">

Barbus subquincunciatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca dels rius Tigris i Eufrates.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406722" title="Barbus brevicephalus" nonfiltered="2047" processed="2038" dbindex="157058">

Barbus brevicephalus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana i els seus tributaris (Etipia).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406723" title="Puigvents (Olesa de Montserrat)" nonfiltered="2048" processed="2039" dbindex="157059">
El Puigvents o Puig Vents s una muntanya situada al nord d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) tocant al terme municipal de Vacarisses amb una altitud de 608 metres.

Aquesta muntanya t una creu anomenada Creu de Saba que servia per delimitar anteriorment el terme d'Olesa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406731" title="Barbus breviceps" nonfiltered="2049" processed="2040" dbindex="157060">

Barbus breviceps  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola i Nambia.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406733" title="Barbus sublineatus" nonfiltered="2050" processed="2041" dbindex="157061">

Barbus sublineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Senegal i Gmbia.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406734" title="Barbus brevidorsalis" nonfiltered="2051" processed="2042" dbindex="157062">

Barbus brevidorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Okavango, Zambezi i Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406735" title="Polignia" nonfiltered="2052" processed="2043" dbindex="157063">


La polignia s per un home el fet de tenir diverses esposes o, en general, la situaci d'una especia animal en la qual el mascle s'aparella amb diverses femelles. s un cas particular de la poligmia; la polindria seria la situaci d'una dona que s'aparella amb diversos homes.


 La polignia humana .
 La polignia en la histria europea .

Els vkings establerts a Normandia mantingueren aquesta tradici fins i tot desprs d'haver-se convertit al cristianisme. Aix els jarl i els ducs de Normandia, desprs de Roll, fins a Robert el Magnfic (5 generacions) pogueren tenir diverses segones dones, anomenades frilla. Els fills nascuts d'aquestes unions eren anomenats "bastards", fet que permet de comprendre el primer nom de Guillem el Conqueridor, Guillem el Bastard.


 Polignia i Islam .

L'Alcor, llibre sant de l'Islam, tamb es refereix a la polignia (3:IV)
  Si temeu pel fet de no sser justos cap als orfes... s perms de casar-se amb dues, tres o quatre d'entre les dones que us plaguin, per si temeu de no sser pas equitatiu amb elles, aleshores caseu-vos noms amb una de sola, o amb les esclaves que tingueu. s aix per tal de no ser injustos (o per tal de no augmentar la vostra crrega familiar). 

Aquest verset no ha de fer-nos oblidar que la norma del matrimoni en la civilitzaci musulmana s la monogmia, ni del fet que la polignia s molt anterior als textos de l'Alcor i que, per tant, no va ser pas instaurada per l'Islam. Per contra, va limitar el nombre d'esposes a quatre, nombre que podia ser molt ms alt abans de l'arribada d'aquesta religi a l'Arbia. Noms s'ha d'interpretar com una reglamentaci d'aquesta prctica i eventualment com una soluci moral, prctica i humana per a les vdues i els orfes, si tenim present la posici d'aquest verset al si de l'Alcor. Certament, aquest verset fou redactat desprs de la batalla d'Uhud, en el curs de la qual dotzenes de musulmans foren morts, deixant darrere seu moltes vdues i orfes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406739" title="Csar (desambiguaci)" nonfiltered="2053" processed="2044" dbindex="157064">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406741" title="Barbus brevilateralis" nonfiltered="2054" processed="2045" dbindex="157065">

Barbus brevilateralis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406742" title="Barbus sublimus" nonfiltered="2055" processed="2046" dbindex="157066">

Barbus sublimus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del riu Tigris.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406744" title="Barbus brevipinnis" nonfiltered="2056" processed="2047" dbindex="157067">

Barbus brevipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Limpopo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406746" title="Barbus subinensis" nonfiltered="2057" processed="2048" dbindex="157068">

Barbus subinensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Ghana.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406747" title="Barbus brevispinis" nonfiltered="2058" processed="2049" dbindex="157069">

 Barbus brevispinis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406760" title="Riosta" nonfiltered="2059" processed="2050" dbindex="157070">

Enrigidor, de forma semblant a una biga, que fa de trava i evita el moviment relatiu horitzontal entre dos elements d'una estructura.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406762" title="Kira Mir" nonfiltered="2060" processed="2051" dbindex="157071">
Kira Mir  s una actriu i presentadora espanyola nascuda el 13 de mar de 1980 en Las Palmas de Gran Canria.

 Com a presentadora .
 Cuatrosfera (2005- 2009);
 Desesperado Club Social (1999-2002);

 Filmografia .
 Cinema .
 Rivales (2008) (Personatge: Sara);
 scar. Una pasin surrealista (2008) (Personatge: Mylene);
 Manhattan Pictures (2007) (Personatge: Andrea);
 Quireme (2007) (Personatge: Luca);
 Isi & Disi, alto voltaje (2006) (Personatge: Angie);
 El prximo oriente (2006) (Personatge: Pino);
 Cuba libre (2005) (Personatge: Mar Paz);
 Desde que amanece apetece (2005) (Personatge: Claudia);
 El precio de una Miss (2005) (Personatge: Amanda);
 Crimen Ferpecto (2004) (Personatge: Roxanne);
 Slam (2003) (Personatge: Lorena);
 La soledad era esto (2002) (Personatge: Brbara);
 Menos es ms (2000) (Personatge: Mara);

 Televisi .
 LEX (2008);
 Gominolas (2007);
 Fuera de control (Episodi: Buscando un fiambre desesperadamente (2006), Personatge: Sabrina);

 Los Serrano (Episodi: La vuelta al cole (2004), Personatge: Presentadora; ltims captols de la 4a temporada (2006), Personatge: Lola);
 Paco y Veva (2004) (Personatge:Estrella);
 Hospital Central (Episodi: Los trapos sucios (2003), Personatge: Estela);
 La vida de Rita (2003);
 Desesperado club social (1999) (Personatge: Sofa);

 Enllaos externs .
 Web no oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406766" title="Clotari IV" nonfiltered="2061" processed="2052" dbindex="157072">


Clotari IV (vers 652 vers 619), va ser designat rei d'Austrsia pel majordom de palau Carles Martell l'any 717. 

Durant el seu breu regnat, si es pot considerar com a tal, no va tenir cap mena de poder real i fou tan sols un titella a mans de Carles Martell, que tan sols l'havia entronat per oposar-lo al seu enemic Khilperic II de Nustria. Per la mort de Clotari poc desprs, van portar-lo a negociar amb Khilperic la reunificaci dels regnes francs.

Es desconeix la seva relaci amb la dinastia regnant merovngia, i existeix la possibilitat de que ni tan sols fos merovingi. Segons algunes fons posteriors podria ser fill de Teodoric III.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406771" title="Jos Ignacio Aizpurua Alzaga" nonfiltered="2062" processed="2053" dbindex="157073">


Jos Ignacio Aizpurua Alzaga, nascut a Irun el 5 de maig de 1970, s un futbolista basc, ja retirat, que jugava de porter. Es va iniciar al mn del futbol relativament tard, tot comenant la seua carrera professionals als 23 anys, a les files de la Real Unin de Irn. Desprs d'una campanya a l'equip basc, va passar a la UD Salamanca, on va militar 8 temporades, amb 167 partits de lliga entre Primera i Segona Divisi. Es cedit un any al Llevant UE abans d'incorporar-se definitivament a l'equip granota. A Valncia seria suplent fins la seua retirada al 2006, comptabilitzant noms sis aparicions en els darrers tres anys de la seua carrera.

 Enllaos externs .
Fitxa jugador - elmundodelporte.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406772" title="Dagobert III" nonfiltered="2063" processed="2054" dbindex="157074">

Dagobert III (699-715) va ser rei dels francs des del 711 fins a la seva mort cinc anys desprs.

Va nixer el 699, fill i hereu del rei Khildebert III i Edona. Va accedir al tron dels tres regnes francs d'Austrsia, Nustria i Borgonya a la mort del seu pare, amb tant sols dotze anys. El poder real va quedar al majordom de palau Pip d'Heristal.

El seu breu regnat va quedar marcat per les batalles internes per succer a Pip a la seva mort el 714, i pels esforos per subjugar els frisis a les fronteres del nord. Com a conseqncia d'aquests conflictes, parts del sud de la Gllia es van independitzar del poder merovingi i passaren a mans de magnats locals que actuaven d'acord amb els seus propis interessos.

 Notes i referncies .


 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406773" title="La revoluci permanent" nonfiltered="2064" processed="2055" dbindex="157075">
La revoluci permanent s l obra publicada en 1930 que arreplega la teoria de Lev Trotski amb el mateix nom, que va ser enunciada abans incls de la primera revoluci russa de 1905.

Essencialment explica la incapacitat de la burgesia contempornia dels pasos retardats per a dur a terme la revoluci democrtic burgesa, a causa de factors com la seua debilitat histrica i la seua dependncia del capital imperialista. Per tant, s el proletariat el que ha d encapalar la naci cap a la revoluci, comenant per les tasques democrtiques i continuant per les socialistes. A ms, la revoluci no pot limitar-se a una naci concreta, sin que ha de ser internacionalitzada perqu noms sobreviur si triomfa en els pasos ms avanats.

Lenin es va solidaritzar amb les posicions de Trotsky en la seua Tesi d Abril combatent la posici contrarevolucionria dels menxevics i la burgesia russa.

 Veja tamb .
Trotskisme;

 Enllaos externs .
La revoluci permanent, per Lev Trotsky;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406774" title="Ovidiu Stinga" nonfiltered="2065" processed="2056" dbindex="157076">
Ovidiu Stinga (Craiova, Romania, 5 de desembre de 1972) s un futbolista romans, ja retirat.

 Carrera .
Stinga es va iniciar a l'equip de la seua ciutat natal, l'Universitatea Craiova, tot debutant amb el primer equip al 1990. Tret d'un breu pas pel Jiul Craiova, un equip inferior de la localitat, Stinga va militar a l'Universitatea fins al 1995, sent titular en els seus tres darrers anys i amb una mitjana de gols destacable per a un migcampista.

A l'estiu de 1995 fitxa per la UD Salamanca, de la lliga espanyola. Tot i que el quadre castell queda el darrer de la taula i baixa a Segona, Stinga s dels ms destacats, amb 40 encontres i 11 gols, que li obren les portes d'un dels grans d'Europa, el PSV.

A l'equip d'Eindhoven roman cinc anys, fins al 2001, per no va tindre la continuitat que havia gaudit a Romania i Castella. Noms destaca a la 97/98, on juga 28 partits de l'Eredivisie, i anota fins a 8 gols.

Torna al seu pais quan fitxa pel Dinamo Bucarest, on passa un any abans de regressar pel seu primer club, l'Universitatea, on passar la resta de la seua carrera, fins la seua retirada al 2007, tret de la 04/05 en la qual milita al Helmond Sport holands. Al final de la seua trajectria exercia en qualitat de jugador-entrenador.

 Selecci .
Stinga va ser 24 vegades internacional amb la selecci de futbol de Romania, tot i que no va anotar cap gol. Va formar part del combinat romans que hi va acudir als Mundials dels Estats Units 1994 i Frana 1998, aix com l'Eurocopa d'Anglaterra 1996.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406775" title="Franois Dominique Toussaint-Louverture" nonfiltered="2066" processed="2057" dbindex="157077">

Franois Dominique Toussaint-Louverture (Illa La Espaola, 20 de maig del 1743   Fort de Joux, La Cluse-et-Mijoux, prop de Pontarlier, Frana, 7 d'abril del 1803) va ser un poltic i militar, el ms important dels dirigents de la Revoluci haitiana. Arrib a ser governador de Saint Domingue, nom donat pels francesos a l'actual Hait. Heroi nacional de la independncia d'Hait, el seu principal llegat s el d'haver assentat les bases per a l'eradicaci definitiva de l'esclavatge a l'illa.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406781" title="Antonio Monreal Rodrguez" nonfiltered="2067" processed="2058" dbindex="157078">
Antonio Monreal Rodrguez (Estepona, Andalusia, 4 d'abril de 1969) s un futbolista andals, ja retirat, que ocupava la posici de defensa.

 Trajectria .
Monreal es va formar a les categories inferiors del CD Mlaga, debutant amb el filial, l'Atltico Malagueo, al 1986. Passa al primer equip tres anys desprs, al 1989, quan el club malacit militava a mxima categoria del futbol espanyol. D'aquesta manera, Monreal fa el seu debut a Primera a la temporada 89/90, any en que el Mlaga baixaria a Segona Divisi.

Monreal acompanyaria al seu club a la categoria d'argent durant dos anys, fins al 1992, quan l'entitat va caure en fallida econmica i esportiva i va caure a categories inferiors. Llavors, va fitxar pel Real Betis, on va aconseguir l'ascens a Primera Divisi al 1994. Per, no t continuitat al club sevill i a l'estiu de 1994 fitxa pel CP Mrida.

Amb el club extremeny assoleix de nou l'ascens a Primera Divisi. A l'any segent, la 95/96, s dels ms destacats en la campanya del debut del Mrida a la mxima categoria, tot i que al final retornaria a Segona. Abans de deixar el Mrida, al 1998, Monreal va jugar de nou a Primera a la 97/98.

Al 1998 s'hi incorpora al CD Ourense, on noms hi romandria una temporada abans de penjar les botes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406782" title="Cami" nonfiltered="2068" processed="2059" dbindex="157079">


Un cami s un tipus d'autombil que normalment s'utilitza per transportar mercaderies i materials. Els camions comercials o els de bombers poden ser una mica ms grans i tamb poden servir com a andanes per equipament especialitzat.
Els camions lleugers acostumen a pesar menys de 3000 quilograms i sn similars en mida a un cotxe. S'anomenen furgonetes si sn de caixa tancada i camionetes si sn de caixa oberta o plataforma.

Els camions pesants tenen un pes til superior a 1500 kg.

Mercat dels camions pesats.




Referncies.


Enllaos externs.
 Cami al Projecte de Directori Obert;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406785" title="Barbus brichardi" nonfiltered="2069" processed="2060" dbindex="157081">

 Barbus brichardi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Gabon.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406787" title="Museu d'Areny-Plandolit" nonfiltered="2070" processed="2061" dbindex="157082">
 
El Museu  d'Areny-Plandolit s troba a l'antiga Casa d'Areny - Plandolit, situada a la vall d Ordino, Andorra.  Al 1972 el Consell General de les Valls la va comprar i restaurar, posteriorment la va convertir en museu. 

Histria.
La famlia i les aliances.
Al llarg del perode 1600-1900, la casa Areny Plandolit d Ordino va ser una de les ms destacades de la vall d Andorra. El primer hereu ben documentat s Guillem Areny Vidal. 
Al inici del segle XVIII la casa estava emparentada amb les cases ramaderes ms influents de les valls. A partir d aquest segle les aliances matrimonials  ja no es buscaven noms dins del principat si no que tamb s anava a cercar dins els rangs de la noblesa catalana.

Els ttols nobiliaris.
L any 1719 les tropes franceses van entra a Catalunya per la Cerdanya i es varen instal lar a Castell Ciutat, l  any segent els soldats del Princep Francisco Pio de Savoia expulsaren els invasors. L endem d aquets fets la tropa de Felip V es trobava sense avituallament i el Bisbe d Urgell ( Siemo de Guinda) va demanar ajuda als andorrans. Guillem Areny Torres va ser un dels principals provedors de menjar per a l armada espanyola , i gracies aquest fet obtingu del rei el ttol de Cavall. D  altra banda l ennobliment del llinatge s obtingu per via de casament.  Progressivament de gernaci en generaci la casa Areny havia passat d aliar-se amb una noblesa rural local a l aristocrcia reconeguda en l  mbit catal. A mitj del segle XIX la famlia Areny-Plandolit formava part de la bona societat barcelonina.

Museu.
Els jardins.
Els jardins de la casa Areny tenien una caracterstica nica a Andorra . van ser els primer jardins creats amb un objectiu simplement decoratiu. La major part de la vegetaci era autctona, per s ha de destacar la plantaci de pltans que s havien importat. 

Distribuci de la casa.
La casa est distribuda en tres pisos.   Planta baixa correspon al celler de l oli i al llenya de la casa. Al primer pis podrem trobar el menjador, les habitacions, la cuina, la biblioteca, la capella, la sala de ball i finalment la sala d armes.

En aquesta casa es pot veure una quantitat d espais habitables poc necessaris en una societat rural, algun dels fruit del hobbies o professions d alguns membres de la famlia i d altres que evoquen la intensa vida social burgesa que la famlia mantenia a Barcelona. ( sales de msica, sala de balla, biblioteca, capella, sala de fotografia, sala de medicina, sala d ames, sala de joguines i habitacions). 

Tamb i podem trobar quantitat d objectes i mobiliari  acumulats al llarg dels segles per la famlia, tots d estils molt diversos i que donen mostra del seu estatus social i de les aficions al colleccionisme i als esports nobles (caa, esgrima, boxa..)

La restauraci.
 Les obres de la restauraci van ser enllestides l any 1985 , l  any segent s inaugurava el que coneixem com a Museu Casa d Areny-Plandolit. ;

Curiositats.
 A l antic  museu dels animals ( 1930)  s on es troba actualment l Auditori Nacional d Andorra.
 Al museu hi trobarem tots els objectes que feien servir la famlia a l poca, com per exemple: tot tipus de mobles antics, fotos de la famlia o la vaixella.
 Un dels retrats que hi ha al museu s el de Don Guillem d  Areny   Plandolit, sndic Andorra i un dels promotors de la Nova Reforma de 1866.;

Paraules clau.
Borda- Cabana per guardar-hi palla, fems, eines de conreu, etc. Tamb designa una casa rstica allada, que depn d una masia.
  Farga- Taller en el qual es realitza la reducci, la depuraci i la forma dels lingots de ferro.
 Tribunal de les Corts- rgan suprem de la justcia a Andorra;
Ciutad honrat- privilegi atorgat per algunes ciutats catalanes pel qual el rebedor obtenia un estatut proper al de la noblesa .

Museu Casa d Areny- Plandolit.
 Adrea :  Carrer Major. Casa d Areny-Plandolit. AD300 Ordino, tel. + (376)836908;
 Horaris: de dimarts a dissabtes de 9.30 h a 13.30 h a 18.30 h. Diumenges i festius de 10.00 h a 14.00 h. Dilluns tancat .Dies festius: 29 de juny/ Festa del Roser d Ordino ( juliol)/ Festa Major d Ordino ( setembre) / 1 i 6 de Gener/ 14 de mar ( dia de la constituci)/ 1 de maig ( dia del  treball)/ 8 de setembre (Diada  Meritxell)/ 25 i 26 de desembre ( Nadal i Sant Esteve);
 Serveis i activitats: Visita guiada/tallers escolars/ Botiga;

Enlaos externs.
 Museu d' Areny- Plandolit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406789" title="Barbus stigmatopygus" nonfiltered="2071" processed="2062" dbindex="157083">

Barbus stigmatopygus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Nil, al Nger i als rius de Guinea Bissau.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Lvque, C., 1990. Cyprinidae. p. 269-361. A C. Lvque, D. Paugy and G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum I. Coll. Faune Tropicale n XXVIII. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, i O.R.S.T.O.M., Pars, 384 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406790" title="Khildebert III" nonfiltered="2072" processed="2063" dbindex="157084">


Khildebert III, anomenat el Just (francs: le Juste) (vers 683   23 d'abril de 711, va ser rei dels francs des del 695 fins a la seva mort.

Fill de Teodoric III i de Clotilde, va succer el seu germ gran Clodoveu IV a la seva mort. Per com era habitual en els darrers reis merovingis, el seu poder va ser tan sols nominal sota el govern del majordom de palau Pip d'Hristal.

Tot i aix, emet una srie de decisions judicials que li valgueren el seu sobrenom, i que d'acord amb el Liber Historiae Francorum (727) fou "un home just del que se'n conserva bon record".

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406791" title="Barbus bynni" nonfiltered="2073" processed="2064" dbindex="157085">

Barbus bynni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Subespcies.
Barbus bynni bynni (Forsskl, 1775) ;
Barbus bynni occidentalis (Boulenger, 1911) ;
Barbus bynni waldroni (Norman, 1935) ;
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nil.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406792" title="Barbus stigmasemion" nonfiltered="2074" processed="2065" dbindex="157086">

Barbus stigmasemion  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Ubangui (frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406794" title="Barbus cadenati" nonfiltered="2075" processed="2066" dbindex="157087">

 Barbus cadenati s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406796" title="Barbus steindachneri" nonfiltered="2076" processed="2067" dbindex="157088">

 Barbus steindachneri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula Ibrica (Portugal, i els rius Guadiana i Tajo).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406797" title="Barbus calidus" nonfiltered="2077" processed="2068" dbindex="157089">

Barbus calidus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406798" title="Barbus callensis" nonfiltered="2078" processed="2069" dbindex="157090">

Barbus callensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Algria, el Marroc i Tunsia.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406799" title="Barbus stauchi" nonfiltered="2079" processed="2070" dbindex="157091">

Barbus stauchi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Loeme (frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406800" title="Barbus stappersii" nonfiltered="2080" processed="2071" dbindex="157092">

Barbus stappersii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 59,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406802" title="Barbus callipterus" nonfiltered="2081" processed="2072" dbindex="157093">

Barbus callipterus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Fernando Poo, Nigria, i des de Benn fins al Camerun, i des de Ghana fins a la Costa d'Ivori.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406803" title="Barbus stanleyi" nonfiltered="2082" processed="2073" dbindex="157094">

Barbus stanleyi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406804" title="Barbus camptacanthus" nonfiltered="2083" processed="2074" dbindex="157095">

 Barbus camptacanthus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406807" title="Barbus candens" nonfiltered="2084" processed="2075" dbindex="157096">

Barbus candens  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406809" title="Barbus somereni" nonfiltered="2085" processed="2076" dbindex="157097">

Barbus somereni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 De Vos, L. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1990. Description de Barbus claudinae sp. n. (Cyprinidae) avec synopsis des grandes espces de Barbus du Rwanda. Cybium 14(1):3-25.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406812" title="Barbus sexradiatus" nonfiltered="2086" processed="2077" dbindex="157098">

Barbus sexradiatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406813" title="Barbus caninus" nonfiltered="2087" processed="2078" dbindex="157099">

Barbus caninus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sussa i Itlia. Introdut al riu Arno.
Referncies.

Bibliografia.

 Bianco, P.G., 1998. Diversity of barbine fishes in southern Europe with description of a new genus and a new species (Cyprinidae). Ital. J. Zool. 65:125-136.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406814" title="Barbus seymouri" nonfiltered="2088" processed="2079" dbindex="157100">

 Barbus seymouri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malawi.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tweddle, D. i P.H. Skelton, 2008. New species of Barbus and Labeobarbus (Teleostei: Cyprinidae) from the South Rukuru River, Malawi, Africa. Smithiana Bulletin 8:25-39.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406816" title="Barbus canis" nonfiltered="2089" processed="2080" dbindex="157101">

Barbus canis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Jord.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406818" title="Barbus serra" nonfiltered="2090" processed="2081" dbindex="157102">

Barbus serra  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de la Provncia del Cap (Sud-frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406819" title="Helen Suzman" nonfiltered="2091" processed="2082" dbindex="157103">
Helen  Suzman DBE, de nom de naixement Helen Gavronsky (Germinston, 1917 - Johannesburg, 2009) poltica sud-africana i activista contra l'apartheid i durant dcades la ms prominent opositora blanca al rgim segregacionista.

Nascuda amb el nom d'Helen Gavronsky el 7 de novembre de 1917 a la ciutat sud-africana de Germinston, era filla d'emigrats jueus lituans. Va ser professora d'universitat fins l'any 1935, quan va entrar al Parlament a travs de les llistes del Partit Progressista, que posteriorment va ser rebatejat com a Partit Federal Progressista.

L'any 1937 es va casar amb el Dr. Moses Suzman, un dels ms importants psiquiatres del pas, amb qui va tenir dues filles.

Especialista en histria econmica, candidata dues vegades al premi Nobel de la Pau, durant 36 anys va lluitar contra el rgim i a favor de la poblaci negra des del Parlament, en general absolutament sola. Va ser parlamentria fins el maig del 1989, quan es va retirar de la poltica. Fou una elecci plena de mrit, ja que la circumscripci per la qual es presentava era la d un barri de Johannesburg blanc i anglfon.

En aquella poca, aquesta dona, dotada d'un gran encant i d'una veu dola, va demostrar una fora de carcter poc comuna, fet que li va valer que el primer ministre P. W. Botha la titlls de "gateta viciosa". Tamb va ser la primera parlamentria que va visitar a la pres de Robben Island el lder ms important de la lluita contra la segregaci, Nelson Mandela.

"El nostre pas ha perdut una gran patriota i una combatent coratjosa contra l'apartheid", va manifestar la Fundaci Nelson Mandela en un comunicat, en el qual es recorda que Suzman va ser "una de les poques diputades que protestaven contra la legislaci de l'apartheid".

El Congrs Nacional (CNA), ara el partit al poder a Sud-frica, va manifestar a traves d un portaveu que "Suzman va ser una espina al peu per a l'apartheid quan criticava obertament la segregaci". Insubornable fins al final, desprs que la democrcia multiracial va arribar al pas no es va estar de criticar el CNA per la lluita insuficient contra la sida, el crim i l'atur.

Va morir l'1 de gener de 2009 a la ciutat de Johannesburg, a l'edat de 91 anys.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406823" title="Simbiognesi" nonfiltered="2092" processed="2083" dbindex="157104">
La simbiognesi s un fenomen biolgic evolutiu que es produeix quan una associaci estreta i permanent entre dos organismes vius deriva, per coevoluci, en un sol sistema biolgic tan estrictament integrat que els seus components originals no poden existir ja de manera separada. Quan la simbiosi implica la integraci evolutiva de dues cllules, continguda una dins de l'altra, es parla d'endosimbiosi. 

La idea original, s de Konstantin Mereschkowsky que, en el seu llibre Symbiogenesis and the Origin of Species (1926), proposava que els cloroplasts s'originaren a partir d'un cianobacteri capturat per un protozou. A Acquiring Genomes: A Theory of the Origins of Species, la biloga Lynn Margulis afirmava que la simbiognesi s una fora primria de l'evoluci.

La simbiognesi s un fenomen alhora rar i important. Encara que el nombre d'episodis de simbiognesi que ha deixat la seva empremta en els ssers vius s limitat, molts expliquen captols fonamentals de la histria de la vida a la Terra.

 Exemples de simbiognesi .

Els exemples ms notables, i alhora ms ben documentats, sn casos d'endosimbiosi.
 Els mitocondris de les cllules eucariotes sn orgnuls adquirits a travs de simbiognesi. En algun moment del proterozoic alguns organismes procariotes evolucionats van comenar a associar-se mitjanant endosimbiosi a altres bacteris aerobis. Aquest procs comporta l'assimilaci d'un organisme dins d'un altre fent possible per a la cllula hoste adquirir una forma de metabolisme degradatiu, la respiraci aerbica, que s ms efica en la degradaci delsaliments obtinguts per endocitosi. Amb el pas del temps, l'organisme endosimbiont va anar tornant-ne ms i ms depenent del seu hoste fins a convertir-se, de facto, en una part ms d'aquest: els mitocondris. Aquesta s una de les raons per les quals els mitocondris sn dels pocs orgnuls cellulars que tenen un genoma propi, que s l'ADN mitocondrial.
 Els plasts es van incorporar ms tard, per simbiosi d'una cianobacteri i un protist flagellat unicellular, del qual han derivat desprs les algues vermelles, les algues verdes i les plantes. D'aquesta manera va ser adquirit per un eucariota el tipus de metabolisme que anomenem fotosntesi oxignica, constituint les primeres algues eucaritiques. La resta dels eucariotes fotosintetitzadors (per exemple, algues brunes o euglenes) van adquirir al seu torn aquesta condici pel mateix sistema, per adoptant com endosimbiont una alga vermella o una alga verda unicellulars.
 L'endosimbiosi est present en l'origen d'altres orgnuls, com s el cas dels hidrogenosomes. Tamb s'ha suggerit que l'origen de cilis i flagels va poder ser simbiogentic, encara que fins ara sense proves.

Un cas molt important, per respecte al qual no existeix acord, s el de l'origen de la cllula eucariota per la uni d'una arqueobacteri i un eubacteri.

Altres casos notables per la seva importncia per a la invasi dels continents per una vida originalment marina els ofereixen els liquens i les micorices. Els liquens sn sistemes fotoauttrofs formats per simbiosi entre un fong, en el miceli del qual es basa l'anatomia del liquen, i una alga verda unicellular (o una cianobacteri); com no depenen del substrat per a la seva nutrici, sn pioners capaos d'ocupar els primers ambients prviament sense vida. Les micorrizas sn consorcis de fongs amb les arrels de les plantes, presents en la majoria de les espcies, sense la collaboraci de les quals en l'obtenci de nutrients s dubts que les primeres plantes haguessin pogut colonitzar la terra ferma.

 Controvrsia actual .

El per qu es va produir la simbiognesi en el moment que es va donar, i no abans ni desprs, s una qesti molt discutida encara avui per la comunitat cientfica. Les teories ms recents especulen que va poder ser l'enorme pressi selectiva a qu es van veure sotmesos els organismes durant el proterozoic, a causa dels repetits episodis de bola de neu. Aquests van ser grans glaciacions generalitzades que no van deixar cap rac del globus sense congelar.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406824" title="Sergio Korino Ramn" nonfiltered="2093" processed="2084" dbindex="157105">
Sergio Korino Ramn (Barakaldo, Biscaia, 10 d'octubre de 1974) s un futbolista basc, retirat, que ocupava la posici de defensa.

 Trajectria .
Format a les categories inferiors de l'Athletic de Bilbao, Korino va passar pels diversos equips dels roig-i-blancs fins aplegar a l'Athletic B al 1993, que per aquella poca militava a la Segona Divisi. Abans de debutar amb el primer equip, va ser cedit al CP Mrida, equip amb el qual va debutar a Primera Divisi la 95/96. Eixe any, Korino va sumar 16 partits i 3 gols.

A l'estiu de 1996 regressa a Bilbao, per ja com jugador del primer equip. No compta massa a San Mams, tot just apareix en 15 encontres, per la qual cosa l'any segent marxa a la UD Salamanca. Dos anys estaria al club castell, en el qual seria titular indiscutible en la defensa.

Al 1999, desprs que el Salamanca baixara a Segona Divisi, Korino fitxa pel RCD Espanyol, per no t fortuna, i amb noms quatre partits jugats, deixa Barcelona al mercat d'hivern per regressar a Euskadi, aquesta vegada a la Reial Societat. En el quadre donostiarra acabaria la campanya i jugaria la segent, sense assolir un lloc titular. 

La manca d'oportunitats fan que al 2001 s'incorpore a les files del Rayo Vallecano, que per aquell moment passava per un dels periodes ms daurats de la seua histria, amb participaci a la UEFA inclosa. Korino va mantindre un bon nivell el seu primer any com rayista (28 partits i 5 gols), per posteriorment la seua aportaci entraria en declivi, fins que al termini de la 2003/04, amb el Rayo a Segona, el futbolista basc va penjar les botes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406826" title="Huaylas" nonfiltered="2094" processed="2085" dbindex="157106">
El Huaylas s un gnere de msica i dansa tpic del Per, sobretot de la zona central. Emparentant amb el huayno, s un gnere folclric molt popular a tot el pais.

De ritme i arranjaments molt caracterstiques, el huaylas te dues vessants definides, una de carcter festiu i altra ms cerimoniosa.

Tot i que al seus orgens el huaylas s'executaba fonamentalment amb quena, tambor, arpa i viol, les succesives influncies dels distints gneres musicals que es van posar de moda al Per (com per exemple la chicha, o "cumbia peruana") van modificar les agrupacions instrumentals habituals d'aquest tipus de msica. Avui dia es pot trobar agrupacions amb instruments elctrics, aix com tamb, ms tradicionals, amb bandes de vents, que tenen molta tradici als pasos dels Andes.

Els ms importants cantants de huaylas sn molt populars al Per, destacant-se Vctor Alberto Gil Mallma (el Picaflor de los Andes), Zenobio Dagha, Reynaldo Unsihuay i Eusebio "Chato" Grados.

Enllaos externs.
Descripci d'aquesta dansa a la pgina collaborativa Pacoweb.net.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406828" title="Cant de Barr" nonfiltered="2095" processed="2086" dbindex="157107">

El cant de Barr  (alsaci Kanton Brr ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Barr aplega 16 comunes :
 

Histria .


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406830" title="Olimpiada 1980" nonfiltered="2096" processed="2087" dbindex="157108">

Olimpiada 19809 (Olimpada 1980 en castell) s la quaranta-quarta histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1980. En ser anys tard els drets comprats per Ediciones B es va rebatejar com a Mosc-80 (Moscou-80).

Argument.
Un grup de poltics vol que Espanya fracassi als Jocs Olmpics a Mosc de 1980 per a que hi hagi dimissions i aix poder-se fer amb els crrecs vacants. Per aix han enviat a un agent de la SOBRINA (Sindicato Organizador Bollos Reivindicantes Inter Nacionales Atltico, que vol dir Sindicat Organitzador Merders Reivindicants Inter Nacionals Atltic i l'acrnim es tradueix com a NEBODA). Aquest agent provar d'induir als atletes espanyoles a la vaga amb qualsevol pretext.

En Mortadello i en Filem, acompanyats pel Super aniran a Moscou a impedir que els atletes facin vaga, i si cap atleta es posa en vaga (o queda inhabilitat) en Mortadello i en Filem el substituiran.

En aquest lbum apareixen tots els tpics sobre la Uni Sovitica i la guerra freda: esttues de Lenin, agents del KGB, deportacions a Sibria, aix com el llavors premier sovitic Leonid Brzhnev.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406837" title="Clodoveu IV" nonfiltered="2097" processed="2088" dbindex="157109">

Clodoveu IV (llat: Chlodoveus; francs: Clovis) va ser rei dels francs del 691 fins a la seva mort quatre anys desprs.

Fill de Teodoric III va accedir al tron amb nou anys d'edat, i durant els quatre anys que va durar el seu breu regne va ser tan sols un instrument a mans de Pip d'Hristal, el majordom de palau d'Austrsia, Nustria i Borgonya.

El seu regnat va ser inconseqent, i s un dels reis merovingis coneguts com a "reis mandrosos". Va morir el 695 i fou succet pel seu germ petit Khildebert.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406838" title="Magdi Allam" nonfiltered="2098" processed="2089" dbindex="157110">
Magdi Allam, d'en de la seva conversi al catolicisme Magdi Cristiano Allam ( Ma d   All m), s un periodista itali nascut a Egipte el 22 d'abril de 1952 , fams per les seves crtiques a l'Islam i els seus articles sobre les relacions entre la culutura occidental i el mn islmic.  Allam va convertir-se, oficialment, de l'Islam al Catolicisme durant la celebraci de la Pasqua al Vatic pel papa Benet XVI, qui va batejar-lo.

 Biografia .
 Infantesa .
Safeya, la mare d'Allam era una devota musulmana, mentre que Muhammad, el pare, era completament laic i compartia l'opini, majoritria entre els egipcis fins a principis dels anys setanta, que calia seguir el model d'Occident quant a llibertat individual, costums socials i modes artstiques. Quan tenia quatre anys, la seva mare va deixar-lo a crrec de la germana Lavinia, de les Germanes Missioneres Combonianes, i desprs estudi l'ensenyament bsic i el batxillerat en una escola catlica d'Egipte, l'Institut de Don Bosco, on va entrar en contacte amb el mn occidental.

 Primers anys a Egipte .
La vida adolescent d'Allam a Egipte, que descriu com un pas multicultural i tolerant on les noies duien minifaldilla i els nois es pentinaven seguint la moda dels Beatles, va torbar-se de sobte el 1967 quan, a l'edat de quinze anys, el Muhabarat, el servei secret, el detingu i l'interrog ja que sospitava que espis per a Israel pel sol fet de sortir amb una noia jueva; durant aquell any, en qu va tenir lloc la Guerra dels Sis Dies, a Egipte era habitual que els jueus fossin detinguts i enviats als camps de presoners d'Abu Za'abal i Tura . El trauma que li provoc aquest interrogatori l'acompany fins que la viglia de Nadal de 1972 marx a Itlia a continuar els seus estudis.

 Periodista a Itlia .
A Itlia, Allam, que va llicenciar-se en sociologia a la universitat de La Sapienza (Roma), i, el 1986, va obtenir la nacionalitat italiana, comen a treballar al diari comunista Il Manifesto; desprs, va passar a collaborar en el diari de centre-esquerra La Repubblica, com a comentarista, principalment sobre temes relacionats amb la immigraci extracomunitria a Itlia, centrant-se en la d'origen magreb, i donant suport a poltiques progressistes sobre immigraci i sobre la compatibilitat entre l'Islam i els valors occidentals. El 2003, per, desprs d'un canvi radical dels seus punts de vista, va passar al diari milans  Il Corriere della Sera, ms conservador, del qual n'esdevingu vice-director; avui dia, Allam s un dels ms controvertits periodistes italians.

 Conversi .
Allam ha declarat que ell mai no fou un musulm practicant; aix, mai no va pregar cinc vegades al dia ni va dejunar durant el mes del Ramad, i si, el 1991, pelegrin a la Meca fou per acompanyar-hi la seva devota mare. A la seva autobiografia Vincere la paura (Vncer la por), afirma que ell ja havia pensat a convertir-se el 1972 en emigrar a Itlia per integrar-s'hi millor, per que va estimar-se ms continuar com a musulm no practicant.

El 23 de mar del 2008, durant la litrgia de la Vetlla Pasqual celebrada a la baslica de Sant Pere del Vatic pel papa Benet XVI, Allam va oficialitzar la seva conversi al catolicisme en una cerimnia televisada de baptisme. En una carta adreada al director del seu diari Paolo Mieli, on explic els motius de la seva conversi, agra a la seva mare haver-lo dut a una escola catlica, i va explicar que ja de jove havia llegit la Bblia i els Evangelis i havia quedat fascinat amb la figura humana i divina de Jess; a ms, va assenyalar el papa com la persona ms influent en la seva conversi, la qual va qualificar d'experincia mstica; com tamb va declarar-se partidari de fer prosselitisme entre els musulmans.

 Opinions .
Perode 1978-2003.
Durant les seves poques a Il Manifesto i a La Repubblica, les seves collaboracions eren majoritriament reportatges i no pas articles d'opini; per aix, les seves opinions es coneixien a partir d'entrevistes que li feien a la rdio o a la televisi; aleshores, es manifestava en sintonia amb el pensament progressista d'integrar els immigrants, especialment els magribins, a la societat italiana, i defensava els valors i la identitat cultural dels immigrants musulmans; a ms, defensava que l'Islam era del tot compatible a la cultura i els valors occidentals, i, tal com va declarar-ho en una entrevista, segons ell, l'Islam, basat en una interpretaci moderada, no contradeia pas els valors de la societat civil italiana ni de la Constituci d'Itlia. Per altra banda, rebutjava la idea que els musulmans estiguessin envaint Itlia assenyalant que, entre ells, els integristes noms eren el 3 o el 4% com tamb que noms hi havia sis-cents mil musulmans en un pas de cinquanta-set milions d'habitants. A ms, la immigraci era necessria per compensar la baixa natalitat italiana. 

Desprs dels Atemptats del 11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York, Allam va rebutjar la idea del xoc de civilitzacions pel que tenia de considerar l'Islam com un bloc monoltic intrnsecament extremista amb una tendncia natural cap a l'expansionisme.

 Canvi radical a partir del 2003 .
A partir de finals del 2002, Allam va fer un gir de cent vuitanta graus en les seves opinions sobre temes relacionats amb l'Islam i amb l'Orient Mitj; aix, esdevingu un ferm defensor d'Israel, argumentant en contra de la frmula "pau per territoris", que ell mateix havia defensat durant vint-i-cinc anys, i condemn sense reserves el terrorisme palest; a ms, va acusar Itlia i Occident d'ignorar els perills d'una imminent islamitzaci de la societat i d'un possible Jihad europeu. En aquesta evoluci, esdevingu molt proper a Oriana Fallaci, i tots dos s'elogiaren mtuament en els seus articles. En aquest nou perode, Allam ha provocat les ires dels musulmans -i tamb dels no musulmans- amb la seva denncia del multiculturalisme bescantant all que qualifica com a islamitzaci de la societat.

Si en el perode anterior, Allam s'havia manifestat favorable a la construcci de mesquites per satisfer les necessitats de la poblaci musulmana, ara es mostr partidari de prohibir-les per considerar-les per considerar que eren centres dedicats a fomentar l'odi. Per altra banda, es posicion a favor de l's de la fora per part d'Israel per aturar el programa nuclear irani.

En la seva carta pblica al director de Il Corriere della Sera justificant la seva conversi, Allam va manifestar que l'Islam s inseparable de l'extremisme islmic, argumentant que molts dels que havien reivindicat un islam moderat denunciant l'extremisme islmic i el terrorisme havien acabat sentenciats a mort en nom de l'Islam sobre la base de l'Alcor 

 Obres .
Viva Israele (Visca Israel), Mondadori, 2007, ISBN 9788804567776;
Io amo l'Italia. Ma gli italiani la amano? (Jo estimo Itlia. Per l'estimen els italians?), Mondadori, 2006, ISBN 88-04-55655-2;
Vincere la paura: La mia vita contro il terrorismo islamico e l'incoscienza dell'Occidente (Vncer la por: la meva vida contra el terrorisme islmic i la inconscincia d'Occident), Mondandori, 2005, ISBN 88-04-55605-6;
Kamikaze made in Europe. Riuscir l'Occidente a sconfiggere i terroristi islamici? (Kamikaze made in Europe. Derrotar Occident els terroristes islmics?), Mondadori, 2004, ISBN ;
Diario dall'Islam (Diari de l'Islam), Mondadori, 2002, ISBN 88-04-50478-1;
Bin Laden in Italia. Viaggio nell'Islam Radicale (Bin Laden a Itlia. Viatge a l'Islam radical), Mondadori, 2002, ISBN 88-04-51416-7;
Jihad in Italia. Viaggio nell'Islam Radicale (Jihad a Itlia. Viatge a l'Islam radical), Mondadori, 2002, ISBN 88-04-52421-9;
Saddam. Storia Segreta di un Dittatore (Saddam. Histria secreta d'un dictador), Mondadori, 2002, ISBN 978-8804516330;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406839" title="Lliga de Futbol de Bangladesh" nonfiltered="2099" processed="2090" dbindex="157111">
La Lliga de Futbol de Bangladesh o B-League s la mxima competici futbolstica a Bangladesh. Es va iniciar a l'any 2007, a partir del Campionat Nacional, que a la seua vegada s'havia iniciat a l'any 2000. Abans, la competici ms important del pas era la Lliga de Dhaka.

 Participants B-League 08/09 .
Mohammedan Sporting Club (Dhaka);
Abahani Ltd. (Dhaka);
Muktijoddha Sangsad KS (Dhaka);
Brothers Union (Dhaka);
Sheikh Russell KC (Dhaka);
Arambagh FC (Dhaka);
Rahmatganj MFS (Dhaka);
Farashganj SC (Dhaka);
Chittagong Mohammedan SC;
Chittagong Abahani SC;
Khulna Abahani SC;

 Guanyadors .
Campionat Nacional.
2000: Abahani Ltd. (Dhaka) - Mohammedan Sporting Club (Dhaka)  ;
2001/2002: Mohammedan Sporting Club (Dhaka) 0-0 Abahani Ltd. (Dhaka) (6-5 Penalts);
2003: Muktijoddha Sangsad KS (Dhaka) 1-1 Mohammedan Sporting Club (Dhaka) (3-2 Penalts);
2004: Brothers Union 0-0 Muktijoddha Sangsad KS (Dhaka) (4-2 Penalts);
2005/2006: Mohammedan Sporting Club (Dhaka) 2-0 Abahani Ltd.(Dhaka);
B.League.
2007: Abahani Ltd. (Dhaka);

Nombre de ttols.


 Enllaos externs .
B-League 2006-2007 news @ BanglaFootball.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406840" title="Jordi Casanovas i Gell" nonfiltered="2100" processed="2091" dbindex="157112">

Jordi Casanovas Gell (Vilafranca del Peneds, 1978 -) s un escriptor de teatre.

 Bibliografia .
Obres teatrals produdes.
Gebre. Vilafranca del Peneds: SalaTrinitaris, 2003 Also performed in *"Mostra de Teatre de Barcelona" 2004;
I love TV. Flyhard Theatre Company, Vilafranca del Peneds:  2004;
Kuina katalana.  Vilafranca del Peneds: Sala Trinitaris, 2005;
Neoburning Generation. Flyhard Theatre Company, Vilafranca del Peneds: Teatre Cal Bolet, 2005;
Wolfenstein. Flyhard Theatre Company, Barcelona: Teatre Areatangent, 2006;
Tetris. Flyhard Theatre Company, Barcelona: Teatre Areatangent, 2006;
Andorra. Flyhard Theatre Company, Barcelona: VERSUS TEATRE, August 2006;
City/Simcity. Flyhard Theatre Company, Barcelona: SALA BECKETT, January 2007 / CLUB CAPITOL, May 2008.
Wolfenstein + Tetris. Flyhard Theatre Company, Barcelona: VERSUS TEATRE, June 2007;
Aquesta tampoc ser la fi del mn. Flyhard Company, Girona: SALA PLANETA / FESTIVAL TEMPORADA ALTA, November 2007;
La Runa. Flyhard Company, LA VILLARROEL, Barcelona. September 2008;
Lena Woyzeck. Flyhard Company, Girona: SALA PLANETA / FESTIVAL TEMPORADA ALTA, November 2008;

Obres premiades.
Les millors ocasions  Premi Internacional AIET de Teatre Universitari "Josep Robrenyo", 2002;
Beckenbauer  Ciutat d'Alcoi de teatre, 2005;
Andorra  Marqus de Bradomn, 2005;
Estralls  Premi "Eduard Escalante" Premis Ciutat de Valncia 2006;
Hardocore Videogames, una trilogia (Wolfenstein, Tetris, City/Simcity)  Premi de la crtica Serra d'Or al millor text del 2006 i Premi Revelaci de la crtica de Barcelona 2007;

Enllaos externs.
Qui s qui. Lletres catalanes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406841" title="Andlau" nonfiltered="2101" processed="2092" dbindex="157113">

 Andlau (en alsaci ndli) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.654 habitants. Limita amb Mittelbergheim al nord-est, Eichhoffen a l'est, Bernardvill al sud, amb Hohwald al nord-oest i Barr.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406843" title="Sylvester Stallone" nonfiltered="2102" processed="2093" dbindex="157114">


Sylvester Gardenzio Stallone (Nova York, 6 de juliol de 1946), conegut com Sylvester Stallone, s un actor, escriptor, productor i director de cinema que es troba entre els ms populars del cinema de Hollywood des de la dcada de 1970.

 Biografia .
Stallone va nixer en Hell's Kitchen, Nova York. Fill de Jacqueline, Jackie, astrloga, mestra de dansa, i representant de dones lluitadores, i Frank Stallone, un estilista. El pare de Stallone era natural de Gioia del Colle (provncia de Bari, Itlia), i sa mare d'Europa de l'Est, d'ascendncia jueva (la seva via, Rosa Rabinovich, era d'Odesa, Ucrana)

En els anys 60, Stallone va estudiar en el American College of Switzerland, Leysin, i, finalment, en la Universitat de Miami, durant tres anys. Les seues notes no van ser bones i malgrat que va tindre problemes en el collegi i va ser expulsat de diversos centres, en Filadlfia va destacar com a practicant de futbol.

A principis dels anys 1970, per a pagar-se les classes d'art dramtic, va haver de treballar com a actor en una pellcula pornogrfica trucada The Party at Kitty and Stud's, encara que va tindre una aparici en Bananas, de Woody Allen, fent de delinqent en les escenes del Metro, i tamb va aparixer en un episodi de la srie "Kojak" protagonitzada per Telly Savalas, en la qual interpretava al detectiu Rick Daley.

Finalment, va comenar amb la seua carrera de manera ms seriosa escrivint guions. Desprs de validar diversos treballs d'actor per a completar les seues notes, va aconseguir el ttol de Batxiller de Belles Arts (BFA) en 1999.

 Rocky: El salt a la fama .

Stallone va escriure'n el gui i va protagonitzar la saga del boxador d'origen itali Rocky Balboa en sis ocasions. La primera pellcula va ser titulada Rocky, en 1976. Amb ella, Stallone assol la fama i va ser considerat un actor seris que prometia arribar al nivell d'actors com Al Pacino i Jack Nicholson. Amb aquesta pellcula, que va guanyar l'scar a Millor Pellcula, Stallone aconseguiria ser nominat tamb l'scar en les categories de Millor Actor i Millor Gui. D'aleshores en no ha sigut nominat novament.

 Carrera en el cinema .
Al llarg de la seua carrera cinematogrfica ha explotat l'arquetipus baronil de tipus dur i ha rebutjat films de contingut dramtic mentre protagonitzava nombroses pellcules d'acci amb algunes incursions sense xit en la comdia. Desprs dels seus intents en el gnere dramtic a la fi de la dcada de 1970 en cintes com F.I.S.T. i Paradise Alley, que van rebre bones crtiques per a Stallone per ambdues van fracassar en taquilla, va ser denostat per la crtica en moltes altres cintes a causa de la seua escultural figura i manca d'expressi emocional en les seues actuacions. Malgrat aix, s un clar exponent del cinema d'entreteniment de les ltimes tres dcades. Entre les seues interpretacions destaca la seua actuaci en First Blood, on va interpretar un turmentat veter de guerra anomenat "John Rambo"; aquest s agredit per un abusiu cap de policia de poble i Rambo es veu forat a deslligar una onada de venjana. La crtica va aclamar la seua actuaci afirmant que li havia donat un aspecte ms hum que el que tenia originalment el personatge en la novella. Durant la dcada dels 80 van aparixer dues pellcules ms de Rambo, que van ser grans xits en taquilla per la falta de contingut en ambdues va ser durament criticada. En 1997 va aparixer en un paper protagonista en Cop Land, al costat d'un gran elenc entre els quals es troben Robert De Niro, Ray Liotta i Harvey Keitel, i va guanyar aproximadament vint quilograms per a interpretar a un policia mediocre i passat de pes en l'Estat de Nova Jersei. La cinta, encara que de considerable qualitat, no s un clssic del gnere de mafiosos, per la seua actuaci va ser aclamada per la crtica i considerada com la millor interpretaci que ha donat des de Rocky en 1976. Va rebre el premi a Millor Actor en el Festival Internacional de Cinema de Estocolm. En el 2003, va aparixer en la cinta Shade al costat de Gabriel Byrne, Melanie Griffith, Thandie Newton i Jamie Foxx, entre altres. Stallone va interpretar a un llegendari i invencible apostador al qual joves i hbils rivals tracten de vncer. La cinta, considerada "independent", no va ser un xit en taquilla per va ser ben rebuda per la crtica aix com la interpretaci de Stallone.  

Apart de les sagues de Rocky i Rambo, entre les seues pellcules ms taquilleres es troben  Cobra, Tancat, Mxim Risc, L'Especialista, la qual va causar polmica per les seves explcites escenes sexuals al costat de Sharon Stone, Assassins, al costat de Antonio Banderas i dues comdies de tall policac: Tango i Cash, al costat de Kurt Russell i Demolition Man amb Wesley Snipes i Sandra Bullock.

En l'actualitat, Stallone intenta reviure xits del passat i recentment va estrenar les pellcules Rocky Balboa i Rambo. Malgrat l'abs exercit en ambdues franqucies, les dues cintes van tenir bona recepci per part de l'audincia i dels crtics.

El seu prxim projecte s una pellcua d'acci que es diu The Expendables, la qual dirigir i protagonitzar. El film narrar la histria d'un grup de mercenaris en una missi especial per a derrocar un dictador en un pas de Sudamrica. Els actors que pel moment han estat contractats sn: Jason Statham, Jet Li, Dolph Lundgren, Forest Whitaker i Randy Couture. El rodatge comenar al mar del 2009 en Brasil.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406846" title="Pierre Lambert" nonfiltered="2103" processed="2094" dbindex="157115">
Pierre Boussel, ms conegut pel seu pseudnim de Pierre Lambert o simplement Lambert (Pars, 9 de juny de 1920 - dem, 16 de gener de 2008), poltic francs, que va ser a partir de 1953 (any de l escissi de la IV Internacional fundada quinze anys abans davall l gida de Lle Trotsky) un dels principals lders del moviment trotskista internacional.

 El comproms i l ocupaci .
Va nixer en una famlia d immigrants jueus russos. Son pare Isser Boussel era sastre i sa mare Sorka Grinberg ama de casa; Pierre va ser controlador de subsidis familiars fins al seu retir en 1980. En 1937 va adherir a l Entente de jvens socialistes de la Seine, a l edat de 14 anys, llavors dominada per l organitzaci de Marceau Pivert, l Esquerra revolucionria. El moviment va ser penetrat per militants trotskistes entre els quals Pierre Frank, que van portar a Pierre Boussel a unir-se al moviment. 

El 15 de febrer de 1940, Pierre Boussel va ser detingut amb setze militants que s identificaven amb la Quarta Internacional. La inculpaci menciona el crrec d acusaci segent: "infracci al decret del 1r de setembre de 1939 sobre la publicaci de textos de naturalesa perjudicial per a la moral de les Forces Armades i de la poblaci". L'informe policial acaba aix: "s identifiquen obertament amb el marxismeleninisme integral, el derrotisme revolucionari i el antimilitarisme".

En 1940-1941, va ser membre del Partit Comunista Internacionalista de Henri Molinier. Este preconitza i practica la infiltraci en la Uni Nacional Popular de Marcel Dat (prenent incls la paraula en un congrs d este partit) fins a 1941, any durant el qual renncia a la seua orientaci i s unix a la resistncia, en el si de la qual mor a l agost de 1944, mort en els combats per l alliberament. Pierre Boussel-Lambert denncia diverses vegades l orientaci "Testu" (pseudnim de Molinier) en els butlletins interns del Comit Comunista Internacionalista, organitzaci a qu pertanyien ambds hmens, i no practica en cap moment la infiltraci en organitzacions feixistes com la Uni Nacional Popular. 

Davall l ocupaci, Pierre Lambert s excls amb la seua companya. S unix llavors al desembre de 1943 a un altre grup trotskista: el Partit Obrer Internacionalista (POI) que desenrotlla la idea del derrotisme revolucionari. S oposen en particular a les consignes del Partit Comunista Francs durant els combats de l alliberament, "A cada un el seu embotxe(alemany)", i oposa a aix l orientaci de la fraternitzaci dels treballadors francesos amb els soldats alemanys i aliats: "Darrere de cada soldat nazi s amaga un treballador alemany!". 

 L escissi de la IV Internacional .

Pel seu comportament durant la guerra, Lambert va ser excls de la CGT com "hitlero-trotskista" (era el nom que el Partit Comunista Francs aplicava als trotskistes en general) en 1950. S unix llavors a Fora Obrera, on s ocupar de les responsabilitats de la Seguretat Social. 

Desprs de la guerra, la majoria del PCI dirigida per Marcel Bleibtreu, Michel Lequenne i Pierre Lambert rebutja en 1953 les tesis del secretari de la IV Internacional, Michel Pablo, i el PCI s escindix en dos. Pierre Lambert es transforma en el principal dirigent del grup majoritari que, desprs de nombroses partides (entre elles les de Marcel Bleibtreu et Michel Lequenne) es reconstruir per a convertir-se en 1965 en l Organitzaci Comunista Internacionalista (OCI), que passar a ser el Partit Comunista Internacionalista (PCI) en 1982. 
 
En 1984, Pierre Lambert proposa al partit una nova orientaci, la "lnia de la democrcia", que provocar un important debat i portar a la creaci del Moviment per un Partit dels Treballadors en 1986, i desprs del Partit dels Treballadors en 1992. Els trotskistes, que representarien al voltant de la mitat dels adherents, es reagrupen en la Corrent Comunista Internacionalista (CCI). 
La IV Internacional s escindix llavors en dos corrents: per un costat els "pablistas" (representats hui a Frana per la Lliga Comunista Revolucionria, LCR) i per un altre els "lambertistes" (representats a Frana per la Corrent Comunista Internacionalista del Partit dels Treballadors). Lambert i els seus camarades decidixen a continuaci de l escissi de 1953 reconstruir la IV Internacional entorn del Programa de Transici redactat per Trotsky, a la qual cosa consideren haver arribat amb la conferncia de reproclamaci de la IV Internacional en 1993.
 
 Candidat en les eleccions presidencials .

Desprs d haver cridat a votar a Franois Mitterrand des de la primera ronda en 1981, Lambert va ser candidat en l elecci presidencial de 1988, per noms va obtenir el 0,38% dels sufragis. El seu Corrent Comunista Internacionalista, trotskista, s hui la principal component del Partit dels Treballadors. La seua successi pareix assegurada per Daniel Gluckstein. 

 Bibliografia .

Pierre Lambert ha suscitat una bibliografia prou abundant en estos ltims anys, en particular quant als seus llaos amb Lionel Jospin. Les opinions expressades sn sovint molt divergents, quant a la simpatia o l animositat que Lambert suscitava. Els seus partidaris insistixen sobre el rol que va jugar en la continutat de la IV Internacional, mentre que els seus detractors li retrauen les seues maniobres poltiques i la seua personalitat autoritria. No existix, en el moment actual, una biografia exhaustiva de Pierre Lambert. 

 Philippe Campinchi, Els Lambertistes, una corrent trotskista, francs Balland, 2000.
 Jean-Jacques Marie, El Trotskisme i els Trotskistes, Armand Colin, 2002 (en particular a partir del captol "Els trotskistes i la guerra" (pgina 71). L autor s membre del corrent lambertista. ;
Daniel Gluckstein i Pierre Lambert, Itineraris, edicions de Rocher, 2002. Este llibre va ser escrit en gran part en resposta a les investigacions de periodistes sobre Pierre Lambert, en particular el llibre de Christophe Bourseiller. 
 Christophe Bourseiller, Este estrany senyor, Blondel Edicions Bartillat, 1997. Est lamentablement plena de confusions i de conclusions precipitades o exagerades (en particular la confusi, reconeguda per l autor, entre les biografies de Robi Mossegar i de Daniel Gluckstein).
 Daniel Coquma, De Trotsky a Laguiller.,
 Karim Landais, Passi militant i rigor. historienne t. : Sobre les relacions de poder en les organitzacions trotskistes, 2006. Les entrevistes constituxen la part ms important per a la biografia de Pierre Lambert. Cal tenir present que, a excepci de la de Alexandre Hbert, les mateixes emanen de vells militants ms ana hostils al lambertisme.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406847" title="Barr" nonfiltered="2104" processed="2095" dbindex="157116">

 Barr (en alsaci Brr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 6.757 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406850" title="Barbus serengetiensis" nonfiltered="2105" processed="2096" dbindex="157117">

Barbus serengetiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
Referncies.

Bibliografia.

 Farm, B.P., 2000. New Barbus (Teleostei: Cyprinidae) from Serengeti National Park, Tanzania. Copeia (4):973-982.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406855" title="Bernardvill" nonfiltered="2106" processed="2097" dbindex="157118">

 Bernardvill (en alsaci Batschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 199 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406857" title="Coordinadora per la Refundaci de la Quarta Internacional" nonfiltered="2107" processed="2098" dbindex="157119">

La Coordinadora per la Refundaci de la Quarta Internacional (CRCI) s un dels grups que es consideren hereus de la Quarta Internacional fundada per Lle Trotsky en 1938.

Esta organitzaci trotskista internacional brega per la reconstrucci de la IV Internacional, defenent la vigncia del Programa de Transici de Lle Trotsky. Prov del MRCI (Moviment per la Refundaci de la Quarta Internacional), fundat en 1997 a Gnova, Itlia, i que es va convertir en 2004 en CRCI, en el Congrs Fundacional celebrat en Buenos Aires, Argentina.

Aix mateix, la CRCI ha desenrotllat un programa en el que caracteritza que la caiguda dels ex Estats Obrers va obrir "una nova etapa en l poca imperialista".

Est format per partits trotskistes d uns quants pasos americans, europeus i de Mig Orient. Edita el peridic L Obrer Internacional que es distribux en angls i espanyol.

Secciones.
La CRCI est composta per seccions d uns quants pasos d Amrica del nord, Sud-amrica, Europa i Mig Orient a saber:

Sudamrica.
 Partido Obrero (PO) - Argentina;
 Partido de la Causa Obrera (Partido da Causa Operria, PCO) - Brasil;
 Partido de los Trabajadores (PT) - Uruguay;
 Partido Obrero Revolucionario (POR) - Chile (No particip del Congreso de Fundacin, pero fue aceptada su solicitud para ingresar como Seccin Chilena);
 Opcin Obrera (OO) - Venezuela;
 Oposicin Trotskista (OT) - Bolivia (Particip en el Congreso de Fundacin, pero se disolvi en 2006)**;


Norteamrica.

 Refundacin y Revolucin (Refoundation and Revolution, R&R) - Estados Unidos;
 Grupo de Accin Revolucionaria (GAR) - Mxico (No particip del Congreso de Fundacin - Est en proceso de incorporacin a la CRCI)*;
 Accin Obrera (Workers Action, WA) - Estados Unidos (Particip como observador en el Congreso de Fundacin; luego se unific con otra organizacin, y abandon la CRCI)**;

 Europa.
 Partido Revolucionario de los Trabajadores (Ergatiko Epanastatiko Komma, EEK) - Grecia;
 Partido Comunista de los Trabajadores (Partito Comunista dei Lavoratori, PCL) - Italia;
 Liga Marxista (Marxilainen Tyvenliito, MT) - Finlandia;

Medio Oriente.
 Lucha Obrera (Isci Mcadelesi, IM) - Turqua];
 Liga Socialista de los Trabajadores - Palestina (Particip en el Congreso de Fundacin, pero se disolvi. Existe actualmente un grupo simpatizante de la CRCI en Palestina, denominado "Militantes por la IV Internacional").**;

NOTA: Las secciones marcadas con un asterisco no pertenecen a la CRCI.  Las marcadas con dos asteriscos han dejado de existir como organizacin.

Enllaos externs.
Archivo del Congreso Mundial para la refundacin de la IV Internacional en el sitio del Partido Obrero;

Sitio oficial de la Coordinadora por la Refundacin de la Cuarta Internacional;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406861" title="Barbus capito" nonfiltered="2108" processed="2099" dbindex="157120">

Barbus capito s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Subespcies.
Barbus capito capito (Gldenstdt, 1772) ;
Barbus capito conocephalus (Kessler, 1872) ;
Referncies.

Bibliografia.

 Berg, L.S., 1964. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volume 2, 4th edition. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406863" title="Basil Dearden" nonfiltered="2109" processed="2100" dbindex="157121">
Basil Dearden, amb nom real de Basil Dear (Westcliff-on-Sea, Essex, 1 de gener de 1911 - 23 de mar de 1971) fou un director de cinema angls.

Dearden va comenar a treballar en el mn del cinema com assistent de Basil Dean. Precisament, Dearden va canviar el seu cognom per evitar malentesos amb el seu mentor.

La seua trajectria com a director es va iniciar als Estudis Ealing, co-dirigint comdies amb Will Hays, com ara The Goose Steps Out (1942) and My Learned Friend (1943). Al 1945 va co-dirigir la influent Dead of Night. Al 1950 rodaria una de les seus darreres pellcules a Ealing, The Blue Lamp, un drama policiac, que donaria peu a la srie Dixon of Dock Green.

Posteriorment es va associar amb l'escriptor i productor Michael Relph. La parella va dur a terme films sobre temtiques poc freqents en la dcada dels 50 i principis dels 60, com per exemple l'homosexualitat en (Victim) o les relacions racials en (Pool of London i Sapphire). A finals dels seixanta, Dearden va rodar algunes produccions piques, com Khartoum, amb Charlton Heston o The Assassination Bureau, una comdia negra ambientada a l'era victoriana, en collaboraci de nou amb Relph.

La seua darrera pellcula va ser The Man Who Haunted Himself amb Roger Moore. Basil Dearden va morir en un accident de trnsit en 1971.

Filmografia seleccionada.
This Man Is News (1938) (guionista) ;
Let George Do It (1940) (guionista)  ;
Spare a Copper (1941) (guionista, productor) ;
Turned Out Nice Again (1941) (guionista, productor) ;
The Black Sheep of Whitehall (1942) (co-director) ;
The Goose Steps Out (1942) (co-director) ;
The Bells Go Down (1943) (director) ;
My Learned Friend (1943) (co-director) ;
The Halfway House (1944) (director) ;
They Came to a City (1945) (guionista, director) ;
Dead of Night (1945) (director, captols "Hearse Driver" i "Linking Narrative") ;
The Captive Heart (1946) (director) ;
Frieda (1947) (director) ;
Saraband for Dead Lovers (1948) (director) ;
Train of Events (1949) (guionista, director; captols "The Actor" i "The Prisoner-of-War") ;
The Blue Lamp (1950) (director) ;
Cage of Gold (1950) (director) ;
Pool of London (1951) (director) ;
I Believe in You (1952) (guionista, director) ;
The Gentle Gunman (1952) (director) ;
The Square Ring (1953) (director, productor) ;
The Rainbow Jacket (1954) (director) ;
Out of the Clouds (1955) (director) ;
The Ship That Died of Shame (1955) (guionista, director, productor) ;
Who Done It? (1956) (director, productor) ;
The Smallest Show on Earth (1957) (director) ;
Rockets Galore! (1957) (productor) ;
Davy (1957) (productor) ;
Violent Playground (1958) (director) ;
Nowhere to Go (1958) (director) ;
The League of Gentlemen (1959) (director) ;
Desert Mice (1959) (productor) ;
Sapphire (1959) (director) ;
Man in the Moon (1960) (guionista, director) ;
All Night Long (1961) (director, productor) ;
Victim (1961) (director, productor) ;
The Secret Partner (1961) (director) ;
Life for Ruth (1962) (director, productor) ;
A Place to Go (1963) (director) ;
The Mind Benders (1963) (director) ;
Woman of Straw (1964) (director) ;
Masquerade (1965) (director) ;
Khartoum (1966) (director) ;
Only When I Larf (1968) (director) ;
The Assassination Bureau (1969) (director) ;
The Man Who Haunted Himself (1970) (guionista, director);

Enllaos externs.
 ;
 Filmreference;
 Screenonline;
 Fandango.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406864" title="Barb d'Andalusia" nonfiltered="2110" processed="2101" dbindex="157122">

El barb d'Andalusia (Barbus sclateri) s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula Ibrica.
Referncies.

Bibliografia.

 Almaa, C., 1995. Freshwater fish and their conservation in Portugal. Biol. Conserv. 72:125-127.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406866" title="Blienschwiller" nonfiltered="2111" processed="2102" dbindex="157123">

 Blienschwiller (en alsaci Bleschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 288 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406869" title="Dambach-la-Ville" nonfiltered="2112" processed="2103" dbindex="157124">

 Dambach-la-Ville (en alsaci Dmbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.973 habitants. Limita amb Blienschwiller al nord, Dieffenthal al sud, Ebersheim a l'est, Epfig al nord-est, Saint-Pierre-Bois a l'oest, Reichsfeld al nord-Oest i Scherwiller al sud.

 Demografia .

 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406871" title="Eichhoffen" nonfiltered="2113" processed="2104" dbindex="157125">

 Eichhoffen (en alsaci schhoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 504 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406873" title="Rofes" nonfiltered="2114" processed="2105" dbindex="157126">
Rofes s un poble de l' Anoia que forma part de la Llacuna, consta d'uns 74 habitants.

Cada agost es celebren les festes majors.

Va comenar sent camps on es recollectava olives, uns anys ms tard es va comenar a poblar per ramaders fins arribar a un punt en convertir-se en una petita zona residencial  dedicada a l'agricultura i la ramaderia.

Centres socials.
 La Bona teca;
 La Piscina;
 Les Escoles;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406874" title="Epfig" nonfiltered="2115" processed="2106" dbindex="157127">

 Epfig (en alsaci Apfig) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 2.200 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Esglsia de Santa Margarida .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406876" title="Valrie Lemercier" nonfiltered="2116" processed="2107" dbindex="157128">
Valrie Lemercier s una actriu francesa, directora i cantant, coneguda pel seu paper a la pellcula cmica Les Visiteurs.

Biografia.
Lemercier va nixer el 1964 a Dieppe, Frana. Va debutar a la pantalla el 1988 amb la srie de televisi Palace.

Ha guanyat dos Premis Csar pels seus papers secundaris a Les Visiteurs (1994) i a Fauteuils d'orchestre (2007) i ha estat la presentadora dels premis els darrers 3 anys.

Ha editat el seu primer lbum musical el 1996, titulat Valrie Lemercier chante i ha gravat 3 discos senzills ms amb altres cantants.

Filmografia.
Televisi.
 Palace (1988);
Cinema.
 Milou en mai (1990);
 Aprs aprs-demain (1990);
 L'Opration Corned-Beef (1991);
 Le Bal des casse-pieds (1992);
 Sexes faibles ! (1992);
 Les Visiteurs (1993);
 La Cit de la peur (1994);
 Casque bleu (1994);
 Sabrina (1995);
 Quadrille (1997);
 Le Derrire (1999);
 Tarzan (1999);
 Vendredi soir (2002);
 RRRrrrr!!! (2004);
 Narco (2004);
 Palais Royal! (2005);
 Fauteuils d'orchestre (2006);
 Arthur et les Minimoys (2006);
 Le Hros de la famille (2006);
 L'Invit (2007);
 Muse haut, muse bas (2008);
 Agathe Clry (2008;

Teatre.
 Valrie Lemercier au Splendid, Thtre du Palais-Royal (1989);
 Un fil  la patte, Thtre du Palais-Royal (1989);
 Valrie Lemercier au Thtre de Paris (1995-1996);
 Folies Bergre (2000);
 Valrie Lemercier au Le Palace (Paris) (2008);

Discografia.
 Valrie Lemercier chante (1996);
 J'ai un mari - duet with Pascale Borel (2006);
 Pourquoi tu t'en vas? - duet with Christophe Willem (2007);
 Peter and the Wolf (Narrator) (2007);
 Le Coup de soleil - duet with Vincent Delerm (2007);

Premis.
 Premi Csar per la Millor Actriu de Repartiment - Les Visiteurs (1994);
 Premi Csar per la Millor Actriu de Repartiment - Fauteuils d'orchestre (2007);

Enllaos externs.
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406877" title="Barbus carcharhinoides" nonfiltered="2117" processed="2108" dbindex="157129">

Barbus carcharhinoides  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Libria.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Stiassny, M.L.J., 1991. Report on a small collection of fishes from the Wologizi Mountains of Liberia, West Africa, with a description of two new species of Barbus (Ostariophysi: Cyprinidae). Am. Mus. Novit. 3015:1-9.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406880" title="Gertwiller" nonfiltered="2118" processed="2109" dbindex="157130">

 Gertwiller (en alsaci Gertwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 868 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406883" title="Barbus cardozoi" nonfiltered="2119" processed="2110" dbindex="157131">

Barbus cardozoi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406884" title="Barbus schoutedeni" nonfiltered="2120" processed="2111" dbindex="157132">

Barbus schoutedeni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406886" title="Barbus carens" nonfiltered="2121" processed="2112" dbindex="157133">

Barbus carens  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Congo (frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406889" title="Barbus salessei" nonfiltered="2122" processed="2113" dbindex="157134">

 Barbus salessei s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea i a Guinea Bissau.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406890" title="Barbus sacratus" nonfiltered="2123" processed="2114" dbindex="157135">

Barbus sacratus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Libria i a Costa d'Ivori.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406891" title="Josep Maria Trabal i Benessat" nonfiltered="2124" processed="2115" dbindex="157136">
Josep Maria Trabal i Benessat  (Sabadell, 1897   Valparaso, 1981) fou advocat, escriptor i dibuixant.

Component de l'anomenada Colla de Sabadell o Grup de La Mirada. Amb el pseudnim de Tramuntana collabor en vries publicacions com a caricaturista. El 1919 expos a l Acadmia de Belles Arts de Sabadell. Molt important fou la seva participaci en l extraordinari Almanac del Diari de Sabadell de 1928.  Fou un dels gestors destacats de l Associaci de Msica. S exili a Frana amb el grup de Roissy-en-Brie i, amb l ocupaci alemanya, s embarc en el Florida cap a Xile.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406892" title="Barbus carottae" nonfiltered="2125" processed="2116" dbindex="157137">

Barbus carottae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Yliky (Grcia).
Referncies.

Bibliografia.

 Bianco, P.G., 1998. Diversity of barbine fishes in southern Europe with description of a new genus and a new species (Cyprinidae). Ital. J. Zool. 65:125-136.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406893" title="Jaume Banet i Illa" nonfiltered="2126" processed="2117" dbindex="157138">
Jaume Banet i Illa (Matar, 19 d'agost del 1929   7 de maig del 2007) va ser msic (fiscornaire) i compositor, de composicions vocals i de moltssimes sardanes revesses.

Estudi Magisteri a l'Escola Normal de Barcelona, i ampli la seva formaci amb els estudis de peritatge mercantil. La seva formaci musical s'inici a l'Escola d'Arts i Oficis de Matar, per continuar al conservatori Municipal de Msica de Barcelona. Posteriorment encar curs harmonia amb Cristfor Taltabull, composici de cobla amb Honorat Vilamany i direcci coral amb Mas i Serracant, Rib i Antoni Prez i Moya.

Comen la seva vida laboral treballant de mestre en l'acadmia Balmes (Cal Banet) del seu pare Esteve Banet i Canudes (a qui l'ajuntament de Matar dedic posteriorment un carrer), centre que en Jaume dirigiria del 1969 al 1978. Aquest darrer any es trasllad a viure a Girona, on fund la "Minerva Acadmia de Mecanografia".

A l'any 1990 cre la Coral Josep Ruh a Bescan. Reemprenia aix la coral parroquial que havia dirigit ell mateix entre 1987 i el 1988. Va ser secretari de la Federaci Catalana d'Entitats Corals de la demarcaci de Girona. Impuls la fundaci de l'Associaci de Cors de les Comarques Gironines i de l'Agrupaci Coral de les Comarques de Girona. En morir, el reempla en la direcci de la coral de Bescan una de les seves tres filles, la pianista i professora de msica Clara Banet i Castell. Una altra filla, la Roser Banet, s pianista i compositora, i ha estrenat diverses revesses.

A l'any 1999 va obtenir el primer premi del 15 concurs de composici Banyoles-Ceret amb la sardana Un mussol a la barana. Al 1959 ja havia obtingut el 2n. premi Iluro per El carrer de les santes. El desembre del 2001, l'ajuntament de Bescan li va atorgar la Placa de la Vila per la seva trajectria i la dedicaci a la poblaci.

Havia tocat en la cobla Laietana i en la cobla Matar, on toc el fiscorn.

 Obres per a cobla .
(Se n'ometen les revesses)

 Amic Birba (1999);
 Aqu la tens ("Er nio") (1998);
 L'assaig (1992), dedicada a la coral Josep Ruh;
 El bast d'en Quim (1992)	;
 El boletaire (1997);
 El carrer de les Santes (1959), 2n. Premi Iluro;
 Colla Vall-de-roure (1965);
 Colles de Matar;
 Dansaires Bescanonins (2000);
 Dilecte Bescan (1991);
 El fumerol (1970);
 La font del Perol (1961);
 Les goges, poema musical;
 La Iluro (2004);
 La Mare de Du, poema musical;
 Matinet a l'estany (1961);
 Les nenes de Can Vinyes (1993);
 La Rambla de Matar (1967);
 Sempre "Fora i Endavant";
 La torre de les hores (1995);
 Un mussol a la barana (1999), premi de composici Ceret-Banyoles;
 Venat de Mata (1956);

 Bibliografia .
 Dolors Coma i Juli Cants i rialles de la Coral Josep Ruh Bescan: Ajuntament de Bescan, 2008;

 Enllaos .
 Resum biogrfic;
 Sardanes de Jaume Banet;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406895" title="Barbus carpathicus" nonfiltered="2127" processed="2118" dbindex="157139">

Barbus carpathicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Eslovquia.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406896" title="Ali Hassan Mwinyi" nonfiltered="2128" processed="2119" dbindex="157140">
Ali Hassan Mwinyi (nascut a Kivure, Tanznia el 8 de maig de 1925) s un poltic tanz, que va ser president del seu pas entre 1985 i 1995.

Mwinyi va ser Ministre de l'Interior i Vicepresident abans d'assumir la direcci d'estat. Durant el seu govern va revertir les poltiques socialistes del seu antecessor, recolzant la inversi privada. El seu segon govern va ser acusat de corrupci i evasi. Durant el seu segon govern hi va haver una important inflaci i una precria situaci econmica.

Entre 1990 i 1996 va ser cap del CCM. Actualment es troba retirat de la poltica i viu a Dar es Salaam. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406897" title="Barbus rubrostigma" nonfiltered="2129" processed="2120" dbindex="157141">

 Barbus rubrostigma s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius costaners des del sud del Camerun fins a la Repblica Democrtica del Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406902" title="Tour de Frana de 1970" nonfiltered="2130" processed="2121" dbindex="157142">

L'edici del Tour de Frana de 1970 es disput entre el 27 de juny i el 19 de juliol de 1970, amb un recorregut de 4.369 km distributs en 23 etapes, 5 d'elles amb dos sectors, i un prleg.

15 equips de 10 ciclistes cadascun prendran part en aquesta edici, sent el gran rival a batre el vigent campi, elbelga Eddy Merckx. Merckx tamb s el vigent campi de la Pars-Nia, Pars-Roubaix i Giro d'Itlia. Entre els principals rivals Roger Pingeon i Raymond Poulidor semblen no estar en les millors condicions per fer ombra Merckx, mentre Ocaa (vigent vencedor de la Volta a Espanya), van Impe i Zoetemelk sn massa joves per poder-li fer ombra.

Eddy Merckx confirm les previsions i domin la cursa de cap a cap. Amb tot, entre la segona etapa i la setena fou el seu company d'equip Italo Zilioli el que vest el maillot groc de lder. Merckx no amag la seva decepci per aquest fet, per en acabar la sisena etapa recuper el liderat, que ja no deix fins a l'arribada a Pars. Merckx guany 8 etapes d'aquesta edici (rcord absolut fins el moment de victries en una sola edici).
 
En aquesta edici es crea una nova classificaci, la del millor jove.

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.


Classificaci de la Regularitat.


Classificaci per equips.


Classificaci de la combinada.


 Etapes .


Enllaos externs.
1970. Histria del Tour de Frana ;
1970. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406904" title="Suicide" nonfiltered="2131" processed="2122" dbindex="157143">


Suicide s el nom d'un grup nord-americ de msica electrnica, format per Alan Vega (cantant) i Martin Rev (orgue, sintetitzador i caixa de ritmes), en actiu des de la dcada dels anys 70.

Suicide foren els iniciadors del moviment musical No Wave, component i tocant peces que sovint rebutjaven les estructures tpiques de les canons pop; els seus conceptes i la seva posada en escena van influir grups i artistes d'estils molt diversos, tant del rock de l'poca (com The Cars o Bruce Springsteen, que com a punt i final dels seus concerts del 2005 tocava una versi amb orgue de "Dream Baby Dream") com del synthpop de principis dels anys 80 (com Soft Cell) i l'onada electroclash. 

Biografia.

Rev i Vega, tots dos originaris de Nova York (del Bronx i de Brooklyn, respectivament), es conegueren a l'espai The Project of the Living Artists, un local creat mitjanant una beca del State Council of Arts on s'hi organitzaven diverses exposicions i actuacions; Martin tocava a un grup de jazz anomenat Reverend B, mentre Alan Vega feia exposicions de les seves escultures i participava en un grup de msica electrnica. Alan actu en una ocasi amb Reverend B, on conegu a Martin Rev; tots dos compartien un sentiment de rebuig per la tradici musical dels anys 60.

El primer concert de Suicide tingu lloc a finals de 1970, al Project of the Living Artists; en aquella poca Suicide eren un trio, amb Alan a les veus, Martin com a bateria i amb un guitarrista com a tercer membre, que tanmateix no trigaria a deixar el grup. Els primers concerts de Suicide com a duet tingueren lloc a Manhattan, davant d'un pblic format bsicament per artistes. 

A mesura que passava el temps Suicide refinaren el seu estil i crearen un grup de seguidors, entre ells grups novaiorquesos com els New York Dolls  amb qui van actuar en diverses ocasions el 1975, quan Rev ja havia adquirit una caixa de ritmes i un orgue Vox primitiu, amb el qual creava textures i melodies minimalistes que servien de complement a les lletres de Vega, que cantava amb un estil que recordava al dels cantants de rockabilly dels anys 50 ; tamb actuaren com a teloners dels Ramones al local CBGB's, de Manhattan. Aquestes actuacions sovint derivaven en enfrontaments entre la banda i el pblic.

Suicide publicaren dos discos, tots dos anomenats simplement Suicide, el 1977 i el 1980, aquest ltim produt per Ric Ocasek, lder de The Cars. Desprs de la publicaci del primer disc participaren en diverses gires, a la Costa Est nord-americana i al continent europeu, com a teloners de The Clash i Elvis Costello.

El 1986 Alan Vega collabor amb Sisters of Mercy al seu disc "Gift"; el 2002 Rev i Vega publicaren el tercer disc de Suicide, anomenat American Supreme. Tant Rev com Vega han publicat nombrs material en solitari.

Bibliografia.

 New Wave & Post-Punk (1978-1984): De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.

Enllaos externs.

 Pgina oficial d'Alan Vega;
 Pgina oficial de Martin Rev;
 Informaci diversa sobre el grup;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406907" title="Herflge Boldklub" nonfiltered="2132" processed="2123" dbindex="157144">

L'Herflge Boldklub (Herflge BK) s un club de futbol dans de la ciutat d'Herflge.

 Histria .
El club va ser fundat el 3 de juny de 1921 a Herflge.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (1): ;
2000;

 Jugadors destacats .
Thomas Christiansen Tarn;
Miklos Molnar;
Allan Nielsen;
John Jensen;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406908" title="Benjamin Mkapa" nonfiltered="2133" processed="2124" dbindex="157145">
Benjamin William Mkapa (nascut el 12 de novembre de 1938) s un poltic tanz.

3r President Constitucional de Tanznia durant els perodes de 1995-2000; 2000-2005 i lder del Partit Revolucionari (Chama Cha Mapinduzi, CCM).

Entre els seus antics crrecs s'hi inclouen l'administraci a Dodoma i els ministeris de Cincia i Tecnologia i de Relacions Exteriors. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406909" title="Parachutes" nonfiltered="2134" processed="2125" dbindex="157146">
Parachutes s el primer lbum que es va publicar del grup britnic Coldplay. Va aparixer el 10 de juliol de 2000 a la Gran Bretanya i el 7 de novembre als Estats Units. Rpidament es va situar en els primers llocs de vendes de les llistes de la Gran Bretanya, on va estar 33 setmanes en el top 10. D'aquest lbum van aparixer els singles "Shiver", "Yellow", "Trouble" i "Don't Panic".

"Parachutes" ocupa el lloc #14 a Els millors 100 lbums de tots els temps de Channel 4. El 2006 es va collocar al lloc #33 de Els millors 100 lbums britncis de NME.

 Llista de temes .
Don't Panic - 2:17;
Shiver - 4:59;
Spies - 5:18;
Sparks - 3:47;
Yellow - 4:29;
Trouble - 4:30;
Parachutes - 0:46;
High Speed - 4:14;
We Never Change - 4:09 ;
Everything's Not Lost - 7:15;
Live is For Living (Pista oculta que comena a las 5:39);
BONUS TRACKS:
Sparks (Bonus track version) - 3:50;
Careful Where You Stand (Japanese bonus track)   4:46;
Yellow (acoustic version from Jo Whiley's Lunchtime Social) - 4:19;
See You Soon - 2:45;

Premis i nominacions.
 2001 Brit Awards: Millor lbum britnic;
 2001 NME Awards: Millor senzill per "Yellow";
 2002 Premi Grammy: Millor lbum de msica alternativa;


 Enllaos externs .
Pgina Oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406911" title="Barbus castrasibutum" nonfiltered="2135" processed="2126" dbindex="157147">

Barbus castrasibutum  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica (riu Ubangui).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406916" title="Barbus ruasae" nonfiltered="2136" processed="2127" dbindex="157148">

 Barbus ruasae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Rwanda.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406917" title="Barbus catenarius" nonfiltered="2137" processed="2128" dbindex="157149">

Barbus catenarius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406918" title="Barbus roylii" nonfiltered="2138" processed="2129" dbindex="157150">

Barbus roylii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406919" title="Barbus caudosignatus" nonfiltered="2139" processed="2130" dbindex="157151">

Barbus caudosignatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406920" title="Barbus rouxi" nonfiltered="2140" processed="2131" dbindex="157152">

Barbus rouxi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406922" title="Barbus caudovittatus" nonfiltered="2141" processed="2132" dbindex="157153">

Barbus caudovittatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo i a alguns tributaris del llac Tanganyika.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406924" title="Barbus roussellei" nonfiltered="2142" processed="2133" dbindex="157154">

Barbus roussellei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406925" title="Barbus cercops" nonfiltered="2143" processed="2134" dbindex="157155">

Barbus cercops  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya i Rwanda.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406928" title="Barbus rosae" nonfiltered="2144" processed="2135" dbindex="157156">

Barbus rosae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Zambezi.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406929" title="Barbus chicapaensis" nonfiltered="2145" processed="2136" dbindex="157157">

Barbus chicapaensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406932" title="Llei de Raoult" nonfiltered="2146" processed="2137" dbindex="157158">
La llei de Raoult, deguda al qumic francs Franois Marie Raoult, diu que la pressi parcial d'un component d'una dissoluci s igual a la pressi de vapor del mateix component pur per la fracci molar d'aquest component en la dissoluci. Matemticament s'expressa aix:

 ;

on:
 pi s la pressi parcial del component i;
 Pi0 s la pressi de vapor del component i pur;
 xi s la fracci molar del component i a la dissoluci.

Al grfic superior es representen a l'eix X les fraccions molars dels dos components, A i B, d'una dissoluci de noms dos components. A l'eix Y hi ha representades les pressions parcials d'ambds components, A i B, en verd, i la pressi total que correspon a la suma d'ambdues pressions parcials.

La llei de Raoult noms la compleixen les dissolucions molt diludes, s a dir, quan un dels components t una fracci molar molt propera a 1 (el dissolvent) i l'altre molt propera a 0 (el solut), es parla en aquest cas d'una dissoluci ideal o perfecte. La desviaci de la llei de Raoult es representa en el segon grfic. Les rectes representen el comportament descrit per la llei de Raoult i les corbes el comportament real.

 Referncies .
 ;
 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406935" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2147" processed="2138" dbindex="157159">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren 26 proves de nataci, 13 per a cada categoria. La competici es desenvolup a la Piscina Olmpica de Moscou entre els dies 20 i 27 de juliol de 1980.

Participaren un total de 333 nedadors, entre ells 190 homes i 143 dones, de 41 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1980;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406938" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2148" processed="2139" dbindex="157160">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren dues proves de pentatl modern, una d'individual i una d'equip, en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 20 i 24 de juliol de 1980.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Participaren un total de 43 atletes de 17 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1980;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406947" title="Pressi parcial" nonfiltered="2149" processed="2140" dbindex="157161">
La pressi parcial es defineix tant per a gasos ideals com per a no ideals, i s la pressi que exerciria un gas d'una mescla de gasos i noms ell ocups tot el volum que ocupa la mescla. Matemticament s'expressa amb la segent relaci:

;

on:
 p_i s la pressi parcial del gas i.
 P s la pressi total de la mescla de gasos.
 y_i s la fracci molar del gas i.

L'any 1801, John Dalton, realitz una srie d'experiments que li permeteren enunciar la llei de les pressions parcials o llei de Dalton que estableix que la pressi exercida per una mescla de gasos s la suma de les pressions parcials que exercirien cadascun d'ells si ocupassin, individualment, el volum total del recipient. Matemticament:

;

 Referncies .
 ;
 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406948" title="Piero Soderini" nonfiltered="2150" processed="2141" dbindex="157162">
Piero di Tommaso Soderini, tamb conegut com Pier Soderini, (18 de maig de 1450 - 13 de juny de 1513), va ser un estadista florent. 

 Biografia .
Soderini va nixer a Florncia d'una antiga famlia de metges prestigiosos. 

E l'any 1481 ja era prior de la ciutat, i ms tard es va convertir en un dels favorits de Pere II de Mdici, que el va anomenar el 1493, amb el ttol d'ambaixador al regne de Frana. 

Els florentins ho van escollir gonfaloniere vitalici el 1502,  perqu desitjaven de conferir una ms gran estabilitat a les institucions republicanes, que havien estat restaurades desprs de l'expulsi de Pere II de Mdici i el martiri de Girolamo Savonarola. 

El cronista florent coetani Bartolom Cerretani ho va descriure d'aquesta manera:s ric i no t fills. La seva famlia no t massa homes ni est carregada de parents. T cinquanta anys, s d'estatura mitjana, front ample, color citr, cap gran, cabells negres i escassos; greu, eloqent, enginys, de poc nim i enteniment poc ferm; no molt lletrat; vanits, parc, religis, piads i sense vicis.

El seu govern va ser moderat i intelligent, encara que no tingus les qualitats d'un gran estadista. Va introduir un sistema de milcies nacionals per reemplaar els mercenaris estrangers, i durant la seva gesti, la llarga guerra amb Pisa  va concloure finalment amb la captura d'aquesta ciutat per l'exrcit florent el 1509. 

Agrat a Frana, que l'havia assistit, sempre es va mantenir favorable els interessos francesos a la poltica interna italiana. Per el 1512 els Mdici, amb l'ajut d'un exrcit espanyol van tornar a Florncia, van deposar a Soderini i ho van conduir a l'exili.

Es va refugiar a Orasac, a Dalmcia, on va romandre fins l'elecci del papa Lle X, que ho va convocar a Roma i li va conferir molts favors. Soderini va viure a Roma, treballant per al progrs de Florncia, a la qual mai se li va permetre de tornar sin fins la seva mort. 

Va morir a Roma el 1513. Nicols Maquiavel, autor de El prncep, va servir sota les seves ordres com a ambaixador a Csar Borja, a Roma i a Frana. Un altre dels famosos amics de Soderini va ser el gran navegant itali Amerigo Vespucci.
 Bibliografia .
Razzi, Silvano. Vita di Pier Soderini. Padua (1737);
 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406949" title="Barbus rohani" nonfiltered="2151" processed="2142" dbindex="157163">

Barbus rohani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Zambezi (frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406950" title="Barbus chiumbeensis" nonfiltered="2152" processed="2143" dbindex="157164">

Barbus chiumbeensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola i a la Repblica Democrtica del Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406951" title="Mesura de comptar" nonfiltered="2153" processed="2144" dbindex="157165">
En matemtiques i ms concretament en teoria de la mesura, la mesura de comptar s una manera intutiva d'assignar una mesura a qualsevol conjunt: es considera que la "mida" d'un subconjunt s el nombre dels elements del subconjunt si s finit, i [[ ]] si el subconjunt s infinit.

Formalment, es comena amb un conjunt   i es considera la sigma lgebra que consisteix en el conjunt de les parts de  . Es defineix una mesura   sobre aquesta sigma lgebra establint ((A) = |A| si A s un subconjunt finit de  i  (A) =   si A s un subconjunt infinit de  , on |A| denota la cardinalitat del conjunt A Llavors ( ,  ,  ) s un espai mesurable.

La mesura de comptar permet traduir moltes afirmacions sobre espais Lp, com ara la desigualtat de Cauchy-Schwarz, la desigualtat de Hlder o la desigualtat de Minkowski, a formes ms familiars. Si   =  i S = ( ,  ,  ) s l'espai mesurable amb la mesura de contar   en  , llavors Lp(S) s el mateix que Rn (o Cn), amb la norma definida per
;
per a x = (x1,...,xn). Dividir la mesura de comptar entre el nombre n d'elements de   dna la distribuci uniforme discreta.

De forma similar, si per  s pren el conjunt dels nombres naturals i S l'espai mesurable amb la mesura de comptar sobre  , llavors Lp(S) consta d'aquelles successions x = (xn) per a les quals
;
s finit. Aquest espai s'escriu sovint com espai Lp.

La mesura de comptar en conjunts numerables tamb s til per aplicar teoremes de la teoria d'integraci Lebesgue (com el teorema de la convergncia montona, el lema de Fatou, el teorema de la convergncia dominat, el teorema de Fubini, etc.) a sries.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406952" title="Barbus rocadasi" nonfiltered="2154" processed="2145" dbindex="157166">

Barbus rocadasi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406956" title="Barbus chlorotaenia" nonfiltered="2155" processed="2146" dbindex="157167">

Barbus chlorotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun, Ghana i Nigria.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406957" title="Barbus rhinophorus" nonfiltered="2156" processed="2147" dbindex="157168">

Barbus rhinophorus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406959" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2157" processed="2148" dbindex="157169">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren 11 proves de piragisme, totes elles en aiges tranquiles. La competici tingu lloc en el Complex Esportiu de Krylatskoye entre els dies 30 de juliol i 2 d'agost de 1980.

Participaren un total de 180 piragistes, 148 homes i 32 dones, de 23 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1980;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406962" title="Barbus choloensis" nonfiltered="2158" processed="2149" dbindex="157170">

Barbus choloensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Shire (Malawi).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406964" title="Barbus reinii" nonfiltered="2159" processed="2150" dbindex="157171">

Barbus reinii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Marroc.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406967" title="Escola d'Administraci Pblica de Catalunya" nonfiltered="2160" processed="2151" dbindex="157172">
L'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya s un organisme autnom de carcter administratiu, fundat el 1912 per Enric Prat de la Riba, actualment adscrit al Departament de Governaci i Administracions Pbliques de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment, va ser la segona escola europea dedicada a la recerca i la formaci en matria d'administraci pblica. La primera va ser l'alemanya.

Actualment, com estableix el Pla d'actuacions 2007-20108, t com a missi  Millorar i innovar les administracions pbliques catalanes mitjanant la formaci i la recerca en matria de gesti pblica, per promoure una cultura i uns valors compartits de servei pblic . 

Enllaos externs.
 Espai web de l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya;
 Pla d'actuacions 2007-2010;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406969" title="Barbus ciscaucasicus" nonfiltered="2161" processed="2152" dbindex="157173">

Barbus ciscaucasicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius tributaris de la Mar Cspia des del riu Terek fins a Samur (Daguestan i Azerbaidjan).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406973" title="Daniele da Volterra" nonfiltered="2162" processed="2153" dbindex="157175">


Daniele Ricciarelli  millor conegut com Daniele da Volterra,(c. 1509 - Roma, 4 d'abril de 1566), va ser un pintor i escultor manierista itali. 

Se'l recorda per la seva associaci -de tota manera- amb l'obra de Miquel ngel. Moltes de les obres ms importants de Daniele es van basar en dissenys realitzats amb aquest propsit per Miquel ngel, i desprs de la mort d'aquest ltim, Daniele va cobrir els genitals de El judici Final amb vestimenta, el que li va guanyar el nom de "Il Braghettone".
 Biografia .
Daniele da Volterra, va nixer a Volterra, actual Lazio. De jove va iniciar estudis amb els artistes sienesos Il Sodoma i Baldassare Peruzzi, amb els que no va tenir una bona relaci. Es creu que va acompanyar Peruzzi a Roma el 1535, ajudant-lo a pintar els frescs del Palazzo Massimo alle Colonne. Posteriorment va ingressar com a aprenent de Perin del Vaga. 

De 1538 a 1541 va ajudar Perin amb els frescs de la villa del cardenal Trivulvives a Salnia, a la capella Massimi de Trinit dei Monti i a la capella de la crucifixi de Sant Marcello al Corso. Li van encomanar la pintura d'un altre fresc alsal principal del Palazzo Massimo, sobre la vida de Quint Fabi Mxim Berrugs. 

A Roma va comenar a treballar en el cercle de Miquel ngel, i va fer amistat amb el mestre, qui va usar la seva influncia amb el papa Pau III per assegurar a Daniele encrrecs i el lloc de superintendent de les obres vaticanes, crrec que mantindria fins la mort del papa.

Miquel ngel li va proveir esbossos sobre els quals Daniele va basar algunes de les seves pintures, especialment la seva srie de frescs a la capella Orsini a Trinit dei Monti, l'encrrec dels quals va rebre el 1541. 

Desprs Daniele va rebre del papa Pau III l'encrrec de completar la Sala Rgia. A la mort del Papa el 1549 va perdre el seu crrec de superintendent i la pensi corresponent. 

Va morir a Roma el 1566. D'acord al seu testament, el genoll de marbre de la cama que falta del Jesucrist de Miquel ngel va ser al seu poder a l'poca de la seva mort.
 Obra .

La pintura ms coneguda de Daniele s el seu "Descens de la Creu", realitzat sobre esbossos de Miquel ngel a Trinit dei Monti prop de 1545. Aquesta obra va ser molt apreciada en el seu temps i considerada a l'altura de la Transfiguraci deRafael Sanzio i la "Darrera comuni de Sant Jernim" de Domenichino. El dptic David vencent Goliat (c. 1555, Museu del Louvre ) tamb va de haver-se basat en esbossos de Miquel ngel, i per fora temps, es va atribuir a aquest. 

Altres obres notables sn "La massacr] dels innocents", 1557, un retrat que va fer de Miquel ngel, i un bust basat en un motlle del rostre del mestre pres en acabat la seva mort. 

Entre les escultures ms conegudes, es troba la de Cleopatra al Mirador. Daniele va rebre des deFrana l'encrrec de fer una escultura eqestre en bronze d'Enric II, per noms va acabar el cavall. Aquesta obra inconclusa va ser |ms tard utilitzada per a una esttua de Llus XIII a la Plaa dels Vosges, destruda durant la revoluci francesa.
 Estil .
L'estil de Daniele com a pintor es descriu a l'edici de l'Enciclopdia Catlica de 1913: La seva obra es distingeix per la bellesa i el colorit, composici excellent, veritable vigor, i una curiosament estranya oposici entre llums i ombres. Quan s'acosta a l'estil de Miquel ngel, s un artista rellevant; quan participa de les dolors de Sodoma, es converteix en manierista, portador d'una certa bellesa exagerada. Un autor recent ha manifestat que exagera les peculiaritats de Miquel ngel, trepitjant les perilloses altures del sublim y -desposset de les maneres calmades del seu mestre- corre el risc de caure...La seva posici enfront de la crtica actual s molt diferent que la que es donava una generaci enrere, aproximant-se a una visi verdica del seu art...

 Enllaos externs .

Bust de Miquel ngel, Museu Nazionale del Bargello, Florncia.
Masacre dels inocents, Uffizi, Florencia.
La "Deposizione" di Daniele da Volterra ritorna al pubblico, sobre la restauraci del Descens de la Creu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406974" title="Barbus raimbaulti" nonfiltered="2163" processed="2154" dbindex="157176">

Barbus raimbaulti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Senegal i al curs superior del riu Nger a Guinea.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406975" title="Barbus citrinus" nonfiltered="2164" processed="2155" dbindex="157177">

Barbus citrinus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406978" title="Barbus claudinae" nonfiltered="2165" processed="2156" dbindex="157178">

Barbus claudinae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406980" title="Barbus radiatus" nonfiltered="2166" processed="2157" dbindex="157179">

Barbus radiatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Subespcies.
Barbus radiatus aurantiacus (Boulenger, 1910);
Barbus radiatus radiatus (Peters, 1853);
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406982" title="Heiligenstein" nonfiltered="2167" processed="2158" dbindex="157180">

 Heiligenstein (en alsaci Heljestain) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 861 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406983" title="Barbus clauseni" nonfiltered="2168" processed="2159" dbindex="157181">

Barbus clauseni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nigria.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406984" title="Barbus quadripunctatus" nonfiltered="2169" processed="2160" dbindex="157182">

Barbus quadripunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406985" title="Barbus collarti" nonfiltered="2170" processed="2161" dbindex="157183">

Barbus collarti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406986" title="Le Hohwald" nonfiltered="2171" processed="2162" dbindex="157184">

 Le Hohwald (en alsaci de Hoowld) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 861 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406987" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2172" processed="2163" dbindex="157185">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren 14 proves de rem, 8 en categoria masculina i 6 en categoria femenina. Les proves tingueren lloc entre els dies 20 i 27 de juliol de 1980 a les installacions esportives de Krylatskoye.

Participaren un total de 469 remers, entre ells 313 homes i 156 dones, de 25 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1980;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406989" title="Barbus quadrilineatus" nonfiltered="2173" processed="2164" dbindex="157186">

Barbus quadrilineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Malagarazi (frica).
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406992" title="Itterswiller" nonfiltered="2174" processed="2165" dbindex="157187">

 Itterswiller (en alsaci Itterschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 270 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406995" title="Barb ibric" nonfiltered="2175" processed="2166" dbindex="157188">

El barb ibric (Barbus comizo) s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula Ibrica (rius Tajo, Guadiana i Guadalquivir).
Conservaci.
Es troba amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural, la contaminaci i la introducci de noves espcies.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Fauna Europaea ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406998" title="Mittelbergheim" nonfiltered="2176" processed="2167" dbindex="157189">

 Mittelbergheim (en alsaci Mttelbarige) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 617 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="406999" title="Histria de la lingstica" nonfiltered="2177" processed="2168" dbindex="157190">
La histria de la lingstica s l'evoluci del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semitica o amb la gramtica de cada poca. La diferncia fonamental amb aquestes s que la lingstica estudia el funcionament dels idiomes i no solament la correcci de determinades construccions o qestions conceptuals relacionades amb la ment o la realitat. 

L'especulaci sobre el llenguatge data de l'antiguitat, si b la lingstica no va assolir un rol de cincia fins a finals del segle XVIII (fins aleshores se n'ocupaven diverses branques d'estudi com la retrica).

poca antiga i medieval.
ndia.
Les discussions teriques ndies tenen dues grans preocupacions: el significat dels textos sagrats i establir les unitats que formen la llengua. Les dues qestions van lligades, ja que s'observa que segons com s'usi la llengua, es modifica la interpretaci dels textos, per la qual cosa cal conixer com funciona l'idioma (el snscrit) i quina relaci t amb all que expressa.

Es descobreix el concepte de fonema i de morfema (si b no reben encara aquests noms), afirmant que el llenguatge t una doble articulaci: s la suma d'una srie de sons que per ells mateixos no tenen sentit per que l'adquireixen en petits conjunts. La paraula, aix, s la combinaci tant dels sons que la formen com d'aquests conjunts semntics. No totes les paraules, per, sn iguals, sin que actuen d'una forma concreta segons el tipus de signifcat que transmetin i segons com es combinin amb altres mots; s'inicia aix el concepte de categoria gramatical. El primer lingista en establir una divisi dels tipus de paraules va ser Yaska, divisi consolidada a la gramtica de Panini, que va esdevenir normativa.

Grcia i Roma.
Els primers pensadors grecs es van preguntar per la relaci entre llenguatge i realitat, ja que es van adonar que la llengua era convencional, s a dir, no hi havia un vincle unvoc i necessari entre el mn i les paraules usades per expressar-lo. Proves d'aquesta manca d'univocitat eren les diferents llenges, les ambigitats i la possibilitat de la metfora o el sentit figurat; hi havia diverses maneres de dir una mateixa cosa tant en un idioma com en d'altres i per tant l'elecci d'una forma determinada esdevenia qestionable. D'aqu van sorgir les primeres polmiques sobre la superioritat d'una llengua davant les venes (com reflecteix la idea grega de "brbar") i la pregunta sobre qu hi havia d'universal en tot acte comunicatiu.

El llenguatge es veia com una eina poderosa que permetia influir en els altres, per aix es van desenvolupar les escoles d'oratria amb els filsofs sofistes, on s'ensenyaven tcniques per polir el propi discurs i fer-lo ms atractiu i convincent. En aquestes escoles es va desenvolupar l'estudi de la gramtica, perfeccionant la teoria sobre les parts de l'oraci i introduint nocions com la de sllaba. Els grecs van impulsar tamb la lexicografia amb el recull de termes i arrels per a l'ensenyament de la seva llengua, que havia esdevingut llengua de cultura.

El llat va substituir el grec com a lingua franca i va centrar la gramtica durant segles. Les primeres obres el relacionaven amb el mn hellnic per posteriorment van anar guanyant en autonomia. El pensament teric a Roma, per, va continuar les lnies encetades pels pensadors grecs. Destaca la figura de Marc Terenci Varr.

Edat mitjana.
La gramtica d'Ibn Abi Ishaq va inaugurar la reflexi sobre el llenguatge al mn rab, al segle VIII. Els estudiosos rabs van consolidar les disciplines de la lingstica de l'Edat antiga en cinc branques, que equivaldrien a les modernes semntica, morfologia, sintaxi, etimologia i retrica. 

A Europa es va continuar la tradici llatina i es va aprofundir en qestions d'interpretaci a partir de la difusi de la Bblia com a llibre sagrat. Va nixer el problema dels universals, heretant la disputa entre Plat i Aristtil sobre l'existncia efectiva o no dels conceptes abstractes, i van experimentar un auge els intents d'endevinar quina era la llengua de la creaci, alhora llengua primera i perfecta, que va ajudar al desenvolupament de la lingstica diacrnica.

Amb el naixement i difusi de les llenges romniques van aparixer temes candents com la relaci entre un poble i la seva llengua, que culminaria al Romanticisme. Tamb de l'Edat Mitjana s la controvrsia sobre quins aspectes sn universals, comuns a totes les llenges, i quins depenen de l'idioma, fet que desembocaria en el segle XX en escoles innatistes com el generativisme o relativistes, com les seguidores de la hiptesi de Sapir-Whorf.

Lingstica moderna.
La lingstica fins al segle XIX.
Durant el Renaixement, el Barroc i la Illustraci van aparixer les gramtiques de les llenges ms parlades a Europa (la primera va ser la castellana, amb Elio Antonio de Nebrija) i van proseguir les discussions sobre els temes encetats al perode medieval. No va ser fins a finals de segle XVIII que va canviar el panorama d'estudi, amb el naixement de la lingstica moderna o cientfica.

Aquesta va sorgir del comparatisme entre llenges per establir la relaci gentica entre els idiomes coneguts, aplicant el concepte d'evoluci de les cincies naturals. William Jones (filleg) va ser la figura ms destacada del moviment, ja que va establir per primer cop l'existncia del protoindoeuropeu com a antecessor de la majoria de llenges parlades a Europa. Karl Brugmann i els neogramtics van establir les lleis que regeixen el canvi en les llenges, sobretot en la fontica, per poder establir perodes evolutius i filiacions.

Es va voler dotar als elements constitutius de la llengua d'objectivitat. Aix, l'estructuralisme usava el mtode positivista per definir els trets que caracteritzaven aquests elements, als diferents nivells d'estudi de la lingstica. Ferdinand de Saussure i les seves dicotomies en sn l'exemple ms reeixit. La terminologia estructuralista forma la base de l'anomenada gramtica tradicional per s'aplica noms a camps d'elements finits i no va tenir tant de ress en rees com la semntica, ja que el significat t un fort component subjectiu. Es pensava que el llenguatge pot expressar-se mitjanant la lgica, que va patir una gran transformaci parallela. Els intents de crear una llengua que segus aquesta lgica, com l'esperanto, van portar a reflexions sobre la naturalitat o no de les llenges.

El segle XX.
El segle XX va viure l'eclosi d'escoles enfrontades dins de la lingstica. D'una banda els seguidors de l'estructuralisme van seguir desenvolupant les seves aportacions, especialment a l'rea de la sintaxi. De l'altra, va sorgir el generativisme de Noam Chomsky, amb els seus diferents corrents, que volia tornar a lligar pensament i llenguatge, perqu acusava els estructuralistes de tractar la llengua com un artifici desconnectat de la ment. Chomsky va recuperar l'innatisme de segles anteriors per proposar un llenguatge universal al cervell, que es plasma mitjanant transformacions en la gramtica de cada idioma. La lingstica el que ha d'estudiar, doncs sn les regles que regeixen aquestes transformacions. 

De l'inters per unir ment i llengua van sorgir disciplines que analitzaven la relaci entre la parla i l'individu com la sociolingstica, la psicolingstica i la lingstica cognitiva, entre d'altres. Dins la prpia lingstica es va afegir un nou nivell d'estudi, la pragmtica, que tenia el compte el context i no solament el llenguatge verbal. Tamb va desenvolupar-se la lingstica aplicada, que lligava la reflexi terica a la tecnologia, com per exemple en el camp de la computaci. 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407001" title="Barbus compiniei" nonfiltered="2178" processed="2169" dbindex="157191">

Barbus compiniei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 73 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407003" title="Peter Post" nonfiltered="2179" processed="2170" dbindex="157192">

Peter Post (Amsterdam, 12 de novembre de 1933) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1956 i 1972. Va crrer tant en pista com en carretera.

Ha estat un dels millors especialistes en les curses de sis dies, en haver pres part en 155 curses, de les quals en va guanyar 65. s per aix que era conegut amb el sobrenom de  De Keizer van de Zesdaagse  o  El kiser dels dis dies . En ruta destaca la seva victria a la Pars-Roubaix de 1964 i el campionat dels Pasos Baixos de 1963. Una vegada retirat de les curses es convert en director esportiu. 

Palmars .
En carretera.
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1960;
 1r de la Volta als Pasos Baixos i vencedor d'una etapa;
1961;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta als Pasos Baixos;
1962;
 1r de la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa;
 1r del Tour de Limburg;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1963;
 Campi dels Pasos Baixos;
 1r de la Volta a Blgica;
1964;
 1r de la Pars-Roubaix ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;

En pista.
 14 campionats d'Euripa;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci (1957, 1958, 1959, 1960, 1961 i 1963);
 Campi dels Pasos Baixos 50 km (1971);
 Campi dels Pasos Baixos d'Omnium (1961);
 65 proves de Sis Dies;

Enllaos externs.
Fitxa de Peter Post a www.sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407004" title="Nothalten" nonfiltered="2180" processed="2171" dbindex="157193">

 Nothalten (en alsaci Nuutelt) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 457 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407008" title="Reichsfeld" nonfiltered="2181" processed="2172" dbindex="157194">

 Reichsfeld (en alsaci Risfald) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 293 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407010" title="Saint-Pierre (Baix Rin)" nonfiltered="2182" processed="2173" dbindex="157195">

 Saint-Pierre (en alsaci Sampeeter) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 532 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407012" title="Sao (satllit)" nonfiltered="2183" processed="2174" dbindex="157196">

Sao s un satllit de Nept, tamb anomenat Nept XI. El seu nom prov de la mitologia grega, en la qual, s una de les Nereides.

 Descobriment .

Sao, va ser descobert per un equip d'astrnoms, encapalat per Matthew Holman, el 14 d'agost de 2002. Al principi se li va atorgar la designaci provisional de S/2002 N 2, per el 3 de febrer de 2007 se li va posar el nom actual.El seu nom significa "el salvador" o "seguretat".

 Caracterstiques .

Aquest satllit de Nept, destaca per tenir una rbita mitjanament excntrica.Amb un dimetre estimat de 44 km, i una distncia mitjana de 22228000 km de distncia a Nept, s el des satllit del quart gegant gass en quant a llunyania. Sao tamb destaca per la ressonncia de Kozai, s a dir, quan la seva excentricitat augmenta, disminueix la seva inclinaci, i viceversa. El seu perode orbital, s a dir, el seu any, s de 2914,07 dies, el que s equivalent a 8 anys terrestres.

 Enllaos externs .
 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/sao_en.html


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407013" title="Stotzheim" nonfiltered="2184" processed="2175" dbindex="157197">

 Stotzheim (en alsaci Stotze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 960 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407015" title="La Barceloneta (els Alams)" nonfiltered="2185" processed="2176" dbindex="157198">

La Barceloneta s un barri dels Alams, ubicat a sud-est del centre del poble.

Segons el padr de l'any 2007 comptava amb 23 habitants. 

Enllaos externs.
Web oficial dels Alams ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407017" title="Cant de Marckolsheim" nonfiltered="2186" processed="2177" dbindex="157199">

El cant de Marckolsheim  (alsaci Kanton Mrkelse ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Marckolsheim aplega 21 comunes :
 

Histria .


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407018" title="Vensill (els Alams)" nonfiltered="2187" processed="2178" dbindex="157200">

Vensill (antigament Vensill d'Urgell) s una petita poblaci agregada als Alams. S'ubica al sud-est del terme municipal, enclavada al Pla d'Urgell, entre Bell-lloc d'Urgell i Torregrossa. s regada pel Canal d'Urgell.

Segons el padr de poblaci, Vensill comptava el 2006 amb tres habitants. 

Enllaos externs.
Web oficial dels Alams ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407019" title="Marckolsheim" nonfiltered="2188" processed="2179" dbindex="157201">

 Marckolsheim (en alsaci Mrkelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.130 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407022" title="Peter Cushing" nonfiltered="2189" processed="2180" dbindex="157202">

Peter Cushing (Kenley, Surrey (Gran Bretanya), 26 de maig de 1913   Canterbury, Kent, 11 d'agost de 1994) fou un actor angls.

 Molt ms que una icona del terror .

Malgrat que sorprenentment alguna enciclopdia dedicada al cinema europeu hagi oblidat incloure el seu nom, potser com a conseqncia del neci concepte de qu el cinema de gnere s un cinema menor, i per extensi llurs estrelles i actors sn tamb menors, Peter Cushing (nascut Peter Wilton Cushing), es guany a pols al llarg de la seva carrera ser considerat com un dels pilars del cinema europeu, i si ens atenim especialment a llur faceta com estrella del cinema de terror, fou sens dubte un dels astres ms rentables no solament del cinema que es rodava en terres britniques, sin en general de les produccions que des del vell continent intentaven obrir-se cam a la comercialitzaci en la resta del mn.

Va crixer en un suburbi del sud de Londres, fill d un topgraf, George Edward Cushing, i de la filla d un venedor de catifes, Nellie Marie, afirmen llurs bigrafs que qui en l edat adulta i amb llur 1.82 d estatura anava a convertir-se en un dels millors Sherlock Holme de la pantalla, en el Van Helsing ms letal per el Drcula que interpretava el seu amic Christopher Lee, i en el doctor Frankenstein ms sinistre, la major part d aix en les produccions de la clebre Hammer Films britnica, abans de dirigir la construcci de la primera Estrella de la Mort en La guerra de les Galaxies (segons afirma la llegenda de l afer calat amb unes sabatilles perqu li havien fet les botes petites i l apretaven), es pass llur primera infncia transvestit de querub amb el cabell arrissat i robes de nena perqu la seva mare havia volgut tenir la parelleta per s havia quedat amb les ganes quan la ruleta de la reproducci li entreg dos mascles, David, germ gran i Peter, el menor. 

L altra peculiaritat que marc la seva infantesa junt a les robes femenines i els rnxols en el cabell, foren les repetides representacions de la seva mare d una mateixa histria: la senyora tenia per costum assustar als seus fills simulant la seva mort. Per arrodonir la formula que port finalment a Cushing fins l art dramtic, el nen era seguidor tant incondicional de la clebre estrella del western Tom Mix com el personatge de Peter Pan, i curiosament ambds influncies estigueren a punt d acabar amb la seva vida de molt jove, ja qu imitant a Mix penjat en la pantalla gran intent enforcar-se i quasi deixa la pell en la representaci, i quan vei a Peter Pan cercant la terra de Mai ms, no dubt en seguir-li la pista sortint disparat per la finestra de la seva habitaci...cam del vuit.

Lluny de ser una reiteraci de les falses tendncies sucides de la seva mare, aquells successos acabaren convertint-se en els seus primers passos vers la interpretaci, i desprs el convencional muntatge de treatrets infantils associat amb el seu germ gran, Peter Cushing arrib a la adolescncia convenut que el seu dest estava en la professi d actor. Sembla ser que una tia seva, actriu teatral, fou la influncia que mancava per a completar el puzle.

El principal obstacle per fer realitat llur somni de convertir-se en actor, que en aquell moment compartia amb una afecci per la pintura que l acompany la resta de la seva vida i en la que mostr gran habilitat, fou el seu pare, que tenia altres plans per el futur dels seu fills. Al gran l envi a formar-se com agricultor i granger en una escola de l assumpte, mentre al petit el manava a treballar com a oficinista en el departament d agrimensors. El camp i no la farndula, era el paisatge en el que veia el progenitor de Peter Cushing guanyant-se el pa amb la suor de la front en el futur. Per com sol succeir quant els pares s imposen als fills de mala manera, la estratgia serv noms per assentar les bases de l allunyament del jove aspirant a actor de la seva famlia, i especialment del seu germ, el qual casant-se posteriorment amb una femina tant contraria com el seu propi pare a la gent de la farndula feu el possible perqu David i Peter deixessin de parlar-se.

Per altra banda, cobrar un sou d una lliura i deu xlings a la setmana com a oficinista tampoc era precisament un incentiu per oblidar-se de la seva carrera com actor, aix qu diguem que a Peter se li pos relativament fcil prendre una decisi de rebel amb causa i encaminar llurs passes novament envers la interpretaci. Aix, es matricul el 1935 en els cursos d art dramtic de la Guildhall School of Music and Drama desprs d ensinistrar llur veu amb traballengues. Dues vegades per setmana acudia a les classes d interpretaci sense tenir de deixar llur treball en la oficina, si b finalment el desinters el port a ser acomiadat el 1936, malgrat que trob relativament aviat acomode laboral, cobrant la meitat del sou que percebia en la oficina com assistent del manager i actor ocasional en el teatre Connaught de Worthing, un poble de Sussex. Va ser el primer pas de la seva llarga formaci sobre els escenaris abans d escometre els primers treballs per al cinema.

 El cam invers: de Hollywood a Anglaterra .

Referint-se al cinema, Cushing feu el cam invers al d altres actors britnics, ja qu a finals dels anys trenta encamin els seus passos vers els Estats Units, on treball en varis muntatges teatrals a Broadway abans de provar sort davant les cameres a Hollywood exercint com a secundari en alguns films junt a Laurel i Hardy, Joan Bennett, Carole Lombard...Malgrat tot, al esclatar la Segona Guerra Mundial no dubt en abandonar la seguretat que li oferia la seva estana professional als Estats Units per a retornar a Anglaterra i intentar unir-se a l Exercit, en el que en fou refusat per motius de salut, el que el port a allistar-se en els grups d entreteniment de les tropes com part de la seva contribuci a l esfor de la guerra. Va ser en aquest marc on es retrob amb l actriu Violet Helen Beck, que es convert en la seva esposa el 10 d abril de 1943 i de la que no se n separ fins el moment de la mort d ella, el 14 de gener de 1971, formant un dels matrimonis ms llargs entre actors que hom recorda.

El retorn a Anglaterra li va permetre tamb el treballar amb Laurence Olivier en el cinema interpretant el paper d Osric en el Hamlet, en el qual repartiment tamb apareixia el seu company de fatigues en el cinema de terror, Christopher Lee.

A principis dels anys cinquanta Cushing guany l estrellat televisiu protagonitzant l adaptaci de la novel la de George Owell] 1984 produda per la BBC, i a finals d aquesta mateixa dcada li arrib el reconeixement tamb en el cinema amb llur participaci en el llanament definitiu del cicle de recuperaci dels monstres mtics del terror portat a fi per la Hammer, donant vida al doctor Frankenstein en el primer dels 19 films que protagonitzaria per aquest segell. La maledicci de Frankenstein. Fou el principi del seu llarg passeig pel cinema de terror i fantasia, que el convert en una de les icones ms preuats i respectats pels afeccionats, per els quals Cushing era una figura irreemplaable.

Sembla qu, George Lucas hauria pensat en donar-li el paper d Obi Wan Kenobi en La guerra de les galxies desprs de pensar en utilitzar al japons Toshiro Mifune, i el cert s que Cushing hauria fet sens dubte un gran treball com a venerable cavaller jedi, seguint aix l estela de la figura un tant paternal que havia desenvolupat pels afeccionats al cinema de terror al llarg de la seva dilatada carrera. Llur vinculaci al gnere fou tant intensa que ell mateix, fent gala del sentit de l humor que el caracteritzava, arrib a afirmar  Si jo interpretes el paper de Hamlet, dirien que s un film de terror . 

 Filmografia .

1939.-L home de la mscara de ferro.
1940.-Laddie, Nit d angoixa, estudiants d Oxford, The Hidden Master, Women in War, The Howards of Virginia, Dreams.
1941.-The Dare Not Love.
1948.-Hamlet.
1952.-Moulin Rouge.
1954.-El Cavaller negra.
1956.-Alexandre el Magne.
1957.-Temps sense pietat, La maledicci de Frankenstein, L abominable home de les neus.
1958.-Barri perills, Drcula, La venjana de Frankenstein. ;
1959.-El gos de Baskerville, John Paul Jones, La mmia.
1960.-El dimoni i la carn, Cone of Silence, Les nvies de Drcula, Suspect, Sword of Sherwood Forest.
1961.-Cash on Demand, Els cavallers de l infern, La badia dels contrabandistes, Ombres de sospita.
1962.-Capit Clegg, L agent del diable (escenes curtes en el muntatge final).
1963.-L home que va morir tres vegades.
1964.-The Evil of Frankenstein, La medusa.
1965.-Doctro terror s House Horror, She, la deessa del foc, La maledicci de la calavera, Doctor Who i els Daleks.
1966.-SOS, el mn en perill, Els marcians envaeixen la terra.
1967.-Some May Live, Frankenstein cre la dona, Radiacions en la nit, Torture Garden.
1968.-El desig i la bstia, Corrupci.
1969.-El cervell de Frankenstein.
1970.-La carrera de la mort, One More Time, The Vampire Lovers, Incense fort he Damned.
1971.-La mansi dels crims, Drcula i les bessones, El Monstre.
1972.-Condemnats d ultratomba, Drcula 73, Por en la nit, Refugi macabre, El retorn del doctor Phibes.
1973.-Contes d ultratomba, Nit infernal, L esquelet prehistric, And Now the Screaming Starts!, Els ritus satnics de Drcula, Pnic en el Transsiberi.
1974.-Shatter, Madhouse, La bstia a de morir, Frankenstein and the Monster From Hell, Tendre Drcula, Kung Fu contra els set vampirs d or.
1975.-Legend of the Werewolf, The Ghout.
1976.-Trial by Combat, En el cor de la Terra, The Devil s Men,
1977.-La guerra de les galxies, Terror en les aiges, The Uncanny, L ltima bandera.
1978.-Son of Hitler.
1979.-A Touch of the Sun, Catifes mgiques.
1980.-Asalt al casino.
1981.-Misteri en l illa dels monstres.
1983.-La casa de les ombres del passat.
1984.-Top Secret!, El Cavaller Verd.
1986.-Biggles, el viatger del temps.

 Referncies .

Revista de cinema Accin, desembre de 2008.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407023" title="Artolsheim" nonfiltered="2190" processed="2181" dbindex="157203">

 Artolsheim (en alsaci rtelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 848 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407026" title="Jean-Marie Wampers" nonfiltered="2191" processed="2182" dbindex="157204">

Jean-Marie Wampers (Uccle, 7 d'abril de 1959) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1981 i 1992. El seu principal xit esportiu fou la victria a la Pars-Roubaix de 1989.

Palmars.
1984 ;
 1r a la Druivenkoers Overijse;
1985 ;
 1r a la Nationale Sluitingsprijs ;
1986 ;
 Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque;
 1r al Gran Premi de Frankfurt;
1989 ;
 1r al GP de l'Escaut-Schoten;
 1r a la Grote Scheldeprijs;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r al Gran Premi de Frankfurt;

Resultats al Tour de Frana.
1983. Abandona (17a etapa) ;
1985. 117 de la classificaci general  ;
1989. 113 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1981. 94 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jean-Marie Wampers a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407031" title="A-Division" nonfiltered="2192" processed="2183" dbindex="157205">
L'A-Division s la mxima competici futbolstica de Bhutan. Es va iniciar al 1986 i consta de vuit equips. Donada la climatologia del pas, tots els partits es disputen entre el juliol i l'agost.

 Participants 08 .
Transport United;
Druk Pol;
Yeedzin FC;
Drukstar FC;
Royal Bhutan Army FC;
Rigzhung FC;
Veteran's FC;
Chooden FC;

Guanyadors.
1986: Royal Bhutan Army FC;
1986 - 1995: es desconeix;
1996: Druk Pol;
1997: Druk Pol;
1998: Druk Pol;
1999: Druk Pol;
2000: Druk Pol;
2001: Druk Pol;
2002: Druk Star;
2003: Druk Pol;
2004: Transport United;
2005: Transport United;
2006: Transport United;
2007: Transport United;
2008: Yeedzin FC;

Nombre de campionats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407033" title="Centre Cristi Democrtic" nonfiltered="2193" processed="2184" dbindex="157206">
El Centre Cristi Democratic-CCD fou un partit poltic d'Itlia fundat el 18 de gener de 1994 per poltics moderats de l'extingida Democrcia Cristiana Italiana. Aquests poltics van rebutjar unir-se al nou Partit Popular Itali. Entre els fundadors es trobaven Pier Ferdinando Casini (que fou el secretari), Clemente Mastella (president) i Francesco D'Onofrio. A les legislatives italianes de 1994] el CCD es va aliar aviat amb el Pol de les Llibertats, coalici de centre-dreta liderada per Silvio Berlusconi. Aquesta coalici va vncer a les eleccions. No obstant aix, aquest govern cauria poc desprs per desavinences entre els partits membres. 

Desprs d'aquest relatiu fracs el CCD s'uneix amb Forza Italia, Alleanza Nazionale i els Cristians Democrtics Units (CDU) per a les eleccions legislatives italianes de 1996. Desprs de la victria de Romano Prodi, passen a l'oposici formant un sol grup. All, la CDU de Rocco Buttiglione se sent discriminada pel CCD, adherint-se al grup mixt. D'aquesta manera es va iniciar un enfrontament entre dos importants grups democristians. Ms endavant, el febrer de 1998, CCD sofreix una important escissi. Mastella abandona el partit i funda un nou partit del que en sorgiria desprs Populars-UDEUR desprs de la uni d'algunes restes del Partit Popular Itali. Mentrestant la resta del partit roman fidel a Casini, secretari general. 

La desaparici del partit arriba el 2002. Abans, desprs de la victria electoral de Berlusconi el 2001, Casini havia estat escollit president de la cambra dels diputats. A ms, CCD aconseguiria un ministre en el govern del centre-dreta. La dissoluci del partit va tenir lloc per la uni de les forces democristianes del centre-dreta que van decidir fundar la Uni dels Demcrates Cristians i de Centre (UDC).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407035" title="Astronomia afeccionada" nonfiltered="2194" processed="2185" dbindex="157207">

L'astronomia afeccionada s la realitzada per astrnoms no professionals. Sovint es considera a l'astrnom afeccionat a aquell astrnom aficionat que no noms observa el cel sin que ensems contribueix a l'astronomoia amb les seves prpies observacions. En moltes ocasions, la lnia frontera entre un astrnom professional i l'afeccionat s molt difuminada perqu alguns d'ells han contribut de manera destacada al desenvolupament de l'astronomia o del coneixement del cel nocturn.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407040" title="Uni dels Demcrates Cristians i de Centre" nonfiltered="2195" processed="2186" dbindex="157208">
  
Uni dels Demcrates Cristians i de Centre (itali Unione dei Democratici Cristiani i di Centro), s un partit poltic itali centrista i democristi fundat el 6 de desembre de 2002. L'UDCC va nixer desprs de la unificaci de tres moviments poltics: 
 el Centre Cristi Democrtic (CCD), fundat per Pier Ferdinando Casini i Clemente Mastella en 1994, contraris a la decisi de la Democrcia Cristiana Italiana de convertir-se en el Partit Popular Itali. ;
 els Cristians Democrtics Units, partit creat per Rocco Buttiglione en 1995, expressi d'uns components del Partit Popular descontentaments amb la collaboraci amb el centre-esquerra. ;
 Democrcia Europea, moviment neocentrista fundat en 2001. ;

El primer secretari general del UDC va ser Marco Follini (fins a 2005) i l'actual secretari s Lorenzo Cessa. El lloc de president reca en Rocco Buttiglione. Un altre dels lders influents del partit s Pier Ferdinando Casini, l'antic fundador del CCD. A nivell europeu el partit s membre del Partit Popular Europeu i a nivell mundial de la Internacional Demcrata Cristiana. El seu color oficial s el blanc. 
 Historia . 
 Naixement i lideratge de Follini . 
El primer congrs del partit el 6 de desembre de 2002 va escollir Follini com a secretari general i Buttiglione president. Des del seu naixement la UDC es va integrar en la coalici de centre-dreta la Casa de les Llibertats, que en aquest moment dirigiria el govern del pas. Dos dels seus membres en foren ministres, Buttiglione de poltica comunitria i Carlo Giovanardi per a les relacions amb el Parlament. D'altra banda, Casini es convertia en el president de la Cmera de Diputats. 

A les eleccions europees de 2004, la UDC va aconseguir el 6% dels vots, situant-se com tercer partit de la coalici governant, per darrere de Forza Italia i la Alleanza Nazionale. Poc abans de les eleccions havia abandonat el partit Sergio D'Antoni, destacat lder que va criticar obertament l'aliana amb la Casa de les Llibertats. El 2 de desembre de 2004, Silvio Berlusconi nomenava Follini vicepresident del Govern i Mario Baccini com ministre. Poc desprs, el govern va travessar una greu crisi desprs de les eleccions regionals italianes de 2005, al vncer majoritriament el centre-esquerra. La UCD retir els seus ministres del govern, reclamant una renovaci en la aliana. Poc desprs, l'Alleanza Nazionale far el mateix, obligant Berlusconi a formar un nou govern, on Follini va deixar el lloc de vicepresident, erigint-se com el component crtic de la coalici governant. 

Inesperadament, el 15 d'octubre de 2005 dimitiria Follini del seu crrec com a secretari general del partit, posicionant-se en contra del nou sistema electoral proporcional creat per Berlusconi. El propi Follini promociona Lorenzo Cessa com a secretari general del partit. Cessa s nomenat formalment el 27 d'octubre de 2005 per la direcci del partit, malgrat la oposici de Mario Tassone i Erminia Mazzoni, que es van retirar a l'hora de la votaci ltima de la unanimitat. 

 Cessa secretari general i aband de la Casa de les Llibertats . 
Amb un nou capdavanter, la UDC es va enfrontar a les eleccions legislatives italianes de 2006. La coalici la Casa de les Llibertats va perdre les eleccions grcies a la seva prpia llei electoral davant L'Unione, de centre-esquerra. La UDC va pujar la seva mitjana nacional fins al 6,8%, aconseguint 39 diputats i 21 senadors. Francesco D'Onofrio es convertia en el lder del partit en el Senat, mentre que Lucca Volont, feia el propi en la Cambra de Diputats. 

Desprs de la derrota electoral de la Casa de les Llibertats, la UDC va iniciar el debat sobre la convenincia o no que Berlusconi segus al capdavant de la coalici. Casini va arribar a dir que qui perdia havia de canviar, en una clara referncia al lideratge de Berlusconi. Es creen dues tendncies en la UDC, d'una banda la qual propugnar abandonar la Casa de les Llibertats, liderada per Follini, d'altra banda la partidria del canvi per dins de la Casa de les Llibertats, liderada aquesta altra tendncia per Casini i Cessa, el secretari general. Follini, sentint-se incomprs per la resta dels dirigents, abandona el partit, creen el moviment Itlia del Mig, que busca trencar el bipolarisme dominant en la poltica italiana. Per la seva banda, la UDC es distancia de la Casa de les Llibertats a partir del 2 de desembre de 2006, quan el partit rebutja participar en la manifestaci organitzada per li resto de la coalici a Roma contra la poltica econmica de Prodi. La UDC organitzaria al mateix temps una manifestaci a Palerm, diferenciant aix dues oposicions al centre-esquerra, una moderada i de centre, la prpia UDC, i altra de les forces de dreta, Forza Italia, Alleanza Nazionale i la Lega Nord, partidries de crear un partit unitari, idea defensada per Berlusconi, denominat Partit de la Llibertat. 

Poc desprs la UDC donaria per acabada la seva participaci en la Casa de les Llibertats, no aix en el centre-dreta itali, propugnant una nova aliana, declarant que els aliats de la UDC sn naturalment Forza Italia i l'Alleanza Nazionale. Alguns dirigents no estan d'acord amb la sortida de la Casa de les Llibertats, corrent dirigit per l'exministre Carlo Giovanardi. Uns altres proposen la superaci de l'UDC, com l'exministre Mario Baccini i l'expresident de la Llombardia, Marco Tabacci. A les eleccions legislatives italianes de 2008 la UDC es presentaria dins la coalici Uni del Centre.


Resultats electorals.


 Enllaos externs .
 Web oficial del partit;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407042" title="Cristians Democrtics Units" nonfiltered="2196" processed="2187" dbindex="157209">
Cristians Democrtics Units (en itali Cristiani Democratici Uniti (CDU)), fou un partit poltic democristi i centrista d'Itlia, fundat el 23 de juliol de 1995 per membres del Partit Popular Itali encapalats per Rocco Buttiglione, favorables a una aliana amb el centre-dreta. La histria del partit finalitza el 6 de desembre de 2002 amb la formaci de la Uni dels Demcrates Cristians i de Centre (UDC). 
 Fundaci i primera escisi . 
Quan es va fundar el partit, el president del Consell de Ministres d'Itlia era Lamberto Dini. Successivament el partit va donar suport al govern de Silvio Berlusconi, aproximant-se a les posicions del Centre Cristi Democrtic (CCD) i la coalici de centre-dreta Pol de les Llibertats. Per a les eleccions legislatives italianes de 1996, CDU formaria una llista al costat de CCD. A ms, els Cristians Demcrates ja s'havien adherit al Pol de les Llibertats. 

L'aliana de centre-dreta va perdre les eleccions davant L'Ulivo de Romano Prodi, passant el CDU a l'oposici. El 21 de juliol de 1996 el primer congrs del partit va escollir a Buttiglione com a secretari i a Roberto Formigoni com a president. Poc desprs, en febrer de 1997, Buttiglione declara sentir-se "marginat i discriminat sense motiu" per CCD, abandon el grup unitari i es pass al grup mixt. Un any desprs, el partit decideix donar suport un projecte federatiu entre els partits democristians centristes, la Uni Democrtica per la Repblica proposta per Francesco Cossiga. 

La integraci a la UninDemocrtica comportaria un greu conflicte entre els dos lders del CDU, Buttiglione i Formigoni. El conflicte es crea al donar suport la UDR al govern de Prodi desprs d'abandonar-lo Rifondazione Comunista. Formigoni abandona el partit creant l'associaci Cristians Democrtics per les Llibertats que poc desprs s'uniria a Forza Italia. La UDR don suport al govern de centre-esquerra de Massimo d'Alema. No obstant aix, l'enfrontament entre els lders de la Uni acabaria per destruir-la en 1999. La CDU, ara independent, aconsegueix un 2,1% dels vots en les eleccions europees. 
 Tornada a la coalici de centre-dreta i fundaci de la UDC . 
En juliol de 1999, CDU abandona el govern d'Alema tornant de nou a aliar-se amb Berlusconi. Per a les eleccions legislatives italianes de 2001, CDU participaria en la creaci de la Casa de les Llibertats que va dur a la victria a Berlusconi. Per a aquestes eleccions CDU tornaria a formar una llista unitria amb CCD, deixant enrere els problemes i desconfiances de temps passats. Es va constituir el govern i Buttiglione va ser nomenat Ministre de Poltica Comunitria. 

La histria de CDU conclou en 2002 amb la fundaci de la UDC, que uniria als principals partits democristians i de centre, CDU, CCD i Democrcia Europea. Per la creaci de UDC ja s'havien pronunciat diversos dirigents, com el ex president del Consell Giulio Andreotti i tamb el si de CDU que buscava restituir l'extinta Democrcia Cristiana.
Resultats electorals.



 Enllaos externs .
 Web oficial d'UDC;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407051" title="Partit Popular Itali" nonfiltered="2197" processed="2188" dbindex="157210">
Partit Popular Itali s el nom que adoptaren dos partits poltics italians separats en el temps. 
 1919-1926 . 
Partit poltic itali, antecessor de la Democrcia Cristiana Italiana. 
 Histria . 
Va ser fundat pel sacerdot Luigi Sturzo (1871-1959), quedant constitut formalment l'17 de gener de 1919, desprs de la Primera Guerra Mundial, amb el nom de Partito Popolare Italiano - PPI Don Sturzo afirmava del naixent partit: "El Partit Popular ha estat impulsat per aquells que van viure l'Acci Catlica, per ha nascut com partit no catlic aconfessional, com un partit amb un fort contingut democrtic, i que s'inspira en la idealitat cristiana, per que no pren la religi com element de diferenciaci poltica"  

El Partit Popular Itali va assolir dur membres al Parlament abans que Benito Mussolini arribs al poder. El cap d'aquest equip de legisladors va ser Alcide de Gasperi (1881-1954). El 1921, Luigi Sturzo i Alcide de Gasperi, ambds del P.P.I. van iniciar unes relacions internacionals amb partits similars doctrinariament, es van reunir amb dirigents del Partit Centre i el Partit Popular de Baviera, ambds alemanys, donant els primers passos per a crear una internacional de partits d'inspiraci cristiana. En 1926, el govern feixista va dissoldre el Partit Popular Itali (P.P.I.). Els seus lders van ser empresonats diverses vegades pels feixistes de Mussolini, buscant refugi moltes vegades al Vatic. Els seus dos nics secretaris generals van ser Sturzo (1919-1923) i De Gasperi (1923-1926) 
 Congressos . 
I Congrs - Bolnia, 14-16 juny 1919 ;
II Congrs - Npols, 8-11 abril 1920 ;
III Congrs - Vencia, 20-23 octubre 1921 ;
IV Congrs - Tor, 12-13 abril 1923 ;
V Congrs - Roma, 28-30 juny 1925. ;
 1994-2002 . 
 Inicis . 
El nou PPI va ser fundat el 22 de juny sota el lideratge de Mino Martinazzoli. El partit estava format per la major part de l'antiga Democrcia Cristiana Italiana (Democrazia Cristiana - DC). Es pot considerar a aquest PPI com una continuaci de l'antic ja que la mateixa DC era l'hereva directa del partit de Sturzo. A les eleccions legislatives italianes del 1994 es presenta en coalici amb altres partits de centre, com el Partit Republic Itali. La coalici, anomenada Pacte per Itlia va aconseguir tan sols un 15% dels vots, quedant per sota de les dues grans coalicianes de centre-esquerra i centre-dreta. El PPI va perdre ms de 250 membres del parlament i el senat respecte a DC. Molts membres del partit el van abandonar poc desprs de prendre possessi dels seus crrecs. 
 Primer Congrs . 
Mino Martinazzoli, considerant responsable dels mals resultats, dimiteix com secretari general. Desprs d'un temps sense lder definit, en el primer congrs celebrat en juliol de el 1994, els delegats trien a Rocco Buttiglione. En aquest congrs es van enfrontar dos corrents: 
 Una partidria d'unir-se a la coalici de Berlusconi. ;
 Altra partidria de tot el contrari, s a dir, unir-se a la coalici de centre-esquerra. No obstant aix aquest corrent mancava d'un lder fort. Buttiglione va vncer amb el 56% dels vots a Nicola Mancino, candidat progressista i cap del partit en el senat. Aquest ltim havia substitut en l'ltim moment a Giovanni Bianchi, diputat i antic lder de les Associacions Cristianes dels Treballadors Italians. ;
 L'escisi dels Cristians Democrtics Units . 
Malgrat la victria dels partidaris de Berlusconi en l'ltim congrs, l'entrada del catlic Romano Prodi va portar de nou les discussions al partit. La crisi va arribar al seu punt lgid quan el Congrs Nacional destitu Buttiglione com a secretari general desprs d'haver anunciat el seu suport a Forza Italia. El Congrs va votar Gerardo Bianco com nou lder del partit. No obstant aix, Buttiglione es nega a dimitir, i una sentncia judicial li mant en el lloc. Aix s, ha de seguir la poltica fixada pel congrs Nacional. A les eleccions regionals del 1995 el partit arriba dividit, presentat dues llistes: 
Buttiglione presenta una llista al costat de Forza Itlia. ;
Mentre, Bianco, presenta una llista sota el nom de Popolari i en algunes regions coaligant-se amb el Pacte dels Demcrates. Era una coalici de centre-esquerra. ;

Sent aquesta situaci insostenible, Buttiglione i els seus seguidors abandonen el partit, formant Cristiani Democratici Uniti i emportant-se el smbol del partit. 
 Participaci a l'Ulivo i confluncia en La Margherita . 
A les eleccions legislatives italianes de 1996 el PPI va participar en la coalici L'Ulivo. El sistema electoral en aquelles eleccions funcionava amb una barreja de sistema proporcional i majoritari. Va aconseguir 4 diputats proporcionalment i 66 diputats i 32 senadors en el majoritari incls dintre de les llistes de l'Olivera que guanyaria les eleccions. El PPI va participar en el primer govern de Prodi, tenint diverses carteres ministerials. El 18 d'octubre de 2000 entra en la coaliccin de partits centristes La Margarida. Ms tard aquesta coalici es convertiria en partit poltic, desapareixent aix el Partit Popular Itali, que quedaria en el seu ltim congrs de 2002 com una associaci poltico-cultural denominada I populari. 
 Secretaris .
 
Mino Martinazzoli (gener 1994 - mar 1994);
Rosa Russo Jervolino (president del comit de regncia, abril 1994 - juliol 1994) ;
Rocco Buttiglione (juliol 1994 - juliol 1995);
Gerardo Bianco (juliol 1995 - gener 1997);
Franco Marini (gener 1997 - octubre 1999);
Pierluigi Castagnetti (octubre 1999 - mar 2002);

 Congressos .
I Congrs - Roma, 27-29 juliol 1994;
II Congrs - Roma, 29 juny - 1 juliol 1995;
III Congrs - Roma, 9-12 gener 1997;
IV Congrs (extraordinari) - Rimini, 30 de setembre - 2 d'octubre 1999;
V Congrs - Roma, 8-10 mar 2002 ;

 Referencias .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407055" title="Giacomo della Porta" nonfiltered="2198" processed="2189" dbindex="157211">

Giacomo della Porta (c. 1533 -  Roma, 1602) va ser un escultor i arquitecte itali, que va treballar en molts edificis importants a Roma, incloent la Baslica de Sant Pere al Vatic. 

 Biografia .
Della Porta va nixer a Porlezza, Llombardia. Collaborador de Miquel ngel i alumne de Jacopo Vignola, va ser influt per tots dos mestres. Desprs de 1563 va treballar sobre els plnols de Miquel ngel per a la reconstrucci dels espais oberts de la capital: al tur del Capitoli va intervenir a la faana, i a les escalinates del Palau senatorial. Desprs de la mort de Vignola el 1573, va continuar la construcci de l'esglsia del Ges, i el 1584 va modificar la seva faana amb el seu propi disseny. Des del 1573 va liderar la reconstrucci de la Baslica de Sant Pere, i posteriorment, en collaboraci amb Domenico Fontana, va completar la cpula (1588-1590). 

Della Porta va completar la majoria de les fonts romanes del segle XVI, incloent les de Nept i del Moro.
 Principals obres .
 Oratori del Santsim Crucifix (1562-1568);
 Esglsia del Ges (1571-1575);
 Fonts al Palau Borghese (1573);
 Fonts a la Plaa Colonna (1574);
 Petita font a Plaa Navona (1574);
 Font al ] ;
 Palau Senatorio (1573-1602);
 Palau della Sapienza (1578-1602);
 Palau Capizucchi (1580);
 Santa Maria dei Monti (1580);
 Sant'Atanasio dei Greci (1581);
 Faana de San Luigi dei Francesi (1589);
 Font de les tortugues (1584);
 Santa Maria Scala Coeli;
 Palau Marescotti (1585);
 Palau Serlupi (1585);
 Trinit dei Monti (1586);
 Font di Piazza all Monti (1589);
 Cpula de la Baslica de Sant Pere (1588-90);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407056" title="Volta a Galcia" nonfiltered="2199" processed="2190" dbindex="157212">
La Volta a Galcia (Vuelta a Galicia en espanyol) va ser una cursa ciclista per etapes que es disput per les carreteres de Galcia entre 1933 i el 2000. El primer vencedor fou Salvador Cardona, i el darrer Andrei Teteriouk. 

Fins el 1955 es disput de manera discontnua, per entre el 1984 i el 2000 la cursa es disput anualment durant el mes d'agost.

El ciclista amb ms victires s Emilio Rodrguez Barros, amb tres.

 Palmars .


Palmars per pasos.
 , 17;
 , 1;
 , 1;
 , 1;
 , 1;
 , 1;

Enllaos externs.
 Palmars de la Volta a Galcia a Mmoire du cyclisme ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407059" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1949" nonfiltered="2200" processed="2191" dbindex="157213">
Les primeres eleccions del Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 24 d'abril de 1949.

Es va elegir mitjanant un sistema electoral majoritari, que preveia l'assignaci del 80% dels 35 escons (uns 28) a la llista que haguessin obtingut el major nombre de vot, i el restant 20 % (uns 7) a la segona llista, excloent-ne les altres.

 Resultats electorals .



Fontsi: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Vegeu tamb .
 Presidents de la Vall d'Aosta;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407060" title="Polgon construble" nonfiltered="2201" processed="2192" dbindex="157214">

En matemtiques, un polgon construble s un polgon regular  que pot ser construt amb regle i comps. Per exemple, un pentgon regular s construable amb regle I comps mentres que un heptgon regular no ho s.

Condicions de constructubilitat.

Alguns polgons regular es construeixen fcilment amb regle i comps i, en canvi d altres no. Aquesta observaci ens porta a la segent pregunta: s possible construir totsl els polgons regulars de n costats amb regle i comps? Si no s possible, quins polgons sn construbles i quins no?
 
El 1796 Carl Friedrich Gauss va demostrar que el polgon regular de 17 costats heptadecgon  era construble. Cinc anys ms tard va desenvolupar la teoria dels perodes gaussians en el seu llibre Disquisitiones Arithmeticae. Aquesta teoria li va permetre formular una condici condici suficient per la constructubilitat dels polgons regulars:

Un pogon regular de n costats pot ser construt amb regle i comps si n s el producte d una potncia de 2 i qualsevol nombre primer de Fermat.

Gauss va conjecturar que aquesta condici era tamb necessria, per no va donar cap prova d aquesta afirmaci. El 1937 ho ha provar  Pierre Wantzel. Sembla poc probable que Gauss tingus la prova correcta perqu prenent  n = 9, es pot deduir immediatament la impossibilitat de la trisecci de l angle de 120, un fet que Gauss molt probablement ja coneixia.

Teoria general.

Grcies a la teoria de Galois es van poder comenar a fer les primeres demostracions d aquestes conjectures.  A partir de la geometria analtica s molt directe demostrar que les longituds construbles han de provenir de longituds inicials que sigui la soluci d alguna seqncia d equacions quadrtiques. En termes de la teoria de cossos aquestes distncies han d estar dins l extensi d un cos generada per una torre d extensions quadrtiques. Es dedueix que un cos generat per construccions sempre t com a grau dins de la base del cos una potncia de dos.

En el cas concret d un polgon regular de n costats la qesti  es redueix a construir una longitud

cos(2 /n).

Aquest nombre es troba en el n-ssim cos ciclotmic   i, de fet, en el seu subcos real, el que s un cos real total i un espai vectorial  racional de dimensi

  (n),

on  (n) s  la funci totient d Euler. El resultat de Wantzel porta a un clcul que demostra que  (n) is una potncia de 2 justament en els casos especificats.

En el cas de la construcci de Gauss, quan el grup de Galois s un 2-grup, es dedueix que hi ha una seqncia de subgrups d ordre

1, 2, 4, 8, ...

que estan  anellats , cadascul en el segent (una composition series, en termes de la  teoria de grups), afirmaci molt senzilla de provar utilitzant inducci en aquest cas d un grup abeli. Per tant hi ha subcosos  anellats  dins del cos ciclotomic, cadascun de grau 2 per sobre del cos anterior. Els generadors de cadascun d aquests cossos es poden escriure utilitzant la teoria del perode gaussi. Per exemple per n = 17 hi ha un perode que s la suma de vuit arrels de la unitat, una de les quals s la suma de quatre arrels de la unitat i una que ho s de la suma de dos. Aquesta s 

cos(2 /17).

Cadascuna d aquestes s una arrel d una equaci quadrtica en termes de l anterior. A ms a ms aquestes equacions tenen arrels reals en lloc d imaginries, per tant, poden ser resoltes utilitzant una construcci geomtrica. Aix passa perqu tot el treball es realitza dind d un cos real total

D aquesta manera el resultat de Gauss pot ser ents en llenguatge actual; per trobar les arrels de l equaci es poden treure les arrels quadrades dels perodes i es poden comparar amb els perodes 'ms petits'  utilitzant un algoritme de clcul.
Resultats detallats en terme dels nombres primers de Fermat .

Noms es coneixen cinc nombres primers de Fermat:
F0 = 3, F1 = 5, F2 = 17, F3 = 257, i F4 = 65537;
Els segents set nombres de Fermat, F5 through F11, sn comptostos.
.
Per tant, un polgon de n costats s construble si
n = 3, 4, 5, 6, 8, 10, 12, 15, 16, 17, 20, 24, ...
,
mentre que un polgon de n costats no s construble amb regle i comps si
n = 7, 9, 11, 13, 14, 18, 19, 21, 22, 23, 25,...
.

 Construccions amb regle i comps .

Es coneixen totes les  construccions amb regle i comps  per aquells polgons que sn construbles Si n = pq amb p = 2 o p i q coprimers, un polgon de n costats pot ser construt a partir d un polgon de p costats i un de q costats.
Si p = 2, dibuixa un polgon de q costats i bisecciona un dels seus angles centrals.  A partir d aix es pot construir un polgon de 2q costats.
Si p > 2, inscriure un polgon de p costats i un de  q costats en el mateix cercle de tal manera ...........-gon in the same circle in such a way that they share a vertex. Perqu p i q are relatively prime, there are two vertices a central angle 360/(pq) apart. A partir d aix es pot construir un polgon de pq costats.
Per tant noms cal trobar una construcci amb regle i comps pels polgons de n costats on n s un nombre primer de Fermat.
La construcci d un triangle equilter s simple i era coneguda des de l Antiguitat. Veure triangle equilter.
TantEuclides en (Els Elements, ca 300 BC), i ] (Almagest, ca AD 150) van proposar diferents construccions del pentgon. Veure pentgon. were described both by ;
Malgrat que Gauss va demostrar  que el polgon de 17 costats s construble no va trobar la construcci. La primera construcci la va fer Erchinger, uns anys ms tard del treball de Gauss. Veure heptadecgon.
La primera construcci explcita d un polgond de 257 costats la va fer Friedrich Julius Richelot (1832).
El 1894 en Johann Gustav Hermes va fer una construcci per a un polgon regular de 65537 costats. Aquesta construcci s molt complicada; Hermes va necesitar 10 anys per completar el manuscrit de 200 pgines. (De totes maneres, Conway dubta de la validesa de la construcci de Hermes.);

Altres construccions.

Cal emfatitzar que el concepte de constructibilitat utilitzat en aquest article s aplica especficament  a les construccions amb regle i comps . Evidentment si es permet la utilitzaci de ms eines es poden obtenir ms construccions. Per exemple, la construcci anomenada neusis utilitza una regla marcada. Amb aquesta tcnica la construcci d un  heptgon regular s possible encara que la majoria de polgons regulars continuen sent inconstructibles.



Veure tamb.
Polgon;
Construcci amb regle i comps;
Nombre construble;
Quadratura del cercle;
Duplicaci del cub;
Trisecci de l'angle;

Enllaos externs.

 ;
 ;
 ;
 Regular Polgon Formulas, Ask Dr. Math FAQ.
 Why Gauss could not have proved necessity of constructible regular polgons;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407068" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1954" nonfiltered="2202" processed="2193" dbindex="157215">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 16 de novembre de 1954.

Es va elegir mitjanant un sistema electoral majoritari, que preveia l'assignaci del 80% dels 35 escons (uns 28) a la llista que haguessin obtingut el major nombre de vot, i el restant 20 % (uns 7) a la segona llista, excloent-ne les altres (sistema anomenat panachage o vot disjunt). El representant d'UV fou Maria Celeste Perruchon, vdua d'mile Chanoux, mrtir de la Resistncia.

 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407070" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1959" nonfiltered="2203" processed="2194" dbindex="157216">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 17 de maig de 1959.

Es va elegir mitjanant un sistema electoral majoritari, que preveia l'assignaci del 80% dels 35 escons (uns 25) a la llista que haguessin obtingut el major nombre de vot, i el restant 20 % (uns 10) a la segona llista, excloent-ne les altres (sistema anomenat panachage o vot disjunt). 

 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407072" title="Casa de les Llibertats" nonfiltered="2204" processed="2195" dbindex="157217">
La Casa de les Llibertats (Casa delle Libert (CdL) en itali) s una coalici electoral de centre-dreta itali, fundada a finals de 2000 sota el lideratge de Silvio Berlusconi. La coalici es va constituir especialment per a les Eleccions legislatives italianes de 2001 sobre la base de les coalicions de partits moderats en anteriors eleccions, el Pol de les llibertats i el Pol per la Llibertat. La coalici va vncer les eleccions de 2001, formant un govern liderat per Berlusconi que va durar fins a 2005 i altre, tamb liderat per Berlusconi, fins a 2006 i finalment una altra que va comenar en 2008 i que encara es mant. 
 Composici . 
Els partits fundadors de la Casa de les Llibertats sn: 
 Forza Italia, projecte poltic d'estampa liberal i neoliberal creat i liderat per Berlusconi. ;
 Alleanza Nazionale, partit conservador i nacionalista de dreta fundat per Gianfranco Fini. ;
 Uni dels Demcrates Cristians i de Centre, partit demcrata cristi i centrista, nascut de la fusi del CCD, CDU i DE. El principal referent ideolgic d'aquest partit s Pier Ferdinando Casini. La Uni abandonaria la coalici en 2006, declarant conclosa la Casa de les Llibertats, per confirmant la seva collocaci l'en centre-dreta. ;
 Lliga Nord, moviment federalista de les regions septentrionals liderat per Umberto Bossi. ;
 Partit Socialista - Nou PSI, formaci d'inspiraci social liberal, dirigit per Gianni De Michelis. ;
 Partit Republic Itali, partit centrista liderat per Giorgio La Malfa i Francesco Nucara. ;

Al llarg dels cinc anys en el governs es van integrar nous partits, sobretot en els ltims anys, quan es veia possible que la Casa de les Llibertats torns a vncer les eleccions. Aix, es van integrar els segents partits: 
 En gener de 2006 s'adhereix la Democrcia Cristiana per a les Autonomies de Gianfranco Rotondi. En el mateix perode entren en la coalici forces de extrema dreta com Alternativa Social d'Alessandra Mussolini, la Flama Tricolor de Lucca Romagnoli i el Partit Nacional Democrtic, encara que aquest ltim dhuc no s'ha presentat a cap elecci. Tamb sostenen la coalici els Reformadors Liberals (d'inspiraci radical, contraris a l'aliana de centre-esquerra) i el Moviment per l'Autonomia (especialment actiu al sud del pas). ;
 A les eleccions generals de 2006 es van presentar amb la Casa de les Llibertats partits menors com el nou Partit Liberal Itali de Stefano De Lucca, la llista dels Pensionistes Units (una escisi del Partit Pensionistes), els Verds Verds, el moviment NO Euro, SOS Itlia, Itlia de Nou, Pacte Segni, Partit Sard d'Acci i els moviments regionals de Siclia, Pacte per Siclia, Nova Siclia i el Pacte Cristi Extens. ;
 En novembre de 2006 entra en la coalici el Partit Pensionistes, que en les eleccions havia demanat el vot per a L'Unione. ;
 Histria .
 Naixement . 
La CdL neix menjo descendent de l'experincia del govern de coalici de centre-dreta de 1994 a 1996. El primer envit electoral sn les eleccions regionals de 2000, per el principal objectiu sn les eleccions de 2001, en les quals la CdL supers a la coalici de centre-esquerra L'Ulivo. La Casa de les Llibertats havia presentat Silvio Berlusconi com a candidat, mentre que L'Ulivo havia proposat Francesco Rutelli (encara que cal recordar que l'elecci de el president del Consell de Ministres d'Itlia s prerrogativa del president de la Repblica). 
 Els governs de Berlusconi i les seves reformes . 
La coalici de centre-dreta entra en el govern afrontant un complicat panorama internacional amb un terrorisme internacional desprs dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 en Nova York. El neuvo govern dna suport l'atac estadunidenc a Afganistan i ms endavant a Iraq. Les principals reformar realitzades per la CdL en els dos governs van ser la reforma d'estat i de govern, la de l'escola, la del mercat de treball, de les pensions, del sistema radiotelevisiu i de la justcia entre altres. 
 Reforma d'estat i de govern . 
Aprovada en novembre de 2005, la reforma introdeix el federalisme, concedint ms competncies a les regions d'Itlia, tamb planejava reduir el nombre de membres del Parlament d'Itlia. A ms, disminuen les competncies del president per a augmentar les del President del Consell de Ministres d'Itlia. La reforma va ser aprovada en el parlament noms pels membres de la coalici, inferiors als dos teros del total de la cmera, pel que va haver de realitzar-se un referndum. Celebrant-se el 25 i 26 de juny de 2006 el No va vncer per mplia majoria (el 61,32% del 52,30% que va votar el referndum), deixant suspesa la reforma.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407075" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1963" nonfiltered="2205" processed="2196" dbindex="157218">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 27 d'octubre de 1963.

Aquestes foren les primeres eleccions regionals valdostanes que es van elegir mitjanant un sistema electoral proporcional pur, que facilita una representaci plural. 

 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407081" title="Jos Antonio Momee Campo" nonfiltered="2206" processed="2197" dbindex="157219">

Jos Antonio Momee Campo (Zierbena, 15 d'agost de 1940) va ser un ciclista basc que fou professional entre 1962 i 1970. 

Com a ciclista aficionat va prendre part als Jocs Olmpics de Roma de 1960, on va participar en les proves de ciclisme en carretera i la contrarellotge per equips. En aquesta darrera prova acab en 8a posici. 

El 1962 va fer el salt al professionalisme, en qu destaca la seva victria a la Volta a Andalusia de 1962, i les etapes guanyades a la Volta a Espanya i Giro d'Itlia. El 1966 finalitz en 4a posici el Tour de Frana. 

El 1971 es va retirar i pass a exercir de director esportiu de l'equip Werner durant dues temporades. 

Palmars.
1962;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
1963;
 1r de la Clsica a los Puertos;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
 Vencedor d'una etapa del la Volta a la Rioja;
1964;
 1r de la Clsica a los Puertos;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;
1966;
 Vencedor d'una etapa del la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
1967;
 1r al GP de Lldio;
 1r al GP Pascuas;
1968;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 16 de la classificaci general;
1964. 8 de la classificaci general;
1966. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot or durant 1 etapa;
1967. Abandona ;
1968. 17 de la classificaci general;
1969. 29 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1964. Abandona (8a etapa);
1965. 34 de la classificaci general;
1966. 4t de la classificaci general;
1969. Abandona (17a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Jos Antonio Momee Campo a www.urtekaria.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407084" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1968" nonfiltered="2207" processed="2198" dbindex="157220">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 21 d'abril de 1968.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407086" title="Antonio Banderas" nonfiltered="2208" processed="2199" dbindex="157221">

Jos Antonio Domnguez Banderas (Mlaga, 10 d'agost de 1960) nascut a Mlaga, actor espanyol. Ha sigut el primer actor espanyol que ha aconseguit establir-se en el cinema nord-americ, indstria per a la qual treballa des de principis dels noranta. Est casat amb una altra actriu de Hollywood, Melanie Griffith, amb qui t una filla, Stella del Carmen, i junts formen una de les parelles ms estables del cinema.

Ha sigut el primer actor espanyol a ser nominat als Globus d'Or, als Premis Tony i als Premis Emmy.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407087" title="PSI-PSDI Unificats" nonfiltered="2209" processed="2200" dbindex="157222">
PSI-PSDI Unificats (PSU) era la denominaci lo oficial del partit nascut el 30 d'octubre de 1966 de la unificaci del Partit Socialista Itali (PSI) i del Partit Socialista Democrtic Itali (PSDI). Era conegut tamb com a Partito Socialista Unificato.

L'unificaci dels dos partits es va produir el 1963, i fou seguit de la entrada del PSI, per primer vegada, en el govern de majoria presidit per Aldo Moro, i costitut per una coalici de centre-esquerra amb DC, PSDI e PRI.

El 28 d'octubre de 1968 el PSU va reprendre la denominaci de Partit Socialista Itali (PSI). La unitat dels dos components no va resistir gaire i es produ una nova escissi. El 5 de juliol de 1969 el component socialdemocrtic abandon la coalici per a fundar el Partit Socialista Unitari (PSU), que va reprendre la denominaci Partit Socialista Democrtic Itali (PSDI).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407089" title="Sant Miquel de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2210" processed="2201" dbindex="157223">


L'esglsia de Sant Miquel s una esglsia situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell. D'estil romnic, es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell. s l'nic edifici conservat del conjunt monumental que erig el bisbe Sant Ermengol abans del 1035.

La capella, amb porta al claustre, t planta de creu llatina: una nau amb transsepte; el transsepte s capat a llevant per tres absis semicirculars, major el central, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions. Antigament era dedicada a Sant Pere, i va rebre la segona advocaci, de Sant Miquel, quan la capella d'aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans. L'antiga esglsia es trobava on avui hi ha l'esglsia de Sant Domnec.

Els dos sants presideixen el seu retaule gtic, avui conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Tamb sn en aquest museu les pintures murals romniques del seu absis central, centrades per la figura del Pantocrtor amb els smbols dels evangelistes i, sota, les figures de diversos sants. 

La primera esglsia de Sant Miquel, dotada pel bisbe Sant Ermengol en el seu testament el 1035, fou seu d'una cannica que el 1122 es reorganitz sota la regla augustiniana i la direcci d'un prior. Per ra de la decadncia de la comunitat i la runa de l'esglsia, fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada (1294-1308), que don els seus bns a la cannica catedralcia. L'esglsia, runosa, fou donada al segle segent als dominicans. Aleshores hom trasllad l'advocaci a l'esglsia catedralcia de Sant Pere.



Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407090" title="Telescopi refractor" nonfiltered="2211" processed="2202" dbindex="157224">

Un telescopi refractor s un telescopi ptic que reflecteix imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta. La refracci de la llum en la lent de l'objectiu fa que els rajos parallels, procedents d'un objecte molt allunyat (en l'infinit), es concentren sobre un punt del plnol focal. Aix permet mostrar els objectes llunyans majors i ms brillants.

El seu funcionament s molt similar al d'un microscopi. Un refractor tpic t dues lents, una en l'objectiu i una altra en l'ocular. Les formes de les lents i el material utilitzat es dissenyen per a limitar al mxim el grau d'aberraci esfrica i aberraci cromtica de l'instrument.

Aquest tipus de telescopis sn molt comuns en la astronomia per a aficionats i en alguns telescopis solars. No obstant aix existeixen importants dificultats tcniques que impedeixen realitzar telescopis refractors de gran grandria i de gran apertura ja que resulta difcil fabricar lents tils de gran grandria i suficientment lleugeres per a l'objectiu. D'altra banda hi ha problemes de qualitat de la imatge a causa de petites bombolles d'aire atrapades en el vidre de la lent principal i a ms el material de la lent resulta opac a determinades longituds d'ona pel que es perd sensibilitat en algunes parts de l'espectre lumnic. La majoria d'aquests problemes es resolen utilitzant un telescopi reflector.

El problema de les aberracions cromtiques es corrigeix parcialment amb lents apocromtiques, per aquest tipus de telescopi t un preu molt elevat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407093" title="Gao Shun" nonfiltered="2212" processed="2203" dbindex="157225">


Gao Shun (?   198) fou un oficial militar sota el comandament del cabdill menor L Bu durant la tard Dinastia Han de l'Est i l'era Tres Regnes de Xina. Va ser ms conegut per la seua conquesta de Xiaopei i la posterior victria sobre una fora de socors dirigida per Xiahou Dun, un destacat general del senyor de la guerra Cao Cao. Per al mateix any, Cao Cao personalment encapal un setge sobre la base de Lu Bu en la ciutat Xiapi, i va triomfar. Gao Shun fou executat al costat del seu senyor, L Bu.

D'acord amb el Registre dels Herois (   ) de Wang Can, Gao Shun era un simple i sever home que no bevia o acceptava regals indeguts. El seu batall, format per ms de 700 homes, estava ben equipat i disciplinat. El batall va ser conegut per les seues freqents victries.

Referncies.

;
;
;

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407097" title="Sant Domnec de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2213" processed="2204" dbindex="157226">

L'esglsia de Sant Domnec actualment s una sala d'exposicions de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. La sala, propietat de l'Ajuntament de la ciutat, es troba a l'antiga esglsia de Sant Domnec davant la Catedral de la Seu d'Urgell i de l'Ajuntament.

L'antiga capella que era situada a l'antic portal de Cerdanya primer advocava a Sant Miquel fins que aquesta fou donada als dominicans. El primer emplaament del convent de pares predicadors de Sant Domingo o Domnec fou extramurs, 1273, passat el portal d'Andorra.

El 1364, per, per motius de defensa, traslladaren el convent a l'interior del recinte, a l'antiga esglsia de Sant Miquel, que aleshores fou dedicada a Sant Domingo i al cap de poc temps substituda per un nou edifici, gtic. Aquest edifici s de la primeria del segle XV, d'una sola nau i capelles laterals. La portalada s d'una gran puresa de lnies. Tenia una altra torre a ponent, avui desapareguda, flanquejant el portal. Els quadres que decoraven l'esglsia hi foren enviats per Lloren Toms i Costa, que hi t la seva sepultura. Es conserva el claustre, que ara forma part del Parador de Turisme. Hi ha tamb una sala de cultura i un punt d'informaci turstica municipal all on havia estat l'esglsia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407098" title="Biblioteca de Sant Agust" nonfiltered="2214" processed="2205" dbindex="157227">
La Biblioteca de Sant Agust s una biblioteca pblica de la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. El 1995 es va inaugurar l'actual edifici. Es tracta d'un edifici de cinc plantes, de estructura de ferro i vidre que contrasta fortament amb l'antiga construcci, i que ha estat obra de l'arquitecte Llus Vidal. L'edifici de vidre es troba dins de l'antiga esglsia, sense teulat, noms resten les parets i amb funci similar a la d'una plaa, tamb s'hi fan alguns actes com els dijous al carrer.

Es troba a l'antic convent de Sant Agust, fora el portal de Soldevila, s ara part de l'hospital municipal i part de la biblioteca municipal. Abans hi havia hagut la casa de Santa Magdalena (originriament situada a l'aiguabarreig dels dos rius perqu era una leproseria), de la qual tenien cura els franciscans. 

El 1576 fou donada als agustins, que hi bastiren l'esglsia de Sant Agust que encara s dreta, b que la faana antiga fou malmesa desprs de l'exclaustraci del 1835. s un edifici gtic, molt reformat al segle XVIII.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407102" title="Organizaci especfica" nonfiltered="2215" processed="2206" dbindex="157228">

Una organitzaci especfica s un mtode associatiu clssic anarquista, que assenyala a aquella agrupaci que manifeste una adhesi oberta i especfica al anarquisme, normalment a manera d un club poltic. Aquesta seria una organitzaci encaminada a difondre les idees anarquistes en forma que puga visualitzar l'acci anarquista en particular i el seu projecte, "produint" espais i experincies d anarquia. Aix tamb el membre en una organitzaci anarquista ajudaria a tindre una visi i estratgia especficament anarquista que permeta millor encarar les conjuntures i els projectes junt amb altres moviments socials. 

L'organitzaci especfica s una prctica sorgida en la primera mitat del segle XX amb la creaci de federacions anarquistes nacionals i regionals, de la m del anarcosindicalisme per a reforar la seua orientaci poltica, per mentre l mbit de l'anarcosindicat s l organitzaci laboral autnoma (per damunt de la ideologia), el de l'organitzaci especfica s la promoci puntual de l anarquia. 

Models.
Associacions especfiques existents en el mn sn les afiliades a les federacions anarquistes, siguen les que s aglutinen dins de la Internacional de Federacions Anarquistes d ndole sintetista o afins (el sintetisme i aproximacions a este constituxen la forma ms o menys predominant d organitzaci especfica del moviment llibertari internacional), o cas contrari siguen estes de lnia plataformista. No ha de prendre s com a sinnim de especifisme, si b este s una forma ms que pot adoptar l organitzaci especfica.

Vegeu tamb.
Minoria activa;
Grup d'afinitat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407103" title="Minoria activa" nonfiltered="2216" processed="2207" dbindex="157229">

Una minoria activa o minoria actuant s la funci d un grup social minoritari que intenta visualitzar un problema o propagar una soluci social a travs d influenciar per la educaci o per l'exemple a la resta dels seus congneres en un entorn donat o dins d una organitzaci ms gran. s un concepte d'origen anarquista, que intenta explicar el rol dels activistes i les seues associacions en els entorns socials en qu es desenvolupen. 

Funcionament.
La minoria activa t com a objecte posicionar un tema en l'opini pblica, per mitj del contagi o imitaci, per a traure a la poblaci de la indiferncia i aconseguir que es definisquen respecte a un tema, d a esdev el seu xit o el seu fracs. 

Est conformada per experts en certs temes, per organitzadors preparats i per simpatitzants que practiquen la poltica prefigurativa (espais o experincies autnomes) a l interior de la seua prpia associaci, per a motivar un procs de multiplicaci d'interessats i de ser possible generar i entrenar altres minories actuants. I aix, en conjunt construir un canvi social, no sobre ells, influenciant-los i no dirigint-los.

Origen.
Dins de l anarquisme el concepte sorgix en contradicci absoluta al concepte de avantguarda dirigent i de partit nic del marxisme, collocant en el seu lloc la minoria activa que estaria formada per clubs anarquistes, siguen estos organitzacions especfiques i/o grups d afinitat. 

Cal abandonar la teoria de la "avantguarda dirigent" per a adoptar la teoria ms simple i honrada de la minoria actuant que exercix el paper d un ferment permanent, que impulsa a l acci sense pretendre dirigir-la.

Posteriorment diversos moviments no especficament partidistes van adoptar l estratgia que pot veure s manifestada en organitzacions no governamentals o en els think tanks.

Bibliografia.
Petit lxic filosfic de l anarquisme, Minoria actuant, Daniel Colson.

Vegeu tamb.
Marketing viral;
Meme;

Enllaos externs.
Les minories actives en el feminisme;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407106" title="Contraeconomia" nonfiltered="2217" processed="2208" dbindex="157230">

La contraeconomia s un mtode empresarial i revolucionari consistent en la acci directa realitzada a travs del mercat negre i/o mercat gris. El terme va ser originriament encunyat per Samuel Konkin, un activista i teric anarquista, qui la va definir com "l estudi i/o la prctica pacfica de totes les accions humanes que estiguen prohibides per l Estat." El terme s l abreviatura de "economia contraestablerta". La contraeconomia s fonamental per a la que seria la doctrina del agorisme de Konkin, una variant explcitament revolucionria de anarquisme de mercat.

Origen .
La primera presentaci de la teoria de la contraeconomia va ser realitzada per Samuel Konkin en dos conferncias organitzades per J. Neil Schulman, CounterCon I en 1974 i CounterCon II en 1975, ambds celebrades en Cheshire, Massachusetts. Altres oradors que van participar en estes conferncies inclouen a Robert LeFevre, Kenneth Kalcheim, i Dennis Turner.

El primer llibre que retrata la contraeconomia com una estratgia per a l xit d una societat llibertria va ser la novella Alongside Night de J. Neil Schulman en 1979.

Agorisme .
L'agorisme de Konkin, com exposa en el seu Manifest agorista, postula que el mtode correcte per a aconseguir una societat anarquista de mercat lliure s per mitj de la promoci i el creixement de la economia submergida o "mercat negre" -la "contraeconomia"- fins a tal punt que l autoritat moral i el poder absolut del Estat hagen sigut exhaustivament soscavats pel que el mercat revolucionari anarquista i les empreses de seguretat jurdica sn capaos de sorgir des de baix, i en definitiva, suprimir el govern sent este jutjat com una activitat delictiva (amb els imposts considerats robatori, la guerra tractada com assassinat en massa, etc.).

Segons el pamflet de Konkin, Contraeconomia:
La contraeconomia s la suma de tota acci humana no agressiva, que estiga prohibida per l Estat. El contraeconmic s l estudi i prctica de la contraeconomia. La contraeconomia inclou el mercat lliure, el mercat "negre", la "economia subterrnia", tots els actes de desobedincia civil i social, tots els actes d associaci prohibida (sexual, racial, interreligiosa), i qualsevol altra cosa que l Estat, en qualsevol temps i lloc, opta per prohibir, controlar, regular, gravar o tarifar. La contraeconomia exclou tota acci aprovada per l Estat (mercat "blanc") i el mercat "roig" (violncia i robatori no aprovats per l Estat).

Segons Konkin, la contraeconomia tamb permet la immediata autoalliberament dels controls estatals, a qualsevol nivell prctic, per mitj de l aplicaci de la lgica empresarial racional per a decidir qu lleis trencar discretament i quan. El principi fonamental s afrontar riscs a la recerca de beneficis, encara que benefici pot referir-se a qualsevol augment en la percepci de valor en compte de guanys estrictament monetries (com a conseqncia de la teoria subjectiva del valor).

s alternatiu .
El terme contraeconomia tamb s utilitza en un context separat, per argumentablement compatible al principal, per a referir-se a abordar la justcia social i la sostenibilitat en un context de mercat, encara que en general contra l establiment economicopoltic no seria explcitament illegal. En este segon sentit la contraeconomia seria descrita com "diners al servici de la gent, en compte del contrari."

Segons els que usen este terme, esta inclou el comer just, la transparncia informativa de les empreses cap als seus clients, assumir els costs i responsabilitat ambiental, treballadors amb una relaci directa amb l empresa, relacionar-se amb provedors amb les mateixes prctiques o el desenrotllament d economies locals en la mesura que siga possible.

Referncies .


Enllaos externs .
Agorism.info;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407113" title="dil (nom)" nonfiltered="2218" processed="2209" dbindex="157231">
dil s un nom mascul rab (en rab     ,   dil) que literalment significa "just" o "equitatiu". Si b dil s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Adil o 'Adil. Precedit de l'article, Al-dil (      , al-  dil, "el Just", "l'Equitatiu") s un lqab o ttol emprat per diversos governants musulmans.

Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en albans, Adil; en bosni, Adil; en kirgus,     ; en kurd, Adil; en turc, Adil.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest ttol o lqab.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407118" title="fdal (nom)" nonfiltered="2219" processed="2210" dbindex="157232">
fdal s un nom mascul rab (en rab     , Af al) que literalment significa "millor". Si b fdal s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Afdal o Afzal. Precedit de l'article, Al-fdal (      , al-Af al, "el Millor") s un lqab o ttol emprat per diversos governants musulmans.

Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en transcripci anglesa de llenges ndies, Afzal; en kurd, Efdal; en turc, Efdal.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest ttol o lqab.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407126" title="Antrenas" nonfiltered="2220" processed="2211" dbindex="157233">


Antrenas s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407127" title="Gabrias" nonfiltered="2221" processed="2212" dbindex="157234">


Gabrias s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407128" title="Palhers" nonfiltered="2222" processed="2213" dbindex="157235">


Palhers s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407129" title="Saint-Bonnet-de-Chirac" nonfiltered="2223" processed="2214" dbindex="157236">


Saint-Bonnet-de-Chirac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407130" title="Saint-Lger-de-Peyre" nonfiltered="2224" processed="2215" dbindex="157237">


Saint-Lger-de-Peyre s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407131" title="Albaret-le-Comtal" nonfiltered="2225" processed="2216" dbindex="157238">


Albaret-le-Comtal s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407132" title="Esclandes" nonfiltered="2226" processed="2217" dbindex="157239">


Esclandes s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407133" title="Hures-la-Parade" nonfiltered="2227" processed="2218" dbindex="157240">


Hures-la-Parade s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407134" title="Aumont-Aubrac" nonfiltered="2228" processed="2219" dbindex="157241">


Aumont-Aubrac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407135" title="Fau-de-Peyre" nonfiltered="2229" processed="2220" dbindex="157242">


Fau-de-Peyre s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407136" title="Sainte-Colombe-de-Peyre" nonfiltered="2230" processed="2221" dbindex="157243">


Sainte-Colombe-de-Peyre s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407137" title="Manuel Fuster i Arnaldo" nonfiltered="2231" processed="2222" dbindex="157244">
Manuel Fuster i Arnaldo (Lleida, 1808 - 1864) fou un advocat i poltic lleidat. 

Es llicenci en Dret a la Universitat de Cervera i exerc d'advocat a la ciutat de Lleida. Treball de jurista a l'ajuntament de la ciutat entre 1834 i el 1836 i el 1842 fou escollit alcalde, crrec que ocuparia fins el 1849 quan l'anomenaren secretari de la Diputaci de Lleida. Fuster govern la ciutat de nou durant un segon mandat que es prolong de 1859 a 1863. 

Sota el mandat de Fuster s'enderrocaren les muralles de la ciutat, s'inaugur el Parc dels Camps Elisis, arrib el ferrocarril i s'assentaren les bases del model urbanstic actual de Lleida.

L'any 2009 Lleida celebra lAny Fuster per commemorar el 150 aniversari del seu mandant..

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407140" title="Viola d'arc" nonfiltered="2232" processed="2223" dbindex="157245">




La viola d arc o viola de gamba s qualsevol dels instruments d una famlia d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats  tant en qualitat d instruments meldics com polifnics al Renaixement  sobretot formant part de conjunts, a voltes noms integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, poca en qu va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu. El seu s va decaure a les darreres dcades del segle XVIII. Originriament, aquesta famlia prov de la vihuela espanyola, tamb amb influncies  tot i que potser noms en la postura amb qu es toca- del rabab rab.

L intrpret que la toca es coneix amb el nom de 'gambista'.

 Nom .



Malgrat que d en de la seva recuperaci ara fa algunes dcades, la tendncia havia estat a denominar-la com a viola de gamba, recentment s est imposant ms aviat la denominaci de viola d arc que t antecedents i referents clars histrics ms clars i autctons que no pas la denominaci de procedncia italiana.

Aquesta, (viola de gamba) significa  viola de cama , en oposici a la viola convencional anomenada  da braccio  i que deriva de la forma de subjectar-la l instrumentista entre les cames. L instrument  o ms aviat tota la famlia d'instruments ha tingut altres denominacions en altres llenges. Aix, en francs s anomena  viole , en angls  viol , en alemany  Gambe ; en castell antic es troba tamb la denominaci de "vihuela de arco" (Cerone, 1613), "vigela de arco" (Covarrubias, 1611) o "violn" (Ortiz, 1553) per als membres greus de la famlia.

 Caracterstiques .

 

Tot i que hi ha una gran varietat de models histrics de viola d arc, s fcil assenyalar una srie de caracterstiques constructives tpiques que solen coincidir en la immensa majoria de models:

 	El batedor s corbat i t set trasts que no estan fixats al mnec, sin que consisteixen en llaades de tripa estacades al voltant del mnec i que, per tant, es poden desplaar, igual que en el cas del llat i de la vihuela per modificar-ne el tipus d afinaci.

 	La caixa de ressonncia t les espatlles caigudes i el fons pla, amb inclinaci cap a la zona del mnec.

 	Taula o tapa harmnica tallada.

 	Escotadures pronunciades.

 	Els forats frontals de ressonncia a la tapa harmnica en forma de C.

 	Pont corbat.

 	Entre cinc i set cordes de tripa, les ms greus entorxades amb metall.

 	Afinaci majoritriament per quartes, amb una tercera intercalada, semblant a la del llat i de la vihuela i que tamb t relaci amb la de la guitarra moderna.
 
 	Claviller tallat amb motius figuratius, normalment un cap hum o d un animal.

 	Arc  que es subjecta lluny de la nou i prop del punt d equilibri, tal com succea amb la resta d instruments- generalment en forma convexa igual que els arcs de la famlia del viol en aquells moments, a diferncia dels arcs moderns de curvatura cncava. 

Igualment acostumen a coincidir alguns elements a l hora de fer-lo sonar:

 	L instrument es subjecta entre les cames, sigui quina sigui la seva mida, amb l nica excepci dels ms grans i greus que es recolzen directament al terra. Es disposa verticalment, amb una lleugera inclinaci cap a l esquerra del msic.

 	L arc s agafa amb el palmell de la m mirant cap amunt, i amb algun dit en contacte directe amb les cerres, la qual cosa permet de modificar-ne a voluntat la tensi per obtenir l articulaci i les inflexions interpretatives desitjades. Aquesta tcnica s similar a la que s observa sovint en instruments folklrics de corda fregada

 Tipus i afinacions .

.

Pel que fa a les mides i, en conseqncia, a les tessitures, la viola d arc constitueix una gran famlia, amb un nombre de membres considerable i variable segons les poques. Les talles ms emprades foren  i sn- la soprano, la tenor i  ms que totes les altres- la baixa, per no sn pas les niques. Des de la ms petita a la ms gran podem trobar: 

 	El  quinton  francs, amb una afinaci mixta entre el viol i el  pardessus de viole , igualment francs: sol-re'-la'-re"-sol".

 	El  pardessus de viole , afinat sol-do'-fa'-la'-re"-sol".  s una petita viola afinada a l octava superior que la viola tenor; a vegades noms tenia cinc cordes (sol, r, la, r, sol).

 	La viola soprano, afinada re-sol-do'-mi'-la'-re".

 	La viola contralt o alto, molt poc utilitzada, i que t la segent afinaci: La-re-sol-si-mi'-la'.

 	La viola tenor, amb una afinaci del tot idntica a la ms habitual del llat renaixentista en sol: Sol-do-fa-la-re'-sol'.

 	La  lyra viol , un model angls del segle XVII, d una mida una mica ms gran que la viola tenor i a la qual s aplicaven afinacions diverses per tal de poder-hi interpretar msica de tablatura. 

 	La  division viol , que tamb s un model angls, que es troba descrit, entre altres, per Christopher Simpson (Simpson, 1659). T una afinaci semblant al baix de viola, per s d una mida ms petita, cosa que la fa ms apropiada per a papers solistes.

 	La viola bastarda, una denominaci italiana que podria identificar-se amb la  division viol .

 	La viola baixa, o baix de viola, afinada Re-Sol-do-mi-la-re'. s, amb diferncia, el model ms emprat de tota la famlia, des de Diego Ortiz (segle XVI) fins a Karl Friedrich Abel (Segle XVIII). Avui en dia s el model principal en l ensenyament de l instrument. Sainte-Colombe, al Segle XVII impos a Frana una variant d aquest instrument amb set CORDES, bo i afegint-n hi una de ms greu (La). A la regi aguda, la seva extensi sol arribar fins al re .

 	El viol en Sol, afinat Sol,-Do-Fa-La-re-sol. Els francesos l anomenaven gran baix de viola.

 	El viol en Re, afinat Re,-Sol,-Do-Mi-la-re. Els francesos l anomenaven contrabaix de viola.

De totes maneres, la scordatura o modificaci de l afinaci habitual d alguna de les cordes era freqent  tal com passava amb el viol- sobretot en els estils interpretatius solistes, per exemple en el cas de la    lyra viol    que tamb posava en joc altres tcniques com els acords o el pizzicato.

Quadre amb les afinacions ms freqents dels models ms usuals de viola d arc



De totes maneres, i tenint en compte que sobretot al llarg dels segles XVI i XVII les formes constructives i les caracterstiques generals dels instruments no estaven normativitzades com ho estan avui en dia, en tot moment hi va haver un gran nombre d afinacions alternatives que es troben recollides en nombrosos tractats. Aix, per exemple, a la Frana del segle XVI, les violes d arc solien tocar-se en conjunts formats per instruments de cinc cordes que s afinaven totalment per quartes, tal i com succeeix amb molts violons posteriors, i com encara es pot observar actualment en el contrabaix. En general, les afinacions variaven segons es tracts d un instrument solista o per a la msica de conjunt.

Des de finals de la dcada de 1980 nombrosos constructors d instruments  incloent a Eric Jensen, Francois Danger, Jan Goorissen i Jonathan Wilson- han experimentat amb la construcci de violes d arc elctriques amb diferents tipus d aproximacions, des d electrificacions mnimes fins a violes de cos masss, amb diferents tipus d ergonomia, i amb diferents graus d xit.

Al segle XXI, la casa Ruby Instruments, d Arnhem, als Pasos Baixos, ha desenvolupat la Ruby Gamba, una viola d arc elctrica, de cos masss amb set cordes . T 21 trasts de nylon lligats i ajustables, com a les violes tradicionals, i t un mbit practicable de ms de sis octaves. Alguns gambistes que han adoptat instruments elctrics sn Gilles Zimmermann, Loren Ludwig, Jay Elfenbein, Paolo Pandolfo, Tina Chancey i Tony Overwater.

 Histria .

 Orgens: de la corona catalanoaragonesa a Itlia .



A la segona meitat del segle XV els vihuelistes van comenar a tocar els seus instruments (la viola de m) dotats d un pont pla  la forma habitual en els instruments de corda polsada- amb un arquet (Woodfield, 1984; Andrs, 1995). s molt probable que en aquest fet hi intervingus la pervivncia de la prctica d instruments d origen rab com el rebab que es toquen amb arquet i recolzats a la falda, sobre les cames, i que s havien continuat tocant en diferents zones de la Pennsula Ibrica, i que havien de donar lloc a altres instruments com el rebec. En un lapse de temps de dues o tres dcades aquest nou costum havia portat al desenvolupament i evoluci d un instrument totalment nou que, malgrat tot, retenia moltes caracterstiques de la vihuela que li havia donat origen. Aquesta transformaci es don en terres de la Corona catalanoaragonesa i ms concretament al Regne de Valncia. La primera representaci d una viola d arc de la qual es disposa, fou trobada a Xtiva i data de 1475. El gambista i luthier barcelon Sergi Casademunt ha construt una viola d arc inspirada en aquesta representaci .

Pels seus trasts, el fet de tenir sis cordes, l afinaci per quartes amb una tercera al mig, aquest instruments deriva de la vihuela o viola de m, o potser del llat, tot i que s ms probable que l origen sigui en el primer, ats que era ms emprat en aquesta zona. Per aix, la viola d arc o viola de gamba pot ser considerada com una viola de m amb arquet. Es toca inicialment sobre els genolls i posteriorment  sobretot en aparixer models ms grans i greus, entre les cames. D aqu, tamb, que, tot i ser un instrument d arc, mai no va perdre del tot la seva vocaci d instrument polifnic.

Quan, l any 1492 el valenci Roderic de Borja vaser elegit papa i esdevingu Alexandre VI, s hi emport diversos instrumentistes valencians com ell per intervenir en les cerimnies religioses. La moderna viola d arc va ser tot un xit a Roma, i Isabelle d Este, enamorada de la  viole a la spagnola  en va encarregar unes quantes a un luthier de Brescia anomenat Giovanni Kerlino. Ben aviat apareix tamb formant part de la capella d Isabel la Catlica i vers el 1514 Rafael Sanzio la representa al seu quadre xtasi de Santa Ceclia. Just quatre dcades desprs de la primera representaci iconogrfica conservada ja s havien desenvolupat models de diverses mides del nou instrument i comenava la seva expansi per Itlia, Espanya, Alemanya, Frana i Anglaterra. Sembla ser que el mateix Enric VIII d Anglaterra el tocava, la qual cosa indica que la reialesa el consider un instrument prou elevat i digne de ser tocat per ells.

 La viola d arc en el Renaixement .

La viola sempre ha comptat amb cordes de tripa sotmeses a poca tensi, a diferncia de la famlia dels violins que modernament ha adoptat les cordes metl liques. La tripa produeix un so molt diferent, en general descrit com a ms suau i ms dol. Vers el 1660 hom va poder comenar a disposar de cordes de tripa o de seda recobertes de coure que eren utilitzades com a cordes greus de les violes i de molts altres instruments. Tot i que el model ms habitual de viola d arc s de sis cordes, durant el segle XVI van abundar els models de cinc i fins i tot de quatre. 

Els models inicials de viola d arc comptaven amb un pont pla o gaireb pla, per des de ben aviat el pont es va anar fent cada vegada ms corbat per tal de permetre de tocar separadament cada una de les cordes. Tamb el batedor des de ben aviat va sofrir canvis: es va corbar cap als costats  en relaci a la curvatura del pont- i la part inferior es va elevar en respecte a la tapa harmnica cosa que permetia que aquesta pogus vibrar lliurement. Una altra de les modificacions primerenques fou l aparici dels forats laterals, ats que aquests no existeixen en els instruments de corda polsada dels quals prov la viola d arc; aix es pot observar a la xilografia del segle XVI que figura ms amunt. Abans que la disposici dels forats laterals en forma de C mirant cap enfora queds fixada com a clssica al segle XVII  cosa que va esdevenir cap a mitjan segle XVI-, hi va haver violes amb forats en forma d F  com a la famlia dels violins-, i en forma d S; fins i tot hi ha instruments amb quatre forats. En canvi, els constructors de violes d ustria i d Alemany van continuar construint els seus instruments amb la roseta central. La poca tensi de les cordes de la viola d arc permetia aquesta caracterstica.

Gaireb des del seu origen la viola d arc va ser emprada en conjunts instrumentals  els anomenats consorts, tot sovint integrats exclusivament per violes de diferents mides i tessitures, a voltes en combinaci amb altres instruments en el que els anglesos anomenaven broken consorts. Amb aquests conjunts s interpretava msica polifnica, ja fossin obres originals per a grups instrumentals, ja fossin obres vocals. Per des de ben aviat, alguns tractats com el de Diego Ortiz expliquen a bastament tamb el seu s virtuosstic com a solista en la improvisaci i en la disminuci. 

El repertori especfic per a la viola, ja fos solista o en grup es va anar generant sobretot a les zones que es situaren a l avantguarda en la construcci i la interpretaci amb el nou instrument. A part del mateix  Ortiz, van crear un repertori de gran inters Silvestro Ganassi (Ganassi 1542 i 1543) i Rognoni que, a principis del segle XVII compongu un repertori de disminucions per a la viola bastarda de gran virtuosisme en paral lel al que en el mateix moment altres compositors fien per a altres instruments destacats solistes a l poca com el viol o la corneta. L edici, impressi i difusi d aquests tractats  en una poca en qu la impremta musical era extremadament cara, contribu enormement a la difusi de l instrument.

D Itlia i ms concretament de la ciutat de Brescia van sortir alguns dels instruments millors de l poca, avui en dia encara molt buscats pels intrprets actuals. Destaquen Gasparo da Sal (1549-111609) i Giovanni Paolo Maggini (1580   1630). Per tamb dels tallers de lutheria de Cremona, de Mil, de Vencia, de Mntua, de Bologna, Florncia, Roma o Npols van sortir esplndides violes d arc fins a la dcada de 1780.

Alfonso Ferrabosco, el fill d un Itlia emigrat a Anglaterra i que tenia el mateix nom, va ser l iniciador d una prolfica escola anglesa de msica per a conjunt de violes que va florir des de finals del segle XVI fins ben entrat el segle XVIIXVII, primer amb autors que encara componien en l estil contrapuntstic propi del barrer Renaixement angls com John Dowland (amb les seves  famoses "Lachrimae or Seven Teares", de l any 1604), Orlando Gibbons,Christopher Tye (el ms prolfic compositor de peces anomenades In Nomine, John Coprario, etc., fins a autors ja plenament barrocs com Henry Purcell.

 La viola d arc al Barroc .

Tant els historiadors, com els luthiers i els intrprets distingeixen clarament entre les violes renaixentistes i les del barroc. Els instruments de l poca barroca tenen, en general una construcci ms pesada i estan provets de barra harmnica i d nima com la resta dels moderns instruments de corda fregada.

D Itlia van continuar sortint preciosos instruments, especialment de mans dels grans luthiers de Cremona com Stradivari, Amati, Guarneri o Ruggieri (tot i que la majoria d ells siguin ms coneguts pels seus violins.

A Anglaterra es va mantenir la producci de msica per a consorts de violes, una tcnica originalment lligada a la polifonia renaixentista i que el Barroc va saber fer seva. En destaquen les fantasies de Henry Purcell. Per tamb van nixer nous gneres com les variacions sobre un    ground    o baix per a    division viol   , gnere en el qual destaquen Simpson, Poole o Jenkins; i tamb les peces per a    lyra viol    on sobresurten Ferrabosco (fill), Tobias Hume, Sumarte o Corkine, repertori que sobretot es va difondre a travs de manuscrits d s domstic en tablatura.

Per probablement el gran repertori barroc per a la viola d arc s el que es desenvolupa a Frana

La visita de Maugars a Anglaterra fou el fet histric que don origen a l escola francesa de msica per a viola d arc dels segles XVII i XVIII, que hauria de portar l instrument al seu punt de mxim desenvolupament en les composicions de Hotman, Sainte-Colombe (que s considerat l introductor de la setena corda en el baix de viola), el seu deixeble Marin Marais i els Forqueray. El repertori francs habitualment s organitzava en forma de suites per a baix de viola d arc (de set cordes) i acompanyament de baix continu en el qual normalment participava un altre baix de viola de gamba, a ms de clavec. Les cotes ms altes de prestigi per la seva musicalitat es troba en els cinc llibres de peces de Marais, mentre que el cim d aquesta literatura, pel que fa a dificultat tcnica i riquesa de recursos rau en les peces de d Antoine Forqueray que va publicar el seu fill Jean-Baptiste Antoine a Pars el 1747. El fet que la viola fos l instrument predilecte del rei Llus XIV va ser un altre factor important no sols de recolzament a la popularitat i al desenvolupament de l instrument  quant a tcniques constructives i interpretatives, i a composici- sin que va ser determinant perqu s associs de manera definitiva a un status nobiliari, i que definitivament se l considers estendard de la cultura francesa, de manera semblant a com els violins ho eren de la cultura italiana.

Tamb fou durant el segle XVIII quan van treballar a Alemanya importants virtuosos de l instrument com l holands Schenk o els membres de la famlia Abel. D altra banda, autors de primera lnia com Buxtehude, Johann Sebastian Bach o Telemann tamb van escriure literatura important per al baix de viola d arc, especialment sonates i concerts. Bach va escriure per a Christian Ferdinand Abel les seves tres sonates per a viola d arc i clavec obligat, i tamb va emprar aquest instrument en diversos moments de les seves passions com a instrument obligat o solista. El fill de Christian Ferdinand Abel, Carl Friedrich Abel s considerat el darrer gran virtus de l instrument, recordat especialment per les seves improvisacions (recollides en el seus llibres de peces per a viola sola) en els seu concerts a Londres, la ciutat on s instal l, en uns moments en qu l instrument ja havia entrat en declivi al continent.

 Declivi .



La viola d arc va anar perdent la posici privilegiada que havia tingut al llarg de ms de dos segles, sobretot al llarg de la segona meitat del segle XVIII. Com que la funci que havia estat fent  les prpies d un instrument de corda fregada de tessitura greu- no desapareixien pas, sin que es transformaren, el que es va donar fou realment una substituci: el violoncel va acabar ocupant el seu lloc (de manera semblant a com el piano ocup el lloc del clavec). 

Diversos factors es va combinar per portar a terme aquest canvi. D una banda, la msica italiana, el gust itali, enva tota l escena musical europea, i amb ell el violoncel com a membre greu de la famlia dels violins, representants del gust itali enfront de les violes, representants del gust francs. De l altra, la viola havia estat sempre un instrument vinculat a l aristocrcia, i que havia rebut un fort impuls directament d alguns membres de la casa reial francesa. La caiguda de la monarquia amb la Revoluci Francesa (1789) caigueren tamb la majoria dels seus smbols i valors culturals. Finalment, i sobretot a les grans capitals europees, des de les darreres dcades del segle XVIII la msica, i en concret la celebraci de concerts, cada vegada ms s anava concebent com una activitat econmica, lucrativa; aix va fer que els concerts es celebressin en sales cada vegada ms grans que requerien d un volum sonor cada vegada ms gran; i la viola, que havia afavorit unes tcniques constructives i interpretatives que cercaven la suavitat i la dolor, no estaven preparades per a aquesta nova demanda, mentre que s que ho estava la famlia del viol. 

Els pocs moviments d una certa importncia per mantenir la popularitat de la viola van sorgir, precisament, de Frana. Hubert Le Blanc, el 1740, publicava una  Defensa del baix de viola contra els embats del viol i les pretensions del violoncel . Per la seva banda, Michel Corrette, vers el 1780, va intentar la creaci d un instrument hbrid  sense trasts i amb cordes de metall- que anomen viole d Orphe.

Precisament en aquells moments de declivi fou quan emerg el baryton, una variant de la viola de gamba amb cordes de ressonncia afegides per al qual Franz Joseph Haydn va escriure unes 175 composicions. Per aquest fet s un cas allat i que s explica noms pel fet que aquest era l instrument que tocava el mecenes de Haydn.

 Recuperaci.

 

Els pioners en la recuperaci de la viola de gamba o viola d arc foren, sobretot la famlia Dolmetsch, i en concret Arnold Dolmetsch i August Wenzinger.

Per la veritable recuperaci s ha donat a partir de mitjan segle XX, en estreta vinculaci al moviment denominat de la msica antiga que ha representat la revaloritzaci no sols d uns repertoris antics  inicialment de la msica barroca i per extensi, posteriorment, molts altres- sin, sobretot, unes maneres d interpretar-la que passen per la utilitzaci dels instruments propis de l poca les prctiques interpretatives corresponents que es recuperen a travs de la lectura de tractats, iconografia, etc.

Aix va fer que, inicialment, la recuperaci de l instrument estigus nicament lligada a la interpretaci (i no pas a la composici). Entre els principals gambistes esmentem a Wieland Kuijken, membre d una prestigiosa famlia de msics, a Jordi Savall, Guido Balestracci, Paolo Pandolfo, Jaap ter Linden, Vittorio Ghielmi, etc. Val a dir que si tradicionalment la majoria d aquests gambistes havien arribat a la viola de gamba des de l estudi del violoncel, cada vegada s ms habitual que hom s inici directament en l estudi de la viola d arc mercs a la proliferaci d escoles en qu es pot estudiar aquest instrument. Per la seva banda, el cas de Paolo Pandolfo s excepcional en aquest panorama en tant que inicialment fou un reconegut contrabaixista de jazz.

Altres gambistes important a Catalunya sn Pere Ros, Sergi Casademunt (tamb constructor de violes), Clara Hernndez, Maria Elena Medina.

A part dels intrprets solistes, cal esmentar, igualment, nombrosos conjunts de violes que han assolit un prestigi notable en diferents pasos d Europa i Nord-Amrica. Destaquen els grups Fretwork i Phantasm. El Baltimore Consort s ha especialitzat en msica anglesa del Renaixement i funciona ms aviat com un   broken consort  . El grup Hesprion XXI, que dirigeix Jordi Savall tamb inclou diversos tipus d instruments, per el conjunt de violes d arc hi t una centralitat clara.

Igualment la prctica de l instrument ha experimentat un increment notable. Han contribut a aix, les facilitats per estudiar-lo, tant a un nivell inicial o amateur com de professionalitzaci, l abaratiment dels instruments per a un s no professional, i l increment i la millora d accessibilitat a les edicions d aquesta msica. Tamb hi ha contribut el fet que, ats que sempre fou un instrument ms per a aficionats que no pas per a professionals, en general s un repertori que demana ms musicalitat que no pas virtuosisme

Paral lelament han sorgit nombroses societats que tenen per objectiu principal la recuperaci i difusi dels diferents aspectes de l instrument. La ms antiga s The Viola da Gamba Society, creada al Regne Unit l any 1948 i que compta amb socis arreu del mn. Aquesta va ser model per a moltes altres de posteriors.

El professor Jos Vzquez de la Universitat de Viena ha creta una col lecci que cont ms de 50 violes d arc histriques en condicions de poder ser utilitzades. A travs de la  Orpheon Foundation Museum of Historical Instruments els fan sonar l Orpheon Baroque Orchestra, l Orpheon consort o diferents solistes als quals es presten. Igualment es posen a disposici de constructors i investigadors, i es poden veure en exposicions temporals. 

El film Tous les matins du monde, (Tots els matins del mn), d Alan Corneau, basat en les vides de Monsieur de Sainte-Colombe i de Marin Marais, va representar una empenta enorme al coneixement massiu de l instrument i va aportar nous pblics a aquesta msica. La banda sonora va ser encarregada a Jordi Savall que hi toca, hi dirigeix i signa algun dels temes.

El panorama de la viola d arc als segles XX i XXI s ha normalitzat plenament quan els compositors tamb han produt noves creacions per a aquest instrument. En part ho ha afavorit el fet que nombrosos solistes i grups hagin encarregat obres a diversos compositors (mentre altres han continuat limitant la seva interpretaci al repertori histric). El grup Fretwork ha estat especialment actiu en aquest sentit encarregant obres per a conjunt de violes a George Benjamin, Michael Nyman, Elvis Costello, Sir John Tavener, Orlando Gough, John Woolrich, Tan Dun, Alexander Goehr, Fabrice Fitch, Andrew Keeling, Thea Musgrave, Sally Beamish, Peter Sculthorpe, Gavin Bryars, Barrington Pheloung, Simon Bainbridge, Duncan Druce, Poul Ruders, Ivan Moody, i Barry Guy. Moltes d aquestes composicions es poden sentir al seu CD Sit Fast de l any 1997. Per la seva banda, el New York Consort of Viols ha fet encrrecs a Blent Arel, David Loeb, Daniel Pinkham, Tison Street, Frank Russo, Seymour Barab, William Presser, i Will Ayton; moltes d aquestes obres apareixen al CD de l any 1993 titulat Illicita Cosa.

Tractats.

Es troben representacions i il lustracions de violes d arc en molt tractats de principis del segle XVI entre els quals els de: 

Sebastian Virdung: Musica getutsch, 1511.
Hans Judenkunig: Ain schone kunstliche Vunderwaisung, 1523. ;
Martin Agricola: Musica instrumentalis deutsch, 1528. ;
Hans Gerle: Musica Teusch (or Teutsch), 1532. D aquests dos darrers se n van fer diverses edicions.

Es van escriure molts tractats de gran importncia dedicats a la viola d arc o amb referncies a aquest instrument. El primer va ser el de Silvestro Ganassi: Regola Rubertina & Lettione Seconda (1542/3). Poc desprs Diego Ortiz public el seu Trattado de Glosas (Roma, 1553), un llibre de msica de gran importncia amb exemples de com ornamentar i fer disminucions sobre melodies preexistents amb la viola d arc. A Anglaterra Christopher Simpson va poder fer dues edicions del seu tractat; la segona, del 1667 va ser en edici bilinge, en angls i en llat. Cont un cert nombre de variacions  del tipus genunament angls anomenat divisions- que constitueixen un repertori molt important per a aquest instrument. Una mica ms tard, tamb a Anglaterra, Thomas Mace va escriure el seu Musick's Monument que tracta ms aviat del llat, per tamb t una part important dedicada a la viola. En els darrers anys del segle van veure la llum alguns importants tractats francesos com els de Machy (1685), Rousseau (1687), Danoville (1687), and Loulie (1700) que mostren clarament un gran desenvolupament de les tcniques interpretatives.

 Popularitat .   




La viola d arc era  un instrument plenament aristocrtic l estudi del qual formava part de l educaci artstica de la noblesa, igual que el llat, el clavec o el cant. Aix es troba, per exemple a Il libro del Cortegiano que Baldassare Castiglione public l any 1528:   La msica no s pas simplement un divertiment per al cortes, sin una necessitat. S hauria de practicar en presncia de dames perqu predisposa l individu a tota mena de pensaments... I la msica per a quatre violes s molt encantadora, perqu s delicada i enginyosa  . D acord amb aquesta lnia de pensament, prnceps renaixentistes amants de les arts com Francesc I de Frana  ( 1547) o Enric VIII d Anglaterra ( 1547) van portar als seus respectius pasos no sols els ms grans pintors, escultors i pensadors d Itlia sin tamb alguns dels compositors i intrprets de ms renom. En una poca en qu el neoplatonisme era present en l esperit de tots, en qu els versos de Petrarca i d Ariosto estaven en boca de tots, la viola d arc era a la falda i a les mans de tothom.

Seguint el model imposat per l alta noblesa, probablement la viola d arc va arribar a ser l instrument ms popular arreu de l Europa occidental i central; en tot cas, noms el llat s possible que li fes ombra en alguns moments i llocs. Mentre que els violins eren instruments tocats per professionals, i per tant per persones que es guanyaven la vida amb la msica, la viola d arc era l instrument dels que feien msica per plaer, l instrument dels aristcrates, de la noblesa. Aix, alhora, esperonava el luxe en la construcci d aquests instruments. La majoria de cases i famlies benestants disposaven del seu conjunt de violes que podia incloure mes o menys mides de l instrument i que fins i tot podia comptar amb diversos exemplars de la mateixa mida o model. Amb aquests conjunts  anomenats consorts a Anglaterra-, en l mbit domstic o cortes s interpretava msica de conjunt, ja fos msica vocal o composicions especficament escrites per a conjunts de violes. Aquesta msica va ser especialment popular a Anglaterra durant el regnat d Elisabet I amb compositors de la talla i el ress de William Byrd o John Dowland, i en el del rei Carles I, en qu destaquen John Jenkins i William Lawes. La darrera msica escrita per a conjunt de violes abans de la moderna revifalla de l instrument en el segle XX van ser les fantasies de Henry Purcell.

Potser fins i tot ms populars que els conjunts de violes van ser els anomenats, a Anglaterra , broken consorts que combinaven instruments de diversos tipus, habitualment violes, flautes de bec, llats i/o altres instruments de corda polsada (citerna, orfarion etc.), virginal (o espineta o clavec) per tamb altres menys freqents com flauta travessera, cromorns, etc. a ms de cantants, segons el qu estigus disponible en cada moments. D entre tots aquests, per, els ms habituals eren el baix de viola i el llat, per ser els que gaudien de ms popularitat i, per tant, era ms fcil trobar un instrumentista a punt.


Referncies.

Andrs, Ramn (2001). "Diccionario de instrumentos musicales." Pennsula.
Bryan, John (2005). "In Search of the Earliest Viols: Interpreting the Evidence from a Painting by Lorenzo Costa." The Viola da Gamba Society of Great Britain, Newsletter, no. 131.
 
 
Crum, Alison, with Sonia Jackson (1992). Play the Viol: The Complete Guide to Playing the Treble, Tenor and Bass Viol. Oxford University Press. ISBN 0-19-816311-8.
 
 
 
 
Robins, Brian. "The English Viol Consort in the Tudor Era". ;
 
 

 Enllaos extens .



Viola da Gamba Society of America site;
Transcriptions and facsimiles of viol treatises;
Viola da gamba collection of the Orpheon Foundation;
Mtodes, llibres i articles sobre la viola d arc o de gamba;
 Federation of Viola da Gamba Societies;
 Viola da Gamba Society of America;
 Socit Franaise de Viole;
 Facsmils de tractats histrics ;
 The Orpheon Foundation;
 Evoluci de l  instrument;
 The Rose Consort of Viols;
 Phantasm (consort de violes);
 Ishbilya Consort (consort de violes);
 Fretwork (consort de violes);
 Sergio Alvares;
;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407141" title="Moviment per la unificaci de Romania i Moldvia" nonfiltered="2233" processed="2224" dbindex="157246">



El moviment per la unificaci de Romania i Moldvia va nixer a tots dos pasos desprs de la revoluci romanesa de 1989 i de la poltica de glasnost de la Uni Sovitica. Les persones que defensen aquest moviment se solen anomenar unioni ti o unionistes, i a Moldvia els contraris a aquesta idea es diuen moldoveni ti o moldovenistes. La diferncia entre aquest tipus d'unionisme i l'irredemptisme que caracteritza el Partit de la Gran Romania s que els segons ignoren totalment qualsevol mena de comproms internacional de Romania i reclamen que se'ls retornin els territoris de ms enll de les fronteres de Romania i Moldvia, encara que la presncia de romanesos sigui purament testimonial. Per contra, els unionistes, que s'agrupen en organitzacions com ara Noii Golani, Desteptarea o el moviment Basarabia - P mnt Romnesc, limiten les seves aspiracions a la integraci de tots dos estats. 

Context histric.



Bessarbia havia format part del Principat de Moldvia fins que se la va annexionar l'Imperi Rus, el 1812. Durant la Revoluci Russa del 1917, Bessarbia es va declarar independent i l'any segent l'Sfatul   rii (l'assemblea nacional, acabada de crear) va votar a favor de la uni amb Romania.

El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, Romania va accedir a l'ultimtum de la URSS i va cedir la regi a la Uni Sovitica, que la va incorporar a la Repblica Socialista Sovitica de Moldvia; tot seguit va comenar una campanya per crear una identitat tnica moldava (moldovianisme) diferent de la dels romanesos, considerats per la propaganda oficial opressors capitalistes.

La poltica oficial de la Uni Sovitica tamb considerava que el romans i el moldau eren dues llenges diferents, i per reforar la distinci el moldau va passar a escriure's amb un alfabet cirllic especial (l'alfabet moldau), derivat de l'alfabet rus i diferent de l'alfabet que fa servir el romans, que utilitza una adaptaci de l'alfabet llat.

Early history of the movement, 1990-1992.

In September 1989, with the liberalization in the Soviet Union, the Moldavian SSR Parliament declared Moldovan to be the official language and asserted the real existence of a "linguistic Moldo-Romanian identity".

On 6 May 1990, Romania and the Moldavian SSR lifted restrictions on travel between the two territories, and hundreds of thousands of people crossed the Prut River which marked their common border. At the time, it was generally expected in both countries (especially in Romania, though to some extent in Moldova too) that they would soon be united; however, the pro-Moscow politics of Romanian president Ion Iliescu made both sides more cautious and delayed a strengthening of ties.

In his address to the Romanian parliament, in February 1991, Mircea Snegur, the Moldovan president, spoke of a common identity of Moldovans and Romanians, referring to the "Romanians of both sides of the Prut River" and "Sacred Romanian lands occupied by the Soviets". In June 1991, Snegur talked about Moldova moving toward the reunification with Romania, adding that the USSR is not making great efforts to stop it.

Following independence, declared on 27 August 1991, the Romanian tricolor, with a Moldovan coat-of-arms, was adopted as the national flag. In addition, De teapt -te, romne!, the Romanian national anthem, also became that of Moldova. 

However, soon afterward, within the Moldovan Popular Front, there was a disagreement over the issue of the union with Romania, which resulted in a separation of Mircea Snegur's group in October 1991.

While many Moldovan writers and intellectuals supported the union and wanted a "reunion with the Romanian motherland", there was little popular support, with more than 70% of the Moldovans rejecting it, according to some 1992 polls. Nevertheless, Transnistria used the movement for unification with Romania as a pretext for declaring its independence.

Late 1990s and early 2000s.

The initial enthusiasm in Moldova was tempered and from 1993 Moldova started distancing itself from Romania. The constitution adopted in 1994 used the term "Moldovan language" instead of "Romanian" and changed the national anthem to Limba noastr . The 1996 attempt by Moldovan president Mircea Snegur to change the official language to "Romanian" was dismissed by the Moldovan Parliament as "promoting Romanian expansionism".

A "Concept on National Policy" was adopted in 2003, which is very similar to the Soviet era Moldovenism, by proclaiming that Moldovans (speaking the Moldovan language) are a people different from the Romanians, who are described as an ethnic minority in Moldova.

The current situation.



Until recently, a union between Romania and Moldova was deemed unlikely, owing to a lack of interest in both countries. In Romania, while most political parties give mild support to the concept, at least in theory, unification would most probably be a burden on the Romanian economy, considering that Moldova is currently among the poorest countries in Europe. Additionally, Romania joined the European Union in 2007, and while the country has recently supported Moldova in its foreign policy, many political analysts question Moldova's political preparedness and whether it has made sufficient progress towards unification.



From the point of view of the Transnistrian government, due political necessity, any Moldovan unification with Romania could only include the part of Moldova which extends to the Dniester river. On the other side of the river, Transnistria would not agree to be part of any union with Romania. Statements from Transnistrian officials support unification of Romania and Moldova as long as Transnistria is not included.

In pre-2005 Moldova, apart from the newly created Unionist Movement of the Republic of Moldova, only the Christian-Democratic People's Party actively supported unification. However, the stance of the Christian-Democrats has become questionable due to their post-2005 collaboration with the Moldovan Communists. Due to this change in Moldovan politics, a new party, the National Liberal Party ( Partidul National Liberal), mirroring the party with the same name in Romania, has been created which also calls for a loose union with Romania and integration within the EU .



In 2004, the Romanian newspaper Ziua published a series of articles claiming that a senior Russian diplomat proposed to the Romanian government a plan that he claimed "came from president Putin himself", which would leave the west bank of Moldova in Romania in exchange for a Romanian recognition of Transnistrian independence. Russian president Putin has neither confirmed nor denied the statements of the Romanian newspaper. Nevertheless, Romanian journalists and scholars immediately dismissed the plan since it would not address the question of the city of Tighina which is under Transnistrian control yet in Moldova proper, nor would this address the question of how Russia would manage to convince Moldova, a sovereign and independent state, to join a political union with Romania.

In January 2006, the Romanian president, Traian B sescu declared that he strongly supports the Moldovan bid for joining the European Union and that "Romania's minimal policy is that the unification of the Romanian nation would be done within the EU". Interpretations of the word "minimal policy" have led some to believe that the current Romanian administration also has a maximal policy to formally unite the two countries.

According to a March 2006 poll in Romania, 51% of Romanians support a union with Moldova, 27% are against, and another 10% declined to answer. Also, of those supporting the union, 28% support a union with Moldova, including Transnistria, while the rest of 16% support a union without Transnistria.

In July 2006, the Romanian president, Traian B sescu, said that he had made a proposal of union to the Moldovan president, Vladimir Voronin, enabling Romania and Moldova to join the EU together. The offer, however, had been refused and B sescu said that he would respect this decision and that Romania would help Moldova find its own way to integrate with the EU.


Dual citizenship.
In the autumn of 2006, the Unionist movement has gained some momentum as the subject was more regularly discussed in prominent Romanian language newspapers and as many Moldovans have applied for Romanian passports in August and September 2006, alone. Meanwhile, between 1991 and 2006, 95,000 Moldovans have obtained Romanian citizenship . According to Romanian president Traian B sescu, by the end of 2006, 530,000 demands from Moldovan citizens have been written, requesting Romanian citizenship . B sescu has also mentioned that the real number is higher as many of these demands are signed by not just one person but in many cases by entire families . In a subsequent televised interview, B sescu further explained that so far, based on the over 500,000 demands, about 800,000 Moldovans have requested Romanian citizenship and that it is estimated that by the end of 2007, this number will increase to 1,500,000, which is almost 50% of Moldova's population. . However, it is important to note that requesting Romanian citizenship does not automatically infer one's Unionist view. Hence, it is unclear whether the relationship between the citizenship demands and Unionism is a strong one or whether there are other causes for Moldovans seeking Romanian citizenship. In 2007, the President of Moldova declared in an interview that the two languages are identical, but said that Moldovans should have the right to call their language for Moldovan. Oleg Serebrean, the leader of the Social-Liberal political party, declared that if the Moldovans and the Romanians decided to unite, neither the United States nor Russia could put a stop to such a union.

Consequences.

The economic consequences of unification are not insignificant. In figures, the possible results of unification would be:



An October Cotidianul article, putting the cost of union at US$30-35 billion brought a negative response from the Romanian pro-union newspaper Ziua , as well as from two prominent Moldovan newspapers, Timpul  and Jurnal de Chi in u , which in essence blamed the original Cotidianul editors for exaggerating the cost itself as well as superficially limiting the cost of union to a material dimension.

See also.
 Romanian-Moldovan relations;
 Gagauz people;

Notes.


References.
 Lenore A. Grenoble (2003) Language Policy in the Soviet Union, Springer, ISBN 1-4020-1298-5;
 John Mackinlay, Peter Cross (2003) Regional Peacekeepers United Nations University Press ISBN 92-808-1079-0;
 Charles King, "Moldovan Identity and the Politics of Pan-Romanianism", in Slavic Review, Vol. 53, No. 2. (Summer, 1994), pp. 345-368.

External links.
Romanism.net Lloc web dedicat a la reunificaci de Romania i Moldvia ;
 BBC en romans: Interviu cu pre edintele PPCD Iurie Ro ca (mar del 2005) ;
 Ziua: Tr darea Basarabiei de la Bucure ti (juny del 2005) ;
 Hotnews.ro: Enquesta d'opini (mar del 2006) ;
 Cotidianul: C i bani ne-ar costa unirea cu Basarabia (octubre del 2006) ;
 Pla Basescu: Accions a Chisinau a favor de la unificaci amb Romania (octubre del 2006) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407145" title="Fernando Escartn Coti" nonfiltered="2234" processed="2225" dbindex="157247">

Fernando Escartn Coti (Biescas, 24 de gener de 1968) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1990 i 2002. En el seu palmars destaca una etapa al Tour de Frana de 1999 i la classificaci final de la Volta a Catalunya de 1997.  

Tot i ser un dels millors escaladors de la seva poca t molt poques victries en el seu palmars. Mai aconsegu cap etapa en les seves 9 participacions a la Volta a Espanya, tot i que en dues ocasions puj al podi, sempre en segon lloc, el 1997 i 1998. 

Palmars.
1993;
 1r al Gran Premi de Nquera ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia ;
1994;
 1r a la Clsica a los Puertos;
1995;
 1r a la Vuelta a los Valles Mineros;
 1r a la Clssica de Sabinigo ;
 1r de la Volta a Arag ;
1996;
 1r a la Clsica a los Puertos ;
1997;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1998;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya ;
1999;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Astries;
 Vencedor de 2 etapes a la Bicicleta Basca;

Resultats al Tour de Frana.
1992. 45 de la classificaci general;
1993. 30 de la classificaci general;
1994. 12 de la classificaci general;
1995. 7 de la classificaci general;
1996. 8 de la classificaci general;
1997. 5 de la classificaci general;
1998. Abandona (16a etapa);
1999. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2000. 8 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1993. 10 de la classificaci general;
1994. 9 de la classificaci general;
1995. 10 de la classificaci general;
1996. 2n de la classificaci general;
1997. 2n de la classificaci general;
1998. Abandona (8a etapa);
2000. 7 de la classificaci general;
2001. 10 de la classificaci general;
2002. Abandona (14a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1991. 67 de la classificaci general;
2002. 8 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Fenando Escartn a www.sitiodeciclismo.net;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407148" title="Archaeognatha" nonfiltered="2235" processed="2226" dbindex="157248">

Els Archaeognatha (del grec archaeos, "antic" i gnathos, "mandbula") o sn un primitiu ordre d'insectes carents d'ales (Apterygota*), ectognats (amb peces bucals externes), de forma allargada, amb tres cercs ("cues") en l'extremitat de l'abdomen i el cos cobert per escames amb reflexes metllics, d'on es deriva el seu nom com. S'han descrit unes 350 espcies. Sn un dels grups d'insectes que menys canvis evolutius ha sofert des de la seva aparici en el Devnic, fa 390 milions d'anys.

Segons les classificacions actuals, els antics ordres Monura i Microcoryphia s'han d'agrupar en l'ordre Archaeognatha, com mostra el segent cladograma:



 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407150" title="L. Ron Hubbard" nonfiltered="2236" processed="2227" dbindex="157249">
L. Ron Hubbard o encara Ron Hubbard (Tilden, Nebraska, 13 de mar del 1911 - San Luis Obispo County, Califrnia, 24 de gener del 1986), nom amb qu es coneix Lafayette Ronald Hubbard, va ser un escriptor americ d'obres de cincia ficci.

Actualment, per, se'l coneix sobretot per haver elaborat, l'any 1950, la "Diantica", un mtode que va descriure com una "tcnica de desenvolupament personal". I, sobretot, per ser el fundador de la "Cienciologia", moviment que primer va presentar com una filosofia laica, per que el desembre del 1953 va declarar com una religi. A partir d'aleshores es va dedicar supervisar el creixement del que va esdevenir una gran organitzaci mundial, abans de tornar a l'escriptura de cincia ficci al final de la seva vida.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407155" title="Banassac" nonfiltered="2237" processed="2228" dbindex="157250">


Banassac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407156" title="La Canourgue" nonfiltered="2238" processed="2229" dbindex="157251">


La Canourgue s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407158" title="Saint-Saturnin (Losera)" nonfiltered="2239" processed="2230" dbindex="157252">


Saint-Saturnin s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407159" title="Arxiu eclesistic" nonfiltered="2240" processed="2231" dbindex="157253">
  



Els arxius eclesistics, tamb anomenats Arxius de l Esglsia, sn els responsables de la custdia, conservaci i comunicaci de la documentaci generada per l Esglsia Catlica, l Esglsia Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominaci d'esglsies cristianes. Aquest terme s'aplica tamb al lloc de dipsit. 

Els arxius eclesistics pertanyen a la tipologia d'Arxius de les Esglsies i de les comunitats confessionals, convecionalitat establerta internacionalment per la Secci d Arxius de les Esglsies i de les comunitats confessionals (SKR)  del Consell Internacional d Arxius (ICA) . 

Els arxius eclesistics tenen major homogenetat i continutat degut a la major consistncia de les institucions, la claredat dels procediments, sempre regits per normes, i l organitzaci cancelleresca que regula minuciosament els procediments documentals. A ms a ms, les cancelleries i escribanies eclesistiques van ser determinants en l evoluci de les prctiques diplomtiques generals, esdevenint el model a seguir per les cancelleries reials i senyorials.
A molts pasos, els arxius eclesistics sn els que han conservat documents ms antics; molt sovint, noms s'ha salvat la documentaci primitiva civil que tenia relaci eclesistica. A la Gllia, hi havia arxius eclesistics abans del s VIII.




 Histria .

Des dels primers temps de l'Esglsia, les autoritats eclesistiques van mostrar especial inters i preocupaci per la preservaci testimonial dels aconteixements i proeses de la comunitat de fidels. Aix explica que la ra per la creaci del primer arxiu eclesistic l'any 93 pel Papa Climent I, fs conservar el testimoni de l'herosme i la santedat dels primers mrtirs de l'esglsia, conscient de la difusi de la fe cristiana, mitjanant el registre documental.  

Al llarg dels segles, els pontfexs s'han preocupat per aprofundir en la riquesa i el patrimoni universal continguts en els arxius de les institucions religioses. D'entre aquests destaquen Benet XIII, Lle XIII, Pau VI i Joan Pau II.

D'en del s XI i principalment al llarg dels ss XII i XIII els monjos van comenar a formar els seus propis cartularis. Els benedictins consideraven el treball arxivstic part de l'activitat monstica. A la fi del s XII, mentre el papa Innocenci III (1160-1216) feia copiar els principals documents en registres, el rei d'Anglaterra Joan I (1165-1216), ms conegut pel nom de Joan Sense Terra, ho feia en forma de rotlles per a les actes de cancelleria .

Mitjanant la Constituci "Maxima Vigilantia" (14 de juliol de 1724) Benet XIII va proposar organitzar els arxius a nivell de l'Esglsia universal considerant l'obligaci de l'arxiver de redactar l'inventari i el catleg dels documents reunits a l'arxiu, juntament amb la preocupaci per normalitzar la seguretat, integritat i conservaci dels documents.

Lle XIII va promoure l'obertura de l'Arxiu Secret del Vatic per a la investigaci pblica de catlics i no-catlics de tot el mn, un fet crucial per a la histria dels arxius eclesistics (Breu "Saepe numero considerantes", 18 d'agost de 1883). Mitjanant aquesta ordenana l'Esglsia va fomentar l'estudi cientfic i el desenvolupament de la cincia i la fe de l'poca. Aix, l'Arxiu Secret Vatic, el ms important i simblic de l'Esglsia, es va posar al servei de la investigaci pblica com a font primria per la reconstrucci de la histria.

La promulgaci l'any 1917 del Codi de Dret Cannic (CIC) va ser la primera legislaci que va intentar regular cannicament les prctiques de l'Esglsia. El Codi de Dret Cannic de 1983, vigent avui dia, actualitza les normes generals, la funci evangelitzadora i l'activitat de l'Esglsia. Dins la normativa referent a la Cria Diocesana, en els cnons 482-491, es precisa la tasca del Canceller i altres notaris, aix com tamb el tema dels arxius. L'existncia d'un Arxiu Histric Dioces, com a mnim en les dicesis grans, ve exigida pel c. 491,2: "curet (...) ut habeatur", expressi que indica obligaci. El bisbe (c. 491,3) ha de reglmentar l's d'aquest arxiu, creant una normativa per la seva utilitzaci tenint en compte la regulaci dels cc. 486-491 del CIC. 

Aquestes disposicions sn el fruit de l'experincia arxivstica recopilada i normativitzada per la tradici de l'Esglsia, la qual estudia la problemtica dels Arxius Diocesans, en la vessant de servir i facilitar la documentaci a qui ho solliciti; com tamb de les condicions que ha tenir el local de l'Arxiu, com a lloc segur i apropiat, on sigui adient conservar els documents i decrets diocesans.

Dins la preocupaci de l'Esglsia universal pel seu patrimoni cultural cal destacar l'aportaci de la Comissi Pontificia per als Bns Culturals de l'Esglsia , impulsada per Joan Pau II. A aquesta entitat se li va conferir la tasca de promoure i custodiar tota acci relativa a documents histrics conservats dins les biblioteques i arxius de parrquies i dicesis, considerant-les com a testimonis de l'activitat pastoral de l'Esglsia. 

Fruit del treball d'aquesta Comissi, el 2 de febrer de 1997, es va publicar la carta "Funci pastoral dels arxius eclesistics", dirigida a tots els bisbes, en la que es recull el valor essencial dels arxius, com a "llocs de la memria de les comunitats cristianes... la particularitat dels quals consisteix en registrar el recorregut efectuat per l'Esglsia al llarg dels segles, en les diferents realitats que la conformen." 

 Tipus .

Entre els arxius eclesistics d'mbit europeu hom distingeix els papals, relatius a tota l'Esglsia Catlica; els metropolitans; els episcopals o diocesans; els dels captols de catedrals i collegiates; els dels ordes religiosos i les corporacions eclesistiques; els parroquials; els de les confraries, ordes militars, etc.

 Arxius papals . 

 
Arxius que recullen la documentaci relativa a l administraci del bisbat de Roma i, conseqentment, de l Esglsia Catlica en tant que el bisbe catlic i patriarca de Roma, el Papa, s el cap de l Esglsia Catlica (que comprn l Esglsia Catlica Romana i les Esglsies Catliques Orientals). Aquests arxius tamb conserven la documentaci sorgida del govern de la Ciutat del Vatic puix el Papa de Roma n s el sobir. Podem considerar que la cancelleria pontificia s la nica instituci que conserva la tradici administrativa romana i, en conseqncia, revella uns usos arxivstics ja en dess. El procediment de classificaci consisteix en agrupar, dins el registre de cada any, els documents -no tots- segons la seva naturalesa cannica: provisions de beneficis, indulgncies, privilegis litrgics,... Si b de forma irregular, es manten el registre d'alguns documents des del s. IV. 

s a partir del s. IV quan, lligat a la Biblioteca Vaticana (en llat: Bibliotheca Apostolica Vaticana) es forma el primer arxiu a Sant Joan del Later, la Baslica romana seu del Papat, on malgrat alguns desplaamients temporals, hi va romandre fins el s. XII. Durant aquesta poca es crea tamb l'Arxiu del Castello Sant'Angelo. Amb l'Edat Mitjana, les lluites dels diferents imperis, entre les cases nobles per fer-se amb la influncia del Papat, es perden tots els documents. D'entre el s. XII i el s. XIV cal destacar les sries regulars dels Registres Vaticans (en llat: Registra Vaticana), principalment cartes i butlles que comencen amb Innocenci III. Segueixen els Registres Avinyonesos (en llat: Registra Avenionensia) amb litterae comunes i litterae secretae dels papes i antipapes) fins el 1415, i desprs segueixen els Registres Lateranesos. Altres de posteriors: sn els Registres de les Spliques, els fons de la Cmera Apostlica, l'Arxiu Consistorial i els seus annexos, l'Arxiu de la Congregaci dels Bisbes i Regulars, del Concili, dels Ritus, dels Sagraments, de la Sagrada Rota Romana; de la Secretaria d'Estat de les Nunciatures, Arxius de les Famlies Patrcies, etc.

L Arxiu de l Esglsia ms fams s l Arxiu Secret del Vatic.

 Arxiu Secret del Vatic .


L'Arxiu Secret del Vatic (en itali: Archivio Segreto Vaticano; en llat: Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum) s l'arxiu de la documentaci de la Ciutat del Vatic. En estricte rigor, s l'arxiu privat del Papa de Roma i est situat a la Ciuta del Vatic. s un dels centres d'investigaci histrica ms importants del mn. Dins aquest arxiu s'hi han dipositat de forma centralitzada totes les actes promulgades, documentaci i correspondncia diplomtica acumulada per la Santa Seu de l'esglsia catlica durant segles. Conserva uns 150.000 documents en ms de 630 fons d'arxius diferents que ocupen una extensi d'uns 65 km lineals de prestatgeries i que abasten uns vuitcents anys d'histria. Habitualment els documents sn posats a disposici del pblic desprs d'un perode de 75 anys, puix contenen material considerat sensible. Els documents que no arriben a 75 anys es conserven separats de la resta de l'Arxiu.

Els arxius secrets es reuneixen al s. XVII, segregant-se de la Biblioteca Vaticana, per ordre del papa Pau V pels volts de l'any 1610 i sn completament tancats al pblic. L'any 1783, tots els documents conservats a Aviny (els Registres Avinyonesos) es traslladen al Vatic i lany 1798 es fa el mateix amb els Arxius del Castello Sant'Angelo, que incloa uns 81 lligalls, entre els quals cal destacar un de Frederic I, anomenat el Barba-roja, de l'any 1164. L'any 1810, per ordre de l'emperador Napole, els arxius vaticans es traslladen a Pars, per ser novament retornats al Vatic entre 1815 i 1817 (pel cam es va perdre una part important de la documentaci) .

s Lle XIII qui el 10 de maig de 1884 estableix el motu propio de l'arxiu vatic: la seva finalitat ser, davant de tot, de suport a la gesti de govern del Papa i els seus collaboradors. L'any 1881 aquest mateix papa comena a permetre algunes visites puntuals a no-clergues erudits, alimentant molts rumors i mites de l'autntic contingut arxivstic i bibliogrfic. El primer historiador que far s dels arxius ser el catlic alemany Ludwig von Pastor, i l'any 1922 Benet XV obrir d'una forma ms genrica i parcialment els arxius.

El 20 de febrer de 2002, el papa Joan Pau II va decretar de forma extraordinria i a partir de 2003, la disponibilitat a investigadors de documents relacionats amb Alemanya i entre el perode 1922-1939 i de la Secretaria d'Estat Vaticana per intentar contrarrestar les crtiques d'algunes organitzacions respecte a la posici de l'esglsia catlica vers el genocidi dels nazi  . 

El Juny de 2006, el papa Benedict XVI ha autoritzat l'obertura de tot l'arxiu de Ciutat del Vatic per al pontificat de Pius XI. Tanmateix, els fitxers no sn encara disponibles per a examen pblic .

Entre la documentaci conservada hi trobem:

- El pergam d'absoluci de Climent V a l'Orde del Temple (agost de 1308)

- Una carta autgrafa de Miquel ngel al bisbe de Cesena (gener de 1550)

- Les actes del procs contra el cientfic Galileu Galilei (desde 1616 fins 1633)

- La sollicitut de nullitat matrimonial d'Enric VIII amb Caterina d'Arag, que portaria com a conseqncies la separaci amb l'Esglsia de Roma i l'aparici de l'Anglicanisme.

El document ms antic s del segle VIII, i es conserva documentaci de forma continuada a partir de l'any 1198.
En el cas d'alguns pasos, els documents vaticans sn els ms antics, els primers, amb els que tenen lloc l'inici mateix de la seva histria nacional .

 Arxiu dioces . 

Conjunt de la documentaci relativa a l'administraci d'una dicesi. Una dicesi s el districte o territori de l'esglsia catlica on hi t i n'exerceix jurisdicci espiritual un prelat: arquebisbe, bisbe, etc. Les dicesis es poden agrupar, al seu torn, en provncies eclesistiques, al capdavant de les quals hom hi troba una arxidicesi. 

En aquest punt cal anomenar l'arxiu metropolit, relatiu a les arxidicesis o arquebisbats metropolitans, i que conserven la documentaci generada per l'administraci de l'arquebisbat seu de provncia eclesistica  i que a ms pot aglutinar la documentaci dels bisbats sufraganis corresponents.
 
L'arxiu dioces, tamb anomenat episcopal, comprn, entre d'altres documents, decrets, lletres, provisions, collacions, processos, sentncies, visites pastorals. Hom hi troba tamb els llibres de l'administraci de sagraments i bits (duplicats dels arxius parroquials). 
Tamb conserven la documentaci pertanyent a la Cria Diocesana, rgan de govern de la dicesi amb escribania i notaria prpies, al tribunal de justcia i al provisorat, corresponent a cartes intitulatives de diversa solemnitat: privilegis reials, cartes segellades, decrets i sentncies.
En els temps moderns els prelats realitzen dos tipus de documents de gran importncia: les visites pastorals i les visites ad limina, que tenen forma d'acta i de memorial respectivament.

Catalunya compta amb L'Arxiu Dioces de Barcelona, L'Arxiu Dioces de Girona, L'Arxiu Dioces de Lleida, L'Arxiu Dioces d'Urgell, L'Arxiu Dioces de Solsona, L'Arxiu Histric Arxidioces de l'Arquebisbat de Tarragona, L'Arxiu Dioces de Tortosa i l'Arxiu Episcopal de Vic . 

Joan Pau II va decretar mitjanant una butlla de 15 de juny de 2004 la creaci del Bisbat de Terrassa i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, dues noves dicesis catalanes a partir de la seva segregaci de l'arquebisbat de Barcelona. Aquest fet ha comportat endegar de bell nou el bastiment dels respectius arxius diocesans.

 Arxiu capitular . 
Conjunt de la documentaci relativa a l'administraci d'una catedral i les institucions que se'n deriven. Dins d'una catedral el captol s la corporaci formada per canonges com a consell del bisbe. T al seu crrec, amb l'auxili dels beneficiats, la celebraci solemne de l'ofici. El captol es reuneix a l'aula capitular o sala capitular.

L'arxiu comprn fonamentalment les resolucions del captol catedralici (actes capitulars i notarials), l'adquisici i l'administraci de bns (obra, culte, almoines, etc), els llibres cerimonials (consulta), i l'administraci de sagraments. El Captol elabora diferents tipologies documentals: les actes, que sn registrades en el Llibre Capitular, i les cartes.

Catalunya compta amb l'Arxiu Capitular de la Santa Esglsia Catedral Baslica de Barcelona, l'Arxiu Capitular de Girona, l'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida, l'Arxiu Capitular de Urgell, l'Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona i l'Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa. A ms existeix el fons capitular de l'Arxiu Episcopal de Vic i el fons capitular de l'Arxiu de la Seu de Manresa.

 Arxius monacals i conventuals .

Conjunt de la documentaci relativa a l'administraci d'un monestir o un convent. Com a institucions senyorials, els monestirs participen en la documentaci jurisdiccional que es realitza mitjanant el notariat. Aquests arxius contenen la documentaci generada per l'exercici de govern dels abats i/o abadesses i pel Captol, titulars ambds de la documentaci generada. 
s dins els monestirs consagrats a la regla benedictina on ja a comenaments del s. VI s'incloa els treballs bibliotecaris i arxivstics entre les activitats prpies del monacat. En aquest perode les similituts tcniques de treball d'ambds disciplines sern tan grans que la documentaci d'arxiu adoptar, tamb per criteris d'utilitat i conservaci, el format de cdex, obsessivament mantingut  durant segles.

A Catalunya sn de mencionar els arxius dels monestirs de Pedralbes, Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de Vallbona de les Monges i Sant Pere de les Puelles. D'entre els arxius eclesistics ms importants dels Pasos Catalans trobem els arxius dels monestirs de Montserrat i Poblet.

 Arxiu de Montserrat .

Sabem, per les referncies que en dna l'arxiver Benet Ribas i Calaf aix com d'altres investigadors que el van arribar a consultar a inicis del s. XIX, que l'Arxiu de Montserrat es trobava conservat en gran ordre i cura. L'any 1811, en el transcurs de la Guerra del Francs, l'exrcit napolenic, sota les ordres del Mariscal Suchet, va destrur completament el monestir de Montserrat, incloent-hi la biblioteca i l'arxiu. Sense esperar la fi de la guerra els monjos van iniciar la reconstrucci de l'arxiu. Aquesta tasca va ser aturada per la revoluci de 1820 i la posterior exclaustraci de 1835. 

s l'any 1844 quan, malgrat les precries condicions jurdiques i materials, Montserrat va veure reprendre la vida monstica i des d'aquell moment tamb la reconstrucci de l'Arxiu. Amb aix es va poder recuperar la documentaci en servei de la sagristia, que s'havia salvat, i la que es va poder aglutinar de les diferents dependncies, finques i procuradories. A partir d'aquest moment, i a mb excepci de part de la documentaci l'abadiat del Pare Fr. Antoni Maria Marcet destruda durant la Guerra Civil Espanyola, s'ha anat conservant la documentaci que el monestir ha produt en la seva activitat normal. 

Simultniament tamb es va recuperar pel fons de l'Arxiu de Montserrat una gran part de l'arxiu del monestir de Sant Benet de Bages, abadia depenent de Montserrat des del s. XVI, aix com part de l'arxiu de la Congregaci Benedictina Claustral Tarraconsense i Cesaraugustana
. L'Arxiu de Montserrat ha rebut, a ms a ms, la donaci d'alguns fons particulars no monstics.

 Arxius de Poblet . 

L'arxiu actual del monestir de Poblet est constitut per una petita part dels antics fons del monestir. Amb la desamortitzaci de Juan lvarez Mendizbal (1836) l'arxiu va quedar dipositat a Tarragona, lloc d'on Eduard Toda i Gell (1855-1941), president del Patronat de Poblet, va recobrar-ne part de la documentaci. Per la major part dels fons van anar a parar a lArchivo Histrico Nacional (AHN) de Madrid, on es troben avui en dia. El fons de Poblet de l'AHN acull uns 15000 pergamins, essent un dels fons ms importants de la secci Clero. 

Actualment Poblet acull, dins el Palau de l'Abat, la seu de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci i de l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli a Catalunya. Darrerament tamb hi han estat cedits els arxius del periodista Carles Sents i Anfruns. 

L'any 2003 va sortir publicat el llibre Justcia i terra, volum dedicat a la descripci del fons documental de l'armari II de l'arxiu histric conservat al monestir de Poblet, obra de l'historiador Dr. Valent Gual i Vil. El mateix autor va publicar l'any 2007 el llibre Poblet, senyor feudal, dedicat a la descripci documental de l'armari III de l'esmentat arxiu.

 Arxiu parroquial . 

Conjunt de la documentaci relativa a l'administraci d'una parrquia. La parrquia s la subdivisi de base d'una dicesi, que s'aplica a diverses esglsies: l'Esglsia Catlica Romana, l'Esglsia Anglicana, l'Esglsia Ortodoxa i d'altres. La parrquia designa a la vegada una rea geogrfica precisa, el territori de la parrquia, i el grup de persones que habiten aquest territori i constitueixen la comunitat parroquial.

L'arxiu de la parrquia comprn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, bits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'nimes i de l'administraci de bns, actes i documents curials i les visites pastorals. Tamb poden conservar-hi altres llibres referents a la mateixa esglsia (llibres de privilegis, llibres de fbrica, etc.), a institucions parroquials, confraries, rectors i registres notarials (molts arxius parroquials tamb conserven nombrosa documentaci notarial degut a la potestat dels rectors a expedir documentaci oficial en el propi terme parroquial en cas de falta de notari pblic) i altres. 

Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creaci d'arxius en algunes parrquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aqquesta data. 
Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i bits i posteriorment tamb de l'administraci del sagrament de la confirmaci. s justament la documentaci generada durant segles per aquesta prctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parrquia.

Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesistics, han sofert moltes prdues i trasllats de documentaci. Tot aix ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parrquies. Per aquest motiu les Assemblees Plenries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentraci dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesistics.

 Arxiu de corporaci eclesistica .
Conjunt de la documentaci relativa a l'administraci d'una corporaci eclesistica, s a dir, d'una associaci de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d'obligacions, de privilegis. Com a exemples de corporaci eclesistica tenim les confraries, les congregacions, les germandats o els ordes, ja siguin militars o religiosos.

Els arxius d'aquesta tipologia ms importants a Catalunya sn:

 Arxius d'ordes religiosos .

Documentaci relativa als ordes religiosos, s a dir, associaci de fidels, amb vots o sense, que es reuneix sota una advocaci religiosa, per a dur a terme exercicis de pietat i amb finalitats apostliques.
 Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya (Barcelona);
 Arxiu Provincials dels Franciscans de Catalunya (Barcelona);
 Arxiu Histric de la Companyia de Jess de Catalunya (Barcelona);
 Arxiu dels Carmelites Descalos de Catalunya i Balears (Barcelona);

 Arxius d'ordes militars .

Els ordes militars, institucions on es combinava els fins militars i religiosos i associades al mn de les peregrinacions, van sorgir segons alguns historiadors a partir justament de les peregrinacions i croades a Terra Santa. 
Tot i aparixer a Orient els ordes militars van assolir gran poder a Occident. Els seus arxius, com les seves possessions, resten escampats per arxius nacionals, arxius notarials, arxius histrics, arxius municipals, arxius parroquials, arxius capitulars, arxius diocesans i arxius papals d'arreu d'Europa i el Prxim Orient.

 Gran Priorat de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, Arxiu de la Corona d'Arag (Barcelona);

 Arxius de confraries .
Sovint aquests arxius s'han acabat conservant dins els arxius de les esglsies on hi mantenien el culte del patr, ja sigui esglsia parroquial o catedral. Aix doncs podem trobar els fons de confraries dins dels arxius parroquials, capitulars, diocesans, etc.
Degut al carcter associatiu i a la similitud funcional s freqent (actualment i en l'antigor) "confondre" les confraries amb els gremis. s per aix, i tamb per les vicissituds sofertes pels propis fons, que tamb podem trobar arxius de confraries dins els arxius municipals.

 Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, Arxiu Comarcal de la Noguera (Balaguer);
 Arxiconfraria de la Purssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi (Barcelona);
 Confraria de Nostra Senyora del Roser, Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Olesa de Montserrat (Olesa de Montserrat);

 Els arxius eclesistics a Catalunya .

Els responsables dels principals arxius eclesistics de Catalunya, Valncia i Balears es reuneixen de forma anual des de l'any 1972. Ho fan en tant que membres de l associaci general espanyola, fundada el 1971, a la vegada que els membres de Catalunya sn part tamb del Secretariat d Arxivers Eclesistics de Catalunya creat el 1975 a l empara de la Conferncia Episcopal Tarraconense.

En les reunions s exposa l estat de cada arxiu, i es debaten temes de relleu en ordre a la millor conservaci dels documents, a l adequada restauraci dels perjudicats, al servei d atenci als investigadors, a les peticions amb vista a exposicions, a la competncia del personal, a impulsar la confecci i edici de catlegs, guies i diplomatari. Tamb t la comesa d assessorar la Conferncia Episcopal Tarraconense en el camp especfic de l arxivstica .

El 1980 a Catalunya es cre el Servei d'Arxius, que tra les lnies generals d'un futur Sistema d Arxius de Catalunya . Aquest qued constitut pel trasps dels arxius de l'administraci central -arxius histrics provincials de Tarragona i Lleida-, els arxius de l'administraci autonmica, de l'administraci local i els arxius eclesistics i privats .

 Referncies .



 Bibliografia selleccionada .

 ASOCIACIN ESPAOLA DE ARCHIVEROS ECLESISTICOS, Gua de los archivos y bibliotecas de la Iglesia en Espaa. I. Archivos, Len, 1985.
 BAUCELLS, Josep (coord). Guia dels arxius eclesistics de Catalunya, Valncia i Balears, Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona-Secrtariat d'Arxivers Eclesistics de Catalunya, 1978.
 BAUCELLS, Josep i FBREGA, ngel. Catleg de l Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Baslica de Barcelona. 1. ndex general de les sries documentals. Barcelona, 1969. ;
 CEBRI, M. Teresa.   Els arxius eclesistics a la dicesi de Girona , pgs. 64-66, dins Revista de Girona. 1999.
 CRUZ MUNDET, Jos Ramn, Manual de archivstica, Madrid  : Fundacin Germn Snchez Riuprez, 1994 (2 ed.: 1996).
 HEVIA BALLINA, Agustn (dir), Los archivos de la Iglesia en Espaa: exposicin bibliogrfica, Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesia en espaa, 1990.
 HEVIA BALLINA, Agustn (ed), Parroquia y arciprestazgo en los archivos de la iglesia: Actas del X Congreso de la Asociacin, Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesa en espaa, 1996, 2 vols.
 HEVIA BALLINA, Agustn (ed), Beneficiencia y hospitalidad en los archivos de la iglesia: Actas del XI Congreso de la Asociacin , Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesa en espaa, 1997, 2 vols.
 HEVIA BALLINA, Agustn (ed), Instituciones de enseanza y archivos de la iglesia: Actas del X Congreso de la Asociacin, Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesa en espaa, 1998, 2 vols.
 PLANAS, Miquel. "Els arxius eclesistics", pgs. 283-289, dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 21. 1988. ;
 RIESCO, ngel. Introduccin a la paleografa y la diplomtica general. Pgs. 211-212. Editorial Sntesis. Madrid, 2000;
 ROTA I BOADA, Xavier. L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. Patrimoni documental d'una parrquia montserratina. (Indit), 2002.
 RUBIO MERINO, Pedro, Archivstica eclesistica: nociones bsicas, Sevilla: Guadalquivir, 1999.
 SASTRE SANTOS, Eutemio, El sistema archivstico diocesano: archivos de la curia y archivos parroquiales, Madrid: ANABAD, 1999.
 VIL, Anton. Els arxius parroquials. La seva importncia, ordenaci, classificaci y catalogaci dels seus documents. Manresa: Imprempta y enquadernaci de Sant Josep de Viuda y fill de Torrella, 1912. 25 p.

 Personatges rellevants .

   Josep Maria Mart i Bonet, director de l'Arxiu Dioces de Barcelona.
   Marc Taxonera i Comas, director de l'Arxiu de Montserrat.
     Anselm Maria Albareda i Ramoneda (1892-1966), arxiver de Montserrat i prefecte de la Biblioteca Vaticana.
     Agust Altisent i Altisent  (1923-2004), director de l'Arxiu de Poblet.
  Ian E. Wilson, president del Consell Internacional d'Arxius (ICA);
   Michael Husler, vice-president de la secci d'Arxius de l'Esglsia i Comunitats Confessionals de l'ICA (ICA/SKR).
   Ex. Rev. Card. Raffaele Farina, S.D.B., cardenal arxiver i bibliotecari de la Santa Esglsia Romana.

 Vegeu tamb .

 Arxiu;
 Arxiu histric;
 Arxiu notarial;
 Arxiu parroquial;
 Arxiu dioces;
 Arxiu capitular;
 Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat;

 Enllaos externs .

Instruments de cerca

Arxius eclesistics, cercador del web de la Generalitat de Catalunya;
Guia de los Archivos de la Iglesia en Espaa, fitxer pdf. ;
Arxius eclesistics, enllaos recomanats del web de l'Associaci d'Arxivers de Catalunya;
Ecclesiastical Archives - Catholic Encyclopedia ;
Arxius eclesistics 

Museu Arxiu de Santa Maria de Matar;
Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses;
Arxiu de l'Abadia de Poblet;
Arxiu Capitular de Barcelona;
Biblioteca i Arxiu Dioces de Girona;
Arxiu Dioces de Lleida;
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic;
Arxiu Secret Apostlic Vatic ;

Altres arxius

Arxiu de la Corona d'Arag, al web del Ministeri de Cultura.
Arxiu Nacional de Catalunya, al web de la Generalitat de Catalunya.

Institucions

Internacional Council on Archives ;
Internacional Council on Archives, Section of Archives of Churches and Religious Denominations ;
Sistema d'Arxius de Catalunya, al web de la Generalitat de Catalunya.
Consell Nacional d'Arxius de Catalunya, al web de la Generalitat de Catalunya.
Arxivers Eclesistics de Catalunya, al web de la Conferncia Episcopal Tarraconense ;
Asociacin de Archiveros de la Iglesia en Espaa ;
Associaci d'Arxivers de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407161" title="Monestir de Sant Andreu de Sureda" nonfiltered="2241" processed="2232" dbindex="157254">

El Monestir de Sant Andreu de Sureda s un antic monestir romnic benedict situat a Sant Andreu de Sureda, al Rossell, entre el Tec i la serra de l'Albera. L'antiga esglsia de Sant Andreu s la parrquia actual del nucli.

Fundat per l'abat Mir vers el 800, primerament era emplaat a la Vall de Sant Mart i desprs sobre el riu de Tatz, on s actualment. Mir fund les celles de Sant Mart de Montforcat, Sant Hilari i Sant Mart de Fonoll.  

El monestir  va conixer la prosperitat molt aviat i el 823 ja possea les viles de Sant Mart de la Vall i de Sant Vicen de Tatz d'Amunt, a ms del nucli de Garrigues i les terres adjacents. L'any 1109 la comtessa Ava, regent del Rossell, l'un a  Santa Maria de la Grassa, encara que mantingu la protecci dels comtes de Rossell.

L'esglsia fou consagrada el 1121 per Pere, bisbe d'Elna, que tamb va confirmar la possessi de l'esglsia de Santa Maria, contigua al monestir i parroquial del nucli, a ms d'altres de la comarca.

La importncia de l'abadia va anar creixent al llarg del segle XII, per a partir del segle XIII comena a declinar. Malgrat tot, el 1225 Nun San, senyor de Rossell, el va restaurar i assegurar la protecci. El 1592 el rei Felip II va obtenir del papa Climent VIII la uni de Sant Andreu de Sureda a l'abadia d'Arles, lligam que va subsistir fins a la Revoluci Francesa. Des d'aleshores els abats d'Arles s'anomenaren tamb abats de Sant Andreu de Sureda. La srie d'abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801. 

L'esglsia.

L'esglsia romnica s l'nic edifici que resta de l'antic monestir. Conserva elements de tres etapes constructives que s'aprecien clarament en el parament dels murs. La planta correspon sens dubte a l'etapa ms primitiva, la preromnica. s de creu llatina, amb una nau, transsepte i capalera triabsidal, amb l'absis central fora profund.

A banda i banda de la nau hi ha uns estrets passadissos que no arriben a ser altres naus, no tenen comunicaci amb la capalera i estan separats de la nau per pilars de basament forca alt i semicolumnes adossades de capitell simple que sostenen els arcs torals.

Tots els espais del temple sn coberts amb voltes de can menys l'absis i les absidioles que sn de quart desfera. L'arc triomfal, adovellat i amb la clau sortint a l'estil clssic, s sostingut per dues columnes prismtiques -que han estat restaurades- amb capitell esculpit.


A la faana oest hi ha la portada, coronada amb un arc de mig punt que queda definit per un arc guardapols, un timp decorat per una creu grega esculpida i un crism inscrit dins un cercle, decorat amb motius florals i geomtrics, i una llinda esculpida de gran qualitat, semblant a la de Sant Gens de Fontanes. Els relleus mostren Crist en majestat al centre, envoltat d'una aureola sostinguda per dos ngels i
flanquejat per dos serafins i dues parelles d'apstols, tots ells emmarcats per un arc i envoltats per una ampla sanefa d'ornaments vegetals.

Al damunt del portal hi ha altres elements decorats. Al tram del segon tipus d'aparell (petit i sense escairar), hi ha dos carreus amb figures esculpides en alt relleu que representen dos animals lleonins devorant una serp (a l'esquerra) i un altre animal quadrpede (a la dreta).

Corona la portada una finestra composta per tres muntants de marbre blanc amb relleus esculpits del segle XI, que originriament formaven part d'un altre conjunt. Els muntants laterals presenten
una decoraci a base de sanefes vegetals i acaben en un medall amb el smbol dels evangelistes Mateu (l'nqel) i Joan (l'guila). El muntant inferior presenta quatre cercles amb les figures dels
evangelistes Marc (el lle) i Lluc (el bou), als extrems, i ngels amb trompetes al centre, separats per serafins.

A l'interior, a la mesa de l'altar major, del mateix mestre que el timp, hi ha una pica d'aigua beneita i un apstol encastat als murs, que en fan un dels primers testimoniatges de l'escultura romnica catalana. Tres lpides cippi romanes indiquen que al lloc exist una vella edificaci romana. Sobre un pilar de l'esglsia i en un dels murs de l'antic i destrut claustre es troben tamb restes d'antiga pintura romnica.

Referncies.
Carabasa, Llusa; Pladevall, Antoni. Guies Catalunya Romnica. El Rosell Ed. Prtic. 2001. ISBN 84-7306-664-2;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407163" title="Peones" nonfiltered="2242" processed="2233" dbindex="157255">
 



Peones era la denominaci que reberen les unitats paramilitars  en forma de companyies d'infanteria lleugera alades a la Corona de Castella per lluitar contra les taifes islmiques de la Pennsula Ibrica. Eren equivalents als Almogvers de la Corona d'Arag.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407164" title="hmad (nom)" nonfiltered="2243" processed="2234" dbindex="157256">
hmad s un nom mascul rab (en rab     , A mad) que literalment significa "ms lloable", "ms elogiable", "ms meritori", "ms digne de lloana", o tamb "ms lloat", "ms alabat", "ms elogiat". Si b hmad s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Ahmed, Ahmad, Ahmet... Com que hmad s un dels noms del profeta Muhmmad, aquest nom tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en bambara, Amadu; en bosni, Ahmed; en amazic de la Cablia,  med; en kurd, Ebbas; en turc, Ahmet; en wlof i en altres llenges africanes subsaharianes occidentals, Aamadu, Amadu, Amadou, Ahmadu o Ahmadou.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Vegeu 



Notes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407168" title="Poledre uniforme" nonfiltered="2244" processed="2235" dbindex="157257">
En geometria, un poledre uniforme s un poledre que admet moltes simetries, les seves cares sn polgons regulars i els seus vrtex sn homogenis. Per les cares no cal que siguin per fora polgons convexos: per tant, molts polgons uniformes sn estelats.

 Definici .
Un poledre uniforme s un poledre tal que:
 Les seves cares sn polgons regulars, no necessriament convexes.
 Els vrtexs sn homogenis: s a dir, per a cada parell de vrtexs hi ha una simetria del slid que transforma el primer en el segon.

En general un poledre uniforme t moltes simetries. 

Les cares poden ser polgons regulars no convexos, s a dir polgons estelats. Un poledre que contingui cares d'aquest tipus s'anomena poledre estelat: Pot no ser un Poledre convex.

 Catalogaci .

Els poledres uniformes es poden catalogar de la segent manera:

 Prismes, antiprismes i altres famlies infinites de prismatoides estelats.
 5 Slids platnics - poledres convexos regulars.
 4 Slids de Kepler-Poinsot - poliedres no convexos regulars.
 13 Slids arquimedians - poledres convexos amb cares uniformes i vrtex homogenis que no siguin ni prismes ni antiprismes.
 14 Poliedres no convexos amb cares convexes.
 39 Poledres no convexos amb cares no convexes.
 1 poledre particular que t parelles d'arestes que coincideixen (Gran dirombidodecedre xato).

 Bibliografia .
 ;
 ;
 ;
  ;
 ;
  ;

Enllaos externs.
 The Uniform Polyhedra;
Virtual Polyhedra;
 Stella: Polyhedron Navigator - Programari que genera i dissenya poledres uniformes;
 Models de paper:
 Uniform/Dual Polyhedra;
 Paper Models of Uniform (and other) Polyhedra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407174" title="Barbus condei" nonfiltered="2245" processed="2236" dbindex="157258">

Barbus condei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Gabon.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407176" title="Barbus pygmaeus" nonfiltered="2246" processed="2237" dbindex="157259">

Barbus pygmaeus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407177" title="Mahmud (nom)" nonfiltered="2247" processed="2238" dbindex="157260">
Mahmud s un nom mascul rab (en rab      , Ma m d) que literalment significa "lloable", "elogiable", "meritori", "digne de lloana", o tamb "lloat", "alabat", "elogiat". Si b Mahmud s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Mahmoud, Mehmoud, Mahmood, Mahmut... Com que Mahmud s un dels noms del profeta Muhmmad, aquest nom tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en albans, Mahmut; en bengal,       ; en bosni, Mahmut; en hindi,      ; en kurd, Mahmd; en malai, Mahmud; en turc, Mahmut; en turcmen, Mahmyt; en uzbek, Maxmud.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Vegeu 



Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407179" title="Barbus congicus" nonfiltered="2248" processed="2239" dbindex="157261">

Barbus congicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407181" title="Projecte Genoma Hum" nonfiltered="2249" processed="2240" dbindex="157262">
El Projecte Genoma Hum (PGH) (Human Genome Project en angls) consisteix en determinar les posicions relatives de tots els nucletids (o parells de bases) i identificar els 20.000 a 25.000 gens presents en aquest.

El projecte, dotat amb 3.000 milions de dlars, es va fundar l any 1990 per el Departament d Energia i els Instituts de la Salut dels Estats Units, amb un termini de realitzaci de 15 anys. Degut a l'mplia col.laboraci internacional, tant els avenos en el camp de la genmica (especialment, l anlisi de seqenciaci), com els avenos  a la tecnologia informtica van fer possible que es s'acabs un esborrany inicial del genoma l any 2003 (anunciat conjuntament per el president Bill Clinton i el primer ministre britnic Tony Blair el 26 de juny del 2003), dos anys abans del que estava previst.
El Genoma hum s la seqncia completa d ADN d un ser hum. Est dividit en 24 fragments/trossos, i llur condensaci est altament organitzada conforme als 23 cromosomes diferents de la espcie humana (22 autosomes + 1 parell de cromosomes sexuals: X i Y, en els homes, o X i X, en les dones). El genoma hum est compost per aproximadament entre 25.000 i 30.000 gens diferents: uns sn gens reguladors i d'altres codifiquen protenes, malgrat que la seqncia codificant de protenes suposa menys d un 1,5% de la mateixa. Cadascun d aquests gens cont codificada la informaci neccesria per a la sintesi o uni d una o vries protenes (o ARN funcionals, en el cas dels gens ARN).

Cada sser hum t 46 cromosomes (excepte aquells que pateixen alguna monosomia o trisomia, com els malalts de Sndrome de Down, que en tenen 47). D aquests hi ha 44 autosomes, 22 heretats de la made i 22 del pare, i dos cromosomes sexuals que determinen el sexe de l'individu: un cromosoma X, heretat de la mare, i un X (en les dones) o un Y (en els homes), heretat del pare. La uni d un cromosoma X amb un altre cromosoma X originar dones i la uni d un cromosoma X amb un cromosoma Y originar homes.

El coneixement de la sequncia completa del genoma hum s una potent eina per a la investigaci en biomedicina i gentica clnica, potenciant l aven en el coneixement de la patognia de malalties poc conegudes, en el desenvolupament de nous tractaments i de diagnstics millors. Malgrat aix, el coneixement de la seqncia del genoma, s a dir, del genotip complet d un organisme, s tan sols un primer pas per a la comprensi, en ltima instncia, del seu fenotip. En conseqncia, a l actualitat la cincia de la genmica est encara bastant lluny de poder plantejar sriament els problemes tics, socials i jurdics que comencen a ser molt debatuts. Per exemple, hipotticament el coneixement del genoma hum podria facilitar la realitzaci de prctiques eugensisques, de selecci sistemtica d embrions, la discriminaci laboral o en la subscripci de asseguranes de vida, basada en la diferent predisposici a tenir certes malalties, etc. Aix exigeix una exhaustiva regulaci legislativa relativa al s del coneixement del genoma hum, per no hauria de suposar un impediment a l'aven en aquest coneixement, que s, per ell mateix, inofensiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407182" title="Barbus punctitaeniatus" nonfiltered="2250" processed="2241" dbindex="157263">

Barbus punctitaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Senegal, al riu Nger, al llac Txad, a Costa d'Ivori i a Ghana.
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407183" title="Barbus crassibarbis" nonfiltered="2251" processed="2242" dbindex="157264">

Barbus crassibarbis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tana (Etipia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407184" title="Mocedades" nonfiltered="2252" processed="2243" dbindex="157265">
Mocedades s un grup musical basc originari de Bilbao, conegut sobretot als anys setanta.

Va ser fundat el 1967 i s molt popular a Espanya i a Sud-amrica.

 Discografia.
1969 Mocedades (tamb anomenat Mocedades 1 o Pange Lingua);
1970 Mocedades (tamb anomenat Mocedades 2 o Ms all);
1971 Mocedades (tamb anomenat Mocedades 3 u Otoo);
1973 Mocedades (tamb anomenat Mocedades 4 o Eres t);
1974 Mocedades 5;
1975 La otra Espaa;
1976 El color de tu mirada;
1977 Mocedades 8;
1978 Kantaldia;
1978 Mocedades 10;
1980 Amor;
1981 Desde que t te has ido;
1982 Amor de hombre;
1983 La msica;
1984 La vuelta al mundo de Willy Fog;
1985 15 Aos de Msica (disc en directe);
1986 Colores;
1989 Sobreviviremos;
1992 ntimamente;
1995 Suave luz;
1997 Mocedades canta a Walt Disney;
2007 Mocedades canta a Juan Luis Guerra;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407185" title="Barbus pumilus" nonfiltered="2253" processed="2244" dbindex="157266">

Barbus pumilus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Nil Blanc i al llac Nbia (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407187" title="Barbus cyclolepis" nonfiltered="2255" processed="2245" dbindex="157268">

Barbus cyclolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Grcia, Bulgria, Turquia i algunes zones de l'antiga URSS.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407188" title="Lluis Casanova Giner" nonfiltered="2256" processed="2246" dbindex="157269">
Lluis Casanova Giner (Oliva (Safor), 1909 - 4 de maig de 1999) fou president del Valncia CF.

Sent molt jove va emigrar a Londres per a formar-se, va estudiar en una de les universitats ms importants de l'poca i all va descobrir el futbol. Tal va ser la seua passi que durant els seus anys d'estada en la capital britnica es va fer simpatitzant i soci de l'Arsenal FC. Ja a Valncia, va aconseguir ser vocal de la directiva del Valncia Foot-ball Club en 1934, dos anys ms tard seri president de forma interina desprs de substituir a Francesc Almenar, mort de forma sobtada per un atac al cor.

El president ms important de la histria del Valncia C.F, fins al moment, es va fer crrec de l'equip all per 1940, desprs de l'eixida del comandament militar que es va fer crrec del Valncia desprs de la guerra civil espanyola. El comandant Alfredo Gimnez va deixar la butaca presidencial en mans d'un jove, per auda, home de negocis. Casanova es va mantenir al capdavant del club durant dinou anys, longevitat fins ara no superada per ning. Els primers problemes als quals es va haver d'enfrontar, que no foren pocs, va ser al decret franquista que obligava, baix pena, als clubs de  foot-ball  a nacionalitzar els seus noms i emblemes. Lluis Casanova va entrar com a president del Valncia Foot-ball Club i ho va deixar de ser del Valncia club de Futbol. La guerra civil espanyola no solament va portar la mancillaci del nom fundacional, tamb va deixar un estadi derrut i unes infraestructures inexistents. 

Desprs de molts mals de cap, acompanyats d'esforos titnics i aportacions econmiques, la junta presidida per Lluis Casanova al costat de Luis Colina i Eduardo Cubells al l'Estadi de Mestalla de la runa, deixant el recinte al nivell dels estadis ms importants de l'poca. Prompte eixes graderies veurien triomfs i xits, aquell primer any de mandat del hui centenari president, va deixar la primera copa en les vitrines del club, un any ms tard portaria la primera lliga a Valncia. L'equip format per la davantera elctrica, els components bascos de la qual, en la seua majoria, van ser rescatats per a la prctica del futbol dels camps de concentraci franquistes installats en la capital valenciana, serien, al costat del Gran Mestalla (anys 50), l'altre gran llegat que deixaria per a la posteritat. Al marge de la poltica esportiva, que va destacar per aquell Valncia elctric comandat per Asensi, Gorostiza, Mundo, Epi i Amadeo, tamb cap esmentar la creaci del C.D. Mestalla, el filial del club, que abastiria de grans promeses al primer equip. Aquells xics del nord, juntament amb grans talents locals, van permetre que fins i tot hui dia, Lluis Casanova seguisca sent el president ms laurat de la histria.

El 8 de gener de 1959 deia adu a la presidncia del club. Una complicada i ambiciosa remodelaci de l'estadi, agreujada per la riuada de 1957 va posar fi a la pacincia d'un home que va viure ms d'un infortuni al llarg de la seua presidncia. Lluis Casanova Giner, va morir en la seua residncia d'Oliva per causes naturals, a l'edat de 90 anys, un 4 de maig de 1999.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407190" title="Barbus puellus" nonfiltered="2257" processed="2247" dbindex="157270">

Barbus puellus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407191" title="Barbus dainellii" nonfiltered="2258" processed="2248" dbindex="157271">

Barbus dainellii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407192" title="Barbus pseudotoppini" nonfiltered="2259" processed="2249" dbindex="157272">

Barbus pseudotoppini  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407194" title="Barbus dartevellei" nonfiltered="2260" processed="2250" dbindex="157273">

Barbus dartevellei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407196" title="Seminari conciliar de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2261" processed="2251" dbindex="157274">

El Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell s un gran edifici bastit el 1860, projecte de Rom Sams i grcies al bisbe Caixal. Situat a l'avinguda de l'antic cam ral de Cerdanya, al nord-est de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell.

L'imposant edifici, avui fora desocupat, t una biblioteca de 16.000 volums, entre els quals es destaca un fons antic provinent del monestir de Sant Serni de Tavrnoles, dels convents suprimits el 1835 i del Palau Episcopal. No gaire lluny hi ha l'Asil de Sant Josep per a gent gran, fundat pel canonge Joan Peir (1900). 

El primitiu seminari, fundat el 1592 pel bisbe Andreu Capella on ara hi ha la Casa Missi, tenia una esglsia d'una sola nau i de poc valor arquitectnic, que possea, per, quadres importants, com una Concepci de Josep Ribalta i una pintura de Sant Andreu que hi havia a l'altar major.

Els nois, fins a la introducci dels germans de les Escoles Cristianes (1910), acudien al Seminari, mentre que les noies estudiaven al Collegi de les Monges.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407197" title="Barbus pseudognathodon" nonfiltered="2262" processed="2252" dbindex="157275">

Barbus pseudognathodon  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407198" title="Barbus deguidei" nonfiltered="2263" processed="2253" dbindex="157276">

Barbus deguidei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407199" title="Barbus progenys" nonfiltered="2264" processed="2254" dbindex="157277">

Barbus progenys  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Camerun i Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407200" title="Barbus deserti" nonfiltered="2265" processed="2255" dbindex="157278">

Barbus deserti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Algria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407201" title="Barbus profundus" nonfiltered="2266" processed="2256" dbindex="157279">

 Barbus profundus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407202" title="Barbus dialonensis" nonfiltered="2267" processed="2257" dbindex="157280">

Barbus dialonensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: cursos superiors dels rius Gmbia i Bafing (conca del riu Senegal).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407204" title="Irredemptisme" nonfiltered="2268" processed="2258" dbindex="157281">


El terme irredemptisme indica l'aspiraci d'un poble de completar la unitat territorial de la prpia naci annexionant-se territoris subjectes al domini estranger (terres irredemptes); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'tnia o en el fet d'haver posset el territori anteriorment, de manera real o suposada. L'irredemptisme, doncs, es refereix als pobles que, vivint en una terra subjecta a l'autoritat d'un cert Estat, volen separar-se'n per formar part de l'Estat del qual se senten originaris o per crear un Estat nacional propi. Alguns d'aquests moviments tamb s'anomenen pannacionalisme. 

Com que al llarg de la histria els canvis de fronteres entre nacions no han estat estranys, sn molts els pasos que en teoria podrien fer demandes irredemptistes als seus vens. Certs Estats podrien presentar reclamacions irredemptistes ja des del seu naixement, com s el cas de molts pasos africans, amb unes fronteres dibuixades artificialment per les potncies colonials europees que no respecten la distribuci tnica dels pobles (s el que passa, per exemple, amb els yoruba, que estan dividits entre Nigria i Benn). Desprs de la Primera Guerra Mundial, moltes fronteres de l'Europa de l'Est, els Balcans i el Prxim Orient van ser traades pels aliats d'una manera ms o menys arbitrria, cosa que va deixar molts nous pasos insatisfets, amb minories nacionals repartides en diversos Estats i territoris en disputa. Algunes reclamacions irredemptistes han arribat als nostres dies amb plena vigncia.

 Orgens .

The word was coined in Italy from the phrase Italia irredenta ("unredeemed Italy"). This originally referred to Austro-Hungarian rule over mostly or partly Italian-inhabited territories such as Trentino and Trieste during the 19th and early 20th century.


L'expressi terres irredemptes (en itali, terre irredente, s a dir, no salvades), va ser utilitzada per primera vegada pel patriota i poltic itali Matteo Renato Imbriani l'any 1877, en els funerals del pare Paolo Emilio.

A common way to express a claim to adjacent territories on the grounds of historical or ethnic association is by using the epithet "Greater" before the country name. This conveys the image of national territory at its maximum conceivable extent with the country "proper" at its core. It must be noted that the use of "Greater" does not always convey an irredentistic meaning. For instance, Greater Romania is the common translation given to the Romanian term "Romania Mare", which is the name given between the two World Wars to the Kingdom of Romania. Romania claimed irredenta over Transylvania and Bessarabia after World War I. The term was also used by Germans referring to Greater Germany, a state consisting of pre World War I Germany, actual Austria and the Sudetenland.

 Constitutional irredentism .

Some states formalize their irredentist claims by including them in their constitutional documents. 

Afghanistan;
The Afghan border with Pakistan, known as the Durand Line, was "arbitrarily" drawn by colonial officials of the British Empire in 1893 following the Second Afghan War, and "imposed" on the then-weak Afghan royal family.  Accordingly, the Pashtun tribes inhabiting the border areas were arbitrarily divided;  the tribes have never accepted the still-porous border.  The Durand Line was not intended as a permanent border, and clashes broke out in the 1950s and 1960s between Afghanistan and Pakistan over the issue.  All Afghan governments of the past century have declared, with varying intensity, a long-term goal of re-uniting all Pashtun-dominated areas under Afghan rule.   ;

Argentina;
Part III, Section 1 of the Constitution of Argentina states that "The Argentine Nation ratifies its legitimate and non-prescribing sovereignty over the Malvinas (Falkland Islands), South Georgia and the South Sandwich Islands and over the corresponding maritime and insular zones, as they are an integral part of the national territory. The recovery of said territories and the full exercise of sovereignty, respectful of the way of life of their inhabitants and according to the principles of international law, are a permanent and unrelinquished goal of the Argentine people.";

People's Republic of China;
The preamble to the Constitution of the People's Republic of China states "Taiwan is part of the sacred territory of the People's Republic of China. It is the lofty duty of the entire Chinese people, including our compatriots in Taiwan, to accomplish the great task of reunifying the motherland."  The PRC claim to sovereignty over Taiwan is generally based on the successor state theory, whereby the PRC is the legally recognized successor state to the Republic of China.  ;



Republic of China;
Article 4 of the 'Constitution of the Republic of China originally stated that: "The territory of the Republic of China within its existing national boundaries shall not be altered except by a resolution of the National Assembly" although recent constitutional changes have moved this power to that of a national referendum. ;

The Republic of China has not formally renounced claims to the areas currently controlled by the People's Republic of China, Mongolia, and parts of Russia (Tuvan Republic), Burma and other Central Asian states bordering China, though it no longer actively pursues these claims.  Ironically, for the ROC to renounce claims on the Mainland would be regarded as a declaration of Taiwan independence by the PRC which could likely provoke military intervention.

Comoros;
Article 1 of the Constitution of the Union of the Comoros begins: "The Union of the Comoros is a republic, composed of the autonomous islands of Mohli, Mayotte, Anjouan, and Grande Comore." Mayotte, geographically a part of the Comoro Islands, was the only island of the four to vote against independence from France (a 63%-37% majority) in the referendum held December 22, 1974. The total vote was 94%-5% in favor of independence. Mayotte is currently a "departmental collectivity" of the French Republic.

Ireland/United Kingdom;
From 1937 until 1999, articles 2 and 3 of the Constitution of Ireland provided that "he national territory consists of the whole island of Ireland". However, "ending the re-integration of the national territory", the powers of the state were restricted to legislate only for the area that had ceded from the United Kingdom. Arising from the Northern Ireland peace process, the matter was mutually resolved in 1999. Ireland's constitution was altered by referendum and its territorial claim to Northern Ireland was dropped. The amended constitution asserts that while it is the entitlement of "every person born in the island of Ireland ... to be part of the Irish Nation" and to hold Irish citizenship, "a united Ireland shall be brought about only by peaceful means with the consent of a majority of the people, democratically expressed, in both jurisdictions in the island." Certain joint policy and executive bodies were created between Northern Ireland, the part of the island that remained in the United Kingdom, and the Republic of Ireland, and these were given executive authority. The advisory and consultative role of the government of Ireland in the government of Northern Ireland granted by the United Kingdom, that had begun with the 1985 Anglo-Irish Agreement, was maintained. The two states also settled the long-running  dispute concerning their respective names: Ireland and the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland with both governments agreeing to use those names.

Pakistan;
From 1950 onward Pakistan has claimed Jammu & Kashmir, as part of their state's "national territory." Pakistan also claims so-called Azad Kashmir, also known as Pakistan-Occupied Kashmir (POK).  Since 1989, Pakistan has openly supported a violent Islamist insurgency in Indian Kashmir via training, funding and weapons, primarily under the supervision of the country's military intelligence service, the Inter-Services Intelligence or ISI. ;

Palestine;
Article 3 of the Basic Law of the State of Palestine, which was ratified in 2002 by the Palestinian National Authority and serves as an interim constitution, states that "Jerusalem is the capital of Palestine.";

Somalia;
Prior to its break-up as a functioning state, the Somali constitution contained paragraphs explicitly claiming adjacent territories to form a "Greater Somalia". The present Transitional Federal Charter (TFC) of the new Transitional Federal Government (TFG) clearly claims territories which comprise the self-declared independent nation of Somaliland, thus asserting sovereignty over territory of the former Somali Republic.

NOTE: Section VI of the Constitution of Australia refers to Australia's states as being "...such of the colonies of New South Wales, New Zealand, Queensland, Tasmania, Victoria, Western Australia, and South Australia, including the northern territory of South Australia, as for the time being are parts of the Commonwealth, and such colonies or territories as may be admitted into or established by the Commonwealth as States". This is not normally seen as an irredentist claim on New Zealand; instead it reflects the fact that New Zealand was invited to take part in the process of federation, but withdrew from the process at an early stage.

 Other claims .
Spain continues to claim the British overseas territory of Gibraltar, ceded to Britain in 1713 under the Treaty of Utrecht, and argues its case at the United Nations claiming its territorial integrity is affected. Morocco makes similar claims against Spain over the North African enclaves of Ceuta and Melilla. 

Portugal does not recognize as Spanish the territory of Olivenza conquered by Spain during the Napoleonic Wars.

Some of the most violent irredentist conflicts of recent times in Europe flared up as a consequence of the break-up of the former Yugoslavia in the early 1990s. The wars in Croatia and Bosnia and Herzegovina were largely about creating a new political framework of states, each of which would be ethnically and politically homogeneous. The conflict erupted further south with the ethnic Albanian majority in Kosovo seeking to switch allegiance to the adjoining state of Albania. (See Chazan, 1991, Irredentism and international politics.) Greece claims that the use of the name Republic of Macedonia by its northern neighbor signifies an irredentist claim on the northern province of Macedonia in Greece. Other pacifist movements claims a pacific reunification of Yugoslavia.

Southeast Asia too is another region in which armed irredentist movements have been active for almost a century, due to the Balkanization of North-East India, Burma and Bangladesh under British colonialism.  Most prominent amongst them are the Naga fight for Greater Nagaland, the Chin struggle for a unified Chinland and other self-determinist movements by the ethnic indigenous peoples of the erstwhile Assam both under the British and post-British Assam under India.

Some have alleged irredentism by Armenia in its support of the predominantly Armenian-populated region of Nagorno-Karabakh to gain independence from Azerbaijan. However, Armenia denies direct involvement in the Nagorno-Karabakh War. In the view of Nadia Milanova, Nagorno-Karabakh represents a combination of separatism and irredentism.

The Syrian Social Nationalist Party, which operates in Lebanon and Syria, works for the unification of most modern states of the Levant and beyond in a single state referred to as Greater Syria. The proposed pan-Arab "Syrian" country includes Israel, Jordan, Iraq, Kuwait; and southern Turkey, northern Egypt, northeastern Libya and southwestern Iran.   

Japan claims the South Korean-administered Liancourt Rocks and the Russian-administered Kuril Islands, the four southernmost isles of the island chain north of Hokkaido, annexed by the Soviet Union following World War II.

Irredentism is commonplace in Africa due to the artificially declared political boundaries of former European colonial nation-states passes through tribal boundaries. The Ethiopian Great Imperium of Eastern Africa in some Ethiopian nationalist circles: To extend the ancient Ethiopian empire into the former Ethiopian province of Eritrea, the Sudan including Christian Southern Sudan, Fachoda and the Darfur region, neighboring Djibouti, Somalia, parts of Egypt, Uganda, Kenya, Tanzania, Mozambique and even into Yemen. 

Irredentism is also found in the United States by some Chicano nationalists and Mexican-American activists in the controversial La Raza and Aztlan movements. They call for the return of formerly Mexican-dominated lands in the Southwestern United States back to Mexico after the US annexed lands in the Treaty of Guadalupe Hidalgo to become the present-day states of California, Texas, Arizona, New Mexico; and parts of Colorado, Nevada and Utah. 

Venezuela keeps its claim over the Guayana Esequiba territory in nearby Guyana.

 See also .

List of irredentist claims or disputes;
Annexationism;
Ethnic nationalism;
Expansionism;
Lebensraum;
Reconquista (Mexico);
Revanchism;
Status quo ante bellum;
Territorial dispute;

 References .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407207" title="Palau Episcopal de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2269" processed="2259" dbindex="157282">


El Palau Episcopal de la Seu d'Urgell s la seu del Bisbat d'Urgell. Es troba al pati de Palau, darrera el carrer dels Canonges, a la Seu d'Urgell (Alt Urgell). A l'est de la ciutat urgellenca damunt una terrassa del riu Segre.

Es troba prop de la Catedral d'Urgell, el Museu Dioces d'Urgell, l'Esglsia de Sant Miquel i al costat dels antics jutjats de la Seu d'Urgell.

L'edifici antic en els seus orgens, reformat a la primeria del segle XV i refet a la segona meitat del XIX per decisi dels bisbes Caixal i Casaas. Fou restaurat i ampliat entre el 1973 i el 1975 per iniciativa del prelat Joan Mart i Alanis, amb motiu d'installar-hi les oficines del bisbat, la Delegaci Permanent d'Andorra i l'Arxiu Episcopal.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407208" title="Barbus diamouanganai" nonfiltered="2270" processed="2260" dbindex="157283">

Barbus diamouanganai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407209" title="Barbus prionacanthus" nonfiltered="2271" processed="2261" dbindex="157284">

Barbus prionacanthus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Gabon.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407211" title="Artaqui" nonfiltered="2272" processed="2262" dbindex="157285">
Erdek (antigament: Artke; en grec:       ; en catal medieval: Artaqui) s un municipi i districte de la Provncia de Bal kesir a la Regio de Marmara, Turquia. Est situada al Cap de l'Artaqui i s un destinaci turstica entre la poblaci turca. A prop es troben les restes arqueolgiques de Czic.

Enllaos externs.
Erdek Tourism;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407213" title="Barbus ditinensis" nonfiltered="2273" processed="2263" dbindex="157286">

Barbus ditinensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407214" title="Barbus prespensis" nonfiltered="2274" processed="2264" dbindex="157287">

Barbus prespensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Albnia, Grcia i Macednia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407215" title="Scary Movie" nonfiltered="2275" processed="2265" dbindex="157288">
Scary Movie s una pellicula de stira, estrenada l'any 2000, que bsicament parodia les pellcules de terror del moment. Es va estrenar quan aquest gnere estava en el seu gran moment i tenia molta acceptaci. Les pellcules parodiades sn Scream, I Know What You Did Last Summer i altres del mateix tipus. Ha tingut diverses seqeles en qu es parodien altres pellicules de terror: Scary Movie 2, Scary Movie 3 i Scary Movie 4.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407216" title="Barbus dorsolineatus" nonfiltered="2276" processed="2266" dbindex="157289">

Barbus dorsolineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407219" title="Barbus poechii" nonfiltered="2277" processed="2267" dbindex="157290">

Barbus poechii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del Zambezi.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407220" title="Barbus eburneensis" nonfiltered="2278" processed="2268" dbindex="157291">

Barbus eburneensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407221" title="Barbus pobeguini" nonfiltered="2279" processed="2269" dbindex="157292">

Barbus pobeguini  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407222" title="Carrer dels Canonges" nonfiltered="2280" processed="2270" dbindex="157293">


El carrer dels Canonges, s un carrer de notable valor situat al casc antic, parallel al carrer Major, de la ciutat pirinenca de la la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. s el carrer ms antic de la ciutat, abans anomenat carrer de Santa Maria per la Catedral, amb forma de L per actualment sn dos carrers diferents. Casa per casa potser no tenen un valor extraordinari, llevat d'algunes excepcions, per el conjunt forma una obra compacta i harmnica. 

El carrer dels Canonges s gaireb porticat tot ell en les dues bandes. Hi ha arcs de mig punt, per els ms habituals sn els apuntats. Els edificis ms caracterstics sn Cal Botx, on hi havia hagut unes plaques de fusta amb una destral i un pil, i Ca l'Armenter, de pedra, amb finestrals gtics geminats i un portal apuntat amb escuts de mitja lluna invertits; el rfec del teulat s sostingut per bigues treballades i acabades amb figures. Prop d'aquesta casa hi ha Cal Roger, on hi havia les antigues cases canonicals, amb portal gtic, ornamentada amb les petxines dels pelegrins de Sant Jaume. La casa del costat s fora ms tardana per remarcable: Cal Silvestre, d'estil noucentista i amb balcons de forja.

Entre el carrer dels Canonges i el Palau Episcopal hi ha el pati de Palau. A l'extrem sud del pati i al costat del palau hi ha els antics jutjats, construcci neoclssica amb tres escuts de pedra policromada ornamentant la faana, el ms gran dels quals correspon a les armes de Carles III.

Un dels mercats de la ciutat, el Mercat Medieval dels Canonges, duu el seu nom.



Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407223" title="Carrer Major de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2281" processed="2271" dbindex="157294">


El carrer Major de la Seu d'Urgell, s un carrer de notable valor situat al casc antic de la ciutat pirinenca de la la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. s potser encara de ms valor arquitectnic que el carrer dels Canonges. Casa per casa potser no tenen un valor extraordinari, llevat d'algunes excepcions, per el conjunt forma una obra compacta i harmnica. 

El Carrer Major de regust classicista de gran inters pel moment en qu es realitz, bsicament al segle XV. Tota la banda de ponent i del nord s porticada, actualment s'ha convertit en el carrer comercial per excellncia i cada dimarts i dissabte hi t lloc el mercat de la Seu d'Urgell. 

Se'n destaquen diversos edificis. La casa de la ciutat s emplaada al portal de Cerdanya, entre les esglsies de Sant Domnec i la Catedral. Ac hi hagu l'esglsia romnica de Santa Eullia, de la qual resten vestigis a la part baixa dels murs actuals. 

Al segle XI hom hi constru un hospital per a pobres. El 1473, essent cnsols Jaume Callmanya, N. Guilla, P. Soler i Sebasti Pi, com recorda la lpida de la faana, es bast la primera casa de la vila. D'aleshores en ha sofert moltes refaccions, ampliacions i transformacions, sobretot a tramuntana. Ac hi ha una torre amb teulat de quatre vessants, ben singular i caracterstic de la ciutat. Les pintures que hi ha a la sala d'actes sn les mateixes que descrivia Zamora en el viatge que realitz a la Seu d'Urgell el 21 de setembre de 1788. 

A la part del nord del carrer es destaca el conjunt de cases que formen Cal Tarragona i Cal Pallerola-Feu, amb bells esgrafiats a les seves faanes. Ca Don Lloren s un edifici de pedra amb profusi d'ornamentaci; gaireb al davant hi ha Cal Sant, amb finestres gtiques i, prop seu, les niques teieres que resten a la ciutat. El conjunt de la plaa de Pataln molt coneguda com la plaa del mercat (abans anomenada plaa d'Espanya) resulta tamb fora homogeni. 

Al peu del Carrer Major cal esmentar Cal Joer, on s'inicien els porxos, i Cal Pinellet, pels treballs de les bigues i portes que hi ha al seu interior. Prop de la plaa del Carme, al carrer de la Perdiu hi ha una de les cases ms antigues de la Seu, amb rfec volads sortint, pis superior ms sortit que la planta baixa i faana de fang amb bigues creuades de fusta que el sostenen. En les cases d'aquesta vila vella hi ha tot un conjunt de cartules i cares que ornamenten els caps de biga, de fusta o de pedra, com tamb petites capelletes o altarets oberts en petites forncules a les faanes d'algunes cases.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407224" title="Barbus elephantis" nonfiltered="2282" processed="2272" dbindex="157295">

Barbus elephantis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Transvaal (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407228" title="Barbus pleuropholis" nonfiltered="2283" processed="2273" dbindex="157296">

Barbus pleuropholis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Txad i al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407229" title="Barbus ensis" nonfiltered="2284" processed="2274" dbindex="157297">

Barbus ensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407230" title="Barbus pleurogramma" nonfiltered="2285" processed="2275" dbindex="157298">

Barbus pleurogramma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407233" title="Barbus plebejus" nonfiltered="2286" processed="2276" dbindex="157299">

Barbus plebejus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a Crocia, Itlia, Eslovnia, Sussa i Turquia.

 Referncies .


Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407239" title="Passeig del Born" nonfiltered="2287" processed="2277" dbindex="157300">


El Paseig del Born s un carrer del centre de Palma, que enllaa la plaa de les Tortugues (o plaa Joan Carles I) amb la Plaa de la Reina. Es troba situat a l'antic llit del Torrent de la Riera, que abans passava pel centre de la ciutat.

Consta d'un passeig peatonal central i dos carrils per al trnsit rodat a banda i banda del passeig. Actualment, per, un d'ells no s'usa per aquest fi i tamb s zona peatonal.

En aquest passeig, hi podem trobar l'antic cinema Born, actualment reconvertit en grans magatzems i el Palau Solleric, un antic palau reconvertit en espai d'exposicions.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407249" title="Passeig de Joan Brudieu" nonfiltered="2288" processed="2278" dbindex="157301">
El Passeig de Joan Brudieu s un passeig, parallel al carrer Major, de la ciutat pirinenca de la la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. T un alt valor social juntament amb el carrer Major, si b aquest ltim tamb t valor arquitectnic, i s el centre de la poblaci.

Hi ha plantat plataners en tres fileres a banda i banda i al centre, regats per tres canals que travessen tot el Passeig. A l'inici del Passeig hi ha una font i un avet de grans dimensions, al costat de la plaa de Catalunya i el carrer de Sant Ot. Al final del Passeig hi ha l'hospital comarcal, el centre cvic, el convent i l'esglsia de la Sagrada Famlia d'Urgell, conegut popularment com la Punxa. Dins del Passeig hi ha un quiosc, un bar amb terrassa, hi havia hagut un punt d'informaci i una xurreria molt popular de fusta. A ms a partir de la primavera tamb s'hi pot trobar les dues gelateries.

Cada any el 17 de gener, el dia de Sant Antoni Abat hi t lloc una escudellada o calderada dins la festa dels Tres Tombs. Tamb s un dels llocs de pas de la proces de la Seu d'Urgell i les cercaviles. A ms de les parades de Sant Jordi, de la festa major i la fira de Sant Ermengol.

El Passeig duu el nom de Joan Brudieu, nascut cap el 1520 a la dicesi de Llemotges i mort a la Seu d'Urgell el 1591. Fou mestre de capella de la Catedral de la Seu d'Urgell i s considerat un dels millors msics de tot el Renaixement catal. Tamb porten el seu nom l'institut IES Joan Brudieu i el Festival Internacional de Msica Joan Brudieu que t lloc cada any a la ciutat.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407251" title="Batalla d'nia" nonfiltered="2289" processed="2279" dbindex="157302">






La Batalla d'nia es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a nia (Pennsula d'Anatlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizant Andrnic II Paleleg, contra les tropes turques de l'Emirat d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin).  

Antecedents.
Durant el 1302, tots els esforos militars de l'Imperi Bizant per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatlia havien resultat intils. Davant d'aquesta situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg contract els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, organitzada per Roger de Flor i formada per almogvers veternas de la Guerra de Siclia. La Companyia salp del Regne de Siclia el mes d'agost del 1303 i desembarc a Constantinoble el setembre del 1303.

Guerra contra els Emirats Turcs.
La primera acci militar de la Companyia contra els turcs tingu lloc pocs dies desprs de la seva arribada, quan a la Batalla del riu Czic derrotaren i exterminaren sistemticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern per, la Companyia decid eixhivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-o hlu. Per un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrer l'inici de l'expedici. Desprs de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tant sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inici finalment a primers de maig i les tropes de qu disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

Trancorreguts uns dies de maig, la Companyia arrib a la ciutat bizantina d'Achyraus i des d'all travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kakos, caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaa forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notcies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren rpidament i iniciaren l'evacuaci de la ciutat, per tot i la precipitaci de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca a la Batalla de Germe. 

Des de Germe, la Companyia reprengu la seva ruta travessant Chliara, on reb petici d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Per Roger de Flor es neg a dispersar les seves tropes, doncs la seva estratgia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socrrer Filadlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continu el cam per Thyateira i s'intern en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadlfia.

Quan el bey Yakup bin Ali  ir, al capdavant de la coalici de tropes turques de l'Emirat de Germiyan-o hlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Ayd n-o hlu (Gabella de Tin), fu informat de l'arribada imminent de la Companyia, decid aixecar el campament de setge sobre Filadlfia i s'aparell per enfrontar-s'hi en un camp de batalla propici. Tot i la rapidesa del bey turc, la Companyia havia recorregut els 140 km que separaven Germe de Filadlfia a gran velocitat i prengu contacte amb l'exrcit turc a l'albada prop d'Aulax, situat a tant sols un jorn de distncia de Filadlfia. Desprs d'aparellar-se per la batalla, la infanteria lleugera almogver es llen a l'atac i la crrega arribar sobre les lnies turques i comenaren a clarejar les seves lnies provant de trencar la seva formaci. Per la seva banda, Roger de Flor men la seva cavalleria pesada contra la cavalleria lleugera turca i aconsegu aturar les envestides turques. Passat el migdia, a l'hora Nona, el centre de la formaci turca collaps i Yakup bin Ali  ir caigu ferit; rpidament fou retirat del camp de batalla i les tropes turques iniciaren la fugida de manera desorganitzada, quedant exposants a la caera de la cavalleria de Roger de Flor.

Desprs de la retirada general dels turcs, la Companyia es dedic a assegurar la zona i a pentinar sistemticament el territori a la caera de tropes enemigues colgades. Desprs de 8 dies al campament i havent assegurant el permetre de la ciutat, les tropes de Roger de Flor es dirigiren cap a Filadlfia on foren rebuts efusivament i entraren en desfilada triomfal. Grcies a la victria de la Batalla d'Aulax, la Companyia s'havia convertit en el poder militar hegemnic d'Anatlia i ja res no podia aturar a Roger de Flor.

Des de Filadlfia la Companyia retroced per la vall riu Hermos i entr en la prefectura de la ciutat de Magnsia del Sipilos, l'nic territori que encara restava sota control dels bizantins a Anatlia. Magnsia del Sipilos comptava amb unes slides muralles, que en garantien la seva defensa; a ms, es trobava propera a la costa, a uns kilmetres de distncia de l'illa del Xiu, illa on es trobava ancorada la flota de la Companyia a les ordres de Ferrando d'Ahones. Donades aquestes circumstncies, Roger de Flor decic ocupar la ciutat bizantina per fixar-hi el seu quarter general, traslladar-hi el bot de guerra acumulat i acantonar-hi les tropes. Roger de Flor, pels grecs comenava a actuar no ja tant sols com un cabdill militar, sin com si fos el governador de tota Anatlia, fet que li supos la rivalitat amb el prefecte del territori bizant Nostongos Ducas i el governador de la ciutat de Magnsia, Demetrios Ataliota.

Desprs d'haver deixat el bot de la Companyia i una petita guarnici formada per almogvers a la ciutat de Magnsia, les tropes de Roger de Flor anaren a la ciutat de Nif, on tot just arribar-hi reberen petici d'auxili de dos habitants de Tira. Les restes de les tropes turques derrotades a la Batalla d'Aulax s'havien unit a les tropes de l'Emirat de Mente e-o hlu i havien comenat a atacar la ciutat de Tira. Roger de Flor prengu la meitat de les seves tropes i orden a l'altra meitat que retorns a Magnsia del Sipilos.

La Companyia arrib a les murades de Tira en plena nit, sense que els turcs descobrissin la seva presncia, i entraren a la ciutat. Al mat segent els turcs comenaren a agrupar-se a la planria davant de la ciutat moment en qu les tropes cabdellades per Corberan d'Alet sortiren violentament de la ciutat i embestiren les aterrides tropes turques. Presos del pnic, els turcs que aconseguiren sobreviure a l'atac comenaren a fugir cap a les muntanyes properes a ciutat. Corberan d'Alet decid mantenir la persecuci contra els turcs en retirada i per millorar la seua visi enmig de la polseguera i la calor no dubt a llevar-se el seu casc; just en aquell moment, una sageta turca li impact al cap i mor a l'instant. Les tropes almogvers, commocionades per la mort del manescal de la Companyia, deturaren la persecuci i comenaren a replegar-se portant el cadver de Corberan d'Alet, mentre els turcs reprengueren la seva fugida.

La batalla.
Mentre transcorria la Batalla de Tira, arrib a nia procedent del Regne de Siclia en Bernat de Rocafort amb 200 homes a cavall i 1.000 almogvers. Roger de Flor es reun amb Bernat de Rocafort i li propos convertir-se en nou manescal de la Companyia en substituci del difunt Corberan d'Alet. Ambdos cabdill arribaren a un acord i la Companyia, amb els nous reforos, es concentr a nia.

Per la seva part, les tropes supervivents de l'Emirat d'Aydin aconseguiren reagrupar-se prop d'nia i comenaren a hostigar la seva horta. Sense rebre ordres dels cabdills de la Companyia, la host almogver obr les portes de la ciutat i envest frontalment els turcs. Derrotats novament, iniciaren la retirada per foren perseguits fins a l'arribada de la nit, que els salv d'un desastre major. Al camp de batalla restaven morts 1.000 turcs de a cavall i 2.000 turcs de a peu.  

Consequncies.
Desprs d'aquesta nova victria la Companyia havia consolidat la seva posici a la costa i havia derrotat els turcs en tots els enfrontaments que havien tingut. Desprs de 15 dies d'estada a nia, Roger de Flor acord d'endinsar-se cap a l'interior d'Anatlia i buscar una nova batalla decisiva.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim (1308);
 Ramon Muntaner: Crnica; Cap. 207. "Com lo magaduch reeb B. de Rochafort" (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 207. "Com lo Magaduch fo a Alltoloch, e ...." (1a Edici, 1558) ;
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407253" title="Charles Victor Emmanuel Leclerc" nonfiltered="2290" processed="2280" dbindex="157303">

Charles Victor Emmanuel Leclerc (Pontoise, Val-d'Oise, Frana, 17 de mar del 1772 - Saint-Domingue, 2 de novembre del 1802) va ser un general francs i cunyat de Napole Bonaparte. 

Biografia.
Leclerc inici la seva carrera militar com a voluntari durant la Revoluci Francesa i durant dos anys aconsegu exercir el crrec de Cap d'Estat Major divisional durant el setge de Toulon. Amb l'xit de la revoluci, Leclerc continu fent campanya militar al llarg del Rin. Va comenar a servir sota Napole Bonaparte a la Campanya d'Itlia i lluit a Castiglione della Pescaia i Rivoli.

El 1797, ja ascendit a General de Brigada, Leclerc es cas amb la germana petita de Napole, Pauline Bonaparte, amb qui tingu un fill, que no va sobreviure la infantesa.

Desprs de servir durant la segona expedici fracassada de l'exrcit francs a Irlanda dirigida per Jean Joseph Amable Humbert el 1798, Leclerc va ser nomenat General de divisi per premiar el seu suport a Napolen Bonaparte a l'hora d'aconseguir el poder. Va particip al cop d'estat del 18 de Brumari (novembre del 1799) que fa fer de Napole Primer Cnsol de Frana. Van seguir ms campanyes militars al Rin i a Portugal.

Expedici a Saint Domingue.

El 1802, el seu cunyat Napole I assign el seu comandament a l'expedici que orden per a reinstaurar el control francs sobre la colnia de Saint-Domingue (actualment Hait).  L'antic esclau agrcola i ara general Toussaint Louverture havia aprovat una constituci que el designava a ell mateix president perpetu, tot i mantenint el lligam amb Frana. Napole tenia por d'acabar perdent el control de la colnia. 

 Amb una gran concentraci de vaixells de guerra i un total de 40.000 homes, els francesos obtingueren diverses victries desprs d'una gran lluita. Veient el caire dels esdeveniments, un cert nombre dels oficials de Louverture, a qui Leclerc promet que mantindria les seves graduacions a l'Exrcit francs, abandonaren el general vell. Louverture es vei forat a negociar una rendici honorable i a prometre retirar-se per atendre les seves plantacions.

Tanmateix, les instruccions secretes de Napole per a Leclerc eren d'arrestar Toussaint Louverture.  Leclerc detingu Louverture i el deport a Frana, on va morir empresonat a Fort-de-Joux a les muntanyes de Jura el 1803.

L'esclavatge havia estat abolit a Saint-Domingue el 1793.  Leclerc havia manifestat repetidament la promesa de Bonaparte de que "tota la gent de Saint-Domingue sn francesos" i lliures per sempre. Per van arribar notcies sobre la restauraci de l'esclavatge per part de la fora expedicionria francesa a Guadalupe, all que Louverture ja havia anunciat als seus seguidors. La perspectiva de la restauraci de l'esclavatge va tombar la situaci inexorablement contra els francesos. Els insurgents criolls reprengueren les accions contra les tropes franceses, les quals es veieren afectades tamb per un brot epidmic de febre groga.  Els reports de la situaci que feia  Leclerc sobre la seva campanya contra la insurgncia afirmava, per exemple: "Com que el terror s l'nic recurs que em queda, l'utilitzo", o "Hem d'eliminar tots els negres de les muntanyes, homes i dones majors de dotze anys. Hem d'eliminar la meitat dels negres de la plana...".
 
Leclerc va morir de la febre groga el mes de novembre del 1802. Fou succet pel general Rochambeau, la brutal repressi racial del qual fu sumar-se a la rebelli nombrosos oficials negres i mulats dels seus exrcits, com ara Jean Jacques Dessalines, Alexandre Ption i Henri Christophe.

Finalment, el 18 de novembre del 1803, Dessalines va derrotar les forces de Rochambeau en la Batalla de Vertires i va proclamar la independncia d'Hait i el seu nou nom l'1 de gener del 1804.

Notes.
  

Bibliografia.
The Black Jacobins:  Toussaint L'Ouverture and the San Domingo Revolution by C.L.R. James (1938);

Enllaos externs.
 El Projecte Louverture: Charles Victor Emmanuel Leclerc;
 Collecci online de fonts informatives sobre la revoluci haitiana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407255" title="Parc de la Valira" nonfiltered="2291" processed="2281" dbindex="157304">
El Parc de la Valira, o Parc del Valira, s un parc situat a l'oest de la ciutat pirinenca de la la Seu d'Urgell, a la riba del riu la Valira, que poc desprs desemboca al Segre. 

Dins del parc es troba l'anomenat parc dels Enamorats i els Claustres moderns de la ciutat. El 1990 s'inaugur el claustre que Llus Racionero disseny i constru al parc de la Valira. Aquest claustre, que busc ser una rplica del claustre romnic de la Catedral, t els capitells ornamentats amb figures de personatges de rellevncia histrica al segle XX, entre els quals hi ha esportistes, actors, poltics, religiosos, msics o cientfics, entre d'altres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407256" title="Moondog" nonfiltered="2292" processed="2282" dbindex="157305">
Moondog era el pseudnim de Louis Thomas Hardin (Marysville, Kansas, 26 de maig de 1916  8 de setembre de 1999), un msic i poeta cec estatunidenc, inventor de nombrosos instruments musicals. 

Moondog es va quedar cec quan li va explotar un petardo a la cara, als 17 anys.
Moondog va decidir apartar-se de la societat i el 1943 va marxar a viure voluntriament als carrers de Nova York, on va viure durant vint dels trenta anys que va passar en la ciutat. Vestia exclusivament roba que confeccionava ell mateix basant-se en la seva prpia interpretaci del du nrdic Thor, pel que va ser conegut durant anys com "el viking de la sisena avinguda". Es va convertir en un dels ms clebres msics rondaires. No obstant aix, la msica i el talent de Moondog no va ser apreciada pel pblic fins als ltims anys de la seva vida. 

Va editar ms de 30 discs, va actuar amb msics de renom com Phillip Glass i Steve Reich, qui el reconeixem com un dels creadors del minimalisme a nivell musical. Tamb va arribar a enregistrar un disc amb Julie Andrews.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407258" title="Procs de Reorganitzaci Nacional" nonfiltered="2293" processed="2283" dbindex="157306">


L'autoanomenat Proceso de Reorganizacin Nacional (Procs de Reorganitzaci Nacional en catal) o simplement El Proceso, va ser una dictadura militar  la cinquena de la histria republicana de l'Argentina, i la ms sagnant  que va governar el pas des del cop d'estat del 24 de mar de 1976 contra el govern constitucional de la peronista Mara Estela Martnez de Pern, fins a l'elecci democrtica del candidat de la Unin Cvica Radical, Ral Alfonsn, el 1983. Entre els seus resultats ms notables es troben el segrest i posterior desaparici forada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones, la utilitzaci sistemtica de la tortura, la creaci de ms de trescents camps de detenci illegal i desaparici de persones, l'enorm augment del deute extern (fins i tot estatitzant deute extern privat) i la invasi de les illes Malvines i posterior prdua de la guerra de les Malvines.

Al finalitzar la dictadura, malgrat que la junta de govern havia promulgat una llei d'autoamnistia, (rpidament anullada pel govern d'Alfonsn, respectant promeses electorals) es va celebrar l'anomenat Juicio a las Juntas, en el qual van ser processat tots els integrants de les succesives juntes de govern del Proceso, a ms a ms d'una important quantitat de represors que van participar a la repressi illegal, i la conducci de les organitzacions armades de l'ERP i Montoneros. De tota manera, diversos alaments militars durant el govern d'Alfonsn van provocar l'aprovaci de dos lleis d'amnistia, les de Punto Final i d'Obediencia Debida. El seu succesor, Carlos Sal Menem va signar entre 1989 i 1990 uns decrets indultant a quasi quatre-cents processats i condemnats, per, finalment, durant el govern de Nstor Kirchner es va declarar primero la derogaci i desprs la nulitat de les dues lleis d'Alfonsn, mentre que diversos jutges, a ms a ms de la Cort Suprema, van signar sentncies dictant com anti-constitucionals els decrets d'indult de Menem.


El cop.
Situaci prvia.
Context nacional.
Ja des de la dcada de 1960 la idea de l'"enemic intern", ideolgicament caracteritzat com marxista i participant d'una conspiraci internacional, era un tema central dins les preocupacions de la cpula militar.

Des de juliol de 1974 la presidncia de l'Argentina estava ocupada per la vdua de Pern, Mara Estela Martinez (Isabelita). Va ser un perode de crisi de tot tipus, tant a nivell econmic, com poltic. Dins d'un creixent i recurrent escenari de violncia, tres grups armats operaven al pais: el Partido Revolucionario del Pueblo (el bra armat del qual era el ms conegut Ejrcito Revolucionario del Pueblo) de tendncia marxista; Montoneros, una facci del peronisme anomenat peronismo de izquierda, i la Alianza Anticomunista Argentina o Triple A, organitzaci d'ultradreta fundada pel secretari personal d'Isabelita i de Pern, Jos Lpez Rega. A ms a ms, el propi peronisme patia un procs de fractura interna entre el peronisme anomenat d'esquerres i el anomenat de dretes, que va tenir el seu punt culminant a la Massacre d'Ezeiza, el 1973.

Tot i que el PRT estava prcticament venut i que Montoneros tenia reduda la quantitat de militants a la meitat, el govern va firmar dos decrets que sern claus a l'hora d'entendre el desenvolupament dels esdeveniments futurs: primer el Decret 261/75 i desprs el decret secret 2772, que ampliava considerablement les atribucions a les Fores Armades que ja li donava el primer en la "lluita contra la subversi".

Context internacional.
Els exrcits llatinoamericans tenien una participaci destacada a tots el mbits de la vida pblica i poltica dels seus pasos, tant en forma directa com indirecta, estant les dictadures (que es van repetir a tot arreu durant la histria llatinoamericana del segle XX) una de les seves caracterstiques ms destacades.

La "lluita contra la subversi" va ser una de les fonamentacions del Proceso, la qual va ser internacionalitzada mitjanant l'Operacin Cndor, amb el suport dels Estats Units d'Amrica, que fins i tot va donar cursos a oficials i sotoficials de les fores armades llatinoamericanes, a l'Escola de les Amriques, on es van ensenyar, entre les tcniques de contrainsurgncia i guerra bruta, l'aplicaci de tortura, segrests i desaparici forada.

Referncies.


Bibliografia.
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

Enllaos externs.
Versi online de l'inform de la CONADEP, Nunca Ms.
Decret 261/75.
Decret 2772/75.
Llei 26.085 que declara el 24 de mar com "DIA NACIONAL DE LA MEMORIA POR LA VERDAD Y LA JUSTICIA".
Informe Rattebach sobre la Guerra de les Malvines. Versi online a la pgina del CESCEM de Corrientes, Argentina.
Pgina web del govern argent sobre el Proceso de Reorganizacin Nacional.
Pgina web del Ministeri d'Educaci argent sobre el Proceso de Reorganizacin Nacional.
Pgina oficial de les Abuelas de plaza de mayo.
Pgina oficial de les Madres de la plaza de mayo.
;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407261" title="Ku?adas?" nonfiltered="2294" processed="2284" dbindex="157307">
Ku adas  (antigament Anea, Anaea, Annaea, Annaia; en catal medieval: nia) s una ciutat balneari de la Provncia d'Ayd n, a la costa de la Mar Egea, Turquia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407262" title="Heli Attack 3" nonfiltered="2295" processed="2285" dbindex="157308">

El joc Heli Attack 3 s una versi  assemblada al Metal Slug, produda per squarecircleco, on ets un soldat en territori enemic i has de destruir tots els helicpters i robots que hi han.
Per comenar, primer s ha de crear el soldat amb el que es vol lluitar. Quan ja s ha creat el soldat s ha d anar a  start  i llavors comenar el primer nivell.

Hi han cinc nivells. En els cinc nivells hi ha territori muntanys, territori a la selva, i territori al desert. Tamb hi ha nivells en uns laboratoris.  
 
Armes.

En aquest joc hi ha armes per poder derrotar a l enemic. N hi ha tres que mai es gasten, que sn: la pistola, l arc de tirar fletxes i un ganivet.

Tamb n hi ha que es gasten que s aconsegueixen destruint l enemic com per exemple: llanamssils, diferents bazokes, escopetes, rifles laser i rifles de franctirador i d altres armes que disparen laser. Les ms destructives s aconsegueixen als ltims nivells i hi han armes que provoquen forats negres i coses per l estil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407263" title="Campanya d'Itlia" nonfiltered="2296" processed="2286" dbindex="157309">

 La primera campanya d'Itlia de Napole Bonaparte (1796-1797).
 La segona campanya d'Itlia de Napole Bonaparte, durant les Guerres de la Revoluci Francesa (1799-1800).
 Sota el Segon Imperi, Napole III dirig l'exrcit francs a una nova campanya d'Itlia) al costat dels Piamontesos i contra l'Imperi Austro-Hongars (1859). ;
 La campanya d'Itlia dels anys 1943-1945, durant la Segona Guerra Mundial, que amb el desembarcament dels Aliats a Siclia va suposar l'alliberament d'Itlia.

 Veure tamb .
 Guerres d'Itlia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407267" title="Salvador Canet Garca" nonfiltered="2297" processed="2287" dbindex="157310">

Salvador Canet Garca (Bellreguard, 6 de setembre de 1943) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1967 i 1973. Durant la seva carrera esportiva destaca la victria a la Volta a Arag de 1966.

Palmars.
1966;
 1r de la Volta a Arag;
1969;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 47 de la classificaci general;
1968. 31 de la classificaci general;
1969. 11 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Salvador Canet a sitiodeciclismo.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407271" title="Solista" nonfiltered="2298" processed="2288" dbindex="157311">
En msica un/a solista s un/a intrpret que o b cantant o b tocant un instrument interpreta un paper o rol que o b s l'nic que contempla la interpretaci d'aquesta composici o b que es destaca clarament per sobre de la resta d'intrprets que fan un acompanyament.

Alguns gneres requereixen la presncia d'un o ms solistes. s el cas, per exemple, del concert, el lied i de la sonata, i de la majoria de cantates.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407276" title="Centre cultural Les Monges" nonfiltered="2299" processed="2289" dbindex="157312">
El Centre cultural "Les Monges" s un equipament de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell. Es tracta d'un complex que consta de tres edificis que van pertnyer a la Companyia de Maria. La majoria dels alumnes de l'antic Collegi de les Monges, que tanc el curs 1996-1997, es traslladaren al collegi la Salle de la Seu d'Urgell.

Actualment s'est restaurant l'antiga esglsia de Santa Immaculada, del segle XVII, per convertir-la en un auditori i sala d'exposicions, similar a la de Sant Domnec. Part de l'antic pati es va reconvertir en una plaa i s'ha adequat les installacions i actualment s'hi pot trobar la guarderia municipal "la Grandalla"; un centre de la Universitat Nacional d'Ensenyament a Distncia (UNED); l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI); les escoles municipals d'Arts plstiques, de Dansa, de Msica; el Centre Tecnolgic de l'Alt Pirineu (CETAP).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407282" title="Marousi" nonfiltered="2300" processed="2290" dbindex="157313">

Marousi (grec:        , katharevousa:           ), formes alternatives: Maroussi, Amarousion, i Amaroussion, s una ciutat dormitori al nord-est d'Atenes, Grcia, i un dels municipis ms grans del cintur d'Atenes. El Complex Olmpic d'Esports d'Atenes,el complex esportiu ms gran de Grcia, est ubicat en aquesta ciutat. L'avinguda principal s l'Avinguda Kifisias, que connecta directament Marousi amb el centre d'Atenes. Marousi tamb est comunicat amb quatre estacions de tren urb (ISAP, Athenks-Piraeus Electric Railways) i dues de metro. L'estudi de la cadena de televisi ANT1 es troben a Marousi, aix com les oficines de moltes multinacionals com Kodak, Bayer, Kimberly-Clark, Siemens o Nestl.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407289" title="Retaule de Sant Ermengol" nonfiltered="2301" processed="2291" dbindex="157314">
El Retaule de Sant Ermengol s una obra medieval, en vers, que es va comenar a representar l any 1957, als claustres de la Catedral de la Seu d'Urgell on s evoca de manera plstica uns fragments de la vida de Sant Ermengol, bisbe urgellit als inicis de l onzena centria i patr de la ciutat, que s escenifica al claustre romnic de la Catedral de la Seu, sobre un text literari d Esteve Albert i Corp. Espectacle de msica, llum i color sobre les pedres millenries del recinte catedralici, protagonistes de l obra, es reviuen fets i personatges ntimament vinculats a la gloriosa histria de la Catalunya comtal que s anava forjant.

Ms d un centenar d urgellencs i urgellenques participen en la representaci del Retaule, entre actors, tcnics, atrezzo, etc., el qual consta de nou quadres: el Millenni, la Consagraci, la Cannica, Cortiuda, el pags sec, Llumeneres, seguici o enterrament, el Miracle de la Pluja i el quadre final. La msica s una pea clau en aquest espectacle amb fragments de peces del Barroc i de cant gregori, aix com una interpretaci cantada en directe per un dels actors, mentre que un narrador va donant pas als diferents quadres que s escenifiquen.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407292" title="Teddy Billington" nonfiltered="2302" processed="2292" dbindex="157315">








Edwin "Teddy" Billington (Southampton, Anglaterra, 14 de juliol de 1882 - Pine Brook, agost de 1966) va ser un ciclista estatunidenc que va crrer a primers del segle XX. 

Va prendre part als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904, en qu guany la medalla de plata a la cursa de la mitja milla i la de bronze a les del quart, ter i una milla.

Enllaos externs.
Resultats de Teddy Billington als Jocs Olmpics ;
Fitxa de Teddy Billington a sitiodeciclismo.net ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407295" title="Fira de Formatges Artesans del Pirineu" nonfiltered="2303" processed="2293" dbindex="157316">
La Fira de Formatges Artesans del Pirineu s una fira que t lloc cada any el tercer cap de setmana d'octubre a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell, dins del marc de la Fira de Sant Ermengol una de les ms antigues de Catalunya. La Fira de Formatges, que el 2008 arrib a la 14a edici, inicialment tenia lloc en una carpa a la plaa de la Catedral per amb el creixement d'ambds fires s'ha canviat la seva situaci al prquing Doctor Peir.

El 2008 a la Fira de Formatges Artesans del Pirineu s'hi podia trobar fins a 35 artesans formatgers dels Pirineus (catalans, aragonesos, bascos, navarresos i francesos) que ofereixen ms de 100 varietats de diferents formatges i sempre hi ha un artes formatger convidat de fora dels Pirineus i tots participaran al Concurs de Formatges Artesans del Pirineu.

La fira es complementa amb el concurs de Formatges Artesans del Pirineu, que es fa a l aula de Tast, a la capa annexa a la del formatge. Un jurat format per ms de 40 persones expertes en formatges es reuneix per tastar i valorar els formatges. 

Des del 2006 dins de la Fira es duen a terme unes jornades tcniques, el 2008 la jornada tractava sobre els formatges de llet de crua: biodiversitat i higiene. La jornada tcnica de la Fira de Formatges Artesans del Pirineu pretn ser una plataforma de formaci, anlisi i trobada entre professionals, a ms d'un observatori de les tendncies i canvis que es produeixen a nivell productiu, legal, normatiu, comercial, comunicatiu, etc., entre el sector dels formatges i els derivats lactis.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407297" title="Mercat Medieval dels Canonges" nonfiltered="2304" processed="2294" dbindex="157317">
El Mercat Medieval dels Canonges s un mercat que es realitza cada any, des del 2002, el primer cap de setmana de juny a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell, sempre i quan no sigui Corpus que llavors s el segon cap de setmana.

s un mercat de tipus temtic medieval que t lloc al voltant del Carrer dels Canonges, el carrer ms antic de la ciutat urgellenca i de traa medieval. Hi ha teatre al voltant de personatges carismtics de la Seu i d'histries vilatanes que es representen al carrer; oficis antics: el cisteller, el ferrer, el treball de la fusta, la cermica, la filadora, els teixidors, el cuir; Parades de productes de la comarca: formatges, embotits, pa, mel, entre altres; i exhibici de falconeria: un mtode ancestral de caa dels senyors feudals a l'Edat Mitja, amb falcons, guiles, i altres aus rapinyaires.

Al Jard de la Catedral de Santa Maria es pot gaudir d'espectacles de malabars, acrobcia i trapezi, gegants de la Seu ballar a la plaa dels Oms i a ms es realitzen visites guiades al centre histric de la ciutat.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407300" title="La elasticina" nonfiltered="2305" processed="2295" dbindex="157318">

La elasticina s la quaranta-cinquena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va publicar el 1980.

Argument.
El professor Bacteri inventa l'elasticina, un gas que torna elstic tot el que toca. Per un laadre, Rosendo el Cascote roba la frmula, de manera que podr robar impunement. En Mortadello i en Filem l'hauran de detenir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407301" title="Baldenheim" nonfiltered="2306" processed="2296" dbindex="157319">

 Baldenheim (en alsaci Bldene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 924 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Victor Nessler, compositor.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407302" title="Orca pigmea" nonfiltered="2307" processed="2297" dbindex="157320">

L'orca pigmea (Feresa attenuata) s un cetaci petit i rar de la famlia dels dofins ocenics (Delphinidae). El seu nom com deriva del fet que comparteix algunes caracterstiques comunes amb l'orca i que s molt ms petita que aquesta espcie. En una ocasi, quan es tancaren en captivitat unes quantes orques pigmea a Hawaii i Sud-frica, foren extremament agressives   arribant al punt de matar-se l'una a l'altra. Un tercer grup capturat al Jap no present aquesta agressivitat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407305" title="Elisabeth" nonfiltered="2308" processed="2298" dbindex="157321">
Elisabeth s l'nica filla de Hug Roger III i de Caterina Albert.

Elisabeth va viure el setge del Castell de Valncia i al caure aquest, va ser lliurada com a hostatge a Barcelona, on visqu sota la vigilncia dels ducs de Cardona.

La memria histrica d'Elisabeth s'ha perdut i actualment hi han escasses referncies.

 Referncies .
Cisco Farrs, Isabel Montori, Teresa Sabarich i Maria Toh: Hug Roger III de Pallars i la fi de la Catalunya comtal. Propostes didctiques.(Llibre editat per el Consell Comarcal del Pallars Sobir i la Generalitat de Catalunya). ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407306" title="Maria (desambiguaci)" nonfiltered="2309" processed="2299" dbindex="157322">

Onomstica i biografies: Maria.
Pregries: Ave Maria.
Ordes religiosos: Companyia de Maria.
Geografia:
Mara, municipi d'Andalusia;
l'illa Maria Est (a l'arxiplag de les Tuamotu).
Illots Maria a les illes Australs.
 Vegeu tamb Santa Maria.
Plantes: informalment Cnnabis.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407307" title="Bindernheim" nonfiltered="2310" processed="2300" dbindex="157323">

 Bindernheim (en alsaci Bndre) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 750 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407309" title="Fira de Primavera de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2311" processed="2301" dbindex="157324">
La Fira de Primavera de la Seu d'Urgell s una fira d'aquesta ciutat pirinenca que t lloc a l'abril des de l'any 2005. La fira inclou el Concurs Catal de Raa Frisona i una exposici dels millors exemplars de vaca raa bruna dels Pirineus de l'Alt Urgell i Cerdanya.

Amb aquesta fira, l'Ajuntament intenta potencia el sector agroalimentari. La Fira es desenvolupa al camp de sorra contigu a l'aparcament del Doctor Peir, on s instal.len les infrastructures necessries per encabir, d'una banda els animals i d'una altra banda diferents activitats d animaci i estands d entitats, associacions i empreses relacionades amb el sector.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407310" title="Mercat tradicional de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2312" processed="2302" dbindex="157325">
El Mercat tradicional de la Seu d'Urgell s un mercat que t lloc cada dimarts i dissabte en aquesta ciutat Pirinenca de la comarca de l'Alt Urgell. Exactament el mercat es troba al Carrer Major, al Carrer dels Canonges, Plaa dels Oms i a la Plaa Patalin coneguda com a plaa del Mercat. 

La histria del mercat de la Seu comena a l'Edat Mitjana. Els pagesos, els ramaders i fins i tot vinyataires, temps era temps, baixaven dels pobles propers a la ciutat per oferir els millors productes d'aquesta terra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407313" title="Bsenbiesen" nonfiltered="2313" processed="2303" dbindex="157326">

 Bsenbiesen (en alsaci Biese) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 272 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407316" title="Bob Esponja" nonfiltered="2314" processed="2304" dbindex="157327">
Bob Esponja s una serie de televisi de dibuixos animats dels Estats Units. Actualment es una serie Nicktoon molt famosa de Nickelodeon. L'any 2007, va ser nombrada per la revista TIME com un dels millors programes de la televisi. El seu canal original s Nickelodeon, per Bob Esponja s transms per tot el mn.

Va ser creat per l'artista, animador i bileg mar Stephen Hillenburg i produda per la seva companyia, United Plankton Pictures, Inc.

La srie est ambientada a l'Oce Pacfic, a la ciutat (fictcia) de Fons de Bikini. El primer episodi es va emetre als Nickelodeon Kid's Choice Adwards l'1 de maig del 1999. La srie oficial es va comenar a emetre el 17 de juliol de 1999.

El protagonista s una esponja marina que sembla ms una esponja de cuina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407318" title="Koga" nonfiltered="2315" processed="2305" dbindex="157328">


Koga s un personatge de manga i d'anime d'Inuyasha de Rumiko Takahashi. 

Koga s un dimoni-llop, lder d'una de les tribus de llops, i per tant un Ookami youkai. Porta incrustats tres fragments de la Shikon no Tama, dos a les cames i un al bra dret. Grcies a aix, posseeix una gran velocitat i una fora considerable. s un personatge ambigu, car que no se'l pot situar al bndol dolent, per tampoc al dels bons.

T dos ajudant que l'acompanyen fidelment: Hakkaku i Ginta. Ells es preocupen molts per Koga i s'han mantingut junts al llarg de molt temps.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407319" title="Bootzheim" nonfiltered="2316" processed="2306" dbindex="157329">

 Bootzheim (en alsaci Booze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 583 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407325" title="Diebolsheim" nonfiltered="2317" processed="2307" dbindex="157330">

 Diebolsheim (en alsaci Dwelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 540 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407330" title="Selena Marie Gomez" nonfiltered="2318" processed="2308" dbindex="157331">

Selena Marie Gomez (22 de juliol de 1992) s una actriu estatunidenca d'ascendncia mexicana. Actualment interpreta el personatge d'Alex Russo en la srie original de Disney Channel, Wizards of Waverly Place.

 Filmografia .
 2002-2005 Barney & Friends - Gianna;
 2003: Spy Kids 3-D: Game Over  - Waterpark Girl;
 2006: The Suite Life Of Zack And Cody - Gwen;
 2006: Brain Zapped - Emily Grace Garcia;
 2006: Hannah Montana - Mikayla;
 2007-Present: Wizards Of Waverly Place - Alex Russo;
 2008: Another Cinderella Story - Mary;
 2008: Princess Protection Program - Carter Mason;

 Enllaos externs .

 ;
 Canal oficial a YouTube de Selena Gomez;
 Canal oficial a YouTube de Selena Gomez & Demi Lovato;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407332" title="Orca falsa" nonfiltered="2319" processed="2309" dbindex="157332">

L'orca falsa (Pseudorca crassidens) s un cetaci, un dels membres ms grans de la famlia dels dofins ocenics (Delphinidae). Viu en aiges temperades i tropicals d'arreu del mn. Com ho indica el seu nom, l'orca falsa comparteix caracterstiques amb l'orca, ms coneguda. Les dues espcies s'assemblen en certa mesura i, com l'orca, l'orca falsa ataca i mata altres cetaci. Tanmateix, les dues espcies no estan estretament relacionades.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407335" title="Elsenheim" nonfiltered="2320" processed="2310" dbindex="157333">

 Elsenheim (en alsaci Else) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 774 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407339" title="Sulpcia (desambiguaci)" nonfiltered="2321" processed="2311" dbindex="157334">

 Sulpcia, gens romana patrcia.
 Sulpcia Mmmia, emperadriu romana.
 Dret rom:;
 Sulpicia Sempronia, llei romana establerta a proposta dels cnsols Publi Semproni Sop i Publi Sulpici Saverri el 304 aC. ;
 Sulpicia de jure civitatis, llei romana proposada pel trib de la plebs Publi Sulpici el 88 aC. ;
 Sulpicia de bello Macedonico, llei romana que va declarar la guerra al Regne de Macednia governat per Filip V.
 Sulpicia de Gaius Pontinius, llei romana adoptada a proposta del pretor Servi Sulpici Galba.
 Sulpicia de aere alieno, llei romana proposada pel pretor Servi Sulpici Galba el 54 aC. ;
 Sulpicia de bello Mothridatico, llei romana que va donar el comandament de la guerra contra Mitridates VI Eupator, rei del Pont a Gai Mari.

----
 Flavi Sulpici, sogre de l'emperador Pertinax.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407340" title="Costa de Barcelona" nonfiltered="2322" processed="2312" dbindex="157335">

Costa de Barcelona s el nom que rep per extensi el litoral de la ciutat de Barcelona i que abasta el seu terme municipal i el de Sant Adri del Bess. Els seus lmits sn des de la desembocadura del riu Bess fins a la del Llobregat. Limita al nord amb la Costa del Maresme i al sud amb la Costa del Garraf.

s una costa totalment urbana que t dues parts molt diferenciades, la del Bess fins a la Barceloneta, caracteritzada per les platges recuperades per a l oci ciutad i amb tota mena de serveis, i des de la Barceloneta al Llobregat, ocupada per les installacions del Port de Barcelona.
 
Platges amb bandera blava.

Les segents platges i ports de la costa de Barcelona tenen la categoria de Bandera Blava l'any 2008, de Nord a Sud:

 Platja de la Nova Mar Bella;
 Platja de la Mar Bella;
 Platja del Bogatell;
 Platja de la Nova Icria;
 Platja de la Barceloneta;
 Port Olmpic de Barcelona;
 Port de la Marina del Port Vell;
 
Enllaos externs .

 Platges de Barcelona;
 Port de Barcelona ;
 Organitzaci Internacional Bandera Blava ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407341" title="Cap d'olla negre" nonfiltered="2323" processed="2313" dbindex="157336">

Els caps d'olles negres (Globicephala) sn un gnere de dues espcies de cetacis. El gnere forma part de la famlia dels delfnids, o dofins ocenics, tot i que el seu comportament s'assembla ms al de les balenes, ms grans. Les dues espcies sn el cap d'olla negre d'aleta llarga i el cap d'olla negre d'aleta curta. Les dues espcies costen de distingir a alta mar.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407342" title="Josep Pesarrodona Altimira" nonfiltered="2324" processed="2314" dbindex="157337">

Josep Pesarrodona Altimira (Sant Salvador de Guardiola, 1 de febrer de 1946) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1971 i 1979. El seu principal xit esportiu fou la victria a la Volta a Espanya de 1976. En l'edici de 1978 qued en segona posici per darrera de Bernard Hinault. 

Palmars.
1971;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1974;
 1r a la Clssica d'Ordizia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1976;
 1r de la Volta a Espanya  ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1978;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;

Resultats a la Volta a Espanya.
1972. 8 de la classificaci general;
1973. 4t de la classificaci general;
1974. 37 de la classificaci general;
1975. 18 de la classificaci general;
1976. 1r de la classificaci general;
1977. 8 de la classificaci general;
1978. 2n de la classificaci general;
1979. 18 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1974. 29 de la classificaci general ;
1975. 34 de la classificaci general ;
1976. 11 de la classificaci general ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1972. 14 de la classificaci general;
1973. 4t de la classificaci general;






Enllaos externs.
Fitxa de Josep Pesarrodona a sitiodeciclismo.net;





 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407345" title="Teodobert I" nonfiltered="2325" processed="2315" dbindex="157338">

Teodobert I  (vers 500   547 o 548) va ser rei merovingi del regne franc de Reims (Austrsia) des del 533 fins la seva mort.

Fill del rei Teodoric I, va obtenir fama de molt jove quan, l'any 516, va liderar els exrcits del seu pare en una victria contra els danesos que atacaven el nord de la Gllia. La seva reputaci va aumentar grcies a una srie de campanyes que condu conta els visigots.

L'any 532 va completar, amb l'ajuda del seu cos Guntram (fill de Clotari I) la reconquesta dels territoris al sud d'Aquitnia, que els gots havien conquerit als francs desprs de la mort de Clodoveu I.

Amb la mort del seu pare Teodoric a finals del 533, va haver de combatre els seus oncles Khildebert i Clotari per poder heredar el regne. Grcies al suport dels nobles locals austrasians i a la seva vlua militar va aconseguir conservar la seva herncia. Davant la capacitat demostrada per Teodobalt, Khildebert decidir aliar-se amb ell contra Clotari i adoptar-lo com a hereu. Per Teodobert va morir abans, el catorz any del seu regnat, i el seu regne pass al seu fill Teodobald.

Cronologia dels regnes francs (511-561). 



 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407346" title="Heidolsheim" nonfiltered="2326" processed="2316" dbindex="157339">

 Heidolsheim (en alsaci Haidelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 443 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407350" title="Hessenheim" nonfiltered="2327" processed="2317" dbindex="157340">

 Hessenheim (en alsaci Hesse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 510 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407352" title="Demetria Devonne Lovato" nonfiltered="2328" processed="2318" dbindex="157341">

Demetria Devonne Lovato (Dallas, Texas, 20 d'agost de 1992) s una actriu i cantant estatunidenca. s sobretot coneguda pel seu paper de Mitchie Torres en la pellcula original de Disney Channel Camp Rock, on comparteix crdits amb els Jonas Brothers, i per la seva actuaci com a Charlotte Adams en la mini-srie de 5 minuts de Disney Channel, As The Bell Rings.

 Biografia .
Nascuda a Dallas, d'ascendncia hispana, irlandesa i italiana. T dues germanes: Dallas, 3 anys menor i la seva mitja germana Madisson, 10 anys menor. 

 Filmografia .
 2007-2008: As The Bell Rings - Charlotte Adams;
 2008: Camp Rock - Mitchie Torres;
 2008: Princess Protection Program - Rosie Montoya;

 Discografia .

 2008: Don't Forget;

Enllaos externs.

 Lloc web oficial;
 Demi Lovato a MySpace;
 Canal oficial a YouTube;
 ;
 Canal oficial de YouTube de Selena Gomez & Demi Lovato;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407353" title="Hilsenheim" nonfiltered="2329" processed="2319" dbindex="157342">

 Hilsenheim (en alsaci Hlse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 2.611 habitants. Limita amb Witternheim, Bindernheim i Wittisheim a l'est, Muttersholtz al sud, Ebersmunster a l'oest i Kogenheim, Sermersheim i Rossfeld al nord.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407354" title="Jamie Lynn Marie Spears" nonfiltered="2330" processed="2320" dbindex="157343">

Jamie Lynn Marie Spears (4 d'abril de 1991, Kentwood, Louisiana) s una actriu estatunidenca, germana de la cantant Britney Spears i protagonista de la srie de televisi Zoey 101.

 Filmografia .
 2002-2004: All That - Actuaci Regular;
 2002: Crossroads - Jove Lucy Wagner;
 2005-2008: Zoey 101 - Zoey Brooks;
 2008: Miss Guided - Mandy;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 ;
 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407357" title="Victoria Justice" nonfiltered="2331" processed="2321" dbindex="157344">


Victoria Dawn Justice (Hollywood, Florida, Estats Units, 19 de febrer de 1993) s una actriu juvenil, model i portaveu de models estatunidenca. s coneguda per interpretar a Lola Martnez a la serie Zoey 101. En l'actualitat viu a Hollywood, Florida i a Los ngeles, Califrnia. Actualment est treballant en el set del film titulat The Kings of Appletown.

 Filmografia .
 2003: Gilmore Girls;
 2005: Mary;
 2006: Everwood;
 2005-2008: Zoey 101 - Lola Martnez;
 2008: The Kings Of Appeltown;
 2009: Spectular! - Tammi Dyson;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407358" title="Mackenheim" nonfiltered="2332" processed="2322" dbindex="157345">

 Mackenheim (en alsaci Mckene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 688 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407359" title="Baronia d'Eroles" nonfiltered="2333" processed="2323" dbindex="157346">

La Baronia d'Eroles s una de les baronies histriques del Pallars Juss, si b no de les ms antigues. El seu terme senyorial es reparteix sobretot en els actuals termes municipals de Sant Esteve de la Sarga i de Tremp: Eroles, Montllobar, Sant Adri, la Vileta, Alsamora (incorporada al segle XV), Gurp, la quadra de Cabiserans i Mont-rebei.

El castell d'Eroles s citat per primer cop en un document del 893, en qu se'l cita per a indicar on s la vinya la venda de la qual s l'objectiu del document. El 1055 i wl 1056 Eroles s'esmenta com a lmit dins els termes dels castells de Llimiana i Mur. La baronia prengu el nom d'aquest castell.

L'alou d'Eroles fou donat per la vescomtessa Sana, muller del vescomte Guillem I d'Urgell, segons el seu testament, a l'arxilevita Traver sota la subjecci de Santa Maria de la Seu d'Urgell; a la mort del dit Traver, l'alou d'Eroles havia de romandre en mans de la cannica de la Seu.

Els Eroles comencen a utilitzar el trol de bar el 1061, quan Dou i el seu germ Oliver d'Eroles posen el castell i el lloc sota protecci del comte Ramon V de Pallars Juss. Els Eroles esdevingueren, per conveni amb els comtes, senyors d'Eroles i de Montllobar: el 1149 se signaven els acords entre Roger d'Eroles i Arnau Mir i la seva muller, ria. Entre 1365 i 1381, en els fogatges fets aquells anys, encara consten Dalmau d'Eroles com a senyor d'Eroles, i Sim d'Eroles, com a senyor de Montllobar. Tanmateix, el 1392 el rei encara hi possea 8 focs, que aquell mateix any vengu a Ramon Roger d'Eroles.

El 1404 la jurisdicci d'aquest castell fou incorporada a la Corona, juntament amb Montllobar i Sant Adri, i la baronia pass, desprs del 1500, als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibez-Cuevas i als Oriola-Cortada.

El 1613 el bar d'Eroles era Llus de Queralt i d'Eroles qui vengu per 9.965 lliures tots els seus drets, en forma de lluci, als vilatans dels seus dominis. La venda no es va arribar a fer efectiva, atesa la dificultat dels vilatans a l'hora de fer front els pagaments que s'havien comproms a fer i perqu els descendents del bar van recrrer la venda a la Reial Audincia de Barcelona, que va dictaminar a favor dels descendents dels barons.

Fou confirmada com a ttol del regne el 1761 a favor de Maria de Borrell i de Copons, que fou via del bar Joaquim d'Ibez-Cuevas i de Valonga, destacat militar i poltic absolutista que emprava el lema de perseguidos, ms no vencidos. Nasqu a Talarn el 1784, i va morir a Daimiel (Ciudad Real) el 1825 a 41 anys d'edat. Militar i poltic absolutista, bar d'Eroles i quart marqus de La Caada-Ibez. 

El 1808 deix els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entr a Girona per reforar les tropes durant el segon setge de la ciutat. Desprs de la rendici fou portat presoner a Frana, per aviat se n'escap, i fou nomenat comandant del cos de l' exrcit de l' Empord. 

El 1811 dirig la desgraciada fortificaci de Montserrat, que acab amb l' incendi i el saqueig del monestir per Suchet; poc temps desprs fou ascendit a general. Fou capit general el 1813. 

El 1821 durant el Trienni Constitucional el seu conegut absolutisme fu que encapals la llista de persones non gratae a Barcelona el 1821. Deportat a Mallorca, escap al cap de poc temps i es retir a les seves possessions a Talarn, on l' any segent es convert en cap de la revolta absolutista. Desprs de la conquesta de la Seu d' Urgell, pass a formar part de la Regncia d' Urgell, juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus. Fou nomenat comandant suprem de les forces reialistes, les quals intent d' organitzar i de disciplinar. Actu separat i poc d' acord amb els altres regents, fins al punt d' emetre un manifest apart, conegut com el Manifest del bar d' Eroles, en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurs i respects els furs i els costums del pas. Derrotat repetidament per Espoz y Mina, nou capit general de Catalunya, no pogu barrar-li el pas cap a la Seu i la Regncia hagu de passar a Frana, on es dissolgu. nic membre de la Regncia ben vist pel govern francs, torn Catalunya com a cap de l'avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills de Sant Llus, fou nomenat membre de la regncia formada a Madrid pel duc d'Angulema, per no es mogu de Catalunya, d'on fou nomenat novament capit general (1823-1824). La seva actuaci de reorganitzaci i apaigavament no fou ben vista pels sectors ms extremistes i aviat fou cridat a Madrid per collaborar en la reestructuraci de l'exrcit; de fet era una manera d'allunyar-lo del pas. Emmalalt i, segons alguns, desvariej, abans de morir.

Aix doncs, el senyoriu continu a mans dels barons d'Eroles fins a l'abolici de les senyories, al segle XIX. Noms hi hagu un breu lapse de temps, a finals del segle XVII i principis del XVIII quan va ser pres el terme d'Alsamora com a penyora per la notable famlia dels Subir, per manca de pagament d'un dot pels Eroles.

A principis del segle XXI el ttol de bar d'Eroles s en mans del comte de la Vall de Merls, el senyor Alfons d'Oriola-Cortada i de Salvadores.

 Bibliografia .
 BENITO I MARQUS, Pere. "Castell d'Eroles". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407360" title="Emily Osment" nonfiltered="2334" processed="2324" dbindex="157347">
Emily Jordan Osment (Los Angeles, California, 10 de mar de 1992) s una actriu estatunidenca. s coneguda pel seu paper de Lilly Truscott a Hannah Montana.

s la germana petita de l'actor de la famosa pellcula El sis sentit, Haley Joel Osment. Es diu que s cosina de l'actor britnic William Moseley.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407363" title="Mussig" nonfiltered="2335" processed="2325" dbindex="157348">

 Mussig (en alsaci Mssig) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.084 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407366" title="Ohnenheim" nonfiltered="2336" processed="2326" dbindex="157349">

 Ohnenheim (en alsaci Uune) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 882 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407368" title="Richtolsheim" nonfiltered="2337" processed="2327" dbindex="157350">

 Richtolsheim (en alsaci Reegelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 342 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407373" title="Saasenheim" nonfiltered="2338" processed="2328" dbindex="157351">

 Saasenheim (en alsaci Sse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 479 habitants. Limita amb Richtolsheim al sud-oest, Sundhouse al nord-oest i Schnau al sud-est. 

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407375" title="Barbus erubescens" nonfiltered="2339" processed="2329" dbindex="157352">

 Barbus erubescens s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407377" title="Schnau" nonfiltered="2340" processed="2330" dbindex="157353">

 Schnau (en alsaci Scheeni) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 473 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407379" title="GloFish" nonfiltered="2341" processed="2331" dbindex="157354">


El GloFish s una marca registrada de peix zebra modificat genticament per la introducci en el seu genoma d'una protena fluorescent, conferint-li llavors uns colors vermell, verd o taronja fluorescent. 

Inicialment fou produt per a ajudar en el control i detecci de polluci, per posteriorment va trobar-se-li un s comercial, com a peix d'aquari.

Es considera que el GloFish s la primera mascota modificada genticament.

El prefix Glo fa referncia al verb angls to glow (brillar), i Fish vol dir peix.

 Situaci legal i comer .

El GloFish s'introdu al mercat dels Estats Units d'Amrica el 3 de febrer de 2002 per Yorktown Tecnologies d'Austin, Texas, desprs de ms de dos anys de recerca sobre els efectes en el medi ambient i desprs de la consulta amb diversos organismes federals i estatals.

L'avaluaci del risc ambiental definitiva va ser feta als EUA per la Food and Drug Administration (FDA), que t jurisdicci sobre tots els animals modificats genticament, inclosos els peixos zebra fluorescents, perqu consideren que el gen inserit s una droga. La seva declaraci oficial, realitzada el 9 de desembre de 2003, va ser la segent: 


Ats que els peixos tropicals d'aquari no s'utilitzen amb fins alimentaris, no suposen cap amenaa per al subministrament d'aliments. No hi ha proves que  l'enginyeria gentica de peixos zebra Danio pugui plantejar cap amenaa ms per al medi ambient que la dels seus homlegs no modificats que han estat mpliament venuts als Estats Units. En absncia d'un clar risc per a la salut pblica, l'FDA no troba cap ra per a regular aquest tipus de peixos.


Des de llavors, el GloFish ha continuat essent comercialitzat amb xit als Estats Units. Fins ara no hi hauria informes de riscos ecolgics relacionats amb la seva venda.
Tot i l'especulaci al respecte, els individus sn en principi infrtils perqu se'ls hi aplica pressi quan sn en estadi d'ou. Tot i aix, s'han descrit casos d'exemplars frtils en captivitat en certs medis.

La venda n's prohbida a Califrnia, a Canad i a la Uni Europea. Tot i aix, a llocs com a Holanda, s'han detectat botigues que en venien illegalment.

 Referncies .




 Enllaos externs .
 Lloc web del GloFish ;
 A Le monde diplomatique (versi catalana) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407380" title="Barbus platyrhinus" nonfiltered="2342" processed="2332" dbindex="157355">

Barbus platyrhinus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407382" title="Barbus erythrozonus" nonfiltered="2343" processed="2333" dbindex="157356">

Barbus erythrozonus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407383" title="Schwobsheim" nonfiltered="2344" processed="2334" dbindex="157357">

 Schwobsheim (en alsaci Schwobse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 225 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407385" title="Cap d'olla negre d'aleta curta" nonfiltered="2345" processed="2335" dbindex="157358">

El cap d'olla negre d'aleta curta (Globicephala macrorhynchus) s una de les dues espcies de cetaci del gnere Globicephala. Forma part de la famlia dels delfnids, o dofins ocenics, tot i que el seu comportament s'assembla ms al de les balenes.

Els caps d'olla negres d'aleta curta es poden confondre amb els seus parents, els caps d'olla negres d'aleta llarga, per hi ha diverses diferncies. Com ho indica el seu nom, tenen aletes ms curtes que les dels caps d'olla negres d'aleta llarga, amb una corba ms suau a la vora. Tamb tenen menys dents, amb entre 14 i 18 a cada maxillar.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407387" title="Barbus platydorsus" nonfiltered="2346" processed="2336" dbindex="157359">

Barbus platydorsus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 63,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etiopia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407392" title="Barbus ethiopicus" nonfiltered="2347" processed="2337" dbindex="157360">

Barbus ethiopicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407393" title="Sundhouse" nonfiltered="2348" processed="2338" dbindex="157361">

 Sundhouse (en alsaci Sundhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 1.356 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407394" title="Barbus euboicus" nonfiltered="2349" processed="2339" dbindex="157362">

Barbus euboicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Grcia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407396" title="Barbus petitjeani" nonfiltered="2350" processed="2340" dbindex="157363">

Barbus petitjeani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Bafing (conca del curs superior del riu Senegal) i curs superior del riu Nger a Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407397" title="Cllula dendrtica" nonfiltered="2351" processed="2341" dbindex="157364">

Les cllules dendrtiques (DC, de l'angls dendritic cells) sn leuccits que formen part del sistema immunitari mamiferoide. La seva funci principal s processar material antignic i presentar-lo a la superfcie a altres cllules del sistema immunitari, funcionant doncs com a cllules presentadores d'antigen.

Les cllules dendrtiques estan presents en petites quantitats en teixits que estan en contacte amb el medi exterior, principalmen la pell (on hi ha un tipus especialitzat de cllules dendrtiques anomenades cllules de Langerhans) i al revestiment interior del nas, els pulmons, l'estmac i els intestins. Tamb es troben en estat immadur a la sang. Un cop activades, migren als teixits limfoides, on interactuen amb limfcits T i limfcits B per a iniciar i donar forma a la resposta immunitria adaptativa. En un cert punt de la seva maduraci desenvolupen unes projeccions ramificades anomenades "dendrites", que donen el nom a la cllula. Tanmateix, no tenen cap relaci especial amb les neurones, que tamb tenen uns apndixs similars. Les cllules dendrtiques immadures tamb reben el nom de "cllules veliformes", i en aquest cas posseeixen grans "vels" citoplasmtics en lloc de dendrites.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407398" title="Wittisheim" nonfiltered="2352" processed="2342" dbindex="157365">

 Wittisheim (en alsaci Wttse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.923 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407399" title="Barbus eurystomus" nonfiltered="2353" processed="2343" dbindex="157366">

Barbus eurystomus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407403" title="Barbus petenyi" nonfiltered="2354" processed="2344" dbindex="157367">

Barbus petenyi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Danubi (al seu pas per Bulgria i Romania).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407404" title="Limfcit B" nonfiltered="2355" processed="2345" dbindex="157368">

Els limfcits B sn limfcits que juguen un paper important en la resposta immunitria humoral (en contrast amb la resposta immunitria cellular, governada pels limfcits T). Les funcions principals dels limfcits B sn fabricar anticossos contra antgens, funcionar com a cllules presentadores d'antigen (APC) i eventualment transformar-se en cllules de memria B desprs de ser activats per la interacci amb antigen. Els limfcits B sn un component essencial del sistema immunitari adaptatiu.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407406" title="Cant de Slestat" nonfiltered="2356" processed="2346" dbindex="157369">

El cant de Slestat  (alsaci Kanton Schlettstdt ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Slestat aplega 9 comunes :
 

Histria .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407411" title="Barbus eutaenia" nonfiltered="2357" processed="2347" dbindex="157370">

Barbus eutaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407412" title="Barbus evansi" nonfiltered="2358" processed="2348" dbindex="157371">

Barbus evansi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Quanza (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407413" title="Barbus petchkovskyi" nonfiltered="2359" processed="2349" dbindex="157372">

Barbus petchkovskyi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407414" title="Barbus fasciolatus" nonfiltered="2360" processed="2350" dbindex="157373">

Barbus fasciolatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kariba i als rius Zambezi i Okavango (frica Austral).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407416" title="Barbus fasolt" nonfiltered="2361" processed="2351" dbindex="157374">

Barbus fasolt  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407417" title="Lucio Costa" nonfiltered="2362" processed="2352" dbindex="157375">
Lucio Costa (Toulon, Frana, 27 de febrer de 1902   Rio de Janeiro, 13 de juny de 1998) va ser un arquitecte i urbanista brasiler. 
Pioner de l'arquitetura modernista a Brasil, encara que ms tard va rebutjar aquest moviment i va seguir les clusules del moviment modern. Va ser conegut mundialment pel projecte del Pla Pilot de Braslia.

Lucio Costa va crixer en diferents pasos a causa de les activitats oficials del seu pare, l'almirall Joaquim Ribeiro da Costa, el que li va brindar una formaci bastant pluralista. Va estudiar en la Royal Grammar School de Newcastle, al Regne Unit, i en el Collge National de Montreux, a Sussa. Va tornar a Brasil el 1917 i ms tard va ingressar a estudiar arquitectura en la Escola de Belles Arts de la Universitat Federal de Rio de Janeiro. All es va instruir primerament en la arquitectura neoclssica i neocolonial, per desprs trenca amb aquesta formaci historicista de l'escola i es va influenciar de l'obra de Le Corbusier. 

Es va associar amb l'arquitecte ucrani Gregori Warchavchik, qui va construir el primer projecte d'arquitectura moderna a Brasil. El 1932 va ser nomenat per alguns mesos com diretor de la Escola Nacional de Belles Arts, on va implantar un curs d'arquitectura moderna. Entre els seus alumnes estava el jove Oscar Niemeyer. 

Conscient de la importncia de la seva generaci en el canvi cultural del pas, Costa va convncer a Le Corbusier a anar-se a viure a Brasil el 1936 perqu dicts una srie de conferncies. De prolfica creaci per aquests anys, Lcio Costa el 1957 va enviar un avantprojecte en el concurs llanat per a crear la nova capital del pas, contravenint aix s algunes normes del concurs. 

Malgrat aix, va vncer gaireb per unanimitat, sofrint diverses acusacions dels altres postulants. Va desenvolupar el Pla Pilot de Braslia i, como Niemeyer, va passar a ser conegut en tot el mn com autor de gran part dels edificis pblics d'aquesta ciutat. Lcio Costa va morir a Rio de Janeiro el 1998, ciutat on va residir la major part de la seva vida. Va deixar dues filles, Maria Elisa, tamb arquitecta, i Helena.

Principals obres. 
 
1936 - Projecte de l'edifici seu del Ministrio da Educao i Sade Pblica, actual Palau Gustavo Capanema, a Rio de Janeiro, al costat d'un equip d'arquitectes carioques;
1937 - Projecte per al Museu de So Miguel das Misses, a Rio Grande do Sul;
1939 - Pavell de Brasil en la Fira Internacional de Nova York;
Residncia Hongria Machado (actual consulat de Rssia), a Rio de Janeiro ;
Casa d'estiueig del Bar de Saavedra, a Petrpolis;
1944 - Park Hotel So Clemente, a Nova Friburgo ;
Parc Guinle, a Laranjeiras, en la zona sud de la ciutat de Rio de Janeiro;
1952 - Projecte de la Casa do Brasil, a Pars;
1956 - Seu social del Jockey club do Brasil, en el centre de la ciutat de Rio de Janeiro;
1957 - Pla pilot de Braslia, la capital brasilera.

Producci bibliogrfica. 
1939 - Razs da Nova Arquitetura ;
1945 - Consideras sobre o Ensino da Arquitetura ;
1952 - O Arquiteto i a Sociedade Contempornea ;
1995 - Registre de uma Vivncia. So Paulo: Empresa des Arts;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407419" title="Barbus perince" nonfiltered="2363" processed="2353" dbindex="157376">

 Barbus perince s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nil, a la conca del riu Nger i als llacs Txad, Albert i Edward.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407420" title="Citocina" nonfiltered="2364" processed="2354" dbindex="157377">
Les citocines (del grec cyto, "cllula"; i  kinos, "moviment") sn un tipus de molcules senyalitzadores que, com les hormones i els neurotransmissors, sn utilitzades mpliament en la comunicaci cellular. Sn protenes, pptids o glicoprotenes. El terme citocina agrupa una gran i diversa famlia de reguladors polipeptdics produts mpliament arreu del cos per cllules d'origen embriolgic.

Histricament, el terme "citocina" ha estat utilitzat per a referir-se als agents immunomoduladors (interleucines, interferons, etc.). Existeixen dades contradictries sobre qu s una citocina i qu s una hormona. Les distincions anatmiques i estructurals entre les citocines i les hormones clssiques es van esvaint a mesura que s'aprn ms sobre elles. Les hormones proteniques clssiques circulen en concentracions nanomolars (10^-9) que generalment varien en menys d'un ordre de magnitud. En canvi, algunes citocines (com ara IL-6) circulen en concentracions picomolars (10^-12) que poden augmentar fins a 1.000 vegades durant trauma o infecci. La distribuci extensa de fonts cellulars de les citocines pot ser un tret que les diferencia de les hormones. Prcticament totes les cllules nucleades, per especialment les cllules endo/epitelials i els macrfags residents (molts a prop de l'interfcie amb el medi exterior), sn productores potents d'IL-1, IL-6 i TNF- . En canvi, les hormones clssiques sn secretades per glndules individuals, com ara el pncrees. La terminologia actual es refereix a les citocines com a agents immunomoduladors. Tanmateix, cal ms recerca en l'mbit de la definici de les citocines i les hormones.

L'acci de les citocines pot ser autocrina, paracrina i endocrina. Les citocines sn essencials pel desenvolupament i el funcionament tant de la resposta immunitria innata com de l'adaptativa, tot i que no estan limitades al sistema immunitari. Sovint sn secretades per cllules immunitries que han trobat un patogen, activant i reclutant ms cllules immunitries per a augmentar el sistema de la resposta al patogen. Les citocines tamb estan implicades en diversos processos del desenvolupament durant l'embriognesi.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407429" title="Uni Valdostana" nonfiltered="2365" processed="2355" dbindex="157379">


Uni Valdostana (francs Union Valdtaine, UV) s un partit poltic itali que reclama l'autogovern de la Vall d'Aosta, aix com la defensa de la seva especificat cultural i lingstica. T el seu origen en una associaci d'immigrats valdostans a Pars fundada el 1897, amb seus a Li i Grenoble, i en la Lliga Valdostana, fundada el 1909.

 Fundaci .
El partit es va fundar desprs de la Declaraci de Chivasso el 13 de setembre de 1945 pels dirigents del Moviment de la Resistncia Valdostana:

 Flavien Arbaney, gemetra; ;
 Aim Berthet, mestre;
 Louis Berton, jurista;
 Robert Berton, mestre;
 Amd Berthod, pintor;
 Lino Binel, enginyer;
 Joseph Bran, canonge de Sant'Orso;
 Charles Bovard, canonge de Sant'Orso;
 Severino Caveri, advocat;
 Albert Deffeyes, mestre;
 Paolo Alfonso Farinet, jurista;
 Joseph Lamastra, veterinari;
 Flix Ollietti, notari;
 Ernest Page, advocat;
 Jean-Joconde Stevenin, canonge de Sant'Orso;
 Maria Ida Viglino, mestre.

Pretenia agrupar tots els sectors de l autonomisme i interpretar els sentiments locals, intenta cridar l atenci dels Aliats sobre la situaci valdostana i que el problema valdost sigui debatut en la Conferncia de Pau, tot demanant un plebiscit o un acord bilateral entre Frana i Itlia per a regular definitivament la qesti, i per aix que, mentrestant, l autonomia valdostana resti sota tutela internacional. S hi imposaran les tesis de Federico Chabod, autonomisme dins un Estat Itali unitari, que s l espai econmic natural de la vall. Chabod ser el primer president del Consell de la Vall i quan la vall sigui considerada Regi amb Estatut Especial es present a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1949 en coalici amb la Democrcia Cristiana Italiana, per a les eleccions de 1959 form part d'una coalici d'esquerres. El cap del partit en aquest perode fou Severino Caveri. 

 Institucionalitzaci i escisions .
La institucionalitzaci d'UV en els anys seixanta provoc diverses escissions provocades pels sectors ms activistes i nacionalistes. El 1960 s'escindi la Union des Valdtains (UdV), que considerava l'autonomia insuficient.  El 1966 se'n separaren Ligue Valdtaine (LV) i Union Democratique Valdtaine (UDV), que contemplen la possibilitat independentista, i que afebliran molt l UV. El partit va caure al 20 % a les eleccions de 1963, i encara baix al 12 % a les eleccions de 1973. 

El partit va renixer grcies al lideratge de Bruno Salvadori el 1976-1980. El seu objectiu a llarg termini s l autodeterminaci i el federalisme dins l Europa dels pobles. El 1979 intenta elaborar per a les eleccions europees una Llista de les Nacionalitats d Itlia, per fracass perqu la SVP sudtirolesa prefer pactar amb la DCI. Aix es recuper electoralment i va obtenir el 27,1 % dels vots a les eleccions de 1983. El nou cap, Carlo Perrin va convocar el 1984 el Congrs Nacional d UV on intenta desenvolupar un pacte federatiu amb les Lligues del Piemont i de la Llombardia, anomenada Aliana Lliure Europea, encapalada pel sard Mario Melis, el valdost Luciano Caveri i el tirols Benedikter. A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1988 l UV assol el 34,2 % dels vots, tot recuperant bona part del sostre electoral perdut a costa de formacions menors nacionalistes. 

 L'UV i el Lliguisme .
El 6 de setembre del 1991 el nou president d UV, Guido Grimont, demana la revisi de l estat itali i una constituci ms federal. A les eleccions legislatives italianes de 1992, en ple auge de les Lligues, la Llista Valdostana obt un diputat i un senador. A les eleccions de 1993 va obtenir el 37 % dels vots, i a les de eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1998 va obtenir majoria absoluta.

 Enllaos externs .
   Web oficial del Partit;
  Le Peuple Valdtain;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407432" title="Barbus foutensis" nonfiltered="2366" processed="2356" dbindex="157380">

 Barbus foutensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Gmbia i Nger.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407433" title="Barbus pellegrini" nonfiltered="2367" processed="2357" dbindex="157381">

 Barbus pellegrini s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Kivu i Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407435" title="Barbus fritschii" nonfiltered="2368" processed="2358" dbindex="157382">

Barbus fritschii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Marroc.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407438" title="Escut de Canelones" nonfiltered="2369" processed="2359" dbindex="157383">

L'Escut de Canelones s el smbol oficial del departament de Canelones (Uruguai), aprovat el 1977. En l'interior figuren quatre espigues d'or que simbolitzen la riquesa agrcola del departament. El lle representa a les primeres famlies que van poblar aquest lloc, els canaris, ja que tamb est present en l'escut de Las Palmas de Gran Canaria. De fet, el gentilici castell per als nadius d'aquest departament, i de la seva capital, la ciutat de Canelones, s canario, -a. 

Envolten a aquests smbols les paraules Valor, en honor als quals van combatre en les lluites independentistes; Labor, pels seus homes del present; i Poder, com ambici per al futur. L'escut possex en la seva part superior un sol, tamb present a la bandera de l'Uruguai. Els colors utilitzats sn els mateixos que els de les banderes d'Artigas i dels Treinta y Tres Orientales.

 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina web oficial de la Intendncia Municipal de Canelones (IMC) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407440" title="Melisenda de Jerusalem" nonfiltered="2370" processed="2360" dbindex="157384">
Melisenda de Jerusalem, filla de Baldu II de Jerusalem i Morphia de Melitene fou reina de Jerusalem.

Jerusalem havia estat conquerida pels francs el 1099 durant la Primera Croada i va ser governada per una dinastia originria de la Provncia de Rethel a Frana. Melisenda era l'hereu d'aquesta dinastia, i va ser designada successora del seu pare Baldu II de Jerusalem abans de 1129.

Durant el regnat del seu pare Baldu II de Jerusalem va ser nomenada filio regis et regni Jerosolimitani haeres (filla del rei i hereu del regne de Jerusalem) destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associaci amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyaci de moneda, la concessi de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondncia diplomtica. Baldu va educar la seva filla com a digne successor Melisende i amb el suport de la Haute Cour, una mena de consell reial comprn la noblesa i el clergat del regne. Tanmateix, Baldu tamb pensava que hauria de casar Melisenda amb un poders aliat per protegir i salvaguardar l'herncia de la Reina i els seus futurs hereus. La seva intenci era un consort per a la seva filla. Baldu va triar Folc d'Anjou, comte d'Anjou, un conegut comandant militar i croat. El fill de Folc, Jofr V d'Anjou estava casat amb l'emperadriu Matilde d'Anglaterra filla i hereva de Enric I d'Anglaterra i viuda de l'emperador Enric V d'Alemanya. Al llarg de les negociacions Folc va insistir que en governar conjuntament amb Melisenda, i l'aquiescncia de Baldu]] a aquestes demandes, sent Folc relativament ric (fins i tot per a un croaat) aportaria tropes i l'experincia militar obtinguda en la defensa de Jerusalem. Melisenda tindria un fill i hereu en 1130, el futur Baldu III de Jerusalem. Com una indicaci de les intencions de Baldu II per fer Melisenda nica reina i per enfortir la seva posici, feu que Melisenda fos designada com a tutor nica del jove Baldu.

l'imperi del regne es va mantenir en el poder de la dama Melisenda, una reina estimada per Du, a qui va passar per dret hereditari.

Desprs de la mort en del seu pare el 1131, Melisenda i Folc van ascendir al tron conjuntament. Tanmateix, amb l'ajuda dels seus cavallers croats Folc va excloure la reina de la concessi de ttols i altres formes de mecenatge, i va desestimar pblicament la seva autoritat. Aquest tractament de la Reina va irritar als membres de la Haute Cour.

El 1144 el comtat croat d'Edessa fou assetjat en una guerra fronterera contra Imad ad-Din, Zengi que va amenaar la seva supervivncia. La reina Melisenda va respondre la crida enviant un exrcit dirigit per Manassas de Hierges, Felip de Milly i Elinand de Bures, per Raimon de Poitiers, el prncep d'Antioquia no va atendre la crida perqu lluitava contra de l'Imperi Bizant a Cilicia, per tot i l'ajut, Edessa va caure. 
Melisenda va escriure al Papa, i Eugeni III va convocar una Segona Croada dirigida per Llus VII de Frana i Conrad III d'Alemanya, per va acabar en desastre el 1148 i Edessa mai va ser recuperada.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407441" title="Barbus gananensis" nonfiltered="2371" processed="2361" dbindex="157385">

 Barbus gananensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Somlia i Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407448" title="Barbus harterti" nonfiltered="2372" processed="2362" dbindex="157386">

Barbus harterti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Talmist (Marroc).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407450" title="Cartoixa de Val-de-Bndiction" nonfiltered="2373" processed="2363" dbindex="157387">
Les importants restes de la cartoixa de Notre-Dame de Val-de-Bndiction estan situades a la poblaci francesa de Vilanova d Aviny (Gard, Llenguadoc-Rossell), en front de la ciutat d'Aviny (Valclusa, Provena-Alps-Costa Blava), amb el curs del Roine que les separa. Aquest antic centre religis, ara desafectat, es troba en un relatiu bon estat de conservaci i ha estat declarat Monument Historique per l administraci francesa.

Histria.

Quan Aviny era seu papal (entre 1309 i el 1377), el lloc on ara es troba la ciutat de Vilanova va quedar ocupada pels palaus i residncies dels grans dignataris de la cort, aquestes grans edificacions s estenien sota els murs del castell conegut com fort de Saint-Andr que al seu torn s havia aixecat en el lloc d una abadia benedictina (l abadia de Saint-Andr) existent des de l any 999.

El cardenal Aubert (1295?-1362), personatge influent de la cort de Felip VI de Frana, era propietari d un d aquells palaus, va ser escollit papa el 1352, amb el nom d Innocenci VI. Va ser llavors que va adquirir diverses propietats properes al seu antic palau i hi va edificar una esglsia. El 2 de juny de 1356 va fundar en aquest lloc una cartoixa que va posar sota l'advocaci de sant Joan Baptista, i que fou canviada el 1362, passant-se a conixer com cartoixa de Notre-Dame de Val-de- Bndiction.

Les primeres construccions es van fer al voltant dels jardins del palau d'Innocenci VI (l'actual claustre de Saint-Jean), amb la capella de Sant Joan Baptista a llevant. Des d aqu es van anar afegint altres claustres i construccions fins que la comunitat va desaparixer el 1790, com a conseqncia de la Revoluci. 

El centre fou venut i es va parcellar, passat a ser ocupat per habitatges i provocant la prdua parcial de les construccions monstiques. A partir de l inici segle XX va comenar la seva recuperaci patrimonial.
 
Les construccions.
Claustre de Saint-Jean.
Fou el centre de la primitiva cartoixa, al bell mig es troba la font de Saint-Jean (del segle XVII) des d on es distribua l aigua a totes les altres dependncies.


Capella de Saint-Jean-Baptiste.
Molt modificada per haver estat adaptada posteriorment com a refetor. La seva capalera conserva restes importants de la seva antiga decoraci mural, obra de l itali Matteo Giovannetti (que tamb va treballar al Palau dels Papes d Aviny), amb escenes relatives a la vida de sant Joan.

Al seu costat es troba  el claustre Petit, de la primera poca.

Esglsia de Sainte-Marie.
Abans dedicada a sant Joan Baptista, mal conservada. En una capella encara es pot veure la Tomba d Innocenci VI, que havia estat traslladada a un altre indret degut al seu deteriorament, per ara es pot tornar a veure, restaurada. La mateixa capella conservava una valuosa taula amb la Coronaci de la Mare de Du d'Enguerrand Quarton, ara al Museu Pierre de Luxembourg, de Vilanova d Aviny.

 
Claustre dels Morts.
El ms gran de la cartoixa, s envoltat de les celles dels cartoixans, refetes el 1610.
 
Enllaos externs.
  Pgina web del lloc;

Bibliografia.
 BERNARD SOURNIA, JEAN-LOUIS VAYSSETTES. Villeneuve-ls-Avignon. Le fort Saint-Andr et la chartreuse du Val-de-Bndiction. Centre des Monuments Nationaux. Paris, 2008 ISBN 97-2-85822-638-2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407452" title="Cllula NK" nonfiltered="2374" processed="2364" dbindex="157389">
Les cllules natural killers (o cllules NK) sn un tipus de limfcit citotxic que constitueix un component principal del sistema immunitai innat. Les cllules NK juguen un paper important en el refs de tumors i cllules infectades per virus. Les cllules maten per mitj de l'alliberament de petits grnuls citoplasmtics de protenes anomenats perforines i granzims, que provoquen que la cllula diana mori per apoptosi o necrosi.

Les cllules NK sn definides com a grans limfcits granulars que no expresen receptors dels limfcits T (TCR) ni marcadors Pan T CD3, o el receptor de limfcits B d'immunoglobulines (Ig), per que solen expressar els marcadors de superfce CD16 (Fc RIII) i CD56 en els humans, i NK1,1/NK1,2 en certes soques de ratolins. Fins al 80% de les cllules NK tamb expessen CD8.

Se les denomin natural killers ("matadores naturals", en angls) degut a la concepci inicial que no requereixen ser activades per a matar cllules que manquen de marcadors propis de l'MHC de classe I.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407459" title="Barbus gestetneri" nonfiltered="2375" processed="2365" dbindex="157390">

Barbus gestetneri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407463" title="Complex d'histocompatibilitat principal" nonfiltered="2376" processed="2366" dbindex="157391">

El complex d'histocompatibilitat principal (MHC) s una gran regi genmica o famlia gnica present en la majoria de vertebrats. s la regi ms densa en gens del genoma mamiferoide i juga un rol important al sistema immunitari, l'autoimmunitat i l'xit reproductiu. Les protenes codificades per l'MHC sn expressades a la superfcie de les cllules en tots els vertebrats mandibulats, i presenten tant antgens propis (fragments peptdics de la prpia cllula) i antgens aliens (per exemple, fragments de microorganismes invasors) a un tipus de leuccit anomenat limfcit T, que t la capa de matar o coordinar l'eliminaci de patgens i cllules infectades o disfuncionals.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407465" title="Barbus girardi" nonfiltered="2377" processed="2367" dbindex="157392">

Barbus girardi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407474" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1973" nonfiltered="2378" processed="2368" dbindex="157393">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 10 de juny de 1973.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407477" title="Barbus parawaldroni" nonfiltered="2379" processed="2369" dbindex="157394">

Barbus parawaldroni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de la Costa d'Ivori i a l'est de Libria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407479" title="Selenosi" nonfiltered="2380" processed="2370" dbindex="157395">
	
Es una intoxicaci per seleni, caracteritzada per la prdua dels cabells, alteracions unguials, sabor metllic, sudoraci, trastorns gastrointestinals i depressi del sistema nervis central.
 	
2 Coloraci blanquinosa, en taques, que apareix a les ungles.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407482" title="Antonio da Sangallo el Jove" nonfiltered="2381" processed="2371" dbindex="157396">

Antonio Cordiani, anomenat Antonio da Sangallo el Jove (Florncia, 12 d'abril de 1484 - Terni, 3 d'agost de 1546) va ser un arquitecte del Renaixement itali. Es va traslladar molt jove de la seva Florncia natal a Roma, ciutat on coneixer Donato Bramante i on viur i treballar la major part de la seva vida. Va assolir  un gran prestigi professional i va rebre encrrecs de diversos papes. Giorgio Vasari va incloure la seva biografia a Le Vite de'pi eccellenti pittori, scultori ed architettori.

 Biografia .
Va nixer a una famlia d'artistes. Era nt de l'escultor Francesco Giamberti, nebot dels arquitectes Giuliano da Sangallo i Antonio da Sangallo el Vell, cos de l'escultor Francesco da Sangallo i germ del tamb arquitecte Giovanni Battista da Sangallo, amb qui va collaborar a nombrosos projectes. Antonio va ser alumne de Donato Bramante a Roma. La influncia de Bramante  s visible a Sangallo, que ser un fidel continuador de l'estil del seu mestre.

De les obres que perduren de Sangallo sense adulteracions posteriors, es considera que la ms reeixida s l'esglsia de Santa Maria di Loreto a Roma, una obra aixecada en ma i travert de gran bellesa de proporcions i senzillesa de lnies, la planta central de la qual (quadrada i desprs desenvolupada a octgon) es cobreix amb una elegant cpula acabada a llanterna (la llanterna s un afegit] posterior, ali a Sangallo). Malgrat la seva reduda mida, la sensaci interior d'espaiositat s notable.

Antonio da Sangallo va dissenyar l'esglsia de San Giovanni dei Fiorentini a Roma, les obres de la qual van ser iniciades per Jacopo Sansovino. L'exterior d'aquesta esglsia est molt modificat per obres posteriors (a l'est per canalitzaci] del riu Tber, a l'oest l'afegit d'una nova faana), per l'interior s molt representatiu de l'estil de Sangallo. Al Vatic va construir la Capella Paulina a la vegada que aixecava muralles i fortificacions a l'anomenada "Ciutat Lleonina". La seva obra ms ornamentada s el pati del Palau Farnese (obra completada posteriorment per Miquel ngel). Aquest pati destaca per les seves harmonioses proporcions, amb les seves galeries amb columnes inspirades a les del Coliseu.

Va construir un palau a la Via Giulia de Roma per al papa Pau III, avui conegut com Palau Sacchetti per haver passat posteriorment a ser propietat d'aquesta famlia. La construcci actual ha patit enormes alteracions respecte a l'edificada originriament per Sangallo.

Tras el Saqueig de Roma (1527), Sangallo va treballar principalment en altres ciutats, sobre tot a obres militars: va dissenyar, per exemple, les fortificacions d'Ancona. Comissionat pel papa Climent VII, va construir el profundssim (62 metres) i enginys pou de San Patrizio a Orvieto, on va edificar una doble rampa en forma d'espiral.

 Obres ms importants .
Palau Baldassini a Roma. ;
Esglsies de Santa Maria di Loreto i San Giovanni dei Fiorentini ;
Villa Madama  de Roma. ;
Baslica de Sant Pere a Roma (va ser arquitecte de les obres des del 1520). ;
Pati del Palau Farnese a Roma (1534-46).
  
Enllaos externs .
;
Biografia de Antonio da Sangallo perGiorgio Vasari a Le vite de' pi eccellenti pittori, scultori e architettori ;
Antonio da Sangallo el Joven a History in Art ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407483" title="Barbus goktschaicus" nonfiltered="2382" processed="2372" dbindex="157397">

Barbus goktschaicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Sevan i els seus afluents (antiga URSS).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407484" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1978" nonfiltered="2383" processed="2373" dbindex="157398">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 25 de juny de 1978.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407488" title="Lnia evolutiva de Ledyba" nonfiltered="2384" processed="2374" dbindex="157399">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Ledyba i Ledian.

Ledyba.

Ledyba s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona en Ledian.



Ledian.

Ledian s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Ledyba.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407489" title="Barbus parajae" nonfiltered="2385" processed="2375" dbindex="157400">

Barbus parajae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del curs superior del riu Sanaga (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407492" title="Sant Sudari d'Oviedo" nonfiltered="2386" processed="2376" dbindex="157401">

El Sant Sudari d'Oviedo es una relquia de l'Esglsia Catlica que es troba dipositat a la Catedral d'Oviedo. Es tracta d'un mocador de lli tacat de sang amb alguna cremada, de forma rectangular amb una mesura de 83x53 centmetres venerat com una relquia funerria descrita al Evangeli segons Joan 20, 7 que esmenta un sudari (         ) que tapava el cap, i una tela de lli o llenol cobrint el cos. Es diu que el sudari d'Oviedo fou la tela que tap a les hores el cap de Jess i que segons la llegenda, Sant Pere entr a la tomba buida de Jesucrist i que la recollir junt amb la Sant Sudari de Tor.

 Historia .
Es pot constatar l'existncia a Espanya de la relquia des de el segle VII. La seva localitzaci en dates anteriors s ms incerta, tot i que alguns estudiosos la situen en el segle I a Jerusalem. Tamb es creu que va sortir d'aquesta ciutat davant el imminent atac dels perses, viatjant pel nord d'frica fins Cartagena, Sevilla, Toledo i per fi Oviedo.

El Sant Sudari s'expose al pblic sls tres dies al any, que son el Divendres Sant, el 14 de setembre i el 21 de setembre per Sant Mateu apstol. La resta de l'any es troba dins de l'Urna que hi ha a la Catedral d'Oviedo.

Vegeu.
Sant sudari de Tor.

 Enllaos externs .
 El Sudari d'Oviedo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407494" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1983" nonfiltered="2387" processed="2377" dbindex="157402">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 25 de juny de 1983.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407497" title="Festival Internacional de Msica Joan Brudieu" nonfiltered="2388" processed="2378" dbindex="157403">
El Festival Internacional de Msica Joan Brudieu s un festival de msica clssica que t lloc entre els mesos de juliol i agost, des de l'any 1969 a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell. Des de l'any 2006 el Festival fa una versi nadalenca anomenada Brudieu d'Hivern.

l festival de msica clssica aposta per una programaci de qualitat, primant la projecci d'intrprets joves i la producci prpia.

El festival duu el nom de Joan Brudieu, nascut cap el 1520 a la dicesi de Llemotges i mort a la Seu d'Urgell el 1591. Fou mestre de capella de la Catedral de la Seu d'Urgell i s considerat un dels millors msics de tot el Renaixement catal. Tamb porten el seu nom l'institut IES Joan Brudieu i el Passeig de Joan Brudieu de la mateixa ciutat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407501" title="Torrent de les Llagunes" nonfiltered="2389" processed="2379" dbindex="157404">

El torrent de les Llagunes s un corrent fluvial afluent per la dreta del riu Mosoll, a la Vall de Lord

Neix a 1.729 metres d'altitud a uns 35 metres al NW de les Collades, a les Valls de la Pedra i a pocs metres de la frontera amb el terme municipal de Guixers. De direcci predominant E-W, transcorre pel sud de l'obaga Negra escolant-se per entre les masies del Plans (uns 90 metres al nord) i de Cal Jep (uns 190 metres al sud) i desguassa al Mosoll a 1.319 m. d'altitud a uns 100 metres al sud de la Maana.

Excepte els 600 metres finals del seu curs, la resta forma part del territori integrat en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai de la Serra del Verd.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=9 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !! 0 !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.654 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.729
|align="center"|1.653
|align="center"|1.582
|align="center"|1.510
|align="center"|1.448
|align="center"|1.399
|align="center"|1.340
|align="center"|1.319
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|30,4
|align="center"|28,4
|align="center"|28,8
|align="center"|24,8
|align="center"|19,6
|align="center"|23,6
|align="center"|13,6
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407506" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1988" nonfiltered="2390" processed="2380" dbindex="157405">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 26 i 27 de juny de 1988.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407509" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1993" nonfiltered="2391" processed="2381" dbindex="157406">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 6 de juny de 1993.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407514" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1998" nonfiltered="2392" processed="2382" dbindex="157407">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 31 de maig de 1998.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407517" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 2003" nonfiltered="2393" processed="2383" dbindex="157408">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 8 de juny de 2003.
 
 Resultats electorals .



Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407522" title="Eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 2008" nonfiltered="2394" processed="2384" dbindex="157409">
Les eleccions  per a renovar el Conseil de la Valle / Consiglio Regionale de la Vall d'Aosta se celebraren el 25 de maig de 2008.
 
 Resultats electorals .



 Diputats elegits .
Union Valdtaine: Augusto Rollandin, Aurelio Marguerettaz, Giuseppe Isabellon, Laurent Virin, Albert Lanice, Alberto Cerise, Luciano Caveri, Emily Rini, Ennio Pastoret, Andrea Rosset, Alberto Crtaz, Mauro Bieler, Salvatore Agostino, Carlo Norbiato, Diego Empereur, Hlne Imperial i Manuela Zublena.
Stella Alpina: Marco Virin, Andr Lanice, Francesco Salzone i Dario Com.
Fdration Autonomiste: Claudio Lavoyer i Leonardo La Torre.
Valle d'Aoste Vive - Renouveau Valdtain: Roberto Louvin, Albert Chatrian, Giuseppe Cerise, Patrizia Morelli i Alberto Bertin.
Partito Democratico: Raimondo Donzel, Carmela Fontana i Gianni Rigo.
Popolo della Libert: Massimo Lattanzi, Enrico Tibaldi, Alberto Zucchi i Cleto Benin.


Fonts: Ministero dell'Interno, ISTAT, Istituto Cattaneo, Consell Regional de la Vall d'Aosta

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407528" title="Baldu II de Jerusalem" nonfiltered="2395" processed="2385" dbindex="157410">
Baldu II de Jerusalem fou rei de Jerusalem.

Jerusalem havia estat conquerida pels francs el 1099 durant la Primera Croada i va ser governada per una dinastia originria de la Provncia de Rethel a Frana. Baldu era l'hereu d'aquesta dinastia.

Baldu II de Jerusalem i el futur comte Joscel Courtenay foren fets presoners desprs de la seva derrota a la batalla d'Harran el 1104. Baldu i Joscel van ser capturats per segona vegada en 1122.

Va nomenar la seva filla Melisenda filio regis et regni Jerosolimitani haeres (filla del rei i hereu del regne de Jerusalem) destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associaci amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyaci de moneda, la concessi de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondncia diplomtica. Baldu va educar la seva filla com a digne successor amb el suport de la Haute Cour, una mena de consell reial comprn la noblesa i el clergat del regne.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407530" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2396" processed="2386" dbindex="157411">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 20 i 29 de juliol de 1980 a la Piscina Olmpica de la ciutat sovitica.

Comits participants.
Participaren un total de 67 saltadors, 34 homes i 33 dones, de 23 comits nacionals diferents.



Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1980;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407532" title="Laomedeia (satllit)" nonfiltered="2397" processed="2387" dbindex="157412">

Laomedeia s un satllit de Nept, tamb anomenat Nept XII, s el tercer cos de l'ltim planeta descobert fins ara ms lluny a ell. El seu nom prov de la mitologia grega, concretament, en ella, s una de les Nereides.

 Descobriment .

Aquest satllit del quart gegant gass, va ser descobert per l'astrnom Matthew Holman i el seu equip, el 13 d'agost de l'any 2002. Al principi se li va atorgar la designaci provisional de S/2002 N 3, per el 3 de febrer de 2007 se li va posar el nom actual.


 Caracterstiques .
Laomedeia posseeix un dimetre de 42 km, el segon cos ms inferior en tamany de el sistema de satllits de Nept, ja que el primer s Psmate, amb uns 38 km de dimetre. Aquest petit mn, suposadament format de gel i altres compostos, t un semieix major aproximat de 23567000 km. Com molts altres satllits de l'ltim planeta, desconeixem certes dades, com la densitat, o la temperatura, degut a que no la ha visitat cap sonda espacial. El seu perode orbital, s a dir, el seu any, s equivalent a 3171,33 dies terrestres, que equivaldrien aproximadament a uns 8 anys terrestres i mig.

 Enllaos eterns .
 http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/laomedeia_en.html


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407536" title="Nova Siclia" nonfiltered="2398" processed="2388" dbindex="157413">
Nova Siclia s un partit poltic regionalista sicili fundat amb una part dels antics militants del Partit Socialista Itali i del Partit Sicili d'Acci, que basa la seva lluita poltica principalment en l'actuaci integral de l'estatut sicili, i sobre el reviscolament econmic, social, cultural, poltic de Siclia i la tutela de les tradicions populars.  El president del partit s  Bartolo Pellegrino.

Eleccions de 2001.
A les elecions legislatives italianes de 2001 Nova Siclia s'alini amb la coalici de centredreta, elegint un diputat, Nicol Nicolosi. Nicolosi, per, el 2005 abandon el partit per a fundar el Pacte per Siclia. A les eleccions regionals de Siclia de 2001 va obtenir 5 diputats a l'Assemblea Regional Siciliana.

Eleccions de 2006.
Alle eleccions legislatives italianes de 2006 Nova Siclia s'alini amb la Casa de les Llibertats, presentant les seves llistes en la circumscripci de Siclia pel Senat d'Itlia. Alhora, a Siclia arrib a un acord amb el  Nou PSI: a canvi del suport a les llistes del senat, el partit de Bartolo Pellegrino don suport als socialistes a la Cambra dels diputats. Al Senat, Nova Siclia va obtenir l'1,3% dels vots i no assol cap esc.

A les eleccions regionals de Siclia de 2006, e partit arrib a un acord amb el Moviment per l'Autonomia de Raffaele Lombardo: els dos partits, liderats per Lombardo, aconseguiren 10 diputats a l'Assemblea Regional Siciliana, elegint Nunzio Maniscalco per Nuova Sicilia. L'acord estipulat preveia la formaci de un nic partit regionalista, que encara no ha estat creat.  

El 4 d'abril de 2007 el lder del moviment, Bartolo Pellegrino, fou arrestat sota l'acusaci d'associaci mafiosa, en relaci amb alguns regidors escollits a Trapani..  


Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407539" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2399" processed="2389" dbindex="157414">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren set proves mixtes de tir olmpic. Les proves es realitzaren entre els dies 20 i 26 de juliol de 1980 a les intallacions de tir de l'Estadi Dynamo.

Participaren un total de 239 tiradors, entre ells 5 dones, de 38 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1980;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407543" title="Settignano" nonfiltered="2400" processed="2390" dbindex="157415">

Settignano s una pintoresca frazione del comune de Florncia situat al nord-est d'aquesta ciutat a la vora de Fiesole. 

En aquest petit lloc han nascut diversos escultors del renaixement florent, com Desiderio da Settignano el 1430, els germans Bernardo Rossellino el 1409 i Antonio Rossellino el 1427, Bartolomeo Ammannati el 1511, Luca Fancelli el 1430 i Valerio Cigoli el 1529. 

El jove Miquel ngel, va ser portat de nen durant la enfermetat de la seva mare,a una casa anomenada avui, Villa Michelangelo, per ser criat per una dida, dona i filla de picapedrers que explotaven una de les canteres de Settignano, el que explica la presncia de molts escultors en aquestes terres. 

Settignano va ser un lloc escollit pels gelfs florentins per passar l'estiu. Giovanni Boccaccio va apreciar la seva frescor, les seves vinyes i les seves plantacions d'oliveres, paisatge tpic tosc.

L'any 1898 Gabriele d'Annunzio va comprar la Villa della Capponcina, als voltants de Settignano, per estar prop de la seva amant l'actriu Eleonora Duse, resident a Villa Porziuncola. Prop tamb es troba la Villa Gamberaia, del segle XIV, clebre pels seus jardins a la italiana, destruda durant la guerra i tornada a reconstruir fidelment. 

Sobre un tur ple de villes, la ms clebre s la villa Tatti, de la que va ser propietari Bernard Berenson (1865-1959), historiador d'art americ especialitzat a renaixement i colleccionista. La villa Tatti, s un Centre d'Histria del Renaixement de la universitat de Harvard. 

A l'esglsia Santa Maria del segle XVI, unes belles cermiques policromes d'estil de Lucca della Robbia.
Enllaos externs.
 Lloc oficial;
 Informaci turstique;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407553" title="Chtenois" nonfiltered="2401" processed="2391" dbindex="157416">

 Chtenois (en alsaci Keschteholz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.373 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407555" title="Dieffenthal" nonfiltered="2402" processed="2392" dbindex="157417">

 Dieffenthal (en alsaci Diefetal) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 226 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407558" title="Ebersheim" nonfiltered="2403" processed="2393" dbindex="157418">

 Ebersheim (en alsaci Awersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.854 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407560" title="Peix pintat" nonfiltered="2404" processed="2394" dbindex="157419">
 
Un peix pintat s aquell peix d'aquari ornamental que ha estat acolorit artificialment per a atreure els consumidors. Aquesta coloraci artificial, que en angls tamb es refereix com a juicing, s'aconsegueix amb diferents mtodes, com ara injectant als peixos amb una xeringa hipodrmica un tint de color, banyant-los en una soluci colorant, o b alimentant-los amb menjar amb tint.

El procs es du a terme perqu el peix tingui un color ms a l'hora de ser comprat. No obstant aix, la coloraci no s permanent, i habitualment s'esvaeix en sis o nou mesos.

Mtodes.
Hi ha diferents mtodes d'introducci de colors artificials als peixos, tot i que la informaci disponible s sovint escassa.

Tints.
Un mtode habitual de crear peixos pintats s a travs de la injecci amb una xeringa. Generalment els animals reben ms d'una injecci.  Tamb es pot banyar els peixos en una soluci custica per a treure'ls la capa de pell ms superficial i llavors sn banyats en colorant. Aquest mtode presenta una alta taxa de mortalitat. 

Tamb existeixen diferents tipus d'aliments potenciadors del color per als peixos d'aquari. Normalment aquest aliment cont colorants naturals, com els beta carotens i no sn nocius per als peixos; tot i que com els altres mtodes de tinci, l'efecte s temporal. Tot i aix, hi ha una font que informa que alguns venedors poden utilitzar colorants nocius. 

Lsers.
Poden tatuar-se els peixos utilitzant un lser de baixa intensitat amb un tint. Aquest s un procs desenvolupat a l'mbit cientfic per que actualment tamb s'aplica en els peixos ornamentals. 

Modificaci gentica.
Actualment existeixen peixos modificats genticament que emeten fluorescncia en colors brillants sota llum blanca o ultraviolada i que estan disponibles comercialment als Estats Units d'Amrica. Un exemple n's el GloFish. 

 Hormones .
No s de fet introduir cap mena de color artificial, sin provocar l'aparici de les tonalitats prpies de l'poca de reproducci administrant-hi hormones. Es comenta que s'empra per a minimitzar els efectes de l'estrs del transport en l'aspecte dels peixos. Tamb pot ser utilitzat per a fer les femelles d'algunes espcies ms acolorides, tot i que aix pot fer que es tornin infrtils. 

Varietats.

Algunes espcies, com ara les Corydoras albines i els peixos cristall de la ndia, reben el tint amb una agulla hipodrmica. Tamb s'han descrit casos a Plecostomus albins i a cclids africans. Apart dels peixos cristall, la majoria de peixos pintats sn varietats albines.

Espcies pintades habitualment.
Peix cristall de la ndia (Parambassis ranga). Noms amb que poden ser conegudes les varietats pintades: Peix cristall pintat; Peix disco; Tetra cristall pintat; Tetra bombeta.
Peix mongeta (Gymnocorymbus ternetzi). Noms amb que poden ser conegudes les varietats pintades: Tetra pintat.
Oscar (Astronautus ocellatus) Noms amb que poden ser conegudes les varietats pintades: Oscar maduixa.
Diferents Corydoras albines;
Diferents cclids africans.
Plecostomus (Hypostomus plecostomus). Noms amb que poden ser conegudes les varietats pintades: Peix ventosa patritic; Peix ventosa acolorit.
Carpins daurats (Carassius auratus). ;

Intents d'aturar la tinci de peixos.
Alguns membres de l'mbit de l'aquarioflia volen eliminar aquesta prctica. Per exemple, la revista britnica Practical Fishkeeping va iniciar una campanya el 1996 demanat que s'aturs la venda de peixos pintats, que va portar a una reducci d'exemplars venuts fora important al Regne Unit. La mateixa publicaci ha iniciat una campanya similar d'abast global i mant un registre de botigues que no comercien amb peixos pintats.   La Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals (RSPCA) considera que la prctica s cruel i es tracta d'una mutilaci cosmtica innecessria. Una campanya a Austrlia i al Regne Unit n'ha limitat les vendes. Els peixos pintats encara es troben a moltes botigues, tamb dels Pasos Catalans, i normalment s'importen del Sud-est asitic.

El febre del 2006, el departament britnic de medi ambient i d'afers rurals (Defra) va confirmar que no faria la prctica i legal al Regne Unit.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407561" title="Ebersmunster" nonfiltered="2405" processed="2395" dbindex="157420">

 Ebersmunster (en alsaci Awerschmnster) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 435 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407564" title="Kintzheim" nonfiltered="2406" processed="2396" dbindex="157421">

 Kintzheim (en alsaci Knze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.493 habitants. Limita amb Slestat a l'est, Orschwiller al sud, Lipvre a l'oest, La Vancelle i Chtenois al nord.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407566" title="Orschwiller" nonfiltered="2407" processed="2397" dbindex="157422">

 Orschwiller (en alsaci Orschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 535 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407568" title="Les Torres" nonfiltered="2408" processed="2398" dbindex="157423">
El venat de les Torres s situat al marge esquerre del Segre. Originriament era format per la Torre del Cap, la del Peu i la del Mig. Amb el temps, per, aquesta zona agrcola s'ha anat poblant ms. 

La gent del pas divideix el terme del venat en dos sectors, la partida de les Torres i la de l'Olla i Segalers. Al nord de les Torres, a l'altra banda del Segre i al llarg de la carretera N-260, hi ha el barri de Sant Pere, el Poble-sec, i Sant Antoni.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407569" title="Dptic de Melun" nonfiltered="2409" processed="2399" dbindex="157424">

La Marededu de Melun o Verge amb el Nen i ngels forma part d'un dptic elaborat pel pintor francs Jean Fouquet. Est realitzat sobre fusta, i va ser pintat cap a 1450. Mesura 91 cm d'alt i 81 cm d'ample. S'exhibeix actualment en el Reial Museu de Belles Arts d'Anvers (Blgica).

 Histria de l'obra . 
Va ser encarregada per tienne Chevalier, cavaller de la cort del rei Carles VII de Frana. Fouquet acabava de tornar d'un viatge a Itlia en el que va conixer l'obra de Fra Angelico i Piero della Francesca. En aquesta mateixa poca, el noble francs li va encarregar un "Llibre d'Hores". El Dptic es va disposar a la capella funerria d'Agns Sorel a la catedral de Melun, amb la intenci de facilitar l'entrada de la mateixa al Regne Celestial.

Durant la Revoluci francesa, els dos plafons es van separar i es van vendre. Actualment, la taula esquerra es troba en la Museu de Berln, mentre que la de la dreta es troba al Museu de Belles Arts d'Anvers. Del dptic procedeix tamb un petit tondo amb el autoretrat de l'artista, ara en el Louvre.

 Anlisi de l'obra . 
La taula dreta del dptic s la Marededu amb el Nen  ' que es conserva a Anvers.
Es tracta d una imatge de dona molt bonica i elegant, de pell blanca i perfecta, front molt ample i amb corona de perles i pedreria subjectant un vel transparent. Porta una capa d ermini i un vestit de seda gris, mostrant el pit esquerre perfectament esfric, imatge que t a veure amb el paper de Mara com a dida de la humanitat. Sost el nen nu sobre el seu genoll esquerre. El tron sobre el qual se senta est decorat amb gata, perles i pedres precioses. Envolten el tron nou ngels, disposats de manera que cada rostre est en posici diferent, els blaus sn querubins i els vermells sn serafins, segons deien els Pares de l'Esglsia; es considera que l'elecci d'aquests colors per als ngels s influncia de Fra Angelico.

 
Se suposa que la Verge d'aquesta obra s Agns Sorel, amant del noble comitent, aix com del rei Carles VII, i de la qual Chevalier era el marmessor testamentari. Es deia que era la dona ms bonica de Frana.
En la meitat esquerra est representat Etienne Chevalier amb el seu sant patr, sant Esteve. Aquesta altra taula mesura 93 x 85 centmetres. Sant Esteve apareix vestit de diaca. Sobre el llibre, Sant Esteve porta una pedra punteguda, smbol de seu martiri per lapidaci.

Per ser que es tractar d'un quadre religis, resulta marcadament prof. La coloraci s viva i la illuminaci potent. La forma que les figures s ubiquen a l'espai obeeix a la influncia italiana. L'inters amb el qual capta les teles, els marbres, les perles, les gemmes i l'or, aix com la pell de tonalitat ivoriana s d'influncia flamenca de Jan Van Eyck.

s ms realista la part esquerra, en la qual apareix el donant, que la dreta, en la qual hi ha la Marededu en una composici molt idealitzada que sembla irreal.

 Referncies . 
Olivar, M., Cent obres mestres de la pintura Biblioteca Bsica Salvat, 1971. ISBN 84-345-7215-X ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407570" title="Bell-lloc (la Seu d'Urgell)" nonfiltered="2410" processed="2400" dbindex="157425">
L'enclavament de Bell-lloc s situat a llevant del terme de la Seu d'Urgell, rodejat del municipi d'Als i Cerc, als vessants del Tur Rod, dels primers contraforts del Cad, en contacte amb la plana regada. 

Hi ha la casa i santuari de la Mare de Du de la Salut. Fins a la darreria del segle XVIII fou residncia d'estiu dels jesutes de la Seu d'Urgell. Quan aquests foren expulsats, el lloc pass a mans privades. Un dels personatges ms importants de la casa de Bell-lloc fou Llus de Dalmau i Baquer, que fou secretari de la Junta Carlina de Berga i un dels ms forts opositors al comte d'Espanya. La devoci a la Mare de Du de la Salut ha estat molt important, i el dia de l'aplec es buidaven els pobles de la rodalia.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407572" title="Ajuntament de Pars" nonfiltered="2411" processed="2401" dbindex="157426">

L'Ajuntament de Pars (Htel de Ville, en francs) allotja les institucions del govern municipal de Pars. Es troba situada en el quart districte de la ciutat, en la Plaa de l'Htel de Ville. L'edifici ha allotjat l'ajuntament de Pars des de 1357, sent, com els palaus de la Generalitat de Catalunya i valenciana, un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es mantenen com a seu del govern pel qual havien sigut construts.

Histria.



Fotografies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407574" title="Scherwiller" nonfiltered="2412" processed="2402" dbindex="157427">

 Scherwiller (en alsaci Scherwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.614 habitants. Limita amb Sainte-Marie-aux-Mines a l'est, Vill al nord, Slestat a l'oest i Chtenois al sud.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407576" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2413" processed="2403" dbindex="157428">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es realitzaren dues proves de tir amb arc, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc entre els dies 30 de juliol i el 2 d'agost de 1980 a les installacions de tir amb arc de Krylatskoye.

Participaren un total de 67 arquers: 38 homes i 29 dones, de 25 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir amb arc 1980;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407578" title="La Vancelle" nonfiltered="2414" processed="2404" dbindex="157429">

 La Vancelle (en alsaci Wnzel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 373 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407581" title="Cant de Vill" nonfiltered="2415" processed="2405" dbindex="157430">

El cant de Vill  (alsaci Kanton Willer ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Vill aplega 18 comunes :
 

Histria .


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407585" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2416" processed="2406" dbindex="157431">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren sis proves de vela, totes sis en categoria mixta. La competici es realitz entre els dies 21 i 29 de juliol de 1980 a la badia de la ciutat de Tallinn a la mar Bltica.

Participaren un total de 156 regatistes, entre ells una nica dona, de 23 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1980;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407588" title="El botones Sacarino" nonfiltered="2417" processed="2407" dbindex="157432">
El botones Sacarino s un cmic que Francisco Ibez Talavera va publicar entre els anys 70 i 80. El protagonista serveix en la redacci d'un diari com a assistent i les histries se centren en els desastres que organitza o en l'enginy que utilitza per treballar el mnim possible. Ibez es va inspirar en les historietes franceses sobre Gaston Lagaffe i Spirou, poc conegudes aleshores a Espanya. L'xit del cmic va impulsar la seva traducci a altres llenges europees. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407590" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2418" processed="2408" dbindex="157433">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc entre els dies 20 i l'1 d'agost de 1980.

Comits participants.
Participaren un total de 204 jugadors, entre ells 114 homes i 90 dones, de 13 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1980;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407592" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="2419" processed="2409" dbindex="157434">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 celebrats a la ciutat de Moscou (Uni Sovitica) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 20 i 29 de juliol de 1980 a la Piscina Olmpica del Complex Olympiiski i la Piscina Olmpica de l'Estadi Central Lenin..

Comits participants.
Participaren un total de 132 jugadors de 12 comits nacionals diferents:


 Austrlia;
 Bulgria;
;

 Espanya;
;
 Hongria;

 Itlia;
 Iugoslvia;
 Pasos Baixos;

;
 Romania;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;


20 de juliol;
Hongria 6-6 Romania ;
Grcia 7-8 Pasos Baixos ;
21 de juliol;
Hongria 5-3 Pasos Baixos;
Grcia 4-6 Romania;
22 de juliol;
Hongria 8-5 Grcia;
Romania 3-5 Pasos Baixos;

Grup B;


20 de juliol;
Sucia 3-7 Espanya ;
URSS 8-6 Itlia ;
21 de juliol;
Sucia 4-4 Itlia;
URSS 4-3 Espanya;
22 de juliol;
Sucia 1-12 URSS;
Espanya 5-4 Itlia;

Grup C;


20 de juliol;
Iugoslvia 6-6 Cuba ;
Austrlia 9-5 Bulgria ;
21 de juliol;
Iugoslvia 9-2 Bulgria;
Austrlia 4-6 Cuba;
22 de juliol;
Iugoslvia 9-2 Austrlia;
Cuba 7-1 Bulgria;

Ronda final.
Grup A;


24 de juliol;
 Hongria 4-5 URSS ;
 Pasos Baixos 5-6 Espanya;
 Iugoslvia 7-7 Cuba ;
25 de juliol;
 Hongria 7-8 Iugoslvia;
 Pasos Baixos 7-7 Cuba;
 URSS 6-2 Espanya;
26 de juliol;
 Hongria 6-5 Espanya;
 Pasos Baixos 4-5 Iugoslvia;
 URSS 8-5 Cuba;
28 de juliol;
 Hongria 7-5 Cuba;
 Pasos Baixos 3-7 URSS;
 Espanya 6-7 Iugoslvia;
29 de juliol;
 Hongria 8-7 Pasos Baixos;
 URSS 8-7 Iugoslvia;
 Espanya 9-7 Cuba;

Grup B;

24 de juliol;
 Romania 3-5 Itlia ;
 Grcia 9-5 Sucia;
 Austrlia 8-5 Bulgria ;
25 de juliol;
 Romania 4-4 Austrlia;
 Grcia 6-4 Bulgria;
 Itlia 8-3 Sucia;
26 de juliol;
 Romania 8-3 Sucia;
 Grcia 2-4 Austrlia;
 Itlia 5-4 Bulgria;
28 de juliol;
 Romania 10-6 Bulgria;
 Grcia 3-4 Itlia;
 Sucia 4-9 Austrlia;
29 de juliol;
 Romania 11-8 Grcia;
 Itlia 4-5 Austrlia;
 Sucia 8-6 Bulgria;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1980;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407600" title="Afr (nom)" nonfiltered="2420" processed="2410" dbindex="157435">
Afr s un nom femen rab (en rab     ,  Afr ) que literalment significa "del color de la pols" o "grisosa". Si b Afr s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Afra.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407601" title="da (nom)" nonfiltered="2421" processed="2411" dbindex="157436">
da s un nom femen rab (en rab      ,    ida) que literalment significa "que torna" o "visitant". Si b da s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Aida.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407602" title="Torre d'Estorm" nonfiltered="2422" processed="2412" dbindex="157437">

La Torre d'Estorm (o castell) s una torre medieval semicircular, en part derruda, datable al segle XI. Est situada al capdamunt del poble d'Estorm, dins del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

 Bibliografia .
 BOLS I MASCLANS, Jordi i FIT I LLEVOT, Francesc. "Castell d'Estorm", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407603" title="Llana Sagrada" nonfiltered="2423" processed="2413" dbindex="157438">


La Llana Sagrada o Llana del Dest o Llana de Crist segons la tradici cristiana s el nom que se li va donar a la llana amb la qu un soldat rom travess el cos de Jess quan estava en la creu.

 Referncies bbliques .
La llana s'esmenta sols en l'Evangeli segons Joan (19:33-34) i no apareix en cap dels evangelis sinptics. En l'evangeli s'indica que els romans volien trencar les cames de Jess, una practica coneguda com crurifragium, que era un mtode dolors de accelerar la mort durant la crucifixi dels condemnats a aquest tipus de castig. Per veien que ell ja era mort un soldat el travessar amb la seva llana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407605" title="Mont-rebei" nonfiltered="2424" processed="2414" dbindex="157439">
Mont-rebei, o Mont-rebeig s un despoblat del terme de Sant Esteve de la Sarga, dins de la zona d'influncia d'Alsamora. Juntament amb aquest poble pertangu al bisbat de Roda d'Isvena i ms modernament al de Lleida.

 Etimologia .
Tot i que Joan Coromines baralla la hiptesi que aquest topnim ve de Monremei (sentit al Bisbe d'Urgell dels anys 50 del segle XX i a un fill del ve poble de Castissent, ell mateix es decanta sense gaires dubtes a una altra hiptesi: Mont-rebei ve de Monte rapidiu, s a dir, la muntanya dels rabeigs (pronunciat rabeis a la zona). I s un nom del tot descriptiu, ats que els rabeigs els forma la Noguera Ribagorana escolant-se entre muntanyes molt altes, on sembla que l'aigua es complagui, rabejant-s'hi, a estar estona circulant entre rocs i fent festa de l'estretor del lloc per on circula.

 L'antiga caseria .

El 1848 encara tenia 3 cases, un mol fariner i un de nocs (primeres indstries txtils). Actualment noms queda dempeus el mol fariner i el seu mas principal, el mas de Mont-.rebei, que t una capella dedicada a la Mare de Du del Roser. Aquesta capella t l'origen en poca medieval, per no sembla conservar res de la primitiva construcci.

Est documentada el 1391, en una dcima del Deganat de Tremp, bisbat d'Urgell, tot i que s de les parrquies que s'integraren, amb Alsamora i la Clua, en el bisbat de Roda d'Isvena i desprs pass al de Lleida. Actualment no s'hi celebra culte des de fa molts anys.

La Masia i el mol estan en l'rea d'anegament de la cua de l'embassament de Canelles, el qual ha anegat tamb molts dels masos que constituen la caseria de Mont-rebei. Es troben a 500 m. alt.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Mare de Du del Roser de Mont-rebei", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 COROMINES, Joan. Onomasticon Cataloniae. V. L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 84-7256-844-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407612" title="Caprese Michelangelo" nonfiltered="2425" processed="2415" dbindex="157440">

Caprese Michelangelo es una poblaci de 1.622 habitants de la provncia d'Arezzo a Itlia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407613" title="Esclat oxidatiu" nonfiltered="2426" processed="2416" dbindex="157441">
Un esclat oxidatiu (anomenat tamb esclat respiratori) s l'alliberament rpid d'espcies reactives de l'oxigen (radical superxid i perxid d'hidrogen) de diferents tipus de cllules.

Habitualment, es refereix a l'alliberament d'aquests compostos qumics de cllules immunitries, com ara neutrfils i macrfags, quan entren en contacte amb bacteris o fongs. Tamb sn alliberats de l'vul dels animals superiors desprs que aquest hagi estat fertilitzat. Aquestes substncies tamb poden ser alliberades de les cllules vegetals.

Els esclats oxidatius juguen un paper important en el sistema immunitari. s una reacci crucial que t lloc dins els fagcits per a desintegrar partcules i bacteris internalitzats.

Les NADPH oxidases, una famlia d'enzims de la vasculatura (especialment en malalties vasculars), produeixen superxid, que es recombina espontniament amb altres molcules per produir radicals lliures. El superxid reacciona amb NO, resultant en la formaci de peroxinitrit, reduint el NO bioactiu necessari per a dilatar les arterioles terminals, alimentar les artries i les artries de resistncia. L'ani de superxid, el peroxinitrit i altres espcies reactives de l'oxigen tamb poden provocar patologies per la peroxidaci de protenes o lpids, o per l'activaci de cascades de senyalitzaci sensibles redox i la nitrosilaci de protenes. S'ha suggerit que l'activaci de les NADPH oxidases depn d'una activaci anterior de la PKC. La mieloperoxidasa utilitza un d'aquests radicals lliures, el perxid d'hidrogen, per a produir cid hipoclors. Molts estmuls vasculars, incloent-hi tots els que se sap que porten a una resistncia a la insulina, activen les NADPH oxidases per mitj d'un augment de l'expressi gnica i mecanismes complexos d'activaci.

 Referncies .


External links.
 MeSH: Respiratory+burst ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407616" title="Polimorfisme (biologia)" nonfiltered="2427" processed="2417" dbindex="157442">
El polimorfisme s un canvi en el ADN que apareix en almenys un 1% de la poblaci (s freqent) i no comporta cap patologia. Qualsevol canvi del DNA que no compleixi aquests critris ser una mutaci.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407617" title="Costa del Garraf" nonfiltered="2428" processed="2418" dbindex="157443">

La Costa del Garraf s la denominaci turstica de la costa catalana que correspon al litoral de les comarques del Baix Llobregat i del Garraf. Limita al nord amb la Costa de Barcelona i al sud amb la Costa Daurada.
Va des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la del Foix. 

La costa s presidida pel Masss del Garraf a la seva part central, que arriba arran de mar, i es suavitza cap als extrems amb platges sorrenques i molt obertes. Pel nord, arribant fins al delta del Llobregat, on hi han les installacions de l Aeroport de Barcelona, i pel sud cap a les poblacions de Sitges i Vilanova i la Geltr.

 
Platges amb bandera blava.

Les segents platges i ports de la costa del Garraf tenen la categoria de Bandera Blava l'any 2008, de Nord a Sud:

 Platja de la Pineda (Castelldefels);
 Platja de Ribes-Roges (Vilanova i la Geltr);
 Platja d Adarr (Vilanova i la Geltr);
 Platja de Sant Gervasi (Vilanova i la Geltr);
 Platja Llarga (Cubelles);
 Port Ginesta (Castelldefels);
 Port del Club Nutic Garraf (Sitges);
 Port Esportiu d Aiguadol (Sitges);

Enllaos externs .

 Catalunya Turisme;
 Informaci del Parc del Garraf de la Diputaci de Barcelona ;
 Organitzaci Internacional Bandera Blava ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407619" title="Agncia Tributria de les Illes Balears" nonfiltered="2429" processed="2419" dbindex="157444">
L'Agncia Tributria de les Illes Balears (ATIB) s l'ens encarregat de recaptar els tributs propis del Govern de les Illes Balears i aquells cedits totalment per l'Estat.

Fou creada pel Parlament de les Illes Balears a travs de la llei 3/2008, de 14 d'abril, de creaci i regulaci de l'Agncia Tributria de les Illes Balears, en escrupols compliment de l'article 133 de la llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer (altrament conegut com Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007). En el seu primer any de funcionament es pronostic una recaptaci de 800 milions d'euros.

L'ATIB gestiona els impostos de successions i donacions, de transmissions patrimonials i actes jurdics documental, de la taxa del joc, aix com del cnon de sanejament d'aigua. A ms a ms, a travs de convenis signats amb els ajuntaments, tamb recapta els impostos de bns immobles, circulaci, activitats econmiques, multes de trnsit i de taxes d'escombraries i aigua.

A travs de la seva web, els contribuents poden pagar els tributs, sempre i quan les quantitats a saldar no siguin superiors a 1.800 euros amb la targeta bancria. El telfon de l'Agncia s el 902 20 15 30, operatiu de nou del mat a cinc de la tarda. A ms, disposa d'una trentena d'oficines en el tot el territori insular, divuit de les quals recapten tributs locals.

El 2 de gener de 2009 es pos en funcionament coincidint amb la presentaci en pblic encapalada per Francesc Antich, president del Govern balear, Carles Manera, conseller d'Economia i Hisenda, i Maria Antnia Truyols, directora de l'ATIB.

Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'Agncia Tributria de les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407622" title="David de Miquel ngel" nonfiltered="2430" processed="2420" dbindex="157445">

El David de Miquel ngel s una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florncia. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, s, amb el Moiss i la Pietat, una de les tres obre ms conegudes de Miquel ngel, i obra mestra de l'art universal.

L'escultura representa a l'hroi bblic, el Rei David, quan est preparant-se per a enfrontar a Goliat.

Enllaos externs.

Pgina de la Galleria dell'Accademia, amb informaci de l'obra .
Il Progetto Michelangelo Digitale .
Museo de Calcos y Escultura Comparada "Ernesto de la Crcova". Pgina de una de les escasses institucions al mn que tenen copies directament dels originals de les obres de Miquel ngel (Argentina) .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407623" title="Manifest Basset-Bausset" nonfiltered="2431" processed="2421" dbindex="157446">
El Manifest Basset-Bausset s un document amb vocaci pblica creat el 25 d'abril de 2007 per reivindicar la recuperaci de les institucions anullades pel Decret de Nova Planta com a via per a assolir la sobirania nacional dels Pasos Catalans. Posteriorment, el 29 de juny de 2007, tercer centenari del Decret de Nova Planta, va ser objecte d'Acta de Protocolitzaci a crrec de la notria de Valncia, Maria-Paz Znica Ramajo, que l'autoritz amb el nmero 2448 de Protocol.

La declaraci est signada per 100 personalitats importants de la societat civil del Pas Valenci, que varen fer coincidir el naixement del document amb el tercer centenari de la Batalla d'Almansa, punt inicial de la prdua de drets i llibertats del poble catal durant la Guerra de Successi Espanyola. Algunes d'aquests signants sn: Vicent Sanchis, Vicent Partal, Isabel-Clara Sim o Toni Gisbert. 

El nom del document pretn retre homenatge a dues figures cabdal de la histria del Pas Valenci. Per un cant, Joan Baptista Basset i Ramos, militar d'Alboraia que lider al s. XVIII la resistncia austriacista, comandant superior d'enginyers, bombarders i minadors i general en cap de l'artilleria fins l'onze de setembre de 1714. I, d'altra banda, Josep Llus Bausset i Ciscar, de 97 anys en el moment de la signatura, mestre i activista cultural de l'Alcdia, lluitador annim en tots els fronts, al qual aquest Manifest va ser proms fa un grapat d'anys.

Referncies.


Enllaos externs.
 Bloc del Manifest Basset-Bausset;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407624" title="xa (nom)" nonfiltered="2432" processed="2422" dbindex="157447">
xa s un nom femen rab (en rab      ,    ixa) que literalment significa "viva" o "que viu". Si b xa s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Aixa, Aisha, Aysha, A'isha, Acha... Com que una de les esposes del profeta Muhmmad es deia xa bint Abi-Bakr, aquest nom tamb el duen moltes musulmanes no arabfones que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en albans, Aisha; en bosni, Aia; en indonesi, Aisyah; en malai, Aisyah; en suahili, Aisha; en turc, Ay e, en diverses llenges africanes subsaharianes occidentals, Aissatou o Aissatu.


Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407626" title="Maria Enrquez" nonfiltered="2433" processed="2423" dbindex="157448">
Mara Enrquez i de Luna (1474-1539) era filla d'Enrique Enrquez y de Quiones, senyor de Baza, i de Mara de Luna, i cosina germana del rei Ferran II. Fou casada amb Pere Llus de Borja, quan aquest mor a Itlia el 1488 es casa amb el germanastre del seu marit, Joan de Borja. La boda es celebr a Barcelona el 1493. 

Assabentada de la mort del seu marit a Roma el 1497 va prendre possessi de tots els dominis (ducat de Gandia, el castell de Bairn, els llocs de Bellreguart, Xeresa i Alcodar, les senyories de Corbera, Llombai i Tors, la Vall de Gallinera i la Vall d'Ebo i el castell i lloc de Xella en nom del seu fill, marcant la fi de les ingerncies papals en el govern del ducat.

Mara Enrquez va continuar amb la poltica dels seus antecessors de consolidar el domini territorial sobre el ducat, adquirint els llocs i alqueries de  Miramar, Almoines, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, l'Alqueria Nova i el Rahal (Real de Gandia), i la baronia de Castell de Rugat que incloa els llocs de Castell, Rafalet i Aielo.

Aconsegu que el seu sogre, el papa Alexandre VI elevara la categoria de l'esglsia principal de Gandia en collegiata. A ms ced el dret de patronat al duc i als seus descendents i realitzant obres (com l'allargament de la nau).

El 1506 vendria el ducat de Sessa i els principats de Tricario, de Thiano i Carinola, que el seu fill havia heretat del seu marit, el comprador fou Ferran el Catlic, per aquestels va revendre a Alfons II de Npols.

Acordat el matrimoni del seu fill i hereu amb Joana d'Arag (nta per lnia bastarda de Ferran el Catlic), l'any 1511 deixa el govern del ducat i ingressa al convent de Santa Clara de Gandia amb el nom de sor Gabriela. Es convert en abadesa del mateix el 1530, nou anys desprs moriria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407628" title="Companyia General dels Ferrocarrils Catalans" nonfiltered="2434" processed="2424" dbindex="157449">

La Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFC) s una empresa privada ferroviria catalana que va explotar entre 1919 i 1976 les lnies de tren d'ample ferroviari mtric que discorrien entre el Barcelons, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Bages i el Bergued, conegudes popularment com el Carrilet. En l'actualitat la part que encara existeix d'aquestes lnies s explotada per l'empresa pblica Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per a transport de passatgers (Lnia Llobregat-Anoia) i mercaderies.

Histria.


La companyia es va crear el 4 de juliol de 1919 per a integrar tres empreses que explotaven diferents lnies: Camins de Ferro del Nord-Est d'Espanya (entre Martorell i Barcelona); Ferrocarril Central Catal (entre Martorell i Igualada); i Tramvia o Ferrocarril Econmic de Manresa a Berga (entre Manresa, Berga i Guardiola de Bergued). Tanmateix, aquesta ltima societat va subsistir fins a 1978 com una empresa independent participada per la CGFC juntament amb diversos accionistes.

El 1924, la CGFC va inaugurar la construcci que havia fet del tram entre Martorell i Manresa amb l'objectiu d'unificar la lnia de Barcelona a Igualada amb la de Manresa a Guardiola. Tamb va obrir el mateix any el tram ferroviari entre les mines de sals potssiques de Sria i Manresa per al transport de mercaderies. El 1926 la CGFC va construir l'estaci soterrada de Plaa Espanya de Barcelona des de l'antiga estaci de la Magria. El 1926 tamb obre al trnsit de mercaderies a Barcelona un ramal entre la Bordeta i l'Estaci de Vilanova o del Morrot.

Al 1936, la CGFC s collectivitzada i gestionada per un comit obrer de la UGT i la CNT i, amb l'arribada de les tropes franquistes a Catalunya, el 1939 els anteriors propietaris agafen de nou el control de l'empresa. Durant els enfrontaments a la Guerra Civil molts trams, intallacions i materials van quedar malmesos i alguns no es van rehabilitar mai ms, com s el cas de l'enlla a Manresa entre l'estaci de CGFC i la de Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, actualment d'Adif. Als anys 50 van comenar a arribar les primeres unitats disel a la lnia i al 1961 es va electrificar el tram entre Sant Boi de Llobregat i Pallej. L'empresa perllong l'electrificaci el 1971 fins a Monistrol de Montserrat.

Els problemes econmics que arrossegava la CGFC van fer que entre 1972 i 1973 es tanqus el servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Bergued. La construcci de l'Embassament de la Baells, que afectava de ple al traat de la lnia, va servir com a motiu perqu el 2 de maig de 1972 circuls l'ltim servei entre les estacions de Guardiola de Bergued i Olvan-Berga. La construcci del Tnel del Cad i la conseqent reforma de l'Eix del Llobregat, van servir tamb com a argument per eliminar el tram entre Sallent i Olvan, per on circulava la lnia seguint la carrera C-1411. L'ltim trajecte de passatgers entre Olva-Berga i Manresa es va el 30 de juny de 1973 i noms va restar des d'aleshores en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potssiques. 

Els problemes financers, per, van continuar i van provocar que l'empresa es declars en fallida. El 1976 l'Estat va haver d'intervenir i la companyia pblica FEVE es va fer crrec de l'explotaci provisional de la lnia, per just l'any segent va anunciar el possible tancament del tram Martorell-Igualada. El 5 de setembre de 1979 el restaurat Parlament de Catalunya va aprovar en una de les seves primeres decisions la creaci de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), una empresa pblica que va absorbir la CGFC juntament amb tamb companyia privada Ferrocarrils de Catalunya per a assumir aix la gesti de les lnies del Llobregat i el Valls.

Projectes de la companyia.

Durant la dcada de 1920, la companyia va realitzar diferents estudis per perllongar la lnia des de Guardiola de Bergued fins a Puigcerd, la Seu d'Urgell i Olot.

Conservaci de material mbil.

Entre els mesos octubre i juny, FGC realitza un cop al mes un viatge per a passatgers entre Martorell-Enlla i Monistrol de Montserrat amb un tren de la CGFC, normalment encapalat per la locomotora de vapor Monistrol 209. FGC tamb compta amb altres vehicles heretats de la CGFC com la locomotora de vapor Berga 31, la locomotora elctrica Patxanga 304 o l'automotor Naval 500.











Enllaos externs.

Servei actual de passatgers dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
Estudi histric sobre la lnia entre Berga i Manresa;
Fotografies antigues de la lnia Manresa-Berga;
Fotografies de trens histrics de la lnia conservats per FGC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407631" title="Santa Margarida d'Anglaterra" nonfiltered="2435" processed="2425" dbindex="157450">
Santa Margarida d'Anglaterra (1045 - 16 de novembre de 1093), fou esposa de Malcolm III d'Esccia, filla d'Eduard Atheling i germana d'Edgard Atheling. 

Imposar a l'esglsia escocesa les normes romanes, com la divisi en dicesis, el sistema parroquial i l ordenament dels monjos a l estil continental.  Tamb permet l establiment de molts refugiats anglosaxons als Lothians, cosa que hi impulsaria el comer, per es trob amb una forta oposici a Moray, ptria de Macbeth.

Margaret i Malcolm van tenir vuit fills, sis nois i dues noies:
 Edward, mort el 1093. ;
 Edmund d'Esccia ;
 Ethelred d'Esccia, abat de Dunkeld;
 Rei Edgard d'Esccia ;
 Rei Alexandre I d'Esccia ;
 Rei David I d'Esccia ;
 Edith d'Esccia, tamb coneguda com Matilda, que es va casar amb Enric I d'Anglaterra ;
 Maria d'Esccia, casada amb Eustaqui III de Bolonya ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407638" title="Gonal Peris" nonfiltered="2436" processed="2426" dbindex="157451">

Gonal Peris o Gonal Peris Sarri fou un pintor documentat entre 1380 i 1451, s un dels principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del segle XV, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanys i Jaume Mateu.

Era membre d'una famlia de pintors installada a Valncia al segle XIII, de la qual noms s'ha pogut identificar a Antoni i a Gonal Peris. La seua formaci artstica va tindre lloc en els ltims anys del segle XIV i els primers del segent, formaci feta al taller de Pere Nicolau (actiu a Valncia des de 1390 fins la seua mort el 25 de juliol de 1408). Peris fou nomenat conservador dels bns del seu mestre, per al poc de temps hagu de comparixer davant la justcia, vegent-se obligat a passar aquestos bns a Jaume Mateu, hereu universal de Pere Nicolau. Des d'aleshores pass a dirigir una taller que tenia clients d'elevat rang.

Una mostra d'aix, i una de les seus primeres pintures datades amb seguretat, s el retaule de Santa Marta i Sant Climent de 1412 contractat pel bisbe de Barcelona, Francesc Climent, per a la catedral de Valncia, la taula central del qual es conserva al museu d'aquesta. Aquesta taula mostra la influncia de Maral de Sax, qui treball amb ell i amb Pere Nicolau.

Els anys 1427 i 1428 rep pagaments, junt amb Jaume Mateu, per les pintures del sostre de la Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de Valncia. Aquestes pintutres representaven als reis de Valncia i estaven collocades entre les jssenes de l'enteixinat de la sala. Del conjunt noms se'n salvaren 4 de l'enderroc de l'edifici el 1860, conservades ara al MNAC.



L'any 1438 li encarregaren, junt amb el seu nebot Garcia Peris i el seu alumne Joan Reixac, que analitzara una obra feta per Llus Dalmau. Aquest havia tornat de Flandes el 1436, introduint en la pintura valenciana els ltims corrents flamencs, corrents reforats per la presncia a la ciutat, entre 1439 i 1460, del pintor de Bruges, Llus Alimbrot. La pintura de Gonal Peris es veur afectada per aquest nou corrent, com es veu al retaule de Sant Mart, Santa rsula i Sant Antoni, de 1443 i procedent de la cartoixa de Portaceli, conservat al Museu de Belles Arts de Valncia i que es considera una de les peces mestres de la pintura valenciana del segle XV.

L'ltima notcia que es t de Gonal Peris s el seu testament i la seua mort el 1451 a l'Hospital de les Beguines de Valncia.

Obres.
Se li atribueixen un grup homogeni d'obres, algunes de dubtosa autoria, per ac se'n esmenten algunes de les ms segures:

 Retaule de Santa Marta i Sant Climent, a la Catedral de Valncia.
 Retrats reials de la Sala del Consell, amb Jaume Mateu, conservats al MNAC.
 Retaule de Sant Mart, Santa rsula i Sant Antoni, conservat al Museu de Belles Arts de Valncia.
 Taula bifa amb la representaci d'una Vernica i una Anunciaci, conservada al Museu de Belles Arts de Valncia.
 Retaule de Santa Brbara, procedent de Puertomingalvo, ara al MNAC.
 Un Sant Miquel de la National Gallery of Scotland d'Edimburg.  ;
 Una taula amb un Sant Bartomeu al Worcester Museum.
 Una Verge amb el nen al Museu del Prado.
 Un Sant Domingo de Guzmn tamb al Museu del Prado.

Bibliografia.
 Catleg de l'exposici, Cinc segles de pintura valenciana ISBN 84-920722-6-1;

Enllaos externs.
 Entrada a l'Enciclopdia del Prado (castell);
 Notcia de la subhasta d'una obra de l'autor;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407643" title="Bagnols-les-Bains" nonfiltered="2437" processed="2427" dbindex="157452">


Bagnols-les-Bains s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. Es tracta d'una estaci termal i un centre turstic.

Enllaos externs.
Web del balneari de Bagnols-les-Bains;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407645" title="Instrumentista" nonfiltered="2438" processed="2428" dbindex="157453">
Un/a instrumentista s una persona que en una interpretaci musical toca un instrument, o que ha fet de la interpretaci instrumental la seva professi.

Habitualment l'exercici de la interpretaci amb un instrument es designa amb el nom de l'instrument i el sufix -ista: violinista, pianista, arpista... De totes maneres hi ha algunes excepcions. En la msica tradicional trobem algunes denominacions acabades amb -er, com graller, timbaler o gaiter, i encara alguna altra en -aire, com flabiolaire o cornamusaire (tamb anomenat sacaire en referncia al sac de gemecs. En altres casos, el sufix -ista, no s'aplica directament al nom de l'instrument per ser, aquest compost, com en el cas de qui toca la viola de gamba que es denomina gambista. Finalment, hi ha altres denominacions que, tot i que sn correctes, no s'usen gaire; en aquells casos la denominaci de l'instrument s'utilitza per designar qui el toca. Per exemple, no es parla tant d'un/a tiblista sin d'un/a tible referint-se a qui toca aquest instrument. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407646" title="Le Bleymard" nonfiltered="2439" processed="2429" dbindex="157454">


Le Bleymard (en occit Lo Blumar) s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407647" title="Chasserads" nonfiltered="2440" processed="2430" dbindex="157455">


Chasserads s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407649" title="Cubirettes" nonfiltered="2441" processed="2431" dbindex="157456">


Cubirettes s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407650" title="Saint-Frzal-d'Albuges" nonfiltered="2442" processed="2432" dbindex="157457">


Saint-Frzal-d'Albuges s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407653" title="Saint-Julien-du-Tournel" nonfiltered="2443" processed="2433" dbindex="157458">


Saint-Julien-du-Tournel s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407657" title="Badaroux" nonfiltered="2444" processed="2434" dbindex="157459">


Badaroux s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407658" title="Canilhac" nonfiltered="2445" processed="2435" dbindex="157460">


Canilhac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407661" title="Trax (artrpodes)" nonfiltered="2446" processed="2436" dbindex="157461">

El trax dels artrpodes s el tagma o regi del cos situat entre la cap i l'abdomen. El terme s'aplica als crustacis i insectes, malgrat que no sn tagmes homlegs. Amb freqncia, el cap i el trax es fusionen parcial o totalment per a formar el cefalotrax, com passa en molts crustacis i quelicerats; en aquests, el terme apropiat per a designar-ho s prosoma. Els miripodes posseeixen el cos dividit en cap i tronc, de manera que no tenen trax diferenciat.

 Hexpodes .

El trax dels insectes est integrat per tres metmers o segments, denominats protrax (primer segment), mesotrax (segon segment) i metatrax (tercer segment); en ell s'inserten tres parells de potes (una en cada segment) i dos parells d 'ales (mesotrax i metatrax).

 Crustacis .

La majoria de crustacis tenen un trax diferenciat, format per un nombre variable de segments; aquests segments es denominen toracmers i els seus apndixs toracpodes. Amb freqncia, un o diversos segments del trax es fusionen amb el cap; el conjunt de segments torcics lliures, no fusionats al cap, rep el nom de perion; aquests segments sn les pereionites o pereimers i els seus apndixs respectius es coneixen amb el nom de pereiopodis. Noms si tots els segments torcics sn lliures, el trax i el preion sn termes equivalents.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407677" title="Enzim regulador" nonfiltered="2447" processed="2437" dbindex="157462">
Un enzim regulador s un enzim d'una ruta bioqumica que, mitjanant de les seves respostes a la presncia de certes altres biomolcules, regula l'activitat de la ruta. Aix sol produir-se en rutes en qu els productes poden ser necessitats en diferents quantitats en temps diferents, com ara la producci d'hormones. Els enzims reguladors existeixen a altes concentracions (Vmax baixa) de manera que la seva activitat pugui ser incrementada o disminuda amb canvis en la concentraci dels substrats.

Els enzims reguladors poden ser de dos tipus: enzims allostrics i enzims covalentment modulats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407680" title="Kilociclos asesinos" nonfiltered="2448" processed="2438" dbindex="157463">

La elasticina s la quaranta-sisena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va publicar el 1980.

Argument.
En Bruno el Megavatio es fuga de la pres i es vol venjar del Sper por haver-lo tancat. Per a aix, aquest radiotcnic es val d'un invent seu: l'emissor de kilocicles assassins, unes ones que anullen la voluntat de les persones. En Megavatio intenta colar a diferents persones un receptor d'ones disfressat d'objecte quotidi i aix les sotmet a les seves ordres de matar el Sper. En Mortadello i en Filem hauran de frustar el seu pla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407683" title="Ribera de Cal Canonge" nonfiltered="2449" processed="2439" dbindex="157464">

La ribera de Cal Canonge s un torrent afluent per la dreta del riu Mosoll, a la Vall de Lord

Neix a 2.140 metres d'altitud a la carena de la serra del Verd, entre els cims de Cap de Prat d'Aubes (400 m. a l'oest) i Tres Collets (250 m. a l'est). El seu curs, de direcci predominany N-S, baixa pel vessant meridional de la serra del Verd. 500 m desprs del seu naixement, a'engorja al llarg de mig km. al clot del Catarro. Uns 700 m. desprs de sortir-ne, passa pel costat de Cal Canonge (a 70 m. de la seva riba dreta) i desguassa (1.294 m. d'altitud) al riu Mosoll 170 m. aiges amunt del pont de Cal Jepet i a 80 m. al SW de Ca l'Estret. 

Des del seu naixement fins que surt del Clot del Catarro forma part del territori integrat en el en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai de la Serra del Verd.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=12 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !! 0 !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.750 !! 2.000 !! 2.250 !! 2.412 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|2.140
|align="center"|1.992
|align="center"|1.820
|align="center"|1.708
|align="center"|1.593
|align="center"|1.533
|align="center"|1.462
|align="center"|1.409
|align="center"|1.375
|align="center"|1.324
|align="center"|1.294
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|59.2
|align="center"|68,8
|align="center"|44,8
|align="center"|46,0
|align="center"|24,0
|align="center"|28,4
|align="center"|21,2
|align="center"|13,6
|align="center"|20,4
|align="center"|18,5
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407684" title="Xavier Zubiri" nonfiltered="2450" processed="2440" dbindex="157465">
Xavier Zubiri, (Sant Sebasti, 4 de desembre de 1898 - Madrid, 21 de setembre de 1983) s un filsof basc.

Ingressa en 1917 en el seminari de Madrid, on estudia filosofia amb Juan Zarageta i el 1919 amb Ortega i Gasset a la Universitat de Madrid. Guanya la ctedra de filosofia d'aquesta Universitat el 1926. Amb un perms d'estudis, assisteix a cursos a Friburg i Berln, amb Husserl i Heidegger. Durant la guerra civil roman a Pars on treballa en Fsica amb Louis de Broglie i amb Emile Benveniste en filologia. 

En aacabar la guerra accepta la ctedra de filosofia a Barcelona, i demana l'excedncia pel seu descontentament amb el model d'universitat vigent en aquell moment. Des de llavors va impartir cursos privats, molts d'ells publicats pstumament. Va contar entre els seus deixebles i collaboradors al jesuta espanyol Ignacio Ellacura i al pare agust ngel Jubera.

Va morir a l'edat de 84 anys a Madrid. La seva filosofia s d'una gran originalitat, en ella destaca la seva elaboraci d'una nova idea de la realitat. La realitat no s sinnim de les coses existents sin que s el present en la percepci , s el que Zubiri anomena "de seu". Ha exercit gran influncia en la teologia de l'alliberament i en les filosofies de la praxi contempornies.

Referncies.
Pgina sobre Xavier Zubiri: Materiales sobre Zubiri;
Fundacin Zubiri de Madrid;
Fundacin Xavier Zubiri de Norte Amrica;
Julin Maras: El joven Zubiri;
Nocin de persona en Xavier Zubiri;
Academia Scrates;
Concepto de phylum en Zubiri;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407687" title="Batedor" nonfiltered="2451" processed="2441" dbindex="157466">

 
El batedor -anomenat, tamb, diapas- s una pea de fusta que va encolada a la part superior del coll dels instruments de corda de la famlia dels llats, s a dir, que estan dotats d'una caixa de ressonncia i un coll al final del qual hi ha un claviller on s'estaquen les cordes. En la majoria d'instruments el batedor es prolonga fins ms enll del final del coll i va per sobre la caixa de ressonncia, ja sigui en contacte amb aquesta, en el cas de la guitarra i altres instruments de corda polsada, ja sigui volant sobre la caixa, com en la majoria dels de corda fregada.

El nom provs del fet que s sobre aquesta pea que els dits baten per collocar-se en un lloc o un altre per produir sons diferents.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407693" title="Dof com" nonfiltered="2452" processed="2442" dbindex="157467">

Els dofins comuns (Delphinus) sn un gnere de cetacis que cont dues espcies de dof. Abans de mitjans de la dcada del 1990, la majoria de taxonomistes noms en reconeixien una espcie, el dof com (Delphins delphis). Els cetlegs actuals solen reconixer dues espcies: el dof com de musell curt, que conserva el nom sistemtic Delphinus delphis, i el dof com de musell llarg, Delphinus capensis. Malgrat el seu nom, el dof com no s el dof de la imaginaci popular; aquesta distici pertany al dof mular, grcies principalment al seu s ests en parcs marins, aix com la seva aparici a la srie de televisi Flipper.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407699" title="Ashley Roberts" nonfiltered="2453" processed="2443" dbindex="157468">
Ashley Roberts (Phoenix, Arizona, 14 de setembre de 1981) s una de les cantants i ballarines de Pussycat Dolls.

Porta ballant des dels tres anys, el seu pare va ser bateria del grup The Mamas and The Papas i la seva mare s instructora de Pilates. El seu novio actual es en Kenny Worm, ballar professional que va participar en el programa de la MTV 'Dance Life'.

L'Ashley va estudiar a l'escola major de dansa moderna. Desprs d'acabar els estudis es va desplaar a Los Angeles on va aparixer en diversos anuncis de televisi. Sis mesos desprs, es va incorporar al grup The Pussycat Dolls, on va realitzar diverses actuacions, entre elles una amb Carmen Electra i posteriorment el grup The Pussycat Dolls va treure el seu primer disc, el 2005. En 2008 van treure el seu segon dics "Doll Domination".
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407706" title="Antoine Jrme Balard" nonfiltered="2454" processed="2444" dbindex="157469">

Antoine-Jrme Balard (Montpeller, 30 de setembre de 1802 - Pars, 30 de mar de 1876), tamb conegut com Antoine Balard, va ser un qumic francs del segle XIX, descobridor del brom.

Biografia.
Balard va iniciar la seva formaci com farmacutic en cole de pharmacie de Montpeller, passant posteriorment a estudis en l'mbit de la qumica. Va exercir la funci de mestre en la cole normale suprieure i de professor docent titular en la Facultat de les Cincies de Pars, de 1841 a 1867, succeint en el lloc a Louis Jacques Thnard i posteriorment succet ell mateix per Henri Claire Deville, director d'estudis en la 2a secci de la Ecole pratique dnes hautes tudes. 

Parallelament, Balard va ser catedrtic del Collge de France en 1851, on va impartir classes a Marcellin Berthelot, membre de la Acadmie des sciences (Acadmia de les cincies) en 1844 i president de la Socit franaise de photographie (Societat francesa de fotografia) de 1858 a 1868.

Obra.
Se li deu el descobriment del brom en 1826, element qumic halogen que encara no s'havia arribat a allar i, amb el seu descobriment, la conseqent aplicaci d'aquest metall en la cincia i la indstria. Per aquest descobriment se li va atorgar la Medalla Royal de la Royal Society del Regne Unit en 1830.

Les seves investigacions cientfiques tamb li deuen l'haver descobert com extraure sulfat de sodi de l'aigua de la mar, estenent-se a l'aplicaci industrial i al comer, ja que va permetre subministrar en abundncia i a baix preu soda artificial i sals de potassa.

Els seus treballs d'investigaci i descobriments es troben en les Mmoires que formen part de les Comptes rendus de l'Acadmie des sciences (Actes de l'Acadmia de les cincies) i dels Annales de physique et de chimie (Annals de fsica i qumica).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407707" title="Antonio Cagnoni" nonfiltered="2455" processed="2445" dbindex="157470">
Antonio  Cagnoni (Godiaseo, Voghera, 1828   Brgam, 30 d'abril de 1896) fou un compositor itali, 

Ingress en el Conservatori de Mil, del que en sort en acabar els estudis, el 1847. La seva msica s distingeix per les senzilles i elegants melodies que contenen, si b a vegades cauen en la vulgaritat, i per la inspiraci juganera i alegre que brilla en llurs peres bufes. 

Fou mestre de capella a Vigevano i desprs a la catedral de Brgam, escrivint per tal motiu algunes obres de carcter religis, entre les que hi destaquen una Missa de Rquiem dedicada a l'aniversari del rei Carles Albert (1859). Se li deuen nombroses peres, entre elles; Rosalinda de San Miniato (1845), I due savojardi (1846), que no despertaren gaire entusiasme; Don Bucefalo (1847), estrenada en el Teatre Reial, de Mil, amb tant bon xit que ben aviat es popularitz per a tot Itlia i es cant a Pars el 1866, on fou tamb molt aplaudida; Il testamento di Figaro (Mil, 1848), Amori i trapole (Gnova 1850), La valle d'Andorra (Mil, 1851), Giralda (Mil, 1852), La fioraia (Tor, 1853), La figli di don Liborio (Gnova, 1856), Il vecchio della Montagna (Mil, 1853), que fou un fracs a l'Scala: Michele Perrin (Mil, 1864), estrenada amb gran xit; Claudia (Mil, 1864), La Tombola (Roma, 1869), Un capriccio di donna (Gnova, 1870), Papa Martin (Florncia, 1871), la qual es represent en quasi tots els teatres d'Europa, si b pass quasi inadvertida en el Reial de Madrid i en el Liceu de Barcelona, Il ducca di Tapigliano (Lecco, 1874), i algunes d'altres. 

Poc temps desprs renunci al teatre dedicant-se solament a escriure msica religiosa.

Referncies.
 Tom nm. 10 de l'enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407708" title="Amanda Bynes" nonfiltered="2456" processed="2446" dbindex="157471">


Amanda Laura Bynes (Thousand Oaks, 1986) s una actriu estatunidenca i expresentadora de Nickelodeon.

 Biografia .  

Bynes es va fer famosa per presentar shows a televisi, fins que va arribar a tenir el seu propi, The Amanda Show. Recentment ha comenat a actuar en pellcules de cinema.

Va ser la protagonista de la pellcula What a Girl Wants, i de la srie What I Like About You junt amb la "Kelly" de Beverly Hills 90210. Ha intervingut en la pellcula Big Fat Liar juntament amb Frankie Muniz (l'actor de Malcolm in the middle).

 Filmografia  . 
 2008: Living Proof;
 2007: Sydney White - Sydney White;
 2007: Hairspray - Penny Pingleton;
 2006: She's the Man - Viola Hastings;
 2005: Lovewrecked - Jenny Taylor;
 2005: Robots (veu);
 2003: Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure (veu);
 2003: What a Girl Wants;
 2002: Big Fat Liar - Kaylee;
 2002-2006: What I Like About You - Holly Tyler;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407714" title="Simon Estes" nonfiltered="2457" processed="2447" dbindex="157472">
Simon Estes s un baix-barton estatunidenc. Va nixer el 2 de febrer de 1938 a Centerville, Iowa. s un cantant americ molt apreciat en les seves interpretacions d'peres de Wagner, Verdi i com a intrpret en recitals.

Nt d'esclaus, va entrar a la Universitat d'Iowa per estudiar psicologia. Participant en el cor de la universitat va cridar l'atenci de Charles Kellis que el va animar a continuar aconseguint beques perqu estudis en la prestigiosa Juilliard School de Nova York. El 1964 viatj a Berln on va debutar amb el paper de Ramfis a Aida de Verdi, a la Deutsche Oper.

El 1978 va cantar el paper principal a L'holands errant de Wagner, al Festival de Bayreuth, sent el primer home afroameric en haver cantat all (la primera dona havia estat Grace Bumbry el 1961). Fent el paper de l'holands va tornar al festival diverses temporades, incorporant altres rols com el de Wotan a La Valquria que va cantar tamb per diversos teatres europeus. Altres papers destacats han estat el de Macbeth, Felip II, Escamillo, Amfortas i el Iokanaan a la Salom de Richard Strauss.

El 1985 debuta en el Metropolitan Opera al costat de Grace Bumbry, en la primera producci al teatre del Porgy i Bess de Gershwin. Aquest mateix any interpreta Amonasro en la funci de comiat de Leontyne Price en una Aida televisada a tota la naci. Des del mateix 1985 ensenya a la Julliard School, t una catedra a la Universitat d'Iowa, funda el Simon Estes Educational Foundation a Oklahoma i crea el Simon Estes International Foundation for Children.

En honor seu, la capital d'Iowa, Des Moines, ha anomenat un amfiteatre que hi ha al costat del riu el Simon Estes Riverfront.


Bibliografia i pellcules.

 Simon Estes. Simon Estes: In His Own Voice (autobiografia);
 Jan Schmidt-Garre i Marieke Schroeder. Aida's Brothers and Sisters. Pellcula de 1999.

Discografia de referncia.

 Beethoven: Simfonia nm. 9 / Giulini;
 Bizet: Carmen - Extractes / Ozawa;
 Goldschmidt: Beatrice Cenci / Zagrosek;
 King - A Musical Testimony / Simon Estes, Cynthia Haymon;
 Mahler: Simfonia nm.  8 / Maazel;
 Saint-sans: Samson i Dalila / Davis;
 Stravinsky: Oedipus Rex / Salonen;
 Strauss: Salom / Malfitano, Sinopoli, Et Al.
 Verdi: Requiem / Giulini;
 Verdi: Don Carlo / Giulini;
 Wagner: Der Fliegende Hollnder / Nelsson;
 Wagner: Parsifal / Levine;

 Enllaos externs .

 Web de la Universitat d'Iowa ;
 Comentari a la seva autobiografia ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407716" title="Macropanesthia rhinoceros" nonfiltered="2458" processed="2448" dbindex="157473">

La panerola rinoceront (Macropanesthia rhinoceros) es una espcie de blatodeu de la famlia Blaberidae. Sn insectes propis d'Austrlia.

Es troben principalment en les zones tropicals de Queensland. A algunes persones els agrada usar-les com mascotes ja que sn fcils de cuidar, malgrat que sn difcils d'aconseguir fora d'Austrlia. Sn l'espcie de panerola ms pesada del mn, per no major longitud (que s Blaberus giganteus), amb un pes de fins a 35 g i una longitud de fins a 80 mm. Poden viure fins a 10 anys. A diferncia d'altres paneroles, no tenen ales i no estan considerades una plaga. Juga un paper vital en l'ecosistema mastegant fulles mortes i reciclant altres materials. Poden cavar en la terra fins a una profunditat de 1 m, on creen una llar permanent. L'espcie s ovovivpara.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407717" title="L'holands errant" nonfiltered="2459" processed="2449" dbindex="157474">

L'holands errant o holands volador (De Vliegende Hollander) s el nom llegendari d'un vaixell fantasma, o tamb del capit d'un vaixell fantasma, que no pot tornar a port, i est condemnat a vagar per sempre pels oceans del mn. El veler s atalaiat sempre a la llunyania, de vegades resplendint amb una llum fantasmal. Si un altre vaixell el saluda, la seva tripulaci tractar de fer arribar els seus missatges a terra, a persones que van morir ja fa molt temps.

 La llegenda .

Les versions de la llegenda sn innombrables. Unes compten que la histria originriament s holandesa, mentre que altres afirmen que est basada en l'obra de teatre The Flying Dutchman (1826), del dramaturg angls Edward Fitzball, o en la novella The Phantom Ship (El vaixell fantasma, 1837) de Frederick Marryat, ms tard adaptada al neerlands com a  Het Vliegend Schip (El vaixell volador) pel clergue d'aquesta nacionalitat A. H. C. Rmer. Altres versions alludeixen a l'pera L'holands errant, de Richard Wagner (1841) i a The Flying Dutchman on Tappan Sea, de Washington Irving (1855).

D'acord amb certes fonts, al segle XVII el capit holands Bernard Fokke va servir de model per al personatge. Fokke va ser clebre per l'estranya velocitat de creuer que assolia en les travessies entre els Pasos Baixos i Java, pel que se sospitava que havia firmat un tracte amb el dimoni. En algunes versions holandeses del mite, el capit rep el nom de Falkenburg. Marryat, en la seva versi, li dna el nom de van der Decken (que significa a coberta), i rep el de Ramhout van Dam en la versi de Washington Irving. Uns i d'altres no se'n posen d'acord a l'hora d'anomenar holands errant al vaixell o al capit.

Aix mateix es diu que, en mig una tempesta, va jurar que no donaria marxa enrere fins a haver doblat el Cap de Bona Esperana, encara que aix li represents arribar al judici final. S'ha parlat tamb d'un horrible crim coms a bord del vaixell; i fins i tot d'una terrible epidmia que va infectar la tripulaci, i per aquest motiu no van tenir perms per desembarcar en cap port, sent condemnats des de llavors -vaixell i mariners- a navegar eternament, sense possibilitat de trepitjar terra. Quant a les dates en les quals aix va succeir, s'ha parlat de 1641, de 1680 i de 1729 entre d'altres.

Sovint s'han assenyalat les similituds i concordances entre les llegendes de L'holands errant i El jueu errant.

A l'obra de Fitzball, el capit se li permetia baixar a terra una vegada cada diversos cents d'anys per tractar de trobar una dona amb qui compartir la seva maledicci. En l'pera de Wagner, aix succeeix cada set anys.

 Referncies culturals .

 Es correspon amb el Caleuche de la mitologia chilota (Arxiplag de Chilo, a Xile);
 Dos llibres de Brian Jacques adapten el mite: Castaways of the Flying Dutchman i la seva seqela The Angel's Command.
 Una pellcula (1995) de Jos Stelling: De Vliegende Hollander.
 Una can de Jethro Tull al seu lbum Stormwatch.
 Una can de The Band (Rockin' Chair);
 Un quadre d'Albert Ryder al Smithsonian American Art Museum de Washington, DC.
 El vaixell fantasma, una novella escrita per Frederick Marryat.
 Una novella grfica de Carl Barks.
 L'pera de Richard Wagner anomenada "L'holands errant", estrenada el 1843.
 Un caf al districte roig d'Amsterdam.
 The Homeward Bounders, un llibre de Diana Wynne Jones.
 Flying Dutch, pardia basada en l'pera de Wagner, per Tom Holt.
 Pandora and the Flying Dutchman, una pellcula protagonitzada per Ava Gardner i James Mason.
 A la pellcula Spiderman, Flying Dutchman s el lluitador que s'enfronta a Bone Saw abans que Peter Parker.
 The Frying Dutchman (L'holands fregidor) s el nom del restaurant del capit McCallister a la srie dels Els Simpson.
 The Flying Dutchman (L'holands volador) s un personatge que sembla un fantasma que apareix a la srie animada (Sponge Bob Square Pants).
 Al videojoc Age of Empires, L'holands errant s un vaixell fantstic que es pot moure per terra.
 A la pellcula Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest (Piratas del Carib 2: El cofre de l'home mort), el capit Davy Jones porta el vaixell L'holands errant i s'encarrega de recollir persones a punt de morir que converteix en tripulants seus.
 Al llibre La Llarga Marxa de Stephen King, un dels personatges principals, Olson, t per sobrenom "L'holands errant".
 Al mn del futbol l'entrenador Guus Hiddink s anomenat "l'holandes errant" pel que ha arribat a viatjar entrenant equips.
 A El Prncep de la Boira de Carlos Ruz Safn, se'n fa un petit esment en un dels captols.

 Enllaos externs .
VanHunks.com (sobre la historia i avistaments de l'holands errante).
OperaPaedia.org Acerca de las posibles fuentes de la pera de Wagner;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407725" title="Dof com de musell llarg" nonfiltered="2460" processed="2450" dbindex="157475">

El dof com de musell llarg (Delphinus capensis) s una espcie de dof com. T un mbit de distribuci ms restringit que el del dof com de musell curt (Delphinus delphis). T diverses zones no contges de distribuci en oceans tropicals i temperats clids. La distribuci inclou parts del sud i l'oest d'frica, gran part de l'oest de Sud-amrica, del sud de Califrnia al centre de Mxic, la costa del Per, zones al voltant del Jap, Corea i Taiwan, i possiblement a prop d'Oman.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407759" title="Lnia evolutiva d'Spinarak" nonfiltered="2461" processed="2451" dbindex="157476">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Spinarak i Ariados.

Spinarak.

Spinarak s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i ver. Evoluciona en Ariados.





Ariados.

Ariados s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i ver. Evoluciona de Spinarak.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407766" title="Lnia evolutiva de Chinchou" nonfiltered="2462" processed="2452" dbindex="157477">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Chinchou i Lantern.

Chinchou.

Chinchou s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i elctric. Evoluciona en Lanturn.





Lanturn.

Lanturn s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i elctric. Evoluciona de Chinchou.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407772" title="Organitzaci especfica" nonfiltered="2463" processed="2453" dbindex="157478">
Una organitzaci especfica s un mtode asociatiu clssic anarquista, que assenyala a aquella agrupaci que manifeste una adhesi oberta i especfica al anarquisme, normalment a manera d un club poltic. Esta seria una organitzaci encaminada a difondre les idees anarquistes en forma que puga visibilitzar l acci anarquista en particular i el seu projecte, "produint" espais i experincias d anarquia. Aix tamb el membre en una organitzaci anarquista ajudaria a tindre una visi i estratgia especficament anarquista que permeta millor encarar les conjuntures i els projectes junt amb altres moviments socials. 

L organitzaci especfica s una prctica sorgida en la primera mitat del segle XX amb la creaci de federacions anarquistes nacionals i regionals, de la m del anarcosindicalisme per a reforar la seua orientaci poltica, per mentre l mbit de l'anarcosindicat s l organitzaci laboral autnoma (per damunt de la ideologia), el de l organitzaci especfica s la promoci puntual de l anarquia. 

Models.
Associacions especfiques existents en el mn sn les afiliades a les federacions anarquistes, siguen les que s aglutinen dins de la Internacional de Federacions Anarquistes d ndole sintetista o afins (el sintetisme i aproximacions a este constituxen la forma ms o menys predominant d organitzaci especfica del moviment llibertari internacional), o cas contrari siguen estes de lnia plataformista. No ha de prendre s com a sinnim de especifisme, si b este s una forma ms que pot adoptar l organitzaci especfica.

Veja tamb.
Minoria activa;
Grup d afinitat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407776" title="Cristina (desambiguaci)" nonfiltered="2464" processed="2454" dbindex="157479">

Onomstica i biografies: Cristina.
Geografia;
Cristina municipi de provncia de Badajoz.
Isla Cristina municipi de provncia d'Huelva;
Vegeu tamb Maria Cristina (desambiguaci) i Santa Cristina (desambiguaci)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407779" title="Alb" nonfiltered="2465" processed="2455" dbindex="157480">

 Alb (en alsaci Erlebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 473 habitants. Limita a l'oest amb Breitenbach, al nord amb Andlau, al nord-est amb Vill

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407780" title="Antoni Monserrat Moll" nonfiltered="2466" processed="2456" dbindex="157481">

N'Antoni Monserrat Moll (Palma, 31 d'agost de 1954 - Palma, 19 de febrer de 2006) fou un economista i poltic mallorqu.

Fill de na Magdalena Moll Cifre i d'en Pau Monserrat Palerm. 

Va fer feina com a sindicalista a CC.OO. Ms endavant cre, juntament amb la seva germana major na Catalina Monserrat Moll, un despatx d'assessoria jurdica i econmica.   

Al llarg de la seva trajectria professional va ser autor de nombroses publicacions, bsicament dedicades a la incidncia del mn laboral en l evoluci de l economia general.  

Fou, per, com a Director General d Economia del Govern de les Illes Balears que despleg la seva gran tasca en pro d una intensa divulgaci de les dades estadstiques referents a la comunitat balear.  

D entre les seves iniciatives, cal esmentar el PEU (Punt d Estadstica Unificada) com a contenidor en CD-ROM dels principals productes estadstics referents a les Balears, el qual prcticament arrib a totes les llars de les nostres Illes. 

De les moltes publicacions en format paper que impuls, cal esmentar la de Les Illes Balears en Xifres, que ofer edicions en sis idiomes (catal, castell, angls, alemany, francs i itali).  

En el seu intent per popularitzar l estadstica pos en marxa un sistema original de carpetes amb dades temtiques que tengu una mplia distribuci en mbits acadmics. 

En aquest mateix sentit pos en marxa el Concurs escolar d estadstica per promoure aquest coneixement entre els distints estudiants d ESO, el qual compt amb una gran participaci dels centres de cada una de les illes.  

Finalment, fou el promotor del I Congrs d Economia de les Illes Balears, on a ms de reconegudes personalitats del mn econmic, acadmic, empresarial i poltic de les Balears i de fora, hi participaren prop de 1.300 persones, i on l estadstica fou un dels elements cabdals que s hi tractaren.  

Per si per una cosa passar a la histria, s per haver estat l impulsor de la primera Llei d estadstica de les Illes Balears.  Amb ella, s han posat les bases de l actual sistema estadstic autonmic, mitjanant la creaci de l Institut d Estadstica de les Illes Balears (IBESTAT) i establint la creaci d unitats estadstiques a les conselleries del Govern i als consells insulars.  Tota una xarxa complexa per estructurada, que ens ha de permetre conixer la nostra realitat ms propera, perqu els distints agents econmics, socials i poltics, entre d altres, puguin actuar amb el rigor, l eficcia i l eficincia que la societat de les Illes Balears demanda d ells.

Desprs d'abandonar el seu crrec com a gestor pblic, es mud a Ma per treballar de gerent a la fbrica de bijuteria menorquina Catisa. En aquesta empresa hi dedicar els darrers anys de la seva vida. Mor, als 51 anys, a la Policlnica Miramar.

Enllaos externs.
Blog en memria de n'Antoni Monserrat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407782" title="Bassemberg" nonfiltered="2467" processed="2457" dbindex="157482">

 Bassemberg (en alsaci Bassemberg) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 260 habitants.

 Demografia .

 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407784" title="Barbus gorgorensis" nonfiltered="2468" processed="2458" dbindex="157483">

Barbus gorgorensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407785" title="Barbus parablabes" nonfiltered="2469" processed="2459" dbindex="157484">

Barbus parablabes  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Volta.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407790" title="Breitenau" nonfiltered="2470" processed="2460" dbindex="157485">

 Breitenau (en alsaci Braitni) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 258 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407792" title="Barbus gorguari" nonfiltered="2471" processed="2461" dbindex="157486">

Barbus gorguari  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407793" title="Barbus papilio" nonfiltered="2472" processed="2462" dbindex="157487">

Barbus papilio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407794" title="Barbus graecus" nonfiltered="2473" processed="2463" dbindex="157488">

Barbus graecus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Albnia i Grcia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Economidis, P.S., 1995. Endangered freshwater fishes of Greece. Biol. Conserv. 72:201-211.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407795" title="Breitenbach" nonfiltered="2474" processed="2464" dbindex="157489">

 Breitenbach (en alsaci Braitebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 652 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatges .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407797" title="Barbus paludinosus" nonfiltered="2475" processed="2465" dbindex="157490">

Barbus paludinosus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Etipia fin a Angola i KwaZulu-Natal (Sud-frica), incloent-hi l'frica Central i l'Oriental.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407798" title="Barranc de Cal Manx" nonfiltered="2476" processed="2466" dbindex="157491">


El barranc de Cal Manx s un torrent afluent per la dreta del riu Mosoll, a la Vall de Lord.

Neix a 1.485 metres d'altitud al vessant meridional de la serra del Verd,  uns 260 metres a l'est del Coll de Brulls. De direcci predominsnt NW-SE, travessa al clot del Reguer 30 m. al sud de la masia de Cal Manx i desguassa al Mosoll a 1.249 m. d'altitud, uns 200 m. aiges avall del pont de cal Jepet.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=6 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !! 0 !! 250 !! 500 !! 750 !! 849 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.485
|align="center"|1.383
|align="center"|1.322
|align="center"|1.266
|align="center"|1.249
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|40,8
|align="center"|24,4
|align="center"|22,4
|align="center"|17,17
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407801" title="Barb de l'Ebre" nonfiltered="2477" processed="2467" dbindex="157492">

El barb de l'Ebre o barb de Graells (Barbus graellsii) s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de la Pennsula Ibrica (des de Saragossa fins a Bilbao).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407803" title="Barbus pallidus" nonfiltered="2478" processed="2468" dbindex="157493">

 Barbus pallidus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407804" title="Dieffenbach-au-Val" nonfiltered="2479" processed="2469" dbindex="157494">

 Dieffenbach-au-Val (en alsaci Diefebach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 630 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407809" title="Barbus greenwoodi" nonfiltered="2480" processed="2470" dbindex="157496">

Barbus greenwoodi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407810" title="Pont (msica)" nonfiltered="2481" processed="2471" dbindex="157497">

El pont s una pea de fusta que, en els instruments de corda fregada es situa sobre la tapa harmnica entre el final del batedor i el cordal, i per sobre del qual passen les cordes. Representa el punt mxim de separaci de les cordes en respecte a la caixa de ressonncia. En el perfil de la seva part superior, que s corbat per tal que amb l'arc es pugui fregat separadament cada una de les cordes, s'hi han practicat unes osques o ranures per les quals passen les cordes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407811" title="Thanvill" nonfiltered="2482" processed="2472" dbindex="157498">

 Thanvill (en alsaci Dawiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 544 habitants. Limita amb Saint-Maurice, Saint-Pierre-Bois, Vill, Neubois i Triembach-au-Val. 

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407814" title="Cordal" nonfiltered="2483" processed="2473" dbindex="157499">

El cordal s, ens els instruments de corda fregada, una pea en la qual es subjecten les cordes, la qual, al seu torn es subjecta a la part inferior de l'instrument.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407816" title="Claviller" nonfiltered="2484" processed="2474" dbindex="157500">



El claviller s la part extrema, el final del coll en un instrument de corda, ja sigui fregada i polsada. rep aquest nom perqu s el lloc on s'insereixen les clavilles que subjecten les cordes, les aguanten amb la tensi requerida, i permeten regular-ne l'afinaci.

Hi ha diferents tipus de clavillers:

 En la famlia del viol, els claviller t forma de voluta i les clavilles s'insereixen lateralment, i a pressi, excepte en el cas del contrabaix en qu van roscades.

 En la famlia de la viola de gamba, tamb s'insereixen lateralment per enlloc de la voluta, el final acostuma a representar un cap d'animal o de persona humana.

 La majoria dels instruments de corda polsada tenen un claviller pla i les clavilles s'insereixen o b a la part posterior del claviller, com succeeix amb la guitarra o b lateralment, com s el cas del llat. Igualment, entre els clavillers plans es distingeix entre els que formen un angle -ms o menys pronunciat- en respecte al coll de l'instrument, com en el cas del llat, o es situen en el mateix pla (o gaireb) com s el cas de la vihuela i del baix elctric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407817" title="La conversi de sant Pau de Miquel ngel" nonfiltered="2485" processed="2475" dbindex="157501">

La conversi de sant Pau s un fresc del pintor renaixentista itali Miquel ngel, executat a la Capella Paulina del Palau Apostlic (Ciutat del Vatic). Data de l'any 1542-1545. Mesura 6,25 metres d'alt i 6,61 metres d'ample.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407820" title="Fouchy" nonfiltered="2486" processed="2476" dbindex="157502">

 Fouchy (en alsaci Greb) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 544 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407822" title="Sant Genar" nonfiltered="2487" processed="2477" dbindex="157503">


Sant Genar (en itali, Gennaro), patr de Npols, s un sant i mrtir per les esglsies catlica i ortodoxa.
Fou bisbe de Benevent (en la regi de Campnia, Itlia) en el segle IV i, d'acord amb la tradici, s'anomenava Prcolo i pertanyia a la famlia patrcia dels Ianuarii, consagrada al du Janus.
Fou condemnat a mort durant les persecucions als cristians del emperador roma Diocleci.

 Martiri .
A l'any 305, durant la persecuci de Diocleci (la ltima que van patir els cristians fins la pau de Constant), Genar sent bisbe de Benevent, s encarcerat, junt amb els amics que l'acompanyant, per part dels soldats del governador de la ciutat.

Segons la tradici cristiana, els seus raptors intenten que renegui de la fe, per al no aconseguir-lo l'introdueixen dins d'un forn d'on surt viu, sense que ni tan sols les seves vestidures es cremin. Al dia segent, junt amb altres cristians, s traslladat al amfiteatre, a on sn llenats a les feres, que sorprenentment no els ataquen i s'abraonen als peus de Genar, manses com ovelles.

Finalment, davant dels fets, els soldats decideixen portar-lo amb els dems cristians a la plaa Vulcana per ser decapitats. Amb ell foren martiritzats altres cristians.
 Miracle de la liquaci .

La fama de Sant Genar es deguda al fet, considerat com un miracle per l'Esglsia Catlica, que tots els anys a Npols el 19 de setembre, aniversari de la seva mort i que segons la tradici es repeteix des de fa 400 anys, consistent en la liquaci de la sang del sant.

En aquest dia, un sacerdot exposa en el altar de forma solemne, front a una urna que cont el cap del sant, una ampolla de la mida aproximada d'una pera que porta la seva sang solidificada. Desprs de resar, la sang, normalment slida i de color negra, es torna lquida i vermella augmentant el seu volum. Altres casos de liquaci de sang sn els de Sant Charbel Makhlouf (en el Lban) i Sant Pantale (en el Monestir de l'Encarnaci, a Madrid).

Explicaci Cientfica.
Segons l'explicaci cientfica, aquest comportament es habitual en fluts anomenats no-newtonians, en particular en els materials anomenats pseudoplstics, que es comporten com slits quan estan en reps i es tornen ms fluts quan es sotmeten a algun tipus d'esfor, i tixotropia, que tenen memria. En la revista cientfica Nature es public l'any 1991 un article que explicava el fenomen de la liquaci de la sang. El professor de qumica orgnica de la Universitat de Pavia, Luigi Garlaschelli, va reproduir el miracle amb una barreja de cal, clorur de ferro hidratat i aigua salada .  

A Sant Genar se li atribueix, no sols aquest miracle, sin tamb el d'haver lliurat a la ciutat de les erupcions del volc Vesuvi.

Referencies.
 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407823" title="Tablatura" nonfiltered="2488" processed="2478" dbindex="157504">

 
La tablatura s una forma 45 notaci musical que indica a l'intrpret on ha de posar els dits i no pas els sons que ha de produir, tal i com succeeix en la notaci musical habitual.

La tablatura es va utilitzar i s'ha seguit utilitzant, quasi exclusivament (per no ben b) noms per als instruments de corda polsada, i per a alguns models de viola d'arc. Tal s el cas de la guitarra, el llat, l'arxillat, la tiorba, la mandora, la vihuela aix com altres instruments de la famlia, per tamb per a l'arpa i l'orgue (aquestes no de forma generalitzada per s en alguns pasos, seguint sistemes diferents a cada zona). Modernament utilitzen la tablatura el baix elctric, l'ukelele, la mandolina o el banjo, o fins i tot l'harmnica i l'ocarina, de manera que la tablatura, per la seva difusi i per la seva prpia essncia pot ser vista com un sistema ms propi de la msica folklrica i popular. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407824" title="Lalaye" nonfiltered="2489" processed="2479" dbindex="157505">

 Lalaye (en alsaci Lch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 439 habitants. Limita amb Fouchy, Breitenau, Urbeis i Steige.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407826" title="Maisonsgoutte" nonfiltered="2490" processed="2480" dbindex="157506">

 Maisonsgoutte (en alsaci Maisegott) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 888 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407828" title="Bertomeu Bar" nonfiltered="2491" processed="2481" dbindex="157507">
Bertomeu Bar va ser un pintor actiu a la ciutat de Valncia, en les ltimes dcades del segle XV. El seu estil est dins del corrent flamenc, introduit per Llus Dalmau, encara que Bar va estar influit en la seua ltima etapa per la pintura italiana quattrocentista.

 Obra .
No ms son conegudes dues obres: La Mare de Du de la Llet amb donant  de l'esglsia arxiprestal d'Adems i La Mare de Du amb ngels i donants del Museu de Belles Arts de Bilbao, encara que provinent de Burjassot.

Referncies.


 Bibliografia .
Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407829" title="Neubois" nonfiltered="2492" processed="2482" dbindex="157508">

 Neubois (en alsaci Grit, alemany Gereuth) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 652 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407830" title="Barbus gruveli" nonfiltered="2493" processed="2483" dbindex="157509">

Barbus gruveli  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea i Sierra Leone.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407832" title="Barbus pagenstecheri" nonfiltered="2494" processed="2484" dbindex="157510">

Barbus pagenstecheri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica (zona del Kilimanjaro).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma. 145 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407833" title="Neuve-glise" nonfiltered="2495" processed="2485" dbindex="157511">

 Neuve-glise (en alsaci Neikrich) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 620 habitants. Limita amb Breitenau, Vill, Triembach-au-Val, Saint-Maurice i Dieffenbach-au-Val. 

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407834" title="Els Capritxos" nonfiltered="2496" processed="2486" dbindex="157512">

Els Capritxos (castell: Los Caprichos) s una srie de 80 aiguaforts creats pel pintor aragons Francisco de Goya, entre els anys 1797 i 1799, que representen la introducci del gravat romntic i contemporani a Espanya.

Constitueixen una collecci d estampes caricaturesques de gran qualitat tcnica que satiritzen amb una extrema ironia la follia universal, les supersticions, el fanatisme, la ignorncia, la incapacitat dels governants i la decadncia de la ra. Mitjanant el ridcul, l extravagncia i la fantasia, confegeix una crtica lcida dels vicis i errors de la societat espanyola del segle XVIII i de la humanitat en general.

La seva primera edici va sser el 1799 i va tenir fora problemes amb la Inquisici.

Llista dels Capritxos.

  Nm. 1: Francisco Goya y Lucientes, Pintor;
  Nm. 2: El s pronuncian y la mano alargan al primero que llega;
  Nm. 3: Que viene el coco;
  Nm. 4: El de la rollona;
  Nm. 5: Tal para cual;
  Nm. 6: Nadie se conoce;
  Nm. 7: Ni as la distingue;
  Nm. 8: Que se la llevaron!;
  Nm. 9: Tntalo;
  Nm. 10: El amor y la muerte;
  Nm. 11: Muchachos al avo;
  Nm. 12: A caza de dientes;
  Nm. 13: Estn calientes;
  Nm. 14: Qu sacrificio! ;
  Nm. 15: Bellos consejos;
  Nm. 16: Dios la perdone. Y era su madre;
  Nm. 17: Bien tirada est;
  Nm. 18: Y se le quema la casa;
  Nm. 19: Todos caern;
  Nm. 20: Ya van desplumados;
  Nm. 21: Cual la descaonan!;
  Nm. 22: Pobrecitas!;
  Nm. 23: Aquellos polvos;
  Nm. 24: No hubo remedio;
  Nm. 25: Si quebr el cntaro;
  Nm. 26: Ya tienen asiento;
  Nm. 27: Quin ms rendido? ;
  Nm. 28: Chitn;
  Nm. 29: Esto s que es leer;
  Nm. 30: Por qu esconderlos?;
  Nm. 31: Ruega por ella;
  Nm. 32: Porque fue sensible;
  Nm. 33: Al conde Palatino;
  Nm. 34: Las rinde el sueo;
  Nm. 35: Le descaona;
  Nm. 36: Mala noche;
  Nm. 37: Si sabra ms el discpulo?;
  Nm. 38: Bravsimo!;
  Nm. 39: Hasta su abuelo;
  Nm. 40: De qu mal morir?;
  Nm. 41: Ni ms ni menos;
  Nm. 42: T que no puedes;
  Nm. 43: El sueo de la razn produce monstruos;
  Nm. 44: Hilan delgado;
  Nm. 45: Mucho hay que chupar;
  Nm. 46: Correccin;
  Nm. 47: Obsequio al maestro;
  Nm. 48: Soplones;
  Nm. 49: Duendecitos;
  Nm. 50: Los Chinchillas;
  Nm. 51: Se repulen;
  Nm. 52: Lo que puede un sastre!;
  Nm. 53: Que pico de oro!;
  Nm. 54: El vergonzoso ;
  Nm. 55: Hasta la muerte;
  Nm. 56: Subir y bajar ;
  Nm. 57: La filiacin ;
  Nm. 58: Trgala perro;
  Nm. 59: Y an no se van! ;
  Nm. 60: Ensayos;
  Nm. 61: Volavrunt;
  Nm. 62: Quin lo creyera!;
  Nm. 63: Miren que graves!;
  Nm. 64: Buen viaje;
  Nm. 65: Dnde va mam?;
  Nm. 66: All va eso;
  Nm. 67: Aguarda que te unten;
  Nm. 68: Linda maestra;
  Nm. 69: Sopla;
  Nm. 70: Devota profesin;
  Nm. 71: Si amanece, nos vamos;
  Nm. 72: No te escapars;
  Nm. 73: Mejor es holgar;
  Nm. 74: No grites, tonta;
  Nm. 75: No hay quin nos desate?;
  Nm. 76: Est vuestra merced... pues, como digo... eh! cuidado! si no...;
  Nm. 77: Unos a otros;
  Nm. 78: Despacha, que despiertan;
  Nm. 79: Nadie nos ha visto;
  Nm. 80: Ya es hora;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407838" title="Saint-Martin (Baix Rin)" nonfiltered="2497" processed="2487" dbindex="157513">

 Saint-Martin (en alsaci Salmrter) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 303 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407847" title="Ribereta del Pujol" nonfiltered="2498" processed="2488" dbindex="157514">

La ribereta del Pujol s un torrent afluent per la dreta del riu Mosoll, a la Vall de Lord.

Neix a 1.894 metres d'altitud al Coll de Ves. De direcci predominant N-S, s'escola pel vessant sud de la serra del Verd tot passant pel costat de la Casa Nova del Pujol (75 m. a l'oest de la casa), del Pujol del Rac ( 51 m. a l'oest) i de la Torre de la Vila (115 m. a l'oest) i desguassa al Mosoll a 942 m. d'altitud, 135 m. aiges amunt de Cal Borrec.

Tan sols els 200 metre inicials del seu curs formen part del territori integrat en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai de la Serra del Verd.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Per l'esquerra.
 El torrent de la Borda;

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=11 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !! 0 !! 500 !! 1.000 !! 1.500 !! 2.000 !! 2.500 !! 3.000 !! 3.500 !! 4.000 !! 4.432  
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.894
|align="center"|1.660
|align="center"|1.530
|align="center"|1.443
|align="center"|1.365
|align="center"|1.206
|align="center"|1.114
|align="center"|1.046
|align="center"|978
|align="center"|942
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|46,8
|align="center"|26,0
|align="center"|17,4
|align="center"|15,6
|align="center"|31,8
|align="center"|18,4
|align="center"|13,6
|align="center"|13,6
|align="center"|8,3
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407848" title="Saint-Maurice" nonfiltered="2499" processed="2489" dbindex="157515">

 Saint-Maurice (en alemany Sankt Moritz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 332 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407849" title="Joel (desambiguaci)" nonfiltered="2500" processed="2490" dbindex="157516">


Onomstica:
Joel, historiador bizant que va viure a finals del segle XII.
Profeta Joel.
Joel Joan i Juv, actor, guionista i director catal.
Joel Madden, cantant del grup Good Charlotte.
Joel Coen director de cinema estadounidenc, germ de Ethan Coen.
Joel Asaph Allen, fou un zoleg i ornitleg estatunidenc segle XIX-XX.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407853" title="Barbus grypus" nonfiltered="2501" processed="2491" dbindex="157517">

Barbus grypus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca dels rius Tigris i Eufrates.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407855" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2502" processed="2492" dbindex="157518">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 41 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 17 en categoria femenina. Les proves es realitzaren al Los Angeles Memorial Coliseum entre els dies 3 i 11 d'agost de 1984.

Participaren un total de 1280 atletes, entre ells 895 homes i 385 dones, de 124 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Categoria femenina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1984;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407857" title="Saint-Pierre-Bois" nonfiltered="2503" processed="2493" dbindex="157519">

 Saint-Pierre-Bois (en alsaci Peeterschulz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 606 habitants. Limita amb Thanvill, Vill, Barr i Neuve-glise.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407859" title="Steige" nonfiltered="2504" processed="2494" dbindex="157520">

 Steige (en alsaci Stai) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 581 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407862" title="Triembach-au-Val" nonfiltered="2505" processed="2495" dbindex="157521">

 Triembach-au-Val (en alsaci Triembch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 460 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407864" title="Torrent de la Borda" nonfiltered="2506" processed="2496" dbindex="157522">

El torrent de la Borda s un corrent fluvial afluent per l'esquerra de la ribereta del Pujol, a la Vall de Lord.

Neix a uns 400 m. al NE del Cap del Verd, a 2.198 m. d'altitud, passa pel costat de la borda del Pujol i desguassa a la ribereta del Pujol a 1.360 m. d'altitud.

Els primers 1.400 m. del seu curs formen part del territori integrat en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai de la Serra del Verd.

Afluents.
Per l'esquerra.
 La Canal Fonda.

Municipis que travessa.
Els seus primers 330 m. els fa pel municipi de Gsol; la resta del seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Perfil del seu curs.



| align="center" colspan=13 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.750 !! 2.000 !! 2.250 !! 2.500 !! 2.700 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407866" title="Urbeis" nonfiltered="2507" processed="2497" dbindex="157523">

 Urbeis (en alsaci Urwais) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 335 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407867" title="Ricard Bonmat" nonfiltered="2508" processed="2498" dbindex="157524">


Ricard Bonmat i Guidonet va nixer a Barcelona el 12 d octubre del 1954. s llicenciat en filologia catalana. Del 1978 al 1989, va treballar de mestre d educaci primria. Des del 1990, fa de traductor i escriptor per a infants i joves, i tamb d assessor de mestres.

Des del 1992, va sovint a escoles d arreu de Catalunya com a escriptor, rapsode i rondallaire: a recitar-hi poemes, contar-hi contes i presentar-hi les seves obres de teatre per a tot un grup classe. Des del curs 2004-2005, a ms, est adscrit als  Itineraris de lectura. Els autors a les escoles , de la Instituci de les Lletres Catalanes.

El maig del 2006, en el  Taller de poesia en quatre llenges , va recitar poemes en catal, en gallec i en castell, al costat d Itziar Zubizarreta , que ho va fer enuscar, davant d uns quants grups d alumnes de primria de Lle i rodalia, dins el marc del Sal Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil  Leer Len .
Des del 1995, fa d ajudant de direcci teatral de les seves comdies per a vint-i-cinc actors al cicle mitj de l escola Arc Iris de Barcelona.

Obres de literatura infantil i juvenil.

Poesia publicada.
	
 Estimades feres  (Bruo, 1990; Baula, mar del 2009, 2a ed. rev. i ampliada);
 L any tirurany (Cad,2003;2007, 2a ed. revisada);
 En cap cap cap (Cad, 2008);

Cantates estrenades i publicades localment.
	
 Benvinguts a la Terra (text i canons propis);
 El millor invent del Mediterrani (text propi i canons d arreu del Mediterrani);
 Qualsevol nit pot sortir el sol (text propi i canons de diversos autors);
 Per Nadal passem bugada (text propi i nadales populars).

Prosa publicada.
	
 Contes populars catalans (Baula, 2004; 2007, 2a ed. rev.);
  Ratera, Sant Maurici i els Encantats  (Cavall Fort , 1033/1034).
	
Obra de teatre publicada.

 Hem inventat el motor d aigua! Dins del recull d obres de diversos autors Ens entenem! (Vic: Eumo, 2008);
 Com ms serem, ms riurem. Com a annex al seu llibre Poesia a l escola (A.M. Rosa Sensat, 2008).
 La llegenda de sant Jordi (Cad, mar del 2009).

Obres de teatre per a vint-i-cinc actors estrenades i difoses.
 Merdufais i molestaires.
 Pizza Tres Alcies al Pas de les Meravelles.;
 El poble de Baix contra el de Dalt.
 Que m ha tocat la grossa! (Pobre despertador!).

Selecci de poemes propis i d altres autors amb propostes de treball didctic.
 Poesia a l escola. Com fer grans lectors i recitadors (Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2008) (Dossiers; 67).

Traducci ms destacada en el camp de l educaci.
 Un mn per llegir. Educaci, adolescents i literatura, de Guadalupe Jover (Associaci de Mestres Rosa Sensat, 2007). D aquest llibre, en va publicar la ressenya  Una obra cariosamente combativa  a Cuadernos de Pedagoga, 375 (gener del 2008).

Articles publicats sobre literatura oral i educaci.
 Les rondalles van a escola . Crnica d Ensenyament, 55 (abril del 1993).
 Doneu poemes als infants! . Faristol, 25 (setembre del 1996).


Enllaos externs.
 Pgina web d'en Ricard Bonmat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407871" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2509" processed="2499" dbindex="157525">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren dues competicions de bsquet, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 29 de juliol i el 10 d'agost de 1984 al The Forum.

Comits participants.
Participaren un total de 213 jugadors, 142 homes i 71 dones, de 13 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1984;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407873" title="Vill" nonfiltered="2510" processed="2500" dbindex="157526">

 Vill (en alsaci Willer) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.743 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407877" title="Sant Fruits de Tauriny" nonfiltered="2511" processed="2501" dbindex="157527">

Sant Fruits de Tauriny s una esglsia romnica situada al nucli del municipi de Tauriny, al Conflent.

Mencionada per primera vegada el 937 en una carta confirmant les possessions de l'abadia de Cuix per Llus d'Ultramar.

L'esglsia parroquial ha experimentat nombroses transformacions en el transcurs dels segles. Alguns vestigis romnics i preromnics sn testificats al nord. Posseeix un campanar de la fi del segle XII que mesura 18 m d'alria amb finestres simples o geminades, decorades amb motius vegetals o zoomorfs, entre els quals hi ha un cap de toro que es refereix sens dubte al nom del poble.

Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407879" title="Cant d'Obernai" nonfiltered="2512" processed="2502" dbindex="157528">

El cant d'Obernai  (alsaci Kanton Ewernhn ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant d'Obernai aplega 16 comunes :
 

Histria .


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407882" title="Internet Engineering Task Force" nonfiltered="2513" processed="2503" dbindex="157529">
L'Internet Engineering Task Force (IETF) s una organitzaci que desenvolupa i promou estndards, cooperant estretament amb el W3C i el ISO/IEC i tractant en particular els estndards del protocol TCP/IP i la suite de protocols d'Internet. Els estndards de l'organitzaci sn oberts, i no t membres formals ni cap requeriment per ser-ne. Tots els seus participants i lders sn voluntaris, tot i que el seu treball normalment est sufragat per les seves empreses o esponsors. 

Enllaos externs .
Web oficial IETF;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407885" title="Jacobus Gallus" nonfiltered="2514" processed="2504" dbindex="157530">
Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus (Reifnitz, Eslovnia), 3 de juliol de 1550   Praga, 18 de juliol de 1591 fou un compositor txec del Renaixement, 

Joventut.
Jacobus Gallus Carniolus va nixer Jacob Petelin. Usava la forma llatina del seu nom, al que hi afegia l adjectiu Carnolius referit al seu lloc de naixement. Gallus deix Eslovnia en llur joventut i com a monjo viatj per ustria, Bohmia, Morvia i Silsia. Va romandre un cert temps a Melk Abbey, ustria. Fou membre de la capella de la Cort Vienesa el 1754, i el director de cor per al bisbe d'Olomouc (Morvia) entre 1579 o 1580 i 1585. des del 1585 fins la seva mort treball coma a organista a Praga per l esglsia Jana na Zbradl 

Obra.
Amb a penes 40 anys, Gallus era autor d una immensa obra: misses, motets i centenars de peces profanes s havien difs i eren conegudes en el cor del vast imperi dels Habsburg. La quasi totalitat d aquest extens conjunt es pogu imprimir en vida del seu creador (mercs a la tenacitat del compositor i a una intensa recerca de patrocinadors i recolzament financer) en la impremta del fams Georg Nigrin, alies Jiri Czerny, impressor de la capella reial i la qual elegant tipografia s tamb coneguda per nombrosos tractats de medicina, dret, astronomia, religi, etc. Com no tenia de sentir preocupacions?. El 1585, en ple gaudi de l estima de nombrosos eclesistics, entre els millors situats de Bohmia i Morvia, el compositor abandon el seu lloc de mestre de capella de l arquebisbe d Olomouc, Stanislav Pavlovsky, per instal lar-se a Praga amb el fi, sens dubte, de participar en la edici de la seva obra. Aquells esforos donaren un resultat tangible i des del 1589 es cantaren les polifonies de Gallus quasi diriament.

El decorat en el que es mogu Gallus podria amollar-se sense esfor a un conte fantstic: la Praga de l emperador Rudolph II. L emperador havia comenat el seu regnat el 1576 amb nombrosos gests d obertura. Es mostr tolerant envers les noves idees i feu de la ciutat un lloc de relativa harmonia, abans de qu tornessin a esclatar els conflictes a partir de 1618. una vegada instal lat a Praga, el 1583,aquell personatge melangis i taciturn es refugi cada vegada ms en llur passi per les arts, les cincies i la tcnica. En la seva qualitat de sobir, el seu gust el port a les expressions ms luxoses d un art fastus, per tamb vers les manifestacions capricioses del geni manierista. Aix, Rudolph II atorg el 1576 als pintors la exenci de les obligacions gremials perqu poguessin exercir llur art amb la major llibertat. Praga es convert rpidament en el centre on es mesclaven les influncies artstiques ms noves i ms diverses. Desprs de les heterclites combinacions de Giuseppe Arcimboldo, altres talents tan diferents com el manierista Bartolomaeus Spranger o Hans Hoffmann, deixeble tard d en Drer, prengueren el relleu en l activitat pictrica de la cort, rodejats de pintors flamencs, alemanys o italians la qual obra associava de forma imprevisible les influncies del Nord i del Sud. L esperit de l poca experimentava amb el gust per l extravagant. En torn l emperador s acumulaven els enigmes i les rareses de la naturalesa, figurades i elaborades en els amagats d opulents tallers dedicats a les arts decoratives. Sn incomptables els orfebres, lapidaris, rellotgers, mecnics, gravadors, tallistes de pedra o cristall i bordadors que s apilaven davant la cort procedents d Itlia, els Pasos Baixos, Espanya i Alemanya.

Gallus formava part d aquest decorat pragunc. Llur obra es pot considerar tamb com una col lecci nica de rareses musicals. La presncia del compositor s, tant mateix, discreta i ens equivocarem si volgussim trobar alguna menci del seu nom en nombrosos documents. La seva funci a Praga, almenys des de 1586, s modesta: cantor de la petita esglsia de Syety Jan na brehu, (San Joan de l Arenal), en la ciutat vella. D aquesta antiga esglsia, situada en el clebre carrer Anenska, noms en perviu avui el record: es convert en el convent dominic el 1626, fou venuda el 1784 i desaparegu per complet del mapa el 1899, data en la que es constru sobre llur emplaament un nou edifici que acollia un teatre. Una plaa commemorativa menciona actualment en aquest lloc el nom del compositor. On hem de dirigir-nos per aconseguir ms informaci?. El nmero aparentment gran de pistes biogrfiques que ens permetin saber ms no tard en mostrar llurs lmits. 

El seu treball ms notable fou la sisena part d Opus musicum, 1577, una col lecci de 374 motets que cobriria eventualment les necessitats litrgiques de l any eclesistic sencer. Els motets foren impresos en l impremta Jir Nigrin, a Praga. Llur estil vast, eclctic, mescl arcaismes i modernitat. Amb poca freqncia us la tcnica de cant ferm, preferint la manera policoral veneciana igualment tamb usava mtodes ms antics. Llurs edicions seculars, prop de 100 retalls curts, foren publicats en les col leccions d Harmoniae morales (Praga 1589 i 1590) i Morales (Nuremberg 1596.)

Ja fa tres anys que m encarrego sense interrupci d un cor d esglsia. He composat varies obres que es canten i escolten quasi tots els dies. Ni hauria ms , si en aquest moment no em superessin les meves forces. No s un problema d art, sin que l energia per moure la premsa i la fora per a imprimir se m ha trencat. Durant aquest temps, els meus amics volguts m insisteixen:  Alleuja llurs preocupacions donat algun plaer ...

L enigma Gallus.
Malgrat seguir preguntant-nos.  Qui era Gallus? , la qesti que sembla tenir una resposta fcil s precisament la pregunta  Quina va ser llur obra? , donada la quantitat d obres impreses que la contenen. El seu esplendor singular prov de la suma de troballes acumulades en ella, al igual (ja s ha dit) que en aquells gabinets d objectes preciosos artesans tan apreciats en la cort de Rudolph II. En l obra de Gallus troben cabuda l estrany i incls el grotesc, per tamb, sobre tot, una notable sinceritat expressiva.

La seva msica no posseeix la estabilitat formal ni la brillantor de la de Palestrina. Tamb s menys pattica que la de Lasso, amb la que, no obstant, comparteix el gust per una intensa subjectivitat. El seu estil s tributari en gran mesura dels procediments del contrapunt  internacional  (es dir, franc-flamnc) de l poca, per es revela molt independent en quant a la formulaci del llenguatge harmnic. Al escoltar-la, la msica de Gallus sol semblar d una simplicitat de fabricaci desconcertant, una dada significativa d aquest clima pragunc en el que el fet il lusionista intentava dissimular llurs procediments. L impacte d aquesta aparent simplicitat fa que aquestes obres sonin avui molt sovint amb una frescor sorprenent i permet comprendre perqu alguns motets s han mantingut en el repertori d escoles i cors d esglsia quasi sense interrupci des de l poca en la que foren compostos.

Gallus treball en un temps en el que el llenguatge com dels compositors, el bell art i perfecte transms pels franc-flamncs dels quatre punts cardinals d Europa, comen a diversificar-se en dialectes difcilment conciliables. Entre el Nord i el Sud, entre catlics i protestants, entre antics i moderns, el final del segle XVI assisteix a una fragmentaci de realitzacions musicals que noms resoldr l'avan del Barroc. l'obra de Gallus s, en la seva diversitat, testimoni d'aquest fragmentaci estilstica, ensems cont una notable multiplicitat d'intents per a superar-la.

Deu recopilacions impreses ens permeten accedir a llur obra, per cap es deixa definir per formules generals o resumides amb massa comoditat. Prengue'm, en primer lloc, les misses: 18 obres mestres concebudes segons la tcnica de lla missa parodia. On trob Gallus els models per a elles?, En els seus propis motets, per tamb en les fonts alemanyes, franceses, flamenques i italianes. Aquesta diversitat s una dada caracterstica, no menys sorprenent per la freqent antiguitat dels seus models que pel fet de qu, a vegades, es tracta de fonts profanes, en una poca (1580) en que els compositors abandonaren gradualment aquest tipus d'inspiraci per adequar-se a les noves regles de la decncia en la composici preconitzades en acabar el Concili de Trento. Gallus no es contenta amb citar models, incls profans, sin que els reconstrueix i els transforma en il lustracions sonores del text litrgic, utilitzant efectes de declamaci polifnica d'un decoro melodis. cap d'aquestes permet endevinar els artificis constructius dissimulats en cada moviment, ni tant sols la ms complexa (l'anomenada Missa cannica, que es pot cantar a quatre o vuit veus, i per cnon de les quatre anteriors!). 

Tenim, aix mateix, 374 motets de l Opus Musicum, que formen en 4 llibres (1586   1590) la gran obra de Gallus. Difcilment trobarem un conjunt a la vegada ms coherent en llur concepci, ms curosament organitzat en la seva presentaci impresa (motets per tot l any litrgic, disposats segons l ordre cronolgic) i ms diversos en la seva realitzaci. Si en escoltar el motet cromtic Mirabile mysterium podrem atribuir-lo a un autor manierista, molts d altres per a dues, tres o quatre cors ens farien sospitar que ens trobem davant un seguidor de la policoralitat a la veneciana...per la llista s allarga: ni ha prou en seguir adintrant-nos en el bosc d aquest Opus Musicum per constatar al moment que noms trobem peces niques. Scio enim ens revela, sens dubte un perfecte domini d un estil arcaic, proper als motets penitencials de Josquin. I a l invers, Hodie Simon Petrus, no ens anuncia el clar llenguatge harmnic del Barroc?. I que dir del recurs a l estil directe de la declamaci en Frates, hospites non estis?. Oh l auda figuraci de Dum aurora (que a la primera part evoca el ritme de la marxa que condueix a santa Ceclia al suplici)?. Podrem multiplicar els exemples d aquesta singular poliglosia musical, utilitzada a manera de paleta d efectes singulars al servei del text.

Veiem, per ltim, les dues col leccions de Moralia (la primera de 1589, pstuma la segona, publicada el 1596 a Nuremberg mercs al germ del compositor) qu, de forma molt poc ortodoxa, posaren fi prematurament a la carrera del cantor amb accents profans. En aquests madrigals llatins no hi tampoc res que permeti identificar formulacions ja sentides en altres llocs. La col lecci s assembla a aquests lbums humanistes que tant agradaven en l poca d Erasme: texts venerables de l Antiguitat (Virgili, Ovidi) es codejaven amb proverbis llatins presos de les recopilacions d urbanitat ms difoses en el moment. El llat adquireix una fortalesa d una parla regional en aquests dstics que oloren a la terra i fins i tot a banc de col legi. Crits d animals, escenes familiars, consells per evitar aduladors, reflexions melangioses vers el pas del temps, variants llatines de La Bataille o de la poesia petrarquisant: en aquests Moralia i trobem condensada tota una poca. s cert qu, en llur prleg, Gallus inclou unes paraules tpiques per assegurar que no havia volgut escriure res contrari a les bones costums. Per aix no fa impedir que bufi sobre llur obra un vent de llibertat caracterstic, d aquella llibertat prpia de la Praga on vivia.

El florit llat dels prlegs de Gallus s el de la prosa ms ornamentada dels erudits del Renaixement. En ells si anomenaven personatges que ajudaven a traar l esborrany d una biografia, en particular les tres etapes que precediren, probablement, llur arribada a Praga: Melk, a ustria; Zabrdovice, prop de Brno, a Morvia; i, finalment, Olomouc. Sabem que en aquesta ltima ciutat Gallus entr al servei del bisbe Stanislas Pavlovsky, el qual li demostr una gran estima i que fou el seu principal suport fora de Praga, una vegada que el compositor s instal les en aquesta ciutat el 1585. Tamb sabem que havia travat llaos d amistat amb Caspar Schnauer, superior del monestir premonstrapents de Zabrdovice, al que nomena varies vegades en la seva obra. Tamb s ha pogut deduir que durant la dcada de 1570 degu d haver residit un certs temps a Melk, la poderosa badia benedictina, clebre actualment per la seva arquitectura barroca. Per res ens permet traar un itinerari precs (sobretot un itinerari musical) de les activitats de Gallus en el curs d aquests llargs anys.

L enigma de Gallus es fonamenta, sens dubte, en aquesta curiosa conjunci d una fama aparentment brillant i envejada en els cercles ms prxims a la cort de Praga i l absncia de qualsevol document que faci menci del seu nom. Va mantenir relacions amb els compositors franc-flamncs de la capital, Jacob Regnard i Philippe de Monte?. Els nombrosos amics la qual presncia evoquen al compositor i el seu germ en els dos prlegs en els Moralia deixaren , sens dubte, una petjada tangible en els texts preliminars que emmarquen les publicacions i, tamb, en la necrologia potica publicada per Nigrin el 1591 en memria del compositor. Per, malgrat d aquesta presncia nombrosa i atenta, Gallus sembla haver-se mantingut completament al marge de qualsevol vida cortesana. L inventari de llurs bens desprs de la seva mort evoca incls cert despullament material: alguns llibres de msica i uns mobles usats.

Gallus, la Llegenda.

De la llegenda a la histria, i viceversa.

Des de mitjans del segle XIX, els erudits locals furgaren en l origen carniol de Gallus en articles composats a partir de breus noticies disponibles en les antologies de msica coral. L inters per la seva msica augment de manera significativa sota l acci combinada del moviment cecli eslov, representat pel compositor Anton Foerster, i les celebracions de 1891 que marcaren el tricentenari de la mort del msic. Tant mateix, la primera presentaci sistemtica de tots els documents relatius a Gallus no es porta a terme fins l aparici dels preciosos treballs de Jospin Mantuani. Com eslov, Mantuani no podia ignorar les qestions plantejades a Carniola en torn l origen de Gallus. La seva introducci posseeix encara avui un gran valor precisament per establir d alguna forma el vincle entre les investigacions locals realitzades sobre el msic i la difusi internacional de llurs idees. No satisfet amb realitzar un balan exacte de les fonts documentals, Mantuani llen per primer cop la idea de que Gallus podia haver nascut en la ciutat de Ribnica, en la Baixa Carniola. Aquesta ciutat s, en efecte, una de les principals de la provncia, i es troba a ms, prop de la badia de Sticka.

Nombrosos estudis posteriors faran seva l hipotesi de Mantuani, sense parar-se a pensar en la completa absncia de proves per aquesta afirmaci qu, sembla ser, noms es sostingu des del primer moment per una llegenda oral que testimoniava la existncia a Ribnica d una famlia Petelin ( gall  en eslov, es dir, l equivalent al  Gallus  llat.). els vells de la famlia eren encara capaos de mencionar el record d un dels seus qu, moltes generacions abans, havia marxat a l Alta Carniola i, desprs, a l estranger, on hauria mort com msic fams...una vegada llenat el debat el nom de Petelin, fou com si una autntica febre s hagus apoderat dels musiclegs eslovens per tractar de detectar sota d ell possibles petjades del msic, malgrat no haver-se verificat en cap lloc que Gallus s hagi dit mai aix...Fins la comunitat musicloga internacional noms han arribat, en general, ecos atenuats d aquest debat que veiem reaparixer a Carniola en totes les fases d auge del nacionalisme, es dir, a finals del segle XIX i en la dcada de 1940. El nom de Petelin es un motiu per contraposar dades, aviat no ser ja una sin dues les llegendes proposades a la sagacitat dels lectors. La segona llegenda recupera els mateixos ingredients que la primera, per aquesta vegada es refereix a la ciutat d Idria, en el lmit occidental del ducat de Carniola. L hipotesi s, incls, ms antiga que la de Mantuani i apareix publicada el 1888 en un relat que es remunta a l any 1847. Un anci d Idrija, de 90 anys d edat, apareix retratat en ella relatant el fams dest de dos germans Petelin, el ms jove dels quals, Jakob, desprs de marxar a l estranger per no tenir d abraar la fe luterana, mor desprs d haver sigut un fams msic...
En els articles publicats duran la dcada de 1940. Aquest mateix rerafons llegendari apareix ple d investigacions arxivistes i genealgiques en torn el nom de Petelin. Els partidaris respectius de Ribnica i Idrija com lloc suposats de naixement de Gallus s enfronten amb gran acompanyament d arbres genealgics reconstituts. Arriben incls a precisar on es trobava la casa nadiua amb l ensenya del gall, unes vegades a Ribnica, altres en el barri de Sentviska Gora, prop d Idrija.
Totes aquestes discussions foren reagafades desprs de la guerra i sotmeses a una exposici crtica en un llarg article de Rafael Ajlec, per en mancar proves suficients no es torn a parlar-ne. No han mancat erudits locals per reviure el debat, sobre tot a Sentviska Gora en la dcada de 1970, per, sembla, sense cap mena d xit. Gallus s emport amb ell el misteri del seu nom i del lloc on va nixer.
 
I avui?.

Malgrat l poca dels  viatges musicals  que tant agradaren en el segle XVIII sembla definitivament conclosa, no hi ha dubte de qu un viatge a Eslovnia rera les petjades de Jacobus Gallus ofereix l atractiu d un imprevist exotisme. Com no comprendre l afecte del pas pel  seu  compositor?. Qui cerqu en Gallus en aquesta regi pot tenir la seguretat de que el trobar. Almenys trobar el seu nom mencionat quasi amb insistncia. Gallus est molt present, com una figura en el pante nacional i, per tant, amb els honors que convenient a aquest noble crrec. Carrers, passeigs, esttues i medallons reviuen la seva memria de manera uniforme. La figura de Gallus, present tamb en un bitllet de banc, ocupa un lloc (un dels ms alts) en l ideal eslov, al costat del pastor Trubar, de l erudit Valvasor, autor de la primera descripci enciclopdica de Carniola en el segle XVII, i fins el poeta Franc Preseren, un dels actors del despertar nacional durant el romanticisme. S ha momificat, s ha petrificat la figura de Gallus al actuar com a representaci nacional?. De ben segur que si. Per per sort no est sola. El pas vessa de tot tipus de corals i posseeix un dels ms alts nivells d Europa en la prctica del cant interpretat per grups: fins la ms petita de les societats locals aprofiten d una o altre manera l ocasi per reviure el record del carniol Gallus interpretant alguna de llurs obres.

Ms interessant resulta el fet de que les llegendes referents al seu lloc de naixement semblen no haver desaparegut del tot. A Ribnica apareix encara la placa col locada el 1933 en el lloc on en altra temps s aixecava la casa de la famlia Petelin. En el parc de la ciutat trobem aix mateix un bust amb el rostre sever contemplant als passejants sobre una inscripci edificant. El cas de Sentviska Gora, l altra lloc suposadament del lloc de naixement del compositor, resulta encara ms curis. Aquest barri, situat en la part alta d un tur que domina la vall d Idrija, ocupa un emplaament tan potic que es compren fcilment l obstinaci dels seus habitants en defensar l idea de que Gallus fos un de llurs avantpassats. Les ultimes investigacions que prenen com a punt de sortida Sentviska Gora, per a intentar trobar proves escrites en els arxius vens, conclourien a penes fa vint anys sense trobar, sembla ser, ecos ni xit. Per no importa. s com si s hagus decidit superar els obstacles de la ra raonable. Un forms rtol apareix sobre la senyal indicadora d entrada a la ciutat i anuncia orgulls:  Lloc de naixement de Jacobus Gallus  al costat d una reproducci del retrat del compositor gravat el 1590. Els habitants de la localitat no ignoren la llarga srie de suposicions que han portat als investigadors des de fa un segle, al menys, a dirigir-se al seu lloc. A Sentviska Gora la gent conta encara la histria del gall, i incls la de la famlia Petelin i del fill del poble que part vers l ample mn per a convertir-se all en un msic fams.

S`ha pogut conversar amb famlies del lloc i veure a ms l emplaament on altra temps s aixecava la llar Petelin, amb llur ensenya del gall, avui completament destruda. Resta molt per aclarir del misteri Gallus, que en cap banda sembla ms densa, tant palpable i tan fascinant com en aquest llogaret magnfic i singular. La reserva dels historiadors ha de ser molta i palpable ja que Sentviska Gora no formava en aquell temps, part de Carniola. Com tampoc ara, sin dels contraforts orientals del bisbat de Tolima, s a dir, del comtat de Gorice (Goritzia). La llegenda era massa formosa.   
No obstant, hom s'equivocara si imagins que el nom de Gallus noms resta associat a Eslovnia pels enganyosos encants de l autosuggesti o pel respecte reverencial envers un patrimoni nacional estereotipat. La humanitat a d agrair als eslovns, i quasi a ells solament, per haver realitzat els esforos decisius per separar la realitat de la llegenda, aplicant-se desprs de la guerra a tot un conjunt de treballs cientfics de gran al destinats a revisar pormenoritzadament tots els documents possibles que permetin delimitar l entorn histric del compositor. 

Gallus, Handl, Petelin.

El patronimic del compositor tamb es ambigu: hem de dir  Gallus  o  Handl ?.  Gallus , que apareix en la majoria de les portades, no sembla haver estat noms que un alies llat, com els que agradaven d endossar els humanistes del seu temps.  Handl  s la forma corrent utilitzada pel propi compositor en signar algun document. Deurem de tenir en conte, llavors, les grafies deformades d aquest ltim patronmic?. Fins a dates recents es pensava, en efecte, que un document de l arxiu de la capella imperial de Viena que menta el 1574 a un nen de cor dit Jacob Handl (o Hann) es referia al compositor. Actualment un nombre cada volta ms gran d investigadors sembla abandonar aquesta hiptesi basant-se en la gran diferncia entre la grafia Handl i Hann.

Finalment, la majoria dels estudis sobre Gallus convergeixen en torn a un clebre retrat gravat el 1590. Aquest document s, tal vegada, l nic punt de sortida slid de tots els estudis dedicats al compositor, degut principalment a la inscripci que ens precisa llur edat i origen geogrfic: el 1590, Gallus tenia 40 anys i se l declarava  carniol , es dir, originari de la provncia de Carniola, en el sud-est de l imperi. Aquesta senzilla dada ha proporcionat, potser, ms impuls a la bibliografia que qualsevulla dels documents mencionats fins aqu.

Un repertori de domini pblic

Nombroses mencions a l obra de Gallus al llarg del segle XVII donen fe que la seva msica tingu un xit enorme. Les publicacions en antologies, la difusi manuscrita de l obra i les referncies al msic en els tractats de composici, fan que sembli que a Bohmia, per sobretot a Saxnia i Silsia, es seguiren cantant composicions de Gallus durant quasi mig segle. Per a convncer d aix noms s ha de recorre a les antologies de Bodenschatz, Schade, Calvisius, Grimm o Praetorius. Gallus era una referncia quasi obligada en els mitjans de Alemanya central i del Nord on s intentava definir les condicions d una msica  ben composta , es dir, conforme amb les regles del contrapunt sense deixar de ser expressiva en quan a la percepci del sentit del text.

El testimoni dels manuscrits no s menys eloqent: nombrosos motets i misses indites foren copiades i conservades a Breslau, Legnica, Zwickau i, incls a Grlitz que indiquen la importncia d aquesta regi d Europa en la difusi de l obra de Gallus. Unes quantes obres sobrepassen el lmit de la dcada de 1650 per no abandonar ja mai, segons sembla, el repertori polifnic, entre elles el motet de Divendres Sant Ecce quomodo moritur justus, del que s han conservat ms de quinze fonts documentals. Al acabar el segle XVII, Gallus es esmentat encara pel compositor i teric francs Sbastien de Brossard, la qual immensa col lecci de manuscrits i impresos musicals constituiria el nucli de la biblioteca musical del rei Llus XIV. En una nota del seu catleg, Brossard no oblida mencionar al marge de la referncia als Morali que la msica de Gallus era una  de les ms excel lents de la seva poca . Desprs d un relatiu eclipsis en el segle XVIII (a excepci d alguns manuscrits del motet Ecce quomod, que segueixen copiant , les composicions de Gallus reapareixen amb fora en el segle segent o formen part de la recuperaci de l inters per els polifonistes antics suscitats a Europa pels diversos moviments ceclians partidaris del retorn al cant religis per a cor a capella. A partir principalment, de 1840, nombroses antologies difonen la seva msica per societats corals i cors d esglsia, sobretot a Alemanya (Msica sacra, Berln, 1839-1865; Msica Divina, Ratisbona, 1853-1865; Msica Sacra de Crommer, 1860-1876, etc.,), per tamb a Pars, mercs a les publicacions de l escola Niedermeyer, en la dcada de 1850. El creixent inters per la msica de Gallus, que coincideix amb els inicis de la musicografia i afecta a tots els polifonistes antics, culmina amb la publicaci ntegra de l Opus Musicum de 1899 a 1919 en la col lecci Denkmler der Tonkunst i sterreich, en edici del musicleg Josip Mantuani. L inters de la publicaci de Mantuani deriva de llur qualitat documental i editorial. Aquesta edici fou fruit d un pacient treball d investigaci de les fonts que fa que l amplia introducci escrita pel modus de prleg al conjunt sigui sent, encara avui, el punt de partida de qualsevol estudi envers Gallus. L inters deriva tamb de la carrera del propi Mantuani, natural d Eslovnia, que fou el crid per primer cop, l atenci del mn musical envers les peculiaritats histriques i geogrfiques del mitj del que procedia Gallus, insistint en que aquest mitj podria, potser, ajudar de forma notable a comprendre la seva originalitat.



La pista eslovna.

Un altra aspecte de la tradici bibliogrfica referent a Gallus ens el proporciona, efectivament, l abundant bibliografia dedicada al compositor en llur ptria, la regi de Carniola. Provncia del Sacre Imperi Rom Germnic durant segles i, ms tard, una de les parts integrants dels diversos estats iugoslaus que es succeren entre 1918 i 1991, Carniola s avui una regi (Kranjka) que forma part de la repblica d Eslovnia. No ha d estranyar-nos trobar en el pas de Gallus una lectura quelcom diferent de la vida del compositor.

En l poca de Gallus, els pasos eslovns es trobaven ubicats en els confins sud-orientals de l imperi. Estaven ms exposats a l amenaa turca que les riques terres de l interior, se situaven a ms en les encreuades de les rutes entre Itlia i Europa Central, entre ustria i els Balcans. El ducat de Carniola fou durant molt de temps lloc de trobada privilegiat de les influncies eslaves, germniques i italianes, la qual sintesi, sovint harmoniosa, amoll el paisatge eslov, sobre tot en la seva arquitectura, de forma encara avui dia molt visible.

Per, era Gallus eslov?. Ni el patronmic germnic de Handl utilitzat per ell, ni la indicaci del seu origen geogrfic, Carniola, sembla implicar-lo amb absoluta certesa. Per a obtenir un possible indici d aix hem de referir-nos a un passatge del prleg escrit per ell a llurs Harmoniae Morales (ttol del primer volum de Moralia):  Els italians es diverteixen amb els madrigals, se senten atrets per les canons napolitanes, se senten delerosos i quasi neden entre villanelles. Nostres patriotes s encarinyen i exalten amb l escrit amb llur llengua; el gal, d acord amb el germnic, se sent arrabassat d alegria amb aquestes composicions, que devora fins afartar-se .

Fos quina fos la nacionalitat de Gallus (qesti, pel dems, molt anacrnica en l poca a que ens referim), el seu origen  cariol  el feu, de totes maneres, contemporani en els seus anys joves de la difusi de les idees protestants a Carniola, que conegueren, efectivament, un auge important mercs als esforos del pastor Primoz Trubar, el qual comprengu amb gran ingeni el partit que podia obtenir-se d una associaci entres les noves idees i la llengua eslovna escrita, poc difosa encara per aquelles dates en els documents. Al publicar el primer catecisme en eslov (1559), garant una amplia difusi del protestantisme entre la poblaci.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
 goldbergweb.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407886" title="Barbus guildi" nonfiltered="2515" processed="2505" dbindex="157531">

 Barbus guildi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Hedjo (frontera entre Togo i Ghana).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407887" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2516" processed="2506" dbindex="157532">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren 12 proves de boxa, totes elles en categoria masculina, i una ms que en l'edici anterior. La competici es dugu a terme entre el dia 29 de juliol i l'11 d'agost de 1984 al Los Angeles Memorial Sports Arena.

En la competici de boxa participaren un total de 354 boxadors de 81 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 

|}

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1984;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407889" title="A-22" nonfiltered="2517" processed="2507" dbindex="157533">
L'autovia A-22 (Lleida-Osca) s una autovia de nova construcci, de 108 km de recorregut, alternativa de la carretera N-240 entre aquestes dues ciutats, que ha d'enllaar a Lleida amb l'A-2 (Barcelona-Madrid) i amb la futura A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida), i a Osca amb l'A-23 (Sagunt-Somport).

Trams.
L'autovia es divideix en 11 trams, 3 dels quals (18,8 km) pertanyen a Catalunya i la resta a l'Arag. Actualment (gener 2009) noms est en servei la variant de Monts, de 12 km, inaugurada l'estiu de 2008, mentre que la resta de trams estan en difererents estats de construcci. Est previst que el tram Ponzano-El Pueyo s'inauguri el gener de 2009.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407890" title="Pontificat" nonfiltered="2518" processed="2508" dbindex="157534">
Pontfex s un ttol d alguns lders religiosos, actualment emprat principalment per a referir-se al Papa. A l antiga Roma, era el funcionari que tenia a la seva cura el pont sobre el riu Tber. Ms tard el terme va prendre altres significats: els pontfexs eren homes que pertanyien al consell religis suprem de l'antiga Roma, anomenat Co legi de Pontfexs (Collegium Pontificum), en el qual el Pontifex Maximus possea la mxima representaci religiosa. Actualment, el terme es refereix al Papa, cap suprem de l'Esglsia Catlica Apostlica Romana. El terme s'aplica tamb a bisbes i arquebisbes, per aquest motiu s'acostuma a diferenciar el Papa anomenant-lo Summe Pontfex. 

 Etimologia . 

El terme deriva de paraula francesa  pontife, i prov la paraula del llat del pontifex, un ttol utilitzat per a sacerdots alts de l'Imperi Rom. La paraula de pontifex est format per paraules d'arrel llatina: pons, "pont" + facere, "fer", amb un significat real de "constructor de ponts". Tanmateix aix, es discuteix i pot ser noms una etimologia popular. .. Veure  Pontifex per a ms detalls sobre el terme rom original. 

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407891" title="Barbus oxyrhynchus" nonfiltered="2519" processed="2509" dbindex="157535">

Barbus oxyrhynchus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407893" title="Bernardswiller" nonfiltered="2520" processed="2510" dbindex="157536">

 Bernardswiller (en alsaci Batschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.220 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407894" title="Barbus guineensis" nonfiltered="2521" processed="2511" dbindex="157537">

 Barbus guineensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407897" title="Barbus owenae" nonfiltered="2522" processed="2512" dbindex="157538">

Barbus owenae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Zmbia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407899" title="Barbus guirali" nonfiltered="2523" processed="2513" dbindex="157539">

 Barbus guirali s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius del sud del Camerun i del Gabon.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407900" title="Barbus osseensis" nonfiltered="2524" processed="2514" dbindex="157540">

Barbus osseensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407901" title="Bourgheim" nonfiltered="2525" processed="2515" dbindex="157541">

 Bourgheim (en alsaci Burige) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.220 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407904" title="Liqefacci" nonfiltered="2526" processed="2516" dbindex="157542">


 A la liqefacci dels gasos; ;
 A la liqefacci d'un terreny per acci d'un episodi ssmic; ;
 A la liqefacci de la sang seca d'un Sant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407905" title="Barbus olivaceus" nonfiltered="2527" processed="2517" dbindex="157543">

Barbus olivaceus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407907" title="Chanac" nonfiltered="2528" processed="2518" dbindex="157544">


Chanac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407908" title="Commodore VIC-20" nonfiltered="2529" processed="2519" dbindex="157545">

El VIC-20 (acrnim per a Video Interface Chip; Alemanya: VC-20; Jap: VIC-1001) va ser un microordinador de 8 bits llanat el 1981 per la Commodore Business Machines. Va ser anunciat el 1980, ms o menys tres anys desprs del PET, primer ordinador personal de Commodore. El VIC-20 va ser el primer microordinador a vendre un mili d'unitats.

Especificacions tcniques.


Referncies.


Vegeu tamb.
 Commodore 16;

 Enllaos externs .
 Commodore;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407909" title="Les Salelles (Losera)" nonfiltered="2530" processed="2520" dbindex="157546">


Les Salelles s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407912" title="Aliana Siciliana" nonfiltered="2531" processed="2521" dbindex="157547">
Aliana Siciliana fou un moviment poltic autonomista sorgit a Siclia, fundat per l'europarlamentari Nello Musumeci escindit d'Alleanza Nazionale, i nicament tenia base regional. L'octubre de 2007 es va integrar en el moviment "La Destra", fundat per Francesco Storace. Segons els fundadors el moviment era d'inspiraci cristiana i social de la civilitzaci europea i mediterrnia, ques es proposava garantir les aspiracions de creixement socioeconmic i la tutela de la identitat cultural del poble sicili. 

Aliana Siciliana debut electoralment a les eleccions legislatives italianes de 2006 celebrades el 9 i 10 d'abril, presentant llista prpia per al Senat en la circunscripci de Siclia. El moviment es present al marges de les grans coalicions a causa del vet de l'Alleanza Nazionale per l'apropament d'Aliana Siciliana a la Casa de les Llibertats  dirigida pel candidat Silvio Berlusconi. Va obtenir l'1,42% dels vots sicilians, insuficients, per a obtenir cap senador. .

A les eleccions regionals de Siclia de 2006 decid no aliarse amb cap de les dues grans coalicions i present com a candidat a la presidncia al seu propi cap, Nello Musumeci, en contraposici a Salvatore Cuffaro (Cdl) i Rita Borsellino (L'Unione).
Musumeci obtingu el 5,3% dels vots per la presidncia, per el seu partit noms va obtenir el 2,4%, lluny del 5% necessari per a obtenir diputat a l'Assemblea Regional Siciliana.

Pel novembre de 2006 el partit form un pacte federatiu amb el Moviment per l'Autonomia de Raffaele Lombardo, que esdevindria operatiu a les proximes conteses electorals.

El juliol de 2007 Nello Musumeci obr la possibilitat d'aliana amb La Destra de Francesco Storace, culminada amb l'adhesi del 7 d'octubre de 2007, decidida en el 2n Congrs General celebrat vora Le Ciminiere a Catnia.
La moci que preveia la confluncia del moviment de Musumeci tenia com a primer firmant Gino Ioppolo, president de la direcci regional, i fou aprovada per aclamaci d'unanimitat.  

 Enllaos externs .
Web oficial de La Destra - Alleanza Siciliana;
Web oficial d'Aliana Siciliana;
Web oficial de Giovent Siciliana, moviment jovenil d'Aliana Siciliana;
La Regione - Peridic Sicili;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407915" title="Barbus guiraonis" nonfiltered="2532" processed="2522" dbindex="157548">

Barbus guiraonis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula Ibrica: des del riu Vinalop fins a prop de l'Ebre (no hi s present). Tamb a les capaleres dels rius de la conca del Guadiana.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407916" title="Barbus oligogrammus" nonfiltered="2533" processed="2523" dbindex="157549">

Barbus oligogrammus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: afluents de la conca oriental del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407917" title="Barbus nyanzae" nonfiltered="2534" processed="2524" dbindex="157550">

Barbus nyanzae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius de la provncia de Nyanza (Kenya) i ribes del proper llac Victria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407918" title="Barbus gulielmi" nonfiltered="2535" processed="2525" dbindex="157551">

 Barbus gulielmi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407919" title="Liquaci" nonfiltered="2536" processed="2526" dbindex="157552">
La liqefacci o liquaci dels gasos s el canvi d'estat quan una substncia passa del estat gass al lquid per acci de la temperatura i l'augment de pressi, arribant a una sobrepressi elevada, fet que diferencia la liqefacci de la condensaci.

La liqefacci dels gasos fou descoberta per Michael Faraday l'any 1818.

La liqefacci s el canvi d'estat, quan una substancia passa de estat gass a lquid, per augment de pressi. 
La condensaci es el canvi d'estat quan una substancia passa del estat de vapor a lquid, per disminuci de la temperatura. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407921" title="Barbus nounensis" nonfiltered="2537" processed="2527" dbindex="157553">

Barbus nounensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: conca del riu Sanaga.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407922" title="Barbus gurneyi" nonfiltered="2538" processed="2528" dbindex="157554">

Barbus gurneyi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a KwaZulu-Natal (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407926" title="Barbus haasianus" nonfiltered="2539" processed="2529" dbindex="157555">

 Barbus haasianus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Okavango, al Zambezi i al riu Congo al seu pas per Zmbia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407927" title="Barbus niokoloensis" nonfiltered="2540" processed="2530" dbindex="157556">

Barbus niokoloensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Gambia, Bafing (un afluent del riu Senegal a Guinea) i Corubal.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407928" title="Units per Siclia" nonfiltered="2541" processed="2531" dbindex="157557">
Units per Siclia fou una coalici poltica de centre-esquerra fundada a Siclia el 2006 (noms amb base regional) de cara a les eleccions regionals de Siclia de 2006.

La llista era formada per partits menors de L'Unione, en dificultat per a superar el 5% dels vots necessaris per a obtenir representant a l'Assemblea Regional Siciliana. Com a candidat a la presidncia regional, donaren suport la candidata Rita Borsellino de L'Unione.

El moviment "Units per Siclia" agrup Rifondazione Comunista, Partit dels Comunistes Italians, Itlia dels Valors, i Socialistes Democrtics Italians (actualment adherits a Rosa nel Pugno), Verds i Primavera Siciliana; l'UDEUR va rebutjar de participar en el projecte.

A les regionals del 28 de maig de 2006 obtingu el 5,12% dels vots i assol quatre diputats regionals:
 Armando Aulicino d'Itlia dels Valors,
 Maurizio Ballistreri dels Socialistes Democrtics Italians,
 Salvatore La Manna dels Socialistes Democrtics Italians,
 Salvatore Antonino Oddo dels Socialistes Democrtics Italians (substitut el desembre de 2006, per Antonio Parrinello dels Verds, declarat inelegible el 23 de setembre de 2006).

Els diputats constituren el 20 de juliol de 2006 un grup parlamentari homnim a l'Assemblea Regional Siciliana, presidit per Maurizio Ballistreri.

Amb l'escisi d' Armando Aulicino l'1 d'agost de 2007 i l'adhesi de Francesco Cantafia (ex-membre d'Esquerra Democrtica), el grup s'ha consolidat i desenvolupat polticament i estratgica,  esdevenint el referent dels socialistes europeus a Siclia i representant el referent del Partit Socialista e della Sinistra Arcobaleno a l'illa, amb una perspectiva poltica d'unir-se al reformisme laborista i una marcada identitat autonomista.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407933" title="Thymus moroderi" nonfiltered="2542" processed="2532" dbindex="157558">


El cantueso o tim alacant (Thymus moroderi) s una planta herbcia endmica del Pas Valenci i la Regi de Mrcia, a la costa de la Mar Mediterrnia, estretament emparentada amb la Farigola (Thymus Vulgaris L.). No ha de confondre's amb el toman menor, Lavandula stoechas L., una espcie de lavanda, amb la que guarda algun semblat lluny.

s una herba perenne, de tija subllenys i pubescent, d'escassa alria. Presenta fulles simples, oposades, esbossares a ovades, de fins a 2 cm de llarg i color verd clar grisenc. Les flors formen inflorescncies terminals, denses, de distintiu color violaci i forma globular, a l'extrem de llargs peduncles; presenten un calze asimtric, amb el llavi superior trilobat i l'inferior fes, i una corolla tubular, de pocs mm de llarg, que excedeix les brctees violcies i els spals. Floreix entre abril i juny. El fruit s un aqueni.

Creix de forma silvestre en praderies i pedregars del sud de la Provncia d Alacant i Mrcia. Forma a vegades matolls monoespecfics de floraci espectacular. Est protegit per a controlar la seua recollecci indiscriminada, ja que s'utilitzat per a fins comercials per a l'elaboraci del licor anomenat cantueso, encara que la Uni Internacional per a la Conservaci de la Naturalesa i els Recursos Naturals (UICN) el considera fora de perill.

 Nom com .
Cantueso, toman, tim alacant, tim de flor llarga.

 Sinnim .
Thymus longiflorus ssp. ciliatus - Rivas Dt.;

 Enllaos externs .


http://www.herbariovirtual.ua.es/hoja_thymus_moroderi.htm;
http://www.crde-beta.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407941" title="Moviment per l'Autonomia" nonfiltered="2543" processed="2533" dbindex="157559">
  
Moviment per l'Autonomia (MpA) s un partit poltic itali,  fundat per Raffaele Lombardo el 30 d'abril de 2005, inspirat en l'autonomisme i el meridionalisme, amb una orientaci marcatament moderada i reformista. T com a principal  radi d'acci electoral Siclia, encara que ha intentat donar al moviment una dimensi meridional (el Congrs Fundador es celebr a Bari).

El partit nasqu d'una escisi interna de la UDC siciliana: Raffaele Lombardo, aleshores president de la Provncia de Catnia i europarlamentari, abandon el partit perqu no s'adequava als interesos sicilians. Al voltant seu el moviment es va allargar aplegant dissidents ex-democristians i ex-socialistes.

Histria.

El naixement.
El moviment nasqu el 2005 i el primer banc de proves oficial foren les eleccions municipals de Catnia del mes de maig, on el moviment don suport la Casa de les Llibertats i contribu a la seva victria amb un 20 % dels vots. Successivament va ampliar les seves files, exigint la prpia independncia en la poltica italiana.

Posteriorment es presentaren a les eleccions administratives de Messina entre novembre i desembre de 2005. EL MPA present el seu propi candidat a sndic, que va obtenir el 7 % dels vots.
El primer congrs i el nus de l'aliana.
El Congrs Constitiu del Moviment es desenvolup entre el 16 i el 18 de  desembre a Bari. Es proposa mantenir-se al marge de les dues grans coalicions nacionals, de centre-dreta i centre esquerra, per a la prctica Lombardo mant un confrontament directe amb  Silvio Berlusconi i Romano Prodi per la seva plataforma programtica. El Movimentes s'adscriu al Centre, posant mfasi en la revaloritzaci de l'autonomia de les regions i particularment del Mezzogiorno.

L'acord amb la Lliga: el Pacte per les Autonomies.
Pel 2006, el MPA decid, malgrat les seves reserves i de formalitzar la seva entesa amb la Casa de les Llibertats, arribar a un acord de la Lliga Nord Padnia d'Umberto Bossi per a impusar l'autonomia i el federalisme. L'acord es formalitz el 4 de febrer de 2006 entre Lombardo i el coordinador de les Secretaries nacionals de la Lliga i ministre Roberto Calderoli: aquest acord va rebre el nom de "Pacte per les Autonomies".

Lombardo rebutj un acord amb l'Unione perqu aquesta no va incloure en el seu programa la construcci del pont a l'Estret de Messina i per certes diferncies amb Romano Prodi.

A les eleccions legislatives italianes de 2006, la llista Lliga Nord-MPA apleg 182.000 vots (Cambra) i 146.000 vots (Senats) a les regions meridionals. A Siclia, la llista obtingu el 4,5% a la Cambra (3 escons) i el 4,1% al Senat (1 esc).

Al parlament, el MPA comt amb 5 diputats (que formaren part del grup mixte), Giovanni Roberto Di Mauro, Nicola Leanza, Carmelo Lo Monte, Giuseppe Maria Reina i Vincenzo Oliva (aquest ltim a la llista Forza Italia a Pllia i Toscana). A la fi de la legislatura n'esdevingueren 7, amb l'adhesi de Riccardo Minardo i Ferdinando Latteri. Els senadors es van inscriure al grup DC-PRI-IND-MPA: el sicili Giovanni Pistorio i el furl elegit a Ligria Giuseppe Saro.

El MPA en la XV Legislatura.
El 4 de maig de 2006, desprs de l'incendi de la refineria ERG a Priolo Gargallo (provncia de Siracusa), els diputats del MPA celebraren una conferncia de premsa amb cmeres antigas per manifestar la seva forma oposici a les poltiques industrials de l'establiment petroqumic i de les refineries de Siclia i Itlia Meridional, reclamant de les institucions una Comissi d'Investigaci sobre els productes fabricats a la zona. Reina, Lo Monte, Di Mauro i Oliva reclamanaren el desmantellament de la planta i la reconversi, des de l'ptica del desenvolupament industrial de qualitat que respects l'entorn i la poblaci, amb m d'obra qualificada, i el desenvolupament del turisme a la zona. La defensa del medi ambient ha esdevingut una de les prioritats del moviment.

A les eleccions regionals de Siclia de 2006 va obtenir el tercer lloc amb un 12,5 % i 10 diputats a l'Assemblea Regional Siciliana. Leanza e Di Mauro foren escollit diputats regionals i deixaren el lloc a la Cambra per a Sebastiano Neri i Pietro Rao.

L'11 de juny el MPA va obtenir a les eleccions provincials de Trapani 21.530 vots, el 9,56 %, contribunt a l'elecci del senador de Forza Italia Antonio D'Al com a candidat nic de CDL (contraposat a Massimo Grillo candidat de l'Unione).

El 30 de juliol de 2006 el MPA sign un pacte federatiu amb el nou moviment "Nazionalisti Siciliani", i el 21 de novembre arrib a una entesa poltico-programtica l'Aliana Siciliana de Nello Musumeci.

El Moviment jug una part significativa en la crisi del segon govern de Romano Prodi, ja que per tal de reforar la prpia doble majoria al Senat, la coalici l'Unione va intentar atraure els dos senadors del MPA. Aleshores el Moviment subordin el suport a un radical canvi de les poltiques de la Siclia i el Sud, en particular el Pont sobre l'Estret de Messina, considerat pel MPA com a fonamental.  

El mar de 2007 el Moviment va sotscriure una entesa poltica i programtica per a les eleccions municipals de Palerm, donant el suport decissiu Diego Cammarata amb un programa innovador de descentrament, transparncia i reformes. Tamb arrib a una entesa amb el Moviment Autonomista Tosc, en l'ptica de la batalla comuna per al federalisme.

El gener de 2008 s'uniren al moviment bona part dels dirigents d'Italia di Mezzo, com l'exministre Vincenzo Scotti.

Les eleccions de 2008.

L'aliana amb el PdL.
El 20 de febrer de 2008, de cara a les properes eleccions legislatives, el MPA va subscriure un acord amb el Poble de les Llibertats de Silvio Berlusconi i Gianfranco Fini per a una aliana electoral sobre el poder d'acord homleg amb la Lliga Nord: EL MPA es present amb les seves sigles a les regions centre-meridionals, aliat amb el PdL, mentre que a les del nord donaria suport la Lliga Nord.  

A les eleccions legislatives italianes de 2008, la coalici Popolo delle Libert, Lliga Nord i Moviment per l'Autonomia ha obtingut la victria amb el 46,81% a la Cambra i el 47,32%  al Senat, assolint la majoria absoluta a ambdues Cambres. Singularment, el MPA ha obtingut, a escala nacional, l'1,13% a la Cambra i l'1,08% al Senat, que es tradu en 8 diputats i dos senadors a Siclia, Campnia, Pulla i Calbria.

La victria a Siclia.
Desprs d'un aspre confrontament, el MPA aconsegu el seu objectiu fonamental, la designaci com a candidat unitari del centre-dreta a la presidncia de la Regi Siciliana del seu lder Raffaele Lombardo A les eleccions regionals de Siclia de 2008 Lombardo va rebre un total del 64 % dels vots.

El IV Govern Berlusconi.
Desprs dels resultats electorals, ha entrat a formar part de la majoria que dna suport al quart govern de Silvio Berlusconi. En sn membres de l'executiu pel MPA Giuseppe Maria Reina (sotsecretari d'infraestructures i transport) i Vincenzo Scotti (sotsecretari d'exteriors).


Resultats Electorals.


 Notes .

 Enllaos externs .

Web oficial;
Web oficial de les joventuts del MPA;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407948" title="Christopher Simpson" nonfiltered="2544" processed="2534" dbindex="157560">


Christopher Simpson (nascut entre 1602 i 1606, i mort el 1669) fou un msic angls, instrumentista i compositor, principalment associat a la msica per a viola de gamba.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407950" title="Andrei Djanov" nonfiltered="2545" processed="2535" dbindex="157561">


Andrei Aleksandrvitx Djanov (                              ) (Mariupol, 1896   Moscou, 1948) fou un poltic sovitic.

Biografia.
Nascut el 26 de febrer juli]: 14 de febrer] de 1896 a Mariupol, s'un als bolxevics l'any 1915 i ascend en la jerarquia del partit fins a esdevenir el lder del partit a Leningrad desprs de l'assassinat de Sergei Kirov l'any 1934. Fou un ferm seguidor del realisme socialista en l'art. 

El juny de 1940, fou enviat a Estnia per a supervisar l'establiment de la Repblica Socialista Sovitica d'Estnia i la seva annexi a la Uni Sovitica. Durant la Segona Guerra Mundial, estigu al crrec de la defensa de  Leningrad. Desprs de l'acord de pau entre Finlndia i la Uni Sovitica, signat a Moscou el 4 de setembre de 1944, Djanov dirig la Comissi de Control Aliat a Finlndia fins el Tractat de Pau de Pars de 1947.

L'any 1946, Stalin el design al capdavant de la poltica cultural de la Uni Sovitica. La seva primera acci (el desembre de 1946) fou censurar escriptors russos independents com Anna Akhmatova i Mikhail Zoshchenko. L'any 1947, organitz la Kominform, dissenyat per coordinar els partits comunistes d'Europa. El febrer de 1948, inici purgues a l'rea musical, mpliament coneguda com a lluita contra el formalisme. Dmitri Xostakvitx, Serguei Prokfiev, Aram Khatxaturian i molts altres compositors foren objecte d'aquestes purgues.

Mor el 31 d'agost de 1948 a Moscou d'insuficincia cardaca; Nikita Khruixtxov afirm en la seva autobiografia que Djanov no podia controlar el seu grau d'alcoholisme, fins el punt que en els seus darrers dies, fou advertit per Stalin perqu aturs l'ingesta d'alcohol, insistint que noms hauria de beure suc de fruita. Stalin havia parlat que Djanov fos el seu successor per la poca salut de la que gaudia donava els seus rivals, Bria i Malenkov, un avantatge comparatiu.

El seu fill, Yuri (1919-2006), es cas amb la filla de Stalin, Svetlana Alliluyeva, l'any 1949. El matrimoni fou breu i acab en divorci l'any 1950. Tingueren una filla anomenada Ekaterina.

La seva ciutat natal, Mariupol, fou reanomenada Djanov (       ) a voluntat de Stalin l'any 1948, i un monument s'erig en el seu honor a la plaa central de la ciutat. Al 1989 el nom fou revertit a Mariupol i, un any ms tard, desmantellat el monument.

Djanovisme.
Fins als ltims anys 1950, el seu codi ideolgic, conegut com a djanovisme o zhdanovshchina, defin la producci cultural a la Uni Sovitica. Djanov pretenia forjar una filosofia nova de fabricaci d'art per al mn sencer. El seu mtode redua el camp sencer de la cultura a un camp cientfic, on un smbol donat corresponia a un valor moral simple. Roland Barthes exemplifica la doctrina bsica del djanovisme d'aquesta manera: "El vi s objectivament bo... (l'artista) tracta amb la bondat del vi, no amb el vi mateix." Djanov i els seus socis ms propers procuraren eliminar influncies estrangeres a l'art sovitic, proclamant que l'"art incorrecte" era una desviaci ideolgica.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;
  Biografia a l'Encyclopaedia Britannica ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407960" title="Sant Feliu de Fillols" nonfiltered="2546" processed="2536" dbindex="157562">

Sant Feliu de Fillols s una esglsia romnica situada al nucli del municipi de Fillols, al Conflent. Cal datar el conjunt majoritriament a la segona meitat del segle XII.

Des del seu origen la parrquia estigu lligada a la cannica agustiniana de Santa Maria de Cornell (1094), malgrat que el monestir de Cuix tenia nombroses propietats al lloc. Els drets de la cannica foren ratificats l'any 1263 pel rei Jaume I i es mantingueren fins al segle XVI.

Amb una sola nau, un absis de planta semicircular i un campanar de torre, l'esglsia presenta una arquitectura prpia del romnic evolucionat. La capella i la sagristia que hi ha al sector de migdia es van afegir en poca tardana. A la faana principal s'obre la porta d'entrada, composta per tres arcs de mig punt en gradaci, amb llinda i timp monoltics. Sobre els arcs hi ha diversos relleus esculpits. A sobre la porta hi ha una finestra de doble esqueixada i arcs de mig punt, molt similar a la de la capalera. 

El campanar s una torre romnica que conserva uns 12 m d'alada i presenta a cada faana una finestra geminada d'arc de mig punt, amb mainell i columna amb capitell de decoraci esquemtica. El darrer pis va ser afegit al segle XVII o al XVIII. 

L'aparell de la faana principal i dels murs laterals, als espais que encara resta visible, es caracteritza per carreus escairats barroerament i disposats amb una certa regularitat, mentre que a les cantonades els carreus sn ms grans i ms ben escairats. El mur de l'absis, en canvi. presenta un aparell forca ms regular, de carreus grans i perfectament escairats.

Referncies.

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407965" title="Carving" nonfiltered="2547" processed="2537" dbindex="157563">
Carving s un tipus d'esqus parablics que han reemplaat als rectes tradicionals.

Avantatges.
Aquest tipus d'esqus permeten accelerar l'aprenentatge. El disseny s ms curt i ample, en forma de parbola i permet velocitat sense prdua de control. Dna a l'esquiador una major estabilitat i exigeixen menys esfor fsic per realitzar els girs. 

Vegeu tamb.
 Esqu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407970" title="Partit Democrtic (Itlia)" nonfiltered="2548" processed="2538" dbindex="157564">
  

El Partit Democrtic (en itali Partito Democratico, PD) s un partit poltic itali fundat el 14 d'octubre de 2007, creat mitjanant la uni de diversos partits poltics italians: 
Demcrates d'Esquerres (social-demcrata) ;
La Margherita (centrista) ;
Partit Democrtic Meridional (centrista) ;
Projecte Sardenya (centrista) ;
Moviment Republic Europeu (social-liberal) ;
Republicans Demcrates (social-liberal) ;
Itlia del Mig (cristi-demcrata) ;
Aliana Reformista (social-demcrata) ;

El seu lder s Walter Veltroni, actual alcalde de Roma. Va ser escollit per al crrec mitjanant unes eleccions primries obertes a tota la poblaci, en les quals va obtenir el 76% dels vots. .

Lideratge.
Secretari: Walter Veltroni (2007 ...);
Diputat-Secretari: Dario Franceschini (2007 ...);
Coordinador executiu: Goffredo Bettini (2007 ...);
Coordinator organitzatiu: Giuseppe Fioroni (2007 ...);
Tresorer: Mauro Agostini (2007 ...);
Portantveu: Andrea Orlando (2008 ...);
President: Romano Prodi (2007 2008);

 Historia . 
 Congressos de DS i la Margarida . 
A mitjan abril de 2007 es van celebrar dos congressos, un de Demcrates d'Esquerra (el 21 d'abril en Florncia) i l'altre de la Margarida (en Roma) amb la fi que els seus militants aprovessin o rebutgessin la creaci del Partit Demcrata, en ambds casos es va aprovar la fusi, encara que els militants ms esquerrans de DS (un 15%), rebutjant la fusi amb els centristes catlics, van anunciar la creaci d'altre futur partit poltic anomenat Esquerra Democrtica.
 Afiliaci europea . 
La fundaci del PD per la uni de dues grans partits, un pertanyent al Partit Socialista Europeu, i l'altre en el recin creat Partit Demcrata Europeu, ha plantejat un problema sobre a quina formaci europea hauria d'ingressar, la qual cosa hauria d'esdevenir abans de 2009, doncs aquest any se celebren eleccions al Parlament Europeu.

 Resultats electorals .

 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina oficial;
Manifest dels Valors del Partit Democrtic;
Grup Parlamentari a la Cambra dels Diputats;
Grup Parlamentari al Senat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407977" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1948" nonfiltered="2549" processed="2539" dbindex="157565">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1948 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 28 de novembre de 1948. La participaci fou del 84,0%.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia deTrento .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407979" title="Reginard de Lieja" nonfiltered="2550" processed="2540" dbindex="157566">
Reginard de Lieja (altres ortografies Reginardo, Reginardus, Rginard ) fou prncep-bisbe del principat de Lieja de  1025 al 5 de desembre de 1038. 
Biografia.
Tot i provenir de Lotarngia Reginard no va eixir de la cort del rei. Era un collaborador de l'arquebisbe de Colonia, Heribert, de 999 a 1021 i desprs deg de Bonn. Per a la seva investitura pel papa Joan XIX va fruir del suport de l'arquebisbe de Colonia. D'antuvi va refusar la nominaci per tres dies ms tard Joan va tornar a anomenar-lo.

Al 1026 va fundar l'abadia de Florennes. Al 1030 (25 de juliol, 8 o 25 d'agost) va consegrar l'esglsia abacial de Sant Jaume (Lieja) a la qual vint cinq monjos benedictins van installar-se. Al 1032 el principat va conixer una gran fam endmica i segons els cronistes de l'poca, en Reginard va mostrar la seva caritat en distribuir aliments a tres cents pobres de Lieja tant com a Huy, Fosses-la-Ville i Dinant .

Al 1033 va construir-se el primer pont des Arches (trad.: pont de les arcades), el primer pont al Mosa de Lieja, que va connectar la Place du March (plaa del mercat) passant per Neuvice (uns dels carrers mes vells de la ciutat) amb Outre-Meuse, el barri enll del Mosa. El 12 d'agost de 1039, va exaltar els sants Monulf i Gondulf a Maastricht i consacrar-hi la nova esglsia de Servasi.
Reginard va completar l'esglsia fundada per racli dedicada a Lloren al Publmont vers 968 i va afegir-hi el edificis conventuals on van residir uns treinta monjos de l'Orde de Sant Benet, vinguts  de l'abadia de Saint-Valve aprop de Verdun. Reginard va atorgar al convent terres que van assegurar-li els ingressos necessaris.

Al 1037, va aliar-se amb Gotel de Lotaringia i el comte Albert II de Namur per a formar un exrcit per a defendre els interessos de l'emperador Conrad II a la batalla contra Od II de Blois del 15 de novembre a la plana d'Honol, entre Bar-le-Duc i Verdun. Tot i que les milcies condudes per Reginard van tenir un paper important en la victria, Reginard va ferir-se a la batalla i morir el 5 de desembre del mateix any. Els monjos de l'abadia de Sant Lloren de Lieja van dedicar-li un mausoleu aprop de l'altar major de la seva esglsia.






Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407984" title="Selecci menorquina de futbol" nonfiltered="2551" processed="2541" dbindex="157567">

|}

La Selecci Menorquina de Futbol s una selecci de futbol representativa de l'illa balear de Menorca. La selecci menorquina de futbol no est reconeguda per la FIFA, i per tant noms pot jugar partits amistosos a nivell internacional.
Menorca s membre de la International Island Games Association i ha pres part dels Island Games 2007.

Actualment, la Selecci est realitzant partits amistosos amb diversos equips de l'illa per tal de preparar la convocatria final pels propers campionats, que es celebraran a Aland el 2009.

Partits Internacionals.


Equip.
L'equip que va aconseguir la 9ena posici als Island Games 2007:



















 Enllaos externs .
Resultats de Menorca a Roon Ba;
International Island Games Association;
Delegaci de l'Island Games Association a Menorca;
Perfil de Menorca a l'Island Games Association;

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407985" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1952" nonfiltered="2552" processed="2542" dbindex="157568">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1952 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 16 de novembre de 1952. La participaci fou del 85,5 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia deTrento .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407990" title="Serra del Verd" nonfiltered="2553" processed="2543" dbindex="157569">


La serra del Verd s una serra del Prepirineu situada a cavall de les comarques del Solsons (tot el vessant sud), l'Alt Urgell (la part occidental del vessant nord) i el Bergued (la part oriental del vessant nord). L'orientaci predominant de la seva carena principal s d'W-E. 

Per la banda oriental la seva carena principal s'inicia al coll de la Moixa, punt on conflueixen la serra del Verd i la seva estribaci oriental el serrat de la Sella i es perllonga al llarg de poc ms de 6 km fins al coll de Pradell si b des del Cap d'Urdet en surt una perllongaci cap al NE coneguda amb el nom de la serra de les Comes.

Municipis.

El vessant sud pertany ntegrament al municipi de la Coma i la Pedra;
La la banda occidental del vessant nord (del Coll de la Moixa fins al Cap del Verd pertany al municipi de Josa i Tuixn.
La resta del vessant nord (del Cap del Verd al Cap d'Urdet pertany al municipi de Gsol;

Espai PEIN.

La serra del Verd s un dels espais del Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya

Mapa de l'Espai PEIN Serra del Verd

Perfil de la carena.


1   Coll de la Moixa (1.717 m. d'altitud)

a   Roca d'en Carbassa (1.947,3 m. d'altitud)

2   Coll Virolet (1.854,3 m. d'altitud)

3   Coll de Ves (1.906,5 m. d'altitud)

b   Cap del Verd (2.283,8 m. d'altitud)

4   Coll dels Belitres (2.151,9 m. d'altitud)

c   Cap de Prat d'Aubes (2.252,0 m. d'altitud)

5   Tres Collets (2.134,0 m. d'altitud)

d   Cap d'Urdet (2.240,2 m. d'altitud)

6   Coll de Pradell (2.073,9 m. d'altitud)

Mapa.
Mapa del ICC







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407991" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1956" nonfiltered="2554" processed="2544" dbindex="157570">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1956 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren l'11 de novembre de 1956. La participaci fou del 89,3 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia deTrento .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="407995" title="Henry Haversham Godwin-Austen" nonfiltered="2555" processed="2545" dbindex="157571">

Henry Haversham Godwin-Austen (Teignmouth, 6 de juliol de 1834 - 2 de desembre de 1923) va ser un geleg i topgraf angls. Era fill de Robert Alfred Cloyne Godwin-Austen.

Godwin-Austen estudi al Royal Military College, Sandhurst. Entr a l'exrcit el 1851, arribant al rang de tinent-coronel. Durant diversos anys va servir al Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica de la ndia, retirant-se el 1877. Va donar molta importncia a la geologia, per ha estat ms reconegut per les seves investigacions sobre la histria natural de la India i com l'esciptor de La regi i l'aigua dola Mollusca de l'ndia (1882 - 1887). Tamb fou un destacat ornitleg, escribint diverses obres sobre la temtica, entre les que destaca Aus d'Assam (1870 - 78); i descobrint diverses aus. Algunes de les seves obres les va escriure junt a Arthur Hay, 9 marqus de Tweeddale.

El pic K2 del Karakoram fou anomenat originriament Mount Godwin-Austen en honor seu, per actualment es fa servir majoritriament el nom de K2. La glacera Godwin Austen, que neix al peu del k2 si que ha mantingut el seu nom.

Al llarg de la seva vida Godwin-Austen va ser membre de diverents societats britniques:

Royal Society ;
Zoological Society of London ;
Royal Geographical Society ;
British Ornithologists' Union;

Referncies.
Aquest article incorpora text de lEnciclopdia Britnica Edici XI

Enllaos externs.
 Llibres de Henry Haversham Godwin-Austen a Open Library ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408001" title="Guille Milkyway" nonfiltered="2556" processed="2546" dbindex="157572">


Guille Milkyway (n.(1974?) Barcelona, Catalunya), cantant, DJ i productor catal, membre del grup de msica "La Casa Azul".

 Can .
Autor de la sintonia dels 25 anys de Televisi de Catalunya i del programa "Els 25", presentat per Judit Masc;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408002" title="Horitzontalitat" nonfiltered="2557" processed="2547" dbindex="157573">

L horitzontalitat s una prctica difosa dins de diverses organitzacions especfiques i grups d afinitat anarquistes que implica desenrotllar o incentivar un poder de decisi ms o menys igualitari entre els individus que conformen tals organitzacions militants. L horitzontalitat s opcional per a una organitzaci d este tipus, mentres els principis i la proposta general continuen sent la associaci voluntria i la igualtat de llibertat.

Dins de l organitzaci cooperativista hi ha una poltica semblant entre els socis d esta (una persona=un vot).

Usos moderns.
El va acabar horizontalismo va aparixer formalment com a consigna dins dels moviments radicals que van sorgir de la crisi de l Argentina en 2001, on es reivindicava la participaci en igualtat dels ciutadans i el seu iniciativa en autonomia dels partits poltics i el govern. Els treballadors de empreses recuperades tamb van reclamar una organitzaci horitzontal en estes. 

Durant el Frum Social Europeu de Londres en 2004, va sorgir amb el terme horitzontals, representants de la forma d organitzaci dels nous moviments socials, en contrast amb els verticals dels moviments socials tradicionals.

Tamb s usa el terme en tendncies de pedagogia, on una de les bases de l educaci i de la formaci d individus lliures s el dileg, que per la seua naturalesa s horitzontal. (veja: horitzontalitat educativa)

Crtiques i contracrtiques.
Hi ha algunes crtiques a este tipus d organitzaci.
"Una organitzaci no pot no tindre lders": El representatiu del lideratge autoritari ve sent a ser la marcada desigualtat de poder que comporta a la discriminaci, per la qual cosa els partidaris de l horitzontalitat afirmen que les persones poden posar millor exercici en all que realitzen sense que hagen pressions verticals pel mig. En canvi el lideratge ents com a innovaci i credibilitat s positiu, aix com la pressi dels companys.

"No es pot eixir avant ja que totes les persones farien el que volgueren": En este mbit d horitzontalitat, les persones no farien el que volgueren, perqu el que farien ho farien per benefici propi per baix consentiment com, resultant un millor desenrotllament organitzacional al sentir-se cada un part activa d all al que dedica el seu temps i esfor.

"La gent no s organitzaria b d esta manera": En este mbit, la gent s organitzaria, ja que perqu una organitzaci estiga ben estructurada no es necessiten comandaments molt marcats sin una meta clara i com, sent millor fer les coses amb voluntat i iniciativa prpia.

Notes.


Enllaos externs.
Horitzontalitat en els processos de coordinaci;
Quadro del paradigma horitzontal ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408004" title="Serra de vogir" nonfiltered="2558" processed="2548" dbindex="157574">

Una Serra de vogir s una eina usada per tallar arbitrriament corbes, i dissenys amb formes especials en peces de fusta o materials similars. Pot ser manual o elctrica

La serra de vogir manual.
Serveix per fer talls resseguint un contorn recte, corbat o irregular en materials prims com ara fulloles. S'utilitza sempre collocant el material al banc de treball i situant el mnec a la part inferior de la pea. Cal fer els moviments procurant mantenir sempre vertical la fulla de tall.Fins que s'hi ha agafat una mica d'experincia la fulla de tall es trenca molt fcilment.

Hi ha diferents fulles de tall, segons el material a tallar. En general, amb materials tous es fan servir fulles de dent grossa i separada, fulles amb dents petites i molt juntes.No es poden esmolar: cal canviar-ne la fulla quan ja no talla. Quan ho facis, assegura't que las dents van inclinades cap enrere;s a dir en direcci al mnec, a l'inrevs que la serra d'arquet.

La serra de vogir elctrica.
Fa la mateixa funci que la manual, per amb l'ajuda d'un motor elctric. s, per tant, una mquina eina. S'utilitza bsicament per tallar planxes de fusta, tot i que tamb pot tallar planxes de molt poc gruix de metalls tous, com ara l'alumini. Per aix hi diferents models de fulla de tall, segons el material que cal tallar. En general, si el material es prim o dur, farem servir fulles de tall de dents petites. Contrriament, en materials tous i d'un cert gruix, les dents han de ser ms grosses. Si el tall es gaire llarg, fes-lo en diverses etapes, per deixar refredar la fulla, perqu, si la fulla s'escalfa massa, perd les seves propietats. Perqu el tall et surti b, recolza totalment el pati sobre el material que has de tallar i, quan vulguis desviar la direcci del tall, inclina horitzontalment la part posterior de la mquina.

Enllaos externs.
 L'aula de tecnologia;

   
   

   
   
   


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408009" title="Anna Maria Barbany" nonfiltered="2559" processed="2549" dbindex="157575">
Anna Maria Barbany (Barcelona, 1945) s una actriu catalana de teatre, cinema i televisi. Ha treballat tamb molts anys a Madrid.

Obra.
Teatre
 1966. L'apotecari d'Olot de Frederic Soler (Seraf Pitarra). Al Teatre Romea de Barcelona.
 1971. La playa vaca de Jaume Salom, estrenada al Teatre Moratn de Barcelona.
 1973. La zapatilla d'Alan Ayckbourn, estrenada al teatre Moratn de Barcelona.
 1973, juny. Un yogur para dos, de Stanley Price. Versi d'Enric Ortenbach. Estrenada al teatre Moratn, de Barcelona.
 1992. Carcies de Sergi Belbel, estrenada al Teatre Romea, Barcelona.
 2006. Casi perfectos de Javier Daulte, estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
Sries de televisi
 1999-2000: Plats bruts era la Carbonell.
 2001: A Moncloa dgame? era Mara Fernanda ;
 2003-2004: A L'un per l'altre era la Rosa;
 2004-2005: A Casi perfectos era Gloria Domnguez;
Cinema
 1970: El Certificado de Vicene Lluch ;
 2000: A Obra maestra de David Trueba era la madre de Benito.
 2002: A Lisstrata de Francesc Bellmunt era Papila.
 2003: A Lo Mejor que le puede pasar a un cruasn de Paco Mir, era la madre.
    
    


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408010" title="Syntagma musicum" nonfiltered="2560" processed="2550" dbindex="157576">

Syntagma musicum s el ttol d'un tracta sobre els instruments del Renaixement que el compositor i teric alemany Michael Praetorius public l'any 1619. Cont un gran nombre de gravats summament interessants i s considerat un dels primers tractats de l'organologia moderna.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408011" title="Viola bastarda" nonfiltered="2561" processed="2551" dbindex="157577">


Viola bastarda s el nom que rebia un instrument de corda fregada que requeria unes altes dosis de virtuosisme en la seva interpretaci, aix com tamb les altres violes d'arc que s'alteraven d'alguna manera o altra per permetre aquest virtuosisme que demanaven les composicions per a viola bastarda. Era, doncs, un instrument i a la vegada les seves tcniques compositives i interpretatives. En aquest estil una composici polifnica es redueix a una sola lnia meldica afegint divisions, improvisacions i nou contrapunt. Aquest estil va florir a Itlia a finals del segle XVI i principis del XVII. Francesco Rognoni un destacat compositor de divisions diu que tot i que les composicions pensades per a la viola bastarda poden ser interpretades amb un ampli espectre d'instruments com l'orgue, l'arpa o el llat, el "rei" d'aquesta tcnica era la viola d'arc degut a la seva agilitat i a l'amplitud del seu mbit. 

Referncies.
Lucy Robinson. "Viola bastarda", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed July 29 2006), grovemusic.com (subscription access).
Frank Traficante. "Division viol", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed July 29 2006), grovemusic.com (subscription access).
Lucy Robinson. "Viol 5. Italy from c1580", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed July 29 2006), grovemusic.com (subscription access).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408013" title="Diego Ortiz" nonfiltered="2562" processed="2552" dbindex="157578">
 
Diego Ortiz (c.1510   c.1570) fou un compositor, gambista i teric musical espanyol de l'poca del Renaixement.

 Biografia .

Se sap poc de la seva vida; s'ignoren les atesa de naixement i de mort. Va nixer a Toledo i probablement va morir a Npols.

L'any 1553 residia al virregnat de Npols i cinc anys desprs, el 1558 assumia les funcions de mestre de capella de la capella de Npols que hi mantenia el virrei, el tercer Duc d'Alba, Fernando lvarez de Toledo. L'any 1565 encara tenia el mateix crrec.

 Obres .

 
Diego Ortiz public dos llibres de msica al llarg de la seva vida: el "Tratado de Glosas", el 1553, i el "Musices liber primus", l'any 1565.

 Tratado de Glosas .
s un llibre de msica per a viola d'arc i clavec. Fou publicat el 10 de desembre de 1553 a Roma. El seu nom complet era "Trattado de glosas sobre clusulas y otros gneros de puntos en la msica de violones nuevamente puestos en luz". Fou dedicat al bar de Riesy, Pedro de Urries, i va aparixer simultniament en dues versions, una en castell i una altra en itali; aquesta darrera portava per ttol "Glose sopra le cadenze et altre sorte de punti in la msica del violone".

 Musices liber primus .
s una collecci de polifonia religiosa publicada a Vencia l'any 1565. El ttol complet era "Musices liber primus hymnos, Magnificas, Salves, motecta, psalmos". Cont 69 composicions escrites per a entre 4 i 7 veus, basades en obres del repertori gregori.

 Bibliografia .
Historia de la msica espaola. Tomo 2. Desde el ars nova hasta 1600. Samuel Rubio. Alianza Editorial. 1983. (Pags. 147-148, 233-235);
Article de Jordi Savall al llibret del CD Diego Ortiz. Recercadas del trattado de Glosas. Astre. 1989;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408014" title="Instrument polifnic" nonfiltered="2563" processed="2553" dbindex="157579">
Un instrument polifnic s aquell instrument musical que pot interpretar, tot sol, una composici de textura polifnica o, ms aviat, que s freqent i habitual que el seu repertori especfic tingui aquesta textura i estil. Sn, per tant, instruments que, amb facilitat, poden interpretar diversos sons alhora. Entre ells hi ha els de teclat (l'orgue, l'harmnium, el piano, el clavec i altres instruments de teclat del Renaixement i del Barroc) i diversos instruments de corda polsada com l'arpa, la guitarra, la vihuela, el llat i altres instruments de la seva famlia. A part d'aquests dos grups d'instruments, tamb ha conservat sempre una certa vocaci polifnica la viola d'arc, fet que s'explicaria pel seu origen en la viola de m. Tamb alguns compositors en obres concretes han explotat les possibilitats polifniques d'altres instruments de corda fregada, com s el cas de Johann Sebastian Bach en algunes e les seves obres per a viol sol.

Cal distingir entre un s polifnic i un s harmnic d'un mateix instrument. Aix, per exemple, la guitarra en l'mbit de la msica clssica s un instrument polifnic, mentre que en el de la msica popular s molt ms de tipus harmnic, interpretant en acords, de manera semblant a com succeeix amb el banjo. En canvi, altres instruments tamb de corda polsada, com per exemple, la mandolina, tamb en l'mbit de la msica tradicional i popular, no han desenvolupat tant aquestes possibilitats polifniques i han restat ms aviat com a instruments meldics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408018" title="Jos Samyn" nonfiltered="2564" processed="2554" dbindex="157580">

Jos Samyn (Quivrechain, 11 de maig de 1946 - Zingem, 28 d'agost de 1969) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1967 i 1969. Va morir durant la disputa d'una cursa a Zingem, Blgica. El seu principal xit esportiu fou la victria en una etapa del Tour de Frana, el 1967. 

Anteriorment, com a amateur, havia guanyat el Campionat de Frana militar. 

Fou el primer vencedor del GP Fayt-le-Franc, el qual desprs de la seva mort pass a anomenar-se Le Samyn (o Memorial Samyn) en record seu.

 Palmars .
1967;
 1r al Grand Prix de Denain;
 1r a Solesmes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1968;
 1r al Circuit del Port de Dunkerque;
 1r al GP Fayt-le-Franc;
 1r a Wingene;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1969;
 1r al Tour de l'Oise;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 17 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. Abandona (8a etapa);
1969. Abandona (6a etapa);

 Enllaos externs.
Palmars de Jos Samyn a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Jos Samyn a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408019" title="Venjana Catalana" nonfiltered="2565" processed="2555" dbindex="157581">
La Venjana Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la poblaci civil grega de l'Imperi Bizant entre els anys 1305 i 1307, en venjana i represlia per l'assassinat a traci de Roger de Flor i l'intent d'anhiliaci de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gallpoli. 

El terror provocat en la poblaci civil grega es serv en el record popular. El tema de la Venjana Catalana fu reprodut en diverses obres de caire poltic a fi d'estimular les accions blliques catalanes, tal com succe durant la Guerra Gran. A nivell literari, Antonio Garca Gutirrez escriv un drama "Venganza catalana" (1864) que en mistificava el sentit i l'equiparava a les conquestes fetes pels castellans a sud-amrica.
 
 Vegeu tamb .
 Companyia Catalana d'Orient;

 Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Venjana Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408022" title="Campionat per parelles de pilota basca de 2009" nonfiltered="2566" processed="2556" dbindex="157582">
El Campionat per parelles de pilota basca de 2009, oficialment anomenat VII Campionat de parelles de la LEPM (Lliga d'empreses de pilota a m) el juguen 8 parelles, 4 de l'empresa Asegarce i altres 4 d'Aspe en 2 rondes i una partida final. La competici s patrocinada per la caixa d'estalvis Kutxa.

En la 1 fase cada parella juga dos partides contra les altres 4 parelles de l'empresa rival, se'n classifiquen les 4 millors parelles (siguen de l'empresa que siguen), que juguen una lligueta tots contra tots, i les dos millors passen a una final a partida nica.

 Pilotaris .


 Resultats .
 Lliga .




 Notes a la lliga .
 El 4 de gener, Zearra substitueix Begino, per no estar recuperat d'una operaci en la m dreta.

 lligueta .




 Notes a la lligueta .

 Final .


 Enllaos externs .
  Pgina oficial d'Asegarce;
  Pgina oficial d'Aspe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408025" title="Raymond Riotte" nonfiltered="2567" processed="2557" dbindex="157583">

Raymond Riotte (Sarry, 16 de febrer de 1940) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1966 i1975. Durant aquests anys guany ms de 20 curses, sent la victria ms important l'aconseguida en una etapa del Tour de Frana de 1967. En aquesta mateixa edici es vest durant un dia amb el maillot groc de lder de la classificaci general.  

Altres victries destacades serien una Pars-Camembert i etapes a la Pars-Nia, Gran Premi del Midi Libre i la Setmana Catalana. 

 Palmars .
1967 ;
 1r a la Bordeaux - Saintes ;
 1r a la Ronde de Seignelay;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Midi Libre;
1968;
 1r al Premi de Saint-Just;
1969 ;
 1r al Premi de la Fletxa Auxeroise;
 1r a Fourchambault ;
 1r a la Pars-Camembert;
 1r al Gran Premi de Saint-Tropez ;
 1r a Mal-Carhais;
 Vencedor d'una etapa del Tour du Nord;
1970 ;
 1r a Garancires-en-Beauce ;
 1r al Premi de Guret;
1971 ;
 1r al Premi de Saint-Claud ;
 1r al Premi de Melgven ;
 1r al Premi d'Issi;
 Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1972 ;
 1r al Premi de Quilan ;
 1r al Premi de Briare;
1973;
 1r al Premi de Noyans;
1974 ;
 1r a la Ronde de Seignelay ;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 72 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1968. Abandona (18a etapa);
1969. 80 de la classificaci general;
1970. 72 de la classificaci general;
1971. 34 de la classificaci general;
1972. 48 de la classificaci general;
1973. 78 de la classificaci general;
1974. 79 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 53 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Raymond Riotte a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Raymond Riotte a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408026" title="Ladrones de coches" nonfiltered="2568" processed="2558" dbindex="157584">

Ladrones de coches (Lladres de cotxes) s la quaranta-setena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va publicar el 1980.

Argument.
Cada dia hi ha ms robatoris de cotxes a la ciutat i ltimament la situaci s alarmant. En Mortadello i Filem haur d'acabar amb aquesta onada de robatoris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408028" title="Paul Lemetayer" nonfiltered="2569" processed="2559" dbindex="157585">

Paul Lemetayer (Nantes, 4 de juny de 1942) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1964 i 1969. El seu xit esportiu ms important fou la victria en una etapa del Tour de Frana de 1967

 Palmars .
1964;
 1r a la Pars - Ezy;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Tunsia;
1965;
 1r a Camors;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr;
1966;
 1r a Nantes;
 1r a Ploeuc;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre;
1967;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1968;
 1r a Concarneau;
 1r al Trofeu Jaumendreu;
1969;
 1r a Saint-Clet;
 1r a St Ciet;
 1r a Pleyber-Christ;

Resultats al Tour de Frana.
1967. 78 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. Abandona (12a etapa);
1969. Abandona (6a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. 45 de la classificaci general;
1968. 43 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1967. Abandona;

 Enllaos externs .
Fitxa de Paul Lemetayer a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408031" title="Barbus habereri" nonfiltered="2570" processed="2560" dbindex="157586">

Barbus habereri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Ja (conca del riu Congo) i a la conca del riu Sanaga.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408032" title="Barbus nigroluteus" nonfiltered="2571" processed="2561" dbindex="157587">

Barbus nigroluteus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Niari (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408033" title="Chteauneuf-de-Randon" nonfiltered="2572" processed="2562" dbindex="157588">


Chteauneuf-de-Randon s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408034" title="Barbus nigrifilis" nonfiltered="2573" processed="2563" dbindex="157589">

 Barbus nigrifilis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la crulla entre els rius Lualaba i Luvua (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408035" title="Sant Pere de Fillols" nonfiltered="2574" processed="2564" dbindex="157590">

Sant Pere de Fillols s una esglsia romnica situada en una elevaci del municipi de Fillols, al Conflent. 

Esglesiola en runes que fou seu d'una antiga pabordia del monestir de Cuix. Tan sols conserva l'absis i part dels murs de la nau.

Referncies.

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408036" title="Coll de la Moixa" nonfiltered="2575" processed="2565" dbindex="157591">
El Coll de la Moixa s una collada situada a 1.717 m. d'altitud entre el serrat de la Sella i la serra del Verd. Comunica els municipis de la Coma i la Pedra i de Josa i Tuixn mitjanant un corriol que assoleix els 1.727,3 m. d'altitud.

Mapa.
Mapa de l'ICC








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408037" title="Laubert" nonfiltered="2576" processed="2566" dbindex="157592">


Laubert s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408038" title="Diferncies entre el catal i l'occit" nonfiltered="2577" processed="2567" dbindex="157593">

Diferncies en gramtica.

Articles.
 

Els articles indeterminats sn idntics en ambds llenges. Els articles occitanes lo, la cedeixen a escurar a l  enfront de la paraula comenzanda amb una vocal (fins i tot amb una majscula). 

Diferncies en ortografia.
 La catalana ll al principi de les paraules s un equivalent de l en les paraules occitanes, si en els origenes llatins s l: ca. llat, llibres - oc. latin, libres. ;
 La occitana nd s un equivalent de n en les paraules catalanes: ca. depn, mn, correspon - oc. depende, mond, correspond. ;
 La catalana ny enfront d'una vocal s un equivalent de nh en les paraules occitanes: ca. acompanyat, ensenyament - oc. acompanhat, ensenhament. Per per exemple ca. anys - oc. ans. ;

Prefixos i sufixos.
Sufixos: ;


Fonts externes. 
www.logosdictionary.org aix com www.logosquotes.org. Les paraules aix com les cites en llenges diverses. El material abundant a comparar. ;
 The Occitan language ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408039" title="Barbus holotaenia" nonfiltered="2578" processed="2568" dbindex="157594">

 Barbus holotaenia s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408040" title="Pierrefiche (Lozre)" nonfiltered="2579" processed="2569" dbindex="157595">


Pierrefiche s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408042" title="Saint-Sauveur-de-Ginestoux" nonfiltered="2580" processed="2570" dbindex="157596">


Saint-Sauveur-de-Ginestoux s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408043" title="Barbus nigeriensis" nonfiltered="2581" processed="2571" dbindex="157597">

 Barbus nigeriensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Nil, Nger, Volta, i al llac Txad.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408044" title="Helmintologia" nonfiltered="2582" processed="2572" dbindex="157598">
L'helmintologia (del grec -helminthos (        ) i  logia (-     )) o -logos (     )) s la branca de la zoologia que s'encarrega de l'estudi dels cucs o helmints. Tamb pot ser considerada una branca de la parasitologia ja que s el camp en el que interessa aquesta agrupaci d'animals.

Els cucs als que pren me s atenci s als intestinals, entre els que s'hi troben els nematodes i els platihelmints.

Es considera a Francesco Redi el fundador de l'helmintologia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408045" title="Barbus hospes" nonfiltered="2583" processed="2573" dbindex="157599">

Barbus hospes  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Orange (Nambia i Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408047" title="Cant de Fournels" nonfiltered="2584" processed="2574" dbindex="157600">



El Cant de Fournels s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Fournels.

Municipis.
Albaret-le-Comtal;
Arzenc-d'Apcher;
Brion;
Chauchailles;
La Fage-Montivernoux;
Fournels  ;
Noalhac;
Saint-Jury;
Saint-Laurent-de-Veyrs;
Termes;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408049" title="Cant de Grandrieu" nonfiltered="2585" processed="2575" dbindex="157601">



El Cant de Grandrieu s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Grandrieu.

Municipis.
Chambon-le-Chteau;
Grandrieu;
Laval-Atger;
La Panouse;
Saint-Bonnet-de-Montauroux;
Saint-Paul-le-Froid;
Saint-Symphorien;
Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408050" title="Barbus neumayeri" nonfiltered="2586" processed="2576" dbindex="157602">

Barbus neumayeri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Tanganyika, Victria i Basuto, i al riu Semliki (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408053" title="Cant de Langogne" nonfiltered="2587" processed="2577" dbindex="157603">



El Cant de Langogne s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Langogne.

Municipis.
Auroux;
Chastanier;
Cheylard-l'vque;
Fontanes;
Langogne (chef-lieu);
Luc;
Naussac;
Rocles;
Saint-Flour-de-Mercoire;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408054" title="Barbus huguenyi" nonfiltered="2588" processed="2578" dbindex="157604">

Barbus huguenyi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea i Libria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408055" title="Cant de Le Malzieu-Ville" nonfiltered="2589" processed="2579" dbindex="157605">



El Cant de Le Malzieu-Ville s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Le Malzieu-Ville.

Municipis.
Chaulhac;
Julianges;
Le Malzieu-Forain;
Le Malzieu-Ville  ;
Paulhac-en-Margeride;
Prunires;
Saint-Lger-du-Malzieu;
Saint-Pierre-le-Vieux;
Saint-Privat-du-Fau;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408056" title="Barbus neefi" nonfiltered="2590" processed="2580" dbindex="157606">

Barbus neefi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Transvaal (Sud-frica), Zmbia i Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408057" title="Barbus huloti" nonfiltered="2591" processed="2581" dbindex="157607">

Barbus huloti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Albert (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408059" title="Barbus nasus" nonfiltered="2592" processed="2582" dbindex="157608">

Barbus nasus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Marroc.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408061" title="Barbus hulstaerti" nonfiltered="2593" processed="2583" dbindex="157609">

Barbus hulstaerti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408062" title="Barbus nanningsi" nonfiltered="2594" processed="2584" dbindex="157610">

Barbus nanningsi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408063" title="Barbus humeralis" nonfiltered="2595" processed="2585" dbindex="157611">

Barbus humeralis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408064" title="Barbus myersi" nonfiltered="2596" processed="2586" dbindex="157612">

Barbus myersi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Kabunda (conca del riu Luapula, frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408066" title="Barbus humilis" nonfiltered="2597" processed="2587" dbindex="157613">

Barbus humilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tsana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408067" title="Barbus musumbi" nonfiltered="2598" processed="2588" dbindex="157614">

Barbus musumbi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408068" title="Barbus humphri" nonfiltered="2599" processed="2589" dbindex="157615">

Barbus humphri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408069" title="Barbus mursa" nonfiltered="2600" processed="2590" dbindex="157616">

Barbus mursa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Coad, B.W., 1995. Freshwater fishes of Iran. Acta Sci. Nat. Acad. Sci. Brno. 29(1):1-64.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408070" title="Barbus hypsolepis" nonfiltered="2601" processed="2591" dbindex="157617">

Barbus hypsolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total i els 3 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nger, incloent-hi el seu delta a Nigria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408071" title="Barbus mungoensis" nonfiltered="2602" processed="2592" dbindex="157618">

Barbus mungoensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Blackwater, Menge i Mungo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408072" title="Barbus inaequalis" nonfiltered="2603" processed="2593" dbindex="157619">

Barbus inaequalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Teugels, G.G., C. Lvque, D. Paugy i K. Traor, 1988. tat des connaissances sur la faune ichtyologique des bassins ctiers de Cte d'Ivoire et de l'ouest du Ghana. Rev. Hydrobiol. Trop. 21(3):221-237.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408073" title="Barbus multilineatus" nonfiltered="2604" processed="2594" dbindex="157620">

Barbus multilineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als cursos superiors dels rius Zambezi i Kafue. Tamb als rius Okavango i al tram zambi del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408074" title="Barbus innocens" nonfiltered="2605" processed="2595" dbindex="157621">

Barbus innocens  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408078" title="Barbus luapulae" nonfiltered="2606" processed="2596" dbindex="157625">

Barbus luapulae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Luapula (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408079" title="Barbus iturii" nonfiltered="2607" processed="2597" dbindex="157626">

Barbus iturii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408080" title="Barbus motebensis" nonfiltered="2608" processed="2598" dbindex="157627">

Barbus motebensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Transvaal (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408081" title="Barbus jacksoni" nonfiltered="2609" processed="2599" dbindex="157628">

Barbus jacksoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408083" title="Vesp" nonfiltered="2610" processed="2600" dbindex="157629">


Els vespins (Vespinae) sn una subfamlia d'himenpters de la famlia dels vspids. Sn vespes eusocials com els membres de la subfamlia Polistinae. L'excepci sn les vespes parsites que no tenen castes i que dipositen els seus ous en els nius d'altres espcies.

 Biologia .

La socialitzaci en els vespins est ms desenvolupada que en polistins, les castes estan ms diferenciades en grandria i morfologia i les colnies tendeixen a ser ms grans. La colnia s fundada per una sola reina.

Els nius sn de paper, fet de fibres de fusta mastegades. Els ruscs estan protegits per una paret protectora de diverses capes. De vegades, aquesta capa s molt rudimentria si el niu est dins d'una cavitat. Els nius dels vespins poden estar construts en branques d'arbres, en cavitats, com ara troncs buits, o poden ser subterranis. El niu no es torna a usar a l'any segent.

Durant la fase de fundaci de la colnia, la reina realitza totes les tasques per desprs que la primera ventrada madura, la reina no surt ms a buscar menjar i es dedica noms a posar ous. Els primers ous sn de femelles estrils destinades a ser obreres, per al final de l'estaci es produeixen mascles i reines, que sn criats en celles ms grans. L'aliment de les larves inclou una gran varietat d'artrpodes i fins i tot carn d'animals morts.

Hi ha diverses espcies parsites. En Dolichovespula adulterina i Vespula austraca les femelles envaeixen els nius d'altres espcies del seu mateix gnere, maten a la reina i obliguen a les obreres a cuidar les seves larves. Una altra espcie, Vespula squamosa, s parsita facultativa, s a dir que de vegades inicia una colnia prpia i altres usurpa els nius de vespes d'una espcie emparentada, Vespula maculifrons. A ms, hi ha molts casos d'usurpaci intraespecfica de nius, s a dir, dins d'una mateixa espcie.

 Distribuci geogrfica .
Aquesta subfamlia es troba en tots els continents tret de l'Antrtida. Hi ha algunes espcies que han estat introdudes en territoris fora de la seva distribuci natural i algunes han esdevingut serioses palgues.

 Taxonomia .
Els vespins inclouen quatre gneres:

Dolichovespula;
Provespa;
Vespa;
Vespula;

Els quatre gneres estan presents a la Pennsula Ibrica, per Vespa s l'nic que viu als Pasos Catalans.

 Referncies .


 Enllaos externs .


Buck, M. Marshall, S., Cheung, D. Identification atlas of the Vespidae (Hymenoptera, Aculeata) of the northeastern Nearctic region. 2008;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408089" title="Barbus jae" nonfiltered="2611" processed="2601" dbindex="157630">

 Barbus jae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo i als rius del sud del Camerun, Guinea Equatorial i Gabon.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408090" title="Barbus mohasicus" nonfiltered="2612" processed="2602" dbindex="157631">

Barbus mohasicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408092" title="Barbus janssensi" nonfiltered="2613" processed="2603" dbindex="157632">

 Barbus janssensi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram superior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408094" title="Barbus mocoensis" nonfiltered="2614" processed="2604" dbindex="157633">

Barbus mocoensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408097" title="Barbus jubbi" nonfiltered="2615" processed="2605" dbindex="157634">

Barbus jubbi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Kasai (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408104" title="Barbus mirabilis" nonfiltered="2616" processed="2606" dbindex="157635">

 Barbus mirabilis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408105" title="Barbus kamolondoensis" nonfiltered="2617" processed="2607" dbindex="157636">

Barbus kamolondoensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408106" title="Barbus miolepis" nonfiltered="2618" processed="2608" dbindex="157637">

 Barbus miolepis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo (llevat del riu Luapula i del llac Moero), al riu Okavango i al curs superior del Zambezi.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408107" title="Mtode Kumon" nonfiltered="2619" processed="2609" dbindex="157638">

El mtode Kumon, va ser creat per l educador japons Toru Kumon, i s el sistema educatiu de matemtiques i llengua ms gran de tot el mn. . Fins el mes de mar del 2007, ms de 4 milions de nens estudiaven utilitzant el mtode Kumon en ms de 26.000 centres Kumon en 45 pasos. A Amrica, ms de 240,000 estudiants estan estudiant en ms de 1400 centres Kumon en pasos com Brasil, Canad, Mxic, i els Estats Units

 Els  programes .
Els estudiants no treballen com en una classe ordinria sin segons el seu progrs dins del currculum al seu propi ritme, canviant de nivell quan ja han assolit el nivell anterior. Assolir un nivell implica a vegades repetir el mateix conjunt de fitxes fins que l alumne adquireix una puntuaci satisfactria dins un perode de temps estipulat.

 El currculum matemtic del mtode Kumon  .

Q Probabilitat, estadstica, matrius i transformacions lineals.

P Integraci i equacions diferencials.

O Progressions i clcul diferencial.

N Vectors, corbes quadrtiques i successions.

M Trigonometria, rectes i geometria.

L Logaritmes i clcul.

K Funcions quadrtica, algebraica, irracional i exponencial.

J Algebra advanada.

I Factoritzaci, arrels quadrades, equacions de grau dos, el teorema de Pitgores.

H Sistemes d equacions lineals, inequacions, funcions i grfics.

G Nombres enters i introducci a l lgebra.

F Les operacions de les fraccions, els decimals.

E Fraccions.

D Multiplicaci per varies xifres, divisi per varies xifres, introducci a les fraccions.

C Multiplicaci i divisi.

B Suma i resta vertical.

A Suma i resta horitzontal per nombres de varies xifres.

2A Sumar nombres fina a 10, restar nombres fina a 9.

3A Sumar nombres fins a 5.

4A Llegir i escriure nombres fins 220.

5A Dibuixar lnies i fer trencaclosques numrics fins 50.

6A Comptar fins 30.

7A Comptar fins 10.
 Variaci dels currculums en el mn .

El currculum de matemtiques s el mateix a tot el mon, el programa de llenges varia segons les regions. Per exempre, el programa de lectura xins a Taiwan s diferent dels de Hong Kong i Singapur, i el d anglsdels Estats Units, Canad, i les Filipines varia respecte el del Regne Unit. A ms a ms Kumon Korea t d altres assignatures com cincia, calligrafia, carcters xinesos i coreans que no es poden estudiar a d altres llocs.

 El logo de la cara que pensa .
El logo de Kumon es coneix com la "Cara que pensa ", que es troba ficada en el seu disseny dins de la lletra  O.  Aquesta "Cara que pensa " simbolitza no noms la cara d un nen sin tamb la cara d un adult.

El logo KUMON es projecta a s mateix com un smbol per a tots els que  ens proposem reptes i evolucionem amb els anys mitjanant el raonament. El color de l empresa KUMON s el blau cel que representa l  intellecte hum , la  integritat  i la  serietat.  Tamb significa que Kumon s una organitzaci global sota el cel blau que uneix a tot el mn en un.

 References .



Enllaos externs.
 Kumon's official site;
 Kumon's official site in the Philippines;
 Kumon's official site in Japan;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408109" title="Barbus kersin" nonfiltered="2620" processed="2610" dbindex="157639">

 Barbus kersin s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Coad, B.W., 1998. Systematic biodiversity in the freshwater fishes of Iran. Ital. J. Zool. 65:101-108.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408110" title="Barbus mimus" nonfiltered="2621" processed="2611" dbindex="157640">

 Barbus mimus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408112" title="Diego d'Almeida" nonfiltered="2622" processed="2612" dbindex="157641">
Diego d'Almeida fou el lloctinent ms important del comte Hug Roger III. Es conegueren a Barcelona, on Diego an a combatre juntament amb la causa nobiliria contra el rei durant la guerra civil catalana.

Diego d'Almeida arrib a ser l'home de ms confiana d'Hug Roger III i segu a aquest en les seues campanyes contra el rei i fins i tot durant la guerra del Pallars ajud a defensar el castell de Valncia de les mans dels Cardona.

 Referncies .
 Hug Roger III de Pallars i la fi de la Catalunya comtal. Propostes didctiques. Llibre editat per el Consell Comarcal del Pallars Sobir i la Generalitat de Catalunya. Cisco Farrs, Isabel Montori, Teresa Sabarich i Maria Toh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408113" title="Barbus kerstenii" nonfiltered="2623" processed="2613" dbindex="157642">

Barbus kerstenii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Okavango, curs superior del Zambezi i l'frica Central i Oriental (incloent-hi el llac Victria).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408116" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2624" processed="2614" dbindex="157643">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren 8 proves de ciclisme, set en categoria masculina i una en categoria femenina, sent la primera vegada que les dones pogueren participar en aquest esport. Aquestes proves es dividiren en tres de ciclisme en ruta, formades per dues contrarellotges individuals i una contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. En aquesta ltima modalitat s'introdu la cursa per punts.

La competici es realitz entre els dies 29 de juliol i el 3 d'agost de 1984 al Veldrom Olmpic situat a la Universitat Estatal de Califrnia, Dominguez Hills. Per la seva banda la prova de ciclisme en ruta es realitz a la poblaci de Mission Viejo.

Participaren un total de 359 ciclistes, entre ells 45 dones, de 54 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Ciclisma en pista.
Categoria masculina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1984;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408118" title="Llenges reto-romniques" nonfiltered="2625" processed="2615" dbindex="157644">
Llenges reto-romniqus sn un un grup de llenges romniques de l'rea alpina que segons alguns autors representen la resta d'un rea roman ms mplia que arribava pel nord fins a el Danubi. Comprn tres seccions: 
Dialectes romanxs (rumantsch): sursilv, sutsilvano, surmir, puter i vallader formen els cinc dialectes escrits, es parlen a Sussa (en el cant dels Grisons), en l'actualitat el nombre de parlants de tots aquests dialectes reunits s d'unes 35.000 persones. ;
Interomanx (rumantsch grischun): mena de lingua franca romanx emprada a Sussa per a unificar la vintena de dialectes romanxs, i que es dna suport sobretot en el sursilv, el vallader i el surmir. L'interromanx s una llengua oficial en el cant sus dels Grisons. ;
Dialectes ladins (ladn): empleats als Dolomites (Itlia), es consideren una llengua regional. ;
Fril (furlan): parlat a la provncia d'Udine, t l'estatut de llengua regional a Fril-Vencia Jlia.

 Semblances de vocabulari entre els diferents dialectes, l'angls i l'itali .
 



 Enllaos externs .
Informe d'Ethnologue sobre les llenges retoromniques;

 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408120" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2626" processed="2616" dbindex="157645">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 1 i 11 d'agost de 1984 al Long Beach Convention and Entertainment Center de Long Beach.

Participaren 262 esgrimistes, 202 homes i 60 dones, de 38 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1984;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408122" title="Barbus kessleri" nonfiltered="2627" processed="2617" dbindex="157646">

Barbus kessleri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius d'Angola.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408130" title="Barbus kissiensis" nonfiltered="2628" processed="2618" dbindex="157647">

Barbus kissiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 1,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Nger.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408132" title="Barbus microterolepis" nonfiltered="2629" processed="2619" dbindex="157648">

 Barbus microterolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408138" title="Barbus micronema" nonfiltered="2631" processed="2620" dbindex="157651">

 Barbus micronema  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408139" title="Coll dels Belitres (serra del Verd)" nonfiltered="2632" processed="2621" dbindex="157652">

El coll dels Belitres s una collada de la serra del Verd situada a 2.151,9 m. d'altitud entre el Cap del Verd i el Cap de Prat d'Aubes. Hi passa un corriol que comunica la vall del torrent de la Borda (municipi de la Coma i la Pedra) amb la vall del torrent Fosc (municipi de Gsol) 

Mapa.
Mapa de l'ICC








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408146" title="Antiguitat tardana" nonfiltered="2633" processed="2622" dbindex="157654">
La Antiguitat tardana s el perode de transici entre l Edat Antiga i l  Edat Mitjana; les dues primeres divisions de la perioditzaci tradicional del temps histric que s acostumen a aplicar a la Histria de la civilitzaci occidental. Cronolgicament cobriria el perode que va des de la crisi del segle III, que marca el comenament de la descomposici de la Antiguitat clssica, fins a l  expansi musulmana i la constituci de l  Imperi Carolingi (finals de el segle VIII), processos que van representar l'assentament definitiu del mn medieval. Henri Pirenne (Mahoma i Carlemany) pot considerar-se el creador del concepte, al posar de manifest els dos elements essencials que per caracteritzar de forma definitiva el mn medieval' van significar dos grans esdeveniments: l'Imperi de Carlomenay i l'arribada de l  Islam a Europa; i els processos que van implicar: la ruptura de la unitat de la conca del Mediterrani (en all econmic i all ideolgic, una veritable frontera de civilitzacions) i el tancament en si mateixa de l Europa Occidental o Cristiandat llatina (prviament separada de la Cristiandat oriental de l  Imperi Bizant), on culminaran les formes econmiques, socials, poltiques i ideolgiques del feudalisme i que venien desenvolupant-se des de l'inici d'aquest perode, cinc-cents anys abans.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408147" title="Barbus microcephalus" nonfiltered="2634" processed="2623" dbindex="157655">

Barbus microcephalus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula Ibrica: rius Tajo i Guadiana.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408151" title="Pere Valls i Duran" nonfiltered="2635" processed="2624" dbindex="157656">
Pere Valls i Duran (Sabadell, 1869   Barcelona, 1935) va ser un instrumentista i pedagog de contrabaix i compositor destacat.

Va iniciar els estudis de msica a Sabadell, per ms endavant es va traslladar a Barcelona per ampliar-los. Als divuit anys, ja amb un bon domini del contrabaix, va viatjar a la Repblica Argentina i es va establir a Buenos Aires on va formar part de diferents orquestres. A Buenos Aires va poder ampliar els seus estudis d'harmonia i de contrapunt, aix com els de contrabaix amb Jos Roveda, deixeble directe del gran contrabaixista itali Giovanni Bottessini. L'experincia que all va adquirir tan amb el repertori simfnic com en l operstic va ser decisiva en la seva carrera. L etapa americana va acabar l any 1892 quan, per raons familiars, va haver de tornar a Catalunya.

Aquell mateix any es va installar a Barcelona i, durant els segents 30 anys, va ser un dels artistes ms destacats del panorama musical catal pel seu paper rellevant en quatre facetes: en primer lloc, com a intrpret  va formar part de les millors orquestres de l'poca, com l'Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona o l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu ; en segon lloc, com a professor de contrabaix  va ser professor del Conservatori de Msica del Liceu durant ms de vint anys i per les seves classes van passar la major part dels instrumentistes de contrabaix del pas, a part de ser autor d'un Mtode per a Contrabaix deutor de l'escola de Bottessini ; en tercer lloc, com a dinamitzador musical  amb la participaci activa en diferents associacions musicals com la Uni de Msics de Catalunya, l'Associaci Wagneriana de Barcelona o l'Associaci Obrera de Concerts ; i en quart lloc, com a compositor.

Com a compositor Pere Valls va ser autor de ms de cinquanta obres per a diverses formacions, per entre totes elles destaquen les dedicades al contrabaix. D'entre les seves obres per a contrabaix i piano destaca la Suite Andaluza (1918) en quatre moviments  obra que actualment s de repertori en diverses escoles europees de contrabaix com per exemple a la Ctedra  Reina Sofa  de Madrid les tres Fantasies per a contrabaix i orquestra (compostes entre 1894 i 1917)  una d'elles d'homenatge a Bottessini , el Gran concierto obligado para contrabajo (1906), la Fantasa andante con variaciones, la Gran introduccin y tarantella, el Tema con variaciones para contrabajo, la Tarantella-concierto de contrabajo (1893) o la Romanza para Contrabajo y piano, obra que  en la seva transcripci per a violoncel  va ser estrenada pel mateix Pau Casals. El seu catleg es completa amb obres per a orquestra, per a piano, per a grups de cambra, per a cobla, per a banda, per a instruments solistes, per a orquestra de ball i, fins i tot, una sarsuela.
Obres publicades a Clivis Publicacions: GRAN CONCERT OBLIGAT DE CB I PIANO, LLEGENDA, 4 JUGUETES, GRAN CONCERT OBLIGAT DE CONTRABAIX I ORQUUESTRA, GRAN CONCERT OBLIGAT DE CONTRABAIX I PIANO: ROMANA. GRAN INTRODUCCI I TARANTEL LA
SUITE ANDALUZA

Clivis Publicacions










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408156" title="Enric Ortenbach i Garcia" nonfiltered="2636" processed="2625" dbindex="157657">
Enric Ortenbach i Garcia (1929 - Barcelona, 6 de setembre del 1996) va ser un comedigraf i adaptador de teatre catal.

Obra dramtica.
 1957. Las palmeras de plomo;
 1973, juny Las gatas sicilianas. Estrenada al Teatre Talia de Barcelona.
 1973. Un yogur para dos, original de Stanley Prince, versi d'Enric Ortenbach. Estrenada al Teatre Moratn de Barcelona.
 1977, setembre. No te'n oblidis mai (...el paso alegre de la paz), en collaboraci de Jaume Nadal i Josep Maria Loperena, original de Peter Nichols. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.

Assaig.
 1964. Veinticinco siglos de teatro;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408157" title="Marcellin Pierre Eugne Berthelot" nonfiltered="2637" processed="2626" dbindex="157658">


Marcellin Pierre Eugne Berthelot (25 d'octubre de 1827 - 18 de mar de 1907) va ser un  qumic i poltic francs que va destacar en el camp de la termoqumica on s conegut pel principi de Thomsen-Berthelot. Tamb va sintetitzar molts compostos orgnics a partir de substncies inorgniques desmentint aix la teoria del vitalisme. Est considerat com un dels majors qumics de tots els temps.

Biografia.
Berthelot va ser fill d'un metge, republic convenut. Va ser un estudiant brillant al Lyce Henri-IV, on va estudiar histria i filosofia. Desprs va estudiar a la Facultat de Pars. Va comenar la seva investigaci en el laboratori privat de Thophile Jules Pelouze, on va poder experimentar a voluntat. Desprs es va incorporar al Collegi de Frana com ajudant d'Antoine Jrme Balard, el seu antic mestre, el 1851. 

Igual que molts altres qumics del seu temps, Berthelot va iniciar la seva recerca sobre els compostos orgnics de naturalesa bastant complexa. Va obtenir el seu doctorat en 1854 amb la seva tesi Sur les combinaisons de la glycrine avec les acides sobre l'estructura i la sntesi dels greixos i les combinacions d'cids amb glicerol. Berthelot va realitzar la sntesi de molts de compostsos per els seus interessos tamb es varen estendre a estudis histrics relacionats amb l'alquimia i la qumica. 

Berthelot va ser professor de l'Escola Superior de Farmcia en 1859, professor de qumica orgnica al Collegi de Frana el 1865, un lloc que es va crear especialment per a ell. Va ser Inspector General d'Educaci Superior el 1876. 

Va ocupar el carteres ministerials segents: 

 Ministre d'Educaci i Belles Arts, 11 de desembre de 1886 al 17 de maig de 1887, el govern de Ren Globet ;
 Ministre de Relacions Exteriors, 1 de novembre de 1895 al 23 d'abril de 1896, el govern de Lon Bourgeois.

Obra.
Destaquen:
 El seus treballs en termoqumica (equaci d'estat dels gasos reals, afinitat qumica, velocitat de reacci, bomba calorimtrica, principi de la combusti, explosius, principi de Thomsen-Berthelot, etc.);
 El seu treball sobre la reacci d'esterificaci.
 Les seves sntesis de compostos orgnics (et, metanol, cids orgnics,...) a partir de compostos inorgnics que acabaren definitivament amb la teoria de la fora vital. ;

La seva contribuci s de vegades controvertida pel fet que no va reconeixer mai el concepte de l'tom. Aix mateix, atribueix aquesta frase: "El mn ja no un misteri! "

Obres.
La Science idale et la science positive, lettre ouverte  Ernest Renan parue dans La revue des deux mondes (1863);
Les Origines de l'alchimie (1885), 445 p. ;
Science et philosophie (1886) reprend sa clbre lettre  Renan de 1863;
Introduction  la chimie des Anciens et du Moyen ge (1889). ;
 Tome I : Essai sur la transmission de la science antique au Moyen ge, 453 p.
 Tome II : L'alchimie syriaque, 408 p.
 Tome III : L'alchimie arabe, 255 p.
La Rvolution chimique, Lavoisier (1890);
La Chimie au Moyen ge (1893). ;
Thermochimie. Donnes et lois numriques(1897).
 Tome I : Les lois numriques.
 Tome II : Les donnes exprimentales ;
Les Carbures d'hydrogne (1901).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408162" title="Alim (nom)" nonfiltered="2638" processed="2627" dbindex="157659">
Alim s un nom mascul rab (en rab     ,  Al m) que literalment significa "savi", "erudit". Si b Alim s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes. Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408164" title="mal (nom)" nonfiltered="2639" processed="2628" dbindex="157660">
mal s un nom mascul i femen rab (en rab    , Amal) que literalment significa "esperana", "illusi". Si b mal s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Amal. Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408167" title="Sant Esteve de Castellnou de Montsec" nonfiltered="2640" processed="2629" dbindex="157661">

Sant Esteve de Castellnou de Montsec s l'esglsia parroquial, romnica, del poble de Castellnou de Montsec, del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Fou construda entre al segle XI, per fou posteriorment modificada del tot.

Conserva, de l'edifici medieval, una part del mur de ponent, amb una finestra de doble esqueixada.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Esteve d'Alsamora", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408168" title="Coll de Ves" nonfiltered="2641" processed="2630" dbindex="157662">
El coll de Ves s una collada de la serra del Verd situada a 1.906,5 m. d'altitud entre el Roca d'en Carbassa i el Cap del Verd.  Comunica la vall de la Ribereta del Pujol (municipi de la Coma i la Pedra) amb la del riu de la Mola (municipi de Josa i Tuixn).

Mapa.
Mapa de l'ICC








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408170" title="Amn (nom)" nonfiltered="2642" processed="2631" dbindex="157663">
Amn s un nom mascul rab (en rab     , Am n) que literalment significa "segur", "lleial", "fidel". Si b Amin s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Amin. Precedit de l'article, Al-Amn (      , al-Am n), o en expressions com Amn-ad-Dawla (           , Am n ad-Dawla o Amn-al-Mulk (          , Am n al-Mulk) s un lqab o ttol emprat per diversos governants musulmans.

Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

La forma femenina d'aquest nom s Amina

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408171" title="Polist" nonfiltered="2643" processed="2632" dbindex="157664">


Els polistins (Polistinae) sn una subfamlia d'himenpters de la famlia dels vspids que compren unes 1.100 espcies, principalment tropicals i subtropicals. A Europa, noms hi viuen nou espcies, totes del gnere Polistes, entre les que destaca Polistes gallicus una de les vespes ms comunes als Pasos Catalans.

Caracterstiques.
L'abdomen s peciolat, s a dir, molt estret a la base, i les antenes dels mascles estan corbades a la punta. Les reines (femelles reproductives) son d'aspecte similar al de les obreres (femelles estrils), per b que de vegades sn una mica ms grans o tenen diferent color. Els nius sovint son oberts, a diferncia dels nius dels vespins que estan tpicament recobert de nombroses capes de paper.

 Referncies .




Enllaos externs.
Comportament social dels polistins ;
Iconografia dels vspids del mn - Polistins ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408172" title="Amina (nom)" nonfiltered="2644" processed="2633" dbindex="157665">
Amina s un nom femen rab (en rab      , Am na) que literalment significa "segura", "lleial", "fidel". Si b Amina s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes.

La forma masculina d'aquest nom s Amn.

Cal no confondre aquest nom amb mina, un altre nom de pila rab femen, clebre per ser el nom de la mare del profeta Muhmmad.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408173" title="mina (nom)" nonfiltered="2645" processed="2634" dbindex="157666">
mina s un nom femen rab (en rab     ,  mina) que literalment significa "segura", "tranquilla". Si b mina s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Amina.

Cal no confondre aquest nom amb Amina, un altre nom de pila rab, forma femenina d'Amn.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408176" title="Tres Collets" nonfiltered="2646" processed="2635" dbindex="157667">
Els Tres Collets s una collada de la serra del Verd situada a 2.134,0 m. d'altitud entre el Cap de Prat d'Aubes i el Cap d'Urdet. Comunica la vall de la Ribera de Cal Canonge (municipi de la Coma i la Pedra) amb la del torrent Forcat (municipi de Gsol).

Mapa.
Mapa de l'ICC







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408177" title="Edward Cave" nonfiltered="2647" processed="2636" dbindex="157668">


Edward Cave (27 de febrer del 1691   10 de gener del 1754), impressor i editor, va crear el primer magazn generalista en el sentit modern del terme, The Gentleman's Magazine.

Fill d'un sabater, Cave va nixer a Newton, a prop de Rugby (Warwickshire), on va rebre l'educaci elemental, que va haver d'abandonar desprs que l'acusessin d'haver robat al director. Va treballar en diverses feines, entre les quals comerciant de fusta, reporter i impressor, fins que se li va acudir la idea de llanar una publicaci peridica que parlaria de tots els temes que interessaven el pblic amb una certa formaci, des del comer fins a la poesia, i va intentar tirar endavant la idea convencent diversos impressors i llibreters de Londres. Per ning no hi va mostrar cap inters, de manera que Cave va comenar el projecte tot sol. The Gentleman's Magazine va aparixer el 1731 i ben aviat es va convertir en la publicaci peridica ms influent i imitada del seu temps, a ms de convertir Cave en un home ric. 

Cave dedicava tota l'energia a The Gentleman's Magazine, i rarament abandonava les seves oficines de Saint John's Gate, Clerkenwell. La revista tenia una mplia nmina de collaboradors  el ms fams dels quals s Samuel Johnson, que sempre es va mostrar agrat a Cave per haver-li donat feina durant tants anys , i Cave mateix hi escrivia sovint signant els seus articles amb el pseudnim de Sylvanus Urban.

A ms de la seva activitat com a editor, va obtenir de Lewis Paul una llicncia per a 250 fusos per a un teler mecnic que va patentar, precursor del teler de vapor. El 1742, Cave va comprar la propietat de Marvels Mill, a Northampton, i la va convertir en una fbrica de cot, probablement la primera filatura de vapor del mn, que aparentment havia d'aportar uns bons beneficis, per que de fet va oferir una rendibilitat bastant migrada. La filatura va tancar l'any 1761, o possiblement una mica ms tard.

Cave tenia gota. Va morir el 1754, i est enterrat a l'esglsia de Saint James, a Clerkenwell.

Enllaos externs.
 Pgines dels primers vint volums de The Gentlemen's Magazine, des de v1 1731 fins a v20 1750;
 La vida quotidiana a l'Anglaterra georgiana tal com la recollia The Gentleman's Magazine ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408181" title="Principat (Roma)" nonfiltered="2648" processed="2637" dbindex="157669">
El Principat s el nom que rep el sistema poltic vigent durant el primer perode de l'Imperi Rom, estenent-se des del regne de Csar August (27 aC) fins a la Crisi del Tercer Segle, en que es va passar al Dominat. El Principat es caracteritza per l'esfor per part dels emperadors de preservar una illusi de continuitat respecte la Repblica Romana. En general els emperadors respectaven la llei i els costums, i no feien excessiva ostentaci de poder. A la prctica fou un perode d'absolutisme illustrat, amb algunes derives cap a sistemes de monarquies gaireb constitucionals. 

El sistema el va instaurar Csar August, que com el seu antecessor Juli Csar, no va voler proclamar-se rei per evitar conflictes amb els republicans. Per aix es feu nomenar princeps, que en llat significa "el primer", per transmetre la idea de que tan sols era un "primer entre iguals". La intenci inicial era que aquest crrec especial fos temporal, pero les circumstncies del moment el convertiren en hereditari i es perllong en el temps.

Per posar fi a la Crisi del Tercer Segle, l'emperador Diocleci (284) va refundar l'Imperi i va substituir el Principat pel DOminat, que abandonaria les pretensions a les antigues costums republicanes i evolucionaria cap a una monarquia absoluta.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408183" title="Abel Folk" nonfiltered="2649" processed="2638" dbindex="157670">
Abel Folk (28 d'agost de 1959, Barcelona) s una actor de cinema, televisi i doblador.

s la veu habitual, en catal i espanyol de l actor Pierce Brosnan.
s conegut tamb per posa la veu al programa Loquendo.

 Televisi .

Ventdelpl, 2008;

 Cinema i films televisius .

 Munturiol, El senyor del mar, 1993;
 All tied up, 1994;
 La teta i la lluna, 1994;
 Gimlet, 1995;
 El perqu de tot plegat, 1995;
 Parella de tres, 1995;
 Raons sentimentals, 1996;
 Subjdice, 1998;
 El viaje de Arin,2000 ;
 The dancer upstairs, 2002;
 Face of terror, 2003;
 Art Heist, 2004;
 Iris, 2004;
 Golpe maestro, 2004;
 L'est de la brixola, 2005;
 Animals ferits, 2006;
 53 das de invierno, 2006;
 Gal, 2006;
 El Coronel Maci, 2006;
 Prxima, 2007;
 Savage Grace, 2007;
 Viki Cristina Barcelona, 2008;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408184" title="Ciutadania romana" nonfiltered="2650" processed="2639" dbindex="157671">
La ciutadania romana implicava gaudir d'una srie de drets entre els qu destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir crrecs pblics. Inicialment noms el tingueren els habitants de Roma, estenet-se ms tard als pobles de la pennsula Itlica, i posteriorment es generalitz quan Caraca la, l'any 212, l'atorg a tots els habitants lliures de l'Imperi Rom.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408186" title="Ports de muntanya de la provncia de Castell" nonfiltered="2651" processed="2640" dbindex="157672">
Els Ports.


Baix Maestrat.


Alt Maestrat.


l'Alcalatn.


Plana Alta.

Alt Millars.


Alt Palncia.

Plana Baixa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408191" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2652" processed="2641" dbindex="157673">



Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 15 proves de gimnstica, sent la primera vegada que s'incorpor al programa olmic la gimnstica rtmica. En gimnstica artstica es realitzaren vuit proves en categoria masculina i sis en categoria femenina, i en gimnstica rtima una en categoria femenina. 

La competici es dugu a terme entre els dies 29 de juliol i 5 d'agost de 1984 al Pauley Pavilion de la Universitat de Califrnia, Los Angeles. Hi participaren 136 gimnastes, 71 homes i 65 dones, de 19 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Gimnstica artstica.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Gimnstica rtmica.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408198" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2653" processed="2642" dbindex="157674">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren deu proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 29 de juliol de 1984 al Gersten Pavilion de la Loyola Marymount University.

Participeren un total de 186 halters de 48 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408200" title="Barbus kubanicus" nonfiltered="2654" processed="2643" dbindex="157675">

Barbus kubanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al territori de l'antiga URSS.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408202" title="Goxwiller" nonfiltered="2655" processed="2644" dbindex="157676">

 Goxwiller (en alsaci Gogschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 785 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408205" title="Barbus microbarbis" nonfiltered="2656" processed="2645" dbindex="157677">

Barbus microbarbis  s una espcie extinta de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava a frica: llac Luhondo (Rwanda).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408206" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2657" processed="2646" dbindex="157678">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 29 de juliol i 10 d'agost de 1984 al Parc de Santa Anita.

Participaren un total de 157 genets, 110 homes i 47 dones, de 30 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1984;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408208" title="Barbus kuiluensis" nonfiltered="2658" processed="2647" dbindex="157679">

Barbus kuiluensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Kouilou.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408209" title="Castell de Vernet (Vernet)" nonfiltered="2659" processed="2648" dbindex="157680">

El castell de Vernet est situat al nucli del municipi de Vernet, al Conflent.

A partir del 885 comena a esmentar-se el castell, que era de domini comtal, i al voltant del qual es desenvolup posteriorment el terme. La senyoria de Vernet va ser en mans de l'abadia de Sant Mart de Canig fins
a la Revoluci Francesa. El 1654 havia sigut desmantellat per les tropes franceses del prncep de Conti. 

Reconstrut al segle XIX i reformat al segle XX, noms conserva, de l'antic castell (segles XII-XIII), una torre rectangular molt refeta. Avui en dia s una residncia privada.

Referncies.

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408210" title="Innenheim" nonfiltered="2660" processed="2649" dbindex="157681">

 Innenheim (en alsaci nnle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.015 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408212" title="Barbus meridionalis" nonfiltered="2661" processed="2650" dbindex="157682">

 Barbus meridionalis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 25,3 cm de longitud total i els 200 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Europa: des de la frontera entre els Estats espanyol i francs fins a Romania, Ucrana i Polnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Muus, B.J., 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks: in Farben abgebildet und beschrieben; Biologie, Fang, wirtschaftl. Bedeutung. Viena: BLV Verlagsgesellschaft, (BLV Bestimmungsbuch; 3). ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408213" title="Barbus lacerta" nonfiltered="2662" processed="2651" dbindex="157683">

Barbus lacerta  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Eursia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408214" title="Acidobacteria" nonfiltered="2663" processed="2652" dbindex="157684">

Acidobacteria constitueix una divisi creada recentement del domini Bacteria. Com indica el seu nom sn acidfiles. Tot i haver estat molt poc estudiades, (es varen descobrir el 1997), se sap que aquesta divisi s un contribudor molt important als ecosistemes, particularment a aquells en qu hi est involucrada la terra.

Recentment, el 2007, s'ha descobert un nou bacteri, Candidatus Chloracidobacterium thermophilum, el primer d'aquest flum capa de realitzar la fototrfia basada en la bacterioclorofilla. 

Referncies.


Enllaos externs.

 Acidobacteria bacterium Ellin345 Genome Page;
Acidobacterium Genome Projects (from Genomes OnLine Database);
Science Daily article;
Scientific American article;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408215" title="Canal Fonda" nonfiltered="2664" processed="2653" dbindex="157685">

La Canal Fonda s un torrent afluent per l'esquerra del torrent de la Borda, a la Vall de Lord.

Neix a Cap de Prat d'Aubes, a 2.188 m. d'altitud, passa per l'est iel sud de Roca Mira  i desguassa al torrent de la Borda a 1.460 m. d'altitud.

Els primers 700 m. del seu curs formen part del territori integrat en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai de la Serra del Verd.

Afluents.

Per l'esquerra.
Cap digne de ser pres en consideraci

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408216" title="Barbus melanotaenia" nonfiltered="2665" processed="2654" dbindex="157686">

 Barbus melanotaenia s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 3,89 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Libria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Stiassny, M.L.J., 1991. Report on a small collection of fishes from the Wologizi Mountains of Liberia, West Africa, with a description of two new species of Barbus (Ostariophysi: Cyprinidae). Am. Mus. Novit. 3015:1-9.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408217" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2666" processed="2655" dbindex="157687">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren dues competicions d'handbol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc al Titan Gym de la California State University, Fullerton entre els dies 31 de juliol i 11 d'agost de 1984.

Comits participants.
Participaren un total de 259 jugadors d'handbol, 177 homes i 82 dones, de 14 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Handbol 1984;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408221" title="Krautergersheim" nonfiltered="2667" processed="2656" dbindex="157688">

 Krautergersheim (en alsaci Krterrische) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.590 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408223" title="Barbus lagensis" nonfiltered="2668" processed="2657" dbindex="157689">

Barbus lagensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est de Nigria i a Ghana.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408225" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2669" processed="2658" dbindex="157690">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren dues proves competicions d'hoquei sobre herba, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici es disput entre els dies 29 de juliol i 11 d'agost de 1984 al Weingart Stadium de la ciutat californiana.

Comits participants.
Participaren un total de 286 jugadors d'hoquei, entre ells 190 homes i 96 dones, de 12 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1984;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408227" title="Barbus megastoma" nonfiltered="2670" processed="2659" dbindex="157691">

Barbus megastoma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 82,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408228" title="Meistratzheim" nonfiltered="2671" processed="2660" dbindex="157692">

 Meistratzheim (en alsaci Maisterze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.302 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408230" title="Barbus lamani" nonfiltered="2672" processed="2661" dbindex="157693">

Barbus lamani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408231" title="Barbus mediosquamatus" nonfiltered="2673" processed="2662" dbindex="157694">

 Barbus mediosquamatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola: riu Luachimo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408232" title="Torre d'Amargs (torre)" nonfiltered="2674" processed="2663" dbindex="157695">

La Torre d'Amargs era una fortificaci medieval que devia constituir un punt d'enlla entre els diferents castells de la regi, principalment Castellnou de Montsec o Girbeta, per exemple.

No se'n t gaire documentaci, per la torre formava part el 1099 del sistema defensiu de Castellnou de Montsec, donat per Pere Ramon I de Pallars Juss a Santa Maria de Mur.

s una torre circular, d'uns 4 m. d'alada (conservats). Els seus fonaments sn la roca viva, i una esplanada situada al seu nord-oest fa pensar en l'existncia d'un castell o d'una casa forta.

El seu dimetre exterior s de 5,3 m., i s feta de carreus allargats escairats, disposats horitzontalment en filades regulars. L'aparell mostra una obra del segle XI.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere i BOLS I MASCLANS, Jordi. "Torre d'Amargs", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408233" title="Barbus laticeps" nonfiltered="2675" processed="2664" dbindex="157696">

 Barbus laticeps s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Wami (Tanznia, frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408234" title="Oscar a la millor fotografia" nonfiltered="2676" processed="2665" dbindex="157697">
L'Oscar a la millor fotografia s un premi atorgat per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques, tots els anys des de 1928, atorgat cada any a un fotgraf per la seva feina en una determinada pellcula 

Durant el seu primer any, 1927-28, aquest premi (com altres premis) no es va lligar a una pellcula especfica; tot el treball dels fotgrafs nominats durant el perode que es qualificava es llistava desprs dels seus noms. El problema amb aquest sistema va ser obvi ja el primer any, des que Karl Struss i Charles Rosher van ser nominats per al seu treball junts a Sunrise per altres tres pellcules filmades individualment o per Rosher o per Struss tamb es llistaven com a part de la nominaci. El segon any, 1928-29, no hi va haver nominacions, tot i que  l'Acadmia t una llista de ttols per la consideraci del jurat. Durant el tercer any, 1929-30, es van nominar pellcules, no fotgrafs, i el premi final no mostrava el nom del cinematgraf. 

Finalment, als premis de 1931, va ser adoptat el sistema modern en totes les categories,  en el qual els individus proposats es relacionen amb una nica pellcula cadascun. Des de 1939 a 1967 (amb l'excepci de 1957), hi va haver tamb premis separats per al color i per al blanc i negre. Des d'aleshores, l'nica pellcula en blanc i negre que ha guanyat el premi ha estat La llista de Schindler (1993).

Floyd Crosby va guanyar l'ltim Premi de l'Acadmia per a una pellcula muda, Tabu el 1931. Hal Mohr va guanyar l'nic premi sense haver estat nominat de  l'Acadmia, el 1935, per a  El somni d'una nit d'estiu. Mohr va ser tamb la primera persona en guanyar el premis en blanc i negre i en color.

Tots els anys han estat atorgats els  premis.

 Anys 1920.
1928 - Charles Rosher i Karl Struss, Sunrise;
George Barnes - The Devil Dancer;
George Barnes  - The Magic Flame;
George Barnes - Sadie Thompson;
1929 - Clyde DeVinna, White Shadows in the South Seas;
John F. Seitz - The Divine Lady;
Ernest Palmer - 4 Devils;
Arthur Edeson - In Old Arizona;
George Barnes - Our Dancing Daughters;
Ernest Palmer - Street Angel;

Anys 1930.
1930 - Joseph T. Rucker i Willard Van Der Veer, With Byrd at the South Pole;
1931 - Floyd Crosby, ;
1932 - Lee Garmes, Shanghai Express;
1933 - Charles Lang, A Farewell to Arms;
1934 - Victor Milner, Cleopatra;
1935 - Hal Mohr, A Midsummer Night's Dream;
1936 - Tony Gaudio, Anthony Adverse ;
1937 - Karl Freund, The Good Earth ;
1938 - Joseph Ruttenberg, The Great Waltz ;
Des de 1939, es van separar els premis per blanc i negre (BiN) i per color:
1939;
Gregg Toland, Cims borrascosos (Wuthering Heights) (BiN) ;
Ernest Haller i Ray Rennahan, All que el vent s'endugu (Gone with the Wind)]] (Color);

Anys 1940.
1940;
George Barnes, Rebecca (BiN) ;
Georges Prinal, El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad) (Color);
1941;
Arthur C. Miller, Que verda era la meva vall (How Green Was My Valley) (BiN) ;
Ernest Palmer i Ray Rennahan, Blood and Sand (Color);
1942;
Joseph Ruttenberg, Mrs. Miniver (BiN) ;
Leon Shamroy, The Black Swan (Color);
1943;
Arthur C. Miller,  The Song of Bernadette (BiN) ;
Hal Mohr i W. Howard Greene, Phantom of the Opera (Color);
1944;
Joseph LaShelle, Laura (BiN) ;
Leon Shamroy, Wilson (Color);
1945;
Harry Stradling, The Picture of Dorian Gray (BiN) ;
Leon Shamroy, Que el cel la jutgi (Leave Her to Heaven) (Color);
1946;
Arthur C. Miller, Anna i el rei de Siam (Anna and the King of Siam) (BiN) ;
Charles Rosher, Leonard Smith i Arthur Arling, 'El despertar(The Yearling) (Color);
1947;
Guy Green, Great Expectations (BiN) ;
Jack Cardiff, Black Narcissus (Color);
1948;
William H. Daniels, The Naked City (BiN) ;
Joseph Valentine, William V. Skall i Winton Hoch, Joan of Arc    (Color);
1949;
Paul C. Vogel, Battleground (BiN) ;
Winton Hoch, La legi invencible (She Wore a Yellow Ribbon) (Color);

Anys 1950.
1950;
Robert Krasker, El tercer home (The Third Man) (BiN) ;
Robert Surtees, Les mines del rei Salom (King Solomon's Mines) (Color);
1951;
William C. Mellor, A Place in the Sun (BiN) ;
Alfred Gilks i John Alton, Un americ a Pars (An American in Paris) (Color);
1952;
Robert Surtees, The Bad and the Beautiful (BiN) ;
Winton Hoch i Archie Stout, The Quiet Man (Color);
1953;
Burnett Guffey, D'aqu a l'eternitat  (From Here to Eternity) (BiN) ;
Loyal Griggs, Arrels profundes  (Shane) (Color);
1954;
Boris Kaufman, La llei del silenci  (On the Waterfront) (BiN) ;
Milton R. Krasner, Three Coins in the Fountain (Color);
1955;
James Wong Howe, The Rose Tattoo (BiN) ;
Robert Burks, To Catch a Thief (Color);
1956;
Joseph Ruttenberg, Somebody Up There Likes Me (BiN) ;
Lionel Lindon, La volta al mn en vuitanta dies  (Around the World in Eighty Days) (Color);
El 1957, va haver un nic premi:
1957 - Jack Hildyard, El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai) ;
Des de 1958, es van tornar a separar els premis per Blanc i Negre i per Color:
1958;
Sam Leavitt, Fugitius  (The Defiant Ones) (BiN) ;
Joseph Ruttenberg,  Gigi (Color);
1959;
William C. Mellor, The Diary of Anne Frank (BiN) ;
Robert Surtees, Ben-Hur (Color);

Anys 1960.
1960;
Freddie Francis, Sons and Lovers (BiN) ;
Russell Metty, Spartacus (Color);
1961;
Eugen Schfftan, El vividor  (The Hustler)]] (BiN) ;
Daniel L. Fapp, West Side Story (Color);
1962;
Jean Bourgoin, Walter Wottitz, The Longest Day (BiN) ;
Freddie Young, Lawrence d'Arbia (Lawrence of Arabia) (Color);
1963;
James Wong Howe, Hud (BiN) ;
Leon Shamroy, Cleopatra (Color);
1964;
Walter Lassally, Zorba the Greek (BiN) ;
Harry Stradling, My Fair Lady (Color);
1965;
Ernest Laszlo, El vaixell dels bojos  (Ship of Fools) (BiN) ;
Freddie Young,  Doctor Givago (Color);
1966;
Haskell Wexler,  Qui t por de Virginia Woolf? (Who's Afraid of Virginia Woolf?) (BiN) ;
Ted Moore,  Un home per a l'eternitat  (A Man for All Seasons) (Color);

Des de 1967, torna a haver noms un premi:(A partir d'aqu es destaca en primer lloc el guanyador i a continuaci, els nominats)

1967 - Burnett Guffey, Bonnie i Clyde (Bonnie & Clyde);
Conrad L. Hall, In Cold Blood;
Richard H. Kline, Camelot;
Robert Surtees, Doctor Dolittle;
Robert Surtees, El graduat  (The Graduate);
1968 - Pasqualino De Santis, Romeo and Juliet;
Daniel L. Fapp, Ice Station Zebra;
Ernest Laszlo, Star!;
Oswald Morris, Oliver;
Harry Stradling, Funny Girl;
1969 - Conrad Hall, Butch Cassidy and the Sundance Kid;
Daniel Fapp, Marooned;
Arthur Ibbetson, Anna dels mil dies (Anne of the Thousand Days);
Charles Lang, Bob, Carol, Ted i Alice  (Bob & Carol & Ted & Alice);
Harry Stradling, Hello, Dolly! ;

Anys 1970.
1970 - Freddie Young, La filla de Ryan  (Ryan's Daughter);
Fred J. Koenekamp, Patton;
Ernest Laszlo, Airport;
Charles F. Wheeler, Osami Furuya, Sinsaku Himeda i Masamichi Satoh, Tora! Tora! Tora! ;
Billy Williams, Women in Love;
1971 - Oswald Morris, Fiddler on the Roof;
Owen Roizman, French Connection (The French Connection);
Robert Surtees, L'ltima projecci  (The Last Picture Show);
Robert Surtees, Summer of '42;
Freddie Young, Nicolau i Alexandra  (Nicholas and Alexandra);
1972 - Geoffrey Unsworth, Cabaret;
Charles B. Lang, Les papallones sn lliures  (Butterflies Are Free);
Douglas Slocombe, Viatges amb la meva tia  (Travels With My Aunt);
Harold E. Stine, L'aventura del Posid (The Poseidon Adventure);
Harry Stradling, Jr., 1776;
1973 - Sven Nykvist, Cries and Whispers;
Jack Couffer, Jonathan Livingston Seagull;
Owen Roizman, L'exorcista  (The Exorcist);
Harry Stradling, Jr., Tal com rem  (The Way We Were);
Robert Surtees, El cop  (The Sting);
1974 - Fred J. Koenekamp i Joseph Biroc, El cols en flames (The Towering Inferno);
John A. Alonzo, Chinatown;
Philip Lathrop, Earthquake;
Bruce Surtees, Lenny;
Geoffrey Unsworth, Assassinat a l'Orient Express  (Murder on the Orient Express);
1975 - John Alcott, Barry Lyndon;
Conrad Hall, El dia de la llagosta (The Day of the Locust);
James Wong Howe, Funny Lady;
Robert Surtees, The Hindenburg;
Haskell Wexler i Bill Butler, Alg va volar sobre el niu del cucut  (One Flew Over the Cuckoo's Nest);
1976 - Haskell Wexler, Cam a la glria  (Bound for Glory);
Richard H. Kline, King Kong;
Ernest Laszlo, La fuga de Logan (Logan's Run);
Owen Roizman, Network;
Robert Surtees, Ha nascut una estrella  (A Star Is Born);
1977 - Vilmos Zsigmond, Encontres a la tercera fase (Close Encounters of the Third Kind);
William A. Fraker, Looking for Mr. Goodbar;
Fred J. Koenekamp, Islands in the Stream;
Douglas Slocombe, Julia;
Robert Surtees, The Turning Point;
1978 - Nestor Almendros, Days of Heaven;
William A. Fraker, El cel pot esperar  (Heaven Can Wait);
Oswald Morris, El mag  (The Wiz);
Robert Surtees, Same Time, Next Year;
Vilmos Zsigmond, El caador  (The Deer Hunter) ;
1979 - Vittorio Storaro, Apocalypse Now;
Nestor Almendros, Kramer contra Kramer  (Kramer vs. Kramer);
William A. Fraker, 1941;
Frank Phillips, The Black Hole;
Giuseppe Rotunno, Comena l'espectacle  (All That Jazz);

Anys 1980.
1980 - Geoffrey Unsworth i Ghislain Cloquet, Tess;
Nestor Almendros, El llac blau  (The Blue Lagoon) ;
Ralf D. Bode, Coal Miner's Daughter;
Michael Chapman, El llac blau (Raging Bull);
James Crabe, La frmula  (The Formula);
1981 - Vittorio Storaro,  Rojos  (Reds);
Miroslav Ondricek, Ragtime;
Douglas Slocombe, A la recerca de l'arca perduda  (Raiders of the Lost Ark) ;
Alex Thomson, Exclibur (Excalibur);
Billy Williams, On Golden Pond ;
1982 - Billy Williams i Ronnie Taylor, Gandhi;
Nestor Almendros, Sophie's Choice;
Allen Daviau, ET,  l'extraterrestre  (E.T. the Extra-Terrestrial) ;
Owen Roizman, Tootsie;
Jost Vacano, Das Boot;
1983 - Sven Nykvist, Fanny i Alexander  (Fanny and Alexander);
Caleb Deschanel, Escollits per a la glria  (The Right Stuff);
William A. Fraker, Jocs de guerra  (WarGames);
Don Peterman, Flashdance;
Gordon Willis, Zelig;
1984 - Chris Menges,  Els crits del silenci (The Killing Fields)|;
Ernest Day, Passatge a l'ndia  (A Passage to India);
Caleb Deschanel, El millor  (The Natural);
Miroslav Ondricek, Amadeus;
Vilmos Zsigmond, The River;
1985 - David Watkin, Out of Africa;
Allen Daviau, El color prpura  (The Color Purple);
William A. Fraker, L'amor de Murphy  (Murphy's Romance);
Takao Saito, Masaharu Ueda i Asakazu Nakai, Ran;
John Seale, Els principiants  (Witness);
1986 - Chris Menges, La missi  (The Mission);
Jordan Cronenweth, Peggy Sue es va casar (Peggy Sue Got Married);
Don Peterman, Star Trek 4: Missi salvar la Terra (Star Trek IV: The Voyage Home);
Tony Pierce-Roberts, A Room with a View;
Robert Richardson, Platoon;
1987 - Vittorio Storaro, L'ltim emperador  (The Last Emperor);
Michael Ballhaus, Broadcast News;
Allen Daviau, L'Imperi del Sol  (Empire of the Sun);
Philippe Rousselot, Esperana i glria  (Hope and Glory);
Haskell Wexler, Matewan;
1988 - Peter Biziou, Crema Mississippi  (Mississippi Burning);
Dean Cundey, Qui ha enredat en Roger Rabbit? (Who Framed Roger Rabbit);
Conrad L. Hall, Connexi tequila (Tequila Sunrise);
Sven Nykvist, The Unbearable Lightness of Being ;
John Seale, Rain Man ;
1989 - Freddie Francis, Temps de glria  (Glory);
Michael Ballhaus, Els fabulosos Baker Boys (The Fabulous Baker Boys) ;
Robert Richardson, Born on the Fourth of July ;
Mikael Salomon, The Abyss ;
Haskell Wexler, L'escndol Blaze  (Blaze);

Anys 1990.
1990 - Dean Semler, Ballant amb llops  (Dances with Wolves);
Allen Daviau, Avalon;
Philippe Rousselot, Henry & June ;
Vittorio Storaro, Dick Tracy;
Gordon Willis, El padr 3  (The Godfather Part III) ;
1991 - Robert Richardson, JFK;
Adrian Biddle, Thelma i Louise (Thelma & Louise) ;
Allen Daviau, Bugsy ;
Stephen Goldblatt, El prncep de les marees (The Prince of Tides) ;
Adam Greenberg, Terminator 2 (Terminator 2: Judgment Day) ;
1992 - Philippe Rousselot, El riu de la vida (A River Runs Through It);
Stephen H. Burum, Hoffa;
Robert Fraisse, The Lover;
Jack N. Green, Unforgiven ;
Tony Pierce-Roberts, Retorn a Howards End (Howards End) ;
1993 - Janusz Kaminski, La llista de Schindler (Schindler's List) (BiN);
Gu Changwei, Farewell My Concubine ;
Michael Chapman, El fugitiu (The Fugitive)  ;
Stuart Dryburgh, The Piano ;
Conrad L. Hall, Searching for Bobby Fischer  ;
1994 - John Toll, Llegendes de passi  (Legends of the Fall);
Don Burgess, Forrest Gump ;
Roger Deakins, Cadena perptua (The Shawshank Redemption) ;
Owen Roizman, Wyatt Earp ;
Piotr Sobocinski, Tres colors: Vermell  (Trois couleurs: Rouge) ;
1995 - John Toll, Braveheart;
Michael Coulter, Sense and Sensibility ;
Stephen Goldblatt, Batman Forever ;
Emmanuel Lubezki, A Little Princess ;
L Yue, Shanghai Triad ;
1996 - John Seale, El pacient angls (The English Patient);
Darius Khondji, Evita;
Roger Deakins, Fargo;
Caleb Deschanel, Volant en llibertat (Fly Away Home);
Chris Menges, Michael Collins;
1997 - Russell Carpenter, Titanic;
Janusz Kaminski, Amistad;
Roger Deakins, Kundun;
Dante Spinotti, L.A. Confidential;
Eduardo Serra, Les ales del colom (The Wings of the Dove);
1998 - Janusz Kaminski, Saving Private Ryan;
Conrad Hall, A Civil Action;
Remi Adefarasin, Elisabet  (Elizabeth);
Richard Greatrex, Shakespeare in Love ;
John Toll, The Thin Red Line;
1999 - Conrad Hall, American Beauty;
Roger Pratt, El final de l'idilli  (The End of the Affair);
Dante Spinotti, The Insider;
Emmanuel Lubezki, Sleepy Hollow;
Robert Richardson, Snow Falling on Cedars;

Anys 2000.
2000 - Peter Pau, Tigre i drac (Wo hu cang long);
John Mathieson (BSC), Gladiator;
Lajos Koltai, Malna;
Roger Deakins, O Brother, Where Art Thou?;
Caleb Deschanel, El patriota  (The Patriot);

2001  - Andrew Lesnie, El senyor dels anells: La germandat de l'anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring);
Bruno Delbonnel, Amlie;
Slawomir Idziak, Black Hawk abatut  (Black Hawk Down);
Roger Deakins, The Man Who Wasn't There;
Donald M. McAlpine, Moulin Rouge!;

2002 - Conrad Hall, Road to Perdition ;
Dion Beebe, Chicago;
Edward Lachman, Far from Heaven;
Michael Ballhaus, Gangs of New York;
Pawe  Edelman, El pianista  (The Pianist);

2003 - Russell Boyd, Master and Commander: The Far Side of the World;
Csar Charlone, Cidade de Deus;
John Seale, Cold Mountain;
Eduardo Serra, Girl with a Pearl Earring;
John Schwartzman, Seabiscuit;

2004 - Robert Richardson, L'aviador (The Aviator);
John Mathieson, The Phantom of the Opera;
Zhao Xiaoding, La casa de les dagues (Shi mian mai fu);
Caleb Deschanel, The Passion of the Christ;
Bruno Delbonnel, Llarg diumenge de festeig (Un long dimanche de fianailles);

2005 - Dion Beebe, Memoirs of a Geisha;
Wally Pfister, Batman Begins;
Rodrigo Prieto, Brokeback Mountain;
Robert Elswit, Bona nit i bona sort (Good Night, and Good Luck);
Emmanuel Lubezki, The New World;

2006 - Guillermo Navarro, El laberinto del fauno;
Vilmos Zsigmond, The Black Dahlia;
Emmanuel Lubezki, Children of Men;
Dick Pope, The Illusionist;
Wally Pfister, The Prestige;

2007  - Robert Elswit, There Will Be Blood;
Roger Deakins, The Assassination of Jesse James by the Coward Robert Ford;
Seamus McGarvey, Atonement;
Janusz Kaminski, Le Scaphandre et le Papillon;
Roger Deakins, No Country for Old Men;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'Acadmia ;
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars ;
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408235" title="Barbus mbami" nonfiltered="2677" processed="2666" dbindex="157698">

Barbus mbami  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mbam (Camerun, frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408237" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2678" processed="2667" dbindex="157699">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 8 proves de judo en categoria masculina. La competici es desenvolup al Eagles Nest Arena de la Universitat Estatal de Califrnia, Los Angeles el dia 4 d'agost de 1984.

Participaren un total de 212 judoques de 61 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Judo 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408238" title="Niedernai" nonfiltered="2679" processed="2668" dbindex="157700">

 Niedernai (en alsaci Ndernahn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.238 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Galeria d'imatges .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408239" title="Barbus lauzannei" nonfiltered="2680" processed="2669" dbindex="157701">

Barbus lauzannei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Loffa (Guinea i Libria) i al riu Saint Paul (Libria).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408242" title="Barbus mawambiensis" nonfiltered="2681" processed="2670" dbindex="157702">

 Barbus mawambiensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408244" title="Barbus leonensis" nonfiltered="2682" processed="2671" dbindex="157703">

Barbus leonensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Nger, Senegal i Gmbia. Tamb a Costa d'Ivori (rius Como i Bandama) i Sierra Leone (rius Rokel, riu Jong i riu Moa).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408245" title="Protecci de dades personals" nonfiltered="2683" processed="2672" dbindex="157704">
La protecci de dades de carcter personal fa referncia a un conjunt de normatives que cal aplicar vers al registre, gesti, tractament i eliminaci de les dades de les persones. Sn aquell conjunt de normes reglamentades d'aplicaci obligada per a totes les entitats pbliques o privades que registren i tracten dades personals i, per tant, tenen bases de dades d'aquestes caracterstiques registrades en qualsevol suport i format. Aix, l'afectaci de la normativa que regula el tractament de dades personals s molt extensa i a ms est en constant desenvolupament ja que el seu vincle amb l'aven de les noves tecnologies s directe. Ms encara si pensem que la base de les relacions entre entitats pbliques i privades i les persones passen obligatriament per la creaci de fitxers de dades personals. Ja sigui quan es contracta un determinat servei, es compra un producte determinat o quan es reben serveis sanitaris o educatius, les dades personals quedaran registrades i seran tractades, de tal manera que caldr que es respecti estrictament all disposat per a consentiment informat i drets.

Des que una dada de carcter personal s registrada fins que ja no s d'utilitat, o b no ho s per a la finalitat per la que va ser registrada, el responsable de fitxer ha de garantir-ne la confidencialitat, la seguretat en el tractament i, tamb, en la seva eliminaci. Aix comporta un seguit d'obligacions fonamentals que el legislador no ha estat capa de concretar amb precisi, segurament perqu aquest s un mbit que canvia al ritme de la tecnologia. En qualsevol cas, l's de les dades personals s un dret fonamental que cal protegir. I aquesta protecci ha de ser ms rigorosa en tant ms qualitat tingui la dada; en atenci a que no tenen la mateixa naturalesa el registre de dades personals d'un establiment comercial txtil que el d'un centre mdic, per posar dos exemples. No obstant, en ambds casos tindrem fitxers de dades d'usuaris o clients que caldran, necessriament, protegir en tot el seu procs i encara ms si les dades han d'sser cedides a tercers.

La tendncia a la protecci de les dades tot i trobar-se fora generalitzada a nivell internacional, i molt especialment en l'entorn de la Uni Europea, encara avui el seu desenvolupament prctic i efectiu resta molt lluny del nivell desitjable i malauradament s habitual trobar-se amb casos de dades personals registrades, tractades, comunicades, cedides i eliminades sense cap mena de control. Especialment en l'mbit de l'acci comercial de moltes entitats, no noms privades. Estem parlant, doncs, d'una assignatura pendent, la de garantir els drets personals de manera efectiva davant les possibles irregularitats en el tractament de les dades personals, i cal preveure i exigir que s'acompleixi dita protecci.


Entorn jurdic i marc normatiu a l'estat espanyol.

Llei Orgnica de Protecci de Dades de Carcter Personal (LOPD).

La Directiva 95/46/CE del Parlament Europeu i del Consell de 24 d'octubre de 1995,  relativa a la protecci de les persones fsiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulaci d'aquestes dades, va derogar el contingut en matria de l'antecedent jurdic de l'actual LOPD, la Llei Orgnica 5/1992, de 29 d'octubre, de Regulaci del tractament automatitzat de dades de carcter personal. Tanmateix, aquesta normativa europea va esdevenir motivaci pel desenvolupament d'una llei espanyola de regulaci d'aquesta matria i va acabar donant com a resultat el desplegament legislatiu que avui tenim en el marc de l'estat espanyol en matria de protecci de dades. 

En el marc del desenvolupament dels drets fonamentals establerts per la Constituci Espanyola de 1978 especialment en atenci als drets de l'article 18 que es concreten en el dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i la prpia imatge, es promulga la Llei Orgnica de Protecci de Dades de Carcter Personal.  Igualment, l'mbit normatiu i de regulaci d'aquesta llei t efectes tamb en altres drets fonamentals de la norma suprema de l'ordenament jurdic espanyol, com ara la integritat moral, la llibertat ideolgica, religiosa i de culte que s'hi relacionen de forma indirecta pel contingut normatiu que es desenvolupa, sent-ne un element central la protecci especial de determinades dades personals quan es defineix la qualitat de la dada i nivells de seguretat. Aix la LOPD suposa un gran aven normatiu amb efectes a tot el territori nacional en matria de regulaci de tractament de dades personals. Tot i aix la Llei orgnica per si mateixa s una declaraci d'intencions i de normativa general en matria i calia, per tant, esperar el seu desenvolupament normatiu adient: el reglament.

Reial Decret 1720/2007 (RDLOPD). 

Amb l'objectiu de desenvolupar la LOPD s'elabora el Reial Decret 1720/2007 , de 21 de desembre, pel que s'aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD (en endavant RDLOPD 1720), desprs de les nombroses demandes de collectius professionals que fins a l'entrada en vigor d'aquest reglament es trobaven amb una Llei orgnica de protecci de dades de 13 de desembre de 1999 que coexistia amb el Reglament de Mesures de Seguretat de l'antiga llei 5/1992, que datava de juliol de 1999, per la qual cosa era anterior a la prpia LOPD. Aix, fins a l'entrada en vigor d'aquest nou RDLOPD 1720 la LOPD ha estat coexistint amb el reglament de mesures de seguretat anterior a ella i que desenvolupava la llei antiga. Aix, com no pot ser d'altra manera, ha generat un clima d'incertesa constant en l'aplicaci de la normativa per part dels agents pblics i privats, incloent-hi els mbits professionals especialitzats, sectors tots ells que han reclamat intensament el reglament de desenvolupament de la LOPD. Ms encara si tenim en compte que el rgim sancionador establert per la legislaci ha estat aplicat en nombrosos processos d'inspecci tot i que no fos massa clara la normativa a aplicar.

Agncia Espanyola de Protecci de Dades.
L'mbit competencial en matria de control de la normativa i procediment sancionador recau en l'Agencia Espanyola de Protecci de Dades , en els termes que s'estableixen al Ttol VI de la LOPD destinat exclusivament a aquesta. Aix, en l'aritcle 35.1 de la LOPD estableix que "L Agncia de Protecci de Dades s un ens de dret pblic, amb personalitat jurdica prpia i plena capacitat pblica i privada, que actua amb plena independncia de les administracions pbliques en l exercici de les seves funcions". s, per tant, un rgan autnom especialment creat per aquest mbit que disposa del seu propi estatut. Aquest rgan te atribuides les competencies que s'estableixen a l'esmentat Ttol VI de la LOPD, moltes en rgim d'exclussivitat. 

No obstant, el legislador estableix un nivell de relativa descentralitzaci, establint en l'article 41 de la LOPD la posibilitat de creaci d'agncies de protecci de dades d'mbit autonmic. Tot i aix, es taxativa la llei orgnica en l'atribuci de les competncies doncs aquestes posibles agncies de carcter autonmica tindran competncies limitades i noms quant la titularitat del fitxer sigui pblica. s a dir, pels fitxers creats o gestionats per la prpia administraci autonmica o per l'administraci local del seu mbit territorial. Per la qual cosa noms dipossaria de limitades competncies i sempre en el marc d'actuaci de les administracions pbliques de la comunitat autnoma en qesti. Tanmateix, la potestat sancionadora establerta a la LOPD es matria reservada a l'agncia estatal, ja sigui en l'mbit de les entitats de dret privat com en l'mbit de qualsevol administraci pblica, amb independncia del territori i de si existeix o no rgan equivalent autonmic. 

Aix, les Comunitats Autnomes que vulguin podran crear la seva agncia autonmica de protecci de dades amb lmit territorial per a la seva competncia i material respecte del que es dispossa a l'article 41 de la LOPD. Catalunya, per exemple, s una de les comunitats que ha aprofitat aquesta opci normativa i ha creat l'Agncia Catalana de Protecci de Dades Personals.

Principals elements derivats de la legislaci espanyola.

Objecte.

L'article 1 de la Llei Orgnica 15/99 de Protecci de dades estableix:  La present Llei Orgnica t per objecte garantir i protegir, en all referent al tractament de les dades personals, les llibertats pbliques i els drets fonamentals de les persones fsiques, i especialment del seu honor i intimitat personal i familiar .

En l'article 2 de la citada Llei se n'estableix la competncia i mbit d'aplicaci. La manca de concreci de la prpia llei ha fet que es generin molts dubtes al voltant de determinades definicions i aspectes normatius de la mateixa. En tot cas resulta evident la necessitat que t el legislador de protegir les dades personals, en el sentit de desenvolupar i garantir el dret fonamental a la intimitat aix com establir una legislaci de control sobre el trfic i gesti de les dades personals dels ciutadans.

Conceptes bsics.

 Dada Personal: qualsevol informaci del tipus que sigui que permeti identificar o faci identificable la persona. ;
 Afectat: persona identificada o identificable a qui corresponen les dades personals. ;
 Fitxer: Tot conjunt organitzat de dades de carcter personal, que permeti accs a les dades amb criteris determinats, qualsevol que sigui la forma o modalitat de creaci, enregistrament, organitzaci, tractament i accs. ;
 Responsable del fitxer: persona fsica o jurdica de naturalesa pblica o privada a qui pertany el fitxer, amb independncia que executi o no materialment el tractament. ;
 Sistema de Tractament: qualsevol forma o modalitat que permeti l's i gesti de les dades, des que es registren fins que s'eliminen. ;
 Encarregat de Tractament: pot ser el responsable del fitxer o qualsevol altra persona fsica o jurdica de naturalesa privada o pblica que tracti per encrrec del responsable les dades de carcter personal dels fitxers. Alhora, aquest encarregat de tractament pot fer-ho sol o conjuntament i en cada cas estan tots els agents implicats obligats a la normativa de confidencialitat desenvolupada.
 Usuari: qualsevol persona que tingui accs a les dades personals que composen el o els fitxer/s del responsable. ;
 Responsable de Seguretat: persona o persones fsiques o jurdiques que tenen la funci de vetllar pel compliment, aplicaci i manteniment del document de seguretat. ;
 Document de seguretat: recull de normativa i processos per a l'aplicaci dels aspectes regulats en matria de protecci de dades que tot Responsable de Fitxer ha de tenir obligatriament. ;
 Comunicaci de dades: qualsevol cessi de les dades personals del responsable del fitxer a tercers. Tota comunicaci o cessi de dades entre parts s'ha de donar en un marc regulat entre les parts de confidencialitat estricta i s'han de garantir l'aplicaci de les mesures de seguretat corresponents aix com que les dades sern tractades per a la finalitat amb que van ser registrades, amb l'excepci dels requeriments de determinades administracions pbliques relacionades amb les funcions policials, de justcia i sanitat.

Fitxer de dades personals.

s el punt de partida de la normativa. Un fitxer ser qualsevol conjunt organitzat de dades personals, de propietat pblica o privada, qualsevol que sigui la seva forma d'enregistrament i tractament amb una finalitat determinada. No ha estat fins al RDLOPD que s'ha concretat que el sistema de tractament en paper constitueix tamb un fitxer. Per tant, tota entitat de dret pblic o privat t fitxers que contenen dades personals registrades per a diferents finalitats. Cal identificar-los i classificar-los per funcionalitat i naturalesa i registrar-los pblicament. 

Totes les mesures de seguretat que es desenvolupen s'han d'aplicar sobre els fitxers en funci del seu sistema de tractament. Sn aix l'element central en matria de protecci de dades personals, ja que sn el conjunt de dades registrades i tractades per a una o varies finalitats concretes. En qualsevol suport. I s propietat del responsable del fitxer, que s qui ha d'assumir l'aplicaci de la normativa corresponent sobre els fitxers.

Qualitat de la dada i nivells de seguretat.

L'article 4.1 de la LOPD estableix que: les dades de carcter personal noms es podran recollir pel seu tractament, aix com sotmetre'ls al citat tractament, quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relaci amb l'mbit i les finalitats determinades, explcites i legtimes per les que s'hagin obtingut.

La LOPD defineix quina s la qualitat de la dada, en base a la qual s'estableixen els nivells de seguretat que sobre el seu tractament cal aplicar i que desenvolupa el RDLOPD. Aix tindr implicacions respecte el sistema de tractament i tamb respecte els usuaris (control d'accessos, registre, identificaci, autenticaci, comproms de confidencialitat del personal, etc.). En tot cas, els nivells es defineixen en tres nivells: 
 Nivell Bsic: qualsevol fitxer que contingui dades personals de qualsevol tipus que facin identificable la persona: nom, imatge, adrea, etc.
 Nivell Mitj: fitxers que continguin, a ms de les anteriors, dades relatives a la comissi d'infraccions administratives o penals, hisenda pblica, serveis financers i aquells corresponents a la prestaci de serveis de solvncia i crdit. Generalment, per s'entn que estarem davant dades de nivell mitj quant aquestes permetin fer una valoraci d'entorn social i psicolgic de la persona, ms enll de la seva simple identificaci. ;
 Nivell Alt: fitxer que contingui dades personals sobre ideologia, religi, creences, origen racial, salut o vida sexual o els registrats per a fins policials sense consentiment. Aquestes son les dades que han de ser especialment protegides. ;

En funci del nivell de dades registrades en el fitxer amb un o altre sistema de tractament, caldr aplicar unes mesures de seguretat concretes que es desenvolupen al RDLOPD per a cada un dels nivells. Igualment, el rgim sancionador s diferent en funci de la qualitat de la dada implicada en la infracci. De manera que la normativa protegeix especialment les dades qualificades com a nivell alt, que tenen una especial relaci amb els drets fonamentals de les persones.

Registre de fitxers.

Tot responsable de fitxer haur de registrar  a Agncia Espanyola de Protecci de Dades tants fitxers com tingui identificats. No tenir els fitxers registrats s una primera infracci. Aix t nombroses implicacions i obligacions concretes per als responsables de fitxer i alhora suposa una garantia mnima de qualitat per la persona respecte de les seves dades personals. El registre de fitxers s d'accs pblic  i el que es comunica a l'agncia s la identificaci del fitxer, el contingut de les dades (la seva qualitat) aix com la finalitat i cessions que se'n facin i la identificaci de tercers implicats en la gesti i/o tractament de les dades. No es comuniquen les dades concretes, sin la seva composici per a cada un dels fitxers. I es fa a travs de l'aplicaci informtica nica que l'agencia disposa pblicament.

Consentiment Informat i Drets.

Aquest s un altre element cabdal de la legislaci, regulat en l'article 6 de la LOPD. En el moment que es recull la dada de carcter personal el responsable del fitxer ha de fer-ho obtenint el consentiment informat de l'afectat. Alhora, ha d'informar la persona afectada, com a mnim, dels segents aspectes:

 Identitat del Responsable del Fitxer i advertncia de l'existncia de fitxer on seran registrades les dades. ;
 Dels drets que assisteixen l'afectat respecte de les seves dades personals: accs, rectificaci, cancellaci i oposici. ;
 De la finalitat amb qu sn recollides i de l's que se'n donar, aix com de possibles cessions a tercers. ;

Nombrosos procediments sancionadors s'han iniciat per incompliments d'aquests elements que recullen els articles 5 i 6 de la LOPD, bsicament per cessions de dades no informades o per l's de finalitats diferents per a les que es van registrar i no informades en el moment de recollida de la dada, ni tampoc captat el consentiment necessari per a la cessi. Sn moltes les implicacions que es poden derivar d'aquesta obligaci i molts els casos en que es vulnera, com es pot comprovar sobre el total de procediments sancionadors que dispossa pblicament l'agencia espanyola de protecci de dades  on identifica l'article o articles concrets que s'han vulnerat.

A la prctica, els responsables de fitxer han optat per incloure clusules generals en formularis de recollida de les dades personals. Que en un o altre moment verifiquen que l'afectat hagi signat o acceptat de forma explcita o tcita.

Comunicaci i cessi de dades personals a tercers.

Un altre obligaci fonamental per al responsable del fitxer la trobem en la cessi i comunicaci de dades i es desprn dels articles 11 i 12 de la LOPD. La cessi tamb ha de tenir el coneixement i consentiment de l'afectat i aix no sempre s aix. Aquesta obligaci adquireix especial rellevncia en el context actual de subcontractaci de serveis per les entitats. De manera que podria ser que la dada fos recollida per un responsable del fitxer i que desprs fos cedida a un tercer per a un tractament especfic. Per exemple, les dades d'uns treballadors passades al servei contractat d'assessoria laboral, sense coneixement ni consentiment dels afectats, podrien ser posteriorment utilitzades per enviar-los publicitat comercial de serveis.  

En qualsevol comunicaci o cessi de dades, per a tractament o no, hi ha d'haver un contracte entre el responsable del fitxer i aquest tercer encarregat del tractament on s'estableixin quines sn les finalitats del tractament i on l'encarregat del tractament es comprometi a complir amb la normativa vigent en matria de protecci de dades. Resulta doncs una garantia fora important per a l'afectat i en el recull de processos sancionadors de l'Agncia Espanyola trobem importants sancions econmiques per cessi illegal de dades. L'article 9 de la LOPD estableix que el responsable del fitxer i en el seu cas l'encarregat del tractament seran els responsables d'aplicar les mesures de seguretat en les dades.

Confidencialitat del personal.

Una altra de les implicacions normatives a tenir molt present i que s fonamental per al correcte tractament de les dades personals s la que es desprn de l'article 10 de la LOPD, que estableix: El responsable del fitxer i aquells que intervinguin en qualsevol fase del tractament de les dades de carcter personal resten obligats al secret profesional respecte dels mateixos i al deure de guardar-los, obligacions que subsistiran encara desprs de finalitzar les seves relacions amb el titular del fitxer o, en el seu cas, amb el responsable del mateix." 

Resulta aquest un altre dels articles la vulneraci del qual s centra una bona part dels procesos sancionadors que instrueix l'agncia espanyola . Doncs implica una diversitat molt extensa d' mbits i es una obligaci general que recau sobre qualsevol usuari que tingui accs a les dades de qualsevol fitxer del responsable o encarregat del tractament. s la prova de la responsabilitat en aplicar les mesures de seguretat al fitxer no noms per part de l'entitat responsable sin tamb pel seu personal i crrecs, aix com pels possibles encarregats de tractament.

Tamb en aquest cas els responsables del fitxer han anat optant majoritriament per establir clusules generals d'obligaci a la confidencialitat en els contractes laborals del personal, amb collaboradors, tercers, etc.

Rgim sancionador.

El rgim sancionador establert per la legislaci espanyola s ms estricte en comparaci amb altres de pasos vens. Dependr en tot cas de la infracci comesa i especialment de la qualitat de la dada implicada, per el nivell econmic de les sancions se situa, en funci del grau de la infracci, en: 

 Sanci per infracci lleu: de 601,01  a 60.101,21 ;
 Sanci per infracci greu: de 60.101,21  a 300.506,05 ;
 Sanci per infracci molt greu: de 300.506,05  a 601.012,10 ;

No obstant, el procediment sancionador no s el mateix per a les entitats de dret privat que per a l'administraci pblica. En cas que sigui l'administraci la que cometi una infracci el procediment passar per una investigaci que pot concloure amb sancions disciplinries sobre l'rgan i els crrecs infractors, per no amb sanci econmica. T aix cert sentit doncs els diners sortirien de la hisenda pblica per anar a parar a la hisenda pblica. Per no cal passar per alt que segons la qualificaci de les dades que fa la prpia llei, s precisament l'administraci la que posseeix dades de major qualitat: serveis sanitaris, educatius, tributaris, etc.. Per aquesta ra seria desitjable que la normativa s'adapts de forma immediata, per garantir els drets dels afectats. 

El Ttol VII de la LOPD configura tant la naturalesa de la infracci com el procediment i sancions disposades en la matria, tot establint una distinci en quant al procs sancionador si l'infracci s comesa per entitats de dret pblic, administracions pbliques, o de dret privat, la resta. De manera que en el primer cas parlarem d'amonestacions i procediments disciplinaris i en el segon de sancions econmiques. A ms, cal pensar que, com es desprn de l'article 44 que defineix els tipus i gravetat de les infraccions, a l'analitzar el conjunt de resolucions dels procediments, en la majoria dels casos ens trobem davant una infracci que com a mnim ser greu i que partir doncs d'una sanci econmica mnima de 60.101,21 . 

Document de Seguretat.

s el document que tot responsable de fitxer ha de elaborar i disposar on es reculli el processos que donen compliment internament a la normativa. On figuri un responsable de seguretat, la identificaci i registre dels fitxers, la normativa aplicable, el registre d'usuaris, de suports, l'inventari de sistemes d'informaci i aplicacions, i tot all relacionat amb la implantaci a l'entitat de la normativa. s un document de garanta mnima de compliment amb les obligacions derivades de la normativa que tota entitat hauria de disposar, per que per si mateix no implica el compliment de les mesures de seguretat.

Implicacions i futur.

El desenvolupament a traves de la Llei Orgnica del conjunt de drets i deures que suposa la garantia legal de protecci de les nostres dades personals t nombroses implicacions. En primer lloc hem de veure tot aquest marc normatiu com a un conjunt de garanties respecte de l s de les dades personals per part dels responsables del fitxer. En el sentit que hem d estar informats de per a qu es recullen les nostres dades i de quin ser el dest de les mateixes, alhora de garantir-nos l exercici dels drets d accs, rectificaci, cancellaci i oposici de les mateixes.  

Igualment, el rgim sancionador disposat a la llei suposa una amenaa clara per a les empreses, tot i que desigual. Doncs no distingeix entre una gran corporaci que fa transferncia illegal de dades per a benefici comercial d entre una petita o mitjana empresa, per la qual cosa el fet que s t en compte en imposar la sanci es la infracci i no la posici del responsable del fitxer. Aix provoca que determinades corporacions empresarials amb potencial i capital suficient puguin destinar una partida del seu pressupost anual al pagament de les possibles sancions en protecci de dades, donat que el rendiment econmic que les seves infraccions en l'mbit de l'acci comercial ser superior al import de les eventuals sancions. Mentre que una entitat privada sense aquesta posici es veur greument afectada. 

Tanmateix, en el context de la societat del coneixement i amb el desenvolupament i implantaci al mn professional de les TIC no es poden obviar les obligacions respectives dels provedors de serveis tecnolgics i del comer electrnic. Ms encara si sabem que les cessions de dades son constants, especialment en consideraci a la subcontractaci de serveis de hosting, de copies de seguretat, de processos de reconstrucci, d assistncia a distncia, i un llarg etc. Per aix resulta interessant vincular l estudi de la normativa en matria de protecci de dades amb la Llei 34/2002, de 11 de Juliol, de Serveis de la Societat de la Informaci i Comer Electrnic (LSSI-CE).. Especialment important per a l'aplicaci de la normativa en matria de comer electrnic i d'usos d'Internet. s aquest un mbit encara per descobrir i no cal dir que al legislador se li escapa de les mans, tot i que, en qualsevol cas, son creixents els procediments sancionadors de l'Agencia Espanyola de Protecci de Dades on aquesta llei i matria son objecte de sanci. 

La regulaci en matria de Protecci de Dades Personals suposa unes garanties de drets dels afectats i alhora imposa unes obligacions als responsables dels fitxers, les mesures de seguretat a aplicar sobre els fitxers aix com la garantia que tot usuari o encarregat de tractament tindr coneixement de l existncia de la normativa i adquirir un comproms de confidencialitat. Per si s analitza al detall tota la regulaci, que des del RDLOPD s quelcom ms concreta, cal adonar-se que el seu compliment ntegre es prcticament impossible. I, donat que el rgim sancionador disposat es molt dur, no s d estranyar que l aparici d aquesta normativa hagi suposat una nova quota de mercat per a empreses de serveis d assessorament i consultoria que, arrel de la preocupaci que genera aquesta qesti i afegint l exigncia dels estndards de qualitat internacionals, no pot fer ms que crixer. Igualment, tamb el creixement de serveis destinats a la destrucci de documentaci, gesti d arxius, allotjament de dades remots, serveis de reconstrucci, etc. 

I s que la protecci de dades entesa de forma global afectat tots els tipus d activitat i el seu mbit d aplicaci es constant i creixent, doncs les dades personals son la base de les relacions de servei.  Al mateix ritme, per tant, es van desenvolupant tot un seguit de novetats tecnolgiques i de formaci per a professionals al respecte. No podem separar la Protecci de Dades de l s de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci, de la Signatura digital, del Certificat digital, s d'Internet, entre d altres eines avui habituals en el marc laboral i sobre les quals la protecci de dades t una significaci molt important. En un entorn de e-administraci creixent i de serveis online en creixement exponencial, la Protecci de Dades Personals jugar un paper transcendental en els propers anys. Especialment si tenim en compte que el percentatge d entitats, responsables de fitxer, pblics i privats, que tenen fitxers registrats (primer pas per al compliment de la normativa) a les agencies s insignificant encara avui.

Una de les millors formes per adonar-se de la importncia creixent que aquest mbit normatiu esta prenent s comprovar les resolucions de l'agncia espanyola  on es pot verificant la diversitat de processos sancionadors, la diversitat d'entitats implicades i la multitud de possibilitats d'infringir la norma, tanmateix per sser conscients de fins a quin punt podem exercir els nostres drets a la intimitat i correcta gesti de les nostres dades, no deixant impune qualsevol infracci.

Vegeu tamb .
Llei Orgnica de Protecci de Dades de Carcter Personal;
Agncia Catalana de Protecci de Dades Personals;
Dades personals;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408248" title="Valff" nonfiltered="2684" processed="2673" dbindex="157705">

 Valff (en alsaci Valf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.342 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408249" title="Ralli Dakar 2009" nonfiltered="2685" processed="2674" dbindex="157706">


La trentena edici ralli Dakar del 2009 va comenar oficialment a les 7:00 a.m. UTC del 3 de gener del 2009 i est tenint lloc a Argentina i Xile. Encara que tradicionalment tenia lloc a Europa i frica, acabant a Dakar, els organitzadors de la cursa van decidir canviar de lloc la cursa per problemes de seguretat. L'edici de l'any passat ja va ser suspesa un dia abans de que comencs per amenaces d'Al Qaida a Mauritnia. La trentena edici acabar el 18 de gener desprs d'haver recorregut territoris com Les Pampes, el nord de la Patagnia i el desert d'Atacama.

Hi participen 540 equips de 50 nacions. Els equips van fer les proves tcniques a Buenos Aires entre el 31 de desembre i el 2 de gener, i 217 motos, 25 quads, 177 cotxes i 81 camions conduts per un total de 837 persones van ser aprovats per comenar.

Els organitzadors van invertir uns 13 milions d'euros (sense comptar les despeses de cada equip). Malgrat la crisi econmica mundial, tienne Lavigne va dir que aquesta "no afecta el ralli".

tienne Lavigne, el director del ralli, va anunciar la nova localitzaci de la cursa el febrer del 2008, dient:
Els competidors del Dakar descobriran un nou territori, un nou escenari, per amb el mateix esperit de competici, amb etapes molt difcils.

 Ruta .
La cursa comenar a Buenos Aires (Argentina) i far una volta per tornar a Buenos Aires. La distncia recorreguda ser d'uns 9574 quilmetres, dels quals 5652 seran cronometrats. Hi haur un dia de descans a Valparaso (Xile) el 10 de gener. Hi ha 10 etapes a Argentina i 3 a Xile.



 Resultats .

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial del Ralli Dakar 2009 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408254" title="Zellwiller" nonfiltered="2686" processed="2675" dbindex="157707">

 Zellwiller (en alsaci Zallwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 723 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408256" title="Ren Binggeli" nonfiltered="2687" processed="2676" dbindex="157708">

Ren Binggeli (Ginebra, 17 de gener de 1941   Ginebra, 27 de setembre de 2007) va ser un ciclista sus, que fou professional entre 1961 i 1968. Durant la seva carrera esportiva destaquen les victries en una etapa del Giro d'Itlia (1965) i una altra del Tour de Frana (1967). 
 Palmars .
1960;
 1r a Porrentruy-Zrich;
1962;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
1963;
 1r a Mont Agel;
1964;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Romandia;
1965;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor de 2 etapes del Circuit des Mines ;
1967;
 1r al GP Piquet;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 49 de la classificaci general;
1966. Abandona (16a etapa);
1967. 55 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1965. 20 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 65 de la classificaci general;
1967. 29 de la classificaci general;

 Enllaos externs .
Fitxa de Ren Binggeli a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408259" title="Barbus mawambi" nonfiltered="2688" processed="2677" dbindex="157709">

Barbus mawambi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Ituri (Repblica Democrtica del Congo, frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408261" title="Cant de Benfeld" nonfiltered="2689" processed="2678" dbindex="157711">

El cant de Benfeld  (alsaci Kanton Banfald ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Benfeld aplega 13 comunes :
 

Histria .

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408262" title="Rasa de la Bfia" nonfiltered="2690" processed="2679" dbindex="157712">

La rasa de la Bfia s un torrent afluent per la dreta de la rasa de Coll de Port, a la Vall de Lord

Neix a 2.062 metres d'altitud a uns 850 metres al NE de la Bfia del Port del Comte, al vessant septentrional del Serrat de la Bfia (Masss del Port del Comte). De direcci predominant SW-NE, travessa l'estaci d'esqui del Port del Comte la qual cosa ha comportat que en alguns trams el seu curs hagi estat terraplenat per a utilitzar-lo com a cam o pista d'esqu.  Desguassa a la rasa de Coll de Port sota mateix d'El Sal a 1.079 m. d'altitud i a uns 75 metres a l'est de Cal Cameta.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Per la dreta.
 El torrent de la Ginebrosa.
 La rasa del Sucre.

Per l'esquerra.
 La rasa del Clot de la Vall;

Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408264" title="Barbus mattozi" nonfiltered="2691" processed="2680" dbindex="157713">

 Barbus mattozi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408265" title="Barbus leptopogon" nonfiltered="2692" processed="2681" dbindex="157714">

 Barbus leptopogon s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Algria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408266" title="Barbus matthesi" nonfiltered="2693" processed="2682" dbindex="157715">

 Barbus matthesi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408267" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2694" processed="2683" dbindex="157716">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 20 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren deu proves en lluita lliure i deu proves ms en lluita grecoromana entre els dies 30 de juliol i l11 d'agost de 1984 al Anaheim Convention Center.

Comits participants.
Participaren un total de 267 lluitadors de 44 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1984;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408269" title="Barbus liberiensis" nonfiltered="2695" processed="2684" dbindex="157717">

Barbus liberiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sierra Leone i Libria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408271" title="Benfeld" nonfiltered="2696" processed="2685" dbindex="157719">

 Benfeld (en alsaci Banfald) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 5.315 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408273" title="Anton Stadler" nonfiltered="2697" processed="2686" dbindex="157720">
Anton Stadler (Bruck an der Leitha ustria, 28 de juny del 1753   Viena, 15 de juny del 1812) va ser un clarinetista austrac, conegut per ser un gran amic de Wolfgang Amadeus Mozart.

Stadler va ser un virtus del clarinet, que tocava de segon del seu germ Joahnn a l'orquestra del cort de Viena. Amb el desig d'ampliar el rang de notes de l'instrument i que pogus produir ms sons, profunditat i sonoritat, es pos en contacte amb el lutier Theodore Clotz, que li va fer l'anomenat clarinet baix, una octava ms greu que el clarinet soprano, i que est en dess actualment.

L'amistat amb Mozart (es diu que originada en la mtua pertinena a la maoneria) i les millores fetes en el clarinet influiren probablement perqu el compositor dediqus el concert per a clarinet i possiblement el Quintet per a clarinet i corda al clarinet baix, aix com un paper destacat al clarinet soprano en determinades obres ntegraments orquestrals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408274" title="Pietro Tacca" nonfiltered="2698" processed="2687" dbindex="157721">
Pietro Tacca (Carrara, 16 de setembre del 1577 - Florncia, 26 d'octubre del 1640) fou un escultor itali, el mxim representant a Toscana del perode barroc. Fou el principal alumne i seguidor de Giambologna. Tacca comen en un estil manierista i treball l'estil barroc en la seva maduresa.

Biografia.
Nascut a Carrara (Toscana), amb quinze anys entr al taller de Giambologna (1592), l'escultor florent ms important d'aquella poca, i es convert en el seu primer ajudant. Quan va morir el mestre l'any 1608, Tacca heret l'estudi, i un any ms tard tamb el substitu en el lloc d'escultor dels Mdici, grans ducs de Toscana.

Acab obres de Giambologna, comenant pel monument eqestre en bronze de Ferran I de Toscana i a la plaa de la Santssima Anunciada de Florncia, un projecte en el qual havia participat a totes les etapes, des dels models de terracota fins al procs d'eleboraci material la tardor del 1602 i l'acabat cap al 1608. 


Com el seu mestre, va aprofitar plenament la moda entre els afeccionats de reduccions a mida d'una taula de les millors escultures de bronze. Llus XIV de Frana possea bronzes giambolognesos dHracles i el Senglar d'Erimant ,  i Hracles i la Crvola de Cernia  (avui al museu del Louvre) que actualment s'atribueixen a Tacca, i que daten dels anys 1620. .

Inspirant-se en una famosa cpia en marbre d'un senglar helenstic (Il Cinghiale) a la collecci ducal dels Uffizi, Tacca emprengu la tasca de superar-lo, i el resultat s el Porcellino (1612) del Mercato Nuovo, Florncia, reemplaat per una cpia , havent resguardat l'original.

Entre el 1620 i el 1623 execut el que es considera la seva obra mestre:els Quattro mori (Quatre moros o Quatre esclaus), encadenats a la base del monument a Ferran III de Toscana, obra de Baccio Bandinelli, a la Piazza della Darsena de Liorna. Reproduccions en bronze d'aquestes figures se seguiren fabricant pels aficionats de l'art en el segle XVIII.

Dues fonts de bronze, destinades en principi a Liorna (cap el 1629), encara amb el seu estil deutor de l'obra d'orfebreria del manierisme flamenc per les seves mscares grotesques i la textura dura i rugosa, es collocaren al final de la plaa de la Santssima Anunciada, de Florncia. Per l'esttua eqestre de Giambologna de Cosme de Mdici a la plaa de la Senyoria, Tacca contribu amb els panells en baix relleu de la base.

A Pars, per encrrec de Maria de Mdici acab l'esttua eqestre que havia iniciat Giambologna d'Enric IV de Frana (inaugurada el 23 d'agost del 1613), que estava al centre del Pont Nou per fou destruda el 1792 durant la Revoluci Francesa, i fou reemplaada ms tard amb l'escultura actual, durant la Restauraci.

Tacca execut el bronze eqestre de Giambologna de Felip III de Castella (1616) per Madrid, que en el segle XIX es trasllad a la Plaa Major. 

El seu ltim i laboris treball fou el grandis monument eqestre a Felip IV de Castella. El comen el 1634 i fou enviat a Madrid el 1640. Aquest monument s la primera esttua eqestre amb el cavall erigit i aguantant-se sobre les potes del darrere. L'escultura, dalt de tot d'una complicada composici, forma la pea central de la faana del Palau Reial de Madrid. La desafiant estabilitat de l'esttua fou calculada per Galileo Galilei: el cavall s'aixeca, i tot el pes de l'escultura recau sobre les dues potes del darrere  i, discretament, a la cua  una proesa que mai s'havia intentat abans en una figura d'escala heroica, amb la qual Leonardo da Vinci havia somiat.

Tacca mor l'any 1640. Ara est sepultat a la baslica de la Santssima Anunciada de Florncia.

El seu fill, Ferdinando Tacca, el va ajudar al taller; l'inventari (1687) posterior a a la seva mort inclou esttues que sn sens dubte de Pietro Tacca . Del taller se'n va fer crrec Giovanni Battista Foggini quan va morir Fernando Tacca.

Galeria.


Tacca als museus.
Bargello, Florncia: una selecci representativa dels petits bronzes d'animals fets per l'autor.
Museo J. Paul Getty: Dos putti que aguanten escuts, 1650 55.
Museu de l'Hermitage a Sant Petersburg: Nen tocant el corn, cap el 1620.
Museu de Belles Arts de San Francisco: Esclau (reducci del segle XVIII).
Galeria Nacional d'Art (Washington): Alguns bronzes atributs a Pietro Tacca a la collecci Robert H. Smith (Llista de seguiment, 2002; arxiu pdf).
Museu Liechtenstein, Viena: Hrcules aguantant el mn de la collecci de Llus XIV.;
Collecci Frick, Nova York: Nessos i Deianira segons un model de Giambologna, avui atribut a Pietro Tacca.

Bibliografia.
K.J.Watson 1973. Pietro Tacca, successor to Giovanni Bologna: the first twenty-five years in the Borgo Pinti Studio: 1592-1617 (Universitat de Pennsilvnia, Filadlfia).
P. Torriti 1975. Pietro Tacca di Carrara, (Gnova).



Enllaos externs.
Web Gallery of Art: escultures de Pietro Tacca.
Pietro Tacca ;
L'estatua eqestre de Felip IV a Madrid, per Pietro Tacca ;
Carlo Francini, Restauraci de l'estatua eqestre de Ferran de Mdici a la Plaa de Santssima Anunciada  ;
Pars Pintoresc: Pont Neuf ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408275" title="Barbus lineomaculatus" nonfiltered="2699" processed="2688" dbindex="157722">

Barbus lineomaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Cunene, Okavango, Zambezi i Limpopo. s com a Zimbabwe i Zmbia. Tamb present a l'frica Central i Oriental.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408276" title="Boofzheim" nonfiltered="2700" processed="2689" dbindex="157723">

 Boofzheim (en alsaci Bofze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.030 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408277" title="Barbus martorelli" nonfiltered="2701" processed="2690" dbindex="157724">

Barbus martorelli  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun i Guinea Equatorial.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408279" title="Barbus longiceps" nonfiltered="2702" processed="2691" dbindex="157725">

Barbus longiceps  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Jord.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408280" title="Barbus marmoratus" nonfiltered="2703" processed="2692" dbindex="157726">

Barbus marmoratus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Lualaba.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408282" title="Friesenheim" nonfiltered="2704" processed="2693" dbindex="157727">

 Friesenheim (en alsaci Friesene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 628 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408283" title="Barbus longifilis" nonfiltered="2705" processed="2694" dbindex="157728">

 Barbus longifilis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Nya-Barongo i Loama.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408284" title="Sant Sadurn de Vernet" nonfiltered="2706" processed="2695" dbindex="157729">

Sant Sadurn de Vernet s una esglsia romnica situada en una elevaci del nucli del municipi de Vernet, al Conflent. En conjunt es pot considerar una construcci de la segona meitat del segle XII.

L'esglsia s'esmenta per primera vegada l'any 1176, quan l'abat Pere de Sant Mart de Canig renovava la concessi a Pere de Castell d'una terra que es trobava prop del temple. Torna a esmentar-se el 1217, quan l'abat
de Canig autoritz els habitants del lloc a construir cases als vessants del tur.

La porta d'entrada s'obre a la faana sud, amb un nic arc de mig punt adovellat, llinda i timp monoltics sense decoraci. Conserva un conjunt de ferramenta i forrellat de tradici clarament medieval. L'aparell de l'edifici s variat: els murs sud i oest presenten un parament de carreus de granit de color daurat i d'una grandria considerable, ben escairats i polits, mentre que el mur nord t carreus petits i blocs de pedra no gaire escantonats. 

A l'interior es conserva una columna fragmentada que sembla que procedeix de l'antiga esglsia de Sant Sadurn de Vilallonga, destruda per una inundaci el 1710.

Referncies.

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408287" title="Barbus mariae" nonfiltered="2707" processed="2696" dbindex="157730">

Barbus mariae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408290" title="Barbus longissimus" nonfiltered="2708" processed="2697" dbindex="157731">

Barbus longissimus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 54,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408291" title="Herbsheim" nonfiltered="2709" processed="2698" dbindex="157732">

 Herbsheim (en alsaci Herbse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 793 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408293" title="Barbus manicensis" nonfiltered="2710" processed="2699" dbindex="157733">

Barbus manicensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del Zambezi a Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408295" title="Huttenheim" nonfiltered="2711" processed="2700" dbindex="157734">

 Huttenheim (en alsaci Httene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 2.220 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408297" title="Barbus lornae" nonfiltered="2712" processed="2701" dbindex="157735">

Barbus lornae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Chambezi (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408300" title="Barbus malacanthus" nonfiltered="2713" processed="2702" dbindex="157736">

Barbus malacanthus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea Equatorial.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408303" title="Kertzfeld" nonfiltered="2714" processed="2703" dbindex="157737">

 Kertzfeld (en alsaci Kerzfald) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.293 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408305" title="Barbus lorteti" nonfiltered="2715" processed="2704" dbindex="157738">

Barbus lorteti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Turquia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408308" title="Kogenheim" nonfiltered="2716" processed="2705" dbindex="157740">

 Kogenheim (en alsaci Koiene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.100 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408310" title="Barbus loveridgii" nonfiltered="2717" processed="2706" dbindex="157741">

Barbus loveridgii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408313" title="Barbus magdalenae" nonfiltered="2718" processed="2707" dbindex="157742">

Barbus magdalenae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408314" title="Barbus lucius" nonfiltered="2719" processed="2708" dbindex="157743">

Barbus lucius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Lucalla (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408315" title="Tedat" nonfiltered="2720" processed="2709" dbindex="157744">
Tedat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d Itlia del 534 al 536.

Nat a Tauresium, al costat de l actual Skopje (Macednia), Tedat (Thiudahad en germnic) fou Duc de Tscia i nebot de Teodoric el Gran, pel fet que era fill de la seva germana Amalafrida, i va accedir al tron en casar-se amb la seva cosina Amalasunta, filla de Teodoric i mare de l'anterior rei, el jove Atalaric, que acabava de morir. Va fer exiliar la seva esposa al llac de Bolsena i la va fer matar l any 535. L emperador de Bizanci, Justini I, va aprofitar l assassinat de la reina per no reconixer la legitimitat de Tedat i envair Itlia.

La reconquesta es va iniciar pel sud i, quan el general bizant Belisari va ocupar Npols el 536, Tedat fou deposat pels seus propis seguidors que van nomenar Vitigs com a successor.

Va fugir precipitadament cap a Ravenna amb intenci d embarcar-se cap a Constantinoble per va sser capturat i degollat per ordre del nou rei.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408316" title="Barbus macrotaenia" nonfiltered="2721" processed="2710" dbindex="157745">

 Barbus macrotaenia s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408317" title="Matzenheim" nonfiltered="2722" processed="2711" dbindex="157746">

 Matzenheim (en alsaci Mtzene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.377 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408320" title="Barbus lufukiensis" nonfiltered="2723" processed="2712" dbindex="157747">

Barbus lufukiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius de la costa oest del llac Tanganyika (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408321" title="Barbus macrops" nonfiltered="2724" processed="2713" dbindex="157748">

Barbus macrops  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total i els 8 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408322" title="Rhinau" nonfiltered="2725" processed="2714" dbindex="157749">

 Rhinau (en alsaci Rhini) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.348 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408323" title="Barbus luikae" nonfiltered="2726" processed="2715" dbindex="157750">

Barbus luikae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Rukwa (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408325" title="Barbus macrophtalmus" nonfiltered="2727" processed="2716" dbindex="157751">

Barbus macrophtalmus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 42,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tana (Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408326" title="Barbus lujae" nonfiltered="2728" processed="2717" dbindex="157752">

 Barbus lujae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408327" title="Rossfeld" nonfiltered="2729" processed="2718" dbindex="157753">

 Rossfeld (en alsaci Rossfald) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 772 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408328" title="Barbus macrolepis" nonfiltered="2730" processed="2719" dbindex="157754">

Barbus macrolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408330" title="Barbus lukindae" nonfiltered="2731" processed="2720" dbindex="157755">

Barbus lukindae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Lukinda (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408331" title="Barbus macroceps" nonfiltered="2732" processed="2721" dbindex="157756">

 Barbus macroceps s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408333" title="Barbus lukusiensis" nonfiltered="2733" processed="2722" dbindex="157757">

Barbus lukusiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408334" title="Sand" nonfiltered="2734" processed="2723" dbindex="157758">

 Sand (en alsaci Snd) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.073 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408336" title="Barbus macinensis" nonfiltered="2735" processed="2724" dbindex="157759">

 Barbus macinensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408337" title="Sermersheim" nonfiltered="2736" processed="2725" dbindex="157760">

 Sermersheim (en alsaci Sarmersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 829 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408338" title="Barbus luluae" nonfiltered="2737" processed="2726" dbindex="157761">

Barbus luluae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408340" title="Barbus machadoi" nonfiltered="2738" processed="2727" dbindex="157762">

Barbus machadoi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Kasai (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408341" title="Witternheim" nonfiltered="2739" processed="2728" dbindex="157763">

 Witternheim (en alsaci Wttre) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 497 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408342" title="Barbus luteus" nonfiltered="2740" processed="2729" dbindex="157764">

Barbus luteus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Tigris (Sria i Irak).
 Referncies .

Bibliografia.

 Coad, B.W., 1996. Zoogeography of the fishes of the Tigris-Euphrates basin. Zoology in the Middle East 13:51-70.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408344" title="Barbus macedonicus" nonfiltered="2741" processed="2730" dbindex="157765">

 Barbus macedonicus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Grcia i Macednia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408345" title="Cant d'Erstein" nonfiltered="2742" processed="2731" dbindex="157766">

El cant d'Erstein  (alsaci Kanton Eerstain ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Erstein aplega 14 comunes :
 

Histria .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408347" title="Cercle del Liceu" nonfiltered="2743" processed="2732" dbindex="157767">
El Cercle del Liceu, o Crculo del Liceo, s un club privat fundat el 1847 i ubicat a l'edifici del Gran Teatre del Liceu. Tot i la seva localitzaci i que molts socis assisteixen habitualment a les representacions del teatre, el Cercle s una entitat totalment separada del Teatre i sense cap vinculaci amb ell.

El Cercle del Liceu s un exclusiu club privat, de model angls, del qual noms podien ser socis els homes o les seves viudes. Amb la recent inauguraci desprs de l'incendi del 1994 es va originar una forta polmica per la prohibici que seguia vigent de negar a qualsevol dona ser soci del club. El 2001 dues empresries catalanes, Adela Subirana i Magda Ferrer-Dalmau, formalitzaven la seva inscripci, esdevenint les primeres dones en formar part del Cercle del Liceu. Actualment, el Cercle compta amb 1.100 socis. 

Histria.



Pocs mesos desprs de l'apertura del Gran Teatre del Liceu, el  20 de novembre del 1847, es va crear el Cercle del Liceu, segons la data d'inscripci dels 125 fundadors que consta en el primer llibre de registre de socis. L'article primer dels estatuts diu:
El Circulo del Liceo s una asociacin que tiene por objeto proporcionar a sus individuos los recreos y entretenimientos de la buena sociedad y es ajena a todo acto que tenga tendencia poltica.

T el seu origen en la Societat Auxiliar de Construcci del teatre: per a obtenir finaament per a construir el teatre, es va crear una societat de propietaris accionistes del teatre i, a ms, una societat auxiliar, els membres de la qual, a canvi de l'aportaci econmica, tindrien drets a la propietat i explotaci d'algunes parts del nou edifici: algunes botigues i establiments comercials a la planta baixa i uns espais a la planta baixa i primer pis de la faana de la Rambla, que van passar a ser propietat del Cercle del Liceu.

Desprs de l'incendi del Liceu el 31 de gener del 1994, el club va tancar prop d'un any, per posteriorment va mantenir oberts els seus salons i el restaurant. Es va aprofitar aquest perode per restaurar les seves dependncies.

El Cercle del Liceu ha obert les seves sales al pblic en comptades ocasions.

Patrimoni.


Com a club recreatiu, ha quedat desfasat pels canvis de costums i d'oferta d'oci que ha experimentat la societat catalana en els darrers temps. Per la prpia histria del Cercle ha perms que l'entitat tingui un patrimoni artstic fenomenal. Disposa d'una biblioteca ms que notable. En la majoria de les seves dependncies es pot gaudir de decoraci modernista. Hi ha quatre vitralls en el vestbul inferior que sn un testimoni directe de la forta influncia del wagnerisme en la cultura catalana de comenaments del segle XX. Per, a ms a ms del mobiliari i de l'interiorisme, el Cercle s una mostra viva i esplndida d'escultures i de l'art de la marqueteria i disposa d'una galeria d'esmalts, gravats, aiguaforts i olis dels millors artistes catalans de l'poca, com ara Alexandre de Riquer, Santiago Rusiol, Modest Urgell Inglada i Francesc Miralles, entre d'altres.

L'obra d'art ms famosa del Cercle del Liceu s el conjunt mural, composat per dotze olis sobre tela, muntats uns al costat de l'altra, encarregats a Ramon Casas i installats a la famosa Rotonda del Cercle. Els dotze plafons, l'obra ms ambiciosa de Casas, segons els seus estudiosos, s'inspiren cadasc en temes musicals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408349" title="Moviment Demcrata" nonfiltered="2744" processed="2733" dbindex="157768">

El Moviment Demcrata (Mouvement Dmocrate, Mdem) s un partit poltic francs creat per Franois Bayrou per tal de presentar-se a les eleccions presidencials franceses de 2007, amb membres procedents de la Uni per a la Democrcia Francesa. s un partit centrista social liberal amb arrels cristianes. Tamb s fortament europeista, defensant el federalisme europeu. 
 Historia . 
 Context poltic previ . 
La Uni per a la Democrcia Francesa, fundada en 1974, havia collaborat activament amb els partits majoritaris de centre-dreta (primer el RPR, i posteriorment la UMP) fins que, sota l'ltim mandat de Jacques Chirac (2002-2007) i desprs d'una greu crisi, Bayrou va deixar de donar suport incondicionalment la dreta per a situar-se en una posici equidistant entre la Uni pel Moviment Popular i el Partit Socialista. D'aquesta manera, Bayrou es va presentar a les eleccions presidencials franceses de 2007, on va obtenir uns resultats tres vegades millors que en les passades (un 18,57% dels vots), la qual cosa va ser aprofitat per a crear un nou partit poltic abans de les eleccions legislatives de juny per a poder presentar-se independentment de la UMP.
 
Bayrou, que no va passar a la segona volta, va declarar en una conferncia de premsa a Pars el 25 d'abril (uns dies abans de la segona volta): 
Els francesos trobaran per a representar-los una fora d'oposici, lliure, capa de dir s si l'acci va en el bon sentit i no si va pel mal cam. Capa, dit d'altra manera, de fer sortir a la poltica dels reflexos de sempre a favor o sempre en contra, per a defensar l'inters general. (...) El partit demcrata defensar la idea que la responsabilitat de Frana i d'Europa s'ha d'exercir en particular en l'mbit de la lluita contra l'escalfament climtic del planeta, de la defensa de la biodiversitat i del desenvolupament del tercer mn, particularment d'frica. Aquest nou partit defensar la democrcia, com portadora de valors i com ideal, considerant que aquests sn els valors que donen sentit a la vida dels homes i a la societat de la qual ells formen part. 

Abans d'aix, Nicolas Sarkozy ha anat fent picades d'ullet als militants centristes pretenent la seva inclusi en la UMP, objectiu en part assolit, doncs dels 29 parlamentaris centristes en la Assemblea General, tan sol 7 han roms amb Bayrou mentre que els 22 restants han donat el seu suport a la UMP (el ms conegut d'ells s Gilles de Robien). Posteriorment, diversos poltics de la UDF, al no estar d'acord amb la fundaci del Moviment Demcrata, van crear el Nou Centre, liderat per Herv Morin, i que forma part de la majoria presidencial de Sarkozy. 
 Fundaci . 
El Mdem va ser presentat el 10 de maig per Bayrou, el qual ans el tercer candidat ms votat en les presidencials d'abril (amb un 18.57% dels vots). Aquest mateix dia es va anunciar que s'havien realitzat ms de 22.000 sollicituds d'afiliaci  El seu congrs fundacional se celebrar la prxima tardor. 
 Resultats electorals .
 Eleccions legislatives franceses de juny 2007 . 
Aquestes van ser les primeres eleccions on el MoDem va participar, obtenint el 7,61% de vots en la primera volta (quedant desprs de la UMP i el PS). Es va presentar en 535 de 577 circumscripcions, per no es va guanyar cap parlamentari en la primera volta, on es van eliminar a la gran majoria dels seus candidats. En la sengunda volta, van sortir escollits els segents diputats demcrates:
Franois Bayrou, per la segona circumscripci dels Pirineus Atlntics;
Jean Lasalle, per la quarta circumscripci dels Pirineus Atlntics ;
Thierry Benoit, per la sisena circumscripci d'Ille-et-Vilaine ;
Abdoulatifou Aly (per Mayotte) desprs de formar part del Nou Centre va passar al costat dels demcrates.

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408365" title="ABCM-Zweisprachigkeit" nonfiltered="2745" processed="2734" dbindex="157769">
ABCM-Zweisprachigkeit s una associaci educativa i cultural alsaciana, fundada el desembre de 1990 per Richard Weiss, pare d'alumne de Colmar, i Patrick Kleinclaus, pare d'alumne de Lutterbach, que n'esdevingueren president i vicepresident.

El seu objectiu s promoure l'ensenyament bilnge alemany-francs, sense descurar el dialecte alsaci i el frncic lorens, als infants de l'antic territori d'Alscia-Lorena des de preescolar. El seu president s Richard Weiss, i Tomi Ungerer president d'honor, i t la seu a Schweighouse-sur-Moder.

El 1991 va obrir les primeres classes a Saverne, Lutterbach i Ingersheim, que a final d'any arribaren a 5 aules amb 105 alumnes. Augmentaren poc a poc fins a 22 aules amb 463 alumnes el 1998. El 2004 el nombre d'alumnes a escoles de l'associaci arriba a 749. 

Actualment disposa de dues escoles a Saguerremines (Blies i Beausoleil), al departament de Mosella, i una a Saverne, Haguenau, Schweighouse-sur-Moder, Estrasburg, Bindernheim, Ingersheim, Lutterbach i Mulhouse. Rep subvencions de Consell Regional d'Alscia, del Consell General de l'Alt Rin i del Baix Rin i del municipi de Sarreguemines.

 Enllaos externs .
  Web d'ABCM-Zweisprachtigkeit;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408368" title="IES Castell del Quer" nonfiltered="2746" processed="2735" dbindex="157770">





L IES Castell del Quer  s l institut d Ensenyament Secundari i de batxillerat de Prats de Lluans. Pren el nom d un castell que es troba dins el propi municipi de Prats. Aquest castell ja est documentat el 1056, any en qu Ermessenda de Balsareny el cedeix al seu fill Ramon. El seu nom ve donat per la roca sobre la qual est construt. 
s un centre que est situat als afores del poble, capital de la subcomarca del Lluans, la qual compta amb 8.038 habitants.

 Informaci . 

IES Castell del Quer 

08513 Prats de Lluans

Tlf: 93 856 05 06

FAX: 93 856 05 59

e-mail: a8053005@xtec.cat

web: http://phobos.xtec.cat/ies-castelldelquer-prats/intranet/


Installacions.

L'IES Castell del Quer  compta amb tot un seguit d installacions que li permeten oferir ensenyaments d alta qualitat.

A l'edifici principal s'hi poden trobar:

 La secretaria;
 Sales de professors i despatxos;
 Aules dels cursos que van des de 1r d'ESO fins a 1r de Batxillerat;
 Dos laboratoris de fsica i qumica;
 Aula de msica;
 Aula polivalent;
 Aula de tecnologia;
 Aula de visual i plstica;
 Consergeria;
 Aula d'idiomes;
 Biblioteca;
 2 aules d'informtica;

A l'altre edifici, anomenat tamb xalet, s'hi porten a terme les classes de 2n de Batxillerat. L'institut comparteix l edifici amb el CEIP Lluans, que ocupa una part de l espai.

Activitats.

L'IES organitza diverses activitats durant l'any organitzades per alumnes i professors del mateix centre.

Dates assenyalades.

 Festa de Nadal, que consta d'una actuaci musical, l'amic invisible i un esmorzar organitzat pels alumnes de 4t d ESO per tal de recaptar diners pel seu viatge final de curs.

 Festa de Sant Jordi, durant la qual es realitzen un seguit de tallers i, posteriorment, en un acte ms solemne, s'entreguen els premis del concurs literari intern "Sant Jordi", el concurs intern de les proves cangur i el concurs de dibuix.

Projectes internacionals.

Des del curs 2008-2009 el centre participa en un projecte internacional Comenius.

Viatges curriculars.

 Viatge a Londres pels alumnes de 2n de Batxillerat;
 Viatge a Frana pels alumnes que cursen aquesta 2a llengua estrangera.
 Viatge a un pais europeu (habitualment Itlia) pels alumnes de 4t d'ESO.

Esportives.

 Activitats en el medi natural: dia d'esqu de fons pels alumnes de 1r d'ESO, dia d'esqu alp pels alumnes de 3r d'ESO i setmana blanca pels alumnes de 1r de Batxillerat. ;
 L'activitat esportiva per excellncia en l'IES sn les "12 hores esportives".

Concursos.

 Participaci en les olimpiades de fsica d'un alumne de 2n de Batillerat el curs 2002-2003.
 Participaci en les proves cangur de matemtiques des del curs 2002-2003. Des de fa uns anys el centre s seu de les proves.
 Participaci en el FEM MATES, concurs de matemtiques per grups des del curs 2007-2008.

Altres activitats.
 Des del curs 2007-2008 es publica la revista Al nostre rotllo grcies a una optativa organitzada pel departament de llengues.
 Utilitzaci dels llibres de la biblioteca per part dels alumnes dintre del projecte del departament de llengues Club de lectura;

Avanos tecnolgics.

El departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya ha anat dotant al centre de material de noves tecnologies com canons de projeccions, aules multimdia, aula de msica amb PC s connectats a teclats electrnics, etc

 Enllaos externs relacionats .
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408373" title="Vittoria Colonna" nonfiltered="2747" processed="2736" dbindex="157771">

Vittoria Colonna (Marino, abril de 1490 - Roma, 25 de febrer de 1547), marquesa de Pescara, va ser una poetessa i influent intellectual del Renaixement itali. 

Era filla de Fabrizio Colonna, de noble famlia romana dels Colonna, i d'Agnese di Montefeltro, descendent de la famlia ducal d'Urbino. Els Colonna, aliats de la famlia Dvalos, van concertar el matrimoni de Vittoria amb Francisco Fernando de valos, noble napolit d'origen espanyol, quan era encara una nena. Vittoria i Francesco es van casar el 27 de desembre de 1509 a Ischia, al Castell Aragons. Encara que el matrimoni havia estat disposatper servir els interessos de les seves respectives famlies, va resultar b des del punt de vista sentimental. Tanmateix, no van poder passar molt de temps a Ischia, on s'havien establert, ja que Francesco va haver de partir a la guerra, a les ordres del seu sogre, per combatre a favor d'Espanya contra Frana. Va ser fet presoner a la batalla de Ravenna, el 1512, i deportat a Frana. Durant el temps en qu Francesco va ser presoner, ell i la seva esposa van mantenir una apassionada correspondncia.

Ms endavant es va convertir en oficial de l'exrcit de Carles V i va ser greument ferit a la batalla de Pavia, el 24 de febrer de 1525. Vittoria va crrer a reunir-se amb ell a Mil, per abans d'arribar li va sorprendre la notcia de la seva defunci a Viterbo. 

Va caure en una depressi, arribant tamb a pensar al sucidi, per la va superar amb l'ajut dels seus amics. Durant aquesta poca va escriure les seves Rimes espirituals. Va prendre la decisi de retirar-se a un convent a Roma, i va fer amistat amb diversos eclesistics que tractaven d'impulsar un corrent reformista dintre de l'Esglsia Catlica, entre els quals es trobava l'espanyol Juan de Valds.

Poc desprs, el seu germ Ascanio Colonna va tenir un conflicte amb el papa Climent VII. Vittoria es va traslladar a Marino, i desprs a Ischia, tractant de passar del conflicte. Aquest desplaament va evitar que pats en prpia carn les vicissituds del Saqueig de Roma (1527), encara que va contribuir a les seves prpies despeses a ajudar a la poblaci i a rescatar presoners. Va tornar a Roma el 1531, i el 1535 va conixer Pietro Carnesecchi, amb el que va entaular una relaci d'amistat. Poc desprs va decidir de viatjar a Terra Santa, per la qual cosa es va traslladar a Ferrara, el 1537, a l'espera d'obtenir el perms del papa, amb la intenci d'embarcar-se a Vencia. Tanmateix, no va arribar a partir, a causa de la seva mala salut. A Ferrara, va ajudar a establir un monestir de caputxins, a instncies del reformador Bernardino Ochino, qui desprs es faria protestant. 

Al 1539 va regressar a Roma, on va entaular una apassionada amistat amb Michelangelo Buonarroti, qui la va estimar enormement, i sobre el qual va tenir una gran influncia. Miguel ngel li va dedicar alguns dels seus sonets i la va retratar a nombrosos dibuixos.

A 1541 el seu germ va tornar a tenir un enfrontament amb el papa, ara Pau III, i va portar a terme un aixecament contra ell que va fracassar. Vittoria es va traslladar aleshores a Viterbo, on va conixer el cardenal Reginald Pole. Al 1544 va regressar a Roma, on la va sorprendre la mort al convent de San Silvestre, i aix probablement li va estalviar algun disgust amb la Inquisici, ja que des de l'any segent els seus amics eclesistics serien objecte d'investigaci. 

Entre els seus amics es van contar illustres literats, com Pietro Bembo, Luigi Alamanni i Baldessare Castiglione. Va tenir tamb una estreta relaci amb reformadors, com Pietro Camesecchi, Juan de Valds i Bernardino Ochino. 

La seva obra literria comprn poemes d'amor, dedicats al seu marit, les Rimes, subdividides en Rimes amoroses i Rimes espirituals, inspirades a l'estil de Francesco Petrarca, i composicions en prosa de tema religis, entre les quals estan el Pianto sulla passione di Cristo i lOrazione sull'Ave Maria. Les seves obres es van imprimir per primera vegada a Parma el 1538, per poc desprs van aparixer noves edicions: a Florncia i Vencia, respectivament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408375" title="Rasa del Sucre" nonfiltered="2748" processed="2737" dbindex="157772">

La rasa del Sucre s un torrent afluent per l'esquerra de la rasa de la Bfia, a la Vall de Lord

Neix a 2.072 metres d'altitud a uns 800 metres al NE del puig de les Morreres (Serra de Querol). De direcci predominant SW-NE, bona part del seu curs ha estat terraplenat per a utilitzar-lo com a cam o pista d'esqu.  Desguassa a la rasa de la Bfia a 1.672 m- d'altitud

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap

Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408377" title="Universitat de Pavia" nonfiltered="2749" processed="2738" dbindex="157773">

La Universitat de Pavia (en itali: Universit degli Studi di Pavia, UNIPV) s una universitat ubicada a Pavia, Itlia. Fou fundada l'any 1361 i est organitzada en 9 facultats:

 Facultat d'Economia;
 Facultat d'Enginyeria;
 Facultat de Humanitats;
 Facultat de Dret;
 Facultat de Cincies Fsiques, naturals i Matemtiques;
 Facultat de Medicina;
 Facultat de Musicologia;
 Facultat de Farmcia;
 Facultat de Poltica;

Historia.
La Universitat de Pavia s una de las ms antigues d'Europa. Un edicte del rei Lotario cita una instituci de educaci superior a Pavia ja establerta a l'any 825. Aquesta instituci, antigament dedicada principalment a llei cannica i civil aix com a estudis de teologia, fou elegida llavors com un centre educatiu de primera lnia en el nord d'Itlia.

Ampliada i renovada pel Duc de Mil, Gian Galeazzo Visconti, es convertir en la Universitat del Ducat, establerta oficialment com un studium generale pel emperador Carles IV el 1361.

Durant els segents segles, la fama de la Universitat de Pavia es va incrementar a dins i fora d'Itlia . La presencia d'homes cultes i cientfics com Gerolamo Cardano, Alessandro Volta, Camillo Golgi, Ugo Foscolo, junt al historial educatiu de la Universitat, incrementaren el seu bon nom. 

 Enllaos externs.
Universitat de Pavia - Pagina oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408378" title="Tomi Ungerer" nonfiltered="2750" processed="2739" dbindex="157774">

Jean Thomas Ungerer, dit Tomi Ungerer (Estrasburg, 28 de novembre de 1931) s un dissenyador alsaci.  Fill de Thodore Ungerer i Alice Essler, rest orfe de pare als quatre anys i es va installar amb la seva mare a una vila propera a Colmar. L'ocupaci nazi d'Alscia el va enganxar en plena edat escolar i pat la forta germanitzaci imposada pels ocupants, cosa que provoc, un cop es capgir la situaci, un fracs escolar darrera l'altre. El 1946 explor Frana en un vaixell a vela i el 1951 marx en autostop a Lapnia el Cap Nord.

El 1952 s'allist a les tropes meharistes franceses d'Algria, de la que es llicenci el 1953. Aleshores intent estudiar arts decoratives, per fou expulsat de l'escola per indisciplina. Aleshores treball com a publicista a petites empresas i el 1954-1955 va recrrer Islndia, Noruega, Grcia i Iugoslvia en autostop o com a mariner en un vaixell.

El 1956 marx cap a Nova York, on desprs de trobar-se amb Ursula Nordstrm de les edicions Harper & Row va escriure 90 llibres per a infants en 10 anys. Aix ho va compaginar amb una tasca de publicista i cartellista, destacant els que va fer contra la Guerra del Vietnam, aix com les seves stires i humor per a adults. El 1971 es va installar a Nova Esccia i el 1975 va fer la primera donaci de la seva obra i la seva collecci de joguines a la ciutat d'Estrasburg. 

Sempre es va interessar per la millora de les relacions franco-alemanyes i la preservaci de la identitat, del particularisme i del bilingisme a Alscia. El 1988 va dissenyar el monument L'Aqueducte de Janus per al bimillenari d'Estrasburg i el 1998 va ohbtenir el Premi Hans Christian Andersen per a llibres d'infants. Tamb  s president d'honor de l'associaci ABCM-Zweisprachigkeit.

 Obres .

 1957;
 Les Mellops font de l'avion ;
 Les Mellops splologues  ;
 The Brave Coward;

 1958;
 Les Mellops trouvent du ptrole ;
 Crictor (id.);
 Agee on Film;

 1959;
 Adlade  ;
 Seeds and More Seeds;

 1960;
 Les Mellops ftent Nol;
 mile (Emile);
 Horrible, an Account of the Sad Achievements of Progress;
 Inside Marriage;
 Cartoon 60;
 Twelve WHK Characters;
 America fr Anfnger;

 1961;
 Rufus;
 Les Trois Brigands  ;
 The Backside of Washington;

 1962;
 Snail, Where Are You?;
 Der Herzinfarkt;
 Fredou;
 The Monocle Peep Show;
 Cartoon 62;
 Esquire's Book of Gambling;
 Illustracions per  :
 Comfortable Words de Bergen Evans;
 Riddle dee dee de Bennett Cerf;

 1963;
 The Mellops Go Spelunking;
 Come Into My Parlor (co-autor aamb Miriam Ungerer);
 Illustracions per :
 Frances Face-Maker de William Cole;
 A Book of Various Owls de John Hollendaer;
 Wer Zeichnet wie;
 Die Spottdrossel d'Ambrose Bierce;
 Esquire's All About Women de William Cole;
 A Cat-hater's Handbook or The Ailurophobe's Delight de William Cole;
 The Girl We Leave Behind de Jerome Beatty;
 A Television Notebook per CBS Television Network;

 1964;
 One, Two, Where's My Shoe;
 Les Carnets secrets de Tomi Ungerer ;
 Illustracions per  :
 The Clambake Mutiny de Jerome Beatty;
 Flat Stanley de Jeff Brown;
 Beastly Boys and Ghastly Girls, poemes seleccionats per William Cole;
 Games Anyone de Robert Thomsen;
 Dear N.A.S.A., please send me a rocket de Tait Trussell i Paul Hencke;
 Erlesene Verbrechen und Makellose Morde d'Henry Slesar;

 1965;
 Graphis n 120 vol. 21 de Manuel Gasser (16 pgines consagrades a Tomi Ungerer);
 Illustracions per  :
 Selections from French Poetry de Kenneth F. Canfried;

 1966;
 Orlando (Orlando the Brave Vulture);
 Jean de la Lune (Der Mondmann);
 Nicht Wahr?;
 Ungerer Meets the Maharadjah;
 The Party;
 Illustracions per  :
 Mr. Tall & Mr. Small de Barbara Brenner;
 Oh, What Nonsense!, pomes slectionns par William Cole;
 Les Trois Bouteilles de Warwick (Warwick's 3 Bottles) d'Andre Hodeir;
 The Too Hot to Cook Book de Miriam Ungerer;
 Guillaume l'apprenti sorcier (The Sorcerer's Apprentice) de Barbara Hazen et Adolphe Chagot;

 1967;
 Basil Ratzki. Eine Fabel;
 Le Gant de Zralda (Zeralda's Ogre);
 Tomi Ungerer;
 Art Kan-George Tscherny-Tomi Ungerer;
 Illustracions per  :
 What's Good for a Four Year Old de William Cole;
 Look! Look! The Giggle Book de William Cole;
 Cleopatra Goes Sledding de Andre Hodeir;
 Lear's Nonsense Verses d'Edouard Lear;
 A Case of the Giggles, compilaci per William Cole;
 The Donkey Ride de Jean B. Showalter;
 Ein Bndel Geschichten fr Lsterne Leser d'Henry Slesar;

 1968;
 Ask Me a Question;

 1969;
 Fornicon (id.);
 Der Gestohlene Bazillus;
 Illustracions per  :
 New York fr Anfnger d'Herbert Feuerstein;

 1970;
 Le Chapeau volant (The Hat);
 Tomi Ungerer's Compromises;

 1971;
 Je m'appelle Papaski et voici mes meilleures histoires  dormir debout (I'm Papa Snap and These Are My Favourite No Such Stories);
 La Grosse Bte de Monsieur Racine (The Beast of Monsieur Racine);
 Affiches (The Poster Art Of Tomi Ungerer);
 Posters of Protest;
 Illustracions per  :
 Aschenbrdels Kche d'Alice Vollenweider;

 1972;
 Depression;
 Karikaturen;
 Die Eifel (co-auteur avec Willy Brant);
 Illustracions per  :
 Oh, That's Ridiculous!, poemes seleccionats per William Cole;

 1973;
 Pas de baiser pour maman;

 1998;
 Trmolo ;

 1999;
 Otto, autobiographie d'un ours en peluche;

 2000;
 Le Nuage bleu;

 2002;
  la guerre comme  la guerre;

 2007;
 Amis-amies;

Bibliografia.
Thrse Willer, Tomi Ungerer, L'cole des loisirs, 2008. ISBN 978-2-211-11118-8;
 
Enllaos externs .
 Web oficial de Tomi Ungerer;
 Museu Tomi Ungerer a Estrasburg ;
 L'obra satrica de Tomi Ungerer;
 La mediateca Tomi Ungerer de Vendenheim;




 
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408385" title="Torrent de la Ginebrosa" nonfiltered="2751" processed="2740" dbindex="157775">

El torrent de la Ginebrosa s un afluent per la dreta de la rasa de la Bfia, a la Vall de Lord

Neix a 2.073 metres d'altitud al vessant NE del Serrat de la Bfia (Masss del Port del Comte). De direcci predominant SW-NE, quasi b la totalitat del seu curs ha estat terraplenat per a utilitzar-lo com a cam o pista d'esqu. Desguassa a la rasa de la Bfia (convertida tamb en aquest punt de confluncia en pista d'esqu) a 1.637 m. d'altitud.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci

Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408386" title="Senesino" nonfiltered="2752" processed="2741" dbindex="157776">

Francesco Bernardi (31 d'octubre de 1686 - 27 de novembre de 1758), ms conegut com Senesino, va ser un dels castrati ms importants de la histria de la msica. Va ser un dels cantants predilectes de Handel. 

La seva tessitura de contralt i les seves magnfiques floritures provocaven l'admiraci del pblic. Es diu que la seva veu podia ser clara i aguda encara que emocionava amb el seu bell clarobscur en les notes ms greus. Els seus gaireb dos metres feien que Senesino fos un intrpret perfecte en els papers d'heroi. Entre els castrati s molt conegut perqu el 20 de febrer de 1724 va estrenar l'pera Juli Csar de Handel al costat de Francesca Cuzzoni. 

Referncies.
Avanzati, E. The unpublished Senesino (catleg: Handel and the Castrati, Handel House Museum, London, 2006), pp. 5-9.
Dean, W. "Senesino", a The New Grove Dictionary of Music, 2003.
Heriot, A. The Castrati in Opera, London, 1956,  pp. 91-95;
LaRue,  C S: Handel and his Singers, Oxford, 1995, pp. 105-124;
Mainwaring, J. Memoirs of the life of the late G F Handel, London, 1760.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408388" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1960" nonfiltered="2753" processed="2742" dbindex="157777">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1960 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 6 de novembre de 1960. La participaci fou del 90,7 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia deTrento .

Font: Regi Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408389" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2754" processed="2743" dbindex="157778">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 29 proves de nataci, 15 en categoria masculina i 14 en categoria femenina. La competici es desenvolup a la Piscina Olmpica McDonald's de la Universitat del Sud de Califrnia entre els dies 29 de juliol i 4 d'agost de 1984.

Participaren un total de 494 nedadors, entre ells 338 homes i 186 dones, de 67 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1984;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408390" title="Tractat de Sistova" nonfiltered="2755" processed="2744" dbindex="157779">
El Tractat de Sistova va acabar les guerres entre l'Imperi otom i l'Arxiducat d'ustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.

References.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408395" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1964" nonfiltered="2756" processed="2745" dbindex="157780">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1964 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 15 de novembre de 1964. La participaci fou del 90,2 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408396" title="Nataci sincronitzada als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2757" processed="2746" dbindex="157781">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren dues proves de nataci sincronitzada, sent la primera vegada que aquest esport formava part del programa olmpic. 

La competici es desenvolup a la Piscina Olmpica McDonald's de la Universitat del Sud de Califrnia entre els dies 6 i 12 d'agost de 1984. Participaren un total de 50 nedadores de 21 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller per pasos de les proves de nataci sincronitzada .


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci sincronitzada 1984;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408399" title="Proves cangur" nonfiltered="2758" processed="2747" dbindex="157782">
Les proves Cangur (altrament dites International Mathematical Kangaroo) s un concurs internacional de matemtiques en el que prenen part ms de 30 pasos. Hi ha onze nivells de participaci, des de nivell 2 fins a nivell 12. La competici es porta a terme anualment el tercer dijous de mar. Segons la opini dels organitzadors, la competncia clau que es posa a prova en el Cangur s la combinaci entre la lgica i les matemtiques no nicament el coneixement de frmules. Degut a l increment de popularitat de les proves Cangur en molts dels pasos participants, l any 2007 va ser l any amb ms participants. Aquest any 3,940,000 estudiants de 36 pasos van prendre part en les proves.
 
 Format .
La competici consisteix en un test de 30 preguntes en els que es dnen 5 possibles respostes (fins el nivell 4, noms hi ha 21 preguntes). La prova s ha de realitzar en 75 minuts. Les 30 preguntes estan  dividides en tres grups de deu preguntes cadascunes. Les preguntes del primer grup valen 3 punts, les del segon 4 punts i les del tercer 5 punts. Es donen 5 solucions i noms una s correcta. Una pregunta contestada correctament dna els punts assignats al seu grup, si no es contesta dna 0 punts i si es contesta malament es resta la quarta part del que valia la resposa correcta. Cada participant t 30 punts al comenament (fins el nivell 4, 21), per tant el mnim de punts amb els que es pot acabar s 0. La puntuaci mxima s 150 punts (fins el nivell 4, 105).

 Premis .
La recollida i avaluaci dels resultats aix com els premis sn regulats i organitzats a nivell nacional. Es donen premis especials per a cada escola pel  salt del cangur ms llarg  (el nombre ms gran de respostes correctes consecutives).

 Vegeu tamb .
 Olimpada matemtica internacional;

Enllaos externs .
 Thales Foundation Cyprus;
 "        " Greece;
 Le Kangourou des Mathmatiques France;
 Knguru der Mathematik Germany;
 Math Kangaroo Canada;
 Nemzetkzi Kenguru Matematika Verseny Hungary;
 Kangourou Italia Italy;
 Wiskunde Kangoeroe The Netherlands;
 Kangur Matematyczyny Poland;
 Kenguru Russia;
 Math Kangaroo United States;
 Keng ra Lithuania;
 Matematick klokan Czech Republic;
 Mednarodni matemati ni Kenguru Slovenia;
 El Canguro Matemtico Castilla y Len (Spain);
 El Cangur Catalunya, Pas Valenci, Balears (Spain);
 Cangurul Matematic Romania;
 Matemaatikavistlus Knguru Estonia;
 Kngurun - Matematikens Hopp Sweden;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408401" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1968" nonfiltered="2759" processed="2748" dbindex="157783">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1968 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 17 de novembre de 1968. La participaci fou del 89,5 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408408" title="Mehmed Es'ad Effendi" nonfiltered="2760" processed="2749" dbindex="157784">
Mehmed Es'ad Effendi (1789-1848) fou un historiador otom

Sahhaflar Shaikhi-zadah Sayyid Mehmed Es'ad Effendi, desprs d'ocupar diversos crrecs i oficis va esdevenir Waq'ah Nuwis (historiador oficial o analista) el 1807 i va compilar una histria de l'Imperi Otom entre el setembre de 1821 i el juliol de 1826), continuant la feina d'altres historiadors com Ahmad Asim

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408409" title="Waq'ah Nuwis" nonfiltered="2761" processed="2750" dbindex="157785">
Waq'ah Nuwis era el analista (cronista oficial) de l'Imperi Otom. Aquest crrec van tenir-lo personatges com Ahmad Asim i Mehmed Es'ad Effendi.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408412" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2762" processed="2751" dbindex="157786">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren dues proves de pentatl modern, una d'individual i una d'equip, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 29 de juliol i l'1 d'agost de 1984.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Participaren un total de 52 atletes de 18 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408414" title="Sdtiroler Volkspartei" nonfiltered="2763" processed="2752" dbindex="157787">

Sdtiroler Volkspartei (SVP, en alemany, Partit Popular del Tirol del Sud) s un partit poltic itali, present en la provncia de Bolzano, que defensa els interessos de les minoriess alemanya i ladina del Tirol del Sud. Compta amb 3 diputats i 3 senadors i 1 diputat europeu, i s majoritari al landtag provincial de Bolzano i present al Consell Regional del Trentino - Tirol del Sud. s un partit demcrata cristi, membre observador del Partit Popular Europeu. 

 Histria .
 Fundaci .
Fou fundat el maig de 1945 per l empresari Erich Ammon com a refundici dels grups poltics d abans de la guerra, Deutscher Verband, Tiroler Volksbund i Andreas Hofer Bund (creada el 1939 per joves no optaten), grups juvenils catlics antifeixistes.  Durant els anys segents actuar com a  partit tnic , amb un programa populista i centrista, impregnat de catolicisme, sempre apellant a la identitat tnica dels germanfons; tot i que d antuvi mantingu una estructura de  partit de notables , sempre mantindr un vot als voltants del 60 % (el 80 % d ell de part de germanfons), ja que pel setembre del 1945 ja comptava amb 50.000 afiliats. El 22 d abril del 1946 enviarien 155.000 signatures al canciller austrac Leopold Figl demanant el retorn a ustria, i el 5 de maig del 1946 convoc una concentraci de 20.000 persones al castell Sigmundskron demanant l autodeterminaci.

A les Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1948 van obtenir el 67 % dels vots de la provncia de Bolzano, cosa que es repetiria a les eleccions legislatives italianes de 1948. EL SVP va obtenir els tres escons corresponents a Bolzano i 13 escons al Consell Regional. Aix Karl Eckert ser el primer cap del govern sudtirols el 20 de desembre del 1948, substitut per Alois Pupp el 7 de gener del 1956 i per Silvius Magnago el 31 de desembre del 1960.

Durant el periode 1951-1957 el SVP es mantingu sota una ideologia autonomista moderada, obert a certes preocupacions socials. Va posar l accent en els drets lingstics individuals dels germanfons i en la reivindicaci concreta de els desigualtats dins l administraci o del clientelisme itali. S adher a la Internacional Democristiana, i actu sovint com l oficina germanfona de la DCI, cosa que li permetria aixamplar el seu espectre de vot.  Tcticament, des de la postguerra ha governat amb la DCI o el PSI, amb suport de Roma, per sempre s ha oposat a alguns aspecte de l Acord De Gasperi-Gruber, particularment l aplicaci restrictiva de l autonomia sudtirolesa, inclosa dins la mateixa regi amb Trento.  Tamb es mostraven descontents amb l aplicaci del bilingisme a l administraci i a l afavoriment de l assentament d immigrants italians mitjanant la concessi de vivendes de protecci oficial, la gesti de les quals retingu Roma malgrat ser tericament competncia regional. El lideratge del partit fou inestable fins que Silvius Magnago assum el control del partit el 1956.  

 Consolidaci .
Entre el 1957 i el 1965 una nova generaci de militants joves, encapalats per Silvius Magnago, secretari general del SVP del 1957 al 1991, Peter Brugger, Hans Dietl, Alfons Benedikter i Joachim Dalsass, es van fer amb la direcci del SVP, i adoptaren un nou nacionalisme cultural ple de germanisme i populisme, i amb una lnia ms reivindicativa per tal d aconseguir a curt termini una regi nica Sdtirol amb poders legislatius i executius, i a la llarga, l autodeterminaci. El 17 de novembre del 1957 van convocar al castell de Sigmundskron la ms gran concentraci nacional (35.000 persones) demanant autonomia sense Trento.  

El 1958 el SVP va presentar un projecte de nou estatut d autonomia al parlament itali, que inclou la reivindicaci d una regi nica i competncies legislatives i executives en 32 matries, aix com proporcionalitat tnica a tots els cossos de l administraci, aix com paritat plena entre l itali i l alemany. Roma ho va rebutjar, i tamb es neg a admetre la mediaci austraca.  El 1959 el SVP va retirar la collaboraci amb la DCI al govern regional, mentre que el 1960 ustria va dur la qesti a l ea General de l ONU. El SVP obtingu el 63,9 % a les eleccions regionals de 1960 i el 1962 comptava amb 12.000 afiliats.  

El 27 de gener del 1961 l ONU va dictar la Resoluci 1497/XV que obligava Itlia a renegociar el tractat De Gasperi-Gruber. El 13 de setembre es nomen una Comissi d Estudi que investigus el problema sobre el terreny, de la que en formaran part els membres del SVP Toni Ebner, Karl Mitterdorfer, Roland Riz, Luis Sand, Karl Tinzl i Silvius Magnago. El 10 d abril del 1964 aquesta comissi va decidir l inici de negociacions entre el cap sudtirols Silvius Magnago i el primer ministre itali, Aldo Moro. El setembre del 1966 Silvius Magnago (SVP) va arribar a un acord amb el govern i tali, i el 22 de mar del 1967 va acceptar una proposta nova d autonomia del parlament itali. L'acord definitiu no s'assoliria fins desembre de 1969, de manera que el gener de 1970 s'aprovaren noves mesures autonmiques i a favor del bilingisme oficial, i el 1972 una secci del Tribunal de Justcia de Roma. Tot aix el va consolidar com a fora de masses, de manera que el 1978 tenia 68.000 afiliats.

Durant els anys 1990 el partit es mantingu en la mateixa lnia, i fins i tot un dels seus caps, Michael Ebner, assol l'acta de diputat al Parlament Europeu el 1994. En la tardor de 2003, el SVP va vncer les eleccions provincials de la Provncia Autnoma de Bozen amb majoria absoluta, perdent no obstant aix un nombre significatiu de vots, sobretot en les zones rurals. Pertanyen al Sdtiroler Volkspartei 100 dels 116 alcaldes dels municipis de l'Alt Adigio i tamb el president de la provncia i la Giunta regionale del Trentino - Tirol del Sud, Luis Durnwalder, a ms dels presidents de 2 de les 5 circumscripcions de Bozen. A les eleccions europees de 2004 va ser triat representant del SVP Michael Ebner. En 2005 el SVP, aliat de el centre-esquerra, va resultar ser el primer partit a Bozen i va contribuir de manera decisiva a l'elecci de l'alcalde Luigi Spagnolli, que es va presentar com candidat de L'Unione. En vista a les eleccions poltiques del 2006 noms presenta les llistes a la Cambra dels Diputats i en la circumscripci de Bozen per al Senat d'Itlia, en aliana amb L'Unione. 

 Escissions .
El 1971 es produ una escissi radical dins el SVP, la Sdtiroler Heimatbund (Lliga Patritica Sudtirolesa), de Hans Sticher i Eva Klotz, que a comenaments dels anys 90 adopt el nom d'Union fur Sdtirol.

 Presidents del partit (Obmnner).

1945 - 1948 Erich Amonn;
1948 - 1951 Josef Menz;
1951 - 1952 Toni Ebner;
1952 - 1954 Otto Guggenberg;
1954 - 1956 Karl Tinzl;
1956 - 1957 Toni Ebner;
1957 - 1991 Silvius Magnago;
1991 - 1992 Roland Riz;
1992 - 2004 Siegfried Brugger;
des del 17 d'abril de 2004 Elmar Pichler Rolle;
 Resultats electorals .



 Enllaos externs .
   Web oficial del partit ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408422" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2764" processed="2753" dbindex="157788">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 12 proves de piragisme, totes elles en aiges tranquiles. La competici tingu lloc al llac Casitas entre els dies 7 i 12 d'agost de 1984.

Participaren un total de 195 piragistes, 158 homes i 37 dones, de 28 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1984;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408425" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2765" processed="2754" dbindex="157789">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren 14 proves de rem, 8 en categoria masculina i 6 en categoria femenina. Les proves tingueren lloc entre els dies 30 de juliol i 5 d'agost de 1984 a les installacions esportives del llac Casitas.

Participaren un total de 447 remers, entre ells 256 homes i 161 dones, de 30 comits nacionals diferents

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1984;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408427" title="Visage" nonfiltered="2766" processed="2755" dbindex="157790">


Visage s el nom d'un grup britnic format a finals dels anys 70 i liderat pel cantant Steve Strange, amb collaboracions de msics pertanyents a d'altres grups com Ultravox. Visage sn especialment coneguts per la can "Fade to Gray", que fou tot un xit el 1980 i serv d'himne del moviment esttico-musical New Romantic.

Biografia.

Els inicis: de Casnewydd al Blitz Club.

Steve Strange (de nom real Steve John Harrington), originari de Casnewydd (Pas de Galles) i membre del grup The Photons, aterr a Londres desprs d'haver rebut l'oferta de Billy Idol d'entrar al seu grup, Generation X, amb qui tamb havia collaborat prviament; tot i que finalment no acab sent-ne membre, Strange aprofit el seu trasllat a Londres per treballar amb Malcolm McLaren (representant dels Sex Pistols, grup amb qu havia coincidit ja a Newport), fer les seves primeres passes musicals amb la seva prpia banda punk  Moor Murders  i organitzar festes a la sessi setmanal "Club for Heroes" (de la discoteca Billy's), ambientades musicalment pel seu company de pis, el bateria i DJ Rusty Egan.

L'xit d'aquestes sessions va animar els seus organitzadors a canviar-ne la localitzaci i mudar-se a un club ms gran, el Blitz Club, un indret que es desmarcava de la resta per la seva selecci musical i per l'extravagant vestuari dels seus habituals. Strange hi treballava com a porter, seleccionant qui hi podia entrar i qui no; una de les seves "vctimes" fou Mick Jagger, a qui deneg rotundament l'accs. Les conseqncies de l'enorme cobertura meditica d'aquest rebuig foren molta publicitat i la mitificaci als mitjans d'aquest club; en poc temps la fama dels "nois del Blitz" (The Blitz Kids) va crixer espectacularment.

Primeres passes de Visage.

Parallelament, el primer baixista dels Sex Pistols, Glen Matlock (amic de Strange des de la seva poca a Newport), desprs de ser-ne expulsat, form la seva prpia banda, The Rich Kids, amb Midge Ure, Steve New i Rusty Egan. Desprs de la seva dissoluci, Egan i Ure continuaren treballant en un nou projecte, per al qual convidaren a Strange com a cantant; aquest nou grup fou anomenat Visage, en clara referncia al seu costat ms esttic (en francs, "visage" significa cara). El primer material publicat per Visage fou una versi synthpop del tema "In the Year 2525", de Zager and Evans, mostra del seu creixent inters per l'electrnica.

Desprs de l'edici del seu primer senzill, el trio Strange/Ure/Egan va aconseguir un contracte amb la discogrfica Radar Records i, per tal de poder enregistrar i interpretar en directe el seu material, reberen l'addici de nous membres, Billy Currie (teclista dels Ultravox) i tres membres del grup Magazine (Barry Adamson, John McGeoch i Dave Formula). Convertits en septet, Visage llanaren el mes de setembre de 1979 un altre senzill, "Tar", una versi d'una pea que Visage havia compost durant la seva estada a The Photons. Malgrat que "Tar" tampoc no tingu un ress significatiu, s que serv perqu la companyia Polydor Records els fes un nou contracte.

Etapa clssica: de Fade to Gray a Beat Boy. 

El 1980 Visage editaren el senzill "Fade to Gray", que rpidament aconsegu un enorme xit: arrib al nmero 8 de les llistes britniques, entr al Top 10 a diversos estats europeus i coron les llistes de 13 pasos . El novembre d'aquell mateix any Visage editaren el seu primer lbum, Visage; tant el disc com els senzills que se n'extragueren posteriorment ("Mind of a Toy" el mar de 1981 i "Visage" el mes de juliol segent) entraren al Top 25.

Amb l'xit de "Visage", per, no n'hi hagu prou consolidar el grup; degut als compromisos dels membres restants amb les seves respectives bandes (Ure i Currie amb Ultravox, McGeoch amb els Siouxsie and the Banshees i Formula i Adamson amb Magazine), reunir tots els msics per treballar en el segent disc es va fer cada cop ms difcil. Aix i tot, i amb l'nica excepci de McGeoch (que es trobava a Madrid de gira amb Siouxsie and the Banshees), els membres de Visage es pogueren retrobar a finals de 1981 per comenar les sessions del seu segent disc, The Anvil, que aparegu el mes de mar de 1982. Tot i que el disc arrib al nmero 6 britnic i els seus senzills ("The Damned don't cry" i "Night Train") entraren al Top 15, les diferncies artstiques entre Ure i Strange  que estava decidit a fer gires amb Visage en comptes de conservar-lo nicament com a projecte d'estudi  provocaren la sortida d'Ure i Currie, que en aquella poca estaven tenint molt d'xit tamb amb Ultravox. Adamson tamb deix els Visage i fou reemplaat per Steve Barnacle (baixista), amb qui Visage enregistraren el seu segent senzill, "Pleasure Boys" (octubre de 1982).

El 1983 Polydor edit la recopilaci Fade To Gray - The Singles Collection, mentre Strange i Egan intentaven captar collaboradors per al segent lbum d'estudi de Visage, Beat Boy, que aparegu el setembre de 1984. Ni el disc ni els seus senzills ("Love Glove" i "Beat Boy") no tingueren l'xit dels seus predecessors i assenyalaren el final de Visage, que es dissolgueren poc desprs.

Strange desprs de Visage.

Desprs de la dissoluci de la seva banda, el 1986 Strange form un nou grup, Strange Cruise, que public dos senzills i un lbum sense massa xit. "Fade To Gray", el seu tema ms conegut, fou objecte de nombroses versions i remescles; per exemple, la de Bassheads el 1993 i la del grup itali de msica dance Datura l'any 1994. Aquesta ltima versi compt amb una nova pista vocal de Strange enregistrada especficament per a l'ocasi.

El 2002, Strange public la seva autobiografia, "Blitzed", en qu relatava els xits i els excessos que havien format part de la seva vida, en particular la seva addicci a l'herona. Tamb el 2002, Strange "ressuscit" els Visage amb nous msics, amb els quals enregistr noves canons; l'ltima, el 2007, amb la participaci d'un dels membres originals de Visage, Dave Formula .

Referncies.



Bibliografia.

 New Wave & Post-Punk (1978-1984): De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.

Enllaos externs.

 Biografia;
 Entrevista amb Steve Strange;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408429" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2767" processed="2756" dbindex="157791">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 5 i 12 d'agost de 1984 a la Piscina Olmpica McDonald's de la Universitat del Sur de Califrnia.

Comits participants.
Participaren un total de 80 saltadors, 45 homes i 35 dones, de 29 comits nacionals diferents.



Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408435" title="Partit Popular Trentino Tirols" nonfiltered="2768" processed="2757" dbindex="157792">
Partit Popular Trentino Tirols (PPTT) fou un partit poltic regional, actiu a la Provncia de Trento, d'inspiraci autonomista i democristiana. Ha estat present en la poltica local del Trentino de 1948 al 1982.

 Histria .

 Les arrels: l'ASAR .
Les arrels histriques del Partit Popular Trentino Tirols es remunten a l'associaci cultural i autonomista Associazione Studi Autonomistici Regionals (ASAR), activa a finals de la segona guerra mundial, fundada el setembre de 1945 i que fou un moviment decissiu per a l'obtenci de l'estatut especial per al Trentino   Tirol del Sud. L'eslogan del moviment era autonomia integral de Borghetto al Brenner. Tamb va dirigir manifestacions multitudinaries, com l'organitzada a Trento el 20 d'abril de 1947 i en la que participaren 30.000 persones . 

 El Partit Popular Trentino Tirols .
Desprs d'un periode de crisi interna del moviment, el 25 de juliol de 1948 l'ASAR celebr el seu darrer congrs, en el que la majoria acord la transformaci en un partit poltic, que adopt el nom de Partito Popolare Trentino Tirolese (PPTT). ^Per la seva banda, una minoria dels delegats va constituir un altre grup d'inspiraci autonomista, Autonomia Integrale.

La transformaci de part del moviment autonomista en partit poltic provoc la disminuci del consens popular. El 28 de novembre de 1948 a les primeres eleccions regionals el PPTT va obtenir el 16,8% dels vots i quatre consellers regionals, resultat molt lluny del 57,6% de la DCI d'Alcide De Gasperi.

En els decenis successius el govern de la regi Trentino   Tirol del Sud i de la provncia de Trento fou dominat per la DCI, qui va mantenir una aliana fora turbulenta amb el Sdtiroler Volkspartei. El cap del partit en aquesta poca fou Enrico Pruner, conselelr regional de 1952 a 1984, qui va intentar modificar la situaci subalterna del PPTT davant el SVP, que alguns consideraven germ gran, alhora que cercava un comproms amb els sunditolesos, que pretenien trencar la unitat regional i constituir dues entitats independents, amb seu a Trento i Bolzano, cosa que podia minar les possibilitats d'autonomia trentines.

A mitjans dels anys 1970 canvi el nom pel de Partito Popolare Trentino Tirolese per l'Unione Europea (PPTT-UE) amb la intenci de superar els confins nacionals i treballar per a la integraci europea.  

 El trencament i el PATT .

Amb l'arribada dels anys 1980 el PPTT es va dividir en dues corrents, una ms conservadora i l'altra centrista. El trencament es va produir el 1982 i comport la presentaci de dues llistes per a les Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1983: l'Un Autonomista Trentino Tirolesa, de Franco Tretter, i Autonomia Integrale, d'Enrico Pruner.

El 29 de maig de 1987 el Congrs dels dos partits, UATT i Autonomia Integrale, declar la voluntat d'unir-se novament en un nic partit, cosa que es va produir el 17 de gener de 1988 amb la fundaci del Partit Autonomista Trentino Tirols (PATT), que esdevindr hereu legal del PPTT, i del que n'esdevindr secretari Carlo Andreotti.

 Resultats electorals .

Els resultats s refereixen nicament a la Provncia de Trento).

 Vegeu tamb .
Uni Autonomista Trentino Tirolesa;
Autonomia Integrale;
Partit Autonomista Trentino Tirols;

 Notes .


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408438" title="Alessandro Moreschi" nonfiltered="2769" processed="2758" dbindex="157793">


Alessandro Moreschi (Munti Compatri, Roma, 11 de novembre de 1858 -  Roma, 21 d'abril de 1922), cantant lric itali, considerat l'ltim castrato de la histria. Se'l va conixer com "l'angelo da Roma" (l'ngel de Roma).

Provinent d'una famlia catlica pobra i prolfica, va ser sotms a castraci cap a l'any 1865 per a curar-lo d'una hrnia inguinal; pel que sembla, era com a la Itlia de l'poca realitzar aquest tipus de tractaments amb aquest procediment. Ms tard, va ser enviat a estudiar cant a l'escola de Salvatore da San Lauro, sota la direcci de Gaetano Capocci, un organista i compositor de msica sacra, mestre de capella de la baslica de San Juan Laterano, que va promoure la seva acceptaci en el Cor de la Capella Sixtina (1883). Ja que la castraci infantil amb finalitats artstiques havia estat prohibida des de 1870 d'ara endavant, Moreschi va argumentar que la seva va tenir lloc abans de la promulgaci de la norma prohibitria.

Alessandro va ser solista del Cor Sixt entre 1883 i 1898. Aquest ltim any va convertir-se en el director del mateix, crrec en el qual es va mantenir fins a 1913, combinant les seves activitats administratives amb les que tenia inherents al cant.

Del seu repertori coral ens ha quedat una srie d'enregistraments realitzats entre 1902 i 1904, que va interpretar deu obres compostes especialment per a la seva tessitura. Aquests enregistraments tenen un valor excepcional perqu sn l'nic testimoni en format magntic que ens ha arribat del cant dels castrati. Desprs d'analitzar-les, clarament s'arriba a la conclusi que es tracta d'una veu potent, per molt mediocre i destemprada, caracterstiques que s'han d'atribuir a les quals no va comptar amb l'educaci musical que s que van rebre els grans castrati del segle XVIII, poca en qu aquests van assolir la glria. Per a quan Moreschi va iniciar la seva carrera artstica, ja havia mort fa bastant temps l'ltim dels famosos cantants evirados, Juan Bautista Stracciavelutti (ms conegut pel seu cognom modificat, Velluti).

Els ltims anys de la seva vida van transcrrer immersos en la solitud per a Alessandro, que va morir sense la companyia del seu fill adoptiu, que es va convertir en actor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408439" title="Josep Maria Loperena" nonfiltered="2770" processed="2759" dbindex="157794">
Josep Maria Loperena (Alguaire, Segri 1938) s un advocat catal que va dur una intensa activitat com director escnic a les dcades dels anys 60 i 70 del segle passat.

Trajectria com director escnic.
 1963. La alegra de vivir, original d'Alfonso Paso, estrenada al Teatre Candilejas de Barcelona.
 1964. El bal de los disfraces, original de Jaume Salom, estrenada al Teatre Windsor de Barcelona.
 1968. La casa de las chivas, original de Jaume Salom, estrenada al Teatre Moratn de Barcelona;
 1971. Viaje en un trapecio, original de Jaume Salom, estrenada al Teatre Moratn de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408444" title="Francisco Casanovas" nonfiltered="2771" processed="2760" dbindex="157795">


Francisco Casanovas Tallard (Barcelona, 9 d octubre de 1899 - Mrcia, 16 de desembre de 1986) fou un director d'orquestra, compositor, pedagog, clarinetista, saxofonista i flautista espanyol.

 Biografia .
Va nixer a Barcelona el 9 d'octubre de 1899, en la Plaa de l Estrella de Sant Gervasi. Va cursar els primers estudis en el Conservatori del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Escola Municipal. Va estudiar harmonia i composici amb els mestres Joan Lamote de Grignon i Morera, i es va especialitzar en l'estudi de flauta amb el professor Vila. Va tenir entre els seus companys de classe al fams especialista en teoria musical Joaquim Zamacois. Als quinze anys, en 1915, va debutar en el Gran Teatre del Liceu junt amb el violinista Eduard Toldr i la clavecinista polonesa Wanda Landowska, amb el Concert de Brandenburg nm. 5, de Johan Sebastian Bach. En l'intermedi de la dita actuaci va interpretar algunes ries junt amb la soprano Mara Barrientos. En 1918 va debutar amb l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu en el Palau de la Msica. En 1919 va ingressar com a solista en l'acabada de crear Orquestra Pau Casals, desprs de ser escoltat personalment pel propi violoncellista. Amb aquesta orquestra, Casanovas va actuar, entre altres, en el Teatre dels Camps Elisis de Pars, amb motiu dels Jocs Olmpics de 1924.

En 1925 va ser requerit per Eduard Granados, fill del clebre compositor Enric Granados, per a interpretar amb el clarinet el fams solo de l'inici de la Rhapsody in Blue de George Gershwin; va ser la primera interpretaci d'esta obra a Espanya. Cap a 1930 arriba a l'ndia per primera vegada, per a una gira de concerts amb la seua orquestra de jazz. Poc desprs ser anomenat director del Conservatori de Msica de Calcuta. La seua llarga etapa a l'ndia duraria 27 anys. All va fer amistat, entre altres, amb la mare Teresa de Calcuta, amb la famlia Mountbatten (ltim virrei angls de l'ndia), amb Pandit Nehru (primer ministre indi) i amb Gandhi. Per, potser, amb qui va mantenir una amistat ms estreta va ser amb Mehli Mehta (pare del director d'orquestra Zubin Mehta, de qui va ser professor de msica), qui havia fundat l'Orquestra Simfnica de Bombai, de la que era el seu director i concertino. La fructfera collaboraci musical amb Mehli Mehta va culminar en 1952 amb la gira de concerts que va oferir el violinista Yehudi Menuhin a l'ndia. Aquest va actuar amb les orquestres de Bombai i Calcuta per diferents ciutats del pas. El concertino era Mehli Mehta, i el director d'orquestra, Francisco Casanovas. Tamb va collaborar a l'ndia amb el premi Nobel de Literatura Rabindranath Tagore; aix, mentre l'Himne de l'ndia s de Tagore, l'harmonitzaci s de Casanovas. Va obtenir el Primer Premi i Bot d'Or de saxofon (instrument que havia aprs de forma autodidacta a Pars) en l'ltima edici del Concurs Internacional d'Interpretaci organitzat per la casa Columbia de Nova York, en 1948, amb la seua obra Guajiras para saxofn y piano. Arriba a ser director de l'Orquestra Simfnica de Jazz de Nova York.

Casanovas va deixar l'ndia definitivament en 1956, anant a Gran Bretanya on va romandre alguns anys. En 1959 va tornar a Barcelona, on va ser invitat a dirigir les millors orquestres de la ciutat catalana (Orquestra de Cambra, Orquestra Simfnica i l'Orquestra Simfnica de Jazz). Davall la seua experta batuta han actuat artistes de la categoria de Benno Moiseiwitsch, Yehudi Menuhin, Gaspar Cassad i Mehli Mehta. Entre 1959 i 1967, s'installa a Tarragona i dirigeix la banda de msica i la Societat Musical La Lira Ampostina, i tamb crea, en la mateixa ciutat, l'Orquestra de Cambra i l'Orfe Ocells de Montsi. Va compondre, entre altres obres, l'himne de l'entitat. Cap a 1965, i a travs d'un amic com, el guitarrista Narciso Yepes, entaula amistat amb el director d'orquestra rus Igor Markevich, primer director titular de l'Orquestra Simfnica de Rdio Televisi Espanyola.

Desprs de la seua etapa a Amposta, va viatjar a Valncia, on va dirigir l'Orquestra Municipal; aix mateix es va fer crrec, des de 1967 a 1969, de la direcci de la banda de msica i de l'acadmia de la Uni Musical de Llria. El 5 de desembre de 1969, l'entitat li imposa la seua insgnia d'or per la seua extraordinria labor, segons resa el programa que s'edita a aquest efecte. 

En 1970 va arribar a Torrevieja on es va fer crrec del lloc de director de la Unin Musical Torrevejense i de la seua acadmia musical. Durant ms de dotze anys va formar a una generaci de msics, molts dels quals ocupen actualment llocs destacats en el panorama musical llevant i nacional. Va morir el 16 de desembre de 1986 a Mrcia.

 Obra .
Com a compositor, mereixen especial menci les seues obres:
 Obertura sobre temes indis;
 Poemes simfnics: Ellen s vision, Legend, Perfume de oriente i Rapsdia cltica;
 Simfonia en re Cronolgica;
 Concert en re major per a flauta i orquestra (avui desgraciadament desaparegut);
 Rapsdia per a viol i orquestra de cordes;
 Concert fugal en la menor per a orquestra;
 La gata i el belitre (dedicada a Narciso Yepes);

 Reconeixements .
Actualment dos ciutats, Torrevieja i Amposta, han dedicat carrers al mestre. A ms a ms, porten el seu nom el Conservatori de Torrevieja i un cor de la mateixa ciutat.

 Referncies .
 La Unin Musical Torrevejense: Origen y Evolucin Histrica (1842-2002). Ad Turres. Revista del Archivo Municipal de Torrevieja. 2003. Concejala de Archivo. No. 3, pg. 157;



 Enllaos externs .
Asociacin Musical y Cultural Ars theria;
Unin Musical Torrevejense;
Jos Francisco Snchez Snchez;
Juan Francisco Cayuelas Grao;
La Lira Ampostina;
Orquesta de Flautas del Mediterrneo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408446" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1973" nonfiltered="2772" processed="2761" dbindex="157796">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1973 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 18 de novembre de 1973. La participaci fou del 92,2 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408449" title="Vespa (gnere)" nonfiltered="2773" processed="2762" dbindex="157797">


Vespa s un gnere d'insectes himenpters apcrits de la famlia dels vspids. Est distribut sobre tot a sia, amb dues espcies europees, una d'elles, Vespa crabro, present als Pasos Catalans.

Espcies.

Vespa affinis;
Vespa analis;
Vespa basalis;
Vespa bicolor;
Vespa binghami;
Vespa crabro;
Vespa ducalis;
Vespa mandarinia;
Vespa mocsaryana;
Vespa orientalis;
Vespa simillima;
Vespa soror;
Vespa tropica;
Vespa velutina;

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408453" title="Rasa del Clot de la Vall" nonfiltered="2774" processed="2763" dbindex="157798">

La rasa del Clot de la Vall  s un afluent per l'esquerra de la rasa de la Bfia, a la Vall de Lord

Neix a 2.321 metres d'altitud a la collada que separa el Pedr dels Quatre Batlles (a menys de 200 m. al nord) d'El Vultur (a poc ms de 400 m. al sud). La primera meitat del seu curs la fa seguint la direcci predominant SW-NE per quan es troba a menys de 200 m. de la rasa de la Bfia, gira cap al NE i far encara uns 2 km baixant quasi b parallel a ella abans no li aboqui les seves aiges a 1.493 m. d'altitud

En el seu ltim tram (des de que rep per l'esquerra la rasa de Prat de Botons) rep el nom de Clot de Coma d'Adell.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Per la dreta.
 La rasa de Prat Piquer;

Per l'esquerra.
 La rasa de la Costa del Tabac;

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=11 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 500 !! 1.000 !! 1.500 !! 2.000 !! 2.500 !! 3.000 !! 3.500 !! 4.000 !! 4.305  
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408454" title="Chimay" nonfiltered="2775" processed="2764" dbindex="157799">


Chimay (Chimai en val) s un municipi belga de la provncia de Hainaut a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 9.944 habitants.

Chimay s principalment coneguda per la cervesa que porta el seu nom i que es fa a l'abadia de Notre-Dame de Scourmont.


Enllaos externs.
Lloc web oficial de Chimay ;
Lloc web oficial de la cervesa Chimay ;
Lloc web oficial de l'Abadia de Scourmont ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408455" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1978" nonfiltered="2776" processed="2765" dbindex="157800">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1978 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 19 de novembre de 1978. La participaci fou del 92,5 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408457" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1983" nonfiltered="2777" processed="2766" dbindex="157801">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1983 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 20 de novembre de 1983. La participaci fou del 90,9 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408459" title="Airgam boys" nonfiltered="2778" processed="2767" dbindex="157802">
Airgam boys s una lnia de figures articulades de 8,5 cm d'alt aproximadament produdes durant els anys 70 i 80 per la companyia juguetera Airgam, S.A., i des del 2003 per New Toys S.L.

Histria.
Els Airgam boys comencen a ser comercialitzats l'any 1976, en la lnia  figures articulades de tamanys inferiors als G.I. Joe, Big Jim, Geyperman i Madelman dels Clicks de Famobil, com els Clicks de Famobil que van sorgir el 1974 a Alemanya o els Coman boys a Espanya degut a l'increment del preu del plstic originat per l'encariment del preu del petroli. 

La figura.
El cap disposa de molts tipus de cares i cabells de diferent color i els models poden tenir diversos tipus de cares amb els mateixos vestuaris. Alguns models duien antifa. El cabell es suporta en el cap grcies a un tall en la part posterior. Al coll poden dur tot tipus de mocadors i accessoris.

El color del tronc podia ser de qualsevol color, i a ell s'hi uneixen les cames i els braos. Les mans estaven unides als braos i es podien girar. La cintura s estreta per poder subjectar el cintur. Les dues cames disposen de de moviment independenti els peus van units per un pivot que permet d'adaptaci al terreny. En les unions de braos i mans, i cames i peus s'hi poden allotjar complements del mateix color que la ma i el peu que simula guants i botes. Al final de la primera etapa de producci es van afegir articulacions als genolls i colzes.

La figura femenina t menys envergadura que el mascul, de manera que t menys estabilitat, i el sistema d'articulaci de les cames s a l'interior de la figura. El cabell permet afegir diversos complements. 

Sries.
Es van comercialitzar diverses sries, que disposaven de vehicles i complements: 
 Esport;
 Militars: Romans, medievals, napolenics, guerra civil americana, guerres ndies i segona guerra mundial.
 Serveis civils;
 Espai;
 Monstres clssics i superherois;
 Aventures;
 Circ;

Referncies.


Enllaos externs.
  pgina de jojo073;
  airgamboys.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408460" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1988" nonfiltered="2779" processed="2768" dbindex="157803">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1988 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 20 de novembre de 1988. La participaci fou del 90,9 %.

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Bolzano .

Font: Regi Trentino-Alto Adige








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408462" title="Hortensio Vidaurreta Garca" nonfiltered="2780" processed="2769" dbindex="157804">

Hortensio Vidaurreta Garca (Iguzkitza, 11 de gener de 1928 - Vigo, 28 de febrer de 1984) va ser un ciclista navarrs, que fou professional entre 1946 i 1950. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 47 victries.

Era un ciclista tot terreny, bo en tot tipus de terreny, tant a les pujades com en les arribades a l'esprint. Durant la seva carrera esportiva tingu una forta rivalitat amb el tamb navarrs Jess Galdeano, el qual comenava a destacar quan Vidaurreta ja era un veter. Entre els dos es disputaren l'hegemonia del ciclisme navarrs de l'poca. 

Dos dels seus germans, Flix i Miguel, tamb foren ciclistes professionals.

Palmars.
1946;
 1r a Olazagutia ;
1948;
 1r a Vitria (Circuito San Antonio) ;
 1r a Galdakao ;
 1r al G.P.Vizcaya (Bilbao) ;
 1r a Tafalla ;
1949;
 1r a Lazkao ;
 1r a Beasain;
 1r al G.P.San Juan (Eibar) ;
 1r a Renteria (Campeonato de Gipuzkoa) ;
 1r a Elorrio ;
 1r a Altsasu ;
 1r a Durango ;
1950;
 1r al Circuito Estella-Igusquiza ;
 1r a Tudela ;
1951;
 1r a Aretxabaleta (Vuelta al Valle de Leniz) ;
 1r al Campionat Basco-navarrs de muntanya (avui G.P. Miguel Indurain)   ;
 1r al Campionat Basco-navarrs (Altsasu) ;
 1r al Circuit Estella-Igusquiza ;
1952;
 1r a la Pujada a Arrate ;
 1r al Campionat Basco-navarrs de muntanya (avui G.P. Miguel Indurain)  ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Castella;
1953;
 Campi de Navarra;
 1r al Trofeu Masferrer ;
 1r a Bergara (P.Pentecostes) ;
 1r al Campionat Basco-navarrs de muntanya (avui G.P. Miguel Indurain);
 1r a la Clssica d'Ordzia ;
 1r a Billabona ;
 1r al Circuit de Getxo ;
 Vencedor d'una etapa del G.P.Bilbao ;
1954;
 1r al G.P.San Juan (Eibar) ;
 1r a la Clssica d'Ordzia;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la Bicicleta Eibarresa ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Arag;
1955;
 1r al G.P. Primavera ;
 1r a Estella ;
1956;
 1r a Mondragon (Circuito San Juan) ;
 1r al Campionat Basco-navarrs de muntanya ;
 1r a la Vuelta al Baztan ;
1957;
 1r a la Volta a Andalusia ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la Bicicleta Eibarresa  ;
 1r al Circuit de Getxo ;
 1r a Zumarraga ;
1958;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de la Bicicleta Eibarresa;
 1r a Iurreta (G.P.San Miguel) ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1950. Abandona;
1955. Abandona;
1956. Abandona;
1957. 32 de la classificaci general;
1958. Abandona;
1959. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1952. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1954. 67 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Hortensio Vidaurreta a urtekaria.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408465" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1993" nonfiltered="2781" processed="2770" dbindex="157805">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1993 per a escollir el primer Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 21 de novembre de 1993. La participaci fou del 88,4 %. Desprs de les eleccions, SVP,  DC i PATT formaren una coalici a nivell regional. Luis Durnwalder (SVP) fou nomenat president de Tirol del Sud mentre Carlo Andreotti (PATT) ho fou de la Provncia de Trento.  

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Fonte: Regione Trentino-Alto Adige

Provincia di Bolzano.

Font: Regione Trentino-Alto Adige











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408472" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1998" nonfiltered="2782" processed="2771" dbindex="157806">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1998 per a escollir l'ltim Consell Regional del Trentino-Tirol del Sud se celebraren el 22 de novembre de 1998. La participaci fou del 82,5 %.  Luis Durnwalder (SVP) i Lorenzo Dellai (Margherita) han estat els presidents provincials. 

 Resultats .

 Total regional .

Font: Regione Trentino-Alto Adige

 Provncia de Trento .

Fonte: Regione Trentino-Alto Adige

Provincia de Bolzano.

Font: Regione Trentino-Alto Adige










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408474" title="Suterranya (antic municipi)" nonfiltered="2783" processed="2772" dbindex="157807">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Suterranya.;

L'antic municipi de Suterranya perd la seva independncia municipal el 1973, quan fou afegit al terme municipal de Tremp, al final d'un procs comenat tres anys abans, i que permeteren que el terme pallars ms petit, Tremp, incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fgols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, es converts en el de ms extensi, del Pallars Juss i de tot Catalunya.

Antigament tenia a orient i el nord el terme d'Orcau, al sud-est el de Figuerola d'Orcau, al sud el de Sant Serni, i a ponent, el de Vilamitjana. Les remodelacions de municipis dels anys setanta del segle XX han fet canviar les afrontacions; Isona i Conca Dell en lloc d'Orcau i Figuerola d'Orcau, Gavet de la Conca en el lloc de Sant Serni i el mateix municipi de Tremp a ponent, ja que tant Vilamitjana com Suterranys s'hi van integrar el 1972 i el 1973, respectivament.

T el poble de Suterranya com a nic nucli de poblaci de l'antic terme, tot i que les runes trobades en diferents llocs fan pensar que originalment no n'era, d'nic.

Al nord-est del poble, dalt d'un turonet a poc ms de 500 metres del poble hi ha la capella romnica de Sant Miquel de Suterranya, on es fa un aplec anual el da 8 de maig, encara que actualment s'ha passat al diumenge ms proper a la festa.

Encara ms al nord-est (quasi 2 quilmetres), ja al lmit del terme municipal, fronterer amb Orcau (actualment, Isona i Conca Dell), hi ha les restes de Puigfalconer, un antic poble que s'ha considerat com l'origen de Suterranya.

 Geografia .
 Descripci del terme .

L'extrem nord-est del terme s uns tres-cents metres al nord-est del cim de la Torreta de Suterranya, de 958 m. alt., un dels contraforts meridionals de la Muntanya de Sant Corneli. s, de fet, la capalera del barranc del Rubiol, damunt del poble de Montesquiu. Des d'aquest lloc, i seguint la direcci sud-sud-oest, gaireb en lnia recta la lnia del terme actual de Tremp, i antic de Suterranya, fa de lmit amb l'actual d'Isona i Conca Dell i antic d'Orcau. Passa per l'esmentada Torreta de Suterranya, passa entre mig dels dos turons anomenats Puig Falconer (el de la banda de Suterranya cont les runes de l'antic poble d'aquell nom), de 799 m. alt., i continua baixant, sempre en la mateixa direcci, fins a la Costa del Maneu, on tor dap al sud-est per anar a trobar el barranc del Pont de Fusta.

El termenal segueix sempre aquest barranc, fins que s'aboca en el riu d'Abella, prop del Mol de Suterranya, just en el lloc per on passa la carretera comarcal C-1412b en el seu traat actual. En aquest lloc la lnia de terme continua en la mateixa direcci passant pel costat de llevant de Cal Grau, travessa el traat antic de la mateixa carretera, i arriba al barranc que discorre parallel a aquesta antiga carretera. Pel barranc, emprn la direcci sud-oest, fins que arriba al lloc on troba la carretera local L-912, prop de la Font Blanca. s el punt ms al sud de l'antic terme de Suterranya, i es troba a 440 m. alt.

En aquest lloc comena el lmit amb el terme municipal de Gavet de la Conca, en el seu antic municipi de Sant Serni. El termenal gira 90 cap al nord-oest, el primer tros seguint la mateixa carretera, fins que torna a travessar el riu d'Abella i arriba a la cota 452, a la riba dreta del riu. Torna a inflexionar una mica ms de 90, uns 440 m., fins que torna a girar, ara cap al nord-est en un angle de poc ms de 45. Deixa en terme de Suterranya les cabanes del Baltasar i del Serradell (i la resta, en terme de Gavet de la Conca), fins que a l'alada d'aquesta darrera cabana, entre ella i la del Calent torna a girar, ara cap al nord-oest, fins que arriba just al sud de la Casa de l'Agustinet.

En aquest lloc s'acaba el termenal amb Gavet de la Conca, i comena el traat de l'antic termenal amb Vilamitjana, actualment tamb integrat en el de Tremp, com Suterranya. Aquest termenal girava 90 cap al nord-est, deixant la partida dels Pous en terme de Suterranya, i al cap de poc inflexionava cap al nord-nord-est, per seguir una lnia recta quasi parallela al primer termenal descrit. Aix, arriba a un tur de 537 m. alt. que hi ha just a ponent de l'extrem del poble de Suterranya, i continua ms o menys en la mateixa direcci cap al Serrat d'Enrams i l'extrem sud-est de la Serra del Coll, on torna a trobar l'antic municipi d'Orcau i actual d'Isona i Conca Dell. En aquest lloc una lnia recta cap al nord-est va a trobar el punt inicial de la descripci, passant pel vessant de ponent del cim de la Torreta de Suterranya.

Totes les elevacions del terme sn en el seu lmit nord. La resta del terme s un pla inclinat de nord-est a sud-oest, amb un sol petit accident orogrfic en el seu interior: el turonet que acull el poble de Suterranya.

 Nuclis de poblaci .
Suterranya s l'nic nucli de poblaci de l'antic terme, per cal esmentar l'antic poble de Puigfalconer, origen de Suterranya, i l'ermita romnica de Sant Miqwel.

Entre el poblament dispers de Suterranya, concentrat al sud de l'antic terme municipal, cal esmentar la zona del Mol de Suterranya, on hi ha, a ms del mol, Cal Grau, Casa Moliner, Casa l'Antint i Cal Montoia, a ms d'algunes cabanes.

El terme s'estn de nord a sud, des dels contraforts meridionals de la serra de Sant Corneli fins a la vall baixa del riu d'Abella, i ocupa una extensi de 5,61 km2 .El poble est emplaat al sector meridional, a una altitud de 552 m., i forma un petit nucli de cases aturonades entorn de l'esglsia parroquial de Sant Serni.

 Histria .

La histria revela que la parrquia i el terme de Suterranya (Soterrania, en els documents dels segles XIII i XIV) fou una dependncia del gran terme del castell d'Orcau, i tingu per  senyors els Orcau, els Erill i desprs els comtes d'Aranda i ducs d'Hxar, que eren els qui nomenaven el batlle.

Als segles XVIII i XIX hom coneix l'existncia d'un mol comunal, dit Mol del Poble. Aquest mol era a la dreta del riu d'Abella, en el mateix emplaament de l'actual Mol de Suterranya, o molt a prop. s al sud del terme, a prop de la carretera C-1412b.

El lloc era entre el 1833 i el 1840 un basti carl, d'on sortien grups que lluitaven contra Tremp i altres punts de la comarca addictes als cristins o liberals.

 Llocs d'inters .
 Histric .
 El poble clos de Suterranya;
 Sant Serni de Suterranya;
 Sant Miquel de Suterranya;
 Antic poble de Puigfalconer;
 Runes de Sant Serni de Puigfalconer;

 Paisatgstic .
 Vistes sobre les dues conques (la De o de Tremp i la Dell) des de l'ermita de Sant Miquel i des de l'antic poble de Puigfalconer.

 Activitat econmica .
L'activitat econmica actual es basa en el conreu de cereals i oliveres, i en la ramaderia amb  algunes granges. El regadiu aprofita l'aigua d'una squia construda el 1918 derivada del pant de Sant Antoni.

Antigament havia tingut fora vinya, i de renom, per es va arrunar quasi tota amb la filloxera, a darreries del segle XIX. Actualment en queda, per no en la quantitat d'abans.

 Serveis turstics .
A Suterranya hi ha un sol establiment d'aquest sector: el restaurant Can Samb, situat en el poble mateix.

 Comunicacions .
Suterranya est comunicada a travs d'una sola carretera, la LV-5111, del punt quilomtric 54 de la C-1412b, en terme de Tremp, a Suterranya, on arriba en poc menys de 2 quilmetres. Aquesta darrera carretera, per, travessa l'extrem meridional del terme, entre Figuerola d'Orcau i Vilamitjana.

No passa pel poble cap mitj pblic de transport, llevat del transport escolar organitzat pel Consell Comarcal, que s'enduu els nois i noies de Suterranya cap a l'escola o l'institut de Tremp.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Suterranya". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Suterranya", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408475" title="Sedajazz" nonfiltered="2784" processed="2773" dbindex="157808">
Sedajazz s un collectiu de msics independents de jazz fundat en 1991 a Sedav (Horta Sud, Pas Valenci). 

Es tracta d'una empresa de gesti musical formada per ms de 50 msics professionals liderats per Francisco ngel Blanco "Latino". Dins de Sedajazz s'oferten diverses formacions on s'interpreten els diversos estils del jazz en diferents tipus d'agrupacions (Big Band, Ensemble, Dixieland, Marching Band, Orquestra, grups de corda, trios, quartets, etc. Aix, el collectiu s considerat com una de les millors formacions de jazz en l'mbit, no sols valenci, sin tamb europeu.

A ms, Sedajazz organitza events musicals i formatius amb reconeguts xits institucionals i meditics. Destaquen els seus seminaris, cursos i tallers de formaci on participen msics de prestigi internacional. 

 Formacions musicals .
 Sedajazz Big Band.
 Sedajazz Latin Ensemble.
 Sedajazz Orchestra.
 Nova Dixieland Band.   ;
 Latino Blanco Band.
 Perico Sambeat Boogaloo Sessions.
 Perico Sambeat & Funx.
 Perico Sambeat - Tributo a Nino Rota.
 Toni Belenguer Quintet.
 Chema Pealver.
 Irene Aranda.
 David Pastor + Nu Roots.
 Jess Santandreu Quartet. ;
 Miquel Casany Septet.
 Eladio Reinon Jazz Quartet.
 Albert Sanz y los once dedos.
 Vicent Macin Jazz Group.
 Jose Estela Jazz Chansongs.
 Guachiguara.
 Joshua Edelman.
 Dani Flors.
 Ivan Albuixech Quartet.
 Enclave Latin Jazz.
 Jordi Fabregat.
 Celia Mur.
 Santi Navaln Quartet.
 Dj inda jazz - "What's groovin' on";
 Isabel Julve.
 Kuami Mensah.
 Ecumene.
 Son del Barrio.
 Do viola - arpa.
 Sedaclassic.
 Z Eduardo Unit.

 Discografia .
 Three Deuces. Sedav Big Band (la primitiva Sedajazz). 1993.
 Airegin. Saxomana. 1993.
 De sentir latino. Sedav Big Band. 1997.
 Este tambin. Sedajazz Latin Ensemble. 2000.
 Muequita Linda. Sedajazz Big Band. 2001.
 Mediterrania '01. Sedajazz Latin Ensemble. 2003.
 Y No Estoy En N. Son del Barrio. 2004.
 Wasn't it?. Enclave Latin Jazz. 2004.
 Envenenado. Sedajazz Latin Ensemble. 2005.
 Locos Aos 20. Nova Dixieland Band. 2005.
 Wes Montgomery Revisited. Miquel Casany. 2005.
 Eladio Reinon Jazz Quartet. Eladio Reinon Jazz Quartet. 2006.
 Around Mulligan. Latino Blanco Band. 2006.
 Alter Ego. Toni Belenguer Quintet. 2007.
 Interfrequency 23 7. Irene Aranda. 2007.
 Tributo a Benny Goodman. Chema Pealver. 2008.

 Principals components .
 Francisco Blanco "Latino" (Director, saxo barton i flauta);
 Perico Sambeat (saxo);
 Ivan Albuixec (saxo);
 Vicente Macin (saxo);
 Jess Santandreu (saxo tenor) ;
 Toni Belenguer (tromb);
 David Pastor (trompeta);
 Paul Evans (trompeta);
 Chema Pealver (clarinet);
 Santi Navaln (piano);
 Irene Aranda (piano);
 Felip Santandreu (bateria);
 Jeff Jerolamon (bateria);
 Ales Cessarini (contrabaix);
 Miquel Casany (guitarra);

 Enllaos interns .
 Jazz;

 Enllaos externs .
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408476" title="Bioluminescncia" nonfiltered="2785" processed="2774" dbindex="157809">


Es coneix com a bioluminescncia a la producci de llum de certs organismes vius. s un fenomen molt ests a tots els nivells biolgics: bacteris, fongs, Protists unicellulars, celenterats, cucs, molluscs, cefalpodes, crustacis, insectes, equinoderms i peixos.

 Distribuci .

La bioluminescncia s un fenomen relativament freqent entre bastants espcies marines; les ltimes estimacions consideren que un 90 % dels ssers vius que habiten a la part mitja i abisal dels mars podrien ser capaces de produir llum d'una manera o altra. En hbitats terrestres la bioluminescncia no es tan com. La llum emesa pel peix o la carn en descomposici s deguda a bacteris si b que la de la fusta morta es deu tant a bacteris com als micelis de certs fongs. Al mar existeixen bacteris lliures com ara les Bacterium phosphorescens (Fischer, 1888) o la espcie del Mar Bltic Vibrium balticum. Moltes altres bacteris bioluminescents viuen com parsits o en simbiosi amb altres animals.

 Curiositats .
Durant la Segona Guerra Mundial, la llenya apilada en algunes zones de Londres brillava amb tanta intensitat que s'havia de tapar per evitar que sigues vista des dels avions enemics;

Els fongs bioluminescents han sigut emprats en graners, per evitar el foc, i tamb en mines evitant aix el perill d'explosions;

En regions polars, on la foscor abunda durant molts mesos, els esquimals senyalen els camins mitjanant uns trossos d'escora d'arbre en la que creix un fong bioluminescent;

 Enllaos externs .
The Glow;
El bioensayo de Luminiscencia, con la bacteria marina Photobacterium phosphoreum: la disminucin de luz, se usa como indicador de la medida de ecotoxicidad;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408480" title="Antn Barrutia Iturriagoitia" nonfiltered="2786" processed="2775" dbindex="157810">

Antn Barrutia Iturriagoitia (Iurreta, 13 de juny de 1933) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1953 i 1966. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 52 victries, entre les que destaquen 7 etapes a la Volta a Espanya i la Volta a Andalusia de 1963. El seu germ Cosme tamb fou un ciclista professional.

Era un ciclista que anava b en tots els terrenys, aconseguint un gran nombre de victries en curses regionals. A banda de practicar el ciclisme en carretera tamb es dedic al ciclo-cross, en qu aconsegu dos Campionats d'Espanya i una quarta posici al Campionat del mn de ciclo-cross de 1960, sent encara la millor actuaci d'un ciclista espanyol en aquesta competici fins el moment. Aquest mateix any arrib primer al Campionat d'Espanya, per fou desqualificat, i el ttol pass a mans de Jos Luis Talamillo.

 Palmars .
1953;
 1r al G.P. Llodio ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
1954;
 1r al G.P. Llodio ;
1955;
 Campi d'Espanya de ciclocross;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 1r a la Pujada a Arrate;
1956;
 1r a la Pujada a Arrate;
 Campi d'Espanya de regions de contrarellotge ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;
1957;
 1r del Gran Premi de la Bicicleta Eibarresa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1959;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1960;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1961;
 Campi d'Espanya de ciclocross;
 1r a la Pujada al Naranco ;
 Vencedor d'una etapa del Circuito Montas ;
1962;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Circuito Montas ;
 Campi d'Espanya de regions de contrarellotge ;
1963;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Clssia d'Ordizia;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1964;
 1r a la Volta a la Rioja i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 20 de la classificaci general;
1957. 26 de la classificaci general;
1959. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1960. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1962. 34 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 11 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1964. 34 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1965. Abandona;

Resultats a la Tour de Frana.
1957. Abandona (5a etapa);
1963. Abandona (11a etapa);
1964. 73 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Antn Barrutia a urtekaria.com;
Fitxa d'Antn Barrutia a sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408490" title="Eduard Castell i Vilanova" nonfiltered="2788" processed="2776" dbindex="157812">

Eduard Castell Vilanova (La Vall d'Uix, 4 de mar de 1940) va ser un ciclista valenci, que fou professional entre 1965 i 1973. Els seus majors xits esportius els aconsegu en guanyar una etapa de la Volta a Espanya de 1968 i el Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta de 1971.

 Palmars .
1967;
 1r a la Pujada a Arrate;
1968;
 1r a la Vuelta a los Valles Mineros i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi Muecas de Famosa i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1971;
 Campi d'Espanya;
 1r a la Volta a Astries;
1972;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 44 de la classificaci general;
1967. Abandona (16a etapa);
1969. 19 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 16 de la classificaci general;
1967. 38 de la classificaci general;
1968. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1969. 18 de la classificaci general;
1970. 13 de la classificaci general;
1971. 23 de la classificaci general;
1972. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Eduard Castell a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408493" title="Fournels" nonfiltered="2789" processed="2777" dbindex="157813">


Fournels s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408494" title="Brion (Losera)" nonfiltered="2790" processed="2778" dbindex="157814">


Brion s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408509" title="Ren Marigil Domingo" nonfiltered="2791" processed="2779" dbindex="157815">

Ren Marigil Domingo (Carmaux, Frana, 24 d'octubre de 1928) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1954 i 1962. El seu principal xit esportiu for la victria en una etapa de la Volta a Espanya de 1958. Tot i nixer a Frana es va fer ciclista a Sagunt. 

Palmars.
1956;
 1r a la Volta a Llevant ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mallorca;
1957;
 1r al G.P. Pascuas ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1959;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;
1960;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1962;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 21 de la classificaci general;
1958. 19 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1959. 12 de la classificaci general;
1960. 13 de la classificaci general;
1961. 16 de la classificaci general;
1962. 16 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 58 de la classificaci general;
 
Enllaos externs.
Fitxa de Ren Marigil a sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408511" title="Problema del viatjant de comer" nonfiltered="2792" processed="2780" dbindex="157816">


El Problema del viatjant de comer (engl. <! en angls britnic tamb  travelling, per tal de preservar la coherncia no s ha de canviar
.
</doc>
<doc id="408512" title="Termes (Losera)" nonfiltered="2793" processed="2781" dbindex="157817">


Termes s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408513" title="Noalhac" nonfiltered="2794" processed="2782" dbindex="157818">


Noalhac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408515" title="Grandrieu (Losera)" nonfiltered="2795" processed="2783" dbindex="157819">


Grandrieu s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408517" title="Laval-Atger" nonfiltered="2796" processed="2784" dbindex="157820">


Laval-Atger s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408518" title="Saint-Bonnet-de-Montauroux" nonfiltered="2797" processed="2785" dbindex="157821">


Saint-Bonnet-de-Montauroux s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408519" title="Saint-Symphorien (Losera)" nonfiltered="2798" processed="2786" dbindex="157822">


Saint-Symphorien s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408520" title="Balsiges" nonfiltered="2799" processed="2787" dbindex="157823">




Balsiges s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408521" title="Barjac (Losera)" nonfiltered="2800" processed="2788" dbindex="157824">


 
Barjac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408522" title="Stamatios Nikolopoulos" nonfiltered="2801" processed="2789" dbindex="157825">






Stamatios Nikolopoulos va ser un ciclista grec que va prendre part als Jocs Olmpics d'Atenes de 1896.

Nikopoulos va prendre part a les proves de 333 metres esprint i 2 quilmetres, guanyant la medalla de plata en ambues proves, sempre per darrere del francs Paul Masson. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408523" title="rea urbana de Mende" nonfiltered="2802" processed="2790" dbindex="157826">
L'rea urbana de Mende s una rea urbana francesa centrada a la ciutat de Mende, al departament de la Losera.

 Caracterstiques.
Amb la definici que dna l'INSEE, l'rea urbana de Mende es composa de 14 municipis, tots del departament de la Losera que sumen un total de 16425 habitants, cosa que la converteix en la 296a rea urbana francesa.

Noms hi ha un sol pol urb, que s Mende.


 Municipis .
A continuaci els municipis que formen part de l'rea urbana.



Vegeu tamb.
Llista de municipis de la Losera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408525" title="Georgios Kolettis" nonfiltered="2803" processed="2791" dbindex="157827">





Georgios Kolettis va ser un ciclista grec que va prendre part als Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. 

Kolettis va participar en les carreres de 10 i 100 km. En la de 100 km va acabar en segona posici, per darrera del francs Lon Flameng, sent els nics finalistes en aquesta especialitat. Quan Flameng va creuar la lnia d'arribada, Kolettis havia fet 289 de les 300 voltes a realitzar. 

En la prova dels 10 km es va retirar desprs de 7 km degut a les lesions provocades per un enfrontament amb el seu compatriotat Aristidis Konstantinidis.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408527" title="Marcello Venusti" nonfiltered="2804" processed="2792" dbindex="157828">
Marcello Venusti (1512/5 - 1579) va ser un pintor manierista itali, que va treballar a Roma cap a mitjans del segle XVI.

Nadiu de Mazzo di Valtellina, a prop de Como, se suposa que va ser alumne de Perino del Vaga. s fams perqu va realitzar una cpia reduda del Judici Final de Michelangelo, encarregada pel cardenal Alexandre Farnese, acabada en vida del mestre i que tingu la seva aprovaci. La seva pintura del Crist al Jard s a la Galleria Doria Pamphilj. Buonarroti el va contractar per pintar una Anunciaci en el seu disseny per a la Capella de Cesi, a l'esglsia de Santa Maria della Pace. La cpia del Judici Final actualment s a Npols. 

Al Palazzo Borghese hi ha un coixinet de Crist amb la seva Creu fet per ell, a partir d'un disseny de Michelangelo. Una Oraci al Mont dels Olivars s a San Ignazio, a Viterbo, i una Sagrada Famlia i un Crist que expulsa als comerciants, que est a la National Gallery de Londres. Hi ha s tamb un Crist al Purgatori al Palazzo Colonna, a Roma.

Referncies.
;
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408531" title="Sant Miquel de Suterranya" nonfiltered="2805" processed="2793" dbindex="157829">

Sant Miquel de Suterranya s una capella romnica del terme de Suterranya, actualment englobat en el de Tremp.

Est situada uns 500 metres al nord-est del poble de Suterranya, dalt de tot del Serrat de Sant Miquel. s accessible per un cam que hi mena des del mateix poble de Suterranya.

Malgrat ser una construcci clarament medieval, aquesta capella no surt documentada fins el 1758, quan consta com a capella de la parrquia de Sant Serni de Suterranya.

Es tracta d'un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de can apuntada, amb absis a llevant, semicircular, comunicat amb la nau per un arc presbiteral molt estret. La porta s a la faana de ponent, i a la de llevant hi havia una finestra de doble esqueixada, actualment tapada, que t la pedra que li fa de llinda tallada formant un arc de punt rod.

L'aparell de construcci s molt rstec i irregular, i no segueix unes filades gaire uniformes. s, doncs, una construcci rural datable en el segle XII.

S'hi fa un aplec anual el da 8 de maig, encara que actualment s'ha passat al diumenge ms proper a la festa.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Miquel de Suterranya", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408535" title="Temporada 1933-34 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="2806" processed="2794" dbindex="157830">
La temporada 1933-34 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-cinquena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1933-34 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El Centre d'Esports Sabadell es proclam campi de Catalunya contra pronstic. Al final de la temporada la categoria es redu de vuit a sis equips. Per tant, els tres darrers de la classificaci (Granollers SC, FC Palafrugell i FC Badalona) disputaren la promoci de descens amb els millors de segona, per noms una plaa a la mxima categoria la segent temporada.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: CE Sabadell FC;
 Classificats per Campionat d'Espanya: CE Sabadell FC, CE Espanyol i FC Barcelona;
 Descensos: Granollers SC i FC Palafrugell;
 Ascensos: Cap;

 Segona Categoria .
La Segona Categoria Preferent la disputaren 16 equips dividits en dos grups de vuit.





Els tres primers de cada grup, UE Sants, UE Sant Andreu i FC Martinenc al grup A i FC Terrassa, Iluro SC i CE Manresa al B, es classificaren per la ronda final. Al grup B, Ripollet i Vilafranca es retiraren de la competici.



La Uni Esportiva de Sants es proclam campiona de Segona Categoria Preferent. Juntament amb el FC Martinenc i el FC Terrassa es classific per a la lligueta de promoci amb els tres darrers classificats de Primera, Granollers SC, FC Palafrugell i FC Badalona.



El FC Badalona assol la plaa en joc per la Primera Categoria a la segent temporada.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del futbol catal estigu formada, com la temporada anterior, per un costat, pel campionat de Segona Categoria Ordinria, i, per l'altre, pels diversos campionats amateurs.

A la Segona Categora Ordinria:
 Grup de Barcelona:


 Grup de Girona: Primer fou el Casal dels Esports de Sant Feliu de Guxols, i segon el Calella SC. Tamb participaren al campionat Palams SC, US Figueres i CD Farners.

 Grup de Lleida:


Els dos primers de cada grup, CD Noia, FC Vicent, Casal dels Esports, Calella SC, FC Joventut de Lleida i CD Catal de Cervera, disputaren la fase final pel campionat de Catalunya de la categoria. El CD Noia es proclam campi de Catalunya de Segona Categoria Ordinria en derrotar el CD Catal de Cervera per 7 a 1.

Pel que fa al Campionat de Catalunya Amateur va estar composat de molts grups: 
 Grup A (Costa): FC Popular d'Arenys, SC Lloret, FC Tordera, Arenys de Munt, UE Blanes, UE Mataronina, CE Malgrat, UE d'Arenys (de Mar).
 Grup B (Osona): Ripoll EC, AEC Manlleu, Genisenc de Taradell, Mari Aus de Vic, Vic FC, US Rodenca, FC El Bosch, Voltreg, US Samperenca, Torell FC.
 Grup C (Barcelona): CE Europa, US Atltic Fortpienc, US de Grcia, Barcelona, Rpits Ferroviria, Centre Obrer Aragons.
 Grup D (Barcelona): Barcelona, Catalunya SC, Casal Barcelonista, UE Poble Sec, Atltic Club del Tur, Cros FC.
 Grup E (Barcelona): UA Collblanc, CD Garcia, CD Tranvas, CS Torrassenc, CD Florida, Casa Santiveri FC.
 Grup F: AS Castellar, US Premi, FC Cardedeu, CD Masnou, US Colomenca, Santa Perptua, La Llagosta, FC Argentona.
 Grup G (Llobregat): Cornell, CE Santjoanenc, Joventut, CD Prat, FC Sanfeliuenc, Foment de Molins de Rei, US Rub, Hospitalet.
 Grup H: CD Margarit, CE Jpiter, CD Rpits, FC Martinenc, CD Americ, CD Nacional.
 Grup I: Batll, Germanor, CADCI, AS Sant Antoni, Barcelona B, Barceloneta FC, CD Mediterr, Les Corts.
 Grup J: CE Puigreig, FC Monistrol, FC Sant Vicen, Navs FC, FC Balsareny, CE Esparreguera.
 Grup Tortosa: Dertusa FC, US Rapitenca, CE Ulldecona, CD Roquetenc, Gandesa.
 Grup Tarragona: FC Tarragona, Sempre Avant, FC Vendrell, Catalunya, Igualada, CD Mra d'Ebre, Athletic.
 Grup Girona: CD Cass, FC Banyoles, Portbou FC, Angls.

Al campionat de Tarragona amateur es proclam campi la US Rapitenca en derrotar el Dertusa FC per 3 a 1. A la fase final del campionat de Catalunya amateur arribaren els clubs US Colomenca, Vic FC, UE Poble Sec, CD Garcia, US Rapitenca, AEC Manlleu, FC Banyoles, Casa Santiveri FC, CE Europa i UE d'Arenys. El CE Europa es proclam campi de Catalunya amateur en derrotar el FC Banyoles per 5 a 1 a la final.

Al final de la temporada es disput la promoci a la segona categoria amb la participaci dels segents clubs: Gimnstic de Tarragona i FC Ripollet de segona preferent, CD Noia i Calella SC de segona ordinria, i CE Europa, FC Banyoles i UE d'Arenys de la lliga amateur. Europa, Calella i Noia assoliren l'ascens de categoria, ocupant les places de Gimnstic, Ripollet i Vilafranca.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408541" title="LV-5111" nonfiltered="2807" processed="2795" dbindex="157831">
La LV-5111 s una carretera antigament anomenada venal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida, i la V a la seva antiga consideraci de venal.

s una carretera del Pallars Juss, de la xarxa local de Catalunya, d'1,75 quilmetres de llargria, que t l'origen a la C-1412b, en terme de Tremp, prop de Vilamitjana i el dest final en el poble de Suterranya.

Trepitja un sol terme municipal, el de Tremp, antigament de Suterranya, i mena nicament al poble de Suterranya.

L'inici de la carretera s a la C-1412b, prop de Vilamitjana, a , a 466,5 m. alt., i el final, a Suterranya, a , a 544,6. Per tant, en 1,75 quilmetres de recorregut puja 78,1 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408547" title="Compta amb mi" nonfiltered="2808" processed="2796" dbindex="157832">
 
Compta amb mi (Stand by me) s una pellcula estatunidenca dirigida per Rob Reiner el 1986, adaptaci de la novella The Body d'Stephen King. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.
Estiu 1959. Oregon. 

Quatre nois de dotze anys (Gordie Lachance, Chris Chambers, Teddy Duchamp i Vern Tessio) van a   buscar el cos d'un nen de la seva edat seguint les vies d'un tren, Ray Brower, amb l'esperana de sortir als diaris grcies al seu descobriment (el cos es troba al bosc). Hi ha aventures, contes a la vora del foc, amistat ...

El cam que hauran de recrrer simbolitza el seu pas de la infantesa a l'adolescncia. Al fil del trajecte, aprenen a conixer-se millor, s'ajuden mtuament, i comparteixen els seus sofriments que sn els de nens oprimits pels seus germans grans, ignorats pels seus pares i amb poques esperances en un entorn tancat. 

Repartiment.
Wil Wheaton : Gordie Lachance;
River Phoenix : Chris Chambers;
Corey Feldman : Teddy Duchamp;
Jerry O'Connell : Vern Tessio;
Kiefer Sutherland : Ace Merrill;
Casey Siemaszko : Billy Tessio;
Gary Riley : Charlie Hogan;
Bradley Gregg : Eyeball Chambers;
Jason Oliver : Vince Desjardins;
Marshall Bell : Mr. Lachance;
Frances Lee McCain : Mrs. Lachance;
Bruce Kirby : Mr. Quidacioluo;
William Bronder : Milo Pressman;
Scott Beach : Mayor Grundy;
Richard Dreyfuss : l'escrib;
John Cusack : Denny Lachance;

Nominacions.
 Oscar al millor gui adaptat per Raynold Gideon i Bruce A. Evans;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director per Rob Reiner;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408548" title="Aix s la vida" nonfiltered="2809" processed="2797" dbindex="157833">

Aix s la vida (ttol original en angls That's Life!) s una pellcula estatunidenca dirigida per Blake Edwards i estrenada el 1986. Ha estat doblada al catal. 

La pellcula va ser feta de forma independent, utilitzant Edwards en gran part els seus prpis estalvis i va ser distribuda per Columbia Pictures. Encara que Columbia va distribuir la pellcula,  Artisan Entertainment t els drets per les cpies en DVD.

La pellcula fins i tot va ser rodada a la casa de la platja d'Edwards i la seva dona Julie Andrews que tenien a Malibu, Califrnia i presenta la seva prpia famlia en papers petits, incloent-hi les seves dues filles. Chris Lemmon, el fill de Jack Lemmon interpreta el personatge del fill (Josh), mentre la seva muller Felicia Farr fa un cameo com a endevina. 

A causa de l'estatus independent de la pellcula, molts papers i personal de l'equip es van pagar per sota de l'establert pel sindicat, acabant a l'American Society of Cinematographers, i  en particular posant piquets davant de la pellcula durant la producci i traient un anunci a la revista Variety com a protesta. Com a resultat, el Director de Fotografia de la pellcula  Harry Stradling Jr., va se  forat a deixar la pellcula i va ser posteriorment reemplaat per Anthony Richmond, un director britnic .
Argument.
Harvey i Gillian Fairchild s'enfronten a un cap de setmana molt difcil. Harvey, que celebra el seu 60 aniversari, s'estressa i es deprimeix. Gillian est esperant els resultats d'una bipsia de gola. Les seves vides sn ms complicades pels seus tres fills, un ve excntric, un endev, i un sacerdot alcohlic. 

Repartiment.
 Jack Lemmon - Harvey Fairchild;
 Julie Andrews - Gillian Fairchild;
 Sally Kellerman - Holly Parrish;
 Robert Loggia - Father Baragone;
 Jennifer Edwards - Megan Fairchild Bartlet;
 Robert Knepper - Steve Larwin;
 Matt Lattanzi - Larry Bartlet;
 Chris Lemmon - Josh Fairchild;
 Cynthia Sikes - Janice Kern;
 Dana Sparks - Fanny Ward;
 Emma Walton - Kate Fairchild;
 Felicia Farr - Madame Carrie;
 Theodore Wilson - Corey;
 Nicky Blair - Andre;
 Jordan Christopher - Dr. Keith Romanis;
 Biff Elliot - Belmont;
 Hal Riddle - Phil Carlson;
 Harold Harris - Harold;
 Sherry P. Sievert - Receptionista;
 Joe Lopes - Bend Leader;
 James Umphlett   Convidat a la festa;
 Frann Bradford - Convidat a la festa;
 Jess G. Henecke - Jesse Grant;
 Lisa Kingston - Lisa;
 Ken Gehrig   Home a  E.R;
 Donna McMullen   Dona a E.R;
 Scott L. McKenna - Anestesiologista;
 Dr. Charles Schneider - Dr. Gerald Spelner;
 Cora Bryant - Histotecnologista;
 Robin Foster - Histotechnologista;
 Eddie Vail - Surfista;
 Deborah Figuly - Surfista;
 Ernie Anderson   Locutor TV;
 Harry Birrell   Locutor Radio;
 Chutney Walton - Chutney;
 Honey Edwards - Honey;

Nominacions.
1987
 Oscar a la millor msica original per Henry Mancini ;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Julie Andrews;
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic per  Jack Lemmon;
 Globus d'Or a la millor banda sonora original per Henry Mancini ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408551" title="Lo que el viento se dej" nonfiltered="2810" processed="2798" dbindex="157834">

Lo que el viento se dej (All que el vent es va deixar) s la quaranta-vuitena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va publicar el 1981.

El nom de l'lbum s una burla del ttol de la pellcula All que el vent s'endugu, malgrat no tenir cap relaci en l'argument.

Argument.
Mulatordarregui el bestiajo ha estat condemnat a 20 anys de press. Els integrants de la seva banda demanen que el deixin en llibertat o volaran Villarrebuzno del monte. Per a aix el vent, lloc tinent de la banda, ha collocat en aquest poble un potent explosiu. La missi d'en Mortadello i d'en Filem ser trobar el que el vent es va deixar a Villarrebuzno (que es una bomba amagada en uns trofeus de les Olimpades.)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408557" title="Sant Serni de Suterranya" nonfiltered="2811" processed="2799" dbindex="157835">

Sant Serni de Suterranya s una esglsia gtica, per que en succe una d'anterior, romnica. s l'esglsia parroquial del poble de Suterranya, en el terme actual de Tremp, al Pallars Juss.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Serni de Suterranya", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408558" title="Anjelica Huston" nonfiltered="2812" processed="2800" dbindex="157836">

Anjelica Huston (nascuda el 8 de juliol de  1951) s una actriu, directora i productora estatunidenca.
Anjelica Huston s la filla del director John Huston i la nta de l'actor Walter Huston. Va crixer a Irlanda. Les dues primeres pellcules en les quals apareix, Sinful Davey  (1969) i A Walk with Love and Death (1969), van ser dirigides pel seu pare encara que no volia que fes cinema.

Huston es va convertir en la tercera generaci de la seva famlia que va guanyar un Oscar per la seva actuaci a L'honor dels Prizzi (1985),  unint-se aix amb el seu pare, John, i avi, Walter. Ms tard se la va nominar els anys 1990 i 1991 per Enemies, a Love Story i The Grifters, respectivament. Entre els seus papers, va protagonitzar com a Morticia Addams a La Famlia Addams (1991) i Addams Family Values (1993), i va ser nominada al Premi Globus d'Or pels dos films.

 Biografia .

 Com a directora .
Desprs d'un grapat de papers prominents a la televisi i el cinema, Huston va deixar d'actuar, seguint als passos del seu pare en la cadira de director. La primera pellcula que va dirigir va ser  Bastard Out of Carolina (1996); una altra va ser Agnes Browne (1999), en la que dirigia i  protagonitzava i Riding the Bus with My Sister (2005).

 Activisme .

El 2007, Huston va dirigir una campanya organitzada per "US Campaign for Burma" i pel "Centre d'Acci de Drets Humans". La carta, signada per ms de 25 personalitats d'alt nivell en el negoci de l'entreteniment, s'adreava al Secretari de Nacions Unides General Ban Ki-moon i l'instava a "intervenir personalment" per assegurar l'alliberament de la Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi de Birmnia.

 Vida personal .
Huston va viure amb Jack Nicholson de 1973 a 1989. Es va casar amb l'escultor Robert Graham el 1992. Mai no ha tingut fills i manifesta que no li sap greu. T un ranxo a Three Rivers, Califrnia.

 Filmografia .


Altres nominacions.
 1990 - Globus d'Or a la millor actriu secundria a sries, mini-sries o obres fetes per televisi per Lonesome Dove;
 1994 - Globus d'Or a la millor actriu a sries o obres fetes per televisi  per Family Pictures;

Referncies.



  Enllaos externs .
Anjelica Huston a IMDB;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408559" title="Sant Jaume de Vilafranca de Conflent" nonfiltered="2813" processed="2801" dbindex="157837">

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent  s una esglsia romnica situada al nucli del municipi de Vilafranca de Conflent, al Conflent. Cal datar el conjunt majoritriament a la segona meitat del segle XII.

El primer esment de l'esglsia s de finals del segle XI, quan el bisbe d'Elna Ermengol va demanar que fos sotmesa al priorat de Santa Maria de Cornell. Fou declarada monument histric l'any 1862, tot i que no es va restaurar fins al darrer quart del segle XX.

L'esglsia es compon de dues naus: la del nord s del primer ter del segle XlI, i la sud, que
s el doble d'ampla fou construida al segle XIII, al lloc on segurament hi havia hagut un claustre. Al mateix segle XIII es van perllongar ambdues naus per la banda de la capalera antiga, que va desaparixer, i tamb s'aixec un campanar de torre quadrada: els merlets piramidals que
el coronen, aix com les finestres d'arc apuntat del pis superior, sn, probablement, obra del segle XIV. L'aparell del conjunt s de carreus tallats acuradament en marbre rosat local.

Referncies.

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408561" title="Puigfalconer" nonfiltered="2814" processed="2802" dbindex="157838">
Puigfalconer s un antic poble, abandonat i en runes actualment, que hom considera que s l'origen histric del poble de Suterranya. Est situat a prop del tur de Puigfalconer, de 799 m. alt., una 2 quilmetres al nord-est de Suterranya, i a 1,5 de la capella de Sant Miquel.

Entre les restes que encara es poden reconixer hi ha les de l'antiga esglsia del poblat, que a la baixa edat mitjana fou parroquial, de Sant Serni de Puigfalconer, i d'ella depenia la de Sant Serni de Suterranya.

Entre 1978 i 1979 fou excavat per la Societat d'Amics de la Muntanya de Tremp, per no es coneixen els resultats d'aquella campanya arqueolgica.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Puigfalconer", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408563" title="Bette Midler" nonfiltered="2815" processed="2803" dbindex="157839">


Bette Midler  (nascuda l'1 de desembre de 1945) s una cantant, actriu i comediant estatunidenca, tamb coneguda amb el sobrenom The Divine Miss M (La divina Miss M). Durant la seva carrera, ha guanyat quatre premis Grammy, quatre premi Globus d'Or, tres Emmy, i un premi Tony, i ha estat nominada per a dos Oscars.
 Biografia .
Va nixer a Honolul, Hawaii, on va passar la seva infantesa. Li van posar Bette perqu la seva mare era una gran fan del cinema, i va posar a les seves tres filles noms de grans estrelles d'Hollywood del moment. Bette va prendre el seu nom per Bette Davis. Fins als 13 anys no tenia perms per veure la televisi, la seva educaci va ser molt estricta. El seu germ petit tenia una discapacitat mental, de manera que els seus pares estaven contnuament per ell. Probablement aix va influir que Midler comencs a actuar, cantar i representar situacions cmiques a casa, a fi de fer-se notar davant dels seus pares, establint amb aix les bases de la seva futura carrera. 
 
Amb el suport de la seva mare, per amb l'oposici i desaprovaci d'un pare poc amors, Bette va donar inici a la seva carrera. El 1966 va intervenir com a extra a la pellcula Hawaii, que es va rodar gaireb ntegrament a les illes. En traslladar-se l'equip de rodatge per a les escenes finals a Los Angeles (Califrnia), va tenir la idea d'anar a Nova York una vegada finalitzada la pellcula. All va contestar a una invitaci per acompanyar la producci teatral El violinista a la teulada en una gira pels Estats Units, i va acabar sent contractada per a la versi de l'obra que es representava a Broadway. Va actuar durant tres anys en aquesta obra. Durant aquell perode va comenar la seva etapa musical. Els seus comenaments sn coneguts com a intrpret en una sauna gai de Nova York, on ella cantava per entretenir un pblic mascul vestit nicament amb una tovallola. 
El seu xit va ser tan important, que des de llavors se la coneix com "The Divine Miss M" (la Divina Miss M), renom amb qu se la reconeix en l'actualitat. Va gravar el seu primer lbum, que va aparixer el 1972 i es va convertir en un disc d'or. Amb ell, Midler va aconseguir un Grammy com a millor cantant novell. El seu segon lbum tamb va tenir una bona acollida. Aquell mateix any Midler va aparixer a la portada de la revista Newsweek.

En els anys setanta, la seva carrera musical va florir, obrint-li les portes del mn del cinema per interpretar soundtracks. De la mateixa manera, les seves aparicions a la televisi van ser memorables, com la seva participaci amb els seus dos amics i contemporanis Sir Elton John i Cher, en el programa d'xit d'aquesta ltima, anomenat "The Cher Show". Actualment, s amb ells amb qui comparteix el Colosseum del Caesar's Palace, en Las Vegas. 

El 1979 va ser el seu debut com a actriu principal i protagonista a La Rosa, pellcula en la qual va interpretar el paper d'una cantant de Msica Rock de l'estil Janis Joplin. La pellcula va ser un gran xit de taquilla. La seva actuaci va ser tan convincent que va ser nomenada a l'Oscar a la  millor actriu, i encara que no el va aconseguir, s que es va emportar un parell de Globus d'Or. En aquells anys va rebre tamb dos premis Emmy de televisi, un per un programa de varietats i un altre pel programa 'Tonight Show', molt popular en els Estats Units. Des de llavors Midler no ha deixat de fer pellcules, aparixer en xous i concerts, i gravar discs. Fins i tot 1999 havia bestiar quatre Grammy, tres Emmy, un Tony i nominada a dos Oscar 

Com a supervedet que s, sobretot en l'mbit de la msica, Midler s diferent de la majoria de les estrelles. s baixa i ms aviat grassoneta, per t una personalitat plena d'energia, s inquieta i apassionada, t molt sentit de l'humor i s capa de riure's de si mateixa, sense donar-li importncia a la seva condici de persona famosa. Una de les seves bromes s: "Jo estimo la naturalesa, malgrat el que va fer amb mi.... " o la seva frase "que es fotin si no saben acceptar una broma.... ". Com a cantant ha realitzat concerts que s'han convertit en autntics clssics de la msica moderna d'entreteniment, amb records de permanncia en taquilla en el New York City Music Hall, els enregistraments dels quals sn guardats gelosament. 

Des dels anys 1990 Midler s'ha involucrat profundament en activitats benfiques i d'ajuda, des de la lluita contra la SIDA fins a programes per combatre l'analfabetisme d'adults en pasos pobres. Tamb ha participat en iniciatives per preservar les selves forestals, per la qual cosa el 1997 va ser distingida pel Programa del Medi Ambient de les Nacions Unides. Des de principis dels 90  lidera el New York Restauration Proyect, a Nova York, que es dedica a la neteja i a la restauraci de llocs pblics de Nova York, com parcs i embarcadors. La seva paraula favorita s "tree" (arbre). Des de fa un any i per una dcada, el projecte que porta entre mans s la plantaci d'un mili d'arbres.

Midler es va casar el 1984 i t una filla, Sophie.

Durant l'any 2008 i per 2 anys consecutius, ella estar actuant a Las Vegas, prenent el relleu de Cline Dion, en el Caesars Palace, amb el xou "The Showgirl Must Go On". 

 Filmografia selecta.
1974 The Thorn;
1979 The Rose;
1980 Divine Madness! ;
1982 Jinxed!;
1986 Ruthless People ;
1986 Down and Out in Beverly Hills;
1987 The Lottery;
1987 Outrageous Fortune,
1988 Beaches, ;
1988 Big Business;
1990  Scenes from a Mall;
1990  Stella;
1991  For the Boys,
1993  Hocus Pocus;
1996  The First Wives Club;
1997  That Old Feeling;
2000 What Women Want;
2000 Ella s nica (Isn't She Great), ;
2000 Ttohom la volia morta (Drowning Mona);
2004 Les dones perfectes  (The Stepford Wives);
2008 Then She Found Me, The Women;
2008  Witchcraft .. Finola Griffs.


 Discografa .

"Jackpot - The Best Bette" (Recopilatori 2008);
"Cool Yule" (Nadal 2006);
Bette Midler Sings The Peegy Lee Songbook" (2005);
Bette Midler Sings The Rosemary Clooney Songbook (2003);
Bette (2000);
Bathhouse Betty (1998);
That Old Feeling (1997) (Banda sonora);
DIVA LAS VEGAS DVD en Concert (1997);
Experience The Divine (1997);
Bette Of Roses (1995);
Gypsy (1993) (Banda Sonora);
For the Boys (1991) (Banda sonora);
Some People's Lives (1990);
Beaches (1988);
ART OR BUST DVD en Concert (1983);
No Frills (1983);
DIVINE MADNESS DVD en Concert(1980);
Divine Madness (1980);
The Rose (1979) (Banda sonora);
Live at Last (1978);
Broken Blosom (1978);
Thighs and whispers (1977);
Songs for the new Depression (1976);
Bette Midler (1973);
The Divine Miss M (1972);

 Premis .
1979 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per The Rose;
1979 Globus d'Or a la nova estrella de l'any per The Rose;
1991 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per For the Boys;
1993 Globus d'Or a la millor actriu   Mini-srie o telefilm per Gypsy;

 Nominacions .
1979  Oscar a la millor actriu per The Rose;
1991 Oscar a la millor actriu per For the Boys;
1980 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Divine Madness;
1986 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Outrageous Fortune;
2000 Globus d'Or a la millor actriu de srie TV musical o cmica per Bette;

Enllaos externs.
Myspace;
Bette Midler.com;
Bootlegbetty.com;
Betteontheboards.com;
Nyrp.org;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408564" title="Sant Serni de Puigfalconer" nonfiltered="2816" processed="2804" dbindex="157840">

Sant Serni de Puigfalconer fou una esglsia del terme municipal de Suterranya, actualment agregat al municipi de Tremp. Fou la primitiva esglsia parroquial del terme, i d'ella depengu la de Sant Serni de Suterranya, fins que entre 1526 i 1758 s'invert el paper: la de Suterranya pass a ser parroquial, mentre que la de Puigfalconer en pass a dependre, fins a la seva desaparici per l'abandonament del poble de Puigfalconer.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Serni de Puigfalconer", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408565" title="Elk City" nonfiltered="2817" processed="2805" dbindex="157841">
Localitat d'Oklahoma.

Els primers colons de terres indies  van fer-hi un petit lloc d estada durant el transport de bestiar. La histria de la ciutat comena el 1892 amb l obertura del territori cherokee. El 1893 Joe Alle adquir una part important de terres. S hi instal.laren un grup de negocis per als vaquers. L any 1901 es va vendre a  Choctaw Town site and Improvement Co.   que la va legalitzar com a ciutat. Anomenada primer Crowe un grup de ciutadans va proposar que es canvis el nom per el de Busch, esperant que l empresari Adolphus Busch hi instal ls una cerveseria. 

Passat el temps i veient que no es construiria cap fbrica de cervesa van cambiar oficialment el nom, passant a ser Elk Creek, seguint el cam d un antic cap indi que parlava del lloc com a Elk River. La seva situaci la converteix en un centre de distribuci, tot i que tamb s important la seva producci agrcola. El 1903 uns estudis geolgics determinen que hi ha gas en el subsl, fet que contribueix ms que cap altre a la modificaci de la ciutat.

La Ruta 66 aport a la ciutat milers de persones de pas cap a l Oest. La construcci de la Interestatal 40 l ha convertit en un dest turstic pels seguidors de la carretera mare. (National Route 66 Museum). Compta amb un centre mdic de referncia a Oklahoma
Poblaci.

L any 2000 tenia 10.510 habitants 90,96 % blancs, 3,34 % negres, 2,54 % nadius nord-americans i el 3,26 % resta de raes.

Enllaos externs.
 www.elkcity.com;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408566" title="Nofollow" nonfiltered="2818" processed="2806" dbindex="157842">
Nofollow s un atribut en codi HTML que se li posa a un enlla quan volem que aquest no sigui tingut en compte pels cercadors. D'aquesta manera, Google i altres cercadors no donen valor a aquest enlla i no se li transmet al Pagerank. L'origen del "nofollow" es remunta a 2005 i va ser dissenyat per Matt Cutts (Google) i Jason Shellen (Blogger) amb la finalitat d'evitar  l'spamdexing, sobretot per a reduir aquest tipus de spam en els comentaris dels blogs.
Desprs d'aplicar l'atribut nofollow a una URL aquesta queda de la segent manera:


 Qu ha suposat el Nofollow? .
Al poc temps de sortir a la llum, totes les plataformes de blogs i webs tan importants com la Viquipdia van adoptar la mesura d'implantar l'atribut nofollow en els seus enllaos sortints, d'aquesta manera es va evitar que la gent acuds a pgines amb un alt trfic de visites i Pagerank per a aconseguir retroenllaos.

Encara que s'ha pogut reduir l'spam en cert sentit, el cert s que la practica d'enviar comentaris massius als blogs i webs segueix vigent, principalment perqu hi ha alguna cosa que sempre es transmet: el trfic i visites que una web pot obtenir a travs dels retroenllaos. A ms, en l'actualitat l'atribut nofollow ha passat a ser una eina usada habitualment en les tcniques SEO, acrnim de Search Engine Optimization.

 Vegeu tamb .
Spam;
Google PageRank;
Search engine optimization;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408568" title="Estret de Hudson" nonfiltered="2819" processed="2807" dbindex="157843">

L'Estret de Hudson uneix l'Oce Atlntic amb la Badia de Hudson a Canad. Es troba entre la Illa de Baffin i la costa septentrional de Quebec i el seu lmit oriental est marcat per la Illa Resoluci i el Cap Chidley. Descobert per l'explorador Henry Hudson a l'any 1610 a bord del vaixell britnic Discovery, durant molt temps es va creure que constitua l'anhelat Pas del Nord-oest.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408574" title="Regards" nonfiltered="2821" processed="2808" dbindex="157845">
 Regards (tamb coneguda per Regards Magazine o Revue Regards) s un setmanari d'informaci francs. Creat el 1932 com una publicaci d'ideologia comunista, fou inicialment conegut com a iniciador del fotoperiodisme, anticipant-se a d'altres publicacions com Life (1936) i Paris-Match (1949).

Leon Moussinac, crtic i estudis de cinema, amic de Leon Delluc, va impulsar la revista. Robert Capa, Gerda Taro i Henri Cartier-Bresson en foren els fotgrafs ms destacats. 

La revista deix de sortir l'any 1962 i no reaparegu fins el 1995, sota la direcci del comunista Henri Malberg. El 2000, reorganitzada sota una nova direcci, va mirar de tornar al seu concepte original, la investigaci mitjanant el fotoperiodisme i les anlisis i contribucions d'intellectuals.

Desprs d'un segon tancament el 2003, els treballadors van decidir crear una cooperativa per tal de mantenir la capalera.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial;
 Mostres de Regards;
 Exposici de les fotos de Gerda Taro per a Regards;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408590" title="Martiri de sant Pere de Miquel ngel" nonfiltered="2822" processed="2809" dbindex="157846">

El Martiri de sant Pere s un fresc del pintor renaixentista itali Miquel ngel, executat a a Capella Paulina del Palau Apostlic (Ciutat del Vatic). Data de l'any 1546-1550 i mesura 6,25 metres d'alt i 6,62 metres d'ample.s l'ltim fresc realitzat per Miquel ngel.

 
La pintura expressa el moment en qu ja collocat a la creu sant Pere, els soldats intenten d'aixecar, s la creu la que forma la principal lnia compositiva en diagonal i el cap del sant el punt central de l'escena.

Bibliografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408594" title="Cllula animal" nonfiltered="2823" processed="2810" dbindex="157847">


Una cllula animal s un tipus de cllula eucariota de qu es componen molts teixits en els animals. La cllula animal es diferencia d'altres eucariotes, principalment de les cllules vegetals, en que manca de paret cellular i de cloroplasts, i que poseeix vacols ms petits. A causa de l'absncia d'una paret cellular rgida, les cllules animals poden adoptar una gran varietat de formes, i fins i tot una cllula fagocitria pot encerclar i engolir altres estructures. Est dividida en 12 parts:
membrana cellular,
mitocndria diminuta,
cromatina,
lisosoma,
aparell de Golgi,
citoplasma,
nucleoplasma,
nucli cellular,
nuclol,
centrols,
ribosoma i 
membrana plasmtica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408595" title="Llista d'obres de Miquel ngel" nonfiltered="2824" processed="2811" dbindex="157848">

Aquesta s la llista d'obres de Michelangelo Buonarroti (Miquel ngel), el gran artista del Renaixement itali, que practic la pintura i el dibuix, l'escultura i l'arquitectura. S'hi han incls les obres perdudes. Miquel ngel tamb va deixar alguns dibuixos i poesies.

Escultura.



Pintura.


Arquitectura.


 Notes .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408596" title="Nucleoplasma" nonfiltered="2825" processed="2812" dbindex="157849">
El nucleoplasma o carioplasma s el medi intern del nucli cellular, on es troben les fibres d'ADN que,  associades amb protenes anomenades histones, formen filaments anomenats cromatines i ARN, coneguts com a nuclols.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408597" title="Sundgau" nonfiltered="2826" processed="2813" dbindex="157850">
 
 
Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), s una regi natural o pas tradicional de Frana en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estn a les comunas venes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regi d'Alscia i sud-est del Territori de Belfort, prxim a l'aglomeraci urbana de Mulhouse. 

El Sundgau es troba en un entorn natural ondat de suaus pujols entre 300 i 500 m d'altitud, resultat de la formaci sobre terrenys resistents de la vall alta del Rin i els cursos dels rius Ill, Largue i altres menors que descendeixen de la Serralada dels Vosges i del Jura, distingint-se els paisatges del Sundgau meridional, el septentrional i el confrontant al peu dels Vosges. Les terres sn frtils i favorables a una agricultura polivalent en parcelles, on destaquen les produccions de blat de moro, blat o colza, mentre que l'abundncia de petits estanys artificials ha desenvolupat des de l'poca medieval els vivers de carpes, en la qual van destacar algunes de les institucions monacals de la regi. 
 Histria . 
Segons els estudis arqueolgics, el Sundgau es trobava habitat des de 500.000 anys aC i durant l'Edat de Bronze va ser escenari de passada de migracions, mentre que en l'Edat de Ferro es van consolidar els assentaments en poblats fortificats, com el de Britzgyberg a Illfurth. 

Des del segle I aC, el poble dels sequans, originaris de l'rea de Besanon, van disputar la possessi del Sundgau als eduens, fins que al 70 aC van recrrer - per a aconseguir imposar-se sobre aquests- a l'ajuda de mercenaris germnics liderats per Ariovist. Una vegada acabada la lluita, en lloc de retirar-se, els germnics es van installar en les terres dels seus aliats i aquests, per a expulsar-los, van cridar als romans, provocant la intervenci d'un exrcit manat per Juli Csar, que va derrotar Ariovist el 58 aC a les proximitats de Cernay, donant pas al perode de dominaci romana de la regi. 

Desprs de la invasi de l'Imperi Rom d'Occident pels pobles germnics a principis del segle V, la regi, en la qual van comenar a sorgir les primeres comunitats de cristians, va ser ocupada pels alamnics fins a la seva expulsi pels francs, vencedors en la batalla de Tolbiac en 496, que van integrar el territori en el regne d'Austrsia i, ms endavant, al ducat d'Alscia, dintre del Sacre Imperi Romanogermnic amb la denominaci Ducat de Subia. s en aquells dies que les crniques distingeixen el comtat del sud o Sundgau en el territori que durant l'Antic Rgim s'anomenaria Alta Alscia, i el Nordgau que donaria lloc a la provncia de Baixa Alscia. Aquesta divisi tradicional seria conservada com base per a la creaci dels departaments d'Alt Rin i Baix Rin per la reforma administrativa francesa de 1790. 

Durant el segle IX i segle X, el Sundgau es va trobar sota administraci de la famlia dels Lieutfried. En 1125, Frederic, fill de Teobald I, comte de Montbeliard, va heretar el sud d'Alscia creant el comtat de Ferrette, senyoriu feudal titular del Sundgau fins a 1324. Desprs de la mort sense descendncia masculina del comte Ulric III (1310-1324), que va conquistar la vall de Saint-Amarin, la seva filla Jeanne de Ferrette va contreure matrimoni amb Albert II d'Habsburg, i a partir de llavors el Sundgau va formar part de l'ustria Anterior, en possessi de la casa d'Habsburg. 

Durant la Guerra dels Trenta Anys, Sundgau va ser ocupada per Frana en 1639 (juntament amb altres territoris d'Alscia) per a tallar el corredor de possessions imperials que connectaven els territoris d'Itlia i els Pasos Baixos en poder dels Habsburg espanyols. L'emperador del Sacre Imperi, Ferran III d'Habsburg, va vendre el Sundgau a Frana el 1646 per 1,2 milions de tlers. La Pau de Westfalia, al final de la guerra, va sancionar el canvi de mans, unint les destinacions del Sundgau a l'esdevenir histric d'Alscia.

 Patrimoni . 
 Chteau de Ferrette, erigit a 612 m d'altitud, feu dels comtes de Ferrette ;
 Chteau de Morimont ;
 Chteau de Landskron ;
 Mol de Hundsbach ;
 Abadia cistercenca de Lucelle ;
 Esglsia romnica de Feldbach ;
 Esglsia romnica d'Altkirch ;
 Museu sundgauvi d'Altkirch ;
 Poble ornamentat de Hirtzbach ;
 La maison de la nature d'Altenach ;
 Personalitats . 
 Jean-Jacques Henner, pintor (1829-1905);
 Charles Zumstein, poeta (1867-1963);
 Nathan Katz, poeta;
 Eugne Ricklin, poltic (1862-1935);

 Enllaos externs .

 Promsundgau web de turisme de Sundgau;
 Socit d'Histoire du Sundgau;
 Office du Tourisme de la rgion d'Altkirch;
 Histria militar de Sundgau;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408598" title="Riu Querol" nonfiltered="2827" processed="2814" dbindex="157851">

El Querol, tamb anomenat Arav, s un riu de la Cerdanya afluent del Segre i per tant de l'Ebre. Naix a la falda del Carlit prop de la frontera entre l'Alta Cerdanya i el departament de l'Arieja. La seva desembocadura al riu Segre est situada dins el terme de Bolvir, entre els pobles de Talltorta i Soriguerola (Fontanals de Cerdanya). Les seves aiges formen els embassaments de Lans i de Fontviva i recorren la carretera N-20/E9 entre Port i la Tor de Querol, per desprs creuar la frontera estatal i travessar Puigcerd, on s'ha canalitzat per a generar l'estany de Puigcerd.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408600" title="Riu Eina" nonfiltered="2828" processed="2815" dbindex="157852">
L'Eina s un riu de l'Alta Cerdanya. Naix al cap de la vall d'Eina, a prop de la Pica de les Nou Fonts i recorre la vall en direcci nord fins unir-se amb el riu de Bolquera per formar el riu d'Angost, que desemboca en el riu Segre entre Vi i Eina.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408601" title="Riu Vanera" nonfiltered="2829" processed="2816" dbindex="157853">
La Vanera o Llavanera s un riu de la Cerdanya. Naix a prop de la pica de Drria i recorre la vall de Vallcebollera al costat de la carretera D-30, passant per Oceja, Palau de Cerdanya i desembocant en el riu Segre a prop d'Age.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408603" title="Bolsenheim" nonfiltered="2830" processed="2817" dbindex="157854">

 Bolsenheim (en alsaci Bolsene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 431 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408607" title="Daubensand" nonfiltered="2831" processed="2818" dbindex="157855">

 Daubensand (en alsaci Dwesnd) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 431 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408610" title="Pietat Rondanini" nonfiltered="2832" processed="2819" dbindex="157856">

La Pietat Rondanini es troba al castell Sforzesco de Mil, s considerada l'ltima obra esculpida per Miquel ngel. Va ser trobada al seu estudi desprs de la seva mort i fou inventariada com:Esttua iniciada d'un Crist amb una altra figura damunt, juntes, esbossades i sense acabar. 

A l'agost de 1561 Miquel ngel va donar la figura, encara en execuci, al seu servidor Antonio del Francese, encara que va continuar treballant-hi fins la seva defunci.

Ms tard va ser adquirida pel marqus de Rondanini, al palau del qual va romandre molt de temps, fins que finalment el 1952 va ser adquirida per l'ajuntament de Mil, que la va destinar al museu Cvic del castell de Sforzesco.
 
El grup est sense acabar, i el treball es veu clarament que va ser realitzat en diverses etapes, t parts completament acabades i d'altres parts encara en elaboraci com el rostre de la Verge.

Des d'un punt ideolgic l'escultura s'ha relacionat amb el moment de la cultura reformista que envoltava Vittoria Colonna i en el qual participava l'escultor.

 Bibliografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408611" title="Erstein" nonfiltered="2833" processed="2820" dbindex="157857">

 Erstein (en alsaci Eerstain) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 9.664 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .

 Laure Diebold, heroi de la resistncia;
 Franois-Joseph Offenstein (1760-1837) general francs;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408613" title="Gerstheim" nonfiltered="2834" processed="2821" dbindex="157858">

 Gerstheim (en alsaci Geerschte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 2.802 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408615" title="Aerolnia Kingfisher" nonfiltered="2835" processed="2822" dbindex="157859">

Kingfisher Airlines s una aerolnia amb seu a Bangalore, l'ndia. Opera 218 vols al dia i t una xarxa de 38 destinacions, amb serveis regionals i internacionals. Les seves bases principals sn l'Aeroport Internacional Bengaluru, l'Aeroport Internacional Chhatrapati Shivaji, l'Aeroport Internacional Rajiv Gandhi i l'Aeroport Internacional Indira Gandhi. Kingfisher Airlines, a travs dde la seva companyia United Breweries Group, t un 50% de l'aerolnia de baix cost Kingfisher Red, anteriorment coneguda com Air Deccan.

L'empresa, que s propietat del multimilionari indi Vijay Mallya i que va fer el seu primer vol vel 9 de maig de 2005, vol obrir una ruta directe entre l'ndia i Barcelona. Vijay Mallya s un enamorat de la capital catalana, on hi t un iot.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408616" title="Hindisheim" nonfiltered="2836" processed="2823" dbindex="157860">

 Hindisheim (en alsaci Hndse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.369 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408618" title="Universitat de Califrnia, Berkeley" nonfiltered="2837" processed="2824" dbindex="157861">


La Universitat de Califrnia, Berkeley s una universitat pblica situada a Berkeley, Califrnia, Estats Units. s el campus ms antic dels deu que componen la Universitat de Califrnia i ocupa una extensi de 27 km2, amb un campus central que ronda els 800.000 m2. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408620" title="Hipsheim" nonfiltered="2838" processed="2825" dbindex="157862">

 Hipsheim (en alsaci Hpse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 770 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408622" title="Labeo" nonfiltered="2839" processed="2826" dbindex="157863">


Labeo s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes. 
Espcies.
Labeo alluaudi - ;
Labeo almorae - ;
Labeo alticentralis - ;
Labeo altivelis - ;
Labeo angra - ;
Labeo annectens - ;
Labeo ansorgii - ;
Labeo ariza - ;
Labeo baldasseronii - ;
Labeo barbatulus - ;
Labeo barbatus - ;
Labeo bata - ;
Labeo batesii - ;
Labeo boga - ;
Labeo boggut - ;
Labeo bottegi - ;
Labeo boulengeri - ;
Labeo brachypoma - ;
Labeo caeruleus - ;
Labeo calbasu - ;
Labeo camerunensis - ;
Labeo capensis - ;
Labeo chrysophekadion - ;
Labeo congoro - ;
Labeo coubie - ;
Labeo curchius - ;
Labeo curriei - ;
Labeo cyclopinnis - ;
Labeo cyclorhynchus - ;
Labeo cylindricus - ;
Labeo degeni - ;
Labeo dero - ;
Labeo devdevi - ;
Labeo dhonti - ;
Labeo djourae - ;
Labeo dussumieri - ;
Labeo dyocheilus - ;
Labeo erythropterus - ;
Labeo falcipinnis - ;
Labeo fimbriatus - ;
Labeo fisheri - ;
Labeo forskalii - ;
Labeo fuelleborni - ;
Labeo fulakariensis - ;
Labeo gedrosicus - ;
Labeo gonius - ;
Labeo greenii - ;
Labeo gregorii - ;
Labeo horie - ;
Labeo indramontri - ;
Labeo kawrus - ;
Labeo kibimbi - ;
Labeo kirkii - ;
Labeo kontius - ;
Labeo lineatus - ;
Labeo longipinnis - ;
Labeo lualabaensis - ;
Labeo lukulae - ;
Labeo luluae - ;
Labeo lunatus - ;
Labeo macmahoni - ;
Labeo macrostoma - ;
Labeo maleboensis - ;
Labeo meroensis - ;
Labeo mesops - ;
Labeo molybdinus - ;
Labeo moszkowskii - ;
Labeo nandina - ;
Labeo nasus - ;
Labeo nigricans - ;
Labeo nigripinnis - ;
Labeo nunensis - ;
Labeo pangusia - ;
Labeo parvus - ;
Labeo pellegrini - ;
Labeo percivali - ;
Labeo pierrei - ;
Labeo pietschmanni - ;
Labeo polli - ;
Labeo porcellus - ;
Labeo potail - ;
Labeo quadribarbis - ;
Labeo rajasthanicus - ;
Labeo rectipinnis - ;
Labeo reidi - ;
Labeo rohita - ;
Labeo rosae - ;
Labeo roseopunctatus - ;
Labeo rouaneti - ;
Labeo rubromaculatus - ;
Labeo ruddi - ;
Labeo sanagaensis - ;
Labeo seeberi - ;
Labeo senegalensis - ;
Labeo simpsoni - ;
Labeo sorex - ;
Labeo stolizkae - ;
Labeo trigliceps - ;
Labeo udaipurensis - ;
Labeo umbratus - ;
Labeo victorianus - ;
Labeo weeksii - ;
Labeo werneri - ;
Labeo worthingtoni - ;
Labeo yunnanensis - ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., Tesi doctoral.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 www.zipcodezoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;
 Global Biodiversity Information Facility ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408623" title="Ichtratzheim" nonfiltered="2840" processed="2827" dbindex="157864">

 Ichtratzheim (en alsaci Ischterze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 282 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408628" title="Limersheim" nonfiltered="2841" processed="2828" dbindex="157865">

 Limersheim (en alsaci Limersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 579 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408631" title="Cadillac Ranch" nonfiltered="2842" processed="2829" dbindex="157866">

Cadillach Ranch s una escultura exposada a prop d'Amarillo, Texas, seguint per la interestatal 40, que en aquest tram va paral.lela a la vella ruta 66.  El 1974, un grup d'artistes de l'anomenat Ant Farm van idear i crear aquesta instal.laci pblica que, segons diuen s la personificaci de les esperances i els somnis d'Amrica.

Els 10 cotxes, representatius de l'edat d'or nord-americana (1949 - 1963) estan amb el morro enterrat a terra, de cara a l'oest i formant el mateix angle que la pirmide de Keops.
En un primer moment s'install dues milles ms cap a l'est, per per evitar quedar massa a prop de la ciutat, el 1997 fou traslladat al lloc actual.
 
Cadillac Ranch va influenciar treballs artstics posteriors realitzats per altres grups, com els de Detroit.

Visible des de la carretera, l'accs s lliure i es permet que els visitants puguin pintar-hi els seus graffitis. En alguna ocasi s'han pintat els 10 cotxes d'un sol color per motius publicitaris. 

Enllaos externs.
http://www.roadsideamerica.com/story/2220;


 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408633" title="Nordhouse" nonfiltered="2843" processed="2830" dbindex="157867">

 Nordhouse (en alsaci Nrds) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 1.518 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408635" title="Labeo alluaudi" nonfiltered="2844" processed="2831" dbindex="157868">

Labeo alluaudi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Costa d'Ivori, Libria i Sierra Leone.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408636" title="Enterrament de Crist de Miquel ngel" nonfiltered="2845" processed="2832" dbindex="157869">


L'Enterrament de Crist (en itali, Sepoltura di Cristo) s un quadre inacabat atribut al pintor renaixentista itali Miquel ngel. La dataci s prop de 1500-1501. Una tcnica mixta (pintura al tremp i oli). Mesura 162 centmetres d'alt i 150 cm. d'amplada. Es conserva a la National Gallery de Londres. 

L'obra ha estat objecte d'una srie de disputes sobre la seva posici cronolgica, encara que en general es considera obra de joventut. Segons altres, va ser una obra d'un alumne de Miquel ngel a partir d'un dibuix del seu mestre o, directament, una imitaci.

Segons un document descobert el 1981, Miquel ngel va rebre l'encrrec d'una taula per a l'esglsia de Sant Agust a Roma, per va arribar un moment en qu l'artista va tornar la suma que l'havien anticipat. Encara que no existeix cap certesa, s provable que l'obra en qesti fos, de fet, aquest Enterrament de Crist, que va quedar inacabat a causa del retorn de Miquel ngel a Florncia. 

El centre del quadre representa Jesucrist portat al sepulcre. L'home amb barba que est desprs d'ell s Josep d'Arimatea, l'home que va donar la seva tomba per l'enterrament Crist. La figura de l'esquerra s probablement sant Joan, amb una llarga tnica vermella, mentre que agenollada als seus peus estaria Maria Magdalena. Les figures de Crist i Sant Joan sn les que mostren ms fora, i la seva composici s superba, aix com es pot observar una semblana al cap de Josep d'Aritemea, darrere Crist, amb la del Sant Josep del tondo Donti.

La identitat de les dues figures de la dreta s incerta (Nicodem, la de l'interior, i Maria Salom s'han suggerit). L'altra figura que falta seria la de la Verge Maria.
Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408640" title="Obenheim" nonfiltered="2846" processed="2833" dbindex="157870">

 Obenheim (en alsaci Owene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.214 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408644" title="Osthouse" nonfiltered="2847" processed="2834" dbindex="157871">

 Osthouse (en alsaci Ohscht) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 946 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408649" title="Schaeffersheim" nonfiltered="2848" processed="2835" dbindex="157872">

 Schaeffersheim (en alsaci Schafersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 706 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408659" title="Uttenheim" nonfiltered="2849" processed="2836" dbindex="157873">

 Uttenheim (en alsaci etene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 533 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408662" title="Labeo almorae" nonfiltered="2850" processed="2837" dbindex="157874">

Labeo almorae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408667" title="Westhouse" nonfiltered="2851" processed="2838" dbindex="157875">

 Westhouse (en alsaci Wesch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.351 habitants. Limita amb els municipis de Uttenheim, Benfeld, Sand, Kertzfeld i Valff. 

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408668" title="Labeo alticentralis" nonfiltered="2852" processed="2839" dbindex="157876">

Labeo alticentralis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408671" title="Labeo altivelis" nonfiltered="2853" processed="2840" dbindex="157877">

Labeo altivelis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Zambezi i al llac Malawi. 
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo I. Presses Universitaires de Namur, Namur, 302 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408672" title="Labeo angra" nonfiltered="2854" processed="2841" dbindex="157878">

Labeo angra  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh, Nepal, Birmnia i Afganistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408673" title="Cant de Drulingen" nonfiltered="2855" processed="2842" dbindex="157879">

El cant de Drulingen  (alsaci Kanton Drlinge ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Drulingen aplega 26 comunes :
 

Histria .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408675" title="Robot didctic" nonfiltered="2856" processed="2843" dbindex="157880">
Un robot didctic s aquell robot que serveix per a l'aprenentatge. Iniciaci a l'automatisme i la programaci.

En funci del grau de construcci (dins l'ensenyament secundari obligatori), els podem classificar en:

 Robot comercial. Noms cal programar-los per a funcionar. Exemple: Lego Mindstorms.
 Robot semiconstrucci. Partim d'una placa electrnica comercial que incorporem al nostre mecanisme. Exemple: Arduino (Citilab);
 Robot autoconstrut. Muntatge total del mecanisme, placa electrnica inclosa. Exemple: robot seguidor Robolot (IES la Garrotxa);

Enllaos externs.
 Citilab;
 Arduino;
 Robolot;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408680" title="Labeo annectens" nonfiltered="2857" processed="2844" dbindex="157881">

Labeo annectens  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 48,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius costaners des del sud del Camerun fins a Cabinda. Tamb al riu Luongo (conca del riu Congo).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., Tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408682" title="Adamswiller" nonfiltered="2858" processed="2845" dbindex="157882">

 Adamswiller (en alsaci dmswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 459 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408683" title="Rasa de Prat Piquer" nonfiltered="2859" processed="2846" dbindex="157883">

La rasa de Prat Piquer  s un afluent per la dreta de la rasa del Clot de la Vall, a la Vall de Lord.

Neix a 2.138 metres d'altitud a 200 metres al nord del Coll de Tancalaportai a uns escassos 10 metres a l'est de la riera de Canalda. La seva direcci predominant SW-NE. Desguassa les seves aiges a la rasa del Clot de la Vall a  1.954 m. d'altitud a menys de 200 m. a l'oest de l'inici del telecadira.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Per la dreta.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=7 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.233 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408687" title="Labeo ansorgii" nonfiltered="2861" processed="2847" dbindex="157885">

Labeo ansorgii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola i Nambia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren, Flandes. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., Tesi doctoral.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408690" title="Labeo ariza" nonfiltered="2862" processed="2848" dbindex="157886">

Labeo ariza  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia: Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408695" title="Saint-Germain-du-Teil" nonfiltered="2863" processed="2849" dbindex="157887">


Saint-Germain-du-Teil s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408696" title="Trlans" nonfiltered="2864" processed="2850" dbindex="157888">


Trlans s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408699" title="Saint-Pierre-de-Nogaret" nonfiltered="2865" processed="2851" dbindex="157889">


Saint-Pierre-de-Nogaret s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408701" title="Asswiller" nonfiltered="2866" processed="2852" dbindex="157890">

 Asswiller (en alsaci sswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 230 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408703" title="Cody Linley" nonfiltered="2867" processed="2853" dbindex="157891">

Cody Martin Linley (Texas, 20 de novembre de 1989) s un actor estatunidenc. Linley ha protagonitzat diverses pellcules i series que l'han fet conegut. Va entrar al mon de la televisi des de molt petit protagonitzant, El Meu gos Skip el 1999 amb Frankie Muniz. La seva fama va augmentar quan va aparixer a una serie d'episodis de Hannah Montana interpretant a Jake Ryan, una superestrella en la srie, que s'enamora de la Miley Stewart. Ha tingut breus aparicions a Miss simpata i Doce En casa, i tamb va participar a la pelcula Hoot interpretant a Mullet Fingers, amb Brie Larson i Logan Lerman. Ha sortit en una pellcula anomenada The Haunting Hour: Don't Think About It (L'Hora Del Terror: No t'ho pensis) amb Emily Osment. s un actor de carrera encara que segueix estudiant.

Ms recentment ha participat en el reality show Dancing With The Stars (Ballant Amb les Estrelles) essent l'estrella ms jove de la setena temporada.

 Filmografia  . 
 2007: Haunting Hour: Don't Think About It -  Sean ;
 2006-2007-2008: Hannah Montana -  Jake Ryan ;
 2006: Hoot - Mullet Fingers ;
 2004: That's So Raven - Daryl (1 episodi) ;
 2003: Cheaper by the Dozen - Quinn ;
 2002: Beyond the Prairie, Part 2: The True Story of Laura Ingalls Wilder - Charlie ;
 2000: My Dog Skip - Spit McGee;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408707" title="Baerendorf" nonfiltered="2868" processed="2854" dbindex="157892">

 Baerendorf (en alsaci Bredorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 305 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408711" title="Districte d'Akzhaik" nonfiltered="2869" processed="2855" dbindex="157893">


El districte d'Akzhaik (Kazakh:               ) s un districte de la provncia del Kazakhstan Occidental, situada al centre d'aquesta. La capital del districte s la ciutat d'Ulbishin.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408714" title="Agostino di Duccio" nonfiltered="2870" processed="2856" dbindex="157894">


Agostino di Duccio (Florncia, 1418 - Perugia 1481). Escultor itali. 

Va nixer a Florncia, i la seva formaci es va realitzar amb Donatello i Michelozzo durant les obres del plpit de Prato. De Donatello va aprendre la tcnica dels relleus a stiacciato, utilitzant-la profusament per cercar efectes de mera decoraci superficial. 

Al 1441, desprs d'una acusaci de robatori, va abandonar la seva ciutat natal, refugiant-se a Mdena. En aquesta ciutat va realitzar l'altar de San Geminiano per a la catedral, on s visible la influncia de Michelozzo. 

Al 1446 va ser a Vencia, on va estudiar l'escultura  gtica, present a nombrosos dels monuments de la ciutat, i va establir contacte amb Matteo de'Pasti, amb el que va collaborar posteriorment a la decoraci del Temple Malatestiano de Rimini.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408715" title="Francisco ngel Blanco Nieto" nonfiltered="2871" processed="2857" dbindex="157895">

Francisco ngel Blanco (Crdova, 1966) s un msic de jazz valenci, director i co-fundador de Sedajazz, tamb conegut amb el sobrenom de Latino Blanco, o simplement Latino. Intrpret de saxfon i flauta.

 Biografia .
Comena a estudiar msica a l'Agrupaci Musical de Sedav (Horta Sud, Pas Valenci) i completa la seua formaci al Conservatori Superior de Msica de Valncia on obt el titol de professor de saxfon. Se forma en el jazz estudiant i participant en els Seminaris i Masters Class de Madrid, Barcelona, Valncia i Portugal; amb professionals de reconegut prestigi com Dave Schnnitter, Bobby Watson, Pedro Iturralde, Jerry Bergonzi, Barry Harris, Johny Griffin, Mike P. Mossman, Perico Sambeat, Frank Tiberi, Greg Hopkins, ...

Des de 1991 dirigeix el collectiu de msics Sedajazz, interpretant tamb en diverses formacions que la integren. Per mitj d'aquestos ha participat en alguns dels ms pretigiosos festivals de jazz de la Peninsula Ibrica, tamb a alguns festivals europeus i d'altres parts dels planeta.

En els diversos projectes que a portat endavant amb Sedajazz, ha tingut la oportunitat de compartir escenari amb msics de renom com: Pat Metheny, Miguel  Ang  Diaz, Perico Sambeat, Jordi Rossy, Mario Rossy, Arturo O Farril, Mike P. Mossman, Carme Canela, Fabio Miano, Jerry Gonzlez, Jorge Pardo, Marc Miralta, Kurt Rosenwinkel, Chris Check, Ove Larson, Jos Luis Gmez, Bernardo Sasseti, Eladio Reinn, Norman Hogue, Bob Sands, Maria Pia de Vito, Albert Bover, Bruce Barth, Debora J. Carter, Horacio "El Negro" Hernandez, Marck Turner, Jim Rotondi, Chano Domnguez, Ze Eduardo, Rubem Dantas, Ramon Valle, ...

A ms del jazz, tamb ha sigut de la formaci de msica pop valenciana Presuntos Implicados durant 10 anys. De la mateixa manera, ha sigut collaborador en gires i gravacions de grups amb estils musicals diferents: Armando Manzanero, Lola Flores, Clara Montes, Joan Manuel Serrat, Emilio Aragon, Sonora latina, Seguridad Social, Francisco, Vicente Segu, Orquesta Chatanoga con Eduardo Leyva, Nina, Betty Harris, Caf Quijano, Oscar Briz, ...

 Discografia .
 Jazz .


 Altres estils .


 Enllaos interns .
 Sedajazz;

 Enllaos extrerns .
 Myspace de Latino;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408716" title="Rasa de la Costa del Tabac" nonfiltered="2872" processed="2858" dbindex="157896">

La rasa de la Costa del Tabac s un afluent per l'esquerra de la rasa del Clot de la Vall, al masss del Port del Comte per la banda de la Vall de Lord

Neix a 2.270 metres d'altitud a la zona del Prat de l'Orri al costa mateix (banda nord) del remuntador que porta aquest nom i a escassos 10 metres abans del seu final. De direcci global N-S, baixa per la Costa del Tabac confonen-se en bona part del curs amb la pista d'esqu La Rasa Pauet. Desguassa a la Rasa del Clot de la Vall a 1938 m. d'altitud desprs d'haver alimentat una bassa construda com a infraestructura de l'estaci d'esqu.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=10 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.750 !! 1.908 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408717" title="Berg" nonfiltered="2873" processed="2859" dbindex="157897">

 Berg (en alsaci Brich) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 405 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408720" title="Bettwiller" nonfiltered="2874" processed="2860" dbindex="157898">

 Bettwiller (en alsaci Bttwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 332 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408723" title="Cabaret Voltaire (grup)" nonfiltered="2875" processed="2861" dbindex="157899">


Cabaret Voltaire s el nom d'un grup musical angls, format originriament per Richard Kirk (veu, guitarra), Stephen Mallinder (veu, baix) i Chris Watson (sintetitzador, orgue, caixa de ritmes, cintes), tots tres provinents de Sheffield. En els seus primers anys, Cabaret Voltaire foren un dels grups iniciadors del corrent de la msica industrial, juntament amb grups com Throbbing Gristle, SPK o Einstrzende Neubauten; tanmateix, a partir de 1983, amb l'edici del seu disc The Crackdown, el seu estil canvi radicalment i CV es convertiren en exponents del funk electrnic, amb diversos xits dins de l'escena musical alternativa.

Biografia.

Inicis: experimentaci i dadaisme.

El naixement de Cabaret Voltaire es pot situar cap a principis dels anys 70; desprs de veure una conferncia de Brian Eno en qu aquest es declarava com a "no msic" i explicava el seu mtode de creaci musical, a partir de cintes ja enregistrades, el trio format per Kirk, Mallinder i Watson decid de crear la seva msica fent servir mtodes semblants, tamb inspirats per msics com Holger Czukay, el baixista de Can. Watson, seguidor del dadaisme, tingu la idea de batejar el grup amb el nom d'un local de reuni a Zurich dels primers dadaistes.

Per dur a terme els seus primers experiments musicals, Cabaret Voltaire nicament comptaven amb un oscilloscopi, un clarinet i un reproductor de cintes, que guardaven al pis del mateix Watson; el 1975 tocaren per primer cop en directe a Sheffield en un concert que acab amb el grup enfrontant-se amb el pblic. Un any desprs, els CV posaren msica i imatges addicionals a una actuaci anomenada Exhaust de l'artista Jean-Yves Bosseur; seguint amb el seu instint provocador, la "msica" consistia en una cinta que repetia contnuament la paraula "Exhaust". Alguns d'aquests experiments sonors poden escoltar-se al casset 1974-76, que resumeix aquesta fase de la seva experimentaci sonora; la recopilaci cont un tema apropiadament anomenat "The Dada Man". El disc fou publicat el 1980 al segell discogrfic "Industrial Records" (de Throbbing Gristle).

Etapa industrial.

El 1977, l'aparici del punk va fer que CV afegissin al seu estil propi alguns elements d'aquest nou corrent; aix, el tema "Nag Nag Nag" mescla una caixa de ritmes frentica amb baix i altes dosis de distorsi aplicades a l'orgue, la guitarra i la veu de Kirk. El 1978 enregistren al seu nou estudi "Western Works" el seu primer senzill (publicat al segell Factory Records), l'EP "Extended Play", on inclouen una versi de "Here she comes now", dels Velvet Underground. Entre 1978 i 1981 enregistraren una srie d'lbums de msica industrial molt influents, entre ells els aclamats Mix-Up (1979), The Voice of America (1980) i Red Mecca (1981). L'xit d'aquests discos els port a fer una srie de gires per Europa, Amrica i fins i tot per Jap, on enregistraren un disc en directe, Hai! (1982).

Kirk i Mallinder, sols.

El 1983 Watson deix el grup per formar The Hafler Trio i, posteriorment, treballar com a enginyer de so a la BBC. Kirk i Mallinder van fer un gir cap a la comercialitat en els seus segents discos, incorporant nous estils a la seva msica, com el funk i la msica house (al disc de 1990 Groovy, Laidback & Nasty). Durant aquesta poca els treballs videogrfics de CV guanyaren alguns guardons.

Per ja a mitjans de la dcada dels 80 els membres de CV comenaren a endinsar-se en activitats per separat; Kirk public diversos treballs en solitari sota diferents lies i Mallinder es trasllad a Austrlia i tamb public material en solitari. El darrer treball de CV amb la veu de Mallinder fou el senzill techno "Colours", publicat el 1991. Encara entre 1993 i 1994 aparegueren ms temes de CV per en format instrumental.

Des de llavors, Kirk ha deixat aparcat el grup, i tot i que en alguna ocasi s'ha manifestat partidari de publicar nou material de CV amb msics ms joves (cosa que descartaria la participaci de Mallinder), fins a la data aix no s'ha produt.

Discografia.

LPs.

 Mix-Up (Octubre de 1979);
 The Voice of America (Juliol de 1980);
 Red Mecca (Agost de 1981);
 2x45 (Maig de 1982);
 The Crackdown (Agost de 1983);
 Johnny Yesno (Novembre de 1983);
 Micro Phonies (Novembre de 1984);
 The Covenant, The Sword, and the Arm of the Lord (Octubre de 1985);
 Code (Octubre de 1987);
 Groovy, Laidback and Nasty (Juny de 1990);
 Body and Soul (Mar de 1991);
 Plasticity (Octubre de 1992);
 International Language (Juny de 1993);
 The Conversation (Juliol de 1994);

Senzills/EPs.

Extended Play EP (temes: Talkover/Here She Comes Now/Do The Mussolini (Headkick)/The Set Up) (Juliol de 1978);
Baader-Meinhof/Sex in Secret, incls a A Factory Sample (Gener de 1979);
Nag Nag Nag (Abril de 1979);
Silent Command/Chance Versus Causality (Octubre de 1979);
Three Mantras (Gener de 1980);
Seconds Too Late (Septembre de 1980);
Sluggin' For Jesus/Your Agent Man (Mar de 1981);
Eddie's Out/Walls of Jericho (Juliol de 1981) (amb el senzill "Jazz the Glass"/"Burnt to the Ground" incls a les primeres cpies);
Yashar ;
Fools Game (Sluggin' fer Jesus part 3)/Gut Level (1982);
Yashar (Remix) (1982);
Crackdown/Just Fascination (AA, 12") (Juliol de 1983);
Just Fascination/Empty Walls (7") (Juliol de 1983);
The Dream Ticket/Safety Zone (Novembre de 1983);
Sensoria (Octubre de 1984);
James Brown (Gener de 1985);
Drinking Gasoline a Virgin Records (Abril de 1985);
I Want You (Octubre de 1985);
Shakedown (Mar de 1986);
The Drain Train (Juliol de 1986);
Don't Argue (Febrer de 1987);
Here To Go (Septembre de 1987);
Hypnotised (Desembre de 1989);
Keep On (Juny de 1990);
Easy Life (Octubre de 1990);
Colours (Gener de 1991);
What Is Real (Abril de 1991);
Percussion Force (Septembre de 1991);
I Want You/Kino '92 (Febrer de 1992);
Nag Nag Nag (Octubre de 2002);

Referncies.



Bibliografia.

 New Wave & Post-Punk (1978-1984): De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.

Enllaos externs.

 Pgina web no oficial de Cabaret Voltaire;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408724" title="Burbach" nonfiltered="2876" processed="2862" dbindex="157900">

 Burbach (en alsaci Burbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 309 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408730" title="Bust (Baix Rin)" nonfiltered="2877" processed="2863" dbindex="157901">

 Bust (en alsaci Bscht) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 415 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408732" title="Pollancre ver" nonfiltered="2878" processed="2864" dbindex="157902">


Pollancre ver (Populus nigra) s una espcie de pollancre.

Arriba normalment a fer de 20 a 30 metres d'alt i excepcionalment a 40 m.

Les fulles oscillen entre una forma de diamant a una de triangular de 5-8 cm de llarg i 6-8 cm d'ample i sn verdes en la cara i l'anvers. 

s una planta de sexualitat dioica, s a dir que hi ha peus mascle i peus femella.

Hi ha tres subespcies, alguns botnics en distingeixen una quarta:

Populus nigra subsp. nigra. ;
Populus nigra subsp. betulifolia (Pursh) W.Wettst.
Populus nigra subsp. caudina (Ten.) Buga a. ;
Populus nigra var. afghanica Aitch. & Hemsl. (sinnim P. nigra var. thevestina ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408734" title="Dard (arma)" nonfiltered="2879" processed="2865" dbindex="157903">
El dard s una arma de tipus llanvol composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que t a la seva extremitat una fulla esmolada o punxeguda. Es diferencia de la llana pel seu tamany ms reduit, el seu major abast i la seva capacitat de penetraci. Histricament fou una de les armes caracterstiques dels almogvers. 

Bibliografia.
 Encilopdia Catalana: Dard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408741" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 2003" nonfiltered="2880" processed="2866" dbindex="157904">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 2003 se celebraren el 26 d'octubre de 2003, i ja no s'hi escoll un Consell Regional, sin dos consells autnoms provicials. Les eleccions se celebraren pel sistema proporcional a Tirol del Sud i pel sistema majoritari al Trentino.

 Provncia de Trento .

La participaci fou del 74,2%, amb un total de 296.311 votants. Els vots en blancs foren 5.806 (1,9%), els vots invalidats 7.658 (2,6%), els vots nuls 3.462 (1,2%).



El President de la Provncia de Trento fou Lorenzo Dellai.

 Tirol del Sud .



El Landtag de Tirol del Sud ha confirmat com a governador de la provncia Luis Durnwalder.

Notes.


Enllaos externs.
Eleccions provincials 2003 a la Provncia de Trento;
Eleccions provincials 2003 al Tirol del Sud;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408748" title="Presidents del Tirol del Sud" nonfiltered="2881" processed="2867" dbindex="157905">

El Presidente del Tirol del Sud s el cap del govern del Tirol del Sud.



Notes.


 Vegeu tamb .
 Presidents de Trentino-Tirol del Sud;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408751" title="Mouscron" nonfiltered="2882" processed="2868" dbindex="157906">


Mouscron (Moucron en picard) s un municipi belga de la provncia de Hainaut a la regi valona. A principis de 2008 comptava amb 53.760 habitants.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408755" title="Presidents de Trentino-Tirol del Sud" nonfiltered="2883" processed="2869" dbindex="157907">
La llista dels Presidents de la regi Trentino   Tirol del Sud des del 1946. A partir de les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 2003 les funcions de president regionals sn assignades als presidents de la provncia de Trento i del Tirol del Sud per rotaci.



Voci correlate.
 Presidents de les Regions Italianes;
 Trentino   Tirol del Sud;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408757" title="Els Quatre Fantstics (desambiguaci)" nonfiltered="2884" processed="2870" dbindex="157908">

 Els Quatre Fantstics, equip de superherois de Marvel Comics.
 Quatre Fantstics (pellcula), pellcula de 2005 basada en els superherois de Marvel Comics. ;
Els Quatre Fantstics (pellcula), pellcula no publicada de 1994 basada en el cmic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408758" title="Rossend Casanova i Mandri" nonfiltered="2885" processed="2871" dbindex="157909">


Rossend Casanova i Mandri (Barcelona, 1970) s historiador de l'art i estudis de medallstica, especialitzat en l'edat contempornia.


Biografia.

s doctor en Histria de l'Art per la Universitat de Barcelona (2002) on es llicenci en Grau el 1994. Ha participat en nombrosos congressos, cursos i jornades dedicats, en especial, a les arts decoratives del Modernisme.

Ha comissariat les exposicions  El Castell dels Tres Dragons. De Restaurant a Museu de Cincies Naturals  (Museu de Cincies Naturals de Barcelona, 2009),  Barcelona des del front martim. Un retrat de la ciutat per Francesc Soler i Rovirosa  (Museu Martim de Barcelona, 2009) i  Eduard Blanxart, una vida dedicada a l'art  a cura conjuntament amb Nria Gil (Centre Cultural Caixa de Terrassa, 2007).

Ha treballat per a l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona en projectes de gesti cultural, com ara l Any Internacional Gaud 2002, l'Any del Llibre i la Lectura 2005 i el programa Barcelona Dileg Intercultural 2008.

Ha estat professor d'Histria de l'Art i de Recursos culturals i patrimoni a l'Escola Universitria de Turisme Sant Ignasi - ESADE   Universitat Ramon Llull de Barcelona. Tamb ha estat professor i coordinador dels cursos d'estiu de la Universitat de Barcelona titulats  Llus Domnech i Montaner. Una referncia en les arts aplicades i decoratives del Modernisme  en el marc de l'Any Domnech i Montaner 2000; i  Josep Puig i Cadafalch i la teoria del regionalisme arquitectnic  en el marc de l'Any Puig i Cadafalch 2001.

Ha collaborat amb La Vanguardia, el diari AVUI i la Revista de Catalunya amb articles de temtica cultural i ha participat en diversos catlegs i llibres com Ramon Casas i el cartell (MuVIM, Valncia, 2005), Passejades per la Barcelona literria (Ajuntament de Barcelona, Fundacin Germn Snchez Ruiprez i Grup 62, 2005), Gaud 2002. Miscellnia (Ajuntament de Barcelona i Editorial Planeta, 2002), Domnech i Montaner. Any 2000 (COAC, 2000) i tamb en publicacions com el Butllet de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i les revistes Descubrir el Arte, Revista de Occidente, Geo, Coup de Fuet, Revista d Art i Escala (Brasil).

Des del 1996 s collaborador honorari del Museu de Cincies Naturals de Barcelona i des de 1994 s membre del Grup de Recerca en Histria de l'Art i del Disseny Contemporanis (GRACMON) del Departament d'Histria de l'Art de la Universitat de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408764" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 2008" nonfiltered="2886" processed="2872" dbindex="157910">
Les eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 2008 se celebraren el 26 d'octubre de 2008 a Tirol del Sud i el 9 de novembre a Trentino.

 Tirol del Sud .

La participaci fou del 80,1 %, amb un total de 313.931 votants. Els vots en blancs foren 3.447 (1,1 %), i els vots nuls 5.859 (1,9 %).



 Provncia de Trento .
La participaci fou del 73,07%, amb 297.723 votants sobre 407.455 inscrits. Lorenzo Dellai s confirmat com a president provincial.


 

Enllaos externs.
Eleccions provincials 2008 a la Provncia de Trento;
Eleccions provincials 2003 al Tirol del Sud  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408770" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2887" processed="2873" dbindex="157911">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren onze proves de tir olmpic, 6 en categoria masculina, tres en categoria femenina i dues en categoria mixta. Aquesta fou la primera vegada en la qual les dones pogueren participar en aquest esport, disputant-se les poroves entre els dies 29 de juliol i 4 d'agost de 1984 a les intallacions de tir de la poblaci de Chino.

Participaren un total de 460 tiradors, entre ells 383 homes i 77 dones, de 68 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Categoria mixta.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408772" title="Eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud" nonfiltered="2888" processed="2874" dbindex="157912">
Les Eleccions regionals de Trentino-Alto Adige sn convocades per a renovar la composici dels diputats del Landtag del Tirol del Sud i del Consell Provincial del Trentino, i que ambdes escullen un president conjunt fins el 2003, quan cada consell provincial assumeix les competncies del president regional. Fins a les eleccions de 1968 se celebraven cada quatre anys, i des del 1973 cada cinc. La primera elecci es va celebrar el 28 de novembre de 1948: 

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408776" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2889" processed="2875" dbindex="157913">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es realitzaren dues proves de tir amb arc, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc entre els dies 8 i 11 d'agost de 1984 a les installacions de tir de El Dorado Park (Long Beach).

Participaren un total de 109 arquers, 62 homes i 47 dones, de 35 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir amb arc 1984;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408780" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1964" nonfiltered="2890" processed="2876" dbindex="157914">
Les primeres eleccions al consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 10 de maig de 1964. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408783" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2891" processed="2877" dbindex="157915">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren set proves de vela. La competici es realitz entre els dies 31 de juliol i el 8 d'agost de 1984 a la badia de la ciutat de Los Angeles a l'Oce Pacfic.

Participaren un total de 300 regatistes, entre ells dues dones, de 60 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.




Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1984;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408785" title="Vilamitjana (antic municipi)" nonfiltered="2892" processed="2878" dbindex="157916">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per a la vila, vegeu Vilamitjana.;

Vilamitjana s un antic municipi del Pallars Juss agregat l'any 1972 al terme municipal de Tremp. Amb aquesta annexi, el terme pallars ms petit, Tremp, fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fgols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya  i Vilamitjana, i es convert en el de ms extensi, del Pallars Juss i de tot Catalunya.

Actualment, i amb el mateix territori que l'antic municipi, existeix l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana, que va ser aprovada per decret de la Generalitat de Catalunya el 1984. El cap de l'antic municipi, i ara de l'entitat municipal descentralitzada, s la vila de Vilamitjana, que s, a ms, prcticament l'nic nucli de poblaci de l'antic terme.

L'antic municipi de Vilamitjana limitava a llevant amb Suterranya, al nord amb Orcau, al nord-oest amb Talarn, a llevant amb Palau de Noguera, al sud-oest altre cop amb Talarn, i al sud amb Sant Serni. En l'actualitat, els lmits sn molt semblants, per amb Isona i Conca Dell en comptes d'Orcau, Gavet de la Conca en el lloc de Sant Serni, i el mateix municipi de Tremp, en haver-s'hi agregat tant Palau de Noguera com Suterranya i la mateixa Vilamitjana.

 Geografia . 
 Descripci del terme .
L'antic terme de Vilamitjana ocupa la marge esquerra de la Noguera Pallaresa en el tram central del curs d'aquest riu per la comarca. El punt ms al sud-oest del municipi era l'aiguabarreig del riu de Gavet en la Noguera Pallaresa, i el termenal anava remuntant el riu aiges amunt, cap al nord, fins i tot antigament tallant pel mig una illa que formava el riu davant mateix de Puigcercs. S'acabava el termenal pel riu en el moment que aflua en la Noguera Pallaresa, per la seva esquerra, el barranc de la Coma, a 410 m. alt. En tot aquest tros, al nord i al sud era termenal amb Talarn; al centre, per, ho era amb Palau de Noguera, actualment tamb del terme de Tremp.

Al barranc de la Coma, la lnia de terme no emprn ben b pel barranc, sin per la carena que el delimita pel nord-oest, i puja de dret fins un turo de 629 m. alt., tot i que no acaba d'arribar a dalt de tot. La direcci d'aquest fragment de termenal s nord-est. Des de l'alada d'aquest tur, baixa cap al sud-est fins a trobar el barranc de la Coma, i va a buscar un barranc que baixa dels vessants septentrionals de la Serra dels Nerets, i abans de 700 metres de remuntar el barranc, puja cap al nord-est, en direcci al de Neret]. No acaba de pujar dalt de tot, sin que es queda entre la cota 875 i la 900, i va resseguitn tot el vessant meridional de la Serra del Coll, fins que arriba a l'extrem sud-est d'aquesta serra. Tot aquest termenal s lmit amb Isona i Conca Dell, en l'antic terme d'Orcau.

A la Serra del Coll comena l'antic termenal amb Suterranya, ara esborrat dels mapes en pertnyer tots dos al terme de Tremp. Des de la Serra del Coll, baixa en lnia recta cap al sud-oest, passat pel Serrat d'Enrams, va a cercar l'extrem occidental del poble de Suterranya, i continua sempre en la mateixa direcci fins travessar la C-1412b i arribar prop de Casa de l'Agustinet.

En aquest lloc el termenal trenca cap a l'oest-sud-oest, puja al Serrat de l'Aspre, de 491 m. alt., desprs a la Mola, de 486, i a lo Tossal, de 508. En aquest darrer tur gira una mica ms cap al sud-oest, travessa el Rec de les Tonrelles i el Canal de Gavet, i poc desprs tor cap al sud, directament a trobar el riu de Gavet. Quan el troba, segueix per la llera del riu fins abocar-se en la Noguera Pallaresa en el punt per on ha comenat la descripci. Tot aquest tros de termenal s limtrof amb Gavet de la Conca (antic terme de Sant Serni.

El terme s bsicament pla; un pla inclinat de nord a sud, amb unes petites elevacions a l'extrem sud. Les elevacions de ms importncia han estat descrites en el lmit nord del terme. A l'interior del municipi noms destaca lo Calvari, al nord de la vila de Vilamitjana, de 497 m. alt., i el Serrat de les Calcines, de 524, a llevant, prop de Suterranya. Al nord s que hi ha elevacions importants, com la Serra dels Nerets, que arriba als 717 m. alt.
 Nuclis de poblaci .
La vila de Vilamitjana s l'nica entitat de poblaci de l'antic terme i de l'actual entitat municipal descentralitzada. A part de la vila, a penes hi ha mitja dotzena d'edificacions allades: la masia del Borrell, Casa Ramonet, a tocar de Vilamitjana, Cal Maci, la Cabana dek Vila, la de Canaleu, la Borda del Sala, la Casa del Poc i la Cabana del Riuet.

Cal esmentar tamb la capella de Santa Llcia. la de Sant Bartomeu, tamb romnica, i diverses restes ms medievals disperses pel terme, entre elles el despoblat de Labusta. Part de la bibliografia atribueix tamb a Vilamitjana el despoblat de Neret, que en realitat pertany al terme d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic municipi d'Orcau.

 Histria .

El senyoriu de tot el terme ha correspost al llarg de la histria al bisbe d'Urgell, fins a la supressi dels senyorius, al segle XIX.

L'ajuntament de Vilamitjana es constitu amb la creaci dels municipis, el 1840, i pervisqu fins el 1972, any en qu, dins de les freqents remodelacions municipals que van afectar tota la zona pirinenca, fou annexat a Tremp.

 Activitat econmica .
Tot i que comparteix el fet que l'agricultura i la ramaderia sn fonamentals en el sistema econmic de Vilamitjana (cereals, farratge, oliveres, una mica de vinya, etc.), aquest antic municipi presenta algunes diferncies respecte de les poblacions dels voltants. Aquesta diferncia ve del fet que Vilamitjana frueix de dues squies que augmenten el potencial de les terres de regadiu del terne. En efecte, el Canal de Gavet i la Squia de Vilamitjana, que aprofiten les aiges del Pant de Sant Antoni, reguen 150 hectrees, on es conrea alfals, patates, productes de l'horta, arbres fruiters i vinya, amb ms bons fruits que les que hi ha en terres de sec.

La resta del terme s que s de sec, i s'hi conrea sobretot blat, ordi, vinya i oliveres, que darrerament esta sent substitudes cada cop ms per ametllers. El que no es conrea es destina a pastures, o b a guaret, per tal de recuperar la terra per a properes anyades.

Els boscos tamb eren molt importants, tradicionalment, en el terme de Vilamitjana. 372 ha. eren de boscos, antigament comunals, venuts a partir de les desamortitzacions del segle XIX. Entre les partides boscoses del terme destacaven les de Neret, l'Erm Gran, la Coma de Riu i la Verneda.

La squia de Vilamitjana, molt ms antiga que el Canal de Gavet, ja havia proporcionat una certa activitat industrial, a la vila: una fbrica de farina, una fassina, anomenada fassina del Potecari, diversos telers de draps (esmentats per Madoz a mitjan segle XIX), i la central de producci d'energia elctrica de la poblaci, existent des del 1899.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Vilamitjana". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Vilamitjana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

  Enllaos externs .
 Pgina web oficial de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Vilamitjana;
 Dades del Municat sobre Vilamitjana;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408789" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2893" processed="2879" dbindex="157918">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc entre els dies 10 de juliol i 11 d'agost de 1984 al Long Beach Arena d'aquesta ciutat.

Comits participants.
Participaren un total de 211 jugadors, entre ells 120 homes i 91 dones, de 12 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1984;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408792" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1968" nonfiltered="2894" processed="2880" dbindex="157919">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 1968. La participaci fou del 87,92 %

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408795" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2895" processed="2881" dbindex="157920">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 1 i 10 d'agost de 1984 a la Raleigh Runnels Memorial Pool de Malibu.

Comits participants.
Participaren un total de 146 jugadors de 12 comits nacionals diferents:


;
;
;

;
;
;

;
 Iugoslvia;
;

;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;


1 d agost;


2 d agost;


3 d agost;

----

Group B;


1 d agost;


2 d agost;


3 d agost;

----

Group C;


1 d agost;


2 d agost;


3 d agost;



Ronda final.
Grup D;


6 d agost;


7 d agost;


9 d agost;


1 d agost;



Group E;


6 d agost;


7 d agost;


9 d agost;


10 d agost;


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1984;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408797" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1973" nonfiltered="2896" processed="2882" dbindex="157921">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 17 de juny de 1973. La participaci fou del 89,7 %

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408802" title="Sainte-Colombe-sur-l'Hers" nonfiltered="2897" processed="2883" dbindex="157922">


Sainte-Colombe-sur-l'Hers s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408803" title="Montjardin" nonfiltered="2898" processed="2884" dbindex="157923">


Montjardin s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408804" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1978" nonfiltered="2899" processed="2885" dbindex="157924">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 25 de juny de 1978. La participaci fou del 90,5 %










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408806" title="Urgell (nom)" nonfiltered="2900" processed="2886" dbindex="157925">
Urgell, s un nom femen d'advocaci mariana a la Mare de Du d'Urgell.

Segons Joan Coromines, el nom s d'origen pre-rom i interpreta que el seu significat es relacionaria amb la presncia d'aigua, cosa que s versemblant si es t present l'origen especficament pirinenc del topnim.

A diferncia d'altres noms d'origen similar, com el de Nria, no s molt popular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408807" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1983" nonfiltered="2901" processed="2887" dbindex="157926">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 26 de juny de 1983. La participaci fou del 88,6 %



Font: Annuario Grolier 1989







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408810" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2902" processed="2888" dbindex="157927">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es disput una prova de beisbol com a esport de demostraci dins el programa oficial dels Jocs. La competici es realitz entre els dies 31 de juliol i 7 d'agost de 1984 al Dodger Stadium de la ciutat californiana.

Comits participants.
Participaren un total de 8 comits nacionals dividits en dos grups:



Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup Blanc;





Grup Blau;





Fase Final.


Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408812" title="Chano Domnguez" nonfiltered="2903" processed="2889" dbindex="157928">

Sebastin Domnguez Lozano (Cadis, 1960), ms conegut com Chano Domnguez, s un msic de jazz-flamenc andals intrpret del piano.

 Biografia .
Els primers contactes musicals sn amb la guitarra flamenca que li regalen els seus pares de petit. Aviat aprendr de forma autodidacta a interpretar la msica flamenca que l'envolta. Als dotze anys comena a tocar els teclats, i a la majoria d'edat crea un grup de msica amb els seus amics: Cai. Un grup de rock andals amb el que aconsegueix enregistrar (tres discs) les seues primeres composicions.

Entrada la dcada dels 80 del segle passat, Chano Domnguez pren fora dins els panorama del jazz, participant en nombrosos festivals per a joves interpretes i de jazz, tant a escala nacional com internacional. Ja en 1992 crea el seu propi grup: Chano Domnguez Trio on comena a fusionar el jazz amb el flamenc, editant el seu primer treball en solitari (Chano - Nuba Records).

Chano Domnguez ha collaborat amb importants msics (tant del mn del jazz com del flamenc) com: Jorge Pardo, El Bola, Carles Benavent, Martirio, Michel Camilo, Ana Beln, Javier Colina, Guillermo McGuill, Chucho Valds, Herbie Hancock, Wynton Marsalis, etc.

A l'octubre de 2000, s'estrena a Espanya l'ltima pellcula de Fernando Trueba, Calle 54. En aquest film, el cineasta ret homenatge a la msica de jazz llat  i compta amb la participaci de reconeguts artistes com ara: Chucho Valds, Paquito D Rivera, Gato Barbieri, Cachao, Patato, Jerry Gonzlez, Bebo Valds, Puntilla, Michel Camino, Eliane Elas, Chicho O arrill, Tito Puente... i Chano Domnguez, nic representant espanyol. La banda de la sonora de Calle 54 s'edita en disc i s nominada als Premis Grammy Llatins 2001.

 Discografia .
 Chano, 1992.
 Hecho a mano (amb Jos Fernndez "Tomatito"), 1995.
 En directo, grabat al Caf Central de Madrid, 1997.
 BSO Siempre hay un camino a la derecha, 1997.
 Imn (amb Enrique Morente), 1999.
 S, 2001.
 Mira como viene, 2003.
 Oye como viene, 2003.
 1993-2003, 2004.
 Con alma (amb George Mraz i Jeff Ballard), 2005.
 Flamenco Jazz, 2005.
 Acoplados (amb Martirio), 2006.
 New Flamenco Sound, 2006.
 Acrcate ms, 2006.

 Collaboracions .
 Ms all de nuestras mentes diminutas, amb Cai, 1978.
 Noche abierta, amb Cai, 1979.
 Cancin de Primavera, amb Cai, 1980.
 La Guinda, amb La Guinda, 1985.
 Hiscdix, amb Hiscdix, 1987.
 Memorias, amb Tito Alcedo, 1988.
 Daqu Pall, amb Decoy, 1991.
 10 de Paco, disc de versions de temes de Paco de Luca en collaboraci amb Jorge Pardo i Tino di Geraldo, 1994.
 Flamenco lo sers t (Tino di Geraldo).
 La noche (Presuntos Implicados).
 Coplas de madrug (amb Martirio), 1996.
 Sol Mestizo (Markus Stockhausen).
 Algo pa nosotros (La Babera del Sur).
 Otoo, amb Javier Paxario i Hozan Yamamoto, 1998.
 Los sueos y el tiempo (Guillermo McGill).
 T no sospechas, amb Marta Valds, 2000.
 Calle 54, BSO de la pellcula de Fernando Trueba, 2001.
 Cuentos del mundo (Constantino Romero i Marina Albero), 2005.

 Enllaos externs .
 Web oficial de Chano Domnguez;
 Myspace de Chano Domnguez;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408813" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1988" nonfiltered="2904" processed="2890" dbindex="157929">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 26 i 27 de juny de 1988. El cens electoral era de 1.041.324, i voteren 877.452 (no es consideraren vlids 53.876), amb una participaci del 82,4%.



Font: Annuario Grolier 1989






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408815" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1993" nonfiltered="2905" processed="2891" dbindex="157930">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 6 de juny de 1993.  



 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408819" title="Akikan!" nonfiltered="2906" processed="2892" dbindex="157931">






Akikan! (    !, Akikan!? lit. Empty Can!) s una srie de novella curta japonesa per Riku Ranj , amb illustracions de Hiro Suzuhira, conegut pel seu art en Shuffle!. La primera novella es va publicar el 24 de maig de 2007, i en el 25 d'abril de 2008, cinc volums s'han publicat per Shueisha sota la seua collecci de Super Dash Bunko. Una adaptaci de manga comen serialitzar-se en Ultra Jump el 18 d'octubre de 2008, una adaptaci d'anime s'ha anunciat, i comena a transmetre el 3 de gener de 2009 . El 28 de desembre de 2008 el primer captol fou avanar per streaming pel Canal Bandai d'internet.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina web oficial de lanovella curta ;
Official Anime Website ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408820" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1998" nonfiltered="2907" processed="2893" dbindex="157932">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 14 de juny de 1998.  



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408823" title="Basquash!" nonfiltered="2908" processed="2894" dbindex="157933">




 s una producci d'anime d'esports i cincia ficci previst que isca en Mainichi Broadcasting System en 2009 que involucra personatges jugant a bsquet, mentres van pujats en mechas. Premissa d'aquesta nova srie va ser creada per Thomas Romain i Shoji Kawamori, amb l'animaci produda per Satelight. La direcci del projecte s a crrec de Shoji Kawamori, mentres que la direcci de la srie ser realitzada per Shin Itagaki.

 Enllaos externs .
 Sitis oficials japonesos .
Official Basquash! Website;
Basquash! at the Anime News Network Encyclopedia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408831" title="Natsu no Arashi!" nonfiltered="2909" processed="2895" dbindex="157934">




 s un manga japons escrit i illustrat per Jin Kobayashi, qui s conegut per el seu previ treball en School Rumble. Es va seriallitzar manga en la revista de shonen de Square-Enix Gangan Wing el 25 d'agost de 2006, i quatre volums han eixit en Jap fins al 28 de novembre de 2008.

Argument.
Yasaka s un nen de tretze anys que roman a casa del seu avi durant les seues vacances d'estiu. Un dia va entrar en una botiga i es va trobar amb Arashi, una bonica xica de setze anys d'edat que treballa all. Desprs de tractar de protegir-la d'un home que afirma haver estat contractat per sa famlia per empotar-se-la per la fora, Yasaka fuig amb ella i ella es queda amb ell en casa del seu avi. 

No passa molt de temps per a que Yasaka esbrine que la seua nova amiga est molt lluny de ser una xica normal, ja que posseeix misteriosos poders. La trama s'espesseix quan s'assabenta d'una foto de fa seixanta anys d'Arashi amb altra xica dita Kaja, i per sorpresa de tots Kaja de sobte apareix, i al igual que Arashi, la seua aparena no ha canviat en absolut des d'aleshores.

Altres dos carcters introduts fins al moment sn la propietria del lloc, una dona de nom encara no revelat i que es remoreja que s una estafadora d'alt nivell, i Kamigamo, un estudiant de l'edat de Yasaka que este mateix va conixer a la botiga, i que treballa all amb ell des de llavots. Tot i ser una xica, ella vesteix i es fa passar com un xic davant dels altres personatges. Fins al moment, noms Kaja sap el seu secret.

Media.
Manga.
Natsu no Arashi! com a srie manga escrita i illustrada per Jin Kobayashi. La seriallitzaci del manga comena en la revista de sh nen de Square-Enix Gangan Wing el 25 d'agost de 2006. Quatre volums han eixit en Japan fins el 27 de novembre del 2008.

Anime.
Una adaptaci d'anime fou anunciada en desembre del 2008. La srie ser dirigida per Akiyuki Shinbo, Katsuhiko Takayama que supervisar el script, i ser producida per Shaft amb eixida en 2009.

Referncies.


Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408836" title="Eden of the East" nonfiltered="2910" processed="2896" dbindex="157935">




Eden of the East (Edn de l'Est) s una srie japonesa d'animaci presentada el 27 de novembre de 2008 en el siti web de Production I.G. Segons l'anunci, la srie est fixada per ser llanada a partir d'abril de 2009, en Fuji Television en la franja horria noitaminA, la primera srie original, eixida en eixa franja. La srie en si es basa en un gui escrit per Kenji Kamiyama, l'aclamat director i guionista de sries, com Ghost in the Shell: Stand Alone Complex i . Els dissenys dels personatges estan sent proporcionats per Chika Umino l'artista de manga Honey and Clover, per tals treballs Kamiyama diu tindre una forta afinitat.

 Argument .
La srie comena el 22 de novembre del 2010 amb un mssil que impacta contra una zona deshabitada del Jap, no causant vctimes. Aquest aparent acte terrorista que es coneix com "Dilluns sense cura" es tingut en compte per la majoria de la gent. Tres mesos ms tard, als Estats Units d'Amrica, una jove xica japonesa anomenada Saki Morimi visita Washington, DC, com a part del seu viatge de graduaci. Quan ella es fica en problemes, un misteris home japons, que es presenta com Akira Takizawa, l'ajuda. L'home sembla no tenir memria i est completament nu, portant noms una pistola i un cellular carregat amb 8,2 mil milions de iens en diners digitals.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408837" title="Asu no Yoichi!" nonfiltered="2911" processed="2897" dbindex="157936">





 s una srie de manga japons escrita i illustrada per Y  Minamoto. Fou serialitzada en Monthly Sh nen Champion des d'octubre del 2006.

Est sent adaptat a anime per AIC el llanament ser en TBS el 8 de gener de 2009.

 Personatges .

  s un estudiant de segon any d'escola secundria que tamb s un jove espadatxin i s'ha allunyat de la seva vida en la muntanya per viure amb els Ikarugas a la ciutat. s una persona molt activa que gaudeix de forma activa les arts marcials amb l'esgrima en particular. Degut a la seua primera infncia a les muntanyes amb el seu pare, de no coneix les actuals costums al Jap o com actuar davant una xica. Ell s molt honorable, per degut a constants malentesos, lbuki, en particular, l'ataca constantment sota el supsit de que havia fet quelcom pervertit. Usa normalment una bata japonesa i una espasa de fusta. Ell s lliure de carregador en un Dojo Ikaruga i s un estudiant de l'espasa Kamikaze. Assisteix a l'institut privat Yoku-Ryou Gakuen amb lbuki i Ayame, i en la mateixa classe que lbuki i Washizu. Recentment es va veure obligat a unir-se al Club d'Actuaci Teatral, i va ser inicialment vinculat a interpretar amb lbuki al principal heroi i a l'herona d'un roman. Per Ayame assumeix el paper d'Ibuki ms tard, per poder apropar-se a Yoichi. Actor de veu: Nobuhiko Okamoto;

  s una estudiant de segon any d'escola secundria que es converteix en un auto-nomenada cap de la famlia Ikaruga. Ella es converteix en una figura materna per la famlia Ikaruga des de que els seus pares s'en van a l'estranger en una edat primerenca. Secretament li agrada Yoichi, per s la primera en atacar-li a causa dels nombrosos fenmens inusuals, que generalment es refereixen a altres xiques. Ella s assistenta de l'instructor del Dojo Ikaruga, l'ensenyant l's de l'espasa Ukiha Kamikaze. Noms hi ha 5 estudiants en el seu dojo, degut a la seua naturalesa violenta. Tanmateix, tracta els nens en una moda materna. Actriu de veu: Rina Satou;

 , una estudiant de primer any en l'escola secundria, s la germana xicoteta de lbuki. Ella t un tmida, personalitat tsundere i s molt conscient dels seus xics pits en comparaci als dels seus germans. Es va prendre un temps per a que li agradara romnticament Yoichi i ella tracta d'ajudar-lo a vegades dient que no t ninguna ra especial. Ella s dolenta amb les tasques de la llar en general. Actriu de veu: Haruka Tomatsu;

Referncies.


Enllaos externs.
 Official TBS Asu no Yoichi! website ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408838" title="Castell rioplatense" nonfiltered="2912" processed="2898" dbindex="157937">

El castell rioplatense (castellano rioplatense o espaol rioplatense) s una variant dialectal del castell, parlada principalment a la regi del Riu de la Plata, en bona part de l'Argentina i l'Uruguai per, aproximadament, unes vint milions de persones. s significativa la influncia del lunfardo en la composici del lxic. Amb alguns localismes, s tamb el castell parlat a la resta de l'Argentina i el Paraguai.

Un dels trets distintius - encara que no exclusiu - d'aquesta forma dialectal, s l's del voseo.

Exemples:

 Tuteo -> "Si t quieres, lo puedes hacer";
 Voseo -> "Si vos quers, lo pods hacer";

 Tuteo -> "Haz lo que te mandaron";
 Voseo -> "Hac lo que te mandaron";

El castell rioplatense tamb t com caracterstica la influncia dels immigrants italians que van arribar a la regi.  Moltes paraules italianes (o derivades de l'itali) sn freqents en el llenguatge quotidi. L's de l'interjecci "che" tamb es troba molt en aquesta variant del castell del Riu de la Plata.

 

Conjugaci del verb castell amar;

  
    Castell estndard 
    Rioplatense    
  
  
    Yo amo
    Yo amo
  
  
    T amas
    Vos ams o T ams 1
  
  
    l ama
    l ama
  
  
    Nosotros amamos
    Nosotros amamos
  
  
    Vosotros amis
    Ustedes aman
  
  
    Ellos aman
    Ellos aman
  


1 En algunes regions de l'Uruguai. 

 Referncies .




Enllaos externs.
  Academia Argentina de Letras ;
  Academia Nacional de Letras del Uruguay ;
  Diccionari de les variants dialectals del castell ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408839" title="Canaan (anime)" nonfiltered="2913" processed="2899" dbindex="157938">



Canaan s una srie d'anime, conceptualitzat pels co-fundadors de Type-Moon, Kinoko Nasu i Takashi Takeuchi, sobre la base de l'escenari que es va crear per a la novella visual de Sega en Wii , que es caracteritza per ser un dels pocs jocs als que s'ha atorgat una puntuaci perfecta en la publicaci de jocs  Famitsu.

Producci.
La srie est sent animada pel estudi d'animaci PA Works, dirigida per Masahiro Ando, qui anteriorment va dirigir Bones movie Sword of the Stranger, i amb la composici per Mari Okada, que anteriorment va escriure Vampire Knight i True Tears, els dissenys de personatges estan a crrec de Kanami Sekiguchi.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
 Official website;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408844" title="Santa Maria de Gimenells" nonfiltered="2914" processed="2900" dbindex="157939">

Santa Maria de Gimenells s un nucli poblacional pertanyent a Gimenells i el Pla de la Font.

L'any 2007 comptava amb 33 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408846" title="Ponts de Lleida" nonfiltered="2915" processed="2901" dbindex="157940">


Els ponts de Lleida uneixen els dos marges del riu Segre, que al seu pas pel casc urb divideix la ciutat en dues meitats. Des de l'poca romana i fins les acaballes del segle XX un nic pont unia les dues ribes. A l'actualitat, Lleida compta amb quatre ponts per a vehicles i vianants, dues passarelles exclusives de vianants i un pont ferroviari.

Pont Vell.

El pont de Lleida s tan antic que la seva naixena s embolcallada en la llegenda. Se sap, que era ja construt l'any 47 a.C. Llavors el pont entra en la histria de la m de Juli Csar. Desprs, passat un segle, va tornar a ser objecte de cita en un clssic. Fou l'any 62 que el pont entr en la literatura de la m de Luc. Les caracterstiques de la seva primera construcci es mouen, no obstant aix dins el regne de la incertesa. Per saber-ho caldr esperar al temps de la reconquesta cristiana de la ciutat. No s fins llavors que pogu descriure s amb precisi com era el pont de Lleida.

Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construt amb reforats tallamars. Era un pont de doble vessant amb el cim en el tercer pilar i d'inclinaci ms forta cap a l'esquerra que cap a la dreta. Un pont amb una calada pel trnsit de set metres d'ample, protegida per una barana de pedra d'un metre d'alada. Fou el pont que dur fins al 1866 perqu desprs de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont.

L octubre de 1866 el riu va negar camps, va cobrir terres, va malmetre collites, va ofegar gent i es va emportar part del pont. Tres de les arcades del pont havien desaparegut i calia refer el pont. El projecte es va encarregar a Juli de Saracbar, que en va presentar dos. Un amb arcades de pedra i l'altre amb dos trams metllics. Es va triar el segon perqu era ms rpida l'execuci. Constava de dos de  celosia  units i desiguals recolzats en una sola pila intermdia. El primer media 41,5 metres i el segon 21,49 metres. L ample del pas destinat a carruatges i cavalleries era de 4,5 metres, i el de voreres d'1,10 metres per cada costat. Es va inaugurar el 1875. Un dels avantatges del projecte era que, si es volia, es podia continuar. Per no calgu perqu el tram metllic no va durar ja que se l'endugu la riuada del Segre de 1907.

El 1907 la turbulncia de les aiges va enderrocar la meitat del pont. Calia bastir un nou pont. El disseny l'enginyer Josep Bores i el va pagar l'Estat. Les obres van durar tres anys i escaig i el resultat fou un pont de dos pilars i dos estreps de ciment recoberts de pedra, i tres arcades metlliques de 44 metres de llum cada una d'elles. La calada tenia deu metres i la rasant s elevava 10 metres sobre l'estiatge. S inaugur el 1911 i aix es va acabar amb l'antic pont de pedra. 27 anys desprs, per, fou dinamitat.

1939: un provisional pont de fusta El 3 d'abril del 1938 les tropes de Franco conquerien Lleida. L ltima acci que va fer Franco va ser la voladura dels ponts de Lleida. Al 1939 per assegurar les comunicacions calia bastir un pont segur i estable. No es podia esperar a la construcci del pont definitiu i la soluci va ser fer-ne un de fusta. El construren en 19 dies. Tenia una llargada total de 159 metres, amb set trams de longitud variable entre 21,60 m i 26,40 metres, i el perfil de doble T. Era de doble circulaci amb una calada de 5,30 metres, dos voreres i una amplada total de 8 metres. El van assentar sobre pilars tamb de fusta de cinc metres. Aquest pont provisional va durar fins al 1944, quan llavors es va inaugurar el nou pont.

1944: s'inaugura el pont Vell El pont que ha tingut la ciutat de Lleida fins ara es bast a les primeries de la dcada dels 40. Amb una llargada total de 149 metres, travessava el Segre amb tres pilars, dos estreps i quatre arcades; les dues centrals tenien 47,60 metres i les dues laterals 25 metres. s un pont de mensula, que fou revolucionari en el seu temps. El van dissenyar els enginyers Amalio Hidalgo Fernndez, Jacinto Julio Gonzlez i el lleidat Victori Muoz Homs. El constructor fou Marcell Llagostera. Les obres es van iniciar a les darreries de 1940, van durar 45 mesos i es va inaugurar el 6 de maig de 1944. Aquest pont ha demostrat la seva solidesa. Dos riuades el van posar a prova: el 1966 i el 1982. El 2007 es va renovar el pas de vianants engrandint-lo i ficant baranes de ferro per evitar que els cotxes puguin pujar-hi.

Pont del Ferrocarril.
Pont Nou.
La construcci d'un nou pont per a la ciutat constitu una de les principals demandes dels lleidatans durant dcades. L'nic pont existent formava part del recorregut de l'antiga carretera Nacional II, i la gran popularitzaci de l'autombil als anys 60 comport que es generessin greus i freqents collapses circulatoris. Els vehicles entraven per l'actual Avinguda Tarradellas de Cappont, creuaven el pont i travessaven part de la ciutat per la faana litoral. 

El 1970 el govern franquista anunci la creaci d'una variant per desviar la carretera nacional que incloa la construcci d'un nou pont. El viaducte tindria 28 metres d'amplada, dos carrils per a cada sentit de la circulaci i unes voreres de 2,5 metres. S'ubic a l'extrem oest del nucli urb, a la zona del tur de Gardeny i els Instituts.  

El nou pont fou inaugurat oficialment pel ministre Gonzalo Fernndez de la Mora el 7 de juliol de 1973. A partir d'aquest moment, el pont de Lleida va esdevenir el Pont Vell, i el viaducte de la N-II el Pont Nou. Aquesta nomenclatura es mant a l'actualitat tot i la construcci posterior d'altres ponts sobre el riu Segre.

Pont de la Universitat.
A principis de 1991 s'anunci la construcci del tercer pont sobre el riu Segre a Lleida. L'obra es justific per la gran pressi circulatria que sofrien els dos ponts existents i en la voluntat d'afavorir la integraci del marge esquerre a la resta de la ciutat . El seu finanament an a crrec de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Lleida.

A ms, el pont esdevindria el principal punt d'accs al futur Campus de Cappont de la UdL.

El 31 d'agost de 1992 un incendi destru l'encofrat de fusta de les obres, cosa que supos un endarreriment en l'entrega del pont i un recrrec al pressupost de 7 milions de pessetes..

Exist certa discussi sobre com s'hauria d'anomenar el nou pont. El Govern desitjava el nom Pont de la Generalitat perqu n'eren els principals inversors, per l'Ajuntament ho rebutj. Posteriorment es propos el nom Pont de Catalunya, en referncia a la prxima Avinguda de Catalunya, per finalment la denominaci escollida fou Pont de la Universitat.

El president de la Generalitat Jordi Pujol i l'alcalde de Lleida Antoni Siurana inauguraren oficialment el pont el 20 de febrer de 1993.

Pont de Pardinyes.
El quart pont de Lleida fou una obra finanada pel Ministeri d'Obres Pbliques.

El pont fou inaugurat pel ministre Josep Borrell i l'alcalde Siurana el 9 de gener de 1995.

Pont del Prncep de Viana.
La construcci del cinqu i, previsiblement, darrer pont de la ciutat s'emmarca dins del Pla de l'Estaci de Lleida, que cont totes les mesures urbanstiques executades amb motiu de l'arribada del tren de gran velocitat a Lleida. El Pla contempla el perllongament del carrer Prncep de Viana per crear un nou eix viari nord-sud. 

El nou pont s obra de l'enginyer navarrs Javier Manterola, i s'ubica parallel al pont del ferrocarril de Pardinyes. .

Les obres s'iniciaren el 29 de mar de 2007 i es preveu que finalitzin al llarg de 2009.

Passarelles de vianants.

La primera passarella de vianants de la ciutat fou inaugurada el 22 de novembre de 1997. Connecta l'Avinguda de Blondel amb la plaa Blas Infante. El seu disseny fou criticat per les llargues rampes d'accs i la forma dels bancs. . El nom oficial del viaducte s Passarella del Liceu Escolar, homenatjant aquesta instituci educativa, ubicada en el proper Carrer Cavallers.

La segent passarella en ser construda connecta el Parc dels Camps Elisis amb el barri de Pardinyes. Fou inaugurada el 18 de desembre de 2003 i t 144 metres de llargada i 5,85 m d amplada. El seu disseny va rebre un premi de la European Convention for Constructional Steelwork .

A l'actualitat s'ha aprovat la construcci d'una tercera passarella que connectar el Carrer Repblica del Paraguai amb el Campus de Cappont.

A ms, els plans d'expansi de Fira de Lleida contemplen la construcci d'una altra passarella que uniria el recinte firal dels Camps Elisis amb l'estaci ferroviria i la Llotja de Lleida, el futur palau de congressos de la ciutat.

Altres ponts.
Referncies.

Enllaos externs.
Els ponts del Segri - Rutes del Palau Robert;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408848" title="Carlo Facetti" nonfiltered="2916" processed="2902" dbindex="157941">
 Carlo Facetti  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 de juny del 1935 a Cormano, Llombardia, Itlia.


 A la F1 .

Carlo Facetti va debutar a la tretzena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 8 de setembre del 1974 el GP d'Itlia al circuit de Monza.

Va participar a una nica cursa de F1 disputada a la 1974, no aconseguint classificar-se per disputar la cursa i  no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408851" title="Cant de Mende-Nord" nonfiltered="2917" processed="2903" dbindex="157942">



El Cant de Mende-Nord s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Mende.

Municipis.
Badaroux;
Le Born;
Chastel-Nouvel;
Mende (una part);
Pelouse;
Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408852" title="Cant de Mende-Sud" nonfiltered="2918" processed="2904" dbindex="157943">



El Cant de Mende-Sud s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Mende.

Municipis.
Balsiges;
Brenoux;
Lanujols;
Mende (una part);
Saint-Bauzile;
Saint-tienne-du-Valdonnez;
Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408853" title="Cant de Nasbinals" nonfiltered="2919" processed="2905" dbindex="157944">



El Cant de Nasbinals s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Nasbinals.

Municipis.

Grandvals;
Malbouzon;
Marchastel;
Nasbinals (chef-lieu);
Prinsujols;
Recoules-d'Aubrac;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408854" title="Langogne" nonfiltered="2920" processed="2906" dbindex="157945">


Langogne s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408855" title="Auroux (Losera)" nonfiltered="2921" processed="2907" dbindex="157946">


Auroux s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408856" title="Cheylard-l'vque" nonfiltered="2922" processed="2908" dbindex="157947">


Cheylard-l'vque s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408857" title="Naussac (Losera)" nonfiltered="2923" processed="2909" dbindex="157948">


Naussac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408858" title="Saint-Flour-de-Mercoire" nonfiltered="2924" processed="2910" dbindex="157949">


Saint-Flour-de-Mercoire s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408859" title="Villefort (Losera)" nonfiltered="2925" processed="2911" dbindex="157950">


Villefort s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408860" title="Pied-de-Borne" nonfiltered="2926" processed="2912" dbindex="157951">


Pied-de-Borne s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408862" title="Chastel-Nouvel" nonfiltered="2927" processed="2913" dbindex="157952">


Chastel-Nouvel s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408865" title="La Fage-Montivernoux" nonfiltered="2928" processed="2914" dbindex="157953">


La Fage-Montivernoux s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408876" title="Pierre Louis Dulong" nonfiltered="2929" processed="2915" dbindex="157954">


Pierre Louis Dulong, nascut a Rouen el 13 de febrer de 1785 i traspassat a Pars el 19 de juliol de 1838, va ser un qumic i fsic francs, autor d'obres sobre la calor.

 Biografia . 
Nascut a Rouen, fill nic, orfe a l'edat de quatre anys amb una considerable fortuna, se li va encomanar a la seva tia que vivia a Auxerre. Va rebre la seva educaci secundria a la universitat d'aquesta ciutat i desprs, a l'espera d'arribar a l'edat de setze anys, va realitzar un curs de gramtica i un curs de qumica a l'Escola Central de Rouen. 

En 1800, va tornar a Auxerre a sotmetre's als exmens d'entrada a l'Escola Politcnica i s l'nic adms dels seixanta candidats presentats. Encara que preferia l'enginyeria naval, per manca de places va entrar a l'artilleria de terra. Per la debilitat de la seva salut el va obligar a abandonar l'escola abans de finalitzar el segon any. 

Desprs va estudiar medicina, que va practicar en un barri pobre de Pars, al Faubourg Saint-Marceau. A continuaci, va tornar a la cincia, primerament es va interessar per la botnica, i a continuaci per la qumica quan va passar a ser assistent al laboratori de Berthollet, on va treballar en la reacci de sals solubles amb les sals insolubles. 

Va ser nomenat per influncia de Berthollet, professor de qumica i fsica a l'Escola Normal. Hi va preparar el primer any el curs de qumica de Louis Jacques Thnard. 

El 24 de juliol de 1813, va ser nomenat professor de fsica i qumica a l'Escola Veterinria d'Alfort, per va dimitir per motius de salut el 13 d'octubre 1827. Va treballar desprs amb Petit sobre la calor. Va ser nomenat examinador de qumica a l'Escola Politcnica a 1812, de qumica i de fsica el 1813 i, a continuaci, va ser professor de Fsica del 1820 al 1829, succeint a Alexis Thrse Petit, i director d'estudis de 1830 fins a la seva mort.

En 1820, va ser nomenat professor assistent a la Facultat de Cincies de Pars de Thnard a crrec del segon semestre. En 1828, intercanvia el seu curs de qumica amb el curs de  fsica de Gay-Lussac i el 1832, va ser nomenat titular de la ctedra de fsica. 

Va ser elegit membre de l'Acadmia de Cincies el 1823 (la secci de fsica general).

Obra.
Dulong va descobrir el 1812 el triclorur de nitrogen, NCl3, i en el decurs dels seus experiments sobre aquest compost inestable va perdre, com a conseqncia d'una explosi, un ull i dos dits. De 1813 a 1817 va treballar en l'estudi de varis cids: cid nitrs, els cids fosfrics i cid oxlic. El 1823 amb Thnard va estudiar la catlisi amb metalls.

En fsica, va reconixer amb Alexis Thrse Petit, que la calor especfica dels metalls est en relaci inversa de la massa dels seus toms. Ells van desenvolupar una teoria per explicar el valor de la calor especfica dels metalls coneguda com a Llei de Dulong i Petit, que va permetre la determinaci de masses atmiques. 

Va determinar el coeficient de dilataci del mercuri, la velocitat del so dins gasos i, amb Franois Arago, la fora elstica del vapor a diferents temperatures.

Obres.
Recherches sur la dcomposition mutuelle des sels insolubles et des sels solubles (Annales de Chimie, t. LXXXII) ;
Mmoire sur une nouvelle matire dtonante (Mmoires de la Socit d Arcueil, t. III) ;
Recherches sur les lois de la dilatation des solides, des liquides et des fluides lastiques, et sur la mesure exacte des tempratures (Annales de Chimie et de Physique, t. II) ;
Observations sur quelques combinaisons de l azote et de l oxygne (ibid.) ; ;
Mmoire sur les combinaisons du phosphore avec l oxygne (Mmoires de la Socit d Arcueil, t. III) ; ;
Recherches sur la mesure des tempratures et sur les lois de la communication de la chaleur (Annales de Chimie et de Physique, t. VIl) ; ;
Recherches sur quelques points importants de la thorie de la chaleur (ibid., t. X) Traducci a l'angls Annals of Philosophy 14, 189-198 (1819); ;
Nouvelle dtermination des proportions de l eau et de la densit de quelques fluides lastiques (ibid.,t. XV) ;
Notes sur la proprit que possdent quelques mtaux de faciliter la combinaison des fluides lastiques (Mmoires de l Institut, t. V) ;
Recherches sur les pouvoirs rfringents des fluides lastiques (ibid., t. X) ;
Recherches sur la force lastique de la vapeur d eau (ibid., t. X) ; ;
Rapport, fait le 9 janvier 1832, avec MM. Arago, Prony et Cordier, sur un Mmoire relatif aux appareils producteurs de la vapeur, lu  l Acadmie des Sciences, par le baron Seguier ; Paris, 1832, in-8.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408877" title="B-learning" nonfiltered="2930" processed="2916" dbindex="157955">

{{}}
El B-Learning (formaci combinada, prov de l'angls blended learning). Consisteix en un procs docent semipresencial; aix significa que un curs donat en aquest format inclour tant classes presencials com activitats d'e-learning.

Enllaos externs. 

 Introduccin al B-learning, monogrfico PixelBit ;
 Ejemplo de entorno de aplicacin de B-learning ;
 Revista en papel y digital con notas, entrevistas y casos de estudio de B-learning;


 Exemples de sistemes d'educaci utilitzant B-learning .
 Willow Un sistema per a l'avaluaci automtica i adaptativa de respostes en teste lliure. http://orestes.ii.uam.es:8080/dperez aqu]. Willow tamb t la seva wiki: WikioW.
 The LiveManual Project Projecte que permet la generaci de material "b-learning" de forma molt intuitiva.

 Altres enllaos externs.
 Institute for Research on Learning Technologies Conducts research on blended learning;
 Alvarez, S. (2005). Blended learning solutions from B. Hoffman (Ed.), Encyclopedia of Educational Technology. Retrieved December 26, 2006;
 Josh Bersin (2 Nov 2004). The Blended Learning Handbook: Best Practices, Proven Methodologies, and Lessons Learned (excerpt), Pfeiffer Wiley. ISBN 0787972967. Retrieved on 2006-12-26. ;
 Curtis J. Bonk, Charles R. Graham (December 2005). The Handbook of Blended Learning: Global Perspectives, Local Designs (excerpt), Pfeiffer Wiley. ISBN 0787977580. Retrieved on 2006-12-26. ;
 Heinze, A. and C. Procter (2004). Reflections on the Use of Blended Learning. Education in a Changing Environment conference proceedings, University of Salford, Salford, Education Development Unit. Free download available at: ;
 Heinze, A. and C. Procter (2006). "Online Communication and Information Technology Education." Journal of Information Technology Education 5: 235-249. Free download available at: ;
 Heinze, A., C. Procter and Scott, B. (2007). "Use of Conversation Theory to underpin Blended Learning." International Journal of Teaching and Case Studies 1(1 & 2): 108 120.
 An Instructional Media Selection Guide for Distance Learning, an official publication of the United States Distance Learning Association (http://www.usdla.org) that contains a section on blended learning. Free download available at: 2._USDLA_Instructional_Media_Selection_Guide.pdf;
 B. Randall, T.Elangovan and S.Lim ;
 First Responder Training -  website hosted by FEMA's National Integration Center Training Division applies instructional design and blended learning to training for first responders;
 Blended Learning Capita Learning and Development is on the forefront of technology developing the use of new learning techniques.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408879" title="Frank Keeping" nonfiltered="2931" processed="2917" dbindex="157956">





Frank Keeping va ser un ciclista britnic que va prendre part als Jocs Olmpics d'Atenes de 1896. 

Va participar a les curses de velocitat (333 m) i de les 12 hores. En aquesta darrera prova va ser un dels dos ciclistes que finalitz la cursa, recorrent 314,664 km, quedant a una sola volta del vencedor, Adolf Schmal. 

Empatat amb dos ciclistes ms, Keeping aconsegu la cinquena posici a la prova de velocitat, amb un temps de 27,0 segons.

Enllaos externs.
Fitxa de Frank Keeping;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408887" title="Gaspar Hernndez" nonfiltered="2932" processed="2918" dbindex="157957">
Gaspar Hernndez (Sant Esteve d'en Bas, 1971) s un escriptor, crtic literari en diversos mitjans de comunicaci i periodista catal que actualment presenta i dirigeix el programa L'ofici de viure a Catalunya Rdio. El 2009 va guanyar el Premi Josep Pla de narrativa amb la novella El silenci.

Anteriorment havia presentat Les nits a Catalunya Rdio i el programa sobre espiritualitat Una nit a la terra, tamb a Catalunya Rdio. Hernndez ja havia mostrat la seva vena literria amb el programa de televisi que es transmetia en diverses cadenes locals, El book insgnia, i que feia amb el seu collega Jordi Llavina. Autor de Mandra (2002), conjunt de relats periodstics i El llibre de les emocions (2006), on es mostren alguns dels relats dels oients del programa Una nit a la terra.

El silenci explica la histria d'un home que parla a Umiko, una jove japonesa malalta de cncer que ha viscut una experincia traumtica en un monestir zen, mentre est dormint. Ella creu que les paraules la poden guarir, mentre que el narrador es fora escptic amb la medicina alternativa. L'acci es desenvolupa a Formentera.

Obres.
Qu pensa Josep Cun entrevistat per Gaspar Hernndez (1995, Dria);
Mandra (2002, Dria);
El llibre de les emocions (2006, L'Esfera dels llibres);
El silenci (2009) Premi Josep Pla;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408892" title="Champions League de la AFC 2009" nonfiltered="2933" processed="2919" dbindex="157958">
La Lliga de Campions de la AFC 2009 ser la 28 edici del torneig. En aquest torneig participaran els equips afiliats a la Confederaci Asitica de Futbol. El guanyador de la competici jugar el Campionat del Mn de Clubs 2009.

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408893" title="Labeo baldasseronii" nonfiltered="2934" processed="2920" dbindex="157959">

Labeo baldasseronii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408895" title="Labeo yunnanensis" nonfiltered="2935" processed="2921" dbindex="157960">

Labeo yunnanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia: conca del riu Mekong.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408896" title="Labeo barbatulus" nonfiltered="2936" processed="2922" dbindex="157961">

 Labeo barbatulus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia: conca del riu Mekong.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408897" title="Labeo barbatus" nonfiltered="2937" processed="2923" dbindex="157962">

Labeo barbatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 56,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408899" title="Labeo worthingtoni" nonfiltered="2938" processed="2924" dbindex="157963">

Labeo worthingtoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408900" title="Labeo bata" nonfiltered="2939" processed="2925" dbindex="157964">

Labeo bata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh i Pakistan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408901" title="Labeo werneri" nonfiltered="2940" processed="2926" dbindex="157965">

Labeo werneri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408902" title="Labeo batesii" nonfiltered="2941" processed="2927" dbindex="157966">

 Labeo batesii s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Camerun fins a Cabinda, excloent-ne el riu Congo, el riu Nger i el llac Txad.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408905" title="Labeo boga" nonfiltered="2942" processed="2928" dbindex="157967">

Labeo boga  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh, Nepal i Birmnia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408906" title="Labeo weeksii" nonfiltered="2943" processed="2929" dbindex="157968">

Labeo weeksii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408907" title="Labeo boggut" nonfiltered="2944" processed="2930" dbindex="157969">

Labeo boggut  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia i Bangladesh.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408908" title="Josep Aulet i Fiol" nonfiltered="2945" processed="2931" dbindex="157970">


Josep Aulet i Fiol (l'Esquirol, Santa Maria de Corc, Osona, 21 de juny de 1881) fou un capell i msic catal

Neix al nmero 82 del carrer Major de l'Esquirol. Els seus pares tamb havien nascut a l'Esquirol. Joan Aulet i Garolera, el pare, s fuster i t aleshores 26 anys. La seva mare, Maria Fiol Viguer, de 23 anys,mor de Tifus un any desprs de nixer en Josep, el seu nic fill.

Els primers nou anys de la seva vida els passa a l'Esquirol. Ja en aquesta tendra edat manifesta la seva vocaci religiosa i demana al seu pare que el porti al seminari de Vic on ingressa dos anys abans del que era habitual.

Va seguir, doncs els dotze cursos de la carrera eclesistica, primer al Seminari de Vic i desprs a Barcelona. Parallelament a la carrera de capella va fer estudis musicals. Aproximadament a l'edat de 20 anys, demostra l'aptitud per la msica composant un rquiem a tres veus amb motiu de la mort d'un capell. El bisbe el crid per felicitar-lo personalment.

El 1902 Josep Aulet t 21 anys. Acaba de fer l'ultim curs de la carrera eclesistica. Des d'aquest moment disposa de dos anys lliures per qu no podia cantar missa fins que compls l'edat corresponent. Aprofita l'avinentesa per demanar al bisbe, que ja estava al corrent del seu talent, que li deixi dedicar aquests dos anys a completar els seus estudis musicals. Aix li permet matricular-se al Conservatori Municipal de msica de Barcelona on rep classes de professors com Lambert, el seu mestre d'harmonia que en ms d'una ocasi va recordar el compositor esquirolenc.

Aquests dos anys viu a Barcelona a casa dels senyors Girona que li paguen els estudis a canvi d'uns serveis. Josep Aulet s ordenat sacerdot a l'esglsia de Sant Felip Neri, el 24 de setembre de 1904.

La primera parrquia o s destinat com a capell va ser Sant Lloren de Campdevnol, el desembre de 1904. Al cap de poc ,al mes de mar de 1905, es traslladat a la parrquia de Santa Maria del Vilar (a Castellbell)on resta fins el mes de maig de 1906 en que s nomenat coadjutor de Vilacetr.

Beneficiat organista de Manlleu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408909" title="Labeo victorianus" nonfiltered="2946" processed="2932" dbindex="157971">

Labeo victorianus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408910" title="Labeo bottegi" nonfiltered="2947" processed="2933" dbindex="157972">

Labeo bottegi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408911" title="Labeo boulengeri" nonfiltered="2948" processed="2934" dbindex="157973">

Labeo boulengeri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Etipia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408912" title="Labeo umbratus" nonfiltered="2949" processed="2935" dbindex="157974">

Labeo umbratus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408915" title="Cordonata Capitolina" nonfiltered="2950" processed="2936" dbindex="157975">

La Cordonata  Capitolina s un carrer en pendent, format per grans elements de pedra o ma que el fa similar a una escala. Es troba a Roma, en el districte de Campitelli. Es connecta la plaa del Capitoli amb la Piazza d'Aracoeli, i va ser dissenyat per Miquel ngel al segle XVI, per encrrec del papa Pau III, dins els treballs de renovaci del Capitoli. 

La cordonata Capitolina, de fcil accs i trnsit va ser pensada per al pas d'homes a cavall, se mplia lleugerament cap amunt, desprs, van posar les grans estatuas dels Dioscurs, Castor i Pllux, i el grup escultric conegut com I Trofei di Mario. 

Dues esttues de lleons adornen l'escala a la base, mentre que a la meitat de l'escala es troba l'esttua de Cola di Rienzo, dissenyada por Girolamo Masini el 1887 just al costat del lloc on va ser executat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408919" title="Santa Llcia de Vilamitjana" nonfiltered="2951" processed="2937" dbindex="157976">

Santa Llcia de Vilamitjana s una capella romnica de l'antic terme de Vilamitjana, situada quasi 500 metres a llevant de la vila closa del mateix nom.

s petita, d'una sola nau i amb absis semicircular a llevant. s obra del segle XII.

Vers 1980 tenia la volta esfondrada, per ha estat reconstruda i torna a estar en s-

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan Albert i RAMOS I MARTNEZ, Maria-Llusa, "Santa Llcia de Vilamitjana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Vilamitjana". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Vilamitjana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408923" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="2952" processed="2938" dbindex="157977">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) es van disputar 2 proves tennstiques, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici es realitz al Los Angeles Tennis Center pertanyent a la Universitat de Califrnia, Los Angeles. 

El tennis retorn a la competici, si b com a esport de demostraci, desprs de la seva absncia des de l'any 1968. En la segent cita l'any 1988 a Sel el tennis retorn al seu carcter plenament oficial.

Participaren 32 tennistes per a cada categoria, si b noms fou permesa la competici als menors de 20 anys.

Resum de medalles.


Medaller. 


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Federaci Internacional de Tennis - Los Angeles 1984;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408925" title="Sant Bartomeu de Vilamitjana" nonfiltered="2953" processed="2939" dbindex="157978">

Sant Bartomeu de Vilamitjana s una capella romnica de l'antic terme de Vilamitjana, situada 1,5 quilmetres al nord de la vila closa del mateix nom, dalt d'un tur en el vessant meridional de la Serra dels Nerets.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408926" title="Santa Maria de Vilamitjana" nonfiltered="2954" processed="2940" dbindex="157979">

Santa Maria de Vilamitjana s l'esglsia parroquial romnica i gtica de la vila de Vilamitjana, situada dins i a la part nord de la vila closa.

s una esglsia coberta amb volta apuntada, d'una sola nau i capalera plana.

Hi destaca el campanar d'espadanya, damunt de la faana de ponent, on hi ha la porta principal. s un campanar d'espadanya ample (tant com la faana), i amb dos pisos: l'inferior, tapat i amb un rellotge situat a l'ull del mig dels tres que tenia; el superior, obert, s el que acull les campanes.

La porta paredada al mur de migdia i altres elements d'aquesta mateixa faana ens permeten veure les restes de l'esglsia romnica predecessora de l'actual, gtica, possiblement dels segles XI i XII.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Santa Maria de Vilamitjana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Vilamitjana". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408927" title="pid" nonfiltered="2955" processed="2941" dbindex="157980">


Els pids (Apidae) son una famlia d'insectes himenpters del subordre dels apcrits. Inclou insectes tan conegut com les abelles i els borinots.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408934" title="Labeo brachypoma" nonfiltered="2956" processed="2942" dbindex="157981">

Labeo brachypoma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Ghana i a l'oest de Nigria.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Lvque, C., 1990. Cyprinidae. p. 269-361. A C. Lvque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum I. Coll. Faune Tropicale n XXVIII. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, i O.R.S.T.O.M., Pars, 384 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408935" title="Gualberto Fabricio de Vagad" nonfiltered="2957" processed="2943" dbindex="157982">
Gualberto Fabricio de Vagad (Zaragoza, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedict aragons i s considerat el primer gran cronista aragons. La seva obra cabdal fou Crnica de Aragn, que compren la histria del Regne d'Arag fins el 1458, i fou editada a Zaragoza el 1499. 

 Bibliografia .
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Vagad, Gualberto Fabricio de;

Vegeu tamb.
 Crnica de Aragn;
 Escut de l'Arag;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408937" title="Labeo udaipurensis" nonfiltered="2958" processed="2944" dbindex="157983">

Labeo udaipurensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
=Distribuci geogrfica==
Es troba a Udaipur (Rajasthan, ndia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408941" title="Labeo caeruleus" nonfiltered="2959" processed="2945" dbindex="157984">

Labeo caeruleus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Pakistan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408942" title="Labeo trigliceps" nonfiltered="2960" processed="2946" dbindex="157985">

Labeo trigliceps  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Athi (Kenya, frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408943" title="Crnica de Aragn" nonfiltered="2961" processed="2947" dbindex="157986">

La Crnica de Aragn, obra de Gualberto Fabricio de Vagad s la primera gran crnica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua verncula i publicada com a incunable el 1499. L'obra compren des dels mtics reis de Sobrarbe fins a l'any 1458, durant el regnat d'Alfons V d'Arag "el Magnnim". L'obra s precedida per tres llarg prlegs de tipus laudatori on l'autor sost amb rotunditat el seu aragonesisme i la preeminncia del Regne d'Arag sobre la resta de regnes hispnics; en el primer prleg es dedica a lloar les exellncies d'Hispnia, en el segon lloa el passat del Regne d'Arag, i en el tercer reivindica la importncia de Zaragoza, considerada per ell mateix com a ciutat cabdall de tota Ibria.







 Bibliografia .
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Crnica;

 Vegeu tamb .
 Escut d'Arag;

 Enllaos externs .
 Crnica de Aragn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408944" title="Labeo calbasu" nonfiltered="2962" processed="2948" dbindex="157987">

Labeo calbasu  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, ndia, Bangladesh, Birmnia, Nepal, Tailndia i el sud-oest de la Xina.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408945" title="Castell de Vilamitjana" nonfiltered="2963" processed="2949" dbindex="157988">

El Castell de Vilamitjana fou un castell de l'antic terme de Vilamitjana, i actual terme de Tremp, gaireb del tot desaparegut. En roman noms dempeus un mur d'uns 2 metres de llarg, que, tanmateix, tampoc no s segur que pertangus al castell.

Estava emplaat a la part ms alta del turonet on es drea la vila closa de Vilamitjana, prcticament damunt i al nord de l'esglsia de Santa Maria.

 Bibliografia .
 BENITO I MARQUS, Pere, BOLS I MASCLANS, Jordi i BUSQUETS I RIU, Joan-Josep. "Castell de Vilamitjana". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408947" title="Labeo stolizkae" nonfiltered="2964" processed="2950" dbindex="157989">

 Labeo stolizkae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408948" title="Labeo sorex" nonfiltered="2965" processed="2951" dbindex="157990">

Labeo sorex  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408949" title="Labeo camerunensis" nonfiltered="2966" processed="2952" dbindex="157991">

 Labeo camerunensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Camerun fins a Cabinda.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408952" title="Doazit" nonfiltered="2967" processed="2953" dbindex="157992">

Doazit  s un municipi francs, situat al departament de les Landes i a la regi d'Aquitnia. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408953" title="Rasa de Confs" nonfiltered="2968" processed="2954" dbindex="157993">

La rasa de Confs  s un afluent per l'esquerra de la rasa de Coll de Port, a la Vall de Lord

Neix a 1.692 metres d'altitud a uns 160 metres al sud del Roc del Migdia de la Colilla. De direcci global N-S, els primers metres del seu curs els fa en direcci SE-NW per tal d'esquivar per la seva banda nord els cingles de La Canadella. Ja passats, agafa la direcci cap al SW i a 1.377 m. d'altitud rep per la dreta el torrent de Cal Tet. A 1.300 m. d'altitud passa pel costat de Cal Fera i dos centenars de metres ms avall, pels costat de Cal Tet. All ja agafa la direcci N-S que mantindr fins la seva desembocadora. Abans, per, passar per entre Cal Gansola (a l'est) i Cal Cameta (a l'oest) i travessar dues vegades la carretera LV-4012 de la Coma a Tuixent a l'alada de la paella que hi ha sobre Cal Cristo. Uns 50 m. desprs desguassa a la rasa del Coll de Port a 1.043 m. d'altitud, entre Cal Serni (a l'oest) Cal Cristo (a l'est) i a poc ms de 150 m. al NW de Cal Roset.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Per la dreta.
 El torrent de Cal Tet;

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=10 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.750 !! 1.882 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.692 
|align="center"|1.530
|align="center"|1.390
|align="center"|1.290
|align="center"|1.238
|align="center"|1.203
|align="center"|1.132
|align="center"|1.069
|align="center"|1.043
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|64,8
|align="center"|56,0
|align="center"|40,0
|align="center"|20,8
|align="center"|14,0
|align="center"|28,4
|align="center"|25,2
|align="center"|19,7
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;

Notes i referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408954" title="Labeo simpsoni" nonfiltered="2969" processed="2955" dbindex="157994">

Labeo simpsoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408955" title="Despoblat de Neret" nonfiltered="2970" processed="2956" dbindex="157995">
El Despoblat de Neret s un antic poble medieval situat dins de l'antic terme d'Orcau, actualment incls en el d'Isona i Conca Dell.Per error, en part de la bibliografia apareix adscrit a l'antic terme de Vilamitjana, del municipi actual de Tremp.

Est situat damunt del Roc de Neret, a 906 m. alt., prop del tamb abandonat poble de Galliner.

s clarament altmedieval o anterior, ateses les mostres de cermica trobades en aquest lloc.



 Bibliografia .
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Neret", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408956" title="Talloires" nonfiltered="2971" processed="2957" dbindex="157996">

Talloires s un municipi francs, situat al departament d'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408958" title="Labeo capensis" nonfiltered="2972" processed="2958" dbindex="157997">

Labeo capensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total i un pes de 3.830 g.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408959" title="Labeo senegalensis" nonfiltered="2973" processed="2959" dbindex="157998">

Labeo senegalensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Occidental.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408960" title="Mas de Freixe" nonfiltered="2974" processed="2960" dbindex="157999">
 

El Mas de Freixe o simplement Freixe s un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 6 km al nord del nucli urb, a la vall de la riera del mateix nom, que s afluent de l'Orlina. El mas havia estat propietat de marqus de Camps i fins que es va vendre a la dcada de 1980. s un mas que ha estat sempre habitat, si b amb intermitncies.  

A prop d'aquest mas hi ha les restes de l'esglsia de Sant Miquel de Freixe.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408961" title="Amores perros" nonfiltered="2975" processed="2961" dbindex="158000">

Amores perros  s una pellcula mexicana dirigida per Alejandro Gonzlez Irritu, i estrenada el 2000.

Argument.

La pellcula comena amb un trgic accident de circulaci a la capital mexicana, per aquest accident relacionar els tres "herois" d'aquesta histria ben moguda : Octavio , el jove sense fe ni llei, Valeria , la bonica burgesa i "El Chivo  , el vell gngster. 

Episodi 1.
El jove adolescent Octavio , que viu a Ciutat de Mxic amb la seva mare, amb el seu germ i la seva cunyada, porta una existncia trivial. Per t un gran problema : detesta el seu germ Ramiro, un petit xulo, caixer de supermercat de dia i atracador a la nit, i estima en secret la seva cunyada, Susana, que ja no suporta ms veure's maltractada. Per fer-se amb diners fcilment i seduir-la, participa en els combats de gossos clandestins del dissabte amb el seu gos Cofi que supera tots els seus adversaris. Susana  queda de nou embarassada de Ramiro  i cal tmer el pitjor per a ella.  Octavio  prepara un pla maquiavllic per segrestar Susana  com es practica correntment a Ciutat de Mxic i comenar una nova vida al nord. 

Episodi 2.
La top model Valeria  porta l'existncia enfeltrada dels maniquins clebres. S'installa a Ciutat de Mxic, en un sumptus pis on pot rebre dignament el seu nou amant, Daniel , un home de quaranta anys que ha deixat dona i nens. Tot canvia desprs de l'accident de cotxe que la deixa en  una cadira de rodes. Des de llavors, el pis es converteix en la casa de l'angoixa on les rates fan la seva  llei. La parella comena llavors una lenta baixada als inferns... 

Episodi 3.
El vell  El Chivo, un ex-gueriller comunista esdevingut assass a sou, viu tamb a Ciutat de Mxic, al barri popular de  Colonia Popotl . s al final de la seva vida. Empolainat gngster en el seu temps d'esplendor, s'ha convertit avui en un vagabund que ning no mira al carrer. Executa alguns contractes lamentables per sobreviure. Noms els seus fidels gossos li serveixen d'interlocutors... Tanmateix, una noia de la burgesia sembla concentrar tota la seva atenci. Mxic, s ben conegut, s una terra de miracles i cadascun aqu t dret al seu, una vegada a la vida... Aquest miracle, ser potser la redempci de  El Chivo .

Repartiment.
 Emilio Echevarra : El Chivo;
 Gael Garca Bernal : Octavio;
 Goya Toledo : Valeria;
 lvaro Guerrero : Daniel;
 Vanessa Bauche : Susana;
 Jorge Salinas : Luis;
 Marco Prez : Ramiro;
 Rodrigo Murray : Gustavo;
 Humberto Busto : Jorge;
 Gerardo Campbell : Mauricio;
 Rosa Mara Bianchi : tia Luisa;
 Dunia Saldvar : la mare de Susana;
 Adriana Barraza : la mare d'Octavio;
 Jos Sefami : Leonardo;
 Lourdes Echevarra : Maru;

Al voltant de la pellcula.
 El rodatge s'ha desenvolupat a Mxic.
 Durant l'escena del segrest, El Chivo li diu a Luis Ets tan intelligent. Hauries de fer-te periodista. Just abans de rodar Amores perros , Jorge Salinas va interpretar un periodista a Sexo, pudor y lgrimas, realitzat per Antonio Serrano el 1999.
 Al final de la pellcula, El Chivo crida el seu gos Negro. s tamb el malnom del cineasta.
 A l'escena on Octavio es nega a agafar l'autobs, el xofer s interpretat pel pare de l'actor.
 Quan El Chivo llegeix el diari, es pot veure el cartell de la pellcula Tesis, realitzat per Alejandro Amenbar el 1996, imprs en una de les pgines.
 Alejandro Gonzlez Irritu fa una petita aparici com a periodista que treballa al mateix despatx que el personatge principal del segon episodi. ;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Grand Prix de la Setmana de la crtica, al Festival Internacional de Cinema de Cannes 2000.
 peron d'or, al Festival international du film de Flandres 2000.
 Premi a la millor pellcula, millor director i millor gui, al festival Fantasporto el 2001.
 Premi a la millor pellcula en llengua estrangera, als BAFTA del 2002.

 Nominacions . 



 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa 2001;
 Globus d'Or a la millor pellcula estrangera;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408964" title="Do the Right Thing" nonfiltered="2976" processed="2962" dbindex="158001">

Do the Right Thing (Fes all que s correcte) s una pellcula estatunidenca escrita i dirigida per Spike Lee i estrenada el 1989.

 Argument .

La histria es desenvolupa en una sola jornada d'estiu trrid de finals de juliol al barri de Bedford Stuyvesant a Brooklyn. Durant aquesta jornada, que els novaiorquesos anomenen dog day , Mookie, un jove repartidor afro-americ de pizzes que treballa per a Sal i el seu fill Pino, italo-americans installats des de fa anys a la pizzeria de la cantonada ms popular del barri, recorre els blocs de pisos per portar, sense atabalar-se, els encrrecs. El barri s un formiguer de personatges inslits que l'interpellen : el vell alcalde  cap de barri alcohlic i desocupat recomanant-li sempre fer all que s correcte, smiley el discapacitat que ven fotos de Martin Luther King, Rdio Barjo un pseudo-Mohamed Ali portant sense parar amb ell la seva msica rap udolant, i l'animador de l'emisora local d'FM Mister Love que dna ritme a les hores. 

Amb la alta calor, els nims s'escalfen al voltant dels conflictes de la comunitat i dels mitjans de la lluita social : legitimitat de la violncia segons el discurs de Malcolm X o pacifisme segons els principis del doctor King. En resposta a una discussi entre Sal i Rdio Barjo que acaba en una violenta baralla, la policia interv brutalment i mata aquest ltim. Galvanitzada per Mookie, que posa en marxa la revolta, la comunitat negra saqueja i cala foc a la pizzeria de Sal en represlia. 

 Repartiment .
Ossie Davis : Da Mayor	;
Danny Aiello : Sal	;
Giancarlo Esposito : Buggin Out	;
Richard Edson : Vito	;
Spike Lee : Mookie;
Ruby Dee : Mother Sister;
Samuel L. Jackson : Mister Senor Love Daddy;
John Turturro : Pino;
Martin Lawrence : Cee;
Roger Guenveur Smith : Smiley;
Bill Nunn : Radio Barjo;
Rosie Perez : Tina;
Miguel Sandoval : Oficial Ponte;

 Premi .
 1989 : LAFCA a la millor pellcula;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408965" title="Labeo chrysophekadion" nonfiltered="2977" processed="2963" dbindex="158002">

 Labeo chrysophekadion s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total i els 7 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong, Malisia, Sumatra, Java i Borneo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408966" title="Labeo seeberi" nonfiltered="2978" processed="2964" dbindex="158003">

Labeo seeberi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408967" title="Sidney Poitier" nonfiltered="2979" processed="2965" dbindex="158004">

Sir Sidney Poitier, (Orde de l'Imperi Britnic), nascut el 20 de febrer de  1927) s un  actor, autor, director i diplomtic, guanyador de l'Oscar.  Va aparixer com a estrella en pellcules americanes i  obres que, desafiant conscientment l'estereotp racial, donava una nova credibilitat dramtica als actors negres. 
 
El 1963, Poitier va ser el primer negre que va guanyar l' Oscar al millor actor pel seu paper a Els lliris dels prats. La importncia d'aquesta fita es va reforar el  1967 quan va fer de protagonista en tres pellcules d'xit: Rebelli a les aules,  En la calor de la nit  i Endevina qui ve a sopar, aconseguint el rcord de taquilla d'aquell any. 

Poitier va dirigir un cert nombre de pellcules populars com Uptown Saturday Night, i Dos tramposos amb sort (amb el seu amic Bill Cosby), i Bojos rematats amb Richard Pryor i Gene Wilder). El 2002, 38 anys desprs de rebre l'Oscar, Poitier va ser triat per l'Acadmia per rebre el Premi Honorfic, que atorgava a "Sidney Poitier en reconeixement de les seves contribucions  notables com a artista i com a sser hum."
Des de 1997 ha estat l'ambaixador de les Bahames al Jap. 

Biografia.
Primers anys.
Segons explica el mateix  Poitier , va nixer a Miami,  Florida,  per va passar la seva infantesa a les Bahames i ms tard es va traslladar als Estats Units Segons altres fonts, va nixer en el mar, cam de Miami, on els seus pares (de les Bahames),  Evelyn  Outten  i  Reginald James  Poitier, van anar a vendre tomates i altres productes de la seva petita granja de Cat Island.  Poitier   va nixer prematurament i inicialment no s'esperava que sobrevisqus al viatge en vaixell; el seu naixement e va registrar a Miami (tot i que pot no haver  nascut all). Va passar els seus primers anys a la remota Cat Island, que tenia una poblaci de 4.000 habitants i sense electricitat. 

Als 10 anys,  Poitier  va anar a Nassau Bahames amb la seva famlia, que tenia cura de les esglsies anglicana i catlica, i  Poitier  tamb estava implicat amb la tradici local del  vud a mesura que es feia ms gran, mostrava una tendncia creixent cap a delinqncia juvenil. Als 15, els seus pares l'enviaven a Miami per viure amb el seu germ ms gran. Als 17 anys,  Poitier va a anar a la Ciutat de Nova York i va tenir una srie  de feines domstiques. Durant aquest temps, se'l va arrestar per a  vagncia  desprs que el fessin fora del seu allotjament per no pagar el lloguer, i va decidit apuntar-se a l'exrcit. 

Com a actor.
Poitier va provar sort al Teatre Negre americ, on va ser rebutjat per les audincies. Decidit a refinar les seves habilitats i a treure's el seu evident accent de les Bahames, va passar els sis mesos segents dedicant-se a aconseguir l'xit teatral. Aix, desprs el trobem en el paper principal a la producci Lysistrata de Broadway, de la qual va aconseguir ressenyes excellents. Al final de 1949, va  haver de triar entre papers principals al teatre i una oferta de treballar per a Darryl F. Zanuck a la pellcula No Way Out (1950). La seva actuaci a No Way Out com un metge que tractava un blanc beat, el va portar a ms papers, cadascun ms interessant i millor del que aconseguien  molts actors negres d'aleshores, lluny per del que aconseguien els actors blancs. 

El paper trencador de Poitier va ser com a membre d'una classe d'institut incorregible a la pellcula de 1955 La jungla de les pissarres. Als vint-i-set anys, com la majoria dels actors de la pellcula, no era un adolescent. Poitier va ser el primer actor negre  en ser proposat per a un Premi de l'Acadmia (per Fugitius, 1958), i tamb el primer a guanyar l'Oscar al millor actor (per a Els lliris dels prats el 1963). (James Baskett va ser el primer en  rebre  un Oscar, un Premi  Honorfic de l'Acadmia per a la seva actuaci com Uncle Remus en la producci de Walt Disney Song of the South el 1948, mentre Hattie McDaniel es va avanar a ells dos, amb l'Oscar a la millor actriu secundria pel seu paper el 1939 a  All que el vent s'endugu). 

Va actuar en la primera producci de A raisin in the Sun a Broadway el 1959, i ms tard va protagonitzar la versi cinematogrfica el 1961. Tamb va tenir actuacions memorables a Estat d'alarma (1965), A Patch of Blue (1965) coprotagonitzant amb Elizabeth Hartman i Shelley Winters; Endevina qui ve a sopar 1967; i Rebelli a les aules (1967). Poitier feia de Virgil Tibbs, un detectiu de Philadelphia a la pellcula de 1967 En la calor de la nit i les seves dues continuacions: They Call Me Mister Tibbs (1970) i The Organization (1971). 

Com a Director.
Poitier va dirigir unes quantes pellcules, la ms reeixida va ser la comdia de Richard Pryor i Gene Wilder Bojos rematats, que durant anys va ser la pellcula amb ms recaptaci dirigida per una persona de color. El deu debut com a director va ser el western Buck and the Preacher  que Poitier tamb va protagonitzar al costat de Harry Belafonte. Poitier va reemplaar Joseph Sargent. El trio de Poitier, Cosby, i Belafonte es va reunir una altra vegada (sota la direcci de  Poitier) a Uptown Saturday Night. Poitier tamb va dirigir Cosby a Let's Do It Again, A Piece of the Action, i Ghost Dad.

Vida personal.
Poitier es va casar primer amb Juanita Hardy (1950 a 1965). Desprs es va casar amb Joanna Shimkus, una actriu canadenca d'origen litu, el 23 de gener de 1976. T quatre filles del seu primer matrimoni i dues del seu segon matrimoni. La seva cinquena filla s l'actriu Sydney Tamiia Poitier.

Ha escrit tres llibres autobiogrfics, This Life (1980), The Measure of a Man: A Spiritual Autobiography (2000) i Life Beyond Measure - letters to my Great-Granddaughter (2008).

L'abril de 1997, Poitier va ser nomenat ambaixador de les Bahames al Jap. s tamb l'ambaixador de les Bahames a la UNESCO. Des de 1998, ha estat Membre de la Junta Directiva de The Walt Disney Company.

Filmografia.
Actor.


Director.


Televisi.


Reconeixement.
 *Orde de l'Imperi britnic, atorgat el 1974. Perqu Poitier s un ciutad de les Bahames, un reialme de la Commonwealth que es subscriu al Sistema d'Honors Britnic, i aix el reconeix com a  "Sir" .

References.

Enllaos externs.
 Sidney Poitier a IMDB;
Pgina oficial;
 Poitier guanya l Oscar (BBC, 13 d abril de  1964);
 Afro-Americans: Sidney Poitier;
 Sidney Poitier;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408968" title="Despoblat de Labusta" nonfiltered="2980" processed="2966" dbindex="158005">
El Despoblat de Labusta (o Llabusta) s un antic poble medieval situat dins de l'antic terme de Vilamitjana, actualment incls en el de Tremp, al lmit amb l'antic terme de Suterranya, tots dos del municipi actual de Tremp.

Est situat en el Tur de Llabusta, a l'extrem de ponent del Serrat d'Enrams, a 705 m. alt.

No se n'han trobat les restes, malgrat les referncies que se'n tenen. Se sap, per exemple, que el 1630 ja era totalment deshabitat.



 Bibliografia .
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Neret", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya Romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408969" title="Mas de la Llosa" nonfiltered="2981" processed="2967" dbindex="158006">
 

El Mas de la Llosa s un mas que hi ha al terme municipal d'Espolla a uns 8 km al nord del nucli urb, a l'alta vall de la riera de Freixe, que s afluent de l'Orlina i sota el Pic de Sallfort. El mas havia estat propietat de marqus de Camps i fins que es va vendre a la dcada de 1980. s un mas que ha estat  habitat amb intermitncies. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408970" title="Labeo congoro" nonfiltered="2982" processed="2968" dbindex="158007">

Labeo congoro  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Zambezi, rius de Tanznia i riu Malagarasi.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408972" title="Torrent de Cal Tet" nonfiltered="2983" processed="2969" dbindex="158008">

El torrent de Cal Tet s un afluent per la dreta de la rasa de Confs, a la Vall de Lord

Neix a 1.696 metres d'altitud. De direcci global NE-SW, desguassa a la rasa de Confs a 1.377 m. d'altitud, .

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de la Coma i la Pedra.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=5 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 730 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.696 
|align="center"|1.612
|align="center"|1.475
|align="center"|1.377
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|33,6
|align="center"|54,8
|align="center"|42,61
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408973" title="Labeo sanagaensis" nonfiltered="2984" processed="2970" dbindex="158009">

Labeo sanagaensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord-oest del Camerun.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408975" title="Sistema de regs de l'Horta de Gandia" nonfiltered="2985" processed="2971" dbindex="158010">
El sistema de regs de l Horta de Gandia, s un sistema de distribuci, d'origen musulm, basat en la proporcionalitat, i pel qual cada porci de terreny amb dret al reg rep la part proporcional de l'aigua disponible. L'aigua, recurs escs, ha constitut un element fonamental en el desenvolupament social i econmic de l Horta de Gandia, establint un sistema de distribuci i una infraestructura que garantix l'abastament constant, tant als cultius intensius, a les poblacin, aix com a les indstries, basades en l'aprofitament de la fora motriu de l'aigua.

L'aigua derivada del riu mitjanant una presa (assut), es canalitza a travs de squies, que a la vegada es van diversificant successivament en arribar als partidors d aiges. Els partidors d aiges sn edificacions hidruliques construdes expressament per dividir l'aigua, com la Casa Fosca (segle XV) o la Casa Clara (segle XVI) a Potries, que garantixen la correcta divisi perqu l'aigua arribe a tots els punts de l'horta. A Potries hi ha la Ruta de l'Aigua que s una proposta d'itinerari al llarg de tots estos elements, un recorregut per camins i sendes rurals amb un programa de senyalitzaci al costat dels elements visitables, i que en conjunt suposa una magnfica lli d'histria que permet entendre un poc millor l'evoluci socioeconmica de l Horta de Gandia. Tot un conjunt patrimonial relacionat amb la xarxa de distribuci de l'aigua, en una comarca eminentment agrcola i de regadiu.

Tradicionalment s anomena a tota l rea regada pel curs baix del riu Serpis i el seu afluent ms important, el Vernissa, Horta de Gandia. s una zona histricament agrcola exposada a un rgim de cultius intensius. Tot el sistema d irrigaci de l Horta de Gandia, s una herncia romana, posteriorment, molt millorada pels rabs, que ha arribat als nostres dies quasi intacta. En 1244, Jaume I, desprs de la conquesta cristiana del castell de Bairn, va concedir a Peregr d Atrossillo, el document on s establien totes les estipulacions de la distribuci de les aiges del riu Serpis a tota l Horta de Gandia. Actualment encara es mantenen en vigor aquelles normes que regien les comunitats de regants dels dos rius.

El pant que capta i regula l aigua que porta el riu i que rega l Horta de Gandia, s el pant de Beniarrs (Comtat), amb 30 Hm de capacitat. A partir de l'Orxa el llit del riu s'estreny i discorre per un angost congost entre la serra d'Agullent per l'esquerra i el masss de la Safor per la dreta. Este tram encaixonat es denomina popularment el Barranc de l'Infern. A l eixida d este estret corredor, l assut de Vilallonga, al costat de l antic mol, desvia un xicotet cabal d aigua per a regar algunes hortes i molins dels voltants del poble. Baixant el curs del riu i a l est del terme de Vilallonga, es troba l assut d En Carrs, canalitzador i distribuidor de l aigua que rega l Horta de Gandia. Per l esquerra un canal desvia aigua cap les partides municipals d Ador i Palma, amb l agua que prov de la squia d En Marc, un  quilmetre ms avall del curs del riu. Estes dos squies reguen la partida supramunicial de l Alfs, repartida entre Ador, Palma, el Real, Potries, Benifl i Beniarj. La squia de Vernissa, amb l aigua dels dos anteriors, rega un extens territori al Real i Gandia situat a l esquerra del riu Serpis.

Per la dreta, l assut d En Carrs, desvia un cabal prou important per la squia Reial d'Alcoi, que rega la ribera dreta del riu fins a les partides rurals de l est i nord d Oliva. La comunitat de regants dirigix la distribuci de l'aigua a travs d'un sindicat general i de quatre juntes de squia. La squia Reial d'Alcoi canalitza l aigua fins al terme de Potries, al partidor histric de la Casa Fosca. La Casa Fosca dividix en dos la squia Reial d'Alcoi, amb la del Rebollet, a la dreta, que rega les partides que es troben situades als peus de la serra de les Fontanelles: a Potries (Catorzena, Campn, Red, Rebollet, Magre, Ponzilers, Xop, Moratal, Comte, Molines), la Font (Cam de Gandia, De Sort, Denes, Rabat, Foieta, Quinzena, Foia del Rebollet, Cam de Beniarj,Cama-roja, Horteta, Vall i Jovada) i nord-est d Oliva (Xeresa, Calada, Pontins, Ull de Molar, Cam de la Mar, De les Fonts i Regnou); i la de l esquerra, la squia Comuna de Gandia i Oliva, que a 800 metres, a la Casa Clara, es torna a partir.

La Casa Clara partix la squia Comuna de Gandia i Oliva, dos: la squia Comuna de Gandia i la squia Comuna d'Oliva. La squia Comuna de Gandia, rega partides municipals d Almoines, el nord de Bellreguard (Fil del Poble, el Vell), Beniarj (Tibla, Hortetes, Portal, Marjal, Galca, Pardines i Antigoreta), Benifl, Miramar, Guardamar, Gandia (Benieto, el Rajolar, Sanxo Llop i Rafalcad) i Daims. La squia Comuna d'Oliva, desvia les aiges  cap a les partides rurals dels termes municipals de Potries (amb una altra divisi d aiges al cano de Sotaia), la Font d en Carrs i Rafelcofer. A  Rafelcofer el cano de l'Alcudiola trau un braal que es dirigix cap al nord-est (la squia Mare), cap a partides de Rafelcofer (Sotaia, el Rac i Huitena), Bellreguard (Sotaia), Guardamar, Miramar i Palmera. La Comuna d'Oliva continua, i rega partides  als termes l Alqueria (Calapatar, Pedregals, el fil del Poble, el Rabat ), Piles i Oliva (Rafalatar, Rossell, Enmig, la Torre).

Els pobles situats al centre de l Horta de Gandia (Rafelcofer, Bellreguard, Palmera i Piles), reben les aiges de les dos squies Comunes, mijantant diversos fils d aigua que reguen distintes partides rurals d un mateix terme municipal. Aix com a la Font d en Carrs i Oliva, amb les squies del Rebollet i Comuna d'Oliva.
Fonts.
DELGADO, Arts Rafael. Els Barrancs de la Safor. Edit. CEIC Alfons el Vell de Gandia, 2007. ISBN 978-84-96839-02-1. 
Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament de Potries;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408976" title="Labeo coubie" nonfiltered="2986" processed="2972" dbindex="158011">

Labeo coubie  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total i els 5 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408977" title="Labeo ruddi" nonfiltered="2987" processed="2973" dbindex="158012">

Labeo ruddi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408979" title="Labeo curchius" nonfiltered="2988" processed="2974" dbindex="158013">

Labeo curchius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408980" title="Labeo rubromaculatus" nonfiltered="2989" processed="2975" dbindex="158014">

 Labeo rubromaculatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408981" title="Palau de Noguera (antic municipi)" nonfiltered="2990" processed="2976" dbindex="158015">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Palau de Noguera.;

Palau de Noguera s un antic municipi del Pallars Juss agregat l'any 1972 al terme municipal de Tremp. Amb aquesta annexi, el terme pallars ms petit, Tremp, fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fgols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya  i Vilamitjana, i es convert en el de ms extensi, del Pallars Juss i de tot Catalunya.

El terme de Palau de Noguera tenia dos sectors, separats pels termes de Talarn i de Castell de Mur (antigament, pel terme de Mur. El sector ms gran incloa el poble de Palau de Noguera, i el ms petit, el de Puigcercs.

El sector de Palau de Noguera limitava a llevant, mitjanant la Noguera Pallaresa amb l'antic terme de Vilamitjana, amb el de Talarn a llevant, al nord i a ponent, i amb l'antic terme de Gurdia de Tremp, ara de Castell de Mur, al sud i una mica a llevant. L'enclavat de Puigcercs t al sud i a ponent l'antic terme de Mur, ara de Castell de Mur, al nord pel de Talarn i al sud-est toca l'antic terme de Gurdia de Tremp, actualment tamb de Castell de Mur.

 Geografia .
 Descripci del terme .
L'antic terme municipal de Palau de Noguera s molt petit. El lmit oriental s la Noguera Pallaresa, amb l'extrem nord-est a 775 m. del poble i el sud-est a 1,5 km. Aquest darrer punt s la confluncia de la Llau de les Salades amb la Noguera Pallaresa. D'aqu, el termenal. que s amb Talarn, s'adrea cap al nord-oest fins que troba la carretera C-13 (uns 850 m.). Quan ha trobat la carretera, la lnia del terme tor al nord i segueix la carretera una mica ms d'un quilmetre i mig, i llavors trenca cap al nord-est, per adrear-se al riu a l'extrem sud del Pla de Palau, tancant aix el petit terme d'1,12 km, que, sumats a l'1,59 de Puigcercs fan el total de l'antic terme de Palau de Noguera.

 Nuclis de poblaci .
El poble de Palau de Noguera s l'nic nucli de poblaci agrupada en el sector majoritari de l'antic terme municipal, per cal tenir en compte tamb el poble de Puigcercs, a l'enclavat d'aquest nom.

A part d'aquests dos pobles, cal tenir en compte l'esglsia romnica de Sant Joan de Palau de Noguera, i el santuari de Sant Antol.

 Histria .

El terme municipal de Palau de Noguera fou creat el 1840, amb la reforma administrativa de l'estat espanyol empresa en aquells moments. Se li agreg Puigcercs, malgrat ser aquest darrer poble en un enclavament separat de la resta del terme, i el municipi subsist, amb el nom de Palau de Noguera, fins el 1972, any en qu fou annexat al terme municipal de Tremp.

Els senyorius estigueren dividits: Palau de Noguera pertanyia a la Comanda de Susterris de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (els hospitalers), i Puigcercs, a la Pabordia de Mur.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Vilamitjana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408982" title="Labeo curriei" nonfiltered="2991" processed="2977" dbindex="158016">

Labeo curriei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Saint Paul (Libria) i, possiblement tamb, al riu Corubal (Guinea Bissau).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408984" title="Labeo rouaneti" nonfiltered="2992" processed="2978" dbindex="158017">

 Labeo rouaneti s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Guinea.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408985" title="Atalaric" nonfiltered="2993" processed="2979" dbindex="158018">
Atalaric ( 516 - 534) fou rei dels ostrogots i rei d Itlia del 526 al 534.

Atalaric va succeir el seu avi Teodoric el Gran al capdavant del regne dels ostrogots. Era fill d Amalasunta, filla de Teodoric, i d Eutaric, d origen visigot, que hauria estat l hereu si no hagus mort l any 522. Quan va accedir al tron noms tenia 10 anys. La regncia, per tant, va quedar en mans de la seva mare, la qual cosa no va agradar la noblesa goda. I menys encara l educaci romana que estava rebent el noi ni l actitud amistosa de la reina amb Bizanci. 

Els nobles van decidir retenir el jove i educar-lo en la tradici gtica. La duresa del canvi era superior a les forces del rei i va morir quan noms tenia 18 anys. Per tal de mantenir el poder, Amalasunta  es va tornar a casar amb el seu cos Tedat, fill d Amalafrida, germana de Teodoric. Aquest es va coronar rei i va fer exiliar la seva esposa al llac de Bolsena i la va fer matar l any 535. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408986" title="Santa Maria degli Angeli e dei Martiri" nonfiltered="2994" processed="2980" dbindex="158019">

La baslica de Santa Maria  dels  ngels i els Mrtirs s un temple que es troba a Roma, junt a l'actual plaa de la Repblica. 

Histria.  
La dedicaci als mrtirs fa referncia a la dada que afirma l'hagiografia cristiana, segons el qual les termes de Diocleci van ser construdes amb el treball de cristians fets esclaus. 

L'edifici va ser dissenyat el 1562 per Miquel ngel sobre la base de l'aula central de les Termes, a sollicitud de papa Pius IV i del sacerdot sicili Antonio del Duca.

Miquel ngel es va limitar a recobrir alguns murs i a restaurar una aula del tepidarium creant aix un edifici eclesistic del tot particular: dilatat de mena lateral alloc de longitudinalment. L'ingrs a l'esglsia es fa mitjanant un vestbul circular, tamb d'origen rom, i acaba  en un profund presbiteri, on es troba el cor dels cartoixans, als qui es va confiar aquesta esglsia una vegada acabada. 

Durant el segle XVIII es van realitzar els treballs de Luigi Vanvitelli (1750), qui va decorar el sobri interior de Miguel ngel segons l'estil de l'poca i es va encarregar de transportar a Santa Maria dels ngels els grans retaules d'altar de la baslica de Sant Pere del Vatic, on havien estat reemplaades per cpies fetes en mosaic per tal de conservar-les millor (estaven amenaades per la humitat).

Aix, Santa Maria dels ngels es va transformar en una bona pinacoteca amb obres del segle XVI al segle XVIII, entre elles el Martiri de Sant Sebasti de Domenichino, la Caida de Simn Brujo de Pompeyo Batoni, el Baptisme de Jess de Carlo Maratta, i la Missa de Basili  de Pierre Subleyras. Al creuer tamb es troba un retaule de Giovanni Odazzi.

En aquesta esglsia es troben enterrats Salvator Rosa, Carlo Maratta, Armando Diaz, Paolo Emilio Thaon de Revel i Pius IV. Actualment s'acostuma a utilitzar per a funerals d'estat o personatges de l'exrcit itali. 

Al convent dels Cartoixans, situat junt a la baslica, es troba una de les seccions del Museu nacional rom.

Rellotge de sol.
 
El gran rellotge de sol de Francesco Bianchini, situat sota el creuer de Santa Maria dels ngels, construt sobre base del disseny original de Miquel ngel, va ser sollicitat pel papa Climent XI i inaugurat el 6 d'octubre del 1702. La seva fi era, ms enll de competir amb el rellotge semblant aleshores existent a San Petronio a Bolonya, demostrar l'exactitud del Calendari Gregori i determinar la data de la Pasqua a la manera ms coherent possible amb els moviments del Sol i la Lluna. 

Exerceix com a gnmon el forat pel qual la llum solar, al zenit, cau a un punt variable i mesurat per la lnia de bronze de prop de 45 metres de llarg traada al terra. L'arribada de les estacions s representada per les figures dels senyals zodiacals incrustats en marbre i dispostes al llarg de la lnia. En un extrem es troba el senyal de Cncer, per representar el solstici d'estiu, i  en l'altre la de Capricorn, que representa el solstici d'hivern. 

Orgue. 
En ocasi del Gran Jubileu del 2000, els romans van donar al papa Joan Pau II un orgue monumental, obra de Barthlmy Formentelli.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408987" title="Barbershop" nonfiltered="2995" processed="2981" dbindex="158020">


Barbershop s un repertori de canons polifniques, per a veus masculines -normalment a quatre veus- a cappella, que van ser molt populars als Estats Units. El seu nom prov del fet que eren precisament les barberies els llocs on grups d'homes es reunien per cantar aquestes canons. Normalment tenen una textura molt homofnica. Aquest repertori va configurar, a la vegada, un estil propi de msica vocal a cappella, aproximadament des de la dcada de 1940. Habitualment les veus es caracteritzen com a tenor primer, tenor segon, barton i baix; la melodia recau, normalment, en el tenor primer o en el barton. Ocasionalment, alguns passatges breus poden ser cantats per noms algunes de les veus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408988" title="Labeo cyclopinnis" nonfiltered="2996" processed="2982" dbindex="158021">

Labeo cyclopinnis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: curs mitj del riu Congo i riu Ubangui.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408989" title="Labeo roseopunctatus" nonfiltered="2997" processed="2983" dbindex="158022">

 Labeo roseopunctatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Senegal i Nger.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408990" title="Labeo cyclorhynchus" nonfiltered="2998" processed="2984" dbindex="158023">

Labeo cyclorhynchus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo i al riu Ogowe (Gabon).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408991" title="Labeo rosae" nonfiltered="2999" processed="2985" dbindex="158024">

Labeo rosae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total i els 3.025 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Limpopo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408995" title="Labeo cylindricus" nonfiltered="3000" processed="2986" dbindex="158025">

Labeo cylindricus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total i els 900 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="408996" title="Hodori" nonfiltered="3001" processed="2987" dbindex="158026">

Hodori (en core:    ) fou la mascota oficial dels Jocs Olmpics d'estiu realitzats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) l'any 1988. 

L'estilitzada mascota va ser dissenyada per Kim Hyun com un amists tigre, que representen les amistoses i hospitalries tradicions del poble core. El nom de la mascota fou escollit entre 2295 suggeriments enviats pel pblic. "Ho" deriva de la paraula coreana "horangi" (en core:    ) i que significa "tigre", i "dori" s un diminutiu core assignat als nens. 

Al costat d'Hodori tamb es disseny la seva companya, "Hosuni", per rares vegades es va utlitzar.

"Hodori" s tamb el nom de l'Equip Nacional core de demostraci de taekwondo, que tamb utilitza el tigre Hodori com al seu smbol.

Enllaos externs.
  Jocs Olmpics de Sel de 1988;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409000" title="Estadi Olmpic de Sel" nonfiltered="3002" processed="2988" dbindex="158027">


L'Estadi Olmpic de Sel o Estadi Jamsil de Sel (en core:        ) s l'estadi olmpic que es constru el 1984 a la ciutat de Sel (Corea del Sud) per a la celebraci dels Jocs Asitics de 1986 i que fou l'epicentre dels Jocs Olmpics d'estiu de 1988.

L'estadi va ser dissenyat per Kim Geun Swoo amb la intenci d'imitar l'elegante perfil de les corbes d'un gerro de porcellana de la Dinastia Joseon. Els seients dels espectador es distribueixen en dos nivells, amb tota l'estructura coberta per un sostre retrctil que s'install desprs dels Jocs Olmpics. Inicialment construt amb una capacitat d'aproximadament 100.000 persones, avui en dia t 69.841 seients. 

Seu de les principals activitats en els Jocs Olmpics d'estiu de 1988, durant la celebraci de la Copa del Mn de Futbol de 2002 no fou utilitzat com a estadi. Actualment hi t la seva seu el Seoul United FC.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Sel 1988;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409003" title="Nucleosoma" nonfiltered="3003" processed="2989" dbindex="158028">
El nucleosoma s una estructura que constitueix la unitat fonamental i essencial de la cromatina, que s la  forma d'organitzaci de l'ADN en els eucariotes. 

Els nucleosomes estan formats d'un nucli protec constitut per un octmer de histones, protenes fortament bsiques i fora conservades filogenticament. L'octmer s format per dues molcules de cada istona (H2a, H2b, H3 e H4).

Sota el microscopi electrnic es veu com un rosari o collaret de perles ja que s formada per l'hlix doble d'ADN enrotllada envolvent octmers d'histona, entre dos nucleosomes successius hi ha un ADN separador.   

L'enrotllament de la molcula d'ADN en torn al nucleosoma redueix fins a 6 cops la longitud de la cadena d'ADN.

El 1974 Roger Kornberg descriv el nucleosoma i les proves que va fer servir per aix foren:

 La cromatina cont gaireb el mateix nombre de molcules de histones H2a, H2b, H3 e H4 i mai ms de la meitat de H1.

 La cristallografia de raigs X indica que en la cromatina existeix una estructura regular que es repeteix cada 100  sobre la fibra. Aquest mateix patr s'observa quan l'ADN purificat es barreja amb quantitats equimolars d'histones, excepte H1.

 Micrografies Electrniques de la cromatina revelen que consisteix en partcules de gaireb 100  de dimetre connectades mitjanant ADN i sn aparentment els responsables del patr de raig X.

 Controlant el temps de digesti de la cromatina amb la nucleasa de micrococ (que trenca l'hlix doble de l'ADN), s'obtenen fragments de al voltant de 200 parells de bases (quantificat mitjanant d'experincies d'electroforesi en gel).


Les observacions de Kornberg el portaren a concloure que el nucleosoma el formen l'octamr (H2A)2(H2B)2(H3)2(H4)2, en ms de gaireb 200 parells de bases d'ADN. 
Quan l'ADN es replica in vivo, les cadenes filles sn incorporades immediatament en nucleosomas.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409004" title="Thal-Drulingen" nonfiltered="3004" processed="2990" dbindex="158029">

 Thal-Drulingen (en alsaci Dl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 186 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409006" title="Johann Gallus" nonfiltered="3005" processed="2991" dbindex="158030">
Johann Gallus fou un compositor neerlands o francs de la primera meitat del segle XV, anomenat tamb Jean le Cocq, Mestre Jan i Johannes de Ferrara.

De 1534 a 1543 fou mestre de capella de la cort de Ferrara, i compos motets, madrigals i altres obres que aparegueren en les antologies de l'poca.

Referncies.
 Tom nm. 25, pag 621 de l enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409008" title="Labeo degeni" nonfiltered="3006" processed="2992" dbindex="158031">

Labeo degeni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 68 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409009" title="Diemeringen" nonfiltered="3007" processed="2993" dbindex="158032">

 Diemeringen (en alsaci Deemeringe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.654 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409011" title="Labeo rohita" nonfiltered="3008" processed="2994" dbindex="158033">

Labeo rohita  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 200 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh, Birmnia i Nepal.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Khan, H.A. i V.G. Jhingran, 1975. Synopsis of biological data on rohu Labeo rohita (Hamilton, 1822). FAO Fish. Synop. (111):100 p. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409012" title="Drulingen" nonfiltered="3009" processed="2995" dbindex="158034">

 Drulingen (en alsaci Drlinge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.468 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409015" title="Labeo dero" nonfiltered="3010" processed="2996" dbindex="158035">

Labeo dero  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia: Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh, Birmnia, Xina i, possiblement tamb, a Sri Lanka. Tamb present a l'Iran, Afganistan i Butan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409016" title="Labeo reidi" nonfiltered="3011" processed="2997" dbindex="158036">

Labeo reidi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409018" title="Labeo devdevi" nonfiltered="3012" processed="2998" dbindex="158037">

Labeo devdevi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia i Tailndia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409019" title="Josep Rodrigo Panisello" nonfiltered="3013" processed="2999" dbindex="158038">


Josep Rodrigo i Panisello, nascut a Ulldecona (Montsi), el 5 de novembre del 1984.



Diplomat en turisme per la Rovira i Virgili, actualment soci fundador d'RGrup Solucions, empresa dedicada a Serveis de Marketing i Comunicaci. 3er Tinent d'Alcalde d'Ulldecona, Regidor de Projecci Exterior, Participaci, Joventut i  Esports , i Conseller Comarcal del Montsi de Joventut i Esports i President del Consell Esportiu del Montsi. Membre de l'Executiva Regional d'Esquerra a l'ebre, al capdavant de la secretaria d'Imatge.

Va ser un dels membres fundadors d'ARETUR (Asociacin Reperentantes de Turismo) i membre del Consell de Govern i Claustre de la URV, delegat de la mateixa Universitat a les xerrades sobre l'EEES (Espai Europeu d'Educaci Superior) i antic membre del CIC (Consell Interuniversitari de Catalunya) Ha collaborat amb la Plataforma en Defensa del l'Ebre, el sindicat d'estudiants CEPC, la Plataforma Jvens pel Tren (Ulldecona) i amb la CAL (Coordinadora d'Assosciacions de la Llengua Catalana
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409020" title="Pensament obert" nonfiltered="3014" processed="3000" dbindex="158039">


El pensament obert s un corrent filosfic contemporani que advoca a l'adopci de models oberts i distributs (de codi obert) en el disseny, producci, edici, distribuci i a la prctica de qualsevol procs creatiu, i que empra l'anlisi racional, crtica i humanista davant de tota proposici o argumentaci.  El pensament obert estimula la creativitat i identifica estratgies per ampliar l'enfocament a la resoluci de problemes, analitzant-ne el context i tenint en compte diferents punts de vista.

L'anttesi del pensament obert s el pensament nic, que obeeix a un model tancat (no participatiu ni comunitari) i centralitzat (depn d'un nic punt de vista). 

Els pensadors oberts s'esforcen activament per substituir models que comprometin la llibertat d's, compartici, collaboraci, i edici de les obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert.

Els pensadors oberts sostenen l'argument que els models oberts beneficien a tothom i sn l'eix impulsor fa possible la creaci i manteniment de la societat del coneixement o de la societat oberta.

Hanna Arendt defin el pensament obert com la capacitat de pensar posant-te en la pell de qualsevol altra persona. 

Histria.

El pensament obert s'origina a partir de diferents moviments com el programari lliure (de codi obert), el moviment de la cultura lliure i diferents moviments humanitaris.

L'xit que ha suposat el programari lliure, aix com l'accs obert sn els detonants principals d'aquest nou corrent de pensament, cosa que ha perms que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura (cultura lliure), la poltica (democrcia participativa) o l'economia (economia oberta).

 Esdeveniments socials relatius al pensament obert .

Jornades de pensament obert i cultura de la pau

I Jornades de pensament obert i cultura de la pau: globalitzaci i identitat local

Origen del logotip.

El logotip s producte de la conjunci de dos logotips que representen els dos conceptes principals originaris d'aquest corrent de pensament, el del Codi obert i el del Copyleft, logotip tamb molt sovint associat amb la cultura lliure.

Notes i referncies.

Psicologa de la Educacin By Jess Beltrn Llera, Jos Antonio Bueno Alvarez, Universidad Complutense de Madrid, Universidad Complutense de Madrid.

Hannah Arendt (en angls)

 Enllaos .

Opengea.org s una organitzaci sense nim de lucre, auto-organitzada i de pensament obert que t per objectius investigar i promoure la filosofia de pensament obert i desenvolupar tecnologies del coneixement de codi obert que impulsin la creaci de societats obertes o societats del coneixement.

Articles sobre Pensament Obert a laclosca.cat

Frum contra el pensament nic

Vegeu tamb.

Codi obert;
Copyleft;
Cultura lliure;
Societat Oberta;
Programari lliure;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409021" title="Labeo rectipinnis" nonfiltered="3015" processed="3001" dbindex="158040">

Labeo rectipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409023" title="Labeo dhonti" nonfiltered="3016" processed="3002" dbindex="158041">

 Labeo dhonti s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409024" title="Labeo rajasthanicus" nonfiltered="3017" processed="3003" dbindex="158042">

Labeo rajasthanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Rajasthan (ndia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409031" title="Labeo djourae" nonfiltered="3018" processed="3004" dbindex="158043">

Labeo djourae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total i els 40 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409032" title="Durstel" nonfiltered="3019" processed="3005" dbindex="158044">

 Durstel (en alsaci Durschtel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 394 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409035" title="Labeo quadribarbis" nonfiltered="3020" processed="3006" dbindex="158045">

 Labeo quadribarbis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409036" title="Labeo dussumieri" nonfiltered="3021" processed="3007" dbindex="158046">

Labeo dussumieri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka i l'ndia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo, Sri Lanka. 362 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409037" title="Eschwiller" nonfiltered="3022" processed="3008" dbindex="158047">

 Eschwiller (en alsaci Eschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 183 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409038" title="Palau Farnese" nonfiltered="3023" processed="3009" dbindex="158048">


El Palau Farnese del segle XVI, domina l'homnima plaa a Roma. s l'actual ambaixada de Frana. 

El projecte originari del palau s degut a Antonio da Sangallo el Jove, per encrrec del cardenal Alexandre Farnese (futur papa Pau III), que entre el 1495 i el 1512 va comprar el palau Ferriz i d'altres edificis que es troben a l'rea. Els treballs, iniciats el 1514, es van interrompre pel saqueig de Roma (1527) i van ser represos al 1541, desprs de l'accs al papat del cardenal Farnese amb modificacions sobre el projecte originari a crrec del mateix Sangallo. 

Desprs de la mort de Sangallo al 1546, els treballs van prosseguir sota la direcci de Miquel ngel: a ell sembla deure's la cornisa que delimita superiorment la faana, el balc sobre el portal central amb l'acabament de gran part del pati interior. La mort del papa interromp novament els treballs l'any 1549.

Altres treballs van ser efectuats per Ranuccio Farnese, nebot del papa, entre el 1565 i la seva mort al 1575, dirigits per Jacopo Vignola. Finalment, a Giacomo della Porta, trucat pel segon cardenal Alessandro Farnese, un altre nebot del papa, es deu la part posterior amb la faana cap al Tber, completada al 1589 i que hauria hagut de ser lligada amb un pont mai realitzat amb la Villa Chigi (o "Farnesina"), adquirida al 1580 sobre la riba oposada.

El palau es troba a una plaa adornada per fonts que van tornar a utilitzar banyeres de granit provinents de les termes de Caracalla. La faana, en maons amb arestes en travert (56 m de costat), s'articula en tres. Les tretze finestres de cada pis presenten diferents decoracions i les de la planta noble estan coronades de frontons alternativament curvilinis i triangulars. Una recent restauraci ha posat de manifest una decoraci obtinguda amb l's de maons grocs i vermells a alguna part de la faana.


El triunfo de Baco y Ariadna, detalle del mural de Annibale Carracci.]]Exemple.png]]
A l'interior es passa a travs d'un vestbul amb voltes i tres naus separades per columnes d'ordre dric en granit vermell.

La decoraci interna s particularment refinada. La Cambra del Cardenal ja va ser pintada al 1547 per Daniele da Volterra (fresc superior), mentre la Sala de los Fastos Farnesios va ser pintada per Francesco Salviati entre el 1552 i el 1556 i completada per Taddeo Zuccari des del 1563. Es deuen a Annibale Carracci, els frescs del Camerino, realitzats al 1595 i a la Galeria (20 m. de longitud i 6 m. d'amplada), amb estucs i pintures mitolgiques realitzada al costat del seu germ Agostino, entre 1597 i 1601: en el centre de la volta es troba El triomf de Bacus i Ariadna. Aquests frescs van ser fonamentals a l'aprenentatge de Rubens i moltssims d'altres artistes. 

A la Sala d'Hrcules es conservava l'esttua de l'Hrcules Farnese, actualment al Museu Arqueolgic Nacional de Npols al costat d altres nombroses escultures de la collecci Farnese. Tamb es trobaven l'esttua de la Pietat i de l'Abundncia obra de Giacomo della Porta destinades inicialment a la tomba de Pau III.


 
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409040" title="Labeo potail" nonfiltered="3024" processed="3010" dbindex="158049">

 Labeo potail s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409042" title="Eywiller" nonfiltered="3025" processed="3011" dbindex="158050">

 Eywiller (en alsaci Eiwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 267 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409044" title="Labeo dyocheilus" nonfiltered="3026" processed="3012" dbindex="158051">

 Labeo dyocheilus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh i Nepal. Tamb present a la conca del riu Mekong.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409045" title="Nicolas Appert" nonfiltered="3027" processed="3013" dbindex="158052">
Nicolas Appert (Chlons en Champagne, 1749 - Massy, 1841), fou un pastisser i inventor francs.

L'any 1795, va descobrir que l'aplicaci de l'escalfor (al bany Maria) al menjar dins d'envasos de vidre tancats, preservava el menjar de la descomposici.



Enllaos externs.
http://www.appert-aina.com;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409049" title="Orchidales" nonfiltered="3028" processed="3014" dbindex="158053">



Orchidales s un antic ordre botnic de plantes amb flors, seria l'ordre al qual pertany la famlia orqudia. Actualment es prefereix incloure les orqudies dins de l'ordre Asparagales

Circumscripci en el sistema de classificaci Takhtajan . 
 ordre Orchidales;
 famlia Orchidaceae;

Circumscripci en el Sistema Cronquist. 
 ordre Orchidales;
 famlia Geosiridaceae;
 famlia Burmanniaceae;
 famlia Corsiaceae;
 famlia Orchidaceae;

Circumscripci en el sistema Dahlgren. 
 ordre Orchidales;
 famlia Neuwiediaceae;
 famlia Apostasiaceae;
 famlia Cypripediaceae;
 famlia Orchidaceae;

Circumscripci en el sistema Thorne. 

 ordre Orchidales;
 famlia Orchidaceae;

Sistema APG.
L'ordre orchidales no s reconegut en aquest sistema filogentic de classificaci APG II, el qual l'assigna a l'ordre  Asparagales.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409050" title="Ant Farm" nonfiltered="3029" processed="3015" dbindex="158054">
Ant Farm s un grup d'arquitectes de San Francisco. Produren treballs experimentals de 1968 a 1978. Influenciats per propostes de Buckminster Fuller o Archigram com per les performances d'Anna i Lawrence Halprin, aquest col.lectiu  d'arquitectes underground  va realitzar una serie de videos, manifestos, instal.lacions i performances en torn a diversos referents simblics  o icones de la cultura nord-americana contempornia: l'autombil, la televisi, l'assassinat del president Kennedy, etc.

Vegeu tamb.
 Cadillac Ranch;

Enllaos externs.

http://www.antfarm.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409051" title="Grlingen" nonfiltered="3030" processed="3016" dbindex="158055">

 Grlingen (en alsaci Geerlinge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 206 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409053" title="Labeo porcellus" nonfiltered="3031" processed="3017" dbindex="158056">

Labeo porcellus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i Sri Lanka.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409057" title="Gungwiller" nonfiltered="3032" processed="3018" dbindex="158057">

 Gungwiller (en alsaci Gungwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 297 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409060" title="Labeo erythropterus" nonfiltered="3033" processed="3019" dbindex="158058">

Labeo erythropterus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong i a les illes indonsies de Java i Sumatra.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409063" title="Hirschland" nonfiltered="3034" processed="3020" dbindex="158059">

 Hirschland (en alsaci Hrschland) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 340 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409071" title="Labeo polli" nonfiltered="3035" processed="3021" dbindex="158060">

Labeo polli  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409077" title="Labeo falcipinnis" nonfiltered="3036" processed="3022" dbindex="158061">

Labeo falcipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409079" title="Kirrberg" nonfiltered="3037" processed="3023" dbindex="158062">

 Kirrberg (en alsaci Kirbrich) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 151 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409083" title="Labeo pietschmanni" nonfiltered="3038" processed="3024" dbindex="158063">

 Labeo pietschmanni s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409091" title="Mackwiller" nonfiltered="3039" processed="3025" dbindex="158064">

 Mackwiller (en alsaci Mackwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 612 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409097" title="Labeo fimbriatus" nonfiltered="3040" processed="3026" dbindex="158065">

 Labeo fimbriatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia: Pakistan, ndia, Nepal, Birmnia i Bangladesh.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409098" title="Gnetophyta" nonfiltered="3041" processed="3027" dbindex="158066">


Gnetophyta o gnetophytes s una divisi botnica de gimnospermes

Consta de tres famlies de plantes llenyoses. Aquesta divisi es distingeix d'altres gimnospermes pel fet de tenir elements vasculars com ocorre en les plantes amb flors (Angiospermes o Magnoliophytes). 

Les Gnetophytes actuals comprenen tres gneres:
Gnetum;
Welwitschia;
Ephedra;

Gnetum t espcies habitualment llenyoses i en filadisses que habiten en boscos tropicals. Tanmateix l'espcie ms coneguda d'aquest gnere s un arbre: Gnetum gnemon que t les llavors comestibles.

Welwitschia comprn una nica espcie Welwitschia mirabilis. Creix noms al desert de Nambia i Angola.

Les plantes del gnere Ephedra s'han utilitzat com estimulants per es considera perillosa en cas de sobredosi. 

En algunes classificacions els tres gneres estan ubicats en un sol ordre: Gnetales per en d'altres estan distribudes en tres ordres.

Gnetum i Welwitschia divergeixen un de l'altre ms recentment que no pas Ephedra.

El coneixement de fssils de les gnetophytes s'ha incrementat des de 1980.  Hi ha fssils des del Permi, en el Trissic, i el Jurssic hi podrien haver gnetophytes, per no s segur. A l'inici  del Cretaci, ja es pot establir que llavors i pollen pertanyen als gnetophytes.

Els treballs filogentics han estat conflictius respecte a si les gimnospermes (incloent-hi les gnetophytes) es poden considerar un grup monofiltic o parafiltic que hauria donat lloc a les angiospermes. 
 Referncies .

Burleigh, J. G., and S. Mathews.   2004.   Phylogenetic signal in nucleotide data from seed plants: implications for resolving the seed plant tree of life.   American Journal of Botany 91: 1599-1613 (abstract);
Gifford, Ernest M., Adriance S. Foster. 1989. Morphology and Evolution of Vascular Plants. Third edition. WH Freeman and Company, New York.
Hilton, Jason, and Richard M. Bateman. 2006. Pteridosperms are the backbone of seed-plant phylogeny. Journal of the Torrey Botanical Society 133: 119-168 (abstract);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409099" title="Labeo pierrei" nonfiltered="3042" processed="3028" dbindex="158067">

Labeo pierrei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .


Bibliografia.
 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409101" title="Labeo percivali" nonfiltered="3043" processed="3029" dbindex="158068">

 Labeo percivali s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kenya.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409106" title="Labeo fisheri" nonfiltered="3044" processed="3030" dbindex="158069">

 Labeo fisheri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409107" title="Albert Coates" nonfiltered="3045" processed="3031" dbindex="158070">
Albert Coates (Sant Petersburg, 23 d'abril de 1882   Milnerton prop de Ciutat del Cap, Sud-frica, 11 de desembre de 1953) fou un director d'orquestra i compositor anglo-rus.

Coates va nixer a Sant Petersburg, fou el ms jove de 7 germans, sent el seu pare angls i la seva mare russa. Marx a Anglaterra per llur educaci general, inscrit en les classes de cincies en la Universitat de Liverpool, i estudi orgue amb un germ ms gran que vivia all en aquell moment. El 1902 entr en el Conservatori de Leipzig, estudiant violoncel amb Julius Klengel, i piano amb Teichmller. Eventualment, es sent molt influenciat per les classes realitzades amb Nikisch, li'n servi d'aprenentatge, contractat com a rptiteur a l'pera de Leipzig, hi debut com a director amb Els Comtes d'Hoffmann d'Offenbach el 1904.

El 1905 (o 1906) Albert Coates fou anomenat (amb la recomanaci de Nikisch), cap d'orquestra del Teatre de l'pera a Elberfeld, crrec en el que actu fins el 1907-08. De 1907 a 1909 fou assistent conjunt amb Schuch de Tribunal de l'orquestra de l'pera de Dresde i, a continuaci, a Mannheim (1909-1910, amb Bodanzky). Una invitaci per portar a cap Siegfried a Sant Petersburg anomen Coates director d'orquestra del Teatre Marinsky (pera Imperial) durant cinc anys. Dirig moltes peres russes, i aquest lloc tamb el pos en estret contacte amb els principals msics de Rssia, en particular, Skriabin, la qual msica defens. 

Desprs de la revoluci de Rssia, l'abril de 1919 fug del pas, anant a Londres, on abans, el 1914 ja havia realitzat el seu debut en el Royal Opera House al Covent Garden, amb l'obra de Richard Wagner, Tristany i Isolda. Dinmic en la seva direcci, tingu xit sobre tot amb la msica russa, presentant en audicions peces de Ralph Vaughan Williams, Arnold Bax i Alexander Scriabin, i sobre tot es recordat per ser el primer director en completar per el pblic de Londres la Simfonia dels Planetes d'en Gustav Holst. De 1919 a 1921 fou director de l'Orquesta Simfnica de Londres. 

El 1920 feu el seu debut a Amrica com a director convidat de l'Orquestra Simfnica de Nova York. Durant 1923-1925, dirig la realitzaci de classes en l'Eastman School of Music a Rochester, Nova York i tamb amb la Filharmnica de Rochester, i aparegu com a director convidat amb altres orquestres d'Amrica.

Desprs d'una temporada dels compromisos inclosos en l'pera Estatal de Berln (1931) i concerts amb la Wiener Philarmoniker (1935). El 1938 dirig per ltima vegada en al Covent Garden. El 1946 s'establ a Sud-frica, on dirig l'Orquestra Simfnica de Johannesburg i enseny en la Universitat de Sudfrica a Ciutat del Cap.

Albert Coates s un dels ms destacats, directors de la seva gernaci, es destac en el repertori romntic, lric i simfnic, en particular la realitzaci d'actuacions memorables de la msica russa i la msica de Wagner.

Va ser un prolfic compositor, per llurs obres tenen poques execucions. Va escriure dues peres: Samuel Pepys, produda a Munic el 1929 i, Pickwick, posades en escena el 1936 en el Covent Garden com la principal novetat de la temporada en el Music Theater Opera Company, en la que en va ser amb associaci amb Vladimir Rosing el principal responsable, i que fou un fracs econmic. Malgrat no tenir xit en el teatre, Pickwick va tenir la distinci de ser la primera pera transmesa per la TV. Varies escenes d'aquesta s'inclourien en la BBC del servei de recent obertura el novembre de 1936, davant la seva primera etapa.

Referncies.

Tom nm. 13 de l'Enciclopdia Espasa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409108" title="Ottwiller" nonfiltered="3046" processed="3032" dbindex="158071">

 Ottwiller (en alsaci Otwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 220 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409109" title="Labeo pellegrini" nonfiltered="3047" processed="3033" dbindex="158072">

Labeo pellegrini  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Juba (Etipia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409111" title="Labeo forskalii" nonfiltered="3048" processed="3034" dbindex="158073">

Labeo forskalii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409113" title="Rauwiller" nonfiltered="3049" processed="3035" dbindex="158074">

 Rauwiller (en alsaci Rwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 187 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409116" title="Labeo parvus" nonfiltered="3050" processed="3036" dbindex="158075">

Labeo parvus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total i els 40 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409119" title="Labeo fuelleborni" nonfiltered="3051" processed="3037" dbindex="158076">

Labeo fuelleborni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Rukwa (frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409120" title="Rexingen" nonfiltered="3052" processed="3038" dbindex="158077">

 Rexingen (en alsaci Rexinge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 183 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409122" title="Labeo pangusia" nonfiltered="3053" processed="3039" dbindex="158078">

Labeo pangusia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh, Butan, Birmnia i Afganistan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409123" title="Labeo fulakariensis" nonfiltered="3054" processed="3040" dbindex="158079">

Labeo fulakariensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409124" title="Siewiller" nonfiltered="3055" processed="3041" dbindex="158080">

 Siewiller (en alsaci Seewiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 398 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409125" title="Labeo nunensis" nonfiltered="3056" processed="3042" dbindex="158081">

Labeo nunensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Sanaga (Camerun, frica).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409128" title="Labeo gedrosicus" nonfiltered="3057" processed="3043" dbindex="158082">

Labeo gedrosicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409132" title="Labeo nigripinnis" nonfiltered="3058" processed="3044" dbindex="158083">

Labeo nigripinnis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Pakistan.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409133" title="Volksberg" nonfiltered="3059" processed="3045" dbindex="158084">

 Volksberg (en alsaci Volkschburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 351 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409137" title="Labeo gonius" nonfiltered="3060" processed="3046" dbindex="158085">

Labeo gonius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i els 1360 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh, Birmnia, Afganistan i Nepal.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409138" title="Labeo nigricans" nonfiltered="3061" processed="3047" dbindex="158086">

Labeo nigricans  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs mitj del riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409139" title="Waldhambach" nonfiltered="3062" processed="3048" dbindex="158087">

 Waldhambach (en alsaci Hmbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 682 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409142" title="Labeo greenii" nonfiltered="3063" processed="3049" dbindex="158088">

Labeo greenii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409144" title="Cromoplast" nonfiltered="3064" processed="3050" dbindex="158089">
Un Cromoplast s un orgnul que es pot veure en les cllules vegetals colorejat de groc a taronja i que s'encarrega de la sntesi i emmagatzematge dels pigments.

Aquests orgnuls poden derivar de cloroplasts o de proplasts i sn rics en pigments no cloroflics., com els xantfils, els carotens etc. 

El canvi de color en la maduraci de fruits com els tomquets i els pebrots resulten d'una transformaci dels cloroplasts en cromoplasts dins les cllules del pericarp dels fruits. 

Els cromoplasts no tenen aparentment cap paper metablic. Es parla de coevoluci entre la planta i l'insecte: el color de la planta (degut als cromoplasts) atreu l'insecte que es nodreix de nctar i de retruc pollinitza la planta. 

Els cromoplasts es divideixen en quatre tipus principals : 
Globulars;
Tubulars;
Cristallins (rars);
Membranosos.

Hi ha casos excepcionals de reconversi de cromoplasts en cloroplasts o en proplasts.

Comparaci.





Referncies.
Henri Camefort, Morphologie des vgtaux vasculaires : cytologie.anatomie.adaptations, Doin, 1996, 2 d. (7 tirage), 432 p., p.32-49 ;
 cours de DEUG en ligne.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409145" title="Labeo nasus" nonfiltered="3065" processed="3051" dbindex="158090">

 Labeo nasus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409147" title="Labeo gregorii" nonfiltered="3066" processed="3052" dbindex="158091">

 Labeo gregorii s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409148" title="Weislingen" nonfiltered="3067" processed="3053" dbindex="158092">

 Weislingen (en alsaci Wislnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 582 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409153" title="Labeo nandina" nonfiltered="3068" processed="3054" dbindex="158093">

Labeo nandina  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 81,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409154" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3069" processed="3055" dbindex="158094">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 42 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 18 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Sel entre els dies 23 de setembre i 1 d'octubre de 1988.

Participaren un total de 1617 atletes, entre ells 1.063 homes i 554 dones, de 148 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;
RE: rcord europeu;

Categoria femenina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;
RE: rcord europeu;

Notes.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409156" title="Clifton Worsley" nonfiltered="3070" processed="3056" dbindex="158095">
Clifton  Worsley, pseudnim de Pere Astort i Ribas (Barcelona, 24 de setembre de 1873 - 1928) va ser un compositor catal.

Va pertnyer a l'escolania de l'esglsia de la Merc de Barcelona, on va aprendre les primers passes en la msica, i desprs estudi piano amb el mestre Bau. Tots els seus valsos obtenien un gran xit, sent nombroses les edicions que se'n feren. Els editors de Pars, Leduc i C. i Schott Frres de Brusselles, el mateix que altres d'Itlia, Anglaterra i Espanya, es disputaren el favor d'obtenir l'exclusiva per editar alguns d'aquests valsos.

El 1912 portava publicats ms de 40 composicions d'aquesta mena, a ms d'altres danses que obtingueren igualment molta popularitat. Entre els seus valsos Boston s'han de mencionar, com els ms notables pel seu xit, els segents: Beloved (que fou el primer que public, amb el ttol de Boston Valtz, assolint tanta acceptaci, que s'esgot rpidament l'edici, proporcionant a l'autor fama mundial), Charmant, Vision, Royal-Waltz, Tout Amour, The Skaters, Fascinating-Waltz, Vertige i Good-Bye-Two-steps. 

Major xit que els anteriors, varen obtenir els valsos lents per a cant i piano: Folie d'Amour, Jolis serments, Lvres Adores, Etoile d'amour (que inspir una bellssima poesia al poeta Millandy), Tes folles caresses, Tes yeux de flamme, Pas ce soir, etc. 

S'ha de cloure aquesta llista amb les segents composicions, pertanyents al mateix gnere en qu tant s disting Astort: Mourant d'Amour, Boudeuse, D'etoile en etoile, Glissante, L'amour ne meurt jamais, Flirtation, Amoureusement, Aveu d'amour, Valse dore, Je vous en prie, Presentiment, Ma foi tant pis, Veilles Amours, Langoureuse, Pleine de larmes i Encore je t'aime.

La majoria d'aquestes obres les tingueren en repertori, degudament adaptades, les millors orquestres de tot el mn.

Referncies.
Tom, n, 12 de l'enciclopdia Espasa.

 Enllaos Externs.
Qui va ser el primer compositor catal de jazz? a El Peridico de 30 de mar de 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409157" title="Labeo horie" nonfiltered="3071" processed="3057" dbindex="158096">

Labeo horie  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 57 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409158" title="Weyer" nonfiltered="3072" processed="3058" dbindex="158097">

 Weyer (en alsaci Weier) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 650 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409160" title="Labeo moszkowskii" nonfiltered="3073" processed="3059" dbindex="158098">

Labeo moszkowskii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra (Indonsia).
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409164" title="Labeo indramontri" nonfiltered="3074" processed="3060" dbindex="158099">

Labeo indramontri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tailndia i al riu Mekong.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409165" title="Cant de Bouxwiller" nonfiltered="3075" processed="3061" dbindex="158100">

El cant de Bouxwiller  (alsaci Kanton Buswiller ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Bouxwiller aplega 19 comunes :
 

Histria .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409168" title="Labeo molybdinus" nonfiltered="3076" processed="3062" dbindex="158101">

Labeo molybdinus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Austral.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409170" title="Labeo kawrus" nonfiltered="3077" processed="3063" dbindex="158102">

Labeo kawrus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409171" title="Labeo mesops" nonfiltered="3078" processed="3064" dbindex="158103">

Labeo mesops  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo I. Presses Universitaires de Namur, Namur, 302 p., Tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409172" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3079" processed="3065" dbindex="158104">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren dues competicions de bsquet, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 17 i 30 de setembre de 1988 al Jamsil Arena.

Comits participants.
Participaren un total de 236 jugadors, 143 homes i 93 dones, de 14 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1988;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409177" title="Labeo kibimbi" nonfiltered="3080" processed="3066" dbindex="158105">

Labeo kibimbi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Tanganyika i riu Lufira.
 Referncies .


Bibliografia.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409184" title="Labeo meroensis" nonfiltered="3081" processed="3067" dbindex="158106">

Labeo meroensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nil al seu pas pel Sudan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moritz, T. 2007. Description of a new cyprinid species, Labeo meroensis n. sp. (Teleostei: Cyprinidae), from the River Nile. Zootaxa 1612: 55 62. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409186" title="Labeo kirkii" nonfiltered="3082" processed="3068" dbindex="158107">

Labeo kirkii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409187" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 2003" nonfiltered="3083" processed="3069" dbindex="158108">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 8 de juny de 2003.  El cens era de 1.092.125; i votats 701.536 (no vlids 204.044), amb una afluncia del 64,23%.






Junta regional.
President
Riccardo Illy (Entesa Democrtica);

Vice President
Gianfranco Moretton (La Margherita) - Assessor d'ambient, protecci civil i obres pbliques;

Junta regional
Roberto Antonaz (PRC) - educaci, cultura, esport i pau;
Ezio Beltrame (DS) - salut i protecci social;
Enrico Bertossi (La Margherita) - activitat productiva;
Roberto Cosolini (DS) - lavoro, formazione, universit e ricerca;
Michela Del Piero (tcnic) - programaci de recursos econmico-financers;
Franco Iacop (La Margherita)   relacions amb l'UE i autonomia local;
Enzo Marsilio (La Margherita) - recursos agrcoles, naturals, forestals i muntanya;
Gianni Pecol Cominotto (tecnico) - organitzaci del personal;
Lodovico Sonego (DS) - energia, mobilitat i infraestructures;

President del Consell Regional
Alessandro Tesini (DS);

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409205" title="Helistat" nonfiltered="3084" processed="3070" dbindex="158109">

Helistat sn un conjunt de miralls que disposen d'un sistema de seguiment de la trajectria del sol. Les centrals solars de torre central disposen d'una gran superfcie de terreny coberta de multitud d'aquests miralls encarregats de captar l'energia solar. Tots ells concentren la radiaci solar directa en un receptor installat a la part superior d'una torre. 

En aquestes centrals es transforma l'energia trmica obtinguda a partir dels raigs solars en energia elctrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409206" title="Economia del coneixement" nonfiltered="3085" processed="3071" dbindex="158110">

L'economia del coneixement s un terme que es refereix tant a una economia del coneixement centrada en la producci i gesti de coneixement en el marc de les limitacions econmiques, com a una economia basada en el coneixement. En el segon sentit, ms freqentment utilitzat, es refereix a la utilitzaci de les tecnologies del coneixement (com ara coneixements d'enginyeria i la gesti del coneixement) per produir beneficis econmics. La frase es va popularitzar, si b no va ser inventada per Peter Drucker en el ttol del Captol 12 del seu llibre L'edat de la discontinutat.

La diferncia essencial s que en una economia del coneixement, el coneixement s un producte mentre que en l'economia basada en el coneixement, el coneixement s una eina.  Aquesta diferncia encara est sent questionada en diferents fons literries. Ambdues aproximacions sn molt interdisciplinaries, compten amb la participaci d'economistes, cientfics, enginyers, matemtics, qumics, fsics, aix com cognitivistes, psiclegs i socilegs.

Diversos observadors descriuen l'economia global d'avui com una de transici cap a una "economia del coneixement", com una extensi d'una "societat de la informaci".  La transici requereix que les normes i prctiques que determinen l'xit en l'economia industrial necessiten ser reescrites en una economia interconnectada, globalitzada on els recursos del coneixement aix com els coneixements tcnics i l'experincia sn tan importants com altres recursos econmics. 

Segons analistes de l'"economia del coneixement", aquestes normes necessiten ser reescrites en els nivells de les empreses i les indstries en termes de gesti del coneixement i en el pla de la poltica pblica com a poltica del coneixement o els coneixements relacionats amb la poltica. 

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409207" title="Eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 2008" nonfiltered="3086" processed="3072" dbindex="158111">
Les eleccions per a renova el consell regional del Fril   Vencia Jlia se celebraren el 13 i 14 d'abril de 2003.  El cens era de 1.092.901; i votats 790.492 (no vlids 29.917), amb una afluncia del 75,07 %.





Enllaps externs.
 Resultats oficials  ;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409209" title="Gaspar Valero Mart" nonfiltered="3087" processed="3073" dbindex="158112">
Gaspar Valero Mart s un historiador i escriptor mallorqu. Llicenciat en Histria per la UIB en 1980.

Neix a Palma de Mallorca el 1 de mar de 1958.

T una llarga trajectria com a historiador i escriptor; s a ms un gran entusiasta tant de la histria de Mallorca, com per les rondalles locals i per personatges histrics com: Ramon Llull, Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera, els reis de la dinastia de la Casa Reial de Mallorca o per en Nuno San, entre altres. 

Gaspar Valero s especialista en etnologia i el senderisme. Ha realitzat excursions com a guia per la natura de l'illa, principalment per la Tramontana de Mallorca en incomptables ocasions. s membre del grup d'excursions del Foment de Turisme de Mallorca, fundat a l'any 1905.

Com historiador ha estat investigant durant anys dins diferents arxius municipals, como el de Sineu, lloc on desprs publicaria diverses obres en relaci amb aquest municipi.

De vegades fa rutes histriques amb collaboracions d'ajuntaments de Mallorca, a gent interessada en la histria i on desplega amb profunditat totes les seves ressenyes histriques.  Ha participat de ple en la conducci d'un programa de televisi sobre histries de Mallorca amb el conegut artista mallorqu, Raphel Pherrer i ems per una cadena de TV balear
durant els primers anys del 2000.

Fou el fundador de la secci de la secci de Cultura  del Grup Excursionista de Mallorca. Des de l'any 1994 s el director de la revista "El Mirall".   Habitualment treballa  en la coordinaci de cultura dels Cursos de Reciclatge de Llengua Catalana i Cultura  de les Illes Balears de la Universitat de les Illes Balears. s director de l'empresa Segall Promoci Cultural (des de 1998).

Valero s soci del GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura), de l'OCB (Obra Cultural Balear) i de la Societat Arqueolgica Lulliana.  

Pregons.
Preg de Festes de Sineu de gener de 2007.
Preg de Festes de Sant Sebasti 2008 de Palma. Des del balc de l'ajuntament de Palma de Mallorca.

Conferncies.

"Els paisatges de Costa i Llobera" amb motiu del 150 aniversari del naixement del poeta, Miquel Costa i Llobera i que;
la don amb el conegut escriptor mallorqu Toms Vibot.-Conferncia organitzada per la Conselleria d'Educaci i Cultura del Consell de Mallorca.

Obres.

"Inventari de l'Arxiu municipal de Escorca (1980);
"Inventari de l'Arxiu Municipal de Bger" co-autor amb Joan Ensenyat, Elvira Gonzlez Gonzalo y Dolores Medrano.(1981);
"Inventari de l'Arxiu Municipal d'Algaida" co-autor amb Elvira Gonzlez Gonzalo (1983) ;
"Inventari de l'Arxiu Municipal de Consell" co-autor amb Elvira Gonzlez Gonzalo i Dolores Medrano. Publicacions;
del Consell Insular  de Mallorca.  Serie Arxius, Instruments de descripci documental n 3.  Palma (1987).
"Inventari de l'Arxiu Municipal de Muro" (1988);
"Elements de la societat pre-turstica mallorquina" (1989) Co-autor.
"Geografia de la Trapa" (1992) amb imatges del Institut d'Estudis Balerics.
"Itineraris pel Centre Histric de Palma" (1992).
"Camins i paisatges. Itineraris culturals per l'illa de Mallorca (1992-93).
"Palma, ciutat de llegenda" (1995);
"Guia de Bellver" (1995);
"La vila de Sineu: Intinerari cultural i patrimonial" co-autor amb Mossn Bartomeu Mulet i amb illustracions de Ricardo Gago (1999);
"Guia de Passeig" (1999);
"Palma, Gua Turstica" (2002);
"La llarga ruta de l'excursionisme mallorqu" (Per excursionistes de Foment de Turisme);
"Estudios de artes y costumbres populares" (2006) Coordinat per Felip Munar i Munar.ISSN: 0210-9441, N 113-116;
"Monografia histrica sobre: Els 700 anys del mercat de Sineu" (2007) co-autor amb Joan Sastre Balaguer i Mn Bartomeu Mulet.
"Possessions de Palma" escrita amb Roberto Fernndez (Colecci Illa de la Calma de Olaeta i amb el patrocini del;
Consell Insular de Mallorca). 
"La Serra de Tramuntana" escrita amb Imma Planas.
Ha collaborat en les Guies dels Pobles de Mallorca, editades per el diari del Grup Serra; per el Diari de Balears, i la 
Gran Enciclopdia de Mallorca.

Enllaos externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409210" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3088" processed="3074" dbindex="158113">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren 12 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme entre el dia 17 de setembre i el 2 d'octubre de 1988 al Jamsil Students' Gymnasium i lOlympic Gymnastics Arena.

En la competici de boxa participaren un total de 432 boxadors de 106 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1988;
  Amateur Boxing;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409213" title="Labeo kontius" nonfiltered="3089" processed="3075" dbindex="158114">

Labeo kontius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tamil Nadu (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409214" title="Labeo maleboensis" nonfiltered="3090" processed="3076" dbindex="158115">

Labeo maleboensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409215" title="Alta Alscia" nonfiltered="3091" processed="3077" dbindex="158116">

Alta Alscia (alsaci Oww'relsass ) s la part meridional de l'Alscia, que correspon apriximadament als departaments actuals de l'Alt Rin i Territori de Belfort. Juntament amb la Baixa Alscia s una de les subdivisions histriques d'Alscia.  

Aquest nom, o el seu equivalent alemany (Oberelsass) fou utilitzat durant el Sacre Imperi Romanogermnic i sota l'Antic Rgim entre 1648 i 1789. Sota l'Imperi alemany, en el que es va integrar Alscia-Lorena de 1870 a 1918, form un bezirke (districte), al cap del qual s'hi trobava un bezirksprsident, equivalent al prefecte francs. La seva capital s Colmar. Les principals ciutats sn:

 Belfort, 55 000 habitants. Prefectura del Territori de Belfort.
 Colmar, 67 000 habitants. Aglomeration principal de Centre-Alscia (Rouffach-Slestat) i prefectura de l'Alt Rin. ;
 Mulhouse, 110 000 habitants. Aglomeraci principal de Sud-Alscia comportant 278.000 habitants (INSEE). La vila fou integrada a l'Alta Alscia el 1792 desprs de la caiguda de la Repblica de Mulhouse.

La bandera de l'Alta Alscia s roja barrada de groc i ornada a ambdes parts de les barres de tres corones grogues La seva uni amb la bandera de la Baixa Alscia ha originat la bandera de la Baixa Alscia.  
 Histria .

L'Alta Alscia fou oficialment annexada pel Regne de Frana el 1648 per la Pau de Westflia.

 Vegeu tamb . 
Baixa Alscia;
Sundgau;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409217" title="Labeo lineatus" nonfiltered="3092" processed="3078" dbindex="158117">

Labeo lineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 78 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo i els Grans Llacs d'frica (Llac Kivu, Tanganyika, Mero, Bangwelo, etc.).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409218" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3093" processed="3079" dbindex="158118">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren 9 proves de ciclisme, set en categoria masculina i dues en categoria femenina. Les competici es divid entre 3 de ciclisme en ruta i 6 de ciclisme en pista, realitzant-se entre els dies 18 i 24 de setembre de 1988 al Veldrom Olmpic de la ciutat coreana.

Prengueren part 422 ciclistes, entre ells 358 homes i 64 dones, de 62 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Ciclisma en pista.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1988;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409220" title="Labeo macrostoma" nonfiltered="3094" processed="3080" dbindex="158119">

Labeo macrostoma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 73 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409221" title="Labeo longipinnis" nonfiltered="3095" processed="3081" dbindex="158120">

Labeo longipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M. i G.G. Teugels, 1995. Contribution to the systematic revision of the African cyprinid fish genus Labeo: species from the Lower Zaire river system. J. Nat. Hist. 29:1543-1579.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409222" title="Baixa Alscia" nonfiltered="3096" processed="3082" dbindex="158121">

Baixa Alscia (alsaci Underelsss) s la part septentrional de l'Alscia, corresponent aproximadament al departament actual del Baix Rin. Juntament amb l'Alta Alscia s una de les subdivisions histriques d'Alscia. 

Aquest nom, o el seu equivalent alemany (Unterelsass) fou utilitzat durant el Sacre Imperi Romanogermnic i sota l'Antic Rgim entre 1648 i 1789. Sota l'Imperi alemany, en el que es va integrar Alscia-Lorena de 1870 a 1918, form un bezirke (districte), al cap del qual s'hi trobava un bezirksprsident, equivalent al prefecte francs. La seva capital s Estrasburg.

Viles principals :
 Haguenau;
 Saverne;
 Slestat;
 Strasbourg;
 Wissembourg;

La bandera de la Baixa Alscia s vermella barrada de blanc i guarnida de part a part dentades de lis blanques. De la seva uni amb la bandera de l'Alta Alscia sorg la bandera d'Alscia.

 Histria .

9 d'agost de 1680 : Els senyors d'Alscia sn obligats a reconixer la sobirania del rei de Frana (poltica de reunions).  

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409223" title="Labeo lualabaensis" nonfiltered="3097" processed="3083" dbindex="158122">

Labeo lualabaensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Lualaba (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409226" title="Labeo macmahoni" nonfiltered="3098" processed="3084" dbindex="158123">

Labeo macmahoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409227" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3099" processed="3085" dbindex="158124">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 20 i 30 de setembre de 1988.

Participaren 317 esgrimistes, 248 homes i 69 dones, de 42 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409229" title="Labeo lukulae" nonfiltered="3100" processed="3086" dbindex="158125">

Labeo lukulae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Camerun fins a Cabinda i al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Tshibwabwa, S.M., 1997. Systmatique des espces africaines du genre Labeo (Teleostei, Cyprinidae) dans les rgions icthyogographiques de Basse-Guine et du Congo II. Presses Universitaires de Namur, Namur, 227 p., tesi doctoral.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409231" title="Labeo lunatus" nonfiltered="3101" processed="3087" dbindex="158126">

Labeo lunatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Zambezi i Okavango.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409232" title="Bartomeu Mulet Ramis" nonfiltered="3102" processed="3088" dbindex="158127">
Mossn Bartomeu Mulet Ramis (Sineu, 13 de setembre de 1917- 30 de mar de 2008) fou un capell, escriptor i historiador mallorqu.

Fou ordenat prevere en 1941 i l'enviaren de tot d'una al llogaret de Ruberts durant uns anys. El 1970 l'enviaren a la parrquia de Sineu.

En vida, el comparaven amb un altre mossn, Antoni Maria Alcover, per la seva entrega a la histria.

Obres.
"Estudi de la casa mallorquina";
"Itinerari Cultural i Patrimonial de Sineu" amb Gaspar Valero Mart.
"Histria de Sineu" quatre toms redactats amb Ramon Rossell Vaquer i amb Josep Maria Salom.  Editats per l'Ajuntament de Sineu durant la dcada dels anys 80.
"Els teixits de seda mallorquins" (1989);
 Histria dels carrers i places de Sineu  .
 Itinerari cultural i patrimonial per Sineu , una guia en coautoria amb Gaspar Valero i Ricardo Gago. ;
"Monografia histrica sobre: Els 700 anys del mercat de Sineu" (2007) co-autor amb Joan Sastre Balaguer i Gaspar Valero Mart.

L'any 2000 li concedien la Medalla d'Or del Consell Insular de Mallorca, al Teatre Principal de Palma de Mallorca.

Enllaos externs.
 ;
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409233" title="Labeo luluae" nonfiltered="3103" processed="3089" dbindex="158128">

Labeo luluae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram mitj del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reid, G.M., 1985. A revision of African species of  Labeo (Pisces: Cyprinidae) and a re-definition of the genus. Verlag von J. Cramer, Braunschweig. 322 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409234" title="Pietat Palestrina" nonfiltered="3104" processed="3090" dbindex="158129">

La Pietat de Palestrina s una obra d'escultura, atribuda a Miquel ngel, que es troba a la Galleria dell'Accademia a Florncia, junt al David, una altra obra de l'artista, i consta d'un grup amb Crist, la Mare de Du i Maria Magdalena de dos metres i mig d'altura. 

El nom de l'obra prov del fet, que durant un temps va estar collocada a la capella fnebre del cardenal Antonio] Barberini, a l'interior de l'esglsia de Santa Rosala a Palestrina, on per primera vegada es troba citada com a esbs de Miquel ngel el 1756 en Storia di Palestrina per Cecconi. L'estat itali la va comprar el 1939 per exposar-la a la Galleria dell'Acadmia a Florncia. 

Existeix un dubte sobre la paternitat de Buonarroti sobre aquesta obra, perqu malgrat la seva importncia, no es troba citada a cap document de l'poca, mentre la resta de la seva producci artstica es troba referida amb precisi.

S'especula que Miquel ngel l'hagus esculpida directament a una pedrera de Carrara, mentre estava ocupat al  subministrament de marbres per a les seves obres. De fet, est esculpida en un gran bloc de marbre rom de l'poca imperial, tamb a la seva part posterior es troba visible la decoraci en forma de fulla d'acant d'una part d'arquitrau antic. 

Els autors que l'atribueixen a Miquel ngel l'han collocada entre les ltimes obres del mestre, realitzada prop de 1550, (datada a Gazette des Beaux Arts (1907) per A. Grenier) quan a Roma, sense cap encrrec, treballada per a si mateix al tema de la pietat, per a la utilitzaci en la seva sepultura. Es troba alguns traos del projecte similars amb altres obres de l'escultor, per exemple en la proporcions de les cames del Crist, es pensa que la resta de la figura la va poder realitzar sota la seva direcci per un alumne.

Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409238" title="Adalbert I d'Alscia" nonfiltered="3105" processed="3091" dbindex="158130">
Adalbert I  (nascut a Obernai cap el 665 i mort a Koenigshoffen, Estrasburg, el 722) fou duc d'Alscia de 690  722. Era fill d'Etic I, primer duc d'Alscia, i de Berswinde. Havia estat comte de Sundgau el 683, i durant el seu govern va constituir la cort a Koenigshoffen i les abadies de Honau, Sant Esteve d'Estrasburg i Wissembourg. Es cas amb Gerlinde de Pfalzel, filla del senescal de Clodoveu III, amb la que va tenir el futur duc Liutfrid I d'Alscia 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409239" title="Teatre Moratn" nonfiltered="3106" processed="3092" dbindex="158131">
El Teatre Moratn va ser una sala de teatre ubicada al nm. 246 del carrer de Muntaner de Barcelona. Anteriorment havia estat el cinema Aristos. L'autor teatral Jaume Salom va ser-ne l'impulsor. S'inaugur el mes de desembre de 1967 i fou teatre fins l'any 1974, tornant desprs a ser un cinema. 

Des de 1982 a 1995 va ser un teatre de music-hall anomenat Belle poque, dirigit per la vedette Dolly van Doll. Actualment, aquest espai l'ocupa la sala de festes Luz de Gas.

Estrenes.
 1968. La casa de las chivas, de Jaume Salom.
 1968. El tragaluz d'Antonio Buero Vallejo;
 1968. Los huevos de avestruz d'Andr Roussin.
 1969. Flor de cactus de Barillet i Grdy.
 1970. Visquem un somni de Sacha Guitry.
 1971. Viaje en un trapecio de Jaume Salom.
 1972. Descalzos en el parque de Neil Simon.
 1972. Los secuestrados de Altona de Jean Paul Sartre, adaptaci de Alfonso Sastre.
 1973. Macbett d'Eugne Ionesco;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409240" title="Luitfrid I d'Alscia" nonfiltered="3107" processed="3093" dbindex="158132">
Liutfrid I  (Koenigshoffen, Estrasburg, 700 - 767) fou duc d'Alscia de 690  722. Era fill d'Adalbert I, primer duc d'Alscia, i de Gerlinde de Pfalzel. Havia estat comte de Sundgau i fou el penltim de la dinastia dels Eticnids. Va donar suport Carles Martell en les lluites pel control dels marges del Rin. Es cas amb Hiltrudis, amb la que va tenir el futur duc Luitfrid II d'Alscia, comte de Sundgau. 








 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409242" title="Charles Schlee" nonfiltered="3108" processed="3094" dbindex="158133">





Charles Wilhelm Daniel Schlee (Copenhaguen, Dinamarca, 21 de juliol de 1873   Cambridge, Estats Units, 5 de gener de 1947) va ser un ciclista estatunidenc que va crrer entre 1902 i 1911. 

El seu principal xit esportiu l'aconsegu als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904 en que guany la medalla d'or a la prova de 5 milles, per davant del seu compatriota George E. Wiley.

Enllaos externs.
Fitxa olmpica ;
Fitxa de Charles Schlee a museociclismo.it;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409243" title="Luitfrid II d'Alscia" nonfiltered="3109" processed="3095" dbindex="158134">
Liutfrid II  (Koenigshoffen, Estrasburg, 740 - 802) fou duc d'Alscia de 767  802. Era fill de Luitfrid I, duc d'Alscia, i de Hiltrudis de Wormsgau. Havia estat comte de Sundgau i fou l'ltim de la dinastia dels Eticnids.  Es cas amb Hiltrudis, filla d'Otbert III, amb la que va tenir Hug III de Tours i Luitgarda d'Alemanya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409245" title="Llei de Dulong i Petit" nonfiltered="3111" processed="3096" dbindex="158136">
La llei de Dulong i Petit diu que les capacitats calorfiques atmiques de la majoria d'elements slids, amb l'excepci del carboni, bor, berilli i silici, mesurades a la pressi atmosfrica, sn d'unes 6,4 cal/C a temperatures ordinries.

Aquesta llei fou obtinguda de forma emprica l'any 1819 pels cientfics francesos Pierre Louis Dulong i Alexis Thrse Petit i noms s aproximada. Va representar pels qumics un nou mtode per calcular aproximadament les masses atmiques d'elements qumics.

Tamb es pot expressar d'altres maneres. Aix la capacitat calorfica molar, C, d'aquests elements resulta ser aproximadament tres vegades la constant dels gasos R:

;



Referncies.
 ;
  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409246" title="Henri Zislin" nonfiltered="3112" processed="3097" dbindex="158137">
Henri Zislin (Mulhouse, 1875 - Pars, 1958) fou un escriptor i illustrador alsaci, amic de Hansi. Enemic de l annexi alemanya d'Alscia-Lorena, el 1903 va crear la revista satrica D'r Klapperstei, on publicaria el 1905 el seu llibre Das Elsass als Bundestaat. Empresonat tres dies, el 1907 fund la nova revista Dur's Elsass amb Hansi, i va dissenyar nombroses targetes satriques contra l'Imperi alemany. Fou intrpret durant la Primera Guerra Mundial i el 1919 va reobrir la revista, com el 1923 la Narichtendienst on publicaria Die Zukunft (1926). El 1940 la Gestapo l arrest i expuls del pas. El 1946 va tornar i s hi establir fins la seva mort.

 Enllaos externs .
  Biografia amb postals de Zislin;
  Publicacions de Zislin;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409251" title="Wherigo" nonfiltered="3113" processed="3098" dbindex="158138">
Wherigo s una activitat basada en la tecnologia GPS que pot ser jugada a l aire lliure. Els seus autors sn els mateixos que van popularitzar el Geocaching.

Hom pot desenvolupar aventures i enmagatzemar-es en els anomenats  Cartridges , que caldr instal lar-les en una unitat GPS conjuntament amb un programa especfic per executar-les.

El jugador i l aventura es basen en la informaci de localitzaci proporcionada per la unitat GPS per tal d anar provocant els esdeveniments del joc, trobant objectes virtuals o interactuar amb ells, entre d altres coses. Completar una aventura pot requerir visitar diferents lloc i resoldre trencaclosques.

El site de l activitat ofereix un constructor d aplicacions i una base de dades d aventures ja desenvolupades, que poden ser descarregades gratutament.

El programa necessari per executar aquestes aventures noms esta disponible per a un numero limitat de plataformes, especficament per Windows CE i Garmin Colorado i Oregon.


 Histria .
A finals del 2001, quan Geocaching.com feia ja un any que funcionava, Jeremy Irish i Elias Alvord s'engresquen amb un nou i interessant desafiament:
Com podrien prendre els seus jocs d'ordinador preferits i portar-los a l'aire lliure aprofitant-se de la tecnologia GPS?

 Que s .
Si estem familiaritzats amb jocs d aventures grfiques com Zork, Myst o El Secret de Mokey Island, podem entendre Whereigo com un joc d aventures creat pel mon real.

No haurem de fer clic amb el mouse, si no que ens mourem literalment en el mon real interactuant amb objectes a traves de d interfcie del nostre dispositiu de m. 

Actualment, podem participar-hi amb la majoria de Pocket-PC equipats amb GPS.

 Com funciona .
Podem participar-hi de dues maneres diferents: Construint aventures o jugant

 Contruint aventures.

Utilitzant el contructor d aplicacions Wherigo, els authors Wherigo poden desenvolupar jocs d aventures interactive, visites guiades o altres activitats innovadores per que els jugadors de Wherigo disfrutin a l aire lliure.

 Jugant .
Utilitzant un dispositiu GPS i el programa per executar aventures Wherigo, els participants poden visitar lloc fsics, agafar i utilitzar intems virtuals i resoldre trencaclosques, entre d altres coses.

 Enllaos externs .

 Wherigo.com - Lloc Official Wherigo ;
Lloc oficial del geocaching ;
Lloc d'informaci sobre el geocaching en catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409252" title="Principi de Thomsen-Berthelot" nonfiltered="3114" processed="3099" dbindex="158139">
El carcter exotrmic de la majoria de reaccions qumiques espontnies i la seva transformaci ms o manco rpida segons l'energia despresa en el procs, va fer suposar que la calor de reacci mesurava la tendncia que existia entre dues substncies per a que reaccionassin entre elles, la qual cosa es coneixia com afinitat qumica. Si en la combinaci de clor i hidrogen es desprenia ms calor que en la del brom i l'hidrogen era degut a que l'afinitat entre el clor i l'hidrogen era major que entre el brom i l'hidrogen. Aquestes consideracions foren generalitzades pel qumic suec Hans Thomsen el 1853 i elevades a postulat el 1867 pel qumic francs Marcellin Berthelot i s'anomena principi de Thomsen-Berthelot o del treball mxim:

La transformaci qumica que es produeix sense intervenci d'energia externa s la que origina la substncia o substncies que determinen el major despreniment de calor.

L'existncia de processos reversibles que assoleixen el punt d'equilibri tant a partir dels reactius com dels productes va fer insostenible aquest principi ja que si la reacci directa s exotrmica, la reacci inversa ser endotrmica. En aquest cas el sistema evoluciona just al contrari del que indica el principi de Thomsen-Berthelot. Aix fou demostrat l'any 1882 pel cientfic alemany Hermann von Helmholtz.

Referncies.

 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409253" title="Xifratge per blocs" nonfiltered="3115" processed="3100" dbindex="158140">

 

En criptografia, un xifratge per blocs s un sistema de xifratge de clau simtrica que opera sobre grups de bits de llargada fixa, anomenats blocs, amb una transformaci invariable. En encriptar, un xifratge per blocs podria prendre (per exemple) un bloc de 128 bits de text clar com a entrada, i produir el bloc corresponent de 128 bits de text xifrat. La transformaci exacta es controla fent servir una segona entrada - la clau secreta. El desxifratge s similar: l'algorisme de desxifratge pren, en aquest exemple, un bloc de 128 bits de text xifrat juntament amb la clau secreta, i retorna el bloc original de 128 bits de text clar.

Per xifrar missatges ms llargs que la longitud del bloc (128 bits en l'exemple citat), es fan servir diferents modes d'operaci (s'utilitza un mode d'operaci.

Els xifratges per blocs es poden comparar amb els xifratges de flux; un xifratge de flux opera sobre els dgits individuals un cada vegada, i la transformaci varia durant el xifratge. La distinci entre els dos tipus no queda sempre clarament definida: un xifratge per blocs, quan es fa servir en certs modes d'operaci, serveix de fet com a xifratge de flux.

Un dels primers dissenys de xifratge per blocs altament influent va ser el DES (Data Encryption Standard), desenvolupat a IBM i publicat com a standard el 1977. Un successor a DES, el AES (Advanced Encryption Standard), fou adoptat com a nou estndard el 2001.

Generalitats.
Un sistema de xifratge per blocs consta de dos algorismes aparellats, un pel xifratge, E, i un altre pel desxifratge, E-1. Els dos algorismes accepten dues entrades: un bloc d'entrada de mida n bits i una clau de k bits de mida, produint un bloc de sortida de n-bits. Per una clau donada, el desxifratge s la funci inversa del xifratge, de manera que
;
per a qualsevol bloc M i qualsevol clau K.

Per a cada clau K, EK s una permutaci (una aplicaci bijectiva) sobre del conjunt de blocs d'entrada. Cada clau selecciona una permutaci del conjunt de  permutacions possibles.

La longitud del bloc, n, s tpicament 64 o 128 bits, encara que alguns sistemes de xifratge tenen una longitud de bloc variable. 64 bits era la llargada ms comuna fins a mitjans de la dcada del 1990, quan es comenaren a canviar els dissenys nous a la llargada ms llarga de 128 bits. Generalment es fa servir un mode d'operaci d'entre uns quants per permetre xifrar texts clars de llargades arbitrries. Cada mode t caracterstiques diferents pel que fa a propagaci d'error, facilitat d'accs aleatori i vulnerabilitat de certs tipus d'atac. Les mides de clau tpiques (k) inclouen 40, 56, 64, 80, 128, 192 i 256 bits. A partir del 2006, 80 bits s la llargada de clau mnima necessria que es pren normalment per evitar atacs per la fora bruta.


Xifratge per blocs iterat.
La majoria dels sistemes de xifratge per blocs es construeixen aplicant repetidament una funci ms simple. Aquest enfocament es coneix com xifratge per blocs iterat (vegeu tamb xifratge producte). Cada iteraci s'anomena una ronda, i la funci que es repeteix s'anomena la funci de la rodona; sn tpics diversos nombres de rondes entre 4 i 32.

Molts sistemes de xifratge per blocs es poden classificar com a xarxes de Feistel, o, de forma ms general com a xarxes de permutaci-substituci. Amb freqncia es fan servir com a components les operacions aritmtiques, les operacions lgiques (de forma especfica els XOR), caixes S i vries permutacions.

Histria.

Generalment es considera que el sistema de xifratge Lucifer s el primer sistema civil de xifratge per blocs, desenvolupat a IBM durant els anys 1970 en base al treball fet per Horst Feistel. Una versi revisada de l'algorisme es va adoptar com un estndard per la Federal Information Processing Standard (FIPS) del govern dels Estats Units d'Amrica, el DES (Encryption Standard). Fou escollit per la oficina nacional d'estndards dels Estatus Units (NBS National Bureau of Standards) desprs d'un concurs pblic i alguns canvis interns proposats pel NBS (i, potencialment la National Security Agency (NSA)). DES fou lliurat pblicament el 1976 i s'ha utilitzat mpliament.

El DES va ser dissenyat, entre altres coses, per resistir a un tipus d'atac criptoanalitic conegut a la NSA i redescobert per IBM, encara que desconegut pblicament fins que fou redescobert una altra vegada i publicat per Eli Biham i Adi Shamir durant els ltims anys 1980. La tcnica s'anomena criptoanlisi diferencial i continua sent un dels pocs atacs generals en contra dels sistemes de xifratge per blocs; el criptoanlisi lineal n's un altre, per pot se que hagus estat desconegut fins i tot per a la NSA, abans de la seva publicaci per Mitsuru Matsui. El DES va promoure una gran quantitat d'altres altre treballs i publicacions en criptografia i criptoanlisi en la comunitat oberta i va inspirar molts dissenys nous de sistemes de xifratge.

DES t una longitud de bloc de 64 bits i una mida de clau de 56 bits. Els blocs de 64 bits esdevingueren comuns en dissenys de xifratge per blocs desprs del DES. La llargada de la clau depenia d'uns quants factors, incloent-hi les regulacions governamentals. Molts observadors durant els anys 1970 comentaven que la llargada clau de 56 bit utilitzada per a DES era massa curta. Al passar el temps, aquest inconvenient esdevingu evident, especialment desprs que una mquina de propsit especial dissenyada per trencar el DES fou presentada el 1998 per la Electronic Frontier Foundation. Una variant de DES, el Triple DES, xifra per triplicat blocs amb (normalment) dues claus diferents (2TDES), otinguent un sistema amb una clau de 112 bits i una seguretat de 80 bits. S'adopt mpliament com a substituci del DEC i encara al 2004 s considerat segur.

El DES ha estat substitut com a Estndard Federal dels Estats Units per l'Advanced Encryption Standard (AES), adoptat pel NIST (National Institute of Standards and Technology) (Institut Nacional d Estndards i Tecnologia) el 2001 desprs d'un concurs pblic que va durar 5 anys. El sistema de xifratge fou desenvolupat per dos criptgrafs belgues, Joan Daemen i Vincent Rijmen, i es va presentar amb el nom Rijndael. L'AES t una longitud de bloc de 128 bits i tres mides de clau possibles, 128, 192 i 256 bits. El Govern dels EUA permet a l's d'AES per a protegir informaci classificada en sistemes aprovats per la NSA.

Criptoanlisi.
A ms a ms dels criptoanlisi lineal i diferencial, hi ha un catleg creixent d'atacs:  criptoanlisi diferencial truncat, criptoanlisi diferencial parcial, criptoanlisi integral, que inclou atacs contra el xifratge square, atac per lliscament, atac bumerang, l'atac XSL, atac per criptoanlisi de diferencial impossible  i atacs algebraics. Per que un nou disseny de sistema de xifratge per blocs tingui alguna credibilitat, ha de presentar proves de seguretat contra els atacs coneguts.

 Els sistemes de xifratge per blocs i altres sistemes de xifratge primaris .

Els sistemes de xifratge per blocs es poden fer servir per a construir altres sistemes primaris de xifratge. Per que aquests altres sistemes siguin criptogrficament segurs cal anar en compte de construir-los de la forma correcta.

Els xifratges de flux es poden construir utilitzant xifratges per blocs. El mode d'OFB i el mode CTR sn modes del xifratge per blocs que converteixen un xifratge per blocs en un xifratge de flux.

Les funcions resum criptogrfiques es poden construir utilitzant xifratges de bloc. Vegeu funci de compressi uni ireccional per a descripcions d'uns quants d'aquests mtodes. Els mtodes s'assemblen als modes d'operaci dels sistemes de xifratge per blocs normalment utilitzats per a l'encriptaci.

Igual com els sistemes de xifratge per blocs es poden fer servir per a construir funcions de resum, les funcions de resum es poden fer servir per a construir sistemes de xifratge per blocs. Exemples de tals xifratges de bloc sn SHACAL, BEAR i LION.

Els generadors de nombres pseudoaleatoris criptogrficament segurs (CSPRNGs) es poden construir utilitzant sistemes de xifratge per blocs.

Els codis d'autenticaci de missatges (Message authentication codes MACs) es construeixen sovint a partir dels sistemes de xifratge per blocs. CBC-MAC, OMAC i PMAC sn MACs d'aquest tipus.

L'encriptaci autenticada tamb es construeix a partir de xifratges per blocs. Aix vol dir fer el xifratge i el MAC alhora. s a dir proporcionar tan confidencialitat com autenticaci. Els modes CCM, EAX, GCM i OCB sn modes d'encriptaci i autenticaci d'aquest tipus.

Vegeu tamb.

Criptografia;
Modes d'operaci dels sistemes de xifratge per blocs;
Permutaci Pseudoaleatria;
Advanced Encryption Standard;
DES;

Referncies.
M. Liskov, R. Rivest, and D. Wagner, "Tweakable Block Ciphers", Crypto 2002 PDF.

Enllaos externs.
 A list of many symmetric algorithms, the majority of which are block ciphers.;
 The block cipher lounge;
 What is a block cipher? from RSA FAQ;
 Block Ciphers and Cryptanalysis (PDF). Technical Report: an introduction to mathematics of block ciphers and methods for cryptanalysis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409254" title="Eleccions regionals italianes de 1970" nonfiltered="3116" processed="3101" dbindex="158141">
Les primeres eleccions per a escollir els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 7 de juny de 1970. Es va votar a quinze regions: Abruos, Basilicata, Calbria, Campnia, Emlia-Romanya, Laci, Ligria, Llombardia, Marques, Molise, Piemont, Pulla, Toscana, mbria, Vneto.

Piemont.



Llombardia.



Vneto.



Ligria.



Emlia-Romanya.



Toscana.



mbria.



Marques.



Laci.



Abruos.



Molise.



Campnia.



Pulla.



Basilicata.



Calbria.



Vegeu tamb.
 Presidents de les Regions Italianes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409262" title="Cpula Venus" nonfiltered="3117" processed="3102" dbindex="158142">
La Cpula Venus va ser una sala d'espectacles teatrals i musicals, propera al gnere de cabaret, ubicada en el nm. 27 de les Rambles de Barcelona (dins mateix del Teatre Principal) que va funcionar com a tal entre els anys 1978 i 1986. Durant aquest perode hi han desfilar artistes com Christa Leem , Joan Gimeno, ngel Pavlovsky, Loles Len, Pepe Rubianes, Pep Bou, Oriol Tramvia, Nria Feliu, Xus Estruch...

Espectacles.
 1979. Travessa deserts, original de Carles Reig, a crrec del collectiu Ignasi Iglesias amb direcci de Santiago Sans.
 1980. No vols tassa? Tassa i mitja, a crrec del grup Roba Estesa.
 1981. Viatge de nuvis  (cabaret arrevistat), a crrec de la Trup 69.
 1982. I Colombaioni (Els pallassos de Fellini).
 1984. El comisario Jou en el Catch.
 1985. Nits d'astrologia, hipnosi i mentalisme amb Pere Paul, Sterel i Babakar Limbo.
 1985, febrer. Concierto de familia de Carmelo Seyes;

Vegeu tamb.
Teatre Principal (Barcelona)

Bibliografia.
 Gonzalo Prez de Olaguer. Memria crtica: Els anys difcils del teatre catal. Arola editors. Tarragona, 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409263" title="Eleccions regionals italianes de 1975" nonfiltered="3118" processed="3103" dbindex="158143">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 15 de juny de 1975. Es va votar a quinze regions: Abruos, Basilicata, Calbria, Campnia, Emlia-Romanya, Laci, Ligria, Llombardia, Marques, Molise, Piemont, Pulla, Toscana, mbria, Vneto.

Piemont.



Llombardia.



Vneto.



Ligria.



Emlia - Romanya.



Toscana.



mbria.



Marques.



Laci.



Abruos.



Molise.



Campnia.



Pulla.



Basilicata.



Calbria.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409264" title="Cinco Villas" nonfiltered="3119" processed="3104" dbindex="158144">


Cinco Villas s una comarca a Navarra.
Cinco Villas s una comarca a Arag.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409269" title="Provenals del Poblenou" nonfiltered="3120" processed="3105" dbindex="158145">
Provenals del Poblenou s un dels deu barris del districte barcelon de Sant Mart. Es troba situat per sobre l'avinguda Diagonal i per sota de la Gran Via de les Corts Catalanes. Limita amb els barris de Sant Mart de Provenals, Bess i el Maresme, Diagonal Mar, Poblenou i el Parc i la Llacuna del Poblenou.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409273" title="Maians (illa)" nonfiltered="3121" processed="3106" dbindex="158148">
Maians era una illa, de sorra, situada a cosa de cent metres de la platja de Barcelona. Va quedar integrada en la ciutat amb motiu de la construcci del primer port de Barcelona. L'obra va comenar el 20 de setembre del 1477, sota el regnat del rei Joan II.

Sobre all que era Maians va nixer el barri de la Barceloneta. El dic de l'Est, cimentat damunt l'illa, va retenir per una banda les sorres que el cicle martim transportava i, per l'altra, el material que hi dipositava el riu Bess. La Barceloneta existeix grcies a aquests terrenys guanyats al mar.

Hi ha un llibre de Quim Monz que duu el nom d'aquesta illa desapareguda: L'illa de Maians (1986)

Enllaos externs.

Histria de la Barceloneta;
Histria del Port Vell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409274" title="Teatre Ars" nonfiltered="3122" processed="3107" dbindex="158149">
El Teatre Ars, o b Cinema-Teatre Ars, va ser un espai teatral, ubicat al carrer Atenes nm. 27 de Barcelona. Anteriorment havia estat la sala de l'Ateneu de Sant Gervasi. S'inaugur el dijous dia 6 d'abril de 1972 amb l'estrena de l'espectacle Bestiari, a partir de textos de Joan Oliver i msica de La Trinca amb direcci escncia de Ventura Pons. Posteriorment va esdevenir el Cinema Ars i tamb, la sala Ars Studio, amb llicncia per a caf-teatre.

Espectacles.
 1972, abril. Bestiari i escarnis de Pere Quart de Joan Oliver, amb msica de La Trinca. Direcci de Ventura Pons.
 1972, juliol. Recital de Sisa.
 1972, agost. Recitals d'Hamster, Dolors Laffitte, Pere Tpias, Enric Barbat i Maria del Mar Bonet.
 1972, octubre. Recitals de Francesc Pi de la Serra;
 1973, febrer. Sermons domstics de Bertold Brecht, a crrec del Grup El Globus de Terrassa, amb traducci de Feliu Formosa. Escenografia de Iago Pericot. Intrprets: Francesc Tud, Maria Plans, Josep Maria Casanovas i Rosa Morata.
 1984, abril. Fleca Rigol, digueu de Josep Maria Muoz Pujol amb Alfred Lucchetti i Ovidi Montllor;
 1984, setembre. Sense trampa, espectacle de msica i mgia amb Josep Maria Bardag i Mgic Andreu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409276" title="Tecnologies del coneixement" nonfiltered="3123" processed="3108" dbindex="158151">


Les tecnologies del coneixement (TC) sn un conjunt de tecnologies amb les quals es construeixen, mantenen i desenvolupen sistemes basats en el coneixement. (Kendal, 2007 ).

Un sistema basat en el coneixement s un sistema que parteix de la definici d'un problema, per produir una srie de coneixements i meta-coneixements a travs d'un sistema d'adquisici i estructuraci de diverses fonts d'informaci i meta-informaci i que s capa de validar tant els resultats com el rendiment del mateix sistema.

Les TC, fins que no es defineixi una teoria unificada del coneixement i la intel.ligncia ser ms un art que una cincia, degut a l'alta complexitat de mateixos sistemes bassats en el coneixement que es troben actualment en constant redefinici.

Les TC sn en el context de la societat del coneixement el que tecnologies de la informaci sn en la societat de la informaci. De la mateixa manera que les tecnologies de la informaci, generalment denominades tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), han fet realitat l'era de la informaci, les tecnologies del coneixement (TC) estan en cam de portar-nos cap a una era del coneixement.

Les TC son tecnologies que generen i permeten compartir coneixement, per tant estan estretament relacionades amb la humanitat, ja que el coneixement s un be essencial de la civilitzaci humana.

Les Tecnologies del Coneixement poden considerar-se totes aquelles tecnologies que fan possible la construcci i manteniment de la societat del coneixement. Incloem com a part essencial d'aquest conjunt, el programari lliure, ja que el coneixement noms aflora quan es donen certes condicions de llibertat donades per la naturalesa del codi obert. Sense el programari lliure seria imposssible fer realitat una veritable societat del coneixement, ja que el codi tancat dificulta enormement la compartici, transferncia i edici de coneixements i crea dependncies amb grans provedors. El coneixement adquireix la seva condici de grau mxim quan es troba lliure, per tant en una societat que limita o dificulta la compartici de coneixement contradiu la mateixa naturalesa del coneixement.

Histricament les tecnologies del coneixement es relacionaven amb la intelligncia artificial, la mineria de dades, els sistemes experts, el sistemes de suport a la presa de decisi o els sistemes d'informaci geogrfics.
Les TC estan relacionades tamb amb la lgica matemtica, aix com fortament vinculada amb les cincies cognitives i l'enginyeria socio-cognitiva on el coneixement es produt per orgens socio-cognitius (principalment humans) i s estructurat d'acord amb el nostre enteniment de com el raonament i lgica humana funciona.

La disciplina que estudia les tecnologies del coneixement s denominada Enginyeria del Coneixement (EC). Aquesta va ser definida per Feigenbaum, i McCorduck (1983)  de la segent manera:

"EC s una disciplina de l'enginyeria que involucra la integraci de coneixement a la cincia de la computaci per tal de solventar problemes complexos on normalment es requereix un alt nivell d'experincia humana."

Diferncies entre tecnologies de la informaci i tecnologies del coneixement.

La diferncia entre tecnologies de la informaci i tecnologies del coneixement rau en el tipus de producte que es gestiona. Mentre les TIC gestionen dades i meta-dades per produir informaci, les TC gestionen informaci i meta-informaci per produir coneixement. Es a dir que el coneixement s'elabora a partir de la informaci i aquesta a partir de les dades. Aix crea un nivell ms alt de d'estructuraci que permet crear sistemes ms intel.ligents i per tant ms eficients, ms productius, i sobretot ms humans.

Bibliografia.
   

Enllaos externs.

Intergrid tecnologies del coneixement
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409277" title="Caf-teatre Gaslight" nonfiltered="3124" processed="3109" dbindex="158152">
Gaslight (Llum de Gas, en catal) va ser un caf teatre, ubicat en el nm. 3 del carrer Tuset de Barcelona, on s'hi van presentar espectacles i recitals de canons.

Espectacles.
 1970, desembre. Quiere ser polgamo?;
 1971, 18 setembre. Judit y Holofernes en rojo y verde. Original de Kalikatres. Director: Manuel Santos Peas. Amb Mayte de Puig, Manuel Santos Peas i David Bremon.
 1972, abril. Anatol, original d'Arthur Schnitzler, versi de Clemente Andrei. Amb Gabrile Agust i Asuncin Victoria.
 1972, gener. Domesticar a una mujer. Comdia musical d'Alfonso Paso.
 1972, novembre. El huevo de Coln. Comdia xou amb Santi Sans.
 1973, abril. Yermo amb Santi Sans.
 1974, gener. Qu pasa en la alcoba?, d'Alfonso Paso, amb Marta Padovan i Simn Cabido. Direcci: Antoni Chic.
 1974, mar. Recital de Guillermina Motta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409279" title="Penske Racing" nonfiltered="3125" processed="3110" dbindex="158153">
 Penske Racing  s una companyia estatunidenca fabricant de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

Penske competeix actualment de forma habitual a la Indy Car.

 A la F1 .

Penske va debutar a la F1 amb el pilot Mark Donohue, al GP del Canad de la  temporada 1954 disputat el 22 de setembre al circuit de Mosport Park, aconseguint finalitzar la cursa en dotzena posici.

Sota nom propi o proporcionant xasss a altres equips ha tingut presencia a la F1 en quatre temporades 1974 - 1977,  disputant un total de 49 curses (31 com equip oficial) i aconseguint tres podis i una victria.


 Palmars a la F1 .

 Curses: 49;
 Victries: 1;
 Podiums: 3;
 Punts:  22;



 Enllaos externs .

 Web oficial de Penske;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409284" title="Lucio Marineo Sculo" nonfiltered="3126" processed="3111" dbindex="158154">
Lucio Marineo Sculo (Bidino, Siclia, 1460 - 1533), humanista, capell i cronista sicili de la cort de Ferran II d'Arag "el Catlic".

Biografia.
Fou profesor de llengua y literatura grega i llatina a Palermo. An a la Corona de Castella i enseny dotze anys a la Universitat de Salamanca. La seva activitat docent i els seus llibres influenciaren en el renaixement hispnic, sent el seu discpul Alfonso de Segura. El rei Ferran II d'Arag "el Catlic" el crid a la cort i el nomen capell personal i cronista.

Obra.
Com a cronista escrigu De laudibus Hispaniae Libri VII (1504), De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V o Historia de los reyes de Aragn desde sus orgenes legendarios hasta Fernando el Catlico (Zaragoza, 1509), escrita en llat i que fou traduida al castell per Juan de Molina, sent editada a Valncia l'any 1524 amb el ttol de Cronica d Aragn. Una part d'aquest llibre en fou desglossa per formar el Sumario de la vida de los Reyes Catlicos, don Fernando y doa Isabel (Madrid, 1587). Tamb escrigu De rebus Hispaniae memorabilibus Libri XXV (1530).

Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Marineo Sculo, Lucio;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409285" title="Fus acromtic" nonfiltered="3127" processed="3112" dbindex="158155">
El fus acromtic o fus mittic s el conjunt de microtbuls que fixen els cromosomes durant la mitosi. S'originen en el centrosoma (cllula animal) o en el centre organitzador de microtbuls (cllula vegetal). 

Els cromosomes resten adherits als microtbuls del fus pels seus centrmers i en la metafase tots els cromosomes resten disposats en el pla equatorial de la cllula en divisi (placa equatorial); durant l' anafase, cadascuna de les cromtids en que se divideix un cromosoma es arrossegada cap els pols de la cllula pels microtbuls. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409287" title="De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V" nonfiltered="3128" processed="3113" dbindex="158156">
De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Zaragoza, 1509) s una crnica renaixentista dels reis d'Arag escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sculo. Tamb s coneguda pel nom "Historia de los reyes de Aragn desde sus orgenes legendarios hasta Fernando el Catlico". La crnica fou escrita en llat i posteriorment va ser traduida al castell per Juan de Molina, sent editada a Valncia l'any 1524 amb el ttol de Cronica d Aragn.

L'obra destaca en el seu llibre quart, titulat "Pandit Aragonie veterum primordia regum hoc opus et forti prelia gesta manu" en el que relata la geneologia dels Reis d'Arag i Comtes de Barcelona i en detall l'origen herldic dels escuts de la Corona d'Arag.



Fitxer:De Aragoniae Regibus-Escudo de Sobrarbe.jpg|Arbre de Sobrarbe
Fitxer:De Aragoniae Regibus-Cruz de igo Arista.jpg|Creu d'Ansa
Fitxer:De Aragoniae Regibus-Cruz de Alcoraz.jpg|Creu d'Alcoraz
Fitxer:De Aragoniae Regibus-Palos de Aragon- Condes de Barcelona.jpg|Escut delsComtes de Barcelona
Fitxer:De Aragoniae Regibus-Palos de Aragon-Condes de Barcelona-2.jpg |Senyera Reialdels Reis d'Arag
Fitxer:De Aragoniae Regibus-Palos de Aragon-Condes de Barcelona-3.jpg |Senyera Reialdels Reis d'Arag
Fitxer:De Aragoniae Regibus-Palos de Aragon-Condes de Barcelona-4.jpg |Senyera Reialdels Reis d'Arag



Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Marineo Sculo, Lucio;

Vegeu tamb.
 Lucio Marineo Sculo;
 Senyera Reial;

Enllaos externs.
  Ministerio de Cultura: Pandit Aragoniae veterum primordia regum hoc opus et forti praelia gesta manu;
  Crnica d'Aragn: traducci al castell de 1524;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409288" title="Fia-Faia" nonfiltered="3129" processed="3114" dbindex="158157">
La Fia-Faia es una tradici nadalenca d'origen pre-cristi que es celebra el 24 de desembre a la vila de Bag i al poble de Sant Juli de Cerdanyola, al Bergued.

La festa consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, al capvespres de la nit de Nadal, acompanyada pel segent cntic: Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia.

 Descripci .
 A Bag:
 Al capvespre s'encn una foguera visible des de Bag i Sant Juli de Cerdanyola. ;
 S'encenen les faies en i son dutes al poble (per l'anomenada carretera plana);
 Les faies son rebudes davant l'esglsia. Al toc d'oraci les faies son condudes a la Plaa Catalunya on son rebudes per la resta de "faiers", les faies dels quals son enceses.
 Amb les Faies a mig cremar aquestes son dutes pel carrer major fins a la plaa Porxada.
 Quan les faies son a punt de consumir-se son llenades formant petites fogueres.
 La mainada salta sobre les petites fogueres cridant Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia;
 Amb la brasa que resta es fan torrades les quals son untades amb all i oli de codony.
 a Sant Juli de Cerdanyola:
 Al capvespre s'encn una foguera visible des de Bag i Sant Juli de Cerdanyola. ;
 S'encenen les faies en i son dutes al poble (per l'anomenada carretera plana);
 Les faies son rebudes davant l'esglsia. Al toc d'oraci les faies son condudes a la Plaa Catalunya on son rebudes per la resta de "faiers", les faies dels quals son enceses.
 Les faies son cremades a la plaa de l'esglsia.

 Les Faies .
Les faies son fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucanta, a la que s'hi atribueixen certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans. L'herba es trenada formant unes toies de un a quatre metres de llarg i un gruix, de si fa o no fa, un pam (de 15 a 30 centmetres). 

 Etimologia .
El terme "fia" prov del verb irregular fieri qu, entre altres significats t els de "sser produt", "celebrar-se", "tenir lloc", "acomplir-se un sacrifici, una festa als dus". El mot "faia" s possiblement una derivaci de falla, branques seques, estelles o pila de matria combustible que hom encn per fer claror o per anar a calar foc. Cal tenir en compte que en catal antic el baganesos no empraven la lletra LL, substituint-la per la I.

 Orgens de la festa . 
La festa, d'arrels pre-cristianes, es possiblement un ritual relacionat amb el solstici d'hivern. La Fia-Faia vindria a ser una pregaria collectiva per tal d'aturar l'escurament dels dies.
L'inici de la tradici es desconegut, amb tot, es segur que aquesta celebraci del solstici d'hivern i el naixement de Crist,es celebra a Bag des de la constituci de la vila, cap l'any 1350.

 Notes .


 Enllaos externs .
Festes.org;
fires i festes.com;
Galeria Fotogrfica a catalunyaonline.cat;
Video a catalunyaonline.cat;
Article El Periodico 24/12/2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409289" title="Lisozim" nonfiltered="3130" processed="3115" dbindex="158158">

El lisozim, tamb anomenat muramidasa, s un enzim de 14,4 kilodalton que danya les cllules bacterianes catalitzant la hidrlisi de les unions beta 1,4 entre els residus d' cid N-acetilmurmic i N-acetil-D-glucosamina en un peptidoglic. 

El lisozim s abundant en nombroses secrecions com la saliva, les lgrimes i el moc. s present tamb en els grnuls citoplasmtics dels neutrfils polimorfonuclears PMN. Una gran quantitat d'aquest enzim es troba en la clara d'ou.

 Fisiologia .
La majoria dels bacteris afectats per lisozims no s patognics. En alguns casos, el lisozim s la ra principal per la que aquests organismes no arriben a ser patognics. El lisozim pot actuar com una opsonina innata o com un enzim cataltic.
Els lisozims serveixen com opsonines innates unint-se a la superficie bacteriana, redunt la crrega negativa i facilitant la fagocitosi dels bacteris, tot aix abans de l'arribada de les opsonines del sistema inmunolgic. s a dir, el lisozim fa que les cllules fagoctiques puguin absorbir ms fcilment el bacteri.
Com enzim funciona atacant els peptidoglicans, cosa que explica la seva ubicaci en la paret cellular dels bacteris, especialment en els gram positius. El lisozim hidrolitza l'enlla glucosdic entre el residu d'cid N-acetilmurmic NAMA i el carboni 4 (C4) de la N-acetilglucosamina.

Aix ho fa uninto la molcula de peptidoglic en el lloc actiu, una prominent fenedura entre els seus dos dominis, provocant que la molcula substracte adopti una conformaci molt tensa, similar a la d'un estat de transici. Segons el mecanisme de Phillips, el lizosim s'uneix a un hexasacrid deformant el quart sucre (l'anell D) que adopta una conformaci de mitja cadira. En aquest estat de tensi l'enlla glucosdic s fcilment trencat.

S'ha descobert que l'cid glutmic 35 (Glu35) i l' cid asprtic 52 (Asp52) sn indispensables per a l'activitat d'aquest enzim. El Glu35 actua com donador de protons per a l'enlla glucosdic, tallant l'enlla C-O en el substracte. L' Asp52 actua com nuclefil per a generar l' intermediari enzimtico-glucosdic (complexe enzim-substracte). Desprs, aquest intermediari reacciona amb una molcula d'aigua per a tornar a deixar intacta l'enzim i allliberar el producte de la hidrlisi.

 Paper en patologies .
Algunes formes de amiloidosi tenen como a  causa la mutaci del gen del lisozim, cosa que porta l'acumulaci d'aquest enzim en diversos teixits.

 Histria .
Alexander Fleming (1881-1955), qui tamb descobr la penicillina, descriv el lisozim el 1922.
La seva estructura va ser descrita per David Chilton Phillips (1924-1999) el 1965. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 http://macromoleculeinsights.com/lysozyme.php;
 http://lysozyme.co.uk;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409296" title="Henri Sainte-Claire Deville" nonfiltered="3131" processed="3116" dbindex="158159">

Henri Sainte-Claire Deville nascut el 9 de mar de 1818 a Sant Toms (Carib) i traspassat l'1 de juliol de 1881 a Boulogne-sur-Seine, va ser un qumic francs, conegut principalment pel seu treball sobre l'alumini. 
  
 Biografia . 

Sainte-Claire Deville va nixer a l'illa caribenya de Sant Toms, possessi en aquell moment de Dinamarca. La seva famlia era originria de la regi francesa de Prigord i el seu pare era el cnsul francs a l'illa. Va tornar a Frana amb el seu germ per estudiar medicina i va obtenir el seu doctorat als 25 anys, el 1843. El seu germ Charles va ser un important geleg conegut pel seu treball sobre els volcans.
 
Henri va seguir amb passi els cursos de qumica de Louis Jacques Thnard i va muntar un laboratori propi. El 1845 va ser nomenat professor i deg en la nova Facultat de Besanon, on va romandre sis anys. El 1851, va ser nomenat professor de qumica a l'Escola Normal Superior a Pars a l'edat de 33 anys succent a Antoine Jrme Balard. Va cultivar les seves relacions amb l'obertura del seu laboratori els diumenges a la tarda a celebritats cientfiques com Louis Pasteur, literries com Ernest Renan i poltiques com Adolphe Thiers. El 1859 fou nomenat professor de La Sorbone succeint a Jean-Baptiste Dumas.

Obra.
En el seu laboratori va descobrir el tolu l'any 1841. Tamb va allar per primera vegada el dixid de nitrogen, fent passar un corrent de clor damunt nitrat de plata. Aquest descobriment li va valer la seva reputaci en el mn cientfic europeu.

Va descobrir les dissociacions a altes temperatures, del vapor d'aigua, del clorur d'hidrogen, del dixid de carboni, etc. amb la qual cosa va posar de relleu la noci de reversibilitat i equilibri qumic. Aquestes investigacions varen ser ampliades posteriorment per alguns dels seus alumnes: Henri Debray, Jos Luis Troost, Hautefeuille Pablo, Alfred Ditte.

A la seva arribada a l'Escola Normal, les seves investigacions varen tenir per objecte la determinaci de les propietats del de silici, del magnesi i de l'alumini. Per produir alumini, va seguir les experincies de Friedrich Whler, que havia aconseguit produir uns pocs flocs d'alumini en el centre de moltes impureses. Per reduir l'xid d'alumini, a diferncia de Whler, va substituir el potassi pel sodi. Grcies a aquest nou mtode va poder produir els primers lingots d'alumini. El 1854, en va fer una primera comunicaci sobre aquest nou mtode a l'Acadmia de Cincies, que li va valer la celebritat i la ira de Whler. En 1856, va publicar una tesi sobre l'alumini, on va preveure l's futur d'aquest metall: "L'alumini s probable que es converteixi en un metall habitual. Entre d'altres propietats destaca la seva conductivitat elctrica".En 1854 va realitzar la primera producci industrial d'alumini a Pars. El treball va ser finanat per l'emperador Napole III i els primeres lingots s'utilitzaren per a l'Exposici Universal de 1855. En 1857 la planta de producci es va traslladar a Nanterre i el 1859 va produir 500 kg d'alumini, principalment per la joieria. Va tenir una gran intuci en triar la bauxita com el mineral per obtenir-ne l'almina necessria per aconseguir extreure'n alumini, desenvolupant l'anomenat procediment Deville. Tamb va investigar un mtode de producci de sodi, que necessita per obtenir l'alumini, la qual cosa va fer que el cost de producci baixs a ser noms de l'1% del cost anterior. Es va interessar per la criolita, i va descobrir que dissol l'almina, per la qual cosa en va fer s a la seva planta a Nanterre com un fondent. El 1857 ampli el mtode per a l'obtenci de magnesi.

El procs qumic de Sainte-Claire Deville es va emprar fins el 1886 quan el francs Paul Hroult i el nordameric Charles Martin Hall varen descobrir la producci electroltica d'alumini. El 1854 Sainte-Claire Deville tamb va intentar posar a punt un mtode electroltic per no va aconseguir els resultats d'Hroult i Hall.

Obres.

 ;
 ;
  ;
  ;
 ;
    ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409303" title="Rafael Roig i Torres" nonfiltered="3132" processed="3117" dbindex="158160">
Rafael Roig i Torres (Barcelona 1855 - Barcelona 1931) va ser un enginyer i publicista.

Al 1878 va fundar la revista  Crnica cientfica  i en va ser tamb director. 

Va ser un dels integrants de la colnia estiuenca de Santa Coloma de Gramenet, des de principis del 1900 a 1915. L any 1806 va iniciar una bonica torre d estil angls que un cop acabada fou premiada per la Diputaci de Barcelona. Actualment aquesta torre s l Auditori de Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet.

 Bibliografia .
Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagals. Editorial Murtra (1987)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409304" title="Jess Manzaneque Snchez" nonfiltered="3133" processed="3118" dbindex="158161">

Jess Manzaneque Snchez (Campo de Criptana, 1 de gener de 1943) va se un ciclista espanyol que fou professional entre 1962 i 1981. Durant la seva llarga carrera professional aconsegu nombroses vitries, sent les ms destacades dues etapes de la Volta a Espanya, la Volta a Portugal de 1973, aix com nombroses curses per etapes espanyoles. El seu germ Fernando tamb fou ciclista.

 Palmars  .
1968;
 1r a la Volta a Astries  ;
1969;
 1r a la Volta a Arag;
 1r al Trofeo Elola ;
1970;
 1r a Legans;
 1r al GP Biskaia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
1971;
 1r a la Volta a la Rioja;
1972;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1973;
 1r a la Volta a Portugal;
 1r a la Volta a Arag ;
 1r a la Volta a Astries i vencedor d'una etapa ;
 1r a la Volta a la Rioja i vencedor d'una etapa ;
 1r a l'Escalada a Montjuc ;
 1r a la Vuelta a los Valles Mineros;
 1r a la Volta a Cantbria i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya;
1974;
 1r a la Volta a la Rioja i vencedor d'una etapa ;
 1r al Trofeo Elola;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
1975;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Rioja;
1976;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;

Resultats a la Volta a Espanya. 
1964. 41 de la classificaci general;
1965. 43 de la classificaci general;
1966. 32 de la classificaci general;
1967. 44 de la classificaci general;
1970. 4t de la classificaci general;
1972. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1973. 10 de la classificaci general;
1974. 24 de la classificaci general;
1975. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1976. 25 de la classificaci general;
1977. 34 de la classificaci general;
1979. 29 de la classificaci general;
1980. 49 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1971. 54 de la classificaci general;
1973. 39 de la classificaci general;
1974. 46 de la classificaci general;
1976. Abandona (10a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1971. 37 de la classificaci general;
1972. 21 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jess Manzaneque a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409306" title="Poblat ibric del Puig Castellar" nonfiltered="3134" processed="3119" dbindex="158162">
El poblat ibric del Puig Castellar s un dels poblats  ibric ms ben conservats dels voltants de la ciutat de Barcelona.

Se'n pot destacar la part vella, a solell, i la part nova, a l'obaga. La seva extensi s d'aproximadament 5000 metres quadrats.

Els Ibers van ser la primera de les civilitzacions que es van assentar al cim del Puig Castellar: des del segle VI fins a l inici del segle II aC.

 Bibliografia .
 Francesca Garcia i altres. SANTA COLOMA DE GRAMENET, EL GRAN SALT ENDAVANT. El Punt. 2003;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409307" title="Ferran de Segarra" nonfiltered="3135" processed="3120" dbindex="158163">
Ferran de Segarra (Barcelona 1855 - Barcelona 1931) va ser un historiador.

Es llicenci el 1875 en estudis de dret civil i cannic. S especialitz  en investigacions de caire histric. Fu un gran especialista en sigil.lografia. Entre els anys 1916 i 1932 public l obra Sigil.lografia catalana: inventari, descripci i estudi dels segells de Catalunya. Aquesta obra va guanyar els premis Martorell  i el Prix Duseigneur de l Institut de Frana.

L any 1917, ced a l Institut d Estudis Catalans la propietat del poblat ibric del Puig Castellar, que durant els estius dels anys 1904 i 1906 n havia pagat els treballs d excavaci. Don, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueolgic de Montjuc.

 Bibliografia .
Biografies. Mites i gent notable de Santa Coloma de Gramenet, Joan Vilaseca Sagals. Editorial Murtra (1987)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409308" title="Crim i cstig" nonfiltered="3136" processed="3121" dbindex="158164">
Crim i cstig s una novella de Fidor Dostoievski publicada per entregues el 1866. Narra la vida del jove Raskolnikov des que comet un assassinat d'una vella perstamista i la seva neboda, amb els seus dilemes morals i l'entorn proper. Barreja episodis d'intriga i cmics amb un to general de denncia social i una anlisi psicolgica detallada dels personatges. L'obra s una de les ms conegudes del realisme de la literatura russa  i ha estat traduda a diferents idiomes.

Argument.
El protagonista, Raskolnikov, s un jove estudiant empobrit que, desprs de nombrosos dubtes, assassina a una vella prestamista per aconseguir capital amb qu redrear la seva carrera i evitar el matrimoni de la seva germana per diners. Per l'acci el fa caure en una malaltia nerviosa, durant la qual es pregunta pels autntics motius d'haver matat.

Mentre dura la investigaci, arriba la seva famlia a la ciutat i sorgeix una sub-trama amorosa centrada en la seva germana i un amic de la universitat (prviament han de fer fora el pretendent ric). Tamb es narra la histria d'una famlia necessitada, on el pare s vctima de l'alcoholisme, la mare est malalta de tisi i la filla gran, Sonia, comena a exercir la prostituci per ajudar els seus parents. 

El protagonista se sent atret per aquesta noia, virtuosa malgrat la seva professi, i li confessa el crim. Ella suggereix que ha d'entregar-se i acceptar el cstig per posar fi als seus maldecaps i patiment. Desprs de moltes vacillacions, ell acaba fent-li cas i s deportat a Sibria, on ella el segueix. La novella acaba amb la uni dels dos joves i l'inici d'una nova vida, noms suggerida, desprs de presidi.



Personatges principals.
Rodion Romanovich Raskolnikov: s l'heroi de la narraci, centrada en el seu procs mental abans i desprs de l'assassinat. s un jove idealista, pres de la megalomania, que vol destacar de l'entorn, una mica cnic per de forta base moral;
Sonia Semyonovna Marmeladova: s una prostituta per necessitat, profundament cristiana, sacrificada per la gent que estima, humil i amb una forta empatia;
Dunia: la germana del protagonista encarna la virtut burgesa, la intelligncia i la bellesa;
Arcadi Ivanovich Svidrigailov: s el prototip de l'hedonisme i l'inters personal, per s geners amb els diners i sincer;
Razumijin: estudiant company del protagonista, ingenu i apassionat, posa en contacte els diferents personatges de l'obra;
Katerina Ivanovna: madrastra de Sonia, filla d'una famlia benestant per caiguda en la misria per l'alcoholisme del seu marit, protagonitza les escenes d'humor de la novella tot i el patetisme de la seva situaci;
Porfiri Petrvich: inspector de policia, sospita des del primer moment de Raskolnikov i l'assetja per afeblir la seva voluntat, camuflant-se de jocs verbals i bona educaci, perqu confessi;
Piotr Petrovich Luzin: pretendent de Dunia, vanits, egoista, masclista, noms preocupat pels diners i la seva posici social;
Puljeria Alexandrovna: mare del protagonista, per qui sent una adoraci que disculpa totes les seves accions, ignorant i tmida;
Zossimov: metge amic de Razumijin, sospita del protagonista i ajuda la policia, representa la nova cincia;
Lebeziatnikos: company d'habitaci de Luzin, s un convenut del socialisme, proposa una nova vida basada en la comuna i en la llibertat com a alternativa al capitalisme vigent, apareix com a excessivament idealista;
Nastassia: s la criada del pis on s'allotja l'heroi, passiva davant els fets;

Temes.
El tema principal s esbrinar les possibles motivacions per cometre un crim (que acaba sent rebutjat per l'autor). Per aquest motiu el punt de vista del narrador segueix el protagonista, que assassina dues persones des de bon inici. La intriga, doncs, no est en saber qui s el culpable o si ho esbrinar la policia (tot i que apareix com a trama paralella) sin en conixer el personatge capa de matar per desprs patir fins gaireb embogir. 

Aquest crim sorgeix de la pobresa, i la novella denuncia fortament les condicions de vida de la gent humil, sobretot en el cas de Sonia i la seva famlia, que apareixen com a vctimes, per tamb dels parents de Raskolnikov, ja que la germana est a punt de casar-se per diners (s'estableix una comparaci entre aquest matrimoni i la prostituci de l'altra noia). L'autor, per, no cau en el determinisme, ja que el propi protagonista subratlla que hi ha altres motius que l'han portat a l'assassinat (i a ms a ms rebutja una feina que podria haver estat una soluci a la seva misria).

Aquests es relacionen amb la teoria de Nietzsche i el superhome; el jove pensa que s un sser superior i que ha de demostrar-ho saltant-se les lleis convencionals, com han fet altres genis (cita constantment l'exemple de Napole), perqu el fi justifica els mitjans i no s dolent matar una vella prestamista si amb aix obt els diners per fer una gran carrera i ajudar la humanitat. Per tant matar esdev un mitj de diferenciaci, d'autoafirmaci.

L'acceptaci final del cstig ve per la necessitat de l'amor dels altres i perqu no s capa de viure sol (per aix tampoc no se sucida tot i que s'ho planteja)  (extrem que ell viu com a fracs). El nihilisme i agnosticisme que propugna durant tota la novella acaben sent superats per l'amor, que es converteix en l'nica via de redempci i l'autntic motiu per viure.

Estil.
La novella juga amb els contrastos per dibuixar els personatges. D'una banda contrasta l'interior de les cases (on pensen els personatges i passen les acciones principals) amb l'exterior, Sant Petersburg, que significa l'opini pblica, la moral establerta (que acaba triomfant, incls el cristianisme de Sonia) per tamb la lletjor, l'ambient opressiu i pobre que fora els personatges a situacions extremes. La ciutat es descriu sempe de forma negativa , fent mfasi en els problemes que el capitalisme comporta (apareix una alternativa amb Lebeziatnikos i el seu socialisme utopic, per es rebutja pel poc pes que t a la trama general) i que afecta a l'interior, als habitatges, on es consumeixen les persones i poden caure en el mal.



Un altre contrast destacat s entre el romanticisme i el realisme. Schiller apareix com a figura amb qu es compara el protagonista i se succeeixen escenes de fullet. El paper de l'amor i la virtut sn tamb temes romntics i les herones femenines, les niques presentades de forma totalment positiva, pertanyen a l'idealisme de principis del segle XIX. Per contra, l'estil de la novella s realista, amb abundncia de detalls descriptius, aprofundiment en la psicologia dels personatges i crtica social. No es defugen els extrems ms srdids, ans al contrari, es narren escenes de violncia i misria i la trama se centra en persones de classe baixa. 

El narrador omniscient en tercera persona segueix els passos del protagonista i de la gent que l'envolta per mirar de comprendre'l, en un punt de vista original per la seva poca, per la focalitzaci en un personatge sense caure en la primera persona. Efectua un contrast dins el propi protagonista, capa de matar i de predicar el nihilisme per de rebutjar els diners fruit del seu crim, venut pels seus sentiments i geners amb una famlia necessitada, orgulls i cnic per potic alhora.

Per ltim, el propi ttol de la novella fa referncia al contrast entre el crim, que centra els primers captols, i el cstig final (que gaireb no es narra malgrat que el propi autor va estar desterrat a Sibria). Molts crtics han vist en el llibre una estructura simtrica, on cada acci racional, criminal, t el seu contrapunt d'acceptaci i penediment. 

L'estil indirecte lliure dels monlegs interiors dels personatges, els llargs dilegs filosfics que expliquen els fets i les descripcions ressaltant l'ambient general conformen l'estil narratiu de la novella. Els fets transcorren en llocs reals, coneguts pel lector, per augmentar la versemblana del que s'explica.

Smbols.
La ciutat s smbol de depravaci, tot i que l'nic personatge realment integrat, Svidrigailov, t tamb trets positius, a diferncia del pretendent ric, que noms apareix com a ridcul i egoista. Aquest Luzhin t un joc de paraules en el seu propi cognom, que significa "bassal" en rus, alludint a la seva brutcia interior. Altres noms significatius sn el de l'heroi, que s un derivat d"escissi", perqu t l'nima dividida entre dues natures, i el de Razumijin, que vol dir "ra", perqu actua sempre assenyadament i s presentat amb una visi de la vida de permanent optimisme. 

La calor i l'asfxia que es citen repetidament al llibre tenen connotacions d'infern, accentutat per les referncies bbliques i la creu que Sonia insta a Raskolnikov a portar (una creu com a penjoll que simbolitza clarament el calvari i el patiment accepttat de forma voluntria, a imitaci de Jess). El sofriment s, doncs, una via de salvaci (on s'aprecien influncies de l'existencialisme cristi de l'autor).

El somnis tenen un paper proftic, com el malson on surt un cavall que mor pels cops del seu amo cruel  i que representa de forma grfica com els humils i innocents sn esclafats i el mal que fa la violncia.

Adaptacions al cinema.
L'xit de la novella va propiciar diverses adaptacions al cinema, entre les que destaquen:
Raskolnikov, de Robert Wiene (1923);
Crime and Punishment (1935);
Eigoban Tsumi to Batsu, (manga de 1953);
Crime et Chtiment, de George Lampin (1956);
Rikos ja rangaistus, de Aki Kaurismki (1983);

Pellcules com Match Point, de Woody Allen, o V for Vendetta, fan referncia explcita a l'obra per no es basen en ella de manera literal. 

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409309" title="Menopausa" nonfiltered="3137" processed="3122" dbindex="158165">
La menopausa s la desaparici definitiva de la menstruaci. En la majoria de dones s'inicia a partir dels 45-55 anys.

La menopausa s una etapa ms a la vida de la dona. Es presenta aproximadament als 50 anys i les primeres manifestacions acostumen a ser menstruacions irregulars. Desprs de dotze mesos de manca total de menstruaci ja s pot confirmar la menopausa.

Donat que la menopausa comporta l'absncia d'estrgens, andrgens i progesterona, aix provoca a la majoria de dones que pateixin de fogots, irritabilitat i ansietat, aix com d'insomni.

La disminuci dels nivells d'estrgens derivats de la menopausa augmenta la tendncia a la malaltia cardiovascular.

Fer exercici fsic i una dieta alta en calci ajuda a disminuir aquests smptomes.

 Referncies .
 REVISTA A VUESTRA SALUD! Danone. Nmero 3 primavera 2008;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409310" title="Fonda" nonfiltered="3138" processed="3123" dbindex="158166">

Fonda

Establiment pblic de categoria inferior a un hotel, on es serveixen menjars i s ofereix lloc per dormir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409311" title="Badiu" nonfiltered="3139" processed="3124" dbindex="158167">

Badiu

Paraula tpica de la ciutat de Badalona (Barcelons) per anomenar el pati del darrera d una casa planta baixa de les d abans
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409312" title="Orde de Sant Jeroni" nonfiltered="3140" processed="3125" dbindex="158168">

Orde de sant Jeroni fou un orde religis fundat el 1373 quan el papa Gregori XI aprov la modalitat de vida comunitria sol.licitada per un grup de clergues, seglars i eremites castellans. Aquest grup es va establir primerament a Castear, tot seguit a Villaescusa i desprs a Sant Bartolom de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l orde.

Entre els anys 1374 i 1389 altres grups d eremites van demanar al papa l ingrs a l orde sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de Sant Agust, amb un hbit blanc i terrs.
El primer monestir dels Pasos Catalans s'establ a Sant Jeroni de la Plana de Xbia el 1374.

El 1414 L'ordre Jernim tenia 25 cases, i aleshores fou celebrat el primer captol general, on foren redactades unes constitucions que garantien mes uni entre monestirs. Els primers captols se celebraren a Guadalupe i els altres 136, fins a la l'exclaustraci del 1835, es reuniren a Lupiana.
El 1428 fra Lope de Olmedo, ex-general, pretengu reformar l'orde; aix port a una escissi i la fundaci de set cases noves, que al 1567 es fusionaren amb l'ordre primitiu. Aquesta reforma no afect als Pasos Catalans.

Al s XVII s va iniciar una estagnaci que va portar a la supressi total de l orde. Aquest fou restaurat el 1925, a Santa Mara del Parral (Segvia) i San Jernimo de Yuste (Cceres).

A Barcelona va haver-hi dos monestirs i quatre convents dels quals encara un s obert.

 Monestirs.
 Sant Jeroni de la vall d'hebron  ( Barcelona) 1393-1835.
 Sant Jeroni de la Murtra (Barcelons) 1416-1835;

 Convents .
 Santa Margarida (Barcelona) 1475-1484.
 L'Hospital de Sant Maties (Barcelona) 1484- 1909;
 Sant Maties de Sarri (Barcelona) 1909-1980.
 Sant Gervasi (Barcelona) des del 1980- encara s obert.

 Bibliografia .
 Gran Enciclopdia Catalana. 1975;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409315" title="Serra de les Vallfenoses" nonfiltered="3141" processed="3126" dbindex="158169">
La Serra de les Vallfenoses s una serra situada al municipi de Flix a la comarca de la (Ribera d'Ebre), amb una elevaci mxima de 377,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409316" title="Serra de les Veremusses" nonfiltered="3142" processed="3127" dbindex="158170">
La Serra de les Veremusses s una serra situada al municipi de Flix a la comarca de la (Ribera d'Ebre), amb una elevaci mxima de 298,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409317" title="Serra de Montvi" nonfiltered="3143" processed="3128" dbindex="158171">
La Serra de Montvi s una serra situada al municipi de Flix a la comarca de la (Ribera d'Ebre), amb una elevaci mxima de 143,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409318" title="Serra de Puntils" nonfiltered="3144" processed="3129" dbindex="158172">
La Serra de Puntils s una serra situada als municipis d'Asc i Flix al Priorat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409319" title="Serra de Tivissa" nonfiltered="3145" processed="3130" dbindex="158173">
La Serra de Tivissa s una serra situada al municipi de Tivissa a la comarca de la (Ribera d'Ebre), amb una elevaci mxima de 533,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409321" title="Garra" nonfiltered="3146" processed="3131" dbindex="158174">


Garra s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Espcies.
Garra allostoma  ;
Garra annandalei ;
Garra apogon ;
Garra barreimiae  ;
Garra bicornuta  ;
Garra bispinosa ;
Garra borneensis ;
Garra bourreti ;
Garra buettikeri  ;
Garra cambodgiensis ;
Garra caudofasciata ;
Garra ceylonensis  ;
Garra compressus  ;
Garra congoensis  ;
Garra cyclostomata  ;
Garra cyrano  ;
Garra dembecha  ;
Garra dembeensis ;
Garra dunsirei  ;
Garra duobarbis  ;
Garra elongata  ;
Garra ethelwynnae  ;
Garra fasciacauda  ;
Garra findolabium 
Garra fisheri  ;
Garra flavatra  ;
Garra fuliginosa  ;
Garra geba  ;
Garra ghorensis  ;
Garra gotyla  ;
Garra gracilis ;
Garra gravelyi  ;
Garra hainanensis  ;
Garra hughi  ;
Garra ignestii ;
Garra imberba  ;
Garra imberbis  ;
Garra kalakadensis  ;
Garra kempi  ;
Garra laichowensis  ;
Garra lamta  ;
Garra lancrenonensis  ;
Garra lautior  ;
Garra lissorhynchus ;
Garra litanensis  ;
Garra longipinnis  ;
Garra makiensis ;
Garra mamshuqa  ;
Garra manipurensis  ;
Garra mcclellandi  ;
Garra menoni  ;
Garra micropulvinus ;
Garra mirofrontis  ;
Garra mullya  ;
Garra naganensis  ;
Garra nambulica ;
Garra nasuta ;
Garra nigricollis  ;
Garra notata ;
Garra orientalis  ;
Garra ornata  ;
Garra paralissorhynchus  ;
Garra periyarensis ;
Garra persica  ;
Garra phillipsi  ;
Garra poecilura  ;
Garra poilanei  ;
Garra propulvinus  ;
Garra qiaojiensis  ;
Garra quadrimaculata ;
Garra rakhinica ;
Garra regressus  ;
Garra rossica  ;
Garra rotundinasus ;
Garra rufa    ;
Garra rupecula ;
Garra sahilia  ;
Garra salweenica  ;
Garra spilota  ;
Garra surendranathanii  ;
Garra tana  ;
Garra tengchongensis  ;
Garra theunensis  ;
Garra tibanica  ;
Garra trewavasai  ;
Garra variabilis  ;
Garra vittatula  ;
Garra wanae  ;
Garra waterloti  ;
Garra yiliangensis ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 www.zipcodezoo.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409323" title="Ricardo Gago" nonfiltered="3147" processed="3132" dbindex="158175">

Ricardo Aparicio Gago (Montamarta, Zamora, agost de 1949) s un pintor i escultor espanyol.

De ben petit es trasllad a viure a Langreo (Asturies) amb la seva famlia fins que va complir disset anys. A mitjans dels anys seixanta viatj per primera vegada a Mallorca i decideix establir-se primer a la capital insular, a Peguera i a Alar fins que decideix establir la seva residncia permanent al poble de Sineu.

Als anys setanta, comen a treballar l'artesania, comenant amb el fang.  Inspirat per el paisatge mallorqu recrea reproduccions de molins, cases, paisatges i els balls tradicionals mallorquins.  Aquesta afici per l'art li comen quan era un nin petit.  A l'illa, es posaria en 1996 en contacte amb l'artista Joaquim Torrens Llad i ingressa a l'Escola Lliure del Mediterrani, al palau de Verm. Estudia totes les tcniques impartides per el seu professor, aix com la iniciaci al modelatge. Durant cinc anys combinar el seu treball artesanal amb l'aprenentatge artstic.

Aviat comenaria a expandir les seves relacions artstiques i  es far amic de Josep Maria Aguilar. Amb ell comenaria una nova etapa d'escultura i cermica. Amb l'ajuntament de Sineu arrib un acord per vendre al mercat del seu poble.

Trajectria artstica.

Primera exposici al Mol de'n Pau (Sineu- 1993);
Exposa a la Fira des Fang de Marratx (1995-2001)- Obres de terracota.
Exposici a les sales del ajuntament de Sineu (1997);
Exposici al Hotel Formentor (Pollena) on exposa les seves obres de pintures, bronzes i terracotes (1997).
Inagura el seu estudi de Sineu i comena a fer aquarelles.(1997);
Comprat el casal de Can Gili a Sineu, el convertir en el seu estudi i sala d'exposicions personal (1998);
Co-autor de l'obra "La Vila de Sineu.  Itinerari cultural i patrimonial", obra de Mossn Bartomeu Mulet i;
Gaspar Valero Mart.  A aquesta obra va realitzar les illustracions. (1999)
Illustra un llibre de poemes(1999).
Exposici conjunta a Santa Maria del Cam en "Mostra colectiva d'escultures" (2000).
Exposici d'escultures de terracota al Museu de Lluc (2004).
Exposici de les seves obres al Hotel de Formentor durant els estius (2005-2008).
Exposici a la Galeria Weyler de Palma de Mallorca (2007).
Exposici al Museu Pelpidas de Pere Ruscalleda (2007).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409325" title="Mas de l'Ardit" nonfiltered="3148" processed="3133" dbindex="158176">
El Mas de l'Ardit s un mas situat al municipi de Granyena de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409326" title="Casalot de la Carlana" nonfiltered="3149" processed="3134" dbindex="158177">
El Casalot de la Carlana s un mas situat al municipi de Granyena de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409328" title="Plastidi" nonfiltered="3150" processed="3135" dbindex="158178">


Plastidi o Plast s un grup d' orgnuls que es troben en la cllula vegetal o animal.

 Plastidis de les plantes .
Els proplastidis (indiferenciats) poden diferenciar-se d'acord amb la seva funci biolgica en els segents tipus:
Amiloplasts: per a l'acumulaci de mid;
Cloroplasts: per a la fotosntesi;
Etioplasts: cloroplasts que no estan exposats a la llum;
Elaioplast: per acumulaci de greixos;
Cromoplasts: per a la sntesi de pigments;
Leucoplasts: per a la sntesi de monoterp;

 Plastds d'Algues .

En les algues s'utilitza el terme de leucoplast per a referir-se a plastidis sense pigmentaci. La seva funci en les algues difereix de la funci en les plantes. Els 'etioplasts, els amiloplasts i els cromoplasts sn especfics de les plantes i no es troben en les algues. Els plastidis algals difereixen dels plastidis vegetals pel fet que poden tenir pirenoids.

Arbre filogentic dels plastidis.



Plstid;
Cloroplast i etioplast;
Cromoplast;
Leucoplast;
Amiloplast;
Eleoplast;
Proteoplast;


 Origen dels plastidis .

Se suposa que els plastidis han estat originats de cianobacteris, per endosimbiosi. Divergirien en tres llinatges: cloroplasts, rodoplasts, i  cianeles, 

Els plastidis difereixen en pigmentaci i estructura. 

 Enllaos externs .

Plastdeos e Cloroplasto

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409330" title="La Mata (Tarroja de Segarra)" nonfiltered="3151" processed="3136" dbindex="158179">

La Mata s una muntanya de 542 metres que es troba al municipi de Tarroja de Segarra a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 268110001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409331" title="Cal Talet" nonfiltered="3152" processed="3137" dbindex="158180">
Cal Talet s un mas situat al municipi de Tarroja de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409333" title="Garra allostoma" nonfiltered="3153" processed="3138" dbindex="158181">

Garra allostoma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram cameruns del riu Nger.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409335" title="Galleria dell'Accademia" nonfiltered="3154" processed="3139" dbindex="158182">

Galleria dell'Accademia s d'un dels museus bsics de Florncia, dedicat a escultura i pintura. Es troba a la Via Ricasoli, 60, a la vora del Convent de Sant Marc. 
Histria.
L'Acadmia de Belles Arts va ser fundada el 1563. La collecci es va formar el 1784 per oferir als estudiants de dibuix material d'estudi. Al 1873 es va traslladar l'esttua de David des de la Plaa de la Senyoria fins l'Acadmia.

A una part de l'interior de l'edifici de l'Acadmia, es troba el Museu dels instruments musicals. 
Collecci.


La seva obra ms destacada s la de Miquel ngel, en concret el David (1504).

La primera sala t obres dels segles XV i XVI i, en el centre, la terracota de Giambologna , model del Rapte de les sabines, que s'alberga a la loggia dels Lanzi de la Signoria. En aquesta terracota s'aprecia b, el bell moviment helicodal que va donar Giambologna  a aquesta composici escultrica. 

Desprs es passa a la galeria de Miquel ngel. Aqu es troben quatre esclaus esculpits entre 1521 i 1523 i destinats a la tomba de Juli II. Les obres, sense acabar, sorprenen al visitant, perqu de la pedra  pesada semblen intentar de sortir, herclees, les figures inacabades. Un esbs de Sant Mateu  i la Pietat Palestrina, tamb inacabada precedeixen el gegant David. 

Als seus 25 anys d'edat, Miquel ngel va trencar amb els cnons del David clssic (fins aleshores menut, amb samarra i sarr). El David, de Miquel ngel, s un ser carregat de vida i desig de victria, amb vigorosa musculatura, que es recolza en una cama per impulsar l'acci, una acci que s'intueix a  les seves prpies mans.

Altres obres que s'exhibeixen a l'Acadmia sn:
Madonna del Mare, atribuda a Botticelli ;
Venus i Cupido, de Pontormo ;
Cassone Adimari, bagul de fusta pintat per Scheggia ;

Cont pintures de Filippino Lippi, i Ridolfo Ghirlandaio. El Sal de la Toscana presenta pintures i escultures del segle XIX i models en guix de Lorenzo Bartolini.
Referncies.
Gua visual de Italia, Aguilar, 1997. ISBN 84-03-59439-9 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409336" title="Garra annandalei" nonfiltered="3155" processed="3140" dbindex="158183">

 Garra annandalei s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh, Butan i l'est del Nepal.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409338" title="Garra apogon" nonfiltered="3156" processed="3141" dbindex="158184">

Garra apogon s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1998. Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1):1-128.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409343" title="Garra barreimiae" nonfiltered="3157" processed="3142" dbindex="158185">

Garra barreimiae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Subespcies.
Garra barreimiae barreimiae ;
Garra barreimiae shawkahensis ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Krupp, F., 1983. Fishes of Saudi Arabia: freshwater fishes of Saudi Arabia and adjacent regions of the Arabian Peninsula. p. 568-636. In Fauna of Saudi Arabia. vol. 5.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409346" title="Teatre Olmpia (Barcelona, Parallel, 1903)" nonfiltered="3158" processed="3143" dbindex="158186">
El Teatre Olympia, Teatre Olmpia o Sal Olmpia va ser un teatre de Barcelona, situat al Parallel i que va funcionar entre 1900 i 1909. Estava situada al costat del Gran Caf Espanyol i la Barberia de l'Obrer.

Era de fusta i havia estat projectat per l'arquitecte Vigo. Es dedicava a la pantomima, les varietats i el cinema. Va ser molt popular, especialment entre les famlies obreres.

El 29 d'abril de 1906 va comenar un incendi a la cabina de projeccions, que va provocar el pnic del pblic, tot causant ferits i un mort. 

Quan va tancar, el local va ser ocupat pel caf-concert Sevilla.

No s'ha de confondre amb el Sal Pompeia, tamb al Parallel, i que va dir-se Teatre Olmpia entre 1912 i 1914, ni amb el Teatre Circ Olmpia, a la Ronda de Sant Pau, que va funcionar entre 1924 i 1947.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409350" title="Cedre de l'Himlaia" nonfiltered="3159" processed="3144" dbindex="158187">


El Cedre de l'Himlaia (Cedrus deodara) s una espcie de cedre. 

s originari de l'oest de l'Himlaia ,Afghanistan, Pakistan, ndia (Himachal Pradesh, Uttarakhand i Caixmir), Tibet i Nepal, viu a unes altituds de 1.500-3.200 m. 

s un gran arbre de fulla persistent que arriba a 40-50 m d'alt i exepcionalment a 60 m. El tronc ariba a tenir 3 metres de dimetre. Fins que s adult t una capsada cnica.

Les fulles sn aciculars de 2.5-5 cm de llarg i a vegades fins  7 cm, el gruix s de 1 mm. Les pinyes fan de  7 a 13 cm de llarg i de 5 a 9 cm d'ample i es desintegren quan maduren (en 12 mesos) aleshores deixen anar llavors alades. La flor masculina fa de 4 a 6 cm de llarg i deixen anar el seu pollen a la tardor.

Etimologia.
El nom de l'espcie Deodara deriva del snscrit devad ru, "fusta divina", composat de deva (du) i d ru (fusta).


Conreu i usos.
s una arbre de gran importncia en la cultura de l'ndia. Est molt ests com a arbre ornamental, tamb a la ciutat de Barcelona. No suporta temperatures gaire baixes ja que a uns 25 graus sota zero mor. S'usa en la construcci i en ebenisteria tamb en aromaterpia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409351" title="Museu d'Histria de Catalunya" nonfiltered="3160" processed="3145" dbindex="158188">




El Museu d Histria de Catalunya es va crear el 1996 de la m del Govern de la Generalitat, presidit per Jordi Pujol. 
Una de les raons fonamentals per la qual el museu va ser creat, ra que encara avui continua sent un dels objectius principals del museu, fou narrar als seus visitants la histria de Catalunya, cosa que fa mitjanant una collecci d objectes i documents que s hi relacionen, de recreacions histriques i ambientacions i d equipaments audiovisuals i informtics, que ens acosten de manera ldica a la histria d aquesta naci, pretenent estimular aix, alhora que ens informa, el nostre inters sobre l evoluci de la cultura catalana.

El Museu posa gran inters tamb en conservar i exhibir el material que illustra la histria de Catalunya i dna especial suport a les persones i institucions que tenen com a objectiu la recerca relacionada amb la ja esmentada histria.
El Museu s un referent bsic per al coneixement de la histria de Catalunya.
S encarrega al mateix temps de gestionar monuments que sn propietat de la Generalitat de Catalunya, amb l objectiu de millorar-ne les condicions de manteniment, visita i divulgaci cultural.

Equip hum.
Actualment, el director del museu s l'Agust Alcoberro i Pericay. Els seus antecessors van ser Josep Maria Sol i Sabat (des de la inauguraci del museu fins l'any 2000) i Jaume Sobrequs (del 2000 al 2008).

Per a ms informaci sobre els professionals que treballen al museu:


Edifici.
El MHC es troba ubicat al Palau de Mar, edifici que temps enrere havia sigut els Magatzems General de Comer. 
s l nic edifici del vell port de Barcelona que data de 1881 i encara es conserva.
             
Enlla que porta a la histria de l edifici del museu: 

Exposici permanent.
L exposici permanent es troba distribuda en 7 etapes, etapes que ens faran sentir dins el moment histric que se ns narra grcies a la possibilitat que ens ofereix el museu de moldre blat com ho feien els ibers, posar-nos una armadura de cavaller medieval, veure un repl d'un escala modernista per un forat, moure ns en tramvia per la Barcelona dels anys 20 o anar  al cinema a veure el no-do, entre moltes d altres activitats.

 La primera etapa, que t per ttol Les arrels, va des del paleoltic inferior fins a finals del segle V, poca en qu tingu lloc la desfeta de l Imperi rom d occident donant pas a la creaci del regne dels visigots de Toledo.

 La segona, El naixement d una naci, t el seu origen l any 711, any en qu l exrcit musulm emprengu la conquesta de la Hispnia visigoda; i va fins a la conquesta de la Catalunya Nova que es produ el segle XII.

 La mar nostra, la tercera etapa, parteix de la conquesta de Mallorca i Valncia per part de Jaume I, que tingu lloc al segle XIII, i que an lligada a un fort perode d expansi; aquest apartat finalitza amb la uni dinstica que Ferran II port, amb Castella, a rel del seu matrimoni amb Isabel I, l any 1479.

 A la perifria de l Imperi ens situa a una Catalunya que mant el seu estat propi i inicia un creixement econmic, tot i trobar-se dins l imperi dels ustria, imperi que havia esdevingut l imperi europeu i mundial; aquest fou un perode ple de conflictes que finalitzaren l any 1716 amb el Decret de Nova Planta, decret lligat a la imposici del primer rei de la branca espanyola dels Borbons, i que abol les constitucions i les institucions de Catalunya.

 Vapor i naci s una etapa que, com el propi nom indica, ens transporta al procs d industrialitzaci de Catalunya i, d altra banda, ens parla de com l estat liberal espanyol aprofundeix la centralitzaci poltica. L etapa finalitza amb la fi del segle XIX, moment de revitalitzaci de la llengua i la cultura catalana.

 Els anys elctrics donen pas a una caracteritzaci de la indstria catalana del segle XX, marcada per l extensi de l electricitat i dels derivats del petroli. Finalitza amb la imposici de la dictadura franquista que tingu lloc amb la fi de la guerra civil l any 1939.

 Desfeta i represa pren inici a partir de l establiment de la dictadura del general Franco, situant-nos en un marc de repressi; i finalitza amb la mort d aquest el 1975, i amb la transmissi de que aquesta mort portar l inici d una etapa de llibertats.

Exposicions temporals.
Des de la seva creaci, el museu ha realitzat nombroses exposicions temporals, entre les quals destaquen:

 La Catalunya Jueva, exposici que don a conixer el procs d integraci i la vida quotidiana de les comunitats jueves catalanes al llarg de la histria a travs de nombrosos objectes i documents representatius.

 Ctars i trobadors. Occitnia i Catalunya: renaixena i futur, exposici que mostr les relacions que havien tingut lloc al llarg de la histria entre els pobles de llengua occitana i catalana a partir d una selecci de peces i documents.

 De la protesta... a la proposta: el moviment venal a Catalunya, narr, a travs de fotografies, documents i un audiovisual sobre la histria de les associacions venals, com aquestes nasqueren.

 Periodisme i Periodistes. De les gasetes a la xarxa explic al pblic com evolucion la comunicaci social a Espanta i la influncia que aquesta t en la societat contempornia.

 Euskadi i Catalunya: memria compartida. 1936-1940 present un important fons documental de la Generalitat de Catalunya per explicar com van ser dispersats arran de la guerra civil i que part dels arxius va ser custodiat per institucions basques fins que el lehendakari Juan Jos Ibarretxe els lliur al president Pujol.

Enllaos d inters. 
Web del museu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409354" title="AugustuX" nonfiltered="3161" processed="3146" dbindex="158189">


AugustuX s la primera distribuci aragonesa del sistema operatiu GNU/Linux. Una distribuci Linux est formada pel sistema operatiu i una serie de programes i eines. Actualment, AugustuX es basa en distribucions com Knoppix, Debian GNU/Linux i Metadistros de Hispalinux. La frase que millor reflexa el seu esperit s El Linux fet en el mon per a Arag.

 Histria de AugustuX .
La principal motivaci de AugustuX s la difusi del codi obert a Arag. A principis de 2003 les Corts d'Arag van aprovar, per unanimitat, una proposici no de ley de recolament al codi obert. Es van concertar reunions amb el propsit de conixer millor les motivacions dels diferents grups parlamentaris. Per a aquestes trobades es va preparar una distribuci del sistema operatiu GNU/Linux que van anomenar AugustuX com a joc de paraules entre el antic nom de Saragossa, Caesaraugusta, i la mascota de Linux, el ping anomenat Tux. 
Els iniciadors pretenien mostrar, amb un exemple concret, el codi obert que es pot desenvolupar a Arag. Va tindre molt ms xit de l'esperat. No va tardar molt temps en que s'afegiren ms desenvolupadors. En el grup de desenvolupament de AugustuX qualsevol pot collaborar amb dissenys, idees, programes, recolament tcnic, probes de programes, suggeriments, presentacions.

En 2006 va entrar en fase de letargaci sense grans desenvolupaments

 Cm obtindre AugustuX .
AugustuX es pot obtindre des del lloc web http://www.augustux.org/ o b fent una cpia d'un altre CD que tinguem a ma. Se tracta d'un CDROM autoarrancable. Aix significa que no necesitem installar res al nostre disc dur per a disfrutar de la potencia de Linux. Tan sols tenim que poder iniciar l'ordinador des del CDROM. Aix doncs, les principals caracterstiques de AugustuX sn la facilitat d's i el no tindre que installar el sistema al disc dur per a poder utilitzar-lo. Els lectors de CDROM imposen una limitaci en la velocitat ja que sn molt ms lents que els habituals discs durs. Per aix tamb existeix l'opci d'installar AugustuX al disc dur.

 Caracterstiques .
Modificat KDE amb KOffice i Konqueror com a navegador de xarxa; ;
Xmms pel recolzament MPEG i MP3, aix com el lector audios Ogg Vorbis;
Programes informtics per a accs a Internet com kppp i utilitats XDSI;
GIMP;
Eines per a la recuperaci de les dades;
Eines d'anlisis de xarxa i administraci;
OpenOffice.org;
Numerosos programes informtics per a programar, en particular, amb CACHO com KDevelop.

 Enllaos externs .
 AugustuX Web oficial;
 AugustuX Anterior web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409356" title="Commodore 16" nonfiltered="3162" processed="3147" dbindex="158190">

El Commodore 16 va ser un microordinador de 8 bits (membre de la srie Commodore 264) amb un microprocessador 6502-compatible llanat el 1984 per la Commodore Business Machines. Va ser pensat com um ordinador per a principiants, per a reemplaar el VIC-20, i va ser venut amb freqncia per 99 US$. Una versi de baix cost, el Commodore 116, va ser venuda exclusivament a l'Europa.

Especificacions tcniques.


Referncies.


Vegeu tamb.
 Commodore 116;
 Commodore Plus/4;

 Enllaos externs .
 Commodore 16 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409359" title="Prado Cataln" nonfiltered="3163" processed="3148" dbindex="158191">
El Prado Cataln era una entitat recreativa, consistent en uns jardins amb atraccions i un teatre d'estiu. Va funcionar del 1864 fins al 1884. Estava situat a la illa delimitada per la Gran Via, Pau Claris, Passeig de Grcia i Casp. 

Inaugurat el 19 de maig de 1864, aviat va ser una seriosa competncia per als Jardins del Tvoli. Des del juliol del mateix 1864, ja va comptar amb dos teatres: el "gran saln" per a les representacions d'pera, teatre, etc. i el "teatrito de verano", per a les obres breus.

Oferia funcions de teatre (especialment comdies i sainets) i sarsuela, i va contribuir a la consolidaci de la comdia i la sarsuela catalanes.

El 13 de juny de 1866 s'hi va estrenar la comdia Les ametlles d'Arenys de Josep Maria Arnau i Pascual. 

El 1885, part del solar va ser ocupat pel nou Teatre Novedades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409362" title="Antonin Merci" nonfiltered="3164" processed="3149" dbindex="158192">

Antonin Merci (Tolosa de Llenguadoc, 30 d'octubre de 1845 - Pars, 13 de desembre de 1916) fou un escultor i pintor francs. 

Va entrar a l'Escola de Belles Arts de Pars, sent deixeble d'Alexandre Falguire i de Franois Jouffroy. El 1868 va obtenir el Premi de Roma. Les seves primeres grans obres sn David i Gloria Victis, presentats al Sal de Pars de 1872 on reben la medalla d'honor.

El bronze David s una de les seves obres ms conegudes. L'heroi bblic es mostra nu, amb el cap de Goliat als seus peus, com el David de Donatello, per porta un turbant i est desant la seva espasa. Aquesta escultura aviat ser exposada al parc Montholon a Pars. Existeixen nombroses reproduccions, la majoria de les quals incorporen una penyora cobrint la zona genital, encara que no les natges. L'escultura original es troba al Museu d'Orsay.

El geni de les arts (1877), un baix relleu, s a les Tuileries, en substituci del Napole III d'Antoine-Louis Barye. Un treball similar per a la tomba de Jules Michelet (1879) es troba al cementiri del Pre-Lachaise. El mateix any, Merci va esculpir l'esttua de Francesc Arag i els baix relleus associats, visibles actualment a Perpiny.

El 1882 va repetir l'xit obtingut el 1874 amb el bronze Gloria Victis amb el grup Quand Mme!, del qual hi ha una rplica a Belfort i una altra al jard de les Tuileries. Les dues obres rememoren la guerra francoprussiana de 1870. Le souvenir (1885), una esttua de marbre per a la tomba de madame Charles Ferry, s una de les seves obres ms impecables. Regret, per a la tomba d'Alexandre Cabanel, va ser duta a terme el 1892, igual com Guillem Tell, en l'actualitat en Lausana.

Merci va realitzar tamb els monuments a Jean-Louis-Ernest Meissonier (1895), aixecat al jard de l'Infante al Louvre, i a Louis Faidherbe (1896) a Lilla, una esttua d'Adolphe Thiers situada en Saint-Germain-en-Laye, el monument a Paul Baudry al cementiri de Pre-Lachaise i el de Llus Felip I de Frana i la reina Maria Amlia per a la seva sepultura a la capella reial de Dreux. El seu grup en pedra La justice es troba a l'Ajuntament de Pars.

Grcies a moltes altres esttues, aix com busts i medallons, li va ser concedida la medalla d'honor durant l'Exposici Universal de Pars de 1878 i el grand prix a la de 1889. Entre les pintures exposades per l'artista es troben una Venus amb qu va obtenir una medalla al Sal el 1883, Lda (1884), i Miquel ngel estudiant Anatomia (1885), el seu treball ms expressiu en aquest terreny.

El 1891 li va ser assignat el lloc de professor de Disseny i Escultura a l'Escola de Belles Arts i elegit membre de l'Acadmia francesa, i posteriorment li va ser concedit el grau de gran oficial de l'ordre de la Legi d'Honor i el 1913 es va convertir en president de la societat d'artistes francesos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409363" title="Batalla d'Alcoraz" nonfiltered="3165" processed="3150" dbindex="158193">







La Batalla d'Alcoraz es va lliurar el 15 de novembre del 1096 prop de Washka (Uesca) i va enfrontar l'exrcit del Regne d'Arag contra les tropes islmiques de la Taifa de Saraqusta.

Antecedents.
San III d'Arag, que va incorporar la corona de Navarra a la d'Arag, va continuar amb no poc esfor la reconquesta aprofitant la croada predicada el 1064 pel Papa Alexandre II per la conquesta dels territoris musulmans de la Pennsula Ibrica, atorgant la remissi dels pecats a tots els combatents. L'expedici a Barbastre del 1064, a la que es van afegir tropes papals i aquitanes, fou preparada a Barcelona en una reuni del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Vers el 1085 San III d'Arag va llenar un exrcit des de Jaca cap a Washka, aconseguint ocupar progresivament la zona compresa entre els rius Isuela i Flumen amb l'ocupaci de dotze viles situades a l'entorn de la ciutat. S'inici d'aquesta manera el Setge de Washka, consolidat amb la fortificaci del Castell de Montarag, on les tropes aragoneses establiren el seu campament, i on, amb les recaptacions, va comenar a construir el pante real al monestir de Sant Joan de la Penya. Un segon exrcit procedent de Nocito va conqueir el Castell de Santa Eulalia i ocup el territori comprs entre el Flumen i l'Alcanadre. En aquestes expedicions es va conquerir entre altres el castell de Corbinos i vncer als musulmans a la Batalla de Pitiellas.

Per el 4 de juny de 1094, durant el Setge de Washka, el rei San III d'Arag va morir a conseqncia de les ferides provocades por una sageta llenada per un ballester sarra quan revisava la muralla; el seu cos fou dut al Monestir de Montarag.

La batalla.
La batalla s'inici amb l'arribada de les tropes musulmanes reforat amb contingents castellans des de Saraqusta que va enviar Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain, l'emir de Saraqusta, en un suprem esfor per alliberar Washka, . La tradici assegura l'aparici de Sant Jordi al camp de batalla, guanyada pels aragonesos cabdellats pel rei Pere I d'Arag. En aquesta batalla fou essencial la presa del Pueyo Sancho (Sant Jordi), que va tallar les comunicacions dels musulmans amb la reraguarda.

Conseqncies.
Huesca se rindi a Don Pedro I el 24 de Noviembre de 1096, y el 27 de Diciembre el rey entraba triunfante en la ciudad. Una destacada victoria porque esta ciudad, la ms importante de un amplio distrito musulmn que se extenda en su entorno, y bien protegida por sus notables murallas, fu la primera gran poblacin que los aragoneses del Pirineo conseguan arrebatar de forma definitiva al Islam en las tierras que actualmente conforman la Comunidad Autnoma.

Los musulmanes que permanecieron en la ciudad vieron respetadas sus propiedades, usos, costumbres y religin, pero hubieron de habitar los barrios del sureste, entre las dos murallas, mientras que los judos ocupaban el barrio oeste. La aljama juda tuvo una gran influencia en la vida de la ciudad, con figuras sobresalientes en el campo de la medicina y personalidades tan destacadas como la de Pedro Alfonso, convertido al cristianismo. La sede episcopal se instal en la mezquita mayor, mientras que el monasterio francs de San Ponce de Tomeras ocupaba la vieja iglesia mozrabe de San Pedro.

La victoria conseguida en Alcoraz, llanada cercana a Huesca, permiti a los reyes de Aragn salir de las tierras pirenaicas y expansionar sus dominios por las tierras del Somontano Aragons, paso previo a la anexin, poco despus, de las frtiles huertas del Valle del Ebro y sus ricas ciudades. La tradicin cuenta que en el transcurso de la batalla apareci San Jorge montando un caballo y acompaado de otro guerrero que  incomprensiblemente y al mismo tiempo  se encontraba peleando tambin contra los musulmanes en otro lugar de la lejana Antioqua.



Llegendes i signifiaci histrica de la Batalla d'Alcoraz.

 Sant Jordi, patr del Regne d'Arag: Desprs de la Batalla d'Alcoraz, i sobre tot a partir del segle XIII, es popularitz la protecci de Sant Jordi sobre el Regne d'Arag, donant lloc a la tradici de noves aparicions en d'altres combats;
 Creu d'Alcoraz:

Bibliografia.
  Cronica de San Chuan d'a Pea; Cap. XVIII ;
  Crnica de Sant Joan de la Penya o Crniques dels reis d'Arag e comtes de Barcelona;
  Gran Enciclopedia Aragonesa: Alcoraz, Batalla de;
  Gran Enciclopedia Aragonesa: Aragn: de Condado a Reino;
  Atlas de Historia de Aragn: 42. Expansin territorial de Aragn;
  Anales de la Corona de Aragn; Libro I, Cap. XXXI i Cap. XXXII;

Vegeu tamb.
 Escut de l'Arag;

Enllaos externs.
  23 de abril. San Jorge: Dia de Aragn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409364" title="Contracte d'arres" nonfiltered="3166" processed="3151" dbindex="158194">
El contracte d'arres s un contracte privat mitjanant el qual es lliura una quantitat de diners a compte, que pot arribar fins al 10 per cent del preu total, per garantir al comprador i al venedor que hi haur una compra-venda posterior d'un b. Es sol utilitzar en la compra-venda de terrenys i habitatges.

Normalment es pacten les arres penitencials, per n'hi ha de dos tipus:

 Contracte d'arres penitencials: per mitj d'aquest contracte el comprador pot renunciar a la compra del b, abans que se signi l'escriptura pblica o el contracte, perdent noms la quantitat lliurada. El venedor tamb hi pot renunciar, per en aquest cas ha de tornar el doble de la quantitat lliurada pel comprador. D'aquesta manera, no s'arrisca tot el capital que intervindria en l'operaci.
 Contracte d'arres confirmatries: amb la signatura d'aquest contracte la compravenda queda pactada definitivament sense que cap de les parts es pugui fer enrere d'una manera unilateral. En aquest cas, si una de les parts incompls el contracte, hauria d'indemnitzar l'altra pels danys i els perjudicis causats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409366" title="John Barrow" nonfiltered="3167" processed="3152" dbindex="158195">
John Barrow fou un entrenador de futbol angls. Est considerat el primer entrenador de la histria del Futbol Club Barcelona, ja que anteriorment aquesta funci l'exercia el capit de l'equip. 

El seu debut com entrenador del Futbol Club Barcelona fou el 7 de gener de 1917 en un partit contra l'Internacional de Barcelona, corresponent al Campionat de Catalunya (0-0). Dirig a l'equip blaugrana en 19 partits en els que guany 12, empat 5 i tan sols en va perdre 2. Durant el temps que Barrow va estar a la banqueta, el club no va guanyar cap ttol. A ms a ms, els blaugranes foren descalificats del Campionat de Catalunya per alineaci indeguda del jugador argent Garchitorena, ja que aquesta competici no permita jugadors extrangers.

Desprs de 4 mesos de ser fitxat, Barrow fou distitut a causa dels seus problemes amb la beguda. El seu lloc l'ocup el tamb angls i jugador del club Jack Greenwell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409368" title="Nanisme" nonfiltered="3168" processed="3153" dbindex="158196">

El nanisme s un terme mdic per descriure persones d'estatura baixa, amb un pes i talla inferiors del 40% d'un individu de la mateixa edat; o un adult amb una alada menor a 147 cm. El nanisme pot ser causat per unes 200 afeccions mdiques separades, la majoria de les quals sn gentiques. Els smptomes de cada individu poden variar molt. A les persones afectades pel nanisme sovint se'ls anomenen "persones petites".

Les caracterstiques dels nans poden variar molt depenent de cada individu. El nanisme desproporcionat s'identifica perqu una o ms parts del cos siguin desproporcionadament grans comparats amb la resta del cos, amb anormalitats visibles de creixement en rees especfiques. En casos de nanisme proporcionat les parts del cos sn proporcionals entre si per amb una visible manca de creixement general. La hipotnia s comuna entre els nans, per la intelligncia i l'esperana de vida solen ser normals.

La causa ms comuna s l'acondroplsia, un desordre del creixement dels ossos responsable del 70% dels casos de nanisme. En alguns casos d'acondroplsia les extremitats sn curtes respecte el tronc, amb el cap ms gran que el normal i el relleu frontal molt visible a la cara. Les afeccions a humans caracteritzats per tenir parts del cos desproporcionades sn causades normalment per un o ms trastorns gentics en el desenvolupament dels ossos o cartlags. Alguns casos en qu el cos est proporcionat, encara que sigui molt baix, tenen una causa hormonal o nutricional com per exemple la deficincia de l'hormona del creixement, coneguda com a "nanisme pitutari".

Referncies.


Enllaos externs.
 "Nanisme" a l'Enciclopdia;
  Wheeless Textbook of Orthopedics   T informaci sobre diversos trastorns de la formaci dels cartlags i ossos.
  Little People of America;
  Restricted Growth Association UK;
  Little People: A Father Reflects on His Daughter's Dwarfism   and What It Means to Be Different, per Dan Kennedy.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409369" title="Jesza Poszony" nonfiltered="3169" processed="3154" dbindex="158197">
Jesza Poszony fou un entrenador hngar del Futbol Club Barcelona, essent el tercer en ocupar aquest crrec al llarg de la histria. Entren al club catal des del 1924 fins al 1925, obtinguent dos ttol: el 13 Campionat de Catalunya i la 6a Copa d'Espanya. 

El seu debut a la banqueta blaugrana es produ el 7 de setembre de 1924 contra el Moravska en un partit amists que acab amb el resultat de 3-0. Al capdavant del Barcelona, Poszony, dirig 47 partits, guanyant-ne 30, empatant-ne 9 i perdent 8. La final de Copa d'Espanya es va disputar a Sevilla el 10 de maig de 1925 davant del Arenas Club de Getxo amb el resultat de 2-0 pels blaugranes.

Durant el temps que dirig a l'equip, el club conmemor els actes del seu 25 aniversari. A ms a ms, Poszony fou testimoni de com el Camp de Les Corts era clausurat per 3 mesos a conseqncia de la xiulada de l'afici cul a la Marxa Reial en un partit homenatge al Orfe Catal, situaci que a ms a ms comportaria la posterior sortida forosa de la presidencia a Hans Gamper.

Malgrat l'xit esportiu, decid retornar a la seva Hungria natal, malgrat que desprs retornaria a la disciplina blaugrana per fer-se crrec durant vries campanyes dels segons i tercers equips de l'entitat.

Entre els anys 1926 i 1928 dirig al Gra anski Zagreb amb el que conquist dos Lligues de Iugoslvia.

 Palmars .

 FC Barcelona .

 1 Copa d'Espanya: 1924-25;
 1 Campionat de Catalunya: 1924-25;

 Gra anski Zagreb .

 2 Lligues de Iugoslvia: 1926 i 1928.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409370" title="Punta de l'Aguda" nonfiltered="3170" processed="3155" dbindex="158198">

La Punta de l'Aguda s una muntanya de 695 metres que es troba al municipi de dels Omells de na Gaia a la comarca de l'Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409372" title="Garra yiliangensis" nonfiltered="3171" processed="3156" dbindex="158199">

Garra yiliangensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la provncia xinesa de Yunnan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1998. Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1):1-128.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409373" title="Garra bicornuta" nonfiltered="3172" processed="3157" dbindex="158200">

Garra bicornuta  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia: riu Thunga.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409374" title="Garra waterloti" nonfiltered="3173" processed="3158" dbindex="158201">

Garra waterloti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Senegal i al riu Nger.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C., 1990. Cyprinidae. p. 269-361. A C. Lvque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum I. Coll. Faune Tropicale nm. XXVIII. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, i O.R.S.T.O.M., Pars, 384 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409375" title="Missa (msica)" nonfiltered="3174" processed="3159" dbindex="158202">
La missa s una composici i un gnere de la msica vocal religiosa el text de la qual sn les diferents parts de l'ordinari de la missa, s a dir:
 Kyrie Eleyson;
 Gloria;
 Credo;
 Sanctus / Benedictus;
 Agnus Dei;

s, per tant, un tipus de msica propi de l'esglsia cristiana fins a la reforma luterana i de l'esglsia catlica a partir d'aquell moment.

D'en que a l'Edat Mitjana dins del mateix repertori del cant gregori van aparixer diferents versions musicals per a uns mateixos textos, que servien per expressar el contingut de la festivitat a la qual s'aplicava aquella msica -ja fos l'alegria de Nadal o Pasqua, o el recolliment de l'advent o la quaresma- al llarg dels segles molts compositors han posat msica a aquest text invariable, sempre seguint l'estil imperant en cada moment i lloc.

 La missa al llarg dels segles .


Tot i que durant els segles XII al segle XIVXIV diversos compositors van posar msica alladament a les diferents parts de l'ordinari de la missa, especialment al Gloria i al Credo, la primera missa musicalment completa s la Messe de Notre Dame de Guillaume de Machaut.

Al segle XV els compositors de l'escola francoflamenca, van difondre l's massiu del contrapunt imitatiu en la composici de misses, i van difondre, igualment, algunes tcniques que es van convertir en les principals durant aquell segle i el segent:
 Les Misses sobre un cantus firmus, s a dir, sobre un fragment del repertori gregori, sovint, l'inicial de la pea gregoriana que es prenia com a referncia. D'aquesta manera, la melodia gregoriana passava a donar nom a la missa; Missa "Ave Maris Stella", per exemple.
 La propagaci de les idees de l'humanisme va propiciar que no sols s'ans a cercar melodies originals en composicions gregorianes, sin tamb en les canons profanes de moda. Va ser especialment destacable en aquest sentit la can L'homme arm que va donar lloc a moltes Misses sobre l'home arm en la majoria de pasos de l'Europa occidental.
 Si en els primers moments la melodia manllevada es mantenia a la veu del tenor, posteriorment aquesta va ser lliure per fer-se sentir en qualsevol de les veus.
 La darrera tcnica va ser la de les misses pardiques; en aquest cas la tcnica era la del contrafactum: es partia d'una composici polifnica -del mateix autor o d'un altre- a la qual se li treia el text original i se li feia encaixar el de la missa.

A partir del perode barroc es va imposar arreu la utilitzaci de la tcnica de l'oratori, que don peu a la composici de les anomenades misses-oratori, en les quals el text de cada una de les parts, especialment les ms llargues es fragmenten en parts que donen lloc a moviments musicals contrastats entre ells. Al marge de les diferncies estilstiques, aquesta tcnica ha seguit en s fins a les misses compostes al segle XX, especialment les de grans dimensions.

En aquells casos en qu aquestes composicions no han tingut cap referncia concreta que els dons nom, s'han denominat en relaci a la seva tonalitat, a partir del segle XVIII, o b en relaci al to o mode gregori emprat per a la seva composici, fins a aquella data.

Un cas concret de missa s el Rquiem o Missa de Rquiem, que posa msica a una combinaci de les parts de l'ordinari i del propi de la missa de difunts.

 Algunes misses especialment importants . 

 Guillaume de Machaut: Messe de Notre Dame;
 Palestrina: Missa del Papa Marcel (que va esdevenir model de composici religiosa per a la Contrareforma);
 Josquin: Missa Pange Lingua;
 Clment Janequin: La Bataille (sobre la seva chanson La Gurre);
 Johann Sebastian Bach: Missa en si menor;
 Haydn: Missa in tempore belli;
 Mozart: Missa en do menor;
 Beethoven: Missa solemnis;
 Luigi Cherubini: Missa solemne;
 Rossini: Petite Messe solennelle;
 Anton Bruckner: Missa en mi menor;
 Lorenzo Perosi: Missa pontificalis;
 Fracis Poulenc: Missa en sol major;
 Frank Martin: Missa per a doble cor a cappella;
 Leonard Bernstein: Mass;

 Misses de compositors catalans .

Ats que gaireb la totalitat dels compositors catalans dels segles XVII i  XVIII ms coneguts van treballar al servei de l'estament eclesistics, i atesa la centralitat absoluta de la missa en el conjunt de la litrgia de l'esglsia catlica, s normal que gaireb tots componguessin un cert nombre de misses.

 Enllaos externs .

 Text de les cinc parts que componen l'ordinari de la Missa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409376" title="Morera blanca" nonfiltered="3175" processed="3160" dbindex="158203">


La Morera blanca (Morus alba) s un arbre de vida curta i creixement rpid que arriba a fer de 10 a 20 metres d'alt. 

Aquesta espcie s originria del nord de la Xina, i s cultivada per alimentar el cuc de seda i com a arbre ornamental en aliniacions (tamb a Barcelona on es planta una varietat que no fa fruits).

 
Les fulles joves tenen una morfologia diferent de les adultes, en el primer cas poden fer fins a 30 cm de llarg i amb lbuls i en el segon cas fan de 5 a 15 cm de llarg i sense lbuls. En climes temperats sn arbres de fulla caduca per en els tropicals poden ser de fulla persistent.

Les flors sn unisexuals en aments, essent ms petites les flors femenines. Els fruits fan de 1 a 2'5 cm de llarg i el seu color no serveix per distingir-la de la morera negra ja que tant poden ser blancs com vermells o negres. Sn comestibles per ms inspids que en l'altra morera.
 

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409377" title="Garra bispinosa" nonfiltered="3176" processed="3161" dbindex="158204">

Garra bispinosa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Irrawaddy (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409380" title="Garra wanae" nonfiltered="3177" processed="3162" dbindex="158205">

Garra wanae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409381" title="Garra borneensis" nonfiltered="3178" processed="3163" dbindex="158206">

Garra borneensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia, Brunei i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409382" title="Garra bourreti" nonfiltered="3179" processed="3164" dbindex="158207">

Garra bourreti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409383" title="Garra vittatula" nonfiltered="3180" processed="3165" dbindex="158208">

Garra vittatula  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409384" title="Noi ajupit" nonfiltered="3181" processed="3166" dbindex="158209">

El Noi ajupit s una escultura de Miquel ngel, que es troba al Museu de l'Ermitage a Sant Petersburg. 

L'escultura en marbre, s de 54 cm d'altura i representa un jove nu, doblegat sobre si mateix, potser amb la intenci de treure una espina del peu. Encara que no es tracta d'una escultura acabada, les caracterstiques de la cara, el cabell i la forma del cos sn ben recognoscibles. 

Va pertnyer als Mdici, i va ser adquirida pel banquer Lyde John Browne, un colleccionista angls nomenat per la tsarina Caterina II de Rssia, per comprar les obres d'art a les quals afegir a la seva collecci.

Noms recentment, el treball s'ha atribut segur, a Miquel ngel. Aix va ser possible grcies a l'estudiosa alemanya Anny E. Popp, qui el 1923 va relacionar aquesta obra amb un dibuix, emmagatzemat al Museu Britnic de Londres sobre el primer projecte de la Nova Sagristia de la Baslica de San Lorenzo (Florncia), l'esglsia que alberga les tombes de la famlia Mdici. Al disseny surten dues figures ajupides, situades en el perfil  de la tomba dintre de forncules, dels quals un es sembla al Noi ajupit.

El treball sobre les tombes dels Medici es va iniciar el 1524, mentre que el Noi ajupit es data entre 1530 i 1534, any de la sortida de l'artista a Roma. En el moment en qu Miquel ngel va deixar Florncia, l'esttua va quedar en el terra de la sagristia i, a travs de complicats viatges, va ressorgir el 1785 a les sales del Petit Ermitage. 

Donat l'objectiu inicial, el disseny d'aquesta esttua necessita un significat allegric, aix com s'ha donat una referncia a l'esttica d'estil clssic. Alguns autors consideren que s la representaci d'una de les nimes "no nascut", per al limbe, o simplement com un geni funerari, segons altres, es refereix a la famlia militar enterrats al monument, pot ser de fet un guerrer o un presoner.
Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409385" title="Garra variabilis" nonfiltered="3182" processed="3167" dbindex="158210">

 Garra variabilis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca dels rius Tigris i Eufrates.
 Referncies .

Bibliografia.

 Coad, B.W., 1996. Zoogeography of the fishes of the Tigris-Euphrates basin. Zoology in the Middle East 13:51-70.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409386" title="Garra buettikeri" nonfiltered="3183" processed="3168" dbindex="158211">

Garra buettikeri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Arbia Saudita.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409388" title="Garra trewavasai" nonfiltered="3184" processed="3169" dbindex="158212">

 Garra trewavasai s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nigria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C., 1990. Cyprinidae. p. 269-361. A C. Lvque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum I. Coll. Faune Tropicale nm. XXVIII. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, i O.R.S.T.O.M., Pars, 384 p. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409389" title="Garra cambodgiensis" nonfiltered="3185" processed="3170" dbindex="158213">

Garra cambodgiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409390" title="Sagrada Famlia d'Urgell" nonfiltered="3186" processed="3171" dbindex="158214">



La Sagrada Famlia d'Urgell s una esglsia i convent de la Seu d'Urgell. L'esglsia representaci de l'art eclesistic contemporani a la ciutat pirinenca s obra dels arquitectes Josep Puig i Josep Miquel Serra, s'obr al culte el 1959. A ms dels vitralls, destaca un gran viacrucis de noguera, obra de l'escultor Toms Bel.

El convent s popularment conegut com les Punxes per la forma del taulat. Fou fundat el 29 de juny de 1859 per Anna Maria Janer Anglarill al carrer, que duu el seu nom, de la Mare Janer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409392" title="Garra tibanica" nonfiltered="3187" processed="3172" dbindex="158215">

Garra tibanica  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Iemen, l'Arbia Saudita i Somlia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Krupp, F., 1983. Fishes of Saudi Arabia: freshwater fishes of Saudi Arabia and adjacent regions of the Arabian Peninsula. p. 568-636. A Fauna of Saudi Arabia. vol. 5.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409394" title="Garra caudofasciata" nonfiltered="3188" processed="3173" dbindex="158216">

Garra caudofasciata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Laos, Vietnam i Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zhou, W., X.-F. Pan i M. Kottelat, 2005. Species of Garra and Discogobio (Teleostei: Cyprinidae) in Yuanjiang (Upper Red River) drainage of Yunnan Province, China with description of a new species. Zool. Studies 44(4):445-453.  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409396" title="Griffin Boyette Bell" nonfiltered="3189" processed="3174" dbindex="158217">
Griffin Bell (Americus, Gergia, EUA. 31 d octubre de 1918   5 de gener de 2009). Defensor dels Drets Civils i Fiscal general dels Estats Units (1977-1981). 

Griffin Boyette Bell, assist a varies escoles pbliques abans d inscriures en el Gergia Southwestern College i desprs en la Walter F. George i dret en la Universitat de Mercer. Durant la Segona Guerra Mundial, Bell serv en l Exercit dels Estats Units en el Cos d Intendncia de 1942 a 1946. 

Bell es desenvolup com advocat en la ciutat amb Warner Robins (Gergia), al mateix temps que estudiava practicava  Dret en la King & Spalding a Gergia de 1948 a 1961. a la que hi retorn desprs del seu servei com a Fiscal general dels Estats Units. Bell port molts casos de molta importncia desprs de deixar el crrec de Fiscal.

Com fiscal general, va ajudar en Jimmy Carter a rehabilitar la reputaci del departament de Justcia desprs de l escndol de l espionatge del Watergate que va obligar a dimitir l anterior president, Richard Nixon. A ms va ser un dels defensors dels drets civils als Estats Units i va donar suport a la fi de la segregaci racial a les escoles de Gergia, on va treballar ms de 15 anys per eliminar les diferncies racials.

La carrera poltica de Bell va ser polivalent, ja que va servir el 1959 com a conseller de l aleshores governador de Gergia, el demcrata Ernest Vendiver, aix com el president, George W. Bush i el seu pare, George Bush, republicans. Amb Vendiver va idear el 1960 la Comissi Sibley per desactivar les tensions racials i permetre que la segregaci escolar acabs pacficament.  Atlanta no seria el que s ara si no hagus estat per Griffin Bell , va afirmar l alcalde de la ciutat i ambaixador a l ONU, Andrew Young.

Com a soci principal del bufet d advocats King & Spalding LLP, va representar grans empreses i clients controvertits, com va ser el cas de diverses companyies tabaqueres.

Referncies. 

Diari Avui 6-1-2009, pag,28.
.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409397" title="Garra ceylonensis" nonfiltered="3190" processed="3175" dbindex="158218">

Garra ceylonensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409401" title="Garra theunensis" nonfiltered="3191" processed="3176" dbindex="158219">

 Garra theunensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong a Laos.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409402" title="Garra tengchongensis" nonfiltered="3192" processed="3177" dbindex="158220">

Garra tengchongensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409403" title="Garra compressus" nonfiltered="3193" processed="3178" dbindex="158221">

Garra compressus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409404" title="Garra tana" nonfiltered="3194" processed="3179" dbindex="158222">

Garra tana  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana (Etipia, frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409405" title="Garra congoensis" nonfiltered="3195" processed="3180" dbindex="158223">

 Garra congoensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram inferior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409406" title="Garra cyclostomata" nonfiltered="3196" processed="3181" dbindex="158224">

Garra cyclostomata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Laos i Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409407" title="Temporada 1934-35 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="3197" processed="3182" dbindex="158225">
La temporada 1934-35 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-sisesna edici de la competici. Fou disputada la temporada 1934-35 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La mxima categoria es redu de nou a 6 equips. El FC Barcelona es proclam campi. Els dos darrers classificats, Girona i Badalona, hagueren de disputar la promoci per evitar el descens.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona, CE Sabadell FC i FC Badalona (vencedor d'un torneig classificador);
 Descensos: Cap;
 Ascensos: Cap;

 Segona Categoria .
La segona categoria del campionat de Catalunya pass a denominar-se, de nou, Primera Categoria B. Fou disputada per 18 equips dividits en 3 grups.







Els deu millors equips disputaren una fase final en una lliga tots contra tots per decidir el campi de la categoria i els classificats per a la promoci d'ascens. Es classificaren els tres millors de cada grup i el vencedor d'unes eliminatries entre els tres quarts (Reus Deportiu, Europa i Mollet) i que afavor a l'Europa, desprs dels partits Reus 2-Mollet 0 i Europa 3-Reus 0.



El Granollers SC es proclam campi de Primera B. Juntament amb Sants, Terrassa, Horta, Sant Andreu i Calella es classific per disputar la promoci d'ascens a Primera A.

Els vuit equips que no es classificaren s'enfrontaren per decidir quins equips disputarien la promoci de descens.



El Reus Deportiu guany la competici. Manresa, Poble Nou i Palafrugell (que es retir de la competici) ocuparen les darreres posicions que obligaven a disputar la promoci de descens. A final de temporada es decid reestructurar les categories, mantenint la primera categoria amb 6 equips, reduint la segona (Primera B) a 8 equips, la tercera (Segona Preferent) amb 12 equips i la quarta (Segona Ordinria) amb la resta de clubs que complissin la normativa respecte als terrenys de joc. Amb aquesta reestructuraci, els 10 darrers classificats de Primera B, Reus Deportiu, Noia, Santboi, Trrega, Manresa, Sant Cugat, Iluro de Matar, Mollet, Poble Nou i Palafrugell, van perdre la categoria.

Els dos darrers classificats de Primera A i els sis 6 primers de Primera B disputaren el play-off d'ascens per dues places a la mxima categoria.



FC Girona i FC Badalona aconseguiren mantenir la categoria.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del futbol catal estigu formada, per un costat, per l'anomenat campionat de Segona Categoria, i, per l'altre, pels diversos campionats amateurs.

El Campionat de Segona Categoria va estar format per quatre grups, que foren anomenats Grup de Barcelona, de Tarragona, de Girona i del Llobregat. Les classificacions finals foren:












Al grup de Girona el Blanes fou sancionat amb 3 punts menys i el Figueres fou classificat en darrera posici per abandonar la competici. No es disput un partit entre Arenys i Tordera. Els dos primers de cada grup es classificaren per la ronda final.



El Vic FC es proclam campi de Catalunya de Segona Categoria (el tercer nivell del futbol catal).

El Campionat de Catalunya Amateur (o Lliga Amateur)  va estar composat de molts grups. Les classificacions finals (aproximades) foren les segents:

 Grup A (Barcelona): Casa Santiveri FC 19 punts, US Colomenca 18, UE Poble Sec 17, Catalunya de Les Corts SC 13, Centre Obrer Aragons 8, US Atltic Fortpienc 7, Atltic Club del Tur 2, CD Barcanona es retir.
 Grup B (Barcelona): FC Ripollet 19 punts, Santa Perptua FC 17, Parets FC 17, La Llagosta 15, Montmel SC 13, Sant Fost FC 11, La Garriga FC 11, AS Castellar 9.
 Grup C (Llobregat): CE Santjoanenc 20 punts, CD Prat 18, Cornell 16, FC Sanfeliuenc 16, CS Hospitalet 14, CE Esparreguera 13, FC Santboi 7, Joventut 6.
 Grup D (Costa): Vilassar de Dalt 23 punts, US Premi de Mar 23, FC Popular d'Arenys 17, Arenys de Munt 17, CD Masnou 13, UE Vilassar de Mar 10, UE Mataronina 4, Alella 3.
 Grup E (Barcelona): CD Florida 10 punts, Arenas Batll 5, CS Torrassenc 5, UA Collblanc 4.
 Grup F (Barcelona): CD Americ 21 punts, CD Rpits 19, CD Smoking 17, CD Gladiador 13, Atltic Poble Nou 13, Cros FC 12, CD Alczar 9, La Pansa FC 8.
 Grup G (Barcelona): CD Mediterr 13 punts, CD Calaveres 11, Atltic Barcelona 10, Pars FC 6, FAEET 0, CADCI es retir.
 Grup H (Barcelona): CE Espanyol 19 punts, CE Sabadell 13, FC Martinenc 12, CD Kir 11, Grcia SC 4, Piera FC 1.
 Grup I (Barcelona): AS Sant Antoni 17 punts, Agrupaci Deportiva Obrera de Badalona 14, Salut de Badalona 10, Poblet FC 6, Bonavista Borrs 5, CD Margarit 3, SC Catal es retir, Balompi FC es retir.
 Grup J (Osona): AEC Manlleu 24 punts, Voltreg FC 16, US Rodenca 15, FC El Bosch 15, Genisenc de Taradell 14, Penya Atltica 10, Torell FC 10, US Samperenca 8.
 Grup K (Bages): FC Sant Vicen (primer), CE Manresa (segon), CE Sria, Navs FC, CE Sallent, CE Puigreig, Gironella.
 Grup L (Ripolls): Ripoll FC (primer), CE Abadessenc (segon), Ribes, Sant Quirze, Joventut, Campdevnol, Olot FC.
 Grup Tarragona-Mora:, FC Vendrell 4 punts, CD Mra d'Ebre 3, SA Valls 3, Constant es retir.
 Grup Ebre: US Rapitenca 6 punts, FC Amposta 4, CE Ulldecona 2, Atltic Roquetenc es retir.
 Grup Girona: Es proclam campi la SE Costa Brava de Portbou, i segon el FC Catal de Girona. La resta de participants fonre FC Banyoles, CD Angls, La Bisbal, FC Bescan, UE Figueres, Salt, Girona FC, Bonmat FC.

Els dos primers de cada grup es classificaren per la fase d'eliminatries. Rapitenca, Mora, Vendrell i Amposta es diputaren el campionat de Tarragona amateur. El FC Amposta es proclam campi. La classificaci final fou: FC Amposta 6 punts, CD Mra d'Ebre 4, FC Vendrell 2. La US Rapitenc es retir. Tots els clubs classificats a la demarcaci de Barcelona foren: Casa Santiveri FC, UE Poble Sec, FC Ripollet, Santa Perptua FC, CE Santjoanenc, CD Prat, Vilassar de Dalt, US Premi de Mar, CD Florida, UA Collblanc, CD Americ, CD Rpits, CD Mediterr, CD Calaveres, CE Espanyol, FC Martinenc, AS Sant Antoni, Agrupaci Obrera, AEC Manlleu, Voltreg FC, FC Sant Vicen, CE Manresa, Ripoll FC, CE Abadessenc. A semifinals s'enfrontaren Santiveri amb Premi de Mar i Prat amb Santjoanenc. Santiveri i Prat es classificaren per les semifinals del Campionat de Catalunya de la Categoria:




|}

La final la disputaren el diumenge 5 de maig a l'Estadi de Vista Alegre, de Girona, el Santiveri FC i el Costa Brava FC. El Casa Santiveri FC es proclam campi de Catalunya amateur y es classific per disputar el campionat d'Espanya de la categoria).

La reestructuraci de les categories del futbol catal comport la creaci de la tercera categoria, amb el nom de Segona Categoria Preferent, amb la participaci de 12 equips, els 10 darrers classificats de Primera B i dos clubs a decidir entre Vic FC i Grcia SC de la Segona Categoria i Casa Santiveri FC, Costa Brava FC de Portbou i FC Amposta de la Lliga Amateur. FC Amposta i Vic FC assoliren les dues places. Finalment, el Grcia SC tamb assol l'ascens davant la renncia a la categoria del FC Palafrugell. Poc abans de l'inici de la temporada segent, el Gimnstic de Tarragona substitu el CD Noia de Sant Sadurn, que fou descendit per la Federaci.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409408" title="Garra surendranathanii" nonfiltered="3198" processed="3183" dbindex="158226">

Garra surendranathanii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jayaram, K.C., 1999. The freshwater fishes of the Indian region. Narendra Publishing House, Delhi - 110006, ndia. 551 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409410" title="Manel Esteller" nonfiltered="3199" processed="3184" dbindex="158227">

Manel Esteller (Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Catalunya, Espanya, 1968) es va graduar en Medicina amb honors per la Universitat de Barcelona en 1992, on va obtenir tamb el seu Doctorat especialitzat en Gentica Molecular del Carcinoma de l Endometri, en 1996. Va ser Investigador Convidat en l"Escola de Cincies Biolgiques i Mdiques de la Universitat de St. Andrews, (Esccia, Regne Unit), on va centrar la seva investigaci en l"estudi de la gentica molecular del cncer de mama hereditari.

De 1997 a 2001, Esteller va ser Becari Posdoctoral i Investigador Associat en l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins (Baltimore, EEUU) on va estudiar la metilaci de l ADN i la seva relaci amb el cncer en humans. Els seus resultats han estat decisius per a establir que la hipermetilaci dels gens supresores de tumors s un segell caracterstic dels tumors humans. Des d'octubre del 2001 a setembre del 2008, Manel Esteller ha liderat el Laboratori d Epigentica del Cncer del CNIO. Durant aquest temps es va dedicar a la investigaci de les alteracions de la metilaci de l ADN, les modificacions de les histonas i la cromatina i la seva contribuci al cncer en humans. Des d"octubre del 2008, el Dr. Esteller s el Director del Programa d Epigentica i Biologia del Cncer (PEBC) de l'Institut D'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) a Barcelona i Cap del Grup d Epigentica del Cncer. La seva investigaci actual se centra en l"establiment dels mapes epigenmics de cl lules normals i transformades, l"estudi de les modificacions epigenticas i els ARNs no codificantes, aix com del desenvolupament de nous medicaments epigenticos per a tractar el cncer.
s autor de ms de cent noranta manuscrits originals, acreditats en l"mbit de les cincies biomdiques, s membre de nombroses societats cientfiques internacionals, d"editorials i crtic de diverses revistes i entitats patrocinadores.

El Dr. Esteller s tamb editor associat de les revistes  Cancer Research ,  The Lancet Oncology and Carcinogenesis , redactor en cap de  Epigenetics  i assessor de  The Human Epigenome Project , membre associat de  The Epigenome Network of Excellence  i president de la Societat d Epigentica. Ha rebut nombrosos premis incloent: el Premi al Millor Investigador Jove en Cncer atorgat per l"Escola Europea d"Oncologia Mdica (the European School of Medical Oncology) en 1999, el Primer Premi en Investigaci Bsica en la Universitat i Instituci Mdica Johns Hopkins (1999), el Premi al Millor Investigador Jove de l"Associaci Europea per a la Investigaci del Cncer (2000), el Premi a l"Investigador Jove de l"Associaci Americana per a la Investigaci del Cncer (American Association for Cancer Research)-AFLAC (2001), el Premi Carcinogenesi (2005), el Premi Beckman-Coulter (2006), el Premi a la Investigaci Biomdica Francisco Cobos (2006), el Premi de la  Fondazione Piemontese per la Ricerca sul Cancro (FPRC)  (2006), el Premi  Swiss Bridge  (2006), el Premi a la Investigaci Nacional en Oncologia "Maria Julia Castillo" (2007), el Premi "Dr. Josep Trueta" de l"Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya (2007), el Premi a la Innovaci del  Commonwealth of Massachussets  (2007), el Premi del Programa  Human Frontier Science  (2007) i el premi de la Fundaci Dr. Jacint Vilardell (2008).
El Dr. Manel Esteller s el Director del Programa d Epigentica i Biologia del Cncer (PEBC) de l'Institut D'Investigaci Biomdica de Bellvitge (IDIBELL) i Cap del Grup d Epigentica del Cncer, aix com Professor de Gentica de l"Escola de Medicina de la Universitat de Barcelona i Professor d'Investigaci del ICREA. 

Enllaos Externs.

Programa d'Epigentica i Biologia del Cncer

Entrevista en "Special Topics"

Manel Esteller en "The New York Times"



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409411" title="Garra cyrano" nonfiltered="3200" processed="3185" dbindex="158228">

 Garra cyrano s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Laos.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2000. Diagnosis of a new genus and 64 new species of fishes from Laos (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Bagridae, Syngnathidae, Chaudhuriidae and Tetraodontidae). J. South Asian Nat. Hist. 5(1):37-82.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409412" title="Garra spilota" nonfiltered="3201" processed="3186" dbindex="158229">

Garra spilota  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409413" title="Maria ngels Cabass i Piqu" nonfiltered="3202" processed="3187" dbindex="158230">


Maria ngels Cabass i Piqu va nixer a Lleida, Segri, el 1963. Poltica catalana, diputada al Parlament de Catalunya per la circumscripci de Lleida, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya on ha exercit de secretria d'organitzaci de la Federaci de Lleida entre el 2005 i el 2008. Actualment s la secretria nacional de Poltica Econmica.

s doctora en economia per la Universitat de Lleida. s professora titular d universitat de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, on ha ocupat diversos crrecs de gesti -deganat, cap d estudis i secretaria, entre altres-. Fins al 1995 va exercir de professora titular al Departament d Ensenyament.

s membre del Departament d Economia Aplicada i ha encapalat diversos projectes de recerca en l mbit de l anlisi estadstica i economtrica aplicada a l economia regional. Tamb s autora de diverses publicacions en revistes i llibres d aquests mbits de recerca, i ha treballat en projectes d innovaci docent i de desenvolupament de l Espai Europeu d Educaci Superior. Ha estat secretria general del Consell Interuniversitari de Catalunya, fins a la seva incorporaci al Parlament de Catalunya.

Enllaos externs.
 Maria ngels Cabass;
 Activitat parlamentria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409415" title="Garra dembecha" nonfiltered="3203" processed="3188" dbindex="158231">

Garra dembecha  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Eritrea, Etipia i Kenya.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409416" title="Garra salweenica" nonfiltered="3204" processed="3189" dbindex="158232">

 Garra salweenica s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2000. Diagnosis of a new genus and 64 new species of fishes from Laos (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Bagridae, Syngnathidae, Chaudhuriidae and Tetraodontidae). J. South Asian Nat. Hist. 5(1):37-82.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409417" title="Cicloturisme" nonfiltered="3205" processed="3190" dbindex="158233">


El cicloturisme s una activitat que combina l'activitat fsica i el turisme. Consisteix a viatjar en bicicleta visitant els llocs que es troba un al seu pas. Es fa per plaer no per competici, pel que no es pot arribar a denominar prctica esportiva.

Es poden fer viatges de qualsevol durada, tant en el dia com de diverses setmanes, mesos o anys. Una persona en raonable forma fsica i amb una bicicleta carregada d'equipatge, pot fer entre 50 i 150 km. per dia, depenent del tipus de terreny, pel que es poden cobrir distncies considerables en uns pocs dies. 

Per a viatges de diversos dies caben dues alternatives bsiques: anar amb vehicle de suport, o ser autosuficient. Aquesta ltima modalitat a ms admet dues variants: dur tot el necessari per a dormir i menjar (tenda de campanya, sac de dormir, tils de cuina, etc.) vivac o allotjar-se en hotels/hostals i menjar en restaurants ("cicloturisme de targeta de crdit"). 

Hi ha empreses que organitzen viatges amb bicicleta i que solen dur una furgoneta de recolzament en la qual viatja l'equipatge, a ms de comptar amb eines i recanvis per a solucionar qualsevol avaria, o poder actuar de "granera" arreplegant a qui no aguanten el ritme o es lesionen. 

En algunes grans ciutats, com la ciutat de Mxic, s tradicional que els ciclistes es reunisquen per a efectuar passejos en grup. D'aquesta manera el cicloturista compta amb el suport i companyia dels altres membres, fent ms segur i agradable el viatge. 



En alguns pasos hi ha autntiques xarxes de vies per a bicicletes, i hi ha una iniciativa per a fer grans rutes ciclistes per Europa: EuroVelo 

Caracterstiques especials. 
Parts de la bicicleta de cicloturisme 
Quadre: Pot estar fabricat des de Crom a un Alumini de bon aliatge. Posant l'atenci que resistisca un major pes si viatgem amb alforges perqu a implica un pes addicional.
Forquilla: Si b en el cicloturisme "europeu" o purament de carretera, ens convindria pensar a estalviar un poc de pes amb una bicicleta 100% rgida, per al cicloturista de muntanya, a causa de la seua geografia, tenir una forquilla amb suspensi amb un recorregut moderat entre 40 a 80 mm far que el nostre viatge per senders o camins de pedra siga molt ms agradable. ;
Rodes: En aquest cas no podem privar-nos d'unes bones rodes, unes llantes de doble altura i uns bons radis. Sobretot al viatjar amb alforges, el pes en la roda del darrere s considerablement major. ;
Pneumtics: Resistents, segons el tipus d'activitat que pensem realitzar, recomanat el davanter direccional i traccional el darrere. ;
Grup: Ac la recomanaci s una mica de bona qualitat sense un preu alt. Si pensem en el cicloturisme pensem a viatjar a diferents llocs, molts d'ells allunyats de qualsevol taller de bicicletes. Hem de pensar llavors a contar amb un conjunt mecnic que puga reparar-se i ajustar-se fcilmenten el cas que trenquem la cadena o el nostre canvi de marxes. ;
Frens: Un bon V-Brake s molt recomanable, per la regulaci i per la possibilitat de reparar-lo i reemplaar en cas que falle. De totes maneres no s'ha d'oblidar que han de "frenar" i frenar amb pes addicional ens requereix molta seguretat en la frenada.
Manillar Es recomana un manillar de doble altura i una tija alta molt millor per portar l'esquena recta i fer llargues hores de viatge i contemplaci de la naturalesa. ;
Sell: La recomanaci s la comoditat, segons gustos, pot ser un sell enorme i amb ressorts propis, tamb un sell prim i dur, s cosa de gustos i costums. ;
Pedals: Hem de portar bons pedals, amples i amb calapeus de corretja i segons gustos i costums amb fixacions automtiques ja que augmenten el rendiment.
Porta-equipatge: Hi ha per al darrere i davanteres, d'acer i alumini. Recomanaci. Acer i robusta, les costoses graelles d'alumini no suporten gran pes i a ms en cas de soltar-se ser molt difcil reparar-les o trobar un soldador d'alumini. ;
Alforges: Impermeables o resistents a l'aigua, que siguen fcils de subjectar al porta-equipatges i d'accs rpid a l'interior. ;
Bossa davantera: s un dels nostres millors companys en la ruta, all es poden dur podem dur la cmera de fotos, les barres de cereal, xocolates, etc., aix mateix alguns elements de mecnica i primers auxilis, mapes, etc. ;
Pota de cabra: Molt til al moment de viatjar i detenir-se. Recomanada resistent i d'acer. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409419" title="Mara Pita" nonfiltered="3206" processed="3191" dbindex="158234">

Mara Mayor Fernndez de Cmera i Pita (Sigrs, 1565   1643), coneguda com Mara Pita, va ser una herona gallega en la defensa de La Corunya el 1589 contra l'Armada anglesa dirigida pel corsari Francis Drake.

Va estar casada quatre vegades i va tenir quatre fills. Al enviduar per ltima vegada, el rei Felip II li va concedir una pensi que equivalia al sou d'un alferes ms cinc escuts mensuals i li va concedir un perms d'exportaci de mules d'Espanya a Portugal.

Histria.

El 4 de maig de 1589 les tropes angleses, havent voltat la ciutat de La Corunya, van obrir una bretxa en la muralla i van comenar l'assalt de la ciutat vella, dirigit per un alferes que, amb la bandera de la resistncia en m, va assolir pujar a la part ms alta de la muralla. Mara Pita va matar al alferes angls. No se sap realment amb quina arma es va dur a terme la mort del soldat; hi ha qui diu que amb l'espasa del propi marit difunt de Mara Pita (el seu segon esps Gregorio de Recamonde, mort en aquest mateix assalt angls), uns altres diuen que amb ganivets del seu propi negoci i altres amb trets. Es diu que aquest fet es va dur a terme al crit de Qui tingui honra, segueixi m!, el que desmoralitz a la tropa anglesa i va provocar la seva retirada, de res ms i res menys que 20.000 anglesos. Una vegada acabada la batalla, va ajudar a recollir els cadvers i a cuidar els ferits. Juntament amb Mara Pita, altres dones de La Corunya van ajudar a defensar la ciutat; est documentat el cas d'Ins de Ben, que va ser ferida per dues bales angleses en la batalla.

A ms de la seva intervenci en el crcol, la seva vida va ser plena de vicissituds, entre les quals figuren nombrosos plets dels quals vint amb diversos continguts van ser conservats a l'Arxiu del Regne de Galcia: deutes i apropiacions de bns i tamb querelles criminals per insults i agressions, i dos viatges a Madrid, a causa d'ells, ja que fos condemnada al desterrament. Va fer el seu primer viatge a la cort l'any de 1596 per sollicitar la recompensa pels serveis prestats durant el crcol angls. El segon viatge, l'any de 1606 va tenir per objectiu confirmar mercs anteriors (li vaig haver estat atorgat, per exemple, un sou d'alferes, llicncia per exportar mules per a Portugal, exempci de l'obligaci d'allotjar soldats a casa seva i una gratificaci pecuniria) i tractar d'obtenir noves concessions reals. L'any de 1616 es va veure afectada per un incendi a la Ciutat Vella de Corua.

Va morir a Cambre, el 1643 i, encara que al seu testament hagi sollicitat ser enterrada al convent de Santo Domingo de Corua, no es conserva all cap document que el confirmi, ni es va poder identificar la seva tomba.

L'esttua.

En la Plaa de Mara Pita, en la ciutat de La Corunya i on es troba situat l'Ajuntament de la ciutat, es va aixecar un monument en honor a Mara Pita. L'obra, acabada en bronze, va ser concebuda per Xos Castieiras, i en ella es representa a l'herona alant una llana amb el cos sense vida del alferes angls que va atacar la ciutat el 1589 als seus peus. L'altura total de l'obra s de 9,31 metres, composta per una plataforma de graons de 45 cm, un pedestal de 5,56 m i una escultura de 3,30 metres. El seu pes s de 30 tones.

En el pedestal escalonat es troba un pebeter, la flama del qual romania encesa durant tot el dia, romanent cinc hores apagada durant la nit, des de les tres fins a les set de la matinada.

Altres.

 El seu nom va ser donat al  navili que va realitzar la Reial expedici filantrpica de la vacuna per a la vacunaci dels territoris d'ultramar el 1803.;

 A l'agost de 2008, el Salvament Martim va batejar al Buc de Salvament BS-14 com el Mara Pita, amb la seva base actual a Galcia.;

Referncies.


Enllaos externs.
 Mara Pita, la herona coruesa ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409421" title="Garra dembeensis" nonfiltered="3207" processed="3192" dbindex="158235">

Garra dembeensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tana, el Nil Blau, el riu Omo, la conca del llac Txad i des de l'frica Oriental fins al Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409424" title="Garra sahilia" nonfiltered="3208" processed="3193" dbindex="158236">

Garra sahilia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Subespcies.
Garra sahilia gharbia ;
Garra sahilia sahilia ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Krupp, F., 1983. Fishes of Saudi Arabia: freshwater fishes of Saudi Arabia and adjacent regions of the Arabian Peninsula. p. 568-636. A Fauna of Saudi Arabia. vol. 5.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409426" title="Garra dunsirei" nonfiltered="3209" processed="3194" dbindex="158237">

Garra dunsirei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Oman.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN), 1990. 1990 IUCN red list of threatened animals. IUCN, Gland, Sussa i Cambridge, Gran Bretanya. 288 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409427" title="Patrcia Gom i Pons" nonfiltered="3210" processed="3195" dbindex="158238">


Patrcia Gom i Pons va nixer a La Riba, Alt Camp, el 24 de setembre de 1970. Poltica catalana, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2004. 

s llicenciada en dret per la Universitat de Lleida i ha impartit docncia a la Universitat Rovira i Virgili. 

s portaveu adjunta del Grup Parlamentari d Esquerra Republicana de Catalunya.


Enllaos externs.
 Activitat Parlamentria;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409428" title="Garra duobarbis" nonfiltered="3211" processed="3196" dbindex="158239">

Garra duobarbis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme d'Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409430" title="Garra rupecula" nonfiltered="3212" processed="3197" dbindex="158240">

Garra rupecula  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409431" title="Programa portable" nonfiltered="3213" processed="3198" dbindex="158241">

Un programa portable s un programa informtic o modificaci d'aquest que no necessita installaci per a funcionar. Es pot presentar com un nic arxiu a executar o una carpeta amb diversos arxius, dels quals es pot crear un accs directe per a facilitar l'execuci.

En la majoria dels casos, els programes portables es poden copiar d'un directori a un altre, incls entre ordinadors diferents i segueixen mantenint la seva funcionalitat sense necessitat de cap installaci o configuraci.

Hi ha adaptacions portables de programes amb drets d'autor que han estat realitzats sense el consentiment del seu programador o autor original. En alguns casos, en la mateixa adaptaci s'hi ha incorporat sistemes que eludeixen les limitacions dels programes, fent-los plenament funcionals. Aix sol constituir una infracci a la llicncia d's del programa. No obstant, ja hi ha disponibles adaptacions portables de programes de lliure distribuci. En molts d'aquests casos la llicncia d's (especialment si s de codi lliure), ja permeten aquestes modificacions, incls sense l'autoritzaci de l'autor.

Els programes portables o les adaptacions de programes fent-los portables s'han popularitzat sobretot perqu permeten la seva portabilitat en dispositius d'emmagatzematge portable com per exemple targetes de memria i memries USB ("pen drives"), o discs durs externs.

Enllaos externs.
 PortableApps - Recopilaci de programes portables de lliure distribuci. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409432" title="Garra elongata" nonfiltered="3214" processed="3199" dbindex="158242">

Garra elongata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia, sia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409433" title="Laura Vilagr i Pons" nonfiltered="3215" processed="3200" dbindex="158243">


Laura Vilagr i Pons va nixer a Santpedor, Bages, el 3 de juliol de 1976. Poltica catalana, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya. 

s llicenciada en Cincies Poltiques i de l Administraci per la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha treballat com a assessora poltica de crrecs electes municipals d Esquerra Republicana de Catalunya. Ha rebut el premi CIRIT, del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica. Pertany a mnium Cultural i al Club Nataci Santpedor. Participa en tertlies radiofniques a COM Rdio i a Rdio Manresa i tamb collabora amb el diari Regi 7.

A nivell poltic s diputada al Parlament de Catalunya i alcaldessa de Santpedor des del 2003. Ha estat regidora de l Ajuntament de Santpedor (1999-2003) i consellera comarcal del Bages (1999-2003).

Enllaos externs.
 Activitat Parlamentria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409436" title="Garra ethelwynnae" nonfiltered="3216" processed="3201" dbindex="158244">

 Garra ethelwynnae s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Eritrea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409437" title="Garra rufa" nonfiltered="3217" processed="3202" dbindex="158245">

Garra rufa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Eursia: rius Jord, Tigris, Eufrates, i els rius costaners del sud de Turquia i del nord de Sria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Krupp, F. i W. Schneider, 1989. The fishes of the Jordan River drainage basin and Azraq Oasis. p. 347-416. A Fauna of Saudi Arabia. vol. 10.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409438" title="Jos Manuel Esnal" nonfiltered="3218" processed="3203" dbindex="158246">
Jos Manuel Esnal, Man, s un entrenador de futbol espanyol nascut a Balmaseda (Biscaia) el 25 de mar de 1950.

El tcnic basc comen la seva trajectria com entrenador a l'equip de la seva ciutat natal, Balmaseda, a principis de la dcada dels 80, en la que tamb va entrenar al Barakaldo, al Sestao i al Deportivo Alavs. No obstant, el seu primer gran xit arribaria entrenant a la UE Figueres, on aconsegu ascendre a l'equip empordans de Segona Divisi B a la Segona Divisi estatal. 

Aquest xit el catapult a la banqueta de la Uni Esportiva Lleida, club en el que tamb aconsegu diversos ascensos i en el que entren durant 7 temporades. A la temporada 1990/91 guany el seu grup de la Segona Divisi B i la 1993/94 guany el campionat de Segona Divisi, portant aix a la UE Lleida a la mxima categoria del futbol espanyol on l'equip lleidet aconsegu vncer al Futbol Club Barcelona 0-1 al Camp Nou i al Reial Madrid 2-1 al Camp d'Esports de Lleida, no obstant, la UE Lleida acabaria descenent de categoria. De nou a la Segona Divisi, l'equip acabaria tercer a final de temporada per perdent la Promoci d'Ascens amb el Sporting de Gijn. 

Desprs de deixar el Lleida, Man entren al RCD Mallorca i al Levante UD, arribant al 1997 a la banqueta de Mendizorroza per fer-se novament crrec del Deportivo Alavs, el qual el port del fons de la classificaci de Segona Divisi espanyola a tota una final de la Copa de la UEFA que perd 4-5 enfront al Liverpool en el Westfallstadium de Dortmund el 16 de mar de 2001.

La temporada 2005-06 torn a fer-se crrec del Levante UD al que aconsegu ascendre de Segona Divisi a Primera, mentre que a la segent campanya es feu crrec del Athletic de Bilbao, desprs de la destituci de Flix Sarriugarte, aconseguint mantenir a Primera Divisi a l'equip basc.

Finalment, l'1 de desembre de 2008 fitxa pel RCD Espanyol de Barcelona en substituci de "Tintn" Mrquez.

 Equips entrenats .

1980-1982: Barakaldo CF;
1982-1984: Sestao River;
1984-1985: Deportivo Alavs;
1985-1987: UE Figueres;
1988-1995: UE Lleida;
1995-1996: Reial Mallorca;
1996-1997: Levante UD;
1997-2003: Deportivo Alavs;
2005-2006: Levante UD;
2006-2007: Athletic de Bilbao;
2008-actualitat: RCD Espanyol;

Honors.

UE Figueres
Segona Divisi B;
 Promoci: 1985-86;

UE Lleida
Segona Divisi;
 Campi: 1992-93;
 Tercer:  1994-95;
Segona Divisi B;
 Campi: 1989-90 ;
Copa Catalunya;
 Finalista: 1992 i 1999 ;
Trofeu Ciutat de Lleida: 2;
Campi:1992 i 1994;

Deportivo Alavs
Segona Divisi;
 Campi: 1997-98;
Copa de la UEFA ;
 Finalista: 2001 ;

Levante UD
Segona Divisi;
 Tercer: 2005-06;

Enllaos externs.
Estadstiques d'entrenadors de Primera Divisi;
Estadstiques d'entrenadors de Segona Divisi;
Entrenadors del Any 2000-01;
Biografia a la web del Athletic Club;
Biografia;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409439" title="Edmund Purdom" nonfiltered="3219" processed="3204" dbindex="158247">
Edmund Purdom (Welwyn Garden City, Hertfordshire, Regne Unit. 19 de desembre de 1924   Roma Itlia, 5 de gener de 2009) fou un artista de cinema.

Edmund va ser educat pels jesutes i pels dominics. Va comenar la seva carrera en el teatre i el 1953 va signar el seu primer contracte cinematogrfic amb la productora Warner, mentre recitava Antoni i Cleopatra als escenaris de Broadway, a Nova York.

El seu primer gran xit va ser Sinuh l egipci (1954), basada en la famosa novella de Mika Waltari, dirigida per Michael Curtiz, en la qual va ser escollit per davant de Marlon Brando per interpretar un dels papers protagonistes. El 1954 tamb va protagonitzar el musical El prncep estudiant, mentre que un any abans havia tingut papers petits en L enfonsament del Titnic (1953) i Juli Csar (1953). Posteriorment destacarien els films El set de cavalleria (1965), El Rolls Royce groc (1964) o Un capit de quinze anys (1972). En total va intervenir en uns 80 films.

L actor, que havia protagonitzat desenes de films d Hollywood en la dcada dels 1950 del segle passat, es va traslladar a la capital italiana. En els anys que va viure a Roma, va continuar treballant com actor en films de segona fila o en series de televisi. Tamb va treballar com actor de doblatge.

Desprs de casar-se amb l actriu d origen mexic Linda Christian, anteriorment casada amb Tyrone Power, va decidir traslladar-se a Roma, on va participar en alguns films de poc xit. Per cert que la relaci amb Linda Christian va provocar un escndol en la puritana Hollywood de l poca, fins el punt qu els estudis Warner van trencar el contracte que tenien amb l actor allegant  causes morals . El 1984 va dirigir la que va ser la ser la seva nica pellcula com a director No abrir hasta Navidad.

Purdom es va casar en quatre ocasions. La seva primera dona va ser Anita Philips, amb qui va tenir dos fills i de qui es va divorciar per casar-se el 1962 amb Linda Christian. Desprs va contraure matrimoni amb Alicia Darr i des de 2000 estava casat amb Vivienne Purdom.

Referncies.
Obituaris del diari Avui 6-1-2009, pag, 28.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409441" title="Garra fasciacauda" nonfiltered="3220" processed="3205" dbindex="158248">

 Garra fasciacauda s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409442" title="Cap des Agudes" nonfiltered="3221" processed="3206" dbindex="158249">

El Cap des Agudes s una muntanya de 1.678 metres que es troba al municipi de Bausen a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409443" title="Georgina Oliva i Pea" nonfiltered="3222" processed="3207" dbindex="158250">


Georgina Oliva i Pea (1980) s una poltica catalana.

s llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona. T estudis del segon cicle de Cincies Poltiques i de l Administraci a la mateixa universitat i va ser la responsable de la secretaria tcnica de la Fundaci Josep Irla. A partir de l'any 2005 va ser assessora de l Institut Catal de les Dones en plans locals de poltiques de dones.

A nivell poltic s militant de les JERC i d'Esquerra des de l'any 1999, actualment a la secci local de Calldetenes. Des del juny de 2008 ocupa la secretaria nacionald de Formaci del partit. Ha estat secretria de Formaci de les JERC-Federaci de Barcelona (2000-2001), secretria nacional de Formaci (2001-2003), secretria nacional de Finances (2003), secretria nacional d'Organitzaci i Finances (2003-2005), i secretria nacional de formaci i de la dona d Esquerra (2007). Des de l any 2001 ha estat una de les impulsores de l'Assemblea de Dones de les JERC. Tamb ha estat la secretria de Finances de la regional d'Osona, Ripolls i Lluans; consellera nacional de les JERC i consellera nacional d'Esquerra per les JERC. Afiliada a la Intersindical-CSC i associada a Dones.cat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409445" title="Garra findolabium" nonfiltered="3223" processed="3208" dbindex="158251">

Garra findolabium  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yunnan (Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409446" title="Cap d'Estanhs" nonfiltered="3224" processed="3209" dbindex="158252">

El Cap d'Estanhs s una muntanya de 2.082 metres que es troba al municipi de Bausen a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409447" title="Palau Vatic" nonfiltered="3225" processed="3210" dbindex="158253">

El Palau Vatic, s la residncia oficial del papa a la Ciutat del Vatic. 

El palau s un complex d'edificis, comprenent l'Apartament papal, les oficines de govern de l'Esglsia Catlica, un grapat de capelles, el Museu de Vatic i la Biblioteca vaticana. En tot hi ha sobre mil habitacions amb la ms famosa incloent la Capella Sixtina i el seu sostre clebre la pintura al fresc per Miquel ngel (restablert entre 1980-1990) i les Estanes de Rafael. 
 
Les altres residncies papals estan al Palau del Later, i el Castell Gandolfo fora de Roma. 

Abans de 1871, el Palau del Quirinal era la residncia oficial del papa. Desprs de l'esfondrament final dels Estats Pontificis el 1870, el Rei d'Itlia confiscava aquest palau el 1871, fent d'aix la residencia oficial del rei; desprs de l'abolici de la monarquia italiana el 1946, fou per la residncia del President de la Repblica Italiana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409448" title="Garra rotundinasus" nonfiltered="3226" processed="3211" dbindex="158254">

Garra rotundinasus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Irrawaddy (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409450" title="Garra rossica" nonfiltered="3227" processed="3212" dbindex="158255">

Garra rossica  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Afganistan, Pakistan i l'est de l'Iran.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409451" title="Garra fisheri" nonfiltered="3228" processed="3213" dbindex="158256">

 Garra fisheri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409454" title="Garra regressus" nonfiltered="3229" processed="3214" dbindex="158257">

 Garra regressus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409456" title="Garra flavatra" nonfiltered="3230" processed="3215" dbindex="158258">

 Garra flavatra s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409459" title="Garra rakhinica" nonfiltered="3231" processed="3216" dbindex="158259">

Garra rakhinica  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409461" title="Garra fuliginosa" nonfiltered="3232" processed="3217" dbindex="158260">

 Garra fuliginosa s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong i a Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409462" title="Garra geba" nonfiltered="3233" processed="3218" dbindex="158261">

Garra geba  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme d'Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409467" title="Garra quadrimaculata" nonfiltered="3234" processed="3219" dbindex="158262">

Garra quadrimaculata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C., 1990. Cyprinidae. p. 269-361. A C. Lvque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum I. Coll. Faune Tropicale nm. XXVIII. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, i O.R.S.T.O.M., Pars, 384 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409468" title="Garra ghorensis" nonfiltered="3235" processed="3220" dbindex="158263">

Garra ghorensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les rieres i fonts del sud de la Mar Morta.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409471" title="Garra qiaojiensis" nonfiltered="3236" processed="3221" dbindex="158264">

Garra qiaojiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zhang, E., P. Yue i J. Chen, 2000. Cyprinidae: Laleoninae. p. 171-272. A: P. Yue et al. (eds) Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes III. Science Press. Beijing. 1-661.  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409473" title="Garra gotyla" nonfiltered="3237" processed="3222" dbindex="158265">

Garra gotyla  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409476" title="Villafranca del Castillo" nonfiltered="3238" processed="3223" dbindex="158266">
Villafranca del Castillo era un llogarret habitat i actualment s una urbanitzaci que pertany al terme municipal de Villanueva de la Caada (Madrid).

Dins de la urbanitzaci s'hi troba la Universitat Camilo Jos Cela i a prop la base ESAC de l'Agncia Espacial Europea (ESA) i el Castell d'Aulencia.

Google Maps




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409479" title="Sopes" nonfiltered="3239" processed="3224" dbindex="158267">

Les sopes, sopes seques o sopes mallorquines sn un plat tpic de Mallorca fet a base de brou de verdures i llesques fines de pa moreno sec. Sn un plat que es pot menjar amb forqueta ja que quasi no cont lquid: el brou ha de ser absorbit per les llesques de pa.

Se solen presentar acompanyades d'olives o de fonoll mar envinagrat.

Les sopes mallorquines sn una de les variants de les sopes escaldades amb brou, un plat tpic d'altres zones del Mediterrani com Catalunya, Provena o Itlia.

Referncies.


Enllaos externs.
 Una recepta a TVM;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409489" title="Garra gracilis" nonfiltered="3240" processed="3225" dbindex="158268">

Garra gracilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409491" title="Garra propulvinus" nonfiltered="3241" processed="3226" dbindex="158269">

 Garra propulvinus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409492" title="Garra gravelyi" nonfiltered="3242" processed="3227" dbindex="158270">

Garra gravelyi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409493" title="Garra poilanei" nonfiltered="3243" processed="3228" dbindex="158271">

Garra poilanei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409494" title="Garra hainanensis" nonfiltered="3244" processed="3229" dbindex="158272">

Garra hainanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1998. Fishes of the Nam Theun and Xe Bangfai basins, Laos, with diagnoses of twenty-two new species (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Cobitidae, Coiidae and Odontobutidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(1):1-128.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409495" title="Garra poecilura" nonfiltered="3245" processed="3230" dbindex="158273">

Garra poecilura  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409496" title="Garra hughi" nonfiltered="3246" processed="3231" dbindex="158274">

Garra hughi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kerala (ndia, sia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409497" title="George Dyson" nonfiltered="3247" processed="3232" dbindex="158275">
George Dyson (Halifax, York, 28 de maig de 1883   Londres, 29 de setembre de 1964) fou un compositor, organista i professor britnic. 

Alumne distingit del Royal College of Music, de Londres, on assol des del 1900 fins el 1904 els primers premis en la composici per a orgue, i el premi Mendelssohn per a perfeccionar estudis a l'estranger, i resid cert temps a Itlia i Alemanya. En retornar al seu pas fou director dels centres d'ensenyament musical d'Osborne (1908), Marlborough (1911) i Rugby (1914). Tamb organista i director de msica del Wellington College. 

Durant la primera guerra mundial abandon l'activitat artstica, serv en l'exercit de terra  pel qual va escriure un Manual de la lluita amb bombes de m, adoptat oficialment pel Ministeri de la Guerra- i desprs s'allist  (1919-20) en la R.A.F. Reprengu les primeres activitats vers el 1921. Duran aquest perode (1921-24) don, nombroses conferencies i va escriure articles musicals. 

El 1924 era professor del Winchester College, desprs director del mateix, fins el 1937. Daten d'aquesta poca, llurs primeres composicions, aix com els llibres La nova msica (1924) El progrs de la msica (1932) i Fiddling while Rome burns. Al mateix temps era professor adjunt de les Universitats de Liverpool (1926) i Glasgow (1927), i president de la Conferencia d'Associacions Educacionals (1934). Entre 1937 i 1952 fou director del Royal College of Music. El 1946 don classes a la Universitat de Londres. Tamb explicava literatura anglesa. Va ser president de la Federaci Nacional de Societats de Msica, regent del Sadler's Wells, membre del College of Ciences, etc,.

Com a compositor era de tendncies conservadores, per tant aquest amor a la tradici arrib a perjudicar a vegades la seva originalitat. Les cantates foren la seva especialitat: In Honour of City (1928), Els pelegrins de Canterbury (1931), Viatge de Sant Pau (1933), El forjador (1934), Nabuconodosor (1935), Quo vadis? (1939), El plcid Tmesis flueix suaument (1945), Agincourt (1955), Jerusalem (1956), Let's go a Maying (1958), Garlanda nadalenca (1959), i algunes peces corals i de msica religiosa. 

Llur producci simfnica comprn: Siena, poema simfnic; Suite, per a petita orquestra; Preludi, fantasia i xacona (1936); Simfonia (1937), Concert per a viol (1942), Concerto da camera i Concerto da chiesa (1949), Concerto leggero per a piano i corda (1951. Tamb va escriure Tres Rapsdies per a quartet de corda les quals junt amb el poema Siena, -sn les seves obres ms importants-. i algunes peces per a piano.)

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409499" title="Garra phillipsi" nonfiltered="3248" processed="3233" dbindex="158276">

Garra phillipsi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409500" title="Son Catlar" nonfiltered="3249" processed="3234" dbindex="158277">
Son Catlar s una antiga possessi del terme de Campos (Mallorca), situada a la part baixa del torrent homnim, Torrent de Son Catlar, i la mar, a llebeig del terme. s tamb travessada pel curs baix del Torrent de Son Dur. s una de les possessions ms antigues de Mallorca i una de les ms emblemtiques. Les seves cases sn prou grans, molt antigues, i disposen d'una torre de defensa prou coneguda i d'una capella. L'antiga possessi ocupava una vasta superfcie d'aproximadament 535 quarterades. Fins a l'actualitat s'ha mantengut en mans de l'antiga aristocrcia mallorquina, pels descendents del Marqus del Catlar. En l'actualitat, la possessi est dividida en tres: 

 Son Catlar Vell, de 71 quarterades, i en part establida, a la part ms interior del terme, entre el Torrent de Son Catlar i Son Catlar Nou.
 Son Catlar Nou, de 100 quarterades, amb unes cases ms modernes per molt senyorials situades al cor d'un fronds jard, entre Son Catlar Vell i Son Catlar de Dalt.
 Son Catlar de Dalt, de 207 quarterades, entre Son Catlar Nou i els seus establits. Aquesta darrera possessi s'establ als anys 70 per permetre la urbanitzaci d'una part del nucli costaner de sa Rpita. La famlia, a ms, ced els terrenys per a l'edificaci de l'esglsia de Santa Coloma de sa Rpita, dependent de la parrquia de Sant Juli de Campos. Aix mateix, aquesta possessi es torn a establir a finals del segle XX per donar lloc a la urbanitzaci de Dalt de sa Rpita, de xalets adossats, i ocupada principalment per estrangers.

Les tres possessions es van dedicar fins a finals del segle XX a l'explotaci agrcola, en disposar d'ubrrimes terres i d'abundant aigua fretica, bsicament a la producci de llet. Actualment, per, com la majoria d'explotacions ramaderes de Campos, resten abandonades i l's agrcola que se'n fa s purament testimonial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409504" title="Garra ignestii" nonfiltered="3250" processed="3235" dbindex="158278">

Garra ignestii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409509" title="Garra persica" nonfiltered="3251" processed="3236" dbindex="158279">

Garra persica  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Iran i l'Irak.
 Referncies .

Bibliografia.

 Coad, B.W., 1996. Freshwater fishes of Iranian and Pakistani Baluchistan. Biologia 42(1):1-18.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409510" title="Garra imberba" nonfiltered="3252" processed="3237" dbindex="158280">

Garra imberba  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409511" title="Garra periyarensis" nonfiltered="3253" processed="3238" dbindex="158281">

 Garra periyarensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409514" title="Garra imberbis" nonfiltered="3254" processed="3239" dbindex="158282">

Garra imberbis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia i Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409515" title="Garra paralissorhynchus" nonfiltered="3255" processed="3240" dbindex="158283">

Garra paralissorhynchus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia, sia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409520" title="Garra ornata" nonfiltered="3256" processed="3241" dbindex="158284">

Garra ornata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del riu Nger fins al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409521" title="Garra kalakadensis" nonfiltered="3257" processed="3242" dbindex="158285">

Garra kalakadensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tamil Nadu (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409522" title="Garra orientalis" nonfiltered="3258" processed="3243" dbindex="158286">

 Garra orientalis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409523" title="Garra kempi" nonfiltered="3259" processed="3244" dbindex="158287">

Garra kempi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Birmnia i la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409524" title="Garra notata" nonfiltered="3260" processed="3245" dbindex="158288">

Garra notata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia i ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409525" title="Garra nigricollis" nonfiltered="3261" processed="3246" dbindex="158289">

Garra nigricollis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409526" title="Garra laichowensis" nonfiltered="3262" processed="3247" dbindex="158290">

Garra laichowensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409528" title="Garra nasuta" nonfiltered="3263" processed="3248" dbindex="158291">

Garra nasuta  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, sud de la Xina, Vietnam i Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409531" title="Garra lamta" nonfiltered="3264" processed="3249" dbindex="158292">

Garra lamta  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, l'est del Nepal i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409532" title="Bischholtz" nonfiltered="3265" processed="3250" dbindex="158293">

 Bischholtz (en alsaci Bscholz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 266 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409535" title="Agostino Agazzari" nonfiltered="3266" processed="3251" dbindex="158294">
Agostino  Agazzari (Siena, 2 de desembre de 1578   mateixa ciutat, 10 d'abril de 1640) fou un compositor itali de msica religiosa.

Era el fill menor d'una famlia noble de Siena, en llur joventut estigu al servei de l emperador Mateu I sent desprs  mestre de capella del collegi alemany a Roma i de Sant Apolinar. Fou un dels primers qu, amb el compositor Lodovico Grossi da Viadana adopt el sistema de baix continu, que desprs va servir de base xifrades. El 1630 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Siena. 

Agazzari ocupa un lloc preferent en l'escola italiana del segle XVI. Segons l'abat Quadrio, escriv 26 obres notables per llur extensi i bellesa.

Obra.
s conserven d'ell les segents obres: 
 Madrigal a cinque voci (Vencia, 1600); ;
 Madrigali armoniosi a cinqu e sei voci (Vencia, 1600); ;
 Moteti a due e tre voci (Roma, 1604); ;
 Sacrae laudes (Roma, 1603); ;
 Sacrae cantiones (Roma, 1606); ;
 Musica ecclesiastica dove si contiene la vera definizione della musica come scienzia non pi reducta a sua nobilt (Siena, 1683). En ella segu els preceptes dels concilis. ;
 Sertum roseum, collecci de llurs obres publicada a Vencia el 1619;
existeixen madrigals, motets, salms, misses, etc., d'aquest autor en varies recopilacions publicades a Roma, Mil, Vencia, Anvers i Frankfurt. 

Referncies.
Tom nm. 3 de l'Enciclopdia Espasa.

Bibliografia.
  Colleen Reardon, Agostino Agazzari and Music at Siena Cathedral, 1597-1641;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409536" title="Fennomania" nonfiltered="3267" processed="3252" dbindex="158295">
La Fennomania va ser el moviment poltic ms important del segle XIX al Gran Ducat de Finlndia. va ser la successora de la fennoflia del segle XVIII i principis del XIX. 

Va consistir en un moviment que cercava augmentar l'estatus social de la llengua finesa de llengua minoritzada a llengua nacional i de cultura al seu pas.

Molta gent de la primera generaci de fennomans eren originriament, parlants materns de suec, si b no tots. La majoria va fer un gran esfor per utilitzar la llengua finesa tant a casa com a l'esfera pblica, donant als seus fills all que ells no pogueren gaudir: del fins com a llengua materna.

Alguns dels Fennomans tamb varen finlanditzar els seus cognoms, especialment a les darreries del segle XIX. 

 Lema .
El lema dels fennoman  va ser escrit per Adolf Ivar Arwidsson, curiosament, en llengua sueca: 

"Suecs ja no ho som ms, ;
russos mai no podrem ser,;
Aix que deixeu-nos ser finesos!" ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409545" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3268" processed="3253" dbindex="158297">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 17 de setembre i l'1 d'octubre de 1988 a l'Estadi Olmpic de Sel, i els estadis de Dongdaemun, Daejeon, Daegu, Busan i Gwangju.

Comits participants.
Participaren un total de 270 futbolistes de 16 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primra ronda.
Grup A;



Grup B;



Grup C;



Grup D;



Ronda final.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1988;
  Arxiu de la RSSSF;
  - Sel 1988;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409547" title="Sant Jaume de Tuixent" nonfiltered="3269" processed="3254" dbindex="158298">

Sant Jaume de Tuixent s una ermita d'estil romnic situada al municipi de Josa i Tuixent, a l'Alt Urgell. Es troba situada a 3 km de Tuixent, a la vora de la carretera que va a Josa i Gsol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409548" title="Bosselshausen" nonfiltered="3270" processed="3255" dbindex="158299">

 Bosselshausen (en alsaci Bosselshse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 179 habitants. Fou creat l'1 de gener de 2007 com a segregaci de  Kirrwiller.
 
 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409549" title="Avortament espontani" nonfiltered="3271" processed="3256" dbindex="158300">
L' avortament espontani s la causa de la prdua de l'embars abans de les vint setmanes de gestaci.Durant aquest perode el fetus no s'est formant correctament i no est encara en condicions de sobreviure fora de l'ter matern. L'avort espontani acostuma a aparixer durant el primer trimestre i en la majoria de casos apareix durant les primeres dotze setmanes d'embars.

Causes.
Realment no es poden determinar exactament les causes que poden originar l'avort espontani i en molts casos el metge no les pot precisar al pacient.
Entre les causes que s'han comprovat i que influeixen notablement en l'avort espontani podem esmentar l'anomalia cromosmica del fetus, derivada d'un vul o espermatozoide defectus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409551" title="Castell de Puigcercs" nonfiltered="3272" processed="3257" dbindex="158301">

El  Castell de Puigcercs s un castell medieval, d'poca romnica, del poble de Puigcercs, situat a l'enclavament d'aquest nom de l'antic terme de Palau de Noguera i actual de Tremp.

Situat 700 metres a ponent del poble actual de Puigcercs, s dalt d'un tur de 550,5 m. alt. que va comenar a esllavissar-se pel costat de ponent el 1858 i amb el pas del temps va anar arrossegant cap a l'esvoranc el poble vell i restes del castell.

s ja esmentat el 1194, quan fou venut per Ramon de Puigcercs a Acard de Mur, bar de Mur. Fou objecte de disputes, amb la intervenci del rei mateix, fins que an a parar a mans de la Pabordia de Mur. El 1842, amb la creaci dels municipis, fou afegit a Palau de Noguera, per es mantingu en mans de Santa Maria de Mur pel que fa a la seva adscripci parroquial.

En resten alguns fragments de parets, aix com una torre, que fou campanar de l'esglsia romnica de Sant Mart de Puigcercs, antiga parrquia del lloc.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere; BOLS I MASCLANS, Jordi i FIT I LLEVOT, Francesc. "Castell de Puigcercs", a El Pallars, Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Palau de Noguera", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Basturs", a El Pallars, Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409553" title="Bouxwiller" nonfiltered="3273" processed="3258" dbindex="158302">

 Bouxwiller (en alsaci Buswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 3.935 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409555" title="Buswiller" nonfiltered="3274" processed="3259" dbindex="158303">

 Buswiller (en alsaci Bswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 170 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409559" title="Sa?s?ra" nonfiltered="3275" processed="3260" dbindex="158304">
Sa s ra o Samsara (en snscrit,      ) es refereix al cicle de reencarnaci o renaixement a l'hinduisme, budisme, jainisme, sikhisme i altres religions relacionades.

Segons aquestes religions el karma de cadasc en el moment de la mort s heretat via l'estat en qu una persona torna a nixer. Durant el curs de la vida mundana de cadasc, les accions comeses determinen el dest futur de cada individu en el procs d'esdevenir (evoluciona o involuciona). En el budisme, en el moment de la mort els impulsos volitius (samskaras) sn transmesos en una estructura conscient, popular coneguda com a nima que, desprs d'un perode intermedi -en tibet anomenat bardo-, forma la base per una nova estructura biolgica, que resultar en el renaixement i una nova vida. Aquest procs es considera que es repeteix fins que la persona assoleix el moksha.

Vegeu tamb.
Mandala;

Notes i referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409562" title="Sant Mart de Puigcercs" nonfiltered="3276" processed="3261" dbindex="158305">

Sant Mart de Puigcercs fou l'antiga esglsia parroquial romnica del poble de Puigcercs, situada al capdamunt del tur on se situava el poble vell i el castell de Puigcercs. Pertany, doncs, a l'enclavat de Puigcercs, de l'antic terme de Palau de Noguera, des del 1972 de l'actual terme municipal de Tremp.

Sembla ser que era un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de can reforada amb arcs torals i amb absis semicircular a llevant. Entre les restes de l'esglsia, embardissades i difcils de veure actualment, hi ha detalls constructius d'un cert treball d'escultura, com impostes bisellades, per exemple. Devia ser del segle XII.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Mart de Puigcercs", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Puigcercs". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Palau de Noguera", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409563" title="Dossenheim-sur-Zinsel" nonfiltered="3277" processed="3262" dbindex="158306">

 Dossenheim-sur-Zinsel (en alsaci Duusne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.069 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409564" title="Garra nambulica" nonfiltered="3278" processed="3263" dbindex="158307">

Garra nambulica  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409565" title="Garra lancrenonensis" nonfiltered="3279" processed="3264" dbindex="158308">

Garra lancrenonensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409567" title="Garra naganensis" nonfiltered="3280" processed="3265" dbindex="158309">

Garra naganensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409569" title="Garra lissorhynchus" nonfiltered="3281" processed="3266" dbindex="158310">

 Garra lissorhynchus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409572" title="Garra mullya" nonfiltered="3282" processed="3267" dbindex="158311">

Garra mullya  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i al Nepal.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409577" title="Garra litanensis" nonfiltered="3283" processed="3268" dbindex="158312">

 Garra litanensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jayaram, K.C., 1999. The freshwater fishes of the Indian region. Narendra Publishing House, Delhi - 110006, ndia. 551 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409583" title="Garra mirofrontis" nonfiltered="3284" processed="3269" dbindex="158313">

 Garra mirofrontis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zhang, E., P. Yue i J. Chen, 2000. Cyprinidae: Laleoninae. p. 171-272. A: P. Yue et al. (eds) Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes III. Science Press. Beijing. 1-661.  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409584" title="Ingwiller" nonfiltered="3285" processed="3270" dbindex="158314">

 Ingwiller (en alsaci ngwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 3.988 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409591" title="Garra longipinnis" nonfiltered="3286" processed="3271" dbindex="158315">

 Garra longipinnis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Oman.
 Referncies .

Bibliografia.

 Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. IUCN, Gland, Sussa. 378 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409592" title="Garra micropulvinus" nonfiltered="3287" processed="3272" dbindex="158316">

Garra micropulvinus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409593" title="Kirrwiller" nonfiltered="3288" processed="3273" dbindex="158317">

 Kirrwiller (en alsaci Krrwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 514 habitants. El 2007 se li va desagregar l'actual municipi de  Bosselshausen.

 Demografia .

 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409596" title="Menchhoffen" nonfiltered="3289" processed="3274" dbindex="158318">

 Menchhoffen (en alsaci Mnichhoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 505 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409598" title="Gerhard Schrader" nonfiltered="3290" processed="3275" dbindex="158319">
Gerhard Schrader (25 de febrer de 1903 - 1990) va ser un qumic alemany al servei en un principi del nazisme.

Es va especialitzar en el descobriment de nous insecticides com els basats en agents nerviosos com el sarin i el tabun.

Tamb va descobrir l'insecticida parathion (E 605). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409599" title="Mulhausen" nonfiltered="3291" processed="3276" dbindex="158320">

 Mulhausen (en alsaci Mielhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 451 habitants. Limita amb Uhrwiller a l'est, Bischholtz al nord i Schillersdorf al sud-oest.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409603" title="Neuwiller-ls-Saverne" nonfiltered="3292" processed="3277" dbindex="158321">

 Neuwiller-ls-Saverne (en alsaci Neiwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.146 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409605" title="Sant Joan de Palau de Noguera" nonfiltered="3293" processed="3278" dbindex="158322">

Sant Joan de Palau de Noguera, dedicada a sant Joan Baptista fou una antiga esglsia parroquial romnica del poble de Palau de Noguera, de l'antic terme d'aquest mateix nom, des del 1972 de l'actual terme municipal de Tremp.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Palau de Noguera". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Palau de Noguera", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409606" title="Niedermodern" nonfiltered="3294" processed="3279" dbindex="158323">

 Niedermodern (en alsaci Ndermodere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 724 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409607" title="Arthur Scherbius" nonfiltered="3295" processed="3280" dbindex="158324">

Arthur Scherbius (20 d'octubre de 1878 -13 de maig de 1929) va ser un enginyer electrnic alemany creador de la Mquina Enigma.

Scherbius nasqu a Frankfurt i estudi electricitat a l'Escola Tcnica de Munich i posteriorment a l'escola de Hanover, acabant els estudis el 1903. 

La mquina enigma la va idear en principi per assumptes comercials per els nazis l'utilitzaren en el comer, la diplomcia i l'exrcit.

El seu nom resta associat al Principi de Scherbius de motors asincrnics.

Mor d'accident de cotxe de cavalls 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409609" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3296" processed="3281" dbindex="158325">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 15 proves de gimnstica, 14 en gimnstica artstica (vuit proves en categoria masculina i sis en categoria femenina) i una en gimnstica rtmica (una en categoria femenina). La competici es dugu a terme entre els dies 18 i 25 de setembre de 1988 al Olympic Gymnastics Arena.

Resum de medalles.
Gimnstica artstica.

En aquesta edici s'establ el lmit d'edat per a poder particiar-hi en categoria masculina els 16 anys i en categoria femenina els 15, edat que s'havia d'haver assolit el 31 de desembre de 1988.

Per primera vegada en la histria olmpica cada una de les rutines de la gimnstica femenina va ser controlada per sis jutges, sent eliminades la nota ms alta i ms baixa per establir una mitjana amb les quatre restants. La rutina en la gimnstica masculina fou controlada per quatre jutges, com en els anteriors Jocs Olmpics. 

Van poder participar en els Jocs Olmpics els 12 millors equips classificats en el Mundial de Gimnstica Artstica de 1987. 

La gimnstica artstica, tant en competici masculina com femenina, const de:
Competici I, comprn la competici per equips i una ronda classificatria per als 24 competidors individuals, els equips dels quals no s'havien classificat. ;
Competici II, comprn el Concurs complet individual dels 36 millors gimnastes de la Competici I.
Competici III, comprn la final per aparells, sent seleccionats els vuit millor de cada un d'ells i amb un lmit de tres competidors per Comit.

Hi participaren 179 gimnastes, 89 homes i 90 dones, de 28 comits nacionals diferents.

Categoria masculina.


Categoria femenina.


Gimnstica rtmica.

En aquesta edici la pilota utilitzada en l'edici anterior fou substituda per la corda. Van participar 39 gimnastes de 23 comits nacionals diferents, passant les 20 millors notes a la final.

La rutina de la gimnstica va ser controlada per sis jutges, sent eliminades la nota ms alta i ms baixa per establir una mitjana amb les quatre restants.




Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica artstica 1988;
  www.sports-reference.com - Gimnstica rtmica 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409611" title="Lloc d'Importncia Comunitria" nonfiltered="3297" processed="3282" dbindex="158326">
Els Llocs d'Importncia Comunitria (LIC) sn tots aquells ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat mitjanant la conservaci dels hbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori considerades prioritries per la directiva 92/43/CEE dels estats membres de la Uni Europea. Aquests llocs, seleccionats pels diferents pasos en funci d'un estudi cientfic, passaran a formar part de les Zones d'Especial Conservaci, que s'integraran en la Xarxa Natura 2000 europea.

 Enllaos externs . 
 LICs en Espaa ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409612" title="Niedersoultzbach" nonfiltered="3298" processed="3283" dbindex="158327">

 Niedersoultzbach (en alsaci Ndersulzbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 272 habitants.

 Demografia .

 Administraci .





 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409615" title="Justcia de proximitat" nonfiltered="3299" processed="3284" dbindex="158328">


La justca de proximitat s una modalitat de justcia que pretn resoldre els problemes que es generen a la societat d'una manera gil, rpida i econmica, fent que la tutela judicial sigui efectiva i que la gesti de l'administraci de Justcia sigui efica, donant una resposta rpida i de qualitat a les demandes dels ciutadans.

El concepte.
El concepte de justcia de proximitat no s pacfic ja que els autors i les mostres que ens ofereix el dret comparat d'altres pasos no porten a cap concepte nic. Val a dir que es tracta d'un concepte amb diferents significats segons la realitat que es vol plantejar, i aix ha agreujat el debat que hi ha hagut al nostre pas pel que fa a la seva implantaci.

Origen.
La justcia de proximitat neix principalment a Frana i als Estats Units arran dels aldarulls i danys causats al mobiliari urb. Sn problemes propers al ciutad i pel seu gran nombre es comena a pensar que pot ser necessria una justcia ms propera al ciutad. Val a dir que la justcia ordinria no va demostrar pas ser massa efectiva en aquests conflictes. Es busca una proximitat geogrfica (municipi o barri), temporal (rpida), i humana (simplificaci procediments i formalitats, participaci ciutadana).

El model original de justcia de proximitat s d'origen francs, fet que ha produt que aquest sigui la referncia pel model que es proposa. Es defineix mitjanant les caracterstiques que els autors de referncia (3) ens proposen, la qual cosa no vol dir que totes elles s'acompleixin el dia que aquest tipus de justcia es faci realitat a l'estat Espanyol (model ideal de justcia de proximitat):

 No pertany al poder judicial tot i que adoptaria una posici temporal de jurisdicci prvia a la ordinria. Objectiu: Evitar la jurisdicci ordinria. No es aquest el model seguit per la proposta sobre justcia de proximitat de la Generalitat de Catalunya i de l'ajuntament de Barcelona: Jutges temporals, integrats al sistema judicial Espanyol i sotmesos al govern del poder judicial.
 El seu nivell d'actuaci seria municipal. Objectiu: Proximitat geogrfica amb el ciutad i adaptar-se a cada lloc d'actuaci, no sent una justcia uniforme com la justcia ordinria. Jutges que siguin del municipi o que el coneguin b (Anglaterra).
 Participaci de les Administracions pbliques i dels ciutadans (model anglosax).
 Donar soluci rpida i efectiva als conflictes, tot buscant la seva prevenci i eradicaci.
 Justcia independent, no vinculada a instruccions de cap tipus d'autoritat.
 Justcia no professional, processos de selecci dels jutges diferents al de la justcia ordinria. No es busquen grans coneixedors de jurisprudncia ni de legislaci.
 Justcia informal: No se segueixen uns procediments marcats pel dret adjectiu (lleis processals) ni en la resoluci del conflicte ni en la execuci de la soluci. Procediment a fixar en cada supsit concret.
 Justcia especialitzada: Si que, malgrat el que s'ha proposat, requereix coneixements jurdics per tamb altres tan o ms necessaris.
 Justcia integral: No noms els jutges la construeixen, sin que altres professionals hi intervenen de forma important: Criminlegs, assistents socials, psiclegs, etc. Tots participen per tal de trobar la soluci ms adient.

Dret comparat.
La justcia de proximitat a Frana.
L'origen del concepte t relaci amb la petita delinqncia de barris de les grans ciutats:
 Hi ha una sensaci d'inseguretat.
 Les autoritats impliquen als ciutadans per disminuir la petita delinqncia.

Aquesta justcia neix com un sistema de mediaci. Desprs s'ampli al dret civil. La justcia de proximitat ha estat introduda per llei. Jutge no professional que acompleixi certs requisits (experincia professional), no membre del cos judicial per subjecte a la disciplina de la magistratura. Inamovibles i independents. Residents al lloc on treballin.
El model va fracassar perqu es va voler descarregar de feina als jutjats de primera instncia, poca dotaci de mitjans i poca retribuci. 

Crtiques:
 Hi ha dubtes sobre si veritablement sn imparcials i independents;
 s un sistema car;
 No es veu clara la seva utilitat.

La justcia de proximitat a Itlia.
xit del model concebut com a justcia de petites reclamacions (anomenat giudice di pace), o sigui no seguint el concepte de justcia de proximitat abans esmenat. En el cas Itali els objectius perseguits han estat acompanyats dels mitjans necessaris. L'objectiu principal era acabar amb el retard crnic en la resoluci de procediments i per aix es van crear 4.000 nous jutjats. Arran dels bons resultats, hom est pensant en augmentar les competncies atorgades als Jutges de proximitat. Es tracta d'un jutge no professional, escollit buscant un perfil jurista (han de ser advocats) i amb una formaci semestral posterior seguida d'un examen d'idonetat. Coneix de matries de carcter civil, penal, social i contencis-administratiu. Destacar en l'mbit penal la introducci de la mediaci, de mecanismes alternatius reparadors de la infracci i una aposta per unes sancions orientades a la reinserci. En el camp civil, s'ocupa de demandes de quantia inferior o igual la 1.200 Euros. Es un model de petites reclamacions digne de ser considerat com a referncia pel cas Espanyol si el que es busca es descongestionar els jutjats de primera instncia i d'instrucci.

 La justcia de proximitat a Anglaterra .
T una gran tradici i la seva virtut ms important es que fomenta la participaci ciutadana. Les Magistrates Courts sn el grau ms baix de la jurisdicci penal anglesa per sn les que s'ocupen del 95% dels casos penals. Destacar el procs de selecci dels jutges: Enquesta prvia a les persones que vulguin exercir aquest servei no remunerat, un Comit  Assessor Local tria als seleccionables i concerta una entrevista, seguit de una recomanaci dels escollits per part del Comit al Departament de la mxima autoritat judicial d'Anglaterra. Requisits: Bon carcter, comprensi i comunicaci, coneixement social, maduresa, judici legtim i comproms amb la tasca a realitzar. Tamb han de conixer b el territori on treballaran. Estan assessorats per consellers legals que fan una paper molt important. Els jutges reben un curs de formaci en protocol, prova, llei substantiva i procediment. Desprs de dos anys de exercici en la jurisdicci penal poden accedir a cursos de formaci especifica cara a una promoci professiona en altres jurisdiccions. Poden instruir casos penals per delictes greus i molt greus, que desprs la jurisdicci ordinria (Tribunal de la Corona) jutjar. Poden intruir i jutjar per delictes  intermitjos. En el camp civil s'inclouen reclamacions de quantitat i procediments familiars. Tamb temes de dret administratiu i contencis-administratiu.
No segueix el model Francs de proximitat. Sistema que ha desprofessionalitzat la justcia i en 
la que el ciutad t un paper molt important, per al no estar remunerat implica la existncia d'una gran conscienciaci per part dels ciutadans envers la justcia, fet que fa difcil prendre-ho com  a referncia per nosaltres (recordar els problems que ha portat la implantaci de la llei del jurat).

 La justcia de proximitat a Portugal .
Important paper dels jutjats de pau i de la mediaci. Dos sistemes que es complementen, els jutjats de pau tenen un servei propi de mediaci. Aquest servei funciona en dues fases: Explicar la finalitat de la mediaci i la seva aplicaci en cas que les parts l'acceptin. Si el procediment de mediaci acaba en un acord total, es redacta la soluci trobada i es porta a un jutja de pau per tal que la homologui. Si no hi ha acord, s'acaba utilitzant la justcia ordinria. El mediador no ha de ser llicenciat en dret, est remunerat i se'l nombra per un any renovable. Est sotms als principis d'independncia, imparcialitat, credibilitat, competncia, confidencialitat i diligncia. Pel que fa als jutges de pau, sn escollits per un sistema de concurs-oposici, es valora el seu currculum i se li fa una prova prctica prpia del mbit dels jutjats de pau. Desprs reben una formaci especfica i se'ls anomena amb una duraci de tres anys. Els jutjats de pau coneixen de conflictes civils menors (per ra de la quantia) i de temes de responsabilitat contractual i extracontractual. El procediment es intentar buscar l'acord de les parts abans de conixer del procs. No s doncs un model de justcia de municipi sin un sistema global de mediaci per evitar el conflicte, cas de no aconseguir-ho es un sistema de petites reclamacions.

 La justcia de proximitat als Estats Units .
El problem solving o solucionador de problemes es l'equivalent nord-americ al nostre concepte de justcia europeu (amb totes les seves variants) o, com a mnim, el ms proper. En el cas dels Estats Units han estat els propis professionals de la justcia (jutges, fiscals, advocats) ordinria els impulsors d'aquest concepte, que t una srie d'objectius que queden reflectits en uns principis que la prctica ha anat creant, i han estat els professionals els que han extret d'aquesta prctica professional. El problem solving es adaptable i pren diverses formes segons el lloc del pas (diversitat d'ordres judicials) i pretn millorar els resultats de la prctica de la justcia. Pot ocupar-se de casos lleus o greus, pot orientar-se a la repressi o a la prevenci. Malgrat aquesta diversitat d'objectius i mtodes, es poden destacar els segents principis del problem solving (4): 

 Millorament de la formaci dels professionals i millorar de la informaci que disposen les comunitats.
 Participaci comunitria: Destacar la importncia del seu paper per ajudar a l'administraci de justcia per identificar i resoldre problemes. Aix genera ms confiana de la ciutadania amb la justcia i fa augmentar la sensaci de seguretat i el respecte per les normes, alhora que implica una major disposici a collaborar amb la justcia.
 Collaboraci. Entendre la administraci de justcia com una feina entre els professionals de la justcia, les agncies governamentals i les organitzacions comunitries per tal de millorar la seguretat pblica. Aix obra les portes a altres professionals com els assistents socials, les escoles, etc) i millora la comunicaci interinstitucional.
 Individualitzaci de la condemna: Basada en el cas concret de cada situaci i individu. Es valores riscos i necessitats del infractor i tamb la seva capacitat de reparaci i d'inserci laboral i social (cursos professionals, tractaments casos de consum de drogues, salut mental). Es fa esment a la dignitat i respecte vers el infractor i es busca reduir la reincidncia, millorar la seguretat i augmentar la confiana en la justcia.
 Passar comptes: Tamb es pretn enviar el missatge de que les conductes delictives tenen conseqncies en la comunitat. Es busca un acompliment d'aquestes conseqncies i tamb que el no acompliment d'aquestes tingui al mateix tems altres conseqncies. Es important el paper dels encarregats de vigilar aquestes situacions, els seus informes que detallen la evoluci dels infractors.
 Resultats: Es troben mitjanant la recollida de dades i la seva medici. Es valoren els beneficis i els costos com eines per avaluar la eficcia de les operacions fetes. Tamb s important la difusi pblica que de tots aquests resultats es facin.

La justcia de proximitat a l'estat espanyol.
A nivell estatal trobem referncies a la justcia de proximitat al Proyecto de Ley Orgnica de modificacin de la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, en materia de justicia de proximidad y Consejos de justicia, publicat al Boletn Oficial de las Cortes Generales, el 27 de gener de 2006, a l'exposici de motius es pronuncia sobre la importncia i la necessitat de posar en marxa aquest model de justcia, i desenvolupa com ser l'ingrs a la carrera judicial per la categoria de jutge de proximitat i l'estructura de la nova oficina judicial; en l'mbit autonmic al Llibre Verd de l'Administraci de Justcia de juliol de 2005, on es proposa la creaci d'una justcia de proximitat, oferint l'alternativa ms adient per al nostre sistema d'organitzaci judicial actual i pel procs de selecci dels jutges. 

Per poder dur a terme aquest sistema judicial cal crear jutjats de proximitat, jutges de proximitat i determinar com es fa a la distribuci territorial dels Jutjats de proximitat.

Aix, els jutjats de proximitat volen donar una resposta judicial als conflictes d'escassa rellevncia i complexitat, respecte les matries civil, penal i contencis administratiu, per tal de descongestionar els jutjats de primera instncia i instrucci, els quals podrien concentrar-se en resoldre casos de major importncia. 

Pel que fa a les assumptes que podrien derivar-se als jutjats de proximitat, es poden nomenar els segents, segons Proyecto de modificacin de la Ley Orgnica del Poder Judicial, en materia de justicia de proximidad y Consejos de justicia,

En matria civil, coneixeran de la substanciaci en primera instncia, disctaran la sentncia i duran a terme l'execuci dels procesos, i de les funcions de conciliaci i mediaci, que expressament els hi atribueixi la llei. ;

En l'mbit penal, tindran atribuda la competncia de conixer, sentenciar i executar en els judicis de faltes, excepte els casos de maltractaments dins l'mbit familiar o de parella ja que que corresponen als Jutjats de violncia sobre la dona. ;

Podrien conixer dels judicis de faltes i de delictes menors, amb una limitaci, que l Administraci no pot tractar d'assumptes que comportin la sanci de privaci de llibertat.

En l'ordre contencis administratiu la justcia de proximitat seria l apropiada per conixer dels recursos referents a sancions imposades per les Entitats Locals que vinguin expressament atribudes per llei.


Respecte de l'accs a la carrera del jutge de proximitat, els quals formarien una categora prpia dins de la carrera judicial inmediatamente inferior a la del jutge, serien propostat pel Ple de l'Ajuntament respectiu, entre juristes que acreditin una experincia de ms de sis anys i superin un concurs de mrits, convocat pel Consejo General del Poder Judicial, aix com una entrevista personal.

Pel que fa a la distribuci territorial dels jutjats de proximitat, s l'avantprojecte de la Ley Orgnica de modificacin de la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, la que estableix quines seran les condicions que han de complir les poblacions per poder crear en elles jutjats de proximitat; hauran de ser municipis de ms de 250.000 habitants, capitals de provncia de ms de 175.000 habitants o municipis amb condicions especials d'mbit social, econmic, histric o cultural de ms de 75.000 habitants, i sempre que la Comunitat Autnoma hagi asumit les competncies en Justcia.

La justcia de proximitat a l Estat espanyol s ha quedat, doncs, noms en motiu de debat poltic, de dissertaci acadmica i de crtica per part de l mbit judicial per no s'ha arribat a aplicar mai. Un dels temes conflictius en l'aplicaci de la justcia de proximitat ha estat com es seleccionaran els jutges i quina formaci han de tenir aquests. Ens remetem a l'estudi de Marta Poblet, que enumera les diferents reaccions des de les associacions de jutges professionals: 

 Associaci Professional de la Magistratura. Congrs 2005. Consideren que la proposta estatal sobre justcia de proximitat s demaggica i amaga una justcia sense garanties, pel que fa a la independncia que caracteritza al poder judicial. Consideren que el fet que els ajuntaments contractin aquests jutges fa que tinguin una submissi. Aix com tamb posen en dubte que estiguin preparats professionalment per desenvolupar aquesta feina. ;
 L'Associaci de Jutges per la Democrcia defensa que la idea s bona per no prioritria, perqu els jutjats tenen altres problemtiques no resoltes que s'haurien d'atendre primer. De fet, a finals del mes de gener (2009), els jutges decidiran si es posen en vaga perqu no es tenen en compte les seves peticions. Seria el primer cop que els jutges fan vaga a l'Estat espanyol. ;
 L'Associaci Francisco de Vitoria estima que el sistema es pretn implantar tot i que no hi ha les garanties mnimes de selecci d'aquests jutges. I posa en alerta del perill que aquests rebin un sou dels propis ajuntaments on treballen.

La justcia de proximitat a Catalunya.
A Catalunya, la Carta Municipal de Barcelona, aprovada per la llei 1/2006 de 13 de mar estableix les bases de la justcia de proximitat que es pretenen per a la ciutat. s el primer text catal en qu es redacten de forma oficial unes propostes, que de fet, no podran aplicar-se fins que no es canvi la llei estatal. La sociloga Marta Poblet exposa que la Carta Municipal de Barcelona es refereix a la justcia de proximitat com un nou gra judicial adreat a resoldre els conflictes derivats de la convivncia ciutadana, sense els inconvenients de formalisme i lentitud que de vegades pateix la justcia ordinria.  

No s noms l'Ajuntament de Barcelona el que pretn implantar un sistema de justcia de proximitat per resoldre problemes relacionats amb la convivncia venal per exemple; vaja, en conflictes de menor importncia. La Generalitat tamb ha posat les bases del que hauria de ser la justcia de proximitat a Catalunya. Aix queda de manifest en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en l'article 108.2 on s'exposa que "La Generalitat, en les poblacions que es determini i d'acord amb el que disposa la Llei orgnica del poder judicial, pot instar que s'estableixi un sistema de justcia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb cleritat i eficcia".

Merc Darnaculleta i Antonio Cereijo  veuen, tant en la proposta autonmica com en la municipal de Barcelona, un inters en la recerca i implantaci de mecanismes gils de resoluci de conflictes, de prevenci de la delinqncia i de garantia de la seguretat ciutadana. I consideren que l'entorn institucional i el teixit social no est "probablement" preparat per afrontar les novetats que s'han d'afontar en matria de garantia de seguretat. Alhora, en aquest estudi, els autors tamb alerten de la confusi que podria generar al ciutad el tenir la possibilitat de solucionar alguns conflictes amb els jutjats de proximitat i altres amb la mediaci. Per aix consideren que s'hauria de "definir clarament des del punt de vista de les competncies objectives i territorials, els conflictes atributs a la justcia de proximitat i els derivats a la mediaci". Posen sobre la taula el fet que s possible que el ciutad passi de tenir una nica via possible de resoluci del conflicte a tenir-ne vries i, per aix, caldria informar la gent dels avantatges i inconvenients de cada opci.

Per ara, doncs, tant la Generalitat de Catalunya com l'Ajuntament de Barcelona no poden desenvolupar la justcia de proximitat fins que s'aprovi una llei estatal que ho permeti. Si es dna el cas que la llei estatal s'aprova, caldr veure com i quan ho posen en funcionament la resta d'administracions.

Referncies.


Bibliografia.
 Estatut d'Autonomia de Catalunya ;
 Llibre Verd de l'Administraci de Justcia;
Proyecto de Ley Orgnica de modificacin de la Ley 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, en materia de justicia de proximidad y Consejos de justicia;
3 (Generalitat de Catalunya. Departament de
Justcia. Centre d'Estudis Jurdics i Formaci Especialitzada) Merc Darnaculleta i Antonio Cereijo.
4 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409616" title="Obermodern-Zutzendorf" nonfiltered="3300" processed="3285" dbindex="158329">

 Obermodern-Zutzendorf (en alsaci Owermodre-Zutzedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.526 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409618" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3301" processed="3286" dbindex="158330">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren deu proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 18 i 29 de setembre de 1988.

Participeren un total de 226 halters de 62 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.





Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1988;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409620" title="Sant Macari de Puigcercs" nonfiltered="3302" processed="3287" dbindex="158331">

Sant Macari de Puigcercs fou una antiga esglsia parroquial romnica del poble de Puigcercs, de l'antic terme de Palau de Noguera, des del 1972 de l'actual terme municipal de Tremp.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Palau de Noguera". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Palau de Noguera", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409623" title="Obersoultzbach" nonfiltered="3303" processed="3288" dbindex="158332">

 Obersoultzbach (en alsaci Owersulzbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 398 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409625" title="Serneres" nonfiltered="3304" processed="3289" dbindex="158333">
Serneres o Cerneres era un poble situat a l'actual municipi de Josa i Tuixn. Actualment est deshabitat, tot i que es conserven algunes cases.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409626" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3305" processed="3290" dbindex="158334">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 19 de setembre i 2 d'octubre de 1988 a l'Estadi Olmpic i el Parc Eqestre de Sel.

Participaren un total de 182 genets, 128 homes i 54 dones, de 32 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409627" title="Joaquim Cardona i Solsona" nonfiltered="3306" processed="3291" dbindex="158335">
Joaquim Cardona i Solsona (2 de novembre de 1946 - 20 de juny de 1993) va ser un actor catal.

Trajectria professional.
Teatre.
 1969. Burlas, sueos y alegoras de Francisco de Quevedo.
 1973. La Moschetta de Ruzzante. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.
 1977. Loco, loco Paralelo. Estrenada al teatre Victria de Barcelona. ;
 1979. La Bella Helena de Jacques Offenbach. Estrenada al teatre Lliure de Barcelona.
 1981. El balc de Jean Genet. Estrenada al teatre Lliure de Barcelona.
 1981. Operaci Ub. Estrenada al teatre Lliure de Barcelona. Direcci d'Alberto Boadella.
 1983. Tres boleros d'Harvey Fierstein, traducci de Quim Monz. Direcci de Ventura Pons. Estrenada el 8 de febrer de 1983;
 1984, desembre. Batalla de reines de Frederic Soler (Seraf Pitarra). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1985. Kean d'Alexandre Dumas, adaptaci de Jean Paul Sartre. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1990, abril. Sopar a quatre mans de Paul Barz. Estrenada al Villarroel Teatre.
Cinema.
 1982. La plaa del Diamant de Merc Rodoreda. Director: Francesc Betriu;
Televisi.
 1981. Vent de Garb i una mica de por de Maria Aurlia Capmany. Realitzaci de Roger Justraf.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409630" title="Pfaffenhoffen" nonfiltered="3307" processed="3292" dbindex="158336">

 Pfaffenhoffen (en alsaci Pfaffoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 3.027 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Alfred Krieger, poltic i resistent.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409634" title="Schalkendorf" nonfiltered="3308" processed="3293" dbindex="158337">

 Schalkendorf (en alsaci Schlkedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 282 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409636" title="Enric Casamitjana i Colominas" nonfiltered="3309" processed="3294" dbindex="158338">
Enric Casamitjana i Colominas (Barcelona, 27 de gener de 1929) s un actor catal. Tamb ha estat traductor i adaptador d'obres de teatre.

Trajectria professional.
Teatre.
 1962. Con la secretaria, no!, original d'Antonio de Armenteras i Joan Cumellas. Estrenada al teatre Panam's de Barcelona.
 1965. Histria d'un mirall de Ceclia A. Mntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona;
 1970. Viva el amor amb Cassen de protagonista. Estrenada al teatre Victria de Barcelona.
 1973. Macbett d'Eugne Ionesco. Estrenada al teatre Moratn de Barcelona.
Adaptador.
 1967. Un cop per setmana, original de Rafael Richart. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409638" title="Schillersdorf" nonfiltered="3310" processed="3295" dbindex="158339">

 Schillersdorf (en alsaci Schllerschdorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 456 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409640" title="Escola nova" nonfiltered="3311" processed="3296" dbindex="158340">



Va fundar una escola - laboratori en la que es donava molta importncia a les activitats manuals com la costura, la fusteria i la cuina, per a preparar els infants per a la seva vida social. En aquestes classes l espai estava distribut d una manera diferent a les actuals, sense pupitres per sent lloc de vida i treball. La distribuci del temps tamb era diferent, on no existien horaris segmentats sin la jornada escolar el constitua una espcie de joc lliure en el que motivava a nens i nenes perqu adaptessin alguna ocupaci domstica  per arribar progressivament a un major grau de comprensi en la relacions humanes, socials... El professor s organitzava d acord amb el principi de la democrcia. La seva associaci cooperativa i els intercanvis substitueixen la formaci tcnica i la supervisi. El seu paper es dirigir indirectament la classe. Aix provoca que els nens, partint de les seves possibilitats, dirigeixin les seves prpies capacitats per un s social. Els nens sn conscients de les diferencies de posici entre ells i el professor i arriben a apreciar que s ms senzill i divertit col laborar amb ell, i amb aix, ajuda a fer ms interessants les seus assoliments.
Els alumnes es distribueixen en grups segons les seves edats, no obstant, ni l assignaci s rgida ni els grups tancats. Cada un d aquests grups de nens s enfrontar a alguna situaci problemtica, que el professor haur preparat abans, de manera que els alumnes les viuran de primera m. Els nens van a l escola a fer. 
S intenta aplicar aquesta mateixa idea general a cada una de les rames de la instrucci.
D aqu sorgeix la Teoria del pensament.
La obra de John Dewey titulada DEMOCRACIA Y EDUCACIN s considerada una de les ms importants de totes les que va escriure sobre pedagogia. Probablement sigui el llibre sobre l educaci ms complet que s ha escrit en el segle XX. Es difcil trobar un problema educatiu actual que no estigui en aquesta obra del 1916 i per que la mateixa no doni alguna resposta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409641" title="Uttwiller" nonfiltered="3312" processed="3297" dbindex="158341">

 Uttwiller (en alsaci etwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 456 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409643" title="Art?ras Karniovas" nonfiltered="3313" processed="3298" dbindex="158342">





 
Art ras Karniovas. Basquetbolista litu dels anys 90'. Va nixer en Klaipeda (Repblica Socialista Sovitica de Litunia), el 27 d'abril de 1971. Mesura 2,04 metres d'altura i juga en la posici d'aler. Destaca pel seu excellent tir exterior. Va aconseguir els seus majors xits esportius amb la Selecci lituana de bsquet, amb la qual va conquistar dues medalles de bronze en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992 i Atlanta'96, i la medalla de plata en l'Eurobasket de 1995.

A nivell de clubs els seus majors xits els va collir en el FC Barcelona, amb el qual va guanyar tres Lligues ACB i una Copa del Rei, encara que es va quedar dues vegades a les portes de guanyar l'Eurolliga ja que va disputar dues vegades la final, en 1996 i 1997, perdent-la en ambdues ocasions. Entre 1998 i 2000 va jugar dues temporades en el Fortitudo Bologna, amb el qual va guanyar una Lliga de bsquet d'Itlia i una Supercopa d'Itlia. Abans de retirar-se va tornar a jugar dues temporades ms en el FC Barcelona.

 Clubs .
 1989-1990: Statyba Vilnius (Uni Sovitica);
 1990-1994: Seton Hall University (NCAA, Estats Units) ;
 1994-1995: Pitch Cholet (Frana) ;
 1995-1997: FC Barcelona (Catalunya);
 1997-1998: Olympiakos (Grcia);
 1998-1999: Teamsystem Bolonia (Itlia);
 1999-2000: Paf Bolonia (Itlia);
 2000-2002: FC Barcelona (Catalunya);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409644" title="Maledicci" nonfiltered="3314" processed="3299" dbindex="158343">
S'anomena maledicci a l'expressi d'un desig maligne adreat contra una o diverses persones que, en virtud del poder mgic del llenguatge, aconsegueix que aquest desig es compleixi. Gramaticalment, solen ser oracions amb modalitat desiderativa (igual com les benediccions) amb el verb en subjuntiu. Aix, sn exemples de malediccions mal menjador et mengi (o mal cncer et mengi), mal llamp t'arreplegui o mal et morissis.

Les malediccions tenen un paper destacat en les creences populars de molts pobles (supersticions), aix com en els seus mites i llegendes.  



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409645" title="Weinbourg" nonfiltered="3315" processed="3300" dbindex="158344">

 Weinbourg (en alsaci Wimburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 468 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409647" title="Antoni Chic i Olls" nonfiltered="3316" processed="3301" dbindex="158345">
Antoni Chic i Olls (6 d'agost de 1932) s un  director de teatre i realitzador de televisi catal; actualment, retirat.

trajectria professional.
Teatre.
 1957. Los blancos dientes del perro d'Eduard Criado. Estrena al teatre Alexis de Barcelona. La direcci fou en collaboraci de Francisco de A. Toboso.
 1959, febrer. La desconcertante seora Savage de John Patrick. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1959. Gulliver ne la luna de Josep Castillo Escalona i Xavier Fbregas. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1960, gener. El senyor Perramon de Josep Maria de Sagarra, adaptaci de L'avar de Molire. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1960, maig. La torre i el galliner de Vittorio Calvino amb Joan Capri de protagonista. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1960, juliol. La herida del tiempo de Priestley. Representada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1960, novembre. La cabeza del dragn. Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
 1962, mar. Joc de taula d'Enric Ortenbach. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1963. George & Margaret, de Gerald Savory, versi catalana de Xavier Regs. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1965. El zoo de cristal de Tennessee Williams. Teatre Candilejas de Barcelona.
 1969. Una noia de bosc, de Joaquim Muntaola. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1969, mar. El mn per un forat de Joan Mas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Televisi.
 1987. Amor...salut i feina, amb Joan Pera i Mary Santpere de protagonistes. Produda per Televisi Espanyola.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409650" title="Garra makiensis" nonfiltered="3317" processed="3302" dbindex="158346">

Garra makiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Etipia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409652" title="Garra menoni" nonfiltered="3318" processed="3303" dbindex="158347">

 Garra menoni s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409653" title="Convenci X" nonfiltered="3319" processed="3304" dbindex="158348">
La Convenci X s el sistema utilitzat per escriure esperanto quan hom no pot usar les lletres accentuades caracterstiques d'aquest idioma i que consisteix a collocar una 'x' darrere, en contra del sistema fundamenta, que consisteix a afegir-hi una 'h'. Amb aquest sistema s'augmenta en claredat, ja que h s una lletra usada en esperanto i aix pot fer que sigui difcil llegir paraules compostes, puix que podrem pensar que forma part d'alguna arrel. Com que la 'x' no existeix sin en noms estrangers amb ortografia no homologada, aix fa que sigui molt ms clara a l'hora de substituir les lletres, i per tant, s'usa ms. El sistema, que en esperanto es coneix com x-sistemo o x-metodo, es detalla a continuaci:

 =cx /  =gx /  =hx /  =jx /  =sx /  =ux (encara que aqu tamb hi ha qui usa ,  o w);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409655" title="Garra mamshuqa" nonfiltered="3320" processed="3305" dbindex="158349">

Garra mamshuqa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Iemen.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409656" title="Garra mcclellandi" nonfiltered="3321" processed="3306" dbindex="158350">

Garra mcclellandi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409657" title="Garra manipurensis" nonfiltered="3322" processed="3307" dbindex="158351">

Garra manipurensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jayaram, K.C., 1999. The freshwater fishes of the Indian region. Narendra Publishing House, Delhi - 110006, India. 551 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409658" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="3323" processed="3308" dbindex="158352">

La competici de bsquetbol dels Jocs Olmpics d'estiu 1992 va celebrar-se entre el 26 de juliol i el 8 d'agost de 1992. La seu nica va ser Palau d'Esports de Badalona, tot i que en un principi era previst que les rondes finals es disputaren al Palau Sant Jordi. Des dels Jocs de Pars 1936 el bsquet s esport olmpic. Aix feia de Barcelona la tretzena edici olmpica, una ms si tenim en comte els Jocs de 1904, on va ser esport de demostraci.

Comits participants.
Participaren un total de 236 jugadors, 142 homes i 94 dones, de 15 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1992;
 Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 4, pgina 136;
 Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 5, pgina 101;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409660" title="Sal Diana" nonfiltered="3324" processed="3309" dbindex="158353">
El Sal Diana fou un espai teatral ubicat en el nmero 85 del carrer de Sant Pau de Barcelona, seu de L'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle (A.D.T.E.), grup escindit d'aleshores Assemblea d'Actors i Directors. Obr les seves portes el diumenge, dia 10 d'abril de 1977. El director Mario Gas i l'actor Carlos Lucena van ser els artfexs d'aquesta aventura teatral. Aquesta aventura va durar fins a finals de 1978. Anteriorment, l'espai havia estat cinema on tamb si feien varietats

Espectacles.
 1977, abril. No hablar en clase, pel grup Dagoll Dagom amb direcci de Joan Oll.
 1977, abril. 7 meditaciones sobre el sado-masoquismo poltico, pel grup Living Theatre.
 1977, maig. Herramientas, pel grup La Cuadra de Sevilla.
 1977, novembre. Plany en la mort d'Enric Ribera de Rodolf Sirera. Amb direcci de Joan Oll i msica de Ramon Muntaner.

Bibliografia.
 Gonzalo Prez de Olaguer: Els anys difcils del teatre catal (memria crtica). Arola editors. Tarragona, 2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409661" title="Carles Lloret i Soler" nonfiltered="3325" processed="3310" dbindex="158354">
Carles Lloret i Soler (5 de febrer de 1921) s un actor de teatre i cinema catal.

Trajectria professional.
Teatre
 1959. Tres angelets a la cuina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1964. Don Gonzalo o l'orgull del gec d'Albert de Siclia Llanas. Estrenada al teatre Romea.
 1972. La noche de los cien pjaros de Jaume Salom. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1973. Sorpresa en noche de bodas, d'Armand Matias i Guiu. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1974. Matrcula 7284 JM 75 de Bricaire i Lasaygues. Estrenada al teatre Don Juan de Barcelona.
 1977. La cambrera s perillosa de Serge Vber, en versi catalana de R. Duver. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409664" title="Francesc Felipe Campillo" nonfiltered="3326" processed="3311" dbindex="158355">


Francesc Felipe i Campillo (Picassent, Horta Sud, 1981) s un realitzador i periodista valenci. 

Impulsor de l'exhibici de cinema en valenci al Pas Valenci. 

Ha dirigit l'Inquiet Festival de Cinema en valenci i ha coordinat el cicle de Cinema a l'Escola d'Escola Valenciana.

Com a periodista especialitzat en cinema ha collaborat en revistes com Silenci, Travelling o Scope. 
 
Com a realitzador de cinema  ha dirigit conjuntament amb Joan Carles Martorell el curtmetratge, documental, videoclip i videojoc Nits Blanques guardonat amb 15 premis, com el Festival du Films de l Internet de Paris o l Injuve 2005.Tamb ha est sel.leccionat al Workshop organitzat per Alain Bergala amb La lnia de l'Arbre arran de l'exposici al CCCB Correspondncies entre Vctor Erice i Abbas Kiarostami.

 Curtmetratges i documentals .
2007 Llus Miquel, Director i guionista;
2006 Coral Romput, Director i guionista ;
2006 La Lnia de l'Arbre, Director i guionista;
2003 No Volvers, Director i guionista ;
2002 Nothing Came, Director ;
2001 Noches Blancas , Director i guionista;

 Premis i nominacions .

PRIX DU PUBLIC
V Festival International du Film de l'Internet - Paris, Frana 2003.

ACCSIT PREMI NACIONAL D'AUDIOVISUALS 2005
Certmen Audiovisuals INJUVE - Institut de la Joventut del Ministeri de Treball i Assumptes Socials del Govern Espanyol 2005.

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE NACIONAL EN VDEO
II Festival de Curtmetratges Platja de les Amricas - Tenerife 2002.

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE NACIONAL
I Certamen de Curtmetratges de Guardamar - Alacant 2003.

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE EXPERIMENTAL / VIDEOCREACIN
XVIII Festival de Vitria-Gasteiz - Euskadi 2003.

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE -20.
II Festival de Joves Realitzadors Visual Ambition - Barcelona 2002.

PREMI AL MILLOR GUI
VI Premis AV FAD, Premio Camper - Barcelona 2002.

PREMI A LA MILLOR OPERA PRIMERA
I Festival Visualsound - Barcelona 2003.

PREMI JOVES PROMESES
I Certamen de Curtmetratges de Vilaboa - Pontevedra 2003.

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE EXPERIMENTAL
IX Certamen Estatal de Vdeo - Calella 2003.

PREMI A LA MILLOR FOTOGRAFIA
IX Certamen Estatal de Vdeo - Calella 2003.

PREMI DEL PBLIC PANTALLA BALEAR
III Festival de Curtmetratges de les Illes Balears - Palma de Mallorca 2002.


MENCI ESPECIAL A LA MILLOR EDICI
V Festival Audiovisual Zemos98 - Sevilla 2003.

MENCI ESPECIAL A LA MILLOR PROPOSTA MULTIMDIA
V Festival Audiovisual Zemos98 - Sevilla 2003.

MENCI ESPECIAL A LA MILLOR REALITZACI
XI Certamen de l'Audiovisual Mediterrani, Fundaci ACA - Mallorca 2002.

Festival Internacional Eurovdeo Unicaja - Mlaga 2003.
Nominaci a la Millor Actriu (Rosa Gen) i al Millor Curtmetratge Experimental

Mostra de Curtmetratges en Vdeo Ganda Mnima - Valncia 2003.
Segundo Classificat Secci Oficial - Experimental

Festival Internacional de Cinema Digital Illa del Palmell, Festivalito - Canries 2003.
Secci Oficial - Curtmetratges

Independent Days International Film Festival - Karlsruhe, Alemanya 2003.
Secci Oficial - Ficci

Buff Malm Intenational Film Festival - Sucia 2003.
Secci Informativa

Moviment International Film Festival - Berlin, Amsterdam, Berna, Barcelona, Zagreb 2003.
Secci Informativa

Festival de Creaci Audiovisual de Majadahonda Visual.03 - Madrid 2003.
Secci Oficial - Experimental

Festival de Curtmetratges de Mieres - Astries 2002.
Secci Oficial - Ficci

Festival Internacional de Vdeo i Arts Digitals - Girona 2003.
Secci Oficial

Certamen de Creaci Audiovisual de Cabra - Crdova 2003.
Secci Oficial - Ficci

Festival Internacional de Cinema Electrnic  Elektrozine  - Eivissa 2003.
Panorama Balear

Certamen de Curtmetratges de Lepe - Huelva 2003.
Secci Oficial - Ficci

Festival Visual Circuit - Barcelona 2003.
Secci Oficial - Ficci

Certamen de Curtmetratges del Mirador Caf - Menorca 2003.
Secci Oficial - Ficci

Certamen  Art Jove  - Balears 2003.
Finalista Secci Oficial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409666" title="Jess Aranzbal Ojanguren" nonfiltered="3327" processed="3312" dbindex="158356">

Jess Aranzbal Ojanguren (Bergara, 25 de desembre de 1939) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1964 i 1972. El seu principal xit esportiu l'aconsegu a la Volta a Espanya de 1972, en qu aconsegu una victria d'etapa. 

 Palmars .
1966;
 1r a la Volta a Andalusia;
 1r a Clsica de los Puertos;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a vila ;
1968;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mallorca;
1969;
 1r a la La Vall d'Uix;
 Campi d'Espanya per regions de contrarellotge, amb Guipscoa;
1970;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1971;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Portugal;
1972;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 58 de la classificaci general;
1968. 33 de la classificaci general;
1970. Abandona;
1971. 33 de la classificaci general;
1972. 42 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 48 de la classificaci general;
1967. 50 de la classificaci general;
1972. 56 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jess Aranzbal a urtekaria.com ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409668" title="Joan Miralles i Ribas" nonfiltered="3328" processed="3313" dbindex="158357">
Joan Miralles i Ribas (Barcelona, 15 de novembre 1946 - 13 de setembre de 1993) va ser un actor de teatre i cinema catal. Va morir a causa de la SIDA.

Recorregut professional.
Teatre.
 1990. Terra Baixa d'ngel Guimer (en el personatge del Sebasti). direcci de Fabi Puigserver.
Cinema.
 Iconokaut de Jos Mara Nunes.
 Puzle de Josep Llus Comeron.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409670" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="3329" processed="3314" dbindex="158358">

El futbol als Jocs de Barcelona 1992 fou per vintena edici esport olmpic. Tan sols va faltar a 1896 i 1932. Va disputar-se entre el 24 de juliol, essent la primera en comenar, i el 8 d'agost de 1992. Va ser la competici disputada a ms ciutats diferents, utilitzant-se els estadis de la Nova Creu Alta a Sabadell, la Romareda a Saragossa, el Luis Casanova a Valncia i Sarri i el Camp Nou a Barcelona. 

Resum de medalles.

La compeci de futbol de Barcelona 1992 va sofrir una radical transformaci respecte als de Los Angeles i Sel: l'edat mxima dels participants va quedar reduda a vint-i-dos anys. Aix va provocar una davallada prou destacable en el nivell dels jugadors. En les edicions anteriors es va veure a Romrio, Bebeto, Dunga, Dragan Stojkovi , Igor Dobrovolski o Jrgen Klinsmann, que inmediatament van convertir-se, o ja eren, jugadors d'elit. Als Joc de Barcelona tan sols jugadors amb un futur prometedor. Tot aix va traduir-se en un inters i unes xifres d'assistncia molt baixes. Si a Sel van haver en total ms de 700.000 espectadors, a les distintes seus de 1992 van superar per poc els 400.000, dels quals quasi la meitat foren a veure un partit de la selecci espanyola.

En l'aspecte purament esportiu, la nova normativa feia el desnlla el torneig fora una incgnita. A l'hora de la veritat, Espanya i Polnia van arrivar amb tot mereixement a la final. Els local, que no van encaixar cap gol fins a l'ltima partit, guanyaren finalment la medalla d'or, mentre que els polonesos, amb una mitjana de tres gols per partit abans d'aquell partit, s'endugueren la seva tercera medalla en futbol. Ghana, llavors campiona del mn sub-17, fou bronze front a la sorprenent Austrlia, igualment semifinalista al mundial sub-20.






Medaller.



Comits participants.

El nombre de participants i la seva procedncia no va canviar respecte a la cita de Sel: 5 representats de la UEFA (incloent-hi a l'equip local), 3 per a la AFC i la CAF, 2 per a la CONMEBOL i la CONCACAF i 1 per a la OFC. La nova norma del jugadors menors de 23 va ser aprofitada per la UEFA per a fer coincidir la fase de classificaci i el Campionat Europeu sub-21. En principi, els quatre semifinalistes havien d'anar a Barcelona. Per com que un d'ells va ser Esccia (la qual no t Comit Olmpic Nacional) va ser substituita per Polnia. Els Pasos Baixos, per la seva banda, jugaren i perderen contra tot pronstic una repesca front a Austrlia. Els campions ocenics es guanyaren aix la plaa d'una manera molt ms disputada que quatre anys abans. Al Preolmpic de la CONMEBOL, disputat a Asuncin, el conjunt amfitri es classific per primer cop per a uns Jocs, juntament a una Colmbia que don molt bona imatge. A la CONCACAF no hi hagueren sorpreses, mentre que a frica i sia, tot i que cap equip va repetir presncia, no hi hagueren excesives sorpreses.

D'altra banda, hi hagueren absncies molt destacades. En primer lloc la de la Uni Sovitica (que hagus participant com a Equip Unificat). Eren els actuals campions olmpics per, a ms a ms, habien pujat al podi en les seves darreres quatre participacions, tenint en conte el boicot de Los Angeles. La selecci italiana els habia eliminat en les rondes prvies per a desprs substituir els sovitics com a campions d'Europa de la categoria. El futbol tamb es va resentir de la desaparici dels altres dos Comits Nacionals amb prou d'importncia a les competicions olmpiques: l'Alemanya Democrtica i Iugoslvia. A les eliminatries sudamericanes el Brasil, finalista a les dues darreres edicions, i l'Argentina no varen arribar ni tan sols a la ronda final del Preolmpic. Zmbia, que tan bones sensacions va donar a Sel, va ser exclosa de la competici. Per ltim, la Guerra del Golf va impedir la participaci a les eliminatries de la selecci d'Iraq. Malgrat ser un equip molt menys conegut, habia estat l'nic en participar en les tres darreres cites olmpiques.



Resultats.

Amb la nova normativa, els pronstics eren prou arriscats per la manca de referncies. En principi, els gran favorits eren l'equip amfitri, Itlia, campiona d'Europa sub-21, i Colmbia, la qual va fer una gran fase de classificaci. En un segon terme, quedaven Ghana, Dinamarca i Sucia. els africans presentaven cinc campions del mn juvenils, mentre que els danesos cap dels campions d'Europa. Els varegs presentaren probablement l'equip amb ms nivell internacional, on jugaven Tomas Brolin, Patrik Andersson, Joachim Bjrklund o Hkan Mild, tots internacionals absoluts.

Un cop comenada la competici, rpidament destacaren Espanya i Polnia. Els anfitrions golejaren al primer partit Colmbia i no baixaren mai el seu nivell. Toni Jimnez no va encaixar cap gol fins a l'ltim partit, grcies, en bona part, a la solidesa defensiva de l'internacional absolut i capit Solozabal. Amb un gol del llavors conegut com Quico, eliminaren a Itlia als quarts de final. Els polonesos derrotaren amb claretat Itlia en la fase de grups i destacaren per la seva capacitat golejadora, amb una davantera formada per Wojciech Kowalczyk i Andrzej Juskowiak, posteriorment mxim golejador del torneig. A tan sols un gol del pons es qued Kwame Ayew, germ de Abdi Pel. Dugu igualment a Ghana a les semifinals desprs de ser priomer en el grup ms igualat i impossar-se a Paraguai en la prrroga. Austrlia, que es classific per al quarts en golejar Dinamarca en la tercera jornada, complet la lluita per les medalles. Va eliminar sorprenentment als quarts de final a una Sucia que realitza un bon futbol a la competici. 

Les dues semifinals es decidiren amb claretat, especialment amb la golejada de Polnia a Austrlia. Encara que havien arribat de rebot als Jocs, per els ponesos eren a la final juntament amb els amfitrions. El Camp Nou, ple de gom a gom, veia jugar a la selecci espanyola una dcada desprs. La lgica s'imposs i l'nic favorit que arriv a les rondes finals es proclam campi olmpic. A banda dels esmentats, destacaren el l'equip guanyador els barcelonistes Ferrer i Guardiola i el davanter Alfonso. Aix s, per tal de guanyar l'or hagueren remuntant el resultat i amb gol Quico, tercer mxim golejador de la competici, en el minut 90. 

Primera ronda.

Grup A.



---- 

----

---- 

---- 

---- 

----

Grup B.



----

----

----

----

----

----

Group C.



----

----   

----

---- 

----

----

Group D.



----

----

----

----

----

----

Ronda final.


Quarts de final.


----


---- 


---- 


----

Semifinals.

----

----

Medalla de Bronze.

----


Medalla d'Or.

----

Classificaci final.


Enllaos externs.
   www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 4, pgina 176;
  Fundaci Barcelona Olmpica - Volum 5, pgina 179;
  Barcelona 1992;
  www.sports-reference.com - Futbol 1992;
  Arxiu de la RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409672" title="Depilaci" nonfiltered="3330" processed="3315" dbindex="158359">
La depilaci s una tcnica que consisteix a eliminar el pl moix d'alguna zona del cos, particularment de l'sser hum. s habitual entre les dones occidentals, per cada cop s ms com entre els homes.

Consisteix a arrencar les vellositats d'rees determinades, com ara facials, pbiques, etctera.
Hom desitja que el capilar sigui arrencat des de l'arrel, perqu no torno a crixer, i aconseguir aix que el procediment no hagi de ser repetit innecessriament. La depilaci pot ser molt dolorosa tot depenent de l'rea on s'eliminar el pl moix.

Mtodes de depilaci.
Els ms habituals sn la cera (gelada, tbia o calenta), la crema depilatria, l'afaitat o l's d'aparells de depilaci o fulla d'afaitar. 

Tamb hi ha uns altres mtodes ms duradors o definitius com ara la depilaci lser, la fotodepilaci o la depilaci mitjanant una agulla electrificada.

Hom coneix colloquialment com "depilaci brasilera" la tcnica de depilaci aplicada especficament a l'rea d'entre les natges i tamb propera a l'anus. Una de les raons per les quals pot ser efectuada, s per a usar posteriorment un tanga.

El mtode de depilaci pot involucrar agents adhesius. Un cas s el d'aplicar cera calenta a l'rea a tractar, i procedir amb un decisiu arrencament desprs que aquesta s'hagi gelat.  

El mtodo manual consisteix, habitualment auxiliat per unes pinces fines, a arrencar pl a pl. Aquest mtode s ms freqent per depilar zones petites o detalls, com donar forma a les celles.

Una altra manera de depilaci s aplicar algun producte que causi que la vellositat caigui, per aquesta depilaci pot ser ms temporal, ja que les arrels queden intactes.

La depilaci en diferents cultures.
El gust per la depilaci s un resultat de la concepci d'esttica que construeix cada cultura, per la qual cosa hom la pot considerar com un tret social diferent en cada comunitat. En algunes zones geogrfiques no es dna importncia a tenir una mica de pl moix, com ara el cas del borrissol del bigoti a Frana. Tampoc no es depilen les aixelles les dones. En altres llocs fins i tot s apreciat tenir ms pl moix que la mitjana, como el pl pbic femen al Jap.

Vegeu tamb.
 Afaitat;
 Maquineta d'afaitar;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409677" title="Barcelona Activa" nonfiltered="3331" processed="3316" dbindex="158360">
Barcelona Activa s l'agncia de desenvolupament local de l'Ajuntament de Barcelona.

Creada l'any 1986, aquesta empresa municipal va nixer com un viver d'empreses amb 16 projectes incubats. Avui, Barcelona Activa suporta a les persones emprenedores, la innovaci, la millora professional i la creaci d'ocupaci.

Ofereix serveis en 4 mbits d actuaci:

 Creaci d'empreses: acompanyant nous projectes empresarials cada any, dels quals ms de 700 es converteixen en empresa.
 Creixement empresarial, acompanyant empreses en la definici i posada en marxa de les seves estratgies d expansi, a travs de l accs a nou finanament pel creixement o per a l R+D+i, la internacionalitzaci, o promovent la cooperaci.
 Capital hum, oferint nous continguts i metodologies d orientaci laboral de ltima generaci que ja han estat transferits a altres entorns.
 Promoci de l'Ocupaci, facilitant l accs al treball i millorant l'ocupaci present i futura dels participants, en estreta col laboraci amb el teixit empresarial.

Barcelona Activa compta amb una llarga experincia en relacions de cooperaci internacional, a travs de la transferncia i intercanvi de coneixement i metodologies per a la creaci d'empreses, la divulgaci i capacitaci digital i el desenvolupament local a altres pasos.

 Enllaos externs .
 Barcelona Activa;
 Barcelona NetActiva;
 Porta 22;
 Barcelona Innova;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409679" title="Mistos garibaldis" nonfiltered="3332" processed="3317" dbindex="158361">
Els mistos garibaldis, tamb coneguts com a mistos de cassoleta eren un tipus de petard petit molt popular a les festes de Sant Joan. Consistien en una tira de cartr gris d'uns 7 cm d'ample amb una fila de punts vermells gruixuts d'uns 7 mm de dimetre que contenien fsfor blanc, producte molt txic, barrejat amb sesquisufur de fsfor. 
Feien soroll quan eren friccionats contra una superficie aspra, com un mur o una roca. Els mistos garibaldis, juntament amb altres petits petards com les piules, piuletes, bombetes i borratxos, gaudien de molta popularitat amb la canalla de l'poca.   

A l'any 1973 durant les festes de Sant Joan a Catalunya un grup de nens petits, arran d'haver menjat mistos garibaldis, varen patir una intoxicaci greu que va dur alguns d'ells a la mort. Degut a llur toxicitat, la manufactura i venda de mistos garibaldis havia estat prohibida ja a l'any 1963, per es seguien manufacturant i venent clandestinament a les botiguetes que venien petards durant les festes, comer molt difcil de controlar. 

Referncies.


Vegeu tamb.
 Mistos;
 Focs d'artifici;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409680" title="Ramn Mendiburu Ibarburu" nonfiltered="3333" processed="3318" dbindex="158362">

Ramn Mendiburu Ibarburu (Sant Sebasti, 12 de mar de 1940) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1962 i 1970. En aquests anys aconsegu 13 victries, sent les ms importants una etapa a la Volta a Espanya de 1966 i la Volta a Andalusia de 1967. 

Palmars.
1963;
 1r al Trofeu Nicolau Casaus;
 Campi d'Espanya per Regions (CRI) (amb Guipscoa);
1966;
 1r al Trofeo Elola;
 1r a San Salvador del Valle;
 1r a Traspando;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1967;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa;
 1r al G.P.Muecas Famosa-G.P.Onil;
1968;
 1r a la Volta a La Rioja, vencedor d'una etapa i de la regularitat;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 21 de la classificaci general;
1969. 39 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1965. Abandona (13a etapa);
1966. 49 de la classificaci general;
1967. Abandona (17a etapa);
1969. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
 Fitxa de Ramn Mendiburu a sitiodeciclismo.net;
 Palmars de Ramn Mendiburu a urtekaria.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409682" title="Teatre Modern" nonfiltered="3334" processed="3319" dbindex="158363">
El teatre Modern es va construir al 1930 al Prat de Llobregat. Es va construir en el mateix lloc on hi havia un dels locals ms importants d entreteniment del poble: La Moderna. Aquest local l utilitzaven com a cinema i abans va ser una esglsia. Va passar a ser propietat municipal al 1991, i va ser utilitzat generalment i nicament com a teatre. El seu estil s Eclecticisme amb una inspiraci neoclssica. En general aquest teatre s un edifici pblic. Des d un principi i actualment est situat a la Plaa de la Vila, 5-6.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409683" title="Spartina alterniflora" nonfiltered="3335" processed="3320" dbindex="158364">


Spartina alterniflora (en angls Smooth Cordgrass o Saltmarsh Cordgrass) s una espcie herbcia d'origen nordameric que viu en aiguamolls i que fora del seu hbitat originari es pot comportar com una mala herba invasiva.

s una planta perenne i de fulla caduques. Arriba a fer de 1 a 1'5 metres d'alt, presenta tiges sense pls amb fulles de 20 a 60 cm de llarg i 1'5 cm d'ample.

Com l'espcie relacionada Spartina patens, produeix flors i llavors noms en una banda de la tija. Les flors sn verd grogoses i es tornen brunes a l'hivern. T arrels profundes que quan es trenquen originen una reproducci vegetativa asexual. Les arrels sn aliment per a ocells com les oques.

Spartina alterniflora permet que prosperi els musclos i altres espcies que aprofiten els canvis medioambientals que la planta propicia.  

S. alterniflora s originria de la costa Atlntica americana des de Terranova fins el nord d'Argentina.  

Problemes com espcie invasora.
Spartina alterniflora pot esdevenir una espcie invasora per ella mateixa o per hibridaci amb espcies natives tot impedint la propagaci de les espcies autctones. Com exemple d'hibridaci s la que dna lloc a l'hbrid anomenat S. anglica que s producte de l'encreuament  S.alterniflora  townsendii (S. alterniflora  S. maritima), que es produ accidentalment el 1870 en entrar en contacte a Anglaterra amb la planta anglesa Spartina maritima. S. anglica s invasiva degut al vigor hbrid amb ela avantaqtges de tolerar salinitat ms elevada i fer fotosntesi efectiva a temperatues ms baixes., per aix s'ha ests pel nordoest d'Europa. Tamb als Estats Units s'ha ests (especialment als estats de Washington i Califrnia i s difcil d'eliminar 

Enllaos externs.
Germplasm Resources Information Network: Spartina alterniflora;
Noxious Weed IVM Guide- Smooth Cordgrass (Spartina);
Invasive Plant Council   Spartina alterniflora;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409687" title="Laudelino Cubino Gonzlez" nonfiltered="3336" processed="3321" dbindex="158365">

Laudelino Cubino Gonzlez, tamb conegut com a Lale Cubino (Bjar, 31 de maig de 1963) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1986 i 1996. Era un especialista en les etapes de muntanya. Durant la seva carrera aconsegu ms de 30 victries, destacant les etapes aconseguides a les tres Grans Voltes: 3 a la Volta a Espanya, 2 al Giro d'Itlia i una al Tour de Frana. Tamb guany la Volta a Catalunya de 1990. 

Una vegada retirat del ciclisme pass a dirigir un complex hoteler a Bjar. 

Palmars.
1986;
 1r a la Clsica de los Puertos;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir ;
1987;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1988;
 1r de la Vuelta a Tres Cantos i vencedor d'una etapa ;
 1r a la Clsica de los Puertos;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos ;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros;
1989;
 1r a la Vuelta a los Valles Mineros i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia ;
1990;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r a la Volta a Catalunya ;
 1r a la Pujada al Naranco;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia ;
1991;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Colmbia;
1992;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mrcia;
1993;
 1r de la Volta a Burgos i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
1994;
 1r a la Volta a Galcia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos ;
1995;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja;
1996;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Colmbia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1987. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1988. 4t de la classificaci general;
1991. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1992. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1993. 3r de la classificaci general;
1994. Abandona ;

Resultats al Tour de Frana.
1987. Abandona (19a etapa);
1988. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1989. Abandona (15a etapa);
1992. Abandona (11a etapa);
1993. 42 de la classificaci general;
1995. Abandona (16a etapa);
1995. 27 de la classificaci general;
1996. Abandona (2a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1994. Vencedor d'una etapa;
1995. 40 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Fitxa de Laudelino Cubino a sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409689" title="Tu Duc" nonfiltered="3337" processed="3322" dbindex="158366">

Tu Duc (en vietnamita  T    c) s el ttol imperial de l'anomenat Nguy n Phc H ng Nh m (22 de setembre de 1829   17 de juliol de 1883)  va ser el quart emperador de la dinastia Nguy n del Vietnam i regn de 1847 a 1883.

Biografia.
Fill de l'emperador Thi u Tr  i successor seu amb el ttol de "T    c", el seu regnat va ser molt conflictiu ja que es va oposar a la modernitzaci del pas i especialment a l'influncia del cristianisme ordenant decapitar el 20 de juliol de 1857 al bisbe espanyol i vicari apostlic Jos Diaz Sanjurjo. Arran d'aquests fets i a les nsies colonitzadores hi va haver una expedici conjunta hispano-francesa al Vietnam amb la victria dels francesos. Es considera que Tu Duc va ser el darrer emperador vietnamita veritablement independent.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409691" title="Expedici conjunta hispano-francesa al Vietnam" nonfiltered="3338" processed="3323" dbindex="158367">
L'Expedici conjunta hispano-francesa al Vietnam va ser una campanya blica contra el Vietnam, sorgida durant la segona meitat del segle XIX i preparada principalment per Frana amb la collaboraci d'Espanya. 

Antecedents.

Els missioners espanyols i portuguesos havien estat presents al Vietnam des de 1640 i el cristianisme comptava amb nuclis importants de seguidors a Tonkin. Durant el mes de juliol de 1857 arribaren notcies a Filipines de l'assassinat del bisbe i vicari apostlic a Tonkin i d'alguns religiosos francesos. Aquestes morts estaven en relaci amb la poltica contra el cristianisme de l'emperador vietnamita Tu Duc. Les raons immediates de la persecuci eren per poltiques i estaven relacionades amb la presa de partit d'alguns missioners a favor d'un pretendent al tro. A Tu Duc li preocupava que la propagaci del cristianisme servs de pretext per a justificar una guerra de conquesta com ja havia succet en altres llocs d'sia. La Frana de Napole III va reaccionar davant la mort dels religiosos i va proposar a Espanya d'actuar contra Tu Duc i exigir el cessament de la violncia la resposta espanyola va ser favorable tot i que quedaren sense puntualitzar els termes de la cooperaci i el repartiment dels possibles beneficis.

Operacions bliques.

Frana sollicit a Espanya entre mil i dos mil soldats d'infanteria aix com l'autoritzaci de reclutar a Filipines als nadius tagals els quals arribaren a integrar un batall i un grup de cavalleria.
 
El 20 d'agost de 1858 es va embarcar l'avantguarda espanyola a Manila. El 30 d'agost la flota aliada es concentra en la badia de Yulikan. Del 31 d'agost a 1 de setembre es bombardej Turan (Da Nang) i es conquereixen els forts que protegeixen la badia. El 13 de setembre arriba el gruix de l'exrcit espanyol a Turan. El 17 de febrer de 1859 presa de la ciutadella de Saigon i ocupaci de la ciutat.El 4 d'agost el vicealmirant Charner declara Saigon domini francs. El 5 de juny de 1862 signatura del tractat de pau i Frana s'apodera de tota Coxinxina.

Motivacions d'Espanya.
Si l'inters de Frana era evident per motius econmics i estratgics (aconseguir territoris amb ports segurs i propers a Xina) per Espanya es redua a aconseguir un cert prestigi a Europa assumint la defensa dels religiosos establerts al Vietnam sense majors ambicions d'expansi mercantil o territorial. A Espanya l'expedici no va provocar l'inters de l'opini pblica.
Referncies.
Historia y Vida n 470

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409692" title="Escut de Pi" nonfiltered="3339" processed="3324" dbindex="158368">


L'escut oficial de Pi t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, un pi de sable.   

 
Histria.
Va ser aprovat el 10 de desembre del 2008 i publicat al DOGC el 5 de gener del 2009.

El pi s el senyal parlant propi i tradicional d'aquesta poblaci com a mnim des del 1918 i fa referncia al topnim de la localitat.

Com s norma en tots els escuts de les entitats municipals descentralitzades, el de Pi no porta corona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409693" title="Associaci ALBA" nonfiltered="3340" processed="3325" dbindex="158369">
L Associaci ALBA es una associaci terrasenca nascuda el 1987 i que es dedica a l ajuda del drogodependent, a sensibilitzaci sobre les drogues i el VIH en en collectius de risc i tamb t un projecte de cooperaci internacional a Burkina Faso. 

Histria.
L Associaci ALBA la van crear al febrer del 1987 un grup de persones amb interessos diversos que duien mesos reunint-se a la parrquia del Carme, amb la intenci de crear un centre d ajuda i acollida al drogodependent. L associaci obre el Centre de Dia l any 1989 a l annex de la Masia de Can Anglada (Terrassa), on el toxicman realitza diverses activitats teraputiques i de reinserci social duran el dia. Alba s pionera en el tractament de toxicmans dins la ciutat,a diferencia d altres centres, sempre s ha regit pel no desarrelament del pacient respecte el seu entorn social.Des de l'inici ha existit una estreta relaci entre la associaci i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

L any 1991 signa el conveni amb el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya grcies al qual pot treballar amb els diferents centres Penitenciaris de la Provncia de Barcelona. El 1993 el Consell de Ministres d'Espanya declara d utilitat pblica l Associaci ALBA. Un any ms tard, 1994, l associaci es trasllada a una quadra del Vapor Gran(Terrassa) on si estar fins l any 2003 que inaugurar la nova seu a la Plaa Dr. Robert n.1. La nova seu sn les dependncies de l antic convent de St. Francesc d Asss, que forma part del museu de Terrassa. Actualment ALBA atn a gaireb 1.000 pacients l'any.

Centre de Dia.
El centre de dia de l Associaci ALBA, que est parcialment subvencionat per l'ICASS del Departament d'Acci Social i Ciutadania, es divideix en dos blocs:
 Programes de Baixa Exigncia: sn programes en el que l usuari segueix consumint i es realitzen intervencions que van encaminades cap a la reducci dels danys associats al consum de drogues, o b cap a l alta exigncia.
 Programes d Alta Exigncia: sn programes en el que usuari ja no consumeix i es realitzen intervencions que busquen una abstinncia de drogues i la reinserci socio-laboral complerta.

Aquesta divisi es fa perqu segons la experincia de l Associaci ALBA hi ha toxicmans que poden aconseguir l abstinncia per que tamb n hi ha un bon nombre d ells, fonamentalment els de ms risc sanitari, que no s capa d entrar en els programes en els que l abstinncia total s condici indispensable.

Unitat de Crisi.
La Unitat de Crisi s un programa pilot nic a nivell estatal promogut pel CatSalut i l Associaci ALBA. Consisteix en un centre residencial que dona ingrs rpid i de curta estada a persones drogodependents en situaci de crisi mdica degut al consum de drogues. Les installacions tenen capacitat per a 10 pacients que poden ser derivats de diferents centres d atenci a drogodependncies (CAS) d arreu de Catalunya o d algun dels equips de tractament de la xarxa d atenci a les drogodependncies.
Projecte de Promoci de la Dona i la Prevenci de la Sida a Burkina Faso.
El projecte de Promoci de la Dona i la Prevenci de la Sida a Burkina Faso neix a partir de l agermanament de l Associaci ALBA amb una associaci autctona Fah-Sitala l any 2004. El projecte s fa en el sector 3 de Bobo Diulasso i gira sobre tres eixos:
 Creaci i funcionament d un taller escola de costura per a dones sense recursos.
 Posada en marxa d un Centre de Salut.
 Campanyes de prevenci del Sida a la ciutat. ;

L Ajuntament de Terrassa amb Terrassa Solidria ha subvencionat gran part del projecte.

Enllaos externs.
 Blog de les Jornades ALBA amb Burkina Faso;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409694" title="Tur de Canyameres" nonfiltered="3341" processed="3326" dbindex="158370">

El Tur de Canyameres s una muntanya de 321 metres que es troba al municipi de Castellar del Valls a la comarca del Valls Occidental.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409697" title="Rasbora" nonfiltered="3342" processed="3327" dbindex="158371">






Rasbora s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'sia Sud-oriental i a frica.
Espcies.
Rasbora agilis  ;
Rasbora amplistriga ;
Rasbora aprotaenia  ;
Rasbora argyrotaenia ;
Rasbora atridorsalis  ;
Rasbora aurotaenia  ;
Rasbora baliensis ;
Rasbora bankanensis ;
Rasbora beauforti  ;
Rasbora borapetensis  ;
Rasbora borneensis  ;
Rasbora brittani ;
Rasbora bunguranensis  ;
Rasbora calliura ;
Rasbora caudimaculata ;
Rasbora caverii  ;
Rasbora cephalotaenia ;
Rasbora chrysotaenia  ;
Rasbora daniconius ;
Rasbora dies  ;
Rasbora dorsinotata ;
Rasbora dorsiocellata  ;
Rasbora dusonensis  ;
Rasbora einthovenii  ;
Rasbora elegans  ;
Rasbora ennealepis  ;
Rasbora gerlachi ;
Rasbora gracilis  ;
Rasbora hobelmani  ;
Rasbora hosii  ;
Rasbora hubbsi ;
Rasbora jacobsoni  ;
Rasbora johannae  ;
Rasbora kalbarensis  ;
Rasbora kalochroma  ;
Rasbora kottelati  ;
Rasbora labiosa  ;
Rasbora lateristriata ;
Rasbora laticlavia ;
Rasbora leptosoma  ;
Rasbora meinkeni  ;
Rasbora myersi  ;
Rasbora notura  ;
Rasbora ornatus  ;
Rasbora pauciperforata ;
Rasbora paucisqualis ;
Rasbora paviana  ;
Rasbora philippina  ;
Rasbora punctulatus  ;
Rasbora rasbora  ;
Rasbora reticulata ;
Rasbora rubrodorsalis ;
Rasbora rutteni  ;
Rasbora sarawakensis  ;
Rasbora semilineata ;
Rasbora septentrionalis  ;
Rasbora spilocerca  ;
Rasbora spilotaenia  ;
Rasbora steineri ;
Rasbora subtilis ;
Rasbora sumatrana ;
Rasbora taeniata  ;
Rasbora tawarensis ;
Rasbora taytayensis  ;
Rasbora tobana  ;
Rasbora tornieri  ;
Rasbora trifasciata  ;
Rasbora trilineata  ;
Rasbora tubbi  ;
Rasbora tuberculata  ;
Rasbora urophthalma  ;
Rasbora vaterifloris ;
Rasbora volzii  ;
Rasbora vulcanus  ;
Rasbora wijnbergi  ;
Rasbora wilpita ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 www.elacuarista.com ;
 elmersaquarium.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409701" title="Rebecca Clarke" nonfiltered="3343" processed="3328" dbindex="158372">

Rebecca Helferich Clarke (Harrow, Anglaterra, 27 d'agost de 1886   Nova York, Estats Units, 13 d'octubre de 1979) fou una compositora anglesa.

El seu pare Joseph Thatcher Clarke i la mare Agnes Paulina Marie Amalie Helferich. Aquesta compositora est considerada com una de les ms importants del perode entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, i tamb ha estat descrita com la ms distingida compositora britnica de la seva generaci.

Malgrat d'haver escrit poc, degut a llurs idees sobre el paper de la dona compositora, el seus treballs sn reconeguts per la seva habilitat de composici. La majoria dels seus treballs no s'havien publicat i restaven en gran mesura oblidats desprs que ella deix de composar. Comen l'inters per aquests, quan ella compl els 90 anys el 1976 i cre una beca.

Estudi en la London's Royal College of Music. Va crixer amb dues llenges l'angls i alemany. Entre els familiars i amics era coneguda amb el malnom de Beccle.

Els camins de la seva vida es veieren afectats fortament pel seu gnere (femen). Inici llurs estudis en la Royal Academy of Music a instncies del professor Percy Hilder Miles (que li deix el seu viol Stradivarius en llur testament), per el seu pare la retir d'aquest establiment musical. Llavors assist a la Royal College of Music, convertint-se en la primera dona que ocupava una plaa de composici com alumna de Sir Charles Stanford. Precisament a instncies de Stanford canvi el viol per la viola. Estudi amb Lionel Tertis, que era considerat per a molts com el millor violinista d'aquell temps. Ms tard se la seleccion per a tocar en la Queen's Hall Orquestra, i Rebecca es convert en una de les primeres dones professionals de la msica d'orquestra.

Desprs de suportar un pare abusiu i massa crtic amb els seu afers extra-matrimonials marx de casa seva desprs de sentir-se violada en la seva voluntat interpretativa quan va sortir del Royal College, i es mud als Estats Units el 1916 per portar a fi les seves voluntats musicals. La seva carrera en la composici assol el punt mxim en molt poc temps, comenant amb la Sonata per a viola, el 1919 entr en un concurs patrocinat per la mecenes de les art Elizabeth Sprague Coolidge, de la que Clarke n'era vena, la vinculaci per el primer premi amb una participaci de 72 obres va fer que Coolidge Bloch ms tard declares. (Dos jutges del concurs havien afavorit a Clarke, per va estar b que ella no guanyes, a fi d'evitar l'aparici de Coolidge a favor de la seva vena i amiga i destruir la reputaci del llavors nou concurs.) S'ha especulat pels reporters que precisament sota el guanyador s'amagava Rebecca Clarke i que el guanyador sign sota pseudnim, perqu no es concebia encara en aquells temps, que una dona desconeguda pogus escriure una pea com aquella. La sonata fou ben rebuda i va tenir la seva primera interpretaci en el festival de msica de Berkshire el 1919. 

El 1921 feu una mostra encara ms impressionant, malgrat encara no acabava de prendre el premi anterior, present el seu trio per a piano. El 1923 una Rapsdia per a violoncel i piano, patrocinat per Coolidge, i aquesta la feu beneficiaria del seu mecenatge. Aquestes tres obres representarien l'apogeu de la seva carrera de compositora. A partir de llavors feia sortides espordiques. Anava composant, malgrat que es va emprar com a nursery (minyona) va anar composant alguna petita pea. 

Sofria de dysthymia, una forma crnica de la depressi, li faltava l'al, a vegades aquest simple descoratjament, restava reflectit en la seva ploma. Tal vegada el major obstacle per la composici era la seva idea del propi paper en la vida. El 1944 es cas amb l'instructor de piano Juilliard James Friskin. Clarke no es considerava a si mateixa capa d'equilibrar la vida familiar i la composici:  No puc fer-ho a menys que sigui el primer que penso pel mat quan desperto i l'ltim que penso totes les nits abans d'anar a dormir , deix escrit. Clarke prengu les responsabilitats de la vida familiar, que consider que eren ms importants que la composici, malgrat que ella continu treballant en arranjaments, fins poc abans de la seva mort. Tamb va estar un temps sense composar desprs de les seves noces. Llur ltima composici fou la can titulada  Du, va fer un arbre , escrita el 1954 i publicada el 2002.

Clarke, va vendre l'Stradivarius que li havia estat llegat, i establ el premi May Mukl (violoncel lista amb el que la Clarke feia les seves gires) en la Reial Acadmia. I que noms pot ser concedit a un molt bon violoncellista.

Desprs de la mort del seu marit el 1967, Clarke comen a escriure una autobiografia, titulada Jo tenia un pare (o tamb La cullera de mostassa), que s'acab el 1973 per mai es public. En ell descriu llurs primeres etapes de la vida, caracteritzades per freqents pallisses del seu pare i tenses relacions de famlia, que li pass a afectar la seva percepci del seu adequat lloc en la vida, del seu pare i la desaprovaci de les seves ambicions musicals, aix com els mals tractes amb ella i els seus tres germans, tot aix de ben segur que afect la seva carrera de compositora. Clarke mor el 1979 en la seva casa de la ciutat de Nova York a l'edat de 93 anys, i fou incinerada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409702" title="Pere d'Ambuesa" nonfiltered="3344" processed="3329" dbindex="158373">
Pere d'Ambuesa va ser un arquitecte actiu en la primera meitat del segle XVII a la ciutat de Valncia. Pertany a una famlia de pedrapiquers d'origen francs, dins de la qual hi eren tamb el seu pare Joan d'Ambuessa i Joan Cambra.

 Obres .
Pere d'Ambuessa va intervenir en obres de relleu del mbit valenci i aragons, com ara el Monestir de Sant Miquel dels Reis de Valncia, l'esglsia parroquial i el convent del Carme de Rubielos de Mora Terol i les esglsies parroquials valencianes de Llria i Adems.

 Bibliografia .
 Llaguno y Amirola, Eugenio (1829). Noticias de los arquitectos y arquitectura de Espaa desde su restauracin, p. 184. Publicado en la Imprenta Real.
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. Pp. 42-46. ISBN 978-84-606-4251-0 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409708" title="Llarga durada (longue dure)" nonfiltered="3345" processed="3330" dbindex="158374">
La llarga durada (en francs longue dure) s un terme usat per l'escola historiogrfica francesa dels Annales. Els membres d'aquesta escola, en la seva aproximaci a la histria, donaven prioritat a les estructures estudiades en una perspectiva de la llarga durada, per damunt dels esdeveniments. Aquesta forma d'aproximaci al passat incorporava mtodes cientfics en els treballs historiogrfics. En foren pioners Marc Bloch i Lucien Febvre en la primera meitat del segle XX. Aquest enfocament tamb fou seguit per Fernand Braudel en la segona meitat del segle. 

Bibliografia complementria.
 Fernand Braudel and Sarah Matthews, On History, The University of Chicago Press, 1982.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409710" title="Josep Maria Domnech i Benagues" nonfiltered="3346" processed="3331" dbindex="158375">
Josep Maria Domnech i Benagues (19 de novembre de 1931) s un actor de teatre, cinema i televisi catal.

Trajectria professional.
Teatre.
 1966. Dem s festa de Jaume Ministral Maci. Estrenada al teatre Talia de Barcelona;
 1968. Verde doncella d'Emilio Romero, direcci de Jos Mara Morera. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1973. Macbett d'Eugne Ionesco, direcci de Jos Mara Morera. Estrenada al teatre Moratn de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409711" title="Pasos per ndex de desenvolupament hum" nonfiltered="3347" processed="3332" dbindex="158376">


]]

L'ndex de desenvolupament hum (IDH) s un indicador creat l'any 1990 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU amb l'objectiu de mesurar el nivell de desenvolupament dels diferents estats del mn. Histricament, el nivell de desenvolupament s'havia avaluat tenint en compte nicament un sol criteri, que podia ser de tipus econmic (com per exemple el nivell de renda o PIB, etc.), de tipus educacional (com ara l'alfabetisme, etc.) o b que avalus variables de salut (cas de l'esperana de vida, taxes de natalitat i de mortalitat, entre d'altres).

Llista de pasos.
 = ascens comparat a les dades en 2006 (publicats en 2008);
 = igual a les dades en 2000 (publicats en 2007);
 = descens comprat a les dades en 2006 (publicats en 2008);
 Valors similars d'IDH en la present llista no representen igualtat en la posici ja que aquesta es determina a partir de valors d'IDH amb sis decimals.;





Vegeu tamb.
 ndex de Desenvolupament Hum;
 Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament;

Enllaos externs.
Previous global reports. (en angls);

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409712" title="Escut de Benirredr" nonfiltered="3348" processed="3333" dbindex="158377">


L'escut oficial de Benirredr t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'atzur, una graella d argent. Al segon quarter, en camp de gules, tres cards d or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 29 de setembre de 2005, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 5.120, del 24 d'octubre de 2005.

La graella s el simbol del martiri de sant Lloren, patr del poble. Al costat, el senyal parlant dels comtes de Cardona, antics senyors de Benirredr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409715" title="Uthman ibn Affan" nonfiltered="3349" processed="3334" dbindex="158378">
Uthman ibn Affan (en rab              ,  U m n ibn  Aff n) (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba (companys del profeta Muhmmad). Havent estat un dels primers conversos a l'islam, va jugar un paper molt important en la primera etapa de la histria islmica, especialment com a tercer califa (644-656) i com a compilador de l'Alcor.

Uthman ibn Affan va tenir moltes dones i fills, entre ells Aban ibn Uthman ibn Affan, que fou governador de Medina.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409718" title="Mart Galindo i Girol" nonfiltered="3350" processed="3335" dbindex="158379">
Mart Galindo i Girol (Barcelona, 21 de maig de 1937) s un actor i regidor de teatre, que es va fer molt fams en el programa de Xavier Sard Crnicas marcianas.

Trajectria professional.
Teatre.
 1963. El hombre, la bestia y la virtud de Luigi Pirandello. Estrenat al teatre Caldern de Barcelona per la companyia d'Alejandro Ulloa.
 1985. La desaparici de Wendy de Josep Maria Benet i Jornet, estrenada a la sala Villarroel de Barcelona.
 1991. Snoopy (musical), amb direcci de Ricard Reguant. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409720" title="Al-Hssan ibn Al" nonfiltered="3351" processed="3336" dbindex="158380">
Al-Hssan ibn Al ibn Abi-Tlib (en rab                         , al- asan ibn  Al  ibn Ab    lib) (c. 625 - c. 670), nt del profeta Muhmmad, fill d'Al ibn Abi-Tlib i Ftima az-Zahr, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhmmad, i de l'Ahl al-Kiss i segon imam xita.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409723" title="Josep Joan Moreso" nonfiltered="3352" processed="3337" dbindex="158381">

Josep Joan Moreso (Tortosa, 27 de mar 1959) s llicenciat en Dret per la Universitat Autnoma de Barcelona (1983) i doctor per la mateixa universitat (1988), amb premi extraordinari en ambds casos. Ha exercit la seva tasca docent a la Universitat Autnoma de Barcelona (1988-1995); la Universitat de Girona (1996-2000) i la Universitat Pompeu Fabra (2000-2005). 
En l actualitat, i des de maig de 2005, s rector de la Universitat Pompeu Fabra.


 Trajectria acadmica i lnies d investigaci .
                                                                              
El camp d investigaci de JJ. Moreso dins la filosofia del dret se centra en l estudi de l estructura i la dinmica dels sistemes jurdics i les contribucions de la lgica dentica en aquest mbit. La seva lnia de treball actual s la dels fonaments filosfics de la Constituci, una vasta rea on coincideixen la metatica, la filosofia del llenguatge, la teoria de la interpretaci i l argumentaci jurdica, la filosofia poltica i les teories de la democrcia.

En el seu recorregut acadmic, JJ. Moreso ha realitzat estades de recerca a la Universitat de Buenos Aires (1990), el Balliol College de la Universitat d Oxford (1995) i la Universitat de Gnova (2000). Tamb ha exercit com a professor visitant a diverses universitats europees, ha dirigit un gran nombre de tesis doctorals i ha esdevingut l investigador principal d un grup de recerca consolidat amb una llarga trajectria de finanament competitiu per projectes.

En l actualitat, JJ. Moreso s membre del Tampere Club   una associaci internacional dedicada a l estudi dels problemes de la democrcia a l actualitat-, editor de la revista Doxa  i membre del comit cientfic de les revistes especialitzades Ragion Practica (Itlia) i Isonoma (Mxic).


 Publicacions .

JJ. Moreso s autor de nombroses publicacions de la seva rea d especialitzaci. La seva darrera obra, Constitucin. Modelo para armar, ser publicada per Marcial Pons a comenaments de 2009.


Obres ms rellevants.

 La teora del Derecho de Bentham, (Barcelona: P.P.U, 1993) 433 pp.;
 (amb Pompeu Casanovas) (eds.): El mbito de lo jurdico. Lecturas de pensamiento jurdico contemporneo (Barcelona: Crtica, 1994), 587 pp.;
 Legal Indeterminacy and Constitutional Interpretation, English version of R. Zimmerling, (Dordrecht: Kluwer, 1998), 220 pp.;
 (amb Josep M. Vilajosana): Introduccin a la Teora del Derecho (Madrid: Marcial Pons, 2004).
 

A ms, tamb ha publicat mltiples articles a revistes especialitzades com Ratio Iuris, Erkenntnis, Law and Philosophy, Ragion Practica, Theoria: A Swedish Journal of Philosophy, Associations, Revista Espaola de Derecho Constitucional, Anlisis Filosfico, Crtica, i Doxa; a ms de diversos captols de llibres de la seva especialitat.


Articles principals.

  Sobre las normas inconstitucionales , Revista espaola de Derecho Constitucional, 38 (1993): 81-115;
 (amb Pablo E. Navarro):  Some Remarks on the Notions of Legal System and Legal Order , Ratio Iuris. An International Journal of Jurisprudence and Philosophy of Law, 6 (1993): 48-63;
  On Relevance and Justification of Legal Decisions , Erkenntnis. An International Journal of Jurisprudence and Philosophy of Law, 6 (1993): 48-63;
 (amb Pablo E. Navarro):  Applicability and Effectiveness of Legal Norms , Law and Philosophy, 16 (1997): 201-219;
 Diritti e giustizia procedurale imperfetta , Ragion Practica, 10 (1998): 13-40;
 (amb Pablo E. Navarro):  The Reception of Norms and Open Legal Systems , Stanley L. Paulson, Bonnie Litschewesky Paulson (eds.), Normativity and Norms. Critical perspectives on Kelsenian Themes, (Oxford: Oxford University Press, 1998): 273-292;
  In Defense of Inclusive Legal Positivism , Pierluigi Chiassoni (ed.), The Legal Ought (Torino: Giappicheli, 2001): 37-64;
 (amb Pablo E. Navarro i M. Cristina Redondo):  Legal Gaps and Conclusive Reasons , Theoria. A Swedish Journal of Philosophy, Part 1 (2002): 51-65;
  Confitti tra principi constituzionale , Ragion Practica, 18 (2002): 201-222;
  El reino de los derechos y la objetividad de la moral . Anlisis Filosfico, 23 (2003): 117-150;
  Dos concepciones de la aplicacin de las normas de derechos fundamentales , en J. Betegn; F.J. Laporta; J.R. del Pramo; L. Prieto (eds), Constitucin y derechos fundamentales, (Madrid. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 2004): 473-493;
  Positivismo guiridico e applicazione del diritto . Materiali per una storia della cultura giuridica, 25 (2005): 225-244;
  Alexy y la aritmtica de la ponderacin . Robert Alexy. Derechos sociales y ponderacin. (Madrid: Fundacin Coloquio Jurdico Europeo, 2007): 223-248;

 Crrecs de direcci i gesti .

El seu inters i vocaci per la universitat pblica han condut el doctor Moreso a ocupar diversos llocs de responsabilitat institucional a totes les universitats en qu ha format part, sempre en l mbit de l ordenaci acadmica.

Aix, va exercir com a vicedeg d Ordenaci Acadmica de la Facultat de Dret de la UAB (1990-1992) i, posteriorment, com a delegat del vicerector d Ordenaci Acadmica per al Tercer Cicle a la mateixa universitat (1993-1994). 
En el seu pas per la Universitat de Girona, va ocupar el crrec de vicedeg d Ordenaci Acadmica de Dret Privat (1998-2000) i va exercir com a director del Departament de Dret Privat (1998-2000).

La seva entrada en la gesti de la UPF es va produir com a Vicerector de Professorat i del Espai Europeu d Ensenyament Superior durant el rectorat de Rosa Maria Virs  (2001-2005), crrec que li va comportar un ampli coneixement sobre el nou marc com europeu i sobre el funcionament de la Universitat.


 Enllaos externs .
 Presentaci a Universia;
 Parlaments i articles en premsa com a rector de la Universitat Pompeu Fabra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409737" title="Maife Gil" nonfiltered="3353" processed="3338" dbindex="158382">
Maria Ferranda Gil i Ferrndiz, o b Maria Fernanda Gil i, sobretot, amb el nom artstic de Maife Gil (Barcelona, 3 d'octubre de 1944) s una actriu i dobladora de teatre catalana, filla dels tamb actors Pere Gil i Paquita Ferrndiz.

Trajectria professional.
 1990. Maria Estuard de Friedrich Schiller i direcci de Josep Montanys. Estrenada al teatre Grec de Barcelona.
 1992. La lluna de Valncia de Jaume Salom. Estrenada al teatre Borrs de Barcelona;
 2002. Aix, a un fill, no se li fa de Josep Maria Benet i Jornet i direcci de Tamzin Townsend. Estrenada al Teatreneu de Barcelona.
 2006. La senyora Kelin de Nicholas Wright, amb traducci i direcci de Xavier Pujolrs. Estrenada al teatre Tantarantana de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409739" title="Entitats subnacionals d'Amrica Llatina per IDH" nonfiltered="3354" processed="3339" dbindex="158383">

]]

Llistat basat en la informaci del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Amrica Llatina. Entre els paises de major percentatge se situen;Mxic 2004, Uruguai 2002, Brasil 2005, Argentina 2004, Xile 2004, Veneuela 2004, Colmbia 2001. Tots els nous departaments creats per la Constituci de Colmbia de 1991 tenen un IDH de 0.755, segons reportat per l'UNDP.



 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409742" title="Tondo Doni" nonfiltered="3355" processed="3340" dbindex="158384">


Aquesta Sagrada Famlia, coneguda com Tondo Doni, s un quadre del pintor renaixentista itali Miquel ngel. El seu dimetre arriba als 120 centmetres. Es considera que aquesta obra es va executar entre el 1503 i el 1504. Es conserva a la Galeria dels Uffizi de Florncia (Itlia), amb el seu marc original, dissenyat pel propi Miguel ngel. 

Miquel ngel va emprar dos mitjans per a aquesta obra, pintura al tremp i pintura a l'oli. A l'aplicar l'oli en capes successives des del color ms intens fins el ms lleuger, de la manera que li va ser ensenyada quan era un aprenent, Miquel ngel va crear un efecte colorista fora diferent del dels pintors flamencs de l'poca. L'escola flamenca usava la tcnica a l'oli oposada, d'illuminar des dels highlights fins els tons ms obscurs del pigment. L'efecte colorista de Miquel ngel s'anomena  cangianti i s tpic del seu estil pictric. 

Va ser un encrrec d'Agnolo Doni, un ric teixidor, per commemorar el seu matrimoni amb Magdalena Strozzi, la filla d'una famosa famlia de banquers. T forma de tondo, s a dir, rodona, el que s'associava al Renaixement amb el matrimoni.

A primer pla est la Verge amb el Nen i darrere, sant Josep, de grandioses proporcions i dinmicament articulat. Maria i Josep presenten al Nen a l'espectador. Aquesta composici de presentaci podria estar referint-se al nom del comitent de la pea, Doni, en itali "regals", i ajuda a fonamentar la tesi que fos ell qui el va encarregar. 

Darrere aquestes figures principals, separats per una balustrada, es distingeix sant Joan i un grup de ignudi(nus). El significat d'aquest afegit de figures nues masculines s objecte de debat, perqu no n'hi ha cap relaci bvia ni precedents bblics que la relacionin amb l'escena que transcorre al primer pla. Malgrat tot, la inclusi d'aquestes figures nues no s de mode cap inusual a l'obra de Miquel ngel, com pot veure's en altres obres seves, incloent la famosa volta de la Capella Sixtina. Es creu que poden ser ngels pters, s a dir, sense ales.
Interpretaci simblica.
Aquesta pintura pot veure's com la successi de les diverses poques a la histria de l'home: els ignudi representarien la civilitzaci pagana anterior a la instauraci de la llei divina (ante legem); sant Joan i sant Josep l'era mosaica i la Verge amb el Nen l'era de la redempci, mitjanant l'encarnaci de Jess. Tamb s'ha apuntat la possibilitat que siguin 
Maria i Josep els qui personifiquessin a la humanitat de l'poca hebraica (sub lege), mentre que el Nen Jess, sol, simbolitzaria la Humanitat protegida per la Grcia divina (sub gratia); sant Joan nen seria l'element de transici i uni entre les tres edats.

Aquesta interpretaci s sostinguda tamb als caps esculpits sobre la cornisa original: dues sibilles (representant l'edat pagana), dos profetes (representant l'edat mosaica) i el cap de Crist (representant l'era de la redempci), amb frisos intermedis d'animals, mscares de stirs i l'emblema dels Strozzi. 

La Verge t un llibre recolzat als genolls, i com a personificaci de l'Esglsia simbolitza l'activitat teolgica i divulgativa dels continguts doctrinals, i s l'hereva privilegiada per difondre la paraula de Du a la humanitat. Tamb la volumetria en la representaci de la Vergeest molt estudiada i accentuada, per la passi per l'estudi de la figura humana que Miquel ngel cultivava, per tamb pel vigor fsic s'identifica amb la fora moral.
Consideracions estilstiques.
Encara que Miquel ngel no es considerava a si mateix un pintor (i sovint sembla que es queixava d'aquest mitj) el Tondo Doni s una obra bellament executada. El punt de vista, que Miquel ngel escull per a representar els nus s frontal, a diferncia del que adopta per al grup central, que est vist des de baix. Aquesta forma de representaci est lligada a la voluntat, per part de l'autor, de conferir monumentalidad a la Sagrada Famlia, per tamb per a diferenciar les zones figuratives contraposades per significat. 

Els braos i els caps creen formes i triangles imaginaris que criden l'atenci sobre el grup. Hi ha altres relacions figuratives entre el grup i els nus: la ms evident s la repetici especular d'esquena i braos. 

El petit mur representat entre els dos grups t mltiples funcions: tanca l'efecte perceptiu de rotaci creat per la postura dels personatges principals, separa a la Sagrada Famlia dels nus, explicita la diferncia entre les perspectives i els significats. 

L'articulaci de l'espai i dels volums, la tensi i el moviment sn forts elements anticlsics. Les figures monumentals semblen estar esculpides amb pintura en lloc de marbre, el seu mitj preferit, i d'aquesta manera sembla que tenen un autntic pes. Els teixits estan finament modelats amb colors brillants.
Bibliografia.
 

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409746" title="Elisenda Ribas i Sallent" nonfiltered="3356" processed="3341" dbindex="158385">
Elisenda Ribas i Sallent (31 de juliol de 1936) s una actriu de teatre, cinema i televisi catalana.

Trajectria professional.
Teatre.
 1989. Claxon de Dario Fo. Estrenada a la Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat.
 1990. El supervivent de Manuel Vzquez Montalbn.
Cinema.
 1980. En qu lo me han metido. Director Enrique Guevara;
 1982. La plaa del diamant, film basat en la novella de Merc Rodoreda, en el paper de Senyora Enriqueta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409749" title="Lctic" nonfiltered="3357" processed="3342" dbindex="158386">



Els lctics sn un grup d'aliments que inclouen la llet i els seus derivats processats, sovint fermentats. Les indstries que els elaboren estan sotmeses a contols tecnolgic i higinics donat que la llet crua presenta una vida microbiana especialment activa. En alguns productes lctics cal preservar la cadena de fred.  

La vaca s la principal fornidora de llet la principal raa lletera s la Holstein per n'hi ha moltes ms, altres mamfers que proporcionen llet sn la cabra o l'ovella el bfal, camell, el iac, l'euga, i altres animals. En l'actualitat la major part dels aliments funcionals es fan a partir de productes lctics. El consum de productes lctics ha experimentat, des de la dcada dels cinquanta del segle XX, un considerable augment en la demanda mundial que ha portat a la indstria a superar reptes tecnolgics importants.

 Histria .


Els productes lctics es coneixen des de temps molt antics ja n'hi ha testimonis arqueolgics de fa 9.000 anys (neoltic). La intolerncia a la lactosa de la llet est present en moltes poblacions humanes (quan arriben a una certa edat) i aix afavoreix la transformaci de la llet en productes derivats ms ben tolerats. S'ha estimat que quasi un 96% dels europeus del nord son capaos de digerir la lactosa; entre un 50% i un 75% dels africans, indis, habitants d'Orient Mitj i europeus de l'est; mentre que gaireb tots els nadius americans i asitics son incapaos de digerir-la. El formatge s'associa als pastors de ramats com una manera de conservar l'abundant producci de llet de la que disposaven.

En l'antiga Grcia la llet s'anomenava     , gla i la bevien els camperols per no entrava en les preparacions culinries. La mantega anomenada         , boturon) era coneguda per tamb poc emprada i els grecs consideraven que el seu s era propi del poble traci. Un tipus de iogur s que es consumia l'anomenat        . El formatge de cabra o ovella anomenat      , tros era un aliment bsic.

Durant el segle XIX hi va haver una veritable revoluci tecnolgica grcies a d'una banda la pasteuritzaci i de l'altra la generalitzaci de les tcniques frigorfiques cosa que va fer augmentar la importncia dels tipus de lctics ms delicats pel que fa a conservaci 

En el segle XX es va introduir l's de munyidores mecniques, l'augment de quantitat de llet per vaca grcies a la millora gentica fins al punt que hi va haver excedents de difcil sortida "muntanyes de mantega" a l'uni europea. 

 Caracterstiques .

Els processos per a convertir la llet en un producte lctic poden ser la fermentaci (com en iogurs) la concentraci de la matria grassa (mantega) o un combinat de fermentaci i maduraci (formatge)

 Contingut protenic .
La llet de vaca t un contingut de protena de prop del 3'2% d la qual un 80%  s casena.

Les casenes formen complexos anomenats miceles amb el calci. Les protenes del srum de la llet formen glbuls principalment amb la  -lactalbmina i la  -lactoglobulina. la resta sn inmunoglobulina, glicomacropptids, serum albmines, lactoferrina i nombrosos enzims. La llet s una font rica en pptids biolgicament actius (molts d'ells sobreviuen a les condicions del tracte intestinal).

 Contingut gras .
El contingut gras de la llet de vaca es un complexe de lpids en forma de glbuls microscpics (1-4 m) en una mena d'emulsi oli-aigua. El contingut en colesterol en els productes lctics est directament relacionat amb la concentraci d'cids grassos per aix la mantega t uns  200 mg de colesterol por cada 100 grams de producte i s aconsellable moderar el seu consum.

 Carbohidrats i altres .


El principal carbohidrat en la llet s la lactosa (en una proporci del 5%. La lactosa forma quasi un 54% del total dels continguts no grassos slids de la llet. Proporciona un 30% del contingut calric de la llet. La lactosa no s soluble en aigua. La llet cont a ms cont a ms minerals vitals i vitamina. Aporta principalment calci, fsfor, magnesi, potasi i traces de zinc. 



 Microbiologia .
Alguns dels lctics passen processos de fermentaci lctica, o fermentaci alcohlica com pot ser el cas del koumiss, o una combinaci de les dues fermentacions: fermentaci heterolctica. En l'any 1857 Louis Pasteur descobreix que alguns organismes sn els  responsables de la fermentaci lctica.

En la fermentaci hi ha microorganismes com: llevats (del gnere Saccharomycetes), bacteris (generalment del gnere cocci) ifongs (Oidium lactis frequent en les cremes, Cladosporium) en alguns lctics. 



 Lctics sense fermentaci .
La llet, la llet en pols, deshidratada o vaporitzada, la mantega i la crema de llet sn lctics sense haver passat per una fermentaci.

 Llet .



La llet fresca i natural (llet crua) desprs d'haver estat munyida pateix una srie de processos com l' homogeneitzaci dels greixos  i la  pasteuritzaci (per reduir els bacteris). Per a la llet tractada aix es troben una srie de subproductes no fermentats com:
 Crema de llet o nata, el Kaymak s nata muntada de bfala;
 Concentrats de llet: com la llet en pols (liofilitzada), la llet condensada (llet a la qual s'ha tret molta aigua i ensucrat) i la llet evaporada (inventada per Nicolas Appert en l'any 1795). La majora dels concentrats dellet es fan servir en l'indstria de la confecci de xocolata i pastisseria o en el cas del dulce de leche.
 Llets funcionals, per a cobrir carncies nutritives com la llet maternitzada (llet de vaca alterada per la lactncia humana), llet amb reforament de calci i vitamina D, de omega-3, etc.

Llets amb sabors a vainilla, maduixa etc.

 Mantega i margarina .
 


Hi ha diversos tipus de mantegues atenent al procs d'elaboraci: aix tenim mantega salada i no salada. Com a colorant s'afegeix l'anatto procedent de la planta Bixa orellana

La margarina no s tcnicament un lctic per a vegades a la seva base vegetal afegeix llet.
La mantega clarificada es un subproducte de la mantega elaborat desprs de fondre-la a temperatures moderades (entre 40 i 60C), i aix es separa per decantaci de la fase aquosa del greix. A l'India s'anomena ghee i al Marroc smen. 

El srum de mantega s la part aquosa sobrant de l'elaboraci de la mantega.  
 Postres gelats .



El gelat lctic est fet amb crema de llet a baixes temperatures. El sorbet. (no lctic) t en canvi una base d'aigua i sucs de fruites. 

 Lctics amb fermentaci .
Les llets fermentades tenen un grau de fermentaci mitj i es poden dividir en dues categories:iogurs i cremes de mantega (on s'inclouen les cremes gries com la Crme fraiche o el Smetana, de la cuina eslava). 
 Iogurt .


Io urt es una paraula turca per a designar la llet que ha estat fermentada per aconseguir una massa semilquida. En la ndia es consumeix el Lassi, que s un iogur per a beure. 
 Formatge .



Segurament s el lctic ms antic produt per la humanitat. El formatge es qualla amb quall animal o vegetal. 

Algunes variants de formatges frescos sn:
Formatge cottage - com la ricota. ;
Mat - com el formatge quark;
 Altres ferments lctics .
Entre d'altres trobem : kumis , kfir o filmjlk. 
Alguns aliments probitics es consideren lctics degut a que es generen amb llet fermentada dels gneres  Lactobacillus i Bifidobacterium. (Yakult i Actimel.
 Enllaos externs .

Pgina oficial de la International Dairy Federation (IDF).
International Dairy Foods Association (IDFA);
Pgina de la Federacin Espaola de Industrias Lacteas (FENIL);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409751" title="Entrismo" nonfiltered="3358" processed="3343" dbindex="158387">


Per entrismo es coneix una tctica poltica empleada per alguns grups trotskistes de la IV Internacional. Consistix en el fet que els seus membres s afilien (entren) en els grans partits de masses dels seus respectius pasos, especialment en els pertanyents a la Segona Internacional. El seu objectiu principal s transformar estos partits reformistes en partits revolucionaris. Esta tctica ells entenien que els permetia mantindre un contacte quotidi amb desenes de milers de treballadors, guanyant el seu dret a participar en la lluita i en la discussi sobre els objectius del moviment, alhora que els donava l oportunitat indispensable per a provar diriament les seues idees i consignes en les accions de les masses.
 
 Histria . 
Desprs de la mort de Lenin i l'arribada al poder de Stalin, aquest comen a imposar la seva concepci del socialisme en un sol pas tant a la Uni Sovitica com al comunisme internacional. Els "trotskistes" i altres opositors a l'estalinisme que formaven l'Oposici d'Esquerra Internacional ja eren perseguits pels governs de la majoria dels pasos per ser comunistes. Per Stalin, al veure com el seu major enemic, va comenar tamb una fero persecuci en tot el mn usant membres dels partits comunistes locals i agents de la GPU.

Al desaparixer en la prctica la democrcia interna i el centralisme democrtic en els partits comunistes de la Tercera Internacional sotmesos a la poltica de Stalin, els opositors no podien participar en els debats i en la vida interna dels seus partits. Les seues activitats (actes, manifestacions, propaganda....) dins i fora d estos partits eren sistemticament perseguides i sabotejades. Els seus principals lders (Lev Trotski, Andreu Nin, etc.) i molts dels seus membres i simples simpatitzants de l oposici van ser assassinats o fets desaparixer. A ms l Oposici d Esquerra no tenia una organitzaci nica ni lders clars. Ni tan sols Lle Trotsky, encara que era potser el ms respectat, comptava amb el respatler de tots els grups dispersos pel mn.

En la seua difcil situaci, i la seua falta de lligam amb les masses, estes estaven sent guanyades o continuaven sota la direcci d organitzacions socialdemcratas, reformistas o estalinistas. En eixe context es proposa l entrismo com una forma de guanyar simpatitzants al programa leninista revolucionari, introduint-se per curts espais en tals partits de masses per a guanyar als seus militants ms avanats, que trencaven amb les seues direccions, a les organitzacions trotskista-leninistas de la IV Internacional, i canviar aix el seu balan de forces, abandonant desprs l organitzaci de masses. Coneguda com "Gir Francs", l entrismo va ser defs per Lle Trotsky i altres membres destacats a partir dels anys 30, la qual cosa va provocar una gran polmica que va aguditzar els enfrontaments interns. Esta tctica sovint es confon amb la del cridat entrismo sui generis, adoptada pel corrent de Ted Grant, Corrent Marxista Internacional o El Militant, que consistix a practicar l entrada massiva en les organitzacions de masses reformistes o estalinistes per a transformar estos partits en revolucionaris, militant sobre les seues bases, i lluitant per influir en la direcci, la qual cosa en la prctica va suposar la dissoluci gradual d estos corrents trotskistes dins dels partits socialdemcrates, estalinistes o social-liberals.

Molts seguidors de Trotsky, opositors a esta classe d entrismo sui generis, entre els que destaquen Nahuel Moreno i els seus seguidors, la van combatre en el si de la IV Internacional, quan va ser adoptada pels seguidors del grec Michel Raptis, o Michel Pablo, en la tctica coneguda com pablismo, i recolzada per espai d uns anys per Ernest Ezra Mandel, qui ms tard rectificaria, junt amb els seus seguidors. Nahuel Moreno, i els seus seguidors, defenien que dita tctica seria liquidacionista per a les organitzacions que l adoptaren dins de la IV Internacional, ja que suposaria la capitulaci gradual a les direccions que pretenien disputar o amb que pretenien compartir front nic, la descomposici de seccions senceres de la IV i la dissoluci gradual dins d estes organitzacions, sent encertat el pronstic, i donant lloc a una important escissi en la Internacional. La majoria de les organitzacions trotkistes han abandonat la prctica de l entrismo, i de manera ms rotunda encara, la de l entrismo sui generis, encara que algunes com la Corrent Marxista Internacional encara ho defenen. El seu antic dirigent Ted Grant ho explicava aix: "Des de dins de les seues files, entre els lluitadors de la classe obrera, sorgiran les forces del marxisme revolucionari. Fora de les organitzacions de masses no es crear res a puga resistir la fora del temps."












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409752" title="Cassen" nonfiltered="3359" processed="3344" dbindex="158388">
Cast Sendra i Barrufet (Tarragona, 28 d'octubre de 1928 - Barcelona, 4 d'agost de 1991), conegut amb el nom artstic de Cassen va ser un actor i humorista catal de teatre, cinema i televisi.

Trajectria professional.
Teatre.
 1962. Ao nuevo, viuda nueva, revista. Estrenada al teatre Apollo de Barcelona. ;
 1964. Es broma!. Estrenada al teatre Victria de Barcelona.
 1970. Viva el amor (espectacle de revista). Estrenat al teatre Victria de Barcelona.

Cinema.
 1961. Plcido.
 1962. Baha de Palma.
 1962. Atraco a las tres.
 1964. Piso de soltero.
 1965. 07 con el dos delante.
 1967. La ta de Carlos en minifalda.
 1967. El terrible de Chicago.
 1968. El hueso. Director: Antonio Gimnez Rico.
 1969. El cronicn.
 1971. La liga no es cosa de hombres.
 1971. En la red de mi cancin.
 1972. Busco tonta para fin de semana. Director Ignacio F. Iquino;
 1972. Ligue story.
 1973. Celos, amor y mercado comn.
 1984. La de Troya en el Palmar.
 1988. Amanece, que no es poco.
 1991. Amo tu cama rica.

Televisi.
 1988. De professi A.P.I., srie escrita i dirigida per Esteve Duran. Producci de Televisi de Catalunya.

Discografia.
 1959.	Interferencias radiofnicas. Chistes telefnicos. En este mundo traidor. Historieta cuartelera. Regal, 1959. (Disc de vinil de 45 r.p.m.);
 1966. Jaime Bonet en el banquillo;
 1967. Maria la molinera. Leccin de ingls. Los programas TV. Sono Play. 1967. (Disc de vinil de 45 r.p.m);
 1969. Maria la molinera. A un panal de rica miel. Escuela de analfabetos. Carnet de seducir. Orlador, 1969. (Disc de vinil de 45 r.p.m.);
 1969. Es broma!. Barcelona, Crculo de Lectores, DL 1969. (Disc de vinil de 45 r.p.m.);
 1973. Qu risa ta Felisa. (Disc de vinil de 33 r.p.m.);
 Papitu Bragulat. Escuela de analfabetos. Como rellenan su quiniela. Sono Play. (Disc de  vinil de 45 r.p.m.);

Premis.
 1973. Moustache de Honor de La Garriga;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409756" title="GPF Consultoria" nonfiltered="3360" processed="3345" dbindex="158389">



GPF s una empresa que ofereix serveis de consultoria, de formaci, d'e-learning i d'implantaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) a les organitzacions.

- Qu fa GPF?.
El seu camp d'intervenci inclou tant les empreses privades com les administracions pbliques.

Adapten la prestaci de cada servei als requeriments propis de cada demanda, cercant en tot moment la qualitat, entesa com la plena satisfacci de les necessitats i expectatives d'aquelles persones i organitzacions que reben els seus serveis.

Aquesta orientaci estratgica cap a la qualitat es reflecteix en el conjunt de les poltiques generals de l'empresa adreades tant els clients i les clientes, com als equips, persones i empreses provedores que treballen i collaboren amb GPF.

- Valors fonamentals.
Treballen amb tres tipus de collaboradors/es:

Un equip de docents i consultors/es collaboradors/es externs i interns seleccionats per la seva alta qualificaci i experincia, experts i expertes en les rees temtiques de cada tipus de servei que ofereixen.

Una xarxa d'entitats especialitzades en les activitats que desenvolupen que els ajuden a estar al dia amb cadascuna de les temtiques.

Unes empreses de serveis seleccionades per la seva qualitat i relacionades amb tots els recursos materials i tecnolgics necessaris per desenvolupar els projectes: infotelemtics, d'oficina, assesories, comunicaci, i un llarg etc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409760" title="Escut de Terrateig" nonfiltered="3361" processed="3346" dbindex="158390">


L'escut oficial de Terrateig t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp de gules, un  llibre obert d or amb la mxima Timete Deum. Al segon, quarterat en creu: primer i quart d'or, dos pals de sable; segon, de sinople; tercer, de sable, quatre faixes d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 1999, del conseller de Presidncia. Publicat en el DOGV nm. 3.444, de l'1 de mar de 1999.

El llibre s el senyal de sant Vicent Ferrer, patr del poble, representat habitualment amb un llibre obert amb la llegenda Timete Deum et date illi honorem; segons la tradici, el sant va passar la nit al palau dels barons durant els seus viatges d'evangelitzaci per la Vall d'Albaida. A sota, les armories dels Bellvs, barons de Terrateig a partir del segle XIV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409761" title="Joan Valls" nonfiltered="3362" processed="3347" dbindex="158391">


 Joan Valls i Figueras, actor;
 Joan Valls i Pujals, poltic i advocat;
Joan Valls (bileg);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409770" title="Llista de presons de Catalunya" nonfiltered="3363" processed="3348" dbindex="158393">

Les presons catalanes estan distribuides en tot el territori de la comunitat; actualment existeixen 14 presons, que per ordre de construcci sn:

Centre Penitenciari de Quatre Camins;
C.P. Homes de Barcelona ("la model");
Centre Obert de Barcelona;
C.P. Dones de Barcelona;
Centre Obert de Dones de Barcelona;
C.P. de Brians 1 (St.Esteve de Sesrovires);
C.P de Ponent (Lleida);
Centre Obert de Ponent;
Centre Penitenciari de Figueres;
Centre Penitenciari de Tarragona;
Centre Penitenciari de Girona;
Centre Penitenciari de Brians 2;
Centre Penitenciari els Lledoners (St.Joan de Vilatorrada);
Centre Penitenciari de Joves (ara a la Roca del Valls);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409772" title="Escut de Xella" nonfiltered="3364" processed="3349" dbindex="158394">


L'escut oficial de Xella t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer, d or, quatre pals de gules. Al segon, d or, un bou passant de gules terrassat de sinople; bordura amb vuit feixos de blat d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 12 de setembre de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, per la qual es modifica l'escut aprovat el 1973. Publicat en el DOGV nm. 4.601, del 3 d'octubre de 2003.

Els quatre pals indiquen que la vila era una possessi reial, que pass ms endavant als ducs de Gandia. La segona partici de l'escut presenta les armories dels Borja, ducs de Gandia; precisament fou un dels membres d'aquesta famlia, Francesc Carles de Borja, qui el 1611 va atorgar a Xella la carta de poblaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409774" title="Alfred North Whitehead" nonfiltered="3365" processed="3350" dbindex="158395">
Alfred North Whitehead (Ramsgate, Kent, Anglaterra, 15 de febrer de 1861 - Cambridge, Massachusetts, Estats Units, 30 de desembre de 1947) va ser un matemtic i filsof angls. 

Va publicar treballs sobre lgebra, lgica, fonaments de les matemtiques, filosofia de la cincia, fsica, metafsica, epistemologia i educaci. El treball ms conegut, del que s  coautor amb  Bertrand  Russell s  Principia  Mathematica. Tamb s conegut per la seva frase, fent referncia a Plat: Tota la Filosofia occidental sn notes a peu de pgina dels llibres de Plat.

Whitehead va ser professor a les universitats de Londres i de  Cambridge on es va destacar pels seus estudis lgic-matemtics, desprs als Estats Units va ser director de la ctedra de filosofia de la Universitat d'Harvard.

 Referncies .

Biografia de Whitehead ;
Article sobre whitehead ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409777" title="Manel Rodrguez-Castell" nonfiltered="3366" processed="3351" dbindex="158396">

Manel Rodrguez-Castell (Alcoi, Pas Valenci, 1958) s un escriptor valenci en llengua catalana.

 Obra .

Va escomenar publicant poemes solts a revistes locals i en 1979 public el seu primer poemari, "Ciutat del trngol", que haba rebut el prestigis Premi Vicent Andrs Estells un any abans. A 1983 public "Esbs d'un cos", al que segueixen "De foc i danses" (1987), "L'acrbata dels ponts" (1988), "Erosions" (1994), "Ambaixada de Benial" (2000), "Msica del sentit" (selecci personal 1978-1999, 2000) i Humus (2003). La seua s una poesia intimista, centrada en el coneixement de les vivncies personals mitjanant un s precs del llenguatge. Colabora tambi a publicacions valencianes com "Llevant-EMV" i "Ciutat d'Alcoi", que recull a llibres com "Els dies contats" (2002). A 2005 fou distinguit amb el Premi de Poesia Maria Merc Maral per el poemari "Lletra per a un lbum".

 Enllaos externs .

Fitxa a Cervantes Virtual;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409779" title="Arovell Verlag" nonfiltered="3367" processed="3352" dbindex="158397">
Arovell Verlag s una editorial austraca per literatura contempornia. Va ser fundada el 1991 pel escriptor, artista i msic Paul Jaeg. Avui, Jaeg s propietari i director de l'editorial i Thomas Gamsjger s el gerent.

Cada any Arovell est publicant entre deu i vint llibres nous. Autors com Peter Paul Wiplinger publicaven ms d'un llibre mentre que altres tenen la seva primera publicaci all.

Arovell s una editorial per a literatura contempornia en alemany. Les publicacions comprenen prosa curta, novelles i poesia. Les portades d'Arovell presenten una pintura de Paul Jaeg.

A ms, Arovell est publicant una revista sobre literatura, msica i art amb informacions sobre els llibres nous i presentacions pbliques. La revista cont tamb extractes i resums de les publicacions de l'editorial.

Arovell est organitzant esdeveniments literaris, musicals i artstics, sobre tot a Alta ustria, a Salzburg i a Viena. Per a fomentar els autors encara ms, l'editorial va fundar el grup dels timbalers a Viena, que s una associaci lliure d'autors que publiquen a Arovell.

La seu de l'editorial es troba a Gosau a Alta ustria. Arovell te sucursals a Viena i Salzburg.

Autors publicats (exemples).
Hans Dieter Aigner;
Peter Assmann ;
Reinhold Aumaier ;
Klaus Ebner ;
Karin Gayer ;
Constantin Gttfert ;
Fritz Huber;
Paul Jaeg ;
Christoph Janacs ;
Gnther Kaip;
Wolfgang Kauer ;
Hermann Knapp;
Dorothea Macheiner;
Dirk Ofner;
Wolfgang Pollanz ;
Fritz Popp ;
Herbert Reiter;
Christine Roiter ;
Leopold Spoliti ;
Nikolai Vogel ;
Wolfgang Wenger;
Christine Werner;
Peter Paul Wiplinger;

Enllaos externs.
 Pgina Web de l'editorial Arovell;
 Institut de filologia alemanya Germanistik im Netz sobre Arovell;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409781" title="Escut de Llanera de Ranes" nonfiltered="3368" processed="3353" dbindex="158398">


L'escut oficial de Llanera de Ranes t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camp de gules, un Agnus Dei d argent, amb nimbus crucfer d or i creu d'or, i amb la banderola d'argent amb creu de gules. Al segon quarter, en camp de sinople, un castell d'argent, maonat i aclarit de sable. Al tercer quarter, escacat de gules i argent, amb una flor de lis de gules en cada quadrat d'argent i una d'argent en cada quadrat de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 15 de setembre de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.601, del 3 d'octubre de 2003.

L Agnus Dei o anyell pasqual s el senyal de sant Joan Baptista, patr del poble. A sota, les armories de Jordi San de Vilaragut i de Castellv, a qui el 1650 es va concedir el ttol de marqus de Llanera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409782" title="Guerra nuclear" nonfiltered="3369" processed="3354" dbindex="158399">


La guerra nuclear s un tipus de guerra que es duu a terme mitjanant l'ocupaci d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucci massiva. Pot tractar-se d'una guerra nuclear limitada o una guerra nuclear total. Aquest tipus de conflagraci t les seves prpies teories, estratgies, tctiques i conceptes, diferents de les de la guerra convencional, que han anat variant al llarg de les dcades. Pot lliurar-se en terra, mar, aire, l'espai i fins i tot en el subsl, a distintes escales, amb mitjans molt diferents.

S'ha postulat que, en una guerra nuclear total, la radiaci i el canvi climtic producte de la mateixa deixarien l'atmosfera de la Terra molt afectada i possiblement l'espcie humana i la resta d'ssers vius del mn sofririen els efectes d'un hivern nuclear. Els supervivents haurien de realitzar la reconstrucci de les infraestructures del planeta en unes condicions molt difcils. La flora i la fauna seria afectada per centenars de mutacions.

Fins al moment, l'nica batalla nuclear de la histria ha estat el bombardeig estratgic de les ciutats japoneses de Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units, que van conduir a finalitzar la Segona Guerra Mundial. Aquestes dues bombes van causar entorn de 200.000 morts i un nombre encara major de ferits i afectats, la majoria civils. Malgrat aix, l'escs nombre i reduda potncia d'aquestes armes primitives no permeten collegir els resultats d'una guerra nuclear a gran escala amb armament contemporani.

Alguns autors apunten que una guerra nuclear a gran escala equivaldria a un esdeveniment lligat a l'extinci. Sense arribar a aquest extrem, existeixen pocs dubtes sobre la seva capacitat per a aniquilar pobles, nacions i models de civilitzaci sencers, amb centenars i fins i tot milers de milions de baixes.

La possibilitat d'una destrucci completa de la civilitzaci humana com conseqncia de la guerra nuclear va inspirar tamb el moviment pacifista contemporani, a partir dels treballs del Comit d'Emergncia dels Cientfics Atmics, compost per nombroses personalitats que havien participat en el desenvolupament de les primeres armes d'aquest tipus i eren plenament conscients de les seves possibilitats aniquilladores. Entre aquests, es comptaven Albert Einstein, Harold C. Urey, Linus Pauling i Leo Szilard.

A causa del seu enorme poder devastador, les armes nuclears han estat freqentment objecte de nombrosos tractats i negociacions internacionals, i estan subjectes a rgims de vigilncia, protecci i inspecci especials.

La guerra nuclear s un recurs utilitzat comunament en la literatura de cincia ficci que es va posar de moda durant la Guerra Freda a causa de la tensi entre les dues superpotncies, ambdues possedores d'armes nuclears, el que va derivar en multitud de relats en els quals les armes nuclears i els seus efectes eren les protagonistes. L'aparent inevitabilitat d'aquest conflicte en cas d'un enfrontament entre grans potncies ha condut a moltes persones a considerar que guerra nuclear i Tercera Guerra Mundial sn sinnims en la prctica.

La guerra nuclear ha inspirat tamb a nombrosos autors i artistes com a smbol del mal, l'abs de la ra d'estat, la violncia, la mort o la destrucci absoluts.

 Histria .



El segle XX va portar amb si la Teoria de la Relativitat i el descobriment de la Fsica Atmica, el que va permetre postular vies per a obtenir energia del nucli de l'tom.

El dia 12 de setembre de 1933, sis anys abans del descobriment de la fissi i noms set mesos desprs del descobriment del neutr, el fsic hongars Leo Szilard va descobrir que era possible alliberar grans quantitats d'energia mitjanant reaccions neutrniques en cadena. El 4 de juliol de 1934, Szilard va sollicitar la palesa d'una bomba atmica on no noms descrivia aquesta reacci en cadena neutrnica, sin tamb el concepte essencial de massa crtica. La palesa li va ser concedida, la qual cosa converteix a Leo Szilard en l'inventor de la bomba atmica.

Al novembre de 1938, la fsica alemanya Lise Meitner va assolir identificar traces de bari en una mostra d'urani. La presncia d'aquest element noms es va poder explicar assumint que s'havia produt una fissi nuclear. El descobriment se li va adjudicar a Otto Hahn. El gener de 1939, Niels Bohr redescobriria la fissi en els Estats Units. El fsic teric Julius Robert H. Oppenheimer, tres dies desprs de llegir la conferncia de Bohr, es va adonar que la fissi de l'tom produiria un excs de neutrons utilitzable per a construir la bomba concebuda per Szilard.

 El projecte Manhattan: Hiroshima i Nagasaki .

Als inicis de la Segona Guerra Mundial, per tant, molts cientfics i governs eren conscients de la possibilitat de crear un arma nuclear. No obstant aix, noms Alemanya i Estats Units estaven en condicions d'embarcar-se en el projecte amb serietat. Des del principi, el programa alemany va estar plagat de dificultats, limitacions i errors, probablement per l'absncia d'una percepci terica clara sobre les seves possibilitats. Els Estats Units, en canvi, comptava amb els recursos industrials i els millors cervells del seu temps: Albert Einstein, Leo Szilard, Robert Oppenheimer, Enrico Fermi, Arthur Compton i molts ms. Aix els va permetre iniciar en secret el monumental Projecte Manhattan, amb l'objecte de construir bombes atmiques que els atorguessin un avantatge decisiu en la Segona Guerra Mundial.


El Projecte Manhattan els va permetre construir almenys tres nuclis experimentals d'urani i plutoni, pesats i primitius. El primer, denominat simplement The Gadget (el dispositiu), va ser detonat en el Desert Jornada de la Mort de Nou Mxic (Estats Units continentals), a les 05:29:45 del 16 de juliol de 1945 (hora local). Es tractava d'un arma de fissi de plutoni de 19 kt de potncia. Va ser la primera detonaci nuclear produda per l'espcie humana.

Poc desprs, els dies 6 i 9 d'agost de 1945, la Fora Aria dels Estats Units va llanar des de bombarders B-29 sengles bombes atmiques sobre les ciutats japoneses de Hiroshima i Nagasaki. La primera era una bomba era d'urani d'uns 15 kt, anomenada Little Boy, i la segona funcionava per implosi de plutoni sota el nom Fat Man, amb uns 25 kt de potncia. Aix equival a la vintena part de la potncia de les armes nuclears actuals, i una millsima de les ms potents desenvolupades durant la Guerra Freda. Ambdues ciutats van resultar aniquilades instantniament, amb un saldo aproximat d'entre 150.000 i 220.000 morts,  la gran majoria civils. Un nombre indeterminat de persones van morir amb posterioritat a causa de les seves ferides i a l'efecte de la radiaci. S'ha produt un elevat nombre de mutacions en bebs, durant diverses generacions. Aquests fets, que constitueixen el primer i fins a ara nic s d'armes nuclears en un conflicte real, van precipitar la capitulaci del Jap i la fi de la Segona Guerra Mundial.

 Preparatius per a la Guerra Termonuclear Total .

L'evident poder que atorgaven aquestes armes va iniciar una enorme carrera d'armaments entre les potncies que ja s'endevinaven enfrontades en la Guerra Freda, tant pel que fa a les armes atmiques en si mateixes com als vectors de llanament que permeten dur-les fins als seus blancs i els mitjans tcnics i humans extensius necessaris per a operar-les eficament. La Uni Sovitica, que venia seguint molt estretament el Projecte Manhattan des d'almenys el 1943 i havia desenvolupat ja les seves prpies investigacions en el Institut Kurchatov, va assolir detonar una rplica de la bomba de Nagasaki ("Joe 1") en el polgon de Semipalatinsk, el mat del 29 d'agost de 1949. No obstant aix, la URSS desenvolupava parallelament una arma de disseny totalment propi ("Joe 2") que va detonar el 24 de setembre de 1951, alliberant 38 Kt. La Guerra Freda Nuclear havia comenat. Els van seguir el Regne Unit el 3 d'octubre de 1952 ("Operaci Hurricane"), Frana el 13 de febrer de 1960 ("Gerboise Bleue") i Xina, el 16 d'octubre de 1964 ("Dispositiu 596").

Simultniament a aquests esdeveniments, s'havia tornat evident que existia una manera de desenvolupar armes molts ordres de magnitud ms potents: la fusi nuclear, que imita les reaccions energtiques de les estrelles. Mitjanant una segona fase composta d'istops de l'hidrogen i el liti, Estats Units va assolir fer esclatar la primera arma termonuclear o bomba d'hidrogen l'1 de novembre de 1952 ("Operaci Ivy", Illes Marshall). Els va seguir la Uni Sovitica menys d'un any desprs, primer amb una bomba de fusi parcial ("Joe 4", 12 d'agost de 1953) i desprs amb una de fusi completa. A diferncia de les armes nord-americanes, aquestes primeres armes russes de fusi eren utilitzables militarment, no mers dispositius experimentals. Estats Units no tindria una arma de fusi militaritzable fins al 1954.

Parallelament, es lliurava una altra batalla entre les superpotncies: la carrera espacial. A ms de les seves aplicacions civils i cientfiques, a ning se li va escapar que la disponibilitat de grans coets espacials permetria tamb desenvolupar mssils pesats d'abast intercontinental, molt superiors als bombarders aeris utilitzats fins llavors i impossibles de derrocar. Generalment inspirats en la V2 alemanya de la Segona Guerra Mundial, aquests mssils atorgarien el poder de lliurar gran nombre d'armes nuclears contra blancs remots, situats en altres continents. La possibilitat de llanar bombes atmiques amb coets havia estat evident des del principi, per no es disposava de vectors grans i fiables per a fer-ho amb eficcia.

El primer mssil balstic intercontinental veritable va ser el Coet R-7 sovitic (anomenat a Occident SS-6 Sapwood), una variant del mateix propulsor utilitzat per a llanar l'Sputnik, la primera nau espacial en rbita. Podia llanar una bomba de 3 Mt a 8.800 km de distncia, el que li permetia aconseguir els Estats Units continentals, Europa i la major part de l'Hemisferi Nord. Aquesta variant militar es va provar per primera vegada el 15 de desembre de 1959. Aviat els van seguir els Titans nord-americans de 9 Mt.

Per primera vegada en la histria humana, era possible dur la devastaci ms absoluta al cor de l'enemic. La conscincia d'aquest fet va significar profundes transformacions en la mentalitat poltica i social, en general pessimistes i ominoses, i va donar lloc a nombroses novetats culturals i en la civilitzaci. Militarment, les armes nuclears van adquirir un carcter igualador que impedia a qualsevol potncia iniciar una guerra contra l'altra, sobretot des que el seu nombre i prestacions van garantir la destrucci mtua assegurada. Va caldre crear nous conceptes, teories, tctiques i estratgies per a aquesta arma radicalment diferent, aix com formar a generacions de tcnics i soldats, i desplegar nombrosos equips avanats (des de radars i satllits fins a sistemes nous de comandament, control, comunicacions i intelligncia) per a poder-les usar eficientment. Aix va estimular el desenvolupament de nombroses invencions, entre les quals cal incloure Internet (que es deriva d'ARPANET, una xarxa que comptava entre les seves capacitats la de ser especialment resistent a un atac nuclear limitat, encara que no fos la seva caracterstica essencial). L'aparent imminncia d'una guerra nuclear va donar ales per a la creaci del moviment pacifista contemporani, iniciat pels propis cientfics atmics, ms conscients que els altres dels seus riscos.

Durant tota la Guerra Freda ambdues potncies i altres menors es van amenaar amb desenes de milers d'armes nuclears llestes per a disparar, segons un concepte denominat overkill que garantia la destrucci total de l'enemic desenes de vegades. Va haver-hi diverses ocasions en qu van estar a minuts de ser llanades, a causa d'errors o situacions conflictives, la ms coneguda de les quals s la Crisi dels mssils de Cuba. No obstant aix, no va ser l'nica, ni la ms greu. Generalment es considera que el ms perills de tots els incidents va succeir en l'entorn de les maniobres de l'OTAN "Able Archer 83", dissenyades en un context d'operacions psicolgiques contra la Uni Sovitica, que van ser percebudes pels dirigents d'aquest pas com una amenaa directa real. Aix va dur a les forces nuclears sovitiques a l'estat de mxima alerta durant setmanes, mentre en Occident es tenia una falsa impressi de tranquillitat, pel que fins i tot un incident menor podria haver disparat la resposta nuclear. Poc abans havia succet el Incident de l'equinocci de tardor, on les forces nuclears sovitiques van poder estar a escassos minuts del llanament, el que va contribuir a tibar la situaci encara ms.

 Situaci actual .

Aquest grau de perill i tensi va donar lloc a nombrosos tractats, tractant de limitar el seu desplegament i efectes. El primer de tots va ser el Tractat de prohibici parcial d'assajos nuclears (1963), pel qual van acabar les proves nuclears atmosfriques. Li va seguir el polmic Tractat de No Proliferaci Nuclear (1968), que restringeix la disponibilitat d'armes nuclears als pasos que ja les tenien en aquestes dates. Ms rellevants van ser els Acords SALT dels anys 1970 entre les principals superpotncies, aix com el Tractat INF. Ambds limitaven el nombre de llanadors i caps; aquest s l'inici en la prctica del desarmament nuclear.

Al finalitzar la Guerra Freda i reduir-se per tant el grau de confrontaci entre les superpotncies, es va implementar el tractat START I (1991); aix va reduir finalment el nombre real de caps en un pla de desarmament que culminaria al 2001, amb unes 6.000 ogives desplegades. No obstant aix, la denncia nord-americana del Tractat sobre Mssils Anti-Balstics de 1972 va impedir la ratificaci per part russa del tractat START II (1993), que hauria redut aquesta xifra a 2.000 caps el 2012. Tamb va bloquejar la negociaci de l'START III. Posteriorment, el tractat SORT (2003) va proposar un objectiu molt difuminat i del que qualsevol de les parts pot retirar-se en qualsevol moment.

Encara que el nombre d'armes nuclears llestes per a disparar i el seu nivell d'alerta ha descendit considerablement, aquestes segueixen conformant la columna vertebral i primera garantia de seguretat en molts pasos industrialitzats del mn. Aquestes reduccions s'han tradut en un "oblit" social d'aquesta amenaa mentre s'afavoria el temor hipottic de les armes que acabin en poder de grups terroristes, sobretot des d'alguns governs i mitjans de comunicaci.    

Si b el perill de guerra nuclear entre nacions persisteix greument, existeixen seriosos dubtes sobre les possibilitats reals que un grup terrorista es fes amb un arma atmica. A ms de la dificultat per a apoderar-se de components essencials de la mateixa, o d'un arma completa, es tracta d'un sistema tecnolgicament complex amb exigncies de manteniment i operaci poc compatibles amb la naturalesa clandestina i irregular de les organitzacions terroristes. Noms la reposici i reforja dels components radioactius  que van decaient conforme avana la seva vida mitjana  requereixen una infraestructura tecnolgica i industrial nicament a l'abast d'Estats o grans corporacions privades. El resultat s que mai s'ha detectat una arma nuclear o components substancials de la mateixa en mans d'un grup terrorista, ni tampoc la voluntat clara de posseir-les.  

 Armes nuclears .



Un arma nuclear s un explosiu d'alta energia, que obt la mateixa mitjanant la fissi o fusi del nucli atmic. Per a la fissi, s'utilitzen toms pesats com l'urani o plutoni, i per a la fusi toms molt lleugers com certs istops de l'hidrogen (deuteri i triti) i el liti. Es tracta d'un s militar de l'energia nuclear. La seva caracterstica fonamental radica en la possibilitat d'alliberar una potncia explosiva equivalent a milers o milions de tones de TNT amb un dispositiu de pocs quilograms de pes, fcilment militaritzable.

No existeix cap material estructural en l'univers conegut capa de resistir l'impacte trmic, mecnic i radiolgic d'una detonaci nuclear a curta distncia. Una crrega nuclear de potncia comuna, adequadament situada en les proximitats del blanc, desintegrar qualsevol objectiu civil o militar i causar enormes danys i mortaldat en els voltants, fins i tot a quilmetres de distncia. Per aquesta ra, les armes nuclears es consideren el mxim exponent de les armes de destrucci massiva.

 Classificaci tecnolgica .
Teolgicament, les armes nuclears es divideixen en bombes atmiques o de fissi, d'una banda, i bombes d'hidrogen, armes termonuclears o de fusi, per un altre:

 Les bombes atmiques o de fissi sn dispositius que fragmenten toms pesats d'urani o plutoni mitjanant una reacci en cadena ultrarrpida. La fissi s un procs exotrmic que allibera quantitats substancials d'energia, molt major que en les reaccions qumiques dels explosius convencionals. Aquesta energia escapa en forma de radiaci gamma i energia cintica dels fragments del nucli, escalfant aix rpidament la matria que es trobi al voltant. Aquesta matria (per exemple, l'aire), al dilatar-se, provoca una poderosa ona de xoc a alta temperatura. El material fissible idoni s el plutoni-239, i la tcnica ms corrent s la implosi geomtrica.
 Les bombes d'hidrogen, armes termonuclears o de fusi consten de dues o ms etapes. La primera d'elles (primari) utilitza una petita bomba atmica per a iniciar un procs de fusi nuclear dels nuclis d'toms lleugers d'hidrogen i liti que es troben en la segona (secundari). Aquest procs s anleg al que es dna en els sols, i s'ha definit com encendre una estrella sobre una ciutat. La diferncia de massa entre els nuclis components del secundari i el resultant (normalment, heli i berilli o nous istops de liti i triti, que realimenten la reacci) es transforma ntegrament en energia, segons la coneguda frmula E = mc. Algunes d'aquestes reaccions, com la de deuteri liti-6, es conten entre les ms energtiques de l'univers conegut, noms per sota la reacci matria-antimatria. Una crrega de fusi pot produir temperatures locals equivalents entre 20 i 400 milions de graus centgrads,  ms que en el nucli del Sol i molts ordres de magnitud per sobre de qualsevol possible rang d'estabilitat de la matria.

La majoria d'armes atmiques modernes sn termonuclears de potncia variable, doncs la tecnologia de fusi pesa menys i aporta major seguretat, economia i flexibilitat. Aquesta flexibilitat inclou poder graduar la potncia explosiva de la bomba a voluntat, variant la presncia de triti en el secundari. Tamb permeten triar, almenys en part, el tipus d'energia produt per l'arma.

 Mitjans utilitzats per al seu llanament .

Normalment, al parlar d'armes nuclears ens referim tant a aquests explosius atmics com als mitjans utilitzats per a dur-los fins al seu blanc, i generalment tamb als mitjans de suport per a assolir-ho. Aix, entenem les armes nuclears com un sistema integrat complex, cientfic, industrial, militar i hum, que culmina quan el blanc s aconseguit per una explosi nuclear. Entre aquests mitjans, cal destacar de manera significativa els vectors de llanament: l'anomenada triada nuclear. Classificant-les per aquests llanadors, doncs, les armes nuclears solen dividir-se en:

 Armes nuclears amb base en terra. Es tracta de coets, normalment guiats, amb diversos abastos i capacitats, operats des de terra ferma en plataformes fixes o mbils. Els coneguts mssils balstics intercontinentals (ICBM) pertanyen a aquesta categoria, per tamb altres projectils de menor abast per al seu s tctic en el camp de batalla, fins i tot disparats des de peces d'artilleria. Aquests vectors es tendeixen a considerar, en general, com una forma d'artilleria terrestre sperpesada. Els ICBM sn veritables coets espacials, que volen fora de l'atmosfera de la Terra i poden recrrer milers de quilmetres en pocs minuts. Alguns poden llanar diverses ogives MIRV simultniament, amb un explosiu nuclear cadascuna, utilitzant un sol vector.
 Armes nuclears amb base en el mar. Es tracta de coets similars als quals tenen base en terra, per que es llancen des de plataformes navals de superfcie o submarines. Aix els aporta una capacitat de maniobra i ocultaci generalment superior als mssils amb base en terra, per tamb pot exposar-los a riscos superiors. Els mssils balstics de llanament submar (SLBM, un ICBM naval) pertanyen a aquesta categoria, aix com certs torpedes, mssils de creuer i altres mssils ms generalistes per la guerra naval. Alguns d'aquests vectors se solen considerar com una forma d'artilleria naval sperpesada. Igual que els ICBM, els SLBM viatgen per l'espai i poden travessar continents en menys de trenta minuts, aix com llanar caps MIRV mltiples.
 Armes nuclears de llanament aeri, que solen ser bombes d'aviaci o mssils de creuer o d'altres tipus llanables des d'aeronaus en vol (normalment, bombarders supersnics). Es considera una forma ms arriscada i lenta d'alliberar armes nuclears, a causa de la possibilitat que els avions siguin derrocats i a la inherent lentitud comparativa dels projectils atmosfrics; per tamb un mtode ms flexible i adaptatiu.

Existeixen altres llanadors possibles, prohibits per tractat, com els sistemes de bombardeig orbital fraccional (FOBS), des de satllits artificials que poden iniciar l'atac per sorpresa aproximant-se per qualsevol angle i trajectria.


 Armes nuclears de propsit especial .
A ms, s'han produt armes nuclears de propsit especial, com les segents:
 La bomba de neutrons, tamb anomenada bomba N, bomba de radiaci directa incrementada, bomba de fissi-fusi o bomba de radiaci forada, l'objectiu de la qual s causar una major mortaldat directa per irradiaci incrementada contra els ssers vius, amb una menor destrucci dels objectes inertes. Aquest tipus d'arma va ser objecte de grans polmiques durant la Guerra Freda, a causa de la percebuda indignitat moral de matar a grans quantitats de persones i altres ssers vius mentre es protegeixen els bns materials.
 La bomba de pols electromagntic, tamb anomenada bomba I, HEMP o bomba de l'arc de Sant Mart a causa de les aurores boreals artificials que indueix. Es tracta d'una explosi en l'espai exterior que, per efecte Compton d'electrons, degrada o disloca els sistemes elctrics i electrnics a escala continental. Per la seva capacitat de paralitzar instantniament les societats atacades, es considera que aquestes armes constituirien el comps d'obertura d'una guerra nuclear.;
 La bomba d'obscuriment o inica, que detona en les capes superiors de l'atmosfera per a bloquejar per ionitzaci electromagntica els senyals radioelctrics dels sistemes de comunicacions i teledetecci, amb l'objecte de dislocar la defensa enemiga i les guies dels seus sistemes antimssils.;
 La bomba radiolgica o bomba bruta, per a causar gran mortaldat mitjanant la disseminaci de grans quantitats de radiaci contra les persones o les seves fonts d'aliments i aigua potable. Considerada en general un arma barata i de baixa tecnologia per a hipottics terroristes nuclears, les seves versions d'alta tecnologia, utilitzades per les potncies, podrien incrementar enormement els efectes demogrfics d'un arma nuclear. S'ha postulat una anomenada bomba ultraviolada per esterilitzar les pastures i camps de cultiu, el grau del qual de realitzaci en la prctica s desconegut. Leo Szilard va proposar tamb una bomba de cobalt o bomba del judici final, capa de disseminar dosis letals de radiaci en rees enormes o fins i tot en tota la Terra.

 Equips necessaris per a lliurar una guerra nuclear .
Altres equips imprescindibles per a lliurar amb eficcia una guerra nuclear sn:
 Una infraestructura cientfica, industrial, humana i tecnolgica suficient i capa.
 Mitjans de teledetecci de llarg abast i alerta primerenca amb base en terra, mar, aire i espai.
 Un sistema de comandament, control, comunicacions i intelligncia concebut per efecte.
 Mitjans convencionals suficients per a la logstica i defensa del sistema de guerra nuclear.
 Una cultura militar, social i poltica idnia.

 Models actuals ms rellevants d'armes nuclears estratgiques .
Existeixen molts tipus d'armes nuclears. Entre les ms rellevants actualment es troben:
 Els ICBM Tpol, Topol M i RS-24 (Rssia); LGM-30 Minuteman (Estats Units); DF-31 i DF-5 (Xina).
 Els mssils d'abast mig Agni (ndia); Ghauri i Shaheen (Pakistan); i Jeric (Israel).
 Els SLBM de llanament submar Trident II D5 (Estats Units i Regne Unit); R-39 i Bulava (Rssia); i M-45 SLBM (Frana).
 Els mssils de creuer de mig abast BGM-109 Tomahawk (Estats Units i Regne Unit); i Raduga Kh-55 (Rssia), que poden anar equipats amb caps convencionals o nuclears.

 Sistemes de protecci antimssils .
S'ha plantejat la possibilitat de crear sistemes antimssil per a detenir un atac nuclear mentre es produeix, el ms conegut dels quals va ser la Guerra de les Galxies dels EUA. No obstant aix, l'nic sistema antibalstic que realment ha arribat a estar operatiu s el Sistema de Defensa de Moscou. Actualment, els Estats Units tracten de desplegar un escut antimssils ms limitat.

Existeixen seriosos dubtes sobre la possibilitat de crear un escut antimssils efica. Rara vegada un sistema antimssil ha assolit derrocar un mssil en una batalla real, en tractar-se d'una maniobra tecnolgicament molt crtica i amb poc temps de preavs, les possibilitats del qual verificables noms es poden conixer el dia de l'atac real, de naturalesa inherentment impredictible.

 Sistemes per a evitar la intercepci de mssils nuclears .

A ms, resulta relativament senzill modificar les armes atacants i les seves tctiques per a dificultar enormement la seva intercepci, a un cost molt inferior al dels sistemes antimssil que haurien de detenir-les; aix s especialment cert per als mssils ms sofisticats, usant tcniques especials entre les quals es troben:
 Impulsi accelerada, que allunya rpidament el mssil del sl i de possibles interceptors en la fase de llanament (els "guanya" durant l'ascens). Addicionalment, aix redueix el temps de vol intercontinental (Rssia-Estats Units) de 23 minuts a menys de 20, el que contraeix tamb el temps de prealerta.
 Rotaci incrementada; fent rotar el mssil, es redueix l'eficcia de les armes lser i de feix de partcules en augmentar la dispersi energtica en el punt d'impacte (el fes enfoca un punt determinat del mssil durant menys temps) durant la fase de llanament i primer tram de vol espacial. En tot cas, les armes lser i de fes de partcules sn ineficaces dintre de l'atmosfera terrestre, per problemes de dispersi ptica, i la seva presncia en l'espai va ser cancellada juntament amb la resta del projecte Guerra de les Galxies.
 s de caps MIRV mltiples, que multiplica el nombre de caps a interceptar per un factor entre tres i deu.
 Pronta libranza dels caps, perqu aquesta multiplicaci es produeixi l'abans possible, lluny de l'abast dels interceptors en la fase terminal, i abans que qualsevol hipottic sistema de defensa espacial tingui temps de reaccionar.
 Caps MIRV maniobrables, que compliquen enormement les solucions d'intercepci en l'espai exterior, durant la reentrada i en la fase terminal per no tenir una trajectria predicible.
 s de blindatges de baix pes contra lser, feix de partcules, pols electromagntic i diverses formes de metralla.
 Inclusi de trampes i altres ajudes a la penetraci (pertorbadors, expansors, chaff, etc).
 Atac de pols electromagntic inicial, per a dislocar la societat atacada i degradar els seus sistemes defensius de fase terminal.
 Atac d'obscuriment a l'inici de les reentrades, per a cegar els sistemes de teledetecci i comunicacions radioelctriques del defensor en la fase terminal.
 Deriva calculada dels caps, atacant el blanc des de punts perifrics (per dintre de l'rea d'aniquilaci), el que incrementa el volum d'intercepci, multiplica les trajectries possibles i per tant dificulta la soluci de tir per diversos ordres de magnitud durant la reentrada i la fase terminal.

L'acci combinada de totes aquestes tcniques i altres ms esotriques resulta en problemes insuperables per als sistemes antimssil del nostre temps i del futur prxim. Generalment, es considera que els sistemes antimssil del present i del futur prxim noms serien capaos de derrocar les armes d'atacants poc sofisticats.

 Poltica i estratgia de la guerra nuclear .


L'existncia de les armes nuclears va redefinir les relacions internacionals i va tenir un profund efecte en les estratgies militars i en la cosmovisi de la majoria de civilitzacions contempornies. El paor indut a tots els nivells pels danys directes i collaterals prevists en una guerra nuclear va donar nova forma a la doctrina de la dissuasi, bloquejant efectivament les hostilitats entre potncies dotades d'aquest armament i obrint l'era de guerres subsidiries que va caracteritzar a la Guerra Freda i segueix vigent en l'actualitat.

La doctrina de la dissuasi va aconseguir els seus extrems mxims quan la quantitat i capacitat de l'armament nuclear desplegat per les superpotncies va arribar al nivell de destrucci mtua assegurada (MAD). La destrucci mtua assegurada s'obt aplicant el concepte de overkill, segons el qual cadascun dels combatents principals disposa de mitjans sobrats per a aniquilar totalment a l'enemic desenes de vegades. En un cert moment de la Guerra Freda, existien armes per a extingir 23 vegades a l'espcie humana. En l'actualitat segueix havent-hi mitjans suficients per a matar a tota la Humanitat ms d'una vegada.

En un principi, les armes nuclears es concebien com una extensi d'alta potncia a la guerra convencional estratgica i els grans bombardejos aeris que van poder veure's en la Segona Guerra Mundial. No obstant aix, el seu rpid progrs i expansi, aix com l'arribada de l'arma termonuclear i el mssil balstic intercontinental que podia produir-se econmicament en grans quantitats, van obligar a establir una categoritzaci segons l's previst de cada arma:

Les armes nuclears tctiques solen ser de menor potncia, de l'ordre de kilotones i de menor rdio d'acci. Encara que es troben sota el control poltic, poden ser emprades pels comandaments militars en suport de les forces convencionals en el teatre de batalla.
Les armes nuclears estratgiques tenen un gran rdio d'acci i sn armes de gran potncia, amb centenars de kilotones o fins i tot megatones. S'utilitzen per a destruir la capacitat nuclear, militar, econmica i demogrfica de l'enemic.

Segons aquesta categoritzaci, es creava una lnia ntida entre un s menor o legtim de les armes nuclears en el teatre d'operacions, com un mig ms, i un s major de les mateixes en un context de guerra total. Els dubtes sobre el realisme d'aquesta frontera i sobre la possibilitat que un s limitat de les armes nuclears condus rpidament a una escalada van causar grans polmiques socials per la seva desplegui i van dissuadir, en la prctica, del seu s. Al final, les principals potncies van acabar adherint-se de fet a la doctrina de no primer s, segons el qual cap d'elles seria la primera a utilitzar armes nuclears. Aquesta doctrina va contribuir a prevenir una guerra nuclear i, indirectament, tamb una guerra convencional entre les grans potncies.

Generalment, totes elles es van reservar el dret de primer s en propi territori. Hipotticament, aquest dret permetia detenir radicalment una invasi enemiga mitjanant l's tctic de les armes nuclears en el propi territori nacional, sense comenar una guerra termonuclear total. No s'ha produt ocasi de verificar la funcionalitat d'aquest dret, per existeixen seriosos dubtes sobre la possibilitat de detenir l'escalada subsegent.

Els pasos possedors d'armes nuclears disposen d'uns plans de guerra predisenyats per al seu s, que es coneixen a Estats Units i el Regne Unit com SIOP (pla nic d'operacions integrades) quan es refereixen al mateix i RISOP (pla nic d'operacions integrades del "bndol vermell") quan es refereixen a l'enemic. Aquests plans determinen unes llistes d'objectius i estratgies bsics, que es poden adaptar parcialment al conflicte real. El SIOP parteix d'uns conjunts d'objectius essencials denominats opcions d'atac limitat (limited attack options, LAO), opcions d'atac regional (regional attack options, RAO) o opcions d'atac selectiu (selected attack options, SAO), que es poden anar escalant fins a arribar a les opcions d'atac major (major attack options, MAO). Convencionalment, es considera que existeixen quatre nivells MAO: 
MAO-1 (ataqui contrafora): Dirigit contra les forces nuclears de l'enemic: sitges de mssils, bases de mssils en camions o trens, bases de submarins, aeroports primaris, installacions d'emmagatzemament de caps nuclears, el complex tecnolgic-industrial de producci de les mateixes i les installacions essencials de comandament, control, comunicacions i intelligncia, per tractant d'evitar les rees urbanes i les forces no nuclears.
MAO-2 (atac contrafora ests): Dirigit contra tots els blancs del MAO-1 ms: ports i aeroports secundaris, arsenals, jerarquia militar i unitats seleccionades de la fora militar no nuclear, flotes de superfcie i xarxes de comandament, control, comunicacions i intelligncia no nuclears.
MAO-3 (atac contravalor limitat): Dirigit contra tots els blancs del MAO-1 i el MAO-2 ms les installacions de la jerarquia poltic-administrativa de l'enemic.
MAO-4 (atac contravalor ests): Dirigit contra tots els blancs del MAO-1, el MAO-2 i el MAO-3 ms les installacions essencials de la societat enemiga (blancs econmics): refineries, centrals de producci d'energia elctrica, polgons industrials -sobretot els vinculats amb la indstria militar o tecnolgica- i concentracions humanes de gran importncia demogrfica. S'observa que al realitzar-se la batalla a nivell MAO-3 la dirigncia poltica quedaria inhabilitada, pel que gaireb de manera automtica saltaria a nivell MAO-4. Els plans d'atac del tipus SIOP/RISOP MAO-4 configuren el que ha vingut a denominar-se guerra termonuclear total.
Quotidianament, les forces nuclears atorguen als seus possedors un elevat poder, una garantia ltima de seguretat en les circumstncies ms excepcionals, i una capacitat diplomtica superior. No obstant aix, es tracta d'un poder econmicament molt costs, militarment poc flexible i, en ltim terme, compensat a no usar-ho mai si s'aspira a la supervivncia. Aix ha fet que molts pasos amb capacitat sobrada per a convertir-se en potncies nuclears hagin optat per poltiques de seguretat i defensa que les exclouen explcitament, arribant fins i tot al antinuclearisme.

 Actors principals .



Les estrictes circumstncies histriques, cientficotcniques, econmiques, poltiques i diplomtiques que permeten l'accs a una fora nuclear fan que el nombre de pasos que han decidit proveir-se de la mateixa sigui redut, el que configura un grup de carcter selecte conegut com club nuclear:





]]



Tots els nombres sn estimacions del Concili de Defensa dels Recursos Naturals, publicat en el Butllet dels Cientfics Atmics, llevat que se citin altres referncies. Si la diferncia entre els caps nuclears actius i les totals s coneguda, apareixeran les dues dades separats per una barra obliqua. Si no es coneixen les dues dades, solament es donar un. El nombre de reserves pot no contenir tots els caps nuclears intactes si una quantitat substancial de caps nuclears han estat programades per al seu desmantellament per el mateix encara no ha estat dut a terme; no tots els caps nuclears "actives" sn desplegades en qualsevol temps donat. Quan es dna un rang d'estimaci d'armes (p.ej., 0-10), aix generalment indica que l'estimaci s'ha fet sobre la quantitat de material fissible que probablement ha estat produt, i la quantitat de material fissible necessari per cap nuclear depn de les estimacions de l'habilitat d'un pas en el disseny de l'arma nuclear.


Pot observar-se que Rssia -estat successor de la Uni Sovitica- i els Estats Units segueixen sent, amb diferncia, les principals superpotncies nuclears. Emblemticament, Rssia conta amb la principal fora nuclear del mn quantitativa i qualitativament (les Forces de Coets Estratgics), mentre Estats Units s'ha caracteritzat per disposar de potents mitjans econmics per a refinar la seva.

Molts altres pasos han tractat d'accedir a aquest club nuclear en el passat, o se sospita que ho han fet, per per distints motius no ho van assolir o van desistir. Entre ells cal citar a l'Arbia Saudita, Argentina, Austrlia, Brasil, Corea del Sud, Egipte, Espanya, Aniran, Iraq, Lbia, Polnia, Romania, Sud-frica, Sucia, Sussa, Taiwan i Iugoslvia. Pel contrari, Bielorssia, Kazakhstan i Ucrana van heretar un gran nombre d'armes nuclears de la Uni Sovitica per les hi van retornar o van revendre a Rssia, normalment per al seu desmantellament.

Molts pasos europeus occidentals, aix com Canad i Jap, podrien disposar fcilment d'una fora nuclear respectable si l'hi proposessin per no han manifestat el seu desig i voluntat poltica de fer-ho.

 Efectes de la guerra nuclear .



 Efectes locals .



Els efectes discrets locals de les armes nuclears individuals sn b coneguts, grcies a les ms de 2.000 proves nuclears realitzades i les conseqncies dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki. En essncia, un arma nuclear s un explosiu extraordinriament potent i molt contaminant capa de causar gran devastaci en un rea determinada mitjanant les segents accions combinades:
 Impacte radiolgic: el 80% de l'energia instantnia de l'arma s'allibera en forma de radiacions ionitzants alfa, beta, gamma i de neutrons, a ms de generar un centelleig llumins capa de deixar cegues a les persones a gran distncia. Aquestes radiacions causen gran mortaldat per sndrome radioactiu agut, i poden generar polsos electromagntics que destrueixen els equips elctrics i electrnics. A ms, la detonaci t la capacitat d'induir regions de obscuriment, que per l'alta ionitzaci de l'aire impediria la circulaci d'ones electromagntiques i infrarojos, fent inoperatius radars i altres sistemes de comunicaci que hagin de transmetre o rebre a travs d'aquestes rees ionitzades.
 Impacte trmic: l'arma genera enormes quantitats de calor (fins a 400 milions de C) que es transfereix a l'aire circumdant, vaporitzant i calcinant-ho tot en els seus voltants i provocant incendis massius en zones ms allunyades. Aquests incendis massius poden transformar-se en una tempesta de foc. Les persones sofreixen greus cremades a desenes de quilmetres de distncia. La tempesta de foc, a ms, consumeix l'oxigen de l'aire i provoca la mort per asfixia.
 Impacte mecnic: l'aire, dilatat brutalment per la calor, s'expandeix a gran velocitat sota la forma d'una ona de xoc ardent d'alta pressi que derroca les estructures i rebenta als ssers vius. En els voltants de la detonaci, pot provocar crters importants. s freqent que es produeixi una ona de xoc secundria en sentit contrari, conforme l'aire es refreda i contreu, el que acaba de destruir l'rea atacada en un moviment de vaiv. Tamb es produeix un efecte ssmic, detectable a milers de quilmetres de distncia, que contribueix a la devastacin local.
 Contaminaci radioactiva: l'explosi llana a l'atmosfera grans quantitats de fums i matria polvoritzada fortament irradiats a conseqncia de l'impacte radiolgic. Aquestes substncies tornen al sl progressivament, amb freqncia sota la forma de pluja radioactiva, contaminant tots els objectes exposats a la intemprie; entre ells es troben l'aire, les fonts d'aigua i els aliments. Aix incrementa les baixes per sndrome radioactiu agut i unes altres malalties associades a la radioactivitat.

Aquests efectes discrets varien significativament entre els atacs prxims al sl (groundburst), destinats a destruir blancs altament reforats o molt resistents, i les detonacions en altitud (airburst), que pretenen maximitzar l'rea de devastaci contra objectius tous com ciutats o polgons industrials. Tamb depenen del nombre de caps assignats a un mateix blanc.

Les detonacions nuclears produeixen unes nvols caracterstics en forma de fong, que poden aconseguir grandries enormes.

 Efectes globals .


Els efectes sinrgics generalitzats d'un atac nuclear combinat a gran escala, dissenyat per a causar el mxim dany possible, sn ms difcils de determinar. Per a comenar, no s possible precedir la naturalesa exacta de semblant atac amb antelaci. No obstant aix, resulta possible definir algunes lnies generals:

 Interrupci generalitzada dels subministraments d'aliments, aigua potable, electricitat i comunicacions. Les grans ciutats, encara que no haguessin estat atacades, serien incapaces de sobreviure sense aquests aliments. Aix provocaria grans cues de milions de refugiats sense destinaci particular algun, normalment malalts i debilitats, pel que cap esperar una elevada mortalitat, violncia i xacres prpies de la naturalesa humana.
 Dislocaci dels Estats, exrcits i cossos de seguretat i sanitaris com entitats organitzades. Pillatge, saqueig, sorgiment de grups mafiosos o mercenaris armats.
 Interrupci generalitzada i permanent de l'activitat econmica, particularment la industrial, per destrucci de les seves installacions o supressi del subministrament elctric i de matries primeres durant temps indeterminat. Aix dificultaria i alentiria enormement l'atenci als afectats i la recuperaci de postguerra. Probablement, els diners perdria el seu valor al desaparixer els mercats financers que ho determinen.
 Molts hospitals resultarien destruts, molt personal mdic mort, i els supervivents no disposarien d'energia elctrica ni subministraments. Aix incrementaria greument la mortalitat entre els ferits i afectats, amb tota seguretat, i probablement permetria la rpida extensi de les epidmies.
 Elevada contaminaci radioactiva de l'aire i les fonts d'aigua potable i aliments durant setmanes, i ms lleu durant anys i fins i tot segles. Aix podria agreujar-se si s'empren armes especficament dissenyades per a destruir per irradiaci els recursos agropecuaris, el que produiria molta fam.
 Desestructuraci generalitzada de la societat i dels models de civilitzaci i maneres de vida. Possible desaparici de nombroses nacions.
 Desaparici de la capa d'oz, pel que la radiaci ultraviolada del Sol acabaria matant als pocs ssers vius que sobrevisquessin a l'obscuriment nuclear. Si b la vida en els oceans no es veuria afectada per l'obscuriment i l'hivern nuclear, l'augment de la radiaci ultraviolada acabaria amb el fitoplncton i amb la cadena trfica en els mars, la qual cosa provocaria una mortaldat generalitzada en pocs mesos. Les drstiques diferncies de temperatura entre els continents i els oceans generarien un caos climtic gegantesc, el que dificultaria enormement la vida en les zones costaneres martimes.
 Possibles efectes climtics massius, com l'hivern nuclear.

No s exagerat afirmar que una guerra nuclear a gran escala provocaria centenars o milers de milions de vctimes, i la desaparici de les nacions i models de civilitzaci que coneixem. El terme megamort, una unitat de mesura equivalent a un mili de morts, es va encunyar per a manejar aquestes xifres aniquiladores. Aix, per exemple, mil megamorts equival a mil milions de vctimes; mil megamorts s una estimaci mitja-alta raonable del nombre de baixes en les primeres 24 hores d'una guerra termonuclear total amb blancs demogrfics que impliqus als Estats Units, Rssia, Europa i Xina.

 Protecci i autodefensa civil en cas d'atac nuclear .

Molts pasos han pres mesures per a protegir a la seva poblaci civil d'atacs nuclears fins a on fos possible, que van des de la difusi de fullets informatius fins a la construcci de complexes xarxes de refugis nuclears per a un elevat percentatge de la poblaci en alguns Estats. En general, aquests intents van ser rebuts amb ironia i escepticisme, doncs acostumaven a emplaar als ciutadans a recursos i institucions que probablement no sobreviurien a una guerra nuclear, o a un futur que no tenia en compte els efectes de la contaminaci radioactiva i l'hivern nuclear. Aquesta percepci amarga i ominosa va arribar a inspirar notables obres artstiques, com la pellcula d'animaci britnica Quan el vent bufa (1986).

Amb un carcter immediat, se solen realitzar les segents recomanacions:

 Tenir una idea general dels possibles objectius (vegi's la secci Poltica i estratgia de la guerra nuclear), i mantenir-se apartat dels mateixos.
 Saber si existeixen refugis nuclears en les proximitats, i utilitzar-los.
 Disposar de reserves d'aliments enllaunats, aigua embotellada i altres productes de primera necessitat. Desprs de l'atac, racionar i utilitzar aquests productes en primer lloc, mentre la radiaci exterior va disminuint.
 Conixer els recursos de protecci civil existents en l'rea.
 Conixer els senyals d'avs del sistema de protecci civil.
 Si l'atac s imminent, no tracti de fugir en vehicles privats. Es corre el risc gaireb segur de quedar atrapats en el previsible embussament de les carreteres i exposats a l'explosi en la intemprie.
 No mireu en la direcci previsible de l'explosi, ni tan sols a desenes de quilmetres de distncia, per a evitar la ceguesa. Cap classe d'olleres de sol us protegir.
 Si veu un centelleig "brillant com el sol" o els equips electrnics a bateries es detenen de cop i simultniament (rellotges digitals, telfons mbils, MP3, etc), llenci's al sl immediatament, cobreixi's el cap i busqui protecci contra la cristalleria a rastres.
 Si l'anterior ocorre dintre d'un vehicle a motor, llevi la clau de contacte, desbloquegi les portes, posi el fre de m, i llenci's al sl de l'autombil immediatament. En ambds casos, l'explosi ja ha succet i l'ona de xoc arribar en qualsevol moment.
 Abans que l'explosi es produeixi, buscar refugi sota terra (soterranis, coves estables, tnels del metre, clavegueram, etc), o en racons interiors dels edificis, lluny de portes i finestres. Si s'est a l'aire lliure, tractar d'amagar-se baix objectes slids. Protegir-se en la mesura del possible de la metralla volant, i particularment de la cristalleria.
 Protegeixi's dels cristalls. Els cristalls sn perillosssims i a les energies implicades poden penetrar fins i tot en el ciment. Si no hi ha una estada sense cristalls, el millor lloc s just sota, perqu esclatin per sobre del seu cap.
 Ha de preparar-se mentalment per a un succs d'extrema violncia i confusi. s natural tenir por, per no es permeti cedir al pnic.
 Si es disposa de la "pastilla nuclear" (dosi massiva de calci i iode), prendre-la per a prevenir la fixaci de cesi-137 i iode-131 en l'organisme. Aquestes dues substncies sn les principals causants del sndrome radioactiu agut i unes altres malalties associades a la radiaci per irradiaci secundria (contaminaci), per no primria (directa).
 Els murs gruixuts de formig armat i les estades subterrnies representen una protecci raonable contra la irradiaci directa.
 Tancament les claus del gas i l'aigua. Desconnecti l'interruptor elctric principal.
 Si s'incendia la roba, rodar sobre un mateix o apagar-la amb flassades. Si es disposa de temps, pot ser convenient despullar-se completament i cobrir el cos sencer amb flassades, catifes, lones o capotes que es puguin apartar fcilment en cas que cremin; la roba pegada al cos s'adherir fcilment a la pell en cas que pea o es calenta intensament, causant grans cremades o agreujant-les. Per, per l'altre extrem, la pell exposada es cremar fcilment.
 Esperi al fet que passi l'ona de xoc (pot trigar 30 segons o ms) i l'ona secundria si es produeix (fins a dos minuts).
 Protegir-se de la deposici radioactiva, romanent en els refugis o cobrint-se amb flassades, capotes, botes d'aigua i mascaretes de paper.
 No abandonar el refugi fins que les autoritats permetin o recomanin la sortida.
 Mantenir-se informat a travs de la rdio, si segueix funcionant.
 Verificar els danys abans de penetrar o habitar en un edifici, en previsi d'enfondre's o incendis.
 Mantenir-se apartat de les conduccions de gas i anar amb compte amb les d'aigua i electricitat.
 No penetrar en les rees danyades o indicades amb senyals de perill radiolgic.
 Evitar desplaaments innecessaris o confrontacions. Qualsevol ferida s potencialment mortal quan l'assistncia mdica no est garantida.
 Segueixi educant als nens. Aculli als orfes. En la mesura de les seves possibilitats, ajudi als ferits, malalts i desemparats.

En els pasos de parla hispana no existeix una tradici de protecci civil contra atacs nuclears.

 En la cultura .


La guerra nuclear i els seus preparatius no noms van tenir un gran impacte en la poltica, la diplomcia i l'estratgia, sin que van marcar profundament a diverses generacions al llarg de tota la Guerra Freda. A ms de contribuir enormement a la difusi del pensament pacifista i la protesta social, van sorgir nombroses expressions artstiques, culturals i populars sobre el tema. Curiosament, el final de la Guerra Freda va acabar amb la major part de les mateixes perqu l'amenaa de guerra nuclear va desaparixer de la cosmovisi meditica i popular, encara que segueixi estant present.

L'amenaa de guerra nuclear i l'aparent inevitabilitat de la mateixa va imprimir tamb un pensament pessimista, apocalptic i fins i tot millenarista en mbits tant religiosos com seculars, des de diverses profecas de l'arribada de la fi del mn a un fatalisme present en nombroses manifestacions socials i culturals del perode.

 Vegeu tamb .

 Bomba atmica;
 Estratgia de les armes nuclears;
 Efectes de les armes nuclears;
 Histria de les armes nuclears;
 Efectes globals d'una guerra nuclear;
 Pasos amb armes nuclears;

 Referncies .
 Notes .


 Bibliografia .
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 Enllaos externs .

Efectes globals d'una guerra nuclear.;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409783" title="Wycliffe Bible Translators" nonfiltered="3370" processed="3355" dbindex="158400">
Wycliffe Bible Translators s una organitzaci sense nim de lucre dedicada a traduir la Bblia a tota llengua viva en el mn, especialment per a cultures amb una petita influncia cristiana. Wycliffe va ser fundada en l'any 1942 per William Cameron Townsend. Actualment hi ha branques en 50 pasos. L'organitzaci porta el nom de John Wycliffe, la primera persona a iniciar una traducci de tota la Bblia a l'angls mig.

 Filosofia i mtodes .

Wycliffe basa la seva filosofia en el protestantisme de Townsend que contempla l'expansi intercultural i multillingstica del cristianisme com manament div. Aquest tipus de protestantisme s'adhereix al principi de sola scriptura i t la Bblia com la infalible paraula de Du.

En una missi de Wycliffe, els treballadors de Wycliffe demanen perms al govern de la zona per a operar. Desprs que l'organitzaci hagi rebut perms per a operar, diversos equips investiguen les poblaci lingstiques de la zona. Basant-se en aquestes dades, els equips sn enviats a cada grup lingstic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409790" title="Escut d'Algmia d'Alfara" nonfiltered="3371" processed="3356" dbindex="158401">


L'escut oficial d'Algmia d'Alfara t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migpartit i truncat. Al primer quarter, en camp d'atzur, tres bandes d or. Al segon quarter, en camp d atzur, cinc flors de lis en sautor. Al tercer quarter, en camp de gules, un llibre obert d'or amb la mxima Timete Deum de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 2002, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.193, del 19 de febrer de 2002.

A dalt apareixen les armories dels Vallterra, barons de Torres Torres, antics senyors del poble. El llibre s el senyal de sant Vicent Ferrer, patr d'Algmia, representat habitualment amb un llibre obert amb la llegenda Timete Deum et date illi honorem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409791" title="Ransol" nonfiltered="3372" processed="3357" dbindex="158402">
Ransol s un llogaret de la parrquia de Canillo (Andorra).

Est ubicat a una altitud de 1.745 metres a la dreta de la Valira d'Encamp, a la confluncia amb la vall de Ransol. Les carenes de les muntanyes fan frontera amb Frana.

L'any 2006 tenia 188 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409793" title="Rasbora agilis" nonfiltered="3373" processed="3358" dbindex="158403">

Rasbora agilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia (Borneo i, probablement tamb, Sumatra).
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409794" title="Escut de Beneixida" nonfiltered="3374" processed="3359" dbindex="158404">


L'escut oficial de Beneixida t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camp d'atzur, unes ones d argent. Al segon quarter, en camp de gules, un mont floronat d or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 18 de gener de 2000, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 3.680, del 3 de febrer de 2000.

Les ones representen el riu Xquer, a la riba dreta del qual s'aixeca la poblaci. Al costat, les armes parlants dels Despuig, senyors del poble al segle XV, en temps de la conquesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409795" title="Rasbora wilpita" nonfiltered="3375" processed="3360" dbindex="158405">

Rasbora wilpita  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409798" title="Rasbora amplistriga" nonfiltered="3376" processed="3361" dbindex="158406">

Rasbora amplistriga  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong a Laos i Cambodja. Tamb s present al sud-est de Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2000. Diagnosis of a new genus and 64 new species of fishes from Laos (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Bagridae, Syngnathidae, Chaudhuriidae and Tetraodontidae). J. South Asian Nat. Hist. 5(1):37-82.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409799" title="Rasbora aprotaenia" nonfiltered="3377" processed="3362" dbindex="158407">

Rasbora aprotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Java.
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409800" title="Rasbora wijnbergi" nonfiltered="3378" processed="3363" dbindex="158408">

Rasbora wijnbergi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409801" title="Ricard Reguant i Molinos" nonfiltered="3379" processed="3364" dbindex="158409">
Ricard Reguant i Molinos (Barcelona, 20 d'octubre de 1953) s un director de teatre i realitzador de televisi catal, especialitzat en el gnere musical.

Trajectria professional.
 1988. El Knack, estrenada a la sala Villarroel de Barcelona.
 1991. No val a badar.
 1991. Snoopy (musical). Estrenada al teatre Goya de Barcelona.
 1992. La lluna de Valncia de Jaume Salom. Estrenada al teatre Borrs de Barcelona.
 1995. Bllues en la nit, amb ngels Gonyalons. Estrenada al teatre Arnau de Barcelona.
 2002. Diez negritos d'Agatha Christie. Estrenada al teatre Apollo de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409802" title="Escut d'Estivella" nonfiltered="3380" processed="3365" dbindex="158410">


L'escut oficial d'Estivella t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper d'atzur, un castell d argent, maonat de sable i aclarit d'atzur. Al segon quarter, en camper de gules, un mont floronat d or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 9 d'abril de 1992, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.783, del 15 de maig de 1992.

S'hi representa el castell de Beselga, fortificaci medieval d'on partiria la repoblaci del segle XVII, desprs de l'expulsi dels moriscos. Al costat figuren les armes parlants de Jeroni de Montsoriu, que va concedir la carta de poblaci a Estivella el 1610.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409805" title="Rasbora argyrotaenia" nonfiltered="3381" processed="3366" dbindex="158411">

Rasbora argyrotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a Borneo, Java i Sumatra, incloent-hi el riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1850. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Midden- en Oost-Java, met beschrijving van eenige nieuwe species. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 23: 1-23. ;
 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409806" title="Aplicacions industrials dels enzims" nonfiltered="3382" processed="3367" dbindex="158412">

Des del descobriment de l existncia dels enzims (la seva naturalesa proteica, la seva sntesi i els seus mecanismes de catlisi) aquests es mostren com una alternativa a molts dels processos que es feien fins ara amb mtodes quimicofsics. Com veurem, sn alternatives ms eficients, sovint molt superiors als catalitzadors qumics convencionals, fet que els fa cada cop ms estesos en l actual societat altament industrialitzada. El seu s ha creat negocis que mouen milions de dlars entre els quals trobem una  mplia diversitat de processos industrials, nous o millorats productes per al consumidor aix com l emergent indstria dels biosensors. Constantment apareixen noves aplicacions dels enzims.

Els principals avantatges que presenten els enzims respecte els catalitzadors qumics convencionals sn: l elevat grau de selectivitat i especificitat; no noms per a reaccions concretes, sin tamb per la seva capacitat de distingir entre parts diferents d una mateixa molcula (regiospecificitat) o entre ismers ptics (estereoespecificitat). Grcies a aix, els enzims tenen la capacitat de catalitzar reaccions molt concretes sense possibilitat de reaccions secundries que produeixin subproductes indesitjats. D aquesta manera, s obt una major productivitat i es redueixen els costos materials. Els productes obtinguts mitjanant enzims no contenen cap tipus de contaminant, fet que permet l estalvi dels processos de purificaci i sn ms beneficiosos pel medi ambient. Sovint, l s d enzims permet escurar els processos de sntesi qumica en varis passos. Ams, els enzims treballen en medis a condicions suaus, fet que fa als processos enzimtics menys costosos que els que necessiten elevades condicions de temperatura, pressi o pH.
L s d enzims tamb t conseqncies desavantatjoses que cal remarcar, les dues ms importants sn el seu elevat cost d obtenci i purificaci; i la seva escassa estabilitat fora de condicions naturals. Tot i aix, s estan buscant solucions a aquests desavantatges mitjanant la immobilitzaci dels enzims en suports de resines o gels d agar, o mitjanant l enginyeria gentica.
 
 Industria txtil .

Amb les creixents normatives mediambientals que afecten a la indstria txtil, l s dels enzims per al tractament qumic de les fibres i dels teixits s est mostrant rpidament com l opci ms avantatjosa per als fabricants degut a les seves caracterstiques ecolgiques. S usen enzims en processos com desizing, biopolishing, biostoning, bioscouring, bleaching i dyeing (explicats a continuaci), l alternativa dels quals sn forts processos qumics i nocius per al medi ambient. Cal remarcar que l s d enzims permet un acabat de la fibra txtil menys agressiu, i per tant un producte de millor qualitat.


Desizing

Les fibres txtils abans de ser teixides han de ser reforades per a qu no es trenquin. Per aix s'afegeixen compostos que s'adhereixin a les fibres. El mid, combinat amb petites quantitats d'altres substncies com gelatina i carboximetil cel lulosa (cel lulosa tractada per fer-la soluble en aigua), s un dels compostos ms utilitzats. Desprs de teixir cal treure aquest mid i en aquest procs anomenat desizing s on s utilitzen les amilases. Abans s'utilitzaven tractaments amb cids o bases a alta temperatura, que a part dels efectes negatius dels residus que s'originaven sobre el medi ambient, eren tractaments agressius amb les fibres dels teixits.


Biopolishing

En la indstria txtil moderna s'utilitzen cada cop ms els enzims en l'acabament dels productes. El principal component del cot s la cel lulosa que es troba organitzada en fibres. Mentre que la majoria de les fibres sn gruixudes, allargades i rectes, algunes petites fibres poden formar estructures protuberants. La correcta aplicaci de cel lulases pot eliminar aquestes fibres protuberants externes (que sn les que tenen ms tendncia a trencar-se) donant lloc a productes ms suaus i amb un color ms intens, evitant els borrissols en teixits de cot. Aquests tcnica anomenada Biopolishing es pot aplicar tamb en la llana, i s'anomena Biopolishing de la llana (Biopolishing of wool) i s'utilitzen proteases.

Biostoning

Tradicionalment els texans anomenats Stonewashed jeans eren rentats amb pedra porosa per destenyir-los i aconseguir el color desitjat . Des de 1992 s'ha ests l's de les cel lulases per fer aquest procs, ara anomenat Biostoning. Les cel lulases trenquen les fibres de cel lulosa descolorint els pantalons. Petites quantitats d enzim substitueixen aix grans quantitats de pedra. Els avantatges d'aquest procs respecte al mtode tradicional sn que els texans duren ms degut a un tractament menys agressiu i on s'utilitza una quantitat molt inferior d'aigua. Aquesta aplicaci s'ha convertit en un dels mercats de ventes ms grans per a les cel lulases.

Bioscouring

Abans de que les fibres de cot es tenyeixin han de ser rentades (procs que es coneix com scouring) per eliminar tot all que no sigui la cel lulosa que forma les fibres de cot (compostos naturals o impureses introdudes durant la manipulaci). Aquest rentat permetr un posterior blanquejant (bleaching) i tenyit (dyeing) adequats. Tradicionalment aquest procs es fa a altes temperatures i en condicions alcalines fortes. Al 1999 es va introduir una pectinasa alcalina en aquest procs de rentat per ajudar a eliminar les pectines (components de les parets cel lulars vegetals). L s de les pectinases redueix el consum d aigua i d energia utilitzada (ja que s un procs que es du a terme a menor temperatura) i millora la qualitat del producte.

Bleaching

En la preparaci del les fibres de cot per a la tinci s utilitza perxid d hidrogen  (aigua oxigenada) com a blanquejant. Desprs es necessita un agent reductor per neutralitzar el perxid d hidrogen per a que no afecti al procs de tenyir. Per fer-ho, s utilitza l enzim catalasa que hidrolitza el perxid d hidrogen donant lloc a oxigen i aigua. Amb l s de la catalasa no cal, doncs, utilitzar altres compostos reductors i es redueix molt el consum d aigua necessari.


Dyeing

En el procs de tinci es fan servir colorants qumics. En el posterior pas d eliminaci de l excs de colorant es fan servir peroxidases, ja que aquests enzims sn capaos de detectar compostos colorants i eliminar-los sense malmetre el teixit.

Enzims en l adobat de pells

El procs d adobat de pells t com a objectiu estabilitzar l entramat de col lagen que forma la pell dels ssers vius per tal d evitar-ne la putrefacci i la degradaci. Per a aconseguir-ho, la indstria pelletera es serveix d enzims com proteases i lipases per a eliminar les protenes no fibroses i els greixos que es troben en la dermis dels animals. Aquest mtode s ms prctic, segur i ecolgic que no pas els mtodes tradicionals on s utilitzen sulfats de sodi. En aquest procs es fan servir grans quantitats d enzims (0,1-1,0% del pes total) i el procs ha d estar ben controlat per a evitar la prdua de qualitat de la pell.

Un altre procs en l adobat de pells on s utilitzen enzims s en l eliminaci dels pls dels animals per a obtenir suaus peces de cuir. Aquest procs es fa mitjanant proteases alcalines (ja que es treballa a pH alcal) que ajuden a solubilitzar els pls enlloc de dissoldre ls completament com es fa en els processos qumics tradicionals. Finalment, en alguns acabats de cuirs tamb es fan servir enzims (enzims pancretics) per a donar una major flexibilitat o acabats ms suaus.
 
 Detergents .

La industria dels detergents s, avui en dia, la major consumidora d enzims, amb un consum del 25   30% de les ventes totals. L s d enzims en els detergents s una prctica comuna als pasos desenvolupats, on ms de la meitat dels detergents que existeixen presenten enzims com a part dels seus components.

Les taques poden tenir naturalesa lipdica, proteica, o glucosdica (greixos, protenes o sucres). Remenant la roba bruta en aigua a elevades temperatures amb detergents convencionals es poden eliminar la majoria de taques, per aquest mtode comporta una elevada despesa energtica ja que cal escalfar una quantitat considerable d aigua i moure el tambor de la rentadora per remenar la roba, a ms del fet que el tracte que reben els teixits en malmet la qualitat. L s d enzims permet treballar a baixes temperatures i es redueix el perode d agitaci, sovint amb una etapa de remullat prvia. En general, els detergents amb enzims lleven taques de sang, llet, suor, herba, etc. millor que els detergents sense enzims, aix s degut a que en els detergents actuals hi podem trobar proteases i amilases, i recentment, tamb s han incorporat lipases.

Les proteases utilitzades sn estables a pH molt basics (entre 9 i 13) i termoestables. Habitualment sn d origen bacteri. Com que els detergents contenen gran quantitat d agents segrestants d ions (per contrarestar aix la duresa de l aigua i evitar la formaci de cal), no es poden fer servir metal loproteases (proteases que necessiten ions metl lics).

Les amilases es van introduir als detergents durant els anys 70s. Tenen la funci d eliminar les taques que contenen mid d aliments com salses, aliments infantils, aliments precuinats, etc.  La caracterstica principal d aquests enzims per a poder-los utilitzar en detergents s la seva alta estabilitat i activitat a pHs basics.

La dificultat ms important en la incorporaci de les lipases als detergents s la seva inactivaci i desestabilitzaci pels agents oxidants i quelants que aquests contenen. Fins a l aparici de lipases modificades per enginyeria gentica, resistents a aquestes condicions no es van comenar a introduir les lipases com a components dels detergents (1988). Les lipases permeten l eliminaci de taques de grasses, mantegues, salses, olis, suor, etc.

Recentment s han desenvolupat detergents que incorporen cel lulases per al tractament de teixits de cot. La seva funci s equivalent al seu s en el procs de biopolishing, ja que amb l aplicaci d aquest enzim s aconsegueix, amb la rentada, un teixit ms suau i de colors ms brillants, aconseguint que la roba sembli  com nova .
 
 Biocombustibles .

Davant el panorama actual on s est veient que els combustibles fssils no poden ser la font d energia de la societat de manera infinita i que la comunitat internacional sembla prendre conscincia dels problemes mediambientals de l s d aquests (Protocol de Kyoto); els combustibles d origen vegetal es perfilen com la millor soluci, si ms no a curt termini, per a resoldre el complicat panorama energtic i mediambiental. Els biocombustibles tamb es veuen afavorits per una situaci actual de inestabilitat en els pasos o zones productores de combustibles fssils, fet que en desestabilitza els preus causant daltabaixos en l economia mundial; amb els combustibles d origen natural es pretn aconseguir una universalitzaci de la producci d energia i aix assolir una 	estabilitat en la producci d aquests nous combustibles.

Els biocombustibles es poden dividir en dos grups segons l origen de les seves matries primes renovables: el bioetanol i el biodiesel. El bioetanol prov de la degradaci de compostos de naturalesa glucosdica (sucres); mentre que el biodiesel prov de la degradaci de compostos oleaginosos, grasses i olis reutilitzables. Cal remarcar que els biocombustibles actuals tan sols contenen un percentatge redut de combustible renovable. S utilitzen anotacions abreviades segons el percentatge per volum de biodiesel en la mescla: B100 en cas d utilitzar biodiesel pur, o altres anotacions como B5, B15, B30 o B50, on la numeraci indica el percentatge volumtric de biodiesel en la mescla.

Per a la producci de bioetanol es fan servir plantes riques en sucres (canya de sucre, remolatxa, etc.), cereals (blat, blat de moro, civada, etc.) o material lignocel lulsic. Tots els compostos es degraden fins a la obtenci de sucres simples mitjanant processos enzimtics depenent de la seva naturalesa. Els cereals pateixen un procs de sacarificaci amb amilases aprofitant-ne les grans quantitats de mid fins a obtenir els sucres que el formen. Al material lignocel lulsic, en canvi, se li aplica un procs inicial de separaci de la lignina per a deixar-ne nicament el material cel lulsic, el qual s hidrolitzar mitjanant l s de cel lulases fins a l obtenci de sucres.  Els passos segents, en tots els casos, sn la fermentaci dels sucres obtinguts enzimticament i la destil laci dels productes de fermentaci per a obtenir l etanol o bioetanol.

A partir d aquesta tecnologia, ha aparegut un enorme camp d investigaci en l aprofitament de la biomassa. Es tracta d una possibilitat d aprofitament dels residus agrcoles i forestals aix com urbans i industrials de naturalesa lignocel lulsica, que en darrer terme sn, tots els residus orgnics. Mitjanant plantes de pretractament dels residus i els processos de degradaci, fermentaci i destil laci es pot aconseguir un aprofitament absolut del que fins ara s material de rebuig. I si a aquests processos hi sumem l aprofitament de la gran quantitat de lignina, que es separa inicialment del material cel lulsic, com a material de combusti per a l autoabastiment energtic de la planta, obtenim una completa conversi dels residus en productes o energia. Tot en un nic sistema renovable i ecolgic.

D altra banda, per a produir biodiesel es fan servir cids grassos provinents de plantes oleaginoses (girasol, soja, palma, etc.), grasses animals o olis vegetals (verges o reciclats). Els cids grassos pateixen un procs d esterificaci amb alcohol (generalment alcohol metlic) en presncia de catalitzadors. Majoritriament es fa servir la catlisi bsica on s usa l hidrxid de sodi, o la catlisi cida amb cid sulfric com a catalitzador, ja que sn mtodes rpids i relativament econmics, per presenten desavantatges com l elevada quantitat d aiges residuals que es generen, la formaci de sabons en cas de catlisi bsica i la corrosi del material per part de la catlisi cida. L alternativa actual a aquests processos s la catlisi enzimtica: l enzim utilitzat s la lipasa, que en medi orgnic t activitat esterificadora. Els avantatges en l s de lipases sn que no es fan servir productes qumics nocius (com cids o bases) i per tant no cal una posterior purificaci del biodiesel, que s un procs sense residus contaminants ni aiges que cal depurar, i que es consumeix menys energia en el procs de transesterificaci. Com a desavantatges hi ha l elevat cost dels enzims i la inactivaci dels enzims pel glicerol (subproducte de la esterificaci).
 
 Producci d'edulcorants .

Els grans de cereals sn una matria primera molt important. Estan formats (en composici variable depenent de cada espcie) fonamentalment per mid, protenes, olis o lpids i fibra. De la mateixa manera que es pot utilitzar la cel lulosa com a matria primera per obtenir etanol o altres productes, tamb podem utilitzar el mid dels grans dels cereals per obtenir glucosa, solucions de glucosa i fructosa, etanol o altres productes (a partir de la fermentaci o transformaci de la glucosa). Als Estats Units el blat de moro s el principal cereal utilitzat com a matria primera per obtenir etanol o solucions dolces riques en glucosa i fructosa (xarops de glucosa i fructosa o High-fructose corn syrup ,HFCS, en angls) utilitzades en la indstria alimentria.
Durant el procs de formaci dels edulcorants s utilitza tan sols el mid del gra de cereal. El procs consta de tres etapes: liquaci, sacarificaci i isomeritzaci.

El mid s un polisacrid que es troba emmagatzemat en l interior del gra de forma molt compacte i s prcticament insoluble en aigua. Durant l etapa de liquaci les complexes estructures de mid (amb amilopectina) sn degradats parcialment grcies a amilases i les elevades temperatures del procs (aprox. 100C), aix s obtenen oligosacrids solubles en aigua.
En el procs de sacarificaci l objectiu s obtenir molcules lliures de glucosa. Per a aix es fan servir amiloglucosidases, que trenquen els oligosacrids fins a les seves unitats estructurals; la glucosa.

Una vegada obtinguda la glucosa el segent pas s la isomeritzaci d un percentatge d aquesta en fructosa. No es pot convertir tota la glucosa en fructosa ja que la reacci de isomeritzaci s catalitzada per la glucosa isomerasa s una reacci d'equilibri. Si volem obtenir solucions amb unes concentracions de fructosa de ms del 42%, hem d'augmentar la temperatura, fins a obtenir solucions del 55% en fructosa. El principal inconvenient s que l'enzim ser menys estable a altes temperatures. L'enzim glucosa isomerasa s, en realitat, una xilosa isomerasa que catalitza la isomeritzaci de la xilosa a xilulosa. L'activitat de isomeritzaci de la glucosa en fructosa s una activitat "col lateral" de l'enzim. La glucosa isomerasa s un enzim intracel lular, aix fa que la seva producci sigui cara. Per aquest motiu i per augmentar l'estabilitat de l'enzim a altes temperatures, la glucosa isomerasa s'utilitza en forma immobilitzada per a poder-la reutilitzar.

Avui en dia es poden aconseguir glucosa isomerases termostables grcies a l enginyeria gentica. Aix, amb la substituci d algun dels residus de la molcula s obtenen protenes ms estables a temperatures elevades. Tamb s est treballant per augmentar l afinitat de l enzim per la glucosa,  aconseguint aix velocitats ms rpides en el procs de isomeritzaci.
 
 Millores en la producci de cervesa .

Tot i que la cervesa es pot elaborar sense l'addici de cap enzim, aix no vol dir que no intervinguin enzims en la seva elaboraci. Els enzims es trobem en les matries primeres (ordi o llevats) i s'hauran de controlar les condicions perqu actun correctament. El procs d elaboraci de la cervesa (brewing) consta de les etapes de maltatge, maceraci, cocci del most, fermentaci i les etapes finals de maduraci, filtraci, carbonataci i embotellament. Al llarg d aquests processos s han anat introduint enzims per a millorar els processos de producci, reduir costos, obtenir noves cerveses o utilitzar noves matries primeres.

En el procs de maltatge l'objectiu s fer germinar el gra d ordi (obtenint l anomenada malta). En aquest procs s activa la producci  d enzims del propi gra d ordi (amilases, cel lulases i proteases) estimulant el creixement de la llavor que, sota condicions de temperatura i humitat molt concretes, arribar a un punt d activaci enzimtica mxima on caldr aturar el procs mitjanant la deshidrataci del gra. Aix es fa mitjanant la torrefacci del gra, i s el procs que dna el color caracterstic a la cervesa segons el grau de torrefacci que es doni al gra.

El procs de maceraci est destinat a oferir les millors condicions possibles per a l acci de les amilases del gra. La barreja de malt i aigua es sotmet a temperatures d activaci dels enzims (amilases) per a la degradaci del mid del gra fins a obtenir glucosa per a la posterior fermentaci. La presncia de proteases i cel lulases i el fet de moldre la malta ajudaran a que les amilases accedeixin ms fcilment al mid. En aquest punt es poden afegir enzims  externs  per a aconseguir degradacions ms eficients del mid, reduir la terbolesa, augmentar els rendiments i facilitar els filtratges posteriors.
La cocci del most es fa principalment per a esterilitzar-lo i controlar-ne el pH. En aquest punt s afegeix el llpol a la mescla (degut a la seva activitat bactericida i responsable del gust amarg de la cervesa). Posteriorment es filtra el most i es refreda per a iniciar la fermentaci.

Durant el procs de fermentaci, a part de l acci dels enzims dels llevats s acostuma a afegir l enzim alfa-acetolactat descarboxilasa. Mitjanant aquest enzim s evita la formaci de molcules de diacetils (alteren el sabor de la cervesa) i aix es poden escurar o fins i tot evitar els processos de maduraci de la cervesa obtenint una cervesa de millor qualitat. Tamb s han desenvolupat beta-glucanases per a millorar el rendiment en els processos de filtratge. La funci d aquest enzim s degradar els compostos glucosdics que no s han pogut degradar amb l acci de les amilases i aix obtenir una soluci ms clara i fcil de filtrar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409807" title="Rasbora vulcanus" nonfiltered="3383" processed="3368" dbindex="158413">

Rasbora vulcanus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tan, H. H. 1999. Rasbora vulcanus, a new species of cyprinid fish from central Sumatra. J. South Asian Nat. Hist. v. 4 (nm. 1): 111-116. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409808" title="Operaci Exercici Rin" nonfiltered="3384" processed="3369" dbindex="158414">


L'Operaci Exercici Rin (Rheinbung) va ser la sortida a l'Atlntic del nou cuirassat alemany Bismarck i el creuer pesat Prinz Eugen entre el 18 i el 27 de maig de 1941 durant la Segona Guerra Mundial. L'operaci culmin amb l'enfonsament del Bismarck

 Rerefons .
A totes dues guerres mundials, les illes britniques depenien de que un gran nombre de mercants portessin menjar i materials rars essencials, i protegir-los va ser una de les mximes prioritats de les forces armades britniques. En totes dues guerres, Alemanya intent desbaratar-ho, doncs si era capa de privar al Regne Unit dels seus subministraments, podria derrotar-la, independentment de qualsevol altra factor.

L'Operaci Rheinubung va ser el darrer atac portat a terme per la flota de superfcie de la Kriegsmarine. Va ser precedit per l'Operaci Berln, una expedici de molt xit portada a terme pels creuers Scharnhorst i Gneisenau  , que finalitz al mar de 1941.

Pel maig de 1941, els grans vaixells de guerra de la Kriegsmarine Scharnhorst, Gneisenau i Admiral Hipper i estaven ancorats a Brest, a la costa occidental de Frana, amenaant seriosament els combois aliats de l'Atlntic. A ms, dos nous vaixells esdevingueren disponibles: el cuirassat Bismarck i el creuer pesat Prinz Eugen, ambds ancorats inicialment al Bltic.

L'objectiu de l'operaci pel Bismarck i el Prinz Eugen penetressin a l'Atlntic i ataquessin la navegaci aliada. Les ordres que Raeder havia donat a Ltjens especificaven que "l'objectiu del Bismarck no s derrotar enemics de la mateixa fora, sin que els ha d'evitar, preservant la seva capacitat combativa mentre que sigui possible, i aix permetre al Prinz Eugen atacar els mercants dels combois", i que "l'objectiu primari d'aquesta operaci sn els mercants enemics; els bucs de guerra enemics noms han de ser atacats quan l'objectiu ho faci necessari i es pugui fer sense un risc excessiu".

Per recolzar i facilitar les operacions de repostatge i rearmament, el Comandament Naval Alemany (OKM) va situar tot de petrolers i vaixells de subministraments a la zona operativa de Rheinubung: 7 petrolers i 2 vaixells de subministraments van ser enviats a punts tan llunyans com Labrador a l'oest i l'arxiplag de Cap Verd al sud.

Ltjens havia demanat al Groadmiral Raeder retardar l'inici de Rheinbung fins a que el Scharnhorst es trobs al mar amb el Bismarck i el Prinz Eugen, o fins que el Tirpitz, germ del Bismarck, els pogus acompanyar. Raeder ho descart. La tripulaci del recentment completat Tirpitz encara no havia finalitzat el seu entrenament, i Raeder cit la propera invasi de Creta com un motiu per atacar les lnies aliades de subministrament i fer-los retirar forces de la Mediterrnia.

Per fer front a l'amenaa de la flota de superfcie alemanya, els britnics havien estacionat a Scapa Flow els nous cuirassats King George V (de vegades citat KGV) i HMS Prince of Wales (PoW), aix com el vell cuirassat HMS Hood. A ms, entre les diverses bases a l'Atlntic com a alta mar hi havia els cuirassats Revenge, Rodney i Ramillies, els creuers de batalla Repulse i Renown i els portaavions HMS Ark Royal i Victorious, a ms de tots els creuers i patrulles aries que aportaven els ulls de la flota. Al mar, o a poc de salpar, hi havia 11 combois, incloent-ne un de tropes.

L'OKM no va prendre en consideraci la determinaci de la Royal Navy en destruir la flota de superfcie alemanya. Per assegurar-se de que el Bismarck fos enfonsat, els britnics desprotegirien altres escenaris bllics. Aix fins i tot comportaria retirar les valuoses escortes dels seus combois. Finalment, els britnics arribarien a usar fins a 6 cuirassats, 3 creuers de batalla, dos portaavions, 16 creuers, 33 destructors i 8 submarins, a ms de les patrulles aries. Era la major fora naval assignada a una mateixa operaci en aquell moment de la guerra.

 El Bismarck salpa .

El 21 de maig, l'Almirallat va ser advertit des de fonts del govern suec que dos grans naus de guerra havien estat descobertes al Kattegat. Les naus penetraren al mar del Nord, refugiant-se un breu temps a un fiord prop de Bergen. En aquells moments, el Hood i el Prince of Wales, amb els seus destructors d'escorta, es dirigien cap a l'estret de dinamarca, a on els creuers Norfolk i Suffolk ja estaven patrullant. Els creuers Manchester i Birmingham estaven patrullant la zona situada al sud-est d'Islndia.

Un cop es descobr que els bucs alemanys havien marxat, l'Almirall de la Flota Sir John Tovey, Comandant en Cap de la Home Fleet, salp amb el King George V, el Victorious i les seves escortes per unir-se als que ja estaven a alta mar. El Repulse s'un poc desprs.

Al vespre del 23 de maig, el Suffolk vei al Bismarck i al Prinz Eugen a l'estret de Dinamarca, prop a la costa de Groenlndia, avisant a l'Almirallat. El Norfolk i el Suffolk, molt inferiors, aconseguiren evitar als alemanys; i els grups britnics eren enviats tant a interceptar la flota de Lutjens o a protegir els combois de tropes.

 La Batalla de l'Estret de Dinamarca .



El Hood i el Prince of Wales van establir contacte amb els alemanys a primera hora del mat del 24 de maig, iniciant-se l'acci a les 5:52am, amb els combatents separats per uns 25km. El Hood reb rpidament un impacte directe, que inici un intercanvi de foc.

Cap a les 6 del mat, un o diversos magatzems d'armament del Hood van explotar, probablement com a resultat d'un altre impacte provinent del Bismarck. L'explosi destru el cuirassat, enfonsant-se en pocs minuts. Tota la tripulaci, formada per 1.417 homes, va morir, deixant noms 3 supervivents.

El Prince of Wales continu l'acci, per reb diversos impactes de projectils de 8 i 15 polsades, a ms de patir diverses fallades mecniques amb el seu armament principal. El seu oficial de comandament, el capit Leach, ferit de resultes de que un projectil havia impactat al pont, abandon l'acci, i el cuirassat britnic es retir rera d'una pantalla de fum.

El Bismarck havia rebut 2 o 3 impactes, tots provinents dels canons de 14 polzades del Prince of Wales. Un dels impactes havia penetrat a la coberta posterior, perforant els tancs de combustible i fent que perds oli contnuament. Aix seria un greu problema, doncs obligava al Bismarck a dirigir-se cap a Brest enlloc d'endinsar-se a l'Atlntic; a ms de que la taca d'oli resultant deixaria un rastre que ajudaria als seus perseguidors.

 La persecuci .
El Norfolk i el Suffolk, aix com el danyat Prince of Wales, continuaren a distncia amb la persecuci de les naus alemanyes, informant contnuament de la seva posici per dirigir les naus britniques cap a l'escena. En resposta, es decid que el Prinz Eugen seguiria sol amb la missi, mentre que el Bismarck esquivava la persecuci. D'acord amb aix, l'almirall Dnitz va fer que tots els submarins disponibles a l'Atlntic es dirigissin a protegir al Bismarck, organitzant dues lnies de patrulla per distreure les naus de la Home Fleet. S'establ una lnia de 7 submarins al mig de l'Atlntic, mentre que 8 ms estaven estacionats a l'oest de Biscaia.

A les 18:40 del 24 de maig, el Bismarck es gir cap als seus perseguidors per cobrir la fugida del Prinz Eugen, que aconsegu marxar sense haver patit danys. A les 22:00, el Victorious estava a 120 milles de distncia i llan un atac aeri amb 9 Fairey Swordfish armats amb torpedes. Tot i al mal temps i al foc antiaeri, van atacar i van aconseguir que un torpede impactes sota el pont, per grcies al blindatge, no pat danys greus. Els 9 avions van aconseguir tornar al Victorious, tot i el mal temps i la inexperincia dels tripulants.

A les 03:00 del 25 de maig, els perseguidors britnics havien perdut contacte amb el Bismarck. En un primer moment pensaren que hauria tornat al Mar del Nord, i els britnics actuaren en conseqncia. En el moment en que s'adonaren que el Bismarck es dirigia realment cap a Brest, ja havia trencat el cord naval. A les 23:00 ha estava a l'est de la fora de Tovey i havia aconseguit evadir-se del Rodney. El Bismarck anava curt de combustible, degut als danys causats pel Prince of Wales, per era capa de deixar enrera als britnics. Car i aix, des del sud s'apropava per interceptar-lo la Fora H de Somerville, amb el portaavions Ark Royal, el creuer de batalla Renown i el creuer lleuger HMS Sheffield.

Les naus britniques tamb comenaven a anar baixes de combustible, i cada cop semblava ms possible que le Bismarck aconseguiria fugir. No obstant aix, a les 10:30 del 26 de maig, un hidroavi Catalina, amb seu a Lough Erne (Irlanda del Nord), localitz al Bismarck: es trobava a 700 milles de Brest i fora de la cobertura aria de la Luftwaffe.

Aix comport que dos Swordfish de l' Ark Royal es llancessin a l'atac. Per els tripulants no sabien que el Sheffield estava a les rodalies, i el van confondre amb el Bismarck, atacant-lo per error. Afortunadament, els seus torpedes portaven detonadors de proximitat, i diversos van explotar prematurament i la resta van fallar l'objectiu. Finalment, reveren un avs des de lArk Royal i van avortar l'atac. 

LArk Royal llan, tot i que hi havia unes condicions meteorolgiques pssimes per a les operacions aries, i a una distncia de menys de 40 milles, un segon atac contra el Bismarck, consistent en 15 Swordfish. Per aquest atac anaven equipats amb els detonadors de contacte habituals, i acab amb dos o tres impactes sobre el cuirassat alemany, un dels quals caus greus danys al tim, bloquejant-lo amb el vaixell dirigint-se a l'oest (allunyant-se de Brest). A mitjanit, Ltjens envi un missatge al seu quarter general: "Vaixell inmaniobrable. Lluitarem fins al darrer projectil. Llarga vida al Fhrer!."

 El final del Bismarck .

Els cuirassats Rodney i King Georg V van esperar a l'albada del 27 de maig abans d'atacar. A les 8:47 van obrir foc, tocant rpidament al Bismarck. Els seus artillers van aconseguir algun tocat sobre el Rodney, per els britnics aconseguiren silenciar la major part dels canons alemanys en noms mitja hora. Tot i al cstig sofert i als incendis, el Bismarck no s'enfonsava.

Segons les prospeccions submarines realitzades recentment, els britnics noms aconseguiren penetrar el casc del Bismarck en 4 ocasions, dos del costat del King George V i dos ms del costat del Rodney. Van ser realitzats cap a les 10:00, a curta distncia, causant moltes baixes entre la tripulaci.

Baixos de combustible i davant dels possibles atacs de submarins, els cuirassats britnics es retiraren cap a les seves bases. El creuer pesat HMS Dorsetshire va atacar amb torpedes, aconseguit 3 tocats; i finalment, cap a les 10:40, el Bismarck s'escor i s'enfons. El Dorsetshire i el destructor HMS Maori van rescatar 110 supervivents, per desprs d'una hora, les tasques de rescat van abandonar-se de cop i volta davant dels informes que indicaven la presncia de submarins a la zona. 5 mariners ms van ser rescatats pel U-74 i pel vaixell metereolgic Sachsenwald. Van morir uns 2.000 membres de la tripulaci del Bismarck.

 Desprs del combat .
Desprs de separar-se del Bismarck, el Prinz Eugen es dirig cap al sud, endinsant-se a l'Atlntic i intentant continuar amb la missi. El 26 de maig, amb noms 160 tones de combustible, es trob amb el petroler Spichern per repostar; i el 27 tingu diversos problemes mecnics que prosseguiren durant els dies segents.

Desprs a tornar a carregar combustible el 28 de maig del Esso Hamburg, el Prinz Eugen abandon finalment la missi el 29 de maig, dirigint-se cap a Brest. Amb una velocitat reduda a 28 nusos, ja era impossible continuar. Va abandonar la seva missi sense haver enfonsat ni un sol mercant, arribant a Brest l'1 de juny.

Durant l'acci, noms dos submarins divisaren les forces britniques, per cap dels dos va ser capa d'atacar. Desprs, els britnics van poder eludir les lnies de patrulla i van tornar a les seves bases. La Luftwaffe no van enfonsar cap vaixell fins al 28 de maig, quan van atacar i destruir el destructor Mashona-

Desprs de Rheinubung, la Royal Navy es concentr en localitzar i destruir els vaixells de subministraments desplegats per recolzar la missi. El primer xit arrib quan, el 3 de juny els creuers Aurora i Kenya descobriren al sud de Groenlndia al petroler Belchen. El 4, el petroler Gedania va ser trobat pel Marsdale, mentre que l'Esperance Bay i avion del Victorious atacaven el Gonzenheim 100 milles ms enll. A l'Atlntic sud, entre Belem i Freetown (el punt ms septentrional de Rheinubung), el creuer London intercept el petroler Esso Hamburg; mentre que al dia segent, el London i el Brilliant enfonsaren el petroler Egerland. El 12 de juny, el petroler Freidrich Breme era enfonsat pel creuer Sheffield a l'Atlntic mig, i el darrer petroler (el Lotharingen) va ser enfonsat pel creuer Dunedin, juntament amb avions del Eagle. En noms dues setmanes, 7 dels 9 vaixells assignats a Rheinubung havien estat posats fora de combat, amb les serioses conseqncies que aix tingu per a les futures operacions de superfcie de la Kriegsmarine.

 Conclusi .
Tot i l'xit obtingut en enfonsar el Hood, l'Operaci  va ser un fracs culminat per l'enfonsament del Bismarck. 

Durant les dues setmanes que dur la missi, cap mercant aliat va resultar enfonsat (ni tan sols vist). Els combois aliats no van veure's destorbats, sin que van seguir amb el seu programa, i no va haver cap mena de disminuci de subministraments al Regne Unit.

Per un altra costat, la Campanya Submarina de l'Atlntic va quedar malmesa, doncs noms van aconseguir enfonsar dos vaixells durant les dues darreres setmanes de maig, comparats amb els 20 d'inicis de mes.

Desprs de Rheinubung, la Kriegsmarine ja no va ser capa de llanar una gran operaci de superfcie contra les rutes de navegaci aliades, quedant com a nica amenaa la campanya de submarins.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409809" title="Rasbora volzii" nonfiltered="3385" processed="3370" dbindex="158415">

Rasbora volzii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia (Sarawak) i Indonsia (Borneo Occidental).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Popta, C. M. L. 1905. Suite des descriptions prliminaires des nouvelles espces de poissons recueillies au Borno central par M. le Dr. A. W. Nieuwenhuis en 1898 et en 1900. Notes Leyden Mus. v. 25 (note 15): 171-186. ;
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409810" title="Socialisme amb rostre hum" nonfiltered="3386" processed="3371" dbindex="158416">

El socialisme amb rostre hum s una expressi encunyada per Alexander Dubcek president de Txecoslovquia.

Fins els anys seixanta del segle XX Txecosolovquia estava sota un rgim comunista del tipus estalinista per a partir de l'elecci d'Alexender Dubcek es va comprometre a construir un socialisme amb rostre hum en el que fos possible el pluralisme poltic, la independncia dels sindicats i la llibertat d'expressi.

La primavera de Praga de 1968 havia de ser l'inici d'aquesta nova forma de govern per la Uni sovitica, tot aplicant la doctrina Brezhnev, per la qual limitava l'autonomia dels estats integrats en el Pacte de Varsvia, va envair Txecoslovquia i en destitu el president i es va tornar a la poltica contrareformista.

El rgim de Tito a Iugoslvia tamb s'ha qualificat com a socialisme amb rostre hum.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409812" title="Rasbora atridorsalis" nonfiltered="3387" processed="3372" dbindex="158417">

Rasbora atridorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong a Yunnan (Xina) i Laos.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. i X.-L. Chu. 1987. Two new species of Rasbora Bleeker, 1860 from southern Yunnan and northern Thailand. Spixiana v. 10 (nm. 3): 313-318. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409814" title="Rasbora vaterifloris" nonfiltered="3388" processed="3373" dbindex="158418">

Rasbora vaterifloris  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Deraniyagala, P. E. P. 1930. The Eventognathi of Ceylon. Spolia Zeylan. (Ceylon J. Sci., Sec. B-Zool. Geol.) v. 16 (pt 1): 1-41, Pls. 1-6. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409815" title="Escut del Toro" nonfiltered="3389" processed="3374" dbindex="158419">


L'escut oficial del Toro t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un bou de sable passant a sinistra somat d'una torre d or de tres cossos, maonada i aclarida de sable. Sobre la torre, una xicoteta bandera d'argent. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 13 de febrer de 2004, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.718, del 24 de mar de 2004.

Tant el toro com la torre sn senyals parlants referents al nom de la vila, amb la torre que recorda l'antic castell de la poblaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409816" title="Al Jolson" nonfiltered="3390" processed="3375" dbindex="158420">
Al  Jolson (Srednik, Rssia, 26 de maig de 1886   San Francisco, Califrnia Estats Units 23 d octubre de 1950) fou un actor i cantant de cinema.

El cantor de jazz.

Malgrat la seva reduda filmografia, Al Jolson ha passat a la histria del cinema com una de les seves principals estrelles, principalment mercs a la seva participaci en el primer film sonor de la histria del cinema comercial americ, El cantor de Jazz, i la imatge que compos en la mateixa, on aparegu com un jove jueu aficionat a la can en contra dels criteris del seu pare que apareixia en pantalla amb el rostre pintat de betum per simula la imatge d un cantant negra a l hora de entonar els temes jazzstics del film. Tot aix es vei reprodut amb menys grcia i molta menys fortuna en la taquilla quan el mateix film, icona del final del cinema mut i el principi del cinema sonor, fou objecte de dos remakes. El primer es produ l any 1952 amb Michael Curtiz  com a director i Danny Thomas com a protagonista. El segon el film el 1980 Richard Fleischer amb Neil Diamond com a protagonista (guany el premi Razzie al pitjor actor de l any per aquest treball), i incloent una escena d homenatge a Al Jolson en la qual Diamond actuava en un club nocturn anomenat Ventafocs vestit amb un maquillatge a l estil afro i pell tenyida de negra.

Cap d aquestes dues noves versions pogu eclipsar a la original, que a ms feu d Al Jolson una estrella i segons alguns historiadors impos el cinema sonor, cosa que altres estudiosos del tema refusen, senyalant que en el moment que s estren el film hi havia dos sistemes de so encara competint per quedar-se amb el lloc prioritari en el mercat cinematogrfic, el votaphone i el fotofilm de la Fox. A ms els films sonors doblaven el pressupost enfront les mudes, i per altra banda les cadenes d exhibici tenien de multiplicar les despeses per adaptar-se als nous sistemes necessaris per a projectar films sonors, per el qual el procs no fou tant rpid i fcil com pretenen alguns, i El cantor de jazz noms fou una baula ms en la cadena d esdeveniments que acab per imposar els films parlats com alternativa a les mudes. Per altra banda, si El cantor de jazz fou el primer film amb dilegs, es va haver d esperar fins l estrena de Lights of New York, dirigida per Brian Foy el 1928 per poder contar amb un film el qual dileg estigues totalment sincronitzat. Malgrat tot, El cantor de jazz i la imatge que mostra en Jolson maquillat de negra han passat a convertir-se en els principals icones de l arribada del cinema sonor.

Com a resultat d aix, aquest llarg metratge s el crdit principal de la reduda filmografia de Jolson, que per altra banda arrib al paper quasi per casualitat i de rebot, desprs que en George Jessel, que havia interpretat el personatge central de la histria en el musical teatral que inspir el llarg metratge demans ms diners del que els productors de la Warner estaven disposats a donar-li per reciclar llur personatge per la pantalla gran, i Eddie Cantor, que era una de les principals estrelles del cinema americ en aquesta poca, refuses interpretar el personatge.

No obstant, l aportaci de Jolson a aquest film sembla haver estat decisiva, tenint en conte que tot apunta que fou una de llurs improvisacions duran el rodatge el que proporcion la frase que ha acabat per a convertir-se en definici de tot l invent:  Espera un minut. Mai abans has escoltat res com aix . La intenci inicial dels encarregats del projecte era que el film comtes noms amb sincronitzaci dels nmeros sonors, per acabaren incorporant aquesta frase que alguns consideren com el tret de sortida del cinema sonor i el tir de grcia pel cinema mut. Abans d aquest film hi havia hagut altres experiments amb dileg, com Dream Street, dirigida per David Wark Griffith el 1921, per es tractava de curts metratges. Per altra part, el primer llarg metratge que havia incls efectes sonors, com msica i sorolls, fou la versi de Don Juan estrenada l any 1926.

L obra teatral El cantor de jazz havia estat un xit en els escenaris de Broadway des de l any 1925.

L estrella russa en els Estats Units.

Al Jolson, alies Jolie pels familiars i amics, assol a ser conegut en la indstria del cinema americ com  l artista ms gran del mn , va mantenir aquest status fins prcticament els anys 40, quan d altres astres reconeguts com Bing Crosby, Frank Sinatra o Judy Garland seguien qualificant-lo aix i demostraven la seva admiraci per a un dels ms il lustres predecessors. El fet de que desprs de morir la seva fama es mantingues i influs en altres generacions del mn de l espectacle, des de la protagonitzada per Elvis Presley fins la liderada per David Bowie o Mick Jagger, s bona prova de la seva importncia com a icona de la cultura popular.

Al Jolson era fill d un emigrat litu a Washington DC, Moishe Yoelson, que desprs de quatre anys establert en territori estatunidenc crid a llur famlia perqu se li unissin en el Nou Mn. Nou mesos ms tard vei morir la seva esposa, Naomi, duran el  naixement del seu ltim fill. Aquest succs marc definitivament la vida del mateix Al Olson, que contava llavors vuit anys d edat. Acompanyat del seu germ gran, Harry, Al comen a cantar en espectacles muntats per entretenir a les tropes de soldats americans que es dirigien a lluitar en la guerra contra Espanya a finals del segle XIX. (Guerra de Cuba). Foren els primers passos en l associaci amb el seu germ, que segu amb el debut en els teatres de Nova York i dintre del mn de vodeville. 
Malgrat tot, el duet no assol mai a convertir-los en estrelles, i sembla ser que les associacions d Al Jolson amb d altres artistes tampoc donaren el fruit fins que ell mateix decid actuar en solitari a San Francisco, apareixent en una sofisticada revista musical a l estil Broadway vestit amb el rostre pintat de negra, el que el pos definitivament en el cam de les estrelles en els teatres estatunidncs l abril de 1912, quan comen a contar amb els espectacles especficament escrits per a ell.

Desprs d interpretar el paper principal en El cantor de jazz, treball pel que cobr 75.000 dlars, la carrera d xits de Jolson sobre els escenaris multiplic llur estrella i popularitat per a varies dcades. Bona prova d aix s el fet que un llarg metratge centrat en la seva biografia i cuinat amb tots els tpics del biopic estil Hollywood, The Jolson Story, rodat el 1946 i protagonitzat per un altra actor, Larry Parks, que mimetitzaba els gests de Jolson, acab convertint-se en el gran xit de la temporada de la seva productora. Colmbia, a ms d aconseguir-li una nominaci al Oscar a llur protagonista. Tres anys desprs la mateixa productora no dubt en seguir explotant el fil que tan inesperadament havia descobert amb una seqela que titula Jolson Sings Again, que curiosament segueix sent l nica seqela d un biopic rodada fins el moment.

Per altra banda, Jolson segu sent un dels humoristes i cantants favorits pels encarregats d organitzar espectacles d entreteniment per les tropes americanes cam del front, i no noms serv com a tal durant la Segona Guerra Mundial, sin que malgrat trobar-se malalt i en contra del criteri del seu metge, s entossud en repetir la jugada en varis espectacles organitzats per a els soldats que es dirigien al front de la guerra de Corea, i a la tornada de la gira vei agreujats els smptomes que patia i acab morint.

Polticament  incorrecte?.

Malgrat tot, desprs de la seva mort la seva fama es vei atacada paulatinament pel canvi dels temps, i comen a jutjar-se des d un altra punt de vista el fet que hagus guanyat la seva popularitat principalment imitant els negres a base de pintar-se la cara i exagerar la veu, els moviments i les canons com element humorstic. No li mancaren defensors, per en els anys seixanta, i amb la caldera dels enfrontament racials a punt d esclatar en la societat estatunidenca, els partidaris del polticament correcte acabaren per arraconar la figura d Al Jolson, gosaren incls a qualificar-lo de racista encobert, cosa qu molt possiblement no era, si b bviament va treure profit dels estereotips racials per a construir llur carrera, dit sigui de pas, com molts altres dels seus companys del show business d poques passades, que tamb aparegueren amb el rostre pintat de negra, certament imitant-lo a ell en molts casos (Bing Crosby, Fred Astaire, George Burns), per no per aix patiren l oblit al que es condemn Al Jolson, el qual durant quatre dcades havia estat considerat com una de les ms grans estrelles dels escenaris estatunidencs i la primera estrella musical que assol a vendre ms de 10 milions de copies dels seus discs i que fou a ms una pea essencial en el llanament de estrelles com James Cagney o Joan Blondell. Paradoxalment, ell mateix pertanyia a un altra minoria, ja que era jueu.

Jolson es cas en quatre ocasions, la tercera amb l actriu Ruby Keeler (Peggy en el musical El carrer 42), a la que hi va estar unit entre 1928 i 1939 i junt amb la qual adopt a un fill. Desprs va tenir dos fills naturals amb la seva quarta esposa, Erle Chennault Galbraith, a la que restava unit des del 1945 fins el moment de la seva mort, quan jugava una partida de cartes amb uns amics en una habitaci d hotel de San Francisco.

Avui s una de les vctimes dels excessos de la nova dictadura del polticament correcte.

Filmografia.

 1923.-Mammy s Boys,
 1927.-El cantor de jazz;
 1928.-El cantor boig.
 1929.-Sonny Boy, Say it with Songs, New York Nights,
 1930.-Mammy, Big Boy,
 1933.-Soc un rodamn,
 1934.-Cabaret trgic,
 1935.-Casino de Pars,
 1936.-The Singing Kid,
 1939.-s el meu home, Swanee River,
 1949.-Oh, You, Beautiful Doll,

Referncies.
Revista de cinema accin del 2007.


   

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409817" title="Rasbora aurotaenia" nonfiltered="3391" processed="3376" dbindex="158421">

Rasbora aurotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tirant, G. 1885. Notes sur les poissons de la Basse-Cochinchine et du Cambodge. Excursions et reconnaissances. Poiss. Basse-Cochinchine Cambodge v. 10: 91-198. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409818" title="Cristina (nom)" nonfiltered="3392" processed="3377" dbindex="158422">
Cristina s un nom de dona provinent del llat o del hebreu "Crist". Tamb existeix el nom compost Maria Cristina. 
Santoral.
 13 de mar: Santa Cristina, verge i mrtir.
 24 de juliol: Santa Cristina, verge i mrtir.
Traducci en altres idiomes.
 Txec: Kristna ;
 Croat: Kristina ;
 Dans: Christina ;
 Finlands: Kristiina ;
 Francs: Christine ;
 Angls: Christina, Christin, Christy ;
 Llat: Christina ;
 Holands: Christina ;
 Polons: Krystyna ;
 Portugus: Cristina ;
 Rus:          ;
 Espanyol: Cristina ;
 Suec: Kristina ;
 Alemany: Christina, Christa ;
 Hongars: Krisztina ;
 Romans: Cristina ;

Cristines clebres.
Vegeu 
Reialessa.
 Cristina de Borb i Grcia, infanta d'Espanya.
 Cristina de Dinamarca, princesa danesa, duquessa consort del Ducat de Mil i regent del Ducat de Lorena.
 Cristina de Sucia, princesa de Sucia.
 Kristina Stranakova, duquessa de Bragana.

Poltiques.
 Cristina Fernndez de Kirchner, presidenta d'Argentina. ;
 Cristina Garmendia Mendizbal,poltica espanyola. Ministra de Cincia i Innovaci.
 Cristina de Lorena, regent, del Gran Ducat de Toscana.

Escriptores.
 Cristina Peri Rossi, escriptora uruguaiana.
 Christine Werner, escriptora austraca.

Cantants.
 Christina Aguilera,  cantant pop nord-americana.
 Christina Klein, LaFee , cantant de pop alemanya.
 Cristina Llanos, s una cantant i guitarrista del grup madrileny Dover.
 Christa Ludwig,  mezzosoprano alemanya.
 Cristina Moreno Fernndez, poltica valenciana. Diputada a les Corts Valencianes pel PSPV.
 Cristina Narbona Ruiz, poltica mardilenya. Ministra de Medi Ambient, 2004-2008.
 Christina Nilsson, soprano d'pera sueca.
 Christa Pffgen, Nico, cantant, compositora, model, actriu, teclista i estrella de la Factory.
 Christina Strmer, cantant d'austraca.
 Cristina Zavalloni, cantant italiana.

Altres personatges.
 Cristina Garca Rodero, fotgrafa espanyola;
 Christy Henrich, gimnasta americana.
 Christa Leem, actriu catalana.
 Cristina Trrega, periodista valenciana.
 Cristina Villanueva Ramos, periodista catalana.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409819" title="Sant Mateu de Miquel ngel" nonfiltered="3393" processed="3378" dbindex="158423">

Sant Mateu, es una obra escultrica en marbre de 2,61 metres d alada, que realizatda per Miquel ngel la va deixar inacabada i que es troba a la Galleria dell'Accademia a Florncia.

El 24 d'abril de1503 va signar el contracte l'escultor amb els cnsols de l'Art de la Llana, on es comprometia a realitzar dotze imatges dels apstols per a Santa Maria del Fiore. Noms va comenar la de sant Mateu, ja que quan Giuliano della Rovere va ser triat papa amb el nom de Juli II, ho va cridar a Roma per a encarregar-li la realitzaci del seu sepulcre, aquest encrrec li va fer abandonar el projecte de Florncia. el contracte del qual, va ser anullat el 18 de desembre de 1505. 

L'escultura de sant Mateu inacabada, se sembla als esclaus, que ms tard, va realitzar l'escultor per a la tomba de Juli II, sembla la figura sorgir de la pedra, carregada amb una gran emoci que a l'poca de Miquel ngel descrivien com "terribilit"
Bibliografia.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409820" title="Rasbora urophthalma" nonfiltered="3394" processed="3379" dbindex="158424">

Rasbora urophthalma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1922. ber zwei neue Rasbora-Arten des Indo-Malayischen Archipels. Bltt. Aquar. Terrarienkunde v. 33 (nm. 17): 294-296. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409821" title="Rasbora baliensis" nonfiltered="3395" processed="3380" dbindex="158425">

Rasbora baliensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s l'nic peix endmic de Bali (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Brittan, M. R. 1954. A revision of the Indo-Malayan fresh-water fish genus Rasbora. Monogr. Inst. Sci. Tech. Manila Monogr. 3: 1-224 + 3 maps. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409822" title="Rasbora bankanensis" nonfiltered="3396" processed="3381" dbindex="158426">

Rasbora bankanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1853. Nalezingen op de ichthyologische fauna van het eiland Banka. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 5: 175-194. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409823" title="Escut de Torre Baixa" nonfiltered="3397" processed="3382" dbindex="158427">


L'escut oficial de Torre Baixa t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, quarterat en creu. Al primer quarter, de gules, cinc torres d or, posades en aspa, acoblada la del centre de dues flors de lis d argent. Al segon quarter, d'atzur, un lleopard coronat passant del natural, amb l'urpa davantera recolzada en un mn d'argent. Al tercer quarter, d'atzur, un cavall d'argent aparellat, ensellat i girat. Al quart quarter, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 21 d'abril de 2004, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.751, del 12 de maig de 2004.

Els tres primers quarters presenten les armories dels Ruiz de Castilblanque, antics senyors del poble. Els quatre pals alludeixen a la seva pertinena al Regne de Valncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409824" title="Rasbora tuberculata" nonfiltered="3398" processed="3383" dbindex="158428">

Rasbora tuberculata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1995. Four new species of fishes from the middle Kapuas Basin, Indonesian Borneo (Osteichthyes: Cyprinidae and Belontiidae). Raffles Bull. Zool. v. 43 (nm. 1): 51-64. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409825" title="Rasbora beauforti" nonfiltered="3399" processed="3384" dbindex="158429">

Rasbora beauforti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Hardenberg, J. D. F. 1937. Hydrological and ichthyological observations in the mouth of the Kumai-River (S. W. Borneo). Treubia Buitenzorg v. 16 (pt 1): 1-14. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409826" title="Rasbora tubbi" nonfiltered="3400" processed="3385" dbindex="158430">

Rasbora tubbi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Brittan, M. R. 1954. A revision of the Indo-Malayan fresh-water fish genus Rasbora. Monogr. Inst. Sci. Tech. Manila Monogr. 3: 1-224 + 3 maps. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409827" title="Antoni Serra Mir" nonfiltered="3401" processed="3386" dbindex="158431">
Antoni Serra Mir (Sa Pobla, 18 d'abril de 1956) s metge i fou batlle de Sa Pobla per el Partit Popular (PP).

Es llicenci en medicina i en cirurgia per la Universitat de Barcelona a l'any 1974. s metge especialista en medicina interna per l' Hospital de Sant Sebasti en Guipscoa, on va ser metge. Abandon el Pas Basc i torn a Mallorca, per ser el metge de capalera d'Insalud a Palma de Mallorca entre els anys 1980-82.  

Durant els anys 1986 i 1987 treball per la Clnica Femenas a la Unitat de Cures Intensives.  En 1987 comen a treballar per la Policlnica Miramar com a metge inter.  En 1995 fou nombrat Cap del Servei de Medicina Interna i director mdic.
A l'any 2007 fou nombrat director del nou hospital de Insalud a Inca, a l' Hospital Comarcal d'Inca on rest poc temps.  Llavors ja compaginava la seva tasca de metge amb la de batlle a Sa Pobla, al substituir a Jaume Font.

De la seva etapa com a militant poltic a Sa Pobla, Serra Mir comen com a regidor independent entre 1987 i 1988, any en que  ingress al PP del seu poble. El 1991 fou nomenat primer tinent de batlle. Des de que entr al Partit Popular, presid el comit local. Fou un dels fundadors de l'empresa agrcola UCO Sa Pobla, S.A.

Entre les seves aficions est la lectura i crrer. s casat i t dos fills.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409828" title="Rasbora borapetensis" nonfiltered="3402" processed="3387" dbindex="158432">

Rasbora borapetensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Malisia i al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Smith, H. M. 1934. Contributions to the ichthyology of Siam. IX-XIX. J. Siam Soc. Nat. Hist. Suppl. v. 9 (nm. 3): 287-325, Pls. 10-14. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409829" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3403" processed="3388" dbindex="158433">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren dues competicions d'handbol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc al Gimns Suwon entre els dies 20 de setembre i 1 d'octubre de 1988.

Comits participants.
Participaren un total de 282 jugadors d'handbol, 170 homes i 112 dones, de 15 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Handbol 1988;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409831" title="Rasbora trilineata" nonfiltered="3404" processed="3389" dbindex="158434">

Rasbora trilineata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong, a Malisia, Sumatra i Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1870. Ichthyologische Notizen (X). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 61 (1. Abth.): 623-642, Pls. 1-5. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409832" title="Rasbora borneensis" nonfiltered="3405" processed="3390" dbindex="158435">

Rasbora borneensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud i a l'oest de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1860. De visschen van den Indischen Archipel, Beschreven en Toegelicht. Deel II. Archipelagi Indici Prodromus, Auct., Volum II. Ordo Cyprini. Karpers.. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 7 (N. S., v. 2): 1-492 + i-xiii. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409834" title="Agust Serra Soler" nonfiltered="3406" processed="3391" dbindex="158436">
Agust Serra Soler (Sa Pobla, 16 de novembre de 1930) s un escriptor mallorqu.

Comen la seva tasca en la vida sent un capell, ordenant-se prevere a l'any 1956. D'en i fins 1978 fou el sacerdot de diferents parrquies de l'illa de Mallorca. Abandon el sacerdoci i un cop secularitzat fund i dirig diverses revistes. Aviat comenaria a escriure llibres i a collaborar amb premsa local.

Ha collaborat amb les revistes "El Mirall" i "Sller". Aix mateix ha collaborat amb Estudis Balerics.

Durant un any fou regidor a Fornalutx (1991-1992). s aficionat a la pesca, est casat i s pare de dos fills.

Obres.
"Via Crucis poltic dels poblers";
"Les set paraules en boca de l'home d'avui".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409835" title="Rasbora trifasciata" nonfiltered="3407" processed="3392" dbindex="158437">

 Rasbora trifasciata s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Popta, C. M. L. 1905. Suite des descriptions prliminaires des nouvelles espces de poissons recueillies au Borno central par M. le Dr. A. W. Nieuwenhuis en 1898 et en 1900. Notes Leyden Mus. v. 25 (note 15): 171-186. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409837" title="Rasbora brittani" nonfiltered="3408" processed="3393" dbindex="158438">

 Rasbora brittani s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H. R. 1976. Rasbora brittani, a new species of cyprinid fish from the Malay Peninsula. Trop. Fish Hobby. v. 24 (nm. 6): 94-98, 1 Pl. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409839" title="Rasbora tornieri" nonfiltered="3409" processed="3394" dbindex="158439">

Rasbora tornieri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indoxina, Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1922. Einige neue Ssswasserfische des Indo-Malayischen Archipels. Sitzungsber. Ges. Naturf. Freunde Berlin Nm. 1-2: 30-36.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409840" title="Miquel Segura Aguil" nonfiltered="3410" processed="3395" dbindex="158440">
Miquel Segura Aguil (Sa Pobla, 25 de gener de 1945) s un periodista, escriptor i argenter mallorqu.

Home polifactic de la societat poblera, t una argenteria familiar al costat de l'ajuntament del seu poble, ofici del qual se sent molt orgulls, ja que est vinculat als xuetes de Mallorca, dels quals descendeix. s fill i nt d'argenters i joiers.
Fou el president del Gremi de Joiers i Rellotgers de Mallorca durant la dcada dels vuitanta.

Ha collaborat amb premsa local com a ltima Hora, Diario de Baleares, Diario de Mallorca, i pel setmanari Brisas, del grup Serra.
Des de 1980-1989 fou el director de la revista Sa Pobla. 
Fou director de l'Institut Ramon Llull en Balears entre 2003-2004. Desprs va ser coordinador general de l'Institut d'Estudis Balerics (2004).

El 2008 fou nombrat ambaixador de Tarbut a les Balears. (Tarbut s una associaci d'Amics Lleidatans de la Cultura Hebrea).
Collabora amb entitats relacionades amb la cultura jueva com la Comunitat Jueva Progressista de Catalunya.

Entre les seves aficions est la lectura, el cine, el teatre i viatjar.

Obres.
Possessions de Mallorca (1985, 1987, 1989 i 1992) Quatre volums.
El darrer canonge (1991);
Memria xueta (1994);
Les Illes inolblidables. Crnica d'emigrants (1995);
Cuba en el cor (1996);
Un lejano aroma de caf. Crnica de mallorquines en Puerto Rico. (1997);
Entre dos islas. Mallorquines en la Repblica Dominicana(1998);
Cuba i Mallorca.
Pasin en blanco y negro (1999);
La casa del pare (1997) novella.
I de tot d'una fosca (2003);
Els saragalls del desig (2005);
Races chuetas, alas judas (2008);

Enllaos externs.
 La seva biografa personalitzada.
;
;
;
;
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409841" title="Rasbora bunguranensis" nonfiltered="3411" processed="3396" dbindex="158441">

Rasbora bunguranensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Brittan, M. R. 1951. New cyprinid fishes of the genus Rasbora from Borneo and Bunguran Islands. Proc. Calif. Zool. Club v. 2 (nm. 1): 1-5. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409845" title="Cant de Saverne" nonfiltered="3412" processed="3397" dbindex="158442">

El cant de Saverne  (alsaci Kanton Zwere ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Saverne aplega 18 comunes :
 

Histria .

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409846" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3413" processed="3398" dbindex="158443">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren dues competicions d'hoquei sobre herba, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici es disput entre els dies 8 de setembre i 1 d'octubre de 1988 a l'estadi d'hoquei herba de Seongnam.

Comits participants.
Participaren un total de 314 jugadors d'hoquei, entre ells 190 homes i 124 dones, de 13 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409847" title="Rasbora tobana" nonfiltered="3414" processed="3399" dbindex="158444">

 Rasbora tobana s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Toba (Sumatra, Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1934. Weitere Fische aus dem Toba-See in Sumatra. Sitzungsber. Ges. Naturf. Freunde Berlin 1934: 235-238. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1991. Notes on the taxonomy of some Sundaic and Indochinese species of Rasbora, with description of four new species (Pisces: Cyprinidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 2(2):177-191.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409850" title="Quanta, quanta guerra..." nonfiltered="3415" processed="3400" dbindex="158445">
Quanta, quanta guerra... s una novella de l'escriptora Merc Rodoreda i Gurgu publicada l'any 1980. Fou escrit durant la seva estada a casa de la seva miga Carme Manrubia a Romany de la Selva. Aquest llibre juntament amb Viatges a uns quants pobles   part del llibre Viatges i flors   li permeteren guanyar l'any 1980 el Premi Ciutat de Barcelona. Reb tamb el Premi Crtica Serra d'Or de l'any 80.

Segons explica Merc Rodoreda al prleg del llibre, el ttol original havia de ser El soldat i les roses i el protagonista de l'obra Manuel, tanmateix aquesta idea canvi; en Manuel es transform en l'Adri Guinart. Tamb ens confessa Rodoreda que a Quanta, Quanta, guerra... de batalles de guerres en si, no n'hi cap. La idea s fruit que volia fer el mateix que a l'obra El manuscrit de Sarragossa de Jan Potocki on en el seu llibre Saragossa tampoc hi apareix.


Me n vaig anar de casa per veure pobles, per conixer gent i perqu la meva mare m havia avorrit... i res no hauria pogut aturar-me. I tamb per anar a fer la guerra; tot i que l he vista de la vora no puc dir que l hagi viscuda perqu tant com he pogut n he anat fugint.
 Argument .

Adri Guinart s una noi de quinze any que cansat de la seva inexperincia a la vida i de l'anhel de llibertat, decideix anar al front amb un amic de la infncia juntament amb d'altres companys. All torn a fugir quan li ho proposen i li permetr viure tot un seguit d'aventures amb tot un seguit de persones desconegudes per pobles i selves.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409855" title="Rasbora calliura" nonfiltered="3416" processed="3401" dbindex="158446">

Rasbora calliura  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong, sud-est de Tailndia, sud-oest de Cambodja, Malisia, Sumatra i oest de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1894. Descriptions of new freshwater fishes from Borneo. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 6) v. 13 (nm. 75): 245-251. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409856" title="Quatre bodes i un funeral" nonfiltered="3417" processed="3402" dbindex="158447">

Quatre bodes i un funeral s una pellcula britnica dirigida per Mike Newell, estrenada el 1994 i doblada al catal.

 Argument .
Charles i el seu grup d'amics, tots ells solters i sense comproms, han arribat a una edat en la qual els seus coneguts han decidit anar contraient matrimoni. En una de les cerimnies, a la qual tots han estat convidats, Charles coneix a Carrie, una jove de la que s'enamora immediatament, per desprs de passar la nit junts, la parella no torna a veure's. Hauran d'esperar al segent casament, en el qual Carrie el presenta al seu proms. 

 Repartiment .
Hugh Grant: Charles;
Andie MacDowell: Carrie;
James Fleet: Tom ;
Simon Callow: Gareth ;
John Hannah: Matthew ;
Kristin Scott Thomas: Fiona ;
David Bower: David ;
Charlotte Coleman: Scarlett;
Rowan Atkinson: Padre Gerald;
Anna Chancellor: Henrietta ("Duckface");
David Haig: Bernard;
Sophie Thompson: Lydia;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Hugh Grant;
 BAFTA a la millor pellcula;
 BAFTA al millor actor per Hugh Grant ;
 BAFTA a la millor actriu secundria per Kristin Scott Thomas;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor gui original per Richard Curtis;
 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per  Andie MacDowell ;
 Globus d'Or al millor gui per Richard Curtis;
 BAFTA al millor actor per Simon Callow i John Hannah;
 BAFTA a la millor actriu secundria per Charlotte Coleman ;
 BAFTA al millor muntatge per Jon Gregory ;
 BAFTA al millor vestuari per Lindy Hemming;
 BAFTA al millor gui original per Richard Curtis;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409858" title="Postals des de Hollywood" nonfiltered="3418" processed="3403" dbindex="158448">

Postals des de Hollywood  (Postcards from the Edge) s una pellcula estatunidenca dirigida per Mike Nichols , estrenada el 1990 i doblada al catal.

 Argument .
A Hollywood, la jove Suzanne Vale, que voldria fer carrera en el negoci de l'espectacle, est enfrontada permanentment amb la seva mare Doris Mann, una clebre actriu que abusa del seu status per ficar-se a la vida de la seva filla.

 Repartiment .
 Meryl Streep : Suzanne Vale ;
 Shirley MacLaine : Doris Mann ;
 Dennis Quaid : Jack Faulkner ;
 Gene Hackman : Lowell Kolchek ;
 Richard Dreyfuss : el doctor Frankenthal ;
 Rob Reiner : Joe Pierce ;
 Mary Wickes : l'via ;
 Conrad Bain : l'avi  ;
 Annette Bening : Evelyn Ames ;
 Simon Callow : Simon Asquith ;
 Gary Morton : Marty Wiener ;
 CCH Pounder : Julie Marsden  ;
 Sidney Armus : Sid Roth ;
 Robin Bartlett : Aretha ;
 Barbara Garrick : Carol ;
 Anthony Heald : George Lazan;

 Premis .
  American Comedy Awards 1991 : Premi a la millor actriu en un paper principal per Meryl Streep.
  Premi del Cercle de la  crtica de cinema de Londres: Premi revelaci de l'any per    Annette Bening ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409860" title="Gian Maria Volont" nonfiltered="3419" processed="3404" dbindex="158449">


Gian Maria Volont (9 d'abril de 1933 - 6 de desembre de 1994) va ser un actor itali. s fams pels seus papers de canalla les pellcules de Sergio Leone  Per un grapat de dlars (als crdits com "Johnny Wels") i Per qualche dollaro in pi.

Biografia.
Volont va nixer a Mil, i es va graduar a Roma el 1957. Va fer una breu carrera com a actor a la televisi i al teatre (Shakespeare, Goldoni), abans de concentrar-se en la seva carrera al cinema. Va fer el seu debut el 1960 amb Sotto dieci bandiere, dirigida per Duilio Coletti. Just quatre anys ms tard, Volont va interpretar a "Ramn Rojo" a Per un grapat de dlars (1964), i "El Indio" a Per qualche dollaro in pi (1965). Les dues pellcules van ser dirigides pel llavors desconegut Sergio Leone, i els papers de Volont li portarien el seu reconeixement des de les audincies americanes. 

Les seves actuacions de personatges memorables per neurtics, juntament amb l'xit mundial inesperat de les pellcules, li van donar fama internacional. Volont ja havia interpretat comdies, incloent-hi Un cavallo della tigre (1961), de Luigi Comencini, i havia confirmat la seva versabilitat a L'armata Brancaleone (1966). Tanmateix, la seva dimensi principal va ser en papers dramtics com Banditi a Milano (1968), de Carlo Lizzani, Sbatti il mostro en prima pagina (1972) de Marco Bellocchio,  La Classe operaia va in paradiso (1972) del seu amic Elio Petri i Il Sospetto (1975) de Francisco Maselli. 

El 1968 va guanyar un Silver Ribbon com a millor actor per A ciascuno il suo, tamb dirigida per Elio Petri. Volont va rebre el mateix premi per a altres dues interpretacions dirigides per  Petri:  Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto (1971, guanyadora d'un Oscar com a millor pellcula estrangera), considerat per molts com la seva millor interpretaci; i a  Opera al nero  (1989). El 1983 va guanyar el Premi a la interpretaci masculina al Festival Internacional de Cinema de Cannes per  La morte di Mario Ricci. Quatre anys ms tard, al Festival de Cinema Internacional de Berlin, va guanyar el premia al millor actor per  Il Caso Moro. El 1990 era declarat millor actor europeu per  Porte aperte. El 1991, al Festival Internacional de Cinema de Vencia, guanyava un Lle d'Or per la carrera. 

Volont tamb va interpretar nombrosos papers a fora d'Itlia. Va ser un dur activista poltic i conegut pels seus punts de vista d'esquerra.

Va morir d'un atac de cor el 1994 a Florina, Grcia durant la filmaci de  Ulysses' Gaze , dirigida per Theo Angelopoulos. El seu paper a la pellcula era els d'Erland Josephson.
Complint amb la seva voluntat, el lloc on reposen les seves despulles s un cementiri petit a l'illa de Sardenya, a Isola della Maddalena. 

Filmografia selecta.
Le quattro giornate di Napoli (1962);
Per un grapat de dlars (Per un pugno di dollari) (1964) (als crdits surt com "Johnny Wels");
Per qualche dollaro in pi (1965) ;
L'armata Brancaleone (1966);
Jo sc la revoluci (Quien sabe?),(1966);
Faccia a faccia (1967);
A ciascuno il suo (1967);
Le Cercle rouge (1970);
ndagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto (1970);
Sacco e Vanzetti (1971);
Sbatti il mostro in prima pagina (1972);
La Classe operaia va in paradiso (1972);
Il Caso Mattei, 1972);
Lucky Luciano (1973);
Giordano Bruno (1973);
Todo modo (1976);
Cristo si  fermato a Eboli (1979);
Operacin Ogro (1979);
Il caso Moro (1986);
Cronaca di una morte annunciata (1987);
Un ragazzo di Calabria (1987);
L'opera al nero (1988);
Funes, un gran amor (1993);

  Enllaos externs .
Gian Maria Volont a IMDB;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409862" title="Florian Leopold Gassmann" nonfiltered="3420" processed="3405" dbindex="158450">
Florian Leopold Gassmann (Brx, Bohmia, 3 de maig de 1729   Viena, ustria, 21 de gener de 1774), compositor de msica austrac.

Se li deuen algunes peres i varies notables composicions religioses, figurant entre les primeres: Merope; Issipele; Catone in Utica; Ezio; L Olympiade; Il mondo nelle Luna; Il trionfo d amore; L uccellatore; Il filosofo innamorato; Un pazzo ne fa cento, etc..Entre les segones figuren moltes misses, salms, etc.,

Se li deuen, a ms, l oratori Betulia liberata, himnes, simfonies, etc.

Aquest compositor que havia estudiat a l escola del pare Martini, a Bolonya, fou cridat el 1762 a Viena com a mestre compositor de l pera Imperial, i des del 1771 exerc els crrecs de mestre de capella de la cort i director de la Biblioteca Musical de l emperador d ustria.

Referncies.
Tom nm. 25, pag. 999 de l enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409863" title="Raimundo Prez Lezama" nonfiltered="3421" processed="3406" dbindex="158451">
Raimundo Prez Lezama (Barakaldo, 22 de novembre de 1922 - Bilbao, 24 de juliol de 2007) fou un futbolista basc que jugava a la posici de porter. Com a porter va militar a les files del Southampton, Arenas de Getxo, Athletic Club, Indautxu i Sestao Sport. 

 Trajectria .

Lezama fou un dels "Nens de la Guerra" que es va veure forat a emigrar a causa de la Guerra Civil Espanyola, arribant a Southampton (Anglaterra) el 23 de maig de 1937. Durant la seva estncia all, jug a l'equip de la seva escola, el Nazareth School, essent  posteriorment fitxat pel Southampton Football Club, debutant en un partit davant l'Arsenal en el que encaix un 5-0. Tan sols va disputar dos partits ms com a porter del Southampton.

Al seu retorn a Espanya, el 1940 fou fitxat pel Arenas de Getxo, incorporant-se a la segent campanya al Athletic Club de Bilbao. Debut a la Primera divisi espanyola el 27 de setembre de 1942 en el partit Athletic 5 - 0 Betis. Aquell mateix any l'Athletic aconsegu el ttol de Lliga.  

A la temporada 1946/47 aconsegu el prestigis Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la temporada al tan sols rebre 29 gols en 23 partits. Aquella temporada l'Athletic aconseguiria el subcampionat de Lliga.

No obstant, l'any 1951, Lezama es succet per un altre mtic porter, Carmelo Cedrn, i la seva carrera comena a declinar, disputant entre 1952 i 1957 tan sols 12 partits de liga, fet que el portaria a l'any 1957 a fitxar pel Indautxu, on coincid amb els seus ex-companys Zarra, Panizo i "Piru" Ganza. Amb l'Athletic Club de Bilbao Lezama havia guanyat sis Copes del Rei i dos Lligues.

A la segent campanya milit al Sestao Sport Club i, per ltim, dos anys desprs, torn a l'Arenas Club de Getxo, equip en el que es retir l'any 1961, havent jugat un total de 197 partits a Primera divisi espanyola.

 Selecci Nacional Espanyola .

Raimundo Prez Lezama fou internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en una ocasi, concretament el 26 de gener de 1947 en el partit Portugal 1 - 4 Espanya.

 Clubs .

 Southampton FC: 1939 - 1940;
 Arenas Club de Getxo: 1940 - 1941;
 Athletic Club de Bilbao: 1941 - 1957;
 Sociedad Deportiva Indautxu: 1957 - 1958;
 Sestao Sport Club: 1958 - 1960;
 Arenas Club de Getxo: 1960 - 1961;

 Ttols .

 Campionats nacionals .

 2 Lligues espanyoles: 1942/43 i 1955/56;
 6 Copes del Rei: 1943, 1944, 1945, 1950, 1955 i 1956. ;

 Distincions individuals .

 1 Trofeu Zamora: 1946/47;

 Enllaos externs .

 Lezama a www.lfp.es;
 Fitxa de Lezama com a jugador de la Selecci espanyola;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409865" title="Wojciech Kowalczyk" nonfiltered="3422" processed="3407" dbindex="158452">





Wojciech Kowalczyk (Varsvia, 14 d'abril de 1972) s un futbolista polons que jugava de davanter.

 Trajectria .
Kowalczyk es va formar en un petit equip de Varsvia, l'Olimpia, fins que al 1985 va passar a les files del Polnia Varsvia, abans d'arribar a un equip gran, el Legia Varsvia, al 1990. A l'equip capital va guanyar diversos ttols i va debutar amb la selecci del seu pas. Tamb va jugar en competicions europees; de fet, dos gols seus davant la Sampdoria li van donar el passi al seu equip per a semifinals de la Recopa.

El seu bon joc van cridar l'atenci d'altres lligues, i al 1994 fitxa pel Real Betis, de la lliga espanyola. Encara que el seu equip fa una gran temporada, quedant tercer, el polons no aconsegueix ser titular i noms anota 4 gols en 20 partits. Les segents campanyes tampoc triomfa a Sevilla i a la 98/99 juga a la UD Las Palmas, de Segona Divisi.

Al 2000 torna al seu pas, en un breu pas pel Legia Varsvia, on noms roman un any abans de marxar a la lliga xipriota. A l'illa jugar en dos equips, a l'Anorthosis Famagusta (2001-2003) i a l'APOEL, (2003-2004). Posteriorment, regressa a Polnia per militar a un equip amateur, l'AZS Absolwent UW Warszawa.

 Selecci .
Kowalczyk va jugar 39 partits internacionals amb la selecci de futbol de Polnia, entre 1991 i 1999, marcant fins a 11 gols.

Va formar part del combinat olmpic del seu pas que hi va guanyar la medalla d'argent als Jocs Olmpics de Barcelona 1992.

 Ttols .
 Medalla d'argent als JJOO de Barcelona 92.
 4 lligues poloneses (una d'elles retirada per cas de corrupci).
 1 Copa polonesa.
 1 Supercopa polonesa.
 1 Copa de Xipre.
 1 lliga de Xipre.
 Mxim golejador de la lliga de Xipre 01/02.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409875" title="Altenheim" nonfiltered="3423" processed="3408" dbindex="158453">

 Altenheim (en alsaci ltene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 224 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409876" title="Le Born (Losera)" nonfiltered="3424" processed="3409" dbindex="158454">


Le Born s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409878" title="Rafel Serra de la Creu Bennsser" nonfiltered="3425" processed="3410" dbindex="158455">
Rafel Serra de la Creu Bennsser (Sa Pobla, 27 de mar de 1953) s un advocat, poltic, heraldista i genealogista mallorqu.

Es llicenci en dret, especialista en dret civil i de famlia en 1979 i diplomat en empresarials per la Universitat de Barcelona. El 1981 comen a treballar com advocat a Palma.  

Ingress al Centre Democrtic i Social (CDS) en 1985 a on restaria fins el 1989. L'any segent, s'afili al Partit Popular.

Ha collaborat amb premsa local, publicant articles i estudis diversos a diferents revistes.

Entre les seves aficions hi ha la histria i l'agricultura. Est casat amb Maria dels ngels Ventayol Ventayol (Alcdia) i s pare d'un fill.

Distincions.
Acadmic numerari i secretari de l'Acadmia Mallorquina d'Estudis Genealgics, Herldics i Histrics.
Membre de la Uni de la Noblesa de l'Antic Regne de Mallorca, on s fiscal.
Membre  de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci.
Membre de l'Associaci Espanyola de Canonistes.
Membre de l'Associaci de Biblifils "Els Nostres Llibres".
Membre de la Societat Arqueolgica Lulliana.
Cavaller de l'orde del Sant Sepulcre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409879" title="Litobiomorf" nonfiltered="3426" processed="3411" dbindex="158456">


Els litobiomorfs (Lithobiomorpha) sn un ordre de miripodes quilpodes que inclou els populars centcames o centpeus.

Tenen el cos allargat i possexen 15 parells de potes, la qual cosa els diferencia dels escolopendromorfs -que tamb cont espcies amonedades centcames-, que en tenen de 21 a 23 parells.

Taxonomia.
Els litobiomorfs inclouen dues famlies:

Henicopidae;
Lithobiidae;

Totes les espcies presents al Pasos Catalans pertanyem a la famlia Lithobiidae, concretament als gneres Lithobius i Eupolybothrus.

Els creterostigmomorfs (Craterostigmomorpha), classificats antigament com a un subordre dels litobiomorfs, s'han separat en ordre propi.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409880" title="Fgols de Tremp (antic municipi)" nonfiltered="3427" processed="3412" dbindex="158457">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Fgols de Tremp.;

Fgols de Tremp, o Fgols de la Conca s un antic municipi del Pallars Juss agregat l'any 1970 al terme municipal de Tremp. Antigament, aquest municipi s'havia anomenat Eroles, ats que el poble que hi feia de capital procedia del terme del castell i Baronia d'Eroles: fins el 1950, doncs, la capitalitat del municipi estigu situada en el poble d'Eroles. Tenia una extensi de 77,88 km, i fou el segon ms extens dels que es van incorporar a Tremp.

Amb aquesta annexi, el terme pallars ms petit, Tremp, fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fgols de Tremp, Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya  i Vilamitjana, i es convert en el de ms extensi, del Pallars Juss i de tot Catalunya.

 Geografia .
 Descripci del terme .
 El permetre .
L'antic terme municipal de Fgols de Tremp ocupa tota la meitat meridional del sector de ponent de l'actual municipi de Tremp. Limitava al sud amb el terme de Sant Esteve de la Sarga, i el de Castell de Mur (antic terme de Mur, al sud-est amb l'enclavat de Claret del terme de Tremp, a llevant amb el terme de Talarn, al nord-est amb l'antic terme de Gurp de la Conca, ara tamb de Tremp, al nord amb el de Sapeira, igualment integrat a Tremp, al nord-oest amb el d'Areny de Noguera, i a ponent amb el del Pont de Montanyana, aquests dos darrers de la comarca de la Ribagora.

En el lloc on el barranc dels Horts, que baixa del nord-est del poble de Castissent, s'aboca en la Noguera Ribagorana, a 508 m. alt., es troba el punt ms meridional de l'extrem de ponent de l'antic terme de Fgols de Tremp. Des d'aquest punt, tritermenal, ja que s'hi troba aquest terme amb el ribagor del Pont de Montanyana i el pallars de Sant Esteve de la Sarga, el lmit de Fgols de la Conca ressegueix aiges amunt la Noguera Ribagorana, deixant, doncs, el terme del Pont de Montanyana a l'oest, fins a l'extrem sud d'aquesta darrera poblaci, a 523 m. alt. En aquest lloc el termenal abandona la llera del riu i trenca cap al nord-est, per fent un arc passant pel costat de llevant del nucli urb del Pont de Montanyana, travessa el barranc del Pont, i va fins el Mol, on ja emprn cap al nord-est resseguint la Serra de les Creus, fins a l'alada de 738,6 m. alt., prop de les runes de Casa Paula. En aquest lloc trobava el punt on es trobaven els termes del Pont de Montanyana, Fgols de Tremp, o de la Conca, i Sapeira.

El termenal continuava cap al nord-est per la carena, per ara s un lmit municipal ja esborrat, ats que separava dos termes quan han estat integrats en el de Tremp. Aquest antic termenal, sempre cap al nord-est, resseguia la Serra de Palas, cap a Casa Torbio, i, sempre en direcci nord-est, per baixant pel vessant nord, anava a buscar el Serrat dels Trencs, que pujava fins els 1.000 m. alt., i encara continuava cap al Puny del Moro, de 1.023, al nord-oest del poble de Claramunt, i, sempre en la mateixa direcci, per la Collada de Roca de la Mola, ascendia fins els 1.194, al Pas del Rac, de la Roca de la Mola. Aqu es trobaven els termes de Fgols de Tremp (Eroles, ms antigament), Sapeira i Gurp de la Conca, actualment tots trets ajuntats a Tremp.

En aquest lloc el termenal emprenia la direcci sud-est, per anar a buscar les carenes que delimiten per llevant la vall d'Eroles, deixant a ponent el Corral del Salvador, les Masies de Peranton, els Obacs, i arriba al Tossal de Belard, de 714 m. alt. D'aqu, sempre per la carena, baixa fins el barranc de Riucs, prop d'on hi ha la Font de la Salut, a 510 m. alt. Aqu es trobava el lmit amb l'enclavat de Claret, del terme de Tremp. El termenal amb aquest enclavament resseguia el barranc de Riucs cap a ponent, fins el lloc on hi ha actualment el petit embassament del Pont de Forats. A la cua d'aquest pant, el termenal pujava cap al sud-oest, per anar a buscar un lloc a ponent del Serrat de Cabicerans, de 747 m. alt., serrat que anava seguint cap a ponent, fins que poc abans d'arribar al poble de Puigverd, trencava cap al sud fins arribar al  barranc de Frnols, a 650 m. alt.

En aquest lloc es trobava el lmit amb l'antic terme de Mur, actualment de Castell de Mur. En aquest tros, la lnia de terme municipal segueix un tros el darrer barranc esmentat, i, seguint una lnia quasi recta cap a ponent, puja al Serrat del Pui, als peus del Pui del Moro, al nord-oest del Mell, on arriba als 951, on passa la carretera de Puigverd al Mell. Continua pel vessant sud-oest del mateix serrat, fins que troba capalera del barranc de l'Eloi, que segueix aiges avall, de nord a sud. Quan arriba a la cota 750, el termenal segueix aquesta alada pel vessant meridional de la Serra d'Arbull, fins que arriba al nord de l'Auberola, on el termenal baixa a trobar el barranc Gros.

Al cap de poc d'haver seguit aquest barranc aiges avall comena un nou lmit municipal: ara s amb Sant Esteve de la Sarga. Durant molt de tros, fins a sota de la Serra del Batlle, el termenal s el barranc. Al lloc anomenat les Pletes de la Torre, a l'extrem nord del Serrat del Dogat i al sud del Serrat de Castissent, la lnia de terme abandona el barranc per pujar una mica cap al nord-oest, segueix el vessant sud del serrat que fa de lmit nord del barranc Gros, fins que arriba al Pas del Llop. En aquest lloc, el termenal trenca cap al nord-oest, baixa al barranc de l'Obaga, a 610 m. alt., puja a la Mola de Casa Mart, de 674, i va a passar a prop i a ponent del poble de Castissent, al nord-oest del qual baixa a trobar el barranc dels Horts a la Torreta, i, seguint-lo ara cap al sud-oest, arriba a trobar la Noguera Ribagorana.

Com es pot veure, s un terme molt accidentat, compost per tot de serres, limtrofs i interiors, i tot de valls interiors, que marquen els diferents territoris on es troben els pobles i caseries que pertanyien a aquest terme.

 Les unitats territorials .
 La vall del barranc del Pont o de la Vileta .
La meitat nord de l'antic terme de Fgols de la Conca t com a element vertebrador dos barrancs. A ponent, el barranc del Pont, que s el que aflueix en la Noguera Ribagorana al Pont de Montanyana. A la capalera, es coneix com a barranc de la Vileta, i rep a la capalera diversos barrancs: el del Coll de Bimet, el del Forat i el dels Camps, que neix a prop del poble de Claramunt. Aiges avall, aquest barranc passa per sota i al nord de la caseria de la Vileta, prop d'on neix, a llevant, el barranc de l'Obaga, que li aflueix per l'esquerra, un altre tamb anomenat de la Vileta, que neix a ponent d'aquesta caseria, i el de les Tarteres, que li arriba des del nord, en un lloc anomenat la Creu de barrancs. Encara ms tard li arriba des del sud el de l'Obaga Negra, i desprs, des del nord, el dels Trencs. Bastant ms endavant encara rep el barranc dels Porquers des del sud-est, moment en qu es coneix ja com a barranc del Pont, prenent el nom del Pont de Montanyana, on arriba al cap de poc.

Tota aquesta vall s actualment prcticament despoblada, ats l'abandonament general del treball de pagesia arreu del pas, i especialment en aquestes valls, per cont el poble de Claramunt i tot un conjunt de masos en molts dels quals hi ha romanalles clares d'poca medieval, com, per exemple, diverses capelles, moltes d'elles romniques. Sn, per exemple, seguint de llevant a ponent, el mateix poble de Claramunt, la caseria de la Vileta, a la carena de qu es parlar ms endavant, per abocada a aquesta vall, i els masos de Cal Cas, Casa Escol, Casa Ramon, Casa Fums amb l'ermita de sant Salvador i santa Anna, Casa Torbio, mas de Palas i Casa Paula (als vessants nord que limiten la vall), la important Casa Ensenyat, amb la capella de Sant Vicen, al fons de la vall, i la caseria de la Vileta,amb la capella de Santa Llcia, el mas vell de Torbio, la masia de la Roureda, la caseria de Prullans, el Mas d'en Borrell, entre d'altres (als vessants sud que limiten la vall).

 La vall del barranc de Rics .
A llevant, es troba el barranc de Rics, que a la capalera est format per la uni de tot de barrancs i llaus: el torrent del Sol (amb les llaus de la Llosa i de la Font Blanca que el formen), barranc de les Pasteroles (amb el barranc d'Eroles, el de la Font Gran i el dels Albars a la capalera), barranc de la Font. El barranc de Rics es forma, unint-los tots, just a sota i al sud del poble d'Eroles. Ms avall encara se li uneixen dos barrancs ms, que formen part d'aquesta vall: el de Torric i el de Cambranal. Just quan s'han unit tots s'acaba l'antic terme de Fgols de Tremp. A part del poble d'Eroles, en aquest sector no queden a penes masies: es conserven restes de Forats, lo Teuler i capelles com Sant Mart o Sant Pere Mrtir.

 Montserbs, Montllobar i la carena de la carretera .
La carretera C-1311, que uneix el Pont de Montanyana amb Tremp, discorre per diverses carenes, enllaant-les, al centre de les quals hi ha el Coll de Montllobar, que parteix les aiges de les dues Nogueres, la Pallaresa i la Ribagorana. Al llarg del traat de la carretera, i de les serres que en deriven, es van trobant alguns dels pobles i caseries ms importants del terme. De llevant a ponent, es troben Fgols de Tremp, Puigverd, el coll de Montllobar, prop del qual hi ha el mas i el castell de Montllobar, i el mas de Casanova, ms endavant la Casota i l'Hostalet, la Vileta ms a ponent, la Mare de Du de Montserbs i el Santuari de les Capelles ms endavant, la Masia del Caador, el Mas de Faro, amb la capella de Sant Salvador, el Mas de Ciutat, la caseria de Prullans, el Mas de Juaneu i el Mas d'Isidro.

 Les valls del barranc de la Gargalluda, dels Horts i Gros .
La meitat sud del terme tamb t dues meitats, segons a quina Noguera van a afluir els barrancs, per noms pertany a Fgols de Tremp la de ponent. Sn tres valls prcticament paralleles, les que formen el territori del sector. Ms al nord, el barranc de la Gargalluda, barranc del Masi o Mssiot a la capalera, que t al capdamunt de la vall Serra del Masiot, que pren el nom de l'antiga masia d'aquest nom: lo Masiot. Vall avall es troba la Casa Concurrell, el Corral de Maiestre i el Mas de Maiestre.

Parallela ms al sud, el barranc dels Horts, que neix prop de la caseria de los Masions (la Masia del Rei, la Casa del Msic, Casa Xaet, la Caseta, Casa Pauet, Mas del Pere, i la capella de la Mare de Du del Roser), i troba ms al sud-est, enfilada en els vessants que delimiten la vall per migdia, el poble de Castissent i les cases que en depenien: Casa Mostatxo, les Cases del Pacient, Casa Cortit, Casa de l'Aiguader, Casa Caador, Casa Batlle, Casa Mart, Casa Carlets...

Finalment, ms a migdia trobem el conjunt de valls a l'entorn del barranc Gros, barranc que s compartit amb Sant Esteve de la Sarga, amb Casa Serr i Salze, que t capella, a la vall del barranc de Cantillons, el Mas de Canelles a la vall del barranc homnim, la vall del barranc de Montllobar i la de la vall de l'Abeurador, actualment desertes.

 Arbull .
Separant les dues meitats del sector sud de l'antic terme hi ha la Serra d'Arbull, continuaci cap al sud-oest de la Serra de Montllobar, que cont un dels llocs ms interessats del terme: la Mare de Du d'Arbull, amb l'antic poble de Miravet d'Arbull i algunes masies, com la Masieta, el Mas de Francisquet, el Mas d'Eloi i el Mas de carrasquet. Sota mateix, per ja en terme de Castell de Mur, hi ha l'Auberola.

 Les carenes interiors .
Separant aquestes diverses valls, tot de serres, algunes de considerable alada, van marcant el territori. Les ms importants ja han estat descrites anteriorment, per destaquen, a ms, uns quants turons que centren aquestes carenes. A ponent, tocant a la carretera C-1311, hi ha els serrats de l'liga i de Ciutat, que es troben a Montserbs, on hi ha el Tossal Gros, de 1.085 m. alt.

Al sud-est de Castissent hi ha el Tossal de l'Aleix, de 868 m. alt., amb la Pica Moix, de 806, i lo Morral del Bou, de 821, que constitueixen la carena ms important d'aquest sector.

I, sobretot, cal tenir en compte la carena que fa de divisria de conques, la de Montllobar, amb el cim d'aquest nom, de 1.104 m. alt., on hi ha el vrtex geodsic 256089001, i que t dos altres cims significatius, amb els quals forma la carena: al sud-oest, lo Puiol, de 1.124 (ms alt, per de menys significaci en el llco, tot i que s el punt de trobada de tres serrats: el principal de Montllobar, el Serrat d'Arbull, ja esmentat, i el Serrat del Pui. Al nord-est, a l'extrem del serrat hi ha el lloc on estigu emplaat el castell de Montllobar, a 1.049 m. alt.

 Nuclis de poblaci .
La llista dels nuclis de poblaci antics no s curta. Els ms importants, avui dia encara habitats, sn els dos pobles que han fet de cap del municipi, Eroles, fins el 1950, i Fgols de Tremp, o de la Conca, que ho fou fins el 1972. A ms, cal tenir en compte en lloc principal el que avui dia s el poble ms habitat de l'antic terme: Castissent. Completen la llista de pobles Claramunt i Puigverd.

Pel que fa a caseries, fins bastant modernament foren habitats Arbull, la Casota, Montllobar, Prullans, la Vileta i Vivers (que es desconeix on era), per en temps ms endarrerits, encara en trobarem d'altres, de caseries o agrupacions de masos, que tingueren prou personalitat per tenir capella prpia, molts d'ells: Casa Batlle de Fgols, el Mas de Prior, o Masenc (amb les restes de l'esglsia romnica de sant Joan Evangelista), el Mas de Torbio (amb la capella de santa Anna), el Mas de Ciutat (amb la capella de la Mare de Du del Roser), el Mas de Palac, la Casa Mostatxo (amb la capella de sant Agust), Cal Batlle de Castissent (amb la capella dels sants Antoni de Pdua i Antoni Abat), Casa Miquel (amb la capella de sant Germ), Casa Cortit (amb les restes de l'esglsia romnica de sant Miquel), el Mas de Faro (amb la capella de sant Salvador), Casa Salzer, o Ca l'Aleix (amb la capella de sant Pere), el Mas de l'Ensenyat (amb l'esglsia romnica de sant Vicen), Casa Fums (amb l'esglsia romnica de sant Salvador), el Mas Pedr (amb la capella de la Mare de Du del Roser), el Mas Carlets (amb la capella de sant Agust)...

Tamb destaca el santuari de la Mare de Du de Montserbs, amb una ermita propera, totes dues romniques i amb la mateixa advocaci.

Finalment, sn presents en aquest terme restes de castells, fortificacions i despoblats, o vilatges, que testimonien un terme d'Eroles medieval molt ms poblat del que s actualment: el castell de Montllobar.

 Histria .

La base del terme fou la baronia d'Eroles. Ara b, dels pobles de l'antic terme de Fgols de Tremp que avui hi trobem integrats, sn bsicament Eroles, Montllobar i la Vileta els que la integraren, a ms d'altres pobles dels termes vens. La resta, pertanyien a diferents senyorius, com queda explicat a cada article respectiu, que trobaren el que tenien en com en la creaci del municipi com.

En efecte, el 1840 es crearen els municipis, en el marc de la reestructuraci territorial que tamb cre les provncies, inexistents abans d'aquell any. El municipi creat fou, en principi el d'Eroles -escrit sovint Arolas-, que tenia com a capital la poblaci que ja fou cap de la baronia del mateix nom. El 1950 la capitalitat pass a Fgols de Tremp (o de la Conca), i aix es denomin el municipi sencer entre aquell any i el 1970, en qu fou suprimit, per tal d'integrar-lo a Tremp.

Vers 1900, a la Geografia de Carreras Candi, consta que el terme d'Eroles es composava de 202 edificis, amb 492 habitants de fet i 497 de dret. Al cap de poc ms de cent anys, es pot veure de quina manera s'ha despoblat aquest antic terme, amb els 35 habitants actuals, repartits entre tots els nuclis que el formaven.

 Activitat econmica .
L'activitat tradicional del terme era basada en l'agricultura (vi de no gaire qualitat, oli, blat, sgol, ordi, civada, patates i mongetes) i pastures per al bestiar, sobretot a la zona de Claramunt. Es criava bestiar de llana, cabres, vaques i mules. Tenia una incipient activitat industrial, amb tres molins fariners i dos trulls.

El terreny, en tot el terme municipal, s rocs i de poca qualitat, fins i tot poc boscs. Els escassos boscos eren sobretot de roures, alzines i garrics. Era traddicional, principalment a Eroles, Fgols i Montllobar, una agricultura de rompuda: talar boscos (rompre) per tal d'alliberar terres que durant un breu perode de temps eren molt productives. Desprs s'abandonaven, i es rompien d'altres boscos. Aquesta s una de les causes de l'empobriment, a llarg termini, de la terra.

 Serveis turstics .
En tot l'antic terme de Fgols de Tremp, noms s possible trobar dos establiments dedicats al turisme. Es tracta de dues cases d'allotjament rural, una a Eroles, i l'altra a Fgols de Tremp.

 Comunicacions .
L'antic terme de Fgols de Tremp disposa d'una sola carretera que el travessi, i que permeti comunicar els pobles entre ells i amb el cap de municipi actual i de comarca: Tremp. s la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, de 26 quilmetres, la major part dels quals transcorren dins d'aquest antic terme. Prenent com a referncia el poble de Fgols de la Conca, el Pont de Montanyana queda a 16,5 quilmetres, i Tremp, a 10,5.

Una pista rural en bon estat, asfaltada, uneix aquesta carretera, al punt quilomtric 16, amb Gurdia de Noguera, passant per Puigverd, Vilamolat, el castell de Mur, Collmorter i Santa Llcia de Mur.

Una altra pista rural -carretera, de fet- asfaltada uneix Castissent amb la carretera del mateix tipus que va de Sant Esteve de la Sarga al Pont de Muntanyana.

Finalment, una altra carretera del mateix ordre parteix de la C-1311, a ponent del Coll de Montllobar, aproximadament al quilmetre 11,5, per arribar al poble de Claramunt.

No hi ha cap mena de servei de transport pblic que circuli per aquest antic terme; la proximitat de Tremp i la poca poblaci que hi queda, per, fa menys problemtica aquesta situaci.

No hi ha ni tan sols transport escolar cap a Tremp, atesa la prctica inexistncia de poblaci en edat escolar, a Fgols de la Conca.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409882" title="Don Cheadle" nonfiltered="3428" processed="3413" dbindex="158458">

Don Cheadle s un actor i productor estatunidenc nascut el 29 de novembre de 1964 a Kansas City, Missouri (Estats Units).

 Biografia .
Diplomat en art a la Universitat de Denver, Don Cheadle passa nombroses proves que el portaran finalment el 1986 a una participaci en la srie de televisi Fame. Desprs d'una aparici a Moving Violations, la seva carrera a la gran pantalla arrenca el 1987 grcies a John Irvin, que li confia el paper del soldat Washburn a Hamburger Hill, i desprs a Dennis Hopper que el fitxa pel rodatge de Colors el 1988. Per ha d'esperar fins a 1995 per imposar-se com un millors segons papers del cinema americ. 

Dna aix la rplica a Denzel Washington a El diable amb un vestit blau, Tommy Lee Jones a Volcano (1997), Mark Wahlberg a Boogie Nights (1998), Warren Beatty a Bulworth (idem.), Nicolas Cage a Family Man (2000), Gary Sinise a Mission to Mars (idem.), John Travolta a Operaci Swordfish (2001) o encara Sean Penn a L'assassinat de Richard Nixon (2004). Fidel a Steven Soderbergh, Don Cheadle interpreta sota la seva direcci un malfactor boxejador (Un embolic molt perills), un policia tena (Traffic) aix com un atracador tranquil a Ocean's Eleven (2001) i a les seves continuacions. S'uneix a un repartiment prestigis, el dAfter the Sunset amb Pierce Brosnan i Salma Hayek. 
L'any 2005 marca un gir decisiu en la seva carrera ja que, per primera vegada, t el primer paper d'una gran pellcula : Hotel Rwanda que li ha valgut diversos premis i nomenaments. Enfortit amb aquest xit, desitja rodar ell mateix l'adaptaci d'una novella d'Elmore Leonard, Tishomingo Blues,  en el qual es posa en escena al costat de Matthew McConaughey. El projecte no t tanmateix xit.

Desprs del seu paper a Hotel Rwanda el 2004, que relata el genocidi a Rwanda de comenaments dels anys 90, es compromet en aquesta causa. El gener del 2005, va al Sudan amb 5 membres del Congrs dels Estats Units per visitar camps de refugiats i trobar supervivents de la guerra civil al Darfour, i desprs ho testimonia en un reportatge televisat. 

Ha participat en el projecte del clebre documental King Leopold's Ghost, inspirat en el llibre  polmic d'Adam Hochschild) en tant que narrador ; documental que s'ha emportat, d'altra banda, nombrosos premis arreu del mn. 

Don Cheadle s tamb un jugador de pquer.

Filmografia.
Moving Violations (1985);
Hamburger Hill (1987);
Colors (1988);
Roadside Prophets (1992);
The Meteor Man (1993);
Lush Life (1993) (TV);
Things to Do in Denver When You're Dead (1995);
El diable amb un vestit blau (Devil in a Blue Dress) (1995);
Volcano (1997);
Rosewood (1997);
Boogie Nights (1997);
Un embolic molt perills (Out of Sight) (1998);
The Rat Pack (1998);
Bulworth (1998);
A Lesson Before Dying (1999) (TV movie);
Traffic (2000);
Mission to Mars (2000);
Fail Safe (2000) (TV);
The Family Man (2000);
Things Behind the Sun (2001);
Manic (2001);
Operaci Swordfish  (Swordfish) (2001);
Rush Hour 2 (2001) (sense sortir als crdits);
Ocean's Eleven (2001);
Abby Singer (2003) (cameo);
The United States of Leland (2003);
The italian job (2003);
Ocean's Twelve (2004);
The Cookout (2004);
After the Sunset (2004);
L'assassinat de Richard Nixon (The Assassination of Richard Nixon) (2004);
Hotel Rwanda (2004);
Crash (2004);
En algun rac de la memria (Reign Over Me) (2007);
Talk To Me (2007);
Ocean's Thirteen (2007);
Darfur Now (2007);
Traitor (2008);
Hotel for Dogs (2009) ;
Brooklyn's Finest (2009) ;
Toussaint (2009);

 Com a productor .
 Collision  (2004);

 Premis i nominacions .

 Premis .
1999  Globus d'Or al millor actor secundari en sries o mini-sries per The Rat Pack (1998) (TV);

 Nominacions .
 2005 Oscar al millor actor per Hotel Rwanda;
 2005 Globus d'Or al millor actor dramtic  per: Hotel Rwanda (2004);

  Enllaos externs .
Don Cheadle a IMDB;
  Lloc oficial;
  El lloc oficial del documental King Leopold's Ghost;



Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409884" title="Pelouse (Losera)" nonfiltered="3429" processed="3414" dbindex="158459">


Pelouse s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409885" title="Rasa de Revell" nonfiltered="3430" processed="3415" dbindex="158460">

La rasa de Revell s un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que fa tot el seu curs pel terme municipal de Navs.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.


| align="left" colspan=8 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.362 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409886" title="San Petronio de Miquel ngel" nonfiltered="3431" processed="3416" dbindex="158461">

El San Petronio s una escultura juvenil de Miquel ngel, executada entre el 1494 i 1495 trobant-se collocada a l'Arca de sant Domnec de la Baslica de San Domenico a Bolonya. 

Descripci i caracterstiques. 
L'obra representa San Petronio, bisbe i patr de Bolonya, va ser executada en un marbre ja esbossat per Niccol dell'Arca. La figura de 64 centmetres, sost entre ambdues mans la representaci de la prpia ciutat, voltada per la muralla on es distingeixen les torres Garisenda i dels Asinelli. 

S'aprecia la influncia de Jacopo della Quercia a la disposici de les vestidures i dels pintors de Ferrara, especialment amb la de Cosm Tura.
Bibliografia.
Gabriele Donati, Michelangelo, Roma, L'Espresso, 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409887" title="Rasbora taytayensis" nonfiltered="3432" processed="3417" dbindex="158462">

Rasbora taytayensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409889" title="Patrimoni Nacional" nonfiltered="3433" processed="3418" dbindex="158463">






Patrimoni Nacional (Patrimonio Nacional en castell) s un ens autnom, dependent del Ministeri de la Presidncia del Govern Espanyol, dedicat al manteniment dels bens de titularitat estatal a disposici del Rei d'Espanya i de la Famlia Reial Espanyola per al seu s com a residncia o per a celebrar actes de Estat i cerimnies oficials.

Els bens administrats per Patrimoni Nacional comprenen palaus, parcs, jardins, convents i monestirs: els anomenats Reales Sitios. Amb aquesta denominaci es coneixen els llocs on s'ubiquen les residncies de la Famlia Reial Espanyola, la major part prop de Madrid i que han estat utilitzades tradicionalment per al reps, lleure o com a residncia d'hivern o d'estiu pels sobirans espanyols, aix com els espais on es trobaven les installacions de servei per a la antiga Cort.

Durant el regnat d'Alfons XIII aquest organisme s'anomenava Patrimoni Reial.

 Reales Sitios .

 Palaus Reials .
 Palau Reial de Madrid.
 Palau de la Zarzuela (Madrid);
 Real Sitio de Sant Lloren de l'Escorial (Comunitat de Madrid).
 Palau Reial d'Aranjuez i els seus jardins (Comunitat de Madrid).
 Palau Reial de El Pardo (Madrid).
 Palau Reial de La Granja de San Ildefonso (Provncia de Segovia).
 Palau Reial de Riofro (Provncia de Segovia).
 Palau Reial de L'Almudaina (Palma de Mallorca, Illes Balears).
 Residncia Reial de La Mareta (Lanzarote, Illes Canries);

 Convents i monestirs .
 Monestir de las Descalzas Reales (Madrid).
 Monestir de Yuste(Cceres).
 Reial Monestir de la Encarnaci (Madrid).
 Reial Monestir de Santa Isabel (Madrid).
 Reial Monestir de Santa Clara de Tordesillas (Valladolid).
 Monestir de Santa Maria de Las Huelgas (Burgos).
 Reial Convent de Sant Pasqual, Aranjuez (Madrid).
 Col.legi de Donzelles Nobles (Toledo).
 Valle de los Cados, Abadia Benedictina de la Santa Creu de la Vall de los Cados (Comunitat de Madrid).

 Residncies del President del Govern espanyol .
 Palau de La Moncloa (Madrid);
 Palau de Las Marismillas (Donyana).
 Vedat Nacional de los Quintos de Mora (Toledo);

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de Patrimoni Nacional;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409890" title="Rasbora caudimaculata" nonfiltered="3434" processed="3419" dbindex="158464">

Rasbora caudimaculata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia, Indonsia i al curs inferior del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Volz, W. 1903. Neue Fische aus Sumatra. Zool. Anz. v. 26 (nm. 703): 553-559. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409891" title="Rasbora tawarensis" nonfiltered="3435" processed="3420" dbindex="158465">

Rasbora tawarensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Tawar (Sumatra, Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1916. The fishes of the Indo-Australian Archipelago. III. Ostariophysi: II Cyprinoidea, Apodes, Synbranchi. E. J. Brill, Leiden. Fish. Indo-Aust. Arch. v. 3: i-xv + 1-455. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409892" title="Ciutat imperial lliure" nonfiltered="3436" processed="3421" dbindex="158466">
 

En el Sacre Imperi Rom Germnic, una ciutat imperial lliure (en alemany: freie Reichsstadt, plural Reichsstdte) era una ciutat autnoma governada formalment per l'emperador (a diferncia de la majoria de ciutats en l'imperi, que pertanyien a un estat sobir del Sacro Imperi i eren governades per  prnceps, ducs o prnceps-bisbes). Les ciutats lliures gaudien d'un rgim poltic i jurdic propi i tenien representaci prpia en la Dieta Imperial del Sacre Imperi Rom Germnic. 

 Ciutats imperials i ciutats lliures . 

Per a ser precisos, s necessari distingir entre les ciutats imperials (Reichsstdte) i les ciutats lliures (freie Stdte). Les primeres assolien la seva independncia, generalment, de les gracioses concessions de l emperador o del seu governant territorial de torn. Normalment com a premi als seus ciutadans per favors realitzats. Les ltimes havien pertangut a territoris seculars de l'Esglsia i van ser governades primer per un prncep-bisbe, per van guanyar la seva independncia durant l  alta edat mitjana. Les ciutats lliures, (entre parntesi l'any de la seva independncia), van ser: Basilea (1000), Worms (1074), Magncia (1244, revocada en 1462), Ratisbona (1245), Estrasburg (1272), Espira (1294) i Colnia (1475). 

Encara que els estatuts legals variaven cas per cas, una ciutat lliure tenia originalment ms drets i privilegis que una ciutat imperial: per exemple, les ciutats lliures havien de donar suport a l'emperador solament durant les croades i podien organitzar la protecci de la seva prpia ciutat, mentre que les ciutats imperials tamb havien de pagar impostos a l'emperador i proveir tropes per a les seves campanyes militars. Amb el temps, les diferncies es van igualar cada vegada ms, de manera que les ciutats lliures i les imperials van ser conegudes col lectivament en la Dieta Imperial com Ciutats Imperials Lliures. Ms enll all que diferenciava unes ciutats d'altres era el seu desenvolupament econmic: les ciutats riques com Lbeck o Augsburg, per exemple, van ser enclavaments genunament autnoms dins del Sacre Imperi Rom Germnic, que declaraven guerres, negociaven la pau, i controlaven el seu comer sense permetre interferncies de l'exterior. 

Durant la baixa edat mitjana, moltes ciutats lliures van formar aliances (Stdtebnde) de socors mutu i econmiques. La ms notable fou la Lliga Hansetica, on alguns dels seus membres mai van arribar a ser ciutats lliures  i es van unir a la Lliga amb el perms dels seus governants territorials. Una altra aliana notria va ser la Lliga de la Decpolis constituda a Alscia, al segle XIV per deu ciutats lliures: Mlhausen, Colmar, Mnster, Turckheim, Kaysersberg, Schlettstadt, Oberehnheim, Rosheim, Hagenau i Weissemburg, aquesta darrera substituda per Landau al segle XVI.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409893" title="Antoni Aguil Valls" nonfiltered="3437" processed="3422" dbindex="158467">
Antoni Aguil Valls (Sa Pobla, 1885-1976) Ms conegut com en Toni Toniet. Fou un prevere.

Nascut a una familia pagesa poblera, D. Antoni tenia un germ, D. Gabriel Aguil Valls, francisc (OFM) que fou administrador del convent francisc de Valncia, que cre la revista "La Accin Antoniana".

Estudi a Sa Pobla durant els anys de 1890 i desprs al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma de Mallorca entre 1901-1911.  Fou ordenat el 17 de setembre de 1911. 

D'nima santa i de gran devoci mariana, sobre tot per la Immaculada, Toni Toniet va ser capell del seu poble durant molts anys.  Durant molts anys va educar a diferentes generacions de poblers, a Sa Graduada Mariana de la vila.  Tamb va collaborar
amb articles i escrits diversos sobre la religi.

Mor dins la parrquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla el 1976.

Al darrera de la esglsia parroquial de Sa Pobla, hi ha un petit museu-capella que conmemora la seva memria, inagurat el 5 d'Octubre de 2007, amb el rector D. Joan Pons Payeras.

En setembre de 1961, el prevere Jaume Santandreu Sureda va composar un himne amb motiu de les noces d'or de Don Toni Toniet, "Crida de noces". La msica fou composta en 2004 per el prevere Bernat Juli Rossell.

El 12 de juny de 2005 amb motiu de la celebraci del 120 aniversari del naixement de D. Antoni Aguil, qued descoberta el bust dedicat a ell a ttol pstum.  L'obra s del escultor pobler, Rafel Calds Serra.

El 24 de febrer de 2007 es descobr la lpida que dna nom al penltim carrer de la carretera de Sa Pobla-Llub, aix com la presentaci de la seva biografia de Rafel Socias Tugores, que cont amb la collaboraci de Andreu March Calds que fu la crtica de l'obra.

Des de el 15 de juny del 2008, comen la trajectria de dur a Antoni Aguil a la beatificaci.
El bisbe de Mallorca, Mn. Jess Murgui, visit Sa Pobla i anunci personalment des de la parrquia del poble, l'inici del procs sobre la vida i virtuts particulars i miracles en general d'aquest capell pobler.  Un dels postuladors a la seva causa per la beatificaci s Mn. Gabriel Ramis Miquel

El passat novembre de 2008, els poblers el rendiren un sentit homenatge al cementeri pobler, on descansen les seves restes.  

Es cre una associaci anomenada, "Amics de Toni Toniet" a Sa Pobla, encapalada per la seva presidenta Maria Magdalena Veses Cresp.  Tamb el full informatiu sobre la vida i virtuts de Antoni Aguil, amb informaci per els  donatius a la seva causa de canonitzaci. 

Una placa conmemora el seu pas por la parrquia de Sant  Antoni Abat de Sa Pobla, on va donar servei moltssims anys fins que mor.  Dita plaa es troba a la capella de la Purssima i a prop una petita foto seva.

Predicaci de D. Toni Aguil.
Realitzada per Mossn Toni Aguil a Sa Congregaci Mariana de Sa Pobla, el 8 de setembre de 1963.
           
                           "Ning pot servir a Du i a les riqueses"
L'Evangeli mos diu i avisa: 
 Que no mos afissionem a les riqueses en perjudici de lo que devem a Du.
 Que posem tota sa confiana en Du, sense preocupar-nos ni inquietar-nos per al menjar o vestir.  Confiar en Du que se'n cuida del aucellet per a alimentar-lo, de la flor del camp de vestir-la... No mos aferrem massa a ses coses del mn.  Un dia ;
ho deixerem tot i a l'hora de la mort, de qu mos servirpa sa salut?, de qu... sa vida ms llarga?  De qu ses riqueses?...
de res.  Tot ho deixerem.  Noms mos ne durem ses obres bones.  Lo quev al s cercar primer que tot el reine de Du.
Sempre confiant en qu est ben aprop de noltros.

Obres de D. Toni Aguil.
La primera Santa Mallorquina: Santa Catalina Toms. Escrita per la revista mensual "La Accin Antoniana" de Valncia.
Obra escrita el 22 de juny de 1930.


Referncies.
Fulls informatius sobre la vida i virtuts del servent de Du, Antoni Aguil Vall, prevere, apstol de la Immaculada.
Biografia de A. Aguil: "Vida i obra d'Antoni Aguil Valls (1885-1976)" de Rafel Socias Tugores.


Enllaos externs.
http://www.agenciaveritas.com/noticia.php?cd=AV08061610;
http://www.aciprensa.com/noticia.php?n=21635;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409894" title="Rasbora caverii" nonfiltered="3438" processed="3423" dbindex="158468">

Rasbora caverii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jerdon, T. C. 1849. On the fresh-water fishes of southern India. (Continued from p. 149.). Madras J. Lit. Sci. v. 15 (pt 2): 302-346. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409896" title="Llista d'estats dels Estats Units per superfcie" nonfiltered="3439" processed="3424" dbindex="158469">
Aqu hi ha una llista dels estats dels Estats Units ordenats per grandria. Les dades es donen fent servir el sistma mtric internacional.

Les rees inclouen les aiges interiors (llacs, pantans, rius).

Llista d'estats segons la grandria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409899" title="Rasbora cephalotaenia" nonfiltered="3440" processed="3425" dbindex="158470">

Rasbora cephalotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Singapur i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Blitong (Billiton), met beschrijving van eenige nieuwe soorten van zoetwatervisschen. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 87-100.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409900" title="Rasa de Sria" nonfiltered="3441" processed="3426" dbindex="158471">

La rasa de Sria s un torrent afluent per l'esquerra del Cardener que fa el tot seu curs pel termes municipal de Navs.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=9 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.736 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409902" title="Rasbora sumatrana" nonfiltered="3442" processed="3427" dbindex="158472">

Rasbora sumatrana  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong, sud-est de Tailndia, sud-oest de Cambodja, Malisia, Sumatra i Borneo occidental.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1852. Diagnostische beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Sumatra. Tiental I - IV. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 3: 569-608. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409903" title="Plena edat mitjana" nonfiltered="3443" processed="3428" dbindex="158473">
La plena edat mitjana s el nom que alguns historiadors donen al perode de la Histria d'Europa que ocupa els segles XI al XIII, mentre que per a uns altres seria el comenament de la baixa edat mitjana. Acabaria amb la crisi del segle XIV. 

La justificaci d'aquesta denominaci s l'excepcional desenvolupament demogrfic, econmic, social i cultural d  Europa que t lloc en aquest perode de temps, coincidint amb un clima de bonana que permetia conrear vinya fins i tot a  Anglaterra. Tamb s'ha parlat, en concret per a el segle XII, de la revoluci del segle XII o renaixement del segle XII. 

El simblic any mil dna per acabada l'edat fosca de les invasions de l  alta edat mitjana: magiars i normands estan ja assentats i integrats a la cristiandat llatina. Per altra banda Europa s expandeix en el terreny militar: les croades al Prxim Orient, la dominaci de la casa d Anjou de Siclia i l'avan dels regnes cristians a la pennsula Ibrica. Pel que fa a l ordre econmic, el feudalisme es desenvolupar sense trobar lmits. 

La renda feudal es distribueix pels feus, les ciutats i la burgesia creixen amb l'augment de la demanda de productes artesanals i del comer a llarga distncia, neixen i es desenvolupen les fires, les rutes comercials terrestres i martimes i institucions com la Hansa. Europa Central i Septentrional entren en el cor de la civilitzaci Occidental. L Imperi Bizant es mant. 

L'art romnic i el primer gtic sn protegits per les ordres religioses i el clergat secular. s el moment del Cluny i el Cister.

Bibliografia.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409904" title="Brenoux" nonfiltered="3444" processed="3429" dbindex="158474">


 

Brenoux s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409905" title="Lanujols (Lozre)" nonfiltered="3445" processed="3430" dbindex="158475">


 

Lanujols s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409906" title="Bartomeu Jaume Serra Cifre" nonfiltered="3446" processed="3431" dbindex="158476">
Bartomeu Jaume Serra Cifre (Alcdia, 25 de juliol de 1954) s un fsic i professor universitari.

s fill de l'historiador i Fill Predilecte d'Alcdia, Bartolomeu Serra Mart i germ de la historiadora Francisca Maria Serra Cifre.

s llicenciat en cincies fsiques amb especialitat en electrnica per la Universitat de Navarra a l'any 1976.
Es doctor per la Universitat de les Illes Balears (UIB) en 1984 i s catedrtic de cincies de la computaci i intelligncia artificial.

Des de l'any 1979 s professor de la Universitat de les Illes Balears. Nombrat en 1985 director del Servei de Clcul i Informatitzaci de la UIB.  Ha estat membre de la junta rectora de l'Institut Municipal d'Informtica de l' Ajuntament de Palma.

Ha publicat diferents articles en diverses revistes especialitzades sobre les xarxes i les infraestructures de comunicaci.
s membre del tribunal Qualificador de Tesis de la UIB. De vegades participa en ponncies a la UIB.

Fu el preg de la seva ciutat d'Alcdia, durant les festes patronals de Sant Jaume 2007.

s casat i t un fill. Aficionat al senderisme, a la muntanya, a la lectura, a la msica i al cinema.

Enllaos externs.

;
;
Notcia del preg 2007;
;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409907" title="Saint-Bauzile (Losera)" nonfiltered="3447" processed="3432" dbindex="158477">


 

Saint-Bauzile s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409911" title="Saint-tienne-du-Valdonnez" nonfiltered="3448" processed="3433" dbindex="158478">


 

Saint-tienne-du-Valdonnez s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409912" title="Denis Gaultier" nonfiltered="3449" processed="3434" dbindex="158479">
Denis Gaultier (Pars, 1603   1672) fou un compositor i llatista francs.

Gaultier era cos germ d Ennemond Gaultier, amb el que estava unit estretament (Denis es deia  Gaultier el jove  per separar-se d Ennemond, per no obstant, les publicacions impreses sovint es barrejaven  entre ells i els seu cognom, tamb s afegia a aquesta confusi un estudiant Charles Racquet, que a la seva mort es commemor amb una Tombeau.

Mai rest dalt la tribuna per adquir la fama en els salons amb els seus treballs consistent principalment en danses  de les suites per a llat. Quan ja tenia una edat avanada publica tres colleccions de la seva msica: La Rhtorique des dieux (1652), amb suites disposades en els 12 modos de Pieces de Luth amb tres diferents noves maneres (1670), el ttol designa la pgina del contingut com en la seva prpia totalitat; i Livre de tablature...de Mr. Gaultier (aquest llibre el va acabar el seu deixeble Montarcis), (1672). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409913" title="Nasbinals" nonfiltered="3450" processed="3435" dbindex="158480">


 

Nasbinals s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409914" title="Grandvals" nonfiltered="3451" processed="3436" dbindex="158481">


 

Grandvals s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409915" title="Recoules-d'Aubrac" nonfiltered="3452" processed="3437" dbindex="158482">


 

Recoules-d'Aubrac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409916" title="Tacuinum sanitatis" nonfiltered="3453" processed="3438" dbindex="158483">


El Tacuinum (de vegades Taccuinum) Sanitatis s un manual medieval sobre el benestar, basat en el Taqwin al sihha  (Taules de Salut), un tractat mdic rab de Ibn Butlan; existeixen diverses versions en llat, amb manuscrits profusament il lustrats. Encara que descriuen amb detall les propietats beneficioses i nocives dels aliments i de les plantes, s ms que un herbari, ja que inclou mplies seccions sobre la respiraci, l  exercici, el descans i la salut mental. El Taccuinum va ser molt popular a Europa Occidental durant la baixa edat mitjana; un indicatiu de la seva popularitat s l's de la paraula taccuino en itali modern per referir-se a qualsevol manual o llibre de butxaca. A ms de la seva importncia per a l'estudi de la medicina medieval, el Tacuinum permet conixer la vida quotidiana i el treball a la baixa edat mitjana.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409920" title="Rasa de Capdevila" nonfiltered="3454" processed="3439" dbindex="158484">

La rasa de Capdevila s un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa el seu curs pels termes municipals de Lladurs i de Navs.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.


|align="center" colspan=10 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.750 !! 2.000 !! 2.287 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409921" title="Biblioteca Nacional d'Egipte" nonfiltered="3455" processed="3440" dbindex="158485">
La Biblioteca Nacional d'Egipte Dar Al-Kutub s la biblioteca ms important d'Egipte, situada a El Caire.

Fou creada el 1870 per un decret d'Isma'il Pasha a inspiraci d'Ali Pasha Mubarak.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409922" title="Rasa de Torrenteller" nonfiltered="3456" processed="3441" dbindex="158486">

La rasa de Torenteller s un torrent afluent per la dreta del Cardener que fa el seu curs pel terme municipal de Lladurs tot i que en el seu ltim tram fa de frontera amb el terme municipal de Navs.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=10 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 500 !! 1.000 !! 1.500 !! 2.000 !! 2.500 !! 3.000 !! 3.500 !! 4.047 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"| 
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|align="center"|
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409923" title="San Procolo de Miquel ngel" nonfiltered="3457" processed="3442" dbindex="158487">

San Procolo, s una escultura realitzada per Miquel ngel,en el seu perode juvenil entre els anys 1494 i 1495 per l'Arca de sant Domnec, a l'interior de la Baslica San Dominico a Bolonya. 

Executada junt amb altres dues, San Petronio i un ngel per completar el treball que va deixar sense acabar Niccol dell'Arca, s'aprecia un cert aire de Donatello.

Segons un testimoni de fra Ludovico da Prelormo, anci custodi de l'Arca de San Domenico, sobre la ruptura de l'esttua de Sant Procolo el 1572A la viglia de San Domenico el pobre desgraciat fra Pelegrino trenca l'esttua de Sant Procol, la va tirar a terra en ms de cinquanta peces. Jo mai no he tingut en vuitanta anys, ms intens dolor al cor que aquest. Per descomptat, em vaig creure morir, van venir els frares a confortar-me, i molts mestres que dominen l'art, per tant que es van emportar i la van ajustar a all que en el present es veu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409924" title="Cant de Saint-Alban-sur-Limagnole" nonfiltered="3458" processed="3443" dbindex="158488">



El Cant de Saint-Alban-sur-Limagnole s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Saint-Alban-sur-Limagnole.

Municipis.

Fontans;
Lajo;
Saint-Alban-sur-Limagnole (chef-lieu);
Sainte-Eulalie;
Serverette;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409925" title="Dettwiller" nonfiltered="3459" processed="3444" dbindex="158489">

 Dettwiller (en alsaci Dettwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 2.637 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409928" title="Pere Adrover Baixeras" nonfiltered="3460" processed="3445" dbindex="158490">
Pere Adrover Baixeras (Alcdia, 20 de gener de 1946) s mestre d'escola, exbatlle d'Alcdia i Jutge de Pau.

Pere Adrover Baixeras fou el primer batlle del UCD (Uni del Centre Democrtic) durant la poca de la transici entre 1979-1983.

Estudi magisteri a l'Escola Nacional de Magisteri de Palma i des de l'any 1965 s mestre. 
Fou president de la mtica Biblioteca de Ca'n Torr d'Alcdia entre 1998 i1999. Desprs fou vicepresident de la Colonya Caixa de Pensions de Pollena. Fou nomenat jutge de pau a Alcdia al deixar la poltica, revocant el crrec en 2007.
s membre de la Fundaci Guillem Cifre de Colonya de Pollena.

Est casat, t dos fills, Jaume Adrover Cnoves, militant en actiu del partit d'UM i advocat; i de Francisca Adrover Cnoves, missera i secretria de l'Ajuntament de Pollena.

s aficionat al futbol, i a l'excursionisme.

Enllaos externs.
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409932" title="Henry John Gauntlett" nonfiltered="3461" processed="3446" dbindex="158491">
Henry John Gauntlett (Wellington, Comtat de Salop, 19 d agost de 1805   25 de febrer de 1876) fou un compositor i musicgraf angls.

Fill d un ministre anglic , va ser destinat a l estat eclesistic, per abra la professi d advocat, que deix per a dedicar-se a la msica, per la que sentia, des de nen, gran vocaci.

Als 21 anys fou organista de Sant Olaf (Londres), i poc temps desprs emprengu una campanya contra els orgues de Londres, afirmant que eren impropis per l execuci de la msica moderna. Tamb treballa per la restauraci del Cant Gregori. L arquebisbe de Canterbury premi els seus treballs atorgant-li el ttol de doctor en msica.

Entre les obres ms importants que va compondre i figuren: Aleluya (1848-55); Manual de Salmdia (1860); El msic d esglsia; Enciclopdia de cant; Himnes per als nens, i d altres moltes. 

Assol tanta reputaci, que des de 1836 quasi no es public cap obra especial de msica religiosa o de cant pla en que ell no hi collabors. 

Referncies.
 Tom nm. 25, pg. 1079 de l'enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409935" title="Eckartswiller" nonfiltered="3462" processed="3447" dbindex="158492">

 Eckartswiller (en alsaci Eckertswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 475 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409942" title="Porta Pia" nonfiltered="3463" processed="3448" dbindex="158493">


La Porta Pia s una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itlia. s un dels progressos per a la ciutat realitzat pel papa Pius IV, i anomenada aix a la seva commemoraci. Est localitzada al final de la Via Pia, i va ser dissenyada per Miquel ngel per substituir la Porta Nomentana que estava situada diversos centenars de metres al sud. 

La construcci va comenar el 1561 i va finalitzar el 1565, desprs de la mort de l'artista. Una medalla de bronze commemorativa de 1561 realitzada per Gianfederico Bonzagna, mostra un plnol primitiu de Miquel ngel, molt diferent del seu disseny final. La faana als afores de la ciutat va ser acabada el 1869 amb el disseny neoclssic de Virgini Vespignani. 

Va ser a travs d'una bretxa al mur proper a aquest lloc, realitzada per foc d'artilleria, per on el 20 de setembre de 1870 van entrar a Roma els soldats Bersaglieri per completar la Unificaci d'Itlia. Un monument a la plaa enfront del portal i un altre a l'rea de la bretxa celebren l'esdeveniment. Les construccions entre les dues entrades del portal, que una vegada van acollir la duana, sn ara la seu del Museu Histric dels Bersaglieri, amb la monumental tomba d'Enrico Toti.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409944" title="Ernolsheim-ls-Saverne" nonfiltered="3464" processed="3449" dbindex="158494">

 Ernolsheim-ls-Saverne (en alsaci Arelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 593 habitants.

 Demografia .

 Administraci .




 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409947" title="Furchhausen" nonfiltered="3465" processed="3450" dbindex="158495">

 Furchhausen (en alsaci Furichhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 341 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409958" title="Gottesheim" nonfiltered="3466" processed="3451" dbindex="158496">

 Gottesheim (en alsaci Gottsne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 301 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409959" title="Rasbora chrysotaenia" nonfiltered="3467" processed="3452" dbindex="158497">

Rasbora chrysotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1937. Neue Ssswasserfische aus dem Indischen und Malaiischen Gebiet. Zool. Anz. v. 117 (nms. 5/6): 113-119.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409962" title="SetzeVents Editorial" nonfiltered="3468" processed="3453" dbindex="158498">
SetzeVents Editorial s una editorial amb seu a Urs (Cerdanya). Va nixer l'any 2008 amb la intenci de donar sortida a literatura en llengua catalana. En el seu catleg, compta amb set col.leccions (que inclouen poesia, narrativa, assaig i infantil).

La presentaci de l'entitat diu que l'editorial "ha estat creat amb la finalitat d'oferir una eina til per als autors". SetzeVents s en mans dels autors; aix vol dir que es gestiona el procs de la publicaci i de la venda per els autors no perden la propietat industrial. Els autors han de finanar la producci dels llibres mentre que l'editorial ofereix les eines per poder distribuir l'obra.

El mrqueting est basat en una xarxa d'escriptors que utilitzen mitjans de divulgaci com la rdio, la premsa i esdeveniments pblics. Els llibres de l'editorial es distribueixen a travs de la Xarxa de Biblioteques i Bibliobs de la Generalitat de Catalunya, als Ateneus de Catalunya i els Bars de Rotllo. A ms, una botiga en lnia permet la compra d'exemplars de les obres tant a particulars com a llibreters. 

Ha publicat autors com Pere Cabra, Ricard Bertran Puigpins, Antoni Dualde Saborit, Joan Gonzlez Pons, Jordi Canals, Slvia Cantos, Jaume Fuster Alzina, Eva Lleonart, David Martos Mompart, Mireia Muoz, Alfred Batlle i Xavier Nadal.

Enllaos externs.
Pgina de l'editorial SetzeVents;
El Ripollls sobre l'editorial SetzeVents;
Rac catal sobre la fundaci de l'editorial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409963" title="Rasbora subtilis" nonfiltered="3469" processed="3454" dbindex="158499">

Rasbora subtilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest del Borneo (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T. R. 1989. The freshwater fishes of western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. Nm. 14: i-xii + 1-210. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409968" title="Hattmatt" nonfiltered="3470" processed="3455" dbindex="158500">

 Hattmatt (en alsaci Httmtt) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 681 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409971" title="Isabel Pantoja" nonfiltered="3471" processed="3456" dbindex="158501">
Mara Isabel Pantoja Martn (Sevilla, Espanya, 2 d'agost del 1956), coneguda com Isabel Pantoja s una cantant espanyola destacada en el gnere musical de la copla. 

Ha treballat espordicament com a actriu en algunes pellcules.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409975" title="Rasbora steineri" nonfiltered="3472" processed="3457" dbindex="158502">

Rasbora steineri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Laos, Vietnam i el sud-est de la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Fishes of Laos. WHT Publications Ltd., Colombo 5, Sri Lanka. 198 p. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nichols, J. T. & C. H. Pope. 1927. The fishes of Hainan. Bull. Am. Mus. Nat. Hist. v. 54 (art. 2): 321-394, Pl. 26. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409976" title="Jacint Feliu Domnech i Sastre" nonfiltered="3473" processed="3458" dbindex="158503">

Jacint Feliu Domnech i Sastre (Barcelona, 23 de novembre de 1802    1863). Poltic, financer i advocat. Milit al partit Progressista. Fou alcalde de Barcelona (Agost 1839 - Juny 1840), de Madrid (1843) diputat, senador i tres vegades ministre d'Isabel II (Governaci: 24-11-1843 a 01-12-1843; Hisenda 19-09-1853 a 17-07-1854; de Grcia i Justcia inter 16-01-1854 a 17-07-1854).

Biografia.
Diputat a corts per Barcelona  el 1836, 1850, 1851 i 1853; per Tarragona el 1839 i 1841 i per Canarias el 1846 

El 1843 s alcalde de Madrid  fins que entra a formar part del govern progressista que va formar Salustiano Olzaga (1805-1873) el novembre de 1843, ocupant el crrec de ministre de governaci, un govern que poc trigaria en ser exonerat a comenament de desembre segent. 
Dins de les seves activitats a les corts, va intervenir a la legislatura 1848-49, a proposit de la reorganizaci del Banco Espaol de San Fernando. El 1853 fou senador vitalici  i, al govern que va formar Sartorius, fou designat per a ocupar la cartera d'hisenda, que va ocupar des del 19 de setembre de 1853 fins el 17 de juliol del segent any ). La runa de l'erari l'impuls a decretar el cobrament anticipat d'un semestre de contribuci, fet que provoc un gran descontentament i contribu a l'alament popular del 1854, durant el qual el govern hagu de dimitir. La seva casa fou saquejada pel poble madrileny, i hagu de fugir.  Consta al diari de sessions de les corts de 1854 (pgs. 90-91) que va presentar al Congrs la liquidaci de les comptes de 1851-52 . 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409978" title="Littenheim" nonfiltered="3474" processed="3459" dbindex="158504">

 Littenheim (en alsaci Littne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 252 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409988" title="Lupstein" nonfiltered="3475" processed="3460" dbindex="158505">

 Lupstein (en alsaci Lupschte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 252 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409990" title="Maennolsheim" nonfiltered="3476" processed="3461" dbindex="158506">

 Maennolsheim (en alsaci Mannelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 170 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409996" title="Monswiller" nonfiltered="3477" processed="3462" dbindex="158507">

 Monswiller (en alsaci Munswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 2.173 habitants. Limita al nord-oest amb Ottersthal, al nord amb Eckartswiller i Saint-Jean-Saverne, al nord-est amb Steinbourg, a l'oest amb Saverne i al sud-est amb Waldolwisheim.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="409998" title="Ottersthal" nonfiltered="3478" processed="3463" dbindex="158508">

 Ottersthal (en alsaci Otterschdal) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 786 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410002" title="Printzheim" nonfiltered="3479" processed="3464" dbindex="158509">

 Printzheim (en alsaci Prnze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 211 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410004" title="Jernimo de Blancas y Toms" nonfiltered="3480" processed="3465" dbindex="158510">


Jernimo de Blancas y Toms, (Zaragoza, ? - Zaragoza, 1590) fou un llatinista i historiador aragons, reconegut amb el ttol de Cronista del Regne d'Arag.

Estudi a la Universitat de Saragossa. El 1576 revis la segon apart dels Anales de la Corona de Aragn de Jernimo Zurita a instncies dels diputats de la Generalitat del Regne d'Arag. Succe en el crrec de Cronista del Regne d'Arag a la muort de Jernimo Zurita el 1580. Desprs de la seva mort, el 1590, fou enterrat al Monasterio de Santa Engracia de Zaragoza.

 Obra .
 Ad regum Aragonum depictas efigies in diputationis aula positas inscriptiones (publicada a Zaragoza, 1587). En aquesta obra s'editen els epgrafs en llat de la galeria de retrats dels comtes i reis d'Arag destinada a decorar el Sal Reial de la Generalitat del Regne d'Arag. En aquestes inscripcions es recollien breument les biografies dels successius comtes i reis d'Arag.

 Fastos de los justicias de Aragn hasta Juan de Lanuza IV, s'imprim el mateix any i s'hi recullen les notes en llat al peu dels retrats dels Justcia d'Arag ubicats a la cmbra del Consell del Justiciazgo.

 Aragonensium rerum commentarii (Comentaris respecte de l'Arag), s la seva obra cabdal. L'obra fou publicada a Zaragoza per Lorenzo y Diego Robles el 1588. En ella explica l'origen histric de la instituci aragonesa del Justcia d'Arag que es completa amb la relaci de fets de casi mig centenar de Justicies, que van des de Pedro Jimnez a Juan de Lanuza IV. L'obra tamb compta amb la crnica dels comtes i reis d'Arag, i sost que la Senyera Reial dels reis d'Arag procedia dels Comtes de Barcelona.

 Coronaciones de los reyes y reinas de Aragn, que escrigu el 1583, tingu gran difusi per no arrib a ser impresa fins el 1641. L'obra tracta de les coronacions dels reis d'Arag desde Pere II d'Arag "el Catlic".

 Modos de proceder en Cortes de Aragn, que data del 1585 i es public el 1641. Analiza les Corts d'Arag.

 Sumario y reasumario de las Cortes, til per accedir al contingut de les actes de les Corts que no es conserven.  ;

 Linajes del reino de Aragn, i en la mateixa lnia, tamb tractats geneolgics sobre algunes de les families insignes de la noblesa aragonesa, com ara els Lanuza o los Biota. ;

Jernimo Blancas no aplic el mateix sistema de contrast de fonts del seu antecessor, Jernimo Zurita, fet que el port a vegades a admetre explicacions llegendries sobre els origens dels comtat i dels Regne d'Arag. 
 
Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Blancas y Toms, Jernimo de;

 Enllaos externs .
  Aragonesium rerum comentarii, Zaragoza, Lorenzo y Diego Robles, 1588. Edicin digital, Zaragoza, 2002.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410005" title="Torre de l'Alcdia (Xrica)" nonfiltered="3481" processed="3466" dbindex="158511">

La torre de l'Alcdia, torre de les Campanes o torre mudjar de Xrica s una torre d'estil mudjar situada a la part alta de la vila de Xrica. 

Aquesta torre va ser realitzada en estil gtic i manierista mudjar amb traa de Fra Antn Ortn, amb direcci de Pero Ruhimonte i sent el mestre picapedrer, Francesc Frasnedo. s l'nica en aquest estil de tot el Pas Valenci. El cos basamental s suposadament rom i la torre mudjar realitzada entre els anys 1616 i 1628.

s un dels pocs monuments d'estil mudjar presents al Pas Valenci, tot i que l'estatu de la comarca de l'Alt Palncia com a lloc de pas a l'Arag explica en part la inspiraci mudjar.

Consta de tres cossos octogonals, de diferent permetre cadascun. El primer cos s octogonal pur, s a dir, sense estreps ni ornamentacions, suposadament d'origen rom i que es coneix documentalment des de l'any 713 com "Torre de l'Alcudia". Actualment est dividit en quatre dependncies i a tres d'elles es t accs per l'escala de caragol que dna accs a la torre. La cambra, que s l'inferior, t accs propi i es comunica a travs d'una escala amb el primer.

El segon cos s el qual cont les campanes. Aquestes estan situades en unes obertures en arcs de mig punt. El cos est subdividit en dos, i en l'inferior es troba el mecanisme de l'antic rellotge, exteriorment va ornamentat amb dibuixos geomtrics en rombes.

La llanterna superior duu menor decoraci que la central i est cobert amb una petita cupula decorada amb teula vidriada. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410006" title="Saint-Jean-Saverne" nonfiltered="3482" processed="3467" dbindex="158512">

 Saint-Jean-Saverne (en alsaci Snt Johnn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 611 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410010" title="Antoni Torrens i Gost" nonfiltered="3483" processed="3468" dbindex="158513">
Antoni Torrens Gost (Sa Pobla, 29 de gener de 1937) s un farmacutic, msic i promotor cultural mallorqu.

Es llicenci en Farmcia en 1963 per la Universitat de Granada.  Torn a Mallorca en 1967 on comen a exercir.
Des de 1978 s'estableix a Sa Pobla i funda la Farmcia Torrens.

Com a msic i promotor cultural, Torrens sol ser l'organitzador de les festes de Sant Antoni Abat al barri de Grcia a 
Barcelona des de l'any 1992. s membre organitzador de les Festes de la Merc de Barcelona, des de 1997.
Grcies a ell, molts de poblers i pobleres es mobilitzen cap a la ciutat comtal per fer participar de les tradicions i cants del poble pobler, sobre tot, per qu molts poblers estudien a Barcelona.
  
A Sa Pobla tamb organitza les torrades de Xeremiers des de 1994 i dels Tradicionarius de les festes de la patrona del poble, Santa Margalida per juliol de cada any.

Fou el fundador de l'associaci poblera Albopas i s membre del OCB. Entre les aficions: la mar, la lectura, la msica, la dansa, i les festes.

El 16 de gener del 2009, Antoni Torrens Gost fou nombrat Clamater 2009 de les Festes de Sant Antoni. El clamater s la persona que apareix un cop acabades les completes (misses vespre del 16 de gener) per pronunciar el clam ritual "Visca Sant Antoni".

Premis.
 1996: Premi Ars Magna de la Casa Catalana a Balears.
 1997: Medalla d'Honor de Barcelona.
 1998: Escut d'Or de Sa Pobla.
 1999: Micrfon d'Argent d'ltima Hora Rdio.  Premi Miquel Oliver de l'Obra Cultural Balear.

Enllaos Externs.
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410012" title="Aragonensium rerum commentarii" nonfiltered="3484" processed="3469" dbindex="158514">


Aragonensium rerum commentarii (Comentaris respecte de l'Arag), s l'obra cabdal de l'historiador aragons Jernimo de Blancas y Toms. L'obra fou publicada a Zaragoza per Lorenzo y Diego Robles el 1588. En ella explica l'origen histric de la instituci aragonesa del Justcia d'Arag que es completa amb la relaci de fets de casi mig centenar de Justicies, que van des de Pedro Jimnez a Juan de Lanuza IV. L'obra tamb compta amb la crnica dels comtes i reis d'Arag, i sost que la Senyera Reial dels reis d'Arag procedia dels Comtes de Barcelona.

Jernimo de Blancas y Toms no aplic el mateix sistema de contrast de fonts del seu antecessor, Jernimo Zurita, fet que el port a vegades a admetre explicacions llegendries sobre els origens dels comtat i dels Regne d'Arag. Tot i aix, els dos historiadors aragonesos de mxima reputaci coincideixen en afirmar que la Senyera Reial dels reis d'Arag procedia dels Comtes de Barcelona. 



Fitxer:Aragonensium rerum commentarii-Alfonsus I.jpg |Alfons I d'Arag amb l'escut de la Creu d'Alcoraz
Fitxer:Aragonensium rerum commentarii-Ranimirus II.jpg  |Ramir I d'Arag amb l'escut de la Creu d'Alcoraz
Fitxer:Aragonensium rerum commentarii-Petronilla Regina Aragonum Raim Berengarius Barcinonensis Comes.jpg|Ramon Berenguer IV de Barcelona amb l'escut de la Senyera Reial



Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Blancas y Toms, Jernimo de;

 Enllaos externs .
  Aragonesium rerum comentarii, Zaragoza, Lorenzo y Diego Robles, 1588. Edicin digital, Zaragoza, 2002.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410013" title="Catedral de Sant Sava" nonfiltered="3485" processed="3470" dbindex="158515">

El Temple de Sant Sava (en srbi:                  o Hram svetog Save), s el temple ortodox ms gran al mn, situat a Belgrad, la capital de Srbia. 

L'esglsia est dedicada a Sant Sava, considerat fundador de l'Esglsia Ortodoxa Srbia i una figura important de la Serbia medieval. Es construeix al municipi de Vra ar, en la localitzaci on es creu que les seves restes van ser cremades el 1595 per l'Imperi Otom.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410019" title="Robert Wadlow" nonfiltered="3486" processed="3471" dbindex="158516">
Robert Pershing Wadlow (22 de febrer de 1918 - 15 de juliol de 1940), nascut a Alton, Illinois, va ser l'home ms alt de l historia mdica mai detectat amb evidents probes. El tamb conegut com a The Alton Giant (en angls, el gegant d'Alton) va arribar a mesurar 272 cm amb un pes de 220 kg poc temps abans de la seva mort. De fet, Wadlow no va parar de crixer fins morir a la edat adulta de 22 anys, degut a un tumor a la glndula pitutria.

 Joventut .

Robert Wadlow, fill de Harold Franklin i Addie Johnson, va nixer amb un pes d'uns 3,8 kg i una alada normal a Alton, una ciutat situada al sud-oest de l'estat d'Illinois (EUA) sent el fill ms gran de cinc germans.
El seu creixement fou el normal fins a l'edat de 4 anys on des de llavors la seva alada va comenar a cridar l'atenci.

Al 1936 desprs de graduar-se a l'escola Alton High, es va inscriure a l  universitat de Shurtleff amb la intenci d'estudiar drets. Al 1937 ja havia batut el record de l'home ms alt del mn.

Wadlow, no noms va ser l'home ms alt de la histria fins el moment, si no que a ms a ms tamb va ser l'home amb les mans ms grans. Li mesuraven poc ms de 32 cm.

 Taula de creixement .



 ltims dies de vida .
La seva mida li comen a dur-li problemes. Necessitava muletes per caminar i havia perdut sensibilitat a les seves extremitats. El 27 de juny de 1940 (divuit setmanes abans de la seva mort) va ser mesurat pels doctors Charles y Cyril MacBryde de la Universitat de Washington a San Luis, donant una talla de 272 cm.

El seu enterrament va reunir a unes 40.000 persones.

 Enllaos externs .
 Estatua de bronze de mida real en honor a Robert Wadlow;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410020" title="Josep Pealver i Garcia" nonfiltered="3487" processed="3472" dbindex="158517">
Josep Pealver i Garcia (Barcelona, 3 novembre 1923 - ) s un actor de teatre, cinema i televisi catal.

Trajectria artstica.
teatre
 1985. Los tres inocentes, amb Paco Morn. Estrenada al teatre Martnez Soria de Barcelona.
 1996. Pel davant...i pel darrera de Michael Frayn. Estrenada al teatre Victria de Barcelona.
 1997. La bona gent de Santiago Rusiol, amb direcci de Pep Cruz. Producci del Centre Dramtic de la Generalitat de Catalunya. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1998. As que pasen cinco aos de Federico Garca Lorca. Estrenada al Teatre Grec de Barcelona, amb direcci de Joan Oll.
televisi
 Doctor Caparrs, amb Joan Capri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410027" title="Steinbourg" nonfiltered="3488" processed="3473" dbindex="158518">

 Steinbourg (en alsaci Staiweri) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.917 habitants. Limita al nord-oest amb Ernolsheim-ls-Saverne, al nord amb Dossenheim-sur-Zinsel, al nord-est amb Hattmatt, a l'oest amb Saint-Jean-Saverne, a l'est amb Dettwiller, al sud-oest amb Monswiller i al sud Waldolwisheim. 

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410030" title="Waldolwisheim" nonfiltered="3489" processed="3474" dbindex="158519">

 Waldolwisheim (en alsaci Wololse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 530 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410033" title="Jordi Serrat i Gallart" nonfiltered="3490" processed="3475" dbindex="158520">
Jordi Serrat i Gallart (Barcelona, 19 de febrer de 1931) s un actor de teatre i televisi catal.

Trajectria artstica.
Teatre.
 1959. El zoo de cristal de Tennessee Williams. Direcci d'Antoni Chic. Estrenada al teatre Candilejas, de Barcelona.
 1960. El senyor Perramon de Josep Maria de Sagarra. Direcci d'Antoni Chic, estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1961. La medalla i Solo de violn de Juan Navarro. Estrenades al teatre Candilejas de Barcelona.
 1967. La innocncia jeu al sof de Jaume Picas. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1974. La ratonera d'Agatha Christie. Estrenada al teatre Don Juan de Barcelona.
 2001. Lul de Frank Wedekind. Direcci de Mario Gas. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya.
 2002. Follia d'amor de Sam Shepard. Direcci d'Antonio Simn. Estrenada al teatre Tantarantana de Barcelona.
 2003. L'oficiant de dol de Wallace Shawn. direcci de Carlota Subirs. Estrenada al teatre Lliure de Barcelona.
 2005. Amor fe esperana d'dn von Horvth. Direcci de Carlota Subirs. Estrenada al Mercat de les Flors de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410035" title="Wolschheim" nonfiltered="3491" processed="3476" dbindex="158521">

 Wolschheim (en alsaci Wolsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 296 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410037" title="Maryse Ouellet" nonfiltered="3492" processed="3477" dbindex="158522">

Maryse Ouellet (21 de gener del 1983 - ), ms coneguda simplement al ring com a Maryse s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca SmackDown! de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 Web oficial ;
 Maryse al MySpace ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410040" title="Joan Valls i Figueras" nonfiltered="3493" processed="3478" dbindex="158523">
Joan Valls i Figueras (16 de febrer de 1933) s un actor de teatre catal

Trajectria professional.
 1973. Berenveu a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet. Direcci de Josep Maria Segarra. Estrenada al teatre CAPSA de Barcelona.
 1974. Tartan del Micos contra l'estreta de l'ensanche de Terenci Moix.
 1981. Pigmali de Bernard Shaw, versi de Joan Oliver. Direcci de Montserrat Juli. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona;
 1992. L'Hostal de la Glria de Josep Maria de Sagarra. Direcci de Josep Montanys. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410042" title="Cant de La Petite-Pierre" nonfiltered="3494" processed="3479" dbindex="158524">

El cant de La Petite-Pierre  (alsaci Kanton Ltzelstain ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de La Petite-Pierre aplega 20 comunes :
 

Histria .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410046" title="San Pietro in Vincoli" nonfiltered="3495" processed="3480" dbindex="158525">


San Pietro in Vincoli (Sant Pere encadenat) s una baslica de Roma coneguda per tenir l'esttua del Moiss de Miquel ngel.

Histria.


La baslica va ser construda a la meitat del segle V per guardar la relquia de les cadenes amb les que van lligar a Sant Pere durant el seu empresonament a Jerusalem. 

Segons conta la llegenda, l'emperadriu Eudoxia (esposa de l'emperador Valentini III) va oferir les cadenes com a regal al papa Lle I. Quan aquest les va comparar a les cadenes del primer empresonament de Sant Pere a la Pres Mamertina a Roma, les dues cadenes es van unir miraculosament. Les cadenes es guarden a un reliquiari sota l'altar principal de la baslica. 
La baslica va experimentar diverses restauracions i reconstruccions, entre elles la restauraci del papa Adri I i les reconstruccions del papa Sixt IV i de Juli II. Tamb va patir una renovaci el 1875. El prtic frontal, incorporat el 1475, se l'atribueix a Baccio Pontelli, mentre que el claustre (1493-1503), s obra de Giuliano da Sangallo.
Interior.

L'interior de la baslica est format per una planta de dues naus, amb tres absis dividits per columnes d'estil dric. Les naus tenen  voltes de creueria, mentre que la nau central t un sostre emplafonat del segle XVIII, amb frescs de Giovanni Battista Parodi al centre mostrant  el Miracle de les cadenes (1706). 


El Moiss de Miquel ngel, finalitzat el 1515 i originriament concebut com a part del monument independent del papa Juli II junt amb 47 esttues ms, es va convertir en el nucli central del monument i tomba del papa a San Pietro, l'esglsia de la seva famlia. Moiss es presenta amb banyes, a causa de la similitud en llat entre les paraules "ratllo" y "banya". Aquest tipusde simbolisme iconogrfic era com a l'art sagrat del Renaixement, i en aquest cas, facilitava el treball de l'escultor (ja que esculpir unes banyes s molt ms concret que esculpir llum abstracta), i aquells que el veiessin l'ho entendrien com el resplendor de la cara de Moiss, i no com a banyes.El temple s visitat de forma massiva pels turistes grcies a aquesta escultura de Miquel ngel.

Altres obres d'art que es poden trobar en aquesta esglsia inclouen dos pintures de Santa Augustina i Santa Margarita de Guercino, el monument del cardenal Girolamo Agucchi dissenyat per Domenichino (tamb autor del fresc de 1604 Alliberaci de Sant Pere, situat a la sagristia, el retaule de la primera capella, una Deposici de Pomarancio, i el sepulcre de Nicols de Cusa (1464), obra d'Andrea Bregno. 

Tamb es poden trobar les sepultures del pintor i escultor Antonio Pollaiuolo i del pintor de miniatures Giulio Clovio, amic de El Greco.
Bibliografia.
Federico Gizzi, Le chiese medievali di Roma, Newton Compton, Rome, 1998. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410050" title="Jos Manuel Lpez Rodrguez" nonfiltered="3496" processed="3481" dbindex="158526">

Jos Manuel Lpez Rodrguez (Caboalles de Abajo, Villablino, 21 de febrer de 1940) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1966 i 1972. 

Com a amateur va prendre part als Jocs Olmpics de Toquio de 1964 en la prova de ciclisme en ruta, en la qual acab en 5a posici.

Durant la seva carrera professional destaca una etapa a la Volta a Espanya, aix com les victries finals a la Setmana Catalana (1966) i Volta a Llevant (1971).

Palmars.
1966;
 1r a la Setmana Catalana;
 1r al Gran Premi de Lldio;
1968;
 1r al GP Navarra ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Llevant;
1969;
 1r a Caboalles de Abajo ;
 1r al GP Ciudad de Vitoria ;
 1r al GP Vittoria;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1970;
 1r al 6 dies de Madrid (amb Domingo Perurena);
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja;
1971;
 1r a la Volta a Llevant i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
1972;
 1r al Trofeo Elola;

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 15 de la classificaci general;
1967. 6 de la classificaci general. 1r de la Classificaci de les Metes voltants. Lder durant 1 etapa;
1968. 16a de la classificaci general;
1969. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1970. 47 de la classificaci general;
1971. 38 de la classificaci general;
1972. 34 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 41 de la classificaci general;
1967. 33 de la classificaci general;
1969. 22 de la classificaci general;
1971. 52 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Jos Manuel Lpez Rodrguez;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410052" title="Democrcia Proletria" nonfiltered="3497" processed="3482" dbindex="158527">
 
Democrcia Proletria (DP) fou un partit poltic itali d'extrema esquerra. 
 Histria .
Fou creat per a les eleccions regionals italianes de 1975 com a coalici electoral formada pel Partitd'Unitat Proletria, Avanguardia Operaia i Movimento Lavoratori per il Socialismo(MLS), a la que s'hi sumaren la Lliga Comunista Revolucionria IV Internacional, Lliga dels Comunistes i Organitzaci Comunista Marxista-Leninista, Lotta Continua (LC) decid donar suport al PCI. 

Idelgicament refusaven tant el model sovitic com el socialdemcrata del PCI, i defensaven la cultura marxista i el medi ambient. Aplegava diversos collectius: trotskistes, feministes, catlics progressistes, ecologistes i pacifistes, sindicats de base (CUB), COBAS, CGIL i FIM. Va dur a terme accions per a demanar la sortida d'Itlia de l'OTAN, per tot i els crtiques al PCI, es posaren al costat d'aquest i criticaren a les Brigades Roges. Les seccions de Sardenya, Trentino - Tirol del Sud i Fril eren autnomes, i van fer una pacte electoral amb el MAO. 

El 1976 la coalici integraria Lotta Continua i es present a les eleccions legislatives italianes de 1976, en las que va obtenir l',15 % dels vots i sis diputats: Lucio Magri, Eliseo Milani i Luciana Castellina (PUP), Mimmo Pinto (LC) i Massimo Gorla i Silverio Corvisieri (AO). Poc desprs absorb la LCR de Livio Maitan, i integr en la direcci Franco Turigliatto, Elettra Deiana, Sergio D'Amia, Roberto Firenze i Franco Grisolia.
 
El 13 d'abril de 1978 es transform en partit poltic. Hi confluiren l'ala esquerrana del PUP (Vittorio Foa i Silvano Miniati, Giovanni Russo Spena i Domenico Jervolino, amb d'altres Federacions Unitries l'rea sindical d'Elio Giovannini, Antonio Lettieri i Gastone Sclavi), la majoria d'AO (Massimo Gorla, Silverio Corvisieri i Luigi Vinci) i la Lliga dels Comunistes (Romano Luperini). En fou escollit secretari general Mario Cappana, lder estudiantil del maig del 1968 itali. El 1978 un militant sicili, Peppino Impastato, fou assassinat per la mfia. 

A les eleccions legislatives italianes de 1979 esdevingu el nucli d'una llista comuna de tota la nova esquerra (excepte PUP) Nuova Sinistra Unita (NSU), amb altres ex membres de LC. Per mentre que PUP va obtenir 1,4 % i 6 diputats, NSU noms 0,8 % i cap, cosa que va desmoralitzar la formaci, malgrat que a les europees de 1979 aconseguiren esc per a Mario Cappana i bons resultats a les municipals; bona part dels dirigents sindicals membres del grup abandonaren la direcci. Cappana fou coordinador de 1982 a 1987, quan dimit i el substitu Russo Pena. El 1985 obtingu 500 regidors i consellers provincials. A les eleccions legislatives italianes de 1987 8 diputats i un senador. 

Desprs de la Caiguda del Mur de Berln el 1989, el sector ecologista (Arcobaleno), dirigida per Cappana, Edo Ronchi i Franco Russo va abandonar el partit i es present a les europees de 1989 amb un sector dels radicals organitza Verdi Arcobaleno. Desprs del VIII Congrs del 9 de juny de 1991 alguns es van integrar en el PDS, successor del PCI, per la majoria ingressaren a Rifondazione Comunista, on hi formaren un corrent minoritari fins que el desembre de 1996 passaren al sector majoritari del secretari Fausto Bertinotti. 

Per la seva banda, un sector de l'antiga LCR hi mant un corrent propi des del 1998. Els que no segueixen la corrent de Bertinotti sn molt dividits: Alternativa de la societat (Russo Pena), Projecte Comunista (Ferrando i Grisolia) i Bandera Roja (Luigi Malabarba). 

D'altres, per, refusaren integrar-se en RC. El sindicalista Giampaolo Patta deix la poltica activa el 1998 i finalment ingress al Partit dels Comunistes Italians. Elio Veltri ingress al PDS, Paolo Gentiloni i Rino Piscitelo acabaren a La Margherita.  

 Afiliats .
1979 - 2.500;
1980 - 3.000;
1981 - 3.500;
1982 - 3.800;
1983 - 4.235;
1984 - 5.818;
1985 - 6.466;
1986 - 8.387;
1987 - 9.153;
1988 - 10.310;
1989 - ?
1990 - ?
1991 - 8.453;
 Resultats electorals .



llista Nuova Sinistra Unita 
^llista Nuova Sinistra Unita, a algunes regions amb el Partit Radical											


Bibliografia .
Daniele Protti, Cronache di  Nuova sinistra . Dal Psiup a Democrazia Proletaria, Milano, Gammalibri, 1979.
Vittorio Bellavite, Appunti per una prima stesura della storia del partito, in "Notiziario Dp", N. 18, 6 maggio 1988 ;
Luigi Vinci, La riflessione strategica in Dp: appunti per una sistemazione ed interpretazione, in "Marx centouno", maggio 1989 ;
Diego Giachetti, Il Quotidiano dei Lavoratori, in "il Calendario del popolo", N. 582, dicembre 1994;
Sergio Dalmasso, La nuova sinistra: esperienza di un biennio (1974-1976), in "Bandiera rossa", N. 53, giugno 1995;
Fabrizio Billi, Luigi Vinci, Giovanni Russo Spena, Emilio Molinari, Domenico Jervolino, Romano Luperini, Camminare eretti. Comunismo e democrazia proletaria, da Dp a Rifondazione Comunista, Edizioni Punto Rosso, 1996;

 Enllaos externs .
Cronologia de DP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410056" title="La Rete" nonfiltered="3498" processed="3483" dbindex="158528">
La Rete (itali La Xarxa) s el nom amb el que fou conegut elMovimento per la Democrazia   La Rete, partit poltic itali, creat a Trento el 26 d'agost de 1990 com a corrent intern de la DCI, que el 24 de gener de 1991 es constitu en partit poltic liderat per Leoluca Orlando (alcalde de Palerm), Carmine Mancuso, Nando Dalla Chiesa, Diego Novelli i Alfredo Galasso, sota la forma de moviment catlic coordinat pel p. Ennio Pintacuda (animador del moviment catlic  'primavera palermitana), i del a convergncia de grups d'extracci poltica diversa, reunits al voltant d'un programa de defensa de la democrcia i de la societat civil i de les institucions, i enfrontats a l'oligarquia i als partits tradicionals. 

El 6 de novembre de 1990 s'havia constitut com a moviment antimafia quan Orlando deix la DCI. Va obtenir bons resultats a les eleccions regionals de Siclia de 1991 (5,3 % i 5 diputats) i a les eleccions legislatives italianes de 1992 (12 diputats). El 1993 el seu cap Leoluca Orlando fou escollit alcalde de Palerm. A les eleccions legislatives italianes de 1994 es present en coalici amb els Progressistes i obt 6 senadors (5 sicilians i 1 de Campnia) i a les eleccions regionals de Siclia de 1996 el 3,6 % i 3 diputats. 

El 15 de desembre de 1996 canvi el nom per La Rete il Partito Democratico. El seu darrer coordinador fou Franco Piro. El 27 de febrer de 1999 va confluir en I Democratici. 

 Membres de La Rete .
Anna Maria Abramonte;
Giovanni Campo;
Pietro Cangelosi;
Antonino Caponnetto;
Nando Dalla Chiesa;
Franco Danieli;
Francesco de Notaris;
Bruno Di Maio;
Claudio Fava;
Alfredo Galasso;
Giuseppe Gambale;
Pina Maisano (vdiua de Libero Grassi);
Giovanni Massidda;
Carmine Mancuso;
Francesco Manganelli;
Carmelo Milazzo;
Diego Novelli;
Mario Occhipinti;
Leoluca Orlando;
Carlo Palermo;
Ennio Pintacuda;
Lucio Pirillo;
Rino Piscitello;
Giacomo Porrovecchio (Gino);
Paolo Prodi;
Marco Rino Ricci;
Giuseppe Scozzari;
Michelangelo Salamone;
Laura Rozza;
Tonino Silvestri;

Resultats electorals.


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410058" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3499" processed="3484" dbindex="158529">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 7 proves de judo en categoria masculina, eliminant-se la categoria Open. La competici es desenvolup al Gimns Jangchung el dia 25 de setembre de 1988. En aquesta edici debut el judo en categoria femenina, si b aquesta noms fou considerada com un esport de demostraci.

L'austrac Peter Seisenbacher i el japons Hitoshi Saito aconseguiren guanyar la medalla d'or en les seves respectives categories, esdevenint els primers judoques en aconseguir guanyar dos ors de forma consecutiva en uns Jocs Olmpics. 

Participaren un total de 243 judoques de 69 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Judo 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410063" title="Eleccions regionals italianes de 1980" nonfiltered="3500" processed="3485" dbindex="158530">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 8 de juny de 1980. Es va votar a quinze regions: Abruos, Basilicata, Calbria, Campnia, Emlia-Romanya, Laci, Ligria, Llombardia, Marques, Molise, Piemont, Pulla, Toscana, mbria, Vneto.

Piemont.



Llombardia.



Vneto.



Ligria.



Emlia -Romanya.



Toscana.



mbria.



Marques.



Laci.



Abruos.



Molise.




Campnia.



Pulla.



Basilicata.



Calbria.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410066" title="Patrick Swayze" nonfiltered="3501" processed="3486" dbindex="158531">

Patrick Swayze (18 d'agost de 1952, 56 anys) s un actor, ballar, cantant, compositor i productor de televisi estatunidenc.
      
 Biografia .
Patrick Swayze neix de la relaci entre Jesse Swayze i de la coregrafa Patsy Swayze, de qui heret el seu amor per la dansa. Des de ben jove destac per les seves aptituds fsiques i la seva admiraci per les arts escniques. A l'institut va destacar per les seves qualitats atltiques ms que pel seu rendiment acadmic. Va guanyar diversos premis en atletisme i futbol americ. Si b, va haver d'abandonar la seva carrera esportiva per problemes als genolls, decantant-se aleshores cap al ballet. Estudi a l'escola Harkness Ballet School i en Joffrey Ballet School, professionalitzant-se com a ballar.

 Inicis .
Desprs de representar com ballar diverses obres musicals en el teatre, entre elles Grease, decideix dar el salt a la gran pantalla. A finals de los anys 1970 participa en el telefilm  La febre del pat (1979). Posteriorment es seleccionat por Francis Ford Coppola per completar el repartiment de Rebels (1983). Junt a amb Matt Dillon, Rob Lowe, C. Thomas Howell, Tom Cruise, entre d'altres. Aquell any (1983) mor el seu pare. Tamb aparegu com extra a la pista de ball en el film Stayin' Alive (La febre continua) dirigida por Sylvester Stallone.

Aquell mateix any, 1983, tamb va treballar en Ms enll del valor, junt amb Gene Hackman i Fred Ward dirigit per Ted Kotcheff. El seu paper ser el d'un veter del Vietnam que ajuda al seu antic coronel a rescatar al seu fill. Al 1984 particip a lRed Dawn. Junt amb C. Thomas Howell i Charlie Sheen. Direcci de John Millius. 

AL 1985 actua a la serie de TV Nord i Sud, un best seller de John Jakes. Tamb hi actuen Lesley-Anne Down, James Read, Kirstie Alley i David Carradine. Al 1986, participa en Youngblood, forja de campi amb Rob Lowe.

 xits .
Al 1986 torna a la televisi per participar en la segona part de Nord i Sud. Tamb actuar en la pellcula de cincia ficci El guerrer de la matinada, amb la seva esposa Lisa Niemi i Arnold Vosloo.

L'any 1987, s l'any de l'xit. Es far mundialment fams per Dirty dancing amb l'actriu Jennifer Grey. La can de la pellcula She s like the wind est composta i cantada per ell i va ser nmero dos durant setmanes a la llista dels singles de EE.UU. Tamb particip en un dels captols dels Histries Increbles (Amazing Stories) d'Steven Spielberg.

Entre 1988 i 1989 grcies a la fama que li don Dirty Dancing fou un actor molt cotitzat i far moltes campanyes de publicitat. Protagonitzar Amb la seva prpia llei i De professi, dur. L'any 1990 aconseguir una altre xit mundial: Ghost, dirigida per Jerry Zucker i protagonitzada tamb per Demi Moore i Whoopi Goldberg.

 Premis .

 Globus d'Or .



 Notes .


 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Patrick Swayze;
;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410067" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3502" processed="3487" dbindex="158532">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 20 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren deu proves en lluita lliure i deu proves ms en lluita grecoromana entre els dies 18 de setembre i l'1 d'octubre de 1988 al Gimns Sangmu de Seongnam.

Comits participants.
Participaren un total de 429 lluitadors de 69 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1988;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410069" title="Enric Pous i Tor" nonfiltered="3503" processed="3488" dbindex="158533">
Enric Pous i Tor (Barcelona, 1942 - 19 d'octubre de 2000) va ser un actor de teatre, televisi i cinema catal. Va morir als 58 anys, vctima d'un cncer.

Trajectria professional.
Teatre.
 1966, setembre. L'apotecari d'Olot de Frederic Soler (Seraf Pitarra), refundici de Xavier Regs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1967, gener. L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1971, abril. No muerdas la manzana del prjimo de Rafael Richart. Estrenada al Martin's caf-teatre de Barcelona.
 1971, setembre. Quien mucho embarga, poco aprieta, original de Manuel Rato. Estrenada al Martin's caf-teatre de Barcelona.
 1972, febrer. Spain's strip-tease d'Antonio Gala. Estrenada a la Sala Ro de Barcelona.
 1972, juliol. Facem comdia d'Alexandre Ballester, estrenada al teatre CAPSA de Barcelona.
 1973, novembre. La pereza de Ricardo Talesnik. Estrenada al teatre Don Juan de Barcelona.
 1991, octubre. Timon d'Atenes de William Shakespeare. Direcci d'Ariel Garca Valds. Estrenada al teatre Lliure de Barcelona.
 1992, octubre. La lluna de Valncia de Jaume Salom. Estrenada al teatre Borrs de Barcelona.
 1993, desembre. La malata fingida de Carlo Goldoni, estrenada al Sant Andreu Teatre de Sant Andreu.
 1994, juliol. Catalans salvatges de Manuel Molins, estrenada al teatre Condal de Barcelona.
 1996, novembre. Portes comunicades d'Alan Ayckbourn. Estrenada al teatre Arnau de Barcelona.
 1998, gener. El florido pensil, estrenada al teatre Poliorama de Barcelona.
 1999, mar. La venganza de Don Mendo de Pedro Muoz Seca, estrenada al teatre Arnau de Barcelona.

Cinema.
 1981. Las aventuras de Zipi y Zape. Director: Enrique Guevara.
 1996. Escenes d'una orgia a Formetera. Director: Francesc Bellmunt;

Televisi.
 1979. Festa amb Rosa Maria Sard.
 1984-1987. Ah te quiero ver, amb Rosa Maria Sard, en el personatge dHonorato.
 1999. Plats bruts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410070" title="Eleccions regionals italianes de 1985" nonfiltered="3504" processed="3489" dbindex="158534">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 12 de maig de 1985. Es va votar a quinze regions: Abruos, Basilicata, Calbria, Campnia, Emlia-Romanya, Laci, Ligria, Llombardia, Marques, Molise, Piemont, Pulla, Toscana, mbria, Vneto.

Piemont.



Llombardia.



Vneto.



Ligria.



Emlia-Romanya.



Toscana.



mbria.



Marques.



Laci.



Abruos.



Molise.



Campnia.



Pulla.




Basilicata.



Calbria.


 




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410075" title="Eliseu Meifrn i Roig" nonfiltered="3505" processed="3490" dbindex="158535">
Eliseu Meifrn i Roig (Barcelona, 1858 - 1940) fou un pintor catal. Adscrit al modernisme, denot la influncia de l'impressionisme francs.

Estudi a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble d'Antoni Caba. Complet la seva formaci a Pars, on an en companyia dels pintors Ramon Casas i Santiago Rusiol.

s conegut sobretot com a pintor de marines i paisatges, fets amb pinzellades soltes i en tons amables. Entre les seves obres poden citar-se Gent de mar i El Marne (1933).

Els inicis de Meifrn en la pintura coincidiren amb els eplegs del realisme i el naturalisme. El seu tarann viatger li port a recrrer mig mm, exposant el seu treball en infinitat de ciutats d'Europa i Amrica. 

 Referncia .
Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410077" title="Eleccions legislatives italianes de 1976" nonfiltered="3506" processed="3491" dbindex="158536">
Les Eleccions legislatives italianes de 1976 se celebraren el 20 de juny. Donada la possibilitat que per primer cop guanys les eleccions el PCI els militants democristians es mobilitzaren electoralment per a capgirar el resultat i donar una nova victria als democristians.

Cambra dels diputats.



 

Senat d'Itlia.



 
 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410080" title="Arnau Amalric" nonfiltered="3507" processed="3492" dbindex="158537">
Arnau Amalric (? - Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc Abat de Poblet (1196-1198), posteriorment Abat de Citeaux (1200-1212), Nunci Papal i Inquisidor durant la Croada albigesa, Arquebisbe de Narbona (1212-1225) i Abat general de l'Orde del Cister (1221-1225).

Orgens.
La procedncia de la famlia Arnau Amalric (o Arnaud Amalric, Arnaud Amaury o Arnaldus Amalric) ha estat font de debat. D'aquesta manera, es poden trobar referncies a la seva suposada catalanitat o occitanitat.

Sigui com sigui, un dels primers fets de la vida d'Amalric que es coneix s que va ser nomenat Abat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet (Conca de Barber) el 1196.

La Croada albigesa.
El 1204, el Papa Innocenci III el nomen legat pontifici per per tal d'acabar amb l'heretgia ctar. En un primer moment, Amalric va demanar als monjos cistercencs del Llenguadoc que prediquessin l'Evangeli per desprs va encapalar, juntament amb Sim de Montfort, els croats que assolaren Occitnia i eliminaren l'heretgia albigesa.

Durant el setge de Besiers li s atribuda la frase: 
Mateu-los a tots; Du ja reconeixer els seus! ;
La ciutat fou saquejada i hi moriren 7000 persones.

Arquebisbe.
El 1212 fou nomenat Arquebisbe de Narbona i s'enfront a Montfort, duc de Narbona, pel domini de la ciutat fins al punt que Amalric excomunic el seu adversari. Amalric va viatjar fins a la pennsula Ibrica on particip a la batalla de Las Navas de Tolosa contra els musulmans juntament amb cent cavallers narbonesos ms.

Tamb assist al Concili IV del Later, organitzat per Innocenci III (1215) i que marcaria l'apogeu de l'autoritat poltica i religiosa del papat. Poc temps desprs, el 1221, Amalric fou ordenat Abad General de l'Orde del Cister.

Arnau Amalric va morir a l'Abadia de Fontfreda el 26 de setembre de 1225. Les seves restes descansen al primer monestir de l'Orde, el Monestir de Cteaux.







Referncies.
Gran Enciclopdia Catalana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410082" title="Tmbola" nonfiltered="3508" processed="3493" dbindex="158538">


Tmbola, joc d'atzar a les fires populars. ;
Tmbola, barri de la ciutat d'Alacant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410083" title="Tmbola (joc d'atzar)" nonfiltered="3509" processed="3494" dbindex="158539">

La Tmbola, es un joc d'atzar popular. Era un dels elements indispensables a les fires d'estiu, junt amb el "Pim Pam Pum", la noria, els cavallets i la xurreria.

El terme tmbola prov de l'Itali "tombolare", donar voltes, que es una derivaci del verb "tombare", que significa caure, i es refera a la bola numerada dintre del tambor en el joc de la tmbola. 

Tmbola tamb s'utilitza per designar l'aparador on t lloc el joc i a on s'exposen els premis. Aquests normalment inclouen nines, articles de plstic, pilotes de platja i altres productes cridaners.

Al Canal 9 de la televisi Valenciana hi havia un programa presentat per Ximo Rovira entre 1997 i 2004 que es deia "Tmbola".

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410084" title="Justcia restaurativa" nonfiltered="3510" processed="3495" dbindex="158540">
La Justcia  Restaurativa s un moviment que pretn donar resposta als fenmens delictius mitjanant el rescabalament dels possibles danys que hagin patit vctimes, delinqents i la comunitat de ciutadans en general.



                                 
Concepte.

Durant els  ltims anys, sobre tot a partir dels anys setanta, com a conseqncia del desenvolupament d'experincies prctiques portades a terme arreu del mn, existeix un corrent internacional cada vegada ms slid que propugna la incorporaci de la justcia restaurativa als sistemes judicials de les diferents societats. Com a punt de sortida podem donar una definici de Justcia Restaurativa, que en general s acceptada (per diversos autors citats ms endevant)com un procs pel qual totes les parts que tenen inters en una ofensa determinada es reuneixen amb l'objectiu de resoldre-la de forma collectiva i de tractar les possibles implicacions que es puguin donar en un futur.

Antecedents.

Els antecedents continguts en aquest apartat han estat extrets del llibre La justicia restaurativa y la mediacin penal de Luis F. Gordillo Santana  i del llibre Restorative Justice. Theoretical foundations de E.G Weitekamp i H.J. Kerner  .
 
Es considera que la major aportaci al concepte de Justcia Restaurativa el fa el treball publicat als anys setanta per HUDSON and  GALAWAYS'S.
 
CHRISTIE, en el seu article Conflicts as Property (1976), defensa la idea d'una alternativa, on les parts en Conflicte, per elles mateixes, participen activament en el procs trobant una soluci als seus problemes. 

ZEHR, en els seus  treballs "Retributive Justice, Restorative Justice, alternative justice paradigma (1985) i Changing Lenses (1990), presenta el model de Justcia Restaurativa com un paradigma  alternatiu de Justcia, en oposici al sistema tradicional de Justcia Retributiva.  En la seva visi presenta els beneficis que per a les vctimes i pels seus delinqents suposa l'assumpci de la responsabilitat dels fets, fent b all que estava mal fet prviament, reparant el dany inferit i afirma que la relaci vctima- delinqent suposa una reestructuraci dels danys morals i materials.
 
Altres autors com WRIHT, UMBREIT, HARDING (1989), introdueixen la idea del dany causat com un instrument positiu per a  reintegrar als delinqents  a les seves  comunitats.
 
HEIKE Y MARSHALL, emmarquen els orgens del moviment de Justcia Restaurativa en  aquestes  raons:
 
- Accs a la justcia, es tracta de permetre a les persones participar ms directament a controlar les infraccions: apropar  les institucions judicials a la poblaci.

- Moviment de les vctimes, que el seu  objectiu seria satisfer les necessitats  de les vctimes a l'mbit material y psicolgic. Abolicionisme:  s a dir, alliberar del domini de l'Estat i de la burocrcia i, en particular, suprimir les presons.

- Descentralitzaci i control per la comunitat local: crear espais e institucions comunitries per tractar els enfrontaments surgits a la comunitat.

- Justcia participativa: fer  participar  a la poblaci en la regulaci de les infraccions penals per a treure  partit dels recursos de la societat.

- Professionals socials: reduir el nmero de delictes animant la responsabilitat social dels delinqents, fent participar a la seva famlia o altres membres del seu entorn i atenuant els estigmes de la repressi.

- A petici dels membres de les professions jurdiques i  diversos grups de pressi liberals que  demanen trobar medis ms eficaos per a reduir la criminalitat i que al mateix temps siguin medis ms humans i que es fonamentin menys  en la sanci.

- Atenent  al nmero de casos tractats i a la crisi dels recursos en justcia penal es tenen que  trobar mtodes menys costosos y que tinguin com a objectiu la calma per a tractar la criminalitat.

- Privatitzaci: reduir la responsabilitat de l'Estat afavorint les forces del mercat.

- Moviment de la regulaci dels  enfrontaments (ADR): aplicar  tcniques constructives de regulaci de conflictes i dels seus  problemes per aconseguir solucions ms prolongades.

- Justcia rehabilitadora: sintetitza l'anterior.

Orgens antropolgics de la justcia Restaurativa: Els cercles restauratius.Peacemaking.
 
Segons la perspectiva de Paul McCold a la majoria de cultures i tradicions aborgens el cercle s una forma sagrada. A travs d'ells es donaven problemtiques derivades dels crims, de l'organitzaci social i de la quotidianitat. Qualsevol qesti que pertorbs l'ordre i la pau de la comunitat o a un dels membres era tractada al cercle amb la finalitat d'obtenir una soluci allegada democrticament, expressant la llibertat. De vegades els cercles estan formats per membres jerarquitzats que donen consell al individu o al conjunt de la societat, una vegada escoltat el problema i tenint en compte totes les parts involucrades, les situacions similars, la situaci mateixa i els establiments dels caps. 
Als Estats Units els aborgens Navajo fan servir aquest cercles com un instrument restauratiu: si una persona se sent ofesa se li demana a l'ofensor que repari aquest acte amb una compensaci. Aquesta demanda tamb serveix per a que la relaci entre les parts s'equilibri. Si aix falla l'ofs es dirigeix a un lder comunal per a que organitzi un cercle per fer la pau (peacemaking circle), es a dir, les famlies d'ambdues parts no es confronten sin que totes juntes intenten d'arribar a una soluci. Cal dir que avui en dia els navajo continuen amb el mateix procs assistits per un lletrat assignat per les comunitats per a adaptar-se a les lleis. 
 
Un altre concepte antropolgic que es relaciona amb la justcia restaurativa s el de ubuntu, s una regla tica o ideologia sud-africana enfocada cap a la lleialtat de les persones i les relacions entre aquestes. La paraula prov de les llenges zulu i xhosa i el terme t varies traduccions, la original vol dir "una persona s una persona a causa dels altres". El significat envolta la cooperaci mtua i el ms profund respecte cap a tots els ssers humans. A l'mbit de reparaci s'intenta fomentar aquest valor per a obtenir millors resultats a les comunitats africanes, i actualment les institucions de mediaci occidentals el fan servir per a encaminar i aconsellar a les parts conflictuals.

Orgens de la justcia restaurativa al segle XX. 
 
Europa: El projecte Alternativenwurf Wiedergutmachung (AE-WGM)


Aquest apartat est fet a partir del captol VII "Les noves tendncies de la poltica criminal: alternatives a la pena tradicional relacionades amb la reparaci de la vctima" de l'obra La reparaci del dany causat pel delicte, de Margarita Roig Torres.

 
Al 1962 tot un circle de juristes de la Repblica Federal Alemanya, ustria i Sussa es van oposar al projecte de reforma del Codi Penal Alemany de 1962 - el qual enduria les penes i les mesures de seguretat - comenant a redactar alternatives i , sobre tot als anys vuitanta, posarem la seva mirada en la vctima, discutint el paper de la reparaci en aquest mbit. 

Al 1992 aquests individus de l'entorn jurista,uns quinze professionals, els ms destacats Claus Roxin i H. Schch redacten un projecte alternatiu basant-se en que la reparaci no noms hauria de ser un mitj de compensaci per a la vctima sin tamb un element influenciador sobre el concepte de resocialitzaci. La nova postura es fonamenta en el principi de subsidiareitat en tant que s'exigeix que s'imposi la pena en la mesura en que sigui necessria per a restablir l'ordre social i garantir la prevenci de futurs delictes. Aix doncs l'objectiu principal s integrar la reparaci en el sistema processal i de sancions vigents, evitant la pena en la mesura del possible. 

La definici que donen de reparaci s "la compensaci del efectes del fet mitjanant una prestaci voluntria de l'autor". L'escrit va constar d'una regulaci basada en propostes legislatives de carcter processal i l'apartat d'execuci penal de la "tercera via" (s'entenen com a primera les penes privatives de llibertat i com a segona les mesures de seguretat). En ell s'identifiquen tres principis estructurats de la nova sanci: voluntarietat, eficcia i universalitat, els quals diferencien el projecte de la reparaci de perjudicis prpia del dret civil.

El principi de voluntarietat contempla que si el condemnat no est d'acord amb portar a terme l'acte de reparaci no t cap sentit obligar-lo ja que no es compleixen els objectius i ni tan sols s'aconsegueix la conciliaci personal entre l'autor del delicte i la vctima, all que Eser, anomenava la "pau jurdica"; no noms la restauraci material del dany sin tamb espiritual. 

L'ltim principi s el d'aplicabilitat universal en tant que l'AE-WGM contempla la tercera via per a qualsevol tipologia de delicte, inclosos aquells que no han arribat a ser consumats   grau de temptativa, delictes sense dany civil o sense vctima en concret   per exemple en el cas catal seria un delicte contra la salut pblica: tinena o trfic de drogues  i es repararia a la comunitat, al conjunt de la societat. Per a Schch, "la idea de reparaci hauria de regir en el conjunt del Dret penal i el Processal Penal, sense estar limitat als delictes lleus".  

Quant a l'execuci del actes restauradors el projecte contempla diverses prestacions reparadores en tant que dependran del delicte i la situaci; aix s un element molt important ja que estableix una finestra oberta per a emmotllar la restauraci, donant flexibilitat, comoditat, la qual cosa repercuteix en l eficcia. En l'escrit s'enumeren algunes formes com prestacions laborals amb utilitat social i individual cap a la vctima, regals al ofs o prestacions immaterials, la disculpa i una conversa de reconciliaci o qualsevol cosa que demani la vctima i ambdues parts estiguin d'acord i compleixen els objectius de la sanci reparadora. 

Respecte a l'impacte del projecte AE-WGM, les crtiques ms substancials refereixen en primer lloc, a l'efecte intimidatori d'aquesta tercera via de reparaci en tant que no tindria cap sentit a la prevenci general, s a dir, que no seria un element amb eficcia dissuasria  al conjunt de la societat. En segon lloc i lligat a aquest primer element de la prevenci general, un dels autors ms prominents a l mbit de la criminologia, Andrew Von Hirsch, assenyala que si es redueix al Dret Penal la missi de trobar una soluci entre vctima i delinqent es nega el dret de la comunitat del manteniment de l'ordre pblic i la protecci a les futures vctimes. Per a ell aquesta via no noms s inefica sin que tendeix a proporcionar un clima favorable a la comissi de delictes. A ms a ms sost que les esferes del dret civil i el penal podrien contaminar-se, barrejar-se. 

Una altre sector crtic s dirigit cap a el tercer principi, el de universalitat, en quant que s'hauria de considerar que els delictes violents no poden ser, per la seva gravetat, reparats noms per la via alternativa. En aquest sentit, s'uneix el concepte de proporcionalitat ; la sanci ha de ser sempre proporcional al dany causat, i en alguns casos aix sembla impossible: delictes de violacions reiterades, assassinats, delictes de terrorisme, etc. 

Cal dir que els mateixos autors reconeixen aquestes crtiques i que l'aplicaci del seu projecte en la societat actual no podria ser total per mantenen la seva visi reparadora i no punitiva en tant que, al menys a l'Europa actual ,amb el model retribucionista i sancionador els ndex de criminalitat, delictes i persones empresonades continua pujant sense tenir cap eficcia en la prevenci general i especial.


L'mbit anglosax.
 
La justcia restaurativa va comenar als Estats Units d'Amrica a finals del anys seixanta com a petits experiments per a resoldre casos especfics. Al principi, sost Paul McCold, pioner en projectes restauratius en aquell pas, la mediaci era justcia restaurativa, i la justcia restauativa era mediaci. En la mediaci, una tercera part neutral facilitava un dileg entre la vctima i l'actor del delicte, on es parlava de com havia afectat el delicte a ambdues parts, compartien informaci, conciliaven un acord.  La mediaci era una eina per aplicar el paradigma restauratiu. L'any 1969 s'estableix l'Institut per a la Mediaci i la Resoluci de Conflictes, comenant a oferir els seus serveis a les comunitats d'afroamericans en conflicte a la ciutat de Nova York, expenent-se cap a la perifria. La ra de per qu la justcia Restaurativa te el seu origen als Estats Units cal trobar-la aqu mateix, a la multiculturalitat i els diferencies socio-estructurals que es donaven dinmicament a les grans ciutats. 

A Canad va comenar a Ontrio al 1974 amb la mediaci entre adolescents i les vctimes dels seus actes vandlics. Aix va donar als programes de reconciliaci dels ofensors de vctimes. 
Ja en la dcada dels vuitanta a Austrlia s'estableixen centres especfics de justcia Restaurativa a New South Wales, per la gran novetat va venir de la m de Nova Zelanda quan al 1981 es crea el model de les conferncies entre el grup familiar i entre diferents famlies alhora (les anomenades Family Group Conferences). La participaci de les famlies en la protecci dels seus fills  i la seva interconexi. Al 1986 el problema era similar al de els Estats Units, la multipluralitat tnica creava conflictes, sobre tot amb els maoris que tenien una concepci antropolgica diferent de la educaci occidental i el tracte i comportaments dels fills. Al 1986 es va modificar la legislaci de protecci dels menors sense en compte aquestes realitats, per la qual cosa es va reforar el model de les FGC amb equips interdisciplinaris de professionals que treballen amb els pares i l'ambient familiar i escolar per a desenvolupar solucions en problemes d'abusos  i protecci. 

Tamb al Regne Unit al 1982 van comencen a funcionar els primers centres de mediaci comunitria a partir del projecte Newham Concflict and Change. El municipi londinenc de Newham s on ms concentraci d'immigrants hi va haver a patir dels anys setanta i la zona que ms va patir el nou model poltic i  econmic de Margaret Thatcher. En aquest projecte es tractava de solucionar els conflictes de convivncia i evitar la degradaci de la zona. Amb els projectes anglesos i neozelands es van expandir els lmits de la justcia Restaurativa: no noms es tractava de formes de mediaci sin de incloure elements com la famlia, els vens, els comerciants. Es tractava no tan sols d'evitar els conflictes sin de mantenir l'ordre social com a prevenci general.

El cas catal.
 
A Catalunya la Justcia Restaurativa comena a fer-se notar. Tot i que encara falta temps per a poder parlar de Justcia Restaurativa amb tota la entitat que la caracteritza, a Catalunya s'ha adoptat la Mediaci Penal com una eina de possible s dintre dels processos penals. Va sser iniciat pel Departament de Justcia de la Generalitat, concretament des de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil, constitueix llevat de l'experincia valenciana de 1985, el primer exemple de desenvolupament de la mediaci al Dret Penal ordinari.
 
Mitjanant la mediaci penal, s'obre un procs de dileg i comunicaci voluntria entre la vctima i l'infractor. Es treballa en tots els moments del procs penal per a arribar a acords reparadors de manera voluntria i sempre conduts per un mediador imparcial. s una opci excellent per a aquells delictes d'escassa entitat. Les notes bsiques que es segueixen a Catalunya dins de la Mediaci Penal son la voluntarietat, la imparcialitat del mediador y la confidencialitat. Es tracta doncs, d'una mostra de la orientaci restauradora de la justcia dins del territori catal, s una millora afegida al sistema legal actual, avui en dia no constitueix una alternativa global al mateix.
 
La mediaci penal a Catalunya s'emmarca d'acord amb el pla d'acci del Consell i de la Comissi sobre la millor manera d'aplicar les disposicions del Tractat d'Amsterdam relatives a la creaci d'un espai de llibertat, seguretat i justcia, i en particular amb el punt 19 i la lletra c) del punt 51 del mateix, els quals afirmen que en un termini de cinc anys a partir de l'entrada en vigor del Tractat s'ha d'abordar la qesti del suport a les vctimes mitjanant un estudi comparatiu dels sistemes de compensaci per a les vctimes i avaluar la viabilitat d'una actuaci a escala de la Uni Europea.
 
Amb la qual cosa la Decisi marc del Consell, de 15 de mar de 2001, relativa a l'estatut de la vctima en el procs penal recomana l'existncia de la mediaci penal a l'art. 10: 
 
Mediaci penal en el marc del procs penal:
 
1. Els Estats membres procuraran impulsar la mediaci en les causes penals per a les infraccions que al seu judici es prestin a aquest tipus de mesura.

2. Els Estats membres vetllaran per que pugui prendre's en consideraci tot acord entre vctima i inculpat que s'hagi arribat a en ocasi de la mediaci en les causes penals. 
 
D'altra banda es dna l'existncia de la recomanaci 8/2006 del Consell de Ministres dels Estats membres per a l'assistncia de les vctimes de crims, tamb recomana la mediaci penal com un mtode de rescabalament per a la vctima. 
 
Dintre del marge que ofereixen tant la normativa comunitria com les normatives internes de cada Estat membre de la Uni Europea per a reparar el dany causat, s'han establert a nivell europeu serveis de carcter pblic que proporcionen una srie de professionals especialitzats en la mediaci penal. 
 
En aquest sentit, el qu es busca s una nova dimensi de poltica criminal  on la prioritat s la poltica social i la prevenci, una de les finalitats del Dret  penal, i l'administraci de Justcia pren un rol complementari seguint els  principis de subsidiarietat i d'ltima ratio, cedint el protagonisme a la Justcia Restaurativa.  S'intenta donar al Dret penal una funci pacificadora global i no nicament limitada a la incidncia dels seus instruments especfics, les penes y les mides de seguretat.   Es persegueix, d'aquesta manera, la consecuci d'un Dret penal ms racional, capa de desmantellar els components irracionals qu alimenten les exigncies de la exacerbaci punitiva de la Justcia Retributiva.

Valors dels Programes de Justcia Restaurativa.

El contingut referent a aquest apartat es basa en la col laboraci de Daniel Van Ness al llibre Restorative Justice. Theoretical foundations.


1. Trobada: es creen oportunitats per a que es reuneixin el delinqent, la vctima i els membres de la comunitat que tamb s'hagin vist afectats per el delicte, la vctima o el delinqent. La trobada restaurativa consta de cinc elements: 

a) Reuni: les trobades poden fer-se directament en una reuni entre vctima i agressor, s a dir, cara a cara, on tamb poden intervenir altres persones a ms de l'assistncia d'un facilitador. Tamb es poden fer de manera indirecta a travs del intercanvi de cartes, gradacions o vdeos, o missatges lliurats per un tercer. 

b) Narrativa: les parts parlen de qu els hi va ocrrer, com els va afectar i de com veuen el delicte i les seves conseqncies. Es tracta d'una narraci ms subjectiva que  no pas objectiva i, en conseqncia, posseeix integritat tant per al que parla com per al que escolta.
 
c) Emoci: la interacci entre les parts s diferent a la d'un procs judicial. La narrativa permet als participants expressar les seves emocions, i aix pot tenir un efecte sanador tant per a la vctima com per al delinqent. 

d) Enteniment: les trobades permeten que les parts arribin a una certa empatia, i que es pugin entendre una mica millor entre elles, el delicte, el dany causat pel delicte, i com restaurar aquest dany. 

e) Acord: un cop s'han explorat les repercussions personals, materials i morals causades per el delicte, es busca arribar a una resoluci que satisfaci a les parts a travs d'una negociaci.
 
2.Reparaci: la justcia restaurativa intenta reparar el dany causat per el delicte. De ser possible, aquesta reparaci ha de ser realitzada per el que va causar el dany. La reparaci comprn quatre elements: 

a) Disculpa: pot ser oral o per escrit. Una disculpa genuna s una forma significativa de reparaci. 
 
b) Canvi en la conducta: una altra forma de reparaci s l'acord, per part del delinqent, de que no tornar a delinquir o que far alguna cosa per ser menys propens a delinquir de nou, per exemple, canviar d'entorn, assistir a l'escola, buscar una feina, o rebre algun tractament per a l'addicci a les drogues, etc.

c) Restituci: s, probablement, la forma ms evident de reparaci. La restituci es pot fer amb un pagament monetari, retornant o reemplaant propietat, o oferint serveis directes a la vctima. 

d) Generositat: el delinqent pot oferir-se per a realitzar serveis que no es troben relacionats amb la vctima ni amb el delicte coms, per que sn considerats per la vctima com una mostra de disculpa. Per exemple, el delinqent pot estar d'acord en realitzar servei comunitari en l'organisme que la vctima tri. 
 
3. Reintegraci: s'intenta retornar a la vctima i al delinqent a la societat com a membres complets i capaos de contribuir en aquesta. Tant la vctima com el delinqent poden sser estigmatitzats, per tant, la reintegraci s necessria. La reintegraci es dna quan la vctima o delinqent aconsegueixen convertir-se en membres actius i productius de les seves comunitats. Els grups i cercles d'ajuda o les comunitats de fe sn exemples de comunitats que afavoreixen la reintegraci.
 
4. Inclusi: s'ofereix la possibilitat de que les parts participin activament en la resoluci del conflicte. Comprn tres elements:

a) Invitaci: es convida a totes les parts interessades a participar en el procs.

b) Reconeixement dels interessos de les parts: en la justcia convencional, essencialment es reconeixen els interessos de l'acusaci i la defensa. En la justcia restaurativa, es reconeix que les parts poden tenir els seus propis interessos i se'ls convida a que vetllin per aconseguir-los.

c) Acceptaci d'aproximacions alternatives: acceptar que existeixen aproximacions diferents a les que ofereix la justcia convencional com, per exemple, mediaci, cercles i grups, conferncies, restituci, disculpa i altres formes de reparaci.

Tcniques de Justcia Restaurativa.
 
Aquesta classificaci s una adaptaci de la que podem trobar al concepte restorative justice de la Wikipedia versi anglesa.;

 
Mediaci entre vctima i delinqent.
 
Es tracta d'una reuni cara a cara entre la vctima i el delinqent que compta amb la presencia d'un mediador. El seus orgens es troben a Ontrio (Canad) a l'any 1974 en un cas en el que dos joves acusats per vandalisme van reunir-se cara a cara amb bona part de les seves vctimes.
 
Conferncies amb grups de familiars.
 
Es tracta d'un grup ms nombrs que no pas el pertanyent a la mediaci abans esmentada. A part de participar la vctima com el delinqent, hi participa gent connectada a la vctima, els familiars del delinqent aix com amics d'ambds etc.
s un sistema molt adient per a casos on es veuen involucrades persones joves ja que, la famlia juga un rol molt important en la vida d'un delinqent juvenil. 
Podem trobar l'origen d'aquest sistema a Austrlia amb la Young Offenders Act de 1997 i tamb a Nova Zelanda amb la Children, Young Persons, and their Families Act de 1989.
 
Cercles Restauratius.
 
A Hawaii, els cercles restauratius s'ofereixen als interns per a que es trobin amb les seves famlies i amics per atendre les seves necessitats per a un retorn satisfactori a la comunitat. Una de les necessitats que es tracta s la reconciliaci. Tamb s'ha desenvolupat un tipus modificat de cercle restauratiu que s'utilitza per a aquells interns els quals els seus familiars no poden o no volen assistir al cercle restauratiu convencional. En aquest sn els altres interns amics de l'individu els que s'asseuen al cercle i donen suport en el desenvolupament d'aquest pla de retorn i com l'individu pot reconciliar-se amb els que han sigut perjudicats pel crim i/o per l'empresonament.  

Cercles de Sentncies. 
 
Es tracta d'un mtode en el qual hi poden participar una pluralitat de subjectes com ara la vctima, la gent propera a la vctima, el delinqent, la gent propera al delinqent, el jutge, el fiscal, la policia i tots aquells membres de la comunitat interessats. Mitjanant aquest cercle, tots aquest subjectes poden parlar per entendre el conflicte i poden junts, identificar els esglaons necessaris per assistir a les parts i per prevenir futurs crims.
 
Juntes Restauratives de la Comunitat.              
 
Est formada per un grup petit de ciutadans, prviament entrenats, que condueixen trobades pbliques cara a cara amb delinqents condemnats a participar en el procs, que han sigut derivats per la policia o com a part d'un procs extrajudicial. 
 
Es convida a les vctimes a participar en el procs reunint-se tant amb la junta com amb el delinqent (o indirectament mitjanant una declaraci de la vctima que es comparteix amb el delinqent i la junta). Durant la trobada, els membres de la junta discuteixen amb el delinqent sobre el delicte, l'impacte en el comportament i les conseqncies negatives. Desprs es busca arribar a un acord respecte una srie d'accions que el delinqent haur de portar a terme dins un perode de temps determinat per a reparar el dany causat per el delicte. Un cop ha passat aquest temps, la junta remet un informe al jutjat o a la policia respecte al compliment de l'acord.
 
Cercles de Suport i Responsabilitat.
 
Els COSA (Circles of Support and Accountability) es van originar a Canad amb l'objectiu de millorar la integraci dels delinqents sexuals a la seva comunitat. Els estudis indiquen que participar en aquests cercles pot reduir la reincidncia d'aquests delinqents fins a un 50% i que en cas de reincidir les agressions sexuals acostumen a ser menys greus.

Principis de la Justcia Restaurativa.

El moviment de Justcia Restaurativa portat a terme als pasos llatinoamericans ha fet possible la creaci de diverses webs especialitzades en aquest tema, de les quals hem escollit Justicia Restaurativa Online (2008) per a definir els principis que fonamenten la Justcia Restaurativa. ;

Hi ha tres principis que sostenen les bases de la justcia restaurativa. 
La justcia requereix que es treballi amb l'objectiu de que s'ajudi a tornar al seu estat original a aquells que s'han vist perjudicats. ;
De desitjar-ho, aquells que s'han vist ms directament involucrats o afectats per el delicte, han de tenir la possibilitat de participar en la resposta. ;
Per ltim, el rol del Govern consisteix en preservar l'ordre pblic; i el de la comunitat en construir i mantenir una justa pau.

Referncies.

 Resum del captol de Paul McCold "The recent history of restorative justice", a Handbook of restorative justice.

 Aquest apartat esta fet a partir del captol VII "Les noves tendncies de la poltica criminal: alternatives a la pena tradicional relacionades amb la reparaci de la vctima" de l'obra La reparaci del dany causat pel delicte, de Margarita ROIG TORRES. Editorial Tirant Lo Blanch, Valncia, 2001. Pgines 506-558.

Bibliografia.

Gordillo Santana, L: La Justicia restaurativa y la mediacin penal. Madrid : Iustel, 2007 ;

Galaway, B. & Hudson, J.  Restorative Justice: International Perspectives. Monsey Ed. Justice Press, 1996;

Roig Torres, Margarita La Reparacin del dao causado por el delito : (aspectos civiles y penales). Valencia : Tirant lo blanc, 2000 ;

Sullivan, D; Tifft, L (eds). Handbook of restorative justice : a global perspective. London: Routledge, 2006;
 
En E.G Weitekamp i H.J. Kerner (Editors.)Restorative Justice. Theoretical foundations. Portland: Willian Publishing , 2002;

Zehr, H. & Toews, B. Critical Issues in restorative justice. Monsey N.Y. Criminal justice press 2004;

Decisin marco del Consejo de la Unin Europea de 15 de marzo de 2001 relativa al estatuto de la vctima en el proceso penal~;

Temes Relacionats.

Sociologa del Derecho, versin Wikipedia en Espaol;

Mediaci, versi Viquipdia;

Mediaci Penal, versi Viquipdia;

Justcia versi Viquipdia;

Justicia, Wikipedia en Espaol;

Teoras de la Justicia, Wikipedia en Espaol;

Justcia de Proximitat, versi Viquipdia;

Justicia Retributiva, Wikipedia en Espaol;

Justicia Correctiva Wikipedia en Espaol;

Justicia Social Wikipedia en Espaol;

Criminologia, versi Viquipdia;

Criminology, Wikipedia English Version;

Uni Europea, versi Viquipdia;

Victimologa, versin Wikipedia en Espaol;

Criminologa, versin Wikipedia en Espaol;

Derecho Penal, versin Wikipedia en Espaol;

Criminal Law, Wikipedia English Version;

Utilitarismo, Wikipedia en Espaol;

Movimiento Social, versin Wikipedia en Espaol;

Law & Society Association, versin Wikipedia en Espaol;

Llocs d'inters.
 
Restorative Justice Wikipedia English Version;

Justicia Restaurativa Wikipedia Versin en Espaol;

Justice Rparatrice Wikipedia Version Franaise;

Restorative Justice Online (2008);

Justicia Restaurativa Online (2008);

Justice Rparatrice en ligne (2008);

Departament de Justcia de Catalunya: La mediaci penal;

Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil;

Instituto Internacional de Sociologa Jurdica de Oati;

The Law and Society Association - ;

Victim-Offender Reconciliation Program;

Victim-Offender Reconciliation Program (Fresno);

TakeJustice.org: An online movement on restorative justice and personal forgiveness inspired by "TAKE" film;

Asociacin de derecho y sociedad, web en ingls;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410089" title="Brahmaputra" nonfiltered="3511" processed="3496" dbindex="158541">

El Brahmaputra anomenat Yarlung Tsangpo al Tibet, s un dels principals rius de l'sia.
 
Neix al sudoest de Tibet en la glacera anomenada Jima Yangzong, forma el cany ms profund del mn i flueix al voltant de 1.700 km pel sud del Tibet fins travessar l'Himlaia per acabar desembocant, desprs d'unir-se al riu Ganges i formar un gran delta, a Bangladesh.

Fa uns 2.900 km de llarg i s navegable en gran part del seu recorregut.
  
El curs inferior del riu s sagrat pel Hinduisme. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410094" title="Pere II de Queralt" nonfiltered="3512" processed="3497" dbindex="158542">
Pere II de Queralt (?, 1236 - ?, 1275) fou castl de Queralt i templer, dit tamb Pere de Timor.

Fill d'Arnau de Timor i de Ramona, es cas amb Berenguera de Cervell i adquir d'aquesta famlia el castell d'Aguil (1240). En morir, divid el patrimoni entre els fills: a Pere (Pere III de Querat) li lleg Queralt, Santa Coloma, Figuerola, entre d'altres; a Berenguer, Timor  recuperat del seu cos Guillem , Montlle, Sant Antol i d'altres possessions menors.

Particip a la conquesta de Valncia sota les ordres de Jaume I. Ja vidu, es fu templer el 1257 i se'l nomen comanador de Monts i lloctinent del mestre del Temple a Arag i Catalunya.

Pel seu valor en les batalles fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure, segons la qual hauria derrotat un lle en un combat. Per aquest motiu se'l conegu popularment amb el sobrenom de Cor de Roure i en l'escut d'armes familiar hi figur des de llavors un lle dret amb un punyal al pit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410095" title="Aixa" nonfiltered="3513" processed="3498" dbindex="158543">


 Per la vila de la Marina Alta vegeu Aixa (Marina Alta);
 Per l'esposa de Mahoma vegeu Aisha bint Abu Bakr;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410099" title="Timor (Segarra)" nonfiltered="3514" processed="3499" dbindex="158544">
Timor fou un antic poble del municipi de Sant Antol i Vilanova, a la comarca de la Segarra, dins l'antic terme de Sant Pere dels Arquells. El poble estigu centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i en l'antiga esglsia parroquial de Sant Jaume, a la dreta del riu d'Ondara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410100" title="Cuirassat Bismarck" nonfiltered="3515" processed="3500" dbindex="158545">

El cuirassat Bismarck va ser el vaixell alemany ms fams de la Segona Guerra Mundial, bess del Tirpitz, sent enfonsat durant la seva primera missi pels vaixells de la Royal Navy.

 Antecedents .

Durant la Primera Guerra Mundial, la Flota d'Alta Mar (Hochseeflotte) de la Kaiserliche Marine del II Reich del Kiser Guillem II, obeint uns principis estratgics-tctics condicionats per la circumstncia de tenir una armada potent per numricament inferior a la Grand Fleet britnica (llavors la flota major i ms poderosa del mn), va seguir a l'amara dels seus ports durant perodes prolongats i efectuant unes sortides rpides i furtives, aplicant variables tctiques com l'adoptada pel Gro admiral Reinhard Scheer de colpejar i atraure als vaixells de lnia britnics usant com a esquer la seva esquadra de rpids creuers de batalla (almirall von Hipper) a noms segments de la Grand Fleet per aix, segons paraules de Scheer, enfonsar-los la flota poc a poc i tractar de reduir la mencionada desigualtat numrica. Aquesta formula va ser repetida en diverses ocasions, amb resultats variables. 

Com un antecedent a destacar per a explicar les difcils condicions que la Hochseeflotte hagu d'encarar, est el fet de que durant la Gran Guerra, Alemanya noms podia comptar amb el seu litoral (a ms del belga) per a recalar en un petit i encaixonat segment del mar del Nord, sumat al litoral bltic que, en aquestes circumstncies, no tenia gaire valor geo-estratgic de cara a la missi d'haver de sortir, conquerir l'Atlntic i tallar les rutes de subministraments britniques (missi gaireb exclusiva dels submarins). El fet de posseir els codis secrets de rdio alemanys i la patrulla constant de les niques sortides frustr qualsevol intent alemany d'aconseguir-ho. 

La proximitat del final d'aquell drama bllic que ensangonava Europa per l'esgotament material i de la moral de combat alemanya, la viva impressi que restava de la carnisseria de Jutlndia, a ms dels preparatius que Scheer orden a Kiel per a una sortida de tota la flota per a una batalla a tot o res, precipitaren l'amotinament de les tripulacions de la flota, constituint el principi del final de la monarquia (octubre-novembre de 1918). Un cop signat l'Armistici a Compiegne l'11 de novembre de 1918, que pos final a les hostilitats, i desprs el Tractat de Versalles al juny de 1919, la Hochseeflotte, en virtut de l'estipulat, va ser conduda per la seva tripulaci, sota les ordres de l'almirall Reuter, fins a la base britnica de Scapa Flow a on romangu a l'espera de ser repartida entre els guanyadors. Va ser enfonsada per sorpresa a fi d'evitar la humiliaci d'aquell repartiment de les despulles. El Tractat de Versalles obligava a la Repblica de Weimar a tenir una marina de guerra gaireb simblica consistent en noms 6 petits cuirassats de ms de 10.000 tones de desplaament i amb un mxim de 6 canons d'un calibre no superior a 280mm, sense submarins ni portaavions. s a partir d'aquests parmetres que renaixeria la nova flota alemanya sota el comandament de l'almirall Zenker. La primera nau botada va ser el creuer lleuger Emden al 1925.

El final de la Repblica de Weimar (1933), la crisi econmica mundial de 1929-38 (que afavor l'arribada al poder del nacionalsocialisme d'Adolf Hitler i l'expiraci del Tractat Naval de Washington (signat al 1922 pels Estats Units, el Regne Unit, Frana, Itlia i Jap), aix com les posteriors modificacions del mateix (1r i 2n Tractats Navals de Londres de 1930 i 1936; i els fracassos de les Conferncies de Desarmament de Gnova de 1927 i 1932) obriren nous espais de pressi per part d'Alemanya i Jap, aix com d'omissi per part d'Itlia, respecte al nombre, tipus i mides de les noves construccions navals de guerra. El 2n Tractat de Londres, del 25 de mar de 1936, emanat de la Conferncia Naval de Londres inaugurada el 9 de desembre de 1935 va ser signat per Frana, el Regne Unit i els Estats Units. Jap, que si b havia signat el Tractat de 1930, es retir d'aquesta conferncia el 15 de gener de 1936 al no poder convncer a les dems potncies d'igualar la seva flota amb la d'aquelles; Itlia declin signat, principalment pel repudi internacional causat de la seva invasi d'Abissnia. Frana es queix (amb ra) de que no se li permets un augment de la proporci comparativa amb Itlia a l'haver de defensar dues costes (mediterrnia i atlntica). L'efectivitat d'aquest tractat efmer, que caduc amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va esdevenir en merament terica, doncs ni els Estats Units ni la Gran Bretanya van respectar a la prctica les especificacions de volums de foc i tonatge.

Davant d'aquesta atmosfera poltica de la dcada de 1930, en la que la consigna tcita semblava ser facis el que es vulgui, aparegu el tractat bilateral entre el Regne Unit i l'Alemanya Nazi, anomenat "Tractat Naval Anglo-Alemany" (Tractat AGNA, de l'angls Anglo-German Naval Agreement), suscrit el 18 de juny de 1935, segons el qual la Gran Bretanya consentia, amb la intenci de millorar les relacions entre ambds pasos, l'augment del tonatge de la Kriegsmarine fins al 35% del de la Royal Navy. Per a Hitler, l'AGNA podria ser un punt d'inici per a una aliana contra Frana i la Uni Sovitica. Emper, aix no arrib a cristallitzar-se a causa de la divergncia d'interessos i enfocaments poltics d'ambdues nacions. Per al Regne Unit, l'AGNA era l'inici d'una srie de tractats per tal d'aturar el creixent rearmament alemany i d'aix la seva poltica d'expansionisme i revanxa.

Les conseqncies de l'AGNA sn tan controvertides com les del Tractat de Munic de 1938, doncs en ell, la Gran Bretanya, en un aparent temptativa de guanyar temps i calmar els nims bellicosos de Hitler, li conced el dret de construir una flota en proporci del 35/100 a la britnica, que incloa 5 cuirassats de 35.000 tones, violant els terminis del Tractat de Versalles i sense consultar-ho prviament amb Frana i Itlia.

Encara que fins i tot abans d'aquests tractats, Alemanya ja havia ordenat el disseny i la construcci de dos vaixells del lnia: el Scharnhorst i el Gneisenau, ambds de 31.500 tones (gener de 1934). Al desembre de 1935 s'encarreg el disseny dels cuirassats classe "Bismarck", i la posada de quilla va ser l'1 de juliol de 1936 a les drassanes Blohm & Voss d'Hamburg.

El Bismarck va ser un cuirassat de la Segona Guerra Mundial, batejat aix en honor a l'antic Canceller Otto von Bismarck. Movia 41.700 tones i 50.900 amb la crrega complerta. Les seves dimensions eren 251m d'eslora, 36m de mnega i 10,2m de calat. Construt a les drassanes Blohm und Voss d'Hamburg, va ser un navili millorat respecte a la classe Scharnhorst, i se'n constru un altre de la mateixa classe: el Tirpitz. Armat amb 8 canons de 380mm i 12 de 150, va ser durant alguns mesos el cuirassat ms poders del mn, noms superat un any desprs pels de classe Yamato japonesos. Botat al 1939, entr en servei el 24 d'agost de 1940, completant les seves proves a finals d'aquell any sota el comandament del Kapitn zur See  Ernst Lindemann. A partir d'aquell moment, esper la posada a punt de Tirpitz i la prompta reparaci del i del , a mes del nou creuer pesat Prinz Eugen per a llanar l'Operaci Exercici Rin (Rheinbung), planificada per al maig de 1941, que era una extensi de l'Operaci Berln, realitzada entre el 22 de gener i el 22 de mar de 1941 a l'Atlntic nord, sota el comandament de l'almirall Gnther Ltjens, en la que s'aconseguiren enfonsar fins a 22 mercants aliats.

 Tctiques contra el trfic enemic .
Al 1939 s'adopt l'estratgia de comprometre als grans navilis de manera allada. Era necessari enfonsar els vaixells de crrega de l'enemic, els petrolers i els transports, i desprs desaparixer per a no ser atrapats. Aix va nixer la tctica dels "navilis fantasmes": apareixien vertiginosament i de manera misteriosa a on no se'ls esperava, enfonsaven un vaixell i desapareixien en la immensitat de l'oce. La rdio est en silenci i els avions no tenen prou autonomia per patrullar tot l'oce.

 Operacions anteriors a l'Exercici Rin .
Els  primers resultats van sobrepassar les majors expectatives: els tres cuirassats de butxaca Deutschland (reanomenat posteriorment "Ltzow"), Admiral Graf Spee i Admiral Scheer, als quals s'afegirien el creuer pesat Admiral Hipper i els creuers auxiliars, es dediquen a caar els navilis comercials aliats per tots els mars, enviant al fons de l'oce centenars de milers de tones.

A inicis de 1941, els cuirassats Scharnhorst i Gneisenau arriben al centre de l'Atlntic, enfonsant en dos mesos 22 vaixells (115.622 tones). Aquesta s l'poca en que els mariners alemanys poden navegar amb tota facilitat emprant el seu Seetakt, l'aparell de detecci radioelctric o radiotelmetre, quan el radar aliat encara estava germinant.

Per a Berln, l'Alt Comandament Naval no es fa illusions i sap que el comandament aliat treballa per contrarestar l'avantatge alemany. Les possibilitats d'xit de la Kriegsmarine no poden disminuir rpidament: s necessari fer entrar les grans naus de guerra des del moment que existeixen. El gegant "Bismarck", de 50.900 tones, acaba de finalitzar les seves proves al Bltic, i el Tirpitz estar disponible en noms uns mesos.

El Bismarck haur de fer la seva primera travessia en companyia del "Scharnhorst" i del "Gneisenau", que es troben ancorats a Brest. Pars comunica males notcies: el "Scharnhorst" t problemes a la maquinria, mentre que el "Gneisenau" ha estat tocat diverses vegades per l'aviaci britnica, que llena bombes i torpedes sobre ell contnuament, i les reparacions es prolongaran fins a l'estiu.

El Gro admiral Raeder, tot i als inconvenients, pren la decisi: el "Bismarck" operar independentment juntament amb el nou creuer pesat "Prinz Eugen". L'Almirall Ltjens, cap de la flota alemanya, opina que s'hauria d'esperar a que les mquines del "Scharnhorst" estiguin arreglades. Mentrestant, el "Tirpitz" ha culminat les seves proves. Tot i a les observacions de Ltjens, Raeder finalitza la reuni dient: "Qui ho sap, Ltjens, si d'aqu a dos o tres mesos podrem ni tan sols salpar. No tenim cap altra possibilitat d'elecci. El Bismarck i el Prinz Eugen han d'operar!"

 Entrada en servei .
Sota la direcci del seu eficient comandant, Kapitn zur See Ernst Lindemann, la tripulaci va tenir un programa accelerat i extenuant per posar el vaixell a punt. La preparaci consist en prctiques de tir artiller, control d'incendis, substitucions de baixes als punts claus, defensa antiaria, prctiques d'enfermeria, maniobres de repostatge de combustible a alta mar, temps en llocs de combat, etc.

Tamb es van fer proves del rendiment del cuirassat, com proves de gir i assaig de tim fora d's. Precisament durant aquest darrer assaig, els oficials se n'adonaren que el govern amb les hlix era molt difcil quan es deixava el tim. No obstant, no es va fer res per oferir una millor soluci quan el tim quedava fora de servei, omissi que resultaria mortal pel Bismarck.

El Bismarck qued comissionat a l'abril de 1941, aconseguint uns resultats excellents en tir d'artilleria pesada, grcies als seus eficients i avanats sistemes ptics de tir artiller. No obstant, la defensa antiaria no va aconseguir el mxim d'eficincia al centrat de blancs, la qual cosa es demostraria ms endavant, quan el 26 de maig no va ser capa d'abatre cap ni un Swordfish del HMS Ark Royal.

 Inici de l'Operaci Exercici Rin .
El 12 de maig, Ltjens i la seva plana major es van reunir amb Lindemann a bord del Bismarck a Goenhafen, a Polnia, per fer-se els preparatius finals per a una travessia de 3 mesos per l'Atlntic nord. Sis dies desprs, el Bismarck, amb els dipsits de combustible sense estar plens del tot per un error de funcionament en la crrega i el Prinz Eugen iniciaren el seu viatge, sent acompanyats per una pantalla de destructors antisubmarins. Tot i que se suposava que la seva marxa havia de ser secreta, van ser descoberts pels suecs quan navegaven a travs del Kattegat a llum del dia el 20 de maig. El delegat naval britnic a Estocolm va ser informat del moviment dels vaixells per un membre del servei secret suec, simpatitzant dels Aliats; avisant degudament a l'almirallat a Londres. Un missatge de la resistncia noruega confirm l'avs. 

El 21 de maig de 1941, el Bismarck es refugi a Grimstadfjord, al sud de Bergen, mentre que el Prinz Eugen i els destructors navegaven per trobar-se amb un petroler (el Bismarck, tot i que no estava totalment avituallat de combustible, no tenia ordres de fer servir aquesta parada, un fet que determinaria el seu dest). Durant aquesta aturada, l'oficial de vol Suckling. pilot de reconeixement de la RAF localitz i fotografi al Bismarck, per quan els bombarders hi arribaren amb mal temps i foscor, el Bismarck s'havia mogut, tot i que els pilots, que atacaven a cegues, no eren conscients d'aquest fet i no ocasionaren cap mal al Bismarck.

El bucs salparen del port de Bergen la nit del. El comandant en cap de la Home Fleet, almirall sir John Tovey, estacionat a la base de Scapa Flow, reb els informes dels reconeixements aeris i dels agents instal lats a Dinamarca, que l'indiquen que el Bismarck i el Prinz Eugen es dirigeixen cap al nord. El 22 de maig rep la confirmaci a la seva hiptesi de que intentaran obrir-se cam cap a l'Atlntic. L'informe d'un reconeixement aeri senyala: "El niu de Grimstadfjord, prop de Bergen, on els navilis alemanys es trobaven ahir, est buit".

L'Operaci Exercici Rin ("Rheinbung") havia comenat. Sir John Tovey ordena que tots els passos cap a l'Atlntic siguin vigilats pels creuers britnics i, que tot i al mal temps, es programessin reconeixements aeris a la zona. Els creuers Norfolk i Suffolk (ambdues provedes dels nous radars) naveguen cap a l'estret de Dinamarca. 

El vicealmirall Lancelot Holland hiss el seu pavell al creuer de batalla HMS Hood i es mant vigilant al sud d'Islndia, amb el nou cuirassat HMS Prince of Wales de 35.000 tones. L'acompanyaven el portaavions HMS Victorious, el creuer de batalla HMS  Repulse  i 4 creuers ms.

El Suffolk i el Norfolk es trobaven de patrulla, embolicats tota la tarda del 23 de maig per la boira que cobreix la costa septentrional d'Islndia. Cap a les 20:00 divisa la formaci alemanya. El comandant Ellis s'encara cap a la formaci per usar el radar, que noms funciona al primer sector, i observant les dues taques que es formen a la pantalla, transmet a l'almirall Tovey: Els hem trobat!. El vicealmirall Holland rep la noticia a migdia a Scapa Flow i immediatament fa salpar la seva esquadra.

 La Batalla de l'Estret de Dinamarca .

El Hood i el Prince of Wales navegaven a tota mquina durant tota la nit per a poder interceptar a trenc d'alba la formaci alemanya. La tensi s mxima, i des de les 4:00 les dotacions de tots els vaixells ja estan disposades als seus llocs de combat. A les 5:15, els hidrfons del Prinz Eugen detecten soroll d'hlix direcci sud-est; la direcci dels alemanys s 170 i la seva velocitat s de 25 nusos. Es donen les alarmes i tota la tripulaci ocupa els llocs de combat, fins que a les 5:28 els vigies del Prinz Eugen detecten fum.

A les 5:40, el vicealmirall Holland divisa als vaixells alemanys en lnia, en curs 170. Les condicions del mar sn bones, amb un vent moderat, un cel amb nvols i molt de fred (una persona no sobreviuria 5 minuts a l'aigua). A les 5:32, Ltjens ordena un canvi de rumb a 220, per ampliar la distncia, augmentant la velocitat a 27 nusos. A les 5:25, el Prince of Wales detecta fums a 335, la distncia s de 34,7km i augmentant.

A les 5:37, la Fora Z britnica canvia a rumb 240, i el curs d'ambdues formacions s gaireb parallel, sent detectats pels hidrfons del Prinz Eugen. A les 5:38, els britnics canvien a 280 per apropar-se a l'enemic, per noms s a un ritme d'1km per minut (massa a poc a poc). Tanmateix, els creuers Suffolk i Norfolk i apareixen a l'horitz i radien contnuament informaci des de 30km de distncia a les unitats majors. A les naus alemanyes, la situaci de a punt per obrir foc queda per a l'ordre de la nau almirall. Ltjens, decidit a seguir les ordres de l'Alt Comandament, refusa el combat, i els canons apunten silenciosament als britnics.

A les 5:49, el Hood senyala errniament al Prinz Eugen com el Bismarck, a una distncia de 24km, i un ansis Holland ordena obrir foc tot i a la distncia. Aix doncs, Holland comet un error tctic gravssim que li seria fatal, doncs provoca una resposta alemanya immediata, obligant-la a respondre mitjanant tirs d'elevaci, enlloc de forar-los a una batalla a ms curta distncia, a on el blindatge lateral del Hood s molt ms fort. Al confondre les siluetes d'ambds vaixells, el Hood mant la seva artilleria dirigida contra el Prinz Eugen, i tot i que al pont de la nau se n'adonen de l'error, no es fa res per corregir-lo. El Hood sempre dispara contra el Prinz Eugen, en tant que el Prince of Wales dispara al Bismarck. El Prince of Wales decideix ignorar l'orde del Hood de disparar a la nau capdavantera (el Prinz Eugen) i apunta cap el Bismarck. Mentrestant, al Bismarck s'ha identificat correctament al Hood. 

A les 5:52, el Prince of Wales dispara des de 22,8 la primera salva parcial, que queda molt llarga. El Hood tamb dispara, quedant tamb molt llarg. A les 5:53, el Prince of Wales torna a disparar una salva parcial, que torna a quedar llarga. El Hood torna a disparar contra el Prinz Eugen, i un dels tirs queda perillosament a prop. La distncia s de 22,3km. A la formaci alemanya, els directors de tir d'ambdues naus comencen a demanar l'ordre d'obrir foc. Al pont del Bismarck, Ltjens est immutable i no emet l'ordre, davant la impacincia de Lindemann. A les 5:54, el Prince of Wales dispara la seva tercera salva contra el Bismarck, que aquest cop queda curta. Al mateix temps, Lindemann, molest pel mutisme de Ltjens, ordena obrir foc a ambdues naus, mentre que diu "no consentir que executin la nau als meus peus".

A les 5:55, el Prinz Eugen obre foc amb una salva parcial esglaonada en 400 sobre el Hood, mentre que el Bismarck dispara dues semisalves esglaonades d'assaig tamb a 400m, que queden molt llargues. A diferncia dels britnics, les naus alemanyes tenen un sistema ptic de telemetria molt ms eficient, i per tant les correccions sn molts ms rpides i aquesta informaci s transmesa instantniament a la central de combat, que regula l'ala de les torres artilleres.

El Prince of Wales dispara des de 20,1 km les salves cinquena i sisena: el Bismarck resulta tocat per primera vegada a la proa: un dels tirs el travessa de costat a costat sobre la lnia de flotaci, rebenta els tancs de combustible, fent que quedi un rastre olis a l'estela del Bismarck. El Hood dispara la seva quarta salva sobre el Prinz Eugen, que queda molt curta. Pels britnics, la superposici del foc de les bateries alemanyes tamb obren en contra seva, doncs els impactes d'ambdues naus es produen de forma simultnia, creant enormes columnes d'aigua, i per tant, els directors de tir, amb uns mecanismes de coincidncia ms engorrosos i complicats que els dels alemanys, no poden fer les correccions necessries en el temps adequat; i el centrat de tir del Hood comena a ser lent, amb el temps corrent en contra seu.

El Bismarck dispara dues semisalves sobre la formaci britnica, que cau enmig dels vaixells. A les 5:56, el Prinz Eugen dispara des de 18km la seva quarta salva complerta. Una de les andanades cau al sector mitj del Hood i incendia les seves caixes de munici; i els incendis i els fums comencen a ser visibles per tot arreu. El Prince of Wales t un tir ms eficient i llana la setena i la vuitena andanada sobre el Bismarck, quedant curta en 300m. El Bismarck dispara la tercera salva sobre el Hood, no es tocat per queda en tir centrat; i malgrat aix, Holland, inexplicablement, no fa cap maniobra per desencaixar al Hood del centrat enemic.

A les 5:57, quan noms han transcorregut 6 minuts de combat, el Hood dispara la seva setena salva sobre el Prinz Eugen, que est intercanviant la posici amb el Bismarck. All el Hood perd un temps precis fent les noves correccions de tir, mentre que el Prince of Wales dispara la novena salva sobre el Bismarck, caient molt a prop de la seva estela. 


Els creuers Suffolk i Norfolk estan a 22,5km, esperant un tir de fortuna de les seves unitats majors que danyi un dels vaixells enemics de manera que puguin rematar-lo amb torpedes. Sn les 5:58 i Ltjens , observant que el King George V t un tir ms preocupant, ordena al Prinz Eugen que canvi de blanc, amb les bateries secundries d'ambdues formacions obren foc simultniament. 

A les 5:59, el Hood comena a virar les torres darreres a una distncia de 15km per a l'emplaament d'una salva complerta. El Bismarck rep un segon impacte de la novena salva del Prince of Wales, que penetra per sota la cintura cuirassada i destrueix un compartiment de generadors. El cuirassat alemany tremola, per no hi ha baixes. El Prinz Eugen dispara la setena salva sobre el Prince de Wales, a una distncia mitjana de 15,6km, i amb un temps de vol de cada salva redut a menys de dos minuts.

El Hood dispara dues salves ms sobre el Prinz Eugen, en el moment en que les torres del darrera queden llestes per disparar. En aquell moment, un tir del Prinz Eugen impacta a la popa; i pel director principal del Bismarck, capit Schneider, el Hood est centrat. El Hood de cop i volta canvia el rumb girant el tim 20 a babor, quedant llest per disparar una salva complerta, canviant de blanc cap el Bismarck.

El Bismarck, a 15,7km, dispara en una successi rpida dues salves complertes sobre el Hood. Ltjens ordena a l'estaci artillera del Bismarck de popa que vigili els creuers britnics, mentre que s canonejat per primer cop pels dos vaixells britnics, per no centren el tir.

A les 6:00, un dels tirs de la cinquena salva del Bismarck fa blanc, penetrant per la popa del Hood. El projectil es fragmenta al seu interior mentre va penetrant, tocant el panyol de munici de popa. De cop i volta, una flamarada blanc-groc emergeix del costat del pal del darrera, assolint una alada superior al pal. Per uns instant, el Hood sembla deformar-se sobre la seva lnia de flotaci; explotant un moment desprs. Les torretes del darrera salten pels aires, i el Hood es parteix violentament en dos, quedant noms 3 supervivents. Els mariners del Prince of Wales queden commocionats per l'explosi. Els seu buc insgnia ja no existeix, enfonsant-se rpidament (la proa amb prou feines trigar un minut).

A les 6:01, el Bismarck rep el tercer impacte provinent del Prince of Wales, en el mateix moment en que el Prinz Eugen dispara la desena salva sobre el Prince of Wales. A les 6:02, el Prince of Wales s tocat al pont de comps i comandament, resultant greument tocat, doncs moren gaireb tots els presents al pont, llevat del comandant de la nau i el contramestre de senyals. Un dels problemes del Prince of Wales va ser que, degut a les preses, salp sense estar completament equipat. Finalment, s'ha de retirar enmig d'una cortina de fum.

Imperturbable, Ltjens no ordena atacar al Prince of Wales, que s'allunya fumejant, i Lindemann l'intenta convncer d'acabar amb el malaguanyat cuirassat britnic, per Ltjens li recorda secament que la directiva de l'Alt Comandament Naval li instrueix que noms comprometr la nau en combat si aquesta est en greu risc d'atac, la qual cosa no es produeix. Lindemann, exasperat, intenta rebatre'l, per el silenci de Ltjens talla qualsevol conversa. D'ac en endavant, el buit de comunicaci entre ambds s'incrementar gradualment fins al punt que no es dirigiran la paraula. Ltjens internament est molt satisfet del fet que no s'ha hagut de fer servir massa munici en l'enfonsament del Hood.

El combat noms ha durat 24 minuts. El Prinz Eugen est ills  i el Bismarck ha rebut 3 projectils del Prince of Wales, i t danys menors. Pels britnics, el Hood ha sigut enfonsat i el Prince of Wales ha quedat greument danyat per 7 canonades que l'han encertat de ple.

 Conseqncies del combat .
Noms comenar la batalla, el Bismarck reb 3 impactes provinents del Prince of Wales. Un destru la proa d'una llanxa sobre l'hangar principal; un altre, una central de dinamos, i el darrer, travess la prova, allant dipsits de combustible i fent que penetressin 2.000 tones d'aigua, a ms de fer que deixs un delator rastre de petroli. Davant d'aix, sabedor que la impunitat de la seva sortida s'ha perdut i que est danyat a proa, Ltjens decideix tornar a port, dirigint-se cap a Saint Nazaire, doncs t un dic sec de la mida apropiada pel Bismarck.

Tot i que els danys sn menors, el problema principal del Bismarck s la taca d'oli que deixa a l'aigua al seu pas, visible des de molt lluny pels avions aliats, impossibilitant la seva missi de vaixell fantasma a l'Atlntic. A ms, els vaixells britnics mantenen el contacte de radar amb la flota alemanya. A ms, el vaixell, que ja no anava sobrat de combustible, hauria de sacrificar la velocitat (tan necessria per intentar deixar enrera als seus perseguidors) a canvi de preservar el combustible suficient per arribar a casa. 

 Enfonseu el Bismark! .
La noticia de la prdua del Hood causa una gran consternaci i set de venjana en l'opini pblica britnica. A la Cambra dels Comuns, Winston Churchill declara amb un gest de dolor que s'ha d'enfonsar al Bismarck a qualsevol preu.

A partir d'aquell moment, s'uneixen diversos vaixells britnics a la cacera del Bismarck (el HMS Ramillies i el HMS Rodney). A ms, la Fora H, composada pel portaavions HMS Ark Royal, el creuer de batalla HMS Renown, el creuer HMS Sheffield i sis destructors, a les ordres del vice-almirall sir James Sommerville, salpa de Gibraltar per completar el setge pel sud.

Mentrestant, al Bismarck Ltjens fa els seus plans: com que el Bismarck est danyat i el Prinz Eugen est escs de combustible, decideix que ambds vaixells han de separar-se. El Bismarck es dirigiria cap a Saint Nazaire i el Prinz Eugen es dirigiria cap al sud, per intentar trobar-se amb un petroler i, desprs, concentrar-se en els atacs al trfic naval. El primer intent de separaci (al vespre del 24 de maig, amb mala mar) es vei frustrat, per el segon intent t xit. Els creuers perseguidors britnics perden temporalment el rastre. El Bismarck, amb el seu nou FuMB (detector radioelctric d'emisions), detecta el funcionament del radar enemic, per degut a la pressi del moment, Ltjens comet un error: el radar britnic noms t un radi de 13km, per el FuMB, al limitar-se noms a l'escolta, t un radi molt superior, per Ltjens creu que est sent vigilat pels britnics. Transmet dos llargs missatges a Berln, la qual cosa permet als britnics detectar-lo i localitzar-lo.

 La cacera .
L'almirall John Tovey se sorprn al veure la ubicaci del Bismarck, doncs calculava que es trobava en la ruta de Brest, per en canvi es trobava al nord, segurament amb la intenci d'arribar de nou a l'estret de Dinamarca: tota la flota britnica est buscant al lloc equivocat. Dna l'ordre de recerca en la direcci correcta, per el Bismarck segueix la seva ruta cap a Frana, i els britnics no troben res al nord. Nou hores desprs, els britnics se n'adonen de l'error: les dades han estat traslladats errniament al mapa, i el Bismarck es troba a centenars de milles al sud del punt on el creien. 

 L'atac dels Swordfish .

Casualment, un hidroavi Catalina del Comandament Costaner de la RAF descobreix el Bismarck a sota seu, a travs d'un clar entre els nvols. Si hagus anat acompanyat d'un destructor, potser l'hagus confs amb un de britnic, per quan al baixar per corroborar la identitat del vaixell, i ser rebut amb foc antiaeri, els possibles dubtes s'esvaeixen. El 26 de maig, l'Almirallat britnic transmet la seva nova posici a la fora H, que es troba a les proximitats del Bismarck. El vicealmirall Somerville reb el segent missatge:

No es deixi arrossegar a un combat en el que s'enfrontaria vost sol amb el Bismarck. Esperi l'arribada d'altres cuirasats. Intenti per mitjans reduir la velocitat de l'adversari

Tot i a la mar gruixuda, els biplans Swordfish del "HMS Ark Royal" s'enlairen a les 15:40, armats amb torpedes. De cop i volta, enmig d'un clar apareix un vaixell solitari i s'inicia l'atac. Els avions disparen el seus torpedes, per no s el Bismarck, sin que s el HMS Sheffield, que maniobra desesperadament per evadir-los. Per, afortunadament, els torpedes porten espoletes magntiques i exploten a l'impactar al mar, i finalment, el Sheffield s identificat per un dels avions i s'interromp l'atac. Quatre hores desprs, ja gaireb fent-se de nit, tornen a enlairar-se, per aquest cop armats amb torpedes convencionals, i aquest cop si que realment troben el Bismarck.

Pels artillers antiaeris alemanys, els Swordfish noms sn punts negres suspesos a l'aire. S'inicia una terrible andanada de foc antiaeri, amb les peces de 38mm disparant tractant d'abatre als aeroplans amb les plomes dels impactes a l'aigua dels seus projectils. No hi ha baixes entre la formaci britnica, que segueixen enmig del foc, fins que a 300m deixen anar els torpedes i viren bruscament. L'atac s'estava efectuant amb un temps horrible, doncs els nvols baixos i la pluja limitaven la visibilitat dels 3 homes de la tripulaci dels Swordfish, mentre que el Bismarck s'enfrontava a un vent de fora 8 i a una mar molt agitada. 

Els avions dels subvols 3 i 4 van atacar des d'un quart de babord. Un dels seus torpedes explot contra la cuirassa del Bismarck, sense provocar danys, per el tremolor mat a un oficial al seu interior al colpejar-se el cap de manera fatal. El Bismarck estava virant bruscament per a evitar la resta dels torpedes, aconseguint-ho; per l'atac no ha finalitzat, doncs 3 biplans ms s'apropen pel quart a estribord, a travs d'un punt cec, llanant els seus torpedes. El Bismarck torna a donar cops de canya bruscament, aconseguint evitar el primer. Repeteix el gir i evita el segon, per un tercer torpede, llanat per un dels dos Swordfish del subvol 2 (tinent Feather Godfrey-Fausset i sots-tinent Kenneth Pattisson) impact de ple al tim dret. L'explosi fa que el cuirassat s'aixequi, fent una gran obertura a la popa, just al compartiment de l'hlix. L'explosi doblega cap a dins i trava el tim dret en posici de gir, fent-lo colpejar contra l'hlix central, un cop que resulta fatal (cop que els alemanys havien descrit com una possibilitat de 1 sobre 100.000). Entre els avions atacants no hi ha baixes, tot i que van arribar a volar per damunt de les onades i per sota del foc antiaeri del Bismarck. Tres s'estavellaren en el moment de l'aterratge. 

Amb l'impacte, el Bismarck no pot maniobrar, virant en rod. El cuirassat alemany es trobava en aquells moments a menys de 400 milles de Brest. Un avi d'observaci confirm mitjanant fotografies que el cuirassat alemany girava en rod sense govern. Al Bismarck s'estaven fent esforos desesperats per maniobrar amb les hlix, per no hi ha resultats. S'intent arribar al mecanisme del tim amb l'esperana de deixar-lo anar, per la forta mar entra amb fora al compartiment obert al mar, provocant perilloses forces de succi. Un bus valent prov d'anar per fora a donar un cop d'ull, per l'issren semiinconscient pels cops continus contra el casc. Es propos treure una porta de l'hangar per fer-la servir com a tim de compensaci, per Ltjens no autoritz l'acci. A ms, el Bismarck va ser interceptat per 5 destructors britnics, enviats com a pantalla antisubmarina, iniciant-se un combat en retirada en les agitades aiges i en plena foscor, illuminada per les freqents bengales britniques. Ni els torpedes dels destructors ni els canons del Bismarck aconseguiren fer blanc, per els mariners del Bismarck sabien que el seu dest estaria sentenciat tan bon punt es fes de dia, i la moral estava per terra.

Aquella mateixa nit, el Kapitnleutnant  Herbert Wohlfarth, comandant del U-556 divisa al Renown i a l' Ark Royal, que es dirigeixen cap a ell. Els telegrames l'han fet coneixedor de la situaci, i s'ha donat l'ordre a tots els submarins a la zona que vagin a ajudar al Bismarck. Wohlarth escriuria a la seva bitcora de navegaci:
Ni tan sols tenia necessitat de maniobrar, doncs em trobava idealment situat per a un atac. L'enemic ni anava escortat ni navegava en zig-zag. Em trobava entre ambds vaixells i hauria pogut disparar sobre ambds, si m'haguessin quedat torpedes. Llavors, potser hauria pogut ajudar al Bismarck.

 La batalla final .
Arriba el mat del 27 de maig de 1941, amb el Bismarck avanant a baixa velocitat amb rumb nord-oest, directe cap els seus perseguidors. La moral a bord s temiblement baixa, amb Lindemann absort al seu mutisme al pont i Ltjens tancat al seu camarot. Al fons apareix el HMS Rodney amb les seves peces de 406mm, el HMS King George V i el HMS Renown, avanant com un escamot d'afusellament. Tots els vaixells britnics, no obstant, es troben al llindar de les seves reserves de combustible.

Tovey veu al cuirassat, que avana en girs. Avana al HMS Rodney amb els seus 9 canons de 406mm i al HMS King George V amb els seus 10 de 356mm, i comena el combat. En un inici, el Bismarck aconsegueix centrar al Rodney, per unes andanades ben dirigides destrueixen els emplaaments de direcci de tir del Bismarck, arrencant de sota arrel el de popa. El cuirassat queda cec, passant a punteria local (cadascun dels canons tenia un sistema de direcci de tir ptic), i els seus dispars es tornen cada cop ms errtics. Pel seu costat, els bucs britnics comencen a canonejar, i poc a poc la batalla sembla ms que res un exercici de tir, mentre que cap dels tirs alemanys dna al blanc.

Cap a les 9:30, desprs d'un canoneig infernal, el Bismarck est parcialment inhabilitat, per no aconsegueixen enfonsar-lo a causa de la seva cuirassa horitzontal. Les baixes es conten a centenars, la carnisseria s total, amb els cadvers acumulant-se sobre la coberta. A l'interior hi ha una relativa seguretat, per el fum ofega als mariners. Els tirs del Bismarck sn cada cop ms espaiats, fins que queda mut. Els britnics ho observen mentre que metrallen la coberta amb els seus antiaris, afusellant a tot aquell que provi de sortir. Finalment, Tovey ordena al HMS Dorsetshire que s'aprops i remats al Bismarck amb torpedes; mentre que a la cuirassat alemany es dna l'ordre d'abandonar la nau, obrint-se les vlvules de fons i collocant-se crregues explosives. 

El Bismarck comena a escorar-se lentament per morir, inclinant-se cap a babord i comenant a enfonsar-se per popa a les 10:39. La pausa del foc britnic permet sortir a uns 900 mariners supervivents. Finalment, el Bismarck se submergeix i aixeca la proa. Lindemann, que ha sobreviscut a l'infern, puja al pal de proa i s'enfonsa amb el seu buc.


Ms de 1.900 mariners van desaparixer amb el Bismarck, del que noms se'n rescataren uns 110 mariners a l'aigua per part del HMS Dorsetshire i del destructor Maori, per davant l'alarma de la presncia de submarins a la zona, se suspengu el rescat, abandonant-se a uns 700 supervivents a l'aigua. Un vaixell d'aprovisionament i un submar en rescatarien a 5 ms.

Per enfonsar al gegant alemany, els britnics havien fet servir vuit cuirassats, dos portaavions, quatre creuers pesats, set creuers lleugers, vint-i-un destructors, sis submarins i ms d'un centenar d'avions. L'Almirall sir John Tovey escriuria:

El Bismarck ha lliurat una batalla extremadament heroica davant un adversari molt superior, mostrant-se digne de les ms belles tradicions de l'antiga Marina Imperial. S'ha enfonsat issant el seu pabell

Pel seu costat, el Gro admiral Erich Raeder comentaria:
La prdua del Bismarck va tenir un efecte decisiu sobre la guerra al mar

 Es troben les restes del Bismarck .
Al 1989, el doctor Robert Ballard i el seu equip van descobrir la tomba del Bismarck als abismes, a ms de 4.790 metres de fondria. 

El navili est en una posici normal, sobre una muntanya abismal anomenada Porcoupine. El Bismarck est prcticament d'una sola pea, amb la lnia de flotaci enfonsada al fons mar. No estan, per, les torres d'artilleria principals de 380mm, que prcticament van desencaixar-se de la nau quan aquesta volc per enfonsar-se. El pont de comandament est separat de la nau.

Al revisar la superestructura del Bismarck pot constatar-se que totes les torres d'artilleria secundries tenen impactes fatals. El pont de comandament blindat t un impacte directe a babor de 406mm causat pel HMS Rodney, i la xemeneia prcticament no existeix. No es van trobar proves de torpedes als costats, per s un impacte de 356mm al sector de les grues. Encara sn visibles les esvstiques pintades a proa i popa. Al revisar la lnia de flotaci es trob que hi havia mampares antitorpede vulnerats, per no aix el seu casc. Fins i tot va ser possible trobar dins de l'hangar un dels Arado encara reconeixible.

Tot i al cstig que suport, l'estat de la nau s bastant bo i no evidencia l'infern que reb. Encara es troba en un estat excel lent de conservaci. (veure )

 Referncies .


 Bibliografia .
 BEKKER, CAJUS. Lucha y muerte de la marina de guerra alemana (ttulo del original 'Kampf und Untergang der Kriegsmarine'). Editorial Luis Caralt. Barcelona, 1959. ISBN 84-217-5684-2;
 MLLENHEIM - RECHBERG, Burkard von. (1991). El acorazado Bismarck. Relato de un superviviente. Tercera edicin. Editorial Juventud. ISBN 84-261-1915-5.
 RICO, Jos Mara. (2004). The Battleship Bismarck. "The Complete History of a Legendary Ship". (libro virtual, en ingls);
 KOOP, Gerhard y SCHMOLKE, Klaus-Peter. (1998). Battleships of the Bismarck Class. Bismarck and Tirpitz: Culmination and Finale of German Battleship Construction. Naval Institute Press. ISBN 1-55750-049-5. (en ingls).
 VARIOS AUTORES. Historia de la Segunda Guerra Mundial. Editorial ANESA-NOGUER-RIZZOLI. Miln, Italia, 1972.
 MACDONALD, John   Grandes Batallas de la II Guerra Mundial. Ediciones Folio 1993   ISBN 84-7583-368-3;
 Material audiovisual .
El Acorazado Bismarck. DVD.. (2003). Discovery Channel.

 Enllaos externs .

KBismarck, pgina web amb toda la informaci sobre el cuirassat Bismarck;
Cuirassat Bismarck;
Documental que explica la histria del cuirassat Bismarck;
pgina web amb toda la informaci sobre el cuirassat Bismarck;
;
Galeria de fotos del cuirassat Bismarck (en angls);
cuirassat Bismarck;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410108" title="Esfor" nonfiltered="3516" processed="3501" dbindex="158546">
Revista catalana d'esports fundada en 2006. Aquesta publicaci mensual es caracteritza per una acurada atenci per la fotografia i el disseny en general.

Enllaos externs.
Revista Esfor;
Bloc d'Esfor;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410115" title="Accessibilitat" nonfiltered="3517" processed="3502" dbindex="158547">



L'accessibilitat s el grau en el qual totes les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seues capacitats tcniques o fsiques.

Supressi de barreres.
Per a promoure l'accessibilitat es fa s de certes facilitats que ajuden a salvar els obstacles o barreres d'accessibilitat de l'entorn, aconseguint que aquestes persones realitzen la mateixa acci que poguera portar a terme una persona sense cap tipus de discapacitat. Aquestes facilitats sn anomenades ajudes tcniques. Entre aquestes es troben l'alfabet Braille, la llengua de signes, les cadires de rodes, els senyals auditius dels semfors, etc.

Canvis legislatius.
En Espanya, en un acte celebrat el 3 de desembre de 2005 amb motiu de el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el Govern Espanyol va anunciar la seua intenci de reformar l'article 49 de la Constituci Espanyola per a substituir en el text de la Carta Magna la paraula "disminuts" per "discapacitats". En l'actualitat resa:

"Els poders pblics realitzaran una poltica de previsi, tractament, rehabilitaci i integraci dels disminuts fsics, sensorials i psquics". 

Aix mateix, va manifestar la seua intenci d'aprovar a la fi d'any l'avantprojecte de Llei d'Autonomia Personal amb la previsi futura que entre en vigor entre els anys 2006 i 2007.

Superat el vell paradigma mdic i centrats en la nova cosmovisi "Dels drets de les persones amb discapacitat", l'accessibilitat s un dret que implica la real possibilitat d'una persona d'ingressar, transitar i romandre en un lloc, de manera segura, confortable i autnoma. Aix implica que les barreres d'entorn fsic han de ser suprimides. 

Informtica i internet.
En informtica, l'accessibilitat inclou ajudes com les tipografies d'alt contrast o gran grandria, magnificadores de pantalla, lectors i revisors de pantalla, programes de reconeixement de veu, teclats adaptats, i altres dispositius apuntadores i d'entrada d'informaci.

L'accessibilitat aplicada al contingut d'Internet es denomina accessibilitat web. En la Web, el W3C ha desenvolupat directrius o pautes especfiques per a permetre i assegurar aquest tipus d'accesiblitat. El grup de treball dins del W3C encarregat de promoure-la s el WAI (Web Accessibility Initiative), elaborant per a aix unes Pautes d'Accessibilitat al contingut Web 1.0, WCAG.


 Veure tamb .
 Accessibilitat web;
 Autonomia;

 Enllaos externs .

 Real Patronat sobre Discapacitat ;
 Centre Europeu de Recursos Avanats per a la Diversitat Humana ediversia ;
 Document de l'ONCE sobre "Tecnologia i discapacitat visual" Versi.txt Versi.doc (dintre d'un.zip) ;
 Evoluci de les Pautes d'Accesibilitat al Contingut en la Web del W3C, Introducci a la accessibilitat web i la seua evoluci Versi.txt ;
 INTECO - Centre de Referncia en Accessibilitat i Estndars Web ;
 Servei d'Informaci sobre Discapacitat ;

Tests.

 TAW: Test d'accessibilitat Web  ;
 WAI: Web Accessibility Initiative ;

Altres.

 Anundis.com - El Punt de Trobada de les Persones amb Discapacitat ;
 SIDAR: Seminari d'Iniciatives sobre Discapacitat i Accessibilitat en la Xarxa ;
 Accessibilitat basada en Codis QR per als edificis ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410125" title="Cant de Saint-Amans" nonfiltered="3518" processed="3503" dbindex="158548">



El Cant de Saint-Amans s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Saint-Amans.

Municipis.

Estables;
Lachamp;
Les Laubies;
Ribennes;
Rieutort-de-Randon;
Saint-Amans;
Saint-Denis-en-Margeride;
Saint-Gal;
Servires;
La Villedieu;

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410126" title="Cant de Saint-Chly-d'Apcher" nonfiltered="3519" processed="3504" dbindex="158549">



El Cant de Saint-Chly-d'Apcher s un cant francs del departament de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est enquadrat al districte de Mende, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Saint-Chly-d'Apcher.

Municipis.

Albaret-Sainte-Marie;
Les Bessons;
Blavignac;
La Fage-Saint-Julien;
Les Monts-Verts;
Rimeize;
Saint-Chly-d'Apcher (chef-lieu);

Vegeu tamb.
Cantons de la Losera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410131" title="Pessebre de Bscara" nonfiltered="3520" processed="3505" dbindex="158550">
Des del Nadal de 1973, El Pessebre de Bscara pretn plasmar a mida natural i en un entorn adient un dels pessebres que tradicionalment fem a les nostres llars amb figures de fang.

Evocaci plstica del naixement de Jess en un paisatge geners amb penya - segats, fonts i coves naturals, una singular vegetaci i regat per les aiges del riu Fluvi.

Fragments de la vida quotidiana de la Palestina de fa 2000 anys escenificats en carrers i edificacions de regust medieval, per ms de 300 actors de la Vila de Bscara i rodalies.




Enllaos externs.
El Pessebre de Bscara


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410132" title="Palau de la Zarzuela" nonfiltered="3521" processed="3506" dbindex="158551">
El Palau de la Zarzuela (Madrid, Localitzaci: ) s una de les residncies de la Famlia Reial Espanyola. En la actualitat s la residncia privada dels reis Joan Carles i Sofia. Tamb resideixen a La Zarzuela els prnceps Felip i Letizia, en un palauet anexe dintre del recinte palat.

Construcci del Palau.

Durant el segle XVII, el rei Felip IV va ordenar la construcci d'un petit palau o pabell de caa a La Zarzuela, prop de Madrid. El nom prov de la abundncia de romeguera (zarza en castell). Constaba d'un edifici rectangular amb sostre de pissarra. Carles IV va modificar l'edifici al segle XVIII, introdunt nova tapisseria, porcellana, mobiliari i una magnfica col.lecci de rellotges. Va sofrir greus desperfectes durant la Guerra Civil.

Una rica fauna envolta el palau, situat al Monte del Pardo, amb bons exemplars de crvols, porcs senglars i daines.

Residncia privada de la Famlia Reial.

Malgrat que la residncia oficial del rei d'Espanya s el Palau Reial de Madrid, aquest petit palau s la residncia del actual monarca espanyol. Les cerimnies oficials ms solemnes es celebren al Palau Reial de Madrid, mentre que el palau de la Zarzuela acull els actes familiars de la Casa Reial, els despatxos poltics ordinaris y les audincies informals.

Els actuals reis han viscut en la Zarzuela des del seu casament en 1962. Tamb l'hereu de la Corona t la seva residncia en el recinte palat. Les princeses Helena i Cristina abandonaren el palau amb motiu del seu casament, fixant la seva nova residncia respectivament al centre de Madrid i a Barcelona. 

Des de 1981 tamb viu a La Zarzuela la princesa Irene de Grcia y Dinamarca, germana de la reina Sofia y del rei Constant II de Grcia.

 Articles relacionats.
El Rei d'Espaa, Joan Carles I;
La Reina d'Espanya, Sofia;
El Prncep d'Astries, Girona i Viana, Felip de Borb i Grcia;
La Princesa d'Astrias, Girona i Viana, Letizia Ortiz Rocasolano;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Famlia Reial Espanyola;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410138" title="Xiquets de l'Erampruny" nonfiltered="3522" processed="3507" dbindex="158552">

Els Xiquets de l'Erampruny fou una colla castellera del Baix Llobregat nascuda el octubre del 1947 i presentada el 29 de juny de 1948 Amb el blau com a color de la seva camisa, s la ms veterana de les colles castelleres del Baix Llobregat. 

Formaci de la colla.

Pels voltants de l'octubre de 1947 a Gav, "on residia el casteller vallenc i paleta d'ofici, Josep Batet i Figuerola, amb la seva famlia, i un bon grup d'amics engegaren la fundaci d'una colla castellera a la qual batejaren amb el nom de "Xiquets de l'Eramprunt", tal i com havia proposat l'alcalde de Gav, en Narcs Sanfeliu i Rfols ("en Moliner"), per tenir a la vora el castell roquer d'Erampruny.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410143" title="Carmelo Cedrn" nonfiltered="3523" processed="3508" dbindex="158553">
Carmelo Cedrn Ochandategui fou un porter de futbol basc nascut el 6 de desembre de 1930 a Amorebieta (Biscaia). s el pare d'Andoni Cedrn, qui fora porter del Reial Saragossa entre 1984 i 1995.

Biografia.

Els primers passos com a porter els realitz a l'equip de la seva poblaci natal, Amorebieta, fitxant l'any 1950 per l'Athletic Club de Bilbao.

El seu debut a Primera Divisi, amb l'Athletic Club, es produ el 15 d'abril de 1951. A la porteria blanc-i-vermella, Cedrn substitu a un dels mtics porters de la seva histria, Raimundo Prez Lezama.

El seu debut amb la selecci espanyola es produ a Istanbul el 14 de mar de 1954 en el partit , Turquia 1-0 Espanya. Carmelo Cedrn fou internacional 13 vegades en les que guany 4 partits, empat 3 i perd 6, encaixant un total de 20 gols. Com a internacional va disputar la Copa del Mn de Futbol de 1962 a Xile en la que el combinat espanyol no super la fase de grups. 

Desprs de 15 anys de titular a l'Athletic Club, fou substitut per un altre recordat porter de l'entitat, Jos ngel Iribar, amb el que l'any 1964 fitx pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, en el que s'acab retirant l'any 1967. 

Posteriorment fou tamb entrenador del Barakaldo CF, arribant a entrenar aquest equip a Segona Divisi la temporada (1980 - 1981).

Clubs.

Athletic Club (1950 - 1964);
Reial Club Deportiu Espanyol (1964 - 1967);

Enllaos externs.
futbolfactory;
Estadstiques del jugador;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410144" title="Rasbora daniconius" nonfiltered="3524" processed="3509" dbindex="158554">

 Rasbora daniconius s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del riu Mekong fins al riu Indus i Sri Lanka, incloent-hi el nord de Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410145" title="Rasbora spilotaenia" nonfiltered="3525" processed="3510" dbindex="158555">

Rasbora spilotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410150" title="Rasbora dies" nonfiltered="3526" processed="3511" dbindex="158556">

Rasbora dies  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 2007. Rasbora dies, a new species of cyprinid fish from eastern Borneo (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 18 (4): 301-305. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410151" title="Rasbora dorsinotata" nonfiltered="3527" processed="3512" dbindex="158557">

Rasbora dorsinotata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. & X.-L. Chu. 1987. Two new species of Rasbora Bleeker, 1860 from southern Yunnan and northern Thailand. Spixiana v. 10 (nm. 3): 313-318. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410152" title="Palau de La Moncloa" nonfiltered="3528" processed="3513" dbindex="158558">

 
El Palau de la Moncloa, a Madrid, s, des de 1977, la su oficial i la residncia del President del Govern espanyol i la seva famlia. Es troba cercat per un complex presidencial que inclou el palau original i els seus jardins, edificis ms moderns com la Vicepresidncia Primera del Govern i el Ministeri de la Presidncia, i la oficina del portaveu del Govern, la sala de premsa i dependncies principals. Tots els edificis del complex presidencial es comuniquen mitjanant el bnker de seguretat subterrani. El conjunt governamental anomenat Complex de La Moncloa es troba a la Avinguda Puerta de Hierro de Madrid.

Histria.

Fou construt en 1642 i va ser propietat del Virrei del Per, Melchor Antonio Portocarrero y Lasso de la Vega, III Comte de Monclova, nom del que deriva l'actual. Posteriorment va passar la seva propietat al Patrimoni de la Corona fins a 1866 i desprs a l'Estat. Fou destrut durant la Guerra Civil. En la seva reconstrucci s'empraren les columnes del claustre del palau arquebisbal de Arcos de la Llana. En 1954, la titularitat del palau amb una extensi superficial de 58.293,81 metres quadrats va passar a Patrimoni Nacional. 

Anteriorment, la su de la Presidncia del Govern s'ubicava al centre de Madrid, al passeig de la Castellana. Prviament s'havia fet servir com a residncia oficial dels caps de l'Estat estrangers de visita en Espanya.

 Habitatge presidencial .

Els presidents que han viscut a la Moncloa sn:

Adolfo Surez, 1976-1981.
Leopoldo Calvo-Sotelo, 1981-1982. ;
Felipe Gonzlez, 1982-1996.
Jos Mara Aznar, 1996-2004.
Jos Luis Rodrguez Zapatero, des de 2004.

 Enllaos externs .

Ubicaci a Google Maps;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410155" title="Rasbora spilocerca" nonfiltered="3529" processed="3514" dbindex="158559">

Rasbora spilocerca  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W. J. & M. Kottelat. 1987. Rasbora spilocerca, a new cyprinid from the Mekong River. Copeia 1987 (nm. 2): 417-423. ;
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410156" title="Jardins i teatres d'estiu" nonfiltered="3530" processed="3515" dbindex="158560">

Els jardins d'estiu van ser installacions recreatives que es feien als afores de les ciutats, principalment durant el segle XIX, per tal de donar un espai per a l'esbarjo als seus habitants. Habitualment, tenien jardins on passejar-hi, atraccions (diorames, muntanyes russes, etc.), quioscs de msica, teatres temporals, i s'hi feien balls, concerts, representacions teatrals o operstiques, espectacles de circ i varietats, cafs, restaurante, etc. 

El fet que fossin atraccions en bona part a l'aire lliure feia que noms estiguessin en funcionament durant les temporades de bon temps, habitualment entre el juny i el setembre o octubre. La majoria dels teatres van comenar essent barracons o installacions temporals que, amb el temps, van donar pas a noves estructures ms slides. Alguns d'ells, com el Tvoli, que ja tenien una seu estable, van allargar les temporades al llarg de tot l'any.

L'increment de poblaci a les ciutats va provocar un augment de la demanda de lleure. Els terrenys propers a la ciutat oferien grans espais on installar-s'hi i a un preu ms asequible que el centre. D'aqu el seu xit durant el segle XIX, quan encara no es tractava de grans ciutats i les distncies per a desplaar-s'hi eren ms petites. L'expansi urbanstica i la pressi per a construir en aquests terrenys, a ms dels canvis de gust del pblic, va fer que, poc a poc, aquests espais anessin desapareixent.

En sn exemples els: Camps Elisis de Lleida, els Jardins d'Euterpe de Reus i els nombrosos jardins aixecats vora el futur Passeig de Grcia de Barcelona.

Jardins d'estiu de Barcelona al Passeig de Grcia i rodalies.

A Barcelona, el fenomen va comenar els anys quaranta del segle XIX, coincidint amb l'enderrocament de les muralles i el comenament de la urbanitzaci de l'Eixample. La majoria de jardins es van obrir al voltant del que seria el Passeig de Grcia, i van anar desapareixent a mida que aquest s'urbanitzava. Alguns dels teatres, com el Novedades o el Tvoli, van sobreviure integrats en edificis de nova planta. El passeig i les rodalies, des de la Plaa de Catalunya fins al carrer de Provena, va esdevenir un eix del lleure, voltat de teatres i sales d'espectacle.

Els teatres oferien espectacles eminentment populars: comdies, sainets, sarsueles i peres conegudes. No obstant aix, alguns d'ells van assolir nivells alts de qualitat i s'hi van fer estrenes d'obres importants, tant en l'mbit dramtic com en el musical. La proliferaci de teatres d'estiu va fer crixer la demanda d'obres noves als autors, la qual cosa va repercutir en un gran nombre d'autors de comdia i sainet en catal (Pitarra, Arnau, etc.) i sarsuela catalana (Fando, Nicolau, etc.), en un moment crtic per al futur del teatre catal.

Especialment rellevants van ser els Jardins del Tvoli i els Camps Elisis. Amb el temps, a les rodalies tamb van edificar-se teatres estables amb temporada completa, com els teatres Eldorado, Novedades o el Tvoli (desprs del trasllat de 1875), que van esdevenir tres dels escenaris ms importants de la ciutat.

Els jardins i teatres d'estiu que van existir a Barcelona, van ser els que es donen a continuaci. Llevat del Novedades (tancat el 2006) i el Tvoli (encara en actiu), tots han desaparegut). Estrictament, el Novedades i Eldorado van ser teatres de temporada completa, com desprs ho van ser alguns dels que van comenar com a teatres d'estiu, per es donen aqu com a teatres ubicats a la mateixa zona:

 El Criadero, obert el 1840 als terrenys d'un planter d'arbres municipal, entre els actuals carrers de la Diputaci i Consell de Cent.
 Els Jardins del Tvoli, installats el 1849 i tancats el 1873, a l'actual illa de Consell de Cent-Valncia-Passeig de Grcia-Rambla de Catalunya, tot i que arribaren fins Diputaci i Balmes. El teatre es va canviar d'ubicaci, dintre dels jardins, i el 1875 es va obrir, ja com a teatre estable, al seu emplaament actual, al carrer de Casp, on encara funciona.
 Els Jardins de la Nimfa, 1849-1859, a la illa Valncia-Provena-Passeig de Grcia-Rambla de Catalunya, integrats als del Tvoli.
 Els Camps Elisis, els ms grans, funcionaren de 1853 a 1873, i van ser projectats per Josep Oriol Mestres a les illes compreses entre els carrers Arag-Provena-Passeig de Grcia-Roger de Llria. El teatre va tancar el 1876. El 1881, al seu lloc (Mallorca-Pau Claris, banda de muntanya) va construir-se el Teatre Lric, amb jardins d'esbarjo, enderrocat el 1900.
 Els Jardins d'Euterpe, 1857, a Valncia-Mallorca-Rambla de Catalunya-Passeig de Grcia, amb entrada per la Rambla. N'era empresari Josep Anselm Clav.
 El Caf de las Delicias o Jardins Delicias, de 1863, a Gran Via-Diputaci-Passeig de Grcia-Rambla de Catalunya;
 El Prado Cataln, de 1863 a 1884, a Casp-Gran Via-Passeig de Grcia-Pau Claris. El 1885 s'hi va edificar el Teatre Novedades.
 El Teatre de Variedades, de 1864, entre Passeig de Grcia i Pau Claris.
 El Teatre de la Zarzuela, entre 1864 i 1872, a la vora la Rambla de Catalunya i la Ronda de la Universitat. ;
 El Teatre Espanyol, desprs Jard Espanyol, entre 1870 i 1900, a Gran Via-Diputaci-Passeig de Grcia (a la dreta, pujant). Desaparegut, en queda alguna resta arquitectnica a l'edifici actual.
 El Teatre Novedades, encara que concebut com a teatre estable, va funcionar entre 1870 i 1883 a la cantonada Ronda de Sant Pere-Passeig de Grcia. El 1884 es va traslladar al seu emplaament actual, on hi havia hagut el Prado Cataln. Va tancar el 2006.
 El Teatre del Bon Retir, entre 1876 i 1886, a la cantonada Rambla de Catalunya-Plaa de Catalunya. ;
 El Teatre Eldorado, a Plaa de Catalunya-Bergara (on hi ha la seu del BBVA) va funcionar entre 1884 i 1929, per ja tenia vocaci de teatre estable amb temporada al llarg de tot l'any.
 El Teatre del Nuevo Retiro, entre 1889 i 1907, a la Gran Via, entre Rambla de Catalunya i el Passeig de Grcia (on hi ha l'hotel Avenida Palace).

Ms lluny de Barcelona, per a la vora de Grcia, a la Rambla del Prat-Gran de Grcia, al Bosc de la Virreina, el 1904 va obrir el Teatre del Bosc. Reformat ms tard, avui s el Cinema Bosque.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410162" title="Jos ngel Iribar" nonfiltered="3531" processed="3516" dbindex="158561">
Jos ngel Iribar Kortajarena fou un porter i entrenador basc. Nascut a Zarautz (Guipscoa) l'1 de mar de 1943. Entre els equips en els que jug cal destacar el Salleco, el Zarautz, el Baskonia i l'Athletic Club de Bilbao.

Trajectria.

Iribar va jugar des de jove a les categories inferiors de l'Athletic fins l'any 1962 en el que pass a formar part de la primera plantilla, debutant a la Primera Divisi un 23 de setembre de 1962 en el partit Mlaga 2-0 Athletic. A la porteria basca substitu a un altre recordat porter blan-i-vermell, Carmelo Cedrn.

Amb l'Athletic Club va disputar un total de 466 partits a Primera Divisi, convertint-se aix en el jugador de l'Athletic que ms partits de lliga ha disputat. A ms a ms, la temporada 69-70 aconsegu alar-se amb el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la temporada al tan sols encaixar 20 gols en 30 partits.

L'any 1980 es retir dels terrenys de joc i es convert en entrenador de les categories inferiors de l'Athletic Club, aconseguint amb el Bilbao Athletic n histric segon lloc a la Segona divisi la temporada 83-84. La temporada 86-87 fou l'entrenador de la primera plantilla de l'Athletic.

Selecci Nacional.

Fou internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 49 ocasions. El seu debut es produ a Sevilla, l'11 de mar de 1964, en el partit Espanya 5-1 Irlanda. Iribar fou en 49 ocasions internacional, aconseguint 23 victries, 16 empats i 10 derrotes.

Amb la selecci espanyola aconsegu guanyar l'Eurocopa disputada a Espanya l'any 1964 guanyant la final a l'Estadi Santiago Bernabu a la Selecci de futbol de la URSS per 2-1. Com internacional tamb va disputar la Copa del Mn de Futbol de 1966 a Anglaterra.

El seu ltim partit com internacional fou el 24 d'abril de 1976 a Madrid contra Alemanya Federal (1-1).

Titols.

Internacionals.

 1 Eurocopa: 1964;

Nacionals.

2 Copes del Rei: 1969 i 1973;
 Subcampi de la Copa de la UEFA: 1976/77;

Individuals.

1 Trofeu Zamora: 1969-70;

 Implicaci poltica .

Durant la Transici Espanyola i coincidint amb el tram final de la seva carrera esportiva, Iribar tingu una significant implicaci poltica. El 5 de desembre de 1975, abans d'un enfrontament amb la Reial Societat, Iribar i el capit reialista Inaxio Kortabarria saltren al terreny de joc portant una ikurrinya (bandera basca), collocant-la de manera cerimoniosa al crcle central, essent per aquell aleshores una bandera ilegalitzada.

En els anys sigents Iribar destac per recolzar pblicament a l'independentisme basc. El 19 d'octubre de 1978 es present com integrant de la primera Mesa Nacional de la coalici independentista Herri Batasuna, de la que fou, per tant, un dels fundadors. En aquella primera Mesa Nacional, Iribar exercia de representant de Biscaia. En pocs anys, Iribar, es desvincularia d'Herri Batasuna i no tornaria a formar part de posteriors meses nacionals del partit. 

 Enllaos externs .

 Pgina Web Oficial;
 Iribar a la LFP;
 Fitxa d'Iribar com a jugador de la Selecci espanyola;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410163" title="Rosanna Arquette" nonfiltered="3532" processed="3517" dbindex="158562">

Rosanna Arquette s una actriu, realitzadora i productora estatunidenca nascuda a Nova York el 10 d'agost de 1959.

Biografia.
Rosanna Arquette viu en una comunitat hippy fins als quinze anys, edat on guanya la seva independncia a Califrnia. s all on seguir els seus primers cursos de teatre.

La seva carrera comena dos anys ms tard a la petita pantalla, en diversos telefilms i sries que la fan conixer poc a poc pel gran pblic, desprs de dues curtes aparicions en qu a More American Graffiti (1979) i S.O.B. (1981) de Blake Edwards.

John Sayles li ofereix el seu primer gran paper femen grcies a la comdia dramtica Baby, It's You (1983), per s el cara a cara amb Madonna en la comdia Desperately Seeking Susan (1985) que la imposa definitivament a l'escena. 

El realitzador Martin Scorsese la qualificar com la millor comedianta de la seva generaci desprs d'haver-li confiat el paper principal d'"After Hours " (1985). Trobar d'altra banda l'actriu quatre anys ms tard, confrontant-la de cara a Nick Nolte a " New York Stories " (1989).
El seu nom s en boca de tots, des d'aleshores s una icona als Estats Units, per tanmateix Rosanna Arquette continua funcionant amb l'instint i s'exilia vuit mesos a Europa per rodar el gran blau (1988). Luc Besson, que reconeixer haver escollit l'actriu per Desperately Seeking Susan, fa d'ella una estrella internacional. 

Paradoxalment, la seva carrera pren un viratge inesperat : es torna molt exigent en la tria dels seus papers, la comedianta privilegia el circuit independent i rebutja el sistema hollywoodenc. Encadenant les petites produccions i els telefilms, fa una paper memorable de drogadicta a  Pulp Fiction (1994), aix com una molt sensual accidentada a la carretera en el polmic Crash (1996) de David Cronenberg.

Passa a la realitzaci del seu primer llargmetratge, el documental Searching for Debra Winger  (2002), sobre les actrius i la seva vida al si del sistema de Hollywood. 

Vida privada.
s la filla de l'actor cmic Lewis Arquette i de la poetessa Mardi Arquette. s la nta de Cliff Arquette i la germana de Patricia Arquette, David Arquette, Alexis Arquette i Richmond Arquette i la cunyada de Courteney Cox Arquette, casada amb el seu germ David. 

Rosanna Arquette s l'antiga companya de Steve Porcaro, membre del grup de rock Toto. Contrriament al que hom pensa, la can Rosanna  del quart lbum de Toto no li s dedicada; aquesta idea ha estat desmentida  nombroses vegades per cadascun dels membres del grup. s tamb l'antiga companya de Peter Gabriel, que es diu ha escrit la seva can In Your Eyes  per a ella. Ha estat vista tamb als braos de l'exbeatles, Sir Paul Mc Cartney desprs del seu divorci d'Heather Mills. 

Va viure a Europa amb Peter Gabriel des de 1988 a 1992.
s  vegetariana.
Va ser cunyada de Nicolas Cage, que va estar casat amb la seva germana, Patricia Arquette.
Filmografia.
com a actriu.
More American Graffiti (1979);
Gorp (1980);
S.O.B. (1981) ;
The Executioner's Song (1982);
Johnny Belinda (1982);
Baby It's You (1983) ;
Off the Wall (1983);
L'aviador (The Aviator) (1985) ;
Desperately Seeking Susan (1985);
Silverado (1985);
After Hours (1985);
8 Million Ways to Die (1986);
Nobody's Fool (1986);
Amazon Women on the Moon (1987);
El gran blau  (Le grand bleu) (1988);
New York Stories (1989) ;
Black Rainbow (1989);
Dola venjana  (Sweet Revenge) (1990);
Almost aka. Wendy Cracked a Walnut (1990);
El vol de l'Intruder  (Flight of the Intruder) (1991);
Son of the Morning Star (TV) (1991);
Encadenadament teva (The Linguini Incident) (1991);
Radio Flyer (1992);
Fathers & Sons (1992);
The Wrong Man (1993 film) (1993);
Sense escapatria  (Nowhere to Run) (1993);
Pulp Fiction (1994) ;
Search and Destroy (1995);
Crash (1996);
White Lies (1996) ;
Vive le cinma! (1996);
Gone Fishin' (1997);
Fals testimoni  (Deceiver) (1997);
Do Me a Favor (1997);
Gun (1997) ;
Buffalo '66 (1998);
Hope Floats (1998) ;
Floating Away (1998);
Hell's Kitchen (1998);
T'estic perdent  (I'm Losing You) (1998);
Fait Accompli (1998);
Homeslice (1998);
Sugar Town (1999);
Palmer's Pick Up (1999) ;
Pigeonholed (1999);
Interview with a Dead Man (1999);
Falses aparences (The Whole Nine Yards) (2000) ;
Massa carn  (Too Much Flesh) (2000);
Things Behind the Sun (2001);
La bruta histria de Joe Porc  (Joe Dirt) (2001);
Big Bad Love (2001);
Consellera matrimonial  (Good Advice) (2001) ;
Diary of a Sex Addict (2001) ;
Rush of Fear (2002) ;
Dead Cool (2004);
Will & Grace (2004-2005) (estrella convidada en episodis);
The L Word (2004-2006);
Malcolm in the Middle (2005) (estrella convidada en un episodi);
What About Brian (2006);
Grey's Anatomy (2006) (estrella convidada en un episodi);
I-See-You.Com (2006);
Medium (TV) (2008);

 Premis i nominacions .

 Premis .
1986 BAFTA actriu a la millor actriu secundria per  Desperately Seeking Susan;
1989 Festival de Sitges Millor actriu per  Black Rainbow;

 Nominacions . 
 1987 BAFTA actriu a la millor actriu secundria per  After Hours;
 1986 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Desperately Seeking Susan ;
 
  Enllaos externs .
Rosanna Arquette a IMDB;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410164" title="C-1311" nonfiltered="3533" processed="3518" dbindex="158563">
La C-1311 s una carretera comarcal que comena a la A-14, en terme del Pont de Montanyana, a la comarca de la Ribagora, i mena a la -13, en terme de Tremp, capital de la comarca del Pallars Juss. T un recorregut de 26 quilmetres.

Travessa els termes municipals del Pont de Montanyana i Tremp, per dins d'aquest darrer, passa per l'antic terme de Fgols de Tremp i per l'enclavat de Claret.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410165" title="Champions League de la CAF 2009" nonfiltered="3534" processed="3519" dbindex="158564">
La Lliga de Campions de la CAF 2009 s la 45a edici de la competici internacional de clubs africana. El guanyador d'aquesta edici representar al continent en el Campionat del Mn de Clubs 2009.

Ronda preliminar.
30 de gener/1 de febrer i 13/15 de febrer de 2009.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410166" title="Cuboctedre" nonfiltered="3535" processed="3520" dbindex="158565">

En geometria, el cuboctedre s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els vuit vrtex del cub, o b els sis vrtex de l'octedre regular.

T 14 cares, 6 de les quals sn quadrades i 8 triangulars, cada una de les seves 24 arestes separa una cara quadrada d'una triangular i a cadascun dels seus 12 vrtex i concorren dues cares quadrades i dues triangulars.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un cuboctedre tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del cuboctedre s el dodecedre rmbic.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del cuboctedre t 48 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup octedric . Son els mateixos grups de simetria que pel cub, l'octedre, el cub truncat i l'octedre truncat.
 Poledres relacionats .
La segent successi de poledres illustra una transici des de el cub a l'octedre passant pel cuboctedre:


 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410176" title="Profecia de les Setanta Setmanes" nonfiltered="3536" processed="3521" dbindex="158566">
 
Profecia de les Setanta Setmanes s una predicci del futur escrita en el llibre de Daniel 9:25 i que els cristians entenen com una de les profecies que van augurar l'aparici de Jess de Natzaret com a cabdill o messies per salvar als homes.

Text.
Han de passar setanta setmanes d'anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancellar el pecat i expiar la culpa ; llavors arribar la bondat eterna, es complir la visi i la profecia i ser ungit el Sant dels sants. Daniel 9:24.

Spigues, doncs i entn-ho: Des de l'instant que ha estat donada l'ordre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un ser ungit com a prncep, passaran set setmanes d'anys. ...Passades les seixanta dues setmanes d'anys, ser mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. Daniel 9:25.

Interpretaci Cristiana.

Tertuli (  240) afirmava que les 70 setmanes es van complir amb l'encarnaci i la mort de Jess. Malgrat aix, comenava aquest perode proftic amb el primer any de Darios I el Gran i, curiosament, el continuava fins la destrucci de Jerusalem per Titus. Declarava que el perode fou segellat amb el primer adveniment de Crist a la fi de les 62 setmanes i mitja.

Climent d'Alexandria (  220) tamb sostenia que les 70 setmanes incloen el adveniment de Crist i que el temple fou construt dins de les "set setmanes profetitzades". Judea qued en pau durant les "seixanta dues setmanes", i "Crist nostre Senyor, 'el Sant dels sants', havent vingut i complint la visi de la profecia, fou ungit en la seva carn per l'Esperit Sant del seu Pare". Crist fou Senyor durant les seixanta i dues setmanes i ms una setmana, deia Climent. Durant la primera mitat de la setmana govern Ner, i fou eliminat durant l'altre mitat, i Jerusalem fou destruda a la fi del perode.

Hiplit del segle III, interpretava les 70 setmanes proftiques com setmanes d'anys literals, i feia que els "434 anys" (62 setmanes) avarques-in des de Zorobabel i Esdres fins el primer adveniment de Crist; per separava les 70 setmanes de les 69 precedents, introduint una fissura cronolgica al collocar la ltima setmana d'anys, dividida en segments iguales, a la fi del mn. Aquesta interpretaci semble haver trobat poc ress en l'esglsia primitiva.

Juli l'Afric contava les 70 setmanes des de Artaxerxes I fins Jesucrist: "Per tant, calculant des de Artajerjes fins el temps de Crist es com es completen les setanta setmanes, d'acord amb la enumeraci dels jueus". Juli computava 490 anys lunars (que feia equivaldre a 475 anys solars des del vigsim any de Artaxerxes (444 aC.) fins el 31 dC. 

Vittorio Mesori periodista catlic  interpreta 70 Setmanes per set dies (70 x 7 = 490 anys) contant des de la promulgaci d'Artaxerxes I de Prsia en l'any 458 aC, que restant 490 anys ens dona l'any 33 com a data de l'arribada del messies que segons ell, coincideix perfectament, amb els anys de la predicaci i mort de Jess.

Altres creients interpreten 62 setmanes ms 7 setmanes igual a 69 setmanes per set dies igual a 483 anys que contant des de l'any 455 aC. ens portarien a l'any 29 de la nostra era, i altres comencen a contar des de l'any 445 aC  i apliquen els 490 anys.

Explicaci cientfica.
El poble jueu coneixia perfectament la profecia de les setanta setmanes de Daniel i sabien que el temps era prxim a complir-se. Aquest fet afegit a l'opressi que patia el poble per part de Roma, desencadenar l'aparici de nombrosos messies durant els dos primers segles de la nostra era. La majoria van ser executats o crucificats pels governadors romans sense cap pietat, fet que provoc ms descontentament i l'aparici de nous cabdills.

Flavi Josep historiador rom d'origen jueu i testimoni de l'poca, en la seva obra ens parla dels diferents messies i els qualifica com: Impostors i homes astuts que convencien la gent de seguir-los al desert. Deien  que els mostrarien prodigis i signes evidents, els quals tindrien lloc d'acord amb la providncia de Du. 

Vegeu.
Messies;
Temple de Jerusalem;

Enllaos externs.
Setanta Setmanes ;

Referencies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410179" title="Juan Acua Naya" nonfiltered="3537" processed="3522" dbindex="158567">
Juan Acua Naya (La Corunya, 14 de febrer de 1923 - La Corunya, 30 d'agost de 2001), tamb conegut com "Xanetas", fou un porter de futbol gallec que jug durant tota la seva carrera professional al Deportivo de la Corunya, guanyant en 4 ocasions el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la Primera Divisi.

 Biografia .

El seu primer equip fou l'Sporting Corus, passant posteriorment al Eureka. Finalment, l'any 1938 disput el seu primer partit amb el Deportivo de la Corunya a Ferrol. Amb 16 anys ja s'havia guanyat la titularitat a la porteria gallega esdevenint ja un del porters menys golejats.

L'any 1941 aconsegueix amb el Deportivo l'ascens a Primera Divisi on les temporades 1941/42, 1942/43, 1949/50 i 1950/51 aconseguir fer-se amb el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria. No obstant, a partir de 1945, Acua, comen a tenir problemes de pes. Amb el Deportivo aconseguiria el subcampionat de Lliga la temporada 1949/50.

Acua es retir l'any 1959, rebent a l'estiu de 1961 un homenatge a La Corunya amb un partit entre dos equips de veterans bascos i gallecs seguit d'un partit entre el Deportivo de la Corunya i l'Orense Club de Ftbol. L'any 1990 el Depor crea el trofeu que porta el seu nom.

 Selecci Espanyola .

Malgrat ser un dels porters ms detacats de la seva poca, Acua tan sols fou cridat en dos ocasions a la selecci nacional. L'any 1941 debut a Valncia al substitur al porter titular a la segona meitat en un enfrontament contra Sussa.

Fou pre-seleccionat per la Copa del Mn de Futbol de 1950 a Brasil com a suplent de  Ignacio Eizaguirre, per el seleccionador finalment es decant per Antoni Ramallets.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410184" title="Teatre Odeon" nonfiltered="3538" processed="3523" dbindex="158568">
El Teatre Odeon va ser un teatre de Barcelona, situat al carrer de l'Hospital, nmero 45, i que va funcionar de 1850 a 1887.

Al solar on hi havia hagut la biblioteca del Convent de Sant Agust, desamortitzat el 1835, es va aixecar el 1850 el Teatre de Sant Agust, un local senzill i petit. El 1859 va ser reformat i ampliat (hi cabien unes 400 persones) i el seu nom va passar a ser Teatre Odeon, que va conservar fins que va tancar el 1887. Enderrocat, al seu lloc s'hi va installar la Fonda Sant Agust. 

Josep Anselm Clav hi celebr els primers balls corejats. El 1859 hi fou creat el Conservatori Barcelons del Teatre Odeon, de msica i declamaci, que funcion fins al 1861 i que celebr funcions i representacions d'pera i de sarsuela al mateix teatre. 

El teatre esdevingu aviat popular, grcies a les obres programades, majoritriament truculentes i de terror 

Amb el temps, va anar guanyant pes el teatre en catal. Un cop a la setmana, la societat La Gata, dirigida per Frederic Soler "Pitarra", hi representava teatre en catal, fins que, en tenir problemes amb l'empresari del teatre, la societat va buscar un altre local i es van trasladar al ve teatre del nmero 51, l'actual Teatre Romea. Mentrestant, s'hi havien estrenat la majoria de "gatades" o obres satriques de Pitarra, a ms d'obres d'altres autors, com Josep Robrenyo, amb la qual cosa l'Odeon esdevingu un dels bressols del teatre modern en catal. El 1870 n'esdevingu empresari el comedigraf Jaume Piquet. 

Entre les obres estrenades a l'Odeon hi ha:

 1860 La botifarra de la llibertat, Les pldores de Holloway de Seraf Pitarra;
 1861 Una lli a les coquetes, o, Qui tot ho vol, tot ho perd d'Eduard Vidal i de Valenciano.
 1864 L'esquella de la torratxa, Lo cantador de Pitarra (24-2); Els banys de Caldetes de Josep Maria Arnau i Pascual (30-11);
 1865 La pubilla del Valls, comdia de Josep Maria Arnau i Pascual; Lo boig de les campanilles i L'Emlia del segon pis (24 de febrer), El castell dels tres dragons (28 d'abril) i Un mercat de Calaf de Pitarra (2 de desembre);
 1866 Les joies de la Roser drama, i Coses de l'oncle, comdia, de Frederic Soler; En Joan Doneta (2 de gener) i Los hroes i les grandeses (1 de mar), comdies de Pitarra i Enric Carreras  ;
 1869 Les heures del mas, drama de Frederic Soler  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410197" title="Batalla de Tskhinvali" nonfiltered="3539" processed="3524" dbindex="158569">


La batalla de Tskhinvali va ser una batalla a la ciutat de Tskhinvali, capital de la provncia georgiana independentista d'Osstia del Sud. La batalla va durar tres dies a l'agost de 2008, i va formar part de la guerra a Osstia del Sud. 

L'objectiu de l'ofensiva georgiana.

Les ciutats de Tskhinvali i Gori estan situades al vall del gran riu Liakhvi, a uns 32 quilmetres de distncia. Els militars georgians estaven establerts a Gori, mentre que Tskhinvali era l'objectiu principal de les forces georgianes. El diari "Civil Georgia" ha suggerit que l'objectiu final de les forces georgianes era controlar el tnel de Roki, principal connexi terrestre entre Rssia i Osstia del Sud.

Assalt georgi.
L'exercit georgi va entrar a Osstia del Sud durant les primeres hores del 8 d'agost de 2008, desprs d'un atac d'artilleria (amb BM-21 o RM-70) sobre la ciutat de Tskhinvali. A les 12:15 a.m., el General Marat Kulakhmetov, comandant de les forces de pau russes a Osstia del Sud, va informar als vigilants de l'OSCE que la seva unitat havia sigut atacada i que havien tingut baixes. La seu de les forces de pau russes a Osstia del Sud tamb va ser colpejada i danyada. A les 4:45 a.m., el ministre Georgi per a la Reintegraci, Temuri Yakobashvili, va anunciar que Tskhinvali estava quasi totalment rodejada per forces georgianes.

Desprs d'hores de bombardejos d'artilleria, les forces georgianes van entrar a la ciutat, on van trobar gran resistncia per part dels rebels sud-ossets al centre de la ciutat. Diversos tancs georgians van ser destruts. Malgrat aix, els georgians van continuar avanant per la ciutat, i van cremar el palau presidencial sud-osset. Al final, l'exrcit georgi va aconseguir prendre control d'una gran part de la ciutat, desprs d'unes poques hores de combats, encara que alguns informes suggereixen que la milcia sud-osseta va aconseguir repellir l'atac inicial georgi amb ajuda aria russa.

Segons alguns informes, les forces militars sud-ossetes, en anticipar una operaci georgiana per destruir el tnel de Roki, havia desplegat el gruix de la seva fora per protegir el tnel i la ciutat de Java, cosa que havia deixat la ciutat de Tskhinvali escassament defensada.

Desprs de prendre Tskhinvali, les tropes georgians es van trobar resistncia dels milicians ossets i soldats russos, es va quedar encallada i no va seguir avanant.

El ministre rus de Defensa va informar que almenys 10 russos havien mort i 30 havien sigut ferits en el bombardeig inicial a la base rusa de cascos blaus a Tskhinvali. Aquest nmero va ser desprs augmentat a 13 morts i 150 ferits. 

Contraatac rus.
Segons un alt oficial rus, la primera unitat de combat russa, el Primer Batall del 135 Regiment, va passar pel tnel de Roki a les 2:30 p.m del 8 d'agost, 14 hores desprs de que els georgians comenaren el seu atac a Tskhinvali. Segons ell, la unitat va arribar a Tskhinvali la nit del 8 d'agost, i es va trobar amb una forta resistncia de les forces georgianes. Gergia nega que la informaci siga correcta, i diu que ja va haver dures batalles amb les forces russes prop del tnel molt abans del mat del 8 d'agost. Altres informes diuen que les primeres forces russes incloen un batall de paracaigudistes d'elit i unitats Spetsnaz, seguides de grans unitats de la 58a unitat.

Segons el comunicat de premsa del Consell de Seguretat de Gergia, les primeres unitats russes van creuar el tnel a les 5:40 del mat del 8 d'agost, van passar per Java i van avanar cap a Tskhinvali, emprant la carretera de Dzari. La primera caravana de tancs russos, vehicles blindats i camions de municions van arribar a Tskhinvali a les 6:44 pm i van obrir foc contra les forces georgianes a la ciutat. La segona caravana, que tamb procedia de Rssia a travs del tnel Roki, va ser detingut a prop de la zona controlada per Gergia de Dmenisi, 7 quilmetres al nord de Tskhinvali. Els russos van obrir foc contra les forces georgianes.

Dos batallons de la 58a unitat van arribar a Tskhinvali hores desprs, desprs d'haver creuat la frontera. Ambds bndols, Gergia i Rssia, van emprar vehicles armats i artilleria, durant la lluita per la ciutat. Els avions russos Su-25, Su-24, Su-27 i Tu-22 van establir superioritat aria russa sobre Osstia del Sud.  Segons l'analista militar rus Nikita Petrov, un dels problemes que va trobar l'exrcit rus a l'hora d'avanar era que no sabien les posicions dels tancs i dels sistemes de llanaments de mssils dels georgians. El 9 d'agost, el Tinent General de la 58a unitat de l'exrcit rus, Anatoly Khrulyov, va ser ferit a una emboscada georgiana. Fins al 8 d'agost, les baixes militars oficials eren de 30 soldats georgians i 21 soldats russos.

Durant la nit del 8 d'agost, va haver una intensa lluita a l'rea de Tskhinvali. La lluita a les aldees i els pobles sud-ossets estava a crrec de la milcia local i els voluntaris, mentre que les tropes russes es concentraven en combatre a grups de soldats georgians ms grans. Rssia tamb va ser l'encarregada de suprimir l'artilleria georgiana i la Fora Aria Russa va llenar atacs a la infraestructura logstica georgiana. Segons alguns informes, les unitats especials russes van aconseguir que forces georgianes no destruren el tnel de Roki, cosa que podria haver obstaculitzat l'enviament de reforos a Osstia del Sud.  A les 5 del mat del 9 d'agost, una unitat russa va aconseguir entrar al campament on estaven els pacificadors empresonats i van comenar a evacuar els ferits.

A primera hora de la vesprada del 9 d'agost, els militars russos van informar que les forces georgianes havien sigut expulsades de Tskhinvali i que la ciutat havia sigut "totalment alliberada."

Desprs de ser expulsats o retirats de Tskhinvali, les unitats georgianes es van reagrupar amb reforos de Gori. Cap a finals del 9 d'agost, les forces georgianes reagrupades van llenar una nova ofensiva contra els defensors russos i sud-ossets de Tskhinvali, mentre hi havia fronts enfrontaments a les afores de la ciutat. Just abans de mitjanit va terminar un bombardeig de cinc hores a la ciutat, per els combats contra la infanteria georgiana al sud de Tskhinvali va continuar. Els civils continuaven als soterranis sense menjar ni aigua. Les forces sud-ossetes es van queixar de que Gergia no havia creat un corredor de pau per evacuar el civils.

El 10 d'agost, les forces unides de Rssia i Osstia del Sud van aconseguir el control de la ciutat i l'exrcit georgi es va retirar. Malgrat aix, segons els russos, alguns franctiradors i grups d'infanteria mbils georgians van romandre a Tskhinvali.

En total, els combats a l'rea de Tskhinvali van durar tres dies amb les seves nits, i al final d'eixe temps l'artilleria georgiana va ser destruida o s'havia retirat.






Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410202" title="Alt forn" nonfiltered="3540" processed="3525" dbindex="158570">

 

L'alt forn s la installaci industrial on es transforma o treballa el mineral de ferro. Un alt forn tpic est format per una cpsula cilndrica d'acer d'uns 30 m d'alt folrada amb un material no metllic i resistent a la calor, com  asbest o rajoles refractries. El dimetre de la cpsula disminueix cap amunt i cap avall, i s mxim en un punt situat aproximadament a una quarta part de la seua altura total. La part inferior del forn est dotada de diverses obertures tubulars anomenades toveres, per on es fora el pas de l'aire que encn el carb de coc. Prop del fons es troba un orifici pel qual flueix el material fos quan se sagna (o buida) l'alt forn. Damunt d'aqueix orifici, per sota les toveres, hi ha altre forat per a retirar l'escria. La part superior del forn cont respiradors per als gasos, i un parell de tremuges rodones, tancades per vlvules en forma de campana, per les quals s'introdueix el mineral de ferro, el carb de coc i la calcria. El carb de coc es crema com a combustible per a escalfar el forn, i al cremar allibera monxid de carboni, que se combina amb els xids de ferro del mineral i els redueix a ferro metlllic. L'equaci de la reacci qumica fonamental d'un alt forn s:

Fe2O3 + 3CO   3CO2 + 2Fe

Una vegada obtingut l'acer lquid, es pot introduir en diferents tipus de coladura per a obtenir uns materials determinats: la bugada convencional, de la qual s'obtenen productes acabats; la bugada contnua, de la qual s'obtenen trens de laminaci i, finalment, la bugada sobre lingoteres, de la qual lgicament s'obtenen lingots.

Veure tamb.

 Altos Hornos de Vizcaya;
 Forn;

Enllaos externs.
 Quadres d'alts forns ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410207" title="OpenCL" nonfiltered="3541" processed="3526" dbindex="158571">
OpenCL s un estndard obert i lliure de royalties, per la programaci parallela de CPU's, GPU's i altres processadors, a fi i efecte de proporcionar als desenvolupadors l'accs portable i eficient a la potncia d'aquestes plataformes de procs heterognies.

OpenCL suporta un extens rang d'aplicacions, des de sistemes incrustats, passant per aplicacions per al consumidor fins a solucions HPC (acrnim de Computaci d'Alt Rendiment tamb anomenada Supercomputaci).

OpenCL consisteix en una API per coordinar la computaci parallela entre processadors heterogenis, i a ms un llenguatge multiplataforma i una especificaci de l'entorn de computaci.

 Suporta ambds models de programaci parallela, el basat en dades i el basat en tasques.
 Utilitza un subconjunt del llenguatge C en la versi del 1999 C99 amb extensions per al parallelisme.
 Defineix requeriments numrics basats en l'estndard IEEE 754.
 Defineix un perfil de configuraci per a dispositius de m (PDA,..) i sistemes incrustats.
 Interactua eficientment amb API's grfiques com OpenGL, OpenGL ES i altres.

 Histria .

OpenCL va ser concebut inicialment per Apple, que en ret els drets comercials, i adreat als equips tcnics de AMD, Intel i Nvidia. Apple va sotmetre tamb aquesta proposta a l'impulsor de l'estndard grfic OpenGL, el Grup Khronos.

El 16 de Juny del 2008 es va formar el Grup de Treball Khronos Computaci amb representants de CPU's, GPU's, sistemes incrustats i companyies de programari i va donar lloc a l'especificaci OpenCL 1.0 que desprs de revisada va ser aprovada el 8 de Desembre del 2008.


 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina inicial de OpenCL ;
Khronos - OpenCL Heterogeneous Parallel Programming ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410214" title="Taquisme" nonfiltered="3542" processed="3527" dbindex="158572">
El taquisme (en francs tachisme, derivat de tache - taca) fou un estil de pintura abstracta desenvolupat durant els anys 1940 i 1950. Sovint se'l considera com l'equivalent europeu de l'expressionisme abstracte nord-americ. Altres noms d'aquest moviment sn l'art informel (similar a l'action painting) i abstraction lyrique (relacionat amb l'abstracci lrica estatunidenca). Els artistes del Grup CoBrA i del japons Gutai tamb estan relacionats amb el taquisme.

Desprs de la Segona Guerra Mundial el terme Escola de Pars sovint es referia al taquisme. Alguns dels membres ms destacats foren Jean Dubuffet, Pierre Soulages, Nicolas de Stal, Hans Hartung, Serge Poliakoff i Georges Mathieu.

Segons Chilvers, el terme taquisme s'utilitz per primer cop en aquest sentit al voltant del 1951 (s'ha atribut l'encunyaci del terme als crtics francesos Charles Estienne i Pierre Guguen) i circul amplament a partir del llibre del pintor i crtic francs Michel Tapi Un Art autre (1952). 

Taquisme fou una reacci al cubisme i es caracteritza per una pinzellada espontnia, gotejos i taques de pintura directament provinents del tub, i de vegades gargots que recorden a la ca ligrafia.

 Artistes .
Pierre Alechinsky, (n. 1927) - (Grup Cobra);
Karel Appel, (1921-2006) - (Grup Cobra) ;
Jean Ren Bazaine, (1904 - 2001);
Roger Bissire, (1888 - 1964);
Norman Bluhm, (1921-1999) ;
Camille Bryen, (1902   1977);
Alberto Burri, (1915 - 1995) ;
Jean Dubuffet, (1901 - 1985);
Jean Fautrier, (1898 - 1964);
Sam Francis, (1923 - 1994) ;
Elaine Hamilton (n. 1920) ;
Hans Hartung, (1904 - 1989);
Paul Jenkins, (n. 1923) ;
Asger Jorn, (1914-1973) - (Grup Cobra);
Andr Lanskoy, (1902 - 1976);
Georges Mathieu, (n. 1921);
Henri Michaux, (1899 - 1984);
Serge Poliakoff, (1900 - 1969);
Maria Helena Vieira da Silva, (1908 - 1992);
Pierre Soulages, (n. 1919);
Nicolas de Stal, (1914 - 1955);
Michel Tapi, (1909-1987);
Antoni Tpies, (n. 1923);
Bram van Velde, (1895 - 1981);
Wols (Alfred Otto Wolfgang Schulze), (1913 - 1951);
Zao Wou Ki, (n. 1921);

 Referncies .
Chilvers, Ian; A dictionary of twentieth-century art Oxford ; Nova York : Oxford University Press, 1998 ISBN 0-19-211645-2;
Tapi, Michel; Un art autre o il s'agit de nouveaux dvidages du rel' Pars, Gabriel-Giraud et fils, 1952 OCLC 1110556;
Tiampo, Ming. Gutai and Informel Post-war art in Japan and France, 1945--1965. (Worldcat link: ) (Dissertation Abstracts International, 65-01A) ISBN 0-496-66047-0 9780496660476;

 Enllaos externs .
L'informalisme europeu en artehistoria;
Taquisme en arteuniversal.com;
Artnet.com: Resource Library: Taquisme;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410217" title="Carly Coln" nonfiltered="3543" processed="3528" dbindex="158573">

Carlos Edwin "Carly" Coln, Jr. (21 de febrer del 1979 - ) s un lluitador professional de Puerto Rico que treballa a la marca Smack Down! de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410218" title="Avinguda de la Llum" nonfiltered="3544" processed="3529" dbindex="158574">
 Introducci .

L'Avinguda de la Llum era una galeria comercial subterrnia de Barcelona ubicada sota el carrer de Pelai, tocant a la Rambla, entre la plaa de Catalunya, el carrer de Balmes i el carrer de Bergara, al costat del vestbul dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, oberta des del 1940 fins al 1990. Va ser la primera galeria comercial subterrnia de Barcelona i d Europa. 





 Histria .

L'impulsor del projecte fou Jaume Sabat Quixal  i fou inaugurada el 28 de juliol de 1940 pel general Mgica en representaci del capit general, amb un discurs patritic i l entonaci de l himne nacional. Ms tard, el 30 d octubre del mateix any, el capell Joan Salvans, en nom del bisbe administrador de la Dicesi, va beneir-ne les installacions. Malgrat tot, el tnel ja existia des de 1929, ja que va ser construt com a part de l estaci de plaa de Catalunya dels FGC amb motiu de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.



Va ser premiada per l'Ajuntament de Barcelona i va ser declarada atracci turstica i forana al 1949. L avinguda havia de formar part d una ciutat subterrnia que aniria des de la Rambla de Catalunya fins a la plaa d'Urquinaona, per a partir dels anys seixanta va comenar el seu declivi i als setanta va quedar prcticament abandonada pels usuaris i les autoritats.  Durant bona part del dia va acabar sent el refugi de nombrosos rodamns. Les condicions higiniques eren molt precries i el nombre de comeros actius va disminuir a ms de la meitat, la majoria bars.


  
El 21 de maig del 1990 es va tancar definitivament. Els problemes tcnics i econmics i el buit legal finalment van fer inviable el projecte de Ciutat Subterrnia. Hi va haver dues propostes de remodelaci: al 1950 i al 1984, en qu es va proposar convertir l avinguda en un centre artesanal semblant als que hi havia en altres ciutats europees, per no es van dur a terme. El projecte de reurbanitzaci del que fins llavors es coneixia com a Triangle de la Vergonya - el solar que hi havia al carrer de Pelai, que havia de ser ocupat per un centre comercial (El Triangle)- va acabar forant-ne la desaparici. Val a dir que aquest solar ja havia tingut diverses propostes d urbanitzaci des de feia anys. Part dels  antics comerciants de l avinguda encara segueixen actius, ja sigui en nous locals a la ciutat o en d altres que ja tenien.



 Ubicaci .





 Locals .

Amb 175 metres de llarg i 10 metres d ample, l Avinguda de la Llum comptava inicialment amb seixanta-cinc locals. Malgrat tot, amb el pas del temps el nombre de locals existents i actius va anar minvant. Alguns dels seus locals eren:

ptic Audiolens. Just davant del cinema Avenida de la Luz, als nmeros 40-42. Es va fer servir per realitzar un concurs de Rdio Barcelona de "cara al public".



Vins Montroy-Pedro Masana, amb un caracterstic ninot vestit de baturrico que abocava un continu raig de vi negre



Una barberia

Un estanc, al costat dels lavabos

Bar La Granja, conegut popularment com el bar dels dnuts

La Bomboneria Catalunya

El Cinema Avenida de la Luz , al nmero 12. Va ser inaugurat l'1 de gener de
1943 amb un programa dedicat a Walt Disney, ja que encara s estava construint quan es va inaugurar l Avinguda. Va acabar transformant-se en un cinema de de pellcules per a adults. Va tancar al 22 de novembre de 1992 i posteriorment va ser tapiat. La darrera pellcula que s hi va projectar va ser El placer entre las nalgas. Va ser la primera pedra de l Imperi Bala.



L Armeria Beristain, al nmero 58, a la dreta entrant per la plaa de Catalunya, pel passadis que arriba des de l'entrada de la cafeteria Zurich. Abans va ser ocupat per Deportes Martn.

Una botiga de duplicat de claus

Una botiga de fotografia

El Basar Orozar (Bazar de oro), als nmeros 31 i 41



La Casa Chiva, de mquines per a gnere de punt

Tricotosas, al nmero 45

Mquines de cosir Singer, al nmero 31

Mquines de cosir Refrey, al nmero 36

Botiga de caricatures de l artista BOM

Una botiga per a encarregar lpides de cementiri, al nmero 42, cap al 1976



L'agncia de CCC

Mquines d'escriure Rikgim

Bazar Americano, al nmero 19

Relojera Suiza

Patatas Miss

Immobiliria Castelltort

Una oficina de publicaci d'anuncis de La Vanguardia

Una oficina de la Fira de Mostres

Una oficina de collocaci per al servei domstic

Un estand de venda d'entrades per a diversos espectacles

Rellotgeria Seiko   CYMA

Un sal recreatiu, al nmero 14, amb aforament per a 104 persones



Facturaci de maletes

Una bugaderia

Serveis

Dutxes

Una sastreria, regentada per la famlia Carceller, al costat d un local on feien neules 

Una xurreria, entrant des de la Rambla a m esquerra

Una perfumeria

Un dels primers despatxos de travesses, al mig de l avinguda, prop de l estanc, davant l Armeria Beristain

Una taquilla d apostes de les curses de llebrers del Candrom de l'avinguda de la Meridiana

Un local on feien apostes de cavalls



 Avui dia .

Actualment part del passads subterrani de l Avinguda de la Llum s ocupat per la marca de cosmtics francesa Sephora, que alhora pertany al centre comercial El Triangle, on encara s hi poden veure les caracterstiques columnes, ara pintades de blanc i negre. La resta, que pertany als FGC, ha quedat tapiat o amagat, com s el cas del Cinema Avenida de la Luz o El Sal Recreatiu.

 Curiositats .

L'Avinguda de la Llum s l'escenari del videoclip d'una can de Loquillo dedicada a aquest indret.

Bigas Luna hi va rodar una escena de Bilbao, la seva segona pellcula, el 1978.

A ms, El 8 de maig de 2008 un grup d'aficionats i nostlgics de l'avinguda van aconseguir el perms dels operaris  d'FGC per accedir a les seves restes i visitar-les.

 Enllaos .

Bdebarna. Histries de Barcelona: l'Avinguda de la Llum

Bdebarna. Histries de Barcelona: l'Avinguda de la Llum 2 

Barcelona Antiga - LLocs, Costums i Tradicions: Avinguda de la llum 

Loquillo y Los Trogloditas - Avenida de la luz

L'Avinguda de la Llum a Bilbao, de Bigas Luna


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410228" title="Rasbora dorsiocellata" nonfiltered="3545" processed="3530" dbindex="158575">

Rasbora dorsiocellata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Duncker, G. 1904. Die Fische der malayischen Halbinsel. Mitt. Naturhist. Mus. Hamb. v. 21: 133-207, Pls. 1-2. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410229" title="Saint-Alban-sur-Limagnole" nonfiltered="3546" processed="3531" dbindex="158576">


 

Saint-Alban-sur-Limagnole s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410230" title="Arca de sant Domnec" nonfiltered="3547" processed="3532" dbindex="158577">

L'Arca de sant Domnec, s el monument que cont les restes de sant Domnec de Guzmn,  a la baslica de San Dominico a Bolonya. 

Historia. 
Desprs de la mort de Domnec de Guzman el 1221, les seves despulles van ser posades l'any 1233, en un simple sarcfag de marbre, dintre de l'altar d'una capella lateral de la esgsia de San Domenico. A fi  de ser visible per als fidels, el 1267 les restes del sant, van ser traslladats a un monument ms gran decorat amb episodis de la vida del sant, obra de Nicola Pisano i els seus deixebles Fra Gugliemo Agnelli i Arnolfo di Cambio. Ms endavant va ser modificada la seva decoraci per Niccolo di Bari (que des d'aquesta obra seria ms conegut com Niccolo dell'Arca), el qual va realitzar les esttues dels quatre evangelistes, de Sant Francesc d'Asss, sant Domnec de Guzman, sant Flori, sant Vitale i un Crist mort, adorat per ngels, tot coronat per la imatge de Du Pare. Per la mort el 1494 d'aquest artista, es va recrrer a Miquel ngel per a l'acabament  de les imatges de san Petronio, san Procolo i un ngel portacanelobre fent parella amb el de Niccolo dell'Arca. L'any 1531 va fer l'escultor Alfonso Lombardi, els baix relleus per a la predella de marbre de l'Arca  amb Escenes de la vida del Sant Domnec i lAdoraci dels Reis Mags)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410231" title="Rasbora dusonensis" nonfiltered="3548" processed="3533" dbindex="158578">

Rasbora dusonensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong, Malisia, Borneo i Sumatra.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1851. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo, met beschrijving van 16 nieuwe soorten van zoetwatervisschen. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 1: 1-16. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410232" title="Fontans" nonfiltered="3549" processed="3534" dbindex="158579">


 

Fontans s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410235" title="Serverette" nonfiltered="3550" processed="3535" dbindex="158580">


 

Serverette s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410236" title="Rasbora septentrionalis" nonfiltered="3551" processed="3536" dbindex="158581">

Rasbora septentrionalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong al seu pas per Yunnan (Xina) i Laos.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M.   2000. Diagnoses of a new genus and 64 new species of fishes from Laos (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Bagridae, Syngnathidae, Chaudhuriidae and Tetraodontidae). J. South Asian Nat. Hist. v. 5 (nm. 1): 37-82.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410238" title="Rasbora einthovenii" nonfiltered="3552" processed="3537" dbindex="158582">

Rasbora einthovenii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1851. Vijfde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo, met beschrijving van eenige nieuwe soorten van zoetwatervisschen. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 2: 415-442. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410245" title="Rasbora elegans" nonfiltered="3553" processed="3538" dbindex="158583">

Rasbora elegans  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia, Singapur, Borneo i Sumatra.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Volz, W. 1903. Neue Fische aus Sumatra. Zool. Anz. v. 26 (nm. 703): 553-559. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410247" title="GATCPAC" nonfiltered="3554" processed="3539" dbindex="158584">
El GATCPAC (Grup d'Artistes i Tcnics Catalans per al Progrs de l'Arquitectura Contempornia) fou un moviment arquitectnic desenvolupat a Catalunya als anys 1930, coincidint amb la Segona Repblica Espanyola. El seu objectiu era promoure l'arquitectura d'avantguarda, principalment el racionalisme, entroncant amb les corrents europees que es desenvolupaven aleshores. 

El grup es form a Barcelona el 1929, i els seus principals membres foren Josep Llus Sert, Josep Torres i Clav, Antoni Bonet i Castellana, Raimon Duran i Reynals, Germn Rodrguez Arias, Joan Baptista Subirana i Sixt Illescas i Mirosa. El seu equivalent a nivell nacional fou el GATEPAC (Grupo de Artistas y Tcnicos Espaoles para el Progreso de la Arquitectura Contempornea), fundat al Gran Hotel de Saragossa el 1930, on destacaren els propis Sert, Torres i Bonet, a ms de Fernando Garca Mercadal i Jos Manuel Aizpura. A ms de la seva tasca arquitectnica publicaren la revista AC (Documents d'Activitat Contempornia), de la que fou redactor Josep Torres i Clav.

Entre les obres ms destacables figuren el Dispensari Central Antituberculs (1934-1936), de Sert, Torres i Subirana, i la Casa Bloc (avinguda Torres i Bages 91, 1932-1936), dels mateixos autors, aix com un gran nombre d'edificis d'habitatges: Via Augusta 61, Pars 193, Pdua 96, Diagonal 419, etc. Tamb feren projectes com el de l'hospital de la Vall d'Hebron (1936), el pla Maci i el projecte de la Ciutat de Reps i de Vacances, i treballs terics sobre diversos aspectes constructius i tipolgics, com l'escola i l'hospital. Josep Llus Sert, el membre ms destacat del grup, fu el pavell espanyol de l'Exposici Universal de Pars de 1937.

Referncies.


 Bibliografia .
 
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410248" title="Rasbora semilineata" nonfiltered="3555" processed="3540" dbindex="158585">

 Rasbora semilineata s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1916. The fishes of the Indo-Australian Archipelago. III. Ostariophysi: II Cyprinoidea, Apodes, Synbranchi. E. J. Brill, Leiden. Fish. Indo-Aust. Arch. v. 3: i-xv + 1-455. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410249" title="Rasbora ennealepis" nonfiltered="3556" processed="3541" dbindex="158586">

Rasbora ennealepis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T. R. 1989. The freshwater fishes of western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. Nm. 14: i-xii + 1-210. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410250" title="Erckartswiller" nonfiltered="3557" processed="3542" dbindex="158587">

 Erckartswiller (en alsaci Erkertswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 238 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410251" title="Rasbora sarawakensis" nonfiltered="3558" processed="3543" dbindex="158588">

Rasbora sarawakensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia (Sarawak) i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Brittan, M. R. 1951. New cyprinid fishes of the genus Rasbora from Borneo and Bunguran Islands. Proc. Calif. Zool. Club v. 2 (nm. 1): 1-5. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410253" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3559" processed="3544" dbindex="158589">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 31 proves de nataci, 16 en categoria masculina i 15 en categoria femenina. La competici es desenvolup a la Piscina Olmpica Jamsil entre els dies 18 i 25 de setembre de 1988.

Participaren un total de 633 nedadors, entre ells 381 homes i 252 dones, de 77 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410255" title="Rasbora gerlachi" nonfiltered="3560" processed="3545" dbindex="158590">

Rasbora gerlachi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1928. Drei neue westafrikanische Fische. Zool. Anz. v. 78 (nms. 9/10): 205-208. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lvque, C. i J. Daget, 1984. Cyprinidae. p. 217-342. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ORSTOM, Pars i MRAC, Tervuren. Vol. 1.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410256" title="El Castell (Navs)" nonfiltered="3561" processed="3546" dbindex="158591">



El Castell s una muntanya de 976,3 metres que es troba al NW del municipi de Navs a la comarca del Solsons. S'aixeca a la riba esquerra del pant de la Llosa del Cavall. 

Lmits.

Els lmits de la seva base sn:
 Nord: el pant de la Llosa del Cavall;
 Est: la Canal dels Oms.
 Sud: els plans de les Cases de Posada.
 Oest: el pant de la Llosa del Cavall;

D'est a oest s'estn al llarg de 880 m. i de nord a sud, al llarg de 540 m.

Mapa.
Mapa de l'ICC

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410257" title="Rasbora rutteni" nonfiltered="3562" processed="3547" dbindex="158592">

Rasbora rutteni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1916. The fishes of the Indo-Australian Archipelago. III. Ostariophysi: II Cyprinoidea, Apodes, Synbranchi. E. J. Brill, Leiden. Fish. Indo-Aust. Arch. v. 3: i-xv + 1-455. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410259" title="Eschbourg" nonfiltered="3563" processed="3548" dbindex="158593">

 Eschbourg (en alsaci Eschburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 499 habitants. Limita al nord-est amb la Petite-Pierre, a l'est amb Neuwiller-ls-Saverne, al sud-est amb Eckartswiller, al sud-oest amb Vilsberg i Pfalzweyer, i al nord-oest amb Schnbourg i Lohr.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410261" title="Rasbora gracilis" nonfiltered="3564" processed="3549" dbindex="158594">

 Rasbora gracilis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1991. Notes on the taxonomy of some Sundaic and Indochinese species of Rasbora, with description of four new species (Pisces: Cyprinidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 2 (nm. 2): 177-191. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410262" title="Nataci sincronitzada als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3565" processed="3550" dbindex="158595">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren dues proves de nataci sincronitzada, ambdues en categoria femenina. 

La competici es desenvolup a la Piscina Olmpica Jamsil entre el dia 28 de setembre i l'1 d'octubre de 1988. Participaren un total de 46 nedadores de 18 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller per pasos de les proves de nataci sincronitzada .


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci sincronitzada 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410266" title="Rasbora rubrodorsalis" nonfiltered="3566" processed="3551" dbindex="158596">

Rasbora rubrodorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Donoso-Bchner, R. & J. Schmidt. 1997. Rasbora rubrodorsalis n. sp., eine neue Rasbora-Art aus Thailand (Teleostei: Cyprinidae: Rasborinae). Zeitschrift Fischk. v. 4 (nm. 1/2): 89-118. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410267" title="Saint-Amans (Lozre)" nonfiltered="3567" processed="3552" dbindex="158597">


 

Saint-Amans s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410269" title="Estables" nonfiltered="3568" processed="3553" dbindex="158598">



Estables (en occit Estaples) s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410270" title="Rasbora hobelmani" nonfiltered="3569" processed="3554" dbindex="158599">

Rasbora hobelmani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de Birmnia, nord de Tailndia i la conca del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1984. A new Rasbora s.l. (Pisces: Cyprinidae) from northern Thailand. Rev. Suisse Zool. v. 91 (nm. 3): 717-723.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410271" title="Frohmuhl" nonfiltered="3570" processed="3555" dbindex="158600">

 Frohmuhl (en alsaci Frohml) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 208 habitants. Limita amb Puberg i Hinsbourg a l'est, Struth i Tieffenbach al sud-oest i Weislingen al nord-oest.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410272" title="Les Laubies" nonfiltered="3571" processed="3556" dbindex="158601">



Les Laubies s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410274" title="Rieutort-de-Randon" nonfiltered="3572" processed="3557" dbindex="158602">



Rieutort-de-Randon s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410276" title="Rasbora reticulata" nonfiltered="3573" processed="3558" dbindex="158603">

Rasbora reticulata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra i a l'illa Nias (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1915. Fische aus dem Ssswasser von Nias. In: "Kleiweg de Zwaan, J. P. Die Insel Nias bei Sumatra." 's Gravenhage (Mart. Nyhoff). Fische Nias: 269-276.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410277" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3574" processed="3559" dbindex="158604">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren dues proves de pentatl modern, una d'individual i una d'equip, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 18 i el 22 de setembre de 1988.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Participaren un total de 65 atletes de 26 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1988;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410278" title="Servires" nonfiltered="3575" processed="3560" dbindex="158605">



Servires s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410280" title="Rasbora hosii" nonfiltered="3576" processed="3561" dbindex="158606">

Rasbora hosii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1895. Descriptions of two new fishes obtained by Mr. C. Hose in Sarawak. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 6) v. 15 (nm. 87): 247. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. i E. Widjanarti, 2005. The fishes of Danau Sentarum National Park and the Kapuas Lakes area, Kalimantan Barat, Indonesia. Raffles Bull. Zool. Supplement (13):139-173.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410281" title="Hinsbourg" nonfiltered="3577" processed="3562" dbindex="158607">

 Hinsbourg (en alsaci Hnschburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 107 habitants. Limita al nord-est amb Puberg, a l'est amb Zittersheim, al sud-est amb la Petite-Pierre, al sud-oest amb Struth i a l'oest amb Frohmuhl.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410282" title="Saint-Chly-d'Apcher" nonfiltered="3578" processed="3563" dbindex="158608">



Saint-Chly-d'Apcher s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410283" title="Les Monts-Verts" nonfiltered="3579" processed="3564" dbindex="158609">



Les Monts-Verts s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410286" title="Rasbora rasbora" nonfiltered="3580" processed="3565" dbindex="158610">

Rasbora rasbora  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh, Birmnia i Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Hamilton, F. . 1822. An account of the fishes found in the river Ganges and its branches. Edimburg & Londres. Fishes Ganges: i-vii + 1-405, Pls. 1-39. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410287" title="Blavignac" nonfiltered="3581" processed="3566" dbindex="158611">



Blavignac (en occit Blavinhac) s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410288" title="Albaret-Sainte-Marie" nonfiltered="3582" processed="3567" dbindex="158612">



Albaret-Sainte-Marie s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410289" title="La bruja" nonfiltered="3583" processed="3568" dbindex="158613">


La bruja (La bruixa) s una sarsuela en tres actes, amb msica de Ruperto Chap i llibret de Miguel Ramos Carrin i Vital Aza. Va ser estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 10 de desembre de 1887 amb un xit aclaparador. La producci va ser a crrec de l'empresari teatral Felipe Ducazcal, llavors arrendatari del Teatro de la Zarzuela; l'orquestra va ser dirigida per Gernimo Gimnez. Chap va dir respecte de l'xit de l'obra:  de l'xit de La bruja em resten dues vertaderes satisfaccions: la d'haver apuntalat l'edifici de la butxaca, que ja tenia massa forats, i la d'haver contestat amb una obra a les no poques amoroses raons de tant de babau que en teoria va pel mn intentant capgirar-lo 

Chap va aprofitar l'avinentesa que la nova empresa del Teatro de la Zarzuela, encapalada per Ducazcal, volguera donar un nou impuls a la sarsuela dita  gran , que en aquella poca havia perdut rendibilidad degut per una banda a l'increment dels costos de producci i per altra a la competncia del  teatre per hores  o  gnero chico . En aquesta nova aproximaci a la sarsuela gran, desprs de l'anterior intent de l'any 1884 amb El milagro de la virgen, Chap aconsegueix fer una obra ambiciosa, propera al drama lric, amb densitat en la trama i amb una msica innovadora, en la qual s'hi ha volgut identificar fins i tot alguna influncia wagneriana.

La configuraci de les veus s tpica, amb la parella protagonista formada per soprano i tenor; la mateixa de la parella cmica formada per Rosala i Tomillo. Cal una gran orquestra al fossat: flaut, flauta, obo, corn angls, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 cornetins, 3 trombons, timbales, caixa, tabal, bombo, arpa, orgue, instruments de corda i orquestra de plectre.

La bruja incorpora al gnere un nou al dramtic a travs d'un tema poc habitual i d'una trama rocambolesca i poc creble, la d'una dona amb doble personalitat: per una banda la d'una bella i encisadora jove que enamora a Leonardo, i per l'altra la d'una vella bruixa que t espaordida la rodalia.

 Sinopsi .

Lloc: Vall de Roncal i Pamplona, Navarra;
Temps: final del segle XVII, sota el regnat de Carles II;
 Antecedents .
En un bosc, el jove Leonardo, valent i somniador pags va veure una bellssima dona banyant-se en el riu, de la cual va caure bojament enamorat.
 Acte I .
Quadre 1

Leonardo viu amb Magdalena, la dona que l'ha criat, i la filla d'aquesta: Rosala. Els homes i dones del poble es congreguen al voltant de la llar, on es dediquen a narrar contalles fantstiques. Tomillo conta que ha vist una vella bruixa que li ha demanat ajut per a creuar el riu. Per no tothom el creu, sobretot el rector, que adverteix contra les supersticions. Per Tomillo mostra una prova fefaent: un dobl d'or que la bruixa li va donar en prova de gratitud. El rector, amonat, envia la concurrncia a casa, donant per acabada la reuni.

Magdalena est preocupada per l'afecte creixent entre la seua filla Rosalia i Tomillo. Li demana al jove que deixe de pretendir la seua filla, almenys fins que haja fet prou fortuna com per a merixer-la. Entra Leonardo i Tomillo li pregunta per les cabries que el tenen taciturn i pensatiu des de fa temps. Leonardo li confessa que s'ha enamorat d'una dona misteriosa que fa un any va veure al riu. Des de llavors no ha tornat a veure-la, per la bruixa li ha insistit que tinga pacincia i al remat la far la seua muller. Tomillo es mostra sorprs de la relaci de Leonardo amb la bruixa, i ms quan el seu amic li confesa que pot invocar la seua ajuda tocant una trompa mgica tres vegades.

Tomillo, sense poder resistir la temptaci, invoca la bruixa en un descuit de Leonardo. La bruixa apareix; desconcertada per amable concedeix un desig a Tomillo, un centenar de doblons perqu puga casar-se amb Rosalia.

Leonardo i la bruixa es quedes a soles. Aquesta li confessa que en realitat s vctima d'un sortilegi provocat per un amant rebutjat, i que a causa d'aquest encanteri t l'aspecte d'una dona centenria. Noms l'amor vertader d'un home podr salvar-la; un home que vaja a combatre a la guerra i guanye la victria en la contesa. Leonardo s'adona que la vella bruixa s la jove que va veure al riu i no dubta a jugar-se la vida, partint a la guerra d'Itlia.

La irrupci d'un grup de xicots provoca la precipitada partida de la bruixa. Davant l'estupor dels presents Tomillo comunica el seu prxim casament amb Rosalia, mentre que Leonardo anuncia la seua immediata incorporaci a l'exrcit.

 Acte II .
Quadre 2

Han transcorregut dos anys i a la plaa del poble hi ha una festa per celebrar el bateig de dos bessons de Tomillo i Rosalia. Quan els assistents ixen per acudir al joc de pilota, torna Leonardo convertit en capit. Es troba amb Tomillo i li confessa la seua inquietud per saber si s'ha desfet l'encanteri de la bruixa. Tomillo li diu que no, que la bruixa s'ha fet encara ms vella. Leonardo, impacient, agafa la trompa i se'n va al castell per veure-la.

Els camperols tornen contents del joc de pilota, per l'alegria acaba amb l'arribada de l'inquisidor qui invita a tots a anar a capturar la bruixa. El poble el segueix de mala gana, i Tomillo i Rosalia prenen una altra drecera parallela per posar en gurdia la bruixa i Leonardo.

Quadre 3

Al castell en runes Leonardo crida a la bruixa i, en aparixer, li lliura la banda com a prova de victria. La bruixa va recuperant la joventut fins tornar a ser Blanca, la bella dona de qui Leonardo es va enamorar. Apleguen Tomillo i Rosala i els avisen de l'arribada de l'inquisidor. Blanca s'amaga i l'inquisidor l'obliga a eixir. Leonardo intenta defensar-la, per ella li demana que no ho faa, perqu un enfrontament amb la Inquisici podria tenir conseqncies fatals per a ambds. Blanca es feta presonera.

 Acte III .
Quadre 4
En un quarter de la ciutat de Pamplona, Leonardo confessa als seus companys oficials que la seua estimada ha estat tancada en un convent; d'aquesta manera la Inquisici vol que ella prove la seua innocncia professant com a monja. Els companys de Leonardo li ofereixen ajut per a rescatar Blanca del convent, per ell hi refusa, manifestant que ja ha elaborat un pla de fuita.

Quadre 5
Al claustre del convent Leonardo, Tomillo, Magdalena i Rosala tracen un pla. Com al convent estan esperant un frare exocista per treure els dimonis a Blanca, decideixen que Leonardo es disfressar de frare i es far passar pel dit exorcista. Tomillo, Rosalia i Magdalena  aquesta abillada amb la capa de bruixa  aconsegueixen rescatar-la.

 Nmeros musicals.
 Acte I .
Preludi;
Cor de filadores: Al amor de la lumbre;
Escena: Basta ya de vino y juego;
Roman morisc de Rosala: Pues, seor, esto era un rey;
Toc de queda: La triste queda ya son;
Tercet de Rosala, Tomillo i Magdalena: Chito, que ya mi madre;
Can de Leonardo: Noche oscura que amedrentas!;
Racconto de Leonardo: En una noche plcida;
Quartet de Tomillo, Rosala, la bruixa i Leonardo: Oh, ya est aqu!;
Duo de la bruixa i Leonardo: As, as te quiero yo!;
Cercavila: Se Magdalena, venid por ac;
Escena: No estis en la calle!;
Jota: No extrais no que se escapen;
 Acte II .
Cor: Hoy todos celebran;
Escena i racconto de Tomillo: All sale Tomillo;
Escena i cor: Ya present a la Virgen;
Cor de pilotaris: En la plaza ya la gente;
Arietta de Leonardo: Todo est igual, parece que fue ayer;
Escena i zortzico: Al cabo los dos pueblos;
Cor: Marchemos todos sin dilacin;
Duo de Leonardo i la bruixa: Por fin llegu! No hay nadie!;
Final: Ese rumor! Silencio!;
 Acte III .
Brindis: En tanto que la guerra;
Rataplan: Retrase el soldado;
Cor d'educandes: Et que nos inducas in tentationem;
Duo de Leonardo i la bruixa, amb cor: Aqu ya est el padre;
Escena de Blanca: Inquieto late el pecho mo;
Tercet de les bruixes: La campana ha sonado!;
Final;

 Bibliografia .
Luis G. Iberni. Historia de una obra mtica. Article contingut al programa de m de la representaci de La Bruja al Teatro de la Zarzuela, temporada 2002-2003. NIPO 184-02-044-7;
M Encina Cortizo. Una zarzuela grande en el contexto lrico de fin de siglo.  Article contingut al programa de m de la representaci de La Bruja al Teatro de la Zarzuela, temporada 2002-2003. NIPO 184-02-044-7;

 Enllaos externs .
 Informaci i sinopsi a Zarzuela.net;

 Referncies i notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410291" title="Castell d'Eroles" nonfiltered="3584" processed="3569" dbindex="158614">

El  Castell d'Eroles s un castell medieval, d'poca romnica, del poble d'Eroles, situat a l'extrem sud-est del poble. Fou l'origen i el centre de la baronia d'Eroles.

El castell d'Eroles s citat per primer cop l'any 893 en una venda d'una vinya, en qu se cita el castell per tal d'indicar on es troba la vinya. Torna a ser esmentat a mitjan segle XI (1055, 1056, 1077) a l'hora de delimitar els castells de Llimiana i Mur.

Entre el 1061 i el 1098 hi ha documents signats per Dou, que ja signa com a bar d'Eroles i el seu germ Oliver, on posen el castell d'Eroles sota la protecci de Ramon V, comte de Pallars.

 Bibliografia .
 BENITO I MARQUS, Pere. "Castell d'Eroles". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410292" title="Rasbora hubbsi" nonfiltered="3585" processed="3570" dbindex="158615">

 Rasbora hubbsi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Brittan, M. R. 1954. A revision of the Indo-Malayan fresh-water fish genus Rasbora. Monogr. Inst. Sci. Tech. Manila Monogr. 3: 1-224 + 3 maps. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Siebert, D.J. i S. Guiry, 1996. Rasbora johannae (Teleostei: Cyprinidae), a new species of the R. trifasciata-complex from Kalimantan, Indonesia. Cybium 29(4):395-404. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410293" title="Lichtenberg" nonfiltered="3586" processed="3571" dbindex="158616">

 Lichtenberg (en alsaci Liechteburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 550 habitants. Limita amb al nord-est amb Baerenthal, al sud-est amb Offwiller i Rothbach, al sud amb Ingwiller, al sud-oest amb Wimmenau i al nord-oest amb Reipertswiller.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410294" title="Rasbora punctulatus" nonfiltered="3587" processed="3572" dbindex="158617">

Rasbora punctulatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410296" title="Rasbora jacobsoni" nonfiltered="3588" processed="3573" dbindex="158618">

 Rasbora jacobsoni s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al centre de Sumatra.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1916. The fishes of the Indo-Australian Archipelago. III. Ostariophysi: II Cyprinoidea, Apodes, Synbranchi. E. J. Brill, Leiden. Fish. Indo-Aust. Arch. v. 3: i-xv + 1-455. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410299" title="Rasbora philippina" nonfiltered="3589" processed="3574" dbindex="158619">

 Rasbora philippina s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1880. Report on the shore fishes procured during the voyage of H. M. S. Challenger in the years 1873-1876. A: Report on the scientific results of the voyage of H. M. S. Challenger during the years 1873-76. Zoology. Rept. Challenger Shore Fishes v. 1 (pt 6): 1-82, Pls. 1-32. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A.W.C.T., 1924. Distribution of the true freshwater fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philipp. J. Sci. 24(3):249-307.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410300" title="Tetredre truncat" nonfiltered="3590" processed="3575" dbindex="158620">

En geometria, el tetredre truncat s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els quatre vrtex del tetredre regular.

T 8 cares, 4 de les quals sn hexagonals i 4 triangulars, t 18 arestes i a cadascun dels seus 12 vrtex hi concorren dues cares hexagonals i una triangular.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un tetredre truncat tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:




On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del tetredre truncat s el tetredre triakis.
 Desenvolupament pla .


 Simetries .
El grup de simetria del tetredre truncat t 12 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup tetredric Td.

 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410303" title="Comanda de Susterris" nonfiltered="3591" processed="3576" dbindex="158621">

La Comanda de Susterris fou una de les comandes (divisions territorials) en qu s'organitz l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, popularment anomenada dels hospitalers.

Li pertanyien els llocs de Talarn, Palau de Noguera, Puigverd i Arbull, els dos darrers de l'antic terme de Fgols de Tremp.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410304" title="Lohr" nonfiltered="3592" processed="3577" dbindex="158622">

 Lohr (en alsaci Lohr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 522 habitants. Limita al nord-est amb Petersbach, a l'est amb la Petite-Pierre, al sud-est amb Schnbourg, al sud amb Bust i al nord-oest amb Ottwiller.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410305" title="Copa Libertadores 2009" nonfiltered="3593" processed="3578" dbindex="158623">
La Copa Libertadores 2009 ser la cinquantena edici del torneig. Participaran trenta-vuit equips d'onze pasos: Argentina, Bolvia, Brasil, Xile, Colmbia, Equador, Mxic, Paraguai, Per, Uruguai i Veneuela.

El guanyador representar a Amrica del Sud al Mundial de Clubs 2009 (mentres no sigui un club convidat) i obtindr un lloc a la Recopa contra el campi de la Copa Sudamericana 2009.

Aquest es el primer any en que la competici passa a anomenar-se Copa Santander Libertadores, desprs de la negociaci entre un nou patrocinador i la CONMEBOL.

 Equips participants .


Primera fase.


Llave B  
  


Llave C



Llave D



Llave E



Llave F

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410309" title="Tieffenbach" nonfiltered="3594" processed="3579" dbindex="158624">

 Tieffenbach (en alsaci Diefebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 285 habitants. Limita al nord amb Weislingen, al nord-est amb Frohmuhl, al sud-est amb Struth, al sud-oest amb Asswiller i Durstel, a l'oest amb Adamswiller i al nord-oest amb Waldhambach.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410312" title="Rasbora johannae" nonfiltered="3595" processed="3580" dbindex="158625">

Rasbora johannae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kalimantan (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Siebert, D. J. & S. Guiry. 1996. Rasbora johannae (Teleostei: Cyprinidae), a new species of the R. trifasciata-complex from Kalimantan, Indonesia. Cybium v. 20 (nm. 4): 395-404. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410313" title="Petersbach" nonfiltered="3596" processed="3581" dbindex="158626">

 Petersbach (en alsaci Peterschbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 694 habitants. Limita al nord amb Struth, al sud-est amb La Petite-Pierre, al sud-oest amb Lohr i Ottwiller i a l'oest amb Asswiller.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410315" title="Rasbora kalbarensis" nonfiltered="3597" processed="3582" dbindex="158627">

Rasbora kalbarensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1991. Notes on the taxonomy of some Sundaic and Indochinese species of Rasbora, with description of four new species (Pisces: Cyprinidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 2 (nm. 2): 177-191. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410317" title="Castell de Castissent" nonfiltered="3598" processed="3583" dbindex="158628">

El  Castell de Castissent (Castell Sent, en documents antics), s un castell medieval, d'poca romnica, del poble de Castissent, situat al nord-oest de la plataforma on es drecen tamb l'esglsia parroquial i el cementiri del poble.

Castissent pertany actualment al municipi de Tremp, i prov de l'antic terme de Fgols de Tremp. s a la comarca del Pallars Juss.

s un castell molt ben situat damunt de la vall de la Noguera Ribagorana, ja que en domina tota la riba esquerra del Pont de Montanyana en avall.

El castell d'en San, que s d'on prov el topnim Castissent, fou un dels punts forts de qu s'apoderaren els sarrans el 904, en la seva incursi en el Pallars. El comte Ramon, primer comte independent de Pallars-Ribagora, lluit contra ells i conquer aquest castell, alliberant el seu fill, Isarn, que era presoner dels enemics. El 1077 encara consta en poder del comte, Ramon V de Pallars Juss i la seva muller Valena, i als voltants del castell de situaven els principals alous amb qu fou dotada l'esglsia de Santa Maria de Valldeflors de Tremp.

El comte Arnau Mir fu testament el 1171, i hi deix tot el seu comtat a la Comanda de Susterris llevat, precisament, dels castells d'Areny, Montanyana, Castigaleu i Castissent, que quedaven en poder de la seva esposa, ria d'Entena.

El 1179, el comte-rei Pere el Cerimonis vengu aquest castell al comte Alfons de Riba-roja i Dnia. El 1831 el castell consta com a possessi del Marqus de Pallars.

 Bibliografia .
 BENITO I MARQUS, Pere. "Castell de Castissent". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410318" title="La Petite-Pierre" nonfiltered="3599" processed="3584" dbindex="158629">

 La Petite-Pierre (en alsaci Ltzelstain) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 612 habitants. Limita al nord-est amb Zittersheim i Erckartswiller, a l'est amb Weiterswiller, al sud-est amb Neuwiller-ls-Saverne, al sud-oest amb Eschbourg, a l'oest amb Lohr i al nord-oest amb Petersbach, Struth i Hinsbourg.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 El poeta Paul-Georges Koch (1908-1982);

 Galeria d'imatges .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410319" title="Nol de Berlaimont" nonfiltered="3600" processed="3585" dbindex="158630">

Nol de Berlaimont (o de Berlaymont, Berlainmont, Barlaimont o Barlamont) ( ?  - Anvers, 1531), fou un professor i autor de dos llibres de text.
Vida.
Tot i que poc se'n sap, de la vida de Nol de Berlaimont, consta que era professor de francs i membre de la Germandad de Sant Ambrosi, o Germandad dels Mestres, d'Anvers.

Estava casat amb Anna van den Beempde, amb qui va tenir, com a mnim, un fill, Jan, nascut cap al 11526, i que fou notari.

Obra.
De Berlaimont va escriure dos llibres, el primer, conegut per Vocabulare, aparegu el 1527, i del segon, Die conjugacien in Franchoys ende in Duytsch oft in Vlaems, se'n coneix, com a primera edici (tot i que poden podrien haver-n'hi d'altres d'anteriors), la de 1545, per part de l'impressor d'Anvers Hans de Laet van Stabroeck.

La primera edici que es conserva del Vocabulare s la de 1536, (impresa a Anvers per W.Wortsterman), que no se sap si es correspon totalment amb la primera edici perduda. L'obra responia a una necessitat prctica, derivada de l'intens trfic comercial dels Pasos Baixos de l'poca. L'xit que va tenir va fer que es reimprims ms de cent vegades fins a finals del segle XVIII, afengint-hi successivament altres idiomes.

El Vocabulare contenia tres dilegs, alguns models de cartes, un glossari, algunes regles de pronncia del francs i algunes pregries.
Del Vocabulare de Berlaimont se'n derivaren, doncs, una multitud de reedicions, amb ampliacions en quant als idiomes inclosos, de tal forma que desprs de la seva mort aquestes reedicions van anar apareixent com a obres annimes, sorgint tres lnies o tradicions principals, en les que es poden classificar, d'acord amb Caroline Bourlandaquestes obres:
1) Les quatre edicions quadrilinges publicades per l'impressor de Lovaina B. de Grave;
2) Una petita edici oblonga o apaisada de vocabularis en quatre llenges, denominats Dictionario, Coloquios o Dialogos en Quatro Lenguas, essent-ne el primer exemple la impressi de 1569 per J. Bellere, d'Anvers;
3) Els Colloquia en sis, set o vuit llenges, tamb oblongs, el primer exemple dels quals sn els Colloquia cum Dictionariolum sex linguarum publicat per H. Henyndricx, d'Anvers, el 1583.

D'aquestes obres se'n feren edicions arreu d'Europa, ja fos a Londres, a Varsvia o a Vencia, per exemple. Es considerava, fins fa uns anys, que no hi havia cap edici a la pennsula ibrica de tals obres, fins que es determin que n'hi ha una versi catalana.

La versi catalana dels Colloquia et Dictionariolum, provinents del Vocabulare.


Fins als anys 60 del segle XX no es va determinar que existia una edici ibrica, en aquest cas catalana.

Aquesta obra s el Diccionari francs-castell-catal de Pere Lacavalleria, imprs a Barcelona el 1642, tamb en format oblong o apaisat, en el que el referit impressor, partint d'algun exemplar de la tradici dels "Colloquia et Dictionariolum" en sis o vuit llenges, va copiar la part en francs i castell i va afegir-hi la versi catalana.

Vegeu-ho ms extensament a: Dictionario castellano... Dictionaire franois... Dictionari catala.

Bibliografia.
Maria Helena Abreu, Encarnacin Garca Dini, Enrico Giaccherini, Walter Pagani, Ricardo Rizza, Peter Wolfgang Waentig, "Colloquia, et Dictionariolum Octo Linguarum", a cura de Ricardo Rizza. Mauro Baroni, editore, Viareggio-Lucca-Italy, 1996 ISBN 888540832X;
Caroline Bourland, "The Spanish Schoole-Master and the polyglot derivatives of Noel de Berlamont's Vocabulare", Revue Hispanique LXXXI, 1933.
Caroline B. Bourland, "The Guild of St. Ambrose, or Schoolmasters' guild of Antwerp, 1529-1579", Northhampton, Mass., Smith College, 1951;
Nicolin van der Siskin, "Berlaimont, N.", a "digitale bibliotheek vorr de Nederlandse letteren". Disponible en lnia.;
Daniel Moiss Sez Rivera, "La lengua de las gramticas y mtodos de espaol como lengua extranjera en Europa (1640-1726)" (Tesi doctoral Universitat Complutense de Madrid), pg. 207 i ss. Disponible en lnia ;

Enllaos extrerns.

 Cpia disponible en lnia del "Colloquia cum dictionariolo sex linguarum", de 1583, publicat per la Universitat de Tours, "Les Bibliothques Virtuelles Humanistes".

Referncies i notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410322" title="Cub truncat" nonfiltered="3601" processed="3586" dbindex="158631">

En geometria, el Cub truncat s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els vuit vrtex del cub.

T 14 cares, 6 de les quals sn octagonals i 8 triangulars, 36 arestes i a cadascun dels seus 24 vrtex i concorren dues cares octogonals i una triangular.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un cub truncat tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del cub truncat s el octedre triakis.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del cub truncat t 48 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup octedric . Son els mateixos grups de simetria que pel cub, l'octedre, i l'octedre truncat.
 Poledres relacionats .
La segent successi de poledres illustra una transici des de el cub a l'octedre passant pel cub truncat:


 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410323" title="ngel de Miquel ngel" nonfiltered="3602" processed="3587" dbindex="158632">

L'ngel portacanelobre, s una escultura en marbre, realitzada per Miquel ngel l'any 1494 per a l'Arca de sant Domnec a la Baslica de | San Dominico a Bolonya. 

Per la mort el 1494 de l'escultor Niccolo dell'Arca que estava realitzant la decoraci del sepulcre de sant Domnec de Guzman, s va recrrer a Miquel ngel per a l'acabament de les imatges de san Petronio, san Procolo i un ngel portacanelobre fent parella amb el ja executat per Niccolo dell'Arca. 

L'obra de l'ngel de Miquel ngel, que s l'nic cop a tota la seva escultura que va fer una escultura alada, es mostra amb un gran contrast amb la delicada escultura de Niccolo dell'Arca, retorna Miquel ngel a l'escultura tpica Toscana del segle XV, per amb un aire monumental, s'aprecia a les vestidures un gran dinamisme amb un clar record a Jacopo della Quercia. Aquesta obra es troba documentada a les biografies sobre Buonarroti de Vasari i Condivi.

Referncias.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410324" title="Rasbora paviana" nonfiltered="3603" processed="3588" dbindex="158633">

Rasbora paviana  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong i al nord de Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Baird, I.G., V. Inthaphaisy, P. Kisouvannalath, B. Phylavanh i B. Mounsouphom, 1999. The fishes of southern Laos. Laos Community Fisheries and Dolphin Protection Project. Ministry of Agriculture and Forestry, Laos PDR.161 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410326" title="Rasbora kalochroma" nonfiltered="3604" processed="3589" dbindex="158634">

Rasbora kalochroma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia (Borneo i Sumatra).
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1851. Nieuwe bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo met beschrijving van eenige nieuwe soorten van zoetwatervisschen. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 1: 259-275. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410327" title="Rasbora paucisqualis" nonfiltered="3605" processed="3590" dbindex="158635">

 Rasbora paucisqualis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong i a Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1989. Zoogeography of the fishes from Indochinese inland waters with an annotated check-list. Bull. Zol. Mus. Univ. Amsterdam 12(1):1-55.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schreitmller, W. 1935. Neuimporte. Wochenschrift Aquar.-Terr. v. 32: 97-98. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410328" title="Rasbora kottelati" nonfiltered="3606" processed="3591" dbindex="158636">

 Rasbora kottelati s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-oest de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lim, K. K. P. 1995. Rasbora kottelati, a new species of cyprinid fish from north-western Borneo. Raffles Bull. Zool. v. 43 (nm. 1): 65-74. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410329" title="Octedre truncat" nonfiltered="3607" processed="3592" dbindex="158637">

En geometria, el octedre truncat s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els sis vrtex de l'octedre regular.

T 14 cares, 6 de les quals sn quadrades i 8 hexagonals, cada una de les seves 36 arestes separa una cara quadrada d'una hexagonal i a cadascun dels seus 24 vrtex hi concorren una cara quadrada i dues cares hexagonals.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un octedre truncat tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del octedre truncat s l'hexedre triakis.

 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del octedre truncat t 48 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup octedric . Son els mateixos grups de simetria que pel cub i l'octedre.

 Poledres relacionats .

La segent successi de poledres illustra una transici des de el cub a l'octedre passant pel octedre truncat:


 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410330" title="Rasbora pauciperforata" nonfiltered="3608" processed="3593" dbindex="158638">

Rasbora pauciperforata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tailndia, Cambodja, Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1916. The fishes of the Indo-Australian Archipelago. III. Ostariophysi: II Cyprinoidea, Apodes, Synbranchi. E. J. Brill, Leiden. Fish. Indo-Aust. Arch. v. 3: i-xv + 1-455. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410331" title="Grup R" nonfiltered="3609" processed="3594" dbindex="158639">
El Grup R fou un moviment arquitectnic desenvolupat a Catalunya als anys 1950. Sorg com a reacci a l'arquitectura de caire acadmic monumentalista desenvolupada als anys de la postguerra espanyola, amb la voluntat d'entroncar amb l'activitat desenvolupada abans de la Guerra Civil pel GATCPAC, primer moviment arquitectnic d'avantguarda desenvolupat a la Pennsula Ibrica, d'inspiraci racionalista.

 Definici .
El Grup R mantingu les seves activitats des de 1951 fins a 1961. Entre els seus membres figuraven arquitectes ja consagrats, com Josep Antoni Coderch, Josep Maria Sostres, Antoni de Moragas, Joaquim Gili i Manuel Valls, i joves arquitectes que aleshores despuntaven, com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera.

Estilsticament, el grup es nodr tant del racionalisme i les corrents d'avantguarda internacionals, com de diversos estils practicats anteriorment a Catalunya, com el modernisme i el noucentisme, amb especial mfasi en el carcter mediterrani de l'arquitectura popular catalana. De l'arquitectura contempornia practicada a nivell internacional senten admiraci pel Neoliberty i el contextualisme itali, aix com per l'organicisme nrdic. Es consideren a s mateixos  postfuncionalistes , s a dir, pretenen entroncar amb el funcionalisme racionalista.

A ms de l'obra arquitectnica desenvolupada pels seus membres, el Grup R organitz exposicions, conferncies i concursos de projectes per als estudiants de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Tamb tingu contactes amb altres disciplines artstiques, especialment amb el grup Dau al Set. L'esperit renovador i modern del Grup R tingu continutat en la denominada Escola de Barcelona, que estar a l'avantguarda de l'arquitectura catalana durant els anys 1960 i 1970. 

 Obra .
Un dels principals membres del grup fou Josep Antoni Coderch, arquitecte de renom internacional. Inici les seves activitats coma  arquitecte municipal de Sitges, passant als anys 1950 al sector privat, realitzant una srie d'edificios d'habitatges de caire popular per amb una gran voluntat moderna i renovadora, de formes simples i curvilnies, similar a la desenvolupada per arquitectes com Alvar Aalto, Oscar Niemeyer i Richard Neutra. Entre les seves obres destaque la Casa Ugalde (Caldetes, 1951-1952) i els habitatges socials de la Barceloneta (1951-1955).

Altres obres destacades foren: l'Hotel Park (1950-1954) i el Cinema Fmina (1950-1952), d'Antoni de Moragas; l'edifici d'habitatges del carrer Pallars (1955-1960), d'Oriol Bohigas i Josep Martorell; l'Editorial Gustau Gili (1954-1961), de Joaquim Gili i Francesc Bass; les Cases Agust (1953-1955) i Moratiel (1956-1957), de Josep Maria Sostres.

 Bibliografia .
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410332" title="Viclvaro" nonfiltered="3610" processed="3595" dbindex="158640">

Viclvaro s actualment un dels 12 districtes de la ciutat de Madrid (Espanya), que correspon al terme de l antiga vila del mateix nom que fou integrada el 1951 a la capital. Limita a l oest amb el districte de Moratalaz, al nord amb el de San Blas, al sud amb el de la Villa de Vallecas i a l est amb els termes de Coslada i Rivas-Vaciamadrid.

Comprn dos barris: el Casc Antic de Viclvaro i Ambroz. En total, alberga una poblaci d uns 66.500 habitants.

El districte compta amb la seu de la Facultat de Cincies Jurdiques i Socials de la Universitat Rey Juan Carlos.

El 30 de juny de 1854 s hi va produir l aixecament militar conegut com la Vicalvarada que va suposar el triomf de la revoluci liberal d aquell any.

 Enllaos Externs.

  Histria de Viclvaro;
  Web del districte a l Ajuntament de Madrid;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410334" title="Rasbora labiosa" nonfiltered="3611" processed="3596" dbindex="158641">

Rasbora labiosa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hora, S. L. & D. D. Mukerji. 1935. Notes on fishes in the Indian Museum. XXV. On two new species of Cyprinid fishes from Deolali, Nasik District, Bombay Presidency. Rec. Indian Mus. (Calcutta) v. 37 (pt 3): 375-380. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410335" title="Gabriac (Losera)" nonfiltered="3612" processed="3597" dbindex="158642">


Gabriac s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410336" title="Escola de Barcelona" nonfiltered="3613" processed="3598" dbindex="158643">
L'Escola de Barcelona fou un moviment arquitectnic desenvolupat a Catalunya entre els anys 1960 i 1970. La denominaci fou proposta per Oriol Bohigas al seu article Una possible Escola de Barcelona (revista Arquitectura, 1969), com a forma d'identificar a una nova generaci de joves arquitectes sorgida al Principat per aquella poca.

L'Escola de Barcelona fou hereva del Grup R, del que continuar la seva tasca renovadora al camp de l'arquitectura, amb un esperit modern i afany de connexi amb les corrents internacionals. Una de les seves principals fonts d'inspiraci ser el neorealisme itali. Entre els seus membres destacaren Frederic de Correa, Alfons Mil, Llus Cantallops, Ramon Maria Puig, Leandre Sabater, Llus Nadal, Vicen Bonet, Pere Puigdefbregues, Enric Tous i Josep Maria Fargas.

El segell estilstic com d'aquesta nova generaci d'arquitectes s la recerca d'un llenguatge arquitectnic lgic i estructurat, de lnies senzilles i formes innovadores, encara que amb un cert reaprofitament de materials constructius tradicionals, com el ma i la cermica, i gran importncia atorgada al treball artesanal. Posen especial mfasi en el disseny interior, aix com en l'urbanisme de les seves edificacions, que procuren situar en entorns amples i ajardinats. Pretenen establir un pont comunicatiu entre l'activitat arquitectnica i el poble, seguint les directrius de les teories estructuralistes desenvolupades per Umberto Eco i Roland Barthes.

Obres destacades de l'Escola de Barcelona foren: l'Edifici Monitor (1969-1970), de Frederic de Correa i Alfons Mil; la residncia d'estudiants Mare Gell (1963-1967), de Llus Cantallops; i la Banca Catalana (1965-1968), d'Enric Tous i Josep Maria Fargas. 

 Bibliografia .
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410337" title="Paul-Georges Koch" nonfiltered="3614" processed="3599" dbindex="158644">
Paul-Georges Koch (Colmar, 1908 - Munster, Alt Rin, 1982) fou un religis i poeta alsaci en llengua alemanya. Pass part de la joventut a Mulhouse fins el 1937. Treball en un banc fins que es pos malalt i estudi teologia a Montpeller. Durant la segona guerra mundial fou fet presoner i el 1940 s'establ a Erlangen (Baviera). Esdevingu pastor protestant i el 1944 s'establ a La Petite-Pierre, on collabor amb les Forces Franceses de l'Interior.

El 1957 es trasllad a Metzral, a la vall de Munster (Alt Rin), d'on era la seva esposa Liliene Matter, i tamb es dedic a la poesia, fent sonets amb influncia de Rainer Maria Rilke, Karl Jaspers, Martin Heidegger i Friedrich Wilhelm Nietzsche. Considerava Alscia com una tribu germnica casada amb Frana. La seva obra s una de les ltimes fetes totalment en alemany a Alscia.
    
 Obres .

 Liebesflug, 1947;
 Lebenstanz, 1949;
 Atlas, 1949;
 Lieder der Freundschaft, 1949;
 Variationen ber Themen von Rodin, 1949;
 Von der Auferstehung der Dinge und andere Fragmente, 1949;
 Weltenspiegel, 1974;
 Herbstgold (Gedichte und Prosa), 1981;
 Im Kreuzfeuer zweier Kulturen (En el foc creuat de dues cultures), autobiografia indita. ;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410338" title="Javols" nonfiltered="3615" processed="3600" dbindex="158645">


Javols s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410339" title="Lachamp (Losera)" nonfiltered="3616" processed="3601" dbindex="158646">


Lachamp s un municipi francs, situat al departament del Losera i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410340" title="Avinguda del Parallel" nonfiltered="3617" processed="3602" dbindex="158647">
L'Avinguda del Parallel  s un carrer de la ciutat de Barcelona, que va des de les Drassanes Reials de Barcelona a la Plaa d'Espanya. El traat de l'avinguda coincideix amb el d'un parallel terrestre: el parallel 4122'34", nord; d'aqu el seu nom. Separa el barri del Poble-sec de la Ciutat Vella i l'Eixample. 	

Va ser inaugurada oficialment el 8 d'octubre de 1894. Va tenir diversos noms, per sempre va ser coneguda com a Parallel:
 des de 1874: Avinguda del Marqus del Duero;
 des de 1932: Avinguda de Francesc Layret;
 des de 1939: Avinguda del Marqus del Duero;
 des de 1979: Avinguda del Parallel.

El Parallel com a eix del lleure.

El Parallel va ser un indret d'oci i d'espectacles que va existir des de finals del segle XIX i fins ben entrats els anys 70 del segle XX. En un tros de carrer no superior als 200 metres de llargada per uns 50 metres d'amplada s'hi van arribar a concentrar infinitat de teatres, cabarets i altres sales d'espectacles. 

El Parallel barcelon va ser equivalent en importncia a la que va tenir el Montmartre de Pars. Avui dia, vindria a ser semblant al West End londinenc o al Broadway novaiorqus.

En l'actualitat, d'aquell Parallel noms en queda una ombra en el record de la gent ms gran, dues edificacions teatrals de llavors: El Molino i el Teatre Arnau, ambdues en un lamentable estat de conservaci i en amb un futur ple d'incertesa pel que fa a la seva recuperaci, i tres teatres que, tot i que ja existien, han estat reedificats i continuen funcionant: el Teatre Apollo, el Teatre Victria i el Teatre Condal. 

Sales d'espectacles i lleure.
Teatres
 Teatre Apollo, en funcionament, en un edifici nou.
 Teatre Arnau, tancat, per encara dempeus.
 Teatre Cmic, desaparegut.
 Teatre Condal, en funcionament, en una sala nova.
 Gran Teatre Espanyol, desaparegut, desprs d'haver estat discoteca (Studio 54).
 Teatre Nou, desaparegut, desprs de ser cinema (el Nuevo Cinerama).
 Teatre Olmpia, Parallel, desaparegut.
 Teatre Circ Olympia, Ronda de Sant Pau, desaparegut.
 Teatre Talia, desaparegut.
 Teatre Victria, en funcionament, en una sala nova.

Music-halls
 Bataclan, desaparegut.
 Pompeia, desaparegut.
 El Molino, tancat; actualment, en obres per a la seva remodelaci i nova obertura com a sala d'espectacles.

Cafs
 Bar Chicago;
 Gran Caf Espanyol;
 Bar Rosales;

Sales de ball
 El Tropezn;
 Sala Apol.lo;



Bibliografia.
La bibliografia sobre el Parallel es molt escassa:
 Luis Cabaas Guevara Biografa del Paralelo (1894-1934) Barcelona: Ediciones Memphis, 1945;
 ngel Ziga Barcelona y la noche Barcelona: Jos Jans, Editor, abril 1949;
 Miquel Badenas El Parallel, histria d'un mite Lleida: Pags Editors, 1998. Collecci Guimet, 26;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410342" title="Rasbora lateristriata" nonfiltered="3618" processed="3603" dbindex="158648">

Rasbora lateristriata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia (des de Sumatra fins a Sumbawa).
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1854. Overzigt der ichthyologische fauna van Sumatra, met beschrijving van eenige nieuwe soorten. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 7: 49-108. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410345" title="Rasbora laticlavia" nonfiltered="3619" processed="3604" dbindex="158649">

Rasbora laticlavia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kalimantan (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Siebert, D. J. & P. J. Richardson. 1997. Rasbora laticlavia, a new cyprinid from Kalimantan, Indonesia, and lectotype designation for R. vaillantii. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 8 (nm. 1): 89-95. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410349" title="Rasbora ornatus" nonfiltered="3620" processed="3605" dbindex="158650">

Rasbora ornatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vishwanath, W. & J. Laisram. 2005. A new species of Rasbora Bleeker (Cypriniformes: Cyprinidae) from Manipur, India. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 101 (nm. 3): 429-432. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410352" title="Rasbora leptosoma" nonfiltered="3621" processed="3606" dbindex="158651">

Rasbora leptosoma  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia (Sumatra).
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1855. Nalezingen op de vischfauna van Sumatra. Visschen van Lahat en Sibogha. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 9: 257-280. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410353" title="Pfalzweyer" nonfiltered="3622" processed="3607" dbindex="158652">

 Pfalzweyer (en alsaci Pflzweier) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 309 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410356" title="Rasbora notura" nonfiltered="3623" processed="3608" dbindex="158653">

Rasbora notura  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 2005. Rasbora notura, a new species of cyprinid fish from the Malay Peninsula (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 16 (nm. 3): 265-270. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410358" title="Rasbora meinkeni" nonfiltered="3624" processed="3609" dbindex="158654">

Rasbora meinkeni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra.
 Referncies .

Bibliografia.

 de Beaufort, L. F. 1931. ber eine neue Rasbora-Art. Das Aquarium Jan. 1931: 8. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410359" title="Pere Pau Muntanya i Placeta" nonfiltered="3625" processed="3610" dbindex="158655">
Pere Pau Muntanya i Placeta (Barcelona, 1749 - 1803) fou un pintor barroc catal. Deixeble de Josep Llanes, estudi amb Francesc Tramulles. Treball principalment per a l'Esglsia, la noblesa i la burgesia. A l'mbit religis, segu l'estil iniciat per Antoni Viladomat: llenos de Santa Maria de Matar i altar del Sagrament a la Merc de Barcelona. A Reus fu la decoraci del Teatre Municipal (1777) i el sal de la Casa Bofarull (1788). A Barcelona realitz la decoraci de l'edifici de la Duana (actual Govern Civil, 1790), dedicada al rei Carles III, aix com el Palau Episcopal i l'edifici de la Llotja. Per a famlies burgeses decor les cases del Marqus de Palmerola, d'Alabau i de Pau Ramon (amb el tema L'expedici catalana a l'Orient). Tamb conre el paisatge i els temes populars. Fou director de l'Escola de Nobles Arts, i acadmic de la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410360" title="Puberg" nonfiltered="3626" processed="3611" dbindex="158656">

 Puberg (en alsaci Bubert) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 346 habitants. Limita al nord-est amb Rosteig, al sud-est amb Zittersheim, al sud-oest amb Hinsbourg, a l'oest amb Frohmuhl i Weislingen i al nord-oest amb Volksberg.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410362" title="Rasbora myersi" nonfiltered="3627" processed="3612" dbindex="158657">

Rasbora myersi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Tailndia fins a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410364" title="Jeremy Irons" nonfiltered="3628" processed="3613" dbindex="158658">


Jeremy John Irons (nascut el 19 de setembre de 1948) s un actor angls de cinema, televisi i teatre. Ha guanyat nombrosos premis en reconeixement a la seva tasca un scar, un Tony,  un Screen Actors Guild Award, dos premis Emmy i dos Globus d'Or.

Biografia.
Primers anys.
Irons va nixer a Cowes, Illa de Wight, fill de Barbara Anne Sharpe, mestressa de casa, i Paul Dugan Irons, un comptable. Parts dels seus avantpassats materns s d'Irlanda, 

T un germ, Christopher, i una germana, Felicity, tots dos ms grans. Va ser educat a Sherborne School a Dorset, (1962-1966). Va assolir certa fama com a intrpret de bateria i d'harmnica en una banda escolar de quatre components, anomenada the Four Pillars of Wisdom (els Quatre Pilars de la Saviesa). Solien actuar a l'aula que s'utilitzava com a laboratori de Fsica.

Carrera.
Irons es va formar com a actor al Bristol Old Vic Theatre School i actualment s el president de la fundaci homnima. El seu debut a l'escena londinenca va ser en el papare de Joan Baptista a Godspell, obra que va inaugurar el Round House el 17 de novembre de 1971 abans de traslladar-se al Wyndham's Theatre.

Televisi.
Va fer algunes aparicions a la televisi britnica als anys setanta del segle XX, en sries infantils com Play Away i en el paper de Franz Liszt a la BBC.

Per el paper que li va dur la fama va ser el de Charles Ryder en l'adaptaci televisiva de l'obra d'Evelyn Waugh, Retorn a Brideshead el 1981. Brideshead va propiciar el seu retrobament amb l'actor Anthony Andrews, amb qui havia treballat set anys abans en una altra srie, Els Pallisers .

Referncies.


 Enllaos externs .

Jeremy Irons.org - Espai web de fans oficis ;
Jeremy Irons - Espai web autoritzat ;
Jeremy-Irons.com - an unofficial fan website  ;
BFI: Jeremy Irons ;
A Dictionary of the RSC by Simon Trowbridge: Jeremy Irons  ;
Jeremy Irons: Power Player, Perfil del Daily Telegraph, publicat el 13 de mar de 2008  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410368" title="Antonio Ginesi" nonfiltered="3629" processed="3614" dbindex="158659">
Antonio Ginesi (Itlia, 1791 - Barcelona, 1824) fou un arquitecte neoclssic itali afincat a Catalunya. Viatj per Grcia i Egipte, establint-se a Barcelona el 1814. A la ciutat comtal fu els plnols del Cementiri Vell (1818), on edific la capella i la portalada, d'influncia egpcia. Autor tamb del Monument als morts per l'epidmia de 1821 i el Templet a la Llibertat de pla de Palau (1823). Fou vice-cnsol de la Toscana a Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410369" title="Reipertswiller" nonfiltered="3630" processed="3615" dbindex="158660">

 Reipertswiller (en alsaci Ripertswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 961 habitants. Limita al nord amb Mouterhouse, al nord-est amb Baerenthal, al sud-est amb Lichtenberg, al sud-oest amb Wimmenau i al nord-oest amb Goetzenbruck.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410372" title="Arquitectura eclctica" nonfiltered="3631" processed="3616" dbindex="158661">
L'arquitectura eclctica pren les seves arrels de l'arquitectura historicista. Si l'historicisme es dedicava ms a imitar les corrents de l'antiguitat i a incorporar les caracterstiques d'altres cultures, l'arquitectura eclctica  es dedica principalment a la combinaci de corrents arquitectniques. Aix, la seva caracterstica principal s la de combinar dos o ms estils arquitectnics en una nova estructura, que al seu cop resulti quelcom de nou, amb caracterstiques de les corrents que pren, per amb altres noves. Es don sobre tot a finals del segle XIX i comenaments del XX.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410375" title="Prullans (Tremp)" nonfiltered="3632" processed="3617" dbindex="158662">

El despoblat de Prullans s una antiga caseria del terme de Fgols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat a l'oest de Tremp, a ms de 25 quilmetres, i s accessible per una pista rural de poc ms de 3 quilmetres que arrenca de prop del punt quilomtric 3 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, just a ponent del Mas de Ciutat.

La caseria s quasi desapareguda, i la majoria dels masos que la formaven, arrunats. Hi ha la capella romnica de Sant Roc de Prullans, prop del Mas d'en Borrell. Entre les restes de l'antic poble es veuen estructures d'un poblat medieval, possiblement fortificat.

 Bibliografia .
 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Prullans". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410376" title="Ivn Iglesias" nonfiltered="3633" processed="3618" dbindex="158663">


Ivn Iglesias Corteguera, conegut simplement com Ivn (Gijn, Astries, 16 de desembre de 1971) era un ex-futbolista de la cantera de l'Sporting de Gijn que va jugar al FC Barcelona des del 1993 fins al 1995.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410377" title="Rosteig" nonfiltered="3634" processed="3619" dbindex="158664">

 Rosteig (en alsaci Rostai) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 566 habitants. Limita al nord amb Soucht i Meisenthal, al sud-est amb Wingen-sur-Moder, al sud amb Zittersheim, al sud-oest amb Puberg i al nord-oest amb Volksberg.

 Demografia .

 Administraci .





 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410379" title="Set Meravelles de Catalunya" nonfiltered="3635" processed="3620" dbindex="158665">
Les Set Meravelles de Catalunya s el nom d'un concurs pblic per a seleccionar els set edificis o conjunts arquitectnics ms destacables de Catalunya. 

El concurs fou iniciat per la Organitzaci Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Rdio i patrocinat per TV3 i El Punt entre altres. Es divid el pas en set regions, cada una amb una srie de candidats. Llavors se seleccion, mitjanant vot popular, un guanyador en cada regi. Fou votat pel pblic general el 30 de maig de 2007.

Seleccionats.
1   Temple Expiatori de la Sagrada Famlia de Barcelona 

2   Conjunt monumental del Tur de la Seu Vella de Lleida 

3   Conjunt arqueolgic de Trraco 

4   Centre histric de Vic 

5   Catedral de Girona 

6   Abadia de Sant Miquel de Cuix 

7   Celler Cooperatiu de Gandesa

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410380" title="ADLAN" nonfiltered="3636" processed="3621" dbindex="158666">
El grup ADLAN (Amics de l'Art Nou) fou un moviment artstic fundat a Barcelona el 1932 per Joan Prats, Josep Llus Sert i Joaquim Gomis, amb l'objectiu de promoure l'art d'avantguarda. Entre els seus membres figuraren ngel Ferrant, Eudald Serra, Ramon Marinello, Artur Carbonell, Jaume Sans, etc. Entre les seves activitats organitzaren exposicions de Pablo Picasso, Salvador Dal, Joan Mir i Alexander Calder, i editaren el nmero extraordinari de Nadal dedicat a l'art internacional de la revista D'Ac i d'All (1934).

 Bibliografia .
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410381" title="Schnbourg" nonfiltered="3637" processed="3622" dbindex="158667">

 Schnbourg (en alsaci Scheenburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 448 habitants. Limita al sud-est amb Eschbourg, al sud amb Pfalzweyer, al sud-ouest amb Hangviller a l'oest amb Bust i al nord-oest amb Lohr.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410383" title="Montllobar" nonfiltered="3638" processed="3623" dbindex="158668">

El despoblat de Montllobar s una antiga caseria de poblament dispers del terme de Fgols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat a l'oest de Tremp, a 14,5 quilmetres; l'antiga caseria queda just a migdia del coll, continuant per la carena.

La caseria s del tot desapareguda, i la majoria dels masos que la formaven, arrunats. Noms es conserven restes del Mas de Montllobar, que havia fet d'hostal i centrava aquesta caseria. Prop d'on era la masia hi ha el Coll de Montllobar, per on passa la carretera C-1311, que s on es produeix el canvi de vessant, cap a la Noguera Pallaresa, o cap a la Ribagorana.

Ms al sud, hi ha el Tossal de Montllobar, on es conserven restes de l'antic Castell de Montllobar.

 Bibliografia .
 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410384" title="Sparsbach" nonfiltered="3639" processed="3624" dbindex="158669">

 Sparsbach (en alsaci Sprschbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 248 habitants. Limita al nord amb Wimmenau, a l'est amb Weinbourg i Ingwiller, al sud amb Weiterswiller, al sud-oest amb la Petite-Pierre i a l'oest amb Erckartswiller.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410386" title="Struth" nonfiltered="3640" processed="3625" dbindex="158670">

 Struth (en alsaci Struth) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 221 habitants. Limita al nord amb Tieffenbach, al nord-est amb Frohmuhl i Hinsbourg, al sud-est amb la Petite-Pierre, al sud amb Petersbach i al sud-oest amb Asswiller.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410388" title="ngel Ferrant" nonfiltered="3641" processed="3626" dbindex="158671">
ngel Ferrant Vzquez (Madrid 1891 - 1961) fou un escultor espanyol, un dels ms importants de l'avantguarda, iniciador de l'escultura cintica i surrealista espanyola.

Estudi a l'Escuela de Artes y Oficios de Madrid, a l'Acadmia de San Fernando i al taller d'Aniceto Marinas, ampliant els seus coneixements en viatges per Europa i en una estana a Pars. Per l'obtenci d'una ctedra a l'Escuela de Artes y Oficios de La Corunya l'any 1918 resid durant dos anys a Galcia, fins al seu trasllat a Barcelona, on estigu fins el 1934, en el que s'establ definitivament a Madrid.

El 1926 guanya el Concurs Nacional d'Escultura en relleu. Exposa a diverses galeries i amb diferents grups com Els Evolucionistes, el Cercle Artstic de Sant Lluc, l' Associaci d'Escultors i amb Amics de l'Art Nou (ADLAN), on comena la seva tendncia al surrealisme. A partir del 1936 continu amb la seva tasca artstica, per amb grans dificultats econmiques i ideolgiques. A finals de la dcada del 1940 s'uneix com a artista clau amb lEscola d'Altamira, fundada per Mathias Goeritz. El 1960 obtingu el premi especial d'escultura a la XXX Biennal de Vencia.

 Obres .
1926 La Escolar (Museo Patio Herreriano de Arte Contemporneo Espaol, Valladolid);
1927 Llobregat (Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona);
1928 Media figura;
1929 Palero;
1929 Figura;
1939 Cabeza de mujer;
1932 Gitana;
1939 Tauromaquia;
1947 Muchacha con mantilla (Museo de Bellas Artes de Bilbao);
1958 Escultura cambiante (Museu d'Art Contemporani de Barcelona);

 Enllaos externs .
Museo Patio Herreriano -Vida i obres d'ngel Ferrant

 Bibliografia .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410398" title="Mare de Du de Montserbs" nonfiltered="3642" processed="3627" dbindex="158672">

La Mare de Du de Montserbs, altrament dita Santuari de les Capelles s un santuari d'origen romnic situat a 986 m. alt., prop del Tossal Gros, a ponent de Montllobar i, per tant, a prop del Pont de Montanyana. s dalt d'un tur que domina la carretera C-1311, que li fa prcticament tota la volta.

Pertany a l'antic terme de Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

A prop seu hi ha una altra ermita romnica, tamb dedicada a la Mare de Du, coneguda com ermita de les Capelles. 

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410402" title="Eudald Serra i Gell" nonfiltered="3643" processed="3628" dbindex="158673">
Eudald Serra i Gell (Barcelona, 1911) s un escultor catal. Deixeble d'ngel Ferrant, es don a conixer a l'exposici de l'ADLAN a la Llibreria Catalnia (1935). D'estil surrealista, es mogu entre l'organicisme de Hans Arp i els muntatges de Juli Gonzlez. Visqu un temps al Jap, treballant a la seva tornada en un estil d'inspiraci oriental. Als anys 1950 conre una escultura no figurativa d'estructura orgnica, amb superfcies guerxes amb gran profusi de buits. Treball com a ceramista amb Josep Llorens i Artigas, i ha co laborat com a etnleg amb el Museu d'Etnologia de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410408" title="Weiterswiller" nonfiltered="3644" processed="3629" dbindex="158674">

 Weiterswiller (en alsaci Witerschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 572 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410414" title="Wimmenau" nonfiltered="3645" processed="3630" dbindex="158675">

 Wimmenau (en alsaci Wimmenau) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.050 habitants. Limita al nord-est amb Reipertswiller i Lichtenberg, al sud-est amb Ingwiller, al sud amb Sparsbach, al sud-oest amb Erckartswiller, a l'oest amb Wingen-sur-Moder i al nord-oest amb Goetzenbruck.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410417" title="Ramon Marinello i Capdevila" nonfiltered="3646" processed="3631" dbindex="158676">
Ramon Marinello i Capdevila (Terrassa, 1911) s un escultor i dissenyador catal. Format a l'Escola de la Llotja amb ngel Ferrant, expos als Salons de Primavera de Barcelona (1934 i 1937), a l'exposici de l'ADLAN a la Llibreria Catalnia (1935), la del Grup Surrealista Breton, la de la Galeria Charles Ratton de Pars (1936) i a la d'Art Catal -Pro Vctimes del Feixisme- a Mxic (1937). Desprs de la guerra es dedic a l'interiorisme i el disseny, guanyant el Delta d'or ADI-FAD el 1961 i 1962. Fou membre fundador del Club Cobalt 49 i d'ADI-FAD.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410421" title="Commodore Plus/4" nonfiltered="3647" processed="3632" dbindex="158677">

El Commodore Plus/4 va ser un microordinador llanat el 1984 per Commodore International com model principal de la srie 264. El nom Plus/4 es refereix a la suite d'oficina resident en ROM amb quatre aplicacions (processador de textos, full de clcul, base de dades i editor grfic); va ser anunciat com l'ordinador de productivitat amb programari incorporat. Un complet fracs als Estats Units, va ser ridiculitzat com Minus/60 (Menys/60), un joc de paraules sobre la diferncia entre el Plus/4 i el dominant Commodore 64.

Especificacions tcniques.


Referncies.


Vegeu tamb.
 Commodore 16;

 Enllaos externs .
 Plus/4 World ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410423" title="Arbull" nonfiltered="3648" processed="3633" dbindex="158678">

El despoblat d'Arbull (de vegades escrit Erbul o Arbul) s una antiga caseria de poblament dispers del terme de Fgols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat al sud-oest de Tremp, a uns 18 quilmetres, amb un accs final una mica difcil; s a la mateixa carena de Montllobar, en el seu extrem sud-oest, a prop del lmit del terme.

La caseria s del tot desapareguda, i la majoria dels masos que la formaven, arrunats. Noms es conserven un parell de masos en bon estat i les restes de la resta.

S'hi conserva, per, el santuari de la Mare de Du d'Arbull, aix com algunes restes del castell d'Arbull.

Arbull havia pertangut a la Comanda de Susterris, de l'orde militar dels hospitalers.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Montllobar". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410428" title="Salvador Aulstia i Vzquez" nonfiltered="3649" processed="3634" dbindex="158679">
Salvador Aulstia i Vzquez (Barcelona, 1919 - 1994) fou un escultor i pintor catal. Conre un expressionisme plstic amb certa tendncia a l'abstracci. Expos al I Sal d'Octubre (1948), i des de llavors a diverses exposicions internacionals. Entre les seves obres destaquen el Sideroploide al port de Barcelona (1960-1963) i la srie d'escultures-mobles (1965).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410430" title="Wingen-sur-Moder" nonfiltered="3650" processed="3635" dbindex="158680">

 Wingen-sur-Moder (en alsaci Wnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 1.617 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Edouard Teutsch, poltic alsaci.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410438" title="Mare de Du d'Arbull" nonfiltered="3651" processed="3636" dbindex="158681">

La Mare de Du d'Arbull s un santuari d'origen romnic situat a 932 m. alt., a l'antic lloc d'Arbull, al sud-oest de Montllobar i, per tant, a prop de Fgols de Tremp. s dalt d'un tur que domina els barrancs Gros i de l'Eloi, al lmit del terme de Tremp i prop del lmit amb Castell de Mur i Sant Esteve de la Sarga.

Pertany a l'antic terme de Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

El primer diumenge de maig se celebra un important aplec en aquest santuari, antigament dels ms concorreguts de la comarca.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Moror". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410440" title="Zittersheim" nonfiltered="3652" processed="3637" dbindex="158682">

 Zittersheim (en alsaci Zttersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 205 habitants. Limita al nord amb Rosteig, al nord-est amb Wingen-sur-Moder, al sud-est amb Erckartswiller, a l'oest amb Hinsbourg i al nord-oest amb Puberg.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410445" title="Castell d'Arbull" nonfiltered="3653" processed="3638" dbindex="158683">

El  Castell d'Arbull era un castell medieval, d'poca romnica, de l'antic poble d'Arbull, situat a l'extrem sud-oest de la carena que baixa de Montllobar, al sud-oest tamb del poble de Fgols de Tremp. Pertany al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Fgols de Tremp.

Esmentat ja el 1077, el comte Arnau Mir de Pallars Juss llega en el seu testament el castell i terme d'Arbull als hospitalers de la Comanda de Susterris.

Entre el castell i la Mare de Du d'Arbull es poden veure restes d'un despoblat meideval, amb caracterstiques de fortificaci i de castell defensiu.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Moror". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de l'Arbull". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410455" title="Cant de Marmoutier" nonfiltered="3654" processed="3639" dbindex="158684">

El cant de Marmoutier  (alsaci Kanton Mschmnschter ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Marmoutier aplega 25 comunes :
 

Histria .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410458" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3655" processed="3640" dbindex="158685">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 12 proves de piragisme, totes elles en aiges tranquiles. La competici tingu lloc entre els dies 27 de setembre i el 2 d'octubre de 1988 al Centre de piragisme del riu Han.

Participaren un total de 275 piragistes, 211 homes i 64 dones, de 32 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410462" title="Allenwiller" nonfiltered="3656" processed="3641" dbindex="158686">

 Allenwiller (en alsaci llewiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 453 habitants. Limita al nord amb Salenthal i Singrist, al sud-est amb Romanswiller i a l'oest amb Birkenwald.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410464" title="Antoine Pevsner" nonfiltered="3657" processed="3642" dbindex="158687">
Antoine Pevsner, en rus Anton Abramovitx Pevsner (                       ) (Orel, 18 de gener de 1888 - Pars, 12 d'abril de 1962), fou un escultor rus nacionalitzat francs, germ del tamb escultor Naum Gabo.

El 1911 abandon l'Acadmia de Belles Arts de Sant Petersburg i viatj a Pars, on admir el treball d'artistes com Robert Delaunay, Albert Gleizes, Jean Metzinger i Fernand Lger. En una segona visita a Pars el 1913, conegu a Amedeo Modigliani i a Alexander Archipenko, que estimularen el seu inters cap el cubisme; el mateix any vei l'exposici d'Umberto Boccioni sobre construccions arquitectniques, que l'interess profundament.

Durant la Primera Guerra Mundial visqu a Oslo amb el seu germ, desenvolupant un nou estil artstic, el constructivisme. Torn a Rssia el 1917 i don classes, amb Wassily Kandinsky i Kasimir Malevitx, a l'Acadmia de Belles Arts de Moscou. El 1920, Pevsner i Gabo publiquen el Manifest Realista, on afirmen  que l'art t un valor absolutament independent i una  funci que desempenyorar a la societat; enuncien en aquest manifest la seva idea del constructivisme, i tracten de traduir els seus conceptes d'una realitat absoluta i essencial en la realitzaci de les seves percepcions del mn, en les formes d'espai i temps. Donen
forma a l'espai per mitj de la profunditat ms que pel volum, i refusen la massa com a base de  l'escultura.   

Les seves obres estan presents a l'exposici Erste russische Kunst Ausstellung, a la galeria Van Diemen de Berln, el 1922. A l'any segent visit Berln, on conegu a Marcel Duchamp i a Catherine Dreier. A partir de la seva troballa amb Duchamp, abandon la pintura
i s'aboc en l'escultura constructivista. El 1923 s'insta l definitivament a Pars, obtenint  la ciutadania francesa el 1930.

El 1926 expos a la Little Review Gallery de Nova York. Amb el seu germ disseny l'escenografia per al ballet La Chatte, produt per Sergei Diaghilev. A Pars, els dos germans estan al capdavant del grup constructivista Abstracci-Creaci, un grup d'artistes que representen diverses corrents de l'art abstracte. Als anys 1930, les obres de Pevsner es mostren a Amsterdam, Basilea, Londres, Nova York i Chicago. El mateix any, la galeria Ren Drouin de Pars organitz la seva primera exposici individual. El 1948 el MOMA de Nova York present l'exposici Gabo-Pevsner, i el 1952 particip en la Chef-d'ouvres du XX Sicle, promoguda pel Museu Nacional d'Art Modern de Pars. El 1957 el mateix museu li dedic una exposici individual. El 1958 particip en la Biennal de Vencia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410467" title="Birkenwald" nonfiltered="3658" processed="3643" dbindex="158688">

 Birkenwald (en alsaci Brikwld) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 253 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatges .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410471" title="Enric Tous i Carb" nonfiltered="3659" processed="3644" dbindex="158689">
Enric Tous i Carb (Barcelona, 1925) s un arquitecte catal. Titulat a l'ETSAB el 1953, treballa associat amb Josep Maria Fargas. Obra conjunta seva sn: la Casa Ballv (Pedralbes, 1961); la Fbrica Dallant (Sant Feliu de Llobregat, 1963); la Fbrica Kas (Vitria, 1965); les seus de Banca Catalana de Passeig de Grcia (1968), Balmes (1974) i Diagonal (1980); el Banco Industrial de Bilbao (1971) i el Banco Pastor (1982).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410473" title="Josep Maria Fargas i Falp" nonfiltered="3660" processed="3645" dbindex="158690">
Josep Maria Fargas i Falp (Barcelona, 1926) s un arquitecte catal. Titulat a l'ETSAB el 1952, treballa associat amb Enric Tous i Carb. Obra conjunta seva sn: la Casa Ballv (Pedralbes, 1961); la Fbrica Dallant (Sant Feliu de Llobregat, 1963); la Fbrica Kas (Vitria, 1965); les seus de Banca Catalana de Passeig de Grcia (1968), Balmes (1974) i Diagonal (1980); el Banco Indusatrial de Bilbao (1971) i el Banco Pastor (1982).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410474" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3661" processed="3646" dbindex="158691">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 14 proves de rem, 8 en categoria masculina i 6 en categoria femenina. Les proves tingueren lloc entre els dies 19 i 25 de setembre de 1988 a les installacions esportives del riu Han.

Participaren un total de 592 remers, entre ells 399 homes i 193 dones, de 38 comits nacionals diferents

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1988;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410477" title="La batalla de Cascina" nonfiltered="3662" processed="3647" dbindex="158692">


La Batalla de Cascina s un fresc dissenyat per Miquel ngel per al Palazzo Vecchio de Florncia. Va fer noms el cartr, que va ser destrut i s conegut per una cpia realitzada per Aristteles da Sangallo. 

L'encrrec. 
El 1503, la Senyoria de Florncia va idear una gran decoraci per a la Sala del Consell (actualment Sala del Cinquencento) del Palazzo Vecchio. La repblica havia succet al regnat de Lloren el Magnfic i a la tirania de Savonarola. Per tant, per competir amb el patrocini dels Mdici, i glorificar la grandesa i el poder de Florncia, va encarregar a Leonardo da Vinci un fresc celebrant la Batalla d'Anghiari i la victria sobre els milanesos, i un altre a Miquel ngel, de la Batalla de Cascina i la victria sobre els pisans.

Miquel ngel acabava de triomfar amb la seva gegantina esttua de David. Ell va installar el seu taller a l'Hospital dei Tintori de San'Onofrio. Sabem que el 31 d'octubre de 1504, els els cartrons ja s'havien previst. Va treballar all fins la seva partida cap a Roma el 1505 i acabant al seu retorn a Florncia el 1506. Al maig de 1506, Leonardo da Vinci va deixar Florncia per anar-se'n a Mil, abandonant, sense acabar, la Batalla d'Anghiari. Al mateix temps, Miquel ngel tamb va abandonar la Batalla de Cascina, i se'n va anar a Bolonya, on va treballar durant dos anys a l'esttua del papa Juli II, que havia de posar-se a la faana de San Petronio.L'esttua fou destruda el 1511 per la poblaci de Bolonya, 
El tema. 
Entre 1362 i 1364 una guerra, enfronta als florentins comandats per Galeotto Malatesta, i als pisans amb Giovanni Acuto al capdavant. El 28 de juliol de 1364, els soldats florentins i els seus dirigents, aclaparats per la calor, es banyen en el riu Arno, quan sn sorpresos pels soldats pisans. Per Manno Donati, un comissionat de Florncia, va aconseguir de donar l'alarma. Els florentins reaccionen contraatacant l'acci d'Acuto, i capturen nombrosos soldats pisans.

Va demostrar aqu Miquel ngel el seu gran domini del nu, junt amb el moviment dinmic i de creaci fins exhaurir totes les possibilitats expressives amb gran varietat de tcniques, contornejades amb carb, d'altres, amb traos forts, esfumades i illuminades amb guix. Per exemple, al Nu d'esquena de la casa Buonarroti de Florncia, es copsen els perfils amb traos gruixuts i els traos de les ombres en reticle.

L'elecci de la Batalla de Cascina per decorar la Sala del Consell era provocat per aprofitant la treva entre Frana i Espanya i la captura de Csar Borja, Florncia va haver de llanar aquest mateix any 1504 una nova campanya militar contra Pisa. El tema del mural mostra la determinaci de la Signoria per finalment vncer els pisans.

Per la seva partida a Roma cridat pel papa Juli II, l'artista no va passar de l'execuci dels cartrons. El fresc realitzat per Leonardo da Vinci, a la sala del Consell, la Batalla d'Anghiari, es va destruir poc temps desprs i noms s conegut per una cpia de la part central realitzada per Rubens. Curiosament, existeix tamb una cpia de la part central de la Batalla de Cascina feta per Bastiano da Sangallo.
Posteritat.
Els cartrons de Miquel ngel i Leonardo da Vinci van ser exposats, un a l'habitaci del Papa de l'hospital de Santa Maria Novella, i l'altre al Palau Mdici (actualment el Palau Mdici-Riccardi). Benvenuto Cellini ho evoca a les seves memries: "Mentre van romandre intactes, van ser l'escola del mn."  Vasari escriu:Quan van veure aquest esbs els altres artistes van quedar rendits d'admiraci i atnits, perqu era una revelaci del cim que l'art del dibuix podia assolir. Aquells que han vist aquestes inspirades figures declaren que mai han estat superades per cap artista, ni tan sols per Miquel ngel mateix i que ning, mai, aconseguir d'assolir aquesta perfecci.

L'any 1515, durant una visita a Florncia del papa Lle X, es van realitzar decoracions per tota la ciutat basades a la Batalla de Cascina sobre el projecte de Miquel ngel, s provable que el cartr fos partit i lliurat a diferents artistes perqu ho copiessin i aix adornessin la poblaci per a la rebuda del papa. Al Museu Britnic i a la collecci dels Uffizi, es conserven estudis sobre figures individuals d'aquest esbs de Miquel ngel.

Bibliografia.





Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410479" title="The Love of the Last Tycoon" nonfiltered="3663" processed="3648" dbindex="158693">

M Teresa Soler Hernndez, va neixer a Sabadell el 26 de juny de 1957, filla d'una familia acomodada dedicats al textil, segons l'poca de la forta industrialitzaci a Catalunya.
Comena a escriure relats curts i estrena una obra de teatre l'any 1997 dins la programaci de teatre de petit format, que promociona l'ajuntament de Sabadell, l'obra porta el ttol: A casa meva o a casa teva? s en aquesta obra on utilitza per primera vegada el seudonim de Jofre Llopis. Continuaran obres com Mortimer, 33 hores de vol, adaptacions com Els tres mosqueters, i El senyor de les Rialles, obra infantil que va acompanyada d'un llibre; El senyor Rialles i la bruixa nas de ganxo i que ms tard publicar la seva continuaci amb El senyor Rialles al pas dels nens mentiders.
Tamb participa en l'edici d'un llibre editat pel Forum de dones de Sabadell amb ttol " Les dones conten amb totes les escriptores de Sabadell i pintores reconegudes. Una de les seves produccions amb ms renom s l'obra El mn per un forat, estrenada l'any 1998 a la nit de Nadal al teatre de la Farandula de Sabadell, aix com tamb s l'autora del Retaule de la Vila de Teia, estrenada el 30 de juny de 2006 on hi varen participar ms de 250 actors i actrius, es va representar a la plaa de Sant Mart de Teia. Actualment s cap de creaci de la revista Quadern, est preparant un llibre amb els pintors de Sabadell i fa de mestra a primria i secundaria com desde fa ms de 36 anys.
Est tamb a punt d'estrenar una obra musical "Sxelfernom" a Ca l'Estruch.
T publicats diversos llibres i ha col.laborat en diferents ocasions amb l'ajuntament per fer campanyes de concienciaci cvica com ara tinena d'animals amb el llibre i guia didctica i la pgina web de "vull un gos", el primer dia d'escola, o seguinr el fil en dues ocasions; Bernat de Borriana i una colla estelar, tamb va col.laborar en el punt Blau, lloc de reciclatge promocionat per l'ajuntament de Sabadell i pioner en aquesta matria.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410481" title="Eleccions regionals italianes de 1990" nonfiltered="3664" processed="3649" dbindex="158694">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 6 de maig de 1990. Es va votar a quinze regions: Abruos, Basilicata, Calbria, Campnia, Emlia-Romanya, Laci, Ligria, Llombardia, Marques, Molise, Piemont, Pulla, Toscana, mbria, Vneto.

Piemont.



Amb aquests resulats fou escollit president el democristi Gian Paolo Brizio.

Llombardia.



El democristi Giuseppe Giovenzana fou confirmat en el crrec. 

Vneto.



El democristi Gianfranco Cremonese s confirmat en el crrec.

Ligria.



Desprs d'una crisi institucional, s nomenat president regional el democristi Giacomo Gualco.

Emlia-Romanya.



Un acordoPCI-PSI porta al socialista Enrico Boselli a presidir el govern regional.

Toscana.



Marco Marcucci (PCI) s nomenat president regional.

mbria.



El comunista Francesco Mandarini fou confirmat com a president regional.

Marques.



Rodolfo Giampaoli (DC) s nomenat president de la regi.

Laci.



Rodolfo Gigli (DC) s nomenat president.
 
Abruos.



El democristi Rocco Salini s nomenat president.

Molise.



s nomenat president Enrico Santoro (DC).

Campnia.



El democristi Ferdinando Clemente di San Luca s reescollit president.

Pulla.



s nomenat com a president el socialista Michele Bellomo.

Basilicata.



s nomenat president el democristi Antonio Boccia.

Calbria.



El socialista Rosario Olivo fou renovat com a president.





 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410483" title="Eleccions regionals italianes de 1995" nonfiltered="3665" processed="3650" dbindex="158695">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 23 d'abril de 1995.   

 Resultats .



Font:
 Ministeri de l'Interior d'Itlia (sito);

Vegeu tamb.
 Eleccions regionals de Llombardia de 1995;

 




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410485" title="Histries Increbles" nonfiltered="3666" processed="3651" dbindex="158696">
Histries Incrbles (Amazing Stories en angls) fou una srie de televisi estatunidenc, homnima a una revista de cincia ficci dels anys 1920, dirigida per Steven Spielberg entre 1985 i 1987 per la NBC. 

Cada setmana oferia noves histries al estil d'altres programes com La Dimensi Desconeguda. Per ens al contrari que aquell programa, no tenia una lnia argumental continua. Tot i que va ser candidata a dotze Premis Emmy, la srie no va quallar entre el pblic i la NBC va decidir no renovar el contracte desprs de dos anys d'emissi. 


 Llista de captols .
 Primera Temporada .
Ghost Train (El tren fantasma);
The Main Attraction (L'atracci ms gran);
Alamo Joe (Alamo Joe);
Mummy Daddy (Papa mmia);
The Mission (La missi)  ;
The Amazing Falsworth (L'Increble Falsworth);
Fine Tuning (Senyals Estranyes);
Mr. Magic (Sr. Mgia);
Guilt Trip (Sentiment de culpa);
Remote Control Man (L'Home del comandament a distncia)	   ;
Santa '85 (Una nit fantstica);
Vanessa in the Garden (Vanessa al jard)	   ;
The Sitter (La minyona);
No Day at the Beach (Ni un sol dia a la playa);
One for the Road (L'ltima ronda);
Gather Ye Acorns (Agafa les teves bellotes);
Boo! (Casa de fantasmes);
Dorothy and Ben (Doris y Ben);
Mirror, Mirror (Cmera acci);
Secret Cinema (Cinema ocult);
Hell Toupee (Perruca mortal);
The Doll (La nina);
One for the Books (Intellecte per telepatia);
Grandpa's Ghost (El fantasma de l'avi);

 Segoda Temporada .
The Wedding Ring (L'anell de casament) ;
Miscalculation (Senyoreta calculada);
Magic Saturday (Dissabte mgic);
Welcome to my Nightmare (Benvinguts al meu malson);
You Gotta Belive Me (Deuen creure'm);
The Greibble (El Greibble);
Life on Death Row (Vida desprs de la mort);
Go to the Head of the Class (No perdis el cap);
Thanksgiving (Acci de grcies);
The Pumpkin Competition (El Concurs de Carbasses);
What If...? (I si...);
The Eternal Mind (L'eterna ment);
Lane Change (Canvi de carril);
Blue Man Down (Estrany passat);
The 21-Inch Sun (El Sol de 21 polzades);
Family Dog (Gos de famlia)   ;
Gershwin's Trunk (El repertori Gershwin);
Such Interesting Neighbors (Vens molt interessants);
Without Diana (Sense Diana);
Moving Day (Dia Mogut);
Miss Stardust (Belleses planetries);

Enllaos Externs.
;
In-depth review of Amazing Stories episode starring Christopher Lloyd, with screencaps;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410487" title="Eleccions regionals italianes de 2000" nonfiltered="3667" processed="3652" dbindex="158697">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el 16 d'abril de 2000.   

 Resultats .


1 A les eleccions del 1995 venc la Casa de les Llibertats amb Giuseppe Nistic, per el 1999 va perdre la majoria i fou elegit president  Luigi Meduri, de l'Ulivo.

2 A les eleccions del 1995 ven la Casa de les Llibertats amb Antonio Rastrelli, per el 1999 perd la majoria i fou nomenat president Andrea Losco, cap de la coalici de centre-esquerra.

3 A les eleccions del 1995 ven L'Ulivo amb Veneziale. En el 1998 i 1999 hi hagu breus canvis de majoria amb la presidncia de Michele Iorio primer amb el centre i desprs amb el centre-dreta. Finalment, el febrer de 1999 torna al control regional el centre-esquerra amb Marcello Veneziale.

Font:
 La Repubblica ();
  
Vegeu tamb.
 Eleccions regionals de Llombardia de 2000;

 




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410488" title="Philippe Kieffer" nonfiltered="3668" processed="3653" dbindex="158698">


Philippe Kieffer (24 d'octubre de 1899 - 20 de novembre de 1962) va ser un oficial de la Marine nationale francesa. Durant la Segona Guerra Mundial va crear i dirigir els primers Comandos de la Marina Francesa, coneguts com a Comandos Kieffer. Va ser nomenat Company de l'Alliberament, sent considerat un heroi de les Forces de la Frana Lliure.
 
 Biografia .
Nascut a Port-au-Prince, Hait, a una famlia catlica d'origen alsaci. Els seus avis, desprs de la Guerra francoprussiana i l'annexi d'Alscia-Lorena a l'Imperi Alemany decidiren emigrar a Jamaica. Estudi a Jersey. Segu amb els seus estudis a Pars i es diplom a l'Escola d'Alts Estudis Comercials, esdevenint director de banca als Estats Units i al Canad

 Segona Guerra Mundial .
En el moment de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Kieffer es trobava a Nova York. Malgrat a la seva edat (40 anys), es present com a voluntari i oficial de la reserva una setmana desprs de l'inici de les hostilitats. Nomenat com a sots-tinent i destinat a intrpret militar, ingress a la Marina el 10 de setembre de 1940, sent destinat al cuirassat Courbet, participant a la batalla de Dunkerque. Desprs de la derrota francessa, respongu a la crida del General de Gaulle marx cap al Regne Unit el 19 de juny de ]. All, s'un a les Forces Navals de la Frana Lliure el dia de la seva creaci, l'1 de juny de 1940.

Donat el seu angls flut, deman servir com a traductor i oficial de xifrats. Impressionat pels mtodes dels comandos britnics, Kieffer deman autoritzaci per formar una unitat francesa d'elit basant-se en el model britnic. Al maig de 1941, l'almirall Emile Muselier autoritz la creaci del 1r Batall de Comandos Fusellers Marins, format per una vintena de voluntaris. Van realitzar el seu entrenament a la base d'Achnacarry (Esccia), on diversos candidats havien mort durant l'entrenament. Finalment, la nova unitat va ser inclosa al Comando n.2 britnic (que es faria fams per l'Atac a Saint-Nazaire -Operaci Carro-, el 28 de mar de 1942).

L'1 de juliol de 1942 va ser promogut a lieutenant de vaisseau, i el 19 d'agost de 1942, el 1r batall va participar a l'assalt de Dieppe. Al 1943, el comando francs ja estava format per dos batallons, i era emprat amb regularitat per fer rtzies nocturnes a les costes de Frana i els Pasos Baixos durant els preparatius per a la invasi de Normandia. Al 1944, els 177 membres del 1r BFM Comando van ser integrats al Comando n.4 (a les ordes del tinent coronel Dawson), formant part de la 1a Brigada de Servei Especial del Brigadier Lord Lovat.

 L'alliberament de Frana .
Havent estat promogut a capitaine de corvette a la viglia, Kieffer desembarc a les 07:31 a Sword Beach (a Colleville-Montgomery) el 6 de juny. Els Brets verts  van tenir 21 morts i 93 ferits, amb el propi Kieffer sent ferit en dues ocasions, per rebutjant ser evacuat durant dos dies. Els comandos francesos van destruir un punt fort a Riva-Bella, establint contacte amb les tropes paracaigudistes britniques a Pegasus Bridge a les 13:30. Al final del dia, havien penetrat fins a 14km.

Kieffer torn amb els seus homes el 14 de juny, a temps per participar en l'avan cap al Sena i Honfleur. Amb dos dels seus homes, va ser el primer membre de les Forces Lliures Franceses en entrar a Pars. El seu fil de 18 anys, que feia poc que s'havia unit al Maquis, va ser mort pels alemanys per les mateixes dates.

A l'octubre de 1944, el Batall de Comando ja estava composat per 3 companyies. Kieffer el comand durant les invasions de i de , per capturar el port d'Anvers. Posteriorment prendria part en els atacs contra les illes neerlandeses ocupades. Al 1945 va ser nomenat per formar part de l'Assemble consultative, comenant a treballar al Quarter General de les Forces Interaliades. 

 Desprs de la guerra .
Un cop finalitzada la guerra, Philippe Kieffer abandon l'exrcit i va ser elegit Conseller General d'Isigny (Calvados) al setembre de 1945, formant part del MRP, dimitint del crrec el 2 de juny de 1946. Tamb ser conseller municipal de Grandcamp-les-Bains (Calvados), on possea una residncia, no gaire lluny d'on va desembarcar el Dia-D. Al 1954 va ser promogut a capitaine de frgate
 
Al 1948 public un llibre de memries, Bret vert, que esdevingu un clssic del gnere. Al 1962 col labor com a assessor de la pel lcula El dia ms llarg, en la que apareix l'assalt contra el casino fortificat d'Ouistreham durant el Desembarcament de Normandia. Va ser interpretat per Christian Marquand.

Va morir d'una hemiplgia a Cormeilles-en-Parisis el 20 de novembre de 1962, i est enterrat a Grandcamp, Calvados.

Un centre de Preparaci Militar de la Marina va adoptar el seu nom. Originriament especialitzat en la formaci de comandos de marina i infants de marina, va ser tancat desprs de la supressi del servei militar, per va ser reobert al 2005. El 8 de maig del 2008, a la platja d'Ouistreham, el President de la Repblica Nicolas Sarkozy anunci la creaci d'un sis comando de marina que portar el nom Comando Kieffer, i que estar especialitzat en les noves tecnologies.

 Condecoracions .
 Comandant de la Legi d'Honor;
 Company de l'Alliberament;
 Creu de Guerra 1939-1945 amb 4 citacions;
 Creu Militar (Regne Unit);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410494" title="Eleccions legislatives italianes de 1972" nonfiltered="3669" processed="3654" dbindex="158699">
Les Eleccions legislatives italianes de 1972 se celebraren el 7 de maig.  

Cambra dels diputats.





 

Senat d'Itlia.




 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410495" title="Conglomerat" nonfiltered="3670" processed="3655" dbindex="158700">


En geologia, un conglomerat s una roca sedimentria de tipus detrtic formada per cdols arrodonits d'altres roques units per un ciment. Es distingeix de les bretxes perqu aquestes estan formades per fragments angulars. Ambdues es caracteritzen perqu els seus fragments constitutius sn majors que els de la sorra (>2 mm). Quan els detrits consisteixen en cdols, el conglomerat s una pudinga. Els conglomerats osfers contenen abundants fragments d'ossos fossilitzats. Els bancs de pudingues sn de vegades l'ndex d'un avan de la mar sobre la plataforma continental.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410497" title="Eleccions legislatives italianes de 1968" nonfiltered="3671" processed="3656" dbindex="158701">
Les eleccions legislatives italianes de 1968 se celebraren el 19 de maig. Hi debutar el recien unificat PSI-PSDI amb un bon resultat, mentre que el PSUP arrabass vots al PCI per l'esquerra.

Cambra dels Diputats.



Senat d'Itlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410499" title="Macrofamlia" nonfiltered="3672" processed="3657" dbindex="158702">
En lingstica, una macrofamlia (tamb coneguda com una "superfamlia") s una famlia lingstica proposada que uneix dues o ms famlies establides. La paraula "macrofamlia", doncs, no s absolut sin s'aplica a famlies que potser seran finalment acceptades, desprs de que noms seran "macrofamlies". No necessriament descriu una famlia amb molts membres (com potser implica l's del prefix "macro"), sin una hiptesi d'alguna relaci entre varies famlies que encara no ha estat confirmada, perqu la separaci entre elles s ms vella que el mtode comparatiu pot aclarir, o perqu ja no existeix suficient documentaci per a demostrar-la. Els advocats de l'existncia d'una macrofamlia esperen que la seva validitat ser finalment provada. Hi ha macrofamlies tant petites com el macromaia i tant grans com les llenges denecaucsiques, les llenges altaiques, les llenges nostrtiques, i fins i tot propostes d'una famlia protomundial que uneix totes les llenges humanes.

Moltes macrofamlies han estat proposades a base de la comparaci lxica, un mtode desenvolupat per el lingista histric Joseph Greenberg, que la lingstica histrica convencional no considera confiable. No obstant aix, s possible que el mtode comparatiu, el estndard de la lingstica histrica, mai podr aclarir les relacions ms velles entre famlies de llenges humanes, i per aix hi ha una minoria de lingistes histriques que advoquen l's de la comparaci lxica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410500" title="Eleccions legislatives italianes de 1963" nonfiltered="3673" processed="3658" dbindex="158703">
Les eleccions legislatives italianes de 1963 se celebraren el 28 d'abril. S'aplica per primer cop la reforma constitucional de 29 de febrer de 1963, que establia un nombre de 630 diputats a la Cambra i 315 senadors.

Cambra dels Diputats.


 
Senat d'Itlia.


 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410504" title="Jos Enrique Cima Prado" nonfiltered="3674" processed="3659" dbindex="158704">

Jos Enrique Cima Prado (Lugones, 16 de juny de 1952) va ser un ciclista espanyol, que fou professional entre 1976 i 1982. Els principals xits esportius els aconsegu a la Volta a Espanya, en qu aconsegu dues victries d'etapa el 1978. 

En retirar-se pass a exercit de director esportiu de l'equip ciclista CLAS, i des de 1984 fa de periodista al diari asturi La Nueva Espaa.

El 1999 public el llibre Angliru, la nueva cumbre del ciclismo dedicat a aquest port de muntanya asturi. 

Palmars.
1976;
 1r a la Clssica de Primavera;
 1r al G.P. Nuestra Seora de Oro  ;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi ;
1977;
 1r al GP Biscaia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
1978;
 1r a la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1981;
 1r al GP Caboalles de Abajo ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1976. 19 de la classificaci general;
1978. 17 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1979. Abandona;
1980. 22 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1977. 32 de la classificaci general;
1978. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa d'Enrique Cima a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410505" title="Eleccions legislatives italianes de 1958" nonfiltered="3675" processed="3660" dbindex="158705">
Les eleccions legislatives italianes de 1958 se celebraren el 25 de maig. S'aplica per ltim cop el sistema previst a la Constituci aprovada el 1948. En els resultats hi havia poca variaci respecte les de 1953.

Cambra dels Diputats.



Senat d'Itlia.


 Note.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410506" title="Torre de la Manresana" nonfiltered="3676" processed="3661" dbindex="158706">

La Torre de la Manresana s una torre de guaita situada als nucli de la Manresana al municipi dels Prats de Reis a la comarca d'Anoia. Apareix documentada des de cap el 1034, per la construcci actual s del segle XII, per la qual cosa se suposa que degu substituir una edificaci anterior ms senzilla. La terrassa se situa a 21 metres d'altura.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410507" title="Eleccions legislatives italianes de 1953" nonfiltered="3677" processed="3662" dbindex="158707">
Les eleccions legislatives italianes de 1953 se celebraren el 7 de juny. S'aplica per primer cop la llei electoral de 1953 que premia les majories amb el vot de les candidatures restants.  

Cambra dels Diputats.



 



Senat d'Itlia.






 Notes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410513" title="Baraigne" nonfiltered="3678" processed="3663" dbindex="158708">
Baraigne s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410515" title="Cumis" nonfiltered="3679" processed="3664" dbindex="158709">
Cumis s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410516" title="Fajac-la-Relenque" nonfiltered="3680" processed="3665" dbindex="158710">
Fajac-la-Relenque s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410517" title="Eleccions legislatives italianes de 1948" nonfiltered="3681" processed="3666" dbindex="158711">
Les eleccions legislatives italianes de 1948 se celebraren el 18 d'abril. Foren les primeres eleccions celebrades amb la Constituci Italiana de 1948 i desprs de l'Assemblea Constituent en la que es va abolir la monarquia. Venc per majoria absoluta la DCI. 

Cambra dels Diputats.



Senat d'Itlia.



 Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410518" title="Gourvieille" nonfiltered="3682" processed="3667" dbindex="158712">
Gourvieille s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410520" title="Marquein" nonfiltered="3683" processed="3668" dbindex="158713">
Marquein s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410523" title="Bloc Nacional (Itlia)" nonfiltered="3684" processed="3669" dbindex="158714">
El Bloc Nacional (itali Blocco Nazionale) era una coalici electoral, de centre, constituda per a les eleccions legislatives italianes de 1948, en les que va obtenir 1.003.727 vots (el 3,82%), 18 escons i 7 senadors. Era format pels partits:

Partit Liberal Itali (PLI);
Fronte dell'Uomo Qualunque (UQ);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410526" title="Chicxulub" nonfiltered="3685" processed="3670" dbindex="158715">

Chicxulub ( ik u lu b) s un poble, i una municipalitat del mateix nom, de l'estat mexic del Yucatn.

Al cens del 2005, el poble comptava amb 5.052 habitants.

Chicxulub s especialment clebre per estar situat a prop del centre geogrfic del crter de Chicxulub, un crter d'impacte descobert per gelegs a la pennsula del Yucatn i que s'estn a l'oce. Fou creat per l'impacte d'un asteroide o cometa fa uns 65 milions d'anys, que podria haver causat l'extinci del Cretaci-Terciari.

Referncies.
Enlla a taules d'informaci demogrfica del cens del 2005 INEGI: Instituto Nacional de Estadstica, Geografa e Informtica ;
Google Maps;

Enllaos externs.
Guia de Chicxulub i els seus voltants ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410529" title="Petit rombicuboctedre" nonfiltered="3686" processed="3671" dbindex="158716">

En geometria, el petit rombicuboctedre s un dels tretze poledres arquimedians.

T 26 cares, 18 de les quals sn quadrades i 8 triangulars, 48 arestes i a cadascun dels seus 24 vrtex i concorren tres cares quadrades i una triangular.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un petit rombicuboctedre tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del petit rombicuboctedre s el Icositetredre trapezodal.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del petit rombicuboctedre t 48 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup octedric . Son els mateixos grups de simetria que pel cub, l'octedre, el cub truncat i l'octedre truncat.
 Poledres relacionats .
El petit rombicuboctedre es pot obtenir tant a partir del cub com de l'octedre a base de truncar simultniament les arestes i els vrtex.

Les segents imatges illustren la relaci entre el petit rombicuboctedre i el cub i l'octedre:


 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410531" title="Eleccions legislatives italianes de 1946" nonfiltered="3687" processed="3672" dbindex="158717">
Les eleccions legislatives italianes de 1946 se celebraren el 2 de juny. Foren les primeres eleccions celebrades desprs de l'abolici de la dictadura feixista de Benito Mussolini. Es va constituir una Assemblea Constituent, que convoc un nou referndum que abol la monarquia i redactar la constituci italiana de 1948.

Cambra dels Diputats.



 Notes.




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410532" title="Immunologia del cncer" nonfiltered="3688" processed="3673" dbindex="158718">
La immunologia del cncer s l'estudi de les interaccions entre el sistema immunitari i les cllules canceroses (tamb anomenades tumors). Tamb s un mbit creixent de recerca que aspira a descobrir immunoterpies del cncer innovadores per a tractar i retardar el progrs d'aquesta malaltia. La resposta immunitria, incloent-hi el reconeixement d'antgens especfics al cncer, s de particular inters en aquest mbit, car el coneixement obtingut impulsa el desenvolupament de noves vacunes i terpies amb anticossos. Per exemple, el 2007 Ohtani public un article que indicava que els limfcits que s'infiltren als tumors sn bastant significants en el cncer colorectal hum. L'hoste tenia ms possibilitats de sobreviure si el teixit cancers presentava infiltraci de cllules inflamatries, en particular reaccions limfoctiques. Els resultats obtinguts suggereixen que existeix una certa immunitat antitumoral en el cncer colorectal hum.

Al llarg dels ltims deu anys hi ha hagut un progrs notable i una acumulaci de proves cientfiques del concepte de la immunosupervisi i la immunoedici del cncer, basades en:

Una protecci contra el desenvolupament de tumors espontanis o induts per substncies qumiques en els sistemes animals; i;
Una identificaci de les dianes pel reconeixement immunitari del cncer hum;

Enllaos externs.
International Society for Biological Therapy of Cancer ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410535" title="Perella" nonfiltered="3689" processed="3674" dbindex="158719">

Perella (Perelha en occit, Preille en francs) s una comuna occitana situada al departement francs de l'Arieja, a la redi de Migdia-Pirineus. Deu el seu nom al castell que hi ha al municipi, residncia dels senyors de Perella els segles XII i XIII.  

 Demografia .



Articles relaconats.
 Municipis d'Arija;

 Enllaos externs .
 Perella a la pgina de l'Institut gographique national ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410538" title="Eleccions legislatives italianes de 1979" nonfiltered="3690" processed="3675" dbindex="158720">
Les eleccions legislatives italianes de 1979 se celebraren el 3 de juny. Es caracteritzaren perqu, per primer cop, tant el PCI com el MSI-DN (afeblit per una escissi) perderen vots, mentre que els Radicals triplicaren els seus.

Cambra dels Diputats.



Senat d'Itlia.


 Notes.






 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410539" title="Lipognesi" nonfiltered="3691" processed="3676" dbindex="158721">
La lipognesi s el procs pel qual sucres senzills com ara la glucosa sn convertits en cids grassos, que posteriorment sn esterificats amb glicerol per a formar els triacilglicerols que sn empaquetats en VLDL i secretats del fetge.

La lipognesi inclou els processos de sntesi dels cids grassos i la posterior sntesi de triglicrids.

La lipognesi comena amb acetil-CoA i creix amb l'addici de dues unitats de carboni. La sntesi es produeix al citoplasma, en contrast amb la degradaci (oxidaci), que es produeix als mitocondris. Molts dels enzims de la sntesi dels cids grassos estan organitzats en un complex multienzimtic anomenat cid gras sintetasa..

Referncies.


Enllaos externs.
http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1083868;
http://www.elmhurst.edu/~chm/vchembook/623acetylCoAfate.html;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410547" title="Cuc parsit" nonfiltered="3692" processed="3677" dbindex="158722">
Un cuc parsit s qualsevol d'entre un conjunt d'espcies pertinents a diversos grups d'helmints (dividits en platihelmints, o cucs plans, i nematohelmints, o cucs rodons), com ara els cestodes (tnia, botriocfal, etc.), els trematodes (distomes) i els nematodes. 

Tot i que moltes espcies de cucs sn parsits, la majoria no ho sn. Per exemple, en els rabditfors, que formen part dels platihelmints, s'hi troben cucs lliures o parsits.

Els cucs parsits necessiten un hoste hum, animal o vegetal.

El cuc pot ser un parsit intestinal, com ara Enterobius vermicularis (oxir) o Trichomonas intestinalis, un flagellat parsit del tub digestiu en els humans. En aquest cas, el cuc pot ser absorbtrof, s a dir, s'alimenta per absorci dels nutrients a travs de la seva paret externa.

A vegades es parla de cucs parsits per a descriure certes miasis (al seu primer estadi, certes larves de les mosques responsables de les miasis tenen forma de cuc).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410548" title="BMX XXX" nonfiltered="3693" processed="3678" dbindex="158723">
Dels creadors de la saga de Dave Mirra (professional de BMX) va arribar un videojoc que va ocasionar una gran polmica i censura en diversos pasos. Es podria dir que es tracta d'un joc nou, d'un concepte distint, per bsicament es tracta de la mateixa forma de jugar amb diferents "objectius". 



 Polmica .
Principalment el que s'ha tractat d'aconseguir s seguir venent el mateix producte amb noves dosis de jugabilitat, aconseguides a fora d'orientar els objectius cap a altres rumbs en els quals primerament es troba la possibilitat d'accedir a escenes elevades de to, o almenys aix pretenen. En els USA l'escndol no s'ha fet esperar.

A Europa i concretament a Espanya es prohibeix la seva venda a menors d'edat. Francament no creiem que sigui aquesta la postura per a aconseguir ms vendes d'una saga de videojocs. La veritat s que el soroll generat durant la campanya de promoci abans que sorts al mercat li ha servit per a fixar l'atenci de la premsa sobre ell. Aquest BMX XXX, per definici, barreja les proves bsiques d'un simulador de bicicletes BMX amb un intent d'emular les missions i manats de jocs com GTA, al que cal afegir uns extres que es van desvetllant en cada pantalla basats en vdeos de senyoretes llevant-se la roba a poc a poc.

 Joc .
Jugabilitat.
Bsicament cada zona t un temps illimitat, encara que aix no s del tot correcte. Per a determinar la durada de cada fase contem amb una barra d'energia que anir descendint a mesura que sofrim un contratemps (un atropellament, una caiguda, un mal aterratge, etc.). Quan aquesta barra d'energia arribi a zero la fase s'haur acabat i haurem de conformar-nos amb els punts i les missions que hgim completat. Les missions tenen altre tractament. En aquest cas s que consten d'un comptador temporal que anir descendint de manera gradual fins a arribar a zero, moment en el qual la missi es donar per finalitzada si s que abans no hem completat la mateixa.

Msica.
No podia ser d'altra manera. Msica caera que va des del punk fins al rock dur, passant pel el rap i el funky. Repleta de ttols ms o menys coneguts i que vnen a acompanyar les accions que desenvolupem en tots els escenaris.

Grfics.
Els avenos tcnics quant al motor del joc sn nuls. Es tracta d'un joc que aprofita al cent per cent el motor de l'ltim lliurament de la saga Dave Mirra, i amb els afegits que ja hem comentat tracta de vendre's com un producte fresc i nou. La veritat s que els moviments dels nostres personatges sn bastant limitats. Quant a cabrioles, realitzen les mateixes que el ttol del que pren el motor grfic, per en la resta de situacions pot provocar hilaritat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410554" title="Carcarodontosurid" nonfiltered="3694" processed="3679" dbindex="158724">

Els carcarodontosurids (Carcharodontosauridae, "rptils amb dents de taur" en grec) foren un grup de dinosaures terpodes carnvors. El 1931, Ernst Stromer descrigu Carcharodontosauridae com una famlia. En la paleontologia moderna, aquest nom indica un clade dins dels carnosaures. Els carcarodontosurids incloen alguns dels predadors terrestres ms grans coneguts: el giganotosaure, el mapusaure, el carcarodontosaure i Tyrannotitan igualaven o superaven tots la mida del tiranosaure.

 Famlia Carcharodontosauridae;
 Gnere Acrocanthosaurus;
 Gnere Carcharodontosaurus;
 Gnere Eocarcharia;
 Gnere Neovenator;
 Gnere Tyrannotitan;
 Subfamlia Giganotosaurinae;
 Gnere Giganotosaurus;
 Gnere Mapusaurus;

Referncies.


Enllaos externs.
Carcharodontosauridae a Dinodata ;
Anatomia cranial dels carcarodontosurids a DinoData ;
Carcharodontosauridae a la Theropod Database ;
Carcharodontosauridae/Abelisauridae;
Carcharodontosauridae/Abelisauridae 2;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410555" title="Presidents de la Vall d'Aosta" nonfiltered="3695" processed="3680" dbindex="158725">
Presidents de la Vall d'Aosta els presidents de la Junta Regional de la Vall d'Aosta han estat:
1946          : Federico Chabod;
1946 - 1954: Severino Caveri;
1954 - 1959: Vittorino Bondaz;
1959 - 1963: Oreste Marcoz;
1963 - 1966: Severino Caveri;
1966 - 1969: Cesare Bionaz;
1969 - 1970: Mauro Bordon;
1970 - 1974: Cesare Dujany;
1974 - 1984: Mario Andrione;
1984 - 1990: Augusto Rollandin;
1990 - 1992: Gianni Bondaz;
1992 - 1993: Ilario Lanivi;
1993 - 2002: Dino Virin;
2002 - 2003: Roberto Louvin;
2003 - 2005: Carlo Perrin;
2005 - 2008: Luciano Caveri;
2008          : Augusto Rollandin;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410558" title="Metabolisme dels esteroides" nonfiltered="3696" processed="3681" dbindex="158726">

El metabolisme dels esteroides s el conjunt complet de reaccions qumiques dins dels organismes que produeixen, modifiquen i consumeixen esteroides. Aquestes rutes metabliques inclouen:

sntesi d'esteroides: la fabricaci d'esteroides a partir de precursos ms senzills;
esteroidognesi: la interconversi de diferents tipus d'esteroides;
degradaci d'esteroides;

Enllaos externs.
http://arbl.cvmbs.colostate.edu/hbooks/pathphys/endocrine/basics/steroidogenesis.html ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410560" title="Wann Langston, Jr." nonfiltered="3697" processed="3682" dbindex="158727">
Wann Langston, Jr. (?-) s un paleontleg i professor estatunidenc (actualment jubilat) de la Universitat de Texas a Austin. Ha treballat en una srie de rptils i amfibis diferents durant la seva llarga carrera, comenant amb la seva descripci el 1950 del dinosaure terpode Acrocanthosaurus (juntament amb John Willis Stovall. Langston fou contractat pel Museu Nacional del Canad el 1954 per a substituir Charles M. Sternberg, i treball a l'oest del Canad fins el 1962. Una de les seves troballes principals fou el redescobriment del jaciment de paquirinosaures d'Scabby Butte de Sternberg. El 1969 marx a la Universitat de Texas, esdevenint el segon director del Laboratori de Paleontologia dels Vertebrats, on treball en molts projectes, incloent-hi recerca sobre vertebrats del Cretaci del Parc Nacional de Big Bend. Les troballes sobre les quals treballaren ell i els seus alumnes inclouen el pterosaure gegant Quetzalcoatlus i una varietat de rptils del Permi i el Mesozoic. Es retir el 1986, per ha continuat actiu en el seu camp. El 2007, Langston fou el vint guardonat amb la Medalla A. S. Romer-G. G. Simpson de la Societat de Paleontologia dels Vertebrats, l'honor ms alt de la societat.

Els animals anomenats per Langston inclouen l'acrocantosaure (1950), el dinosaure hadrosurid Lophorhothon (1960), i el microsaure Carrolla (1986); l'espcie de terpode Saurornitholestes langstoni fou anomenada en honor seu.

Selecci de publicacions.
Stovall, J.W., & W. Langston, Jr. 1950. Acrocanthosaurus atokensis, a new genus and species of Lower Cretaceous Theropoda from Oklahoma. American Midland Naturalist 43(4):686-728.
Langston, Jr., W. 1952. The first embolomerous amphibians from New Mexico. Journal of Geology 61(1):68-71. ;
Langston, Jr., W., & J.W. Durham. 1955. A sauropod dinosaur from Colombia. Journal of Paleontology 29(6):1047-1051. ;
Langston, Jr., W. 1959. Anchiceratops from the Oldman Formation of Alberta. National Museum of Canada Natural History Papers 3:1-11.
Langston, Jr., W. 1960. The vertebrate fauna of the Selma Formation of Alabama. Part VI. The dinosaurs. Fieldiana: Geology Memoirs 3(6):315-361. ;
Langston, Jr., W. 1967. The thick-headed ceratopsian dinosaur Pachyrhinosaurus (Reptilia: Ornithischia), from the Edmonton Formation near Drumheller, Canada. Canadian Journal of Earth Sciences 4:171-186. ;
Langston, Jr., W. 1974. Nonmammalian Comanchean tetrapods. Geoscience and Man 8:77-102. ;
Langston, Jr., W. 1975. The ceratopsian dinosaurs and associated lower vertebrates from the St. Mary River Formation (Maestrichtian) at Scabby Butte, southern Alberta. Canadian Journal of Earth Sciences 12:1576-1608.
Langston, Jr., W. 1976. A late Cretaceous vertebrate fauna from the St. Mary River Formation in western Canada. in Churcher, C.S. (ed.): Athlon. Toronto: Royal Ontario Museum, 114-133.
Langston, Jr., W. 1986. Carrolla craddocki; a new genus and species of microsaur from the Lower Permian of Texas. The Pearce-Sellards series (43)1-20. ;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410562" title="Medicament genric" nonfiltered="3698" processed="3683" dbindex="158728">
Segons la OMS, un medicament genric s aquell medicament venut amb la denominaci del principi actiu que incorpora, de forma que s bioequivalent, s a dir idntic en composici i forma farmacutica i amb la mateixa biodisponibilitat que el medicament amb marca comercial. 

Els medicaments genrics es poden reconixer perqu a l'envs del medicament en lloc d'un nom comercial, figura el nom del principi actiu segons la Denominaci Com Internacional (DCI), seguida del nom del laboratori fabricant. Al nostre pas, els medicaments genrics s'identifiquen tamb amb les sigles EFG (Especialitat farmacutica genrica).

Un medicament genric pot ser elaborat un cop han venut els drets de la patent del medicament de marca comercial sempre que reuneixi totes les condicions de qualitat i bioequivalncia. Un medicament genric tamb ha d'oferir la mateixa seguretat que qualsevol altra especialitat farmacutica. Tots els frmacs aprovats per una autoritat sanitria responsable dels medicaments, han de passar pels mateixos controls de qualitat, seguretat i eficcia.

 Avantatges .
El principal avantatge d'un medicament genric front a un medicament de marca comercial s el seu menor cost, ja que el genric no requereix inversi en recerca, desenvolupament i promoci. Els medicaments genrics tenen idntica eficcia teraputica i compleixen amb els mateixos registres sanitaris que els medicaments equivalents de marca comercial.

 Referncies. .
 Llei 29/2006, de 26 de juliol, de garanties i s racional dels medicaments i productes sanitaris;
 Medicaments genrics EFG. Tots hi guanyem !;
 Poltica de genrics de la Organitzaci Panamericana de Salut ;
 Requisits de la FDA per als estudis de bioequivalncia. ;
 Requisits de qualitat per als medicaments genrics a la Uni Europea.;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410565" title="Srie Commodore 264" nonfiltered="3699" processed="3684" dbindex="158729">

La srie 264 va ser una lnia de microordinadors anunciat per la Commodore International el 1984 i que va ser pensada com la successora del Commodore 64, per que en la forma proposada mai va ser implementada. En canvi, els C16, C116 i Plus/4 van ser llanats al mercat. Basat en els models de la qual era composta, va sorgir la designaci 264.

Vegeu tamb.
 Commodore 16;
 Commodore 116;
 Commodore Plus/4;

 Enllaos externs .
 Commodore 264 series history ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410566" title="FIFA Street 2" nonfiltered="3700" processed="3685" dbindex="158730">
RESUM DEL JOC:
Els desenvolupadors de FIFA Street sempre han volgut donar un toc underground al joc. Els escenaris de tonalitats grisenques sn bastant tristes encara que no tant com en els del primer lliurament. 
La tonalitat dels jugadors i la seva tcnica futbolstica ressalten de manera especial al contrastar amb els ombrvols colors dels carrers. Gaudirem realitzant filigranes amb la pilota i realitzant jugades mgiques? 
On realment podrem veure la qualitat d'un jugador ser en la zona de desafiament de rivals. 
Primer haurs d'escollir a un jugador, segons preferncies, i desprs haurs d'entrenar-li, sense limiti de temps, perqu sigui el millor regatejador del joc. 
Com veieu aquest joc ens delecta amb ms possibilitats de filigranes que el del primer lliurament (FIFA STREET). 
A ms les modalitats de joc tamb s'amplien respecte al primer lliurament. Les quals coneixem: el partit rpid; el partit amists, semblana a l'anterior per triant la teva quatre inicial; domina el carrer, comenars com un futbolista solitari que haur d'obtenir reconeixement i aix formar un equip; el torneig Underground i la copa internacional. 
Aquest any FIFA Street inclou una nova manera en el joc, i la veritat s que s molt entretingut. Em refereixo a la zona de creaci on comenarem creant un jugador: la seva posici, el seu nom, ajustarem el seu aspecte i li atorgarem una equipaci, triarem un nom per a l'equip, el pas, la seva bandera i la seva pista de joc. 
Al llarg dels partits veurem molta quantitat de camps de joc. 
Una dada curiosa s que al canviar de pas les tanques publicitries i les porteries tamb variaran. 

MSICA QUE INCLOU JOC:
La msica torna a estar a l'altura del joc i de EA Sports, a l'estil de la del primer joc (Drum and Bass, msica llatina com el reggaeton i salsa). 

CONCLUSI
Tots els quals hem jugat al primer lliurament sabem el difcil que ha estat de vegades marcar un gol i el fcil que resultava per a l'equip contrari. 
Mgia? No, la veritat s que no. El secret est a acumular esquivaments, fins a arribar al xut final: espectacular. Estem davant un joc entretingut, on els amics i el jugador s'ho passa b i on la ment es recrea amb el poder de la pilota.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410574" title="Museu de Cincies Naturals de Carolina del Nord" nonfiltered="3701" processed="3686" dbindex="158731">

El Museu de Cincies Naturals de Carolina del Nord, (North Carolina Museum of Natural Sciences (NCMNS) en angls) s un museu de Raleigh. Es tracta del museu ms antic establert a Carolina del Nord i el museu ms gran del seu tipus al sud-est dels Estats Units. T uns 700.000 visitants per any, cosa que el converteix en l'atracci ms visitada de l'estat.

 Enllaos externs .
Web oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410575" title="Sant Pere de Fgols de Tremp" nonfiltered="3702" processed="3687" dbindex="158732">

Sant Pere de Fgols de Tremp (o de la Conca) s l'esglsia parroquial romnica del poble de Fgols de Tremp, cap de l'antic terme municipal del mateix nom, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410577" title="Envelliment cellular" nonfiltered="3703" processed="3688" dbindex="158733">
L'envelliment cellular s el fenomen en qu cllules normals diploides diferenciades perden la capacitat de dividir-se, normalment desprs d'unes 50 divisions cellulars in vitro, per algunes cllules esdevenen senescents abans degut a trencaments de la doble hlix de l'ADN, a toxines, etc. Aquest fenomen tamb rep el nom de senescncia replicativa, fenomen de Hayflick o lmit de Hayflick en honor del Doctor Leonard Hayflick, que fou el primer en publicar aquesta informaci el 1965. En resposta a danys a l'ADN (incloent-hi l'escurament de telmer) les cllules poden envellir, o autodestruir-se (apoptosi, mort cellular programada) si els danys no es poden reparar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410578" title="Sant Joan Evangelista del Masenc" nonfiltered="3704" processed="3689" dbindex="158734">

Sant Joan Evangelista del Masenc (o del Mas del Prior) s una capella romnica del Mas de Prior, o el Masenc, masia del poble de Fgols de Tremp, cap de l'antic terme municipal del mateix nom, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

Aquesta mateixa masia t una altra capella, ms moderna i en s fins ben recentment, advocada a sant Sebasti.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410583" title="Mili d'anys" nonfiltered="3705" processed="3690" dbindex="158735">
Un mili d'anys o Mega-annum (Ma) s una unitat de mesura del temps utilitzada en diverses disciplines de les cincies de la Terra i de l'Univers per a quantificar durades geolgiques o astronmiques. En certa manera, s la unitat bsica de l'estratigrafia. En textos anglfons tamb es pot trobar l'expressi mya, per million years ago ("fa milions d'anys").

La Terra es form fa una mica ms de 4.500 Ma, s a dir, 4.500 milions d'anys. Les condicions de la vida s'hi desenvoluparen al llarg de perodes molt llargs (eons, eres i perodes), molt difcils de conceptualitzar, i un coneixement "precs" dels quals probablement no ser mai possible (almenys en termes d'indicadors temporals). Tanmateix, la unitat Ma serveix per a realitzar una divisi satisfactria d'aquestes zones de la histria de la Terra i a elaborar una escala dels temps geolgics til.

En estratigrafia, les dades expressades en Ma sn sempre orientades vers el passat, i el punt d'inici s considerat l'actualitat (un "avui" que no cal que sigui precs per alguns anys o millennis, tenint en compte la durada d'un sol Ma. Es poden trobar dates absolutes (com ara 542 Ma) o amb senyals matemtics (com ara -542 Ma); en tots els casos, es tracta de n milions d'anys abans d'avui, i mai en el futur.

 Vegeu tamb .

 Taula dels temps geolgics;
 Any;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410587" title="Frugivorisme" nonfiltered="3706" processed="3691" dbindex="158736">
Els animals frugvors (del llat frux, "fruit"; i vorus, "devorador") sn els que s'alimenten de fruits, sigui parcialment o exclusiva. En latituds temperades, aquest tipus d'alimentaci, a diferncia del que passa als trpics, sol ser estacional. La relaci existent entre els animals frugvors i les plantes s beneficiosa per ambds i constitueix una forma de coevoluci. Les plantes gasten energia per a envoltar la llavor amb un embolcall, la polpa, molt nutritiu, car cont molts sucres. Tanmateix, compensen aquesta despesa en aconseguir un mecanisme molt efica de propagaci de les dispores vegetals. El benefici dels animals resideix en alimentar-se d'una font molt energtica. Els animals ingereixen el fruit complet i, desprs de digerir la polpa, n'expulsen les llavors, o b pels fems o b en forma d'egagrpiles, normalment en punts allunyats del lloc d'alimentaci. Les plantes es defensen dels frugvors oportunistes, que danyen o no dispersen les llavors, mitjanant substncies qumiques (verins o substncies de gust desagradable) o cobertes protectores.

Existeixen molts animals frugvors, incloent-hi alguns primats com ara l'home. Altres exemples sn certes espcies de ratpenats, molts mamfers, i alguns peixos, com ara el pac i diverses espcies de salm.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410589" title="Divisi cellular" nonfiltered="3707" processed="3692" dbindex="158737">

La divisi cellular s la part del cicle cellular en qu una cllula inicial (anomenada "mare") es divideix en dues per formar dues cllules filles. Grcies a la divisi cellular es produeix el creixement dels organismes pluricellulars, amb el creixement dels teixits, i la reproducci vegetativa en ssers unicellulars.

Els ssers pluricellulars substitueixen la seva dotaci cellular grcies a la divisi cellular, que sol estar associada a la diferenciaci cellular. En alguns animals, la divisi cellular s'atura en algun moment, i les cllules acaben envellint. Les cllules senescents es deterioren i moren degut a l'envelliment del cos. Les cllules deixen de dividir-se perqu els telmers esdevenen ms curts amb cada divisi i no poden protegir els cromosomes.

Vegeu tamb.
Biologia cellular;
Gentica;
Enginyeria gentica;
Meiosi;
Mitosi;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410591" title="Teresa Gimpera i Flaquer" nonfiltered="3708" processed="3693" dbindex="158738">
Teresa Gimpera i Flaquer (Igualada, Anoia, 21 de setembre de 1936) s una exmodel i actriu de cinema i teatre catalana.

Trajectria professional.
cinema.
 1965. Fata Morgana. Director: Vicente Aranda.
 1966. Una histria de amor. Director: Jordi Grau.
 1966. Espi... ando. Director: Francisco Ariza.
 1966. il mondo trema. Director: Marcello Ciorciolini.
 1966. Le solitaire passe  l'attaque. Director: Ralph Habib.
 1967. Novios 68. Director: Pedro Lazaga.
 1967. Lucky, el intrpido. Director: Jesus Franco.
 1967. Wanted. Director: Giorgio Ferroni.
 1967. Tuset Street. Directors: Jordi Grau i Luis Marquina.
 1967. Spia, spione. Director: Bruno Corbucci.
 1967. Play-Boy. Director: Enzo Battaglia.
 1968. La cena. Director: Jordi Grau.
 1968. Un da es un da. Director: Francisco Prsper.
 1968. Cuidado con las seoras. Director: Julio Buchs.
 1968. Cmo sis las mujeres!. Director: Pedro Lazaga.
 1968. Las secretarias. Director: Pedro Lazaga.
 1968. No le busques tres pies.... Director: Pedro Lazaga.
 1968. Matrimonios separados. Director: Mariano Ozores, fill.
 1968. La battaglia d'Inghilterra. Director: Enzo G. Castellari.
 1968. Las crueles. Director: Vicente Aranda.
 1968. Viaje al vaco. Director: Javier Set.
 1968. Las amigas. Director: Pedro Lazaga.
 1969. El extrao caso del doctor Fausto. Director: Gonzalo Surez;
 1970. Helena y Fernanda. Director: Julio Diamante.
 1970. El gran crucero. Director: Jos Gutirrez Maesso.
 1970. Despus de los nueve meses.  Director: Mariano Ozores, fill.
 1970. Quin soy yo?. Director: Ramn Fernndez.
 1970. Forajidos implacables. Director: Alberto Cardone.
 1970. Count Dracula. Director: Jess Franco.
 1970. Aoom. Director: Gonzalo Surez.
 1970. Las piernas de la serpiente. Director: Juan Xiol.
 1971. Les ptroleuses. Director: Christian-Jaque.
 1971. Las amantes del diablo. Director: Jos Mara Elorrieta.
 1971. La novicia rebelde. Director: Luis Lucia Mingarro.
 1972. Chicas de club. Director: Jordi Grau.
 1972. Ragazza tutta nuda assassinata nel parco. Director:	Alfonso Brescia.
 1972. Las colocadas. director: Pedro Mas.
 1972. Historia de una chica sola. director: Jordi Grau.
 1972. La casa de las muertas vivientes. director:	Alfonso Balczar.
 1972. La notte dei diavoli. Director: Giorgio Ferroni.
 1973. Una breve vacanza. Director: Vittorio De Sica.
 1973. Las estrellas estn verdes. Director: Pedro Lazaga.
 1973. La tumba de la isla maldita. Directors: Julio Salvador i Ray Danton.
 1973. El secreto de la momia egipcia. Director: Alejandro Mart.
 1973. Campa carogna...la taglia cresce. Director:	Giuseppe Rosati.
 1973. Las tres perfectas casadas. Director: Benito Alazraki.
 1973. Las juergas de 'El seorito'. Duirector: Alfonso Balczar.
 1973. El espritu de la colmena. Director Vctor Erice.
 1974. Diez Negritos. Director: Peter Collinson.
 1974. Las correras del Vizconde Arnau. Director:	Joaqun Coll Espona.
 1974. El refugio del miedo. Director: Jos Ulloa.
 1974. Vida conyugal sana. Director: Roberto Bodegas.
 1974. Perversin. Director: Francisco Lara Polop.
 1975. Juego sucio en Panam. Director: Tulio Demicheli.
 1975. El vicio y la virtud. director: Francisco Lara Polop.
 1975. El mejor regalo. Director: Javier Aguirre.
 1975. Vida ntima de un seductor cnico. Director: Javier Aguirre.
 1975. Strip-tease a la inglesa. Director: Jos Luis Madrid.
 1976. Las camareras. Director: Joaqun Coll Espona;
 1976. ltimo deseo. Director: Len Klimovsky;
 1976. La ciutat cremada. Director: Antoni Ribas;
 1976. La querida. Director: Fernando Fernn Gmez;
 1976. La muerte del escorpin. Director: Gonzalo Herralde;
 1976. Secuestro. Director: Len Klimovsky;
 1977. Ms fina que las gallinas. Director: Jess Yage.
 1977. La menor. Director: Pedro Mas.
 1977. Clmax. Director: Francisco Lara Polop.
 1978. La guerra de pap. Director: Antonio Mercero.
 1978. Carta de amor de una monja. director: Jordi Grau.
 1978. Borrasca. director:	Miguel ngel Rivas.
 1978. La ocasin. Director: Jos Ramn Larraz.
 1978. Las erticas vacaciones de Stella. Director: Zacaras Urbiola.
 1982. Los embarazados. Director: Joaqun Coll Espona.
 1982. Victria. Director: Antoni Ribas.
 1987. El extranger-oh! de la calle Cruz del Sur. Director: Jordi Grau.
 1987. Asignatura aprovada. Director: Jos Luis Garci.
 1989. La chute des aigles. Director: Jess Franco.
 1991. Lolita al desnudo. Director: Jos Antonio de la Loma.
 1992. El largo invierno. Director: Jaime Camino.
 2000. Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero. Director: Antonio del Real.
 2000. Tomndote. Director: Isabel Gardela.
 2000. Adis con el corazn. Director: Jos Luis Garca Snchez.
 2000. Foc al cntir. Director: Frederic Amat.
 2001. Bellas durmientes. Director: Eloy Lozano.
 2004. El segundo nombre. Director: Francisco Plaza.
 2007. 2 rivales casi iguales. Director: Miguel ngel Calvo Buttini.

Bibliografia.
 1996. Teresa Gimpera. Claves para saber estar. Ediciones B.
 2003. Teresa Gimpera. Y se nota por fuera. Cmo alcanzar una esplndida madurez. Barcelona Editorial Planeta (Coleccin Planeta Prcticos).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410594" title="Sant Joan Baptista de Castissent" nonfiltered="3709" processed="3694" dbindex="158739">

Sant Joan Baptista de Castissent s l'esglsia parroquial romnica del poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

Les esglsies de Castissent foren donades el 1099 quan Ramon V i Valena, comtes pallaresos en fan donaci al monestir de Lavaix.

Es tracta de dues esglsies: l'actual, en s, moderna, i les restes de la romnica, davant mateix de l'altra.

Tingueren com a sufragnies les esglsies de Sant Esteve de Prullans i de la Mare de Du de Montserbs.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Joan de Castissent". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410595" title="Montesa (desambiguaci)" nonfiltered="3710" processed="3695" dbindex="158740">


Montesa, municipi de la comarca valenciana de La Costera;
Montesa, empresa catalana fabricant de motocicletes, propietat de Honda Motor Company des-de l'any 1985;
Orde de Montesa;
Castell de Montesa;
Escut de Montesa ;
Vall de Montesa ;
Estaci de Montesa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410597" title="Mare de Du del Roser del Mas de Pedr" nonfiltered="3711" processed="3696" dbindex="158741">

La Mare de Du del Roser del Mas de Pedr s una capella romnica del Mas de Pedr, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

s una capella romnica molt senzilla. L'advocaci actual no s l'original.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410600" title="Sant Miquel de Casa Cortit" nonfiltered="3712" processed="3697" dbindex="158742">

Sant Miquel de Casa Cortit s una capella romnica del mas Casa Cortit, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

Noms es conserven restes, d'aquesta esglsia romnica.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410603" title="Sant Salvador del Mas de Faro" nonfiltered="3713" processed="3698" dbindex="158743">

Sant Salvador de Mas de Faro s una capella romnica del Mas de Faro, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

s una esglsia d'una sola nau, amb la volta lleugerament apuntada.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410606" title="Sant Vicen del Mas de l'Ensenyat" nonfiltered="3714" processed="3699" dbindex="158744">

Sant Vicen del Mas de l'Ensenyat s una capella romnica del Mas de l'Ensenyat, al poble de Castissent, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

s en runes.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410608" title="Mare de Du de Montserbs (ermita)" nonfiltered="3715" processed="3700" dbindex="158745">

La Mare de Du de Montserbs, altrament dita Ermita de les Capelles s una ermita propera al santuari d'origen romnic situat a 986 m. alt., de la Mare de Du de Montserbs (o Santuari de les Capelles), prop del Tossal Gros, a ponent de Montllobar i, per tant, a prop del Pont de Montanyana. s dalt d'un tur que domina la carretera C-1311, que li fa prcticament tota la volta.

Pertany a l'antic terme de Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410610" title="Santa Llcia de la Vileta" nonfiltered="3716" processed="3701" dbindex="158746">

Santa Llcia de la Vileta s una esglsia romnica de la caseria de la Vileta, pertanyent a la parrquia de Claramunt, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410614" title="Cuboctedre truncat" nonfiltered="3717" processed="3702" dbindex="158747">

En geometria, el cuboctedre truncat s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els dotze vrtex del cuboctedre.

T 26 cares, 12 de les quals sn quadrades, 8 hexagonals, i 6 octagonals, 48 arestes i a cadascun dels seus 48 vrtex i concorren una cara quadrades, una hexagonal i una octogonal.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un cuboctedre truncat tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del cuboctedre truncat s el octedre hexaquis.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del cuboctedre truncat t 48 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup octedric . Son els mateixos grups de simetria que pel cub, l'octedre, el cub truncat i l'octedre truncat.

 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410617" title="Pere (nom)" nonfiltered="3718" processed="3703" dbindex="158748">
Pere es un nom propi mascul d'origen llat. Pere es la transcripci literal de l'arameu kefa que significa "pedra" o "roca"; en llat, petrus (petra), significa "ferm com la pedra".

 Santoral .
29 de juny;
28 d'abril ;

 Variants .

Pere es un nom com mot ests; alguns diminutius sn Perico o Peret. En altres idiomes s'anomena:
 Afrikaans: Pieter;
 Albans: Pjetr;
 Alemany: Peter, Peer, Petrus(bblic);
 Amhric: Petros;
 Angls: Peter, Pete(diminutiu);
 rab:      (Boutros);
 Armeni:        (Bedros en el dialecto occidental, Petros en el dialecte oriental);
 Bielorrs:      (Piotr),       (Piatro),         (Piatru );
 Blgar:       (Petar);
 Castell: Pedro;
 Core:     (Bedeuro)      (Peteuruseu),    (Piteo);
 Crnic: Peder;
 Croat: Petar;
 Dans: Peter, Peder, Per, Peer, Pelle;
 Eslovac: Peter;
 Eslov: Peter;
 Estoni: Peeter;
 Euskera: Kepa, Peio, Peru;
 Feros: Ptur, Petur, Per;
 Finlands: Pietari, Pekka, Petri, Petteri;
 Francs: Pierre, Pierrot;
 Fris: Pier;
 Galls: Pedr;
 Gallec: Pedro;
 Greg:        (Petros);
 Hebreu:       (Petros);
 Hindi: Pathrus, Kaunteya;
 Hongars: Pter;
 Irlands: Peadar;
 Islands: Ptur;
 Itali: Pietro, Piero;
 Japons:      (Piitaa); en contexto bblico     (Petoro),     (Petero),      (Petorosu), o      (Peterosu);
 Konkan: Pedru;
 Llat: Petrus;
 Let: P teris;
 Litu: Petras;
 Macedoni:       (Petar),       (Petre);
 Malayalam: Pathrose;
 Malts: Pietru;
 Manx: Peddyr;
 Neerlands: Pieter;
 Noruec: Peter, Petter, Per;
 Persa:      (Petros);
 Polons: Piotr, Piotrek, Piotru  (diminutiu);
 Portugus: Pedro, Pro (portugus antic), Pedrinho (diminutiu).
 Romans: Petru, Petre;
 Rus:      (Pyotr),      (Petya) (diminutiu);
 Serbi:      , Petar;
 Silesi: Pyjter, Piter;
 Swahili: Petero;
 Suec: Peter, Per, Pr, Pelle;
 Suomi: Pekka;
 Tamil: Pethuru, Raayappar (bblic);
 Txec: Petr;
 Ucrans:       (Petro),        (Petryk) (diminutiu),         (Petrus') (diminutiu);
 Xins:    (bi3de2, pite );

En femen: 
 Alemany: Petra.
 Croata: Petra, Petrina.
 Castell: Petra;
 Francs: Pierrette;
 Itali: Piera; Pierina (diminutiu);

 Histria .

 Sant Pere apstol (primer Papa). Sim, el fill de Joan, fou elegit per Jess de Natzaret, i va ser anomenat Cefas, que vol dir pedra, simblicament la pedra damunt la qual es fundaria l'esglsia cristiana.

 Dirigents .

 Pere I d'Arag (1094-1104) (de Navarra 1094-1104).
 Pere II d'Arag (1196-1213).
 Pere III d'Arag (1276-1285), Pere I de Valncia, fill de Jaume el Conqueridor.
 Pere IV d'Arag (1336-1387).
 Pere d'Arag (1429-1466), el contestable de Portugal.
 Pere I de Castella (1343-1369, anomenat el Cruel.
 Pere de Portugal, infant de Portugal, senyor de Mallorca i comte de Urgell (1229-1231).
 Tsar Pere I de Rssia (1672-1725), anomenat Pere el Gran.
 Tsar Pere II de Rssia.
 Tsar Pere III de Rssia (1728-1796).

 Sants .

 Sant Pere, personatge transcendental en la historia de la Esglsia Catlica; amb Sant Pau, se celebra el 29 de juny.
 Sant Pere, mrtir; se celebra el 3 de gener;
 Sant Pere, cardenal; se celebra el 8 de febrer.
 Sant Pere, diaca i mrtir; se celebra el 17 d'abril.
 Sant Pere, bisbe i mrtir; se celebra el 26 d'abril.
 Sant Pere Nolasc.

 Artistes .

 Pere Quart;
 Peret;

 Personatge de ficci .

 Pere Picapedra, personatge de ficci.
 Pere i el llop, es un conte musical de Sergei Prokofiev composta el 1933.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410623" title="Malbouzon" nonfiltered="3719" processed="3704" dbindex="158749">


Malbouzon (en occit Maboson) s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410624" title="Le Malzieu-Ville" nonfiltered="3720" processed="3705" dbindex="158750">


Le Malzieu-Ville (en occit Lo Malasiu) s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410626" title="Le Monastier-Pin-Moris" nonfiltered="3721" processed="3706" dbindex="158751">


Le Monastier-Pin-Moris s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410627" title="Cub xato" nonfiltered="3722" processed="3707" dbindex="158752">

En geometria, el cub xato s un dels tretze poledres arquimedians.

T 38 cares, 6 de les quals sn quadrades i 32 triangulars, 60 arestes i a cadascun dels seus 24 vrtex i concorren una cara quadrada i quatre cares triangulars.

s un slid quiral que es presenta en dues formes enantiomorfes.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un cub xato tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:


On R s el radi de l'esfera circumscrita.

 Esfera circumscrita .

El radi R de l'esfera circumscrita s:

;

On a s la longitud de les arestes i t s la constant tribonacci (el limit al que tendeix la ra entre dos nombres consecutius de l'extensi de la successi de Fiboncci basada en comenar per tres nombres: 0,0 i 1 i obtenir cada nombre com a suma dels tres anteriors), s a dir la soluci real de l'equaci:

;

Que aplicant la frmula de l'equaci de tercer grau dna:

;

 Dualitat  .
El poledre dual del cub xato s l'icositetredre pentagonal.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .

El grup de simetria del cub xato s; el grup octedric . de les simetries que preserven les orientacions del cub, l'octedre, i de l'octedre.

 Poledres relacionats .

El cub xato es pot obtenir a partir del cub a base de separar les 6 cares quadrades i girar-les lleugerament fins que l'espai entre elles es pugui omplir per corones de triangles equilters.



 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
Snub cube Article sobre el cub xato a mathworld.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410628" title="Montrodat" nonfiltered="3723" processed="3708" dbindex="158753">


Montrodat s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410629" title="Rimeize" nonfiltered="3724" processed="3709" dbindex="158754">


Rimeize s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410630" title="Saint-tienne-Valle-Franaise" nonfiltered="3725" processed="3710" dbindex="158755">


Saint-tienne-Valle-Franaise s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410631" title="Julianges" nonfiltered="3726" processed="3711" dbindex="158756">


Julianges s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410633" title="Prunires (Losera)" nonfiltered="3727" processed="3712" dbindex="158757">


Prunires s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410635" title="Saint-Pierre-le-Vieux (Losera)" nonfiltered="3728" processed="3713" dbindex="158758">


Saint-Pierre-le-Vieux s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410636" title="Chaulhac" nonfiltered="3729" processed="3714" dbindex="158759">


Chaulhac s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410637" title="Allenc" nonfiltered="3730" processed="3715" dbindex="158760">


Allenc s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410638" title="Altier" nonfiltered="3731" processed="3716" dbindex="158761">


Altier s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410640" title="Bassurels" nonfiltered="3732" processed="3717" dbindex="158762">


Bassurels s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410641" title="Cassagnas" nonfiltered="3733" processed="3718" dbindex="158763">


Cassagnas s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410643" title="Italo Zilioli" nonfiltered="3734" processed="3719" dbindex="158764">

Italo Zilioli (Tor, 24 de setembre de 1941) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1962 i 1976. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 58 victries i nombroses places de podi.

Biografia.
Els seus inicis com a professional foren molt prometedors, amb quatre victries consecutives en quatre semiclssiques italianes a finals de 1963: Tre Valli Varesine, Giro del Vneto, Giro dels Apenins i Giro dell'Emilia, les tres ltimes clrament destacat.

Per la seva manera de crrer i d'atacar fou comparat a Fausto Coppi, del qual el convertiren en successor. Amb tot, aix no fou aix i d'altres ciclistes italians del moment acabaren obtenint xits ms destacats, com ara Gianni Motta o Felice Gimondi, i sempre qued com l'eterna promesa del ciclisme itali. 

Els seus principals xits els aconsegu en les semiclssiques italianes i al Giro: 2n el 1964, rere Jacques Anquetil, el 1965, rere Vittorio Adorni i el 1966, rere Gianni Motta; i 3r el 1969.

Desprs d'haver corregut sempre en equips italians, el 1970 va canviar d'aires i fitx per l'equip Faemino d'Eddy Merckx. Aix li va permetre rellanar la seva carrera, tot guanyant la Setmana Catalana i, sobretot, la 2a etapa del Tour de Frana de 1970, que a ms li va servir per vestir el maillot de lder durant 4 dies. 

El 1971, amb un nou canvi d'equip, guanya la Tirreno-Adriatico i ajuda el suec Gosta Petterson a fer-se amb el Giro d'Itlia. 

Els darrers anys de la seva carrera professional els acab en equips italians d'mbit nacional. 

 Palmars .
 1963;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r al Giro del Vneto;
 1r al Giro dell'Emilia;
 1r als Tre Valli Varesine;
 1r al Premi de Nia;
 1r al Premi de Rimaggio;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 1964;
 1r a la Copa Agostoni;
 1r al Giro del Vneto;
 1r a la Copa Sabatini;
 1r al Gran Premi de Mnaco;
 1r al Critrium de Rennes;
 1965;
 1r al Gran Premi Vizcaya;
 1r al Giro del Ticino;
 1r de la Nia-Mont-Agel;
 1r al Premi de Caen ;
 1r al Premi de Ciri;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 1966;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r del Gran Premi de la Indstria i el Comer de Prato;
 1r al Gran Premi de Sormano;
 1r al Premi de Ciri;
 1968;
 1r del Giro de Campania;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
 1969;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 1970;
 1r de la Setmana Catalana i vencedor de 2 etapes;
 1r al Giro del Piemont;
 1r al Giro delle Marche;
 1r al Premi de Sarlat;
 1r al Critrium de Woluw-Saint Lambert;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
 1971;
 1r a la Tirreno-Adriatico i vencedor d'una etapa;
 1r al Trofeu Laigueglia;
 1r al Premi de Merano;
 1r al Premi de Maggiora;
 1r al Premi de Cecina;
 1r al Premi de Cotignola;
 1r al Premi de San Maria Infante;
 Vencedor de 2 etapes a la Setmana Catalana ;
 1972;
 1r al Premi de Montereau;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1973;
 1r de la Copa Placci;
 1r du Giro dels Apenins;
 1r al Gran Premi Montelupo;
 1r al Premi de Dolcedo;
 1r al Premi de Ciri;
 1974;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
 1975;
 1r al Premi de Cecina;
 1r al Premi de Monte San Pietrangeli;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
 1976;
 1r al Premi de Scarlino;
 1r al Premi de Morravalle;

 Resultats al Giro d'Itlia.
 1963. 18 de la classificaci general;
 1964. 2n de la classificaci general;
 1965. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1966. 2n de la classificaci general;
 1967. Abandona;
 1968. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1969. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1970. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1971. 22 de la classificaci general;
 1972. Eliminat. Vencedor d'una etapa;
 1973. 14 de la classificaci general;
 1974. Abandona;
 1975. 39 de la classificaci general;
 1976. 16 de la classificaci general;

 Resultats al Tour de Frana .
 1968. Abandona (12a etapa);
 1970. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 4 dies;
 1972. Abandona (13a etapa);

 Enllaos externs.
 Palmars d'Italo Zilioli a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa d'Italo Zilioli a sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410644" title="La brigada bichera" nonfiltered="3735" processed="3720" dbindex="158765">

La brigada bichera (La brigada bestiolera, en castell) s la quaranta-novena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va publicar el 1981.

Argument.
La TIA vol modernitzar-se i per aix forma la brigada bichera consistent en una srie d'animals per ajudar als agents a realitzar les seves missions (un porc especialista en buscar bombes, un gos per seguir pistes, un voltor per trobar cadvers, una cabra per missions al mont, etc.). Per aconseguir tot aix el professor Bacteri aplicar als animals un invent que els permetr potenciar les seves qualitats. En Mortadello i en Filem hauran de provar tots els animals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410646" title="Sven-ke Nilsson" nonfiltered="3736" processed="3721" dbindex="158766">

Sven-ke Nilsson (Malm, 13 de setembre de 1951) va ser un ciclista suec que fou professional entre 1977 i 1984. 

Biografia.
Com a ciclista amateur tingu una exitosa carrera esportiva, guanyant, entre d'altres el Campionat del mn de contrarellotge per equips amb l'equip nacional suec el 1974 i dos anys ms tard el Tour de l'Avenir.

El 1977 pass a professionals, destacant la tercera posici final i la victria en una etapa a la Volta a Espanya de 1982. Acab dues vegades entre els 10 primers al Tour de Frana i el 1981 guany la Setmana Catalana.

Palmars.
1972;
 Campi de Sucia en ruta ;
 Vencedor d'una etapa de la Milk Race ;
1973;
 Vencedor de 2 etapes de la Milk Race ;
1974;
 Campi del mn amateur de contrarellotge per equips (amb Tord Filipsson, Bernt Johansson i Lennart Fagerlund);
 Vencedor d'una etapa de la Milk Race ;
1975;
 1r a la Volta a Algria;
1976;
 1r del Tour de l'Avenir i vencedor d'una etapa;
1979;
 1r de l'toile des Espoirs ;
 1r del Tour de Crsega;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1980;
 Vencedor d'una etapa del Critrium International;
1981;
 1r de la Setmana Catalana;
1982;
 1r del Gran Premi d'Isbergues;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1978. 11 de la classificaci general;
1979. 12 de la classificaci general;
1980. 7 de la classificaci general;
1981. 8 de la classificaci general;
1982. 14 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1982. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1983. 27 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Sven-Ake Nilsson a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410647" title="Demirg" nonfiltered="3737" processed="3722" dbindex="158767">
El Demirg, s considerat un du creador del Mn i autor de l'univers sensible en la filosofia idealista de Plat; en la filosofia gnstica, s l'entitat que sense ser necessriament creadora, s impulsora de l'univers i nima universal.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410649" title="Icosidodecedre" nonfiltered="3738" processed="3723" dbindex="158768">

En geometria, el icosidodecedre s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els dotze vrtex del icosedre, o b els vint vrtex de l'dodecedre.

T 32 cares, 12 de les quals sn pentagonals i 20 triangulars, cada una de les seves 60 arestes separa una cara pentagonal d'una triangular i a cadascun dels seus 20 vrtex i concorren dues cares pentagonals i dues triangulars.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un icosidodecedre tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del icosidodecedre s el triacontedre rmbic.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del icosidodecedre t 120 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup icosedric . Son els mateixos grups de simetria que per l'icosedre i pel dodecedre.

 Poledres relacionats .
La segent successi de poledres illustra una transici des del dodecedre a l'icosedre passant pel icosidodecedre:


 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410651" title="Interoperabilitat" nonfiltered="3739" processed="3724" dbindex="158769">
Capacitat dels sistemes d'informaci, i per extensi dels procediments als que donen suport, de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informaci i coneixement entre ells.

La interoperabilitat s una propietat que es pot aplicar a sistemes o contextos molt diferents, com poden ser els sistemes informtics, les telecomunicacions o la xarxa ferroviria.

 En l'mbit de la informtica es parla d'interoperatibilitat de la Web com una condici necessria per a que els usuaris tinguin un accs complet a la informaci disponible. Entre les iniciatives ms destacadas para dotar a la Web d'interoperabilitat trobem els serveis Web i la Web semntica.

 En el mn del transport existeixen iniciatives que promouen la interoperabilitat dels sistemes ferroviaris. Un cas destacat s la directiva europea 96/48/CE relativa a la interoperabilitat del Sistema Ferroviari Transeuropeu d'Alta Velocitat. Aquesta directiva defineix la interoperabilitat com la "capacitat per a permetre la circulaci segura i ininterrompuda de trens d'alta velocitat complint uns rendiments especfics". ;

 Vegeu tamb .
 Metadades;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410653" title="Dodecedre truncat" nonfiltered="3740" processed="3725" dbindex="158770">

En geometria, el dodecedre truncat s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els vint vrtex de l'dodecedre.

T 32 cares, 12 de les quals sn decagonals i 20 triangulars, 90 arestes i a cadascun dels seus 60 vrtex i concorren dues cares decagonals i una triangular.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un dodecedre truncat tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del dodecedre truncat s l'icosedre triakis.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del dodecedre truncat t 120 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup icosedric . Son els mateixos grups de simetria que per l'icosedre i pel dodecedre.

 Poledres relacionats .
La segent successi de poledres illustra una transici des del dodecedre a l'icosedre passant pel dodecedre truncat:


 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410655" title="Sant Roc de Prullans" nonfiltered="3741" processed="3726" dbindex="158771">

Sant Roc de Prullans s una esglsia romnica de la caseria de Prullans, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410658" title="Jostein Wilmann" nonfiltered="3742" processed="3727" dbindex="158772">

Jostein Wilmann (Viggja, 15 de juliol de 1953) va ser un ciclista noruec, que fou professional entre 1980i 1983. Els seus principals xits esportius foren la victria al Tour de Romandia i la Setmana Catalana de 1982. 

La seva 14a posici final al Tour de Frana de 1980 s la millor assolida fins el moment per un ciclista noruec en aquesta cursa.

Palmars.
1978 (amateur);
 1r de la Volta a ustria;
1980;
 1r al Gran Premi Union Dortmund;
1982;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r a la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;

Resultats al Tour de Frana.
1980. 14 de la classificaci general;
1981. 34 de la classificaci general;
1982. Abandona (17a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1983. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jostein Wilmann a sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410659" title="Sant Pere de Claramunt" nonfiltered="3743" processed="3728" dbindex="158773">

Sant Pere de Prullans s una esglsia parroquial romnica del poble de Claramunt, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

Com Castissent, aquesta parrquia no pertany al bisbat d'Urgell, sin al de de Lleida, perqu aquest nisbat acoll les parrquies del bisbat de Roda quan aquest desaparegu, a finals de l'edat mitjana. Amb la creaci del bisbat de Barbastre-Monts, les parrquies administrativament aragoneses del bisbat de Lleida foren integrades en el nou bisbat, i les parrquies d'Alsamora, Castissent i Claramunt, que formaven part de l'arxiprestat de Tolba, passaren a ser regides pel rector d'Areny de Noguera, del bisbat de Barbastre-Monts, malgrat no haver deixat de pertnyer oficialment al de Lleida.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410661" title="Sant Salvador de Casa Fums" nonfiltered="3744" processed="3729" dbindex="158774">

Sant Salvador de Casa Fums s una capella romnica annexa a Casa Fums (o Mas Fums, segons alguns autors), del poble de Claramunt, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss. Tamb estava dedicada a santa Anna.

Esglsia romnica d'una sola nau amb absis semicircular a llevant. T ornamentaci d'arcuacions llombardes, a l'absis.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410665" title="Jeanne Calment" nonfiltered="3745" processed="3730" dbindex="158775">
Jeanne Louise Calment (21 de febrer de 1875 - 4 d'agost de 1997) va ser una ciutadana francesa que va viure 122 anys i 164 dies (44.724 dies en total). Es tracta de la persona ms longeva comprovada per la cincia fins al dia d'avui, d'acord als molts estudis i investigacions documentals que es van fer d'ella mentre vivia. Va ser l'ltima persona vivent coneguda que hagi nascut en la dcada de 1870.

 Biografia .

Nascuda a Arle, Calment tenia 14 anys quan la Torre Eiffel va ser acabada el 1889, i va tenir una vida extremadament activa, mantenint una activitat fsica intensa fins i tot a la tercera edat, ja que va practicar esgrima a l'edat de 85 i manejava la seva bicicleta fins a l'edat de 100. El seu germ, Franois, va viure fins als 97, el seu pare, Nicols, fins als 93 i la seva mare, Margarita, fins als 86.

Es va casar amb el seu cos segon, Fernand Calment, el 1896, qui havia nascut el 1868 i va morir el 1942, quatre anys abans de festejar el seu 50 aniversari de noces. Tamb va sobreviure a la filla dels dos, Yvonne, que va morir e 1934, i al seu nt, Frdric, mort el 1963 en un accident automobilstic.

 Tracte en desavantatge... per Raffray .

El 1965, a l'edat de 90 anys, sense hereus naturals, Jeanne Calment va signar un acord, com a Frana, per a vendre el seu condomini sense perdre la propietat, a l'advocat Franois Raffray. Aquest tipus d'acords permeten al propietari original obtenir recursos per un temps fins a la seva mort. Raffray, llavors de 47 anys, va acordar pagar una suma mensual fins que ella mors. Al moment de l'acord, l'apartament valia l'equivalent a 10 anys de renda. Desafortunadament per a l'advocat, Jeanne no noms va sobreviure trenta anys ms, sin que va viure ms temps que ell, ja que Raffray va morir el 1995, a l'edat de 77 anys. La seva vdua hagu de seguir pagant fins a la mort de Jeanne Louise gaireb 3 anys ms tard.

 Salt a la fama mundial .

El 1985, a l'edat de 110 anys, Calment va ser internada en una casa per a ancians. Per no va anar fins 1988 que va guanyar reconeixement mundial grcies al centenari de Vincent van Gogh. Diversos reporters de tot el mn van visitar Arle i va anar llavors quan va tenir l'oportunitat d'explicar l'ancdota de com ho va conixer. Quan tenia 14 anys, Van Gogh va visitar la botiga del seu pare. Per Jeanne, Van Gogh era una persona bruta, desagradable i mal vestida. Jeanne Louise tamb va afirmar haver assistit al funeral de Victor Hugo.

 Sota els reflectors .

Als 114 anys, va aparixer breument en la pellcula Vincent and em, interpretant-se a si mateixa i convertint-se tamb en l'actriu ms anciana coneguda en la histria. Un documental francs sobre la seva vida, Ms enll dels 120 anys amb Jeanne Calment, va ser llanat el 1995. El 1996, l'asil on vivia va llanar un CD en el seu honor. Time's Mistress presentava els seus pensaments combinats amb barreges de ritmes moderns i rap.

Jeanne Louise va deixar de fumar als 117 anys, perqu al quedar-se cega li feia pena demanar foc pels seus cigarrets.

 Establiment del rcord .

Desprs de l'entrevista de 1988, a l'edat de 113, Calment va rebre el ttol de la persona ms anciana del mn pel llibre Guinness de Rcords. Aquesta publicaci la va esmentar per primera vegada en la secci de "noves entrades" al final del llibre el 1989. No obstant aix, en aquest mateix any, el ttol li va ser retirat i se li va atorgar a Carrie C. White, de Florida, qui afirmava haver nascut el 1874, malgrat que aix va ser disputat per diverses investigacions posteriors.

A la mort de White, el febrer de 1991, la tmida i feble Jeanne Louise, de 116 anys, va ser reconeguda com la persona ms anciana amb vida. El 17 d'octubre de 1995, a l'edat de 120 anys i 238 dies, es va convertir en el rcord Guinness a la persona amb ms edat mai documentada, sobrepassant amb seguretat al japons Shigechiyo Izumi, qui alguna vegada va reclamar el ttol amb seriosos dubtes sobre la seva veracitat.

Descomptant els qestionables casos de Shigechiyo Izumi i Carrie C. White, Calment s la primera persona l'arribada de la qual a les edats de 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121 i 122 anys ha estat registrada amb certesa. s l'nica persona que, amb certesa documental i sens dubte mdica pel mig, ha superat els 120 anys.

Desprs de la seva mort, el 4 d'agost de 1997, Marie-Louise Meilleur, de Canad, es va convertir en la persona ms anciana reconeguda del mn.

 Estat de salut .

La notable salut de Jeanne Calment va ser determinant en l'establiment del seu rcord. Als 85 practicava esgrima, als 100 muntava amb bicicleta. El seu trasllat a un asil d'ancians, noms va tenir lloc desprs del seu aniversari 110. La ra: un petit incendi registrat en el seu departament quan estava cuinant. Malgrat tot, va seguir conservant-se en bona forma i va poder caminar per si mateixa fins que va tenir una caiguda a l'edat de 114 anys i 11 mesos. Jeanne va sobreviure a una operaci de maluc, al gener de 1990, convertint-se aix en la persona verificada ms vella sotmesa a una cirurgia. Tot i que desprs d'aix va estar confinada a una cadira de rodes, es va mantenir activa i xerraire, rebent visites constants fins al seu aniversari 122, quan es va declarar que el seu estat de salut havia decaigut i necessitava privacitat. Jean-Marie Robine, director d'un dels principals centres de salut europeus, va dir que aquesta privacitat va ser una espcie de "perms per a morir", ja que tota l'atenci posada en ella es va esfumar. Jeanne Calment va morir cinc mesos desprs.

 Citacions .

"J'ai t oublie par le Bon Dieu!" ("El Senyor s'ha oblidat de mi")

"Vaig gaudir tot el que vaig poder. Vaig viure d'una manera recta, transparent i no em penedeixo. Sc molt afortunada"

"El vi: estic enamorada d'ell"

"Tinc una sola arruga i estic asseguda sobre ella!" 

"Un molt curt" - Resposta a la pregunta sobre quin futur esperava, als 120 anys.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410670" title="Exarcat" nonfiltered="3746" processed="3731" dbindex="158776">
Els exarcats, del grec         (exarchos), foren territoris perifrics de l'Imperi Bizant l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representaci civil i militar de Constantinoble als limits de l'Imperi. 

En les Esglsies cristianes Orientals, especialment en les Esglsies de comuni ortodoxa, el terme t dos usos clars: el representant d'un patriarca, o un bisbe que t autoritat sobre uns altres bisbes sense ser un patriarca (una posici ente patriarca i metropolit); o, un bisbe assignat sobre un grup del fidels que encara no s prou gran o organitzat per constitur un dicesi o eparquia (l'equivalent d'un vicari apostlic). 


 Veure tamb .
 Exarcat de Ravenna;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410674" title="Santa Maria d'Eroles" nonfiltered="3747" processed="3732" dbindex="158777">

Santa Maria d'Eroles s l'esglsia parroquial romnica del poble d'Eroles, de l'antic terme municipal Fgols de Tremp, integrat actualment en el de Tremp, de la comarca del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410680" title="Pietat florentina" nonfiltered="3748" processed="3733" dbindex="158778">

La Pietat florentina anomenada tamb Pietat Bandini, o Pietat del Duomo s una escultura en marbre realitzada per Miquel ngel i conservada al Museu dell'Opera del Duomo a Florncia. 
Historia.
L'escultura t una mesura de ms de dos metres d'altura, i va ser comenada cap a l'any 1557 i realitzada a Roma, on l'artista tenia la seva residncia habitual des del 1530. Representa el cos de Crist sostingut per Nicodem, abraat per la Verge Maria i a l'esquerra del grup Maria Magdalena. Al rostre de Nicodem l'artista va realitzar el seu propi autoretrat. En aquesta poca ja Miquel ngel estava molt influt pel seu profund pensament religis, i aquest grup escultric ho realitzava amb el desig que fos collocat a la seva sepultura a la Baslica de Santa Maria Major a Roma.

L'escultura la va vendre Miquel ngel a Francesco Bandini per dos-cents escuts, ja que el seu desig d'sser enterrat a Roma, tot seguit ho va canviar pel de reposar a Florncia. Va ser collocada a la villa romana de Francesco Bandini fins el seu trasllat a l'esglsia de Baslica de San Lorenzo de Florncia per Cosme III el 1674, all va estar fins que l'any 1722 va ser transferida a Santa Maria del Fiore i finalment des de 1970 s exposada al  museu de la catedral. 
 
Anlisi.
A diferncia de la serenitat que va representar a la seva primera representaci de la Pietat del Vatic, en aquesta demostra el seu estat anmic, presentant el dramatisme de la mort amb l'angoixa dels personatges. Els representa dintre d'una composici piramidal i el Crist es mostra com una figura "serpentinata" prpia del manierisme. Tolnay ho ha interpretat allegricament:Una vegada ms es patentitza el simbolisme dels costats: el dret, on es troba la Magdalena, s el de la Vida, i l'esquerre, on est Maria, s el de la Mort. Personificant a la divina Providncia, Nicodem, com el sacerdot en unes esposalles, completa amb profunda emoci la reuni de la Mare i el Fill, tan desitjada per Maria, El dolor per la, mort ha estat superat: els personatges vius estan envats del mateix sentiment de beatitud que es llegeix en els serens traos de Crist mort. Els cossos individuals es fonen un en un altre, compenetrant-se ntimament com els sentiments dels personatges. Aquesta nova concepci de la Pietat s una demostraci que Miquel ngel s'ha reconciliat amb la idea de la mort, a la qual veu ara com la suprema alliberaci de l'nima."

Miguel ngel insatisfet per la seva obra, va comenar a destruir-la sent pel seu criat,  fins i tot actualment s possible veure algunes ruptures en el cos de Crist al bra i a la cama esquerra i als dits de la m de la Verge. La figura de la Magdalena, a l'esquerra del grup, va ser acabada per Tiberio Calcagni, alumne i amic de Miquel ngel, ressaltant de la resta del grup per la seva dimensi ms petita.

Sobre la ruptura de l escultura, Vasari va escriure:...potser perqu la pedra era dura i plena d'esmeril i el cisell treia espurnes d'ella, o potser perqu la seva autocrtica severa, que mai estava content amb res del que feia... Tiberio Calcagni li va dir per qu havia trencat la Pietat i perdut tots els seus meravellosos esforos. Miquel ngel el va respondre que una de les raons era perqu el seu criat l'havia estat importunant amb els seus sermons diaris perqu l'acabs i una altra perqu s'havia trencat una pea del bra de la Madonna. I tot aix, va dir, aix com d'altres desgrcies, afegint el descobriment d'una esquerda al marbre, l'havien fet odiar l'obra, havia perdut la pacincia i l'havia trencada. 
Altres Pietats de Miquel ngel.


Referncies.

Bibliografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410681" title="Icosedre truncat" nonfiltered="3749" processed="3734" dbindex="158779">

En geometria, el icosedre truncat s un dels tretze poledres arquimedians, s'obt truncant els dotze vrtex del icosedre.

T 32 cares, 12 de les quals sn pentagonals i 20 hexagonals, 90 arestes i a cadascun dels seus 60 vrtex i concorren dues cares hexagonals i una pentagonal.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un icosedre truncat tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del icosedre truncat s el dodecedre pentakis.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del icosedre truncat t 120 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup icosedric . Son els mateixos grups de simetria que per l'icosedre i pel dodecedre.

 Poledres relacionats .
La segent successi de poledres illustra una transici des del dodecedre a l'icosedre passant pel icosedre truncat:


 Aplicacions .



Un dels models de pilota de futbol fa servir un icosedre truncat amb les cares pentagonals de color negre i les hexagonals de color blanc.

L'estructura de la molcula del fuller  correspon a un icosedre truncat amb toms de carboni a cada vrtex i enllaos a cada aresta.

 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410683" title="Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya" nonfiltered="3750" processed="3735" dbindex="158780">

La Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC) s una formaci indita d'orquestra simfnica, fruit de la integraci de la cobla La Principal de la Bisbal i de l'Orquestra de Cambra de l'Empord, en la que se substitueixen els instruments de vent de les tradicionals orquestres simfniques (obos, flautes, clarinets i fagots) pels instruments caracterstics de la cobla (tenora, tible, flabiol i fiscorn), a ms d'una secci de percussi i arpa per tal d'arrodonir els colors i ritme.

Orgens de La Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya.

 
L'any 2008 La Principal de la Bisbal, Cobla oficial de la Generalitat de Catalunya i Creu de Sant Jordi, i l Orquestra de Cambra de l Empord, Premi Nacional de Msica de Catalunya, van unir els seus treballs perqu prengus cos una nova orquestra anomenada La Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya, una formaci indita que combina l experincia dels instruments de corda de l Orquestra de Cambra de l Empord i que substitueix els instruments de vent usuals de l'orquestra simfnica pel personalssim so de la cobla de la m del reconegut mestratge de La Principal de la Bisbal. 
La Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya, dirigida per Francesc Cass i Carles Coll, titulars de les dues formacions que la integren, va presentar el seu primer  treball a Girona el novembre de 2008, amb el disc "Sardanes per al mn", que serveix de credencial per mostrar les grans possibilitats i el nou so que, segons les paraules dels directors de la nova orquestra, marcar una fita en el mn de la sardana. La formaci bsica consta de 37 instrumentistes, tot i que en el seu segon concert - que va tenir lloc a Figueres el mes de gener de 2009 amb motiu de la inauguraci de la Capitalitat de la Cultura Catalana de la ciutat altempordanesa - la formaci va ser ampliada fins a 41 instrumentistes.

En aquesta primera etapa, el seu repertori est dedicat a la dansa nacional catalana i ha estat orquestrat per un seguit d experts msics. 
Inclou peces encarregades a reconeguts msics catalans, com sn Albert Guinovart i Salvador Brotons, a ms d'integrar obres ja consagrades del repertori per a cobla.

La creaci de la Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya t els seus inicis en la idea original de Narcs Lagares i en el seu posterior encrrec per a l'enregistrament de l'edici 2008 de l'lbum "Sardanes per al mn". La iniciativa ha comptat amb el patrocini i suport de l'empresa gironina Metalquimia, dirigida per Josep Lagares.

 El primer disc: Sardanes per al mn.
 

El disc Sardanes per al mn inclou les segents obres:

1.	SIRENES (2008), d Albert Guinovart. Escrita expressament per a aquesta formaci. 

2.	COMPANYONIA UNIVERSAL (2008), de Salvador Brotons. Escrita expressament per a aquesta formaci.

3.	GIRONA AIMADA (1921), de Vicen Bou. Arranjament per a la SCCC: Marc Timn 

4.	AURORA PROMESA (2006), de Francesc Cass. Arranjament per a la SCCC: Francesc Cass

5.	LA PUBILLA EMPORDANESA (1902), de Josep Serra. Arranjament per a la SCCC: Carles Coll

6.	A PALMIRA (1981), de Jaume Cristau. Arranjament per a la SCCC: Jaume Cristau

7.	NIU D AMOR (1985), de Ricard Viladesau. Arranjament per a la SCCC; Josep Cass

8.	LA FESTA DE SANT MARTIRI (1976), de Conrad Sal. Arranjament per a la SCCC: Esteve Palet

9.	BONA FESTA (1926), de Josep Vicens  Xaxu . Arranjament per a la SCCC: Marc Timn

10.	SANT MART DEL CANIG (1943), de Pau Casals. Arranjament per a la SCCC: Francesc Cass

11.	... I EN JORDI I LA MARIA (2007), de Narcs Lagares. Arranjament per a la SCCC: Jaume Cristau

12.	AL CAPDAVALL DEL PONT VELL (2006), de Josep Cass. Arranjament per a la SCCC: Josep Cass

13.	UNA ROSELLA (1985), de Manel Saderra Puigferrer. Arranjament per a la SCCC: Carles Coll

14.	LA SANTA ESPINA (1907), d Enric Morera. Arranjament per a la SCCC: Esteve Palet

Instruments de  La Simfnica de Cobla i Corda.

Flabiol (1); Tibles (2); Tenores (2); Trompetes (3); Tromb (1); Fiscorns (2); Violins (18); Violes (6); Violoncels (5); Contrabaixos (2); Percussi (1); Arpa (1)

Referncies.
Matins de TV3;
programa Nydia (TV3);
Concert d'obertura de Figueres CCC'09 als informatius 3/24;
Diari de Girona;
El Punt;

Enllaos externs.
Web de la Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya;
Web de METALQUIMIA, patrocinador del projecte;
Web de Josep Lagares, mecenes del projecte;
Grup d'amics de La Simfnica de Cobla i Corda de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410705" title="Petit rombi-cosidodecedre" nonfiltered="3752" processed="3736" dbindex="158782">

En geometria, el petit rombicosidodecedre (o noms rombicosidodecedre) s un dels tretze poledres arquimedians.

T 62 cares, 12 de les quals sn pentagonals, 20 triangulars i 30 (polgon)|quadrades], 120 arestes i a cadascun dels seus 60 vrtex i concorren una cara pentagonals una triangular i dues quadrades.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un petit rombicosidodecedre tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del petit rombicosidodecedre s el hexacontedre pentagonal.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del petit rombicosidodecedre t 120 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup icosedric . Son els mateixos grups de simetria que per l'icosedre i pel dodecedre.

 Poledres relacionats .
El petit rombicodidodecedre es pot obtindre tant del icosedre com de l'octedre a base d'expandir-los allunyant les deves cares del centre i creant noves cares per a cada aresta i vrtex originals.

Tamb es pot obtenir truncant al mateix temps tant els vrtex com les arestes  de l'icosedre o del dodecedre.

Les vint cares triangulars i les dotze cares pentagonals del petit rombicosidodecedre descansen sobre els plans de les cares d'un icosedre i d'un dodecedre respectivament. Les trenta cares quadrades, en canvi descansen sobre els mateixos plans que les cares d'un traiacontedre rmbic, el poledre dual de l'icosidodecedre.


 Vegeu tamb .
Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410711" title="Barilius" nonfiltered="3753" processed="3737" dbindex="158784">

Barilius s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 
Espcies.
Barilius bakeri ;
Barilius barila  ;
Barilius barna  ;
Barilius barnoides  ;
Barilius bendelisis  ;
Barilius bernatziki  ;
Barilius borneensis  ;
Barilius canarensis  ;
Barilius caudiocellatus ;
Barilius chatricensis ;
Barilius cosca  ;
Barilius dimorphicus  ;
Barilius dogarsinghi  ;
Barilius evezardi  ;
Barilius gatensis  ;
Barilius huahinensis  ;
Barilius infrafasciatus  ;
Barilius lairokensis ;
Barilius mesopotamicus  ;
Barilius modestus ;
Barilius morarensis  ;
Barilius nanensis  ;
Barilius naseeri  ;
Barilius neglectus  ;
Barilius nelsoni  ;
Barilius ngawa ;
Barilius ornatus  ;
Barilius pakistanicus  ;
Barilius papillatus  ;
Barilius ponticulus  ;
Barilius radiolatus  ;
Barilius shacra  ;
Barilius tileo  ;
Barilius vagra ;

 Referncies .


Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo ;
 Practical Fish Keeping ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410716" title="Palau Reial de El Pardo" nonfiltered="3754" processed="3738" dbindex="158785">


El Palau Reial de El Pardo, a Madrid,  s una de las residncies de la Famlia Reial Espanyola. El seu principal s en la actualitat s allotjar als caps d'Estat extrangers de visita oficial en Espanya. Es troba al Real Sitio de El Pardo. La seva titularitat i administraci correspn a Patrimoni Nacional, l'ens estatal que gestiona els bens al servei de la Corona.

La seva construcci data del segle XVI, a partir d'un edifici primitiu del segle XV. El seu aspecte actual correspn a les reformes i ampliacions del segle XVIII, realitzades per l'arquitecte del Palau Reial de Madrid, Francesc Sabatini,  per ordre de Carles III.

El palau presenta una interessant decoraci interior, representativa de les diferents poques histriques, aix com per les obres d'art que conserva, com diversos llenos de Joan de Flandes, corresponents a la col.lecci de Felip II  gran part de la qual desapareguda , i de Josep de Ribera, l'espanyoleto. 

s especialment rellevant la colecci de tapissos, del segle XVIII, entre els quals hi ha cinc de les sries ms conegudes de Francisco de Goya.

 Histria .


Els orgens d'aquest palau es situa a l'any 1405, quan Enric III de Castella va ordenar la construcci d'una casa en el El Pardo, lloc que el monarca freqentava, per la seva riquesa cinegtica. Enric IV de Castella la va convertir desprs en un petit castell.

Posteriorment, l'emperador Carles I man la conversi del castell en palau reial, a partir d'un primer disseny de Luis de la Vega, autor del palau de Valsan. Les obres comenaren en 1547 y concluren en 1558, sota el regnat de Felip II, per l'arquitecte Joan de Vergara.

El 13 de mar de 1604 un gran incendi va destruir bona part del palau i moltes obres pictriques, a excepci de la Venus de El Pardo, de Tiziano (actualment al Museu del Louvre, a Pars). Conten que quan informaren d'aquest fet a Felip III va preguntar per aquest quadre i va dir: Si aquest quadre s ha salvat, la resta no importa. El monarca decret la seva reconstrucci amb un pressupost de 80.000 ducats, concedint la direcci de l'obra a Francesc de Mora, successor de Joan de Herrera en la execuci del Monestir de l'Escorial.

En 1772, Carles III millor el palau, encomanant a Francesc Sabatini la seva ampliaci.

Fou en aquest palau on va morir Alfons XII, en 1885.

Al segle XX, finalitzada la Guerra Civil, el dictador Francisco Franco va fixar aqu la seva residncia. En la actualitat el rei Joan Carles celebra en el palau actes oficiales i socials, i allotja en les seves dependncies als caps d'Estat extrangers que visiten oficialment Espanya.

Al voltant de l'edifici, fou creant-se un nucli urb, que avu constitueix un dels vuit barris del districte Fuencarral-El Pardo de la capital d'Espanya.

Descripci.

Exterior.



El palau s de planta quadrangular i est envoltat per un fossat. Presenta torrasses als extrems i pati central, aix com dos patis laterals (anomenats dels ustries i dels Borbons), tpic dels antics alcssers espanyols. 

Destaquen el scol de granit, un mur de rajola i el sostre. Les portes i les finestres estn envoltades amb pedra llaurada. Destaca la portada principal i els jardins.

De poca de Felip II sn les cobertes de pissarra i els emplomats, realitzades per oficials flamencs i plomers anglesos. Fou un dels primers edificis d'Espaa amb sostre de pissarra.

Interior.

El palau albergava importants obres pictriques i elements decoratius de gran valor fins a l'incendi del segle XVII. Malgrat tot, de l'poca de Felip II es conserva un sostre pintat per Gaspar Becerra i de la de Felip III les pintures realitzades per Carducho i Cabrera.

Al segle XVIII, les seves dependncies foren dotades amb una rellevant col.lecci de tapissos, elaborats a la Reial Fbrica de Madrid, a partir d'esbossos de Francisco Bayeu, Castillo i Goya.

Els quadres ms destacats del palau sn el Retrat d'Isabel la Catlica, de Joan de Flandes, i el Retrat d'En Joan Josep d'ustria a cavall, de Josep de Ribera, a ms d'obres d'Antonio Moro, Hieronymus Bosch, Snchez Coello, Lucas de Heere i Sofonisba Anguissola. 

Al incendi de 1604, es cremaren importants llenos de la col.lecci de Felip II, per no la Venus de El Pardo, de Tiziano, actualment en el Museu del Louvre.

El mobiliari correspn als segles XVIII i XIX, aquestes ltimes d'estil Imperi. 

Arquitectnicament, l'escalinata dissenyada per Francesc Sabatini i el Pati dels Borbons sn els elements ms interessants de l'interior del palau.

Entorn.


Al voltant del Palau Reial de El Pardo, es fou desenvolupant un conjunt monumental, impulsat per la corona, en el que destaquen els segents edificis:

Quinta del Duc del Arco. Esta finca alberga un palauet, una casa de labor i uns jardins amb grups escultrics i fonts d'artifici. Fou donada en 1745 als reis Felip V i Isabel de Farnesio. Dintre del palauet, destaca la decoraci, amb uns murals de paper pintat, el mobiliari, les pintures i les catifes, de l'poca de Ferran VII i Isabel II.

Casita del Prncipe. s un palauet d'esbargiment del segle XVIII. El seu autor fou l'arquitecte Joan de Villanueva, que va comenar les obres en 1784. Fou residncia de Joan Carles I abans del seu casament.

Convent dels Caputxins d'poca de Felip III, amb notables obres pictriques (La Virgen de los ngeles, de Francisco Ricci) i esculptriques (Crist de El Pardo, de Gregorio Fernndez).

El Palau Reial de El Pardo es troba en un enclau d'alt valor paisatgstic  i mediambiental. El Monte de El Pardo es troba protegit i est considerat com un dels boscos mediterrnis millor conservats d'Europa.

Articles relacionats.
Patrimoni Nacional;
Col.lecci Rolls Royce Phantom IV de Patrimoni Nacional;

Enllaos externs.

Informaci i galeria fotogrfica del Palau Reial de El Pardo en la pgina web oficial de Patrimoni Nacional;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410723" title="Microscopi simple" nonfiltered="3755" processed="3739" dbindex="158786">


Un microscopi simple o lupa s aquell que noms utilitza un lent d'augment. 

L'objectiu per observar es colloca entre el focus i la superfcie de la lent, donant una imatge: virtual, dreta i augmentada. 

L'holands Anton Van Leeuwenhoek, va construir microscopis molt eficaos basant-se en una sola lent. Aquests microscopis no patien les aberracions que limitaven tant la eficcia del primers microscopis compostos, com els que feia servir Robert Hooke, i produen una ampliaci de 300 vegada; grcies aix Leeuwenhoek va ser capa de descriure per primera vegada els bacteris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410727" title="Jupet" nonfiltered="3756" processed="3740" dbindex="158787">

El Jupet s una pea de roba tradicional sense mnigues amb escot i cordat amb botons de dalt baix, que cobreix el cos adaptat a ell des dels muscles fins a la cintura. Pot dur coll amb tireta alta acompanyat de solapes triangulars, botons de llaut o plata, teixits de sedes vistosa i velluts amb ratlles flors o un altre tipus de dibuixos.

A Catalunya i el Pas Valenci s'ha conservat com a part del patrimoni de la cultura popular en els balls i danses tradicionals.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410728" title="Pat Hingle" nonfiltered="3757" processed="3741" dbindex="158788">
Pat  Hingle, com va ser conegut Martin Patterson Hingle (Denver, Colorado, 19 de juliol de 1924   3 de gener de 2009) va ser un actor estatunidenc.

Ea fill d'una mestra d'escola i d'un contractista d'obres, va estudiar a la Universitat de Texas. L'any 1960 va estar a punt de protagonitzar juntament amb Jean Simmons el film Elmer Gantry (paper que desprs va interpretar Burt Lancaster), per un fatal accident li va impedir de fer-ho. En un intent de sortir d'un ascensor que quedar aturat entre dos pisos, va perdre l'equilibri i va caure d'una alada de 15 metres. Es va fracturar el crani, el canell, el maluc, la major part de les costelles del costat esquerre, la cama esquerra en tres llocs i va perdre el dit xic de la m esquerra. Durant dues setmanes va estar entre la vida i la mort; la seva recuperaci va durar ms d un any.

Hingle era conegut per interpretar papers de jutge, oficial de policia i altres representants de l'autoritat. Un dels seus papers ms notables va ser el de pare del personatge interpretat per Warren Beatty a Esplendor a l'herba (1961). Probablement, el paper ms conegut s el del comissari Gordon en el film Batman (1989) i a les seves tres seqeles. Hingle t una llarga llista d'aparicions a la televisi i a diversos films que es remunten al 1948. Entre la seva variada filmografia destaquen Pengem-los ben amunt (1968), Impacte sobtat (1983), La venjana de Red Ryder (1979), La rebelli de les maquines (1986), Els estafadors (1990) i Els Muppets a l'espai (2000). Juntament amb Michael Gough, que va interpretar el paper del majordom Alfred Pennyworth, s un dels nics actors que apareixen sempre als primers quatre films de Batman.

Referncies.
Obituari del diari Avui 11-12009.-pag. 34.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410729" title="Ciclotr" nonfiltered="3758" processed="3742" dbindex="158789">

En la fsica de partcules, cclotro s un equipament en el qual un feix partcules pateix l'acci d'un camp elctric amb una freqncia alta i constant i un camp magntic perpendicular esttic.
 
Va ser inventat el 1929 per Ernest Lawrence que el va fer servir en experiments amb partcules com 1 MeV (Un Mega elctron-Volt).
Configuraci.
Un cclotr t dos elctrodes amb la forma d'una "D", que sn buits i semicirculars. El seu muntatge s dins una cambra de buit entre els dos pols d'un electroim. Els protons, deuterons (Nucli d'una tom de deuteri, constitut per un prot i un neutr), comencen a moure's en l'interior dels elctrodes en forma de D. 
Acceleraci.
En l'inici del moviment s injectada una diferncia de potencial alternada d'alta freqncia i potncia en els elctrodes la freqncia de ressonncia dels quals s propera a la de circulaci inica, produnt aix salts d'augment de velocitat.Cada vegada que les partcules passen d'un elctrode a l'altre aquestes adquireixen una trajectria en forma d'espiral.

Focalitzaci i correcci de la trajectria.
Degut a la prdua de focus cal un sistema de focalitzaci per a forar el ions a una trajectria predeterminada evitant d'aquesta manera la prdua inica per espiralament cosa que s'aconsegueix mitjanant una repolaritzaci forada (amb bobines) a travs de la variaci radial negativa del camp magntic que finalment aconseguir una trajectria de la partcula estable que no permetr que aquesta es perdi fora de l'accelerador ja que la trajectria pot ser de centenars a milers de metres.

Augment de massa i l'efecte relativstic.
La correcci de la trajectria per a la focalitzaci del feix inic sumat a l'efecte relativstic causa un augment de massa en les partcules ( a l'augmentar l'energia) per l'error inflacionari a cada volta es limita l'energia mxima de la partcula.

Per a resoldre el problema de l'error exponencial o inflacionari cal variar la freqncia aplicada als elctrodes en forma de  D i aix alterar la focalitzaci inica. Per a tal cosa es va desenvolupar el sincrociclotr.

Referncies.
IPEN ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410732" title="Sant Valent de Mur" nonfiltered="3759" processed="3743" dbindex="158790">


Les runes de la capella de Sant Valent de Mur sn dalt d'un tur uns 10 minuts a peu del castell de Mur.

Era una esglsia romnica d'una sola nau, amb absis semicircular. Noms en queden unes rengleres, per el traat dels murs permet de veure'n perfectament la planta.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410733" title="The Fresh Prince of Bel-Air" nonfiltered="3760" processed="3744" dbindex="158791">
The Fresh Prince of Bel-Air s una comdia estatunidenca produida per la cadena NBC i emesa entre 1990 i 1996. Protagonitzada per Will Smith, qui interpretava a un noi de Philadelphia que se'n va a viure amb els seus familiars rics de Bel-Air a Los Angeles. Es van emetre 148 episodis en sis temporades.

Argument .
s una comdia que conta la vida de Will Smith que arriba a Los Angeles des de Philadelphia, on vivia amb la seva mare, per viure amb els seus tiets rics. El seu oncle Philip Banks s un advocat ric que viu en una mansi amb la seva dona Vivian i els seus tres fills Hilary, Carlton i Ashley i tamb amb el seu majordom Geoffrey.

Amb l'arribada de Will, la famlia es veu embolicada en problemes cada dia per la seva culpa. A Will li agrada ficar-se en problemes amb Carlton, que s un "nen de pap" i baixet. El millor amic de Will s Jazz, un noi pobre amb mal aspecte.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410734" title="El desafiament de les guiles" nonfiltered="3761" processed="3745" dbindex="158792">

El desafiament de les guiles (Where Eagles Dare) s una pellcula britnico-estatunidenca dirigida per Brian G. Hutton, estrenada el 1968 i doblada al catal.

Argument.
El 1944, un escamot britnic s llenat en paracaigudes a ustria, a  prop del poble de Werfen, en el land de Salzburg (en els Alps austracs a menys de 40 km al sud-est de Berchtesgaden i del niu d'guiles de Hitler a Baviera) per recuperar un general americ, presoner en la fortalesa nazi de  Hohenwerfen (el castell de les guiles). L'angls John Smith s el cap de l'expedici, formada per set homes i una dona, que ser la primera a introduir-se al castell, fent-se passar per una cambrera. Per sembla que alguns juguen doble joc, o ms... 

Repartiment.
 Richard Burton : Major Jonathan Smith;
 Clint Eastwood : Tinent Morris Schaffer;
 Mary Ure : Mary Elison;
 Patrick Wymark : Coronel Wyatt Turner;
 Michael Hordern : Rolland;
 Donald Houston : Capit James Christiansen;
 Peter Barkworth : Edward Berkeley;
 William Squire : Capit Philip Thomas;
 Robert Beatty : General George Carnaby;
 Brook Williams : Sergent Harrod;
 Neil McCarthy : Sergent Jock MacPherson;
 Vincent Ball : Carpenter;
 Anton Diffring : SS-Standartenfhrer Kramer;
 Ferdy Mayne : General Rosemeyer;
 Derren Nesbitt : SS-Sturmbandfhrer Von Hapen;
 Ingrid Pitt : Heidi;

Al voltant de la pellcula.
 Aquesta pellcula va inspirar la can d'Iron Maiden del mateix nom que la pellcula  (Where Eagles Dare ) a l'lbum  Piece of Mind  (1983).

 El trimotor Ju 52 que es veu al comenament i al final s un dels tres que t l'aviaci sussa i que mant amb molta cura. Per a la pellcula va ser repintat seguint les fotos i esquemes publicats a partir de 1962 per l'historiador especialitzat Balcke. Va mantenir aquesta decoraci durant molts anys, pels turistes. Remarcar que  Iron Maiden  era el malnom donat pels anglesos al Ju 52. ;

 L'helicpter alemany igualment destrut pels herois s una pura invenci dels guionistes. La Luftwaffe va tenir una esquadrilla d'helicpters per noms a partir de febrer de 1945 i el model n'era molt diferent (birotor); el salvament a  muntanya va ser el seu nic s. ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Filmant localitzacions;
 Where Eagles Dare homepage (no oficial);
 El desafiament de les guiles a eastwoodclint.free.fr;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410736" title="El color dels diners" nonfiltered="3762" processed="3746" dbindex="158793">

El color dels diners (The Color of Money) s una pellcula estatunidenca dirigida per Martin Scorsese, estrenada el 1986, adaptaci de la novella homnima de Walter Tevis. s la continuaci de la pellcula The Hustler de 1961, dirigida per Robert Rossen. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.
Eddie Felson, anomenat "Fast Eddie", s un vell jugador de billar que s'ha retirat sota la pressi d'uns gngsters. Coneix Vincent, un jove i prometedor jugador de billar que li reflecteix una jove imatge d'ell mateix. Eddie li proposa ensenyar-li els secrets del billar i d'esdevenir un pro de l'arnaque. Desprs d'alguns dubtes, Vincent accepta i Eddie els porta a ell i la seva amiga Carmen a un recorregut per les sales de billars del pas. Tanmateix, la tendncia de Vincent a fanfarronejar massa del seu talent els fa perdre molts diners i es barallen. Finalment en el moment d'un gran torneig, Vincent li dna una bona lli a Eddie. 

Msica. 
Eric Clapton   (can It's In The Way You Use It)  ;
Don Henley   (can Who Owns This Place?)  ;
Danny Kortchmar   (can Who Owns This Place?)  ;
Robert Palmer   (can Let Yourself in for It)  ;
Robbie Robertson   (can Don't Tell Me Nothin)  ;
J.D. Souther   (can Who Owns This Place?)  ;
Jerry Williams   (can Standing on the Edge)  ;
Gene de Paul   (can I'll Remember);

Repartiment.
Paul Newman : Fast Eddie Felson ;
Tom Cruise  :  Vincent Lauria ;
Mary Elizabeth Mastrantonio  : Carmen ;
Helen Shaver : Janelle ;
John Turturro : Julian ;
Forest Whitaker : Amos;
Bill Cobbs : Orvis;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 1987 Oscar al millor actor per Paul Newman;

 Nominacions . 
 1987;
 Oscar a la millor actriu secundria per  Mary Elizabeth Mastrantonio;
 Oscar a la millor direcci artstica per Boris Leven i Karen O'Hara ;
 Oscar al millor gui adaptat per Richard Price ;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Paul Newman;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per  Mary Elizabeth Mastrantonio;
Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410737" title="Microscopi de camp fosc" nonfiltered="3763" processed="3747" dbindex="158794">


El microscopi de camp fosc utilitza un feix de llum molt intens en forma de conus buit concentrat sobre la mostra. L'objectiu illuminat dispersa la llum i es fa aix visible contra un fons fosc que t redera, com les partcules de pols illuminades en un raig de sol que es cola per una escletxa. Per aix les porcions transparents de la mostra queden fosques, mentre que les superfcie i les partcules es veuen brillants, per la llum que reben i dispensen en totes les direccions, includes la de l'eix ptic que connecta la mostra amb la pupilla de l'observador. Aquest forma d'illuminaci s'utilitza per analitzar elements biolgics transparents i sense pigmentar, invisibles en la illuminaci normal.

T una gran utilitat en la microbiologia d'aiges per observar microorganismes vius.

L'objectiu rep la llum dispersa o refractada per les estructures de la mostra. Per aconseguir-ho, el microscopi de camp fosc est equipat amb un condensador especial que illumina la mostra amb una llum forts indirecta. En conseqncia el camp visual s'observa enredera de la mostra com un fons fosc sobre el qual apareixen petites partcules brillants de la mostra que reflecteixen part de la llum cap l'objectiu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410743" title="Els millors anys de la nostra vida" nonfiltered="3764" processed="3748" dbindex="158795">

Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives) s una pellcula estatunidenca dirigida per William Wyler, estrenada el 1946, i doblada al catal.



Argument.
El 1945, acabada la Segona Guerra mundial, el dest reuneix tres soldats a l' avi B-25 que els porta a Boone City, la seva ciutat natal. Es tracta del sergent d'infanteria Al Stephenson, del capit d'aviaci Fred Derry i del marine Homer Parrish. Tots tres estan impacients per tornar-hi, tot i que comparteixin la mateixa inquietud a la idea de reprendre una vida normal... 







Repartiment.
 Myrna Loy : Milly Stephenson  ;
 Fredric March  : Al Stephenson ;
 Dana Andrews : Fred Derry  ;
 Teresa Wright : Peggy Stephenson ;
 Virginia Mayo : Marie Derry ;
 Cathy O'Donnell : Wilma Cameron ;
 Harold Russell : Homer Parrish ;
 Hoagy Carmichael : Oncle Butch ;

Al voltant de la pellcula.

 Harold Russell que va rebre dos Oscars per a la seva interpretaci d'Homer Parrish, no era un actor professional. s durant la Segona Guerra mundial, mentre era paracaigudista, que va perdre, el 6 de juny de  1944, l's de les seves dues mans manipulant  TNT. L'armada l'escull per rodar una pellcula d'instrucci titulada Diary of a Sergeantil. William Wyler va decidir de contractar-lo desprs de veure la pellcula, fent del personatge d'Homer Parrish no un discapacitat sin un amputat.
 De la pellcula es va fer un remake per a la televisi el 1975 :Returning Home  de Daniel Petrie, en el qual Tom Selleck reprn el paper de Dana Andrews. ;
 En el Top 100 de l'American Film Institute, la pellcula s classificada al trenta-set lloc,  que la fa segons l' American Film Institute (AFI), una de les cent millors pellcules  americanes de la histria del cinema.

Premis.
 La pellcula va guanyar deu oscars el 1946;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per  Fredric March;
 Oscar al millor director  per  William Wyler ;
 Oscar al millor muntatge;
 Oscar al millor gui adaptat per  Robert E. Sherwood;
 Oscar d'honor per Harold Russell;
 Oscar al millor actor secundari  per  Harold Russell ;
 Oscar a la millor direcci artstica;
 Oscar a la millor fotografia per Gregg Toland;
 Oscar a la millor banda sonora per  Hugo Friedhofer;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 The Best Years of Our Lives Argument i anlisi al web de Tim Dirks.
  The Best Years of Our Lives article al Reel Classics. Inclou MP3s.
 The Best Years of Our Lives al loc Golden Years.
  Els millors anys de la nostra vida a Allocin;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410744" title="Microscopi de contrast de fase" nonfiltered="3765" processed="3749" dbindex="158796">
El microscopi de contrast de fase s un microscopi que t un condensador especial en forma de xarxa cristallina que fa que els feixos lluminosos procedents de la font de llum es subdivideixin en infinits feixos que a l'arriba a la preparaci contrasten millor els objectes a observar.

Aquest microscopi permet observar estructures internes per per aix la mostre ha de ser molt fina.

Hi ha una variant d'aquest microscopi que es el microscopi de contrast de fase interdiferencial el qual fa que el petits subfeixos de llum a l'arriba a la preparaci interaccionen entre si, millorant la qualitat de la visi de les estructures internes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410749" title="Gaffer" nonfiltered="3766" processed="3750" dbindex="158797">

Cinta adhesiva: una cinta utilitzada al cinema, vegeu Gaffer (cinta).
Cinema: tcnic d'iluminaci, vegeu Gaffer (tcnic cinema).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410751" title="Gaffer (cinta)" nonfiltered="3767" processed="3751" dbindex="158798">
 
Gaffer s el nom genric donat a la cinta adhesiva utilitzada a la indstria del cinema, a la televisi, en escenaris de  (msica i teatre) i altres activitats de l'espectacle i de la diversi.

El color de la cinta adhesiva s sovint negre mat, i aix es barreja amb el color negre tradicional de les superfcies de les escenes d'espectacle. S'utilitzen altres colors, com el vermell  per prevenir o b per marcar la posici dels actors o dels cmeras. Una cinta de color blanc servir d'etiqueta als enginyers de so per escriure-hi el nom de senyals en una taula de mescla de sons.

La cinta s molt resistent als esquinos i a la tensi. Tanmateix, es desenganxa fcilment de la m, deixant molt pocs o gens de residus

El nom prov de manera versemblant de la paraula anglesa gaffer que designa el cap luminotcnic d'un equip de rodatge.

Vegeu tamb.
Gaffer (tcnic cinema) 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410753" title="Gaffer (tcnic cinema)" nonfiltered="3768" processed="3752" dbindex="158799">
Un gaffer en la indstria del cinema s el cap del departament elctric, responsable de l'execuci (i de vegades el disseny) de la illuminaci en una producci. En l'angls britnic el terme gaffer fa molt de temps volia dir home vell , o el capats d'una brigada d'obrers. El terme tamb s'utilitzava per descriure als homes que ajustaven les llums en el teatre angls i els homes que collocaven fanals, amb el "gaff" que feien servir, un pal amb un ganxo en el seu final.

De vegades el gaffer surt als crdits com Chief Lighting Technician (CLT). ( Cap Tcnic d'Illuminaci).
Els gaffers experimentats poden coordinar la feina sencera d'illuminaci, informar del millor  moment de dia i condicions per la fotografia, i gestiona recursos tan diversos com generadors elctrics, llums, cables, i m d'obra. Els gaffers sn responsables de saber el color apropiat del gel (revestiment de plstic) que cal posar als llums o finestres per aconseguir una varietat d'efectes, com transformar el migdia en una posta de sol bonica. Poden recrear el parpellejar de llums en un metro, el  moviment de la llum dins d'un avi que cau, o el pas de la nit al dia. 

Normalment, el gaffer fa informes al Director de Fotografia o, en televisi, al Director d'Illuminaci. Els Directors respectius sn responsables del disseny d'illuminaci global, per ell o ella poden donar una mica de o molta llibertat al gaffer en aquestes matries, depenent de la seva relaci laboral. 

Origen.
L'origen exacte de  gaffer  no s clar. Hi ha, tanmateix, unes quantes hiptesis:

Els primers estudis de cinema eren noms amb "llum solar disponible", i  hi tenien plafons articulats al sostre dels edificis dels estudis que es podrien prmer de la planta estant amb llargs "gaff",  pals per obrir la llum del sol que es necessitava. Com que la Terra es mou  contnuament,  aquests plafons necessitaven ser reorientats ("gaffed") desprs de cada presa. Quan els instruments d'illuminaci elctrics es van convertir en un equip estndard, els operadors d'illuminaci es coneixien com electricistes mentre els tcnics d'illuminaci ms vells, ms experimentats encara es coneixien com a gaffers. Finalment venia a significar alg al crrec d'illuminaci. 

Una altra hiptesi: les primeres pellcules utilitzaven principalment llum natural, que els tramoistes controlaven amb roba de tendes grans que utilitzen pals llargs anomenats gaffs (un gaff s un tipus de pal en un vaixell de vela), o un pal amb un ganxo a l'extrem per ajudar a portar xarxes o peix gran a bord.

Referncies.


Vegeu tamb.
Gaffer (cinta) 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410755" title="Gran rombi-cosidodecedre" nonfiltered="3769" processed="3753" dbindex="158800">

En geometria, el gran rombi-cosidodecedre s un dels tretze poledres arquimedians.

T 62 cares, 30 de les quals sn quadrades, 20 hexagonals i 12 decagonals, 180 arestes i a cadascun dels seus 120 vrtex i concorren una cara quadrada, una hexagonal i una decagonal.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un gran rombi-cosidodecedre tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:
;
;

 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del gran rombi-cosidodecedre s el icosedre hexakis.
 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del gran rombi-cosidodecedre t 120 elements; el grup de les simetries que preserven les orientacions s el grup icosedric . Son els mateixos grups de simetria que per l'icosedre i pel dodecedre.

 Poledres relacionats .
El gran rombicosidodecedre es pot obtenir truncant simultniament els vrtex i les arestes tant de l'icosedre com del dodecedre.

Les vint cares hexagonals i dels dotze cares decagonals del gran rombicosidodecedre descansen sobre els plens de les cares d'un icosedre i d'un dodecedre respectivament. En canvi les trenta cares quadrades descansen sobre els mateixos plans que les cares d'un triacontedre rmbic, que s el poledre dual del icosidodecaedre.

EN altres paraules, unint els centres dels decgons s'obt un icosedre, unint els centres dels hexgons s'obt un dodecedre i unint els centres dels quadrats icosidodecedre.



 Vegeu tamb .
 Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410756" title="Llarga durada" nonfiltered="3770" processed="3754" dbindex="158801">

 Historiografia;
 La llarga durada (longue dure) s un terme usat per l'escola historiogrfica francesa dels Annales;
 Msica;
 Un disc de llarga durada s un disc de vinil de mida gran, i en els quals es pot enregistrar, en format analgic, un mxim d'uns 20-25 minuts de so per cara.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410758" title="Centcames" nonfiltered="3771" processed="3755" dbindex="158802">



Centcames o centpeus s el nom com de diverses espcies de miripodes de la classe dels quilpodes. El nom deriva d'una de les caracterstiques ms notables d'aquests animals, la possessi de nombrosos parells de potes, per b que el nombre de potes no arriba mai les 100, sin que oscilla entre 15 i 23 parells, s a dir, entre 30 i 46 potes.

El terme centcames (o centpeus) no t cap validesa en taxonomia, ja que sota aquesta denominaci s'agrupen diferents famlies de quilpodes no relacionades entre si.

Existeix una denominaci anloga, la de milpeus, que s'aplica a les espcies de diplpodes (uns altres miripodes) amb cos allargat i cilndric. 

Caracterstiques.
El cos dels centcames consta d'un cap petit seguit d'un tronc subdividit en molts segments. Al cap hi trobem les antenes sensorial, les peces bucals i, a vegades, els ulls simples, per b que hi ha diverses espcies cegues. Les potes del primer segment del tronc estan molt modificades i transformades en dos forts ullals associats a una glndula verinosa, de manera que els centpeus sn animals verinosos; no obstant, les espcies de casa nostra no representen cap perill per a les persones.

El principals centcames.
Als Pasos Catalans, els centcames es reparteixen principalment en dos grups:

Litobiomorfs. Inclou els centcames amb 15 parells de potes.

Escolopendromorfs. Inclou els centcames amb 21 a 23 parells de potes. Dins aquest grup s'inclouen les escolopendres, els centcames ms grans a casa nostra, que poden infringir una mossegada molt dolorosa, per en cap cas mortal, com de vegades s'exagera.;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410759" title="Microscopi de llum polaritzada" nonfiltered="3772" processed="3756" dbindex="158803">
Els microscopis de llum polaritzada sn microscopis als que se'ls ha afegit dos polaritzadors (un entre el condensar i la mostra i l'altre entre la mostra i l'observador), el material que s'usa s el cristall de quars i un cristall de Nicol que noms deixen passar la llum que vibra en un nic pla (la llum polaritzada).

Alguns compostos orgnics responen a l'efecte de la llum, aquests tenen un alt grau d'orientaci molecular (substncies anistropes), que fan que la llum que l'atravessa es pugi fer-la en determinats plans vibratoris atmics. El prima Nicol permet el pas de la llum en un sol pla, aix que el quars gira la posici de polaritzaci, facilitant la identificaci de substncies que extingeixen la llum. El fenomen de l'extinci de llum causada per poder identificar millor substncies cristallines o fibroses (com el citosquelet, substncies amiloides, asbest, collagen, cristalls d'urato, queratina, slice, i altres d'origen exgena.

Sn els microscopis usats quan es vol obtenir una imatge per desprs publicar-la.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410761" title="Pont aval" nonfiltered="3773" processed="3757" dbindex="158804">


El pont aval s un pont situat a Pars. Es tracta del darrer pont que travessa el Sena a la capital quan se segueix el curs del riu.

El pont aval est situat a l'est dels 15 i 16 districtes, a nivell dels quais d'Issy-les-Moulineaux i de Saint-Exupry; es tracta d'un pont exclusivament per a autombils, utilitzat pel boulevard priphrique.

La seva longitud total de 313 m el fa el ms llarg de Pars, s germ del pont amont i va ser inaugurat el 1968. No porta d'altra banda cap nom oficial, la designaci aval (riu avall) li ha estat consagrat degut al seu s.

Enllaos externs.


 Ponts de Pars a Paris.fr;
 Structurae;
 Laboratori central dels ponts i les calades;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410764" title="Vallalta (desambiguaci)" nonfiltered="3774" processed="3758" dbindex="158805">

Geografia;
 La Vallalta s una muntanya del Pallars Sobir;
 La Vallalta s una vall que circula per la serra de Marina;
 La riera de la Vallalta s una riera que circula per la serra de Marina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410766" title="Palau Reial de Riofro" nonfiltered="3775" processed="3759" dbindex="158806">


El Palau Reial de Riofro, situat al terme municipal de La Losa, a la provncia de Segvia, s una de las residncies de la Famlia Reial Espanyola. La seva titularitat i administraci correspon a l'ens Patrimoni Nacional que gestiona els bens de l'Estat al servei de la corona. 

El palau es d'estil italianitzant de planta quadrada i tres pisos d'altura, dissenyat per l'arquitecte itali Virgilio Rabaglio seguint l'estil del Palau Reial de Madrid. Resulta d'inters el Museu de Caa, el pati interior, la escalinata d'honor, la capella i la col.lecci d'escultures, pintures, tapissos i mobiliari.
Es troba envoltat per boscos de daines i crvols.

 Historia .
 
La reina Isabel de Farnesio, segona muller de Felip V, desitjava que el seu fill Carles ascendira al tron d'Espanya, per, seguint l'ordre dinstic, abans els corresponia als dos fills majors del rei, Llus i Ferran, ambds fills de la seva primera muller. No obstant la reina no es resign a perdre la seva influncia poltica i les seves ingerncies a la governaci de l'Estat fou gran.
Llus I ascend al tron en 1724 per l'abdicaci del rei, per va morir als sis mesos de comenar el seu regnat, en agost d'aquest any. Felip V va reassumir la Corona, que cenyiria fins la seva mort en 1746. Aquest any va ascendir al tron Ferran VI, qui, fatigat per les interferncies de la reina mare Isabel de Farnesio, li va permetre construir un palau per a mantenir-la allunyada de la Cort. Isabel de Farnesio man construir el palau en 1751 en un antic vedat de caa en la provncia de Segvia. 

Abans de finalitzar les obres, Ferran VI va morir sense descendncia i Isabel de Farnesio va veure complit el seu somni i el seu fill Carles III, aleshores rei de Npols fou cridat per a assumir el tron d'Espanya. Desaparegu, per tant, la necessitat de traslladar-se a Riofro i malgrat que es finalitz la construcci del Palau, la reina mai va residir en ell.

El Palau fou utilitzat pels successius sobirans espanyols quan anaven a caar als boscos de Riofro. Habitaren el palau de forma habitual el rei consort Francesc d'Asss de Borb, retirat a Riofro fart de les infidelitats de la reina Isabel II, i tamb Alfons XII, durant el dol per la mort de la seva muller Maria de la Merc.

 Enllaos externs .
 El Palau de Riofro en la pgina web de Patrimoni Nacional ;
 El Palau de Riofro en Google Maps ;
 Dades i horaris de visita (a Conocersegovia.com);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410767" title="Castell de Montllobar" nonfiltered="3776" processed="3760" dbindex="158807">

El  Castell de Montllobar s un castell medieval, d'poca romnica, del despoblat de Montllobar, situat a l'oest del poble de Fgols de Tremp, dins de l'antic terme de Fgols de Tremp i l'actual de Tremp.

Del castell, en queda una torre rodona, escapada i malmesa, amb la porta a 6 m. d'alada.

L'aparell s de carreus petits, aplanats, disposats en filades regulars.

Fa 7 metres de dimetre exterior, 1,9 m. de gruix dels murs i 7,5 metres d'alada mxima conservada.

Formant part del mateix castell, hi ha les restes d'un poblat medieval

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Montllobar". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410768" title="Ramon O'Callaghan i Tarrag" nonfiltered="3777" processed="3761" dbindex="158808">
Ramon O'Callaghan i Tarrag (Benissanet, 1798 - Montpeller, Frana, 11 d'abril del 1844) fou un oficial de les forces que lluitaven a favor de la causa carlina, servint a les ordres de Cabrera durant la Primera Guerra Carlina.

O'Callaghan, membre d'una famlia amb ascendncia irlandesa una branca de la qual s'havia installat a la localitat de Benissanet (Ribera d'Ebre), va ser militar professional durant el regnat de Ferran VII. Va participar en la campanya contra el Trienni Constitucional i en la Guerra dels Malcontents el 1827, per la qual cosa hagu d'exiliar-se a Frana.

En esclatar la Primera Guerra Carlina el 1833, es va unir a les tropes de Cabrera, comandant el cos d'elit "1er Batall de Mra" com a coronel.  Ms endavant, fou nomenat governador carl de les capitals administratives carlines al Maestrat de Cantavella i Morella, a la qual defens durant el setge del general Ora.

El 1840 marx a l'exili amb la resta del derrotat exrcit de Cabrera, morint a Montpeller l'11 d'abril del 1844.

 Bibliografia .
Urcelay, Javier (2002). El Maestrazgo Carlista (2 Edicin). Vinars (Editorial Antinea). ISBN: 84 89555 72 - 9. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410773" title="Cyprinus" nonfiltered="3778" processed="3762" dbindex="158809">


Cyprinus s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.

Espcies.
Cyprinus acutidorsalis ;
Cyprinus barbatus ;
Carpa (Cyprinus carpio) ;
Cyprinus centralus ;
Cyprinus chilia ;
Cyprinus cocsa ;
Cyprinus dai ;
Cyprinus daliensis ;
Cyprinus exophthalmus ;
Cyprinus fuxianensis ;
Cyprinus hyperdorsalis ;
Cyprinus ilishaestomus ;
Cyprinus intha ;
Cyprinus longipectoralis ;
Cyprinus longzhouensis ;
Cyprinus mahuensis ;
Cyprinus megalophthalmus ;
Cyprinus micristius ;
Cyprinus multitaeniata ;
Cyprinus pellegrini ;
Cyprinus qionghaiensis  ;
Cyprinus rubrofuscus ;
Cyprinus yilongensis   ;
Cyprinus yunnanensis ;

 Referncies .


Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo ;
 Fauna Europaea ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410776" title="Alimentaci a l'antiga Grcia" nonfiltered="3779" processed="3763" dbindex="158810">


L'alimentaci a l'Antiga Grcia es fonamentava en el pa de blat, el vi, oli d'oliva, el porc i els embotits, l's d' herbes aromtiques i la cuina del peix.

Menjaven asseguts en bancs d'on deriva el nom de banquet. El mateix pa podia servir de plat per amb ms freqncia utilitzaven estris de terrissa o de metall. No coneixien la forquilla per si el ganivet i la cullera.

 Pa i pastissos .

Els cereales (      / s tos) constitueixen la base de l'alimentaci grega, principalment el blat i l' ordi encara que aquest es reservava per alimentar els animals. Tamb s'utilitzaven el sgol i l'espelta. Del blat se'n feia smola, utilitzada per a ser bullida i tamb farina (        / aleata). La farina amassada amb llevat i al forn servia per fer un pa simple o amb formatge i mel. 

Els pans adoptaven diverses formes i composicions: de motlle, pa de llet (a la Capadcia), trenes, quadriculats,pla sense llevat, pa de sgol etc.

A Rodes es fabricaven galetes, a fes, el hemiarton, la forma de mitja lluna del qual es feia en honor d'Artemisa, deessa de la lluna.

Plakon era una mena de galeta de farina de civada amb l'afegit de formatge blanc i mel.

Hi havia altres pastissos molt imaginatius que s'acostumaven a fer per les grans festes

 Fruites i llegums .
Els cereals es servien sovint amb un acompanyament anomenat genricament      / pson.Que en l'poca clssica es tracta ms aviat de verdures cols, cebes, llenties, faves (sovint en pur com li agradaven a Heracles segons Aristfanes) i salsa de peix (garum). Les olives tamb eren una guarnici.

A la ciutat les verdures fresques eren cares i es consumien poc, per aix sovint es feien servir verdures dessecades. 

Els fruits frescs o secs es menjaven en les postres. Eren principalment la figa, la magrana, la nou i l'avellana. 

Un grapat de figues fresques o seques feia un menjar molt nutritiu a la que si de as s'afegia llet quallada amb suc de figues o pa. Aliment d'atletes per excellncia, en dir Plat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410777" title="Manuel Bronchud i Guisoni" nonfiltered="3780" processed="3764" dbindex="158811">
Manuel Bronchud i Guisoni (Barcelona, 21 de desembre de 1923) s un actor de teatre i cinema catal.

Recorregut professional.
Teatre.
 1973. TV 2000 de Manuel Medina. Estrenada al Martin's caf-teatre de Barcelona.
Cinema.
 1956. Pasin bajo el sol. Director: Antonio Isasi-Isasmendi.
 1957. Su desconsolada esposa. Director: Miguel Iglesias.
 1959. Diego Correntes. Director: Antonio Isasi-Isasmendi.
 1960. Llama un tal Esteban. Director: Pedro Luis Ramrez.
 1961. Julia y el celacanto. Director: Antonio Momplet.
 1962. El amor de los amores. Director: Juan de Ordua.
 1962. Dnde pongo este muerto?. Director: Pedro Luis Ramrez.
 1962. Han matado un cadver. Director: Julio Salvador.
 1964. La cuarta ventana. Director: Julio Coll.
 1964. Young Snchez. Director: Mario Camus.
 1964. La barca sin pescador. Director: Josep Maria Forn.
 1964. La bonda era a las doce. Director: Julio Salvador.
 1965. Estambul 65. Director: Antonio Isasi-Isasmendi.
 1965. El castigador. Director: Joan Bosch.
 1966. El primer cuartel. Director: Ignacio F. Iquino.
 1966. I cinque della vendetta. Director: Aldo Florio.
 1967. Un homme  abattre. Director: Philippe Condroyer.
 1968. La viudita Ye-Y. Director: Joan Bosch.
 1968. La Mini ta. Director: Ignacio F. Iquino.
 1969. Legge della violenza: Tutti o nessuno. Director: Gianni Crea.
 1969. Turistas y bribones. Director: Fernando Merino.
 1981. Un milln por tu historia. Director: Ignacio F. Iquino.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410783" title="Castell de Claramunt" nonfiltered="3781" processed="3765" dbindex="158812">

El Castell de Claramunt (o Despoblat de Claramunt) s un castell medieval, d'poca romnica, del poble de Claramunt, situat a l'extrem sud-est del poble. Pertany a l'antic terme de Fgols de Tremp, actualment del de Tremp.

Noms se'n conserven fragments de torres i muralles.

 Bibliografia .
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Claramunt". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410792" title="Operaci Salm" nonfiltered="3782" processed="3766" dbindex="158813">
L'Operaci Salm s el nom amb que va anomenar Luis Carrero Blanco l'estratgia per aconseguir que el general Francisco Franco designs com a successor seu a Joan Carles de Borb.

Van ser els ministres de l'Opus Dei encapalats per Lus Carrero Blanco i Laure Lpez Rod els que idearean aquesta operaci que comptava amb l'oposici de diverses persones del rgim la qual cosa unida a l'habitual lentitud decissria del general Franco portaren a donar aquest nom a la seva estratgia ja que s'havia de tenir la mateixa pacincia que amb la pesca del salm.

Referncies.
Historia y Vida, nmero especial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410794" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3783" processed="3767" dbindex="158814">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 17 i 20 de setembre de 1988 a la Piscina Olmpica Jamsil.

Comits participants.
Participaren un total de 89 saltadors, 49 homes i 40 dones, de 31 comits nacionals diferents.



Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1988;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410797" title="Gurp de la Conca (antic municipi)" nonfiltered="3784" processed="3768" dbindex="158815">
Aquest article s sobre l'antic municipi d'aquest nom. Per al poble, vegeu Gurp .;

Gurp de la Conca, o Sant Andreu de Gurp s un antic municipi del Pallars Juss agregat l'any 1970 al terme municipal de Tremp. Amb aquesta annexi, el terme pallars ms petit, Tremp, fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fgols de Tremp, Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya  i Vilamitjana, i es convert en el de ms extensi, del Pallars Juss i de tot Catalunya.

Tenia la seva capitalitat en el poble de Gurp i comprenia, a ms, els pobles de Sant Adri, Santa Engrcia i Tendrui, a ms de les bordes de Seix i, actualment, una part del campament militar General Martn Alonso, de l'Acadmia General Bsica de Suboficials de Talarn.

L'antic terme est situat a ponent i al nord-oest de la ciutat de Tremp, i est separat d'ella per una llenca de terreny del terme municipal de Talarn, que envolta tota la ciutat de Tremp.

 Geografia .
 Descripci del terme .
 El permetre .
L'extrem nord-est de l'antic terme de Gurp de la Conca s, alhora, l'extrem nord-est de l'actual terme de Tremp. s un punt a 810 m. alt. al nord-oest, per la carena, del cim de Sant Pere Mrtir, de 807 m. alt., que s just al nord-oest de Sals de Pallars, municipi amb el qual s termenal en aquest lloc. Des d'aquest punt, el termenal parteix cap al sud-oest, travessant en lnia recta la vall del barranc de les Bruixes (que travessa a 697 m. alt) i puja a la carena de l'altre costat de la vall, on hi ha el Serrat dels Anganets, de 756 m. alt., on es troben els dos termes esmentats fins ara amb el de Talarn. La lnia de terme puja per una carena, sempre cap al sud-oest, a la Tossa, de 887 m. alt. A la Tossa el lmit municipal tor sobtadament cap al nord-oest, per anar a buscar la carena de la Serra de Costa Ampla, que segueix fins a un dels turons que la formen, de 979,6 m. alt., on fa un arc per anar a buscar la part alta de la Llau de Gavarrau. Segueix aquesta llau aiges avall, fins arribar a tocar l'Acadmia General Bsica de Suboficials de l'exrcit espanyol, que s a cavall entre els termes de Talarn i Tremp (Gurp de la Conca, abans). Cal dir que aquest darrer tros de termenal forma part dels camps de prctiques de tir d'artilleria de l'acadmia, i antigament hi havia unes grans inscripcions de carcter militarista que es veien des de molt lluny.

Quan el termenal arriba a tocar el barranc de Sers, que s on vessa la Llau de Gavarrau, segueix uns metres cap al nord-oest per la riba esquerra de la vall, per de seguida trencar cap al sud-oest, travessar l'extrem nord-oest de l'acadmia i de la plana a la carena on es troba, a 750 m. alt., i baixar altre cop a trobar un punt dels Irlassos, a prop de la Llau del Tap. En aquest indret marca gaireb un angle recte, marxa cap al nord-oest, travessa el barranc de les Maanes i s'enfila per l'Obac de Sant Miquel cap a lo Tossal de Farga, de 801 m. alt., on, altre cop, torna a trcer en angle recte, ara cap al sud-est. Segueix aix la carena, passant per damunt i a llevant de la Borda del Cisquet, i arriba a l'extrem sud de la carena, a 750 m. alt. Tornar a canviar de direcci, i emprn ara cap al sud-est, per anar a buscar, mitjanant una careneta, el curs del barranc del Joncar, que seguir fins gaireb tocar el nucli de la ciutat de Tremp.

Hi arriba en el punt que la llenca del terme de Talarn que s'interposa entre els dos sectors del terme de Tremp s ms prima, a los Seixols. En aquest lloc el termenal torna a canviar de direcci. Ara, va cap al sud-oest, segueix uns camins rurals i un tros de squia, a una alada al voltant dels 500 m. alt., i arriba a lo Sol, per on el termenal baixa a trobar el barranc de Riucs, a 484 m. alt. En aquest lloc s'acaba el lmit amb Talarn, ja que hi troba l'antic enclavat de Claret, del terme municipal antic de Tremp i, per tant, actualment ja unit amb l'antic terme de Gurp de la Conca.

Seguint aiges amunt el barranc de Riucs, cap a ponent, aviat es trobava l'antic lmit amb el terme municipal de Fgols de Tremp, actualment tamb integrat en el de Tremp. El punt on es trobaven aquests tres termes era l'afluncia del barranc de Sant Adri al de Riucs, a uns 525 m. alt., on hi ha la Font de la Salut. Aqu l'antic lmit municipal emprenia la direcci nord-oest, seguint el barranc de Sant Adri sempre aiges amunt, fins a la capalera, on hi ha la Font de la Pua, a 950 m. alt. En aquest lloc el termenal trenvaca cap a l'oest per pujar fins a dalt de la carena de la Roca de la Mola, a 1.255 m. alt. Quan arribava dalt la carena, s'acabava el termenal amb Fgols de la Conca i comenava el lmit amb l'antic terme de Sapeira), igualment dins del de Tremp, en l'actualitat.

El lmit amb Sapeira discorria un bon tros en direcci nord-est per dalt la carena, per la Roca de la Mola (1.247 m. alt.), la Serra de Sant Adri (1.281), el Pas de Cabanes (1.292) i el Gravet (1.343). Continuant sinuosament per la carena, el termenal s'enfila encara cap al nord, a buscar la Serra de Gurp: el Tossal del Codonyac, de 1.427 m. alt., lo Pico Xic (1.406), les Roques del Cod (1.408), i sempre per la carena, va agafant la direcci nord-est, sempre per la Serra de Gurp, fins que aquesta entronca amb la Serra de Llers, de la qual s el contrafort sud-occidental: la Collada de Castellet (1.472), el Caramell (1.584), i Roca Lleuda (1.588), el punt ms alt de tot l'antic terme. A Roca Lleuda es tornava a trobar un triterme: Gurp de la Conca pel sud, Sapeira per ponent, i Sals de Pallars pel nord.

Ja marcant el lmit actual entre Tremp i Sals de Pallars, de Roca Lleuda el termenal baixa per la Serra de Pallars fins trobar el barranc de Fontfreda a 1.250 m. alt., que va seguint aiges avall fins a l'Obac del Mas, a l'extrem de llevant del Serrat Gros. En aquest lloc, la lnia de terme deixa la llera del barranc i s'enfila cap a la carena que delimita la vall que seguia pel costat de migdia, on hi ha el Mas de Balust. La lnia de terme travessa la carena i el barranc segent (barranc del Mas de Balust), i va a buscar una altra carena, anomenada lo Serrat (o Serrat de Santa Maria), que ja segueix fins gaireb el final, sempre baixant cap a l'est-sud-est, fins arribar a prop de Sant Pere Mrtir, a 810 m. alt.

 Les unitats territorials .
 Gurp i Santa Engrcia .
L'antic terme de Gurp de la Conca t dues unitats clarament diferenciades, cadascuna d'elles amb dos dels pobles que formaren el municipi. La primera, ms alta i ms allunyada de Tremp, s formada per tot el circ de muntanyes que emmarquen pel nord, oest i sud-oest, l'espai on hi ha el campament militar de Talarn, l'Acadmia General Bsica de Suboficials. s el conjunt de serres perimetrals que han quedat descrites a l'apartat anterior, amb la Serra de Santa Engrcia, que baixa de Roca Lleuda, entre d'altres de ms petites.

Vertebra aquest sector el barranc de Set, anomenat dels Lleons a la part superior. Tot un circ de barrancs i llaus s'ajunten per formar el barranc central: a ponent de Gurp, el barranc de Grau, format per la Llau de Montibarri, el barranc de les Avellanes, el de Fuiet, les llaus de Postars, de Pico-xic i el barranc de Cod, que formen el barranc de les Carants, capalera del de la Plana; a llevant d'aquest poble, el barranc de Gitader, ms avall anomenat Llau de Llac, que s la caplera del barranc dels Lleons. Encara ms a llevant, al nord-est, discorre el barranc de Caramell, format a la part de dalt pels barrancs del Mol, de l'Aigera, de Llagunes i de Comes, i les llaus de Mata, de la Pleta, del Corral de Torraubella i de Font la Gurdia. Ja tot aplegat en el barranc dels Lleons, rep per l'esquerra -nord- els afluents que baixen de la Serra de Santa Engrcia, on es troba el poble d'aquest nom: barranc de Remilans i Llau del Carant Xic, Llau de Ries, Llau del Pou, Llau de la Coma. Amb la contribuci d'aquests barrancs, el barranc ja s'anomena de Sers, i emprn la part baixa del seu curs, que entra en terme de Talarn i marca la vall del nord d'aquella vila.

Al nord-est del terme, i del poble de Santa Engrcia, hi ha un parell de valls que tenen la part alta en el terme que ara es descriu i la part final en terme de Sals de Pallars. Sn les del barranc de les Bruixes, i la meitat meridional de la del barranc de Fontfreda, amb el seu afluent del barranc de la Pereta.

 Sant Adri i Tendrui .
L'altra part de l'antic terme de Gurp de la Conca s fora ms plana. Es tracta de tres valls poc marcades en el terreny, separades per dues carenes de poca alada, organitzades a l'entorn de la central, per on discorre el barranc de Tendrui. Aquest sector cont dos pobles: Tendrui i Sant Adri de Tendrui (de vegades, anomenat simplement Sant Adri).

La vall de ms al nord s la que delimita la serralada de la vila de Talarn pel seu costat meridional. est formada per la Llau del Caragol i la Llau del Tap, a les quals se'ls uneix la Llau dels Irlassos. Totes tres llaus formen el barranc de les Maanes, que entra en el terme de Talarn primer i en el de la ciutat de Tremp desprs. Delimita pel sud-oest aquesta vall la carena on hi ha lo Tossal de Farga, de 801 m. alt., a la part septentrional de la qual hi ha situades les Bordes de Seix.

A l'altra banda d'aquest serrat, s'obre la vall del barranc de Tendrui. Aquest barranc rep a la capalera el barranc de les Cambres i la Llau del Comellar, i a prop del poble de Tendrui, la Llau del Rial. El barranc de Tendrui va a abocar-se en el barranc de Riucs a prop de Claret. Delimita per ponent aquesta vall la serralada on es troben els dos pobles esmentats, Tendrui, a la part baixa, i Sant Adri, a l'alta, pobles que estan per damunt dels 700 m. alt.

La darrera vall, que noms t la meitat oriental en terme de Gurp de la Conca, s la del barranc de Sant Adri, per on discorria el termenal amb Fgols de Tremp.

 Nuclis de poblaci .
Quatre, doncs, sn els nuclis de poblaci d'aquest antic municipi. El cap era Gurp, situat a la part alta del terme, que tenia a prop i ms a llevant el poble de Santa Engrcia. A la part ms baixa i propera a Tremp, hi ha els pobles de Tendrui i Sant Adri de Tendrui (o, simplement, Sant Adri). Cadascun d'ells t el seu article especfic.

A part d'aquests quatre pobles, cal esmentar les Bordes del Seix, entre Tendrui i Gurp, i unes quantes ermites, masies i capelles.

 Histria .
Com molts altres pobles pallaresos, Gurp de la Conca t l'origen en els seus castells medievals, principalment el de Tendrui i el de Gurp. Sobretot el primer, fora documentat, tingu molta importncia en el domini de la zona de ponent de la comarca. El de Gurp est molt menys esmentat, en la documentaci conservada.

Gurp de la Conca s esmentat ja en el fogatjament del 1553, sense que sembli, emper, que constitueixin una unitat els seus quatre pobles, que sumen 33 focs (uns 165 habitants). El mateix passa amb els censos posteriors, on sumen 190 habitants el 1718, i 730 el 1860, moment en qu sembla arribar al mxim obtingut al llarg de la histria. Posteriorment, comena la davallada: 508 el 1900, 422 el 1920, 377 el 1930, 261 el 1950, 186 el 1960 i 65 el 1970, en el moment d'unir-se a Tremp. Desprs, encara va continuar el descens el 1981, quan s'arrib a 21 habitants, i darrerament sembla que hi ha hagut una lleugera remuntada: el 2006 sn 41.

Fins a la creaci dels municipis el 1840, els diferents pobles d'aquest antic terme formaven entitats administratives autnomes, llevat de Tendrui, que era un agregat de Gurp.

 Activitat econmica .
L'economia tradicional de Gurp de la Conca era, si fa no fa, com la resta de municipis pallaresos: blat, sgol, ordi, civada, trepadella, vi i oli. A ms, a Sant Andreu hi havia una mica d'horta, i s'hi collien, a ms d'hortalisses, llegums i fruita. Actualment prcticament ha desaparegut el vi, mentre que s'hi han afegit ametllers, que alternen amb les oliveres.

De ramaderia, el que abundava ms era bestiar de llana, cabres i bous per a llaurar. De cacera, conills, llebres i perdius, a ms de llops, dels quals encara es conserva memria avui dia. En l'actualitat, noms s productiva una moderna granja de vaques.

L'activitat industrial, preindustrial, de fet, es redua a un mol de farina a Gurp, un d'oli a Sant Adri, i un de sang (mogut per fora animal), d'oli, a Santa Engrcia.

 Serveis turstics .
Els nics serveis turstics existents a tot l'antic terme de Gurp de la Conca sn al poble de Santa Engrcia. Es tracta de dues cases d'allotjament rural: Casa Guilla i Casa Mauri. Fora d'aquests dos establiments, no hi ha cap altre tipus de servei, ni de restaurant ni tan sols de bar.

 Comunicacions .
En tot l'antic terme de Gurp de la Conca no hi ha ni una sola carretera oficial. S que hi ha, en canvi, antics camins rurals asfaltats i prou amples com perqu els cotxes hi circulin sense gaires problemes; a tots els efectes menys l'oficial sn autntiques carreteres.

Una d'aquestes carreteres surt de Talarn cap al nord-oest; passa ran del campament militar, i mena al poble de Gurp en uns 7 quilmetres. Una altra surt de la C-13 al nord i a prop de Talarn, s'enfila rpidament cap al nord-oest i duu a Santa Engrcia en uns 10 quilmetres. Bona part d'aquesta segona carretera discorre dins del terme de Talarn.

Una tercera pista surt de Tremp cap al nord-oest, i en uns 3,5 arriba a Tendrui; desprs, continuant en la mateixa direcci i muntanya amunt, en 3,5 quilmetres ms hom arriba a Sant Adri.

A part d'aquestes pistes que comuniquen els pobles de l'antic terme, de la primera de les carreters esmentades surt una derivaci que porta a les Bordes de Seix i desprs s'enfila muntanya amunt per Montibarri, per anar a sortir a Esplugafreda, el Pont d'Orrit i Areny de Noguera.

Cap mena de transport pblic circula per aquestes carreteres, llevat del transport escolar organitzat pel Consell Escolar que surt de Santa Engrcia per portar els nois i noies a l'escola o a l'institut de Tremp.

La proximitat amb la ciutat de Tremp, que a ms s el cap de l'actual municipi, fa que els pocs habitants que queden a l'antic terme de Gurp de la Conca disposin amb facilitat de les lnies de ferrocarril i autobs que comuniquen Tremp amb Lleida i Barcelona.

 Bibliografia .
 PAGS, M. "Tremp. Gurp de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410801" title="Missatges xifrats choctaw i navajos" nonfiltered="3785" processed="3769" dbindex="158816">
Els missatges xifrats en idioma choctaw i navajo van ser utilitzats tant en la Primera Guerra Mundial com en la Segona Guerra Mundial per l'exrcit d'Estats Units.

Vuit aborgens del poble Choctaw serviren en la infanteria durant la Primera Guerra Mundial sense que les tropes enemigues poguessin desxifrar les seves comunicacions.

D'altra banda ms de 400 navajos van ser reclutats durant la Segona Guerra Mundial amb la mateixa finalitat i sembla que cap oficial alemany va poder entendre els missatges.

Els fets es dugueren al cinema amb la pellcula Windtalkers.

Referncies.
Historia y Vida, nmero especial




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410802" title="Thal-Marmoutier" nonfiltered="3786" processed="3770" dbindex="158817">

 Thal-Marmoutier (en alsaci Dl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 717 habitants. Limita al nord amb Gottenhouse, a l'est amb Marmoutier, al nord-oest amb Haegen i al sud amb Reinhardsmunster.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410804" title="Pere Marsili" nonfiltered="3787" processed="3771" dbindex="158818">
Pere Marsili, probablement mallorqu, germ de l'Orde dels Predicadors, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Arag. 

Biografia.
El 1303 era arxidiaca del Bisbat de Mallorca i frare de l'Orde dels Predicadors, dintre de la qual gaudia de gran reputaci. El 1309 el rei Jaume II d'Arag "el Just" el crid a la seva cort per confiar-li una missi diplomtica de primera magnitud davant del Papa Climent V: poder recaptar un delme doble sobre els bens eclesistics de la Corona d'Arag; Jaume II d'Arag volia recaptar aquest doble delme per tal de continuar finanant la Croada contra Granata. La missi diplomtica encarregada a fra Pere Marsili i Fortuny Mart no reeix en absolut. Tot i que el Sant Pare ratific la croada i conced indulgncies a tots aquells que hi participaven, es neg a concedir el doble delme; la negativa del Sant Pare xoc amb l'obstinaci irreverent i temerria de fra Pere Marsili, que acab sent susps de totes les seves funcions religioses pel Mestre General de l'Orde dels Predicadors. 

De retorn, fra Pere Marsili hagu de sortir de la Corona d'Arag i s'exili a Perpiny, que aleshores formava part de la Corona de Mallorca. Jaume II d'Arag interced per ell diverses vegades davant el Papa, fins que li fou aixecada la pena d'exili. De retron a la Corona d'Arag, el rei Jaume II d'Arag li confi una nova missi diplomtica el mes de juliol del 1312, aquest cop a la cort de la Corona de Castella, amb la seva fill Constana d'Arag. 

Obra.

El rei Jaume II d'Arag tamb li encarreg la traducci al llat del Llibre dels Fets adequant-lo als estndards estilstics d'una crnica de principis del segle XIV: "que els fets del seu gloris avi (Jaume I) recollits en temps antics en un estil verdic per vulgar, posats al dia i un cop traduts al llat un sol volum d'histria i de crnica en la qual tota srie dels grans fets del rei son avi (siguin) teixits".  Fra Pere Marsili finalitz l'encrrec reial el 2 d'abril del 1313, fent petici al rei que una cpia es destins al convent dels frares Predicadors de Mallorca, d'on ell mateix provenia, per tal que fos llegida durant la Festa de l'Estendard: "a fi que quan se celebra el darrer dia de l'any la festa anual de la presa de la ciutat de Mallorca, per la glria de Du i la memria digna de lloana perptua del seu Prncep ms afortunat, els frares que han de pregar en aquesta solemnitat, aquest dia, davant de tot el clergat i el poble, puguin recrrer a aquesta obra i puguin ser ms plenament informats de la veritat dels fets".El lliurament oficial de la "Cronice Illustrissimi Regis Aragonum domini Jacobi victorissimi principis" tingu lloc el 2 de juny del 1314 a l'esglsia dels frares Predicadors de Valncia. 

Notes.


Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Pere Marsili;
  Maria Martnez San Pedro: "La crnica latina de Jaime I";

Vegeu tamb.
 Llibre dels fets;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410808" title="Franois-Joseph Gossec" nonfiltered="3788" processed="3772" dbindex="158819">


Franois-Joseph Gossec (Vergnies, Hennegau, 1734   Passy, Pars, 16 de febrer de 1829) va ser un compositor franco-belga.

Estudi amb Walcourt abans d'entrar com a cantor de cor en la catedral d'Anvers, on complet els seus estudis musicals. El 1751 pass a Pars, on fou director de l'orquestra particular de La Popelinire i desprs de la del prncep Conti. 

El 1770 fund els Concerts des amateurs (ms tard anomenats Concerts de la Loge Olympique) i dirig (1773-77) els Concerts spirituels. La glria principal de Gossec s la fundaci de l'Ecole Royale de Chant et de Dclamation, de la que en va nixer, el 1795, el Conservatori.

Durant la Revoluci Francesa fou, per dir-ho aix, el compositor oficial de la Repblica, doncs compos himnes patritics per quasi tots els actes solemnes de la Revoluci, deguent-se-li, a ms, l'harmonitzaci de la Marsellesa. Fou la seva primera producci teatral La Prigourdine, pera cmica executada al palau del prncep de Conti; a aquesta li segu Le faux lord (1764), que no va tenir cap xit, i a continuaci feu representar a Pars Les Pcheurs (1766); Le double dguisement (1767); Toinon et Toinelle (1767); Sabinus (1774); Alexis et Daphn (1775); Philmo et Baucis (1775); La fte du village (1778); Thse (1782); i Rosina (1786); i a Brusselles estren la seva pera Berthe (1775).

A ms, va compondre els cors de la tragdia Electre, de Rochefort, i els d'Athalie, de Jean Racine. Tamb se li deu un Missa de morts, que s'estren a l'esglsia de Saint-Roch de Pars el 1762, i fou molt admirada, no tardant en fer-se clebre. En aquesta obra va emprar per primer vegada una orquestra composta de tres trombons, quatre trompetes, quatre trompes, quatre baixos i quatre clarinets: aquests instruments, en el Tuba mirum produen un efecte descriptiu meravells.

Tamb va compondre l'oratori El Nadal, per a l'execuci del qual execuci situ un cor invisible en una cpula. A ms, pos msica, a algunes odes d'Anacreont. Malgrat que les seves obres no el sobrevisqueren, Gossec s un dels compositors als quals l'escola francesa deu un major agrament, i el seu influx fou molt visible en el desenvolupament a Frana de la msica instrumental; pot dir-se, doncs, que obr el cam a les generacions posteriors.

Al seu poble nadiu se li erig un bust l'any 1877.

Referncies.
Tom n, 26, pag. 745 de l'enciclopdia Espasa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410809" title="Crastatt" nonfiltered="3789" processed="3773" dbindex="158820">

 Crastatt (en alsaci Grscht) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 187 habitants. Limita al nord-est amb Zehnacker, a l'est amb Hohengft, al sud-est amb Wasselonne i al sud-oest amb Romanswiller i al nord-oest amb Singrist i Jetterswiller.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410810" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3790" processed="3774" dbindex="158821">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es van disputar 4 proves tennstiques, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina, tant a nivell individual com en dobles. La competici es realitz al Centre de Tennis del Parc Olmpic de Sel.

El tennis retorn a la competici oficial des de la seva inclusi en el programa oficial en l'edici de 1924, i havent estat esport de demostraci en les edicions de 1968 i 1984.

Participaren 129 tennistes, entre ells 81 homes i 48 dones, de 38 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Federaci Internacional de Tennis - Sel 1988;
  www.sports-reference.com - Tennis 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410819" title="Monestir de Brou" nonfiltered="3791" processed="3775" dbindex="158822">
El monestir reial de Brou est situat a sud-est del centre de la ciutat de Bourg-en-Bresse, capital del departament francs d'Ain (Roine-Alps). Aquest monestir augustini fou fundat per Margarida d ustria (1480-1530).

Histria.
Margarida d'ustria, vdua de Joan d'Arag  (1478-1497), s'havia casat el 1501 amb Filibert II de Savoia i residien habitualment prop de Bourg-en-Bresse. El 1504 va enviduar altre cop i s llavors que va prendre l'iniciativa de bastir un monestir com a necrpolis del seu esps. En aquest lloc existia anteriorment un priorat benedict dedicat a sant Pere, on va fer enterrar de manera provisional Filibert. Aquell primer establiment monstic tenia el seu origen en un lloc d'eremites, que ja al segle XI s'havia organitzat com a comunitat religiosa.    

Una butlla datada el 16 de juliol de 1506 ordena la supressi del priorat benedict i autoritza la construcci d un nou establiment destinat a ser ocupat per monjos agustins. El conjunt del monestir es va aixecar amb una rapidesa considerable: la construcci del qual va comenar per les dependncies que envolten els tres claustres. La construcci es va desenvolupar entre el 1506 i 1532, l'esglsia havia comenat a aixecar-se el 1513.

Els edificis.
L'esglsia.
L'esglsia es va aixecar entre els anys 1513 i 1532. Presenta una faana gtica amb una decoraci exuberant. L'ampli interior, amb cinc naus i un ampli creuer reuneix una valus conjunt de peces que conformen el seu mobiliari:

Pica beneitera

De marbre negre i datada el 1546. s obra de Nicolas Ducr.


Reracor

Separa la nau del cor. Dus columnes el divideixen en tres parts. T una decoraci fora delicada i la barana superior est rematada per set imatges. Darrere aquest element es troba el cor.


Cadirat del cor

El cadirat del cor probablement s obra flamenca. Es va fer entre els anys 1530 i 1532. Est dividit en dos parts, un a cada cant, i les cadires estan situades en dues fileres. Al bell mig del cos es troba la tomba de Filibert.


Tomba de Filibert

Sobre una llosa fosca es troba l'esttua jacent del personatge, ricament vestit i envoltat d'angelots. Una estructura de marbre blanc amb delicades figures de sibilles suporta aquestes peces i tanca una segona figura jacent. s obra de Conrad Meyt. Aquest escultor flamenc va treballar entre el 1526 i 1531 en les esttues jacents de Brou, ajudat per mestres locals.


Tomba de Margarida de Borb

Al sud es troba la tomba de la mare de Filibert, situada en un nnxol. El jacent de Margarida es troba sobre una llosa negra. Frontalment hi ha diverses figures encaputxades plorant entre ngels. Tamb obra de Conrad Meyt.

 
Tomba de Margarida d'ustria

El mateix escultor (Meyt) es va encarregar de fer la tomba de la impulsora d'aquestes construccions, Margarida d'ustria. Aquesta obra segueix el mateix patr que la tomba de Filibert; amb dues esttues jacents superposades. Aquest sepulcre est situat sota un baldaqu gtic flamger el mateix estil que predomina en tot el conjunt arquitectnic de l'esglsia i la seva decoraci.

 
Retaule dels Goigs de la Mare de Du

Dins una arquitectura de marbre blanc, tpica del segle XVI es representen set goigs de la Mare de Du. Est dividit en tres carrers i una predella. El carrer central l'ocupa l'Assumpci, el de l'esquerre l'Aparici de Crist a la seva mare i l'Adoraci dels pastors, el de la dreta la Pentecosta i l'Adoraci dels Mags. A la predella l'Anunciaci i la Visitaci. Aquest retaule s obra del taller de Bourg-en-Bresse.


Vitralls

L'esglsia t una important srie de vitralls, concentrats als finestrals de la capalera, ni les naus ni la faana n'han tingut mai. Sn obra d'un taller de Li format per Jean Brachon, Antoine Noisin i Jean Orquois que van treballar amb dissenys fets aqu mateix i amb d'altres procedents de Flandes.

 
Les dependncies monstiques. Museu.
Els altres elements que conformen la resta de dependncies del monestir, sn d'arquitectura fora senzilla i es desenvolupen al voltant de tres claustres. En algunes d'aquestes sales es troba el Museu, de propietat municipal i installat en aquest lloc el 1922. Al refetor, a la planta baixa, es troba la collecci d escultura i les pintures i altres elements estan situats al pis superior a les antigues celles dels monjos.

 
Enllaos externs.
  Pgina oficial del monestir;
  El monestir de Brou ;

Bibliografia.
 FRANOISE BAUDSON. Brou, l'glise et le monastre. Ed. Alpina. Pars, 1958.
 MARIE-FRANOISE POIRTE.  Le monastre de Brou. CNRS Ed. Pars, 2003 ISBN 2-271-05089-8;

  

	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410824" title="David Escamilla" nonfiltered="3792" processed="3776" dbindex="158823">


David Escamilla Imparato neix a Barcelona, l 11 d agost de 1969. s periodista, escriptor i msic.

 Biografia .

Neix a Barcelona l any 1969.

Grcies a l educaci humanista que rep a l escola italiana de la capital catalana (la seva mare s napolitana), se sent precoment atret per la literatura i la msica. La professi del seu pare, Salvador Escamilla (popular radiofonista) permet que creixi molt a prop dels artistes i comunicadors clau del pas.

Amb dinou anys escriu el seu primer llibre de poemes (que prologar el seu padr de naixement, el cantautor Joan Manuel Serrat) i composa les seves primeres canons en itali.

Estudia Sociologia i Cincies Poltiques a la Universitat Autnoma de Barcelona i, tot just desprs de llicenciar-se, comena a treballar com a cap de premsa de Columna Edicions. La seva activitat professional a l editorial permet que entri en contacte directe amb alguns dels escriptors catalans ms destacats de la segona meitat dels anys noranta. Parallelament a la seva tasca en la promoci cultural, continua publicant, poesia i biografies.

Amb la complicitat del seu germ lex, crea la banda de pop Babel, i l any 1997 edita l lbum "Mons diferents" (Zanfonia Edicions), escampant les seves prpies canons arreu de Catalunya, a travs de ms de seixanta concerts.

Durant dues temporades dirigeix l espai de televisi dedicat a la poesia  Miralls . Al llarg de ms de cent programes, alguns dels personatges ms populars del pas van acceptar el repte de llegir versos a travs de la petita pantalla (Canal 33 - Televisi de Catalunya).

Dirigeix el film testimonial  Mar de invierno  i escriu guions de documentals per a Televisi de Catalunya.

s cap de redacci de les revistes "Espais Mediterranis" (Grup Enciclopdia Catalana) i del magazine internacional  Barcelona Deluxe , articulista del setmanari "El Temps" i del  Diari de Sant Cugat , aix com collaborador habitual de diversos programes de rdio (COM Rdio, RAC 1, Radio Nacional de Espaa  Radio 1-, Catalunya Rdio, Catalunya Cultura, RAC 105) i de televisi (TVE, Canal Catal Televisi, Urbe TV, E-TV).


 Enllaos externs .


 Pgina web oficial de David Escamilla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410826" title="Wilmington" nonfiltered="3793" processed="3777" dbindex="158824">


La ciutat de Willmington s la ciutat ms gran de l'estat de Delaware. Est localitzada a la confluncia del riu Christina i el rierol de brandywine amb el riu Delaware. s la capital del comtat de New Castle i un dels cons urbans ms extensos de l'rea metropolitana de la vall del riu Delaware. Fou fundada pel propietari Thomas Penn per al seu amic, Spencer Compton, comte de Wilmington, que fou el primer ministre durant el regnat del rei Jordi II de Gran Bretanya.
 Histria .
L'rea de l'actual Wilmington fou trobada per collonitzadors suecs i finesos, vers el 1634, que van establir la Nova Sucia. Al 1655 van arribar els holandesos i es quedaren amb la colnia dels anteriors.

Posteriorment, al 1664, s'iniciaria la collonitzaci anglesa, i la ciutat es regidiria per les lleis britniques. al 1739 el rei Jordi II d'Anglaterra els va garantir l'estatut municipal i va establir el nom de Wilmington per la ciutat, en honor a Thomas Willing, el primer promotor del lloc, que va establir una quadrcula similar a la del barri nord de Filadlfia.

El mxim creixement de la ciutat succe durant la Guerra Civil dels Estats Units. Delaware, en la mateixa, era un estat oficialment de la Uni, per fou dividit entre Confederats i Unionistes. El nord de l'estat anava a favor de la Uni.

L'enfrontament blic va provocar una gran demanda de bens i materials, el que va causar l'expansi de les ciutats i les indstries. Wilmington va comenar a fabricar vaixells, cotxes, plvora, calats, carpes, uniformes, mantes ia altres productes manufacturats per a l'exrcit. Al 1868, la ciutat estava produnt ms pots de ferro que la resta dels Estats Units en el seu conjunt i esdeven la primera productora de plvora dels Estats Units, i lasegona en producci de carros i cuir.

Aquesta prosperitats durant la guerra civil, va provocar el creixement de la ciutat cap a l'oest, en barris residencials amb grans mansions. Aix fou impulsat tamb per l'aparici del primer tranvia, que s'hi va installar al 1864.

A finals del segle XIX es van crear les primeres zones verdes i parcs naturals a la ciutat, impulsades per William Bancroft.

Al 1860 hi havia 21.250 habitants i al 1920 ja n'hi havia 110.168.

Les dues Guerres Mundials tamb van estimular el seu creixement industrial, sobretot en els sectors de les drassanes, fundicions d'acer, maquinria i qumica. Tamb es produen bns com automvils i manufactures de cuir i txtils.

Durant la postguerra, es torn a expandir la ciutat. A la dcada de 1950 van crixer molt els suburbis del nord, que es van unificar.

L'urbanisme es va fer amb mplies avingudes. Tamb es van construr carreteres, ponts i l'autovia interestatal 95, que unificava les poblacions de la zona. A mitjans del segle XIX es feren nous projectes urbanstics, al centre i a l'est de la ciutat. Per hi va haver emigraci humana degut als disturbis i al malestar civil que va succer al 1968, desprs de l'assassinat de Martin Luther King, Jr i tamb a aquestes noves vies de comunicaci. 

Durant els conflictes del 1968, el governador Charles Terry Jr, va desplegar a la gurdia nacional a la ciutat (tot i les protestes de l'alcalde), a on les va mantenir fins el gener del 1969. Al final del segle XX, es va aconseguir frenar l'emigraci, mantenint una poblaci d'uns 70.000 habitants. 
 Geografia .
Wilmington est localitzada a 3944'6" N i 7533'6" O. Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, t una superfcie de 44,1 km2, dels quals 28,1 km2 sn terra i 16 km2 sn aigua.

La ciutat noms est a 25 milles al sud-est de Filadlfia, Pennsilvnia. T ferrocarril que la uneix amb aquesta ciutat. Est a l'encreuament de la Interestatal 295 i tamb est atravessada per la Interestatal 95. Aix fa de la ciutat una ciutat dormitori.

Tot i aixo, la seva histria com ciutat ms important de Delaware, el seu significant centre urb i el seu valor independent com a dest empresarial, fa que se la consideri un petit centre poblacional de l'rea metropolitana de Filadlfia, que es diu vall Delaware. 
 Educaci .
 Universitats .
 Delaware College of Art & Design;
 Delaware Technical & Community College;
 Drexel University - Campus de Wilmington ;
 Springfield College - Campus de Wilmington ;
 University of Delaware - Campus de Wilmington ;
 Widener University - Campus de Wilmington , Widener University School of Law i Collegi universitari.
 Wilmington University;
 Delaware State University - Campus de Wilmington;
 Goldey-Beacom College;

 Ciutats Agermanades .
 Fulda, Alemnia;
 Kalmar, Sucia;
 Ningbo, Xina;
 Watford, Anglaterra, Regne Unit;
 Olevano sul Tusciano, Itlia;
 Osogbo, Nigria;

 Enllaos externs .
Wilmington, Delaware;
Downtown Wilmington;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410827" title="Dimbsthal" nonfiltered="3794" processed="3778" dbindex="158825">

 Dimbsthal (en alsaci Dmschtel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 314 habitants. Limita al nord-est amb Marmoutier, a l'est amb Singrist, al sud-est amb Salenthal i al sud-oest amb Birkenwald i Hengwiller.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410829" title="Copa del Rei de bsquet 2009" nonfiltered="3795" processed="3779" dbindex="158826">

La seu de la 73a edici de la Copa del Rei de Bsquet va ser el Palacio de los Deportes de la Comunidad de Madrid del 19 al 22 de febrer de 2009. En aquesta edici el DKV Joventut arribava com a defensor del ttol.

El trofeu se'l disputaran els set primers classificats de la Lliga ACB 2008/09 i el millor equip classificat de Madrid (com a organitzador), que no es classifiqui de forma directa. D'aquesta manera els classificats sn TAU Cermica, Unicaja Mlaga, Regal FC Barcelona, DKV Joventut, Kalise Gran Canaria, Reial Madrid, Pamesa Valncia i MMT Estudiantes com a organitzador.


Resultats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410830" title="Gottenhouse" nonfiltered="3796" processed="3780" dbindex="158827">

 Gottenhouse (en alsaci Gottehse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 314 habitants. Limita al nord amb Saverne, al nord-est amb Otterswiller, al sud-est amb Marmoutier, al sud amb Thal-Marmoutier i a sud-oest amb Haegen.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410833" title="Idus" nonfiltered="3797" processed="3781" dbindex="158828">
Idus s una part del calendari rom.

En el calendari rom al primer dia de cada mes se l'anomena kalendas; al dia 5, nonas, i al dia 13, idus. Tanmateix en els mesos de mar, maig, juliol i octubre, les nonas corresponien al dia 7, i els idus al dia 15.

Aix quan Juli Csar escolt aquella frase misteriosa al seu costat recomanant-li que ans amb compte els idus de mar, l'emperador va haver d'entendre que vigils amb el dia 15.

Referncia.
Historia y Vida, nmero especial


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410835" title="Pluja d'idees" nonfiltered="3798" processed="3782" dbindex="158829">

La pluja d idees

Una pluja d idees s una tcnica  desenvolupada dins el mrqueting, consistent en l'acumulaci i posterior elaboraci i sntesi de les idees suscitades en associaci lliure i espontnia, entorn d'un nucli temtic, sorgides d'un equip de persones reunides.

Aquesta tcnica en angls s anomena braingstorming i s molt utilitzada per tots els creatius, especialment del camp de la publicitat. s potser la tcnica ms antiga i coneguda, almenys de nom. El seu creador , Alex F.Osbom, la va descriure en el seu llibre Applied Imagination, publicat al 1954. La tcnica va guanyar popularitat rpidament fet que oblig al seu inventor a publicar una versi revisada del llibre el 1957 (en castell, Imaginaci aplicada, Alex F. Osborn, Ed. Velflex, Madrid 1960), ampliant el contingut amb l'experincia acumulada en aquest perode i reordenant els captols amb fins didctics. Tot i tenir ms de 70 anys, encara continua essent vlida.
 
                                         

La pluja d idees s com una tempesta forta i curta d estiu. Dura pocs segons o minuts, durant els quals l autor es dedica noms a escollir informaci per el text: es capbussa en la piscina de la memria i del coneixement, per buscar-hi tot el que sigui til per a l ocasi. Totes les idees s anoten a mesura que es van dient, no cal buscar cap ordre, aix es fa desprs. Aquesta tcnica t tres moments molt importants:

- Primer moment: Dir. Tot val, s ha de dir sense pensar tot all que se ns acudeixi (paraules, frases,...) sense jutjar, no importa si s bonic, lleig, til o no til. Quan ja hi ha un bon nombre d idees es passa a la segent fase.

- Segon moment: Podar. En aquest moment es fa una primera selecci. Es repassa el que ja hem dit i borrem tot all que sigui impossible, tot all que sigui lleig, que no sigui til o que ofengui.

- Tercer moment: Escollir. Las idees que s escollin han de tenir unes caracterstiques depenen del treball que estiguis fent.	

El Brainstorming es pot fer individualment, en grup o d'ambdues formes. El Brainstorming individual acostuma a produir un espectre ms ampli d'idees que el Brainstorming de grup, per tendeix a no desenvolupar les idees tan efectivament, potser perqu els individus sols s'han d'enfrontar a problemes que no poden resoldre. Els individus sols sn lliures d'explorar idees en el seu propi temps, sense cap temor a les crtiques i sense ser dominats per altres membres del grup. El Brainstorming en grup desenvolupa les idees amb ms profunditat i ms efectivament, ja que quan una persona t dificultats en el desenvolupament d'una idea, la creativitat i experincia d'una altra persona poden servir per superar-les. El Brainstorming en grup acostuma a produir menys idees (ja que el temps s'empra en desenvolupar les idees en profunditat).El Brainstorming individual i de grup es poden barrejar, potser definint el problema i deixant que inicialment els participants suggereixin un ventall ms ampli de possibles solucions superficials. Aquestes solucions es podrien millorar i desenvolupar posteriorment en un Brainstorming de grup.

                                                           
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410836" title="Tennis de taula als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3799" processed="3783" dbindex="158830">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es van disputar 4 proves de tennis de taula, dues en categoria masculina i dues ms en categoria femenina, tant en individual com en dobles. Aquesta fou la primera vegada que aquest esport formava part del programa olmpic.

Participaren un total de 129 tennistes, 81 homes i 48 dones, de 41 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tennis de taula 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410839" title="Riu Delaware" nonfiltered="3800" processed="3784" dbindex="158831">


El riu Delaware s un riu dels Estats Units que desemboca a la costa atlntica. T una longitut de 579 km i drena una superfcie de 36.568 km2.

Discorre o forma frontera pels estats de Nova Jersey, Nova York, Pennsilvnia i Delaware


 Enllaos externs .
Delaware River Basin Commission ;
Delaware Riverkeeper Network ;
National Park Service: Delaware Water Gap National Recreation Area ;
National Park Service: Upper Delaware Scenic & Recreational River ;
National Park Service: Lower Delaware Wild & Scenic River ;
U.S. Geological Survey: NJ stream gaging stations ;
U.S. Geological Survey: NY stream gaging stations ;
U.S. Geological Survey: PA stream gaging stations ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410842" title="Repblica Federal d'Alemanya" nonfiltered="3801" processed="3785" dbindex="158832">

Estat europeu entre 1949 i 1990: Alemanya Occidental;
Estat europeu a partir de la Reunificaci alemanya (1990): Alemanya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410844" title="Brac de Weimar" nonfiltered="3802" processed="3786" dbindex="158833">
El Brac de Weimar (en alemany Weimaraner) s un gos de caa especialment dotat com a gos cobrador.

El seu pl, curt i esps, el protegeix molt b de la humitat; aix li permet ser un caador efica en terrenys pantanosos. Sn fcils d'ensinistrar i es comporten molt b com gossos de guarda. Sn afectuosos i obedients. Pren el seu nom del Gran Duc Carl August de Weimar. 

Estndar.
Aspecte General.
Gos de caa de grandria mitjana a gran. Els mascles amiden de 59 a 70 cm (grandria ideal: 66 cm) i pesen de 30 a 40 kg; les femelles de 57 a 65 cm (grandria ideal: 62 cm) i 25 a 35kg. Gos robust, harmonis, vigors, de musculatura potent. 

Colors.
Platejat, gris ratol o cabirol i colors intermedis, com caf gris, gris violeta. El cap i les orelles en general sn ms clares. Noms es toleren algunes taques blanques en petita quantitat a trax i peus. Sovint, en el mitj de l'esquena existeix una ratlla negra anomenada "ratlla d'anguila" ms o menys ampla. Ulls mbar.

Pl.
Pl curt: curt i fi, curt i dens, molt curt (per ms llarg i gruixut que en les races de gossos que se li poden comparar); pl "de damunt" llis i regular amb una segna capa de pl gruixut; cala moderadament desenvolupada.
Pl dur: de longitud mitjana, gruixut, recte; pl "de damunt" llis i regular amb una segona capa de pl gruixut; cala moderadament desenvolupada.
Pl llarg: pl "del damunt" llarg i suau amb o sense pl llis i ondat; s llarg i llis en l'arrencada de l'orella; en les puntes de les orelles es admet el pl llans; el pl dels flancs t de 3 a 5 cm de llarg; sol ser ms llarg en la base del coll, la part superior de la caixa torcica i el ventre; cala desenvolupada bastant menys llarga cap a la part inferior; cua amb plomall crescut; espai entre dits pelut; pl del cap menys llarg (el creixement definitiu del pl es produx sovint desprs dels dos anys d'edat).

Nota.- L'encreuament de tipus est estrictament prohibit. 

Cap.
Moderadament llarg, proporcionat al cos; ms ample en el mascle que en la femella, encara que l'amplria de la part superior del cap sigui proporcionada a la longitud total del cap. La longitud des de la punta del musell a la lnia que uneix les comissures internes dels ulls s un poc ms llarga que la d'questa lnia a l'occpit.

Existeix una cavitat en les temples. Os occipital lleugerament aparent. L'arquejada cigomtica s molt reconocible darrere dels ulls. El musell s llarg i potent, sobretot en els mascles. La regi de la boca i dels ullals s gaireb tan potent. La canya nasal s recta, sovint un poc bombada, mai cncava. La base del front (stop) s extremadament curta. Els llavis sobrepassen el maxil.lar inferior sense que mai pengin en exces i sn de color vermell com el paladar. Existeixen petites arrugues en les comissures dels llavis. Les galtes sn musculoses i clarament pronunciades. El cap s sec.
Orelles: amples i bastant llargues, arribant a la comissura dels llavis, arrodonides en les puntes; en la mostra es giren lleugerament cap a davant, corbades; implantades lleugerament per sobre de la lnia de l'ull.
Tfona: de color encarnat fosc, que es transforma gradualment en gris cap a enrere.
Ulls i parpelles: de color *mbar variant del clar al fosc, d'expressi intelligent.

Coll.
D'aspecte noble i majestus, musculos, gaireb rod, no massa curt, amb arrencades potents que es reforcen cap al muscle i la caixa torcica i cada vegada ms harmoniosos en direcci a la creu. Sense papada.

Tronc.
Ben proporcionat i musculs. Longitud aproximada del tronc en relaci amb l'altura a la creu: 12/11.

Pit.
Ben descendit lleugerament per sobre de la punta del colze. Costella lleugerament arrodonida.

Esquena.
Slida i musculosa sense enfonsament i no aixecada per darrere. Si l'esquena s un poc llarga, es tracta d'una caracterstica de la raa i no d'un defecte. 

Cua.
Tallada en els Bracs de Weimar de pl curt; es deixa una longitud compresa entre la meitat i els dos teros sense que en cap cas es corbi en l'adult. En els Bracs de pl llarg cal suprimir dos o tres vrtebres, o sigui, una longitud d'uns 2 cm. La cua est implantada ms per sota de l'espina dorsal que en les altres races comparables, i presa naixement en vertical. Davant la importncia que pot revestir la longitud de la cua per a la qualificaci CAC, s de desitjar que es talli a una edat que es pugui calcular la grandria definitiva.

Membres davanters i muscles.
Bona angulaci del muscle i del bra. La distncia des del colze al canell s la mateixa que la distncia del colze a la creu. Aploms regulars tant de front com de perfil.

Membres del darrere i pelvis.
Pelvis llarga i moderadament inclinada. Membres del darrere llargs des de l'articulaci del maluc fins a la del 'corvejn'. El maluc, el genoll i el 'corvejn' estan ben marcats, encara que l'ltim un poc menys que els precedents. Les potes sn nervudes, musculoses i desenvolupades. Excellents aploms.

Marxa.
En tota sort de desplaaments: pas franc i unit. Potes davanteres i del darrere paralleles. Els salts en el galop sn llargs i arran de terra. Al trot, l'esquena es mant recta i no oscilla. La ambladura no es busca.

Temperament.
Aquest gos de mostra germnic destaca per la seva gran elegncia i polivalncia ja que s apte en tot tipus de terrenys i per a tots els tipus de caa. T un olfacte molt destacat. Gran corredor, possex una enorme resistncia fsica. El seu pas s llarg i ras. 

El seu carcter s tranquil i afectus. La seva submissi i equilibri fan que tingui un fcil ensinistrament, a ms de resultar estupend com gos de companyia. s apte per a batudes, per a caa davant de si, i fins i tot per a rastre de sang.

Historia.
La histria del Weimari comena amb el Gran Duc Carl August i els nobles de la cort de Weimar. El Gran Duc conegut com el caador entre els reis i el rei entre els caadors, va seleccionar la raa grisa plata per a la caa en els seus boscos. Segons la tradici alemanya, no noms el temps ha anullat les traces de l'origen de la raa, sin que tal vegada van ser anullades deliberatament pels nobles d'aquesta poca, perqu aquest magnfic exemplar sigui exclusiu de la cort de Weimar.

La teoria avui acredita que prov de Frana i indirectament del nord de frica. Es pensa aix pel color del *pelaje, similar al de la raa de Saint Louis. El color gris s una caracterstica hereditria recessiva, pel que es dedux que va ser seleccionat per a obtenir-lo. El cap amb l'os occipital lleugerament pronunciat, igual que l'implant de les orelles, estan presents tamb en el gos gris de Saint Louis.

La cua no tallada t una curvatura particular que recorda a la cua del Saluki. L'excepcional olfacte, pot ser considerat una caracterstica heretada dels antics Leithund de Trcia, que ens transporten a un moment anterior de la creaci de la Repblica de Weimar.

En el segle XIII, Llus IX de Frana, tornant d'una croada al nord d'frica, porta exemplars dels que desprs se'l va anomenar el gos gris de Saint Louis, molt utilitzat a Frana per al rastrejo i captura de peces en els boscos. Aquesta raa no convivia amb els altres gossos, vivia amb els seus cuidadors, la qual cosa pot explicar la uni amb home i la necessitat d'estar en famlia dels Weimaraners actuals.

En el segle XV, altres gossos grisos van ser duts a Europa des d'sia. Finalment el Gran Duc Carl August, un apassionat de tot gos de caa, selecciona la raa, cerca i troba velles lnies franceses, i seguint la tendncia de l'poca, un gos verstil i gil, les creua probablement amb pointers espanyols i algunes altres races. D'aquests creuaments sorgeix el Weimari de pl llarg, que va ser acceptat oficialment pel club alemany en 1935.

A finals del segle dinou, el Weimaraner era el rei dels gossos de caa, era un gos tmid i una miqueta temers, que havia de ser tractat b i amb dolor, parlant-li en to baix. En el 1882 el Brac de Weimar era ja una raa ben coneguda i afirmada grcies a la seva versatilitat. Era usat pels caadors professionals i gurdies forestals. El reconeixement oficial de la raa no va ser simple d'obtenir, per finalment en 1897 neix el Club Alemany.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la zona americana havia prohibit la caa i la possessi de les armes de foc, i s per aix que molts Weimarians van ser exportats. En 1951 es va reprendre la selecci basant-se en un estndard i rendiment en el camp.

Per molts anys es van fer suposicions de l'origen d'aquesta raa, avaluant que van ser el resultat de creues amb Kurzhaar, Bloodhound, Pointer, i fins a una mutaci gentica del Kurzhaar. Avui l'origen s ms clar, grcies als estudis dels apassionats d'aquesta raa, a pintures de l'poca i a l'estudi de la gentica del color. 

L'exportaci desprs de la Segona Guerra Mundial, explica el boom en Estats Units de la raa. Avui els coneixem com els fantasmes de plata o fantasmes grisos grcies als soldats americans que els veien passar movent-se elegantment pels camps alemanys.

El veritable desenvolupament de la raa va anar en els anys 50, quan el Weimaraner va ser considerat un gos de bon gust, d'alta classe, d'intelligncia gaireb humana. Alguns exemplars van acompanyar a Grace Kelly, Eisenhower, i a Roy Rogers.

En els Estats Units la raa s revaloritzada en tots els sentits: rastrejo, captura de presa, gos guia, narcotrfic, guarda, agility i gos de companyia. 

Enllaos externs.

 Blog sobre la raa Weimaraner ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410846" title="Haegen" nonfiltered="3803" processed="3787" dbindex="158834">

 Haegen (en alsaci Haage) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 650 habitants. Limita al nord-est amb Saverne i Gottenhouse, al sud-est amb Thal-Marmoutier i Reinhardsmunster, i l'oest amb Dabo, Haselbourg, Garrebourg, Hultehouse i Danne-et-Quatre-Vents.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410854" title="Dodecedre xato" nonfiltered="3804" processed="3788" dbindex="158835">

En geometria, el dodecedre xato s un dels tretze poledres arquimedians.

T 92 cares, 12 de les quals sn pentagonals i 80 triangulars, 150 arestes i a cadascun dels seus 60 vrtex i concorren una cara pentagonal i quatre cares triangulars.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un dodecedre xato tal que les seves arestes tenen longitud a sn les segents:



On x s l'arrel real positiva del polinomi:



 Esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes .

Els radis R, r i  de les esferes circumscrita, inscrita i tangent a les arestes respectivament sn:



On a cada expressi, x s l'arrel real positiva del polinomi que es presenta a continuaci.
On a s la longitud de les arestes.

 Dualitat  .
El poledre dual del dodecedre xato s l'hexacontedre pentagonal.
 Desenvolupament pla .



 Poledres relacionats .
El dodecedre xato es pot obtenir a partir del dodecedre expandint les 12 cares pentagonals i llavors girant-les lleugerament fins que l'espai entre ells es pugui omplir amb corones de triangles equilters. 


 Quiralitat .

El dodecedre xato s un poledre quiral: es presenta en dues formes que sn mtuament la imatge especular l'una de l'altre. L'nic altre polgon arquimedi quiral s el cub xato.

 Vegeu tamb .
Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 13;
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410855" title="Interfer" nonfiltered="3805" processed="3789" dbindex="158836">
Els interferons sn protenes segregades per determinades cllules dels vertebrats quan son infectades per un virus. S' uneixen a la membrana plasmtica de les cllules sanes i les immunitzen davant la infecci per al mateix o altres virus.

Descobriment.
En un principi es va sospitar de l' existncia d'aquestes substncies a partir de l' observaci mdica de que pacients que patien una malaltia vrica no patien, simultniament, una segona malaltia d'aquest tipus, el que suggeria que la primera infecci vrica interferia en el desenvolupament de la segona. Quan es va descobrir l' interfer en els anys 1950 s' esperava que pogus ser til per al tractament de malalties vriques, la major part de les quals no eren susceptibles de ser tractades per drogues o antibitics. Entre aquestes malalties s' inclouen el refredat, la poliomielitis, la varicella, l'herpes, l'hepatitis vrica i moltes altres. Per el ms important es que es creia possible que l' interfer es pogus utilitzar per tractar alguns tipus de cncer que durant molt de temps s' havia sospitat que eren produts per virus. Per en molts anys l' interfer va continuar sent un enigma degut a que noms s' en produa en petites quantitats en les cllules infectades, el que donava poques esperances de que es pogus allar en quantitats suficients per establir la seva estructura i comprovar la seva activitat biolgica.

Amb el desenvolupament de mtodes eficaos d'allament i d' identificaci de traces de protenes i dels seus gens, es va veure que els interferons eren glucoprotenes amb uns 160 aminocids.

Classificaci.
Cada espcie de vertebrat pot produir almenys tres tipus diferents d' interferons al llarg de l' infecci vrica: en els fibroblasts del teixit connectiu, en els leuccits i en els limfcits T.

Mtode d' actuaci.
La uni dels interferons a la membrana de les cllules sanes indueix la formaci d' enzims especfics que poden destruir els mRNA vrics i inactivar un factor d'iniciaci per la sntesi de la protena ribosomal, el que impedeix l' expressi dels gens virals en la cllula hoste.
Al 1980, el gen de l'interfer dels leuccits humans va ser allat i recombinat en un plasmidi de E.coli per grups d' investigadors de Sussa i Estats Units. Els esforos radiquen en produir interferons humans a gran escala a partir d' aquests gens per tal de fer front a determinats cncers i comprendre millor les malalties vriques humanes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410856" title="Hengwiller" nonfiltered="3806" processed="3790" dbindex="158837">

 Hengwiller (en alsaci Hangwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 174 habitants. Limita amb Dimbsthal i Salenthal al nord-est, amb Birkenwald al sud-est, d'Obersteigen al sud-oest i amb Reinhardsmunster al nord-oest.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410865" title="Crucifix del Santo Spirito" nonfiltered="3807" processed="3791" dbindex="158838">

El Crucifix del Santo Spirito, s una obra escultrica de la joventut de Miquel ngel, que es troba a  la sagristia de l'esglsia del Santo Spirito a Florncia. 

Desprs de la mort del seu gran mecenes Lloren el Magnfic, Miquel ngel va ser allotjat al convent del Santo Spirito l'any 1492. En aquest lloc amb l'autoritzaci del pare prior Niccol di Giovanni di Lapo Bichiellini, va tenir la possibilitat d'analitzar els cadvars provinents de l'hospital del convent per a estudiants d'anatomia, aconseguint d'aquesta manera una gran experincia per als seus futurs treballs a la representaci del cos hum. 

Com a agrament a l'hospitalitat, Miquel ngel va realitzar santcrist en fusta policromada, on va resoldre el cos de Crist nu, com el d'un adolescent sense ressaltar la musculatura, tanmateix el rostre sembla el d'un adult amb una mesura desproporcionada respecte del cos; la policromia est pintada en uns colors tnues i amb unes suavssimes regueres de sang que aconsegueixen una uni perfecta amb la talla de l'escultura. Va ser donat per perdut durant la dominaci francesa, fins la seva recuperaci l'any 1962, al mateix convent, cobert amb una espessa capa de pintura que ho feia, quasi sense reconeixement possible.

Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410867" title="Josep Pinya Bonnn" nonfiltered="3808" processed="3792" dbindex="158839">
Josep Pinya Bonnn, ms conegut com a Pep Pinya s propietari de la galeria Pelaires inaugurada a Palma l'any 1969.

President de l'associaci de galeristes Art Palma Contemporani. Forma part del comit de la Fira Art Colnia.

Medalla d'Or del Consell de Mallorca l'any 2005.

El 2007 segons el BOIB (16.06.2007) va fer donaci de vuit obres de l'artista nord americ Ritch Miller al Parlament de les Illes Balears.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410873" title="Ciberhum" nonfiltered="3809" processed="3793" dbindex="158840">

Els ciberhumans (Cybermen, en l'original angls) sn una raa fictcia de ciborgs que sn alguns dels enemics ms persistents del Doctor a la srie de televisi de cincia-ficci britnica Doctor Who. Els ciberhumans eren originalment una espcie completament orgnica d'humanoides que es van originar al planeta bess de la Terra, Mondas, i que van comenar a implantar-se ms i ms parts artificials al cos amb l'objectiu d'autopreservar-se. Aix va fer que la raa esdevingus lgica i calculadora, mostrant emocions nicament quan calia agressivitat pura.

Van ser creats pel Dr. Kit Pedler (l'assessor cientfic no oficial del programa) i Gerry Davis el 1966, apareixent per primer cop a l'episodi The Tenth Planet, l'ltim en qu actuava William Hartnell com a Primer Doctor. Des d'aleshores, han aparegut diversos cops en els seus intents extrems de sobreviure per la conquesta.

Una versi d'un univers parallel dels ciberhumans va aparixer a la bilogia de la srie del 2006, El Ressorgiment dels Ciberhumans i L'era de l'acer. Aquests ciberhumans tamb van aparixer a la bilogia final d'aquesta temporada, Exrcit de fantasmes i La fi del mn. Desprs van aparixer a l'spin-off Torchwood a l'episodi Cyberwoman. Ms endavant, van tornar a la srie revivida a l'especia de Nadal del 2008 The Next Doctor, que va introduir dues noves varietats de la raa, els Cyber-Shades i el Cyber-King.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410876" title="Hohengft" nonfiltered="3810" processed="3794" dbindex="158841">

 Hohengft (en alsaci Geft) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 480 habitants. Limita al nord-est amb Rangen i Willgottheim, a l'est amb Wintzenheim-Kochersberg, al sud-est amb Kuttolsheim i Nordheim, al sud-oest amb Wasselonne, a l'oest amb Crastatt i al nord-oest amb Zehnacker.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410881" title="Hibridaci fluorescent in situ" nonfiltered="3811" processed="3795" dbindex="158842">

El FISH o l'hibridaci fluorescent in situ s una tcnica de tinci de cromosomes amb fluorocroms en la que es provoca que els cromosomes especfics brillin sota el microscopi. Aquesta tcnica permet la rpida determinaci d'aneuploide, l'absncia del cromosoma complet o la presncia d'un cromosoma addicional, aix com l'adjudicaci d'un marcador gentic a un cromosoma (cartografia gentica).

Els cromosomes que sn usualment utilitzats amb la tcnica del FISH sn els 13, 18, 21, X i Y; no obstant, com sn possibles tincions addicionals dels cromosomes, altres cromosomes poden ser visualitzats amb aquesta tcnica. Amb el FISH noms fa falta tenyir segments d'un de les dos cadenes de l'ADN.

El primer pas de la tcnica consisteix en la desnaturalitzaci de l'ADN per separar la doble hlix. A la mostra desnaturalitzada se l'afegeix llavors la sonda d'inters (seqncies cromosmiques conegudes). Primer, les sondes hibriden a regions especfiques. Desprs, es tenyeixen els nuclis amb un color de contrast inespecfic (generalment DAPI). Les sondes de l'ADN poden marcar-se amb molcules fluorescent (mtode directe) o no fluorescent que es detecten amb anticossos fluorescents (mtode indirecte).

Hi ha sondes locus-especfiques, centromriques, tellomriques i de tot el cromosoma (pintat); amb els equips de microscopia i de processament d'imatges adequats, es poden emprar diferents fluorocroms per identificar diferents sondes simultniament i fins i tot obtenir el cariotip d'espectre multicolor (SKY) en la que casa cromosoma adquireix un color diferent que li proporciona l'ordinador desprs d'analitzar les 24 sondes de pintat cromosmic, cadascuna especfica per a un cromosoma i de colo diferent.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410886" title="Jetterswiller" nonfiltered="3812" processed="3796" dbindex="158843">

 Jetterswiller (en alsaci Jetterschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 170 habitants. Limita al nord amb Reutenbourg, al nord-est amb Westhouse-Marmoutier i Knrsheim, a l'est amb Zehnacker, al sud-est amb Crastatt i a l'oest amb Singrist.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410891" title="Canal Cole Televisi" nonfiltered="3813" processed="3797" dbindex="158844">
Canal Cole Televisi s una televisi ficticia, fundada el 9 de gener del 2005 a Segur de Calafell per Xavier Martnez. La primera emissi a les 10:30 del mat amb el programa Canal Cole Notcies, llavors presentat per: David Mesa, amb els esports, Pol Vallecillos, amb el trnsit, Daniel Hernandez, amb el temps, i Xavier Martnez, amb les notcies; desde els estudis nmero 1 a l'escola Mossen Jacint Verdaguer de Segur de Calafell. 

Actualment Canal Cole Televisi emet les 24 hores del dia online, a la seva pgina web, i tamb t un canal al YouTube. Forma part de la XCTV (Xarxa de Televisions Ficticies Catalanes), la MRTV, la PETF (Asociaci de televisions ficticies d'Espanya) i la REMF.

El director n's Xavier Martnez, i els estudis estan situats a Segur de Calafell (Tarragona).

El seu programa estrella es "El tren de la meva vida", programa que tracta sobre el mn ferroviari. ATV s'ha inspirat en aquest programa per crear "Las autovias de siempre".

Enllaos externs.
Web de Canal Cole Televisi;
Videos de Canal Cole TV a YouTube;
Emissi 24 hores a Mogulus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410893" title="Kleingft" nonfiltered="3814" processed="3798" dbindex="158845">

 Kleingft (en alsaci Klaingeft) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 131 habitants. Limita al nord-est amb Wolschheim i Maennolsheim, al sud-est amb Westhouse-Marmoutier i a l'oest amb Lochwiller.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410897" title="Knrsheim" nonfiltered="3815" processed="3799" dbindex="158846">

 Knrsheim (en alsaci Knersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 195 habitants. Limita al sud-est amb Zeinheim i Rangen, al sud amb Zehnacker i al nord-oest amb Westhouse-Marmoutier.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410900" title="Landersheim" nonfiltered="3816" processed="3800" dbindex="158847">

 Landersheim (en alsaci Lndersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 131 habitants. Limita al nord-est amb Saessolsheim i Rohr, al sud-est amb Willgottheim, al sud-ouest amb Zeinheim i Westhouse-Marmoutier i al nord-ouest amb Maennolsheim i Friedolsheim.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410903" title="Bugaderia" nonfiltered="3817" processed="3801" dbindex="158848">
Una bugaderia s un negoci on es renta roba, normalment s utilitza aigua i  detergents, els tipus de bugaderia ms comuns es classifiquen en:
petites bugaderies;
bugaderies industrials;
bugaderies autoservei;

Les bugaderies petites solen rentar la roba de particulars, les bugaderies industrials solen treballar per clients ms grans com hotels, restaurants, hospitals, etc. i la bugaderia autoservei disposa de mquines que utilitza el client mateix desprs d inserir-hi l import corresponent en monedes.

Vase tambin.
Tnel de rentatge;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410904" title="Toms Zarraonaindia" nonfiltered="3818" processed="3802" dbindex="158849">
Toms Zarraonaindia Montoya (Mungua, 1910 - Bilbao, 2006) fou un porter de futbol basc, germ gran del mtic davanter de l'Athletic Club, Telmo Zarra.

 Biografia .

Toms Zarraonaindia fitx l'any 1928 pel Arenas de Getxo amb el que disput la primera edici del Campionat de Lliga de la histria en el que l'Arenas de Getxo qued en cinquena posici.

Zarraonaindia jug amb l'Arenas de Getxo fins l'any 1932, aconseguint la tercera posici, millor resultat de la histria de l'Arenas a Primera Divisi, la temporada 1929/30 i guanyant el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria la temporada 1930/31.

La temporada 1933/34 fitx pel Real Oviedo, mentre que a la segent ho feu pel Club Atltico Osasuna de Pamplona. Finalment, a causa de la Guerra Civil Espanyola, ting que deixar el futbol.

 Trajectoria .
Arenas de Getxo: (1928 - 1932) (Trofeu Zamora);
Real Oviedo: (1933 - 1934);
Osasuna: (1935 - 1936);

 Enllaos externs .
Estadstiques (en alemany);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410905" title="Ocular" nonfiltered="3819" processed="3803" dbindex="158850">

L'ocular s un tipus de lent usada en instruments ptics tals com els microscopics i els telescopics, es es posen d'avant de l'ull de l'observador per ampliar la imatge de l'objectiu que s'est observant. 

Existeix diferents tipus d'oculars:
 Oculars negatius: Participen en la formaci de la imatge primria i per tant no serveixen de lupa.
 Oculars positius: Augmenten la imatge per si sola. La imatge noms la forma l'objectiu i per tant serveix de lupa.
 Compensador: Corregeix algunes aberracions.
 De mida: Incorpora reixes graduades per mesurar la mida de les partcules observades.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410911" title="Tnel de rentatge" nonfiltered="3820" processed="3804" dbindex="158851">

Un tnel de rentatge o de rentat, anomenat tamb rentadora modular contnua, s una mquina de bugaderia industrial dissenyada especficament per al tractament de grans quantitats de roba.

Tal i com el nom indica, aquesta mquina consisteix en tub metl lic allargat anomenat tnel. Una espiral metl lica enorme anomenada cargol d'Arquimedes recorre el centre del tnel i el divideix en seccions anomenades "compartiments".  La rotaci d'aquest cargol fa avanar la roba d'un cap a l'altre del tnel. El cargol est fabricat d'un metall pors, de manera que la roba es desplaa per la rentadora en una direcci, mentre que l'aigua i els productes qumics ho fan forosament cap a l'altra. Aix doncs, la roba avana cap a compartiments on l'aigua cada vegada s ms neta i amb productes qumics ms frescos. La roba bruta entra de manera continuada per un costat del tnel mentre que la roba neta surt de manera continuada per l'altre.

Des de la seva presentaci a finals dels anys seixanta, els tnels de rentatge han esdevingut cada vegada ms fiables. Tot i que sn molt cars, actualment sn habituals en hotels, hospitals i bugaderies industrials que gestionen grans volums de roba.

Al principi, un dels majors inconvenients d'aquesta mquina era la necessitat d'utilitzar una mateixa frmula de rentatge per a tots els articles.  

Els tnels de rentatge moderns gestionats informticament poden controlar i regular els nivells de productes qumics de cada compartiment individual i aix resoldre, de manera efectiva, aquest problema.

Vegeu tamb.
Rentadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410912" title="Lochwiller" nonfiltered="3821" processed="3805" dbindex="158852">

 Lochwiller (en alsaci Lowiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 353 habitants. Limita al nord amb Schwenheim, al nord-est amb Wolschheim, al sud-est amb Kleingft, al sud-oest amb Reutenbourg i a l'oest amb Marmoutier.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410915" title="Crucifix a Montserrat de Miquel ngel" nonfiltered="3822" processed="3806" dbindex="158853">
El Crucifix a Montserrat s una escultura d'ivori recentment atribuda a Miquel ngel.

Es troba al monestir de Montserrat. Segons l'historiador Manuel Mund i Marcet es tracta d'una imatge del Crist a l ltima agonia, amb el cap inclinat cap a la dreta, la boca oberta i els ulls quasi tancats i s coronat d espines, de cos jove sencer, amb els braos obert, nu, protegit amb un drap, doblegat amb replecs irregulars i l aguanta un cord doble enllaat. Presenta una bona anatomia molt realista, mostrant la ferida a la dreta de les costelles. Te una mida de 58,5 cm d alada. Deu de ser de l any 1496-1497.

Es creu que fou adquirit per l abat Marcet al 1920 durant un viatge a Roma i com obra de Ghiberti. Des del 1958 penja d'una gran corona de plata sobre l altar major de la baslica de Montserrat.
Bibliografia.
Mund Marcet, Anscari M. (2006) Un Santcrist d Ivori de Miquel ngel Buonarroti?, Barcelona, Publicacions de l Abadia de Montserrat ISBN 84-8415-784-9




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410916" title="Marmoutier" nonfiltered="3823" processed="3807" dbindex="158854">

 Marmoutier (en alsaci Mschmnschter) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 2.688 habitants. Limita al nord amb Otterswiller, al nord-est amb Schwenheim, a l'est amb Lochwiller, al sud-est amb Reutenbourg, al sud amb Singrist, al sud-oest amb Dimbsthal, a l'oest amb Thal-Marmoutier, al nord-oest amb Gottenhouse.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410921" title="Sabatilla" nonfiltered="3824" processed="3808" dbindex="158855">


Sabatilla prov del terme castell zapatilla, diminutiu de zapato-a. Actualment, per, aquesta paraula es pot fer servir tant per designar la sabatilla d'estar per casa com per fer referncia a la sabatilla d'esport, considerant, en ambds casos, les diverses modalitats i els possibles estils.

La sabatilla d'estar per casa s una sabata lleugera i cmoda, de roba, pell fina, plstic o altres materials, amb una sola prima, que se sol portar per estar per casa.

Lasabatilla d'esport, o vamba, s un calat lleuger utilitzat pels esportistes que es caracteritza per la seva sola flexible i antilliscant. Avui dia, existeix un ampli ventall de sabatilles d'esport adreades a les diverses prctiques esportives: marxa, tennis, basquetbol, voleibol, pdel, esports de combat, gimnstica, dansa, nataci, submarinisme, esports nutics, ciclisme, esgrima, pilota basca, etc. Fins i tot, hi ha sabatilles de tacs, usades pels jugadors de beisbol i sabatilles de claus, adreades als atletes, entre d'altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410922" title="Fortuna mutabile" nonfiltered="3825" processed="3809" dbindex="158856">
Fortuna mutabile: Alluasi al fet que, en la vida de qualsevol persona es viuen moments de sort imoments de dissort. La Fortuna era, per als grecs i els romans, la divinitat que repartia capriciosament el b i el mal. Era representada per una dona amb els ulls embenats, com a allegoria de la seva arbritarietat, o tamb al costat d'una roda que feia girar sense parar amb el peu a fi d'enlairar uns homes i d'enfonsar-se uns altres; aquesta allegoria fou molt divulgada a l'Edat Mitjana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410923" title="Otterswiller" nonfiltered="3826" processed="3810" dbindex="158857">

 Otterswiller (en alsaci Ottewiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.342 habitants. Limita al nord-oest amb Saverne, al sud-est amb Schwenheim, al sud amb Marmoutier, al sud-oest amb Gottenhouse.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410925" title="Felipe Yez de la Torre" nonfiltered="3827" processed="3811" dbindex="158858">

Felipe Yez de la Torre (Czar, 21 de gener de 1953) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1977 i 1988, durant els quals aconsegu 21 victries

Va debutar com a ciclista professional a l'equip basc Kas. Fou un bon escalador, especialitzat en la lluita pel Gran Premi de la Muntanya, el qual aconseguiria en dues ocasions a la Volta a Espanya. En aquesta mateixa cursa guany dues etapes.  

Palmars.
1977;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Campi d'Espanya per Regions (CRE) (amb laba);
1978;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
1979;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
1980;
 1r del G.P. Getxo ;
 1r del G.P. de Llodio;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Cantbria;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Castella;
1981;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1983;
 1r de la Vuelta a los Valles Mineros i 1r del Gran Premi de la Regularitat;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
1984;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
 1r del del Gran Premi de la Muntanya de la Volta a Espanya ;
1985;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mrcia;
 1r a Sriaa (Trofeu Castilla y Leon) ;
1986;
 1r de la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1988;
 1r a la Cronoescalada al Txitxarro ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1979. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1980. 30 de la classificaci general;
1982. Abandona;
1984. 20 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1985. Abandona;
1986. 26 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1987. Abandona;
1988. Abandona;

Resultats al Tour de Frana.
1980. Abandona (6a etapa);
1982. 110 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Felipe Yez a urtekaria.com;
Fitxa de Felipe Yez a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410928" title="Locus eremus" nonfiltered="3828" processed="3812" dbindex="158859">
Locus eremus(lloc erm). Descripci d'un paisatge erm desolat. S'oposa, doncs al locus amoenus, i serveix de marc al jo potic que es veu trasbalsat per diversos problemes que l'angoixen. La natura s'omple d'elements hostils. Aquest tpic es troba sovint en autors del Romanticisme:les runes i el paisatge llbrec i tempestus reflecteixen els sentiments turmentats de l'escriptor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410929" title="Geofilomorf" nonfiltered="3829" processed="3813" dbindex="158860">

Els geofilomorfs (Geophilomorpha) sn un ordre de miripodes quilpodes amb el cos summament allargat, prim i deprimit, amb ms de 25 parells de potes. Viuen sota pedres i al sl i sn especialistes en perseguir i capturar cucs de terra en les seves prpies galeries subterrnies.

Taxonomia.
Els geofilomorfs inclouen les segents famlies:

Aphilodontidae - Azygethidae - Ballophilidae - Dignathodontidae - Eriphantidae - Geophilidae - Gonibregmatidae - Himantariidae - Linotaeniidae - Macronicophilidae - Mecistocephalidae - Neogeophilidae - Oryidae - Schendylidae - Sogonidae - Soniphilidae

Als Pasos Catalans noms hi viuen les famlies Geophilidae, Himantariidae, Oryidae i Schendylidae.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410931" title="Ubi sunt?" nonfiltered="3830" processed="3814" dbindex="158861">
Ubi sunt? (on sn?). Pregunta retrica que fa referncia al dest dels grans personatges del passat que han mort. Es vol destacar el carcter transitori de la vida humana i la vanitat de les coses d'aquest mn. L'expressi "ubi sunt?" prov d'un vers medieval que diu: "On sn aquells que foren abans que nosaltres?". De fet, es tracta d'un tema tpic d'origen bblic que reneix a l'Edat Mitjana com a conseqncia d'una religiositat que noms concep l'existncia com una vall de llgrimes i un cam cap a l'etenitat. 
D'aqu la reflexi pessimista sobre la brevetat de la vida, el carcter mudable de la Fortuna, el valor intranscendent dels bns humans i el poder igualitari de la mort, tots aquests tamb temes tpics. Apareix en nombroses composicions medievals de tipus elegac que planyen la mort d'alg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410933" title="Rangen" nonfiltered="3831" processed="3815" dbindex="158862">

 Rangen (en alsaci Rnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 151 habitants. Limita al nord-est amb Zeinheim i Willgottheim, al sud-oest amb Hohengft, i al nord-oest amb Zehnacker i Knrsheim.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410937" title="La vida com un somni, una mscara, un teatre o una representaci" nonfiltered="3832" processed="3816" dbindex="158863">
La vida com un somni, una mscara, un teatre o una representaci. Conjunt d'imatges tpiques que fan allusi als temes de l'absurditat de la vida humana i a l'aspecte grotesc de l'existncia. Les persones no vivim autnticament la vida, sin que ho fem com si estigussim somiant o representant un paper, com si fssim uns titelles que alguna fora mou segons el seu desig. Morim quan acaba el somni: llavors hem de deixar de representar el nostre paper autntic i ser nosaltres tameixos. Aquests tpics sn molt presents en les obres teatrals del Barroc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410938" title="Salvatore Giuliano" nonfiltered="3833" processed="3817" dbindex="158864">

Salvatore Giuliano (16 de novembre de 1922   5 de juliol de 1950) va ser un camperol sicili esdevingut bandit i independentista per condicionat per la mfia.

Biografia.

Salvatore Giuliano (Turi) va nixer a Montelepre a la provncia de Palerm a Siclia i en tota la seva vida no va sortir de l'illa. Era fill d'un emigrant sicili als Estats Units que enyorat de la seva terra va tornar a residir-hi a fer-hi de pags a la terra que va comprar amb els seus estalvis.

La seva mare, Maria Lombarda, a la que sempre es va sentir molt unit, era una dona de carcter fort i actitud decidida.

Va tenir un germ , Giusseppe, i una germana, Marianna.

A Salvatore no li agradava estudiar i aviat es va posar a treballar com ajudant d'un mol local fins que un dia es va descobrir que robava farina i l'entregava a famlies pobres o la venia a un preu simblic aix li va valdre popularment el ttol de Robin Hood sicili. Als 17 anys va ser descoberts per dos carabinieri a qui va matar. 

Va formar una banda junt amb el seu cos Gaspare Pisciotta Aspanu que va arribar a tenir fins 200 membres alguns d'ells assasinats per ordres de Giuliano si sospitava que el traen. La banda robava, segrestava matava (fins a 70 policies i centenars de civils) i capturava provisions que deixava en mig dels pobles per a que la gent ho agafs.   

Es va unir al Moviment Independentista Sicili (MIS), que incloa membres de dreta i d'esquerra i fins i tot de la Mfia. Giuliano va entrar, a partir de 1945, en la branca armada del moviment com a coronel del EVIS (Esercito Volontario per l'Indipendenza della Sicilia) i li van prometre que en cas de victria independentista seria amnistiat dels seus delictes criminals.

Giuliano va fer petits atemptats contra el govern i a ms va enviar una carta al president d'Estats Units Harry S. Truman demanant l'annexi de Siclia pels Estats Units. 

Desprs de la guerra i del referndum de 1946 que va portar a la Repblica italiana es va aconseguir el rgim autonmic per a Siclia i amb aquest l'independentisme va perdre fora.

L'1 de maig de 1947 al poble natal de Salvatore hi va haver una celebraci dels poltics i treballadors comunistes i va haver 11 morts per trets de metralladora que es van atribuir a la banda de Giuliano potser per encrrec de la Mafia (fins i tot la CIA o la Democrcia Cristiana)que no estava interessada en l'aven de les forces d'esquerra i volien una resposta comunista que propicis la seva illegalitzaci.

El ministre de l'interior itali, Scelva, va acusar a Giuliano i ofer tres milions de lires per la seva captura.

Salvatore va canviar els seus arguments independentistes per un anticomunisme actiu i violent alhora que defensava el paper de la Mfia. Amb aquesta va arribar a un acord per fugir a Estats Units per a Castelvetrano un dia abans de la fuga prevista (mitjanant un submar), va ser trat i mort pel seu cos Aspanu. Els carabinieri en sentir els trets van arribar i sense preocupar-se de si Salvatore era viu o mort varen disparar diverses rfegues sobre el seu cos i allegaren que l'havien mort en defensa prpia.

 Dramatizacions .
Una pellcula  Salvatore Giuliano, dirigida per Francesco Rosi el 1961. El novellista Mario Puzo public El Sicili,el 1984 s'en va fer una pellcula el 1987, dirigida per Michael Cimino i amb Christopher Lambert com Giuliano. 
Una opera, Salvatore Giuliano, composada el 1985 per Lorenzo Ferrero. 

 Referncies .
Historia y Vida, nmeo 473
Dickie, John (2004). Cosa Nostra. A history of the Sicilian Mafia, London: Coronet ISBN 0-340-82435-2;
Finkelstein, Monte S.(1998). Separatism, the Allies and the Mafia: The Struggle for Sicilian Independence, 1943-1948, Bethlehem: Lehigh University Press ISBN 0934223513;
Servadio, Gaia (1976), Mafioso. A history of the Mafia from its origins to the present day, London: Secker & Warburg ISBN 0-436-44700-2;
 Norman Lewis (2003). The Honoured Society: The Sicilian Mafia Observed Eland Publishing Ltd ISBN-13: 978-0907871484;

Bibliografia.
God Protect Me From My Friends. Gavin Maxwell (USA title: Bandit), Longmans, Green, London, 1956;
King of the Mountain. Billy Jaynes Chandler, Northern Illinois University Press, 1988;

Enllaos externs.
Giuliano e lo Stato: materiali sul primo intrigo della Repubblica ;
The true story of Salvatore Giuliano, based on the book by Giuseppe Sciortino Giuliano and Marianna Giuliano, the sister of Salvatore. ;
Biography of Salvatore Giuliano;
Review of the film Salvatore Giuliano directed by Francesco Rosi by Derek Malcolm in The Guardian;
Bandit and Murderer, or Hero and Patriot? Biography of Salvatore Giuliano;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410939" title="Reinhardsmunster" nonfiltered="3834" processed="3818" dbindex="158865">

 Reinhardsmunster (en alsaci Rainhardsmnschter) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 402 habitants. Limita al nord-est amb Thal-Marmoutier i al sud-est amb Hengwiller.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410946" title="Reutenbourg" nonfiltered="3835" processed="3819" dbindex="158866">

 Reutenbourg (en alsaci Riteburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 322 habitants. Limita al nord-est amb Lochwiller, a l'est amb Westhouse-Marmoutier, al sud amb Jetterswiller, al sud-oest amb Singrist i al nord-oest amb Marmoutier.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410948" title="Salenthal" nonfiltered="3836" processed="3820" dbindex="158867">

 Salenthal (en alsaci Sledl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 165 habitants. Limita amb Singrist al nord-est, Allenwiller al sud, Birkenwald al sud-oest i Dimbsthal al nord-oest.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410952" title="Schwenheim" nonfiltered="3837" processed="3821" dbindex="158868">

 Schwenheim (en alsaci Schwne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 684 habitants. Limita a l'est amb Furchhausen, al sud-est amb Wolschheim, al sud amb Lochwiller, al sud-est amb Marmoutier i a nord-oest amb Otterswiller.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410955" title="Singrist" nonfiltered="3838" processed="3822" dbindex="158869">

 Singrist (en alsaci Snggersch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 334 habitants. Limita al nord amb Marmoutier, al nord-est amb Reutenbourg, a l'est amb Jetterswiller, al sud-est amb Crastatt, al sud amb Romanswiller i Allenwiller, al sud-oest amb Salenthal i a l'oest amb Dimbsthal.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410958" title="Elizabeth Jane Gardner" nonfiltered="3839" processed="3823" dbindex="158870">
 
Elizabeth Jane Gardner (Exeter, New Hampshire, 4 d'octubre de 1837-Saint Cloud, 28 de gener de 1922) va ser una pintora figurativa nord-americana. Va estudiar a Pars amb Merle, Lefebvre, i finalment amb William-Adolphe Bouguereau, amb qui es va casar el 1896, i l'estil del qual va adoptar amb tant xit que part de la seva obra pot ser confosa amb la d'ell. 

El 1866 Gardner va ser la primera dona nord-americana que va exposar en el Sal de Pars. Premiada amb una medalla d'or en el Sal de 1872, es va convertir en la primera dona que va rebre semblant honor. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410960" title="Westhouse-Marmoutier" nonfiltered="3840" processed="3824" dbindex="158871">

 Westhouse-Marmoutier (en alsaci Weschthse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 254 habitants. Limita al nord-est amb Maennolsheim i Landersheim, al sud-est amb Knrsheim i Zeinheim, al sud-ouest amb Jetterswiller,  l'oest amb Reutenbourg i al nord-oest amb Kleingft.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410965" title="Zehnacker" nonfiltered="3841" processed="3825" dbindex="158872">

 Zehnacker (en alsaci Znnckre) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 216 habitants. Limita al nord amb Knoersheim, al sud-est amb Rangen i Hohengft, al sud-oest amb Crastatt i a l'oest amb Jetterswiller.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410970" title="Rissec (desambiguaci)" nonfiltered="3842" processed="3826" dbindex="158873">

 Poblaci:
 Venat del municipi de Cor (Baix Empord);
 Curs d'aigua:
 Rissec, a la comarca del Baix Empord;
 Rissec, a la comarca de l'Alt Empord;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410971" title="Zeinheim" nonfiltered="3843" processed="3827" dbindex="158874">

 Zeinheim (en alsaci Zne) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 151 habitants. Limita al nord-est amb Landersheim, a l'est amb Willgottheim, al sud-oest amb Rangen i al nord-oest amb Knrsheim.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410975" title="Johan de Barbastro" nonfiltered="3845" processed="3828" dbindex="158876">
Johan de Barbastro (o Joan de Barbastre). Traductor, callgraf i miniaturista aragons de la Cancelleria Reial de Barcelona al servei del rei Pere IV d'Arag "el Cerimonis" entr els anys 1370 i 1386. 

Obra.
 Traducci a l'aragons de la Summa Istoriarum (Historie ancienne) (traduit a Summa de las Istorias del mon). La traducci fou encarregada el 1371 pel rei Pere IV d'Arag "el Cerimonis". El 16 de maig del 1370, li arrib al rei la crnica de Morea, a qui li havia enviat don Johan Ferrndez d'Heredia, Mestre de l'Orde de l'Hospital: las istorias en frances que nos enviastes por Jayme Mestres (...) e nos ...facemos la dita suma de istorias transladar en aragones, e enviarvos hemos el dito translado logo que sea fecho. La traducci es finalitz el 10 de febrer del 1372. ;
 Cpia del Llibre dels fets, coneguda hui en dia amb la sigla C, que fou encarregada el 1380 pel rei Pere IV d'Arag "el Cerimonis". En el colof de l'obra deix escrit: Mandato serenissimi domini petri dei gratir regis Aragonum valentiae, Majoricarum, cardinieae et Corsicae, Comitisque Barchinonae, Rossilionis et Ceritaniae  Ego Iohannes de Barbastro de scribania predicti domini Regis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Barchinonae Anno a Nativitate Dmi. Mo. CCCo. octuagesimo scripsi.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Joan de Barbastre;
 Literatura i cultura a la Corona d'Arag (segles XIII-XV) ;

Vegeu tamb.
 Llibre dels fets;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410977" title="Rissec (Alt Empord)" nonfiltered="3846" processed="3829" dbindex="158877">


El Rissec s una riera que neix al terme de Terrades, sota la roca de la Penya. Travessa els termes de Cistella i de Llers i desemboca al Manol a l'Avinyonet de Puigvents.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410978" title="Celest Destorrents" nonfiltered="3847" processed="3830" dbindex="158878">
Celest Destorrents (tamb Celest des Torrents). Copista al servei del Reial Monestir de Santa Maria de Poble i probablement seglar (no monjo). 

Obra.
s autor d'una cpia del Llibre dels fets, encarregada per l'abat de Poblet Pon de Copons, i que l'acab el 17 de setembre del 1343. 

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Celest Destorrents;
 Literatura i cultura a la Corona d'Arag (segles XIII-XV) ;

Vegeu tamb.
 Llibre dels fets;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410979" title="Cant de Sarre-Union" nonfiltered="3848" processed="3831" dbindex="158879">

El cant de Sarre-Union  (alsaci Kanton Buckenum ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Sarre-Union aplega 20 comunes :
 

Histria .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410982" title="Tir amb arc als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3849" processed="3832" dbindex="158880">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es realitzaren quatre proves de tir amb arc, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina, tant en individuals com en dobles. La competici tingu lloc entre els dies 27 de setembre i 1 d'octubre de 1988 a les installacions de tir amb arc de Hwarang.

Participaren un total de 146 arquers, 84 homes i 62 dones, de 41 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir amb arc 1988;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410986" title="Vicen Ochoa Truyols" nonfiltered="3850" processed="3833" dbindex="158881">
Vicen Ochoa Truyols (Alcdia, 1963). s un pintor i escultor.

n un autodidacta.  Est considerat un dels millors artistes actuals de Mallorca.  En les seves materies primes treballa amb el ferro i l'acer inoxidable.

Exposicions i Fires.
Primera exposici individual en 1989 al Port d'Alcdia.
Exposici en 1990 a Pollena (Mallorca).
Exposici en 1991 a Valncia.
Exposici en 1991 a Manacor (Mallorca).
Fira d'art contemporani a Santander (Cantabria).
Fira d'art contemporani a Gent (Blgica).
Exposici individual "Totes les finestres del mn" del 19 de juliol al 24 de setembre 2006. Casal de Ca'n Fondo d'Alcdia.


Referncies.
Gran Enciclopdia de la Pintura i l'Escultura a les Balears" Volum 3. Ed. Promomallorca;


|
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410987" title="Pon de Copons" nonfiltered="3851" processed="3834" dbindex="158882">
Pon de Copons (? - Poblet, Conca de Barber, 1348). Abat del Monestir de Benifass (1311-1316) i del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (1316-1348). 

Abadiat.
Escollit el 20 de maig de 1316, el seu abadiat al Monestir de Poblet es caracteritz per una poca de prosperitat, prosseguint les obres ja iniciades i incorporant noves possessions territorials (Castellser, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsnit). Grcies a la prosperitat del Monestir, pogu finanar l'expedici militar contra Sardenya de 1322-1323.

L'elegncia de Poblet en temps de l'Abat Copons va ajudar a qu el rei Pere el Cerimonis es decids per ordenar la construcci d'un magnfic Pante Reial per als reis de la Corona d'Arag. Coincidint amb aquesta idea, Copons va ordenar la construcci del cimbori que dna la silueta tan caracterstica del monestir.

Aix mateix encarreg fer una cpia del Llibre dels fets que es conservava al cenobi del copista Celest des Torrents, qui l'acab la diada de Sant Lambert, el 17 de setembre, del 1343. 

La Pesta.
El juliol de 1348 les obres del cimbori s'hagueren de paralitzar davant l'arribada brutal de la Pesta Negra al recinte poblet; en efecte, moriren la meitat dels monjos (59 homes) i 20 llecs ms. El 29 de juliol moria, vctima de la Pesta, el Pare Abat Pon de Copons.






Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Pon de Copons;
 Literatura i cultura a la Corona d'Arag (segles XIII-XV) ;
 Bassegosa i Nonell, Joan; La Pesta Negra de 1348 a la Catedral de Barcelona i al Monestir de Poblet; Gimbernat 2000; Universitat de Barcelona; pgs. 15-20 ;

Vegeu tamb.
 Llibre dels fets;
 Reial Monestir de Santa Maria de Poblet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410988" title="Bartomeu Gomila Pujol" nonfiltered="3852" processed="3835" dbindex="158883">

Bartomeu Gomila Pujol, anomenat Moiana, (Monturi segle XVII - 1666) va ser un bandoler mallorqu que acab executat per la justcia, la seva figura ha estat objectes de diverses tradicions i mites.

Vida.
Nat a la vila mallorquina de Monturi, desenvolup la seva activitat delictiva des de la Serra de Tramuntana on tenia el seu refugi. Se li atribueixen almenys 20 assassinats, diverses violacions de dones i alguns desafiaments a l'autoritat. Va ser pres, juntament amb el seu estol, l'agost de 1666 per ordre del virrei Roderic de Borja prop d'Orient. L'execuci es port a terme el setembre del mateix any a les forques de Monturi, mor esquarterat desprs que se li tallassin les orelles.

Tradicions.
La nit de la seva mort les libes no deixaven acostar-se ning al lloc de l'execuci perqu temien perdre els trossos de carn del cos del badoler;

Les restes d'en Moiana es trobem localitzades, segons la tradici, a diversos indrets del terme de Montura. Una tradici la situa sota una pedra, la pedra d'en Moiana, al lloc conegut actualment com les So na Moianes. Un altre mite assegura que les seves restes es troben dins l'arc d'una faana del poble.

Una llegenda afirma que en Moiana era un bruixot que tenia follet, el poble de Monturi l'engany organitzant un ball per capturar-lo. All mitjanant una jove fou desposset dels seus poders, pres pel poble i mort.

Colla de dimonis.
El personatge d'en Moiana ha inspirat una colla de dimonis, Esbart d'en Moiana, que es present el gener de 2008 a Monturi amb l'espectacle "La Resurrecci d'en Moiana".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="410992" title="Consell General de l'Alt Rin" nonfiltered="3853" processed="3836" dbindex="158884">

El Consell General de l'Alt Rin s l'assemblea deliberant executiva del departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia.

La seu es troba a Colmar.

Composici.
El mar de 2008 el Consell General de l'Alt Rin s constitut per 31 elegits, d'ells una dona. La majoria, de dreta constituda pel   groupe actions et territoires  s formada per 18 electes. L'oposici d'squerra s'aplega dins l' intergroupe socialistes et rpublicains, indpendants et dveloppement durable  i comprn 12 electes. El partit regionalista Alsace d'abord noms t un electe.

Presidncia.
 President : Charles Buttner (UMP);
 Vice-presidents delegats : Rmy With, Brigitte Klinkert i Michel Habig.
 Vice-presidents : Jean-Louis Lorrain, Frdric Striby, Jean-Paul Dirringer, Daniel Weber, Bernard Notter, Alphonse Hartmann.

Majoria.
 Pierre Bihl (UMP);
 Charles Buttner (UMP);
 Guy Daessl (DVD);
 Jean-Paul Dirringer (DVD);
 Dominique Dirrig (SE);
 Francis Flury (DVD);
 Pierre Gsell (SE);
 Michel Habig (UMP);
 Alphonse Hartmann (UMP);
 Guy Jacquey (SE);
 Brigitte Klinkert (DVD);
 Jean-Louis Lorrain (UMP);
 Bernard Notter (DVD);
 Marc Schittly (UMP);
 ric Straumann (UMP);
 Frdric Striby (DVD);
 Daniel Weber (UMP);
 Rmy With (SE);

Oposici.
 tienne Bannwarth (DVG);
 Gilbert Buttazzoni (PS);
 Pierre Freyburger (PS);
 Michel Habib (PS);
 Frdric Hilbert (Verts);
 Hubert Miehe (PS);
 Armand Reinhard (SE);
 Jean-Luc Reitzer (IND);
 Joseph Spiegel (PS);
 Henri Stoll (Verts);
 Franois Tacquard (SE);
 Pierre Vogt (SE);
 Christian Chaton (Alsace d'abord);

 
Enllaos externs.
 Web oficial del Consell General de l'Alt Rin;
 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411003" title="Eurocodi" nonfiltered="3854" processed="3837" dbindex="158885">

La finalitat dels eurocodis s d establir un conjunt integrat de regles tcniques  comunes dins la Uni Europea per la concepci d edificis i obres d enginyeria civil, incloent -hi tamb els fonaments i la resistncia al sismes. Els eurocodis estan destinats a  reemplaar les regles actualment en vigor en els diferents estats membres de la Uni Europea.
Tot plegat, hi han 10 eurocodis (cadascun d ells comporta varies parts):
l Eurocodi 0 defineix les regles generals de clcul seguint el mtode dels estats lmits ( filosofia de base dels eurocodis).
l Eurocodi 1 dona els valors de clcul de les accions sobre les estructures, com el propi pes i altres crregues permanents, les sobrecrregues ( crregues d explotaci), les accions degudes al foc, la crrega de la neu, els efectes del vent , les influncies trmiques, el trfic, etc...

A continuaci segueixen els eurocodis tractant de varis tipus d obres de construcci separades segons el material emprat:

	l Eurocodi 2 per les estructures de formig.
	l Eurocodi 3 per les estructures d acer.
	l Eurocodi 4 per les estructures mixtes d acer-formig;
	l Eurocodi 5 per les estructures de fusta;
	l Eurocodi 6 estructures de maoneria;
	l Eurocodi 9 estructures d alumini;

Finalment hi ha dos Eurocodis diferents :
	l Eurocodi 7 pel clcul geotcnic;
	l Eurocodi 8 pel disseny i dimensionament de les estructures sotmeses als terratrmols   tamb anomenats accions ssmiques.

La resistncia al foc s una matria especfica abordada ensems amb el eurocodi corresponent al material (part1.2 dels eurocodis respectius ).
Cada Eurocodi est constitut de varies parts. Per exemple, l Eurocodi 2  est subdividit parts diferents pels edificis, la prefabricaci, el formig lleuger, pretesat exterior, ponts, etc... Tot plegat el conjunt dels eurocodis cont  64 fascicles en el estadi de ENV (prenorma europea). En el pas de ENV a NV (norma europea), algunes d aquestes parts es concatenaran, mentre que d altres s escindiran.

Es trivial mencionar que els eurocodis no sn les niques normes europees del sector de la construcci. Hi ha centenars de normes sobre productes i nombroses normes sobre el mtodes d assaig inscrites a l agenda europea.

 Histria dels eurocodis .

Al 1989, la comunitat Europea va aprovar a la Directiva dels Productes de Construcci (CPD: Construction Products Directive). Segons aquesta directiva, els productes de construcci noms es poden introduir al mercat d un pas de la Uni Europea, si "tenen unes caracterstiques tals que les construccions en les quals han de sser incorporats, collats, utilitzats o instal lats puguin, a condici d haver estat concebudes i construdes convenientment, satisfer les exigncies essencials".
Les sis exigncies essencials que les construccions han de satisfer sn:

 	Resistncia mecnica i estabilitat.
 	Seguritat en cas d incendi;
 	Higiene, salubritat i medi ambient;
 	Seguritat d s;
 	Protecci contra el soroll;
 	Economia d energia i allament trmic;

Els eurocodis estan directament relacionats amb la primera exigncia. Amb la segona exigncia  seguritat en cas d incendi   nicament en la part que correspon a  la resistncia mecnica de les construccions i l estabilitat en cas d incendi. Similarment per a la quarta  exigncia   seguritat en el s , en aquells aspectes de l s relacionats amb la  resistncia mecnica i l estabilitat .

Aquestes exigncies essencials de les construccions ha estan transposades, pel intermediari dels Documents Interpretatius, en exigncies dels productes de construcci. Per a cada famlia de productes, la Comissi Europea a donat un mandat als organismes europeus CEN i EOTA per tal que elaborin les especificacions tcniques harmonitzades, aquestes tradueixen les exigncies en termes de prestacions: el vocable  harmonitzat  s ha de prendre en els sentit estrictament jurdic de la Directiva de Productes de Construcci, es a dir servint de base a la certificaci pel marcatge CE. Aix doncs, aquests mandats descriuen tamb els procediments de certificaci del marcatge CE.

Hi ha principalment dos tipus de especificacions tcniques harmonitzades:
	les normes europees dels productes harmonitzats (hEN), establertes pel CEN;
	les autoritzacions tcnique europees s ( ATE o ETA European Technical Approvals) estaberts per l EOTA.

Els Eurocodis formen una contnuum lgic entre l aplicaci de la CPD i les 6 exigncies essencials de les construccions.

Els eurocodis constitueixen una srie de normes indispensables per demostrar que les construccions constitudes amb productes portant el marcatge CE segons la CPD, satisfan en la seva globalitat les exigncies essencials. D aquesta manera els eurocodis faciliten l establiment del mercat nic, fent desaparixer les barreres creades pels diferents mtodes de concepci utilitzats a travs de la Uni Europea.

Finalment, els eurocodis serviran ensems de base a :
	la especificaci de contractes per l execuci de obres de construcci (Directiva  93/37/CEE);
	l harmonitzaci de especificacions tcniques pels productes de construcci (marcatge CE).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411006" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3855" processed="3838" dbindex="158886">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren vuit proves de vela, tres en categoria masculina, una en femenina i quatre en mixta. La competici es realitz entre els dies 20 i 27 de setembre de 1988 a la zona de regates de la mar Groga.

Participaren un total de 375 regatistes, entre ells 331 homes i 44 dones, de 60 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Categoria mixta.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1988;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411013" title="Eleccions regionals italianes de 2005" nonfiltered="3856" processed="3839" dbindex="158887">
Les eleccions per a renovar els Consells regionals de les Regions d'Itlia se celebraren el  3 i 4 d'abril de 2005 (a Basilicata el 17 i 18 d'abril).




Font:
 Ministeri de l'Interior d'Itlia (Web);
 
Vegeu tamb.
 Eleccions regionals de Llombardia de 2005;

 




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411014" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3857" processed="3840" dbindex="158888">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. La competici tingu lloc entre els dies 17 de setembre i 2 d'octubre de 1988 al Palau d'Esport de Saemaul i el Gimns de la Universitat Hanyang.

Comits participants.
Participaren un total de 239 jugadors, entre ells 144 homes i 95 dones, de 15 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1988;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411022" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="3858" processed="3841" dbindex="158889">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 19 de setembre i l'1 d'octubre de 1988.

Comits participants.
Participaren un total de 156 jugadors de 12 comits nacionals diferents:


;
;
;

;
;
;

 Hongria;
;
 Iugoslvia;

;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




----

Grup B;



----

Fase Final.


Grup D;

30 de setembre;
 Itlia 9-9 Hongria;
 Austrlia 8-7 Espanya;
1 d octubre;
 Austrlia 5-13 Hongria;
 Itlia 9-11 Espanya;


Grup E;

30 de setembre;
 Frana 11-4 Xina;
 Corea del Sud 7-17 Grcia;
1 d octubre;
 Corea del Sud 7-14 Xina;
 Frana 7-10 Grcia;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1988;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411023" title="Stefano Della Santa" nonfiltered="3859" processed="3842" dbindex="158890">

Stefano Della Santa (Lucca, 22 de maig de 1967) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1989 i 2000. Durant la seva carrera professional aconsegu 13 victries, sent les ms destacades la Bicicleta Basca (1994), la Setmana Catalana de Ciclisme (1994) i la Volta a Andalusia (1994 i 1995).

Palmars.
1993;
 1r al Giro de Campania;
 1r al Trofeu Melinda ;
1994 ;
 1r de la Bicicleta Basca;
 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 2 etapes;
 1r de la Setmana Catalana de Ciclisme i vencedor d'una etapa ;
1995 ;
 1r de la Volta a Andalusia;
 1r al Gran Premi de Zamudio;
2000 ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Beauce;

Resultats al Giro d'Itlia.
1991. 22 de la classificaci general;
1993. 21 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1995. 10 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Stefano Della Santa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411027" title="Eleccions legislatives italianes de 1983" nonfiltered="3860" processed="3843" dbindex="158891">
Les eleccions legislatives italianes de 1983 se celebraren el 26 de juny. Es caracteritzaren per un augment significatiu dels vots per al PRI, grcies al carisma del seu cap Giovanni Spadolini, i pel fet que, per primer cop, la DCI va obtenir menys del 35 % dels vots, i que la diferncia de vots amb els del PCI foren de poc menys del mili de vots.  

Cambra dels Diputats.



 
Senat d'Itlia.

 


 Notes.






 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411032" title="Vctor Unamuno Ibarzabal" nonfiltered="3861" processed="3844" dbindex="158892">
Vctor Unamuno Ibarzabal fou un futbolista basc nascut a Bergara (Guipscoa). La seva posici era de davanter, jugant a l'Athletic Club i el Betis.

 Biografia .

Unamuno debut a Primera Divisi amb l'Athletic Club de Bilbao el 10 de febrer de 1929 en el partit Real Sociedad 1 - 1 Athletic Club, en la que era la primera jornada de la primera edici de la Lliga, amb el que es pot dir que Unamuno form part del primer onze titular de l'Athletic a Primera Divisi. Amb l'Athletic Club guany dos Lligues i quatre Copes del Rei. 

Posteriorment, l'any 1933, fitx pel Real Betis, equip en el que jug tres temporades i amb el que aconsigu guanyar una Lliga espanyola, l'nic que fins a dia d'avui ha aconseguit l'entitat andalusa.

L'any 1936 comena la Guerra Civil Espanyola, amb el que es suspenen les competicions futbolstiques durant el conflicte armat. Posteriorment, l'any 1939, Unamuno retorna a la disciplina de l'Athletic Club on hi jugar fins a la seva retirada l'any 1942, aconseguint un Trofeu Pichichi com a mxim golejador al marcar 20 gols a la temporada 1939/40.

En total, Unamuno jug 144 partits a Primera Divisi entre l'Athletic i el Betis marcant un total de 101 gols. No obstant, mai fou seleccionat per la selecci espanyola.

 Clubs .

 Athletic Club: 1928 - 1933;
 Real Betis Balompi: 1933 - 1936;
 Athletic Club: 1939 - 1942;

 Ttols .

 Campionats Nacionals .

3 Lligues espanyoles: 1929/30, 1930/31 (Athletic Club) i 1934/35 (Betis);
4 Copes del Rei: 1930, 1931, 1932 i 1933 (Athletic Club);

 Distincions Individuals .
 
1 Trofeu Pichichi: 1939/40 (Athletic Club);

 Enllaos externs .

 Unamuno a www.lfp.es;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411033" title="Francesc Baliarda i Rib" nonfiltered="3862" processed="3845" dbindex="158893">
Francesc Baliarda i Rib, ms conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813   Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista catal comproms amb la gent ms humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.

Biografia.

Baliarda va nixer a Sant Andreu de Palomar el 28 de novembre de 1813, any del retorn a Espanya de Fernando VII desprs de la Guerra del Francs. En ple segle XIX, recordat pel seu carcter convuls i ple de guerres i revoltes: enfrontaments entre absolutistes i lliberals, entre el centralistes i els que volien recuperar els furs. Aix va propiciar el sorgiment del Carlisme. 

A la mort de Fernando VII, el seu germ Carlos es va comprometre a defensar els furs i les peculiaritats econmiques, en front del partidaris d'Isabel II d'Espanya. Llavors Sant Andreu de Palomar era un municipi eminentment rural, amb una naixent indstria, amb cases pairals disseminades, amb conreus de vinyes i hortes, al voltant d un nucli urb presidit per la Parrquia de Sant Andreu del Palomar.

En Francesc Baliarda, teixidor d ofici i conegut a la Vila pel "Noi", es va veure immers en aquells esdeveniments, en molts dels quals hi va tenir lideratge. Desprs de lluitar com a soldat dels Cossos Francs, al costat de Prim, en el bndol governamental a la Primera Guerra Carlina, l any 1843, l actitud de Prim donant llargues a les reivindicacions dels que li van donar suport contra Espartero, va fer canviar de parer al Noi Baliarda, que va combatre en la Bullanga de la Jamncia, als aiguamolls de La Torrassa (el Bon Pastor actual) on va resistir fins a caure presoner. En aquests fets, Prim va bombardejar Sant Andreu de Palomar (avui encara en queda un projectil encastat a l edifici del carrer Scrates cantonada amb el Carrer Gran).
	  	
L any 1845 als Ajuntaments de tot Catalunya es proced a quintar els homes que havien de ser enviats a l exercit. Hi havia per una manera de lliurar-se'n: pagar. Aix significava que els homes pobres marxaven a les guerres i els que podien pagar es quedaven fent companyia a les dones.
Moltes poblacions s hi van oposar..A Sant Andreu de Palomar, els incidents derivaren en revolta popular i, comandats pel capit carl Boira, el Noi Baliarda, que va proporcionar les armes, i en Bad d en Tard, els andreuencs van impedir l acte i es feren forts.
	
Comenava la Revolta de les Quintes. El 6 de juliol, la Vila fou atacada per 700 soldats d infanteria i cavalleria comandats pel brigadier Fulgosio, que orden l assalt a les barricades. Va poder reduir els revolucionaris, comandats pel Noi Baliarda, a dalt del campanar de la Parrquia i orden execucions arbitrries. La jornada se sald amb set morts, nombrosos empresonats i la retirada dels amotinats a Terrassa.

Del 1846 al 1849, el Noi Baliarda va participar en la Guerra dels Matiners, contra la poltica centralitzadora dels Governs moderats espanyols. La seva zona d operacions anava des del Masss del Garraf fins al Valls, amb topades serioses amb la tropa als boscos de Capcentelles, a Sant Cugat o a Molins de Rei.

Identificat ja netament com republic, va seguir hostilitzant les comunicacions amb Barcelona fins que, la nit del 27 al 28 d agost de 1850, fou delatat quan era a casa seva, a l actual carrer Baliarda, amb en seu germ Pau i el seu cunyat Josep Puig, encerclat pels Mossos d Esquadra i un Esquadr de Cavalleria i abatut quan s hi enfrontava, possibilitant als seus companys escapar. L'adscripci republicana i el vincle amb el Moviment Obrer, portaren a l'Ajuntament de Barcelona, el 1907, a donar el nom de Baliarda a l'antic carrer del Carme de Sant Andreu de Palomar.

 Enllaos externs .

Lloc sobre Sant Andreu que ha cedit el seu contingut per fer l'article;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411036" title="Eleccions legislatives italianes de 1987" nonfiltered="3863" processed="3846" dbindex="158894">
Les eleccions legislatives italianes de 1987 se celebraren el 14 de juny. Es caracteritzaren per un augment del PSI, liderat per Bettino Craxi, i del MSI-DN. Aquest fet i el petit retrocs del PCI donarien fora al pentapartit que governava Itlia. Tamb entra per primer cop al Parlament itali els Verds.

Cambra dels Diputats.



Senat d'Itlia.



 Notes.






 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411037" title="Francesco Frattini" nonfiltered="3864" processed="3847" dbindex="158895">

Francesco Frattini (Varese, 18 de gener de 1967) va ser un ciclista itali que fou professional entre el 1993 i el 2000. Durant la seva carrera professional aconsegu 5 etapes, destacant la Setmana Catalana de 1995.

 Palmars .
1995;
 1r al Gran Premi de Frankfurt;
 1r a la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Basca;
1996;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;

Resultats al Giro d'Itlia.
1995. 29 de la classificaci general;
1997. 71 de la classificaci general;

Tour de Frana.
1995. 77 de la classificaci general;
1996. 100 de la classificaci general;
1997. Abandona (14a etapa) ;
1998. 93 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Francesco Frattini a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411039" title="Libro de los fechos et conquistas del principado de la Morea" nonfiltered="3865" processed="3848" dbindex="158896">


El Libro de los fechos et conquistas del principado de la Morea (o Crnica de Morea; en grec:                      ) s un extens text del segle XIII o XIV del qual existeixen 4 versions; la primera en francs medieval, la segona en grec medieval, la tercera en itali i la quarta en aragons. 

La Crnica de Morea, traduida a l'aragons per encrrec de Johan Ferrndez d'Heredia, Mestre de l'Orde de l'Hospital, es titul Libro de los fechos et conquistas del principado de la Morea. Originalment estava formada per ms de 9.000 renglons i narra els fets relacionats amb la conquesta de la Pennsula del Pelopons (Grcia), pennsula que a l'edat mitjana rebia el nom de Morea, des la Quarta Croada (1204), quan es constitu el Principat d'Acaia, fins el 1292, i ampliada fins el 1377 en la traducci aragonesa. 


 Vegeu tamb .
 Johan Ferrndez d'Heredia;

 Bibliografia .
  La versi grega de la "Crnica de Morea".;
  La versi aragonesa de la "Crnica de Morea".;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411041" title="Peter Widman" nonfiltered="3866" processed="3849" dbindex="158897">
Peter Widman (Gvle, Sucia, 23 de mar de 1949).  s un pintor i artista polifactic suec.

Va nixer a Gvle (Sucia) amb els noms de Claes Peter Robin Widman. s fill del banquer Robin Widman, mort en abril de 2001.
Considerat un dels millors artistes de Sucia ha sigut comparat amb Joan Mir per la seva tcnica i pinzellades plenes de colors vius. Ha treballat a Sucia (Illa de Koster i la ciutat de Strmstad).  A Espanya a Alcdia (Mallorca), on actualment treballa.

Com a artista polifactic ha treballat la pintura (oli sobre tela); els mosaics, les escultures (treballant amb mars, ferro i rajoles). Moltes obres seves de pinzellades contempornies son batiades com: Sense nom. Ha donat classes a molts artistes, com Johanna Johannensen o Joan Llompart.

Viu habitualment a Alcdia des de 1984 lloc on es va casar en 1977 amb l'espanyola, Margarita Belmonte Lpez i s pare de tres fills.

Ha exposat al llarg de la seva vida per arreu d'Europa, com a Hongria, Espanya, Pasos Escandinaus, Sussa, etc. Tamb a Israel i a Osaka(Jap). Realitz un llibre de recopilacions de les seves obres mestres anomenat "Peter Widman y su arte" en collaboraci amb el poeta mallorqu Miquel Bota Totxo.
Compten amb obres seves gent important com els reis de Noruega, museus, colleccions privades o centres culturals.

Aficions: l'art, el senderisme, la fotografia, la pastisseria i viatjar.

Obres.
(Llista incompleta de pintures)
Autorretrat (1971).
Paisatges de l'illa de Koster (1978-1985).
Nu (1978).
Flors de primavera (1982).
Llibertat (1983).
Fruites salvatges (1984).
Formentor, Mallorca (1984).
Molluscs (1985);
Formentor des del Mal Pas (1987).
La peita rosa (1987).
El Cosmos (1989).
Gran Blau (1993).
Carnaval I (1988).
Caos (1990).
El Gall (1991).
Arlequin (1991).
Focs artificials (1992).
L'estrella vermella (1992);
La Cspide (1992).
Frontera Blava (1993).
Gran Rosa (1993).
L'erupci (1993).
Foc de nit en la neu (1993).
Carnaval II(1993).
Volum (1993).
La Frontera Blava II(1994).
nsia(1994).
Tango (1994).
Porta de sortida(1994).
Rosassa (2007);
Composici perfecta (2007);
Paisatge mort (2007);
Onatge (2007);

(Llista incompleta d'escultures)
La ballarina (1993);
Mons (1993).
Dona (1993);
Sense ttol (1993).

Llocs on es troben les seves obres.  
(Llista incompleta)

El Museu d'Art Contemporani de Sa Pobla (Mallorca).
El Museu Vasarely de Budapest (Hongria).
El Castell-Museu d'Engss- provincia de Vsteros (Sucia). Castell medieval dels segles XIV-XV.
El Palau Reial d'Oslo (Noruega).
Galeria d'Art "Varden" a Moss (Noruega).

Exposicions:  (Llista incompleta)
Galeria d'Art "Jeloys" en Moss (Noruega) 1993, 1995, 2006.
Biblioteca de Ca'n Torr en Alcdia (Mallorca) 1990.
Galeria "Krmendi" en Budapest (Hongria) 2006-2007.
Castell d'Engss (Noruega)del 17 de maig 2007- 31 d'agost 2007.
Galeria d'Art "Varden" en Moss (Noruega) Primers de desembre de 2008.

Referncies.
"Peter Widman y su arte" Poesia Miquel Bota Totxo- Grfiques Pollentia- 1994. (en castell);
"Peter Widman and his art" Poetry Miquel Bota Totxo- Grfiques Pollentia- 1994. (en angls);

Enllaos externs.
http://www.moss-avis.no/article/20080912/KULTUR/215342664/1257/KULTUR;
http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=90799;
http://www.kormendigaleria.hu/kiallitas/11.html&usg=__t5KVkQzIIXs6mrFoiNG9OvVwtao=&h=301&w=212&sz=43&hl=es&start=13&um=1&tbnid=CpYIr5nnHsCEHM:&tbnh=116&tbnw=82&prev=/images%3Fq%3Dpeter%2Bwidman%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN (Hongria);
http://www.neuewelt.at/archiv/2000_alteNummern/A-2003-08_09.php (Austria);
http://72.30.186.56/search/cache?ei=UTF-8&p=peter+widman&meta=vc%3D&fr=yfp-t-501&u=www.svensktkulturarv.com/Default.aspx%3Fid%3D369%26pid%3D3&w=peter+widman&d=CCAj0kfiRxQG&icp=1&.intl=se (Suecia);
http://www.vasterasmalarstaden.se/sv/sok_evenemang_s55.html?p=2&vchOrt=1&vchKategori=&vchFritext=&vchTom=2008-08-03&vchFrom=2008-08-03 (Suecia);
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411043" title="Eleccions legislatives italianes de 1992" nonfiltered="3867" processed="3850" dbindex="158898">
Les eleccions legislatives italianes de 1992 se celebraren el 5 d'abril. Es caracteritzaren per la crisi de valors del comunisme, que va dur a presentar dues llistes separades (PDS i Rifondazione Comunista), i l'aparici de la Lliga Nord i La Rete, aix com nombroses llistes regionals noves fins aleshores.

Cambra dels Diputats.



Senat d'Itlia.



 Notes.






 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411052" title="Masherbrum" nonfiltered="3868" processed="3851" dbindex="158899">

Masherbrum (tamb conegut com a K1) s la vint-i-dosena muntanya ms alta del mn, i l'onzena del Pakistan.

s el pic ms alt de les Masherbrum Mountains, una serralada secundria del Karakoram. s una muntanya prominent i impactant, sovint menstinguda per estar envoltada de quatre vuitmils: K2, Gasherbrum I, Broad Peak i Gasherbrum II.

El significat del nom no est clar. Pot procedir de mashadar (mosquet) i brum (muntanya), per la semblana del doble cim amb un mosquet antic; per tamb pot procedir de masha (reina o senyoreta), del qual en resultaria "reina dels pics". Igualment s'han suggerit altres significats.

 Localitzaci .
El Masherbrum es troba al costat sud de la Glacera Baltoro, al cor del Karakoram central. La glacera s la ruta habitual per accedir als vuitmils de la zona i molts senderistes viatgen per recrrer el Baltoro. El Masherbrum se troba, tamb, a la part nord de la Vall Hushe, que serveix com a aproximaci al pic des del sud.

 Histria .
El 1856 Thomas George Montgomerie, un enginyer britnic, realitzant feines topogrfiques i d'exploraci, s'adon de la seva gran alada i l'anomen "K1" (pic 1 del Karakoram). La gent del pas l'anomenava Masherbrum.

El Masherbrum fou explorat el 1911 pel doctor William H. Workman i la seva dona, Fanny Bullock Workman. El 1938 es va fer un primer intent d'ascensi des del sud que es qued a pocs metres del cim. 

Desprs de dues expedicions ms sense xit, el 1955 i el 1957, el Masherbrum fou escalat per primera vegada el 1960 per George Irving Bell i Willi Unsoeld, formant part d'una expedici conjunta dels Estats Units i Pakistan, dirigida per Nick Clinch. Aconseguiren escalar la via de la cara sudest, la qual no havia estat tinguda en compte per expedicions anteriors.

La llista Himalayan Index inclou tres ascensions ms i sis ms que quedaren en intent. Les ascensions inclouen dues noves vies: la cara nord-oest i l'aresta nord-oest/cara nord. 

 Fonts .
H. Adams Carter, "Balti Place Names in the Karakoram", American Alpine Journal 49 (1975), p. 53.
Jill Neate, High Asia: An Illustrated History of the 7000 Metre Peaks, ISBN 0-89886-238-8;
Himalayan Index;

 Enllaos externs .
Fotografies del Masherbrum a Peakware ;
Fotografies de l'intent de 1999;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411056" title="Joan Franch Serra" nonfiltered="3869" processed="3852" dbindex="158900">
Joan Franch Serra (Sa Pobla, 16 de juliol de 1922) s un metge i poltic.

Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Sevilla en 1946, s'especialitz en otorinolaringologia i medicina general.  Entr a formar part dels metges del seu poble en 1948.  Treball ms endavant a Pollena.

Entre 1979 i 1983 fou nombrat conseller de Sanitat i d'Acci Social per el Consell Insular de Mallorca per UCD (Uni Centre Democrtic).  Va obtenir diferents crrecs poltics al llarg de la seva vida, tamb pels partits UM (Uni Mallorquina) i CDS (Centre Democrtic Social).

Es retir en 1992 i en 1998 li otorgaren el crrec de Jutge de Pau de la vila de Pollena.
Es membre acadmic de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de les Illes Balears.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411057" title="Eleccions legislatives italianes de 1994" nonfiltered="3870" processed="3853" dbindex="158901">
Les eleccions legislatives italianes de 1994 se celebraren el 27 i 28 de mar. Foren les primeres que es van dur a termes desprs que l'operaci mani pulite (mans netes) va acabar amb el Pentapartit itali, acusat de corrupci. Tant la DCI com el PSI i els altres partits tradicionals o b desaparegueren o b es transformaren en diverses coalicions, les principals Pol de la Llibertat (dreta) i Progressistes (Esquerra). El paper de la DCI, poc a poc, l'anir assumint Forza Italia de Silvio Berlusconi 

Cambra dels Diputats.




 Senat d'Itlia .



 Notes.






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411060" title="Henry Louis Le Chtelier" nonfiltered="3871" processed="3854" dbindex="158902">

Henry Louis Le Chtelier nascut el 8 d'octubre de 1859 a  Pars i traspassat el 17 de setembre de 1936 a  Miribel-les-chelles, va ser un important qumic francs conegut pel seu principi d'equilibris qumics o Principi de Le Chtelier.

 Biografia .

Henry Le Chtelier era fill d'un enginyer que va exercir un important paper dins de la indstria francesa en el segle XIX ja que va participar en el seu naixement, especialment la indstria de l'alumini, en la introducci del procediment Martin-Siemens en la siderrgia i en el desplegament de transports ferroviaris. Tot aix va influir decissivament en la futura carrera d'Henry.

Sa mare li va donar una educaci molt rigorosa i estricta. Deia: Vaig ser habituat a una disciplina molt estricta: calia alar-se a l'hora, preparar en temps til les meves tasques i llions, menjar tot el desdejuni, etc. Vaig conservar durant tota la meva vida el respecte a l'ordre i la llei. L'ordre s una de les formes ms perfectes de la civilitzaci."

Va efectuar els seus estudis en el Collge Rollin a Pars. Desprs, de, noms un any de matemtiques especials, va entrar com son pare a L`cole Polytchnique (Escola Politcnica) el 25 d'octubre de 1869. Desprs d'un expedient brillant a l'Escola Politcnica (va ser el primer de la seva promoci) va entrar a L`cole des Mines de Pars el 1871, d'on en va sortir en tercer lloc d'excellncia. Va freqentar el laboratori de Henri Sainte-Claire Deville en L'cole Normale superieure. Tamb va seguir estudis literaris i, desprs, va defensar en nombrosos assajos la importncia dels estudis literaris en l'educaci.

Com tots els alumnes de L'Escola Politcnica, va ser nomenat subtinent l'11 de setembre de 1870, i va participar en el Setge de Pars. Va contraure matrimoni amb Genivre Nicolas amiga de la famlia i germana de quatre estudiants de l'Escola Politcnica amb la qual van tenir quatre filles i tres fills.

A pesar de la seva formaci com a enginyer i de, fins i tot interessar-se en els problemes industrials, va preferir seguir una carrera de professor investigador en qumica en compte de seguir una carrera en la indstria. En 1887 va ser triat com a cap del departament de qumica general en L`cole de Mines de Pars, que va exercir fins al seu retir .

Va intentar convertir-se en professor de qumica a l'Escola Politcnica en 1884 i en 1897, per no ho aconsegu. Va ser el successor de Paul Schtzenberger en el crrec de cap de qumica mineral en el Collge de France (Collegi de Frana) desprs en La Sorbona va succeir a Henri Moissan. Va ser anomenat membre de L`Acadmie des Sciences (Acadmia de les Cincies) en 1907 desprs de quatre temptatives desafortunades (1884-1897-1898 i 1900).

D'una manera tpica als cientfics i enginyers de la seva poca, tenia una visi cientfica de la indstria. Va ser un dels qui van difondre la teories de Frederick Winslow Taylor. Polticament, va ser conservador. En 1934, va prendre posici contra la durada de la jornada de treball setmanal de 40 hores. Contrriament a altres cientfics de l'poca i a pesar de certes conviccions anti-parlamentaristes, es va proclamar a favor dels moviments d'extrema dreta.

Va ser distingit membre de la Legi d'Honor (Cavaller) en 1887 desprs va ser elevat a rang d'Oficial en 1908, de Comandant en 1919 i Gran Oficial en 1927. Va ser llorejat amb la Medalla Davy de la Royal Society en 1916.

Obra.
Els temes en els quals va treballar varen ser:

Fenmens de Combusti (1898).
Teoria dels equilibris qumics, la mesura de temperatures elevades i els fenmens de dissociaci (1898-1899).
Propietats dels aliatges metllics(1899-1909).
Aliatges del ferro (1900-1901).
Mtodes generals de qumica analtica (1901-1902).
Lleis generals de la qumica analtica (1901-1902).
Les lleis generals de la mecnica qumica (1903).
El silici i els seus composts (1905-1906).
Algunes aplicacions prctiques dels principis fonamentals de la qumica (1906-1907).
Propietats dels metalls i d'alguns aliatges (1907).

Per Henry Le Chtelier s conegut per dos temes sobre els quals va publicar aproximadament trenta treballs entre 1884 i 1914:

El principi de l'equilibri qumic que duu el seu nom Principi de Le Chtelier i que permet predir cap on evolucionar un equilibri qumic quan s'hi introdueixi una modificaci (variaci de temperatura, de pressi o volum, en algun dels components) d'una forma qualitativa.
La variaci de la solubilitat de les sals en una soluci ideal.

Tamb va efectuar nombrosos treballs en Metallrgia. Va ser un dels fundadors de la revista tcnica La revue de mtallurgie (La revista de la metallrgia). Part del treball de Le Chtelier va ser dedicat a la indstria. Per exemple, va desenvolupar investigacions per a La Socit des chaux et ciments Pavin de Lafarge. La seva tesi doctoral va ser dedicada al tema dels morters: Recherches exprimentales sur la constitution des mortiers hydrauliques (Investigaci experimental en la composici de morters hidrulics).

Obres.
Va publicar nombrosos articles, publicacions, comunicats cientfics i onze llibres:

Combustion des mlanges gazeux explosifs, amb Franois Ernest Mallard, 1883.
Constitution des mortiers hydrauliques, tesi, 1887.
Les quilibres chimiques, 1888.
Les mesures de tempratures leves, amb Boudouard, 1900.
Sur la constitution des mortiers hydrauliques, 1904. ;
Le carbone et les lois gnrales de la chimie, 1908.
L'introduction  l'tude de la mtallurgie: le chauffage industriel, 1912.
La silice et les silicates, 1914.
Sciences et industrie, Bibliothque de philosophie scientifique, d. Flammarion, 1925 (288 p.). Reeditada en 2001 per d. du CTHS (Paris), ISBN 2-7355-0488-3;
Le taylorisme, 1934-;
De la mthode dans les sciences exprimentales, 1936.

Enllaos externs.

 http://www.annales.org/archives/x/lc.html;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411064" title="Martin's caf-teatre" nonfiltered="3872" processed="3855" dbindex="158903">
Martin's caf-teatre, ubicat en el nm. 130 del Passeig de Grcia de Barcelona, va ser local de copes on tamb si feien espectacles de petit format, prxims al caf-teatre.

Espectacles.
 1971, (mesos d'abril, maig i juny). No muerdas la manzana del prjimo, original de Rafael Richart. Amb Marta Padovan i Enric Pous.
 1971, juliol. Napolen soy yo, original de J.A. de la Iglesia. Amb Joan Velilla, Leonor Toms i Margarida Minguilln ;
 1971, (mesos de setembre, octubre i novembre). Quien mucho embarga, poco aprieta, original de Manuel Rato. Amb Enric Pous, Elisenda Ribas i Llus Torner.
 1971, desembre. Remena, nena (xou) de Guillermina Motta.
 1972, febrer. El concierto, original de Juan Guerra. Amb Lola Gaos i Abel Viton.
 1972, (mesos de febrer i mar). Mecano-xou, original de Jordi Teixidor i C. Berga, amb Carme Sansa, Ventura Oller, Joan Matas. Direcci: Josep Torrens.
 1972, abril. L'humorista Cassen.
 1972, octubre. El caso, original de Francisco Glvez, amb ngeles Hortelano i Lucio Romero.
 1972, novembre. La feria de cuerno y cabra, de Manolo Andrs.
 1973, mar. TV 2000, original de Manuel Medina. Amb Manuel Bronchud.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411066" title="Jaume Sarroca" nonfiltered="3873" processed="3856" dbindex="158904">
Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barber, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Origens familiars.
Germ de Pere Sarroca (anomenat Pere del Rei). Potser fill natural del rei Jaume I d'Arag i d'Elvira Sarroca.

Biografia.
Es cri a la cort reial. El 1260 fou rector d'Albalat i el 1267 canonge sagrist de Lleida. El 1269 particip amb galera prpia a l'estol reial en Croada a Terra Santa. El 1273 fou consagrat Bisbe d'Osca, deixant la sagristia de Lleida al seu germ Pere Sarroca. 

El 1274 fou un dels signataris del codicil del testament reial de Jaume I d'Arag, acompanyant-lo des de Xtiva fina a Valncia. El nou rei Pere III d'Arag "el Gran" l'acus de retenir objectes del difunt Jaume I i li confisc els bns. Tamb s'enemist amb Pero Martinez d'Artesona, el Justcia d'Arag, que l'arrib a excomunicar. El 1285, durant la Croada contra la Corona d'Arag, retorn al servei del rei Pere III d'Arag "el Gran", restant amb ell fins a la seva mort. El 1286 coron a Zaragoza el nou rei Alfons III d'Arag "el Benigne". En Jaume Sarroca fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, en un sepulcre d'alabastre.

Obra.
Alguns estudis l'assenyalen com a redactor del Llibre dels fets.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Jaume Sarroca;
 Jos Trenchs Odena: "Jaume Sarroca y la escribana de Jaime I";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411068" title="Consell de la Vall" nonfiltered="3874" processed="3857" dbindex="158905">
Consell de la Vall (francs Conseil de la Valle, itali Consiglio della Valle) s el nom oficial del Consell Regional de la Vall d'Aosta, denominaci aprovada en l' estatut especial de 1948.

 Competncies .
El poder legislatiu el t la Giunta Regionale, formada per 35 membres i un president, que nomenen el Consell de la Vall, amb poder executiu. Tenen competncies en beneficncia, municipalitat i serveix comunitaris a nivell local.

L article 2 de l estatut els atribueix competncies en l estatut jurdic del personal al seu servei, en circumscripcions municipals i en policia local. Segons l article 117 de la Constituci Italiana del 1948, poden elaborar lleis prpies, que estaran sotmeses al parer del govern de Roma, i tindr competncies en ordenament administratiu, circumscripci municipal, poltica local, fires i mercats, beneficncia pblica i assistncia sanitria, formaci professional, museus i biblioteques, urbanstica, turisme, carreteres regionals, ports lacustres, fonts termals, cacera, pesca, artesania i agricultura.  De fet, des de comenaments dels 90 gestionen el 90 % dels impostos propis i  gaudeixen d un rgim fiscal fora favorable.

 Histria .

L'idea del Consell de la Vall correspon a una Assemblea representativa de tots els valdostans amb capacitat per a prendre decissions importants, que t l'origen a les chartes de franchises, la primera de les quals fou concedida per Humbert Blancam el 1032. Aquestes llibertats locals van resistir fins l'arribada de la Unificaci italiana i van rebre un cop molt fort amb la instauraci del feixisme.

En caure Benito Mussolini, els nacionalistes valdostans van presentar les seves reivindicacions al Comit d'Alliberament Nacional itali, qui el 29 de desembre de 1945 autoritzar l'establiment del primer primer consell de 25 membres, presidit per l'historiador Federico Chabod, i que elegir la primera Junta regional el 1946. Les primeres eleccions regionals se celebraren el 24 d'abril de 1949, en la que, endems, ser escollit el President del Consell de la Vall.

 Enllaos externs .
Web institucional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411069" title="La gala" nonfiltered="3875" processed="3858" dbindex="158906">
La Gala s una dansa que es balla a Campdevnol, un dels municipis de la comarca del Ripolls. Aquesta es pot veure a una de les places principals, la Plaa de la dansa. s possible que el nom de la plaa vingui donat pel fet que La Gala sempre s ha ballat all.  La dansa es pot veure cada diumenge i dilluns de la festa major del poble, que s escau amb el tercer diumenge de Setembre. 
                                        

 Histria .
La dansa de Campdevnol, o tamb coneguda com  la Gala , ha arribat als nostres dies grcies a les Corfaries del Roser. Aquestes utilitzaven la dansa com a forma de renovaci dels pabordes i pabordesses de la cofraria.
Entre 1570 i 1620 a tot el territori dels Pasos Catalans es van crear les Cofraries del Roser. Estaven regides pel rector de la parrquia i per dos pabordes i dues pabordesses que cada any eren rellevats del crrec.
Abans del ball es celebrava una process. Grcies aquest fet podem veure la influncia de les cofraries i de la religi a la histria de la Dansa de Campdevnol.

Tot i que s difcil precisar l origen exacte de la dansa, segons el mestre Llus Millet i Pags, la melodia que la caracteritza es va reconixer en una nadala francesa impresa el 1550.

La dansa la ballen sis parelles i el capdanser. s en la part femenina on recau quasi tota la importncia de la dansa. El grup de dones est format per: la batllessa, la campessa i quatre pabordesses. Temps enrere  la Gala  no era exactament aix. El ball estava obert a tothom. Avui en dia el capdanser es retira del ball i deixa que les parelles ballin soles. Abans es mantenia aquesta mateixa estructura per amb la diferncia que, quan el capdanser acabava de ballar amb totes les balladores, si alg ho havia advertit al capdanser, ell anava a treure la balladora desitjada i un cop havien fet una volta per la plaa la condua al costat del sol licitant per tal que ballin en parella. Noms es podia prendre part del ball si el capdanser intervenia. Cap noia podia negar-se a la petici del capdanser, encara que no ho desitges. Per tant, la dansa era molt ms llarga i podia durar dues o tres hores o fins i tot ms. 

El seu nom  la Gala  segurament ve donat pel fet que el capdanser  galeja  a les noies. Galejar s el costum de ruixar una balladora amb aigua perfumada.  



 Simbolisme .
El simbolisme de la dansa tamb s incert. Hi ha certes suposicions. La primera interpretaci que se n fa dna peu a pensar que la dansa representa un ritus d ingrs a un estament o a una societat, amb la clara figura de la dona sotmesa a la del capdanser. Aquesta submissi de la dona es veu fora clara en alguns elements del ball. Una altra interpretaci s la que fa referncia a algun ritual de invocaci de la pluja, de fet, en una part de la dansa el capdanser ruixa a les balladores amb aigua perfumada. No obstant aix, aquesta interpretaci s poc probable ja que el municipi de Campdevnol no s sec. Per ltim, la possibilitat ms coneguda s la submissi i posterior alliberament del poble. Aquest darrer es relaciona amb un dels mals usos de l poca feudal anomenat  forma d espoli forada  o conegut ms vulgarment com el  dret de cuixa".

El fet que el capdanser es retiri del ball i deixi les noies amb les seves respectives parelles, dna a entendre que ja ha estat amb les noies, ja ha exercit el seu dret. s en la part final de la dansa, concretament en les corrandes, on deduim que el poble ha guanyat envers el senyor feudal. El moment de l aixecada, al final del ball, representa el triomf i l alliberament del poble contra els senyors de l poca feudal.
Cartell de festa major on es simbolitza el dret de cuixa


 Msica .

Tal i com he dit, segons Millet, hi ha alguna relaci entre la msica d una nadala francesa i la de la dansa. La msica de  la Gala  est formada per dues tornades de vuit compassos cadascuna, repetint els vuit darrers per formar un total de vint-i-quatre compassos. Avui en dia la msica de la dansa rep el nom de  El meu proms .


 Vestuari .

Capdanser: representa un noble de l Edat Mitjana. La seva vestimenta s de gran gala. Porta un gambeto (capot fins a mitja cama) i un barret de copa. Una de les coses ms significatives del ball s l Almorratxa que porta el capdanser. Aquest recipient est decorat i t diferents brocs per deixar sortir l aigua i ruixar d aigua perfumada a les noies.

Batllessa: la figura de l alcaldessa va amb una vestimenta de molta ms categoria respecte les altres balladores. El seu vestit s de seda, llarg fins als peus, de color negre i amb un mantell de blonda. Ella porta un gran collar de perles, arracades vistoses, brillants cosits a la roba i amb un ventall a la m, molt ms gran que el de les pabordesses. Tamb porta una agulla a l esquena per a mantenir el mantell ben subjectat. 

Pabordesses: porten una faldilla verda estampada amb flors discretes i un corpinyo negre.  Tamb porten una gandalla (lligadura de malla amb la que es recollien els cabells) i per damunt una caputxa blanca. Tamb van amb mitenes (guants amb els dits escapats) i exhibeixen vistosos i elaborats ventalls. Llueixen unes boniques arracades llargues i un ventall estampat amb flors i acabat amb puntes. 

Pabordes: els dos primers porten la barretina i la faixa de color morat, per diferenciar la seva experincia i veterania. Els altres dos balladors ho porten de color vermell. Els dos primers porten els pantalons i l armilla de diferent color respecte als altres. El primer va de color verd fosc i el segon de color gris. Tots ells porten mitges blanques i espardenyes de set betes. 

                                            

 Figures .

 La Gala  s un ball amb quatre parts ben diferenciades:

Vano: el capdanser pren les sis balladores, units tots per les mans. Fan una passada per la plaa puntejant. El capdanser fa d eix central i les balladores volten fins completar el cercle imaginari que es dibuixa.

Dansa: el capdanser s aparella amb les sis balladores, una per una, i balla amb elles. Cada cop que balla amb una balladora comencen fent rstol (tipus de moviment en la Dansa) i desprs ruixa a la noia. Arriba un moment que es separen  i quan es tornen a trobar es saluden lleugerament. Finalment acompanya la balladora al costat del seu company.

Ball cerd: a partir d aquest moment noms hi ha les sis parelles a la plaa, el capdanser s ha retirat. Es formen dues files; una de nois i una de noies. Ballen i fan uns moviments caracterstics. Un cop han acabat els balladors ajuden a les noies a treure s les caputxes i alguna persona passa a recollir, tan les caputxes com els ventalls, per tal que les balladores puguin realitzar l ltima part de la dansa.

Corrandes: primer fan tres grups de dos parelles cada un i les noies s alcen. Desprs fan dos grups de tres parelles cada un i fan altra vegada el mateix i finalment fan un solo grup on hi ha totes les parelles i les noies s alcen. Quan sn un sol grup l acte d aixecar les noies el fan dos vegades i a la segona els balladors fan tot el possible per aguantar la figura el mxim de temps possible.


 Fonts .


  SAC DE DANSES. El Risto. Danses catalanes que encara es ballen. Ed. Altafulla. Barcelona, 1987.
  JOAN I NEBOT, M. Antnia. El Roser de Gombrn: La Dansa i el Ball Cerd. Gombrn, 1998. ;
  Revista "Paraules i Fets" de la vila de Campdevnol.


 Enllaos .

Ajuntament de Campdevnol
Consell comarcal del Ripolls


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411071" title="Comit d'Alliberament Nacional" nonfiltered="3876" processed="3859" dbindex="158907">

El Comit d'Alliberament Nacional (en itali: Comitato di Liberazione Nazionale, CLN) va ser una associaci de partits i moviments opositors al rgim feixista de Benito Mussolini i a l'ocupaci alemanya d'Itlia. El comit es va crear a Roma el 9 de setembre de 1943 i agrupava moviments de molt distinta extracci cultural i ideolgica: havia representants del Partit Comunista Itali (PCI), de la Democrcia Cristiana (DC), del Partit d'Acci (PdA), del Partit Liberal Itali (PLI), del Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria (PSIUP) i del Partit Democrtic del Treball (PDL). En la sessi de fundaci van participar en representaci dels diferents moviments poltics Ivanoe Bonomi (PDL, president), Mauro Scoccimarro i Giorgio Amendola (PCI), Alcide De Gasperi (DC), Ugo La Malfa i Sergio Fenoaltea (PdA), Pietro Nenni i Giuseppe Romita (PSI), Meuccio Ruini (DL) i Alessandro Casati (PLI). AL mes segent s'havien constitut els comits regionals i desprs ho van anar fent els comits provincials. 

Moviments que es van excloure del CLN. 
El Partit Republic Itali va romandre fora del CLN, per va participar en la Resistncia. Altres grups d'esquerra no van acceptar el comproms d'unitat nacional sobre el qual es basava el CLN, que donava prioritat a la lluita contra l'enemic extern, deixant per a desprs de la victria el problema de la configuraci institucional de l'Estat. El primer president del CLN va ser Ivanoe Bonomi i li van succeir Ferruccio Parri (21 de juny de 1945) i Alcide De Gasperi (10 de desembre de 1945). El CLN va coordinar i va dirigir la Resistncia. Es va dividir en el CLNAI (Comit d'Alliberament Nacional de l'Alta Itlia, presidit entre 1943 i 1945 per Alfredo Pizzoni) amb seu en el Mil ocupat; i el CLNC (Comit d'Alliberament Nacional Central). El CLN va actuar com a organisme clandest durant la Resistncia i va tenir per delegaci poders de govern els dies d'insurrecci nacional. 

Tots els partits representats en el CLN van tenir formacions militars partisanes, que en general van ser coordinades pel respectiu representant en el CLN. Els comits regionals i provincials van tenir una tasca prevalentment poltica i de coordinaci, amb influncia per no comandament directe sobre les formacions armades partisanes, que responien en general directament al seu propi partit. Es van donar casos en els quals els escamots van desobeir els acords i les ordres del CLN. Abans de les eleccions legislatives italianes de 1946 els comits van ser despullats de tota funci i finalment van ser dissolts en 1947.

Enllaos externs.
  Histria del CAN al web de l'Associazione Nazionale Partigiani d'Italia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411074" title="Ivanoe Bonomi" nonfiltered="3877" processed="3860" dbindex="158908">
Ivanoe Bonomi (Mntua, 18 d'octubre de 1873 - ? Roma, 20 d'abril de 1951) fou un poltic itali. Integrat en el socialisme revisionista, va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945. President del senat en 1948. 
 Biografia poltica . 
Bonomi va ser escollit diputat en les files socialistes, per s expulsat del partit en el 1912, pel seu suport a la guerra de Lbia. S'un amb altres personalitats per a formar el Partit Socialista Reformista Itali. Ocupa el crrec de ministre en 1916 i fou President del Consell entre 1921 i 1922. Va donar suport el govern liderat per Luigi Facta i el 1924 va ser candidat com diputat. Va ser venut pel candidat de la Llista Nacional. Desprs de la instauraci de la dictadura de Benito Mussolini es va retirar de la poltica.

No obstant aix, va retornar el 25 de juliol de 1943. Desprs de la caiguda del segon govern Badoglio, el 18 de juny del 1944, va formar un executiu d'unitat nacional. Va ser obligat a dimitir el 26 d'abril de el 1945 a causa de les discrepncies entre els partits del Comit d'Alliberament Nacional. El 1947 va participar en les conferncies per la pau en qualitat de representant del govern itali. A les eleccions legislatives italianes de 1948 va ser escollit senador en les files del Partit Socialista Democrtic Itali i poc abans de morir fou nomenat president del Senat d'Itlia. Va ser president del Partit Socialista Democrtic Itali fins a la seva mort. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411077" title="Demcrates Populars" nonfiltered="3878" processed="3861" dbindex="158909">
Demcrates Populars (itali Democratici Popolari) fou un partit poltic sorgit a la Vall d'Aosta d'una escissi de l'ala esquerrana de la DCI en els anys 1970 dirigit perCesare Dujany, Maurizio Martin i Angelo Pollicini. Dujany fou president de la Vall d'Aosta en un govern de coalici amb Reagrupament Valdost, el PSI i el PSDI. Es va imposar a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1973 i amb 8 escons i el 22,4 % dels vots fou el grup ms nombrs del Consell de la Vall, de manera que Dujany govern en coalici amb Uni Progressista Valdostana i el PSI, per el 1974 va dimitir i la Uni Valdostana form nou govern.

A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1978 va veure reduda a la meitat la seva representaci, i a les eleccions legislatives italianes de 1979 es va presentar conjuntament amb Uni Valdostana, de manera que Dujany aconsegu l'acta de diputat, que va conservar fins el 1996. A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1983 es va presentar conjuntament amb la Uni Progressista Valdostana, assolint plegats ms del 10 % dels vots. El 1984 ambds partits s'unificaren sota les sigles Autonomistes Demcrates Progressistes.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411080" title="Reagrupament Valdost" nonfiltered="3879" processed="3862" dbindex="158910">
Reagrupament Valdost (francs Rassemblement Valdtaine) s un partit poltic de la Vall d'Aosta, format com a escissi conservadora de la Uni Valdostana (UV). A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1963 es present com a Reagrupament Independent Valdost i va obtenir el 3,3 % dels vots. Adopt el nom actual el 1967, desprs d'unir-se a d'altres grups conservadors valdostans, i va obtenir dos escons a les eleccions regionals de 1968 i un a les de 1973. Durant tots aquests anys va exercir com a aliat menor de la DCI al Consell de la Vall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411083" title="Complicity" nonfiltered="3880" processed="3863" dbindex="158911">


 Llistat de canons .

 "Intro" (Deryck Whibley);
 "Always" (Deryck Whibley) - 3:22 ;
 "Panic Attack" (Deryck Whibley);
 "Sick of Everyone" (Deryck Whibley);
 "Jessica Kill" (Deryck Whibley);
 "?" (Deryck Whibley);
 "?" (Deryck Whibley);

Enllaos externs.

Lloc oficial @ Island Records;
Sum 41 a Last.fm;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411085" title="Museu dels Raiers (Coll de Narg)" nonfiltered="3881" processed="3864" dbindex="158912">
El Museu dels Raiers s un museu, situat a Coll de Narg (Alt Urgell). que explica l'ofici de raier. El museu es troba a la capella del Roser, la Mare de Du del Roser s la patrona dels raiers, de la localitat nargonina. El museu fou inaugurat l'any 1998, integrat dins la ruta dels oficis d'ahir.

Les condicions dels raiers eren fora dures i perilloses, en una poca que no existien els camions, i al riu Segre no hi havia embassaments, s'aprofitava el curs del riu per transportar els troncs, que alhora servien d'embarcacions.

Al museu s'hi poden trobar tota mena d'estris, imatges explicatives d'aquesta feina tant viva al seu temps, com ara perduda potser per sempre. L'ltim rai que va baixar des de Narg pel riu Segre fou el 1932, tot i que cada estiu, s'organitzen baixades de rais a Coll de Narg, normalment el tercer diumenge d'agost, d'aquesta forma es pot deixar entreveure per unes hores part d'aquest ofici que ha quedat ben gravat en el record collectiu, gaireb com un ritual antic.

A Catalunya els dos nuclis ms importants de raiers van situar-se al Pont de Claverol (Pallars Juss) a la conca del Noguera Pallaresa, i a Coll de Narg, a la conca del riu Segre. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411091" title="Citilab" nonfiltered="3882" processed="3865" dbindex="158913">

Citilab-Cornell s el primer laboratori ciutad d Europa, un centre de referncia en recerca i innovaci de la Internet social que centra la seva activitat en la innovaci digital ciutadana, amb l'objectiu de difondre i fomentar la Societat del Coneixement.

 Orgens . 

Desprs de quatre anys d intensa restauraci, al novembre de 2007 l antiga fbrica de Can Suris de Cornell de Llobregat va inaugurar la seu de Citilab. La recuperaci d aquest edifici emblemtic del municipi, que ha conservat el carcter del seu passat industrial, s fruit d una aposta ciutadana que ha estat capa de sumar complicitats entre les diferents administracions, el mn acadmic i les empreses. Citilab-Cornell va nixer amb l'objectiu de ser un espai per aprendre a utilitzar la tecnologia, per tamb un punt de trobada entre el mn fsic i el virtual, on intercanviar idees i experincies innovadores relacionades amb les noves xarxes socials i tecnologies.

 Activitat .

Citilab-Cornell s inspira en bona part en el model de Living Lab, entitat mixta pblica/privada on ciutadans, empreses, organismes pblics i centres de recerca s involucren en el procs d innovaci. A diferncia dels laboratoris i centres de recerca convencionals, els living labs permeten crear i validar tecnologies, productes, serveis i models de negoci en entorns i contextos reals i quotidians. La singularitat de Citilab s que incorpora les experincies d anys d activitat de les xarxes ciutadanes a Catalunya.

Citilab s una organitzaci en permanent innovaci. s un projecte continu organitzat al voltant de la creci de projectes de formaci, divulgaci, comunicaci, recerca, innovaci i empreneduria empresarial i social.

 Funcionament .

Dins la filosofia general de funcionament del Citilab, s'aposta per la creaci d'equips i comunitats entorn de projectes organitzats en termes de Living Labs. Aix s, cada projecte combina investigaci, desenvolupament, innovaci i aprenentatge i involucra a actors molt diferents i en diverses proporcions segons el seu objectiu: escoles, alumnes, citilabers, grups universitaris, empreses, experts independents, etc. 

 Formaci .

Citilab ofereix a la ciutadania un ampli ventall de cursos d'iniciaci digital i diversos tallers especialitzats, des de habilitats bsiques en l's d'Internet o la imatge digital fins a programaci per a nens o robtica i maquinari lliure.

 Enllaos externs .

 Pgina web de Citilab-Cornell;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411094" title="Llista de museus de l'Alt Pirineu i Aran" nonfiltered="3883" processed="3866" dbindex="158914">


Bibliografia.
 TARRS, Cristina i PASCUAL, Marcell i COL. Agenda del Pirineu 2009, Lleida: Edicions Saloria, 2008.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411100" title="Caf-teatre Callope" nonfiltered="3884" processed="3867" dbindex="158915">
El Caf-teatre Callope, ubicat en el nm. 245 del carrer Balmes de Barcelona, va ser una sala de festes on s'hi van fer espectacles prxims al gnere del caf-teatre. Els passis dels espectacles acostumaven a programar-se a les 11.30h i a la 1.30h. A partir del mes de generde 1973, la sala es divideix en dos espais diferents: en un s'hi pot veure caf-teatre i en l'altre xous. Ambds sn sales de balls. A partir del febrer de 1977, la sala canvia de nom i passa a dir-se Caf-teatre Friends.

Espectacles.
 1972, mar. Grans sessions de msica sacra i jazz.
 1972, maig. "Peloteo" Letras de cambio!!.
 1972, octubre. Horscopo, amb Ldia Moreno, Montserrat Garca Sagus, Margarida Minguilln i Fernando Bronchud.
 1972, octubre. La sexy cateta.
 1973, novembre. La padrino.
 1976, maig. Mandarina mecnica. Direcci: Josep Torrents, amb Marta Angelat. Vctor Petit, Carles Velat i Antonio Lara;
 1977, febrer. Cap i cuixa i Buenos Aires, mon amour (dirigit per scar Nez i interpetat pel grup "Latitud 34"). ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411102" title="Uni Canareva" nonfiltered="3885" processed="3868" dbindex="158916">

Uni Canareva s un partit poltic d'mbit local del municipi d'Alcanar (Montsi).

Es presenta per primera vegada a les eleccions municipals l'any 1999 i es queda a sis vots per a obtenir representaci. A les eleccions de l'any 2003 tampoc aconsegueix entrar a l'Ajuntament d'Alcanar i a la convocatria electoral de l'any 2007 es presenta en coalici amb ICV amb la marca Iniciativa Canareva. La coalici obt un regidor.

Enllaos externs.
Pgina web de la formaci poltica



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411104" title="Teatre CAPSA" nonfiltered="3886" processed="3869" dbindex="158917">
El Teatre CAPSA, ubicat en el nm. 134 del carrer Pau Claris de Barcelona, propietat del Gremi de Forners va ser una sala d'espectacles teatrals i cinema. Desprs va dedicar-se noms al cinema, amb el nom de Cinema CAPSA, amb una programaci de cinema "d'art i assaig".

Espectacles.
 1970, gener. La noche de los asesinos, amb Emma Cohen, Juan Diego i Julia Pea. Escenografia: Fabi Puigcerver.
 1970, mar. Caviar o llenties de G. Scaracci i R. Tarabusi, amb traducci de Mrius Picot. Per la companyia de Pau Garsaball.
 1972, gener. Cruel Ubris a crrec d'Els Joglars.
 1972, maig. Una guerra en cada esquina de Luis Matilla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411109" title="Ordre (msica)" nonfiltered="3887" processed="3870" dbindex="158919">
Un ordre s, en msica, cada corda o grup de cordes en un instrument de corda polsada de la famlia dels llats, s a dir, amb mnec. Els ordres poden ser simples, en el cas que cada corda estigui afinada en una nota concreta i diferent de les altres, o dobles, en el cas que dues notes estiguin afinades amb la mateixa nota o b amb notes que estan a distncia d'una octava, s a dir, d'igual nom, per que estrictament no sn la mateixa.

Alguns instruments han tingut sempre ordre simples, altres continuen tenint ordres dobles (com la bandrria o la mandolina, i altres, encara, tenen una combinaci d'ordres dobles i simples com s el cas del llat del Renaixement de vuit odres:


Comenant per les notes ms greus, els quatre primers ordres sn dobles per octaves; els tres segents tamb sn dobles per a l'unson; noms l'ltim, el ms agut s simple.

A vegades, imprpiament, es diu que un instrument t sis cordes dobles quan, en realitat, caldria dir que t sis ordres dobles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411121" title="Quelat" nonfiltered="3888" processed="3871" dbindex="158920">


Un quelat s un compost qumic format per un i metllic lligat per diversos lligams covalents a una estructura heterocclica de compostos orgnics com aminocids, pptids o polisacrids.

L'element lligat per un quelat queda impedit de seguir les reaccions qumiques que tindria en cas d'estar lliure. 

El nom de quelat prov de la paraula grega chele, que significa urpa o pina (de cranc) i altres crustacis i es refereix a la forma per la qual els ions metllics sn empresonats en el compost.

 Histria .

El terme quelat va ser usat, el 1920, per primera vegada per Sir Gilbert T. Morgan i H. D. K. Drew"

 Quelats importants .

Alguns quelats sn compostos importants per a la vida en la terra, com s el cas de l' hemoglobina i la clorofilla.

La clorofilla dels vegetals s la responsable de l'absorci dels fotons de la llum solar i s un quelat de magnesi.

L'hemoglobina, de la sang s responsable del transport d'oxigen (O2) i dixid de carboni (CO2) i s un quelat de ferro.

En medicina, els quelats tenen com a principals aplicacions el tractament d'enverinaments ( per exemple de plom o de mercuri)i la correcci de deficincies nutricionals minerals.

En laboratoris qumics els agents quelants poden ser utilitzats per capturar ions metllics en solucions.

Les sals del quelat EDTA (cid etilenodiaminotetractic =(HO2CCH2)2NCH2CH2N(CH2CO2H)2) es fan servir en els detergents per a complexar el calci o en medicina en casos d'intoxicaci per metalls pesants. 

En l'actualitat es coneixen milers de lligants quelatants sinttics o naturals.

 Exemple: Formaci d'un complex cis-plat (II) amb etilenodiamina .



 Referncies .


Enllaos externs.
 Quelats a l'agricultura;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411128" title="Claude Criquielion" nonfiltered="3889" processed="3872" dbindex="158922">






Claude Criquielion (Lessines, 11 de gener de 1957) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1979 i 1991, durant els quals aconsegu 57 victries.

El major xit de la seva carrera esportiva fou la victria al Campionat del mn de ciclisme que es disput el 1984 a Barcelona. El 1988 va estar a prop de repetir triomf en, per el canadenc Steve Bauer el va tancar a l'hora de l'esprint, provocant la seva caiguda, i prinvant-lo aix d'n ttol que an a parar a mans de l'itali Maurizio Fondriest.

A les grans voltes el millor resultat fou una tercera posici a la Volta a Espanya de 1980 i una cinquena posici al Tour de Frana de 1986. Mai aconsegu guanyar cap etapa en cap de les tres.

Entre el 2000 i el 2004 fou director esportiu de l'equip Lotto i des del 2005 dirigeix l'equip Landbouwkrediet-Colnago. 

 Palmars .  
1979;
 1r a la Setmana Catalana;
 1r a l'Escalada a Montjuc ;
1980;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico;
1982;
 1r a la Fletxa Brabanona;
1983;
 1r a la Clssica de Sant Sebasti ;
1984;
  Campi del mn de ciclisme en ruta;
 1r a l'Escalada a Montjuc ;
1985;
 1r a la Fletxa Valona ;
1986;
 1r al Tour de Romandia;
 1r a la Midi Libre i vencedor de 2 etapes;
1987;
 1r al Tour de Flandes;
1988;
 1r a la Midi Libre i vencedor d'una etapa;
1989;
 1r a la Fletxa Valona ;
1990;
 Campi de Blgica;

Resultats al Tour de Frana.
1979. 9 de la classificaci general;
1980. 13 de la classificaci general;
1981. 9 de la classificaci general;
1982. Abandona (17a etapa);
1983. 18 de la classificaci general;
1984. 9 de la classificaci general;
1985. 18 de la classificaci general;
1986. 5 de la classificaci general;
1987. 11 de la classificaci general;
1988. 14 de la classificaci general;
1989. 36 de la classificaci general;
1990. 9 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1980. 3r de la classificaci general;
1982. Abandona ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1989. 7 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars de Claude Criquielion a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Claude Criquielion a sitiodeciclismo.net;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411135" title="Trinquet Vista alegre" nonfiltered="3890" processed="3873" dbindex="158923">


El Trinquet Vista alegre s el trinquet ms antic de Dnia.

Construt el 1874 apegat a les muralles del castell, la prpia paret de l'"escala" s la muralla del castell. Mesura 55 metres de llargria per 12 d'amplria. s un trinquet decobert, i tampoc t xarxa a sobre per a evitar que les pilotes se n'hi vagen. T, per, illuminaci artificial. Abans comptava amb una galeria al "dau", amb la qu arribava a una capacitat de 500 espectadors. En l'actualitat s de propietat municipal.

Pel fet de ser un trinquet "noble" de terra, per de parets rugoses, s considerada com a una canxa lenta i difcil de jugar.

Tot i que tamb s'hi jugava a escala i corda, sn ms habituals les partides de raspall. L'poca gloriosa fou en les dcades dels anys 1930, 40 i 50. Nogensmenys, el Trinquet Vista alegre de Dnia fou el bressol de Rovell, pare del mtic Rovellet. Altres pilotaris de renom que s'hi han criat han sigut Patena  i Xaparrita (tamb "per dalt corda), i Franco i Banyetes a raspot.

Enllaos externs .
 Fitxa del trinquet Vista alegre al Museu del Genovs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411136" title="Regne de Tungning" nonfiltered="3891" processed="3874" dbindex="158924">


El regne de Tungning va ser el primer govern d'tnia han de Taiwan, entre els anys 1661 i 1683. Favorable a la dinastia Ming, va ser creat per Koxinga desprs que els manxs van deposar els Ming. Koxinga era fill d'un antic pirata lleial a la dinastia Ming, i volia concentrar les seves tropes a Taiwan per fer servir l'illa com a base per recuperar la Xina continental per a la dinastia Ming.

Noms.


El regne de Tungning (xins tradicional:     , xins simplificat:     , pinyin: D ngnng Wnggu) tamb s conegut amb els noms de regne de Zheng (Cheng) (xins tradicional:     , xins simplificat:     , pinyin: Zhngsh Wngcho) o de regne de Yanping (    ). L'admirall Koxinga es referia a Taiwan amb els noms de Tungtu / Dongdu, i les histries occidentals tradicionalment parlen de regne de Taiwan; per referir-se a aquest perode es fa servir l'expressi dinastia Koxinga.

 Histria .


El 1661 Koxinga va aconseguir desembarcar a Luerhmen (xins tradicional:    , xins simplificat:    , pinyin: L' rmn), Taiwan. En menys d'un any va prendre el Fort Zeelandia i va negociar un tractat amb Frederick Coyett, governador holands, pel qual els holandesos cedien la fortalesa i hi deixaven tots els bns i les propietats de la Companyia Holandesa de les ndies Orientals. A canvi, tots els funcionaris i soldats holandesos, juntament amb la poblaci civil, van poder tornar amb les seves pertinences personals cap a Batvia, cosa que va posar fi a trenta-vuit anys de domini colonial holands a Taiwan. A partir d'aleshores, Koxinga es va centrar a convertir Taiwan en la base de tots els opositors a la dinastia Qing que volien que els Ming recuperessin el poder. 

El 1662, als trenta-nou anys, Koxinga va morir de malria, tot i que s'ha especulat que podria haver tingut un atac de bogeria desprs de saber que el seu pare havia mort en mans de la dinastia Qing. El seu fill, Zheng Jing, el va succeir com a governant de Taiwan, i va heretar el ttol de prncep de Yanping.

Durant els dinou anys segents, Zheng Jing va intentar satisfer les necessitats dels habitants de Taiwan i alhora reorganitzar militarment les seves forces; en aquest perode va mantenir un contacte freqent amb els ambaixadors de l'emperador Kangxi, de la dinastia Qing. Zheng Jing va lluitar per defensar Xiamen, Quemoy i les illes Pescadores, per al llarg dels anys va anar perdent posicions per la migradesa de les seves forces. Durant la revolta dels Tres Feus, Zheng Jing va llanar una ofensiva a l'rea de Fujian, per al final del conflicte va acabar rebent una seriosa derrota. Jing es va haver de retirar a Taiwan, on va buscar el consol del vi i les dones, i va morir de malaltia al cap de poc. Va deixar dos fills amb pretensions al tron, i els seus ministres i generals es van dividir en dos bndols, cadascun dels quals en defensava un. Desprs de diverses lluites internes, Zheng Keshuang, el fill petit, de dotze anys, el va succeir com a rei.

El 1683, desprs de la batalla de Penghu, Zheng Keshuang va cedir a les demandes de rendici dels Qing, i el seu reialme es va incorporar a l'imperi xins com a part de la provncia de Fujian.

 La situaci avui .
El regne de Tungning va existir durant tot just vint anys, per avui encara t un gran valor simblic a causa de l'estatus poltic actual de Taiwan.

Desprs de la seva derrota en la guerra civil xinesa, el 1949, el govern de la Repblica de la Xina, liderat pel Guomindang, es va retirar a Taiwan, deixant la Xina continental en mans del Partit Comunista, que hi va crear la Repblica Popular de la Xina. Durant les dcades segents el govern de Taiwan va intentar recuperar la Xina continental, i amb aquest objectiu mantenia diverses bases prop de la costa, com la de Quemoy, tal com van fer Koxinga i els seus descendents. Tot i que ara la Repblica de la Xina s'ha democratitzat i ja no es planteja recuperar la Xina continental, la situaci poltica i territorial continua sense resoldre's, d'una manera semblant al que ja va passar al segle XVII arran de la creaci del regne de Tungning.

El Guomindang de la Repblica de la Xina fa un parallelisme entre els objectius de Koxinga, entre els quals utilitzar Taiwan com a base per fer tornar el govern legtim a la Xina continental, i els seus propis, que impliquen tornar a governar tot el territori. Per la seva banda, el govern comunista de la Repblica Popular de la Xina diu que Koxinga va alliberar Taiwan del colonialisme holands per patriotisme, i minimitza el fet que tamb volia derrocar el govern de la Xina continental per restaurar-hi el poder de la dinastia anterior.

Notes.


 Vegeu tamb .

 Koxinga;
 govern holands de Taiwan;
 histria de Taiwan;
 dinastia Qing;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411137" title="Arnold Kopelson" nonfiltered="3892" processed="3875" dbindex="158925">

Arnold Kopelson (nascut a la Ciutat de Nova York, el 14 de febrer de 1935) s un  productor de cinema estatunidenc guanyador d'un  Oscar. 
Entre els seus crdits trobem  Platoon , Seven, Esclat (Outbreak), El Fugitiu i  The Devil's Advocate.

Biografia.
Desprs de doctorar-se en dret per la Facultat de Dret de Nova York, Kopelson va treballar en el mn jurdic del la banca i de l'espectacle, especialitzant-se en el finanament de pellcules, i durant  molts anys va ser conseller de  nombrosos bancs i institucions financeres que servien la indstria del cinema. 

Kopelson ms tard va crear Inter-Ocean Film Sales, societat limitada, amb Anne Feinberg, que es convertiria en la seva muller, per representar productors independents, concedint una llicncia de les seves pellcules per tot el mn i tamb per finanar produccions de cinema. Els Kopelson ara produeixen pellcules junts.

Arnold Kopelson ha produt 29 pellcules. Se l'ha honrat amb un Oscar a la millor pellcula
]], un Globus d'Or, i un Premi Independent Spirit , tot per a la seva producci Platoon. Va rebre una nominaci pel Oscar a la millor fotografia per a la seva producci dEl Fugitiu. Les pellcules de Kopelson han estat nominades 17 vedades per als Oscar i ha sumat 2,5 mil milions de dlars en recaptaci a tot el mn. 

Kopelson va ser nomenat Productor de l'Any per l'Associaci Nacional de Propietaris de Teatre, va ser honrat amb un Premi per la seva contribuci per la Cinema Expo International, rebia el premi Motion Picture Showmanship Award from the Publicist Guild of America. Tamb ha rebut uns altres premis per a les seves produccions dEsclat, Se7en, i The Devil's Advocate i era honorat pel Festival de Cinema de Deauville amb el seu premi ms important per a la seva contribuci significativa a la indstria de l'entreteniment.

L'ltima producci de Kopelson va ser el 2004 Twisted, protagonitzada per Ashley Judd, Samuel L. Jackson, i Andy Garcia, i dirigida per Philip Kaufman per la Paramount Pictures. ltimament ha produt Don't Say A Word, protagonitzada per Michael Douglas per la 20th Century Fox. 

Kopelson tamb ha produt Un crim perfecte  (1998), tamb protagonitzada per Michael Douglas i Gwyneth Paltrow, U.S. Marshals, per Tommy Lee Jones, la pellcula dirigida per Costa Gavras Mad City, protagonitzada per  Dustin Hoffman i John Travolta, i The Devil's Advocate, protagonitzada per Al Pacino i Keanu Reeves.

Altres pellcules seves sn , protagonitzada per Arnold Schwarzenegger; Seven, protagonitzada per Brad Pitt i Morgan Freeman; Outbreak, protagonitzada per Dustin Hoffman, Rene Russo, i Morgan Freeman; Falling Down, protagonitzada per  Michael Douglas i Robert Duvall; Out For Justice, protagonitzada per Steven Seagal; Triumph Of The Spirit, protagonitzada per  Willem Dafoe; i Murder At 1600, amb Wesley Snipes i Diane Lane. 

Kopelson va ser tamb Productor Executiu de les sries de televisi, The Fugitive i Thieves.

Durant molts anys, Kopelson ha estat a la Junta Directiva de la Branca de Productors de l'Acadmia d'Arts de Cinema i Cincies i s membre de la Junta de Mentors del Programa de Cinema de Peter Stark de la Universitat del Sud de Califrnia.

Ha parlat sobre la producci de cinema a l'escola de negocis de  Harvard,  a l'American Film Institute, a l'Escola Tisch de les Arts, a la Universitat de Nova York, Facultat de Dret de Nova York, al Gremi d'Escriptors d'Amrica, entre altres llocs, i tamb ha escrit uns quants articles sobre finanament de pellcules. El 1998, Kopelson va rebre el Premi Distinguished Alumnus de la Facultat de Dret de Nova York per a la seva carrera. 

Arnold Kopelson actualment s membre de la junta de la corporaci de la CBS 

  Enllaos externs .
Arnold Kopelson a IMDB;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411140" title="Miquel ngel Iglesias Guerrero" nonfiltered="3893" processed="3876" dbindex="158926">

Miquel ngel Iglesias Guerrero  (Valls, 9 de juny de 1961) va ser un ciclista catal, que fou professional entre 1982 i 1992.

El seu principal xit esportiu s haver guanyat la classificaci de les metes volants de la Volta a Espanya en cinc ocasions, de manera consecutiva, entre 1987 i 1991.

Palmars.
1983;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja;
1984;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1985;
 1r a Manresa;
 1r a Segovia;
1987;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a La Rioja;
  Classificaci de les metes volants de la Volta a Espanya ;
1988;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya ;
  Classificaci de les metes volants de la Volta a Espanya  ;
1989;
  Classificaci de les metes volants de la Volta a Espanya  ;
1990;
  Classificaci de les metes volants de la Volta a Espanya  ;
1991;
 1r a Manlleu;
  Classificaci de les metes volants de la Volta a Espanya   ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1984. 42 de la classificaci general;
1985. 55 de la classificaci general;
1986. 82 de la classificaci general;
1987. 75 de la classificaci general. 1r de les Metes Voltants  ;
1988. 88 de la classificaci general. 1r de les Metes Voltants ;
1989. 77 de la classificaci general. 1r de les Metes Voltants ;
1990. 96 de la classificaci general. 1r de les Metes Voltants ;
1991. 100 de la classificaci general. 1r de les Metes Voltants ;

Enllaos externs.
Fitxa de Miquel ngel Iglesias a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411141" title="Principi de Le Chtelier" nonfiltered="3894" processed="3877" dbindex="158927">

En qumica  el principi de Le Chtelier, tamb anomenat principi de Le Chtelier-Braun, permet predir de forma qualitativa l'efecte d'un canvi en les condicions d'un equilibri qumic. El principi deu el nom al qumics Henry Louis Le Chtelier i Karl Ferdinand Braun que ho van descobrir independent el 1884. Es pot resumir com segueix: 

 Si un sistema qumic en l'equilibri experimenta un canvi en la concentraci d'algun dels seus components, en la temperatura, en el volum, o en la pressi total, llavors l'equilibri es desplaa en el sentit de contrarestar parcialment el canvi inicial.

Per el principi de Le Chtelier tamb t aplicacions ms enll de la qumica i es pot considerar que s una regla general sobre qualsevol equilibri. L'enunciat general pot ser:

Qualsevol canvi en un equilibri indueix una reacci d'oposici com a resposta.

Per exemple, els eclegs i els economistes l'observen freqentment en els seus camps d'estudi. Aix en un ecosistema el nombre d'hervbors i de carnvors es presenta en una relaci d'equilibri molt delicada. Qualsevol perturbaci (sequera, malalties,...) causa canvis en el nombre relatiu fins que s'assoleix un nou equilibri. En la seva forma ms bsica, el principi econmic de l'oferta i la demanda s un altre exemple d'aplicaci del principi de Le Chtelier a un camp distint de la qumica. Un equilibri oferta-demanda donat per a un determinat producte, estableix un preu. Si, la demanda o l'oferta, sofreixen canvis, provoca canvis en l'altra i s'estableix un nou preu que retorna l'equilibri.

 Variaci de la concentraci .
Si disminum la concentraci d'un component, reactiu o producte, en un equilibri qumic, aquest es desplaar cap al sentit de la reacci qumica que tendeix a recuperar concentraci perduda. En canvi, si s'augmenta la concentraci d'un component, l'equilibri es desplaar cap al sentit en el qual es consumeix el component afegit. Per exemple si a la reacci representada per la segent equaci s'afegeix hidrogen, H2, la reacci es desplaar cap a la dreta, consumint hidrogen i produint iodur d'hidrogen, HI:

H2 (g) + I2 (g)    2 HI(g);

Per contra si retiram hidrogen del sistema la reacci es desplaar cap a l'esquerra produnt ms hidrogen.

 Canvi de temperatura .
Quan s'augmenta la temperatura en un sistema en equilibri es desplaar en el sentit que absorbeixi la calor aplicada. I, al contrari, si es disminueix la temperatura del sistema aquest evolucionar en el sentit de produir ms calor i escalfar el sistema.

Les reacci qumica1reaccions qumiques sn exotrmiques en un sentit i endotrmiques en l'altra. Si augmentam la temperatura la reacci evolucionar en el sentit que s endotrmica. Si disminum la temperatura la reacci es desplaar en el sentit que s exotrmica.

 Canvi de pressi .
L'augment de la pressi de tot el sistema fa que l'equilibri es desplaci cap al sentit de la reacci qumica que produx menys quantitat de mols gasosos. En el procs contrari, al disminuir la pressi l'equilibri es desplaa cap al costat que produex la major quantitat de mols gasosos.

Lgicament, en el cas que les quantitats de mols gasosos siguen iguals per a cada costat de l'equaci, no es produiran canvis, s a dir que l'equilibre no es desplaar. Tamb es pot augmentar la pressi del sistema sense afectar l'equilibri agregant un gas inert.

Referncies.
  ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411143" title="Adrien Brody" nonfiltered="3895" processed="3878" dbindex="158928">

Adrien Brody (nascut el 14 d'abril de 1973) s un actor estatunidenc, guanyador d'un oscar. Va rebre el reconeixement del pblic desprs de fer de protagonista a la pellcula   El Pianista ,   de  Roman Polanski (2002). 

Biografia.
Va nixer a Nova York el 1973. Els seus pares d'origen jueu, el professor d'histria i pintor Elliot Brody i la coneguda fotgrafa d'origen hongars 'Sylvia Plachy'. Es va criar al barri novaiorqus de Queens. Impulsat per la seva mare, Adrien va comenar a estudiar interpretaci des de la seva adolescncia a l'Academy of Dramatic Arts de Nova York i a LaGuardia High School for the Performing Arts.
Va iniciar la seva carrera al teatre. Va assolir la celebritat mundial quan va guanyar l'Oscar a la  interpretaci masculina el 2002, per la seva interpretaci del pianista polons Wadysaw Szpilman, premi que el va convertir en l'actor ms jove en guanyar l'Oscar al millor actor. 

Aquest paper tamb el va fer mereixedor de candidatures al Globus d'Or, el Screen Actors Guild i BAFTA per Millor Actor. Tamb va guanyar el Premi Cesar al Millor Actor, el Boston Society of Film Critics i la National Society of Film Critics.

Durant la seva carrera, Brody ha estat comparat amb Al Pacino per les seves mirades falses.

Es tamb molt conegut per haver donat un pet de rosca a la presentadora Halle Berry abans d'acceptar el seu Oscar.

Brody va apareixer a Saturday Night Live el 10 de maig, de 2003, el seu primer treball a la  TV, per se'l va vetar a l'espectacle desprs d'una introducci improvisada mentre portava falses rastes pel convidat jamaic de msica reggae  Sean Paul (al productor de l'espectacle Lorne Michaels, s notori que no li agradaven les improvitzacions). Altres aparicions a TV inclouen el programa The Today Show de lNBC i a Punk'd de la MTV. 

Desprs dEl Pianista, Brody ha aparegut a quatre pellcules molt diferents. Interpretava a Noah Percy, un home jove mentalment discapacitat a la pellcula The Village de M. Night Shyamalan; un veter de guerra a The Jacquet; l'escriptor Jack Driscoll a King Kong de 2005, i Peter Whitman a The Darjeeling Limited de Wes Anderson. King Kong va ser un xit de taquilla; va aconseguir 550 milions de dlars a escala mundial i s la pellcula ms reeixida de Brody fins avui. Tamb va interpretar un detectiu a Hollywoodland. Tamb ha aparegut a anuncis de Diet Coke  i vdeo de musical Tori Amos per a "A Sorta Fairytale".

Vida personal.
Brody est sortint actualment amb Elsa Pataky. 

Filmografia.


 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411145" title="Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona" nonfiltered="3896" processed="3879" dbindex="158929">
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona s una crnica escrita el 1438 pel noble catal mossn Pere Tomic.

L'obra s una reivindicaci del paper de l'aristocrcia militar en front de la monarquia absoluta, sent caracterstiques les llargues llistes de la noblesa aragonesa, valenciana i catalana que particip en les empreses blliques, sobretot martimes, de la Corona d'Arag. Aix mateix les genealogies de llinatges nobles, en especial les referncies al llinatge Pins, i les precisions sobre Siclia entre els anys 1390 i 1416.

Aix mateix l'obra recull diverses llegendes de la Corona d'Arag, com ara la de Galceran de Pins i el rescat de les cent donzelles, miracle atribut a sant Esteve. Aix, 1431, un advocat que representava el gremi de fabricants d'eines de Barcelona va arribar a Bag per a obtenir cpia del document que autentificava el miracle realitzat per Sant Esteve a Galceran de Pins. En una sessi celebrada davant de notari, l'advocat recoll el testimoni de diversos prohoms de Bag, figurant entre ells el de mossn Pere Tomic. Aix mateix mossn Pere Tomic recoll d'altres llegendes, com l'anomenada "Llegenda dels Camperols Covards", on la covardia de la pagesia davant dels musulmans en justifica la seva servitud a l'aristocrcia militar catalana. 

Edicions.
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona fou acabada el 1438 a Bag. Abans de ser editada fou refosa per Gabriel Turell en la seva obra "Recort", (1476). La primera edici data de 1495 i corregu a crrec de Johan Rosembach, de Barcelona, i porta per ttol Histories e conquestas de Cathalunya. Posteriorment l'obra fou retocada i continuada, reeditada els anys 1519 i el 1534, (en qu arriba fins l'any 1516); no torn a ser editada fins el 1886, amb el nom de "Historias e Conquestas Dels Excellentissims e Catholics Reys De Arago".

 1438, manuscrit. Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona;
 1 Edici, 1495, Barcelona: Histories e conquestas de Cathalunya;
 2 Edici i correcci, 1519: Histories e Conquestes del reyalme Darago e principat de Cathalunya;
 3 Edici i ampliaci, 1534, Barcelona: Historias e Conquestas Dels Excellentissims e Catholics Reys De Arago e de lurs antecessors los Comtes de Barcelona ;
 4 Edici i ampliaci, 1543, Valncia: Histries e conquestes dels reys d'Arag e comtes de Catalunya (Reedici facsmil en 1970);
 5 Edici, 1886, Barcelona: Historias e Conquestas Dels Excellentissims e Catholics Reys De Arago ;
 6 Edici, 2000: Ed. Afers. Histries e Conquestes del realme d'Aarago e principat de Catalunya;

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Pere Tomic;

Vegeu tamb.
 Pere Tomic;
 Johan Rosembach;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411146" title="Caldera volcnica" nonfiltered="3897" processed="3880" dbindex="158930">
 




Caldera, en geologia i vulcanologia s una cavitat de grans dimensions aproximadament circular. Aquest terme se sol confondre amb el de crter volcnic, que en sentit estricte s la depressi circular al vrtex de un conus volcnic.

Una caldera s generalment una gran estructura volcnica de colapse localitizada sobre uma cambra magmtica.

Les calderes presenten formes circulars o elptiques amb dimetres que poden ultrapassar desenes de quilmetres, estan delimitades  per alts marges topogrfics (representats per volcans marginals o dics anulars, en general).

El procs de colapse ocorre amb un buidatge de la cambra magmtica durant una gran erupici vulcnica, que pot llanar fins a 100 Km3 de material magmtic (lava, piroclast, cendra, etc...). Sense la recrrega amb nou magma la cambra quedar buida i no suportar el pes exercit sobre ella i s'enfonsar.

Classificaci.


 Volcans hawaians .

En els volcans de Hawaii (tamb coneguts com volcans en escut) el crter t unes proporcions ms grans dque la mitjana amb lava molt fluda i calenta i erupcions no explosives i perllongades.

Els llacs formats posteriorment en calderes ja inactives s anomenen maars.

 Calderes formades en erupcions explosives . 

Generalment es formen en erupcions ms violentes en aquest cas l aparici de la caldera s l ampliaci de l antic crter. El Vesubi n es un exemple.
 
 Calderes d enfonsament .

En aquest tipus  la costra que es forma en la superfcie d una caldera es va enfonsant en la lava lquida per l augment de la densitat que es produeix en refredar-se, disminueix el nivell de la caldera i es va formant un escarp anular al seu voltant.

 Calderes buidades per vessaments de lava . 
Quan  la caldera encara te la lava ms  o menys lquida en el seu interior, la paret del crter s obre en un punt, pel qual es vessa rpidament la lava de l interior formant un barranc, per exemple.

 Algunes calderes en el mn .
 frica .
Volc Ngorongoro (Tanznia, );
Mont Elgon (Uganda/Kenya);
Ch das Caldeiras, Cap Verd;
Illes Canries;

 Amrica del Nord .
Caldera Aniakchak, a Alaska, Estats Units;
Crater Lake a Oregn, Estats Units;
  Amrica del Sud .
Equador;
Pululahua;
Illes Galpagos,:
Illa Fernandina: Volc La Cumbre;
Illa Isabelina: Equador, Wolff, Darwin i Alcedo.
Colmbia;
Volc Machn, ;
Xile;
Volc Chaitn;

 sia .
Jap:
Caldera Aira (Kagoshima);
Volc Aso (Kumamoto);
Llac Towada (Aomori);
Tazawa (Akita);
Caldera Kikai (Kagoshima);
Llac Ashi (Kanagawa);
Altres pasos ;
Mont Halla, Corea del Sud);
Krakatoa, Indonsia;
Volc Pinatubo (Luzn, Filipines);
Volc Taal (Luzn, Filipines);
Llac Toba (Sumatra, Indonsia);
Volc Tambora (Sumbawa, Indonsia);
Caldera Tao-Rusyr (Onekotan, Rssia);

  Europa .
Europe;
Santorini (Grcia);
Askja (Islndia);
Campi Flegrei (Itlia);
Lake Bracciano (Itlia);
Caldera de Taburiente (Espanya);
Las Caadas on Teide (Espanya);
Ardnamurchan (Esccia);
Glen Coe (Esccia);
 A Oceania .
Llac Taupo, Nova Zelanda ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411160" title="Aquilegia paui" nonfiltered="3898" processed="3881" dbindex="158931">

Aquilegia paui o corniol dels Ports s una planta endmica de la zona dels Ports de Beseit (Tarragona), que va ser descrita sobre la base de material recollectat per Pius Font i Quer (1920). Alguns autors tracten Aquilegia paui com a sinnim d' Aquilegia vulgaris o com a rang de subespcie d' Aquilegia vulgaris.


Els darrers temps ha anat creixent arreu l inters per l estat de conservaci de la flora vascular, en especial dels endemismes d rees restringides o amb poblacions isolades lluny del nucli de la seva rea de distribuci.

 Descripci .
Es tracta de plantes de mida petita (fins a 20 cm), amb flors blanques o d un blau pllid, spals de 10-15 mm i esper de 6-10 mm. Tanmateix, resta per confirmar, a la llum d un estudi taxonmic acurat, el valor diagnstic d aquests carcters, per tal de poder separar Aquilegia paui de la polimrfica Aquilegia vulgaris.

Des del punt de vista de la conservaci, sembla que Aquilegia paui seria un txon rarssim restringit a una srie de canals ombrvoles i orientades al nord, on colonitza pedregars calcaris, i ms rarament pradells de peu de cingle. Sovint creix vora espcies endmiques de les muntanyes del sud de Catalunya com Salix tarraconensis (Pau), Arenaria viridis (Font Quer) i Thymus willkommii (Ronniger).

Enllaos externs.
 Dades sobre l'estatus d'algunes plantes endmiques, amenaades o rares a Catalunya;
 Portal de Biologia de Conservaci de plantes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411161" title="Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Arag" nonfiltered="3899" processed="3882" dbindex="158932">

L'Arxiu de la Corona d'Arag (ACA) s el dipsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Arag, a ms d'altres fons histrics. El nom original era Arxiu Reial de Barcelona, per desprs de l'ocupaci borbnica de Catalunya fou canviat pel nom actual per Felip V al 1754, tamb conegut com Arxiu General de la Corona d Arag. Pere el Cerimonis cre la figura dels tinent les claus per guardar els documents de l arxiu, el primers dels quals fou Pere Passeya (o Perseya), nomenat el 1346. Sn molts els arxivers i directors que han ocupat aquest crrec des de la creaci d'aquesta figura. Actualment acupa el crrec de director Carlos Lpez Rodrguez, nomenat el 1998.


 Llista d'Arxivers .

 Pere Perseya (1346-1348);

 Bartomeu Des Puig (1348-1363);

 Ferrer de Magarola (1363-1370);

 Pere de Gostems (1370-?);

 Pere Bartomeu (1372-1378);

 Berenguer Segarra (1380-1392);

 Gabriel Segarra (1392-1410);

 Baile General de Catalunya. Inter. (1410-1412);

 Diego Garcia (1412-1440);

 Jaume Garcia (1440-1475);

 Pere Baucells. Inter (1475-1476);

 Pere Miquel Carbonell (1476-1517);

 Francesc Carbonell (1517-1520);

 Francesc Miquel Carbonell (1521-1529);

 Joan Viladamor (1530-1553);

 Antonio Viladamor (1553-1585);

 Gabriel Olzina. Sustitut. (1572-1585);

 Antoni Juan Viladamor. Titular. (1585-1591);

 Sebasti Costa. Sustitut. (1585-1591);

 Miquel Joan Amat (1595-1615);

 Gaspar Amat (1615-1620);

 Miguel Beltrn (1620-1622);

 Rafel Domnech. Sustitut. (1632-1635);

 Miquel Joan Beltran (1637-1639);

 Joan Pi. Titular. (1639-1643);

 Antic Joan Llobera. Titular. (1644-1653);

 Diego Monfar Sors (1641-1648);

 Miquel Onofre Monfar. Titular. (1648-1653);

 Francesc Valonga Gatuelles. Titular. (1653-1654);

 Antoni de Reart Guillam (1654-1677);

 Antoni de Reart y de Jahn (1677-1681);

 Joan Baptista de Aloy. Sustitut. (1681-1699);

 Francesc de Magarola Fluvi (1699-1713);

 Salvador Prats Matas (1716-1740);

 Francisco Javier de Garma Durn (1740-1783);

 Josep Serra Snchez de Lara. Inter. (1784-1789);

 Juan de Letamendi. Inter. (1790-?);

 Pedro de Laugier Madrid (1790-1804);

 Toms Pardo (1805-1808);

 Llus Freixa (1809-?);

 Prsper de Bofarull i Mascar (1814-1840);

 Juan Joaqun Granados Renau (1840-1844);

 Prsper de Bofarull i Mascar. Reposat. (1844-1849);

 Manuel de Bofarull y de Sartorio (1850-1892);

 Jos Ortega Rojo (1892-1893);

 Francisco de Bofarull Sans (1893-1911);

 Eduardo Gonzlez Hurtebise (1911-1921);

 Rafael Andrs Alonso (1921-1925);

 Miguel Agelet Gos (1925-1929);

 Ferran Valls i Taberner (1929-1940);

 Jess Ernest Martnez Ferrando (1940-1961);

 Frederic Udina i Martorell (1961-1982);

 Mercedes Costa Paretas (1984-1988);

 Rafael Conde y Delgado de Molina (1988-1995);

 Pedro Lpez Gmez (1995-1997);

 Carlos Lpez Rodrguez (1998-actual);

Referncies.



Bibliografia.


 Arxiu de la Corona d'Arag, Madrid: Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport, 1999, 16p.  ;

 UDINA MARTORELL, Federico (dir.). Gua del Archivo de la Corona de Aragn, Madrid, 1986.  ;

 GONZLEZ HURTEBISE, E. Gua histrico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragn en Barcelona, Madrid, 1929.  ;

 LPEZ, Carlos. Speculum. Vida y trabajos del Archivo de la Corona de Aragn. Editorial Irta, 2008, 142p.


 Vegeu tamb .
 Arxiu de la Corona d'Arag;

 Arxiu;

 Arxiu histric;

 Corona d'Arag;

 Llista de comtes de Barcelona;

 Llista de reis d'Arag;

 Enllaos externs .
Arxiu de la Corona d'Arag, al web del Ministeri de Cultura.
Exposici virtual de l'Arxiu de la Corona d'Arag (en castell), al web del Ministeri de Cultura.
Visita virtual a l'ACA (en castell), al web del Ministeri de Cultura.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411162" title="Escut de Castell de la Ribera" nonfiltered="3900" processed="3883" dbindex="158933">


L'escut oficial de Castell de la Ribera t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper de gules, una torre d or, maonada de sable i aclarida de gules; al cap, un cair amb les armes reials de Valncia, s a dir, en camper d or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 d'octubre de 1992, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 1.907, del 19 de novembre de 1992.

Es tracta de l'escut tradicional de la vila, amb la torre o castell com a armes parlants allusives al topnim i tamb en record de l'antiga torre del Castellet, i l'escudet dels quatre pals referit a la seva condici de vila reial des de la conquesta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411163" title="Disseny Hub Barcelona" nonfiltered="3901" processed="3884" dbindex="158934">
Disseny Hub Barcelona (DHUB) s un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), que en un principi s'havia d'anomenar Museu del Disseny de Barcelona.

El museu s'ubicar a la plaa de les Glries Catalanes quan s'acabi l'edifici el 2011, costar uns 88 milions d'euros i l'arquitecte del projecte s Oriol Bohigas. Pel moment fou inaugurat a Barcelona el 2 de desembre de 2008 en dues seus temporals siutades al Palau Marqus de Lli (carrer de Montcada, 12), on tenen lloc les activitats i exposicions temporals, i al Palau de Pedralbes (Diagonal, 686), on s'estableixen les exposicions permanents del Museu Txtil i d'Indumentria "El cos vestit" i l'exposici permanent del Museu de les Arts Decoratives "De l'objecte nic al disseny industrial".

Caracterstiques.

El DHUB s un centre que no pot considerar-se un museu o una instituci sobre el disseny. Com el seu nom indica, l'anglicisme Hub, el nou espai s'estableix com a un centre neurlgic de totes les propostes de disseny que es porten a terme a Barcelona.

Precisament, el Disseny Hub Barcelona esdev un sistema operatiu que transcendeix el seu propi espai fsic, desenvolupant part de la seva acci en un entorn virtual, i convertint-se en el nucli d una xarxa de conservadors, creadors i consumidors del disseny que compartir informaci rellevant relacionada amb el sector.

Aix, el centre, que ha sigut creat amb els fons patrimonials de museus existents - Museu de les Arts Decoratives, el Museu Txtil i de la Indumentria i el Gabinet de les Arts Grfiques - pretn observar el passat i el present del mn del disseny, amb l objectiu d estimular-ne la recerca i promoure la seva activitat, tot collaborant amb l entorn empresarial. 

El Disseny Hub Barcelona neix a Barcelona, una ciutat que, degut al seu vincle histric amb el mn del disseny i a l excellent base d escoles, consumidors, indstria i professionals, disposa d un enorme potencial per esdevenir un gran centre de producci internacional.

El centre conjuga quatre mecanismes d'acci - Museu, Escenari, Recerca i Acci - per abordar quatre tipus de pblic - professionals del disseny, productors, pblic en general i institucions - i tractar les quatre disciplines primordials del disseny: el disseny grfic, de l'espai, de la moda i el producte.

El comissari del Disseny Hub Barcelona s Ramon Prat, fundador de l'editorial Actar. Aix mateix, la directora de Museus del DHUB s Marta Montmany.

Enllaos externs.
 Disseny Hub Barcelona;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411164" title="Destins encreuats (pellcula)" nonfiltered="3902" processed="3885" dbindex="158935">


Destins encreuats s una pellcula de 1956 dirigida per George Cukor i protagonitzada per Ava Gardner i Stewart Granger. 

La histria es una adaptaci cinematogrfica de la novella del mateix nom de 1952 de John Masters, basada en els turbulents dies de l'ndia britnica pre-revolucionria i la necessitat d'assegurar el funcionament del ferrocarril.

 Argument .

L'ndia, 1947: El coronel angls Rodney Savage, encarregat del trfic ferroviari, ha estat enviat a Bhowani on, desprs de diverses revoltes per la independncia del pas, t la missi de garantir l'ordre. Per aconseguir-ho, s'ha d'enfrontar a dos tipus d'adversaris. Per un costat, als militants pacifistes del Congrs dirigits per Surabhai. I, per l'altre costat, als terroristes de l'extremista Davey. A l'arribar a la zona, Savage recluta a Victoria Jones, una mestissa de pare angls i de mare ndia. De fet, Victoria s un membre de l armada britnica que es troba de perms en el seu poble natal. Els anglesos per, s'estan preparant per deixar l'ndia, i Victoria es troba en un encreuament de camins sentint-se exclosa tant per un grup com per l'altre degut al seu doble origen.

 Repartiment .


Galeria fotogrfica.
Escenes de Destins encreuats


Premis.
 BAFTA .

 

Enllaos externs.
Fitxa de Destins encreuats a TCM (En angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411165" title="Lobby" nonfiltered="3903" processed="3886" dbindex="158936">
Es denomina lobby (de l'angls "entrada" o"sala d'espera") a tot aquell grup de pressi que, per mitj de diferents estratgies, tracta d'influir en centres de poder executiu o legislatiu amb la finalitat d'afavorir els seus propis interessos o els d'aquells a qui representa. Els lobbies no solen participar directa i activament en poltica (pel que no solen formar el seu propi partit), per si procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup poltic que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del lobby. L'acci que desenvolupen els lobbys (o "lobbies", tamb) es denomina cabildeig.

Avui dia es parla cada vegada ms del poder en certs grups d'influncia en el govern. Fins i tot s'utilitza el terme lobbycrcia per a referir-se a l'extensa influncia que exerceixen els conglomerats i grups d'inters en els policy makers de centres de decisi com a Washington o a Brusselles. Els Estats Units s, potser, on aquest fenomen ha cridat ms l'atenci, particularment arran de l'escndol de corrupci poltica relacionat amb les activitats del "lobbista" Jack Abramoff en el Congrs nord-americ. Abramoff va ser condemnat a pres per haver participat en el suborn de diversos legisladors. Un altre dels escndols ms famosos va ser el de Randy Cunningham, ms conegut com "The Duke", congressista que va rebre forts suborns per part de contractistes militars.

Un lobby, en cincia poltica s igual a: maneig, control i gesti.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411170" title="Escut de Vilanova de la Reina" nonfiltered="3904" processed="3887" dbindex="158938">


L'escut oficial de Vilanova de la Reina t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, de sinople, un poble d'argent aclarit i maonat de sable. Al segon quarter, en camp d'argent, una corona reial del seu color. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 de juny de 2001, del conseller de Justcia i Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 4.053, del 30 de juliol de 2001.

El poble (o vila) i la corona reial sn senyals parlants referits al topnim tradicional de la localitat, anomenada Villanueva de la Reina fins al 27 de juny de 1916, en qu es canvi a l'actual Villanueva de Viver per diferenciar-lo del municipi homnim de la provncia de Jan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411172" title="Trastorn de conducta" nonfiltered="3905" processed="3888" dbindex="158939">



El trastorn de conducta s una alteraci del comportament, que sovint es diagnostica durant la infantesa. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l edat. Alguns dels comportaments que es poden citar sn la irresponsabilitat, el comportament transgressor, la violaci dels drets aliens, p. ex. furts, l agressi fsica als altres. Aquests comportaments a vegades es poden presentar junts, encara que tamb en pot aparixer un sense anar acompanyat dels altres.

Sn alumnes que tenen un conjunt de comportaments, de formes d'actuaci diverses, que no sempre sn entitats clniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar a altres i trencar las normes socials acceptades. 

Segons la OMS sn "els trastorns dissocials es caracteritzen per una forma persistent i reiterada de comportament dissocial, agressiu o reptador que en els seus graus ms extrems pot arribar a violacions de les normes, ms del que seria acceptable pel carcter i l'edat de l'individu afectat i les caracterstiques de la societat en la que viu".

A qui podem descartar?

 Trastorns greus del desenvolupament (espectre autstic, psicosis infantils, ...);
 psicosis de la segona infncia;
 psicosis de l'adolescncia;
 sndromes associats al retard mental;
 etc.

Partim de la idea de que els trastorns de conducta no sn una entitat clnica constituda, manifesten una dificultat de maduraci emocional i de crixer com a persona i que els trastorns de conducta sn la manifestaci objectiva d'un suposat patiment psquic de naturalesa especfica.

Causes.
Sn molts els factors que contribueixen al desenvolupament d aquest trastorn. Els exmens neuropsicolgics indiquen que els nens i adolescents que presenten aquest trastorn tenen afectat el lbul frontal del cervell, fet que interfereix en la capacitat de planificar, evitar riscos, aprendre de les experincies negatives.

Es considera que el temperament dels infants t origen gentic. Els nens i adolescents de carcter difcil tenen ms probabilitat de desenvolupar aquests trastorns de comportament. 

Els que provenen d entorns en desavantatge, desestructurats o desorganitzats tenen ms possibilitats de desencadenar aquest trastorn. Se sap que els problemes socials i el rebuig per part dels companys contribueixen a la transgressi.

Existeix tamb una relaci entre el baix nivell socioeconmic i els trastorns de conducta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411173" title="Resistncia fsica" nonfiltered="3906" processed="3889" dbindex="158940">
La resistncia fsica s la capacitat de l organisme que permet mantenir un esfor fsic d'intensitat moderada o alta durant un temps prolongat i endarrerir el cansament que l exercici provoca.

Aquesta capacitat fsica est directament relacionada amb el consum d'ATP, ja que l energia que necessita la fibra muscular per realitzar les contraccions que permetran el moviment, l obtenim de la hidrlisi dels enllaos fosfrics de l'ATP (ATP   ADP + P + energia).

La intensitat i el volum de l exercici fsic determinar la via d obtenci d'ATP (per la posterior hidrlisi) que l organisme utilitzar i conseqentment el tipus de resistncia que s estar treballant.

 Tipus de resistncia .
La resistncia anaerbica alctica es treballa en esforos curts amb un volum comprs entre 8 i 15 segons (depenent de la intensitat de l exercici) i una intensitat elevada (entre el 90% - 100% de la capacitat mxima). L energia necessria s obt de l'ATP i de la fosfocreatina muscular.

La resistncia anaerbica lctica es treballa en esforos d un volum comprs entre els 10 segons i els 2 o 3 minuts a una intensitat del 80% - 90% de la capacitat mxima. L energia necessria s obt de l'ATP produt per l oxidaci de la glucosa de forma anaerbia. Aquest procs implica la aparici d cid lctic. L acidesa del mscul dificulta la contracci muscular i en conseqncia es produeix fatiga muscular.

La resistncia aerbica es treballa en esforos d un volum comprs entre els 2 o 3 minuts i varies hores.
Si donem importncia al treball de potncia (intensitat del 60% - 80% de la capacitat mxima), el volum tendeix a no allargar-se ms enll dels 10 minuts. L energia necessria s obt de l'ATP produt per l oxidaci de la glucosa de forma aerbia.
Tanmateix, si donem importncia a la capacitat haurem de treballar a intensitats una mica ms baixes (del 40% - 60% de la capacitat mxima) i podrem allargar l esfor fins a vries hores. L energia necessria s obt de l'ATP produt per l oxidaci de la glucosa i dels cids grassos de forma anaerbia.

 Referncies bibliogrfiques .
 BARBANY, Joan Ramon. Fundamentos de la fisiologa del ejercicio y del entrenamiento. Ed. Barcanova. Barcelona 1990. ISBN 84-7533-542-X (en castell);
 PRADET, Michel. La preparacin fsica. Ed. INDE. Barcelona 1999. ISBN 84-95114-77-1  (en castell);
 VINUESA, M i COLL, J.Teora bsica del entrenamiento. Ed. Estebn Sanz Martnez. Madrid 1987. ISBN 84-85977-12-2 (en castell);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411177" title="Arxius de les Esglsies i de les comunitats confessionals" nonfiltered="3907" processed="3890" dbindex="158941">

  


s el nom amb el que el Consell Internacional d'Arxius (International Council on Archives, ICA) ha denominat els arxius responsables de la custdia, conservaci i comunicaci de la documentaci generada per les diverses esglsies i comunitats confessionals existents al mn. 

Dins d'aquesta denominaci hi trobem els arxius eclesistics de l'Esglsia Catlica, l'Esglsia Ortodoxa i l'Esglsia Protestant, els arxius referents al judasme i els arxius pertanyents a les diferents comunitats confessionals. 

El 14 de setembre de 1995 va ser fundada a Praga (Repblica Txeca) la Secci d Arxius de les Esglsies i de les comunitats confessionals (SKR) del Consell Internacional d Arxius (ICA).
Els seus objectius sn oferir un frum per a l ensenyament, la defensa i l avanament de les prctiques professionals al si de l administraci de l arxiu i dels documents. Recolzant-se en les contribucions dels arxivers que pertanyen a les diverses tradicions religioses a travs del mn, la SKR espera promocionar la protecci i l accs als sabers culturals de qu depn la nostra comprensi de les religions del mn. 

Arxius i entitats adherides.

The Central Archives for the History of the Jewish People;
Archiv des Diakonischen Werkes der EKD;
Evangelical Lutheran Church in America Archives;
Archives of the Episcopal Church;
KADOC Documentatie- en Onderzoekscentrum voor Religie, Cultuur en Samenleving;
The Religious Archives Group;
Al-Furqan Heritage Foundation;
Archivo Histrico Eclesistico de Bizkaia / Bizkaiko Elizaren Histori Arkivua;

Institucions.

Internacional Council on Archives ;
Internacional Council on Archives, Section of Archives of Churches and Religious Denominations ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411178" title="Alfred Loisy" nonfiltered="3908" processed="3891" dbindex="158942">

Alfred Firmin Loisy (28 Febrer 1857 - 1 Juny 1940)  fou un sacerdot catlic francs, professor i teleg que arriv a ser l'intel.lectual ms representatiu del Modernisme Bblic dins de la Esglsia Catlica. Fou un crtic dels punts de vista tradicionals sobre el mite de la creaci bblica. Les seves posicions teolgiques entraren en conflicte amb el Vatic, tant amb el Papa Lle XIII com amb Pius X. L'any 1893, fou destitut com a professor de L'Institut Catlic de Pars. Els seus llibres foren condemnats pel Vatic i, l'any 1893, va ser excomunicat.
La frase ms famosa de Loisy fou "Jess anunci la vinguda del Regne, per s l'Esglsia que ha vingut"( Jsus annonait le Royaume et c'est l'glise qui est venue : Loisy 1902)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411179" title="Brixton" nonfiltered="3909" processed="3892" dbindex="158943">

Brixton s una rea del barri londinenc de Lambeth, a la zona sud de Londres. Est confrontant amb Stockwell, Clapham Common, Streatham, Camberwell, Tulse Hill i Herne Hill.

Brixton t una barreja de resdientes, variant des de la gent que porta vivint a Brixton des generacioens fins als nous habitants que s'han traslladat a Brixton grcies a la nova imatge en voga que Brixton projecta. Brixton s una comunitat multitnica, amb al voltant del 24% de la seva poblaci d'ascendncia africana i/o caribenya, donant lloc a la creaci de Brixston com la capital no oficial de la comunitat afro-caribenya de Londres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411186" title="Escut d'Oliva" nonfiltered="3910" processed="3893" dbindex="158944">


L'escut oficial de Oliva t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, d argent,  una olivera de sinople, terrassada del mateix color i fruitada de sable. Al segon quarter, un losanjat d or i de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 27 de febrer de 1995, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 2.470, del 15 de mar de 1995.

L'olivera s un senyal parlant referent al nom de la ciutat. Al costat, les armories dels Centelles, en referncia al comtat d'Oliva, concedit el 1449 a Gilabert de Centelles i Riu-sec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411189" title="Jardins d'Euterpe" nonfiltered="3911" processed="3894" dbindex="158945">
Els Jardins d'Euterpe van ser un dels jardins d'estiu que es van obrir a les rodalies del Passeig de Grcia de Barcelona a mitjan segle XIX com a espai de lleure ciutad. Estaven a la illa compresa entre els carrers Gran Via-Valncia i Rambla de Catalunya-Passeig de Grcia, amb entrada per la Rambla de Catalunya. Van obrir el 1857 i van tancar el 1861, passant a construir-s'hi edificis d'habitatges.

Histria.
Josep Anselm Clav dirigia la Societat Coral La Fraternitat, amb la qual oferia concerts als Jardins de la Nimfa, al Passeig de Grcia (on va haver-hi poc desprs els Jardins de Tvoli. Les dificultats que va posar-hi l'Ajuntament, que considerava aquests concerts perjudicials, va portar a Clav a buscar un nou espai per a fer-los. 

Clav condicion un solar proper als Jardins de la Nimfa, i els va donar el nom de Jardins d'Euterpe. Van ser inaugurats el 5 de juny de 1857. Eren una empresa prpia de Clav i els seus collaboradors i reunien les caracterstiques dels altres jardins d'estiu: caf, sal de ball, local per a concerts, zones de passeig i altres atraccions.

Clav hi present al pblic cicles de msica amb regularitat durant els mesos de primavera i estiu, oferint concerts i balls corejats. La Fraternitat canvi el seu nom pel de Societat Coral Euterpe, que n'esdevingu l'atracci principal dels jardins. Aix es consolid el moviment coral i es configur el tipus d'espectacle que Clav pretenia, basat en la msica, el cant coral i el ball, i en la formaci musical de la classe obrera.

Els jardins es mantingueren oberts fins al 1861. El darrer concert fou el 20 d octubre, quan els
propietaris del terreny no van voler renovar el contracte amb Clav, a causa de la febre urbanstica que vivia aquella zona de Barcelona. La temporada segent els espectacles es traslladaren als vens Camps Elisis, tamb al Passeig de Grcia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411191" title="Cyprinus acutidorsalis" nonfiltered="3912" processed="3895" dbindex="158946">

Cyprinus acutidorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 500 g de pes total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411193" title="Cyprinus yunnanensis" nonfiltered="3913" processed="3896" dbindex="158947">

Cyprinus yunnanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yunnan (Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McAllister, D.E., 1990. A working list of fishes of the world. Copies available from D.E. McAllister, Canadian Museum of Nature, P.O. Box 3443, Ottawa, Ontario K1P 6P4, Canad. 2661 p. plus 1270 p. Index  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411194" title="Francesc Caimari Alomar" nonfiltered="3914" processed="3897" dbindex="158948">

Francesc Caimari Alomar -Monsenyor- (Sa Pobla, 12 de setembre de 1929). s un notari eclesistic i prevere.

Estudi al Seminari Conciliar de Sant Pere a Palma de Mallorca en 1955 on fou ordenat prevere. A l'acabar entr al Conservatori Professional de Msica i Dansa de les Balears.  En 1960 es diploma en msica sacra per l' Escola Superior de Msica Sacra San Pio X, de Madrid.

Realitz estudis de post-grau a Vitria i Salamanca. A Mallorca fou vicari de diferents parrquies de l'illa.
En 1978 fou nombrat notari eclesistic de Mallorca.  s membre de la Cria Mallorquina al servei de l'administraci de justcia.

s director de diverses publicacions com:  La revista "Mi querida parroquia" en 1995. 
s fundador i director del grup d'esplai "Nova Gent del Viver" creat el 1981 a Palma.  
En 1996 fou el fundador del Club Juvenil Nostra Senyora del Toro, patrona de Menorca.

De les seves aficions destaquen la msica i la pintura.

Referncies.
"Qui s qui a Mallorca". Edic. Diari ltima Hora de Balears.

Enllaos externs.
bisbatdemallorca.com;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411195" title="Camps Elisis (Lleida)" nonfiltered="3915" processed="3898" dbindex="158949">
Els Camps Elisis sn un parc urb de la ciutat de Lleida, situat a Cappont, dividit en rees de jardins d'estil francs i romntic angls, construts sobre la base de terrenys boscosos. Cont el Palau de Vidre i la Font de la Sirena.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411196" title="Cyprinus barbatus" nonfiltered="3916" processed="3899" dbindex="158950">

 Cyprinus barbatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Erhai (conca del riu Mekong, Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y. i P. Yue, 2000. Cyprinidae: Cyprininae. p. 391-433. A: P. Yue et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes III. Science Press. Beijing, Xina. 1-661.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411197" title="Cabaret (pellcula)" nonfiltered="3917" processed="3900" dbindex="158951">

Cabaret s una pellcula musical estatunidenca de Bob Fosse, estrenada el 1972.

Argument.

Sally Bowles s una cantant americana que actua de nit al Kit Kat Klub de  Berln al comenament dels anys 1930.
Lloga una cambra a Brian, un angls reservat, universitari i escriptor. Brian dna llions d'angls per guanyar-se la vida tot continuant els seus estudis d alemany.
Intenta sense xit seduir-lo i conclou que s homosexual. Es fan amics i Brian s el testimoni de la vida catica de Sally durant els ltims dies de la Repblica de Weimar. L increment de la violncia nazi s mostrada moltes vegades a la pellcula.
Brian i Sally es fan aviat amants.
Un ric playboy, Max, fa amistat amb ells. Els sedueix tots dos i desprs els abandona, deixant Sally embarassada sense que spiga qui s el pare. Brian proposa el matrimoni a Sally i una vida d'universitari a Cambridge.
Sally s adona que mai no podr portar una vida tan tranquilla. El deixa desprs d'haver avortat.
El film acaba amb la marxa de Brian a Anglaterra mentre que Sally continua la seva vida a Berln.

Comentari.
La pellcula s'inspira en la comdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb un gran xit a Nova York el 1966 amb Jill Haworth (Sally Bowles), Joel Grey (mestre de cerimnia), i Lotte Lenya (Fraulein Schneider). La comdia musical s una adaptaci de l'obra I am a Camera  del dramaturg angls John Van Druten (1951) i de la novella  Adu a Berln  (1939) de l'escriptor angls Christopher Isherwood.

Com Berln, la ciutat d'Europa la ms bull en tots els aspectes - cultura, costums, etc. - ha pogut passar a poc a poc a l'horror del rgim nazi naixent ?

El 1993, Cabaret  torna sobre als escenaris i triomfa a Londres. El  musical  de Broadway fa de seguida la volta al mn i es produeix a Pars des de finals de 2006, als Folies Bergre. Rob Marshall signa la coreografia i Sam Mendes l'escenificaci. Els dos autors treballen en estreta collaboraci. Hi ha una particularitat : la comdia musical s'interpreta en la llengua del pas on s produda.  Cabaret  celebra els seus 40 anys el 2006, i coneix encara avui, a Pars, un gran xit.

Repartiment.
Liza Minnelli : Sally Bowles    ;
Michael York : Brian Roberts    ;
Helmut Griem : Maximilian von Heune;
Marisa Berenson : Natalia Landauer;
Fritz Wepper : Fritz Wendel;
Joel Grey : el mestre de cerimnia;
Helen Vita : Fraulein Kost;
Ralf Wolter : Herr Ludwig;
Gerd Vespermann : Bobby;
Sigrid Von Richtofen : Fraulein Maur;
Elisabeth Neumann-Viertel : Fraulein Schneider;
Georg Hartmann : Willi;

Premis.
1972 : 
 Oscar a la millor actriu per Liza Minnelli;
 Oscar al millor actor secundari  per Joel Grey;
 Oscar al millor director  per Bob Fosse;
  Oscar a la millor direcci artstica  ;
 Oscar a la millor fotografia ;
 Oscar al millor muntatge;
 Oscar al millor so;
 Oscar a la millor banda sonora;
 BAFTA a la millor pellcula;
 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;

Ancdotes.
 Liza Minnelli va concebre ella mateixa el seu pentinat i el seu maquillatge, amb l'ajuda del seu pare Vincent Minnelli;
 Gene Kelly i Billy Wilder van declinar la proposta de realitzar la pellcula.
 A la versi "original", la que va ser interpretada al teatre a Broadway, l'escriptor s americ i la cantant anglesa.
 Al comenament de la pellcula, una estranya i inquietant dona fumant una cigarreta sembla furtivament asseguda en el fons del Kit Kat Club : fa referncia a un quadre expressionista alemany d' Otto Dix,  el Retrat de Sylvia von Harden ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Film per veure;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411200" title="Simon Fraser, 15 Lord Lovat" nonfiltered="3918" processed="3901" dbindex="158952">


Brigadier Simon Christopher Joseph Fraser, 15 Lord Lovat DSO, MC,  TD (9 de juliol de 1911   16 de mar de 1995) va ser el 25 Cap del Clan Fraser i un preeminent Comando britnic durant la Segona Guerra Mundial. Els seus amics l'anomenaven Shimi Lovat, el seu nom en galic. El seu clan es referia a ell com MacShimidh, el seu patronmic galic. s habitualment conegut com el 17 Lord Lovat.

 Biografia .
Simon Fraser va nixer al Castell Beaufort, Inverness, Esccia, fill de 14 Lord Lovat (habitualment conegut com el 16 Lord). Desprs d'estudiar al Ampleforth College (on va ser membre del Cos d'Entrenament d'Oficials) i a la Universitat d'Oxford, on s'un a l'Esquadr Universitari de Cavalleria, Fraser va rebre el despatx de Tinent de 2a als Lovat Scouts, (una unitat del Exrcit Territorial) al 1930. Va ser traspassat a l'exrcit regular, unint-se als Gurdies Escocesos al 1931. A l'any segent, succe al seu pare a l'esdevenir 15 Lord Lovat (sovint citat com el 17 Lord Lovat) i 25 Cap del Clan Fraser. Va ser promogut a Tinent a l'agost de 1934. Lovat dimit del seu crrec com a tinent al 1937, sent transferit a la Reserva Suplementria d'Oficials. Es cas amb Rosamond Broughton al 1938, amb la que tingu 6 fills.

 Segona Guerra Mundial .
Abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Lord Lovat tamb dimit de la reserva el 6 de juny de 1939, per a l'agost va ser mobilitzat com a capit als Lovat Scouts. Al 1940 es present voluntari a les noves unitats de comando que s'estaven formant a l'exrcit britnic, sent enviat al Comando n.4. El 3 de mar de 1941, els grups de Comando 3 i 4 van llanar un atac contra les illes Lofoten. En aquell atac, els comandos van destruir diverses fbriques d'oli de balena, dipsits petrolers i 11 vaixells. A ms van capturar equipament d'encriptaci i llibres de claus. A ms a la destrucci dels materials, els comandos van capturar 216 alemanys, i 315 noruecs van acompanyar als britnics quan van marxar cap a Gran Bretanya.

Com a major provisional, Lord Lovat comand 100 homes del Comando 4 i un destacament de 50 homes del Regiment Carleton and York canadenc en un atac contra el poble costaner de Hardelot, acci per la qual va rebre la Creu Militar el 4 de juliol de 1942. Posteriorment va ser promogut a tinent coronel i va ser nomenat comandant del Comando N.4, encapalant-lo durant l'Atac de Dieppe (Operaci Jubileu) el 19 d'agost. El seu comando atac i destru una bateria de 6 canons de 150mm, i Lovat reb l'Orde del Servei Distingit, per en s, l'atac va ser un rotund fracs, amb ms de 4.000 baixes (la major part canadencs).


Lord Lovat esdevingu Brigadier temporal, sent nomenat comandant de la recentment formada 1a Brigada de Serveis Especials al 1944. La brigada de Lovat va desembarcar a la platja Sword durant el desembarcament de Normandia, el 6 de juny de 1944. Lovat avan amb un jersei blanc per damunt del seu uniforme, amb la inscripci Lovat al coll, armat amb un vell rifle Winchester. A ms, es va fer acompanyar pel seu gaiter, Bill Millin, desafiant les ordres especfiques conforme no es fes mai en combat.

Les forces de Lovat s'internaren rpidament a Frana, dirigint-se principalment cap a Pegasus Bridge, que havia estat defensat pels homes de la 6a Divisi Aerotransportada, que havien aterrat poc desprs de la mitjanit. Els comandos de Lovat van arribar poc desprs de la una del migdia, amb un o dos minuts de retard sobre l'hora programada (fet pel qual Lovat es disculp al Tinent Coronel Geoffrey Pine-Coffin. Els comandos van avanar per Pegasus Bridge als sons de la gaita de Millins, amb 12 morts (sovint perqu enlloc del casc reglamentari portaven les seves boines verdes). Els darrers destacaments de comandos ja van avanar en petits grups, ja amb el casc posat. Van establir posicions defensives als voltants de Ranville, a l'est del riu Orne. Finalment, els ponts van ser defensats per personal de la 3a Divisi d'Infanteria.

Durant un atac al poble de Brville el 12 de juny, Lord Lovat va resultar greument ferit mentre que observava un bombardeig d'artilleria de la 51a Divisi Highland. Un projectil va caure fora del seu objectiu, caient enmig dels oficials, matant al tinent coonel A.P. Johnston, comandant del 12 Batall Paracaigudista i ferint seriosament al Brigadier Hugh Kindersley de la 6a Brigada aerotransportada.

 Desprs de la guerra .
Lord Lovat aconsegu recuperar-se totalment de les greus ferides rebudes a Frana, per ja no va poder tornar a l'exrcit (va ser transferit a la reserva al 1949). Winston Churchill  deman que fos capit de l'Honorable Cos de Cavallers Armats de la Cambra dels Lords; per Lord Lovat declin l'oferiment i al 1945 s'un al Govern com a Sots-secretari d'Estat d'Afers Exteriors. Desprs seria nomenat Ministre d'Economia de Guerra, dimitint desprs de la derrota electoral de Churchill. Al 1946 va ser fet Comandant del Venerable Orde de Sant Joan. El 16 de juny de 1962 es retir formalment de l'exrcit, retenint el rang honorfic de brigadier.

Durant tota la resta de la seva vida, Lord Lovat segu involucrat en poltica, tant a la Cambra dels Lords com al Consell del Comptat d'Inverness. Va presidir el Lovat Shinty Club, l'equip local de shinty que portava el nom de la seva famlia. Els darrers anys de la seva vida van ser difcils: va quedar arrunat, i dos dels seus fills van morir en accidents amb noms mesos de diferncia. Un any abans de la seva mort, al 1994, la residncia tradicional de la seva famlia, el Castell Beaufort, va haver de ser venut.

Lord Lovat va morir el 16 de mar de 1995. Bill Milin, el gaiter personal de Lord Lovat que va tocar durant el desembarcament dels Comando el Dia-D, va tocar al funeral de Lord Lovat.

 Condecoracions .
 Comandant de l'Orde de Sant Joan   01/01/1946;
 Cavaller de Malta;
 Cavaller de l'Orde Papal de Sant Gregori amb Collar (Vatic);
 Orde del Servei Distingit   2/10/1942;
 Creu Militar   07/07/1942;
 Condecoraci Territorial   24/11/1953;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de Frana i Alemanya;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Orde de Suvrov (Uni Sovitica);
 Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra amb Palma (Frana);
 Creu de l'Alliberament (Noruega);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411201" title="Escut de Relleu" nonfiltered="3919" processed="3902" dbindex="158953">


L'escut oficial de Relleu t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, migtruncat i partit. Al primer quarter, en camp d'atzur, una torre d or maonada i aclarida de sable. Al segon quarter, de gules, una petxina d'or, smbol de l'apstol sant Jaume. Al tercer quarter, en camp d'or, quatre pals de gules, abraat d'atzur sembrat de flors de lis d'or, amb un lambel de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 20 de gener de 2006, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 5.203, del 21 de febrer de 2006.

La torre alludeix a l'antic castell de Relleu. La petxina s el senyal de sant Jaume, patr de la localitat; a ms a ms, la petxina d'argent sobre camper de gules recorda tamb les armes de Bernat de Sarri, antic senyor de la vila. La tercera partici sn les armes d'Alfons d'Arag i de Foix, comte de Dnia i duc de Gandia, a qui acabaren passant les propietats de Bernat de Sarri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411202" title="Xacal" nonfiltered="3920" processed="3903" dbindex="158954">

Xacal s una pellcula dirigida per Fred Zinnemann, basada en la novella de Frederick Forsyth, estrenada el 1973 i doblada al catal.

 Argument .

Enfrontats amb el President Francs Charles de Gaulle per donar la independncia a Algria, l'OAS, una organitzaci clandestina francesa, decideix l'assassinat de De Gaulle, creient que poden restaurar la glria de Frana matant-lo. El lder de l'OAS, Jean Bastien-Thiry falla l'intent, i amb uns quants altres membres de la trama, sn agafats i executats. Els liders que queden, desmoralitzats i fugits del pas per evitar ser capturats, s'adonen que no poden acabar la feina que han comenat i contracten un assass professional. 

Desprs d'examinar els dossiers d'uns quants candidats, es fixen en un home, que els ve a visitar. Assenyala que no tenen cap elecci sobre la contractaci d'un assass professional : la seva organitzaci no solament est plena d'informants de la policia, sin que hagin fracassin ha fet ms difcil la feina perqu la seguretat de de Gaulle s'ha reforat. Accepta la feina amb la condici que li paguin la meitat per endavant, i que compleixin unes quantes condicions. No hi haur ms contacte  entre els quatre homes, que un nmero de telfon a Pars. Noms ser conegut pel seu nom en clau: el Xacal . 

La pellcula segueix els preparatius que el Xacal (Edward Fox) fa, incloent-hi com, quan i on actuar (que no es revela), la creaci d'identitats falses i recursos que t com un rifle modificat per assemblar-se a alguna cosa altra, i a les fotografies de si mateix com a home vell. Malgrat ser el personatge del ttol, el "Xacal" parla menys dels personatges; entenem les seves motivacions i la brillantor de les seves accions. La violncia s'atenua; els assassinats addicionals que el Xacal realitza per cobrir les seves accions sn breus i gaireb invisibles. 
Mentrestant, els dispositius de seguretat descobreixen que s'estan cometent una srie de robatoris de bans per l'OAS,suposadament per finanar alguna cosa, Seguretat det el seu administratiu principal,  Viktor Wolenski (Jean Martin). En lloc de demanar l'extradici des d'ustria, Seguretat el segresta i el passa de contraban a Frana. 

Torturant Wolenski fins a la mort, Seguretat treu prou informaci per cocloure que hi ha possiblement un complot per acabar amb la vida del President de Gaulle,  per un assass estranger el nom en clau del qual pot ser Xacal, i si s el cas, representa una emergncia nacional. El Ministre d'Interior (Alan Badel) convoca el gabinet i la Policia admet no hi ha cap manera de trobar aquest Xacal per mitjans normals. No el poden retenir a la frontera; no saben el seu nom. El "Servei d'Acci" (els assassins professionals del govern) no el pot matar si s en un altre pas; a ms, no saben qui matar. No el poden arrestar si s al pas; no saben qui s. No el poden buscar, no saben a qu s'assembla. Sense un nom o cara, no poden fer res. Ben aviat, necessiten que el millor detectiu descobreixi qui s el Xacal abans que submergeixi Frana en una crisi. 

 Repartiment .

 Edward Fox el xacal ;
 Terence Alexander Lloyd ;
 Michael Lonsdale  Claude Lebel;
 Delphine Seyrig Colette de Montpelier;
 Michel Auclair Coronel Rolland ;
 Jean Martin Victor;
 Jean Sorel Bastien-Thiry;
 Alan Badel el Primer ministre ;
 Tony Britton Inspector Thomas ;
 Denis Carey Casson ;
 Adrien Cayla-Legrand el President Charles de Gaulle;
 Cyril Cusack el de l'armadura;
 Maurice Denham General Colbert ;
 Vernon Dobtcheff l'interrogador ;
 Jacques Franois Pascal;
 Olga Georges-Picot Denise ;
 Raymond Grme Flavigny;
 Barrie Ingham St. Clair ;
 Derek Jacobi Caron;
 Philippe Lotard agent;
 Howard Vernon ministre;
 Gilberte Gniat conserge;
 Nicole Desailly : Yvonne de Gaulle;
 Jacques Alric;
 Colette Berg;
 Edmond Bernard;
 Grard Buhr;
 Mike Marshall;
 Maurice Teynac;
 Van Doude;
 Bernard Musson;

 Comentari .

L'operaci no va tenir mai lloc per utilitza diversos elements reals. 
Aquest malnom de xacal  va ser atribut a Ilich Ramrez Snchez desprs que un exemplar de la novella va ser trobat a la seva habitaci d'hotel en un raid de la policia. 

Nominacions.
1974
 Oscar al millor muntatge per Ralph Kemplen ;
 Globus d'Or al millor director per Fred Zinnemann;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor gui per Kenneth Ross ;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411203" title="Cyprinus centralus" nonfiltered="3921" processed="3904" dbindex="158955">

Cyprinus centralus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411204" title="Cyprinus yilongensis" nonfiltered="3922" processed="3905" dbindex="158956">

Cyprinus yilongensis  s una espcie extinta de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Yi-lung (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Hilton-Taylor, C., 2000. 2000 IUCN red list of threatened species. IUCN, Gland, Sussa i Cambridge, Gran Bretanya. xviii + 61 p. (amb 1 CD-ROM).  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411205" title="Jos Mara Echevarra Ayestarn" nonfiltered="3923" processed="3906" dbindex="158957">
Jos Mara Echevarra Ayestarn (Algorta, Biscaia, 30 d'octubre de 1920 - Leza, laba, 25 d'octubre de 1966), porter de futbol basc que desenvolup la seva carrera esportiva a l'Athletic Club de Bilbao. 

 Trajectria .

Desprs de jugar a l'Arenas de Getxo, la Juventud Catlica de Algorta, el Neguri i les categories inferiors de l'Athletic Club, entr a formar part del primer equip de l'Athletic l'any 1939, debutant a Primera Divisi el 10 de desembre de 1939 en el partit Sevilla FC 3 - 3 Athletic Club.

La temporada 1940/41, Echevarra aconsegu fer-ser amb el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria al tan sols encaixar 21 gols en 18 partits, a ms a ms, aquella temporada l'Athletic Club aconseguia quedar subcampi de Lliga per radera del Club Atltico de Madrid.

La temporada 1942/43, Echevarra guany amb l'Athletic Club els ttols de Lliga i Copa del Generalsimo en la que fou la seva ltima temporada en actuiu, doncs a causa d'una enfermetat es retir aquell 1943. En total, Echevarra disput 59 partits a Primera Divisi.

 Selecci nacional .

Fou internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en una ocasi, el 12 de gener de 1941, a Lisboa, en el partit Portugal 2 - 2 Espanya.

 Palmars .

 Campionats nacionals .

 1 Lliga espanyola: 1942/43;
 1 Copa del Generalsimo: 1943;

 Distincions individuals .

 1 Trofeu Zamora: 1940/41;

 Enllaos externs .

 Historia d'Echevarra;
 Echevarra a www.lfp.es;
 Fitxa d'Echevarra com a jugador de la Selecci espanyola;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411207" title="Cyprinus chilia" nonfiltered="3924" processed="3907" dbindex="158958">

Cyprinus chilia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yunnan (Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y. i P. Yue, 2000. Cyprinidae: Cyprininae. p. 391-433. A: P. Yue et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes III. Science Press. Beijing, Xina. 1-661.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411212" title="In einem Jahr mit 13 Monden" nonfiltered="3925" processed="3908" dbindex="158960">


In einem Jahr mit 13 Monden  (En un any de 13 llunes) s una pellcula alemanya de Rainer Werner Fassbinder estrenada el 1978 

Argument.

La pellcula segueix els cinc darrers dies de la vida d'Erwin Weishaupt (Volker Spengler). Enamorat del seu anterior soci Anton Saitzshe (Gottfried John) decideix canviar el seu sexe i convertir-se en Elvira. 

Repartiment.
 Volker Spengler - Erwin / Elvira Weishaupt;
 Ingrid Caven - Rote Zora;
 Gottfried John - Anton Saitz;
 Elisabeth Trissenaar - Irene Weishaupt;
 Eva Mattes - Marie-Ann Weishaupt;
 Gnther Kaufmann - J. Smolik;
 Lilo Pempeit - Sor Gudrun ;
 Isolde Barth   Sibilla;
 Karl Scheydt - Christoph Hacker;
 Walter Bockmayer - Soul-Frieda;
 Peter Kollek - alcohlic;
 Bob Dorsay - city tramp;
 Gerhard Zwerenz - Burghard Hauser, writer;

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Web oficial de la Fundaci Fassbinder ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411213" title="Cyprinus rubrofuscus" nonfiltered="3926" processed="3909" dbindex="158961">

Cyprinus rubrofuscus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Laos, Vietnam i Xina. Tamb des del riu Amur fins al riu Vermell.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411215" title="Cyprinus cocsa" nonfiltered="3927" processed="3910" dbindex="158962">

 Cyprinus cocsa s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., F. Fang, B. Delling i E. hlander, 1999. The fishes of the Kashmir Valley. p. 99-167 A L. Nyman (ed.) River Jhelum, Kashmir Valley: impacts on the aquatic environment.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411216" title="Cyprinus qionghaiensis" nonfiltered="3928" processed="3911" dbindex="158963">

Cyprinus qionghaiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411217" title="Pere Torres Siquier" nonfiltered="3929" processed="3912" dbindex="158964">
Pere Torres Siquier -Monsenyor- (Sa Pobla, 29 de novembre de 1930) s un canonge i ecnom dioces.

S'orden prevere en 1954.  Aviat obtindr els crrecs de vicari a Muro i Santa Margalida; rector de Porreres i de Santa Maria.
Entre 1982 i 1994, el bisbat de Mallorca li encoman la tasca de ser el capell de les Germanetes dels Pobres de Mallorca. Entre els anys 1974 i 1976 fou nombrat vicari episcopal per la zona central de Mallorca.

Ha desenvolupat des de 1978 el crrec de vocal al Consell Dioces d'Assumptes Econmics. El 1982, el bisbe Teodor beda el nombr ecnom dioces i en 1994 canonge de la Seu de Mallorca.

Des de l'any 2006 s membre de la comissi per mrtirs de Mallorca. Des de aquest mateix any s un dels capellans de la parrquia de la histrica esglsia de Santa Maria de Robines a Binissalem.

s membre de la junta de la Fundaci Home Lliure i collabora amb el diari Diario de Mallorca en l'apartat de Tribuna.

Enllaos externs.
;
- La Seu de Mallorca;
;
- Bisbat de Mallorca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411218" title="Cyprinus dai" nonfiltered="3930" processed="3913" dbindex="158965">

Cyprinus dai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411219" title="Cyprinus daliensis" nonfiltered="3931" processed="3914" dbindex="158966">

Cyprinus daliensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Er Hai (conca del riu Mekong, Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Chu, X.L., Y. Chen, et al., 1989. The fishes of Yunnan, China. Part I Cyprinidae. Science Press, Beijing, Xina, 377 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411221" title="Cyprinus pellegrini" nonfiltered="3932" processed="3915" dbindex="158967">

Cyprinus pellegrini  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y. i P. Yue, 2000. Cyprinidae: Cyprininae. p. 391-433. A: P. Yue et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes III. Science Press. Beijing, Xina. 1-661.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411223" title="Cyprinus exophthalmus" nonfiltered="3933" processed="3916" dbindex="158968">

Cyprinus exophthalmus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411224" title="Cyprinus fuxianensis" nonfiltered="3934" processed="3917" dbindex="158969">

Cyprinus fuxianensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y. i P. Yue, 2000. Cyprinidae: Cyprininae. p. 391-433. A: P. Yue et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes III. Science Press. Beijing, Xina. 1-661.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411225" title="Cyprinus multitaeniata" nonfiltered="3935" processed="3918" dbindex="158970">

Cyprinus multitaeniata  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 500 g de pes total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina i al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411226" title="Cyprinus hyperdorsalis" nonfiltered="3936" processed="3919" dbindex="158971">

Cyprinus hyperdorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411227" title="Cyprinus micristius" nonfiltered="3937" processed="3920" dbindex="158972">

 Cyprinus micristius s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Dian Chi (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (IUCN), 1994. 1994 IUCN red list of threatened animals. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources, Gland, Sussa i Cambridge, Gran Bretanya.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411230" title="Cyprinus ilishaestomus" nonfiltered="3938" processed="3921" dbindex="158973">

Cyprinus ilishaestomus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Qiluhu (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zhang, W., 1998. China's biodiversity: a country study. China Environmental Science Press, Beijing, Xina. 476 p.  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411231" title="Escut del Pilar de la Foradada" nonfiltered="3939" processed="3922" dbindex="158974">


L'escut oficial del Pilar de la Foradada t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, de gules, una torre d or oberta, maonada de sable, sobre ones d'argent i atzur. Al segon quarter, de sinople, un pilar d'argent carregat amb una creu de Santiago de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 28 d'agost de 2006, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 5.346, del 14 de setembre de 2006.

L'edifici de la primera partici alludeix a la torre de la Foradada, fortificaci bastida arran de mar al segle XVI per defensar-se dels atacs dels pirates barbarescs. A sota, el pilar amb la creu de l'orde de Santiago s l'emblema de la Mare de Du del Pilar, patrona  de la localitat i senyal parlant relatiu al topnim del municipi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411232" title="Cyprinus megalophthalmus" nonfiltered="3940" processed="3923" dbindex="158975">

Cyprinus megalophthalmus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yunnan, Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Chu, X.L., Y. Chen, et al., 1989. The fishes of Yunnan, China. Part I Cyprinidae. Science Press, Beijing, Xina, 377 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411233" title="Cyprinus intha" nonfiltered="3941" processed="3924" dbindex="158976">

Cyprinus intha  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411234" title="Cyprinus mahuensis" nonfiltered="3942" processed="3925" dbindex="158977">

Cyprinus mahuensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McAllister, D.E., 1990. A working list of fishes of the world. Copies available from D.E. McAllister, Canadian Museum of Nature, P.O. Box 3443, Ottawa, Ontario K1P 6P4, Canad. 2661 p. plus 1270 p. Index  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411235" title="Cyprinus longipectoralis" nonfiltered="3943" processed="3926" dbindex="158978">

Cyprinus longipectoralis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Erhai (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411237" title="Cyprinus longzhouensis" nonfiltered="3944" processed="3927" dbindex="158979">

 Cyprinus longzhouensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zhu, S.-Q., 1995. Synopsis of freshwater fishes of China. Jiangsu Science and Technology Publishing House i-v + 1-549.  ;

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411239" title="Catalina del Carme Calds Socias" nonfiltered="3945" processed="3928" dbindex="158980">
Sor Catalina del Carme Calds Socias (Sa Pobla, 9 de juliol de 1899- Barcelona 23 de juliol de 1936). Fou monja, mrtir de la Guerra Civil Espanyola i beata.  

Filla d'una famlia de pocs recursos econmics per amb profundes creences religioses, Sor Catalina era filla de Miquel Calds i de Catalina Socias.  Estudi a l'escola de les Germanes Franciscanes filles de la Misericrdia a Sa Pobla.
El 13 d'octubre de 1921 visit Pina (Mallorca) per conixer la seu de la congregaci on va estudiar.  

Profess el 14 d'octubre de 1922.  L'enviaren a Lloseta on es dedic a la ensenyana dels nins ms petits del poble.   
Entre 1926 i 1930 Sor Catalina fou enviada al Seminari de Menorca. Amb el pas del temps, l'enviaren a ].  

Sor Catalina sofr martiri com altres religiosos del barri del Coll de Barcelona, en el Tibidabo. Qued malferida i seguidament fou afusellada en el transcurs del cam del Vall d'Hebron pels milicians, el 23 de juliol de 1936. Els milicians la mataren per la seva condici cristiana i deixant pblic testimoni de la seva fe.

Mn. Joan Pons i Payeras, actual rector de la esglsia de San Antoni Abat de Sa Pobla i el seu bigraf, fou el promotor de la beatificaci de Sor Catalina del Carme Calds. 

El 28 d'Octubre del 2007 fou nombrada per el Papa Benet XVI, beata de l'esglsia catlica. Com a membre de beatificaci per Mallorca, el canonge pobler Mn. Pere Torres Siquier acompany al capell de Sa Pobla i al bisbe de Mallorca, Mn Jess Murgui a Roma. 

Se la recorda com una persona molt alegre, senzilla, dola i tendre amb els nins.

Enllaos externs.
 pg.8.- Revista de Sa Pobla.
;
;
;
;
;
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411242" title="Deagol" nonfiltered="3946" processed="3929" dbindex="158981">
Deagol s un personatge fictici inventat per John R.R. Tolkien en el seu mn inventat d'El Senyor dels Anells. 

Biografia.
Es de la raa de Hbbit, concretament de la subclasse forts. Va viure durant la Tercera edat del sol. Ell va trobar l'Anell nic, creat per Suron, que estava perdut en el riu nduin, a causa de la mort d'Isldur. El va trobar mentre pescava amb el seu cos Smeagol, ms tard anomenat Gllum. Va morir estrangulat a mans del cos, ja que va quedar sota el poder del anell i nomes el volia per a ell. Va morir a l'any 2463 de la Tercera edat del sol.

Pellcula.
Surt al comenament de la tercera pellcula de la trilogia, El senyor dels anells: El retorn del rei, on s'observa quan troba l'Anell nic i mor a mans del seu cos. s interpretat a la pellicula per Thomas Robins. Tamb apareix al prleg de la pellcula d'El Senyor dels Anells que va produir Ralph Bakshi l'any 1978.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411249" title="Nitrat de plata" nonfiltered="3947" processed="3930" dbindex="158982">



Nitrat de plata, s un compost qumic de frmula qumica AgNO3.  Aquest compost s precursor de molts d'altres compostos com els que s'usen en la fotografia. Comparativament s menys sensible a la llum que els halids de plata.

Preparaci.
Els cristalls poden ser produts per dissoluci de plata metlica en una soluci d'cid ntric i evaporant aquesta soluci. 

Usos.
Precursor d'altres components de plata.
El nitrat de plata s la menys cara de les sals de plata; i ofereix altres avantatges.  s nohigroscpica, en contrast amb el fluoroborat de plata i el perclorat de plata. s relativament estable a la llum.  Finalment es dissol en nombrosos solvents.  

Per a fer pellcules fotogrfiques, el nitrat de plata es tracta amb sals halides de sodi o potassi per formar un halid insoluble de plata en gelatina fotogrfica que es aplicada a bandes de triacetat o polister. 

El nitrat de plata tamb es fa servir per fabricar explosius.

Igualment en qumica analtica es fa servir les reaccions amb nitrat de plata per a confirmar la presncia de ions de clor, brom o iode.  


Les propietats antimicrobials de la plata tenen molts usos entre els quals:

 Desinfecci d'aigua en hotels i hospitals;
 Neteja postcollita d'ostres;
 Inhibici del creixement bacteri en pollastres de granja;
 Reciclatge d'aigua en llanadores espacials;
 Purificaci d'aigua domstica a Europa i Amrica del Nord ;
 Desinfectant d'aigua i verdures a Mxic;
 Alternativa als antibitics (no recomenat per la USFDA);
 Alternativa al detergent per la roba;
 Aplicaci als ulls dels nadons per prevenir infeccions (noms efectuat pels metges);

 

Enllaos externs.
International Chemical Safety Card 1116;
NIOSH Pocket Guide to Chemical Hazards;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411252" title="Thomas Magister" nonfiltered="3948" processed="3931" dbindex="158983">
Thomas Magister (en grec:                  ; i tamb                  ) (tamb conegut pels sobrenoms de Theodulus Monachus , Theodulos Monachus, Theodulos Thessalonicensis Magister o Tedul Maguister) fou un monjo bizant, escriptor i conseller de l'emperador bizant Andrnic II Paleleg.

Obra.
La seva principal fou "                                   " (en llat: Ecloga vocum atticarum), una selecci de paraules i frases d'tica, parcialment ordenades en ordre alfabtic, per tal que servs d'ajut per a les lectures de Frnic, d'Ammnio, d'Herodi i d'Aelius Moeris.

Tamb escrigu scholia (comentaris) sobre squil, Sfocles, Eurpides; les scholia sobre Pndar, que li havien estat atribudes, ara s'asignen a Demetri Triclini.

Tamb sn coneguts els seus discursos i lletres, una part de les quals consisteix en declamacions sobre temes sofstics i l'atre part sobre temes histrics contemporanis, com per exemple:
 (Temtica sofstica): Discussi sobre quina oraci fnebre s'havia de pronunciar abans, si la de Cynegirus o la de Callimacus (dos soldats atenencs morts a la Batalla de Marat);
 Una discussi sobre quines sn les obligacions dels rei sobre els seus sbdits;
 Una defensa del general bizant Chandrenos(Khandrins) adreada a l'emperador;
 Una denncia sobre les atrocitats de la Companyia Catalana d'Orient a Tesslia i Macednia;
 Una congratulaci a Theodore Metochites;
 Un panegric sobre el rei de Xipre;

Notes.


Vegeu tamb.
Companyia Catalana d'Orient;
Patrologia Graeca;

Enllaos externs.
 Anecdota Graeca e codicibus regiis: Vol. II;
 Google books: "Ecloga vocum atticarum";
 Patrologia Graeca: Theodulus Monachus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411256" title="Pokmon: The Movie 2000" nonfiltered="3949" processed="3932" dbindex="158984">



 s la segona pellcula del anime Pokmon, que complementa la saga de les Orange Islands i presenta a diversos nous Pokmon, incloent a Lugia i Slowking. Aquesta s l'nica pellcula de Pokmon a la data que no inclou a un dels personatges principals, Brock, qui temporalment va deixar al seu grup durant la temporada que la pellcula est basada. No obstant aix, fa un petit cameo en la pellcula tractant de protegir als Pokmon en el laboratori de la Professora Ivy. 

La pellcula es anoemnada tamb com The Power of One. La pellcula t dos parts, tals iguals com a . La primera part, un petit cormometratge de Pikachu's Rescue Adventure (Pikachu al Rescat), on narrar com Pikachu i els seus amics intenten resctar a Togepi. Entre auesta petita part sortirn nous Pokmon tals com Elekid, i Bellossom, fins a ja coneguts com el Meowth del Team Rocket.

La pellcula narra les aventures de Ash Ketchum a les Islands Shamouti (Illes Shamouti), i a les lslands of Fire, Lightning and Ice (Illes del Foc, Raig i Gel), on un malvat personatge intentar complir amb la Llegenda per atraur a la Beast of the Sea (Bstia dels Mars). Ash, sera el Chosen One (El Elegit) de la Llegenda, per calmar als Titans que atreu-ran las destrucci en el mn i per invocar a Guardian (Guardi) per calmar la batalla i salvar el mn.

 The Power of One .

 Argument .
Disturb not the harmony of Fire, Ice, or Lightning,Lest these Titans wreak destruction upon the world in which they clash.Though the water's Great Guardian shall arise to quell the fighting,Alone its song will fail. Thus the Earth shall turn to ash.O, Chosen One, into thine hands bring together all three.Their treasures combined, tame the beast of the sea.From the trio of islands, ancient spheres shall you take,For between life and death, o the diff'rence you'll make.Climb to the shrine to right what is wrong,And the world will be healed by the Guardian's song.

Les tres aus llegendries, Articuno, Zapdos i Moltres, sobre les quals recau bastant l'argument de la pellcula, s'introduxen mostrant-nos el tema d'un delicat balan entre les forces de la naturalesa. Si el poder del balan entre aquestes tres criatures es destrus, succeiria el caos, provocant que el "Great Guradian" Lugia ascendeixi del ms profund dels mars per a intentar finalitzar l'absurda destrucci, solament amb l'ajuda d'un "Chosen One" destinat a salvar el mn.

s l'ambici de cert Colleccionista Pokmon l'afegir a Lugia a la seva collecci alterant el balan de la naturalesa i cridant a Lugia, creient-se a si mateix capa de amansar a la bstia una vegada que hagi ajuntat a les tres aus llegendries. Encara que el seu nom no es revela en la pellcula, en algunes fonts abans del llanament de la pellcula se li dna el nom de Lawrence III (el de Gelardan es revela en un plnol tancat). Lawrence usa un dirigible tecnolgicament avanat per a llanar un atac de gel en la Fire Island, la llar de Moltres. L'au llegendria lluita en represlia per s rpidament capturat. 

Mentrestant, Ash i els seus amics viatgen a travs de les Orange Islands a bord d'un pot comandat per Maren, per una tempesta es deslliga sobtadament, traient-los fora del seu curs. Desprs d'aix, van a coincidir a la Shamouti Island. Per coincidncia, arriben just quan se celebra un festival anual que honra a les ja esmentades aus llegendries. Ash est d'acord a fer el paper del "Chosen One" cerimonial del festival, i se li dna la tasca de recuperar tres esferes elementals de les tres illes properes (i residncies de Articuno, Zapdos i Moltres), i regressar-les a un temple, representant la uni dels poders del Foc, Gel i Llamp. 

En Palet Town, la tempesta en la qual Ash i companyia es van trobar, prova a no ser un incident allat, i el poble experimenta cambis climtics extrems i errtics (d'una breu a una copiosa pluja, neu a mitjan estiu i fins i tot aparici d'una aurora). La mare de Ash i el Professor Oak noten que els Pokmon es comporten estranyament (ja que estan ms en sincronia amb les forces de la naturalesa). Amb un sentit de perill imminent ells, juntament amb la Professora Ivy, es dirigeixen a les Illes Taronja, a la qual els Pokmon ja s'han encaminat, ja que sembla ser la font d'aquestes molsties.

De tornada a les Ornage Islands, Ash i Maren van a la recerca de la primera esfera en la Fire Island, a pesar del consell de la donzella del festival Melody i del clima exterior. Culpant-se a si mateixa pel que podria passar-li a Ash, donada la terrible situaci, Melody (juntament amb Misty i Tracey) va desprs d'ell. Tan bon punt Ash obt la primera esfera, els dos grups es troben, juntament amb el Team Rocket, qui s'havien escapolit en el pot de Melody. En aquest moment apareix Zapdos, havent reclamat la Fire Island com seva. L'au llegndaria, i tots els altres personatges sn desprs capturats pel dirigible de Lawrence III mentre descendia en la Fire Island, en busca de Zapdos. Quan aix dona situaci, el Professor Oak, en cam a les Orange Islands, conclou que degut al fet que les forces bsiques elementals del Foc, Gel i Llamp han estat alterades, hauran grans catstrofes sota els corrents submarins de l'oce (llar de Lugia), i que si l'ordre no s restaurat aviat aquests corrents podrien acabar per inundar tot el planeta. 

En el seu dirigible, Lawrence III explica el seu pla, amb el rebuig dels altres personatges. Usant el seu previ coneixement de la llegenda, i havent observat el pla de Lawrence III, Melody arriba a la mateixa conclusi que el Professor Oak. Mentre's, en Lawrence III, trova a Articuno en la Lightning Island. El grup d'herois  s capa d'escapar, usant els seus Pokmon, alliberant-se a si mateixos aix com a Moltres, qui desprs allibera a Zapdos. A pesar d'aix, Zapdos i Moltres lluiten un contra l'altre, destruint el dirigible de Lawrence III. Aquest xoca en la Lightning Island. Ash llavors aconsegueix la segona esfera quan les tres aus llegendries s'enfronten. La lluita, la qual amenaa les vides de qui es troben involucrats, s detinguda per Lugia, qui see eleva del seu profund somni per a ajudar a tractar de restaurar la pau. Lugia llavors pren a Ash i els seus amics a la illa en la qual les tres esferes han de ser collocades (una tasca en la qual literalment est en joc la destinaci del mn). 

Intentant detenir la baralla Lugia s'enfronta contra les tres enemistades aus, per elles rpidament ho superen i derroquen. La seva vida s restaurada per la can que toca Melody. Una vegada aqu, el Slowking que guarda el Temple els diu als personatges que Ash s en realitat el Chosen One de la llegenda. No obstant aix, Ash dhuc ha d'obtenir la tercera esfera de la Ice Island, amb les tres aus posades entre ells i la seva meta. Animat per Charizard, Squirtle, Bulbasaur i Snorlax, Ash i Pikachu, amb l'ajuda del Team Rocket i Lugia, aconsegueixen obtenir la tercera esfera. Desprs deixen a Lugia en un esperat acte de sacrifici. 

Lugia s sobtadament capturat pel Colleccionista Lawrence III, i, en un intent d'alliberar-se dels seus lligaments, Ash s tirat a l'aigua entre les dues illes i gaireb s'ofega, per no abans que un enutjat Lugia dispara un Aeroraig en el dirigible d'en Lawrence III, reduint-lo a enderrocs. Desprs de ser rescatat per Misty i Tracey, Ash aconsegueix portar la tercera esfera al temple, i Melody toca la can de Lugia, restaurant l'harmonia entre les forces de la naturalesa. Amb la terrible experincia acabada, Ash i els seus amics deixen Illa Shamouti. Lawrence III apreix entre les runes del seu dirigible, dient: Aix va comenar tot, i aix tornar a comenar..., contemplant la seva carta de Mew. Al final de la pellcula, el Team Rocket est molest perqu s van fer una mica bons per ning els va veure, per el Slowking els diu que molta gent els ha estat observant, i assenyala a la pantalla, aparentment en referncia als espectadors.

 Repartiment .



 Nous Pokmon . 

 N'hi ha molts Pokmon a la pellcula, encara que molts noms tenen aparicions de cameo. Aquests sn els ms notables:

 Articuno - el llegendari Pokmon de gel, Ash se n'ha d'anar a Ice Island i recuperar el Ice Orb. Articuno era l'nic ocell llegendari en aquesta pellcula no capturada o controlada per Lawrence III (com el primer en ser derrotat per la lluita entre ell Zapdos i Moltres, deixant-lo inconscient).
 Zapdos - el Pokmon elctric llegendari, Ash se n'ha d'anar a Lightning Island per recuperar el Thunder Orb. A la pellcula, Pikachu parla amb Zapdos durant atacs eltrics.
 Moltres - el llegendari Pokmon de foc, Ash se n'ha d'anar a la Fire Island per recuperar el Fire Orb. La primera aparici de Moltres era en la srie de TV animada de Pokmon.
 Lugia - el Pokmon llegendari que desperta perqu els tres llegendaris ocells Pokmon han entrat en rbia i s'intenten destruir l'un a l'altre. Com molts Pokmon, Lugia no pot parlar, excepte aix pot, com Mewtwo, parla telepticament amb els humans. A la pellcula, Lugia ajuda a Ash a recuperar les tres pedres elementals.
 Slowking - la segona evoluci de divisi de Slowpoke. El Slowking a la pellcula s un dels pocs Pokmon que pot parlar angls, i constantment adverteix a altres que no interrompi l'harmonia de foc, gel i llampec.
 Elekid - la forma predesenvolupada d'Electabuzz que ajuda Pikachu i el seu rescat del seu company Togepi. s noms al curt animat de Pikachu's Rescue Adventure;
 Ledyba - Un eixam de Ledyba sn vistos portant Pikachu i l'altre Pokmon al comenament del curt animat. ;

 Producci .

 Quan Pokmon: La Pellcula 2000 es llanava a els cinemes, els cinemes selectes repartirien cartes exclusives. La primera setmana, la carta era una cpia de l'Ancient Mew Card que apareixia a la pellcula a mans de Lawrence III. Les setmanes consecutives eren fortutes entre els ocells llegendaris. (Al Jap, una de les cartes promocionals era una edici especial de Slowking/Yadoking dibuixada per l'actor de veu que el retratava a ell, comediant fams - i mal de manera infame artista - Masatoshi Hamada.)

Durant emissi japons, la primeres cartes de l'Ancient Mew 'Nintendo' havia lletrejat com 'Nintedo'. s corregia aix per a curses futures (i emissi dels EUA) de la carta. 

 Taquilla .

 La pellcula era una taquilla colpida, per era igual de taquillera com la pellcula original. Doanava com a $43,758,684 a la taquilla domstica i $90,190,586 com la taquilla estrangera. La pellcula donava com a resultats $133,949,270 al final de la seva cursa de taquilla. Plugged In deia que "el complot i trama es tan cansat i pesat com en la primera pellcula. Per la violncia es domestica una mica, aix els missatges positius brillen una mica ms brillantment".

 Banda Sonora .

Hi han dues bandes sonores, la Pokmon: The Movie 2000 Original Soundtrack i Pokmon: The Movie 2000 Original Motion Score, la banda sonora orquestrada.

 Pokmon: The Movie 2000 Original Soundtrack .

"The Power of One" (Donna Summer)   3:49;
"Dreams" (Alysha)   4:04;
"They Don't Understand" (Dream Street)   2:58;
"Wonderland" (Angela Va)   3:52;
"With All Your Heart" (Plus One)   3:40;
"The Extra Mile" (Laura Pausini)   4:05;
"Flying Without Wings" (Westlife)   3:35;
"Pokmon World" (Youngstown featuring Nobody's Angel)   3:48;
"Blah, Blah, Blah" (Devotion 2 Music)   2:34;
"Polkamon" ("Weird Al" Yankovic)   2:03;
"The Chosen One" (The B-52's)   3:24 ;
"One Heart" (O-Town)   3:59;
"One" (Denisse Lara)   4:13;
"Comin' to the Rescue" (O-Town)   1:45;
"Dance of the Bellossom" (score from )   1:04;
"The Legend Comes to Life" (score from The Power of One)   4:15;

 Pokmon: The Movie 2000 Original Motion Score .

"Harmony Disturbed";
"The Beast of the Sea Stirs";
"To the Rescue";
"Breakout Mayhem";
"If Only They Could Help";
"The World Turns to Ash";
"To the Third Treasure";
"Return to the Shrine";
"The Guardian's Song";
"Goodbye Lugia";
"The Adventure Begins";
"Windy";
"Teamwork";
"Pokmon World" (Russel Velazquez);

 Enllaos externs .
 ;

 Refrencies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411260" title="Administraci de Drogues i Aliments" nonfiltered="3950" processed="3933" dbindex="158985">

L'Administraci de Drogues i Aliments o U.S. Food and Drug Administration (FDA) o (USFDA) s una agncia dels Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units que s responsable de la regulaci sanitria de molts tipus d'aliments, suplements diettics, medicines, vacunes, productes mdics biolgics, productes per a la transfussi de la sang, aparells mdics, aparells mdics radioactius, productes veterinaris i cosmtics. Tamb inclou sanitat en viatges entre els estats d'Estats Units i lleis de control de malalties de determinats productes.
Organitzaci.
T la seu central a Rockville i laboratoris per tots els Estats Units, les Illes Virgin i Puerto Rico.

L'agncia s'organitza en les segents subdivisions principals:
 L'oficina del comissionat de la FDA (OC);
 El Centre per l'Avaluaci de Drogues i Recerca (CDER);
 El Centre per a l'Avaluaci Biolgica i Recerca (CBER);
 El Centre per la Seguretat Alimentria i la Nutrici Aplicada (CFSAN);
 El Centre per Aparells i Salut Radiolgica (CDRH);
 El Centre per a Medicina Veterinria (CVM);
 El Centre Nacional per a Recerca Toxicolgica (NCTR);
 L'Oficina d'Afers Reguladors (ORA);

La FDA sovint treballa amb conjucci amb altres agncies federals incloent, entre molts altres, el Departament d'Agricultura. 
Enllaos externs.
 Food and Drug Administration Home Page;
 Strategic Plan (in XML) - from StratML;
 Biologics Centennial: 100 Years of Biologics Regulation from the Food and Drug Administration Home Page;
 U.S. FDA CDER Home Page the Center for Drug Evaluation and Research;
 CBER Center for Biologics Evaluation and Research, FDA;
 Past FDA Commissioners;
 Communication of FDA Advice on Consumption of Fish Like Tuna and Swordfish;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411264" title="Plaa de les Glries Catalanes" nonfiltered="3951" processed="3934" dbindex="158986">

La Plaa de les Glries Catalanes, anomenada sovint Plaa de les Glries o simplement Glries, s una plaa de Barcelona. Es troba als districtes barcelonins de l'Eixample i Sant Mart.

Inicialment Ildefons Cerd dins del seu pla va concebre la plaa com un dels grans centres de Barcelona, on conflueixen tres dels eixos ms importants: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana.

L'ordenaci de l'actual plaa correspon a un projecte que es dugu a terme entre 1990 i 1992, pels arquitectes Andreu Arriola, Gaspar Garca, Joan Mas i Artur Juanmart, amb l'assessorament de l'enginyer aeronutic Adolf Moncls. La reforma signific millorar la xarxa viria, creant uns viaductes, popularment conegut com el tambor, i deixant a l'espai interior un espai per a un parc. Al parc hi ha ubicat un conjunt escultric format per dotze lloses que cada un evoca un moment gloris de la histria de Catalunya.

Al costat de la plaa es troba el Mercat de Bellcaire o Encants Vells, des de 1928.

Actualment est en ple procs de transformaci que acabar el 2014. La remodelaci total de la plaa, implicar la urbanitzaci d'una parcela encara sense urbanitzar, on s'hi ubicar el museu del disseny de Barcelona (Disseny Hub Barcelona), es traslladar els Encants Vells, actualment s'ha desmontat el tambor i es pot veure l'interior de la plaa, per on provisionalment passar part del transit. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411267" title="Escut de Betx" nonfiltered="3952" processed="3935" dbindex="158987">


L'escut oficial de Betx t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. D argent, una ermita d'atzur acompanyada de dos xiprers de sinople. Per timbre, una corona reial tancada.

Histria.
Resoluci del 26 de gener de 1987, del conseller d Administraci Pblica. Publicat en el DOGV nm. 529, del 18 de febrer de 1987.

Es tracta de l'escut utilitzat tradicionalment pel municipi, amb la representaci de l'ermita de Sant Antoni, patr de la vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411269" title="James Martin Stagg" nonfiltered="3953" processed="3936" dbindex="158988">


El Capit de Grup Sir James Martin Stagg (30 de juny de 1900   23 de juny de 1975)  era el cap del servei meteorleg del quarter general britnic durant la Segona Guerra Mundial, i est considerat com un dels responsables d'haver convenut al general Eisenhower de fixar el dia per llanar l'Operaci Overlord el 6 de juny de 1944.

 Formaci .
James Stagg va nasqu a Dalkeith, Midlothian (Esccia). Va obtenir un doctorat de l'Universitat d'Edimburg. Al 1924 ingress al Met Office, l'oficina britnica de meteorologia, i dirig l'expedici britnica a l'rtic canadenc de 1932-33. A partir de 1939 s nomenat director de l'Observatori de Kew Gardens, per al 1943 s transferit a la RAF amb rang de Capit de Grup, sent nomenat conseller meteorleg del General Eisenhower.

 El Desembarcament de Normandia .
Hi havia 3 grups de meteorlegs: la Met Office, el servei de meteorologia de la Royal Navy i el de la USAAF, que treballaven de manera independent i informaven a Stagg com a cap de previsions del SHAEF, que posteriorment presentaria a Eisenhower per a la planificaci d'Overlord. En un inici, estava previst que el Dia-D fos el 5 de juny de 1944, per el mal temps ho imped. A les 04:30 del 4 de juny, la previsi de Sverre Petterssen i d'altres meteorlegs preveia un front de calma durant 24 hores, contribuint de manera significativa a que Eisenhower es decids a procedir amb el desembarcament el 6 de juny. Afortunadament, la previsi va ser bona doncs el 19 de juny (la segent data possible per procedir amb el desembarcament), esclat una de les tempestes ms violentes del segle sobre el Canal de la Mnega. 

 Desprs de la guerra .
Stagg treball com a director de serveis del Met Office fins al 1960. Va ser company de la Royal Society d'Edimburg al 1951, nomenat Cavaller al 1954 i fet President de la Royal Meteorological Society al 1959.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411270" title="Carl Foreman" nonfiltered="3954" processed="3937" dbindex="158989">
Carl Foreman CBE (23 de juliol, 1914   26 de juny de 1984) va ser un guionista i productor nord-americ, que va ser incls en la llista negra de Hollywood a mitjan la dcada de 1950. 

 Biografia . 
Nascut a Chicago (Illinois) en el si d'una famlia jueva de classe mitjana, Foreman va estudiar en la Universitat de Illinois. Com estudiant es va convertir en advocat del socialisme revolucionari afiliant-se al Partit Comunista dels Estats Units. Desprs de graduar-se en la universitat, Carl Foreman es traslladaria a Hollywood on comenaria a escriure guions. 

De 1941 a 1942 es va veure implicat escrivint tres guions alhora per la seua carrera es veuria interrompuda pel servei militar durant la Segona Guerra Mundial. A la seva tornada, Foreman es convertiria en un dels millors guionistes de Hollywood amb xits com la pellcula de 1949 Champion de Mark Robson i protagonitzada per Kirk Douglas, per la qual Foreman rebria la seva primera nominaci als Oscar. 

En 1951, durant la producci de High noon, Carl Foreman es veuria obligat a comparixer davant el Comit d'activitats antiamericanes. El guionista va atestar que havia estat un membre de Partit Comunista quan era jove i posteriorment es va desillusionar i va demanar la baixa. Per contra, i com no va donar noms de companys del partit, Foreman va ser titllat de "testimoni no cooperatiu" i seria posat en la llista negra a tots els estudis d'Hollywood. 

Carl Foreman va ser el guionista de High noon, un film que seria una allegoria del McCarthyisme. No va estar en els crdits pel seu treball com ajudant de direcci quan la pellcula seria presentada en 1952. De tota manera, Foreman va rebre una nominaci als Oscar pel seu script. Aquesta seria l'ltima pellcula que se li permetria treballar a Foreman en els segents sis anys. Sense treball, Foreman i altres marcats en la llista negra com Ring Lardner Jr. es traslladarien a Anglaterra on escriuria sota malnom perqu a la pellcula no se li tanquessin les portes a Hollywood. En 1956 va co-escriure al costat d'altre marcat pel maccarthisme, en Michael Wilson, l'aclamada The Bridge on the River Kwai, basada en la novella de Pierre Boulle. Ambds van ser nominats al Oscar al millor gui adaptat. Quan el van guanyar, va haver d'anar a buscar-lo Pierre Boulle, que ni tan sols parlava angls. En 1984 i pstumament els seus noms van ser afegits a la llista de premiats. 

A ms a ms del seu treball com guionista, Carl Foreman va produir deu pellcules, incloent la pellcula que ell mateix va dirigir, la antibllica The victors rodada ntegrament al Regne Unit. En 1965 es convertiria en governador del British Film Institute, crrec que seguiria fins a 1971. En 1970, Foreman va rebre l'Ordre de l'Imperi Britnic. A causa de la seva influncia en la indstria britnica, el British Academy Award o BAFTA va dedicar un premi en el seu honor, el millor director, guionista o productor britnic novell. 

En el seus darrers dies, Carl Foreman va tornar als Estats Units on moriria d'un tumor cerebral en 1984 a Beverly Hills (Califrnia). 

 Filmografia .
 Com guionista .
 When Time Ran Out... (1980), de James Goldstone.
 Force 10 from Navarone (1978), de Guy Hamilton.
 Young Winston (1972), de Richard Attenborough.
 Mackenna's Gold (1969), de J. Lee Thompson.
 The Victors (1963), de Carl Foreman. ;
 The Guns of Navarone (1961), de J. Lee Thompson.
 The Key (1958), de Carol Reed. ;
 The Bridge on the River Kwai (1957), de David Lean. ;
 A Hatful of Rain (1957), de Fred Zinnemann.
 The Sleeping Tiger (1954), de Joseph Losey.
 High Noon (1952), de Fred Zinnemann.
 Cyrano de Bergerac (1950), de Michael Gordon.
 The Men (1950), de Fred Zinnemann.
 Young Man with a Horn (1950), de Michael Curtiz.
 The Clay Pigeon, de Richard Fleischer.
 Home of the Brave (1949), de Mark Robson.
 Champion (1949), de Mark Robson.
 So This Is New York (1948), de Richard Fleischer.
 Dakota (1945), de Joseph Kane.
 Rhythm Parade (1942), de Howard Bretherton.
 Spooks Run Wild (1941), de Phil Rosen.
 Bowery Blitzkrieg (1941), de Wallace Fox.

 Com productor .
 The Golden Gate Murders (1979), de Walter Grauman.
 Young Winston (1972), de Richard Attenborough.
 Living Free (1972), de Jack Couffer.
 Mackenna's Gold (1969), de J. Lee Thompson.
 The Virgin Soldiers (1969), de John Dexter.
 Otley (1968), de Dick Clement.
 The Victors (1963), de Carl Foreman. ;
 The Mouse That Roared (1959), de Jack Arnold.
 The Guns of Navarone (1961), de J. Lee Thompson.
 The Key (1958), de Carol Reed. ;
 High Noon (1952), de Fred Zinnemann.

Com director.
 The Victors (1963), de Carl Foreman. ;

 Enllaos externs .
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411271" title="Jaume Fuster Alzina" nonfiltered="3955" processed="3938" dbindex="158990">
Jaume Fuster Alzina (n. el 1946 a Capdepera) s un filleg i un escriptor mallorqu.

 Biografia .
Jaume Fuster s llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears. Com a membre fundador de la revista Cap Vermell ha publicat poesia i artcles de sociolingstica. Va rebre el premi Ploma de Ferro de narrativa curta els anys 1997 i 1999 i el Premi Vila d'Art el 2006, tamb de narrativa, entre altres. Fuster s un autor de poesia, narrativa i teatre. Viu al Llevant de Mallorca.

 Llibres .
El vent de les paraules, poesia, SetzeVents Editorial, Urs 2008;
L'estrena, teatre, 2003;
De mica en mica s'omple la pica, narrativa, Edicions 62, Barcelona 2002;
Les claus de vidre, novella, Edicions de la Magrana, Barcelona 2002;
Els malnoms de Capdepera, 2001;
Un geni, aproximadament, teatre, 2000;
Capdepera, 700 anys, teatre, 2000;
Les cartes d'Hrcules Poirot, teatre, Edicions 62, Barcelona 1996;
La gurdia del rei, narrativa, Edicions 62, Barcelona 1994;

 Enllaos externs .
Revista Cap Vermell;
Obres de Jaume Fuster a JoEscric.com;
Premis de narrativa curta Ploma de ferro;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411276" title="Castell de Ciutat" nonfiltered="3957" processed="3939" dbindex="158992">

El Castell de Ciutat, sn les restes d'un antic castell, actualment hotel, situat al poble de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell. El castell fou construit damunt del tur de Castellciutat, esmentat ja el 1064 com a puig d'Urgell (764 m), de gran importncia estratgica a l'alta vall del Segre, amb cinc baluards: de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual t com a avantguarda la torre de Solsona. 

El castell era edificat a quatre caires, llis, sense cap torre, amb una gran mota. Tamb tenia muralles i valls, al pat hi havia un pou rod de pedra picada i cobert. 

Fou residncia oficial dels comtes d'Urgell fins que, el 1135, Ermengol IV d'Urgell ced Castellciutat al vescomte Pere I de Castellb. Form part del vescomtat de Castellb, del qual constitu el centre del quarter de Castellciutat o de Ciutat; al castell residien els veguers del vescomtat i en depenien les batllies d'Aravell i Bellestar, la vall de Sant Joan, Civs, As, Estamariu, la Bastida d'Hortons i Adran.

La invasi francesa de 1691, la debilitat de  la defensa de la plaa de la Seu d'Urgell feu que el general Bar de Preu, inicies la reconstrucci de la fortificaci. La fortalesa fou escenari d'importants fets d'armes durant la invasi francesa de 1719, la Guerra Gran 1793 i durant la Tercera Guerra Carlina.

Abandonat durant anys, el 1970, fou adquirit per la famlia Tpies per restaurar la part histrica i convertir-lo en un complex turstic. Aix doncs, s'hi constru, el Castell Motel, que ms tard fou reanomenat Hotel El Castell.

El castell dna nom al poble que fins al segle XVI era anomenada simplement Ciutat, si b actualment en segueix sent el nom popular.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411278" title="Llista de microprocessadors Pentium III d'Intel" nonfiltered="3958" processed="3940" dbindex="158993">
El Pentium III d'Intel s la sisena generaci de CPUs llanada al mercat.

Processadors d'escriptori.
 "Katmai" (250 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE;
 El sufix 'B' singnifica un FSB a 133 MHz;
 The L2 cache is off-die and runs at 50% cpu speed.


 "Coppermine" (180 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE;
 El sufix 'B' singnifica un FSB a 133 MHz;
 The 'E' suffix denotes the transition from Katmai's 250nm process to the 180nm process, but only on those models that overlap between Katmai and Coppermine families.
 La memria cau L2 corre a una velocitat del 100% de cpu;



 "Coppermine-T" (180 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE;
 La memria cau L2 corre a una velocitat del 100% de cpu;



 "Tualatin" (130 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE;
 El sufix 'S' singnifica la presncia de memria cau L2 de 512KiB;
 The Tualatin-class Pentium IIIs did not include the controversial Processor Serial Number feature that was present in the earlier Pentium IIIs;
 La memria cau L2 corre a una velocitat del 100% de cpu;



 Enllaos externs .
 Intel Processor Finder;
 CPU World sSpec Reference Pentium IIIs;

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Intel Celeron;
 Intel Pentium 4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411281" title="Escola Superior d?Arxivstica i Gesti de Documents" nonfiltered="3959" processed="3941" dbindex="158994">
L Escola Superior d Arxivstica i Gesti de Documents (ESAGED) s una instituci adscrita a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) a travs de la Fundaci Universitat Autnoma de Barcelona. Les funcions d aquesta sn la formaci bsica amb la titulaci de Graduat Superior d Arxivstica i Gesti de Documents, i especialitzada amb els postgraus de Gesti de Documents Electrnics i Gesti de Documents Fotogrfics. Les altres funcions s l assessoria i la consultaria per l administraci pblica i les empreses privades, i la investigaci i la recerca arxivstica amb publicacions i projectes d investigaci que tracten les temtiques ms diverses de la disciplina.

 Histria .

Per tal de conixer amb ms profunditat l ESAGED cal que ens remuntem al 1989, moment en que l Associaci d Arxivers de Catalunya (AAC) promulg la formaci d alt nivell en la gesti de documents i dels arxius. En collaboraci amb l Institut d Estudis Medievals de la UAB per organitz el Mestratge d Arxivstica, el qual s impartiria en diferents ciutats catalanes amb la collaboraci de les seves respectives universitats, es celebraren vuit edicions. Els objectius d aquest mestratge era formar professionals molt especialitzats en alguna branca del coneixement segons la demanda provocada pel mercat laboral. Aquest grau d especialitzaci va fer plantejar a l AAC la creaci d una titulaci universitria que aports una formaci bsica als futurs professionals dels arxius i propicis la recerca arxivstica i aix evitar que es dilus i es minimitzs la disciplina en un pla de cincies de la documentaci. El juny de 1997 l AAC cre la Comissi d Estudis en Arxivstica amb l encrrec d elaborar les directrius generals de formaci. Dins la Jornada d Estudi i Debat D  ofici a cincia: l arxivstica a la Universitat (1998), amb la ponncia  El programa d estudis universitaris en arxivstica: una proposta   marc les bases teriques de la formaci per a arxivers generalistes dins un segon cicle i especialitzaci de tercer cicle, partint de la concepci integrada de l arxivstica que equilibrs els coneixements de base ms histrica i els de la gesti de documents.

La necessitat d obtenir una llicenciatura d Arxivstica era quelcom general a tot l Estat, cosa que provoc que tots els representants de les diferents associacions d arxivers d Espanya es reunissin el 28 de mar de 1998 a la seu d ANABAD a Madrid, on es cre el Grupo de Trabajo de la Licenciatura en Archivstica per formular les directrius generals sobre els estudis universitaris en arxivstica, elaborar un pla d activitats i un calendari de reunions per establir els contactes institucionals i nomenar un Grupo de Trabajo Ejecutivo. El ttol consensuat es present el juny de 1999 al Consell d Universitats, per fou rebutjat, perqu era un procs lent i costs a nivell burocrtic, a ms el sistema universitari patia una inflaci de titulacions i estava en plena reforma a partir de la declaraci de Bolonya (1999) que t com a objectiu la concepci de l Espai Europeu d Educaci Superior (EEES).


Es decid que la manera ms rpida per aconseguir uns estudis superiors era que una universitat catalana cres un ttol propi d Arxivstica, quelcom plantejat a la Jornada d Estudis i Debat de 1998. L UAB, ja havia organitzat cinc edicions del Mestratge d Arxivstica conjuntament amb l AAC i accept la proposta pel ttol propi. Una Comissi redact el pla d estudis i project l organitzaci, prenent la base de Propuesta de Licenciatura en Archivstica y Gestin de Documentos, amb el suport de l Oficina de Qualitat i Innovaci docent (actual oficina de Planificaci i Qualitat) i desprs amb la intervenci de la Fundaci Universitat Autnoma de Barcelona (FUAB), la qual cre l ESAGED el febrer del 2002, moment en que s aprov la constituci del reglament de funcionament i del Consell Assessor, es ratific el Pla d estudis i es cre la web. A travs de la Fira de l Ensenyament, les insercions publicitries, les presentacions en frums acadmics i dptics divulgatius, s anunci l inici del curs el setembre del 2002. Aix nasqu l ESAGED, com a centre pioner en la formaci arxivstica arreu de l estat espanyol.

Els reptes de futur per l ESAGED passen per diverses vies, per una d elles s intensificar i diversificar les lnies de formaci i pluralitzar els postgraus seguint els actuals, potenciant l arxivstica ms renovadora. De fet, segons el perfil professional cal potenciar els continguts de gesti documental i tecnologies de la informaci i comunicaci i assolir un arxiver ms tcnic. L objectiu final s aconseguir el reconeixement oficial, de reforma el sistema universitari amb l EEES, on es vol fomentar l homologaci de les titulacions universitries per tota Europa. Aquest s el moment per aconseguir que la formaci tingui el reconeixement que es mereix a nivell nacional, i que es pugui equiparar als estudis parallels a nivell europeu. Per ltim cal dir que el repte ms gran s la investigaci, donada la carestia de professors universitaris en la matria i la mancana de departaments investigadors d arxivstica.

 ESAGED .
 Organitzaci .

L AAC fou la gran impulsora en els seus inicis i participa amb la signatura de convenis de formaci i la presidncia del Consell Assessor, que es reuneix anualment per tal de valorar l evoluci de l Escola i promoure nous projectes. Aquest Consell Assessor est format per la Direcci General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, l Escola d Administraci Pblica de Catalunyai la Diputaci de Barcelona, empreses Baratz SA, Adocat, Eypar i Artyplan.

 Graduat Superior d'Arxivstica i Gesti de Documents .
El pla d estudis del Graduat Superior d Arxivstica i Gesti de documents proposa una formaci integrada de l Arxivstica, impartida pels millors professionals en exercici i professors universitaris Est dotada del carcter interdisciplinari que capaciti els estudiants a exercir en qualsevol arxiu pblic o privat, histric o administratiu; de l arxivstica ms tradicional, com ara paleografia i diplomtica, fins a la gesti documental ms avanada, com sistemes de gesti documental informtics, tamb matries relacionades amb el Dret i o l organitzaci administrativa. A ms els estudiants han pogut combinar la formaci especialitzada amb la realitzaci contnua de practiques remunerades en arxius, possibilitant una molt important inserci laboral en el mercat.

 Postgraus .
A ms de la formaci bsica del graduat, es proposen cursos d especialitzaci a partir de la demanda del mercat d especialistes professionals. Un d ells s el postgrau de Gesti de Documents Electrnics, en collaboraci amb Catcert, l Administraci Oberta de Catalunya, el Departament de Cultura de la Generalitat i l AAC. L altre postgrau s el de Gesti de documents fotogrfics en collaboraci amb l AAC i l Institut d Estudis Fotogrfics i el Centre de Recerca i Difusi de la Imatge (CRDI) de l Ajuntament de Girona.


 Formaci continuada .
La formaci continuada a travs d un conveni signat entre l ESAGED i l AAC es cerca la formaci d aquells que ja exerceixen l ofici d arxiver. Aquests cursos, que s imparteixen a les diferents capitals catalanes, es centren en aspectes concrets del funcionament d arxiu i les novetats professionals. Els cursos que s han impartit sn de temtica diversa, com ara Internet dins l arxiu, la norma ISO 15489, la imatge digital coma document d arxiu, normalitzaci dels documents de treball en l Administraci pblica, biblioteques d arxiu, propietat intellectual, quadres de classificaci uniforme, protecci de dades, signatura digital i certificaci digital, avaluaci i preservaci de la documentaci, classificaci de la documentaci, creaci d un arxiu digital/audiovisual, etc.

A ms de la formaci continuada l ESAGED ha impartit altres cursos en tant que centre de formaci integral, destinats a diferents ajuntaments catalans, la Diputaci de Barcelona, el ministeri de cultura d Andorra i a l escola d Administraci Pblica de la Rioja, entre d altres.


 Collaboracions i projectes .
L ESAGED t com a objectius la investigaci i la recerca arxivstica, per aix ha collaborat i collabora en diferents projectes.

Un d ells s el projecte d investigaci sobre la problemtica dels fongs i altres microorganismes en el patrimoni documental que t la finalitat d analitzar el problema per tal de formular un seguit de recomanacions i propostes d actuaci preventiva, en collaboraci amb el Departament de Sanitat i Anatomia Animal de la UAB, la Subdirecci General d Arxius de la Generalitat, l  Arxiu Municipal de Barcelona, l Institut Qumic de Sarri, Gestior Qumics i Estudi B2.


L Escola conjuntament amb el Centre de Visi per Computador de la UAB, el Departament de Cultura de la Generalitat mitjanant l Arxiu Histric de Girona i la Subdirecci General d Arxius ha portat a terme un projecte d investigaci des del 2005 que consisteix en la creaci d un sistema de digitalitzaci i extracci d informaci de la srie d expedients de frontera del fons del Govern Civil de l Arxiu Histric de Girona.
Ms endavant l escola sign un conveni amb l  Arxiu Nacional de Catalunya i la Direcci General de la Memria Democrtica (2006) amb la finalitat de tractar 100.000 expedients interns dels fons penitenciaris entre 1930-1960.

Tamb cal destacar dins els projectes de recerca les publicacions i altres estudis com els realitzats en el marc de la VII Conferncia Europea d Arxius, Varsvia maig del 2006, sobre l ensenyament de l arxivstica dins l EEES, la conferncia del director de l Escola, Ramon Alberch, sobre l ESAGED al Congreso de Archivos de Tradicin Ibrica, San Jos (Costa Rica), o la conferncia de la professora i coordinadora d investigaci de l escola, Remei Perpiny, i del professor i coordinador de la titulaci, Alfred Mauri, al XI Congrs d Arxius de Catalunya (Seu d Urgell 2007).
Les collaboracions amb altres institucions que tinguin com a objectiu la formaci i la investigaci arxivstica s una de les tasques que ha dut s ha dut a terme des de l ESAGED, com ara: participaci en la trobada d Escoles de Formaci al Congreso de Archivologa del Mercosur (2003), els convenis de collaboraci amb la Universidad de Michoacn de la ciutat de Morelia, Mxic, i amb la Escuela Mexicana de Archivos, collaboracions amb l escola d arxivstica de la Universidad de Crdova (Argentina), convenis amb els arxius generals de Bogot (Colmbia) i Santo Domingo (Repblica Domincana).

Per ltim cal destacar en les collaboracions els vincles establerts amb el Consell Internacional d Arxius (CIA/ ICA). L Escola d arxivstica assol la integraci en el Consell com a membre de ple dret de la Secci d Educaci i Formaci (2007). Des de 2008 n s membre del Comit Executiu.

 Vegeu tamb .
A l estat espanyol existeixen altres titulacions d Arxivstica:
 Maestra de Gestin Documental y Administracin de Archivos de la Universidad Internacional de Andaluca.
 Mster de Archivstica de la Universidad de Sevilla.
 Mster de Archivstica de la Universidad Carlos III.
 Curso de Especialista Universitario en Archivstica del Departament d Histria Contempornia i la Facultat de Geografia i Histria de la Universidad de Educacin a Distancia (UNED).

 Bibliografia seleccionada .
 Memria 2003-2004. Escola Superior d Arxivstica i Gesti de Documents.
 Memria 2004-2005. Escola Superior d Arxivstica i Gesti de Documents.
 Memria 2005-2006. Escola Superior d Arxivstica i Gesti de Documents.
 Memria 2006-2007. Escola Superior d Arxivstica i Gesti de Documents.
 ALBERCH, R., MAURI, A., PERPINY, R.;  Esaged: histria d una ambici collectiva ; Lligall. Revista Catalana d Arxivstica; nm. 22; 2004; pp. 337-355.
 MAURI, A., PERPINY, R.; Estudiar archivstica. Dnde y por qu; dins Archivos Siglo XXI; nm. 5; 2008.
  Formaci i professionalitzaci en el marc de la convergncia europea ; Lligall. Revista Catalana d Arxivstica; nm. 26; 2007; pp. 189-220.

 Bibliografia complementria.
 ALBERCH, R., BORRS, J., PAGAROLAS, L., PERPINY, R.;  El programa d estudis universitaris en arxivstica: una proposta ; Lligall. Revista Catalana d Arxivstica; nm. 13; 1998; pp. 273-294.
 CRUZ, J. R.;  Towards a European Common Curriculum at the University Level in Archival Science ; International Congress on Archives 2004, 23-29 d agost, Viena.
 KESNER, R. M.;  El paradigma de la gesti dels nous recursos d informaci i les seves implicacions per las arxivers i els gestors de documents ; Lligall. Revista Catalana d Arxivstica; nm. 6; 1993; pp. 27-41.
 MARTNEZ, B.;  Balan de la formaci en Arxivstica a Espanya ; Lligall. Revista Catalana d Arxivstica; nm. 13; 1998; pp. 229-252.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411282" title="Gaston Bonnier" nonfiltered="3960" processed="3942" dbindex="158995">

Gaston Bonnier s un botnic francs. Pars ( 2 de gener de 1853 - 2 de gener de 1922) 

 Biografia .
Bonnier particip com a voluntari en la Guerra franco-prusiana de 1870. Estudi botnica a l'Escola normal superior de Pars  de 1873 a 1876. Es llicenci el 1875 i es doctor el 1879. El 1886 era director del laboratori de botnica i el 1887 professor de botnica a la facultat de Cincies de Paris fins a la seva mort. Particip en la fundaci de la Revue gnrale de botanique, que dirig fins 1922. Fund el 1889 un laboratori de biologia vegetal a Fontainebleau. 

Va ser escollit membre de l Acadmie des sciences francesa el 1897.

Com a investigador estava obert a nombroses vies de recerca tant en la sistemtica com la biogeografia l'ecologia i la fisiologia vegetals. s conegut pels seus treballs en apicultura.

Llista completa de les Flores.

 Amb Georges de Layens (1834-1897) Nouvelle Flore. (P. Dupont, Paris, primera edici 1887, nombroses reedicions). L'obra permet la determinaci de les plantes que creixen a la regi de Pars. Completada el 1906 per l' Album de la Nouvelle Flore reprsentant toutes les espces de plantes photographies directement d'aprs nature au cinquime de leur grandeur naturelle. 2028 fotografies, hi figuren totes les espcies dels voltants de Pars en un radi de 100 kilmetres, i les espcies comunes en l'interior de Frana (Librairie gnrale de l'enseignement, Paris, 1906).
 El Tome II. Nouvelle Flore des mousses et des hpatiques s signat per Charles Isidore Douin (1858-1944), (P. Dupont, Paris, 1895).
 El Tome III. Nouvelle Flore des champignons s signat per Julien Nol Costantin (1857-1936) i Lon Marie Dufour (1862-1942), (P. Dupont, Paris, 1895).
El Tome IV. Nouvelle Flore des lichens, pour la dtermination facile des espces s signat per Alphonse Boistel (1836-1908), (P. Dupont, Paris, 1897).
 Petite flore contenant les plantes les plus communes ainsi que les plantes utiles et nuisibles (P. Dupont, Paris, 1896). Avui editat per Belin, sota el ttol Petite Flore.
 Amb Georges de Layens Flore du Nord de la France et de la Belgique. (P. Dupont, Paris, 1887, nombroses reedicions). Avui editat per Belin, sota el ttol de Nouvelle Flore du Nord de la France et de la Belgique.
 Amb Georges de Layens La Vgtation de la France, 1 - Tableaux synoptiques des plantes vasculaires de la Flore de la France (P. Dupont, Paris, primera edici de 1894 amb 5289 figures, segona edici 1900 amb 5 291 figures). Versi digital de la Biblioteca Digital del Real Jardn Botnico.
 Amb Georges de Layens La vgtation de la France, Suisse et Belgique 1re partie - Flore complte portative de la France et de la Suisse (comprenent tamb totes les espcies de Blgica, Alscia i Lorrena) (Librairie Gnrale de l'enseignement, Paris, premire dition 1909 avec 5 338 figures, nombroses reedicions). En les edicions posteriors a 1929, aquesta obra ha ebut el ttol de : La vgtation de la France, Suisse et Belgique 1re partie - Flore complte portative de la France, de la Suisse et de la Belgique. Avui editat per Belin sota el ttol de Flore complte portative de la France, de la Suisse et de la Belgique. Versi digital de la Biblioteca Digital del Real Jardn Botnico.
 La Vgtation de la France, Suisse et Belgique, 2e Partie - Flore complte illustre en couleurs de France, Suisse et Belgique (comprenent la major part de les espcies d'Europa) Paris, publicat en fascicles de 1912 a 1935 - nombroses reedicions. Avui editat per Belin en 5 volums, amb una nomenclatura posada al dia, sota el ttol La Grande flore en couleurs de Gaston Bonnier) :
 Planches 1  60 : 1912 ;
 Planches 61  120 : 1913 ;
 Planches 121  180 : 1914 ;
 Planches 181  240 : 1921 ;
 Planches 241  300 : 1922 ;
 Planches 301  360 : 1923 ;
 Planches 361  420 : 1924 ;
 Planches 421  480 : 1926 ;
 Planches 481  540 : 1927 ;
 Planches 541  600 : 1929 ;
 Planches 601  660 : 1931 ;
 Planches 661  721 : 1934 ;
 Table gnrale : 1935.

Enllaos externs.
Station  de  Biologie  Vgtale  et  d cologie  Forestire qu'il a cre en 1889.
Notice biographique;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411283" title="Pere Cabra" nonfiltered="3961" processed="3943" dbindex="158996">
Pere Cabra s un escriptor catal.

 Biografia .
Pere Cabra s comunicador audiovisual. Collabora com a periodista en diversos blogs a la Xarxa.

 Llibres .
Pizza, novella, SetzeVents Editorial, Urs 2008;
Koan, assaig, SetzeVents Editorial, Urs 2008;
BlueJeans, novella, SetzeVents Editorial, Urs 2008;
La fuerza del mundo, MTM, Barcelona 2004;

 Enllaos externs .
Biografia en angls;
El quadern d'Albert Calls sobre Koan;
Biografia MTM;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411286" title="Eiji Oue" nonfiltered="3962" processed="3944" dbindex="158997">
 s un director d'orquestra japons, director titular de l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Oue nasqu a Hiroshima, Jap, i estudi direcci amb Hideo Saito de l'escola de msica Toho Gakuen.  Va ser convidat, el 1978, per Seiji Ozawa a estudiar al Tanglewood Music Center durant l'estiu. All conegu Leonard Bernstein, de qui va ser deixeble. Va guanyar el Tanglewood Koussevitzky Prize el 1980.  Tamb va estudiar amb Bernstein al Los Angeles Philharmonic Institute.

Va ser director musical de l'Erie Philharmonic (1991-1995) i director associat de la Buffalo Philharmonic Orchestra. Entre 1995 i 2002 va dirigir la Minnesota Orchestra.

El 1998 va ser nomenat director principal de la NDR Philharmonie Hannover. El 2003 va ser nomenat director principal de l'Orquestra Philharmnica d'Osaka i, des del setembre de 2006 s director titular de l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, on va succeir Ernest Martnez-Izquierdo.

Va debutar al Festival de Bayreuth dirigint Tristan und Isolde (2005). Tamb ha estat convidat a dirigir, entre d'altres: Leipzig Gewandhaus Orchester, Gulbenkian Orchestra, les orquestres de So Paulo i Malisia... 
.

Referncies.


Enllaos externs.
Eiji Oue biography (en angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411288" title="El principi de provinena" nonfiltered="3963" processed="3945" dbindex="158998">
El principi de provinena. 
El principi de provinena o procedncia (Castell: principio de procedencia, francs: principe de provenance o respect des fonds, itali: principio di provenienza o metodo storico, angls: principle of provenance, alemany: provenienprinzip) s el principi fonamental de la cincia arxivstica. Es tracta d un mtode cientfic d aplicaci universal que estableix que un fons d una instituci o organisme no es pot barrejar amb un altre fons d una altra instituci o organisme. Per tant, els documents d arxiu provinents d un fons no es poden disgregar, s han de mantenir units i ntegres; i no poden existir per matries sin per fons. En llengua catalana s utilitza indistintament els mots  provinena  i  procedncia . No obstant, el verb  provenir  defineix amb ms exactitud la naturalesa del principi perqu significa tenir l origen de quelcom, contrriament al verb  procedir  que s ms confs ja que fa referncia a la posada en execuci d alguna cosa.
Aix doncs, els documents d arxiu no s agrupen mai amb independncia de la seva provinena sin, precisament, segons la provinena establerta per la instituci, organisme o entitat productora en funci de criteris objectius. D aquesta forma l organitzaci i l accs fsic i intellectual resulta ms fcil. La provinena s un fet objectiu, mentre que una classificaci per matries s sempre subjectiva i per tant pot ocasionar reclassificacions, canviant el lloc del document. 

Avantatges de l aplicaci del principi de provinena.
En tractar-se d una unitat de documents es protegeix millor la seva integritat.
Es revela ms fcilment el significat dels documents perqu tots s han ordenat seguint un mateix principi, una base cientfica de classificaci.
Resulta un mtode prctic i econmic per ordenar, descriure i analitzar els documents d arxiu (podem contextualitzar els documents) perqu l organitzaci no la crea l arxiver, ve imposada per la prpia documentaci. L arxiver sols l ha d identificar i reconstruir.

El principi de respecte a l ordre original i el principi de respecte de l estructura arxivstica sn els altres principis fonamentals de la cincia arxivstica. Ambds es deriven i estan implcits en el principi de provinena.
Grcies al principi de respecte a l ordre original, anunciat per H.Von Seybel l any 1881, es garanteix que les agrupacions documentals existents a l interior del fons no puguin ser barrejades entre si mateixes, preservant les inicials relacions entre els documents i el valor del testimoni que ofereix aquesta organitzaci. Per tant, els documents d arxiu provinents d un fons s han de mantindre  classificats en l ordre establert que van rebre per la unitat productora durant la seva inicial funci administrativa i evitar organitzacions formulades partint de futurs interessos.
El principi de l estructura arxivstica complementa el principi de provinena i de respecte a l ordre original. S ha de conservar l organitzaci i les seves respectives competncies establertes per la classificaci interna de la unitat productora.
Com podem observar, la figura del productor s molt important en l aplicaci d aquests tres principis arxivstics fonamentats en el respecte a la producci natural i originria. 

Histria.
Molts arxivers situen l origen de l arxivstica com a cincia el 24 d abril de 1841, quan Natalis de Wailly, cap de la secci administrativa dels Arxius Departamentals, dependents del Ministeri de l Interior francs, va elaborar una circular:  Instruccions per a l arranjament i l organitzaci dels arxius departamentals i municipals . En ella s ordenava reunir els documents per fons. Reunir en una mateixa unitat tots els documents procedents d un cos, d un establiment o d un individu. Aix doncs, resulta tan important aquest principi que en funci d`ell es distingeix en dues fases histriques l arxivstica: el perode pre-arxivstic, l poca anterior a l aparici del principi, i el perode arxivstic, a partir de la circular de Wailly.
Amb la creaci del principi bsic de l arxivstica es va resoldre el problema de com ordenar els fons documentals d institucions que havien deixat d existir arran dels canvis socials produts per la Revoluci Francesa. 
El principi de provinena es difongu rpidament per tot Europa al llarg del segle XIX, elevant-se a principi universal, grcies als manuals i les legislacions aplicades. Va ser teoritzat pels arxivers holandesos S. Muller, J.A. Feith i R.Fruin al Manual per a la classificaci i descripci dels arxius publicat el 1898. Des d`aquest manual d arxivstica moderna es va ampliar el principi de provinena amb la idea o concepte de Fons d arxiu, la totalitat de documents generats per una instituci, fons o famlia. Aix van aportar el respecte dels fons a l estructura interna de cada instituci.

Bibliografia seleccionada.
DUCHEN, Michel. 1985.  El respeto de los fondos en archivstica: principios tericos y problemas prcticos , a: La administracin moderna de archivos y la gestin de documentos: el prontuario RAMP. Pars: UNESCO. Pgs. 69-92.
LODOLINI, Elio. 1995. Respect des fonds et principe de provenance: histoire, thories, pratiques. La Gazette des Archives. Paris, nm. 168, Pgs. 201-212.
MARTN-POZUELO CAMPILLOS, M. Paz. 1996. La construccin terica en archivstica: el principio de procedencia. Madrid, Boletn Oficial del Estado; Universidad Carlos III.
HEREDIA HERRERA, Antonia. 1986 (7a ed.:1995).  Archivstica General. Teora y prctica. Sevilla: Diputacin Provincial. Pgs. 14-17.

Bibliografia consultada.
Diccionario de Terminologia Archivstica. 1993 (2a ed.: 1995). Madrid: Direccin de Archivos Estatales. Normas tcnicas de la Direccin de Archivos Estatales, 1. Ministerio de Cultura. ;
WALNE, Peter (ed.). Dictionary of Archival Terminology = Dictionnaire de terminologie archivistique. 1988 (2a ed.). Mnchen, New York, London, Paris: K. G. Saur (ICA Handbooks Series, 7).
Elsevier s Lexicon of Archival Terminology. 1964. Amsterdam-London.
Dictionnaire des archives, franais-anglais-allemand, De l archivage aux systmes d information. 1991. Paris: AFNOR (Association franaise de normalisation).

Enllaos externs.
Unesco Archives Portal;
International Council on Archives;
Associaci d Arxivers de Catalunya;
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci. Arxius i Gesti documental.;

Vegeu tamb.
Fons;
Arxivstica i gesti documental;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411297" title="Barilius bakeri" nonfiltered="3964" processed="3946" dbindex="158999">

Barilius bakeri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kerala (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411299" title="Sistema d'Arxius de Catalunya" nonfiltered="3965" processed="3947" dbindex="159000">
Sistema d Arxius de Catalunya (SAC).

El Sistema d Arxius de Catalunya fou creat, a l article 1 de la llei 10/2001 d arxius i documents, per tal de regular l organitzaci, la preservaci, la difusi i l accs a la documentaci de Catalunya, esdevenint una de les aportacions ms innovadores de la Llei 10/2001, perqu establia el model arxivstic de Catalunya.  L article 16.1 defineix el SAC com  el conjunt d rgans de l Administraci i d arxius que, amb normes i procediments, garanteixen, d acord amb els seus valors, la gesti, la conservaci, la protecci, la difusi correctes de la documentaci de Catalunya i l accs a aquesta documentaci .

El sistema catal s resultat del trasps de competncies referents a arxius que abans de l aprovaci dels estatuts d autonomia romanien a mans del ministeri de cultura espanyol. Aquest model descentralitzat li confereix certes similituds amb la descentralitzaci arxivstica alemanya, britnica i la nord-americana. El naixement de les autonomies doncs, possibilit deixar enrere un model centralitzat, ms proper a l organitzaci francesa, passant a tenir una organitzaci catalana prpia i de titularitat exclusiva per part de la Generalitat de Catalunya sobre el patrimoni documental i els arxius (art. 9 de l Estatut d Autonomia de Catalunya), llevat dels de titularitat estatal, vegi s l Arxiu de la Corona d Arag (ACA).

Precedents.
L actual situaci t el precedent en les poltiques, projectes i actuacions de la Generalitat republicana (1931-1939), la qual redact l anomenada Obra de cultura l any 1931, que no arrib a quallar totalment per la inestabilitat poltica de la Segona Repblica, sobretot a partir dels Fets d Octubre de 1934, el conflicte bllic i la seva trgica finalitzaci. En aquells anys ressalten les diverses propostes d Agust Duran i Sanpere, com ara la creaci d arxius comarcals, la Secci d Arxius i l Arxiu General de Catalunya, que arribaren a ser projectades l any 1936.

Aix doncs, malgrat haver-se estroncat el projecte republic, el seu esperit segu ben viu a l entorn dels responsables d arxius de Catalunya. De tal manera, que el 1980 el govern catal cre el Servei d Arxius i l Arxiu Nacional de Catalunya, i el 1982 ja s assumiren els arxius de titularitat estatal del territori, llevat de l ACA. El 1985 la Llei catalana d arxius s ocup de definir els arxius pblics, els arxius privats, el rgim de sancions i les disposicions comunes i del personal, que el 2001 seria millorada en l actual llei vigent, citada anteriorment.

Components del SAC.
En base a l article 16.2, conformen els rgans del SAC, la Subdirecci General d Arxius i Gesti Documental, el Consell Nacional d Arxius (CNA) i la Comissi Nacional d Accs, Avaluaci i Tria Documental (CNAATD). Els quals han elaborat les normes de desplegament de la Llei, segons indica l article 17.1.a, i coordinen els arxius que integren el SAC mitjanant tots els recursos que sn al seu abast. A ms a ms, la direcci del sistema dirigeix, impulsa i coordina els arxius competents de l administraci autonmica i impulsa els rgans del SAC (el CNA i la CNAAD). Per tant, la Subdirecci General d Arxius s erigeix com el coordinador del sistema d arxius del territori, parallelament a les seves tasques coordinadores en altres mbits, aix com impulsor i elaborador de nous projectes i normatives pertanyents a les seves competncies.

El SAC el conformen els anteriors tres rgans esmentats i arxius ubicats a Catalunya, ja siguin publics o privats, i afavoreix alhora la integraci al sistema de la resta d arxius que custodien documents pblics o privats de Catalunya, i en especial, fomenta la incorporaci dels arxius municipals entre cinc i deu mil habitants (art. 20.3 i 31.4).

Arxius que composen el SAC. 
-l Arxiu de la Corona d Arag
-els arxius de la Generalitat de Catalunya
-els arxius dels municipis de ms de 10.000 habitants
-els arxius de les diputacions provincials (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona)
-els arxius de les universitats (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, URL, UIC, UdV)
-els arxius histrics provincials (Girona, Lleida i Tarragona, que exerceixen d arxius comarcals en el seu mbit territorial)
-Arxiu Histric de Protocols de Barcelona
-els arxius diocesans i capitulars de l Esglsia catlica
-altres arxius que compleixin els requisits de l article 21

Aix mateix, tal com estableix l article 4.2, el SAC ha de  vetllar per l aplicaci d un nic sistema de gesti documental en cadascuna de les administracions i institucions pbliques de Catalunya . Com tamb determinar les necessitats i prioritzar aquelles actuacions en els diversos arxius del territori catal, especialment aquells casos que necessitin un suport ms urgent per a la seva millor conservaci o organitzaci. Com ara donar suport tcnic i especialitzat i potenciar la prevenci i conservaci dels documents (art. 17.3). I alhora vetllar per la formaci contnua entre els professionals que treballin en el SAC en la mateixa lnia de oferir un millor recolzament tcnic a les necessitats dels arxius.

Una altra funci molt important per al bon funcionament del SAC, de la qual s ha d ocupar la Subdirecci General d Arxius i Gesti Documental, s la inspecci (art. 17.2 i 38.2.a), que afecta a tots els arxius de titularitat pblica, a excepci dels arxius amb titularitat estatal, la gesti dels quals no hagi estat traspassada al govern catal. I al mateix temps controlar els arxius privats que apleguen documents pertanyents al patrimoni documental de Catalunya. Per tal d establir les prioritats de la poltica arxivstica del pas, el SAC t al seu abast un instrument de planificaci i de gesti, el Mapa d Arxius de Catalunya (art. 25), que t per objectiu dibuixar el nombre i el tipus de centres o serveis d arxius a Catalunya, i fent d aquesta manera, que tots ells puguin complir amb les premisses i objectius que determina la Llei d arxius i documents.

Tal i com preveia l article 18 de la Llei 10/2001, el 17 de juliol de 2006 es constitu el Consell Nacional d Arxius com a rgan de consulta de l Administraci de la Generalitat en matria d arxius, amb unes atribucions molt mplies, entre les quals es destaquen les de proposar actuacions i iniciatives en matria d arxius i emetre dictmens sobre programes globals d actuaci arxivstica, normativa tcnica, incorporaci de nous arxius al SAC, entre d altres. Des de la seva creaci, el CNA ha presentat diversos plans: el Pla d Actuaci Arxivstica 2007-2010; el Pla Corporatiu de Gesti Documental de la Generalitat; o el Pla d Infraesctructures d Arxius del Departament de Cultura. Al mateix temps, la comissi permanent tamb ha tractat temes com ara el desplegament del cens i mapa d arxius de Catalunya, un dels principals projectes endegats des de la Subdirecci General d Arxius i que s est duent a terme gradualment per tal d arribar a abraar el mxim nombre de possibles centres d arxiu del territori.

D altra banda, la Comissi Nacional d Accs, Avaluaci i Tria Documental, creada l any 1990, ha vist com l any 2008 la Llei 13/2008 ha ampliat les seves funcions, bsicament pel que fa a l mbit d accs. La seva tasca des de 1990 s ha fonamentat en el seguit de comissions creades per a l anlisi de la documentaci dels arxius catalans que necessitava una avaluaci per a determinar la seva conservaci, destrucci o accs. 

Bibliografia.
-R. ALBERCH I FUGUERAS, Els arxius, entre la memria histrica i la societat del coneixement, Barcelona, Prtic, 2002. 
-M. COROMINAS I NOGUERA,  El Sistema d Arxius de Catalunya  a Lligall. Revista Catalana d Arxivstica, 19, 2002, p. 237-247.
-J. MATAS I BALAGUER,  La llei 10/2001 d arxius i documents. El seu desenvolupament , a Lligall, 19, 2002, p. 249-259.
-Llei 10/2001, de 13 de juliol, d arxius i documents, DOGC, nm. 3.437, de 24.07.2001.
-Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural catal, DOGC, nm. 1.1807, d 11.10.1993.
-Decret 76/1996, de 5 d emar, pel qual es regula el sistema genera de gesti de la documentaci administrativa i l organitzaci dels arxius de la Generalitat de Catalunya, DOGC, nm. 2.180, d 11.03.1996.
-Decret 110/1998, de 5 d emaig, pel qual es regula l organitzaci de la Xarxa d Arxius Histrics Comarcals, nm. 995, de 25.05.1988.

Enllaos.
-Informaci del SAC al portal web de la Generalitat de Catalunya:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.d81d04123ceb3b8fda97dc86b0c0e1a0/?vgnextoid=ce4655a3fd05e010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ce4655a3fd05e010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411301" title="Barilius vagra" nonfiltered="3966" processed="3948" dbindex="159001">

Barilius vagra  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Afganistan, Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh i Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411302" title="Barilius barila" nonfiltered="3967" processed="3949" dbindex="159002">

Barilius barila  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Nepal, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Menon, A.G.K., 1999. Check list - fresh water fishes of India. Rec. Zool. Surv. India, Misc. Publ., Occas. Pap. Nm. 175, 366 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411305" title="Barilius tileo" nonfiltered="3969" processed="3950" dbindex="159004">

Barilius tileo  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh, Nepal i, possiblement tamb, Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411308" title="Altwiller" nonfiltered="3970" processed="3951" dbindex="159006">

 Altwiller (en alsaci ltwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 399 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411310" title="Bernard Courtois" nonfiltered="3971" processed="3952" dbindex="159007">
Bernard Courtois nascut el 12 de febrer de 1777  a Dijon i traspassat el 27 de setembre de 1838 a Pars va ser un qumic francs que va realitzar el descobriment del iode i tamb va ser co-descobridor de la morfina. 

 Biografia . 
Courtois va crixer en l'entorn de prestigi del seu pare en el lloc de treball de l'Acadmia de Dijon. L'Acadmia, on vivia la famlia, era una petita residncia que s'havia adaptat per als estudis cientfics. Courtois pare, Jean Baptiste, va treballar per al qumic Louis Bernard Guyton de Morveau i va ser el farmacutic de l'Acadmia. Quan Bernard tenia dotze anys la famlia es va traslladar a la Saint-Medard Nitrary, una planta experimental de producci nitrat de potassi que Jean Baptiste va comprar a Guyton de Morveau.

Courtois i el seu germ Pierre varen aprendre a produir nitrat de potassi per fabricar plvora per a la Revoluci Francesa. Courtois, per, al mateix temps va aprendre qumica. Al voltant dels divuit anys va deixar la seva famlia  per comenar la seva activitat d'aprenentatge de qumica aAuxerre, on va ser, durant tres anys, alumne de M. Frmy, el futur avi del qumic Edmund Frmy. Posteriorment, va obtenir un lloc amb Antoine Franois de Fourcroy a l'Escola Politcnica de Pars. Courtois el 1799 va servir com a farmacutic en els hospitals militars i el 1801 va tornar a l'Escola Politcnica per treballar al laboratori de Louis Jacques Thnard.

Courtois va traslladar el negoci del seu pare del nitrat de potassia a Pars. El 1805 l'empresa va fer fallida i seu pare empressonat fins 1807. Durant aquest perode Courtois va dirigir l'empresa familiar.

Obra.
Courtois el 1802 va treballar amb el farmacutic alemany Friedrich Sertrner en el laboratori d'Armand Sguin de l'Escola Politcnica en l'estudi de l'opi, la qual cosa els va conduir a l'allament de la morfina, el primer alcaloide de l'opi, el 1804. Per l'aportaci de Courtois no va ser mai reconeguda per Armand Sguin que havia comenat la investigaci i Friedrich Sertrner en va quedar com el descobridor.

El 1811 degut a la guerra hi va haver manca de cendres de fusta d'on s'obtenia el nitrat de potassi, per la qual cosa es cercaren d'altres matries primeres. Aix es va poder obtenir a partir d'algues marines que era abundant a la costa de Normandia i Bretanya. A les algues tamb hi havia una altra, encara sense descobrir, substncia qumica. Un dia a finals de 1811, mentre Courtois realitzava l'allament dels compostos de sodi i potassi de les cendres d'algues, va descobrir un nou element qumic, el iode. Quan netejava amb cid sulfric una substncia que havia reaccionat amb el coure dels seus recipients va observar la formaci d'un vapor d'un inusual color porpra. Courtois va seguir treballant amb aquesta substncia i vqa preparar composts i va estudiar les seves propietats. Louis Joseph Gay-Lussac va reconixer que el iode era un nou element qumic i va suggerir el seu nom. El iode va ser reconegut tamb com un nou element qumic semblant al clor per part de Humphry Davy quan va passar per Pars en un viatge cap a Itlia. El 1831 Courtois va ser guardonat amb 6 000 francs, pel valor del iode en medicina, per la seva empresa va fer fallida i va morir en la pobresa.

Obres.
  ;

Bibliografia.
  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411312" title="Descripci arxivstica" nonfiltered="3972" processed="3953" dbindex="159008">
La descripci arxivstica (en castell Descripcin achivstica, en francs description i en angls archival description) s l elaboraci d una representaci acurada d una unitat de descripci i, si escau, de les parts que la componen, mitjanant la recopilaci, l anlisi, l organitzaci i l enregistrament de qualsevol informaci que serveixi per identificar, gestionar, localitzar i explicar els documents d arxiu, proporcionant tamb informaci sobre el seu context de creaci i el sistema a partir del qual han estat organitzats. 
 Objectius .
Els objectius que persegueix la descripci arxivstica sn per sobre de tot facilitar l accs de consulta als documents, i per aix creu necessari representar els documents d arxiu de manera comprensible, donant informaci sobre el seu context de creaci, la seva organitzaci i el seu contingut; per tamb permetre verificar l autenticitat de la provinena dels documents d arxiu proporcionant informaci sobre la histria de la seva conservaci i custdia, classificaci i les circumstncies de la seva creaci i utilitzaci.
 Principis .
Els principis sobre els quals es fonamenten les regles de descripci es poden resumir en quatre:

 El respecte al fons a partir del principi de provinena i del principi de respecte a l ordre original del fons.
 La classificaci del fons reflexar el context i l estructura jerrquica del fons i de les seves parts en diversos nivells relacionats jerrquicament de general a especfic.
 Noms s oferir la informaci relativa al nivell de descripci que li s pertinent, evitant sempre de repetir informaci en les distintes descripcions arxivstiques relacionades jerrquicament.
 Els lligams entre les descripcions corresponents a cada nivell seran clarament indicats i relacionats.
 Normativa .
L origen de la normativa per l homogeneitzaci a nivell internacional de la descripci arxivstica es vei atiat per la publicaci de dos manuals de descripci arxivstica a nivell nacional, foren els manuals del Regne Unit i el dels Estat Units d Amrica, als quals els segu les mobilitzacions per a la normalitzaci de la descripci arxivstica a Canad. Per, ben aviat es vei que els problemes que comportava el projecte internacional de normativitzaci descriptiva eren majors que en mbits nacionals, doncs calia unificar les divergncies entre les prctiques descriptives de tots els pasos (els quals no compartien ni metodologia de treball, ni instruments de descripci, ni la mateixa terminologia).  L organisme internacional encarregat de dur a terme aquest projecte i d aglutinar les diferents opinions dels pasos i de les associacions de professionals, fou el Consell internacional d Arxius (ICA). Desprs de diverses reunions i congresos internacionals (que tingueren lloc a Ottawa, Pars, Wroclaw, Hrhr-Grenzhausen, Madrid i Montreal) s arrib a aprovar en una primera versi de la Norma Internacional General de Descripci Arxivstica, ISAD(G), el 1993. La seva traducci al catal fou publicada el 1994 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l Associaci d Arxivers de Catalunya (AAC). Per, l ICA reunit a Estocolm els dies 19-22 de setembre de 1999, adopt una segona versi de la ISAD(G) que fou publicada, l any 2000, en el marc de XIV Congrs Internacional d Arxius a Sevilla. Aquest cop, la traducci catalana tampoc es fu esperar, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l Associaci d Arxivers de Catalunya la publicaren el 2001. 

Al mateix temps, a Catalunya apareix La Norma de Descripci Arxivstica de Catalunya (NODAC); un instrument creat per desenvolupar la Norma ISAD(G), i fer-la aix compatible amb altres normes especfiques al mateix temps que adequar-la a la realitat dels arxius de Catalunya. Cal destacar el fet que aquesta norma s fruit de l experincia acumulada en la prctica descriptiva del collectiu d arxivers de Catalunya.

Com a complement a la ISAD(G) l ICA aprovar el 1995 la Norma Internacional per a Registres d Autoritat Arxivstics d Organismes, Persones i Famlies, ISAAR(CPF), l objectiu del qual era oferir regles generals per homogenetzar la forma d establir els registres d autoritat que descriuen les organitzacions, les persones o les famlies que apareguin com a productors en la descripci. 

 Bibliografia consultada .
BERNAL, A., MAGRINY A. I PLANES, R. (ed.), Norma de Descripci Arxivstica de Catalunya (NODAC) 2007 (Arxivstica i gesti documental. Eines: 1), Rub, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya, 2007.

BONAL ZAZO, J.L., La descripcin archivstica normalizada: origen, fundamentos, principios y tecnicas, Gijn, Ed. Trea, 2001.

WALNER, P. (ed.), Dictionary of Archival Terminoogi Dictionnaire de terminologie archvistique English and French with Equivalents in Dutch, German, Italian, Russian and Spanish, Mnchen, New York, London, Paris, K.G.Saur, 1988 (2a ed.).

 Bibliografia seleccionada .
BERNAL, A., MAGRINY A. I PLANES, R. (ed.), Norma de Descripci Arxivstica de Catalunya (NODAC) 2007 (Arxivstica i gesti documental. Eines: 1), Rub, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya, 2007.

BONAL ZAZO, J.L., La descripcin archivstica normalizada: origen, fundamentos, principios y tecnicas, Gijn, Ed. Trea, 2001.

CRUZ MUNDET, J.R., Manual de Archivstica, Madrid, Fundacin Germn Snchez Ruiprez, 2001.

A Glossary of Archival and Records Terminology de la Society of America Archivist (http://www.archivists.org/glossary/) 

 Veure tamb .
Arxivstica i gesti documental, Arxiu, Document d Arxiu i Avaluaci Documental.

 Enllaos externs .
Norma de Descripci Arxivstica de Catalunya, NODAC:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.d81d04123ceb3b8fda97dc86b0c0e1a0/?vgnextoid=42995cacff59f010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=42995cacff59f010VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

General International Standard Archival Description, ISAD(G): 
http://www.ica.org/sites/default/files/isad_g_2e.pdf

Norma Internacional per a Registres d Autoritat Arxivstics d Organismes, Persones i Famlies, ISAAR(CPF): http://www.arxivers.com/idadmin/docs/ISAAR%20(CPF).pdf


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411313" title="Barilius barna" nonfiltered="3973" processed="3954" dbindex="159009">

Barilius barna  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Nepal, Bangladesh, Birmnia i la conca del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Menon, A.G.K., 1999. Check list - fresh water fishes of India. Rec. Zool. Surv. India, Misc. Publ., Occas. Pap. Nm. 175, 366 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411314" title="Llista de microprocessadors Pentium II d'Intel" nonfiltered="3974" processed="3955" dbindex="159010">
El Pentium II d'Intel  s la sisena generaci de CPUs llanada al mercat.

Processadors d'escriptori.
 "Klamath" (350 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX;
 L2 cache is off-die and runs at 50% CPU speed;
 Part numbers prefixed with a B are for boxed retail CPUs;



 "Deschutes" (250 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX;
 L2 cache is off-die and runs at 50% CPU speed;
 The Pentium II Overdrive is a Deschutes Pentium II core packaged for Socket 8 operation.  It comes with 512 KiB of off-die full-speed L2 cache, which makes it very similar to the Pentium II Xeon.



Processadors Mobile.
 "Tonga" (250 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX;
 L2 cache is off-die and runs at 50% CPU speed;



 "Dixon" (250 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX;
 L2 cache is on-die and runs at 100% CPU speed;
 Tamb conegut com Pentium II "Performance Enhanced";



 Vegeu tamb .
 Intel Celeron;

 Referncies .
Intel Processor Spec Finder






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411319" title="Barilius shacra" nonfiltered="3975" processed="3956" dbindex="159011">

Barilius shacra  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh i Nepal.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411321" title="Arxiu histric provincial" nonfiltered="3976" processed="3957" dbindex="159012">
=Noms parallels=

No trobem cap nom parallel.

=Formes equivalents a altres idiomes=

A l nic idioma on trobem una equivalncia total s al Castell: 
Archivo Histrico Provincial.

=Definici=
L arxiu histric provincial s aquell en el que trobem uns fons documentals produts o reunits per subjectes i/o organismes qu tenen unes activitats administratives i/o competncies que no superen l mbit provincial. Dins del cicle vital dels documents, exerceix el paper d  arxiu intermedi i d arxiu histric.

=Histria=
La creaci dels primers arxius histrics provincials es produeix a la Segona Repblica. s a partir dels anys 20 del s. XX quan es comena a reclamar per part del Cuerpo facultativo de archiveros, bibliotecarios i arquelogos la creaci d aquests per la gran quantitat de documents que es creen i s amunteguen a totes les administracions provincials de l Estat, ja sigui per les desamortitzacions que es produeixen durant el s. XIX o pels intents de modernitzaci de l Estat a partir de comenament del s. XX. 
Hem d advertir que el procs de creaci d aquestes institucions no ha finalitzat, ja que encara queden provncies que encara no el tenen, com Madrid, Barcelona, Balears, Valncia i Corunya. 
La creaci d aquests arxius la podem dividir en les segents dues etapes histriques.

Des de 1931 fins 1978.
Les visicituts viscudes durant tot aquest llarg perode (Segona Repblica, la Guerra Civil i el Franquisme), van marcar aquesta etapa en la que es van crear la gran major part dels Arxius histrics provincials.
La creaci d aquests va tenir grans inconveniets a la hora del seu funcionament.
Un dels grans inconvenients va ser el no augmentar el nmero de places especialitzades a la administraci per a aquests arxius. Van ser els arxivers d hisenda i els bibliotecaris els que van encarregar-se d aquestes noves institucions. A ms, trobem que aquests arxius es crearen sense seu prpia, amb installacions no aptes per a les seves funcions, com les cases culturals de les ciutats, les delegacions d hisenda o les biblioteques. Per ltim, es trobaven amb qu els fons que s havien de reunir en una sola entitat estaven en diferents arxius, cosa que dificult la seva organitzaci.
En un primer moment, van rebre els documents histrics de base notarial. Per posteriorment es convertiren en la base de la recepci dels documents histrics de les la provncies, com els provinents de les audincies, dels jutjats, de les delegacions d hisenda i d altres dependncies oficials que ho demanessin, com ajuntaments i institucions privades.
Els arxius histrics varen comenar a desenvolupar-se segons el creixement dels seus fons. Aquest creixement depenia de la poblaci que tenia cada provncia, de les condicions prpies dels arxius i dels canvis socio-poltics . Totes aquestes condicions, sobretot el fenmen migratori a l interior de l Estat, van provocar que les provncies perifriques i les zones industrialitzades augmentessin en un alt grau el seu fons.

A Catalunya es van crear els arxius histrics provincials de Lleida (1952), Girona (1952) i Tarragona (1944).
Pel que fa a l arxiu histric provincial de Barcelona hem d exposar que encara no s ha creat. Aquest arxiu no es va crear a partir del 1931 perqu la normativa creada aquest any limitava aquests tipus de centre a les capitals de districte notarial, i no a les capitals de collegi notarial. A aquestes ltimes capitals es van crear els arxius histrics de protocols. En el moment en el que als arxius histrics provincials els van ampliar el camp d acci sobre el patrimoni documental (amb el decret de 1969), aquests arxius histrics de protocols varen tenir menys atribucions. A Barcelona, aquesta situaci va comportar que molts fons de les delegacions perifriques de l Estat s ingressessin a l Arxiu de la Corona d Arag, cosa que va fer que aquesta instituci s expangus. Aquests fons varen crixer exponencialment, fins que va arribar un moment en el que la impossibilitat de mantenir tanta quantitats de documentaci va provocar que part d aquesta passs al Depsito General de archivos, anomenat actualment Dipsit d Arxius de Cervera, creat formalment al 1970.

Des de 1978 fins l actualitat.
Amb la arribada de la Constituci del 1978 es va produr la descentralitzaci arxivstica de l Estat. Durant aquests anys, s han anat creant nous sistemes i xarxes d arxius autonmics. En aquest procs de descentralitzaci ens trobem que els arxius histrics provincials es varen transferir a les comunitats autnomes. Aquesta transferncia es basa noms en la gesti dels arxius, ja que la titularitat roman a mans de l Estat. Segons el grau de competncia que tenia cada estatut d autonomia, varen ser transferits abans o desprs amb la signatura dels anomenats Convenios. A l nica comunitat autnoma on encara no s ha traspassat la gesti dels arxius histrics provincials s al Pas Basc.
Pel que fa a les installacions on es situen els arxius, s ha d expressar que a partir d aquest moment van comenar a adequar-se o a traspassar-se a altres indrets ms adients per a la seva funci, a ms de crear-se places especialitzades per a la seva gesti. Tot i aix, a la actualitat trobem que hi ha molts locals que s han d ampliar i moltes deficincies al personal, ja que hi ha poques places especialitzades per a la quantitat de treball amb el que es troben aquestes institucions.

A Catalunya, amb el Reial Decret 1010/1981, la gesti dels tres arxius histrics provincials que corresponien a l Estat va ser transferida a la Generalitat de Catalunya. La gesti del Dipsit d Arxius de Cervera, amb el Real Decreto 898/1995 que amplia els traspassos de gesti d arxius a Catalunya, tamb va passar a la Generalitat, mentre que l Arxiu de la Corona d Arag encara s de gesti estatal.

=Fons=
En la actualitat, a un Arxiu Histric Provincial es poden trobar diversos Fons. Aquests es poden dividir en tres grups:
Els primers sn els Arxius pblics, formats per fons notarials, fons judicials, registres de la propietat, fons de l administraci central delegada i de l administraci local.
El segon grup estan formats pels Arxius privats, formats per arxius familiars, arxius d associacions, arxius econmics i arxius religiosos o de culte.
Per ltim, trobem Fons especials formats per fons figuratius, fons impresos i fons audiovisuals. ;

=Bibliografia=

AA.DD. (1982-1998): Guia dels arxius histrics de Catalunya (1-7). Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Alberch i Fugueras, Ramon. Els arxius, entre la memria histrica i la societat del coneixement. Barcelona: Prtic; Editorial UOC, 2002.
lvarez Coca et alii.  Redes y sistemas de archivos. Legislacin. rganos. Centros. Recursos . Boletn de la ANABAD (Madrid), XXXVIII, 1-2 (enero-junio, 1988), pgs. 9-80.
Carbonell Freixa, Mrius et alii. Terminologia arxivstica. Volum II. Diccionari d autoritats. III mster d arxivstica de Barcelona. I mster d arxivstica de Girona. Indit.
Cruz Mundet, Jos Ramn. Manual de archivstica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez, 1994 (5a ed.: 2003).
Cuerva i Castillo, Pilar. Despullant un mite: gnesi i gesti del Dipsit d Arxius de Cervera. Revista Lligall (Barcelona), Nmero 27, 2007, pgs. 9-49.
Diccionario de terminologia archivstica. Madrid: Direccin de Archivos Estatales, 1993 (2a ed.: 1995).
Heredia Herrera, Antonia. Archivstica General. Teora y prctica. Sevilla: Diputacin provincial, 1986 (7a ed.: 1995).
Vicenta Corts Alonso et alii. Los archivos espaoles en el s. XX. Polticas archivsticas y produccin bibliogrfica. Tomo 1. Bibliografa de archivos. 1930-2000. Madrid. Anabad 2006.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411322" title="Barilius barnoides" nonfiltered="3977" processed="3958" dbindex="159013">

 Barilius barnoides s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411323" title="Bissert" nonfiltered="3978" processed="3959" dbindex="159014">

 Bissert (en alsaci Beesert) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 157 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411327" title="Barilius radiolatus" nonfiltered="3979" processed="3960" dbindex="159015">

Barilius radiolatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411331" title="Butten" nonfiltered="3980" processed="3961" dbindex="159016">

 Butten (en alsaci Bitte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 678 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411334" title="Torre de Solsona" nonfiltered="3981" processed="3962" dbindex="159017">

La Torre de Solsona, s una torre que constitueix l'avanada del castell de Ciutat, construida damunt d'un tur entre Castellciutat i la Seu d'Urgell. El tur domina la totalitat de la Seu d'Urgell i fou un punt estratgic important per a la ciutat.

La torre a uns 500 metres del castell, s'edific en posici avanada. Es ms ampla que alta, de forma rectangular i abovedada interiorment.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411335" title="La Ciutadella (Castellciutat)" nonfiltered="3982" processed="3963" dbindex="159018">

La Ciutadella de Castellciutat, s una fortificaci, situada a migdia del poble que es troba al municipi de la Seu d'Urgell. La fortificaci, a 777 m d'altitud, fou bastida a la primeria del segle XVIII on abans s'havia trobat la Torre Blanca, una de les cinc torres del castell de Ciutat, en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal. Des del tur es divisa tant el poble com tota la plana de la Seu.

La Ciutadella fou residncia d'uns 800 homes del Regiment de Caadors de Muntanya Arapiles 62, format per un batall, tres companyies, plana major, companyia de fusells i unitat de destinacions. Es tanc el 1993 i cedit al municipi i tres anys ms tard s'hi form la seu de la escola d'hosteleria.

En el Pla de Millora Urbana de Castellciutat es contempla la urbanitzaci de l'antiga Ciutadella i es contempla es sostre residencial per a que tingui una relaci correcta amb l'entorn histric.



Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411338" title="Barilius bendelisis" nonfiltered="3983" processed="3964" dbindex="159019">

Barilius bendelisis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh, Sri Lanka, Butan i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411340" title="Barilius ponticulus" nonfiltered="3984" processed="3965" dbindex="159020">

Barilius ponticulus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411344" title="Barilius bernatziki" nonfiltered="3985" processed="3966" dbindex="159021">

Barilius bernatziki  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411345" title="Escrpora" nonfiltered="3986" processed="3967" dbindex="159022">


Escrpora o Cap-roig ( Scorpaena scrofa) s un peix  de color vermell i cobert d'espines.

s un peix d'aiges relativament clides que es troba des d'una latitud de 29N fins la de 45N

Pot arribar a pesar fins quasi 3 kg per s rar de trobar-ne de ms de 1,5-2 kg. Normalment es troba a fondries de des de 10 fins a  500 metres encara que s possible trobar-los ms superficialment.

 Caracterstiques .
Durant el dia romanen endormiscats en esquerdes rocoses, i de nit surten dels seus amagatalls per a cercar menjar, es queden inmbils i grcies al seu camuflatge aconsegueixen capturar petits peixos i crustacis. La seva pell es cobreix d'algues i aproximadament cada dues setmanes la muden.

 Noms .
Hi ha diverses espcies del gnere Scorpaena totes elles similars i amb els mateixos noms comuns. Els noms comuns catalans sn Escrpora i Cap-roig (aquest a les Balears per tamb s el preferit per la normativa). A parts del Cantbric se l'anomena Cabracho Rascacio, en basc Kabrarroka, Tiosu (a Astries), Escarapota (a Galcia), i a Mrcia Gallina

 Usos .
De ser poc apreciat ha passat en poc temps a ser valorat com un menjar d'altssima qualitat.

 Enllaos externs .
 http://www.maestropescador.com/Fichas_peces/cabracho/Cabracho.html;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411348" title="Sarre-Union" nonfiltered="3987" processed="3968" dbindex="159023">

 Sarre-Union (en alsaci Buckenum) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.356 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411350" title="Barilius papillatus" nonfiltered="3988" processed="3969" dbindex="159024">

Barilius papillatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411355" title="Barilius pakistanicus" nonfiltered="3989" processed="3970" dbindex="159025">

Barilius pakistanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mirza, M.R., 2000. A contribution to the fishes of the River Kurram with proposal of a new subfamily Aspidoparinae (Cyprinidae). Sci. Int. (Lahore) 12(4):355-357.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411358" title="Barilius borneensis" nonfiltered="3990" processed="3971" dbindex="159026">

Barilius borneensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de Borneo (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411359" title="Dehlingen" nonfiltered="3991" processed="3972" dbindex="159027">

 Dehlingen (en alsaci Dhlinge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 388 habitants.

 Demografia .

 Administraci .






 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411363" title="Arxiu judicial" nonfiltered="3992" processed="3973" dbindex="159028">

Els diccionaris a l s de terminologia arxivstica no tenen una veu especfica per a Arxiu Judicial. Tan sols a la Gran Enciclopdia Catalana s hi fa referncia a aquests mots, entre els diferents significats de la paraula  Arxiu , de la segent manera: conjunt de la documentaci produda per l administraci de justcia civil i criminal . Una definici, al nostre parer, insuficient perqu no t en compte altres administracions de justcia, com ara la militar o l eclesistica (vegeu els articles Arxius eclesistics i Arxius militars), que tamb convindria incloure en aquesta definici. Probablement ni el  Diccionario de Terminologa Archivstica , ni el  Dictionnaire des archives , no contemplen aquesta veu de forma especfica perqu inclouen aquest concepte dins d altres de ms generals com Arxiu, Arxiu Administratiu o Arxiu Pblic. Si ens fixem, per exemple, en aquest darrer concepte, el  Diccionario de Terminologa Archivstica  diu el segent: Conjunto orgnico de documentos producidos y/o recibidos en el ejercio de sus funciones por las personas fsicas o jurdicas en el transcurso de actividades administrativas regidas por el derecho pblico . A aquesta definici, sens dubte, s hi podria adherir, en bona part, la veu Arxiu Judicial. Per, si noms es contempla les institucions regides pel Dret Pblic, quedarien excloses totes aquelles altres administracions no estatals que van desenvolupar funcions judicials, ja que per Dret Pblic entenem totes aquelles branques del Dret (per exemple, el civil o el penal) en qu l Estat hi interv com a ens dotat d imperium. Perqu aix mateix no succeeixi, proposem que en la definici d Arxius Judicials, s inclogui la documentaci produda per entitats pbliques i, subratllem, tamb privades, en l exercici de les seves funcions judicials, ja que aquestes darreres van existir al nostre pas fins prcticament el segle XIX. 

 Els arxius judicials a l Antic Rgim .
En la histria de l administraci de justcia catalana podem distingir dos grans perodes. Una primera etapa que abraaria l ample arc cronolgic de l Antic Rgim, que es remuntaria, aproximadament, al segle XI, marcat principalment per dues caracterstiques: d una banda, l existncia de jurisdiccions patrimonials, de carcter reial o senyorial (laica o eclesistica), frut del feudalisme medieval; i, d altra banda, per l absncia d una separaci de poders, que deixava en les mateixes mans funcions governatives, administratives i judicials. Com diu Vctor Ferro, a Europa (incloent-hi Catalunya, bviament) el monopoli de la justcia per part de l Estat s un fenomen relativament recent en el temps . Al Principat aquesta situaci es plasmava en una xarxa de tribunals inferiors o de carcter local, representats pels veguers (o sots-veguers) i els batlles reials o senyorials, i un tribunal superior, la Reial Audincia de Catalunya, per b que tamb podia ser un jutjat de primera instncia, tal com explicarem ms endavant. 

Pel que fa als tribunals inferiors d Antic Rgim, poden ser illustratius els casos de les cries gironines de Caldes de Malavella i de Torroella de Montgr . El primer tribunal s de carcter senyorial; els Moncada tenien el mer i mixt imperi de la jurisdicci de la batllia de Caldes. s un bon exemple de com el batlle possea funcions governamentals i administratives (gestionant les rendes d aquest senyor) i alhora jurisdiccionals . Respecte a la Cria de Torroella, cal dir que el batlle representava el rei i, per tant, la seva font de poder era, en aquest sentit, de diferent naturalesa . Aquesta diferncia implicava, per exemple, que les apellacions dels litigis fossin diferents, ja que en el cas dels tribunals senyorials, abans d arribar a la Reial Audincia, el cas havia de passar per uns tribunals intermedis d apellacions, mentre que en els tribunals reials les apellacions es podien presentar directament a l Audincia . No obstant aix, els dos tribunals comparteixen una caracterstica: l escriv de cort, i notari alhora de la vila, era el dipositari dels registres curials. Aix qu vol dir? Vol dir, entre altres coses, que la documentaci judicial s ha conservat (amb una miqueta de sort) entre els protocols notarials d aquests escrivans, que realitzaven una funci pblica i al mateix temps privada (com a notaris). A efectes prctics, aix significa que tot aquell que busqui documentaci judicial l ha d anar a trobar, en aquests casos, fins a les acaballes de l Antic Rgim, als fons notarials. Els arxivers simplement han estat fidels al principi de procedncia, per cal que els investigadors estiguin alerta sobre aquest aspecte de la documentaci judicial dels tribunals locals pre-liberals.

Respecte a la Reial Audincia  (d ara en endavant RA), seria bo matisar que aquest rgan judicial va ser el tribunal ms important de Catalunya durant l Antic Rgim, no noms com a tribunal d ltima instncia fins al Decret de Nova Planta (1716), sin tamb com a tribunal de primera (un aspecte que cal incidir-hi, perqu sovint s ignorat), ja que, com exposa Vctor Ferro, el principi general que restringia l accs en primera instncia a la RA tenia mltiples excepcions . Pel que fa a l arxiu de la RA, cal dir que les primeres regulacions sobre la seva gesti i personal especialitzat al seu crrec daten d poca Baix Medieval, concretament del regnat de Pere el Cerimonis . No obstant aix, la histria del fons documental est marcada, com diu Maria Utgs, pels canvis d ubicaci del seu dipsit i la manca d espai per arxivar una documentaci creixent al llarg dels segles. Uns elements que han provocat que part de la documentaci generada per aquesta instituci s hagi perdut i dispersat en diferents arxius . A hores d ara, el fons es troba repartit fonamentalment en tres arxius: l Arxiu General del Tribunal Superior de Catalunya, l Arxiu de la Corona d Arag i l Arxiu Histric de Barcelona, com a conseqncia de la Guerra Civil espanyola (que tamb va provocar que una part de la documentaci, sobretot els plets criminals, fos cremada). Aquest fet ha comportat un gran desori en la seva ordenaci i catalogaci, que tot just ara, desprs de la feina duta a terme pels arxivers durant anys, comena a veure la llum. Tot i aix, la prdua, la dispersi i la manca d un inventari pblic de part del fons, fa que sigui difcil a dia d avui valorar la litigaci total que va passar per la RA. Albert Cots, per exemple, s ha aproximat a aquest punt a travs del fons de Registres d aquesta instituci, els quals s han conservat ntegrament en alguns casos, i ha obtingut uns bons resultats a partir d ells (la informaci que contenen, per, tamb t les seves limitacions) . Recentment, l Arxiu de la Corona d Arag i l Arxiu Nacional de Catalunya (que va rebre una part del fons de la RA el 1997, frut d un acord entre els departaments de Cultura i Justcia de la Generalitat), ha posat a disposici dels usuaris un instrument de descripci informatitzat dels processos civils (no de tots, sin d una part), que seria bo remarcar per la utilitat que pot tenir per a futurs investigadors  (recordem que els plets de la RA poden arribar a ser un maremgnum per la quantitat de documentaci que hi poden albergar; les lletres citatries, en aquest sentit, solen ser un bon instrument per donar un primer pas per seleccionar-los).


 Els arxius judicials a l poca contempornia .
El segon gran perode de l administraci de justcia catalana comena amb les Corts de Cadis (1812). El text constitucional resultant intent abolir les jurisdiccions privilegiades i pretenia introduir la separaci de poders d inspiraci francesa. A excepci del curt perode del Trienni Liberal (1820-1823), per, les seves disposicions no van endagar-se definitivament fins desprs de la mort de Ferran VII. Tot i aix, sembla ser que, durant la primera restauraci de l Antic Rgim, els tribunals baronials i emfitutics ja no es van restablir, i, durant la Dcada Ominosa, la jurisdicci ordinria va ser retirada als batlles del Principat, com a conseqncia de l aixecament dels  Malcontents , confiant-la, en exclusiva, als corregidors i alcaldes majors. Aix doncs, alguns canvis, atributs errniament a l obra legislativa liberal, ja es van donar abans del 1833. En plena Revoluci Liberal, el Reial Decret de novembre de 1834, pel que fa a la jurisdicci local, estableix definitivament aquesta situaci de facto, i, pel que fa al tribunal superior, les competncies de la Reial Audincia queden limitades a les apellacions procedents del territori que se li havia delimitat prviament . L ordenament jurdic posterior, a grans trets, no canvia substancialment fins al perode democrtic actual (el principal canvi que es dna desprs del franquisme s la nova manera d entendre els arxius, s a dir, com un b d inters general i un instrument a favor de la democrcia). Aix no treu que en dictadures precedents no es creessin tribunals  extraordinaris , que vulneraven els drets fonamentals de les persones, com, per exemple, els de responsabilitats poltiques posteriors a la Guerra Civil . 

 Els arxius judicials en l actualitat .
El 1988, una vegada transcorreguda la Transici, es dna un altre fet important en la histria de l administraci de justcia, ja que l Audincia Territorial, el successor de l antiga Reial Audincia, queda suprimida i les seves competncies traslladades a les audincies provincials i als tribunals superiors de justcia . El 1990 tamb s una altra data a recordar, perqu suposa l assumpci en funcions de provisi de mitjans materials i econmics, fins aleshores competncia de l Estat central, per part del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, cosa que comportar canvis importants en l estructura d arxius judicials del moment, tal com explicarem a continuaci .
No fa molts anys Xavier Gayn i Llusa Rodrguez denunciaven el deplorable estat dels arxius judicials actuals . La manca d un marc legal adequat i la poca cura que s havia tingut d ells, era alguna de les causes apuntades per aquests autors del poc inters que la historiografia espanyola havia mostrat fins aleshores envers una documentaci de indubtable valor sociohistric. Per contra, aquests arxivers exposaven com a Frana i el Quebec s havien donat importants passes en aquest sentit, i presentaven aquests dos pasos com un model a seguir. Des del 1997, l any de publicaci d aquest article, s ha millorat la gesti i accs a aquesta documentaci antiga (per recent) des dels arxius comarcals, provincials o l Arxiu General del Tribunal Superior de Barcelona, i tamb s ha evitat expurgacions indiscriminades com malauradament havia succet en el passat. Com hem comentat anteriorment, l any 1990 el Departament de Justcia comena a assumir una srie de competncies en relaci a l administraci de justcia, i el 1991, des de Barcelona, i sota la coordinaci de l Arxiu Central del Departament de Justcia, s intenta posar fre a la situaci catica en qu estaven immersos els arxius judicials actuals. D aquesta manera, es comena a elaborar una base de dades de descripci i prstec de la documentaci, un calendari de conservaci i transferncies de la documentaci als arxius histrics, i unes taules d accs, aix com quadres de classificaci, dels Jutjats de Barcelona . Aquesta va ser la primera pedra, i el referent, d un edifici ms gran que s ha anat construint des d aleshores i que el Sistema d Arxius Judicials de Catalunya (SAJC) ha acabat de consolidar. El 2005 la Xarxa d Arxius Judicials de Catalunya disposava ja de 24 unitats d arxiu distribudes en 6 demarcacions judicials, dirigides o/i integrades per 30 tcnics arxivers. Tot i aix, malgrat que s ha avanat molt des d aleshores, Bibiana Palomar, Ramon Saball i Julio Luis Qulez, en un article publicat recentment a la revista Lligall l any 2005, expressaven quins eren els nous reptes de la SAJC, els quals giraven al voltant de certs canvis tecnolgics i organitzatius impulsats en l mbit de l Administraci de Justcia .

 Enllaos externs .
 Arxiu Histric de Girona;
 Arxiu de la Corona d'Arag;
 Arxiu Central del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya;
 Histric de Barcelona;
 Arxiu Nacional de Catalunya;

 Vegeu tamb .
 Arxiu;
 Arxiu administratiu;
 Arxiu eclesistic;
 Arxiu militar;
 Arxiu pblic;

 Bibliografia .
 Cots, Albert: Els Litigis judicials en la societat catalana del segle XVIII i primera meitat del XIX: una aproximaci a partir dels processos civils de la Reial Audincia de Catalunya, Barcelona: UB, 1989.
 DDAA: Dictionnaire des archives: de l archivage aux systmes d information, Pars: Afnor, 1991;
 DDAA: Diccionario de terminologa archivstica, Madrid: Direccin de Archivos Estatales, 1993.
 Ferro, Vctor: El Dret pblic catal, les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta, Vic: Eumo, 1987.
 Gayn, Xavier i Rodrguez, Llusa:  Arxius Judicials: Un camp poc conegut per la historiografia , L Aven, Barcelona: L Aven, nm. 212 (mar-1997), p. 43-47;
 Gayn, Xavier, Bibiana, Palomar, i Rodrguez, Llusa:  Els Arxius dels Jutjats de Barcelona , Butllet del Servei d Arxius, nm. 17 (primavera-1998), p. 1-3.
 Mrquez, Ricarda:  Els arxius de l Administraci de Justcia , Els arxius: l experincia catalana, Barcelona: Associaci d Arxivers de Catalunya, 1995, p. 71-75.
 Mir, Conxita: Repressi econmica i franquisme: l actuaci del Tribunal de Responsabilitats Poltiques a la provncia de Lleida, Barcelona: Publicacions de l Abadia de Montserrat, 1997.
 Palomar, Bibiana, Saball, Ramon i Qulez, Julio Luis:  Definici i implantaci del Sistema d Arxius Jucials de Catalunya (1991-2005) , Lligall, Barcelona: Associaci d Arxivers de Catalunya, nm. 24, 2005, p. 285-319.
 Sales, Llus: Crdit i morositat a la Catalunya del segle XIV. El cas de la vila de Caldes de Malavella, Girona: UdG, 2008. ;
 Larrucea, Carmen i Zulueta, Fabiola:  Arxiu general del Tribunal Superior de Justcia , Guia dels arxius histrics de Catalunya, Barcelona: Departament de Cultura, 1992, p. 7-51.
 Utgs, Maria:  Els processos civils de la Reial Audincia de Catalunya dels segles XVII-XIX ingressats a l ANC , Arxius. Butllet del Servei d Arxius, nm. 17, (Barcelona, 1998), p. 6-8. ;
  Els conflictes sobre l aigua als processos de la Reial Audincia de Catalunya (segles XVII i XVIII) , Butllet de l Arxiu Nacional de Catalunya, nm. 8, (Barcelona, 2004), p. 7-11.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411366" title="Barilius ornatus" nonfiltered="3993" processed="3974" dbindex="159029">

Barilius ornatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411367" title="Concurs de la porta nord del baptisteri de Sant Joan" nonfiltered="3994" processed="3975" dbindex="159030">
El concurs es va celebrar el 1401 i el tema a representar fou el sacrifici d'Isaac. D'entre les obres presentades cal destacar dues: la de Ghiberti i la de Brunelleschi. Malgrat que Ghiberti va guanyar el concurs, el plaf presentat a concurs per Brunelleschi s ms renaixentista ats que representa el moment just en qu l'ngel enviat per Du atura la m d'Abraham quan est a punt de matar Isaac.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411368" title="Barilius canarensis" nonfiltered="3995" processed="3976" dbindex="159031">

Barilius canarensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Menon, A.G.K., 1999. Check list - fresh water fishes of India. Rec. Zool. Surv. India, Misc. Publ., Occas. Pap. Nm. 175, 366 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411370" title="Diedendorf" nonfiltered="3996" processed="3977" dbindex="159032">

 Diedendorf (en alsaci Deedenoff) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 347 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411371" title="Barilius ngawa" nonfiltered="3997" processed="3978" dbindex="159033">

Barilius ngawa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411373" title="Barilius caudiocellatus" nonfiltered="3998" processed="3979" dbindex="159034">

Barilius caudiocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Chu, X.L., Y. Chen, et al., 1989. The fishes of Yunnan, China. Part I Cyprinidae. Science Press, Beijing, Xina, 377 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411374" title="Jurat popular" nonfiltered="3999" processed="3980" dbindex="159035">
El jurat s una instituci d origen angls que va ser importada a l  continental desprs de la .
Els ciutadans poden participar a l'Administraci de Justcia mitjanant la instituci del jurat. El  no est representat al Tribunal del Jurat com en d altres tribunals. A travs d aquest, el ciutad participa directament en l'aplicaci de les lleis penals.


Tipus de jurat.


Histricament han existit i existeixen 3 tipus de jurat:
 Jurat anglosax o pur: es caracteritzava per l absoluta separaci entre els fets, objecte de judici pels ciutadans, i l aplicaci del dret que era patrimoni exclusiu del tribunal. Els ciutadans que formen el jurat valoren els fets, consideren si sn certs o no i emeten un veredicte de culpabilitat o innocncia. El tribunal dicta sentncia en relaci al veredicte del jurat i en cas que sigui condemnatori fixa la pena.
 Jurat mixte: s una ampliaci de l anterior nascut a  en 1932. Permetia al jurat, desprs d haver ems un veredicte de culpabilitat, reunir-se amb els magistrats per deliberar i votar per majoria la pena.
 Jurat escabinat: neix a  el 1924 desprs de la reforma que el Ministre Emminger va fer a la Llei Processal Penal Alemana. Aquest jurat es caracteritza per la reuni conjunta de ciutadans i magistrats, normalment en una relaci majoritria de 3 a 1, per deliberar i votar l objecte del procs penal. Es voten els fets, l aplicaci del dret i la individualitzaci de la pena que s aplicaria.


El jurat a .


Est previst a l article 125 de la  (CE) i est regulat mitjanant la Llei Orgnica 5/1995, de 22 maig, del Tribunal del Jurat (LOTJ) posteriorment modificada per la Llei Orgnica 8/1995, de 16 de novembre, reguladora del judici davant del Tribunal del Jurat.
Des que va entrar en vigor la LOTJ, tots els ciutadans tenen el dret i el deure d actuar com a jurats en el moment que en siguin seleccionats pel procediment que ho regula. D aquesta manera, aquests  participen directament en l administraci de justcia, doncs emeten un veredicte d innocncia o culpabilitat de l imputat en virtut de la prctica de les diferents proves presentades en el judici.
A l art. 125 de la CE no s especifica quin tipus de jurat ha de tenir l . El legislador va optar pel model anglosax o pur quan va redactar la LOTJ. Malgrat aix, el sistema espanyol presenta una gran diferncia amb el model original: el jurat, juntament amb el veredicte de culpabilitat o innocncia, ha d acompanyar una motivaci de la seva decisi (en el model anglosax o pur no cal motivar la decisi)


Composici del Tribunal del Jurat.

El componen 9 jurats, ciutadans llecs aliens al mn del dret i un Magistrat President.
El legislador no especifica per qu ha escollit aquest nombre, per s mant la relaci majoritria de 3 a 1 que tenen altres models de jurat. En tot cas, el que s cal s que el nombre de jurats sigui senar.
A ms dels 9 jurats titulars, est prevista l elecci de 2 suplents. Aquests substituiran els titulars (en cas de malaltia, mort...) i la seva elecci garantir tamb la celebraci del judici. Per aix, els jurats suplents assistiran tamb al judici oral i gaudiran dels mateixos drets i obligacions que la resta.
El Magistrat President ser qui presidir el Tribunal del Jurat. Habitualment, aquest tribunal tindr la seva seu en les Audincies Provincials. Hi ha per una excepci: quan es jutgi a una persona aforada, el judici tindr lloc al  (TS) o  (TSJ). I per tant, el Magistrat President ser: Magistrat de la  Sala de lo Penal  del TS o de la  Sala de lo Civil y Penal  del TSJ respectivament. Per contra, el Tribunal del Jurat no intervindr si el coneixement dels delictes pertany a l'Audincia Nacional.

Competncia del Tribunal del Jurat.
Competncia objectiva:s'ha delimitat la competncia objectiva amb cura, de manera que els ciutadans no hagin d'enjudiciar delictes complexos ni es necessiti coneixements tcnics per fer-ho. Segons els articles(art.) 1.1 i 2 de la LOTJ, el Tribunal del Jurat ser competent per l'enjudiciament dels segents delictes:
 Delictes contra les persones: homicidi i assasinat, previstos dels art. 138 a 140 del Codi Penal(CP);
 Delictes comesos pels funcionaris pblics en el exercici de les seves funcions:
     -Infidelitat en la custdia de documents, previst als art. 413, 414 i 415 del CP

     -Infidelitat en la custdia de presos, previst a l'art. 471 del CP

     -Suborn, previst dels art. 419 a 426 del CP, excepte la causa absolutria de l'art. 427 del CP


     -Malversaci de cabals pblics, previst als art. 432 a 434 del CP

     -Trfic d'influncies, previst als art. 428, 429 i 430 del CP

     -Negociacions prohibides als funcionaris pblics, previst als art. 439 i 440 del CP

     -Fraus i  exaccions il.legals, previstos dels art. 436 a 438 del CP

 Delictes d'omissi del deure d'auxili, previstos als art. 195 i 196 del CP;
Delictes contra la violaci de domicili, previstos dels art. 202 a 204 del CP;
Delictes contra la llibertat, concretament les amenaces, previstes a l'art. 169.1 del CP;
Delictes contra la seguretat col.lectiva, concretament els incendis forestals, previstos dels art. 352 a 354 del CP;

L'atribuci de competncia al Tribunal del Jurat es mant, amb independncia, de quin sigui el grau de participaci de l'acusat (autor, cmplice, cooperador necessari)o del grau d'execuci del delicte (delicte consumat, temptativa). En els casos d'homicidi o assasinat, s'exigeix que aquests delictes siguin consumats, per a que puguin ser enjudiciats pel Tribunal del Jurat.

El tribunal del Jurat tamb enjudiciar els delictes amb connexi entre si. La connexi de delictes est prevista a l'art. 17.1, 17.2, 17.3 i 17.4 de la Llei d'Enjudiciament Criminal. Llevat del casos segents: delicte de prevaricaci, que no enjudiciar mai el Tribunal del Jurat o b que, els delictes amb connexi es puguin jutjar per separat.


Competncia territorial: s'aplica el fuero general de "lloc de comissi del delicte". D'aquesta manera, el procs davant del Tribunal del Jurat tindr lloc a l'Audincia Provincial en quina demarcaci s'hagi coms el delicte;





Vegeu tamb.
Web del Ministerio de Justicia


Web del Consejo General del Poder Judicial, si voleu consultar memries i estadstiques




.


- GONZLEZ PILLADO, E.; VILLAGMEZ CEBRIN, M. El Tribunal del Jurado. Madrid: Boletn Oficial del Estado, 2005. (col. Conoce tus derechos; 20). ISBN 84-340-1618-4

-Web del Ministerio de Justicia, Gobierno de Espaa



Enllaos externs.


Llei Orgnica 5/1995, de 22 maig, del Tribunal del Jurat (LOTJ)

Llei Orgnica 8/1995, de 16 de novembre, reguladora del judici davant del Tribunal del Jurat (en castell)


Resta de normativa aplicable (en castell)


Llei d'Enjudiciament Criminal



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411375" title="Barilius nelsoni" nonfiltered="4000" processed="3981" dbindex="159036">

Barilius nelsoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tripura, ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411376" title="Domfessel" nonfiltered="4001" processed="3982" dbindex="159037">

 Domfessel (en alsaci Dumfssel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 300 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411377" title="Barilius chatricensis" nonfiltered="4002" processed="3983" dbindex="159038">

Barilius chatricensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411379" title="Barilius neglectus" nonfiltered="4003" processed="3984" dbindex="159039">

Barilius neglectus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411380" title="Barilius cosca" nonfiltered="4004" processed="3985" dbindex="159040">

 Barilius cosca s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411382" title="Harskirchen" nonfiltered="4005" processed="3986" dbindex="159041">

 Harskirchen (en alsaci Hrschkrich) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 847 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411384" title="Barilius dimorphicus" nonfiltered="4006" processed="3987" dbindex="159042">

Barilius dimorphicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411385" title="Barilius naseeri" nonfiltered="4007" processed="3988" dbindex="159043">

 Barilius naseeri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Punjab (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mirza, M.R., 2003. Checklist of freshwater fishes of Pakistan. Pakistan J. Zool. Suppl. Ser. (3): 1-30.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411390" title="Barilius dogarsinghi" nonfiltered="4008" processed="3989" dbindex="159044">

Barilius dogarsinghi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411392" title="Herbitzheim" nonfiltered="4009" processed="3990" dbindex="159045">

 Herbitzheim (en alsaci Herzum) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.899 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411395" title="Srie 103 de Renfe" nonfiltered="4010" processed="3991" dbindex="159046">


La Serie 103 de Renfe s un dels trens ms avanats del mn i el ms rpid sobre rails referit a velocitat comercial, encara que el futur AGV de Alstom tamb assolir, com aquest, els 350 km/h de velocitat comercial mxima. s un tren amb tracci distribuda, el que significa que t bogies amb tracci repartits per tot el tren, d'aquesta manera s'aconsegueix un millor aprofitament del espai del tren al no tenir dos 2 caps tractors com les sries 100 o 102, millor aprofitament de l'energia i major acceleraci.

Aquesta srie fabricada per Siemens AG s germana del Velaro, de fet la seva denominaci per a Siemens s Velaro E, ja que es igual en el disseny per amb caracterstiques especials sollicitades per Renfe com un funcionament en un rang de temperatures major i una major potncia, 8.800 kW per a poder recrrer els 600 km que separen  Barcelona i Madrid per la LAV Madrid-Barcelona en 2h30m.

El tren sn realment dos semitrens idntics de 4 cotxes units de manera permanentment, la seva capacitat s de 404 passatgers dividits en 3 classes, per al poder circular 2 unitats acoblades en comandament mltiple es pot assolir una capacitat de 808 passatgers. Als cotxes extrems hi ha unes mampares fototrpiques que permeten als passatgers tenir la mateixa visi que els maquinistes, aquestes mampares es poden fer ms o menys opaques utilitzant tensi elctrica, d'aquesta manera, s'evita que els passatgers molestin al maquinista.

En total Renfe Operadora va sollicitar un total de 26 unitats d'aquesta srie, en dues comandes. Durant les proves d'homologaci una unitat sense modificacions va assolir el rcord de velocitat actual a Espanya assolint els 404 km/h.

 Enllaos externs .

Fitxa a Va Libre;
Imatges de la S-103;
 Informaci Tcnica AVE Serie 103 Renfe;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411399" title="Hinsingen" nonfiltered="4011" processed="3992" dbindex="159047">

 Hinsingen (en alsaci Hinsnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 84 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411412" title="Barilius nanensis" nonfiltered="4012" processed="3993" dbindex="159048">

Barilius nanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411414" title="Keskastel" nonfiltered="4013" processed="3994" dbindex="159049">

 Keskastel (en alsaci Kschel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.470  habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411416" title="Barilius evezardi" nonfiltered="4014" processed="3995" dbindex="159050">

Barilius evezardi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411417" title="Barilius morarensis" nonfiltered="4015" processed="3996" dbindex="159051">

Barilius morarensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411418" title="Barilius gatensis" nonfiltered="4016" processed="3997" dbindex="159052">

Barilius gatensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411419" title="Lorentzen" nonfiltered="4017" processed="3998" dbindex="159053">

 Lorentzen (en alsaci Lornze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 265  habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411421" title="Barilius modestus" nonfiltered="4018" processed="3999" dbindex="159054">

Barilius modestus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411423" title="Barilius huahinensis" nonfiltered="4019" processed="4000" dbindex="159055">

Barilius huahinensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411426" title="Barilius mesopotamicus" nonfiltered="4020" processed="4001" dbindex="159056">

Barilius mesopotamicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca dels rius Tigris i Eufrates.
 Referncies .

Bibliografia.

 Coad, B.W., 1996. Zoogeography of the fishes of the Tigris-Euphrates basin. Zoology in the Middle East 13:51-70.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411427" title="Oermingen" nonfiltered="4021" processed="4002" dbindex="159057">

 Oermingen (en alsaci Ermnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.256  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411428" title="Barilius infrafasciatus" nonfiltered="4022" processed="4003" dbindex="159058">

Barilius infrafasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411430" title="IES L'Estatut" nonfiltered="4023" processed="4004" dbindex="159059">
L'IES L'Estatut s un IES del municipi de Rub, a la crulla entre l'avinguda de l'Estatut i el carrer Flammarion, just al costat del parc de Ca n'Oriol. S'hi cursen estudis d'ESO, FP i Batxillerat. 

Histria.
L'IES L'Estatut va comenar a funcionar com a institut d'educaci secundria el curs 1988-89. Estava ubicat al centre de Rub i tenia el nom d'IES El Bullidor. 

Els primers anys va impartir BUP i COU. A partir del curs 1996-97 es va iniciar la reforma educativa i es van introduir l'ESO i el Batxillerat. 

El curs 2004-2005 va canviar d'ubicaci i va passar a anomenar-se IES L'Estatut. A partir d'aquest mateix any s'hi fa tamb el cicle formatiu d'explotaci de sistemes informtics.


Fonts d'informaci.
Arxiu de l'IES L'Estatut

Dades del curs.
Claustre: 50 professors i professores

Alumnes: 480 alumnes

Grups:

 11 grups d'ESO;
 3 grups de Batxillerat;

 2 grups de Cicle d'Explotaci de Sistemes Informtics;

 2 grups de Cicle d'Administraci de Sistemes Informtics;

 
Personal no docent: 
2 administratives i 
3 conserges
 
 
Composici de la Junta:

 Directora: Rosa Puig;

 Cap d'estudis: Guillem Ros;

 Cap d'estudis adjunt: Xavier Elizondo;

 Coordinadora pedaggica: Maribel Tarrs;

 Secretari: Jess M. Garcia;


Enllaos externs.
Web de l'IES L'Estatut;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411431" title="Barilius lairokensis" nonfiltered="4024" processed="4005" dbindex="159060">

 Barilius lairokensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411432" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="4025" processed="4006" dbindex="159061">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disput una prova de beisbol com a esport de demostraci dins el programa oficial dels Jocs. 

Comits participants.
Participaren un total de 8 comits nacionals dividits en dos grups:



Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup Blanc;




----
Grup Blau;




Fase Final.


Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411434" title="Ratzwiller" nonfiltered="4026" processed="4007" dbindex="159062">

 Ratzwiller (en alsaci Rtschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 271  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411440" title="Rimsdorf" nonfiltered="4027" processed="4008" dbindex="159063">

 Rimsdorf (en alsaci Rmschdroff) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 258  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411447" title="Sarrewerden" nonfiltered="4028" processed="4009" dbindex="159064">

 Sarrewerden (en alsaci Srwerde) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.013  habitants. El 1972 es va fusionar amb les comunes de Bischtroff-sur-Sarre i Zollingen.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411450" title="Schopperten" nonfiltered="4029" processed="4010" dbindex="159065">

 Schopperten (en alsaci Schopperte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 391 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411453" title="Siltzheim" nonfiltered="4030" processed="4011" dbindex="159066">

 Siltzheim (en alsaci Slze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 582 habitants. s limtrofe amb el departament del Mosella i forma part de la Comunitat d'aglomeraci de Sarreguemines Confluences.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411459" title="Residncia Reial de La Mareta" nonfiltered="4031" processed="4012" dbindex="159067">
La Residncia Reial de La Mareta, a l'illa canria de Lanzarote, s una de les residncies de la Famlia Reial Espanyola. La seva titularitat i gesti correspon a l'ens pblic Patrimoni Nacional, que gestiona els bens de l'Estat al servei de la corona. s una moderna mansi manada construir pel rei Hussein I de Jordnia als anys 1970 i dissenyada per l'artista canari Csar Manrique. El seu nom prov d'un antic aljub o mareta situat a la finca. 

Histria.
El rei Hussein I de Jordnia man construir aquesta casa a vora mar a Costa Teguise (municipi de Teguise), al nord-est de Lanzarote. En 1980, Hussein va regalar la casa al rei d'Espanya, Joan Carles I. Des d'aleshores la famlia reial ha freqentat La Mareta com a destinaci de vacances. 

En aquesta residncia va morir, el 2 de gener de 2000 la comtessa de Barcelona i mare del Rei, Maria de la Merc, quan la la famlia reial passava aqu el Nadal.

Convidats il.lustres.
A La Mareta han estat  allotjades destacades personalitats de la poltica espanyola e internacional:
El primer convidat fou l'ex-canceller Helmut Kohl, durant la reuni hispano-alemanya celebrada a Lanzarote l'any 1992.
A l'agost de 1992, l'ex-president de l'URSS Gorbatxov i la seva esposa Raisa, van residir aqu durant tres setmanes.
L'ex-canceller alemany Gerhard Schrder. ;
El President txec Vclav Havel.
El President del govern espanyol Jos Mara Aznar.
El vicepresident i ministre d'economia del govern espanyol Rodrigo Rato.
El President de Kazajstn Nusurtan Nazarabayev.
El president del govern espanyol Jos Luis Rodrguez Zapatero, a l'estiu de 2005.

Enllaos externs.
(en castell;
(en castell);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411460" title="Voellerdingen" nonfiltered="4032" processed="4013" dbindex="159068">

 Voellerdingen (en alsaci Vellerdnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 419 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411463" title="Wolfskirchen" nonfiltered="4033" processed="4014" dbindex="159069">

 Wolfskirchen (en alsaci Wolfskrche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 335 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411465" title="IES Joan Mercader" nonfiltered="4034" processed="4015" dbindex="159070">
L IES Joan Mercader est situat a Igualada, a la comarca de l'Anoia. s un institut pblic que des de l any 1991 imparteix estudis d ESO. Actualment es poden cursar en el centre tots els nivells de l ensenyament secundari obligatori (ESO): de 12 a 16 anys, cursos 1r, 2n, 3r i 4t; i Batxillerat: de 16 a 18 anys, en les modalitats segents: Arts, Cincies de la Naturalesa i de la Salut, Humanitats i Cincies Socials i Tecnologia.

El nombre d'alumnes matriculats en el centre en aquest curs 2008/09 sn:

1r ESO : 86 alumnes

2n ESO: 84 alumnes

3r ESO: 70 alumnes

4t ESO: 90 alumnes

1r BATX: 93 alumnes

2n BATX: 96 alumnes

La majoria sn alumnes d Igualada, per en poden venir de poblacions de tota la comarca de l Anoia, i en el cas del batxillerat artstic, fins i tot vnen d altres comarques. Aquest curs se n'hi troben de: Abrera, Argenola, Cabrera d Anoia, Calaf, Carme, Castellol, Copons, El Bruc, Els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, La Llacuna, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Les Piles, Llorac, Masquefa, dena, Piera, Pujalt, Rubi, Sant Mart de tous, Santa Coloma de Queralt, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, Vallbona d Anoia i Vilanova del Cam.

 Enllaos externs .
Espai web de l'IES Joan Mercad 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411471" title="Partit Radical (Itlia)" nonfiltered="4035" processed="4016" dbindex="159071">
Partit Radical (itali Partito Radicale) fou un partit poltic itali actiu entre 1955 i 1989, quan canvi el nom pel de Partit Radical Transnacional, i prefereix desenvolupar activitat poltica o cultural sense participar en conteses electorals, donant suport les llistes Pannella i Bonino i a Radicali Italiani. 
 Orgens .
Hom el considera hereu del Partit Radical Histric de Felice Cavallotti i Agostino Bertani, d esperit laic i liberal que el 1904 sota Ettore Sacchi va prendre derives anticlericals. Durant el feixisme el seu ideari fou reivindicat per molts intellectuals antifeixistes com Carlo Rosselli. 
 Creaci .
Fou creat el 1955 com a Partit Radical dels Liberals i Demcrates Italians (PRLDI) com a escissi del PLI, per Leopoldo Piccardi, Mario Pannunzio, Ernesto Rossi, Leo Valiani, Guido Calogero, Giovanni Ferrara, Paolo Ungari, Eugenio Scalfari i Marco Pannella. Reclamaven l actualitzaci de la constituci italiana i la instauraci efectiva d un estat laic i liberal de dret sense discriminacions religioses o poltiques. Ernesto Rossi, procedent del Partit d Acci, era membre de la societat   Amici del Mondo  , que protagonitzaren la primera contesa poltica a les eleccions de 1956, amb campanyes contra la especulaci fomentada pels regidors. El 1959 van fer campanya contra la DCI acusant-la de monopolitzar la poltica italiana. El mar de 1959 Marco Pannella va publicar a   Paese   l article   Esquerra democrtica i PCI  , on mostrava la necessitat d una aliana de tota l esquerra, incls el PCI, per a fer una alternativa democrtica. El novembre de 1960 ho present com a alternativa al Consell Nacional del partit, i el 1961 sort el diari Sinistra Radicale. 
 Expansi (anys 1960) .
Durant els anys 60 s hi incorporaren Elio Vittorini, l actor Arnaldo Fo, Stefano Rodot, Lino Januzzi i Antonio Cederna, cosa que li va donar component meditic. A les administratives del 1960 pact amb el PSI. El 1962 es produ l escisi del partit entre l element ms esquerr (Pannella, Spadacia) i els filo-lamalfians (Pannunzio) contra els seguidors dels Amici del Mondo, a causa del cas Piccardi. Leopoldo Piccardi, conseller d estat, havia collaborat amb el Tercer Reich en la redacci de les lleis racials per a Itlia. Mentre que Pannunzio el va condemnar, Rossi el va defensar. Aix Rossi i els Amici del Mondo deixaren el partit. 

Aquest enfrontament intern l aprofitaren els de Sinistra Radicale per a fer-se amb la direcci del partit. El 1963 crearen una   Agenzia radicale   que va fornir l opini pblica de notcies sobre la situaci poltica. Alhora, accentu el seu anticlericalisme; particip en les campanyes a favor de la llei del divorci (1965-1974) i el 1971 particip en la Lliga Italiana per l Abrogaci del Concordat (LIAC), que el 1973 es pronunci a favor d un referndum per a abolir el concordat amb el Vatic. El 1976 ho passaren com a projecte de llei al cap de govern Giulio Andreotti i el 1977 assoliren les firmes necessries, toti que el 1978 la Cort Constitucional declar inadmissible la petici en considerar el Concordat com a un tractat amb un Estat estranger. Tamb impulsaren la Lliga 13 de Maig que demanava la legalitzaci de l avortament. Aix i la defensa del pacifisme i dels drets humans els van fer guanyar molts adeptes durant els anys setanta. 

Crearen la Lliga per a l Instituci del Divorci, el entre d Informaci d Esterilitzaci i Avortament (CISA), el Coordinamento Radicale Antiproibizionista de la droga, la Lega degli Obiettori di Coszienza (per Roberto Cicciomessere), i es federaren amb el FUORI (Fronte Unitario Omossessuale Rivoluzionario Italiano d Angelo Pezzana i Mario Mieli), i els ajud Radio Radicale, coordinada per Mario Taradash.
 
Organitzaren marxes antimilitaristes el 1967 Mil-Vicenza contra la guerra de Vietnam i de solidaritat amb Txecoslovquia (1968), i promou el I Congrs Antimilitarista el 4 de novembre de 1969. En els anys 1970 lluitaren pels drets de la dona i dels homosexuals. Amb Moviment Alliberament de la Dona (MLD), fundat el 1970, el 1973 donaren suport projecte de llei sobre avortament de Loris Fortuna. El 20 de setembre de 1973 es constitueix el CISA, que el novembre de 1974 es federa amb Partit Radical. El 1975 organitza campanya desobedincia civil en clniques clandestines que provoca arrestament del seu secretari Gianfranco Spadaccia i de les militants Emma Bonino i Adele Faccia, que es declaren corresponsables dels avortaments. Per alhora aconsegueix 800.000 firmes per un referndum avortament, de manera que el 1977 s aprova una llei d'avortament, tot i de possibilitats escasses. 
 Obstruccionisme parlamentari .
El 1976 es van oposar a l elecci del president de la Cambra dels Diputats, el comunista Ingrao i reivindiquen el paper del Parlament com a frum de debat i no pas com a registre de decisions ja preses prviament. Foren acusats d obstruccionisme parlamentari en oposar-se a les mesures excepcionals que donaven poders a la policia i perllongaven el perode d arrestament preventiu (Decret Cossiga). El 1977 denunciaren les implicacions de l'afer Lockheed (que provoc la dimissi del president Giovanni Leone el 1978), el 1979 l afer Sindona i el paper de la lgia P-2. Tamb provocaren fort debat poltic en presentar dins les llistes del partit a eleccions el filsof Tonio Negri (aleshores en recerca i captura, acusat de ser ideleg de les Brigades Roges), l actriu porno Ilona Staller Cicciolina o el cantant Domenico Modugno. A les eleccions legislatives italianes de 1979 assol el 3,45 % dels vots i 18 escons, a les de 1983 el 2,19 %, i 2,59 a les de 1987. 
 Dissoluci del Partit .
Desprs del Congrs de Trieste de 2 a 6 de gener de 1988 es transform en Partit Radical Transnacional, que permetia l adscripci a altres partits. A les eleccions europees de 1989 es presentaren en 4 llistes: 
 Marco Taradash (Llista Antiprohibicionista de la Droga) ;
 Marco Pannella (amb PRI-PLI) ;
 Giovanni Negri (amb PSDI) ;
 Francesco Rutelli i Adelaide Aglietta (amb Verdi Arcobaleno i alguns DP). ;

A les eleccions administratives de 1990 Marco Pannella i Emma Bonino foren escollits dins una llista alternativa amb el PCI per l'Aquila i Bra. Des del 1992 es va dissoldre en diversos grups electorals, principalment la Llista Marco Pannella, que a les eleccions europees de 1999 obt un esc per a Emma Bonino (8,5 % dels vots). Finalment, el 2001 neix Radicals Italians i el 2004 Partit dels Radicals d'Esquerra. Del 2005 al 2008 constituren amb altres grups la federaci Rosa al Puny. 

 Resultats electorals .


 A algunes regions es presentaren amb PSI i PSDI (a Trentino-Tirol del Sud amb els Verds) , aplegant 1.020.716 voti (3,15%), per a 10 escons asignats a d'altres partits.



 Secretaris .
Mario Pannunzio (1956-1959);
Leopoldo Piccardi, Arrigo Olivetti, Franco Libonati (1959-1962);
Bruno Villabruna (1962-1963);
Gianfranco Spadaccia (1967-1968; 1974-1976);
Mauro Mellini (1968-1969);
Angiolo Bandinelli (1969-1970; 1971-1973);
Roberto Cicciomessere (1970-1971; 1983-1984);
Giulio Ercolessi (1973-1974);
Adelaide Aglietta (1976-1978);
Jean Fabre (1978-1979);
Giuseppe Rippa (1979-1980);
Francesco Rutelli (1980-1981);
Marco Pannella (1981-1983);
Giovanni Negri (1984-1988);
Sergio Stanzani (1988-1993);
Emma Bonino (1993-1995);
Olivier Dupuis (1995-2003);
 Enllaos externs .
Web del Partit Radical;
Web de l'Associaci Luca Coscioni;
Web de Non c'e' Pace Senza Giustizia;
Web de Nessuno Tocchi Caino;
Associaci radical Rientrodolce;
Esperanto Radikala Asocio;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411478" title="Catal que ara es parla" nonfiltered="4036" processed="4017" dbindex="159072">
El catal que ara es parla fou una tendncia sorgida durant el segle XIX que defensava un model per crear unes normes lingstiques basat en la llengua del poble, en contraposici del catal acadmic.

 Catal que ara es parla .
Durant la Renaixena (s. XIX) es va ser conscient de la poca unitat que presentava la llengua catalana i de la necessitat de crear unes normes ortogrfiques. S'havia de buscar un model de llengua nic i til per difondre-la. Van sorgir dues tendncies lingstiques contrries:

  El catal acadmic;
  El catal que ara es parla;

El catal acadmic volia allunyar-se de la llengua castellanitzada i pobra del moment i els seus defensors buscaven solucions arcatzants, basades en la llengua de segles passats (alguns volien seguir el model de la llengua dels segles d'or de la literatura catalana, els s. XIV i XV).

Els defensors del catal que ara es parla consideraven que s'havia de prendre com a model la llengua del poble, habitual, encara que presents interferncies lxiques del castell. Aix, per exemple, creien que l'ortografia s'havia de basar en la pronncia, i, per tant, s'havien d'eliminar les lletres mudes, l'apstrof...

Un dels principals defensors d'aquesta tendncia fou l'autor teatral Frederic Soler (Seraf Pitarra).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411479" title="Taekwondo als Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="4037" processed="4018" dbindex="159073">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1988 celebrats a la ciutat de Sel (Corea del Sud) es disputaren 16 proves de taekwondo dins el programa oficial dels Jocs, vuit en categoria masculina i vuit ms en categoria femenina. Aquesta fou la primera vegada que aquest esport form part dels programa olmpic tot i que com a esport de demostraci. La competici tingu lloc entre els dies 17 i 20 de setembre de 1988 al Gimns Changchung.

Participaren un total de 183 taekwondistes, entre ells 120 homes i 63 dones, de 35 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Notes.


Enllaos externs.
  World Taekwondo Federation;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411486" title="Oratori de Crestatx" nonfiltered="4038" processed="4019" dbindex="159074">

Oratori de Crestatx (Sa Pobla). s tamb conegut com Oratori de Santa Margalida de Crestatx.  Fundat durant la poca medieval, posterior a la Conquesta Catalana de 1229.  El lloc on es trova l'oratori, era el lloc inicial d'on es trobava l'alqueria musulmana de Huyalfs.


Com s'arriba.
Rotonda de Sa Pobla-Pollena, s'agafa la carretera cap a Pollena i al marge dret trobam el vell oratori de Crestatx, de fundaci medieval. 

Notes histriques.
De la primitiva esglsia gtica, en queden molt poques peces, del que queda "el portal medieval, d'arc mig punt adovellat, coronat per un finestr atrompetat allargat, visible des de l'exterior de l'actual museu".

Sobre escultures medievals noms en queden "dues escultures gtiques: la de Santa Margarida, al centre del retaule, al qual es puja a travs d'un cambril, atribuda a Gabriel Mger, i, a la sagristia, un Sant Crist."

Referncies.
 Mallorca Medieval.  Els pobles medieval de Mallorca. Edit. Consell de Mallorca. 2007;
 Llibre Crestatx de Josep Obrador i de Bernard Cladera - Grfiques Gelabert 1999.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411490" title="Partit d'Unitat Proletria" nonfiltered="4039" processed="4020" dbindex="159075">
Partit d'Unitat Proletria (PdUP) fou un partit poltic d extrema esquerra itali,fundat el desembre de1972 amb membres del Nou PSIUP de Vittorio Foa i Silvano Miniati i Alternativa Socialista (Giovanni Russo Pena i Domenico Jervolino). Aleshores comptava amb uns 13.000 afiliats i 6-700 regidors. Intentava aplegar catlics progressistes i comunistes alternatius al PCI. EL 1974 es va unificar amb el grup Il Manifesto, com a Partit d'Unitat Proletria pel Comunisme, i per tardor s hi afeg el Moviment Autnom dels Estudiants de Mil de Mario Cappana. 

Va celebrar el seu Congrs Constitutiu del 29 de gener a l'1 de febrer de 1976 a Bolonya, mostra tres posicions internes: la majoritria (47,34 %),  dels antics membres d'Il Manifesto Rossana Rossanda i Lucio Magri (crtics per propers al PCI), els antics membres del PSIUP (Miniati, Foa i Capana, extrema esquerra, 43,48 %), i la tercera de Luigi Pintor (9,18 %). s escollit secretari Lucio Magri.
 
A les eleccions legislatives italianes de 1976 es presenta dins Democrcia Proletria, i d ells 5 del PdUP (Lucio Magri, Eliseo Milani, Luciana Castellina, Silverio Corvisieri i Mimmo Pinto). Per el gener de 1977 se separaren les dues fraccions del PdUP a causa de l errada de l estratgia de govern de l esquerra: la majoria de Magri i Rosanda, per una banda i Foa i Minati, que transformaren DP en partit poltic. 

Magri i Rosanda, en el Congrs de Viareggiio de 1978 ajuntaren Avanguardia Operaia d Aurelio Campi, per el partit neixia dividit pel tema de la   solidaritat nacional  . En el Congrs de Roma de 1981 confluren amb el grup Moviment de Treballadors pel Socialisme (MLS) de Luca Cafiero, molt radicat a Mil, grup amb el que es presentaren a les eleccions com a Nuova Sinistra Unita. 

A les legislatives de 1983 i a les eleccions europees de 1984 presentaren llista conjunta amb el PCI. Tanmateix, en el Congrs del PdUP celebrat a Mil es rebutj la confluncia en el PCI per no estar prou madura. Tot i aix, el novembre de 1984 Magri, Castellina, Cafiero, Vincenzo Vita i Luciano Pettinari proposaren la convergncia dins el PCI, que fou rebutjada per Ivano di Cerbo i Lidia Menapace, qui fund el Moviment Poltic per l'Alternativa (MPA). El 30 de novembre de 1984 el Comit Central del PCI aprov la confluncia i Magri, Castellina, Cafiero, Vita i Pettinari ingressaren al PCI; Magri fins i tot ingress en la direcci. 

Quan el PCI es transform en PDS el 1991, bona part d ells votaren en contra i ingressaren a Rifondazione Comunista. Quan el mar del 1995 el PRC va donar suport al govern Dini, un grup d antics PdUP dirigits per Famiano Crucianelli i Sergio Garavini s escindiren i crearen el Moviment dels Comunistes Unitaris, que el febrer de 1998 s acabaria integrant a Demcrates d Esquerres. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411491" title="Ernst Heinkel" nonfiltered="4040" processed="4021" dbindex="159076">
Ernst Heinkel (Grunbach, Alemanya, 24 de gener de 1888   Stuttgart, 30 de gener de 1958) fou un enginyer aeri-naval. 

Fill d una antiga famlia d artesans establerta a Grunbach des del segle XV. El 1909, quan l aviaci era quelcom reservat noms a uns quants iniciats, assist a l Exposici Internacional de Aviaci que se celebrava a Frankfurt, i a conseqncia d aquesta visita, abandon els estudis per a dedicar-se a la construcci d aparells.

El 1911 feu publiques llurs experincies, realitzant un vol en un bipl Farman, fabricat per ell, que vuit dies desprs del seu xit s estell per terra. L any segent, convalescent encara de les ferides sofertes en aquell accident, fou cridat per una companyia constructora d avions, d on pass ms tard a la secci d enginyeria  de la Casa Albatros, de Johannistal.

El 1913, els avions d aquest tipus fets sota els seus plans assoliren un xit ressonant en la competici celebrada en el llac de Constana. Un any desprs era anomenat director tcnic de la Casa Hansa Bradenburguesa, on i va romandre fins el 1918, dedicat la seva activitat durant la guerra europea a la construcci d hidroavions per l exercit alemany.

Noms en aquest perode llen ms de quaranta models, i els vells pilots alemanys recordaren molt de temps una can de l poca en que es celebrava les excel lncies dels tipus Heinkel. Desapareguda la fbrica Hansa, Ernest Heinkel retorn al seu pas natal: per al poc temps, el 1922, fund a Warnemunde, al costat del mar Bltic, llur primera fbrica d avions, reduda llavors a dues naus de lloguer. Als pocs anys un dels seus models, el He 3, assolia el primer premi en la carrera aria de Gotemburg, que era a la vegada el primer triomf d una avi alemany desprs de la guerra, i primera baula tamb d una srie d xits que en pocs anys guanyaren per a la seva marca vint-i-dos records internacionals.

Durant aquest temps, fins l any 1933 en que les seves activitats, mercs al decidit recolzament del nacionalsocialisme, tornaren a trobar camp suficient, constru 70 tipus d aparells, i llurs principis han estat sempre molt tinguts en conte en la construcci d avions aerodinmics. Sn molt coneguts els seus famosos avions He 111 i He 116. l aviaci alemanya li deu molt a aquesta figura d un dels seus ms fidels propulsors, i a la seva idea si deuen tamb els avions militars de caa d una sola plaa i els grans hidroavions de bombardeig. Desprs de 1935, un dels primers va batre el record de velocitat, assolint fer 634 km. per hora.

Finalment, sn obra tamb d Heinkel les catapultes per el llanament d avions, que tant facilitaren les travessies atlntiques dels alemanys. Fou doctor honoris causa de Filosofia i d Enginyeria. El 1938 se li atorg un dels premis nacionals (50.000 marcs) instituts per Hitler per a distingir amb aquests a les personalitats ms assenyalades en el cultiu de les cincies. 

El 1938 realitz el primer avi turbo-reactor del mn, i durant la segona guerra mundial els aparells creats per ell foren molt utilitzats. El 1939 port a fi el primer vol en avi de propulsi, assolint un record. El aparells Heinkel foren famosos en el mn sencer, en particular durant l ltima guerra mundial.

Mor a conseqncia d una hemorrgia cerebral quan semblava que estava disposat a tornar a llurs creacions aeronutiques, de les que s havia retirat a conseqncia de la seva trencada salut. 

Referncies.

Pag. 446 del suplement 1936-39 primer part.
Pag. 224 del tom 1957-58.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411495" title="Eleccions legislatives italianes de 1996" nonfiltered="4041" processed="4022" dbindex="159077">
Les eleccions legislatives italianes de 1996 se celebraren el 21 d'abril. S'empra per primer cop un complex sistema proporcional que elimina les llistes que obtinguin menys del 4 % dels vots, cosa que facilita la constituci de coalicions electorals. Foren escollits 475 diputats, d'ells 155 proporcionals, i 315 senadors. 





 Eleccions dels diputats per llista proporcional (155) .





Font: Ministeri de l'Interior

Cambra dels Diputats, escons totals.




Senat d'Itlia.
 






 Notes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411497" title="Parrquia de Sant Antoni Abat" nonfiltered="4042" processed="4023" dbindex="159078">
Parrquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla-  Es constru al segle XVIII i es troba a la plaa de la esglsia.

"A la primera capella de l'esquerra o de l'Evangeli, dedicada a Santa Anna, hi ha un retaule dedicat a la santa, que s de l'esglsia anterior, i cont l'tic una imatge de la mare de Du de l'Esperana, del segle XV.  A les dues capelles de devora el presbiteri, a la de la dreta hi ha un Sant Crist gtic tard, del segle XVI, i a la esquerra s'hi troba la Mare de Du de Huialfas amb el Nin, de tipus sagrari, de fusta tallada, daurada i policromada, obra e Gabriel Mger (entorn a 1500).
A la sagristia hi ha una predella que representa la passi de Crist, que sembla del segle XVI."

La parrquia t una de les conegudes Verge Maria del Llit (dormida), utilitzada per la festa de l'Assumpci de la Mare de Du d'Agost, del 15 d'agost.  T un vell orgue d'estil renaixentista que encara est en s.

Dins el patrimoni de la parrquia, es troba la imatge de Nostra Senyora de Vialfs, una talla del segle XVII.

Referncies.
Mallorca Medieval.  Els pobles medievals de Mallorca. Edit. Consell de Mallorca. 2007- pg 156.
Retalls de la Memria" d' Alexander Ballester. Edit. Albops.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411500" title="Danio" nonfiltered="4043" processed="4024" dbindex="159079">





Danio s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes. 
Morfologia.
 Segons l'espcie, la longitud total pot variar entre els 4 i els 15 cm.
 Moltes espcies sn molt acolorides.;
Alimentaci.
Mengen petits insectes aqutics, crustacis i cucs. Els alevins es nodreixen de plncton.
Distribuci geogrfica.
Sn originaris dels rius de l'sia Sud-oriental, per han esdevingut populars arreu del mn com a peixos d'aquari.
Espcies.
Danio albolineatus ;
Danio choprai  ;
Danio dangila ;
Danio feegradei  ;
Danio kerri  ;
Danio kyathit  ;
Danio margaritatus ;
Danio muongthanhensis  ;
Danio nigrofasciatus ;
Danio rerio  ;
Danio roseus ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 World Register of Marine Species ;
 uBio ;
 Phylogenetic Analysis of the Asian Cyprinid Genus Danio (Teleostei, Cyprinidae) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411503" title="Uni Valdostana Progressista" nonfiltered="4044" processed="4025" dbindex="159080">
Uni Valdostana Progressista (Union Valdtaine Progressiste, UVP) fou un partit poltic de la Vall d'Aosta d'inspiraci social-demcrata. Fou creat el 1973 d'una escissi d'Uni Valdostana i a les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1973 va obtenir  4.707 vots (6,73 %) i dos escons. A les regionals de 1978 va baixar al 3 % i noms un esc, ra per la que a les de 1983 es present amb els Demcrates Populars, obtenint el 10,43 % i 4 escons. Els dos partits s'uniren el 1984 per a formar Autonomistes Demcrates Progressistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411507" title="Sa Marjal" nonfiltered="4045" processed="4026" dbindex="159081">
Sa Marjal de Sa Pobla .  Es Marjal s el conjunt de terres de cultius molt frtils i rics en substrats naturals.

s l'rea on es planten les conegudes patates que comercialitzen a arreu del mn. En el passat contava amb un bon nombre de molins, avui en dess i prcticament desapareguts.

El fams pintor catal, Josep Coll Bardolet va pintar Ses Marjales pobleres.

Enllaos externs.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411508" title="Cant de Colmar-Nord" nonfiltered="4046" processed="4027" dbindex="159082">

El cant de Colmar-Nord (alsaci kanton Colmer-Nord) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia Tamb forma part de la primera circumscripci de l'Alt Rin.



 Composici .

 Colmar, barri Nord/Nordteil ;

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2001-2014 : Brigitte Klinkert, 2na Vice-president el Consell General (suplent: Loc Jaegert);
 

Enllaos Externs.
 Cant de Colmar-Nord al web del consell general;
 Portal del cant de Colmar;
 
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411512" title="Huddersfield Town Football Club" nonfiltered="4047" processed="4028" dbindex="159083">

El Huddersfield Town Football Club s un club de futbol angls, de la ciutat de Huddersfield a West Yorkshire.

 Histria .
Va ser fundat el 1908 com a Huddersfield Town AFC. El 1910 ingress a la lliga anglesa. L'any 1926 esdevingu el primer club angls en guanyar tres ttols de lliga consecutius. El 2 de febrer de 2005 canvi el seu nom de Huddersfield Town Association Football Club a Huddersfield Town Football Club.


El seu terreny de joc s el Galpharm Stadium, que comparteix amb el club de la Rugby League Huddersfield Giants. El nom original de l'estadi era Estadi Alfred McAlpine.

 Palmars .
3 Lliga anglesa: 1923-24, 1924-25, 1925-26;
1 Copa anglesa: 1922;
1 Lliga anglesa de Segona Divisi: 1969-70;
1 Lliga anglesa de Quarta Divisi: 1979-80;
1 Charity Shield: 1922;
1 Yorkshire Electricity Cup: 1994-95;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;


Bibliografia.
 "Huddersfield Town - 75 years on - A History of Huddersfield Town" per George S. Binns;
 "Huddersfield Town - A Complete Record 1910-1990" ISBN 090796964X;
 "Huddersfield Town - Champions of England 1923-24, 1924-25, 1925-26" per Jim Brown (publicat el 2003 per Desert Island Books);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411515" title="Cant de Colmar-Sud" nonfiltered="4048" processed="4029" dbindex="159084">

El cant de Colmar-Sud (alsaci kanton Colmer-Sid) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia Tamb forma part de la primera circumscripci de l'Alt Rin.




Composici.
El cant aplega 2 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2008-2014 : Frdric Hilbert;
 2001-2008 : Roland Wagner;

Enllaos Externs.
 Cant de Colmar-Sud al web del consell general;
 Portal del cant de Colmar;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411519" title="Jaume Cladera Cladera" nonfiltered="4049" processed="4030" dbindex="159085">
Jaume Cladera Cladera (Sa Pobla, 12 de novembre de 1941) s un matemtic i exconseller del Govern Balear.

Es llicenci en cincies fsiques en 1965 per la Universitat Complutense de Madrid.  
En 1967 fund el Centre d'Estudis Donoso Corts en Madrid i public l'obra "lgebra lineal".
En la dcada dels 70 entr dins el mn de la poltica.  Entre 1979 i 1983 fou nombrat vicepresident del Foment de Turisme de Mallorca i entre 1982 i 1983 president de Zones Turstiques d'Espanya.  En 1983 fou nombrat conseller de turisme del Govern Balear, crrec que ocup fins 1993.

En 1993 fou nombrat conseller delegat de Playmar i Turisme, S.A., i de Mallorcotel S.A.
En 1994 fu de professor associat del departament de matemtiques de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i s membre del Consell Social de la mateixa universitat.

En 1997 va estar involucrat en el Cas Galatz, del qual, la justcia el va absoldre.

En 2002 fou nombrat vocal del Consell Cientfic Enturib.
En 2004 fou homenatjat per el Consorci de de l'Escola de Hosteleria de la UIB posant el seu nom al nou auditrium del centre. 

Referncies.
Qui s qui a Mallorca?. Diari ltima Hora.

Enllaos externs.
;
;
;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411520" title="Edmond Frmy" nonfiltered="4050" processed="4031" dbindex="159086">


Edmond Frmy, nascut a Versalles el 28 de febrer de 1814 i traspassat a Pars el 3 de febrer de 1894, va ser un qumic francs que all per primera vegada l'cid fluorhdric i sintetitz rubs artificials. 

Biografia.
Va ser introdut a la qumica pel seu pare Franois Frmy, professor de qumica a Saint-Cyr. En 1831, va ingressar en el laboratori de Louis Joseph Gay-Lussac a l'Escola Politcnica i es va convertir en el seu assistent el 1833. El 1837, va entrar en el Collegi de Frana i va ser nomenat preparador i desprs ajudant de Thophile Jules Pelouze a l'Escola Politcnica, abans de ser el seu successor com a professor l'any 1846. El 1850 va succeir a  Gay-Lussac a la ctedra de qumica del Museu d'Histria Natural, on va ser director de 1879 a 1891, desprs de Michel Eugne Chevreul. Tamb va ser director d'estudis a la 2 secci de l'"cole Pratique des Hautes tudes". El 1857 va ser elegit membre de l'Acadmia de Cincies, i president el 1875. 

Obra.
Frmy va realitzar investigacions sobre l'cid smic, els ferrats, els estannats, els plumbats i l'oz. Va tractar d'obtenir lliure el fluor per electrlisi del fluorurs fusos per no ho aconsegu. Tanmateix va allar per primera vegada l'cid fluorhdric anhidre i una srie d'cids, la naturalesa dels quals ha estat durant molt de temps objecte de debat. Va estudiar la coloraci de les fulles i les flors, la composici dels ossos i el cervell d'animals i altres substncies. Tamb va estudiar els processos de fermentaci tema pel qual va estar en contnua disputa amb Louis Pasteur. 

Convenut de la importncia de les aplicacions tcniques de la qumica, Frmy es va preocupar en especial per la formaci dels qumics industrials. En aquest camp, de la qumica industrial, va contribuir als estudis sobre la fabricaci de ferro i acer, cid sulfric, vidre i paper, i en la saponificaci de greixos amb cid sulfric i l's d'cid palmtic en la fabricaci d'espelmes. 

En els ltims anys de la seva vida, va estudiar el problema de l'obtenci d'almina en la seva forma cristallina I, i va aconseguir obtenir rubs idntics als naturals, tant en termes de composici qumica com de propietats fsiques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411521" title="Parc dels Bnquers de Montell i Martinet" nonfiltered="4051" processed="4032" dbindex="159087">
El Parc dels Bnquers de Montell i Martinet s una zona de Montell i Martinet on s'hi construiren una srie de bnquers per construir una lnia fortificada al llarg dels Pirineus, anomenada Lnia Pirineus, des del cap de Creus fins al Pas Basc.

Franco, que temia una possible invasi per la frontera francesa, va dur a terme aquesta obra. A Montell i Martinet, a la carretera de la Seu d'Urgell a Puigcerd, s'hi troben els bnquers que es construiren. La lnia, que consta de gaireb de deu mil bnquers, estigu envoltada durant molt temps pel secret milirtar.

Al Paratge de Cabiscol s'hi troba el centre de visitants, on trobar la informaci per realitzar el circuit que a ms de la visita dels bnquers i nius de metralladores es pot realitzar un circuit exterior.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411522" title="Josep Barba i Suris" nonfiltered="4052" processed="4033" dbindex="159088">
Josep Barba i Suris (Terrassa ?, Valls Occidental, s. XVIII   Poblet?, Conca de Barber, s. XIX) fou Abat de Poblet (1810-1813) i (1822-1823).

Abat durant la Guerra del Francs.
Josep Barba va entrar com a monjo a Poblet l'any 1784 i va menar vida contemplativa fins a la invasi de les tropes napoleniques, que entraren el 1809 a sang i foc al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet per saquejar-lo.

Poc desprs, Barba fou escollit Abat per el 1811 l'exrcit francs confisca el Monestir i obliga a la comunitat de monjos a exiliar-se. El Pare Abat Barba s jutjat i obligat a anar-se'n a les Balears fins al 1813, quan els napolenics comencen a retirar-se del Principat i els frares poden tornar a Poblet.

Un cop installats, Barba renuncia a l'abadiat i el Pare Josep Roca, com a prior, reorganitza la vida monstica. Poc duraria el temps de pau ja que el 1820 el General Riego es revolta i obliga al rei Ferran VII a jurar la Constituci Liberal de 1812. Aix s'inici el Trienni Liberal, una de les poques ms fosques per al Monestir de Poblet.

La Casa d'ex-monjos.
En efecte, el 25 d'octubre de 1820 se sanciona la llei de supressi d'ordes monacals, convents i ordes militars i el monestir resta solament com a Casa d'ex-monjos amb Barba i Suris al capdavant a partir de 1822. Finalment, l'octubre del mateix any, arriba l'ordre de deixar definitivament el monestir i aquest resta abandonat a la seva sort.

A partir d'aquest moment, els anticlericals saquegen el recinte en busca de les riqueses i cremen els altars, el cor, l'orgue i les imatges. Totes les dependncies del monestir foren igualment cremades, com el Palau de l'Abat Copons i la Granja de La Pena. Solament les tombes reials es van respectar.

El 7 d'abril de 1823 arriben les tropes franceses conegudes com Cent mil fills de Sant Llus i es reinstaura l'absolutisme a Espanya. Poc desprs, a l'agost, els monjos reben l'autoritzaci de tornar a un Monestir de Poblet decadent i empobrit. Exhaust i amb l'arribada de nou dels monjos, Barba i Suris renuncia a l'abadiat en favor d'Esteve Torrell, cap de la comunitat en el moment de la supressi dels ordes el 1820.







Referncies.

Entrada de Josep Barba a la Gran Enciclopdia Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411524" title="Volta a La Rioja" nonfiltered="4053" processed="4034" dbindex="159089">
La Volta a La Rioja (Vuelta a La Rioja en castell) s una competici ciclista per etapes que se disputa a La Rioja a finals del mes d'abril.

La primera edici d'aquesta cursa es disput el 1957, sent el vencedor el catal Albert Sant Alenta. Jess Manzaneque i Carlos Echeverra, amb tres victries cadascun, sn els ciclistes amb ms triomfs.

Des del 2005 es troba inscrita a l'UCI Europe Tour com una carrera de categoria 2.1.

Llistat de guanyadors.


 Enllaos externs.
 Web oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411529" title="Rocafera" nonfiltered="4054" processed="4035" dbindex="159091">



Rocafera (Rcafra en occit, Roquefre en francs) s una comuna occitana, situada al departament francs de l'Aude, regi de Llenguadoc-Rossell. Es troba a les faldes de la Muntanya Negra, dins la regi histrica del Cabards, a 117 km de Tolosa, 24 km de Carcassona i Masamet i a 7 km de Las Tors. 

Armes.


Herldica de Rocafera: De sable amb dos pals d'or.

Demografia.



Enlla intern.

Llista de municipis de l'Aude;

 Enllaos externs .

 Rocafera al lloc web de l'Institut gographique national;
 Pgina de l'association Villages perchs en Montagne Noire;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411531" title="Estrets de Tiran" nonfiltered="4055" processed="4036" dbindex="159092">


Els anomenats estrets de Tiran (tamb en singular, estret de Tiran) sn un corredor martim comprs entre la pennsula del Sina, a Egipte, i el cap o pennsula de Shayk Humayd, a l'Arbia Saudita. La seva longitud s d'uns 5 km, i comunica les aiges de la Mar Roja septentrional amb el Golf d'Aqaba (tamb anomenat Golf d'Elat).

El pas pren el nom de la petita illa de Tiran (80 km) que, juntament amb la vena illa de Sanafir (33 km), posseeix una ubicaci estratgica, grcies a la qual es controla l'accs al Golf d'Elat i, amb ell, l'accs als importants ports d'Elat (Israel) i Aqaba (Jordnia). Ambues illes pertanyen a l'Arbia Saudita, per b que l'illa de Tiran est arrendada a Egipte, que hi mant un punt d'observaci controlat per la Fora Multinacional d'Observadors (MFO) i un altre a mans de la Patrulla Costanera d'Egipte.

La posici estratgica de l'indret fou clau en l'anomenada Guerra dels Sis Dies, durant la qual Israel atac Egipte com a conseqncia del bloqueig de l'estret per part de l'exrcit egipci, i de la militaritzaci de l'illa de Tiran en la qual Egipte havia emplaat unitats d'artilleria que impedien el pas de vaixells mercants israelians, tant pels estrets com pel Canal de Suez.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411532" title="Arxiu parroquial" nonfiltered="4056" processed="4037" dbindex="159093">
  




L'arxiu parroquial s l'arxiu eclesistic responsable de la custdia, conservaci i comunicaci de la documentaci generada per una parrquia. La parrquia s la subdivisi de base d'una dicesi, que s'aplica a diverses esglsies: l'Esglsia Catlica Romana, l'Esglsia Anglicana, l'Esglsia Ortodoxa i d'altres. La parrquia designa a la vegada una rea geogrfica precisa, el territori de la parrquia, i el grup de persones que habiten aquest territori i constitueixen la comunitat parroquial.

L'arxiu de la parrquia comprn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, matrimonis, bits i compliment pasqual (quinque libri), els llibres de la cura d'nimes i de l'administraci de bns, actes i documents curials i les visites pastorals. Tamb poden conservar-hi altres llibres referents a la mateixa esglsia (llibres de privilegis, llibres de fbrica, etc.), a institucions parroquials, confraries, rectors i registres notarials (molts arxius parroquials tamb conserven nombrosa documentaci notarial degut a la potestat dels rectors a expedir documentaci oficial en el propi terme parroquial en cas de falta de notari pblic) i altres. 

Podem considerar que els arxius parroquials neixen de forma oficial per decret institucional en les disposicions del Concili de Trent l'any 1562, tot i que la creaci d'arxius en algunes parrquies podia haver-se generat per diverses situacions particulars amb anterioritat a aqquesta data. 
Les disposicions del Concili estipulaven com a ordre el registre de les actes sagramentals dels baptismes, matrimonis i bits i posteriorment tamb de l'administraci del sagrament de la confirmaci. s justament la documentaci generada durant segles per aquesta prctica la que conforma la base del patrimoni documental de la parrquia.

Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesistics, han sofert moltes prdues i trasllats de documentaci. Tot aix ve relacionat segurament per l'escassetat de mitjans amb la que compten moltes parrquies. Per aquest motiu les Assemblees Plenries de l'Episcopat Espanyol, en les seves reunions de 1973 i 1980, han recomanat la concentraci dels arxius parroquials dins els arxius diocesans, seguint les directrius del Reglament d'Arxius Eclesistics.

 Referncies .


 Bibliografia selleccionada .

 ASOCIACIN ESPAOLA DE ARCHIVEROS ECLESISTICOS, Gua de los archivos y bibliotecas de la Iglesia en Espaa. I. Archivos, Len, 1985.
 BAUCELLS, Josep (coord). Guia dels arxius eclesistics de Catalunya, Valncia i Balears, Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona-Secrtariat d'Arxivers Eclesistics de Catalunya, 1978.
 CRUZ MUNDET, Jos Ramn, Manual de archivstica, Madrid  : Fundacin Germn Snchez Riuprez, 1994 (2 ed.: 1996).
 HEVIA BALLINA, Agustn (ed), Parroquia y arciprestazgo en los archivos de la iglesia: Actas del X Congreso de la Asociacin, Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesa en espaa, 1996, 2 vols.
 PLANAS, Miquel. "Els arxius eclesistics", pgs. 283-289, dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 21. 1988. ;
 RIESCO, ngel. Introduccin a la paleografa y la diplomtica general. Pgs. 211-212. Editorial Sntesis. Madrid, 2000;
 ROTA I BOADA, Xavier. L'Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat. Patrimoni documental d'una parrquia montserratina. (Indit), 2002.
 RUBIO MERINO, Pedro, Archivstica eclesistica: nociones bsicas, Sevilla: Guadalquivir, 1999.
 SASTRE SANTOS, Eutemio, El sistema archivstico diocesano: archivos de la curia y archivos parroquiales, Madrid: ANABAD, 1999.
 VIL, Anton. Els arxius parroquials. La seva importncia, ordenaci, classificaci y catalogaci dels seus documents. Manresa: Imprempta y enquadernaci de Sant Josep de Viuda y fill de Torrella, 1912. 25 p.

 Vegeu tamb .

 Arxiu;
 Arxiu histric;
 Arxiu notarial;
 Arxiu eclesistic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411534" title="Albert Sant Alenta" nonfiltered="4058" processed="4038" dbindex="159095">

Albert Sant Alenta (Sabadell, 27 d'abril de 1933) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1954 i 1964. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 5 victries, destacant la primera edici de la Volta a La Rioja, el 1957, i una etapa de la Volta a Catalunya.

Palmars.
1951;
 1r al GP Pascuas ;
1954;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1957;
 1r a la Volta a La Rioja;
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta del Sud-oest;
1961;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1957. 14 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Albert Sant Alenta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411536" title="Arxiu capitular" nonfiltered="4059" processed="4039" dbindex="159096">
  





L'arxiu capitular s l'arxiu eclesistic responsable de la custdia, conservaci i comunicaci de la documentaci generada per l'administraci d'una catedral i les institucions que se'n deriven. Aquest terme s'aplica tamb al lloc de dipsit. 

Dins d'una catedral el captol s la corporaci formada per canonges com a consell del bisbe. T al seu crrec, amb l'auxili dels beneficiats, la celebraci solemne de l'ofici. El captol es reuneix a l'aula capitular o sala capitular.

L'arxiu comprn fonamentalment les resolucions del captol catedralici (actes capitulars i notarials), l'adquisici i l'administraci de bns (obra, culte, almoines, etc), els llibres cerimonials (consulta), i l'administraci de sagraments. El Captol elabora diferents tipologies documentals: les actes, que sn registrades en el Llibre Capitular, i les cartes.

Catalunya compta amb l'Arxiu Capitular de la Santa Esglsia Catedral Baslica de Barcelona, l'Arxiu Capitular de Girona, l'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida, l'Arxiu Capitular de Urgell, l'Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona i l'Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa. A ms existeix el fons capitular de l'Arxiu Episcopal de Vic i el fons capitular de l'Arxiu de la Seu de Manresa.


 Referncies .


 Bibliografia selleccionada .

 ASOCIACIN ESPAOLA DE ARCHIVEROS ECLESISTICOS, Gua de los archivos y bibliotecas de la Iglesia en Espaa. I. Archivos, Len, 1985.
 BAUCELLS, Josep (coord). Guia dels arxius eclesistics de Catalunya, Valncia i Balears, Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona-Secrtariat d'Arxivers Eclesistics de Catalunya, 1978.
 BAUCELLS, Josep i FBREGA, ngel. Catleg de l Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Baslica de Barcelona. 1. ndex general de les sries documentals. Barcelona, 1969. ;
 CEBRI, M. Teresa.   Els arxius eclesistics a la dicesi de Girona , pgs. 64-66, dins Revista de Girona. 1999.
 CRUZ MUNDET, Jos Ramn, Manual de archivstica, Madrid  : Fundacin Germn Snchez Riuprez, 1994 (2 ed.: 1996).
 HEVIA BALLINA, Agustn (dir), Los archivos de la Iglesia en Espaa: exposicin bibliogrfica, Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesia en Espaa, 1990.
 HEVIA BALLINA, Agustn (ed), Beneficiencia y hospitalidad en los archivos de la iglesia: Actas del XI Congreso de la Asociacin , Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesa en Espaa, 1997, 2 vols.
 HEVIA BALLINA, Agustn (ed), Instituciones de enseanza y archivos de la iglesia: Actas del X Congreso de la Asociacin, Madrid: Asociacin de Archiveros de la Iglesa en Espaa, 1998, 2 vols.
 PLANAS, Miquel. "Els arxius eclesistics", pgs. 283-289, dins Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, vol. 21. 1988. ;
 RIESCO, ngel. Introduccin a la paleografa y la diplomtica general. Pgs. 211-212. Editorial Sntesis. Madrid, 2000;
 RUBIO MERINO, Pedro, Archivstica eclesistica: nociones bsicas, Sevilla: Guadalquivir, 1999.
 VIL, Anton. Els arxius parroquials. La seva importncia, ordenaci, classificaci y catalogaci dels seus documents. Manresa: Imprempta y enquadernaci de Sant Josep de Viuda y fill de Torrella, 1912. 25 p.

 Vegeu tamb .

 Arxiu;
 Arxiu histric;
 Arxiu notarial;
 Arxiu eclesistic;
 Arxiu de la Corona d'Arag;

 Enllaos externs .
Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Baslica de Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411537" title="Tatiana Proskouriakoff" nonfiltered="4060" processed="4040" dbindex="159097">

Tatiana Avenirovna Proskouriakoff (Tomsk, Rssia, 23 de gener de 1909    Estats Units d'Amrica, 30 d'agost de 1985) fou epigrafista, arqueloga i etnloga, especialitzada en la civilitzaci maia. Autodidacta en aquestes disciplines, donat que la seva formaci acadmica era en arquitectura, arrib a aquelles comenant com dibuixant. Se la recorda sobre tot per la seva contribuci essencial al coneixement de l'escriptura maia, al demostrar que les inscripcions de Piedras Negras i Yaxchilan relataven successos histrics i vides de personatges reals, i no mitologies ni descripcions calendriques, com es pensava fins llavors. Una altra de les seves aportacions fou un sistema de dataci de monuments basat en la morfologia i estil escultric de les peces. Tamb es reconeguda per la labor dels seus inicis, com dibuixant de jaciments arqueolgics, sent pionera juntament amb Carlos Vierra en el concepte de dibuix de reconstrucci de grans estructures: representaci artstica d'espais arquitectnics dilatats tal como podien haver estat en la seva poca d'explendor.Autora d'articles i llibres sobre la cultura maia clssica.


 Biografia .

 Infantesa (1909-1923) .
Tatiana Proskouriakoff nasqu a la ciutat siberiana de Tomsk, el 23 de gener de 1909. La seva mare, Alia Nekrassova, era doctora en medicina, una de les primeres dones que obtingueren aquesta graduaci a Rssia.El seu pare, Avenir Proskouriakoff, era ingenier qumic. Tenia una germana major, Ksenia.

Tatiana  o Tania, com li agradava de ser esmentada , es va educar en un ambient intellectual exigent, que refor les seves capacitats naturals, particularment la del dibuix. El inters per l'arqueologia va poder formar parte d'aquest ambient, doncs l'avi de Tatiana, professor de cincies naturals, escrigu articles sobre arqueologia siberiana.

El seu pare, degut a problemes cardacs, no fou allistat en l'exrcit rus durante la Primera Guerra Mundial, i es comission en canvi el 1915 per a supervisar la fabricaci d'armament als Estats Units, la qual cosa dugu a la famlia a viatjar a la regi de Filadlfia, a Pennsylvania. A poc de salpar, lArcngel, el vaixell en el qual viatjaven, es vei bloquejat pel gel, i Tatiana emmalalt d'escarlatina i diftria, en tant que la seva germana contreia els mateixos mals, i endems sarrampi; tingueren que ser condudes de retorn a terra, pel gel. En la primavera segent, ja en 1916, la famlia va poder a la fi reunir-se a Pennsylvania. Desprs de la revoluci russa, decidiren quedar-se als Estats Units. La mare de Tatiana torn a exercir la medicina, i el seu pare es va emplear com professor de qumica. Tatiana noms hauria de tornar un cop a la seva terra natal, per a visitar a un altre maiaista rus, important pel dexiframent de l'escriptura maia, Yuri Knorozov.

El 1923 obtingu la nacionalitat dels Estats Units.

 Estudis secundaris i universitaris (1923-1930) .
Feu els seus estudis secundaris a la Lansdowne High School, on alguns companys l'anomenaven duquessa, com a senyal de respecte a la seva excepcional intelligncia. Desprs pass per l'escola d'arquitectura del Pennsylvania State College. Tamb va cursar estudis durant un any a la Universitat de Pennsylvania, per no s cert que es gradus per aquesta instituci, como es va dir algun cop. El 1930 obtingu el Bachelor of Science en Arquitectura, pel Pennsylvania State College, la qual cosa marca el final dels seus estudis reglats. A partir d'aquest moment tot ho aprendria sense aules ni ttols.

 Primers treballs. Contacte casual amb el Museu Universitari de Filadlfia (1930-1936) .
La gran depressi havia redut quasi a zero la indstria de la construcci, por la qual cosa Proskouriakoff pass varis anys cercant treball sense xit. Per a guanyar-se la vida, tingu que treballar en la botiga Wanamaker's, un dels primers grans magatzems comercials dels Estats Units.

El seu primer contacte amb el mn de l'arqueologia fou modest i casual. Aconsegu un treball eventual com a dibuixant de patrons per a petit-point. Alguns dels motius que tenia que dibuixar a petita escala estaven en el Museu Universitari de Filadlfia, en el qual obtingu perms per a exercir la seva labor de copista. Va trabar amistat amb un curador o conservador de museu, per al que feu altres dibuixos gratutament (anys desprs declararia que l'havia fet per a no avorrir-se). L'arqueleg Linton Satterthwaite es va quedar sorprs per la qualitat del treball de Proskouriakoff, i la introdu en el mn de l'arqueologia, com afeccionada entusiasta, per no remunerada.

 Primeres expedicions. Els dibuixos de reconstrucci (1936-1938) .

El 1936, estava prevista una expedici a Piedras Negras. Linton Satterthwaite convid a Proskouriakoff a anar-hi com dibuixant. El Museu podria pagar-li el viatge i la manutenci, per no remunerar el seu treball. Ella accept, i viatj amb el grup d'arquelegs primer a Palenque i desprs a Piedras Negras.

Segons el seu bigraf Ian Graham, quan Proskouriakoff vei per primer cop el Temple del Sol de Palenque, s'adon que havia trobat la seva vocaci.Va seguir treballant gratis pel museu, i particip en una altra expedici a Piedras Negras el 1937. Per arrib un moment en que Satterthwaite estava decidit a acomiadar-la: no podia mantenir per ms temps a una persona en plantilla sense pagar-li un sou, i les dures condicions de depressi econmica no permetien assolir esperances que algun cop hi hagus pressupost per a contractar-la. No obstant, quan l'equip es va reunir a Filadlfia de tornada de l'expedici de 1937, Satterthwaite li deman a Proskouriakoff que realizs un dibuix de reconstrucci de l'anomenada Acrpolis de Piedras Negras, i ella ho feu en les seves estones lliures. Aquests dibuixos de reconstrucci, intents d'imaginar a partir de les runes escenaris complerts tal com poderen ser originalment, foren el segent pas en la carrera de Proskouriakoff, i el que la dug a l'exercici professional de l'arqueologia.

En algn moment entre 1937 i 1938, el ja consagrat maiaista Sylvanus Morley, que havia treballat pel Institut Carnegie per a la Cincia, conegu els dibuixos de reconstrucci de Proskouriakoff que mostraven lAcrpolis de Piedras Negras tal com podia haver estat en els seus anys d'explendor. Morley, notable arqueleg per tamb persona amb habilitats poltiques i comercials, s'adon del valor d'aquests dibuixos per atansar els seus projectes cientfics al gran pblic i als mecenes. Immediatament feu tot el possible per a que Proskouriakoff comencs a participar formalment en els nous projectes maiaistes del Carnegie.

 A Copn i Chichen-Itz, amb l'Institut Carnegie (1938-1943) .
Morley tampoc tenia diners pera pagar a Proskouriakoff, ni autoritat suficient dins l'Institut Carnegie per aconseguir que es contrats a la jove dibuixant. Per s tenia un nom conegut, habilitats de marketing, i experincia sobre la forma d'aconseguir diners. Emps a contractar a Proskouriakoff, organitz dues campanyes de recaudaci de fons anomenades Els amics de Copan i Els amics de Chichen-Itza. Ser membre d'aquests cercles d'amics costava 100 dlars, per a canvi es tenia la satisfacci d'haver contribut a l'arqueologia maia. Morley envi una srie de cartes a persones que podien tenir inters a ser-ho, en les que enfatitzava la importncia que Proskouriakoff forms part dels projectes:

la fotografia s una bona cosa, i absolutament indispensable, per suposat, pel registre cientfic de les troballes. Per per a presentar-les al gran pblic, mostrant com eren realment aquestes antigues ciutats quan estaven habitades, les restauracions de Miss Proskouriakoff sn el millor recurs que conec

Les cartes recaudatries dels amics contenien dues errades sobre Tatiana Proskouriakoff: la presentaven com una jove russa nascuda als Estats Units, mentint sobre el lloc de naixement, i la declaraven titulada de la Universitat de Pennsylvania, quan ho era del Pennsylvania State College, per no de la Universitat.

Amb gran habilitat, Morley aconsegu finalment que Proskouriakoff viatgs a Copn y Chichen-Itz el 1938, a realitzar dibuixos de reconstrucci, financiada per protectors independents, els amics d'ambds jaciments. La Instituci Carnegie no establ cap vinculaci formal amb la dibuixant, per la seva sola presncia a Copan l'associava a Carnegie, i les cartes que Morley havia enviat a potencials mecenes tenien la capalera de Carnegie. El 1943 entr a la fi en plantilla, sent considerada endems topgrafa i excavadora, membre de l'equip d'arqueologia de la Divisi Carnegie d'Investigaci Histrica, i no noms dibuixant i illustradora, la qual cosa era un aven en el seu cam a ser considerada arqueloga. En l'anuari de 1944 del Carnegie ja apareix Proskouriakoff, amb l'anunci que An album of Maya architecture, la collecci dels dibuixos de reconstrucci, est en la imprempta. En realitat, la guerra retard el treball, i el llibre no es public fins 1946

 Dataci de monuments. Interpretaci de glifos (1943-1960) .

A partir de 1943, el treball de Proskouriakoff com epigrafista i arqueloga comen a superar al de l'artista dels dibuixos de reconstrucci. Des de 1938 treballava en un sistema de dataci dels monuments maies, i des de 1943 en la interpretaci dels glifos de Piedras Negras. En 1944 public el seu primer article como investigadora, relatiu a l'escriptura maia: An Inscription on a Jade Probably Carved at Piedras Negras.

El inters per la dataci sorgeix sembla ser d'una discussi amb Morley sobre la data de construcci d'un monument: Morley tenia un sistema de dataci basat en consideracions esttiques, i Proskouriakoff no el considerava adeqat, per la qual cosa cre ella mateixa un nou mtode, basat en la morfologia i l'estil escultric.Es comptava amb unes quantes peces amb dates inscrites, i per tant de dataci inequvoca, i Proskouriakoff realitz un anlisi profon i ordenat d'aquestes peces, que li permet datar per comparaci les que mancaven d'inscripcions, amb un mtode molt millor que els emprats fins llavors,al que se li atribueix un marge d'errada d'entre 20 i 30 anys. Aquests treballs es publicaren el 1950 en l'obra A study of classic Maya sculpture.

La seva contribuci ms important a l'arqueologia maia fou la interpretaci de monuments i glifos de Piedras Negras i Yaxchilan, que contribuiria al procs de desxiframent de l'escriptura maia. El 1943 Proskouriakoff comena a treballar sobre la hiptesi que els trenta-cinc monuments de Piedras Negras estan distributs de forma preconcebuda, i no aleatria. Diversos indicis la duen a imaginar que els edificis es poden classificar en set grups, cadasc dels quals podria representar la vida d'un home, segurament un governant. Sobre aquesta hiptesi, els glifos que es repeteixen en els set grups de monuments comecen a tenir significat: indiquen sucessos de la vida, como naixements, matrimonis, morts, entronitzacions, victries en combat... i tamb els noms d'homes i dones que passen per ells. On fins llavors es veien deus o sacerdots sorgiren de forma lgica pares, mares i fills de set generacions. Tamb indicis que li permeteren a ella i als investigadors posteriors descobrir els sistemes de suscessi dels governants, o els noms de les dinasties.

El 1950 el seu lloc de treball torn a estar en risc, doncs la Instituci Carnegie va concloure els seus treballs maiaistes amb la expedici de Mayapn (1950-1955), i va cessar a tot el personal dedicat a ells, excepte als tres membres ms joves, entre els que es trobava Proskouriakoff, que quedaren en plantilla amb un sou redut. El 1958 desaparegu definitivament el Departament d'Investigaci Histrica del Carnegie. Per aquells temps Proskouriakoff era ja una reputada maiaista, i fou immediatament contractada com curadora d'art maia en el Museu d'Arqueologia i Etnologia de la Universitat de Harvard.

La seva labor en la Universitat de Harvard es centr en l'estudi dels glifos maies, que publicaria el 1960 (Piedras Negras) i 1964 (Yaxchilan). Entre les seves primeres reflexions sobre el problema, de 1943, i la publicaci del seu article el 1960 s'havien produt avenos per altres maiaistes: Yuri Knorozov havia trascendit els jeroglfics, al demostrar que l'escriptura maia incloia tamb elements fontics, i Heinrich Berlin havia descobert que alguns glifos tenien funci de topnims, i de noms de dinasties associades als indrets anomenats. L'aportaci de Proskouriakoff el 1960 va completar la revoluci en el coneixement de l'escriptura maia: demostrava que els glifos narraven la histria de set governants de Piedras Negras, i de les seves famlies i subordinats. De sobte, els maies ingressaren dins la histria escrita.

 Restauraci de les peces del Cenot de Chichen-Itz (1960-1974) .
Durant tres lustres, Proskouriakoff treball en la restauraci d'un miler de peces de jade del Cenote de Chichen-Itz. El 1974 public el seu anlisi, Jades from the Cenote of Sacrifice, Chichen Itza, Yucatan.

Va morir el 1985, amb 76 anys, deixant sense concloure la seva obra Maya History, Histria Maia, que editaria i publicaria el 1993 Rosemary Austin, de la Universitat de Texas.

 Obres .


An Inscription on a Jade Probably Carved at Piedras Negras (1944). en jade, probablement tallada a Piedras Negras. Article publicat a la revista Notes on Middle American Archaeology and Ethnology, 2:142 - 147.
An Album of Maya Architecture (1946). d'arquitectura maia Publicaci 553 de la Carnegie Institution of Washington, publicat a Notes on Middle American Archaeology and Ethnology , 3 143-150. Hi ha una edici de la University of Oklahoma Press, de 1963, i una altra de Dover Publications, de 2003, ISBN 0-486-42484-7;
The Death of a Civilization (1946) mort d'una civilizaci. Article publicat en el Scientific Monthly de desembre de 1946, pp. 82-87.
A Study of Classic Maya Sculpture (1950). de l'escultura clssica maia Publicaci 593 de la Carnegie Institution of Washington. Hi ha una edici de Martino Publishing, ISBN 1-57898-653-2;
Definitions of Maya Art and Culture (1959). d'art i cultura maies Publicat en The Art Quarterly 23:111-124.
Bonampak, Chiapas, Mexico (1955) Publicaci 602 de la Carnegie Institution de Washington. En collaboraci amb Karl Ruppert y J.E.S. Thompson.
Historical Implications of a Pattern of Dates at Piedras Negras, Guatemala (1960). histriques d'un patr de dates a Piedras Negras, Guatemala. Publicat a American Antiquity 25:454-475.
Historical Data in the Inscriptions of Yaxchilan (1964). histriques en les inscripcions de Yaxchilan. Publicat a Estudis de Cultura Maia, en dos parts, la primera de 1960 - 3:149-167 i la segona de 1964-4:177 - 201;
Resea de Edzn, Campeche, Mxico. Settlement Patterns and Monumental Architecture (1969). Ressea de Edzn, Campeche, Mxico (1969). de Edzn, Campeche, Mxic. Patrons d'assentament i arquitectura monumental. Publicat a American Anthropologist 73(4): 917-918.
Resea de Kultura Drevnikh Maya, by R.V. Kinzhalov (1972). Publicat a American Anthropologist 74:36. s una recenssi d'un article de l'antropleg rus Rostislav Kinzhalov.
Jades from the Cenote of Sacrifice, Chichen Itza, Yucatan (1974). del cenote dels sacrificis. Chichen Itz, Yucatn. Publicat en Memoirs Vol. 10 N 1, del Peabody Museum of Archaeology and Ethnology, a Cambridge, Massachusetts.
Olmec Gods and Maya God-Glyphs (1978). olmeques i glifos maies de deus A Codex Wauchope: A Tribute Roll, editat per M. Biardino, B. Edmonson i W. Cremer, pp. 113-117. Human Mosaic Vol. 12. Tulane University New Orleans.
Incidents of Ancient Maya History (1984) de la histria maia antiga. Publicat a Proceedings of the American Philosphical Society 128:164-166. Philadelphia.
Maya History (1993). maia. El seu llibre inconcls, editat per Rosemary Joyce, de la Universitat de Texas, Austin. Hi ha una edici en castell de 1994 (veure bibliografia).

 Notes .


 Bibliografia .

 

 

;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411544" title="Tromb de pistons" nonfiltered="4061" processed="4041" dbindex="159098">
El tromb de pistons s un instrument que, d'acord amb la classificaci de Hornbostel-Sachs s un aerfon que pertany a la famlia de les trompetes cromtiques. El sistema pel qual la llargada total del tub es pot regular s de vlvules de pistons, exactament igual que en la trompeta, i a diferncia del tromb de colissa. De fet, s prcticament igual que una trompeta, per afinat una octava ms greu. s un instrument no transpositor, afinat en do.

El seu mbit s'estn des de si bemoll 0 fins al do 4, tot i que les notes ms greus sn molt difcils i no pot fer les notes entre do 1 i fa sostingut .

El seu s prcticament es troba restringit al mn de la cobla. En general, els instrumentistes que toquen el tromb de colissa, tamb toquen el de pistons.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411546" title="Vlvula de pist" nonfiltered="4062" processed="4042" dbindex="159099">

Una vlvula de pist s un mecanisme utilitzat per a controlar el moviment d'un flud al llarg d'un tub grcies al moviment lineal d'un pist dins d'un cilindre. s utilitzat, entre altres, en la majoria d'instruments de vent metall actuals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411550" title="Broquet" nonfiltered="4063" processed="4043" dbindex="159100">


El broquet en els instruments de vent metall s la part de l'instrument (gaireb sempre separable de la resta del cosa de l'instrument) que es colloca en contacte amb els llavis de l'instrumentista. L'objectiu del broquet s fer de ressonador, i passar la vibraci que els llavis fan dins d'aquesta cavitat cap al tub que constitueix l'interior de l'instrument i d'aquesta manera originar una vibraci de tot l'aire del tub a una freqncia constant i concreta.

La cavitat de  l'extrem del broquet t una forma aproximadament semiesfrica en la majoria d'instruments, o cnica, en el cas de la trompa. Les caracterstiques del broquet varien d'un instrument a un altre. La seva grandria est en relaci amb la grandria i la tessitura de l'instrument al qual correspon: els instruments ms greus tenen els broquets ms grans per produir el mxim possible de ressonncia. D'altra banda, la forma no sols s'ha d'adaptar a les caracterstiques dels llavis de cada intrpret i a la seva forma de vibrar, sin que condiciona molt el timbre, de manera que serveix per optimitzar l'instrument en cada estil que vulgui tocar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411554" title="Iaki Gastn Crespo" nonfiltered="4064" processed="4044" dbindex="159101">

Iaki Gastn Crespo (Bilbao, 25 de maig de 1963) va ser un ciclista basc, que fou professional entre 1984 i 1994, durant els quals aconsegu 40 victries, entre les quals destaquen tres etapes de la Volta a Espanya i la Clssica de Sant Sebasti de 1986. Va destacar, sobretot, en etapes de muntanya, i ajudant els seus caps de fila. 

Palmars.
1984;
 1r a la Volta a La Rioja i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Clssica de los Puertos;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana;
1985;
 1r a la Pujada a Arrate;
 1r a la Clssica de Sabinigo;
 1r a la Clssica d'Ordizia;
1986;
 1r a la Clssica de Sant Sebasti;
 1r a la Pujada a Arrate;
1987;
 1r a la Volta a Astries i vencedor de 4 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa (pujada a Arrate);
1988;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya;
 Vencedor de 2 etapes de la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia;
1989;
 1r a la Volta a Arag;
1990;
 1r a la Setmana Catalana;
 1r al Gran Premi Primavera;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1991;
 1r de la Claasificaci de la muntanya del Giro d'Itlia;
1993;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;

Resultats a la Volta a Espanya.
1985. 21 de la classificaci general;
1986. 12 de la classificaci general;
1987. 12 de la classificaci general;
1988. 35 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1989. 7 de la classificaci general;
1990. 14 de la classificaci general;
1991. 14 de la classificaci general;
1992. Abandona ;
1993. 11 de la classificaci general;
1994. 59 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1985. 38 de la classificaci general;
1986. 75 de la classificaci general;
1987. Abandona (13a etapa);
1988. 112 de la classificaci general;
1989. Abandona (10a etapa);
1991. 61 de la classificaci general;
1992. Abandona (13a etapa);
1993. 78 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1991. 23 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya  ;

Enllaos externs.

 Palmars d'Iaki Gastn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411557" title="Miquel Casas (ciclista)" nonfiltered="4065" processed="4045" dbindex="159102">

Miquel Casas (Reus, 7 d'agost de 1920 - Sitges, 6 de novembre de 2003) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1943 i 1946. La seva victria ms important fou la Volta a Catalunya de 1944

Palmars.
1944;
 1r a la Volta a Catalunya;
 1r al Gran Premi de Sabadell ;
 1r al Gran Premi de la Victria de Manresa ;
 1r a Pamplona;
1945;
 1r a Caldense ;
 1r al Gran Premi de la Victria de Manresa ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1945. 18 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Miquel Casas a sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411559" title="Pere Vilanova" nonfiltered="4066" processed="4046" dbindex="159103">
Pere Vilanova (Barcelona, 1988) s un jove cantautor barcelon que, conjuntament amb molts altres artistes dels pasos catalans, forma part d'una nova generaci de can en catal. Vilanova ha publicat fins a dia d'avui cinc maquetes, dos treballs discogrfics i un recull de poemes.

 Biografia .

Pere Vilanova (Barcelona 1988) va comenar amb un projecte amb banda l'any 2003 i a poc a poc es va anar distanciant del so elctric per presentar-se en solitari i amb una guitarra acstica. En aquesta primera poca va composar i publicar tres maquetes;

 Llum Ambre + To a lost angel (Ploion Editors, 2005);
 When the Shadows left the Heart (Ploion Editors, 2006);
 Inside (Ploion Editors, 2006);

Aquestes maquetes van ser presentades en diverses sales de Barcelona (ZAC Club, Orfe Gracienc, l'Astrolabi o l'Estudi del Mariscal per exemple) i va comenar a rebre un cert reconeixement per part d'algun diari. A finals del 2006 s'embranca en un projecte ms seris amb banda i forma "Mary Hyne" d'on neix la maqueta;

 Orfes (Autoeditada, 2006-07);

Aquest experiment no dura gaire i, decebut pel so poc ntim que ha extret de les seves canons decideix continuar en solitari.

s en aquest context que l'any 2007 guanya el premi a millor cantautor en el concurs de Sant Joan Desp amb les canons "She believes in my eyes" i "La primavera de la Bet", tamb s premiat com a finalista a Viladecans. s llavors quan enregistra la cinquena maqueta acstica;

 Canons a l'Orella (Autoeditada, 2007);

Amb prop de cinquanta canons composades i havent complert els divuit anys comena l'enregistrament del primer disc "seris" que produr un entusiasta Pau Romero (Verdcel) i que portar per nom;

 Titans (Autoeditat, 2008);

Presentat el seu primer disc al Teatre Llantiol de Barcelona, Pere Vilanova decideix enregistrar-ne un segon que tingui un so ms semblant al de les maquetes per amb ms qualitat. A fi de "salvar" algunes de les canons antigues i gravar-ne alguna d'oblidada decideixen, amb Pau Romero, publicar;

 All the heavy days are over (Autoeditat, 2008);

Aquest darrer treball s un recull de poemes musicats pel mateix Pere d'autors com Yeats, Shakespeare, Dickinson, Espriu o Foix.

 Discografia .

 2005: Llum ambre + To a lost angel (Ploion Editors);
 2006: When the shadows left the heart (Ploion Editors);
 2006: Inside (Ploion Editors);
 2006: Orfes (autoedici);
 2007: Canons a l'orella (autoedici);

 2008: Titans (Aixopluc Estudis, treball discogrfic);
 2008: All the heavy days are over (Aixopluc Estudis, treball discogrfic);

 Enllaos externs .

  lloc web oficial;
 Titans el bloc oficial de Pere Vilanova;
  pgina oficial de Pere Vilanova;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411560" title="Rui Manuel Csar Costa" nonfiltered="4067" processed="4047" dbindex="159104">
Rui Manuel Csar Costa (Lisboa, 29 de mar de 1972) ms conegut com Rui Costa, s un ex-futbolista portugus. Actualment s director esportiu del SL Benfica.

Format a les categories inferiors del SL Benfica, va debutar en el AD Fafe en 1989 abans de tornar al Benfica, on va guanyar la Copa de Portugal al 1993 i la Superliga al 1994. Tamb va fixar per el AC Fiorentina d'Itlia, on va guanyar la Copa d'Itlia i la Supercopa italiana, al 1996.

Al 2001 va fitxar per l'AC Milan, on va guanyar la Lliga de Campions, la Copa d'Itlia (2003) i un Scudetto, en 2004.
Al 2006 va tornar al club del seu cor, el Benfica, signant un contracte en blanc i demostrant aix el seu amor pel club que va apostar per ell i on es va formar. Ja un episodi d'aquest gnere s'havia manifestat abans quan en un amists en el qual Rui Costa jugava amb la Fiorentina contra el Benfica a Lisboa, va marcar-li un gol a l'equip local i en comptes de celebrar-lo va fer tot el contrari, es va posar a plorar i a demanar disculpes per marcar-li un gol al Benfica a Lisboa.
Amb la Selecci va guanyar el Mundial Sub-20 de (1989) i el Mundial Sub-20 (1991). A ms va jugar el Mundial de 2002 i les Eurocopes del 2000 i 2004, en aquesta ltima anunciant que es retirava de la Selecci.

Enllaos externs.
sar_Costa Estadstiques i perfil del jugador - footballdatabase.com ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411561" title="Escut d'Aielo de Rugat" nonfiltered="4068" processed="4048" dbindex="159105">


L'escut oficial d'Aielo de Rugat t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una torre d or maonada de sable i aclarida d'atzur, acostada de dues argelagues d argent. Al cap, sobre la torre, una estrella d'argent de vuit puntes. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 6 de febrer de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.461, del 17 de mar de 2003.  

La torre s un element allusiu al castell de Rugat, amb les argelagues com a senyal parlant referent al nom del poble. L'estrella de vuit puntes s l'emblema de la Verge Maria, relatiu a la patrona de la localitat, la Mare de Du de l'Assumpci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411562" title="Copa d'Or de la CONCACAF 2009" nonfiltered="4069" processed="4049" dbindex="159106">
La  Copa d'Or 2009 va ser la desena edici de la Copa d'Or de la CONCACAF, mxim torneig de seleccions organitzat per la CONCACAF.

Aquesta edici, es va jugar als Estats Units del 3 al 26 de juliol de 2009.

Participantes.

Classificats automticament:
 (10. aparici);
 (anfitri, 10. aparici);
 (9. aparici);

Classificats per la Copa del Carib de la CONCACAF 2008:
Campi:  (7. aparici);
Subcampi:  (1. aparici);
3r. Lloc:  (2. aparici);
4t. Lloc:  (6. aparici);

Classificats de la Copa UNCAF 2009:
Campi: ;
Subcampi: ;
3r. Lloc: ;
4t. Lloc: ;
5. Lloc: ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411580" title="Ubayd-Allah (nom)" nonfiltered="4070" processed="4050" dbindex="159107">
Ubayd-Allah s un nom mascul tefor rab (en rab           ,  Ubayd All h) que literalment significa "Petit Servidor de Du". Si b Ubayd-Allah s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Ubayd Allah... normalment per influncia de la pronunciaci dialectal o seguint altres criteris de transliteraci. Com a tefor, tamb el duen molts musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411582" title="Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge" nonfiltered="4071" processed="4051" dbindex="159108">

L'Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge de Pars, a Frana, s un centre privat d'ensenyament superior destinat a la formaci teolgica del clergat ortodox i dels laics, destinat a servir activament l'Esglsia ortodoxa i a representar aquesta ltima en el dileg ecumnic . Creat el 1925, i dirigit a l'origen per Sergej Bulgakov, s el centre d'ensenyament de teologia ortodoxa ms antic d'Europa occidental. Depn de l'Arquebisbat de les Esglsies russes a Europa Occidental, un exarcat del Patriarcat de Constantinoble

Referncies.


 Enllaos externs .
Web ofical del centre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411584" title="Danio albolineatus" nonfiltered="4072" processed="4052" dbindex="159109">

Danio albolineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Birmnia fins a Laos i Indonsia (Sumatra). Tamb s present a les conques dels rius Irrawaddy i Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411585" title="Danio roseus" nonfiltered="4073" processed="4053" dbindex="159110">

Danio roseus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong al seu pas per Tailndia, Laos i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411586" title="Danio choprai" nonfiltered="4074" processed="4054" dbindex="159111">

Danio choprai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Birmnia (riu Irrawaddy).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fang, F., 1997. Danio maetaengensis, a new species of cyprinid fish from northern Thailand. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(1):41-48.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411587" title="Danio nigrofasciatus" nonfiltered="4075" processed="4055" dbindex="159112">

Danio nigrofasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fang, F., 1998. Danio kyathit, a new species of cyprinid species from Myitkyina, northern Myanmar. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(3):273-280. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411588" title="Danio muongthanhensis" nonfiltered="4076" processed="4056" dbindex="159113">

Danio muongthanhensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411589" title="Danio dangila" nonfiltered="4077" processed="4057" dbindex="159114">

Danio dangila  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh, Nepal, Birmnia i Butan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411590" title="Danio margaritatus" nonfiltered="4078" processed="4058" dbindex="159115">

Danio margaritatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411591" title="Cala Trebalger" nonfiltered="4079" processed="4059" dbindex="159116">
La Cala Trebalger s una cala del sud de Menorca, illa declarada per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera.

La Cala Trebalger s una platja verge on desemboca el barranc del mateix nom. s una platja de sorra fina i blanca, voltejada de pins mediterranis. Hi ha un rierol d'aigua dola al costat esquerre.

Des de la Cala Mitjana s'accedeix a la Cala Trebalger per un sender que surt de l'extrem esquerre de la cala. El cam s ample i clar i t una durada d'uns 35 minuts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411592" title="Danio feegradei" nonfiltered="4080" processed="4060" dbindex="159117">

 Danio feegradei s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, F.F., 2001. Phylogeny and species diversity of the South and Southeast Asian cyprinid genus Danio Hamilton (Teleostei, Cyprinidae). Department of Zoology, Stockholm University and Department of Vertebrate Zoology, Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.   ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411593" title="Escut de Montroi" nonfiltered="4081" processed="4061" dbindex="159118">


L'escut oficial de Montroi t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d argent, un castell de gules, maonat i aclarit de sable. Sota el castell, cadenes d or; als costats, dues creus flordelisades de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 7 d'abril de 2006, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 5.251, del 4 de maig de 2006.

S'hi representa l'antic castell de Montroi, del qual noms en resta la torre mestra i alguns trams de muralla. Les creus alludeixen a l'orde de Montesa, al qual va pertnyer el poble des del segle XV. Les cadenes sn el senyal de sant Bartomeu, patr de la localitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411594" title="Danio kyathit" nonfiltered="4082" processed="4062" dbindex="159119">

Danio kyathit  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411595" title="Danio kerri" nonfiltered="4083" processed="4063" dbindex="159120">

Danio kerri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411597" title="Conxa Badia Mutll" nonfiltered="4084" processed="4064" dbindex="159121">

Conxa Badia Mutll (Escultora. Santa Coloma de Gramenet 1927-1982)

Neix a Santa Coloma de Gramanet el 28 de juliol de 1927 en el si d'una famlia en qu es respira l amor per l art. El seu pare, metge de Sta Coloma de Gramenet , pintava a l oli i tocava el violoncel, i la seva mare feia tapissos i pintava aquarel-les i olis, la seva germana Carme tamb pintava.

Als 15 anys s'inicia a la escultura.El 1944 inicia els seus estudis a l escola superior de Belles Arts 

Als 21 anys crea l'obra anomenada   La Verge  de marbre blanc . Va se publicada el 10 de abril 1953 a la Revista San Jordi, el cap de premsa de la revista, Alberto Oliveras, li escriu una carta  ... magnifica obra escultrica , extraordinriament admirada a la redacci... 

El 10 de juny 1954 es casa amb el metge de Sta Coloma de Gramanet el Dr. Joan Gene Roige, amb qui compartir tota la vida i tindr dos fills.

Als anys 70 quan els fills estaven acabant l'escolaritzaci la Sra Badia comena la segona gran etapa de la seva producci artstica. 

Una de les escultures representatives va ser l'anomenada  Sardana en Bronce , que precedia la consulta del Dr. Gene i que ms tard el msic colomenc Joan Pairo li va compondre la Sardana  Testes de Fang   el juliol 1976.


 Obra .
 BRONZE: Parella, Maternitat 2 , Dona Asseguda, San Jordi, Dona que Balla, Dona Descansant ;
 TERRACOTA: Aquelarre, Maternitat 1;
 PEDRA : Tristesa 3;
 AIGUAFORT: Punxant, L estiu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411604" title="Serguei Nikolievitx Bulgkov" nonfiltered="4085" processed="4065" dbindex="159122">

Sergej Nikolajevi  Bulgakov, (en Rus:                           ), (1871, Livny - 12 de juliol, de 1944, Pars) fou un teleg ortodox rus, filsof i economista.

 Biografia .
Bulgakov va neixer en un famlia ortodoxa a la ciutat de Livny, a l'oblast d'Oriol el juny de 1871. Va estudiar al seminari d'Oriol, ms tard a Ielets. El 1894 es graduava de la Facultat de Dret de la Universitat de Moscou, on havia iniciat un estudi d'economia poltica. S'interess pel marxisme i particip en el moviment del marxisme legal. Acab convenut de la impotncia d'aquesta teoria, i sota la influncia de les obres de pensadors religiosos russos (Lle Tolstoi, Fidor Dostoievski, Vladimir Soloiov, etc.), aix com durant les trobades i debats amb el propi Tolstoi, reprengu les seves creences religioses en una evoluci que reflex al llibre Sergej Bulgakov, del Marxisme a l'Idealisme, 1903. 

Tal evoluci, prpia de la intellinetnsia russa de l'poca, el convert en un dels seus principals idelegs. Fou un important contribudor  als llibres Els problemes del liberalisme (1902), Vekhi, Problemes de Religi, Sobre Vladimir Soloviov, Sobre la religi de Lle Tolstoi, La religi de la Societat Filosfica de Soloviov. Va participar en els diaris Nova Via (          ) i Qestions de Vida (             ). Dirig l'editora La via (1911-1917), on s'editaren obres importants de la Teologia Ortodoxa contempornia.

El 1906 fou elegit a la Duma com a socialista cristi independent. Public les destacades monografies Filosofia de l'Economia (                   , 1912) i La llum sense ocs (               ,1917), on ofer el seu primer ensenyament basat en la combinaci de la sofiologia de Vladimir Soloiov i Pavel Florenski, les obres posteriors de Schelling, i les seves prpies idees basades en la intuci sobre la fe ortodoxa.

Fou ordenat al sacerdot el 1918, aconseguint prominncia en cercles d'esglsia. Particip en el concili (sobor) de l'Esglsia Ortodoxa Russa que eleg el Patriarca Tikhon de Moscou. Bulgkov rebutj la Revoluci d'octubre i respongu amb Sobre el Tiberi dels Dus (             , 1918), un llibre similar a les Tres Converses de Vladimir Soloiov.

Durant la Guerra Civil Russa romangu a Crimea, on treball en el camp de la filosofia. Escrigu Filosofia del Nom (               , 1920) i Tragdia de la Filosofia (                  , 1920) on revisava la relaci entre la Filosofia i el Dogmatisme. Concloa que les visi cristiana noms es pot expressar mitjaant la teologia dogmtica, disciplina a la qual foren lleials les seves obres posteriors.

El 30 de desembre de 1922, el govern Bolxevisme olxevic expulsava uns 160 intellectuals prominents en l'anomenat Vaixell dels filsofs, entre els quals Bulgkov, Nikolai Berdyaev i Ivan Ilyin

El maig de 1923 es convertia en professor de Dret Cannic i Teologia a la facultat de dret de l'Institut de Recerca Rus a Praga. El 1925 collabor a fundar l'Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge a Pars, d'on fou cap i professor de Teologia dogmtica fins a la seva mort per cncer de gola el 12 de juliol de 1944. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411637" title="Eric Coates" nonfiltered="4086" processed="4066" dbindex="159123">

Eric  Coates (Hucknall, Nottinghamshire, 27 d'agost de 1886   Chichester West-Sussex, 20 de desembre de 1957) fou un compositor angls de msica lleugera.

Curs els estudis de viol amb celebres professors en la famosa Royal Academy of Music, iniciant la seva vida professional com a violinista en varies orquestres de corda fins assolir el lloc de primer viol en la important Queen s Hall Orquestra.

L'any 1911 comen a composar diverses peces de carcter lleuger que assoliren un bon xit, peces que el mateix Coates interpretava moltes vegades i que s utilitzaren com a bandes sonores d alguns films i com sintonies en la emissora de la B.B.C. de Londres.

Dintre de l'estil lleuger aquest compositor ocup un lloc rellevant. Va ser membre de l Associaci de Msica Lleugera i realitz una copiosa producci de suite, marxes i canons que el feren fams. Citarem per exemple: Joyous Yourth,  suites (1922), The Theree Bears, London Bridge March (1934), Spring Time (1937) i The Three Elizabeth.

Referncies.
Suplement 1957-58, pag. 202 de l enciclopdia Espasa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411739" title="Puntius" nonfiltered="4087" processed="4067" dbindex="159124">















Puntius s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes. 
Morfologia.
La llargria mxima per a un exemplar adult d'aquest gnere s inferior als 25 cm, tot i que, normalment, s de 15, i moltes espcies noms assoleixen els 5.
Alimentaci.
Sn omnvors: mengen petits invertebrats i matria vegetal.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'sia Sud-oriental, l'ndia, Sri Lanka i al riu Congo (frica).
Observacions.
Sn populars com a peixos d'aquari.
Espcies.
Puntius amarus   ;
Puntius ambassis   ;
Puntius amphibius   ;
Puntius anchisporus   ;
Puntius aphya   ;
Puntius arenatus   ;
Puntius arulius   ;
Puntius asoka  ;
Puntius assimilis  ;
Puntius ater   ;
Puntius aurotaeniatus  ;
Puntius bandula  ;
Puntius banksi  ;
Puntius bantolanensis   ;
Puntius baoulan  ;
Puntius bimaculatus   ;
Puntius binotatus   ;
Puntius bramoides   ;
Puntius brevis  ;
Puntius bunau  ;
Puntius burmanicus   ;
Puntius cataractae   ;
Puntius cauverniensis  ;
Puntius chalakkudiensis   ;
Puntius chelynoides   ;
Puntius chola  ;
Puntius clemensi  ;
Puntius compressiformis   ;
Puntius conchonius   ;
Puntius coorgensis  ;
Puntius crescentus   ;
Puntius cumingii   ;
Puntius deccanensis  ;
Puntius denisonii   ;
Puntius didi   ;
Puntius disa   ;
Puntius dorsalis   ;
Puntius dorsimaculatus  ;
Puntius dunckeri   ;
Puntius endecanalis   ;
Puntius erythromycter   ;
Puntius everetti   ;
Puntius exclamatio   ;
Puntius fasciatus   ;
Puntius filamentosus   ;
Puntius flavifuscus   ;
Puntius foerschi   ;
Puntius fraseri   ;
Puntius gelius   ;
Puntius gemellus   ;
Puntius guganio   ;
Puntius hemictenus   ;
Puntius herrei ;
Puntius hexazona  ;
Puntius jacobusboehlkei  ;
Puntius jayarami ;
Puntius jerdoni   ;
Puntius joaquinae ;
Puntius johorensis ;
Puntius kamalika  ;
Puntius kannikattiensis  ;
Puntius katolo ;
Puntius kelumi  ;
Puntius khugae  ;
Puntius kuchingensis  ;
Puntius lanaoensis  ;
Puntius lateristriga  ;
Puntius leiacanthus ;
Puntius lindog  ;
Puntius lineatus   ;
Puntius macrogramma   ;
Puntius mahecola   ;
Puntius manalak    ;
Puntius manguaoensis   ;
Puntius manipurensis   ;
Puntius martenstyni   ;
Puntius masyai  ;
Puntius meingangbii   ;
Puntius melanampyx  ;
Puntius microps  ;
Puntius montanoi ;
Puntius morehensis  ;
Puntius mudumalaiensis  ;
Puntius muvattupuzhaensis  ;
Puntius nangalensis  ;
Puntius nankyweensis  ;
Puntius narayani   ;
Puntius nigrofasciatus    ;
Puntius okae  ;
Puntius oligolepis   ;
Puntius ophicephalus  ;
Puntius ornatus  ;
Puntius orphoides   ;
Puntius pachycheilus  ;
Puntius padamya  ;
Puntius parrah    ;
Puntius partipentazona   ;
Puntius paucimaculatus   ;
Puntius pentazona    ;
Puntius phutunio   ;
Puntius pleurotaenia    ;
Puntius pookodensis   ;
Puntius pugio   ;
Puntius punctatus   ;
Puntius punjabensis   ;
Puntius puntio  ;
Puntius reval   ;
Puntius rhombeus   ;
Puntius rhomboocellatus   ;
Puntius roloffi  ;
Puntius roseipinnis  ;
Puntius sachsii  ;
Puntius sahyadriensis   ;
Puntius sarana  ;
Puntius schanicus  ;
Puntius sealei   ;
Puntius semifasciolatus   ;
Puntius setnai   ;
Puntius shalynius   ;
Puntius sharmai   ;
Puntius singhala  ;
Puntius sirang   ;
Puntius sophore    ;
Puntius sophoroides   ;
Puntius spilopterus   ;
Puntius srilankensis    ;
Puntius stoliczkanus  ;
Puntius takhoaensis   ;
Puntius tambraparniei  ;
Puntius terio   ;
Puntius tetrazona   ;
Puntius thelys   ;
Puntius tiantian   ;
Puntius ticto   ;
Puntius titteya   ;
Puntius tras  ;
Puntius trifasciatus  ;
Puntius tumba  ;
Puntius umalii ;
Puntius vittatus  ;
Puntius waageni  ;
Puntius yuensis ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 World Register of Marine Species ;
 uBio ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411740" title="Creu d'Alcoraz" nonfiltered="4088" processed="4068" dbindex="159125">



La Creu d'Alcoraz (o Armes modernes d'Arag) s el nom amb qu es denomina l'escut herldic format per una creu de gules (roig) en camper d'argent (blanc), amb 4 caps de reis sarrans en els seus quarters. Aquest escut fou creat pel rei Pere III d'Arag "el Gran" a l'entorn de l'any 1280 com a smbol exclusiu de la seva dignitat de Rei d'Arag i apareix per primer cop en la Bolla de plom d'un document del 1281. L'escut fou mantigut pels seus successors com smbol propi i exclusiu del Rei d'Arag, acompanyat des del 1344 per la Creu d'Ansa com a smbol tamb propi i exclusiu del Rei d'Arag. Una llegenda apareguda a mitjans del segle XIV en remutava l'origen a l'any 1096, fent-lo derivar de l'aparici de Sant Jordi en la Batalla d'Alcoraz (1096) on les tropes aragoneses derrotaren les musulmanes i, desprs de la batalla, trobaren 4 caps decapitats de reis sarrans. A partir de la "Llegenda de la Batalla d'Alcoraz", l'escut reb el nom de Creu d'Alcoraz. L'escut es territorialitz entre mitjans del segle XIV i mitjans del segle XV, passant de ser l'escut del Rei d'Arag, a ser considerat com l'escut privatiu del Regne d'Arag. Actualment ocupa el tercer quarter de l'Escut de l'Arag i constitueix l'Escut de Sardenya.

La Llegenda de la Batalla d'Alcoraz (1086).



Una llegenda de la primera meitat segle XIV, apareguda per primera volta en la Primera Crnica General, explica que la Creu d'Alcoraz fou creada l'any 1096 pel rei Alfons I d'Arag "el Bataller" desprs de derrotar els sarrans en la Batalla d'Alcoraz. En el transcurs de la victoriosa batalla havia aparegut Sant Jordi, i grcies a la seva intervenci, les tropes aragoneses havien pogut derrotar les tropes islmiques aconseguint, finalment, conquerir Osca. Desprs de la batalla, les tropes aragoneses trobaren al camp de batalla 4 caps de sarrans decapitats; per tal de recordar aquesta victria, el rei d'Arag decid canviar-se el seu antic escut, la Creu d'Ansa, i en cre un de nou format per la Creu de Sant Jordi amb els 4 caps de sarrans decapitats de la Batalla d'Alcoraz. Per aquesta ra, el nou escut del rei aragons fou conegut a partir d'aleshores amb el nom de Creu d'Alcoraz.

Aquesta llegenda va ser recollida per l'historiador aragons Gualberto Fabricio de Vagad, que la va publicar a "Crnica de Aragn" (1499) amb les segents paraules en castell farcides d'aragonesismes:

fallaron de mas desto, quando fueron a levantar el campo, quatro cabezas de quatro grandes caudillos, que fueron conocidos por tales por algunos adalides que el rey traya consigo, que por ser poco menos que reyes y por acompaar mas sus armas reales de tan illustres seales de vencimiento y de gloria, y en memoria otrosi del beneficio tan maravilloso que todos havian recebido por les haver assi aparecido, y tan armado y tan vencedor el tan sancto y esclarecido martir, y cavallero tan victorioso y noble sant Jorge, por cuyo esfuero y favor grande havian echado los moros del campo, mando el prosperado y nunca venido rey llamar sus officiales d armas para que asentassen en su escudo real quatro cabeas de moros negros sobre campo de plata con la cruz colorada por medio, como venia blasonado sant Jorge, y aquestas fueron de ah adelante las reales armas de Aragon, no que mandasse dexar las otras que el rey don Yigo Arista invento, mas porque nostrasse que siempre la casa de Aragon era favorecida y guardada por celestiales socorros

A partir d'aleshores, convertida la llegenda en Histria, l'historiador Lucio Marineo Sculo la public en llat a "De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V" (1509), donant-la a conixer a nivell internacional. La llegenda-histria fou seguida per tots els grans historiadors aragonesos del Renaixement, com ara Jernimo Zurita a "Anales de la Corona de Aragn" (1562), on introdu la variant que el rei que prengu aquest escut no fou Alfons I d'Arag sin el seu germ Pere I d'Arag; i de la mateixa manera la reprodu Jernimo de Blancas y Toms a "Aragonensium rerum commentarii" (1562). La llegenda-histria tamb es trasllad a Sardenya, on la Creu d'Alcoraz n's l'Escut.

Origen.
Tota l'erudici actual esta d'acord en qu la Creu d'Alcoraz fou creada pel rei Pere III d'Arag "el Gran" a l'entorn del 1280. Aquestes armes, denominades a partir del segle XV Creu d'Alcoraz, apareixen per primer cop en la Butlla de plom de 1281 del rei Pere III d'Arag "el Gran".

Segells de cera i Butlles de plom.

Durant l'Edat Mitjana, un dels elements per certificar l'autenticitat d'un document oficial era el segell. El segell era una matriu, trcul o altre estri, generalment de metall, que portava gravat en relleu el smbol caracterstic i propi d'una persona o instituci. El segell es pressionava sobre cera blana deixant-hi una imprompta, que tamb rebia el nom de segell. En els regnes hispnics medievals s'empr el segell penjant, una imprompta tota feta de cera que, lligada d'un cordills, penjava del document oficial a autentificar. Donada la seva importncia, a les antigues cancelleries reials hi havia un alt funcionari encarregat de custodiar els segells reials. Les evidncies histriques ms antigues que s'han conservat de segells de cera sn les segents, en ordre cronolgic: 1146 amb Alfons VII de Castella, 1150 amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, i 1154 amb San VI de Pamplona.

Parallelament, la Santa Seu emprar butlles (segells) de plom lligades als documents oficials, ra per la qual els documents mateixos acabaren sent coneguts pel nom de butlles. La difusi del sistema de butlles de plom pels territris hispnics fou posterior a la dels segells de cera, adoptant-se a la Corona d'Arag durant el regnat de Pere II d'Arag "el Catlic" (1196-1213), al Regne de Lle durant el regnat d'Alfons IX de Lle (1188-1230), al Regne de Castella en temps d'Alfons VIII de Castella (1158 1214), i a la Corona de Mallorca durant el regnat de Jaume II de Mallorca (1276-1313).ref name="CONDE"
</doc>
<doc id="411743" title="Histria de Lleida" nonfiltered="4089" processed="4069" dbindex="159126">



La historia de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Tur de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i ms tard la catedral (la Seu Vella). El tur era, a ms, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'sser tils amb l'arribada de la revoluci industrial i demogrfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, aix s, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer.

De fet, la seua situaci com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa ms de vint segles, a la conversi del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la pennsula. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el cam entre l'interior (Osca i el nord-oest de la pennsula) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aqu a la pennsula Itlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el perode rom. Era la capital dels ilergets i estava situada a un tur a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispnia el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Csar que va narrar el setge personalment i s un document rellevant de la histria militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Csar, i no van fer desprs honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i desprs municipi. D'un pont rom sobre el Segre encara es conserven els fonaments.


Amb la conquesta dels rabs, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Galcia. s en aquesta poca medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades. 

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castell el 1642 per va caure en mans espanyoles desprs del setge de 1644 i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647 sense xit.

El 1707, durant la Guerra de Successi Espanyola, va sofrir un nou setge que va suposar la seva caiguda en mans borbniques i la destrucci de bona part de les seves edificacions.

El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola les tropes nacionals de Francisco Franco conquerien Lleida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411744" title="Rubin Goldmark" nonfiltered="4090" processed="4070" dbindex="159127">
Rubin Goldmark (Nova York, 1872   Nova York, 7 de mar de 1936) fou un compositor estatunidenc. 

Era nebot del gran compositor hongars Karl Goldmark, i feu els estudis en la seva ciutat nadiua (Nova York) i a Viena, on va tenir, entre d altres mestres, Antonin Dvorak. El 1891 fou auxiliar de piano en el Conservatori de Nova York i de 1895 a 1901 dirig el de Colorado.

La gran anomenada de Rubin era motivada pels esplndids resultats de la seva ensenyana musical. Foren alumnes seus George Gershwin i quasi tota la pleyade de compositors del gnere  seris que en aquell temps comenaren a donar renom a l escola nord-americana. Desenvolup ctedres en moltes escoles de msica en els Estats Units i assol a donar ms de 500 concerts en aquest pas.

Fou el president del fams club novaiorqus Bohmians fins el 1910. desprs de guanyar el premi Paderewsky, de msica de cambra el 1910, deix de produir i es dedic a les tasques didctiques, fundant el Musical Institute.

Entre les seves composicions i figuren Negra Rhapsody; una Missa de Rquiem, el poema simfnic Sams; l obertura Hiawatha; msica di camera, i obres per a piano i melodies vocals.

Referncies.
Tom nm. 26 pag. 497 de l enciclopdia Espasa.
Suplement 1936-39, pag. 438 de l enciclopdia Espasa. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411746" title="Columbia Pictures" nonfiltered="4091" processed="4071" dbindex="159128">
Columbia Pictures Industries, Inc. s una productora nord-americana de pellcules i televisi que forma part de Columbia TriStar Motion Picture Group possessi de Sony Pictures Entertainment, la qual alhora forma part del gegant japons en electrnica Sony.

La predecessora de la Columbia Pictures va ser la CBC Film Surts Corporation fundada en 1919 per Harry Cohn, Jack Cohn, i Joe Brandt. Aquesta companyia, en els seus inicis, afrontava noms produccions de baix pressupost (srie B) i, fins i tot, per a poder mantenir-se, es va veure obligada a arrendar una de les seves naus situades en l'avui clebre Gower Street (lloc on s'inica l'anomenat Passeig de la fama del que recorre el Hollywood Boulevard d'est a oest de Los Angeles).

Els germans Cohn van comprar a Brand la seva part i es van desfer d'ell, reorganizando l'estudi a la seva manera. Harry Cohn, assentat a Califrnia, supervisava la producci de les pellcules; mentre que Jack s'encarregava de la comercialitzaci i la distribuci de les mateixa en Nova York. Harry tenia un gran avantatge pel que fa als seus competidors, a ms de ser productor, era l'amo absolut de l'estudi (juntament amb el seu germ, clar), pel que tenia gran llibertat per a prendre les decisions, sense haver de demanar ni rendir comptes davant ning (no hi havia accionistes ni inversors externs).

El 1924, els Cohn van rebautizar l'estudi com a Columbia Pictures Corporation, com a part d'una campanya per a millorar la imatge de l'estudi.

La Columbia es va anar especialitzant en la producci de westerns, seriales i pellcules d'acci i, poc a poc, amb formi els comptes de l'estudi s'anaven saneando i incrementat; van poder anar afrontat projectes amb pressupostos ms elevats.

El va impulsar definitiu va arribar quan els Cohn van contractar a un jove director Frank Capra. Frank Capra, entre 1927 i 1939 va ser convencent a Harry per a implicar-se en produccions de ms qualitat que implicaven majors necessitats pressupostries. Harry va apostar per Capra i no es va equivocar.

El major xit fins al moment de la Columbia va arribar en 1934 amb Va succeir una nit (It happened one night). La pellcula va guanyar molts premis, entre ells 5 Oscars
Oscar a la millor pellcula.
Oscar al millor director, Frank Capa.
Oscar al millor actor, Clark Gable.
Oscar a la millor actriu, Claudette Colbert.
Oscar al millor gui adaptat, Robert Riskin.
Millor pellcula en els premis NBR (National Board of Review Awards).
Copa Musolini al millor director (el que ara es diu simplement Premi Especial al Director) del Festival Internacional de Cinema de Vencia per a Frank Capra.

Amb Va succeir una nit, la Columbia va passar d'estar considerada com una productora de segona a situar-se entre les grans. A ms, no va ser un xit allat, sin que a aquesta pellcula la van precedir i la van seguir altres pellcules tamb amb solera de Capra com:
Dama per un dia (Lady for a Day de 1933).
Estrictament confindencial (Broadway Bill de 1934).
Horitzons perduts (Lost Horizon de 1937).
Viu com vulguis (You ca't take it with you de 1938).
Cavaller sense espasa (Mr. Smith Goes To Washington de 1939).

Malgrat produir el cinema comproms de Capra, Harry Cohn mai va perdre el seu gust per la comdia lleugera i en 1934 contracte al trio cmic conegut com Els tres chiflados (The three stooges), que havien estat convidats a abandonar la Metro Goldwyn Mayer. En total, entre 1934 i 1958, el trio gravo 180 curtmetratges per a la Columbia (Els integrants del grup no van anar sempre els mateixos, sin que van ser variant).

Aquest mateix any, 1934, Columbia va comenar tamb a produir una srie de dibuixos animats cridada The screem gems. En honor a aquesta srie animada, Columbia va batejar amb aquest nom a una de les cases (decorats) que l'estudi va comenar a utilitzar a la fi dels 40 per a ambientar les seves sries televisives amb personatges de carn i os. Entre elles:
Pap ho sap tot (Father knows best). Emesa per la NBC. El primer captol es va emetre 10 de mar de 1954, desprs, la srie es va emetre amb regularitat entre el 17 d'octubre de 1954 i el 23 de maig de 1960. (203 captols, 6 temporades).
The Donna Reed Show. Emesa per l'ABC entre el 24 de setembre de 1958 i el 19 de mar de 1966. (8 temporades, 275 episodis).
La meva bella geni (I dream of Jeannie). Emesa per la NBC entre el 18 de desembre de 1965 i el 26 de maig de 1970. (5 temporades, 139 episodis). La primera temporada va ser en blanc i negre (30 captols), les altres 4 en color (109 captols).
Bewitched. Emesa per l'ABC entre el 17 de setembre de 1964 i el 25 de mar de 1972. (252 captols, 8 temporades).
Pap ho sap tot (Father knows best). Emesa per la NBC entre el 18 de desembre de 1965 i el 26 de maig de 1970. (5 temporades, 139 episodis). La primera temporada va ser en blanc i negre (30 captols), les altres 4 en color (109 captols).
The Monkees. Emesa per la NBC entre el 12 de septiemre de 1966 i el 14 d'abril de 1969. (2 temporades, 60 episodis. Als quals cal sumar el pilot de 1965 titulat Here menja the Monkees i l'especial de 1997 titulat Hey, Hey It's The Monkees).

Molt desprs, durant els noranta, la casa, tamb, va ser utilitzat com localitzaci per a algunes pellcules de terror per la Columbia i la Sony.

Durant la Segona Guerra Mundial la Columbia aconsegueix la seva maduresa i, puja en popularitat, sobretot, grcies al descobriment i llanament d'un actriu que es faria molt popular entre els soldats Rita Hayworth.

Quan desprs de la guerra, en els cinquanta, els altres estudis van entrar en Crisis, la Columbia va seguir el seu rumb amb pas ferm, continuant atraient al pblic a les sales.

No obstant, quan Harry Cohn mor el 1958, l'estudi mostra la seva flaquesa oferint ttols desiguals i perd part de les seves audincies massives. La crisi es va perllongar durant la dcada dels 60 i l'estudi gaireb fracassa.

Va ser en els 70, quan un canvi en la gerncia, propicio la recuperaci de l'empresa. Va ser fonamental la venda d'i va vendre dels estudis del carrer Gower per a sanear l'estat de les calamitosas finanzas.

Una vegada saneadas els comptes, la Columbia va ser comprada per la Coca-cola i es va collocar al capdavant de l'estudi en Frank Price. Va ser un perode desigual en qu la Columbia va barrejar grans xits de taquilla com Tootsie o Caafantasmes Ghostbusters) amb altres pellcules de resultats desastrosos.

Sota l'adrea de Coca-cua, Columbia va absorbir a la Norman Lear and Jerry Perenchio's Embassy Pictures, quedant-se amb els drets de tots els productes d'xit d'aquesta, ja fossin sries, concursos, etc. Per exemple, La ruleta de la fortuna (Wheel of Fortune).

Per a abaratir costos, Coca-cua va pressionar a Columbia perqu la CBS s'associs amb Time-Life's i HBO, sorgint en 1982 la Tri-Star Pictures. Encara que, en 1998, la Columbia compraria les seves participacions i es quedaria com propietria absoluta de Tri-Star.

A menor escala, es van seguir diversificando els riscos amb noves associacions:
Nelson Entertainment en associaci amb una cadena canadenca i una altra britnica.
Triumph Films en associaci amb Gaumont, l'estudi francs.
Castle Rock Entertainment;

El 1986, es va posar al capdavant de la Columbia el productor britnic David Puttnam. No obstant, Puttnan no va assolir amoldarse a Hollywood i no va aguantar molt en els estudis.

Davant la situaci, els accionista de Coca-cua es van posar nerviosos i, la multinacional, reaccono creant una nova filial independent la Columbia Pictures Entertainment Inc.

A Puttnan ho reemplao Dawn Steel, la primera dona al capdavant d'un estudi. Steel va demostrar que coneixia com era el gust dels espectadors i les seves encertades accions van posar novament a l'estudi en l'ona, assolint nombrosos xits.

Amb l'empresa per bon cam, hi havia opcions de treure-li partit i en 1987, la Columbia va ser venuda a Sony. Sony va posar al capdavant de l'estudi a dos productors: Peter Guber i Jon Peters, qui acabaven de signatura un contracte amb la Warner Bros. Pictures. Per a alliberar-los, Sony va haver de fer-se crrec de l'enorme costo de la rescissi dels seus contractes.

Peters i Guber no van complir amb les expectatives posades en ells i, van convncer a la Sony per a comprar l'estudi en dess i gaireb en runes de Culver City de la Warner, la qual cosa va ser un error i, a ms, van encadenar tot un seguit de fracassos. Anant les coses tan mal, no van poder mantenir-se en el crrec. Primer va dimitir Peters i, poc desprs, ho va seguir Guber.

Pblicament humiliada, Sony s'ha centrat a consolidar la Tri-Star, deixant una mica de costat a la Columbia i a promocionar els ttols llanats per als sistemes de home-cinema, creant per a aix, la divisi Sony Pictures Classics.

A ms per a minimitzar riscos tamb van ser fundats en 2000 els Revolution Studios, en els quals s'associa la divisi de Sony, Sony Pictures, amb Fox Entertainment Group i Starz Encore Group. Des de la seva fundaci, els Revolution Studios estan dirigits per Joe Roth.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411747" title="Lasius neglectus" nonfiltered="4092" processed="4072" dbindex="159129">

Lasius neglectus s una formiga del gnere Lasius generalment invasiva. La formiga s'identific el 1990 desprs d'establir-se a Budapest, Hongria, posteriorment se n'ha descrit la seva presncia a diferents pasos del centre d'Europa i a la regi del Mediterrani. Aparentment, sn similars en aparena a la formiga de jard negra comuna, Lasius niger, per tenen patrons de conducta significativament diferents, especialment en l'estructura social dins de les colnies. 

Lasius neglectus forma supercolnies, un sistema de  nius  interconnectats amb moltes reines, de les quals es creu que algunes colnies arriben als 35.500 individus.  Les reines, en comptes de passar a un niu nou per comenar una colnia nova, s'aparella dins de la mateixa colnia sense realitzar el vol nupcial propi de la majoria de formigues. A diferncia de la majoria d'espcies de formigues, les reines s'aparellen a l'interior de la colnia i no sn capaces de volar. Tot i que els ocupants d'aquestes colnies es relacionen, no demostren agressions territorials. 

Un jard infestat per Lasius neglectus pot contenir entre 10 i 100 vegades ms formigues que les varietats europees natives i, com a tal, ha estat considerada una plaga en diversos pasos europeus  Per ara, l'espcie s'ha ests fins on Jena a Alemanya, Gant a Blgica i Varsvia a Polnia i s'han detectat diverses ciutats amb presncia als Pasos Catalans. 

Lasius neglectus s depredada per a uns quants animals i insectes, especficament Clytra laeviuscula i alguns ocells de la famlia dels Pcids. 

Bibliografia.
 Biologia, Ecologia i efectes de la formiga invasora (Hymenoptera, Formicidae) en comunitats d'artropodes. Tesi doctoral de la sra. Snia Rey i Planellas. Universitat Autnoma de Barcelona.  2007  ;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411749" title="Richard Donner" nonfiltered="4093" processed="4073" dbindex="159130">


Richard Donner (nascut com a Richard Donald Schwartzberg el 24 d'abril de 1930) s un director de cinema nord-americ, aix tamb com a productor cinematogrfic.
Va produir el recordat film La Profecia (The Omen)

 Filmografia .
 X-15 (1961);
 Sal i Pebre (1968);
 Twinky (1969);
 La profeca (1976);
  (1978);
 Superman II (1980) (s Richard Lester qui apareix en els crdits);
 Inside Moves (1980);
 La seva joguina preferida (1982);
 Els Goonies (1985);
 Lady Falc (1985);
 Arma Letal (1987);
 Els fantasmes ataquen al cap (1988);
 Arma Letal 2 (1989);
 La fora de la illusi (1992);
 Arma Letal 3 (1992);
 Maverick (1994);
 Assassins (1995);
 Conspiraci (1997);
 Lethal Weapon 4 (1998);
 Timeline (2003);
 16 Carrers (2006);
 Sam i George (2010);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411755" title="Music Corporation of America" nonfiltered="4094" processed="4074" dbindex="159131">
Music Corporation of America s una empresa nord-americana de comunicaci que engloba msica i televisi. Actualment aquesta renombrada com Universal Music Group.

 Histria .
Jules Stein va fundar en 1924 la Music Corporation of America (MCA) en Xicago, Illinois. Stein va caminar a cavall entre msic i agent musical mentre acabava els seus estudis de medicina en la universitat.

MCA va obrir una oficina en Los Angeles, Califrnia, el 1937 i es va fer amb l'agncia de Nova York Hayward-Deverich en 1945, el que li va valer el ttol de la primera agncia de talents en els Estats Units. En aquells temps MCA tenia actors com Ronald Reagan i Jane Wyman.

En 1946, l'empresa canvia de president. Stein deixa el seu lloc a Lew Wasserman. Tres anys ms tard, MCA inicia la seva aventura televisiva creant MCA TV. En 1954 els beneficis de MCA TV eren molt ms importants que els de l'agncia de caa-talents. El 1958, MCA TV va comprar els drets de transmissi de totes les pellcules de Paramount Studios produdes abans de 1948. MCA signa programes tan reeixits de la televisi nord-americana com Alfred Hitchcock Presenta i Deixa-li-ho a Beaver en els anys 50 Coach i Law & Order  en els 90.

Cap al 1962, MCA es veu embolicada en un plet, ja que van arribar queixes en les quals es denunciava que MCA noms contractava talents de la seva prpia empresa. El Departament de Justcia dels Estats Units va ordenar a MCA triar: o l'agncia de talents o la productora. MCA ligi la productora. Dos anys ms tard MCA obre les portes dels seus estudis als turistes, la qual cosa significa un important xit i una veritable innovaci a l'hora d'explotar les installacions als turistes.

En els anys 70 i 80, MCA va produir pellcules d'enorme xit en taquilla com Taur o ET L'extraterrestre. En 1990 la companyia crea el parc temtic d'Orlando, Florida. Musicalment, MCA va adquirir ABC Records i les seves filials, Paramount Records, Impulse Records, Dot Records and Dunhill Records. A mitjan els 80 va comprar Motown Records i en 1990, Geffen Records.

Matsushita Corporation of Japan va adquirir MCA el 1991. Per el 1995, allegant diferncies culturals, Matsushita va vendre el 80% de MCA a Seagram.
El 1996 MCA va ser renombrada Universal Studios, per a anar a totes les corporacions i crear un senyal d'identitat global entre elles.

 Enllaos externs .
Universal Music - Lloc Web Oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411765" title="Commodore 116" nonfiltered="4095" processed="4075" dbindex="159132">


El C116 va ser un ordinador domstic fabricat per la Commodore International. Un dels models de la srie Commodore 264, va ser pensat com un ordinador per a principiants i venut exclusivament a l'Europa (particularment a l'Alemanya). Com tots els altres microordinadors de la srie 264, no va obtenir gran xit comercial.

El C116 va ser llanat el 1984. Tcnicament, era idntic al C16, per tenia un gabinet ms petit i teclat xiclet. Possea solament 16 KiB de RAM, dels quals 12 KiB disponibles per al BASIC (2 KiB en mode grfic). No possea port d'expansi.

Especificacions tcniques.


Referncies.


Vegeu tamb.
 Commodore 16;
 Commodore Plus/4;

Enllaos externs.
 Commodore 116 ;
 Under the Hood of the Commodore 116 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411804" title="Omar Rubn Rada Silva" nonfiltered="4096" processed="4076" dbindex="159133">


Omar Rubn Rada Silva (Montevideo, 16 de juliol de 1943), ms conegut com Rubn Rada, s un cantant, compositor i percussionista afrouruguai.

Els seus primers passos en la msica van ser als dotze anys com integrant de la comparsa d'afrouruguaians i "lubolos" "Morenada". El seu primer pseudnim va ser "Zapatito", ja que en aquesta edat ja calava sabates talla europea 43. Als 17 va debutar a la banda Los Hot Blowers, amb el pseudnim de "Richie Silver".

 Obra .

 Long Plays .
Circa 1968 (amb El Kinto. 1968);
Las Manzanas (Sondor 33104. 1969);
Musicacin 4 (amb El Kinto. 1970);
Ttem (amb Totem. 1971);
Descarga (amb Totem. 1972);
Rada (1972);
Camerata Punta del Este (1974);
S.O.S (1974);
Radeces (Ayu / Tacuab a/e4. 1975);
Magic time (amb Opa. 1977);
La Banda (1980);
La Rada (1981);
En familia (1982);
La cosa se pone negra (1983);
Adar Nebur (Orfeo SCO 90746. 1984);
La Yapla Mata (Orfeo SCO 90800. 1985);
Siete vidas (1987);
Botija de mi pas (al costat d'Eduardo Mateo. Sondor 44439. 1987);
Opa en vivo (amb Opa. 1988);
Pa l los Uruguayos (1989);
Las aventuras de Nebbia/Rada (amb Litto Nebbia. 1990);
Las aventuras de R. Rada y H. Fattoruso (amb Hugo Fattoruso. 1991);
Terapia de murga (1991);
Fsico de rock (1991);
Concierto por la vida (1992);
Rada factory  (1994);
Botijas Band con Rubn Rada (1996);
Montevideo (1996);
Miscelnea negra (Ayu / Tacuab ae166cd. 1997);
Rada en colores (1998);
Black (1998);
Tengo un candombe para Gardel (comp.) (1999);
Rada para nios (1999);
Montevideo dos (1999);
Quin va a cantar (2000);
Sueos de nio (2001);
Lo mejor de Rada para nios (2002);
Alegre caballero (2002);
Rubenr (2003);
Candombe Jazz Tour (2004);
Rada para nios en vivo (2005);
Rakat (2006);
Richie Silver (2006);
Varsovia (amb Javier Malosetti. 2007);
Bailongo (2008);

 Simples .
Aquel payaso / Las manzanas (CBS 6004);
Ella no me acept pero la orquesta me contrat / No te cases nena (Sondor 50113, 1970);
Todos hablan por la maana / Qu me importa (Sondor 50122, 1970);
El regalito / El mundo est loco loco (al costat de Roberto Barry. Sello Errebe 511. 1987);

 Recopilacions .
Lo mejor de Rada (Sondor 84542. 1988);
Lo mejor de Rada vol. I (1993);
Lo mejor de Rada vol. II (1997);
Radeces (Ayu / Tacuab ae4cd);
Radeces (Ayu / Tacuab pd 2017. 1999);

 Vdeos .
Mi Pas;
Cha cha muchacha;
Lovely Jhon;
Loco de amor;
Alegre caballero;
Muriendo de Plena;
Ay Amor;
Yo quiero;

 Enllaos externs .

 Reportatge i discografia;
 Pgina web oficial de Richie Silver;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411819" title="Pere Bonnin Aguil" nonfiltered="4097" processed="4077" dbindex="159134">

Pere Bonnin Aguil (Sa Pobla, 4 de gener de 1944) s un periodista, escriptor i traductor mallorqu.

Es llicenci en filosofia i lletres a Barcelona. Continu amb estudis de periodisme a la mateixa universitat de Barcelona.

Treball per diferents medis de comunicaci:
 El Correo Cataln (1966-68) com a reporter.
 Gran Enciclopedia Catalana (1968-71) com a redactor.
 Diario del Mundo i Seminari Mundo (1972-78) com a redactor.  Fou periodista convidat en 1976 per el Govern dels Estats Units d'Amrica als actes organitzats per els actes organitzats per celebrar el bicentenari de la fundaci dels Estats Units.
Agncia Efe a Viena, Bonn, i a l'ONU (1978-1984) com a director.

El 1984 es fa escriptor i periodista independent.  

Llibres.
"As hablan los nazis" (1973);
"Los pobres jueces de la democracia" (1985);
"Cmo hacer un beb sin esfuerzo" (1986);
"L'ou com balla" (1989);
"Ramon Margalef, ecleg" (1994);
"Flix Serratosa, qumic" (1995);
"Los ltimos das de Hitler" (1995);
"Los ltimos das de Hitler" (1995).
"Jordi Sabater, etleg" (1996);
"Manuel Cardona i Castro, fisic" (1998).
"Sangre juda" (1998).
"Eva Braun-Hitler" (1999).

Com a traductor ha treballat en traduir de l'alemany i de l'angls obres com Die Balearen de l'Arxiduc Lluis Salvador d'Austria.

Collabora amb el diari Ultima Hora, aix com revistes tant espanyoles com a estrangeres.

Distincions.
Membre de la Junta Directiva de l'Associaci de Premsa Estrangera a Viena en 1982.
Premi Siurell de Plata del diari Ultima Hora en 1997.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411884" title="Thophile Jules Pelouze" nonfiltered="4099" processed="4078" dbindex="159136">


 Thophile Jules Pelouze, nascut a Valognes el 26 de febrer de 1807 i traspassat a Bellevue el 31 de maig de 1867, va ser un qumic francs.

Biografia.
El seu pare, Edmond Pelouze, desprs d'haver dirigit diversos establiments industrials i lligat a la manufactura de Saint-Gobain, dirigia una fbrica de porcellana fundada a Valognes i va ser l'autor de diverses obres techniques.

Thophile va anar a treballar en una farmcia a La Fre per a fer-hi el seu aprenentatge, per en va treure|sortir ms tard, seguint els consells de Louis Nicolas Vauquelin amic del seu pare. Vauquelin no estava satisfet amb els coneixements farmacutics que havia adquirit i el va recomanar a A. Chevallier amb el qual es dedic amb passi l'estudi, ja que la farmcia prctica havia estat un entretaniment.

s a l'oficina de la plaa Pont-Saint-Michel de Chevallier que Pelouze va conixer a Lassaigne, que, havent reconegut la seva aptitud, el va presentar a Louis Joseph Gay-Lussac que el va collocar com a ajudant al laboratori de Wilson, on es va quedar dos anys. El seu carcter, el seu amor pel treball i la seva capacitat van fer que Gay-Lussac el tracts ms com un amic que com un alumne.

Desprs d'haver continuat dos anys al laboratori de Wilson, dirigit per Gay-Lussac i Lassaigne, Pelouze se'n va anar i va tornant als seus primers estudis. Es va presentar, el 1829, al concurs dels hospitals de Pars per a l'internat en farmcia, va ser rebut i va fer una part del seu internat a la Salptrire.

Pelouze, encara que tenia deures que complir com a intern, es lliurava a l'estudi prctic de la qumica; per la seva salut el va forar a presentar la seva dimissi d'intern. Es va limitar llavors a seguir els treballs del laboratori de Gay-Lussac on va fer nombroses experincies sobre anlisis d'or i de plata, sobre l'alcalimtria, etc.

El 1830, Pelouze va ser anomenat professor de qumica municipal a Lille. All, com ho hagus fet en un altre lloc, no va interrompre de treballar, i es va ocupar particularment d'investigacions sobre el sucre de la remolatxa, la seva producci i la seva puresa. Pelouze no hi qued  molt a Lille. De tornada a Pars, va ser nomenat ajudant de qumica a l'Escola Politcnica i on va succeir llavors a Gay-Lussac com a professor. Com a ajudant a l'Escola Politcnica, va travar amistat amb Jean-Baptiste Dumas i Alfred Nobel va ser el seu estudiant durant un any.

Va ensenyar llavors al Collegi de Frana i va collaborar amb importants qumics europeus com el suec Jns Jacob Berzelius i l'alemany Justus von Liebig.

El 1837, Pelouze va ser anomenat membre de l'Institut, en substituci de Deyeux. En aquesta poca, suplia el bar Louis Jacques Thnard al Collegi de Frana, on va ocupar la ctedra de qumica mineral de 1845 a 1850, i reemplaava momentniament Dumas a l'Escola politcnica.

 Designat el 1833, de resultes d'un concurs, assajador a la Moneda, es va fer verificador de les proves i, el 1848, president de la comissi de les monedes. Va publicar, amb el seu ajudant Edmond Frmy, el Tractat de qumica general (1854-1857) abreviat en el curs de qumica general (1848-1849).

El 1837, Pelouze va ser escollit membre l'Acadmia de les cincies i va ser rebut a l'Acadmia de Rouen el 26 de juny de 1840. Pelouze fou nomenat Comendant de la Legi d'honor, de l'ordre del Crist de Portugal; va pertnyer a un gran nombre d'Acadmies i de Societats cientfiques franceses i estrangeres.

Obra.
Seria difcil enumerar tots els treballs de Pelouze, que s immens, tals sn els seus treballs sobre l'cid nitrosulfuric i els nitrosulfats, sobre la glicerina, sobre la fabricaci del plat, sobre els productes de la descomposici del cianogen a l'aigua, sobre la deshidrataci dels citrats i sobre la constituci de l'cid ctric, sobre la combinaci del cianogen i del ferro, sobre els greixos, sobre la descomposici de les substncies orgnics per la baritina (amb Millon), sobre olis essencials, sobre la urea, l'allantona, sobre els sucres de la remolatxa i del blat de moro, sobre l'cid hiperchlors, sobre l'cid butric, sobre l'cid lctic, sobre un nou mtode de dosificaci del coure, etc. Va descobrir els nitrils, que sn caracteritzats per una funci ciano : -CN. Va desenvolupar el paper nitrat com a explosiu, un precursor de la nitroglicerina. Va determinar amb molta precisi el pes atmic de diversos elements.

Obres.
 Trait mthodique de la fabrication du coke et du charbon de tourbe, Paris, Librairie de Maison, 1842;
 Cours de chimie gnrale, Paris, Masson, 1848;
 Trait de chimie, gnrale, analytique, Paris, Librairie Victor Masson, 1860;
 Recherches sur les eaux minrales des Pyrnes, Paris, Baillire, 1848;
 Mmoire sur les produits de la distillation des acides malique, tartrique et paratartrique, suivi de considrations gnrales sur les acides pyrogns, page 287 des Annales de chimie et Physique - tome 56, sous la direction de MM. Gay Lussac et Arago, 1834 ; r-dit  Paris, Saintin, 1836;
 Recherches exprimentales sur la vgtation. Rle des nitrates dans l conomie des plantes. Procds nouveaux pour doser l azote des nitrates, en prsence de matires organiques, Paris, Mallet-Bachelier, 1856;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411930" title="Cap de faune de Miquel ngel" nonfiltered="4100" processed="4079" dbindex="159137">
El Cap de Faune s una escultura desapareguda de Miquel ngel, es creu copiada d'una altra antiga i executada durant el seu aprenentatge al Palau Mdici de Lloren el Magnfic a Florncia entre 1489 i 1492. 

A la casa Buonarroti, es troba des del 1989, una escultura de Cesare Zocchi que es troba sense datar, per es creu que la va realitzar a la fi del segle XIX, a la que representa Miquel ngel quasi petit esculpint el cap de Faune. Cesare Zocchi va utilitzar per al model del cap del Faune, una escultura que es guardava als Uffizi i que es pensava, podria ser la de Buonarroti, aquest cap va desaparixer durant la Segona Guerra Mundial en un trasllat realitzat per les tropes alemanyes.

Referncies.

Casa Buonarroti. Escultura de Cesare Zocchi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="411978" title="Gregorio Blasco" nonfiltered="4101" processed="4080" dbindex="159138">
Gregorio Blasco Snchez (1909-1983) fou un porter de futbol basc nascut a la poblaci biscana de Mundaka el 10 de juny de 1909. Es recordat per ser el porter del gran Athletic Club de Bilbao que va dominar el futbol espanyol a la dcada dels 1930. A causa de la Guerra Civil Espanyola s'exili a Mxic on va acabar la seva carrera futbolstica i on visqu fins a la seva mort a Ciutat de Mxic el 31 de gener de 1983.

 Biografia .

 Carrera a Espanya .

L'arribada de Blasco a la porteria fou casual. Quan era nen jugava de jugador de camp fins que una lesi als 12 anys el for a provar sort a la porteria. Jug a les categores inferiors del Chvarri de Sestao i del poderos Arenas de Getxo, equips de la seva Biscaia natal, per els seus primers passos com futbolista snior els don al Campionat Regional de Biscaia amb l'Acero de Olabeaga. Desprs d'una gran actuaci enfront el poders Athletic Club la temporada 1927/28, Blasco fou incorporat a la plantilla blanc-i-roja al finalitzar aquella campanya.

La temporada 1928/29 comen sent porter suplent de l'Athletic Club, per rpidament es feu amb la titularitat, debutant a Primera Divisi el 10 de febrer de 1929 en el partit Real Sociedad 1-1 Athletic Club, corresponent a la primera jornada de la primera Lliga, amb el que Blasco tingu l'honor de ser el primer porter de l'Athletic Club a la Lliga. 

A la porteria del Athletic Club, Blasco guany 4 Lligues i 4 Copes del Rei. A ms a ms, Blasco aconsegu alar-se amb el Trofeu Zamora com a porter menys golejat les temporades 1929/30, 1933/34 i 1935/36. En total jug 113 partits a Primera Divisi, essent els partits oficials amb l'Athletic Club 203 entre Lliga, Copa i Competicions regionals.

 Carrera en Amrica .

La triomfal carrera de Blasco al futbol espanyol es veie troncada amb l'escalt de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, aix que l'any 1937, Gregorio Blasco s'enrol a la Selecci de futbol del Pas Basc, combinat nacional creat pel Govern Basc amb la finalitat de recaudar fons a Europa pels refugiats bascos i realitzar una labor propagandstica a favor del Govern Basc i la Repblica. Desprs de la caiguda de Bilbao en mans franquistes, la Selecci Basca marx a Amrica. 

L'equip recal a Mxic, on jug la Liga Mayor 1938-39, sota la denominaci de Club Deportivo Euzkadi , aconseguint el subcampionat per radera del Asturias FC. Posteriorment, al finalitzar la Guerra, es disolv la Selecci Basca i Blasco opt per quedar-se exiliat a Mxic, jugant la temporada 1939/40 amb el Real Club Espaa, guanyant la Lliga Amateur del Districte Federal.

L'any 1940 decid provar sort a Argentina on fitx pel River Plate, on no tingu excessiva sort, retornant a Mxic abans de finalitzar l'any, reengantxant-se al Real Club Espaa, amb el que ja jugaria fins l'any 1946, obtinguent de nou una Lliga Amateur del Districte Federal, una Copa Mxico, una Lliga mexicana de futbol i dos Campen de Campeones. 

El 1946 fitx pel CF Atlante, en el que tan sols disput una temporada, doncs una inoportuna lesi en un dit de la m el fora a la seva retirada amb 38 anys, no obstant, aquell any obtingu una nova Lliga mexicana de futbol. Posteriorment, tamb fou entrenador de CF Atlante, guanyant una Copa Mxico i un Campen de Campeones l'any 1952.

 Selecci Nacional .

Blasco fou integrant de la primera Selecci de futbol del Pas Basc creada pel Govern Basc durant la Guerra Civil. Amb la Selecci de futbol d'Espanya disput cinc partits, debutant el 30 de novembre de 1930 en el partit Portugal 0 - 1 Espanya. La seva coincidncia amb el gran Ricard Zamora a la dcada de 1930 i el seu posterior exili el privaren de ben segur d'un major nmero d'internacionalitats.

 Clubs .

  Acero de Olabeaga: 1927-1928;
  Athletic Club de Bilbao: 1928-1936;
  Club Deportivo Euzkadi: 1938-1939;
  Real Club Espaa: 1939-1940;
  Club Atltico River Plate: 1940;
  Real Club Espaa: 1941-1946;
  Club de Ftbol Atlante: 1946-1947;

 Ttols .

 Distincions individuals .

 3 Trofeus Zamora: 1929/30, 1933/34 i 1935/36 (Athletic Club);

 Campionats nacionals .

 4 Lligues espanyoles: 1929/30, 1930/31, 1933/34 i 1935/36 (Athletic Club);
 4 Copes del Rei: 1930, 1931, 1933 i 1934 (Athletic Club);
 2 Lligues Amateurs del Districte Federal: 1939/40 i 1941/42 (Club Espaa);
 2 Lligues mexicanes: 1944/45 (Club Espaa) i 1946/47 (CF Atlante);
 1 Copa Mxico: 1944(Club Espaa);
 2 Campen de Campeones: 1944 i 1945(Club Espaa);

 Com entrenador .

 1 Copa Mxico: 1952 (CF Atlante);
 1 Campen de Campeones: 1952 (CF Atlante);

 Enllaos externs .

 Blasco a www.lfp.es;
 Fitxa de Blasco com a jugador de la Selecci espanyola;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412020" title="Efectes especials" nonfiltered="4102" processed="4081" dbindex="159139">
Els efectes especials (en angls - special effects o simplement com a SFX , SPFX o FX) s'utilitzen en la indstria del cinema o en televisi per a aconseguir escenes que no es poden realitzar per mitjans normals, com per exemple un viatge a l'espai.
La tcnica per a la creaci d'efectes digitals es denomina postproducci

Tamb s'utilitzen quan la generaci de l'efecte per mitjans normals s massa cara o perillosa, com explosions etc. Aix mateix, tamb s'utilitzen per a millorar elements en pellcules que ja s'han realitzat, per mitj de la inclusi, extracci i millora d'objectes dintre d'una escena.

 Tcniques .
Existeixen moltes tcniques d'efectes especials, que van des d'efectes tradicionals en sales de teatre, passant per tcniques clssiques de filmaci inventades a principis del segle XX, tals com fotografia d'imatges aries, fins a les tcniques grfiques d'ordinadors moderns.

Sovint s'utilitzen diferents tcniques en conjunt en una escena o pren per a aconseguir l'efecte desitjat.

Amb freqncia els efectes especials sn "invisibles", s a dir, l'audincia no s'adona que es tracten d'efectes especials. Un exemple d'aix sn els escenaris de pellcules histriques on l'arquitectura i voltants sn recreats per mitj d'efectes especials.

 Tipus d'efectes especials .

Els efectes especials es divideixen tradicionalment en tres tipus. En primer lloc els efectes ptics, cridats tamb efectes visuals o fotogrfics, que consisteixen en la manipulaci d'una imatge fotografiada.

El segon tipus sn els efectes mecnics (denominats tamb efectes prctics o fsics), que es realitzen durant el rodatge en viu de la pellcula. Aquests inclouen ninots mecnics, escenografia, pirotcnia, pluja artificial i etc.

El tercer lloc ho componen els efectes de so.

 Digitals o visuals .

De l'angls Visual effects o VFX, els efectes visuals o digitals sn la manipulaci d'imatges o fotogrames de pellcula, vdeos de manera i format digital. Per efectes visuals, s'entn normalment la integraci de material rodat amb imatges generades per ordinador o altres elements (com efectes pirotcnics o maquetes) per a crear ambients o escenaris que semblen realistes, per serien massa perillosos, costosos o simplement impossible de rodar.

Sn ms i ms comuns en pellcules d'alt pressupost i ja sn accessibles per a pellcules amb
un pressupost menor grcies a programari d'animaci i composici d'imatges relativament econmic, a l'abaratiment del maquinari especialment les targetes grfiques 3D (NVIDIA i ATI).

CGI: (Computer Generated Image): totes aquelles imatges que es creen per ordinador, imatges reals retocades per ordinador, composici o procs d'integraci de tot.

 Pantalla blava(Croma key): consisteix a rodar un element o personatge amb fons blau o verd. Posteriorment se substitueix el color solgut (verd o blau) per una imatge. En temps real aquesta tcnica es realitza mitjanant Maquinari especialitzat, per exemple els mapes del temps.
 Creaci de carcters per ordinador, personatges virtuals: consta de diverses fases. Disseny dels personatges, mitjanant tcniques tradicionals de dibuix (esbs). Creaci de model, desenvolupament en 3D dels volums. Creaci de materials, s a dir el comportament de la llum pel que fa a l'objecte. Creaci de setup, estructura interna que facilita l'animaci. Animaci i render.
 Morph: consistent en la metamorfosis d'un element a un altre, mitjanant la selecci de punts comuns o origen i destinaci.
 Maquetes: Sistema Zoptic: consisteix en un projector i en una cmera, per la peculiaritat resideix que el zoom de la cmera est sincronitzat amb el del projector. D'aquesta forma, quan el zoom de la cmera s'apropa, el del projector tamb s'apropa i viceversa (donant la sensaci de moviment). Maquetes en miniatura, animatronics.
 Maqueta Penjant: Es denomina aix a una miniatura que s'interposa entre la cmera i el fons veritable, el que permet tenir un fons (valgui la redundncia) de tres dimensions, efecte no aconseguit per la pintura Matte, aquest tipus de recursos va ser molt usat entre els anys 30 i 60.
 Matte painting i foto fixa: dibuixos digitals o tradicionals o fotos que serveixen com plaques de fons per a elements en croma o rotoscopiats.
 Efectes de rodatge: rodar actors o maquetes en croma blava o verda.
 Animaci digital: #modelar, illuminar, texturar, animar i rendejar personatges, partcules, fons, escenaris, etc. en 3D generades per ordinador.
 Transparncies: consisteixen a rodar a uns actors en estudi, per creant la impressi de que no es troben en ell. Sembla que estan conduint un cotxe, enmig de la platja o en el carrer.

 Efectes mecnics .

Els efectes mecnics (denominats tamb efectes prctics o fsics), que es realitzen durant el rodatge en viu de la pellcula. Aquests inclouen ninots mecnics, escenografia i pirotcnia.

 Efectes de sons .

Els efectes d'udio es realitzen en una obra per mitj d'efectes de so pre-gravats.

Veure article efecte de so

 Maquillatge .

Sovint es realitzen maquillatges que necessiten volum o produir impressions exactes, aix moltes vegades no es pot assolir amb clar-foscos, la base del maquillatge teatral i social, per tant es fa necessari crear distintes coses, com ser prtesis, mscares i/o mscares amb mecanismes (animatronica), aix s aplicat tant a un ser hum o per a reproduir altres coses, exemple, publicitats que un veu "l'hamburguesa perfecta", aix no existeix s un efecte especial per a ressaltar les virtuts del producte X, o repliques de parts del cos hiper realistes ja sigui mitjanant cpia directa de l'actor o modelant-les si no ans possible, com per exemple un recent nascut o un animal.
La diferncia bsica entre prtesi i mscares s que les primeres estan dividides en diverses parts i/o solament modifiquen una zona petita Exemple: un nas, aix tamb aquestes nesecitan major habilitat i temps per a la seva aplicaci, el guany implcit s assolir que no es perdi la gesticulaci de l'actor.
Sovint es confon aquests efectes amb maquillatge i/o amb efectes especials en general, no s aix, aquests es denominen efectes especials de maquillatge de l'angls "Special Makeup Effects" SPFX.

 Tecnologia .

Quant als elements tecnolgics importants per a la realitzaci d'efectes digitals podem distingir entre dos grans grups, maquinari i programari:

 Maquinari: en est destaquem el scanner, l'estaci de treball i la registradora. El scanner s fonamental en els efectes digitals, ja que amb ell digitalitzem les imatges; aix ens permet introduir en l'ordinador la informaci que estava en la pellcula a l'ordinador per al seu posterior tractament. Un altre element maquinari important s l'estaci de treball. Sn ordinadors especialitzats en el tractament d'imatges. Part d'aquest equip ho formen tamb, els perifrics, ja que la digitalitzaci en resoluci cinematogrfica necessiti una gran capacitat d'emmagatzemament Tamb est la registradora, el funcionament de la qual s l'invers al del scanner, converteix les imatges digitalitzades en fotogrames d'una pellcula.

 Programari: en est destaquem el programari 3D, programes de composici digital, chromakeyers (cromes), paletes grfiques (programes de retoc fotogrfic). Consta de paquets d'animaci que consisteixen en un o diversos mduls amb els quals es pot #modelar, animar i donar aparena real a un objecte. Els programaris ms importants sn wavefront, softimage, alias, etc. Amb els compositors podem barrejar imatges de manera digital sense prdua d'imatge. Un altre programari important sn els cromas (Chromakeyers), la seva tcnica tracta de fer una sobreimpressi d'una imatge dintre d'una altra, necessitem una imatge en blanc i negre que es diu mscara (canal alfa), de la figura. D'aquesta manera tenim tres imatges: el fons, la figura (RGB) i la mscara corresponent a la figura (alfa). Aquesta mscara ser blanca en la part de la imatge de la figura que vulguem conservar en la imatge final i negra en la part que vulguem que es conservi el fons. Per a assolir aix, hem de rodar la figura sobre un fons de color pla, que sol ser verd o blau. Els cromes ens permeten generar mscares de les imatges rodades sobre un color pla, per a la seva utilitzaci per programes de composici digital. Amb les paletes grfiques podem retocar les imaginis digitalitzades, s'usen per a retocar fons, eliminar parts d'imatges que no ens interessin, per a generaci de teixidures, etc.

Els mduls dels paquets d'animaci 3D sn:
Modelador: per a treballar la geometria.
Animador: per a donar-li moviment als objectes.
Materials i Illuminaci: donar aparena i teixidura als objectes.
Render: clcul de les imatges.

 Timing .
Els efectes visuals amb freqncia sn fonamentals per a la histria i l'atractiu d'una pellcula.
Encara que la majoria dels efectes visuals es fa durant la postproducci, cal planificar-los i coreografiar-los amb molta cura en la preproducci i producci de la pellcula.
Empreses d'efectes especials destacades:
 Airmagic Special Effects (Toronto, ON, Canada);
 Bird Studios (London UK);
 BUF Compagny (Paris FR);
 CA Scanline (Mnchen, DE);
 Cinesite (London/Hollywood);
 Digital Domain (Venice, LA, CA, US);
 DreamWorks (LA, CA, US);
 Flash Film Works (LA, CA, US);
 Hydraulx (Santa Monica, LA, US);
 Industrial Light and Magic, fundada per George Lucas per a dur a la pantalla gran la seva saga, StarWars. ILM s una pionera en diverses disciplines d'efectes especials i s una de les ms antigues i respectades companyies del mn.
 Intelligent Creatures (Toronto, ON, CA);
 MagicSnow Systems (Hollywood, CA, US);
 Sony Pictures Imageworks (Culver City, CA, USA);
 Weta Digital, una companyia amb base a Nova Zelanda, la qual ha treballat en pellcules com Criatures Celestials, Atrapa'm a aquests fantasmes, la trilogia del Senyor dels Anells i King Kong entre unes altres. Desprs del Senyor dels Anells, aquesta companyia fundada per Peter Jackson es va fer un nom a Hollywood aconseguint gran prestigi. Actualment s la responsable dels efectes de la nova pellcula que James Cameron prepara, Avatar, la quin intenta introduir noves tcniques de captura de moviments i digitalitzaci per al nou format 3D.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412046" title="Postproducci" nonfiltered="4103" processed="4082" dbindex="159140">

La postproducci consisteix en la manipulaci de material digital, usada pel cinema, publicitat, programes de televisi o rdio. Usada per a produir efectes digitals i edici en el material.

Existeix Postproducci d'udio i Postproducci de vdeo (o imatge).

 Postproducci imatge o vdeo .
Implica diversos processos:

 Digitalitzaci o captura. En el cas de material analgic consisteix en la conversi a imatge digital. En el cas de pellcula cinematogrfica s necessari un telecine o un escner de negatiu. Si treballem amb fotografies un escner de taula. Per a cintes en formats analgics (Betacam, VHS, Hi8) o formats digitals de vdeo (HD, Betacam Digital, D1, DV...), un ordinador amb targeta capturadora de vdeo/udio sigui nicament analgica (video compost, s-video, components...) o digital (Firewire, SDI, HD-SDI, ...).
 Edici. Selecci de material digitalitzat per exemple amb els programes Adobe Premiere Pro, Apple Final Cut o Avid Xpress, Composer...
 Creaci de material. Mitjanant diverses tcniques, CGI, es generen elements que posteriorment s'integressin en capes.
 Composici de material. Mitjanant diversos programes d'ordinador, After Effects, Apple Shake, Autodesk Inferno, Autodesk Flame o SGO Mistika, es compon (barreja) el material digitalitzat amb el material generat per CGI.
 Filmado o bolcat. Depenent de la destinaci, per a cinema es filma usant una filmadora o per a video es bolca mitjanant un ordinador i el programa d'edici/composici.

 Postproducci udio .
Implica els segents processos.
 Obtenci de material. Mitjanant l'enregistrament de so en directe o en estudi. Qualsevol mitj magntic analgic/digital, o ptic.
 Edici i efectes mitjanant diversos programes, com Apple SoundTrack o DigiDesign ProTools.



 Enllaos externs .
 Hipocampofilms;
 SGO MISTIKA;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412069" title="Imatge digital" nonfiltered="4104" processed="4083" dbindex="159141">
Una imatge digital, tamb anomenat grfic digital, s una representaci bidimensional d'una imatge utilitzant bits (uns i zeros). Depenent de si la resoluci de la imatge s esttica o dinmica, pot tractar-se d'un grfic rasteritzat o d'un grfic vectorial. Llevat que s'indiqui el contrari en general per imatge digital s'entn grfic rasteritzat.

Obtenci.

Les imatges digitals es poden obtenir de diverses formes:

 Per mitj de dispositius de conversi analgica-digital com els escners i les cmeres digitals.
 Directament mitjanant programes informtics, com per exemple realitzant dibuixos amb el ratol (informtica) o mitjanant un programa de renderitzaci 2D.

Les imatges digitals es poden modificar mitjanant filtres, afegir o suprimir elements, modificar la seva grandria, etc. i emmagatzemar-se en un dispositiu d'enregistrament de dades com per exemple un disc dur.

 Visualitzaci .

Per a visualitzar un imatge digital es requereix un programa de visualitzaci que converteixi la informaci binaria continguda en el fitxer en punts de color perceptibles per l'ull hum, cridats pxels i un dispositiu que permeti el seu renderitzaci, tpicament una pantalla d'ordinador. En Internet els formats d'imatges digitals ms estesos sn:

 JPG, GIF i PNG per a imatges rasteritzades.
 SVG per a grfics vectorials, format estndard del W3C (World Wide Web Consortium).

 Estructura .

La majoria de formats d'imatges digitals estan composts per una capalera que cont atributs (dimensions de la imatge, tipus de codificaci, etc.), seguida de les dades de la imatge en si mateixa. L'estructura dels atributs i de les dades de la imatge s distint en cada format.

A ms, els formats actuals afegeixen sovint una zona de metadades ("metadata" en angls) que serveix per a precisar informaci addicional sobre la imatge, com per exemple:
 la data, la hora i el lloc on es va prendre la imatge;
 les caracterstiques fsiques de la fotografia (fotosensibilitat ISO, velocitat d'obturaci, flash, etc.);

Aquestes metadades s'utilitzen molt sovint en el format Exif (extensi del format JPG), que s el format ms utilitzat en les cmeres digitals.

Referncies.

 Fotonatura.org pgina web que explica alguns conceptes bsics sobre les imatges digitals.

 Vegeu tamb .

 Grfic rasteritzat;
 Grfic vectorial;

 Enllaos externs .

 The GIMP un programa d'edici d'imatges digitals lliure.
 IrfanView un programa de visualitzaci gratut que suporta els formats d'imatge ms populars.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412074" title="Hi8" nonfiltered="4105" processed="4084" dbindex="159142">
Hi8 s un tipus de cinta magntica similar a la de S-VHS en qualitat, per no en grandria, ja que s una mica ms petita fent-la ms manejable i portable (vegeu MDM).

Les cintes d'emmagatzemament de dades sn usades (per exemple) per a realitzar cpies de seguretat sota mecanismes robotitzats, superant aix a qualsevol mitj d'emmagatzemament modern, hagut de
principalment al seu baix cost i a la seva capacitat d'emmagatzemament massiu.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412075" title="Malh de Santa Brbara" nonfiltered="4106" processed="4085" dbindex="159143">

El Malh de Santa Brbara s una muntanya de 1.225 metres que es troba al municipi de Vilams a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412079" title="Montanha d'Uishra" nonfiltered="4107" processed="4086" dbindex="159144">

La Montanha d'Uishra s una muntanya de 2.339 metres que es troba entre els municipis d'Arres i Vilams a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412080" title="Tuc de Sacauva (Vilams)" nonfiltered="4108" processed="4087" dbindex="159145">


El Tuc de Sacauva s una muntanya de 2.286 metres que es troba al municipi de Vilams a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412096" title="Tuc de Coeisseca" nonfiltered="4109" processed="4088" dbindex="159146">

El Tuc de Coeisseca s una muntanya de 2.101 metres que es troba al municipi d'Arres a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412099" title="Imatge generada per ordinador" nonfiltered="4110" processed="4089" dbindex="159147">

Imatge generada per ordinador (CGI), s l'aplicaci del camp de grfics realitzats per ordinador (CG, o ms expressament, grfics 3d per ordinador) per a la creaci, entre moltes altres coses, d'efectes especials.

El terme per al qual s'empren les sigles "CGI" correspon amb el terme espanyol "Infografia".

El CGI s usat en pellcules, programes de televisi i publicitat, i en mitjans impresos. Els videojocs ms sovint usen els grfics realitzats per ordinador en temps real (rarament tractat com CGI), per tamb poden incloure "escenes de cort pre-elaborats" i introduccions de pellcules que serien aplicacions CGI tpiques, cridades Full motion Video o per les seves sigles FMV.

En el cinema i la televisi, el CGI s sovint emprat perqu s, per a certes situacions, ms barat que utilitzar mtodes fsics, com la construcci de miniatures complicades per a creaci d'efectes o lloguer de molt vestuari per a escenes de multituds de persones, i per aix permet la creaci d'imatges que no serien factibles de cap altra manera. Aix tamb pot permetre que un artista produeixi el contingut sense l's d'actors o altres donants al projecte.

 Histria .

El CGI 2D (Bidimensional) va ser primer usat en pellcules en Westworld de 1973, encara que el primer s d'imatges 3d estigus en la seva seqela, Futureworld (1976), que va presentar una m generada per ordinador i la cara creada per a llavors per graduats de la Universitat d'Utah, els estudiants Edwin Catmull i Fred Parke.

Les dues primeres pellcules que van fer inversions fortes de CGI, Tron (1982) i Last Starfighter (1984), eren fracassos comercials, fent relegar a la major part dels directors el CGI a imatges que es "suposaven" semblar creades per ordinador.

El primer personatge veritable en CGI va ser creat per Pixar per a la pellcula Young Sherlock Holmes en 1985 (no contant el simple personatge polidric de Tron que contestava en binari: s i no). Est va prendre la forma d'un cavaller format de la parts d'un vitral. Aquest CGI fotorealista no va persuadir a la indstria de pellcules fins al 1989, quan The Abyss (L'abisme) va guanyar el Premi d'Acadmia per a Efectes Visuals. Industrial Light and Magic van produir efectes visuals CGI fotorealistes, el ms notable: una criatura d'aigua que imita la cara de la protagonista, que figura en una escena de la pellcula. El CGI llavors va prendre un paper central en Terminator 2: Judgment Day (1991), quan el Terminador T-1000; personatge que va sorprendre a les audincies amb la seva forma de metall lquid i efectes mrfics, totalment integrats en seqncies d'acci en totes parts de la pellcula. Terminator 2: Judgment Day tamb li va merixer a ILM (Industrial Light and Magic) un Oscar pels seus efectes especials.

El 1993 Parc Jurssic canviaria radicalment la percepci de la indstria, on els dinosaures van semblar tan reals i la pellcula va integrar CGI i actuaci en viu tan implacablement, que va revolucionar la indstria cinematogrfica. Aix va marcar la transici d'Hollywood d'animaci de moviment per quadre (Stop-Motion) i efectes ptics convencionals a tcniques digitals.

El 1994, es va crear des de Canad, la primera srie animada totalment per ordinador anomenada Reboot, sent aquesta el primer treball comercial 100% per ordinador.

El CGI 2D cada vegada ms va aparixer en pellcules tradicionalment animades, on aix va complementar les celles illustrades a m. Els seus usos es van estendre del moviment de interpolaci digital entre quadres, a pseudo-efectes 3D cridaners com l'escena de sala de ball en La Bella i la Bstia de la companyia Walt Disney.

Toy Story (1995) era la primera pellcula totalment generada per ordinador.;

En 1995, la primera pellcula totalment generada per ordinador, Toy Story de Pixar, era un xit comercial. Els estudis d'animaci digitals addicionals com Blue Sky Studios (Fox) i Pacific Data Images (Dreamworks SKG) van entrar en la producci, i les companyies d'animaci existents com la Companyia Walt Disney van comenar a fer una transici de l'animaci tradicional al CGI.

Entre 1995 i 2005 el pressupost mitjos d'efectes per a una pellcula va pujar com un coet de 5 milions de dlars a 40 milions de dlars. Segons un executiu d'estudis cinematogrfics, des de 2005, ms de la meitat de pellcules t efectes significatius.

A principis dels anys 2000, les imatges generades per ordinador van dominar el camp d'efectes especials. La tecnologia va progressar al punt que es va fer possible incloure el truc virtual on es doblega als actors no diferenciables dels reals que van reemplaar. Els suplements generats per ordinador tamb es van emprar extensivament en escenes de multituds. L'objectiu de CGI en pellcules mostra una llista detallada de pioners usos d'imatges generades per ordinador en Cinema i Televisi.

El CGI per a pellcules s pel general donat en aproximadament 1.4-6 megapxels (MPx). Toy Story, per exemple, va ser donada en format 1536 * 922 (1.42MPx). El temps per a donar un quadre o frame est comunament al voltant de 2-3 hores, amb deu vegades ms per a les escenes ms complexes. Aquest temps no ha canviat molt en la dcada passada, quan la qualitat d'imatge ha progressat al mateix temps millora del maquinari, amb mquines ms rpides, ms la complexitat es fa factible. L'augment exponencial del poder de processament del CPU, aix com augments massius de poder de CPU en processos parallels, emmagatzemament i velocitat de memria i grandria, han augmentat enormement el potencial del CGI.

Final Fantasy: The Spirits Within (2001) eren la primera temptativa de crear una pellcula realista usant noms CGI sense actors.

En 2001, Square Pictures va crear Final Fantasy: The Spirits Within, que va tenir grfics molt detallats de qualitat fotogrfica. La pellcula no era un xit de taquilla, no obstant aix, i desprs de crear una pellcula ms usant un estil visual similar (Final Flight of the Osiris, un curtmetratge que va servir com un prleg a la pellcula The Matrix Reloaded), Square Pictures va ser tancat.

El desenvolupament de tecnologies CGI s mostrat cada any a SIGGRAPH, una conferncia anual sobre grfica realitzada per ordinador i tcniques interactives, visitada cada any per desenes de milers de professionals dels ordinadors.

Els dissenyadors de jocs d'ordinador i les targetes de vdeo 3d s'esforcen per aconseguir la mateixa qualitat visual en ordinadors personals, en temps real, tant com s possible per a pellcules CGI i animaci. Amb el progrs rpid de la qualitat d'interpretaci o Render en temps real, els artistes van comenar a usar motors de render per a jocs en pellcules no interactives. Aquesta forma d'art s anomenada Machinima.

 Creaci de personatges i objectes en un ordinador .

L'animaci d'ordinador combina la grfica de Vector amb el moviment programat. El punt de partida s sovint una figura de pal en la qual la posici de cada tret (membre, boca etc.) s definida per un Avars (variable d'animaci de l'angls "Animation variable"). El CGI s un altre terme per a l'animaci per ordinador, per pel general es refereix a les imatges 3d d'alta definici amb l'mfasi en pellcules.


Hi ha diverses maneres de generar els valors d'Avar per a obtenir un moviment realista. La captura de moviment (Captura de moviment) usa llumes o marques metlliques pegades en una persona real que actua i proveeix del moviment, rastrejada per una cmera de vdeo. L'Avars pot ser posat a m usant una palanca de comandament(Joystick) o un altre control d'entrada. La pellcula Toy Story no usa cap rastrejo de moviment, probablement perqu el control s elaborat un animador expert i pot produir efectes no fcilment representats per una persona real.


 Curiositats .
Pixar Animation Studios, Walt Disney Pictures, DreamWorks, Blue Sky Studios i Square-Enix sn considerades les companyies lders en CGI del mn. En el cas de la japonesa Square-Enix, productora de videojocs, usen aquesta tecnologia en escenes pre-renderitzades dels seus jocs. A partir del videojoc Final Fantasy X, aquestes escenes tenien la mateixa qualitat que la presentada en pellcules. Square-Enix tamb va crear, sota un altre nom, Final Fantasy The Spirits Within, en la qual en algunes escenes els personatges es confonien amb persones reals, i recentment, la pellcula Final Fantasy VII Advent Children, d'igual qualitat encara que amb un altre estil. Les pellcules de Pokmon sn famoses tamb per utilitzar el CGI en creaci d'escenaris, en cadascuna de les seves pellcules.

Es diu que els animadores japonesos i de Disney sn els millors del mn.

Una pellcula CGI s extremadament difcil de fer; cinc minuts de cinta poden necessitar 2 mesos a ser completats. Per aquest motiu la majoria d'aquestes pellcules estiguin enfocades a un pblic infantil i tinguin una durada curta.

Crear humans s complicat, ats que cal representar les mltiples expressions, el color, cura i pentinat del cabell, taques en la pell, la humitat del cos, roba i els moviments deuen ser crebles; per aix en la majoria d'aquestes pellcules els personatges principals sn animals o joguines.

Hi ha hagut casos d'animacions excellents en diverses pellcules, l'anterior comentada Final Fantasy The Spirits Within, el cabell de Violeta en Els Increbles, l'animaci d'escenaris en Toy Story, el moviment del cabell de Tifa al vent en Final Fantasy Advent Children, l'animaci de l'aigua en la Dansa de l'Aigua del videojoc Final Fantasy X, i la creaci de monstres en Monstres, S.A. (Monsters Inc.);

 Vegeu tamb .
3D;
Grfics per ordinador;
Captura de moviment;
Stop-Motion;
Full motion Video;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412110" title="Puntius amarus" nonfiltered="4111" processed="4090" dbindex="159148">

Puntius amarus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philippine Journal of Science v. 24 (nm. 3): 249-307, Pls. 1-2. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412126" title="Full motion video" nonfiltered="4112" processed="4091" dbindex="159149">
Full motion video o simplement FMV (video de moviment complet) sn digitalitzacions de vdeo utilitzades normalment per a videojocs de plataformes. Unes de les seves primeres aparicions es van donar en els jocs de la consola de Sony PlayStation, donant com a resultat una major interacci del jugador amb el joc i fent el progrs del mateix molt ms cridaner en comparana amb els sprites utilitzats per a jugar.

Vegeu tamb.
Pellcula interactiva;

Enllaos externs.
 FMV WORLD - The Home of Full-Motion Video Games;
 The Interactive Movies Archive;
 The Digital Pictures Project;
 The Rise & Fall of Full-Motion Video;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412131" title="Tuc d'Arres" nonfiltered="4113" processed="4092" dbindex="159150">

El Tuc d'Arres s una muntanya de 2.163 metres que es troba entre els municipis d'Arres a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412141" title="Avid Technology" nonfiltered="4114" processed="4093" dbindex="159151">
Avid Technology, s una empresa de solucions per a la creaci, gesti i distribuci de continguts digitals no lineals.

En 1989 va presentar l'edici digital no lineal amb el sistema Avid Mitja Composer que va revolucionar el procs de postproducci.

Les seves solucions per a cinema, vdeo, udio, animaci, jocs i broadcast estan avalades pels seus ms de 200 palesos i el reconeixement de tota la indstria, amb premis com l'Oscar, aix com diversos Grammy i Emmy. s una empresa integrada a AITE.

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'Avid Technology.;
 Pgina oficial d'AITE.;
 Vdeo de les novetats d'Avid en 2007, comentades pel seu gerent.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412143" title="Era Trona" nonfiltered="4115" processed="4094" dbindex="159152">

L'Era Trona s una muntanya de 2.088 metres que es troba entre els municipis d'Arres i Bossst a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412151" title="Puntius ambassis" nonfiltered="4116" processed="4095" dbindex="159153">

Puntius ambassis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Andhra Pradesh i Tamil Nadu (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1869. Observations on Indian fishes. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1868 (pt 3): 580-585. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412159" title="Tuc d'Aubs" nonfiltered="4117" processed="4096" dbindex="159154">

El Tuc d'Aubs s una muntanya de 2.073 metres que es troba entre els municipis de Bossst a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412172" title="Tuc deth Plan dera Srra" nonfiltered="4118" processed="4097" dbindex="159155">

El Tuc deth Plan dera Srra s una muntanya de 1.977 metres que es troba entre els municipis de Bossst a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412174" title="Puntius amphibius" nonfiltered="4119" processed="4098" dbindex="159156">

Puntius amphibius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizime. Livre dix-huitime. Les Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo. 362 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412182" title="Tuc dera Clta" nonfiltered="4120" processed="4099" dbindex="159157">

El Tuc dera Clta s una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipis de Bossst a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412187" title="Animaci per ordinador" nonfiltered="4121" processed="4100" dbindex="159158">

L'animaci per ordinador s l'art de crear imatges en moviment mitjanant l's d'ordinadors. Cada cop ms, els grfics creats sn en 3D, encara que els grfics en 2D encara se segueixen usant mpliament per a connexions lentes i aplicacions en temps real que necessiten renderitzar rpid. Algunes vegades l'objectiu de l'animaci s la computaci en si mateixa, unes altres pot ser un altre mig, com una pellcula. Els dissenys sn elaborats amb l'ajuda de programes de disseny, modelar i finalment renderitzat.

Per a crear la illusi del moviment, una imatge es mostra en pantalla substituint-se rpidament per una nova imatge en un fotograma diferent. Aquesta tcnica s idntica a la manera en qu assoleix la illusi de moviment en les pellcules i en la televisi.

Per a les animacions 3D, els objectes es modelen en l'ordinador i les figures 3D s'uneixen amb un esquelet virtual (ossos). Per a crear una cara en 3D es #modelar el cos, ulls, boca, etc. del personatge i posteriorment s'animen amb controladors d'animaci. Finalment, es renderitza l'animaci.

En la majoria dels mtodes d'animaci per ordinador, un animador crea una representaci simplificada de l'anatomia d'un personatge, amb menys dificultat per a ser animada.
En Personatges Bpedes o Quadrpedes, moltes parts de l'esquelet del personatge corresponen als ossos reals. L'animaci amb ossos tamb s utilitzada per a animar moltes altres coses, tals com expressions facials, un cotxe o un altre objecte que es vulgui dotar de moviment.

En contrast, un altre tipus d'animaci ms realista seria la captura del moviment, que requereix que un actor vista un vestit especial provet de sensors, sent els seus moviments capturats a un ordinador i posteriorment incorporar-los en el personatge.

Per a animacions 3D, els fotogrames han de ser renderitzats desprs que el model s completat. Per a animacions vectorials 2D, el procs de renderitzat s clau per al resultat. Per a enregistraments gravats anticipadament, els fotogrames sn convertits a un format diferent o a un mig com una pellcula o vdeo digital. Els fotogrames poden ser renderitzats en temps real, mentre aquests sn presentats a l'usuari final. Les animacions per a transmetre via Internet en amples de banda limitats (p.ex. 2D Flash, X3D) utilitzen programes en la computadora de l'usuari per a renderitzar en temps real l'animaci com una alternativa per a la transmissi i per a animacions pre-carregades per a enllacis d'alta velocitat.



 Un exemple simple .


Es tria un fons de pantalla com el negre. En aquest cas, es dibuixa una cabra en la part dreta de la pantalla. El segent pas s tornar a posar negra la pantalla i collocar la cabra en una posici lleugerament a l'esquerra de la posici original. Aquest procs es repeteix movent la cabra una mica ms a l'esquerra cada vegada. Si aquest procs s repetit el suficientment rpid, semblar que la cabra es mou suaument cap a l'esquerra. Aquest procediment bsic s utilitzat per a totes les animacions creades en pellcules i televisi.

La cabra en moviment s un exemple de com modificar la ubicaci d'un objecte. Transformacions ms complexes de les propietats d'un objecte com la grandria, forma, efectes de llum o color, requereixen clculs i renderitzar per mitj de la computadora en lloc d'un senzill procediment de duplicar o re-dibuixar imatges.

 Explicaci .

Per a enganyar a l'ull i al cervell perqu alg pensi que aquesta veient un objecte en moviment, les imatges han de ser mostrades a al voltant de 12 frames per segon o ms rpid (un frame s una imatge completa). Amb velocitats superiors als 70 frames/segon, no es notar una millorana en el realisme o suavitat en el moviment de la imatge a causa de la manera en qu l'ull i cervell processen les imatges. A velocitats menors a 12 frames/segon la majoria de les persones podran detectar un parpadeig al moment que es mostri la seqncia d'imatges i disminuir la illusi d'un moviment realista. Animacions convencionals realitzades a m, normalment utilitzen 15 frames/segon amb l'objectiu de disminuir la quantitat de dibuix que es requereix, per aix s normalment acceptat a causa de la naturalesa dels dibuixos animats. Per aix, per a crear una animaci per computadora realista, es requereix una quantitat superior de frames/segon.


El motiu que a altes velocitats no sigui perceptible el parpadeig de la imatge, s per la ?persistence of vision.? De moment a moment, l'ull i cervell treballant junts emmagatzemen qualsevol cosa que s'est mirant per una fracci de segons, i automticament realitza "salts" petits i suaus. Les pellcules que s'exhibeixen en els cinemes, corren a 24 frames/segon, que s suficient per a crear aquesta illusi de moviment continu.

 Mtodes per a animar personatges virtuals .

En la majoria dels sistemes d'animaci 3D, un animador crea una representaci simplificada del cos del personatge, anleg a un esquelet o stick figure. La posici de cada segment del model de l'esquelet s definida per "variables de l'animaci", o Avars

En personatges humans i animals, moltes parts del model d'esquelet corresponen a la ubicaci real dels ossos, per l'animaci del model d'esquelet skeletal animation s tamb utilitzada per a animar altres coses, com expressions facials (a pesar que existeixen altres mtodes d'animaci facial facial animation). "Woody", el personatge de Toy Story, per exemple, usa 700 Avars, incloent 100 Avars en la cara. La computadora no renderiza el model d'esquelet directament normalment render l'esquelet s invisible, per usa el model d'esquelet per a calcular la posici exacta i l'orientaci del personatge, que s eventualment renderitzat en una imatge. Canviant els valors dels Avars sobre la lnia de temps, l'animador crea moviment realitzant el personatge quadro per quadre.

Existeixen diversos mtodes per a generar els valors d'Avars per a obtenir un moviment realista. Tradicionalment, els animadores manipulen els Avars directament. En lloc de crear Avars per a cada quadre, usualment colloquen els Avars en punts estratgics dels quadres i permeten a la computadora realitzar la transici entre ells, aquest procs s cridat keyframing. Keyframing posa el control en les mans de l'animador, i aquesta basat en l'animaci manual traditional animation.

En contrast, un mtode nou cridat "captura de moviment" (motion capture), utilitza acci real (live action). Quan l'animaci per computadora s realitzada per aquesta tcnica, un actor real realitza l'escena com si fos el personatge a ser animat. El seu moviment s gravat en una computadora utilitzant cmeres de vdeo i marcadors, i aquest moviment s aplicat al personatge animat.

Cada mtode t els seus avantatges, i fins al 2007, jocs i pellcules utilitzaven algun o ambds d'ells en les seves produccions. Animaci per quadres pot produir moviments que seria impossible realitzar per a un actor, mentre que la "captura de moviment" pot reproduir les caracterstiques d'un actor en particular. Per exemple, en la pellcula del 2006 Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest, l'actor Bill Nighy va realitzar el personatge Davy Jones. Fins i tot encara que el prcticament no apareix en la pellcula, la producci es va beneficiar gravant les caracterstiques del seu llenguatge corporal, postures, expressions facials, etc. Aquesta "captura de moviments" s apropiada en situacions quan es requereix un comportament realista, per que les caracterstiques d'un personatge excedeix el que es pot realitzar amb maquillatge i vestuari convencional.

 Vegeu tamb .
Animaci;
Grfics per ordinador;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412194" title="Tuc de Canejan" nonfiltered="4122" processed="4101" dbindex="159159">

El Tuc de Canejan s una muntanya de 2.666 metres que es troba entre els municipis de Canejan a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412211" title="Tuc Blanc deth Portilhon" nonfiltered="4123" processed="4102" dbindex="159160">

El Tuc Blanc deth Portilhon s una muntanya de 2.646 metres que es troba entre els municipis de Canejan a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412218" title="Puntius anchisporus" nonfiltered="4124" processed="4103" dbindex="159161">

Puntius anchisporus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Vaillant, L. L. 1902. Rsultats zoologiques de l'expdition scientifique Nerlandaise au Borno central. Poissons. Notes from the Leyden Museum v. 24 (note 1): 1-166, Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412227" title="Tuc de Poilanr" nonfiltered="4125" processed="4104" dbindex="159162">

El Tuc de Poilanr s una muntanya de 2.221 metres que es troba entre els municipis d'Es Brdes i Vilams a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412230" title="SIGGRAPH" nonfiltered="4126" processed="4105" dbindex="159163">
Fundat al 1974, SIGGRAPH s el grup d'inters en infografia o computaci grfica de l'Association for Computing Machinery, i s tamb el nom de la conferncia sobre l'rea organitzada pel grup d'inters SIGGRAPH.

Conferncia SIGGRAPH 2004.

La conferncia reune en 2004, 25.000 participants, 230 distribudors de productes i molts estudiants de tot el mn que generalment participen sota el programa de estudiants voluntaris.
Conferncia: Presentaci de treballs d'investigaci en l'rea.
Teatre electrnic: Presentaci d'animacions grfiques i vdeos i efectes creats en l'ltim any o utilitzats per primera vegada en el cinema.
Pavell de tecnologies emergents: Presentaci de projectes d'investigaci en universitats i empreses. Generalment inclouen elements interactius per a atreure al pblic.
Competncia d'animacions 3D: Diferents participants presenten curtmetratges d'animaci. El pblic utilitza un apuntador laser per a assenyalar la seva apreciaci sobre una pantalla. Per a realitzar la classificaci es mesura la densitat dels rajos emesos pel pblic.

Enllaos externs.
http://www.siggraph.org/;
Programa d'estudiants voluntaris (2005) (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412242" title="Rca dera Entecada" nonfiltered="4127" processed="4106" dbindex="159164">

La Rca dera Entecada s una muntanya de 2.190 metres que es troba entre els municipis d'Es Brdes i Vilams a la comarca de la Vall d'Aran.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412262" title="Malh deth Chuc" nonfiltered="4128" processed="4107" dbindex="159165">

El Malh deth Chuc o Math de Betlan s una muntanya de 2.018 metres que es troba entre els municipis de Les a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412287" title="Tuc de Bedurt" nonfiltered="4129" processed="4108" dbindex="159166">

El Tuc de Bedurt s una muntanya de 2.018 metres que es troba entre els municipis de Les a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412298" title="Forma de Backus i Naur Ampliada" nonfiltered="4130" processed="4109" dbindex="159167">
En informtica la Forma de Backus i Naur Ampliada amb denominaci anglosaxona Extended Backus-Naur Form o EBNF s una notaci que t per finalitat descriure les regles sintctiques dels llenguatges de programaci. s una extensi reformada de la notaci Forma de Backus i Naur.

Va ser desenvolupada per Niklaus Wirth per a la descripci del llenguatge de programaci Pascal. Posteriorment va donar lloc a l'estndard de la Organitzaci Internacional d'estndards ISO-14977. 

Referncies.


Enllaos externs.
Univ. de Regensburg - BNF, EBNF, ISO-14977 i altres gramtiques ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412310" title="Tuc de Pontner" nonfiltered="4131" processed="4110" dbindex="159169">

El Tuc de Pontner s una muntanya de 1.979 metres que es troba entre els municipis de Les a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412318" title="Cap dera Tra" nonfiltered="4132" processed="4111" dbindex="159170">

El Cap dera Tra s una muntanya de 1.924 metres que es troba entre els municipis de Les a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412326" title="Tuc des Tres Corets" nonfiltered="4133" processed="4112" dbindex="159171">

El Tuc des Tres Corets s una muntanya de 1.950 metres que es troba entre els municipis de Les a la comarca de la Vall d'Aran i Frana.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412339" title="Srra Baisha deth Montlude" nonfiltered="4134" processed="4113" dbindex="159172">
La Srra Baisha deth Montlude s una serra situada als municipis de Bossst i Vilams a la Vall d'Aran, amb una elevaci mxima de 2.518,6 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412347" title="Grfics 3D per ordinador" nonfiltered="4135" processed="4114" dbindex="159173">


El terme grfics 3D per computadora o per ordinador (en angls ) es refereix a treballs d'art grfic que van ser creats amb ajuda d'ordinadors i programes especials 3D. En general, el terme pot referir-se tamb al procs de crear dits grfics, o el camp d'estudi de tcniques i tecnologia relacionades amb els grfics 3D.

Un grfic 3D difereix d'un 2D principalment per la forma en qu ha estat generat. Aquest tipus de grfics s'origina mitjanant un procs de clculs matemtics sobre entitats geomtriques tridimensionals produdes en un ordinador, i el propsit del qual s aconseguir una projecci visual en dues dimensions per a ser mostrada en una pantalla o impresa en paper.

En general, l'art dels grfics 3D s similar a l'escultura o la fotografia, mentre que l'art dels grfics 2D s anleg a la pintura. En els programes de grfics per computadora aquesta distinci s de vegades difusa: algunes aplicacions 2D utilitzen tcniques 3D per a aconseguir certs efectes com illuminaci, mentre que algunes aplicacions 3D primries fan s de tcniques 2D.

 Creaci de grfics 3D .
Fases per a la creaci d'elements/grfics 3D:

 Modelar .
L'etapa de modelar consisteix a anar donant forma a objectes individuals que desprs seran usats en l'escena. Existeixen diversos tipus de geometria per a modelador amb NURBS i modellatge poligonal o Subdivisi de Superfcies (Subdivision Surfaces en angls). A ms, encara que menys usat, existeix un altre tipus cridat "modellatge basat en imatges" o en angls "image based modeling" (IBM). Consisteix a convertir una fotografia a 3D mitjanant l's de diverses tcniques, de les quals, la ms coneguda s la fotogrametria que el seu principal impulsor s Paul Debevec.

 Shading/Texturitzat .
Definici de la forma que li afecta la llum, per a aix s'usen materials shaders que sn algoritmes que controlen la incidncia de la llum, produint materials de tipus: Anistrop, Lambert, Blin... Combinant-les amb teixidures.

 Illuminaci .

Creaci de llums de diversos tipus puntuals, direccionals en rea o volum, amb distint color o propietats. aix s la clau d'una animaci.

 Animaci .
Els objectes es poden animar quant a
 Transformacions bsiques en els tres eixos (XYZ), Rotaci, Escala o Translaci.
Forma(shape):
 Mitjanant esquelets: als objectes se'ls pot assignar un esquelet, una estructura central amb la capacitat d'afectar la forma i moviments d'aquest objecte. Aix ajuda al procs d'animaci, en el qual el moviment de l'esquelet automticament afects les porcions corresponents del model. Vegi's tamb animaci per cinemtica directa (Forward Kinematic animation) i animaci per cinemtica inversa (Inverse Kinematic animation).
 Mitjanant deformadores: ja siguin lattices (caixes de deformaci) o qualsevol deformador que produeixi per exemple deformaci sinusodals.
 Dinmiques: per a simulacions de roba, pl, dinmiques rgides d'objecte.

 Renderitzat .
Es diu render al procs final de generar la imatge 2D o animaci a partir de l'escena creada. Aix pot ser comparat a prendre una foto o en el cas de l'animaci, a filmar una escena de la vida real. Generalment es busquen imatges de qualitat fotorrealista, i per a aquesta fi s'han desenvolupat molts mtodes especials. Les tcniques van des de les ms senzilles, com el render d'alambre (wireframe rendering), passant pel render basat en polgons, fins a les tcniques ms modernes com el Scanline Rendering, el Raytracing, la radiositat o el Mapeig de fotons

El programari de render pot simular efectes cinematogrfics com el lens flare, la profunditat de camp, o el motion blur (desenfoque de moviment). Aquests artefactes sn, en realitat, un producte de les imperfeccions mecniques de la fotografia fsica, per com l'ull hum est acostumat a la seva presncia, la simulaci de dits efectes aporten un element de realisme a l'escena. S'han desenvolupat tcniques amb el propsit de simular altres efectes d'origen natural, com la interacci de la llum amb l'atmosfera o el fum. Exemples d'aquestes tcniques inclouen els sistemes de partcules que poden simular pluja, fum o foc, el mostreig volumtric per a simular boira, pols i altres efectes atmosfrics, i els custics per a simular l'efecte de la llum al travessar superfcies refractants.

El procs de render necessita una gran capacitat de clcul, doncs requereix simular gran quantitat de processos fsics complexos. La capacitat de clcul s'ha incrementat rpidament a travs dels anys, permetent un grau superior de realisme en els renders. Estudis de cinema que produeixen animacions generades per ordinador fan s, en general, del que es coneix com render farm (granja de render) per a accelerar la producci de fotogrames.

 Aplicacions informtiques .
 Aplicacions 3D .
Vegeu ;
Resum Aplicacions 3D 


 Renders basat en Renderman .



 Renders no basats en Renderman .


Malgrat haver-hi molts paquets de modelar i animaci 3D, els quatre ms populars:
Maya (Autodesk). s el programari de modelar ms popular en la indstria. Desprs de l'adquisici de l'empresa fabricadora, ALIAS, per part d'AUTODESK, la versi vuitena de Maya va ser publicada. s utilitzat per multitud d'importants estudis d'efectes visuals en combinaci amb RenderMan, el motor de render fotorrealista de Pixar. ltima versi a octubre de 2006: Maya 8.
3D Studio Max (Discreet). Va ser originalmente escrit per Kinetix (una divisi de Autodesk) com el successor de 3D Studio per a DOS. Ms tarda Kinetix es fusionaria amb l'ltima adquisici d'Autodesk, Discreet Logic. La versi ms recent a l'octubre de 2006 era la 9.0. s el lder en el desenvolupament 3D de la indstria del videojoc i s molt utilitzat a nivell amateur.
Softimage XSI (Avid). El contrincant ms gran de Maya. En 1987, Softimage Inc, una companyia situada en Montreal, va escriure 3D, que es va convertir rpidament en el programa de 3D ms popular d'aquest perode. En 1994, Microsoft va comprar Softimage Inc. i van comenar a reescriure 3D per a Windows NT. El resultat es va anomenar XSI. En 1998 Microsoft va vendre Softimage a Avid. La versi a mitjan el 2003 era la 3.5.
Lightwave 3D (Newtek). Va ser desenvolupat per la companyia de Kansas NewTek Inc. en 1989. El programari consta de dues parts, Modeler desenvolupat per Stuart Ferguson en 1986 i Layout desenvolupat per Allen Hastings en 1989 per als ordinadors Commodore Amiga com part de l'editor lineal/no-lineal VideoToaster. Ms tard va evolucionar en un avanat paquet de #modelar animaci, VFX i render per a diverses plataformes: Amiga, PC Windows, Apple Macintosh, Silicon Graphics, Dec Alpha, Sun Microsystems i Mips. Actualment disponible per a Windows, Mac OS i Mac OS X. La versi actual s la 9.3. s utilitzat en multitud d'estudis per a efectes visuals i animaci de cinema i televisi com a Digital Domain, Rhythm & Hues,Eden FX, Dreamworks, Flash Film Works, Pixel Magic, The Embassy, JPL-Nasa, Zoic Studios, Cafe FX etc.
Altres paquets menys populars:
Caligari trueSpace. Aplicaci en la qual totes les fases de creaci de grfics 3D sn realitzades dintre d'un nic programa. Proveeix caracterstiques com simulaci de fenmens fsics (vent, gravetat, collisions entre cossos).
Cinema4d. Motor de rnder rpid, clcul de radiositat.
formZ. Ofereix manipulaci topolgica de les geometries.
Blender . s un programa lliure de modelar, animaci, illuminaci i renderitzat, amb simulaci de partcules i fsica de fludos, cossos rgids i suaus en temps real (necessaris per al seu motor de jocs), amb possibilitat d'edici i composici d'imatges i vdeo. Pot importar/exportar distints formats d'imatge 2D(bmp, jpg...) i models i escenes 3D(3ds, obj...), i a ms ofereix la possibilitat de programar scripts en Python.
Rhinoceros 3D. Un potent modelador baix NURBS.
RealSoft3D. Modelador 3D per a Linux i Windows. Inclou render.
Universe per Electric Image. Paquet de #modelar i animaci amb un dels motors de rnder ms rpids que existeixen.
POV-Ray. Un avanat programari gratut de Raytracing. Usa el seu propi llenguatge de descripci d'escena, amb caracterstiques com macros, bucles i declaracions condicionals. s completament gratut encara que no va ser llanat baix GPL. No inclou modelador.
Moray. Modelador per a POV-Ray.
Kerkythea (). Programa gratut que fa renderitzats realistes a partir de les propietats fsiques de la llum.

 APIs de Grfics 3D .
Els grfics 3D s'han convertit en alguna cosa molt popular, particularment en jocs de computadora, al punt que s'han creat APIs especialitzades per a facilitar els processos en totes les etapes de la generaci de grfics per computadora. Aquestes APIs han demostrat ser vitals per als desenvolupadors de maquinari per a grfics per ordinador, ja que proveeixen un cam al programador per a accedir al maquinari de manera abstracta, aprofitant els avantatges de tal o com placa de video.

Les segents APIs per a grfics per computadora sn particularment populars:
OpenGL;
Direct3D (subconjunt de DirectX per a produir grfics interactius en 3D);
RenderMan;

 Vegeu tamb .
CAD;
Kerkythea;
Renderitzaci;
SIGGRAPH;
VRML;
X3D;
YafRay;

 Enllaos externs .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412352" title="Srra d'Arenho" nonfiltered="4136" processed="4115" dbindex="159174">
La Srra d'Arenho s una serra situada als municipis de Naut Aran i Vielha e Mijaran a la Vall d'Aran, amb una elevaci mxima de 2.438,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412354" title="Srra d'Auba" nonfiltered="4137" processed="4116" dbindex="159175">
La Srra d'Auba s una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran a la comarca de la (Vall d'Aran).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412355" title="Srra de Cabanon" nonfiltered="4138" processed="4117" dbindex="159176">
La Srra de Cabanon s una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la (Vall d'Aran), amb una elevaci mxima de 2.300,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412361" title="Srra de Comalada" nonfiltered="4139" processed="4118" dbindex="159177">
La Srra de Comalada s una serra situada al municipi de Naut Aran a la comarca de la (Vall d'Aran), amb una elevaci mxima de 2.247,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412391" title="Masia Furor" nonfiltered="4140" processed="4119" dbindex="159178">
La Masia Furor s una masia situada al municipi de Bellvei a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412395" title="Masia de Sant Rom" nonfiltered="4141" processed="4120" dbindex="159179">
La Masia de Sant Rom s una masia situada al municipi de Bellvei a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412428" title="Mas Perdut" nonfiltered="4142" processed="4121" dbindex="159180">
El Mas Perdut s un mas situat al municipi de Santa Oliva a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412436" title="Mas Mascar (Santa Oliva)" nonfiltered="4143" processed="4122" dbindex="159181">
El Mas Mascar s un mas situat al municipi de Santa Oliva a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412458" title="Mas Canya" nonfiltered="4144" processed="4123" dbindex="159182">
El Mas Canya s un mas situat al municipi de Santa Oliva a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412490" title="Serra de la Creu de Sant Pau" nonfiltered="4145" processed="4124" dbindex="159183">
La Serra de la Creu de Sant Pau s una serra situada al municipi de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat, amb una elevaci mxima de 284,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412508" title="Tur de Mossn Corbera" nonfiltered="4146" processed="4125" dbindex="159184">

El Tur de Mossn Corbera s una muntanya de 285 metres que es troba al municipi de Torrelles de Llobregat a la comarca del Baix Llobregat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412513" title="Juan Zambudio Velasco" nonfiltered="4147" processed="4126" dbindex="159185">
Juan Zambidio Velasco, ms conegut com Velasco, (La Alquera, Jumilla, 14 de novembre de 1922 - Barcelona, 21 de gener de 2004), fou un porter de futbol murci que desenvolup gran part de la seva carrera al Futbol Club Barcelona. 

 Biografia .

Desprs dels seus inicis futbolstics al CF Mollet, l'any 1942 fitx pel FC Barcelona, on defensaria la seva porteria fins al 1954, aconseguint diversos ttols com 5 Lligues, 3 Copes del Generalsimo, 3 Copes Eva Duarte i 2 Copes Llatines. En el pla personal, la temporada 1947/48 guany el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria.

Una lesi ocular l'apart de la titularitat blaugrana i, un cop recuperat, no aconsegu recuperar el lloc, defensat aleshores ja per Antoni Ramallets, aix que el 1954 decid fitxar pel CE Sabadell FC, on es retir un any ms tard i on posteriorment en fou entrenador.

Mai arrib a debutar amb la Selecci de futbol d'Espanya, si b si que disput en una ocasi un partit amb la Selecci B.

 Clubs .

 CF Mollet: 1940-1942;
 FC Barcelona: 1942-1954;
 CE Sabadell: 1954-1955;

 Palmars .

 Campionats nacionals .

 5 Lligues espanyoles: 1944/45, 1947/48, 1948/49, 1951/52 i 1952/53 (FC Barcelona);
 3 Copes del Generalsimo: 1951, 1952 i 1953 (FC Barcelona);
 3 Copes Eva Duarte: 1949, 1952 i 1953 (FC Barcelona);

 Campionats internacionals .

 2 Copes Llatines: 1949 i 1952 (FC Barcelona);

 Ttols individuals .

 1 Trofeu Zamora: 1947/48 (FC Barcelona);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412524" title="Serra de Can Gell" nonfiltered="4148" processed="4127" dbindex="159186">
El Serrat de Can Gell s una serra situada als municipis de Torrelles de Llobregat i Vallirana al Baix Llobregat, amb una elevaci mxima de 468,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412539" title="Serrat de Sant Silvestre" nonfiltered="4149" processed="4128" dbindex="159187">
El Serrat de Sant Silvestre s una serra situada al municipi de Vallirana a la comarca del Baix Llobregat, amb una elevaci mxima de 284,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412626" title="Roc del Corb" nonfiltered="4150" processed="4129" dbindex="159189">

Geografia:
 Roc del Corb: cim del municipi de Collbat (Baix Llobregat).
 Roc del Corb: cim del municipi de Saldes (Bergued).
 Roc del Corb: cim del municipi de Borred (Bergued).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412633" title="Roc del Corb (Collbat)" nonfiltered="4151" processed="4130" dbindex="159190">

El Roc del Corb s una muntanya de 436 metres que es troba al municipi de Collbat a la comarca del Baix Llobregat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412646" title="Serra de Can Rogent" nonfiltered="4152" processed="4131" dbindex="159191">
La Serra de Can Rogent s una serra situada als municipis de Collbat i Esparreguera al Baix Llobregat, amb una elevaci mxima de 436,4 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412662" title="Serra del Penitent" nonfiltered="4153" processed="4132" dbindex="159192">
La Serra del Penitent s una serra situada al municipi de Collbat a la comarca del Baix Llobregat, amb una elevaci mxima de 284,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412684" title="Pedro Mara Artola" nonfiltered="4154" processed="4133" dbindex="159193">
Pedro Mara Artola Urrutia, conegut com a "Pello" Artola, fou un fams porter de futbol dels anys 70 que defens la porteria de la Real Sociedad de Sant Sebasti i del FC Barcelona. Nasqu el 6 de setembre de 1948 a Andoain (Guipscoa).

 Biografia .

Artola es form a la cantera de la Real Sociedad de Ftbol de Sant Sebasti, jugant des del 1967 fins el 1973 en el filial donostiarra a Tercera divisin, el San Sebastin CF, realitzant puntuals aparicions al primer equip, debutant a Primera Divisi el 13 de desembre de 1970 conta l'Athletic Club de Bilbao.

La temporada 1974/75 Artola es converteix en el porter titular de la Real Sociedad realitzant un gran paper, fet que li propici fitxar pel FC Barcelona per la temporada segent, equip en el que hi estaria fins al 1984.

Al FC Barcelona fou el porter titular durant vuit temporades, aconseguint diversos ttols i disputant 311 partits oficials. Amb el bara guany 3 Copes del Rei, 1 Copa de la Lliga i 1 Supercopa d'Espanya, aconseguint a ms a ms el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria la temporada 1978/79 al encaixar 25 gols en 29 partits.

Durant la seva ltima temporada, la 1983/84, perd la titularitat en benefici de Francisco Javier Gonzlez Urruticoechea, "Urruti".

 Clubs .

 San Sebastin CF: 1967-1973;
 Real Sociedad de Ftbol: 1973-1975;
 Futbol Club Barcelona: 1975-1984;

 Ttols .

 Campionats nacionals .

 3 Copes del Rei: 1978, 1981 i 1983;
 1 Copa de la Lliga: 1983;
 1 Supercopa d'Espanya: 1983;

 Distincions individuals .

 1 Trofeu Zamora: 1979;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412686" title="Anna Magnani" nonfiltered="4155" processed="4134" dbindex="159194">

Anna Magnani, (7 de mar de 1908,  Roma   26 de setembre de 1973, Roma) va ser una actriu italiana.

 Biografia .
Filla natural, abandonada per la seva mare, va ser criada per la seva via materna a Roma, i es va educar en un convent.

Comena la seva carrera artstica cantant en cabarets i night-clubs abans d'entrar a l'Acadmia d'art dramtic de Roma. Comena aleshores gires a travs del pas amb companyies teatrals amb mnim repertori. 

Els seus comenaments en el cinema tenen lloc el 1927 amb un petit paper en una pellcula muda, Scampolo, seguit d'un primer paper a La Cieca di Sorrento  de Nunzio Malasomma el 1934. 
El 1935, es casa amb Goffredo Alessandrini que la va fer interpretar Cavalleria el 1936. La seva uni va durar poc temps i el matrimoni va ser anullat el 1950.

Esdeve una actriu coneguda amb el paper que va tenir el 1941 a Teresa Venerdi, realitzat per Vittorio De Sica. El seu esclat i el reconeixement mundial la va aconseguir amb Roberto Rossellini a la pellcula Roma, citt aperta el 1945, generalment considerada com la primera pellcula neorealista comercial de la postguerra. 

Des d'aleshores, no va deixar de treballar pel cinema i la televisi, rebent un Oscar a la millor actriu per a la seva actuaci a la versi cinematogrfica de La Rosa tatuada (The Rose Tattoo)  de Daniel Mann segons l'obra de Tennesse Williams (Williams i ella eren amics), i treballant amb els ms importants realitzadors italians durant els anys 1950, 1960 i 1970.

Era coneguda pels seus papers de dona plebea, ruda i enamorada. Va tenir una relaci amb Roberto Rossellini entre la realitzaci de Roma, citt aperta i la seva trobada amb escndol amb Ingrid Bergman. Anna va tenir un fill natural amb un actor itali, un noi que va ser vctima de la poliomelitis, i va consagrar la seva vida a prendre'n cura d'ell.

L'ltima pellcula que va interpretar va ser Roma, de Fellini, el 1972. Va morir l'any segent, a Roma, d'un cncer del pncrees. 

Filmografia.
Scampolo (1928);
Tempo massimo (1934);
La cieca di Sorrento (1934);
Quei due (1935);
Trenta secondi d'amore (1936);
Cavalleria (1936);
La principessa Tarakanova (1938);
Una lampada alla finestra (1940);
La fuggitiva (1941);
Teresa Venerd (1941);
Finalmente soli (1942);
La fortuna viene dal cielo (1942);
L'avventura di Annabella (1943);
La vita  bella (1943);
Campo de' fiori (1943);
Gli assi della risata (1943);
L'ultima carrozzella (1943);
Il fiore sotto gli occhi (1944);
Quartetto pazzo (1945);
Roma, citt aperta (1945);
Abbasso la miseria! (1945);
Un uomo ritorna (1946);
Lo sconosciuto di San Marino (1946);
Avanti a lui tremava tutta Roma (1946);
Il bandito (1946);
Abbasso la ricchezza! (1946);
Assunta Spina (1947);
L'onorevole Angelina (1947);
Molti sogni per le strade (1948);
L'amore (1948);
Vulcano (1950);
Bellissima (1951);
Camicie rosse (1952);
La carrozza d'oro  (1953);
Siamo donne (1953);
Carosello del variet (1955);
La rosa tatuata  (1955);
Suor Letizia (1957);
Selvaggio  il vento  (1957);
Nella citt l'inferno (1959);
Pelle di serpente (1959);
Risate di gioia (1960);
Mamma Roma (1962);
La pila della Peppa  (1963);
Made in Italy (episodi: La traversata) (1965);
Il segreto di Santa Vittoria (1969);
 (1971) (TV);
La Sciantosa (1971) (TV);
L'automobile (1971) (TV);
...Correva l'anno di grazia 1870 (1971);
Roma (1972);

 Premis .
1946 : Nastro d'argento al millor paper secundari femen per Roma, citt aperta;
1946 : NBR Award a la millor actriu per Roma, citt aperta;
1947 : Premi international a la millor actriu al Festival Internacional de Cinema de Vencia per L'Onorevole Angelina;
1948 : Nastro d'argento a la millor actriu principal per L'Onorevole Angelina;
1949 : Nastro d'argento a la millor actriu principal per L'amore;
1952 : Nastro d'argento a la millor actriu per Bellissima;
1955 : NBR Award a la millor actriu per La rosa tatuata;
1955 : NYFCC Award a la millor actriu per La rosa tatuata;
1956 : Oscar a la millor actriu per La rosa tatuata;
1956 : Globus d'Or a la millor actriu dramtica per La rosa tatuata;
1957 : Nastro d'argento a la millor actriu principal per Suor Letizia;
1957 : BAFTA a la millor actriu estrangera per Selvaggio  il vento;
1958 : David di Donatello a la millor actriu italiana per Selvaggio  il vento;
1958 : Os d'argent a la millor actriu al Festival de Berlin per Selvaggio  il vento;
1959 : David di Donatello a la millor actriu per Nella citt l'inferno;

Ancdotes.
En el cinema itali, es tenia costum d'anomenar-la La Magnani  o Nanarella.
S'han realitzat dues pellcules sobre la seva vida d'actriu :
el 1979,  Io sono Anna Magnani , pellcula documental de Chris Vermorcken, realitzadora belga,
el 2000, Anna pellcula per la televisi de Giorgio Capitani.
I dos llibres han estat escrits sobre la seva vida :
el 1984, The Film of Anna Magnani  per Matilde Hochkofler (Gremese Editore, Roma, Itlia, ISBN 8876051503), ;
el 1986, La Magnani per Patrizia Carrano (Ed. Rizzoli, Mil, Itlia).
Une estrella amb el seu nom (i el seu renom) va ser collocada al Hollywood Walk of Fame a Los Angeles (Estats Units) davant del 6381 d'aquell Passeig.
 En el primer vol espacial, el 12 d'abril de 1961,  Iuri Gagarin va enviar aquest missatge : "Saludo la fraternitat dels homes, el mn de les arts, i Anna Magnani" ;

Enllaos externs.
Anna Magnani a IMDB;
 Fotos i  biografia;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412687" title="FIFA World Player 2008" nonfiltered="4156" processed="4135" dbindex="159195">
El davanter portgus Cristiano Ronaldo va guanyar el FIFA World Player of the Year 2008 el 12 de gener de 2009, mentre que Marta va guanyar el premi femen per tercer any consecutiu.

 Resultats .
 Homes .


 Dones .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412696" title="Richard Nelson Gale" nonfiltered="4157" processed="4136" dbindex="159196">


El General Sir Richard Nelson Gale GCB, KBE, DSO, MC va ser un membre de l'Exrcit Britnic que serv en ambdues guerres mundials. A la Primera Guerra Mundial va ser condecorat amb la Creu Militar al 1918 mentre que servia com oficial al Cos de Metralladores. A la Segona Guerra Mundial, serv amb la 1a Brigada Paracaigudista i desprs a la 6a Divisi Aerotransportada durant la Batalla de Normandia i l'Operaci Tonga al 1944. Desprs del conflicte, continu a l'exrcit i arrib a ser Adjunt al Comandant Suprem Aliat d'Europa.

 Biografia .
Gale va nixer el 25 de juny de 1896 a Londres. Va passar els primers anys de la seva vida a Austrlia i a Nova Zelanda, degut a la feina del seu pare, per al 1906 els Gale tornaren a Anglaterra. Va estudiar a Londres, amb un expedient acadmic regular, per transformant-se en un lector prolfic. Quan Gale abandon els estudis, volia convertir-se en oficial de l'Artilleria Reial, per no tenia les qualificacions acadmiques ni acomplia amb els requisits fsics mnims per accedir a l'acadmia d'oficials; i segu les passes del seu pare com a agent d'assegurances, per avorr aviat la feina i es decid a ingressar a l'Exrcit britnic, assistint a un entrenament fsic i estudiant per millorar les seves qualificacions acadmiques.

 Primera Guerra Mundial .
Quan esclat la Primera Guerra Mundial al 1914, Gale encara estava per sota dels mnims mdics exigits per ingressar a l'exrcit i no pogu unir-se a la unitat de l'Exrcit Territorial de Londres. Finalment, aconsegu ingressar a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst a l'estiu de 1915, sent destinat al Regiment Worcestershire com a tinent de 2a. Quan arrib al regiment, es va inscriure en un curs d'entrenament amb metralladores i va ser acceptat. Poc desprs va ser destinat al Front Occidental, on guany la Creu Militar durant l'Ofensiva de Primavera de 1918.

 Perode d'entreguerres .
Amb el final de la guerra al 1918, Gale es present voluntari per marxar a l'ndia i servir all amb Exrcit Britnic de l'ndia, estant-s'hi 17 anys. Durant aquest perode acced a l'Acadmia d'Estat Major de Quetta i desprs de 2 anys a la instituci es gradu com a oficial d'estat major. Gale abandon l'ndia al gener de 1936, retornant a Anglaterra per servir amb el Regiment Worcestershire. Un any desprs va ser enviat a l'Oficina de Guerra com a oficial d'estat major amb responsabilitats per a la creaci de material d'entrenament i publicacions diverses. Al desembre de 1938 va ser promogut a Major i destinat a la secci de planificaci de l'Estat Major General.

 Segona Guerra Mundial .
Al 1941 va ser promogut a tinent coronel, atorgant-se-li el comandament del Reial Regiment de Leicestershire. A l'estiu de 1941 es cre la 1a Brigada Paracaigudista com a part de l'expansi de les forces aerotransportades britniques, oferint-se-li el comandament, que accept. 

A l'abril de 1942 pass a ser Adjunt al Cap de l'Estat Major per a Operacions Aries al l'Oficina de Guerra, estant-s'hi dos mesos, per anar destinat al Directori de l'Aire, sent entre desembre de 1942 i maig de 1943 Adjunt al Director de l'Aire. Al maig de 1943 i fins al final de la guerra passa a ser el Comandant de la 6a Divisi Aerotransportada, que participar en l'Operaci Carruatge, els salts britnics durant la invasi de Normandia. A ms, des de desembre de 1944 ser adjunt al Comandant del 1r Exrcit Aerotransportat Aliat. Finalment, entre maig i octubre de 1945 s comandant del 1r Cos Aerotransportat Britnic.

 Postguerra .
A la postguerra ocupar diversos crrecs: Comandant de la 1a Divisi d'Infanteria (1946-47), Comandant de les tropes britniques a Egipte i la Mediterrnia (1948), Director General d'Entrenament de l'Oficina de Guerra (1949-1952), Comandant en Cap del Grup d'Exrcits Nord, a la zona d'ocupaci britnica al Rin (1952-1956) i, finalment, Adjunt al Comandant Suprem Aliat a Europa de l'OTAN (1958-1960).  Tamb, entre 1954 i 1957 es ADC de la Reina

 Condecoracions .

 Gran Creu de l'Orde del Bany - 1954;
 Comandant de l'Orde del Bany - 1953;
 Company de l'Orde del Bany   2/8/1945;
 Cavaller Comandant de l'Imperi Britnic - 1950;
 Oficial de l'Imperi Britnic - 1940;
 Orde del Servei Distingit   31/8/1944;
 Creu Militar - 1918;
 2 Mencions als Despatxos (22/3/1945   7/1/1949);
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de Frana i Alemanya;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;
 Legi del Mrit (Estats Units)   16/1/1948;
 Legi d'Honor (Frana)   28/12/1956;
 Creu de Guerra (Frana)   28/12/1956;
 Gran Oficial de l'Orde de la Corona (Blgica);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412697" title="Escolopendromorf" nonfiltered="4158" processed="4137" dbindex="159197">


Els escolopendromorfs (Scolopendromorpha) sn un ordre de miripodes quilpodes que inclou les escolopendres i nombroses espcies de centcames o centpeus.

Caracterstiques.
Son similars als litobiomorfs, tamb coneguts com a centcames, dels quals es diferencien per posseir de 21 a 23 parells de potes. Com la resta de quilpodes, el primer segment del tronc t un parell de ullals verinosos, anomenats forcpules, que sn el primer parell de potes modificat en grans ungles associades a una glndula verinosa, que usen per a defensar-se com per a capturar i paralitzar les preses i per tant, actuen com a peces bucals addicionals.

Biologia i ecologia.

Els escolopendromorfs, com la resta de quilpodes, sn depredadors que cacen petits animals, en general altres artrpodes. Les preses sn capturades pel darrer parell de potes, provet de fortes espines i ungles; tot seguit, girant el cos, li claven les forcpules, que injecten ver que les paralitza o les mata; el ver cont histamina, acetilcolina, protenes (que actuen com a toxines) i diversos enzims. Als Pasos Catalans, l'espcie ms gran i perillosa s l'escolopendra (Scolopendra cingulata), per, malgrat que la seva mossegada s molt dolorosa, sovint s'han exagerat els efectes de la seva picada i en cap cas s mortal.

Taxonomia.
Els escolopendromorfs es subdivideixen en les segents famlies i subfamlies:

Famlia Scolopendridae
Subfamlia Scolopendrinae;
Subfamlia Otostigminae;
Famlia Scolopocryptopidae
Subfamlia Scolopocryptopinae;
Subfamlia Newportiinae;
Subfamlia Kethopinae;
Famlia Cryptopidae
Subfamlia Cryptopinae;
Subfamlia Plutoniuminae;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412702" title="Botulisme" nonfiltered="4159" processed="4138" dbindex="159198">
El botulisme es el tipus ms greu d'intoxicaci alimentria; amb freqncia s mortal i es produeix desprs d'ingerir aliment que cont enterotoxina produda pel bacteri anaerbic Clostridium botulinum.  Aquest bacteri viu normalment al terra o a l'aigua, per les seves espores poden contaminar aliments crus abans de la seva recolecci o de ser sacrificats.  Si els aliments es cuinen adequadament, de forma que les espores de C. botulinum  es destrueixin, no sorgeix cap problema. Per si queden espores viables, poden iniciar el creixement i una petita quantitat de la neurotoxina que es produeix, pot ser extremadament txica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412767" title="Llista d'alcaldes de Colmar" nonfiltered="4160" processed="4139" dbindex="159200">
Aquesta s la Llista dels alcaldes de Colmar (Alt Rin, Alscia) des del 1789 fins a l'actualitat.

Segle XVIII.



Segle XIX.



Segle XX.


 


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412810" title="Pallars Juss (desambiguaci)" nonfiltered="4161" processed="4140" dbindex="159201">

Geografia histrica:
Comtat de Pallars Juss;
Nom que reb el municipi de Conca de Dalt entre 1969 i 1995.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412827" title="Sainte-Croix-en-Plaine" nonfiltered="4162" processed="4141" dbindex="159202">

 Sainte-Croix-en-Plaine (en alsaci Heilikriz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2008 tenia 2.580 habitants. Forma part de la Comunitat d'Aglomeraci de Colmar.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412857" title="Cant de Wintzenheim" nonfiltered="4163" processed="4142" dbindex="159203">

El cant de Wintzenheim (alsaci kanton Winzene) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia Tamb forma part de la segona circumscripci de l'Alt Rin.




Composici.
El cant aplega 10 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .

 2004-2010 : Guy Daessl;
 1998-2004 : Pierre Knittel;

Enllaos Externs.
 Cant de Wintzenheim al web del consell general;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412868" title="Vicen Soler Reus" nonfiltered="4164" processed="4143" dbindex="159204">
Vicen Soler Reus (Sa Pobla, 14 de mar de 1951) s un arquitecte i poltic mallorqu.

Estudi arquitectura a la Universitat Politcnica de Barcelona i es llicenci en 1974.  
Com arquitecte ha realitzat molts edificis com:
Observatori Astronmic de Costitx (Mallorca) ;
Hotel Monnaber (Campanet);
Ampliaci del cementeri de Sa Pobla.

Est associat a l' Obra Cultural Balear.  Est casat i es pare de tres fills.

S'afili a Convergncia Poblera i fou regidor de Sa Pobla durant els anys 1983 i 1986. Desprs batlle del seu poble entre 1987 i 1991.

Actualment t un estudi d'arquitectura i urbanisme a Sa Pobla.

Referncies.
Qui s qui a Mallorca. Diari ltima Hora.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412872" title="Puntius aphya" nonfiltered="4165" processed="4144" dbindex="159205">

Puntius aphya s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Java (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1868. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Heteropygii, Cyprinidae, Gonorhynchidae, Hyodontidae, Osteoglossidae, Clupeidae,... ... Halosauridae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 7: i-xx + 1-512. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412885" title="Puntius arenatus" nonfiltered="4166" processed="4145" dbindex="159206">

Puntius arenatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1878. The fishes of India; being a natural history of the fishes known to inhabit the seas and fresh waters of India, Burma, and Ceylon. Fishes India Part 4: i-xx + 553-779, Pls. 139-195. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412912" title="Puntius arulius" nonfiltered="4167" processed="4146" dbindex="159207">

Puntius arulius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jerdon, T. C. 1849. On the fresh-water fishes of southern India. (Continued from p. 149.). Madras Journal of Literature and Science v. 15 (pt 2): 302-346. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412929" title="Puntius asoka" nonfiltered="4168" processed="4147" dbindex="159208">

Puntius asoka  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. & R. Pethiyagoda. 1989. Eine neue Barbenart von Sri Lanka. Puntius asoka spec. nov. Aquarien und Terrarien Zeitschrift v. 42 (nm. 8): 472-476. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412933" title="Herrlisheim-prs-Colmar" nonfiltered="4169" processed="4148" dbindex="159209">

 Herrlisheim-prs-Colmar (en alsaci Herrlese) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2004 tenia 1.615 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412949" title="Puntius assimilis" nonfiltered="4170" processed="4149" dbindex="159210">

Puntius assimilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412959" title="Puntius ater" nonfiltered="4171" processed="4150" dbindex="159211">

Puntius ater  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Linthoigambi, I. & W. Vishwanath, 2007. Two new fish species of the genus Puntius Hamilton (Cyprinidae) from Manipur, India, with notes on P. ticto (Hamilton) and P. stoliczkanus (Day). Zootaxa 1450: 45 56. ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412960" title="Equips de la temporada 1996/97 de la Primera Divisi Espanyola" nonfiltered="4172" processed="4151" dbindex="159212">
A la temporada 1996/1997 de la Primera Divisi espanyola hi van participar fins a 22 equips, sent la darrera ocasi en qu tal nombre de participants prenien part a la mxima categoria del futbol d'aquest pas. La lliga 96/97 tamb va ser la primera desprs de l'entrada en funcionament de la Llei Bosman, amb la qual es va obrir a nombrosos futbolistes comunitaris, que ja no ocupaven plaa d'estranger. La lliga va ser guanyada pel Reial Madrid i van descendre cinc equips, quatre de forma directa (CD Logros, Hrcules CF, Sevilla FC i CF Extremadura) i un per promoci, el Rayo Vallecano. Va ser la temporada de debut a la categoria del CF Extremadura.

 Reial Madrid .


 Ral 42 - 21 gols;
 Alkorta 40;
 Illgner 40;
 Hierro 39 - 6 gols;
 Suker 38 - 24 gols;
 Mijatovic 38 - 14 gols;
 Seedorf 38 - 6 gols;
 Roberto Carlos 37 - 5 gols;
 Vctor 36 - 5 gols;
 Redondo 33 - 1 gol;
 Amavisca 26;
 Sanchis 22;
 Panucci 19 - 2 gols;

 Milla 19;
 Chendo 16;
 Guti 14;
 Secretario 13;
 Lasa 13;
 Z Roberto 9;
 lvaro 7;
 Fernando Sanz 6;
 Garca Calvo 6;
 Caizares 2;
 Petkovic 2;
 Irurtzun 1;
 Buyo 0;


 FC Barcelona .


 Guardiola 38;
 Vtor Baa 37;
 Ronaldo 37 - 34 gols;
 Figo 36 - 4 gols;
 Luis Enrique 35 - 17 gols;
 Sergi 34 - 1 gol;
 Pizzi 33 - 9 gols;
 De la Pea 33 - 2 gols;
 Giovanni 30 - 7 gols;
 Popescu 29 - 4 gols;
 Blanc 28 - 1 gol;
 Nadal 27 -  gol;
 Fernando Couto 26;
 Amor 26;

 Stitxkov 22 - 7 gols;
 Abelardo 21 - 3 gols;
 Ferrer 18;
 Amunike 19 - 1 gol;
 Roger 16 - 2 gols;
 scar 14 - 4 gols;
 Cullar 8;
 Busquets 4;
 Celades 4;
 Bakero 4 - 1 gol;
 Arnau 1;
 Vucevic 0;
 Lopetegi 0;


 Deportivo de La Corunya .


 Rivaldo 41 - 21 gols;
 Donato 39 - 3 gols;
 Nando 38 - 1 gol;
 Armando 38 - 1 gol;
 Songo'o 37;
 Naybet 34 - 1 gol;
 Martins 33 - 13 gols;
 Manjarn 33 - 3 gols;
 Mauro Silva 32;
 Djukic 29;
 Fran 25;
 Renaldo 23 - 5 gols;
 Hlder 22;
 Bonnissel 20;

 Alfredo 19;
 Paco 19;
 Madar 17 - 3 gols;
 Flvio Conceio 12 - 1 gol;
 Martn Vzquez 12 - 2 gols;
 Txiki Begiristain 10 - 2 gols;
 David 9;
 Deus 7;
 Viqueira 7;
 Maikel 6;
 Kouba 4;
 Voro 3;
 Canales 1;
 Nuno 1;


 Reial Betis .


 Alfonso 41 - 25 gols;
 Prats 40;
 Alexis 38 - 6 gols;
 Jarni 36 - 5 gols;
 Merino 36;
 Finidi 36 - 10 gols;
 Roberto Rios 36 - 3 gols;
 Pier 34 - 9 gols;
 Caas 32 - 2 gols;
 Vidakovic 30 - 1 gol;
 Na  30;
 Olias 28 - 5 gols;

 Bjelica 27 - 2 gols;
 Kowalczyk 26 - 6 gols;
 Jaume Quesada 24;
 Sabas 23 - 3 gols;
 Lus Fernndez 18;
 Mrquez 11;
 Urea 10;
 Josete 9 - 1 gol;
 Varela 3;
 Capi 2;
 Redondo 2;
 Jaro 2;


 Atltic de Madrid .


 Molina 41;
 Santi 37 - 2 gols;
 Pantic 37 - 5 gols;
 Kiko 36 - 13 gols;
 Esnider 35 - 16 gols;
 Toni 34 - 1 gol;
 Bejbl 33 - 2 gols;
 Aguilera 31 - 2 gols;
 Simeone 31 - 3 gols;
 Geli 30 - 1 gol;
 Solozbal 30;
 Caminero 30 - 14 gols;
 Vizcano 28 - 2 gols;

 Roberto 27 - 2 gols;
 Lpez 25;
 Biagini 22 - 1 gol;
 Juan Carlos 20 - 3 gols;
 Prodan 17 - 4 gols;
 Paunovi  16 - 1 gol;
 Pablo Alfaro 11;
 Ezquerro 4;
 Tomic 3;
 Fortune 2;
 Ricardo 1;
 Ivo 1;
 Yordi 1;


Athletic Club de Bilbao.


 Ziganda 42 - 17 gols;
 Iigo Larrainzar 39 - 1 gol;
 Alkiza 39 - 3 gols;
 Urzaiz 38 - 16 gols;
 Guerrero 38 - 15 gols;
 Larrazbal 37 - 5 gols;
 Urrutia 37;
 Karanka 37 - 1 gol;
 Etxeberria 35 - 6 gols;
 Jose Maria 33 - 2 gols;
 Goikoetxea 31;
 Valencia 23;
 Oskar Vales 23;

 Imanol Etxeberria 19;
 Bolo 19 - 1 gol;
 Carlos Garca 17 - 3 gols;
 Lizarazu 16;
 Korino 15;
 Felipe Gurndez 13;
 Andrinua 8 - 1 gol;
 Edu Alonso 8;
 Estbariz 4;
 Tabuenka 4;
 Mikel Kortina 2 - 1 gol;
 lvaro Prez 1;


 Reial Valladolid .


 Vctor 42 - 16 gols;
 Santamara 41;
 Csar Snchez 40;
 Fernando 38 - 11 gols;
 Quevedo 37 - 10 gols;
 Ed 37;
 Gutirrez 35;
 Soto 33 - 5 gols;
 Torres Gmez 32;
 Peternac 31 - 6 gols;
 Pea 30;
 Juan Carlos 27;

 Julio Csar 25;
 Benjamn 25 - 6 gols;
 Ral 23 - 1 gol;
 Harold Lozano 22 - 1 gol;
 Anta 17;
 Elduayen 3;
 Marcos 11;
 Ramn 8;
 David Gmez 5;
 Turiel 4;
 Jimnez 1;


 Reial Societat .


 Alberto 42;
 Loren 38;
 Fuentes 38;
 Aranzbal 37 - 1 gol;
 Pikabea 37 - 1 gol;
 De Pedro 37 - 8 gols;
 Mutiu 36 - 6 gols;
 Albistegi 35 - 1 gol;
 Kova evi  35 - 8 gols;
 De Paula 33 - 3 gols;
 Gracia 32 - 5 gols;
 Craioveanu 32 - 8 gols;

 Idiakez 32 - 4 gols;
 Luis Prez 27 - 1 gol;
 Imaz 26;
 Mild 25 - 1 gol;
 Juan Gmez 18;
 Uria 9;
 Yaw 7;
 Imanol 7;
 Aldeondo 2 - 1 gol;
 Ral Iglesias 1;
 Aranburu 1;


 CD Tenerife .


 Chano 36 - 5 gols;
 Ojeda 35;
 Juanele 35 - 8 gols;
 Vivar Dorado 33 - 4 gols;
 Neuville 33 - 5 gols;
 Antonio Mata 32;
 Felipe 32 - 7 gols;
 Ballesteros 31 - 1 gol;
 Pinilla 31 - 7 gols;
 Alexis 31 - 1 gol;
 Csar Gmez 30;
 Llorente 30 - 3 gols;
 Jokanovic 30 - 10 gols;

 Kodro 25 - 6 gols;
 Vidmar 25 - 1 gol;
 Pablo Paz 23 - 3 gols;
 Robaina 21 - 3 gols;
 Dani 20 - 1 gol;
 Conte 13 - 1 gol;
 Motaung 13;
 Rojas 7 - 1 gol;
 Andersson 5;
 Nyathi 5;
 Domingo 1;
 Marino 1;


 Valncia Club de Futbol .


 Zubizarreta 41;
 Patxi Ferreira 36 - 4 gols;
 Karpin 36 - 6 gols;
 Engonga 35 - 2 gols;
 Moya 35 - 7 gols;
 Jos Ignacio 34 - 1 gol;
 Claudio Lpez 32 - 3 gols;
 Romero 31 - 2 gols;
 Mendieta 30 - 1 gol;
 Fernando 29 - 1 gol;
 Eskurza 25 - 1 gol;
 Vlaovi  24 - 8 gols;
 Leandro 23 - 8 gols;
 Otero 22;

 Cceres 21;
 Poyatos 20 - 1 gol;
 Glvez 19 - 4 gols;
 Farins 18 - 1 gol;
 Iaki 14 - 1 gol;
 Ortega 12 - 7 gols;
 Javi Navarro 12;
 Sietes 9;
 Ivn Campo 7 - 1 gol;
 Camarasa 6;
 Romrio 5 - 4 gols;
 Bartual 2;
 Rubn Navarro 2;
 Luis Lpez 1;


 SD Compostela .


 Fabiano 39 - 6 gols;
 Passi 38 - 1 gol;
 Lekumberri 38;
 Mauro 38 - 1 gol;
 Manuel 37 - 2 gols;
 Penev 35 - 16 gols;
 Bellido 34 - 1 gol;
 Nacho 33 - 2 gols;
 Ohen 33 - 17 gols;
 Popov 27 - 1 gol;
 Galdames 24;
 Villena 23;
 Jos Ramn 21;

 William 20 - 1 gol;
 Falagn 19;
 Paco Llorente 18;
 Rafa 16;
 Viedma 16 - 1 gol;
 Chiba 15 - 2 gols;
 Eraa 15;
 Saula 13;
 Pirri Mori 12;
 Fernando 7;
 Sastre 4;
 Christensen 4 - 1 gol;
 Mauricio 3;


 RCD Espanyol .


 Lardin 42 - 9 gols;
 Cristbal 39 - 1 gol;
 Torres Mestre 38;
 Arteaga 37 - 4 gols;
 Pochettino 37 - 3 gols;
 Toni 34;
 Herrera 34;
 Bogdanovic 34 - 1 gol;
 Brnovic 32;
 Oudec 27 - 8 gols;
 Bentez 26 - 5 gols;
 Luis Cembranos 24 - 3 gols;
 Pralija 24 - 3 gols;
 Cobos 22 - 1 gol;

 Nando 22;
 Francisco 19 - 1 gol;
 Pacheta 18;
 Javi 15 - 3 gols;
 Aldana 10;
 Raducioiu 10 - 5 gols;
 Tamudo 10 - 2 gols;
 Raul 8;
 Lemoine 7;
 Soldevilla 4;
 Andjelkovic 3;
 Favio 2;
 ngel Morales 1;
 Jaime Molina 1;


 Racing de Santander .


 Ceballos 40;
 Zalazar 39 - 4 gols;
 Diego Lpez 39 - 1 gol;
 Javi Lpez 36;
 Correa 36 - 12 gols;
 Jaime 36;
 Merino 35 - 4 gols;
 Beschastnykh 35 - 10 gols;
 Schrrer 33 - 4 gols;
 Txema 32 - 2 gols;
 Billabona 30 - 1 gol;
 scar Arpn 25 - 1 gol;
 Alberto 21 - 7 gols;
 Faizulin 21 - 2 gols;

 lvaro 20 - 2 gols;
 Morn 20;
 Snchez Jara 18;
 Esteban Torre 14 - 1 gol;
 Iaki 13;
 Petkovic 9;
 Shustikov 8;
 Ulianov 6;
 Ismael 4;
 Mora 4;
 Torrecilla 4;
 Marcos 3;
 Munitis 2;


 Reial Saragossa .


 Solana 39;
 Poyet 38 - 14 gols;
 Morientes 37 - 15 gols;
 Aguado 37 - 1 gol;
 Garitano 37 - 3 gols;
 Belsu 36;
 Santi Aragn 36 - 3 gols;
 Higuera 34 - 6 gols;
 Gustavo Lpez 33 - 4 gols;
 Dani 33 - 5 gols;
 Kily Gonzlez 30 - 3 gols;
 Juanmi 27;

 Radimov 25 - 2 gols;
 Gilmar 22;
 Nayim 21 - 1 gol;
 Konrad 18;
 Cuartero 18;
 Soler 15;
 Garcia Sanjun 12;
 Quique 9;
 Pardeza 8;
 Seba 1;
 Belman 1;


Sporting de Gijn.


 Ablanedo II 40;
 Nikiforov 38 - 2 gols;
 Toms 38 - 4 gols;
 Villarroya 38 - 2 gols;
 Marcos Vales 37 - 1 gol;
 Lediakhov 36 - 3 gols;
 David Cano 35 - 4 gols;
 Bango 31 - 5 gols;
 Pablo 30;
 Sergio 29 - 1 gol;
 Cheryshev 28 - 8 gols;
 Luna 23 - 4 gols;
 Giner 22;
 Rnald Gmez 21 - 2 gols;
 Oliete 20 - 1 gol;

 Souza 20;
 Velasco 19 - 1 gol;
 Avelino 19;
 Julio Salinas 16 - 6 gols;
 Acebal 11;
 Dani Bouzas 8;
 Yekini 4;
 lex 4 - 1 gol;
 Hugo Prez 3;
 Eloy 3;
 Rubn Blaya 2;
 Liao 2;
 Juanjo 1;
 Aitor 1;
 Urbano 1;


Celta de Vigo.


 Mazinho 40 - 3 gols;
 Merino 37 - 3 gols;
 Dutruel 36;
 Revivo 35 - 5 gols;
 Patxi Salinas 32;
 Eusebio 32;
 Dutuel 32 - 1 gol;
 Juan Snchez 32 - 4 gols;
 Mostovi 31 - 5 gols;
 Del Solar 29 - 1 gol;
 Gudelj 29 - 13 gols;
 Alejo 28 - 2 gols;
 Ratkovic 28 - 3 gols;

 Javi Gonzlez 24 - 1 gol;
 Agirretxu 20;
 Adriano 20;
 Berges 19 - 1 gol;
 Geli 17 - 2 gols;
 Josema 17;
 Prieto 12 - 1 gol;
 Bajcetic 11 - 1 gol;
 Moiss 8 - 2 gols;
 Trraga 7;
 Diezma 6;
 Villanueva 1;
 Dacosta 1;


 Reial Oviedo .


 Oli 41 - 20 gols;
 Manel 39 - 1 gol;
 Mora 38;
 Ivn 37 - 4 gols;
 Onopko 37;
 Gamboa 35 - 2 gols;
 Toni Velamazn 34 - 2 gols;
 Berto 32;
 Maqueda 31 - 7 gols;
 Christiansen 31;
 Paulo Bento 30 - 2 gols;
 Abel Xavier 27;

 Rivas 27 - 1 gol;
 Stojkovski 26 - 1 gol;
 Borrelli 26 - 1 gol;
 Ivan Ania 23 - 2 gols;
 Csar 19;
 Dubovsky 17 - 4 gols;
 Gay 13;
 Surez 8;
 Cano 4;
 Losada 2;
 Rafa 1;
 Jaime 1;


 Rayo Vallecano .


 Contreras 41;
 Ezequiel Castillo 39 - 4 gols;
 Alczar 38 - 2 gols;
 Cota 38 - 1 gol;
 Jos Maria 38 - 1 gol;
 De Quintana 37 - 1 gol;
 Klimowicz 34 - 11 gols;
 Moreau 33 - 2 gols;
 Ameli 30 - 1 gol;
 Muiz 30;
 Andrijasevic 28 - 5 gols;

 Barla 28;
 Martn Gonzlez 27;
 Radchenko 26 - 1 gol;
 Guilherme 22 - 14 gols;
 Cortijo 19;
 Abdellaoui 16;
 Mchel 2;
 Roberto Peragn 2;
 Espaa 1;
 Gallego 1;
 Valentn Buiza 1;


 CF Extremadura .


 Montiel 41;
 Ito 39 - 1 gol;
 Soler 39;
 Pedro Jos 38 - 2 gols;
 Juanito 38 - 3 gols;
 Quique Estebaranz 37 - 1 gol;
 Dur 35 - 8 gols;
 Padilla 34 - 1 gol;
 Ferreira 32 - 2 gols;
 Pineda 31 - 4 gols;
 Corts 30;
 Silvani 25 - 7 gols;

 Basualdo 23 - 1 gol;
 Navarro Montoya 23;
 Amador 19;
 Gluscevic 18 - 2 gols;
 Ivn Prez 16;
 Tirado 15 - 1 gol;
 Verde 15;
 Antonio 11 - 2 gols;
 Flix 11;
 Jos 9;
 Garcia Pimienta 4;
 Rangel 1;


Sevilla Futbol Club.


 Ramis 39 - 1 gol;
 Marcos 37 - 1 gol;
 Salva 34 - 12 gols;
 Tsiartas 32 - 8 gols;
 Almeyda 28;
 Rafa Paz 28 - 2 gols;
 Monchi 26;
 Onsimo 24 - 1 gol;
 Prieto 23;
 Aranalde 22;
 Galvn 22 - 2 gols;
 Jos Mari 21 - 7 gols;
 Prosine ki 20 - 4 gols;
 Tevenet 20 - 2 gols;
 Rytter 18;
 Martagn 17;
 Unzu 16;
 Jimnez 16;

 Gmez 15;
 Velasco 13;
 Loren 12 - 4 gols;
 Carlos 11;
 Marinakis 11;
 Mornar 11 - 2 gols;
 Oulida 10 - 3 gols;
 Hibi  9;
 Luque 9;
 Colusso 9;
 Jelicic 5;
 Bebeto 5;
 Asian 4;
 Arturo 2;
 Pepelu 2;
 Corona 2;
 Jesuli 1;


 Hrcules CF .


 Pavli i  38 - 6 gols;
 Alfaro 38 - 15 gols;
 Amato 36 - 2 gols;
 Paquito 33 - 3 gols;
 Lled 33;
 Rodrguez 27 - 1 gol;
 Ferreras 27;
 Mari 24;
 Diego Lpez 23 - 2 gols;
 Parra 22;
 Vinji  22 - 2 gols;
 Miljanovi  22 - 2 gols;
 Paqui 21;
 Varela 21;

 Antn 20;
 Maestri 20 - 2 gols;
 Stankovic 20 - 1 gol;
 Jankovi  18 - 1 gol;
 Moj 18 ;
 Palomino 18;
 Sandro 18;
 Artner 13;
 Longhi 13;
 Rufai 10;
 Huard 10;
 Morant 13;
 Carmelo 4;
 Caturla 1;


 CD Logronys.


 Morales 37 - 6 gols;
 Uriz 35;
 Rubn Sosa 35 - 7 gols;
 Markovic 34 - 2 gols;
 Manel 33 - 6 gols;
 Castao 31 - 2 gols;
 Clotet 30 - 3 gols;
 Jubera 30;
 Canals 28 - 3 gols;
 Aizkorreta 27;
 Tejera 27 - 1 gol;
 Dulce 25;
 Baltierra 25 - 1 gol;
 Voro 22;
 Abadia 22 - 1 gol;

 Sotero 21;
 Kientz 19;
 Marn 16;
 Cedrn 14;
 Cavas 13;
 Kelly 12 - 1 gol;
 Navarro 8;
 Estfano 5;
 Ivan Rocha 5;
 Jordi 4;
 Mino 4;
 Adzic 3;
 Jauregi 1;
 David Dez 1;
 Llona 1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412969" title="Husseren-les-Chteaux" nonfiltered="4173" processed="4152" dbindex="159213">

 Husseren-les-Chteaux (en alsaci Hsre) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 488 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="412982" title="Puntius aurotaeniatus" nonfiltered="4174" processed="4153" dbindex="159214">

Puntius aurotaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong i als rius que desemboquen al Golf de Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Tirant, G. 1885. Notes sur les poissons de la Basse-Cochinchine et du Cambodge. Excursions et reconnaissances. Poiss. Basse-Cochinchine Cambodge v. 10: 91-198. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413000" title="Obermorschwihr" nonfiltered="4175" processed="4154" dbindex="159215">

 Obermorschwihr (en alsaci Owermorschwihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 358 habitants. Est situat entre els municipis de Hattstatt, Vgtlinshoffen, Husseren-les-Chteaux, Gueberschwihr, Herrlisheim-prs-Colmar,Eguisheim, i Rouffach.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413003" title="Antoni Vallespir Pons" nonfiltered="4176" processed="4155" dbindex="159216">
Antoni Vallespir Pons (Sa Pobla, 11 de novembre de 1952) s un metge mallorqu.

Es llicenci en 1981 en medicina i cirurgia per la Universitat Central de Barcelona.  Es trasllad a treballar a Mallorca, on comenaria a les sales d'urgncies del Centre de Serveis Mdics S.A.  Tamb a urgncies a Salus com a coordinador de la zona nord de l'illa entre els anys 1987 i 1994.  Treball per la Clnica Femenias entre els anys 1987 i 1992, on fou subdirector mdic.  

Fou en 1996 metge especialista universitari.  Realitz un mster en 1997 en valoraci del dany corporal i discapacitats mdiques per la Universitat de les Illes Balears. Se diplom en direcci d'hospitals i empreses sanitries per l'Escola d'Alta Direcci i Administraci a l'any 1997.   Tamb treball per l' Hospital d' Alcdia fins l'any 2006.

Actualment presta serveis mdics en medicina interna i general a la Clnica Juaneda i a l' Hospital General de Muro.

Ha escrit diversos articles a revistes especialitzades en medicina i s coautor amb Dr. Eduardo Valencia Valdiviezo del llibre "El cncer: Conixer i prevenir"

Referncies.
Qui s qui a Mallorca.- Edit. Diari Ultima Hora. pg 593;

Enllaos externs.
http://www.hgm.es/cuadromedico/medicos.php?id=327;
http://www.doctoralia.es/medico/Vallespir+Pons+Antonio-60359;
http://www.redasistencialjuaneda.com/cuadromedico/medicos.php?c=&e=&s=;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413026" title="Lukas Moodysson" nonfiltered="4177" processed="4156" dbindex="159217">
Lukas Moodysson (17 de gener de 1969 - ) s un guionista i director de cinema nascut a Malm, Sucia.

Biografia.
Moodysson va crixer com un marginat, expressant-se a travs de la poesia. Cap als 23 anys havia escrit ja cinc colleccions de poemes i una novella. Va decidir comenar amb la carrera cinematogrfica per produir menys introvertidament i, desprs d'estudiar a la Dramastika Institut d'Estocolm, va dirigir tres curtmetratges abans de comenar a treballar en les seves produccions de llargmetratge.

Filmografia.
Director.

1998 - Fucking ml;
2000 - Juntos (Tillsammans);
2002 - Lilja 4-ever;
2003 - Terrorister;
2004 - Ett hl i mitt hjrta;

Guionista.
2000 - Det nya landet;
Totes les seves pellcules com director.

 Premis .
 Teddy Award per premia a la Millor pellcula per Fucking ml, 1999;
 Festival Internacional de Cinema de Gijn: Premi al Millor Director, Millor Gui i Premi Jurat Jove a la Millor Pelcula per Tillsammans, 2000. Millor actor per Michael Nyquist, Together, 2000).
 Festival Internacional de Cinema de Gijn: Millor pellcula i Premi Jurat Jove a la Millor Pelcula per Lilya 4-Ever, 2002. Millor actriu per Oksana Akinshina, Lilya 4-Ever, 2002.

Enllaos extrens.
;
www.Lukas Moodysson.com;
Entrevista a Moodysson sobre Lilya 4-ever ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413042" title="Turckheim" nonfiltered="4178" processed="4157" dbindex="159218">

 Turckheim (en alsaci Trke) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 3.594 habitants.

 Demografia .


 Histria .
Durant l'Edat Mitjana fou membre de la Decpolis alsaciana.

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Charles Grad, poltic protestatari.

 Galeria d'imatges .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413052" title="Puntius bandula" nonfiltered="4179" processed="4158" dbindex="159219">

Puntius bandula  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. & R. Pethiyagoda. 1991. Descriptions of three new species of cyprinid fishes from Sri Lanka. (Pp. 298-313, Appendix 1) A: R. Pethiyagoda, Freshwater fishes of Sri Lanka. Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo. Freshwater Fishes Sri Lanka. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413077" title="Puntius banksi" nonfiltered="4180" processed="4159" dbindex="159220">

 Puntius banksi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ng, H.H. i H.H. Tan, 1999. The fishes of the Endau Drainage, Peninsular Malaysia with descriptions of two new species of catfishes (Teleostei: Akysidae, Bagridae). Zool. Stud. 38(3):350-366.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413079" title="Pedrona Torrens Soler" nonfiltered="4181" processed="4160" dbindex="159221">
Pedrona Torrens Soler (Sa Pobla, 9 de febrer de 1952). s una artista i galerista mallorquina.

s diplomada en arts aplicades per l'Escola d'Arts i Oficis de Palma de Mallorca en 1975. Es llicenci en histria de l'art per la Universitat de les Illes Balears en 1986.

En 1990 obr la seva primera galeria d'art en el carrer de Sant Jaume d'Alcdia on desenvolup exposicions d'artistes espanyols, essent una de les dues galeries creades en aquesta ciutat.  

Particip en diverses fires d'art contemporani per Europa com a Art Expo de Barcelona.

s membre de l'Associaci de Galeristes de les Illes Balears.  s membre del jurat del concurs de fotografa de Bjar (Salamanca). Com a galerista edit un catleg sobre fars, titulat "Derrotero Barroco de las Islas Baleares" del pintor Eduardo Sanz.

Referncies.
Qui s qui a Mallorca. Edit. Diario ltima Hora de Balears.

Enllaos externs.
http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=1751_16_317422__Cultura-Report-unio-todos;
http://bejar.biz/ganadores-ii-concurso-fotografia-bejarbiz-bejar-de;
http://www.farosferrol.com/Bibliografia/bibliografia1.pdf;
http://netcon04.uib.es/premsa/desembre07/dia-21/1289053.PDF;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413095" title="Puntius bantolanensis" nonfiltered="4182" processed="4161" dbindex="159222">

Puntius bantolanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Manguao (nord de Palawan, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, A. L. 1914. Two new cyprinoid fishes of the genus Barbus from Lake Manguao, Palawan, P. I. Philippine Journal of Science v. 9 (Sect. D, nm. 2): 187-192, Pl. 1.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413096" title="Vgtlinshoffen" nonfiltered="4183" processed="4162" dbindex="159223">

 Vgtlinshoffen  (en alsaci Vegelshofe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 478 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413104" title="Installacions esportives als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4184" processed="4163" dbindex="159224">

En la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992, celebrats a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992, s'utilitzaren tot un seguit d'installacions esportives, dividides en 7 grans zones:

Estadi Olmpic de Montjuc.


Va ser projectat per l'arquitecte Pere Domnech i Roura amb motiu de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929. Amb motiu de la Copa del Mn d'atletisme de 1989 i dels Jocs Olmpics de 1992 va ser completament remodelat per l'equip d'arquitectes Correa-Mil-Margarit-Buixad, juntament amb Vittorio Gregotti. Per als espectacles esportius va quedar amb un aforament de 55.000 persones.
Al 1997 el RCD Espanyol es va traslladar a l'Estadi Olmpic de Montjuc per jugar els seus partits com a local, en substituci de l'Estadi de Sarri. Un any desprs el Comit d'Estadis de la UEFA va atorgar-li la categoria de cinc estrelles, per la qual cosa s'hi podien celebrar competicions de futbol del mxim nivell continental. Al 2001 l'estadi va canviar el seu nom en honor a Llus Companys.

Anella Olmpica.


Situada al voltant de l'Estadi Olmpic de Montjuc i a la muntanya del mateix nom, al sud-oest de la ciutat. Es tracta de l'rea ms important per la importncia de les installacions. Al centre de l'Anella Olmpica hi ha la Torre Calatrava:
Palau Sant Jordi   Handbol, Gimnstica i Voleibol.
Piscines Picornell   Nataci, Nataci sincronitzada, Waterpolo i Pentatl modern.
Piscina Municipal de Montjuc   Salts i Waterpolo.
Edifici de l'INEFC   Lluita.

rea de Sants-Monjuc.
Situada dins als voltants de la muntanya de Monjuc, per no dins de l'Anella Olmpica:
Palau dels Esports de Barcelona   Gimnstica i Voleibol.
Palau de la Meta lrgia   Esgrima i Pentatl modern.
Pavell de l'Espanya Industrial   Halteroflia.

rea olmpica de la Vall d'Hebron.


Situada al districte d'Horta-Guinard de Barcelona, al costat de la Ronda de Dalt, al nordest de la ciutat:
Veldrom d'Horta   Ciclisme en pista.
Pavell de la Vall d'Hebron:   Voleibol.
Centre Municipal de Tennis Vall d'Hebron   Tennis.
Camp Olmpic de Tir amb Arc   Tir amb arc.

rea olmpica de Diagonal.
Situada al llarg de la Avinguda Diagonal, al sud-est de la ciutat:
Camp Nou   Futbol.
Estadi de Sarri   Futbol.
Palau Blaugrana:   Judo, Taekwondo i Hoquei patins.
Reial Club de Polo   Hpica i Pentatl modern.

rea olmpica de Poblenou.
Situada al barri del mateix nom, al districte de Sant Mart, al nord-oest de la ciutat. Va ser una de les zones ms transformades pels Jocs Olmpics. Aquestes reformes tamb van incloure la construcci de la Vila Olmpica, amb capacitat per unes 15.000 persones
Port Olmpic   Vela.
Poliesportiu Estaci del Nord   Tennis de taula.
Pavell de la Mar Bella   Bdminton.

Subseus.


Subseus dels Jocs de Barcelona: 
Badalona   Pavell Olmpic de Badalona (Bsquet) i Pavell dels Pasos Catalans (Boxa).
Banyoles   Estany de Banyoles (Rem).
Castelldefels   Canal Olmpic de Castelldefels (Piragisme).
Granollers   Palau d'Esports de Granollers (Handbol).
L'Hospitalet de Llobregat   Camp Municipal Feixa Llarga (Beisbol).
Mollet del Valls   Camp de Tir Olmpic de Mollet (Tir olmpic).
Montmel   Circuit de Catalunya (Ciclisme 100 km contra-rellotge).
Reus   Hoquei patins.
Sabadell   Estadi de la Nova Creu Alta (Futbol).
Sant Sadurn d'Anoia   Pavell Olmpic de l Ateneu Agrcola (Hoquei patins) i circuit (Ciclisme en carretera).
Saragossa   Estadi La Romareda (Futbol).
La Seu d'Urgell   Parc Olmpic del Segre (Piragisme).
Terrassa   Estadi Olmpic de Terrassa (Hoquei herba).
Valncia   Estadi de Mestalla (Futbol).
Vic   Hoquei patins.
Viladecans   Camp Municipal de Beisbol de Viladecans (Beisbol).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413117" title="Puntius baoulan" nonfiltered="4185" processed="4164" dbindex="159225">

 Puntius baoulan s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life  ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413120" title="John Cassavetes" nonfiltered="4186" processed="4165" dbindex="159226">
John Nicholas Cassavetes (Nova York, 9 de desembre de 1929 - Los Angeles, Califrnia, 3 de febrer de 1989) fou un actor, guionista i director nord-americ. Se'l considera un dels pioners del cinema independent americ. Impulsor del New American Cinema Group. L'obra de Cassavetes, encara que sembla improvisada, oculta una gran precisi i una minuciosa anlisi de les emocions. Tenia un gran respecte pel treball dels actors, a qui concedia una gran llibertat d'acci. s autor d'Ombres (1961), obra bsica del moviment, Too Late Blues (1962), Una dona ofuscada (1974), Glria (1980), Love Streams (1984), etc.

Biografia.

John Cassavetes va nixer a Nova York de pares immigrants grecs. Va estudiar a l'institut a New Jersey abans d'entrar a l'American Academy of Dramatic Arts. Desprs de la seva graduaci el 1950, va actuar, en papers secundaris, al teatre, cinema i sries de televisi.

Cassavetes va ser incapa d'aconseguir que cap distribudora americana llancs la seva primera pellcula Ombres. Desprs va provar fortuna a Europa, on va aconseguir el premi de la crtica en el Festival de Vencia. Els distribudors europeus van portar posteriorment la pellcula als Estats Units com si es tracts d'una importaci. Malgrat que la seva distribuci a Amrica no va ser gaire mplia, va aconseguir cridar l'atenci dels estudis de Hollywood, on va dirigir dos llargmetratges a comenaments dels anys 60: Too Late Blues i A Child is Waiting.

La seva segent pellcula com a director (la segona de forma independent als estudis) van ser Faces (1968), protagonitzat per la seva dona i per John Marley, Seymour Cassel i Val Avery. La pellcula mostra la desintegraci d'un matrimoni modern, i va ser candidata a tres premis Oscar en les categories de millor gui original, millor actor de repartiment i millor actriu de repartiment.

Husbands (1970) est protagonitzat pel propi Cassavetes, Peter Falk i Ben Gazzara. Interpreten un trio d'homes casats viatjant per Nova York i Londres desprs del funeral d'un dels seus millors amics. Minnie and Moskowitz, pellcula que tracta d'una parella formada per dos amants molt diferents, s interpretat per Rowlands i Seymour Cassel.

En els anys 70, realitza les considerades com les seves tres millors pellcules: Una dona ofuscada (1974) per la qual Cassavetes va ser candidat a l'Oscar a la millor direcci i la seva dona va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu; L'assassinat d'un corredor d'apostes xins (1976) i Nit d'estrena (1977). Totes elles van ser produdes independentment.

A L'assassinat d'un corredor d'apostes xins, podem veure Ben Gazzara interpretant el paper de Cosmo Vitelli, un propietari d'un petit club de striptease que s pressionat per uns gngsters a cometre un assassinat per poder pagar els seus deutes. A Nit d'estrena, Rowlands interpreta a una estrella cinematogrfica, vinguda a menys amb els anys, que treballa al teatre i pateix una crisi personal. Segons Laurence Gavron, Cassavettes va treballar en el gui durant anys, refinant-lo i alterant-lo. La producci va costar ms de 1,5 milions de dlars i es va necessitar ms d'un any per acabar-la. La primera versi durava 5 hores i finalment, tan sols una cpia de la versi final va ser distribuda als Estats Units.

Posteriorment, a la dcada dels 80, van arribar Glria (1980), Love Streams (1984) i, la que seria la seva ltima pellcula, Un gran embolic (1986).

Cassavetes tamb va desenvolupar la seva carrera com a actor, participant en pellcules com Els dotze del patbul (1967) de Robert Aldrich, per la que va ser candidat a l'Oscar al millor actor de repartiment; i La llavor del diable (1968) de Roman Polanski. Altres pellcules destacades en la seva carrera interpretativa van ser El codi dels assassins (1964) de Don Siegel i The Fury (1978) de Brian de Palma.

Cassavetes va morir de cirrosi heptica el 1989, als 59 anys.

El seu fill, Nick Cassavetes va continuar els seus passos com a actor i director.

Filmografia.
Com a director.
 Ombres (1959);
 Too Late Blues (1961);
 Un nen espera (1963);
 Faces (1968);
 Husbands (1970);
 Minnie and Moskowitz (1971);
 Una dona ofuscada (1974);
 L'assassinat d'un corredor d'apostes xins (1976);
 Nit d'estrena (1977);
 Glria (1980);
 Love Streams (1984);
 Un gran embolic (1986);

Com a actor.
 Taxi (1953);
 I'll Cry Tomorrow (1955);
 The Night Holds Terror (1955);
 Crime in the Streets (1956);
 Alfred Hitchcock Presents (1956) Episode: "You Got to Have Luck";
 Edge of the City (1957);
 Affair in Havana ((1957);
 Virgin Island (1958);
 Saddle the Wind (1958);
 Ombres (1959);
 The Webster Boy (1962);
 Too Late Blues (1962);
 The Killers (1964);
 The Dirty Dozen (1967);
 Rome Like Chicago (1967);
 Bandits in Rome (1967);
 Devil's Angels (1967);
 Rosemary's Baby (1968);
 If It's Tuesday, This Must Be Belgium (1969);
 Husbands (1970);
 Minnie and Moskowitz (1971);
 Capone (1975);
 Two-Minute Warning (1976);
 Mikey and Nicky (1976);
 Opening Night (1977);
 Brass Target (1978);
 The Fury (1978);
 Flesh and Blood (TV) (1979);
 Whose Life Is It Anyway? (1981);
 The Incubus (1981);
 Tempest (1982);
 The Haircut (1982);
 Marvin and Tige (1983);
 Love Streams (1984);

Referncies.

Enllaos externs.
;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413136" title="Guerra de Successi bavaresa" nonfiltered="4187" processed="4166" dbindex="159227">
La Guerra de Successi de Baviera o Guerra de Successi bavaresa (1778-1779), va anar un conflicte entre ustria i Prusia, a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera desprs de la mort sense fills de Maximiliano Jos, elector de Baviera (1727-1777). L'hereu per ell designat era Carles Teodor, elector palat i primer de la branca ms antiga de la Casa de Wittelsbach. ustria, que en aquells dies estava governada conjuntament per Mara Teresa i el seu fill, l'emperador Jos II, pretenia des de cap a temps la Baixa Baviera i part de l'Alt Palatinat, que constituen junts quasi una tercera part de l'electorat. Carles Teodor volia que els seus illegtims descendents foren acceptats com prnceps del Sacro Imperi Rom; per a convncer a Josep II, va reconixer les pretensions territorials d'ustria. En 1778, tropes austraques van ocupar els territoris.

Federico II de Prusia, no obstant aix, no acceptava cap maniobra que poguera reforar el poder i la influncia d'ustria en el sud d'Alemanya, sobretot des que temia que una ustria fort poguera interferir en la seua intenci d'unir Prusia amb els margraviatos de Ansbach i Bayreuth. Per aix, va convncer al duc Carles de Zweibrcken, segent en la lnia de successi bavaresa, i a l'elector de Saxnia Frederic August III (ms tard rei de Saxnia amb el nom de Frederic August I), que reclamava altra part de Baviera, per a protestar contra el repartiment planejat per Carles Teodor.

A pesar d'aquestes protestes, ustria es va negar a retirar-se de Baviera, i al juliol de 1778, Frederic II el Gran i Enrique, prncep de Sajonia, van envair el regne Habsburgo de Bohmia; les forces austraques a les ordres de Jos II van mantenir les seues posicions al llarg de la frontera entre Silesia i ustria. L'enfrontament va comenar amb breus escaramusses, ja que cap de les parts volia arriscar-se a un conflicte obert. Els intents per evitar la guerra es van fer a travs de la correspondncia personal entre Federico i Mara Teresa i la mediaci de Rssia i Frana.

A causa de l'actitud hostil de Rssia enfront d'ustria durant les negociacions, aquest ltim pas va portar a terme la major part de les concessions en el Tractat de Teschen (1779), que va posar fi a la guerra. El Tractat establia que ustria havia de retornar a Baviera tot el territori que havia adquirit en l'ltim any, excepte un menut districte en la part oriental del riu Inn; tamb ustria havia d'accedir a la futura uni de Prssia amb Ansbach i Bayreuth; i finalment, l'elector de Saxnia rebria una indemnitzaci en diners en canvi dels territoris bavaresos que reclamava.

Com les forces en lluita s'havien concentrat a tractar de tallar els subministraments dels seus respectius adversaris, el conflicte va ser batejat Kartoffelkrieg (guerra de la Crella).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413144" title="Puntius bimaculatus" nonfiltered="4188" processed="4167" dbindex="159228">

Puntius bimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1863. Description de quelques espces nouvelles de Cyprinodes du Ceylon. Verslagen en mededeelingen. Koninklijke Akademie van Wetenschappen (Netherlands). Afdeling Natuurkunde. v. 15: 239-253.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413173" title="Walbach" nonfiltered="4189" processed="4168" dbindex="159229">

 Walbach  (en alsaci Wlbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 930 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413181" title="Puntius binotatus" nonfiltered="4190" processed="4169" dbindex="159230">

Puntius binotatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia, Tailndia (riu Mekong) i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizime. Livre dix-huitime. Les Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413207" title="Dami Amer Munar" nonfiltered="4191" processed="4170" dbindex="159231">
Dami Amer Munar (Sa Pobla, 4 de setembre de 1958) s un futbolista i entrenador mallorqu.

Comen a jugar a futbol a la Uni Esportiva Poblera quan era petit. El 1982 el Reial Club de Mallorca el fitx per ser defensa, fins 1990.  En 1986 fou instructor dels Juvenils Balear i entrenador de futbol sala, nivell 1 del Balear. El 1987 fou l'entrenador del Regional Balear. 

En 1991 fou nombrat entrenador dels equips filials. Entre 1992 i 1994 fou ajudant del Real Club Deportiu Mallorca B. Llavors fund i dirig l'Escola de Futbol del Reial Mallorca fins 1994.

Va rebre l' Escut d'Or de la Vila de Sa Pobla, el 19 de juliol de 2002; la ceremnia es celebr a "Sa Congregaci" de Sa Pobla.

Actualment s delegat del primer equip del RCD Mallorca.

Enllaos externs.
http://www.rcdmallorca.net/blogs_entrada.php?idparticipante=1&dMes=8&dAno=2008;
http://entrenadores.tecnicosfutbol.com/ficha/?cod=E34FU0028689;
http://www.weltfussball.de/spieler_profil/amer/ ;
http://www.penyesmallorquinistes.es/web/index.php?name=News&startnum=401;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413213" title="Tractat de Teschen" nonfiltered="4192" processed="4171" dbindex="159232">
El Tractat de Teschen signat en 1779, va posar fi a la Guerra de Successi bavaresa. El Tractat establia que ustria havia de retornar a Baviera tot el territori que havia adquirit en l'ltim any, excepte un menut districte en la part oriental del riu Inn; tamb ustria havia d'accedir a la futura uni de Prssia amb Ansbach i Bayreuth; i finalment, l'elector de Saxnia rebria una indemnitzaci en diners en canvi dels territoris bavaresos que reclamava.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413225" title="Wettolsheim" nonfiltered="4193" processed="4172" dbindex="159233">

 Wettolsheim  (en alsaci Wettelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 1.692 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413231" title="Puntius bramoides" nonfiltered="4194" processed="4173" dbindex="159234">

Puntius bramoides  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i a Laos (conca del riu Mekong).
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizime. Livre dix-huitime. Les Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413252" title="Associaci Musical Santa Ceclia d'Alcal de Xivert" nonfiltered="4195" processed="4174" dbindex="159235">


L Associaci Musical Santa Ceclia d Alcal de Xivert s una associaci sense nim de lucre que t com a finalitat el manteniment d'una Banda de Msica.

Histria.
En la segona meitat del segle XIX comencen les activitats de la banda de msica. Es tenen notcies des de 1863. En 1887 deix el crrec Julin Sanz, desprs de 22 anys com a organista i director de la banda. El substitueix Jos Mara Caballer Vela, moment en que la banda surt als certmens de les rodalies: Guanya el primer premi en Vinars el 26 de juny de 1890 i en Tortosa el 8 de setembre de 1891. En aquest anys la banda tenia uns 35 membres. La banda esdev municipal grcies a un acord entre la mateixa banda i l Ajuntament. En 1892 s nomenat Vicente Calduch Sorl director de la banda per dur poc, ja que l any segent, la banda s havia dividit en dues formacions, la primera, dirigida per Jos Mara Caballer, que acabaria anomenant-se  Sociedad Santa Ceclia , i la segona, dirigida per Pascual Domnech, que fou anomenada  Juventud Chivertense  i  Sociedad Chivertense , successivament, i que el 10 de juliol de 1894 guany el primer premi en el certamen de Castell. Es molt possible que es mantingueren les dues bandes fins la mort de Caballer, en 1915

Durant la direcci de Ricardo Albalat arribaria la segona poca d esplendor de la banda, aconseguint una formaci de 60 msics i guanyant diversos premis: el primer premi en els certmens de Tortosa i Vinars, i un segon premi en el certamen de Castell.

Durant la Segona repblica la banda es va dividir en dues formacions musicals: Una es mantingu encapalada per Albalat i l altra fou dirigida per Pascual Domnech i Eduardo Bosch. Una vegada acabada la guerra civil les dues bandes es reunificaren, i Ricardo Albalat continu essent el director.

Quan es va retirar Albalat, fou elegit per una votaci popular Remigio Miralles (1953-1955) i fou substitut per Jos Mara Samper (1955-1957), abans msic militar, qui reorganitz la societat, amb assajos continus i realitzant diversos concerts. Samper fou substitut per Francisco Villanueva (1957-1964), i aquest  substitut per Vicente Taura (1964-1970). De 1970 a 1975 l associaci va quedar quasi inactiva amb assajos i actuacions espordiques.

Jos Maria Samper (1975-1980) torn a dirigir la banda i li don impuls, creant una escola amb 100 alumnes. En 1978, per discrepncies internes es torn a dividir la banda en dues agrupacions musicals, una amb el suport dels msics joves, que mantingu com a director a Samper, i altra, amb el suport dels msics veterans, dirigida per Remigio Miralles. Quan en 1980 es retir Samper, fou Miralles, amb la banda reunificada, qui va continuar com a director.

Amb Remigio Miralles (1981-2005) al davant de la direcci, es va iniciar una nova etapa afavorint l ensenyament musical, creant l escola d educands, en 1982, amb un increment continu del nombre dels estudiants i dels professors. Quan Miralles es retir, ocup la plaa Juan Serra Ferrando.

Directors de la Banda de Msica.
 Julian Sanz (1865-1887), natural de Vinars, mestre de capella i organista.
 Jos Mara Caballer Vela(1887-1892), natural d Alcal de Xivert, compos obres per a la banda, com  Mater Dolorosa  i  Funoll ;
 Vicente Calduch Sorl (1892-1893), msic militar.
 Jos Mara Caballer Vela (1893-1915), mestre de msica i organista i, Pascual Domnech (1893-1915), mestre de msica i organista.
 Ricardo Albalat Fuertes (1915-1953), natural d Alcal de Xivert, autor d obres importants, entre les quals destaca el pasdoble  Cielo azul , i Pascual Domnech i Eduardo Bosch (1934-1938);
 Remigio Miralles Sospedra (1953-1955), natural d Alcal de Xivert.
 Jos Mara Samper (1955-1957), natural d Algemes.
 Francisco Villanueva (1957-1964), natural de Sogorb.
 Vicente Taura (1964-1970);
 Jos Mara Samper (1975-1980) i, Remigio Miralles Sospedra (1978-1980);
 Jos Mara Ferrer (1980-1981);
 Remigio Miralles Sospedra (1981-2005), autor de nombroses obres com  Alcal i al ,  L aiguader ,  Mart Roca ,  Antonio Vela  i  Campanar d Alcal ;
 Joan Serra Ferrando (2005- ), natural de Benifair de la Valldigna i professor de trompeta del Conservatori Superior de Msica de Castell.

Bibliografia.
 Marta Navarro: Bandes de Msica de Castell: premios, los componentes, escuelas de msica, los directores. Castell: Mediterrneo, 2004, pgs. 12-14.
 Joan Vicent Sanz; Joaquim Arnau: Esdeveniments en la vila d Alcal de Xivert: Del manuscrit Acontecimientos de la Villa de Alcal de Chivert, d Eliseo Cucala Larrosa. Mainhardt:  1886, 29 (desembre 1997), pgs. 23-24;  1887, 30 (abril 1998), pg. 15; 1890, 33 (abril 1999), pg. 11; 1891, 34 (agost 1999), pg. 14; 1892, 35 (desembre 1999), pg. 28; 1893, 36 (abril 2000), pg. 11; 1894, 37 (agost 2000), pgs. 16 i 18; 1896, 39 (abril 2001), pgs. 5 i 15; 1897, 41 (desembre 2001), pg. 13; 1898, 42 (abril 1997), pg. 10; 1899, 44 (desembre 2002), pg. 5; 1900, 47 (desembre 2003), pg. 13.

Enllaos externs.
 Histria de la banda de msica d Alcal i biografia del seu director ;

 Vegeu tamb .
 Llista de societats musicals del Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413266" title="Zimmerbach" nonfiltered="4196" processed="4175" dbindex="159236">

 Zimmerbach  (en alsaci Zmmerbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 880 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413301" title="Wintzenheim" nonfiltered="4197" processed="4176" dbindex="159237">

 Wintzenheim  (en alsaci Winzene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 7.524 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413311" title="Tractat" nonfiltered="4198" processed="4177" dbindex="159238">
Un tractat s un gnere literari pertanyent a la didctica, que consisteix en una exposici integral, objectiva i ordenada de coneixements sobre una qesti o tema concret; per a aix adopta una estructura en progressives subdivisions denominades apartats. Adopta la modalitat discursiva del discurs expositiu, es redacta en tercera persona i es dirigeix a un pblic especialitzat que desitja aprofundir en una matria, pel que ha d'estar elaborat amb una llengua clara i accessible, fecunda en precisions de tot tipus, definicions, dades i dates, que s'aporten amb freqncia, per a descarregar el text principal, a peu de pgina, en el cridat aparell crtic.

Subgneres.
S'individualitzen com subgneres del tractat una srie de formes literries fonamentalment segons el grau d'instrucci del pblic a qui est destinat (ventall que va des de la cincia pura pel cap alt divulgatiu); segons la seua extensi (des de el diccionari enciclopdic o enciclopdia a l'opuscle, passant per la monografia) o segons la forma com s'ha extractat o recopilat la informaci.

Els subgneres ms habituals del tractat sn la monografia, el opuscle, el diccionari temtic, la suma, la enciclopdia, el manual i el llibre de text. Emparentats amb el tractat estan tamb el compendi o eptom, el resum i els excerpta.

Evoluci histrica.

L'exposici ordenada de coneixements va ser un gnere tpicament grec, en el qual va destacar en particular Aristtil, qui va compilar nombroses informacions en tractats principalment sobre zoologia, cincies naturals, lgica i filosofia; Aristtil possea a ms un agusat sentit crtic que li feia avaluar amb seny la importncia de les fonts i extraure d'elles all que era substancial i aprofitable. Com desconfiava profundament del carcter xerrador i elitista del seu mestre Plat, que preferia els procediments maiutics de el dileg, va preferir a ms que aqueixos coneixements adoptaren una forma sistemtica i ordenada en comptes de la ms dispersa del dileg habitual en el seu mestre; s ms, va permetre que dites coneixements foren divulgats en forma de cpies dels cursos que impartia en l'Acadmia i, amb aix, va facilitar generosament el progrs posterior de la cincia europea.

Ja en la Edat Mitjana, Sant Toms d'Aquino va imitar els ordenats i meticulosos procediments del Estagirita, l'obra dels quals va contribuir a divulgar i cristianitzar en forma de tractatus. Va elaborar aix un gran compendi del saber teolgic del seu temps, que va denominar Summa eologica, aix com altres opuscles sobre matries concretes. No obstant aix, el argument d'autoritat o magister dixit prevalia sobre altres arguments de naturalesa ms formal i veraa en la cosmovisi medieval, pel que amb freqncia aqueixes exposicions ordenades de coneixements mancava de valor estrictament cientfic: eren exposicions tancades i dogmtiques que la seua disciplina no admetia contradiccions internes ni deixaven lloc al dubte. Els instruments del saber, que sn la ignorncia i el dubte, romanien lligats de peus i mans per la fe i la subordinaci de la Filosofia a un saber considerat de superior jerarquia, el teolgic; la metodologia era la prpia de el catecisme i es basada quasi sempre en l'esquema pregunta establida - resposta indiscutida, en el que va tenir una part essencial la pedagogia Escolstica.

Aixina, el tractat es va originar en la Edat Mitjana com simple compilaci atomitzada i acrtica d'informacions. El sentit crtic, no obstant aix, apareixer en el Renaixement al multiplicar-se el nombre de llibres i abaratir-se el seu valor material, de manera que el nvol del coneixement es va expandir fins a fer veure les seues contradiccions intertas. Altres gneres didctics ms oberts es posen de moda, com el dileg, el assaig o la epstola, i Aristtil ocupa menys rellevant que Plat, que ss el nou model per a les idealitzacions de el Humanisme. Desprs de la retrgrada reacci barroca del XVII, va tenir lloc la resurrecci del gnere des de fins del segle XVII, si b ja tocat per a sempre per la maduresa de judici de el Escepticisme, per exemple en l'obra de Pierre Bayle. En voga les corrienes racionalistes i empriques, la subseqent Illustraci i la seua hipercriticisme va acabar per restablir el gnere amb els seus caracterstiques clssiques ja en el segle XVIII, assolint obres destacades i molt influents, com la Enciclopdia dirigida per Denis Diderot.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413313" title="Parasexualitat" nonfiltered="4199" processed="4178" dbindex="159239">
La parasexualitat s el nom que rep la reproducci sexual bacteriana.

Hi ha tres tipus diferents de parasexualitat.

 Transformaci .

Aquest es dna en aquells casos en que un bacteris que per fagositosi agafen fragments d'ADN residuals d'algun altre bacteri mort en el medi. Posteriorment aquest ADN es pot incorporar. A travs d'aquest mecanisme es poden obtenir noves espcies ja que pot agafar material gentic d'una que no es la seva.

 Transducci .

Aquest mecanisme es produeix quan es dna la infecci d'un virus. El virus quan infecten uneixen el ADN amb la de la cllula osta i es replica, es pot donar el cas que per un error el virus alhora de replicar-se agafi material gentic de l'osta i se'l incorpori com si fos seu, en aquest cas quan aquest nou virus infecti un bacteri l'hi introduir material gentic a un altre. A diferncia de la transformaci en aquest cas no pot ser material gentic d'una altre espcie ja que els virus sn molt especfics i noms afecten a la mateixa.

 Conjugaci .

En la conjugaci intervenen dos bacteris on hi ha un donador i un receptor. Per poder fer aquest procs es necessita que hi hagi contacte entre els dos bacteris i es fa a travs del pel sexual o pilus per on passa la informaci gentica d'un bacteri a l'altre.

En aquest procs es necessita que els dos bacteris siguin de la mateixa espcie.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413324" title="Onofre Pons Sureda" nonfiltered="4200" processed="4179" dbindex="159240">
Onofre Jaume Pons Sureda (Sa Pobla, 8 de desembre de 1956) s un metge oncleg i poltic mallorqu.

Es llicenci en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona en 1980.  S'especialitz en oncologia mdica per la Universitat Autnoma de Madrid.

Entree 1984 i 1990 ha treballat per la Clnica Rotger (Palma de Mallorca) i a l'Hospital Universitari de Son Dureta (Palma de Mallorca), on ha realitzat treballs de sotsdirector mdic i de coordinar de la Unitat de Cures Palliatives del Servei d'Oncologia Mdica.

Ha treballat com a coordinador oncolgic de l'Associaci Espanyola de Lluita Contra el Cncer des de 1984 a 1990.
En 2000 fou nombrat president del comit tcnic i director de Serveis Sanitaris del Servei Balear de Salut.

Com a poltic, comen a militar en el Partit Socialista de Mallorca (PSM). Fou regidor de l' ajuntament de Sa Pobla des de 1991 fins 2007.  
Insgnia de plata del Collegi Oficial de Metges de les Illes Balears en 2006. Des de el 2006 treballa al nou hospital Comarcal de Inca.

Referncies.
Qui s qui a Mallorca.  Edit. Diari Ultima Hora.

Enllaos externs.
http://www.seom.org/seomcms/index.php?option=com_content&task=view&id=1908&Itemid=381;
http://boib.caib.es/pdf/2003064/mp43.pdf;
http://www.comib.com/index.asp?idcontenido=2544;
http://www.simebal.com/2006/10/06/hospital-comarcal-inca.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413338" title="Epitafi" nonfiltered="4201" processed="4180" dbindex="159241">

Un epitafi (del grec           , "sobre la tomba") sn frases escrites sobre tmuls mausoleus o lpides de cementiri per homenatjar les persones que hi sn sepultades.

Tradicionalment escrits en vers, alguns epitafis sn clebres com el de Robespierre:

Passant, ne pleure pas ma mort (Vianant, no ploris la meva mort);
Si je vivais tu serais mort. (Si jo visqus tu estaries mort);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413343" title="Rasa de Castelltort" nonfiltered="4202" processed="4181" dbindex="159242">

La rasa de Castelltort s un torrent afluent per la dreta de l'Aigua de Valls, a la Vall de Lord

Neix a 1.138 metres d'altitud al vessant sud de la serra de Guixers. De direcci predominat N-S, desguassa al pant de la Llosa del Cavall a 803 m. d'altitud just desprs de passar a l'est de l'esglsia de Sant Climent de Castelltort i de la masia de Cal Girald.

Municipis que travessa.
Tot el seu recorregut el realitza pel terme municipal de Guixers.

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=9 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.815
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.138 
|align="center"|1.055
|align="center"|983
|align="center"|919
|align="center"|883
|align="center"|858
|align="center"|832
|align="center"|803
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|33,2
|align="center"|28,8
|align="center"|25,6
|align="center"|14,4
|align="center"|10,0
|align="center"|10,4
|align="center"|9,2
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413351" title="Wu wei" nonfiltered="4203" processed="4182" dbindex="159243">
Wu wei (en xins tradicional   , en xins simplificat   , i literalment no acci) s un concepte important de la filosofia daoista que postula que la forma ms encertada d'enfrontar-se a les situacions s no actuar, tot i que que aquest concepte no s sinnim de no fer res, segons remarca la literatura daoista. La paraula tamb es fa servir en el terme sense esfor com a forma natural de procedir sense forar i sense artificis. S'aplica, per exemple, a les plantes, que no fan esfor per crixer, simplement ho fan per wu wei.


Vegeu tamb.
Daoisme;
Zen;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413356" title="Cant d'Andolsheim" nonfiltered="4204" processed="4183" dbindex="159244">

El cant d'Andolsheim (alsaci kanton ndelse) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia Tamb forma part de la primera circumscripci de l'Alt Rin.




Composici.
El cant aplega 18 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .

 2004-2010 : ric Straumann;
 1998-2004 : Constant Goerg;

Enllaos Externs.
 Cant de Andolsheim al web del consell general;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413369" title="Miquel Bennssar Bibiloni" nonfiltered="4205" processed="4184" dbindex="159245">

Miquel Bennssar Bibiloni (Sa Pobla, 1964). s un xeremier, organista i professor de msica.

Estudi piano al Conservatori Professional de Msica i Dansa de les illes Balears, on es diplom en 1987.
S'especialitz en investigaci i interpretaci de msica hispnia antiga per a orgue dels segles XVI, XVII i XVIII.

En 1988 estudi a la Schola Cantorum Basiliensis o Academia de la Msica de Basilea (Basilea- Sussa). Aquesta escola s una de les ms prestigioses d'Europa.  o 

Ha realitzat concerts a les Illes Balears, Sussa, Alemanya i Itlia.

Es professor de piano a l'Escola de Msica d'Alcdia,Sa Pobla i del Conservatori Superior de Msica de les Illes Balears.  s l'organista del vell orgue de la parrquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla, on viu amb la seva famlia, i s membre i secretari de la Fundaci ACA (rea de Creaci Acstica de Mallorca). 

s un entusiasta de les Festes de Sant Antoni de Sa Pobla del qual pertanya al grup de xeremiers.




Referncies.
Qui s qui a Mallorca.- Edit. Diari ltima Hora de Balears.

Enllaos externs.
http://usuarios.lycos.es/Aqueron/xeremia.htm;
http://www.infomallorca.net/guias/documents/OnAnar.pdf;
http://www.ajsapobla.net/serveis/associacions.ct.html;
http://www.ajuntamentalcudia.net/musica/claustre.htm;
http://www.conservatorisuperior.com/pdf/llistat-professors-07-08.pdf;


 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413370" title="Jos Luis Fernndez Manzanedo" nonfiltered="4206" processed="4185" dbindex="159246">
Jos Luis Fernndez Manzanedo fou un porter de futbol nascut a Burgos el 10 de febrer de 1956. Entre els equips en el que jug cal destacar el Burgos CF, el Valncia CF i el Real Valladolid. 

Biografia.

Jos Luis Fernndez Manzanedo s'incorpor l'any 1973 amb 17 anys al Burgos CF des d'on, desprs de quatre temporades, fitx pel Valncia CF. Manzanedo defens la porteria valencianista des de 1977 fins al 1985.

Especialment brillant fou la temporada 1978/79 on Manzanedo s'al amb el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de Primera Divisi i, a ms a ms, el Valncia CF s'al amb el ttol de campi de la Copa del Rei de futbol. La segent campanya ja no fou tant exitosa a nivell personal, doncs perd la titularitat en favor de Jos Manuel Sempere i Maci, no obstant, aquell any aconsegu la Recopa d'Europa de futbol. L'any segent aconsegu la Supercopa d'Europa de futbol. 

La temporada 1985/86 fitx pel Real Valladolid, recalant posteriorment en el CE Sabadell, abans de retirar-se definitivament del futbol a la Cultural Leonesa l'any 1988.

Selecci nacional.

Fou internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya el 21 de setembre de 1977 en un partit disputat enfront Sussa a Berna.

 Clubs .

 Burgos CF: 1973-1977;
 Valncia CF: 1977-1985;
 Real Valladolid: 1985-1986;
 CE Sabadell: 1986-1988;
 Cultural Leonesa: 1988-1989;

Palmars.

Campionats nacionals.

 1 Copa del Rei: 1979;

Campionats internacionals.

 1 Recopa d'Europa: 1980;
 1 Supercopa d'Europa: 1980;

Distincions individuals.

 1 Trofeu Zamora: 1978/79;

Enllaos externs.

 Manzanedo a www.lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413371" title="Andolsheim" nonfiltered="4207" processed="4186" dbindex="159247">

 Andolsheim  (en alsaci ndelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 2.534 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413377" title="Artzenheim" nonfiltered="4208" processed="4187" dbindex="159248">

 Artzenheim  (en alsaci rze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2003 tenia 747 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413383" title="lisabeth Jacquet de La Guerre" nonfiltered="4209" processed="4188" dbindex="159249">

lisabeth Jacquet de la Guerre (le Saint-Louis, 17 de mar de 1665   Pars, 27 de juny de 1729) va ser una clavecinista i compositora francesa.

El seu avi Jehan, era carter a Pars, motiu pel qual es trasllad a aquesta ciutat noms va poder. Vers el 1673 fou presentada a Llus XIV i a Madame de Montespan. Tenia el pblic enamorat de la seva veu i les seves dots per tocar el clavec. Va viure a la Cort fins al voltant de 1684.

Cal tenir en compte que en el segle XVII, les dones que havien aprs composici eren una excepci a Frana i arreu del mn. La majoria de compositors contemporanis d'lisabeth Jacquet noms de tant en tant veien publicades les seves composicions per l'editorial Ballard en els reculls d'aires de diferents autors.

Al setembre de 1684 es cas amb el fams organista i clavecinista Marin de La Guerre (1658-1704). En aquest moment deix al seu marit oficial davant el tribunal per anar-se'n de l'le Saint-Louis junt a la seva famlia i organitzar la seva vida professional a Pars. En la seva casa s'organitzaven concerts semi-privats molt concorreguts, que reunien a msics i personatges preeminents del moment. Adquir una gran reputaci com a clavecinista i professora de clavec.

L'any 1687 publica el seu primer llibre de peces per a clavec. La collecci consta de 4 suites. La partitura no fou trobada fins a finals de la dcada del 1970. La dedicatria va dirigida al rei Llus XIV. lisabeth dna la imatge d'una dona ambiciosa, conscient de la seva vlua, plena d'activitat i d'energia. Hom fa menci de 3 peres, per llavors noms es coneixia Cphale & Procris. La seva existncia es veu confirmada en el seu testament de 23 d'octubre de 1726.

L'any 1694 es represent la seva tragdia lrica Cphale Procris en l'Academie Royale de Musique. L'xit fou mediocre, el que potser va persuadir a lisabeth de no tornar a aquest gnere.

El 1707 aparegueren dos volums: les Pieces pour Clavecins que tamb es poden tocar al viol i Sis Sonates per a viol i clave. Aquestes sonates anaven dedicades al rei Llus XIV i li van ser presentades a l'agost del mateix any.

El 1708 i encara dedicat a Llus XIV el primer llibre de Cantates Franceses versa sobre les qestions de les Santes Escriptures i, el 1711 el segon volum. Aquestes foren les primeres cantates sacres compostes a Frana. L'1 de setembre de 1715 moria el Rei Sol, i curiosament, a partir d'aquesta data es fa el silenci en torn a Elisabeth.

Aquest mateix any, o poc temps desprs, public un nou volum de cantates profanes. Dedicada al Prncep Elector de Baviera, Maximili II Manuel, que va viure a Frana entre 1709 i 1715. Aquest volum inclou 3 Cantates: Semel; L'ille de Dlos i Le Sommeil d'Ulisse, i tamb un duo per a soprano i baix continu, el cmic Peter Racommodement i Nicole, i Le Ceinture de Vnus.  Desprs d'aquesta publicaci, no hi evidncia significativa que compongus, llevat d'alguns temes allats publicats per Ballard dins els seus reculls i encara aix d'una forma molt per sobre.

Malgrat que va seguir una carrera independent, l'admiraci i el recolzament del Rei no foren mai cercats per lisabeth. Les seves obres foren sempre interpretades a Versalles. Fou l'nica dona compositora en el cercle intellectual femen que illuminava el regnat del Rei Sol, junt amb escriptores notables com ara Madame de Scudery, Madame de La Fayette i Madame de Svign.

La reputaci d'lisabeth Jacquet de La Guerre, creu rpidament les fronteres del Rei Sol, en part degut tant al seu talent com virtuosa clavecinista o com a compositora. Al llarg del segle XVIII, el seu treball va atnyer una reputaci exemplar a Frana i a l'estranger. Per en el segle XIX va caure en l'oblit i finalitz en poc temps i dur ms en part a la feina que li dedic Catherine Cessac.

Mor el 27 de juny de 1729 i el seu funeral es va fer l'endem a l'esglsia de Saint-Eustache de Pars. 

Referncies.
www.goldbergweb.com/fr/history/composers;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413384" title="Baltzenheim" nonfiltered="4210" processed="4189" dbindex="159250">

 Baltzenheim  (en alsaci Blze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 584 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413392" title="Bischwihr" nonfiltered="4211" processed="4190" dbindex="159251">

 Bischwihr  (en alsaci Bschwihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 1.001 habitants. Limita amb Wickerschwihr, Holtzwihr, Muntzenheim, Riedwihr i Andolsheim.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413396" title="Durrenentzen" nonfiltered="4212" processed="4191" dbindex="159252">

 Durrenentzen  (en alsaci Drrenanze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 911 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413398" title="Mastaba" nonfiltered="4213" processed="4192" dbindex="159253">
Una mastaba s un edifici rectangular de murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava en l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris.  

La paraula mastaba prov de l'arab           (ma  aba  o ma  abat), denominaci d'un "banc de pedra". Aquest nom que Auguste Mariette escolt als obrers egipcis va ser adoptada per aquest egiptleg. 



Origen.
Les tombes anteriors recobertes amb un tmul de sorra no conservaven els cossos durant gaire temps. Des de les primeres dinasties els faraons i els nobles les feren recobrir amb tmuls de tpia. L'edifici resultant amidava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt i s'orientava en sentit nord-sud.

A les tombes menys important s'utilitzaven teules i la pedra.

Les mastabes continuaren erigint-se quan els faraons optaren per l'enterrament en pirmides.

Estructura.
Les mastabes consisteixen d'un pou que desemboca en una cambra funerria i en les estructures de superfcie.

La capella.
S'hi celebraven els ritus funeraris. Compta amb altres sales adossades. La entrada mira cap a l'est i s levoluci d'una porta falsa en forma de nnxol. Aquest nnxol va anant convertint-se en una sala independent en forma de L o T invertides o en un conjunt de sales. Les parets es decoraven amb escenes de sacrifici o de la vida quotidiana del difunt.

El serdab s una cambra oberta en el mur de la mastaba en que es collocava una esttua de pedra o fusta del difunt. No tenia ms obertures que un forat que donava a la capella.

El pou.
El pou s'obria en el sostre de la mastaba i s'introdua verticalment en la roca amb una amplada d'entre 2,5 i 3 metres fins una profunditat d'entre 18 i 20 metres. En el fons s'hi feia un corredor horitzontal que portava a la cambra funerria. Un altre tipus no era vertical sin que tenia una certa inclinaci i neixia sota l'enllosat del pati oriental de la mastaba o sota el pati.

Una vegada enterrat el difunt, es tapava el corredor horitzontal i s'obstrua el pou amb runa.

La cambra funerria.
S'excavava en la roca i era ampla. El sarcfag, que es collocava era recctangular i estava traballat en un bloc de pedra calcria, granit rosat o basalt; en aquesta poca no sempre es momificaven els cadvers i de fer-ho no es treien els rgans interns i el cos es submergia en natr,

De la mastaba a la pirmide.
Les mastabes van anar creixent en mida i alada i en alguns casos presentava un segon pis. A comenament de la  III dinastia (al voltant de 2650 a.C.) es va introduir la  pedra tallada en l'arquitectura i les tombes dels faraons augmentaren notablement la mida. S'atribueix a  Imhotep, arquitecte, metge i visir de Zoser, la idea de juntar diverses mastabes una sobre l'altra en la que constituiria la pirmide esglaonada de Zoser, a Saqqara. Un segle ms tard en la pirmide de Maidum, del fara Snofru, les filades de pedra es van fer de pedra pulida, en el que s'anomena com "pirmide romboidal", ja que la  inclinaci del pendent variava. A comenament de la IV dinastia van aparixer les pirmides propiament dites.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413400" title="Wanderers Football Club" nonfiltered="4214" processed="4193" dbindex="159254">

El Wanderers Football Club fou un club de futbol amateur angls, de la ciutat de Londres.

 Histria .
Va ser fundat amb el nom de Forest Football Club el 1859 a Leytonstone, Londres. Fou membre fundador de The Football Association el 1863. Adopt el nom de Wanderers un any ms tard, en traslladar-se a Battersea Park, a Londres.

Fou un dels clubs ms destacats del futbol angls al segle XIX. Fou cinc cops campi de la Copa d'Anglaterra, la competici ms important al Mn del moment.

El club es va dissoldre el 1883.

 Jugadors destacats .
Entre 1872 i 1880 el club aport quinze jugadors a la selecci de futbol d'Anglaterra que foren (partits internacionals entre parntesi): 
Charles Alcock (1);
Francis Birley (1);
Alexander Bonsor (2);
Frederick Green (1);
Francis Heron (1);
Hubert Heron (3);
Leonard Howell (1);
William Kenyon-Slaney (1);
Robert Kingsford (1);
William Lindsay (1);
Alfred Stratford (1);
Henry Wace (3);
Reginald de Courtenay Welch (1);
Charles Wollaston (4);
John Wylie (1);

Lord Arthur Kinnaird jug un partit amb la selecci de futbol d'Esccia.

John Hawley Edwards, que jug el seu nic partit internacional per Anglaterra quan jugava el 1874 al Shropshire Wanderers, i marc pel Wanderers a la final de la Copa del 1876, jug per la selecci de futbol Galles enfront Esccia una setmana desprs d'aquesta final.

 Palmars .
5 Copa anglesa: 1872, 1873, 1876, 1877, 1878;

 Enllaos externs .
 ;
 ;
 Football Club History Database;

Referncies.

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413404" title="8 bits" nonfiltered="4215" processed="4194" dbindex="159255">

Aquest article s sobre 8 bits en l'arquitectura informtica.;

En l'arquitectura informtica, 8 bits s un adjectiu usat per descriure enters, adreces de memria o altres unitats de dades que comprenen fins a 8 bits (1 octet) d'ample, o per referir-se a una arquitectura de UCP i UAL basades en registres, busos d'adreces o bus de dades d'aquest ample. 

Vuit bits s tamb un terme donat a una generaci d'ordinadors en els quals els processadors de 8 bits eren la norma.

UCPs de 8 bits normalment utilitzen un bus de dades de 8 bits i un bus d'adreces de 16 bits que vol dir que el seu espai d'adreces es limiti a 64 KiB. Aix no s una llei natural, tanmateix, aix hi ha excepcions.

El primer microprocessador de 8 bits mpliament adoptat va ser l'Intel 8080, sent utilitzat a molts ordinadors d'afeccionats dels ltims anys 1970 i els primers anys 1980, sovint corrent el sistema operatiu CP/M. El Zilog Z80 (compatible amb el 8080) i el Motorola 6800 tamb s'utilitzaven en ordinadors similars. Els UCPs de 8 bits Z80 i MOS Technology 6502 eren mpliament utilitzats en ordinadors domstics i consoles de joc dels anys 1970 i 1980. Molts CPUs o microcontroladors de 8 bits sn la base dels ubics sistemes incrustats d'avui.

N'hi ha 28 (256) valors possibles per a 8 bits.

Per qu 8 bits?.

Els microprocessadors de 4 bits es van desenvolupar durant els primers anys 1970 comenant amb l'Intel 4004. Intel rpidament va llanar processadors de 8 bits, i la majoria dels seus competidors van comenar amb 8 bits. El rendiment i les limitacions de memria significaven que els processadors de 4 bits de pressa eren descartats d'aplicacions ms exigents (tanmateix, els processadors de 4 bits encara es produeixen en srie).

Llista de CPUs de 8 bits.

Una CPU pot ser classificada amb base en les dades a qu pot accedir en una nica operaci. Un processador de 8 bit pot accedir a 8 bits de dades en una nica operaci, mentre un processador de 16 bits pot accedir el doble de dades en la mateixa operaci.

Exemples de processadors de 8 bits (molt incomplet).

 Intel 8008;
 Intel 8080 (8008 font compatible);
 Intel 8085 (8080 binari compatible);
 Intel 8051 (arquitectura Harvard);
 Zilog Z80  (8080 binari compatible);
 Zilog Z180  (Z80 binari compatible);
 Zilog Z8;
 Zilog eZ80  (Z80 binari compatible);
 Motorola 6800;
 Motorola 6803;
 Motorola 6809 (parcialment 6800 compatible);
 MOS Technology 6502;
 Microxip PIC10;
 Microxip PIC12;
 Microxip PIC16;
 Microxip PIC18;
 Atmel AVR (famlia de microcontroladors);

Enllaos externs.
 Joan Jacas, Llus-Xavier Comern, Amadeu Monreal, Jordi Casab, Joan Jacas. Informtica per a arquitectes, p. 78. Edicions UPC. ISBN 8483015935.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413406" title="Insgnia de les Llanxes Rpides" nonfiltered="4216" processed="4195" dbindex="159256">

La Medalla de les Llanxes Rpides (alemany: Schnelboot-Kriegsabzeichen) era una distinci de la Kriegsmarine alemanya, creada el 30 de maig del 1941. Era atorgada per:
 Participaci en 12 o ms accions;
 Ser ferit en acci, o;
 Haver enfonsat un vaixell en acci, o;
 Realitzar accions ms enll del sentit del deure;

Durant la guerra, els Aliats es referien a les llanxes torpedineres alemanyes com "E-boats" o "vaixells enemics", i aquest terme ha perdurat. De fet, l'abreviaci correcta era "S-Boot" (Schnellboot, o "llanxa rpida").

En un inici, les tripulacions de les E-boats rebien la Insgnia de Guerra dels Destructors, per al maig del 41 es cre aquesta insgnia independent. 

Al 1943 el disseny de la insgnia va modificar-se per que hi aparegus el nou model de llanxa.

Una variant especial amb diamants podia ser atorgada a comandant d xit extraordinari, i va ser atorgada pel Gro admiral Dnitz als segents capitans (tots ells possedors de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure):
 Kapitnleutnant Werner Tniges (16/12/1942);
 Oberleutnant zur See Siegfried Wuppermann (14/04/1943);
 Korvettenkapitn Friedrich Kemnade (27/05/1943);
 Korvettenkapitn Georg Christiansen (13/11/1943);
 Korvettenkapitn Bernd Klug (01/01/1944);
 Korvettenkapitn Klaus Feldt (01/01/1944);
 Kapitn zur See Rufolf Petersen (13/06/1944);
 Kapitnleutnant Gtz Freiherr von Mirbach (14/06/1944);

Es curis que von Mirbach guany la seva insgnia de diamants com a comandant d'una flotilla de llanxes rpides que atac diverses llanxes de desembarcament americanes mentre que participaven en un exercici a la costa sud d'Anglaterra al maig de 1944 mentre que entrenaven pels desembarcaments del Dia-D. Uns 900 americans van morir en l'anomenada "Batalla de Slapton Sands", que romangu en secret fins a inicis de la dcada dels 80.

 Disseny .
 Primer disseny: Una E-Boat lliscant per damunt del mar, amb una corona de fulles de roure al voltant. La llanxa t l'aparena de venir a travs de la corona, de dreta a esquerra. La llanxa t un acabat en platejat, el mar en blau metal litzat, amb les crestes de les onades en platejat. La corona t un acabat en daurat, i consisteix en 7 parelles de fulles de roure. A la part inferior hi ha una cinta que uneix els dos costats de la corona; i a la superior, l'emblema nacional, format per un liga amb les ales obertes i una esvstica a les urpes. Se subjecta mitjanant una agulla horitzontal. Les mides mximes sn 57mm d'alt i 45mm d'ample.
 Segon disseny: L'esquema bsic de la insgnia s el mateix. La banda central que uneix la corona s ms pronunciada. La diferncia ms visible s que el disseny de la llanxa s ms modern, i que aquest sobrepassa la corona pel costat esquerra, aix com que hi ha una tercera onada que tamb sobrepassa la corona per la dreta. Les mides mximes sn 60mm d'alt i 53mm d'ample. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413413" title="Afrouruguai" nonfiltered="4217" processed="4196" dbindex="159257">

Els afrouruguaians (en castell, afrouruguayos) sn els uruguaians d'ascendncia africana, principalment els descendents dels esclaus. La majoria dels afrouruguaians es troben a Montevideo.

El terme "afrouruguai" es refereix tamb als fenmens culturals desenvolupats pels actuals descendents dels esclaus negres colonials, ja que les poblacions africanes que van arribar a l'Uruguai durant la colnia i van experimentar amb el temps un profund mestissatge amb la poblaci criolla i nadiva. El 1996, la poblaci visiblement d'ascendncia africana a l'Uruguai conformava aproximadament el 6% de la poblaci total del pas, s a dir, unes 164.200 persones. No obstant aix, d'acord amb el project nord-americ Joshua, hi ha 57.000 afrouruguaians.

Histria.

La presncia de persones d'origen afric a l'Uruguai data de l'arribada dels colonitzadors europeus, amb la fundaci de Colonia del Sacramento el 1680 i de Montevideo el 1726.

Durant aquesta poca existia en tot el subcontinent l'esclavitud. Aquesta va ser abolida durant la independncia de l'Uruguai, per va trigar a ser abolida en el ve Brasil, per la qual cosa va haver nombrosos esclaus brasilers que tamb van contribuir de manera significativa  a l'actual comunitat afrouruguaiana.
 Afrouruguaians destacats .
 Ansina;
 Edgardo Ortuo;
 Lgrima Ros;
 Martha Gularte;
 Rosa Luna;
 Rubn Rada;

 Bibliografia .
Rodrguez, Romero Jorge. Mbundo malungo a mundele: historia del movimiento afrouruguayo y sus alternativas de desarrollo. Rosebud Ediciones. Montevideo, 2006. ISBN 9974638216.

 Referncies .




 Enllaos externs .
 UNESCO: Msica afrouruguaiana;
 Veure tamb .
Afroamericans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413420" title="La font de la juliana" nonfiltered="4218" processed="4197" dbindex="159258">
Font de la Juliana, Arbeca, les Garrigues.
Font aljub d'obra civil . Segles XV - XVI. 

La font de la Juliana s una surgncia natural d'aigua - excavada en el substrat argils basal - que brolla lateralment i de forma ininterrompuda en direcci al Barranc de les Comes de Mald. L'estructura, construda entre els segles XV i XVI, consta d'una cambra coberta amb una esplndida volta de pedra que, a ms de mantenir-la neta, redueix l'evaporaci i n'assegura el seu emmagatzematge. La font s el reflex d'un temps en qu l'aigua era un recurs escs i la seva provisi obligava a esmerar grans esforos per garantir-ne l'abastiment. 

L'obra de picapedrer s molt acurada. Es troba perfectament conservada i s'emmarca en la tradici arquitectnica de construccions en pedra seca, mpliament documentada a la comarca de les Garrigues. L'arribada del Canal d'Urgell i la generalitzaci de reg produ el seu negament. Les obres de drenatge han perms recuperar aquest monument tot garantint la seva conservaci futura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413421" title="Capella de Sant Miquel de les Borgetes" nonfiltered="4219" processed="4198" dbindex="159259">
La Capella - Sant Miquel de les Borgetes 
 Dins del terme municipal d'Arbeca (Les Garrigues), a 4 km de la Vila, i al costat del cam de Mollerussa, s'aixeca a dalt d'un petit tur la Capella de Sant Miquel. 

Antigament fou esglesiola del poble de Borgetes de Salena, llogaret que formava part de la Baronia d'Arbeca i que, posteriorment, fou agregat al seu municipi junt amb el seu terme municipal. 

Les seves cases no van poder resistir l'empenta dels anys i del despoblament. Queden, per, les sitges subterrnies que hi havia als baixos de les vivendes i servien per guardar-hi les collites de cereals. 

Pel seu entorn s'hi han trobat restes de cermica d'Arezzo, fragments de plats campanians, vestigis que podien ser testimoni del seu origen rom. 

"La data escrita ms antiga que en tenim, per, s un establiment que fu Ramon de Tarroja (senyor d'Arbeca) i la seva muller Sibil.la d'un forn de coure pa a Guillem Company i la seva dona Maria, amb la condici que, dels beneficis en fessin tres parts: dues per dit Company i l'altra per a Ramon de Tarroja que n'era el propietari. Aquest establiment fou fet el 21 de mar de 1193." 
(del llibre, ARBECA, HISTRIA I RECORD de J.M. Sans i A. Pau) 

De l'antic poblat actualment sols en resta la Capella que ha resistit l'embat del temps, grcies a la solidesa de la seva construcci. s un exemplar de l'arquitectura romnica, de planta rectangular, d'una sola nau, protegida per tres contraforts majestuosos i il.luminats dbilment per una original i artstica finestra en forma d'espitllera. 

La portalada s feta amb pedra adovellada de faccions augustes, solemnes. A l'interior i enfront de la porta hi ha un arc de mig punt de 2,20 m. d'ample per 2,10 m. d'altura i 1 m. de profunditat. Possiblement estava destinat a allotjar la imatge de Sant Miquel. 

Aquesta esglsia depenia de la parrquia d'Arbeca. L'historiador Mossn Sanxo Capdevila escriu en la revista "LO PLA D'URGELL", l'any 1915, donant fe:".... d'un document de la segona meitat del segle XV, que obra en l'Arxiu Municipal d'Arbeca, havm deduit que l'importancia d'aquella poblaci no fou prou per arribar a la categoria de Parrquia, ni tan migrada que llurs habitants tinguessin d'abandonar sempre son poble per a satisfer amb llurs obligacions de cristi; sin que, segons l'esmentat document, l'autoritat eclesistica de Tarragona, a instancia dels jurats de les Borgetes, dispos que un sacerdot d'Arbeca, ans a celebrar-hi la Missa senyalats dies festius". 

Segons el mateix historiador la despoblaci total de les Borgetes tingu lloc a principis del segle XVII. De llavors en, el seu entorn va esdevenir erm fins que a partir dels anys 80 es va repoblar de pins i altres arbres ornamentals tot el recinte, i es va anivellar la depressi que formava l'antiga base del poble, les aiges de la qual s'havien degradat considerablement. 

Actualment amb la crescuda de tota l'arbreda, -a ms de totes les obres que s'han realitzat per l'acondicionament del lloc-, aquest indret ha canviat radicalment la seva fisonomia; esdevenint un paratge molt atraient i apte per a passar-hi un dia d'esbarjo gaudint de la frescor de les seves ombres i embolcallats per l'evocaci suggestiva dels temps passats, dels quals sn testimoni eminent les pedres venerables de Sant Miquel.  

 
  Ajuntament d'Arbeca - 2009





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413422" title="Esglsia de Sant Jaume el Major" nonfiltered="4220" processed="4199" dbindex="159260">
 
  Assentat en un repeu del tur en el qual est edificada la vila d Arbeca, s aixeca el temple parroquial de St. Jaume el Major, rodejat de carrers estrets i silenciosos, de places porticades i de cases edificades amb pedres ennoblides pel pas dels anys. 

La seva histria comena l any de la seva consagraci. El 1686; per caldria ens fixssim, breument, en la seva prehistria per tal de tenir-ne una idea ms acurada. 

En bona part del lloc que ara ocupa s hi va construir, al segle XIV, l esglsia de Sta. Llcia. Possiblement era d estil gtic, com ho eren generalment les esglsies d aquella poca per aqu a les nostres contrades. Aquest edifici fou severament castigat pels estralls de la Guerra dels Segadors (1640/1654) com tamb ho va ser tota la poblaci, fins al punt que la gent va haver d emigrar cap als pobles vens per la destrucci de llurs habitatges. 

En acabar la guerra es va projectar una esglsia prou important i espaiosa per tal de poder exercir de temple parroquial, ja que fins aleshores el que feia aquesta missi era el que hi havia a dalt del Castell amb el ttol de St. Jaume.
Convenia per tant, fer un temple de grans proporcions atenent a les possibilitats de creixement demogrfic que ja es notava amb la represa de la normalitat desprs de 30 anys de passada la guerra. 

D acord amb el projecte de l arquitecte Jaume Mills, de Barcelona, l obra es va comenar el 3 d octubre de 1683. A la col.locaci solemne de la primera pedra hi va assistir tota la poblaci. El rector de la parrquia i gran impulsor de l obra era Mossn Joan Valls. El Batlle de la Vila era el Sr. Joan Pau i els jurats els Srs. Pere Albareda,Isidre Queralt i Joan Ballester. 

Desprs de 3 anys de treball intens va tenir lloc la seva consagraci, posant-lo al servei del culte l any 1686. L obra, per, es va anar construint i perfeccionant a travs d anys successius. 

S enriqu amb obres artstiques procedents de l esglsia que hi havia dins del recinte del castell, de l esglsia de Sant Joan d extramurs (destruda al principi de la Guerra carlina) i de l esglsia de santa Llcia.
Tota l antiga riquesa artstica del parament interior fou destruda al principi de la Guerra Civil ,l any 1936. 

L ornamentaci actual s an realitzant en el transcurs dels ltims 50 anys. Dels 10 altars dedicats al culte, cinc d ells han estat sufragats per cinc famlies de la Vila i tota l altra globalitat de l obra interior amb les aportacions de tot el poble i amb la fervent i entusiasta gesti dels Rectors que han portat la Parrquia al llarg de tots aquests anys. 

En el seu interior, avui, hi destaca el retaule de l Altar Major que presideix una escultura de Sant Jaume, envoltada per quatre baixos-relleus que representen accions al.lusives a all que la histria i la tradici relaten de l Apstol. s obra de l escultor Jaume Perell del mateix artista sn els frescos pintats a la cpula del presbiteri.
El campanar actual s una construcci de fa poc de ms de cent anys, probablement bastit al voltant de l antic cloquer de Santa Llcia, del qual es va aprofitar l escalinata interior de bellesa i proporcions considerables. 

El temple, d estil Neoclssic, est construt en forma de creu llatina amb unes proporcions harmniques i majestuoses: 40 metres de llargada; 42 metres d amplria i 19 metres d alada. Cal destacar-ne la seva lluminositat i la sbria elegncia de les formes arquitectniques. 

L any 1986, en complir-se el tercer centenari de la seva consagraci, s hi van realitzar algunes obres de remodelaci, entre elles, i potser la ms vistosa, fou l escultura de pedra que presideix la faana principal al damunt del prtic. s una versi moderna de l anterior i antiga imatge de la Mare de Du del Patrocini, una pietosa invocaci mariana estesa en els dominis de la Casa dels Cardona a partir del segle XV.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413430" title="Oxford University Association Football Club" nonfiltered="4221" processed="4200" dbindex="159261">

L'Oxford University Association Football Club s un club de futbol que representa a la Universitat d'Oxford.

 Histria .
Va ser fundat el 1872, essent un destacat club a la dcada del 1870. Va guanyar la FA Cup per 2-0 davant el Royal Engineers el 1874 i fou finalista el 1873, 1877 i 1880, el darrer any en que particip a la competici. 

 Jugadors destacats .
El club aport 22 jugadors a la selecci de futbol d'Anglaterra que foren (partits internacionals entre parntesi): 

John Bain (1);
Arthur Berry (1);
Francis Birley (1);
William Bromley-Davenport (2);
Frederick Chappell (1);
Edmund Currey (2);
Tip Foster (1);
Henry Hammond (1);
Elphinstone Jackson (1);
Arnold Kirke-Smith (1);
Robert Stuart King (1);
William Oakley (4);
Cuthbert Ottaway (2);
Percival Parr (1);
George Raikes (4);
William Rawson (2);
G.O. Smith (7);
Robert Vidal (1);
Percy Walters (2);
Leonard Wilkinson (2);
Claude Wilson (1);
Charles Wreford-Brown (1);

 Palmars .
1 Copa anglesa: 1874;

 Enllaos externs .
Web oficial;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413433" title="Cambra dels Diputats" nonfiltered="4222" processed="4201" dbindex="159262">

Cambra dels Diputats (itali Camera dei Diputati) s una de les dues assemblees parlamentries del Parlament d'Itlia, juntament amb el Senat de la Repblica.

Segons l art. 56 de la Constituci d'Itlia, consta de 630 membres (diputats), escollits per circumscripcions. El crrec de diputat s exclusivament electiu per sufragi universal i directe dels ciutadans major d edat per un perode de 5 anys, llevat que la seva dissoluci provoqui eleccions anticipades. A diferncia del Senat, que demana edat mnima de 40 anys per a ser escollit, l edat mnima s de 25 anys. 

La seu s el Palazzo Montecitorio, on hi s des del 1871, quan Roma fou proclamada capital d Itlia. Del 1848 al 1865 ho fou el Palazzo Carignano de Tor, i el Palazzo Vecchio de Florncia ho fou de 1865 a 1871. Del 1939 al 1943, durant la dictadura de Benito Mussolini, fou substituda per la Camera dei Fasci e delle Corporazioni. 

 Sistema d'elecci a la Cambra . 
Segons la vigent llei electoral, la Cambra dels Diputats s escollida mitjanant un sistema proporcional particular, ja que hi ha uns escons proporcionals que es reparteixen entre les llistes i coalicions que obtenen almenys el 10 % dels vots vlids i la resta entre les que obtenen almenys el 2 %. Les llistes que no participen en cap coalici hi participen tamb, sempre que obtinguin almenys el 4 % dels vots a nivell nacional. Fins i tot, s previst una repesca dels dos primers partits dels vots dels partits que no arribin als mnims requerits. 

Originriament, l Estatut Albert i la Constituci republicana preveien un nombre de diputats variable en base a la poblaci de cada circumscripci. Actualment sn 630. 
La primera llei electoral, que era la de l antic Regne de Sardenya, preveia l elecci del parlament itali mitjanant un escrutini majoritari a dues voltes, amb el pas dividit en tantes circumscripcions com escons de l Assemblea. El 1919 fou modificada per un sistema proporcional de llistes. El feixisme impos el 1924 la Llei Acerbo, que establia un fort premi de majoria, (2/3 dels diputats) a la llista ms votada, i el 1929 un sistema plesbicitari l aprovaci del qual justificava l elecci exclusiva dels candidats del rgim.
 
A la caiguda del feixisme es va escollir una Assemblea Constituent el 1946 que va permetre un retorn a la llei electoral de repartiment proporcional. A les eleccions legislatives italianes de 1994 es pass del proporcional a un nou sistema prevalentment majoritari (Llei Mattarella): el 75 % dels escons (475) eren escollits pel sistema majoritari en cadascun dels 475 collegis electorals italians uninominals elegits si obt la majoria dels vots, mentre que el 25 % d escons restants sn elegits per un sistema proporcional, corregit amb un mecanisme per a afavorir els partits derrotats als collegis uninominals, sempre que hagin superat el 4 % dels vots. 

A les eleccions legislatives italianes de 2006 es va aplicar una nova llei electoral, sense possibilitat d indicar preferncia entre els candidats d una sola llista, corregida amb un premi per a la coalici de majoria relativa (obt 340 escons), i s assenyala per primer cop dels escons per als elegits dels ciutadans residents a l estranger. 

 rgans parlamentaris . 
Els principals rgans de la Cambra de Diputats
 L Ofici de la Presidncia (art. 5 y 12 Rgl) s format pel president, 4 viceopresident, tres questors i 8 diputats secretaris, que collaboren amb el president per a assegurar la regularitat de les votacions a l Assemblea.. El nombre de diputats secretaris pot augmentar a fi de consentir la presncia de tots els grups parlamentaris a l Ofici de la Presidncia. ;

 Collegi de Questors s format els 3 diputats cuestors actuen de manera collegiada i s encarreguen del bon funcionament de l Administraci, de les cerimnies, del manteniment de l ordre i de la seguretat a la Cambra, segons les disposicions del President. ;
 Grups parlamentaris  Els diputats s agrupen segons la seva orientaci poltica. s previst un grup mixt que recull aquells que no formen part d un grup d almenys 20 diputats o que no s inscriuen en cap grup. Cada grup s un rgan directiu i escull un president. Els presidents dels grups parlamentaris es reuneixen per a decidir el treball a la Cambra, en la Conferncia de Presidents, participen en les consultes del president d'Itlia per a formar govern. Hom poden ser-ne expulsats i passar al grup mixt. ;
 Conferncia de Presidents de Grup s presidida pel President de la Cambra i constituda pels presidents de grups parlamentaris. El govern hi envia un representant a les seves reunions. Marca el calendari de treball de la cambra, la seva programaci, etc.
 L Assemblea s constituda per tots els diputats reunits, que organitzen el seu propi treball segons un calendari constitut a l ordre del dia. A les reunions de l Assemblea hi participa el govern amb els ministres. ;
 Hi ha 14 Comissions permanents afers constitucionals, justcia, afers exteriors, defensa, finances i tresor, cultura i educaci, medi ambient, transports i comunicacions, activitat productiva, treball, afers socials, agricultura i Uni Europea. ;
 Dues Comissions especials, una per als projectes de llei de conversi, i una altra pels jurats d honor en cas que un diputat se sents ferit en el seu honor en una acusaci durant una discusi parlamentria. ;

 Les Juntes . 

Els seus membres sn nomenats pel president de l Assemblea, buscant el respecte al criteri de proporcionalitat entre els grups parlamentaris. Hi ha una junta per a les eleccions, per a les autoritzacions de procediment i pels afers de la UE. Les conjuntes amb el Senat sn una per al reglament, pera les eleccions i immunitat parlamentria i una pels afers comunitaris. 

 Les Comissions d enquesta . 
Tenen com a missi indagar sobre els esdeveniments que sn d importncia clara per al Estat. La majoria sn mixtes bicambrals. La funci, prevista al art. 82 de la Constituci, sn desenvolupades amb suport dels jutges penals, per priven la possibilitat de formular-ne una condemna.

A la fi de la seva tasca presenten un informe al Parlament, qui podr prendre mesures legislatives o destituir els ministres que no han actuat correctament. Un exemple s la instituda pel   fenmen de la criminalitat organitzada  , per a la lluita contra la mfia.

 Enllaos externs .
Web oficial de la Cambra dels Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413434" title="La batalla dels centaures de Miquel ngel" nonfiltered="4223" processed="4202" dbindex="159263">
La Batalla dels Centaures s una escultura en relleu en marbre de l'escultor Miquel ngel datada prop de 1492 i que es guarda almuseu de la Casa Buonarroti a Florncia. Les seves mides sn de 84,5 x 90,5 cm. 

Est realitzada en marbre de Carrara donat per Lloren el Magnfic per a la seva realitzaci, Ascanio Condivi relata a la seva biografia sobre Miquel ngel, que va haver de ser executada poc abans de la defunci de Lloren cap a comenament de 1492. El relleu representa la batalla entre els grecs i els centaures i segurament la idea la va suggerir un relleu en bronze de Bertoldo imitant la batalla d'un sarcfag rom i que es trobava en aquell temps al palau dels Mdici. 

Representa l'acci del rapte de la princesa Hipodamia (esposa de Pirtou) per un centaure, histria relatada per Ovidi, la princesa es troba d'esquena, i la meitat de les figures que haurien de ser els centaures, solament es veu la part superior dels seus cossos, pel que dna la impressi que el relleu sn tots nus masculins, t una certa semblana amb el relleu del plpit de la catedral de Siena, dels condemnats a  l'infern de Nicola Pisano.
Referncies bibliogrfiques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413435" title="Torxa olmpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4224" processed="4203" dbindex="159264">

La torxa olmpica dels Jocs Olmpics d'estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona fou dissenyada pel catal Andr Ricard. Va visitar en 39 dies les 17 comunitats autnomes, recorrent ms de 6.000 km. Va passar per 652 localitats i es va aturar en 60 d'elles, participant-hi un total de 9.500 portadors. 

Orgen del foc.
El foc olmpic va ser encs el 5 de juny de 1992 a la ciutat d'Olmpia (Grcia) i va ser portat per relleus fins a Atenes. El 9 de juny al port de El Pireu fou embarcat a la fragata Catalua de l'Armada Espanyola. 

El 13 de juny arrib a les costes catalanes, sent rebut al port d'Empries per les autoritats catalanes, i des d'on inici el seu recorregut per tot el territori espanyol.

El 24 de juliol a la nit va fer la seva entrada a Barcelona procedent de Palma i va ser rebut amb una multitudinria festa que es va perllongar durant tota la nit en tots els districtes de la ciutat. L'endem va arribar puntual a l'Estadi Olmpic i el seu ltim relleu, l'atleta paralmpic Antonio Rebollo, va encendre el pebeter per mitj d'un llanament precs amb el seu arc des del centre de l'escenari, quedant aix inaugurats els Jocs Olmpics d'estiu de 1992.

Recorregut.
Recorregut del foc olmpic des de la seva encesa a Olmpia fins a la seva arribada a Barcelona:




Enllaos externs.
  El disseny de la torxa olmpica 1992;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413440" title="Old Etonians Football Club" nonfiltered="4225" processed="4204" dbindex="159265">

L'Old Etonians Football Club s un club de futbol els jugadors del qual foren antics membres de l'Eton College.

 Histria .
Va ser fundat per Lord Kinnaird el 1871.

Fou el darrer club amateur que guany la FA Cup el 25 de mar de 1882 quan derrot el Blackburn Rovers per 1-0 a The Oval. Va perdre per 2-1 desprs d'una prrroga amb un altre club de Blackburn, Blackburn Olympic, l'any segent. En total disput sis finals de la Copa entre 1875 i 1883, de les quals en guany dues.

Actualment s membre de l'Amateur Football Alliance.

 Jugadors destacats .
El club aport diversos jugadors a la selecci de futbol d'Anglaterra que foren (partits internacionals entre parntesi): 

Rupert Anderson (1);
Lindsay Bury (1);
Edward Christian (1);
Arthur Dunn (2);
Harry Goodhart (3);
Robert Cunliffe Gosling (5);
John Hawtrey (2);
Herbert Whitfield (1);

Altres jugadors del club tamb foren internacionals posteriorment:
Alexander Bonsor;
Percy de Paravicini ;
Alfred Lyttelton;
Reginald Macaulay;
Cuthbert Ottaway;
John Frederick Peel Rawlinson;

El fundador del club Lord Kinnaird tamb fou internacional un cop amb Esccia.

 Palmars .
2 Copa anglesa: 1879, 1882;
2 Arthurian League: 1992-93, 2004-05;
1 Arthur Dunn Cup: 2004-05;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Club a la web de l'Arthurian League;
Football Club History Database;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413442" title="Senat d'Itlia" nonfiltered="4226" processed="4205" dbindex="159266">
  
Senat d'Itlia (itali Senato della Reppublica) s una de les dues assemblees parlamentries del Parlament d'Itlia, juntament amb la Cambra dels Diputats (Camera dei Diputati). Est format per 315 membres elegits entre ciutadans majors de 40 anys escollits cada 5 anys, encara per hi ha alguns senadors vitalicis. La seu del Senat s el Palazzo Madama de Roma des de 1871. Abans ho era el Palazzo Madama de Tor (1848-1865) i el Palazzo della Signoria de Florncia (1865-1871).

 Elecci dels membres . 
L'art. 47 de la Constituci italiana estableix la seva elecci sobre base regional per sufragi universal i directe. Tamb preveu que el seu nmero sigui variant en funci de la poblaci de cada regi (p.ex Vall d'Aosta en te un, Molise dos i la resta no tenen menys de 7. Per als italians de l exterior s'n reserven 6 escons. 

Las Llei de 1948 preveia un repartiment dels escons per regions de manera proporcional. D en del 1994 s ha introdut un nou sistema, que aboleix bona part del sistema proporcional pur; 232 sn escollits pel sistema de tipus majoritari (el que obt ms vots al collegi), cosa que afavoreix el bipartidisme, mentre que els altres 83 sn escollits segons un sistema proporcional. 

El 2005 es va introduir una nova llei electoral que preveu el repartiment proporcional dels escons del senat ms un premi a la llista de majoria relativa, cosa que ha afavorit la creaci de coalicions. s previst un percentatge mnim del 20 % per a coalicions i el 3 % per a les llistes individuals (dins la coalici), aix com un 8 % per les llistes no coaligades. 

Hi ha alguns senadors vitalicis, previstos en el art. 59 Constituci, nomenats pel president de la Repblica, persones que tenen alts mrits cientfics, literaris. No en poden haver ms de cinc. 

 rgans Parlamentaris . 
 President Quan s obra la sessi s nomenat president provisional el senador ms anci, mentre que el ms jove s nomenat secretari. En els dos dies segents al a constituci del Senat es vota el nou president en sufragi secret per qurum de majoria absoluta, si no dos cops ms i a la quarta per majoria simple. El 29 d'abril de 2008 en fou nomenat Renato Schifani ;
 Consell de la presidncia s el vrtex administratiu del senat, s compost pel president, els vicepresidents, els questors i els secretaris.

 Collegi de Questors s compost per tres senadors que actuen de manera collegiada i s encarreguen del bon funcionament de l Administraci, de les cerimnies, del manteniment de l ordre i de la seguretat a la Cambra, segons les disposicions del President. ;
 Grups Parlamentaris Els senadors s agrupen segons la seva orientaci poltica. s previst un grup mixt que recull aquells que no formen part d un grup d almenys 10 senadors o que no s inscriuen en cap grup, encara que el Consell de Presidncia pot autoritzar la constituci d un grup amb menys de 10 si s un grup organitzar a nivell estatal i que ha presentat llista almenys a 15 regions, si almenys n obtenen 5 senadors.
 Conferncia de Caps de Grup, presidida pel president del Senat i constituda pels presidents dels grups parlamentaris. El govern sempre n s informat de les reunions i pot enviar el seu propi representant. ;
 L Assemblea, constituda per tots els senadors , que organitzen el seu propi treball segons un calendari constitut a l ordre del dia. ;

 Comissions i Juntes .
Sn rgans collegiats per a donar informaci o obtenir-ne. Hi ha 14 comissions permanents: afers constitucionals, justcia, afers exteriors, defensa, economia, finances i tresor, cultura i educaci, medi ambient, transports i comunicacions, activitat productiva, treball, afers socials, agricultura i UE. I tres conjuntes amb la Cambra dels Diputats: reglament, eleccions i immunitat parlamentria, i biblioteca i arxiu histric. 

 Cap a un Senat federal ? . 
Les reformes constitucionals dutes a termes per la Casa de les Llibertats preveien l establiment d un Senat federal amb una estructura similar a l actual, mentre que l'Unione proposava un Senat Federal amb membres escollits directament per les Regions, seguint el model del Bundesrat alemany. El 21 de juny de 2007 la comissi d afers constitucionals de la Cambra, presidida per Luciano Violante, propos una reforma del Senat, federal escollit en part per sufragi universal i en part pels consells regionals i els consells autnoms locals, per el 17 d'octubre de 2007 es canvi la proposta per una elecci exclusivament indirecta, seguint el model del Bundesrat austrac. A comenaments del 2008 la proposta era encara en fase d estudi i s estava elaborant una norma transitria per a elecci dels membres de manera indirecta, de cara a les prximes eleccions. 


Enllaos externs.
Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413445" title="Museu de cera Barcelona" nonfiltered="4227" processed="4206" dbindex="159267">



 Introducci .

El museu de cera de Barcelona s un dels llocs ms curiosos de la ciutat, que convida als seus visitants a passar una estona agradable viatjant en el temps a travs d'un material com s la cera, i envoltar-se des de de les figures ms rellavants de la histria de Catalunya fins a personatges de ficci. 
                                                        
Histria.
L edifici del museu de cera de Barcelona fou construt l any 1867 per la companyia general de crdit  El comercio , la qual va esser la seu del Banc de Barcelona i desprs la de Crdito i Docks. 

El 1874, moltes de les riqueses com joies, diners o efectes bancaris de la burgesia barcelonina es guardaven en aquest edifici que va idear Elies Rogent. L edifici s un palauet del S.XIX i es considera una edifici neoclssic i d inters historicoartstic. 

Al 1973, Enrique Alarcn decid emprendre un nou projecte amb el propi edifici: el transformaria en un museu de cera. L'arquitecte i tamb escengraf, va escollir aquest immoble ja que el considerava ideal pel misteri i encant que transmetia. Per a la seva construcci, va escollir materials com el marbre, la fusta, l'acer, la seda i el cristall entre d altres. 

Situaci.

El museu es situa al cor de la ciutat, concretament al passatge de la banca nmero 7. Podem trobar aquest carrer tot baixant la rambla barcelonina a m esquerra. Tot i ser un carrer estret i una mica amagat, podem localitzar-hi el museu fcilment ja que les entrades del propi es venen en una caseta a les Rambles que es troba parallela amb el carrer. Molt a prop hi ha el monument i mirador dedicat a Cristfor Colom. 

Aquest petit santuari de cera es dedica a la reproducci de varis personatges tant histrics com ficticis. Disposa d una sala del terror on s hi reprodueixen tamb escenes de tortures. A la sortida, hi podem trobar dues cafeteries que criden especialment l atenci per el seu disseny. Una s el Bosc de les fades, un lloc mgic i nic poblat d arbres, gnoms i altres criatures inesperades. L altre s el Passatge del Temps, un espai confortable i d estil avantguardista envoltada de diferents maneres per llegir el pas de temps. 


Parts del museu.

L escala d honor: Es troba just passada l entrada al museu, un exemple perfecte de l arquitectura d estil vuitcentista. Aquesta escala de marbre puja majestuosament amb la seva catifa vermella que convida a entrar al misteris indret.

Sal del recital: El qual conserva el mobiliari, a decoraci i el celatge de Vilar (1906) i on les figures ms destacades del mn de la msica i la literatura toquen les seves simfonies acompanyats de figures poltiques importants i reis com Don Juan Carlos i Doa Sofa, aix tamb com el prncep Carles, Diana de Gales i Camilla Parker Bowles.

El pati de cristall s cobert amb un exemplar de volta de vidre i presidit per un oli de Vilumara i Junyent (1908) on hi figuren grans personatges de la histria. 

Sal gtic: Aquest sal s d estil neogtic catal inspirat en el Sal Tinell de Barcelona, els arcs de pedra del qual suporten una coberta de fusta. La grcia d aquest, s que s projecte d una illusi vista amb un mirall el qual reflecteix l altre meitat de l arc. 

La cambra cuirassada: s original de l entitat bancria que tenia la seva seu a l edifici i va haver d obrir-se en una paret amb un bufador per permetre la visita. Aqu s hi reprodueix l atracament en un banc i secundriament tamb hi ha un llibre de dedicatries. 

Passatge del terror: En aquest temut indret, s hi poden veure els assassins en srie ms importants de la histria i altres personatges de pellcules de por com per exemple Freddy Krugger. Tamb hi ha una guillotina que de tant en tant es deixa caure i simula que es talla el coll a algun personatge. 
A la sortida del museu hi ha una botiga de records.

Altres dades d'inters.

Preus:
 Adults (ms d 11 anys): 10 ;
 Nens de 5 a 11 anys: 6 ;
 Pensionistes i Carnet Jove: 6 ;
Preus especial per a grup (+ de 25 persones)

Horaris:
 De dilluns a divendres: de 10 a 13.30 - 16 a 19.30 h;
 Dissabtes, diumenges i festius: d  11 a 14 - 16.30 a 20.30 h;
 Estiu: de 10 a 22 h;

Enllaos externs.
 Pgina Web del museu de cera de Barcelona;
 Altres dades relacionades per completar informaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413447" title="Mandeisme" nonfiltered="4228" processed="4207" dbindex="159268">

El mandeisme fou una secta gnstica que es desenvolupar en els segles I i II a les vores del riu Jord. En l'actualitat, encara queden mandeus en certes zones d'Iraq. Aquesta comunitat estava dirigida per la casta sacerdotal de els Nasoreans (nom pel que tamb eren coneguts).

Llibres Sagrats.
Els seus llibres litrgics i sagrats sn:
Ginza (Tresor);
El llibre de Joan, basat en la vida de Joan Baptista;
Qolasta, un llibre de himnes;

El seu verdader Messies es Joan el Baptista. Jess de Natzaret es considerat un fals messies.

Richard August Reitzenstein considerava que el mite redemptor sorgir de les religions iranianes, entre les que s'incloa el mandeisme. Mark Lidzbarski aconseguir demostrar que es parla d'un redemptor en el Ginza del mandesme. El Coneixement de la Vida (Manda da Hayye) baixe a la Terra per redimir a les nimes han estat captivades pel poder de les tenebres i aix tornar-les al regne de la llum, a on pertanyen. La dificultat en el estudi de aquest material es que no es poden trobar manuscrits anteriors al segle VII. Malgrat podrien tenir algun rastre primitiu, es impossible saber si es anterior el redemptor cristi o el irani.

Els missioners portuguesos a Iraq errniament els designaren com cristians de San Joan, malgrat els mandeus mai han acceptat a Jess, a qui consideren un trador que fou crucificat per Du com castig per tornar-se contra Joan el Baptista. 

 Mandeisme i Islam .

L'Alcora estableix que la Humanitat es divideix en tres grups, els fidels musulmans, la Gent del Llibre i els infidels (pagans i idlatres). La gent del llibre segons l'Alcora son els jueus, cristians i sabeus a quins se'ls t de permetre practicar la seva religi discretament. Mai fou ben establert quins eren els sabeus ja que en Iemen existia un culte relativament monoteista que adorava als astres i era denominat sabesme, culte al que segons la tradici pertanyi Abraham havans de tornar-se monoteista. No obstant, la arribada de sabeus de Iemen a Mesopotmia, Iraq, gener una barreja en la qual els ritus caldeus es van confondre amb els mandeus. Aix, als mandeus se'ls relacion errniament amb els sabeus. Els mandeus insistiren ser ells els sabeus de l'Alcor, fet que en general ha estat acceptat.

 Mandeus i gnstics .

Per alguns, els mandeus sn els ltims gnstics antics que queden. La seva religi i les seves idees sn bastant similars a la Gnosis i, en tot cas, Mandeu deriva de Manda en arameu que significa Coneixement (Gnosis en grec). Altres erudits asseguren que els mandeus sn els ltims romanents dels essenis, algunes escoles esotriques consideren que Jess va pertnyer als essenis i als nasoreans d'aqu que se'l anomens Jess el Natzar (Nasore).

 Veure .
Zoroastrisme;
Essenis;
Gnosticisme;
Maniqueisme;

 Referencies .

Enlla extern;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413450" title="Eleccions legislatives italianes de 2001" nonfiltered="4229" processed="4208" dbindex="159269">
Les eleccions legislatives italianes de 2001 se celebraren el 13 de maig. 

Cambra dels Diputats, quota majoritria.



Font Ministeri de l'Interior

 
Cambra dels Diputats, quota proporcionals.
 Noms ho accedeixen les llistes que almenys han obtingut el 4 % dels vots.  ;



Font: Ministeri de l'Interior

Cambra dels Diputats, escons totals.



Senat de la Repblica.



Font: Ministeri de l'Interior

 Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413451" title="Vilamitjana (desambiguaci)" nonfiltered="4230" processed="4209" dbindex="159270">

Geografia: entitat de poblaci de Montferrer i Castellb. Vegeu Vilamitjana del Cant.
Geografia histrica: antic municipi de Vilamitjana, actualment integrat a Tremp.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413460" title="Per la Vall d'Aosta" nonfiltered="4231" processed="4210" dbindex="159271">
Per la Vall d'Aosta (Pour la Valle d'Aoste, PVdA) fou un partit poltic de la Vall d'Aosta d'orientaci social-liberal i cristiana d'esquerres.  Fou fundat el 1993 per Cesare Dujany, antic cap dels Demcrates Populars, i Ilario Lanivi, lder dels Autonomistes Independents. 

A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1993 va obtenir el 4.3% dels vots i dos diputats regionals. El 1998 PVdA s'un als Autonomistes. A les eleccions legislatives italianes de 1994 Dujany fou reelegit al Senat d'Itlia en una llista conjunta amb la Uni Valdostana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413468" title="Antoni Serra i Fiter" nonfiltered="4232" processed="4211" dbindex="159272">
Antoni Serra i Fiter (Barcelona, 1869- Cornell de Llobregat, 1932), fou ceramista i pintor modernista. 

Membre del Cercle d'Aquarellistes de Barcelona, va iniciar-se en el mn artstic com a pintor. Dedicar a la cermica des de 1897, esdevingu el ceramista per excellncia del perode modernista. Per a la realitzaci de les seves obres, entre les quals destaquen les porcellanes a l'estil Svres, compta amb la collaboraci d'alguns deis artistas de renom del moment, com Josep Pey, Pau Gargallo o Ismael Smith. La seva tasca al capdavant del seu obrador del Poblenou (1904) va produir gerros i atuells en gres i porcellana de pur estil art nouveau. Una de les seves obres ms destacades sn els caps i les mans de les figures femenines fetes en mosaic i trencads dels arrambadors de la casa Lle Morera.
Va tenir un reconeixement universal i es fu mereixedor d'importants premis als certmens internacionals de 1907 a Barcelona, Londres, Madrid i Pars.

Passada la moda modernista, el taller tanc el 1908. El 1921 esdevingu professor de cermica a l'Escola Superior dels Bells Oficis de Barcelona. 

Installa el taller artstic a Cornell el 1926, on hi collaboraren els seus fills Antoni Serra i Abella (Barcelona 1905   l'Hospitalet de Llobregat 1985), Josep Serra i Abella (Barcelona 1906   1989), Enric Serra i Abella (Barcelona 1908   Collbat 1986), i el seu gendre, l'escultor Rafael Solanic i Blius.

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413495" title="Werner Tniges" nonfiltered="4233" processed="4212" dbindex="159273">


Werner Tniges (7 de gener de 1910 - 25 de gener de 1995) va ser un fams Korvettenkapitn de la Kriegsmarine durant la Segona Guerra Mundial. Naveg amb les Schnellboot "S 24", "S 26" i S 102", enfonsant 80 vaixells en 281 patrulles de combat, amb un total de 86.200 tones.

 Carrera Militar .
Werner Toniges va fer el salt de la Handelsmarine  a la Kriegsmarine al 1935. Al 1937 va ser promogut a . A bord del cuirassat de butxaca "Admiral Graf Spee" particip en la Guerra Civil Espanyola. Llavors va ser traslladat al servei en les Schnellboot, on comand les "S 24", "S 26" i S 102". 

Va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 25 de febrer de 1941, desprs de 88 patrulles de combat. Un any i mig desprs, el 13 de novembre de 1942, hi afegiria les Fulles de Roure, sent el primer membre del servei de les Schnellboots en rebre-les. Llavors, Tniges ja havia enfonsat 18 vaixells, entre mercants i de guerra, a ms de 2 caa-submarins. Va ser enviat a l'Marineschule a Flensburg-Mrwik de com a comandant de companyia. All reb la Insgnia de les Llanxes Rpides amb diamants. Al setembre de 1943 servia com a oficial d'entrenament al Oberkommando der Kriegsmarine, a on va ser promogut a Korvettenkapitn l'1 de gener de 1945.

 Condecoracions .
 Creu Espanyola de Bronze amb Espases   6 de juny de 1939;
 Medalla dels 4 anys de Servei a la Wehrmacht (1939);
 Creu de Ferro de 2a classe   24 de juny de 1940;
 Creu de Ferro de 1a classe   6 de juliol de 1940;
 Insgnia de les Llanxes Rpides ;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller   25 de febrer de 1941;
 Fulles de Roure (143)   13 de novembre de 1942;
 Insgnia de les Llanxes Rpides amb diamants   16 de desembre de 1942;
 Escut de Crimea   16 de desembre de 1943;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413504" title="Autonomistes Independents" nonfiltered="4234" processed="4213" dbindex="159274">
Autonomistes Independents (Autonomisti Indipendenti, AI) fou un partit poltic de la Vall d'Aosta d'ideologia social liberal.   Fou fundat el mar de 1991 per Ilario Lanivi, ex membre dirigent dels Autonomistes Demcrates Progressistes, i Amato Maquignaz. L'abril de 1992 Lanivi esdevingu president de la Vall d'Aosta i grcies a una coalici formada per Uni Valdostana, PDS, Partit Socialista Itali, Autonomistes Demcrates Progressistes i el Partit Republic Itali.

A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1993 van unir les seves forces a les de Cesare Dujany, cap dels Demcrates Populars, i crearen la llista Per la Vall d'Aosta. Des d'aleshores el partit desaparegu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413557" title="Grup de simetria" nonfiltered="4235" processed="4214" dbindex="159275">


El grup de simetria d'un objecte (imatge, senyal, etctera) s el grup de totes les isometries sota les quals s invariant amb la operaci de composici de funcions. s un subgrup del grup d'isometries de l'espai en qesti.

 Definicions .
(Si no es diu l contrari, en l'article es considerar els grups de simetria en la geometria euclidiana, per el concepte tamb es pot estudiar en contexts ms amplis, vegeu ms avall)

Els "objectes" poden ser figures geomtriques, imatges i patrons repetitius, com ara els dibuixos de paper d'empaperar. La definici es pot fer ms precisa especificant qu s el que s'entn per imatge o dibuix, per exemple, una funci de posici amb valors en un conjunt de colors. Per a la simetria d'objectes fsics, tamb es pot voler tenir en compte la composici fsica. El grup d'isometries de l'espai provoquen una acci de grup sobre els objectes de l'espai.

El grup de simetria tamb s'anomena a vegades grup de simetria complert per emfasitzar que inclou els isometries que inverteixen orientaci (com reflexions, reflexions amb lliscament i les rotacions imprpies) sota les quals la figura queda invariable. El subgrup les isometries que conserven la orientaci (s a dir translacions, rotacions, i composicions d'aquests) s'anomena el grup de simetria propi. El grup de simetria propi d'un objecte s igual al seu grup de simetria complert si i noms si l'objecte s quiral (i per tant no hi ha cap isometria que inverteixi la orientaci sota la qual l'objecte sigui invariable).

Tot grup de simetria tal que els seus elements tenen un punt fix com (lo qual es compleix per a tots els grups de simetria finits i tamb per als grups de simetria de figures afitades) es pot representar com a subgrup del grup ortogonal O(n) escollint l'origen de forma que sigui el punt fix. Llavors, el grup de simetria propi s un subgrup del grup ortogonal especial SO(n), i per aix tamb s'anomena grup de rotaci de la figura. 

 Els grups de simetria discrets sn de tres tipus: (1) grups de punts de simetria finits, que inclouen noms les rotacions, les reflexions, les inversions i les roto-inversions - sn de fet noms els subgrups finits de O(n), (2) grups reticulats infinits, que inclouen noms les translacions, i (3) grups espacials infinits els elements dels quals combinen els dos tipus precedents, i tamb poden incloure transformacions extres. Hi ha tamb grups de simetria continus, que contenen rotacions d'angles arbitrriament petits o translacions de distncies arbitrriament petites. El grup de totes les simetries d'una esfera Grup ortogonal|O(3)]] s un exemple d'aquest tipus, i en general aquests grups de simetria continus s'estudien com grups de Lie. A una categoritzaci dels subgrups del grup euclidi li correspon una categoritzaci dels grups de simetria. 

 Es considera que dues figures geomtriques tenen el mateix tipus de simetria si els seus grups de simetria sn subgrups conjugats del grup euclidi E(n) (el grup d'isometria de Rn), on dos subgrups H1, H2 d'un grup G sn conjugats, si existeix g   G tal que H1=g-1H2g. Per exemple: 

 Dues figures 3D que tinguin simetria especular per respecte de diferents plans especulars.
 Dues figures 3D que tinguin simetria rotacional d'rdre 3 per respecte d'eixos de rotaci diferents.
 Patrons 2D amb simetria de translaci, cada un en una direcci; els dos vectors translaci tenen la mateixa longitud, per cada un una direcci diferent.

 En estudiar els grups d'isometria, es pot restringir a aquells on per a tots els punts el conjunt d'imatges sota les isometries sn tancades topolgicament. Aix exclou per exemple en 1 D el grup de translacions d'una distncia igual a un nombre racional. Amb aquest grup de simetria s impossible dissenyar una "figura" que sigui homognia amb un nivell de detall arbitrriament fi, sense que sigui realment homognia.

 Una dimensi .
 
Els grups d'isometries en una dimensi per a les quals el conjunt de les imatges s tancat sn: 
 el grup trivial C1;
 els grups de dos elements generats per reflexi d'un punt; sn isomorfs amb C2;
 els grups discrets finits generats per una translaci; sn isomorfs amb Z;
 els grups discrets finits generats per una translaci i una reflexi en un punt; sn isomorfs amb el grups dedric generalitzat  de Z,  Dih(Z), notat tamb D  (que s un producte semidirecte de Z i C2).
 El grup generat per totes les translacions (isomorf amb R); aquest grup no pot ser el grup de simetria d'un patr repetitiu ja que ser homogeni i per tant tamb admetr les reflexions. En canvi un cos de vectors unidimensional uniforma t aquest grup de simetria.
 El grup generat per totes les translacions i reflexions en punts; sn isomorfes amb el grup dedric generalitzat de R,  Dih(R).

 Dues dimensions . 

Els grups de simetria de punts discrets en un espai bidimensional sn els segents (tret d'equivalncies per conjugaci): 

Els grups cclics C1, C2, C3, C4,... on Cn est constitut per totes les rotacions entorn a un punt fix un angle mltiple de 360/n;

Els grups didrics D1, D2, D3, D4,... on Dn (d'ordre 2n) est constitut per les rotacions entorn Cn i les reflexions de n eixos que passen pel punt fixat. ;

C1 s el grup trivial que cont nomes l'operaci identitat, que apareix quant la figura no t cap simetria, per exemple la lletra F. C2 s el grup de simetria de la lletra Z, C3, el d'un Triskell, C4 el d'una esvstica i C5, C6 etc. sn els grups de simetria de les figures similars a la esvstica amb cinc, sis braos en comptes de quatre. 

D1 s el grup amb dos elements que cont l'operaci identitat i una nica reflexi, el que passa quant la figura t noms un nic eix de simetria bilateral, per exemple la lletra A. D2, que s isomorf al grup de Klein, s el grup de simetria d'un rectangle no equilter, i D3, D4 etc. sn els grups de simetria dels polgons regulars. 

Els grups de simetria concrets en cada un d'aquests dos cassos tenen dos graus de llibertat per definir la posici del centre de rotaci, i en el cas del grups dedrics, un ms per a les posicions dels miralls. 

La resta de grups d'isometria en 2D amb un punt fix, on per a tots els punts, el conjunt de les imatges per les isometries s topolgicament tancat, sn: 

El grup ortogonal especial SO(2) consisteix en totes les rotacions entorn d'un punt fix, per tant s'anomena el grup circular S1, el grup multiplicatiu dels nombres complexos de mdul 1. s el grup de simetria  propi  d'una circumferncia i l'equivalent continu de Cn. No hi ha cap figura que tingui un grup de simetria circular  complert , per es pot aplicar a un camp vectorial (vegau el cas de 3D ms avall). ;
 El grup ortogonal O(2) constitut per totes les rotacions al voltant d'un punt fixat i les reflexions respecte d'un eix qualsevol per passi a travs d'aquest punt fixat. s el grup de simetria d'un cercle. Tamb s'anomena Dih(S1) com s el grup didral generalitzat de S1.

 Per a les figures no limitades, els grups d'isometria suplementaris poden incloure les translacions; els que sn tancats sn:
 els 7 grups de fris ;
 els 17 grups de paper d'empaperar;
 per a cada grup de simetria en 1D, la combinaci de totes les simetries en aquest grup en una direcci, i el grup de totes les translacions en la direcci perpendicular.

Tres dimensions.
Tret de equivalncies per conjugaci, el conjunt dels grups de punts 3D est constitut per 7 sries infinites i unes altres 7 de separades. En cristallografia, es restringeixen per que siguin compatibles amb les simetries discretes de translaci d'una xarxa cristallina. Aquesta cristallogrfica de les famlies infinites dels grups generals de punts dna com a resultat 32 grups de punts cristallogrfics (27 a partir de les 7 sries infinites i 5 dels 7 altres).

Vegeu grups de punts en tres dimensions.

Els grups de simetria contnua amb un punt fix inclouen:
 simetria cilndirca sense cap pla de simetria perpendicular a l'eix, aix sovint s'aplica per exemple al cas d'una ampolla.
 la simetria cilndrica amb una simetria plana perpendicular a l'eix;
 la simetria esfrica;

Per als objectes i els camps escalars, la simetria cilndrica plans verticals de reflexi. Per aquest no s pas el cas per als camps de vectors: en coordenades cilndriques respecte a un cert eix,  
 t una simetria cilndrica que conserva l'eix si i noms si  i  tenen aquesta simetria, s a dir si no depenen pas de  . A dems, existeix una simetria de reflexi si i noms si .

Per a la simetria esfrica, no existeix aquesta distinci, implica sempre els plans de reflexi.

Els grups de simetria continua sense un punt fix inclouen aquelles que tenen un eix helicoidal, com ara una hlix infinita. Vegeu tamb subgrups del grup euclidi.

  Grups de simetria en general.

En contexts ms amplis, un grup de simetria pot ser tota mena de grup de transformaci, o agrup d'automorfismes. Una vegada es coneix quina mena de estructura matemtica es t, cal de ser capa de determinar quines funcions conserven l'estructura. Inversament, precisant la simetria, es pot definir l'estructura (o almenys aclarir el que s'entn per un invariant) del llenguatge geomtric amb el qual es parla; s una manera de veure el programa d'Erlangen.

Per exemple, els grups d'automorfismes de certs models de geometries finites no sn "grups de simetria" en el sentit usual, encara que conservin la simetria. Ho fan conservant les famlies de punts ms que no pas els punts o els "objectes" mateixos. Vegeu grups de patrons.

Com abans, el grup d'automorfismes de l'espai indueix una Acci de grup sobre els objectes que cont.

Per a una figura geomtrica donada en un espai geomtric donat, es planteja la relaci d'equivalncia segent: dos automorfismes de l'espai sn equivalents si i noms si les dues imatges de la figura sn les mateixes (aqu "al mateix" no vol dir quelcom semblan com per exemple "el mateix tret d'una rotaci i una translaci", sin que significa "exactament el mateix"). Llavors, la classe d'equivalncia de la identitat s el grup de simetria de la figura i cada classe d'equivalncia correspon a una versi isomorfa de la figura.

 Existeix una bijecci entre cada parell de classes d'equivalncia: l'invers d'un representant de la primera classe d'equivalncia composat amb un representant de la segona.

En el cas d'un grup d'automorfismes finit de tot l'espai, el seu ordre s l'ordre del grup de simetria de la figura multiplicat pel nombre de versions isomorfes de la figura.

Dans le cas d'un groupe d'automorphisme fini d'un espace entier, son ordre est l'ordre du groupe de symtrie de la figure multipli par le nombre de versions isomorphes de la figure.

Exemples :
 Isometries del pla euclidi, la figura s un rectangle: existeix una infinitat de classes d'equivalncia; cadascuna cont 4 isometries.
 L'espai s un cub amb una mtrica euclidiana ; les figures inclouen els cubs de la mateixa mida que l'espai, amb colors o patrons repetitius sobre les cares; els automorfismes de l'espai sn les 48 isometries; la figura s un cub una cara del qual t un color diferent; la figura t un grup de simetria de 8 isometries, existeixen 6 classes d'equivalncia de 8 isometries, per a 6 versions isomorfes de la figura.

Compareu el Teorema de Lagrange i la seva demostraci.

Vegeu tamb.
Simetria;
Introducci a la teoria de grups;
Grup de permutacions;

Enllaos externs.
Visi de conjunt dels 32 grups de punts cristallogrfics ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413563" title="Autonomistes Demcrates Progressistes" nonfiltered="4236" processed="4215" dbindex="159276">
Autonomistes Demcrates Progressistes (ADP) fou un partit poltic de la Vall d'Aosta, d'orientaci social liberal i cristiana d'esquerra. Els seus principals dirigents eren Cesare Dujany, Maurizio Martin, Angelo Pollicini, Ilario Lanivi, Giuseppe Maquignaz i Giorgio Lavoyer.

Fou fundat el 1984 per la unificaci dels Demcrates Populars i la Uni Valdostana Progressista. A les eleccions regionals de la Vall d'Aosta de 1988 va obtenir l'11 % dels vots i quatre diputats regionals. El 1991 va patir l'escissi dels Autonomistes Independents d'Ilario Lanivi, i a les regionals de 1993 en coalici amb el Partit Republic Itali, va obtenir el 6,5 % dels vots i dos diputats regionals. El 1998 la major part del grup, dirigit per Lavoyer, s'un a l'Aliana Popular Autonomista per a formar la Federaci Autonomista.

De 1983 a 1994 ADP fou representanda al Senat d'Itlia per Cesare Dujany, qui fou reescollit fins el 1996 dins la coalici Per la Vall d'Aosta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413599" title="Old Carthusians Football Club" nonfiltered="4237" processed="4216" dbindex="159277">
L'Old Carthusians Football Club s un club de futbol els jugadors del qual foren antics membres del Charterhouse School a Godalming, Waverley, Surrey, Anglaterra.

 Histria .
El club va ser fundat el 1876 i guany la FA Cup el 1881, a ms de la FA Amateur Cup el 1894 i 1897.

Actualment disputa l'Arthurian League i l'Arthur Dunn Cup.

 Jugadors destacats .
El club aport diversos jugadors a la selecci de futbol d'Anglaterra que foren (partits internacionals entre parntesi): 

Andrew Amos (2);
William Cobbold (3) ;
Walter Gilliat (1);
Edward Hagarty Parry (3) ;
Gilbert Oswald Smith (6);
Maurice Stanbrough (1);
Arthur Melmoth Walters (6) ;
Percy Melmoth Walters (11) ;
Charles Wreford-Brown (3);

 Palmars .
1 Copa anglesa: 1881;
2 Copa amateur: 1894, 1897;
5 Arthurian League: 1979, 1982, 1988, 2006, 2008;

 Enllaos externs .
Web oficial;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413651" title="Francesc Vidal i Jevell" nonfiltered="4238" processed="4217" dbindex="159278">
Francesc Vidal i Jevell (1848-1914), moblista i decorador modernista format a lcole d'Arts Dcoratifs de Pars. 

Materialitz les reflexions teriques propagadas per la Renaixena, pel que fa a la recuperaci dels vells oficis i a la integraci de l'art a la indstria i a la decoraci, als tallars de Vidal, des dels anys setanta, treballaren conjuntament artesans procedents dels ms diversos oficis de les arts industrials, per poder donar als mobles tots els complements necessaris. 

Aix, el seu obrador, situat des de 1883 en un edifici de Josep Vilaseca al carrer Diputaci 326, a ms de la secci d'ebenisteria, comptava amb les de metallisteria, foneria, vidrieria, plnols i projectes, comandadas per especialistas com Llus Masriera i Ross, Antoni Rigalt, Gaspar Homar o Joan Gonzlez i Pellicer. D'aquesta manera, s'avan a les Arts and Crafts, i s posible considerar-lo com l'antecedent del taller del Castell dels Tres Dragons, ja que es dna el fet que molts dels integrants d'aquest grup anteriorment havien treballat amb Vidal. Dins d'un corrent eclctic, Vidal prove la casa reial, la burgesia barcelonina i les institucions. Destaquen els mobles dissenyats per Gaud per al Palau Gell.

Exerc influncia en la societat del seu temps, i practic el mecenatge amb joves de talent, com Pau Casals, Isaac Albniz, C.G.Vidiella. Sim Gmez, li va realitzar potser el millor dels retrats en la pintura catalana del seu temps.

Notes.

Bibliografia.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413791" title="Royal Engineers Association Football Club" nonfiltered="4239" processed="4218" dbindex="159279">

El Royal Engineers Association Football Club s un club de futbol angls del cos d'enginyers de l'exrcit britnic.

 Histria .

El club va ser fundat el 1863, sota el liderat del Major Marindin del Corps of Royal Engineers, els Sappers. El club gaud de gran xit als 1870s, guanyat la FA Cup el 1875.

 Jugadors destacats .
El club aport diversos jugadors a la selecci de futbol d'Anglaterra que foren (partits internacionals entre parntesi): 

Horace Barnet (1);
Alfred Goodwyn (1);
Herbert Rawson (1);
Bruce Russell (1);
Pelham von Donop (2);
Cecil Wingfield-Stratford (1);

Tamb aport diversos jugadors a la selecci de futbol d'Esccia:

John Edward Blackburn (1) ;
Henry Renny-Tailyour (1);

 Palmars .
1 Copa anglesa: 1875;

 Enllaos externs .
Football Club History Database;
Museu del Royal Engineers;
Histria de l'equip de futbol;
Web del Royal Engineers;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="413829" title="Francesc Vidal" nonfiltered="4240" processed="4219" dbindex="159280">

Francesc Vidal i Ros, Conseller en Cap el 1674.
Francesc Vidal i Jevell (1848-1914), moblista i decorador modernista.
Francesc Vidal i Careta (Barcelona, 1860 - Madrid, 1923), metge, naturalista i compositor;
Francesc d'Asss Vidal i Barraquer, bisbe i cardenal catal, (Cambrils, el Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Sussa, 13 de setembre de 1943).
Francesc Vidal i Gom (Barcelona, 1894 - Barcelona, 1970), pintor.
Francesc Vidal Burdils, creador al 1928 de la revista mensual La Nostra Terra.
Francesc Vidal i Roca, msic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414065" title="Notts County Football Club" nonfiltered="4241" processed="4220" dbindex="159281">

El Notts County Football Club s un club de futbol d Anglaterra, de la ciutat de Nottingham, al comtat de Nottinghamshire.

 Histria .

El Notts County va ser format el 1862. s el club professional ms antic del mn. El 1888 fou membre fundador de la lliga anglesa de futbol. El 1891 arrib a la final de la FA Cup per fou derrotat per 3 a 1 pel Blackburn Rovers. Tres anys ms tard, el 1894, assol el ttol de copa en vncer el Bolton Wanderers per 4 a 1. Fou el primer club que fou capa de guanyar la competici sense ser mmbre de la primera divisi anglesa.

 Estadis .
Entre 1867 i 1883 el club va jugar a Meadows Cricket Ground i posteriorment al Castle Cricket Club. Ocasionalment jug a Trent Bridge. El 1883 s'establ al Trent Bridge cricket ground, en ser abandonat pels seus rivals, Nottingham Forest. El 1910 s'install a Meadow Lane, el seu actual estadi.

 Palmars .
Copa d Anglaterra (1): 1893 94;
Segona divisi d'Anglaterra (2): 1896 97, 1913 14, 1922 23;
Copa anglo-italiana de futbol (1): 1994 95;

 Futbolistes destacats .



 Enllaos externs .
Pgina oficial ;
Dades i opinions;
Histria de les samarretes;
Web de seguidors;
Llistat d'antics jugadors;
Web de seguidors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414125" title="Eixample (urbanisme)" nonfiltered="4242" processed="4221" dbindex="159282">
Un eixample s l'expandiment de la zona edificada o construida d'una poblaci, s a dir la concentraci d'un conjunt de cases i carrers nous que eixamplen una poblaci. 

Els eixamples solen ser fruit de la concentraci extraordinria de la poblaci, la indstria i el trnsit a les ciutats. En la histria, durant la revoluci industrial fou necessari l'expandiment fora dels recintes emmurallats.

En els territoris de parla catalana sn d'importncia rellevant: l'eixample de Palma (principis del segle XX), el de Valncia (1865, 1887, 1912) i sobretot el de Barcelona (1859), ideat per Ildefons Cerd i Sunyer, primer teoritzador del concepte. Tot i que el primer eixample que exist a la ciutat de Barcelona fou el barri de Poble-sec (1858).

Vegeu tamb.
Pla Cerd

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414213" title="Giurtelecu ?imleului" nonfiltered="4243" processed="4222" dbindex="159283">


Giurtelecu  imleului (Wst Grgen en alemany, Somlygy rtelek en hongars) s una ciutat de Romania, a la provncia (en romans jude ) d'S laj (), travessada pel riu Crasna. 

Est situada a la regi histrica de la Transsilvnia. 

 Histria . 
Les primeres evidncies escrites de l'existncia de Giurtelecu  imleului es troben en un document del 1259. El 1715 la poblaci era de 72 habitants. 

 Evoluci demogrfica . 
Segons el cens de l'any 2002, la poblaci de Giurtelecu  imleului comptava amb 1.055 habitants. 



 Referncies . 
 The Cambridge Ancient History: Second Edition, by John Boardman (N. G. L. Hammond, D. M. Lewis, Frank William Walbank, A. E. Astin, Elizabeth Rawson, Edward Champlin, Andrew Lintott, Alan K. Bowman, J. A. Crook, Peter Garnsy, Dominic Rathbone), Cambridge University Press, 2000); ISBN 0521224969. ;
 G. Schumacher-Matthus, Studien zu bronzezeitlichen Schmucktrachten im Karpatenbecken. Marburger Studien zur Vor- und Frhgeschichte 6 (Mainz 1985) 243; Karte 11 ;
 N. G. O. Boroffka, Die Wietenberg-Kultur. Universittsforschungen zur Prhistorischen Archologie 19 (Bonn 1994) 46 ;
Petri Mr, Szilgy vrmegye monographija (I-VI, Budapest, 1901-1904) ;
 Sanda B cue  Cri an, "Noi descoperiri preistorice n jude ul S laj"  prehistoric discoveries in S laj County, Giurtelecu  imleului - Coasta lui Damian, in Acta Musei Porolissensis, Zal u,  2000, vol. 23 (1), pp. 9-28, ISSN 1016-2801 ;
 Ioan Bejinariu, Dan Sana,  antierul arheologic Giurtelecu  imleului   "Coasta lui Damian", Cronica cercet rilor arheologice din Romnia, CIMEC, 1999. ;
 Gheorghe Sisestean, Forme traditionale de viata taraneasca, Ed. Centrului Judetean de Conservare si Valorificare a Traditiei si Creatiei Popular S laj (Zal u, 1999). ;
 Ioan Ciocian, Biserica si societatea romaneasca din Transilvania: vicariatul Silvaniei in a doua jumatate a sec. al XIX-lea (Arad: Vasile Goldis University Press, 2000). ;
 Vasile Caba, Szilagy varmegye roman nepnyelve es nepkolteszete (Vienna, 1918), a Giurtelecu  imleului Folk Poem. ;

 Enllaos externs .


 
 http://www.donau-archaeologie.de/doku.php/kataloge/grabkatalog/g/giurtelec;
 http://www.mek.oszk.hu/04700/04750/html/293.html;
 http://sebok1.adatbank.transindex.ro/legbelso.php3?nev=Szilagy ;
 http://ro.wikisource.org/wiki/Legea_nr._2/1968,_republicat%C4%83_%C3%AEn_1981/Anexa_1_-_Jude%C5%A3ul_S%C4%83laj;
 http://harta.infoturism.ro/romania/Salaj/harta_Salaj.php ;
 http://www.photomagazine.ro/galeriefoto/pic_detail.php?image=7228&categ=9 ;
 http://www.cimec.ro/scripts/Monumente/Culte/detaliu.asp?k=31123-1;
 http://www.cjsj.ro/localitati/giurtelecusimleului.html ;
 http://www.simleusilvaniei.ro/prezentare_personalitati_15.php ;
 http://www.hiszi-map.hu/catalog/displayimage.php?pid=2337&fullsize=1;
 http://www.revistatransilvania.ro/arhiva/2008/pdf/numarul2/art06.pdf ;
 http://www.magazinsalajean.ro/index.php?cmd=article&artid=1925 ;
 http://www.arhivelenationale.ro/images/custom/image/Pdf-uri/DJAN-uri/DJAN_Salaj_fonduri_si_colectii_date_in_cercetare.pdf;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414217" title="Joan Povill i Adser" nonfiltered="4244" processed="4223" dbindex="159284">
Joan Povill i Adser (Vilalba dels Arcs, 1903 - Olesa de Montserrat, 1985) fou un crtic, escriptor i dramaturg catal.

 Biografia .
Va nixer el dia 7 d'octubre de 1903 a Vilalba dels Arcs (Terra Alta) i all hi va passar la seva infantesa. A l'any 1910 es va traslladar a Olesa de Montserrat puix la seva mare hi tenia la plaa de mestre d'escola. Tot i aix va finalitzar els estudis de primria a Gandesa i inici els estudis de magisteri a Tarragona. Al llarg de la dcada 1920-1930 va residir habitualment a Barcelona on va finalitzar la carrera de magisteri mentre endegava la seva vocaci literria: l'any 1923 va publicar el poemari Les flors de l'nima i diverses obres teatrals i collabor com a crtic teatral als diaris El Llamp i La Nau.

L'any 1929 es cas amb l'olesana Maria Ubach i va fixar la seva residnci a Olesa de Montserrat, vila on visqu fins a la seva mort. s a Olesa on hi desenvolup amb molta dedicaci una important tasca cultural. Reconegut poeta tamb va fer incursions en la novella amb Esclavitud (1928) i Vida nova (1930), Per fou el teatre la seva ms ferma vocaci: Poema d'odi i d'amor (1924), Santa Mare (1932), La tragdia d'Antgona (1962) i Jess, l'infant d'Israel (1962). 

L'any 1929 va guanyar la tercera Ginesta d'Or consecutiva als Jocs Florals del Rossell, essent investit Mestre en Gai Saber l'any 1931. El mateix any va fundar l'Acadmia Catalunya, a la qual dedic prcticament tota la vida. 

 Joan Povill i la Passi d'Olesa .

l'any 1932 va ser nomenat responsable de la declamaci i director artstic de La Passi d'Olesa de Montserrat. La labor de dignificaci i de renovaci del gnere passionstic, que inici a principis dels anys trenta, va tenir continutat desprs de la Guerra Civil en elaborar un nou text per la representaci olesana.

La Passi de N. S. Jesucrist (1947), drama sacre en vuit actes escrit en vers, s sens dubte la seva obra ms ambiciosa d'extensi i qualitat i per la qual ha destacat. Aquesta obra es representa en exclusiva a Olesa de Montserrat des del mateix any 1947. L'xit de crtica i pblic assolit en els anys cinquanta convert a Povill en una figura reconeguda i la Passi d'Olesa en tota una referncia. 

Joan Povill va destacar tamb per les innovacions artstiques i escniques de la Passi, considerades modliques en el seu moment, per amb la reforma de l'espectacle efectuada per Jos Tamayo l'any 1968 Povill s'alluny de l'entitat i prcticament es reclogu a l'ensenyament fins a la seva mort .

 Reconeixements i final .

L'any 1976 l'ajuntament d'Olesa de Montserrat va organitzar un acte de reconeixement a la tasca de Joan Povill i li va concedir el ttol de Fill Adoptiu i la Medalla de Plata de la vila.
El 1980 la placeta que hi havia davant de la seva acadmia va rebre el seu nom.

Joan Povill i Adser va morir a Olesa de Montserrat l'1 de novembre de 1985.

L'any 1987 el Patronat de la Passi li va concedir pstumament la Medalla d'Or de la Passi.

 Obres .

 1923: Les flors de l'nima, poesia;
 1924: Poema d'odi i d'amor, tragdia en tres actes, en vers;
 1926: La deslliurana, tragdia en tres actes, en vers;
 1927: El Capit Girasol, comdia dramtica en quatre actes;
 1927: El Pont del Diable, llegenda en dos actes, en vers;
 1927: El tresor, llegenda en un acte, en vers;
 1927: La can del moliner, poema dramtic en un acte, en vers;
 1928: Esclavitud, novella histrica;
 1930: Vida nova, novella de costums;
 1932: Santa mare, poema dramtic en tres actes;
 1932: El filtre de seducci, llegenda en quatre episodis, en vers;
 1947: La Passi de N. S. Jesucrist, drama sacre en vuit actes (En exclusiva a Olesa de Montserrat des del 1947);
 1953: Ms enll de la mort, poema dramtic en quatre actes dividits en 10 quadres;
 1962: La tragdia d'Antgona, tragdia en tres actes, adaptaci i arranjament per al teatre modern de l'obra de Sfocles;

 Premis, distincions i homenatges .

 1931: Mestre en Gai Saber als Jocs Florals del Rossell;
 1976: Medalla de Plata de la Vila d'Olesa de Montserrat;
 1976: Fill adoptiu d'Olesa de Montserrat;
 1985: Medalla d'Or de La Passi d'Olesa de Montserrat;

 Obra publicada .

 POVILL I ADSER, Joan. Jess, l'Infant d'Israel. Comdia Teatral, 80. Barcelona: Editorial Balmes, 1962.
 POVILL I ADSER, Joan. La tragdia d'Antgona. Comdia Teatral, 80. Barcelona: Editorial Mill, 1962.
 POVILL I ADSER, Joan. La Passi i Mort de N. S. Jesucrist. Collecci Vila d'Olesa, 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 POVILL I ADSER, Joan. La Passi d'Olesa vista per dintre. Histria d'un espectacle tradicional. Collecci Vila d'Olesa, 11. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

 Referncies .


 Bibliografia .
 POVILL I ADSER, Joan. La Passi i Mort de N. S. Jesucrist. Collecci Vila d'Olesa, 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 POVILL I ADSER, Joan. La Passi d'Olesa vista per dintre. Histria d'un espectacle tradicional. Collecci Vila d'Olesa, 11. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.


 Enllaos externs .
 enciclopedia.cat;
 La Passi d'Olesa de Montserrat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414218" title="Llus Foix i Carnic" nonfiltered="4245" processed="4224" dbindex="159285">
Llus Foix i Carnic (Rocafort de Vallbona, 1943) s un periodista catal, especialitzat en poltica internacional.

s llicenciat en Periodisme i Dret. Ha estat director de La Vanguardia, i fou corresponsal d'aquest diari a Londres (del 1974 al 1980) i Washington DC (del 1981 al 1982).

A l'actualitat escriu habitualment a La Vanguardia i l'Avui. Tamb s tertuli d'Els Matins de TV3 i d'El mn a RAC1.

Enllaos externs.
Blog de Llus Foix;
Columna de Llus Fox a La Vanguardia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414224" title="Sensui" nonfiltered="4246" processed="4225" dbindex="159286">
Sensui s una entitat de poblaci de Sals de Pallars, ubicat al nord de la vida. L'any 2007 tenia quatre habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414246" title="Milpeus" nonfiltered="4247" processed="4226" dbindex="159287">
Milpeus s el nom com de diverses espcies de miripodes de la classe dels diplpodes,  El terme s'aplica noms a aquells diplpodes de cos allargat i cilndric, ja que molts diplpodes sn curts i rabassuts; cal tenir en compte que els diplpodes sn un grup molt ampli i divers (ms de 12.000 espcies).

Caracterstiques.
Els milpeus tenen el cos dividit en cap i tronc; el cap s petit i porta les antenes sensorials, els ulls simples i les peces bucals. El tronc, a diferncia dels seus parents, els centcames, t dos parells de potes en la majoria dels segments. Tamb, a diferncia dels centcames, que sn verinosos, els milpeus no tenen ni glndules ni aparell inocular de ver i sn totalment inofensius.

No obstant, quan sn molestats, molts milpeus s'enrotllen en espiral i secreten un lquid pestilent i irritant per dissuadir als seu enemics, que pot produir irritacions a la pell humana.

El diplpode ms llarg (gairab 30 cm) s el milpeus gegant afric (Archispirostreptus gigas), i el que t ms potes (375 parells) s Illacme plenipes, de Califrnia que, evidentment, s l'animal conegut amb ms potes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414251" title="Transport intermodal de passatgers" nonfiltered="4248" processed="4227" dbindex="159288">


El transport intermodal de passatgers implica ms d'un mitj de transport de passatgers. Alguns mitjans de transport sempre han estat intermodals; per exemple, la majoria dels aeroports importants tenen installacions extenses per a l'estacionament d'autombils i tenen bones connexions de ferrocarril o autobs a les ciutats properes. Els autobusos urbans generalment arriben a les estacions de ferrocarril i metro i sovint arriben a l'aeroport ms proper. Un objectiu essencial del transport intermodal de passatgers modern, com a mnim en pasos desenvolupats, s reduir la dependncia de l'autombil com al mitj essencial d's al transport i augmentar ms el transport pblic. Per animar a aconseguir-ho els Planificadors de Viatges Intermodals s'utilitzen per conscienciar de les possibles alternatives als usuaris i facilitar-ne l's.

Histria.
El transport de passatgers sempre ha estat intermodal. La gent pujava amb els cotxes als transbordadors a la vora dels rius. Al segle XIX, la gent que vivia a l'interior transbordava del tren al vaixell per a viatjar a l'estranger.

Park and ride.
Els planificadors intermodals intenten animar els conductors d'autombils per fer part del seu trajecte en transport pblic. Una de les maneres recents d'aconseguir-ho s la de proporcionar amplis aparcaments als afores de les ciutats, prop de les autopistes importants, on els conductors poden deixar els seus cotxes durant el dia i acudir en tren o autobs al centre de la ciutat, s el que s'anomena park and ride.

Entre autobs i tren.
 Moltes grans ciutats amb tren de rodalia connecten la xarxa ferroviria amb la xarxa d'autobusos. Aix permet els usuaris del transport pblic arribar a llocs que no s'accedeix directament amb tren o s massa lluny per anar caminant.

En tren a l'avi.
Una altra eina cada vegada ms popular per a intermodalitat s estendre el servei de metro i tren als aeroports urbans ms importants. Aix proporciona als viatgers una manera ms econmica i ms fiable d'arribar als seus vols que conduint, i sense problemes a l'hora d'aparcar, o prenent taxis i agafar embussos de cam a l'aeroport. Molts aeroports ara tenen algun enlla de transport collectiu, entre ells:

Aeroport de Valncia, Valncia;
Aeroport Barcelona - el Prat, Barcelona;
Aeroport Heathrow, Londres;
Schiphol Airport, Amsterdam;
Aeroport Internacional de Ben Gurion prop de Tel Aviv, Israel;

Cotxes.
Taxis i el cotxe de lloguer continua siguen l'opci habitual per al servei porta a porta entre l'aeroport o l'estaci de tren i altres destinacions urbanes, suburbanes, i rurals.

Bicicletes.
Les bicicletes sn sovint una molt bona opci per a que la gent puga arribar a una estaci de transport pblic, per ser necessari disposar d'aparcaments segurs (amb bones subjeccions i vigilat o situat en un lloc ben visible) per deixar la bicicleta, si no s una bicicleta plegable que puguem portar com a equipatge de m. Alguns sistemes de transport pblics estan adaptats per a que els ciclistes puguen transportar les seues bicicletes a bord de trens i autobusos cmodament.

Cotxes en trens.
Alguns sistemes ferroviaris de passatgers ofereixen serveis que permeten portar-hi els autombils dels passatgers. Aquests normalment carreguen el cotxe en vagons especials enganxats als dels viatgers, per alguns trens especials operen noms per transportar autombils.

Trens en vaixells.
Un transbordador de trens s un vaixell dissenyat per portar vehicles ferroviaris. Normalment s'utilitzen per portar trens de crrega, encara que es poden portar combois de passatgers, en estos casos els passatgers passen del tren de passatgers a un transbordador de passatgers.

Facilitat de transbord.
En aquests darrers anys, s'ha posat un mfasi creixent en el disseny d'installacions que fan ms fcils, i a ms sense cost, els trasllats. Aquestes estan pensades per ajudar al trnsit de passatgers d'un mitj de transport a un altre. Una estaci multimodal pot donar servei als avions, tren i transport per autopista per exemple. 

Veure tamb.
Mobilitat sostenible;
Ciclisme urb;

 Enllaos externs .
 Llista dels aeroports internacionals amb connexi per tren ;
 International Air Rail Organization ;
 Servei d'Informaci de Transport Local Europeu ;
 LINK - El Frum Europeu del Transport Intermodal de Viatgers  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414255" title="Xurreria" nonfiltered="4249" processed="4228" dbindex="159289">


La xurreria es un petit comer especialitzat pricipalment en la elaboraci i venda de xurros i patates fregides casolanes. Tradicionalment tots els productes de xurreria eren artesanals.

Les xurreries varen ser molt populars a Catalunya durant la segona meitat del segle XX. Sovint estaven situades a les places de les ciutats o pobles. Moltes eren ambulants i dhuc les fixes podien desmontades i canviades de lloc amb relativa facilitat. La xurreria era un dels elements indispensables a les fires d'estiu, junt amb el "Pim Pam Pum", la noria, els cavallets i la tmbola. 

Els xurros i les patates eren fregits in situ per el xurrer o la xurrera. Els xurros es servien en paperines i les patates en bosses llargues de paper encerat de colors vius (vert, roig o groc). Altres productes venuts a les xurreries eren diverses masses fregides com els xuixos, bunyols i pestinyos, aix com cotnes i morro de porc.

Una gran part de les xurreries tradicionals de les ciutats de la costa Catalana varen desapareixer quan va canviar la cultura comercial vers el consumisme, a mida que es varen estendre els supermercats i les franqucies de "fast food". Tot i aix hi han algunes xurreries que sobreviuen, com la de la Plaa Lesseps de Barcelona. Altres es varen adaptar i varen diversificar els productes, venent menjars preparats i pollastres, i perdent llur imatge original en el procs d'adaptaci.

Vegueu tamb.
 Xurro;
 Xuixo;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414257" title="Puntius brevis" nonfiltered="4250" processed="4229" dbindex="159290">

Puntius brevis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong, Malisia i Java.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414273" title="Puntius yuensis" nonfiltered="4251" processed="4230" dbindex="159291">

Puntius yuensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Arunkumar, L. & H. T. Singh. 2003. Two new species of puntiid fish from the Yu River system of Manipur. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 99 (nm. 3) 2002: 481-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414289" title="Puntius bunau" nonfiltered="4252" processed="4231" dbindex="159292">

Puntius bunau  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414302" title="Puntius waageni" nonfiltered="4253" processed="4232" dbindex="159293">

Puntius waageni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414308" title="Puntius burmanicus" nonfiltered="4254" processed="4233" dbindex="159294">

Puntius burmanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1878. The fishes of India; being a natural history of the fishes known to inhabit the seas and fresh waters of India, Burma, and Ceylon. Fishes India Part 4: i-xx + 553-779, Pls. 139-195. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414321" title="Puntius vittatus" nonfiltered="4255" processed="4234" dbindex="159295">

Puntius vittatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia i Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1865. On the fishes of Cochin, on the Malabar Coast of India. Part II. Anacanthini. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1865 (pt 1): 286-318. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414335" title="Puntius cataractae" nonfiltered="4256" processed="4235" dbindex="159296">

Puntius cataractae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'illa de Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fowler, H. W. 1934. Descriptions of new fishes obtained 1907 to 1910, chiefly in the Philippine Islands and adjacent seas. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 85 (for 1933): 233-367. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20):977 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414351" title="Puntius umalii" nonfiltered="4257" processed="4236" dbindex="159297">

Puntius umalii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414353" title="Hrcules de Miquel ngel" nonfiltered="4258" processed="4237" dbindex="159298">
L'Hrcules va ser una escultura realitzada en marbre de l'any 1492  per Miquel ngel a Florncia i que ara com ara es troba desapareguda.

El 1492, a la mort de Lloren el Magnfic i per iniciativa prpia, va realitzar l'escultura d'un Hrcules de marbre a la seva casa paterna, escollint el tema per sser Hrcules, des del segle XIII, un dels patrons de Florncia. L'esttua va ser comprada pels Strozzi, que la van vendre a Giovan Battista Palla, al qual, la va adquirir el rei de Frana Enric II i va ser collocada en un jard de Fontainebleau, on Rubens va realitzar un dibuix d'aquesta escultura, que es conserva al museu del Louvre a Pars. El 1713 va desaparixer. Noms queda el mencionat dibuix i un esbs guardat a la casa Buonarroti.

Aquesta obra es va realitzar en una escala gegantina i pel dibuix de Rubens, s'aprecia, que es va representar com un heroi jove amb el cap girat cap a un costat, la clava recolzada al terra formant una diagonal, mentre la figura sembla que est en reps, el conjunt apareix com una esttua antiga, tanmateix els plecs de la vestimenta estan inspirats al sant Jordi de Donatello. Pels escrits d'Ascanio Condivi se sap la mida que era de: brcia quatro, s a dir, 2,40 metres.

Referncies bibliogrfiques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414368" title="Puntius cauverniensis" nonfiltered="4259" processed="4238" dbindex="159299">

Puntius cauverniensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414378" title="Puntius tumba" nonfiltered="4260" processed="4239" dbindex="159300">

Puntius tumba  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philippine Journal of Science v. 24 (nm. 3): 249-307, Pls. 1-2. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414396" title="Quatre tipus de Texas" nonfiltered="4261" processed="4240" dbindex="159301">

Quatre tipus de Texas s una pellcula (western cmic) dirigida per Robert Aldrich i protagonitzada per  Frank Sinatra, Dean Martin, Anita Ekberg, i Ursula Andress, amb un cameo memorable dels Three Stooges (Larry Fine, Moe Howard, i Curly Joe DeRita). La pellcula es va estrenar el 1963 i s'ha doblat al catal. 

Repartiment.
Frank Sinatra	 ... 	Zack Thomas;
Dean Martin	... 	Joe Jarrett;
Anita Ekberg	... 	Elya Carlson;
Ursula Andress	... 	Maxine Richter;
Charles Bronson	... 	Matson;
Victor Buono	... 	Harvey Burden (President de  Galveston Savings & Trust);
Edric Connor	... 	Prince George ;
Nick Dennis		... 	Angel;
Richard Jaeckel	... 	Pete Mancini;
Mike Mazurki	... 	Chad ;
Wesley Addy	... 	Winthrop Trowbridge;
Marjorie Bennett	... 	Miss Emmaline;
Virginia Christine	... 	Elya Carlson's maid;
Ellen Corby	... 	Widow;
Jack Elam	... 	Dobie;


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414403" title="Puntius chalakkudiensis" nonfiltered="4262" processed="4241" dbindex="159302">

Puntius chalakkudiensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Chalakkudy (Kerala, ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gopalakrishnan, A. i A.G. Ponniah, 2000. Cultivable, ornamental, sport and food fishes endemic to Peninsular India with special reference to Western Ghats. p. 13-32. A A.G. Ponniah i A. Gopalakrishnan (eds.) Endemic Fish Diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., ndia. 1, 347 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Menon, A. G. K., K. Rema Devi & M. P. Thobias. 1999. Puntius chalakkudiensis, a new colourful species of Puntius (family: Cyprinidae) fish from Kerala, south India. Records of the Zoological Survey of India v. 97 (nm. 4): 61-63. ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414410" title="Un pont massa lluny" nonfiltered="4263" processed="4242" dbindex="159303">


Un pont massa lluny (A Bridge Too Far) s una pellcula britanico-estatunidenca dirigida per Richard Attenborough, estrenada el 1977 i doblada al catal.

Argument.

El setembre de 1944, les forces britniques i americanes reuneixen les seves forces per l'execuci de l'operaci Market Garden a  Holanda, enviant 35.000 paracaigudistes a 500 km des de les bases aliades a Anglaterra i deixar-los caure 100 km per darrere de les lnies enemigues, per prendre el control dels ponts en una acci llampec i mantenir-los en el seu poder fins a l'arribada de les unitats mecanitzades aliades. El pont d'Arnhem, que resulta ser massa lluny, creua el Rin i la seva mida permetr que puguin creuar-lo totes les tropes aliades en la seva marxa cap a Alemanya i envoltar les defenses alemanyes. Els blindats britnics marxen per la carretera mentre que els comandos intenten unir-se amb els americans que mantenen el pont de Nimega. Les forces aliades tenen la desagradable sorpresa de descobrir un pont destrut pels alemanys, impedint el pas de les seves tropes. Mentrestant, un altre grup britnic s encerclat en el centre de la  ciutat d'Arnhem i intenta fugir. Per els alemanys preveuen - contra l'opini d'Hitler-  fer saltar el pont abans que de cedir-lo als aliats. Comena una batalla amb un final incert .
 
Repartiment.
 Dirk Bogarde : Tinent General Frederick 'Boy' Browning;
 James Caan : Sergent Eddie Dohun;
 Michael Caine : Tinent Coronel  J.O.E. Vandeleur;
 Sean Connery : Robert Urquhart;
 Edward Fox : Tinent General Brian Horrocks;
 Elliott Gould : Coronel Robert Stout;
 Gene Hackman : Major General Stanislaw Sosabowski;
 Anthony Hopkins : John Frost;
 Hardy Krger : Major General Ludwig;
 Ryan O'Neal : Brigada General James M. Gavin;
 Laurence Olivier : Dr. Jan Spaander;
 Robert Redford : Major Julian Cook;
 Maximilian Schell : Wilhelm Bittrich;
 Liv Ullmann : Kate Ter Horst;
 Denholm Elliott : oficial metereologia RAF;
 Peter Faber : Capit. Harry Bestebreurtje;
 Christopher Good : Major Carlyle;
 Frank Grimes : Major Fuller;
 Jeremy Kemp : oficial RAF;

Al voltant de la pellcula .
 Robert De Niro va refusar un paper en aquesta pellcula per interpretar a  Taxi Driver per  un sou 5 vegades menys important. ;

Premis i nominacions.
Premis.
Premiat el 1978 als BAFTA per la msica de John Addison,  per la fotografia de Geoffrey Unsworth, la banda sonora de Peter Horrocks, Gerry Humphreys, Simon Kaye, Robin O'Donoghue i Les Wiggins,i el millor paper secundari d'Edward Fox.

Nominacions.
BAFTA per la direcci de Richard Attenborough, el muntatge d'Antony Gibbs, per la millor pellcula, i per la millor producci artstica de Terence Marsh.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414424" title="Puntius trifasciatus" nonfiltered="4264" processed="4243" dbindex="159304">

Puntius trifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1996. The identity of Puntius eugrammus and diagnoses of two new species of striped barbs (Teleostei: Cyprinidae) from southeast Asia. The Raffles Bulletin of Zoology v. 44 (nm. 1): 301-316. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414442" title="Puntius chelynoides" nonfiltered="4265" processed="4244" dbindex="159305">

Puntius chelynoides  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 66 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i Nepal.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414450" title="Jozef Spruyt" nonfiltered="4266" processed="4245" dbindex="159306">

Jozef Spruyt, tamb escrit Joseph Spruyt (Viersel, 25 de febrer de 1943) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1965 i 1975. Durant la seva carrera esportiva aconsegu ms de 20 victries, destacant per damunt de totes, les 3 etapes guanyades al Tour de Frana. En aquesta mateixa cursa vest el maillot groc durant una etapa en l'edici de 1967. 

 Palmars .
1964;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
1965;
 1r a la Druivenkoers Overijse;
1966;
 1r al Scheldeprijs Vlaanderen;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1969;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1970;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1971;
 1r a la Fletxa brabanona;
1974;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

 Resultats al Tour de Frana.
 1966. Abandona (16a etapa);
 1967. 47 de la classisificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
 1969. 28 de la classisificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1970. 46 de la classisificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1971. 44 de la classisificaci general;
 1972. Abandona (10a etapa);
 1974. 50 de la classisificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1975. Abandona (22a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. 37 de la classisificaci general;
1967. 52 de la classisificaci general;
1968. 10 de la classisificaci general;
1973. 49 de la classisificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. 48 de la classisificaci general;
1970. 54 de la classisificaci general;
1972. 46 de la classisificaci general;
1973. 42 de la classisificaci general;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Jozef Spruyt a sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414458" title="Puntius tras" nonfiltered="4267" processed="4246" dbindex="159307">

Puntius tras  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414489" title="Puntius chola" nonfiltered="4268" processed="4247" dbindex="159308">

Puntius chola  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Nepal, Bangladesh, Sri Lanka, Birmnia i Butan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414503" title="Parc temtic" nonfiltered="4269" processed="4248" dbindex="159309">

Parc temtic s el nom genric que s'utilitza per a denominar un recinte amb un conjunt de atraccions, espais per a l'oci, entreteniment, educaci i cultura, normalment organitzades entorn d'una lnia argumental que els serveix d'inspiraci. Precisament per aix un parc temtic s alguna cosa molt ms complex que un parc d'atraccions o una fira. Aix tamb implica que vagi lligat a un projecte empresarial ms slid i amb importants inversions econmiques.

 Importncia .

Els parcs temtics s'han popularitzat en el mn, tant en pasos industrialitzats com en vies de desenvolupament, perqu atreuen a una gran poblaci, especialment infantil i juvenil i sn una oportunitat per a crear conscincia sobre temes que abans van ser relegats a l'espai de l'escola com la cincia i les matemtiques, temes de preocupaci mundial com l'ecologia o temes vists com restringits a una classe intellectual com la tecnologia, l'antropologia, la geologia i uns altres. Moltes companyies comercials, amb la finalitat de promocionar racionalment els seus productes, creen parcs temtics, per exemple, fbriques, companyies cinematogrfiques i mitjans de comunicaci (rdio, televisi, premsa). Per una altra part, molts estats els creen al voltant d'activitats tendents a la protecci del medi ambient (explotaci minera) o l'educaci cvica.

 Classificaci dels Parcs Temtics .
Els parcs temtics estan encuadrats dintre de la indstria cultural i d'oci el que es poden considerar com serveis culturals, aquests es classifiquen segons la seva grandria i el seu tema en:
Segons la seva grandria podrem distingir entri:
Fires. Atraccions tradicionals, carcter temporal i petita grandria.
Parcs d'atraccions. Atraccions tradicionals amb alguna d'ltima generaci basada en simuladors en la majoria de casos, gran grandria i emplaament fix.
Parcs temtics tradicionals. Atraccions tradicionals adaptades a la temtica, atraccions amb desenvolupament narratiu, posada en escena i entorns adaptats a la temtica (inclusivament el personal), espectacles itinerants o fixos dintre del parc de carcter teatral, desfilis, gags cmics o demostracions. Gran grandria, serveis de restaurant i regals molt desenvolupats. En ocasions adscrits a zones turstica amb serveis hotelers aliens al parc.
Resorts. Engloben parcs temtics amb diverses zones (atraccions de terra, zones de parc aqutic, atraccions d'ltima generaci.), a ms disposen de zones d'oci nocturnes, hotels tematizados circumscrits al parc i propietat d'est.

Els parcs temtics podem classificar-los segons la seva temtica en:
Cinema i personatges d'animaci;
Aventures i llocs extics;
Histrics;
Cientfics;
El mn de la imatge i les comunicacions;
Aqutics;

 Parcs temtics en el mn .

Per pasos

Pasos Catalans.
Als Pasos Catalans els ms famosos sn:
PortAventura, a la Costa Daurada (Tarragona);
Terra Mtica, a Benidorm (Alacant);
Terra Natura, a Benidorm (Alacant) i Mrcia;
Parc d'Atraccions del Tibidabo, a Barcelona;

 Xile .
 Fantasilandia;

 Espanya .

En Espanya els ms populars sn:
Parc Warner, a Madrid;
Illa Mgica, a Sevilla;
Parc d'Atraccions de Madrid;

 Argentina .

En Argentina alguns dels ms destacats sn:

 Terra Santa, Representaci de la vida de Jess Ciutat de Buenos Aires;
 Parc de la Ciutat, Parc de Diversions de la Ciutat de Buenos Aires;
 Temaikn, Betlem d'Escobar;
 Repblica dels Nens, La Plata;
 Museu Parc Ecolgic Cultural "Guillermo Enrique Hudson", Florencio Varela;
 Museu i Parc Lliures del Sud, Dolors;
 Parc Criollo i Museu Gauchesco "Ricardo Giraldes", San Antonio d'Areco;
 Abremate, Lans;

 Colmbia .

A Colmbia, el segon pas en biodiversitat del mn desprs de Brasil, els ms destacats sn:

 Catedral de Sal Parc de la Sal, Zipaquir;
 Parc del Caf, Montenegro;
 Parc Mn aventura, Bogot;
 Parc Recreatiu i Zoolgic Piscilago;
 Parc i Zoolgic Jaime Duc;
 Parc temtic les MALOCAS en la ciutat de Villavicencio, en on es troba el pueblito llanero i l'Hato Santa helena. Situat a 90 km de Bogot - colmbia cap a l'Orient.
 Parc temtic ELS OCARROS, en la ciutat de Villavicencio, en on es troba tota la fauna i la flora dels plans de C/bia. Ubicaqdo a 90 km de Bogot - Colmbia, cap a l'Orient.
 Zooparque Els Caimanes, Buenavista, Crdova;
 Parc Ecolgic El Portal. Bucaramanga, Santader;
Parc Nacional de la Cultura Agropecuaria (PANACA), Est situat en el municipi de Quimbaya, prop d'Armenia, en la vereda Kerman, a 7 quilmetres de la capalera municipal;

 Mxic .

En Mxic, podem trobar variacions de parcs temtics; alguns a l'estil nord-americ, amb diversos jocs mecnics, muntanyes russes, espectacles i atraccions, mentre que uns altres, sense deixar de costat la diversi i a l'educaci, com;

KidZania s un centre d'eduentreteniment tematitzat com una rplica d'una ciutat real, amb establiments que es poden trobar en la vida diria, tals com: banc, estaci de bombers, supermercat, teatre, restaurants, entre uns altres. KidZania maneja un concepte d'eduentreteniment, el qual pretn ensenyar als nens, a travs del joc de rol, el valor del treball, la interacci social, el respecte pel medi ambient i per la societat.

Six Flags en la Ciutat de Mxic, que conta amb diverses muntanyes russes incloent: Batman The Ride, Superman, l'ltim escapi, i una versi de Medusa que va ser construda especialment per al terreny sismico de la capital asteca. El parc Six Flags de Mxic s l'nic d'aquesta cadena a Amrica Llatina.

La Fira, en la segona secci de Chapultepec tamb en el D.F. s un dels ms antics.

Xcaret prop del balneari de Cancn, en l'estat de Quintana Rosego, s un parc basat en la cultura i civilitzaci maya; compte dintre de les seves installacions amb veritables runes maies (l'antiga ciutat maia de Pol), a ms d'una rplica d'un poble maia, ciutats maya en miniatura, i diversos recorreguts culturals i representacions de danses i rituals maies prehispnics.

 Veneuela .
Mn Binari: el parc temtic de la computadora ms gran del mn, est situat en el Frum de la ciutat de Valncia, estat Carabobo, compte amb atraccions addicionals per a nens de 3 a 100 anys;
Parc Dunes: se situa en la ciutat de Valncia, estat Carabobo. Inspirat en el Desert;
Les Aiges de Moiss: molt prop de Cariaco, estat Sucre. s un parc ple de pous d'aigua que tenen fang en el fons, diverses piscines i esquerdades. Tamb hi ha animals i un Tobogan d'aigua en forma de Taur. Inspirat en Moiss.
Musipn El Regne: inspirat en la ciutat fictcia i criolla del comediant El comte del Guacharo;
Els Rfecs: un tros de la Veneuela andina d'una altra poca. Situada en l'estat Mrida.
La Veneuela d'Antier: Una sntesi de cada regi veneolana, inspirat en l'poca de la dictadura de Juan Vicente Gmez. Situada en l'estat Mrida.

 En pasos no hispans .

En pasos no hispans, els ms clebres sn:

 Walt Disney World;
 Disneylandia;
 Six Flags;
 Futuroscope;
 Parc Astrix;
 Estudis de cinema: Warner, Universal Studios i Paramount;

 Referncies .





 Enllaos externs .
Achus! guia mundial de Parcs temtics i atraccions. Achus!
 Guia multimdia de Parcs temtics i atraccions Factora Urbana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414507" title="Puntius titteya" nonfiltered="4270" processed="4249" dbindex="159310">

 Puntius titteya s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Deraniyagala, P. E. P. 1929. Two new freshwater fishes. Ceylon Journal of Science Section B Zoology. v. 15 (pt 2): 73-77, Pls. 21-22. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo. 362 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414524" title="Puntius clemensi" nonfiltered="4271" processed="4250" dbindex="159311">

Puntius clemensi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life  ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414554" title="Puntius ticto" nonfiltered="4272" processed="4251" dbindex="159312">

Puntius ticto  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, ndia, Nepal, Sri Lanka, Bangladesh, Birmnia i Tailndia (conques dels rius Mekong, Salween, Irrawaddy, Meklong i Chao Phraya).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414566" title="Lo Birlot" nonfiltered="4273" processed="4252" dbindex="159313">

Lo Birlot s una muntanya de 566 metres que es troba entre els municipis de Bot i Prat de Comte a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414573" title="Puntius compressiformis" nonfiltered="4274" processed="4253" dbindex="159314">

Puntius compressiformis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Inle (Birmnia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Cockerell, T. D. A. 1913. Observations on fish scales. Bulletin of the Bureau of Fisheries v. 32 (for 1912): 117-174, Pls. 32-40.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jayaram, K.C., 1999. The freshwater fishes of the Indian region. Narendra Publishing House, Delhi - 110006, ndia. 551 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414578" title="Parc d'Atraccions del Tibidabo" nonfiltered="4275" processed="4254" dbindex="159315">


El Parc d'atraccions del Tibidabo s un parc d'atraccions situat en la muntanya del Tibidabo, pertanyent a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona. El parc t una superfcie de 7 hectrees i s, a ms, s el parc d'atraccions ms vell dels Pasos Catalans i de l'estat espanyol i un dels ms vells del mn.

 Construcci .
El Tibidabo va ser construt per Salvador Andreu, el farmacutic de les pastilles del Dr. Andreu. El parc va ser creat el 1899, per llavors va ser un parc d'oci privat. Va ser inaugurat el 1901 juntament amb el Tramvia Blau i el Funicular. Entre les atraccions histriques es conserva l'Avi (L'avi), amb data de 1928, una atracci tan mtica que s empleada en el propi logotip del parc, i que s, a ms, una rplica del model que va realitzar el primer viatge entre Barcelona i Madrid. Desprs d'una llarga crisi econmica i de gesti, l'Ajuntament de Barcelona es va convertir en el propietari del parc l'any 2000.
Dins del parc hi ha un mirador amb una excellent panormica sobre Barcelona.

 Divisi del parc .
 Per barris .
Barri de la Talaia;
Barri de l'Avi;
Barri de la Muntanya Russa;
Barri dels Atraccionetes;
Barri dels Acte de Xocs;
Barri de l'Alad;
Barri del Pirata;
Barri de l'Hurakan;
Barri del Bosc;
Barri del Castell;
 Per nivells .

Nivell 06: Talaia, Avi, Atraccionetes. Aquest nivell t les atraccions:
Talaia;
Panormic;
Magatzem dels Bruixes i els Bruixots;
Carrousel;
L'avi;
Els Llaunes;
Pony Envolto;
Tren Ric Gran;
La Granota;

Nivell 05: Muntanya Russa. Aquest nivell t les atraccions:
Muntanya Russa;
Dididado;
Museu d'autmats;
Espectacles:
Marionetarium;
Miramiralls;

Nivell 04: Actuacions de Xoc.Aquest nivell t les atraccions:
Crash Cars;
Zoo Chok;
Espectacles:
Hotel Kreger;

Nivell 03: Serveis Tcnics;

Nivell 02: L'Alad.Aquest nivell t les atraccions:
Alaska;
Aladino;
Dibolo;

Nivell 01: Piratta, Bosc, Hurakan. Aquest nivell t les atraccions:
Hurakan;
Piratta;
Els globus;
Viking;
Tchu Tchu Tren;
La Mina D'Or;
Pendol;

Nivell 01: Castell. Aquest nivell t les atraccions:
Castell Misteris;
Tibidabo Express;

 Atraccions Emblemtiques .
Les atraccions ms clssiques i caracterstiques del parc sn les segents:
Talaia;
Panormic;
Carrousel;
Avi;
Museu d'autmats;
Miramiralls ( nova );
Castell Misteris;
Dididado ( nova );

 Dades d'Inters .

La Talaia aconsegueix els 50m d'altura, arribant a una altura sobre el nivell del mar de 550m.
L'Avi es desplaa per la seva prpia hlix.
El Museu d'autmats s un dels ms famosos del mn.
La Muntanya Russa s una Wildcat, que probablement sigui desmantellada en uns anys.
La Muntanya Russa, La Mina d'or i El Magatzem dels bruixes i els bruixots inclouen foto de record.

 Sobre les Coasters del parc .
Muntanya Russa: Wildcat bastant senzilla amb 4 baixades, la segona, la ms intensa.
La Mina D'Or: flume de 2 baixades, situada en una zona allunyada i perduda, la qual cosa li dna ms ambientaci.
Tibidabo Express: del tipus La Mina, consisteix en un "coaster" que aconsegueix els 50km per hora i dna una volta al voltant del nivell 01. T forts sacsejades en 2 punts del recorregut.
Pndul (Pndol): Aconsegueix els 50m d'altura i en la primera baixada entre 110 i 120 km per hora, depenent del pes de la cistella.
Sobre el Transmbil: aquesta curiosa atracci de transport l'han llevat ja que estan construint la nova muntanya russa. Consistia en 12 cotxes individuals de 2 persones, que sortien del nivell 01 i, travessant per via d'un rail el bosc, llegava al nivell 06. Noms es podia usar per a pujar.;

 Futur del parc .
En 2008 el parc promet una reforma bastant nova amb la construcci d'una nova muntanya russa que aconseguir els 80km/h i tindr unes vistes de Barcelona meravelloses. Aquesta nova muntanya russa, creada per Vekoma, substituir al transmbil.

 Com arribar-hi .

Hi ha diferents maneres de pujar al Cim del Tibidabo.
 Transport pblic .
Itinerari Funicular del Tibidabo-Turstic : Lnia 7 de FGC fins a la parada Av. Tibidabo - Tramvia Blau - Funicular del Tibidabo.
Itinerari directe autobs : Linea T2 del Tibibus des de Pl. Catalunya.
Itinerari per Vallvidrera : FGC lnia S1 o S2 fins a la parada Peu del Funicular. Desprs agafar el Funicular de Vallvidrera fins a Vallvidrera superior i, finalment, autobs 111.
 Transport privat .
Existeixen 3 carreteres.
 Via Augusta a Carretera de Vallvidriera.
 Carrer Balmes a Avinguda Tibidabo.
 Carretera Arrabassada.

 Vegeu tamb.
Tibidabo;

 Enllaos externs .
Web oficial del Parc d'Atraccions del Tibidabo

Tibixpress, web no oficial del Tibidabo

Magic Tibidabo, el fan club no oficial del Parc d'Atraccions del Tibidabo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414586" title="Puntius tiantian" nonfiltered="4276" processed="4255" dbindex="159316">

 Puntius tiantian s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. & Fang, F. 2005. Two New Species of Puntius from Northern Myanmar (Teleostei: Cyprinidae). Copeia, 2005 (2): 290 302. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414591" title="Mola dels Buscarrons" nonfiltered="4277" processed="4256" dbindex="159317">

La Mola dels Buscarrons s una muntanya de 587 metres que es troba entre els municipis de Bot i Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414605" title="Mola Grossa" nonfiltered="4278" processed="4257" dbindex="159318">

La Mola Grossa s una muntanya de 1.044 metres que es troba entre els municipis de Pals i Prat de Comte a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414615" title="Puntius thelys" nonfiltered="4279" processed="4258" dbindex="159319">

Puntius thelys  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 2008. Five new species of Puntius from Myanmar (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 19 (1): 59-84.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414618" title="Puntius conchonius" nonfiltered="4280" processed="4259" dbindex="159320">


 Puntius conchonius s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Afganistan, Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414626" title="Mola de Gar" nonfiltered="4281" processed="4260" dbindex="159321">

La Mola de Gar s una muntanya de 1.019 metres que es troba al municipi de Prat de Comte a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414628" title="Costa-Gavras" nonfiltered="4282" processed="4261" dbindex="159322">

Konstantnos Gavrs (en grec                    ), anomenat Costa-Gavras (en grec              ), s un director de cinema greco-francs, nascut a  Loutra-Iraias (Atenes) el 13 de febrer de 1933 .

Cadascuna de les seves pellcules s per  testimoniar el seu comproms en les seves idees i de lliurar un missatge a propsit del poder. Ahir, thriller i drama sentimental ; avui, ficci social.

s el pare de Romain Gavras, cofundador de la societat de producci Kourtrajm, i de Julie Gavras, ajudanta i realitzadora (La Culpa a Fidel, 2006). 

 Biografia .
Quan deixa Atenes per anar a Pars, debuta amb un treball literari, desprs entra a l'Institut d'Alts Estudis Cinematogrfics (IDHEC) i treballa com a ajudant per a Henri Verneuil, Jacques Demy i Renascut Clement.

La pellcula Le Jour et l'Heure, per la qual treballa com assistent, li permet conixer Simone Signoret i Yves Montand, dels quals es far molt amic. Descobrint el llibre Compartiment tueurs de Sbastien Japrisot, en va fer el gui i va aconseguir interessar-hi el productor Julien Derod; la pellcula va tenir xit a Frana i fins i tot als Estats Units, on va rebre crtiques ditirmbiques.

En una estada a Grcia, descobreix el llibre de Vassilis Vassilikos, Z, que descriu l'assassinat d'un lder de l'esquerra organitzat per la policia i camuflat en un trivial accident. A la tornada n'escriu el gui en collaboraci amb Jorge Semprn. No trobant el finanament, en parla a Jacques Perrin, a qui va conixer a  la pellcula Compartiment tueurs. Aix, Jacques Perrin va crear la seva prpia productora per finanar la pellcula i utilitzar els seus contactes, en particular a Algria, on ser rodada la pellcula. Jean-Louis Trintignant va acceptar uns pobres honoraris i Yves Montand va acceptar de participar. La pellcula va ser un xit a tot el mn i la gent aplaudia al final de les sessions; va ser recompensat amb el premi del Jurat a Cannes, l'Oscar de la  Millor pellcula en llengua estrangera i el del  Millor muntatge 

En el muntatge de  Z ,  en el transcurs del sopar de Nadal, Claude Lanzmann parla de Lisa i Artur London que havia estat vice-ministre d'Assumptes estrangers de Txecoslovquia i era un dels tres supervivents del procs de Praga que s'havien mantingut el 1952. Molts intellectuals de la seva generaci s'havien entusiasmat per l'estalinisme perqu obria perspectives que semblaven formidables. Fins que, poc a poc, un s'adoni del revs de la decoraci. Yves Montand s'adhereix tamb al projecte de L'Aveu, i els finanaments es desbloquegen grcies a l'xit de  Z .

L'Aveu va sortir desprs de  Z  en una poca prou maniquea : se li ha retret que ataqui la dreta i desprs l'esquerra, mentre que no volia ms que denunciar els totalitarismes. La pellcula va tenir un xit considerable i va ser un verdader fenomen poltic i cultural que va trastornar la seva poca. 

La pellcula Clair de femme (1979) s treta d'una novella de Romain Gary que va dir que era la primera vegada que estava content de l'adaptaci d'una de les seves obres a la pantalla. Costa-Gavras va ser sedut per aquesta histria pel fet que es tractava d'una temptativa de profanaci de la desgrcia, d'un himne a la vida i d'una rehabilitaci de la parella . Dustin Hoffman va considerar aquesta pellcula com la histria d'amor ms bonica que havia conegut i, en el rodatge de la pellcula Mad City, va suggerir a Costa-Gavras de fer-ne un remake. 

El gui de la pellcula Missing (1982) s adaptat del llibre de Thomas Hauser : L'Execuci de Charles Horman, inspirat d'una histria verdadera. La pellcula conta la histria  de la desaparici d'un jove periodista americ durant el cop d'estat del general Augusto Pinochet el 1973. All que l'havia afectat en aquesta histria, era molt menys el context politiqueja del cop d'estat que el tema del pare que, acompanyat per la seva nora, cerca el seu fill tant s com no en un pas en ple caos. 

La pellcula va ser molt polmica als Estats Units, ja que posa el focus en l'acci dels agents del govern americ i la seva responsabilitat en aquell cop d'estat. L'extrema dreta americana deman Per que ve a fer aqu aquest comunista europeu ? . Tanmateix, la pellcula va rebre la Palma d'Or i el Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes) de  1982, i l'Oscar al millor gui adaptat, i sempre s presentat com una gran pellcula a les universitats americanes. Les msiques sn d'un altre grec fams, Vangelis. 

 Filmografia .
 com a director .

1958 : Les Rates ;
1965 : Compartiment tueurs;
1967 : Un homme de trop;
1969 : Z;
1970 : L'Aveu;
1973 : tat de sige;
1975 : Section spciale;
1979 : Clair de femme;
1982 : Missing ;
1983 : Hanna K;
1986 : Consell de famlia  (Conseil de famille);
1988 : El cam de la traci (Betrayed);
1989 : La capsa de msica (Music box);
1991 : Pour Kim Song-Man;
1991 : Contre l'oubli codirigit amb Chantal Akerman, Ren Allio;
1992 : La Petite Apocalypse;
1995 : Lumire et compagnie codirigit amb Lasse Hallstrm, Abbas Kiarostami;
1995 :  propos de Nice, la suite codirigit amb Catherine Breillat;
1997 : Mad City;
2002 : Amen.;
2005 : Le Couperet;
2009 : Eden  l'ouest;

 com a guionista .
2006 : Mon colonel de Laurent Herbiet amb Bruno Solo  (gui i producci);
2009 : Eden  l'Ouest co-guionista amb Jean-Claude Grumberg;
 Premis .
 Per Z el 1969 :
 Premi del Jurat al Festival de Cannes;
 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa i Oscar al millor muntatge.
 Per Missing el 1982 :
 Palma d'Or i Premi a la interpretaci masculina al Festival de Cannes ;
 Oscar al millor gui adaptat. ;
 Os d'or al Festival Internacional de Cinema de Berln per Capsa de msica el 1989.
 Per Amen. (2002) :
Csar al millor gui original o adaptaci, 2003;

Enllaos externs.
 Costa Gavras Entrevista exclusiva;
 Costa-Gavras a iMDB;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414630" title="Alexander Godunov" nonfiltered="4283" processed="4262" dbindex="159323">
Alexander  Godunov (Yuzhno-Sajalinsk, Rssia, 25 de novembre de 1949   Nova York, Estats Units, 18 de maig de 1995). Ballar i actor de cinema.

Curs els estudis de dansa a l escola de Ballet de Riga, on ingress quan tenia noms 11 anys, el 1961, i el 1968 fou incorporat als famosos ballets de la companyia Moisseiev. El 1971 ja destacava com un dels valors ms prominents del ballet rus i va ser contractat per la companyia del Teatre Bolshoi, de Moscou, del que arrib a ser una de les grans estrelles: assol un gran xit interpretant a Sigfrid en El llac dels cignes, el 1972.

L any segent va obtenir la Medalla d Or en el concurs internacional de dansa celebrat a Moscou i en la seva primera sortida fora del seu pas caus sensaci, actuant junt a la ballarina Maya Plisetskaya en la Scala de Mil (1974).

A Moscou, particip en l estrena d Amor per amor, de Vera Boccadoro, el 1976. durant una gira realitzada amb la companyia del Bolshoi als Estats Units sollicit asil poltic (1979), i en aquest pas reinici llur fulgurant carrera, formant la seva prpia companyia de dansa, estroncada molt aviat per la seva escassa dedicaci als assaigs i per l atracci que sobre ell comen a exercir el cinema: arrib a actuar en films com L nic testimoni, junt Harrison Ford; a The Money Pit, amb Tom Hanks, i a La jungla de cristall, amb Bruce Willis.

Referncies.

Suplement 1995-1996, pag. 110 de l enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414685" title="Punta de l'Esterrossall" nonfiltered="4284" processed="4263" dbindex="159325">

La Punta de l'Esterrossall s una muntanya de 917 metres que es troba entre els municipis de Pals i Prat de Comte a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414695" title="Agulla de Bot" nonfiltered="4285" processed="4264" dbindex="159326">

L'Agulla de Bot s una muntanya de 518 metres que es troba entre els municipis de Bot i Prat de Comte a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414718" title="Serra dels Pesells" nonfiltered="4286" processed="4265" dbindex="159327">
La Serra dels Pesells s una serra situada als municipis de Bot i Caseres a la Terra Alta, amb una elevaci mxima de 541,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414735" title="Serra de la Venta" nonfiltered="4287" processed="4266" dbindex="159328">
La Serra de la Venta s una serra situada als municipis de Batea i Caseres a la Terra Alta, amb una elevaci mxima de 526,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414745" title="Tossal de Mudfer" nonfiltered="4288" processed="4267" dbindex="159329">

El Tossal de Mudfer s una muntanya de 526 metres que es troba entre els municipis de Batea i Caseres a la comarca de la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 244142001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414751" title="Serra de Pav" nonfiltered="4289" processed="4268" dbindex="159330">
La Serra de Pav s una serra situada als municipis de Batea i Caseres a la Terra Alta, amb una elevaci mxima de 465,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414753" title="Puntius coorgensis" nonfiltered="4290" processed="4269" dbindex="159331">

Puntius coorgensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Karnataka (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jayaram, K.C., 1999. The freshwater fishes of the Indian region. Narendra Publishing House, Delhi - 110006, ndia. 551 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414755" title="Serra de Pndols" nonfiltered="4291" processed="4270" dbindex="159332">
La Serra de Pndols s una serra situada als municipis de Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta, amb una elevaci mxima de 700,4 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414756" title="Accionista" nonfiltered="4292" processed="4271" dbindex="159333">
Accionista s aquella persona fsica o jurdica que s propietria d'accions dels distints tipus de societats annimes o comanditaris que poden existir en el marc jurdic de cada pas.

L'accionista s un soci capitalista, que participa de la gesti de la societat en la mateixa mesura en qu aporta capital a la mateixa. Per tant, dintre de la societat t ms vots qui ms accions posseeix.

Tractant-se d'una societat annima, pot existir un gran nombre d'accionistes que no participen necessriament en la gesti de l'empresa, i l'inters de la qual s nicament rebre una retribuci en dividend a canvi de la seva inversi. No obstant aix, dit accionistes s que estan interessats a conixer el seu desenvolupament. En aquest cas s la informaci comptable la qual els permet assolir dits propsit.

 Drets de l'accionista .
Si b els drets de l'accionista poden variar en funci de la legislaci i dels estatuts de la societat, normalment els accionistes tenen els segents drets:

Drets econmics:
 Dret a percebre un dividend en funci de la seva participaci i quan aix ho acordi la societat.
 Dret a percebre un percentatge del valor de la societat si aquesta s liquidada.
 Dret a vendre la seva acci lliurement en el mercat. Aquest dret en ocasions es veu limitat pels estatuts de la societat.
Drets poltics o de gesti:
 Dret de vot. Normalment una acci equival a un vot, per el percentatge pot variar en els estatuts.
 Dret a la informaci, amb la finalitat de conixer la gesti de l'empresa. A partir d'un percentatge especfic regulat en la llei i en els estatuts, un accionista podria exigir una auditoria per a l'empresa.

 Accionista com inversor .
L'accionista, d'altra banda, s tamb un inversor, ats que aporta un capital amb vistes a obtenir un dividend.

La seva inversi es diu que s en renda variable, ats que no existeix un contracte mitjanant el qual l'accionista vagi a percebre unes quotes fixes en contraprestacin a la seva inversi. La seva retribuci s a travs de dues vies:
 Dividend;
 Augment del preu de la societat. Aix es produeix per la bona marxa de la mateixa i la seva capacitat de generar beneficis futurs, aix com per l'increment dels actius a travs de beneficis passats.

 Vegeu tamb .
 Acci (finances);


 Referncies .

Shareholders Democracy: Controlant el sou dels executius, Legaltoday.com
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414759" title="Puntius tetrazona" nonfiltered="4293" processed="4272" dbindex="159334">



Puntius tetrazona  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra i Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1855. Nalezingen op de vischfauna van Sumatra. Visschen van Lahat en Sibogha. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlands Indi v. 9: 257-280. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414761" title="Open d'Austrlia 2009" nonfiltered="4294" processed="4273" dbindex="159335">
L'Open d'Austrlia 2009 (o Obert d'Austrlia 2009) es va celebrar a Melbourne, des del 19 al 1 de febrer de 2009.

Quadre mascul.


Quadre femen.


Web Oficial Open d'Austrlia





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414762" title="Serra de Cavalls" nonfiltered="4295" processed="4274" dbindex="159336">
La Serra de Cavalls s una serra situada als municipis de Benissanet a la Ribera d'Ebre i Gandesa i el Pinell de Brai a la Terra Alta, amb una elevaci mxima de 659,2 metres.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414763" title="Puntius crescentus" nonfiltered="4296" processed="4275" dbindex="159337">

 Puntius crescentus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.  ;
 Yazdani, G. M. & D. F. Singh. 1994. Puntius crescentus, a new cyprinid fish from south India with observations on the taxonomic status of some related species. Journal of the Bombay Natural History Society v. 91 (pt 2): 107-109. ;

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414772" title="Tur de les Comes dels Horts" nonfiltered="4297" processed="4276" dbindex="159339">

El Tur de les Comes dels Horts s una muntanya de 466 metres que es troba al municipi de Vilalba dels Arcs a la comarca de la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 247139001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414773" title="Puntius terio" nonfiltered="4298" processed="4277" dbindex="159340">

Puntius terio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414774" title="Sabotatge" nonfiltered="4299" processed="4278" dbindex="159341">
El sabotatge s una acci deliberada dirigida a debilitar a un enemic mitjanant la subversi, l'obstrucci, la interrupci o la destrucci de material.

En ocasions, el sabotatge s utilitzat com una forma d'ineficincia organitzada pels treballadors per a impactar negativament a l'empleat o per a desllindar responsabilitats de danys ocorreguts a tercers.

 Antecedents histrics .

Es diu popularment que la paraula sabotatge es va originar de la paraula francesa sabot. A Frana els socs (sabates de fusta) es diuen sabots i es diu que en certa ocasi, els obrers d'algunes fbriques van usar les seves sabots per a inutilitzar la maquinria, i aix mostrar el seu desacord amb els amos. s a dir, van sabotejar les mquines.

El veritable origen de la paraula tamb sembla estar relacionat amb la paraula francesa sabot.
En l'poca industrial els treballadors usaven sabots com calat, que els feia caminar ineficientment. Per aquest motiu la ineficincia organitzada es denomina com a sabotatge.

 Bibliografia .

El sabotaje - mile Pouget. Prcipit editorial/Solidaridad Obrera. Madrid, 2001.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414779" title="Puntius cumingii" nonfiltered="4300" processed="4279" dbindex="159342">

 Puntius cumingii s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1868. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Heteropygii, Cyprinidae, Gonorhynchidae, Hyodontidae, Osteoglossidae, Clupeidae,... ... Halosauridae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 7: i-xx + 1-512. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414782" title="Joe Dante" nonfiltered="4301" processed="4280" dbindex="159343">
Joe Dante (Morristown, Nova Jersey, 28 de novembre de 1946) s un director i productor nord-americ de pellcules amb contingut humorstic i de cincia ficci. Entre les seves pellcules destaquen Piranya (1978) i The Howling (1981), ambdues escrites per John Sayles; Gremlins (1984), el seu primer gran xit, i la seqela Gremlins 2: The New Batch (1990); Innerspace (1987); Amazon Women on the Moon (1987); i Looney Tunes: de tornada en acci (2003).

 Biografia .
Joe Dante va comenar la seva carrera treballant para Roger Corman, igual que Francis Ford Coppola i James Cameron. Va treballar com editor en pellcules com Grand Theft Auto abans de co-dirigir Hollywood Boulevard amb Allan Arkush. El seu primer llargmetratge, Piraa, va ser estrenat en 1978. Desprs de l'estrena de The Howling, va ser avisat per Steven Spielberg i va dirigir el tercer segment de Twilight Zone: The Movie per a ell. El seu primer gran xit, Gremlins, que va ser produt per Steven Spielberg, va ser estrenat en 1984. Dante treballaria amb Spielberg novament en Innerspace i Gremlins 2: The New Batch. Les seves pellcules sn conegudes per les seves bromes internes i efectes especials.

En l'any 2005 va dirigir un captol de Masters of Horror anomenat "Homecoming" que va aconseguir l'esment especial del jurat del festival de cinema de Sitges en el 2006 aix com el premi al millor gui.

Enllaos externs.
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414783" title="Puntius deccanensis" nonfiltered="4302" processed="4281" dbindex="159344">

Puntius deccanensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414788" title="Roger Corman" nonfiltered="4304" processed="4282" dbindex="159346">

Roger William Corman (Detroit, Michigan, 5 d'abril de 1926) s un productor i director de cinema de culte nord-americ conegut per les seves nombroses pellcules de baix pressupost. Sota la seva direcci van comenar els seus primers passos en el cinema nombrosos directors ara famosos.

La seva carrera va comenar amb alguns westerns com Cinc pistoles o els seus inicis en el terror amb La dones del Pant, ambdues de (1955). Tamb va crear pellcules de cincia-ficci El dia de fi del mn. Entre els seus films ms coneguts destaca la seva srie de pellcules basades en histries d'Edgar Allan Poe produdes per l'American International Pictures (A.I.P.), incloent La caiguda de la casa Usher (1960), El pndul de la mort (1961), El corb (1963) i La mscara de la mort vermella (1964). En la majoria d'aquestes pellcules Vincent Price era l'actor protagonista i alguns papers secundaris van ser interpretats per actors joves i desconeguts llavors com Jack Nicholson (fill d'un dels creadors de la A.I.P., James H. Nicholson) o en hores de baixa popularitat com Boris Karloff. Es calcula que va produir ms de 300 pellcules, dirigint prop de 50 d'elles.

El seu treball com productor amb la seva empresa New Horizon Films ho va dur a visitar alguns pasos d'Amrica llatina, com Mxic i Argentina. En aquest ltim va coproduir deu pellcules en la dcada del vuitanta, entre elles Barbarian Queen (1985).

Entre els directors ara famosos que van treballar a l'inici de les seves carreres amb Corman es conten Francis Ford Coppola, Martin Scorsese, Ron Howard, Peter Bogdanovich, Jonathan Demme, James Cameron i John Sayles. Molts reconeixen que Corman els va influenciar profundament en la seva manera de fer cinema. Actors importants que van comenar la seva carrera en el cinema amb Corman sn Jack Nicholson, Peter Fonda, Bruce Dern, Michael McDonald, Dennis Hopper i Robert De Niro.

La seva autobiografia, publicada el 1990, es titula How I Made a Hundred Movies in Hollywood and Never Lost a Dime (Com vaig realitzar un centenar de pellcules i mai vaig perdre un cntim), i documenta la seva experincia en la indstria cinematogrfica.

 Enllaos externs .
 ;
 Pgina oficial de la productora New Horizon Films;
 Hollywood a Don Torcuato. Article complet sobre les produccions que va realitzar Corman a l'Argentina a la dcada dels vuitanta.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414789" title="Puntius tambraparniei" nonfiltered="4305" processed="4283" dbindex="159347">

 Puntius tambraparniei s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Tambraparni (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414791" title="Tossal de la Gaeta" nonfiltered="4306" processed="4284" dbindex="159348">

El Tossal de la Gaeta s una muntanya de 548 metres que es troba al municipi de Vilalba dels Arcs a la comarca de la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 248138001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414795" title="Puntius denisonii" nonfiltered="4307" processed="4285" dbindex="159349">

 Puntius denisonii s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1865. On the fishes of Cochin, on the Malabar Coast of India. Part II. Anacanthini. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1865 (pt 1): 286-318. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414799" title="Puntius takhoaensis" nonfiltered="4308" processed="4286" dbindex="159350">

Puntius takhoaensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Vietnam.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Freshwater fishes of northern Vietnam. A preliminary check-list of the fishes known or expected to occur in northern Vietnam with comments on systematics and nomenclature. Environment and Social Development Unit, East Asia and Pacific Region. The World Bank. Freshwater Fish. Vietnam (BOOK), Juny: i-iii + 1-123 + 1-18.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mai, D. Y. 1978. Identification of the fresh-water fishes of North Viet Nam. Ha Noi, Scientific & Technology, Publisher. Freshwater Fish Vietnam v. 1: 1-340, Pls. 1-48.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414800" title="Los Mollons" nonfiltered="4309" processed="4287" dbindex="159351">

Los Mollons s una muntanya de 358 metres que es troba entre els municipis de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre i de la Fatarella i Vilalba dels Arcs a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414802" title="Puntius didi" nonfiltered="4310" processed="4288" dbindex="159352">

Puntius didi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414803" title="Parc d'atraccions" nonfiltered="4311" processed="4289" dbindex="159353">


Un parc d'atraccions o parc de diversions s un tipus de parc d'oci en el qual es troben atraccions mecniques, espectacles, botigues, restaurants, i altres tipus d'infraestructures destinades sobretot a l'oci i sense tematitzaci.

No tenen una tematitzaci molt definida (zona de la naturalesa, per exemple). Si estan dividits en zones temtiques definides, es tracta de parcs d'atraccions temtics o simplement parcs temtics.

Poden ser de petita grandria i poques atraccions, sobretot atraccions tipus flat ride*, a grans recintes amb nombroses i grans atraccions, principalment muntanyes russes.

Els hi ha de sistema de pagament en el qual es paga per atracci muntada, de vegades a travs de sistemes de punts (fitxes) que en alguns parcs tenen el seu propi nom, i de sistema de pagament en qu s'adquireix una entrada general amb accs gratut a totes o gaireb totes les atraccions i espectacles.

----
(*) s el nom amb el qual es denominen totes les atraccions d'un parc que ni sn muntanyes russes, ni caigudes lliures, ni de recorregut, ni d'aigua, s a dir entrarien Frisbies, Nria, cotxes de xoc, etc.

 Vegeu tamb .
Parc temtic;
Parc en miniatura;

 Enllaos externs .
 
 Parcs d'atraccions i temtics. ;
 Guia de parcs d'atraccions i temtics a Factora Urbana;
 Opinions i fotos de parcs temtics d'Espanya.;
 Parcs d'atraccions.;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414805" title="Les Paumeres" nonfiltered="4312" processed="4290" dbindex="159354">

Les Paumeres s una muntanya de 562 metres que es troba al municipi de la Fatarella a la comarca de la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 249137001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414812" title="Puntius stoliczkanus" nonfiltered="4313" processed="4291" dbindex="159355">


Puntius stoliczkanus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong al seu pas per Laos, Tailndia i Birmnia. Tamb a les conques dels rius Salween, Irrawaddy, Meklong i Chao Phraya.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414816" title="Puntes dels Menares" nonfiltered="4314" processed="4292" dbindex="159356">

Les Puntes dels Menares s una muntanya de 475 metres que es troba al municipi de la Fatarella a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414830" title="Cap de la Costa de la Pobla de Massaluca" nonfiltered="4315" processed="4293" dbindex="159357">

El Cap de la Costa de la Pobla de Massaluca s una muntanya de 330 metres que es troba entre els municipis de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre i de la Pobla de Massaluca a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414833" title="Parc en miniatura" nonfiltered="4316" processed="4294" dbindex="159358">


Un parc en miniatura s un espai obert que reprodueix espais humans i naturals, urbans i rurals (edificis, fires, camins, cases, monuments, muntanyes, llacs, boscs, autombils, vaixells i persones, entre d'altres), a una escala menor que 1:1 i que s'obre per al pblic. Des de la seva inauguraci, han estat atraccions turstiques i recreatives tradicionals en diferents parts del mn.

Un Parc en miniatura pot contenir el model d'una sola ciutat, una provncia, o fins i tot d'un pas complet.

 Parcs en miniatura al voltant del Mn .
 Bekonscot, Buckinghamshire, Anglaterra.
 Catalunya en Miniatura, Catalunya, Pasos Catalans.
 France miniature, lancourt, Frana.
 Legoland, Califrnia - Billund - Alemanya - Windsor.
 Madurodam, The Hague, Holanda.
 Mini Israel, Israel.
 Mini-Europe, Blgica.
 Miniaturk, Istambul, Turquia.
 Minicity, Antalya, Turquia.
 Minimundus, Klagenfurt, ustria.
 Model World, Wicklow, Irlanda.
 Mundomgico, Santiago, Xile (tancat).
 Pasin Mudjar, Olmedo, Espanya.
 Pirenarium, Sabinigo, Espanya.
 Portugal dos Pequenitos, Coimbra, Portugal.
 Pueblochico, L'Orotava (Tenerife), Illes Canries, Espanya.
 Swissminiatur, Melide, Sussa.
 Repblica de los Nios, Gonnet, Buenos Aires, Argentina.

Vegeu tamb.
Edificis Souvenir;

 Enllaos externs .
 International Association of Miniature Parks;
 Catalunya en Miniatura;
 Legoland;
 Madurodam;
 Pasin Mudjar;
 Pirenarium;
 Pueblochico;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414841" title="Punta de les Barraques" nonfiltered="4317" processed="4295" dbindex="159359">

El Punta de les Barraques s una muntanya de 200 metres que es troba entre els municipis de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre i de la Pobla de Massaluca a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414856" title="Morret de la Pres" nonfiltered="4318" processed="4296" dbindex="159360">

El Morret de la Pres s una muntanya de 263 metres que es troba al municipi de la Pobla de Massaluca a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414875" title="Roques del Duc" nonfiltered="4319" processed="4297" dbindex="159361">

Les Roques del Duc s una muntanya de 673 metres que es troba al municipi d'Arnes a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414885" title="Moles del Don" nonfiltered="4320" processed="4298" dbindex="159362">

Les Moles del Don s una muntanya de 672 metres que es troba al municipi d'Arnes a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414892" title="Punta de l'Espardenyer" nonfiltered="4321" processed="4299" dbindex="159363">

La Punta de l'Espardenyer s una muntanya de 728 metres que es troba al municipi d'Arnes a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414914" title="Nit d'estrena" nonfiltered="4322" processed="4300" dbindex="159365">

Nit d'estrena (ttol original en angls Opening Night) s una pellcula estatunidenca dirigida el 1977 per John Cassavetes.

Una altra mostra de l'estil absorbent del seu autor, que tamb s guionista i coprotagonista d'aquest visceral i penetrant estudi psicolgic. Nit d'estrena s un exemple de l'obra de John Cassavetes com a director, el qual ha estat considerat el pare del cinema independent. Vint anys desprs de la seva mort, el concepte de cinema independent ha evolucionat, per ha quedat una obra forta, intensa i colpidora. 

Tot i que Cassavetes s el dolent en les pellcules dels altres, en les que ell dirigeix fa gala de simpatia i amor cap als seus personatges, aix com una gran comprensi en els seus sofriments, en aquest cas als patiments d'una actriu en decadncia (Gena Rowlands). Amb escenes rodades amb la presncia de pblic que reaccionen amb llibertat a les actuacions que veuen sobre l'escenari, exposa el drama d'una actriu que, amb gran desgast personal aconsegueix fer seus els papers que interpreta.

Argument.

Myrtle Gordon, una clebre actriu de teatre a Broadway, assaja la seva darrera obra sobre una dona incapa d'admetre que envelleix. Quan s testimoni de la trgica mort d'una de les seves fidels seguidores, comena a enfrontar-se al remol en la que la seva prpia vida personal i professional s'ha endinsat.  

Repartiment.

 Gena Rowlands : Myrtle Gordon;
 John Cassavetes : Maurice Aarons;
 Ben Gazzara : Manny Victor;
 Joan Blondell : Sarah Goode;
 Paul Stewart : David Samuels;
 Zohra Lampert : Dorothy Victor;
 Laura Johnson : Nancy Stein;
 John Tuell : Gus Simmons;
 Ray Powers : Jimmy;

Premis.

Festival de Berln 1978: s de plata a la millor actriu per Gena Rowlands;
		 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="414995" title="Puntius srilankensis" nonfiltered="4323" processed="4301" dbindex="159366">

Puntius srilankensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Senanayake, F. R. 1985. Barbus srilankensis, a new species of cyprinid fish from Sri Lanka. Ceylon Journal of Science (Biological Sciences) v. 15 (nms. 1-2) : 165-172. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415004" title="Francis Lopez" nonfiltered="4324" processed="4302" dbindex="159367">
Francis Lopez (Montebeliard, Frana, 15 de juny de 1916   Pars, 5 de gener de 1995) fou un compositor francs.

El 1919 la seva famlia, d'origen espanyol, s'install a Baiona, on va viure prcticament tota la vida alternant amb estances a Pars, ciutat aquesta en la qu, el 1913, inici la carrera de Medicina, que culmin amb l'obtenci de la llicenciatura d'Odontologia. Malgrat tot, mai arrib a exercir la professi mdica.

Opt per dedicar-se a la composici musical, desprs d'haver seguit cursos a Bordeus i la prpia capital francesa. Entre les seves produccions, de carcter lleuger, figuren canons i, sobretot, operetes, que contaren amb intrprets famosos, com Maurice Chevalier, Georges Gutary, Josephine Baker, Line Ranaud, Tino Rossi, per especialment algunes Luis Mariano, pel qual va escriure especialment algunes d'elles, les de ms qualitat, estrenades en els anys cinquanta i seixanta: La Bella de Cdis, Andalucia mia, Mediterrneo, El cantor de Mxico, El vagabundo gitano, etc. 

Afirm sempre que el seu lema musical era una mescla d'exaltaci de l'amor, la fantasia i l'humor, el roman pur, deia, afegint que als estats Units no acceptaren mai aquesta puresa; ells hem demanaven no amor, sin sexe, i no vida, sin mort i truculncia, quelcom que la meva mentalitat llatina no podia admetre.

Mor en la seva llar parisenca a causa d'un atac de cor.

Referncies.

Suplement 1995-1996, pag. 125 de l'enciclopdia Espasa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415019" title="Puntius disa" nonfiltered="4325" processed="4303" dbindex="159368">

Puntius disa  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (illa de Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1932. Five new Philippine fishes. Copeia 1932 (nm. 3): 139-142. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415040" title="Puntius spilopterus" nonfiltered="4326" processed="4304" dbindex="159369">

Puntius spilopterus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Chao Phraya (Tailndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fowler, H. W. 1934. Zoological results of the third De Schauensee Siamese Expedition, Part I.--Fishes. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 86: 67-163, Pl. 12. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415060" title="Puntius dorsalis" nonfiltered="4327" processed="4305" dbindex="159370">

Puntius dorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jerdon, T. C. 1849. On the fresh-water fishes of southern India. (Continued from p. 149.). Madras Journal of Literature and Science v. 15 (pt 2): 302-346.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415068" title="Fori Regni Aragonum" nonfiltered="4328" processed="4306" dbindex="159371">

Fori Regni Aragonum s l'edici dels Furs d'Arag que en fu Gundisalvo Garca de Sancta Mara a Zaragoza l'any 1477. Els impressors doren Paulo Hurus i Heinrich Bote. Aquesta primera edici comprn els Furs d'Arag des la Compilacin de Huesca fins les Cortes de Zaragoza del 1467, aix com les Observancias de Martn Daz d'Aux. 

L'impressor Paulo Hurus fu una segona edici dels Fori Regni Aragonum el 1496, que comprn els Furs d'Arag des la Compilacin de Huesca fins les Cortes de Zaragoza del 1477, aix com les Observancias. 

Bibliografia.
 Universidad de Zaragoza: Derecho civil aragons;

Vegeu tamb.
 Furs d'Arag;
 Vidal Mayor;

Enllaos externs.
 Biblioteca Virtual de Derecho Aragons: Fori Regni Aragonum. Ed. 1496;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415079" title="Bicicleta plegable" nonfiltered="4329" processed="4307" dbindex="159372">



Les bicicletes plegables o tamb conegudes solament com a plegables, sn un tipus de bicicleta que incorpora frontisses o colzes en el quadre i manillar, els quals permeten doblegar-la i deixar-la en un tamany ms compacte. En general aquest tipus de bicicletes tenen rodes de 20 polzades de dimetre o menys, encara que n'hi han de major mida. Les bicicletes plegables es poden pujar al transport pblic i es poden introduir a oficines, despatxos i altres llocs on una bicicleta convencional no hi podria. Aquestes caracterstiques faciliten el transport intermodal (bicicleta i transport pblic) degut al fet que les bicicletes plegables no necessiten ser cadenades en el carrer o estacions de tren. El plegat tamb facilita el transport de la bicicleta en els cotxes.

Les bicicletes plegables tenen un cost en general superior al d'una bicicleta convencional ja que incorporen en la seua estructura una major quantitat de peces necessries per al plegat i ajust del quadre en una posici rgida quan no estan plegades. A es tradueix en un disseny ms complex, la qual cosa significa una major complicaci a l'hora de fabricar-les; sumat al, encara, petit mercat que existeix per a aquest tipus de bicicleta. Com a alternativa al plegat, alguns models donen els mateixos resultats separant-se en una o ms parts, facilitant aix el seu transport i emmagatzematge. s normal que aquest tipus de bicicletes es categoritze com a plegable, encara que tamb se'ls coneix com a desarmables. 

 Rendiment . 
La majoria de les bicicletes plegables han estat dissenyades per a un s urb, fent-les ms robustes, confortables i convenients, sacrificant aix la velocitat. Solament una petita porci de les bicicletes plegables que existeixen en el mercat estan fetes per a la velocitat. Les bicicletes plegables tenen diverses coses en com: La majoria utilitza pneumtics menuts (20" o menors). A menor tamany del pneumtic, major esfor al realitzar el mateix trajecte. Les bicicletes plegables amb rodes menudes transmeten ms les irregularitats del paviment durant la conducci. Per a evitar-ho, algunes marques incorporen llantes amples. Tamb es poden equipar sistemes de suspensi al disseny de la bicicleta per a oferir una conducci ms suau. No obstant aix, part de l'energia que s'utilitza per a moure a la bicicleta s absorbida per la suspensi.

Les bicicletes plegables sovint se separen o pleguen per la part mitjana del quadre, la qual cosa, depenent del disseny, fa que el quadre siga ms feble i provoca una major flexi en absorbir colps. Amb freqncia s'usen tiges de sell i de manillar de major longitud en les bicicletes plegables. Degut al fet que les bicicletes plegables necessiten una major quantitat de parts mbils que li permeten plegar-se i ajustar-se quan es troben desplegades, fent que el seu disseny siga ms complex i al temps que es necessiten ms parts que potencialment poden fallar.

 Tamany . 
Les bicicletes plegables tenen en general una mplia gamma de peces ajustables a diferncia de les bicis convencionals, ja que es necessita acomodar als diferents tipus de conductors. La tija del sell i del manillar en les plegables s 3 o 4 vegades ms llarga que a les bicicletes convencionals. Fins i tot es comercialitzen tiges que superen aquestes dimensions per a proporcionar un major rang d'ajust. Malgrat que el tamany de les bicicletes plegables s menor que la de les bicicletes convencionals, les proporcions que hi ha entre l'eix del pedalier, l'alria del manillar i seient, el quadre i les altres parts, s similar a les de les bicicletes convencionals.

La geometria del quadre de molts dissenys de bicicletes plegables s similar a les bicicletes no plegables. No obstant aix es comencen a popularitzar les bicicletes plegables amb roda de 26". Molts fabricants estan produint bicicletes plegables dissenyades amb els sistemes de plegat que permeten utilitzar llantes de roda de 26".

 Mtodes de plegat . 
L'mplia varietat de bicicletes plegables que existeixen en el mercat reflecteixen els diferents mtodes que existeixen per al plegat. Els plegats ms senzills consisteixen en una sola frontissa en la part mitjana del quadre que permet doblegar-la per la meitat. Les bicicletes construdes amb aquest patr posseeixen generalment frontisses que permeten elevar i disminuir les tiges del seient i manillar d'una manera rpida. Les bicicletes plegables amb mtodes de plegat senzill tendeixen a tenir llantes ms grans, algunes vegades de la mateixa grandria que les no plegables. Les plegables ms grans sn suficientment compactes com per a portar-les a m per massa grans com per a pujar-les a un autobs urb.

Es pot utilitzar una frontissa en el quadre per a doblegar la part del triangle del darrere i la llanta doblegada cap avall i girada cap a avant, sota el tub en el quadre principal, tal com ho fan els models Swift i Bike Friday. Aquesta frontissa pot ser combinada amb una forquilla davantera plegable com en la Birdy. Les bicicletes Bromton i Dahon utilitzen frontisses ajustables en el mateix marc, aix com manillar plegable. Els mecanismes de plegat en general inclouen tancaments d'obertura rpida, la qual cosa determina el temps mitj de plegat/desplegat, una consideraci que s'ha de tindre present quan s'utilitze la bicicleta de manera mixta. L'any 2007, Bike Friday va introduir al mercat el modele "Tikit", el qual t un mecanisme activat per cables que no requereix frontisses o tancaments. Els mecanismes de plegat fan que s'incremente en general el pes i cost, per al temps permetent un tamany final ms compacte; tamb es tendeix a utilitzar rodes ms menudes. Les rodes de 24" sn les llantes ms grans utilitzades per a bicicletes amb frontisses, encara que cap esmentar que tamb s'utilitzen altres mesures, generalment de 16" o 20". Existeixen altres sistemes de plegat, tals com les bicicletes Montague, en les quals s'utilitza el tub del seient com punt central del plegat del quadre. Aquest sistema utilitza un tub dins d'altre per a proporcionar-li a la bicicleta una major rigidesa en la torsi. Permet que l'usuari plegue la bicicleta sense la necessitat de "trencar" els tubs vitals, preservant aix, la integritat estructural del diamant en el quadre. Aquest sistema funciona grcies a un ganxo situat en la part superior del tub de la bicicleta. Altres bicicletes tals com la Airnimal i Bike Friday es pleguen i desarmen parcialment per a permetre l'empaquetat en una motxilla de viatge o maleta. La Giatex es plega i retrau, ajustant-se a l'altura del conductor. La Gekko es plega en la part de la tija del seient assemblant-se a una ombrella al revs. La iXi es trenca literalment en 2 meitats. La Strida posseeix un quadre triangular que assembla a un monocicle quan es troba desplegada. L'A-Bike s semblant a la Strida per t rodes ms menudes i compactes. Les bicicletes que sn ms menudes que una Brompton sn conegudes normalment com a Bicicletes portables. Renuncien al rendiment i fcil maneig de les seues homlogues, adquirint caracterstiques similars a les d'un scooter plegable.   Sense tenir en compte com es plega cadascun, el resultat s: ms fcil de transportar i emmagatzemar que una bicicleta tradicional.  

Utilitzaci. 

 Les bicicletes plegables estan associades sovint amb el transport urb. Els viatgers multimodals, que pleguen i despleguen la seua bicicleta vries vegades al dia, i la carreguen al transport pblic, generalment busquen una bicicleta que siga fcil i rpida a plegar. Els usuaris de zones costaneres, com guardacostes, opten per bicicletes que en pleguen de forma compacta, per a que s'ajuste al tamany del seu vaixell. Altres la utilitzen de forma recreativa, pel que estan disposats sovint a sacrificar la facilitat i velocitat de plegament per aconseguir major velocitat i comoditat"

 Consells prctics .
 Plegar i desplegar la bicicleta abans de comprar-la.
No ha d'haver cap joc, ni massa duresa que obligue a forar a l'hora d'obrir o tancar la frontissa de plegament. Les frontisses d'alumini tenen tendncia a tindre joc ms fcilment que les frontisses d'acer.
 Verificar el canvi de marxes.
Normalment el fabricant adapta el nombre de dents del plat, dels pinyons i de les velocitats per trobar uns desenvolupaments comparables als d'una bicicleta clssica. Cal verificar que s'adapte a una pedalada cmoda.
 Verificar els accessoris.
Cal verificar si els frens, l'enllumenat, sn estndards o no: el manteniment ser a priori ms fcil, i menys costs si disposem de peces estndards. Noms el fabricant britnic Bicicleta Brompton anuncia d'entrada: "Nothing we build is estndard" per assegura el control del seu material des de fa ms de 20 anys.

Segons la geometria del quadre (bici), cal verificar si la cadena t tendncia a eixir-se'n en el moment del plegat/desplegat. caldr limitar-ne el risc, per pot ser til tenir a la bossa de les ferramentes un drap, els dies qu no volem arriscar-nos a arribar a una cita amb les mans brutes de greix.

Dalt del transport pblic.

Grcies a l'espai ms petit que ocupen les bicicletes plegables, els trens i les lnies d'autobs permeten portar-les a bord. Moltes empreses de transport pblic prohibeixen o restringeixen les bicicletes no plegables, i en alguns casos s obligatori que les bicicletes plegables viatgen dintre de bosses per protegir la resta del passatge del greix, la brutcia de les rodes, o de rascades per part de la bicicleta. Algunes lnies d'autobs i trens restringeixen el transport de bicicletes plegades les hores punta amb aglomeracions de passatgers.

Referncies.


Veure tamb.
Bicicleta;
Transport intermodal de passatgers;


 Enllaos externs .
Terra.org Bicicletes plegables, panorama de marques i models ;
Consumer.es Bicicletes plegables ;
Guia per a la compra de bicicletes plegables ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415085" title="Puntius sophoroides" nonfiltered="4330" processed="4308" dbindex="159373">

Puntius sophoroides  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1868. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Heteropygii, Cyprinidae, Gonorhynchidae, Hyodontidae, Osteoglossidae, Clupeidae,... ... Halosauridae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 7: i-xx + 1-512. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415107" title="Puntius dorsimaculatus" nonfiltered="4331" processed="4309" dbindex="159374">

 Puntius dorsimaculatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1923. Ichthyologische Mitteilungen. Zoologischer Anzeiger v. 56: 181-185. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415124" title="Puntius dunckeri" nonfiltered="4332" processed="4310" dbindex="159375">

Puntius dunckeri  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Singapur.
 Referncies .

Bibliografia.

 Ahl, E. 1929. bersicht ber die lebend eingefhrten asiatischen Arten der Gattung Barbus. Teil 3. Das Aquarium Oct. 1929: 165-169. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415129" title="Jacques Songo'o" nonfiltered="4333" processed="4311" dbindex="159376">
Jacques Songo o fou un porter de futbol cameruns nascut el 17 de mar de 1964 a Sakbayenne. Actualment est retirat.

 Histria .

Jacques Songo'o comen la seva carrera futbolstica professional l'any 1988 al Canon Yaound cameruns, club d'on sorgiren grans futbolistes com Thomas N'Kono o Pierre Wome. No obstant, l'any 1989 fitx pel Sporting Toulon Var francs, on jug durant tres temporades.

L'any 1992 fitx pel Le Mans, on tan sols jug una campanya abans de fitxar pel FC Metz, on jug fins al 1996 aconseguint guanyar una Copa de la Lliga francesa de futbol. 

Les seves bones actuacions al FC Metz li obriren les portes del Real Club Deportivo de La Corua on jug durant cinc anys guanyant una Lliga i una Supercopa, aconseguint a ms a ms el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la temporada 1996/97 al encaixar tan sols 32 gols en 42 partits.

L'any 2001 abandon el Deportivo per tornar al FC Metz, retornant novament al club gallec la temporada 2003/04 per retirar-se.

Com a curiositat val a dir que la temporada 1999/00 anot un gol enfront el Numancia, el qual fou injustament anullat i que hagus suposat l'empat a un gol del partit.

Actualment juga amb el Deportivo de futbol indoor, amb el que ha aconseguit la Lliga espanyola de futbol indoor 2008.

 Selecci nacional .

Amb la selecci del Camerun ha guanyat dos Copes d'frica, encara que sempre sent suplent d'Alioum Boukar.

 Trajectria .

1988/89: Canon Yaound;
1989/92: Sporting Toulon Var;
1992/93: Le Mans Union Club 72;
1993/96: FC Metz;
1996/01: Deportivo de La Corua;
2001/03: FC Metz;
2003/04: Deportivo de La Corua;

 Palmars .

 Ttols nacionals .

 1 Copa de la Lliga francesa: 1996 (FC Metz);
 1 Lliga espanyola: 1999/00 (Deportivo);
 1 Supercopa espanyola: 2000 (Deportivo);
 1 Lliga espanyola de futbol indoor: 2008 (Deportivo);

 Ttols internacionals .

2 Copes d'frica: 2000 i 2002 (Selecci del Camerun);

 Distincions personals .

 1 Trofeu Zamora: 1996/97 (Deportivo);

 Enllaos externs .

Fitxa del jugador;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415143" title="Puntius endecanalis" nonfiltered="4334" processed="4312" dbindex="159377">

Puntius endecanalis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T. R. 1989. The freshwater fishes of western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Memoirs of the California Academy of Sciences Nm. 14: i-xii + 1-210. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415145" title="Puntius erythromycter" nonfiltered="4335" processed="4313" dbindex="159378">

 Puntius erythromycter s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 2008. Five new species of Puntius from Myanmar (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 19 (1): 59-84.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415148" title="Puntius sophore" nonfiltered="4336" processed="4314" dbindex="159379">

 Puntius sophore s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, l'ndia, Nepal, Bangladesh, Birmnia, Xina (Yunnan), Butan i Afganistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415150" title="Puntius everetti" nonfiltered="4337" processed="4315" dbindex="159380">

Puntius everetti  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo i Sumatra.
 Referncies .

Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1894. Descriptions of new freshwater fishes from Borneo. Annals and Magazine of Natural History (Series 6) v. 13 (nm. 75): 245-251. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415151" title="Puntius exclamatio" nonfiltered="4338" processed="4316" dbindex="159381">

 Puntius exclamatio s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kerala (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415152" title="Puntius fasciatus" nonfiltered="4339" processed="4317" dbindex="159382">

Puntius fasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jerdon, T. C. 1849. On the fresh-water fishes of southern India. (Continued from p. 149.). Madras Journal of Literature and Science v. 15 (pt 2): 302-346. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415154" title="Puntius filamentosus" nonfiltered="4340" processed="4318" dbindex="159383">

Puntius filamentosus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1844. Histoire naturelle des poissons. Tome dix-septime. Suite du livre dix-huitime. Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 17: i-xxiii + 1-497 + 2 pp., Pls. 487-519. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda, R. i M. Kottelat, 2005. A review of the barb of the Puntius filamentosus group (Teleostei: Cyprinidae) of southern India and Sri Lanka. Raffles Bull. Zool. Suppl. 12:127-144.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415163" title="Puntius sirang" nonfiltered="4341" processed="4319" dbindex="159385">

Puntius sirang  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1932. Five new Philippine fishes. Copeia 1932 (nm. 3): 139-142. ;
 Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20):977 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415165" title="Puntius flavifuscus" nonfiltered="4342" processed="4320" dbindex="159386">

 Puntius flavifuscus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philippine Journal of Science v. 24 (nm. 3): 249-307, Pls. 1-2. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415166" title="Puntius foerschi" nonfiltered="4343" processed="4321" dbindex="159387">

Puntius foerschi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1982. A small collection of fresh-water fishes from Kalimantan, Borneo, with descriptions of one new genus and three new species of Cyprinidae. Revue Suisse de Zoologie v. 89 (nm. 2): 419-437. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415167" title="Ernest R. Davidson" nonfiltered="4344" processed="4322" dbindex="159388">
Ernest R. Davidson, nascut el 12 d'octubre de 1936 a Terre Haute, Indiana, s professor de Qumica a l'Universitat de Washington, Seattle, WA, USA

El seu nom s associat a la correci de Davidson i a la diagonalitzaci de Davidson, aquest ltim aplicat a diagonalitzar les enormes matrius que apareixen als mtodes basats en interacci de configuracions. s autor de ms de 400 publicacions.

Ha estat guardonat amb diversos premis, a ms de ser membre de l'Acadmia Internacional de cincies quntiques moleculars (1981), de l'Associaci Americana per els Avenos de la Cincia (1985), aix com de la  Acadmia nacional de cincies (1987).

 References .
 La seva pgina a l'Acadmia Internacional de Cincies Quntiques Moleculars;

External links.
 La seva pgina personal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415168" title="Puntius fraseri" nonfiltered="4345" processed="4323" dbindex="159389">

 Puntius fraseri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415170" title="Puntius singhala" nonfiltered="4346" processed="4324" dbindex="159390">

Puntius singhala  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415171" title="Puntius gelius" nonfiltered="4347" processed="4325" dbindex="159391">

Puntius gelius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, al Pakistan i Bangladesh.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415176" title="Puntius sharmai" nonfiltered="4348" processed="4326" dbindex="159392">

Puntius sharmai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tamil Nadu (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415177" title="Puntius gemellus" nonfiltered="4349" processed="4327" dbindex="159393">

 Puntius gemellus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 1996. The identity of Puntius eugrammus and diagnoses of two new species of striped barbs (Teleostei: Cyprinidae) from southeast Asia. The Raffles Bulletin of Zoology v. 44 (nm. 1): 301-316. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415179" title="Coll de Pins" nonfiltered="4350" processed="4328" dbindex="159394">

El Coll de Pins s una muntanya de 500 metres que es troba al municipi de Rasquera a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415181" title="Mas de Pedret" nonfiltered="4351" processed="4329" dbindex="159395">

El Mas de Pedret s una muntanya de 159 metres que es troba al municipi de Mra la Nova a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 253140001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415182" title="Puntius shalynius" nonfiltered="4352" processed="4330" dbindex="159396">

Puntius shalynius  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Assam i Meghalaya (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Yazdani, G. M. & Talukdar. 1975. A new species of Puntius (Cypriniformes: Cyprinidae) from Khasi and Jaintia Hills (Meghalaya), India. Journal of the Bombay Natural History Society v. 72 (pt 1): 218-221. ;

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415184" title="Puntius guganio" nonfiltered="4353" processed="4331" dbindex="159397">

Puntius guganio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i a Bangladesh.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1869. Observations on Indian fishes. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1868 (pt 3): 580-585. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415185" title="Mas de Blader" nonfiltered="4354" processed="4332" dbindex="159398">
El Mas de Blader s un mas situat al municipi de Mra la Nova a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415186" title="Mas d'Assens" nonfiltered="4355" processed="4333" dbindex="159399">
El Mas d'Assens s un mas situat al municipi de Mra d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415187" title="Mas de Panxeta" nonfiltered="4356" processed="4334" dbindex="159400">
El Mas de Panxeta s un mas situat al municipi de Mra la Nova a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415189" title="Mas del Carnisser" nonfiltered="4357" processed="4335" dbindex="159401">
El Mas del Carnisser s un mas situat al municipi de Miravet a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415190" title="Mas del Solador" nonfiltered="4358" processed="4336" dbindex="159402">
El Mas del Solador s un mas situat al municipi de Miravet a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415193" title="Puntius setnai" nonfiltered="4359" processed="4337" dbindex="159403">

Puntius setnai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 57 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Goa (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Chhapgar, B. F. & S. R. Sane. 1993. A new fish of the genus Puntius Hamilton (Ostariophysi: Cyprinidae) from Goa. Journal of the Bombay Natural History Society v. 89 (pt 3) : 357-359. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415197" title="Puntius hemictenus" nonfiltered="4360" processed="4338" dbindex="159404">

Puntius hemictenus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & R. E. Richardson. 1908. Fishes from islands of the Philippine Archipelago. Bulletin of the Bureau of Fisheries v. 27 (for 1907): 233-287. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415198" title="Roca del Pebre" nonfiltered="4361" processed="4339" dbindex="159405">

La Roca del Pebre s una muntanya de 451 metres que es troba entre els municipis de Benissanet a la comarca de la Ribera d'Ebre i de Corbera d'Ebre a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415199" title="Serra de la Vall de la Torre" nonfiltered="4362" processed="4340" dbindex="159406">
La Serra de la Vall de la Torre s una serra situada als municipis de Benissanet a la Ribera d'Ebre i Corbera d'Ebre a la Terra Alta, amb una elevaci mxima de 450,8 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415200" title="Mas de Polo" nonfiltered="4363" processed="4341" dbindex="159407">
El Mas de Polo s un mas situat al municipi de Benissanet a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415201" title="Puntius herrei" nonfiltered="4364" processed="4342" dbindex="159408">

Puntius herrei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20):977 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415203" title="Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya" nonfiltered="4365" processed="4343" dbindex="159409">

El Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya s un centre de recerca, formaci i transferncia de tecnologia i coneixement, que t la seu central a Solsona, a la carretera de Sant Lloren, km.2, en direcci a Port del Comte. 

La missi del Centre s contribuir a la modernitzaci i a la competitivitat del sector forestal, al desenvolupament rural i la gesti sostenible del medi natural, per mitj de la recerca, la formaci i la transferncia de tecnologia i coneixement a la societat.

Des de la seva creaci l any 1996 el CTFC s ha consolidat com a centre de referncia a nivell local, nacional i internacional en els mbits forestal i del desenvolupament rural, de prestigi reconegut per l excel lncia de la seva activitat.

Un equip de ms de 130 experts i una infraestructura dissenyada ad hoc donen suport als tres grans programes de treball en qu s organitza l activitat principal del CTFC.

La importncia de la gesti del territori rural, del medi ambient i, en particular, de la millora de la qualitat de vida de la gent local sn temes d inters prioritari per a la societat i per a les institucions a nivell mundial. El CTFC no ha estat ali a aquestes demandes i, actualment est present en ms de 30 pasos del mn a travs de xarxes temtiques especialitzades, projectes tcnics, de recerca i de formaci.



L activitat del CTFC es fonamenta en tres pilars principals: 

RECERCA

FORMACI

TRANSFERNCIA DE TECNOLOGIA

ELS OBJECTIUS DEL CENTRE SN:

Impulsar, coordinar, vertebrar i desenvolupar recerca, generaci de
coneixement i innovaci en els mbits forestals, mediambientals i de desenvolupament rural, en la mesura en qu aquests estan relacionats.

Transferir la tecnologia i els avenos cientfics als sectors pblic i privat i a la societat en general.

Promoure la millora de la formaci en els mbits d actuaci del CTFC.

Contribuir al foment de l equilibri territorial i al desenvolupament rural sostenible, promovent la creaci d economia productiva.


ES DESENVOLUPEN BSICAMENT TRES PROGRAMES DE TREBALL

1. FUNCIONAMENT D ECOSISTEMES AGROFORESTALS:
Pretenen ampliar el coneixement sobre el funcionament i la vulnerabilitat dels ecosistemes agroforestals per tal de predir les seves respostes davant el canvi global

2. GESTI MULTIFUNCIONAL DEL MEDI NATURAL
Generen coneixement i tecnologia encaminats a l optimitzaci de la gesti dels espais naturals

3. GOVERNANA I SOCIOECONOMIA DEL MEDI RURAL
Identifiquen i estudien el context socioeconmic en el qual es desenvolupa la planificaci i la gesti sostenible del medi rural per tal de contribuir a la riquesa i al benestar social

Cadascun d aquests 3 programes de treball s articula en diferents lnies de recerca, dotant aix de funcionalitat interna les diferents rees i/o grups de treball del CTFC, interaccionant entre elles aprofitant sinrgies, infraestructures i oportunitats de coneixement i d expertesa.



SEU CENTRAL 
Centre Tecnolgic Forestal de Catalunya
Ctra. Sant Lloren de Morunys, km. 2 (direccin Port del Comte) 
25280 Solsona
Tel. + 34 973 48 17 52
Fax +34 973 48 04 31 
www.ctfc.cat 


Delegacions

CTFC
Pujada del Seminari, s/n
25280 Solsona 
Tel. + 34 973 481752 
Fax + 34 973 481392

CTFC Tarragona
(Edifici de l Oficina de Turisme)
Plaa del Mil lenari, 1
43440 L'Espluga de Francol
Tel. + 34 977 871716 / +34 680 446511
Fax + 34 977 871715

CTFC Lleida 
Parc Cientfic i Tecnolgic
Tur de Gardeny
25003 Lleida 
Tel. +34 973 27 21 81
Fax +34 973 27 21 82	

CTFC Barcelona
Fund. Cat. per a la Recerca i Innovaci 
Passeig Llus Companys, 23
08010 Barcelona 
Tel. +34 93 268 77 00
Fax +34 93 268 37 68


 
 http://www.ctfc.cat/
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415204" title="Roca dels Gobians" nonfiltered="4366" processed="4344" dbindex="159410">

La Roca dels Gobians s una muntanya de 252 metres que es troba al municipi de Garcia a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415205" title="Serra dels Gobians" nonfiltered="4367" processed="4345" dbindex="159411">
La Serra dels Gobians s una serra situada al municipi de Collbat a la comarca de la Ribera d'Ebre, amb una elevaci mxima de 251,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415207" title="Coll dels Romeus" nonfiltered="4368" processed="4346" dbindex="159412">

El Coll dels Romeus s una muntanya de 248 metres que es troba entre els municipis del Molar a la comarca del Priorat i Garcia a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415208" title="Puntius semifasciolatus" nonfiltered="4369" processed="4347" dbindex="159413">



Puntius semifasciolatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Vermell (sud-oest de la Xina). Tamb a Hainan. s una espcie popular arreu del planeta com a peix d'aquari.
 Referncies .

Bibliografia.

 Chen, X., J.-H. Pan, Z. Liu i D. Liang, 1991. Barbinae. p. 136-167. A J.-H. Pan, L. Zhong, C.-Y. Zheng, H.-L. Wu i J.-H. Liu (eds.) The freshwater fishes of Guangdong Province. Guangdong Science and Technology Press, Guangzhou. 589 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1868. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Heteropygii, Cyprinidae, Gonorhynchidae, Hyodontidae, Osteoglossidae, Clupeidae,... ... Halosauridae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 7: i-xx + 1-512. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415212" title="Jos Ignacio Garmendia" nonfiltered="4370" processed="4348" dbindex="159414">
Jos Ignacio Garmendia fou un porter de futbol basc nascut l'any 1964 a Villabona (Guipscoa). Milit durant 17 temporades a la Sociedad Deportiva Eibar i actualment est retirat.

 Biografia .

Garmendia ingress a la disciplina de la Sociedad Deportiva Eibar l'any 1978, on jug fins a la seva retirada l'any 1998, s a dir, durant disset anys, fet gaireb tan sols comparable amb els setze anys de Salvador Sadurn defensant la porteria del FC Barcelona.

L'any 1986 aconsegu l'ascens de Tercera Divisi a Segona Divisi B i l'any 1988 d'aquesta a Segona Divisi A. De les 17 temporades al SD Eibar, 10 les pass a Segona Divisi.

Garmendia fou sempre titular indiscutible, salvant l'Eibar del descens en ms d'una ocasi grcies a les seves actuacions, fet que provoc que fou prets per ms d'un equip de Primera Divisi. en ms d'una ocasi del descens a l'Eibar. Fou prets en vries ocasins per equips de Primera. Guany el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de Segona Divisi en dues ocasions: 1991/92 i 1995/96.

Fou apodat "el carnisser" pel fet de que, malgrat ser un jugador professional, regentava una carnisseria a la seva poblaci natal de Villabona. A la seva retirada reb un fort homenatge.

 Clubs .

 Sociedad Deportiva Eibar: 1978-1998;

 Ttols .

 2 Trofeu Zamora de Segona Divisi: 1991/92 i 1995/96;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415213" title="Armorial de Gelre" nonfiltered="4371" processed="4349" dbindex="159415">


L'Armorial de Gelre (en holands:Wapenboek Guelders) s un armorial holands escrit entre el 1370 i el 1414. La majoria d'historiadors n'atribueixen l'autoria a l'herald Claes Heinenszoon. El llibre mostra uns 1.700 escuts d'armes de tota Europa a color. Actualment est dipositat a la Reial Biblioteca de Blgica.

El llibre resulta d'important rellevncia com a font histrica, doncs per exemple a Dinamarca s'empr per determinar els colors de la Bandera de Dinamarca a partir dels colors que atorgava l'armorial als Dannebrog. 

Enllaos externs.
 L'Armorial de Gelre a Gallica;
  a Wikimedia Commons;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415218" title="Brownie McGhee" nonfiltered="4372" processed="4350" dbindex="159417">
Brownie  McGhee (Knoxville, Tennessee, 20 d'abril de 1915   Oakland, Califrnia, 16 de febrer de 1996) fou un guitarrista i cantant estatunidenc.

Membre d'una famlia de raa negra, la seva vocaci musical despert en les esglsies, essent ja nen i quan l'atac la poliomielitis que li deix una coixesa incurable. All se sent atret pels cntics spirituals i desprs, en freqentar els clubs de blues, conegu en Blind Boy Fuller, l'estil del qual l'influencia tota la seva carrera.

Aprengu a tocar la guitarra i el 1939 form un duo amb l'harmnica cec Ernie Terrell, amb el que grav canons de gran xit popular, com Baseball Boogie i So Much Trouble. El 1944 s'instal l a Nova York i aviat es convert en un dels ms famosos protagonistes del moviment musical folk, interpretant canons de contingut poltic i social crtic amb la realitat dels treballadors i de la poblaci negra sotmesa a la discriminaci racial, ensems que instaurava l'anomenat estil Piedmont, mescla de can popular amb el blues, amb el qual assoliria xits notables.

En aquell temps form un trio amb Terry i Woody Guthrie, en el que ell tocava la guitarra i cantava, i corregueren la costa oest dels Estats Units. El 1953 fund el sextet que es coneix amb el nom de Brownie McGhee and His Migth Rockers, i el 1960 obr una escola de blues en el barri novaiorqus de Harlem.

D'aquests anys el seu enregistrament ms conegut fou la pea Drinkin Wine Spo Dee o Dee. Arrib a actuar en diversos musicals representats en teatres de Broadway i don una srie de recitals per Europa el 1969. Desprs es radic definitivament a Oakland, on actuava en clubs locals.

El seu ltim enregistrament data de 1995, Brownie's Blues, editada a Austrlia. 

Referncies.

Suplement 1995-1996, pag. 134, de l'enciclopdia Espasa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415221" title="Andoni Iraola" nonfiltered="4373" processed="4351" dbindex="159418">

Andoni Iraola Sagarna, ms conegut com Iraola (Usurbil, Guipscoa, 22 de juny]] de 1982), s un futbolista basc que actualment milita a l'Athletic Club de la Primera Divisi. Malgrat que pot amotllar-se a diferents demarcacions, la seva posici natural s de defensa lateral dret. 

 Trajectria .

Iraola fou format futbolsticament a les categores inferiors de l'Athletic Club fins l'any 2003 quan pass a formar part de la primera plantilla, debutant a Primera Divisi el 30 d'agost de 2003 en el partit Athletic Club 0 - 1 FC Barcelona. Durant la seva primera temporada jug 31 partits de Lliga i marc 5 gols.

Actualment s un dels millors passadors de la plantilla junt a Fran Yeste, destacant per la seva capacitat de desplaar la pilota mantenint-la molt a prop del peu tot driblant jugadors amb facilitat.

 Selecci nacional .

El 20 d'agost de 2008, Vicente Del Bosque, el feu debutar amb la Selecci de futbol d'Espanya en un partit amists enfront Dinamarca. El debut en partit oficial es produria l'11 d'octubre de 2008 enfront Selecci de futbol d'Estonia.

Tamb ha disputat varis partits internacionalts de carcter amists amb la Selecci de futbol del Pas Basc.

 Clubs .


 Referncies .


 Enllaos externs .

 Fitxa d'Iraola a Athletic Club Net;
 Iraola a www.lfp.es;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415222" title="Bathar" nonfiltered="4374" processed="4352" dbindex="159419">
El bathar s una llengua semtica en perill d'extinci que es parla en una petita rea del Imen i Oman, concretament a les ciutats costaneres de Shuwaymiya i Sharbithat. Hom estima que en l'actualitat t 200 parlants.

 Referncies .
 Entrada de bathari a Ethnologue.com (en angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415224" title="Gnther Ltjens" nonfiltered="4375" processed="4353" dbindex="159420">


Gnther Ltjens (25 de maig de 1889   27 de maig de 1941) va ser un Almirall alemany, el servei del qual s'expand durant 3 dcades. Ltjens s conegut sobretot per les seves accions durant la Segona Guerra Mundial, principalment pel seu comandament del Cuirassat Bismarck durant la sortida de l'Operaci Exercici Rin.

 Biografia .
Gunther Ltjens va nixer a Wiesbaden, ingressant a la Marina Imperial Alemanya al 1907. Pass els primers anys de servei a bord del creuer lleuger SMS Freya. Desprs de rebre el despatx d'oficial, pass a servir a bord del SMS Elsa fins a 1910, i entre 1910 i 1913 a bord del creuer armat SMS Knig Wilhelm.

 Primera Guerra Mundial .
Al 1913, i fins al final de la Primera Guerra Mundial, Ltjens va exercir de comandant de diverses llanxes torpedineres a la costa flamenca, llanant atacs contra Dunkerque. El 24 de maig de 1917, Ltjens va ser promogut a Tinent Comandant

 Perode d'entreguerres .
Desprs de la guerra, treball com a oficial a la Agncia de Transport naval Warnemnde entre 1918 i 1921, quan torn a la novament reorganitzada marina alemanya, amb el rang de Comandant. Ltjens serv fins al 1925 a la 3a Flotilla de Torpedineres i esdevingu el seu comandant. Al 1933 va ser nomenat comandant del creuer Karlsruhe. Al 1936 va ser nomenat Cap de Personal de la Kriegsmarine, i al 1937 va ser nomenat Fhrer der Torpedoboote (Cap de les Llanxes Torpedineres) i promogut a Konteradmiral.

Al novembre de 1938, Ltjens va ser un dels tres nics oficials de bandera que van protestar, per escrit, contra els programes anti-jueus de la "Kristallnacht".

 Segona Guerra Mundial .
 Operaci Weserbung .
Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Ltjens era Comandant de les Forces d'Escolta. A l'abril de 1940, durant la invasi de Noruega i Dinamarca (Operaci Weserbung), serv com a vicealmirall, comandant les distants forces d'escorta al Mar del Nord, consistent en els creuers Gneisenau (buc insgnia) i Scharnhorst, entablant combat amb el HMS Renown. Al juny de 104' va ser nomenat Comandant de Cuirassats i el tercer Flottenchef (Comandant de Flota) de la Kriegsmarine .

El seu predecessor, el Vicealmirall Wilhelm Marschall havia tingut repetides diferncies amb l'Alt Comandament Aliat sobre el paper que havia de tenir el Flottenchef per poder donar ordres mentre que operaven al mar. Mentre que operava des del Scharnhorst, Marschall se n'havia adonat que la flota britnica es retirava de Noruega, ignor les seves ordres originals i atac als britnics, enfonsant al portaavions HMS Glorious i als seus destructors d'escorta, HMS Acasta i HMS Ardent, per reb l'impacte d'un torpede al Scharnhorst. Aquesta decisi de no seguir les ordres comport que fos rellevat per Ltjens. Com que tamb el primer Flottenchef havia sigut retirat del crrec per motius similars, Ltjens es determin a seguir les ordres al peu de la lletra per evitar seguir el mateix dest.

 Operaci Berln .
El 28 de desembre de 1940, Ltjens comand Gneisenau (buc insgnia) i Scharnhorst en un atac per l'Atlntic en el que destru 115.000 tones de mercants aliats, abans de tornar a Brest. 

El 22 de gener la missi es torn a emprendre. Ltjens tria el Gneisenau com a buc insgnia, i juntament amb el Scharnhorst van enfonsar i capturar 22 vaixells, incloent 6 el 15 de mar i 10 el 16 de mar. Si b durant la seva missi es trobaren al HMS Rodney, al HMS Ramillies i al HMS Ark Royal, van aconseguir evitar les naus britniques. L'Operaci Berln s'estengu durant dos mesos, amb 33.000km (17.800 milles nautiques)  recorreguts en 59 dies, sent un rcord pels grans vaixells alemanys.

 Operaci Exercici Rin .
Desprs de l'xit de l'Operaci Berln, es van fer plans perqu Ltjens dirigs l'Operaci Rheinbung, usant tots quatre cuirassats i creuers de batalla (el Bismarck, el Gneisenau el Scharnhorst i el nou Tirpitz) per portar a terme un atac per l'Atlntic. Per diversos motius, ni el Tirpitz ni els dos creuers de batalla van poder estar disponibles per a l'operaci, i per tant es proced noms amb el Bismarck i el creuer pesat Prinz Eugen.

Desprs d'envoltar Islndia, Ltjens es trob amb un esquadr britnic a l'estret de Dinamarca, format el creuer de batalla HMS Hood i el cuirassat HMS Prince of Wales a trenc d'alba del 24 de maig de 1941. L'instint de Ltjens era sobrepassar als vaixells britnics, ms que no pas haver d'arriscar-se a un combat; i especialment quan vei que un dels vaixells britnics era el Hood. Ltjens volia evitar el combat, fins i tot quan el Hood dispar sobre els alemanys, refusant tornar-los el foc. Finalment el Bismarck dispar, tot i que no se sap si perqu l'ordre va ser donada per Ltjens o perqu el capit del Bismarck, Lindemann no va poder esperar ms.

Durant la breu Batalla de l'estret de Dinamarca, el HMS Hood va resultar enfonsat amb prcticament tota la tripulaci perduda, i el HMS Prince of Wales result tocat en 7 ocasions, amb greus danys al pont (aix com amb danys als canons). Ltjens decid deixar-los escapar, obeint les ordres que tenia d'evitar combats amb forces iguals o superiors a no ser que es veiessin forats per l'enemic.

A les maniobres segents, el Bismarck va aconseguir evitar als britnics. Sense preocupar-se dels britnics, i tot i a les objeccions del capit Lindemann, Ltjens va transmetre un missatge de mitja hora de duraci, que va ser interceptat pels britnics i usat per localitzar-los (a ms, un avi de reconeixement els vei).

El 25 de maig, a les 11:25, Ltjens reb un missatge d'aniversari del propi Hitler. En aquells moments, el Bismarck ho tenia tot a favor per poder evitar als seus perseguidors de la Royal Navy], per Ltjens adopt una posici fatalista. En un discurs a la tripulaci, digu:

Mariners del cuirassat "Bismarck"! Us heu cobert de glria! L'enfonsament del creuer de batalla "Hood" no t una vlua noms militar, sin que tamb psicolgica, doncs era l'orgull d'Anglaterra. Per tant, l'enemic intentar concentrar les seves forces i atacar-nos. Ahir al vespre vaig alliberar al "Prinz Eugen" perqu pogus dedicar-se a combatre el comer enemic. Ha aconseguit evitar l'enemic. Nosaltres, per l'altre costat, degut als danys que tenim, se'ns ha ordenat dirigir-nos cap a un port francs. En la nostra travessa, l'enemic ens espera i ens combatr. El poble alemany est amb vosaltres, i lluitarem fins que els nostres canons estiguin vermells i haguem disparat el darrer projectil. Per a nosaltres, mariners, la qesti s la victria o la mort

El 26 de maig va ser atacat per torpediners britnics Swordfish, provinents del HMS Ark Royal. Un torpede impact al tim, deixant al Bismarck sense capacitat de maniobra, i amb la proa dirigida cap als seus perseguidors. A les 23:58 del 27 de maig, Ltjens va transmetre al Quarter General Naval
Al Fhrer del Reich Alemany, Adolf Hitler. Lluitarem fins al final confiant en vos, Fhrer meu, i en la ferma creena de la victria final d'Alemanya. 

Hitler respongu a les 01:53:

S'ho agraeixo en nom de tota la naci Alemanya   Adolf Hitler. A la tripulaci del cuirassat "Bismarck": Tota Alemanya est amb vosaltres. El que es pugui fer es far. La vostra devoci al vostre deure enfortir al nostre poble en la lluita per la seva existncia   Adolf Hitler

Just abans de la darrera batalla del Bismarck, Ltjens envi una petici perqu un U-boot recolls el diari de guerra del vaixell. En la seva darrera transmissi, Ltjens va incloure que "Nau no ms maniobrable. Lluitarem fins a la darrera salva. Llarga vida al Fhrer".

Els cuirassats HMS King George V i HMS Rodney, juntament amb diversos creuers i destructors, van castigar durament al Bismarck. Tot i que la seva superestructura estava totalment destruda, les seves sales de mquines encara funcionaven (tot i que plenes de fum), per davant del risc que existia que el vaixell fos capturat, un dels oficials superiors supervivents orden obrir les comportes del vaixell i abandonar-lo. Gran part de la tripulaci s'enfons amb el vaixell, tot i que mariners dels nivells inferiors van sobreviure. Noms es rescataren a 118 membres d'una tripulaci formada per 2.106 homes. Diversos centenars que havien sobreviscut a l'enfonsament de la nau van morir a l'aigua quan els britnics els abandonaren degut a l'amenaa d eque hi haguessin submarins a la zona. Lthens provablement va morir quan una salva de 360mm disparada pel HMS King George V destru el pont, matant a diversos oficials superiors.

 Retrat irreal a la pellcula Enfonseu el Bismark! .
A la pellcula de 1960 Enfonseu el Bismark!, Ltjens apareix com un nazi entusiasta, egoista i sobreconfiat, irat amb la humiliaci sobre Alemanya i la seva prpia manca de reconeixement al final de la Primera Guerra Mundial.

En realitat, Ltjens era pessimista respecte a les oportunitats d'xit de la missi del Bismarck, i no estava gens d'acord amb les poltiques nazis (va ser un dels pocs oficials que es negaren a fer la salutaci nazi quan Hitler visit el Bismarck abans de la seva nica missi, substituint-la per la salutaci naval tradicional. 

 Historial militar i condecoracions .

 Promocions .
 Fhnrich zur See - 21 d'agost de 1908;
 Leutnant zur See   28 de setembre de 1910;
 Oberleutnant zur See   27 de setembre de 1913;
 Kapitnleutnant   24 de maig de 1917;
 Korvettenkapitn   01 d'abril de 1926 ;
 Fregattenkapitn - 01 d'octubre de 1931 ;
 Kapitn zur See - 01 de juliol de 1933;
 Konteradmiral - 01 d'octubre de 1937;
 Vizeadmiral   01 de gener de 1940 ;
 Admiral - 01 de setembre de 1940;

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro  (16) (14/06/1940) com Vizeadmiral und Befehlshaber der Aufklrungsstreitkrfte;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern  (12/1917);
 Creu de Ferro de 1 Classe  1914  (08/1916);
 Creu de Ferro de 2 Classe  1914  (10/1915);
 Creu de Friedrich August de I Classe (Grossherzoglich);
 Creu de Friedrich August de II Classe amb barra  Davant de l'Enemic  (Grossherzoglich);
  Creu de Cavaller de II Classe de l'Orde del Lle Lluitador amb Espases (Grossherzoglich);
 Creu Hansetica d'Hamburg;
 Creu del Mrit Militar de III Classe amb Distinci de Guerra (ustria-Hongria);
 Creu d'Honor 1914-1918 (12/09/1934);
 Creu dels 25 anys de Servei;
 Medalla dels 12 anys de Servei;
 Creu de Cavaller amb Estrella de l'Orde del Mrit (Hongria) (20/08/1938);
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 (20/12/1939);
 Medalla del Retorn del Distrite del Memel (26/10/1939);
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 1 Classe   1914 (14-10-1939) ;
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 2 Classe   1914 (04-09-1939;
 Insgnia de Guerra dels Destructors (11/11/1940);
 3 Mencions al Wehrmachtbericht (22/03/1941)(25/05/1941)(28/05/1941);
 Insgnia de la Flota de Guerra d'Alta Mar  (09/05/1942);




 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415227" title="Corsia" nonfiltered="4376" processed="4354" dbindex="159421">



La Corsia (Ceiba speciosa, antigament Chorisia speciosa), s una espcie d'arbre.

s originari dels boscos tropicals i subtropicals de l'Amrica del Sud. Pertany a la mateixa famlia botnica que el baobab i el kapok. Un altre arbre del gnere Ceiba Ceiba chodatii, sovint rep el mateix nom com. 

Resisteix la secada i el fred moderat. Creix rpidament quan l'aigua s abundant i arriba a fer 25 m d'alt. El seu tronc t forma d'ampolla amb espines cniques que serveixen per emmagatzemar-hi aigua.

Les fulles sn compostes de 5 a 7 foliols. Les flor sn de color blanc crema en el centre i rosades als extrems. Floreix de febrer a maig.

Els fruits sn tavelles ovoides de 20 cm de llarg amb una fibra cotonosa a l'interior.

Usos.

Planta ornamental (tamb a Barcelona). La substncia cotonosa s'ha usat per omplir coixins i com allant i la fusta tova i flexible per a fer paper, cordes i altres usos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415232" title="Gerry Mulligan" nonfiltered="4377" processed="4355" dbindex="159422">
Joseph Gerald Mulligan (Nova York, 6 d abril de 1927   Darien, Connecticut, 21 de gener de 1996) fou un saxofonista, pianista, arranjador i director d'orquestra estatunidenc.

Conegut artsticament com (Gerry). Visqu part de la seva infncia i la primera joventut a Filadlfia, on estudi msica, concretament piano i composici. Treball com arranjador de peces per a emissores radiofniques, mentre aprenia el saxo-barton i el clarinet, interessat pel mn del jazz. Desprs de tocar en alguns locals, el 1949 comen a col laborar amb Miles Davis, pel que compos peces com Geru, Venus del Milo i Rocker, convertides avui en clssics del gnere, labor que simultaniej amb la seva participaci com a saxofonista del grup (noneto) de Davis.

La seva fama aviat s expand en el mn del jazz i aix li permetia tocar junt a Stan Getz i George Wallington. El 1954 actu en el Festival de Pars i el 1955 organitz un sextet amb el que actu dos anys. El 1906 crea la famosa Concert Jazz Band, un grup de 13 intrprets que dirig i per el qual va compondre varies peces.

El 1971 la seva carrera don un gir quan incorpor instruments electrnics a llurs treballs, producte del qual fou el disc Age of steam, on adopt el saxo-soprano. Llavors dirigia un sextet que el considerava com un laboratori experimental, amb el que retorn a Europa el 1977.

En aquests anys tamb actu junt a Charles Mingus i el 1974 grav amb el bandeonista argent Astor Piazzola, i posteriorment ho feu amb el mateix Mingus, Theleonius Monk i Paul Desmond. El 1991 visit Espanya al front d un quartet i de nou retorn l any segent amb la banda Re-Birth of The Cool.

Com arranjador, Mulligan sent preferncia pels efectes contrapuntistics amb tendncia a dosificar els ritmes, a l estil de Harry Carney, i com instrumentista va saber convertir el sxo, en les seves diverses variants, en solista.

La seva mort es produ a causa d una afecci cancerosa que arrossegava des d almenys dos anys.

Referncies.

Suplement 1995-1996, pag. 139, de l enciclopdia Espasa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415240" title="Mas de Sant Vicen" nonfiltered="4378" processed="4356" dbindex="159423">
El Mas de Sant Vicen s un mas situat al municipi de Ginestar a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415241" title="Xiprer de Lambert" nonfiltered="4379" processed="4357" dbindex="159424">


Xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa); sinnim Callitropsis macrocarpa (Hartw.) D.P.Little) s una espcie d'arbre endmic de la costa central de Califrnia sn de la famlia cupresscia com el xiprer.

Actualment els arbres supervivents es troben noms en dues localitats californianes (Monterey i Carmel)i alguns tenen ms de 2.000 anys. En el seu hbitat natural els estius sn frescos.

Arriba a fer de 10 a 25 m i s molt semblant a altres espcies de xiprer per genticament no est emparentat amb els xiprers europeus per la qual cosa junt amb els altres "xiprers" americans s'han ubicat recentment dins el gnere Callitropsis.

s una planta d's ornamental (tamb a Barcelona).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415243" title="Caseta de Garri" nonfiltered="4380" processed="4358" dbindex="159425">
La Caseta de Garri s un mas situat al municipi de Ginestar a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415246" title="Uni Empresarial del Peneds" nonfiltered="4381" processed="4359" dbindex="159426">
La Uni Empresarial del Peneds s l'organitzaci empresarial multisectorial que representa les empreses de l'Alt i el Baix Peneds. 

Va nixer al novembre de 2002 arran de la Conferncia de Futur celebrada el juny del mateix any amb l'impuls de la Cambra de Comer de Barcelona -Delegaci de l'Alt Peneds-i la Caixa del Peneds. La conferncia, sota el ttol "El desenvolupament empresarial de l'Alt Peneds cap el 2005", va posar de manifest la necessitat de crear una associaci rellevant que vetlls pels interessos dels petits i grans empresaris de les comarques de l'Alt i Baix Peneds i que actus com a interlocutor vlid per agilitzar i impulsar negociacions amb els rgans institucionals competents.

 Associats .
Avui, la UEP compta amb ms de 1.200 empreses associades, representades de manera directa i tamb a travs de les organitzacions associades Uni Vincola del Peneds, Institut del Cava, Gremi Comarcal d'Hostaleria i Turisme de l'Alt Peneds, la Uni de Botiguers de Sant Sadurn d'Anoia i l'Associaci de Comerciants i Professionals del Centre de Vilafranca del Peneds (Centre Vila).

 Serveis per a les empreses .
La UEP ofereix a les empreses associades serveis tils com ara assessorament, ajuts i subvencions, avantatges i descomptes en serveis i productes, borsa de treball al Peneds, utilitzaci de sales per a empreses, formaci...

Enllaos externs.
 Uni Empresarial del Peneds;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415247" title="Glockenspiel" nonfiltered="4382" processed="4360" dbindex="159427">

El glockenspiel (de l'alemany, joc de timbres) s un instrument de percussi format per lmines metlliques afinades, per tant s un instrument de so determinat.

s similar al xilfon, en l'aspecte que s un instrument de la mateixa famlia (com el vibrfon o la marimba), per es diferencia de la resta perqu el glockenspiel no t els tubs ressonador a les lmines.

Com s'ha comentat el glockenspiel s de so determinat, per tant pot executar notes de diferent altura. T una extensi sonora de dues octaves i mitja, des d'un LA greu al do8, tot i que hi ha versions que parteixen del fa greu. Es toca de forma horitzontal amb dues baquetes dures.

 Enllaos externs .
Video Making of The Tubular Bells - Mike Oldfield


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415248" title="Caseta de l'Astradrell" nonfiltered="4383" processed="4361" dbindex="159428">
La Caseta de l'Astradrell s un mas situat al municipi de Ginestar a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415250" title="Ajuntament de Solsona" nonfiltered="4384" processed="4362" dbindex="159429">

L'Ajuntament de Solsona s l'administraci pblica que t ms responsabilitat poltica a la ciutat de Solsona i que representa a tots els ciutadans i ciutadanes del municipi de Solsona.

Els seus responsables poltics sn escollits per sufragi universal pels ciutadans de Solsona amb dret a vot, en eleccions celebrades cada quatre anys. Des de 1979 que el nombre de regidors per escollir en les eleccions municipals s de tretze.

A ms, tamb compta amb una plantilla de treballadors propis, dels quals se'n destaquen els treballadors de l'Oficina d'Atenci Ciutadana, dels Serveis Socials i els diferents tcnics d'rea; juntament amb els membres del cos de la Polcia Local i tamb els de la Brigada Municipal.

L'Ajuntament t la seva seu a la Casa de la Ciutat, un edifici renaixentista, situat al carrer del Castell, 20 just al bell mig del Casc Antic solson.

 La Corporaci Municipal .

La Corporaci Municipal est formada per 13 regidors, elegits per sufragi universal cada quatre anys, ms el secretari de l'Ajuntament. Aquests regidors sn els que conformen el Ple Municipal,i es distribueixen actualment en grups poltics municipals segons la candidatura en la qual hagin format part els regidors durant les eleccions.

La distribuci actual dels regidors en grups municipals, desprs de les eleccions celebrades el maig de 2007, s la segent:



Els actuals portaveus d'aquests grups municipals son els segents:

Jos Antonio Pelegrina i Murcia, portaveu del Grup Municipal de Convergncia i Uni.
Salvi Nofrarias i Bellveh, portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Mart Abella i Pere, portaveu del Grup Municipal del Com.
Josep Caelles i Subirana,portaveu del Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Els regidors i regidores de l'Ajuntament en els dies ms importants llueixen com a distintius una banda de color grana i una medalla amb l'escut de la ciutat gravat.

 L'alcalde de Solsona .

L'Alcalde s la mxima autoritat del municipi i es escollit pels membres del Ple Municipal en majoria absoluta en una primera volta de la sessi constitutiva del Ple de l'Ajuntament. En el cas que no s'esculli en aquesta primera volta, es procedeix a nomenar alcalde al cap de la llista ms votada a les urnes.

Des de la recuperaci de la democrcia als Ajuntaments al 1979, Solsona ha tingut tres alcaldes. El primer fou Ramon Llum, de Convergncia Democrtica que des de 1979 fins al 2003 estigu al capdavant de l'Ajuntament solson. El substitu el convergent Jordi Riart que noms ocup l'alcaldia durant una legislatura, deixant pas a 2007 a l'actual alclade, el republic Xavier Jounou, que acced a aquest crrec amb la suma dels vots del seu grup i els del PSC i del Com.

L'alcalde de Solsona tamb s qui presideix l'Ajuntament i la Corporaci Municipal, per aix tamb n's el president.

 Govern municipal .
L'equip de govern de l'Ajuntament de Solsona est format per els membres de la Junta de Govern Local (l'alcalde i els tinents d'alcalde) i tamb per a aquells regidors en els quals se'ls delega una competncia prpia del Govern municipal.

Aix doncs, l'actual Equip de Govern est format per vuit membres, d'entre els quals hi ha l'alcalde que s el que presideix.

El segent quadre relaciona les persones que formen part de l'equip de govern des de les eleccions del 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415252" title="Commodore 1541" nonfiltered="4385" processed="4363" dbindex="159430">

El Commodore 1541 (o CBM 1541, originalment anomenat VIC-1541), fet per Commodore International, va ser la disquetera ms coneguda per al microordinador Commodore 64. El 1541 era una disquetera d'una sola cara (170 KiB) per a disquets de 5 ". Es va succeir a l'anterior Commodore 1540 (projectat per al VIC-20).

La disquetera utilitzava el Group Code Recording (GCR) i contenia un microprocessador MOS Technology 6502, operant com controlador de disc i processador embarcat del sistema operatiu de disc. El nombre de sectors per pista variava de 17 a 21 (una aplicaci primerenca de Zone Bit Recording). El sistema operatiu de discs predefinit va ser el CBM DOS 2.6.

El s de flippy disks, quin eren disquets de doble cara convertits per un tall/perforaci en el costat esquerre del disc, permetia el accs a la bescara dels discs i efectivament va doblegar la capacitat d'emmagatzematge. El tall es podria fer amb un ganivet, una perforadora de papers, o una eina anomenada disk notcher, que era dissenyada especficament per a aquesta tasca.

Enllaos externs.
 C64 Preservation Project ;
 Funcions no-documentades de la disquetera 1541 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415253" title="Punta de l'Hermano" nonfiltered="4386" processed="4364" dbindex="159431">

La Punta de l'Hermano s una muntanya de 395 metres que es troba al municipi de la Palma d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415255" title="Punta de Silvestre" nonfiltered="4387" processed="4365" dbindex="159432">

La Punta de Silvestre s una muntanya de 374 metres que es troba entre els municipis de Flix i la Palma d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415257" title="Los Pinets (la Palma d'Ebre)" nonfiltered="4388" processed="4366" dbindex="159433">

Los Pinets s una muntanya de 327 metres que es troba al municipi de la Palma d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415262" title="Bacus de Miquel ngel" nonfiltered="4389" processed="4367" dbindex="159434">

Bacus s una escultura en marbre realitzada entre 1496 i 1497 per Miquel ngel, l'obra d'una altura de 203 cm es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florncia.

L'obra va ser realitzada per Miquel ngel en el seu primer viatge l'any 1496 a Roma, l'encontre en aquesta ciutat amb l'escultura antiga va haver d'inspirar-lo per a l'execuci del Bacus que mostra una clara tendncia a una interpretaci de les obres, que en aquell moment, s'estaven descobrint mitjanant les excavacions a Roma.
 
En aquest sentit la descriu Ascanio Condivi:... aquesta obra en forma i manera, a cada una de les seves parts, correspon a la descripci dels escriptors antics, el seu aspecte festiu: els ulls, de mirada furtiva i plens de lascvia, com els d'aquells donats excessivament als plaers del vi. Sost una copa a la m dreta, com qui est a punt de beure i la mira amorosament, sentint el plaer del licor del que va ser inventor; per aquest motiu se'l representa coronat amb una garlanda de fulles de vinya... A la seva m esquerra sost un carrs de ram, del qual gaudeix un petit stir alegre i viu que est als seus peus.

Aquesta obra s clarament la primera gran obra mestra de Miquel ngel, on es mostra la caracterstica constant de la sexualitat a la seva escultura, est simbolitzat l'esperit del hedonisme clssic que Savonarola i els seus seguidors estaven disposats a suprimir de Florncia.

Mostra tamb aquesta escultura la caracterstica constant a l'obra de l'artista, d'evocar la sexualitat, de forma andrgina, com la mateixa naturalesa del du a  la Antiguetat que era ambigua i misteriosa, mostra el stir, com a referncia a Sil, stir que havia estat mestre de Bacus i la pell escorxada i plena de rams simbolitza la vida sobre la mort. 

L'escultura va ser un encrrec del cardenal Riari, un cop rebutjada per aquest, va ser comprada i es va conservar als jardins del banquer Jacopo Galli, on va ser dibuixada per Martn Heemskerck cap a 1532 do s'aprecia la falta de la seva m dreta. Ms tard va ser adquirida per Francesc I de Mdici el 1572 fins el seu pas al Bargello el 1873.
Referncies bibliogrfiques.







 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415265" title="Mikls Rzsa" nonfiltered="4390" processed="4368" dbindex="159435">
Mikls Rzsa (Budapest, Hongria, 19 d'abril de 1907   Los Angeles, Califrnia, Estats Units, 27 de juliol de 1995) s un compositor de msica de cinema.

Membre d'una famlia acomodada de Budapest, als cinc anys d'edat aprengu a tocar el viol i inici una educaci musical que continuaria a Leipzig i a Pars, ciutats a les que fou enviat per ampliar coneixements.

El 1937 form una companyia de dansa, el Ballet Hungaria, que es present amb xit a Londres. Fou en la capital britnica on conegu al director cinematogrfic Alexander Korda, tamb hongars i exiliat all, que li deman que composes la msica pels seus films Knight Without Armour. Aquest episodi modific substancialment la carrera de Rzsa, doncs seria ja definitivament conegut en el futur com a compositor musical de films, malgrat que en privat va mantenir la seva preferncia pel classicisme i la renovaci musical: en aquest sentit fou un gran admirador de Bla Bartk, Erik Satie i altres autors d'aquesta generaci, i ell mateix arrib a compondre peces simfniques i msica de cambra.

Desprs d'esclatar la Segona Guerra Mundial, el 1940 decid emigrar als Estats Units i en els estudis de Hollywood li fou encarregada la msica pel film d'aventures, amb un gran pressupost, El Lladre de Bagdad, que assol un gran xit artstic i comercial. Autor tamb  de la banda musical de films menors, entre ells El llibre de la selva (1942), el seu salt definitiu a la consagraci es produ en el film Spellbound, dirigida el 1945 per Alfred Hitchcock, feina que li report un Oscar de l'Acadmia.

De nou assoliria aquest guard el 1947 per la msica per a A Double Life, de George Cukor. Rzsa pos msica a uns 100 films al llarg de quasi 40 anys: entre els seus posteriors xits, cal destacar Ivanhoe (1952), de Richard Thorpe; Julius Caesar (1953), de Joseph L. Mankiewicz; Ben-Hur (1959), de William Wyler, amb la qual assol el tercer Oscar, l'ltim.

Llur composici pstuma fou per Dead Men Don't Wear Plaid, una comdia de Steve Martin. Rzsa va contraure matrimoni amb l'actriu italiana Gina Lollobrigida, de la que es divorci als pocs anys de casats.

Referncies.
Suplement 1995-1996, pag. 154, de l'enciclopdia Espasa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415266" title="Pere Antoni Ferragut Cnaves" nonfiltered="4391" processed="4369" dbindex="159436">
Pere Antoni Ferragut Cnaves (Sa Pobla, 15 de juny de 1631- 27 de juliol de 1702) fou un capit de Sa Pobla.  Nascut dins la familia de Son Pere de Sa Pobla, una de les families ms riques de la vila.  Fou el propietari de la possessi poblera de Son Ferragut.

Fou capit de milcies ciutadanes i particip en les campanyes militars amb Felip IV d'Espanya.
Desprs fou nombrat comandant de la Capitania General del Poble.

Fou un benefactor de la Mare de Du de Lluc, a la que deix dues possessions molt importants d'Escorca, el de Menut amb 492 quarterades i el de Binifald amb 518 quarterades, el 5 de gener de 1685 quan visit personalment el monestir de Lluc.  

Es cas amb Joana Serra, d'Alcdia, de la famlia de Ca'n Serra, una de les millors famlies alcudienques i propietaris del casal de Ca'n Fondo, al carrer de Serra.  

Va ajudar en la construcci de la parrquia de Sa Pobla.

Fou enterrat dins la capella de Sant Vicen Ferrer, a la parrquia de Sant Antoni Abat de Sa Pobla.

El 1949 fou nomenat Fill Illustre de Sa Pobla. 


Referncies.
Sa Pobla i la histria, de Miquel Lpez Cresp(Sa Pobla, gener 2008).

Enllaos externs.
http://pinyolvermellsp.balearweb.net/get/butlletiFINALnov.doc;
http://www.mallorcaweb.net/gps/docs/sapobla_gent_medi_historia_guia_didactica_2003.pdf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415270" title="Miquel Socias Caimari" nonfiltered="4392" processed="4370" dbindex="159437">
Miquel Socias Caimari (Sa Pobla vers 1841-1904). Fou un advocat i poltic mallorqu. 
Va nixer dins la familia de Ca'n Socias.

De jove s'afili a la Uni Liberal. Fou un promotor fiscal del districte de Sa Llonja a Palma de Mallorca i un dels precursors de l'arribada del tren a Sa Pobla en 1878. Aquell mateix any, viatj a l'Exposici Universal de Paris, on fou condecorat amb la Medalla d'Or, desprs d'haver duit unes mostres de mongetes pobleres.

Distincions.
Membre de la Junta Revolucionria de 1868.  ;
Fou nombrat tinent de batlle a Palma de Mallorca.
Sotsgovernador de Menorca.  ;
Diputat de les Corts;
Governador Civil de Filipines.
Governador de diverses provncies espanyoles.
Vicepresident de la Diputaci Provincial. ;
Fill Illustre de Sa Pobla.

El 26 d'octubre de 2008 rebr a la Plaa Major de Sa Pobla, un acte de homenatge i de reconeixement.

Referncies.
http://72.30.186.56/search/cache?ei=UTF-8&p=miquel+socias+caimari&fr=yfp-t-501&u=www.libertadbalear.com/%3Fp%3D114217&w=miquel+socias+caimari&d=QIAbSkfiSBoH&icp=1&.intl=es;
http://www.dadescat.info/soc.htm;
http://www.ajsapobla.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415276" title="Fortschwihr" nonfiltered="4393" processed="4371" dbindex="159438">

 Fortschwihr  (en alsaci Fortschwihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2003 tenia 1.213 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415282" title="Grussenheim" nonfiltered="4394" processed="4372" dbindex="159439">

 Grussenheim  (en alsaci Grsse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 3008 tenia 816 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415283" title="Temporada 1935-36 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="4395" processed="4373" dbindex="159440">
La temporada 1935-36 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-setena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1935-36 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Aquesta temporada es produ una reestructuraci que afect a totes les categories del futbol catal. La primera categoria elimin la promoci de descens, de manera que el darrer classificat descend de categoria automticament. Aquest club fou el CE Jpiter. El FC Barcelona es proclam campi.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona (a la ronda de setzens de final), FC Girona (a la ronda de setzens de final, per estar disputant la fase final de la segona divisi espanyola), CE Espanyol (a la quarta ronda, per ser equip de primera divisi), FC Badalona, CE Sabadell FC, CE Jpiter i Granollers SC (aquests quatre darrers a la primera ronda);
 Descensos: CE Jpiter;
 Ascensos: Granollers SC;

 Segona Categoria .
La Primera Categoria B es redu aquesta temporada a 8 equips que s'enfrontaren en un grup nic.


El Granollers SC es proclam campi i assol l'ascens directe. El Calella SC perd la categoria.

 Tercera Categoria .
La Segona Categoria Preferent va estar formada per dos grups de sis equips.



Vic i Santboi es proclamaren campions de grup i s'enfrontaren per decidir el campi.


|}
El Vic FC es proclam campi de Segona Categoria Preferent i assol l'ascens de categoria.

Grcia i Manresa s'enfrontaren per decidir la tercera posici del campionat, posici que afavor al Manresa.


|}

La UE Poble Nou, que es retir del campionat poc abans de finalitzar la temporada, fou substitut la temporada segent pel Sant Sadurn FC, de la Segona Categoria Ordinria.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415290" title="Holtzwihr" nonfiltered="4396" processed="4374" dbindex="159441">

 Holtzwihr  (en alsaci Holzwihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2008 tenia 1.445 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415297" title="Horbourg-Wihr" nonfiltered="4397" processed="4375" dbindex="159442">

 Horbourg-Wihr  (en alsaci Horwrig-Wihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 5.060 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415312" title="Houssen" nonfiltered="4398" processed="4376" dbindex="159443">

 Houssen  (en alsaci Hse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 1.768 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415313" title="Non Servium" nonfiltered="4399" processed="4377" dbindex="159444">


Non Servium s un grup de msica Oi! pocedent de Mstoles (Madrid). Van comenar a ser coneguts a finals de la dcada dels 90. El nom, Non Servium (no et servir), prov de la biblia i s el que va dir Satans a Du quan aquest l'expuls del parads.

 Estil .
La msica est marcada per un estil rpid, contundent i agressiu. Les lletres deixen clara la condici d'obrers dels seus components i de la seva ideologia antifeixista, aix com la seva relaci amb els moviments punk i skinhead. Alguna de les seves canons, com N.S.A., Antinazis o Bronca s'han convertit en veritables himnes entre els joves skinheads antifeixistes dels pasos castellanoparlants.

Juntament amb els madrilenys Kaos Urbano i Ncleo Terco sn el major exponent d'Oi! de temtica antifeixista en llengua castellana.

 Discografia .

Orgullo Obrero (1999);
N.S.A. La Santa Familia (2001);
El Imperio del mal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415319" title="Torrent de Vallsadolla" nonfiltered="4400" processed="4378" dbindex="159445">

El torrent de Vallsadolla  s un afluent per la dreta de l'Aigua d'Ora que neix al terme municipal de Guixers (Solsons) per que realitza bona part del seu recorregut pel terme municipal de Castellar del Riu (Bergued).

Neix a 1.613 metres d'altitud al vesant meridional del serrat de l'ngel, a Montcalb (Guixers) en una bassa que hi ha sota el cam que duu de la Creu del Pedr a Coll dels Prats. 

D orientaci global N-S, fins entrar al municipi de Castellar del Riu baixa en direcci SE. All tomba cap a la seva dreta i agafa la direcci predominant NE-SW que mantindr fins a la meitat del seu curs on ja agafa la direcci predominant N-S fins a desguassar a l Aigua de Llinars  a  927 m. d altitud , a 400 m aiges amunt del pont de l Ajuntament.

Municipis que travessa.

|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|1.000
|align="center"|25,64 %
|-
|Per l'interior del municipi de Castellar del Riu
|align="center"|2.900
|align="center"|74,36 %
|-


Afluents.
Per l'esquerra.

 El torrent de Vall d'Aubi;

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=10 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 500 !! 1.000 !! 1.500 !! 2.000 !! 2.500 !! 3.000 !! 3.500 !! 3.900 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.613 
|align="center"|1.520
|align="center"|1.416
|align="center"|1.333
|align="center"|1.264
|align="center"|1.218
|align="center"|1.151
|align="center"|1.084
|align="center"|927
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|18,6
|align="center"|20,8
|align="center"|16,6
|align="center"|13,8
|align="center"|9,2
|align="center"|13,4
|align="center"|13,4
|align="center"|39,3
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415350" title="Richard Brooks" nonfiltered="4401" processed="4379" dbindex="159446">

Richard Brooks (Filadlfia, 18 de maig de 1912 - Los Angeles, Califrnia, 11 de mar de 1992) fou un guionista i director de cinema nord-americ. 

Firm el primer gui el 1943 i es destac amb Cayo Largo, de John Huston. El 1950 i grcies a l'impuls donat per l'actor Cary Grant, disposat malgrat el seu prestigi a collaborar amb un director novell, Richard Brooks va debutar en la direcci amb la pellcula Crisis, drama produt per Arthur Freed que Grant va protagonitzar al costat de Jos Ferrer. En aquest film Brooks tamb va collaborar amb Cedric Gibbons, director de renom artstic amb qui coincidiria en diverses ocasions durant els segents anys.

Al llarg d'aquella dcada Brooks, que en la Segona Guerra Mundial havia combatut en els marinis, va anar assentant la seva categoria com a director d'actors, especialment grcies a l'xit de La jungla de les pissarres (1955), un tens drama protagonitzat per Glenn Ford i Sidney Poitier, intrpret que assoliria la fama grcies a aquesta pellcula. Anteriorment Richard Brooks, candidat a l'Oscar al millor gui per aquesta pellcula, havia dirigit ttols com The Light Touch (1952), amb Stewart Granger, Deadline - U.S.A. (1952), pellcula amb ambient periodstic amb el protagonisme de Humphrey Bogart, o L'ltima vegada que vaig veure Pars (1954), melodrama basat en una histria de Francis Scott Fitzgerald, que va ser protagonitzat per Elizabeth Taylor i Van Johnson.

Altres pellcules destacables d'aquella poca sn el western The Last Hunt (1956), amb Robert Taylor, Stewart Granger i Debra Paget; el drama The Catered Affair (1956), amb Bette Davis i Ernest Borgnine; o Something of Value (1957), pellcula protagonitzada per Rock Hudson i Dana Wynter.

Brooks sempre va tendir a rodar adaptacions de gran pes literari, generalment realitzant versions cinematogrfiques satisfactries. Aix, el 1958 va portar a la pantalla Els germans Karamazov de Fidor Dostoievski, amb Yul Brynner com a principal protagonista; el 1960 va adaptar la novella Elmer Gantry de Sinclair Lewis, interpretada per Burt Lancaster, Shirley Jones i Jean Simmons; va dirigir Lord Jim (1965) de Joseph Conrad, amb Peter O'Toole; i va posar en imatges A sang freda (1967), excellent docu-drama basat en la novella de Truman Capote.

Un dels seus autors favorits va ser el dramaturg Tennessee Williams, de qui va adaptar La gata sobre la teulada de zinc (1958), amb Elizabeth Taylor, Paul Newman i Burl Ives, i Dol ocell de joventut (1962), film en el qual va tornar a collaborar amb Newman.

Brooks tamb va portar a la pantalla novelles d'autors menys coneguts per al gran pblic, com Frank O'Rourke, en el western Els professionals (1966), un dels millors ttols del gnere rodats en els anys 60. La seva ltima pellcula en aquesta dcada va ser Amb els ulls tancats (1969), un drama escrit pel propi director que estava protagonitzat per Jean Simmons, exesposa de Stewart Granger i que s'havia convertit en dona de Richard Brooks l'any 1960. El 1977 la parella acabaria divorciant-se.

A partir de 1970 la seva producci va minvar en quantitat, rodant l'interessant western Mossega la bala (1975), pellcula protagonitzada per Gene Hackman, Candice Bergen i James Coburn. Altres ttols de la seva ltima etapa van ser Dlars, dlars, dlars (1971), comdia amb Warren Beatty i Goldie Hawn; Buscant el Sr. Goodbar (1977), drama amb el protagonisme de Diane Keaton; Objectiu mortal (1981), stira protagonitzada per Sean Connery, i la seva ltima pellcula, Fever Pitch (1989), fluix melodrama amb Ryan O'Neal com a principal estrella.

L'11 de mar de 1992, Richard Brooks va morir per problemes de cor a Beverly Hills, Califrnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415352" title="Extensi sangunia" nonfiltered="4402" processed="4380" dbindex="159447">
Una extensi sangunia o frotis sanguini s una mostra de sang recoberta parcialment sobre un portaobjectes, de tal manera que les cllules es disposen formant una sola capa d'elles.

 Part d'una extensi .
 Cap .
s la zona inicial de l'extensi i la ms gruixuda, en ella es troben en major proporci de limfcits i els hematies formen aglomerats (piles de monedes).

 Cos .
s la zona intermdia de l'extensi i el seu espessor s l'apropiat. Es troba una proporci adequada entre els diferents tipus de leuccits.

 Cua .
s la zona final de l'extensi i sol tenir un aspecte arrodonit. s la regi ms fina i on es troba una proporci ms gran de leuccits grans.

 Utilitat .
El seu estudi s essencial per l'anlisi morfolgic dels hematies i per la realitzaci del recompte diferencial limfocitari. s imprescindible per la distinci d'una autntica trombopenia d'uns psedotrombopenia produida per agregats plaquetari. A ms a ms s til per la comprovaci de les alarmes que proporcionen les autoanalitzadors hematolgics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415378" title="Cristfol Cladera Company" nonfiltered="4403" processed="4381" dbindex="159448">
Cristfol Cladera Company (Sa Pobla,1760-1816). Eclesistic i tresorer.

Anomenat "El Tresorer Cladera", estudi a l'Escola de Gramtica de Sa Pobla "capell Pere Josep Serra". Ingressa molt jove a la Universitat Literaria de Palma de Mallorca on sortir amb du anys per entrar al Seminari Conciliar de Mrcia on estudiar teologia. A l'acabar es doctor a Valncia en dret civil i cannic.

entre 1776 i 1785 estava baix el benefici de la Catedral de Sevilla, que el va donar perms per viure a Cadis.
Es trasllad a viure a Madrid, on comenaria a escriure llibres.  Va estudiar idiomes estrangeres i va traduir del angls articles d'escriptors i de personatges europeus i americans del seu temps. Va viatjar a molts indrets.

Al segle XX es crearen el "Certamen periodistic sobre la figura del Tresorer, D. Cristobal Cladera Company"- Durant els anys
60 es feia durant les festes de Sant Antoni.

Distincions.
Tresorer i canonge de la Seu de Mallorca.
Cronista del Regne de Mallorca (1807).
Diputat per les Balears per el bande dels afrancesats durant la Guerra de Successi. (1808);
Secretari d'Estat i Ministre d'interior durant el regnat de Josep I Bonapart, rei d'Espanya.

A l'acabar la guerra, s'exili a Frana d'on tornaria en 1814 a Mallorca.  A Palma ser acusat d'afrancesat per el Tribunal Eclesistic de Mallorca.

Els darrers moments de la seva vida visqu a la seva possessi de Son Fe (Alcdia).
Mor al convent de les carmelites de Palma en 1816.

Llibres.
"Investigaciones histricas sobre los descubrimientos de los espaoles en el mar Ocano en el siglo XV y principios del XVI".
"De Dios Hrcules y otras Divinidades Gentilcias".
"Apuntes para formar una historia crtica del Reino de Mallorca".

Referncies.
http://www.mallorcaweb.net/gps/docs/sapobla_gent_medi_historia_guia_didactica_2003.pdf;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415379" title="Cupido dorment de Miquel ngel" nonfiltered="4404" processed="4382" dbindex="159449">
El Cupido dorment, s una obra desapareguda, realitzada l'any 1496, en marbre per Miquel ngel de mida natural. 

Desprs d'una breu estada a Bolonya, va tornar Miquel ngel a Florncia, on va esculpir el Cupido, en veure-la, una vegada acabada, Pere II de Mdici li va dir a l'escultor: "Potser si l'enterressis i la tractessis per donar-li l'aspecte d'una obra antiga, l'enviaria a Roma, on estic segur que creurien que s una antiguitat i la vendries molt millor". Cert era que les obres antigues es venien molt millor que les de realitzaci nova. L'escultura va ser venuda com a troballa arqueolgica al cardenal Riari, nebot del papa Sixt IV, qui va pagar dos-cents ducats d'or, per el marxant que es va encarregar de l'operaci li va lliurar a Miquel ngel sol trenta ducats. L'escultura va ser comprada ms endavant,el 1502, per Csar Borjaque va acabar finalment regalant a Isabel d'Este. Est documentat en un inventari a Mntua de 1542, perdent-se tot rastre d'ell quan va ser enviat a Carles I d'Anglaterra el 1632.
Referncies bibliogrfiques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415381" title="Boikot" nonfiltered="4405" processed="4383" dbindex="159450">

Boikot s una banda de punk rock madrilenya que es defineix polticament com a comunista

Histria.
El grup comena a funcionar el 1987. Van gravar dos discs sota el segell de Barrabs, fins que el 1995 decideixen autogestionar-se amb el seu propi segell discogrfic, Producciones BKT, desprs de fer-se bastant coneguts, sobretot per Madrid. Treuen dos discos ms, Cra Cuervos (1995) i Tu condena (1996) i toquen en diversos festivals de rock, com Festimad i Metaliko Rock, entre d'altres. 

Desprs d'aix decideixen treure una triologia anomenada La ruta del Ch, que es compon de tres discos en els quals inclouen diferents versions, com ara "Hasta siempre", de Carlos Puebla, gravades mentre estan de gira per pasos com Cuba, Mxic o Argentina. s en aquesta etapa on s'influeixen amb estils sudamericans i inclouen ms instruments i ritmes ms llatins.

Un cop finalitzada la gira treuen un nou disc,Historias Directas de Boikot (2000), que inclou un llibre i un video de la gira. Ms tard editen dos discos ms: De espaldas al mundo (2002) i Tus problemas crecen (2004).

A finals del 2007 el grup viatja a Mostar (Bsnia) per gravar al Pavarotti Music Centre el que ser el seu onz disc, Amaneci, que es publica el 2 d'abril de 2008.

Discografia.
 Los ojos de la calle (1990);
 ...Con perdn de los payasos (1992);
 Cra cuervos (1995);
 Tu condena (1996);
 Ruta del Che - No mirar (1997);
 Ruta del Che - No escuchar (1998);
 Ruta del Che - No callar (1999);
 Historias directas de Boikot (2000);
 De espaldas al mundo (2002);
 Tus problemas crecen (2004);
 Amaneci (2008);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415382" title="Jebsheim" nonfiltered="4406" processed="4384" dbindex="159451">

 Jebsheim  (en alsaci Jebse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2005 tenia 1.052 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415385" title="Set de cavalleria" nonfiltered="4407" processed="4385" dbindex="159452">
El set de cavalleria s un regiment de l'exrcit regular dels Estats Units constitut el 28 de juliol de l'any 1866.

Quan les tribus natives americanes es van negar a cedir les seves terres a favor de la industrialitzaci estatunidenca, comenant pel ferrocarril, el govern d'aquell pas va ordenar la creaci d'un regiment per a obligar-los a acceptar-ho, el general Custer n'era el cap.

Antecedents.
El 1866 el capit de l'exrcit nordameric William Fetterman i 84 dels seus homes varen ser assassinats per Nvol Roig i la seva tribu dels oglales aquest fet va portar al tinent general Phillip Sheridan que aleshores era l'alt comissionat del govern al front de les operacions a plantejar l'extermini de tot el poble sioux.

El regiment.
Inicialment el set de cavalleria estava composat per 600 homes dividit en 12 esquadrons per durant el primer any 500 soldats optaren per desertar.

Les operacions contra els indis.
El 27 de novembre de 1868 llena el set de cavalleria contra indis sioux i cheyennes en la batalla de Washita que va ser una carnisseria pels indis ja que Custer va exterminar "Black Kettle" (Olla Negra) i a la seva tribu composada per uns doscents membres amb majoria de vells, dones i nens.

Posteriorment es va trobar or als anomenats Turons Negres de Dakota que era territori sioux i cheyenne, les autoritats nordamericanes volien que els indis es traslladessin a una reserva abans de finals de gener de 1876 cosa que ells van rebutjar.

Davant d'aquest fet es van succeir els ataca de l'exrcit americ contra els indis a Yellowston i all fracassaren donat el fred intens i errors tctics.

A Little Bighorn, Montana, es preparava un combat entre 4000 natius americans armats amb rifles i 850 soldats del set de cavalleria a ms de tres columnes de l'exrcit nordameric. Per diversos errors i una excessiva confiana del general Custer Toro assegut i els seus homes aniquilaren com a venjana el set de cavalleria. Segons el cap indi, Custer mor amb un somriure ja que havia matat un indi amb la seva darrera bala. El resultat d'aquesta batalla va ser el desastre ms gran patit pels nordamericans enfront dels natius.

El 29 de desembre de 1890 el reconstitut set de cavalleria fa una massacre a Wounded Knee disparant amb quatre canons contra el poblat indi.

El set de cavalleria posteriorment.
Actualment el set de cavalleria continua en actiu, va participar en les dues guerres mundials, Corea i Vietnam  (batalla de la Vall de Ia Drang), en la guerra del Golf i en Iraq.

Referncies.
Historia y Vida n476








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415386" title="Terminologitzaci" nonfiltered="4408" processed="4386" dbindex="159453">
Terminologitzaci, terme utilitzat en terminologia, s el fenomen que consisteix en el transvasament d'unitats lxiques des de la llengua comuna a un llenguatge d'especialitat.


El fenomen contrari a la terminologitzaci es diu desterminologitzaci; quan termes d'especialitat s'adopten en el llenguatge com.

Exemples de terminologitzaci.
 Cmul: en astronomia, agrupaci d'estels.
 Reglament: en dret, norma jurdica de rang immediatament inferior a la llei.
 Rellotge: en informtica, aparell que sincronitza les accions de tot el maquinari i el programari.
 Resistncia: en el domini burstil, preu que una acci no perd i, quan arriba a ell, rebota i guanya valor.

Notes i referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415389" title="Kunheim" nonfiltered="4409" processed="4387" dbindex="159454">

 Kunheim  (en alsaci Kuene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2002 tenia 1.720 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415392" title="Muntzenheim" nonfiltered="4410" processed="4388" dbindex="159455">

 Muntzenheim  (en alsaci Munze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 1.013 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415393" title="Gatxamiga" nonfiltered="4411" processed="4389" dbindex="159456">
La gatxamiga s un plat tradicional espanyol. Consisteix en una gatxa, feta amb una massa de farina, aigua oli d'oliva i sal. La farina es va desfent a poc a poc en una paella, ajunto l'oli i l'aigua, fins que adopti una teixidura uniforme. A continuaci la massa es fregir i voltejar fins que es consuma el lquid i quedi una pasta uniforme, semblada a la truita de patates. Segons al gust, la gatxamiga sol anar acompanyada o amanida de diferents ingredients, menjo alls, panceta de porc, trossos de llonganissa, etc.

La tcnica de preparaci varia un poc i s ms lenta, per el resultat s similar, aix com la forma de menjar-les. s un plat com del sud-est espanyol, tpic en la localitat de Almansa (Albacete) i molt popular en les comarques de l'interior de la provncia d'Alacant, com en l'Alt Vinalop, Vinalop Mitj i la Foia de Castalla, en el Pas Valenci, tamb en: la Regi de Mrcia, sud de Albacete (de la comarca murciana histrica de la mancomunitat de la Serra del Segura), i aquest de Jan.

Altra gatxamiga per aquesta vegada dola s tpica de el Rac d'Adems, la preparaci de la massa s similar per se li afegix sucre o mel segons el gust.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415396" title="Josep Ardvol" nonfiltered="4412" processed="4390" dbindex="159457">
Josep  Ardvol (Barcelona, 13 de mar de 1911   L'Havana, Cuba, 9 de gener de 1981) fou un compositor cub d'origen catal.

Des de nen inici els estudis musicals amb el seu pare, el pianista i compositor Ferrn; una vegada acabada la educaci artstica, emprengu viatge envers La Havana (1930) i es present all com a pianista i compositor, llaurant-se un rpid i merescut prestigi en els cercles filharmnics havanes, que li va permetre realitzar el seu designi de constituir una orquestra de cambra amb el vertader carcter funcional d'aquest conjunt, es dir, un grup instrumental dedicat a interpretar amb igual fidelitat i unci les creacions de dels clssics i antics que les produccions instrumentals caracterstiques de l'escola contempornia.

La crtica, la ctedra i el pblic havanes concediren els seus favors a Ardvol, qui, per a optar a la ctedra d'Histria i Filosofia de la Msica, del Conservatori Nacional de La Havana, tingu de nacionalitzar-se cub. Aquesta ctedra la guany per oposici, i des d'aleshores (1935) desenvolup tamb la crtica d'art en els diaris i revistes locals. El 1934 es present en el Lyceum al front de l'Orquestra de Cambra de La Havana, i en tres anys d'exercici feu escoltar el repertori ms genu i caracterstic del conjunt instrumental de mitjana sonoritat, des de les modalitats rigoroses i mesurades del Concerto Grosso fins les agosarades concepcions dels grups avantguardistes.

Interpreta a Mozart al costat de Bla Bartk, als compositors cubans amb els espanyols, malgrat que aquests siguin arcaics o modernistes. Corelli, Gabrielli, Haydn, Purcell, s'agermanen amb Markevitch, Stravinsky, Milhaud, etc. Ell  va poder vantar-se d'haver portat a cap, i amb la satisfacci que revela el programa-repertori del tercer aniversari, un esdeveniment artstic d'universal significaci en un circuit de 37 concerts.

Tan valuosa aportaci als annals de la msica havanera mereix ser completada amb d'altres troballes clebres del repertori de cambra signats per Pergolesi (exquisits fragments finals del conjunt de cordes de La Serva Padrona), Schnberg (nmeros del Pierrot Lunaire), etc. De la seva prpia producci dona conixer Fanfrries, Msica de camera per sis instruments, Sardana, II Sonata a tres (per a dues flautes i viola) i altres creacions de la especialitat anotada.

Al realitzar - ara amb el nom de Sociedad de la Orquesta Da Camara - el 55. concert de l'entitat, Ardvol puntualitza llur programa en els termes segents: Nosaltres no hem prets mai reduir-nos a la divulgaci; volem, abans de res, fer una obra creadora, a la que es supedita sempre el principi de la divulgaci. Per tant, no som tolerants i preferim totes les dificultats econmiques a apartar-nos un fil dels nostres principis.

Llistat d'obres orquestrals: Tres simfonies (1943-45): Triptico de Santiago (1949); Versos sencillos, sobre text de Jos Mart (1952); Triptico de Pinar del Rio (1954), i Msica para pequea orquesta (1957). 

La seva producci per msica de cambra comprn tres quartets de corda, Sonata per a viol i piano (1947), dues sonates per a violoncel i piano. A ms compos, Yugo y estrella, per a veu i cinc instruments, sobre text de Jos Mart i, per a cor i orquestra, La sangre numerosa, sobre poema de Nicols Guilln (1962) i, Cantos de revolucin (1962).

Referncies.

Suplement 1936-1939, pag. 346 de l'enciclopdia Espasa.
Suplement 1981-1982, pag. 931 de l'enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415397" title="Riedwihr" nonfiltered="4413" processed="4391" dbindex="159458">

 Riedwihr  (en alsaci Riedwihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 382 habitants. Limita amb Jebsheim, Wickerschwihr, Holtzwihr i Colmar.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415408" title="Sundhoffen" nonfiltered="4414" processed="4392" dbindex="159459">

 Sundhoffen  (en alsaci Sundhofe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 1.911 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415413" title="Urschenheim" nonfiltered="4415" processed="4393" dbindex="159460">

 Urschenheim  (en alsaci rsche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 639 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415419" title="Petre Roman" nonfiltered="4416" processed="4394" dbindex="159461">



Petre Roman (Bucarest, Romania 1946), poltic romans, antic Primer ministre d'aquest pas des del 22 de desembre de 1989 fins el 16 d'octubre de 1991, expresident del Senat (1996-1999), exministre d'Afers Exteriors (1999-2000) i expresident del Partit Demcrata (PD) des del 1993 fins el 2001.  

Naixement, estudis i matrimonis.
Va nexer el 22 de juliol de 1946 a Bucarest la capital de Romania, alhesores el Regne de Romania. Fill d'en Valter Roman (1913-1983), que fou veter a la Guerra Civil Espanyola per part de les Brigades Internacionals i d'Hortensia Vallejo, una militant comunista espanyola. 

Estudi la primria i la secundria al Gimns-Escola Dr.Petru Groza (actualment s una escola d'informtica). El 1963 ingress a la Universitat Politcnica de Bucarest, on estudi al Departament d'Energia Industrial, on l'any 1968 es gradu com a a cap de promocions al Departament de Centrals Hidroelctriques. 

El 1970 a travs d'una beca per estudis de doctorat ingress a la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc (Frana), un any ms tard obtenia una diploma, i el 1974 present la seva tesi doctoral amb el nom de "Aerarea natural  a curgerilor cu suprafa   liber " ("La ventilaci natural llisca per la superfcie lliure"), amb aix obtingu el ttol de "metge de la cincia". 

Roman ha rebut diversos premis cientfics, bsicament sobre l'energia hidroelctrica i hidrulica. 

Inicis poltics.
Durant el comunisme Roman fou membre del Partit Comunista Romans, per s'hi don de baixa el 1982, per desacords amb la poltica de Ceau escu. 

Durant la Revoluci Romanesa de 1989 particip en les barricades al centre de Bucarest (21-22 de desembre de 1989). El 22 de desembre fou un dels manifestants que puj al balc de la seu del comit central del PCR. Em mateix dia fou nomenat membre del Consell del Front de Salvaci Nacional (organisme poltic  creat per coordinar l'establiment de la democrcia). 

Primer Ministre (1989-1991).
El 26 de desembre de 1989 fou nomenat Primer ministre de Romania pel Consell del FSN, aix es convert en el primer cap de govern post-revolucionari de Romania. Roman convoc eleccions legislatives per al 20 de maig de 1990. En aquestes eleccions el FSN va obtenir el 85% dels vots, i amb aix, el 29 de juny de 1990 fou reelegit Primer Ministre pel parlament i aix ja es convert en el primer cap de govern romans elegit democrticament des de 1946. 

Ja com a Primer Ministre democrtic present un paquet amb ms de 100 lleis que establien un sistema de mercat econmic, els fonaments de les institucions democrtiques i l'imperi de la llei. L'agost de 1991 s'aprov la llei de privatitzaci de les empreses comercials que fins alhesores havien format part de l'estat, tal com havia passat a tots els pasos excomunistes. 

Tamb com a Primer Ministre adopt moltes lleis de projectes socials, projectes d'urbanisme i reformes i modernitzacions agrcoles. L'1 de novembre de 1990 liberalitz els visats i una srie de bns de consum.  A partir de l'1 d'abril de 1991 liberalitz els altres preus excepte l'energia. 

Roman apost pel liberalisme poltic i promulg l'obertura poltica del pas, sobretot intenisfic els contactes amb l'OTAN, per Romania generava desconfiana tant per part de l'OTAN com de la CEE, sobretot per la seva inestabilitat poltica i la corrupci.

El setembre de 1991 el seu govern engeg una reforma de la mineria, encara que hagus arribat a acords puntuals amb el sindicat dels miners, aquests es rebel laren i sortiren als carrers de Bucarest el 27 de setembre de 1991, aix provoc indirectament la paral litzaci de l'obertura internacional del pas i l'ingrs a organismes europeus. 
La situaci econmica emipitjor notablement i la inflaci puj fins al 43%. 

Tot aix acompanyat de les dures crtiques de l'oposici va desembocar en la seva dimissi (16 d'octubre de 1991). 
 
Poltica posterior.
Durant el mar de 1992 fou un dels principals impulsors de la confrontac i la ruptura del FSN. El 7 d'abril de 1992 es divid el FSN, i la majoria de militants van passar-se al FDSN (ms tard el PDSR), per ell no ho va fer. 

Es convert en president del FSN i fou el principat candidat a les eleccions legislatives del 27 de setembre de 1992, per tan sols aconseguiren uns pobres resultats electorals. 

El 23 de maig de 1993 impuls el canvi de nom del Front de Salvaci Nacional a Partit Demcrata. Fou diputat al parlament (1992-1996) on fou membre de la Comisi de Defensa, Ordre Pblic i Seguretat Nacional de la Cambra dels Diputats. 

El 27 de setembre de 1995 el seu partit fom el partit Uni Socialdemcrata (USD), format pel PD a altres partits poltics petits. Arrel d'aix el partit del govern (que tamb era socialdemcrata) va rebre fortes crtiques, llavors Roman s'ali amb el principal partit de l'oposici, la Convenci Democrtica Romanesa. 

Roman es present a les eleccions presidencials a Romania del 3 i 17 de novembre de 1996, va quedar tercer obtenint el 20,54%, i va ser decisiu a la segon volta ja que don suport a Emil Constantinescu, que finalment fou el guanyador. 

En les eleccions legislatives del 3 de novembre de 1996 la USD va obtenir 23 diputats i 53 senadors. 

L'11 de desembre de 1996 fou elegit President del Senat amb els vots de la CDR, la USD i la UDMR. 
Com a president del Senat es mantugu escptic amb les reformes realitzades pel Primer Ministre Victor Ciorbea. 

En clau de partit durant l'any 1998 promulg i impuls els projetes socials, i l'orient cap a una Socialdemocrcia liberal, i aix el seu partit ingress la Internacional Socialista el 1999. 

El 22 de desembre de 1999, desprs de vuit anys torna a entrar al govern, com a Ministre d'Estat i Ministre d'Afers Exteriors. Com a Ministre d'Afers Exteriors intensific els contactes amb l'OTAN amb qui acord l'entrada de Romania per al 2004. Tamb ho feu amb la Uni Europea, per no acord cap data d'ingrs de Romania, tot i que aconsegu importants avenos. Deix el crrec el 28 de desembre de 2000 amb la victria del PDSR i el seu successor fou Mircea Geoan . 

Torn a ser senador pel PD (2000-2004). L'any 2001 deix la presidncia del PD a Traian B sescu. B sescu deixa de banda els models socialdemcrates de Roman i aposta per una conservadoritzaci del partit, aquest fet que va desagradar-li molt, va ser el fet que abandons el partit l'any 2003, i que funds un altre partit socialdemcrata, actualment sense representaci parlamentria, el partit Fora Democrtica (FD). Des del 2003 fins el 2004 fou senador independent. 

El setembre de 2008 va ser nomenat Alt Representant del govern per als romanesos que viuen a l'exterior.

Enllaos externs.
Pgina web personal;
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415420" title="Wickerschwihr" nonfiltered="4417" processed="4395" dbindex="159462">

 Wickerschwihr  (en alsaci Wickerschwhr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 610 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415427" title="Widensolen" nonfiltered="4418" processed="4396" dbindex="159463">

 Widensolen  (en alsaci Widsole) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 1.051 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415429" title="Teula" nonfiltered="4419" processed="4397" dbindex="159464">


La teula (del llat tegere, cobrir) s una pea de construcci feta de materials resistents i alhora lleugers, com l'argila, la cermica, la pedra (teules de pissarra),el ciment, el metall i altres, que es fa servir per cobrir edificis.

La funci principal de la teula s la de protegir l'edifici de la pluja, impedint que s'infiltri danyant l'estructura i perjudicant l'habitalitat.





 La teula cermica .
La teula cermica s un dels materials de construcci ms usat en moltes regions com a revestiment de teulades. Una caracterstica avantatjosa de les teules fetes amb argila s la seva llarga durada, baix cost i escs manteniment.

Es poden classificar per la seva forma en:
Teula corba o rab, de forma acanalada.
Teula plana, de forma ms complexa, disposa de motllures per a ser encaixada. ;
Teula mixta semblant a la corba i una part plana en la vora. ;

 Enllaos externs .
NTE Teulades. Teules






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415431" title="Component discret" nonfiltered="4420" processed="4398" dbindex="159465">

Un component discret (o dispositiu discret) s un component electrnic amb noms un component elctric, o passiu (resistor, condensador, etc) o actiu (transistor o vlvula de buit), en comptes d'un circuit integrat. El terme s'utilitza per distingir el component dels circuits integrats i circuits hbrids, que es construeixen de diversos components elctrics en un paquet. Tpicament es refereix a dispositius semiconductors.

Exemples.
Dispositius actius.

 Transistor;
 Dode;
 Triac;
 Dode LED;

Dispositius passius.

 Resistor;
 Condensador;
 Inductor;

En la indstria de semiconductors, tals dispositius sn a vegades anomenats jelly beans (mongetes de gelea) per la seva mida petita i preu de venda barat.

Referncies.


Enllaos externs.
 Discrete device ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415435" title="Cant de Munster" nonfiltered="4421" processed="4399" dbindex="159466">

El cant de Munster (alsaci kanton Mnschter) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia Tamb forma part de la segona circumscripci de l'Alt Rin.




Composici.
El cant aplega 16 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2004-2010 : Pierre Gsell;
 1998-2004 : Antoine Boithiot;

Enllaos Externs.
 Cant de Munster al web del consell general;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415443" title="Munster (Alt Rin)" nonfiltered="4422" processed="4400" dbindex="159467">

 Munster  (en alsaci Mnschter) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2004 tenia 5.018 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Michel Hausser, vibrafonista de jazz.
 Alfred Kern, esciptor;
 Marcel Haedrich, periodista i escriptor. ;

 Galeria d'imatges .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415445" title="JERC Tordera" nonfiltered="4423" processed="4401" dbindex="159468">


Les JERC sn una organitzaci poltica juvenil, d'esquerra independentista, democrtica i de masses que forma part del Moviment d'Alliberament Nacional Catal. Les JERC Tordera van apareixer a Tordera el 2 de Desembre del 2006. Des de llavors ha anat adquirint fora i militncia i ha realitzat ms actes.

Des del Congrs Local del passat dia 3 de Gener del 2009, la permanent de la secci local de Tordera la formen els segents crrecs:
 Portaveu: Jordi Romaguera.
 Secretari d organitzaci: Guillem Costas.
 Secretari de comunicaci, premsa i imatge: Marcel Montes.
 Secretaris de finances: Jordi Romaguera i Bernat Costas.

Tamb les es va aprovar el Pla de Treball pel 2009.

Actualment les JERC Tordera disposa de diferentes eines per transmetre el seu missatge i actes a travs de la xarxa.

Enllaos externs. 
Web;
Facebook;
Fotolog;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415448" title="La Bruixeta" nonfiltered="4424" processed="4402" dbindex="159469">

La Bruixeta s una muntanya de 192 metres que es troba entre els municipis de la Torre de l'Espanyol i Vinebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415449" title="Breitenbach-Haut-Rhin" nonfiltered="4425" processed="4403" dbindex="159470">

 Breitenbach-Haut-Rhin  (en alsaci Braitebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 839 habitants. Es diu aix per diferenciar-se de Breitenbach, municipi del Baix Rin.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415454" title="Guillermo Fats Cabeza" nonfiltered="4426" processed="4404" dbindex="159471">
Guillermo Fats Cabeza (Zaragoza, 1944) Historiador aragons, Doctor en Filosofia i Lletres, i Catedrtic de l'rea d'Histria Antiga, de la Universitat de Saragossa. Anteriorment fou Deg de la Facultat de Filosofia i Lletres, i Vicerrector d'Ordenaci Acadmica en aquesta mateixa Universitat. Director de la Institucin Fernando el Catlico (1993-2000)

Biografia.
Fou co-fundador d'Andaln, revista quinzenal editada per intellectuals aragonesos d'esquerres com Jos Antonio Labordeta o Eloy Fernndez Clemente; posteriorment form part del Partit Socialista Aragons (P.S.A.). L'Ajuntament de Zaragoza li conced la medalla de plata de la ciutat. Del 1993 al 2000 dirig la Institucin Fernando el Catlico, i del 2000 al 2008 ha estat director del diari Heraldo de Aragn.

Obra.
 Sobre algunos manuales soviticos de Historia Antigua, Zaragoza, 1974;
 Excavaciones en Castillo de Miranda (Juslibol, Zaragoza), Noticiario Arqueolgico Hispnico, Madrid, 1972, pp. 227-269;
 Zaragoza, 1563, Zaragoza, 1974 (en colab. con G. M. Borrs);
 La Antigedad, en Los Aragoneses, Madrid, 1977 (E. Fernndez, dir.), pp. 67-92;
 Hispania entre Catn y Graco, Hispania Antigua, V, Valladolid, 1977, pp. 269-313;
 Consideraciones sobre el colonato romano, Memorias de Historia Antigua, II, Oviedo, 1978, pp. 181-198 (colab. con F. Marco);
 El vilicus en Hispania, Caesaraugusta, 45-46, Zaragoza, 1978, pp. 113-148;
 Para una biografa de las murallas y puente de piedras de Zaragoza, Homenaje a don Jos Mara Lacarra, Zaragoza, 1977, pp. 305-328;
 La bandera de Aragn, Zaragoza, 1978 (colab. amb Guillermo Redondo Veintemillas);
 Aragn, nuestra tierra, Zaragoza, 1978 (2. ed., con E. Fernndez);
 Lo que el mundo antiguo escribi sobre Caesaraugusta, Zaragoza, 1978;
 Los pueblos antiguos del Pirineo aragons, Zaragoza, 1979;
 Diccionario de trminos de arte y arqueologa, Zaragoza, 1980 (con G. M. Borrs);
 Romanos y celtberos citeriores en el siglo i a. de C., Caesaraugusta, 53-55, Zaragoza, 1981, pp. 191-234;
 I Concilio Cesaraugustano, dir., Zaragoza, 1981;
 Contrebia Belaisca. II Tabula Contrebiensis, Zaragoza, 1981;
 Gua histrico-artstica de Zaragoza, 1982;
 La antigedad cristiana en el Aragn romano, 1982;
 Aragoneses, 1983; Aragoneses ilustres, 1984 (colab. con Mara Dolores Albiac);
 Enciclopedia temtica de Aragn, 1986-1994 (con A. Beltrn y G. Redondo);
 Los celtas en el Valle medio del Ebro, 1989;
 Herldica aragonesa: Aragn y sus pueblos, 1990;
 Historia de Aragn, 1991;
 Blasn de Aragn: el escudo y la bandera, 1995 (colab. amb Guillermo Redondo Veintemillas);
 Antologa de textos para el estudio de la Antigedad en el territorio del Aragn actual, 1993;
 El Imperio Romano, 1995 (colab. con Jol Le Gall y M. Le Glay);
 Los Julio-Claudios y la crisis del 68, 1995;
 Historia de Zaragoza, 1997 (colab. con M. Beltrn Lloris);
 Materiales para un curso de historia antigua de la pennsula Ibrica, 1997 (colab. con A. Orejas y P. Lpez Barja);
 El Escudo de Aragn: V Centenario, 1949-1999, 1999 (colab. amb Guillermo Redondo Veintemillas);

 Bibliografia .
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Fats Cabeza, Guillermo;

Vegeu tamb.
 Institucin Fernando el Catlico;
 Guillermo Redondo Veintemillas;
 Alberto Montaner Frutos;
 Senyera Reial;

 Enllaos externs .
Recopilaci de treballs de Guillermo Fats Cabeza a Dialnet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415459" title="Piazza della Signoria" nonfiltered="4427" processed="4405" dbindex="159472">



La Piazza della Signoria, s la plaa central de Florncia, a la Toscana. s la seu del poder civil amb el Palazzo Vecchio i s el cor de la vida social de la ciutat. Amb forma de "L", es troba a la part central de la Florncia medieval, al sud de la catedral de Santa Maria del Fiore o Duomo i a poques desenes de metres del Ponte Vecchio i del riu Arno.

Histria.
Grcies als descobriments arqueolgics efectuats a partir de 1974, s'ha pogut establir que la primera activitat a l'rea de la plaa es remunta al Neoltic i que l'actual plaa constitua una zona important de la ciutat romana, amb una installaci termal de l'poca d'Adri i una bugaderia de dimensions industrials vena al teatre, sobre les restes de les quals es va construir el Palazzo Vecchio. Als segles IV i V les termes i la bugaderia van ser abandonades i tornades a utilitzar per a edificis pobres i activitat artesanal, mentre va ser construda una gran baslica paleocristiana, de dimensions properes als 20x50 metres.

La baslica paleocristiana sembla haver-se mantingut en s fins el segle VII i desprs va ser substituda per una petita esglsia (prop de 9x16 metres) dedicada a Santa Cecilia (datada al segle VIII i documentada al segle IX). Des del segle X es va iniciar el procs de reconstrucci urbanstica que va conduir la definici d'un disseny medieval que desprs es va demolir per construir la plaa. Les excavacions arqueolgiques han posat de manifest diverses torres, cases i restes de dues esglsies (Santa Cecilia i San Romolo) amb els seus respectius cementiris. Una lpida quasi a la cantonada de la Via Calzaiuoli recorda Sant Rmul, bisbe i mrtir, ms o menys on es trobava l'esglsia.

La plaa va comenar a assumir la forma actual prop de l'any 1268, quan les cases dels gibellins que eren a la zona van ser demolides pels gelfs victoriosos de la Batalla de Benevent, per sense que l'rea tingus una impostaci coherent i unitria, mentre que va ser noms pavimentada l'any 1385. A la forma contempornia va ser construt el Palazzo Vecchio, en que la plaa es transforma en el centre de la vida poltica ciutadana, en anttesi amb el centre religis de la Piazza del Duomo i la plaa per al comer que era el Mercat Vell, on avui est la Piazza della Repubblica. Al segle XIV es va agregar la Loggia della Signoria per a les cerimnies pbliques i el Tribunal de les Mercaderies, institut per dirimir les controvrsies de tipus civil i comercial. 

Seu del poder civil, la plaa era tamb el lloc de les execucions pbliques, de les quals la ms famosa s la del 23 de maig de 1498, quan Girolamo Savonarola va ser penjat i cremat per heretgia (una placa a la plaa, enfront de la Font de Nept, recorda aquest fet) al mateix lloc en el qual, amb els seus deixebles, havia funcionat la "foguera de les vanitats", cremant molts llibres (alguns incunables) religiosos, de poesia, vestits i d'altres objectes de luxe. 

Les intervencions als segles successius van resguardar per damunt de tot el conjunt d'escultures, que culminen a l'poca granducale amb la transformaci de la Loggia de la Signoria en una espcie de museu descobert. La construcci de l'Uffizi a la meitat del segle XVI, crea una nova perspectiva en direcci al riu Arno. La plaa no queda exclosa del resanamiento del centre histric del segle XVIII, a l'mbit del qual es van realitzar intervencions en estil "neo-renaixement", com el Palau de les Asseguradores, davant del Palazzo Vecchio.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415463" title="Federaci dels Verds" nonfiltered="4428" processed="4406" dbindex="159473">

Federaci dels Verds (itali Federazione dei Verdi) o simplement Verdi s un partit poltic itali d ideologia ecologista i pacifista. Tamb defensen els drets dels animals, el reformisme laic i l activisme social, tot i que han participat en diversos governs amb alguns ministres. 
 Orgens . 
Fou fundat el 6 de novembre de 1986 a Finale Ligure agrupant en un sol partit totes les Llistes Verdes d'arreu d'Itlia, dotant-se aix d una organitzaci nacional, uns estatuts, una executiva nacional i adoptaren com a smbol el Sol que Riu, que ja havien presentat a les regionals de 1985 a 8 regions.  

Es presentaren a les regionals de 1985 com a Llista Verda, i com a federaci per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1987, i van obtenir el 2,5 % dels vots a la Cambra dels Diputats (13 diputats) i 2 % al Senat (1 senador). El lder antinuclear Gianni Mattioli ser el portaveu. A les eleccions europees de 1989 es presentaren com a Llista Verda-Verds Europa, i obtenen 3,8 % i tres parlamentaris (Alexander Langer, Gianfranco Amendola i Enrico Falqui, mentre que un altre grup, Verdi Arcobaleno, va obtenir el 2,4 % i dos parlamentaris (Adelaide Aglietta i Virginio Bettini). 
 Fundaci . 
La Federaci dels Verds com s coneguda actualment es cre el 9 de desembre de 1990 en l Assemblea de Castrocaro de la unificaci de la Federaci de Llistes Verdes i els Verdi Arcobaleno. El smbol ser el sol que riu. Eleg una executiva d'11 persones i el juny de 1991 edit el setmanari Notizie Verdi (quinzenal des de 1993). 
Es present per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1992, on obtingu el 2,8 % al a Cambra i el 3,1 % al Senat (16 diputats i 4 senadors). El mar de 1993 fou escollit portantveu nacional Carlo Ripa di Meana. 

A les eleccions legislatives italianes de 1994 es va introduir un nou sistema majoritari, ra per la que formaren part de l Aliana dels Progressistes amb PDS i Refundazione Comunista, La Rete i Aliana Democrtica. Va treure el 2,7 %, amb 11 diputats i 7 senadors. A les europees segents van obtenir 3 escons i 3,2 %, confirmant Ripa di Meana, Adelaide Aglietta i Alexander Langer. 

El 1995 celebra Assemblea de Forte dei Marmi, on s confirmat Ripa di Meana. A les eleccions legislatives italianes de 1996 es presenten dins l'Ulivo de Romano Prodi, i obtenen 2,5 %, 14 diputats i 14 senadors. Per primer cop, entren a formar part del govern: Edoardo Ronchi s nomenat ministre de medi ambient, i obtenen 4 subsecretaris. Carlo Ripa di Meana s substitut com a portaveu per Luigi Manconi. A les eleccions europees de 1999, per, baixen a l'1,8 % i obtenen dos eurodiputats (Reinhold Messner i l'etleg Giorgio Celli). 

Manconi dimiteix i es convoca l'Assemblea extraordinria a Roma el 23-24 de juliol de 1999 de renovaci, s elegit un comit promotor dirigit per Grazia Francescato, portaveu de WWF Internacional, que ser escollida presidenta de la federaci el 21-23 gener 2000 (Assemblea de Chianciano Terme). L'abril de 2000 Alfonso Pecoraro Scanio s nomenat per Amato ministre de poltica agrcola, i Gianni Francesco Mattioli ministre de poltica comunitria, aix com dos subsecretaris. 

A les eleccions legislatives italianes de 2001 es presentaren en l aliana de centreesquerra de Francesco Rutelli, obtenint el 2,2 % (8 diputats i 9 senadors). La coalici perd les eleccions i guany la coalici de Silvio Berlusconi. 

 L'era Pecoraro Scanio . 
Aix provoc nova assemblea nacional a Chianciano Terme el 30 de novembre-2 de desembre de 2001, on s escollit president Alfonso Pecoraro Scanio. Es pretn un retorn a la poltica lligada a la defensa del medi ambient, de la salut dels ciutadans, del dret i la pau: Fan campanyes contra els aliments transgnics, canvien el smbol del partit (adopten la inscripci per la pau i l arc de San Mart) i fan manifestacions contra la guerra d'Irak. Aix provoc l aband del partit dels moderats que s adscrivieren a la Margherita o als Demcrates d Esquerres (Manconi). 

Aix, a les eleccions europees de 2004 van obtenir el 2,5 % i dos europarlamentaris (Monica Frassoni i Sepp Kusstatscher). El 23 de juliol instituren el sector d'iniciativa Giovani Verdi i a les eleccions regionals italianes de 2005 es presentaren a les 14 regions dins la coalici l'Unione de Romano Prodi, obtenint una mitjana del 2,8 % dels vots. 

A les eleccions legislatives italianes de 2006 canvi la llei electoral tornant al sistema proporcional amb premi de majoria. S hi presentaren en coalici centresquerra l'Unione, aplegant a la Cambra 783.000 vots (2,1 %) i 16 diputats, i al Senat, la llista amb el partit dels Comunistes Italians i Consumidors Units, obt 1.400.000 vots (4,2 %) i 11 senadors (d ells 6 verds). Angelo Bonelli en ser portantveu i Pecoraro ser ministre de Medi Ambient, Paolo Cento sotsecretari d economia i Stefano Boco de poltica agrcola. Per el novembre de 2006 pateixen escissi dels   Ecologisti per l Ulivo  , que s integrar finalment en el Partit Democrtic. 
 Fora del parlament . 
El 2007 es van adherir a la nova coalici la Sinistra-l'Arcobaleno, que es present a les eleccions legislatives italianes de 2008 i aplegava tots els que eren a l esquerra del Partit Democrtic (Refundazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democrtica), per noms obtenen el 3 % i es queden sense representaci. Aix provoca la dimissi de Pecoraro Ascanio i el congrs de juliol de 2008 a Chianciano Terme, on s nomenada portaveu Grazia Francescato sobre Marco Boato, partidari d aliar-se amb el PD. L octubre de 2008 participaren en les manifestacions   Salva l Italia   amb el PD de Walter Veltroni i contra el govern Berlusconi. El 3 de desembre de 2008 es convocaren els Estats Generals de l'Ecologisme, on hi participaren dirigits per Angelo Bonelli i on hi particip Grazia Francescato. 
 
Resultats electorals.

Els elegits a la Cambra del 2006 eren 15, per desprs se'ls va unir un de l'Unione elegit per l'extrerior.
lista Insieme con l'Unione (amb Comunistes Italians i Consumidors Units)
lista la Sinistra-l'Arcobaleno (amb Rifondazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democrtica)



Presidents (1999 - 2008).
Franco Corleone, 25 d'abril 1993-11 de gener 1997;
Massimo Scalia, 11 de gener 1997-25 de juliol 1999;
Grazia Francescato, 25 juliol 1999 - 1 de desembre 2001;
Alfonso Pecoraro Scanio, 1 de desembre 2001 - 19 de juliol 2008;

 Portaveus al Senat de la Repblica .
Carla Rocchi (1992-1994);
Edo Ronchi (1994-1996);
Maurizio Pieroni (1996-2001);
Stefano Boco (2001-2006);
Natale Ripamonti di Manuela Palermi (2006-2008);

 Portaveus a la Cambra dels Diputats .
Gianni Mattioli (1987-1991, 1993-1996);
Massimo Scalia (1991-1992);
Francesco Rutelli (1992-1993);
Mauro Paissan (1996-2001);
Annamaria Procacci de Siegfried Brugger(2001-2006);
Angelo Bonelli (2006-2008);

Enllaos externs.
Portal de la Federaci dels Verds;
Histria del Moviment Verd a Itlia di Wilko Graf von Hardenberg;
Enregistraments de vdeo dels Verdi al web Radio Radicale;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415466" title="Guillermo Redondo Veintemillas" nonfiltered="4429" processed="4407" dbindex="159474">
Guillermo Redondo Veintemillas (Zaragoza, 1944). Historiador aragons. Profesor d'Historia Moderna de la Universitat de Saragossa. Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa, de la Facultat de la qual ha estat Secretari i Deg del 1988 al 1993. Expert en Genealogia y Herldica, dirigeix la revista  i la Ctedra Barn de Valdeolivos d'Herldica i Vexicologia de la Institucin Fernando el Catlico.

Biografia.
Ha participat en diversos congresos sobre "Histria de la Corona d'Arag" i "Historia Militar" i ha estat guardonat amb diverses distincions, com el premi Jernimo de Blancas de l'Ajuntament de Saragossa, el premi de la I.F.C. de la Diputacin Provincial de Zaragoza, el premi San Jorge de la crtica, el premi Dalmiro de Valgoma de la Confederaci Internacional de Cincias Genealgiques i Herldiques, i el Cadet adete Honorfic de l'Academia General Militar.

Obra.
 Historia de Zaragoza II (Edad Moderna); Zaragoza, 1976.
 Aragn, nuestra tierra (en colab.); Zaragoza, 1977;
 La bandera de Aragn (en colab.); Zaragoza, 1978;
 Fernando II y el Reino de Aragn (en colab.); Zaragoza, 1980;
 Aragn en el reinado de Felipe I, (dins de Aragn en su Historia); Zaragoza, 1980;
 Las corporaciones de Artesanos en el Reino de Aragn en el siglo XVII: Bases para su estudio en el municipio de Zaragoza; Zaragoza, 1980.
 El gremio de libreros de Zaragoza y sus antiguas ordinaciones (1573, 1600 y 1679); Zaragoza, 1979.
 El Justicia de Aragn: Historia y Derecho (en colab.); 1985. ;
 Herldica aragonesa: Aragn y sus pueblos (en colab.); 1990;
 Blasn de Aragn: el escudo y la bandera; 1995.
 Ansa y su rbol de Sobrarbe: una tradicin emblemtica viva; 1997.

Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Redondo Veintemillas, Guillermo;

Vegeu tamb.
 Institucin Fernando el Catlico;
 Guillermo Fats Cabeza;
 Alberto Montaner Frutos;
 Senyera Reial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415468" title="Miguel Reina Santos" nonfiltered="4430" processed="4408" dbindex="159475">
Miguel Reina Santos fou un porter de futbol andals nascut a Crdova el 21 de gener de 1946. s el pare del tamb porter de futbol Jos Manuel Reina Pez, actualment porter del Liverpool FC.

 Biografia .

Els seus primers passos els realitz a les categories inferiors del Crdoba Club de Ftbol fins que l'any 1964 ingress al primer equip, debutant a Primera Divisi l'11 d'octubre de 1964 en el partit Crdova 2-0 Elx. 

Desprs de dos anys al conjunt andals fitx pel FC Barcelona l'any 1966, on el primer any gaireb no tingu oportunitats, jugant tant sols dos partits. Amb el temps aconseguiria fer-se amb la titularitat blaugrana tot guanyant amb el conjunt catal dos Copes del Generalsimo i una Copa de Fires. 

Durant la seva ltima temporada al Camp Nou, 1972/73, Reina aconsegu el Trofeu Zamora com a porter menys golejat al encaixar 21 gols en 34 partits, aconseguint estar 824 minuts sense encaixar cap gol.

Un fet curis de la seva etapa blaugrana fou que l'entrenador Vic Buckingham aline a Reina tan sols en els partits de fora del Camp Nou de la temporada 1970/71 ja que a l'estadi blaugrana Reina era xiulat per la seva prpia afici per la seva desafortunada actuaci en un partit contra el Dinamo de Moscou.

El 1973 ingresa al Club Atltico de Madrid, aconseguint amb l'entitat madrilenya una Lliga i una Copa del Rei la temporada 1976/77, temporada en la que novament aconsegu fer-se amb el Trofeu Zamora al encaixar 29 gols en 30 partits. 

A ms a ms, amb el Club Atltico de Madrid, particip a la final de la Copa d'Europa de futbol, des del Heysel Stadium de Brusselles, que el seu equip perd contra el FC Bayern Mnchen. No obstant, l'any segent guany la Copa Intercontinental, a la que el Bayern renunci disputar, contra el Club Atltico Independiente d'Argentina.

Reina es retir dels terrenys de joc al final de la temporada 1979/80 havent disputat 312 partits a Primera Divisi.

 Selecci Nacional .

Ha sigut internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en cinc ocasions, debutant el 15 d'octubre de 1969 en el partit Espanya 6-0 Finlndia.

 Clubs .

 Crdoba Club de Ftbol: 1964-1966;
 Futbol Club Barcelona: 1966-1973;
 Club Atltico de Madrid: 1973-1980;

 Ttols .

 Campionats nacionals .

 3 Copes del Generalsimo: 1968, 1971 (Barcelona) i 1976 (Atltico);
 1 Lliga espanyola: 1976/77 (Atltico);

 Campionats internacionals .

 1 Copa de Fires: 1971 (Barcelona);
 1 Copa Intercontinental: 1974 (Atltico);

 Distincions individuals .

 2 Trofeus Zamora: 1972/73 (Barcelona) i 1976/77 (Atltico)  ;

 Enllaos externs .

 Reina a www.lfp.es;
 Fitxa de Reina com a jugador de la Selecci espanyola;
 Reina elegit millor jugador de la histria del Crdoba CF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415476" title="Llus Bassat" nonfiltered="4431" processed="4409" dbindex="159476">
Llus Bassat Coen (Barcelona, 6 d'octubre de 1941) s un publicista catal, fundador de l'agncia Bassat & Asociados el 1975 (avui en dia, Ogilvy & Mather). Es va presentar a les eleccions per la presidncia del FC Barcelona el 2000 i el 2003.

 Enlla extern: Pgina web de Llus Bassat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415482" title="Leopold Kronecker" nonfiltered="4432" processed="4410" dbindex="159477">

Leopold Kronecker (Liegnitz, actual Legnica, Polnia, 7 de desembre de 1823 - Berln, Alemanya, 29 de desembre de 1891) fou un matemtic alemany.


Biografia.
Leopold Kronecker era fill d'uns comerciants jueus, tot i que amb el temps es convert al cristianisme.

L'any 1845 es doctor a la Universitat de Berln i, el mateix any, va escriure els seus raonaments sobre la teoria dels nombres. En elles, don una formulaci especial a les unitats en certs camps numrics algebraics. El seu tutor en aquest treball fou Peter Gustav Dirichlet.

Matemtic i lgic, Kronecker defensava que l'aritmtica i la anlisi matemtica havien d'estar recolzats en els nombres enters, prescindint dels irracionals i els imaginaris. Ell s l'autor d'una frase ben coneguda entre els matemtics: "Du cre els nombres naturals; la resta, s obra de l'home". Aquesta teoria per, el pos en contra d'algunes formulacions de Georg Cantor. Tot i aix, Kronecker va rebre el suport del seu mestre i amic, Ernst Kummer.

Desprs d'obtenir el seu ttol de doctorat, Kronecker es dedic a la gesti de les diverses propietats i negocis del seu oncle. Durant vuit anys no public cap article ni llibre de matemtiques. Finalment per, a la seva memria de 1853 sobre la resoluci algebraica d'equacions, Kronecker va estendre el treball d'variste Galois sobre la teoria d'equacions. Molts anys ms tard, el 1883, accept una plaa de professor a la mateixa Universitat de Berln.

Amb la seva obra, Kronecker tamb va contribuir al concepte de continuitat matemtica en reconstruir la forma dels nombres irracionals dins dels nombres reals. D'altra banda, a l'anlisi, Kronecker va rebutjar la teoria de Karl Weierstrass sobre l'existncia d'una funci contnua que no admet derivada en cap dels seus punts. Alhora, en el seu article de 1850, Sobre la resoluci de l'equaci general de cinqu grau, Kronecker va resoldre aquesta equaci mitjanant teoria de grups. Finalment, el finitisme de Kronecker el va convertir en precurssor de l'intuicionisme en les teories matemtiques.

Diversos conceptes matemtics han estat batejats amb el seu nom en honor seu. Uns dels ms destacats sn la delta de Kronecker i el producte de Kronecker. D'altra banda, tamb destaquen el teorema de Kronecker-Weber, el teorema de Kronecker dins de la teoria dels nombres, i el lema de Kronecker.


 Bibliografia .
Primria:
 
 

Secundria:
 
 
 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415483" title="Llista per Trieste" nonfiltered="4433" processed="4411" dbindex="159478">
Llista per Trieste (LpT) s un partit poltic itali de caire autonomista amb base a Trieste. El seu programa es basa en: 
 Estatut d autonomia administrativa, legislativa i financera per a Trieste ;
 Obtenir per a Trieste estatut de Port Franc Europeu ;
 Tutellar la defensa del medi ambient al Carst. ;

Va sorgir com a descontentament pel Tractat d'Osimo amb Iugoslvia el 1975 pel qual la zona B del Territori Lliure de Trieste era retornada a Iugoslvia, am un annex al tractat pel qual s hi constitua una Zona Franca Industrial. 

El 1976 es va constituir a Trieste el Comit dels Deu, un comit de ciutadans que va recollir 65.000 signatures que reclamaven una llei que declars la provncia de Trieste zona franca integral amb exempci de l'IVA i de drets duaners, aix com el desenvolupament del Karst Iugoslau, ja que molts treballadors travessaven la frontera. Malgrat les firmes, el 14 de mar de 1977 el Parlament itali va ratificar el Tractat d'Osimo, i per aix, el 12 de maig de 1978 el Comit dels 10 es va transformar en Associaci per a la Zona franca Integral de Trieste i la Seva Provncia   Llista per Trieste, que reclamava la creaci de la zona franca, autonomia provincial i defensa del medi ambient. 

El 25 de juny de 1978 fou el partit ms votat a les municipals, amb 52.651 vots (27,5 %) i 18 regidors. Manlio Cecovini, cap de la Llista, fou alcalde de Trieste de 1978 fins a 1983. A les eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1978 va obtenir el 6,5 % dels vots i 4 escons, i a les eleccions legislatives italianes de 1979 va obtenir 62.816 vots (28,73 % a Trieste) i un esc a la Cambra dels Diputats per a Aurelia Benco Gruber, mentre que al Senat li van faltar 3.000 vots per a obtenir esc. A les eleccions europees de 1979 va obtenir un eurodiputat dins les llistes del PLI.
 
A les eleccions legislatives italianes de 1983 es present a nivell nacional merc el suport de la Lliga Llombarda d'Umberto Bossi i la Union Piemontisa de Roberto Gremmo. Va obtenir 92.101 a nivell nacional, per a Trieste baix al tercer lloc (40.069 vots el 19,7 %) i no assol renovar l'esc, i al Senat va obtenir 85.532 vots i 0,28 % (47.793 i 6,44 a Trieste). A les eleccions regionals de Fril-Vencia Jlia de 1983, obt el 5,7 % i 4 escons.

A les eleccions legislatives italianes de 1987 es present amb el PSI, i el seu candidat Giulio Camber fou escollit a la Cambra dels Diputats amb 7.563 vots a la circumscripci de Trieste. Fou reescollit a les eleccions de 1992, fou nomenat secretari de marina mercantil al govern Amato.
 
Cap el 1994, per, canvi l aliana i don suport Forza Italia, amb la ques es present a les provincials de Trieste de 1996 (obtingu el 19,3 %). Giulio Camber fou escollit senador per Trieste a les eleccions legislatives italianes de 1996 i Roberto Antonione per Gorizia a les de 2001. Antonione fou subsecretari d exteriors amb els dos governs de Berlusconi. 

A les comunals i provincials de Trieste de 2006 es present de manera autnoma, i va obtenir el 0,87% (Contribunt a la reelecci del sndic sortint Roberto Dipiazza) i el 0,61 % respectivament.

Resultats electorals.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415484" title="Alberto Montaner Frutos" nonfiltered="4434" processed="4412" dbindex="159479">
Alberto Montaner Frutos (Zaragoza, 1963) Historiador aragons. Llicenciat en Filologia Hispnica i Semtica, i Doctor en Semtica per la universitat de Saragossa i la universitat Complutense de Madrid. Director de l'rea d'Investigaci i Edicions Peridiques de la Institucin Fernando el Catlico i Secretari de redacci d'.

Biografia. 
Profesor associat (1989-1996) i Profesor Titular (des del 1996) de la Universitat de Saragossa. Profesor convidat a la Universitat Pedaggica de Sant Petersburg (1990) i a la Universitat d'Oxford (1992). Visitant acadmic al King s College de Londres (1992) i en el College of William and Mary, Willimasburg (Virginia) (2000). Ha participat en diverses conferncies i seminaris en diverses universitats i centres d'investigaci. President de la Societat d'Estudis Medievals i Renaxentistes (Salamanca). Secretari cientfic de la Ctedra Barn de Valdeolivos d'Herldica i Vexicologia. 

Obra.
 El Cantar de Mio Cid y la transmisin de la pica medieval (vdeo y folleto, en colaboracin con F. Rico) (Barcelona, 1993),
 El seal del rey de Aragn: Historia y significado (Institucin Fernando el Catlico, 1995.
 El Seor San Jorge: Patrono de Aragn (en col. con F. Marco y Guillermo Redondo Veintemillas) (Zaragoza, 1999),
 Libro del conosimiento de todos los rregnos ..., et de las seales et armas que han (en col. con M. J. y M. C. Lacarra, eds.) (Zaragoza, 1999),
 Prontuario de bibliografa: Pautas para la realizacin de descripciones, citas y repertorios (Gijn, 1999).
 Aragn en sus escudos y banderas (en col. con F. Marco y Guillermo Redondo Veintemillas) (Zaragoza, 2007);

Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Montaner Frutos, Alberto;

Vegeu tamb.
 Institucin Fernando el Catlico;
 Guillermo Redondo Veintemillas;
 Guillermo Fats Cabeza;
 Senyera Reial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415488" title="Los ojos verdes" nonfiltered="4435" processed="4413" dbindex="159480">

Los ojos verdes s una de les llegendes que va crear Gustavo Adolfo Bcquer; es troba recopilada en el llibre "Rimas y Leyendas".

El tema de la llegenda, s el fracs de l'amor, o el desengany amors.

 Resum de la histria .

La llegenda comena quan un dels criats de Don Fernando de Argensola est perseguint un crvol, per aquest el perd bosc endins, quan Don Fernando hi arriba, i veu que han perdut el crvol que ell malferit havia deixat, diu que el persegueixin, per els criats s'hi neguen, perqu diuen que a dins d'aquell bosc, hi ha una font on hi habita el diable. Don Fernando, tot hi les advertncies dels seus criats s'endinsa al bosc. A la segona part, Don Alonso (que ja ha tornat del bosc) explica al seu criat igo, que a la font va veure uns ulls verds dels quals s'ha enamorat, i que no restar tranquil fins que trobi la dona a la que pertanyen.

Aix doncs, fent cas oms a les advertncies d'igo, se'n va a buscar la dona a la font on va veure els ulls; un cop all, hi troba una dona (que se suposa que s el diable) llavors, la dona li diu que ella l'estima, i Don Fernando s'hi va acostant cada vegada ms, fins que cau a la font i s'ofega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415489" title="Democrcia Nacional-Constituent de Dreta" nonfiltered="4436" processed="4414" dbindex="159481">
Democrcia Nacional-Constituent de Dreta (DN-CD) fou un partit poltic itali creat el 21 de desembre del 1976 com a corrent moderada del Moviment Social Itali per destacats poltics del partit com Ernesto De Marzio, Gastone Nencioni, Raffaele Delfino, Mario Tedeschi, Enzo Giacchero, Giulio Cesare Graziani, Pietro Cerullo; el sindicalista del CISNAL Giovanni Roberti i membres del PDIUM com Achille Lauro i Alfredo Covelli. Pel febrer de 1977 es van escindir del partit i absorbiren 9 senadors i 21 diputats del MSI (de 15 i 35 que tenien). 

Defensaven una lnia oberta a la DCI i als partits de l arc parlamentari i donaren suport el govern de Giulio Andreotti. Es presentaren a les eleccions legislatives italianes de 1979, per noms va obtenir un 0,7 % i cap esc. El 16 de desembre de 1979 es va dissoldre; alguns dels seus membres tornaren al MSI i d altres al sector Andreotti de la DCI. El gener de 1995, desprs del Congrs de Fiuggi, ingressaren a l'Alleanza Nazionale. 

 Secretaris .

Ernesto De Marzio (desembre 1976 - juliol 1978);
Raffaele Delfino (juliol 1978 - abril 1979);
Piero Cerullo (abril 1979 - desembre 1979);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415491" title="Faustino Menndez Pidal de Navascus" nonfiltered="4437" processed="4415" dbindex="159482">
Faustino Menndez Pidal de Navascus (Zaragoza, 1924) Heraldista aragons. Doctor Enginyer de Camins per la universitat Politcnica de Madrid. Numerari de la Real Academia de la Historia (1993). Director de l'Academia Matritense de Herldica y Genealoga, Vicepresident 1er de l'Acadmie Internationale d Herldique, Acadmic de Mrit de l'Acadmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Socit Franaise d Hraldique et de Sigillographie, i de l'Instituto Portugus de Herldica. Des del 1995 forma part del Comit de Redacci de la revista .

Obra.
Els seus primers treballs histrics daten de la dcada 1951-1960 i estan relacionats amb Navarra. Posteriorment centr els seus estudis en la recuperaci dels emblemes herldics peninsulars de l'Edat Mitjana. Abord desprs l'edici crtica dels dos blaonaris ms notables de l'estat espanyol: "Libro de Arma del Reino de Navarra" (1974) i el "Libro de la Cofrada de Santiago de Burgos" (1977). Un altre obra de grab amplitut fou: "Herldica medieval espaola: la Casa Real de Len y Castilla" (1982).

 Libro de Arma del Reino de Navarra, 1974;
 Libro de la Cofrada de Santiago de Burgos, 1977;
 Herldica medieval espaola: la Casa Real de Len y Castilla, 1982;
 Matrices medievales espaolas (1987, en colaboracin con E. Gmez);
 Apuntes de sigilografa espaola (1988 y 1993);
 Palos de oro y gules; pg. 669-704 (Studia in Honorem Prof. M. de Riquer). Jaume Vallcorba, Quaderns Crema, vol. IV, 1991.
 Sellos medievales de Navarra: estudio y corpus descriptivo (1995, amb M. Ramos y E. Ochoa de Olza);
 Emblemas herldicos en el arte medieval navarro (amb J. Martnez de Aguirre).
 Los emblemas herldicos: una interpretacin histrica (1993, discurs a la RAH);
 Los reyes de Aragn; pg. 95-138 (Smbolos de Espaa). Centro de Estudios Polticos y Constitucionales, 2000;

Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Menndez Pidal de Navascus, Faustino;

Vegeu tamb.
 Institucin Fernando el Catlico;
 Senyera Reial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415494" title="Royal Academy of Arts" nonfiltered="4438" processed="4416" dbindex="159483">

La Royal Academy of Arts s una instituci artstica amb seu a Piccadilly, Londres. 

La Reial Acadmia va sorgir des d'una disputa en la Societat d'Artistes, pel lideratge, entre dos arquitectes, Sir William Chambers i James Paine. Paine va guanyar, per Chambers va jurar venjana i va usar les seves connexions amb el rei per crear una nova instituci artstica, la Reial Acadmia, el 1768. Els quaranta fundadors van ser admesos el 10 de desembre de 1768. Sir Joshua Reynolds va ser el primer president, i Benjamin West el segon. 

La Reial Acadmia no rep suport financer de l'estat ni de la Corona. Obt ingressos de les seves exposicions i de donacions. L'Acadmia dirigeix una escola d'art per a postgraduats, amb seu a Burlington House. Els alumnes acostumen a fer dues exposicions a l'any. 

El nombre d'acadmics est limitat a 80. Es cerca l'equilibri entre les diferents disciplines, i d'aquesta manera, s'acostuma a exigir que n'hi hagi, per exemple, almenys 14 escultors i 12 arquitectes. A ms a ms dels membres de l'acadmia (R.A.), existeixen associats (A.R.A.), per no s requisit previ per sser acadmic.
Enllaos externs.
Pgina oficial de la Royal Academy of Arts;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415495" title="Albert van Vlierberghe" nonfiltered="4439" processed="4417" dbindex="159484">

Albert van Vlierberghe (Belsele, 18 de mar de 1942   Sint-Niklaas, 20 de desembre de 1991) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1966 i 1980. Durant la seva carrera esportiva destaquen 3 etapes guanyades al Tour de Frana i tres ms al Giro d'Itlia.
 
 Palmars .
1966 ;
 1r a Mere ;
 1r a Westouter ;
 1r a Omloop der Vlaamse Gewesten ;
 1r a la Belsele - Puivelde ;
 1r a Strombeek-Bever ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1967 ;
 1r a Kemzeke ;
 1r a Kortrijk ;
 1r a Malderen ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1968 ;
 1r a la Belsele - Puivelde ;
 1r a Kustpijl ;
 1r a Stekene ;
 1r a Zwijnaarde ;
1969 ;
 1r a Hannut ;
 1r a Oostakker ;
 1r a Sint-Martens-Lierde ;
 1r a Tre Province ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1970;
 1r a Flche Rebecquoise ;
 1r a la Harelbeke - Poperinge - Harelbeke ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1971 ;
 1r a Alassio ;
 1r a GP E5 ;
 1r a Hannut ;
 1r a la Harelbeke - Poperinge - Harelbeke ;
 1r a Houthulst ;
 1r a l'Omloop van de Fruitstreek Alken ;
 1r a la Ssser - Cagliari ;
 1r a Sint-Gillis-Waas ;
 1r a Waasmunster ;
 1r a Grote Prijs Stad Zottegem ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1972 ;
 1r a Brusselles-Meulebeke ;
 1r a De Panne ;
 1r a Hannut ;
 1r a Maria-Aalter ;
 1r a Ottignies ;
 1r a Sinaai;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1973 ;
 1r a Gran Premi de Valnia ;
 1r a Lokeren ;
1974 ;
 1r a Bankprijs ;
 1r a Oostakker ;
 1r a Sinaai ;
 1r a Zele ;
 1r a Ninove ;
1975 ;
 1r a la Belsele - Puivelde ;
 1r a Bilzen ;
1976 ;
 1r a Zwevezele ;
1977 ;
 1r a Kortemark ;
 1r a Zele ;
1978 ;
 1r a Baasrode ;
1980 ;
 1r a Baasrode ;
 1r a Belsele ;

Resultats al Tour de Frana.
1966. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1970. 48 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1971. 29 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1973. 52 de la classificaci general;
1975. 32 de la classificaci general;
1976. 57 de la classificaci general;
1978. 56 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1967. 60 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1969. 38 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1970. 44 de la classificaci general;
1971. 36 de la classificaci general;
1972. 57 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1974. 69 de la classificaci general;
1977. 72 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1977. 35 de la classificaci general;

 External links .
Fitxa d'Albert van Vlierberghe a sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415500" title="Sotsvegueria del Lluans" nonfiltered="4441" processed="4418" dbindex="159486">

La sostvegueria del Lluans va ser una demarcaci administrativa del Principat de Catalunya que es va establir el 1611 quan el bar del Lluans va vendre les seves posessions al rei i a la universitat de prohoms.

Comprenia a 18 termes del Lluans, d'entre els quals no hi havia Sant Boi del Lluans que pertanyia a la Mitra de Vic.

Els municipis que el comprenien eren:
Borrassers;
Llu;
Olost;
Perafita;
Prats de Lluans;
Sant Agust de Lluans;
Sant Andreu de Llanars;
Sant Feliu Sasserra;
Sant Gens del Pi;
Sant Juli de Cirera;
Sant Maral de Relat;
Sant Mart d'Albars;
Sant Pau de Pins;
Santa Creu de Joglars;
Santa Eugnia de Relat;
Santa Eullia de Pardines;
Santa Eullia de Puig-oriol;
Santa Maria de Salselles;

Amb els Decrets de Nova Planta va ser repartida entre els corregiments de Vic i de Manresa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415502" title="Jean Baptiste Boussingault" nonfiltered="4442" processed="4419" dbindex="159487">

 Jean Baptiste Joseph Dieudonn Boussingault, nascut a Pars el 2 de febrer de 1802 i traspassat a Pars l'11 de maig de 1887, va ser un qumic i agrnom francs, conegut per als seus treballs de qumica agrcola i per a la posada a punt dels primers acers al crom.

Biografia.
Fill d'un antic soldat que tenia un despatx de tabac i de la filla del burgmestre de Wetzlar, incapa de suportar el liceu napolenic, es forma sl seguint els cursos pblics del Collegi de Frana i del Museu Nacional d'histria natural. Assabentant-se de la creaci de l'Escola dels miners de Saint-tienne (actual Escola nacional superior de mines de Saint-tienne), s'hi va traslladar el desembre de 1818. All hi va conixer a Benot Fourneyron i descobreix la qualitat del laboratori qumic. El director Louis Antoine Beaunier, entusiasmat per les seves capacitats, li confia aviat experincies. Aconsegueix el seu ttol el juliol de 1820.

En aquell moment Simn Bolivar desitjava fundar a Colmbia una escola per formar enginyers i Boussingault, recomanat per Alexander von Humboldt, s'embarca el setembre de 1821 cap a Amrica del Sud. Va presentar-se a Bolvar a Bogot el maig de 1822 i va ser destinat al seu estat major, on va ascendir fins al grau de Coronel. Va realitzar nombroses observacions cientfiques (sobre els volcans, les coves,...) durant els 10 anys que va estar per Colmbia, Veneuela i Equador, i all va comenar a interessar-se per les qestions agrcoles. Va entrar al servei d'una companyia anglesa el 1827 per dirigir l'explotaci d'una mina d'or. De tornada a Frana, va ser escollit per l'Acadmia de les cincies el 1839, desprs va ser nomenat professor de qumica i deg de la Facultat de cincies de Li (1843) abans de fer-se el 1841 amb la ctedra d'economia rural al Conservatori nacional dels arts i oficis, creada especialment per a ell.

Va ser elegit diputat del Baix Rhin (1848-1849) i va dimitir per entrar al consell d'Estat on hi qued fins el 1851. La seva carrera poltica es va acabar amb l'adveniment del Segon Imperi. Molt lligat a Alscia veu amb tristesa que passi a formar part de l'Imperi alemany el 1871. Una de les seves filles es va casar amb el constructor mecnic Jean Claude Crozet, nebot de Benot Fourneyron, i l'altra amb Jules Holtzer, director de les Fargues i Fbriques d'Acer d'Unieux. Aquest ltim, condicionat per al seu sogre, munta un laboratori a la fbrica per a la posada a punt dels acers al crom. Els seus ltims anys sn enfosquits per la mort prematura del seu gendre Holtzer desprs per la de la seva esposa.

Va ser elevat de manera successiva als diversos rangs de la legi d'honor, de cavaller a gran oficial el 1876. El 1878 va rebre la Medalla Copley. El 1895, Aim Jules Dalou va realitzar un grup escultric en bronze dedicat a Jean Baptiste Boussingault, on dues figures simbolitzen la Cincia al servei de l'Agricultura, i va ser installat a la plaa del General Morin a Pars. Un crter de la Lluna porta el nom de Boussingault, en homenatge a aquest enamorat dels volcans.

Obra.
Com alumne ja va demostrar el paper que exercia el silici en l'acer.  El fet de ser copropietari del domini de Bechelbronne (avui Merkwiller-Pechelbronn), pel seu matrimoni amb una Alsaciana, li va permetre dedicar-se a les seves experimentacions agronmiques, que varen porta-lo a que sigui considerat el fundador de la qumica agrcola moderna. Es va fer clebre pels seus descobriments sobre l'absorci del nitrogen per part de les plantes per a les quals s un element essencial i per haver demostrat que el carboni de les plantes prov del dixid de carboni atmosfric. Va fer investigacions sobre la composici exacte de l'aire atmosfric, en collaboraci amb Jean-Baptiste Dumas, sobre la composici dels vegetals de l'alimentaci dels herbvors, sobre la detecci de l'arsnic. El seu llibre, l'"Economia rural" del 1843 el va consagar com a primer qumic agrcola. Va reunir els seus treballs sobre la qumica agrcola sota el ttol Agronomia, qumica agrcola i fisiologia, del qual vuit volums varen ser publicats entre 1860 i 1891, i rpiodament traduts a l'angls i a l'alemany.

Obres.
  ;
 
 ;
 
 ;
 ;
 
Enllaos externs.
Homenatge de l'Escola de Mines de Saint-tienne a Jean Baptiste Boussingault;
Pioneros de Venezuela;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415504" title="Llista d'espcies animals en perill d'extinci" nonfiltered="4443" processed="4420" dbindex="159488">
Aquesta s una llista d'espcies animals en perill d'extinci segons la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (IUCN). s ordenada per llurs noms cientfics i en ordre alfabtic.

A.
 Aayushdeora maadus;
 Acheilognathus elongatus ;
 Acipenser Endangered;
 Acrocephalus brevipennis ;
 Acrocephalus familiaris;
 Acrocephalus griseldis ;
 Acrocephalus luscinius;
 Acrocephalus rodericanus ;
 Acrodipsas illidgei ;
 Addax nasomaculatus ;
 Adelocosa anops ;
 Adelophryne maranguapensis ;
 Adelopoma stolli ;
 Adelphicos daryi ;
 Adenomus dasi ;
 Adenomus kelaartii ;
 Adetomyrma venatrix ;
 Adrianichthys kruyti ;
 Advena charon ;
 Aegotheles savesi ;
 Aethopyga duyvenbodei;
 Aetobatus flagellum ;
 Aetomylaeus maculatus;
 Aetomylaeus vespertilio ;
 Afrana inyangae ;
 Afrana johnstoni ;
 Africallagma cuneistigma ;
 Afrithelphusa afzelii ;
 Afrithelphusa gerhildae ;
 Afrithelphusa leonensis ;
 Afrithelphusa monodosus ;
 Afrixalus knysnae ;
 Afrixalus lacteus ;
 Afrixalus sylvaticus ;
 Afrogyrus rodriguezensis ;
 Afrogyrus starmuehlneri ;
 Agabus clypealis ;
 Agabus discicollis ;
 Agabus hozgargantae ;
 Agalychnis annae ;
 Agalychnis moreletii ;
 Agelaius tricolor ;
 Agelaius xanthomus ;
 Aglaeactis aliciae ;
 Aglaothorax longipennis ;
 Aglyptodactylus laticeps ;
 Agriades zullichi ;
 Ailuropoda melanoleuca;
 Ailurus fulgens ;
 Alasmidonta arcula ;
 Alasmidonta atropurpurea;
 Alasmidonta heterodon;
 Alasmidonta raveneliana ;
 Alauda razae ;
 Albericus siegfriedi ;
 Alburnus orontis ;
 Alcolapia alcalicus ;
 Alethe choloensis ;
 Alexteroon jynx ;
 Algyroides marchi ;
 Allactaga firouzi ;
 Alligator sinensis;
 Allocebus trichotis ;
 Allochromis welcommei ;
 Allotoca maculata ;
 Alosa alabamae ;
 Alosa vistonica ;
 Alouatta pigra ;
 Alsodes montanus ;
 Alsodes tumultuosus ;
 Alsodes vanzolinii ;
 Alsophis antiguae ;
 Alsophis ater ;
 Alsophis rijersmai ;
 Alsophis rufiventris ;
 Altiphrynoides malcolmi ;
 Amanipodagrion gilliesi ;
 Amastra cylindrica ;
 Amastra micans ;
 Amastra rubens ;
 Amastra spirizona ;
 Amauris comorana ;
 Amaurornis olivieri ;
 Amazilia boucardi ;
 Amazilia castaneiventris ;
 Amazilia luciae ;
 Amazona imperialis;
 Amazona oratrix ;
 Amazona rhodocorytha ;
 Amazona viridigenalis ;
 Amazona vittata ;
 Amblema neislerii ;
 Amblysomus marleyi ;
 Ambystoma altamirani;
 Ambystoma amblycephalum;
 Ambystoma andersoni;
 Ambystoma bombypellum;
 Ambystoma dumerilii;
 Ambystoma granulosum ;
 Ambystoma leorae ;
 Ambystoma lermaense ;
 Ambystoma mexicanum;
 Ambystoma ordinarium ;
 Ambystoma taylori ;
 Ameiva polops ;
 Ammospermophilus nelsoni ;
 Amnirana asperrima ;
 Amnirana occidentalis ;
 Amolops hainanensis ;
 Ampelita fulgurata ;
 Ampelita julii ;
 Amplirhagada astuta ;
 Amplirhagada questroana ;
 Anabarilius polylepis ;
 Anaecypris hispanica ;
 Anairetes alpinus;
 Anas bernieri;
 Anas chlorotis ;
 Anas laysanensis ;
 Anas melleri ;
 Anas nesiotis ;
 Anas wyvilliana ;
 Anceya terebriformis ;
 Ancylastrum cumingianus ;
 Ancylus ashangiensis ;
 Andinophryne colomai ;
 Andrias davidianus ;
 Aneuretus simoni ;
 Angrobia grampianensis ;
 Anhydrophryne rattrayi ;
 Anisogomphus solitaris ;
 Anisotremus moricandi;
 Anodonthyla rouxae ;
 Anodorhynchus glaucus;
 Anodorhynchus hyacinthinus;
 Anodorhynchus leari ;
 Anolis roosevelti ;
 Anotomys leander ;
 Anoxypristis cuspidata ;
 Anser cygnoides ;
 Ansonia anotis ;
 Ansonia guibei ;
 Ansonia latidisca ;
 Ansonia ornata ;
 Ansonia platysoma ;
 Anthicus sacramento ;
 Anthracoceros montani ;
 Anthreptes pallidigaster ;
 Anthus sokokensis ;
 Antilophia bokermanni ;
 Antrisocopia prehensilis ;
 Antrobia culveri ;
 Apalharpactes reinwardtii ;
 Apalis argentea ;
 Apalis flavigularis ;
 Apalis fuscigularis ;
 Apalis moreaui ;
 Apalone ater ;
 Aphanius baeticus ;
 Aphanius burduricus ;
 Aphanius iberus;
 Aphanius richardsoni ;
 Aphanius sirhani ;
 Aphanius splendens ;
 Aphanius transgrediens ;
 Aphrastura masafuerae ;
 Aplocheilichthys sp. nov. 'Baringo' ;
 Aplonis brunneicapillus;
 Aplonis pelzelni ;
 Apodemus hermonensis;
 Aproteles bulmerae ;
 Apteryx mantelli ;
 Aquadulcaris pheronyx ;
 Ara ambiguus ;
 Ara glaucogularis ;
 Ara rubrogenys ;
 Aratinga brevipes ;
 Arawacus aethesa ;
 Arborophila davidi ;
 Arborophila rufipectus ;
 Archboldomys luzonensis ;
 Ardea humbloti ;
 Ardea insignis ;
 Ardeola idae ;
 Ardeotis nigriceps ;
 Argenteohyla siemersi;
 Arinia biplicata ;
 Arinia boreoborneensis ;
 Arinia dentifera ;
 Arinia oviformis ;
 Arinia simplex ;
 Arinia streptaxiformis ;
 Arius bonillai ;
 Arius festinus ;
 Arius uncinatus ;
 Arkansia wheeleri ;
 Arlequinus krebsi ;
 Armsia petasus ;
 Aromobates nocturnus ;
 Arthroleptella ngongoniensis ;
 Arthroleptides dutoiti ;
 Arthroleptides martiensseni ;
 Arthroleptides yakusini ;
 Arthroleptis crusculum ;
 Arthroleptis francei ;
 Arthroleptis nikeae ;
 Arthroleptis troglodytes ;
 Asiagomphus yayeyamensis ;
 Aspidites ramsayi ;
 Assiminea pecos ;
 Astacoides crosnieri ;
 Astacoides petiti ;
 Astacopsis gouldi ;
 Astatotilapia sp. nov. 'dwarf bigeye scraper' ;
 Astatotilapia sp. nov. 'shovelmouth' ;
 Astroblepus ubidiai ;
 Astylosternus fallax ;
 Astylosternus laurenti ;
 Astylosternus nganhanus ;
 Astylosternus perreti ;
 Astylosternus ranoides ;
 Astylosternus schioetzi ;
 Ataeniobius toweri ;
 Ateles hybridus ;
 Ateles marginatus ;
 Atelognathus patagonicus ;
 Atelognathus praebasalticus ;
 Atelognathus reverberii ;
 Atelophryniscus chrysophorus ;
 Atelopus andinus ;
 Atelopus angelito ;
 Atelopus arsyecue ;
 Atelopus arthuri ;
 Atelopus balios ;
 Atelopus bomolochos;
 Atelopus boulengeri ;
 Atelopus carauta ;
 Atelopus carbonerensis ;
 Atelopus carrikeri ;
 Atelopus certus ;
 Atelopus chiriquiensis ;
 Atelopus chocoensis ;
 Atelopus chrysocorallus ;
 Atelopus coynei ;
 Atelopus cruciger ;
 Atelopus dimorphus ;
 Atelopus ebenoides ;
 Atelopus elegans;
 Atelopus erythropus ;
 Atelopus eusebianus ;
 Atelopus exiguus ;
 Atelopus famelicus ;
 Atelopus farci ;
 Atelopus galactogaster ;
 Atelopus glyphus ;
 Atelopus guanujo;
 Atelopus guitarraensis ;
 Atelopus halihelos ;
 Atelopus laetissimus ;
 Atelopus limosus;
 Atelopus longibrachius ;
 Atelopus lozanoi ;
 Atelopus lynchi ;
 Atelopus mandingues ;
 Atelopus mindoensis ;
 Atelopus minutulus ;
 Atelopus monohernandezi ;
 Atelopus mucubajiensis;
 Atelopus muisca ;
 Atelopus nahumae ;
 Atelopus nanay ;
 Atelopus nepiozomus ;
 Atelopus nicefori ;
 Atelopus oxyrhynchus;
 Atelopus pachydermus ;
 Atelopus pedimarmoratus ;
 Atelopus peruensis ;
 Atelopus petriruizi ;
 Atelopus pictiventris ;
 Atelopus pinangoi ;
 Atelopus planispina ;
 Atelopus pulcher ;
 Atelopus quimbaya ;
 Atelopus reticulatus ;
 Atelopus seminiferus ;
 Atelopus senex ;
 Atelopus sernai ;
 Atelopus simulatus ;
 Atelopus sonsonensis ;
 Atelopus sorianoi ;
 Atelopus subornatus ;
 Atelopus tamaense ;
 Atelopus varius;
 Atelopus walkeri ;
 Atelopus zeteki ;
 Atlantasellus cavernicolus ;
 Atlantoraja castelnaui ;
 Atlapetes flaviceps ;
 Atlapetes melanopsis ;
 Atlapetes pallidiceps;
 Atopophrynus syntomopus ;
 Atrophaneura jophon ;
 Aulacorhynchus huallagae ;
 Aulopyge huegeli ;
 Austrocordulia leonardi ;
 Austroglanis barnardi ;
 Axis calamianensis ;
 Axis kuhlii;
 Aythya innotata ;

 B .
 Bahaba taipingensis ;
 Balaenoptera borealis ;
 Balaenoptera musculus ;
 Balaenoptera physalus ;
 Balantiocheilos melanopterus ;
 Balantiopteryx infusca ;
 Balebreviceps hillmani ;
 Bangsia aureocincta ;
 Barbatula eregliensis;
 Barbatula samantica ;
 Barbatula seyhanensis ;
 Barbatula simavica ;
 Barbatula tschaiyssuensis ;
 Barbouria cubensis ;
 Barbourula kalimantanensis ;
 Barbus acuticeps ;
 Barbus calidus ;
 Barbus caninus ;
 Barbus chantrei ;
 Barbus claudinae ;
 Barbus erubescens ;
 Barbus euboicus ;
 Barbus graecus ;
 Barbus quadralineatus ;
 Barbus ruasae ;
 Barbus serra ;
 Barbus trevelyani ;
 Basileuterus griseiceps ;
 Bassaricyon lasius ;
 Bassaricyon pauli ;
 Batagur baska ;
 Bathanalia howesi ;
 Batrachophrynus brachydactylus ;
 Batrachophrynus macrostomus ;
 Batrachoseps campi ;
 Batrachuperus cochranae ;
 Batrachuperus gorganensis ;
 Batrachuperus londongensis ;
 Batrachuperus mustersi ;
 Beatragus hunteri ;
 Beddomeia capensis ;
 Beddomeia fallax ;
 Beddomeia minima ;
 Bedotia sp. nov. 'Manombo' ;
 Bedotia sp. nov. 'Sambava' ;
 Bedotia sp. nov. 'Vevembe' ;
 Bedotia tricolor ;
 Belgrandiella austriana ;
 Belgrandiella ganslmayri ;
 Belgrandiella mimula ;
 Belgrandiella parreyssi ;
 Belgrandiella pelerei ;
 Belgrandiella styriaca ;
 Belgrandiella wawrai ;
 Bellamya constricta ;
 Bellamya contracta ;
 Bellamya crawshayi ;
 Bellamya leopoldvillensis ;
 Bellamya liberiana ;
 Bellamya monardi ;
 Bellamya mweruensis ;
 Bellamya pagodiformis ;
 Bellamya phthinotropis ;
 Bellamya robertsoni ;
 Bellamya rubicunda ;
 Bellamya trochearis ;
 Bermudalana aruboides ;
 Bermudamysis speluncola ;
 Betta livida ;
 Betta miniopinna ;
 Betta persephone ;
 Betta spilotogena ;
 Bettongia tropica ;
 Biomphalaria barthi ;
 Bison bonasus ;
 Biswamoyopterus biswasi ;
 Bogidiella bermudensis ;
 Bokermannohyla izecksohni ;
 Bolitoglossa alvaradoi ;
 Bolitoglossa capitana ;
 Bolitoglossa carri ;
 Bolitoglossa celaque ;
 Bolitoglossa compacta ;
 Bolitoglossa conanti ;
 Bolitoglossa decora ;
 Bolitoglossa diaphora ;
 Bolitoglossa dunni ;
 Bolitoglossa engelhardti ;
 Bolitoglossa flavimembris;
 Bolitoglossa franklini ;
 Bolitoglossa heiroreias ;
 Bolitoglossa jacksoni ;
 Bolitoglossa longissima ;
 Bolitoglossa magnifica ;
 Bolitoglossa marmorea ;
 Bolitoglossa meliana ;
 Bolitoglossa minutula ;
 Bolitoglossa odonnelli;
 Bolitoglossa oresbia ;
 Bolitoglossa pandi ;
 Bolitoglossa pesrubra ;
 Bolitoglossa porrasorum ;
 Bolitoglossa riletti ;
 Bolitoglossa salvinii ;
 Bolitoglossa sooyorum ;
 Bolitoglossa spongai ;
 Bolitoglossa stuarti ;
 Bolitoglossa subpalmata ;
 Bolitoglossa synoria ;
 Boninagrion ezoin ;
 Boninena callistoderma ;
 Boninena hiraseana ;
 Boninena ogasawarae ;
 Boninthemis insularis ;
 Boophis williamsi ;
 Bos javanicus ;
 Bos sauveli ;
 Bostrychia bocagei ;
 Botaurus poiciloptilus ;
 Bothriembryon perobesus ;
 Bothriembryon praecelcus ;
 Bothrops alcatraz ;
 Bothrops insularis ;
 Botia sidthimunki ;
 Boucardicus carylae ;
 Boucardicus culminans ;
 Boucardicus curvifolius ;
 Boucardicus delicatus ;
 Boucardicus divei ;
 Boucardicus esetrae ;
 Boucardicus fidimananai ;
 Boucardicus fortistriatus ;
 Boucardicus magnilobatus ;
 Boucardicus mahermanae ;
 Boucardicus randalanai ;
 Boucardicus simplex ;
 Boucardicus victorhernandezi ;
 Boulengerula niedeni ;
 Brachionichthys hirsutus ;
 Brachylophus fasciatus ;
 Brachylophus vitiensis ;
 Brachyramphus brevirostris ;
 Brachyramphus marmoratus ;
 Brachyteles arachnoides ;
 Brachyteles hypoxanthus ;
 Bradypodion setaroi ;
 Bradypodion taeniabronchum ;
 Bradypterus graueri ;
 Bradypus pygmaeus ;
 Bradypus torquatus;
 Bradytriton silus ;
 Branchinecta belki ;
 Branchinecta conservatio ;
 Branchinecta longiantenna ;
 Branchinecta mexicana ;
 Branchinecta sandiegonensis ;
 Branchinella alachua ;
 Branchinella lithaca ;
 Bromeliohyla bromeliacia;
 Bromeliohyla dendroscarta;
 Brotogeris pyrrhoptera ;
 Brycinus jacksonii ;
 Bubalus bubalis ;
 Bubalus depressicornis;
 Bubalus mindorensis ;
 Bubalus quarlesi ;
 Bufo amabilis ;
 Bufo amatolicus ;
 Bufo beddomii ;
 Bufo brauni ;
 Bufo caeruleostictus ;
 Bufo californicus ;
 Bufo canorus ;
 Bufo cataulaciceps ;
 Bufo cavifrons ;
 Bufo chavin ;
 Bufo claviger ;
 Bufo cristatus ;
 Bufo djohongensis ;
 Bufo fastidiosus ;
 Bufo fluviaticus ;
 Bufo fractus ;
 Bufo gallardoi ;
 Bufo gemmifer ;
 Bufo holdridgei ;
 Bufo houstonensis;
 Bufo ibarrai ;
 Bufo inyangae ;
 Bufo kotagamai ;
 Bufo koynayensis ;
 Bufo kumquat ;
 Bufo lemur ;
 Bufo leucomyos ;
 Bufo longinasus ;
 Bufo nelsoni ;
 Bufo nesiotes ;
 Bufo noellerti ;
 Bufo pantherinus ;
 Bufo peripatetes ;
 Bufo perplexus ;
 Bufo sclerocephalus ;
 Bufo spiculatus ;
 Bufo sumatranus ;
 Bufo tacanensis ;
 Bufo taiensis ;
 Bufo tutelarius ;
 Bufo villiersi ;
 Bufoides meghalayanus ;
 Bulimulus achatellinus ;
 Bulimulus adelphus ;
 Bulimulus adserseni ;
 Bulimulus chemitzioides ;
 Bulimulus cinerarius ;
 Bulimulus cucullinus ;
 Bulimulus curtus ;
 Bulimulus deridderi ;
 Bulimulus duncanus ;
 Bulimulus eos ;
 Bulimulus eschariferus ;
 Bulimulus galapaganus ;
 Bulimulus habeli ;
 Bulimulus hirsutus ;
 Bulimulus indefatigabilis ;
 Bulimulus jacobi ;
 Bulimulus lycodus ;
 Bulimulus nux ;
 Bulimulus ochsneri ;
 Bulimulus olla ;
 Bulimulus perspectivus ;
 Bulimulus planospira ;
 Bulimulus reibischi ;
 Bulimulus rugulosus ;
 Bulimulus saeronius ;
 Bulimulus sculpturatus ;
 Bulimulus sp. nov. 'josevillani' ;
 Bulimulus sp. nov. 'krameri' ;
 Bulimulus sp. nov. 'nilsodhneri' ;
 Bulimulus sp. nov. 'tuideroyi' ;
 Bulimulus sp. nov. 'vanmoli' ;
 Bulimulus tanneri ;
 Bulimulus wolfi ;
 Bulinus succinoides ;
 Bunolagus monticularis ;
 Bunomys coelestis ;
 Bunomys prolatus ;
 Bunopithecus hoolock ;
 Burmagomphus sivalikensis ;
 Burramys parvus ;
 Buteo ridgwayi ;
 Buthraupis aureodorsalis;
 Bythinella bicarinata ;
 Bythiospeum cisterciensorum ;
 Bythiospeum geyeri ;
 Bythiospeum noricum ;
 Bythiospeum pfeifferi ;
 Bythiospeum reisalpense ;
 Bythiospeum tschapecki;

 C .
 Cacatua haematuropygia ;
 Cacatua sulphurea ;
 Caecidotea barri ;
 Cairina scutulata ;
 Calamodontophis sp. nov. ;
 Callaeas cinereus;
 Callagur borneoensis;
 Callicebus barbarabrownae ;
 Callicebus coimbrai ;
 Callionymus sanctaehelenae ;
 Callithrix aurita ;
 Callithrix flaviceps ;
 Callulina kisiwamsitu ;
 Callulops kopsteini ;
 Calomyscus hotsoni ;
 Calopteryx syriaca ;
 Calotes liocephalus ;
 Calumma tigris ;
 Calyptorhynchus baudinii ;
 Calyptorhynchus latirostris ;
 Calyptura cristata ;
 Camarhynchus heliobates;
 bennythebullfrogomatic ;
 Cambarellus blacki ;
 Cambarus aculabrum ;
 Cambarus deweesae ;
 Cambarus harti ;
 Cambarus pyronotus ;
 Cambarus strigosus ;
 Cambarus subterraneus ;
 Cambarus tartarus ;
 Cambarus truncatus ;
 Cambarus williami ;
 Cambarus zophonastes ;
 Camelus bactrianus ;
 Campephilus imperialis ;
 Campephilus principalis ;
 Campylopterus phainopeplus ;
 Canis rufus ;
 Canis simensis;
 Capito hypoleucus ;
 Capoeta pestai ;
 Capra caucasica ;
 Capra falconeri ;
 Capra nubiana ;
 Capra walie ;
 Caprimulgus noctitherus ;
 Caprimulgus prigoginei;
 Caprolagus hispidus ;
 Carcharhinus borneensis ;
 Carcharhinus hemiodon ;
 Cardioglossa alsco ;
 Cardioglossa aureoli ;
 Cardioglossa melanogaster ;
 Cardioglossa oreas ;
 Cardioglossa pulchra ;
 Cardioglossa schioetzi ;
 Cardioglossa trifasciata ;
 Cardioglossa venusta ;
 Carduelis cucullata ;
 Carduelis johannis ;
 Caretta caretta ;
 Carpococcyx viridis ;
 Carpodectes antoniae ;
 Casarea dussumieri ;
 Caseolus subcalliferus ;
 Catagonus wagneri ;
 Catharopeza bishopi;
 Catopuma badia ;
 Catostomus microps ;
 Cebus xanthosternos;
 Cecilioides eulima ;
 Celestus anelpistus ;
 Celestus warreni ;
 Centrocercus minimus;
 Centrolene audax ;
 Centrolene azulae ;
 Centrolene ballux ;
 Centrolene fernandoi ;
 Centrolene gemmatum ;
 Centrolene heloderma ;
 Centrolene lynchi ;
 Centrolene mariae ;
 Centrolene petrophilum ;
 Centrolene pipilatum ;
 Centrophorus harrissoni ;
 Centropus steerii ;
 Cephalakompsus pachycheilus ;
 Cephalophus adersi ;
 Cephalorhynchus hectori;
 Ceratophallus socotrensis ;
 Ceratophora tennentii ;
 Cercopithecus diana ;
 Cercopithecus erythrogaster;
 Cercopithecus preussi ;
 Cercopithecus sclateri ;
 Cerion nanus;
 Cervus alfredi ;
 Ceylonthelphusa alpina ;
 Ceylonthelphusa armata ;
 Ceylonthelphusa callista ;
 Ceylonthelphusa diva ;
 Ceylonthelphusa durrelli ;
 Ceylonthelphusa kotagama ;
 Ceylonthelphusa nata ;
 Ceylonthelphusa orthos ;
 Ceylonthelphusa sanguinea ;
 Ceylonthelphusa savitriae ;
 Chaerephon gallagheri ;
 Chaerephon tomensis ;
 Chaetocercus berlepschi ;
 Chalcides ebneri ;
 Chalcides mauritanicus;
 Chalcides parallelus;
 Chalcides simonyi ;
 Chalinolobus neocaledonicus ;
 Chaparana unculuanus ;
 Characodon lateralis ;
 Charadrahyla altipotens;
 Charadrahyla chaneque;
 Charadrahyla trux;
 Charadrius obscurus ;
 Charmosyna amabilis ;
 Charmosyna diadema ;
 Charmosyna toxopei ;
 Chasiempis sandwichensis ;
 Chasmistes brevirostris ;
 Chasmistes cujus ;
 Cheilinus undulatus;
 Chela caeruleostigmata ;
 Chelodina mccordi ;
 Chelodina pritchardi ;
 Chelonia mydas ;
 Chiasmocleis carvalhoi ;
 Chilatherina sentaniensis;
 Chiloglanis asymetricaudalis ;
 Chiloglanis bifurcus ;
 Chiloglanis lufirae ;
 Chiloglanis ruziziensis ;
 Chimarrogale hantu ;
 Chimarrogale phaeura;
 Chimarrogale sumatrana ;
 Chinchilla brevicaudata ;
 Chinemys megalocephala ;
 Chinemys nigricans ;
 Chinemys reevesii ;
 Chirixalus romeri ;
 Chiroderma improvisum ;
 Chironius vincenti ;
 Chiropodomys karlkoopmani;
 Chiropotes satanas ;
 Chiropterotriton chondrostega ;
 Chiropterotriton cracens ;
 Chiropterotriton dimidiatus ;
 Chiropterotriton lavae ;
 Chiropterotriton magnipes ;
 Chiropterotriton mosaueri ;
 Chiropterotriton multidentatus ;
 Chitra chitra ;
 Chitra indica ;
 Chlamydephorus purcelli ;
 Chlamydogobius micropterus ;
 Chlamydogobius squamigenus ;
 Chlorocichla prigoginei;
 Chlorocnemis montana ;
 Chlorocypha molindica ;
 Chlorocypha schmidti ;
 Chlorogomphus iriomotensis ;
 Chlorolestes apricans ;
 Chondrohierax wilsonii ;
 Chondrostoma arrigonis ;
 Chondrostoma beysehirense ;
 Chondrostoma kinzelbachi ;
 Chondrostoma lusitanicus ;
 Chondrostoma oretanum ;
 Chondrostoma phoxinus;
 Chondrostoma soetta ;
 Chondrostoma turiense ;
 Chrotomys gonzalesi ;
 Chrysoritis cotrelli ;
 Chrysospalax trevelyani ;
 Churamiti maridadi ;
 Cichlasoma labridens ;
 Cicindela puritana ;
 Ciconia boyciana ;
 Ciconia stormi ;
 Cinclodes aricomae ;
 Cinclodes palliatus;
 Circus maillardi ;
 Cisticola aberdare ;
 Cistothorus apolinari;
 Claravis godefrida ;
 Clariallabes mutsindoziensis ;
 Clarias cavernicola ;
 Clarias maclareni ;
 Clemmys muhlenbergii ;
 Cleptornis marchei ;
 Clinothelphusa kakoota ;
 Clinus spatulatus ;
 Clytoctantes alixii ;
 Clytoctantes atrogularis;
 Coahuilix hubbsi ;
 Cobitis arachthosensis ;
 Cobitis bilseli ;
 Cobitis calderoni ;
 Cobitis hellenica ;
 Cobitis puncticulata ;
 Cobitis stephanidisi ;
 Cobitis trichonica ;
 Cobitis turcica ;
 Cobitis vettonica ;
 Coccymys albidens;
 Cochranella anomala ;
 Cochranella luminosa ;
 Cochranella mache ;
 Cochranella megacheira ;
 Cochranella puyoensis ;
 Cochranella saxiscandens ;
 Cocoharpinia iliffei ;
 Coeligena prunellei ;
 Coenagriocnemis insularis ;
 Coleura seychellensis ;
 Collocalia bartschi ;
 Colluricincla sanghirensis;
 Colophon barnardi ;
 Colophon berrisfordi ;
 Colophon cassoni ;
 Colophon eastmani ;
 Colophon haughtoni ;
 Colophon montisatris ;
 Colophon primosi ;
 Colophon thunbergi ;
 Colophon whitei ;
 Colostethus anthracinus ;
 Colostethus cevallosi ;
 Colostethus delatorreae ;
 Colostethus dunni;
 Colostethus edwardsi ;
 Colostethus elachyhistus ;
 Colostethus jacobuspetersi ;
 Colostethus juanii ;
 Colostethus kingsburyi ;
 Colostethus leopardalis;
 Colostethus mandelorum;
 Colostethus mertensi ;
 Colostethus ranoides ;
 Colostethus ruizi ;
 Colostethus ruthveni ;
 Colostethus saltuensis;
 Colostethus toachi ;
 Colostethus vertebralis ;
 Columba argentina ;
 Columba junoniae ;
 Columba pallidiceps ;
 Columbina cyanopis ;
 Concholepas concholepas ;
 Conothraupis mesoleuca ;
 Conraua derooi ;
 Conraua goliath;
 Cookeconcha contorta ;
 Cophixalus concinnus ;
 Cophixalus mcdonaldi ;
 Cophixalus monticola ;
 Cophixalus neglectus ;
 Copsychus cebuensis ;
 Copsychus sechellarum ;
 Coracina newtoni ;
 Coregonus reighardi ;
 Corvus florensis ;
 Corvus kubaryi ;
 Corvus minutus;
 Corvus unicolor ;
 Cotinga maculata ;
 Cottus pygmaeus ;
 Crangonyx dearolfi ;
 Cranioleuca henricae;
 Craseonycteris thonglongyai ;
 Craterocephalus fluviatilis ;
 Crateromys australis ;
 Crateromys heaneyi ;
 Crateromys paulus ;
 Craugastor anciano ;
 Craugastor andi;
 Craugastor angelicus;
 Craugastor aurilegulus ;
 Craugastor azueroensis ;
 Craugastor catalinae ;
 Craugastor charadra ;
 Craugastor coffeus ;
 Craugastor cruzi ;
 Craugastor daryi ;
 Craugastor emcelae ;
 Craugastor epochthidius ;
 Craugastor escoces ;
 Craugastor fecundus ;
 Craugastor fleischmanni ;
 Craugastor glaucus;
 Craugastor greggi ;
 Craugastor guerreroensis;
 Craugastor gulosus ;
 Craugastor hobartsmithi ;
 Craugastor inachus ;
 Craugastor lauraster ;
 Craugastor lineatus ;
 Craugastor megalotympanum;
 Craugastor merendonensis ;
 Craugastor obesus ;
 Craugastor omiltemanus;
 Craugastor omoaensis ;
 Craugastor polymniae;
 Craugastor pozo ;
 Craugastor punctariolus ;
 Craugastor ranoides ;
 Craugastor rhyacobatrachus ;
 Craugastor sabrinus;
 Craugastor saltuarius ;
 Craugastor sartori;
 Craugastor silvicola;
 Craugastor spatulatus;
 Craugastor stadelmani ;
 Craugastor stuarti ;
 Craugastor tabasarae ;
 Craugastor trachydermus ;
 Craugastor uno;
 Crax alberti ;
 Crax blumenbachii ;
 Cristilabrum bubulum ;
 Cristilabrum buryillum ;
 Cristilabrum grossum ;
 Cristilabrum solitudum ;
 Crocias langbianis ;
 Crocidura ansellorum ;
 Crocidura beccarii ;
 Crocidura bottegoides ;
 Crocidura desperata ;
 Crocidura dhofarensis;
 Crocidura grandis ;
 Crocidura harenna ;
 Crocidura hispida;
 Crocidura malayana ;
 Crocidura mindorus ;
 Crocidura miya ;
 Crocidura negrina ;
 Crocidura orii ;
 Crocidura paradoxura ;
 Crocidura picea;
 Crocidura susiana ;
 Crocidura telfordi;
 Crocidura thomensis ;
 Crocidura usambarae ;
 Crocidura wimmeri ;
 Crocodylus intermedius ;
 Crocodylus mindorensis;
 Crocodylus rhombifer ;
 Crocodylus siamensis ;
 Crotalus unicolor ;
 Crunomys celebensis ;
 Crunomys fallax ;
 Cryptazeca kobelti ;
 Cryptobatrachus boulengeri ;
 Cryptobatrachus nicefori ;
 Cryptochloris wintoni ;
 Cryptochloris zyli ;
 Cryptophyllobates azureiventris;
 Cryptoprocta ferox ;
 Cryptotis endersi ;
 Cryptotriton adelos ;
 Cryptotriton alvarezdeltoroi ;
 Cryptotriton monzoni ;
 Cryptotriton nasalis ;
 Cryptotriton veraepacis ;
 Crypturellus columbianus ;
 Crypturellus saltuarius ;
 Ctenophila caldwelli ;
 Ctenophila setiliris ;
 Ctenosaura bakeri ;
 Ctenosaura flavidorsalis ;
 Ctenosaura melanosterna;
 Ctenosaura oaxacana ;
 Ctenosaura oedirhina ;
 Ctenosaura palearis ;
 Ctenosaura quinquecariniata ;
 Cualac tessellatus;
 Cuon alpinus ;
 Cuora aurocapitata ;
 Cuora flavomarginata ;
 Cuora galbinifrons ;
 Cuora mccordi ;
 Cuora pani ;
 Cuora trifasciata ;
 Cuora zhoui;
 Cupedora evandaleana ;
 Curaeus forbesi ;
 Currassanthura bermudensis ;
 Cyanolimnas cerverai ;
 Cyanopsitta spixii ;
 Cyanoramphus cookii ;
 Cyanoramphus forbesi ;
 Cyanoramphus malherbi;
 Cyclura carinata ;
 Cyclura collei ;
 Cyclura lewisi ;
 Cyclura pinguis ;
 Cyclura ricordi ;
 Cyclura rileyi ;
 Cynogale bennettii ;
 Cynomys mexicanus ;
 Cynops ensicauda ;
 Cynops orphicus ;
 Cyornis ruckii ;
 Cyornis sanfordi ;
 Cyprinella alvarezdelvillari ;
 Cyprinella bocagrande;
 Cyprinella panarcys ;
 Cyprinella xanthicara;
 Cyprinodon beltrani;
 Cyprinodon bovinus ;
 Cyprinodon elegans ;
 Cyprinodon fontinalis;
 Cyprinodon labiosus;
 Cyprinodon macrolepis ;
 Cyprinodon maya;
 Cyprinodon meeki;
 Cyprinodon pachycephalus;
 Cyprinodon pecosensis ;
 Cyprinodon radiosus ;
 Cyprinodon simus;
 Cyprinodon verecundus;
 Cyprinodon veronicae;
 Cyprinus micristius ;
 Cyprogenia aberti ;
 Cyprogenia stegaria;
 Cyrtopodion amictopholis;

 D .
 Dactylopsila tatei ;
 Damochlora millepunctata ;
 Dancea rodriguezensis ;
 Danio pathirana ;
 Dasyatis laosensis ;
 Dasycercus hillieri ;
 Dasycrotapha speciosa ;
 Dasyornis brachypterus ;
 Dasyprocta coibae ;
 Dasyprocta ruatanica ;
 Daubentonia madagascariensis ;
 Delanymys brooksi ;
 Deltistes luxatus ;
 Dendrobates abditus ;
 Dendrobates arboreus ;
 Dendrobates bombetes ;
 Dendrobates lehmanni;
 Dendrobates mysteriosus ;
 Dendrobates sirensis ;
 Dendrobates speciosus ;
 Dendrobates steyermarki;
 Dendrobates virolensis ;
 Dendrocopos noguchii ;
 Dendroica chrysoparia;
 Dendrolagus goodfellowi ;
 Dendrolagus matschiei;
 Dendrolagus scottae;
 Dendromus kahuziensis ;
 Dendrophryniscus carvalhoi ;
 Dendropsophus amicorum ;
 Dendropsophus gryllatus ;
 Dendropsophus meridensis;
 Dendrotriton bromeliacius ;
 Dendrotriton cuchumatanus ;
 Dendrotriton rabbi ;
 Dendrotriton sanctibarbarus ;
 Dermatemys mawii ;
 Dermochelys coriacea ;
 Deronectes aljibensis ;
 Desmomys yaldeni ;
 Dexteria floridana ;
 Dicaeum quadricolor ;
 Dicerorhinus sumatrensis;
 Diceros bicornis ;
 Dicrostonyx vinogradovi ;
 Dicrurus fuscipennis ;
 Dicrurus waldenii;
 Didunculus strigirostris ;
 Didynamipus sjostedti ;
 Diglossa gloriosissima ;
 Diglossa venezuelensis ;
 Dinomys branickii ;
 Diomedea amsterdamensis ;
 Diomedea dabbenena ;
 Diomedea sanfordi ;
 Dionda mandibularis;
 Diplodon dunkerianus ;
 Diplodon fontaineanus ;
 Diploglossus montisserrati ;
 Diplommatina cacuminulus ;
 Diplommatina madaiensis ;
 Diplomystes chilensis;
 Diplothrix legatus ;
 Dipodomys gravipes ;
 Dipodomys ingens ;
 Dipodomys insularis ;
 Dipodomys margaritae ;
 Dipturus batis;
 Dipturus laevis ;
 Dipturus sp. nov. L ;
 Disconaias salinasensis ;
 Discula bulweri ;
 Discula lyelliana ;
 Discula tabellata ;
 Discula testudinalis ;
 Discula tetrica ;
 Discus guerinianus;
 Disparoneura ramajana ;
 Dobsonia beauforti ;
 Dobsonia chapmani ;
 Dolapex amiculus ;
 Doratogonus furculifer ;
 Doratogonus infragilis ;
 Doratogonus major ;
 Doratogonus minor ;
 Doratogonus rubipodus ;
 Doratogonus septentrionalis;
 Doratogonus zuluensis ;
 Dorcopsis atrata ;
 Draparnaudia anniae ;
 Draparnaudia subnecata ;
 Drepanosticta adami ;
 Drepanosticta austeni ;
 Drepanosticta hilaris ;
 Drepanosticta montana ;
 Drepanosticta submontana ;
 Dromus dromas ;
 Dryococelus australis ;
 Dryomys sichuanensis ;
 Ducula aurorae ;
 Ducula cineracea ;
 Ducula galeata;
 Duellmanohyla chamulae ;
 Duellmanohyla ignicolor ;
 Duellmanohyla lythrodes ;
 Duellmanohyla salvavida ;
 Duellmanohyla soralia ;
 Duellmanohyla uranochroa ;
 Dupontia perlucida;

 E .
 Echinotriton andersoni ;
 Echinotriton chinhaiensis ;
 Ecnomiohyla echinata;
 Ecnomiohyla fimbrimembra ;
 Ecnomiohyla minera ;
 Ecnomiohyla phantasmagoria ;
 Ecnomiohyla salvaje ;
 Ecnomiohyla valancifer;
 Economidichthys trichonis;
 Edwardsina gigantea ;
 Edwardsina tasmaniensis ;
 Elaphrus viridis ;
 Elaphurus davidianus ;
 Elattoneura caesia ;
 Elattoneura leucostigma ;
 Eleothreptus candicans;
 Elephas maximus ;
 Eleutherodactylus acerus ;
 Eleutherodactylus acmonis ;
 Eleutherodactylus actinolaimus ;
 Eleutherodactylus acutirostris ;
 Eleutherodactylus adelus ;
 Eleutherodactylus albericoi ;
 Eleutherodactylus albipes ;
 Eleutherodactylus alcoae ;
 Eleutherodactylus alticola ;
 Eleutherodactylus amadeus ;
 Eleutherodactylus amplinympha ;
 Eleutherodactylus andrewsi ;
 Eleutherodactylus angustilineata ;
 Eleutherodactylus apostates ;
 Eleutherodactylus armstrongi ;
 Eleutherodactylus atratus ;
 Eleutherodactylus auriculatoides ;
 Eleutherodactylus bacchus ;
 Eleutherodactylus bakeri ;
 Eleutherodactylus balionotus ;
 Eleutherodactylus barlagnei ;
 Eleutherodactylus bartonsmithi ;
 Eleutherodactylus baryecuus ;
 Eleutherodactylus bellona ;
 Eleutherodactylus bernali ;
 Eleutherodactylus bisignatus ;
 Eleutherodactylus blairhedgesi ;
 Eleutherodactylus boconoensis;
 Eleutherodactylus bresslerae ;
 Eleutherodactylus brevirostris ;
 Eleutherodactylus cabrerai;
 Eleutherodactylus cacao ;
 Eleutherodactylus calcaratus ;
 Eleutherodactylus capitonis ;
 Eleutherodactylus caribe ;
 Eleutherodactylus casparii ;
 Eleutherodactylus cavernicola ;
 Eleutherodactylus chlorophenax ;
 Eleutherodactylus chrysops ;
 Eleutherodactylus colomai ;
 Eleutherodactylus cooki;
 Eleutherodactylus corona ;
 Eleutherodactylus cosnipatae ;
 Eleutherodactylus counouspeus ;
 Eleutherodactylus cremnobates ;
 Eleutherodactylus crenunguis ;
 Eleutherodactylus cryophilius ;
 Eleutherodactylus cryptomelas ;
 Eleutherodactylus cubanus ;
 Eleutherodactylus darlingtoni ;
 Eleutherodactylus degener ;
 Eleutherodactylus deinops ;
 Eleutherodactylus dennisi;
 Eleutherodactylus devillei ;
 Eleutherodactylus dilatus ;
 Eleutherodactylus dissimulatus ;
 Eleutherodactylus dixoni;
 Eleutherodactylus dolomedes ;
 Eleutherodactylus dorsopictus;
 Eleutherodactylus elassodiscus ;
 Eleutherodactylus emiliae ;
 Eleutherodactylus emleni ;
 Eleutherodactylus eneidae ;
 Eleutherodactylus etheridgei ;
 Eleutherodactylus eugeniae ;
 Eleutherodactylus eunaster ;
 Eleutherodactylus euphronides ;
 Eleutherodactylus fallax;
 Eleutherodactylus fetosus;
 Eleutherodactylus fowleri ;
 Eleutherodactylus furcyensis ;
 Eleutherodactylus fuscus ;
 Eleutherodactylus gentryi ;
 Eleutherodactylus ginesi;
 Eleutherodactylus gladiator ;
 Eleutherodactylus glamyrus ;
 Eleutherodactylus glandulifer ;
 Eleutherodactylus glanduliferoides ;
 Eleutherodactylus glandulosus ;
 Eleutherodactylus glaphycompus ;
 Eleutherodactylus grabhami ;
 Eleutherodactylus grahami ;
 Eleutherodactylus grandis;
 Eleutherodactylus greyi ;
 Eleutherodactylus griphus ;
 Eleutherodactylus gryllus ;
 Eleutherodactylus guanahacabibes ;
 Eleutherodactylus gundlachi ;
 Eleutherodactylus haitianus ;
 Eleutherodactylus hamiotae ;
 Eleutherodactylus hedricki;
 Eleutherodactylus helonotus ;
 Eleutherodactylus helvolus;
 Eleutherodactylus heminota ;
 Eleutherodactylus hernandezi ;
 Eleutherodactylus hypostenor ;
 Eleutherodactylus iberia ;
 Eleutherodactylus ignicolor ;
 Eleutherodactylus incanus ;
 Eleutherodactylus insignitus ;
 Eleutherodactylus intermedius ;
 Eleutherodactylus ionthus ;
 Eleutherodactylus jamaicensis ;
 Eleutherodactylus jasperi ;
 Eleutherodactylus jaumei ;
 Eleutherodactylus johannesdei ;
 Eleutherodactylus jorgevelosai ;
 Eleutherodactylus jugans ;
 Eleutherodactylus junori ;
 Eleutherodactylus karlschmidti ;
 Eleutherodactylus katoptroides ;
 Eleutherodactylus klinikowskii ;
 Eleutherodactylus laevissimus ;
 Eleutherodactylus lamprotes ;
 Eleutherodactylus lancinii;
 Eleutherodactylus latens ;
 Eleutherodactylus leberi ;
 Eleutherodactylus lemur;
 Eleutherodactylus lentus ;
 Eleutherodactylus leoncei ;
 Eleutherodactylus lichenoides;
 Eleutherodactylus lividus ;
 Eleutherodactylus locustus;
 Eleutherodactylus loustes ;
 Eleutherodactylus lucioi ;
 Eleutherodactylus luteolus ;
 Eleutherodactylus maculosus;
 Eleutherodactylus mariposa ;
 Eleutherodactylus mars ;
 Eleutherodactylus melacara ;
 Eleutherodactylus merostictus ;
 Eleutherodactylus minutus ;
 Eleutherodactylus mnionaetes ;
 Eleutherodactylus modipeplus ;
 Eleutherodactylus montanus ;
 Eleutherodactylus museosus;
 Eleutherodactylus nortoni ;
 Eleutherodactylus nubicola ;
 Eleutherodactylus ocreatus ;
 Eleutherodactylus olanchano ;
 Eleutherodactylus orcutti ;
 Eleutherodactylus orestes ;
 Eleutherodactylus orientalis ;
 Eleutherodactylus oxyrhyncus ;
 Eleutherodactylus parabates ;
 Eleutherodactylus paramerus;
 Eleutherodactylus parapelates ;
 Eleutherodactylus parectatus;
 Eleutherodactylus pastazensis ;
 Eleutherodactylus patriciae ;
 Eleutherodactylus paulsoni ;
 Eleutherodactylus pechorum ;
 Eleutherodactylus percultus ;
 Eleutherodactylus pezopetrus ;
 Eleutherodactylus phragmipleuron ;
 Eleutherodactylus pinarensis ;
 Eleutherodactylus pinchoni ;
 Eleutherodactylus pituinus ;
 Eleutherodactylus polychrus ;
 Eleutherodactylus poolei ;
 Eleutherodactylus portoricensis ;
 Eleutherodactylus principalis ;
 Eleutherodactylus probolaeus ;
 Eleutherodactylus prolatus ;
 Eleutherodactylus proserpens ;
 Eleutherodactylus pteridophilus ;
 Eleutherodactylus pycnodermis ;
 Eleutherodactylus pyrrhomerus ;
 Eleutherodactylus renjiforum ;
 Eleutherodactylus rhodesi ;
 Eleutherodactylus rhodoplichus ;
 Eleutherodactylus richmondi ;
 Eleutherodactylus rivularis ;
 Eleutherodactylus rubicundus ;
 Eleutherodactylus rufescens;
 Eleutherodactylus rufifemoralis ;
 Eleutherodactylus ruizi ;
 Eleutherodactylus ruthae ;
 Eleutherodactylus ruthveni ;
 Eleutherodactylus sandersoni ;
 Eleutherodactylus saxatilis ;
 Eleutherodactylus schmidti ;
 Eleutherodactylus schwartzi ;
 Eleutherodactylus sciagraphus ;
 Eleutherodactylus scoloblepharus ;
 Eleutherodactylus scolodiscus ;
 Eleutherodactylus semipalmatus ;
 Eleutherodactylus shrevei ;
 Eleutherodactylus simonbolivari ;
 Eleutherodactylus simoteriscus ;
 Eleutherodactylus simulans ;
 Eleutherodactylus siopelus ;
 Eleutherodactylus sisyphodemus ;
 Eleutherodactylus sobetes ;
 Eleutherodactylus spilogaster ;
 Eleutherodactylus suetus;
 Eleutherodactylus sulculus ;
 Eleutherodactylus surdus ;
 Eleutherodactylus symingtoni ;
 Eleutherodactylus syristes ;
 Eleutherodactylus tenebrionis ;
 Eleutherodactylus tetajulia ;
 Eleutherodactylus thomasi ;
 Eleutherodactylus thorectes ;
 Eleutherodactylus thymalopsoides ;
 Eleutherodactylus toa ;
 Eleutherodactylus tonyi ;
 Eleutherodactylus torrenticola;
 Eleutherodactylus trepidotus ;
 Eleutherodactylus tribulosus;
 Eleutherodactylus truebae ;
 Eleutherodactylus turquinensis ;
 Eleutherodactylus turumiquirensis;
 Eleutherodactylus unicolor ;
 Eleutherodactylus urichi;
 Eleutherodactylus veletis;
 Eleutherodactylus ventrilineatus ;
 Eleutherodactylus vidua ;
 Eleutherodactylus viridicans ;
 Eleutherodactylus vulcani ;
 Eleutherodactylus warreni ;
 Eleutherodactylus wightmanae ;
 Eleutherodactylus zeus ;
 Eleutherodactylus zongoensis ;
 Eleutherodactylus zophus ;
 Eleutherodactylus zugi ;
 Elimia ampla ;
 Elimia annettae ;
 Eliurus majori;
 Eliurus penicillatus ;
 Elliptio chipolaensis ;
 Elliptio spinosa ;
 Elliptio steinstansana ;
 Elliptoideus sloatianus ;
 Ellobius alaicus ;
 Elseya bellii ;
 Elusor macrurus ;
 Emballonura semicaudata ;
 Encheloclarias curtisoma ;
 Encheloclarias kelioides ;
 Endodonta apiculata ;
 Engaeus australis ;
 Engaeus curvisuturus ;
 Engaeus disjuncticus ;
 Engaeus granulatus ;
 Engaeus mallacoota ;
 Engaeus martigener ;
 Engaeus nulloporius ;
 Engaeus orramakunna ;
 Engaeus rostrogaleatus ;
 Engaeus spinicaudatus ;
 Engaeus sternalis ;
 Engaeus urostrictus ;
 Engaewa similis ;
 Enhydra lutris ;
 Enterochromis paropius ;
 Eos histrio ;
 Epigomphus camelus;
 Epigomphus clavatus ;
 Epigomphus corniculatus ;
 Epigomphus donnellyi ;
 Epigomphus echeverrii ;
 Epigomphus flinti ;
 Epigomphus houghtoni;
 Epigomphus maya ;
 Epigomphus paulsoni ;
 Epigomphus subsimilis ;
 Epigomphus sulcatistyla ;
 Epigomphus verticicornis;
 Epigomphus westfalli ;
 Epinephelus akaara ;
 Epinephelus drummondhayi ;
 Epinephelus itajara;
 Epinephelus marginatus ;
 Epinephelus nigritus ;
 Epinephelus striatus ;
 Epioblasma brevidens ;
 Epioblasma capsaeformis ;
 Epioblasma metastriata ;
 Epioblasma othcaloogensis ;
 Epioblasma penita ;
 Epipedobates ingeri ;
 Epipedobates planipaleae ;
 Epipedobates tricolor;
 Eptesicus guadeloupensis ;
 Equus africanus;
 Equus grevyi ;
 Equus zebra;
 Erebonectes nesioticus ;
 Eremomela turneri ;
 Erepta odontina ;
 Erepta stylodon ;
 Eretmochelys imbricata ;
 Ericabatrachus baleensis ;
 Eriocnemis godini ;
 Eriocnemis mirabilis ;
 Eriocnemis nigrivestis ;
 Eropeplus canus ;
 Erymnochelys madagascariensis ;
 Erythrura gouldiae;
 Etheostoma boschungi ;
 Etheostoma nuchale ;
 Etheostoma okaloosae ;
 Eua zebrina ;
 Euastacus bindal ;
 Euastacus crassus ;
 Euastacus diversus ;
 Euastacus jagara ;
 Euastacus maidae ;
 Euastacus monteithorum ;
 Euastacus robertsi ;
 Euastacus urospinosus ;
 Euastacus yigara ;
 Eubalaena glacialis ;
 Eubalaena japonica ;
 Euchondrus ramonensis ;
 Euchoreutes naso ;
 Eudontomyzon hellenicus ;
 Eudyptes sclateri ;
 Eulamprus leuraensis ;
 Eulidia yarrellii ;
 Eumeces longirostris ;
 Eumetopias jubatus ;
 Eunymphicus cornutus;
 Eunymphicus uvaeensis ;
 Euonyma curtissima ;
 Eupetaurus cinereus ;
 Eupherusa cyanophrys;
 Eupleres goudotii ;
 Euploea albicosta;
 Euploea caespes ;
 Euploea mitra ;
 Euploea tripunctata ;
 Euproctus platycephalus ;
 Euproserpinus wiesti ;
 Eupsophus contulmoensis ;
 Eupsophus insularis ;
 Eupsophus migueli ;
 Eupsophus nahuelbutensis ;
 Eurochelidon sirintarae ;
 Euroscaptor parvidens ;
 Eurycea naufragia ;
 Eurycea tonkawae ;
 Eurynorhynchus pygmeus ;
 Eutrichomyias rowleyi ;
 Eutriorchis astur ;
 Exerodonta catracha ;
 Exerodonta chimalapa ;
 Exerodonta perkinsi;

F.
Falco cherrug ;
Falkneri camerani ;
Fallicambarus harpi ;
Fallicambarus hortoni ;
Fallicambarus petilicarpus ;
Fejervarya greenii ;
Fejervarya murthii ;
Fejervarya nilagirica ;
Fenouilia kreitneri ;
Ferminia cerverai ;
Feroculus feroculus ;
Ficedula bonthaina ;
Flectonotus fitzgeraldi;
Fonscochlea billakalina ;
Formicivora erythronotos ;
Formicivora littoralis ;
Foudia rubra ;
Francolinus camerunensis ;
Francolinus nahani;
Francolinus ochropectus ;
Fregata andrewsi ;
Fusconaia cor ;
Fusconaia cuneolus;
Fusconaia escambia ;
Fusconaia masoni ;

G.
Galago rondoensis ;
Galaxias fontanus ;
Galaxias fuscus ;
Galaxias johnstoni ;
Galaxias pedderensis ;
Galidictis grandidieri;
Gallicolumba crinigera ;
Gallicolumba erythroptera ;
Gallicolumba hoedtii ;
Gallicolumba keayi ;
Gallicolumba menagei ;
Gallicolumba platenae ;
Gallicolumba rubescens ;
Gallicolumba sanctaecrucis ;
Gallinula pacifica ;
Gallinula silvestris ;
Gallirallus lafresnayanus ;
Gallirallus okinawae ;
Gallirallus sylvestris ;
Gallotia bravoana ;
Gallotia intermedia;
Gallotia simonyi ;
Gambelia sila ;
Gambusia eurystoma ;
Gammarus acherondytes ;
Gammarus desperatus ;
Garra ghorensis ;
Garrulax cachinnans;
Garrulax yersini ;
Gastrotheca bufona ;
Gastrotheca christiani ;
Gastrotheca espeletia ;
Gastrotheca lauzuricae ;
Gastrotheca litonedis ;
Gastrotheca orophylax ;
Gastrotheca ovifera;
Gastrotheca pseustes ;
Gastrotheca psychrophila ;
Gastrotheca riobambae;
Gastrotheca ruizi ;
Gastrotheca splendens ;
Gastrotheca stictopleura ;
Gastrotheca trachyceps ;
Gastrotheca zeugocystis ;
Gavialis gangeticus ;
Gazella cuvieri ;
Gazella dama ;
Gazella leptoceros ;
Genetta cristata;
Geobatrachus walkeri ;
Geochelone platynota ;
Geochelone yniphora ;
Geocrinia alba ;
Geoemyda japonica ;
Geoemyda silvatica ;
Geoemyda spengleri ;
Geomitra coronata ;
Geomitra delphinuloides ;
Geomitra moniziana ;
Geomitra tiarella ;
Geothlypis beldingi ;
Geothlypis speciosa ;
Geotrygon carrikeri ;
Geronticus eremita ;
Gerygone hypoxantha ;
Gila elegans ;
Gila modesta ;
Gila nigrescens;
Girardinichthys viviparus ;
Glaucis dohrnii ;
Glirulus japonicus ;
Glischropus javanus ;
Globonautes macropus ;
Glossolepis wanamensis ;
Glyphis gangeticus ;
Glyphis glyphis ;
Glyphis sp. nov. A ;
Glyphis sp. nov. C;
Glyptophysa petiti ;
Glyptorhagada silveri ;
Gobio benacensis ;
Gomphidia pearsoni ;
Gomphus lynnae ;
Gomphus sandrius ;
Gonepteryx maderensis ;
Gonospira deshayesi ;
Gonospira duponti ;
Gonospira uvula ;
Gonyostomus gonyostomus ;
Gorilla beringei;
Gorilla gorilla ;
Gorsachius goisagi;
Gorsachius magnificus ;
Gracilinanus aceramarcae ;
Grallaria chthonia ;
Grallaria milleri ;
Grallaria ridgelyi ;
Grallaricula ochraceifrons;
Grammomys gigas ;
Grandisonia brevis ;
Graphium levassori ;
Graphium sandawanum ;
Graptemys flavimaculata ;
Graptemys oculifera ;
Graptodytes delectus ;
Graziana klazenfurtensis ;
Grus americana ;
Grus japonensis ;
Grus leucogeranus ;
Guaruba guarouba ;
Gubernatrix cristata ;
Gulella antelmeana ;
Gulella aprosdoketa ;
Gulella claustralis ;
Gulella puzeyi ;
Gulella salpinx ;
Gulella taitensis ;
Gulella thomasseti ;
Gulickia alexandri ;
Gymnobelideus leadbeateri ;
Gymnocharacinus bergii ;
Gymnocrex talaudensis ;
Gymnogyps californianus ;
Gymnomyza aubryana ;
Gymnomyza samoensis;
Gyps bengalensis ;
Gyps indicus ;
Gyps tenuirostris ;
Gyraulus cockburni ;
Gyrinophilus gulolineatus ;
Gyrinophilus subterraneus ;

H.
Habia atrimaxillaris ;
Habromys simulatus ;
Hacrochlamys lineolatus ;
Haematopinus oliveri ;
Haematopus chathamensis ;
Haliaeetus vociferoides ;
Haliotis cracherodii ;
Haliotis kamtschatkana ;
Hampala lopezi ;
Hapalemur aureus ;
Hapalemur simus ;
Hapalopsittaca fuertesi ;
Haplochromis annectidens;
Haplochromis argenteus;
Haplochromis barbarae;
Haplochromis bayoni;
Haplochromis brownae;
Haplochromis cavifrons;
Haplochromis chromogynos;
Haplochromis cryptodon;
Haplochromis cyaneus;
Haplochromis desfontainii;
Haplochromis erythromaculatus;
Haplochromis flaviijosephi;
Haplochromis flavus;
Haplochromis guiarti ;
Haplochromis heusinkveldi ;
Haplochromis howesi ;
Haplochromis latifasciata ;
Haplochromis maculipinna ;
Haplochromis megalops ;
Haplochromis melanopterus ;
Haplochromis mento ;
Haplochromis microdon ;
Haplochromis phytophagus ;
Haplochromis piceatus ;
Haplochromis plagiodon ;
Haplochromis plagiostoma ;
Haplochromis simpsoni ;
Haplochromis sp. nov. 'Amboseli' ;
Haplochromis sp. nov. 'ruby' ;
Haplochromis spekii ;
Haplochromis venator ;
Haplochromis victorianus ;
Haplochromis worthingtoni ;
Harmogenanina implicata ;
Harpyhaliaetus coronatus ;
Hauffenia kerschneri ;
Hauffenia wienerwaldensis ;
Heleophryne hewitti ;
Heleophryne rosei ;
Heliangelus regalis ;
Helicina rostrata ;
Heliconius nattereri ;
Helicostyla smargadina ;
Heliogomphus ceylonicus ;
Heliogomphus lyratus ;
Heliogomphus nietneri ;
Helix ceratina ;
Helix texta ;
Helminthoglypta callistoderma ;
Helminthoglypta walkeriana ;
Hemicordulia ogasawarensis ;
Hemicycla saulcyi ;
Hemignathus lucidus ;
Hemignathus munroi ;
Hemigrammocapoeta kemali ;
Hemiphractus johnsoni ;
Hemisaga elongata ;
Hemistena lata ;
Hemistoma beaumonti ;
Hemistoma pusillior ;
Hemistoma whiteleggei ;
Hemitragus hylocrius ;
Hemitragus jayakari ;
Hemitriakis leucoperiptera ;
Hemitriccus kaempferi ;
Heosemys depressa ;
Heosemys leytensis ;
Heosemys spinosa ;
Herpestes palustris ;
Herpsilochmus parkeri ;
Hesperoptenus doriae ;
Heterocyclus perroquini ;
Heterocyclus petiti ;
Heteroglaux blewitti ;
Heteromirafra archeri ;
Heteromys nelsoni ;
Hexaprotodon liberiensis;
Hieremys annandalii ;
Hierophis cypriensis ;
Himantopus novaezelandiae ;
Himantura fluviatilis ;
Himantura oxyrhyncha ;
Himantura signifer ;
Hippocamelus bisulcus ;
Hippocampus capensis ;
Hippoglossus hippoglossus ;
Hipposideros durgadasi ;
Hipposideros hypophyllus;
Hipposideros lamottei ;
Hipposideros marisae ;
Hipposideros nequam ;
Hipposideros turpis ;
Hirasea acutissima;
Hirasea chichijimana;
Hirasea diplomphalus;
Hirasea insignis;
Hirasea operculina;
Hirinaba curytibana;
Hirthia littorina;
Holoaden bradei ;
Hoplophryne rogersi;
Houbaropsis bengalensis ;
Hubbsina turneri ;
Hucho hucho ;
Hucho perryi;
Humblotia flavirostris ;
Huso dauricus ;
Huso huso ;
Hyalinobatrachium cardiacalyptum;
Hyalinobatrachium crybetes;
Hyalinobatrachium esmeralda;
Hyalinobatrachium guairarepanensis;
Hyalinobatrachium pallidum;
Hyalinobatrachium pellucidum;
Hybognathus amarus;
Hybomys basilii ;
Hybomys eisentrauti ;
Hydrotarsus compunctus ;
Hydrotarsus pilosus ;
Hyetornis rufigularis ;
Hyla bocourti ;
Hyla chlorostea ;
Hylaeothemis fruhstorferi ;
Hyliota usambara ;
Hylobates moloch ;
Hylomantis lemur ;
Hylomys hainanensis ;
Hylomys parvus ;
Hylomyscus baeri ;
Hylomyscus grandis ;
Hylopetes alboniger ;
Hylopetes sipora ;
Hylopetes winstoni ;
Hyloscirtus charazani ;
Hyloscirtus colymba ;
Hyloscirtus denticulentus ;
Hyloscirtus lynchi ;
Hyloscirtus pantostictus ;
Hyloscirtus piceigularis ;
Hyloscirtus psarolaimus ;
Hyloscirtus ptychodactylus ;
Hyloscirtus simmonsi ;
Hyloscirtus staufferorum ;
Hymenolaimus malacorhynchos ;
Hynobius abei ;
Hynobius amjiensis ;
Hynobius chinensis ;
Hynobius dunni ;
Hynobius formosanus ;
Hynobius hidamontanus ;
Hynobius okiensis ;
Hynobius sonani ;
Hynobius takedai ;
Hynobius yunanicus ;
Hyperolius bobirensis ;
Hyperolius dintelmanni ;
Hyperolius kihangensis ;
Hyperolius leleupi ;
Hyperolius leucotaenius ;
Hyperolius nienokouensis ;
Hyperolius nimbae ;
Hyperolius pickersgilli ;
Hyperolius rubrovermiculatus ;
Hyperolius tannerorum ;
Hyperolius thomensis ;
Hyperolius torrentis ;
Hypogeomys antimena ;
Hypolestes clara;
Hypomesus transpacificus ;
Hypopyrrhus pyrohypogaster;
Hypsiboas cymbalum ;
Hypsugo anthonyi ;
Hypsugo joffrei ;

I.
Iberolacerta aranica ;
Iberolacerta aurelioi ;
Iberolacerta cyreni;
Iberolacerta martinezricai;
Icterus oberi ;
Ideopsis hewitsonii ;
Idiostatus middlekaufi ;
Idunella sketi;
Iglica kleinzellensis;
Ilyodon whitei;
Indirana brachytarsus;
Indirana diplosticta;
Indirana gundia;
Indirana leptodactyla;
Indirana phrynoderma;
Indolestes boninensis;
Indotestudo elongata ;
Indotestudo forstenii ;
Indri indri ;
Inflectarius magazinensis ;
Ingolfiella longipes;
Insuetophrynus acarpicus;
Insulivitrina reticulata;
Io fluvialis;
Ischnura gemina ;
Isogomphodon oxyrhynchus ;
Isolobodon portoricensis ;
Isthmohyla angustilineata;
Isthmohyla calypsa;
Isthmohyla debilis;
Isthmohyla graceae;
Isthmohyla insolita;
Isthmohyla picadoi;
Isthmohyla rivularis;
Isthmohyla tica;
Ixalodectes flectocercus;
Ixalotriton niger ;
Ixalotriton parva;
Ixos siquijorensis ;

 J .
 Janetaescincus braueri ;
 Janetaescincus veseyfitzgeraldi ;
 Jardinella acuminata ;
 Jardinella colmani ;
 Jardinella jesswiseae ;
 Jardinella pallida ;
 Joiceya praeclarus ;
 Junco insularis ;

 K .
 Kachuga dhongoka ;
 Kachuga kachuga ;
 Kachuga sylhetensis ;
 Kachuga trivittata ;
 Kalocora aurea ;
 Kalophrynus palmatissimus ;
 Kapcypriodopsis barnardi ;
 Kawanphila pachomai ;
 Kerivoula africana ;
 Ketupa blakistoni ;
 Kimboraga exanimus ;
 Kiunga ballochi;
 Knipowitschia ephesi ;
 Knipowitschia mermere ;
 Knipowitschia milleri ;
 Knipowitschia thessala ;
 Kondoconcha othnius ;
 Konia dikume;
 Konia eisentrauti ;
 Kupeornis gilberti ;
 Kupero Zenguana;
 Kyle Mura;

 L .
Labeo fisheri ;
Labeo lankae;
Labeo mesops ;
Labeo seeberi ;
Labidura herculeana ;
Lacerta clarkorum;
Lacerta fraasii ;
Lacerta kulzeri;
Laevicaulis haroldi ;
Laminella sanguinea;
Lamottemys okuensis ;
Lampedusa melitensis;
Lamprocystis hahajimana;
Lamprologus kungweensis;
Lamprophis geometricus ;
Lampsilis abrupta ;
Lampsilis altilis ;
Lampsilis cariosa ;
Lampsilis higginsii ;
Lampsilis powellii ;
Lampsilis rafinesqueana ;
Lampsilis streckeri ;
Lampsilis virescens ;
Laniarius amboimensis ;
Laniarius brauni;
Laniarius liberatus ;
Lanistes alexandri;
Lanistes farleri;
Lanistes nasutus;
Lanistes neritoides;
Lanistes nyssanus;
Lanistes solidus;
Lanistes stuhlmanni;
Lanius newtoni ;
Lantzia carinata;
Larus bulleri ;
Lasiorhinus krefftii ;
Lasmigona decorata ;
Laterallus levraudi ;
Laterallus tuerosi ;
Lates angustifrons ;
Lates macrophthalmus ;
Lates microlepis ;
Lathamus discolor ;
Latidens salimalii ;
Latimeria chalumnae ;
Leiopelma archeyi ;
Leiopelma hamiltoni ;
Leiostyla abbreviata ;
Leiostyla cassida ;
Leiostyla gibba ;
Leiostyla heterodon ;
Leiostyla simulator ;
Lemiox rimosus ;
Leontopithecus caissara ;
Leontopithecus chrysomelas ;
Leontopithecus chrysopygus ;
Leontopithecus rosalia;
Leopoldamys neilli ;
Lepidoblepharis montecanoensis ;
Lepidocephalichthys jonklaasi;
Lepidochelys kempii ;
Lepidochelys olivacea ;
Lepidochrysops lotana ;
Lepidomeda albivallis ;
Lepidopyga lilliae ;
Lepidurus packardi ;
Leporillus conditor ;
Leptachatina lepida ;
Leptasthenura xenothorax ;
Leptaxis caldeirarum ;
Leptaxis vetusa ;
Leptaxis wollastoni ;
Leptobrachella palmata ;
Leptodactylodon axillaris ;
Leptodactylodon erythrogaster ;
Leptodactylodon mertensi ;
Leptodactylodon ornatus ;
Leptodactylodon perreti ;
Leptodactylodon stevarti ;
Leptodactylodon wildi ;
Leptodactylus dominicensis ;
Leptodactylus fallax ;
Leptodactylus magistris ;
Leptodactylus silvanimbus ;
Leptodon forbesi ;
Leptogomphus yayeyamensis ;
Leptolalax alpinus ;
Leptomys elegans ;
Leptomys signatus ;
Leptonycteris nivalis ;
Leptopelis karissimbensis ;
Leptopelis susanae ;
Leptopelis xenodactylus ;
Leptophryne cruentata ;
Leptoptilos dubius ;
Leptotila conoveri;
Leptotila wellsi;
Leptoxis melanoidus ;
Lepus flavigularis ;
Lerista allanae ;
Lerista vittata ;
Lethenteron zanandreai ;
Lethrinops macracanthus ;
Lethrinops micrentodon ;
Lethrinops microdon ;
Lethrinops stridae ;
Leuchocharis pancheri ;
Leucocephalon yuwonoi ;
Leucopeza semperi ;
Leucopsar rothschildi ;
Leucopternis occidentalis;
Leucoraja melitensis ;
Lexingtonia subplana ;
Libellula angelina ;
Liberiictis kuhni ;
Limnonectes arathooni ;
Limnonectes microtympanum ;
Limnonectes namiyei ;
Limnonectes nitidus ;
Lineatriton lineolus ;
Lineatriton orchileucos ;
Lineatriton orchimelas ;
Liobagrus nigricauda ;
Liophis cursor ;
Liophis ornatus ;
Liophis perfuscus ;
Lipaugus weberi ;
Lipochromis maxillaris ;
Lipochromis sp. nov.  'backflash cryptodon' ;
Lipochromis sp. nov.  'small obesoid' ;
Lipochromis sp. nov. 'black cryptodon' ;
Lipochromis sp. nov. 'parvidens-like' ;
Lipotes vexillifer ;
Lirceus usdagalun ;
Lithochromis rubripinnis ;
Lithochromis rufus ;
Lithochromis xanthopteryx ;
Litoria booroolongensis ;
Litoria brevipalmata ;
Litoria castanea ;
Litoria cooloolensis;
Litoria lorica ;
Litoria nannotis ;
Litoria nyakalensis ;
Litoria piperata ;
Litoria raniformis;
Litoria rheocola ;
Litoria spenceri ;
Liza luciae ;
Lobaunia danubialis;
Loddigesia mirabilis ;
Lokia coryndoni;
Lontra felina ;
Lontra provocax ;
Lophornis brachylophus ;
Lophura edwardsi ;
Lophura hatinhensis ;
Loriculus catamene;
Loriculus flosculus ;
Loris tardigradus ;
Lorius garrulus ;
Louisea edeaensis;
Loxia megaplaga ;
Loxioides bailleui;
Loxops caeruleirostris ;
Loxops coccineus ;
Lucania interioris;
Lutilodix imitratrix;
Lycaon pictus;
Lyciasalamandra antalyana;
Lyciasalamandra atifi;
Lyciasalamandra billae;
Lyciasalamandra fazilae;
Lyciasalamandra flavimembris;
Lyciasalamandra luschani ;
Lycognathophis seychellensis ;
Lynx pardinus ;

M.
Macaca maurus ;
Macaca nigra ;
Macaca pagensis ;
Macaca silenus ;
Maccullochella ikei ;
Maccullochella macquariensis ;
Maccullochella peelii ;
Macroagelaius subalaris ;
Macrocephalon maleo;
Macromia flinti;
Macromia kubokaiya;
Macromidia ishidai;
Macronyx sharpei ;
Macroperipatus insularis;
Macropleurodus bicolor;
Macrosphenus pulitzeri ;
Macrotarsomys ingens ;
Macrovipera schweizeri;
Macruromys elegans ;
Macruromys major;
Madanga ruficollis ;
Madecassophryne truebae;
Mahatha helaya;
Mahatha iora;
Mahatha lacuna;
Mahatha regina;
Makalata occasius;
Malaconotus alius ;
Malaconotus kupeensis ;
Malimbus ballmanni ;
Malimbus ibadanensis ;
Mallomys gunung ;
Mandibularca resinus ;
Mandrillus leucophaeus ;
Mannophryne caquetio;
Mannophryne collaris;
Mannophryne lamarcai;
Mannophryne neblina;
Mannophryne olmonae ;
Mannophryne riveroi;
Mannophryne yustizi;
Manorina melanotis ;
Manouria emys ;
Mantella aurantiaca ;
Mantella bernhardi ;
Mantella cowanii ;
Mantella crocea ;
Mantella expectata ;
Mantella milotympanum ;
Mantella viridis ;
Mantidactylus brunae;
Mantidactylus corvus;
Mantidactylus guibei;
Mantidactylus horridus;
Mantidactylus madecassus;
Mantidactylus microtis;
Mantidactylus microtympanum;
Mantidactylus pauliani;
Mantidactylus silvanus;
Mantidactylus webbi;
Marcusenius victoriae ;
Margaritifera auricularia ;
Margaritifera hembeli ;
Margaritifera margaritifera ;
Margaritifera marrianae ;
Marmosa andersoni ;
Marmosa xerophila ;
Marmosops cracens ;
Marmosops handleyi;
Marmota vancouverensis ;
Martelia tanganyicensis;
Mathewsoconcha belli;
Mauremys annamensis ;
Mauremys mutica;
Mautodontha boraborensis;
Mautodontha ceuthma;
Maxomys alticola ;
Maxomys baeodon ;
Maxomys wattsi ;
Mbipia lutea;
Mecistogaster pronoti ;
Medionidus acutissimus;
Medionidus parvulus ;
Medionidus penicillatus ;
Medionidus simpsonianus ;
Medionidus walkeri;
Megadyptes antipodes ;
Megalagrion leptodemas ;
Megalagrion molokaiense ;
Megalagrion nesiotes ;
Megalobulimus fragilion;
Megalobulimus grandis;
Megalobulimus lopesi;
Megalobulimus parafragilior;
Megalobulimus proclivis;
Megapodius laperouse ;
Megapodius pritchardii;
Megastomatohyla mixe;
Megastomatohyla mixomaculata;
Megastomatohyla nubicola;
Megastomatohyla pellita;
Megophrys ligayae;
Meladema imbricata;
Melamprosops phaeosoma ;
Melanobatrachus indicus ;
Melanophryniscus devincenzii;
Melanospiza richardsoni ;
Melanotaenia boesemani ;
Melasmothrix naso;
Melomys rubicola ;
Mergus octosetaceus ;
Mergus squamatus ;
Meridolum corneovirens;
Meriones arimalius ;
Meriones chengi ;
Meriones dahli ;
Meriones sacramenti ;
Meriones zarudnyi ;
Merulaxis stresemanni ;
Mesocapromys angelcabrerai ;
Mesocapromys auritus ;
Mesocapromys nanus;
Mesocapromys sanfelipensis ;
Mesocricetus auratus ;
Mesodon clenchi ;
Mesonerilla prospera;
Metabolus rugensis;
Metacnemis valida ;
Metallura baroni ;
Metallura iracunda;
Mexistenasellus coahuila;
Micrarionta feralis;
Micrixalus gadgili;
Micrixalus kottigeharensis;
Microbatrachella capensis ;
Microcebus myoxinus;
Microcebus ravelobensis ;
Microgale jenkinsae;
Microgale nasoloi ;
Microgomphus wijaya;
Microhyla karunaratnei;
Microhyla sholigari;
Microhyla zeylanica;
Micromacromia miraculosa;
Microneura caligata ;
Micropotamogale lamottei ;
Microstrophia modesta;
Microtus evoronensis ;
Microtus kermanensis ;
Microtus mujanensis ;
Micryletta steinegeri;
Mictocaris halope;
Millardia kondana ;
Mimus graysoni ;
Minervarya sahyadris;
Miniopterus robustior;
Mirafra ashi ;
Mixophyes fleayi;
Mixophyes iteratus ;
Moapa coriacea ;
Mobula mobular ;
Mogera etigo ;
Mogera tokudae ;
Mohoua ochrocephala;
Monachus monachus ;
Monachus schauinslandi ;
Monarcha boanensis ;
Monarcha brehmii ;
Monarcha everetti ;
Monarcha sacerdotum ;
Monodelphis kunsi ;
Monolistra bolei;
Monolistra spinosissima;
Monticola erythronotus ;
Montivipera bornmuelleri ;
Mormopterus phrudus ;
Mouldingia orientalis;
Mungotictis decemlineata;
Muriculus imberbis ;
Murina grisea ;
Murina tenebrosa ;
Murina ussuriensis ;
Mus famulus ;
Mustela felipei ;
Mustela lutreola;
Mustela lutreolina ;
Mustelus fasciatus ;
Mustelus schmitti ;
Myadestes lanaiensis;
Myadestes palmeri;
Myaka myaka;
Myioborus pariae ;
Myiotheretes pernix ;
Myliobatis hamlyni ;
Myomimus setzeri ;
Myonycteris brachycephala ;
Myophonus blighi ;
Myosorex eisentrauti ;
Myosorex kihaulei;
Myosorex okuensis ;
Myosorex rumpii ;
Myotis cobanensis ;
Myotis findleyi ;
Myotis grisescens;
Myotis milleri;
Myotis ozensis ;
Myotis planiceps ;
Myotis pruinosus ;
Myotis schaubi ;
Myotis sodalis ;
Myotis stalkeri ;
Myrmeciza ruficauda;
Myrmotherula fluminensis ;
Myrmotherula snowi ;
Mysateles garridoi ;
Mystromys albicaudatus ;

 N .
Nannoperca oxleyana ;
Nannophrys marmorata;
Nanocopia minuta;
Nanodectes bulbicercus;
Napaeus isletae;
Nasalis larvatus;
Nasikabatrachus sahyadrensis;
Nasua nelsoni ;
Natalina beyrichi ;
Natalobatrachus bonebergi;
Neamblysomus gunningi ;
Neamblysomus julianae ;
Nectarinia loveridgei ;
Nectomys parvipes ;
Nectophrynoides asperginis ;
Nectophrynoides cryptus;
Nectophrynoides minutus;
Nectophrynoides poyntoni;
Nectophrynoides pseudotornieri;
Nectophrynoides vestergaardi;
Nectophrynoides wendyae;
Necturus alabamensis ;
Nemacheilus dori;
Nemacheilus jordanicus;
Nemacheilus pantheroides;
Nemacheilus sp. nov.;
Nemapalpus nearcticus ;
Nemosia rourei ;
Neochromis simotes;
Neophema chrysogaster;
Neoplanorbis tantillus;
Neospiza concolor ;
Neotoma anthonyi ;
Neotoma bryanti ;
Neotoma bunkeri ;
Neotoma martinensis ;
Neotoma nelsoni;
Neotoma varia ;
Nephelobates alboguttatus;
Nephelobates duranti;
Nephelobates haydeeae;
Nephelobates mayorgai;
Nephelobates meridensis;
Nephelobates molinarii;
Nephelobates orostoma;
Nephelobates serranus;
Nephrurus deleani;
Neritina tiassalensis;
Nesoenas mayeri ;
Nesolagus netscheri ;
Nesomimus melanotis ;
Nesomimus trifasciatus ;
Nesopsar nigerrimus ;
Nesoscaptor uchidai ;
Nestor meridionalis ;
Neurergus kaiseri;
Neurergus microspilotus;
Neusticomys mussoi ;
Neusticomys oyapocki ;
Neusticomys peruviensis ;
Neusticomys venezuelae;
Newcombia canaliculata;
Newcombia cumingi;
Newcombia lirata;
Newcombia perkinsi;
Newcombia pfeifferi;
Newcombia sulcata;
Nicrophorus americanus ;
Nilopegamys plumbeus ;
Nilssonia formosa ;
Nimbaphrynoides liberiensis;
Nimbaphrynoides occidentalis;
Nipponia nippon ;
Nirodia belphegor;
Nomascus concolor ;
Nomascus nasutus ;
Nothobranchius sp. nov. ;
Nothomyrmecia macrops ;
Nothophryne broadleyi;
Notogomphus cottarellii;
Notogomphus maathaiae;
Notogomphus ruppeli;
Notopala sublineata;
Notophthalmus meridionalis;
Notoryctes caurinus ;
Notoryctes typhlops ;
Nototriton barbouri;
Nototriton lignicola;
Nototriton limnospectator;
Notropis cahabae ;
Notropis mekistocholas ;
Notropis moralesi;
Notropis simus ;
Noturus baileyi ;
Noturus trautmani ;
Numenius borealis ;
Numenius tenuirostris ;
Nyctanolis pernix;
Nyctibatrachus aliciae;
Nyctibatrachus beddomii;
Nyctibatrachus hussaini;
Nyctibatrachus minor;
Nyctibatrachus sanctipalustris;
Nyctibatrachus vasanthi;
Nyctimene rabori;
Nyctimystes dayi ;
Nyctophilus heran;

 O .
Obovaria retusa;
Obovaria rotulata ;
Ocadia sinensis ;
Occirhenea georgiana;
Oceanites maorianus ;
Oceanodroma homochroa;
Oceanodroma macrodactyla ;
Ochotona argentata;
Ochotona koslowi ;
Odontophorus strophium;
Odontophrynus moratoi;
Oecanthus laricis ;
Oecomys cleberi ;
Oedipina altura;
Oedipina gephyra;
Oedipina gracilis;
Oedipina grandis;
Oedipina maritima;
Oedipina paucidentata;
Oedipina poelzi;
Oedipina pseudouniformis;
Oedipina stenopodia;
Ogasawarana chichijimana;
Ogasawarana habei;
Ogasawarana metamorpha;
Ogasawarana rex;
Ogasawarana yoshiwarana;
Ognorhynchus icterotis;
Oligoaeschna kunigamiensis;
Oligoryzomys victus ;
Omphalotropis hieroglyphica;
Oncorhynchus apache ;
Oncorhynchus formosanus;
Oncorhynchus gilae ;
Oncorhynchus ishikawai ;
Onychogalea fraenata ;
Onychostoma alticorpus;
Opanara altiapica;
Opanara areaensis;
Opanara bitridentata;
Opanara caliculata;
Opanara depasoapicata;
Opanara duplicidentata;
Opanara fosbergi;
Opanara megomphala;
Opanara perahuensis;
Ophiogomphus edmundo ;
Ophisternon infernale ;
Ophrysia superciliosa ;
Opisthopatus roseus ;
Opisthostoma decrespignyi;
Opisthostoma dormani;
Opisthostoma fraternum;
Opisthostoma inornatum;
Opisthostoma jucundum;
Opisthostoma mirabile;
Opisthostoma otostoma;
Opisthostoma perspectivum;
Opisthostoma simplex;
Opisthotropis kikuzatoi ;
Opsaridium microlepis ;
Orachrysops niobe;
Orangia cookei;
Orangia maituatensis;
Orangia sporadica;
Orconectes saxatilis ;
Orconectes shoupi ;
Oreailurus jacobita ;
Oreochromis alcalicus;
Oreochromis amphimelas;
Oreochromis chungruruensis;
Oreochromis esculentus ;
Oreochromis hunteri ;
Oreochromis jipe ;
Oreochromis karomo ;
Oreochromis karongae;
Oreochromis lidole;
Oreochromis pangani;
Oreochromis squamipinnis;
Oreochromis variabilis;
Oreocnemis phoenix;
Oreolalax chuanbeiensis;
Oreolalax liangbeiensis;
Oreolalax omeimontis;
Oreolalax pingii;
Oreolalax puxiongensis;
Oreomystis bairdi ;
Oreomystis mana ;
Oreonax flavicauda ;
Oreophasis derbianus ;
Oreophryne monticola;
Oriolus isabellae ;
Orlitia borneensis ;
Ornithoptera alexandrae ;
Ornithoptera croesus;
Ornithoptera meridionalis;
Orthochromis kasuluensis;
Orthochromis mazimeroensis;
Orthochromis mosoensis;
Orthochromis rubrolabialis;
Orthochromis uvinzae;
Orthogeomys cuniculus ;
Oryx leucoryx ;
Oryzias orthognathus ;
Oryzomys gorgasi;
Osornophryne antisana;
Osornophryne guacamayo ;
Osornophryne percrassa;
Osornophryne talipes;
Ospatulus palaemophagus;
Ospatulus truncatus ;
Osteopilus crucialis ;
Osteopilus marianae;
Osteopilus pulchrilineatus ;
Osteopilus vastus ;
Osteopilus wilderi ;
Otomops wroughtoni ;
Otomys barbouri ;
Otomys jacksoni ;
Otomys uzungwensis;
Otus alfredi;
Otus beccarii ;
Otus capnodes;
Otus insularis ;
Otus ireneae;
Otus moheliensis ;
Otus pauliani ;
Otus siaoensis;
Otus thilohoffmanni ;
Ovis canadensis sierrae ;
Oxychaeta dicksoni ;
Oxylapia polli;
Oxyloma kanabense;
Oxyura leucocephala;
Oziothelphusa dakuna;
Oziothelphusa gallicola;
Oziothelphusa intuta;
Oziothelphusa kodagoda;
Oziothelphusa populosa;

 P .
Paa boulengeri;
Paa maculosa;
Paa robertingeri;
Paa yunnanensis;
Pachypanchax sakaramyi;
Pachypanchax sp. nov. 'Anjingo';
Pachypanchax sp. nov. 'Varatraza';
Pachyramphus spodiurus ;
Pachysaga strobila;
Pacifastacus fortis ;
Pacifastacus nigrescens;
Pagrus pagrus   Red porgy;
Palaemnema baltodanoi ;
Palaemnema chiriquita;
Palaemnema gigantula ;
Palaemnema melanota ;
Palaemnema reventazoni ;
Palaemonetes antrorum ;
Palaemonias alabamae ;
Palaemonias ganteri ;
Palawanomys furvus ;
Palea steindachneri ;
Palmeria dolei ;
Paludomus ajanensis;
Pan paniscus;
Pan troglodytes ;
Pandaka pygmaea ;
Pangasianodon gigas;
Pantanodon sp. nov. 'Manombo' ;
Panthera tigris ;
Panthera onca;
Pantholops hodgsonii ;
Papasula abbotti ;
Papilio aristophontes;
Papilio chikae ;
Papilio homerus ;
Papilio hospiton ;
Papilio moerneri;
Pappogeomys neglectus ;
Paracoelops megalotis;
Paracyclopia naessi;
Paralabidochromis beadlei;
Paralabidochromis victoriae;
Paralucia spinifera ;
Paramelita barnardi;
Paramesotriton guanxiensis ;
Parantechinus apicalis;
Parantica davidi ;
Parantica kuekenthali ;
Parantica marcia ;
Parantica milagros ;
Parantica schoenigi ;
Parantica sulewattan ;
Parantica timorica;
Parapinnixa affinis ;
Paratilapia sp. nov. 'Vevembe';
Paraxerus vincenti ;
Pardalotus quadragintus ;
Paretroplus dambabe;
Paretroplus maculatus ;
Paretroplus maromandia;
Paretroplus sp. nov. 'Sofia';
Parhoplophryne usambarica;
Parmacella tenerifensis;
Paroreomyza maculata ;
Paroreomyza montana;
Parosphromenus harveyi;
Partula calypso;
Partula clara;
Partula emersoni;
Partula filosa;
Partula gibba;
Partula guamensis;
Partula hyalina;
Partula langfordi;
Partula leucothoe;
Partula martensiana;
Partula otaheitana;
Partula radiolata ;
Partula rosea;
Partula thetis;
Partula varia;
Partulina confusa;
Partulina dubia;
Partulina mighelsiana;
Partulina perdix;
Partulina physa;
Partulina proxima;
Partulina redfieldi;
Partulina semicarinata;
Partulina splendida ;
Partulina tappaniana;
Partulina tessellata;
Partulina variabilis;
Paruromys ursinus ;
Parvimolge townsendi;
Pastilla ruhuna;
Pauxi unicornis ;
Pedionomus torquatus ;
Pedostibes tuberculosus;
Pegias fabula;
Pelecanoides garnotii ;
Pelobates varaldii ;
Pelochelys cantorii ;
Pelomys isseli ;
Pelophryne albotaeniata ;
Pelophryne api;
Pelophryne scalptus;
Pene galilaea;
Penelope albipennis ;
Penelope ortoni ;
Penelope perspicax ;
Penelopides mindorensis ;
Penelopides panini ;
Pentalagus furnessi ;
Perameles bougainville ;
Perbrinckia cracens;
Perbrinckia enodis;
Perbrinckia fido;
Perbrinckia morayensis;
Perbrinckia punctata;
Perbrinckia quadratus;
Perbrinckia rosae;
Percina cymatotaenia ;
Perdicella helena;
Peripatopsis leonina;
Peromyscus bullatus ;
Peromyscus dickeyi ;
Peromyscus interparietalis ;
Peromyscus mayensis;
Peromyscus polionotus phasma ;
Peromyscus pseudocrinitus ;
Peromyscus slevini ;
Peromyscus stephani ;
Petalura pulcherrima ;
Petaurus gracilis ;
Petrogale persephone ;
Petroica traversi ;
Petropedetes palmipes;
Petropedetes perreti;
Pezoporus occidentalis ;
Phaenomys ferrugineus ;
Phaeognathus hubrichti ;
Phalacrocorax featherstoni ;
Phalacrocorax harrisi ;
Phalacrocorax neglectus;
Phalacrocorax onslowi ;
Phalanger matanim ;
Phallodrilus macmasterae;
Phapitreron cinereiceps ;
Pharotis imogene ;
Phascogale calura ;
Phelsuma guentheri ;
Philautus alto;
Philautus asankai;
Philautus aurantium;
Philautus auratus;
Philautus caeruleus;
Philautus cavirostris;
Philautus chalazodes;
Philautus charius;
Philautus cuspis;
Philautus decoris;
Philautus disgregus;
Philautus femoralis;
Philautus folicola;
Philautus frankenbergi;
Philautus fulvus;
Philautus griet;
Philautus hoffmanni;
Philautus jacobsoni;
Philautus kerangae;
Philautus limbus;
Philautus lunatus;
Philautus macropus;
Philautus microtympanum;
Philautus mittermeieri;
Philautus mooreorum;
Philautus nemus;
Philautus nerostagona;
Philautus ocellatus;
Philautus ocularis;
Philautus papillosus;
Philautus pleurotaenia;
Philautus ponmudi;
Philautus poppiae;
Philautus procax;
Philautus reticulatus;
Philautus sanctisilvaticus;
Philautus sarasinorum;
Philautus schmackeri;
Philautus schmarda;
Philautus shillongensis;
Philautus signatus;
Philautus silus;
Philautus silvaticus;
Philautus simba;
Philautus similis;
Philautus sp. nov. 'Amboli Forest';
Philautus sp. nov. 'Athirimala';
Philautus sp. nov. 'Munnar 2';
Philautus sp. nov. 'Munnar';
Philautus steineri;
Philautus stuarti;
Philautus surrufus;
Philautus tinniens;
Philautus viridis;
Philautus wynaadensis;
Philautus zorro;
Philochortus zolii;
Philoria frosti ;
Philoria kundagungan ;
Philoria loveridgei ;
Philoria pughi;
Philoria richmondensis ;
Philoria sphagnicolus ;
Philydor novaesi;
Phocoena sinus ;
Phodilus prigoginei ;
Phoebastria nigripes ;
Phoebetria fusca ;
Phoxinellus alepidotus;
Phoxinellus anatolicus ;
Phoxinellus croaticus;
Phoxinellus dalmaticus;
Phoxinellus fontinalis;
Phoxinellus jadovensis;
Phoxinellus krbavensis;
Phrynobatrachus annulatus;
Phrynobatrachus ghanensis;
Phrynobatrachus irangi;
Phrynobatrachus krefftii;
Phrynobatrachus pakenhami;
Phrynops dahli ;
Phrynops hogei ;
Phrynopus adenobrachius;
Phrynopus bracki;
Phrynopus brunneus;
Phrynopus carpish;
Phrynopus cophites;
Phrynopus dagmarae;
Phrynopus flavomaculatus;
Phrynopus heimorum;
Phrynopus horstpauli;
Phrynopus juninensis;
Phrynopus kauneorum;
Phrynopus kempffi;
Phrynopus lucida;
Phrynopus montium;
Phrynopus parkeri;
Phrynopus pereger;
Phrynopus peruvianus;
Phrynopus simonsii;
Phrynopus spectabilis;
Phyllastrephus leucolepis ;
Phyllobates terribilis ;
Phyllobates vittatus ;
Phyllodytes auratus;
Phyllomedusa ayeaye;
Phyllomedusa baltea;
Phyllomedusa ecuatoriana;
Phyllomyias urichi ;
Phyllonycteris aphylla ;
Phyllopetalia altarensis ;
Phylloscartes beckeri ;
Phylloscartes ceciliae ;
Phylloscartes lanyoni ;
Phylloscartes roquettei ;
Phylolestes ethelae ;
Physalaemus soaresi;
Physiculus helenaensis ;
Phytotoma raimondii;
Pieris wollastoni;
Pipa myersi ;
Pipile jacutinga ;
Pipile pipile ;
Pipistrellus endoi ;
Pithecophaga jefferyi ;
Pitta gurneyi ;
Placostylus bivaricosus;
Platalea minor ;
Platanista gangetica ;
Platycypha amboniensis ;
Platycypha pinheyi;
Platymantis cagayanensis;
Platymantis hazelae ;
Platymantis insulata ;
Platymantis lawtoni;
Platymantis levigata ;
Platymantis negrosensis ;
Platymantis panayensis ;
Platymantis polillensis ;
Platymantis spelaea ;
Platymantis subterrestris ;
Platymantis taylori;
Platymantis vitiana;
Platyops sterreri;
Platypelis alticola;
Platypelis mavomavo;
Platypelis milloti;
Platypelis tetra;
Platysteira laticincta ;
Platysternon megacephalum ;
Plectrohyla acanthodes;
Plectrohyla arborescandens;
Plectrohyla avia;
Plectrohyla calthula;
Plectrohyla calvicollina;
Plectrohyla celata;
Plectrohyla cembra;
Plectrohyla charadricola;
Plectrohyla chryses;
Plectrohyla chrysopleura;
Plectrohyla crassa;
Plectrohyla cyanomma;
Plectrohyla cyclada;
Plectrohyla dasypus;
Plectrohyla ephemera;
Plectrohyla exquisita;
Plectrohyla glandulosa;
Plectrohyla guatemalensis;
Plectrohyla hartwegi;
Plectrohyla hazelae;
Plectrohyla ixil;
Plectrohyla lacertosa;
Plectrohyla mykter;
Plectrohyla pachyderma;
Plectrohyla pentheter;
Plectrohyla pokomchi;
Plectrohyla psarosema;
Plectrohyla psiloderma;
Plectrohyla pycnochila;
Plectrohyla quecchi;
Plectrohyla robertsorum;
Plectrohyla sabrina;
Plectrohyla sagorum;
Plectrohyla siopela;
Plectrohyla tecunumani;
Plectrohyla teuchestes;
Plectrohyla thorectes;
Plethobasus cicatricosus ;
Plethobasus cooperianus;
Plethodon stormi ;
Plethodon welleri ;
Plethodontohyla brevipes;
Plethodontohyla guentherpetersi;
Pleurobema chattanoogaense ;
Pleurobema clava ;
Pleurobema collina ;
Pleurobema curtum ;
Pleurobema decisum ;
Pleurobema furvum;
Pleurobema georgianum ;
Pleurobema gibberum ;
Pleurobema marshalli;
Pleurobema perovatum ;
Pleurobema plenum ;
Pleurobema pyriforme ;
Pleurodeles poireti ;
Ploceus aureonucha ;
Ploceus batesi ;
Ploceus golandi ;
Ploceus nicolli ;
Poblana alchichica;
Poblana letholepis;
Poblana squamata;
Podarcis carbonelli;
Podarcis lilfordi ;
Podarcis raffonei ;
Podiceps taczanowskii;
Podocnemis lewyana ;
Podogymnura aureospinula ;
Podogymnura truei ;
Poecilia latipunctata;
Poecilia sulphuraria;
Poecilmitis rileyi;
Poecilmitis swanepoeli;
Pogonichthys macrolepidotus ;
Pogonomelomys bruijni ;
Polposipus herculeanus ;
Polyommatus dama;
Polyommatus galloi ;
Polyommatus golgus ;
Polyommatus humedasae ;
Polypedates eques;
Polypedates fastigo;
Polypedates insularis;
Polypedates longinasus;
Polypedates yaoshanensis;
Polyplectron schleiermacheri ;
Pomarea dimidiata ;
Pomarea mendozae;
Pomarea nigra ;
Pomarea whitneyi ;
Pongo abelii ;
Pongo pygmaeus ;
Poospiza alticola ;
Poospiza garleppi ;
Poospiza rubecula ;
Popenaias popeii;
Porphyrio hochstetteri ;
Potamilus amphichaenus ;
Potamilus capax ;
Potamilus inflatus ;
Potamonautes gonocristatus;
Potamonautes idjiwiensis;
Potamonautes mutandensis;
Potamonautes platycentron;
Potamonautes rukwanzi;
Potamonautes unisulcatus;
Potorous gilbertii ;
Potorous longipes ;
Praomys hartwigi ;
Praomys obscurus;
Presbytis comata ;
Prietella phreatophila;
Primolius couloni;
Prionailurus iriomotensis ;
Prioniturus verticalis ;
Prionops gabela ;
Pristis clavata ;
Pristis microdon ;
Pristis pectinata ;
Pristis perotteti ;
Pristis pristis ;
Pristis zijsron ;
Probarbus jullieni ;
Probreviceps rhodesianus;
Procambarus acherontis ;
Procambarus angustatus;
Procambarus attiguus ;
Procambarus delicatus ;
Procambarus econfinae;
Procambarus erythrops ;
Procambarus ferrugineus;
Procambarus franzi ;
Procambarus horsti ;
Procambarus milleri ;
Procambarus morrisi ;
Procambarus nueces;
Procambarus steigmani;
Procambarus texanus;
Procapra przewalskii;
Procaris chacei;
Procellaria conspicillata ;
Procolobus badius ;
Procolobus kirkii ;
Procolobus pennantii ;
Procolobus rufomitratus ;
Procyon insularis ;
Procyon maynardi;
Procyon minor ;
Procyon pygmaeus ;
Prodontria lewisi ;
Prognathochromis sp. nov. 'long snout';
Prognathochromis worthingtoni;
Progomphus risi ;
Progomphus tennesseni ;
Progomphus zephyrus ;
Proischnura polychromaticum ;
Propithecus diadema ;
Propithecus tattersalli ;
Prosobonia cancellata ;
Protoneura dunklei ;
Protoneura sanguinipes;
Psacadonotus insulanus;
Psammobates geometricus ;
Psammodromus microdactylus ;
Psarocolius cassini ;
Psephotus chrysopterygius ;
Psephurus gladius;
Pseudagrion vumbaense;
Pseudalopex fulvipes ;
Pseudemydura umbrina ;
Pseudemys alabamensis ;
Pseudibis davisoni ;
Pseudoamolops sauteri;
Pseudobagrus medianalis;
Pseudobarbus burchelli ;
Pseudobarbus burgi ;
Pseudobarbus phlegethon;
Pseudobarbus quathlambae ;
Pseudobarbus tenuis ;
Pseudobulweria aterrima ;
Pseudobulweria becki ;
Pseudobulweria macgillivrayi ;
Pseudoeurycea altamontana;
Pseudoeurycea aquatica;
Pseudoeurycea brunnata;
Pseudoeurycea cochranae;
Pseudoeurycea exspectata;
Pseudoeurycea firscheini;
Pseudoeurycea gadovii;
Pseudoeurycea gigantea;
Pseudoeurycea goebeli;
Pseudoeurycea juarezi;
Pseudoeurycea longicauda;
Pseudoeurycea lynchi;
Pseudoeurycea melanomolga;
Pseudoeurycea mystax;
Pseudoeurycea naucampatepetl;
Pseudoeurycea nigromaculata;
Pseudoeurycea praecellens;
Pseudoeurycea saltator;
Pseudoeurycea smithi;
Pseudoeurycea unguidentis;
Pseudoeurycea werleri;
Pseudohydromys murinus ;
Pseudois schaeferi ;
Pseudomugil mellis ;
Pseudomulleria dalyi;
Pseudomys fieldi ;
Pseudomys glaucus ;
Pseudomys occidentalis ;
Pseudomys oralis ;
Pseudonestor xanthophrys ;
Pseudoniphargus grandimanus;
Pseudonovibos spiralis ;
Pseudophoxinus anatolicus;
Pseudophoxinus battalgili;
Pseudophoxinus crassus;
Pseudophoxinus drusensis;
Pseudophoxinus egridiri ;
Pseudophoxinus epiroticus;
Pseudophoxinus fahirae;
Pseudophoxinus handlirschi ;
Pseudophoxinus kervillei;
Pseudophoxinus laconicus;
Pseudophoxinus prespensis;
Pseudophoxinus syriacus;
Pseudophoxinus zeregi;
Pseudophryne corroboree ;
Pseudophryne covacevichae ;
Pseudophryne pengilleyi ;
Pseudoryx nghetinhensis;
Pseudoscaphirhynchus fedtschenkoi ;
Pseudoscaphirhynchus hermanni ;
Pseudoscaphirhynchus kaufmanni ;
Psittacula eques ;
Psittirostra psittacea ;
Pteralopex acrodonta ;
Pteralopex anceps ;
Pteralopex atrata ;
Pteralopex pulchra ;
Pterodroma alba ;
Pterodroma atrata ;
Pterodroma axillaris;
Pterodroma baraui ;
Pterodroma cahow ;
Pterodroma caribbaea ;
Pterodroma cookii ;
Pterodroma hasitata ;
Pterodroma madeira ;
Pterodroma magentae ;
Pterodroma phaeopygia ;
Pteronura brasiliensis ;
Pteropus aldabrensis ;
Pteropus dasymallus ;
Pteropus faunulus ;
Pteropus insularis ;
Pteropus leucopterus;
Pteropus livingstonii;
Pteropus mariannus ;
Pteropus molossinus ;
Pteropus phaeocephalus ;
Pteropus pselaphon ;
Pteropus rodricensis ;
Ptilinopus arcanus ;
Ptilinopus roseicapilla ;
Ptychadena broadleyi ;
Ptychadena newtoni;
Ptychobranchus greenii ;
Ptychobranchus jonesi ;
Ptychochromis inornatus;
Ptychochromis sp. nov. 'Green Garaka';
Ptychochromis sp. nov. 'Joba mena';
Ptychochromoides betsileanus;
Ptychochromoides vondrozo;
Ptychodon schuppi;
Ptychohyla dendrophasma;
Ptychohyla erythromma;
Ptychohyla hypomykter;
Ptychohyla legleri;
Ptychohyla leonhardschultzei;
Ptychohyla macrotympanum;
Ptychohyla panchoi;
Ptychohyla salvadorensis;
Ptychohyla sanctaecrucis;
Ptychohyla spinipollex;
Ptyochromis annectens;
Ptyochromis granti;
Ptyochromis sp. nov. 'Rusinga oral sheller';
Ptyochromis sp. nov. 'rainbow sheller';
Puffinus auricularis;
Puffinus huttoni ;
Puffinus mauretanicus ;
Puffinus newelli ;
Pundamilia igneopinis;
Pundamilia macrocephala;
Pungitius hellenicus ;
Pungu maclareni ;
Puntius amarus ;
Puntius asoka ;
Puntius bandula;
Puntius baoulan ;
Puntius clemensi ;
Puntius disa ;
Puntius flavifuscus ;
Puntius herrei;
Puntius katalo ;
Puntius lanaoensis ;
Puntius manalak ;
Puntius martenstyni;
Puntius tras ;
Pygathrix nemaeus ;
Pygathrix nigripes ;
Pyrgulopsis agarhecta ;
Pyrgulopsis aloba ;
Pyrgulopsis avernalis;
Pyrgulopsis bruneauensis ;
Pyrgulopsis cruciglans ;
Pyriglena atra ;
Pyrrhula murina;
Pyrrhura orcesi ;
Pyrrhura viridicata ;
Pyxidea mouhotii ;
Pyxis planicauda ;

 Q .
 Quadrula couchiana ;
 Quadrula fragosa ;
 Quadrula intermedia ;
 Quadrula sparsa ;
 Quadrula stapes ;
 Quadrula tuberosa ;
 Quincuncina mitchelli;
 Quinnus neilius;

R.
Radiocentrum avalonense ;
Radioconus goeldi;
Radioconus riochcoensis;
Radiodiscus amdenus;
Rafetus euphraticus ;
Rafetus swinhoei;
Rallus semiplumbeus ;
Rallus wetmorei ;
Ramanella mormorata;
Ramanella palmata;
Ramphocinclus brachyurus ;
Rana amamiensis ;
Rana cerigensis ;
Rana charlesdarwini;
Rana chevronta;
Rana chichicuahutla;
Rana cretensis;
Rana dunni;
Rana holsti;
Rana ishikawae ;
Rana johni;
Rana kuangwuensis;
Rana mangyanum;
Rana minima;
Rana muscosa ;
Rana narina;
Rana okinavana ;
Rana omiltemana;
Rana onca ;
Rana psaltes;
Rana pueblae;
Rana pyrenaica;
Rana sevosa ;
Rana shqiperica ;
Rana subaquavocalis ;
Rana subaspera ;
Rana supranarina;
Rana tenggerensis;
Rana tlaloci ;
Rana utsunomiyaorum;
Rana vibicaria;
Rana wuchuanensis;
Ranodon sibiricus ;
Rasbora wilpita;
Rattus baluensis;
Rattus enganus ;
Rattus montanus ;
Reithrodontomys spectabilis;
Relictus solitarius ;
Rhabdalestes leleupi;
Rhacophorus angulirostris;
Rhacophorus arvalis;
Rhacophorus aurantiventris;
Rhacophorus calcadensis;
Rhacophorus lateralis;
Rhacophorus pseudomalabaricus;
Rhagomys rufescens ;
Rhamphophryne macrorhina;
Rhamphophryne nicefori;
Rhamphophryne rostrata;
Rhantus alutaceus;
Rheocles wrightae ;
Rhinobatos horkelii ;
Rhinoceros sondaicus ;
Rhinoceros unicornis ;
Rhinocypha hageni;
Rhinocypha ogasawarensis;
Rhinocypha uenoi;
Rhinoderma rufum;
Rhinolophus convexus ;
Rhinolophus hilli;
Rhinolophus imaizumii;
Rhinolophus keyensis ;
Rhinolophus maclaudi ;
Rhinolophus ziama;
Rhinomyias albigularis ;
Rhinopithecus avunculus ;
Rhinopithecus bieti ;
Rhinopithecus brelichi ;
Rhinoptera brasiliensis ;
Rhinoptilus bitorquatus ;
Rhipidolestes okinawanus;
Rhithrodytes agnus;
Rhodonessa caryophyllacea ;
Rhogeessa alleni ;
Rhogeessa mira ;
Rhopornis ardesiacus ;
Rhynchobatus luebberti;
Rhynchocyon chrysopygus ;
Rhynchopsitta pachyrhyncha ;
Rhynochetos jubatus ;
Rhysoconcha variumbilicata;
Rhytida clarki;
Rhytida oconnori;
Risiocnemis seidenschwarzi;
Rollandia microptera ;
Romanichthys valsanicola ;
Romerolagus diazi ;
Rostroraja alba ;
Ruatara koarana;
Rukia ruki ;
Rutilus meidingerii;

S.
Sacalia bealei ;
Sacalia quadriocellata;
Saguinus bicolor ;
Saguinus oedipus ;
Saiga tatarica ;
Saimiri oerstedii ;
Salaria economidisi;
Salmo carpio;
Salmo peristericus;
Salmo platycephalus ;
Salmothymus obtusirostris ;
Salvelinus japonicus ;
Samoana abbreviata;
Samoana annectens;
Samoana attenuata;
Samoana conica;
Samoana diaphana ;
Samoana fragilis ;
Samoana solitaria ;
Samoana thurstoni;
Sandelia bainsii ;
Sarcophilus harrisii;
Sarotherodon caroli ;
Sarotherodon linnellii ;
Sarotherodon lohbergeri ;
Sarotherodon steinbachi ;
Sarothrura ayresi ;
Sarothrura watersi ;
Saxicola dacotiae ;
Scaphiophryne boribory;
Scaphiophryne gottlebei;
Scaphirhynchus albus ;
Scaphirhynchus suttkusi ;
Scardinius graecus;
Scardinius scardafa;
Scaturiginichthys vermeilipinnis;
Schayera baiulus;
Schizoeaca perijana ;
Schizothorax lepidothorax;
Scinax alcatraz;
Scleropages formosus ;
Scolomys melanops ;
Scolomys ucayalensis ;
Scolopax rochussenii;
Scomberomorus concolor;
Scotonycteris ophiodon ;
Scotopelia ussheri ;
Scotophilus borbonicus;
Scutiger chintingensis;
Scutiger maculatus;
Scutiger muliensis;
Scutiger ningshanensis;
Scutiger pingwuensis;
Scytalopus iraiensis ;
Scytalopus psychopompus ;
Sean Howell ;
Sebastes fasciatus ;
Sebastes paucispinus ;
Sebastolobus alascanus ;
Selevinia betpakdalaensis ;
Sephanoides fernandensis;
Serinus flavigula ;
Sheppardia gabela ;
Sheppardia montana;
Sicista armenica ;
Sicista caudata ;
Sigmodontomys aphrastus ;
Silurus mento;
Simias concolor;
Sinhalestes orientalis;
Siphonaria compressa;
Siphonorhis americana ;
Sitta ledanti ;
Sitta victoriae;
Smilisca dentata ;
Sminthopsis aitkeni;
Sminthopsis douglasi ;
Sminthopsis psammophila;
Solenodon cubanus ;
Solenodon paradoxus ;
Solisorex pearsoni ;
Solomys ponceleti ;
Somatochlora hineana;
Somatogyrus biangulatus ;
Somatogyrus coosaensis ;
Somatogyrus crassus ;
Somatogyrus currierianus;
Somatogyrus decipiens;
Somatogyrus excavatus ;
Somatogyrus hendersoni ;
Somatogyrus humerosus ;
Somatogyrus nanus ;
Somatogyrus obtusus;
Somatogyrus pygmaeus ;
Somatogyrus quadratus ;
Somatogyrus strengi ;
Somatogyrus tennesseensis ;
Somatogyrus virginicus ;
Somersiella sterreri;
Somuncuria somuncurensis ;
Sorex cansulus ;
Sorex cylindricauda;
Sorex hydrodromus ;
Sorex jacksoni ;
Sorex kozlovi ;
Sorex sadonis ;
Sorex sclateri ;
Sorex stizodon;
Soriculus salenskii;
Spelaeoecia bermudensis;
Spelaeorchestia koloana ;
Speleoithona bermudensis;
Speleomantes supramontis;
Speleoperipatus spelaeus;
Speleophria bivexilla;
Speleophria scottodicarloi;
Speocirolana thermydromis;
Speoplatyrhinus poulsoni;
Spermophilus brunneus ;
Sphaerodactylus micropithecus;
Sphaerolana affinis;
Sphaerolana interstitialis;
Spheniscus mendiculus;
Spilocuscus rufoniger;
Spiralothelphusa fernandoi;
Spiralothelphusa parvula;
Spizaetus bartelsi ;
Spizaetus floris ;
Spizella wortheni ;
Spizocorys fringillaris ;
Sporophila melanops ;
Sporophila palustris;
Sporophila zelichi ;
Spratellicypris palata ;
Squalius anatolicus;
Squalius keadicus;
Squalius lucumonis;
Squalius microlepis;
Squalius palaciosi ;
Squalius torgalensis;
Squatina aculeata ;
Squatina argentina ;
Squatina occulta ;
Squatina oculata;
Squatina squatina ;
Stachyris nigrorum ;
Stagnicola utahensis;
Stanleya neritinoides;
Starnoenas cyanocephala;
Stenomys vandeuseni;
Stephopaedes anotis ;
Stephopaedes howelli;
Stephopaedes usambarae;
Stereolepis gigas ;
Sterna albostriata;
Sterna bernsteini ;
Sterna lorata ;
Stomatepia mariae;
Stomatepia mongo;
Stomatepia pindu ;
Streptocephalus dendrophorus;
Streptocephalus dendyi;
Streptocephalus gracilis;
Streptocephalus guzmani;
Streptocephalus moorei;
Streptocephalus woottoni ;
Streptocephalus zuluensis;
Strigops habroptila ;
Stumpffia helenae;
Sturnira thomasi;
Sturnus melanopterus ;
Stygobromus hayi ;
Stygobromus pecki ;
Stymphalornis acutirostris ;
Subuliniscus arambourgi;
Succinea piratarum;
Succinea quadrasi;
Suncus ater ;
Suncus fellowesgordoni;
Suncus mertensi ;
Suncus zeylanicus;
Sundamys maxi ;
Sundasciurus juvencus ;
Sus cebifrons ;
Sus salvanius ;
Sus verrucosus;
Sylvilagus dicei;
Sylvilagus graysoni;
Sylvilagus insonus ;
Sylvisorex camerunensis;
Sylvisorex isabellae ;
Sympetrum nigrifemur;
Synallaxis infuscata ;
Synallaxis tithys ;
Synallaxis zimmeri ;
Syncaris pacifica;
Syngnathus watermeyeri ;
Sypheotides indicus;

T.
Tacheocampylaea tacheoides;
Tachybaptus rufolavatus;
Tadorna cristata ;
Talpa streeti ;
Tangara cabanisi ;
Taphozous troughtoni;
Taphrolesbia griseiventris;
Tapirus bairdii ;
Tapirus pinchaque ;
Tasmanipatus anophthalmus;
Taudactylus acutirostris ;
Taudactylus eungellensis ;
Taudactylus pleione ;
Taudactylus rheophilus ;
Tauraco bannermani ;
Telescopus hoogstraali;
Telespiza ultima ;
Telestes beoticus ;
Telestes polylepis;
Telestes turskyi;
Telmatobius atacamensis;
Telmatobius brevipes;
Telmatobius brevirostris;
Telmatobius ceiorum;
Telmatobius cirrhacelis;
Telmatobius colanensis;
Telmatobius culeus;
Telmatobius degener;
Telmatobius edaphonastes;
Telmatobius gigas;
Telmatobius hypselocephalus;
Telmatobius ignavus;
Telmatobius laticeps;
Telmatobius latirostris;
Telmatobius mayoloi;
Telmatobius necopinus;
Telmatobius niger;
Telmatobius pefauri;
Telmatobius pisanoi;
Telmatobius platycephalus;
Telmatobius schreiteri;
Telmatobius scrocchii;
Telmatobius sibiricus;
Telmatobius stephani;
Telmatobius thompsoni;
Telmatobius truebae;
Telmatobius vellardi;
Telmatobius zapahuirensis;
Telmatobufo bullocki;
Telmatobufo venustus;
Tenualosa thibaudeaui;
Teramulus waterloti;
Terenura sharpei ;
Terenura sicki ;
Terpsiphone corvina ;
Terrapene coahuila ;
Testudo kleinmanni ;
Testudo werneri ;
Tetrathemis denticauda;
Tetrathemis ruwensoriensis;
Tetrathemis yerburii;
Tettigidea empedonepia ;
Thalassarche carteri ;
Thalassarche chlororhynchos ;
Thalassarche eremita ;
Thalassarche melanophrys ;
Thalassothemis marchali;
Thapsia buraensis;
Thapsia snelli;
Thaumatibis gigantea ;
Thaumatodon hystricelloides;
Theloderma bicolor;
Thermosphaeroma cavicauda;
Thermosphaeroma dugesi;
Thermosphaeroma macrura;
Thermosphaeroma milleri;
Thermosphaeroma smithi;
Thersites mitchellae ;
Thinornis novaeseelandiae ;
Thorius arboreus;
Thorius aureus;
Thorius boreas;
Thorius dubitus;
Thorius grandis ;
Thorius infernalis;
Thorius lunaris;
Thorius macdougalli;
Thorius magnipes;
Thorius minutissimus;
Thorius minydemus;
Thorius munificus;
Thorius narismagnus;
Thorius narisovalis;
Thorius omiltemi;
Thorius papaloae;
Thorius pennatulus;
Thorius pulmonaris;
Thorius schmidti;
Thorius spilogaster;
Thorius troglodytes;
Thoropa lutzi;
Threskiornis bernieri ;
Throscodectes xederoides;
Throscodectes xiphos;
Thryothorus nicefori ;
Thunnus maccoyii ;
Thylogale calabyi ;
Tilapia guinasana ;
Tiliqua adelaidensis ;
Tinostoma smaragditis;
Tiradelphe schneideri ;
Todiramphus gambieri ;
Todiramphus godeffroyi;
Tokudaia muenninki ;
Tokudaia osimensis;
Tomicha cawstoni;
Tomicha natalensis;
Tomicha rogersi;
Tomistoma schlegelii ;
Tor yunnanensis;
Torreornis inexpectata ;
Totoaba macdonaldi ;
Touit melanonotus ;
Toxolasma cylindrellus ;
Toxostoma guttatum ;
Trachemys adiutrix ;
Trachycystis clifdeni ;
Trachycystis haygarthi;
Trachycystis placenta;
Trachypithecus auratus ;
Trachypithecus delacouri ;
Trachypithecus geei ;
Trachypithecus pileatus ;
Trachypithecus poliocephalus ;
Trachypithecus vetulus ;
Tragelaphus buxtoni;
Treron psittaceus ;
Trichocichla rufa;
Tricula montana;
Trimenia wallengrenii;
Trimerotropis infantilis ;
Trimerotropis occidentaloides ;
Trimerotropis occulens ;
Tringa guttifer ;
Tristramella sacra;
Trithemis nigra;
Trochidrobia inflata;
Trochochlamys ogasawarana;
Trochoidea pseudojacosta;
Trochomorpha apia;
Trogopterus xanthipes ;
Tropidophora articulata;
Tropidophora deburghiae;
Tropidoptera heliciformis;
Truncatellina arcyensis;
Tulotoma magnifica ;
Tupaia longipes ;
Tupaia nicobarica ;
Turdus helleri ;
Turdus ludoviciae ;
Turdus swalesi ;
Turnix olivii ;
Tylomys bullaris;
Tylomys tumbalensis;
Tylototriton hainanensis ;
Typhlatya iliffei;
Typhleotris madgascarensis;
Typhleotris pauliani;
Typhlomys chapensis ;
Typhlops monensis ;
Tyrannus cubensis ;
Tyto nigrobrunnea ;
Tyto soumagnei ;

U.
Uma inornata ;
Uncia uncia ;
Urocyon littoralis ;
Urogymnus ukpam ;
Urolophus javanicus ;
Urolophus orarius ;
Uromys rex ;
Uropsilus investigator ;
Uropsilus soricipes ;
Urothemis thomasi;

V.
Valencia hispanica ;
Valencia letourneuxi;
Vanellus gregarius ;
Vanellus macropterus ;
Varecia variegata ;
Varicorhinus platystoma;
Varicorhinus ruandae;
Variola vera;
Vermivora bachmanii ;
Vibrissaphora boringii;
Vibrissaphora echinata;
Vibrissaphora leishanensis;
Victaphanta compacta;
Villosa perpurpurea ;
Villosa trabalis ;
Vini kuhlii ;
Vini peruviana ;
Vini ultramarina ;
Vipera albizona ;
Vipera bulgardaghica ;
Vipera darevskii;
Vipera kaznakovi ;
Vipera pontica;
Vipera ursinii ;
Vipera wagneri ;
Vireo masteri ;
Viverra civettina;

W.
Weberogobius amadi ;
Werneria bambutensis;
Werneria iboundji;
Werneria mertensiana;
Werneria preussi;
Werneria submontana;
Werneria tandyi;
Wild whitnebeast;
Wolterstorffina chirioi;
Wolterstorffina mirei';

X.
Xanthomyza phrygia ;
Xenoclarias eupogon ;
Xenoglaux loweryi ;
Xenoophorus captivus ;
Xenoperdix udzungwensis ;
Xenophrys brachykolos ;
Xenopirostris damii ;
Xenopoecilus oophorus ;
Xenopoecilus poptae ;
Xenopoecilus sarasinorum;
Xenopus gilli ;
Xenopus longipes ;
Xenospiza baileyi ;
Xerosecta giustii;
Xipholena atropurpurea ;
Xiphophorus couchianus ;
Xiphophorus gordoni;
Xiphophorus meyeri;
Xylotoles costatus ;
Xyrauchen texanus ;
Xystichromis nuchisquamulatus;
Xystichromis phytophagus;
Xystichromis sp. nov. 'Kyoga flameback';

Y.
Yunnanilus nigromaculatus;

Z.
Zaglossus bruijni ;
Zavattariornis stresemanni;
Zilchogyra paulistana;
Zingel asper ;
Zingis radiolata;
Zonitoides jaccetanicus;
Zoothera guttata ;
Zosterops albogularis ;
Zosterops chloronothus ;
Zosterops conspicillatus ;
Zosterops luteirostris;
Zosterops modestus ;
Zosterops nehrkorni ;
Zosterops rotensis ;
Zosterops tenuirostris ;
Zygogeomys trichopus ;
Zyzomys palatilis;
Zyzomys pedunculatus ;
Zyzomys pedunculatus;

 Referncies .


Vegeu-ne tamb.
 Espcie amenaada;
 Llista Vermella de la IUCN;

Enllaos externs.
 Global Action for Biodiversity ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415509" title="Georges Vandenberghe" nonfiltered="4444" processed="4421" dbindex="159489">

Georges Vandenberghe (Oostrozebeke, 28 de desembre de 1941 - Bruges, 23 de setembre de 1983) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1963 i 1971. Entre les seves victries destaca una etapa al Giro d'Itlia i una altra al Tour de Frana. En aquesta mateixa cursa vest el maillot groc de lder durant 11 etapes en l'edici de 1968. 

Palmars.
1963 ;
 1r a Moorsele ;
 1r a Anzegem ;
 1r a Schoonaarde ;
 1r a Ruiselede ;
1964 ;
 1r a Moorsele ;
 1r a l'Omloop der Zuid-West-Vlaamse Bergen ;
 1r a Westrozebeke ;
 1r a Sint-Andries ;
 Vencedor 4 etapes a la Volta a Portugal i 1r de la classificaci per punts ;
1966 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1967 ;
 1r a Flche Enghiennoise ;
 1r a Machelen ;
 1r a Ronde van Oost-Vlaanderen ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1968 ;
 1r a Assebroek ;
1970 ;
 1r al GP du Tournaisis ;
 Vencedor d'una etapa a la Setmana Catalana;
1971 ;
 1r a Sirault ;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 40 de la classificaci general;
1966. 60 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 47 de la classificaci general;
1968. 18 de la classificaci general. Portador del maillot groc durant 11 etapes;
1969. 56 de la classificaci general;
1970. Abandona (19a etapa);
1971. 43 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1965. 40 de la classificaci general;
1967. 42 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1968. 53 de la classificaci general;
1970. 70 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Fitxa de Georges Vandenberghe a sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415516" title="Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat" nonfiltered="4445" processed="4422" dbindex="159490">
L Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat (APOM) s l'arxiu eclesistic responsable de la custdia, conservaci i comunicaci de la documentaci generada per la parrquia catlica de Santa Maria d'Olesa de Montserrat (Catalunya).

L'APOM s, per la quantitat i la qualitat del seu fons documental, un dels arxius parroquials ms importants de l Arxiprestat de Montserrat i del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat al qual pertany la parrquia d Olesa de Montserrat.

L Arxiu Parroquial d Olesa de Montserrat custodia documents histrics de gran valor com el testament de Santa Paula Montal de Sant Josep de Calassan (fundadora de la Congregaci Filles de Maria religioses de les Escoles Pies i pionera en l ensenyament femen) o la referncia ms antiga a les representacions de la Passi d Olesa, datada l any 1538. A ms l APOM ha sigut objecte de la donaci d'alguns fons patrimonials de notable inters (Fons Patrimonial Boada Bayona, Fons Patrimonial Matas Coscoll Vinyals).

 Vegeu tamb .
 Arxiu parroquial;
 Arxiu eclesistic;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415517" title="Juranson" nonfiltered="4446" processed="4423" dbindex="159491">


Juranson (Juranson en occit, Juranon en francs) s una comuna occitana del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia.

Geografia.
Situaci. 
La comuna de Juranson es troba situada al sud-est de la ciutat de Pau, amb la que hi limita.

Accs. 
La carretera nacional 134 (N134), que lliga Pau amb els Pirineus per la Vall d'Aspa, atravessa el nucli urb de Juranon. Tamb arriben fins aquesta comuna les carreteres departamentals 2, 217, 230 i 268.

Hidrografia.
Les terres de la comuna estan banyades per la gave de Pau i pels seus afluents, el Nez i Las Hies, aix com tamb els tributaris d'aquest darrer: l'Arribeu, el Capdeh i el Lahourcade.

Comunes limtrofes.
 Vilhra i Pau pel nord;
 Laroin i Saint-Faust per l'oest;
 Gant pel sud;
 Gels per l'est.

Toponmia.
El topnim Juranson apareix a la documentaci antiga amb les formes segents: 
Jurenco (1263, collection Du Cange, n 1226), ;
Juransoo (segle XIII, Frs de Barn (Furs del Bearn)), ;
Duransoo i Duranson (1376 per aquestes dues formes, rellotge militar del Bearn), ;
Juranssoo (1385, cens del Bearn), ;
Nostre-Done de Juranson (1484, notaris de Pau), ;
Guranso, Guiranso i Sanct-Johan de Juranson (respectivament 1538 per les dus primeres formes i vers 1540, reformaci del Bearn).

El topnim Jurque s mencionat el 1385 (cens del Bearn).

El topnim Rousse apareix el 1863 al diccionari topogrfic Barn-Pays basque.

Histria.
Juranson es troba a la regi histrica del Bearn.
Paul Raymond apunta que la comuna comptava amb una abadia laica, vassalla del vescomtat del Bearn. El 1385, Juranson tenia 54 focs i depenia de la batllia de Pau. El feu de Jurque, creat el 1617, era tamb vassall d'aquest vescomtat.

Demografia .

2004 : poblaci provisional de l'Insee.

Economia.
La comuna de Juranson es troba dins la zona de l'AOC amb la Denominaci d'Origen de Juranson. Els vins de Juranson sn els vins ms prestigiosos del Bearn.



Cultura i patrimoni.
Patrimoni civil.
S'hi poden veure a Juranson diversos elements del patrimoni local, com la faana de l'ajuntament, on s'hi pot llegir la divisa de la vila Bi dou Rey, rey dous bis (Vi del Rei, rei dels vins, en occit no normatiu) recordant la llegenda del bateig d'Enric IV de Frana amb una gota de vi de Juranson, o el monument als morts per Frana obra de l'escultor Ernest Gabard.

Patrimoni religis .
La capella de Rousse, renovada el 1854 i l'esglsia de Notre-Dame-de-l'Assomption construda tamb durant el segle XIX.

Equipaments. 
Educaci;
La comuna disposa de dues escoles primries pbliques (Louis Barthou i Jean Moulin), d'una escola primria privada (Saint-Joseph), d'un institut d'educaci especial privada (Notre Dame de Guindalos), d'un collegi privat (collegi Saint-Joseph de la comunitat dels Germans de les Escoles Cristianes), d'un collegi pblic (collegi Ernest Gabard) i d'un institut professional (lyce Andr Campa).

Esports i equipaments esportius;
La marat de Pau travessa la carretera de Gant a Juranson.

L'Stade d'eau vive, on s'entrena el campi olmpic de canoa-caiac Tony Estanguet, forma part dels equipaments esportus de la comuna.

Fills illustres de Juranson.
Stan Rougier, escriptor francs nascut a Juranson el 1930.
Annie Famose, esquiadora de la modalitat alpina, nascuda a Juranson el 1944.

 Referncies .


Articles relacionats.
 Cantons dels Pirineus Atlntics;
 Vins de Juranson;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Juranon ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415518" title="Batalla de la Vall de Kodori" nonfiltered="4447" processed="4424" dbindex="159492">



La Batalla de la Vall Kodori va ser una operaci militar a la Vall de Kodori durant la guerra a Osstia del Sud de 2008. La Vall Kodori s l'nica part d'Abkhzia que va romandre sota el control de Gergia desprs de la guerra a Abkhzia de 1992 i 1993. Durant la guerra a Osstia del Sud del 2008, l'exrcit d'Abkhzia va llenar una operaci per expulsar les tropes georgianes que encara quedaven. El 9 d'agost de 2008, la Fora Aria d'Abkhzia va comenar un atac contra les posicions georgianes, mentre les forces terrestres abkhazes rodejaven la Vall.

Mobilitzaci dels exrcits rus i abkhaz.
El 10 d'agost de 2008, la provncia separatista georgiana d'Abkhzia va mobilitzar l'exrcit i va cridar als reservistes per combatre les forces governamentals georgianes i expulsar-les de la petita part de la provncia que encara romania sota el control georgi. El president abkhaz, Sergei Bagapsh, va dir que havia signat un decret per posar les tropes de la provncia en alerta mxima i per mobilitzar els reservistes, desprs que Gergia llancs una campanya militar per recuperar el control d'Osstia del Sud. 

A mes, les tropes russes van ser vistes dirigint-se a Abkhzia a travs de la frontera amb Gergia, que dna a la mar Negra entre Turquia i Rssia. La televisi rusa NTV va dir que ms tropes russes havien arribat a Abkhzia, a ms dels cascos blaus, que portaven ms d'una dcada a la zona i estaven dirigint-se a la frontera amb Gergia. Va mostrar un gran comboi de vehcles armats dirigint-se a la capital abkhaza Sukhumi.

Rssia va enviar un esquadr naval per bloquejar la sortida de Gergia a la mar Negra. Segons la marina russa, un grup de naus de la Flota de la mar Negra russa, entre els quals estava el creuer Moskva, va arribar el diumenge a la part oriental del mar, prop de la frontera georgiana. El Moskva, acompanyat per un vaixell patrulla i vaixells de subministrament, va viatjar des de la base de Sebastopol, a Crimea. Un portaveu del president d'Abkhzia va dir: "L'administraci local i els cascos blaus han demanat a Rssia que augmente la seva pressncia naval prop de la costa abkhaza, desprs que els vaixells de guerra georgians hagin intentat aproximar-se a la costa." Segons el govern georgi, 6.000 tropes russes van entrar a Osstia del Sud per la provncia russa d'Osstia del Nord i 4.000 ms van entrar a Abkhzia.  Segons el comandant dels cascos blaus russos a Abkhzia, Alexander Novitsky, Rssia va augmentar les seves forces a Abkhzia i va arribar a tindre 9.000 paracaigudistes i 350 vehicles armats. Un periodista dAssociated Press va veure 135 vehicles militars russos, entre els quals hi havia tancs, dirigir-se a la vall de Kodori, on hi havia forces georgianes.

Ultimtum a Georgia.
El president d'Abkhzia, Sergei Bagapsh, va donar Gergia un ultimtum perqu tragus les seves tropes de la part nord de la vall de Kodori, una part de la regi controlada per Gergia.  L'onze d'agost de 2008, tropes russes van llenar un altre ultimtum a les forces georgianes, que estaven prop d'Abkhzia, dient que es retiraren o que atacaren, per Gergia va rebutjar rpidament la demanda. Rssia va declarar l'ultimtum, posant com a lmit les 6:00 GMT, i va dir que les forces russes estaven preparades per a una operaci per desarmar les tropes georgianes a la zona.

Lluita.
Abkhaz warplanes and artillery continued to pound Georgian positions for a second day in a row. The President of Abkhazia said, that "around 1,000 special Abkhaz troops" were involved in operations against Georgian forces. "They were attacking Georgian positions using warplanes, multiple rocket launchers and artillery. The operation will enter the next phase as planned and you will learn about that", he said, adding "that he would create a humanitarian corridor", allowing residents in the district to flee.

A report from Interfax cited the Abkhaz defense headquarters as saying Abkhaz troops had launched an operation on August 12 2008, to push Georgian forces out of the northern part of the Kodori Gorge. A Georgian government report said, Abkhaz infantry and armor had begun attacking Georgian defense. Abkhazia's President said "Russian troops were not involved in the operation."

Sergei Bagapsh, the President of Abkhazia, said Abkhaz forces had taken the villages of Azhara and Chkhalta and were advancing to the Georgian border. He said, Abkhazia controls most of the Upper Kodori Gorge. A group of 250 Abkhaz soldiers was reported to have clashed with Georgian forces in the gorge at the edge of Abkhazia. Abkhazia's chief of the General Staff of the armed forces, Anatoly Zaitsev stated, that Abkhazia's armed forces have surrounded the Georgian troops in the Kodori Gorge. Zaitsev said, 250 Abkhazian servicemen had landed near the settlement of Chkhalta, meeting resistance from Georgian units, who fired on them with small arms. The second Abkhazian unit is due to back up the first group of servicemen. The foreign Minister of Abkhazia, Sergei Shamba, said, that  Abkhazian Air Force and artillery have been delivering missile and bomb strikes on military objects in the upper part of the Kodori Gorge. Units of the regular troops and reservists of the armed forces of Abkhazia are taking part in the operation.

Georgia's Deputy Interior Minister Eka Zhguladze said "Georgian troops had withdrawn from the Kodori Gorge as a gesture of goodwill." Fleeing Georgians said the entire population of the gorge, some 2,000 people, had abandoned their homes. Some did so quickly, that they didn't even grab food or water. "It feels like an annexed country", said Lasha Margiani, head of the administration of Upper Abkhazia.

Operations outside Kodori Gorge.
Russian troops entered Georgia from Abkhazia. Russian forces launched a raid on the town of Senaki to stop Georgia from attacking Russian forces in South Ossetia. 30 armored personnel carriers and more then 20 trucks with Russian soldiers entered the town and took control of the military base, that was abandoned by Georgian forces.

The Assistant Commander of Russian forces Alexander Novitsky claimed, that, during a reconnaissance mission the Russian Air Force shot down two Georgian helicopters at the Senaki airbase. The helicopters were purportedly identified as a MI-8 and a MI-24, belonging to the Georgian Air Force.

According to the Georgian Ministry of Foreign Affairs, the Abkhaz moved the border of their state in direction to the Inguri river. The troops occupied two villages near Zugdidi, 13 villages in the region of Tsalenjikha and the surrounding area of the water power station near the Inguri river. The Ministry said, that it was hard to estimate, how far the military actions had gone.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415522" title="Nicomedes Santa Cruz" nonfiltered="4448" processed="4425" dbindex="159493">


Nicomedes Santa Cruz Gamarra (La Victoria, Lima, 4 de juny de 1925 - Madrid, 5 de febrer de 1992) va ser un compositor decimista afroperu que va portar la cultura del seu estat a nivell internacional. 

 Biografia .
Nicomedes Santa Cruz va nixer el 4 de juny de 1925 al districte de La Victoria, a Lima. Fill de Don Nicomedes Santa Cruz Aparicio i de Doa Victoria Gamarra Ramrez, era el  nov de du germans. Al concloure l'escola, va treballar com ferrer forjador, ofici que va realitzar fins el 1956, quan es va dedicar a recrrer Per i el conjunt d'Amrica Llatina, recitant els seus versos. 

Va assumir la feina de fer reviure el folklore afroperu mitjanant les presentacions d'una companyia teatral que va organitzar, amb la seva germana, Victoria Santa Cruz (1959-61), a travs d'actuacions radiofniques i les seves collaboracions als diaris Expreso, El Comercio i altres publicacions. 

El 1957 va debutar al Teatro Municipal de Chile, amb la Compaa Pancho Fierro, amb un espectacle denominat Ritmos Negros del Per. Tamb feu incursions en el periodisme, a la rdio i a la televisi. Poc desprs, tamb entr fugament a la poltica, abandonant-le al cap de poc temps, al 1961. Al 1963 va viatjar al Brasil. Entre els seus diversos viatges, Nicomedes, va seuir participant en events per a promoure el folklore afroperu, entre els que destaca la direcci del primer Festival de Arte Negro, que es va fer a l'agost del 1971 a Caete (Regi de Lima). Al 1974, quan va viatjar al continent afric, va participar en el colloqui Ngritude et Amrique Latine. Aquest any tamb va viatjar a Cuba i a Mxic, a on va participar a diversos programes televisius. La seva gira internacional tamb es va dirigir al Jap, a Colmbia, a Cuba i al Panam.

El 1980 es va traslladar a Madrid, ciutat a on va residir fins la seva mort. All, fou periodista de Radio Exterior de Espaa. El 1987, tamb va collaborar en la preparaci del disc de llarga duraci Espaa en su folclor, que va presentar a diversos pasos. El 1989 va impartir un seminari sobre la cultura africana a Santo Domingo (Repblica Dominicana) i el 1990 va participar a l'expedici Aventura 92, que va recrrer diversos ports de Mxic i Centreamrica. Va morir el 5 de febrer del 1992 degut a un cncer de pulm.

 Discografia .

 Gente Morena (1957);
 Y su Conjunto Cumanana (1959; Canad, 1994);
 Ing (1960);
 Dcimas y Poemas (1960);
 Cumanana: Poemas y Canciones (1964);
 Cumanana: Antologa Afroperuana (1965,1970);
 Octubre Mes Morado (1964) ;
 Canto Negro (1968);
 Los Reyes del Festejo (1971);
 Amrica Negra (1972);
 Nicomedes en Argentina (1973);
 Socabn: Introduccin al Folklore Musical y Danzario de la Costa Peruana (1975);
 Ritmos Negros del Per (1979);
 Dcimas y Poemas Vol.2 (1980);
 Espaa en su Folklore (1987);

 Obres escrites .
 Dcimas (1959, 1960, 1966).
 Cumanana (1960).
 Canto a mi Per (1966).
 Dcimas y poemas: antologa (1971).
 Ritmos negros del Per (Buenos Aires,1973).
 Rimactampu; rimas al Rmac (1972).
 La dcima en el Per (Lima 1982).
 Como has cambiado pelona (chincha 1959).
 Chala (1963).
 De ser como soy me alegro.

 Enllaos externs .
Ver Pgina web ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415528" title="Reinaldo Arenas" nonfiltered="4449" processed="4426" dbindex="159494">
Reinaldo Arenas va ser un novellista, dramaturg i poeta cub. Va nixer a Aguas Claras el 16 de juliol del 1943 i va morir a Nova York el 7 de desembre del 1990.

Es va destacar pel seu atac directe al rgim comunista de Fidel Castro.

Biografia.

Arenas va nixer al camp, a Aguas Claras (a la part nord de la provncia d'Orient (Cuba)) i ms tard la seva famlia es va mudar a Holgun.
La seva adolescncia va estar marcada per l'enfrontament manifest contra la dictadura de Batista. Va collaborar amb la revoluci cubana, fins que a causa de l'exclusi a qu va ser sotms, va optar per la dissidncia. La seva presncia pblica i intellectual li va fer guanyar marcades antipaties en les instncies ms altes de l'Estat, la qual cosa, unida a la seva condici homosexual, va provocar una implacable i manifiesta persecuci en la seva contra.

En tota la seva vida, Arenas noms va poder publicar un llibre a Cuba: Celestino antes del alba.

Reinaldo Arenas va patir persecuci no noms per la seva oberta tendncia sexual, sin tamb per la seva resolta oposici al rgim, que li va tancar qualsevol possibilitat de desenvolupament com a escriptor i intellectual durant els anys de ms ostracisme cultural a l'illa.

Coetani i amic de Jos Lezama Lima i Virgilio Piera, va ser empresonat i torturat i va arribar a admetre l'incofessable i a renegar d'ell mateix. Aix va provocar, en la sensible personalitat de l'escriptor, un penediment que va anar ms enll dels murs de la pres d'El Moro (entre 1974 i 1976) i que li va arribar tant al cor que va acabar odiant tot el que l'envoltava. Va abominar de qualsevol classe de poder equiparable a qualsevol forma de repressi i tirania.

Durant els anys setanta, va intentar diverses vegades escapar de l'opressi poltica, per va fallar. Finalment, el 1980 va sortir del pas quan Fidel Castro va autoritzar un xode massiu de dissidents i altres persones considerades no desitjades pel rgim a travs de Mariel (vegeu xode del Mariel). Per la prohibici que pesava sobre el seu treball, Arenas no tenia autoritzaci per sortir, per va aconseguir fer-ho canviant el seu nom per Arinas.

Va desplegar des d'aquest moment i a l'exili mai no acceptat de Nova York, una profunda visi intellectual de l'existncia emmarcada entre l'expressi potica ms bella i la ms amarga derrota del desencant.

Va establir la seva residncia a Nova York, on el 1987 hom li va diagnosticar el virus de la sida. En aquesta poca va escriure la seva autobiografia, titulada Antes que anochezca.

El 7 de desembre del 1990, Arenas es va sucidar. Va enviar a la premsa i als amics una sentida carta de comiat, en la qual culpava Fidel Castro de tots els sofriments que va patir a l'exili.

El 2000 es va estrenar la versi cinematogrfica dAntes que anochezca, pellcula sobre el seu llibre autobiogrfic que va dirigir Julian Schnabel i va interpretar Javier Bardem. Del mateix ttol s l'pera que li va dedicar el compositor Jorge Martn, presentada al Lincoln Center de Nova York. Seres extravagantes s el documental biogrfic que va realitzar Manuel Zayas, el 2004, filmat clandestinament un any abans a Cuba.

Obra.
Novelles.
1969: Celestino antes del alba.
1969: El mundo alucinante.
1980: El palacio de las blanqusimas mofetas;
1980: La vieja Rosa.
1982: Otra vez el mar.
1984: Arturo, la estrella ms brillante.
1987: La loma del ngel.
1989: El portero.
1990: Viaje a La Habana.

Narrativa.
1972: Con los ojos cerrados.
1981: Termina el desfile.

Antologies potiques.
1981: El central.
1989: Voluntad de vivir manifestndose.

Assaig.
1986: Necesidad de libertad.

Teatre.

1986: cinco obras de teatro bajo el ttulo Persecucin;

Novella autobiogrfica.
1990: Antes que anochezca.

Edicions posteriors a la mort de Reinaldo Arenas.

2001: Inferno, poesia completa amb prleg de Juan Abreu.

Bibliografia.
BEJAR, Eduardo C.: La textualidad de Reinaldo Arenas|]]: juegos de la escritura posmoderna. 1987.
CACHEIRO, Adolfo: Reinaldo Arenas: una apreciacin poltica. 2000.
ETTE, Ottmar: La escritura de la memoria: Reinaldo Arenas, textos, estudios y documentacin. 1992.
HERNNDEZ-MIYARES, Julio E.: Reinaldo Arenas: alucinaciones, fantasa y realidad. 1990.
LUGO NAZARIO, Flix: La alucinacin y los recursos literarios en las novelas de Reinaldo Arenas. 1995.
NEGRN, Mara Luisa: El crculo del exilio y la enajenacin en la obra de Reinaldo Arenas. 2000.
ROZENCVAIG, Perla: Reinaldo Arenas: narrativa de transgresin. 1986.
SNCHEZ, Reinaldo: Ideologa y subversin: otra vez Arenas. 1999.
SNCHEZ, Reinaldo: Reinaldo Arenas: recuerdo y presencia, 1994.
VALERO, Roberto: El desamparado humor de Reinaldo Arenas. 1991.
 PAZ, Luis de la: Reinaldo Arenas aunque anochezca (textos y documentos) 2001;

Enllaos externs.
UCM.es (aproximaci crtica a Termina el desfile, de Reinaldo Arenas) ;






 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415530" title="BONES (estudi)" nonfiltered="4450" processed="4427" dbindex="159495">


 es un estudi japons d'anime. Ha produt nombroses series, entre les que s'inclouen: RahXephon, Scrapped Princess, Eureka SeveN, Ouran Koukou Host Club, Darker than Black, Bounen no Xamdou o FullMetal Alchemist.

Historia.
L'estudi Bones va ser fundat l'octubre de 1998 pels antics membres de l'estudi Sunrise, Masahiko Minami, Hiroshi  saka i Toshihiro Kawamoto. El seu primer projecte seris junt amb la collaboraci de Sunrise va sser Cowboy Bebop: La Pellcula, llargmetratge basat en la serie d'animaci per televisi. Des de llavors l'estudi ha desenvolupat un marcat estil artstic propi i es conegut per la seva capacitat de capacitat de animar series de creaci prpia i guions originals.

L'any 2007 el directiu i cofundador de l'estudi Hiroshi  saka mor un 24 de setembre desprs d'haver lluitat contra el cncer. En de la mort d' saka dos nous crrecs van accedir a la junta directiva de l'estudi: Makoto Watanabe i Takahiro Komori.

Treballs.
Series d'anime per a TV.

Pellcules.

 
Enllaos d'inters.
Pgina oficial de BONES (Japons);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415535" title="Les Canta-ranes" nonfiltered="4451" processed="4428" dbindex="159496">

Les Canta-ranes s una muntanya de 236 metres que es troba entre els municipis de la Torre de l'Espanyol i Vinebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415539" title="Lo Pil" nonfiltered="4452" processed="4429" dbindex="159498">

Lo Pil s una muntanya de 525 metres que es troba entre els municipis de Garcia i la Torre de l'Espanyol a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415540" title="La Moleta Llarga" nonfiltered="4453" processed="4430" dbindex="159499">

La Moleta Llarga s una muntanya de 312 metres que es troba al municipi del Molar a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415542" title="Coll de l'liga (el Molar)" nonfiltered="4454" processed="4431" dbindex="159501">



El Coll de l'liga s una muntanya de 386 metres que es troba al municipi del Molar a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415544" title="Mas dels Rabosins" nonfiltered="4455" processed="4432" dbindex="159502">
El Mas dels Rabosins s un mas situat al municipi del Lloar a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415546" title="Coll Rod" nonfiltered="4456" processed="4433" dbindex="159503">

El Coll Rod s una muntanya de 443 metres que es troba al municipi del Lloar a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415547" title="Mas de la Llorena" nonfiltered="4457" processed="4434" dbindex="159504">
El Mas de la Llorena s un mas situat al municipi del Lloar a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415549" title="La Font del Pi" nonfiltered="4458" processed="4435" dbindex="159505">

La Font del Pi s una muntanya de 477 metres que es troba al municipi de la Torre de Fontaubella a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415550" title="Serra de l'Aubaga" nonfiltered="4459" processed="4436" dbindex="159506">
La Serra de l'Aubaga s una serra situada al municipi de la Torre de Fontaubella a la comarca del Priorat, amb una elevaci mxima de 476,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415552" title="Puig de la Font" nonfiltered="4460" processed="4437" dbindex="159507">

Geografia:
 Puig de la Font: cim del municipi de Vilopriu (Baix Empord).
 Puig de la Font: cim del municipi de Pradell de la Teixeta (Priorat).
 Puig de la Font: cim del municipi d'Escorca (Mallorca).
 Puig de la Font Pasquala: cim del municipi de Gualta (Baix Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415554" title="Puig de la Font (Pradell de la Teixeta)" nonfiltered="4461" processed="4438" dbindex="159508">

El Puig de la Font s una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Pradell de la Teixeta a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415555" title="La Ppia (Falset)" nonfiltered="4462" processed="4439" dbindex="159509">

La Ppia s una muntanya de 671 metres que es troba entre els municipis de Falset i Pradell de la Teixeta a la comarca del Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415557" title="La Ppia" nonfiltered="4463" processed="4440" dbindex="159510">

Geografia:
 La Ppia: cim dels municipis de Falset i Pradell de la Teixeta (Priorat).
 La Ppia: cim del municipi de Rellinars (Valls Occidental).
 Ppia del Montgrs: cim dels municipis de Castellfollit de la Roca i Sant Salvador de Guardiola (Bergued).
 Puig de la Ppia: cim del municipi d'Albany (Alt Empord).
 Tur de la Ppia: cim del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Peneds).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415559" title="Josep Llus i Facerias" nonfiltered="4464" processed="4441" dbindex="159511">
Josep Llus Facerias, (Barcelona, 6 de gener de 1920- 30 d'agost de 1957) militant i guerriller anarquista. Va sser un dels mxims exponents del maquis urb en els anys quaranta i cinquanta del segle XX. 

Biografia.
Als 16 anys, en 1936, s'afilia a la Confederaci Nacional del Treball i a les Joventuts Llibertries del barri del Poble Sec (Barcelona). A l'inici de la Guerra Civil espanyola, s'allista en la Columna Ascaso, lluitant tota la guerra en el front d'Arag fins que s fet presoner en 1939 quan l'exrcit republic ja es batia en retirada. Aquest mateix any perd a la seva companya i la seva filla de mesos, assassinades quan fugien al costat de milers de refugiats a Frana. 

Va estar empresonat pel rgim franquista fins a l'any 1945. Alliberat, s'incorpora al Sindicat d'Indstries Grfiques de la CNT, mentre treballava com cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure del que disposa ho dedica a l'activitat clandestina antifranquista, sent un dels membres ms actius en accions i organitzaci de les Joventuts Llibertries de Catalunya, les quals tornen a publicar Ruta, el seu diari portaveu. En 1947, desprs d'estar pres de nou, en la pres model de Barcelona; convenut que la lluita armada era la manera ms rpida d'obtenir diners com suport al sindicat anarquista i als militants presos i els seus familiars ms necessitades, forma el grup guerriller la Partida de maquis de Faceries, realitzant la seva primera acci: un atracament a la fbrica Hispano-Olivetti. Mor el 30 d'agost de 1957 en una "emboscada" de la policia franquista en l'encreuament dels actuals passejos Verdn i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona, on se li recorda mitjanant una placa circular recordatria en el terra.

Bibliografia.

 Mara Teresa Martnez de Sas, Pelai Pags, Pelai Pags i Blanch. Diccionari biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans ;
Antonio Tllez. Faceras Guerrilla urbana (1939-1957). La lucha antifranquista del Movimiento Libertario en Espaa y en el exilio. ISBN 84-96044-44-0 ;
Antonio Tllez. La Guerrilla Urbana - Faceras. 1974 Ruedo Ibrico ;

 Enllaos externs .
Marxa Homenatge als Maquis: Josep Llus i Facerias ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415560" title="Mas d'en Mariano" nonfiltered="4465" processed="4442" dbindex="159512">
El Mas d'en Mariano s un mas situat al municipi de Bellmunt del Priorat a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415580" title="Edy Schutz" nonfiltered="4466" processed="4443" dbindex="159513">

Edy Schutz (Tetange, 15 de maig de 1941) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1965 i 1971. 

El 1964 va prendre part als Jocs Olmpics de Toquio en la prova en ruta, quedant en 76a posici. Com a professional fou 6 vegades campi del seu pas i guany una etapa al Tour de Frana, el 1966

Palmars.
1966;
 Campi de Luxemburg de ciclisme en ruta;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1967 ;
 Campi de Luxemburg de ciclisme en ruta;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg ;
1968;
 Campi de Luxemburg de ciclisme en ruta;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r de la Cronostafetta (amb Gianni Motta i Franco Balmamion);
1969 ;
 Campi de Luxemburg de ciclisme en ruta;
 1r de la Cronostafetta ;
1970 ;
 Campi de Luxemburg de ciclisme en ruta;
 1r de la Volta a Luxemburg;
1971 ;
 Campi de Luxemburg de ciclisme en ruta;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 34 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. Abandona (17a etapa);
1968. Abandona (12a etapa);
1969. 15 de la classificaci general;
1970. 38 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1967. Abandona (21a etapa);
1968. 21 de la classificaci general;
1969. 30 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. Abandona;
1971. 11 de la classificaci general ;

Enllaos externs.
Palmars d'Edy Schutz a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa d'Edy Schutz a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415591" title="Mas del Gil (Bellmunt del Priorat)" nonfiltered="4467" processed="4444" dbindex="159514">
El Mas del Gil s un mas situat al municipi de Bellmunt del Priorat a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415596" title="La Morlanda" nonfiltered="4468" processed="4445" dbindex="159515">

La Morlanda s una muntanya de 303 metres que es troba al municipi de Bellmunt del Priorat a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415597" title="Lo Sarra" nonfiltered="4469" processed="4446" dbindex="159516">

Lo Sarra s una muntanya de 350 metres que es troba al municipi de Bellmunt del Priorat a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415600" title="Habitant equivalent" nonfiltered="4470" processed="4447" dbindex="159517">

Habitant Equivalent s una unitat utilitzada per a determinar la crrega contaminant orgnica que tenen les aiges residuals. Comunment apareix com HE.

El concepte de Habitant Equivalent apareix definit a la Directiva Europea 91/271/CEE del 21 de maig de 1991 sobre el tractament d'aiges residuals urbanes. En la mateixa es defineix com la crrega orgnica biodegradable amb una Demanda Bioqumica d'Oxgen en cinc dies (DBO5) de 60 g. d'oxgen (O2) per da.

Per tant la crrega contaminant generada pel nucli de poblaci equival a la poblaci resident, ja que una persona genera una contaminaci d'un habitant equivalent.

D'igual forma, la crrega contaminant de les aiges grises, ve determinada per la suma dels habitants equivalents de les indstries assentades en el municipi i que aboquen a la xarxa de collectors municipals. 

Enllaos externs.

Directiva 91/271/CEE;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415601" title="Punta de la Cogullada" nonfiltered="4471" processed="4448" dbindex="159518">

La Punta de la Cogullada s una muntanya de 447 metres que es troba al municipi de Cabacs a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415602" title="Den goda viljan" nonfiltered="4472" processed="4449" dbindex="159519">

Den goda viljan (Les millors intencions) s una pellcula estrenada el 1992, dirigida per Bille August i  escrita per Ingmar Bergman. s semiautobiogrfica i explica la histria del festeig dels pares de  Bergman, Erik i Karin (qui sn rebatejats com a  Henrik i Anna a la pellcula), i els primers anys infelios del seu matrimoni fins al punt on Anna queda embarassada del seu segon fill. Va guanyar la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes el 1992.

Repartiment.
 Samuel Frler - Henrik Bergman;
 Pernilla August - Anna kerblom Bergman;
 Max von Sydow - Johan kerblom, pare d'Anna;
 Ghita Nrby - Karin kerblom, mare d'Anna;
 Bjrn Kjellman - Ernst kerblom, germ d'Anna;
 Brje Ahlstedt - Carl kerblom;
 Bjrn Granath - Oscar kerblom ;
 Gunilla Nyroos - Svea kerblom ;
 Michael Segerstrm - Gustav kerblom ;
 Eva Grndahl - Martha kerblom;
 Mona Malm - Alma Bergman;
 Keve Hjelm - Fredrik Bergman ;
 Margaretha Krook - Blenda Bergman ;
 Irma Christenson - Ebba Bergman;
 Sif Ruud - Beda Bergman;
 Lena Endre - Frida Strandbergk's;
 Ernst-Hugo Jregrd - Professor Sundelius;
 Hans Alfredson - Rev. Gransj;
 Anita Bjrk - Victoria de Baden;

 Premis .
1992 Festival Internacional de Cinema de Cannes 

Palma d'Or per Bille August ;
Premi a la interpretaci femenina per Pernilla August ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Cannes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415603" title="Pedra Caballera" nonfiltered="4473" processed="4450" dbindex="159520">

La Pedra Caballera s una muntanya de 433 metres que es troba al municipi de Cabacs a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415604" title="Mas de la Cavallera" nonfiltered="4474" processed="4451" dbindex="159521">
El Mas de la Cavallera s un mas situat al municipi de Cabacs a la comarca del Priorat, als peus del cim de la Pedra Caballera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415605" title="A Place in the Sun" nonfiltered="4475" processed="4452" dbindex="159522">

A Place in the Sun (Un lloc al sol) s una pellcula estatunidenca dirigida per George Stevens, i estrenada el 1951.

Argument.

George Eastman, nebot pobre d'un magnat de la indstria s contractat pel seu oncle. Malgrat les normes estrictes de la fbrica, t un embolic amb una obrera que queda embarassada d'ell. Al mateix temps, s'apassiona per una noia de la bona societat. El matrimoni amb ella li obriria definitivament les portes d'un altre mn. Per hi ha el problema de la seva amant embarassada...

Repartiment.

 Montgomery Clift : George Eastman;
 Elizabeth Taylor : Angela Vicker;
 Shelley Winters : Alice Tripp;
 Anne Revere : Hannah Eastman;
 Raymond Burr : Marlowe;
 Keefe Brasselle : Earl Eastman;
 Herbert Heyes : Charles Eastman;
 Shepperd Strudwick : Anthony Vickers;
 Frieda Inescort : Mme Vickers;
 Kathryn Givney : Louise Eastman;

Al voltant de la pellcula.
La novella de Theodore Dreiser, origen de la pellcula, es titula Una tragdia americana. Els estudis van preferir un ttol amb ms encs, per l'amargor hi s present en tot cas. George Stevens amaga el seu fstic pel somni americ darrere un cinema ultra-hollywoodi. Aquest classicisme aparent s un atac provocador contra Hollywood, que s'esfora a fer esttica la misria, fins a enterrar-la. Aqu resideix el talent de George Stevens, amant de les paradoxes i espectacularment comproms.  A Place in the Sun s un rquiem estrident, a la vegada cridaner i esquinat. Al final, les cordes dels violins es balancegen penjats, sacrificats per una societat falsament igualitria, condemnats per la seva presumpci de revolta social. El cineasta aconsegueix denunciar, discretament per eficament, les lligues antiavortament i la pena de mort. Els seus actors ho fan prou b, sobretot Shelley Winters, dona martiritzada per falsos amics i que sembla repetir el seu futur paper a The Night of the Hunter.

 Premis i nominacions .
 Premis .
1951
 Oscar al millor director  per  George Stevens ;
 Oscar al millor muntatge per William Hornbeck ;
 Oscar a la millor banda sonora per Franz Waxman ;
 Oscar al millor gui adaptat per Michael Wilson  i Harry Brown ;
 Oscar al millor vestuari per Edith Head ;
1952 
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 
 Nominacions . 
1951
Oscar a la millor pellcula;
Oscar al millor actor per Montgomery Clift ;
 Oscar a la millor actriu per Shelley Winters ;
 Oscar a la millor fotografia per George Stevens ;
 Globus d'Or a la millor fotografia per William C. Mellor ;
 Globus d'Or al millor director per  George Stevens;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Shelley Winters ;
Gran Premi (Festival de Cannes) per George Stevens ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Fitxa a Gloubik;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415607" title="Punta del Lloro" nonfiltered="4476" processed="4453" dbindex="159523">

La Punta del Lloro s una muntanya de 472 metres que es troba al municipi de Cabacs a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415612" title="Els Bessons (Torroja del Priorat)" nonfiltered="4477" processed="4454" dbindex="159524">

Els Bessons s una muntanya de 480 metres que es troba al municipi de Torroja del Priorat a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415613" title="Terrence Howard" nonfiltered="4478" processed="4455" dbindex="159525">


Terrence Howard s un actor, cantant i productor americ nascut el 11 de mar de  1969 a Xicago, Illinois (Estats Units).

 Biografia .
Terrence Howard troba la seva vocaci d'artista passant molt de temps amb la seva via : la actriu de teatre Minnie Gentry. Als 15 anys, apareix per primera vegada a la televisi en la clebre srie Cosby Show, desprs rpidament en sries policaques com New York Police Blues o New York District (1990), i a nombrosos telefilms sobretot en King Of The World en el qual interpreta el jove Cassius Clay, o tamb  a  The Jackson Five : An American Dream. 

Terrence Howard apareix per primera vegada en el cinema a Who's the man ? de Ted Demme el 1993, per no entra veritablement a la gran pantalla fins a dos anys ms tard interpretant  Mr. Holland's Opus (1995) amb Richard Dreyfuss. Encadena llavors pellcules tan diverses com Dead presidents (1995) amb Chris Tucker, Mirada d'angel (2001) amb Jennifer Lopez, Big Mamma (2000) amb Martin Lawrence, Hart's War (2001) amb Bruce Willis o incls Biker Boyz (2003) amb Laurence Fishburne. El 2004, destaca en el drama Collision de Paul Haggis, amb Sandra Bullock i Don Cheadle, que rep el premi del Millor conjunt d'actors als Screen Actors Guild Awards 2006. 

Msic i lletrista reconegut, Terrence Howard s nominat  pel Screen Actors Guild Award pel paper de Gossie McKee a Ray el 2005, desprs per l'Oscar al millor actor el 2006 pel seu paper en el drama Hustle & Flow  de Craig Brewer. El mateix any, comparteix el cartell del telefilm Their eyes were watching amb amb Halle Berry. 

 Filmografia .
 com actor .



a la televisi.

 com a productor .
 2000 : Love Beat the Hell Outta Me;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Nominacions . 
 2006 : Oscar al millor actor per  Hustler & Flow;
 2005 : Globus d'Or al millor actor dramtic per  Hustler & Flow;

Enllaos externs.
 Terrence Howard a IMDB;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415614" title="Mas del Marimon" nonfiltered="4479" processed="4456" dbindex="159526">
El Mas del Marimon s un mas situat al municipi de Torroja del Priorat a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415615" title="Dret ambiental" nonfiltered="4480" processed="4457" dbindex="159527">
El Dret ambiental consisteix en un grup de regles que resolen problemes relacionats amb la conservaci i protecci del medi ambient i de lluita contra la contaminaci.

En l'actualitat es discuteix si el Dret ambiental s una branca autnoma del dret o si t un carcter transversal a les branques clssiques del dret.

Segons l'expert en Dret ambiental Raul Braes s el conjunt de normes jurdiques que regulen les conductes humanes que poden influir d'una manera rellevant en els processos d'interacci que tenen lloc entre els sistemes d'organismes vius i els seus sistemes d'ambient mitjanant la generaci d'efectes dels quals s'espera una modificaci significativa de les condicions d'existncia d'aquests organismes.

Per al jurista espanyol Javier Junceda, es pot definir com el conjunt de regles i principis preservadors de la naturalesa i dels seus elements constitutius bsics o essencials per al seu complex equilibri: aire, espais i espcies protegides, paisatge, flora i fauna, aiges, forests, sls i subsls i recursos naturals.

El catedrtic en Dret Administraiu Ramn Martn Mateo de la Universitat d'Alacant s considerat un dels pares del Dret ambiental a tot l'estat espanyol amb la publicaci de ms de 40 llibres sobre el tema.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415616" title="Punta de les Bassetes" nonfiltered="4481" processed="4458" dbindex="159528">

La Punta de les Bassetes s una muntanya de 514 metres que es troba entre els municipis de Torroja del Priorat i la Vilella Alta a la comarca del Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415617" title="Karl-Heinz Kunde" nonfiltered="4482" processed="4459" dbindex="159529">

Karl-Heinz Kunde (Colnia, 6 d'agost de 1938) va ser un ciclista alemany, que fou professional entre 1962 i 1973. Durant aquests anys aconsegu 4 victries, per el seu xit ms important fou vestir el maillot groc del Tour de Frana durant 4 etapes en l'edici de 1966.  

La seva baixa estatura va fer que se l'anomens el nan groc o el petit Kunde.

Tamb practic el ciclo-cross i en retirar-se del ciclisme va obrir una botiga de bicicletes a la seva ciutat natal.

Palmars.
1963;
 Campi d'Alemanya de muntanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1966;
 1r al Critrium de Laval (amb Jan Janssen, Tom Simpson i Rolf Wolfshohl);
1970 ;
 Campi d'Alemanya de muntanya;

Resultats al Tour de Frana.
1964. 16 de la classificaci general;
1965. 11 de la classificaci general;
1966. 9 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 4 etapes;
1967. Abandona (2a etapa);
1968. Abandona (20a etapa);
1972. 20 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Karl-Heinz Kunde a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Karl-Heinz Kunde a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415618" title="Mas d'en Bruno" nonfiltered="4483" processed="4460" dbindex="159530">
El Mas d'en Bruno s un mas situat al municipi de Torroja del Priorat a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415620" title="Tovera" nonfiltered="4484" processed="4461" dbindex="159531">

Embut de grans dimensions, utilitzat en la indstria i en la construcci per abocar amb precisi materials fluids o granulats.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415621" title="El Tormo (la Vilella Alta)" nonfiltered="4485" processed="4462" dbindex="159532">



El Tormo s una muntanya de 368 metres que es troba al municipi de la Vilella Alta a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415622" title="Mas del Sastre (La Vilella Alta)" nonfiltered="4486" processed="4463" dbindex="159533">
El Mas del Sastre s un mas situat al municipi de la Vilella Alta a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415623" title="George Stevens" nonfiltered="4487" processed="4464" dbindex="159534">

George Stevens (Oakland, Califrnia, 18 de desembre de 1904 - Lancaster, Califrnia, 8 de mar de 1975), nom amb qu s conegut George Cooper Stevens, fou un director de cinema nord-americ. 

Al comenament dirig curtmetratges, sobretot de la parella cmica Stan Laurel i Oliver Hardy, per el 1935 obtingu el seu primer xit important amb Somnis de joventut, protagonitzada per Katharine Hepburn.

En la segona meitat de la dcada dels 30, el nom de Stevens estaria relacionat amb els musicals de Ginger Rogers i Fred Astaire, com En ales de la dansa (1936). Per tamb els va dirigir separadament. Astaire va estar a les ordres de Stevens en solitari a Senyoreta en desgrcia (1937) i Rogers a Intrigues femenines (1938).

Gunga Din (1939), Serenata nostlgica (1941), Woman of the Year (1942) amb la parella Katharine Hepburn i Spencer Tracy o The Talk of the Town (1942) van ser les seves ltimes obres abans de la seva intensa collaboraci en la guerra.

El 1945, va ser l'encarregat de donar a conixer al mn les horribles imatges del camp de concentraci de Dachau. Potser, grcies a aquesta experincia, les seves pellcules van deixar de ser les comdies romntiques i musicals frvols per entrar en una etapa molta ms madura i, alhora, realista. Aix arribarien A Place in the Sun (1951, Oscar al millor director), Arrels profundes (1951), Gegant (1956) i The Diary of Anne Frank (1959).

Les seves ltimes produccions The Greatest Story Ever Told (1965) i L'nic joc de la ciutat (1970) abans de la seva mort al seu ranxo californi de Lancaster, Califrnia el 1975.

 Filmografia . 


Ladies Last (1930);
Air-Tight (1931);
Blood and Thunder (1931);
Call a Cop! (1931);
High Gear (1931);
Mama Loves Papa (1931);
The Kick-Off! (1931);
Boys Will Be Boys (1932);
The Finishing Touch (1932);
Who, Me? (1932);
The Cohens and Kellys in Trouble (1933);
A Divorce Courtship (1933);
Family Troubles (1933);
Flirting in the Park (1933);
Grin and Bear It (1933);
Quiet Please! (1933);
Rock-a-Bye Cowboy (1933);
Room Mates (1933);
Should Crooners Marry (1933);

What Fur (1933);
Esquer de solter (1934);
Cracked Shots (1934);
La fortuna de Kentucky (1934);
Ocean Swells (1934);
The Undie-World (1934);
Hollywood Party (1934);
Somnis de joventut (1935);
Annie Oakley (1935);
Bridal Bail (1935);
Hunger Pains (1935);
Laddie (1935);
The Nitwits (1935);
En ales de la dansa (1936);
Senyoreta en desgrcia (1937);
Olvia (1937);
Intrigues femenines (1938);
Gunga Din (1939);

Vigil in the Night (1940);
Serenata nostlgica (1941);
he Talk of the Town (1942);
Woman of the Year (1942);
The More the Merrier (1943);
That Justice Be Done (1945);
Nazi Concentration Camps (1945);
The Nazi Plan (1945);
Mai l'oblidar (1948);
On Our Merry Way (1948);
A Place in the Sun (1951);
Something to Live For (1952);
Arrels profundes (1953);
Gegant (1956);
The Diary of Anne Frank (1959);
The Greatest Story Ever Told (1965);
L'nic joc de la ciutat (1970);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415625" title="Jean douard Adam" nonfiltered="4488" processed="4465" dbindex="159535">

 Jean douard Adam, nascut a Rouen l'11 d'octubre de 1768 i traspassat a Nmes l'11 de novembre de 1807, va ser un qumic i fsic francs que va inventar un mtode de destillaci del vi que va revolucionar la producci de licors en el sud de Frana, aportant-li la prosperitat econmica.

La construcci d'un aparell de destillaci capa d'obtenir un aiguardent d'una riquesa alcohlica considerable (70 - 90) en una sola operaci i amb poca despesa energtica era un objectiu important a finals del segle XVIII, i una clara demanda per part dels licoristes i comerciants d'esperits de vi. Jean douard Adam va patentar un important aparell que posava en contacte els vapors destillats amb els lquids "flemtics", de manera que es produa un enriquiment progressiu de la concentraci alcohlica, en un procs anomenat rectificaci. Aquesta ntima mescla de lquid i vapor s'obtenia en uns recipients anomenats "ous" que havien estat originriament concebuts al laboratori pel qumic angls Peter Woulfe amb la finalitat d'obtenir dissolucions de gasos en lquids.

El disseny de Peter Woulfe fou la inspiraci de la fabricaci a gran escala de l'enginys aparell d'Adam construt al laboratori de Qumica de la Facultat de Medicina de Montpeller. Adam efectu una demostraci el 29 de mar de 1801 davant del prefecte de l'Hrault i d'una comissi formada per professors de la Universitat i de "l'cole Centrale". Es tractava d'un aparell complex i gran, amb un conjunt de recipients esfrics que propiciaven diferents equilibris entre el vapor ric en components voltils i el lquid vins per a aconseguir una rectificaci efica. Els seus elements ms innovadors eren la utilitzaci del vapor com element de calefacci per analogia a les propostes de transmissi de calric del comte Rumford, la condensaci parcial i regulable del vapor a travs del seu contacte amb el vi dipositat en els recipients esfrics, i la possibilitat de controlar el grau alcohlic dels vapors en funci del nombre "d'ous" que s'utilitzaven.

Referncies.
  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415626" title="Serra de la Creu Alta" nonfiltered="4489" processed="4466" dbindex="159536">
La Serra de la Creu Alta s una serra situada al municipi de la Vilella Alta a la comarca del Priorat, amb una elevaci mxima de 555,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415629" title="Ali (nom)" nonfiltered="4490" processed="4467" dbindex="159537">
Ali s un nom mascul rab (en rab     ,   l ) que literalment significa "alt", "elevat", "sublim". Si b Ali s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes. Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Cal no confondre aquest nom, poc usual, amb Al, un altre nom de pila rab molt ms com.

La forma femenina d'aquest nom s liyya.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415632" title="Mas de Cal Cos" nonfiltered="4491" processed="4468" dbindex="159538">
El Mas de Cal Cos s un mas situat al municipi de la Vilella Baixa a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415635" title="Lo Mol (La Vilella Baixa)" nonfiltered="4492" processed="4469" dbindex="159539">
Lo Mol s un mas situat al municipi de la Vilella Baixa a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415637" title="Cupido dret de Miquel ngel" nonfiltered="4493" processed="4470" dbindex="159540">
El Cupido dret, s una escultura en marbre realitzada entre 1496 i 1498, per l'escultor itali Miquel ngel. 

Aquesta obra va ser executada durant la primera estada de Miquel ngel a Roma i al mateix temps que estava realitzant l'escultura de Bacus. L'encrrec se'l va realitzar el banquer rom Jacopo Galli, que volia un Cupido de mida natural en peu, amb aspecte d'antiguitat i amb un gerro als seus peus, l'obra ha desaparegut. A una carta de Miquel ngel dirigida al seu pare amb data 19 d'agost de 1497, el descriu aix: un Apollo dret, nu, amb el carcaix i les fletxes a un costat: i t un vas als peus. 

Jacopo Galli el va tenir al seu jard fins 1572 que va passar junt amb el Bacus a la collecci dels Mdici, estant l'ltima notcia que es t sobre aquesta escultura.
Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415639" title="Al (nom)" nonfiltered="4494" processed="4471" dbindex="159541">
Al s un nom mascul rab (en rab    ,  Al ) que literalment significa "alt", "gran", "noble", "illustre". Si b Al s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Ali. Com que Al s el nom d'importants personatges musulmans, especialment d'Al ibn Abi-Tlib, aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua: en albans, Ali; en zeri,  li; en bosni, Alija; en indonesi, Ali; en kurd, Al; en malai, Ali; en persa,    ; en suahili, Ali; en turc, Ali; en zazaqui, Eli.

Cal no confondre aquest nom, molt usual entre musulmans, amb Ali, un altre nom de pila rab molt menys com.

La forma femenina d'aquest nom s Aliyya.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415643" title="Mitsubishi Lancer Evolution WRC" nonfiltered="4495" processed="4472" dbindex="159542">


El nou cotxe de Tommi Mkinen i Freddy Loix en el Campionat del Mn de Ral lis s'anomena Mitsubishi Lancer Evolution WRC. Es el primer coche de la marca japonesa con especificaciones de World Rally Car y hace su primera aparicin en competicin en el Rally San Remo (5-7 de octubre de 2001). s el primer cotxe de la marca japonesa amb especificacions de World Rally Car i fa la seva primera aparici en competici en el Ral li San Remo (5-7 d'octubre de 2001). Est realizado sobre la base del tambin nuevo Lancer Evolution VII de serie (que en los mercados europeos ser conocido como Carisma Evolution VII). Est realitzat sobre la base del tamb nou Lancer Evolution VII de srie (que en els mercats europeus ser conegut com Carisma Evolution VII). 

Fins ara, tots els Lancer Evolution amb els que l'equip Mitsubishi ha participat oficialment en el Mundial de Ral lis tenien especificacions de Grup A. Un Grupo A es un coche derivado de uno que tenga una produccin anual mnima de 2.500 unidades. Un Grup A s un cotxe derivat d'un que tingui una producci anual mnima de 2.500 unitats. El resto de las marcas han utilizado desde mucho antes coches con especificaciones WRC ( Ford Focus , Peugeot 206, Skoda Octavia, Hyundai Accent, Subaru Impreza , Seat Crdoba, Toyota Corolla o Citron Xsara); un WRC tiene poca relacin con un coche de serie. Con los Lancer/Carisma Evo Grupo A, Mitsubishi ha sido capaz de ganar campeonatos frente a coches WRC. La resta de les marques han utilitzat des de molt abans cotxes amb especificacions WRC (Ford Focus, Peugeot 206, Skoda Octavia, Hyundai Accent, Subaru Impreza, Seat Crdoba, Toyota Corolla o Citron Xsara); un WRC t poca relaci amb un cotxe de srie . Amb els Lancer / Carisma Evo Grup A, Mitsubishi ha estat capa de guanyar campionats davant cotxes WRC.












Per, segons l'Enginyer Cap de Mitsubishi Ralliart Europe i encarregat de l'evoluci del Lancer WRC, Bernard Lindauer, l'evoluci del Grup A no podia seguir endavant, perqu t una gran desavantatge en repartiment de masses i en recorregut de suspensi respecte als actuals WRC.

Aquests han estat precisament els aspectes millorats en el nou Lancer. Segons el reglament WRC, el motor es pot desplaar 25 mm respecte a la seva posici en el model de srie. En el Lancer Evolution WRC se ha retrasado esos 25 mm y situado lo ms bajo posible. Al Lancer Evolution WRC s'ha endarrerit aquests 25 mm i situat el ms baix possible. Este cambio, por una parte, ha llevado a mejorar el reparto de pesos y bajar el centro de gravedad. Aquest canvi, d'una banda, ha portat a millorar el repartiment de pesos i baixar el centre de gravetat. Por otra, ha permitido reducir el desgaste de los neumticos delanteros y realizar los cambios oportunos para ganar ms recorrido de suspensin, lo que mejora la estabilidad y motricidad en zonas bacheadas. D'altra, ha perms reduir el desgast dels pneumtics davanters i realitzar els canvis oportuns per guanyar ms recorregut de suspensi, la qual cosa millora l'estabilitat i motricitat en zones sots.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415644" title="Aliyya (nom)" nonfiltered="4496" processed="4473" dbindex="159543">
Aliyya s un nom femen rab (en rab     ,  Aliyya) que literalment significa "alta", "gran", "noble", "illustre". Si b Aliyya s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit d'altres formes.

La forma masculina d'aquest nom s Al.

Cal no confondre aquest nom amb liyya, un altre nom de pila rab femen.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415645" title="liyya (nom)" nonfiltered="4497" processed="4474" dbindex="159544">
liyya s un nom femen rab (en rab      ,   liyya) que literalment significa "alta", "elevada", "sublim". Si b liyya s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Aliyya.

La forma masculina d'aquest nom s Ali.

Cal no confondre aquest nom amb Aliyya, un altre nom de pila rab femen.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415646" title="Pant de la Vilella Baixa" nonfiltered="4498" processed="4475" dbindex="159545">
El pant de la Vilella Baixa s un embassament del riu Montsant situat als municipis de Cabacs i la Figuera. Curiosament, tot i portar-ne el nom no forma part del municipi de la Vilella Baixa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415647" title="Alms (nom)" nonfiltered="4499" processed="4476" dbindex="159546">
Alms s un nom mascul rab (en rab      , Alm s) que literalment significa "diamant". Si b Alms s la transcripci normativa en catal del nom en rab clssic, tamb se'l pot trobar transcrit Almas. Aquest nom tamb el duen musulmans no arabfons que l'han adaptat a les caracterstiques fniques i grfiques de la seva llengua.

Vegeu aqu personatges i llocs que duen aquest nom.


Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415649" title="Lo Guixar" nonfiltered="4500" processed="4477" dbindex="159547">

Lo Guixar s una muntanya de 636 metres que es troba al municipi de la Figuera a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415651" title="Collet Red" nonfiltered="4501" processed="4478" dbindex="159548">

El Collet Red s una muntanya de 461 metres que es troba al municipi de la Figuera a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415657" title="Coll de la Vaca" nonfiltered="4502" processed="4479" dbindex="159549">

El Coll de la Vaca s una muntanya de 381 metres que es troba al municipi de Gratallops a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415658" title="Mas d'en Serres" nonfiltered="4503" processed="4480" dbindex="159550">
El Mas d'en Serres s un mas situat al municipi de Gratallops a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415659" title="Colnia Sed" nonfiltered="4504" processed="4481" dbindex="159551">

El 1846 va ser inaugurada la primera fbrica txtil amb el nom de Can Broquetes, al marge dret del Riu Llobregat al terme d'Esparreguera, a la colnia s'hi va fer el primer pont entre els municipis d'Esparreguera i Olesa de Montserrat, el qual va durar una setmana, a posterior-hi s'hi va construir el pont de la Palanca, que va substituir una antiga barcassa que comunicava el riu, durant la guerra civil espanyola aquest pont penjant va ser l'nic que comunicava les dues poblacions.

Al morir Antoni Puig i Llagostera (enginyer Industrial de la primera promoci de l'escola d'enginyers de Barcelona), Antoni Sed va fer-se'n crrec, la va ampliar i continu amb el model de colnia txtil accionada per energia hidrulica. Va arribar a ser la colnia txtil ms gran de Catalunya i d'Espanya, i la icona de les colnies al llarg del Llobregat. En el moment de mxim esplendor hi treballaven 2000 persones. Avui en dia, la colnia txtil est sofrint un procs de transformaci urbanstica, reformant els habitatges, creant-ne de nous, l'antiga esglsia i teatre. A la part industrial s'hi troba un museu que forma part del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, i diverses empreses.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415660" title="Mas del Vilella (Gratallops)" nonfiltered="4505" processed="4482" dbindex="159552">
El Mas del Vilella s un mas situat al municipi de Gratallops a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415662" title="Mas del Vilella" nonfiltered="4506" processed="4483" dbindex="159553">

Masos:
 Mas del Vilella: mas del municipi d'Alforja (Baix Camp).
 Mas del Vilella: mas del municipi de Gratallops (Priorat).
 Mas del Vilella: mas del municipi d'Almacelles (Segri).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415664" title="Mas de l'Hort Piquer" nonfiltered="4507" processed="4484" dbindex="159554">
El Mas de l'Hort Piquer s un mas situat al municipi de Gratallops a la comarca del Priorat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415666" title="Tossal d'en Bou" nonfiltered="4508" processed="4485" dbindex="159555">

El Tossal d'en Bou s una muntanya de 514 metres que es troba entre els municipis de la Morera de Montsant i Poboleda a la comarca del Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415667" title="La Carrerada" nonfiltered="4509" processed="4486" dbindex="159556">
La Carrerada s una serra situada al municipi de Poboleda a la comarca del Priorat, amb una elevaci mxima de 746,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415668" title="Frederic Udina i Martorell" nonfiltered="4510" processed="4487" dbindex="159557">
Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 1914) Historiador, arxiver i catedrtic. Deg de la Facultat de lletres de la Universitat Autnoma de Barcelona (1968) i Director de l'Arxiu de la Corona d'Arag (1961-82), sent-ne nomenat posteriorment Director Honorari. Membre numerari de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Biografia.
Fou Deg de la Facultat de lletres de la Universitat Autnoma de Barcelona (1968), com tamb els collegis universitaris de Lleida i Girona; membre de la comissi gestora de la Universitat Autnoma de Barcelona, Director del Museu d'Histria de la Ciutat (1959-1976), Delegat de cultura de l'ajuntament de Barcelona (1975-1976) i sotsdirector general d'arxius al Ministeri de Cultura, fent bastir els nous arxius histrics provincials de Tarragona i Girona. Fundador i director de l'Institut Interuniversitari d'Estudis medievals. Dirig i public el 'Symposium Internacional sobre els orgens de Catalunya (segles VIII-XI)', incls en la celebraci dels actes del millenari de Catalunya (1991). Fund i dirig els "Cuadernos de Arqueologa e Historia de la Ciudad" (1960-76), "Miscellanea Barcinonensia" (1962-78) i "Medievalia" (1980-86) i "Butllet de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" (1986-92)

Obra.
 El Llibre Blanc de Santes Creus (1947);
 Nobiliario de la Corona de Aragn (1948-52) (director);
 En torno a la leyenda de las "Barras" catalanas (dins Hispania. Revista espaola de hisoria) (1949);
 El Archivo Condal de Barcelona: ss. IX-X (1951);
 El Archivo Condal de Barcelona: ss. IX-X (1951);
 Las armas de Barcelona. Su orgen y desenvolvimiento durante ocho siglos (1969);
 Barcelona, vint segles d'Histria (1963) (en collaboraci);
 L'escut herldic de la Ciutat de Barcelona (1979);
 Documents cabdals de la Histria de Catalunya (1985);
 Problemtica acerca del escudo de los palos de gules (1989);
 Catalunya a l poca de Colom: 1450-1506 (1994);
 Notes histriques de la Universitat Autnoma de Barcelona (1995);
 El pare Vergs, apstol de la joventut (1995);
 Notes histriques de la Universitat Autnoma de Barcelona (1995);
 Articles selectes (1944-1997) (2000);

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Frederic Udina i Martorell;

Vegeu tamb.
 Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Arag;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415670" title="Serra de l'Alari" nonfiltered="4511" processed="4488" dbindex="159558">
La Serra de l'Alari s una serra situada entre els municipis de Poboleda i Porrera a la comarca del Priorat, amb una elevaci mxima de 746,0 metres.

Referncies.

	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415671" title="Serra de les Cotxines" nonfiltered="4512" processed="4489" dbindex="159559">
La Serra de les Cotxines s una serra situada al municipi de Poboleda a la comarca del Priorat, amb una elevaci mxima de 727,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415673" title="Can Comelles" nonfiltered="4513" processed="4490" dbindex="159560">

Can Comelles s una masia construda l'any 1470 al poble d'Esparreguera.

Era propietat d'una famlia rica molt important del poble, la famlia Comelles. Des d'ella hi ha unes impressionants vistes de la muntanya de Montserrat i de la vall del riu Llobregat aix com de tot el poble d'Olesa.
Es va convertir en residncia municipal l any 1985 quan la va comprar l ajuntament. El barri residencial on est situada porta el mateix nom que la residncia. La residncia ha estat ampliada amb un nou mdul per persones amb molta dependncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415674" title="Serra del Julivert" nonfiltered="4514" processed="4491" dbindex="159561">
La Serra del Julivert s una serra situada al municipi de Poboleda a la comarca del Priorat, amb una elevaci mxima de 689,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415676" title="La Pedra del Terme" nonfiltered="4515" processed="4492" dbindex="159562">

La Pedra del Terme s una muntanya de 601 metres que es troba entre els municipis de Falset i Porrera a la comarca del Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415677" title="Roquer del Llamp" nonfiltered="4516" processed="4493" dbindex="159563">

El Roquer del Llamp s una muntanya de 707 metres que es troba al municipi de Porrera a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415681" title="Tondo Pitti" nonfiltered="4517" processed="4494" dbindex="159564">
El Tondo Pitti s una escultura realitzada en relleu de marbre amb un dimetre horitzontal de 82 cm i vertical de 85,5 cm per l'escultor Miquel ngel cap a l'any 1503 i que es conserva al Museu Nazionale del Bargello a Florncia. 

Consta el tondo o rodona, de tres personatges, la Verge Maria amb el seu fill Jess i Sant Joan Baptista, el gran dinamisme de l'escultura s el gir de la Mare que trenca amb els dos punts esttics del seient cbic on es troba asseguda i el seu cap mirant al davant, tots dos punts trenquen sobresortint la motllura de la rodona, la composici s piramidal amb freqents lnies horitzontals i obliqes que comporten una gran plasticitat. El Nen es troba a la dreta descansant sobre un llibre obert sobre els genolls de la seva mare. 

Va ser un encrrec realitzat per a Bartolomeo Pitti, ms tard regalat pel seu fill fra Miniato Pitti a Luigi Guicciardini i finalment va ser adquirit el 1823 per al Bargello.
Referncies.

Enllaos externs.
Imatge del Tondo Pitti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415682" title="Coll de la Falsetana" nonfiltered="4518" processed="4495" dbindex="159565">

El Coll de la Falsetana s una muntanya de 326 metres que es troba entre els municipis de Mar i el Masroig a la comarca del Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415683" title="Collroig" nonfiltered="4519" processed="4496" dbindex="159566">

El Collroig s una muntanya de 342 metres que es troba entre els municipis de Mar i el Masroig a la comarca del Priorat.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 255138001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415684" title="Serra de la Bruixa" nonfiltered="4520" processed="4497" dbindex="159567">
La Serra de la Bruixa s una serra situada als municipis de Mar i el Masroig al Priorat, amb una elevaci mxima de 341,9 metres.

Les elevacions ms significatives sn el cim del Collroig i el Coll de la Falsetana, separats pel Coll del Faio.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415686" title="L'Ereta de les Bruixes (el Masroig)" nonfiltered="4521" processed="4498" dbindex="159568">


L'Ereta de les Bruixes s una muntanya de 337 metres que es troba al municipi del Masroig a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415687" title="Arthur Penn" nonfiltered="4522" processed="4499" dbindex="159569">

Arthur Penn (Filadlfia, 27 de setembre de 1922) s un director de cinema estatunidenc. D'estil gil i directe, cadascun dels seus films s un reflex del seu inconformisme. El 1962 fou premiat al festival de Sant Sebasti per El miracle d'Anna Sullivan.

Atret pel mn de la interpretaci des de molt jove, Penn es va dedicar al teatre, activitat que va continuar mentre servia a l'exrcit durant la Segona Guerra Mundial. En la dcada de 1950, va realitzar una srie de drames per a la televisi, debutant a la gran pantalla amb el western El pistoler esquerr (1958). El film suposa una interpretaci lliure i desmitificadora del director sobre la figura de Billy the Kid, que el converteix en un excellent retrat psicolgic d'un jove criminal (interpretat per Paul Newman).

El seu segent film va ser El miracle d'Anna Sullivan (1962), una obra de teatre de William Gibson basada en fets reals, que narra de la vida d'Anne Sullivan i la seva relaci amb la que va ser la seva alumna cega i sordmuda Helen Keller. La pellcula, a part de ser favorablement acollida pel pblic, va guanyar dos Oscars, un per a Anne Bancroft, com actriu principal, i l'altre per Patty Duke com actriu secundria. Precisament les dues actrius eren les que van interpretar aquesta obra a Broadway. Penn tamb rebria la primera nominaci de les tres que rebria en la seva carrera professional a la millor direcci.

L'any 1965, dirigiria Acorralat amb Warren Beatty, una parbola sobre el Maccarthisme disfressada amb humor negre, i el 1966, una de les seves grans obres mestres, La caa de l'home, amb Marlon Brando, Jane Fonda i Robert Redford en els papers protagonistes. Aquesta pellcula es va convertir en un altre extraordinari retrat social, en una poca en que la societat del sud nord-americ vivia en una espiral de violncia, racisme i corrupci. Influenciat per la Nouvelle Vague francesa, el film va ser, tanmateix, un dels seus majors fracassos de taquilla, malgrat el magnfic gui escrit per Lillian Hellman.

Penn tornaria a coincidir amb Warren Beatty el 1967. L'actor (i tamb productor) li va proposar una reconstrucci de la vida de Bonnie Parker i Clyde Barrow. El resultat d'aix va ser una de les obres mestres del cinema nord-americ. Amb Bonnie i Clyde, el director torna a mostrar (tal com va fer a El pistoler esquerr) a uns atracadors de la dcada de 1930, que tan sols sn el reflex de la societat en la qual viuen: Bonnie (Faye Dunaway) i Clyde (Warren Beatty). El film li va donar una segona opci per guanyar l'estatueta dels Oscars, que tampoc va aconseguir.

Els seus segents ttols van ser El restaurant de l'Alice (1969), film basat en una de les satriques canons del folklorista nord-americ Arlo Guthrie, que roman com una cinta de culte per a alguns sectors de la crtica; i el western revisionista Petit gran home (1970), amb Dustin Hoffman i Faye Dunaway. Petit gran home va ser la pellcula ms cara que va realitzar Penn i un dels millors exemples dels westerns de qualitat que es van realitzar desprs de 1970, basats en gran part en la desmitificaci de temes i convencions del gnere, a base d'humor cid i irnic. Subliminalment, el film criticava l'actuaci de l'Exrcit dels Estats Units i al 7 Regiment de Cavalleria que llavors combatien a la Guerra del Vietnam. 

El 1973, va dirigir algunes escenes del film dels Jocs Olmpics de Munic Visions of Eight al costat de John Schlesinger, Claude Lelouch, Kon Ichikawa i Milos Forman.

Els seus segents projectes van ser La nit es mou (1975) amb Gene Hackman i Melanie Griffith, interessant film negre de lectura gaireb intellectual, i Missouri (1976), novament amb Marlon Brando, i Jack Nicholson, pellcules que van aixecar algunes crtiques entre els seguidors de Penn.

La dcada de 1980 va suposar l'ltim decenni en el que va treballar com a director de cinema. Gergia (1981) s un traumtic viatge cap a la dcada de 1960, amb els temes de la guerra del Vietnam, els drets civils, escndols poltics i l'allucinogen LSD. De totes maneres, aquest film suposa un signe evident que Penn era fora de les noves tendncies cinematogrfiques de la dcada i del gust del pblic. Els seus ttols posteriors Target amb Gene Hackman i Matt Dillon (1985) i Mort a l'hivern (1987) van ratificar aquesta sensaci.

Aix les coses, Penn va dirigir els seus passos des de finals de la dcada de 1980 a la televisi.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415688" title="ExFAT" nonfiltered="4523" processed="4500" dbindex="159570">
exFAT (Extended File Allocation Table), coneguda tamb com FAT64, es un sistema d'arxius propietari dissenyat especficament per sistemes d'emmagatzament slid (memria flash) presentat amb el sistema operatiu Microsoft Windows Embedded CE 6.0 el novembre de 2006.

El sistema exFAT esta pensat per ser usat en aplicacions on el sistema NTFS no es una soluci factible degut al problema del data structure overhead i que en l'actualitat el suporten  a ms del WinCE 6.0, Windows Vista SP1, Windows Server 2008 RTM (server) i Windows 7 (build 6801 o posterior).

Avantatges.
Respecte des anteriors sistemes FAT presenta les segents caracterstiques:

 Lmit teric de 264bytes (16 Exbibytes) (el sistema FAT32 era de 232 bytes (4 Gibiabytes).
 Cluster de fins a 2255 sectors, lmit implementat de 32MB.
 Millora de rendiment en l'assignaci de l'espai lliure i la velocitat d'esborrar grcies a l'introducci de la free space bitmap.
 Suport per a ms de 216 fitxers en un nic directori.
 Suport pel sistema de fitxers TFAT (opci activable als sistemes WinCE; no suportada encara en Windows Vista SP1).
 Suport de llistes de control d'accs.
 Timestamps poden ser en UTC en comptes de ser nicament en local time (starting with Vista SP2);

A ms a ms, ocupa menys la data structure overhead que el sistema NTFS. Per exemple, una unitat flash de 4 Gb formatejada pren 47,2 Mb d'espai quan el sistema exFAT pren noms 96 kb.
Inconvenients.

 No soporta la tecnologia ReadyBoost de Windows Vista.
 No esta clara la llicncia d's d'aquest sistema; no obstant, Microsoft ha patentat parts del sistema FAT.
 Sistemes operatiu anteriors no el suporten.

Sembla que alguns usuaris han conseguit usar unitats exFAT en sistemes Microsoft Windows XP i 2003 copiant 2 fitxers (uexfat.dll i exfat.sys) des d'una installaci existent a la carpeta corresponent del Windows XP i 2003.

Referncies.


 Vegeu tamb .

 Sistema de fitxers;
 FAT;
 FAT32;
 NTFS;

 Enllaos externs .

 Extended FAT File System ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415690" title="Live-action" nonfiltered="4524" processed="4501" dbindex="159571">
En pellcules i videos, live action s un terme utilitzat per a referir-se a treballs on actuen actors de reals, a diferncia de l'animaci. El "live action" sol ser la norma en pellcules i video, pel que el concepte pot resultar superflu. No obstant aix, s una distinci important en treballs on normalment s'esperaria una animaci, com en pellcules animades, un videojoc, o on el treball s adaptat de dibuixos animats, com Els Picapedra o com sol ocrrer amb sries de manga o anime dutes a la pantalla per actors reals.

El terme s tamb utilitzat en el mn de l'animaci per a referir-se a personatges que no sn dibuixos. Com per exemple, la pellcula Who Framed Roger Rabbit on humans i dibuixos coexistien, els personatges "live action" sn els actors "reals" com Bob Hoskins, a diferncia dels "actors" animats, com el mateix Roger Rabbit.

En els jocs de rol, live-action es refereix a jocs en on els jugadors interpreten fsicament a un personatge, com en una producci teatral, a diferncia d'asseure's al voltant d'un tauler i simplement descriure les accions que els seus personatges prenen.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415691" title="Alexander Courage" nonfiltered="4525" processed="4502" dbindex="159572">
Alexander Courage (10 de desembre de 1919 - 15 de maig de 2008) s un veter compositor de bandes sonores nord-americ fams per -entre altres coses-, ser el creador del tema musical de la srie original Star Trek. Es va diplomar en la "Eastman School of Music" el 1941, i aviat es va convertir en un dels ms prestigiosos orquestadors de Hollywood, encara que com compositor en solitari mai ha estat considerat un dels grans.

El 1987 va fer la msica de Superman per al film Superman IV.
 Premis i nominacions .

Premis Emmy.
 Guanyador per Julie Andrews: The Sound of Christmas el 1987;
 Nominat per Liberty Weekend el 1986.

Premis Oscar;
 Nominat per The Pleasure Seekers (A la recerca de l'amor) el 1964;
 Nominat per Dr.Doolitle el 1967;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415692" title="Lliga de Filials" nonfiltered="4526" processed="4503" dbindex="159573">
La Lliga de Filials s una competici de futbol d'Espanya. Estar formada per 42 equips, filials dels 20 clubs de la Primera Divisi i els 22 de la Segona Divisi. La Lliga de Filials ser una competici tancada, no tindr de moment ascensos ni descensos i estar organitzada per la Lliga de Futbol Professional (LFP).

 Criteris  essencials .
Els jugadors que disputin la Lliga de Filials hauran de tindre edats compreses entre els 16 i els 21 anys. Poden haver-hi cinc jugadors majors de 23 anys. Noms podran haver-hi cinc jugadors extracomunitaris a la plantilla, poguent alinear-se els cinc a la vegada en el camp.

Si un jugador compleix els requisits anteriors pot alternar les seves aparicions amb el filial i amb el primer equip. Per a que un jugador lesionat amb fitxa del primer equip pugui jugar amb el filial s'han de donar les segents circumstncies: que jugui desprs de ms de 90 dies lesionat, que ho faci en els 60 dies desprs de rebre l'alta mdica i que disputi 4 partits com a mxim amb el filial. 

 La competici .
Consta de tres fases. Durant la primera fase es disputa una sola volta de 13 jornades. Els cinc millors de cada grup i el millor sis es classifiquen per a la Superlliga. La segona fase s la Superlliga en la que s'enfrontaran a anada i tornada els 16 equips, el guanyador ser el campi d'Espanya de la categoria. 

Els dems equips no classificats per a la Superlliga s'enquadraran en dos grups de 13 equips i competiran a doble volta per a classificar-se per a la Copa del Rei. En la tercera fase, els quatre primers equips de la Superlliga disputaran la Copa del Rei, les places restants les disputarien els equips del grup a mode de play-off. Els vuit equips que aconssegueixin classificar-se per a la Copa del Rei disputarien aquest torneig en un cap de setmana amb una seu per determinar

 Curiositats .
Dels 42 equips que juguen a Primera o Segona Divisi, existeix una gran diferncia entre les categories on juguen els seus equips filials: 1 a Segona Divisi, 16 a Segona Divisi B, 18 a Tercera Divisi, 1 a Primera Andalusa, 2 a Regional Preferent, 2 a categoria juvenil i un club, el SD Huesca, que no t equip filial.

El Sevilla Atltico no participar a la competici si aconssegueix mantenir-se a Segona Divisi, el seu lloc a la Lliga de Filials l'ocuparia el Sevilla C.

 Grup Regi 1 .


 Grup Regi 2 .


 Grup Regi 3 .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415693" title="Ermita del Puig" nonfiltered="4527" processed="4504" dbindex="159574">

L'Ermita del Puig o esglsia de Santa Maria del Puig s una construcci romnica, situada sobre un petit altipl elevat sobre la vall del riu Llobregat. 

Un fet cabdal el constitueix que Pere Sacosta, cavaller de Barcelona i dels castells d Esparreguera, edific el poble en el Pla al costat de l'actual Ermita, dintre els termes de Sta.Maria del Puig, segons que consta en la petici adreada al bisbe de Barcelona, l any 1316. Esparreguera passava, l any 1351, al vassallatge d un senyor potent, l abat de Montserrat.
 
El poble est documentat per primera vegada l'any 985 dC. Les restes sn mnimes, prcticament fragments d'un mur proper a l'Ermita, ja que on hi havia el poble s'hi va construir un gran dipsit d'aigua.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415696" title="Silicon Graphics" nonfiltered="4528" processed="4505" dbindex="159575">
Silicon Graphics, Inc., tamb coneguda com a SGI, o histricament citada com a Sistemes Computacionals Silicon Graphics (SGCS), va comenar com fabricant de terminals grfiques el 1982. Va ser fundada per Jim Clark i Abbey Silverstone. Els productes inicials estaven basats en el treball de Jim Clark amb geometry pipelines, programari especialitzat i maquinari que accelera l'exhibici d'imatges tridimensionals. SGI va ser establert originalment com corporaci a Califrnia al novembre de 1981, i restablerta com corporaci en Delaware al gener de 1990. El 8 de maig 2006 SGI va presentar suspensi de pagaments, de la qual va sortir el 17 d'octubre del mateix any. L'anterior seu del SGI pertany ara a Google.

 Histria .

Els productes de SGI, aix com les estratgies i posicions del mercat seguides per la companyia, han variat des de la fundaci de SGI. No obstant aix, la indstria de les "estacions de treball" ha seguit sent el negoci principal de SGI a travs de la seva histria.

 Fundaci .

El Dr. James H. Clark va deixar la seva posici com professor associat d'enginyeria elctrica en la Universitat de Stanford per a formar SGI en 1982 juntament amb Abbey Silverstone. Dos mesos ms tard es va unir un grup d'estudiants graduats de Stanford incloent a Kurt Akeley, Tom Davis, Rocky Rhodes, Mark Hannah, Herb Kuta, i Mark Grossman. Mayfield Group va proveir el finanament inicial de l'empresa.

 Primera generaci de productes .

Les primeres mquines IRIS 1000 (IRIS sn sigles d'Integrated Raster Imaging System, "sistema integrat de la projecci d'imatge") van ser dissenyades per a ser connectades a una computadora DEC VAX com terminal grfica, manejant solament la pantalla. Estaven basades en el microprocessador Motorola 68000, amb un disseny de placa basi relacionat amb el del Sun-1. Desprs d'aix, SGI va comenar a usar el sistema operatiu UNIX System V. El seu mxim exponent va ser l'IRIS 3130, una completa estaci de treball UNIX usant el Motorola 68020 amb un coprocessador matemtic Weitek. Els 3130 eren bastant potents per a realitzar una animaci completa 3D i paquet de la representaci sense l'ajuda del mainframe. Amb discos durs de gran capacitat per a l'poca (dues unitats de 300MB), unitat de cinta i placa Ethernet, li permetia ser la pea central d'una operaci d'animaci.

 Era RISC .

Amb la introducci de la srie IRIS 4D, SGI va canviar a usar l'arquitectura de microprocessador RISC MIPS. Aquestes mquines eren ms potents, en incloure ms memria i van venir amb potent capacitat matemtica integrada. Aquestes mquines van fer molt pel nom de SGI mentre que els grfics 3D van arribar a ser ms populars en la televisi i en el cinema. SGI va produir una mplia gamma d'estacions de treball i servidors basats en MIPS durant els anys 90, funcionant amb una versi d'UNIX System V de SGI, ara cridada IRIX. Aquests van incloure els sistemes massius de visualitzaci Onyx, de la grandria de refrigeradores i capaces de suportar fins a 64 processadors mentre que manejaven fins a tres fluixos de grfics d'alta resoluci, completament en 3D. En 1992, MIPS va llanar el seu primer microprocessador de 64-bits, el R4000, que era el primer microprocessador RISC 64-bit llanat comercialment (un mercat al que aviat es va unir l'Alpha de Digital i uns altres). IRIX 6.2 era el primer llanament completament 64-bits d'IRIX, incloent punters de 64-bits. A l'agost de 2006, SGI va anunciar el final de la producci per als sistemes MIPS/IRIX. A partir del 29 de desembre 2006 els productes MIPS/IRIX ja no estan disponibles.

 IrisGL i OpenGL .

Fins a la segona generaci de les mquines Onyx Reality Engine, SGI va oferir accs als seus subsistemes grfics 3D d'alt rendiment amb un API propietari conegut com llenguatge grfic IRIS (IrisGL). Mentre que es van agregar ms caracterstiques al passar els anys, IrisGL es va tornar ms complicat de mantenir i incmode d'utilitzar. En 1992, SGI es va decidir a netejar i reformar IrisGL i va iniciar un moviment per a permetre que l'API resultant, cridat OpenGL, fora llicenciat a un preu econmic per als competidors de SGI. Per va anar ms enll, creant un consorci industrial per a mantenir l'OpenGL estndard (el "comit examinador de l'arquitectura d'OpenGL", OpenGL Architecture Review Board). Aix significava que per primera vegada podia escriure's programari de grfics multiplataforma rpida i eficientment.
Avui dia, OpenGL segueix sent l'nic estndard de grfics 3D en temps real portable a travs d'una varietat de sistemes operatius. El seu competidor principal ('Direct3D' de Microsoft) funciona solament en mquines basades en Microsoft Windows.

 Consorci ACE .

El SGI va prendre part,al comenament dels 90, en una iniciativa (juntament amb altres vint empreses , incloent Compaq, Digital Equipment Corporation, MIPS, Groupe Bull, Siemens, NEC, NetPower, Microsoft i Santa Creu Operation) per a introduir estacions de treball basats en l'arquitectura de MIPS i capaces de funcionar amb Windows NT i SCO UNIX. El grup va produir l'especificaci Advanced RISC Computing (ARC). El consorci va caure, pel que sembla per raons ms poltiques que tcniques.

 Indstria d'Entreteniment .

Una computadora SGI amb el navegador tridimensional de sistema de fitxers FSN va aparixer en la pellcula Parc Jurssic el 1993. En aquesta escena s clebre la lnia de Lex, "Aix s un sistema Unix. Ho conec." En la pellcula Twister, els herois poden ser vists usant una computadora porttil de SGI. s, de fet, una SGI porttil, amb una placa basi similar a la de l'Indy. SGI va fer al voltant de trenta a inicis dels 90, fent d'aquesta computadora porttil una absoluta raresa. Donat al gran consum dels processadors MIPS, a ms del costo de tal dispositiu en una poca quan l'Apple PowerBook era considerat costs, la computadora porttil no era un negoci d'inters per a SGI. Una vegada que les PC barates van comenar a manipular de millor forma els grfics a un costo menor, SGI va comenar a especialitzar-se en la creaci de servidors d'alt rendiment per a l'emmagatzemament de vdeo digital i Web. Molts enginyers de SGI s'han anat a treballar en altres companyies de grfics de computadora com ATI i Nvidia, contribuint als grfics de PC en 3D.

 Enllaos externs .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415697" title="Playback" nonfiltered="4529" processed="4506" dbindex="159576">
El playback (ms conegut en idioma angls com , "sincronia de llavis") s una simulaci que normalment es dna en la televisi, en la qual s'escenifica un concert de msica en directe, per en realitat el so s un enregistrament i els msics noms estan interpretant un paper: "tocar la guitarra", "moure la boca", etc.

La ra ms habitual d'aquest truc s que el recinte on s'actua no t les condicions de so o instruments musicals per a poder interpretar la msica en viu. Aix s gaireb general en espectacles televisius amb mltiples cantants, on els suposats msics sn figurants llocs pel programa per a abrigallar al cantant i que simulen tocar els instruments.

En altres casos, el cantant o grup musical no est preparat per a interpretar la msica en viu, b perqu es tracta d'un repertori nou encara per dominar (que comunament es presenta en shows promocionals) o b (en casos ja greus) perqu el cantant realment no s qui grava els discos, i s emprat com imatge.

 Playback per a posada en escena .

Deixant aparti els espectacles en televisi, que usualment sn tots en playback (tret que s'indiqui el contrari), l's de msica pregravada sol donar-se en concerts de msica tecno elaborada amb elements informtics, com els de Jean-Michel Jarre, encara que en molts casos no es tracta d'un playback pur, sin que es combinen pistes o efectes sonors pregravats amb uns altres que s'interpreten en viu.

Un altre cas s el de certes canons concretes que, per qestions de coreografia, sn difcils d'interpretar en viu. Aquest cas es donava en algunes giras de Britney Spears i Madonna, on al costat d'una majoria de show amb veu real, s'intercalen veus prviament gravades. Aquest truc pot passar desapercebut, perqu els msics s toquen en viu i el so es combina amb la veu pregravada. En el cas de Madonna, les crtiques que va rebre durant la seva gira Blond Ambition Tour li van dur a retirar el truc.

En el cas del cinema musical, excepte contades ocasions, els actors no canten en viu al rodar les seves escenes, sin que graven prviament les canons i desprs fan playback al filmar. Aix s inevitable en les adaptacions de musicals on les canons suposen gaireb el 100% dels dilegs i resulta impossible combinar can i actuaci dramtica en un rodatge, ms si s en exteriors. El playback s'usa legtimament, per aix, tant en pellcules amb msica moderna com en adaptacions d'peres. Aix es va fer, per exemple, en els rodatges del musical Evita i de Carmen amb Plcido Domingo.

 Grups ficticis .
En els anys 1980 i 1990, l's habitual de playback i el creixent protagonisme del vdeo musical van donar peu a una controvertida frmula: gravar msica amb instrumentistes i vocalistes d'estudi, desconeguts per al pblic, i donar-la a conixer mitjanant models i ballarins d'imatge atractiva. Aquests figurants conformaven grups musicals estables, que actuaven en televisi i en gires promocionals com un grup convencional, amb la diferncia que mai podien interpretar en viu.

El cas ms fams de playback enganys s el de Milli Vanilli. El productor discogrfic Frank Farian, antic creador de Boney M, volia formar un duo musical i per a aix primer va escollir als membres per la seva bona aparena (dos ballarins de Sabrina Salerno) i va gravar les canons amb coristas d'estudi, amb bones veus per que eren poc atractius a l'efecte de mrqueting. El truc es va perllongar per cert temps, de tal manera que dit duo va rebre importants premis, fins que diverses fallades de so van desvetllar el secret.

Un altre cas de grup fictici s C+C Music Factory, grup realment format per dos productors de msica de ball, Clivill i Cols, que cedien el seu protagonisme en les actuacions a diverses models i rapers.

En Europa, el grup Black Box va aconseguir gran xit amb el protagonisme d'una exuberant mulata de veu enrgica que cantava msica house en angls, encara que es tractava d'una producci d'origen itali i dita dona era un transsexual que no cantava.

Ja en Espanya, un cas molt conegut s el del grup espanyol Loco Ma, qui mai van cantar en els seus discos ja que no eren cantants de professi: es tractava ms d'un grup visual que musical. A l'nic que se li reconeix participar en el disc LocoVox s a Francesc Pcas; els altres membres del grup, al mancar de tcniques de cant, van ser doblegats i, al sortir a l'escenari, la seva funci era la de moure els llavis fent creure que ells cantaven, mentre entretenien amb els seus ventalls. La veu que s'escolta en la seva ms conegut tema Loco Ma no pertany a cap dels integrants d'aquesta poca, sin a Benjamin Barrington.

 Versions instrumentals .

Val la pena aclarir -com comentari addicional al ja dit anteriorment- que alguns cantants i grups musicals publiquen en certes ocasions, d'algunes de les seves canons (les publicades en l'lbum oficial), versions instrumentals. s a dir, es tracta de la mateixa can que est inclosa en l'lbum, per sense la veu. Aix s tcnicament molt fcil, ja que gaireb tota la msica pop es grava mitjanant diverses pistes de so, i la veu es grava a part, pel que es pot extreure de l'enregistrament sense problemes. Aix no era possible en enregistraments antics, com les de Frank Sinatra, qui acostumava a gravar les seves canons amb l'orquestra, interpretant tots a l'unson.

Les versions instrumentals se solien incloure en el costat B (o Tracks addicionals) dels discos singles i maxi-singles, b sigui en vinil o en format de CD. Rarament sn incloses en l'lbum oficial.

Actualment es diu que Miley Cyrus, la protagonista de la srie Hannah Montana de Disney Channel, va ser descoberta usant una doble que fa playback.

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415703" title="Descobriment" nonfiltered="4530" processed="4507" dbindex="159577">

Un descobriment s l'observaci nova o original d'algun aspecte de la realitat, normalment un fenomen natural; la troballa, trobada o manifestaci del que estava ocult i secret o era desconegut.

En el curs de la innovaci cientfica, les ms transcendents teories cientfiques i els majors descobriments en altres mbits no sn obra personal d'un geni, sin que van ser desenvolupats per diverses persones, sigui en equips o per la suma d'esforos successius d'individus o grups humans. En la major part dels casos, no sn xits deguts a la serendipia o a l'atzar, sin fruit de processos de investigaci o exploraci sistemtica conscient molt perllongats en el temps.

Tamb es pot denominar descobriment la descripci de les primeres incursions de gent d'una cultura en l'ambient geogrfic i cultural d'una altra. La cultura occidental ha usat el terme per a emfatitzar la importncia en la histria del mn de l'exploraci lligada a l'expansi d'Europa cap a la resta del mn. El descobriment de cada continent, illa i accident geogrfic, per part de viatgers, exploradors, conqueridors i colonitzadors europeus, va conduir a la noci que els natius van ser descoberts, independentment del fet que ja estiguessin all des de feia segles o fins i tot millennis. Sol denunciar-se que el terme implica un seg endocntric i etnocntric en el llenguatge i el pensament.

 Exemples de descobriments .
El descobriment de Joseph John Thomson del model de l'electr.
El descobriment de l'estructura de l'ADN.
El descobriment dels qusars.
El foc.
L'Agricultura, en la denominada Revoluci neoltica.
El descobriment que la Terra no s plana, i que sol atribuir-se a Eratstenes, que va proposar una mesurament de la Terra basada en l'absncia d'ombra en el solstici d'estiu en el trpic de cncer. Altres civilitzacions tenen descobriments similars. En realitat, la curvatura de la terra s observable de forma bastant bvia (primer desapareix el fons d'una nau quan rebassa l'horitz, o la base d'una muntanya si ens allunyem d'ella).
El descobriment que la Terra no s el centre de l'univers (Teoria geocntrica -Coprnic, Galileu, Kepler, Newton-).
L'Era dels descobriments s el nom que es dna al perode de trnsit entre la Edat Mitja i l'Edat Moderna caracteritzat pels descobriments geogrfics.
El Descobriment d'Amrica.
A la fi de l'Edat Moderna i en plena Edat Contempornia es van produir els descobriments d'Austrlia, de les fonts del Nil, de l'Antrtida o de les fites geogrfiques en les exploracions polars (Pol Nord i Pol Sud) i en l'escalada de les muntanyes ms elevades (Everest).
L'exploraci submarina i l'exploraci espacial sn dos nous camps per als descobriments.

 Vegeu tamb .
Invent;
Descobert;
Descoberta;

 Enllaos externs .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415704" title="Hora Unix" nonfiltered="4531" processed="4508" dbindex="159578">
L' Hora Unix o Hora POSIX s un sistema per descriure instants de temps UTC, definit com el nombre de segons des de les 0 hores de la matinada de l'1 de Gener de 1970 UTC, sense comptar els segons intercalars.

S'utilitza en molts ordinadors tant de la famlia Unix com en d'altres.

A voltes s'anomena tamb segons des de l'  poca Unix.

 poca Unix .

S'anomena poca Unix a l'instant 00:00:00 UTC de l'1 de Gener de 1970. 

Tantmateix el problema d'aquesta definici s que el concepte UTC en la seva forma actual no va existir fins al 1972.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Calculador en lnia de l'Hora Unix ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415705" title="Malson" nonfiltered="4532" processed="4509" dbindex="159579">


El malson s un somni angoixant i tena, freqentment amb opressi del pit i dificultat de respirar (veure parlisi del somni). Els malsons no tenen lloc durant perodes de somni amb moviments oculars rpids (l'anomenada fase MOR, tamb anomenada fase o somni REM, de l'angls "Rapid Eye Movement").

Fins a prop del segle XVIII, els malsons eren sovint considerades obres de monstres, els quals es creia s'asseien sobre els pits dels dorments, oprimint-los amb el seu pes, el que va originar el nom de malson (nom derivat de pes). Diverses formes de mgia i possessi espiritual tamb es consideraven causes. En l'Europa del segle XIX i fins a b entrat el segle XX es creia que els malsons eren causades per problemes digestius.

Actualment se sap que els malsons sn provocades per causes fisiolgiques, tals com febre elevada, o per causes psicolgiques, tals com un trauma inusual o estrs en la vida del dorment. Els moviments corporals ocasionals en els malsons poden servir per a despertar al dorment, ajudant a evitar la sensaci de por, que s un dels components dels malsons.

Generalment, desprs que l'individu desperta desprs d'haver tingut un malson, no torna a experimentar-la en dormir-se novament.

Folklore.

L'explicaci popular del malson com atac d'un ser sobrenatural pot observar-se en aquests dos testimoniatges, catal el primer i neohellnic el segon:

El Pesant, goss negre, gruixut i pesat com emplom, intensament pelut, amb una terrible pota de ferro, amb la qual surra a quants troba al seu pas de nit pel carrer. Passa per l'ull dels panys, per sota les portes i, si li precisa, es filtra per les parets. Es complau posant-se damunt del pit durant el somni i oprimeix la respiraci, provocant malsons i somnis molt agitats i desesperats. Joan Amades, Els ogres infantils, Revista de Dialectologia i Tradicions Populars, 13, 1957, p. 262.

La Mora s una Lamna rica i molt poderosa. Passeja noms de nit i cada vegada que es troba en el seu cam a homes que dormen se senti en el seu pit i els aixafa. I s tan pesada que aquell al que aixafa muge com un buei. No obstant aix, si l'home no est sumit en el somni i la veu i li arrabassa el seu feix, llavors, qualsevol cosa que li demani, riquesa i pl, l'hi donar, amb tal que li retorni el feix. Nikolaos Politis, Tradicions, n 899.

Cinema.

Els malsons sn el tema principal de la srie de pellcules Malson a Elm Street.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415707" title="Chicha, Tato y Clodoveo" nonfiltered="4533" processed="4510" dbindex="159580">
Chicha, Tato y Clodoveo s un cmic dibuixat per Francisco Ibez Talavera que narra les aventures dels tres protagonistes. Van aparixer a la revista Guai, propietat de Grijalbo, als anys 80. Aquestes histries recollien molts trets dels personatges de l'autor de l'editorial Bruguera (fins i tot apareixen ells com a secundaris). El cmic va ser tradut a l'alemany i criticava la situaci social i econmica espanyola de l'poca en clau d'humor.

Chicha s una noia d'esttica punk per de famlia benestant, embogida per la msica. Representa l'hedonisme juvenil i l'optimisme vital. Tato s similar a Rompetechos per la poca alada i la miopia, s el que t pitjor geni del grup. Clodoveo pot disfressar-se, com Mortadello, i s el ms diferent dels tres, perqu la seva famlia havia treballat en un circ. Els tres es coneixen a la cua de l'atur i esdevenen inseparables. Passen els dies buscant feines mal pagades i reunint-se a un bar per xerrar i comentar el panorama que els envolta.

A diferncia d'altres cmics de l'autor, els personatges compten amb un passat que es narra extensament a un dels lbums i les seves circumstncies sn fruit d'aquest, no sn simples arquetips cmics.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415711" title="La Puda" nonfiltered="4534" processed="4511" dbindex="159581">
La Puda o La Puda de Montserrat, s un antic balneari situat al marge esquerra del riu Llobregat, just passat el Congost del Cairat. Es troba al terme municipal d'Esparreguera i des del 18 de mar de 1868 pertany a la parrquia de Sant Maria d'Olesa de Montserrat.

Es diu que arrel d'un terratrmol hi brolla aiges sulfuroses des del segle XVIII. El balneari es va edificar el 1870 i es va anar ampliant durant les dues dcades segents. El seu moment d'esplendor va ser a finals del segle XIX i principis del XX, quan es pos de moda entre la burgesia barcelonina, que s'installava a l'hotel Gori d'Olesa de Montserrat, amb el qual l'unia un servei permanent de diligncies. Es va tancar el 1958 destrossat per una crescuda del riu i actualment s en estat runs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415712" title="Temporada 1936-37 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="4535" processed="4512" dbindex="159582">
La temporada 1936-37 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-vuitena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1936-37 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Havia comenat la Guerra Civil, tot i que Catalunya encara restava al marge de les activitats del front. El Madrid CF va fer gestions per participar en el campionat catal, fet que no fou acceptat per la Federaci Catalana de Futbol. El campionat es disput finalment seguint la mateixa reglamentaci de la temporada anterior. Es proclam campi el CE Espanyol. El Girona FC sou sancionat amb un punt menys a la classificaci. En finalitzar la temporada es decid ampliar la categoria a vuit equips, per la qual cosa no hi va haver descensos.

A causa de la guerra no es disput cap competici espanyola. Els quatre primers classificats del campionat catal disputaren conjuntament amb els quatre primers del campionat del Pas Valenci la Lliga Mediterrnia.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: CE Espanyol;
 Classificats pel la Lliga Mediterrnia: CE Espanyol, FC Barcelona, Girona FC i Granollers SC;
 Descensos: Cap;
 Ascensos: CE Jpiter i CE Europa (s'ampli la categoria);

 Segona Categoria .
A la Primera Categoria B hi van participar 8 equips. La classificaci final fou:



El FC Martinenc es proclam campi de Primera Categoria B.

La Federaci Catalana decid en un inici disputar una fase de promoci on hi prendrien part els dos darrers classificats de Primera A, Sabadell i Badalona, i els quatre primers de Primera B, Martinenc, Vic, Europa i Jpiter. Es decid ampliar la primera categoria a 8 clubs, decidint-se, tamb, que Sabadell i Badalona hi prenguessin part sense puntuar amb la plaa a Primera A assegurada i disputant-se noms dues places d'ascens entre els quatre clubs de Primera B. Posteriorment, es canvi la decisi i es decid disputar nicament una fase de promoci amb els quatre primers equips de Primera B, per dues places d'ascens. El CE Jpiter i el CE Europa assoliren l'ascens.

Les dues places vacants a Primera B foren ocupades pel CE Manresa i el Grcia EC, de la segona preferent.

 Tercera Categoria .
La Segona Categoria Preferent va ser formada per dos grups de sis equips. Poc abans de comenar el campionat, una resoluci respecte a un partit de la temporada anterior entre la US d'Arenys i el Sant Sadurn FC, atorg als primers la plaa a la categoria en prejudici dels segons. Tamb el CD Mra d'Ebre particip al campionat per la retirada del FC Santboi i del propi Sant Sadurn.

Les classificacions finals foren:









 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415717" title="Segon intercalar" nonfiltered="4536" processed="4513" dbindex="159583">
Els segons intercalars o segons addicionals sn els segons que s'afegeixen (s' intercalen) a mitjans o final d'any a l'hora civil UTC per sincronitzar-la amb l'hora astronmica UT (Temps Universal).

Aix s necessari degut a que l'hora civil s mantinguda per rellotges atmics molt precisos, mentre que la velocitat de rotaci de la Terra s'alenteix a una velocitat lleugerament variable.

 Referncies .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415721" title="Young Frankenstein (musical)" nonfiltered="4537" processed="4514" dbindex="159584">


Young Frankenstein (catal: El jove Frankenstein), oficialment conegut com The New Mel Brooks Musical Young Frankenstein s un musical amb llibret de Mel Brooks i de Thomas Meehan, i msica i lletres de Mel Brooks. Est basat en la comdia homnima de 1974, escrita per Brooks  per Gene Wilder i dirigida per Brooks, que sovint l'ha citat com la seva millor pellcula. s una pardia del gnere de terror, especialment de l'adaptaci que Universal Pictures va fer al 1931 de Frankenstein de Mary Shelley i de la seva seqela de 1939, Son of Frankenstein.

Desprs de fer una gira prvia a Seattle i de 4 setmanes de prvies, el musical s'estren a Broadway el 8 de novembre del 2007, baixant el tel el 4 de gener del 2009, desprs de 484 funcions i 30 prvies. Est previst que al setembre del 2009 s'inici una gira pels Estats Units.

Young Frankenstein va rebre unes crtiques dures, per malgrat aix reb 10 nominacions pels Outer Critics Circle Award (ms que no pas cap altre espectacle d'aquella temporada, incloent el de Millor Musical). La producci tamb reb 8 nominacions al Drama Desk Award, 3 nominacions al Drama League Award, 3 nominacions als Tonys i una nominaci al Premi Grammy.

 Rerafons .
Desprs del gran xit del seu musical The Producers, basat en la seva pellcula homnima, no sorprengu a ning que Brooks musicalitzs una altra de les seves pellcules. De nou amb Meehan, comenaren a treballar en el projecte a l'abril del 2006, fent-se a l'octubre una lectura del primer esborrany del gui (juntament amb Susan Stroman, directora de The Producers), amb Brian d'Arcy James com el Dr. Frankenstein, Kristin Chenoweth com Elizabeth, Sutton Foster com Inga, Roger Bart com Igor, Marc Kudisch com l'Inspector Kemp i Shuler Hensley com el Monstre. En un principi, s'intent que Cloris Leachman, que havia interpretat a Frau Blcher a la pellcula, torns a interpretar-la, per ara a l'escena, per l'opci es desestim, en part per l'edat avanada de l'actiu.

 Sinopsis .
L'argument s en lnies generals el mateix que a la pellcula, per algunes escenes han estat allargades pels nmeros musicals, afegint-se o adaptant-se alguns gags. Algunes escenes, com l'encontre amb la nena, van ser deixades de banda, i el final difereix lleugerament.

 Primer Acte .
A la ciutat de Transilvania Heights, a l'any 1934, els vilatans celebren la process fnebre del cientfic boig Dr. Vctor von Frankenstein. Per l'inspector Hans Kemp, que t el bra dret i la cama esquerra de fusta, arruna la festa al fer pblic que el difunt t un net: Frederick, el Deg d'Anatomia de la millor universitat de Medecina. El ximple del poble, Ziggy, conven a la resta conforme s impossible que un metge de Nova York vagi all, i la festa segueix ("The Happiest Town in Town").

A Nova York, Frederick est espantat de ser un Frankenstai, insistint que el seu nom s'ha de pronunciar "Fronkensteen" i que no s un boig, sin que s un cientfic, i fa una dissertaci als seus estudiants sobre el gran objecte de la cincia ("The Brain"). Desprs de saber que ha heretat el castell del seu avi a Transilvnia, es veu forat a resoldre el problema de la propietat. Mentre que Elizabeth Benning, la seva promesa el veu marxar, es pot veure que gaudeixen d'una relaci romnica lluny de ser fsica ("Please, Don't Touch Me").

Tot arribant a Transylvania Heights, Frederick es troba amb el geperut Igor, el net del criat de Vctor, que est molt excitat davant de l'encontre. Igor intenta convence'l de seguir les petjades del seu avi ("Together Again"); i per aix ja ha contractat els servei d'Inga, una noia amb un ttol del Laboratori de Cincia local, i comencen l'etapa final en carro cap al Castell Frankenstain ("Roll in the Hay"). All, es troben amb la misteriosa Frau Blucher, el nom de la qual atemoritza als cavalls. Frederick, sorprs per la baixa qualitat dels llibres del seu avi (entre els que hi ha el Kama Sutra) s'adorm llegint i somia que el seu avi i d'altres avantpassats se li apareixen per encoratjar-lo a construir un monstre ("Join the Family Business"). s despertat per Inga i, seguits per Igor, troben una entrada secreta al laboratori del seu avi seguint una estranya msica de viol. Descobreixen que s Frau Blcher qui tocava, i confessa que era quelcom ms que la dispesera de Victor ("He Vas My Boyfriend"). Desprs de llegir les notes del seu avi, Frederick decideix portar a terme l'experiment de portar a la vida un cos mort, agafant el cadver d'un mort a la forca. Els vilatans es reuneixen per trobar als saquejadors de tombes ("The Law").

Frederick envia a Igor a buscar el millor cervell, per el pot cau i es trenca, i Igor substitueix el cervell per un altre. Frederick crea la creatura ("Life, Life"), i quan ja est dempeus, Frederick se n'adona que Igor ha substitut el cervell per el d'un tal "A. Normal".

L'Inspector Kemp i els vilatans arriben per investigar, fent veure que van a donar-li la benvinguda ("Welcome to Transylvania"). Frederick i els seus empleats intenten distreure als vilatans ("Transylvania Mania"), mentre que Frau Blcher allibera al Monstre sense que Frederick ho spiga.

 Segon Acte .
Tots comencen la recerca del Monstre. Fins i tot Fra Blucher intenta fer-lo tornar tocant el viol, per no apareix ("He's Loose"). Inga parla amb el frustrat Frederick ("Listen to Your Heart"), i Frau Blcher i Igor els sorprenen junts. 

Elizabeth arriba per sorpresa ("Surprise") i tamb sorprn a Frederick i a Inga. Mentrestant, el Monstre troba a un ermit cec anomenat Harold ("Please Send Me Someone"), per el Monstre fuig per ser capturat per Frederick. El doctor es tanca a una habitaci amb el Monstre i, desprs de vncer les seves pors, el conven que s alg estimat ("Man About Town").

El Monstre s presentat en un teatre, vestit com un cavaller, primer caminant i desprs ballant en un gran nmero musical ("Puttin' on The Ritz"), per s'espanta al veure quan explota un llum i marxa, segrestant a Elizabeth. Aquesta, desprs de vncer el seu pnic, descobreix les virtuts ocultes del Monstre ("Deep Love"). Mitjanant la msica, el Monstre torna al castell, on Frederick intenta una transferncia d'intelligncia, per el monstre no es desperta. Els vilatans arriben al castell amb l'Inspector Kemp, portant a Frederick cap al cadafal, on s penjat, tot i que proclama que morir com un Frankenstein ("Frederick's Soliloquy").

El Monstre torna, i a ms de poder parlar, descobreix que Frederick no est mort, sin que noms est inconscient. Desprs de disculpar-se amb el seu creador, el Monstre proposa matrimoni a Elizabeth ("Deep Love (Reprise)"), Frau Blucher i Harold l'ermit tenen una "cita a cegues" i Frederick es compromet amb Inga, decidint quedar-se al castell ("Finale Ultimo"). 

 Personatges i repartiment original de Broadway .

Dr. Frederick Frankenstein -- Roger Bart;
The Monster -- Shuler Hensley;
Igor -- Christopher Fitzgerald;
Inga -- Sutton Foster ;
Elizabeth Benning -- Megan Mullally ;
Frau Blcher -- Andrea Martin ;
Inspector Hans Kemp/Harold l'ermit-  Fred Applegate;
Dr. Victor von Frankenstein -- Kevin Ligon;

Nmeros musicals .


Act I;
The Happiest Town in Town - Kemp i Vilatans;
The Brain - Frederick i Estudiants;
Please Don't Touch Me - Elizabeth i Viatgers;
Together Again - Frederick id Igor  ;
Roll in The Hay - Inga, Frederick, i Igor ;
Join the Family Business - Victor, Frederick, and Ancestors ;
He Vas My Boyfriend - Frau Blcher ;
The Law - Kemp i Vilatans  ;
Life, Life - Frederick, Igor, Inga, i Blcher ;
Welcome to Transylvania - Quartet  ;
Transylvania Mania - Igor, Frederick, Inga, Kemp i Vilatans;

Act II;
He's Loose - Kemp i Vilatans;
Listen to Your Heart - Inga ;
Surprise - Elizabeth, Igor, Blcher, i cor;
Please Send Me Someone - Harold, l'ermit;
Man About Town - Frederick;
Puttin' on the Ritz (Musica i Lletra d'Irving Berlin)  Frederick, el Monstre, Inga, Igor, i Vilatans ;
Deep Love - Elizabeth;
Frederick's Soliloquy - Frederick ;
Deep Love (Reprise) - El Monstre;
Finale Ultimo - La Companyia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415723" title="Star Wars: The Clone Wars" nonfiltered="4538" processed="4515" dbindex="159585">
Star Wars: The Clone Wars s una srie d'animaci en CGI (3D) estrenada l'octubre del 2008 que trata la cruenta histria ocorreguda desprs de Star Wars Episodi II: L'Atac dels Clons i abans de Star Wars Episodi III: La Venjana dels Sith. 


 Transmissi . 
La srie s'ha estrenat en castell a Antena 3 a finals del 2008. En catal encara no s'ha doblat.

A mitjans de 2005 Lucasfilm Animation va confirmar que ja havia 25 episodis completats.

 Personatges .
Aquesta es la llista dels personatges que apareixen a la srie d'animaci:


 Obi-Wan Kenobi;
 Anakin Skywalker;
 Ahsoka Tano;
 Padm Amidala;
 C-3PO;
 R2-D2;
 Yoda;
 Conde Dooku;
 Mace Windu;
 Asajj Ventress;
 General Grievous;
 Palpatine;
 Nute Gunray;
 Plo Koon;
 Kit Fisto;

 Shaak Ti;
 Aayla Secura;
 Jabba el Hutt;
 Rotta el Huttlet;
 IG-100 MagnaGuarda;
 Droides de Combat;
 Super Droides de Combat;
 Soldats Clons;
 Droidekas;
 Durge;
 Comandant Cody;
 Capit Rex;
 Boba Fett;
 Luminara Unduli;
 Comandant Gree;
 Rei Gatunko;
 SEV;
 FIXER;
 SCORCH;
 BOSS;
 Mandalorians;
 Esquadr Omega;
 Almirall Yularen;


 Enllaos externs .
 Web oficial de La Guerra de les Galxies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415729" title="La fi del mn (Doctor Who, 2x13)" nonfiltered="4539" processed="4516" dbindex="159586">

La fi del mn (Doomsday en l'original angls) s el tretz i ltim episodi de la segona srie de la srie de televisi de cincia-ficci britnica Doctor Who. Va ser ems originalment el 8 de juliol del 2006 i s el desenlla d'una bilogia; la primera part, Exrcit de fantasmes, va ser emesa l'1 de juliol del mateix any. La bilogia presenta els dleks, considerats extingits desprs dels esdeveniments de l'episodi final de la srie del 2005; i els ciberhumans, que havien aparegut a El ressorgiment dels ciberhumans i L'edat de l'acer. Ambdues espcies havien arribat inesperadament a la Terra al final dExrcit de fantasmes.

El concepte de l'aparici conjunta dels ciberhumans i els dleks va ser proposat per primer cop el 1967, per va ser vetat per Terry Nation, el creador dels dleks. L'episodi s el primer conflicte entre les dues espcies en els 43 anys d'histria de Doctor Who, i presenta l'ltima aparici de Billie Piper en el paper de companya principal Rose Tyler, i l'ltima aparici regular de Noel Clarke com a ex-xicot de Rose Tyler i antic company, Mickey Smith; i de Camille Coduri i Shaun Dingwall com als pares de Rose, Jackie i Pete Tyler. L'episodi va ser rodat al desembre del 2005 i gener del 2006, juntament amb els episodis Els ressorgiment dels ciberhumans i L'edat de l'acer.

La trama consisteix principalment d'una guerra global entre els dleks i els ciberhumans, amb la humanitat atrapada en la confrontaci. El Doctor, la famlia Tyler i Mickey Smith lluiten per la seva vida intentant invertir la situaci. Ho aconsegueixen, per pagant un preu emocional pel Doctor i Rose quan queden separats en universos parallels.

L'episodi s un dels episodis de Doctor Who ms populars des de la reestrena de la srie. Juntament amb Exrcit de fantasmes, va ser nominat per l'Hugo Award for Best Dramatic Presentation, Short Form del 2007, que va ser guanyat pel quart episodi de la srie, La noia de la llar de foc. Va compartir la valoraci del pblic ms alta de la nova srie, de 89, amb El comiat, Silence in the Library i Forest of the Dead, fins el 28 de juny del 2008 (en aquella data, The Stolen Earth va aconseguir una valoraci AI de 91), i s lloat per la majoria de crtics, tant pel conflicte entre dleks i ciberhumans i l'escena del comiat entre el Doctor i Rose.

Possiblement degut a un error en el doblatge, existeixen dos episodis diferents de Doctor Who titulats "La fi del mn" en catal: aquest, i el segon episodi de la primera srie, que en l'original angls s'anomena The End of the World.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415748" title="Puntius hexazona" nonfiltered="4540" processed="4517" dbindex="159587">

Puntius hexazona  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia, Indonsia (Sumatra), Borneo i a la conca del riu Mekong
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. i A.J. Whitten, 1996. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi: additions and corrections. Periplus Editions, Hong Kong. 8 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. & L. F. de Beaufort. 1912. "Fische". Maass, "Durch Zentral. Sumatra" v. 2: 522-541, Pls. 11-12. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415751" title="Puntius sealei" nonfiltered="4542" processed="4518" dbindex="159589">

Puntius sealei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1933. A check list of fishes from Sandakan, British North Borneo. Journal of the Pan-Pacific Research Institute v. 8 (nm. 4): 2-5. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415752" title="Vallvidrera, Tibidabo i les Planes" nonfiltered="4543" processed="4519" dbindex="159590">
Vallvidrera, Tibidabo i les Planes s un barri del districte barcelon de Sarri-Sant Gervasi. Aquest barri agrupa les rees de Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes. s un dels barris amb ms extensi de Barcelona, situat a la serra de Collserola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415753" title="Puntius jacobusboehlkei" nonfiltered="4544" processed="4520" dbindex="159591">

Puntius jacobusboehlkei  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les conques dels rius Mekong i Chao Phraya.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fowler, H. W. 1958. Some new taxonomic names of fishlike vertebrates. Notulae Naturae (Philadelphia) Nm. 310: 1-16. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415754" title="Puntius jayarami" nonfiltered="4545" processed="4521" dbindex="159592">

Puntius jayarami  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415755" title="Puntius schanicus" nonfiltered="4546" processed="4522" dbindex="159593">

Puntius schanicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Salween (sia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Boulenger, G. A.1893. List of the fishes collected by Mr. E. W. Oates in the southern Shan States, and presented by him to the British Museum. Annals and Magazine of Natural History (Series 6) v. 12 (nm. 69): 198-203. ;
 Doi, A., 1997. A review of taxonomic studies of cypriniform fishes in Southeast Asia. Jap. J. Ichthyol. 44(1):1-33.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415762" title="Tur d'en Baldiri" nonfiltered="4547" processed="4523" dbindex="159594">

El Tur d'en Baldiri o Tur de Salve Regina s una muntanya de 431 metres que es troba entre els municipis de Premi de Dalt i Tei a la comarca del Maresme.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415765" title="Tur de Lled" nonfiltered="4548" processed="4524" dbindex="159595">

El Tur de Lled s una muntanya de 496 metres que es troba entre els municipis de Premi de Dalt, Tei i Vallromanes a la comarca del Maresme.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415766" title="Puntius jerdoni" nonfiltered="4549" processed="4525" dbindex="159596">

Puntius jerdoni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia: sud de Karnataka, Kerala, Tamil Nadu i Maharashtra.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1870. Notes on some fishes from the western coast of India. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1870 (pt 2): 369-374 . ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Menon, A.G.K., 1999. Check list - fresh water fishes of India. Rec. Zool. Surv. India, Misc. Publ., Occas. Pap. Nm. 175, 366 p.  ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415767" title="Puntius sarana" nonfiltered="4550" processed="4526" dbindex="159597">

Puntius sarana  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Afganistan, Pakistan, ndia, Nepal, Bangladesh, Butan, Sri Lanka, Birmnia i Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415768" title="Tur de Can Colomer" nonfiltered="4551" processed="4527" dbindex="159598">

El Tur de Can Colomer s una muntanya de 360 metres que es troba al municipi de Vallromanes a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415769" title="Puntius joaquinae" nonfiltered="4552" processed="4528" dbindex="159599">

Puntius joaquinae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415770" title="Serra de Tei" nonfiltered="4553" processed="4529" dbindex="159600">
La Serra de Tei s una serra situada als municipis d'Alella i Tei al Maresme, amb una elevaci mxima de 359,8 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415771" title="Serra de Vallalta" nonfiltered="4554" processed="4530" dbindex="159601">
La Serra de Vallalta s una serra situada al municipi de Dosrius a la comarca del Maresme, amb una elevaci mxima de 424,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415772" title="Serra del Llop" nonfiltered="4555" processed="4531" dbindex="159602">
La Serra del Llop s una serra situada al municipi de Tordera a la comarca del Maresme, amb una elevaci mxima de 520,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415773" title="Serra de l'Avetar" nonfiltered="4556" processed="4532" dbindex="159603">
La Serra de l'Avetar s una serra situada al municipi de Tordera a la comarca del Maresme, amb una elevaci mxima de 547,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415775" title="La Marina de Port" nonfiltered="4557" processed="4533" dbindex="159604">
La Marina de Port s un barri del districte de Sants-Montjuc, situat a l'est de Barcelona. Es troba entre els barris de la Bordeta, La Marina del Prat Vermell, Montjuc i limita amb  l'Hospitalet de Llobregat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415777" title="Puntius johorensis" nonfiltered="4558" processed="4534" dbindex="159605">

Puntius johorensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1996. The identity of Puntius eugrammus and diagnoses of two new species of striped barbs (Teleostei: Cyprinidae) from southeast Asia. Raffles Bull. Zool. 44(1):301-316.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415778" title="Tur dels Pins Grossos" nonfiltered="4559" processed="4535" dbindex="159606">

El Tur dels Pins Grossos s una muntanya de 209 metres que es troba al municipi de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415779" title="Puntius sahyadriensis" nonfiltered="4560" processed="4536" dbindex="159607">

 Puntius sahyadriensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Yenna (Maharashtra, ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Silas, E. G. 1953. Notes on fishes from Mahableshwar and Wai (Satara district, Bombay state). Journal of the Bombay Natural History Society v. 51 (pt 3): 579-589, Pl. 1. ;
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415780" title="Tur de No" nonfiltered="4561" processed="4537" dbindex="159608">

El Tur de No s una muntanya de 305 metres que es troba al municipi de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415781" title="Puntius sachsii" nonfiltered="4562" processed="4538" dbindex="159609">

Puntius sachsii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Singapur.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415783" title="Puntius kamalika" nonfiltered="4563" processed="4539" dbindex="159610">

Puntius kamalika  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415784" title="Tur de Can Montsant" nonfiltered="4564" processed="4540" dbindex="159611">

El Tur de Can Montsant s una muntanya de 448 metres que es troba al municipi de Sant Cebri de Vallalta a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415786" title="Lumumba" nonfiltered="4565" processed="4541" dbindex="159612">
El Lumumba s un cctel, obtingut de la mescla d'un batut de cacau amb una beguda alcohlica d'alta graduaci, com el rom o el conyac. En algunes ocasions, tamb s'hi afegeix crema de llet.

El nom prov del poltic del Congo, Patrice Lumumba.

Es pot prendre calent o fred. 


Enllaos externs.

http://www.onlinebar.de/cocktails-rezepte_41_lumumba.html;
http://www.die-rosenaus.de/pda/cocktails/lumumba.html;
http://www.cocktaildreams.de/cooldrinks/cocktailrezept.lumumba.50.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415787" title="Els Crous (Sant Cebri de Vallalta)" nonfiltered="4566" processed="4542" dbindex="159613">

Els Crous s una muntanya de 291 metres que es troba al municipi de Sant Cebri de Vallalta a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415789" title="Puntius kannikattiensis" nonfiltered="4567" processed="4543" dbindex="159615">

 Puntius kannikattiensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Arunachalam, M. & J. A. Johnson. 2003. A new species of Puntius Hamilton (Pisces: Cyprinidae) from Kalakad Mundanthurai Tiger Reserve, Tamil Nadu, India. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 99 (nm. 3) 2002: 474-480. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415790" title="L'Oradella" nonfiltered="4568" processed="4544" dbindex="159616">

L'Oradella s una muntanya de 206 metres que es troba al municipi de Sant Cebri de Vallalta a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415793" title="Puntius roloffi" nonfiltered="4569" processed="4545" dbindex="159617">

 Puntius roloffi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415794" title="Regne de Sobrarbe" nonfiltered="4570" processed="4546" dbindex="159618">

El Regne de Sobrarbe s un regne llegendari i mtic que hauria existit a l'alt Arag i hauria tingut capital L'Ansa.

Llegenda.

Es diu que els cristians aragonesos es reunieren a "Espelunga de Galin", en el lloc on actualment hi ha el Monestir de Sant Joan de la Penya desprs de la conquesta islmica de la Pennsula Ibrica. Aleshores decidiren crear un exrcit i lluitar contra l'invasor i escolliren com a cabdill a Garza Ximniz l'any 724.

Donat que els musulmans s'havien installat a Jaca i comptaven amb una gran guarnici, les tropes aragoneses decidiren conquerir L'Ansa. Desprs d'un gran setge la conqueriren i la fortificaren per protegir-se eficament. Finlament les tropes musulmanes atacaren L'Ansa, comptant amb els qudruble de tropes que els aragonesos. La ciutat fou durament atacada i quan la derrota de les tropes aragoneses semblava imminent, aparegu del cel un creu vermella que davall fins el capdamunt d'una alzina sobre un fons d'or. Les tropes aragoneses interpretaren el fet com una senyal de Du, mostrant-los el seu recolzament, i els aragonesos contraatacaren provocant la fugida aterroritzada de les tropes musulmanes. 

Garza Ximniz per mostrar el seu agrament, a "Espelunga de Galin" on hi havia una ermita dedicada a Sant Joan Baptista i actualment hi ha el Monestir de Sant Joan de la Penya, convertint a Sant Joan Baptista en el seu patr i el dels seus descendents, i anomenaren el regne que crearen amb el nom de Sobrarbe (Sobre + Arbre), per tal com la creu havia aparegut sobre d'una alzina.

Llegendaris Reis de Sobrarbe.
 Garza Ximniz (724-758);
 Garza I Ennguiz de Sobrarbe (758-802);
 Fortn I Garzs I de Sobrarbe( 802-815);
 Sancho I Garzs de Sobrarbe (815-832);
 Enneco I Ariesta de Sobrarbe (868-870), que es correspon a (Enneco I Ariesta de Pamplona);
 Garza II Ennguiz de Sobrarbe (870-885), que es correspon a (Garza I Ennguiz de Pamplona);
 Fortn II Garzs de Sobrarbe (885-901), que es correspon a (Fortn I Garzs de Pamplona);

Histrics Reis de Pamplona.
 Enneco I Ariesta de Pamplona (820-852);
 Garza I Ennguiz de Pamplona (852-870);
 Fortn I Garzs de Pamplona (870-905);

Bibliografia.
 Gran Enciclopedia Aragonesa: Sobrarbe;

Vegeu tamb.
 Regne de Pamplona;
 Comtat d'Arag;
 Regne d'Arag;
 Escut de l'Arag;
 Sobrarbe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415795" title="Puntius katolo" nonfiltered="4571" processed="4547" dbindex="159619">

Puntius katolo  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20):977 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415796" title="Tur de Caldes" nonfiltered="4572" processed="4548" dbindex="159620">

El Tur de Caldes s un tur de 115 metres que es troba dins la poblaci de Caldes d'Estrac al municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415797" title="Puntius kelumi" nonfiltered="4573" processed="4549" dbindex="159621">

Puntius kelumi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda R., A. Silva, K. Maduwage & M. Meegaskumbura. 2008. Puntius kelumi, a new species of cyprinid fish from Sri Lanka (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters, Vol. 19, Nm. 3, pp. 201-214.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415798" title="Paratge" nonfiltered="4574" processed="4550" dbindex="159622">
Paratge s un laboratori poltic occit, emmarcat dins els estats francs i itali. 

El conformen dues seccions: 
 Paratge de les Valadas Occitanas del Piemont itali (secci principal del moviment).
 Para(t)ge Mar, Rse e Monts, secci provenal de l'estat francs.

Enllaos externs.

 Paratge Laboratri Poltic Occitan  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415799" title="Puntius rhomboocellatus" nonfiltered="4575" processed="4551" dbindex="159623">

Puntius rhomboocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Koumans, F. P. 1940. On a new species of Puntius from Borneo. Temminckia, Leiden v. 5: 189-190. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T.R., 1989. The freshwater fishes of Western Borneo (Kalimantan Barat, Indonesia). Mem. Calif. Acad. Sci. 14:210 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415800" title="Puntius khugae" nonfiltered="4576" processed="4552" dbindex="159624">

Puntius khugae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Linthoigambi, I & W Vishwanath, 2007. Two new fish species of the genus Puntius Hamilton (Cyprinidae) from Manipur, India, with notes on Puntius ticto (Hamilton) and Puntius stoliczkanus (Day). Zootaxa 1450: 45 56. ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415801" title="Nicholas Ray" nonfiltered="4577" processed="4553" dbindex="159625">

Nicholas Ray, nom amb qu s conegut Raymond Nicholas Kienzle (La Crosse, Wisconsin, 7 d'agost de 1911 - Nova York, 16 de juny de 1979) fou un director de cinema nord-americ.
	
Va ser el menor de quatre germans. El seu pare, que ja tenia dues filles d'un matrimoni anterior, era alcohlic. La seva mare treballava al mn de l'espectacle. Ray comena a estudiar a la Universitat de Chicago, per es veu obligat a deixar-la el 1932. Es trasllada a Nova York i es canvia el nom. Tornar a Wisconsin desprs de rebre una invitaci de Frank Lloyd Wright, amb el que havia estudiat en una escola d'arquitectura anomenada Taliesin. Per desgrcia, aquest duo no tindr continutat i Ray deixa una altra vegada la seva escola i torna a Nova York.

Amb prou feines 100 dlars a la butxaca, Ray s'uneix a un grup de teatre d'improvisaci de Nova York. All coneixer Elia Kazan. Era clebre per la seva manera poc corrent d'empnyer els estudiants fins als seus lmits, i aquesta forma d'ensenyar s la que marcar a Ray la resta de la seva vida. De fet, quan Kazan dirigeix A Tree Grows in Brooklyn, la seva primera pellcula a Hollywood, contractar a Ray com a ajudant.

De la rdio, teatre i televisi pass al cinema, on el 1947 realitz el seu primer film Els amants de la nit, on ja apareixen els tipus de personatges marginats, constants en totes les seves pellcules. En aquest film destacar la interpretaci de Gloria Grahame, amb la qual es casar desprs del rodatge. Desprs rodar In a Lonely Place, amb Humphrey Bogart i Nascuda per al mal (1950). Roda desprs diverses pellcules fins arribar a Johnny Guitar (1954), que va tenir un gran xit de taquilla.

Desprs d'aquest triomf, Ray s'uneix a la Warner Bros., que li encarregar la direcci de la famosa Rebel sense causa. Aquesta pellcula era en principi una visi dels treballs del doctor Robert M. Lindner sobre els adolescents desobedients i violents. La Warner havia aconseguit els drets d'aquesta obra i tenia pensat que la protagonitzs Marlon Brando i que la dirigs Sidney Lumet. Tanmateix, cap dels dos no va poder participar en aquest projecte.

El tema de la delinqncia juvenil ja era present en tots els mitjans de comunicaci nord-americans des de feia temps, la qual cosa va animar Ray a acceptar aquest projecte. De fet, va opinar referent a aix: No m'interessaven ni el psicpata ni el fill d'una famlia desestructurada. Tanmateix, poc desprs, Ray comena a escriure la seva prpia histria, titulada The Blind Run, una crua histria de 17 pgines que comptava amb una srie d'escenes violentes i d'actes criminals. A ell s'uneix el productor David Weisbart, amb qui reescriu la histria per fer-la ms acceptable. A continuaci, Ray s'adona de l'absurd de la tesi que pretn transmetre aquest rebel "sense causa": els dolents provenen de famlies pobres, els rics sn els bons. s totalment fals, va dir Ray. Som tots nosaltres.

Per perfilar el gui, recorre al dinmic Stewart Stern, un escriptor de 32 anys. Per posar la guinda, Ray escull James Dean com a protagonista del llargmetratge. Ambds en tenen molt en com, per exemple, ambds han tingut una infantesa desgraciada (el pare de Dean el va abandonar als nou anys) i ambds eren adults introvertits. La banda sonora de la pellcula comptar amb el molt reconegut Leonard Rosenman, que havia fet la msica dA l'est de l'edn, d'Elia Kazan. Tanmateix, la Warner Bros. no estava gaire d'acord en l'elecci de l'actor principal. La companyia preferia actors joves, estrelles ascendents com Robert Wagner, Tab Hunter o John Kerr. Com a estrella femenina de la pellcula, acudeix a Natalie Wood, que noms comptava llavors amb 16 anys.

James Dean mor una setmana abans de l'estrena mundial. Es converteix llavors en una icona entre la joventut mundial, i Ray es veu molt afectat per aquesta mort. En un desesperat intent de substituir-lo, dirigeix Rei de reis i 55 dies a Pequn, durant el rodatge de la qual pateix una malaltia cardaca. Aquest va ser el principi del final de la seva carrera. Al final de la seva vida, es va convertir en alcohlic i jugador compulsiu. La seva fortuna es va dissipar en un obrir i tancar d'ulls. El 1969, a la Universitat de Chicago, coneix a la seva quarta i ltima esposa, una estudiant de la facultat anomenada Susan Schwartz, que comptava noms amb 18 anys, pels 58 de Ray. Va participar com a actor en L'amic americ de Wim Wenders (1976). Els seus mltiples problemes amb la justcia noms van acabar amb la seva mort el 1979.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415803" title="Puntius rhombeus" nonfiltered="4578" processed="4554" dbindex="159626">

 Puntius rhombeus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les conques dels rius Mekong, Chao Phraya i Meklong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M.   2000. Diagnoses of a new genus and 64 new species of fishes from Laos (Teleostei: Cyprinidae, Balitoridae, Bagridae, Syngnathidae, Chaudhuriidae and Tetraodontidae). J. South Asian Nat. Hist. v. 5 (nm. 1): 37-82. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415804" title="Platja de Sant Vicen de Montalt" nonfiltered="4579" processed="4555" dbindex="159627">

La platja de Sant Vicen s una platja semiurbana de sorra de gra fi de color marr, situada als municipis de Sant Vicen de Montalt i de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme.



Accessos.
Cotxe:
Carretera N-II direcci a Arenys de Mar: cal entrar pel pas subterrani que hi haal costat de la benzinera.
Carretera N-II direcci a Matar: cal entrar pel pas subterrani que trobarem passat el nucli urb i Autopista C-32: sortida 18, direcci platges / Caldes d Estrac.
Tren: Estaci de RENFE ms propera: Caldes d Estrac (a 5 min. de la platja de Sant Vicen de Montalt).
Bus: Bus urb que connecta el nucli urb i el barri antic amb la zona de la platja.

Aparcaments.
Al passeig Marqus, casa Riera (zona blava de pagament), carrer de la Pau (aparcament reservat als residents autoritzats i una part lliure) i espais situats a les urbanitzacions properes, tamb a la vorada de la N-II en direcci a Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415805" title="Puntius reval" nonfiltered="4580" processed="4556" dbindex="159628">

Puntius reval  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Meegaskumbura, M., Silva, A., Maduwage, K. & Pethiyagoda, R. 2008. Puntius reval, a new barb from Sri Lanka (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 19 (2): 141-152.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415806" title="Platja de la Musclera" nonfiltered="4581" processed="4557" dbindex="159629">
La Platja de la Musclera s una platja situada als municipis d'Arenys de Mar i de Caldes d'Estrac a la comarca del Maresme.

Accessos.
Cotxe:
Per la C32, sortint a la sortida d'Arenys de Mar.
Carretera N-II, a partir del km 655;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415808" title="Puntius kuchingensis" nonfiltered="4582" processed="4558" dbindex="159630">

 Puntius kuchingensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia (Sarawak) i la conca del riu Kapuas (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1940. New species of fishes from the Malay Peninsula and Borneo. Bulletin of the Raffles Museum Nm. 16: 5-26, Pls. 1-20. ;
 Kottelat, M. i A.J. Whitten, 1996. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi: additions and corrections. Periplus Editions, Hong Kong. 8 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415809" title="Puntius lanaoensis" nonfiltered="4583" processed="4559" dbindex="159631">

Puntius lanaoensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philippine Journal of Science v. 24 (nm. 3): 249-307, Pls. 1-2. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415810" title="Tur del Mar" nonfiltered="4584" processed="4560" dbindex="159632">

El Tur del Mar s un tur de 59 metres que es troba dins la poblaci de Montgat al municipi del mateix nom, a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415812" title="Platja de Montgat" nonfiltered="4585" processed="4561" dbindex="159634">
La Platja de Montgat s una platja situada al municipi de Montgat a la comarca del Maresme.



Accessos.
Autobs:
B30: Santa Coloma G. (Can Franquesa) Menorca - Tiana (Cam d'Alella);
TM: Tiana (El Carmelit) - Montgat (Pl. de la Mare);
N9: Barcelona (Portal de la Pau) - Tiana (Edith Llaurador);
Tren (RENFE): Estaci de Montgat o Montgat Nord:
Lnia C1 (L'Hospitalet/Aeroport - Barcelona - Matar/Maanet);

Equipaments.
 Dutxes: 21;
 Papereres: 70;
 Passeres d'accs a la sorra: 13;
 reas de jocs infantils: 2;
 Torres i cadires de vigilncia: 4;
 Cabines sanitries: 8;
 Senyals informatius: 11;
 Abalisament zona de bany;

Serveis.
 Accs de minusvlids fins l'aigua;
 Salvament i socorrisme;
 Neteja diria de la sorra;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415814" title="Tur Rod (rrius)" nonfiltered="4586" processed="4562" dbindex="159635">

El Tur Rod s una muntanya de 530 metres que es troba entre els municipis d'rrius a la comarca del Maresme i de Vilanova del Valls a la comarca del Valls Oriental.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415815" title="Tur de Sllecs" nonfiltered="4587" processed="4563" dbindex="159636">

El Tur de Sllecs s una muntanya de 534 metres que es troba entre els municipis d'rrius a la comarca del Maresme i de la Roca del Valls a la comarca del Valls Oriental.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415816" title="Tur d'Aquena" nonfiltered="4588" processed="4564" dbindex="159637">

El Tur d'Aquena s una muntanya de 375 metres que es troba al municipi d'rrius a la comarca del Maresme.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415819" title="Cal Figueres (Lloren del Peneds)" nonfiltered="4589" processed="4565" dbindex="159638">
Cal Figueres s un mas situat al municipi de Lloren del Peneds a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415820" title="Cal Flix (Lloren del Peneds)" nonfiltered="4590" processed="4566" dbindex="159639">
Cal Flix s un mas situat al municipi de Lloren del Peneds a la comarca del Baix Peneds.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415822" title="Hekla" nonfiltered="4591" processed="4567" dbindex="159640">

El Hekla s un estratovolc situat al sud d'Islndia que s'eleva fins als 1.491 m d'altitud. s el volc ms actiu d'Islndia; des de l'any 874 se n'han enregistrat ms de 20 erupcions, la darrera de les quals fou el 28 de febrer de l'any 2000. A l'edat mitjana, els islandesos l'anomenaven la Porta de l'Infern.

Pertany a una serralada volcnica de 40km de llarg. La part ms activa d'aquesta cadena de muntanyes, una fissura d'uns 5,5km de llarg anomenada Heklugj, es considera el volc Hekla prpiament dit. T forma de barca posada cap per avall, amb la part superior (la quilla) que en realitat s una srie de crters, dos dels quals sn generalment els ms actius.

Les freqents i extenses erupcions del volc han cobert una gran part d'Islndia amb tefra, i les diverses capes es poden fer servir per datar les erupcions dels altres volcans islandesos. El 10% de la tefra produda a Islndia els darrers mil anys prov del Hekla, en una quantitat que arriba als 5 km. El volc ha produt un dels volums de lava ms elevats del mn al darrer millenni, al voltant dels 8km.

La primera ascensi al Hekla fou el 20 de juny de 1750, per part de l'explorador i escriptor islands Eggert lafsson.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415827" title="BBC Micro" nonfiltered="4592" processed="4568" dbindex="159641">

El BBC Microcomputer System, o BBC Micro, va ser una srie de microordinadors i perifrics associats dissenyada i construda per l'Acorn Computers per al BBC Computer Literacy Project (Projecte d'alfabetitzaci informtica de BBC), operat per la British Broadcasting Corporation. Dissenyat amb un mfasi en educaci, era notable per la seva resistncia, capacitat d'expansi i qualitat del seu sistema operatiu.

L'Acorn Proton era un projecte preexistent en l'Acorn per succeir el microordinador Acorn Atom. Va ser presentat i va vncer la oferta pblica del Literacy Project, que buscava un ordinador que dons suport als programes de TV i literatura del projecte. Rebatejat de BBC Micro, la plataforma va ser escollida per la majoria de les escoles i es va convertir en una pedra angular de la computaci en l'educaci britnica durant els anys 1980, canviant el dest de l'Acorn. Va obtenir un xit moderat com ordinador domstic al Regne Unit, malgrat el seu preu elevat. La mquina va estar implicada directament en el desenvolupament de l'arquitectura ARM, que encara estava en s arrelat el 2008, en els sistemes incrustats.

Encara que dotze models amb la marca BBC hagin estat produts, l'expressi BBC Micro s usada colloquialment en referncia als quatre primers models (Model A, B, B+64 i B+128), amb els ltims vuit sent citats com les seris BBC Master i Archimedes.

Especificacions tcniques.


Referncies.


 Enllaos externs .
 BBC Micro ;
 BBC Micro ignites memories of revolution ;
 Acorn i el BBC Micro: des de l'educaci fins a l'obscuritat ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415829" title="Charles Friedel" nonfiltered="4593" processed="4569" dbindex="159642">

Charles Friedel, nascut a Estrasburg el 12 de mar de 1832 i traspassat a Montauban el 20 d'abril de 1899, va ser un mineralogista i qumic orgnic francs conegut per la reacci de Friedel-Crafts, un mtode de sntesi orgnica.

Biografia.
Desprs de graduar-se a la universitat d'Estrasburg va passar un any a amb el seu pare, un banquer i comerciant, i llavors el 1851 se'n va anar a viure a Pars amb el seu avi matern Georges Louis Duvernoy, professor d'histria natural i, des de 1850, d'anatomia comparativa al College de France.

El 1854 va ingressar al laboratori de Charles Adolphe Wrtz, i el 1856 a instncia de H. H. de Senarmont va ser nomenat conservator de les colleccions de minerals a l'Escola de Mines. El 1871 va ocupar el lloc de A. L. O. L. Des Cloizeaux a l'Escola Normal, i el 1876 es va convertir en professor de mineralogia de la Sorbona, per desprs de la mort de Wrtz el 1884 va accedir a la ctedra de qumica orgnica.

Va ser el president del Congrs Internacional que va tenir lloc a Ginebra el 1892 per revisar la nomenclatura dels cids grassos.

Obra.
Amb la collaboraci entre 1879 i 1887 d'Emile Edmond Sarasin va estudiar la formaci de minerals per mtodes artificials, amb l'ajut de calor i pressi amb l'objectiu de sintetitzar un nombre elevat dels composts naturals. El 1893, com a resultat d'un intent de sintetitzar diamants per l'acci de sofre damunt ferro fus a 450 -500 C va obtenir un producte negre, en forma de pols, en quantitats petites que no pogu analitzar per que ratllava el corind, s a dir d'elevada duresa, superior a 9 a l'escala de Mohs (el diamant t duresa 10).

Tamb va dedicar-se als fenmens piroelctrics de cristalls, tema d'una de les dues tesis doctorals que va presentar el 1869, i a la determinaci de constants cristallogrfiques.

En la qumica orgnica, el seu estudi de les cetones i aldehids, comenats el 1857, va ser emprat per a la seva segona tesi doctoral. El 1862 va preparar 2-propanol, i el 1863, amb el nord-americ James Mason Crafts, va obtenir diversos composts organometllics de silici. Uns quants anys desprs, amb Albert Ladenburg, va demostrar l'analogia existent entre el silici i el carboni quan formaven compostos, sintetitzant l'anleg al cloroform per amb silici. Tamb va descobrir que el titani es podia comportar de manera semblant. El 1871 amb R. D. da Silva va sintetitzar glicerina a partir del propil.

El 1877, va fer la primera publicaci d'un mtode, tamb amb James Mason Crafts, mpliament utilitzat posteriorment, per sintetitzar derivats del benz conegut com la reacci de Friedel-Crafts. Es basava en una observaci accidental de l'acci d'alumini metllic sobre clorur d'amil, i consisteix a unir un hidrocarbur aromtic, com el benz, i un clorur orgnic en presncia de clorur d'alumini, quan s'uneixen s'obt un nucli aromtic alquilat.

Va ser un defensor de la teoria atmica rebutjant la teoria dels equivalents.

Obres.
Friedel estava associat amb Wrtz editant el Dictionnaire de chimie, i va continuar amb la supervisi dels suplements editats desprs de 1884 quan Wrtz va morir. Les seves publicacions sn nombroses i inclouen: un Notice sur la vie et les travaux de Wurtz (1885).

 ;
  ;
  ;
  ;
 ;

Referncies.
 Encyclopedia Britannica 1911 http://www.1911encyclopedia.org/Charles_Friedel;
 Annales des Mines http://www.annales.org/archives/x/cfriedel.html;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415832" title="UCPMB" nonfiltered="4594" processed="4570" dbindex="159643">
L'Exrcit d'Alliberament de Preevo, Medve a  i Bujanovac (albans: Ushtria lirimtare e Preshevs, Medvegjs dhe Bujanocit, UCPMB) va ser un grup guerriller que va lluitar per la independncia de Srbia (llavors Iugoslvia) per als tres municipis: Preevo, Bujanovac, i Medve a, llar de la majoria dels albanesos de Srbia central, adjacent a Kosovo. Els uniformes, els procediments i les tctiques de l'UCPMB sn iguals que els del dissolt Exrcit d'Alliberament de Kosovo. L'UCPMB va operar entre 1999 i 2001. L'objectiu de l'UCPMB va ser la secessi d'aquests municipis de Iugoslvia i unir-los al futur Kosovo. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415834" title="Fidor Tolbukhin" nonfiltered="4596" processed="4571" dbindex="159645">

 Fiodor Ivanovitx Tolbukhin (rus:                           ) (16 de juny de 1894   17 de setembre de 1949) va ser un comandant militar sovitic.

 Biografia .
Tolbukhin va nixer a una famlia camperola a la provncia de Iaroslav, al nord-est de Moscou. S'allist voluntari a l'Exrcit Imperial al 1914 amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Va ser promogut repetidament, passant de soldat ras a capit al 1916, rebent mltiples condecoracions per valentia.

A l'agost de 1918, Tolbukhin s'un a l'Exrcit Roig, on serv com a Cap d'Estat Major de la 56a Divisi de Fusellers. Desprs del final de la Guerra Civil Rusa, Tolbukhin ocup diverses posicions d'estat major. Assist a l'Acadmia Militar Frunze per rebre instrucci d'estat major avanat, graduant-se al 1931. Al 1937, desprs d'haver ocupat diversos crrecs d'estat major, va ser finalment destinat al capdavant d'una divisi. Al 1938 va ser fet Cap d'Estat Major del Districte Militar Transcaucsic.

Va romandre en aquesta posici durant les etapes inicials de l'Operaci Barbarroja fins a l'agost de 1941, quan va ser fet Cap d'Estat Major del Front de Crimea, crrec que ocuparia fins al mar de 1942. Entre maig i juliol de 1942, en que va ser nomenat assistent al comandant del Districte Militar de Stalingrad. Desprs d'aix, va ser comandant del 58 Exrcit fins al mar de 1943. El 58 Exrcit particip a la Batalla de Stalingrad, en la que el superior de Tolbukhin, Coronel Ieremenko, llo la seva organitzaci i la seva habilitat militar. Posteriorment va ser destinat a comandar el Front Sud.

A l'octubre de 1943, el Front Sud pass a denominar-se 4t Front Ucrans. Des d'all, Tolbukhin ajud al 3r Front Ucrans de Rodion Malinovski en l'Ofensiva del Baix Dnieper i en l'Ofensiva del Dnieper i els Crpats. Al maig de 1944, Tolbukhin va ser destinat al capdavant del 3r Front Ucrans, i durant la Campanya d'Estiu (juny-octubre de 1944), Tolbukhin i Malinovski van llenar la invasi dels Balcans, conquerint la major part de Romania. El 12 de setembre de 1944, dos dies desprs de que Malinovski fos promogut al rang de Mariscal de la Uni Sovitica, Tolbukhin tamb ho va ser. Mentre que Malinovski es dirigia cap el nord-oest, cap a Hongria i Iugoslvia, Tolbukhin llanava la seva invasi cap al sud, conquerint gran part de Bulgria. Iniciant l'Ofensiva d'Hivern, Tolbukhin va fer girar el seu exrcit cap al nord-oest, alliberant gran part de Iugoslvia i envaint l'Hongria meridional.

Desprs de la guerra, Tolbukhin va ser comandant en cap del Grup d'Exrcits Sud, que ocupava la regi dels Balcans. Al gener de 1947 va ser fet comandant del Districte Militar Transcaucsic, crrec que ocup fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1949.

Tolbukhin s generalment vist com un dels millors generals sovitics de la Segona Guerra Mundial. Meticuls, prudent, i no cegament ambicis com alguns dels seus companys, va ser respectat tant pels seus companys comandants com pels seus homes, especialment per la seva dedicaci perqu tinguessin una taxa baixa de caiguts. Tolbukhin va ser receptor de nombroses distincions i condecoracions, incloent l'Orde de la Victria i el ttol d'Heroi de la Uni Sovitica. Tamb va ser nomenat Heroi dels diversos pasos que alliber. A Bulgria, la ciutat de Dobritx pass a anomenar-se Tolbukhin, nom que conserv fins a la caiguda del comunisme al 1989. La urna que cont les seves cendres est enterrada a la Muralla del Kremlin.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415837" title="Escut de Beneixama" nonfiltered="4597" processed="4572" dbindex="159646">


L'escut oficial de Beneixama t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camp d'atzur, una torre d or, maonada i aclarida de sable. A la punta, en camp de gules, dues claus encreuades en aspa d'or. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 30 d'abril de 2004, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.763, del 28 de maig de 2004.

La torre fa referncia a l'edifici que hi ha al mig del poble, la torre de Beneixama, d'origen musulm. Segons la tradici, les claus de sota indiquen que es prohibeix el pas als castellans, ja que la localitat es trobava en terres frontereres amb Castella, i fou una concessi d'Alfons el Magnnim el 1448, que va atorgar a Beneixama el ttol de vila i l's de l'escut d'armes per haver-se mantingut fidel a la seva terra i al seu rei.

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415840" title="Sal Craviotto Rivero" nonfiltered="4598" processed="4573" dbindex="159647">
Sal Craviotto Rivero (Lleida, 3 de novembre de 1984) s un piragista catal que competeix en les disciplines de caiac K1-500 m, K1-1000 m, K2-500 m i K2-1000 m.

Va participar als Jocs Olmpics d'estiu de 2008 guanyant juntament amb el pontevedrs Carlos Prez Rial la medalla d'or a la categoria K2-500 m.

Craviotto compagina l'esport d'elit amb la seua professi, agent de la Policia Nacional.

Enllaos externs.
Web oficial de Sal Craviotto;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415843" title="Emili Alzamora" nonfiltered="4599" processed="4574" dbindex="159648">
Emili Alzamora (Lleida, 22 de maig de 1973) s un pilot de motociclisme catal, que particip a l'alta competici entre 1994 i 2003. 

L'any 1999 es proclam campi del mn en la categoria dels 125 cc amb Honda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415845" title="William Holden" nonfiltered="4600" processed="4575" dbindex="159649">

William Holden ( O'Fallon, Illinois, Estats Units, 17 d'abril de 1918   Santa Mnica, Califrnia, Estats Units, 16 de novembre de 1981) fou un actor de cinema nord-americ.

El noi d'or.

Fill d'un enginyer, William Franklin Beedle, i una professora, Mary Blanche Ball, procedia d'una famlia acomodada. Quan tenia 3 anys s'install junt amb la famlia a Pasadena, Califrnia. Inicialment les seves intencions juvenils eren seguir els passos del seu pare, el que el port a estudiar qumica en el Pasadena Jnior Collage, on va ser descobert per un caa talents de la Paramount, productora amb la que sign contracte, iniciant-se aix en el cinema com a actor. Potser avui no sigui reconegut entre els espectadors ms joves, per fou un dels ms prolfics actors reclutats per Hollywood per a rejovenir l'elenc de llurs estrelles ms madures.

La seva carrera s'inici el 1939 quan desprs de dos treballs davant les cmeres pels que no assol ni tant sols aparixer en els crdits, els responsables de la productora per la que treballava  decidiren fer d'ell la nova estrella masculina de l'estudi. Per aix l'aparellaren amb Brbara Stanwyck en Sueo dorado, histria d'un jovenet que pretn ser campi de boxa en contra dels desitjs del seu pare i acaba enredat amb una vampiresa de cinema negra relacionada amb un mafis. El seu rendiment en aquest llarg metratge va convncer l'estudi de que podia explotar el seu ganxo davant les cmeres en una srie de vehicles concebuts per fes un rodatge i s'entrens per caminar vers l'estrellat. Aix sorgiren llurs segents llargs metratges, sempre en ttols modests que corregueren quasi tots els gneres, des de les comdies familiars fins els western sense grans pretensions. La seva etiqueta era  el noi de la porta vena  un ttol aparentment corrent i proper capa d'exercir com a galant si arribava el cas. D'aquesta primera etapa destaca la sensaci de que l'actor, que havia adoptat ja el nom artstic de William Holden, estava encara poc fet i en realitat apareixia llastrat per la seva joventut. Noms Texas, una de l'Oest que protagonitz al costat a Glenn Ford i Claire Trevor i les ordres de George Marshall, destaca una mica en aquest paisatge un tant convencional i previsible profundament immers en les convencions del sistema d'estudis de Hollywood.

La guerra i l'estrellat.

La frontera que havia de canviar les coses per a William Holden hauria de ser la mateixa que les que canvi per a molts altres joves del moment: la Segona Guerra Mundial. L'actor particip en el conflicte allistant-se a la fora aria dels Estats Units i combatent en el front europeu. Una vegada finalitzat el conflicte i quan la desmovilitzaci torn a exercir com actor. Si b al principi semblava que aquesta nova etapa anava a ser una prolongaci de l'anterior, aviat comen a rebre papers que el situaven en una nova esfera professional. El primer que supos un canvi real en les seves perspectives fou paradoxalment un paper que va tenir d'acceptar obligat pel seu contracte quan altres actors senyalats pel mateix, com Montgomery Clift, Fred Mac Murray o Marlon Brando el deixaren vacant: el guionista Joe Gillis de El crepsculo de los dioses, que va fer histria del cinema narrant el film en flash-back mentre surava mort en la piscina de la mansi de la estrella del cinema mut, que l'havia assassinat. Wilder no estava especialment content de posar en Holden en el paper perqu la seva carrera fins aquest moment li semblava fluixa, per desprs de treballar amb ell en aquest film el convert en un dels seus actors fetitxe i tornaria a donar-li alguns dels millors regals a la filmografia de l'actor, com el paper del germ jove de Sabrina, el del soldat tancat en un camp de concentraci alemany de Traidor en el infierno, o el de Fedora. Hi ha quatre pel lcules essencials que serveixen com a marques o fars en la trajectria vers l'estrellat de Holden. La primera fou sens dubte El crepsculo de los dioses, mercs la qual comen a ser pres seriosament com a actor. La segona fou Picnic, on l'explotaren incls des del cartell del llarg metratge com a icona sexual de nou galant de Hollywood aparellant-lo amb una espectacularment bella Kim Novak. Holden va tenir de fer dues coses que no li feren cap grcia per aquest film. La primera fou afaitar-se el pit. La segona ballar. Incls deman una prima de 8.000 dlars per fer la seqncia del ball, i a ms exig que el deixessin beure per interpretar-la. Estava segur que no li acceptarien llurs exigncies, i potser aix poder treure l'escena del gui i lliurar-se'n, per l'estudi va dir que si ambdues coses , i la seqncia es rod amb Holden borratxo o almenys un punt agafadet, i es convert en una de les ms recordades de la pel lcula. La tercera producci que fix l'estrellat de Holden fou El pont sobre el riu Kwai, dirigida per David Lean, basada en una novella de Pierre Boulle i el qual gui s'havia escrit per a Humphrey Bogart i desprs se li pass a Cary Grant. Quan ambds sortiren de la equaci, els productors decidiren fitxar Holden, que en aquell moment era ja una estrella reconeguda, per donar-li impacte al film en la taquilla. L'actor accept cobrar menys a canvi de rebre una participaci en la taquilla que li proporcion uns ingressos anuals de 50.000 dlars. Donat l'xit del film, els seus hereus segueixen rebent encara aquesta suma cada any. De fet, Holden intent que no matessin la gallina dels ous d'or projectant la pellcula per televisi el 1966, pretextant que aix vulnerava els seus interessos ja que afectaria a la continutat de la explotaci comercial del film en les sales. No guany, per els seus hereus segueixen cobrant drets per aquest xit que el pos en el lloc ms alt entre les estrelles ms sollicitades de Hollywood. La quarta pel lcula que fix la seva imatge com estrella fou Grup salvatge, de Sam Peckinpah, el mxim assoliment del western crepuscular. Inicialment el paper de Pike Bishop que interpret Holden havia de ser interpretat per Lee Marvin, Burt Lancaster, James Stewart, Charlton Heston, Gregory Peck, Sterling Hayden, Richard Boone o Robert Mitchum, per afortunadament va caure en les seves mans, ja qu, com afirma la fila de Peckinpah en el documental sobre el rodatge del film incls en l'edici en DVD, ning com Holden podia convertir-se en un lter ego del director, amb el que incls desenvolup un fsic semblant.

La vida privada.

Bill Holden media 1.80 mts. i es cas en un sola ocasi, amb l'actriu Brenda Marshall, el 12 de juliol de 1941. Es divorciaren el 1971 i tingueren dos fills, Peter Westfield Holden, nascut el 17 de novembre de 1943, i Scott Porter Holden, el 2 de maig de 1946. a ms adopt la filla fruit d'un matrimoni anterior de la seva dona. En l'apartat privat s'acumulen curioses ancdotes, com el fet que fos elegit padr de noces per a un dels seus millors amics de Hollywood, Ronald Reagan, quan aquest es cas amb la tamb actriu Nancy Davis el 1952. reclutar actors com a padrins era habitual a jutjar  pel fet que el mateix Holden conts en la seva prpia boda amb l'actor Bryan Donleavy com a padr, aprofitant un descans en el rodatge del llarg metratge que ambds rodaven en aquell moment, The Remarkable Andrew. 

En l'apartat d'aficions i manies, sembla ser que era un fantic de la neteja, i sobretot la personal, que podia dutxar-se fins a quatre vegades al dia. A partir de l'any 1956 es convert tamb en un fantic de la protecci de la naturalesa, especialment en el que fa a la fauna africana. Enamorat de Kenya, compr un ranxo a l'frica i s'implic activament en protegir la fauna del lloc, convertint aquesta propietat en una reserva natural.

En l'apartat de premis, guany l'scar per Traidor en el infierno, i va ser nomenat en altres dues ocasions pels seus treballs a El crepusclo de los dioses i Network.

Mor vctima d'un estpid accident. Trobaren el seu cos en llur propietat de Santa Mnica, una setmana desprs de la seva mort. Sembla que al tornar a casa anava ebri i es copej el cap al caure. Malgrat que va intentar parar l'hemorrgia amb un mocador no va poder demanar ajuda a temps. Seguint la seva ltima voluntat, fou incinerat i les cendres es dispersaren per l'Oce Pacfic.

 Filmografia . 

 
Prison Farm (1938);
Million Dollar Legs (1939) ;
Golden Boy (1939);
Invisible Stripes (1939);
El nostre poble (Our Town) (1940);
Those Were the Days! (1940);
Arizona (1940);
I Wanted Wings (1941);
Texas (1941);
The Fleet's In (1942);
The Remarkable Andrew (1942);
Meet the Stewarts (1942);
Young and Willing (1943);
Blaze of Noon (1947);
Dear Ruth (1947);
Variety Girl (1947);
L'home de Colorado (The Man from Colorado) (1948);
Rachel and the Stranger (1948);
Apartment for Peggy (1948);
The Dark Past (1948);
Streets of Laredo (1949);
Miss Grant Takes Richmond (1949);
Dear Wife (1949);
Father Is a Bachelor (1950);
Sunset Boulevard (1950);
Union Station (1950);
Born Yesterday (1950);
Force of Arms (1951);
Submarine Command (1951);
Boots Malone (1952);
The Turning Point (1952);
Stalag 17 (1953);
The Moon Is Blue (1953);
Forever Female (1953);
Fort Bravo (Escape from Fort Bravo) (1953);
Executive Suite (1954);
Sabrina (1954);
The Country Girl (1954);
The Bridges at Toko-Ri (1954);
Love Is a Many-Splendored Thing (1955);
Picnic (1955);
The Proud and Profane (1956);
Toward the Unknown (1956);
El pont sobre el riu Kwai (The Bridge on the River Kwai) (1957);
La clau (The Key) (1958);
The Horse Soldiers (1959);
The World of Suzie Wong (1960);
Satan Never Sleeps (1962);
The Counterfeit Traitor (1962);
The Lion (1962);
Paris, When It Sizzles (1964);
The 7th Dawn (1964);
Alvarez Kelly (1966);
 (Casino Royale) (1967);
The Devil's Brigade (1968);
Grup salvatge (The Wild Bunch) (1969);
The Revengers (1972);
Breezy (1973);
El cols en flames (The Towering Inferno) (1974);
Network (1976);
Fedora (1978);
 (1978);
Ashanti (1979);
The Earthling (1980);
When Time Ran Out (1980);
S.O.B (1981);


 Premis i nominacions .
 Premis .
 Oscar al millor actor per Stalag 17 (1954);
 Nominacions . 
 Oscar al millor actor per Sunset Boulevard  (1951);
 Oscar al millor actor per Network (1977);

Referncies.
Revista de cinema Accin, any 2206.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415847" title="Terpia de grup" nonfiltered="4601" processed="4576" dbindex="159650">


La terpia de grup s una psicoterpia durant la qual un o diversos terapeutes tracten diversos pacients al mateix temps.

El tractament en grup revelaria efectes positius que no serien obtinguts en el moment de sessions individuals. La terpia de grup es presenta generalment sota la forma d'expressions verbals, de dilegs per utilitzen de vegades prctiques implicant les emocions o el cos, com en el psicodrama o el joc de papers. Una certa plaa hi s deixada a la improvisaci.

Histria. 
En els anys 1930, per al tractaments dels esquizofrnies han estat reunits de manera experimental en grups a Viena.

A Califrnia, en 1962, va ser fundat el Institut Esalen amb l'objectiu d'afavorir les trobades entre les diverses formes de terpies. Aquestes ltimes presentant-se com a diferents de la psicoanalitza i del comportementalisme.
Aquestes noves terpies no succeeixen a Frana que al comenament dels anys 1970.

En 1972, creaci d'un  centre de desenvolupament del potencial hum, de la psicologia humanista, que introdueix els mtodes dits de Gestalt, Bioritme, Entrenament autogen, et cetera.

En 1982, es crea l'associaci del crit primal a partir de la teoria de Arthur Janov.

Didier Anzieu porta en aquesta poca un estudi sobre la dinmica dels grups. Comena la idea del psicodrama. Existeix avui ms de 300 teories de la psicoterpies sense base terica comuna. Soles algunes han estat objecte d'avaluacions segons el model cientfic : els thrapies psicoaterapuestes, cognitivo-comportementals, Terpies sistemtiques i EMDR. Des dels anys 1980, un cert nombre entre els altres sn criticades, principalment per a la seva utilitzaci abusiva de manera potencial per profans o terapeutes formats insuficientment.

Objectius. 
La terpia en grup permetria als participants verificar la seva relaci als altres o encara d'aprendre a integrar-se a un grup o a viure socialment. Els mtodes d'escolta, de reformulaci, d'interrogacions i els jocs de papers donen al terapeuta la possibilitat d'ajudar l'expressi del participant i l'avanament dels seus inhibitions.

Prctiques. 
 tcnics d'expressi oral: terpia pel relat, el crit, el riure, crit.
 tcniques d'expressi corpria: sofrologia, relaxaci, mima.
 tcniques per afectar-lo: massatge.
 tcniques d'expressi plstica, musical, escriptura, o teatrals: psicodrama, joc de paper.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415849" title="Puntius lateristriga" nonfiltered="4602" processed="4577" dbindex="159651">

Puntius lateristriga  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Alimentaci.
Menja crustacis, cucs, insectes i matria vegetal.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a Borneo.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizime. Livre dix-huitime. Les Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415850" title="Puntius leiacanthus" nonfiltered="4603" processed="4578" dbindex="159652">

Puntius leiacanthus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Taki, Y., 1978. An analytical study of the fish fauna of the Mekong basin as a biological production system in nature. Research Institute of Evolutionary Biology Special Publications nm. 1, 77 p. Tquio, Jap.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415852" title="Puntius lindog" nonfiltered="4604" processed="4579" dbindex="159653">

Puntius lindog  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philippine Journal of Science v. 24 (nm. 3): 249-307, Pls. 1-2. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415853" title="Puntius puntio" nonfiltered="4605" processed="4580" dbindex="159654">

Puntius puntio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415856" title="Puntius lineatus" nonfiltered="4606" processed="4581" dbindex="159655">

Puntius lineatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Malisia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., A.J. Whitten, S.N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415857" title="ZoneMinder" nonfiltered="4607" processed="4582" dbindex="159656">
ZoneMinder s un programa de vdeo vigilncia que permet capturar, analitzar, enregistrar i visualitzar qualsevol cmera, CCTV (circuit tancat de televisi), cmeres IP, webcams,   connectades a una mquina treballant amb un sistema operatiu basat en Linux.
 
Aquest programa neix el 25 de Setembre del 2002 on es distribueix la primera versi pblica (versi 0.0.1), actualment la versi ms recent s la 1.23.3 apareguda el 27 d Abril del 2008. Cal destacar que ZoneMinder forma part del mn del programari lliure i aix facilita molt la seva distribuci ja que s gratuta i permet modificar la programaci grcies al codi obert per part de gent interessada en millorar el producte.  

La base de ZoneMinder s la captura i anlisis d imatges, s mpliament  configurable permetent eliminar falses alarmes, possibilitant la definici de zones amb cada cmera i diferent sensibilitat, portant a donar ms importncia a un lloc que a un altre de la visi de la cmera. Ms endavant s explicaran detalladament totes les opcions possibles.

El control d aquest programa s fa mitjanant una interfcie web on es poden modificar mltiples opcions, veure les alarmes, guardar o eliminar segons convingui entre d altres funcions.

Com s ha esmentat anteriorment, aquesta aplicaci est dissenyada per treballar en distribucions de Linux que suportin Video for Linux (v4l). Requereix un base de dades (MySQL), llenguatges de programaci (PHP i Perl) i s executa en un servidor web com pot ser Apache. 

ZoneMinder est dissenyat a travs de diferents mduls independents que funcionen nicament quan cal per tal de minimitzar el recursos de la mquina. 

 Requeriments.

A nivell de hardware, ZoneMinder no necessita un gran potencial per treballar, pot arribar a treballar amb un Pentium II per limitant a dos el nombre de cmeres, com ms cmeres es vulguin controlar ms memria caldr per gestionar les tasques. Les cmeres que pot utilitzar ZoneMinder sn molt diverses des de webcams fins a cmeres IP que suportin el v4l (Video for Linux). Les llistes segents sn els dispositius compatibles amb ZoneMinder coneguts fins a dia d avui:

Targetes de captura de vdeo:

 Pico2000 Bt878_4chip_8inputs ;
 bt878 8 chip 8 input ;
 Hauppauge ;
 Ituner Spectra 8 ;
 Linux Media Labs LMLBT44 ;
 Hawkeye ;
 Avermedia ;
 TView 95/99 ;
 WinFast TV2000 XP ;
 Osprey 100 ;
 Grandtec Grand X Guard ;
 Kodicom 4400r ;
 Leadtek WinFast VC 100 ;
 Digiflower ;
 Altres targetes BTTV (bt878, bt848) ;

Cmeres analgiques:

Qualsevol cmera que es pugui connectar a una targeta de captura de vdeo citada anteriorment. 

Cmeres IP:
 
 D-Link ;
 Airlink 101 ;
 Conceptronic ;
 Gadspot GS9603 IP Camera ;
 Grandtec WLAN Camera WiFi or III ;
 Intellinet IPCamera ;
 Level One WCS-1090 ;
 OvisLink AirLive WL-5400CAM ;
 Panasonic ;
 Sony SNC-M1 i SNC-M3 ;
 Trendnet TV-IP200 / TV-IP200W, TV-IP300 and the TV-IP400 / TV-IP400W ;
 Veo Observer IP NetCam / Orite IP-Cam IC-301 / Sweex IP Network Camera JA200010 ;

Cmeres USB (webcams):

 Just Zoom USB cam ;
 Creative Webcam Pro, Webcam 3 ;
 Logitech QuickCam Express, QuickCam Pro 3000, QuickCam Communicate STX ;
 Logitech Quickcam Orbit/Sphere ;
 Philips ;
 Any OV511 ;
 Any CPIA  ;
 LabTec WebCam Pro ;

Parlant de software, si que s indispensable que treballi en un sistema operatiu basat en Linux com pot ser Debian, Ubuntu, RedHat...aix no s cap problema ja que aquests sn lliures i per tant gratuts a l abast de tothom. ZoneMinder tamb utilitza la base de dades MySQL, el llenguatge Perl i PHP per no comporta cap dificultat ja que amb la instal laci del ZoneMinder inclou tamb aquestes. Cal dir que aquest programa treballa sobre un servidor, el ms conegut Apache, aix fa que pugui accedir des de qualsevol lloc via internet per modificar la configuraci de ZoneMinder via web. 
Com s ha citat anteriorment ZoneMinder est format per diferents mduls. Aquests mduls principalment sn executables binaris compilats que realitzen la principal funci de processament de vdeo, tamb trobem scripts Perl que ajuden a portar a terme diferents accions i els scripts PHP que sn utilitzats per la interfcie web. Seguidament s explicar cadascun d aquests mduls.

 Mduls de ZoneMinder .

Aquests mduls sn els arxius binaris executables i es poden trobar en el directori  usr/bin/ .

 zmc s el binari executable que s encarrega de la captura dels marcs o fotogrames d imatge el ms rpid com sigui possible. ;
 zma aquest s l encarregat de fer l anlisi dels fotogrames capturats i controlar el moviment que pugui generar una alarma o succs. ;
 zmf s un executable opcional que serveix per guardar el marcs al disc dur durant un temps per analitzar-los posteriorment aix fa que l eina d anlisi no es saturi.zms aquest realitza la funci de servidor del streaming, s a dir, la de visualitzar el vdeo de la cmera en directe. La interfcie web activa aquest mdul quan es visualitzant les imatges en temps real i es desactiva quan es tanca la web.
 zmu s una utilitat de ZoneMinder on l usuari pot enviar comandes a travs de la consola del sistema per modificar diferents parmetres de vdeo. El tipus d instrucci s:  zmu  m 2(id de la camera)  D(deshabilitar)/-E(habilitar) .
 zmfix aquest binari t la funci d assegurar que els arxius dels dispositius de vdeo puguin ser llegits per els altres mduls. Normalment aquests arxius sn configurats per noms permetre l accs de la mquina en l inici del sistema operatiu. Aquest binari s executa i s assegura de que disposi dels permisos adequats.

Els segents sn scripts amb llenguatge Perl, els quals poden ser modificats per millorar les prestacions i es troben al mateix directori que els anteriors  usr/bin/ . 

 zmpkg.pl  s el script de control dels mduls, s utilitza en la interfcie web i t la possibilitat de que el usuari envi comandes per la consola del sistema per controlar l execuci del programa ZoneMinder. Aquestes comandes sn les segents:  zmpkg.pl (start/stop/restart) .
 zmdc.pl aquest s l encarregat de controlar l execuci i la captura dels altres mduls. Tamb t comandes com  zmdc.pl (start/startup/stop/restart/reload) (zmc/zma/zmf/zmfilter.pl/zmaudit.pl/zmtrigger.pl/zmx10.pl/zmwatch.pl/zmupdate.pl/zmtrack.pl) .
 zmfilter.pl aquest script controla que es guardin el filtres i s executin segons la seva configuraci. Per executar un filtre des de la consola del sistema s utilitza:  zmfilter.pl  f (nom del filtre) .;
 zmaudit.pl t la funci de comprovar l associaci del sistema d arxius i la base de dades, eliminar arxius d alarmes que han quedat orfes i verificar que estiguin relacionats correctament.
 zmwatch.pl aquest script controla els altres mduls i s encarrega de reiniciar-los en cas de bloqueig.
 zmupdate.pl s l encarregat de buscar i actualitzar una nova versi del ZoneMinder.
 zmvideo.pl s utilitza des de la interfcie web per generar arxius de vdeo en diversos formats. Tamb es pot utilitzar des de la consola amb les segents comandes:
 zmx10.pl s un script opcional on s activa mitjanant les opcions corresponents. s utilitzat per una comunicar-se mitjanant el protocol X10 usat en domtica.
 zmtrigger.pl s un script opcional que s utilitza per fer un control a distncia de diferents opcions del ZoneMinder. ;
 zmcontrol-*.pl  sn un conjunt de scripts d exemple que poden ser utilitzats per el control de cmeres mbils. En cas de que el protocol utilitzat per la cmera no estigues en cap d aquests scripts caldria crear un basant-se amb el exemples.
 zmtrack.pl  s el que controla que la cmera es mogui a la zona de l alarma i desprs retorni  a la posici original. A part de fer moure la cmera tamb controla la funci de detecci de moviment activant-la o desactivant-la noms quan calgui. Com l anterior noms s utilitza en cas de que es disposi d una cmera amb la funci de moviment.

A continuaci es detalla els mduls Perl que es troben en el directori  usr/share/perl5/ .

 ZoneMinder.pm s l arxiu que cont tots mduls que s explicaran a continuaci i cont totes les funcions d aquests, aix doncs utilitzant aquest mdul en el nostre codi podem fer servir qualsevol funci dels altres. ;
 Base.pm aquest s el mdul que cont informaci sobre el ZoneMinder. Est incls en tots el mduls Perl de ZoneMinder.  ;
 Config.pm  s el mdul de Perl encarregat d importar la informaci de configuraci provinent de la base de dades.
 Debug.pm aquest mdul cont la depuraci i defineix les funcions d error que sn utilitzades en els scripts per informar a l usuari del funcionament.
 Database.pm inclou les definicions d accs a la base de dades i funcions. Actualment no s funcional ja que est en fase de desenvolupament.
 SharedMem.pm aquest arxiu consta de les funcions d accs a la memria compartida. Pot ser utilitzat en cas de canviar la configuraci de les cmeres.
 ConfigAdmin.pm aquest mdul cont l informaci i les definicions de les diferents opcions de la configuraci.
 Trigger/*.pm aquets mduls enllacen les definicions de l activaci i connexi utilitzades pel zmtrigger.pl. Tamb serveixen com exemples per ser modificats i especialitzats per diferents interfcies segons ens convingui.

 Enllaos externs .

http://www.zoneminder.com/wiki/









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415863" title="Nuno Herlander Simes Esprito Santo" nonfiltered="4608" processed="4583" dbindex="159657">
Nuno Herlander Simes Esprito Santo (So Tom, So Tom i Prncipe, 25 de gener de 1974), ms conegut com a Nuno, s un porter de futbol de So Tom i Prncipe nacionalitzat portugus, doncs fins l'any 1975 So Tom i Prncipe fou colnia portuguesa.

Nuno comen la seva carrera futbolstica l'any 1992 al portugus Vitria Sport Clube de Guimares, d'on recal l'any 1997 al Real Club Deportivo de La Corua on combin la seva suplncia a Jacques Songo'o (1997-1998) o Jos Francisco Molina (2001-02) a la porteria deportivista amb cesions a altres clubs espanyols com el Mrida Unin Deportiva les temporades 1998/99 i 1999/00 o el Club Atltico Osasuna la temporada 2000/01. La temporada 1999/00, amb el Mrida UD a Segona Divisi guany el Trofeu Zamora com a porter menys golejat de la categoria.

El juliol del 2002 fou fitxat pel Futebol Clube do Porto, on estigu fins al desembre de 2004, on fou el suplent de Vtor Baa tot guanyant una Copa de la UEFA, una Copa d'Europa, dos Lligues portugueses, una Copa de Portugal, dos Supercopes, aix com una Copa Intercontinental en la que jug al tenir que substitur a Vtor Baa al temps addicional contra el Corporacin Deportiva Once Caldas.

Al gener del 2005 fitx pel rs FC Dynamo Moscou, retornant l'any 2007 a Portugal on, desprs d'un breu pas per la disciplina del Clube Desportivo das Aves, retorn al FC Porto on juga actualment i on la temporada del seu retorn aconsegu una nova Lliga portuguesa.

 Selecci nacional .

Ha estat internacional amb la Selecci de futbol de Portugal com a porter suplent a l'Eurocopa 2008.

 Clubs .



 Palmars .

 Ttols nacionals .

 3 Lliga de Portugal: 2002/03, 2003/04 i 2007/08;
 1 Copa de Portugal: 2002/03;
 2 Supercopa de Portugal: 2002/03 i 2003/04;

 Ttols internacionals .

 1 Copa de la UEFA: 2003;
 1 Copa d'Europa: 2004;
 1 Copa Intercontinental: 2004;
 
 Distincions personals .

 1 Trofeu Zamora de Segona Divisi espanyola: 1999/00;
 
 Enllaos externs .

Fitxa a zerozero.pt;
Estadstiques a la LFP;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415866" title="Eschbach-au-Val" nonfiltered="4609" processed="4584" dbindex="159658">

 Eschbach-au-Val  (en alsaci Eschbe im Dl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 386 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415867" title="Florence Foster Jenkins" nonfiltered="4610" processed="4585" dbindex="159659">

Florence Foster Jenkins (19 de juliol de 1868 - 26 de novembre de 1944) va ser una soprano estatunidenca, clebre per la seua manca d'afinaci, el seu feble sentit del ritme i la seua incapacitat absoluta de cantar correctament.

 Biografia .
Nada Florence Foster l'any 1868 a Wilkes-Barre (Pennsilvnia), Jenkins va rebre, de petita, llions de msica, i va expressar el desig d'anar a estudiar msica a l'estranger. Com el seu ric pare va refusar de pagar-li els estudis, va decidir fugir a Filadlfia amb Frank Thornton Jenkins, un metge que esdevindria el seu marit. S'hi van divorciar l'any 1902.

Des d'aleshores va guanyar-se la vida com a professora i pianista. A la mort de son pare l'any 1909, Jenkins heret una fortuna que li va permetre encetar la carrera de cantant respecte de la qual els seus pares i el seu ex-marit l'havien descoratjada. Va implicar-se en la vida musical de Filadlfia: hi va fundar i finanar el Club Verdi, va prendre llions de cant i comen a donar recitals l'any 1912.

La mort de sa mare, l'any 1928, quan Florence tenia 60 anys, li va donar ms llibertat i els recursos suplementaris que li calien per a seguir la seua carrera.

Escoltant els seus enregistraments, es fa evident que Jenkins tenia un feblssim sentit de l'afinaci i el ritme i que a penes era capa de mantenir una nota. Hom pot escoltar el seu acompanyant intentant compensar les seues variacions de tempo i els seus errors rtmics. No obstant aix, Jenkins va esdevenir immediatament populat grcies al seu talent  gens acadmic . El seu pblic l'adorava, ms per la diversi que proporcionava que per la seua destresa musical. Les crtiques la descrivien sovint en termes equvocs, fet que va contribuir a atiar la curiositat del pblic.

Malgrat la seua palmria manca de sentit musical, Florence Jenkins es trobava completament persuadida del seu extraordinari talent. No dubtava a comparar-se a les sopranos conegudes, com ara Frieda Hempel i Luisa Tetrazzini. Considerava els esclats de riure que mai no faltaven durant els seus recitals, com orquestrats per rivals dominades per  gelosia professional . Conscient de les crtiques, retrucava:  Podran dir que no s cantar, per mai no podran dir que no he cantat. .

El repertori d'ries que solia interpretar als seus concerts eren una barreja de les grans peces operstiques de Wolfgang Amadeus Mozart, Giuseppe Verdi i Richard Strauss (totes ben allunyades de la seua capacitat), amb Lieder de Johannes Brahms i els Clavelitos de Joaqun Valverde (un xit sempre reclamat i bisat), en companyia de canons compostes per ella mateixa o pel seu acompanyant, M. Cosm McMoon. Foster Jenkins portava sovint vestits sofisticats, dissenyats per ella mateixa, i apareixia en escena abillada de tul i amb unes ales d'ngel a l'esquena. Per als Clavelitos se li va ocrrer llanar clavells al pblic, ventant-se amb un ventall i portant encara ms flors al cabell.

Arran d'un accident a bord d'un taxi l'any 1943, va descobrir que podia emetre un  fa encara ms agut que abans . En lloc de demandar la companyia de taxis, va enviar una caixa de bons cigars al conductor.

Malgrat les peticions del pblic perqu actuara ms sovint, Jenkins va restringir les seues rares aparicions a certs indrets favorits, i el seu recital anual tenia lloc a la sala de ball del Ritz-Carlton de Nova York. L'auditori dels seus recitals es va limitar sempre al seu fidel club femen i a d'altres invitats escollits - sempre amb una supervisi personal de la cantant de la distribuci de les localitats tan desitjades. 

Als 76 anys, Florence Foster Jenkins va cedir finalment a les demandes del seu pblic i va actuar al Carnegie Hall, el 25 d'octubre de 1944. Per a aquest recital tan esperat les localitats s'esgotaren amb setmanes d'anticipaci. 

Florence Foster Jenkins va morir el mes segent d'un atac al cor.

S'ha especulat que els seus 32 anys de carrera no van ser ms que una elaborada farsa, el que contrasta amb altres afirmacions que alleguen que la seua mort va ser a conseqncia de les burles de qu va ser objecte en la seua darrera aparici al Carnegie Hall. Siga com siga, cap d'aquestes teories no pot sser provada. Tot indica que  Florence Foster Jenkins va morir amb el sentiment de plenitud i confiana amb el qual va desenvolupar la seua vida d'artista.

 Discografia .

Florence Foster Jenkins va enregistrar nou ries en cinc discos de 78 revolucions, les quals han estat reeditades en tres CDs (als Estats Units) :
The Muse Surmounted: Florence Foster Jenkins and Eleven of Her Rivals (Homophone Records) que reprodueix una nica pea de Jenkins, Valse Caressante, per a veu, flauta i piano, per que inclou tamb una entrevista amb el compositor, que era tamb el seu acompanyant, M. Cosm McMoon.
The Glory (????) of the Human Voice (RCA Victor)  que cont les altres 8 ries, totes amb M. McMoon com a acompanyant.
Murder on the High C's (Naxos) que reprn les 9 ries i peces cantades per altres persones, sense l'entrevista amb McMoon.

 Obres sobre Florence Foster Jenkins . 

 2001 : una obra teatral sobre Foster Jenkins, escrita per Chris Ballance, es va estrenar a l'Edinburgh Fringe. ;
 2005 : una altra obra sobre Jenkins, Glorious, de Peter Quilter, es va estrenar al setembre al Regne Unit. ;
 2005 : una altra obra sobre la vida de Jenkins, Souvenir, es va representar a Broadway al novembre, amb Judy Kaye en el paper de Jenkins. ;
 2008 : l'obra La casta flore, de la Compagnie Jean-Duceppe, al Qubec, va presentar a escena la vida de Jenkins i el seu encontre amb McMoon a la seua mort. ;
 2008 : Al seu lbum Bijoux & babioles, la cantant Juliette evoca amb humor Jenkins en la can Casseroles & faussets.

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
Florence Foster Jenkins massacra Mozart a Youtube;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415870" title="Puntius macrogramma" nonfiltered="4611" processed="4586" dbindex="159660">

 Puntius macrogramma s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415871" title="Crestatx" nonfiltered="4612" processed="4587" dbindex="159661">

Crestatx: La Vall de Crestatx (Sa Pobla) t una zona residencial on hi ha dues urbanizacions: Son Toni i S'Obac.

Crestatx s troba en la carretera de Sa Pobla a Pollena. A la vall passa el torrent de Siurana.

Antic llogaret pobler, a finals del segle XIX i primers del segle XX hi havia unes vinyes a prop de l' Ermita de Sant Vicen, una d'aquestes vinyes eren propietat del pare d' Antoni Aguil Valls. Tamb hi ha el fams Oratori de Crestatx, de fundaci medieval   




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415872" title="Griesbach-au-Val" nonfiltered="4613" processed="4588" dbindex="159662">

 Griesbach-au-Val  (en alsaci Grischbe im Dl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 736 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415874" title="Puntius punjabensis" nonfiltered="4614" processed="4589" dbindex="159663">

 Puntius punjabensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1871. Monograph of Indian Cyprinidae. Parts 1-3. Journal and Proceedings of the Asiatic Society of Bengal v. 40 (pt 2, nm. 1-4): 95-142, 277-367, 337-367, Pls. 9, 21-23.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415875" title="Xarxa Local de Consum de la Diputaci de Barcelona" nonfiltered="4615" processed="4590" dbindex="159664">
La Xarxa Local de Consum (XLC) s una agrupaci voluntria, constituda per 264 serveis municipals de protecci i defensa de les persones consumidores de la provncia de Barcelona, que treballa de manera coordinada, amb la pretensi de: 

 cohesionar les poltiques i programes locals de protecci i defensa de les persones consumidores i usuries; ;
 treballar de manera coordinada, compartir iniciatives, objectius i mitjans i evitar les duplicitats;
 dinamitzar el consum en l'mbit local;
 donar valor afegit als actuals serveis municipals de defensa de les persones consumidores i usuries.

La iniciativa sorgeix com un replantejament de la poltica de collaboraci de la Diputaci de Barcelona amb els ens locals en matria de consum, en el marc de la societat de la informaci, de la globalitzaci i de les noves tecnologies. Un context que demana noves formes de treballar sobre el territori i repensar la relaci entre les administracions.

Enllaos externs.
 Xarxa Local de Consum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415876" title="Puntius mahecola" nonfiltered="4616" processed="4591" dbindex="159665">

Puntius mahecola  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kerala (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1844. Histoire naturelle des poissons. Tome dix-septime. Suite du livre dix-huitime. Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 17: i-xxiii + 1-497 + 2 pp., Pls. 487-519. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415877" title="Gunsbach" nonfiltered="4617" processed="4592" dbindex="159666">

 Gunsbach  (en alsaci Gnschbe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 789 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415878" title="Puntius punctatus" nonfiltered="4618" processed="4593" dbindex="159667">

Puntius punctatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1865. On the fishes of Cochin, on the Malabar Coast of India. Part II. Anacanthini. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1865 (pt 1): 286-318. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415881" title="Puntius manalak" nonfiltered="4619" processed="4594" dbindex="159668">

Puntius manalak  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Lanao (Mindanao, Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A. W. C. T. 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philippine Journal of Science v. 24 (nm. 3): 249-307, Pls. 1-2. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415882" title="Arbre del parads" nonfiltered="4620" processed="4595" dbindex="159669">


L'arbre del parads, Olivera de Bohmia  (Elaeagnus angustifolia) s una espcie d'arbre originari de l'oest i el centre d'sia, sud de Rssia i del Kazakhstan a Turquia.

Normalment s un arbust espins o un petit arbre que arriba a fer de 5 a 7 m d'alt. Les fulles sn de disposici alternada, lanceolades, de 4 a 9 cm de llarg i d'1 a 2'5 cm d'ample. Les flors sn aromtiques,groc crema, i apareixen a principi d'estiu. El fruit s una drupa d'1 a 1.5 cm de llarg que s comestible.

Com totes les espcies del gnere Elaeagnus fa la fixaci de nitrgen en les arrels i per aix pot crixer en terres pobres.

En alguns llocs se la considera una planta invasora.

s un arbre molt usual en jardineria tamb a Barcelona.


Enllaos externs.

Jepson Manual Treatment;
Species Profile - Russian Olive, National Invasive Species Information Center, National Agricultural Library. Lists general information and resources for Elaeagnus angustifolia.
USDA Plants Profile;
Ecology;
Photo gallery;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415884" title="Puntius pugio" nonfiltered="4621" processed="4596" dbindex="159670">

Puntius pugio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415885" title="Hohrod" nonfiltered="4622" processed="4597" dbindex="159671">

 Hohrod  (en alsaci Hohrod) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 320 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415889" title="Puntius manguaoensis" nonfiltered="4623" processed="4598" dbindex="159672">

Puntius manguaoensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Palawan (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, A. L. 1914. Two new cyprinoid fishes of the genus Barbus from Lake Manguao, Palawan, P. I. Philippine Journal of Science v. 9 (Sect. D, nm. 2): 187-192, Pl. 1. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A.W.C.T., 1924. Distribution of the true freshwater fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philipp. J. Sci. 24(3):249-307.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415890" title="Puntius pookodensis" nonfiltered="4624" processed="4599" dbindex="159673">

 Puntius pookodensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mercy, A. & Eapen J. 2007. A new species of Teleostei : Puntius poodokensis (Cyprinidae) from Wayanad, Kerala, India. Journal of the Bombay Natural History Society, Vol.104(1) : 76-78 pp. ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415893" title="Luttenbach-prs-Munster" nonfiltered="4625" processed="4600" dbindex="159674">

 Luttenbach-prs-Munster  (en alsaci Ltteb bi Mnschter) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2004 tenia 837 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415894" title="Puntius manipurensis" nonfiltered="4626" processed="4601" dbindex="159675">

 Puntius manipurensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Menon, A. G. K., K. Rema Devi & W. Vishwanath   2000. A new species of Puntius (Cyprinidae: Cyprininae) from Manipur, India. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 97 (nm. 2): 263-268.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415899" title="Puntius pleurotaenia" nonfiltered="4627" processed="4602" dbindex="159676">

Puntius pleurotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo. 362 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415900" title="Jos Mara Arguedas" nonfiltered="4628" processed="4603" dbindex="159677">

Jos Mara Arguedas (Andahuaylas, Per, 18 de gener de 1911 - Lima, 2 de desembre de 1969) va ser un escriptor i antropleg peru, reconegut pel seu treball lliterari (en castell i en qutxua), a ms de per la seva tasca de recopilaci del folklore de la seva terra.

Enllaos externs.
Biografia de l'escriptor a la pgina Educared (Per).

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415902" title="Puntius martenstyni" nonfiltered="4629" processed="4604" dbindex="159678">

Puntius martenstyni  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415904" title="Puntius phutunio" nonfiltered="4630" processed="4605" dbindex="159679">

Puntius phutunio  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, ndia, Bangladesh i Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415906" title="Metzeral" nonfiltered="4631" processed="4606" dbindex="159680">

 Metzeral  (en alsaci Matzerl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 1.065 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415908" title="Mancomunitat per la promoci de l'Esqu Nrdic" nonfiltered="4632" processed="4607" dbindex="159681">
La Mancomunitat per la promoci de l'Esqu Nrdic, s una associaci de 8 municipis catalans per a la promoci i el desenvolupament de l'esqu nrdic, que nasqu l'any 1985 arran de l'impuls d'un municipi cerd i tres d'urgellencs: Lles de Cerdanya, Josa i Tuixn, Montferrer i Castellb i la Seu d'Urgell. La constituci no fou efectiva fins l'aproviac amb el decret 287/1986 d'ajuda i actuaci directa per a la promoci de les estacions d'esqu nrdic. Amb aix s'aconsegu que els Plans Generals de Muntanya de l'Alt Urgell i la Cerdanya van preveure la pavimentaci de les carreteres d'accs a totes les estacions d'esqu nrdic, aix com ajudes diverses.

Actualment la mancomunitat integra els municipis d'Alins, Guils de Cerdanya, Josa i Tuixn, Lladorre Lles de Cerdanya, Montferrer i Castellb, la Seu d'Urgell i la Vansa i Frnols, s a dir, la totalitat d'estacions nrdic de Catalunya, que sn 7. Les estacions d'esqu alp que tenen estacions de fons, no estan integrades a la mancomunitat.

Les set estacions sn: Aransa, Lles (ambds a Lles), Guils Fontanera (a Guils), Sant Joan de l'Erm (Montferrer i Castellb), Tuixent - la Vansa (a Tuixent i la Vansa i Frnols), Tavascan (Lladorre) i Bosc de Virs (Alins).

Tot i que la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell, no disposa de cap estaci d'esqu, forma part de la mancomunitat perqu en el seu naixement era el centre geogrfic de les estacions i de les seves activitats. A la vegada la Seu s una ciutat amb gran tradici i molt vinculada a l'esqu nrdic catal, la gran afici s pot veure en l'existncia d'un club esportiu pioner i consolidat, el Club d'esqu de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC), d'on han sortit diversos urgellencs olmpics en aquesta modalitat.

La totalitat d'estacions exclusivament d'esqu nrdic de Catalunya sn propietat municipial, s a dir, gestionades pels municipis on s'ubiquen, municipis petits amb pocs recursos materials i tcnics, o per empresses a travs d'una concessi.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415910" title="Mittlach" nonfiltered="4633" processed="4608" dbindex="159682">

 Mittlach  (en alsaci Mttlch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2008 tenia 311 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415913" title="Orquestra de Joves Intrprets dels Pasos Catalans" nonfiltered="4634" processed="4609" dbindex="159683">

L'Orquestra de Joves Intrprets dels Pasos Catalans neix a Mallorca com una iniciativa cultural de la professora de msica Magdalena Gonzlez Cresp.


Origen de l'OJIPC.

L'Orquestra de Joves Intrprets dels Pasos Catalans neix a Mallorca l'any 2004 com una iniciativa cultural de la professora de msica Magdalena Gonzlez Cresp.

La impulsa des del Forum Musicae. Centre de dinamitzaci dels ensenyaments musicals a les Balears , amb la intenci de consolidar-se com un agent cultural que aplega joves d'entre 18 i 26 anys, dels diferents mbits de la mateixa cultura (Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el Pas Valenci).

Units pels diferents accents d'una mateixa llengua i amb la msica i la llengua com a vincle d'uni, en un segle XXI controvertit, barrejat, multicolor, mests, multitnic, pluriracial, volen donar a conixer al mn el nostre patrimoni cultural: les nostres msiques, msiques que ens parlen d'all que frem i d'all que som, i contribuir a cercar el seu lloc en aquest marc tan enriquidor que s la pluralitat, el dileg i la diversitat des del respecte.

Actuaci de l'OJIP.

El 14 d agost de 2004 fa la seva presentaci oficial a Barcelona amb el concert  de cloenda del Festival Mundial de la Joventut, emmarcat dins el Frum Universal de les Cultures.
Des de l'any 2006 comena a collaborar amb el Forum Musicae, entitat titular de l'orquestra, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Fruit d'aquesta collaboraci en sn, la creaci d'un Secretariat Permanent a Barcelona i l'establiment de la seu permanent de l'OJIPC al futur Centre Pau Casals, situat a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord, lloc on l'orquestra celebra els Encontres de treball anuals.

Amb aix, s'arriba a l'any 2008, interpretant concerts en quatre indrets diversos dels Pasos Catalans: a Prada de Conflent (Catalunya Nord), a Sant Antoni de Portmany (Eivissa), a Ma (Menorca) i a Palma (Mallorca).

Plantilla de l'OJIP.

L'OJIPC cobreix la seva plantilla de msics, seguint, en la mesura del possible, criteris d'equilibri territorial, mitjanant proves d'accs anuals (mar-abril) en els diferents territoris, convocades oportunament a travs de la seva web. 
Una de les principals raons de l'existncia de l'OJIPC, s la recuperaci i projecci del nostre patrimoni musical oblidat incomprensiblement. 

En aquest sentit i sota la supervisi de musiclegs especialistes dels diferents territoris i del mateix Salvador Brotons, director titular de l'OJIPC, se centren els esforos en la recuperaci d'obres dels nostres compositors, dedicant sempre una part del programa a fer-ne l'estrena o, si s escau, la reestrena.

L any 2006 l OJIPC rep el Premi Jaume I de La Franja de Ponent per la seva tasca de defensa del patrimoni cultural catal.

Recuperaci i Difusi de Patrimoni musical.

Enregistraments.

Actualment l'OJIPC  t enregistrats, amb el suport de l'emissora Catalunya Msica, i editats, els volums I, II i III de la collecci Compositors dels Pasos Catalans dedicats, respectivament,  al valenci Manuel Palau, als catalans Enric Morera, Eduard Toldr, Pau Casals (Vol.I), a la castellonenca Matilde Salvador i als catalans Jaume Pahissa i Joaquim Serra (Vol.II) i al valenci Manel Oltra, al mallorqu Baltasar Samper, i al catal Eduard Toldr (Vol III). 

En aquest darrer Volum ha realitzat els enregistraments de lesestrenesde la Suite en Mi ( 1919) d Eduard Toldr i, amb motiu de l'any Jaume I, de  La Mata de Jonc, Himne de l OJIPC, de Joan Martorell i Adrover, basat enel mateix exemple de laCrnica de Ramon Muntaner.

Edici de Partitures.

Al mateix temps ha duit a terme l'edici de les obres indites d'Enric Morera: Somni, Indbil i Mandoni (Poema simfnic, 189?), Ptria (Marxa per orquestra, 1892),  Catalnia (Epigrama simfnic, 1898) i de Jaume Pahissa El Combat (Poema simfnic, 1901) i A les Costes Mediterrnies (Obertura per a orquestra, 1906).

Finalitats principals de l'OJIPC.

L'Orquestra de Joves Intrprets dels Pasos Catalans (OJIPC), t com a finalitats principals : 
  Donar difusi i projecci exterior al patrimoni musical de la nostra cultura ;
  Realitzar tasques de recuperaci de patrimoni histric. Dedicant l'edici de cada any a la recuperaci d'un autor. ;
  Dur a terme programes de recerca, edici, enregistrament o interpretaci ;
  Ser una plataforma de formaci i projecci dels nostres joves intrprets ;
  Esdevenir una plataforma real que contribueixi a la vertebraci de tots els territoris de l'mbit cultural catal ;
  Contribuir a un procs de normalitzaci en l'intercanvi musical entre joves msics del mateix mbit cultural ;
  Consolidar aquesta orquestra com a ambaixadora musical i cultural ;
  Afavorir que el nostre patrimoni musical aconsegueixi el seu espai just dins la histria de la msica ;
  Contribuir al desenvolupament musical d'altres cultures oprimides;
  Facilitar una formaci orquestral integral ;
  Contribuir a impulsar el desenvolupament del mn de les nostres orquestres;

Pilars sobre els quals es fonamenta l'OJIP.

El comproms amb la llengua i la cultura que uneix els nostres pasos, la profunda convicci de la necessitat de l'existncia d'aquest projecte i de l'espai de confluncia, relaci, i projecci que significa per a tots els que formam part d'aquest mbit cultural com indiscutible, i, per damunt de tot, la msica, que ens fa esdevenir universals....., sn els pilars sobre els quals es fonamenta aquesta orquestra.

Enllaos externs.
 http://www.ojipc.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415914" title="Bodegues Crestatx" nonfiltered="4635" processed="4610" dbindex="159684">
Bodegues Crestatx s un antic celler fundat en el segle XIX que es troba al sud de la vila de Sa Pobla, a prop del cam vell de Bger.
  
Va ser inaugurat en 1898. Durant molts anys, el celler ha donat activitat i treball a moltes famlies de la localitat.
Les mquines originals del celler sn de principis del segle XX que ha passat a formar part del museu del mateix celler, inaugurat durant els primers anys del segle XXI.

En 1999 el celler havia de ser desmantellat per construir uns apartaments de luxe. Rafael Vanrell Gual, un conegut empresari mallorqu que contava amb una cadena de supermercats, va comprar el celler i decid recuperar-ho i crear un museu per mostrar el funcionament d'un antic celler mallorqu.  Ha restaurat antigues premses, carruatges, caixes de fusta, mquines de filtrar, per etiquetar, bombes de lquid, ventiladors, etc.

Entre els productes es troben: Vins, mel, licors mallorquins, oli d'oliva, arrs i formatge.  Dins el celler, es cre una taverna de vi on es fan representacions de flamenc durant els estius i ofereix diferents serveis com: Reunions de treball, concerts, actes culturals, exposicions, celebracions diversos, degustacions gastronmiques.

El celler pod produir entre un mili i mig i dos milions de botelles anuals. s el propietari del fams mini tren "Crestatx" que durant anys es passejava per els carrers des Port d'Alcdia; tamb d'una immobiliria prpia.

Les oficines del celler t un rea d'obra social que patrocina a:

L'equip de futbol Poblense.
Mallorca Classic 2006 de Golf. (2006);
Mallorca Western Festival en Palma de Mallorca (2007).
Volta ciclista a Mallorca (2007).
Amics del cavall (2007).
Marxa ciclista Sa Pobla (2008);

Exporta vi per Europa i sia, com a Xina.

El celler ofereix visita guiada per els turistes de Mallorca i visitants en general durant tot l'any.


Referncies.
http://www.elmundo-eldia.com/2005/07/05/part_forana/1120514400.html;

Enllaos externs.
http://www.bodegascrestatx.com;
http://www.inmobiliariacrestatx.com/legal.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415915" title="Muhlbach-sur-Munster" nonfiltered="4636" processed="4611" dbindex="159685">

 Muhlbach-sur-Munster  (en alsaci Mlbe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 760 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415923" title="Sondernach" nonfiltered="4637" processed="4612" dbindex="159686">

 Sondernach  (en alsaci Sundern) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 614 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415924" title="Club d'esqu de fons Urgellet i Cerdanya" nonfiltered="4638" processed="4613" dbindex="159687">
El Club d'esqu de fons Urgellet-Cerdanya, conegut com CEFUC, s un club esportiu situat a la ciutat de la Seu d'Urgell. El club fou fundat l'any 1975 per pares de nois i noies aficionats a l'esqu de fons, i actualment compta amb uns 500 socis. El club, que forma part de la Federaci Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), esquia a les estacions de Lles, Aransa, Tuixent - la Vansa i Sant Joan de l'Erm.

Inaugurat el 1975, en pocs temps va esdevenir un dels clubs amb ms practicants, i fins fa poc ha estat l'nlic club a la pennsula dedicat exclusivament a l'esqu de fons. Del club han sortit bona parts dels corredors i tcnics que han destacat a nivell catal i espanyol, i ha tingut i t, varis membres que formen part de l'equip de la Real Federaci Espanyola d'Esports d'Hivern, dels quals, alguns han estat olmpics varies vegades.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415927" title="Soultzbach-les-Bains" nonfiltered="4639" processed="4614" dbindex="159688">

 Soultzbach-les-Bains  (en alsaci Sulzbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2008 tenia 651 habitants. Limita amb Wasserbourg, Griesbach-au-Val i Wihr-au-Val.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415929" title="Pere i el llop" nonfiltered="4640" processed="4615" dbindex="159689">
Pere i el llop s un conte musical per a nens compost per Serguei Prokfiev el 1936.

El 1935 havia retornat Prokfiev a la Uni Sovitica, desprs de quasi dues dcades de la seva vida a l'oest dels Estats Units i Frana. Malgrat que feia temps que havia passat l'poca de la revoluci cultural, encara el 1936 sofr per primera vegada Xostakvitx violentes represlies. 

Prokfiev amb un sentit acomodatiu evidentment major, es tron, una vegada en el seu pas, vers un gnere de tant rica tradici nacional com el ballet d'acci amb Romeu i Julieta (1935-36) i, com per a evitar complicacions, en la msica per infants. 

L'estiu de 1935 vaig compondre al mateix temps que Romeu i Julieta, algunes peces fcils per nens, en les que es despert la meva antiga predilecci per la sonatina i qu, al meu parer, assoliren un perfecte sentit de la innocncia...Jo vivia llavors a Poljonovo en una caseta allada amb un balc que donava al riu Oka, i que cada nit podia entusiasmar-me amb el periple de la lluna sobre els camps i prats. Hi havia una evident necessitat de msica infantil, i en la primavera de 1936 vaig encetar un conte per nens: Pere i el llop, vaig escriure el text jo mateix. Cada personatge del conte tenia un leitmotiv, a crrec sempre del mateix instrument: l'nec era sempre interpretat pel obo, l'avi pel fagot, etc..Abans de comenar es presentaven els instruments als infants i es tocaven els temes. Al llarg de l'obra, els nens tornaven a escoltar repetidament aquests temes i aprenien a diferenciar el timbre dels instruments. Aquesta era la intenci didctica del conte. El text es llegia fragment a fragment, mentre callava la msica, que desproporcionadament cobrava ms espai que el text. Per a mi l'important no era tant el conte, sin la msica que escoltaven els nens, per la que el relat constitua tant sols un pretext. La vaig composar rpidament, en una setmana aproximadament.

L'obra era un encrrec del Teatre Infantil central de Moscou, amb el que Prokfiev havia contactat ja l'estiu de 1935. Natlia Saz, la directora del teatre infantil, descrivia aix la fructfera collaboraci amb Prokfiev, i l'xit de la primera interpretaci escnica el maig de 1936 en el seu teatre:'
Pere i el llop arrib al mateix temps a les programacions de les sales de concerts i als estudis de cinema, per l'obra assol un xit singular el juliol d'aquell any, quan en el mateix repartiment fou oferta a nombrosos convidats estrangers en el festival de la Seu Central dels Pioners. Acabava de retornar de l'estranger la famlia Prokfiev i l'obra agrad molt a la seva dona i els fills; bromejant coment que era un regal no solament per tots els infants moscovites sin tamb pels propis.

I Dmitri Xostakvitx escriv amb tot reconeixement: 
Els nostre infants han d'estar especialment agrats a Prokfiev, doncs cap altra compositor sovitic els hi ha dedicat tant esplndides creacions, i per a comprovar-ho noms s'ha de citar el conte Pere i el llop.
Referncies.

Deutsche Grammophon, comentari Wolfgang Dmling.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415931" title="Soultzeren" nonfiltered="4641" processed="4616" dbindex="159690">

 Soultzeren  (en alsaci Sulzere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 1.088 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415932" title="Monofisistes" nonfiltered="4642" processed="4617" dbindex="159691">

El monofisisme reconeixia en Crist una nica naturalesa divina. Va ser condemnat pel concili de Calcedonia el 451.
Es va difondre per Egipte Sria i Armnia. Compren tres tradicions litrgiques: 
Siro-Antioquena (prpia de l'esglsia Siro-Ortodoxa o Jacobita,amb l'esglsia Siro-Malankar a l'ndia),
Copta (a Egipte i a Etipia)i Armnia.
Aquests Cristians sn anomenats tamb pre-calcedonians.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415935" title="Stosswihr" nonfiltered="4643" processed="4618" dbindex="159692">

 Stosswihr  (en alsaci Stooswihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2007 tenia 1.370 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415939" title="Wasserbourg" nonfiltered="4644" processed="4619" dbindex="159693">

 Wasserbourg  (en alsaci Wsserburig) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2005 tenia 492 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415941" title="Wihr-au-Val" nonfiltered="4645" processed="4620" dbindex="159694">

 Wihr-au-Val  (en alsaci Wihr m Dl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2005 tenia 1.168 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415943" title="Bredevoort" nonfiltered="4646" processed="4621" dbindex="159695">




Bredevoort (Baixa Saxnia: Brevoort) s una ciutat fortalesa a la ciutat en Gelderland. El llibre, el ttol a causa dels nombrosos antiquaris i llibreries de segona m. Bredevoort t 1.525 habitants (l'1 de gener de 2008, font de la CBS).

Histria.
El desastre en 1646 Kruit raig va colpejar la torre de la plvora a la torre, que va explotar el castell i diverses persones van morir. Aqu es la taskmaster Haersolte d'Bredevoort i la seva famlia. Noms un fill, Anthonie, no estava a casa en aquell moment i va sobreviure a la catstrofe.

Enllaos externs.

 Pgina oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415953" title="Cant de Neuf-Brisach" nonfiltered="4647" processed="4622" dbindex="159696">

El cant de Neuf-Brisach (alsaci kanton Nej-Brisch) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia Tamb forma part de la primera circumscripci de l'Alt Rin.




Composici.
El cant aplega 16 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2001-  : Hubert Miehe,  PS;
 1995-2001 : Andr Sieber, UDF;
 1982-1995 : Gilbert Meyer, RPR;

Enllaos Externs.
 Cant de Neuf-Brisach al web del consell general;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415956" title="Algolsheim" nonfiltered="4648" processed="4623" dbindex="159697">

 Algolsheim  (en alsaci lgelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2004 tenia 1.065 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415958" title="Pol de les Llibertats" nonfiltered="4649" processed="4624" dbindex="159698">
Pol de les Llibertats (PdL) fou una coalici poltica italiana de centre-dreta constituda inicialment per a les eleccions legislatives italianes de 1994, per als collegis uninominals d Itlia del Nord. 

 Creaci .
L expresssi PdL fou creada pel dirigent de la Lliga Nord Roberto Maroni el 30 de gener de 1994desprs d un acord entre el seu partit i Forza Italia de Silvio Berlusconi, degut a la nova llei electoral de caire majoritari. Per a les eleccions de 1994 va aplegar els partits:
 Forza Italia, centre dreta, de Silvio Berlusconi, amb ex DCI i PCI ;
 Lliga Nord, autonomista i federalista de Padnia, dirigit per Umberto Bossi ;
 Centre Cristi Democrtic (CCD), ex DCI que no s uniren al PPI, per Pier Ferdinando Casini i Clemente Mastella ;
 Uni de Centre (UdC) amb ex PLI, dirigits per Alfredo Biondi i Raffaele Costa. ;
 Riformatori, antics membres del Partit Radical (Emma Bonino i Marco Taradash), de manara autnoma.

Adoptaren com a smbol el guerrer de la Lliga i el de Forza Itlia, que es presentaven a ambdues Cambres. Els altres tres es presentaren al Senat dins de Forza Italia.

 El primer govern Berlusconi . 
Juntament amb els vots obtinguts pel Pol del Bon Govern, present a Centre i Sud, i Alleanza Nazionale, assol majoria absoluta a la Cambra dels Diputats i quasi majoria al Senat d'Itlia. Aix Berlusconi pogu formar govern amb crrecs per a tots els partits (els radicals obtingueren la comissaria europea per a Emma Bonino), per va durar poc per les fortes diferncies entre la Lliga i AN, a la que Bossi qualificava de feixista. 

El 21 de desembre de 1994 la Lliga deixa el govern i don suport una moci de confiana presentada per Rocco Butiglione (PPI). Una part dels diputats de la Lliga rebutjaren donar-la suport i en foren expulsats; el seu cap, Luigi Negri, cap de la Lliga Llombarda, decid romandre en el Pol i va crear la Lliga Italiana Federalista. Com que el president Oscar Luigi Scalfaro era contrari a convocar noves eleccions, va formar govern Lamberto Dini. 

 Readscripci de forces . 
Desprs del Consell nacional d'11 de mar de 1995, Rocco Buttiglione va decidir trencar el pacte amb el PDS i tornar el PPI al centre-dreta, cosa que provoc el trencament del partit. Els partidaris de Buttiglione adoptaren el nom de Pol Popular i donaren suport Berlusconi, mentre que els altres o Populars (Popolari) donaren suport Romano Prodi. A les eleccions regionals italianes de 1995 el Pol de la Llibertat present una llista homognea amb: 
 Forza Italia-Il Polo Popolare ;
 Centre Cristi Democrtic ;
 Alleanza Nazionale ;
 Pensionistes del Sol (a Llombardia) ;
El resultat no fou tant positiu com l esperat, a causa de la defecci de la Lliga i que el suport Popular no fou tant alt com l esperat. Tot i aix, guanyaren a 6 regions (Llombardia, Campnia, Vneto, Piemont, Pulla i Laci). El juliol de 1995 Buttiglione redefin el seu moviment, i arriba a un acord amb els populars de centreesquerra amb el nom de Cristians Democrtics Units (CDU). 
 Derrota a les legislatives de 1996 . 
A les eleccions legislatives italianes de 1996 la coalici es torn a presentar amb un smbol nic per a la Cambra. Arrib a un acord amb Forza Italia, CCD-CDU i Alleanza Nazionale, i fins i tot arribaren a un acord amb la Llista Marco Pannella-Sgarbi pel qual FI a judaria als radicals a canvi de convocar una srie de referndums. 

La suma total de la coalici amb la Llista Pannella fou del 44 % (contra el 43,4 % del centreesquerra), per l oposici del la Lliga Nord va donar el govern a Romano Prodi. Tot i estar a l oposici, donaren suport el govern en votacions a favor de l ajuda humanitria a Albnia (1997) o l ampliaci de l'OTAN, quan Rifondazione Comunista (en la coalici de govern), havia votat en contra. A les eleccions regionals de Siclia de 1996, per, guanyaren i aconseguiren formar govern.

A les eleccions administratives i municipals de 1997 aconseguiren que Gabriele Albertini fou escollit alcalde de Tor i Raffaele Costa de Mil. Per la tardor Bossi propos una aliana Lliga-Pol per a prendre Vencia al centreesquerra, per no reeix i Massimo Cacciari continu com a alcalde. Tampoc aconseguiren guanyar a Gnova.
 
A la primavera de 1998 molts parlamentaris abandonaren el Pol per passar-se a l UDR de Francesco Cossiga, que proposava crear un gran centre alternatiu. Mastella va fundar els Cristians Demcrates per la repblica (CDR), que s uniren a UDR, aix com el CDU de Buttiglione i alguns membres de FI i AN a ttol personal. UDR permet la formaci del govern de Massimo D Alema, i l aliana entre UDR i l'Ulivo provocaren canvis de governs regionals a Siclia, Campnia, Calbria i Molise.

El resultat de les eleccions europees de 1999 fou fora positiu per a Forza Italia, que fou el partit itali ms votat. La coalici amb CCD i AN-Pacte Segni tenia el 38,1 % dels vots contra el 41,2 del centreesquerra. A les eleccions administratives de 1999 aconseguiren que Giorgio Guazzaloca fos alcalde de Bolonya i al Piemont arribaren a un acord amb la Lliga, malgrat que l artfex, Domenico Comino, en fou expulsat. El CDU i el Partit dels Pensionistes es reagruparen al centre dreta. 

 Nou acord amb la Lliga Nord a les regionals de 2000. 
A comenament de 2000 Bossi, que havia abandonar la via secessionista i temia no superar la barrera del 4 % en algunes circumscripcions, anunci haver arribat a un acord amb Fora Itlia per a les regionals i legislatives, i fou acceptat per la coalici malgrat les reticncies d AN i CCD. 
A les eleccions regionals italianes de 2000 formaren la coalici FI, CCD, CDU, AN, Lliga Nord, Liberal Sgarbi, Partit Socialista-Socialdemocrcia i altres partits de base regional. Guanyaren a 8 regions de 16, reconqueriren Calbria i guanyaren Laci, Ligria i Abruos.

El 2001, desprs de l ingrs oficial del Nou PSI de Gianni de Michelis i del PRI, la coalici fou rebatejada com a Casa de les Llibertats. 

Resultats electorals.

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415959" title="Mnica Randall" nonfiltered="4650" processed="4625" dbindex="159699">
Aurora Juli (nascuda a Barcelona, 18 de novembre de 1942), coneguda pel seu nom artstic Mnica Randall, s una actriu de cinema i televisi catalana. Tamb va fer de presentadora.

Recorregut artstic.
Cinema.
 1965. Los hroes del Oeste;
 1967. Los cinco de la venganza.
 1969. Verano 70. Director: Pedro Mas;
 1969. Abuelo made in Spain. Director: Pedro Lazaga;
 1969. Carola de da, Carola de noche. Director: Jaime de Armin;
 1969. Un adulterio decente. Director: Rafael Gil.
 1972. Guapo heredero busca esposa. Director: Luis Mara Delgado;
 1972. Una cuerda al.... Director: Manuel Esteba;
 1972. Mi querida seorita. Director: Jaime de Armin.
 1974. Matrimonio al desnudo. Director: Ramn Fernndez;
 1976. Cra cuervos. Director: Carlos Saura;
 1976. Retrato de familia. Director: Antonio Gimnez Rico;
 1977. Hasta que el matrimonio nos separe. Director: Pedro Lazaga.
 1978. La escopeta nacional. Director: Luis Garca Berlanga;
 1980. Morir de miedo. Director: Juan Jos Porto;
 1987. Mi general. Director: Jaime de Armin;

Teatre.
 1974. Qudate a desayunar (noms la veu), original de Ray Cooney i Gene Stone. Representada al teatre Moratn de Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415962" title="Llista Marco Pannella" nonfiltered="4651" processed="4626" dbindex="159700">
Llista Marco Pannella (Associaci Poltica Nacional   Llista Marco Pannella) fou un partit poltic fundat el 3 de febrer de 1992 pel cap radical Marco Pannella desprs de la transformaci del Partit Radical en partit transnacional i transparttic que no podia presentar el seu smbol a les eleccions poltiques. El seu programa es basava, com el de l antic PR, en l s del referndum abrogatiu, fora criticat des del primer moment. 

Es present a les eleccions legislatives italianes de 1992, per noms obtingu 485.339 vots (1,2 %) i sis diputats (Pannella, Emma Bonino, Marco Taradash, Elio Vito, Roberto Cicciomesse, Pio Rapagan) Gianni Elsner abandon el grup poc desprs. Alhora, entr en crisi quan el Partit Federalista Europeu don suport al candidatura presidencial d'Oscar Luigi Scalfaro, qualificat per Pannella com a   Pertini catlic  . A les eleccions administratives de 1993 present candidats propis a Roma, on contribu a l elecci de Francesco Rutelli. 

A les eleccions legislatives italianes de 1994 canvi el nom pel de Llista Pannella-Riformatori, don suport al Pol de les Llibertats i va obtenir el 3,5 % a la Cambra dels Diputats. Va obtenir sis escons dins les llistes del Pol (Bonino, Taradash, Lorenzo Strik Lievers, Giuseppe Calderisi, Paolo Vigevano, Elio Vito), mentre que Pannella, enfrontat en la seva circumscripci a Gianfranco Fini, no sort escollit. Al Senat foren escollits Francesca Scopelliti i Enzo Tortora a Llombardia, aix com Sergio Stanzani. A les europees de 1994 noms dos eurodiputats, Pannella i Bonnino. Emma Bonino fou nomenada comissari europeu, i el descontentament de Pannella del centre dreta provoc el trencament del partit, ja que Vito, Taradash, Calderisi i Scopelliti ingressaren a Forza Italia, redunt la llista Pannella a tres diputats. 

A les eleccions regionals italianes de 1995 es present en solitari i va perdre molts vots. A les legislatives de 1996 es present com a Llista Pannella-Sgarbi (Vittorio Sgarbi, de FI, crtic d'art), per noms va obtenir un senador (Pietro Milio). El 3 de juliol de 1997 pat l escissi del Moviment del Club Pannella-Reformadors. 

A les eleccions europees de 1999 va assolir 7 eurodiputats (8,5 %), mxim histric, grcies al ganxo del nom d Emma Bonino. Per a les legislatives de 2001 (2,24 %) rest fora de la Cambra i del Senat. A les eleccions europees de 2004 va assolir noms 2 escons. 

 Resultats electorals .




com a Lista Antiproibizionista 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415968" title="Federalisme (PSd'Az-UV)" nonfiltered="4652" processed="4627" dbindex="159701">
Federalisme (PsdAz-UV) s el nom que van dur diverses llistes electorals que es presentaren a eleccions europees dels anys setanta i a leseleccions legislatives italianes de 1992 que aplegaven moviments autonomistes i federalistes italians, darrera dels quals s hi trobava Uni Valdostana (sempre) i el Partit Sard d'Acci (noms del 1984 al 1993). Es present aquesta llista a: 

 Eleccions europees de 1979 .
A les eleccions europees de 1979 la llista Uni Valdostana   Federalisme Europa Autonomia, va obtenir el 0,47 % dels vots i cap esc. Aplegava els moviments:
 Alpazur;
 Comunitat Juliano-Dlmata;
 Comunitat Istriana;
 Coumboscuro;
 Demcrates Populars;
 Front Justicialista Sicili;
 Front Nacional Sicili;
 Moviment Poltic Ladins;
 Lliga Vneta;
 Moviment d'Arnssita Piemontisa;
 Moviment Autonomista Occit;
 Moviment Independentista Triest;
 Partei der Unabhngigen;
 Partit del Poble Trentino Tirols;
 Partit Federalista Europeu;
 Sardenya i Llibertat;
 Slovenska Skupnost / Unione Slovena;
 Uni Ossolana per l'Autonomia;
 Uni Valdostana Progressista  ;

 Eleccions europees de 1984 .
A les eleccions europees de 1984 s hi va adherir el Partit Sard d'Acci, per la Lliga Vneta es present amb la Uni per l'Europa Federalista. La llista, anomenada Federalisme-Europa dels Pobles, va obtenir el 0,55 % i un esc per a Michele Columbu (PSd Az).

 Eleccions europees de 1989 . 
A les eleccions europees de 1989 la llista s anomen Federalisme, va obtenir el 0,60 % i l esc per a Mario Melis. Endems d'UV i el PSdAz rebia el suport de:
 Moviment Autonomista Occit;
 Moviment Fril;
 Moviment Meridional;
 Slovenska Skupnost / Unione Slovena;
 Union fr Sdtirol;
 Uni del Poble Vnet;

 Eleccions legislatives de 1992 .
A les eleccions legislatives italianes de 1992 la coalici es prseent com a Federalismo-Pensionati Uomini Vivi, grcies a l acord amb el Movimento Pensionati Uomini Vivi del senador radical Luigi D'Amato. Va obtenir a la Cambra dels Diputats el 0,39 % i 1 diputat (Giovanni Carlo Acciaro del PSAZ) i al Senat 0,51 % i un senador (Valentino Martelli, apart de a la Vall d'Aosta, on UV va obtenir un diputat (Luciano Caveri) i un senador (Cesare Dujany). La coalici era formada per:
 Moviment Meridional;
 Movimento Pensionati Uomini Vivi;
 Partit Sard d'Acci (PSd'Az);
 Slovenska Skupnost / Unione Slovena;
 Union fr Sdtirol (UfS);
 Uni Valdostana (UV);

Desprs de les eleccions es produiren divergncies pe la manca de respecte del PSAz del torn rotatori al Parlament Europeu, ja que Melis no va dimitir en favor de Luciano Caveri (UV) i Alfons Benedikter (UfS). La crisi esclat quan Martelli ingress al PLI, i la coalici es trenc. 

 Eleccions europees de 1994 .
A les eleccions europees de 1994 i successives Federalisme fou el smbol d'UV i no assol cap esc, ra per la que a les europees de 1999 present llistes conjuntes amb I Democratici, merc la quan Luciano Caveri va mantenir el seu euroesc. Repet la jugada a les europees de 2004 dins la llista l'Ulivo, per no va reeixir. 
 
Resultats electorals. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415970" title="Frontissa" nonfiltered="4653" processed="4628" dbindex="159702">

Una frontissa s un ferratge que possibilita el gir de portes, finestres o panells de mobles. Compta amb dues peces, una de les quals va unida a la fulla i gira sobre un eix permetent el seu moviment circular. La varietat de models presents en el mercat s enorme i s'adapta en forma i grandria a les seues mltiples utilitats. Els materials de fabricaci es poden concentrar en dos grans grups: 
Plstic ;
Metall: acer, cinc, llaut, bronze, etc. ;

 Classificaci . 
Segons: 
el seu grau d'obertura, que varia des dels 40 als 180, depenent del moble al que va destinada.
el seu grau de visibilitat, distingint-se les invisibles i les de tipus barril. ;
el seu sistema de collocaci, diferenciant-se la manual a caragols i l'automtica que precisa l's de maquinria.

 Enllaos externs . 
 
 Tipus de frontissa ;

 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415972" title="Charles Buttner" nonfiltered="4654" processed="4629" dbindex="159703">
Charles Buttner s un poltic alsaci. Membre d'UDF, fou alcalde de Riedisheim. s membre com el Forum Carolus, com Adrien Zeller, i partidari actiu del bilingisme a Alscia. Fou escollit conseller general del Cant de Habsheim el 1992 i president del Consell General de l'Alt Rin el 2004, crrec en el que fou reescollit el 2008 a les llistes de l'Uni pel Moviment Popular. El 2008 tamb fou escollit president de la Comunitat de Comunes de Colines.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415973" title="Dsir Letort" nonfiltered="4655" processed="4630" dbindex="159704">

Dsir Letort (Bourseul, 29 de gener de 1943) va ser un ciclista francs, que fou professional entre 1965 i 1973. El principal xit esportiu s haver vestit el maillot groc del Tour de Frana en l'edici de 1969. El 1967 havia guanyat el Campionat de Frana de ciclisme en ruta, per en fou desposset per haver donat possitiu en un control antidopatge.

Palmars.
1964 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
1966  ;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r del Premi de Svignac ;
1967 ;
 1r del Premi de Svignac ;
1968 ;
 1r del Critrium de Saint-Georges-de-Chesn ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Nord;
1969 ;
 1r del Premi de Ploerdut ;
 1r del Premi de Laval ;
 1r del Premi de Plancoet ;
1970  ;
 1r del Premi d'Iss ;
 1r del Premi d'Hnon ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1971;
 1r de la Nia-Seillans ;
 1r del Tour de l'Alt Var ;

Resultats al Tour de Frana.
1965. Abandona (13a etapa);
1966. 54 de la classificaci general;
1967. 4t de la classificaci general;
1968. Abandona (12a etapa);
1969. 9 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1970. Abandona (7a etapa);
1971. 17 de la classificaci general;
1972. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 27 de la classificaci general;
1971. 26 de la classificaci general;
1972. Abandona ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1968. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Dsir Letort a memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Dsir Letort a sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415976" title="Bdminton als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4656" processed="4631" dbindex="159705">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disputaren quatre proves de bdminton, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina, tant en individual com en dobles. Aquesta fou la primera vegada que aquest esport formava part del programa oficial dels Jocs, havent estat considerat esport de demostraci en dues ocasions anteriorment.

Les proves es disputaren entre el 28 de juliol i el 4 d'agost al Pavell de la Mar Bella. Participaren un total de 177 jugadors, entre ells 93 homes i 84 dones, d'36 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bdminton 1992;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415978" title="Francisco Casavella" nonfiltered="4657" processed="4632" dbindex="159706">
Francisco Casavella, pseudnim de Francisco Garca Hortelano (Barcelona, 15 d'octubre de 1963 - 17 de desembre de 2008), fou un escriptor catal. 

L'autor mai va fer servir la seva veritable identitat per signar les seves obres per la coincidncia en el nom del tamb novellista Juan Garca Hortelano.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415979" title="Moviment Poltic Ladins" nonfiltered="4658" processed="4633" dbindex="159707">
El Moviment Poltic Ladins (lad Moviment Politich Ladins) o Ladins, s un partit poltic itali que reclama l'autonomia de la Ladnia i la cooficialitat del lad a les valls ladines, a les provncies italianes de Tirol del Sud, Belluno i Trento al cor dels Dolomites. A les eleccions europees de 1979 va formar part de la candidatura Federalisme (PSd'Az-UV).

Desprs d'haver obtingut un conseller provincial (Carlo Willeit) al Tirol del Sud el 1998 en una llista unitria amb la DPS), a les eleccions provincials de 2003 han obtingut noms l'1,4% i han perdut l'esc. 

A les eleccions municipals de 8 de maig de 2005, van presentar llistes de candidats a tres municipis de la Val Gardena: Ortisei, Selva i Santa Cristina. A les successives eleccions per al sndic de Bolzano, el 6 de novembre de 2005 han presentat la seva prpia llista en suport al candidat de centreesquerra   Luigi Spagnolli, que en fou elegit. Els Ladins han obtingut el 0,32%, i no han obtingut cap electe

A els eleccions provincials de 2008  presentaren una llista unitria amb Jent Ladina Dolomites amb el nom Ladins Dolomites, que ha obtingut l'1,1% dels vots, sense obtenir cap conseller.

El moviment Jent Ladina Dolomites es form a trav de l'associaci Amisc dla Ladinia Unida, que el 2007 havia donat suport al Tirol del Sud els municipis ladins de la provncia de Belluno al referndum celebrat el 28 i 29 d'octubre per l'annexi al Tirol del Sud.

 Enllaos externs .
 Web sobre els ladins i el seu territori;
 Web sobre Ladnia;
 Web del Moviment;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415980" title="Oscar Goerke" nonfiltered="4659" processed="4634" dbindex="159708">





Oscar Goerke (Brooklyn, 10 de gener de 1993 - Maplewood, New Jersey, 12 de desembre de 1934) va ser un ciclista estatunidenc que va prendre part als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. 

Va guanyar la medalla de plata a la prova de les 2 milles, per darrere del tamb estatunidenc Burton Downing. 

Enllaos externs.
Fitxa d'Oscar Goerke a  museociclismo.it;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415984" title="Casa de la Ciutat (la Seu d'Urgell)" nonfiltered="4660" processed="4635" dbindex="159709">

La Casa de la Ciutat s l'edifici seu de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, ciutat capital de l'Alt Urgell i del Bisbat d'Urgell. L'edifici data del 1473 i fou construit damunt l'antiga esglsia de Santa Eullia. Els vestigis de l'esglsia i part d'una de les muralles ms antigues es poden veure a l'interior de l'edifici ja que foren descobertes. L'edifici situat a la plaa dels Oms, a la fi del Carrer Major, es troba a la vora de la Catedral d'Urgell, vora on hi havia hagut el portal de Cerdanya.

Se sap que l'ajuntament data d'aquesta data, 1473, per una lpida de pedra que es conserva a la porta, tot i les reformes succesives que s'han produit. L'Arxiu Municipal es fora nombrs, s'hi troben llibres del consell o actes des del 1430 que arriben fins a l'actualitat amb ben poques llacunes i nombrosos pergamins, a ms tamb hi ha el Llibre verd o Llibre de privilegis de la ciutat d'Urgell del 1470; t la coberta de fusta folrada amb pell, i s'hi esmenten els usos i costums de la ciutat. 

Algunes coses que recull el llibre, s el sistema del consolat, basat en els usos antics i els privilegis concedits pels prelats. El sistema basat en un cos de magistrats: els quatre cnsols, assistits per un grup redut de consellers i per l'assemblea de vens (caps de casa), sempre amb el corresponent perms del senyor temporal de la ciutat, s a dir, el bisbe, que atorgava els privilegis necessaris. Un altre llibre notable s el Llibre vermell del consolat, nom que li ve de les actes dels consells dels anys 1434-1506. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="415995" title="Ciro Alegra Bazn" nonfiltered="4661" processed="4636" dbindex="159710">

Ciro Alegra Bazn (Hacienda Quilca, Huamachuco, 4 de novembre de 1909 - Chaclacayo, 17 de febrer de 1967) va ser un escriptor i poltic peru. La seva novella El mundo es ancho y ajeno s una de les obre ms representatives de la literatura indigenista de Llatinoamrica.

De vida agitada, es va casar varies vegades. A nivell poltic, va militar a l'APRA (estant fins i tot empresonat, perseguit, exiliat i a punt de morir a mans de la policia peruana) encara que desprs va renegar d'aquest partit i del seu lider, Haya de la Torre).

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416003" title="Verlaine (Lieja)" nonfiltered="4662" processed="4637" dbindex="159711">

Verlaine (Verlinne en Val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. Al 2008 comptava amb uns 3690 habitants. Es troba a l'altipl d'Haspengouw i s regat pel Yerne, un afluent del Jeker.
Histria.
Des del neoltic, el lloc va ser habitat. El primer esment escrit del poble data del 811 quan era un feu de abadia de Stavelot enclavat al principat de Lieja. La senyoria de Verlaine pertanyia al segle XV a la famlia d'Hamal, al segle XVI als Vilhain i al segle XVII als de Harre. Els nuclis Harduemont i Hepse constituen senyories separades. Harduemont pertanyia als Warfuse i ell castell va ser enderrocat durant la guerra entre els Awans i els Waroux a la fi del segle XIII. Hepse depenia del principat de Lieja el castell runos va ser dinamitat al 1958.
Al 1701, els espanyols van ocupar illegalment el poble i els diputats de l'Abadia de Stavelot van queixar-se aprop del tribunal imperial de Westflia. L'unic castell que roman en bon estat s el d'Oudoumont, una propietat dels Saulcy des del segle XIV fins a la fin de l'antic rgim al 1795(). 

L'administraci revolucionria francesa va crear el municipi de Verlaine. Al 1815 va esdevenir una part del Regne Unit dels Pasos Baixos i des del 1830 s belga.Al 1 de gener de 1977 el poble va eixamplar-se en fusionar amb els antics municipis de Chapon-Seraing, Seraing-le-Chteau i Bodegne.
Economia.
Verlaine s un municipi rural del qual la primera activitat sempre va ser l'agricultura i ms fruticultura. Situat a les terres fertils d'Haspengouw, hom hi troba moltes llargues masies. No hi ha gaire indstria: la darrera fbrica de xarop va tancar. Ara compta amb uns tallers de construcci mecnica.
Nuclis.
 Verlaine i els llogarets Hepse, Oudoumont, Hardumont, Borsu i Les Stanges;
Chapon-Seraing;
Seraing-le-Chteau;
Bodegne;
Llocs d'inters.
Castell i masia castral d'Oudoumont;
L'esglsia Sant Remigi;
La font du Lavu;
El carrer rue des Jsuites;
El Tmul;
Vries masies en estil hesbiny;
Fills predilectes de Verlaine.
Hubert Badet (1852-1909), burgmestre;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416004" title="Ruud Hesp" nonfiltered="4663" processed="4638" dbindex="159712">
Ruud Hesp fou un porter de futbol holands nascut el 31 d'octubre de 1965 a Bussum (Holanda Septentrional). Jug en diferents equips del seu pas, aix com amb la selecci holandesa, aix com el FC Barcelona.

Comen jugant l'any 1985 en el HFC Haarlem, per l'any 1987 fitxar pel Fortuna Sittard, on jugaria durant set temporades. El seu segent club seria el Roda JC, on guanyaria una Copa KNVB i on Louis Van Gaal s'hi fixaria i el fitxaria pel FC Barcelona, on arrib amb la carta de llibertat i on aconsegu dos Lligues, aix com una Supercopa d'Europa i una Copa del Rei enfront el Reial Mallorca en la que Hesp en fou el protagonista a la tanda de penals.

Desprs de l'aventura blaugrana, Hesp retorn al Fortuna Sittard l'any 2000, on s'hi retiraria l'any 2002.

Particip al Mundial de Frana 1998, on fou el suplent d'Edwin van der Sar, sense arribar a jugar cap partit.

 Clubs .

1985-1987: HFC Haarlem ;
1987-1994: Fortuna Sittard ;
1994-1997: Roda JC ;
1997-2000: FC Barcelona ;
2000-2002: Fortuna Sittard ;

 Palmars .

1 Copa KNVB (Roda JC): 1996;
2 Lligues espanyoles (FC Barcelona): 1997/98 i 1998/99;
1 Supercopa d'Europa (FC Barcelona): 1997;
1 Copa del Rei (FC Barcelona): 1998;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416006" title="Lira de Creta" nonfiltered="4664" processed="4639" dbindex="159713">

La lyra s un instrument de corda fregada, tradicional de l'illa de Creta. L 'instrument, de tres cordes, ea disposa en posici vertical i no sempre recolza enlloc sin que a vegades s'aguanta susps a l'aire amb la m esquerra. L'arc, a vegades incorpora uns picarols que sonen el mateix fregar les cordes. Morfolgicament esta emparentat directament amb el kamnche o kemne o kemene tradicional de Turquia, i el gadulka de Bulgria. 

Sn intrprets destacats: Kostas Mountakis, Thanassis Skordalos, i Psarantonis.  

La lira de Creta, malgrat la coincidncia de nom no t cap relaci i no es pot confondre amb la lira de l'antiga Grcia.

 Enllaos externs .
Magrini, Tullia. 1997. The Cretan lyra and the Influence of Violin. Ethnomusicology OnLine 3;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416008" title="Mas del Barrina" nonfiltered="4665" processed="4640" dbindex="159714">
El Mas del Barrina s un mas situat al municipi del Pla de Santa Maria a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416010" title="Mas de la Cua" nonfiltered="4666" processed="4641" dbindex="159715">
El Mas de la Cua s un mas situat al municipi de Vilabella a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416011" title="Mas de la Pau" nonfiltered="4667" processed="4642" dbindex="159716">
El Mas de la Pau s un mas situat al municipi de Vilabella a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416012" title="Mas de Muster" nonfiltered="4668" processed="4643" dbindex="159717">
El Mas de Muster s un mas situat al municipi de Vilabella a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416014" title="Puig de Gorners (Albons)" nonfiltered="4669" processed="4644" dbindex="159718">


El Puig de Gorners s una muntanya de 80 metres que es troba al municipi d'Albons a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416018" title="Kader Abdolah" nonfiltered="4670" processed="4645" dbindex="159719">

Kader Abdolah s el pseudnim de Hossein Sadjadi Ghaemmaghami Farahani (nascut el 12 de desembre de 1954 a Arak (Iran)), escriptor irani que tamb escriu en neerlands. Abdolah viu als Pasos Baixos des de 1988.

Carrera.
Va estudiar fsica a la Facultat de Cincies d'Arak (Arak) i al 1988 va fugir del pas com a refugiat poltic. Avui viu a Delft, escrivint amb un pseudnim compost pels noms de dos amics assassinats. Het huis van de moskee ("La casa de la mesquita") va catapultar Abdolah a les llistes de best-sellers dels Pasos Baixos.

Llibres.
 1993 - De adelaars;
 1995 - De meisjes en de partizanen;
 1997 - De reis van de lege flessen (tradut al catal al 2003 amb el nom "El viatge de les ampolles buides");
 1998 - Mirza;
 2000 - Spijkerschrift (tradut al catal al 2004 amb el nom "Cuniforme: Notes d'Aga Akbar");
 2001 - De koffer;
 2001 - Een tuin in zee;
 2002 - Klil en Demn;
 2002 - Sophia's dro vrugte;
 2003 - Portretten en een oude droom;
 2003 - Karavaan;
 2005 - Het huis van de moskee (tradut al catal al 2008 amb el nom "La casa de les mesquites");
 2008 - De boodschapper en de Koran (Dos volums que es venen junts: De boodschapper (El missatger) - sobre la vida del profeta Mahoma i la traducci d'Abdolah al neerlands de l'Alcor);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416031" title="Lissodelphis" nonfiltered="4671" processed="4646" dbindex="159720">

Lissodelpis s un gnere de cetacis que inclou dues espcies, el dof septentrional (L. borealis) i el dof meridional (L. peronii). Sn dos dels cetacis ms fcils d'identificar al mar. Ambds d'aquests dofins ocenics tenen una coloraci blanca i negra i manquen d'aleta dorsal. Tot i que fa temps que els cientfics coneixen les espcies (la septentrional fou identificada per Peale el 1848, i la meridional encara abans - Lacpde, 1804) se'n sap sorprenentment poc en termes de cicle vital i comportament.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416034" title="Puntius masyai" nonfiltered="4672" processed="4647" dbindex="159721">

Puntius masyai  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Mekong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416037" title="Dof de Fraser" nonfiltered="4673" processed="4648" dbindex="159722">

El dof de Fraser (Lagenodelphis hosei) s un cetaci de la famlia dels delfnids (dofins ocenics) que es troba en aiges profundes de l'oce Pacfic, i en menor mesura als oceans ndic i Atlntic.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416045" title="Puntius meingangbii" nonfiltered="4674" processed="4649" dbindex="159723">

Puntius meingangbii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Arunkumar, L. & H. T. Singh. 2003. Two new species of puntiid fish from the Yu River system of Manipur. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 99 (nm. 3) 2002: 481-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. i F. Fang, 2005. Two new species of Puntius from northern Myanmar (Teleostei: Cyprinidae). Copeia (2):290-302.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416046" title="Puntius melanampyx" nonfiltered="4675" processed="4650" dbindex="159724">

Puntius melanampyx  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1865. On the fishes of Cochin, on the Malabar Coast of India. Part II. Anacanthini. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1865 (pt 1): 286-318.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416047" title="Puntius paucimaculatus" nonfiltered="4676" processed="4651" dbindex="159725">

Puntius paucimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Chen, X., J.-H. Pan, Z. Liu i D. Liang, 1991. Barbinae. p. 136-167. A J.-H. Pan, L. Zhong, C.-Y. Zheng, H.-L. Wu i J.-H. Liu (eds.) The freshwater fishes of Guangdong Province. Guangdong Science and Technology Press, Guangzhou. 589 p.  ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wang, Y.-H. & Y. Ni. 1982. On a new cyprinid fish of the genus Puntius Hamilton from Hainan Island, China. Acta Zootaxonomica Sinica v. 7 (nm. 3): 329-331. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416048" title="Josep Maria Sans i Trav" nonfiltered="4677" processed="4652" dbindex="159726">
Josep Maria Sans i Trav (Solivella, Conca de Barber, 1947). Arxiver i historiador catal. Llicenciat en histria medieval i professor de la Universitat de Barcelona (1972-80).

Biografia.
Director tcnic de l'Arxiu Histric de Protocols de Barcelona (1973-1980), i des de l'any 1982 dirigeix les publicacions de la Fundaci Noguera. Del 1980 al 1992 fou Cap del Servei d'arxius de la Generalitat de Catalunya, i des del 1992, de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Obra.
 Lexikon des Mittelalters (collaboraci);
 Catalunya Romnica (collaboraci);
 Histria del Tallat (1986);
 Estudis sobre Histria de la Instituci Notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera (1988) (coordinador);
 Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994-96);
 Els papers de Salamanca. Histria d'un bot de guerra (1996);

Bibliografia.
 Encilopdia Catalana: Josep Maria Sans i Trav;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416053" title="Puig Moragues" nonfiltered="4678" processed="4653" dbindex="159727">

El Puig Moragues s una muntanya de 34 metres que es troba al municipi de Bellcaire d'Empord a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416056" title="Brutus de Miquel ngel" nonfiltered="4679" processed="4654" dbindex="159728">

Brutus s un bust en marbre, realitzat el 1539-1540 per l'escultor Miquel ngel Buonarroti, es troba al Museu Nazionale del Bargello a Florncia. 

Encrrec rebut mitjanant el seu amic Donato Giannotti per al cardenal Niccolo Ridolfi, t una mesura de 74 cm d'altura sense comptar la base. Obra relacionada amb els busts romans de l'poca de Caracalla, mant aquesta escultura una gran solemnitat i potncia, al lleuger inacabat del rostre que contrasta ms fortament pels grans plecs de la toga completament acabats i polits. L'expressi del rostre amb els msculs tensos es refora en la poderosa torsi del cap. 

Va ser adquirida entre els anys 1574 i 1584 pel gran duc Francesc I de Mdici, i se li va afegir al seu pedestal una cartella amb els versos latins: "Dum Bruti effigiem sculptor de marmore ducit - in mentem sceleris venit et abstinuit".

Referncies bibliogrfiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416057" title="Josep Serrano Daura" nonfiltered="4680" processed="4655" dbindex="159729">
Josep Serrano Daura. Jurista catal. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1983), Grau en Dret per la universitat de Barcelona (1984) i Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra (1996). s Professor de la Universitat Internacional de Catalunya.

Bibliografia.
 

Enallos externs.
 La donaci de Ramir II d'Arag a Ramon Berenguer IV de Barcelona de 1137 i la instituci del "casamiento en casa";

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416058" title="Puig de Font Pasquala" nonfiltered="4681" processed="4656" dbindex="159730">

El Puig de Font Pasquala s una muntanya de 90 metres que es troba al municipi de Gualta a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416059" title="La Creu de l'Estany" nonfiltered="4682" processed="4657" dbindex="159731">

La Creu de l'Estany s una muntanya de 86 metres que es troba entre els municipis de Fontanilles i Ullastret a la comarca del Baix Empord.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416061" title="Muntanya dels Grossos" nonfiltered="4683" processed="4658" dbindex="159732">

La Muntanya dels Grossos s una muntanya de 53 metres que es troba al municipi de Fontanilles a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416062" title="Puntius microps" nonfiltered="4684" processed="4659" dbindex="159733">

 Puntius microps s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1868. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Heteropygii, Cyprinidae, Gonorhynchidae, Hyodontidae, Osteoglossidae, Clupeidae,... ... Halosauridae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 7: i-xx + 1-512. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. i T. Whitten, 1996. Freshwater biodiversity in Asia, with special reference to fish. World Bank Tech. Pap. 343:59 p.  ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416063" title="Puntius montanoi" nonfiltered="4685" processed="4660" dbindex="159734">

Puntius montanoi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416064" title="Marcello Mugnaini" nonfiltered="4686" processed="4661" dbindex="159735">

Marcello Mugnaini (Montemignaio, 12 de novembre de 1940) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1964 i 1969. Els seux xits esportius ms importants foren una etapa al Tour de Frana i dues al Giro d'Itlia. El seu germ petit Gabriele tamb fou ciclista professional.

Palmars.
1963;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir;
1964;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1965;
 1r a Maggiora;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1966;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1967;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 4t de la classificaci general;
1966. 14 de la classificaci general;
1967. 14 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. Abandona (13a etapa) per caiguda;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcello Mugnaini a sitiodeciclismo.net;
Fitxa i biografia de Marcello Mugnaini a museociclismo.it ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416066" title="Puntius pentazona" nonfiltered="4687" processed="4662" dbindex="159736">

 Puntius pentazona s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a Indonsia (Sumatra).
 Referncies .

Bibliografia.

 Boulenger, G. A. 1894. Descriptions of new freshwater fishes from Borneo. Annals and Magazine of Natural History (Series 6) v. 13 (nm. 75): 245-251. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416067" title="Puntius morehensis" nonfiltered="4688" processed="4663" dbindex="159737">

Puntius morehensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Arunkumar, L. & H. Tombi Singh. 1998. Puntius morehensis, a new species of cyprinid fish (Pisces: Cyprinidae) from the Yu-River system of Manipur, India. Journal of Nature Conserv. v. 10 (nm. 2): 253-257.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416068" title="Mas Canyet" nonfiltered="4689" processed="4664" dbindex="159738">
El Mas Canyet s un mas situat al municipi de Gualta a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416069" title="Mas de les Mirones" nonfiltered="4690" processed="4665" dbindex="159739">
El Mas de les Mirones s un mas situat al municipi de Gualta a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416070" title="Puntius mudumalaiensis" nonfiltered="4691" processed="4666" dbindex="159740">

 Puntius mudumalaiensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tamil Nadu (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Menon, A. G. K. & K. Rema Devi. 1992. Puntius mudumalaiensis, a new cyprinid fish from Mudumalai, Tamil Nadu. Journal of the Bombay Natural History Society v. 89 (pt 2): 229-231. ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416074" title="Puig Broc" nonfiltered="4692" processed="4667" dbindex="159741">

El Puig Broc s una muntanya de 203 metres que es troba al municipi de Regencs a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416075" title="Puntius partipentazona" nonfiltered="4693" processed="4668" dbindex="159742">

 Puntius partipentazona s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Mekong, Chao Phraya i Mae Khlong. Tamb a Malisia i al sud-est de Tailndia i Cambodja.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fowler, H. W. 1934. Zoological results of the third De Schauensee Siamese Expedition, Part V.--Additional fishes. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 86: 335-352. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rainboth, W.J., 1996. Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery Purposes. FAO, Roma, Itlia. 265 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416077" title="Mas Bruguera" nonfiltered="4694" processed="4669" dbindex="159743">

El Mas Bruguera s un mas situat al municipi de Regencs a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416079" title="Puntius parrah" nonfiltered="4695" processed="4670" dbindex="159744">

 Puntius parrah s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kerala, Karnataka i Tamil Nadu (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Day, F. 1865. On the fishes of Cochin, on the Malabar Coast of India. Part II. Anacanthini. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1865 (pt 1): 286-318. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416081" title="Mas Cebri" nonfiltered="4696" processed="4671" dbindex="159745">
El Mas Cebri s un mas situat al municipi de la Serra de Dar a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416082" title="Escut d'Albal" nonfiltered="4697" processed="4672" dbindex="159746">


L'escut oficial d'Albal t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat i migpartit. Al primer quarter, en camp d or, quatre pals de gules. Al segon quarter, en camp de gules, una torre quadrangular d argent, maonada de sable. Al tercer quarter, en camp d'atzur, una ermita d'or, maonada de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 10 de juny de 2004, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, de modificaci de l'escut d'armes aprovat l'any 1977. Publicat en el DOGV nm. 4.786, del 30 de juny de 2004.

Els quatre pals recorden la pertinena del poble al Regne de Valncia; Jaume I el va donar el 1238 a Gil d'Atrosillo, i ms tard fou venut al captol de la catedral de Valncia. A sota, els edificis ms representatius del poble: la torre rab i l'ermita de Santa Anna.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416084" title="Puntius muvattupuzhaensis" nonfiltered="4698" processed="4673" dbindex="159747">

 Puntius muvattupuzhaensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jameela Beevi, K. S. & A. Ramachandran. 2005. A new species of Puntius (Cyprinidae, Cyprininae) from Kerala, India. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 102 (nm. 1): 83-85. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416085" title="Puntius padamya" nonfiltered="4699" processed="4674" dbindex="159748">

 Puntius padamya s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. & Britz, R. 2008. Puntius padamya, a new species of Cyprinid fish from Myanmar (Teleostei: Cyprinidae). Electronic Journal of Ichthyology, 4 (2): 56 - 66.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416086" title="Montagut (Palams)" nonfiltered="4700" processed="4675" dbindex="159749">

El Montagut s una muntanya de 266 metres que es troba entre els municipis de Palams i Vall-llobrega a la comarca del Baix Empord.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416087" title="Sous le soleil de Satan" nonfiltered="4701" processed="4676" dbindex="159750">

Sous le soleil de Satan (Sota el sol de Satan) s una pellcula francesa de Maurice Pialat, estrenada el 1987, Palma d'Or del Festival de Cannes el 1987. La pellcula s una adaptaci de la novella homnima de Georges Bernanos publicada el 1926.

 Argument .
Malgrat el suport de l'abat Menou-Segrais, l'abat Donissan dubta de la seva vocaci. Quan la jove Bossell, que acaba de matar el seu amant, es dirigeix a ell, ell l'agobia i l'empeny al sucidi. Un vespre, sobre una carretera de camp, es creua amb un venedor de cavalls en el qual reconeix Satan. Anomenat rector de Lumbres, s considerat com un sant pels seus parroquians i, a canvi de la salvaci de la seva anima, realitza un miracle. Poc desprs, Menou-Segrais el troba mort al confessionari.

 Repartiment .
 Grard Depardieu : Donissan;
 Sandrine Bonnaire : Mouchette;
 Alain Artur : Cadignan;
 Jean-Christophe Bouvet : Maquignon;
 Yann Dedet : Gallet;
 Maurice Pialat : Menou-Segrais;
 Brigitte Legendre : La mare de Mouchette;
 Jean-Claude Bourlat : Malorthy;

Al voltant de la pellcula.
Maurice Pialat, en el lliurament de la Palma d Or al Festival de Cannes de 1987, es va adrear als periodistes que xiulaven aquest premi: Si no m'estimeu, jo tampoc us estimo.

 Premis i nominacions .
 Premis .
 1987 : Palma d'Or per  Maurice Pialat;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416088" title="Puig d'en Boix" nonfiltered="4702" processed="4677" dbindex="159751">

El Puig d'en Boix s una muntanya de 168 metres que es troba entre els municipis de Palams i Vall-llobrega a la comarca del Baix Empord.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416090" title="Puntius pachycheilus" nonfiltered="4703" processed="4678" dbindex="159752">

Puntius pachycheilus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mindanao (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Herre, A.W.C.T., 1924. Distribution of the true freshwater fishes in the Philippines. I. The Philippine Cyprinidae. Philipp. J. Sci. 24(3):249-307. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416091" title="Ruta sucida" nonfiltered="4704" processed="4679" dbindex="159753">


Ruta sucida (The Gauntlet) s una pellcula estatunidenca dirigida i protagonitzada per Clint Eastwood. Va ser  estrenada el 1977 i doblada al catal.

Argument.
A Ben Shockley (Clint Eastwood), un policia de Phoenix, se li encarrega escortar el testimoni Gus Mally (Sondra Locke) des de  Las Vegas. Mally aviat es revela per ser una prostituta belligerant amb importants lligams i s en possessi d'informaci que incrimina una alta personalitat. Les sospites de Shockley es confirmen quan hom tira una bomba contra el seu vehicle i  disparen a la casa de Mally. El dos estan forats a encarar-se amb la veritat i descobrir les seves prpies forces mentre van cap a Phoenix utilitzant un autobs blindat. 

Promoci.
Frank Frazetta va pintar el cartell promocional per les  tanques publicitries.
 Surten referncies a la corrupci poltica i el delicte organitzat. Encara que va tenir un moderat xit a les sales, els crtics van estar dividits a l'hora de jutjar la pellcula. Pauline Kauldeia que la pellcula era  "un conte envernissat amb llenguatge groller i guarnit amb violncia". Roger Ebert, d'altra banda, li va donar tres estrelles i va escriure " ...clssic Clint Eastwood: rpid, furis, i estrany." ;

Al voltant de la pellcula.
Steve McQueen i Barbra Streisand va ser originalment triats per la pellcula; tanmateix, la  baralla entre el dos va forar McQueen a sortir del projecte. Quan Clint Eastwood va agafar la producci, va reemplaar Streisand per Sondra Locke, i va utilitzar el seu propi equip de producci.
El cotxe patrulla de policia s un Ford Torino de 1973 per les escenes de carreteres; quan el cotxe patrulla mor, es canvia per un Gran Torino.
L'autobs 'blindat' amb tots els seus pneumtics a la vista, viatja a travs d'una pluja de bales sense que cap dels pneumtics rebentin fins al darrer moment. ;
L'helicpter utilitzat s un Aerospatiale Gazelle.

Repartiment.
 Clint Eastwood :  Detectiu Ben Shockley;
 Sondra Locke :  Augustina "Gus" Mally;
 Pat Hingle :  Manyard Josephson;
 William Prince :  Comissionat Blakelock;
 Bill McKinney :  Constable;
 Michael Cavanaugh :  Feyderspiel;
 Carole Cook :  Waitress;
 Mara Corday :  Jail Matron;
 Doug McGrath :  Bookie;
 Jeff Morris :  Sergent;
 Samantha Doane :  Biker;
 Roy Jenson :  Biker;
 Dan Vadis :  Biker;
 Carver Barnes :  Conductor d'autobs;
 Robert Barrett :  Paramedic;
 Teddy Bear :  Tinent;
 Mildren J. Brion :  Senyora a l'autobs;
 Ron Chapman :  Policia veter;
 Don Circle :  Capell a l'autobs;
 James W. Gavin :  Pilot 1 a l'helicpter;
 Tom Friedkin :  Pilot 2 a l'helicpter;
 Darwin Lamb :  Capit de la policia;
 Roger Lowe :  Conductor Paramedic;
 Fritz Manes :  Helicopter Gunman;
 John Quiroga :  Policia;
 Joe Rainer :  Policia;
 Art Rimdzius :  Jutge;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416092" title="Puntius nangalensis" nonfiltered="4705" processed="4680" dbindex="159754">

Puntius nangalensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jayaram, K. C. 1990. Two new species of the genus Puntius Hamilton (Pisces: Cyprinidae) from India. Journal of the Bombay Natural History Society v. 87 (pt 1): 106-109. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Menon, A.G.K., 1999. Check list - fresh water fishes of India. Rec. Zool. Surv. India, Misc. Publ., Occas. Pap. Nm. 175, 366 p.  ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416093" title="Serra del Mig" nonfiltered="4706" processed="4681" dbindex="159755">
La Serra del Mig s una serra situada als municipis de Colomers, Garrigoles, Jafre i Vilopriu a la comarca del Baix Empord, amb una elevaci mxima de 88 metres.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416094" title="Shakespeare in Love" nonfiltered="4707" processed="4682" dbindex="159756">

Shakespeare in Love s una pellcula  britanico-estatunidenca dirigida per John Madden, estrenada el 1998.
 
 Argument .

La histria es desenvolupa a  Londres durant l'estiu de 1593. El jove poeta i dramaturg William Shakespeare s'esfondra sota els deutes. Ha proms al seu soci comanditari, Mr. Henslowe, de lliurar-li rpidament una nova obra, Romeo i Ethel, la filla del pirata, . En realitat no en t encara de ttol. T llavors la necessitat de trobar una musa, capa de donar-li un nou impuls, tant professional com personal...

Lady Viola, que el venera pels seus sonets, somnia de trobar-lo i de fer-se actriu, per el teatre s formalment prohibit a les dones. Decideix llavors disfressar-se d'home i aconsegueix obtenir el paper de Romeo. Shakespeare descobreix rpidament la trampa i la verdadera identitat del seu jove actor : se n'enamora bojament. 
De aquest amor impossible naixeran les principals obres del jove dramaturg. 

 Repartiment .

 Joseph Fiennes: William Shakespeare;
 Gwyneth Paltrow : Viola De Lesseps;
 Simon Callow  : Tilney;
 Judi Dench  : La Reine Elizabeth;
 Geoffrey Rush  : Philip Henslowe;
 Ben Affleck  : Ned Alleyn;
 Tom Wilkinson  : Hugh Fennyman;
 Martin Clunes : Richard Burbage;
 Colin Firth : Lord Wessex;
 Imelda Staunton : Gouvernante;
 Steve O'Donnell : Lambert;
 Tim McMullen : Frees;
 Steven Beard : Makepeace;
 Antony Sher : Dr. Moth;
 Patrick Barlow : Will Kempe;
 Sandra Reinton : Rosaline;
 Nicholas Boulton : Henry Condell;

 Al voltant de la pellcula .
 A remarcar, l'aparici (no als crdits) de Rupert Everett al paper de Christopher Marlowe.
 La can The Play & the Marriage s interpretada per Catherine Bott.

 Premis i nominacions .
 Premis .
1998;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar a la millor actriu per  Gwyneth Paltrow;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Judi Dench;
 Oscar al millor gui original per  Marc Norman i Tom Stoppard;
 Oscar a la millor direcci artstica per Matin Childs, i Jill Quertier);
 Oscar al millor vestuari;

BAFTA 1999 :
 Millor pellcula;
 Millor muntatge;
 Millor paper secundari femeni per Judi Dench;

 1999 ;
 Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica;
 Globus d'Or al millor gui ;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per  Gwyneth Paltrow;

 Nominacions . 

1998 :
 Globus d'Or al millor director per John Madden;
 Globus d'Or al millor actor secundari per  Geoffrey Rush;
 Oscar al millor muntatge per Davif Gamble;
 Oscar al millor maquillatge per Lisa Westcott, Veronica Brebner;
 Oscar al millor so ;
 Oscar a la millor fotografia ;

 Grammy a la millor banda musical original el 2000.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Anlisi de Shakespeare in Love a Cinefeed;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416095" title="Escut de Xrica" nonfiltered="4708" processed="4683" dbindex="159757">


L'escut oficial de Xrica t el segent blasonament:

Escut quadrilong acabat en punta. En camper d or, quatre pals de gules; al tot, un castell d argent, maonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 14 de mar de 2005, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques, de rehabilitaci de l'escut d'armes d's immemorial. Publicat en el DOGV nm. 4.983, del 12 d'abril de 2005.

A l'escut tradicional, que la vila adopta el 1565 en canviar el Fur d'Arag precent pel de Valncia, s'hi representa el castell de Xrica, d'origen musulm. Els quatre pals recorden la seva condici de vila reial: Jaume I li atorg la carta de poblaci el 1249.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416096" title="Puntius nankyweensis" nonfiltered="4709" processed="4684" dbindex="159758">

Puntius nankyweensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Birmnia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 2008. Five new species of Puntius from Myanmar (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 19 (1): 59-84.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416097" title="Puntius orphoides" nonfiltered="4710" processed="4685" dbindex="159759">

Puntius orphoides  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius Chao Phraya, Mekong i Mae Khlong.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1842. Histoire naturelle des poissons. Tome seizime. Livre dix-huitime. Les Cyprinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 16: i-xx + 1-472, Pls. 456-487. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416098" title="Puig d'en Doma" nonfiltered="4711" processed="4686" dbindex="159760">

El Puig d'en Doma s una muntanya de 22 metres que es troba al municipi d'Ultramort a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416103" title="Puntius narayani" nonfiltered="4712" processed="4687" dbindex="159761">

Puntius narayani  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hora, S. L. 1937. Notes on fishes in the Indian Museum. XXVIII. On three collections of fish from Mysore and Coorg, south India. Records of the Indian Museum (Calcutta) v. 39 (pt 1): 5-28. ;
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416104" title="Muntanya de Jafre" nonfiltered="4713" processed="4688" dbindex="159762">

El Muntanya de Jafre s una muntanya de 71 metres que es troba al municipi de Jafre a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416106" title="Mas Raimundo" nonfiltered="4714" processed="4689" dbindex="159763">
El Mas Raimundo s un mas situat al municipi de Jafre a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416107" title="Puntius nigrofasciatus" nonfiltered="4715" processed="4690" dbindex="159764">

 Puntius nigrofasciatus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Gnther, A. 1868. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Physostomi, containing the families Heteropygii, Cyprinidae, Gonorhynchidae, Hyodontidae, Osteoglossidae, Clupeidae,... ... Halosauridae, in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 7: i-xx + 1-512;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pethiyagoda, R., 1991. Freshwater fishes of Sri Lanka. The Wildlife Heritage Trust of Sri Lanka, Colombo. 362 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 UNEP-WCMC Species Database  ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416109" title="Puig d'en Pon (Jafre)" nonfiltered="4716" processed="4691" dbindex="159765">

El Puig d'en Pon s una muntanya de 37 metres que es troba al municipi de Jafre a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416111" title="Puntius ornatus" nonfiltered="4717" processed="4692" dbindex="159766">

Puntius ornatus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Manipur (ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vishwanath, W. & J. Laisram. 2004. Two new species of Puntius Hamilton-Buchanan (Cypriniformes: Cyprinidae) from Manipur, India, with an account of Puntius species from the state. J. Bombay Nat. Hist. Soc. v. 101 (nm. 1): 130-137. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416112" title="Puig d'en Mallol" nonfiltered="4718" processed="4693" dbindex="159767">

El Puig d'en Mallol s una muntanya de 139 metres que es troba al municipi de Vilopriu a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416114" title="Puntius okae" nonfiltered="4719" processed="4694" dbindex="159768">

Puntius okae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Fowler, H. W. 1949. Results of the two Carpenter African expeditions, 1946-1948. Pt. II--The fishes. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 101: 233-275. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416115" title="Puig de la Font (Vilopriu)" nonfiltered="4720" processed="4695" dbindex="159769">

El Puig de la Font s una muntanya de 114 metres que es troba al municipi de Vilopriu a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416117" title="Puntius ophicephalus" nonfiltered="4721" processed="4696" dbindex="159770">

 Puntius ophicephalus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Talwar, P.K. i A.G. Jhingran, 1991. Inland fishes of India and adjacent countries. vol 1. A.A. Balkema, Rotterdam. 541 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416119" title="Mas Busqueta" nonfiltered="4722" processed="4697" dbindex="159771">
El Mas Busqueta s un mas situat al municipi de Torrent a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416120" title="Can Dalmai" nonfiltered="4723" processed="4698" dbindex="159772">
Can Dalmai s una masia situada al municipi de Torrent a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416122" title="Puntius oligolepis" nonfiltered="4724" processed="4699" dbindex="159773">

 Puntius oligolepis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sumatra (Indonsia). Introdut a Colmbia (Sud-amrica).
 Referncies .

Bibliografia.

 Bleeker, P. 1853. Diagnostische beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Sumatra. Tiental V-X. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlands Indi v. 4: 243-302. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lambert, Derek J.: Freshwater Aquarium Fish. Chartwell Books, Edison, Nova Jersey, Estats Units. Any 1997. ISBN 0-7858-0867-1.
 Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p.  ;
 Mills, Dick: The Bumper Book of Tropical Aquarium Fishes (2a. edici). Interpet Publishing. Any 2002. ISBN 1842860747.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416123" title="Puig d'en Batlle" nonfiltered="4725" processed="4700" dbindex="159774">

El Puig d'en Batlle s una muntanya de 101 metres que es troba al municipi de Garrigoles a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416125" title="Theodore Kaczynski" nonfiltered="4726" processed="4701" dbindex="159775">

Theodore John Kaczynski t   sk i (22 de maig de 1942) tamb conegut amb l'lies d'Unabomber, s un matemtic nordameric i crtic de la societat que va portar a terme una campanya de terrorisme utilitzant bombes per denunciar la societat moderna tecnolgica-industrial. Va nixer a Chicago a l'estat d'Illinois, i des de molt jove va demostrar excellents capacitats acadmiques. Kaczynski va rebre un graduat per la Universitat d'Harvard i un doctorat (PhD) en matemtiques per la Universitat de Michigan. Es va convertir en assistant professor a la Universitat de Califrnia, Berkeley, a l'edat de 25 anys, per va dimitir dos anys ms tard. Al 1971 es va mudar a viure a una cabana al mig del bosc en les remotes terres de Lincoln, Montana. De 1978 a 1995, Kaczynski va enviar 16 bombes a diversos objectius incloent universitats i aerolnies, acabant amb la vida de 3 persones i ferint-ne a unes altres 23. El 24 d'abril de 1995, Kaczynski va enviar una carta al diari New York Times on prometia "desistir del terrorisme" si el New York Times, el Time o Newsweek publicaven el seu manifest. Hi va haver una gran polmica sobre la convenincia de la manifest, per finalment es va decidir publicar-lo degut a la preocupaci per la seguretat pblica. Al 19 de setembre de 1995 va ser publicat pel Washington Post i el New York Times amb l'esperana que alg reconegus l'estil d'escriptura. A "La societat industrial i el seu futur" (ms conegut com el "Manifest d'Unabomber "), argumentava que les bombes eren necessries per tal d'atreure l'atenci al gran pblic sobre l'erosi que sofria la llibertat humana, erosi regida per l'alta tecnologia que precisava una organitzaci a gran escala.

Unabomber va ser l'objectiu d'una de les investigacions ms costoses de la histria de l'FBI . Abans de conixer la identitat de Kaczynski, l'FBI usava l'lies de" Unabom", que prov de" University and Airline Bomber", per a referir-se al cas, el que va donar lloc a que ms tard els mitjans de comunicaci es referissin a ell com a Unabomber. Malgrat els esforos de l'FBI, la investigaci no va donar el resultat que s'esperava. Va ser en realitat el germ de Kaczynski qui va reconixer la calligrafia i idees expressades en el manifest que va deletar-lo al FBI. Per tal d'evitar la pena de mort, Kaczynski va aconseguir realitzar un tracte amb la fiscalia, pel qual es declarava culpable i era condemnat a cadena perptua sense possibilitat de llibertat condicional.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416126" title="Muntanyeta del Castell" nonfiltered="4727" processed="4702" dbindex="159776">
La Muntanyeta del Castell s una serra situada als municipis de Garrigoles i la Tallada d'Empord a la comarca del Baix Empord, amb una elevaci mxima de 124,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416127" title="Puig de Sant Pere (Garrigoles)" nonfiltered="4728" processed="4703" dbindex="159777">

El Puig de Sant Pere s una muntanya de 141 metres que es troba al municipi de Garrigoles a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416128" title="Puig de Brucs" nonfiltered="4729" processed="4704" dbindex="159778">

El Puig de Bucs s una muntanya de 138 metres que es troba al municipi de Garrigoles a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416130" title="Puig de la Gelaberta" nonfiltered="4730" processed="4705" dbindex="159779">

El Puig de la Gelaberta s una muntanya de 252 metres que es troba al municipi de Castell-Platja d'Aro a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416131" title="Escut de Tormos" nonfiltered="4731" processed="4706" dbindex="159780">


L'escut oficial de Tormos t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, truncat. Al primer quarter, en camp de gules, un calze d or amb una serp d argent. Al segon quarter, en camp d argent, un castell del seu color, maonat i aclarit de sable, sobre penyes de gules. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci del 3 de juliol de 2003, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.591, del 19 de setembre de 2003.

El calze amb la serp s l'atribut de sant Llus Bertran, patr del poble, ja que segons la tradici el frare dominic va sortir indemne d'un intent d'enverinament a causa de la protecci divina. A sota, el castell de Tormos, avui en runes, dalt del tur.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416133" title="Caixa Laietana" nonfiltered="4732" processed="4707" dbindex="159781">

Caixa d'Estalvis Laietana, fundada el 8 de febrer de 1863. T les seves arrels a Matar, capital del Maresme. s una caixa d'estalvis que ofereix productes de finanament i d'inversi a la indstria, el comer i a les persones.

Com a entitat d'estalvi, fou la tercera Caixa creada a Catalunya, i comen a significar-se en diverses iniciatives socials, relacionades amb la construcci de grups escolars i habitatges socials, que requeria el municipi de Matar.

La obertura de sucursals comen el 1935 amb la inauguraci d'una oficina a Argentona. L'expansi seguiria a les altres demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona, arribant fins a Madrid i la seva rea metropolitana. Avui, Caixa Laietana compta amb 276 oficines.

Actualment, l'entitat est presidida per Jaume Boter (des de 2004), i el seu director general s Josep Ibern (des de 2008).

 Enllaos externs .
 Caixa Laietana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416134" title="El Pedr (Colomers)" nonfiltered="4733" processed="4708" dbindex="159782">

El Pedr s una muntanya de 75 metres que es troba al municipi de Colomers a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416139" title="Ca l'Esclopeter (Colomers)" nonfiltered="4734" processed="4709" dbindex="159783">

Ca l'Esclopeter s un mas situat al municipi de Colomers a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416143" title="Ca l'Esclopeter" nonfiltered="4735" processed="4710" dbindex="159784">

Ca l'Esclopeter s un mas situat al municipi de Cor a la comarca del Baix Empord.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416147" title="Comer triangular" nonfiltered="4736" processed="4711" dbindex="159785">
El comer triangular era una ruta comercial establida a l'Oce Atlntic des del segle XVI fins al XIX, per tant pot considerar-se un fenomen histric de llarga durada. Involucrava tres continents i la seva ruta era una espcie de triangle. 

Comenava amb la sortida d'Europa Occidental (Portugal, Espanya, Frana, Anglaterra o Holanda) amb manufactures o subministraments de tot tipus. Es recalava en la costa occidental d'frica (entre els rius Senegal i Congo, amb centre en la zona genricament coneguda com Guinea (regi)), on alguns productes (de vegades cridats quincalla: cascavells, comptes de colors, teles de baixa qualitat) podien servir per a l'intercanvi. El producte que all es carregava eren esclaus negres, el comer dels quals i subministrament (contnues guerres) era incentivat per les elits i els comerciants locals. La segent escala eren les illes de les Antilles o la costa americana, on els esclaus i la major part de les mercaderies europees eren venuts, i es carregaven productes colonials (sucre, tabac, cacau) i metalls preciosos de tornada a Europa.

La possibilitat tcnica d'aquesta ruta es basava en la circulaci cel lular de corrents ocenics i vents entorn del anticicl de les Aores (vents alisos, corrent del Golf).

L'establiment d'aquesta ruta noms va ser possible desprs dels descobriments geogrfics de finals del segle XV, que van obrir les rutes atlntiques als vaixells europeus. 

El manteniment d'aquesta relaci comercial va tenir unes conseqncies transcendentals per al desenvolupament econmic diferencial de les tres zones afectades, doncs s un exemple clar de comer colonial, en el qual la metrpolis es veu beneficiada pel valor afegit de la seva producci industrial i la colnial, estigui subjecta formalment o no al mecanisme cridat pacte colonial, funciona com un mercat captiu. Especialment perjudicial va ser l'esclavitud per a frica, sumint-la en diversos segles d'endarreriment econmic i desorganitzaci poltica que van continuar amb la colonitzaci formal en el cridat Repartiment d'frica del segle XIX una vegada abolida internacionalment la tractat d'esclaus, i no es va remeiar amb la independncia en el segle XX. 

 Enllaos externs .
 La ruta de l'esclau, mapa didctic de la UNESCO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416148" title="Enric Curto i Mil" nonfiltered="4737" processed="4712" dbindex="159786">
Enric Curto i Mil (Barcelona, 1957) s un fotgraf catal. Va estudiar Biologia i s'inici, de manera autodidacta, al mn de la fotografia, especialitzant-se en el camp de la macrofotografia. Posteriorment, atret pel blanc i negre, amplia els seus coneixement tcnics a l'Escola Gris Art.

Actualment, la seva obra est centrada en la fotografia urbana i paisatgstica.

Des de l'any 1995 he realitzat diverses exposicions fotogrfiques individuals i collectives.

Ha collaborat en diverses publicacions d'mbit cientfic i de divulgaci. Cal esmentar la seva aportaci a La Histria Natural dels Pasos Catalans d'Enciclopdia Catalana. El 2005 va publicar el llibre Barcelona, fbrica de somnis en collaboraci amb l'Ajuntament de Barcelona. 

Des del 2001 col.labora amb l'agncia Millennium Images Ltd. de Londres.

Una mostra del seu treball va ser escollit l'any 1994 per la crtica en el Frum de la Primavera Fotogrfica. El 2003 va obtenir una menci honorfica en el Premi Europeu FNAC de Fotografia.

 Enllaos externs .

http://www.enriccurto.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416151" title="Vctor Snchez del Amo" nonfiltered="4738" processed="4713" dbindex="159787">


Vctor Snchez del Amo (Madrid) s un futbolista espanyol que juga de migcampista.

 Trajectria .
Producte de la pedrera del Reial Madrid, Vctor debuta amb el primer equip el 25 de maig de 1996 davant el Reial Saragossa. A la segent campanya ja juga fora partits amb l'equip madrileny i t un paper destacat en la conquista de la Champions League de 1998.

A la 98/99 deixa el Reial Madrid i passa al Racing de Santander, on anota 12 gols, cosa que crida l'atenci d'altre gran de la lliga, el Deportivo de La Corunya. Amb els gallecs guanya la lliga 99/00. Vctor marca quatre gols eixa temporada.

Amb el Depor juga la Champions League i guanya la Copa del Rei del 2002. A la 02/03, contribueix a la tercera plaa del seu equip i a la segent es retroba amb el gol. Anota fins a set gols, una xifra prou elevada per a la seua posici, tot incloent un hat-trick davant el Celta de Vigo.

No renova pel Deportivo i al 2006 marxa a la lliga grega, a les files del Panathinaikos FC, per, tot i arribar en qualitat d'estrella, no triomfa a Grcia, i un any desprs regressa a la lliga espanyola, per jugar a l'Elx CF de la Segona Divisi, per un contracte d'un any que no renova.

 Selecci .
Vctor va ser vuit vegades internacional amb la selecci espanyola de futbol entre el 2000 i el 2002. Amb la selecci sub-21 va guanyar l'Europeu de la categoria al 1998.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416152" title="Juana Maria Condesa" nonfiltered="4739" processed="4714" dbindex="159788">

Data de beatificaci: 23 de mar de 2003, per Joan Pau II]]

Biografia.

En la primavera de 1862, el 30 de mar, en el cntric barri de la Xerea de Valncia, naix la quarta filla de Don Luis Condesa, metge, i Dona Juana Lluch: Juana Condesa Lluch. A l'endem fou batejada en l'Esglsia de Sant Esteve. All mateix va rebre el sagrament de la Confirmaci en 1864. 

El seu pare, home d'una gran religiositat, va contraure el clera a causa de tractar malalts de pocs recursos, durant l'epidmia que atac la ciutat a l'any 1865, fet que va causar la seua mort.
La seua mare, una dona humil i piadosa, arran de la mort del marit assum la responsabilitat de cuidar i educar les seues filles Trinidad i Juana. Confi l'educaci de totes dues, segons el costum de l'poca i la seua acomodada posici social, a una mestra, Dona Teresa Ballester.

Juanita, como li deien a casa, fou una xiqueta rebel, tossuda i entremaliada, amb un gran cor i sensibilitat per tot el patiment que podia contemplar. Aquest temperament fou donant pas a poc a poc a una voluntat ferma i decidida de confiar la seua vida cada vegada ms en Du, qui pass a ser el centre de la seua vida.

Aviat s'inicia en les devocions religioses de l'poca; seguint l'exemple dels seus pares, exercia la caritat amb tots aquells qui presentaven qualsevol necessitat. Al voltant de 1875 ingress en la Esclavitut Mariana de Grignion de Monfort i en l'Arxiconfraria de les Filles de Maria i Santa Teresa de Jess, on se li confi la secretaria. Com els seus pares, va pertnyer a la Tercera Ordre del Carme. Diriament participava en l'Eucaristia en l'Esglsia del Patriarca, on conegu al seu Director Espiritual, Don Vicente Castaer.

D'aquesta manera, mentre pensava el cam a seguir per dedicar la seua vida a Du, va fer vot de virginitat en el silenci del seu cor, per seguir l'exemple de la Mare de Du. I la seua vida transcorria entre devocions i l'administraci de les finques de la famlia; entre els carrers cntrics de Valncia i la  barraca  d'estiueig en la platja de Natzaret (Valncia). Feia aquest cam freqentment i fou all on descobr la seua vocaci: des de la seua tartana, en contemplar els rostres cansats de moltes joves que, com ella, cada dia es desplaaven des de les seues cases a les rodalies de la ciutat cap a les fbriques de seda, tabac i ventalls, joves de classe social baixa i un escs nivell cultural que havien de treballar molt durament per a guanyar-se el pa i mantindre les seues famlies, exposant-se a grans perills en fer soles aquells camins solitaris.
Va Sentir que Du li demanava obrir una casa per aquestes joves, a fi d'ajudar-les a viure amb dignitat, fomentant la seua educaci i formaci religiosa, donant-lis un sostre, menjar i una mica d'amor. Fou aix com, amb tan sols 20 anys, sent que havia de fundar una Congregaci Religiosa dedicada a atendre a aquestes joves, i des d'aleshores comen a pensar el mode de fer realitat un projecte tan ambicis.

Les dificultats arribaren prompte, donat que el Cardenal Monescillo es va mostrar poc entusiasmat amb el seu projecte. Per, desprs de molt d'insistir-li, finalment, a l'any 1884, don el perms per obrir una casa per les obreres, encara que sense contemplar la possibilitat d'una Congregaci. Fou el 25 de mar de 1884 quan obr les portes l'Asil protector d'Obreres en el carrer Viana de Valncia i una escola gratuta per als fills de les obreres. A aquest projecte van unir-se dona Teresa, la seua mestra, i dues amigues Rita Sancho i Mara Gil.

La fundaci va anar, a poc a poc, consolidant-se en silenci, fins que el Cardenal Monescillo, abans de marxar a la seu primada de Toledo, autoritz el seu projecte, mentre que el Cardenal Sancha, nou Arquebisbe de Valncia, els va imposar l'hbit el 10 de desembre de 1892. En 1895, el 19 de mar, Juanita i les seues companyes emetien els seus Primers Vots amb carcter temporal. I, anys ms tard, Juana Mara, juntament amb altres 18 germanes, van emetre els seus Vots Perpetus a Du el 8 de setembre de 1911, any del que daten les Primeres Constitucions de la Congregaci.

La seua obra, a poc a poc, es fou estenent. En 1897, en Manises, s'obri una casa per a la formaci de les obreres; en 1900 es funda el Noviciat en Burjassot; en 1906, una altra casa per a la formaci de les obreres en Ayora i, finalment, en 1912 s'obri una casa en Almansa per a l'educaci de xiquets i obreres.

La malaltia a poc a poc an afeblint la vida de la Mare Juana Mara, qui va saber fer passar desapercebudes molts dels patiments. L'any 1916, a la matinada del 16 de gener, amb tan sol 54 anys, entregava la seua vida definitivament en els braos de Du.

Enllaos externs.

 Pgina web oficial de la Congregaci.
 Pgina web oficial del Col legi Esclavas de Maria de Valncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416155" title="Tossal de la Nora" nonfiltered="4740" processed="4715" dbindex="159789">

El Tossal de la Nora s una muntanya de 224 metres que es troba entre els municipis d'Alcoletge i Vilanova de la Barca a la comarca del Segri.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416158" title="Tossal de la Tosca" nonfiltered="4741" processed="4716" dbindex="159790">

El Tossal de la Tosca s una muntanya de 261 metres que es troba al municipi d'Alcarrs a la comarca del Segri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416159" title="Tossal de Collestret" nonfiltered="4742" processed="4717" dbindex="159791">

El Tossal de Collestret s una muntanya de 178 metres que es troba al municipi d'Alcarrs a la comarca del Segri.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 250116001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416161" title="Tossal de Felip" nonfiltered="4743" processed="4718" dbindex="159792">

El Tossal de Felip s una muntanya de 207 metres que es troba al municipi d'Aitona a la comarca del Segri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416162" title="Morro de Capell" nonfiltered="4744" processed="4719" dbindex="159793">

El Morro de Capell s una muntanya de 207 metres que es troba al municipi d'Aitona a la comarca del Segri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416164" title="Cardamom" nonfiltered="4745" processed="4720" dbindex="159794">
El Cardamom (Elettaria cardamomum) s una planta 
de la famlia de les zingibercies, utilitzada com espcie culinria.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416165" title="Estrag" nonfiltered="4746" processed="4721" dbindex="159795">
L' Estrag (Artemisia dracunculus) s una plnata de la famlia de les astercies utlitzada com espcie culinria. s un dels ingredients imprescindibles de la salsa bearnesa.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416166" title="Tossal de Folies" nonfiltered="4747" processed="4722" dbindex="159796">

El Morro de Folies s una muntanya de 178 metres que es troba al municipi de Sers a la comarca del Segri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416170" title="Tossal de la Caperutxa" nonfiltered="4748" processed="4723" dbindex="159797">

El Tossal de la Caperutxa s una muntanya de 349 metres que es troba al municipi d'Almacelles a la comarca del Segri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416171" title="Famlia Atari de 8 bits" nonfiltered="4749" processed="4724" dbindex="159798">


La famlia Atari de 8 bits va ser una srie de ordinadors domstics fabricats des de 1979 a 1992. Tots es basaven en el CPU MOS Technology 6502 i van ser els primers microordinadors amb coprocessadors customitzats, donant-los el subsistema grfic ms potent de qualsevol mquina de 8 bits. Al llarg de la dcada segent, diverses versions del mateix projecte bsic van ser llanades, incloent-hi els Atari 400 i 800 originals i els seus successors, les sries d'ordinadors XL i XE. Els ltims models de la mquina s'estaven produint tan tard com 1991.

Referncies.


Enllaos externs.
 The Atari History Museum ;
 Atari 8-Bit Computers: Frequently Asked Questions ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416172" title="Giovanni Silva de Oliveira" nonfiltered="4750" processed="4725" dbindex="159799">


Giovanni Silva de Oliveira (Abaetetuba, Brasil, 4 de febrer de 1972) s un futbolista brasiler que juga de migcampista avanat.

 Carrera .
Giovanni va comenar la seua trajectria en 1991, al Tuna Luso. En 1993, marca 24 gols. Desprs passa pel Remo, el Paysand i el Socarlense abans d'arribar al Santos FC, un equip gran del seu pas, en 1995. El mateix Pel hi paga pel seu trasps, i en Giovanni rep el sobrenom de "nou Pel".

A les files del Santos, en la seua primera temporada va marcar en la meitat dels partits que jug, mentre que el segon any va anotar fins a 25 gols en 19 partits. En el punt lgid de la seua carrera al Santos, duia el "10" de Pel. Va portar als seus a la segona plaa del Campionat Brasiler, amb una remontada en semifinals front el Fluminense (4-1 en l'anada i 2-5 a la tornada). Va perdre la final davant el Botafogo.

La seua bona feina al Santos fa que el FC Barcelona s'hi interesse per ell i l'hi incorpore al 1996. Va disputar tres campanyes amb els catalans, tot anotant 18 gols. Es recordat per marcar al Reial Madrid i la seua posterior celebraci.

Al 1999 fitxa per l'Olympiakos, de la lliga grega, on va tornar a destacar. Va ser el mxim golejador de la lliga d'aquest pas 03/04 amb 21 gols.

Desprs de sis anys amb l'equip del Pireu, Giovanni regressa al seu pas per jugar al So Paulo i de nou al Santos FC. A inicis del 2006, fitxa per un any amb l'Al Hilal de l'Arabia Saud, i a l'agost, un altre contracte, de 400.000 euros, amb l'Ethnikos de la Segona Divisi grega. Quan finalitza, a l'abril del 2007, passa al Sport Club do Recife, on roman fins desembre d'eixe any. Al 2008, signa pel Mogi Mirim EC, propietat del seu company al Bara i la selecci brasilera, en Rivaldo.

 Selecci .
Giovanni va disputar fins a 20 partits internacionals amb la selecci de futbol de Brasil, i va marcar sis gols. Va formar part del combinat del seu pas que va acudir al Mundial de Frana de 1998, aix com la Copa Amrica de 1997.

 Ttols .
 Copa Amrica 1997 amb Brasil;
 Copa Stanley Rous 1997 amb Brasil;
 Campeonato Paraense 1993 amb el Remo;
 Recopa d'Europa 1997 amb el FC Barcelona;
 Supercopa d'Europa 1997 amb el FC Barcelona;
 Lliga espanyola 97/98 i 98/99 amb el FC Barcelona;
 Copa del Rei 1997 i 1998 amb el FC Barcelona;
 Supercopa espanyola 1996 amb el FC Barcelona;
 LLiga grega  99/00, 00/001, 01/02, 02/03, 04/05 amb l'Olympiakos;
 Copa grega 2005 amb l'Olympiakos;
 Campeonato de So Paulo 2006 amb el Santos;
 Bola de Ouro 1995 amb el Santos;
 Mxim golejador de la lliga grega 2004 amb l'Olympiakos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416173" title="Tossal de la Carbonella" nonfiltered="4751" processed="4726" dbindex="159800">

El Tossal de la Carbonella s una muntanya de 468 metres que es troba entre els municipis de Llardecans i Torrebesses a la comarca del Segri.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 25216001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416175" title="Serra dels Graus" nonfiltered="4752" processed="4727" dbindex="159801">
La Serra dels Graus s una serra situada al municipi de Torrebesses a la comarca del Segri, amb una elevaci mxima de 391,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416177" title="Serra dels Gebuts" nonfiltered="4753" processed="4728" dbindex="159802">
La Serra dels Gebuts s una serra situada al municipi de Soses a la comarca del Segri, amb una elevaci mxima de 177,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416178" title="Serra del Coscollar" nonfiltered="4754" processed="4729" dbindex="159803">
La Serra del Coscollar s una serra situada al municipi d'Alcarrs a la comarca del Segri, amb una elevaci mxima de 306 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416179" title="Serra del Castellot" nonfiltered="4755" processed="4730" dbindex="159804">
La Serra del Castellot s una serra situada al municipi de la Granja d'Escarp a la comarca del Segri, amb una elevaci mxima de 198,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416181" title="Serra del Bou" nonfiltered="4756" processed="4731" dbindex="159805">
La Serra del Bou s una serra situada al municipi de Lleida a la comarca del Segri, amb una elevaci mxima de 210,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416183" title="Serreta del Com" nonfiltered="4757" processed="4732" dbindex="159806">

La Serreta del Com s una muntanya de 160 metres que es troba al municipi de Soses a la comarca del Segri.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416185" title="Laurent Blanc" nonfiltered="4758" processed="4733" dbindex="159807">


Laurent Blanc (Als, Frana, 19 de novembre de 1965) s un futbolista francs, ja retirat. Posteriorment ha continuat en el mn del futbol com a entrenador.

 Carrera .
Tot i jugar en les millors lligues europees, com la francesa, l'espanyola, la italiana o l'anglesa, en Blanc es conegut sobretot pel seu paper en la selecci francesa durant la dcada dels 90. Amb els bleus va jugar l'Eurocopa 1992, va aplegar a les semifinals quatre anys desprs i va guanyar el Mundial de 1998 i l'Eurocopa del 2000. Es va fer fams el seu gest de besar la calba del seu company, el porter Fabien Barthez abans de cada encontre (ho repetirien en la seua etapa al Manchester United, per noms per compromisos europeus). Al Mundial 1998 tamb va ser el primer jugador en decidir un encontre per Gol d'Or. Va ser en vuitens de final davant el Paraguai.

Al 2006, els lectors de France Football van triar en Blanc com el quart millor jugar francs de la histria, per darrer de Michel Platini, Zinedine Zidane i Raymond Kopa.

Al juny de 2007, Blanc va esdevindre el tcnic del Girondins de Burdeus.

 Selecci .
Laurent Blanc va ser 97 vegades internacional amb la selecci francesa de futbol, i va marcar 16 gols. Va formar part del combinat del seu pas que va acudir a les Eurocopes de 1992, 1996 i 2000 i al Mundial de Frana de 1998. Va guanyar aquestos dos darrers ttols.

 Ttols .
 Europeu sub-21 1988;
 Supercopa espanyola 1996;
 Ligue 1 95/96;
 Copa de Frana al 1990 i al 1996;
 Mundial de Frana 1998;
 Eurocopa d'Holanda i Blgica 2000;
 Premier League 02/03;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416186" title="Serres de Vilanova" nonfiltered="4759" processed="4734" dbindex="159808">
Les Serres de Vilanova s una serra situada als municipis de Soses i Torres de Segre a la comarca del Segri, amb una elevaci mxima de 231,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416193" title="Phoxinus" nonfiltered="4760" processed="4735" dbindex="159809">




Phoxinus s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.

Espcies.
Phoxinus bigerri ;
Phoxinus brachyurus ;
Phoxinus colchicus ;
Phoxinus crucifer  ;
Phoxinus cumberlandensis  ;
Phoxinus czekanowskii  ;
Phoxinus eos  ;
Phoxinus erythrogaster  ;
Phoxinus grumi  ;
Phoxinus issykkulensis  ;
Phoxinus jusanensis  ;
Phoxinus keumkang  ;
Phoxinus lagowskii  ;
Phoxinus lumaireul  ;
Phoxinus neogaeus  ;
Phoxinus oreas  ;
Phoxinus oxycephalus  ;
Phoxinus oxyrhynchus  ;
Phoxinus phoxinus ;
Phoxinus saylori  ;
Phoxinus semotilus ;
Phoxinus septentrionales  ;
Phoxinus septimaniae  ;
Phoxinus strymonicus  ;
Phoxinus tchangi  ;
Phoxinus tennesseensis ;

 Referncies .


Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo ;
 Fauna Europaea ;
 World Register of Marine Species ;
 uBio ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416194" title="Prova diablica" nonfiltered="4761" processed="4736" dbindex="159810">
La prova diablica (en llat, probatio diabolica) o prova inquisitorial 
s una expressi de l'mbit del dret que descriu la prctica d'exigir una prova imposible. 
En una probatio diabolica l'interpellat haur de demostrar, per exemple, que una cosa
no ha passat, la inexistncia d'alguna cosa, o la seva prpia innocncia 
en un procs judicial, quan el correcte segons el Dret modern s que la 
crrega de la prova correspon a qui afirma o mant alguna cosa, a qui acusa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416195" title="Phoxinus bigerri" nonfiltered="4762" processed="4737" dbindex="159811">

 Phoxinus bigerri s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Adur (Estat francs) i al curs superior del riu Ebre.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 2007. Three new species of Phoxinus from Greece and southern France (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 18 (2): 145 162.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416196" title="Phoxinus tennesseensis" nonfiltered="4763" processed="4738" dbindex="159812">

Phoxinus tennesseensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Virgnia i Tennessee (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416197" title="Phoxinus brachyurus" nonfiltered="4764" processed="4739" dbindex="159813">

Phoxinus brachyurus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al territori de l'antiga URSS.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416198" title="Phoxinus tchangi" nonfiltered="4765" processed="4740" dbindex="159814">

Phoxinus tchangi  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416199" title="Phoxinus colchicus" nonfiltered="4766" processed="4741" dbindex="159815">

Phoxinus colchicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Berg, L. S. 1910. Rapport sur une mission zoologique au Cascase en 1909. Ezhegodnik. Zoologicheskogo Muzeya Imperatorskogo Akademii Nauk = Ezhegodik (Zoologicheskii muzei (Akademiia nauk SSSR)) v. 15: 153-170.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416200" title="Phoxinus crucifer" nonfiltered="4767" processed="4742" dbindex="159816">

 Phoxinus crucifer s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 uBio ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416202" title="Phoxinus cumberlandensis" nonfiltered="4768" processed="4743" dbindex="159817">

Phoxinus cumberlandensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kentucky i Tennessee (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416203" title="Phoxinus strymonicus" nonfiltered="4769" processed="4744" dbindex="159818">

Phoxinus strymonicus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Grcia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 2007. Three new species of Phoxinus from Greece and southern France (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 18 (2): 145 162.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416204" title="Phoxinus czekanowskii" nonfiltered="4770" processed="4745" dbindex="159819">

 Phoxinus czekanowskii s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sibria.
 Referncies .

Bibliografia.

 Dybowski, B. I. 1869. Vorlufige Mittheilungen ber die Fischfauna des Ononflusses und des Ingoda in Transbaikalien. Verhandlungen der K.-K. zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien v. 19: 945-958, table, Pls. 14-18.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416205" title="Fernando Couto" nonfiltered="4771" processed="4746" dbindex="159820">


Fernando Couto (Espinho, Portugal, 2 de febrer de 1969) s un futbolista portugus, ja retirat, que jugava de defensa.

 Trajectria .
Nascut a Espinho, prop de Porto, Couto va iniciar la seua carrera al FC Porto. Despres d'unes temporades a equips de baix nivell com el FC Famalico i l'Acadmica de Coimbra O.A.F., va regressar al Porto en 1990. En els quatre anys que hi va romandre, hi va guanyar tres lligues del seu pas. Aquest bon paper van fer que el fitxs el Parma AC al 1994. En la seua primera campanya a la Serie A, va derrotar a la Juventus a la final de la Copa de la UEFA.

Al 1996 es traspassat al FC Barcelona. Al club catal guanya dos Copes i una Recopa d'Europa. Tamb guanya la lliga espanyola 97/98. En eixe moment Couto torna a Itlia, aquesta vegada a les files de la SS Lazio. 

Amb els italians guanya una altra Recopa, la de 1999, aix com el doblet domstic. Al 2001, per, hi ha una ombra a la carrera de Couto quan dona positiu per nandrolona, una substncia dopant. El jugador nega prendre eixes substncies, per una segona analisi confirma els resultats i el portugus  pateix una sanci que el mant gaireb un any en blanc.

A l'any 2005, regressa a les files del Parma, on juga 23 encontres tant el primer com el segon any. Al segent any, el seu club cau a la Serie B i Couto a penes compta. Al final de la temporada, no es renovat i el portugus decideix penjar les botes.

 Selecci .
Fernando Couto va ser 110 vegades internacional amb la selecci de futbol de Portugal, i marc 8 gols. Va formar part del combinat del seu pas que hi va acudir al Mundial de Corea i Jap al 2002. Tamb hi va participar a les Eurocopes de 1996 (semifinalista), 2000 i 2004 (finalista).

Amb la selecci juvenil va guanyar el Mundial de la categoria al 1989.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416206" title="Phoxinus eos" nonfiltered="4772" processed="4747" dbindex="159821">

Phoxinus eos  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416207" title="Phoxinus septimaniae" nonfiltered="4773" processed="4748" dbindex="159822">

Phoxinus septimaniae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Estat francs.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M. 2007. Three new species of Phoxinus from Greece and southern France (Teleostei: Cyprinidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 18 (2): 145 162.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416208" title="Phoxinus erythrogaster" nonfiltered="4774" processed="4749" dbindex="159823">

Phoxinus erythrogaster  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416209" title="Noureddine Naybet" nonfiltered="4775" processed="4750" dbindex="159824">

Noureddine Naybet s un ex-futbolista marroqu nascut el 10 de febrer de 1970 a Casablanca (Marroc). Va ser el capit de l'equip nacional del Marroc amb qui ha jugat en cent quinze ocasions. Est considerat com un dels millors jugadors que ha donat el continent afric. 

Va comenar la seva carrera en els equips inferiors del Widad de Casablanca, on malgrat la seva joventut, va causar sensaci. Amb aquest club va guanyar en tres ocasions el campionat de lliga del Marroc i en 1992, la Lliga de Campions africana. Aqueix mateix any va participar amb la seva selecci en els Jocs Olmpics de Barcelona. Les seves bones actuacions, permeten el seu pas al futbol europeu. 

Es fitxat pel FC Nantes, on realitza una temporada impressionant i es triat com un dels jugadors ms importants del campionat francs. A l'any segent, fitxa per l'Sporting de Lisboa en el qual jugar dues temporades. Els seus bons resultats amb l'equip lisboeta fan que el futbol espanyol posi els seus ulls en ell. El Deportivo de La Corunya es fa amb els seus serveis per una quantitat mai pagada per un futbolista marroqu. s amb aquest club, on Naybet arriba als seus majors xits: guanya el Campionat de Lliga en el 2000; en 2002, guanya la Copa del Rei i la Supercopa. 

Desprs de vuit temporades, Naybet abandona el Deportivo i fitxa pel Tottenham Hotspur angls, fins la seua retirada.

Com internacional marroqu, ha participat en 5 Copes d'frica i en les Copes del Mn de 1994 i 1998.

Carrera.
1989 - 1993 : Wydad de Casablanca ;
1993 - 1994 : FC Nantes ;
1994 - 1996 : Sporting de Lisboa ;
1996 - 2004 : Deportivo de La Corunya ;
2004 - 2006 : Tottenham Hotspur;
   
 Carrera amb la selecci .
Partits jugats: 115;
Primer partit internacional: 9 d'agost de 1990 contra Tunis;
Participacions Mundial de Futbol 1994 i 1998;
Participacions Copa d'frica 1992, 1998, 2000, 2002, 2004 i 2006.

 Ttols .
1992 Campi d'frica de clubs amb el Wydad de Casablanca;
2000 Campi de la lliga espanyola amb el Deportivo de La Corunya ;
2002 Campi de la Copa del Rei amb el Deportivo de La Corunya ;
2002 Campi de la Supercopa espanyola amb el Deportivo de La Corunya ;
2004 Finalista de la Copa d'frica amb la selecci del Marroc ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416210" title="Phoxinus semotilus" nonfiltered="4776" processed="4751" dbindex="159825">

Phoxinus semotilus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Corea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & E. C. Starks. 1905. On a collection of fishes made in Korea, by Pierre Louis Jouy, with descriptions of new species. Proceedings of the United States National Museum v. 28 (nm. 1391): 193-212. ;
 Kim, I.-S., 1997. Illustrated encyclopedia of fauna and flora of Korea. Vol. 37. Freshwater fishes. Ministry of Education.:1-629  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416211" title="Phoxinus grumi" nonfiltered="4777" processed="4752" dbindex="159826">

 Phoxinus grumi s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y., 1998. Leuciscinae. p. 61-112. A Chen, Y.-Y. and et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes II. Science Press. Beijing, Xina. 1-531.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416212" title="Phoxinus oxyrhynchus" nonfiltered="4778" processed="4753" dbindex="159827">

Phoxinus oxyrhynchus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Corea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416213" title="Phoxinus issykkulensis" nonfiltered="4779" processed="4754" dbindex="159828">

Phoxinus issykkulensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al territori de l'antiga URSS.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416214" title="Phoxinus oxycephalus" nonfiltered="4780" processed="4755" dbindex="159829">


Phoxinus oxycephalus  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a sia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y., 1998. Leuciscinae. p. 61-112. A Chen, Y.-Y. i et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes II. Science Press. Beijing. 1-531.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416215" title="Phoxinus jusanensis" nonfiltered="4781" processed="4756" dbindex="159830">

 Phoxinus jusanensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416216" title="Corentin Martins" nonfiltered="4782" processed="4757" dbindex="159831">


Corentin Martins (Brest, 11 de juliol de 1969) s un futbolista bret, ja retirat. D'origen portugus, durant la dcada dels 90 va ser considerat com el millor en la seua posici, fins l'eclosi d'en Zinedine Zidane. Va passar la major part de la seua carrera a l'Auxerre, i noms va deixar el seu pas per disputar una temporada al Deportivo de La Corunya.

Com a internacional va formar part de l'equip francs que hi va acudir a l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996. Al 1988, tamb va disputar un partit internacional amb la selecci de Bretanya, front els EUA.

Entre el seu palmars, hi destaca el campionat de lliga de 1996 amb l'Auxerre.

Una vegada penjades les botes, ha continuat en el mn del futbol com a entrenador. Al 2006 fitxa per l'Stade Quimprois i un any desprs passa a formar part de l'equip tcnic de l'Stade Brest.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416217" title="Phoxinus oreas" nonfiltered="4783" processed="4758" dbindex="159832">

Phoxinus oreas  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416218" title="Phoxinus keumkang" nonfiltered="4784" processed="4759" dbindex="159833">

Phoxinus keumkang  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Corea.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Luo, Y., 1998. Leuciscinae. p. 61-112. A Chen, Y.-Y. i et al. (Eds). Fauna Sinica. Osteichthyes. Cypriniformes II. Science Press. Beijing. 1-531.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416219" title="Phoxinus neogaeus" nonfiltered="4785" processed="4760" dbindex="159834">

 Phoxinus neogaeus s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416220" title="Phoxinus lagowskii" nonfiltered="4786" processed="4761" dbindex="159835">

Phoxinus lagowskii  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap, Xina, conca del riu Amur i Monglia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416222" title="Phoxinus lumaireul" nonfiltered="4787" processed="4762" dbindex="159836">

Phoxinus lumaireul  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schinz, H. R. 1840. Europasche Fauna; oder Verzeichniss der Wirbelthiere Europa s. 2 vols. Stuttgart. Vol. 2. Reptilien und Fische. Europasche Fauna; oder Verzeichniss der Wirbelthiere Europa's.: i-vii + 1-535.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416225" title="Coliseu Pompeia" nonfiltered="4788" processed="4763" dbindex="159837">
El Coliseu Pompeia (tamb conegut com a Teatre Pompeia), antic Teatre Modern, va ser una sala d'espectacles de Barcelona, edificada el 1903 a la Travessera de Grcia, nm. 8-10, i, des de 1909, propietat dels frares caputxins del proper Convent Santuari de Santa Maria de Pompeia. Va ser llavors que va prendre la denominaci de Coliseu Pompeia. Va tancar el 1949 i va ser enderrocat.

No s'ha de confondre amb el Sal Pompeia, teatre i music-hall de  l'Avinguda del Parallel, nm. 107, que va anomenar-se aix entre 1912 i 1940.

Histria.

El 1904 hi va oferir el seu primer concert pblic l'Orfe Gracienc, el 15 de maig.

L any 1912 el teatre va ser decorat pel pintor gracienc Josep Guardiola i Bonet.

Des de 1910, la programaci va ser eminentment familiar, amb moltes obres destinades als nens, a ms d'obres de teatre clssic, concerts, sarsuela (rarament, tamb s'hi va fer pera, com un Rigoletto al 1947).

El 24 de desembre de 1916 s'hi va estrenar Els pastorets, o, L'adveniment de l'Infant Jess de Josep Maria Folch i Torres, que des de llavors s'hi fa any rere any, com tamb en d'altres escenaris.

Tamb el 1916, Ambrosi Carrion hi havia estrenat La badia de la mort. Entre 1926 i 1927, s'hi va presentar la companyia d'Adri Gual amb un conjunt d'obres clssiques i modernes, entre les quals, El burgs gentilhome de Molire, que es represent amb la msica incidental composta per Richard Strauss (n'era l'estrena a tot Espanya) i dirigida en l'ocasi per Pau Casals; en aquestes repreentacions va fer el seu debut el ballar Joan Magri i Sanrom. El mar de 1927 s'hi va estrenar La famlia d'Arlequ d'Adri Gual, amb uns decorats de Salvador Dal. El 1934 s'hi estren la nova versi de Valentina de Carles Soldevila (estrenada el 1932 al Teatre Romea).

Tamb s'hi van fer projeccions de cinema. Els anys vint, hi treballava el pioner del cinema Fructus Gelabert.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416231" title="William Tyndale" nonfiltered="4789" processed="4764" dbindex="159838">
William Tyndale (North Nibley, prop de Gloucester, Anglaterra, 1484 - Vilvoorde, a prop de Bruselles, 6 de setembre 1536) era capell i cientfic i  va traduir la bblia a una forma  bsica de la llengua anglesa moderna. Ja existien traduccions anteriors, per  a causa de la invenci de la impremta mecnica, la seva era la primera amb una amplia distribuci.

 Llegat .
Amb la traducci de la bblia va introduir paraules noves a la llengua anglesa: Jehova, Passah (com a denominaci d una festa jueva), scapegoat, atonement (= at + one + ment),  the powers that be ,  my brother's keeper ,  the salt of the earth , i  a law unto themselves .

Mentre la King-James-Bible ms endavant seria de ms importncia pel protestantisme anglosax, la traducci de Tyndale forma una part important de la memria col lectiva anglfona per dues raons: per una banda la seva versi era la qual qu coneixia i citaba William Shakespeare; per l altra la seva traducci del llibre dels salms ha sigut la base de les traduccions dels salms en els diferents Books of Common Prayer anglicans, que per segles han sigut i encara continuen sent fets servir avui en la liturgia.

 Referncies .
Encyclopaedia Britannica. Vol. 22, 1976, p. 435-436;
J.I.Mombert: Tyndale, William. In: Philip Schaff, Johann Jakob Herzog et al., eds.: The New Schaff-Herzog Encyclopedia of Religious Knowledge. Funk & Wagnalls, New York 1904, reprinted online by the Christian Classics Ethereal Library. Ms referncies all. ;
Heinz Holeczek: Humanistische Bibelphilologie als Reformproblem bei Erasmus von Rotterdem, Thomas More und William Tyndale. Brill, Leiden 1975;

 Weblinks .

 Tyndale society homepage;
 An Error of Dates?;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416233" title="William Edward Burghardt Du Bois" nonfiltered="4790" processed="4765" dbindex="159839">

William Edward Burghardt Du Bois (pronunciat: du  b  s doo-BOYSS)  (Great Barrington, Massachusetts,23 de febrer de 1868 - Accra, Ghana, 27 d'agost de 1963) era un activista afroameric que va lluitar pels drets civils i un intellectual.
Panafricanista, professor de sociologia, historiador, escriptor i editor. Al 1963, a l'edat de 95 anys, va aconseguir la nacionalitat ghanesa. 

David Levering Lewis, un escriptors de biografies, va escriure: "En el curs de la seva llarga i turbulenta carrera, W.E.B.Du Bois intent buscar la soluci al problema del racisme -a nivell universitari, de propaganda, d'integraci nacional, d'autodeterminaci, dels drets humans, del separatisme econmic i poltic, del comunisme internacional, l'expatriaci i la solidaritat vers el tercer mn. 

Al 2002, el cientfic social Molefi Kete Asante va llistar a W.E.B. Du Bois en la seva llista dels 100 Greatest African Americans.
 Biografia de jove .
 Histria familiar .
William Edward Burghart Du Bois va nixer el 23 de febrer del 1868, a Great Barrington, al sud-oest de Massachusetts, fill d'Alfred Du Bois i Mary Silvina Burghardt Du Bois. William va nixer i va crixer a la ciutat -que tenia una mplia poblaci blanca- de Barrington. La famlia de la seva mare, per, era part d'una comunitat molt petita de poblaci afroamericana de Great Barrington. Tenien ancestres holandesos i africans, que incloen a Tom, un home que va nixer a l'frica Occidental que va servir voluntriament a la companyia del capit John Spoor, al 1780, servei que el va fer guanyar la llibertat. Molts dels ancestres maters de William Du Bois, foren notables relacionats amb la histria de la regi. 

Alfred Du Bois, haiti , era descendent d'hugonots francesos i d'africans. El seu avi era el Dr. James Du Bois, de Poughkeepsie, Nova York. La famlia del Dr. Du Bois foren recompensats amb extenses terres a les Bahames pel seu suport al rei Jordi III d'Anglaterra durant la Revoluci americana. A Long Cay
, Bahames, James Du Bois alliber a motls nens de l'esclavitut. Quan va retornar a Nova York, al 1812, James es va emportar a John i Alexander, dos dels seus fills, que van ser educats a Connecticut. Desprs de que James Du Bois mors, els seus fills van ser renegats per part de la seva famlia -ja que eren criolls- i van haver de deixar els estudis i treballar. Alexander va esdevenir un comerciant a New Haven i es va casar amb Sarah Marsh Lewis, amb qui va tenir molts fills. Al 1830, Alexander va anar a Hait
per a buscar els seus orgens. El seu fill, Alfred, va nixer al voltant de 1833. Alexander va retornar a New Haven sense el nen i la seva mare.

No es coneix com Alfred Du Bois i Mary Silvina Burghardt es van conixer, per es van casar el 5 de febrer de 1867 a Housatonic, Massachusetts. Alfred va abandonar a la seva esposa Mary. Willia era molt porper a  la seva mare. Quan era jove, Mary va patir una aplopgia que la va inhabilitar per a treballar. La famlia va sobreviure grcies a l'ajuda de la famlia. William volia ajudar a la seva mare i creia que podia millorar les seves vides grcies a l'educaci. Els van deixar una casa a Great Barrington.

Mentres vivien a all, William va treballar en diversos oficis. Ell no es sentia diferent a causa dels seus orgens africans. De fet, estava molt integrat a la vida de Great Barrington. Per va succer un accident quan una noia "blanca", que era nova a l'escola, el va refusar i li va dir que no l'acceptava perqu era "negre". Du Bois, llavors, s'adon que hi havia una barrera entre els blancs i els no-blancs. 

El jove Du Bois, que era "outsider" degut a la seva barreja racial, pero que era molt llest tot i la seva edat i tenia un brillant expedient acadmic. Molts professors van reconiser la seva intelligncia i el van encoratjar perqu continus els estudis a l'institut. Ell va dirigir els seus estudis a encoratjar i ajudar els afroamericans.
 Educaci universitria .
Al 1888, Du Bois va guanyar una beca per la Universitat de Fisk, una universitat histrica que era un Collegi negre, de Nashville, Tennessee. Durant l'estiu segent a la seva graduaci de Fisk, Du Bois va dirigir el Fisk Glee Club (un cor). El club passava part dels estius a un resort luxuris al llac Minnetonka, als suburbis de Minneapolis. El resort era dels llocs favorits de vacances de nobles europeus i estatunidencs sudistes. Du Bois i altres membres del club treballaven com a cambrers i ajudants de cuina a l'hotel.  Veient les relacions dels blancs rics i la promiscutat sexual, el jove Du Bois es va impressionar profundament. 

Du Bois va entrar al Harvard College, al 1888, amb una beca. Al 1890 va guanyar un cum laude a aquesta universitat. Al 1892, va rebre una beca per anar a la Universitat de Berln. Va viatjar per tota Europa. A Berln va estudiar amb Gustav von Schmoller, un dels cientfics socials ms importants d'Alemanya.

Al 1895, Du Bois va esdevenir el primer afroameric que va esdevenir doctor en filosofia per la Universitat de Harvard. Desprs de ser professor a la Universitat Wiberborce, d'Ohio, va treballar a la Universitat de Pennsilvnia. La seva principal lnia de recerca fou els Philadelphia Negro. Desprs, va anar a Gergia, a on es va establir al Departament de Sociologia de la Universitat d'Atlanta (ara Universitat Clark Atlanta).
 Obres escrites .

Du Bois va escriure molts llibres, que inclouen tres autobiografies. Els seus treballs ms significatius sn: The Philadelphia Negro (1899), The Souls of Black Folk (1903), John Brown (1909), Black Reconstruction (1935) i Black Folk, Then and Now (1939). El seu llibre, The Negro (1915), va influenciar a molts africanistes, com Drusilla Dunjee Houston i William Leo Hansberry. 

Mentrestant els cientfics blancs negaven la rellevncia cultural, poltica i social dels afroamericans a la histria d'Amrica i a la vida cvica, en el seu treball pic, Black Reconstruction, Du Bois va documentar com la gent negra eren figures cenrals a la Guerra Civil americana i la Reconstrucci, aix com tamb va mostrar les seves aliances amb poltics blancs. Ell va prover evidncies que desaprovaven les teories de la Reconstrucci de la Dunning School. Ell va demostrar que els camins de l' emancipaci negra promovien una reestructuraci racial de la societat estatunidenca i que no es va donar suport als drets civils dels negres durant la Reconstrucci.  Aquest tema, posteriorment, va ser reprs i treballat ms extensament per Eric Foner i Leon F. Litwack, els dos principals cientfics socials que van treballar sobre l'era de la Reconstrucci. 

Al 1940, a la Universitat d'Atlanta, W.E.B. Du Bois va fundar la revista Phylon. Al 1946, va escriure The World and Africa: An Inquiry into the Part That Africa Has Played in World History. Al 1945, ajud a organitzar la histrica Cinquena Conferncia Panafricana a Manchester. 

En total, Du Bois, va escriure 22 llibres, incloent-hi cinc novelles. Tamb va ajudar a crear quatre revistes acadmiques. 
 Criminologia .
Du Bois va comenar a escriure sobre la sociologia del crim al 1897, desprs d'haver rebut el Doctorat en filosofia a Harvard. El seu primer treball sobre el crim va ser A Program of Social Reform. Desprs, al 1898, va escriure The Study of the Negro Problems. El primer treball estava relacionat en la teoria que havia desplegat en The Philadelphia Negro, que tenia una llarga secci sobre l'estudi sociolgic de la poblaci criminal negra de Filadlfia.

Du Bois va establir tres parts significatives de la seva teoria de la criminologia. La primera era que el crim Negro era causat per una tensi de la "revoluci social" dels negres americans en el moment de la seva adaptaci a la nou-trobada llibertat i posici a la naci americana. Aquesta teoria era similar a la teoria de l'anomia d'mile Durkheim, per l'aplic especficament al "Negro" recentment alliberat de l'esclavitut. Du Bois (1900 a, p.3) va dir que l' Emancipaci caux el boom del crim de la poblaci afroamericana. Ell va distingir entre la situaci dels "Negroes" del sud als del nord dels Estats Units, a causa de la seva situaci diferenciada. 

En segon terme, Du Bois (1904a), va explicar que el crim negre com una manera d'igualaci de la societat afroamericana vers la poblaci anglo-americana. Aquesta idea, que ms tard va ser anomenada "stratificaci", fou desenvolupada de la mateixa manera per Robert K. Merton. Du Bois va establir correlacions directes entre els baixos nivells en ndex laboral i d'educaci universitria i l'activitat criminal. 

La seva tercera teoria diu que els The Talented Tenth o els "homes excepcionals" de la "raa negra" havien de liderar els seus companys i salvar-los dels seus problemes criminals (Du Bois, 1903, p. 33). Du Bois va veure l'evoluci d'un sistema de classes, en el que la societat afroamericana havia de ser a la fora criminal (Du Bois, 1903). Tamb va aportar solucions a aquests problemes sobre la criminalitat dels afroamericans.

Pot ser que Du Bois fos el primer criminleg que va combinar el fet histric amb el canvi social i que va utilitzar aquesta combinaci per a postular les sees teories. Ell va atribur l'augment del crim desprs de la Guerra Civil a un augment de la complexitat de la vida, a la competncia per la feina a la indstria (sobretot amb immigrants recents irlandesos) i l'xode massiu d'afroamericans des del camp cap a les ciutats (Du Bois, 1899). 
 Activisme pels Drets Civils .

Du Bois fou el lder intellectual i l'activista poltic ms preeminent entre els afroamericans de la primera meitat del segle XX. Contemporani de Booker T. Washington, dugu a terme dilegs sobre la segregaci, la des-emancipaci poltica i els camins que havia de portar la vida dels afroamericans. Ell fou considerat el pare del panafricanisme.

Juntament amb Booker T. Washington, W.E.B. Du Bois va ajudar a organitzar l' "Exposici Negre" de l' Exposici Universal de 1900 de Pars. Aquesta va incloure fotos d'estudiants negres del Hampton Institute, de Frances Benjamin Johnston.   L'exposici es dedic a les contribucions positives dels afroamericans a la societat americana. 

Al 1905, Du Bois, va ajudar a fundar el Moviment Nigara, amb Fredrick L. Mc Ghee i amb William Monroe Trotter. Aquest moviment lluit per la llibertat d'expressi i el critiquisme; el reconeixement d'un millor tracte als ssers humans, sense tenir en compte la casta o la raa; el dret al sufragi universal i la creena en la dignitat del treball.

L'aliana entre Du Bois i Trotter fou, de totes maneres, curta, ja que ells van tenir disputes sobre si els "blancs" podien o no pertnyer al moviment per la lluita dels drets civils. Al 1909, Du Bois va ajudar a fundar La National Association for the Advancement of Colored People (NAACP)

Al 1910, Du Bois va deixar l'Universitat d'Atlanta per a treballar, a temps complert, coma Director de Publicacions de la NAACP. Tamb va ser columnista a molts diaris, incloent el San Francisco Chronicle, el Chicago Defender, el Pittsburgh Courier i el New York Amsterdam News. Durant 25 anys, va treballar com editor en cap de la publicaci de la NAACP, the Crisis, que estava subtitulada "A Record of the Darker Races". Particip en molts events organitzats per la NAACP. 


Du bois va editar Renaixement de Harlem, de Langston Hughes i Jean Toomer. Ell va encoratjar la ficci, la poesia i el drama negre. Com un diari del pensament negre, The Crisis, al principi era un monopoli, segons David Levering Lewis. Al 1913, Du Bois va escriure L'Estrella d'Etipia, un recorregut histric que buscava promoure els drets civils i la histria dels afroamericans. 

Du Bois pensava que els negres havien d'educar-se a les universitats, sobretot en arts lliberals. Tamb creia que els afroamericans havien de canviar i qestionar els euro-americans. Booker T. Washington creia que el millor que podien fer els afroamericans era assimilar-se a la cultura americana per a promoure's a nivell social. Mentres Washington no va rebre insults racistes fins la darreria dels seus dies, Du Bois considerava que hi havia una doble-conscincia, en les relacions entre els americans i els afroamericans. Mentres que Booker T. Washington creia que l'educaci era una mostra de la llibertat dels afroamericans, Du Bois, creia que era un deure d'aquests formar-se. 

Du Bois es va enemistar amb Walter Francis White, el secretari executiu de la NAACP. Comen a qestionar l'oposici de l'organitzaci a la segregaci racial. Du Bois pensava que la NAACP havia de promoure la poblaci afroamericana. 

A la dcada de 1930, la NAACP va esdevenir ms institucional, mentres que Du Bois s'havia radicalitzat. Al 1934, Du Bois, va deixar l'edici per a tornar a ser professor de la Universitat d'Atlanta, desprs d'escriure dos assajos publicat a Crisis, que suggerien que el separatisme negre podia sser una bona estratgia econmica.

Durant la dcada de 1920, Du Bois va estar en una amarga contenda amb Marcus Garvey. Ells no estaven d'acord en que els afroamericans podien ser assimilats com iguals dins la societat americana (el punt de vista de Du Bois). La seva disputa fins i tot va incloure atacs personals, moltes vegades basades en els seus ancestres. Du Bois va escriure "Garvey is, without doubt, the most dangerous enemy of the Negro race in America and in the world. He is either a lunatic or a traitor" (Garvey s el pitjor enemic de la raa negra a Amrica i al mn sencer. s un lluntic i un traidor)  . Garvey, al mateix temps, va descriure a Du Bois com "purely and simply a white man's nigger" (noms un "nigger" de l'home blanc) i "a little Dutch, a little French, a little Negro ... a mulato ... a monstrosity." (Un petit holands, un petit francs, un petit negre ... un mulat ... una monstruositat).

Du Bois va esdevenir un dels primers membres d' Alpha Phi Alpha, la primera organitzaci inter-collegial d'afroamericans que es dedicava a la promoci dels drets civils. 
 Religi .
W. E. B. Du Bois no era ateu. Ell era un home involucat amb la religi. Estudi a les esglsies baptistes i va contribur a l'estudi sociolgic de la religi. 

Du Bois creia en la capacitat dual de l'home pel b i el mal. Du Bois mostr que a vegades la religi era bones i a vegades era dolenta. Quan parlava sobre la comunitat negra, Du Bois va explicar ue la religi donava fora i orgull a la gent i que donava confort als afroamericans ja que posava a tota la gent al mateix nivell. Per al contrari, Du Bois va dir que la religi que hi havia a Amrica, institua les desigualtats racials i la disparitat de classes. El pensament de Du Bois trascendia de la creena comuna de la poblaci que la religi o s bona o s dolenta. 

Du Bois creia que les organitzacions religioses servien com a centres comunitaris. A The Philadelphia Negro, explicava que els negres que anaven a l'esglsia, hi anaven primer per lluita social primordialment i per a les creences religioses, de manera secundria. Du Bois va dir que l'esglsia introduia l'estranger a la comunitat i servia com a liceu, bibliotca i lloc de lectura; en definitiva, en l'rgan central de la vida organitzada de l'Afroameric. 
 Associaci Histrica Americana .
Al 1909, Du Bois va feu la conferncia anual de  l'Associaci Histrica Americana sobre la lluita dels Afroamericans. Aquesta, segons David Levering Lewis, fou la primera i ltima aparici dels afroamericans en el programa de l'associaci.

En una ressenya del segon volum de la biografia de Du Bois de Lewis, Michael R. Winston va observar que, a l'hora d'entendre la histria d'Amrica, calia qestionar-se com els afroamericans havien aconseguir resistir a la dominaci racial.  Aquest tamb va consicerar a Du Bois com a part de l'epicentre intellectual de la lluita contra la supremacia blanca als Estats Units.
 Imperi Japons i Alemanya Nazi .
W.E.B. Du Bois va restar molt impressionat pel creixement de la fora de l'Imperi Japons que va continuar a la victria japonesa a la Guerra russo-japonesa. Ell va veure en la victria del Jap sobre l' Imperi rus com un exemple per l'"orgull negre". Hikida Yasuichi, va fer propaganda pro-japonesa entre la poblaci afroamericana. Aquest va influenciar en les opinions de Du Bois sobre l'Imperi japons. Al 1936, Yasuichi i l'ambaixador japons van arreglar un viatge a Jap per a Du Bois i un petit grup d'acadmics.  El viatge incloa parades a Jap, Xina i la Uni Sovitica, tot i que aquesta ltima fou cancelada. Du Bois va justificar la invasi japonesa de la Xina per la submissi dels xinesos als occidentals. Ell veia als japonesos com els seus alliberadors. 

Durant el 1936, Du Bois tamb va visitar l'Alemanya nazi. Ms tard, va dir que havia rebut ms respectes per part dels acadmics alemanys que no pas dels seus collegues blancs americans. Al seu retorns als Estast Units, va dir que era ambivalent sobre el rgim Nazi. Mentres admiraven la manera en que els Nazis havien fet augmentar l'economia germana, estava horroritzat pel seu tracte vers els jueus, que va descriure com un atac a la civillitzaci, comparable noms als horrors de la Inquisici espanyola o a la Trata Negrera. 
 Sobre el racisme cientfic i l'eugnica .
Du Bos sempre va estar oposat al racisme cientfic de la seva poca.  Va argumentar extensament contra la nocio prevalent de l'poca que els afroamericans eren biolgicament inferiors als blancs. Du Bois feu les seves crtiques a les pgines de la revista Crisis, a on va encapalar els debats contra els abogats a favor de la superioritat blanca.

A ms a ms d'estar oposat ferventment a les justificacions cientfiques al racisme, tamb s'opos als experiments eugnics. La seva noci dels "talentd tenth" es pot considerar ms elitista que racista.  

Al 1904, Du Bois va argumentar que "the Negro races are from every physical standpoint full and normally developed men (who) show absolutely no variation from the European type sufficient to base any theroy of essential human difference upon" (les races negres no es poden considerar com diferents a les de tipus europeu - no hi ha diferncia racial) 

Al 1910 va criticar les nocions eugenicistes de la superioritat de les races i va criticar la idea dels efectes deterioratius de la barreja inter-racial. Va donar suport al matrimoni inter-racial.
 Final de la seva vida .
 Partit Comunista .
Du Bois fou un dels numerosos lders afroamericans investigats per l'FBI, que el van acusar, al maig del 1942, de ser socialista i comunista, al mateix que era criticat pel Partit Comunista.

Du Bois va visitar la Xina Comunista durant el Gran Salt Endavant. Al 16 de mar del 1953, tamb va escriure al The National Guardian que Joseph Stalin era un gran home, un dels millors homes del segle XX. 

Du Bois era president del Centre d'Informaci sobe la Pau, a l'inici de la Guerra de Corea. Fou un dels signants contra l's de les armes nuclears. Al 1950, a l'edat de 82 anys, es present per ser elegit pel Senat dels Estats Units en nom del Partit Laboral estatunidenc per Nova York, i va rebre un 4 % dels vots. Tot i que va perdre, Du Bois va continuar amb la causa progressista-laborista. Du Bois fou qestionat anteriorment per la HUAC, sobre les seves simpaties comunistes. Al 1958, esdeven troskista.

Al 1959, Du Bois va rebre el Premi de la Pau Lenin. Al 1961, als 93 anys, es va apuntar al Partit Comunista dels Estats Units.
 Defunci .
Al 1961, Du Bois fou invitat a Ghana pel President Kwame Nkrumah per dirigir l'Encyclopedia Africana, una producci governamental. Al 1963, quan ell i la seva esposa, Shirley Graham Du Bois van renunciar al passaport estatunidenc, van esdevenir ciutadans ghanesos. Contrriament al qu s'ha dit, ell mai va renunciar a la ciutadania estatunidenca, quan va renunciar al passaport. El 27 d'agost de 1963 va morir a Accra, a l'edat de 95 anys, un dia abans que Martin Luther Kint, Jr fes l' "speech" Tinc un somni.  A la Marxa sobre Washington, Roy Wilkins va informar als centenars de milers de manifestants sobre la seva mort, per la que es va fer un minut de silenci. 
 Vida personal .
Du Bois es va casar dues vegades: la primera amb Nina Gomer Du Bois (1896-1950), amb qui va tenir dos fills: Bughardt (que va morir nad) i Yolande. Es va casar en segones npcies amb la dramaturga, compositora i activista Shirley Graham Du Bois, amb qui va emigrar a Ghana. 
 Treballs publicats .
Du Bois va escriure i publicar ms de 4000 articles, assajos i llibres en el curs dels seus 95 anys de vida. Encara no s'han editat les seves obres completes. Al 1977, Paul G. Partington va publicar una bibliografia dels treballs publicats per Du Bois: W. E. B. Du Bois: A Bibliography of His Published Writings (Whittier, CA: c. 1977, 1979 (rev. ed.)). Al 1984 es va editar un suplement, titullat: W. E. B. Du Bois: A Bibliography of His Published Writings - Supplement. (Whittier, CA: c. 1984). Aquest suplement representava els papers de recerca que Du Bois propietat de la Universitat de Massachusetts. 
 Llibres .
 Black Reconstruction in America, 1860-1880 by W. E. Burghardt Du Bois, with introduction pel bigraf de Du Bois, David Levering Lewis, 768 pages. (Free Press: 1995 reissued from 1935 original) ISBN 0684856573. s el treball ms extens de Du Bois.
 The Suppression of the African Slave Trade to the United States of America: 1638 1870 Ph.D. dissertation, 1896, (Harvard Historical Studies, Longmans, Green, and Co.: New York) Text complert;
 The Study of the Negro Problems (1898);
 The Philadelphia Negro (1899);
 The Negro in Business (1899);
 The Evolution of Negro Leadership. The Dial, 31 (July 16, 1901).
 
 The Talented Tenth, segon captol de  The Negro Problem, una collecci d'articles sobre els afroamericans (Setembre del 1903).
 Voice of the Negro II (September 1905);
 John Brown: A Biography (1909);
 Efforts for Social Betterment among Negro Americans (1909);
 Atlanta University's Studies of the Negro Problem (1897-1910);
 The Quest of the Silver Fleece 1911;
 The Negro (1915);
 Darkwater (1920);
 The Gift of Black Folk (1924);
 Dark Princess: A Romance (1928);
 Africa, Its Geography, People and Products (1930);
 Africa: Its Place in Modern History (1930);
 Black Reconstruction: An Essay toward a History of the Part Which Black Folk Played in the Attempt to Reconstruct Democracy in America, 1860-1880 (1935);
 What the Negro Has Done for the United States and Texas (1936);
 Black Folk, Then and Now (1939);
 Dusk of Dawn: An Essay Toward an Autobiography of a Race Concept (1940);
 Color and Democracy: Colonies and Peace (1945);
 The Encyclopedia of the Negro (1946);
 The World and Africa (1946);
 Peace Is Dangerous (1951);
 I Take My Stand for Peace (1951);
 In Battle for Peace (1952);
 The Black Flame: A Trilogy;
 The Ordeal of Mansart (1957);
 Mansart Builds a School (1959);
 Africa in Battle Against Colonialism, Racialism, Imperialism (1960);
 Worlds of Color (1961);
 An ABC of Color: Selections from Over a Half Century of the Writings of W. E. B. Du Bois (1963);
 The World and Africa, an Inquiry into the Part Which Africa Has Played in World History (1965);
 The Autobiography of W. E. Burghardt Du Bois (International publishers, 1968);
 Articles .
The American Negro Academy Occasional Papers, 1897, No. 2 "The Conservation Of Races" text complet;
 Gravacions .
 Socialism and the American Negro (1960);
 W.E.B. DuBois A Recorded Autobiography, Interview with Moses Asch (1961);
 Every Tone a Testimony (2001);
 Altres publicacions .
 Writings: The Suppression of the African Slave-Trade, The Souls of Black Folk, Dusk of Dawn (Nathan I. Huggins, ed.) (Library of America, 1986) ISBN 978-0-94045033-2;
 Bibliografia .
 David Levering Lewis, W. E. B. Du Bois: Biography of a Race, 1868-1919, (Owl Books 1994). Guanyador del Premi Pulitzer del 1994 en la categoria de Biografies , el 1994 Bancroft Prize i el 1994 Francis Parkman Prize.
 David Levering Lewis, W. E. B. Du Bois: The Fight for Equality and the American Century 1919-1963, (Owl Books 2001). Cobreix la segona part de la vida de Du Bois, inclouent 44 anys de la cultura i la poltica de la raa als Estats Units. Guanyador del premi Pullitzer, categoria biografia, l'any 2001 ;
Eugene Victor Wolfenstein, A Gift of the Spirit: Reading THE SOULS OF BLACK FOLK, NY: Cornell University Press, 2007.
 Emma Gelders Sterne, His Was The Voice, The Life of W. E. B. Du Bois,  New York: Crowell-Collier Press, 1971;
Sarah Ann McGill, W. E. B. Du Bois ;
Keith Johnson and Elwood Watson, "The W. E. B. Du Bois and Booker T. Washington Debate:Effects upon African American Roles in Engineering and Engineering Technology"', Journal of Technology Studies, Fall 2004;
Brown, Theodore M., Fee, and Elizabeth; "William Edward Burghardt-Historian, Social Critic, Activist", American Journal of Public Health, Feb 2003;
 Honors i llegat .
Al 1958, Du Bois va ser premiat amb un doctorat honorari per la Universitat de Praga. La seva dissertaci honorria fou titullada The Negro and Communism.

Al 1959 va guanyar el premi Lenin, internacional sovitic per la Pau.

Desprs de la seva mort, al 1963, el govern ghans va honorar a W. E. B. Du Bois amb un funeral d'estat. Es va crear el W. E. B. Du Bois Memorial Centre al districte d'Accra, a on els visitants poden veure efectes personals i fotografies seves i visitar el seu monument memorial. 

Al 1992, el Servei Postal dels Estats Units van honorar a Du Bois posant el seu retrat en uns segells. 

Al 5 d'octubre del 1994, es va nombrar a la principal biblioteca de la Universitat de Massachusetts - Amherst amb el seu nom.

Un dormitori de la Universitat de Pennsilvnia fou nombrat Du Bois.

Africana: The Encyclopedia of the African and African-American Experience fou inspirada i dedicada a W. E. B. Du Bois pels seus editors, Kwame Anthony Appiah i Henry Louis Gates, Jr

Hi ha lectures mensuals sobre les obres de Du Bois a la Universitat Humbold de Berln.
 Veure tamb .
 Panafricanisme;

 Referncies .

 Altres articles .
 W. E. B. Du Bois, American Prophet. Edward J. Blum. 2007.
 "W. E. B. Du Bois Between Worlds: Berlin, Empirical Social Research, and the Race Question." Barrington S. Edwards. Du Bois Review 3:2 (September 2006): 395-424.
 "W. E. B. Du Bois Horizon: Documenting Movements of the Color Line." Susanna M. Ashton. MELUS (Multi-Ethnic Literatures of the United States) 26.4 (Winter 2002): 3-23.
 Reconsidering The Souls of Black Folk. Stanley Crouch and Playthell Benjamin. Running Press, Philadelphia, PA. 2002.
The Oxford W. E. B. Du Bois Reader. Eric J. Sundquist, ed. Oxford University Press. 1996;
 Black and Red: W. E. B. Du Bois and the Afro-American Response to the Cold War, 1944-1963. Gerald Horne. State University of New York Press. 1986.
 The Art and Imagination of W. E. B. Du Bois. Arnold Rampersad. Harvard University Press. 1976.
 Negro Thought in America, 1880-1915: Racial Ideologies in the Age of Booker T. Washington. August Meier. University of Michigan Press. 1963.
 W. E. B. Du Bois: Propagandist of the Negro Protest. Elliott M. Rudwick. New York: Atheneum. 1960.
 W. E. B. Du Bois: Negro Leader in a Time of Crisis. Francis L. Broderick. Stanford University Press. 1959.
 The Souls of Black Folk: One Hundred Years Later. Dolan Hubbard, ed. University of Missouri Press. 2003.
 The Professor and the Pupil: The Politics and Friendship of W.E.B. Du Bois and Paul Robeson. Murali Balaji, Nation Books, 2007.
 The Socialist Analysis of W.E.B. Du Bois. W. D. Wright, Ann Arbor, MI.: University Microfilms Intl' 1985.
 Enllaos externs .
W. E. B. Du Bois: Recursos online de la Library of Congress;


 Golden Voices Audio de "The Souls of Black Folk";
 Web de la Universitat de Massachusetts Amherst;
 Cronologia de la vida de Du Bois;
 Web de NAACP. Entrada sobre Du Bois;
 W.E.B. Du Bois a Gergia /New Georgia Encyclopedia;
 Poemes de W. E. B. Du Bois a PoetryFoundation.org;
 Articles online de Du Bois;
 W. E. B. Du Bois a l'Encyclopaedia Britannica;
 W. E. B. Du Bois a Georgia;
 "A Biografia de W. E. B. Du Bois" per Gerald C. Hynes;
 Materials d'estudi sobre W. E. B. Du Bois;
 FBI Arxiu de l'FBI sobre William E. B. Du Bois;
 L'Universitat Virtual W. E. B. Du Bois;
 Fighting Fire with Fire: African Americans and Hereditarian Thinking, 1900-1942;
 The Talented Tenth;
W. E. B. Du Bois i Alpha Phi Alpha Fraternity;
 ;
 W. E. B. Du Bois (African American Literature Book Club) per Runoko Rashidi;
 W. E. B Du Bois: una Biografia a Four Voices;
 African American Registry -- Your Source for African American History Retrieved 2008-05-19;
 W.E.B. Du Bois - Profile of W.E.B. Du Bois Revisat el 2008-05-19;
 Discografia a Smithsonian Folkways;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416241" title="Horta de Lleida" nonfiltered="4791" processed="4766" dbindex="159840">
L'Horta de Lleida s l'espai que envolta la capital de ponent i que forma part del seu terme municipal. Aix com la ciutat s'estructura en barris, l'Horta ho fa en partides.

Referncis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416244" title="Regia Marina" nonfiltered="4792" processed="4767" dbindex="159841">


La Regia Marina (la Marina Reial italiana) data des de la proclama del Regne d'Itlia al 1861 desprs de la unificaci del pas. Al 1946, amb el naixement de la Repblica Italiana, la Regia Marina canvia el seu nom per l'actual Marina Militare.

 Histria .

Orgens .
La Regia Marina va nixer el 17 de mar de 1861, desprs de la proclamaci de la formaci del Regne d'Itlia. Igual que el Regne es form a partir de la unificaci dels diversos estats de la pennsula italiana, la Regia Marina es form de les naus de tots aquests vaixells, corresponent l'aportaci principal als regnes de Sardenya i Npols. La Regia Marina tenia un gran nombre de vaixell, tant de vela com de vapor, aix com les llargues tradicions marineres dels seus constituents (especialment els ja citats Sardenya i Npols), per tamb tenia diverses dificultats majors.

Primerament, patia d'una manca d'uniformitat i cohesi: la Regia Marina era una barreja heterognia d'equipament, hbits i costums, arribant a les hostilitats entre els oficials de les diverses marines. Aquests problemes eren agreujats per la continuaci de dues escoles d'oficials separades, una a Gnova i l'altra a Npols, i no va ser fins al 1881 en que s'obr una Acadmia Naval unificada a Livorno.

En segon lloc, la unificaci tingu lloc en un perode d'avenos rpids tant en la tecnologia com en la tctica naval, tipificats per la botadura del La Gloire a Frana al 1858 i, per l'aparici i la lluita entre el USS Monitor i el CSS Virginia al 1862. Totes aquestes innovacions van fer rpidament obsolets als vells bucs de guerra. Itlia no possea drassanes o infrastructura per construir els necessaris vaixells moderns, per llavors, el Ministre de la Marina, l'Almirall Carlo di Persano, llan un ambicis programa d'adquisici de vaixells de guerra estrangers.

 La Batalla de Lissa .
El baptisme de foc per a la nova marina arrib el 20 de juliol de 1866 amb la Batalla de Lissa durant la Guerra de les Set Setmanes (tamb coneguda com a Tercera Guerra de la Independncia Italiana). La batalla va ser contra l'Imperi Austrac, prop de l'illa de Vis, al Mar Adritic. Va ser una de les escasses accions de flota del segle XIX, i com a gran batalla naval que comport l's de l'espol, va tenir una gran repercussi en el disseny dels nous vaixells de guerra, aix com en el desenvolupament de les tctiques navals.

La flota italiana, comandada per l'Almirall Persano estava composada per 12 cuirassats i 17 vaixells de fusta, tot i que noms tenia un nic vaixell amb disseny de torreta, el Affondatore. Tot i al gran desavantatge en nombre i equip, la major destresa austraca sota l'almirall Wilhelm von Tegetthoff result en una derrota pels italians, que van perdre 2 cuirassats i 640 homes.

 Abans de la I Guerra Mundial .
Desprs de la desfeta a Lissa, la Regia Marina va fer avanos significatius per recuperar-se:
 al 1881 i 1882 es comissionaren els cuirassats Duilio i Dandolo, llavors els cuirassats ms poderosos del mn;
 1896 - la corbeta Magenta dna la volta al mn;
 1897   Guglielmo Marconi experimenta les comunicacions per rdio;
 1909   S'usen els avions per primera vegada en conjunci amb la flota;
 
Entre 1911-12, la Regia Marina va participar en la Guerra Italo-Turca, contra les forces de l'Imperi Otom.

 Primera Guerra Mundial .
Itlia constru 6 cuirassats Dreadnought (el Dante Alighieri com a prototipus, el Giulio Cesare el Conte di Cavour i el Leonardo da Vinci de classe Cavour, i el Andrea Doria i el Caio Duilio de classe Doria') , per no particip en grans accions navals durant la Primera Guerra Mundial. Durant la major part de la guerra, tant la Regia Marina com la Kaiserliche und Knigliche Kriegsmarine van tenir un paper relativament passiu. La flota italiana va perdre el cuirassat Benedetto Brin a Brindisi el 27 de setembre de 1915 i el Leonardo da Vinci a Trent el 2 d'agost de 1916, degut a una explosi en un magatzem (si b hi hagueren rumors d'un sabotatge austrac)..

La Regia Marina atac: el MAS 21 i el Mas 15 van enfonsar el cuirassat austrac SMS Szent Istvn a l'Adritic el 10 de juny de 1918; i l'1 de novembre, un dels primers tipus de torpedes humans entr al port de Pula i enfons el buc insgnia austrohongars, el Viribus Unitis. Finalment, el cuirassat Teggetthoff passa a mans italianes com a bot de guerra al 1919.

 Perode d'entreguerres .
Durant el perode d'entreguerres, el govern itali decid augmentar la Regia Marina en vistes a poder desafiar la Royal Navy i la seva Flota britnica de la Mediterrnia. Per tal de minimitzar el contacte amb els ms experimentats vaixells britnics, la Regia Marina bas la seva estratgia en vaixells rpids i amb una artilleria de llarg abast. Per tant, desenvolup canons nous amb calibres menors, per amb un abast major que els dels britnics; per per tal d'augmentar la velocitat, se sacrificaren els blindatges.

 Guerra Civil Espanyola .
Lluny de dedicar-se noms a recolzar les tropes del Cos Itali de Voluntaris, aproximadament 58 submarins italians participaren en operacions de cacera contra les forces navals republicanes. Aquests submarins s'organitzaren com la Legi Submarina (Sottomarini Legionari), complementant als U-boats alemanys de l'Operaci rsula.

 Segona Guerra Mundial .

El dictador itali Benito Mussolini veia el control de la Mediterrnia com un requisit indispensable per expandir el seu Nou Imperi Rom per Nia, Crsega, Tunsia i els Balcans i, per tant, la construcci naval s'acceler. De fet, anomenava a la Mediterrnia com Mare Nostrum.

Els vaixells de la Regia Marina tenien una reputaci generalitzada com que estaven ben dissenyats. Els petits atacs italians van crear grans expectacions, sent responsables de diverses accions valentes coronades amb l'xit a la Mediterrnia. Per diverses classes de creuers italians tenien un blindatge deficient, a ms de que els mancava el radar. A ms, mentre que els comandants aliats tenien llibertat de moviments al mar, les accions dels comandants italians estaven ferma i precisament dirigides pel Quarter General Naval Itali (Supermarina). Aix comport que en ocasions en que els italians tenien un clar avantatge haguessin d'avortar l'acci (per exemple, durant l'Operaci "Barrets"). L'Alt Comandament Naval Itali era conscient que mentre que els britnics podrien reemplaar fcilment els vaixells perduts a la Mediterrnia, els recursos italians eren limitats.

A ms, als italians els mancava una arma aria naval. El portaavions Aquila mai no va ser completat, i la major part del recolzament aeri que tingueren els italians durant la batalla de la Mediterrnia provenia dels avions de la Regia Aeronautica amb seu a terra.

 Mediterrnia .

Quan Itlia entr a la Segona Guerra Mundial el 10 de juny de 1940, la Regia Marina era la quarta major marina del mn. Estava formada per una barreja de cuirassats modernitzats i de nous, i desafi als Aliats, principalment a la Royal Navy britnica, per la supremacia de la Mediterrnia. All, els objectius eren:
 protegir les rutes navals entre Itlia i Lbia, assegurar un moviment sense interrupcions dels combois entre Itlia i els ports de Trpoli i Benghazi;
 protegir les rutes navals entre Itlia i Albnia;
 protegir el litoral costaner;
 actuar contra els combois enemics.

El suport aeri era proporcionat per la Fora Aria Auxiliar de la Marina (Aviazione Ausiliara per la Marina), el servei aeri naval durant el temps de guerra. L'Aviaci Auxiliar estava a crrec de tots els avions amb seu a terra i els hidroavions i hidroplans de la Marina.

Els vaixells de guerra italians tenien una reputaci d'estar ben dissenyats i amb un bon aspecte. Per algunes classes de creuers tenien un blindatge deficient. Tota la flota estava mancada de radar, si b aquesta mancana estava parcialment subsanada pel fet que estaven equipats amb uns bons telmetres i pels sistemes de control de foc. 

Al novembre de 1940, els britnics van atacar la base naval italiana de Trent. La Batalla de Trent demostr com es podia llenar un atac d'xit amb avions torpediners, enlairats des d'un portaavions contra cuirassats a port (aquest atac serviria d'inspiraci a l'atac a Pearl Harbor que un any desprs llanaria la Marina Imperial Japonesa contra la Marina dels Estats Units.

Els Aliats van aconseguir avantatge desprs de diverses accions. Els britnics van inflingir una gran derrota als italians al cap Matapan, quan la Royal Navy britnica i la Reial Marina Australiana interceptaren i destruren 3 creuers pesats (el Fiume, el Zara i el Pola; tots tres de la mateixa classe), dos destructors classe Poeti (Vittorio Alfieri i Giosue Carducci) i van danyar el cuirassat Vittorio Veneto en una emboscada nocturna, amb la prdua de 2.300 mariners italians. Els aliats tenien les interceptacions d'Ultra, que els informava dels moviments italians, aix com el radar, que els permetia localitzat els vaixells i apuntar els seus canons de lluny i durant la nit. Les millors habilitats de l'Arma Aria de la Flota de la Royal Navy, aix com la seva collaboraci amb les unitats de superfcie van ser altres causes principals del desastre itali.

El principal xit portat a terme per la Marina Italiana va ser quan diversos escafandristes van minar els cuirassats britnics al port d'Alexandria el 19 de desembre de 1941. El HMS Queen Elizabeth i el HMS Valiant van ser enfonsats, per van poder ser rescatats i van tornar al servei actiu menys de dos anys desprs.

La mateixa nit, la Fora K, formada per 3 creuers i 4 destructors amb seu a Malta, que comptaven per destruir unes 60.000 tones de navegaci de l'Eix al 1941, van ser sorpresos per un camp de mines itali a la sortida de Trpoli. Es van perdre un creuer (el HMS Neptune) i un destructor (el HMS Kandahar), tres naus ms van quedar seriosament danyades, i ms de 900 mariners van morir. La Fora K va ser retirada del servei i les capacitats ofensives de Malta van quedar redudes a mnims.

Aquests desastres per les flotes aliades permeteren als italians tenir la supremacia naval a la Mediterrnia central, mantenint inviolades les seves rutes navals durant mesos.

La flota italiana tamb va agafar avantatge de la situaci i pass a l'ofensiva, bloquejant o delmant com a mnim 3 grans combois Aliats que es dirigien cap a Malta. Aix port a diversos combats navals, (com la Segona Batalla de Sirte o l'Operaci Harpoon (a ms de l'Operaci Vigors i, finalment, l'Operaci Pedestal), totes elles favorables a l'Eix. Malgrat tota aquesta activitat, l'nic xit real de la flota italiana va ser l'atac sobre el comboi Harpoon, que enfons diversos vaixells de guerra enemics i en dany diversos ms. Noms dos transports dels 6 originals van arribar fins a Malta. Aquesta va ser la nica victria a nivell d'esquadr sense discusi de la flota de superfcie italiana durant la II Guerra Mundial.

No obstant aix, no va passar de ser uns temps felios breus per a l'Eix. El petroli i els subministraments que, malgrat les grans prdues, arribaven a Malta (Operaci Pedestal) i el desembarcament aliat al nord d'frica el novembre (Operaci Torxa), van tombar la fortuna de nou en contra d'Itlia. En noms sis mesos, les forces de l'Eix havien estat expulsades del nord d'frica.

La Regia Marina actu b i amb valentia en els seus deures amb els combois al nord d'frica, per seguien tenint un desavantatge tcnic: tenien un avantatge en la velocitat, per el seu feble blindatge els feia molt vulnerables tant als torpedes com als projectils. A ms, l'escassetat de combustible els obligava a mantenir-se a port, sobretot durant el darrer any de la seva aliana amb Alemanya.

 Atlntic .

Des del 10 de juny de 1940, els submarins de la Regima Marina van participar en la Batalla de l'Atlntic, a costat dels U-Boats de la Kriegsmarine alemanya. Els submarins italians tenien seu a Bordeus, a la Frana ocupada. Si b estaven ms preparats per la Mediterrnia que no pas per a l'oce Atlntic, els 32 submarins italians que van operar a l'Atlntic van enfonsar 109 vaixells aliats, amb un total de 593.864 tones.

La Regia Marina fins i tot planej un atac al port de Nova York al desembre de 1942, per va ser retardat per diversos motius i mai no es va dur a terme.

 Mar Roig .
Des del 10 de juny de 1940, la Flotilla del Mar Roig italiana, amb seu a Massawa (Eritrea), era una amenaa potencial a la navegaci aliada entre l'oce ndic i la Mediterrnia durant la Campanya d'frica Oriental. La amenaa s'increment desprs de la Conquesta italiana de la Somlia britnica a l'agost de 1940, que permet usar als italians el port de Berbera. L'amenaa s'esva quan l'frica Oriental Italiana caigu al 1941.

La major part de la flotilla va ser destruda durant els primers mesos de la guerra, quan el port de Massawa va caure a l'abril de 1941. Car i aix, van haver-hi supervivents. Al febrer de 1941, abans de la caiguda de Massawa, el vaixell Eirtrea i el Ramb I i el Ramb II van aconseguir salpar i dirigir-se cap a Kobe, al Jap. Mentre que el Ramb I va ser enfonsat per creuer neozelands HMNZS Leander a les Maldives, l'"Eritrea" i el "Ramb II" van arribar fins a Kobe. Mentre que el port de Massawa queia, 4 submarins van aconseguir escapar, passant pel Cap de Bona Esperana i arribant fins al port de Bordeus, a la Frana Ocupada. Un dels mercants aconsegu arribar fins a Madagascar.

 Mar Negre .
A petici alemanya, al maig de 1942, la Regia Marina destac 4 llanxes anti-submarines de 24 tones (Motoscafo Anti Sommergibile), 6 submarins de classe CD, 5 llanxes torpedineres i 5 llanxes explosives al Mar Negre. Les naus van ser transportades fins a Viena, i llavors, a travs del Danubi, cap a Constanca (Romania). La flotilla port a terme una campanya activa i amb xit, amb seu a Ialta i a Feodonia. Posteriorment pass a mans de la Kriegsmarine i finalment van ser capturades per les tropes sovitiques a agost de 1944.

 Llac Ladoga .
Durant la Guerra de Continuaci (1941-1944), els italians van tenir quatre llanxes torpedineres al llac Ladoga. Les naus italianes, juntament amb les alemanyes, van operar contra els vaixells sovitics durant el Setge de Leningrad entre el 21 de juny i el 21 d'octubre de 1942. Finalment, els vaixells italians van ser lliurats als finesos.

 Extrem Orient .
La Regia Marina tenia una base a la concessi de Tiensin (Xina). Els primers vaixells amb seu all van ser el minador "Lepanto" i la canonera "Carlotto". Durant la II Guerra Mundial, els creuers auxiliars, les naus de subministrament i els submarins van operat a les aiges orientals. A ms, els italians aprofitaven les facilitats dels ports de Shanghai i Kobe.

Els creuers alemanys eren mercants equipats amb canons que, si b aparentaven ser mercants, podien ser usats per a propsits militars destruint els mercants enemics.

Els submarins Barbarigo, el Cappellini, el Giuliani i el Torelli van ser reconvertits en submarins de transport, per tal de poder canviar amb mercaderies rares o irremplaables amb Jap. El nom del Cappellini va modificar-se a Aquilla III.

 L'Armistici .
Al 1943, el dictador Benito Mussolini va ser deposat i el nou govern itali acord un armistici amb els Aliats. D'acord amb les clausules d'aquest armistici, la Regia Marina havia de portar els seus efectius a ports sota control aliat. La majoria van salpar cap a Malta, per una flotilla de La Spezia que es dirigia cap a Sardenya va ser atacada pels avions alemanys, i el cuirassat Roma va ser enfonsat. Van haver uns 1.600 morts, entre ells el Comandant en Cap de la Marina italiana, Ammiraglio Carlo Bergamini.

A mida que les naus estaven disponibles pel nou govern itali, es form la Marina Italiana Co-Beligerant per tal de lluitar amb els Aliats; tot i que algunes tripulacions van escollir combatre amb el nou rgim feixista creat per Mussolini al nord del pas, la Repblica Social Italiana (Repubblica Sociale Italiana, RSI). A l'Extrem Orient, els japonesos van ocupar el territori de la concessi a Tiensin.

Malgrat tot, els cuirassats italians van ser poc usats, doncs hi havia dubtes sobre la lleialtat de les seves tripulacions, i els vaixells van ser internats a Egipte. Al juny de 1944, els cuirassats ms febles (el Andrea Doria , el Caio Duilio i el Giulio Cesare) va tornar a Siclia per servir d'entrenament. La resta van seguir al Canal de Suez fins al 1947. el Giulio Cesare pass a mans de la Uni Sovitica desprs de la guerra.

Durant el perode de co-belligerncia, els creuers lleugers italians van participar a l'Atlntic en patrulles contra els exploradors alemanys. Les unitats menors (principalment submarins i torpedineres) van servir a la Mediterrnia. Als darrers dies del conflicte s'arrib a debatre entre els caps aliats si els cuirassats i els creuers italians havien de participar a la Guerra del Pacfic.

 L'Extrem Orient desprs de l'Armistici .
Quan el nou govern itali acord un armistici amb els Aliats al 1943, encara hi havia unitats de la Regia Marina a l'Extrem Orient. Les reaccions de les seves tripulacions van variar enormement. En general, les unitats de superfcie es van rendir a ports Aliats.

Hi havia 4 submarins italians en aquells moments: el Cagni, el Capellini, el Giuliani i el Torelli. La tripulaci del Cagni es rend a Durban (Sud-frica), mentre que les dels altres tres van ser temporalment internats pels japonesos. Els submarins van passar a mans de la Kriegsmarine i, amb una tripulaci germano-italiana, van seguir el combat contra els Aliats. Se'ls va modificar el nom U.IT.23, U.IT.24 i U.IT.25. El Giuliani va ser enfonsat pel submar britnic Tallyho al febrer de 1944. al maig de 1945, el altres dos van passar a mans de la Marina Imperial Japonesa desprs de la rendici alemanya. Uns 20 mariners italians van continuar la lluita amb els japonesos. El Torelli va seguir actiu fins el 30 d'agost de 1945, quan el darrer submar de l'Itlia Feixista va ser abatut per un B-25 Mitchell de la Fora Aria de l'Exrcit dels Estats Units.

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .

Desprs del final de les hostilitats, la Regia Marina, que a l'inici de la guerra era la 4 major marina del mn, formada per un conjunt de cuirassats nous o modernitzats, inici un llarg i complex procs de reconstrucci. La important contribuci de combat de les forces navals italianes desprs de la signatura de l'Armistici amb els Aliats, i els acords subseqents de cooperaci deixaren la Regia Marina en un pobre estat, en la que gran part de la seva infrastructura estava malmesa, amb els ports minats o bloquejats per vaixells enfonsats. No obstant aix, un gran nombre de naus van sobreviure a la guerra, encara que en un nfim estat d'eficincia, degut al conflicte i a l'edat dels vaixell. En total, quedaven:
 2 portaavions;
 5 cuirassats ;
 9 creuers;
 11 destructors;
 22 fragates;
 19 corbetes;
 44 patrulleres costaneres rpides;
 50 minadors;
 16 vaixells d'operacions amfbies;
 2 vaixells escola;
 1 vaixells de suport;
 diversos submarins;

La Regia Marina modific el seu nom pel de Marina Militare Italiana desprs de que la monarquia fos abolida pel referndum popular del 2 de juny de 1946.

 El Tractat de Pau .
El Tractat de Pau signat el 10 de febrer de 1947 a Pars va ser oners per a la Regia Marina. Apart de les prdues materials i territorials, tamb se li imposaren les segents restriccions:
 de tenir, construir o experimentar armament atmic o projectils auto-propulsats;
 de tenir cuirassats, portaavions, submarins i unitats d'assalt amfibi;
 de tenir installacions militars operatives a les illes de Pnatelleria, Pianosa i a l'arxiplag de Pelagie, ;

A ms, el tractat obligava a Itlia a posar a disposici dels pasos guanyadors (Estats Units, la Uni Sovitica, el Regne Unit, Frana, Grcia, Iugoslvia i Albnia) com a compensacions de guerra:

 3 Cuirassats: Giulio Cesare, Italia, Vittorio Veneto; ;
 5 Creuers: Emanuele Filiberto Duca d'Aosta, Attilio Regolo, Scipione Africano, Eugenio di Savoia i Eritrea; ;
 7 Destructors, 5 de classe "Soldati" i Augusto Riboty i Alfredo Oriani; ;
 6  Minadors: com el Aliseo i el Fortunale; ;
 8 Submarins: 3 de la classe "Acciaio"; ;
 1 vaixell escola: Cristoforo Colombo. ;
	
La capacitat mxima de desplaament de la futura marina no hauria de ser superior a 67.500 tones (cuirassats exclosos), amb un personal limitat a 25.000 homes.

 Vaixells .
 I Guerra Mundial .
 Cuirassats .
 classe Duilio: Dandolo;
 classe Re Umberto: Sardegna;
 classe Saint Bon: Ammiraglio di Saint Bon, Emanuele Filiberto;
 classe Regina Margherita: Regina Margherita, Benedetto Brin;
 classe Regina Elena: Regina Elena, Vittorio Emanuele, Napoli, Roma;
 classe Dante Alighieri: Dante Alighieri;
 classe Cavour: Conte di Cavour, Giulio Cesare, Leonardo Da Vinci;
 classe Andrea Doria: Andrea Doria, Caio Duilio;

 Creuers .
 classe Garibaldi: Giuseppe Garibaldi, Varese, Francesco Ferruccio;
 classe Vittor Pisani : Vittor Pisani, Carlo Alberto;
 classe Pisa : Pisa, Amalfi;
 classe Marco Polo : Marco Polo;
 classe San Giorgio : San Giorgio, San Marco;
 classe Piemonte : Piemonte;
 classe Lombardia : Lombardia, Liguria, Elba, Puglia, Etruria;
 classe Libia : Libia;
 classe Calabria : Calabria;
 classe Campania : Campania, Basilicata;

 Destructors .
 classe Lampo: Ostro, Lampo, Euro, Strale, Dardo;
 classe Nembo: Nembo, Turbine, Espero, Borea, Aquilone, Zeffiro;
 classe Soldati Artigliere : Granatiere, Bersagliere, Garibaldino, Corazziere, Lanciere, Artigliere;
 classe Soldati Alpino: Alpino, Fuciliere, Pontiere, Ascaro;
 classe Indomito: Impetuoso, Impavido, Insidioso, Irrequieto;
 classe Ardito: Ardito, Ardente;
 classe Audace: Audace, Animoso;
 classe Pilo: Francesco Nullo;

 II Guerra Mundial .
 Portaavions .
 Aquila (modificaci del Roma, per mai no s'us);
 Sparviero (modificaci del Augustus, per mai no s'us);

 Cuirassats .
 classe Cavour: Conte di Cavour, Giulio Cesare (cuirassats de la I Guerra Mundial modernitzats);
 classe Andrea Doria: Andrea Doria, Caio Duilio (cuirassats de la I Guerra Mundial modernitzats);
 classe Vittorio Veneto : Littorio/Italia, Vittorio Veneto, Roma, Impero (no completat);

 Creuers Pesats .
 classe Trento classe: Trento, Trieste, Bolzano ;
 classe Zara classe: Zara, Fiume, Pola, Gorizia ;
 classe San Giorgio classe: San Giorgio;

 Creuers Lleugers .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416255" title="John Boorman" nonfiltered="4793" processed="4768" dbindex="159842">

John Boorman (Shepperton, Surrey, Anglaterra, 18 de gener de 1933) s un director de cinema angls.

Alternant les pellcules entre Hollywood i Gran Bretanya, John Boorman recrea el combat perpetu i violent entre la civilitzaci i la naturalesa salvatge. Desprs d'una srie de documentals per a la televisi i Catch Us If You Can (1965), la seva primera pellcula a la Gran Bretanya, dirigeix pellcules a Hollywood (A boca de can, 1966; Hell in the Pacific, 1967) i a Gran Bretanya (Leo the Last, 1970), fent gala d'una conscincia poltica a la que no renunciar mai (El general, 1998; El sastre de Panam, 2001; In My Country, 2004). Torna a Hollywood per rodar Deliverance (1972), sens dubte la seva pellcula ms violenta i incmoda, que narra les desaventures de quatre amics a la recerca de sensacions fortes al llarg d'un riu que travessa l'Amrica profunda. Anticonvencional, Boorman defuig del previsible convertint el protagonista en un invlid (el viril Burt Reynolds). Anir alternant els
rodatges entre Hollywood i Europa (Zardoz, 1974, s una producci irlandesa), on tamb filmar produccions de Hollywood (Exclibur, 1981, est rodada a Irlanda). Imprimeix un segell decididament fantasis a L'exorcista 2: l'heretge, 1977. Per tamb aborda temes personals (Esperana i glria, 1987, pellcula autobiogrfica sobre un nen londinenc durant la segona guerra mundial). 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416259" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4794" processed="4769" dbindex="159843">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es disput una prova de beisbol, esdevenint la primera vegada que aquest eport es convertia en esport olmpic dins del programa oficial dels Jocs. La competici es realitz a les installacions del Camp Municipal Feixa Llarga (L'Hospitalet de Llobregat) i el Camp Municipal de Beisbol de Viladecans (Viladecans) entre els dies 26 de juliol i 5 d'agost de 1992.

Noms pogueren participar jugadors de beisbol amateurs, deixant fora de la competici els jugodors de la Lliga nord-americana.

Comits participants.
Participaren un total de 160 jugadors de 8 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Ronda preliminar.
Ronda 1;








Ronda 2;








Ronda 3;








Ronda 4;








Ronda 5;








Ronda 6;








Ronda 7;








Resultats.


Semifinals.




Medalla de bronze.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Beisbol 1992;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416261" title="Sotalia" nonfiltered="4795" processed="4770" dbindex="159844">

Sotalia s un gnere de cetacis que inclou dues espcies, el tucuxi (S. fluviatilis) i S. guianensis. Aquests delfnids viuen en hbitats fluvials de la conca de l'Amazones i a les costes de la meitat septentrional de Sud-amrica. Fins fa pocs anys, es pensava que era un gnere monotpic (amb una sola espcie), per anlisis moleculars demostraren que hi havia dues espcies diferents. 

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416262" title="Jordi Cienfuegos" nonfiltered="4796" processed="4771" dbindex="159845">

Jordi Cienfuegos Gonzlez (Santa Coloma de Gramenet, Barcelons, 1973) es un poeta i escriptor en llengua catalana i llengua castellana.

Ha estat finalista de diversos premis literaris tant en catal com en castell, entre ells el Premi Mart i Pol i el Premi Laure Mela (2000). Ha guanyat, entre d'altres, el Premi El Taller (1996) i el Premi Mart Dot de Sant Feliu de Llobregat (1998), amb el poemari L ngel de la guarda s un mim que es diu ombra.

En castell ha publicat Cuadernos de Otoo (Algaida, Mallorca, 1998) dues sries de poemes illustrats amb gravats de Pau Waelder, amb qui va fundar i dirigir la revista universitria Sic Placitum, inicialment una publicaci de relats curts convertida ms tard en una revista digital dedicada a les arts i la literatura. El 2001 va publicar Ojal (Ed. Sial, Madrid) i forma part de l'antologia Entonces, Ahora publicada el 2003 per l'Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid. s tamb autor de diverses obres de teatre infantil i de la novella indita Los pjaros del alma.

En catal ha publicat L ngel de la guarda s un mim que es diu ombra. (Ed. Columna, Barcelona, 1999) i ha estat seleccionat per Sam Abrams per a l'antologia T estimo (Ed. Eumo, 2002). L'any 2007 publica L il lusimetre, un conte infantil publicat per l'Ajuntament de Cornell de Llobregat. 

Va ser convidat com a ponent a les IV Jornadas de Poesa ltima a la Fundacin Rafael Alberti , El Puerto de Santa Mara, Cdiz, el 2002. La companyia Teatre al Detall va estrenar el 2005 Evidncies de Jordi Cienfuegos, un espectacle dirigit per Pepa Calvo amb msica de Peter Delphinich, que ha estat de gira per Catalunya i diversos indrets de l'Estat Espanyol, participant recentement a la XVI Muestra de Teatro Espaol de Autores Contemporneos de Alicante (Alacant, 2008) i el IX Festival de Teatro Alternativo de la Sala Margarita Xirgu de Madrid. A la seva participacin a la X mostra de Teatre de Barcelona, Evidncies va estar nominada a quatre premis (millor actriu, millor direcci, millor espectacle  millor espectacle per votaci del pblic) guanyant els de millor actriu per a Txell Botey i millor direcci per a Pepa Calvo. Amb la mateixa companyia va presentar l'obra Adis a Dios, estrenada al Festival de Teatro Breve de El Ejido el juliol de 2005. Darrerament ha collaborat al gui del curtmetratge animat El sueo de Claudia, de Yolanda Daz (2007).

 Enllaos externs .
 Jordi Cienfuegos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416263" title="Tetredre triakis" nonfiltered="4797" processed="4772" dbindex="159846">

En geometria, el tetredre triakis s un dels tretze poledres de Catalan, dual del tetredre truncat. Es pot obtenir enganxant pirmides de base triangular a cada cara d'un tetredre regular.

s un dodecedre no regular. Les seves 12 cares sn triangles issceles idntics en els que el costat diferent mesura  de la longitud dels altres dos.

 rea i volum .
Les frmules per calcular l'rea A i el volum V d'un tetredre triakis tal que les seves arestes tenen longitud 3a i 5a sn les segents:
;
;

 Desenvolupament pla .



 Simetries .
El grup de simetria del tetredre triakis t 24 elements, s el grup , el grup de les simetries que preserven l'orientaci i el grup tetredric . Son els mateixos grups de simetria que pel tetredre i pel tetredre truncat.

 Vegeu tamb .
Poledre arquimedi;
Poledre de Catalan;
Poledre regular;
Slid platnic;
Slid de Johnson;

 Bibliografia .
;

;
Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 24;
Triakis Tetrahedron] Tetredre triakis a Wolfram Mathworld;
Paper models of Archimedean solids;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416270" title="Eritrina (arbre)" nonfiltered="4798" processed="4773" dbindex="159847">


L'arbre Eritrina (Erythrina crista-galli) s una espcie de planta amb flor del gnere Erythrina dins la famlia fabcia.

s originari de l'Argentina, Uruguai, Brasil i Paraguai i s plantat a moltes parts del mn com a espcie ornamental.

La flor d'aquest arbre s la flor nacional de l'Argentina i l'Uruguai (on se l'anomena ceibo) a ms de l'oficial arbre de la ciutat de Los Angeles (on rep el nom de the coral tree).


Descripci.

Erythrina crista-galli s un arbre menut, que arriba a fer de 5 a 8 metres d'alt, amb un mxim de 10 metres. 

Floreix a l'estiu amb flors vermelles. El fruit s un llegum de pocs centmetres de llarg

L'arrel fa la fixaci del nitrogen.


Enllaos externs.

John Stephen Glasby, Dictionary of Plants Containing Secondary Metabolites, Published by CRC Press;
Images of Legume, Seeds - Flavon's Wild herb and Alpine plants;
 Da de la Flor Nacional - "National Flower Day", in Argentina's Ministry of Health and Environment website (scientific description, pictures).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416273" title="Teatreneu" nonfiltered="4799" processed="4774" dbindex="159848">
El Teatreneu s un teatre de Barcelona, al carrer de Terol, nmeros 26-28, a Grcia. Funciona des del 1988.

La companyia Teatreneu va arrendar el 1985 l'edifici de la Cooperativa de Consum dels Teixidors a M de Grcia, que se subhastava. L'antiga sala d'actes de la cooperativa, que havia servit com a teatre i sala de ball, es va reformar i s'hi va condicionar un teatre per a 340 espectadors. La sala, amb una platea inclinada, va rebre el nom de Sala Xavier Fbregas. Al costat de la platea es va obrir una sala ms petita, la Sala Caf-teatre, amb 100 places, on es fan espectacles i exposicions. Tamb es va habilitar un espai per a un bar i restaurant amb entrada independent, oberts encara que no hi hagi funcions i on tamb es fan exposicions d'artistes joves.

La reforma de la sala va ser projectada per l'arquitecte Joan Grcia, i la de l'edifici per aquest, Joan Arts i Jess Esquina.

El teatre, amb el nom de Teixidors-Teatreneu es va inaugurar el 23 de febrer de 1988 amb l'obra Mitjanit a Starlit de Michael Hastings. Ha conreat el teatre contemporani d'autors catalans i estrangers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416275" title="Club Capitol" nonfiltered="4800" processed="4775" dbindex="159849">
El Club Capitol s un teatre de Barcelona, ubicat a la Rambla, nmero 138, a la vora de la Plaa de Catalunya. 

Fundat el 1926 com a cinema, el 1989 va ser reformat i convertit en teatre. Actualment t dues sales, la Club Capitol 1 amb 523 places, i Club Capitol 2 amb 274.

Histria.

El Capitol Cinema va ser inaugurat com a cinema el 23 de setembre de 1926, amb la projecci de Los parsitos, amb Madge Bellamy, i Dick, el guardiamarina, amb Ramon Novarro, era un dels grans cinemes de la ciutat, amb 1.700 places. La seva situaci cntrica va fer que fos molt popular.

Cap a l'inici dels anys trenta va comenar a ser conegut com Can Pistoles pel fet que programava sovint pellcules d'acci, westerns, de gngsters i policies... Va ser un cinema d'estrena on van fer-se ttols de tot tipus: The big parade, Dracula, Forja de hombres, Cayo Largo...

De 1931 a 1935 va formar part, amb el Tvoli, el Fmina i el Path Palace, del grup Cinaes. L'abril d'aquest any s'integr a l'empresa Alianza, d'Antoni Soler, Miquel Coll i els germans Xicota.

Els anys vint i trenta va introduir la publicitat de les estrenes setmanals mitjanant muntatges a la faana, totalment ocupada per grans cartells i pintures relatives a la pellcula. Entre 1932 i 1935, van fer-se famosos els cartells i muntatges de l'artista Antoni Clav i que, a banda del seu valor artstic, van aconseguir d'atraure el pblic.

Va ser el primer cinema d'Espanya on es va veure El cuirassat Potemkin de Serguei Eisenstein.

El 1990 va obrir convertit en teatre. El primer espectacle teatral ofert va ser Cmeme el coco, negro de la companyia La Cubana. Desprs ha acollit diversos espectacles i monlegs de Pepe Rubianes, a ms de comdies i espectacles de petit format.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416279" title="Ficus de l'ndia" nonfiltered="4801" processed="4776" dbindex="159850">

El Ficus de l'ndia (Ficus retusa), amb el sinnim de Ficus microcarpa var. nitida s una espcie d'arbre de fulla persistent.

s originari de Malisia, Taiwan, i altres llocs del sudest i est d'sia.

s un arbre menut, amb fulles ovals, de disposici alternada i de color verd fosc. L'escora s de grisa a vermellenca.

s considerat l'arbre ms fcil per a convertir-lo en un Bonsai. Tot i aix tamb es planta a plena terra com a arbre ornamental.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416289" title="Firmiana (arbre)" nonfiltered="4802" processed="4777" dbindex="159851">


L'arbre Firmiana, (Firmiana simplex, Sinnims: Hibiscus collinus Roxb., Hibiscus simplex L., Firmiana platanifolia, o Sterculia platanifolia L.f.) s una espcie d'arbre de fulla caduca.

s originari de l'sia.

Arriba a fer 12 m d'alt, les fulles sn de disposici alternada de  30 cm i les flors blanques i agrupades.

S'utilitza com arbre ornamental (tamb a Barcelona).

La fusta es fa servir per a fer instruments musicals xinesos com els anomenats guqin i guzheng.

Enllaos externs.
Firmiana simplex - The University of Alabama in Huntsville;
Firmiana simplex - Louisiana State University;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416296" title="Renaldo Lopes da Cruz" nonfiltered="4803" processed="4778" dbindex="159852">


Renaldo Lopes da Cruz (Cotegipe, Bahia, 19 de mar de 1970) s un futbolista brasiler, que ocupa la plaa de davanter.

Va viure la seua millor poca a mitjans dels 90, quan va destacar a l'Atltico MG. Al 1996 va arribar a Europa, al fitxar pel Deportivo de La Corunya, on no va poder triomfar. Eixe any va jugar el seu nic encontre amb la selecci brasilera. 

Posteriorment ha jugat en equips inferiors de les lligues espanyola i brasilera, aix com un breu pas per la lliga de Corea del Sud, a les files del FC Seoul.

Enllaos externs.
Renaldo a Sambafoot;
K-League  (core);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416300" title="Hlder Cristvo" nonfiltered="4804" processed="4779" dbindex="159853">


Hlder Marino Rodrigues Cristvo, ms conegut com Hlder (nascut el 21 de mar de 1971 a Luanda) s un futbolista portugus, ja retirat, que ocupava la plaa de defensa.

 Trajectria .
Hlder va destacar a les files del GD Estoril-Praia, on va cridar l'atenci del Benfica, que el va fitxar al 1992. Al club de Lisboa va romandre fins la temporada 96/97.

Al gener de 1997 passa al Deportivo de La Corunya. A la campanya 99/00 es cedit al Newcastle United, on juga 12 encontres i marca un gol abans de regressar a Galcia.

A la 2002-2003, retorna al Benfica, i posteriorment, passa a les files del Paris Saint-Germain FC. Juga la seua darrera temporada a la lliga grega, al Larissa FC, on a penes disputa nou encontres abans de penjar les botes.

Va guanyar la lliga portuguesa i la Copa d'aquell pas en els anys 1993, 1996 i 2004, sempre amb el Benfica. Amb el Deportivo, va guanyar la lliga 99/00.

 Selecci .
Hlder va disputar 35 encontres internacionals amb la selecci de futbol de Portugal, i va anotar 3 gols. Va debutar el 12 de febrer de 1992 davant Holanda. Va formar part del combinat del seu pas que va acudir a l'Eurocopa d'Anglaterra 1996.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416301" title="Accia de tres punxes" nonfiltered="4805" processed="4780" dbindex="159854">

L'Accia de tres punxes (Gleditsia triacanthos) s una espcie d'arbre de la famlia de les fabcies.

Originari de l'est d'America del Nord des de Dakota del Sud fins Nova Orleans i del centre de Texas, fins Pennsylvania.

Descripci.
Arbre de fulla caduca pot arribar a fer de 20 a 30 m de rpid creixement i relativament poca longevitat (120 anys). Les fulles sn pinnades compostes en els arbres vells per bipinnades en els joves. Les flors (molt oloroses) apareixen a finals de primavera. 

El fruit s un llegum pla, la polpa dels quals s comestible i els indis americans la consumien.

Com el seu nom indica tenen espines que fan de 10 a 20 cm de llarg. 

T s com a arbre ornamental que resisteix freds intensos, sls de males condicions i l'ambient urb.

La fusta s d'alta qualitat, duradora i que es poleix b.


Imatges.


Enllaos externs.

Gleditsia triacanthos images at bioimages.vanderbilt.edu;
Gleditsia triacanthos images at Forestry Images;
Gleditsia triacanthos at US Forest Service Silvics Manual;
Gleditsia triacanthos at USDA Plants Database;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416306" title="Jrme Bonnissel" nonfiltered="4806" processed="4781" dbindex="159855">


Jrme Bonnissel (Montpeller, 16 d'abril de 1974) s un futbolista francs, ja retirat, que jugava de lateral esquerre.

Bonnissel va destacar en el club de la seua ciutat natal, el Montpellier HSC, on va romandre fins el 1996, quan fitxa pel Deportivo de La Corunya. Desprs de tres anys a Galcia, on no aconsegueix fer-se amb un lloc titular, regressa al seu pas, al Girondins de Burdeus.

Al 2003 fitxa pel Rangers, on guanya la lliga escocesa. Tot just juga uns mesos quan passa a Anglaterra, a les files del Fulham, on roman fins el 2005. Desprs d'uns mesos sense equip, Bonnissel fitxa per l'Olympique de Marsella, amb qui noms juga cinc encontres abans de retirar-se al 2006.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416312" title="Robert Jarni" nonfiltered="4808" processed="4782" dbindex="159857">


Robert Jarni, nascut el 26 d'octubre de 1968, a akovec), s un ex-futbolista croata. Jugava de migcampista, extrem i lateral esquerre. Va jugar en aquesta posici en la Selecci de futbol de Crocia. 

 Biografia . 
Jarni va comenar a jugar al futbol en el NK Cakovec, el club de la seva ciutat. No obstant aix, posteriorment va ser fitxat pel Hajduk Split al juny de 1985. Al febrer de l'any segent, Jarni va debutar professionalment en el Hajduk, on va jugar fins a 1991, quan va arribar la seva marxa a l'AS Bari de la Srie A italiana. Desprs de les seves bones actuacions, va ser transferit al Torino FC, i posteriorment a la Juventus, en 1993 i 1994 respectivament. 

Al juny de 1995 va comenar la seva etapa ms brillant com futbolista, al ser fitxat pel Real Betis, club espanyol de la ciutat de Sevilla, que aleshores militava en Primera Divisi. En Sevilla va passar 3 temporades, jugant 98 partits i convertint 20 gols, una xifra destacable per a un lateral. Desprs d'estar sis mesos en el Coventry City angls, va fitxar pel Reial Madrid en 1998, on va jugar un any. 

Al terme del mateix Jarni va passar a la UD Las Palmas, de la Segona Divisi Espanyola, amb el qual aconseguiria l'ascens a Primera. En 2001 va ser traspassat al Panathinaikos de Grcia, que seria el seu ltim club, ja que va decidir retirar-se una vegada consumada l'eliminaci croata en el Mundial de Corea-Jap 2002. 

Des de la seva retirada s'ha iniciat en la parcella tcnica del futbol, actuant com segon entrenador del Hajduk Split i accedint a la titularitat de la banqueta d'aquest club al novembre de 2007, desprs de la dimissi de Sergio Kresic.

 Selecci . 
Jarni es va retirar com el jugador de la selecci croata amb ms participacions internacionals de tots els temps, amb 81 convocatries. Ha estat un dels pocs jugadors que han representat a dos pasos: Va jugar amb l'extinta Iugoslvia en 1990, i amb Crocia en l'Eurocopa de 1996, en el Mundial de Frana 1998 i en el Mundial de Corea-Jap 2002. 

Amb la selecci de Crocia solament va anotar dos gols, un d'ells contra Alemanya (3-0) en els quarts de final de Frana'98. Tamb va ser internacional en 7 ocasions amb la selecci de l'antiga Iugoslvia. 

 Clubs . 
 Hajduk Split - (Crocia) 1986 - 1991 ;
 Bari - (Itlia) 1991 - 1993 ;
 Torino - (Itlia) 1993 - 1994;
 Juventus - (Itlia) 1994 - 1995 ;
 Real Betis - (Espanya) 1995 - 1998;
 Coventry City - (Anglaterra) 1998 ;
 Reial Madrid - (Espanya) 1998 - 1999 ;
 UD Las Palmas - (Espanya) 1999 - 2001 ;
 Panathinaikos - (Grcia) 2001 - 2002 ;

 Ttols . 
 Campionats internacionals . 
 1 Copa Intercontinental (Reial Madrid, 1998) ;
 Campionats nacionals . 
 1 Lliga Italiana (Juventus, temporada 1994/1995) ;
 1 Copa Italiana (Juventus, temporada 1994/1995) ;
 1 Copa Croata (Hajduk Split, temporada 1990/1991) ;

 Participacions en Copes del Mn . 
Robert Jarni s l'nic jugador que va participar en els 10 partits en els quals la seva selecci va disputar en els Mundials de 1998 i 2002, participant tamb en els 4 partits que va disputar Crocia en l'Eurocopa de 1996. Va ser un dels motors que van impulsar a Crocia a una gran tercera plaa en el Mundial de 1998 

 Curiositats . 
El nmero 17, el seu dorsal en el Real Betis, fou un smbol per a molts afeccionats que el van tenir com un dol i aquesta s la ra per la qual jugadors com Joaqun escollissin eixe dorsal en honor a Robert Jarni. 

Una vegada retirat del futbol va jugar a Futbol sala en el Hajduk Split, arribant a disputar la UEFA FutSal (Copa d'Europa de Futbol Sala), en la qual es va proclamar sotscampi. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416314" title="Grevillea (arbre)" nonfiltered="4809" processed="4783" dbindex="159858">



La Grevillea (Grevillea robusta), s una espcie d'arbre originari de l'est d'Austrlia.

Arriba a fer de 18 a 35 metres d'alt i creix depressa. Les fulles, de 15 a 30 cm de llarg,sn semblants a les de la falguera. Les flors sn taronja daurades i sn bones per l'apicultura. Les llavors sn alades.


Usos.
Abans de l's de l'alumini la fusta d'aquest arbre es feia servir per l'exterior de les finestres ja que triga molt en podrir-se, tam es feia servir en ebenisteria. Es fa servir tamb com a planta ornamental (tamb a Barcelona). 
Enllaos externs.

 Grevillea robusta fact sheet on Forest, Farm, and Community Tree Network (FACT Net);
Germplasm Resources Information Network: Grevillea robusta;
Plants of Hawaii (images): Grevillea robusta;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416318" title="Juan Merino Ruiz" nonfiltered="4810" processed="4784" dbindex="159859">


Juan Merino Ruiz, (nascut el 24 d'agost de 1970 a Cadis) s un futbolista andals, ja retirat, que va desenvolupar tota la seua carrera a Andalusia.

 Trajectria .
Merino va arribar al primer equip del Real Betis al 1990, convertint-se en el capit als pocs anys. Va passar 12 anys en el Betis, vuit d'ells a la Primera Divisi, sumant un total de 203 encontres a la mxima categoria.

Al 2002, va passar al Recreativo de Huelva, on va militar quatre anys fins la seua retirada al 2007.

Posteriorment, ha continuat en el Betis com a assistent tcnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416319" title="Tor (gnere)" nonfiltered="4811" processed="4785" dbindex="159860">


Tor s un gnere de peixos de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes. 
Espcies.
Tor ater  ;
Tor barakae ;
Tor brevifilis  ;
Tor douronensis  ;
Tor hemispinus  ;
Tor khudree  ;
Tor kulkarnii  ;
Tor laterivittatus  ;
Tor macrolepis ;
Tor mussullah ;
Tor polylepis ;
Tor progeneius ;
Tor putitora ;
Tor qiaojiensis ;
Tor sinensis ;
Tor soro ;
Tor tambra ;
Tor tambroides ;
Tor tor ;
Tor yingjiangensis  ;
Tor yunnanensis ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo ;
 World Register of Marine Species ;
 uBio ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416322" title="Tor ater" nonfiltered="4812" processed="4786" dbindex="159861">

Tor ater  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Mekong al seu pas per Laos.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roberts, T. R. 1999. Fishes of the cyprinid genus Tor in the Nam Theun watershed (Mekong basin) of Laos, with description of a new species. Raffles Bull. Zool. v. 47 (nm. 1): 225-236. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416323" title="Castell de Bairn" nonfiltered="4813" processed="4787" dbindex="159862">


El castell de Bairn s un dels castells d'origen musulm de la Safor, tamb conegut com el castell de Sant Joan, i situat al terme municipal de Gandia, a 3km al nord de la ciutat de Gandia, a l'extrem ms oriental de les serralades que servixen de suport al masss del Mondver; era cap d'un dels quatre termes en qu estava dividit el ducat de Gandia quan va ser creat, en 1399.

Va ser una antiga rpita en poca musulmana, el 1097 prop seu fou lliurat un combat (batalla de Bairn) entre els almorvits, comandats pel nebot de l'emir Y suf, i una coalici establerta entre el Cid i Pere I d'Arag, que tornaven a Valncia desprs d'haver anat en ajuda del castell de Benicadell, en el qual foren derrotats els primers. El 1240 es va lliurar la batalla decisiva per a la reconquesta al sud del Xquer. Est situat dalt d'un tossal, el tossal de Sant Joan, d'aproximadament 106m d'altitud, des d'on es pot vore un ampli territori, que abraa el llarg tram de costa emmarcat entre Cullera i Dnia, deixant, a l'oest, les muntanyes del Mondver, la Serra Falconera i el Moll de la Creu.

La muntanya de Sant Joan, molt a prop de la mar i quasi damunt de la zona de marjal, que abans constitua tot el litoral, ara noms queda una reduda rea al nord-est, on encara es conserven diversos ullals, domina el cam de Valncia a Dnia. Amb el nom de la Vall de Bairn, era coneguda antigament l'Horta de Gandia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416324" title="Tor yunnanensis" nonfiltered="4814" processed="4788" dbindex="159863">

 Tor yunnanensis s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wang, Y.-H., D.-D. Zhuang & L.-C. Gao. 1982. Descriptions on three new barbin fishes (Pisces: Cyprinidae) from Lake Fuxianhu, Yunnan Province. Acta Zootaxon. Sin. v. 7 (nm. 2): 216-222. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416325" title="Tor barakae" nonfiltered="4815" processed="4789" dbindex="159864">

Tor barakae  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Barak (Manipur, ndia).
 Referncies .

Bibliografia.

 Arunkumar, L. & Ch. Basudha. 2003. Tor barakae, a new species of mahseer fish (Cyprinidae: Cyprininae) from Manipur, India. Aquaculture v. 4 (nm. 2): 271-276. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416326" title="Johann Friedrich Agricola" nonfiltered="4816" processed="4790" dbindex="159865">
Johann Frederich Agricola (Dabetschen, Altenburg, Ducat de Gotha, 4 de gener de 1720   Berln, 1 de desembre de 1774) fou un compositor alemany. 

Mentre cursava els estudis de dret a Leipzig, fou deixeble de J. S. Bach, i des de 1741 va viure a Berln, sent amic de Quantz. Malgrat haver estat deixeble de Bach, figura entre els mestres alemanys italianitzats. 

El 1751 fou nomenat compositor de la Cort, i el 1759 succe a Graun en el crrec de mestre de capella de Frederick II, al qual no agradava tanmateix, la seva msica. 

Llurs composicions, tant operes italianes com cantates religioses, etc. restaren manuscrites. Entre les primeres figuren; Il Filosofo Convento (1750); Il Re Pastore (1752); Il Templo d Amore (1755); Achille in Sciro (1758); Ifigenia in Tauride (1756).

Referncies.

Tom n, 3 de l enciclopdia Espasa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416327" title="Tor yingjiangensis" nonfiltered="4817" processed="4791" dbindex="159866">

Tor yingjiangensis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram superior del riu Irrawaddy (Yunnan, Xina).
 Referncies .

Bibliografia.

 Chen, Z.-M. & J.-X. Yang. 2004. A new species of he genus Tor from Yunnan, China (Teleostei: Cyprinidae). Environ. Biol. Fishes v. 70 (nm. 2): 185-191. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416328" title="Om de Sibria" nonfiltered="4818" processed="4792" dbindex="159867">

L'Om de Sibria (Ulmus pumila) L., s originari del Turkestan, est de Sibria, Monglia, Xizang (Tibet), nord de la Xina, ndia (nord del Caixmir) i Corea 

Descripci.
L'Om de Sibria s normalment un arbre de mida petita a mitjana, sovint arbustiu que arriba a fer de 10 a 20 metres d'alt amb un tronc de 80 cm. s un arbre de rpid creixement per que noms viu uns 60 anys. Les fulles fan 7 cm de llarg i 3 cm d'ample, amb una base obliqua i els mages asserrats. Els fruits es dispersen pel vent i s en forma de smara. 

La plantaci d'aquests arbres com a plantes ornamentals, en les poblacions de gran part dels climes temperats del mn, s'ha vist afavorida. El motiu s que presenta una resistncia (variable) a a les malalties que han fet desaparixer l'om com (Ulmus campestris) 

Enllaos externs.
 See pages 42,43. Evaluation of the Siberian Elm (Ulmus pumila), USDA.
Siberian Elm, Ulmus pumila Diagnostic photographs; specimen at Morton Arboretum;
USDA Plant Guide: Ulmus pumila;
  Notes on Elm in the Korqin Sandy Lands, Northeast China.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416330" title="Tor brevifilis" nonfiltered="4819" processed="4793" dbindex="159868">

Tor brevifilis  s una espcie de peix de la famlia dels ciprnids i de l'ordre dels cipriniformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina, Vietnam, Laos i Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 2001. Fishes of Laos. WHT Publications Ltd., Colombo 5, Sri Lanka. 198 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters, W. (C. H.). 1881. ber eine Sammlung von Fischen, welche Hr. Dr. Gerlach in Hongkong gesandt hat. Monatsb. Akad. Wiss. Berlin 1880: 1029-1037, 1 pl. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416331" title="Transport pblic" nonfiltered="4820" processed="4794" dbindex="159869">

El transport pblic compren aquells mitjans de transport utilitzats per passatgers que no en sn propietaris, en contraposici del transport privat. Els serveis del transport pblic poden sser suministrats per empreses pbliques o privades, i poden ser gratuits o de pagament.

 Classificaci .

La classificaci del tipus de transport s pot fer de diferents maneres. Es poden classificar segons la distncia que fan, s a dir d'una forma funcional, o segons el tipus de via que utilitza per fer els desplaaments.
 Segons via .
 Mitjans guiats .
Els mitjans guiats sn aquells que necessiten una guia, ja sigui una via de ferrocarril o cablejat aeri per a fer possibles els desplaaments:
 Per via de ferrocarril:
 Tren;
 Metro;
 Monorail;
 Funicular;
 Tramvia;
 Per cablejat aeri:
 Telefric;
 Telecabina;

 Mitjans no guiats .
Aquests realitzen els desplaaments per carretera, mar o aire.
 Autobs;
 Troleibs;
 Taxi;
 Rems;
 Vaixell;
 Ferry;
 Avi;

 Des d'un punt de vista funcional .
 Transports urbans;
 Transports interurbans;
 Transports turstics;

 Des d'un punt de vista reglamentari .
 Metro;
 Autobs;
 Trens;
 Trens d'alta velocitat (e.g. AVE);
 Lnies d'autocars interurbans;
 Lnies aries;
 Transocenics;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416333" title="Mark Robson" nonfiltered="4821" processed="4795" dbindex="159870">

Mark Robson (Montreal, Quebec, 4 de desembre de 1913 - 20 de juny de 1978) fou un director i productor de cinema canadenc establert a Hollywood.

Es va traslladar des de molt jove als Estats Units per estudiar a la Universitat de Califrnia i en la Pacific Coast University. Va entrar al mn del cinema quan va treballar en el departament de propietat de la 20th Century Fox. Al final de la dcada de 1930, va treballar per a la RKO Pictures com a muntador i va tenir l'honor d'ajudar a Robert Wise en el muntatge de Ciutad Kane i El quart manament d'Orson Welles.

El 1943, assumeix els seus primers films com a director en pellcules de terror de srie B produdes per Val Lewton The Seventh Victim (1943) i Isle of the Dead (1945), la primera obra en la qual apareix en els ttols de crdit i la primera en qu participa tamb com a guionista. El seu xit amb la RKO el va portar a projectes de major envergadura i el 1949 va ser nomenat per la Directors Guild of America per la seva direcci en el drama Champion, un drama pugilstic amb Kirk Douglas com a protagonista. Aquell any seria el ms prolfic, ja que tamb dirigiria el drama romntic My Foolish Heart, el drama bllic Home of the Brave i el western Sense miraments.

A la dcada de 1950, arribaria la seva poca daurada. Els primers anys estarien marcats per pellcules com a Edge of Doom (1950), un ttol negre protagonitzat per Dana Andrews i Joan Evans, o Bright Victory (1951), amb Arthur Kennedy i Peggy Dow. Per sens dubte, les obres de la segona part de la dcada serien les ms brillants. Comenaria amb el film bllic The Bridges at Toko-Ri, (1955) protagonitzat per William Holden i Grace Kelly. A aquesta seguiria Ms dura ser la caiguda (1956), un altre film crtic entorn del mn de la boxa i que va ser l'ltim treball de Humphrey Bogart abans de la seva mort. Peyton Place (1957) i The Inn of the Sixth Happiness (1958), van ser dues pellcules aclamades pel pblic i que li portarien durant dos anys consecutius a ser nomenat al Premi Oscar en la categoria de millor direcci.

La dcada de 1960 no va ser tan prolfica ni tan reeixida com ho va ser l'anterior. From the Terrace (1960), adaptaci de la novella de John O'Hara protagonitzada per la parella formada per Joanne Woodward i Paul Newman. Amb Newman tornaria a treballar tres anys desprs en El premi (1963), un thriller basat en una novella d'Irving Wallace, inspirat en l'estil d'Alfred Hitchcock.

En els segents anys, Robson es va adaptar a rodar qualsevol gnere. Passaria pel cinema bllic com Von Ryan's Express (1965) o Comandament perdut (1966); comdies com Per molts anys, Wanda June (1971); drames com Valley of the Dolls (1967); thrillers com a Daddy's Gone A-Hunting (1969); o pellcules de catstrofe, com a Terratrmol (1974). Algunes d'elles van comptar amb la dicotomia entre unes ferotges crtiques i un gran xit de taquilla.

El 20 de juny de 1978, Mark Robson moria a Londres mentre rodava El tren dels espies. Les seves restes descansen al Cementiri Mount Sinai Memorial Park de Los Angeles. Per la seva contribuci al mn del cinema, t una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood situat en el 1722 de Vine Street.

Filmografia.
El tren dels espies (1979) ;
Terratrmol (1974) ;
Limbo  (1972)  ;
Per molts anys, Wanda June  (1971)  ;
Daddy's Gone A-Hunting  (1969) ;
Valley of the Dolls  (1967) ;
Lost Command  (1966) ;
Von Ryan's Express  (1965) ;
El premi  (1963) ;
Nine Hours to Rama  (1963)  ;
From the Terrace  (1960) ;
The Inn of the Sixth Happiness  (1958) ;
Peyton Place  (1957) ;
The Little Hut  (1957) ;
Ms dura ser la caiguda  (1956) ;
Trial  (1955) ;
Un premi d'or  (1955) ;
The Bridges at Toko-Ri  (1955) ;
Tururut!  (1954) ;
Infern sota zero  (1954) ;
Retorn al parads  (1953) ;
I Want You  (1951) ;
Bright Victory  (1951)  ;
Edge of Doom  (1950)  ;
My Foolish Heart  (1949) ;
Home of the Brave  (1949) ;
Sense miraments  (1949) ;
Champion  (1949) ;
Manicomi  (1946) ;
Isle of the Dead  (1945) ;
Youth Runs Wild  (1944) ;
The Seventh Victim  (1943)  ;
El vaixell fantasma  (1943);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416336" title="Endspora" nonfiltered="4822" processed="4796" dbindex="159871">

Una endspora o espora bacteriana s uns substncia inactiva, resistent, no reproductiva produda per una petita quantitat de bacteris de la divisi Firmicute. La funci primria de les endspores s sobreviure en temps de tensi ambiental. Per tant sn resistents a la radiaci ultraviolada i gamma, a la dessecaci, al lisozim, a la temperatura, a la falta de nutrients i als desinfectants qumics. Les endspores es troben comunament al terra i en aigua on sobreviuen durant perodes de temps molt llargs.

El dimetre de les endospores poden ser de mida igual, superior o inferior que la cllula vegetativa. La seva posici pot ser terminal (situada en un extrem) subterminal (situada propera a l extrem) o central (situada en el centre de la cllula i depenent de la seva localitzaci dins del bacteri es pot determinar si s d'una espcie o una altre.

 Formaci .
Quan un bacteri percep condicions ambiental desfavorables, comena el procs d'esporulaci, el qual arriba a durar entorn a les 10 hores. Replega l'ADN i comena a formar una paret conegut com a tbic. La membrana de plasma de la cllula redeixa aquesta paret formant una doble membrana al voltant de l'ADN i l'estructura es converteix al mateix temps amb el que es coneix com a forespora. El calci s'incorpora a la forespora. La carcassa es forma desprs entre les dues capes i la bateria agrega una capa ms a la forespora. L'esporulaci es completa i l'endspora es tira quan es degrada la cllula vegetativa mitjanant la germinaci.

La germinaci es desencadena per la lesi, fsica o qumica de les cobertes que la envolten, cosa que permet la reentrada d aigua i aix el reiniciament de les reaccions metabliques. Els bacteris a diferencia dels fongs no poden fer servir aquest mecanisme per a la reproducci.

Les endospores sn resistents a la majoria dels agent que matarien normalment a les cllules vegetatives. Els productes de neteixa de la casa generalment no els produeixen cap efecte, ni la majoria dels alcohols, compostos d'amoni, els detergents i molts d'ells poden arribar a sobreviure moltes hores en aigua bullint fent provoquin molts problemes a les industries alimentries, no obstant l'xid d'etil s efica contra elles.

 Tinci .
Degut a la morfologia de les espores per poder-les veure amb claredat al microscopi, necessiten ser tenyides amb una tinci especfica que requereix clorant molt concentrats i calor, s el mtode de Wirtz o verd de malaquita.

Per poder tenyir les endspores s'han de seguir aquest passos:
 Fer un frotis normal amb la mostra.
 Ficar el colorant principal, el verd de malaquita per sobre l'extensi i amb una flama a sota (Bec Bunsen en un laboratori) deixar-lo que s'escalfi per sense que bulli o s'evapori en cas de fer-ho s'ha de tornar a ficar el verd de malaquita, aix durant 5 minuts.
 Rentat amb aigua 30 segons per elimina el colorant de tots els llocs excepte de les espores.
 Ficar el colorant de contrast, safranina, per tenir les estructures cellules diferents a les endspores durant 2 minuts.
 Decantar amb aigua per treure el colorant sobrant i assecar.

Un cop tenyit no es descoloreix.

 Bacteris productors d'endspores .
Els exemple de bacteri que posseeixen aquest mecanisme inclouen els gneres:
 Acetonema;
 Alkalibacillus;
 Ammoniphilus;
 Amphibacillus;
 Anaerobacter;
 Anaerospora;
 Aneurinibacillus;
 Anoxybacillus;
 Bacillus;
 Brevibacillus;
 Caldanaerobacter;
 Caloramator;
 Caminicella;
 Cerasibacillus;
 Clostridium;
 Clostridiisalibacter;
 Cohnella;
 Dendrosporobacter;
 Desulfotomaculum;
 Desulfosporomusa;
 Desulfosporosinus;
 Desulfovirgula;
 Desulfunispora;
 Desulfurispora;
 Filifactor;
 Filobacillus;
 Gelria;
 Geobacillus;
 Geosporobacter;
 Gracilibacillus;
 Heliobacterium;
 Heliophilum;
 Lentibacillus;
 Mahella;
 Moorella;
 Oceanobacillus;
 Ornithinibacillus;
 Oxalophagus;
 Oxobacter;
 Paenibacillus;
 Paraliobacillus;
 Pelospora;
 Pelotomaculum;
 Piscibacillus;
 Pontibacillus;
 Propionispora;
 Salinibacillus;
 Salsuginibacillus;
 Sporacetigenium;
 Sporoanaerobacter;
 Sporobacter;
 Sporobacterium;
 Sporohalobacter;
 Sporolactobacillus;
 Sporomusa;
 Sporosarcina;
 Sporotalea;
 Sporotomaculum;
 Syntrophospora;
 Tenuibacillus;
 Tepidibacter;
 Terribacillus;
 Thalassobacillus;
 Thermoacetogenium;
 Thermoactinomyces;
 Thermoalkalibacillus;
 Thermoanaerobacter;
 Thermoanaeromonas;
 Thermobacillus;
 Thermovenabulum;
 Tuberibacillus;
 Virgibacillus;
 Vulcanobacillus;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416337" title="Alexander Agricola" nonfiltered="4823" processed="4797" dbindex="159872">
Alexander Agricola (Segle XV, 1460-1525, aprox.) Compositor belga. 

Fou un dels mestres d aquella escola belga, i de qui es conserven nombroses composicions, (misses, motets, canons).

Malgrat la mancana de dades biogrfiques, coneixem qu era belga, per alguns versets de llur necrolgica, que aix ho testifiquen. Agricola visqu ocupant un lloc permanent entre els artistes del seu temps, a les Corts de Mil i Mantua, i des de 1491 va romandre al servei d en Felipe  El Hermoso , traslladant-se amb ell a Espanya, on hi va mor a l edat de seixanta sis anys: El seu nom figura en varies contes de salaris pagats a la casa d aquell prncep. 

Les seves obres es publicaren junt amb les dels mestres dels segles XV i XVI, sent rara la col lecci que no conta amb alguna composici d Agricola, nomenat amb fora freqncia, Alexandre.

De llurs obres destaquen, Missae Alexandri Agricolae, Impressum Venetiis per Ottavium Petrutium (1504); en la recopilaci de cants profans a quatre veus impresa pel mateix Petrucci, Canti Cento Cinquantae (Vencia, 1503), figuren tamb varies obres d Agricola com, Primi Toni, Secundi Toni, Malheur Nubat, Le serviteur.

Referncies.

Tom n. 3 de l enciclopdia Espasa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416341" title="Mlia (arbre)" nonfiltered="4824" processed="4798" dbindex="159873">


La Mlia, (Melia azedarach) s una espcie d'arbre caducifoli.

s originari de l'ndia, sud de la Xina i Austrlia. 

Fa de  a 12 metres d'alt. Les fulles sn compostes, amb marges serrats, fan 50 cm de llarg i sn de disposici alternada. Les flors sn petites i flairoses amb cinc ptals. El fruit s una drupa que penja de l'arbre tot l'hivern.


Usos.
La Mlia fa una fusta apreciada de densitat mitjana i semblant a la teca de Birmnia. 

De les dures llavors se'n fan rosaris i altres productes.

Es fa servir com a arbre ornamental.

Als Estats Units s una espcie invasora

Toxicitat.
Els fruits sn verinosos pels humans si es mengen en gran quantitat per no ho sn pels ocells que se'n mengen molts fins quedar com embriagats.

Galeria.


Enllaos externs.

 Melia azederach (PDF);
 SerTox  - FAQ about toxic plants.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416346" title="Albert Na?" nonfiltered="4825" processed="4799" dbindex="159875">


Albert Na  (en serbi:           , en hongars: Nagy Albert) (nascut el 29 d'octubre a Zemun, Srbia) s un futbolista serbi, d'tnia hongaresa. Actualment juga al ukari ki.

Va comenar a destacar a les files del Partizan de Belgrad, d'on va passar a la lliga espanyola, militant tant a la Primera com a la Segona Divisi, en equips com el Real Betis, el Real Oviedo o l'Elx CF. Al 2002 va regressar al Partizan de Belgrad, on va romandre altres cinc anys.

Al 2007 va fitxar pel Rostov de la lliga russa, per no va tindre massa ocasions i va quedar relegat a la suplncia, amb la qual cosa va retornar a la lliga srbia al gener de 2008, a les files d'un club menor, el  ukari ki.

Ha estat 45 vegades internacional amb la selecci de futbol de Srbia i Montenegro i ha marcat 3 gols. Va formar part del combinat del seu pas que hi va acudir a l'Eurocopa de Blgica i Holanda 2000.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416347" title="Cam vell d'Olesa a Vacarisses" nonfiltered="4826" processed="4800" dbindex="159876">
Aquest va ser el cam ms rpid antigament per anar d'Olesa de Montserrat a Vacarisses. Aquest recorregut s fa normalment a peu per amb cotxe es pot arribar com a mxim a Coll de les Espases (a 1 hora d'Olesa a peu). 

El cam segueix el segent itinerari per les muntanyes olesanes: Porxo de Santa Oliva (nucli antic) - Creu de Beca - Coll de les Espases - Pla del Fideuer - Vacarisses.

Aproximadament el recorregut s de 2 hores sense parades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416350" title="Casc antic de la Seu d'Urgell" nonfiltered="4827" processed="4801" dbindex="159879">

El casc antic o centre histric de la Seu d'Urgell correspon al permetre de l'antiga ciutat emmurallada, s a dir que s'estn entre el carrer de Sant Ot i el cam de Sota Palau, com diu el seu nom, sota el Palau Episcopal. La ciutat s bast damunt una terrassa fluvial del riu Segre, que abans que es construs la muralla, el riu semblava ser una defensa natural. 

El nucli nasqu com un barri eclesistic de la ciutat vella. Al nou barri, anomenat vicus Sedes Urgelli, s'hi constru la Catedral d'Urgell, que en fou el centre. A partir del 1200 comena a emmurallar-se aprofitant les slides construccions eclesistiques.

La nova vila, cresqu fora menys per llevant, ja que la terrassa ho dificultava. Nasqueren el carrer dels Canonges, antigament de Santa Maria, el carrer Major, a partir de la plaa de la Vila, que es form al lloc on establien contacte la vila vella i la nova.

La muralla fou reconstruda a la primera meitat del segle XV, que perdur fins al segle XIX, quan es refor tot el sistema defensiu. La muralla medieval tenia quatre portals: el de Trasdors, d'on partia el cam de Castellciutat; el portal d'Andorra, sobre el carrer de Capdevila; el portal de Cerdanya, entre un antic hospital i Sant Domnec, i el de Soldevila, dit tamb del Bisbe, que duia cap a la palanca del Segre, on hi havia un mol draper i un tint. 

Cada portal era flanquejat per dues torres, a ms d'altres que hi havia per refermar la muralla, al menys dotze. La muralla seguia el traat del Segre i desprs seguia pel convent de Sant Domnec, el carrer de les Eres, el carrer de la Muralla, baixant fins al carrer de Josep de Calassan i fins a la fi del carrer Major.

Fins el segle XX, la poblaci rest dins el recinte murallat. Un cop a terra, sorgiren ravals als camins de sortida, sobretot direcci Castellciutat i a la planca del Segre, mentre que al portal de Cerdanya i Andorra s'hi constru poc. Per aix s redact un pla d'eixample, 1927, fet per Joan Bergs. Des del Passeig de Joan Brudieu, construit en el moment de l'enderroc de les muralles,i el carrer de Sant Ot vers la Valira, amb eix central al carrer de Sant Ermengol, la plaa de Josep Zulueta, el carrer dels Comtes d'Urgell i el carrer del Duc d'Urgell.

Cada any, el primer cap de setmana d'agost, al carrer Major i t lloc la festa major de la Mare de Du de la Llet, tamb anomenada festa del carrer major o del casc antic.



Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416352" title="Platges de Gandia" nonfiltered="4828" processed="4802" dbindex="159880">
Les platges de Gandia s troben situades a l'est del terme municipal de Gandia, i de nord a sud sn les segents: la platja de l'Ahur, la platja del Nord, la platja de Vencia i la platja de Rafalcad. 

Al nord de la franja litoral del terme municipal de Gandia, es troba la platja de l'Ahur,  rep el nom d'una antiga squia del segle XII, que recorria algunes partides rurals dels termes municipals de Gandia, Xeresa i Xeraco. Comena a l'altura de la desembocadura del riu Vaca, als lmits amb el terme municipal de Xeraco i consta d'uns 2,8kms de longitud. Forma l'estreta franja costanera que separa la marjal de la mar, protegint esta zona humida de gran riquesa en flora, conservant les seues dunes naturals.

Disposa d'aparcament, de zona de milotxes i rea per a la prctica del volei-platja. La platja de l'Ahur s una excel.lent platja nudista que est localitzada en un entorn natural envejable. Est ben delimitada, senyalitzada i autoritzada d'un poc ms de dos quilmetres lineals i de ms de 280.000 metres quadrats de sorra fina daurada formant unes dunes conservades que confirmen l'aspecte natural de la platja, est una mica apartada per compta amb multitud de bons servicis a la nostra disposici, com ara creu roja, servici de vigilncia, aparcament, dutxes, passarel.les per a accedir a la platja per tal de protegir la flora autctona de les dunes ... etc. 

La platja ms important i turstica de Gandia s la platja del Nord, amb una extensi aproximada de tres quilmetres. Pel nord, amb continutat, la sorra s'estn cap a les platges de l'Ahur i de la Marina de Xeraco, estant limitada pel sud pels molls del port esportiu del Club Nutic, el port comercial i el Grau. Fins dels anys cinquanta del segle XX, la platja Nord de Gandia a penes comptava amb zones urbanitzades, excepte en la zona ms propera al port (el Grau Nou), sent el lmit entre el mar i una extensa zona natural anomenada marjal, o aiguamolls, amb dunes costaneres i grans zones arenoses.

El primer hotel que es va construir destacava en la llunyania. Este hotel va ser anomenat Hotel Bayren, en referncia al castell d'origen musulm que destaca en un tur proper, on va existir l'antiga medina de Al-Bayren. Va ser en la dcada dels anys seixanta quan la platja de Gandia va patir un procs de rpida urbanitzaci, amb la construcci d'un passeig martim i carrers paral.lels a ell. Va ser la demanda del turisme sobretot espanyol i concretament del centre peninsular el que va procurar este xit turstic, canviant en poc temps l'economia de la zona. La construcci del Club Nutic va marcar un altre fita en este procs aix com una zona d'apartaments, la Colnia Ducal, que va consolidar un model d'oferta turstica.


Actualment, la platja Nord de Gandia, compta amb guardons, banderes blaves, que avalen la qualitat de les seues aiges i els seus servicis a totes les temporades turstiques. El problema d'estes temporades s que solen concentrar-se en els mesos de juliol i agost, amb la qual cosa la majoria de les instal.lacions i infraestructures solen estar desaprofitades, la qual cosa constitux el repte per als governs locals d'intentar trencar esta estacionalitat, aix com per als empresaris trobar noves ofertes turstiques basades en actes culturals i esportius que impliquen a la ciutat, ja que la platja est situada a tres quilmetres del nucli urb histric. Este esfor es concreta tamb en el gran canvi urbanstic d'unir la zona urbana amb la platja mitjanant una gran zona de passejos i jardins fins al port. 

La platja de Vencia, s una xicoteta platja de 330 metres de longitud per 50 metres d'amplada situada al sud del club nutic, el port i la desembocadura del riu Serpis, l'espig del port la protegix de la fora de les ones i del vent del nord. s una platgeta desconeguda per la major part del turisme, d'aspecte familiar i poc massificat i d'arena fina voltada per un cord de dunes fixades amb vegetaci. Platja dotada dels serveis ms elementals, ubicada en una zona urbana (Vencia) i que gaudix d'unes aiges tranquiles per al bany.

La platja de Rafalcad, s l'ltima platja al sud del litoral pertanyent al terme de Gandia, es troba situada al xicotet nucli martim dels Marenys de Rafalcad, a la dreta de la desembocadura del riu Serpis, t 880 metres de longitud per 50 metres d'amplada. La seua caracterstica s que presenta un aspecte molt familiar, lluny de la turstica i saturada platja del Nord, normalment el seu nivell d'ocupaci s mitj. La platja s semiurbana i la seua composici s de cdols i arena i est delimitada per una lnia de xicotetes dunes fixades per vegetaci mediterrnia. 

Actualment el districte martim de Gandia que formen el nucli urb continu de Vencia, el Grau i la Platja Nord, aix com el Marenys de Rafalcad, separat per la desembocadura del riu Serpis, t uns 13.500 habitants, que suposen el 16,7% de la poblaci total de Gandia.

Enllaos externs i referncies.
Web de l'ajuntament de Gandia






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416354" title="Plaa dels Oms" nonfiltered="4829" processed="4803" dbindex="159881">


La plaa dels Oms s una plaa del casc antic de la Seu d'Urgell. La plaa tamb s anomenada plaa de la Vila, de l'Ajuntament i plaa de la Catedral.

s una de les places ms notables de la ciutat, ja que s'hi troben els monuments ms importants com la Catedral d'Urgell, la Casa de la Ciutat, l'antiga esglsia i convent de Sant Domnec, aquest ltim avui en dia s una sala d'exposicions. A la vora de l'Ajuntament, es situava l'antic portal de Cerdanya. A ms, a la plaa neix el Carrer Major, en aquest carrer i a la plaa dels Oms hi t lloc cada dimarts i dissabte el mercat tradicional, i el tercer cap de setmana d'octubre la fira de Sant Ermengol, la fira documentada ms antiga de la pennsula. Fins fa poc, durant la fira, la plaa era l'emplaament de la carpa on s'hi celebrava la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, dins de la de Sant Ermengol, per pel creixement d'ambdues fires, la carpa ha canviat la seva ubicaci i ara s'hi emplacen les parades d'artesans.

A partir de la plaa de la Vila o dels Oms, es form al lloc on establien contacte la vila vella i la nova. A la plaa hi ha algun arbre, tot i que no sn oms, com el nom de la plaa, davant de Sant Domnec hi ha varis xiprers. El terra de la plaa s de pedra.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416357" title="Saona (riu)" nonfiltered="4830" processed="4804" dbindex="159882">

El Saona (la Sane, pronunciat  en francs) s un riu de l'est de Frana, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lyon.


 Geografia .
El riu neix a la localitat de Viomnil, situada a la serralada dels Faucilles, al departament dels Vosges. La font est situada a 392 metres d'alada sobre el nivell del mar, mentre que la desembocadura al Roine, al centre de la ciutat de Lyon, es troba a 158 metres d'alada.

La longitud total del riu s de 480 kilmetres. El seu principal afluent s el Doubs, que prov del Franc Comtat. Abans de la confluncia d'ambds, que t lloc a la localitat de Verdun-sur-le-Doubs (departament de Saona i Loira), el Saona s conegut popularment com el Petit Saona, el que dna idea de la importncia que t el Doubs en el cabal del riu.

El seu nom abans de la conquesta romana era Arar, que prov de l'arrel indoeuropea ar, que significa aigua. Aquest nom es deu segurament a que, donat que el riu flueix tan lentament, en ocasions s difcil veure el sentit de les aiges (tal com explica Juli Csar a Bello Gallico (La Guerra de les Gllies). El seu nom actual, en canvi, prov d'una font d'aigua sagrada situada a Chalon-sur-Sane, i que fou batejada aix pels legionaris romans.


 Departaments i principals ciutats que travessa .
 Vosges : Darney, Monthureux-sur-Sane, Chtillon-sur-Sane;
 Alt Saona : Jonvelle, Corre, Jussey, Port-sur-Sane, Scey-sur-Sane, Gray;
 Costa d'Or : Auxonne, Saint-Jean-de-Losne, Seurre;
 Saona i Loira : Verdun-sur-le-Doubs, Chalon-sur-Sane, Tournus, Mcon, Crches-sur-Sane;
 Roine : Belleville-sur-Sane, Villefranche-sur-Sane, Anse, Neuville-sur-Sane, Caluire-et-Cuire, Lyon;
 Ain : Thoissey, Jassans-Riottier, Trvoux;





 Hidrologia .
El riu Saona t un rgim pluvial, influt en ocasions per la neu, amb una important influncia ocenica. El sl al seu naixement s poc propici a la infiltraci, de manera que el terreny es satura rpidament i, desprs de rebre les aiges del Lanterne, el cabal augmenta rpidament i el riu es torna important.

El cabal mitj interanual del Saona es registra des de l'any 1964 s l'estaci hidrolgica de Ray-sur-Sane, localitat situada uns trenta kilmetres aiges avall de la confluncia amb el Lanterre, entre Port-sur-Sane i Gray. El seu valor s de 59'7m/s, amb una superfcie de la conca de 3740 km. Aquest valor oscilla entre un mxim anual de 64'5 i un mnim de 54'8 m/s.

Tot i aix, aquest valor presenta importants fluctuacions en funci de l'estaci de l'any. Per exemple, durant l'hivern (entre desembre i mar) pateix crescudes que arriben a entre 84 i 108m/s; en canvi, durant l'estiu (entre juliol i setembre) el cabal pot baixar fins als 16'9 m/s.

El valor mxim fou el registrat el 19 de desembre de 1982, en que s'assol un cabal punta de 930m/s.


 Enllaos externs .
 Saone.org   Navegaci i informaci sobre la Saona (en francs).
 Diccionari dels rius i canals de Frana al projecte Babel (en francs);
 Vies navegables de Frana (en francs);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416359" title="Appenwihr" nonfiltered="4831" processed="4805" dbindex="159883">

 Appenwihr  (en alsaci ppewihr) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 446 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416362" title="Balgau" nonfiltered="4832" processed="4806" dbindex="159885">

 Balgau  (en alsaci Blgu) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 818 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416365" title="Delegaci (programaci)" nonfiltered="4833" processed="4807" dbindex="159887">
En programaci orientada a objectes hi ha dues nocions de Delegaci relacionades.

La ms comuna es refereix a una ;

caracterstica dels llenguatges de programaci per despatxar crides als mtodes, definida per Lieberman a la seva memria del 1986

 En la seva acepci original, es refereix a un objecte que depn d'un altre per oferir una determinada funcionalitat.

s interessant que malgrat que la delegaci est fora estesa, sn pocs els llenguatges de programaci que l'ofereixen com a alternativa al mecanisme d'herncia esttic. El llenguatge de programaci Self incorpora aquesta noci amb els seus encaixos per a pares que sn mudables i es fan servir en cerca de mtodes en auto-crides.

 Com a caracterstica del llenguatge .

La delegaci estableix una relaci similar a l'herncia per entre objectes, en comptes d'entre un tipus i la seva superclasse com s el cas de l'herncia.

En el despatx de les crides a mtodes d'un objecte, com a l'herncia, s sempre el mtode ms especfic de l'objecte el que es tria si els dos objectes en tenen amb el mateix nom, i noms en cas de manca del mtode, se selecciona el de l'objecte delegat. Sempre s l'entitat originalment receptora de la requesta, el punt de partida de la recerca del mtode, malgrat que hagi passat el control a l'objecte delegat.

La Delegaci t l'avantatge de tenir lloc en temps d'execuci, i afectar noms un subconjunt de les entitats d'un tipus. L'Herncia d'altra banda s'adrea als tipus i queda restringida al temps de compilaci amb l'avantatge de la comprovaci esttica de tipus, cosa  que la delegaci no admet si no s amb genrics. G. Kniesel ha demostrat que una versi restringida de Delegaci pot tenir tipificaci esttica segura.

La Delegaci es podria anomenar "Herncia en temps d'execuci per a objectes especfics".

Pocs llenguatges de programaci admeten la "Delegaci". Entre les excepcions hi ha:
 Javascript;
Incorpora la delegaci en el mecanisme dels Prototipus.
 Self;
Self t la noci explcita d' encaixos per a pares, que poden sser modificats en temps d'execuci. En ser ms d'un, admet per tant herncia multiple. Aix comporta un sistema acurat de cerca dels mtodes.
 Lava de Kniesel;
Lava utilitza un enlla explicit de delegaci que mai no pot ser Nul.
 i el sistema Snit d'objectes Tcl;

 Exemple en un llenguatge tipus Java/ C# .



En la crida

 

resultar imprs b.bar. Emprant la definici antiga, resultaria imprs a.bar.

En la crida



resultar imprs a.bar.

 Herncia dual .

Si el llenguatge admet tant Delegaci com Herncia, hom pot fer herncia dual fent servir tots dos mtodes a l'ensems (alhora) com a l'exemple segent:



Aix demana regles addicionals per a la cerca dels mtodes, doncs tenim dues maneres possibles d'establir quin dels mtodes s el ms especfic.

Aix s'elabora en la tesis de doctorat de K. Graversen sobre els rols.

Referncies.


 Enllaos externs .

 The Darwin Project - The Lava programming language and general articles on delegation ;
 Fast delegates in C++ ;
 A new way to implement Delegate in C++ ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416366" title="Biesheim" nonfiltered="4834" processed="4808" dbindex="159888">

 Biesheim  (en alsaci Biese) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 2.315 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416368" title="Dessenheim" nonfiltered="4835" processed="4809" dbindex="159889">

 Dessenheim  (en alsaci Dassene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 1.143 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416372" title="Geiswasser" nonfiltered="4836" processed="4810" dbindex="159890">

 Geiswasser  (en alsaci Geisswsser) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 257 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416375" title="Heiteren" nonfiltered="4837" processed="4811" dbindex="159891">

 Heiteren  (en alsaci Haitre) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 785 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416377" title="Carrer dels Jueus de la Seu d'Urgell" nonfiltered="4838" processed="4812" dbindex="159892">
El carrer dels Jueus s un carrer de la ciutat de la Seu d'Urgell, situat al casc antic, continuaci del passatge de la missi. El carrer connecta aquest ltim amb el carrer Major. s un carrer estret i antic. 

El carrer, abans dit del Csar, hi hagu el call jueu, amb la seva sinagoga. La comunitat hebrea que vivia al carrer no fou molt nombrosa per si rellevant. En el moment lgid de la seva prosperitat arrib a tenir una vintena de famlies, on devien posseir la seva sinagoga-escola, com la situada a casa dels Bedoz el 1344, ben proveda amb una trentena de llibres. Als afores, vora unes vinyes, van tenir el seu cementiri fins a la definitiva desaparici de la comunitat cap a mitjan segle XV. Actualment s un carrer comercial, amb alguns comeros i bars. Durant el Mercat Medieval dels Canonges, s un dels carrers que es guarneixen de forma especial per aquesta data.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416378" title="Carrer de Sant Ermengol" nonfiltered="4839" processed="4813" dbindex="159893">
El carrer de Sant Ermengol s un carrer de la ciutat de la Seu d'Urgell, dedicat al bisbe Sant Ermengol que fou bisbe de la dicesi d'Urgell, des del 1010 al 1035, amb seu a aquesta ciutat. s un dels personatges ms importants de la ciutat i fins i tot de la comarca, ja que constru el conjunt monumental del que tan sols en resta en peus l'esglsia de Sant Miquel, a ms de la millora de les comunicacions amb la construcci de nombrosos ponts, com el pont de Bar, i al congost dels tres ponts. Potser per aquesta ra s el patr de la ciutat i de la dicesi, a ms tamb duen el seu nom la fira anual, Fira de Sant Ermengol, i cada any es fa una representaci de la seva vida: Retaule de Sant Ermengol.

El carrer neix al carrer de Sant Ot i/o plaa de Catalunya, a la fi del casc antic, i finalitza a l'Horta del Valira, on s'inicia el cam de Castellciutat que pocs metres ms enll creua el riu per pujar el tur. El carrer fou ideat per l'arquitecte Joan Bergs que disseny el nou eixample de la ciutat el 1927 poc desprs de l'enderroc de les muralles que originaren nous ravals sense ordenar. El carrer, que seguia l'antic cami a Castellciutat, es convert en un dels eixos horitzontals de la ciutat i que creua els principals eixos verticals com el carrer de Sant Ot, el del Comtat d'Urgell, l'avinguda del Salria, el passeig del Parc i el carrer de circumvallaci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416380" title="Hettenschlag" nonfiltered="4840" processed="4814" dbindex="159894">

 Hettenschlag  (en alsaci Hetteschlg) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 287 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416382" title="Logelheim" nonfiltered="4841" processed="4815" dbindex="159895">

 Logelheim  (en alsaci Logele) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 802 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416384" title="Nambsheim" nonfiltered="4842" processed="4816" dbindex="159896">

 Nambsheim  (en alsaci Nmbse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 406 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416386" title="Horta del Valira" nonfiltered="4843" processed="4817" dbindex="159897">
L'Horta del Valira s un nucli disseminat de la ciutat de la Seu d'Urgell. Es troba situat a la riba dreta del riu la Valira, a prop de Castellciutat. Concretament es situat a llevant de la Seu d'Urgell on s'acaba l'eixample i el barri de Santa Magdalena i la zona coneguda com Beverly Hills.

L'Horta del Valira fins fa poc era una zona de prats d'herba i de nuclis disseminats, per actualment s'est urbanitzant i passar a ser un barri ms de la Seu. Aquesta nova rea, a ms de noves zones per habitatges, aportar a la ciutat parcelles de sl pblic de mida considerable. Unes amb la finalitat de formar part del Parc Territorial del riu Valira, continuitat del Parc de la Valira i d'altres per a un nou institut i un collegi.



Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416387" title="Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta mascul" nonfiltered="4844" processed="4818" dbindex="159898">
El Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta mascul s una competici ciclista que serveix per a determinar el Campi d'Espanya de ciclisme. La primera edici es disput el 1897, tot i que no ser fins el 1902 quan aquesta cursa es consolidi. El vencedor obt el dret a portar un maillot amb els colors de la bandera espanyola  fins el Campionat de l'any segent.

El 1937 no es disput per culpa de la Guerra civil espanyola.

El 2006 els participants es van plantar desprs d'haver recorregut els tres primers quilmetres del recorregut com a mesura de protesta per la recent Operaci Port. Juanma Grate, com a vencedor del Campionat d'Espanya anterior, va mantenir el ttol fins a l'any segent.

 Palmars .


 Veure tamb .
Campionat d'Espanya de ciclisme en ruta femen;
Campionat d'Espanya de ciclisme contrarellotge;
Campionat d'Espanya de ciclocross;

 Referncies .


Enllaos externs.
Palmars a memoire-du-cyclisme.net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416391" title="Raeren" nonfiltered="4845" processed="4819" dbindex="159899">

Raeren s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona i a la Comunitat Germanfona de Blgica a la frontera oriental amb Alemanya. Al 2008 comptava amb uns 10 312 habitants dels quals  gaireb la meitat sn de nacionalitat alemanya. 

Histria.
El primer esment de Neudorf data del 1241 en un en un document de la collegiata de la Mare de Du d'Aquisgr, el primer esment de Raeren data del segle XIV. 
Fins a la fi de l'antic rgim Raeren pertanyia al jutjat de Walhorn del ducat de Limburg.

Desprs del Congrs de Viena al 1815, Raeren pass sota domini prussi. Desprs del tractat de Versalles (1919) va escaure a Blgica tret del nucli de Sief. Al 1940, l'Alemanya Hitleriana va tornar a annexar el municipi. Al 1945 el municipi tornar a ser belga. Al 1 de gener de 1977 va fusionar amb Eynatten, Hauset i Neudorf.

Llengua.
A l'origen, la llengua del poble era el ripuric. Desprs de l'annexi a Prssia, l'administraci imperial va imposar l'alemany de fora. A l'inici del perode belga, l'estat belga va assatjar de francitzar-lo de fora. Desprs de la creaci de les fronteres lingistiques a Blgica al 1962, la llengua oficial del municipi va esdevenir l'alemany, amb facilitats per a la gent de parla francesa. Molts alemanys de la regi d'Aquisgr, van emigrar a Raeren, desprs de l'obertura de les fronteres europeus, atrets per als preus de l'immobiliari ms baixos. Aix va contribuir a la marginatlitzaci del ripuric.

Economia.
Al selgle XVI i XVII el poble era conegut per a la seva indstria cermica. Avui t unes indstries moderns: Norsk Hydro (aluminium), fbriqiues de mobles i de plstics. Als despatxos de l'antiga duana d'Eynatten a l'autopista E40, esdevinguts obsolets desprs de l'Acta nica Europea, la societat de desenvolupament econmic de la provncia de Lieja SPI+ va crear-hi un polig industrial i de serveis logstics.
Nuclis.
 Raeren;
 Eynatten;
 Hauset;
 Neudorf;

Punts d'inters turstic.

 Els aigualmolls de Hohes Venn o Hautes Fagnes;
 La Vennbahn, un ferrocarril histric, territori belga enclavat a Alemanya;
 La estaci de Raeren i la collecci de material rodat histric;
 El castell fortificat Burg Raeren;
 El museu de la cermica  Tpfereimuseum Raeren (Web del museu), Patrimoni de la Humanitat des del 8 de maig de 2007;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416393" title="Neuf-Brisach" nonfiltered="4846" processed="4820" dbindex="159900">

 Neuf-Brisach  (en alsaci Nej-Brisch' ) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2007 tenia 2.397 habitants.

 Demografia .

 Administraci .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416395" title="Obersaasheim" nonfiltered="4847" processed="4821" dbindex="159901">

 Obersaasheim  (en alsaci Owersse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2007 tenia 973 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416397" title="Domnec Boada i Piera" nonfiltered="4848" processed="4822" dbindex="159902">
Domnec Boada i Piera, (1866-1947). Arquitecte modernista titulat el 1893. 
Obres d estil eclctic a Barcelona: 
(1899) casa Piera Mart c/ Bailn, 117 ;
 (1901) casa Antnia Pags c/ Bailn, 94;
 (1908) casa Piera Gausachs c/ Bailn, 114;
Obres modernistes a Barcelona: 
 (1903) casa Antnia Barba, c/ Bailn, 134;
 (1904) cases Francisco Cair, rambla de Prat, 4-10;
 (1906) casa Cair  R. Sala  c/ Enric Granados, 106;

A Terrassa:
 (1912) casa Pere Roman c/ Nord, 81;
 casa del c/ Sant Leopold, nm. 29.

Bibliografia.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416398" title="Vogelgrun" nonfiltered="4849" processed="4823" dbindex="159903">

 Vogelgrun  (en alsaci Vogelgrien) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 519 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416400" title="Arnald Calvet i Peyronill" nonfiltered="4850" processed="4824" dbindex="159904">


Arnald Calvet i Peyronill, (Barcelona, 1874 - 1956) fou un arquitecte modernista titulat el 1897. Del conjunt d'obres que va realitzar a Barcelona, en destaquen: 
 (1904-1907) cases Armenteras i Parellada (o cases Lalanne), c/ Provena, 324 i 326, ;
 (cap a 1905) els magatzems Cendra i Caralt, c/ dels Arcs, 10. El 1946 es va installar la Hidroelctrica de Catalunya.
 (1905-1906) en collaboraci amb Bonaventura Conill i Montobbio, va fer les estacions superior i inferior del funicular de Vallvidrera ;
 (1911-1913) mercat de Sarri, pg. Reina Elisenda, s/n,. ;
Posteriorment, Calvet es va decantar per una arquitectura monumentalista, com ara els magatzems Jorba, del Portal de l'ngel, nm. 19, de Barcelona (1925-1932).
Entre 1930-1940 va construir per la mateixa entitat els magatzems Cal Jorba a Manresa,  c/ muralla del Carme, 25, un inslit edifici d estil art dco.
 
Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416402" title="Cristbal Cascante i Colom" nonfiltered="4851" processed="4825" dbindex="159905">
Cristbal Cascante i Colom, (Esparreguera, 1851 - Barcelona, 1889). Arquitecte modernista titulat el 1878. La major part de la seva producci arquitectnica es troba a Comillas (Cantbria), on va dirigir algunes obres que havien estat projectades per Joan Martorell i Montells:  la capella-pante del Marqus de Comillas (1878-1881) i el palau de Sobrellano (1878-1888) i per Antoni Gaud: la Villa Quijano El Capricho (1883-1885). Va fer, en collaboraci amb Martorell, el projecte del Seminari Pontifici (1882-1889), les obres del qual va dirigir. Cascante s autor, tamb, de l Hospital de Comillas (1885-1888).
Entre 1888-1889 va construir can Casas  Cellers Mller  al Bruc (Barcelona).

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416406" title="Josep Domnech i Mansana" nonfiltered="4852" processed="4826" dbindex="159906">
Josep Domnech i Mansana, (Barcelona, 1885-1973). Arquitecte modernista titulat el 1910. Fou fill de Josep Domnech i Estap. Va ser arquitecte del Ministeri d'Instrucci Pblica des de 1917 i professor de l Escola d'Arts i Oficis Artstics de Barcelona. Arquitecte municipal de Sant Celoni, on va construir l'ajuntament i l escorxador (1925). Altres obres sn:

A Esparreguera:
 (cap a 1916) l'escorxador, les escoles pbliques;
 (1924-1925) font-monument a Cristfor Vidal i Castells, amb un grup escultric de Frederic Mars. ;
A Barcelona: 
 (1917) Clnica La Aliana, ;
 (cap a 1925) Caixa Mtua Popular;
 (1932-1933) magatzems El guila (desapareguts en un incendi) a la pa. Universitat;
 (1932-1933) esglsia de Santa Teresa de Jess;
 remunta de la casa Domnech i Estap, c/ Valncia, 241;
A Terrassa:
 (1911) reforma de can Vivar de la Torrebonica,  Sanatori Verge de Montserrat,  ;
 (cap a 1915) Ajuntament d'Ullastrell ;

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416408" title="Radek Bejbl" nonfiltered="4853" processed="4827" dbindex="159907">


Radek Bejbl (Nymburk, 29 d'agost de 1972) s un futbolista txec, ja retirat, que jugava de migcampista.

Bejbl va comenar a l'Slavia de Praga, on va debutar al 1990. A l'equip capital va romandre sis anys, en els quals va jugar 154 encontres i va anotar fins 28 gols. Eixes bones xifres van fer que equips potents europeus es fixaren en ell. Va passar a l'Atltico de Madrid, on tamb va poder gaudir de minuts. En els quatre anys que hi va estar, va jugar ms d'un centenar d'encontres, tot i que les seues xifres golejadores van minvar.

Desprs de la seua marxa de l'Atltico, la carrera de Bejbl va comenar a decaure, tot jugant en clubs menors com el Lens francs, de nou l'Slavia de Praga i el Rapid de Viena austriac. Finalment, regressa de nou al seu pas, a les files de l'Slovan Liberec, on penja les botes a les acaballes de la campanya 2007/2008.

Bejbl va ser 58 vegades internacional amb la selecci txeca de futbol, i va anotar tres gols. Va formar part del combinat del seu pas que va ser finalista a l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996. Tambe va participar a l'Eurocopa de Blgica i Holanda, al 2000.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416410" title="Francisco Javier de Pedro Falque" nonfiltered="4854" processed="4828" dbindex="159908">


Francisco Javier de Pedro Falque, conegut com De Pedro (Logronyo, La Rioja, 4 d'agost de 1973) s un futbolista espanyol retirat. s recordat principalment per la seva etapa en la Reial Societat (1993-2004), quan va arribar a sser internacional. 

 Trajectria . 
Javier de Pedro va nixer en la ciutat de Logronyo en La Rioja. No obstant aix des de nen va residir en la ciutat de Sant Sebasti (Pas Basc), on va comenar a jugar amb vuit anys al futbol en l'equip del barri de L'Antic, l'Antiguoko, club de futbol base del que van sorgir tamb jugadors com Mikel Arteta o Xabi Alonso, entre d'altres. Va fitxar per la Reial Societat quan va arribar a juvenil. 

Va jugar en els juvenils de la Reial Societat i posteriorment en el filial de Segona divisi B, la Reial Societat de Futbol B entre 1992 i 1994. En aquesta poca va coincidir ja amb Iigo Idiakez i Agustn Aranzabal, pertanyents com ell a la lleva de 1973 i amb els quals ascendiria al primer equip. El seu debut amb la Reial Societat es va produir amb 20 anys d'edat, el 7 de novembre de 1993 a l'Estadi de Anoeta en un partit davant la UE Lleida. En la seva primera temporada en el primer equip va compaginar actuacions en el filial amb partits en la Primera divisi, fins a un total de 14. 

Durant 11 temporades, De Pedro va jugar en la primera plantilla de la Reial Societat totalitzant 325 partits oficials amb aquest club i marcant 52 gols. 304 dels partits i 45 dels gols van ser en la Primera divisi espanyola. En la Reial Societat la qualitat de la seva cama esquerra li va permetre fer-se amb un lloc indiscutible en el centre esquerre del camp. De Pedro va destacar especialment pel seu toc, va ser un gran centrador i passador i un bon xutador, el que li va permetre cobrir les seves manques fsiques de resistncia i velocitat. Durant diverses temporades va ser un dels millors assistents de gol en la lliga. Era el jugador que habitualment treia els corners i llenava els penalts en l'equip. 

Dos connexions amb altres jugadors d'aquesta Real van ser especialment ressenyables en la segona meitat dels anys 1990 i primers del 2000. D'una banda De Pedro va tenir un excellent enteniment amb Agustn Aranzabal, lateral esquerre, al costat del que va jugar durant moltes temporades i amb el qual s'entenia a la perfecci. Els dos jugadors jugaven de memria, pujant Aranzabal a l'atac, realitzant parets i doblant Aranzabal a De Pedro en l'atac. Entre els dos van formar una banda esquerra molt ofensiva. D'altra banda, el millor client dels centres de De Pedro va ser Darko Kova evi , els registres anotadores del qual es van deure en bona part als precisos centres des de la banda esquerra del seu amic De Pedro. 

Durant la dcada llarga que va romandre De Pedro en la Reial Societat destaquen les temporada 1997-98, en la qual la Real va obtenir el tercer lloc i la 2002-03, amb un sorprenent subcampionat de Lliga. Ambds van ser punts lgids en la carrera de De Pedro, que va destacar al costat del seu equip en aquelles temporades. Les restants, amb resultats ms aviat mediocres, no van impedir que el mitj es fes amb un nom en el futbol espanyol. 

L'estiu de 2003, desprs d'obtenir el subcampionat de Lliga, De Pedro va intentar marxar al Southampton FC de la Premier League, que havia fet una interessant oferta per ell. No obstant aix, club i equip tcnic, no van considerar l'oferta com suficient, pel que De Pedro es va quedar en el club a complir l'any de contracte que li restava. L'afer estiuenc va portar conseqncies ja que les relacions entre club i jugador es van enrarir. Eixe any el rendiment de De Pedro va baixar i va ser desplaat per primera vegada en molts anys de la titularitat. Va acabar la temporada marginat de les convocatries i enfrontat a directiva, entrenador i part de l'afici. 

Desprs d'acabar el seu contracte amb la Reial Societat al juny de 2004, De Pedro va complir el seu somni de fitxar per un club angls i jugar en la Premier League. Encara que la gran oferta del Southampton havia desaparegut va tenir una del Blackburn Rovers i va fitxar per 2 anys amb ells. No obstant aix a Blackburn De Pedro tot just va arribar a jugar. Solament va disputar 2 partits oficials amb els Rovers, un en Lliga i altre en la Copa de la Lliga. La marxa del tcnic Graeme Souness, que va ser substitut per Mark Hughes va suposar l'ostracisme de De Pedro, que va quedar fora de les convocatries i dels plans del tcnic. Al desembre va arribar a un acord amb el Blackburn para rescindir el seu contracte i obtenir la carta de llibertat. 

En el mercat hivernal, De Pedro va buscar una sortida i desprs de sospesar diferents ofertes es va decidir a signar amb l'AC Perusa de la Serie B italiana a finals de gener de 2005 i per la resta de temporada. A Perusa la situaci de Javi de Pedro va millorar una mica, encara que tot just va jugar cinc partits i al finalitzar la temporada va abandonar l'equip, ja que a pesar d'haver estat lluitant per l'ascens a la Srie A, el Perusa va descendir per problemes econmics i va haver de ser refundat en la Srie C italiana. 

Al setembre de 2005 es va incorporar a la disciplina de l'IFK Gteborg grcies al seu ex-company en la Reial Societat, Haakan Mild, director tcnic del club que va ser el seu valedor per a fitxar pel conjunt suec. Per la seva baixa forma en el moment de fitxatge i perqu la Lliga sueca es juga de febrer a octubre, De Pedro no va tenir temps d'integrar-se en l'equip fins a finalitzar la temporada 2005, limitant-se a entrenar amb els seus nous companys i a debutar amb l'equip filial del Gteborg. Precisament en el debut amb el filial va ser expulsat als 3 minuts de joc per agredir a un jugador rival. Al desembre va comenar la pretemporada amb el seu nou club cara a la campanya 2006, per poc desprs d'aix va sorgir la notcia sorprenent que De Pedro abandonava el club per motius personals. 

De Sucia De Pedro va marxar a Grcia, al febrer de 2006, per a fitxar pel PAE Ergotelis de Creta, equip de la Segona Divisi hellena. Tot just va jugar algun amists amb els grecs per a abandonar rpidament el club, ja que el seu transfer no va arribar. A l'abril d'eixe any va estar a prova en el CD Mensajero de la Tercera Divisi d'Espanya, per finalment el seu fitxatge pel club de La Palma no va cristallitzar.

Al comenament de la temporada 2006/07 De Pedro va trobar un lloc en el Burgos CF de la Segona Divisi B grcies a la seva amistat amb l'entrenador Gonzalo Arkonada. Baix de forma i amb excs de pes en el moment del fitxatge, De Pedro arribaria a disputar cinc partits amb l'equip burgals desprs de millorar el seu estat fsic, per el 8 de gener de 2007 va anunciar que abandonava la disciplina de l'equip burgals per causes familiars. Desprs de romandre sense equip el que restava de la temporada 2006-07, el 4 d'agost de 2007 va anunciar el seu fitxatge pel CD Vera, equip de la regional preferent canria, que a pesar de militar en una categoria d'afeccionats s'estava reforant amb alguns jugadors professionals de renom com Pablo Paz o Agustn Aranzabal. No obstant aix, tot just un mes desprs del seu fitxatge i sense haver arribat a debutar, el 20 de setembre el club canari va decidir rescindir el seu contracte allegant "inadaptaci a l'entorn i baix rendiment".

Desprs d'aquesta ltima experincia, va penjar definitivament les botes. El 16 de mar de 2008 va rebre un homenatge per part de la Reial Societat, realitzant la treta d'honor del partit entre els donostiarres i el CD Numancia. De Pedro ja havia estat homenatjat anteriorment, el 15 de maig de 2004, coincidint amb la seva marxa del club, quan va rebre la mxima distinci de l'entitat, la insgnia d'or i brillants, de la m del llavors president, Jos Luis Astiazarn.

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci nacional de futbol d'Espanya en 12 ocasions, sent el seu gran valedor el seleccionador Jos Antonio Camacho. Va debutar a Granada el 23 de setembre de 1998 en un amists Espanya 1-0 Rssia. La selecci espanyola venia de fracassar en el Mundial de Futbol de 1998 i el seleccionador Javier Clemente havia estat destitut desprs del partit anterior. El recn nomenat seleccionador Jos Antonio Camacho va incloure a De Pedro en el nou grup de jugadors de la seva confiana i el va fer jugar en els 3 primers partits de lEra Camacho al llarg del que restava de 1998. De Pedro va marcar un gol en el tercer d'ells, un amists davant Itlia. 

Durant els segents anys, De Pedro va estar fora de les convocatries de la selecci, per Camacho el va recuperar per al Mundial de Futbol de 2002 i li va fer un lloc no solament en la selecci, sin en l'onze titular. La presncia de De Pedro en la selecci va cridar molt l'atenci al principi en els mitjans espanyols, ats al fet que el seu equip, la Reial Societat, venia completant pssimes campanyes en els ltims anys, encara que De Pedro havia mostrat un bon nivell de joc en la campanya 2001-02 i Camacho era un gran admirador del seu joc. 

En el Mundial de Corea i Jap va jugar 4 dels 5 partits que va disputar la selecci espanyola. El seu joc en el Mundial va anar de ms a menys, sent recordat especialment pel gran partit que va realitzar en el partit de debut davant Eslovnia. En lnies generals va quallar un bon mundial, es va fer amb cert nom a nivell internacional ja que a nivell nacional ja era molt conegut al jugar en un histric de la nostra lliga com la Reial Societat. Desprs del Mundial i el canvi de seleccionador, Iaki Sez va substituir a Camacho, De Pedro va deixar de ser titular de la selecci, encara que al llarg de la temporada 2002-03 va tornar a ser convocat per Sez un parell de vegades ms, marcant en un amists davant Equador. 

El seu ltim partit com internacional va ser el 11 de juny de 2003 en Belfast davant Irlanda del Nord en un partit classificatori per a l'Eurocopa. Amb anterioritat va ser internacional amb la selecci espanyola Sub-21. 

Tamb va disputar partits amistosos amb la Selecci nacional d'Euskadi. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416413" title="scar de Paula" nonfiltered="4855" processed="4829" dbindex="159909">


scar de Paula Gamero, De Paula (nascut a Durango, Biscaia, el 31 de maig de 1975) s un futbolista basc, que juga de davanter.

 Trajectria .
Tot i nixer al Pas Basc, la familia de De Paula prov d'Extremadura, per la qual cosa, la carrera del jugador es va iniciar a les files de l'Olivenza, equip d'aquesta regi. Desprs de passar pel Salesianos, es va incorporar al CD Badajoz en edat juvenil. Amb l'equip extremeny va jugar dues temporades a Segona Divisi. 

Al 1995 fitxa per la Reial Societat, l'equip on passaria la major part de la seua carrera esportiva. Hi romandria onze anys amb el club d'Anoeta, i tot i que no es faria amb un lloc titular, seria conegut per ser un recanvi amb gol. De fet, va disputar ms de 250 partits a Primera Divisi, marcat 57 gols.

A partir de la 02/03, les aparicions de De Paula amb el conjunt txuri-urdin comenarien a minvar, fins al punt de jugar noms sis encontres la 05/06 (per va anotar fins a 3 gols). Al final d'eixa temporada, s'hi incorpora al Cdiz CF, a Segona Divisi i baixa una categoria ms a l'any segent al fitxar per la Ponferradina, de Segona Divisi B.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416414" title="Gheorghe Craioveanu" nonfiltered="4856" processed="4830" dbindex="159910">
Gheorghe Craioveanu, tamb conegut com Gica (Hunedoara, Romania, 14 de febrer de 1968), s un futbolista romans, ja retirat, que ocupava la posici de davanter.

 Trajectria .
Craioveanu es va iniciar en equips inferiors del seu pas, com l'Constructorul Slatina, el Metalurgistul Slatina o el Drobeta Turnu Severin. Al 1990 fitxa per un gran, l'Universitatea Craiova, on romandria cinc anys. A l'equip de Craiova va destacar especialment les dues darreres campanyes, tot anotant fins a 49 gols en 61 encontres. Eixes bones xifres van fer que la Reial Societat el fitxar al 1995.

A l'equip donostiarra va romandre tres anys, on va disputar fora partits, per no va tindre l'encert golejador que l'avalava. Al 1998 fitxa pel Vila-real CF. s la temporada de debut de l'equip groguet i Craioveanu seria un dels destacats, al marcar 13 gols en 35 encontres. Tot i aix, no pot evitar el descens de l'equip valenci.

s pea clau en el retorn del Vila-real a la mxima categoria, sent el davanter de referncia de l'equip. Per, a la campanya 01/02 es veu relegat a la suplncia: juga 16 encontres i noms marca un gol. A l'any segent fitxa pel Getafe CF, de Segona Divisi. Amb els madrilenys hi juga tres temporades, sent titular de nou, i collabora en l'histric ascens de l'equip a Primera Divisi. Al 2005, desprs d'una campanya en blanc, penja les botes.

Va ser 25 vegades internacional amb la selecci de futbol de Romania, i va marcar 4 gols, entre 1993 i 1999. Va formar part del combinat del seu pas que va acudir al Mundial de Frana de 1998.

Posteriorment, Craioveanu ha aparegut en diversos mitjans de comunicaci com a comentarista esportiu. Tamb va entrar en el mn de la poltica al presentar-se a les eleccions municipals de Getafe amb el Partit Popular.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416415" title="Estaci de ferrocarril" nonfiltered="4857" processed="4831" dbindex="159911">





Una estaci ferroviria o estaci de ferrocarril s una installaci de vies i agulles, protegida per senyals, on es poden coordinar processos de circulaci i els lmits de la qual queden definits pels senyals d'entrada d'ambds extrems. En general, les estacions compten amb aparells de via. En certs Reglaments de Circulaci, es consideren estacions als baixadors], Llocs de Bloqueig, Llocs de Banalitzaci i Bifurcacions, aix com els Llocs de Circulaci, quan intervinguen en el bloqueig. 

Tradicionalment es considera una estaci ferroviria o estaci de ferrocarril al punt d'accs de viatgers i mercaderies del ferrocarril, eventualment amb les installacions addicionals per a les operacions ferroviries. 

 Accepcions . 
Una definici bastant encertada d'estaci, almenys per a les lnies de via nica -que han estat la immensa majoria a Espanya fins a passada la dcada de 1950- la trobem en el Reglament del Ferrocarril de Sller de 1912, i diu que estaci s tot  Lloc en el qual hi ha almenys dues vies i un aparell telegrfic .

Estaci collateral o immediata: es diu de cadascuna de les quals es troben obertes per a coordinar processos de circulaci contiguament a una certa estaci.

 Tipus . 
Principalment es distingeixen els tipus d'estacions segents:
 Estacions de viatgers;
 Estaci terminal;
 Estaci intermdia ;
 Estaci de passada ;
 Desocupada ;
 Baixador;
 Estacions per al transport de mercaderies: ;
 Estacions de mercaderies ;
 Estacions per a l'ordenaci dels trens de mercaderies composts dels vagons allats, les estacions de classificaci. ;

Aquestes funcions de les estacions ferroviries poden ser unificades en solament una estaci combinada de viatgers i mercaderies. La majoria de les estacions ferroviries s del tipus de passada. Addicionalment existeixen estacions de tipus terminal o de combinaci. 

Fins a fa pocs anys, l'edificaci ferroviria en les estacions consistia generalment en un conglomerat d'edificis amb diferents funcions purament ferroviries. Des de l'edifici de viatgers, on es trobaven les taquilles, despatxos, sales d'espera i que, en ocasions, eren l'habitatge del cap d'estaci, fins a magatzems, dipsits, molls i altres construccions. 

En l'actualitat, les edificacions de les estacions ferroviries estan canviant substancialment, tendint a convertir-se en grans centres, on la funci ferroviria s noms una mnima part. Grans superfcies comercials i d'oci complementen l'oferta ferroviria, seguint els models dels aeroports. 

A comporta que l'arquitectura de les estacions, en gran part de el segle XX, estiga canviant radicalment a edificacions ms modernes i funcionals. 

 Traducci .
Alemany   Bahnhof;
Francs   Gare;
Angls   Station;
Portugus   Estaao;

 Veure tamb .
 Metro;
 Baixador;

 Enllaos externs .

 Estacions de trens de totes les capitals d'Europa ;
 Estacions ferroviries del mn ;

 Fonts .
Aquesta entrada incorpora gran part de l'artcle "Estaci" de Ferropedia, l'enciclopdia collaborativa del ferrocarril on hi ha informaci addicional. ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416416" title="Antonio Burgos Belinchn" nonfiltered="4858" processed="4832" dbindex="159912">
 Antonio Burgos Belinchn es un periodista i escriptor espanyol. s fams per la seva homofbia , aix com per la seva falta de respecte a les institucions i cultura catalana  i als conjunt dels catalans mitjanant la crtica insultant a les seves personalitats poltiques  i meditiques .

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416422" title="Alcal" nonfiltered="4859" processed="4833" dbindex="159913">

 Geografia;
 La Vall d'Alcal;
 Alcal de Xivert;
 Alcal de Ebro;
 Alcal de Henares ;
 Alcal de Guadara;
 Alcal de Gurrea;
 Alcal de Moncayo;
 Alcal del Jcar;
 Alcal del Obispo;
 Alcal del Ro;
 Alcal de la Selva;
 Alcal de la Vega;
 Alcal de los Gazules;
 Alcal la Real;
 Valverde de Alcal;

 Onomstica;
 Agust Sales i Alcal;
 Francisco Xavier Alcal Navarro;
 Llus Alcal i Baqus;
 Luis Alcal Gmez;
 Miguel Alcal Martnez;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416423" title="Tractat del Pouet" nonfiltered="4860" processed="4834" dbindex="159914">
El Pacte del Pouet, signat l'any 1244  1245 a extramurs del castell d'Alcal, i fou signat entre al-Azraq i l'infant Alfons d'Arag

El pacte, que tracta del lliurament a Jaume el Conqueridor dels castells de Pop i Trbena, el manteniment per al-Azraq dels castells d'Alcal i Perpuxent, i el comprom de cessi en tres anys dels castells de Gallinera, Margarida, Xeroles i Castells que possea al-Azraq. El pacte pren el mom del lloc on es va signar, la font que est en les proximitats o en la partida del pouet que es troba entre la Forad i la Penya Alta

Enllaos externs.
 Josep Torr i Abad, Breu histria de la vall de Gallinera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416424" title="Weezer (The Blue Album)" nonfiltered="4861" processed="4835" dbindex="159915">
 
Weezer, generalment referenciat com The Blue Album pel color de la portada (en catal, l'lbum blau), s l'lbum de debut de la banda de rock alternatiu Weezer. La seva publicaci es va produir el 10 de maig de 1994 per Geffen Records amb la producci de Ric Ocasek. Es van llanar tres senzills d'aquest lbum, dels quals els dos primers es van convertir en canons molt populars i van provocar que el grup aconsegus l'xit rpidament. A finals de l'any 2007 es van comptabilitzar ms de 3 milions de cpies venudes noms als Estats Units, de manera que ha estat certificat amb un triple disc de plat. La seva mxima posici va ser la setzena en les llistes estatunidenques i actualment, continua sent l'lbum ms venut del grup.





 Informaci .

Weezer es va crear el 14 de febrer del 1992 a Los Angeles amb la formaci inicial de Rivers Cuomo, Patrick Wilson, Matt  Sharp, i Jason Cropper. Durant aquesta poca actuaven en petits locals pels voltants de Los Angeles i es van adonar que comenaven a tenir un grup de seguidors que els acompanyava a molts concerts. Aix doncs van decidir gravar la primera maqueta anomenada The Kitchen Tapes. Aquest treball va atraure l'atenci de segells discogrfics ms importants i finalment van signar amb DGC Records, subsidiria de Geffen Records, a mitjans del 1993. El grup tenia la intenci d'autoproduir-se l'lbum, per per pressions de la discogrfica, van haver d'escollir un productor, que finalment va ser Rik Ocasek, lder del grup The Cars.

El grup va assajar quinze canons per formar l'lbum durant les sessions preparatries a la gravaci. Durant la gravaci als estudis Electric Lady Studios de Nova York es van escollir les deu canons que van conformar el primer lbum d'estudi de la banda. Les canons rebutjades van ser "Lullaby for Wayne", "I Swear It's True", "Getting Up and Leaving", una nova versi de "In The Garage" i "Mykel and Carli", que fou gravada un any desprs com a cara B. Per altra banda, el guitarrista original Jason Cropper va abandonar la banda i va ser substitut per Brian Bell. Cropper apareix igualment ens els crdits de l'lbum perqu es va mantenir la introducci de la can "My Name Is Jonas" que havia escrit, per Rivers Cuomo es va encarregar regravar les seves parts de guitarra de totes les canons.

La majoria del material est compost exclusivament pel lder del grup, Rivers Cuomo, excepte tres canons: "My Name Is Jonas" que ho va fer juntament amb l'ex-guitarrista Jason Cropper i el bateria Patrick Wilson, i "Surf Wax America" i "The World Has Turned and Left Me Here", composades per Cuomo i Wilson. Les lletres de les canons parlen d'experincies viscudes per Cuomo sobre temes com accidents, gelosia, alcohol, ex-xicotes i divorcis. Els videoclips dels senzills va ser molt populars i van rebre diversos premis MTV.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Weezer (The Blue Album) a MusicBrainz;
 Lletres de Weezer (The Blue Album);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416426" title="Josefina de Beauharnais" nonfiltered="4862" processed="4836" dbindex="159916">

Josefina de Beauharnais (nom de naixena: Marie Josphe Rose Tascher de la Pagerie) (23 de juny de 1763 - 29 de maig de 1814) coneguda universalment com a Josefina, fou coronada emperadriu de Frana el 1804 pel seu marit Napole Bonaparte a la mateixa cerimnia en que ell es va autoproclamar emperador. Va mantenir aquest ttol fins a la seva mort, el 1814, malgrat la separaci del matrimoni el 1809.

Joventut.

Josefina va nixer a l illa de la Martinica, el 1763, en una famlia terratinent amb plantacions de canya de sucre. Als 15 anys va viatjar a Pars per casar-se amb Alexandre, vescomte de Beauharnais, de 17. El matrimoni va durar fins a 1785. De la relaci van nixer dos fills: Eugeni i Hortnsia. Desprs de passar un temps a Martinica va haver de tornar cap al continent el 1790, fugint de les convulsions  a l illa com a conseqncia de la Revoluci Francesa. En arribar a Pars va viure de prop tots els esdeveniments de la revolta i el Regnat del Terror. Fins i tot va arribar a estar empresonada durant ms de tres mesos, el 1794, amb la vida pendent d un fil. Finalment va sser alliberada i va fer ms sort que el seu antic marit Beauharnais que va sser guillotinat.

 Josefina, emperadriu .



Amb el temps, Josefina aconsegu refer-se i introduir-se a la societat de l poca del Directori. Esdevingu popular i mantingu bons contactes. Va sser per la seva amistat amb el director Barras que va conixer el jove general de 27 anys, Napole Bonaparte. Ella en tenia 32. Es van casar civilment el 9 de mar de 1796.

Malgrat que, d entrada, ella no confiava massa en les possibilitats d ascens del seu marit i no tenia uns sentiments massa intensos en vers seu, sempre li va fer costat i li va sser de gran ajuda en la seva brillant carrera poltica.

El punt culminant de la seva relaci el marca la consagraci, el 2 de desembre de 1804, a la catedral de Notre-Dame de Pars, per part del Papa Pius VII de l Emperador i l Emperadriu. Napole va prendre la corona de les mans del Papa i se la va posar a si mateix i desprs va coronar la seva dona.

Napole va acollir molt b els fills de Josefina, tractant-los com a propis i procurant per ells bons partits. De fet, les actuals cases reials sueca, danesa, grega, belga, noruega, de Luxemburg, de Liechtenstein i de Mnaco sn descendents del seu fill Eugeni, i l emperador Napole III de Frana era nt de la filla, Hortnsia.

Per Napole no amagava el seu inters per tenir un hereu que el pogus succeir. Tot semblava indicar que Josefina era apta per a la procreaci pel fet d haver tingut els altres fills i que els problemes devien venir per part de l Emperador. Per el fet que una amistanada d aquest es queds embarassada va delatar que Josefina era estril i no podria donar-li descendncia a Napole. Aix doncs, estrenant el nou Codi Civil Francs, el Codi de Napole, es van divorciar el 10 de gener de 1810. El 1811, Napole es va tornar a casar amb Maria Llusa d ustria, amb la que va tenir un fill, que seria Napole II.

Josefina va conservar el ttol d Emperadriu de Frana i va rebre el de duquessa de Navarra. Es va retirar al castell de Malmaison, als afores de Pars, on va residir fins a la seva mort per pneumnia, el 28 de maig de 1814. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416432" title="Gachas" nonfiltered="4863" processed="4837" dbindex="159917">

Les gachas (gatxas) son un plat tradicional ibric preparat bullint farina amb aigua.  

Aliment bsic ancestral de la Pennsula Ibrica, les gachas es consumien principalment en les zones rurals d'Andalusia i la Manxa com a part de la dieta habitual. En la darrera meitat del secle XX va passar a ser considerat com a plat tosc o plat de pobre. A causa de certs prejudicis i de l'esnobisme, aquest plat bsic molt antic, ha estat substituit en moltes zones per l'arrs o les patates. Contrriament a lo que hom creu generalment, si les gachas lquides estn ben preparades i no hi han grmols, poden constituir un plat molt f.

Com a plat ibric que son, es molt predominant servir les gachas amb porc (xorio, llonganissa, salsitxa, morcilla, etc.). Tamb es poden servir amb bacall, ceba fregida o simplement es poden menjar tal com son.

Variants. 
Andalusia.
Lo ms tpic es fer les gachas amb farina de blat, aigua, oli d'oliva, all i sal. Hi han moltes maneres de preparar la barreja, pero una de les mes tradicionals consisteix en fregir els alls tallats en lmines amb oli d'oliva. Quan l'all es torna daurat es va afegint la farina espolvorejant-la amb les mans sobre l'oli, remenant tot el temps fins que la farina es barregi b amb l'oli i canvii l'olor (en torrar-se lleugerament) passats uns minuts. Llavors es comena a afegir aigua poc a poc remenant continuament amb una cullera i salant al gust. La proporci d'aigua varia segons el lloc o la familia. Hi ha qui l'hi agrada que les gachas tinguin una consistencia espesa, que pot arribar fins a que les gachas semblen una truita de patata torradeta per fora, mentres que en altres llocs es prefereixen ben lquides i es mengen com si fossin una sopa. En alguns llocs la farina es vessa directament sobre l'aigua bullint. En altres preparacions s'afegeix safr o pebre roig a les gachas mentres es couen per donar color i gust al plat (gachas de pimentn o gachas colors).

Existeixen moltes variants de les gachas andaluzas en funci de la zona i de l'poca com la Pole a Sevilla, les Gachas cordobesas, Gachas de Almera, Gachas alpujarreas i les Gachas malagueas. 

Les Gachas de matanza s'acompanyen amb un guisat de sang cuallada, fetge i entranyes d'un porc, ovella o xai tot just sacrificat.

Gachas manchegas.

Les gachas tambe son populars en altres zones de la Peninsula Ibrica, com a la Manxa, a on es fan les gachas manchegas o gachas de almorta preparades amb farina de guixa (Lathyrus sativus). Tradicionalment les gachas manchegas es menjen directament de la paella amb una cullera tot just desprs de treure-les del foc.

La farina de guixa t una certa toxicitat deguda a la presncia d'un cert aminocid (conegut com a ODAP ). Consumir-la com a pat nic o principal durant periodes de temps molt llargs pot produir la malaltia del latirisme o latirosi. Actualment s'ha introut el conreu de varietats de guixa que contenen quantitats molt mes redudes d'ODAP en les zones afectades per latirisme.


Les gachas serranas son una variant del plat manxec tradicional als voltants de la zona de Serrana de Cuenca. Es prepara afegint patates i bolets a la barreja.

Les gachas murcianas de la Regi de Mrcia es preparen com les gachas manchegas, amb la diferncia que estan perfumades amb carvi (Carum carvi), pebre negre i clau d'espcia.

Extremadura.
A Extremadura les gachas eren un aliment popular que quasib ha desaparegut. Es feien segons una recepta molt similar a la de l'Andalusia interior pero sense alls. Els ingredients eren trossets de pa, llet, farina, oli d'oliva, sal, pebre roig i papada de porc. Primer es fregien els trossos de pa en oli amb la papada de porc, desprs es treien deixant el greix i s'introduia la farina amb el pebre roig, barrejant-la amb l'oli i torrant-la una mica. La llet s'afegia poc a poc remenant continuament. El plat es servia amb el pa i la papada fregida per sobre. Hom deia que "els pobres" les feien amb aigua en lloc de llet.

Adems.
A Adems les gachas es preparen amb farina de blat de moro i es mengen amb un guisat de porc o bacall amb tomaquet i cargols.

Gachas dolces.
Les versions dolces de les gachas (Gachas dulces) no son ja un aliment bsic, sino un postre inspirat en les gachas tradicionals. Es poden coure amb llet en lloc d'aigua i sucre. Poden contenir canyella, vainilla, pell de taronja o llimona i mel. Es poden servir amb ametlles, crostons o panses de ram.

Les gachas extremeas sont un plat dol d'Extremadura. Es couen com unes gachas tradicionals, amb oli, farina i aigua, afegint crostons de pa durant la preparaci i ans o matafaluga (Pimpinella anisum) per perfumar el conjunt.

Plats similars arreu del mon.
Hi han versions similars d'aquest plat bsic, preparat amb diverses farines, en moltes zones del mon, com el gofio a les Illes Canaries o latole al Mxic. Aix sense comptar el porridge britnic, la polenta italiana o els grits dels EUA.

Vegeu tamb.
 Farinetes;
 Gachas migas;

Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416436" title="Modest Feu i Estrada" nonfiltered="4864" processed="4838" dbindex="159918">
Modest Feu i Estrada, (Barcelona, 1870-1933). Arquitecte modernista titulat el 1893. 
La major part de la seva producci arquitectnica, realitzada entre 1900 i 1920, est localitzada als barris de Sants i d'Hostafrancs de Barcelona: cases al carrer de Sants, nm. 54, 129, 130, 132, 145, 149, 151 i 180, i les del carrer de la Creu Coberta, nm. 115 i 123. 
s autor, tamb, de la fbrica Bagaria a la crta. d'Esplugues, 169, (1920-1925), a Cornell de Llobregat.
Bibliografia.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416437" title="Juli Maria Fossas i Martnez" nonfiltered="4865" processed="4839" dbindex="159919">
Juli Maria Fossas i Martnez, (Barcelona, 1868-1945) fou un arquitecte modernista titulat el 1890. Arquitecte municipal de Malgrat de Mar, del Masnou i d'Arenys de Mar. 

Obres a Tarragona:
 (1912) Quinta de Sant Rafael, c/ Ramn y Cajal;
A Barcelona (modernista):
 (1904-1909) casa Josefa Villanueva, c/ Roger de Llria, 80;
 (1905-1907) casa Mariano Pau, c/ Roger de Llria, 129;
 (1912-1914) casa Sofa Garca, c/ Mallorca, 312;
A Barcelona (monumentalista):
 (1921) edifici d'habitatges de l avinguda Repblica Argentina, nm. 2;
 (1921) edifici de la Trasmediterrnea, a la Via Laietana, nm. 2;
Com a arquitecte de la Cooperativa de Periodistes i del Foment de la Propietat, va realitzar una srie de projectes de cases baratas a Sants i Terrassa (1913). 

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416438" title="Eduard Ferrs i Puig" nonfiltered="4866" processed="4840" dbindex="159920">
Eduard Ferrs i Puig (Vilassar de Mar, 1880 - Barcelona, 1928) fou un arquitecte modernista titulat el 1897.

Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, de Canet de Mar i de Matar. A Castellar de N'Hug va construir, en collaboraci amb l arquitecte Llus Homs, el xalet del Clot del Moro (1904), al costat de la fbrica Asland, on va realitzar diversos edificis industrials i residencials, inspirats en la Secessi de Viena i, en alguns casos, en l'arquitectura de Victor Horta, amb una interpretaci molt personal. 

La major part de les seves obre les va fer com a director de l empresa Mir i Trepat (desprs Construcciones y Pavimentos).

Obres a Barcelona:
 (1911) Carroceras Farr, c/ Arag 179;
 (1912) casa Joan Mir, gran Via de les Corts Catalanes nm. 495, ;
 (1912) casa Ignasi Coll, gran Via de les Corts Catalanes nm. 461, ;
 (1914) casa Francesc Coll, gran Via de les Corts Catalanes nm. 464, ;
 (1914) casa Joana Coll, gran Via de les Corts Catalanes nm. 481, ;
 (1914) casa Ferrer-Vidal, pg. de Grcia, 114;
 (1915) els magatzems Damians (posteriorment  El Siglo ,  c/ Pelai, 54, fets en collaboraci amb Llus Homs i Ignasi Mas i Morell. Varem guanyar el premi de comeros al concurs anual d'edificis artstics de l'Ajuntament de Barcelona.
Obres a Sant Adri de Bess:
 (1912) Energia Elctrica de Catalunya.

Obres a Vilasar de Mar:
Can Bassa (segle XIX);
La Snia del Rellotge (1902);
 Reforma de l'antic Hostal i Casa Consistorial (segle XVIII), on aplic esgrafiats modernistes;

Per a l empresa Marquet va construir el Palace Hotel de Madrid i l Hotel Ritz de Barcelona (1919). 
Va treballar a Brusselles, a Lisboa, a Cascais i a Coimbra. Fou caricaturista de Cu-Cut!, amb el pseudnim de Ferstech.

Bibliografia.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416440" title="Artigues (Aude)" nonfiltered="4867" processed="4841" dbindex="159921">


Artigues s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416441" title="Escouloubre" nonfiltered="4868" processed="4842" dbindex="159922">


Escouloubre s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416442" title="Roquefort-de-Sault" nonfiltered="4869" processed="4843" dbindex="159923">


Roquefort-de-Sault s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416443" title="Bessde-de-Sault" nonfiltered="4870" processed="4844" dbindex="159924">


Bessde-de-Sault s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416444" title="Le Bousquet" nonfiltered="4871" processed="4845" dbindex="159925">


Le Bousquet s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416445" title="Jeroni Ferran Granell i Manresa" nonfiltered="4872" processed="4846" dbindex="159926">
Jeroni Ferran Granell i Manresa, (Barcelona, 1867-1931). Arquitecte modernista titulat el 1891. Fill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, va ser un dels arquitectes ms originals del modernisme barcelons, amb la creaci d uns singulars esgrafiats a les faanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. En destaquen:
 (1895) casa Santal, c/ gran de Gracia 35;
 (1900) c/ Roger de Llria, 82 i 84;
 (1900) c/ Girona, 122, ;
 (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188;
 (1903) casa Garrut Planas, c/ gran de Gracia 61;
 (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformaci als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.
 (1903) casa del carrer Pdua, nm. 75 ;
 (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailn, 127;
 c/ gran de Gracia nm. 262 i 264. ;
Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma prpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Msica Catalana, la casa Navs o l'hospital de Sant Pau.

Bibliografia.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416447" title="Frank Borzage" nonfiltered="4873" processed="4847" dbindex="159927">

Frank Borzage (Salt Lake City, Utah, 23 d'abril de 1893 - Hollywood, Califrnia, 19 de juny de 1962) fou un director de cinema nord-americ. Thomas H.Ince el contract com a actor, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-1935. Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abord les relacions i la intimitat amoroses.

Borzage desenvolupa una filmografia impressionant, que inclou diversos centenars de pellcules i que assoleix la seva mxima intensitat amb el cinema mut. Per desgrcia, la major part d'aquests films han desaparegut o no es poden visionar, per el que coneixem d'ells demostra fins a quin punt el cineasta quedar marcat per aquesta poca, la mgia visual de la qual perpetuar fins i tot la seva ltima pellcula. Assoleix la consagraci al final del cinema mut, quan Seventh Heaven (1927) es converteix en un xit mundial i obt el primer Oscar al millor director de la histria del cinema (exaequo amb Lewis Milestone). Amb una histria de l'amor, ms forta que la guerra i la mort, entre dues persones del carrer, Borzage crea una parella cinematogrfica (Charles Farrell i Janet Gaynor) i imatges apassionants com el soldat cec que puja set pisos, com si es
tracts dels nou cercles de l'infern, per reunir-se amb la seva estimada. Aquesta pellcula forma un trptic juntament amb Street Angel (1928) i Lucky Star (1929), protagonitzades per la mateixa parella. 

Tant aquestes pellcules com The River (1929) impactaran als surrealistes per la seva forma d'exaltar l'amor embogit. Possedor d'un estatus relativament privilegiat, sovint s el seu propi productor, Borzage es converteix al llarg de la dcada de 1930 en un dels cineastes ms prestigiosos de Hollywood. La seva inspiraci no sembla acusar-ne cap crisi. Les adversitats semblen proporcionar-li l'oportunitat de renovar la seva fe en l'amor capa de franquejar muntanyes. Els amants dAdu a les armes (1932) superen la Primera Guerra Mundial, els desgraciats de Man's Castle (1933) sobreviuen a la misria de la Gran Depressi, els de Little Man, What Now? (1934) aconsegueixen vncer al nazisme incipient. Aquest ltim tema ser reprs en dues ocasions ms, amb Three Comrades (1938) i The Mortal Storm (1940), ambdues protagonitzades per Margaret Sullavan. Aquesta pellcula, igual que Little Man, What Now? exercir un paper histric determinant, en provocar les ires de l'Estat nazi i en precipitar la ruptura de les relacions diplomtiques amb els Estats Units. 

Borzage portar igualment al seu punt d'incandescncia a Joan Crawford, en un conjunt de tres melodrames: Mannequin (1938), The Shining Hour (1938) i Strange Cargo (1940). Per tamb demostra ser un mestre de la comdia sofisticada, que sap temperar amb la seva sensibilitat a flor de pell en Desire (1936), produt per Ernst Lubitsch i interpretada per la mtica parella Gary Cooper i Marlene Dietrich. 

Durant la dcada de 1940 s'evidenciar el desfasament entre Borzage i el cinema contemporani. Els seus problemes personals (l'abandonament de la seva esposa, l'alcoholisme) l'apartaran progressivament dels grans estudis, i acaba realitzant pellcules de srie B. I've Always Loved You (1946), amb colors onrics, s'inscriu en la tonalitat sentimental que Borzage va privilegiar sempre. Moonrise (1948) associar aquesta sensibilitat amb l'univers criminal i opressiu del cinema negre.

A finals dels anys 50, Frank Borzage posa el fermall final a la seva carrera amb dues pellcules: China Doll (1958), un remake parcial dSeventh Heaven, i The Big Fisherman (1959), que recrea brillantment un episodi bblic.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416449" title="Tennis de taula als Jocs Olmpics d'estiu 2008 - Homes individual" nonfiltered="4874" processed="4848" dbindex="159928">
El tennis de taula o ping-pong individual mascul es va celebrar als Jocs Olmpics d'estiu de 2008, celebrats a Pequn. Es fu aquesta competici al Gimns de l'Universitat de Pequn entre els dies 19 i 23 d'agost.

Els atletes participants sumaven un total de 77, distribuits en 44 pasos. La competici consisteix en partits d'eliminaci directa, a ms d'incloure un partit per disputar-se la medalla de bronze entre els dos perdedors de les semifinals.

Com era d'esperar, les tres medalles entregades fren pels xinesos. La quarta posici fou pel suec Jrgen Persson, l'nic no-xins que restava a les semifinals.

Posicions.
  Ma Lin;
  Wang Hao;
  Wang Liqin;
4t:  Jrgen Persson;
Eliminats a quarts de final:  Ko Lai Chak,  Zoran Primorac,  Tan Ruiwu,  Oh Sang Eun;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416457" title="Creu de Saba" nonfiltered="4875" processed="4849" dbindex="159929">
La Creu de Saba s eregida a la muntanya de Puigvents que servia antigament per delimitar el terme municipal, com tamb ho feia la Creu de Beca.

Actualment la creu esta tallada a trossos a causa d'una bretolada.

Per arribar a la creu s'hi pot arribar a partir d'un cam que surt a prop de la Masia de Can Puigvents.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416459" title="Josep Graner i Prat" nonfiltered="4876" processed="4850" dbindex="159930">
Josep Graner i Prat, (Casserres (Bergued), 1844-1930). Ttol de mestre d'obres 1872. 
Obres a Barcelona: 
 (1900) cases Sala Sagrist i Sabata, c/ Enric Granados, 96 i 98;
 (1904-1905) casa E. Ferrusolla, c/ Pars, 178;
 (1904) casa R. Capellades, c/ Bailn, 126;
 (1905) casa Forn, c/ Aribau, 153;
 (1908 i 1906) cases Pasqual Coll, Gran Via de les Corts Catalanes, 458 i 460;
 (1912) casa Faiol casa de la Papallona c/ Llana, 20. ;
A Sitges: 
 (1907) la casa Montan, ctra. de Barcelona a Calafell;
 (1915) la casa Catass i la casa Montserrat, pg. Bernal Fernndez, 8 i 15. ;
A Sant Joan Desp: 
 (1926) casa Rovira al c/ Jacint Verdaguer, 27, atribuda errniament a Josep M. Jujol, que noms hi va intervenir als acabats i la decoraci de la faana.

Bibliografia.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416465" title="General Guitart i Lostal" nonfiltered="4877" processed="4851" dbindex="159931">
General Guitart i Lostal, (Grcia, 1859-Barcelona, 1926). Arquitecte modernista titulat el 1887. Arquitecte municipal de Santa Perptua de Mogoda, on va fer l'Ajuntament (1892), i de Sant Feliu de Guxols (1891-1899 i 1904-1912), on va fer el pla de reforma de la ciutat (1897), el passeig de Guxols, el Casino dels Nois (1888-1898) i el dels Senyors (1909) i l'Asil Sweis (1904). Ajudant d'Elies Rogent i de Camil Oliveras, amb qui va treballar en les obres de la Casa de Maternitat de Barcelona, entre 1889 i 1898.

Bibliografia.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416466" title="Camil Oliveras i Gensana" nonfiltered="4878" processed="4852" dbindex="159932">
Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 1898). Ttol mestre d'obres 1869. Arquitecte modernista titulat el 1877. Arquitecte provincial de la Diputaci de Barcelona des de 1877. Va formar part, amb Domnech i Montaner i Josep Vilaseca, de la primera generaci d'arquitectes modernistes catalans. Les seves obres ms importants a Barcelona sn:
  la Casa de Maternitat a Travessera de les Corts, 131-159, (1889-1898), on empr com a materials bsics el ma vist i la cermica policroma. ;
 La collaboraci amb Joan Martorell i Montells a l esglsia del convent dels jesutes al c/ Casp, 27, (1883-1885).

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416467" title="Angela Bassett" nonfiltered="4879" processed="4853" dbindex="159933">

Angela Evelyn Bassett (nascuda el 16 d'agost de 1958) s una actriu afro-americana guanyadora del Premi Globus d'Or i coneguda pels papers de dones de la cultura estatunidenca.

Carrera.
El seu debut com a actriu va ser el 1985, en el paper d'una prostituta a la pel lcula Doubletake  ; desprs va debutar en el cinema  el 1986 amb la pel lcula  F/X, interpretant el paper d'una reportera. 

Desprs de interpretar moltes sries de televisi, el seu primer paper important va ser en la pel lcula de John Singleton Els nois del barri, filmada el 1991. El 1992 Spike Lee la vol  per la seva Malcolm X. La Bassett fa el paper de  Betty Shabazz, l'esposa de Malcolm X. 

El 1993 va interpretar Tina Turner a la pel lculaWhat's Love Got to Do with It, que li va suposar la nominaci a l'Oscar a la millor actriu. El 1995 es va donar a conixer al gran pblic per la seva interpretaci a Strange Days, dirigida per Kathryn Bigelow ,Vampir a Brooklyn , dirigida per Wes Craven i Donne   Waiting to Exhale, dirigida per Forest Whitaker. 

El 2002 va interpretar Rosa Parks, a la pel lcula per la televisi  The Rosa Parks Story.

Vida personal.

Bassett s una persona que no parla de la seva vida personal. s molt religiosa i  assisteix a l'esglsia de Du en Crist de Los Angeles, amb l'actor i amic Denzel Washington. Bassett deia a Los Angeles Times: "Estimar Du s com ser negre. Noms s'hi s. no diu 'Saps qu? Vull ser negre avui'! s la meva cultura. No s alguna cosa que em poso o em trec o ensenyo. Noms comunica la manera de viure la vida." 

Est casada amb l'actor Courtney B. Vance des de 1997. A l'estiu de 2005, feien junts de protagonistes en una producci de l'obra His Girl Friday  al Guthrie Theater a Minneapolis, Minnesota. Els fills de la parella, Slater Josiah i Bronwyn Golden, van nixer el 27 de gener de 2006. Durant una entrevista al Show de  Oprah Winfrey, la parella confirmava que els bessons van nixer mitjanant una mare de substituci desprs d'uns quants anys d'intents fracassats de tenir fills de forma natural. 

Bassett dona suport a programes per a les Arts, especialment per a joventut. Anualment assisteix a festivals per a nens amb diabetis i per acollida, i s una Ambaixadora activa de l'UNICEF. 
s actualment ambaixadora de Generositat d'UNICEF pels Estats Units.

Filmografia.

 Premis i nominacions .
 Premis .

 1993 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per What's Love Got to Do with It;

 Nominacions . 
  1994, Oscar a la millor actriu per  What's Love Got to Do with It;
 2002 Emmy Actriu principal en Mini-Sries o pellcules de TV (The Rosa Parks Story);

Tamb, el 20 de mar de 2008 va ser honrada amb una estrella al Hollywood Walk of Fame, davant del 7000 del Passeig.

  Enllaos externs .
Angela Basset a IMDB;
Bassett a Wireimage.com;
Bassett a TvGuide.com;
Entrevista a Angela Bassett amb el seu marit Courtney B. Vance a Sidewalks Entertainment;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416468" title="Abismos de pasin" nonfiltered="4880" processed="4854" dbindex="159934">


Abismos de pasin (1954) s una pellcula dirigida per Luis Buuel. El 1931, Buuel i Pierre Unik havien escrit un gui cinematogrfic basat en la novella del mateix nom  (Wuthering Heights) d'Emily Bront, per no podien finanar-la. La pellcula de 1954 va ser produida per scar Dancigers i protagonitzada per Irasema Dilin i Jorge Mistral en els papers de Catherine Earnshaw i Heathcliff. 

 Argument .
Alejandro torna a la finca El Robledal desprs de ser absent deu anys. El seu desig s casar-se amb Catalina, el seu amor de joventut. Per aquesta ja s'ha casat amb Eduardo. Per despit es casar amb la cunyada de Catalina, Isabel, per en no estimar-la la tractar amb distncia i menyspreu. Alejandro i Eduardo tenen un dur enfrontament, i Catalina mor. 
Alejandro tracta de baixar al pante on reposen les restes de Catalina per besar-la, per Ricardo, germ de la morta el mata d'un tret.

Repartiment.
Irasema Dilin : Catalina;
Jorge Mistral : Alejandro;
Lilia Prado : Isabel;
Ernesto Alonso : Eduardo;
Francisco Reiguera : Jos;
Hortensia Santovea : Mara;
Jaime Gonzlez Quiones : Jorge;
Luis Aceves Castaeda : Ricardo;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416478" title="La balada de Narayama" nonfiltered="4881" processed="4855" dbindex="159935">

La Balada de Narayama (Narayama bushiko) s una pellcula japonesa de Shohei Imamura estrenada el 1983 i doblada al catal.
Va obtenir la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes 1983

Argument.
L'acci es desenvolupa al Jap, en un poble pobre i allat cap el 1860 en les altures del Shinsh. El costum vol que els habitants que arriben a l'edat de 70 anys se'n vagin a morir voluntriament al cim de Narayama, la muntanya dels roures. Aqu es reuneixen les nimes dels morts. 

Orin-yan (Sumiko Sakamoto), mare de Tatsuhei (Ken Ogata) t 69 anys i posseeix encara totes les seves dents. S'ha de resignar llavors a preparar la seva sortida cap a la mort.

Repartiment.
 Ken Ogata : Tatsuhei;
 Sumiko Sakamoto : Orin, la mare de Tatsuhei;
 Takejo Aki : Tamayan, la dona de Tatsuhei;
 Tonpei Hidari : El germ de Tatsuhei;
 Seiji Kurasaki : Kesakichi, l'hereu;
 Kaoru Shimamori : Tomekichi, ;
 Ryutaro Tatsumi : Matayan, el vell ve;
 Junko Takada : Matsu;
 Nijiko Kiyokawa : Okane;
 Mitsuko Baisho : Oei;
 Sh?ichi Ozawa : Katsuz;
 Sansh? Shinsui : Tadayan;
 Norihei Miki : el vell venedor de sal;
 Akio Yokoyama : Amaya;
 Sachie Shimura : La dona d'Amaya;

Al voltant  de la pellcula.
 El gui s basa en els relats  Tohoku no Zummutachi i Estudi a propsit de les canons de Narayama, de Shichir Fukazawa, basats en la llegenda japonesa Obasute : una vella dona sense utilitat per a la seva comunitat s abandonada a la muntanya.
 Remake d'una versi precedent del 1958 : La Balada de Narayama de Keisuke Kinoshita. La versi de Shohei Imamura s ms prop del llibre i mostra la vida quotidiana del poble.
 
Premis.
 Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes  1983;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Critiques Cinemasie;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416481" title="Oliver Neuville" nonfiltered="4883" processed="4856" dbindex="159937">


Oliver Neuville (nascut l'1 de maig de 1973 a Locarno, Sussa) s un futbolista alemany, que juga com a davanter. s fill de pare alemany i mare italiana.

 Carrera .
Format a les files del club de la seua ciutat natal, Neuville va comenar a destacar a les files del Servette FC, amb qui va guanyar la lliga 93/94. Deixa el club sus al 1996 per fitxar pel CD Tenerife, de la lliga espanyola, i a l'any segent s'incorpora al FC Hansa Rostock, de la Bundesliga.

En 1999 passa al Bayer Leverkusen, on roman cinc anys fins que al 2004 fitxa pel Borussia Mnchengladbach

 Selecci .
Desprs de triar la selecci alemanya de futbol, ha estat present en 69 partits i ha anotat 10 gols. Neuville va estar present en el combinat del seu pas que va quedar finalista al Mundial 2002, a Corea i Jap. El davanter va marcar un gol en vuitens davant Paraguai. Quatre anyss desprs, a la cita del Mundial d'Alemanya, va tornar a anotar, en aquest cas a primera ronda davant Polnia, un gol assolit amb el temps complit.

Tamb ha estat present a la Copa Confederacions 1999 i a l'Eurocopa 2008.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416482" title="Nonie Darwish" nonfiltered="4884" processed="4857" dbindex="159938">

Text en negreta'Nonie Darwish () s una escriptora i conferenciant americana nascuda a Egipte, autora del llibre Now they Call Me Infidel; Why I Renounced Jihad for America, Israel and the War on Terror (Ara, em diuen infidel, per qu vaig renunciar al Jihad per Amrica, Israel i la guerra contra el terror); el gener del 2009 va aparixer el seu segon llibre: Cruel And Usual Punishment: The Terrifying Global Implications of Islamic Law (Cstig cruel i usual: les terrorfiques implicacions globals de la Llei Islmica). Per altra banda, com a portantveu de l'associaci  rabs per Israel, manifesta que la seva missi s mirar d'assolir la reconciliaci, acceptaci i entesa entre rabs i israelians, sobre la base de respectar i donar suport a l'Estat d'Israel i mirar d'arribar a un Orient Mitj divers i en pau, rebutjant el terrorisme sucida com a forma de Jihad, i promovent tamb una reforma i autocrtica del mn rab i musulm.

Darwish s la filla d'un tinent general egipci a qui, en morir assassinat per l'exrcit israeli, el president d'Egipte Gamal Abdel Nasser proclam shaheed, s a dir, mrtir. Posteriorment, ella va atribuir la mort del seu pare a la propaganda d'odi que la cultura islmica de l'Orient Mitj inculca en les criatures des del seu naixement.

Biografia.

Nascuda a El Caire el 1948, poc desprs Darwish es va traslladar a Gaza, aleshores ocupada per Egipte, quan el seu pare, el tinent general Mustafa Hafez hi fou enviat pel president Nasser per dirigir-hi la intelligncia militar egpcia. Hafez va fundar-hi els fedans, escamot que es dedicava a llenar atacs al sud d'Israel, a conseqncia dels quals entre 1951 i 1956 van morir uns quatre-cents israelians. El juliol de 1956, quan la Nonie noms tenia vuit anys, el seu pare esdevingu la primera vctima de la poltica d'assassinats selectius de l'exrcit israeli, iniciada com a resposta als atacs dels fedans. En el seu discurs anunciant la nacionalitzaci del Canal de Suez, Nasser va assegurar que tot Egipte es venjaria de la mort de Hafez; segons Darwish, Nasser va mateix li va preguntar a ella i als seus germans "Qui de vosaltres venjar la mort del seu pare matant jueus?"

Darwish declar posteriorment: 

Sempre vaig donar la culpa a Israel per la mort del meu pare, perqu aix era el que em van ensenyar. Mai no vaig preguntar-me per qu Israel havia mort el meu pare. El van matar perqu els fedans es dedicaven a matar israelians. Nosaltres havem de tenir llgrimes als ulls proclamant que volem morir. Sovint em trobo amb gent que creu que no hi havia terrorisme contra Israel abans de la Guerra dels Sis Dies. Com poden negar-ho? El meu pare hi va morir. ;


Desprs de mort el seu pare, la famlia va tornar-se'n cap a El Caire, on Darwish va estudiar en un institut catlic i desprs a la Universitat Americana, on va llicenciar-se en sociologia i antropologia. Llavors, va comenar a treballar com a editora i traductora per a l'Agncia de Notcies de l'Orient Mitj, fins que, el 1978, va emigrar als Estats Units amb el seu marit, i va acabar adquirint la nacionalitat americana. Als Estats Units, va convertir-se al cristianisme i freqent els serveis religiosos d'una branca de l'Esglsia Evanglica.

Un any desprs dels Atemptats del 11 de setembre de 2001, Darwish comen a escriure articles criticant-hi l'extremisme islmic i el silenci dels musulmans moderats; aix, segons ella:

 Desprs de l'11-S, no gaires americans d'origen rab o musulm van manifestar-se, i, segons el que vaig veure, ens va costar fora temps atraure l'atenci dels mitjans de comunicaci occidentals. Els mitjans de comunicaci occidentals encara consideren organitzacions com ara CAIR com a representants dels musulmans moderats a Amrica, per no s pas el cas. Els grups musulmans als EUA intenten silenciar-nos i intimiden els campus d'universitats americanes que ens conviden a parlar. Sovint dic als estudiants musulmans que els arabo-americans que es manifesten contra el terrorisme no sn pas el problema, sn els terroristes els que donen una mala imatge de l'Islam. I all que Occident hauria de fer s formular les preguntes polticament incorrectes, i nosaltres, americans d'origen rab i musulm, els devem respostes honestes.

Darwish ha fet conferncies a les universitats de Colmbia, Yale, Harvard, Brown, Princeton, NYU, UCLA, UC Berkley, Wellesly
i Cornell, com tamb ha sortit en programes de la CNN, FOX News, MSNBC, i Al Arabya.


Obres.
 Now They Call Me Infidel: Why I Renounced Jihad for America, Israel, and the War on Terror. Sentinel HC, 2006. ISBN 1595230319;
"Cruel But Usual Punishment: The Terrifying Global Implications of Islamic Law"
 "Escaping Submission" (op-ed at FrontPage);


Entrevistes.
Al-Hayat TV(Xipre) 7 d'agost del 2008 ;
Two interviews with Nonie Darwish;
Entrevista a Nonie Darwish a la Rdio Nacional d'Israel ;
Part 1: Els primers minuts tracten sobre el reconeixement d'Israel per l'ONU; l'entrevista continua;
Part 2;
Interview;
Now They Call Me Infidel - Entrevistada per Jamie Glazov de FrontPageMag.com;
Don't Be Deceived - Entrevistada per Reform Judaism Magazine;
Life as an infidel The Observer Maig 2007;

 Premis i distincions .

Premi Clare Boothe Luce Policy Institute "Dona d'excepcional coratge"


Notes.



Enllaos externs.


Arabs for Israel;
"Why Arabs Don't Say Sorry" a Front Page, 25 May 2004;
Other articles by Nonie Darwish;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416483" title="Alexis Surez Martn" nonfiltered="4885" processed="4858" dbindex="159939">


Alexis Surez Martn (Las Palmas, 6 de mar de 1974) s un futbolista canari, que juga de defensa central.

 Trajectria .
Format a les categories inferiors de la UD Las Palmas, Alexis passa al primer equip al 1991, per aquella poca en Segona Divisi B. Les seues bones actuacions criden l'atenci de l'altre gran equip canari, el CD Tenerife, que l'hi incorpora al 1995. Eixe any, Alexis debuta a la Primera Divisi espanyola. 

La seua primera campanya com a tinerfeny s reeixida i el seu club acaba cinqu, classificant-se per competicions europees. Alexis es convertiria en jugador destacat del Tenerife en la segona meitat dels 90, acompanyant a l'equip tant a Primera com a Segona Divisi, fins que deixa de comptar per als tcnics i al 2003, fitxa pel Llevant UE.

Amb els granota aconsegueix l'ascens a la mxima categoria en dues ocasions. Alexis seria titular en els quatre anys que romandria a Valncia. Al 2007 fitxa pel Real Valladolid, per un any desprs deixa l'entitat castellana per qestions econmiques, tot i tindre contracte en vigor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416485" title="Bette Davis" nonfiltered="4886" processed="4859" dbindex="159940">

Bette Davis (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 5 d'abril de 1908   Neully, Frana, 6 d octubre de 1989) fou una actriu de cinema nord-americana.

La primera dama de la pantalla americana.

Ella millor que ning podria explicar-nos perqu el cinema americ s ha anat malmetent com a art i com espectacle al llarg dels anys, ja que, nascuda el 1908, quan el cinema estava embolcalls, i vivia en la pantalla des de l any 1931, quan el cinema comenava a parlar, treball com actriu fins els ltims anys de la seva vida, sense fer-li escarafalls al mitj televisiu quan aquest fou l nic interessat en conservar-la com estrella i mantenir la llegenda de La lloba viva. La cantant Kim Carnes don una de les claus del magnetisme d animal cinematogrfic que exercia l actriu quan li dedic la can titulada Els ulls de Bette Davis, i varies generacions d afeccionats al cinema l han venerat com la gran dama del melodrama, per sobre incls d altres figures senyeres del mitj, com Joan Crawford, Vivien Leigh o Elizabeth Taylor. No era guapa, ni ho necessitava. Posse un rostre alternatiu al promocionat en tot moment per les modes de la bellesa d poques diferents no li plantej cap problema , principalment perqu era una gran actriu, per sobre tot perqu el territori en que s establ com a diva de la pantalla li permetia guanyar-se el pblic essencialment per l atracci que exercia davant les cameres. Aquest poder que irradiava, aquesta independncia, eren una traducci a la ficci del tipus de persona que era en la vida real: una dona totalment independent, en un mn dominat per homes, com era la indstria del cinema estatunidnc en la qu, desprs de lluitar varis anys, assol l estrellat noms per descobrir que la lluita no havia acabat no cavaria mai, perqu, fins avui, aquest segueix sent un mn d homes.

El poder de La lloba.

Dona alliberada, lluitadora, sense pels a la llengua, llur biografia i les gestes verbals que protagonitz en contra d alguns dels seus companys, principalment Joan Crawford, de la que arrib a dir que si estigues cremant-se ni tant sols orinaria sobre ella, Bette Davis establ un nou tipus d herona cinematogrfica enfrontant totes les dificultats que aix comportava, ja que els seus personatges trencaven motlles. Noms veure Jezebel, Las tres caras de Eva, La lloba o La carta per saber de qu estem parlant. Per podem anar ms lluny encara, per aclarir perqu Bette Davis era una gran dama de la pantalla simplement comparant dues pellcules molt properes. No solament cronolgicament, sin tamb en quan al seu argument, la seva ambientaci en el Sud i el desenvolupament del protagonisme femen: Jezebel, amb Bette, i All que el vent s endugu, amb Vivien Leigh. Ambdues sn dones de similar recorregut argumental, per representen dues cares completament diferents de la mateix moneda d estrellat femen a Hollywood. Leigh representa com volen els homes veure les dones fatals i lluitadores, belles, elegants, sofisticades...per en definitiva frgils, vulnerables, dependents de l home, en aquest cas Rhett Butler, o s el mateix, Clark Gable. Bette Davis s, tant mateix, una dona capa de tot per assolir el que vol, com la Scarlett d All que el vent s endugu, per no acaba depenent de ning, i molt menys de l home que ha elegit com company, interpretat a Jezebel per Henry Fonda, sin ms aviat el contrari: ella i no Scarlett, diu l ltima paraula, i demostrant una capacitat de sacrifici molt prpia de les dones, acaba portant literalment i realment les regnes del seu dest, les regnes del seu carro en el que hi porta el seu amant greument malalt. Res de  dem ser un altra dia , com diu Scarlett: per a Jezebel el dem s avui, ara, sense terminis, i sense dependre de l home. Jezebel s la imatge de la dona independent que l home en el fons tem, i precisament per aix intenta dulcificar amb personatges als qu, al menys, llurs contrapartides de ficci masculines aconsegueixen dominar finalment amb el  francament estimada, m importa un pebrot , que li escup Rhett Butler a Scarlett al final d All que el vent s endugu.

Scarlett s un cromo de Hollywood. Bette Davis era real, dintre i fora de la pantalla. I aix amb noms 1 60 d alada. El ms proper que tenim avui dia a ella s Jodie Foster. Dit de passada: Jezebel s molt, per molt millor pellcula que All que el vent s endugu.

Una vida marcada.

Ruth Elizabeth, Bette, tenia 10 anys quan el seu pare abandon la famlia, el que deix la dona i els seus fills sumits en una lamentable situaci econmica.

Posteriorment, quan intent comenar a treballar com a professional en l escola teatral d Eva La Galienne, a Manhattan, fou refusada perqu la consideraren frvola i poc sincera, aix que va fer  cames agafeu-me  cap un altra acadmia, la John Murray Anderson Dramatic School, on sembla que apreciaren ms qualitats i la comenaren a polir en el circuit parallel d off Broadway, al que seguiria llur primera aparici en els escenaris del mateix Broadway l any 1929. el seu primer contracte pel cinema amb la companyia Universal fou l any 1930. En la pantalla pass una llarga temporada refinant el seu estil  a base de papers secundaris, entre els quals destaquen ttols com 20.000 anys a Sing Sing, un clssic del cinema de presons, una primera aproximaci als seus papers de dona fatal matxaca homes en Captius del desig, i dues senyeres incursions en films que d alguna manera assentaren les bases del cinema negra: El bosque petrificado i Satan Meet a Lady, segona versi de la novella de Dashiell Hammett, El falc malts (la primera es rod el 1931), per la ms coneguda s la protagonitzada per Humphrey Bogart amb John Huston com a director l any 1941).
	Desprs de renovar el seu contracte amb Universal, sign per 7 anys amb la Warner Bros, companyia amb la que va tenir un paper destacat que incls se la arrib conixer el cinqu germ Warner; amb aquests estudis assol accedir a l estrellat, per amb els seus responsables, principalment Jack Warner, va mantenir un pols quasi constant per a ser l nica responsable de la seva prpia carrera, acte de rebelli contra el star system establert a Hollywood que la port a ser cedida com cstig en exili a altres companyies, i incls a perdre papers interessants. De fet, Bette intent trencar el seu contracte amb la Warner desprs de guanyar dos Oscars com a millor actriu principal per Peligrosa i Jezebel, i considerar que la productora no li facilitava els papers que mereixia una estrella guanyadora de dues esttues de l Acadmia de Hollywood.
	En quan a les seves relacions amb els homes, es cas en quatre ocasions: va tenir tres fills i alguns sonats romanos, per exemple amb el director William Wyler i amb l actor George Brent.
	En l aparta de premis, Bette fou la primera dona que reb un guard de l American Film Institute, el 1977. Malgrat tot, els premis Oscar foren una mica garrepes amb ella. Esperava ser anomenada com a millor actriu per Captius del desig, per com que no va assolir l anomena-me n oficial, va posar el seu nom ella mateixa a la papereta. L nic que ha guanyat el premi de l Acadmia mitjanant aquest mtode de write-in s el director de fotografia Hal Mohr per El somni d una nit d estiu, el 1935, i per la que no havia estat anomenat oficialment. L Acadmia elimin aquest procediment l any segent. Pot dir-se per tant, que Bette s anomen  a si mateixa. Desprs ho va ser, per altres, per Peligrosa, Jezebel (guany ambds), Amarga victria, La carta, La lloba, L estranya passatgera, Mrs. Skeffington, Els tres rostres d Eva, La estrella i Que se n ha fet de Baby Jane?. 
 
1931.- Bad Siter, Seed, Waterloo bridge.
1932.- Way Back home, The Menace, hell s House, The Man who played God, So Big!, The Rich Are Alway With Us, The dark Horse, Cabin in the cotton, Three on a Match, 20.000 years in Sing Sing.
1933.- Parachute jumper, The Working man, Ex Lady, Bureau of missing persons.
1934.- The Big Shakedown, Fashions of 1934, Jimmy the Gent, Fog Over Frisco, Captius del desig, Housewife.
1935.- El salvaje, Agent secret, Dangerous, Front page woman.
1936.- The Petrified forest, The Golden Arrow, Satan Meet a Lady.
1937.- Marked Woman, Kid Gallahad, That certain Woman, It s Love After Me, Jezebel.
1938.- The sisters.
1939.- Dark victory, Jurez, The Old maid, The Private Lives of Elizabeth and Essex.
1940.- All this and heaven too.
1941.- The Great lie, Shining Victory, The Bride Came C.O.D. La lloba;
1942.- The Man Who Came to Dinner, In this our life, L estranya passatgera.
1943.- Old Acquaintance, Watch on the Rhine.
1944.- Mrs. Skeffington.
1945.- The Corn Is green.
1946.- A Stolen life, Engao.
1948.- El hombre prohibido, June Bride.
1949.- Beyond the forest.
1950.- All abou Eve.
1951.- Payment on demand.
1952.- Another Man s Poison, Phone call of a stranger, The star.
1955.- The Virgin queen, ;
1956.- The Catered Affair, El ojo del huracn.
1959.- John Paul Jones, The Scapegoat.
1961.- A pocketful of miracles.
1962.- Que se n ha fet de Baby Jane?.
1964.- Dead ringer, Where love has gone,Hush...hushs weet Charlotte.
1965.- The Nanny.
1968.- The Aniversary.
1970.- Connecting Rooms.
1971.- Bunny O Hare.
1972.- Madame Sin, Lo Scopone scientifico, The Judge and Jake Wyler (televisi).
1973.- Scream, Pretty Peggy (televisi).
1974.- Hello! Mother, Goodbye (televisi);
1976.- Burnt offerings, The Disappearance of Aimee (televisi).
1978.- The Dark Secret of Harvest Home (miniserie de televisi, The Children of Sanchez, Los pequeos extraterrestres, Mort al Nil.
1979.- Strangers: The Story of a Mother and daughter.
1980.- White Mama, The Watcher in the Woods, Skyward (televisi), A Piano for Miss Cimino (televisi) Little Gloria, Happy at Last (televisi).
1983.- Hotel (serie de televisi) Right of Way (televisi).
1985.- Murder with Mirrors (televisi).
1989.- As Summers Die (televisi).
1987.- The Whales of August.
1989.- La meva mare s una bruixa.

Referncies.

Revista de cinema, Accin, any 2006.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416486" title="Jove Itlia" nonfiltered="4887" processed="4860" dbindex="159941">
La Jove Itlia (Giovine Italia) va ser un moviment patritic itali creat el 1831 a Marsella per Giuseppe Mazzini. Es va dissoldre el 1848.

 Origen del moviment .

Giuseppe Mazzini, patriota revolucionari itali i antic carbonari, es va exiliar a Frana el 1831 desprs del fracs de les revolucions del mateix any al Piemont i al Regne de Npols. A Marsella va fundar el moviment la Jove Itlia, que tenia com a objectiu la unificaci del pas per la via poltica, afavorint si calia la insurrecci popular del conjunt dels italians, per refusant la revolta d'una petita elit revolucionria, que s'havia mostrat inefica en les revolucions carbonaris del 1821 i el 1831.

 Accions .

La Jove Itlia mai no va aconseguir agrupar un nombre gaire gran de patriotes italians, en part per la manca de coherncia poltica de Mazzini, que refusava el socialisme per aconseguir la uni nacional, un plantejament que no va tenir gaire xit. El 1834, Mazzini, refugiat a Sussa i constatant el fracs del seu moviment, va crear la Jove Europa, que volia federar els moviments patritics europeus (Irlanda, Grcia, Polnia, Hongria, etctera) per impulsar l'aliana fraternal dels pobles. La Jove Europa tampoc no va tenir gaire repercussi i es va acabar dissolent el 1836, per va convertir Giuseppe Mazzini en una figura respectada pels patriotes i pels socialistes de l'poca, ja que era l'nica persona que tenia una visi global dels moviments nacionalistes europeus del moment.

La Jove Itlia va inspirar el grup que va crear la Jove Catalunya.

 Vegeu tamb .

 Giuseppe Mazzini;
 Histria d'Itlia;
 Jove Europa;
 Jove Catalunya;

 Bibliografia .

Philippe Gut, L'Italie de la Renaissance  l'Unit, Carr Histoire, 1998.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416487" title="Goran Vlaovi?" nonfiltered="4888" processed="4861" dbindex="159942">


Goran Vlaovi  (7 d'agost de 1972, Nova Gradica, Crocia, Iugoslvia) s un ex jugador croat de futbol. Va jugar de davanter en el NK Osijek, NK Dinamo Zagreb, Calcio Padova, Valncia CF i Panathinaikos. 

 Biografia . 
Va iniciar la seva carrera professional en el club croata NK Osijek, fitxant en 1992 pel Dinamo de Zagreb (en aquells dies denominat Crocia de Zagreb). En el seu primer any en el club de Zagreb va assolir el ttol de lliga, sent Vlaovi  el mxim realitzador del campionat amb 23 gols. Va repetir aquesta distinci la segent temporada, anotant 29 gols en 34 partits, un registre que durant 13 anys va ser la millor marca golejadora d'un jugador en la histria de la lliga croata. 

Desprs d'estar a prova en l'Ajax d'Amsterdam, finalment va fitxar per dues temporades temporades pel Padova, que acabava d'ascendir a la Srie A de la lliga italiana. L'estiu de 1995 va sofrir un accident de trnsit i, desprs de ser ats en l'hospital, se li va descobrir un tumor cerebral. Desprs d'una complicada intervenci quirrgica, al desembre de 1995 va tornar als terrenys de joc. 

Desprs de finalitzar el seu contracte, l'estiu de 1996 es va incorporar al Valncia CF. El seu fitxatge va estar marcat per la polmica, ja que Vlaovi  tenia un preacord amb el SSC Napoli i, al seu torn, el Padova va reclamar al Valncia una indemnitzaci en concepte de formaci. Vlaovi  va debutar en la primera jornada de lliga espanyola de la temporada 1996/97 jugant com titular i anotant un gol. A pesar d'aix, mai es va consolidar en l'onze valencianista. 

En els quatre anys en els quals va romandre en el club, va jugar 73 partits de lliga en els quals va anotar 17 gols. Amb el Valncia va guanyar la Copa del Rei (sent titular en la final) i la Supercopa d'Espanya en 1999. La temporada 1999/00 va arribar el subcampionat de la Lliga de Campions, encara que aquesta campanya tot just va comptar per al nou entrenador valencianista, Hctor Cper. 

L'estiu de 2000 va abandonar Valncia i va recalar en el Panathinaikos grec, on es va retirar en juny de 2004, desprs de guanyar la lliga i la copa d'eixe any. 

 Selecci . 
Vlaovi  va ser tamb membre del combinat nacional croata per una mica ms de deu anys entre juliol de 1992 i agost de 2002, amb un total de 51 internacionalitats en les quals va aconseguir anotar 15 gols, sent avui dia el segon mxim golejador en la histria de la selecci, per darrere de Davor uker, qui li supera en 30 gols. Tamb va anotar un gol amb l'equip B croata en gener de 2001. 

Desprs de fer noms quatre aparicions internacionals en aproximadament tres anys i mig, Vlaovic va comenar a jugar amb continutat en la selecci a principis de 1996 i va anotar els seus primers gols per a l'equip amb un impecable hat-trick en un partit amists contra la Repblica de Corea, en mar del mateix any. Tamb va ser membre de l'equip croata en l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996, jugant en els quatre partits del seu equip i arribant a destacar per anotar el primer gol de Crocia en un torneig major, quan va marcar el gol de la victria en els darrers cinc minuts del primer partit, contra Turquia, sortint des de la banqueta per a substituir a Alen Boksic els ltims vint minuts. 

Vlaovi  tamb va ser membre de la plantilla de Crocia que soprenentment va guanyar la medalla de bronze en el Mundial de Frana de 1998. Va participar en els set partits que va disputar el seu equip en el torneig, encara que noms va jugar de principi a fi en la semifinal contra Frana. Va marcar un gol en el torneig, el segon de la llegendria victria de Crocia sobre Alemanya per 3-0, en quarts de final. Aquest gol, anotat en el minut 80 de partit, va enviar al gran favorit del partit, Alemanya, a casa, i assegurava la victria del combinat croata, que realitzava una gran gesta esportiva en la seva curta histria. 

Va retornar a la selecci a principis de 2001 desprs d'un any i mig absent. Va jugar quatre partits i va anotar un gol en la classificaci per al Mundial de 2002 de Corea i Jap, i va ser desprs tamb membre de la plantilla en la fase final del mateix, encara que no va jugar en cap dels tres partits de la primera fase. Posteriorment noms va jugar un partit ms amb la selecci. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416491" title="Torrent del Tec" nonfiltered="4889" processed="4862" dbindex="159943">

El torrent del Tec  s un afluent per la dreta de l'Aigua d'Ora que neix i transcorre prcticament en la totalitat del seu curs pel terme municipal de Guixers (Solsons) per que desguassa a l'Aigua d'Ora a l'enclavament de Catllar, pertanyent al terme municipal de municipi Montmajor (Bergued).

Neix a 1.555 metres d'altitud, al vessant meridional de la serra dels Prats, a un parell de centenars de metres a l'est de Coll d'Aubi en territori del poble de Montcalb (Guixers). D orientaci predominant NW-SE que mant durabt tot el seu curs, fins entrar al municipi de Castellar del Riu baixa en direcci SE. All tomba cap a la seva dreta i agafa la direcci predominant NE-SW que mantindr durant tot el seu curs, 75 m. abans de desguassar a l Aigua de Llinars a 906 m. d altitud, entra a l'enclavament de Catllar.

Municipis que travessa.

|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|831
|align="center"|91,72 %
|-
|Per l'interior del municipi de Montmajor
|align="center"|75
|align="center"|8.28 %
|-


Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=6 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 906 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.555 
|align="center"|1.448
|align="center"|1.399
|align="center"|1.322
|align="center"|1.253
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|42,8
|align="center"|19,6
|align="center"|30,8
|align="center"|34,3
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416494" title="Txia" nonfiltered="4890" processed="4863" dbindex="159944">
Una txia s cada una de les respostes a estmuls que donen els ssers vius. Un exemple clar de txia s la fototxia, reaccionar a la llum o en funci d'ella de manera determinada.

 Anemotxia: per el vent.
 Barotxia: per el canvi de pressi.
 Quimiotxia: per productes qumics.
 Galvanotxia: per corrents elctriques.
 Geotxia: per forces gravitacionals.
 Hidrotxia: per l'aigua.
 Fototxia: per la llum.
 Termotxia: per la calor.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416496" title="Giuseppe Mazzini" nonfiltered="4891" processed="4864" dbindex="159945">


Giuseppe Mazzini (Gnova, 22 de juny del 1805   Pisa, 10 de mar del 1872) va ser un patriota, poltic i filsof itali.

Les seves idees i la seva acci poltica van contribuir d'una manera decisiva al naixement de l'Estat unitari itali, per paradoxalment va haver de viure en la clandestinitat fins a la mort. A banda, les teories mazzinianes van tenir una gran importncia per a la definici dels moderns moviments europeus per l'afirmaci de la democrcia a travs de la forma republicana de l'Estat.
 
 Biografia  .
Fill de Giacomo Mazzini, metge i professor d'anatomia originari de Chiavari i personatge polticament actiu en el temps de la Repblica Lgur i en poca napolenica, i de Maria Drago, dona d'una gran bellesa fsica i d'una intelligncia viva, el 1820, amb noms quinze anys, va ser adms a la Universitat de Gnova; en un primer moment va comenar els estudis de medicina, per desprs va passar als de dret. Al cap de sis anys, el 1826, va escriure el seu primer assaig literari, Dell'amor patrio di Dante, publicat el 1837. El 6 d'abril del 1827 es va llicenciar in utroque jure. El mateix any es va fer membre d'una societat carbonria, de la qual va ser secretari per la regi de Valtellina.

La seva activitat revolucionria el va obligar a refugiar-se a Marsella, on el 1831 va organitzar un nou moviment poltic anomenat la Jove Itlia. El lema de l'associaci era Du i poble, i tenia l'objectiu d'unir els diferents Estats italians en una sola repblica, nica condici possible per a l'alliberament del poble itali dels invasors estrangers. Aquest objectiu republic i unitarista s'havia d'aconseguir per mitj d'una insurrecci popular. Mazzini va crear altres moviments poltics per l'alliberament i la unificaci d'altres Estats europeus: la Jove Alemanya, la Jove Polnia i, finalment, la Jove Europa.


La Jove Europa va ser la principal concreci del seu pensament favorable a la llibertat de les nacions, i li va permetre estendre el desig de llibertat del poble (que es faria realitat amb la Repblica) a totes les nacions europees. La Jove Europa es va crear el 1834 a prop de Berna, d'acord amb revolucionaris d'altres pasos. Aquest moviment tamb donava molta importncia a la promoci dels drets de la dona, com testimonia l'obra de moltes mazzinianes, com ara Giorgina Saffi, muller d'Aurelio Saffi, un dels collaboradors ms estrets de Mazzini i l'hereu del mazzianisme poltic.

Mazzini va perseguir el seu objectiu amb una constncia inflexible, fins i tot a l'exili i davant tota mena d'adversitats. Aix i tot, malgrat la seva perseverana, la importncia de les seves accions va ser ms ideolgica que no pas prctica. Desprs del fracs del mot del 1848, durant el qual Mazzini va encapalar la breu experincia de la Repblica Romana juntament amb Aurelio Saffi i Carlo Armellini, els nacionalistes italians van comenar a veure el rei del Regne del Piemont-Sardenya i Camillo Benso, comte de Cavour, com a guies del moviment de reunificaci. Aix volia dir separar la unificaci d'Itlia de la reforma social i poltica propugnada per Mazzini. Cavour va tenir l'habilitat d'establir una aliana amb Frana i de conduir una srie de guerres que portarien al naixement de l'Estat itali entre el 1859 i el 1861, per la naturalesa poltica del nou Estat era molt lluny de la Repblica mazziniana.

Mazzini no va acceptar mai la monarquia i va continuar lluitant pels ideals republicans. L'any 1870 el van tancar a la pres militar de Gaeta i el van forar a exiliar-se, per va aconseguir tornar a entrar el pas amb un nom fals i es va establir a Pisa, on va viure amagat fins al dia de la seva mort, quan la policia del nou Regne d'Itlia ja es preparava per arrestar-lo de nou.

Mazzini va morir a Pisa el 1872. El seu cos va ser embalsamat pel cientfic Paolo Gorini, vingut expressament des de Lodi, i traslladat a Gnova, on va ser enterrat al cementiri monumental de Staglieno.

 Il pensiero politico .
La nuova concezione romantica della storia.

Per comprendere appieno la dottrina politica di Mazzini bisogna rifarsi al pensiero religioso che ispira il periodo della Restaurazione seguito alla caduta dell'impero napoleonico. 

Nasceva allora una nuova concezione della storia che smentiva quella degli illuministi basata sulla capacit degli uomini di costruire e guidare la  storia con la ragione. Le vicende della Rivoluzione francese e il periodo napoleonico avevano dimostrato che gli uomini si propongono di perseguire alti e nobili fini che s'infrangono dinanzi alla realt storica. Il secolo dei lumi era infatti tramontato nelle stragi del Terrore e il sogno di libert nella tirannide napoleonica che mirando alla realizzazione di un Europa al di sopra delle singole nazioni aveva determinato invece la ribellione  dei singoli popoli proprio in nome del loro sentimento di nazionalit.

Secondo questa visione romantica dunque la storia non  guidata dagli uomini ma  Dio che agisce nella storia; esisterebbe dunque una Provvidenza divina che s'incarica di perseguire fini al di l di quelli che gli uomini si propongono di conseguire con la loro meschina ragione.

La concezione reazionaria.
Da questa concezione romantica della storia, intesa come opera della volont divina si promanano due visioni contrapposte: una prospettiva reazionaria vede nell'intervento di Dio nella storia una sorta di avvento di un'apocalisse che metta fine alla sciagurata storia degli uomini. Napoleone  stato con le sue continue guerre l'Anticristo di questa apocalisse. Dio segner la fine della storia malvagia e falsamente progressiva  ed allora agli uomini non rimarr che volgersi al passato per preservare e conservare quanto di buono era stato realizzato. Si cercher in ogni modo di cancellare tutto ci che  accaduto dalla Rivoluzione a Napoleone restaurando il passato.  

Una concezione politica-religiosa che troviamo nel pensiero di Franois-Ren de Chateaubriand  che nel Gnie du christianisme (Genio del Cristianesimo) attaccava le dottrine illuministiche prendendo le difese del cristianesimo e soprattutto nell'ideologia mistica teocratica di Joseph De Maistre, che arriva nell'opera Du pape (Il papa) (1819) al punto di  auspicare  un ritorno dell'alleanza tra il trono e l'altare  riproponendo il modello delle comunit medioevali protette dalla religione tradizionale contro le insidie del liberalismo e del razionalismo.

La concezione progressista.
Un'altra prospettiva, che nasce paradossalmente dalla stessa concezione della storia guidata dalla divinit,  quella che potremo definire liberale  che vede nell'azione divina una volont diretta, nonostante tutto, al bene degli uomini escludendo che nei tempi nuovi ci sia una sorta di vendetta di Dio che voglia far espiare agli uomini la loro presunzione di creatori di storia.  questa una visione provvidenziale,  dinamica della storia che troviamo in Saint Simon con la concezione di un nuovo cristianesimo per una nuova societ o in Lamennais che vede nel cattolicesimo una forza rigeneratrice della vita sociale. Una concezione  progressiva  quindi che  presente in Italia nell'opera letteraria di Alessandro Manzoni e nel pensiero politico di Gioberti con il progetto neoguelfo e nell'ideologia mazziniana.

Dio e Popolo.

Il pensiero politico "mazziniano" deve dunque essere collocato in questa temperie  di romanticismo politico-religioso che domin in Europa dopo la rivoluzione del 1830 ma che era gi presente nei contrasti al Congresso di Vienna tra gli ideologi che proponevano un puro e semplice ritorno al passato prerivoluzionario e i cosiddetti politici che pensavano che bisognasse operare un compromesso con l'et trascorsa.

Alcuni storici hanno fatto risalire la concezione religiosa di Mazzini all'educazione ricevuta dalla madre fervente giansenista ma in vero  la visione religiosa di Mazzini non coincide con quella di nessuna religione rivelata.

Egli   convinto che  sia ormai presente  nella storia un nuovo ordinamento divino nel quale la lotta per raggiungere l'unit nazionale assume un significato provvidenziale. Operare nel mondo significava per il Mazzini  collaborare all'azione che Dio svolgeva, riconoscere ed accettare la missione che uomini e popoli ricevono da Dio  . Per questo bisogna mettere al centro della propria vita il dovere senza speranza di premio senza calcoli di utilit. (A.Omodeo, op.cit.). Quello di Mazzini era un progetto politico ma mosso da un imperativo religioso che nessuna sconfitta, nessuna avversit avrebbe potuto indebolire. Raggiunta questa tensione di fede , l'ordine logico e comune degli avvenimenti veniva capovolto ; la disfatta non provocava l'abbattimento, il successo degli avversari non si consolidava in ordine stabile (A.Omodeo, op,cit,) 

La storia dell'umanit dunque  una progressiva rivelazione della Provvidenza divina che di tappa in tappa si dirige verso la meta predisposta da Dio.  Esaurito il compito del cristianesimo, chiusasi l'era della  Rivoluzione francese  ora occorreva che i popoli prendessero  l'iniziativa per procedere concordi verso la meta fissata al progresso umano (A.Omodeo, op.cit.). Ogni singolo individuo, come la collettivit, tutti devono attuare la missione che Dio ha loro affidato e che attraverso la formazione ed educazione del popolo stesso, reso consapevole della sua missione, si realizzer attraverso due fasi: Patria e Umanit.

Patria e Umanit.
Senza una patria libera nessun popolo pu realizzarsi n compiere la missione che Dio gli ha affidato ; il secondo obiettivo sar l'Umanit che si realizzer nell'associazione dei liberi popoli sulla base della comune civilt europea  attraverso quello che Mazzini chiama il banchetto delle Nazioni sorelle. Un obiettivo dunque ben diverso da quella confederazione europea immaginata da Napoleone dove la Francia avrebbe esercitato il suo primato egemonico di Grande Natione.  La futura unit  europea non si realizzer attraverso una gara di nazionalismi  ma attraverso una nobile emulazione dei liberi popoli per costruire una nuova libert. 

Il processo di costruzione europea, secondo Mazzini, doveva svolgersi prima di tutto attraverso
l' affermazione delle nazionalit oppresse, come quelle facenti parte dell'Impero Asburgico, e poi anche di quelle che non avevano ancora raggiunto la loro unit nazionale nel singolo Stato. 

A queste ultime appartenevano sia il popolo italiano, quello germanico e  il polacco. Per ottenere la coscienza rivoluzionaria necessaria al perseguimento di questo programma politico Mazzini fond la Giovane Europa, come associazione rivoluzionaria europea che aveva come scopo specifico l' agire in modo comune, dal basso e usando strumenti rivoluzionari e democratici per realizzare nei singoli Stati una coscienza nazionale e rivoluzionaria.

L'iniziativa italiana.
In questo processo unitario europeo spetta all'Italia un'alta missione: quella di riaprire, conquistando la sua libert, la via al processo evolutivo dell'Umanit. La redenzione nazionale italiana apparir improvvisa come una creazione divina al di fuori di ogni inutile e inefficace metodo graduale politico diplomatico  di tipo cavouriano.  L'iniziativa italiana che avverr sulla base della fraternit tra i popoli e non rivendicando alcuna egemonia, come aveva fatto la Francia, consister quindi nel dare l'esempio per una lotta che porter alla sconfitta delle due colonne portanti della reazione, di quella politica dell'Impero Asburgico e di quella spirituale della Chiesa cattolica.

Raggiunti gli obiettivi primari dell'unit e della Repubblica attraverso l'educazione e l'insurrezione del popolo, espressi dalla formula di pensiero e azione, l'Italia dar quindi il via a questo processo di unificazione sempre pi vasta per la creazione di una terza civilt formata dall'associazione di liberi popoli.

La funzione della politica.


La politica  scontro tra libert e dispotismo e tra queste due forze non  possibile trovare un compromesso: si sta svolgendo una guerra di principi che non ammette transazioni; Mazzini esorta la popolazione a non accontentarsi delle riforme che erano degli accomodamenti gestiti dall'alto: non radicavano, cio, nello spirito del tempo quella libert e quell'uguaglianza di cui il popolo aveva bisogno.

La logica della politica  logica di democrazia e libert, non accettabili dalle forze reazionarie; contro di esse  necessaria una brusca rottura rivoluzionaria: alla testa del popolo vi dovr essere la classe colta (che non pu pi sopportare il giogo dell'oppressione) e i giovani (che non possono pi accettare le anticaglie dell'antico regime). Questa rivoluzione deve portare alla Repubblica, la quale garantir l'istruzione popolare.

La rivoluzione, che  anche pedagogico strumento di formazione di virt personali e collettive, deve iniziare per ondate, accendendo focolai di rivolta che incitino  il popolo inconsapevole a prendere le armi. Una volta scoppiata la rivoluzione si dovr costituire un potere dittatoriale che gestisca temporaneamente la fase post-rivoluzionaria. Il governo  verr restituito al popolo non appena il fine della rivoluzione verr raggiunto.
 
La Giovane Italia deve educare alla gestione della cosa pubblica, ad essere buoni cittadini, non , perci, esclusivamente uno strumento di organizzazione rivoluzionaria. Il popolo deve avere diritti e doveri, mentre la Rivoluzione Francese si  concentrata esclusivamente sui diritti individuali: fermandosi ai diritti dell'individuo aveva dato vita ad una societ egoista; l'utile per una societ non va mai considerato secondo il bene di un singolo soggetto ma secondo il bene collettivo.

Mazzini non crede nell'eguaglianza predicata dal marxismo e al sogno della propriet comune sostituisce il principio dell'associazionismo, che  comunque un superamento dell'egoismo individuale.

La questione sociale.
Mentre tutta la sinistra democratica europea si riproponeva l'obiettivo di una insurrezione popolare, Mazzini rifiuta la lotta di classe convinto com' che per spingere il popolo alla rivoluzione basti indicargli l'obiettivo della unit, della repubblica e della democrazia. Certo Mazzini non ignorava la grave questione sociale italiana che era soprattutto questione contadina ma egli pensava che questa dovesse essere affrontata e risolta solo dopo il raggiungimento dell'unit nazionale e non attraverso lo scontro delle classi ma attraverso una loro collaborazione. La divisone sociale delle classi avrebbe comportato la divisione e la debolezza per il raggiungimento dell'obiettivo primario dell'unit e dell'indipendenza. Un programma il suo di solidariet nazionale che in effetti gli valse consensi solo tra il ceto medio cittadino, tra gli intellettuali e gli studenti e negli artigiani.

Mazzini  avversario del marxismo perch i socialisti ragionano per gli interessi di una sola classe: il proletariato;  arbitrario e impossibile pretendere l'abolizione della propriet privata: si darebbe un colpo mortale all'economia che non premierebbe pi i migliori. Per salvaguardare l'economia e allo stesso tempo per tutelare i pi poveri, Mazzini punta su una forma di lavoro cooperativo: l'operaio dovr rinunciare al salario in cambio della "Piena responsabilit e propriet sull'impresa", ovvero Mazzini puntava sul superamento in senso sociale del capitalismo imprenditoriale classico, anticipando in questo sia le teorie distribuzioniste, sia la corrente repubblicana e socializzatrice del fascismo, che avr infatti in Mazzini uno dei suoi miti fondanti.

Le cospirazioni e il fallimento dei moti mazziniani.
I moti mazziniani, ispirati ad un'ideologia repubblicana e antimonarchica  furono considerati sovversivi e quindi perseguiti da tutte le monarchie italiane dell'epoca. Per i governi preunitari, i mazziniani altro non erano che terroristi e come tali furono sempre condannati.

La Giovine Italia (1831).
Trovai tutti persuasi che la Giovine Italia era pazzia; pazzia le sette, pazzie il cospirare, pazzie le rivoluzioncine fatte sino a quel giorno, senza capo n coda
 Su queste classi  cos fortemente interessate al mantenimento dell'ordine sociale le dottrine sovversive della Giovine Italia non hanno presa. Perci ad eccezione dei giovani presso i quali l'esperienza non ha ancora modificate le dottrine assorbite nell'atmosfera eccitante della scuola, si pu affermare che non esiste in Italia se non un piccolissimo numero di persone seriamente disposte a mettere in pratica i principi esaltati di una setta inasprita dalla sventura.

Nel 1831 Mazzini  si trovava a Marsiglia in esilio dopo l'arresto e il processo subito l'anno prima in Piemonte a causa della sua affiliazione alla Carboneria. Non potendosi provare la sua colpevolezza infatti la polizia sabauda lo costrinse a scegliere tra il confino in un paesino del Piemonte e l'esilio. Mazzini prefer affrontare l'esilio e nel febbraio del 1831 pass in Svizzera, da qui a Lione e infine a Marsiglia. Qui entr in contatto con i gruppi di Filippo Buonarroti e col movimento sainsimoiano allora diffuso in Francia. 
Con questi si avvi un'analisi del fallimento dei moti nei ducati e nelle Romagne del 1831. 
Si concord sul fatto che le sette carbonare avevano fallito innanzitutto per la contraddittoriet dei loro programmi e per l'eterogeneit delle classi che ne facevano parte. Non si era riusciti poi a mettere in atto un collegamento pi ampio delle insurrezioni per le ristrettezze provinciali dei progetti politici, com'era accaduto nei  moti di  Torino del 1821 quand'era fallito ogni tentativo di collegamento con i fratelli lombardi. Infine bisognava desistere, come nel 1821, dal ricercare l'appoggio dei principi e, come  nei moti del '30-31 l'aiuto dei francesi.

Con la fondazione della Giovane Italia nel 1831 il movimento insurrezionale andava organizzato su precisi obiettivi politici: indipendenza, unit, libert. Occorreva  poi una grande mobilitazione popolare  poich la liberazione italiana non si poteva conseguire attraverso l'azione di pochi settari ma con la partecipazione delle masse. Rinunciare infine ad ogni concorso esterno per la rivoluzione: La Giovine Italia  decisa a giovarsi degli eventi stranieri, ma non a farne dipendere l'ora e il carattere dell'insurrezione (da G.Mazzini,  Istruzione generale per gli affiliati nella Giovine Italia in Scritti editi e inediti, II, Imola, 1907).

Gli strumenti per raggiungere queste mete erano l'educazione e l'insurrezione. Quindi bisognava che la Giovane Italia perdesse il pi possibile il carattere di segretezza, conservando quanto necessario a difendersi dalle polizie, ma acquistasse quello di societ di propaganda, un'associazione tendente anzitutto a uno scopo di insurrezione, ma essenzialmente educatrice fino a quel giorno e dopo quel giorno (G.Mazzini, op.cit.) - anche attraverso il giornale "La Giovine Italia", fondato nel 1832 -  del messaggio politico della indipendenza, dell' unit  e della repubblica.
 
Negli anni 1833 e 1834, durante il periodo dei processi in Piemonte e il fallimento della spedizione di Savoia, l'associazione scomparve per quattro anni, ricomparendo solo nel 1838 in Inghilterra. Dieci anni dopo, il 5 maggio 1848, l'associazione fu definitivamente sciolta da Mazzini che fond, al suo posto, l' "Associazione Nazionale Italiana".

Il fallimento del moto in Savoia (1833).
Entusiastiche adesioni al programma della Giovane Italia si ebbero soprattutto tra i giovani in Liguria, in Piemonte, in Emilia e in Toscana che si misero subito alla prova organizzando negli anni 1833-34 una serie di insurrezioni che si conclusero tutte con arresti, carcere e condanne a morte.

Nel 1833 organizza il suo primo tentativo insurrezionale che aveva come focolai rivoluzionari Chambry, Torino, Alessandria e Genova dove contava vaste adesioni nell'ambiente militare. Ma prima ancora che l'insurrezione iniziasse la polizia sabauda a causa di una rissa avvenuta fra i soldati in Savoia, scopr e arrest molti dei congiurati, che furono duramente perseguiti poich appartenenti a quell'esercito sulla cui fedelt Carlo Alberto  aveva fondato la sicurezza del suo potere. Fra  i condannati figuravano i fratelli Giovanni e Jacopo Ruffini, amico personale di Mazzini e capo della Giovine Italia di Genova, l'avvocato Andrea Vochieri e l'abate torinese Vincenzo Gioberti. Tutti subirono un processo dal tribunale militare, e dodici furono condannati a morte, fra questi anche il Vochieri, mentre Jacopo Ruffini pur di non tradire si uccise in carcere mentre altri riuscirono a salvarsi con la fuga.

Il tentativo d'invasione della Savoia e il moto di Genova (1834).
Il fallimento del primo moto non ferm Mazzini, convinto che era il momento opportuno e che il popolo lo avrebbe seguito. Si trovava a Ginevra, quando assieme ad altri italiani e alcuni polacchi, organizzava un'azione militare contro lo stato dei Savoia. A capo della rivolta aveva messo il Generale Gerolamo Ramorino, che aveva gi preso parte ai moti del 1821, questa scelta per si rivel un fallimento, perch il Ramorino si era giocato i soldi raccolti per l'insurrezione e di conseguenza rimandava continuamente la spedizione, tanto che quando il 2 febbraio 1834, si decise a  passare con le sue truppe il confine con la Savoia, la polizia ormai allertata da tempo, disperse i volontari con molta facilit.

Nello stesso tempo doveva scoppiare una rivolta a Genova, sotto la guida di Giuseppe Garibaldi, che si era arruolato nella marina da guerra sarda per svolgere propaganda rivoluzionaria tra gli equipaggi. Quando giunse sul luogo dove avrebbe dovuto iniziare l'insurrezione per, non trov nessuno, e cos rimasto solo, dovette fuggire. Fece appena in tempo a salvarsi dalla condanna a morte emanata contro di lui, salendo su una nave in partenza per l' America del Sud dove continuer a combattere per la libert dei popoli.

Mazzini, invece, poich aveva personalmente preso parte alla spedizione con Ramorino, fu espulso dalla Svizzera e dovette cercare rifugio in Inghilterra. L continu la propria azione politica attraverso discorsi pubblici, lettere e scritti su giornali e riviste, aiutando a distanza, gli italiani, a mantenere il desiderio di unit e indipendenza. Anche se l'insuccesso dei moti fu assoluto, dopo questi eventi, la linea politica di Carlo Alberto mut, temendo che reazioni eccessive potessero diventare pericolose per la monarchia.

La tempesta del dubbio (1836).
Altri tentativi pure falliti si ebbero a Palermo, in Abruzzo, nella Lombardia austriaca, in Toscana. Il fallimento di tanti generosi sforzi e l'altissimo prezzo di sangue pagato fecero attraversare a Mazzini quella che egli chiam la tempesta del dubbio da cui usc religiosamente convinto ancora una volta della validit dei propri ideali politici e morali. Dall'esilio di Londra (1837), dopo essere stato espulso dalla Svizzera, riprese quindi il suo apostolato insurrezionale.

I fratelli Bandiera (1844).

 
Nobili, figli di un ammiraglio e, a loro volta, ufficiali della Marina da guerra austriaca, aderirono alle idee mazziniane e fondarono una loro societ segreta, l'Esperia  e con essa tentarono di effettuare una sollevazione popolare nel Sud Italia.

Il 13 giugno 1844, i fratelli Emilio e Attilio Bandiera partirono da Corf (dove avevano una base allestita con l'ausilio del barese Vito Infante) alla volta della Calabria seguiti da 17 compagni, dal brigante calabrese Giuseppe Meluso e dal corso Pietro Boccheciampe.
Il 15 marzo dello stesso anno era loro giunta infatti la notizia dello scoppio di una rivolta a Cosenza che essi credevano condotta nel nome di Mazzini. In realt non solo la ribellione non aveva alcuna motivazione patriottica ma era gi stata domata dall'esercito borbonico. Il 16 giugno 1844 quando sbarcarono alla foce del fiume Neto, vicino Crotone  appresero che la rivolta era gi stata repressa nel sangue e al momento non era in corso alcuna ribellione all'autorit del re.
Il Boccheciampe, appresa la notizia che non c'era alcuna sommossa a cui partecipare, spar e and al posto di polizia di Crotone per denunciare i compagni.

I due fratelli vollero lo stesso continuare l'impresa e partirono per la Sila. 
Subito iniziarono le ricerche dei rivoltosi ad opera delle guardie civiche borboniche, aiutate da comuni cittadini che  credevano i mazziniani dei briganti; dopo alcuni scontri a fuoco, vennero catturati (meno il brigante Giuseppe Meluso, buon conoscitore dei luoghi, che riusc a sfuggire alla cattura) e portati a Cosenza, dove i fratelli Bandiera con altri 7 compagni vennero fucilati nel Vallone Rovito il 25 luglio 1844.

Il re Ferdinando II ringrazi la popolazione locale per il grande attaccamento dimostrato alla Corona e la premi concedendo medaglie d'oro e d'argento e pensioni generose.

La spedizione di Sapri (1857).

Il piano originale, secondo il metodo insurrezionale mazziniano, prevedeva di accendere un focolaio di rivolta in Sicilia dove era molto diffuso il malcontento contro i Borboni, e da l estenderla a tutto il Mezzogiorno d'Italia. Successivamente invece si pens pi opportuno partendo dal porto di Genova di  sbarcare a Ponza per liberare alcuni prigionieri politici l rinchiusi, per rinforzare le file della spedizione e infine dirigersi a Sapri, che posta  al confine tra Campania e Basilicata, era ritenuta  un punto strategico ideale per attendere dei rinforzi e marciare su Napoli.
Il 4 giugno 1857 Carlo Pisacane si riun con gli alti capi della guerriglia per stabilire tutti i particolari dell'impresa.
Un primo tentativo fallito si ebbe il 6 giugno: l'avanguardia di Rosalino Pilo perse il carico di armi destinato all'impresa in una tempesta. Con l'intento di raccogliere armi e consensi Pisacane si rec a Napoli, travestito da prete. L'esito fu molto deludente ma Pisacane non si lasci scoraggiare persistendo nei suoi intenti.
Il 25 giugno 1857 Pisacane s'imbarc con altri ventiquattro sovversivi, tra cui Giovanni Nicotera e Giovan Battista Falcone, sul piroscafo di linea Cagliari, della Societ Rubattino, diretto a Tunisi. Pilo si occup nuovamente del trasporto delle armi, e part il giorno dopo su alcuni pescherecci. Ma anche questa volta Pilo fall nel compito assegnatogli e lasci Pisacane senza le armi e i rinforzi che gli erano necessari. Pisacane continu senza cambiare piani, impadronitosi della nave durante la notte, con la complicit dei due macchinisti inglesi, si dovette accontentare delle poche armi che erano imbarcate sul Cagliari. 
Il 26 giugno sbarc a Ponza dove, sventolando il tricolore, riusc agevolmente a liberare 323 detenuti, poche decine dei quali per reati politici per il resto delinquenti comuni, aggregandoli quasi tutti alla spedizione. Il 28, il Cagliari ripart carico di detenuti comuni e delle armi sottratte al presidio borbonico. La sera i congiurati sbarcarono a Sapri, ma non trovarono ad attenderli quelle masse rivoltose che si attendevano. Anzi furono affrontati dalle falci dei contadini ai quali le autorit borboniche avevano per tempo annunziato lo sbarco di una banda di ergostolani evasi dall'isola di Ponza. Il 1 luglio, a Padula vennero circondati e 25 di loro furono massacrati dai contadini. Gli altri, per un totale di 150, vennero catturati e consegnati ai gendarmi. 
Pisacane, con Nicotera, Falcone e gli ultimi superstiti, riuscirono a fuggire a Sanza dove furono ancora aggrediti dalla popolazione. Perirono in 83. 
Pisacane e Falcone si suicidarono con le loro pistole, mentre quelli scampati all'ira popolare furono poi processati nel gennaio del 1858. Condannati a morte, furono graziati dal Re, che tramut la pena in ergastolo. I due inglesi, per intervento del loro governo, furono dichiarati fuori causa per "infermit mentale".
Nicotera , gravemente ferito, fu portato in catene a Salerno dove venne processato e condannato a morte. Anche per lui la pena fu tramutata in ergastolo solo per l'intervento del governo inglese che guardava con crescente preoccupazione la furia repressiva di Ferdinando II.

Il senso dell'impresa.
Pur essendo quella di Sapri  un'impresa tipicamente mazziniana condotta senza speranza di premio in effetti Pisacane si era allontanato dal credo politico del Maestro per accostarsi a un socialismo libertario espresso dalla formula libert e associazione.

Contrariamente a Mazzini che riguardo alla questione sociale proponeva una soluzione interclassista solo dopo aver risolto il problema unitario,  Pisacane pensava infatti che per arrivare ad una rivoluzione patriottica unitaria e nazionale occorresse prima risolvere la questione contadina che era quella della riforma agraria. Come lasci scritto nel suo testamento politico in appendice al Saggio sulla rivoluzione  (ed. Universale Economica , Milano 1956)  profonda mia convinzione di essere la propaganda dell'idea una chimera e l'istruzione popolare un'assurdit. Le idee nascono dai fatti e non questi da quelle, ed il popolo non sar libero  perch sar istrutto, ma sar ben tosto istrutto quando sar libero. 
Vicino agli ideali mazziniani  era Pisacane invece quando aggiungeva  nello stesso scritto che quand'anche la rivolta fallisse  ogni mia ricompensa  io la trover nel fondo della mia coscienza  e nell'animo di questi cari e generosi amici... che se il nostro sacrifico non apporta alcun bene all'Italia, sar almeno una gloria per essa aver prodotto figli che vollero immolarsi al suo avvenire. (C.Pisacane op.cit.)

La spedizione fallita ebbe in effetti il merito di riproporre all'opinione pubblica italiana la "questione napoletana", la liberazione cio del Mezzogiorno italiano dal malgoverno borbonico che il politico inglese William Ewart Gladstone definiva negazione di Dio eretta a sistema di governo. 

Infine il tentativo di Pisacane  sembrava riproporre la possibilit di  un'alternativa democratico-popolare come soluzione al problema italiano: era un segnale d'allarme che costitu per il governo di Vittorio Emanuele II uno stimolo ad affrettare i tempi dell'azione per realizzare la soluzione diplomatico militare dell'unit italiana.

Il ruolo storico di Mazzini.
Suscit continuamente energie, affascin per quarant' anni ogni ondata di giovent ...e  intanto gli anziani gli sfuggivano.... 

Quasi tutti i grandi personaggi del Risorgimento aderirono al mazzinianesimo ma pochi vi restarono. Il contenuto religioso profetico del pensiero del Maestro , in un certo modo rivelatore di una nuova fede, imbrigliava l'azione politica. Mazzini infatti non aveva la duttilit e la mutevolezza  necessaria per dominare e imprigionare razionalmente le forze. Per questo occorreva una capacit di compromesso politico propria dell'uomo di governo come fu Cavour.  

Il compito di Mazzini fu invece quello di creare l' "animus"  . Quando sembrava che il problema italiano non avesse via d'uscita ecco per opera sua la giovent italiana sacrificarsi in una suprema protesta. I sacrifici parevano sterili ma invece risvegliavano l'opinione pubblica italiana e europea. 

La tragedia della Giovine Italia impose il problema italiano a una sempre pi vasta sfera d'Italiani: che reag s con un programma pi moderato ma infine entr in azione... e quegli stessi ex mazziniani che avevano rinnegato il Maestro aderendo al moderatismo riformista  alla fine dovettero abbandonare ogni progetto federalista e acconsentire  all'entusiasmo popolare suscitato dalle idee mazziniane di un riordinamento unitario italiano. 

Hanno detto di lui.
Ebbi a lottare con il pi grande dei soldati, Napoleone. Giunsi a mettere d accordo tra loro imperatori, re e papi. Nessuno mi dette maggiori fastidi di un brigante italiano: magro, pallido, cencioso, ma eloquente come la tempesta, ardente come un apostolo, astuto come un ladro, disinvolto come un commediante, infaticabile come un innamorato, il quale ha nome: Giuseppe Mazzini.
Egli solo vegliava, quando intorno tutto dormiva
Il famoso rivoluzionario Giuseppe Mazzini, pi conosciuto in Russia come patriota italiano, cospiratore e agitatore che come metafisico deista e fondatore della nuova chiesa in Italia, s, proprio Mazzini ritenne utile e necessario nel 1871, il giorno dopo la disfatta della comune di Parigi, quando i feroci esecutori di Versailles fucilavano a migliaia i disarmati comunardi, affiancare l'anatema della chiesa cattolica e le persecuzioni poliziesche dello Stato con il suo proprio anatema sedicentemente patriottico e rivoluzionario ma nella sostanza assolutamente borghese e teologico insieme.
Quando Giuseppe Mazzini nella sua solitudine, nel suo esilio si macerava nell'ideale dell'unit unita e nella disperazione di come affrontare il potere... Lui, uomo cos nobile, cos religioso, cos idealista concepiva e disegnava e progettava gli assassini politici.

Note.


 Bibliografia .
 Giuseppe Mazzini, Atto di fratellanza della Giovane Europa (1834), in Giseppe Mazzini, Edizione nazionale degli scritti., Imola, s. e., 1908, vol. 4, pag. 3;
 Giuseppe Monsagrati, Giuseppe Mazzini, Milano, Adelphi, 1972, pp. 326. ;
 Franco Della Peruta, Mazzini e i rivoluzionari italiani: il partito d'azione, 1830-1845, Milano, Feltrinelli, 1974, pp. 469.
 AA.VV., Il processo ad Andrea Vochieri, Lions club, Alessandria, 1976, pp. 131;
 Mario Albertini. Il Risorgimento e l' unit europea, Napoli, Guida, 1979;
 Denis Mack Smith, Mazzini, Milano, Rizzoli, 1993, pp. 412.
 Salvo Mastellone, Il progetto politico di Mazzini: Italia-Europa, Firenze, Olschki, 1994, pp. 243.
 Roland Sarti, Giuseppe Mazzini: la politica come religione civile, Postfazione di Sauro Mattarelli, Roma-Bari, Laterza, 2000, pp. VIII-352.
 Sauro Mattarelli, Dialogo sui doveri. Il pensiero di Giuseppe Mazzini, Venezia, Marsilio, 2005.
 Pietro Galletto, Mazzini, nella vita e nella storia, Giovanni Battagin Editore, 2005, 3 volumi, 1262 pagine.
A.Desideri, Storia e storiografia,Vol.II, Ed. D'Anna, Messina-Firenze 1997;
Adolfo Omodeo, L'et del Risorgimento italiano,  ESI, Napoli,1955;
A.Omodeo, Introduzione a G.Mazzini, Scritti scelti, Mondadori, Milano 1934;
Federico Chabod, L'idea di nazione, Laterza, Bari 1967;
Joseph De Maistre, Il Papa, trad. di T.Casini, Firenze 1926);
Saggi.
Giuseppe Mazzini, I sistemi e la democrazia. Pensieri - Con una Appendice su La religione di Mazzini - scelta di pagine dall'Opuscolo  Dal Concilio a Dio, a cura di Vincenzo Gueglio (note al testo, repertorio dei nomi e saggio introduttivo) Milano, Greco & Greco, 2005;  ISBN 88-7980-399-9;
 Giuseppe Mazzini - verifiche e incontri - Atti del Convegno Nazionale di Studi, Genova, Gennaio 2006, Gammar editori ISBN 88-95010-07-8;

 Voci correlate .
Mazzinianesimo;
Casa di Mazzini, Museo del Risorgimento e Istituto Mazziniano;
Associazione Mazziniana Italiana;

 Altri progetti .


 Collegamenti esterni .
 Istituto Mazziniano a Genova;
 Saggio sulla vita e il pensiero di Mazzini;
 Cimitero Monumentale di Staglieno - Genova;
 Pagine mazziniane: "il pensiero e l'azione", dal sito della Biblioteca Nazionale di Napoli;
Domus Mazziniana di Pisa;
Associazione Mazziniana Italiana;
Prose Politiche (1848);
 Cenni e documenti intorno all'insurrezione lombarda e alla guerra regia del 1848 (1850);
Scritti Editi e Inediti di Giuseppe Mazzini (v. 1) (1861);
Scritti Editi e Inediti di Giuseppe Mazzini (v. 2) (1862);
Scritti Editi e Inediti di Giuseppe Mazzini (v. 3) (1862);
Scritti Editi e Inediti di Giuseppe Mazzini (v. 5) (1863);
Scritti Editi e Inediti di Giuseppe Mazzini (v. 6) (1863);
Scritti di Mazzini in formato rtf, pdf e txt su Liber liber;

 Celebrazioni mazziniane.
Mostra Romantici e Macchiaioli. Giuseppe Mazzini e la grande pittura europea in occasione del bicentenario della nascita;
mazzini2005.it;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416497" title="Fototxia" nonfiltered="4892" processed="4865" dbindex="159946">
La fototxia s una habilitat que possexen moltes cllules per dirigir-se cap a la llum. L'efecte contrari, fugir de la llum, es denomina fotxis o fotosock. Els elements cellulars fotorreceptors capaos de detectar la llum es diuen taques oculars, els quals sn els ulls ms simples i ms comuns que es troben a la naturalesa.

 Veure tamb .
 Txia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416499" title="Michael Crawford" nonfiltered="4893" processed="4866" dbindex="159947">


Michael Crawford OBE (nascut 19 de gener de 1942) s un actor i cantant angls. Ha guanyat l'aplaudiment de la crtica aix com nombrosos premis durant la seva carrera, que inclou radio, televisi, teatre (actuant tant al West End londinenc com a Broadway) i cinema.

Si b principalment ha treballat al teatre, en musicals com i Phantom of the Opera i Barnum, abans esdevingu un nom familiar i fams per a milions de persones pel seu paper com el maldestre Frank Spencer en la sitcom N'hi ha que neixen estrellats (1973-78), sent un dels programes de ms xit de tots els temps a la BBC. Crawford va ser nomenat Oficial de l'Orde de l'Imperi Britnic (OBE), aix com Personatge de l'Any del Mn de l'Espectacle del Club de Varietats de Gran Bretanya.

 Biografia .

Premis .
Premi Olivier a Millor Actor en un Musical 1981 pel seu paper de P.T. Barnum a Barnum

Premis guanyats per la seva actuaci com El Fantasma a Phantom of the Opera:
 Premi Olivier per Millor Actor en un Musical 1986;
 Premi Tony per Millor Actor en un Musical 1988;
 Premi Drama Desk per Millor Actor en un Musical 1988;
 Premi Outer Critics Circle per Millor Actor en un Musical 1988;
 Los Angeles Drama Critics Circle Award per xit Distingit al Teatre (Actuaci Protagonista) (1990);

Premis guanyats per la seva actuaci com el Comte Fosco a The Woman in White (musical)
 Millor Actuaci en Teatre del Club de Varietats de Gran Bretanya (2004);
 Millor Actor de Repartiment en un Musical   (votaci Theatregoers Choice Award on-line del lectors de WhatsonStage.com);
 Nominaci al Premi Olivier per Millor Actor en un Musical 2004;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416500" title="Histria de Penscola" nonfiltered="4894" processed="4867" dbindex="159948">
 Edat antiga .
Son abundants els vestigis arqueolgics trobats a les rodalies del tmbol rocs, com restes de vaixells, mfores, etc., aix com en els poblats del Poaig i els Barrancs que confirmen el poblament de la zona per ibers (ilercavons), aix com la relaci d'aquests amb mercaders fenicis, grecs i posteriorment cartaginesos i romans.

Els testimonis ms antics i versemblants sobre Penscola cal trobar-los en les cites d'Hecateu (s.VI aC), Estrab (s. I aC) i Rufus Festus Avienus (s.IV aC). Aquest darrer en la seua coneguda Ora Martima anomenada Quersnesos, que alguns identifiquen amb l'actual Penscola. La seua traducci del grec significa 'pennsula', per no aclareix si es tracta d'un topnim o d'una poblaci permanent.

Penscola, possiblement fou port grec i rom, a travs d'on desembarcaran productes manufacturats (cermica, teles, armes, etc.) que els colonitzadors intercanviaven per oli i vi que els pobles indgenes cultivaven a les serralades litorals. A la rodalia del penyal s'han fet abundants troballes d'mfores.

Els romans, en traduir el topnim grec de Quersnesos al llat vulgar de Penscola ("quasi illa", molt semblant en itali actual "pensola"), donaren el nom quasi definitiu de la ciutat.

 Edat mitjana .
Des de gaireb prcticament el principi de la invasi musulmana de la Pennsula Ibrica (any 718), fins a l'any 1233, Penscola pertany al domini islmic. Malgrat a, no es coneixen molts aspectes d'aquesta poca.

Els gegrafs rabs l'anomenen Banskula o Baniskula, descrivint-la com a castell i poblat inexpugnable front la mar, amb diverses alqueries (com la de Beni-Gazlum -Benicarl-,  Beni-Ars  -Vinars- , Irta, etc.), abundncia d'aiges i importants salines.

Durant dcades marca la frontera amb el Principat de Catalunya, des d'on es realitzen incursions pirates al litoral catal.

Penscola s el bressol d'importants personatges del regne musulm de Valncia, como el Rei Llop, Mohamed ben San, Aben Mardanis (1124), que arribar a mantindre un regne a la zona de Valncia i Mrcia, sent l'ltima dinastia reial fins l'arribada d'En Jaume I. Un altre peniscol rellevant, tamb relacionat amb el rei conqueridor, va ser el poeta Al Albat, que va iniciar les negociacions de la rendici de Valncia, a Russafa.

Jaume I va intentar conquerir Penscola en primer lloc al 1225, sense xit, continuant la seua llegenda de castell inexpugnable. No ser fins el 1233, desprs de la conquesta de Mallorca, i de la caiguda de Borriana, que la deixa allada de la resta de territoris musulmans. La capitulaci va consistir en una rendici pacfica, amb pactes que garanteixen les lleis i costums sarranes.

L'actual castell, va ser construt pels Templers i fou refugi de Pedro Martnez de Luna, conegut pel nom de Benet XIII d'Aviny o Papa Luna i Climent VIII,ambds papes del Cisma d'Occident.

 Edat moderna i contempornia .
Desprs de pertnyer a l'Orde de Montesa pass a la Corona. Hi hagu destacaments militars fins al 1898. Els agermanats no aconseguiren triomfar en aquesta plaa. 

Durant la Guerra de Successi rest fidel a Felip V grcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarra. En la Guerra del Francs pat un ferotge bombardeig per part de les tropes espanyoles comandades pel general Elio que assetjaven a les forces napoleniques acantonades dins de la ciutat.

El municipi ha patit una forta transformaci econmica en passar del sector primari (agricultura i pesca) cap al terciari (turisme). La trama urbana acotada antigament per les murades s'ha ests durant la segona meitat del segle XX per la part continental de manera desordenada. La lnia litoral fins a Benicarl, els voltants de la desembocadura del Prat (denominaci local de la marjal de Penscola), els vessants de les muntanyes ms properes al poble i la plana litoral sud dels Pitxells han estat urbanitzades.

 Actualitat .
Les darreres actuacions no han posat fi a l'ocupaci massiva de territori. Al sud del terme municipal hi trobem la serra d'Irta, declarada parc natural pel Consell mitjanant el Decret 108/2002 de 16 de desembre, i s una de les darreres zones de la costa valenciana lliure de carreteres i apartaments. 

Actualment, s un dels destins turstics ms destacats i coneguts del Pas Valenci, i cada estiu arriba a multiplicar per quatre la seua poblaci a causa del turisme.

Enllaos externs.
Histria de Penscola ;
Histria de Penscola, en todopeniscola.com. Per Juan Antonio Beltrn i Adolfo Aguil ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416506" title="Arxiu comarcal" nonfiltered="4895" processed="4868" dbindex="159949">
Un arxiu comarcal s el conjunt d arxius de la Generalitat de Catalunya que, en aplicaci del principi de provinena i territorialitat, s ocupen i actuen a la comarca, per tal de donar compliment a la Llei d arxius i documents 10/2001. Tots els arxius comarcals conformen la Xarxa d Arxius Comarcals, que forma part del Sistema d'Arxius de Catalunya (SAC). Les tasques que realitzen sn, principalment, la custdia, el tractament i la difusi dels fons documentals de diverses administracions i titularitats de l mbit comarcal. 

Histria.

Els primers arxius comarcals es crearen entre els anys 1982 i 1983 amb la voluntat de dotar el territori d una xarxa d arxius d acord amb la divisi territorial en comarques que s estava implantant. 
La seva denominaci primignia era Arxius Histrics Comarcals i tenien la funci d aplegar de manera urgent el patrimoni documental existent i que estava en perill de desaparici segons es descrigu a la llei d arxius 6/1985. Cada arxiu tenia funcions i competncies dins el seu mbit territorial i podia aplegar la documentaci histrica, la documentaci oficial de les corporacions pbliques i els donatius i els dipsits de les persones i les institucions privades que aix ho sol licitessin. Les funcions i la organitzaci de la xarxa d arxius comarcals fou concretada al decret 110/1988, de 5 de maig. 

La actual Llei d arxius i documents 10/2001, de 13 de juliol, ha dotat als primigenis arxius histrics d una nova perspectiva. Primerament, el canvi de nom dna recolzament a una nova forma d entendre els arxius: l arxiu histric no noms aplega la documentaci histrica de la comarca, sin que fa funcions d arxiu de documentaci semi-activa; en segon lloc, s han precisat les funcions de l arxiu i s ha ampliat la seva competncia sobre els municipis de la comarca; i finalment s ha previst amb exactitud la forma d organitzaci, coordinaci i col laboraci amb els municipis de la comarca i amb el sistema d arxius comarcals. A les comarques del Tarragons, el Segri i el Girons, els arxius histrics provincials fan les funcions d arxius comarcals en el seu mbit territorial. 

Actualment, existeixen arxius comarcals a totes les comarques a excepci de l Alta Ribagora, l Alt Urgell, Barcelons, Garrigues, Montsi, Pla d Urgell i Terra Alta.  A excepci del del Barcelons, la construcci d aquests arxius, juntament amb la rehabilitaci, ampliaci i construcci de nous edificis per als arxius ja existents, conforma el Pla d Infraestructures dels arxius comarcals a Catalunya: 2005-2010, que preveu finalitzar la xarxa d Arxius Comarcals a Catalunya. 

La gesti del l arxiu comarcal correspon al consell comarcal, el qual pot acordar la gesti conjunta amb l ajuntament cap de la comarca. Amb la subscripci d un conveni, l arxiu pren funcions d arxiu municipal i l ajuntament en qesti s ha de fer crrec de les despeses derivades de la gesti i conservaci dels seus fons municipals.

Documentaci que s hi conserva.

Segons l article 7.3 de la llei 6/1985, els arxius comarcals aplegaven la documentaci histrica de la seva comarca, la documentaci oficial de les corporacions pbliques territorials i institucionals, i els donatius i dipsits de persones i institucions privades. Ara, a l empara de la nova Llei d arxius i documents (article 30.2 i 30.3),  els arxius comarcals tenen competncia sobre la documentaci segent:

Documentaci semi-activa i inactiva del Consell Comarcal i de l Ajuntament de la capital de la comarca. En el cas de l Ajuntament caldr la signatura d un conveni especfic ja que l arxiu comarcal far tamb la funci d Arxiu municipal. ;
Documentaci histrica dels municipis fins a 10.000 habitants de la comarca, amb l acord previ de l Ajuntament i llevat que no tinguin un arxiu propi integrat al SAC.
Els protocols notarials de ms de 100 anys;
La documentaci de l administraci de justcia, dels registres pblics i dels serveis de l Estat.

Tamb poden fer acords per tal de custodiar, tractar i difondre els fons documentals segents: 

Documentaci semi-activa i inactiva dels Ajuntaments de municipis de fins a 10.000 habitants i d altres ens i organismes pblics.
Documentaci de persones fsiques o jurdiques d inters histric o cultural en el respectiu mbit territorial. ;
Altra documentaci que es consideri pertinent. ;
De forma transitria, i dins un termini de cinc anys, els ajuntaments dels municipis majors de 10.000 habitants poden acordar deixar en dipsit la seva documentaci semi-activa i inactiva;

Bibliografia i enllaos.

Arxius comarcals de Catalunya. Cercador  6 de gener de 2009  ;
COROMINAS i NOGUERA, Mariona.  Anlisi i perspectives de la Llei d arxius i documents. El sistema d arxius de Catalunya . Actes de les Jornades de presentaci de la Llei 10/2001 d arxius i documents- Barcelona, 17 de gener de 2002.  6 de gener de 2009    ;
 Editorial. 25 anys d arxius comarcals . Arxius. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, nm. 53, estiu del 2008, pg. 1-2. 6 de gener de 2009     ;
Guia dels arxius histrics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1982-1998, 7 vols.
Llei d arxius i documents 10/2001 11 de gener de 2009  ;
PAGAROLAS I SABAT, Laure. (1999).:  Els arxius histrics . Bibliodoc. Anuari de Biblioteconomia, Documentaci i Informaci ( Barcelona), pg. 155-166. 6 de gener de 2009   ;
Pla d infraestructures dels arxius comarcals de Catalunya: 2005-2010   6 de gener de 2009    ;
PORTA i BALANY, Josep Maria.  Els arxius comarcals a Catalunya . Compactus: revista d arxius i biblioteques, nm. 4, maig   agost 2002, pg. 18-20.  6 de gener de 2009    ;
 Una poltica concreta per a arxius, pobles i comarques. Monogrfic: Arxius comarcals i mancomunats . Compactus:revista d arxius i biblioteques, nm. 4, maig   agost 2002, pg. 25-26.  6 de gener de 2009    ;

Vegeu tamb.
Arxiu;
Llei d'Arxius i documents;
Sistema d'Arxius de Catalunya;
Arxiu Municipal;
Arxiu histric provincial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416507" title="Torrent de Vall d'Aubi" nonfiltered="4896" processed="4869" dbindex="159950">

El torrent de Vall d'Aubi  (que en el primer tram del seu curs s anomenat torrent del Coll dels Prats) s un afluent per l'esquerra del torrent de Vallsadolla que, a l'ensems, ho s de l'Aigua d'Ora.

Neix a 1.578 metres d'altitud, al vessant meridional de la serra dels Prats, a uns 120 metres al SE del Coll dels Prats en territori del poble de Montcalb (Guixers). D orientaci predominant N-S  desguassa al torrent de Vallsedolla a 1.036 m. d altitud, i a uns 300 m al sud-est de les runes de la masia de Can Ripalles

Municipis que travessa.

Fa tot el seu curs pel terme municipal de Guixers (Solsons)

Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=6 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.036 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.578 
|align="center"|1.528
|align="center"|1.498
|align="center"|1.465
|align="center"|1.420
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|20,0
|align="center"|12,0
|align="center"|13,2
|align="center"|17,7
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416511" title="Mundial d'Handbol 2009" nonfiltered="4897" processed="4870" dbindex="159951">
El XXI Campionat Mundial d'Handbol es celebr a Crocia entre el 16 de gener i l'1 de febrer de 2009 sota l'organitzaci de la Federaci Internacional d'Handbol (IHF) i la Federaci Croata d'Handbol.

Un total de 24 pasos competiren pel ttol de campi mundial, la selecci nacional d'Alemanya s la vigent campiona. 

Seus.
	




Primera Fase.
Els 3 primers de cada grup es clasifiquen per a la segona fase. Els equips eliminats juguen entre ells pels llocs del 13 al 24.

Grup A.




Resultats;


 Tots els partits es juguen a Osijek;

Grup B.




Resultats;


 Tots els partits es juguen a Split;

Grup C.




Resultats;


 Tots els partits es juguen a Varadin;

Grup D.




Resultats;


 Tots els partits es juguen a Pore ;

Segona Fase.
Els 2 primers de cada grup jugaran les semifinals. Els equips eliminats juguen entre ells per les posicions del 5 al 12.

Grup I.




Resultats;


 Tots els partits es juguen a Zagreb;

Grup II.




Resultats;


 Tots els partits es juguen a Zadar;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416513" title="Bsquet Club Torroella" nonfiltered="4898" processed="4871" dbindex="159952">

El Bsquet Club Torroella s un club de bsquet de Torroella de Montgr.

 Histria .
La prctica del bsquet a Torroella de Montgr es remunta a l any 1981, quan el Sr. Eugeni Padrones va engrescar a uns quants nois i noies a practicar un esport totalment desconegut a la vila. Aquella primera temporada ja es van formar dos equips, un de mascul i un altre de femen que entrenaven i jugaven a les pistes del collegi. En pocs anys, s establ el pas de competicions escolar cap a les actuals, les federades. Aix es comen a formar el Bsquet Club Torroella, tot i que fins fa poc els estatuts encara mantenien el nom de Bsquet Club Sant Miquel-Torroella.
Es formar-se el nou club, la filosofia va canviar i aviat es va inaugurar un pavell fa 25 anys, el Pavell Municipal de Torroella de Montgr. Es va formar la primera directiva on un dels membres ms emblemtics va ser el Sr. Josep Morraja, primer president de l entitat.

Durant els anys segents i amb la nova Junta, l estructura del club va anar creixent i cada any s incorporava algun nou equip sota la seva disciplina. Aix va obligar a la directiva a comenar a pensar noves formes d ingressos per poder tirar endavant amb totes les despeses que eles equips ocasionaven (fitxes, arbitratges, material esportiu, equipaments, etc...).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416514" title="Consell de Castella" nonfiltered="4899" processed="4872" dbindex="159953">
El Consell de Castella, conegut oficialment en castell com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispnica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), poca que es coneix com a polisinodal, s a dir, amb multiplicitat de Consells.

Histria.
Com a Consell Reial, el Consell de Castella era la segona dignitat del regne, immediatament desprs del rei. Fou considerat como l'arquetip del consell o snode i de la seva estructura i organitzaci, de forma que tots els dems calcaren d'aquest les seves. Aquest organisme fou creat a finals del segle XIV (1385) per Joan I, desprs del desastre de la batalla d'Aljubarrota.

En un principi, el Consell comptava amb 12 membres, quatre de cadascun dels estaments: representants del clergat, de les ciutats i de la noblesa. L'any 1442, la noblesa augment la seva influncia, mitjanant una reforma que augment a 60 el nombre de membres.

A les Corts celebrades a Toledo el 1480, els Reis Catlics van dotar a aquest organisme d'una major entitat tant jurdica com institucional. Alhora, els monarques van regular la seva composici i la procedncia dels seus membres: un president (membre de la branca eclesistica), dos o tres nobles, i vuit o nou lletrats. Amb aquesta reforma, el Consell, amb una representaci molt ms equilibrada dels diversos estaments, qued molt lligat a la voluntat reial. Posteriors reformes es van realitzar sota els regnats de Felip II (1598) i Felip V.

El Consell de Castella era hereu de l'antic Consell Reial (la instituci medieval que aconsellava al rei en la presa de decisions poltiques). Amb la unificaci de diverses corones amb els Reis Catlics i la multiplicaci del nombre de consells, l'organisme castell s'especialitz en el govern intern de la Corona de Castella, per aquells temps la zona ms estensa i poblada dels dominis de la monarquia. Alhora, la Corona de Castella era el territori ms cohesionat jurdicament i territorial, i era el regne on el monarca tenia menys problemes per prendre decisions i podia cobrar ms impostos. Tant augment el seu poder que, sota el regnat de Carles V, el Consell d'Estat s'independitzaria del Consell de Castella per la importncia creixent de la poltica exterior.

Al segle XVIII, amb el canvi de dinastia, la Guerra de Successi i els Decrets de Nova Planta, que acabaren amb la resta de consells de la monarquia, el Consell de Castella augment significativament el seu poder. Durant aquest perode, Melchor de Macanaz arrib a ser fiscal del Consell.

La segona meitat del segle XVIII i l'inici del XIX (fins a la Guerra d'Independncia, quan la discontinutat de la monarquia oblig a reinventar el sistema poltic amb la Constituci de Baiona en un bndol i la Constituci de Cdis a l'altre) pot considerar-se com el perode ms important del Consell. Aquest fet queda demostrat amb la presncia de figures tan destacades com ara b Pedro Rodrguez de Campomanes o Gaspar Melchor de Jovellanos, ambds fiscals al servei del Despotisme illustrat de Carles III i Carles IV.

Algunes dates importants.
 6 de mar de 1701. Felip V estableix que el Consell queda format pel President o Governador, 20 odors i el fiscal, per a les seves quatre sales. Confirma aix el decret de Carles II de 17 de juliol de 1691.
 10 de novembre de 1713. Es dna nova planta al Consell, que passa a tenir cinc sales. Aquest decret fou confirmat posteriorment l'1 de maig i el 16 de desembre de 1714.
 9 de juny de 1715. Donat que nova planta havia portat desordre i confusi, el monarca torna a establir el model tradicional. Aix, el Consell queda format pels segents membres: un President, amb totes les prerrogatives i honors anteriors, i 22 consellers dividits entre 8 a la sala de govern, 4 a la sala de justcia, 4 a la sala de provncia, 5 a la sala de mil cinc-centes, i 1 a la presidncia de la sala d'alcaldes de casa i cort.

 Referncies externes .
L'Espanya del Segle XVI: el rgim polisinodial - Consell Reial i Suprem de Castella (en castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416516" title="Antoni Mills i Figuerola" nonfiltered="4900" processed="4873" dbindex="159954">
Antoni Mills i Figuerola, (Barcelona. Arquitecte titulat el 1888).

Autor del projecte d'urbanitzaci del barr Artigues, de Badalona. De la seva producci eclctica i modernista a Barcelona,destaquen:
  les dues cases Farreras, c/ Mallorca, 284, (1899-1900) i Gran Via de les Corts Catalanes, 536-542, (1902);
 (1897) Edifici d habitatges al c/ Aribau, 69-71 d estic eclctic;
 (1897) Antic edifici de la Companyia de Tramvies, Rda. Sant Pau 43-45. Reformada el 1917 i 1952.

 (1899) Paula Serrallonga i Antonia Carrera al c/ Mallorca, 408 d estic eclctic;
 (1902) Tres cases d habitatges a c/ Villarroel 49-51;
 (1906) casa Agustn Valentn a c/ Sant Pere Ms Alt, 13 bis. ;
 (1906-1907) cases Leandro Bou, c/ Pau Claris, 154-156;
 (1909) casa Jaume Mass, c/ Sants 250-252.
 (1910) 3 cases per a Josefa Orp Almirall a l'avinguda Tibidabo 9, 11 i 13. ;
 (1911-1913) cases Pascual i Cia. c/ Aribau, 175-177;
 (1914) casa Maldonado (o Ferrer Cuys) c/ Aribau, 179-Londres 100. S'articula a partir de l'eix angular, semicilndric, que actua alhora com a tribuna i com a torratxa, sobresortint del nivell de terrat, amb mosaics de Llus Br al fris.
 (1929) antigues cotxeres de Sants, c/ Sants 79-81;
 (1928) 18 cases unifamiliars al passatge de l'arquitecte Mills.

Bibliografia.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416523" title="Tete Cohete (Mortadello i Filem)" nonfiltered="4901" processed="4874" dbindex="159955">

Tete Cohete s la cinquantena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Es va publicar el 1981.

Argument.
En Tete Cohete s el fill d'un ve d'en Mortadello. Aquest l'ha dut a la TIA per a qu vegi l'organitzaci per dintre. En Tete Cohete s molt aficionat a la mecnica, als cotxes i als motors. Per culpa d'aquestes aficions causar el caos dintre de la TIA.

En aquest cmic l'autor barreja a un dels seus personatges, en Tete Cohete, en una aventura d'en Mortadello i en Filem.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416524" title="Delbert Mann" nonfiltered="4902" processed="4875" dbindex="159956">

Delbert Mann (Lawrence, Kansas, 30 de gener de 1920 - Los Angeles, Califrnia, 11 de novembre de 2007) fou un director de cinema nord-americ. Home de formaci teatral i televisiva, amb la seva primera pellcula, Marty, obtingu l'Oscar a la millor pellcula i al millor director del 1955. La seva obra cinematogrfica posterior no assol mai la qualitat del primer film.

Un dels ms prolfics directors de la televisi nord-americana dels anys cinquanta, Delbert Mann, va realitzar per a la petita pantalla Marty l'any 1953. Un parell d'anys ms tard la portaria al cinema amb un enorme xit -tres Oscars a la millor direcci, interpretaci (Ernest Borgnine) i gui (Paddy Chayefsky)- de pblic i
crtica. Hereu del neorealisme importat, fonamentalment, per Fred Zinnemann, Marty va anar al davant d'una allau de ttols dirigits per homes de la televisi. La millor manera d'encertar el debut de cada un d'ells va ser el procs emprat per Mann: escollir un telefilm ems uns anys abans, utilitzar uns actors de prestigi (Paul Newman, Burt Lancaster, Karl Malden...), recolzar-se en actors sorgits de la televisi o amb productors dels mateixos intrprets.

Fidel al mtode que li va brindar l'xit a la majoria dels realitzadors de la Generaci de la Televisi, Mann va tornar amb La nit dels marits, una anlisi de les frustracions de l'americ mig a travs d'un grup d'homes durant una nit de comiat de solters, firmada novament per Paddy Chayefsky. Malgrat la consistncia del gui, la direcci de Delbert Mann no va impressionar a gaireb ning, i ms aviat la imatge d'artes pulcre i aplicat anava prenent forma. La relaci d'adaptacions teatrals o televisives -Desire Under the Elms (Eugene O'Neill), Taules separades (Terence Rattigan), Middle of the Night (tercera collaboraci amb Paddy Chayefsky, un melodrama ombrvol on Kim Novak interpreta el paper d'una jove divorciada que estima un home uns trenta anys ms gran que ella) i The Dark at the Top of the Stairs (William Inge), aix ho corrobora. D'entre aquests ttols, Taules separades se'ns descobreix com una de les pellcules ms representatives i aclaridores del cinema de Delbert Mann: narraci uniforme, moviments de cmera estilitzats, filmaci subjecta als cnons televisius (decorats per als exteriors, profusi de pla-contrapl).

The Outsider s un film de transici que explica la biografia de l'indi Ira Hayes, un dels sis homes que van alar la bandera ianqui al cim d'Iwo Jiwa, resolt amb un cert sentit narratiu- que va precedir a un
grapat de comdies -Lover Come Back, That Touch of Mink (ambdues amb Doris Day), Quick Before it Melts, Compte amb el majordom i The Pink Jungle-, en sentit regressiu, intercalant un film amb connotacions biogrfiques (A Gathering of Eagles, contribuci a les epopeies de la Segona Guerra Mundial) i un ttol replet de referncies a la psicoanlisi, Fitzwilly, una de les pellcules ms estimables de Delbert Mann. 

Aquesta segona etapa va marcar el declivi de la carrera de Mann, coincidint amb la seva nominaci com a president del Directors Guild of America (1967-1971), i que va retornar al seu medi d'origen amb diversos ttols. La dcada dels setanta va aclarir la incgnita d'una possible recuperaci de Delbert Mann: una recreaci histrica
(David i Catriona), un drama juvenil en el marc d'una comunitat Amish (Birch Interval) i un encrrec d'una filial de la Disney (Night Crossing on sobresurten per dret propi John Hurt i la partitura musical de Jerry Goldsmith, compositor que tamb havia treballat a A Gathering of Eagles), que
no contribueixen a augmentar l'escs prestigi d'un director que va assolir l'xit massa aviat.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416525" title="High-King" nonfiltered="4903" processed="4876" dbindex="159957">
High-King s un grup de idols japoneses de Hello! Project. El grup es va crear per premocionar el musical Cinderella the Musical (      the       , Cinderella the Musical).

 Membres .

Reina Tanaka de Morning Musume;
Ai Takahashi de Morning Musume;
Saki Shimzu de Berryz Kobo;
Maimi Yaijima de C-ute;
Yuuka Maeda de Hello Pro Egg;

 Discografia .

Singles

 CC (CinderellaComplex);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416535" title="Aa!" nonfiltered="4904" processed="4877" dbindex="159958">


Aa! s un grup japons de J-Pop, creat al 2003 i format per dos membres de C-ute i un de Morning Musume. Actualment el grup est inactiu.

 Membres .

Airi Suzuki de C-ute;
Miyabi Natsuyaki de C-ute;
Reina Tanaka de Morning Musume;

 Discografia .

Singles

Frist Kiss - 29 d'octubre de 2003.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416536" title="Volgelsheim" nonfiltered="4905" processed="4878" dbindex="159959">

 Volgelsheim  (en alsaci Volgelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 1999 tenia 2.382 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416540" title="Weckolsheim" nonfiltered="4906" processed="4879" dbindex="159960">

 Weckolsheim  (en alsaci Wackelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 592 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416543" title="Wolfgantzen" nonfiltered="4907" processed="4880" dbindex="159961">

 Wolfgantzen  (en alsaci Wolfgntze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2005 tenia 1.050 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416545" title="Cant de Mulhouse-Est" nonfiltered="4908" processed="4881" dbindex="159962">

El cant de Mulhouse-Est (alsaci kanton Milhsa-Oscht) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia  




Composici.
El cant aplega 1 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2001-2010 :  Marc Schittly;
 
Enllaos externs.

 Cant de Mulhouse-Est al Web del Consell General;
 Portal del cant de Mulhouse;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416550" title="Cpsula bacteriana" nonfiltered="4909" processed="4882" dbindex="159963">
 

La cpsula bacteriana s una capa rgida amb el cant ben definit format per una serie de polmers orgnics que tenen algunes bacteries (tant grampositiu i gramnegatiu) i que es dipositen a l'exterior de la seva paret cllular. Generalment cont glicoprotenes i un gran nmero de polisacrids diferents, incloent alcohols i hidrats de carboni.

La presncia de cpsula va associada a factors de virulncia (capacitat d un microorganisme de causar malaltia).

La cpsula s una capa rgida organitzada en una matriu impermeable que exclou colorants com la tinta xinesa. En canvi, la capa de material extracellular que es deforma amb facilitat, s incapa d'excloure partcules i no t un lmit definit, es denomina capa mucosa o glicoclix. Ambdues es poden detectar amb mtodes amb la tinci negativa o la tinci de Burri.

La cpsula els serveixen a les bateries com a coberta protectora resistent a la fagocitosi. Tamb s'utilitza com a dipsit d'aliments i com a lloc d'alimentaci de substncies de rebuig. Protegeix de la dessecaci, ja que cont una gran quantitat d'aigua disponible en condicions adverses. A ms a ms, evita l'atac dels bacterifags i permet l'adhesi de la bateria a les cllules animals de l'hoste.

Els bacteris no es poden classificar per si tenen o no cpsula, ja que la seva formaci varia segons les condicions ambientals en les que es trobin.

 Tinci .
La cpsula no es tenyeix amb els colorants bsics habituals (blau de metil, cristall violeta, safranina). Un mtode alternatiu s el de Antony. Les cl.lules es tenyeixen amb violeta de genciana i posteriorment es renta amb sulfat de coure.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416551" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4910" processed="4883" dbindex="159964">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es realitzaren 12 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme entre els dies 26 de juliol i 9 d'agost de 1992 al Pavell dels Pasos Catalans de la ciutat de Badalona.

En la competici de boxa participaren un total de 336 boxadors de 78 comits nacionals diferents. Per tal de reduir la participaci es delimit l'edat per a participar, amb un mnim de 17 anys i un mxim de 32. 

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1992;
  Amateur Boxing;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416553" title="Marcel Delannoy" nonfiltered="4911" processed="4884" dbindex="159965">
Marcel  Delannoy (Fert-Alais, Seine-et-Oise, 9 de juliol de 1898   Pars, 15 de setembre de 1962. Compositor francs.

En un principi simultnia els estudis  d arquitectura amb els de msica; els primers li permeten exercir de dibuixant (1920-23), si be desprs de l estrena de Poirer opt definitivament per la msica. En el conservatori de Pars va tenir per mestre en Gdalge, Cools i Honegger, del que, amb el temps en fou gran amic i bigraf la qual influencia reb. Romangu en el grup  Jeune France  on s hi trobaven personalitats tant diferents com; Baudrier, Lesur, Jolivet i Messiaen, als quals, no obsta'n unia un ideal com d autenticitat i d alliberaci de tota la srie de tpics fins aleshores de moda (Satie, Stravinsky, jazz, surrealisme, et.,). 

Allionat per Honegger, es dedic, amb preferncia, al cultiu de formes lriques, que tract amb insuperable mestria, malgrat que hom li reprova llur manca de carcter. De fet  i no seria el primer cas en l historia de la msica -, el millor de la seva producci, o constitueix la seva gran quantitat de canons (forma en la que la subjecci a un text breu obliga a un perfecte equilibri de factors) i el seu Quartet en mi menor (1931)  mercs a l  imposici d una forma rigorosa, per d eficcia musical evident- . 

Citem de tota la seva producci teatral: Le marchand de lunettes (1926), Le Poirer de misre (1927), que no deix d aixecar protestes per la seva  gosadia harmnica ;   La danse de vie, 9 quadres dramtics de H. Ould (1927); Le Fou de la Dame, cantata  ballet  (1929); Tsar Lnine (1931), La paix (1932), el  ballet  Cendrillon (1933), La pantoufle de Vair (1935), Epsom,  ballet (1936); Ginevra (1942) Puck  (1947). Tamb s autor de dues Simfonies, el Concert de maig, una Serenata concertant, Figures sonores, per orquestra de cambra; una  Rapsdia per a piano, violoncel, trompa i saxofon; un Trio i varies peces i suites per a piano. 

Igual que d altres compositors d aleshores, t, una extensa producci cinematogrfica: per Rapsdia Hongaresa, Volpones, La dona del penjat, El senyor de Lourdines, El Curander, La bande  Papa, etc.

A ms, posseeix una abundant producci literria, en la que hi figuren, junt a crtiques i diversos articles, una autobiografia, un estudi sobre Hoenegger i retrats de msics francesos.  

Referncies.
Tom n, 17 de l enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416554" title="Nouvelle vague" nonfiltered="4912" processed="4885" dbindex="159966">
Nouvelle vague (nova onada) s un moviment cinematogrfic aparegut a Frana al final dels anys 1950. El terme apareix sota la ploma de Franoise Giroud a L'Express del 3 d'octubre de 1957, en una enquesta sociolgica sobre els fenmens de generaci. s reprs per Pierre Billar el febrer de 1958 a la revista Cinma 58. Aquesta expressi s atribuda a les noves pellcules distribudes el 1959 i principalment aquells presentats al Festival de Cannes d'aquell any. 

Andr Bazin havia creat la revista Cahiers du Cinma l'any 1951. Era una publicaci mensual de crtica cinematogrfica que va servir com a camp de batalla dels nous talents, molt crtics amb tots els models clssics i amb les estructures narratives tancades. Tots ells, entre els quals destaquen Truffaut, Godard, Chabrol, Rivette o Rohmer, havien fet de guionistes abans. Com a precursor, sobresurt la figura de Jean Pierre Melville. Era un grup heterogeni que tenia en com el poc pressupost que necessitaven per rodar, la llibertat creativa, l'espontanetat, la gran cultura cinematogrfica de cadascun dels membres i, sobretot, les ganes d'experimentar amb la cmera.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416555" title="Barris de Lleida" nonfiltered="4913" processed="4886" dbindex="159967">
Hi ha divuit barris de Lleida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416556" title="Joan Josep Hervs i Arizmendi" nonfiltered="4914" processed="4887" dbindex="159968">
Joan Josep Hervs i Arizmendi (Barcelona, 1851-1912) fou un arquitecte modernista titulat el 1879. Arquitecte municipal de Sitges, de Tortosa i, ms tard, de Manila (Filipines, 1892-1898). E1 1911 va guanyar el premi del concurs anual d'edificis artstics de l Ajuntament de Barcelona per la casa Prez Samanillo (c/ Balmes, 169-169 bis)

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416560" title="Torrent de Fontanella" nonfiltered="4915" processed="4888" dbindex="159969">

El torrent de Fontanella  s un afluent per la dreta de l'Aigua d'Ora que neix al terme municipal de Guixers (Solsons) i que realitza bona part de la segona meitat del seu recorregut pel terme municipal de Castellar del Riu (Bergued).

Neix a 1.336 metres d'altitud a uns 300 metres al SE de Montcalb. Mentre transcorre pel municipi de Guixers ho fa amb una orientaci N-S tot passant pel costat de les masies d'El Pla i de Fontanella. A l'entrar al terme municipal de Castellar del Riu agafa l'orientaci NW-SE, passa pel sud de la Casa Nova  i de Santa Coloma i desguassa a l Aigua de Llinars  a 907 m. d altitud, al sud de l'Ajuntament i al costat sud del pont que travessa l'Aigua d'Ora a la banda nord del camping d'Aigua d'Ora.

Municipis que travessa.

|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|1.456
|align="center"|57,26 %
|-
|Per l'interior del municipi de Castellar del Riu
|align="center"|1.292
|align="center"|42,74 %
|-


Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=12 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !! 1.250 !! 1.500 !! 1.750 !! 2.000 !! 2.250 !! 2.548 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.336
|align="center"|1.248
|align="center"|1.208
|align="center"|1.177
|align="center"|1.121
|align="center"|1.025
|align="center"|972
|align="center"|949
|align="center"|935
|align="center"|925
|align="center"|907
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|35,2
|align="center"|16,0
|align="center"|12,4
|align="center"|22,4
|align="center"|38,4
|align="center"|21,2
|align="center"|9,2
|align="center"|5,6
|align="center"|4,0
|align="center"|7,1
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416562" title="Cant de Mulhouse-Nord" nonfiltered="4916" processed="4889" dbindex="159970">

El cant de Mulhouse-Nord (alsaci kanton Milhsa-Nord) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia  




Composici.
El cant aplega 1 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2001-2010 :  Gilbert Buttazzoni;
 
Enllaos externs.
 Cant de Mulhouse-Nord al Web del Consell General;
 Portal del cant de Mulhouse;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416565" title="Albert Juan i Torner" nonfiltered="4917" processed="4890" dbindex="159971">
Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957) fou un arquitecte modernista titulat el 1892. De les seves obres modernistes destaquen:

A les Franqueses del Valls:
 (1912) l'Ajuntament i les escoles municipals ;
 (1913) l escorxador;
a Granollers:
 (1912) casa Joan Sanpera, c/ Corr, 321;
a Barcelona
 (1902-1911) Villa Rosa, crta. Esglsia, 60. Vallvidrera;
 (1904) casa del carrer Comte de Borrell, 109 (desapareguda) ;
 (1907) farmcia del Dr. Domnech, ronda de Sant Pau, 4, reconstruda al carrer Verdi 7, i guanyadora del premi al millor establiment al concurs anual d'edificis artstics de 1907.
 (1908) Casa Francesc Llopart al c/ Joan Blanques 62-68;
 (1916) Casa Francesc Balcells al Pg. Reina Elisenda de Montcada 17;
 (1918-1921) edifici d'oficines Santana i Soler, Via Laietana, 17, que constitueix una rplica dels magatzems Walker de Chicago, obra de Louis Henri Sullivan de 1888.

Bibliografia.
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416566" title="Cant de Mulhouse-Oest" nonfiltered="4918" processed="4891" dbindex="159972">

El cant de Mulhouse-Oest (alsaci kanton Milhsa-Wescht) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia  




Composici.
El cant aplega 1 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2001-2010 :  Pierre Freyburger;
 
Enllaos Externs.

 Cant de Mulhouse-Nord al Web del Consell General;
 Portal del cant de Mulhouse;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416567" title="Alessandro Baricco" nonfiltered="4919" processed="4892" dbindex="159973">
Alessandro Baricco (1958) s un escriptor itali que collabora habitualment amb els mitjans de comunicaci fent crtica musical. Ha impartit classes d'escriptura creativa i ha guanyat el Prix Mdicis, entre altres guardons.

Obres destacades.
Il genio in fuga. Sul teatro musicale di Rossini, 1988;
Castelli di rabbia,  1991;
Novecento. Un monologo, 1994;
Seta, 1996;
City, 1999;
Omero, Iliade, 2004;
I Barbari, 2006;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416569" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="4920" processed="4893" dbindex="159974">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1992 celebrats a la ciutat de Barcelona (Catalunya) es realitzaren 10 proves de ciclisme, set en categoria masculina i tres en categoria femenina. Les competici es divid entre 3 de ciclisme en ruta i 7 de ciclisme en pista, realitzant-se entre els dies 26 i 31 de juliol de 1992 al Veldrom d'Horta. 

La prova de 100 quilmotres contrarellotge va comenar al Circuit de Catalunya (Montmel), passant posteriorment per la carretera C-17 i l'Avinguda Meridiana de Barcelona per retorn novament al Circuit de Catalunya, on finalitz. Per la seva banda la prova contrellotge individual es realitz en un circuit de 16 quilmetres a Sant Sadurn d'Anoia, en el qual els homes van fer 12 voltes i les dones 5.

Prengueren part 451 ciclistes, entre ells 376 homes i 75 dones, de 76 comits nacionals diferents.

Detalls.
S'establiren dos rcords mundials, el de persecuci per equips realitzat per l'equip nacional d'Alemanya, i el de persecuci individual realitzat pel britnic Chris Boardman. Aix mateix tamb es van establir nous rcords olmpics en les proves de quilmetre contrarellotge per l'espanyol Jos Manuel Moreno, de velocitat en categoria masculina per l'alemany Jens Fiedler, de velocitat en categoria femenina per l'estoniana Ingrid Haringa i de persecuci individual en categoria femenina per l'alemanya Petra Rossner.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.
Categoria masculina.

Categoria femenina.


Ciclisma en pista.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1992;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416571" title="Theravada" nonfiltered="4921" processed="4894" dbindex="159975">
El budisme theravada (en pali:        therav da, en snscrit:           sthavirav da, literalment: "doctrina dels ancians" o "l'antic ensenyament") s la forma de budisme dominant a l'sia del Sud i del Sud-Est (Sri Lanka, Tailndia, Cambodja, Myanmar, Laos i  parts del Vietnam), entre els xinesos d'Indonsia i de Malisia aix com en certes tnies del sud-oest de la Xina. La seva implantaci a Occident s ms recent que la dels corrents zen o vajrayana. 

Aquest corrent, fundat a l'ndia, s l'escola budista ms antiga i es defineix com l'hereu de la doctrina original de Siddharta Gautama (el Buda); per aix s relativament conservador. La "doctrina dels ancians" es recolza en un cnon  anomenat Cnon pali o Tipitaka, que comprn nombrosos texts basats en les paraules del Buda, recollides pels seus contemporanis i fixades en el tercer concili (247 aC) organitzat a Palatiputra per l'emperador Asoka. 

Sovint s'utilitza el terme hinayana com a sinnim de theravada, malgrat les objeccions de nombrosos practicants d'aquest corrent que avui dia compta amb uns 100 milions d'adeptes a escala mundial. 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416574" title="Congost de Tresponts" nonfiltered="4922" processed="4895" dbindex="159976">
El congost de Tresponts, tamb conegut com cam de Tresponts o Tres Ponts, s un congost situat entre el municipi de Fgols i Aliny, Ribera d'Urgellet, les Valls d'Aguilar i Organy. El riu Segre s'obre cam entre les muntanyes, com tamb la carretera C-14. El congost uneix l'alta vall del Segre, s a dir les Valls d'Aguilar, la Ribera d'Urgellet i la Seu d'Urgell, amb Organy i desprs amb el Segre mitj.

El Segre hi passa acongostat per un llarg tram entre altes parets de roca. Hi passava l'antic cam ral d'Organy a la Seu d'Urgell, que, per aquest sector, era un espenyador continu, segons un document del segle XVIII. Aquesta mateixa font ens indica que el riu era travessat per tres ponts, i d'ac el nom del congost; el primer, de fusta, i els altres dos, de pedra. D'aquests, i tamb del cam, resten vestigis, alguns dels quals netament medievals. En ple congost desguassa al Segre el riu de Lavansa. Prop de la confluncia hi ha l'Hostal Nou, ja al terme de Fgols, a la dreta del Segre, i vora seu, a la dreta del riu de Lavansa i a l'esquerra del Segre, el Mas del Monestir, als fonaments del qual hi ha vestigis de l'antic monestir benedict de Sant Andreu de Tresponts, dit a l'origen Sant Iscle de Centelles.

Histria.
El nom que prov dels tres ponts que s'hi construiren, foren una obra per trencar l'isolament de les muntanyes, obra del bisbe Sant Ermengol (950 i el 1035) que precisament mor al caure d'una bastida mentre dirigia l'obra del pont de Bar (el Pont de Bar).

Tots aquests camins es mantingueren durant l'edat mitjana i els traats d'alguns han arribat a l'actualitat, sobretot aquells que enllacen les valls paralleles. Durant l'edat moderna la majoria es deixaren molt malmesos. D'aix es queixen molts viatgers, com Francisco de Zamora l'any 1787 o M. C. Langlois, que hi pass a la primeria del segle XIX. s molt probable, per, que la perillositat i el mal estat de les comunicacions forms part d'una mena d'estratgia; almenys aix ho deixa entreveure el 1748 Antoni Fiter i Rossell en el Manual Digest d'Andorra.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416580" title="Cant de Mulhouse-Sud" nonfiltered="4923" processed="4896" dbindex="159977">

El cant de Mulhouse-Sud (alsaci kanton Milhsa-Sid) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia  




Composici.
El cant aplega 9 comunes :
 

 Conseller general de l'Alt Rin .
 2001-2010 :  Francis Flury;
 
Enllaos Externs.

 Cant de Mulhouse-Nord al Web del Consell General;
 Portal del cant de Mulhouse;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416582" title="Fmbria (biologia)" nonfiltered="4924" processed="4897" dbindex="159978">


En bacteriologia, la fmbria s un apndix proteic present en mols bacteris, s ms curt i prim que un flagel. Aquest apndix oscilla entre 3 i 10 nm de dimetre i fins a diversos m de llarg i corresponen a evaginacions de la membrana citoplasmtica que sobresurt a l'exterior a travs dels porus de la paret cellular i la cpsula bacteriana. Les fmbries sn utilitzades pels bacteris per adherir-se a les superfcies, unes a altres, o a les cllules animals. Un bacteri pot tenir d'ordre 1.000 fmbries que noms sn visibles amb l's d'un microscopi electrnic. Les fmbries poden estar repartides uniformement per tota la superfcie de la cllula o estar situades noms als pols. Les fmbries es poden trobar tant en els bacteris gramnegatiu com en les grampositiu. Els bacteris grampositives, les fmbries estan lligades covalentment. Estan formades per una protena que es diu pillina.

En molts bacteris, les fmbries sn necessries per la colonitzaci durant el procs d'infecci o per iniciar la formaci d'un biofilm. Els bacteris mutants que careixen de fmbries no poden adherir-se al seu dest habitual i, per tant, no poden provocar infeccions. Algunes fmbries poden contenir lectines, les quals sn necessries per adherir-se a les cllules dest ja que poden reconixer les unitats d'oligosacrids presents en la superfcie d'aquestes cllules. Altres fmbries s'uneixen als components de la matriu extracellular. Per exemple, s un dels mecanismes primaris de virulncia en Escherichia coli.

Els termes de les fmbries i dels pilus (en plural pili) sn sovint intercanviables, per la fmbria sol reservar pels pls curts que utilitzen els bacteris per adherir-se a les superfcies, en tant que els pilis sol referir-se als pls lleugerament ms llargs que s'utilitzen en la conjugaci per transferir el material gentic des de la cllula donadora fins la receptora i a vegades en el desplaament.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416586" title="Bruebach" nonfiltered="4925" processed="4898" dbindex="159979">

 Bruebach  (en alsaci Bruebi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2005 tenia 1.027 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416589" title="Martin Agricola" nonfiltered="4926" processed="4899" dbindex="159980">
Martin Agricola (Sorau, Silsia, 6 de gener de 1486   Magdenburg, antiga Prssia, 10 de juny de 1556). Compositor alemany, i un dels primers compositors de l esglsia luterana. 

Fill de camperols acomodats. Fou autodidacte, aprenent els fonaments musicals pels seus propis mitjans, fins que el 1524 assol un lloc com a cantor i mestre de msica en la principal escola protestant de Magdenburg, crrec en el que hi va romandre fins la seva mort.

Els historiadors han trobat en llurs obres, les dades ms interessants que coneixem vers la teoria de la msica, a final de l Edat Mitjana. Va ser dels primers que abandonaren l antic i complicat mtode alemany d escriure la msica per mitjans de lletres i xifres, substituint-lo per la notaci moderna, molt ms senzilla i practica, resoluci, que alguns dels seus contemporanis atribuen a l  ignorncia del vell sistema, qu, el propi Agricola confessa en la seva Msica Instrumentali. 

Llurs obres poden dividir-se en composicions musicals, i Tractats tcnics vers la msica; entre les primeres figuren; Melodiae Scholasticae, publicada desprs de la seva mort (1557) per Gottschalk, Kurtz Deutsche Msica. Mit 63 Schoenen, Lieblichen Exempeln (Wittenberg, 1558. Fou el primer compositor que harmonitz a quatre veus el conegut coral de Luter, Ein feste Burg, que tant admirablement adopt Meyerber, en la seva opera, Els Hugonots. 

Destaquen entre llurs obres didctiques, la titulada; Msica Instrumentalis, Deutsch, Darin Das, Fundament und Aplication der Finger und Zungen, auf Mancherlei Pfeiften, Als Flaeten Krumphrner, Zincken, Bombard, Schalmeyen, Sackpfeifeu, (Wittenberg, 1528), en les quals s hi troben dades molt interessants vers els instruments antics de msica i manera de tocar-los, en segle XVI, que, junt amb les obres de, Sebasti Virdung, son les niques fonts que hom disposa d aquesta matria; Msica Figuralis Deutsch (Wittenberg, 1528), Msica Choralis deutsch (Wittenberg, 1533), Rudimenta Msica; Quaestiones Vulgariores in Msica; Von den Proportionibus; Deutschae Msica und Gesangbchlein; Scholia in Musicam Planam Wenceslai de Nova Domo, etc....

En l actualitat i en honor a Martin Agricola, la ciutat de Magdenburg posseeix un carrer amb el seu nom.

Referncies. 

Tom n, 3 de l enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416592" title="Brunstatt" nonfiltered="4927" processed="4900" dbindex="159981">

 Brunstatt  (en alsaci Brunscht) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 6.180 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416593" title="Medalla Commemorativa del Perode Bllic 1940-43" nonfiltered="4928" processed="4901" dbindex="159982">

La Medalla de bronze commemorativa del perode bllic 1940-43 (itali:Medaglia di bronzo commemorativa del periodo bellico 1940-43) s una condecoraci italiana, creada per Luigi Einaudi  mitjanant Decret del President de la Repblica num. 1590 de 17 de novembre de 1948.

Va ser concedida:
 Als membres de les Forces Armades de l'Estat;
 Als membres de la Gurdia de Finances;
 Als membres de la Creu Roja Italiana i de l'Orde de Malta;
 Als assimilats i civils;
Perqu entre l'11 de juny de 1940 i el 8 de setembre de 1943
 Haguessin caigut en la guerra;
 Haguessin prestat servei durant almenys 3 mesos a les Forces Armades;
 Haguessin estat ferits o mutilats, o amb una malaltia la causa de la qual era especficament resultat de les accions de guerra;
 Haguessin participat honorablement en un fet d'armes;
 Haguessin rebut alguna distinci al valor militar o la Creu al Mrit de Guerra;

Per la seva concessi calia tenir una autoritzaci especial resultant d'un certificat nominatiu, atorgat pel Ministeri de la Defensa, feta a demanda de l'interessat.
Sobre el gal de la medalla s'aplicaven fasces o estrelles, un per any de campanya.

 Disseny .
Una medalla de bronze de 33mm. A l'anvers, apareix l'efgie de la deessa Roma que hi ha esculpida a la Tomba del Soldat Desconegut de Roma. Al revers, apareix una corona formada per branques de fulles de roure a la dreta i de llorer a l'esquerra. Al centre hi ha una estrella de 5 puntes i, a la part superior, la inscripci "GUERRA 1940-43".

Penja d'una cinta de 37mm, formada per 19 franges verticals de la mateixa amplada, verdes i vermelles alternativament (les puntes sn verdes)

Bibliografia.
 Ercoli, Ercole - Le Medaglie al Valore, al Merito e Commemorative - Militari e Civili nei Regni di Sardegna, d'Italia e nella Repubblica Italiana - 1793-1976 I.D.L. 1976;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416595" title="Du del temps" nonfiltered="4929" processed="4902" dbindex="159983">
Diverses mitologies tenen una figura coneguda com el du del temps, una divinitat que regeix el pas de les hores, de les estacions i de la vida humana (com les moires i els seus derivats). Aquests atributs poden estar units en una sola figura o repartits entre diversos dus i deesses. A continuaci s'inclouen alguns dels dus del temps ms representatius:

Aah (du egicpi del calendari);
Aeternitas (divinitat romana);
Aion (mitologia fencia);
Anataboga (divinitat balinesa);
Anna Perenna (deessa llatina);
Cronos (mitologia grega);
Geras (du grec);
Janus (du rom);
Kalachakra (divinitat budista);
Kali (deessa hind);
Khonsu (du egipci);
Hores (divinitats gregues);
Huh (du de l'eternitat egpcia);
Saturn (mitologia romana);
Tai-sui Hing (mitologia xinesa);
Vertumne (du etrusc);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416597" title="Torrent de Fontpudia" nonfiltered="4930" processed="4903" dbindex="159984">

El torrent de Fontpudia  s un afluent per la dreta de l'Aigua d'Ora que neix al terme municipal de Guixers (Solsons) en el qual realitza prcticament tot el seu recorregut (tan sols els darrers 32 m. els fa al terme terme municipal de Castellar del Riu)(Bergued).

Neix a 1.120 metres d'altitud al vessant SE de la serra de Maaners, en territori del poble de Sisquer. D'orientaci predominant E-W, travessa la el cam de Sisquer i desguassa a l'Aigua de Llinars a 890 metres d'altitud i a poc menys d'un km abans que aquesta arribi al Pont de  Ca n'Espingard.

Municipis que travessa.

|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|1.286
|align="center"|97.58 %
|-
|Per l'interior del municipi de Castellar del Riu
|align="center"|32
|align="center"|2,42 %
|-


Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=7 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! metres de curs !!  0  !! 250 !! 500 !! 750 !! 1.000 !!  1.318
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|1.120
|align="center"|1.082
|align="center"|1.033
|align="center"|983
|align="center"|935
|align="center"|890

|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|15,2
|align="center"|19,6
|align="center"|20,0
|align="center"|19,2
|align="center"|14,2
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'ICC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416600" title="Castell d'Alcal" nonfiltered="4931" processed="4904" dbindex="159985">
El hisn al-Qala o castell d'Alcal, situat a l'actual municipi de La Vall d'Alcal fou la residncia d'Al-Azraq i el centre de les revoltes mudjar que van seguir a la conquesta del Regne de Valncia per Jaume el Conqueridor al segle XIII.

La funci histrica del castell era la de vigilar i defensar l'entrada la vall des de l'interior. 

Histria.
La fundaci del castell podria remuntar-se al segle XI sent usat fins el segle XVI. La primera noticia escrita data del 1245 en el tractat del Pouet, signat en aquest mateix castell entre entre al-Azraq i l'infant Alfons d'Arag en nom de Jaume el Conqueridor, pel qual el castell quedava en mans d'al-Azraq. Finalment l'1 de juny de 1258 el castell s pres per Jaume I, i cedit en primera instncia a Gil Eiximeni.

Referncies.


Enlaos externs.
 El castell d'Alcal o de Benissili;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416601" title="Temporada 1937-38 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="4932" processed="4905" dbindex="159986">
La temporada 1937-38 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-novena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1937-38 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Aquesta temporada s'ampli la categoria a 8 equips. La competici es disput en plena guerra. El FC Barcelona es proclam campi.

Com la temporada anterior, no es disput cap competici espanyola, per tampoc es va poder disputar la Lliga Mediterrnia. Es decid, per tant, disputar una Lliga Catalana. Es classificaren els tres primers classificats del Primera A i B (Barcelona, Jpiter, Badalona, Sants, Manresa i Aven) i quatre desprs d'eliminatries prvies (Europa, Espanyol, Martinenc i Iluro de Matar).

Pel que fa als ascensos i descensos, la nova Federaci constituda pel govern feixista, vencedor de la guerra, no reconegu els campionats disputats durant la guerra a la zona republicana i va inscriure a la competici els equips que en tenien dret l'estiu del 1936. Per aquest motiu, Europa i Jpiter perderen la categoria respecte al darrer campionat catal.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Lliga Catalana: FC Barcelona, CE Jpiter, FC Badalona, CE Europa, CE Espanyol, UE Sants, CE Manresa, Aven de l'Esport, FC Martinenc i Iluro SC;
 Descensos: CE Jpiter i CE Europa;
 Ascensos: Cap;

 Segona Categoria .
Abans de finalitzar la temporada anterior, la Uni Esportiva Sant Andreu recuper el seu antic nom d'Aven de l'Esport. La segona categoria catalana (Primera Categoria B) la formaren 8 clubs. La Uni Esportiva de Sants es proclam campiona, el Centre d'Esports Manresa fou segon i l'Aven de l'Esport tercer. Tamb hi participaren Futbol Club Martinenc, Futbol Club Terrassa, Grcia Esportiva Cultural, Uni Atltica d'Horta i Vic Futbol Club.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria catalana (dita Segona Categoria) la disputaren els segents equips: UE Poble Sec, AC Carmel, Empordans FC, Mollet SC, Iluro SC, US Atltic Fortpienc, CS Hospitalet i Pins del Valls FC .

Es proclam campi l'Iluro Sport Club de Matar.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416603" title="Calderada de la Seu d'Urgell" nonfiltered="4933" processed="4906" dbindex="159987">
La Calderada de la Seu d'Urgell, tamb anomenada escudellada, s una celebraci que t lloc dins de la festivitat de Sant Antoni Abat, que s la festa dels pagesos, carnissers i cansaladers, el dia 17 de gener. Aquesta no s la nica calderada que es produeix a la zona ni a Catalunya. Si b la de la Seu s fora representativa ja que s una festa fora arrelada a la poblaci i possiblement no se celebra a enlloc amb la magnitud i l'extensi que es fa a la Seu, en qu la jornada constitueix un autntic dia de festa en homenatge i record a la pagesia i als artesans carnissers de llarga tradici en el pas. Tot i que la desaparici dels animals de treball podia fer pensar en l'extinci de la festa.

A la Seu d'Urgell, la calderada t lloc al Passeig de Joan Brudieu, al centre de la ciutat. La festivitat consisteix en la celebraci d'una missa a les dotze del migdia a la Catedral d'Urgell, amb la tradicional benedicci i repartiment del panet de Sant Antoni, la benedicci dels animals i dels Tres Tombs, s a dir el passeig pels carrers de la ciutat fins arribar al Passeig de Joan Brudieu, on al voltant del passeig s fan els tres tombs. Finalment acaba amb la repartici de la tradicional escudella i de la "pujada al pal". Es reparteixen fins a 3.000 plats d'escudella, preparats pel cuiner Josep Vilarrubla, amb uns 800 quilos d'ingredients entre verdures, llegums, carn de porc i de vedella. 

La Pujada al Pal s una mena de concurs que t lloc cada any que consisteix en que els participants arribin dalt de tot d'un pal ensabonat per aconseguir el gall que hi ha al capdamunt dins un cabs.

A ms cada any la confraria de Sant Antoni Abat de la ciutat presenta el dia anterior a les autoritats urgellenques el nou banderer i desprs es nomena el banderer proposat per a l'any segent.

Vegeu tamb.
Cuina de l'Alt Urgell;
Escudella ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416610" title="Leandro Machado" nonfiltered="4934" processed="4907" dbindex="159988">


Leandro Machado (Santo Amaro da Imperatriz, Brasil, 22 de mar de 1976) s un futbolista brasiler, ja retirat.

 Carrera .
Leandro es va iniciar en l'Ava i posteriorment va passar a l'Sport Club Internacional, on va destacar com un jove golejador: va anotar 22 gols en 51 encontres disputats entre 1994 i 1996. Eixes xifres van fer que el fitxara el Valncia CF, per a la lliga espanyola no va triomfar. Una mica millor li van anar les coses a l'Sporting de Lisboa. Tot i aix, no va tindre continuitat a Portugal, i desprs d'una pssima temporada al CD Tenerife, Leandro va regressar al seu pas.

Al 1999 es va incorporar al Flamengo i a partir d'eixe moment la seua carrera va comenar a decaure, tot i que a nivell d'equip va assolir un bon nombre de ttols. Des de l'any 2000 Leandro va passar per clubs de Brasil, Portugal de nou, Ucrana, Paraguai, Mxic i Corea del Sud, sense fer-se un lloc titular en cap d'ells.

Finalment, al 2008, mentre militava a l'Sport Club do Recife, les lesions li van obligar a penjar les botes.

 Selecci .
Leandro va ser quatre vegades internacional amb la selecci de futbol de Brasil, durant 1996. Va anotar un gol.

 Ttols .
Internacional;
Campionat Gacho: 1994;
Copa Mercosur: 1996;

Flamengo;
Copa Guanabara: 1999;
Campionat Carioca: 1999, 2000 e 2001;
Copa Mercosur: 1999;
Copa Rio: 2000 e 2001;
Copa de campions: 2001;

Dnamo Kyiv;
Copa d'Ucrana: 2002;
Lliga d'Ucrana: 2003;

Santos;
Campionat brasiler: 2004;

Ulsan Hyundai;
Lliga de Corea del Sud: 2005;
Supercopa de Corea del Sud: 2006;
Copa de Corea del Sud: 2007;

Sport;
Campionat Pernambucano: 2008;
Copa de Brasil: 2008;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416611" title="Llus Colet" nonfiltered="4935" processed="4908" dbindex="159989">
Llus Colet (Perpiny, 1946) s la persona que actualment ostenta el rcord  Guiness del discurs ms llarg, fet en llengua catalana.

Colet s guia del Castellet de Perpiny i agent del patrimoni de l'ajuntament d'aquesta ciutat.

El dia 17 de gener de 2008, Llus Colet bat el rcord del discurs ms llarg desprs d'estar 124 hores parlant de forma ininterrompuda. Llus Colet ja havia parlat anteriorment 24 i 48 hores seguides, per en aquell moment el rcord el tenia l'indi Jayasimha Ravirala amb 120 hores. La prova l'ha dut a terme al restaurant de l'estaci de Perpiny, estaci que Salvador Dal digu que era el centre del mn. Durant el discurs ha llegit textos en catal amb algunes explicacions en francs, de diversos temes com ara la histria universal, la cultura catalana, els refranys catalans, la llengua catalana, els Dragons Catalans de Rugbi, la USAP, el Bara, les seleccions catalanes i el pas del TGV per Perpiny, entre d'altres. Un cop aconsegu el rcord digu que ho dedicava a tota aquella gent i associacions que defensen i promouen la cultura catalana a la Catalunya Nord i que volia que queds constncia de que el discurs ms llarg havia estat en llengua catalana.


Enllaos externs.
El perpinyans Llus Colet bat el rcord mundial del discurs ms llarg amb un homenatge al catal







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416612" title="Christopher Ohen" nonfiltered="4936" processed="4909" dbindex="159990">


Christopher Nusa Ohenhen, ms conegut com Ohen, s un futbolista nigeri, ja retirat. Na nixer a Benin City el 14 d'octubre de 1970. Jugava com a davanter.

 Trajectria .
Ohen va comenar la seua carrera a les files del Julius Berger del seu pas. Al 1989 va disputar el Mundial Juvenil, i el seu bon paper van cridar l'atenci del Reial Madrid. A l'equip madrileny, per, no va tindre oportunitats i al 1991 passa a la SD Compostela, club on militaria la major part de la seua carrera esportiva.

A l'equip gallec es va convertir en un dels seus smbols durant la dcada dels 90, la ms reeixida de l'entitat, que va debutar en Primera Divisi en 1994 i es va mantindre a la mxima categoria fins 1998, sent Ohen titular en totes elles. Precisament, durant 1998, va ser preseleccionat per la selecci nigeriana per al Mundial 98, tot i que finalment no hi va acudir. La campanya 98/99 va ser cedit al Besiktas turc.

Deprs de deixar el Compostela va passar pel CD Legans i de nou pel Julius Berger abans de penjar les botes al 2002.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416613" title="Didenheim" nonfiltered="4937" processed="4910" dbindex="159991">

 Didenheim  (en alsaci Ddene) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 1.675 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416615" title="Flaxlanden" nonfiltered="4938" processed="4911" dbindex="159992">

 Flaxlanden  (en alsaci Flxlnde) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 1.448 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416619" title="Galfingue" nonfiltered="4939" processed="4912" dbindex="159993">

 Galfingue  (en alsaci Glfnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 767 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416622" title="Diego Lpez Breijo" nonfiltered="4940" processed="4913" dbindex="159994">


Diego Lpez (Montevideo, 22 d'agost de 1974) s un futbolista uruguai, que ocupa la posici de defensa.

 Trajectria .
Es va formar al River Plate Montevdeo, on va militar al primer equip entree 1994 i 1996. Eixe any dna el salt a Europa quan s'incorpora al Racing de Santander, de la lliga espanyola. Milita dos anys en el conjunt cntabre, sent titular.

Al 1998 fitxa pel Cagliari. Diego Lpez s'ha convertit en un dels smbols de l'equip sard a l'haver militat ms de deu anys i 200 partits. Ha ostentat la capitania del conjunt.

 Selecci .
Diego Lpez ha disputat fins a 32 partits amb la selecci de futbol d'Uruguai, i ha marcat un gol. Ha format part del combinat del seu pas que es va imposar a la Copa Amrica de 1995. Tamb va participar a l'edici de 1999, en la qual el seu equip va perdre la final davant Brasil.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416623" title="Heimsbrunn" nonfiltered="4941" processed="4914" dbindex="159995">

 Heimsbrunn  (en alsaci Hemschprung) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 1.507 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416625" title="Morschwiller-le-Bas" nonfiltered="4942" processed="4915" dbindex="159996">

 Morschwiller-le-Bas  (en alsaci Needermorschwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament de l'Alt Rin. L'any 2006 tenia 2.804 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416629" title="Pere Valent Mora i Marin" nonfiltered="4943" processed="4916" dbindex="159997">
Pere Valent Mora i Marin (Vilaplana, Baix Camp, 18 de desembre de 1947) s un esportista catal que va estar porter del Futbol Club Barcelona. 

Va participar, entre altres, al mtic, 0-5 a l'Estadi Santiago Bernabu del 17 de febrer de 1974. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416630" title="Herdies" nonfiltered="4944" processed="4917" dbindex="159998">


Herdies (7 aC- 39) fou una princesa idumea, casada primer amb Herodes Filip, el seu oncle, i desprs amb el germ d'aquest, Herodes Antipas. Fou mare de Salom i segons els evangelis, particip en una intriga que conduir a la execuci de Joan Baptista. 

Evangelis.
Evangeli segons Mateu 14,11:
El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Herdies va ballar davant dels convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es compromet amb jurament a donar-li el que demans. Ella instigada per la seva mare, digu: -Dna'm aqu mateix en una safata, el cap de Joan Baptista-.

Evangeli segons Marc 6,19:
Herdies odiava Joan i el volia fer matar  Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exercit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entr la filla d'Herdies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digu a la noia: -Demana'm el que vulguis i t'ho donar.  La noia va sortir i pregunt a la seva mare: -Qu haig de demanar? Ella li respongu: -El cap de Joan Baptista.

Autenticitat histrica.
Alguns erudits bblics dubten que els Evangelis donin una historia exacta de l'execuci de Joan. Segons l'historiador Flavi Josep, Joan fou encarcerat i executat per Herodes Antipas per raons poltiques, degut a l'influencia sediciosa del profeta.  Altres exegetes creuen que l'histria dels Evangelis recorda la lluita religiosa que opos als monarques israelites Acab, i Jezabel al profeta Elies.

Segons Robert Ambelain dubte que l'histria del ball sigui real, donat que en aquella poca era impensable fer ballar a un familiar en pblic. Hi havia ballarines, que aquest era el seu ofici i per cert fora desacreditat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="416631" title="Met a Mart" nonfiltered="4945" processed="4918" dbindex="159999">

El met a Mart es va descobrir l'any 2003 i apareix en l'atmosfera marciana en una proporci de 10 parts per 1000 milions dins una atmosfera que en un 95% s de dixid de carboni.

La sonda europea Mars Express va confirmar la presncia permanent de met que donada la degradaci fotoqumica que pateix noms es pot explicar si hi ha una font renovable d'aquest gas. 

L'origen del met marci pot ser geolgic (vulcnic, per no hi ha evidncies de volcans superficials) o biolgic. En aquest segon cas haurien de ser microbis anaerobis que potser podrien viure sota la superfcie en una possible aigua lquida.

Segons va publicar la revista Science el gener de 2009, s'han emprat detectors d'infrarojos des de telescopis terrestres i s'ha pogut observar l'evoluci del met al llarg de tres anys marcians (equivalents a 7 anys terrestres) i s'ha vist que el met mostra variacions en el temps i acumulaci en certes regions.

Concretament s'ha vist que la font principal contenia 19.000 tones amb una emissi per segon de 600 grams.

La vida mitjana del met a Mart s molt curta,de quatre anys terrestres, i potser el degraden oxidants presents en la pols flotant. 

Una hiptesi apunta a la presncia de microbis sota el gel marci, on la radiaci podria produir hidrgen a partir d'aigua lquida i el CO2 proporcionar el carboni per a fer el met.

El proper rover marci, MSL, estar equipat amb sistemes per a mesurar met i determinar quin istop de carboni cont. En cas de tractar-se de carboni-12, seria biolgic.

ENDOFARTICLE.
</doc>
